<doc id="345215" title="Coma flotant" nonfiltered="1" processed="1" dbindex="135000">

Coma flotant o punt flotant s un mtode de representaci aproximada de nombres reals que es pot adaptar a l'ordre de magnitud del valor a representar, usualment traslladant la coma decimal - mitjanant un exponent - cap a la posici de la primera xifra significativa del valor.

D'aquesta forma, amb un nombre donat de dgits representatius s'obt major precisi del que amb la coma fixa, a causa que el valor d'aquests dgits s sempre significatiu sigui el que sigui l'ordre de magnitud del nombre a representar. A causa d'aquesta adaptaci, permet representar un rang molt ms gran de nombres (determinat pels valors lmit que pot prendre l'exponent).

El seu s s especialment interessant en la informtica ja que permet treballar amb nombres decimals en rangs amplis, encara que tamb s'usa el truncat de decimals.

Representaci.

Una representaci en coma flotant es compon de tres nombres (camps) que segueixen el segent patr:


r: valor real del nombre a representar;
m: mantisa o significant, dgits significatius del nombre. La mida mxima d'aquest camp, usualment fix i limitat, determina la precisi de la representaci. Aquest camp est usualment normalitzat, s a dir, la seva part sencera noms consta d'un dgit (que ser la primera xifra significativa del nmero|nombre a representar).
b: base del sistema de representaci (10 en sistema decimal, 8 en sistema octal, 2 en sistema binari, etc.);
e: exponent, ordre de magnitud del significant. El mnim i mxim valor possible de l'exponent determinen el rang de valors representables. Es pot afegir que quan e val zero el valor real coincideix amb el significant.

En certs casos s'usa com , amb un quarta mantissa, s, que t el valor d'1 o -1 segons el signe del nombre (que s'extreu del significant).

Sistema decimal.
;
Amb la finalitat d'optimitzar la notaci de xifres de nombrosos dgits, s'acudeix a l's d'unitats mltiples en el cas de ser un valor mtric o a la coma flotant en els altres. El seu s s com en la fsica pels valors amplis i imprecisos que s'acostumen a obtenir. Per aquesta ra tamb s'inclou certa permissivitat amb la inexactitud del valor. L'error que pot sorgir de l'ocupaci d'aquest mtode se sol combinar a l'error calculat dels resultats.

El mtode utilitzat s moure la coma a la part ms significativa de la xifra, s a dir, variant el pes aritmtic dels dgits que ho componen. Per a entendre el significat dels nombres en coma flotant, acudim a exemples ms evidents del sistema decimal:

 Suposem que tenim els segents nombres reals: 3135,07; 0,04576 i 69233704,063.
 Prenent d'aquests els seus 6 dgits significatius, la seva conversi a notaci de coma flotant normalitzada, en on la coma decimal se situa a la dreta del primer dgit, s'escriuran 3,13507103; 4,5760010-2 i 6,92337107.

Com s'observa en aquests exemples, la coma decimal s'ha desplaat cap a la dreta o cap a l'esquerra per a obtenir la mateixa estructura en la notaci. La prdua d'informaci en el tercer cas s potencialment negligible, el seu error s del 0,001%.

En notaci de coma fixa, amb 4 dgits per als sencers i 2 dgits, per als decimals s'obtindria 3135,07; 0,04 i 3704,06 podent perdre informaci important en entorns no controlats d's.

Sistema binari.
;
Un valor real es pot estendre a l'esquerra o a la dreta de forma arbitrria. En la informtica es disposa d'una quantitat limitada de dgits per a representar un valor, un nombre real pot rebaixar aquest rang amb facilitat. La coma flotant proporciona un canvi de ponderaci que en aquest entorn tcnic permet emmagatzemar valors amb parts significatives de pes allunyat a 0, aix s allunyades de la coma a la seva dreta o a la seva esquerra. La limitaci es troba quan existeix informaci de pes molt menor al de la part significativa que s necessriament truncat. No obstant aix, i segons l's, la rellevncia d'aquestes dades pot ser menyspreada, ra per la qual el mtode s interessant malgrat ser una potencial font d'error.

Tcnicament no es pot collocar una coma en una xifra ja que noms es poden manejar valors de 0 i 1. Per a resoldre el problema es fora que la mantissa estigui normalitzada, amb la qual cosa es coneix la posici de la coma.

El bit de major pes defineix si hi ha signe negatiu o no ho hi ha. Li segueixen una srie de bits que defineixen l'exponent en defecte a la meitat del rang de dits bits. La resta de bits sn la mantissa.

Emprarem diversos exemples en una notaci de 16 bits per a descriure el mtode usat:



En aquest cas, l'exponent ocupa 6 bits capaos de representar de 0 a 63, per tant, a l'exponent se li suma 31 en aquesta notaci. La mantissa, al ser normalitzada, tindr sempre un 1 en la seva part sencera. Aquest bit redundant es denomina bit ocult o implcit i no s'inclou en aquesta notaci.

La notaci genrica esmentada a dalt per a la coma flotant s aix respectivament:






(amb tots els valors expressats en representaci binria);

La notaci en coma flotant s ms lenta de processar i menys precisa que la notaci en coma fixa, per donat una grandria fixa de dgits, permet un major rang en els nombres que es poden representar amb ells.

A causa de qu les operacions aritmticas que es realitzen amb nombres en coma flotant sn molt complexes de realitzar, molts sistemes destinen un processador especial per a la realitzaci especfica d'aquest tipus d'operacions, denominat FPU (Floating Point Unit) o Unitat de Coma Flotant.

En ordinadors i calculadores els nombres en coma flotant se solen representar de forma distinta. On s'hauria d'escriure  se sol escriure  (per exemple , tamb escrit  i ; un altre exemple: ) o incluso, sobre todo en calculadoras cientficas: , encara que tcnicament s incorrecte (per exemple ).

Enllaos externs.
 Exemples d'interpretaci de nombres en coma flotant ;
 Miquel Grau Snchez, Carme de Mur i Sanabre, Miquel Grau Snchez, Miquel Noguera Batlle, Pere Llunas i Prez, Miquel Noguera Batlle, Carme de Mur i Sanabre. Clcul numric. Teoria i prctica, p. 12. Edicions UPC. ISBN 8483013819, 9788483013816.
 Compilaci de programes ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345221" title="Desviaci" nonfiltered="2" processed="2" dbindex="135001">


 la desviaci tpica s una mesura de probabilitat;
 la desviaci (sociologia) s el concepte aplicat a la persona que surt de la norma;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345222" title="Desviaci (sociologia)" nonfiltered="3" processed="3" dbindex="135002">
El terme desviaci en sociologia s'aplica a la conducta d'una persona o grup que va contra les normes acceptades per una comunitat donada. Inclou per tant la contracultura, el crim, la protesta social o qualsevol acte que mereixi desaprovaci moral per part del grup. Suposa el trencament del contracte social pel qual es regeix la convivncia.

Segons mile Durkheim, un dels principals estudiosos de la desviaci, aquesta refora el sistema mentre es mantingui en un nombre petit de persones involucrades, ja que la sanci que rep la transgressi dna legimitat a la norma de la majoria. Quan la desviaci assoleix gran part de la poblaci, la norma queda substituda per una altra.

Albert Ogien subratlla el carcter relatiu de la desviaci, que depn del moment histric o corpus de normes acceptades i del grup que jutgi, ja que una mateixa conducta pot ser normal o desviada en diferents cultures. Tot i que la paraula t connotacions negatives, s un simple descriptor quantitatiu, perqu s possible una desviaci per complir en excs la norma, per exemple.

Edwin Lemert distingeix entre desviaci primria i secundria, essent la segona un acte de reacci conscient, posterior a l'etiqueta de "desviada" d'una conducta. Sovint la repressi de la desviaci dna arguments a les persones que la practiquen (el sistema que es vol criticar es manifesta ms clarament).

Referncies.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345223" title="Loudenvielle" nonfiltered="4" processed="4" dbindex="135003">


Loundenvielle  s un municipi francs del departament dels Alts Pirineus a la regi de Migdia-Pirineus. 

Enllaos externs.
Fitxa de l'estaci verda de Loudenvielle

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345225" title="Cant de Bordres-Louron" nonfiltered="5" processed="5" dbindex="135004">

El cant de Bordres-Louron s un cant francs del departament dels Alts Pirineus, enquadrat al districte de Bagnres-de-Bigorre. Compta amb 15 municipis i el cap cantonal s  de Bordres-Louron.

Municipis.
 Adervielle-Pouchergues;
 Armenteule;
 Avajan;
 Bareilles;
 Bordres-Louron;
 Cazaux-Debat;
 Cazaux-Frchet-Anran-Camors;
 Estarvielle;
 Gnos (Hautes-Pyrnes);
 Germ;
 Loudenvielle;
 Loudervielle;
 Mont (Hautes-Pyrnes);
 Ris (Hautes-Pyrnes);
 Vielle-Louron;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345227" title="Swimming World Magazine" nonfiltered="6" processed="6" dbindex="135005">
La Revista Mn de la Nataci (Swimming World Magazine en angls) s una revista estatunidenca de perode mensual dedicada a la nataci, que fou publicada per primera vegada el gener de 1960 sota el ttol Junior Swimmer. T un lloc d'internet (conegut com a SwimInfo abans de 2006), el qual s lder en notcies en lnia sobre nataci.

T una tirada d'aproximadament 50,000 exemplars al mes, amb corresponsals a Europa i  Austrlia, duent el seguiment de les sancions de la FINA en competicions, i enregistrant cada marca mundial des de competicions en edats primerenques fins a nivell professional. Dna consells de salut relacionats i assumptes tcniques de l'inters del pblic de la nataci.

s tambn molt coneguda per atorgar el premi a Nedador de l'Any en diverses categories. El premi s usualmente nomenat pels mitjans de comunicaci com a Nedador Mundial de l'Any, assumint que es tracta del premi ms prestigis que pot rebre un nedador a l'actualitat.


 Vegeu tamb .
 Nedador de l'Any;


 Enllaos externs .

Lloc oficial;
Nedadors de l'any;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345228" title="Beaulieu (Alt Loira)" nonfiltered="7" processed="7" dbindex="135006">

Beaulieu s un municipi francs, situat a la regi d'Alvrnia, al departament de l'Alt Loira. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345229" title="Beaulieu (Nivre)" nonfiltered="8" processed="8" dbindex="135007">

Beaulieu s un municipi francs, situat a la regi de Borgonya, al departament de Nivre. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345231" title="Beaulieu (Orne)" nonfiltered="9" processed="9" dbindex="135008">

Beaulieu s un municipi francs, situat a la regi de la Baixa Normandia, al departament d'Orne. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345232" title="Front Somali d'Acci Democrtica" nonfiltered="10" processed="10" dbindex="135009">
Front Somali d'Acci Democrtica (FSOAD) conegut pel seu acrnim angls de SODAF, fou un partit poltic d'oposici al rgim de Siad Barre a Somlia, fundat a Addis Abeba el 1976 pel jutge de la cort suprema Isman Nur Ali Qonof, exiliat en aquesta ciutat.

L'abril del 1979 es va unir als militars majeerteens que havien participat al cop d'estat contra Barre el 1978, dirigits pel coronel Abdullahi Yusuf Ahmed, i a Omar Hassan Mohamed  Istantin, ex alcalde de Mogadiscio, amb els seus seguidors, i es va formar el Front de Salvaci de Somlia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345237" title="Beaulieu (Puy-de-Dme)" nonfiltered="11" processed="11" dbindex="135010">

Beaulieu s un municipi francs, situat a la regi d' Alvrnia, al departament del Pui Domat. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345238" title="Beaulieu" nonfiltered="12" processed="12" dbindex="135011">


Beaulieu s el nom d'onze municipis francesos:

 Beaulieu (Ardche) ;
 Beaulieu (Calvados);
 Beaulieu (Cantal);
 Beaulieu (Cte-d'Or);
 Beaulieu (Hrault) ;
 Beaulieu (Indre);
 Beaulieu (Isre) ;
 Beaulieu (Haute-Loire);
 Beaulieu (Nivre);
 Beaulieu (Orne);
 Beaulieu (Puy-de-Dme);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345242" title="Adrada de Pirn" nonfiltered="13" processed="13" dbindex="135012">

Adrada de Pirn s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Administraci.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345243" title="Ermita de sant Benet i santa Llcia" nonfiltered="14" processed="14" dbindex="135013">


L'Ermita de sant Benet i santa Llcia (Alcal de Xivert) est situada a l'extrem ms meridional de la serra d'Irta, a 315 msnm, junt a altres construccions i amb les restes d'una torre de guaita del segle XVI. Davant de les construccions es troba una petita plaa amb un pou al mig, i des d'on es pot disfrutar d'unes vistes espectaculars: Els Columbrets, tota la plana costera fins a Orpesa, amb el Prat de Cabanes-Torreblanca incls i, a l'interior, el cim de la Penyagolosa. Data de finals dels segle XVII i s un exemple tpic del barroc valenci de canvi de segle.

La pujada amb vehicle es fa per Les Fonts passant per l'urbanitzaci El Pinar. Tamb hi ha una sendera senyalitzada que comena a la carretera de Les Fonts.

Arquitectura.
L'ermita t 16,80 m de llargria. La maoneria de pedra i el morter de cal comparteixen la fbrica del temple. T carreus als angles i la portada, i est coberta amb una volta tapiada i teulat de doble vessant a la resta.

La faana s de dos cosos. La portada, al cos inferior, elevada de la plaa per tres escalons, est enmarcada per dues pilastres sobre podi. El centre del cos superior s una forncula, avu buida, rematada per un escut ovalat. I per damunt, un campanar de paret.

L'interior s un senzill espai rectangular. T una xicoteta sagristia i un plpit alat a la part esquerra. L'altar de l'ermita, de factura actual, el presideixen dos quadres de sant Benet i santa Llcia i, al centre, una forncula amb un crucifix.

El que destaca de l'interior s la seva rica decoraci. Tot apareix cobert per esgrafiats blancs sobre fons gris. A la testera apareixen ms colors: rojos, blaus i verds. I a diverses parts, es remata amb daurat.

Festivitat.
A l'Ermita, sant Benet comparteix titularitat amb santa Llcia.

La festivitat de sant Benet se celebra la primera quinzena de juny, el diumenge decidit entre els majorals de l any i el rector de la parrquia, i consisteix en una missa i posterior process pels voltants.

La festivitat de santa Llcia en l ermita se celebra el diumenge segent al 13 de desembre, i s responsabilitat dels majorals. Antigament es pujava en romeria per les dues senderes que hi havia, la que pujava des de la vall d Estopet, per als vens d Alcal de Xivert i la que pujava des d Alcossebre. Els actes que actualment es fan sn esmorzar popular, missa i process pels voltants amb acompanyament de dolaines i tabalets

Bibliografia.
Arnau i Vallina, Joaquim; Sanz i Sancho, Joan V.; Iturat, Joaquim (2001). El patrimoni arquitectnic gaspatxer. Alcal de Xivert: Associaci d'Amics de Mainhardt.
Iturat, Joaquim (1992).   La ermita de San Benito de Alcal de Xivert  . Mainhardt, 14. pp. 20-21.
Pascual Moliner, Vicente (1997). Tresors amagats: Les ermites de Castell. Castell: Diputaci Provincial. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345244" title="Aldealengua de Pedraza" nonfiltered="15" processed="15" dbindex="135014">

Aldealengua de Pedraza s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345245" title="Arahuetes" nonfiltered="16" processed="16" dbindex="135015">

Arahuetes s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345248" title="Arevalillo de Cega" nonfiltered="17" processed="17" dbindex="135016">

Arevalillo de Cega s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345253" title="Basardilla" nonfiltered="18" processed="18" dbindex="135017">

Basardilla s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Est situat entre Torrecaballeros i Brieva. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345272" title="Caballar" nonfiltered="19" processed="19" dbindex="135018">

Basardilla s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345276" title="Paredes" nonfiltered="20" processed="20" dbindex="135019">

Paredes s un municipi portugus, situat al districte de Porto, a la regi del Nord i a la Subregi del Tmega. L'any 2004 tenia 85.428 habitants. Es divideix en 24 freguesies. Limita al nord amb Paos de Ferreira, a l'est amb Lousada i Penafiel, al sudoest amb Gondomar i a l'oest amb Valongo. El concelho fou creat el 1836.

Poblaci.


Freguesies.
 Aguiar de Sousa;
 Astromil;
 Baltar;
 Beire;
 Besteiros;
 Bitares;
 Casteles de Cepedaa la ciutat de Paredes;
 Cete;
 Cristelo;
 Duas Igrejas;
 Gandra  ;
 Gondales;
 Louredo;
 Madalena;
 Mouriz;
 Parada de Todeia;
 Rebordosa   ;
 Recarei;
 So Salvador de Lordelo ;
 Sobreira;
 Sobrosa;
 Vandoma;
 Vila Cova de Carros;
 Vilela;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345277" title="Cubillo" nonfiltered="21" processed="21" dbindex="135020">

Cubillo s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345278" title="Corrent de Birkeland" nonfiltered="22" processed="22" dbindex="135021">

Un corrent de Birkeland s un especfic  corrent de camp magntic alineat de la magnetosfera, terrestre, que es desplaa al llarg de les lnies del camp magntic des de la magnetocua cap la Terra pel costat naixent  i en la direcci contrria en el costat de ponent de la magnetosfera (per aix, els corrents de Birkeland tamb es coneixen com  corrents alineats amb el camp). En la magnestofera terrestre, aquests corrents es produeixen per canvis en la topologia de la magnetocua (per exemple durant subtempestes) i quan arriben a l'atmosfera superior creen les aurores boreals i australs. 

Originalment els corrents de Birkeland es referien a corrents elctrics que contribuen a formar la aurora, causades per la interacci del plasma del vent solar amb la magnetosfera de la Terra. Aquests corrents de Birkeland en poques modernes s'anomenen electrojets de l'aurora. Els corrents van ser predits en 1903 per l'explorador i fsic noruec Kristian Birkeland, qui va realitzar expedicions al cercle polar rtic per a estudiar l'aurora. Va descobir, usant instruments simples de medici de camp magntic, que quan l'aurora apareixia les agulles dels magnetmetres canviaven de direcci. Aix noms podia implicar que els corrents fluen en l'atmosfera superior. Va teoritzar que d'alguna manera el Sol era un raig catdic, i corpuscles provinents del vent solar entraven en el camp magntic terrestre i creaven corrents, i que alhora creaven aurores. La idea va ser desestimada per altres cientfics fins que al 1960 amb l'enviament de sondes en les regions de les aurores que es va demostrar l'existncia d'aquests corrents predits per Birkeland. En honor seu aquests corrents van rebre el nom de corrents de Birkeland .

Carl-Gunne Flthammar professor emrit del Laboratori Alfvn de Sucia, va escriure en (1986): "Una ra per la qual els corrents de Birkeland sn especialment interessants s que, en el plasma que els transporta,  produeixen diversos processos fsics com , ones, instabilitats i formaci d'estructura fina. Aquests al seu torn produeixen l' acceleraci de partcules carregades, tant positives com negatives, i la separaci d'elements (tals com l'ejecci preferencial d'ions d'oxigen). Ambdues classes de fenmens posseeixen una importncia astrofsica que va ms enll de la comprensi de l'espai immediat que envolta al planeta Terra." 

 

Caracterstiques. 
Els corrents de Birkeland d'una aurora poden arribar a valors de 1 mili de Ampers. Poden escalfar l'alta atmosfera el que produeix un increment en la fora de fregament que actua sobre els satllits artificials situats en rbites de baixa altitud. 

Tamb s possible generar corrents de Birkeland en el laboratori mitjanant generadors de potncia pulsant de molts terawatt. La secci transversal del patr aix obtingut mostra un feix d'electrons buits, tipus un cercle amb vrtexs, el que es denomina la inestabilitat diocotr (que posseeix algunes similituds amb la Inestabilitat Kelvin-Helmholtz
inestabilitat de Kelvin-Helmholtz]]), i que pot degenerar en un patr de tipus filaments. Aix pot ser observat en l'aurora i s'anomena "bucles d'aurora".

Els corrents de Birkeland sn tamb un dels tipus de fenmens de plasma anomenats z-pinch, anomenats aix perqu els camps magntics azimutals produts pel corrent comprimeixen (pinch en angls el corrent en una estructura de tipus filament. Aquesta tamb es pot retorar, produint un pinch helicodal en espirals similars a una soga retorada, el que en general s'identifica com un tpic corrent de Birkeland. Els parells de corrents de Birkeland parallels poden interactuar; corrents de Birkeland parallels que es mouen en la mateixa direcci s'atreuen amb una fora electromagntica inversament proporcional a la distncia que els separa (de forma similar a la fora de gravetat); la fora electromagntica entre partcules individuals s inversament proporcional al quadrat de la distncia que les separa; corrents de Birkeland parallels per que es mouen en direccions oposades es repelleixen amb una fora inversament proporcional a la distncia que els separa. Existeix tamb una component circular de curt abast de la fora entre dos corrents de Birkeland que s oposada a les forces paralleles de major abast.

Els electrons que es desplacen per un corrent de Birkeland poden ser accelerats mitjanant un plasma de doble capa. Si els electrons arriben a velocitats relativistes (prximes a la velocitat de la llum) poden llavors produir un Bennett pinch, que s un camp magntic en espiral que emet radiaci de sincrotr que inclou rdio, ptica (s a dir llum visible), raigs X, i raigs gamma. 
Corrents de Birkeland csmics. 

Els fsics especialitzats en plasma creuen que moltes de les estructures que en l'univers presenten filaments deuen el seu origen a corrents de Birkeland. Peratt (1992) destaca que "Sense importar l'escala, el moviment de partcules carregades produeixen camps magntics propis que poden actuar sobre altres aglomeracions de partcules carregades. Plasma en moviments relatius s'acoblen mitjanant corrents que interaccionen entre ells". Alguns exemples sn:

 
Fuente: Peratt (1992).

Histria. 
 

La histria dels corrents de Birekland semblaria estar entremesclada amb la poltica.

Tan bon punt Kristian Birkeland va suggerir l'existncia de "corrents que deuen la seva existncia principalment a un efecte secundari dels corpuscles elctrics del Sol emesos a l'espai," (1908), les seves idees van ser ignorades per a en canvi afavorir una teoria alternativa del matemtic britnic Sydney Chapman. 

En 1939, l'enginyer i fsic del plasma suec Hannes Alfvn va promoure les idees de Birkeland en un treball publicat sobre la generaci de corrent a partir del vent solar. Un dels collegues de Alfvn, Rolf Bostrm, tamb va utilitzar els corrents alineats amb el camp en un nou model d'electrojets d'aurora (1964). 

En 1966, utilitzant un satllit magnetmetre, Alfred Zmuda, J.H. Martin, i F.T.Heuring informen els seus avanos sobre la pertorbaci magntica en l'aurora, encara que ometen esmentar a Alfvn, Birkeland, o els corrents alineats amb el camp, incls desprs que l'editor, Alex Dressler, de la secci de fsica de l'espai de la revista els ho va recordar. . 

Al 1967 Alex Dessler i un dels seus estudiants graduats, David Cummings, van escriure un article argumentant que Zmuda havia, de fet, detectat camps de corrent alineats. Incls Alfvn al 1986 va acreditar que Dessler havia descobert els corrents que Birkeland havia predit i que s'haurien d'anomenar corrents de  Birkeland-Dessler.

Al 1969 Milo Schield, Alex Dessler i John Freeman, va utilitzar el nom de  "corrents de Birkeland" per primera vegada. Al 1970, Zmuda, Armstrong i Heuring van escriure un altre article acreditant que les seves observacions eren compatibles amb els corrents de camp alineats com havien suggerit per  Cummings i Dessler, i per Bostrom, per un altre cop sense mencionar Alfvn i Birkeland.


Al 1970, un grup de la Universitat  Rice tamb va suggerir que els resultats d'un experiment primerenc van ser plausibles amb corrents de camp alineats, i va acreditar la idea de  Bostrm,  i  Dessler i els seus collegues, ms que a  Alfvn i Birkeland. Al mateix any, Zmudu i Amstrong van donar credit a  Alfvn i Birkeland, per semblave que  "...no havien pogut identificar definitivament les partcules que constitueixen els camp de corrent alineats."

No va ser fins el  1973 que el satllit  Triad, que duia un equip de  Zmuda i James Armstrong, va detectar la signatura magntica de dos grans lmines de corrent elctric.  Els seus diaris (1973, 1974) descrivien  "evidncies ms concluients" de corrents de camp alineats, citant Cummings i Dessler per no mencionant Birkeland o Alfven.

Han passat 65 anys per a confirmar les prediccions originals de Birkelands.

Al 2007, projecte de la NASA THEMIS  "va trobar probes de sogues magntiques que connecten l'atmosfera exterior de la Terra directament amb el Sol,"   dient  "que les partcules de vent solar flueixen al llarg d'aquestes sogues cordes, subministrant energia per a tempestes geomagntiques i aurores, "i d'aquesta manera reconfirmar el model de  Birkeland's model d'interacci elctrica entre la Terra i el Sol. La  NASA tamb va unir la interacci a una bateria de 30 kiloVolta l'espai," i "el flux de soga bombeja un corrent de 650.000 Amp a l'Artic!"

Referncies.



Bibliografia.
 Potemra, T. A. "Birkeland currents in the earth's magnetosphere", from a Special Issue of Astrophysics and Space Science" Dedicated to Hannes Alfvn on 80th Birthday;
 Alfvn, Hannes, On the Filamentary Structure of the Solar Corona (1963);
 Alfvn, Hannes, Currents in the Solar Atmosphere and a Theory of Solar Flares (1967);
 Alfvn, Hannes, On the Importance of Electric Fields in the Magnetosphere and Interplanetary Space (1967);
 Carlqvist, P., Cosmic electric currents and the generalized Bennett relation, Astrophysics and Space Science (ISSN 0004-640X), vol. 144, no. 1-2, May 1988, p. 73-84. (1988);
 Cloutier, P. A.; Anderson, H. R. Observations of Birkeland currents (1975);
 Potemra, T. A. Observation of Birkeland currents with the TRIAD satellite (1978);


Enllaos externs.
Fibres de plasma i murs ;
Corrents elctrics i lnies de transmissi a l'espai;
HU/APL Corrents globals de  Birkelands;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345281" title="Cabaas de Polendos" nonfiltered="24" processed="23" dbindex="135023">

Cabaas de Polendos s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345283" title="Castro de Fuentiduea" nonfiltered="25" processed="24" dbindex="135024">

Castro de Fuentiduea s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345284" title="Ian Thorpe's Fountain for youth" nonfiltered="26" processed="25" dbindex="135025">
La Ian Thorpe's Fountain for youth s una organitzaci no lucrativa que te com a objectius, segons paraules de la seva pgina web, la "mitigaci i tractament de les malalties en nens menors de 20 anys". s una organitzaci que presta especial atenci als aborgens australians, dins dels seus objectius.

Va ser fundada pel nedador australi Ian Thorpe.

Enllaos externs.
Ian Thorpe's Fountain for youth. Pgina oficial;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345286" title="Tandy Corporation" nonfiltered="28" processed="26" dbindex="135027">
Tandy Corporation s una empresa familiar nord-americana fundada el 1919, que produa articles de cuir en Fort Worth, Texas, i que es va tornar coneguda en adquirir el 1963 i donar el seu nom a la RadioShack Corporation de Cambridge, Massachusetts. El nom Tandy va ser abandonat el maig de 2000, quan RadioShack Corporation es va tornar el nom oficial (a excepci del Regne Unit, on el nom RadioShack fins i tot s en s)

Referncies.


Vegeu tamb.
 TRS-80;

Enllaos externs.
La histria de Tandy en The Handbook of Texas Online. ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345287" title="Collado Hermoso" nonfiltered="29" processed="27" dbindex="135028">

Collado Hermoso s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345290" title="Francesc Riumall i Caralt" nonfiltered="30" processed="28" dbindex="135029">
Francesc Riumall i Caralt (Arbcies, la Selva, 10 de novembre de 1896 - 22 de desembre de 1955) fou un msic de cobla. La seva producci musical comprn msica religiosa, caramelles, can, danses per a cobla, corals i sardanes, algunes de les quals van assolir un xit massiu.

Sempre va demostrar no obstant afecci a la msica tot i que no tenia antecedents musicals a la famlia, el seu pare era lleter. Als deu anys va rebre les primeres llions de Francesc Vilar i ben aviat va interpretar flaut i tible. com la majoria de msics de l'poca no podia viure noms de la msica i munt un petit taller d'elaboraci de taps de suro.

Va seguir amb els estudis de piano, i desprs harmonia i composici amb el mestre Josep Comelles i Rib, deixeble d'Enric Granados, fins que al 1915 va ser nomenat organista de la parrquia de Sant Quirze (crrec que va ocupar durant 40 anys). L'any 1918 va fundar la cobla orquestra Uni arbucienca de la qual va ser director i instrumentista de piano i tible fins al 1939 quan es va dissoldre. La seva tasca musical a la vila va ser molt activa, amb mostres com ara la creaci del grup Cants rtmics amb el qual va implantar el sistema educacional de Joan Llongueres. Tamb va participar en les caramelles amb peces prpies dels Cors de Clav i sardanes que ell componia.

L'any 1952, per a poder donar sortida a aquests alumnes, form una orquestrina amb el nom L'Arbucienca que tocava en festes locals i en les poblacions de l'entorn. Aquest conjunt acab les seves activitats el 1955, quan ell es pos malalt.

 Referncies .
 Carles Riera, Josep Maria Serracant, Josep Ventura Diccionari d'autors de sardanes i de msica per a cobla Girona: SOM, 2002;

Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345291" title="Rafael Antonio Ponzo Garca" nonfiltered="31" processed="29" dbindex="135030">

Rafael Antonio Ponzo Garca (Madrid, 18 d'octubre de 1978) s un futbolista professional amb nacionalitat espanyola i veneolana. Juga com a porter al Girona FC. Ha estat quatre vegades internacional amb Veneuela.

Biografia.

Va deixar Veneuela als 20 anys per jugar a futbol a Espanya, concretament al Club Siero d'Astries. Les seves grans actuacions van fer que el Club Deportivo Tenerife es fixs en ell, fitxant-lo i convertint-se en porter titular del filial de Tercera divisi siguent tamb el tercer porter del primer equip, encara que sense arribar a jugar. 

A l'any 2003 va tornar a Astries per fitxar pel Real Oviedo, aconseguint l'ascens a Segona divisi B amb l'histric conjunt blau i desprs de 37 partits on noms va rebre 34 gols, va fitxar pel Girona Futbol Club de Tercera divisi. No va ser un pas enrere, ja que en noms dues temporades va aconseguir un doble ascens, arribant a la Segona divisi a la temporada 2008-09.

Palmars.

 Trofeu Zamora de Tercera divisi. (2003-04);

Enllaos externs.

 Fitxa del jugador - Plana web dels aficionats del CD Tenerife ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345292" title="Parc Bit" nonfiltered="32" processed="30" dbindex="135031">
El Parc BIT, Parc Balear d'Innovaci Tecnolgica, s un projecte impulsat pel Govern de les Illes Balears amb l'objectiu de servir de plataforma per implantar i desenvolupar la societat de la informaci a les Illes Balears. La base fonamental del ParcBIT consisteix a crear un punt d'atracci del talent innovador mitjanant la constituci de xarxes socials de transferncia tecnolgica alhora que impulsar el desenvolupament regional i adaptar-lo a les noves formes de negoci.

Enllaos externs.
Pgina ParcBIT

Grup a Flickr amb fotografies del Parc Bit




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345293" title="Encinillas" nonfiltered="33" processed="31" dbindex="135032">

Encinillas s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345299" title="Gallegos" nonfiltered="34" processed="32" dbindex="135033">

Gallegos s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Administraci.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345301" title="Hontanares de Eresma" nonfiltered="35" processed="33" dbindex="135034">

Hontanares de Eresma s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345302" title="Ordre d'Austrlia" nonfiltered="36" processed="34" dbindex="135035">
L'Ordre d'Austrlia (en angls,Order of Australia, o AO) s una ordre de cavalleria amb la que es reconeixen els assoliments o els serveis meritoris a ciutadans d'Austrlia i a altres persones. L'ordre va ser establerta el 14 de febrer de 1975, quan la reina Elisabet II va signar el decret de creaci. Amb anterioritat, els ciutadans australians havien de rebre condecoracions britniques. 

Originalment, hi havia cavallers i dames de l'ordre, per aquesta prctica es va suspendre a finals de la dcada de 1980 desprs d'un acord entre els grans partits australians. L'Ordre d'Austrlia es va modelar inspirant-se en l'Ordre de Canad. tot i aix, el seu lliurament s ms liberal a Austrlia que al Canad, especialment pel fet que es premien tamb a estrangers.

 Categories .

Originalment l'ordre tenia quatre graus i una medalla, tant en la seva versi civil com militar: 
 Knight o Dame (Cavaller o Dama)  (AK / AD). Noms en versi civil; ja no s'atorga. ;
 Companion (Company) (AC). Es concedeix per assoliments importants i mrits del ms alt grau en servei a Austrlia o a la humanitat. ;
 Officer (Oficial) (AO). Per serveis distingits a Austrlia o a la humanitat. ;
 Member (Membre) (AM). Per serveis en una localitat particular o en un camp d'activitat, o que beneficien a un grup particular. ;
 Medal of the Order of Australia (Medalla) (OAM). Per serveis mereixedors d'una distinci particular. Es concedeix des del 1976.

 Premis honoraris .

 Honorary Companion: ;
Aung San Suu Kyi, Mare Teresa de Calcuta, Jacques-Yves Cousteau, Nelson Mandela, Turgut zal, Michel Rocard, Kiri Te Kanawa, Jorn Utzon, Rolf Martin Zinkernagel;
 Honorary Officer: ;
Ali Alatas, Edo de Waart, Mel Gibson, Maina Gielgud, Romaldo Giurgola, Hiroyuki Iwaki, Clive Lloyd, Jerzy Toeplitz, Malcolm Williamson, James Wolfensohn.  ;
 Honorary Member: ;
Terri Irwin, Robyn Williams.

 Referncies .


Enllaos externs.
 Australian Honours Secretariat ;
 Order of Australia including list of the Order, its history and its "Constitution" (statutes). ;
 Order of Australia Association ;
 ODM of Australia -- has images of insignia, including Knight's insignia ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345303" title="La Matilla" nonfiltered="37" processed="35" dbindex="135036">

La Matilla s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345304" title="Hylopanchax silvestris" nonfiltered="38" processed="36" dbindex="135037">

Hylopanchax silvestris  s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Repblica Democrtica del Congo.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345305" title="Los Huertos" nonfiltered="39" processed="37" dbindex="135038">

Los Huertos s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita amb Carbonero de Ahusn, Roda de Eresma, Valseca, Hontanares de Eresma, Valverde del Majano i Garcilln.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345308" title="Hylopanchax stictopleuron" nonfiltered="40" processed="38" dbindex="135039">

Hylopanchax stictopleuron  s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Gabon, Repblica Democrtica del Congo i Repblica del Congo.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345309" title="Monterrubio" nonfiltered="41" processed="39" dbindex="135040">

Monterrubio s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345312" title="Navas de Riofro" nonfiltered="42" processed="40" dbindex="135041">

Navas de Riofro s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografa.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345313" title="Laciris pelagicus" nonfiltered="43" processed="41" dbindex="135042">

Laciris pelagicus  s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 8 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Repblica Democrtica del Congo i Uganda.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345314" title="Ortigosa del Monte" nonfiltered="44" processed="42" dbindex="135043">

Ortigosa del Monte s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345320" title="Pelayos del Arroyo" nonfiltered="46" processed="43" dbindex="135045">

Pelayos del Arroyo s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345322" title="Antonio McDyess" nonfiltered="47" processed="44" dbindex="135047">


Antonio Keithflen McDyess (nascut el 7 de setembre de 1974 a Quitman, Mississippi) s un jugador de bsquet professional que juga als Denver Nuggets de la NBA.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345324" title="Bndicut de llavis blancs" nonfiltered="48" processed="45" dbindex="135048">

El bndicut de llavis blancs (Echymipera clara) s una espcie de bndicut originria d'Indonsia i Papua Nova Guinea. El seu hbitat natural sn els boscos secs tropicals o subtropicals. Est amenaat per la prdua d'hbitat.

Referncies.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345326" title="Tayshaun Prince" nonfiltered="49" processed="46" dbindex="135049">

Tayshaun Durell Prince (nascut el 28 de febrer de 1980 a Compton, Califrnia) s un jugador professional de bsquet que juga als Detroit Pistons de la NBA com aler. Desprs de graduar-se al Institut Domnguez i a la Universitat de Kentucky, va ser seleccionat en la 23 posicin del Draft del 2002 pels Pistons.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345327" title="Bndicut espins de David" nonfiltered="50" processed="47" dbindex="135050">

El bndicut espins de David (Echymipera davidi) s un marsupial de la famlia dels bndicuts. Aquesta espcie s endmica de Papua Nova Guinea.

Referncies.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345329" title="Poropanchax brichardi" nonfiltered="51" processed="48" dbindex="135051">

Poropanchax brichardi  s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: riu Congo.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;
 AQUATAB.NET ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345330" title="Almnia" nonfiltered="52" processed="49" dbindex="135052">
Almnia s un assentament agropecuari de l'poca musulmana a la pennsula Ibrica. Aquest tipus d'assentament generalment estava vinculat a la cpula dirigent de les ciutats que els tenien en rgim de propietat. La seva explotaci podia anar relacionada amb pagesos que residien all mateix o a les zones properes. Certament, el context d apogeu d aquest model d assentament s el segle XI, quan s'assisteix a la consolidaci i expansi de les elits urbanes dirigents que estenen la seva rea de vinculaci ms enll del nucli urb, per arribar al rural. Aix s indicatiu de la dinmica productiva d aquests agents socials possedors del poder poltic i econmic, i alhora gaudeixen de l hegemonia social. Econmicament, Al-Andalus s defineix com una societat tributario-mercantil, el qual en el segle XI s'accentua amb l accentuaci del procs d adquisici de noves propietats per part de l lit social.

L almnia en el cas del nord-est peninsular neix fruit de l apropiaci de les terres mortes, tradicionalment vinculades, no propietries, de les gens que vivien a les alqueries rurals. La prdua doncs del carcter comunal i pblic del sl rural que havia estat un dels bastions de la poltica econmica del califat, es trenc amb les taifes.

El sistema d explotaci i ocupaci humana del territori basat amb l almnia, no s una innovaci que es pugui associar a l etapa de les taifes, sin que ve reprodut de l etapa anterior. No obstant aix, el canvi que representa l encaix de la dinmica d una almnia, amb el nou context social, poltic i econmic, ajud a que aquest model d assentament sigui el representant de l economia rural, del poder poltic i d ascenci social. El gran damnificat dels canvis succets arran de la finta de 1010 s sense cap mena de dubte les alqueries. L activitat econmica protagonitzada en aquests assentaments es basava en l s comunal de l espai que li venia destinat. Les pastures tenien un ampli espai entorn de l alqueria que podien compartir, i a ms, gaudien de les terres mortes com un espai d s en cas de necessitat; no oblidem que els petits espais irrigats s que anaven associats a pagesos i en aquest cas s l nic mbit que s'associa una propietat a un propietari.

La ubicaci en el territori de les almnies podia a estar a prop de les ciutats, en zones entorn a cursos fluvials,  prximes a vies de comunicaci i, les ms recents i relacionables amb el segle XI en els espais de sec extrets a les alqueries. Aquesta ocupaci del territori respon, no a necessitats d explotaci, sin ms aviat entrelligada a l evoluci histrica que experiment el territori, a mesura que Al-Andalus avana en les seves fases histriques. Les propietats de les almnies eren duals, sec i regadiu. Aix s indicatiu de la varietat productiva que se n podia extreure, des de cereals de sec, a cereals de rec, arbres fruiters, horta, plantes associades al txtil i la ramaderia. No oblidem la importncia que aquesta t en el si de l economia rural musulmana en l rea nord-oriental de la pennsula Ibrica. A ms, per augmentar la productivitat de les explotacions, les almnies anaven equipades de colomars que trobem excavats a la roca solana. Associem la cria d aquestes aus a l aprofitament dels excrements per adobar les propietats agrries. Sens dubte tota una innovaci en un espai i en un temps determinat que diferenciava clarament la societat andalusina de la comtal.

La productivitat en el segle XI experiment un creixement notable, ho constatem grcies a les transaccions econmiques entre el mn comtal i l andalus. La documentaci llatina aix ho testimonia quan en curtes etapes de fams, s envien comerciants a comprar gra al districte musulm de Lleida. En un altre registre, trobem indicis del creixement productiu mitjanant la construcci de molins fariners. Aquests demostren clarament el dinamisme de la societat andalusina al nord-est de la pennsula mitjanant l especialitzaci industrial. El fet d utilitzar molins per moldre gra, ho relacionem amb el fet que hi ha un excedent de gra i a ms, que els molins manuals domstics perden eficincia davant la demanda. Certament, la demanda ve de la ciutat, on aquesta en el context del segle XI experimenta el seu apogeu ja que capitalitza tota la vida del districte. La heterogenetat dels ciutadans demostrada amb els artesans, demanen la possibilitat d accedir a farina per elaborar pa. Clarament, la societat i els sectors productius tendeixen a especialitzar-se, tot deixant a espais cada cop ms restringits els usos tradicionals domstics.

No podem afirmar que ens trobem davant una revoluci en el camp musulm, per s que l almnia incideix directament en els canvis d hbits econmics i socials d una societat en transformaci com s la musulmana i, que s ubica en un espai que denominem com una crulla de civilitzacions.

Bibliografia.
Jess Brufal Sucarrat, L espai rural del districte musulm de Lleida (segles XI-XII). Espais de sec meridionals, Lleida, 2008, (tesi doctoral indita).
Flocel Sabat Curull,  Historia Medieval , Historia de Catalunya, L'esfera dels llibres, Barcelona, 2006.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345331" title="Bndicut espins de Menzies" nonfiltered="53" processed="50" dbindex="135053">

El bndicut espins de Menzies (Echymipera echinista) s una espcie de marsupial de la famlia dels bndicuts. s endmic de Papua Nova Guinea.

Referncies.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345334" title="Poropanchax hannerzi" nonfiltered="54" processed="51" dbindex="135054">

Poropanchax hannerzi  s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Nigria.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345335" title="Troy Murphy" nonfiltered="55" processed="52" dbindex="135055">

Troy Brandon Murphy (nascut el 2 de maig del 1980 a Morristown, New Jersey) s un jugador norteameric de bsquet que participa al Indiana Pacers de la NBA.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345336" title="Bndicut espins" nonfiltered="56" processed="53" dbindex="135056">

El bndicut espins (Echymipera kalubu) s una espcie de bndicut endmica de Nova Guinea. T un musell particularment llarg, fins i tot per un bndicut. La part superior s d'un color marr vermells, amb pls negres. La cua s curta i gaireb calba. La seva mida va dels 30 als 40 cm, amb una cua de 80 a 100 mm; pesa entre 600 i 2.000 grams.

Referncies.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345339" title="Jermaine O'Neal" nonfiltered="57" processed="54" dbindex="135057">


Jermaine O'Neal (nascut el 13 d'octubre del 1978 a Columbia) Carolina del Sur s un jugador nortameric de bsquet que actualment juga als Toronto Raptors. Considerat com un dels ala-pvots ms destacats en els ltims temps, sobretot a la Conferncia Est.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345340" title="Bndicut vermells" nonfiltered="58" processed="55" dbindex="135058">

El bndicut vermells (Echymipera rufescens) s una espcie de bndicut originria d'Indonsia i Papua Nova Guinea. El seu hbitat natural sn els boscos secs tropicals o subtropicals.

Referncies.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345344" title="Timple" nonfiltered="59" processed="56" dbindex="135059">

El timple s un instrument musical de cordes tpic de les Canries. Consisteix en una petita guitarra de cinc cordes o en alguns casos de quatre cordes i amb una cixa de ressonncia estreta i bombada per sota denominada gepa. L'afinaci del timple pot sser variant segons per a qu s'usi i qui sigui l'intrpret, per l'afinaci ms usada de l'instrument s RE, LA, MI, DO, SOL. 

Es pensa que prov de la guitarra barroca que va ser introduda a les Canries desprs de la conquesta espanyola. Ha estat present en quasi totes les agrupacions folklriques de l'arxiplag canari excepte a l'illa de La Gomera i a l'illa de El Hierro, aix com a les festes populars. Als seus inicis era un instrument d'acompanyament. Ara com ara s'utilitza en tot tipus de formacions musicals per interpretar des de msica barroca a msica contempornia passant pel jazz o el pop i les tunes. 

Algun dels seus intrprets ms coneguts sn: Benito Cabrera, Totoyo Millares, Jos Antonio Ramos, Domingo Rodrguez Oramas "El Colorao", Beselch Rodrguez, Pedro Izquierdo o Germn Lpez.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345345" title="Jamaal Tinsley" nonfiltered="60" processed="57" dbindex="135060">


Jamaal Lee Tinsley s un jugador de bsquet nortameric que en l' actualitat forma part de la plantilla dels Indiana Pacers de la NBA. Va nixer el 28 de febrer del 1978 a  Brooklyn, Nova York. Juga a la posici base, i medeix 1.91 metres.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345346" title="Poropanchax myersi" nonfiltered="61" processed="58" dbindex="135061">

Poropanchax myersi  s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 2,3 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: riu Congo.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345347" title="Charlie Bell" nonfiltered="62" processed="59" dbindex="135062">


 Charlie Bell, empresari australi, president executiu de McDonald's.
 Charlie Bell, jugador de bsquet.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345348" title="Poropanchax normani" nonfiltered="63" processed="60" dbindex="135063">

Poropanchax normani  s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Senegal, Gmbia, Sierra Leone, Guinea, Libria, Nger, Nigria, Costa d'Ivori, Ghana, Txad, Camerun, Repblica Centreafricana, el tram sudans del Nil Blanc, Benn i Togo.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345349" title="Charlie Bell (jugador)" nonfiltered="64" processed="61" dbindex="135064">


Charlie Will Bell III va nixer el 12 de mar de 1979 a Flint, Michigan, EE. UU. s un afroameric que medeix 1'91 metres i 88 quils de pes. s jugador de bsquet professional, i actualment juga com a base/escolta dels Milwaukee Bucks, en la NBA.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345350" title="Esfingolpid" nonfiltered="65" processed="62" dbindex="135065">
Els esfingolpids (SLs) sn una classe de lpids derivats de l'amino-alcohol esfingosina. Anomenats per J.L.W. Thudichum en 1884 donada la seva naturalesa misteriosa, pensant en l'efinx de la mitologia grega. Sn presents en totes les membranes eucariotes, pero tamb es troba en el genere de bacteries Sphingomonas. SLs constitueixen un 30% del total de lpids de la membrana plasmtica. 



La ruta metablica dels SLs t un nic punt d entrada (l'enzim Serina Palmitoil Transferasa, SPT) i un nic punt de sortida (S1P liasa)
Existeixen un gran nombre d' esfingolpids (SLs) que es poden classificar segons l esquelet hidrofbic de cadena llarga (base esfingoide: normalment esfingosina, esfinganina o fitoesfingosina), els cids grassos unids a la funci amida i els ms d un centenar de caps polars. Les bases esfingoides ms freqents en els teixits de mamfers son l esfingosina (2S, 3R, 4E-D-eritro-2-amino-octadecen-1,3-diol), l esfinganina (2S, 3R, D-eritro-2-amino-1,3,4-octadecantriol), i la 4-hidroxiesfinganina (2S, 3R, 4R-eritro-2-amino-1,3,4-octadencantriol) tamb anomenada fitoesfingosina, i molt abundant en llevats i plantes.

Els aminodiols poden existir com a tals en forma lliure, units a un cid gras a travs d un enlla amida per formar la Ceramida, o amb un grup 1-O-fosfat per a formar els derivats 1-fosfats (esfingosina-1-P, ensfinganina-1-P)

A partir de la ceramida es formen els SLs complexos, que poden estar fosforilats com la esfingomielina, o glicosilats amb una o ms unitats de monosacrids, tant neutres com cids (gangliosids). si l cid gras es troba absent, els compostos tamb reben el nom de lisoesfingolpids. 

En termes de complexitat es coneixen almenys 5 tipos de bases esfingoides, ms de 20 especies de cadenes d acids grass (variant en longitud, saturaci i grau d hidroxilaci) i uns 500 tipos d estructures carbohidrats descrits en GLs.

A ms del paper estructural en les membranes plasmtiques, als SLs se els hi ha reconegut un nombre creixent de bioactivitats. Han estat implicats en major o menor control, en l'apoptosi, la senescncia cel.lular, la diferenciaci, la migraci, l'angiognesi, la proliferaci, infecci, l'imflamaci i l'autofagia.
 Referncies .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345352" title="Puebla de Pedraza" nonfiltered="66" processed="63" dbindex="135066">

Puebla de Pedraza s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografa.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345353" title="Rebollo" nonfiltered="67" processed="64" dbindex="135067">

Rebollo s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

 Demografia .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345354" title="Sharif Sheikh Ahmed" nonfiltered="68" processed="65" dbindex="135068">
El xeic Sharif Sheikh Ahmed (somali Sheekh Shariif Sheekh Axmed; rab                    ) s un poltic i religis  somali amb ttol de xeic, nascut el 25 de juliol de 1964 a la regi de Shabeellaha Dhexe. Va estudiar a universitats de Lbia i Sudan. Pertany al clan abgaal dels hawiye. Va ensenyar geografia, rab, angls i religi a l'escola secundaria a Somlia.

Fou escollit con a jutge a una cort local a Jowhar. Uns anys desprs una milcia de Mogadiscio va segrestar a un estudiant i va demanar rescat a la seva famlia a canvi del seu alliberament. Des de llavors, impressionat pel fet, es va integrar en les Corts Islmiques de Somlia

El 2004 era ja una figura dins les corts. Era amic del xeic Hassan Dahir Aweys, un dels fundadors i d'Aden Hashi Farah "Eyrow", acusat per Estats Units de connexions terroristes amb Al-Qaeda i d'haver lluitat a l'Afganistan el 2001. 

El 9 de setembre del 2006, Sharif Ahmed era a Sirte a Lbia per a una cerimnia de la Uni Africana per la VII cimera de caps d'estat, i va declarar que buscava la mediaci de Lbia per arribar a un acord amb el Govern Federal de Transici (GFT). Va acusar a Etipia de intervenir a Somlia des de feia 500 anys i va assegurar que en aquell moment hi tenia tropes (cosa que Etipia va negar). L'IGAD (Autoritat Intergovernamental pel Desenvolupament, coneguda pel seu acrnim angls) va proposar l'enviament de tropes per la proposta no es va materialitzar. 

En aquest temps el xeic vivia a una modesta casa a Mogadiscio amb la seva dona, i dos fills, Ahmad de 9 anys i Abdulla (un infant).

El 28 de desembre del 2006, desprs de quer les corts evacuessin Mogadiscio, va renunciar al crrec per es va comprometre a seguir la lluita contra els etops. Desprs de la derrota a la batalla de Jilib (31 de desembre) i la prdua de Kismaayo (1 de gener del 2007) va fugir cap a la frontera amb Kenya i fou detingut per la policia de Kenya el dia 21 de gener del 2007 prop de la frontera, a Hulugo. Es va entrevistar amb l'ambaixador americ a Kenya  sobre converses amb el GFT. Va quedar sota protecci del govern de Kenya a un hotel de Nairobi.

. Tamb s'hauria entrevistat amb Michael Ranneberger, enviat especial americ a Kenya i Somlia per tractar suposadament de l'alliberament de soldats americans capturats.

El dia 1 de febrer de 2007 fou deixat en llibertat 

El 8 de febrer se'n va anar al Iemen on es va reunir amb altres membres de les corts.. Segons un diari iemeneita, el seu alliberament era condici prvia per l'alliberament de entre 11 i 15 soldats americans (marines) capturats durant la batalla de Ras Kamboni en la que els americans van intervenir al costat dels etops i el GFT.. La premsa occidental no va donar credibilitat a l'existncia d'aquestos soldats capturats per els islamistes ja se'n havien fet reso abans, el dia 21 de gener a la seva pgina web  Qaadisiya.com, que els americans van qualificar de faules.

El setembre de 2007 va participar a Asmara (Eritrea) a la formaci de l'Aliana pel Nou Alliberament de Somlia; els principals participants foren l'antic cap de la shura o consell de les corts xeic Hassan Dahir Aweys, considerat de l'ala dura, el president executiu Sharif Sheikh Ahmad, Sharif Hassan Sheikh Aden, antic portaveu, i el antic vice primer ministre del TGF  Hussein Mohamed Farrah Aydid junior, que tenia el suport del sub clan hawiye dels habar gedir i altres sub clans hawiye. Es va formar una constituci i un comit central de 191 membres dirigit per Sharif Hassan Sheikh Aden,  amb un comit executiu de 10 membres presidit per Sharif Sheikh Ahmad.  Sheikh Hassan Dahir Aweys no va acceptar cap crrec oficial a l'Aliana. Les antigues corts disposen del 45% dels membres, Hussein Aydid del 25% i la resta corresponia a representants de la societat civil i els exiliats . El Moviment de la Joventut Mujahideen va declarar no estar vinculat a la nova organitzaci.

El maig del 2008 es va produir una divisi entre l'ala moderada de Sharif Sheikh Ahmad que volia negociar amb el GFT i l'ala radical que s'hi oposava. .. Entre el 31 de maig i el 9 de juny es va fer una conferncia de pau a Djibouti amb la mediaci del  enviat especial de l'ONU Ahmedou Ould-Abdallah. La conferencia va acabar amb un acord que establia una treva de 90 dies, la retirada dels etops amb un calendari preestablert i com a mxim de 120 dies, i els desplegament de forces de l'ONU formades per pasos propers per no vens de Somlia.  La signatura formal es va fer a la Meca entre Sharif Ahmed i el primer ministre del GFT Nur Hassan Hussein.

Aweys va refusar reconixer l'acord i no va voler negociar amb la facci d'Ahmed  (28 de juliol)  allegant que Sharif Ahmed no estava autoritzat per ning a participar a la conferncia.

Referncies.


Enllaos externs.
Entrevista a Der Spiegel;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345356" title="San Cristbal de Segovia" nonfiltered="69" processed="66" dbindex="135069">

San Cristbal de Segovia s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Administraci.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345361" title="Gerhard Mitter" nonfiltered="70" processed="67" dbindex="135070">
 Gerhard Karl Mitter  va ser un  pilot de curses automobilstiques alemany que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Va nixer el 30 d'agost del 1935 a Schnlinde, Repblica Txeca i va morir en un accident al Circuit de Nrburgring el 1 d'agost del 1969.



 A la F1 .

Gerhard Mitter va debutar a la tercera cursa de la temporada 1963 (la catorzena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 23 de juny del 1963 el GP dels Pasos Baixos al circuit de Zandvoort.

Va participar a un total de set proves puntuables pel campionat de la F1, disputades en sis temporades no consecutives (1963-1967 i 1969) assolint tres punts pel campionat del mn de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .





 Resum .



 Enllaos externs .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345363" title="Santiuste de Pedraza" nonfiltered="71" processed="68" dbindex="135071">

Santiuste de Pedraza s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345367" title="Santo Domingo de Pirn" nonfiltered="72" processed="69" dbindex="135072">

Santo Domingo de Pirn s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345369" title="People are People (lbum)" nonfiltered="73" processed="70" dbindex="135073">


People are People s una recopilaci del grup angls de pop electrnic Depeche Mode, apareguda el 2 de juliol de 1984 i publicada pel segell nord-americ Sire Records.

Desprs de l'xit que el senzill "People are people" va tenir tant a Europa com als Estats Units, Sire Records decid d'aprofitar l'ocasi per editar una recopilaci amb temes seleccionats d'entre el material ms recent de Depeche Mode, per preparar el llanament del segent disc del grup, Some Great Reward.

Les canons que s'hi inclouen estan extretes dels discos A Broken Frame i Construction Time Again (curiosament, Speak & Spell en va quedar excls), juntament amb dues cares B, "Now, this is fun" (del senzill "See you") i "Work hard", d"Everything counts", que aqu apareix en versi Maxi-single. Cal destacar que les versions dels temes "Love, in itself" i "Pipeline" sn lleugerament modificades respecte de les incloses al disc Construction Time Again, ja que en el disc les tres primeres canons -s a dir, aquestes dues i "More than a party"- estan fusionades, mentre que aqu s'ofereixen de manera "independent".

Temes (Sire 25124).

 People are people (Versi 7") - 3:45;
 Now, this is fun - 3:23;
 Love, in itself (Versi 7") - 4:21;
 Work hard - 4:22;
 Told you so - 4:27;
 Get the balance right - 3:13;
 Leave in silence (Versi 7") - 4:00;
 Pipeline - 6:10;
 Everything counts (In larger Amounts) - 7:20;

Dades.

 Depeche Mode: David Gahan, Martin Gore, Andrew Fletcher, Alan Wilder.
 Temes escrits per Martin L. Gore excepte "Work hard" (M.L.Gore/A.C.Wilder);
 Temes cantats per David Gahan excepte "Pipeline" (cantat per Martin Gore) i "People are people", cantada a duet entre tots dos.

Enllaos externs.

 Informaci sobre el disc;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345370" title="Teobaldo Power y Lugo Via" nonfiltered="74" processed="71" dbindex="135074">
Teobaldo Power y Lugo Via (Santa Cruz de Tenerife, Tenerife, 6 de gener de 1848 - Madrid, 1884) fou un msic i compositor de Tenerife, entre d'altres obres, dels clebres "Cantos Canarios".

 Biografia .
Descendent de comerciants irlandesos i de pare militar, destaca des de molt jove per la seva extraordinria habilitat enfront del piano i com compositor. Va ser un nen prodigi capa de sorprendre els intellectuals de l'poca. Es trasllada a Barcelona, on s deixeble del compositor Gabriel Balart, i a Pars per realitzar els seus estudis musicals que conclou amb tan sols 18 anys. Des d'aleshores comena la seva meterica carrera que ho far passar per Tenerife, Cuba, Madrid, Lisboa,Madeira, Mlaga. Entre aquests viatges i degut a la seva delicada salut passa una temporada en el seu Tenerife natal, concretament al poble Las Mercedes (San Cristbal de La Laguna), on arranja els "Cantos Canarios", transcendental i irreemplaable text musical en la cultura canria, que recull fragments dels ms famosos aires populars de les Illes i adapta a la msica clssica amb gran encert. 

L'estrena d'aquesta obra es produeix a l'agost de 1880, moment des del qual s'erigeix com tot un smbol de la identitat musical de les Canries. Fins que actualment, s'estableixi com Himne de la Comunitat Autnoma la melodia corresponent al "Arrorr" dels Cantos Canarios.

L'any 1882 aconsegueix mitjanant oposici la ctedra de piano de l'Escola Nacional de Msica de Madrid, i tamb la de 2n Organista de la Capella Reial. Va morir amb tan sols 36 anys afectat de tuberculosi, una mort prematura que el va sobrevenir a la plenitud de la seva vida com a creador i concertista. 

Actualment, un institut d'ensenyament secundari i un sal d'esdeveniments de Tenerife porten el seu nom.

 Bibliografia .
Alemn, Gilberto, Teobaldo Power Editorial Idea, ISBN 978-84-96161-15-3.  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345375" title="Sotosalbos" nonfiltered="75" processed="72" dbindex="135075">

Sotosalbos s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345376" title="Trescasas" nonfiltered="76" processed="73" dbindex="135076">

Trescasas s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

 Demografa .



Administraci.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345378" title="Valdeprados" nonfiltered="77" processed="74" dbindex="135077">

Valdeprados s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

 Demografia .


 Administraci .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345381" title="Masca" nonfiltered="78" processed="75" dbindex="135078">

Masca s una entitat de poblaci de Tenerife, les Illes Canries situada a la punta nord-oest de l'illa i que pertany al municipi de Buenavista del Norte amb 118 habitants (01-01-2005). Els seus habitants es dediquen entre d'altres a l'apicultura 

A Masca es poden trobar profunds barrancs i penya-segats que acaben a l'Oce Atlntic entre la vegetaci i les corbades carreteres. T la reputaci d'haver estat un amagatall dels pirates. Masca destaca tamb per la seva arquitectura tradicional, malgrat que la majoria de les seves construccions no tinguin una gran antiguitat. En un gran incendi que es va produir al bosc del nord de l'illa al juliol de 2007 la petita poblaci va ser past de les flames i moltes de les edificacions que ho formaven van quedar destrossades, a ms a ms de la vegetaci dels seus voltants.

 Bibliografia .
DDAA (2004). Islas Canarias, Aguilar. ISBN 84-03-50195-1. ;
 Enllaos externs .
;
Barranc de Masca;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345383" title="Valdevacas y Guijar" nonfiltered="79" processed="76" dbindex="135079">

Valdevacas y Guijar s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

 Demografia .


 Administraci .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345386" title="Valleruela de Pedraza" nonfiltered="80" processed="77" dbindex="135080">

Valleruela de Pedraza s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. T dues pedanies: Berzal i Tejadilla.

 Demografa .


 Administraci .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345388" title="Edgar Allison Peers" nonfiltered="81" processed="78" dbindex="135081">

Edgar Allison Peers (Leighton Buzzard, 7 de maig de 1891 - Liverpool, 21 de desembre de 1952), hispanista, pedagog i traductor angls. 

 Biografia .

Fill nic de John Thomas Peers (1860 - 1944) i la seva dona Jessie Dale (1865 - 1951), entre 1892 i 1903 la seva famlia es va desplaar diverses vegades de manera que el nen va haver d'estudiar a escoles elementals molt diferents, en l'ltima de les quals va comenar a estudiar espanyol. Desprs va prosseguir els seus estudis en el Christ's College de Cambridge i va obtenir el ttol de batxiller en Arts en 1910, a Londres. Va ser desprs a impartir classes en Cambridge, en 1912; a l'any segent va obtenir el premi Harness i el seu diploma com a professor. Durant cinc anys va ser professor de llenges modernes en Mill Hill, Felsted, Essex i desprs en Wellington. Entre 1914 i 1920 va publicar diferents estudis sobre literatura anglesa i francesa i en 1918 va fundar la Modern Humanities Research Association, de la qual va ser secretari honorari per onze anys i president en el bienni 1931-1932. 

Va ser lector d'espanyol a la Universitat de Liverpool en 1920 i va exercir la ctedra Gilmour d'espanyol des de 1922 fins a la seva mort; en aquest coms va introduir l'estudi d'altres literatures hispniques en el seu departament, com la portuguesa i la catalana. Va difondre l'Hispanisme per Gran Bretanya i en 1923 va fundar el Bulletin of Hispanic Studies, una de les revistes clssiques sobre literatura hispnica. El 19 de mar de 1924 es va casar amb Marion Young, de la qual no va tenir descendncia. En 1926 va traduir del catal a l'angls la Blanquerna de Ramon Llull i en 1929 va publicar la biografia del fams filsof i mstic catal, de la qual va fer un resum posterior (Fool of love, 1946). Va traduir a ms a l'angls el ms important dels seus escrits mstics, el Llibre d amic e amat (part del Blanquerna) (1923), lArbre de filosofia d amor (1925), el Llibre de les bsties (1927) i la Vida coetnia (1927). 

En 1927 i 1930 va imprimir els dos volums dels seus Studies of the Spanish Mystics i entre 1928 i 1929 fou professor visitant de literatura anglesa a Madrid, com ho va anar aix mateix a la Universitat de Columbia entre 1929 i 1930 i en altres com la de Nou Mxic i Califrnia. En 1930 va publicar Spain, a Companion to Spanish Travel i en 1932 The Pyrenees, French and Spanish, el mateix any en qu va ser designat lector a la Universitat de Nova York i lector centenari a la Universitat de Cambridge. Va fundar l'Institute of Hispanic Studies de Liverpool en 1934 i l'any segent acaba la seva traducci a l'angls de les Obras completas de San Juan de la Cruz en tres volums, que va influir notablement en alguns passatges dels Four quartets del poeta T. S. Eliot. 

La tragdia de la guerra civil espanyola el trastorn profundament. En 1936 va publicar The Spanish Tragedy i en 1937 Catalonia infelix. En 1939, Spain, the Church and the Orders, el mateix any en qu va ser designat lector taylori de la Universitat d'Oxford. De 1940 s la seva famosa History of the Romantic Movement in Spain (2 vols.), on nega l'existncia del Romanticisme a Espanya stricto sensu; el mateix any edita el seu The Spanish Dilemma i en 1943 Spain in Eclipse. Des d'aquest any fins a 1946 va dirigir el Hispanic Council. En 1946 acaba la seva traducci de les Obras completas de Santa Teresa de vila, tamb en tres volums, encara que li faltaven dos volums d'epistolari. 

Ja a la fi de la seva vida i sota el pseudnim de Bruce Truscot, va publicar tres polmics i influents llibres autobiogrfics que satiritzen el sistema educatiu angls, especialment el referit a les noves universitats: Redbrick University (1943), Redbrick and these Vital Days (1945) i First Years at the University (1946). Aquestes obres van aixecar una gran polseguera i van contribuir a replantejar el problema de l'educaci superior anglesa a finalitats de la Segona Guerra Mundial. En 1947 va rebre el doctorat honoris causa de la Universitat de Glasgow i en 1951 va imprimir la seva traducci de les cartes de Santa Teresa de vila en dos volums. Va rebre la medalla de la Hispanic Society of America i va ser nomenat membre honorari de la American Accademy of Arts and Sciences i en 1947 de l'Institut d'Estudis Catalans. 

Va fer un viatge a Espanya en 1950 del qual va escriure un diari encara indit. Va reunir una collecci considerable de llibres, pamflets i documents sobre la Guerra Civil espanyola que constitueix la Collecci Peers de la Biblioteca de la Universitat de Liverpool.

 Obra . 

Va escriure uns 60 llibres, entre els quals poden ressaltar-se quatre interessos principals: 
L'asctica i la mstica espanyola en castell i catal, a la qual va consagrar els Studies of the Spanish Mystics (dos vols., 1927 i 1930), i alguns estudis sobre Ramon Llull, aix com la traducci de l'obra completa de San Juan de la Cruz i Santa Teresa de vila, i altres obres relacionades com Spain, the Church and the Orders (1939). ;
La seva anlisi de l'origen i desenvolupament del Romanticisme espanyol, The History of the Romantic Movement in Spain (1940), en qu va arribar a la conclusi que el Romanticisme espanyol no va arribar a quallar i va ser superficial. ;
Els seus escrits sobre la Guerra Civil espanyola: The Spanish Tragedy (1936), Catalonia infelix (1937), The Spanish Dilemma (1940) i Spain in Eclipse (1943). ;
La seva crtica i stira del sistema educatiu angls a travs dels llibres autobiogrfics que va publicar sota el pseudnim "Bruce Truscot": Redbrick University (1943), Redbrick and these Vital Days (1945) i First Years at the University (1946).

Obres. 
The Poems Of Manuel de Cabanyes (1923);
The History of the Romantic Movement in Spain (1940), traduda a l'espanyol com Historia del movimiento romntico espaol; per Jos Mara Gimeno, Madrid: Gredos, 1973, 2 vols.
Studies of the Spanish Mystics (1927-1930);
Granada New York: Alfred A. Knopf, 1929 ;
The Spanish Tragedy (1936);
Catalonia infelix (1937);
Spain, the Church and the Orders (1939). ;
The Spanish Dilemma (1940);
Spain in Eclipse (1943).
Redbrick University (1943);
Redbrick and these Vital Days (1945). ;
First Years at the University (1946);

Enllaos externs.
Biografia en angls d'Edgar Allison Peers;
Edici en lnia de las traduccions d'Allison Peers de mstics espanyols;
The Poems Of Manuel de Cabanyes (1923);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345390" title="Ducat d'Alba de Tormes" nonfiltered="82" processed="79" dbindex="135082">


El Duc d'Alba de Tormes s un ttol nobiliari hereditari que Enric IV de Castella va atorgar a Garca lvarez de Toledo al convertir el Comtat d'Alba de Tormes en un Ducat.

Al 1429, Joan II de Castella va concendir la villa d'Alba de Tormes i el titol de Senyor d'aquesta al bisbe Gutierre lvarez de Toledo. La senyoria va passar a mans del seu nebot Fernando lvarez de Toledo, que va ser anomenat Comte d'Alba de Tormes per Joan II.

Al 1472, Enric IV de Castella va elevar el rang de Comtat a Ducat en la persona de Garca lvarez de Toledo, siguent aquest el primer Duc d'Alba.

Senyor d'Alba de Tormes (1429-1438).

 Gutierre lvarez de Toledo, seor de Alba de Tormes. Tamb bisbe de Palncia i arquebisbe de Sevilla i Toledo.

Comte d'Alba de Tormes (1438-1472).

 Fernn lvarez de Toledo;

Ducs d'Alba de Tormes (des de 1472).

 Garca lvarez de Toledo y Enrquez I Duc d'Alba;
 Fadrique lvarez de Toledo y Enrquez de Quiones II Duc d'Alba;
 Fernando lvarez de Toledo y Pimentel III Duc d'Alba;
 Fadrique lvarez de Toledo y Enrquez de Guzmn IV Duc d'Alba;
 Antonio lvarez de Toledo y Beaumont V Duc d'Alba;
 Fernando lvarez de Toledo y Mendoza VI Duc d'Alba;
 Antonio lvarez de Toledo y Pimentel VII Duc d'Alba;
 Antonio lvarez de Toledo y Beaumont VIII Duc d'Alba;
 Antonio Martin lvarez de Toledo Guzmn IX Duc d'Alba;
 Francisco lvarez de Toledo X Duc d'Alba;
 Mara Teresa lvarez de Toledo XI Duquessa d'Alba;
 Fernando de Silva y lvarez de Toledo XII Duc d'Alba;
 Jos lvarez de Toledo y Gonzaga, Duc consort d'Alba;
 Mara del Pilar Teresa Cayetana de Silva y lvarez de Toledo XIII Duquessa d'Alba. Al no tenir descendncia, el ttol pass a mans del seu nebot Carlos Miguel Fitz-James Stuart.
 Carlos Miguel Fitz-James Stuart XIV Duc d'Alba;
 Jacobo Fitz-James Stuart XV Duc d'Alba;
 Carlos Mara Fitz-James Stuart y Portocarrero XVI Duc d'Alba;
 Jacobo Fitz-James Stuart y Falc XVII Duc d'Alba;
 Mara del Rosario Cayetana Fitz-James Stuart y Silva XVIII Duquessa d'Alba;

 Enllaos externs .

 Luengo O., Gonzalo A., 2006, rbol Genealgico de parte de la nobleza europea ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345391" title="Valseca" nonfiltered="83" processed="80" dbindex="135083">

Valseca s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

 Demografia .


Administraci.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345393" title="Brook" nonfiltered="84" processed="81" dbindex="135084">


En Brook (    ) s un dels personatges de la srie de manga i anime One Piece.

Sobre en Brook.

Ell s el vuit membre de la Tripulaci del Pirata del Barret de Palla i que fa el rol de msic dintre de la tripulaci. Va aparixer per primera vegada com un esquelet vivent que erraba en la zona de la Grand Line coneguda com a Florian Triangle. El seu somni es poder arribar al final de la Grand Line per poder trobar-se amb el seu company de tripulaci la balena Laboon, que es troba en la entrada de la Grand Line.

Aparena/Personalitat.
Les seves caracterstiques principals, a ms de qu t la capacitat de ser un esquelet vivent, s el seu afro. El personatge t un afro que s'ha conservat tot i ser un esquelet i s el tresor d'aquest personatge, ja que s l'nic mtode que pot fer servir perqu el reconegui Laboon desprs de 50 anys. A ms a ms, t una vestimenta molt formal, ja que vesteix amb camisa i americana. A ms lluita amb un sabre especial que t forma de bast.

Com que durant molts anys no va estar amb contacte amb cap altra persona, s molt possible que tingu el carcter que t. Basat en la seva obsessi per les calces de les dones i el seu particular humor fent referncia a que ell s un esquelet (Skull Jokes). Tot i aix, s una persona molt sacrificada per els seus companys com a demostrat en diverses vegades sacrificant-se pel b de la tripulaci.

Venuts per un Esquelet.
Degut a que es molt recent la seva incorporaci, encara no ha pogut lluitar en un combat seris com a membre de la Tripulaci del Barret de Palla, tot i que s possible que quan formava part de la seva anterior tripulaci derrots a algun rival.

Histria.
Els Pirates Rumbar i la Laboon.
Ell va formar part de la Tripulaci dels Pirates Rumbar, una tripulaci de msics que van navegar en la Grand Line des del West Blue feia uns 50 anys abans de la situaci actual. Ells van seguir per la balena Laboon, que va sentir una gran atracci per la msica i l'afro de Brook. Prometent que tornarien desprs de recrrer tota la Grand Line, van deixar a la Laboon en els fars de la Muntanya Invertida, ja que creien que la Grand Line era massa perills per una balena tant petita.

Desprs d'entrar en la zona de Florian triangle tota la seva tripulaci va ser assassinada per una tripulaci desconeguda. Per sort, grcies a que va menjar la Yomi Yomi No Mi, que permet que l'usuari de l'habilitat pugui tornar a viure desprs de morir, l'esperit d'en Brook va poder tornar a la Grand Line. Lamentablement, es va perdre en Florian Triangle degut a la seva boira, per aix quan va trobar el seu cos noms era un esquelet amb l'afro, aleshores en Brook va tornar a viure com a esquelet vivent. Per durant molt de temps va estar sol en el vaixell de la seva tripulaci, per aquest motiu t una personalitat tant excntrica.

Brook, l'esquelet afro.
Brook a la Grand Line.
8 anys abans de coneixer a la Tripulaci del Barret de Palla, va ser capturat per en Gecko Moria, qui li va robar la seva ombra i la va introduir dintre del cos del samurai Ryuuma. Per aquest motiu, no va poder abandonar la boira de la Florian Triangle, degut a que al no tenir ombra no podia ser illuminat pel sol. Desprs grcies als Pirates del Barret de Palla va poder recuperar la seva ombra i es va unir a la tripulaci.

Brook en l'actualitat.
Brook en l'Archipelag Sabaody.
Desprs de lluitar contra el Pacificador "Kuma" model PX1 i fugir amb l'estratagema de l'Usopp, en Brook en veure que estaven a punt de atrapar a en Zoro va decidir sacrificar-se perqu tinguessin la possibilitat de fugir. Desprs amb l'aparici d'en Bartholomew Kuma va desaparixer amb l'atac del Shichibukai.

Habilitats.
Brook utilitza una shikomizue, una espasa amagada en un bast, i s un professional amb aquesta arma. A ms pot combinar el seu sabre amb el seu viol per poder fer un atac musical per aquest motiu el seu estil de combat es denominat com Hanauta Sanchou, en catal Estocades xiuxiuejants. Un dels seus cops ms forts s l'atac Yahazu Giri, en catal Cop de la Fletxa Silenciosa, un atac de gran velocitat que fa que la persona atacant no noti el cop fins que en Brook enfunda el seu sabre.

Tamb a ms de ser un gran espadatx, al ser un esquelet li permet una lleugeresa extraordinria fent que pugui crrer sobre l'aigua, poder crrer a gran velocitat o saltar una gran alaria. Brook afirma que t la capacitat de recuperar-se completament si pot beure llet. Ams el seu cap es pot obrir i utilitza el forat del crani per conservar els seus tresors ms preuats, com el Dial Tonal amb la ultima can dels Pirates Rumbar.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345394" title="Esgrima als Jocs Olmpics d'estiu de 1920" nonfiltered="85" processed="82" dbindex="135085">

Als Jocs Olmpics de 1920 celebrats a la ciutat d'Anvers (Blgica) es realitzaren sis proves en esgrima, totes elles en categoria masculina.

Respecte als Jocs anteriors d'Estocolm 1912 s'incorpor la prova de floret per equips, que en aquella edici tant sols es realitz de forma individual.

Resum de medalles.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  Esgrima - Anvers 1920;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345397" title="Juan Manuel Reol Tejada" nonfiltered="86" processed="83" dbindex="135086">
Juan Manuel Reol Tejada (Burgos, 26 d'agost de 1933) s un farmacutic, cientfic i poltic castell. Doctor en Farmcia, va obtenir el premi extraordinari en la llicenciatura. Diplomat en Sanitat, aviat va ingressar en el Cos Farmacutic de Sanitat Nacional on va desenvolupar bona part de la seva activitat professional, destacant les seves investigacions en la farmacopea moderna. Primer com Sotsdirector General de Farmcia del llavors Ministeri de Sanitat, fou el primer Director General de Farmcia en el Govern de la Uni del Centre Democrtic durant la Legislatura Constituent. Prviament havia participat com candidat al Congrs dels Diputats encapalant la llista de la UCD per la provncia de Burgos, obtenint l'esc que repetiria posteriorment en 1979. 

Durant el temps que va romandre en el Congrs va ser membre de la Comissi Constitucional, de la de Sanitat i de la d'Administraci Territorial Iniciat el procs preautonmic, va ser triat President del Consell General de Castella-Lle en 1978, crrec que va ocupar fins a mar de 1980, quan va dimitir per a fer-se crrec de la Secretaria de Poltica Territorial del seu partit, mes i mig abans de concloure el procs autonmic. El va substituir Jos Manuel Garca-Verdugo Candn. s Acadmic de nombre de la Real Academia Nacional de Farmacia, la Acadmia Iberoamericana de Farmcia i de la Reial Acadmia de Farmcia de Catalunya. s tamb President de la Associaci Espanyola de Farmacutics de Lletres i Arts (AEFLA) i Conseller de la Agncia Espanyola del Medicament. Va ser Secretari General de l'Ateneu de Sevilla i membre del Club de Roma. Ha estat distingit amb la Medalla al Mrit Constitucional, la Gran Creu de l'Ordre Civil de Sanitat i Encomana amb Placa de la Orde d'Alfons X el Savi. 

 Referncies .
 Fitxa a la Real Academia de Farmacia.
 Notcia de la renncia al crrec en el Consell General, El Pas, 22 de mar de 1980.
 El Dr. Juan Manuel Reol Tejada nombrat acadmic de la Reial Acadmia de Farmcia de Catalunya, 18 de mar de 2003.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345400" title="CV-83" nonfiltered="88" processed="84" dbindex="135088">
La carretera autonmica CV-83 comunica la A-33, a l'altura d'Elda, amb El Pins i la Regi de Mrcia.

Nomenclatura.



La carretera CV-83 pertany a la Xarxa de carreteres de la Generalitat Valenciana. El seu nom ve de la CV (que indica que s una carretera autonmica del Pas valenci) i el 83, s el nmero que rep la carretera, segons l'ordre de nomenclatures de les carreteres del Pas valenci.

Traat actual.
La CV-83 comena a l'eixida 32 de la A-31 l'Autovia d'Alacant, travessa la zona sud d'Elda i enllaa amb la carretera autonmica CV-835. Junt a aquesta, uns quants quilmetres ms endavant arriba al municipi de Monver.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345401" title="Medalla al Mrit Constitucional" nonfiltered="89" processed="85" dbindex="135089">
La Orde del Mrit Constitucional o  Medalla al Mrit Constitucional s un orde civil espanyola creada pel govern de Felipe Gonzlez en la III Legislatura mitjanant Reial decret de 18 de novembre de 1988 concedida a aquelles persones que hagin realitzat activitats rellevants al servei de la Constituci i dels valors i principis en ella establerts i pot ser concedida tant a persones fsiques com a jurdiques, pbliques o privades, espanyoles o estrangeres. El seu distintiu s una medalla ovalada en plata de llei banyada en or en l'anvers del qual es troba l'Escut d'Espanya sobre fons blau i la llegenda Al Mrit Constitucional, amb cord, cenyidor i nus en seda vermella. Per a les persones jurdiques es lliura una Placa d'Honor. Els seus titulars reben el tractament de Excelentsimo. La seva actual regulaci est continguda en l'Ordre de Presidncia de 11 de novembre de 2003. 
Guardonats. 
Entre els possedors d'aquest guard es troben: 

Iaki Arteta, fotgraf i director de cinema.
Mikel Azurmendi, antropleg, escriptor, traductor i professor universitari espanyol, membre del Frum d'Ermua i de Basta Ya!.
Olivia Bandrs, poltica filla de Juan Mara Bandrs.
Guillermo Barredo;
Andrs de Blas, catedrtic de la UNED, membre del Frum d'Ermua.
Augusto Borderas Gaztambide,  pediatra i poltic, membre de la Fundacin Fernando Buesa.
Mikel Buesa Blanco, activista i catedrtic, germ de Fernando Buesa Blanco i membre del Frum d'Ermua.
Toms Caballero Pastor, sindicalista i poltic.
Esther Cabezudo;
Inmaculada Castilla de Cortzar;
Javier Corchera;
Eduardo Chillida, escultor.
Rosa Dez, poltica i membre de Basta Ya!.
Francisco Doate;
Rosario Dorda;
Mara Pilar Elas (dona del regidor Ramn Baglietto d'UCD, assassinat per ETA);
Javier Elorrieta, director de cinema.
Iaki Ezquerra;
Fernando Savater, filsof, activista i escriptor, membre de Basta Ya!.
Fernando Garca de Cortzar, historiador.
Xavier Garmendia;
Santiago Gonzlez Dez;
Ral Guerra;
Emilio Guevara;
Agustn Ibarrola, escultor membre de Basta Ya!.
Mikel Iriondo;
Juan Infante Escudero;
Rafael Iturriaga;
Juan Juarista;
Ignacio Latierro;
Jos Luis Lpez de Lacalle, periodista i del Frum d'Ermua; assassinat per ETA el 2000.
Eduardo Madina, poltic.
Jos Ignacio Martnez Churiarque;
Carlos Martnez Gorriarn, filsof, catedrtic i articulista, membre de Basta Ya!.
Jos Antonio Maturana Plaza;
Fernando Maura Barandiarn;
Jaime Mayor Oreja, poltic.
Gotzone Mora, professora i poltica.
Vidal de Nicols, poeta i activista del Frum d'Ermua.
Ezozi Leturiondo (vdua de Mario Onaindia);
Cristina Cuesta;
Estadinslao Amuchstegui;
Maite Pagazautundua;
Ana Urchuegua (alcaldessa de Lasarte);
Carlos Totorika (alcalde d'Ermua);
Ciutat de Cadis;
Poble d'Ermua;
Gabriel Cisneros, poltico espaol.
Luis Miguel Enciso Recio, historiador i poltic.
Jon Juaristi, escriptor membre de Basta Ya! i del Frum d'Ermua.

Enllaos externs.
Ordre reguladora;
Llistat de guardonats;
El Govern concedeix el Collar de l'Orde del Mrit Civil als set pares de la Constituci;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345402" title="Estira i afluixa als Jocs Olmpics d'estiu de 1920" nonfiltered="90" processed="86" dbindex="135090">

Als Jocs Olmpics de 1920 celebrats a la ciutat d'Anvers (Blgica) es realitz una nica prova d'estira i afluixa en categoria masculina.

Aquesta fou l'ltima ocasi en qu aquest esport fou incls en el programa olmpic, disputant-se els diferents encontres entre seleccions els dies 17 i 18 d'agost del 1920.

Estats participants.
Hi participaren un total de 40 competidors de 5 estats diferents:

  (8);
  Regne Unit (8);
  Itlia (8);
  (8);
  (8);

Resum de medalles.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  Estira i afluixa - Anvers 1920;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345406" title="Nedador de l'any" nonfiltered="91" processed="87" dbindex="135091">

El Nedador de l'any (Swimming World Magazine Swimmers of the Year), s un conjunt de distincions que atorga la revista Swimming World Magazine, i est considerat com el premi ms prestigis de la nataci mundial. Existeixen set categories: nedador mundial de l'any, nedador americ de l'any, nedador europeu de l'any, nedador del Pacfic de l'any, nedador discapacitat de l'any, nedador afric de l'any, i nedador en aiges lliures de l'any.

 Llistes per categories.

Nedador mundial de l'any.


Els nadadors dels Estats Units han guanyat el ttol en 16 ocasions, seguits per Austrlia (10), i Alemanya de l'Est (6 vegades). Ian Thorpe (AUS) i Michael Phelps (USA) ostenten el rcord amb 4 distincions; Thorpe les guany el 1998, 1999, 2001 i 2002, mentre que Phelps l'ha guanyat el 2003, 2004, 2006 i 2007. 

Tres nadadores l'han obtingut en 3 ocasions: Krisztina Egerszegi (HUN) el 1991, 1992 i 1995; Janet Evans (USA) el 1987, 1989 i 1990; i Kristin Otto (GDR) el 1984, 1986 i 1988.

Franziska van Almsick s la nadadora ms jove en rebre la distinci, amb 15 anys complerts el 5 d'abril. Ian Thorpe ha estat el nadador ms jove, ja que en tenia 16 (13 d'octubre) quan guany el premi per primer cop.




Nedador americ de l'any.





Nedador europeu de l'any.






Nedador del Pacfic de l'any.

Aquesta distinci va ser creada el 1995, l'any que dus nadadores australianes, Kieren Perkins i Samantha Riley, foren les primeres nadadores de la zona en ser premiades amb el ttol de nadadores mundials de l'any. En 21 de les 26 distincions han rebut el premi nadadors i nadadores australianes. Ian Thorpe l'ha guanyat en 6 ocasions (5 de seguides) i Susie O'Neill ho ha estat en 4 ocasions, 3 d'elles de manera consecutiva. Kosuke Kitajima (Jap) s l'nic no australi que l'ha gunyat en ms d'una ocasi, el  2003 i el 2007). 



Nedador afric de l'any.
La distinci de African Swimmer of the Year, el nedador afric de l'any, va ser creada el 2004, l'any que la Repblica de Sud-frica guany els 4   100 m estils lliures mascul en els Jocs Olmpics d'aquell any.
 


Nedador en aiges lliures de l'any.
El premi Open Water Swimmer of the Year al millor nedador en aiges lliures de l'any va ser creat el 2005, l'any que el Comit Olmpic Internacional anunci que la prova de nataci en aiges lliures participaria, per primer cop, en els Jocs Olmpics, els de Pequn.


Nedador discapacitat de l'any.

Aquest premi va ser creat l'any 2003. El 2004 no es va concedir per s els anys segents.


Referncies.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345407" title="Iaki Arteta" nonfiltered="92" processed="88" dbindex="135092">
Iaki Arteta Orbea (Bilbao, 1959) s un fotgraf i director de cinema basc. Va estudiar Arquitectura Tcnica a la Universitat de Barcelona. En 1986 va comenar a treballar com fotgraf, dedicant-se al fotoperiodisme, la publicitat, i el cinema. Va collaborar amb el diari Deia i l'agncia de notcies COVER. Ha estat guionista, director i productor de documentals i curtmetratges. A principis dels 90 va comenar a collaborar amb grups pacifistes, i en 1996 va realitzar el seu primer anunci publicitari en contra de la violncia d'ETA. Des de llavors ha continuat amb la seva labor en contra de la violncia i en suport a la memria de les vctimes d'ETA. Ha estat guardonat amb la Medalla al Mrit Constitucional.

Llibres de fotografia.
"Euskadi 77-87", "Fotgrafos Margen Izquierda", "Discover: aprendiendo a vivir" i "Bizkaia". 

Filmografia.
Curtmetratges:
Material sensible (1988).
Amor impasible (1992).
Buenas noches (1997).
Sin libertad (2001).
Documentals:
Voces sin libertad (2004);
Agustn Ibarrola. Entre el arte y la libertad (2004).
Trece entre mil (2005).
El infierno vasco (2008).
Guions:
Euskadi Sur.
Tres.
Vivir sin miedo.

Premis ms destacats.
"Voces sin libertad": Millor director de documental (New York International Independent Film & Video Festival 2002). Platinum Award (WorldFest 2005. Houston-EEUU). Finalista a International Documentary Awards (Los Angeles), Hollywood Film Festival, i Prix Europa 2004.
"Trece entre mil": Segon premi de la secci d'Histria de la SEMINCI de Valladolid 2005. Finalista dels premis Goya 2006 al millor documental (Espanya).

Enllaos externs.
Entrevista Mar 2008;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345409" title="Denver Broncos" nonfiltered="93" processed="89" dbindex="135093">
Els Denver Broncos sn una franqucia de futbol americ amb seu a Denver, Colorado. Actualment sn membres de la divisi oest de la American Football Conference (AFC) dins la NFL. Els Broncos van comenar a jugar el 1960 com a membres de la American Football League i es van unir a la NFL desprs de la fusi entre AFL i NFL.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345410" title="Andrew Bogut" nonfiltered="94" processed="90" dbindex="135094">


Andrew Michael Bogut s un jugador de bsquet australi, que en l'actualitat juga a les files dels Milwaukee Bucks, de la NBA. Va nixer el 28 de novembre de 1984 a Melbourne. s fill de croates emigrants a Austrlia. Mesura 2,13 metres, i juga de pivot. 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345411" title="Earl Boykins" nonfiltered="95" processed="91" dbindex="135095">


Earl Antoine Boykins (nascut el 2 de juny de 1976 a Cleveland, Ohio). s un jugador professional de bsquet que juga al Virtus Bologna de la LEGA. 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345412" title="Pablo Hernndez Domnguez" nonfiltered="96" processed="92" dbindex="135096">

Pablo Hernndez Domnguez (Castell de la Plana, Pas Valenci) s un jugador de futbol  nascut a Castell que actualment milita en les files del Valncia CF. 

 Trajectria .
Pablo Hernndez s un futbolista format en les categories inferiors del Club Esportiu Castell. Desprs del seu pas per l'equip juvenil del Valncia CF, va ser cedit durant la temporada 2004-05 al Club Esportiu Onda. Posteriorment, va jugar dues temporades en el filial del Valncia, arribant a debutar amb el primer equip en l'ltima jornada de la temporada 2005-06 contra l'Osasuna. Durant la temporada 2006-07, es va convertir en el mxim golejador del seu equip fins que en el mercat d'hivern va signar la seua cessi al Cdiz CF. 

Al gener de 2008 el Valncia CF compra a Pablo i aquest signa contracte per als prxims 6 anys . S'incorpor a la disciplina valencianista a l'estiu d'aqueix mateix any, desprs de finalitzar la temporada amb el Getafe.




Referncies.


Enllaos externs.
Pablo Hernndez en lfp.es;
Entrevista a Pablo Hernndez en Las Provincias;
 Entrevista Pablo Hernndez en Las Provincias;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345413" title="Fort de Barchon" nonfiltered="97" processed="93" dbindex="135097">
 El Fort de Barchon,  a Barchon s un fort llarg de la Posici fortificada de Lieja (PFL) erigida engir de la ciutat Belga de Lieja a la fi del segle XIX. 

Histria.
Es troba a l'inici de l'altipl del pas d'Herve al nucli de Barchon de la vila de Blegny. S'ha concebut per a protegir el trnsit a la vall del Mosa i la carretera d'Aquisgr (N3) contra les invasions dels pasos vens Frana, de Prssia i els Pasos Baixos, que tenien tots velletats d'annexi de parts o del tot de l'estat belga ancara molt jove. Va construir-se al 1888, sota la direcci del general Henri Alexis Brialmont. 

A la Primera Guerra Mundial, el fort de Barchon va ser el primer a rendir-se el 8 d'agost de 1914 desprs de problemes de comandament i d'una amenaa d'asfxia amb gasos txics,.

A la Segona Guerra Mundial, el fort modernitzat va resistir del 10 fins al 18 de maig de 1940. Tot i sser bombardejat per a les Stukes i l'artilleria alemana va contratacar i causar perdues importants a l'invasor.

Avui.
Una visita del fort dona una bona illustraci de l'evoluci de l'enginyeria militar entre 1880 i 1940. S'hi troben, entre altres, moltes pintures murals fetes per als soldats. s l'nic fort del qual la torre d'aeraci pot visitar-se.

S'hi projecta tamb  un muntatge audiovisual que illustra com  tot i acaben per desparixer totes les fortificacions construdes per  l'home, els principis majors de la nostra civilitzaci sn immortals .

Les visites s'organitzen d'abril a novembre al segon diumenge de cada ms a les dues de la tarda. 



Referncia.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345414" title="Eric Snow" nonfiltered="98" processed="94" dbindex="135098">


Eric Snow (nascut el 24 d'abril de 1973 a Canton, Ohio) s un jugador professional de bsquet que juga al Cleveland Cavaliers de la NBA com a base.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345415" title="Kansas City Chiefs" nonfiltered="99" processed="95" dbindex="135099">
Els Kansas City Chiefs sn una franqucia de futbol americ establerta a Kansas City, Missouri. Els Chiefs sn membres de la divisi oest de la American Football Conference (AFC) dins la NFL. Anomenats originalment Dallas Texans, la franqucia va ser fundada l'any 1960 per Lamar Hunt, com a membre de la American Football League. Al 1963, l'equip va marxar a Kansas City i van ser renombrats amb l'actual nom.

Del 1960 fins al 1969, els Kansas City Chiefs van ser un dels equips ms exitosos de la AFL, guanyant el campionat de lliga tres cops (1963, 1966, 1969). Els Chiefs ostenten el rcord de ser el segon equip AFL (desprs dels New York Jets) que va derrotar un equip NFL en el AFL-NFL World Championship Game, quan van derrotar els Minnesota Vikings en el que avui coneixem com a Super Bowl IV.

A pesar de l'xit dels Chiefs a la AFL, la seva victria a la Super Bowl IV es mant com l'ltim campionat guanyat per la franqucia. Tot i aix, la afici dels Chiefs s considerada de les millors de la lliga, que ha conseguit penjar el cartell de "complet" a l'Arrowhead Stadium durant 149 partits seguits. L'equip t un rcord de partits a casa de 104-40 des de 1990.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345416" title="Bobby Simmons" nonfiltered="100" processed="96" dbindex="135100">

Bobby Simmons (nascut el 2 de juny de 1980 a Chicago, Illinois). s un jugador professional de bsquet que juga al New Jersey Nets de la NBA.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345417" title="Charlie Villanueva" nonfiltered="101" processed="97" dbindex="135101">


Charlie Alexander Villanueva s un jugador de bsquet dominic-nord-americ que en l'actualitat juga als Milwaukee Bucks de la NBA. Va nixer el 24 d'agost de 1984 a Queens, Nova York. s de primera generaci, fill d'emigrants dominicans. Mesura 2'11 metres i juga d'aler.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345421" title="Maurice Williams" nonfiltered="102" processed="98" dbindex="135102">

Maurice "Mo Williams" (nascut el 19 de desembre de 1982) s un jugador professional de bsquet de la NBA, que actualment juga al Cleveland Cavaliers. Mesura aproximadament 185 cm, juga a la posici d'escolta i prov de la Universitat d'Alabama, havent estat seleccionat pels Utah Jazz en la segona ronda del Draft de l'NBA de 2003. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345422" title="Oakland Raiders" nonfiltered="103" processed="99" dbindex="135103">
Els Oakland Raiders sn una franqucia de futbol americ actualment establerta a Oakland, Califrnia. Els Raiders sn membres de la divisi oest de la American Football Conference dins la NFL. La franqucia va comenar a jugar l'any 1960 com a membre de la American Football League (AFL) on van guanyar un campionat i tres ttols divisionals. L'equip es va unir a la NFL amb la fusi entre AFL i NFL i des d'en, han guanyat dotze ttols divisionals i tres Super Bowls (XI, XV, XVIII) i han aparegut en altres dues. 

Durant les seves primeres tres temporades, els Raiders tenien molts problemes dins i fora del camp. Al 1963, Al Davis va ser cridat per la franqucia per exercir com a entrenador principal i mnager de l'equip. Davis va convertir un equip perdedor en un guanyador, i d'entre 1963 fins a 2002 l'equip noms ha acabat set temporades amb balan negatiu.

Desprs d'uns quants anys de batalles legals, Davis es va emportar la franqucia de Oakland cap a Los ngeles, Califrnia l'any 1982. A Los ngeles, els Raiders van guanyar la seva tercera Super Bowl, per noms van arribar als play-offs dos cops durant els anys 80'. Al 1995, Davis va tornar l'equip a Oakland, on els Raiders han guanyat tres ttols divisionals encara que van perdre el partit pel campionat de la AFC contra els Baltimore Ravens l'any 2000. Al 2002, els Raiders van arribar a la Super Bowl XXXVII que van ser derrotats pels Tampa Bay Buccaneers. Des d'aquell partit, els Raiders han acabat cinc temporades seguides amb balan victries-derrotes negatiu.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345424" title="Josh Smith" nonfiltered="104" processed="100" dbindex="135104">


Joshua Smith (5 de desembre de 1985, a Los ngeles, Califrnia). s un jugador nord-americ de bsquet que juga a l'Atlanta Hawks de la NBA. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345426" title="Monestir de Sant Miquel dels Reis" nonfiltered="106" processed="101" dbindex="135106">



El monestir de Sant Miquel dels Reis s un monestir situat als afores de la ciutat de Valncia, a pocs metres de la fita amb Tavernes Blanques, i s l'actual seu de la Biblioteca Valenciana. 

Fundat al segle XVI pel duc de Calbria sobre un antic monestir de l'Orde del Cster, Sant Bernat de Rascanya, s una de les principals construccions del renaixement valenci. Segons alguns autors es considera antecedent del Monestir de l'Escorial, sent com aquest, monestir jernim, focus cultural i esglsia commemorativa de la memria del seu fundador.

Histria.

Orgens.
El seu origen cal situar-lo en el monestir cistercenc de Sant Bernat de Rascanya. El 1371, Arnau d'Arany, abat de la Valldigna, compr l'alqueria de Rascanya (d'origen islmic); l'any 1383, Pere el Cerimonis dona llicncia per a la construcci. Les obres s'iniciaran l'any segent i s'acabaran el 1401. 

El monestir seguia l'esquema bsic dels monestirs del l'Orde del Cster, una esglsia amb una claustre adossat al qual s'adossaven la resta de les dependncies monacals. Posteriorment les seues edificacions s'integraren al monestir jernim, amb la desamortitzaci desapareixeran les seues restes. Avui dia desprs de la restauraci s'ha musealitzat una part del claustre primitiu.

Sant Bernat de Rascanya no va ser un gran monestir, construt amb materials modestos i sense amb problemes econmics. A aix es sumava que els monjos no seguien la regla cistercenca, arribant al punt qu quan es decid reconstruir-lo com a Sant Miquel dels Reis, noms quedaven tres monjos.

De Sant Miquel dels Reis fins a la Desamortitzaci.
s degut al testament de Germana de Foix pel qual es constru Sant Miquel. Quan mor en 1536, disposa que volia ser soterrada a Sant Bernat de Rascanya, per que passs a mans de l'Orde dels Jernims. El seu marit, el Duc de Calbria, inicia les gestions oportunes per a complir amb el testament.

En 1545 aconsegueix de Pau III una butlla per la qual declara suprimida la comunitat cistercenca de Sant Bernat i el seu pas al l'Orde de Sant Jeroni, el monestir passa a anomenar-se Sant Miquel dels Reis. Un anys desprs els jernims en prendrn possessi.

Ferran d'Arag conceb la nova construcci com un monestir que intregrara a ms del propi monestir, una escola d'art i teologia amb el suport de la seua important biblioteca personal i, clar, un pante familiar.
El duc port a Valncia dos arquitectes importants, Alonso de Covarrubias i Joan de Vidaa, la primera pedra es pos el 1548, comenant-se les obres pel claustre sud. El projecte de Covarrubias incloa la reconstrucci de l'esglsia cistercenca i la construcci d'una claustre al sud d'aquesta i conservava el claustre de Sant Bernat de Rascanya, quedant aix un esquema rectangular amb l'esglsia entre dos claustres.
La mort del Duc de Calbria el 1550 paralitz les obres, deixant al monestir els seus bns i la seua valuosa biblioteca. Les obres no es reprendrn fins 1578, en qu la comunitat decideix canviar els plans de Covarrubias del claustre. El resultat d'a s un gran claustre ms auster i directament inspirat en el Pati dels Evangelistes de l'Escorial, les obres del qual les dirig Pere d'Ambuesa i donant-se per finalitzat el 1607.

Posteriorment el 1623 s'inicien les obres de l'esglsia, substituint l'anterior. s obra de Pere d'Ambuesa i s'acab cap a mitjans de segle, encara que a finals d'aquest encara es treballava en l'ornament de la faana.

En 1723 comena la construcci del claustre nord, dirigit i projectat per Fra Francesc de Santa Brbara. Noms s'arrib a construir el cos est, destinat a refectori i cuina, per mai es s'utilitz. A principis del segle XIX l'obra es para i mai s'acabar. Aquest nou claustre supos l'enderroc de la major part del claustre gtic del primer monestir.

Durant la Guerra del Francs Sant miquel dels Reis va ser ocupat, i es rob part de la biblioteca deixada pel Duc de Calbria. En 1814 els monjos tornen al monestir.

Desamortitzaci i recuperaci.
Durant el Trienni Liberal es produeix la primera desamortitzaci, el 1821 amb els monjos fora el monestir es converteix en Casa de la Beneficincia. Aix no durar molt ja que el 1823 els monjos tornaran.

Per amb la Desamortitzaci de Mendizbal de 1835 els monjos jernims deixaran definitivament el monestir, passant a l'Estat. Les obres d'art que quedaven passaren al Museu de Belles Arts de Valncia i els llibres del Duc de Calbria a la biblioteca de la Universitat de Valncia. En 1843 es subhastat i comprat per un particular. La intenci d'aquest era demolir-lo i vendre el material per a la construcci, per grcies a l'acci de lAjuntament de Valncia i l'Acadmia de Belles Arts de Sant Carles el procs es paralitza. Aleshores es destina a asil de mendicitat, pres de dones provisional i magatzem.

En 1874 l'estat decideix la construcci d'un presidi. El projecte de Toms Aranguren, no dut a terme completament, va suposar la construcci de 864 celles, ampliant-se amb 200 desprs. Tamb s'hi constru un mur de tancament que envoltava tot el monestir amb torres de vigilncia als cantons. El conjunt de les obres, finalitzades en 1886, va suposar una modificaci greu de les estructures del monestir(per encara haguera pogut ser pitjor, ja que el pla inicial noms preveia la conservaci de l'esglsia): s'alaren dues galeries penitenciries de nova planta al pati nord (donant-li forma quadrada), ac tamb es van enderrocar les ltimes restes que quedaven en peu de l'antic claustre de Sant Bernat de Rascanya. El claustre sud tamb va ser ocupat per celles, la capella dels Reis i la sala on hi havia hagut la biblioteca del Duc de Calbria, desaparegueren. les voltes del sobreclaustre i les celles (dels monjos) de la banda est tamb van ser enderrocades. Els elements que ms es respectaren van ser l'esglsia, l'escala i les arqueries del claustre sud.

Desprs de la Guerra Civil Sant Miquel dels Reis es convert en un dels principals centres de repressi de la ciutat.

En 1962 passa a mans de l'Ajuntament de Valncia i de la Diputaci, quatre anys desprs deixa d'usar-se com a pres.

Amb l'arribada de la democrcia es pensa en recuperar aquest monument, no ser fins el 1997 que s'inicien les obres de rehabilitaci per finalitzar tres anys desps com a nova seu de la Biblioteca Valenciana. La restauraci ha rescatat els vestigis de Sant Bernat de Rascanya (claustre) que es conserven junt al claustre nord inacabat del monestir, amb la resta del monestir a ms tamb es recuperen elements del presidi.

Descripci arquitectnica.


Esglsia. L'any 1623 es decideix substituir l'antiga esglsia cistercenca per una de nova i ms gran, aprofitant-se els murs i els contraforts. L'obra la va dirigir Pere d'Ambuesa, acabant-se a mitjan de segle, encara que a finals d'aquest s'estava treballant en les torres  i decoraci de la faana, dirigida per Raimon Capuz. Es va construir una esglsia de destacades dimensions, de creu llatina amb capelles entre els contraforts, cpula amb tambor sobre el creuer i un cor alt als peus. La nau es cobreix amb volta de can, l'alat interior es composa amb pilastres toscanes d'ordre gegant amb el fust amb acanaladures, amb el ter inferior amb l'acanaladura canviada.

La faana esta flanquejada per dues torres dividides en tres cossos per cornisses, al nivell inferior s'obri un buit rectangular, al segon dos i al superior est el co de campanaes, es rematen amb una decoraci de boles i pinacles. La part central de la faana tamb est dividida en tres cossos: al nivell inferior s'obri la portada d'accs adintellada  amb tres columnes toscanes sobre pedestals a cada costat, al superior tamb altres sis columnes (jniques), tres a cada costat flanquejant una imatge de Sant Miquel, i l'ltim es va fer posteriorment per incorporar-hi sis columnes salomniques i al mig una finestra rectangular. Fou la primera faana-retaule que es va fer a Valncia.

Durant el segle XVIII es feren treballs a l'interior del temple, el retaule major es va canviar per l'actual, fet a base d'una marqueteria de marbres de diferents colors, obra del monjo Josep Cavaller. L'enllosat del prebiteri tamb es d'aquesta poca, obra de Fra Atanasi de Sant Jeroni; aquest a ms va fer tres retaules per a capelles laterals i la balaustrda del front de les grades.

Sota l'altar major es troba el pante on hi ha soterrats els fundadors del monestir, Germana de Foix i el duc de Calbria.

Claustre Sud: aquest claustres era el cor del monestir, al volant d'ell s'articulaven la resta de les dependncies monacals. A ms s una de les principals obres del renaixement valenci.

La seua construcci comen el 1548, sobre plans de Covarrubias i estant encarregat de l'obra Joan de Vidaa. En morir el duc el 1550 les obres es pararen i fins el 1571]no es reprengueren. El 1580 es canvia el projecte per un ms senzill inspirant-se en el claustre dels Evangelistes de l'Escorial, dirigia les obres Joan d'Ambuesa. S'acaba el 1607, sent un claustre amb dues galeries superposades amb set arcs per cada costat, la inferior s d'ordre tosc i la superior s d'ordre jnic.

Al voltant del clasutre sud es disposen les diverses dependncies:

Sala Capitular, el lloc de reuni dels monjos per llegir els captols i tractar assumptes que afectaven a la comunitat. Est coberta amb volat de creueria rebaixada, per les seues dimensions serviria d'esglsia mentre durs la construcci de l'actual.

Escala Imperial, construda per Joan de Cambra s una de les grans construccions d'aquest tipus de tota Valncia. Servia per comunicar els pisos del claustre i est coberta per una volta de can amb cassetons.

Celles, situades a la primera planta en cadascuna de les portes figarava l'anagrama XPS o IHS i una xifra o una lletra que servien per a la seua identificaci. Les celles eresn idividuals amb una balc per illuminar l'escriptori, amb molt pocs mobles.

Claustre Nord: El 1763 es comea a construir el nou claustre damunt del lloc que havia ocupat l'entic claustret gtic de Sant Bernat de Rascanya, dissenyat per Fra Francesc de Santa Brbara, monjo arquitecte de Sant Miquel dels Reis. Noms s'arrib a construir el cos est, on es van situar el nou refectori i la cuina, que mai van ser utilitzats. La resta, amb la comentaci feta, no s'acab de construir mai, parant-se les obres a principis del segle XIX.


Enllaos externs.

 Biblioteca Valenciana;
 Biblioteca Valenciana Digital;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345427" title="Lorenzen Wright" nonfiltered="107" processed="102" dbindex="135107">


Lorenzen Vern-Gagne Wright (nascut el 4 de novembre de 1975 a Memphis, Tennessee) s un jugador nord-americ de bsquet que juga al Cleveland Cavaliers de la NBA. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345431" title="Raymond Felton" nonfiltered="108" processed="103" dbindex="135108">
Raymond Bernard Felton Jr. (nascut el 26 de juny de 1984 a Marion, South Carolina). s un jugador de bsquet estatunidenc que des del 2007 juga als Charlotte Bobcats de la NBA. Juga la posici de base. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345432" title="Udonis Haslem" nonfiltered="109" processed="104" dbindex="135109">

Udonis Johneal Haslem (nascut el 9 de juny de 1980 a Miami, Florida). s un jugador de bsquet que juga al Miami Heat de la NBA.  












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345434" title="Jason Kapono" nonfiltered="110" processed="105" dbindex="135110">


Jason Alan Kapono (nascut el 2 de febrer del 1981 a Long Beach, Califrnia). s un jugador de bsquet estatunidenc de la NBA que actualment juga als Toronto Raptors.  















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345435" title="Alonzo Mourning" nonfiltered="111" processed="106" dbindex="135111">
Alonzo Harding Mourning, Jr. s un jugador de bsquet estatunidenc que en l'actualitat forma part dels Miami Heat de la NBA. Va nixer el 8 de febrer de 1970 a Chesapeake, Virgnia. Juga a la posici de pivot, mesura 2'08 metres, i pesa 118 quilos. s conegut pel sobrenom de Zo'. Al 2002 va sofrir una malaltia renal, veient-se forat a rebre un trasplantament de rony, malgrat el qual va tornar a jugar a l'any segent, arribant a guanyar l'anell de la NBA al 2006.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345436" title="Porte-bouquet" nonfiltered="112" processed="107" dbindex="135112">

Un porte-bouquet ("porta pomells" en francs) s un joiell destinat a portar un pomell de flors com a complement a la indumentria femenina. Van aparixer a Frana en temps de Llus XIV i es van fer servir fins als primers anys del segle XX. Tenien un petit recipient on posar l'aigua per les flors, que sovint es perllongava en un mnec, normalment recte o cargolat en forma de banya, i es podien dur a la m o b fixats al vestit. Alguns, fins i tot, tenien un suport que els permetia mantenir-se drets, com un petit gerro.

Referncies.


Enllaos externs.
Vdeo de presentaci de l'exposici Porte-bouquets al Museu Frederic Mars;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345438" title="Conferncia Nacional de Pau de Somlia" nonfiltered="113" processed="108" dbindex="135113">
La Conferncia Naccional de Pau de Somlia coneguda tamb com Conferncia de Djibouti o Procs d'Arta (per haver-se fet a Arta a Djibouti) foren una srie de reunions tingudes per representants de diverses faccions de Somlia i de la societat civil i els exiliats somalis, entre el 20 d'abril i el 5 de maig de 2000 . La Conferncia va establir una Assemblea Nacional de Transici de 245 membres.

 Vegeu tamb .

Govern Nacional de Transici (TNG)

 Referncia .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345442" title="Dwight Howard" nonfiltered="114" processed="109" dbindex="135114">


Dwight David Howard s un jugador de bsquet estatunidenc que juga a l'equip Orlando Magic de la NBA. Va nixer el 8 de desembre de 1985 a Atlanta, Gergia. s sobrenomenat familiarment Thunder (tro) i Man-Child (home-nen), encara que desprs de la seva participaci en l'All-Star de 2008 tamb se'l coneix com Superman, a causa de l'originalitat d'un dels seus remats. Va saltar directament del High School a jugar amb els professionals, sense passar per la universitat. Est considerat com un dels millors rebotejadors de la lliga. Mesura 2'11 metres, i pesa 120 quilos.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345443" title="Caron Butler" nonfiltered="115" processed="110" dbindex="135115">


 James Caron Butler (de manera pronunciada: Kuh-RONN; nascut el 13 de mar de 1980 a Racine, Wisconsin) s un jugador nord-americ de bsquet que juga als Washington Wizards de la NBA. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345444" title="Marcus Camby" nonfiltered="116" processed="111" dbindex="135116">
 Marcus SR. Camby  s un jugador de bsquet estatunidenc, que en l'actualitat juga a Los Angeles Clippers de la NBA. Va nixer el 22 de mar de 1974 a Hartford, Connecticut. Juga a la posici de pivot, mesura 2'11 metres i pesa 106 quilos. s un jugador que destaca sobretot en la seva forma defensiva.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345445" title="Kenyon Martin" nonfiltered="117" processed="112" dbindex="135117">


 'Kenyon Lee Martin (30 de desembre de 1977, a Saginaw, Michigan). s un jugador de bsquet de la NBA que juga als Denver Nuggets. Mesura 2'06 metres i pesa 104 kg, la seva posici natural s la d'ala-pivot i porta a l'esquena el nmero 6, destaca per ser un gran intimidador, per la seva capacitat atltica, la seva habilitat taponadora i rebotadora a ms dels seus poderosos remats.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345446" title="Ricky Davis" nonfiltered="118" processed="113" dbindex="135118">
Tyree Ricardo "Ricky Davis" (va nixer el 23 de setembre de 1979 a Las Vegas, Nevada) s un jugador nord-americ professional de bsquet que juga actualment a Los Angeles Clippers de la NBA.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345448" title="Rovell (desambiguaci)" nonfiltered="119" processed="114" dbindex="135119">



Rovell, un bolet de la famlia de les russulcies.

Rovell (animaci), un animaci de D'ocon Animaci, Barcelona.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345449" title="Jamaal Magloire" nonfiltered="120" processed="115" dbindex="135120">


Jamaal Magloire (nascut el 21 de maig de 1978 a Toronto, Ontario) s un jugador professional de bsquet que actualment juga alMiami Heat de la NBA. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345450" title="Randy Foye" nonfiltered="121" processed="116" dbindex="135121">

 Randy Foye (va nixer el 24 de setembre del 1983 a Newark, New Jersey) s un jugador de bsquet estatunidenc que va jugar els seus anys d'universitat als Wildcats de la Universitat de Villanova. Va ser seleccionat set en el 2006 pels Boston Celtics, per va ser traspassat tot seguit als Portland Trail Blazers, qui el van intercanviar per Brandon Roy als Minnesota Timberwolves. Foye va estudiar en l'East Side High School, on va guanyar el premi de "New Jersey Player Of The Year", abans de ser adquirit per Villanova.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345451" title="Zach Randolph" nonfiltered="122" processed="117" dbindex="135122">

 
 Zachary Randolph (nascut el 16 de juliol de 1981 a Marion Indiana, s un jugador de bsquet que juga als New York Knicks de la NBA. s conegut amb el renom de "Zach" o de "Z-Bo". Va ser escollit en la 19a posici de la primera ronda del draft de l'NBA de 2001. Ha guanyat el ttol de Jugador Ms Millorat al 2004. T un bon llanament de mitja distncia, i bons moviments a la pintura, li ajuda ja que es dret i a ms destaca la seva gran movilitat. s un bon rebotejador, t capacitat per amitjanar 20 punts i 10 rebots per temporada. s el tipus de jugador amb un gran talent innat per jugar al bsquet, encara amb unes qualitats fsiques millorables per a la posici en la qual se sost.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345453" title="Rashard Lewis" nonfiltered="123" processed="118" dbindex="135123">
Rashard Quovon Lewis (nascut el 8 d'agost de 1979 a Pineville, Louisiana), s un jugador de bsquet professional que juga als Orlando Magic de la NBA. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345454" title="Luke Ridnour" nonfiltered="124" processed="119" dbindex="135124">


Lucas Robin (Luke) Ridnour (nascut el 13 de febrer de 1981 a Coeur d'Alene, Idaho) s un jugador professional de bsquet que juga als Milwaukee Bucks de la NBA a la posici de base. s fill de Rob Ridnour, antic entrenador d'institut i actual entrenador de Bellingham SLAM de la ABA.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345455" title="Derek Fisher" nonfiltered="125" processed="120" dbindex="135125">


Derek Lamar Fisher (nascut el 9 d'agost de 1974 a Little Rock, Arkansas), s un jugador nord-americ de bsquet juga als Los Angeles Lakers de la NBA. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345456" title="Assemblea Nacional de Transici" nonfiltered="126" processed="121" dbindex="135126">
L'Assemblea Nacional de Transici fou un organisme de 245 membres establert l'any 2000 per les diverses faccions de Somlia com a primer pas cap a l'establiment d'un govern nacional, i la recuperaci de l'estat desaparegut el 1991. L'Assamblea nomenava a un president d'un Govern Nacional de Transici, coordinat per un primer ministre que nomenava el president; president del govern, primer ministre, ministres i el cap de l'assamblea estaven subjectes al control de l'assemblea. 

L'assemblea fou acordada per la Conferncia Nacional de Pau de Somlia a Arta (Djibouti) reunida del 20 d'abril al 5 de maig del 2000 (el 2 de maig estaven presents uns 400 delegats). El juliol del 2000 (amb un 900 delegats, per desprs de retirar-se Puntland) va aprovar la Carta Nacional o constituci (vigent per tres anys considerats de transici) que establia un sistema federal de 18 regions, ratificava a Mogadiscio com a capital i fundava formalment l'Assemblea amb 225 escons, dels quals 25 reservats a les dones. La constituci garantia tamb la llibertat d'expressi i associaci, el accs a la sanitat i la educaci publiques, i separava el poder legislatiu i el judicial (que seria independent), fou aprovada per 638 vots a favor i 4 en contra i seguidament va comenar el procediment d'elecci dels membres de l'Assemblea. A finals de juliol es va decidir el repartiment en 44 escons per cada clan principal (dir, hawiye, rahanweyn o digil-mirifle i darod), 24 pels clans menors, i 25 per les dones (5 de cadascun dels quatre clans i 5 dels clans menors). A primers d'agost el nombre d'escons fou elevat a 245 (a proposta del president de Djibouti) i l'assemblea va obrir sessions el 13 d'agost, sent nomenat president de la mateixa el 20 d'agost Abdullah Deerow Isa i vicepresident Mohamed Abdi Yusuf.


Vegeu Govern Nacional de Transici ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345457" title="Mehmet Okur" nonfiltered="127" processed="122" dbindex="135127">

 Mehmet Okur (nascut el 26 de maig de 1979 a Yalova, Turquia), s un jugador professional de bsquet que juga als Utah Jazz de la NBA. Est casat amb l'actual Miss Turquia, la model Yeliz Caliskan, i tenen una filla cridada Melisa, nascuda el 21 de mar de 2007.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345458" title="Baron Davis" nonfiltered="128" processed="123" dbindex="135128">




Baron Walter Louis Davis (nascut el 13 d'abril de 1979 a Los Angeles, Califrnia) s un jugador nord-americ de bsquet que juga als Los Angeles Clippers de la NBA a la posici de base. Va comenar a jugar al bsquet amb 5 anys. Desprs, Davis es va convertir en una estrella a Crossroads School i UCLA. Davis va ser escollit pels Charlotte Hornets el numero 3 del draf del 1999.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345459" title="Jason Richardson" nonfiltered="129" processed="124" dbindex="135129">


Jason Anthoney "J-Rich" Richardson  (20 de gener de 1981, a Saginaw, Michigan). s un jugador de bsquet professional que juga als Charlotte Bobcats. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345460" title="Elton Brand" nonfiltered="130" processed="125" dbindex="135130">


Elton Tyron Brand (nascut el 11 de mar de 1979 a Cortland, Nova York). s un jugador professional de bsquet que juga als Philadelphia 76ers de la NBA. Mesura 2'03 m i pesa 116 quilos.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345461" title="Chris Kaman" nonfiltered="131" processed="126" dbindex="135131">


Christopher Zane Kaman (nascut el 28 d'abril de 1982 a Grand Rapids, Michigan) s un jugador germnic-americ de bsquet que juga als Los Angeles Clippers de la NBA.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345462" title="Corey Maggette" nonfiltered="132" processed="127" dbindex="135132">


Corei Antoine Maggette (nascut el 12 de novembre de 1979 a Melrose Park, Illinois) s un jugador professional de bsquet que juga als Golden State Warriors de la NBA. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345463" title="Cuttino Mobley" nonfiltered="133" processed="128" dbindex="135133">



 
Cuttino Rashawn Mobley (nascut el 1 de setembre de 1975 a Filadlfia, Pennsilvnia) fou un jugador professional de bsquet que jug a equips com els Houston Rockets o Los Angeles Clippers de la NBA. Es va retirar amb 33 anys desprs d'un trasps als New York Knicks, on els metges li detectaren un problema cardiac que l'impedia jugar .

Rferencies.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345464" title="Shammond Williams" nonfiltered="134" processed="129" dbindex="135134">
Shammond Williams (nascut el 5 d'abril de 1975 a Nova York) s un jugador nord-americ, encara que nacionalitzat georgi, de bsquet que actualment juga al Pamesa Valncia de l'ACB. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345465" title="Leandro Barbosa" nonfiltered="135" processed="130" dbindex="135135">

Leandro Mateus Barbosa (nascut el 28 de novembre de 1982 a So Paulo) s un jugador brasiler de bsquet que juga als Phoenix Suns de la NBA. 






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345466" title="Shawn Marion" nonfiltered="136" processed="131" dbindex="135136">
Shawn Dwayne Marion (nascut el 7 de maig de 1978 a Waukegan, Illinois) s un jugador de bsquet que juga als Miami Heat de la NBA. 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345467" title="Ron Artest" nonfiltered="137" processed="132" dbindex="135137">

Ronald William Artest (13 de novembre de 1979, a Queensbridge, Estat de Nova York) s un jugador de bsquet de la NBA que juga als Houston Rockets. Mesura 1'98 metres i pesa 111 quilos, la seva posici natural s la d'aler i porta a l'esquena el nmero 93. 





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345469" title="Tyson Chandler" nonfiltered="138" processed="133" dbindex="135138">
 Tyson Cleotis Chandler s un jugador de bsquet estatunidenc que actualment juga als New Orleans Hornets de la NBA. Va nixer el 2 d'octubre de 1982 a Hanford, Califrnia. Mesura 2'16 metres i juga indistintament com aler i com a pivot. Ha complert la seva sisena temporada com a professional.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345474" title="Conferncia de Pau i Reconciliaci de Somlia" nonfiltered="140" processed="134" dbindex="135140">
La Conferncia de Pau i Reconciliaci de Somlia fou una srie de converses entre faccions convocades pel Govern Nacional de Transici (GNT), celebrades a partir del novembre del 2002 a la ciutat de Eldoret a Kenya. Buscaven un acord ms ampli entre les faccions de Somlia, i no es va arribar a cap acord fins el juliol del 2003, quan ja el GNT arribava al final del seu termini, i va haver de ser prorrogat. En les converses que van seguir va quedar clar que Somlia s'havia de regir per un sistema federal. La majoria de les faccions hi van estar d'acord i van formar el Parlament Federal de Transici el gener del 2004. Somalilndia en va quedar al marge ja que no va reconeixer al GNT ni va participar a la les converses de Eldoret.

Vegeu: Govern Federal de Transici;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345475" title="Alessandro Del Piero" nonfiltered="141" processed="135" dbindex="135141">









Alessandro Del Piero (nascut el 9 de novembre de 1974 a Conegliano, Treviso) s un futbolista itali. Actualment juga de davanter a la Juventus de Tor.

 Biografia .

Va comenar a destacar al Calcio Padova, on va debutar a la Serie B italiana. El 1993 va fitxar pel Juventus de Tor, amb el que ha desenvolupat una reeixida carrera plena de ttols, destacant la Lliga de Campions del 1996, una Supercopa d'Europa i la Copa Intercontinental del mateix any, cinc lligues italianes, una copa italiana i quatre supercopes italianes.

Amb la selecci ha disputat les Eurocopes de 1996, 2000, 2004 i 2008; aix com tamb tres Copes del Mn a les edicions de 1998, 2002 i 2006, guanyant aquest darrer campionat.

 Palmars .

Juventus de Tor:

Trofeus nacionals;
Lliga italiana de futbol: 1995, 1997, 1998, 2002, 2003.
Copa italiana de futbol: 1995.
Supercopa italiana de futbol: 1995, 1997, 2002, 2003.
Serie B: 2007.

Trofeus internacionals;
Copa d'Europa de futbol: 1996.
Supercopa d'Europa de futbol: 1996.
Copa Intercontinental de futbol: 1996.
Copa Intertoto de la UEFA: 1999.

Selecci:
Copa del Mn de futbol: 2006.

 Distincions individuals .

1992;
Futbolista sots-21 de l'any;
1996;
Futbolista ms valis de la Copa Intercontinental;
Futbolista europeu sots-21 de l'any;
Trofeu Bravo;
1998;
Mxim golejador de la Lliga de Campions: (10 gols);
Futbolista de l'any a Itlia;
2004;
Nomenat al FIFA 100;
2006;
Mxim golejador de la copa italiana de futbol: (5 gols);
2007;
Mxim golejador de la Serie B italiana: (20 gols);
Trofeu Golden Foot;
2008;
Mxim golejador de la lliga italiana de futbol: (21 gols);

Enllaos externs.


Plana oficial del jugador  ;
Fitxa a la plana oficial de la Juventus de Tor ;
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345476" title="Par (golf)" nonfiltered="142" processed="136" dbindex="135142">

En golf, un par s un predeterminat nombre de colps que un golfista necessita per a completar un forat, una ronda (la suma del total dels pars jugats als forats, tamb anomenat el course rating), o un torneig (la suma total dels pars de cada ronda). Els pars sn el component central dels joc per cops, el tipus de joc ms com en els tornejos de golf professional.

La distncia de cada forat des de l'emplaament del tee al pin determina el valor del par per cada forat principalment, encara que no exclusivament.  Per tradici, als forats se'ls assignen valors de par entre tres i cinc colps. Per un jugador casual des d'els tees d'enmig, el promedi d'un forat de par-tres oscillar entre 100 y 250 iardes des d'el tee al pin. El terme mitj en la distncia d'un par de quatre colps estar entre 251 i 450 iardes, encara que els jugadors de tornejos solen trobar-se forats de par quatre de 500 iardes de llarg i no sc poc com per els forats de cinc de par en el joc normal convertits en forats de par quatre en els joc de campionat. El terme mitj de forats de cinc de par est entre 451 i 600 iardes, per en l'actualitat els clots de ms de 600 iardes sn cada vegada ms comuns en els campionats. Altres factors considerats inclouen terreny i objectes que requerisquen a un golfista tenir menys o ms colps a superar (com arbres, aigua, pujols, o edificis). Alguns camps de golf ofereixen par de dos i par de sis colps tamb.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345478" title="Freimut Brngen" nonfiltered="143" processed="137" dbindex="135143">
Freimut Brngen (nascut el 17 d'octubre de 1930) s un astrnom alemany. Ha estudiat les galxies a l'Observatori Karl Schwarzschild de Turngia, a Alemanya. Encara que es va retirar el 1995, continua treballant d'astrnom com a aficionat.

Fins al juliol de 2006 va descobrir 519 nous asteroides, siguent homenatjat pel seu treball el 2006, quan el president alemany Horst Khler li va concedir la Creu al Mrit (Bundesverdienstkreuz am Bande).















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345496" title="Reial Club Martim de Barcelona" nonfiltered="144" processed="138" dbindex="135144">

El Reial Club Martim de Barcelona (RCMB) es un club nutic de Barcelona i un dels clubs esportius mes antics d'Espanya, havent iniciat la seva activitat al 1881.

El Reial Club Martim de Barcelona es trova al Moll Espanya, a un extrem del Port de Barcelona, una mica mes enll de la seu del Reial Club Nutic de Barcelona, club amb el qual hi ha una proverbial rivalitat. Les seves installacions son de bona qualitat, comptant amb un port esportiu, un local social amb restaurant i un lloc per posar les embarcacions a sec i fer carenatge i altres reparacions.

El port esportiu disposa de 251 amarratges.

Gesti.


Mrits.
El RCMB ha guanyat ms de 1.000 medalles en competicions nacionals i ms de 200 medalles en competicions internacionals.
Primera medalla olmpica per a Espanya als Jocs Olmpics del 1932.

Referncies.

 Web del RCMB;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345498" title="Club Nutic Btulo" nonfiltered="145" processed="139" dbindex="135145">

El Club Nutic Btulo es un club nutic de Badalona. Aquest club va iniciar la seva activitat a l'any 1973. Btulo es l'antic nom rom de Badalona.

El Club Nutic Btulo es trova a la vora del mar, a la platja de Badalona. Es va bastir damunt de les installacions dels antics Banys Maricel. El club t una Escola de Vela, reconeguda per la Federaci Catalana de Vela, en la formaci de futurs regatistes. Tamb organitza anualment el Campionat de Fotografia Submarina.

Les activitats pricipals d'aquest club sn el windsurf, la vela lleugera, rem amb llagut, caiac, motonutica i submarinisme. 

Mrits.
Excellents classificacions en Pat a Vela.
Bona classificaci en el Campionat d'Europa de First Class 8.
Rem: excellents classificacions en les dos ltimes temporades.
Motonutica: primera dona classificada en el Campionat Mundial de Cller 2005.

Referncies.

 Web del Club Nutic Btulo;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345499" title="Club Nutic Arenys de Mar" nonfiltered="146" processed="140" dbindex="135146">


El Club Nutic d Arenys de Mar (CNAM) es un club nutic d'Arenys de Mar. Aquest club va iniciar la seva activitat a l'any 1952.

Les seves installacions es troven a la Zona Portuaria d'Arenys. El club disposa d una Escola de Vela i d un "Centre de Perfeccionament Esportiu". Alguns regatistes olmpics son socis d'aquest club nutic. 

El Club Nutic d Arenys de Mar organitza peridicament campionats de Catalunya, d Espanya e internacionals de diferents classes de vela lleugera, especialment en 420, Optimist, Europa i Lser. Tamb organitza regates de creuer a nivell nacional com el Campionat d Interclubs zona centre. Les flotes de vela lleugera i de creuer del CNAM estan presents en els principals esdeveniments regatstics del any. 

Mrits.
Tres ttols en el Campionat d Interclubs zona centre.
Excellents classificacions en diversos campionats d Espanya i de Catalunya, ;
Concessi anual de La Vela d'Or de la Federaci Catalana de Vela;
 
Referncies.

 Informaci bsica;

 Enllaos externs .
 Web del CNAM;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345500" title="Kuortane" nonfiltered="147" processed="141" dbindex="135147">
Kuortane s un municipi de Finlndia. Es troba en la provncia de Finlndia Occidental i s part de la regi Ostrobothnia Austral. El municipi t una poblaci de 4.282 habitants (2003) i una extensi de 484'77 km dels quals 22'54 km sn aigua. La densitat de poblaci s de 8'8 habitants per km. El municipi s unilinge, parla fins. Kuortane s principalment conegut per l'Institut d'Esports de Kuortane (Kuortane Sports Institute) i la seva histria en la producci de quitr de pi.




 Enllaos externs .
Kuortane ;
Kuortane Sports Institute ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345504" title="Exposici Universal de Pars (1937)" nonfiltered="148" processed="142" dbindex="135148">
 
L'Exposici Universal de Pars de 1937, oficialment anomenada Exposition Internationale de Arts et Techniques dans la Vie Moderne en francs, va estar regulada per la Oficina Internacional d'Exposicions i va tenir lloc del 25 de maig al 25 de novembre de 1937, a Pars.

L'exposici es va dur a terme sota el tema de Arts i tcniques de la vida moderna. L'antic Palau del Trocadro va ser demolit per a construir el palau de Chaillot, que va allotjar part de l'exposici. El Guernica de Pablo Picasso es va exposar aqu per primera vegada.

 Dades . 
 Superfcie: 105 hectrees. ;
 Pasos participants: 44 ;
 Visitants: 31.040.955 ;
 Cost: 1.443.288.391 francs francesos.

 Enllaos externs .
web de la Oficina Internacional d'Exposicions (BIE);











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345506" title="Reial Club Nutic de Tarragona" nonfiltered="149" processed="143" dbindex="135149">

El Reial Club Nutic de Tarragona (RCNT) es un club nutic de Tarragona i un dels clubs esportius mes antics d'Espanya. 

El Reial Club Nutic de Tarragona disposa d'unes installacions de bona qualitat, comptant amb un port esportiu, un local social, restaurant i cafeteria, aix com l Escola de Marineria. 

El port esportiu del RCNT te un espai de 500 m2 amb amarratges.

Histria.
El Reial Club Nutic de Tarragona es va fundar l any 1878. Als seus orgens, va ser conegut com el club dels "xiflats", perque llavors molts no entenien com els primers socis del club podien divertir-se remant i navegant, l'ardua feina de mariners i pescadors.

El primer local social era a un edifici del barri del Serrallo, davant del qual, l any 1917, es va comenar a construr un altre edifici que una riuada del Francol destru l any 1930. 
Una vegada reconstrut les bombes de la Guerra Civil Espanyola tornen a malmetre l edifici, que no ser reconstrut fins el 1945.

A la dcada dels 60 s inaugura l Escola de Marineria que va estendre l afici als esports de mar entre els joves tarragonins. 

La construcci del nou port esportiu fora de l mbit del Port Comercial i la collaboraci de l Autoritat Porturia de Tarragona vren contribur a l'expansi del RCNT durant les ltimes dcades del secle XX. L actual seu social del club va ser inaugurada l any 1997 per la S.M. el Rei Joan Carles I.

L any 2003 el Reial Club Nutic de Tarragona va celebrar el seu 125 aniversari.

Mrits.
Fruit de la tasca formativa de la seva Escola de Marineria , el Reial Club Nutic de Tarragona ha rebut reconeixement esportiu a travs d innumerables ttols i premis que omplen les vitrines de la seu social.

Referncies.

 Web del RCNT;
 Marinas in Catalonia (en);










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345507" title="Llista de muntanyes de l'ndia" nonfiltered="150" processed="144" dbindex="135150">
Llista de muntanyes de l'ndia, ordenades alfabticament.


A.


C.


K.


H.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345508" title="Edward Weston" nonfiltered="151" processed="145" dbindex="135151">

Edward Weston, fotgraf nord-americ, (1886 - 1958). Va ser un dels fotgrafs ms importants del segle XX i cofundador del Grup f/64. 

 Biografia. 
Nascut el 24 de mar de 1886 a Highland Park, Illinois. Ja des de primerenca edat, va destacar pel seu treball artstic en fotografia en blanc i negre. La majoria de la seva obra la va realitzar en una cmera de 8x10 polzades. Va morir l'1 de gener de 1958 a l'edat de 72 anys en la seva casa de Widcat Hill. 

 Edward Weston Estridentista . 
El 12 d'abril de 1924 va exposar una srie de fotografies amb tema industrial en el Caf de Ning, durant la Vetllada Estridentista, on es van donar cita els artistes experimentals de diverses nacionalitats que en aquest moment treballaven o estaven de visita en la ciutat de Mxic. Va collaborar en l'estridentisme per mitj de publicacions en les revistes estridentistes Irradiador i Horizn.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345509" title="Imogen Cunningham" nonfiltered="152" processed="146" dbindex="135152">
 
Imogen Cunningham, fotgrafa nascuda el 12 d'abril de 1883 a Portland, Oregon i morta el 24 de juny de 1976 a San Francisco. 

Comena el seu treball en fotografia l'any 1901 com estudiant de qumica fotogrfica en la Universitat de Washington. Va ser inspirada per la fotgrafa pictorialista Gertrude Ksebier, coneguda internacionalment. El 1909 rep una beca per a estudiar en l'escola superior de Dresden. Durant la seva estada a Europa, va visitar a Alvin Langdon Coburn i Alfred Stieglitz qui novament la van inspirar. El 1910, desprs del seu retorn als Estats Units obre el seu propi estudi a Seattle i obt rpidament reconeixement pels seus retrats i el seu treball pictorialista. El 1932, al costat d'Ansel Adams, John Paul Edwards, Sonya Noskowiak, Henry Swift, Willard van Dyke i Edward Weston funda el grup f/64.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345510" title="Gertrude Ksebier" nonfiltered="153" processed="147" dbindex="135153">

Gertrude Ksebier (Des Moines, Iowa, Estats Units d'Amrica 1985 - Nova York 1934) fou una fotgrafa nord-americana.

Gertrude Ksebier, casada i amb tres fills, es va iniciar tardanament en la fotografia professional. Va comenar en la dcada de 1890 a realitzar ocasionalment fotografies als seus fills. El 1897 va obrir un estudi de fotografia de retrats a Nova York. Rpidament va obtenir xit amb els seus retrats i el 1898 se li va dedicar una exposici al New Yorker Camera Club. El 1903 Camera Work de Stieglitz va publicar sis de les seves fotografies. La seva fotografia titulada el naixement es va vendre el 1899 per 100 dlars, sent aquest el major preu que fins al moment s'hagus pagat per una fotografia artstica.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345511" title="Llista de muntanyes d'ustria" nonfiltered="154" processed="148" dbindex="135154">

Llista de muntanyes d'ustria, ordenades alfabticament.


A.


B.


F.


G.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345512" title="Sonya Noskowiak" nonfiltered="155" processed="149" dbindex="135155">
Sonya Noskowiak va ser una fotgrafa nascuda el 25 de novembre de 1900 a Leipzig, Alemanya, i morta el 28 d'abril de 1975 a Greenbrae, Estats Units.

Comena la seva carrera el 1929 a l'estudi de Johan Hagemeyers a Los Angeles. Poc desprs treballar per a Edward Weston, amb qui viur entre 1929 i 1934, mantenint al mateix temps la seva prpia clientela de retrats. El 1932 funda, al costat de Imogen Cunningham, John Paul Edwards, Ansel Adams, Henry Swift, Willard van Dyke i Edward Weston el Grup f/64. Les seves fotografies es publiquen per primera vegada el 1934 en una exposici del Grup f/64. En els segents anys tamb realitzar les seves prpies exposicions en les galeries d'Ansel Adams, Denny-Watrous i Williard Van Dykes. El 1935 funda el seu propi estudi a San Francisco, on treballar fins el 1965. Moltes de les seves fotografies es troben actualment al Center for Creative Photography, a Tucson.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345513" title="Llista de muntanyes d'Alemanya" nonfiltered="156" processed="150" dbindex="135156">
Llista de muntanyes d'Alemanya, ordenades alfabticament.


F.


K.


M.


N.


R.


Z.


V.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345514" title="Cantons del Territori de Belfort" nonfiltered="157" processed="151" dbindex="135157">
Els Cantons del Territori de Belfort sn 15 i s'agrupen en un nic districte:


Districte de Belfort (15 cantons) : 
cant de Beaucourt (clau Be);
cant de Belfort-Centre  (clau BF);
cant de Belfort-Est  (clau BF);
cant de Belfort-Nord  (clau BF);
cant de Belfort-Ouest  (clau BF);
cant de Belfort-Sud  (clau BF);
cant de Chtenois-les-Forges  (clau Ch);
cant de Danjoutin  (clau Da);
cant de Delle  (clau De);
cant de Fontaine (clau F);
cant de Giromagny (clau Gi);
cant de Grandvillars (clau Gr);
cant d'Offemont (clau O);
cant de Rougemont-le-Chteau (clau R);
cant de Valdoie (clau V);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345516" title="Llista de membres de l'Institut d'Estudis Catalans" nonfiltered="158" processed="152" dbindex="135158">
Llista de tots els membres de l'Institut d'Estudis Catalans des de la seva formaci a l'any 1907 i fins a l'actualitat.

Classificaci dels membres de l'Institut d'Estudis Catalans.
Els membres de l'Institut d'Estudis Catalans es divideixen numeraris, emrits, supernumeraris o corresponents.

Tant els membres numeraris com els emrits constitueixen el Ple de l'Institut, del qual tamb en formen part els presidents de les societats filials.

A ms, els membres numeraris sn aquells que, elegits pel Ple, tenen tots els drets i les obligacions que preveuen els Estatuts de l'Instituci. Els membres emrits sn aquells que, havent estat membres numeraris, sn exonerats de les obligacions corporatives per raons d'edat.

El membres corresponents collaboren i participen a les tasques cientfiques de l'Institut i no participen en els rgans de govern.

Membres de l'Institut d'Estudis Catalans.
Membres numeraris i emrits.
Guillem M. de Broc i de Montagut ( ) ;
Antoni Rubi i Lluch ( );
Joaquim Miret i Sans ( );
Jaume Mass i Torrents ( );
Miquel dels Sants Oliver i Tolr ( );
Josep Puig i Cadafalch ( );
Pere Coromines i Montanya ( );
Josep Pijoan i Soteras ( );
ngel Guimer i Jorge ( );
Ramon Turr i Darder ( );
Miquel A. Fargas i Roca ( );
Josep M. Bofill i Pichot ( );
Joan Maragall i Gorina ( );
Antoni M. Alcover i Sureda ( );
Pompeu Fabra i Poch ( );
Llus Segal i Estalella ( );
Frederic Clascar i Sanou ( );
August Pi i Sunyer ( );
Eugeni d'Ors i Rovira ( );
Esteve Terradas i Illa ( );
Josep Carner i Puig-Oriol ( );
Francesc Martorell i Trabal ( );
Llus Nicolau d'Olwer ( );
Enric Prat de la Riba i Sarr ( );
Jaume Bofill i Mates ( );
Joaquim Ruyra i Oms ( );
Ramon d'Als-Moner i de Dou ( );
Ferran Valls i Taberner ( );
Ferran de Sagarra i de Siscar ( );
Eduard Fontser i Riba ( );
Antoni Griera i Gaja ( );
Ramon Jard i Borrs ( );
Jaume Serra i Hnter ( );
Carles Riba i Bracons ( ) ;
Josep M. Lpez i Pic ( );
Pere Bosch i Gimpera ( );
Joaquim Folch i Torres ( );
Jordi Rubi i Balaguer ( );
Agust Duran i Sanpere ( );
Pius Font i Quer ( );
Ramon d'Abadal i de Vinyals ( );
Josep Ramon Bataller i Calatayud ( );
Josep M. de Sagarra de Castellarnau ( );
Ramon Aramon i Serra ( );
Higini Angls i Pmies ( );
Pere Bohigas i Balaguer ( );
Joaquim Carreras i Artau ( );
Leandre Cervera i Astor ( );
Ferran Soldevila i Zubiburu ( );
Josep de Calassan Serra i Rfols ( );
Joan Coromines i Vigneaux ( );
Antoni Esteve i Subirana ( );
Llus Faraudo i de Saint-Germain ( );
Joan Ainaud i de Lasarte ( );
Jaume Vicens i Vives ( );
Josep M. de Casacuberta i de Roger ( );
Josep Vicen Foix i Mas ( );
Francesc de Borja Moll i Casasnovas ( );
Miquel Coll i Alentorn ( );
Josep Alsina i Bofill ( );
Manuel Sanchis i Guarner ( );
Oriol de Bols i Capdevila ( );
Llus Sol i Sabars ( );
Pere Domingo i Sanjun ( );
Josep Teixidor i Batlle ( );
Eduard Valent i Fiol ( );
Pau Vila i Dinars ( );
Alexandre Gal i Coll ( );
Joan Sard i Dexeus ( );
Antoni M. Badia i Margarit;
Ramon Trias i Fargas ( );
Eusebi Colomer i Pous ( );
Ramon Faus i Esteve ( );
Josep M. Font i Rius;
Anscari Manuel Mund i Marcet;
Josep Trueta i Raspall ( );
Joan Bastardas i Parera;
Enric Casassas i Sim ( );
Jordi Carbonell i de Ballester;
Raimon Noguera i Guzmn ( );
Emili Giralt i Ravents ( );
Creu Casas i Sicart ( );
Enric Ras i Oliva ( );
Antoni Prevosti i Pelegrn;
Josep Laporte i Salas ( );
Jordi Nadal i Oller;
Joaquim Molas i Batllori;
Antoni Comas i Pujol ( );
Heribert Barrera i Costa;
Oriol Riba i Arderiu;
Josep Vigo i Bonada;
Manuel Castellet i Solanas;
Ramon Folch i Guilln;
Miquel Tarradell i Mateu ( );
Carles Bas i Peired;
Pere de Palol i Salellas ( );
Joan Vernet i Gins;
Josep Castells i Guardiola;
Ramon Margalef i Lpez ( );
Joan Fuster i Ortells ( );
Manuel Ribas i Piera;
Josep Vaquer i Timoner;
Gabriel Ferrat i Pascual;
Eduard Bonet i Guin;
Joan Veny i Clar;
Josep Iglsies i Fort ( );
Joan Triad i Font;
Josep M. Muntaner i Pascual;
Carles A. Gasliba i Bhm;
Josep M. Fontbot i Mussoles ( );
Enric Freixa i Pedrals ( );
Joaquim Rafel i Fontanals;
Jordi Gras i Riera ( );
Oriol Casassas i Sim;
Mrius Foz i Sala;
Joan Rods i Teixidor;
Josep M. Domnech i Mateu;
Antoni Ferrando i Francs;
Josep M. Llompart i de la Pea ( );
Vicent Pitarch i Almela;
Joan Miralles i Monserrat;
Manuel Font i Altaba ( );
Salvador Reguant i Serra;
Ramon Lapiedra i Civera;
Albert Balcells i Gonzlez;
Llus Figa i Faura ( );
Jordi Cots i Moner;
Antoni Serra i Ramoneda;
Joaquim Muns i Albuixech;
Marc-Aureli Vila i Comaposada ( );
Josep M. Puig i Salellas ( );
Josep Roca i Pons ( );
Joan Margarit i Consarnau;
Merc Durfort i Coll;
Joan A. Argenter i Giralt;
M. Teresa Cabr i Castellv;
Joaquim Casal i Fbrega;
Isidor Mar i Mayans;
David Jou i Mirabent;
Llus B. Polanco i Roig;
Llus Casassas i Sim ( );
Joan Vil i Valent;
Llus Folch i Camarasa ( );
Enric Lluch i Martn;
Josep Perarnau i Espelt;
Manuel Riu i Riu;
Antoni Pladevall i Font;
Eullia Duran i Grau;
Pere Llus Font;
Miquel de Moragas i Sp;
Josep M. Casass i Guri;
Carlota Sol i Puig;
Josep Guitart i Duran;
Josep Amat i Girbau;
Francesc Serra i Mestres;
Joan Girbau i Bad;
Josep Carreras i Barns;
Joandomnec Ros i Aragons;
Pere Santanach i Prat;
Salvador Alegret i Sanrom;
Josep M. Vilaseca i Marcet ( );
Vicen M. Rossell i Verger;
Bartomeu Barcel i Pons;
Albert G. Hauf i Valls;
Enric Argullol i Murgades;
Josep Vallverd i Aixal;
Jordi Sarsanedas i Vives ( );
M. ngels Anglada i d'Abadal ( );
Joaquim Mallafr i Gavald;
Carles Miralles i Sol;
Joan Becat i Rajaut;
Josep Gonzlez-Agpito i Granell;
Ramon Pars i Farrs;
Josep Egozcue i Cuixart ( );
Xavier Llimona i Pags;
Joaquim Agull i Batlle;
Joan Mart i Castell;
Carles Sol i Ferrando;
Jaume Pags Fita;
Joaquim Goslbez i Noguera;
Xavier Bells i Ros;
Gregori (Francesc) Estrada i Gamissans;
M. Teresa Ferrer i Mallol;
Manuel Ardit i Lucas;
Xavier Barral i Altet;
Francesc Fontbona i de Vallescar;
Concepci Mir i Curc;
Germ Coln i Domnech;
Pere Verdaguer i Juanola;
Aina Moll i Marqus;
Isidre Molas i Batllori;
Josep Gifreu i Pinsach;
Jordi Sans i Sabrafen ( );
Francesc Gonzlez i Sastre;
Ricard Guerrero i Moreno;
Jess Andrs Garca Sevilla;
Jordi Lleonart i Aliberas;
Jaume Bertranpetit i Busquets;
Salvador Giner i de San Julin;
Encarna Roca i Trias;
Josep Moran i Ocerinjauregui;
Josep-Maria Terricabras i Nogueras;
Octavi Fullat i Gens;
Joan Estruch i Gibert;
Antoni Riera i Melis;
Marc Mayer i Oliv;
Narcs Soler i Masferrer;
David Serrat i Congost;
Nria de Dalmases i Bala;
Llus Jofre i Roca;
Jaume Porta i Casanelles;
Manuel Prez Saldanya;
Francesc Asensi i Botet;
Llus Garcia i Sevilla;
Dami Barcel i Cullers;
Ramon Sistac i Vicn;
Joan-Ferran Cabestany i Fort;
Ricard Torrents i Bertrana;
Joan-Francesc Mira i Caster;
Josep Llus Blasco i Estells ( );
Josep Massot i Muntaner;
Jacint Corbella i Corbella;
Joan Sol i Cortassa;
Juli Peret i Magraner;
Albert Jan i Riera;
Jaume Cabr i Fabr;
Jordi Coromines i Dulcet;
Pilar Bayer i Isant;
Josep Enric Llebot i Rabagliati;
Carme Grcia i Beneyto;
Toms de Montagut i Estragus;
Enric Guinot i Rodrguez;
Santiago Riera i Tubols;
Francesc Vallverd Canes;
Eva Serra i Puig;
Rom Escalas i Llimona;
Joaquim Garriga i Riera;
Gemma Rigau i Oliver;
Brauli Montoya Abat;
Manuel Jorba i Jorba;
Abel Marin i Font;
Marta Estrada i Miyares;
Jordi Castellanos Vila;
Pere Puigdomnech i Rosell;
Toms Martnez Romero;
Jaume Terradas i Serra;
Pilar Gonzlez Duarte;
Antoni Joan Colom Caellas;
Rolf Tarrach Siegel;
Pere Roca i Fabregat;
Joan Antoni Solans i Huguet;
Josep Piera i Rubio;
Xavier Rosell Molinari;
Mila Segarra i Neira;
Maringela Vilallonga Vives;
Gabriel Navarro Ortega;
Joan Peytav Deixona;
Modest Prats i Domingo;
Xavier Rubert de Vents;
ngel Llcer i Escorihuela;
Andreu Mas-Colell;
Miquel ngel Pradilla Cardona;
Josep Martines Peres;
Maria Josep Cuenca Ordinyana;
Josep M. Bricall Masip;
ngels Pascual de Sans;
Gabriel Amengual Coll;
Maria Dolors Garcia Ramon;
Josep M. Panareda Clops;
Albert Gras Mart;
Miquel Vilardell Tarrs;
Gaspar Feliu i Montfort;
Josep Maria Salrach i Mars;
Alcia Casals i Gelp;
Joan Sanmart i Grego;
Antoni Simon i Tarrs;
Jordi Vives i Puiggrs;
Joan Jofre i Torroella;
Joan Mas i Vives;
Membres corresponents.
Harold Hffding ( );
Mag Morera i Galcia ( );
Joan Alcover i Maspons ( );
Gerardus Bolland ( );
Eduard Toda i Gell ( );
Long Navs ( );
Jean-August Brutails ( );
Benedetto Croce ( );
Josep Sanchis i Sivera ( );
Lucien Poincar ( );
Paul Painlev ( );
Louis Gauchat ( );
Miquel Costa i Llobera ( );
Gabriel Alomar i Vilallonga ( );
Jakob Jud ( );
Wilhelm Meyer-Lbke ( );
Georges Millardet ( );
Leo Spitzer ( );
Walther von Wartburg ( );
Josep Gudiol i Cunill ( );
Heinrich Finke ( );
mile Mle ( );
Arthur Kingsley Porter ( );
Chadler Rathfon Post ( );
Riccardo Filangieri Di Candida Gonzaga ( );
Pierre Lavedan ( );
Alfred Jeanroy ( );
Amadeu Pags ( );
Josep Calmette ( );
Joan Amade ( );
Salvador Galms i Sanxo ( );
Gregori M. (Ramon) Sunyol i Baulemas ( );
Jurgis Baltruitis ( );
Arturo Farinelli ( );
Adeodat (Francesc) Marcet i Poal ( );
Miquel Ramon Ferr i Juan ( );
Pere Pujol i Tubau ( );
Walter W. S. Cook ( );
Paul Fallot ( );
Pere Fouch ( );
Anselm (Joaquim) Albareda i Ramoneda ( );
Paul Aebischer ( );
Bartomeu M. (Baldiri) Xiberta i Roqueta ( );
Ramn Menndez Pidal ( );
Ren Maire ( );
Wilhelm Neuss ( );
Max-Leopold Wagner ( );
Camil Soula ( );
Fritz Krger ( );
Edgar Allison Peers ( );
Johannes Vincke ( );
William J. Entwistle ( );
Francesc Duran i Reynals ( );
Mario Roques ( );
Constantin Marinescu ( );
Joan Pons i Marqus ( );
Heinrich Kuen ( );
Georges Gaillard ( );
Joan Moneva Puyol ( );
Josias Braun-Blanquet ( );
Gerhard Rohlfs ( );
Frederic Duran i Jord ( );
Ignasi Miquel Gonzlez i Llubera ( );
Miquel Batllori i Munn ( );
Arthur Lngfors ( );
Clovis Brunel ( );
Josep Cuatrecasas i Arum ( );
Samuel Gili i Gaya ( );
Santiago Pi i Sunyer ( );
Kurt Lewent ( );
Ernst Gamillscheg ( );
Esteve Canals ( );
Jean Boutire ( );
Eduard Junyent i Subir ( );
Kenneth M. Setton ( );
Angelo Monteverdi ( );
Josep Sebasti Pons ( );
Leonardo Jess Domnguez Snchez-Bordona ( );
Friedrich Stegmller ( );
Joan Susplugas ( );
Pierre Vilar ( );
Miquel Dol i Dol ( );
Pierre Deffontaines ( );
Maurice Delbouille ( );
Philippe Wolff ( );
Marcel Durliat ( );
Aurea Javierre Mur ( );
Eles Serra i Rfols ( );
Giovanni Maria Bertini ( );
Antoni Oriol i Anguera ( );
Holger Konrad Sten ( );
Alberto Boscolo ( );
Robert B. Tate;
Robert Pring-Mill ( );
Tefilo Hernando Ortega ( );
Antoni Trias i Pujol ( );
Salvador Vilaseca i Anguera ( );
Santiago Sobrequs i Vidal ( );
Pere Ponsich ( );
Giovanni Lilliu;
Alexandre Olivar i Dayd;
Arcadi Garcia i Sanz ( );
Joan Baptista Many i Alcoverro ( );
Pierre Devambez ( );
Wilhelm Giese ( );
Jean Frappier ( );
Erhard-Wolfram Platzeck ( );
Veikko Vnnen ( );
Rita Lejeune;
Cebri Baraut i Obiols ( );
Francisco Elas de Tejada Spnola ( );
Joan Vallet de Goytisolo;
Charles Samaran ( );
Iorgu Iordan ( );
Agust Altisent i Altisent ( );
Jordi Folch i Pi ( );
Llus Antoni Santal i Sors ( );
Enric Valor i Vives ( );
Llus Esteva i Cruaas ( );
Joan Mercader i Riba ( );
Gabriel Llompart i Moragues;
Thomas Nol Bisson;
Pierre Bonnassie ( );
Josep Amengual i Batle;
Enric Artur Llobregat i Conesa ( );
Mari Villangmez i Llobet ( );
Jaume Truyols i Santonja;
Antoni Lloret i Orriols;
Iuri Nicolievitx Verxinin ( );
Bors Pvlovitx Sobolev;
Alfred Giner-Sorolla ( );
Giuseppe Tavani;
Arthur H. Terry ( );
Klmn Faluba;
Adlio Alcino Sampaio Castro Machado;
Bors Konstantinvitx Vainstein ( );
Ramon Amig i Angls;
Joseph Gulsoy;
Gonzalo Halffter;
Norberto Piccinini;
Joan Massagu i Sol;
Pere Alberch i Vi ( );
ngel Pellicer i Garrido;
Robert I. Burns;
Jocelyn N. Hillgarth;
Jill Rosemary Webster;
Henry de Lumley-Woodyear;
Gza Alfldy;
Jos Luis Martn Rodrguez ( );
Michel Zimmermann;
Georges Fabre;
Olimpio Musso;
Dolors Bramon i Planas;
Evarist Gin i Masdeu;
Paul Freedman;
Federico Mayor Zaragoza;
Marie-Claire Zimmermann;
Curt Wittlin;
Jos Antonio Pascual Rodrguez;
Max Woodfield Wheeler;
Philip D. Rasico;
Beatrice Schmid;
Jorge-Oscar Rabassa;
Helmut Ldtke;
Bob de Nijs;
Robert Archer;
Artur Quintana i Font;
Michel Contini;
Jordi Joaquim Costa i Costa;
Rafael Caria ( );
Alan Yates;
Joan Genesc i Llongueras;
Joan F. Lpez Casasnovas;
Ldia Rabassa Areny;
Josep Quer i Villanueva;
Cosme Aguil Adrover;
Enric Ribes i Mar;
F. Xavier Pi-Sunyer;
Michel Delseny;
Claude Roux;
Antoni Torre;
Efrem Compte i Roux;
Paul Preston;
Dami Pons i Pons;
Dominique de Courcelles;
Christian Guiller;
Olivier Poisson;
Nikolas Jaspert;

Referncies.
Relaci de membres de l'Institut d'Estudis Catalans;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345517" title="Museu de les Trementinaires" nonfiltered="159" processed="153" dbindex="135159">

El Museu de les Trementinaires s un museu ubicat a Tuixent, a l'Alt Urgell. El museu explica la histria de l'ofici de les Trementinaires, dones que histricament obtenien trementina i d'altres herbes dels arbres per fer remeis i els comercialitzaven a masies de tota catalunya, organitzant rutes, sempre a peu.

El Museu va obrir les seves portes durant el mes de desembre de 1998. Actualment forma part de la Ruta dels oficis d'ahir.

Enllaos externs.
Web del Museu;
Web amb ms informaci del Museu;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345524" title="Netball" nonfiltered="160" processed="154" dbindex="135160">

El netball s un esport femen, similar al corfbol holands i emparentat amb el bsquet. 

Es juga en un camp de 30 metres de llarg per 15 metres d'ample, dividit en tres parts iguals, amb dues cistelles en els extrems penjades d'un pal. Hi ha set jugadores que noms es poden moure en zones determinades i no poden moure's amb la pilota a les mans; per progressar cap a la cistella contrria s'han de realitzar una srie de passis fins que la pilota li sigui lliurada a la tiradora, que ser la que haur d'encistellar.

Els equips s'organitzen amb set jugadores que tenen les segents posicions: 
portera (GK);
defensa de meta (GD);
rfec defensa (WD);
base (C);
atacant (GA);
rfec atacant (WA);
tiradora (GS).

El partit es divideix en 5 parts de 15 minuts cada una. No es pot mantenir la pilota a les mans ms de 3 segons ni moure's del lloc; noms s'han de realitzar passis, excepte l'atacant i la tiradora, que sn les niques jugadores que poden encistellar.

s un esport conegut i practicat principalment a Europa. Un dels personatges populars que practiquen el netball s l'actriu britnica Emma Watson.

	
 Histria .
 Enllaos a bsquet .
Les seves arrels provenen del bsquet. El Bsquet va ser publicat en 1891 per James Naismith per als seus alumnes a l'Escola de Treballadors Cristians (ms tard anomenat el YMCA). Les mestres tenien curiositat i es va comenar a formular una nova versi per a les nenes. Els vestits de les dones en aquest moment havien obstaculitzat de manera efectiva l'execuci d'importants moviments de bsquet com el degoteig i el funcionament, per la qual cosa el joc va haver de ser modificat per donar cabuda a aquestes restriccions. Va nixer degut a l'inters de la dona pel basquet.

 Enllaos externs .
Federaci Internacional de Netball ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345527" title="Jess Ventura i Barnet" nonfiltered="161" processed="155" dbindex="135161">

Jess Ventura i Barnet (Barcelona, 22 d'octubre de 1960) s un compositor de sardanes, director de cobla, intrpret i activista sardanista. 

Va comenar a estudiar als deu anys solfeig, conjunt coral, harmonia, contrapunt i fuga al Conservatori Municipal de Msica de Barcelona, on guany el Premi d'Honor de Fuga l'any 1984. Intrpret de tible i flabiol a les cobles La Principal de Collblanc, Mediterrnia (de la que fou membre fundador) i La Principal de Barcelona. Ha sigut director de les cobles Mediterrnia, Sabadell, Millenria, Juvenil de Bellpuig i Catnia. Tamb ha dirigit tant msica simfnica com de ballets per a cobla al Palau de la Msica Catalana i a d'altres sales importants, aix com a l'estranger. En l'apartat de ballets folklrics treballa intensament en la instrumentaci de danses recuperades i de nova creaci.

Ultra l'activitat musical, Jess Ventura exerceix de guionista i presentador del programa de cultura popular Fes ta Festa de Rdio 4 de Barcelona, assessor musical del programa de Televisi de Catalunya Nydia (msica i dansa catalanes) i s collaborador en diverses publicacions de cultura popular catalana.

Actualment dirigeix les cobles Mediterrnia i Millenria, a la Catalunya Nord i la cobla de Cambra de Catalunya. Tota aquesta activitat en el mn de la cultura popular l'ha dut a dirigir concerts i recitals als escenaris ms importants d'arreu de Catalunya, a diverses ciutats de l'Estat Espanyol (Madrid, Segvia, Sestao, Ceuta i Las Palmas de Gran Canaria) i ms enll de la pennsula, a pasos com Frana, Itlia, Blgica, Anglaterra, Pasos Baixos, Dinamarca, Cuba, Portugal, Bulgria, Islndia, Sussa, Israel i Veneuela.

 Referncies .
 Carles Riera, Josep Maria Serracant, Josep Ventura Diccionari d'autors de sardanes i de msica per a cobla Girona: SOM, 2002;

Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345529" title="Tars" nonfiltered="162" processed="156" dbindex="135162">


 Tars (anatomia), part posterior del peu.
 Tars (artrpodes), part distal de las potes dels artrpodes.
 Regi de Tars, a Cilcia;
 Tars (Turquia), ciutat de l'actual Turquia.
 Tars (Antioquia), municipi del departament d'Antioquia, Colmbia.
 Riu Tars;
 Pau de Tars, apstol de Jesucrist.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345534" title="Joan Godayol i Colom" nonfiltered="163" processed="157" dbindex="135163">
Joan Godayol i Colom (Matar, 4 de setembre del 1943) s un sacerdot catlic, bisbe emrit de la dicesi d'Ayaviri (Per).

Estudi al collegi de Sant Antoni de Pdua de Matar. Desprs de fer el noviciat amb els salesians a l'Arbo, va marxar com a missioner al Per. All hi estudi filosofia. Torn a Catalunya per estudiar teologia, i s'hi orden capell al 1972, abans de marxar al Per altra vegada.

Treball trenta anys en escoles de formaci professional per a obrers, a les Escoles Tcniques de Lima i d'Arequipa.

Al 4 de gener del 1992 va ser fet bisbe d'Ayaviri. Desprs de setze anys de govern episcopal, que es distingiren per una incessant tasca de promoci i pacificaci social, al 2004 present la renncia al bisbat per problemes de salut. Dos anys ms tard li fou acceptada i, davant de la nulla predisposici de les jerarquies eclesistica i civil perqu continus al Per, torn a Catalunya. Actualment (2008) treballa amb grups de joves des del temple del Sagrat Cor de Jess del Tibidabo de Barcelona.

LAssociaci d'amics del Bisbe Godayol treballa -des de fa molts anys- per la promoci dels pobles de la seva antiga dicesi .

 Bibliografia .
 Francesc Romeu La prejubilaci del bon bisbe Joan Godayol, article a Foc Nou juny-juliol 2006 ;

 Enllaos .
 Entrevista 2006;
 El Per de Godayol;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345539" title="Ogoou" nonfiltered="164" processed="158" dbindex="135164">

El Ogoou s el principal riu que travessa el Gabon. Neix al Congo - Brazzaville, dins els Monts Tal a una alada de 840m i entra dins el territori gabons pel sud-est, prop de la ciutat de Boumango. Recorre 1170 km fins que desemboca en forma de delta al sud de Port Gentil, a la costa atlntica. s navegable des de Port Gentil fins a Ndjol. Constitueix una important via de comunicaci fluvial tant per al transport de persones com de la fusta extreta de l interior del pas.

 Principals afluents .

Afluents de riba dreta :
Mpassa (longitud : 136 km) ;
Lkoni (longitud : 160 km) ;
Sb (longitud : 232 km) ;
Lassio (longitud : 160 km) ;
Ivindo ;
Okano ;
Abanga (longitud : 160 km) ;
Afluents de riba esquerra :
Leyou (longitud : 90 km) ;
Lolo (longitud : 240 km) ;
Offou (longitud : 170 km) ;
Ngouni;

 Principals ciutats que travessa .

Franceville;
Boou;
Ndjol;
Lambarn;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345540" title="Xavier Jounou i Bajo" nonfiltered="165" processed="159" dbindex="135165">


Xavier Jounou i Bajo (Solsona, 1959), poltic catal i actual alcalde de Solsona.


Xavier Jounou, casat i amb dues filles, s pags de professi, dedicaci que compagina, des de l'any 1995, amb la seva funci pblica a l'Ajuntament de Solsona.


En el vessant estrictament poltic, Xavier Jounou va ser el president comarcal d'ERC al Solsons, formaci de la qual s militant des del 2003.

 Carrera Poltica .

Va entrar al consistori solson l'any 1995 i va ser regidor portaveu d'Esquerra Republicana de Catalunya. Durant la legislatura del 1995 al 1999, tamb va ser regidor de Governaci. Durant les segents legislatures ja no es va dedicar a cap rea del govern municipal i es va dedicar exclusivament a fer d'oposici a les alcaldies de Ramon Llum (1999 - 2003) i de Jordi Riart (2003 - 2007).


A les eleccions del 27 de maig de 2007 torn a encapalar la candidatura d'Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal a l'Ajuntament de Solsona. Els resultats electorals van donar 4 escons a la formaci encapalada per Jounou, tanmateix les urnes no van ser favorables a Convergncia i Uni, liderada per l'aleshores alcalde Jordi Riart, que havia perdut la majoria absoluta passant de 7 regidors a 5.

  Alcalde de Solsona .
El panorama municipal va portar a l'entesa dels partits que fins ara eren a l'oposici tot creant un acord per a la legislatura de 2007 fins a 2011. Arran d'aquest fet, el 16 de juny de 2007 Xavier Jounou va ser investit alcalde de la ciutat de Solsona, amb els vots a favor dels regidors del seu grup municipal, d'El Com i del PSC.


L'acord de govern i l'investidura de Xavier Jounou van portar a la configuraci del segent Govern municipal:




 Altres Actuacions .
Des de molt jove, ha estat vinculat al teixit associatiu solson, tant a travs d'entitats culturals com esportives: Orfe Nova Solsona, Grup de Teatre Lacetnia i Club Bsquet Solsona, del qual ha estat jugador, entrenador i president.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345542" title="Escut de Xal" nonfiltered="166" processed="160" dbindex="135166">

L'escut oficial de Xal t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona, partit i migtruncat. Al primer quarter, de sinople, un castell d or, maonat de sable i aclarit del mateix esmalt. Al segon quarter, d'atzur, un ca rampant d argent (pels Catal). Al tercer quarter, d'argent, una banda d'atzur carregada de tres flors de lis, tamb d'argent (pels Valeriola). Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 22 de juny de 1993, del conseller d Administraci Pblica. Publicat en el DOGV nm. 2.099, del 9 de setembre de 1993.

El castell alludeix a la fortalesa medieval del poble, avui desapareguda, mentre que al costat apareixen les armes dels Catal de Valeriola, barons de Xal.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345544" title="Club Nutic el Masnou" nonfiltered="167" processed="161" dbindex="135167">

El Club Nutic el Masnou (CNM) es un club nutic d'El Masnou. 

El Club Nutic el Masnou es trova a la vora del mar, al NE del Port Esportiu del Masnou i al costat de la via del tren i la estaci d'Ocata. El club t dos edificis, l'un es un local social amb cafeteria i l'altre es una Base Nutica al port esportiu. Hi ha una escola de vela que funciona dhuc l'hivern i que a l'estiu organitza cursos de vela per als nens petits.

Mrits.
Alguns regatistes olmpics son socis d'aquest club nutic i el CNM ha guanyat molts trofeus en regates de vela lleugera.

Referncies.

 Web del Club Nutic El Masnou;
 Port Esportiu del Masnou;
 Llistat de clubs nutics ;
 Marinas in Catalonia (en);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345548" title="Jordi Riart i Vendrell" nonfiltered="168" processed="162" dbindex="135168">

Jordi Riart i Vendrell (Lladurs, 1956), poltic catal i alcalde de Solsona de 2003 a 2007. 

Casat i sense fills, s enginyer tcnic agrcola i treballador de l Oficina Comarcal del Solsons del Departament d Agricultura de la Generalitat.


Activitat Poltica.
El seu pas per la poltica va comenar el 2002 quan a instncia de la secci solsonina de Convergncia Democrtica de Catalunya va treballar en uns projectes relacionats amb l agricultura, la ramaderia i l mbit rural que servirien per a tirar unes lnies de futur de la ciutat de Solsona.


Arran d aquest fet va presentar candidatura per a les eleccions municipals de 2003 encapalant la llista de Convergncia i Uni a l Ajuntament de Solsona, les primeres eleccions en qu la candidatura de CiU no era liderada pel fins aleshores alcalde Ramon Llum.


El 25 de maig de 2003, la candidatura de Convergncia i Uni va obtenir 7 regidors al consistori solson dels 13 totals. Aquesta majoria absoluta facilitava la configuraci d un Govern municipal presidit per Jordi Riart.


Alcaldia.
El dia 14 de juny de 2003 Jordi Riart era investit alcalde amb els vots favorables del seu grup i es convertia en el segon alcalde de la democrcia desprs de 24 anys amb Ramon Llum al capdavant de l Ajuntament de Solsona. 


El Govern municipal configurat per a la legislautra 2003-2007 era compost exclusivament per membres del grup municipal de Convergncia i Uni:





Desprs de 4 anys a l alcaldia, Riart va optar per encapalar de nou la candidatura convergent per a les eleccions municipals de 2007. Els resultats, per, van donar joc a qu els partits que fins aleshores estaven a l oposici aconseguissin una majoria absoluta al Ple municipal. Aix doncs, l alcaldia de Jordi Riart es va acabar.


Oposici.
Malgrat no haver entrat a l alcaldia, Riart va emprendre el lideratge de l oposici del Govern liderat per l alcalde Xavier Jounou i els regidors Mart Abella i Josep Caelles durant l actual legislatura.


L'ancdota es trob en qu per primera vegada en 28 anys, CiU no governava a Solsona i passava a l'oposici.


No obstant aix, des de principis de 2008 passa per una situaci de salut delicada, la qual cosa li impedeix realitzar les tasques de portaveu del grup municipal de CiU.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345552" title="Club de Vela Blanes" nonfiltered="169" processed="163" dbindex="135169">

El Club de Vela Blanes (CVB) es un club nutic de Blanes. Aquest club es va fundar el 13 de mar de 1943.

Les seves installacions es troven al extrem NE de la platja de Blanes, a llevant de la roca de Sa Palomera, on comena la Costa Brava. El club disposa d'un local social, amb cafeteria i restaurant, i d'una Escola de Vela. Tamb disposa de tallers mecnics per reparar  les embarcacions.
Alguns regatistes olmpics son socis d'aquest club nutic. 

El port esportiu del Club de Vela Blanes es trova dins del Port Pesquer de Blanes. T 320 amarratges per a embarcacions de eslores entre 6,30 m i 15 m, i d'un calat mxim de 2,50 m. Al port esportiu hi ha un Punt Blau per a la recollida de brossa txica.

Informaci per als navegants.
El tram de costa comprs entre Blanes i Lloret de Mar pertany a la zona mes meridional de la Costa Brava, la seva caracterstica bellesa comena a fer-se evident a les cales  Sant  Francesc  i  Santa  Cristina. Les dues son aptes per fondejar, per  no  es  recomana  passar-hi  la  nit.  A mar, prop de la costa, emergeix el roc  de l Agulla, un escull que com d altres, per exemple el de la punta de Santa  Anna que es troba interposat a la bocana del port de Blanes per la part nord,  s han  de  tenir  en compte. Tota la zona es rocosa. Com a referncies pel navegant, estan  la  poblaci de Lloret de Mar, amb un ampli passeig martim que la  separa  de la platja, una torre vermellosa sobresortint de la vegetaci dels jardins de Santa Clotilde, prxims a la platja de Fenals i al castell de Sant Joan  a  Blanes. Cap al sud de Blanes, la configuraci de la costa experimenta  un  canvi  radical.  La  delta  de  La Tordera forma l inici d una llarga platja  que  aglutina  una  intensa  activitat  turstica.  La franja de sorra, d estimables  condicions  pels  banyistes,  transcorre sense interrupci moltes  milles  cap  el sud. La costa de la delta es baixa i en sentit parallel el recorren dos bancs  de  sorra.  La  poca  profunditat  provoca  que l onatge s aixequi amb molta facilitat i que els fondos es remoguin quan  entra vent de mar  a  terra.  Quan   aquestes   condicions   es   presenten  ,  es   convenien allunyar-se  de  la  delta. A l estiu, els vents dominants son del SW, nomenat Garb ( vent trmic,  el qual al migdia solar assoleix la seva mxima intensitat, per calmar a la posta  del sol). No  es convenient apropar-se a la costa en el tram comprs entre la desembocadura de La Tordera i el port de Blanes. El port de Blanes a la vegada  es  pesquer i esportiu. De fcil recalada, per un xic perills amb temporals del S al SE, provocant ressaca a l interior. Com a punt de referncia per abocar a port, est el Castell de Sant Joan.

Mrits.
(en construcci)
 
Referncies.

 Llistat de clubs nutics ;
 Marinas in Catalonia (en);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345556" title="John Kay" nonfiltered="170" processed="164" dbindex="135170">

John Kay va ser un inventor angls nascut al poblat de Bury (comtat de Lancashire) el 1704.

s conegut histricament per ser el pare de la llanadora volant; una eina de producci que va desenvolupar el 1733, la qual permetia teixir peces de cot en major escala i en major velocitat del que es podria assolir amb l'habilitat manual d'un treballador. 

La burgesia anglesa mai va reconixer la patent del seu invent, i els treballadors que es van veure aturats per causa directa de la llanadora volant van destruir la seva casa en Bury el 1753. A causa d'aix es va traslladar a Frana, on va morir completament arrunat el 1780. 

John Kay s mpliament recordat per l'economia moderna, ja que se li atribueix l'inici de la revoluci agrcola anglesa; la qual posteriorment donaria gnesi a la revoluci industrial. La llanadora volant reemplaava per primera vegada a teixidors especialitzats en la cadena de producci de txtils, generant una necessitat d'augmentar la manufactura de fils per a compensar la velocitat de teixit que oferia aquesta eina. Tal necessitat es va convertir en el motor primari del desenvolupament de les innovacions tecnolgiques, que finalment convergirien en el naixement del maquinisme.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345557" title="Vaqueta (caragol)" nonfiltered="171" processed="165" dbindex="135171">

La vaqueta (Iberus gualterianus alonensis) s un gasterpode terrestre de la famlia Helicidae, endmic del sudest i llevant de la Pennsula Ibrica.

Caracterstiques.
La conquilla d' I. g. alonensis t cinc voltes d'espiral, sutures marcades i forma globosa; es d'un color blanquins, crema o marr clar amb bandes molt atenuades que en la majoria dels casos a penes sn visibles. La superfcie de la conquilla poseeix estries radials i espirals que en encreuar-se li donen un aspecte reticulat. La obertura s una mica obliqua i ovalada, amb un peristoma prim; el melic est cobert por una callositat de color blanc brillant. La seva mida est al voltant dels 4 cm de dimetre i 2 cm d'altura

Hbitat.
La vaqueta s una espcie termfila (prefereix els ambients clids) i xerfila, es a dir, habita a indrets secs, a diferncia d'altres caragols terrestres que prefereixen llocs humits com ara horts, vores de rius i barrancs, etc. Per tant, se la pot trobar a la muntanya, entre el roman, la farigola, l' espgols i els margallons. Es activa els dies de pluja i amb la rosada de la matinada. s especialmente abundant als terrenys calcaris rocosos, abruptes i deforestats.

Distribuci.
Es una espcie endmica de la Pennsula Ibrica prpia tot el Llevant i Sudest. A Catalunya es troba principalment a les terres de l'Ebre i al Pas Valenci sobretot al nord.

Posici taxonmica.
Durant anys ha estat considerada como a una espcie independent, molt propera a Iberus gualterianus, amb el nom d' Iberus alonensis. No obstant, l'estatus taxonmic d' I. alonensis ha estat sempre controvertit, i diversos autors l'han considerat como a subespcie d' I. gualterianus. Segurament, l'estudi ms rigors sobre ambds txons s el d'Ejejalde et al. (2005); segons l'esmentat estudi, existeix una zona d'hibridaci que connecta ambds txons a la natura i la possibilitat d'aconseguir hbrids frtils en condicions de laboratori; aquestes dades estan en consonncia amb l'anlisi de l'ADN mitocondrial, i suggereixen que I. alonensis s una subspecie d' I. gualterianus i per tant el nom correcte ha de ser Iberus gualterianus alonensis.

La mateixa opini t Moreno-Rueda (2006) que considera que I. gualterianus posseeix una gran variabilitat amb dos morfotipus extrems, I. gualterianus gualterianus i I. gualterianus alonensis; les diferncies morfolgiques entre ambdues subespcies serien el resultat de l'adaptaci a diferents hbitats.

Gastronomia.
Vegeu Caragolada;

La vaqueta es considera una menja al Pas Valenci i a les Terres de l'Ebre, llocs on l'espcie s ms abundant i es recollectada activament; es molt ms apreciada que altres caragols comestibles (Helix aspersa, Otala punctata, etc.); s'afegeix a la paella valenciana a la qu dna un sabor excellent. A la zona dels Ports i el Maestrat valenci, es mengen fregides en oli i acompanyats de xai o conill.



Referncies.


 Enllaos externs .
Fotos d' I. g. alonensis;
Fotos d' I. g. alonensis;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345559" title="Bury" nonfiltered="172" processed="166" dbindex="135172">

Bury s un municipi de l'rea metropolitana de Manchester, al comtat de Lancashire, al nord d'Anglaterra, a la vora del riu Irwell. 

Economia. 
L'activitat industrial est especialitzada en el sector de la confecci, de les fbriques de tint i d'articles com el paper i els metalls. Est ben comunicada mitjanant carreteres, ferrocarrils i canals amb les ciutats industrials ms importants de la regi noroccidental. 

La seva llarga tradici com centre manufacturer de teixits de llana es remunta al segle XIV, quan els immigrants d'origen flamenc van introduir aquesta activitat en la ciutat. En els primers anys del segle XVIII l'activitat dominant era la fabricaci de teles de cot, activitat que es va mantenir fins a la dcada de 1950.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345561" title="Parlament Federal de Transici" nonfiltered="173" processed="167" dbindex="135173">
El Parlament Federal de Transici de Somlia (somali: Golaha Shacabka Federaalka Kumeelgaarka ee Jamhuuriyada Soomaaliya o  Baarlamaanka Federaalka Soomaaliya) s rgan legislatiu inter de Somlia creat a Kenya el 29 de gener del 2004. La seva composici fou publicada el 29 d'agost del 2004.

Esta format per 275 membres amb 61 escons per cada un dels quatre clans principals i la resta de clans amb 31 escons. . Els quatre majors clans sn els hawiye, els rahanweyn, els dir i els darod. Els quinze clans menors (coneguts com "els quinze", sn la resta de clans somalis com els midgan, tumal, yibir i els no somalis com els bantu somalis o jareerweyne, els eyle, els reer hamar, els bravanesos (i altres grups de Banaadir), i els bajuni . La Carta Federal (una mena de constituci) va establir que al menys el 12% dels parlamentaris han de ser dones (article 29). Un dels poders del Parlament segons la Carta Federal de Transici (article 5) s el govern de Mogadiscio com a capital, poder que est de fet en mans de senyors de la guerra alguns dels quals sn membres del Parlament. 

Va tenir la seva primera reuni dins s Somalia el 26 de febrer de 2006 a Baidoa, en un magatzem de gra habilitat per aquesta finalitat .

El Parlament es la branca legislativa i va establir una branca executiva coneguda com Govern Federal de Transici (TFG)  (Dowalada Federaalka Ku Meel gaarka ah ee Jamhuuriyada Soomaaliya) ecollint a Abdullahi Yusuf Ahmed com a president l'octubre del 2004.. El president va nomenar un gabinet presidit per un primer ministre, crrec pel que va designar a Ali Mohammed Ghedi.

El Parlament Federal de Transici (PFT), el Govern Federal de Transici (GFT) i la Carta Federal de Transici (CFT) collectivament formen les Institucions Federals de Transici (IFT). El GFT va substituir al Govern Nacional de Transici (GNT) que va existir del 2000 al 2004..

El 17 de gener de 2007 el cap (speaker) del Parlament, Sharif Hassan Sheikh Adan, fou cessat pel propi Parlament per 183 vots a favor i 8 en contra, acusat d'estar absent de les sessions parlamentaries durant mesos i de ser simpatitzant de les Corts Islmiques de Somlia. La reuni es va fer al graner de Baidoa. Com a nou cap fou elegit el 31 de gener del 2007 Sheikh Adan Madobe per 154 vots dels 275; el seu rival Ibrahim Adan Hassan va obtenir 54 vots.. Com a segon president fou designat Osman Elmi Boqore
|}.

El capitol 2 de la Carta Federal de Transici defineix el islam com la religi nacional i l'article 8 dona la xara com la base de la llei. El captol 9 defineix el poder judicial. 

Els membres inicials del Parlament (desprs s'han produt algunes substitucions) segons la composici publicada el 29 d'agost del 2004, foren: 



 Notes i referncies .


Enllaos externs.
 Pgina web oficial del GFT;
 Chiefs of State and Cabinet Members of Foreign Governments CIA, actualitzat el 22/11/2006;
 Report of the UN Secretary-General on the situation in Somalia, 11 d'octubre del 2001, Consell de Seguretat de l'ONU];







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345566" title="Neoludisme" nonfiltered="174" processed="168" dbindex="135174">
El neoludisme s una ideologia oposada al desenvolupament de la revoluci digital, a la intelligncia artificial i a tot avan cientfic que es recolzi en la informtica. Encara que va aparixer en l'ltima dcada del segle XX, s un moviment que mant les seves arrels en el ludisme i en diverses filosofies i creences que centren la reflexi antropolgica en posicionaments radicalment crtics cap a la tecnologia i la seva inserci en el mitj sociopoltic.

Les idees ms radicals d'aquest moviment es basen en el manifest de Theodore Kaczynski (Unabomber),on es declara l'alienaci de la humanitat sota el poder de la tcnica, especialment en el tractament de la informaci a travs de computadors. Aquest moviment pretn desencadenar un debat profund sobre el futur productiu de l'home i la seva relaci amb les tcniques computacionals aplicades. Actualment i amb aquesta mateixa base ideolgica, grups de crackers afirmen estar disposats a atacar les xarxes d'informaci d'rees estratgiques de l'economia, societat, poltica i sanitat com a forma activa de protesta o com un intent de cridar l'atenci de la poblaci sobre el perill que corre al ser dominada pel control exhaustiu de la informaci a travs dels nous mitjans tcnics.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345567" title="Ciutats de Somlia" nonfiltered="175" processed="169" dbindex="135175">

Llista de les principals ciutats de Somlia.

Afgooye;
Baidoa;
Barawa (Baraawe);
Bardera (Baardheere);
Beledweyne;
Berbera (Somalilndia);
Boorama (Somalilndia);
Bosaso (Boosaaso);
Bu'aale;
Burao(Somalilndia);
Ceerigaabo (Somalilndia);
Dhuusamarreeb;
Eyl;
Gaalkacyo (Galcaio);
Gabiley (Somalilndia);
Galgala;
Garbahaarreey;
Garoowe;
Hafun;
Harardhere;
Hargeisa (Hargeysa) (Somalilndia);
Hobyo;
Jamaame;
Jowhar;
Kismaayo (Kisimayu);
Laascaanood;
Marka (Merca);
Mogadishu;
Qardho (Somalilndia, en poder de Maakhir);
Taleex (Somalilndia, en poder de Puntland o Northland);
Wajid (Waajid, Wajiid);
Xuddur;
Zeila (Saylac);

Altres poblacions:

Afbarwaaqo;
Afmadow;
Ainabo;
Arabsiyo;
Balad;
Bandar Beyla;
Bandiiradley;
Beledhawo;
Bitaale;
Budbud;
Bur Saalax;
Burtinle;
Buulaburte;
Beer;
Buurdhuubo;
Buurhakaba;
Caabudwaaq;
Carmooyin;
Ceek;
Ceel Huur;
CeelAfweyn;
Ceelbuur;
Ceelguula;
Dagaari;
Dalweyn;
Damala Xagare;
Dhamasa;
Diinsoor;
Docol;
Doolow;
Galinsoor;
Goldogob;
Gawaan Dheere (Gawaan);
Jariban;
Jilib;
Korloofuul;
Laaleys;
Luuq;
Oog;
Quljeedo;
Ras Kamboni;
Roox;
Sakow;
Sarcade;
Sheikh (Somalilndia);
Tile;
Turdho;
Warsheikh;
Wisil;
Xarardheere;
Xingood;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345570" title="Sidney James Webb" nonfiltered="176" processed="170" dbindex="135176">


Sidney James Webb (Londres, 13 de juliol de 1859   Liphook, Hampshire, 13 d'octubre de 1947), va ser un poltic socialista britnic. Juntament amb George Bernard Shaw va ingressar a la Societat Fabiana el 1884, tot just tres mesos desprs de la seva fundaci. Amb Beatrice Webb, Annie Besant, Graham Wallas, Edward R. Pease, Hubert Bland i Sidney Olivier, la van transformar en un molt important club poltic-intellectual, en la Anglaterra de l'poca eduardiana. 

Va estudiar Dret en la Birbeck Literary and Scientific Institution i va aconseguir graduar-se en la Universitat de Londres mentre treballava com oficinista. En 1895, contribueix a la fundaci de la London School of Economics, utilitzant una herncia rebuda per la Societat Fabiana. Va ser nomenat professor d'Administraci Pblica en 1912, lloc on va romandre durant 15 anys. En 1892 va contreure matrimoni amb Beatrice Potter, qui compartia les seves idees i projectes. Ambds eren militants del Partit Laborista i complien un paper poltic actiu. 

Els Webb van coescribiure el llibre de referncia sobre la histria dels sindicats dels treballadors, History of Trade Unionism en 1894. En 1913 van fundar el semanari New Statesman. Sidney va ser triat parlamentari en 1922. La seva influncia va crixer desprs d'organitzar Coefficients, sopars on acudien els intellectuals i homes d'estat ms importants.

En 1929 va ser nomenat Bar de Passfield i Secretari d'Estat per a les Colnies i els Dominis del govern britnic de Ramsay MacDonald. En 1930 hagu de renunciar per motius de salut. Durant els seus ltims anys el matrimoni Webb van realitzar activitats i van escriure en defensa de la Uni Sovitica.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345571" title="James Ramsay MacDonald" nonfiltered="177" processed="171" dbindex="135177">

James Ramsay MacDonald (12 d'octubre de 1866 - 9 de novembre de 1937). Poltic britnic dues vegades Primer Ministre del Regne Unit. 

D'orgens humil, es va convertir en el primer Primer Ministre laborista el 1924. Durant el seu segon mandat va haver d'afrontar la Gran Depressi. Formaria llavors un govern d'unitat amb ms ministres conservadors que laboristes, cosa que el va dur a ser expulsat del partit.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345583" title="Bndicut ratllat" nonfiltered="178" processed="172" dbindex="135178">

El bandicut ratllat (Microperoryctes longicauda) s una espcie de bndicut originria d'Indonsia i Papua Nova Guinea. El seu hbitat natural sn els boscos secs tropicals o subtropicals.

Referncies.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345587" title="Bndicut ratol" nonfiltered="179" processed="173" dbindex="135179">

El bndicut ratol (Microperoryctes murina) s una espcie de marsupial de la famlia dels bndicuts. s endmic d'Indonsia. El seu hbitat natural sn els boscos secs tropicals o subtropicals.

Referncies.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345591" title="Bndicut de Papua" nonfiltered="180" processed="174" dbindex="135180">

El bndicut de Papua (Microperoryctes papuensis) s una espcie de marsupial de la famlia dels bndicuts endmica de Papua Nova Guinea. El seu hbitat natural sn els boscos secs tropicals o subtropicals.

Referncies.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345593" title="Harry Potter i el misteri del Prncep (pellcula)" nonfiltered="181" processed="175" dbindex="135181">

Harry Potter i el misteri del prncep s la sisena pellcula de les aventures de Harry Potter i est basada en la novella del mateix nom, Harry Potter i el misteri del prncep, escrita per J.K. Rowling. La seva estrena estava programada pel 21 de novembre del 2008 al Regne Unit i als Estats Units, per va ser canviada pel 17 de juliol de 2009, anunci que va causar molt malestar entre la comunitat de fans. Est dirigida per David Yates, i Steve Kloves va tornar a ocupar-se del gui desprs de no haver participat en la pellcula anterior, Harry Potter i l'Orde del Fnix. El rodatge va comenar el 17 de setembre del 2007 i es va acabar el 17 de maig del 2008. Com pellcules anteriors, s'estrenar alhora en cinemes convencionals i en sales IMAX 3-D.

Sinopsi.

Voldemort ha reforat la seva presncia tant en el mn Muggle com en el mgic i Hogwarts ja no s el refugi segur que algun cop va ser. Harry sospita que els perills podrien estar fins i tot dins del castell, per Dumbledore est ms preocupat en preparar-lo per a la batalla final que sap est prop. Junts treballen per a trobar la forma de derrotar les defenses de Voldemort, i, per aix, Dumbledore recluta el seu vell amic i collega, el professor Horace Slughorn, qui creu que t informaci crucial. Mentrestant, els estudiants estan sota l'atac d'un adversari molt diferent, quan les hormones adolescents corren a travs de les murades. Harry se sent cada vegada ms atret a Ginny, per tamb s'hi sent Dean Thomas. Lavender Brown ha decidit que Ron s per a ella, per no ha contat amb les xocolates de Romilda Vane! Hermione, plagada per la gelosia, est decidida a no mostrar els seus sentiments. Entre el florescent roman, un estudiant es mant al marge. Ell est determinat a deixar la seva marca, una fosca. L'amor est en l'aire, per la tragdia est prop i Hogwarts no ser mai el mateix una altra vegada.

 Producci . 
Abans que li oferissin la direcci a David Yates, el director de Harry Potter i l'Orde del Fnix, molts altres directors havien estat considerats per a dirigir aquesta pellcula. Alfonso Cuarn, director de la tercera pellcula, va dir que li "encantaria tornar" per a dirigir una pellcula ms de la saga. Tambn se li va oferir el projecte a Guillermo Del Toro per aquest ho va rebutjar pel fet que es trobava en la filmaci de Hellboy II.

Des de febrer de 2007, abans d'estrenar-se la quinta pellcula, Stuart Craig, el designador de producci de totes les pellcules, va comenar a dissenyar sets, com el de la cova i la Torre d'Astronomia, on el clmax de la novella pren lloc.

Yates va notar que alguns esdeveniments de Harry Potter i les relquies de la Mort podrien influenciar en l'escriptura del gui, i que no haur tants records com en el llibre. Quidditch apareixer en la pellcula, des de la seva absncia a partir de la tercera. Rowling havia llegit un passatge del gui, escrit per Steve Kloves, on Dumbledore esmentava a un amor femen passat, i ho va ratllar, escrivint en el marge, "Dumbledore s gai", qesti que va explicar ms endavant. Noms uns dies desprs del final de la filmaci, el 24 de maig de 2008, l'actor Robert Knox que va interpretar el paper de Marcus Belby va morir assassinat a ganivetades en una disputa al carrer.

Repartiment.

Daniel Radcliffe com Harry Potter, que entra al seu sis any a Hogwarts, amb el mn mgic en guerra.;
Rupert Grint com Ron Weasley, el millor amic de Harry. Comena una relaci amb Lavender Brown.;
Emma Watson com Hermione Granger, una de les millors amigues de Harry. Watson consider no participar en la sisena pellcula, per desprs afirm que "no suportaria veure ning ms interpretant Hermione".;
Michael Gambon com Albus Dumbledore, el mag llegendari i director de Hogwarts.
Jim Broadbent com Horace Slughorn, el nou professor de pocions. Broadbent va descriure el seu personatge como "cmic", mentre que Radcliffe va mencionar que "la seva tragdia guanyaria a la comdia".;
Alan Rickman com Severus Snape, el professor de pocions que per fi obt el lloc de professor de Defensa Contra les Arts Obscures.
Tom Felton com Draco Malfoy, un company de Harry, de qui Harry creu que est realitzant una tasca per a Lord Voldemort. L'actor Tony Coburn actua de Lucius Malfoy, el pare de Draco, en un flashback de Hogwarts.
Bonnie Wright com Ginny Weasley, la germana de Ron, de qui Harry s'enamora.
Jessie Cave com Lavender Brown, la nvia de Ron. Emma Watson la va descriure com "perfecta pel paper." El csting es va realitzar l'1 de juliol de 2007, on assistiren ms de 7.000 aspirants. Yates prob Rupert Grint amb 5 possibles Lavender, llegint certs dilegs i donant-se un pet per veure quina parella tenia ms qumica..
Hero Fiennes Tiffin i Frank Dillane com Tom Riddle, el nois que fan Lord Voldemort als onze anys i a l'adolescncia, respectivament. Hero Fiennes Tiffin s el nebot de 9 anys de Ralph Fiennes, qui actua de Lord Voldemort a la quarta i quinta pellcula.;
Helen McCrory com Narcisa Malfoy, la mare de Draco Malfoy i germana de Bellatrix Lestrange.  McCrory havia estat contractada per a actuar com Bellatrix Lestrange a Harry Potter i l'Orde del Fnix, per va renunciar per estar embarassada.;
Helena Bonham Carter com Bellatrix Lestrange, germana de Narcissa Malfoy, tia de Draco Malfoy, cosina de Sirius Black i una cavalleressa de la mort principal.;
Matthew Lewis com Neville Longbottom, un amic de Harry, Ron i Hermione.
Evanna Lynch com Luna Lovegood, amiga de Harry, Ron, Hermione i Ginny.
Robbie Coltrane com Rubeus Hagrid,, el guardi de les claus de Hogwarts i professor de Cura de Criatures Mgiques.
Maggie Smith com Minerva McGonagall, subdirectora del collegi i governanta de Gryffindor.
David Thewlis com Remus Lupin, un home llop, membre de l'Orde del Fnix i antic professor de Defensa Contra les Arts Obscures.
Natalia Tena com Nymphadora Tonks,, una membre de l'Orde del Fnix.
Timothy Spall com Peter Pettigrew, un cavaller de la mort principal.;
Mark Williams i Julie Walters com Arthur Weasley i Molly Weasley respectivament, els pares de Ron.
Warwick Davis com Filius Flitwick, el professor d'Encantaments de Hogwarts.
David Bradley com Argus Filch, como celador del collegi Hogwarts.
Katie Leung com Cho Chang, ex-nvia de Harry Potter.
Dave Legeno com Fenrir Greyback, home llop que actua sota les ordres de Lord Voldemort.
Ralph Ineson com Amycus Carrow, un cavaller de la mort.

Referncies.


 Enllaos externs .

Triler oficial a YouTube( ;
BlogHogwarts.com, informaci de la pellcula. ;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345596" title="Philip Deignan" nonfiltered="182" processed="176" dbindex="135182">

 Philip Deignan (nascut a Letterkenny el 7 de setembre del 1983) s un ciclista professional irlands. Pass a professional el 2005 amb l'equip AG2R Prvoyance.

Palmars.
2004;
 1r de la Ronde de l'Isard i vencedor de 2 etapes;
2005;
 1r del Tour de Doubs ;

Resultats a la Volta a Espanya.
2007. 71 de la classificaci general;

Resultats al Giro d'Itlia.
2008. 79 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Palmars a sitiodeciclismo.net';















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345598" title="Renaud Dion" nonfiltered="183" processed="177" dbindex="135183">

Renaud Dion (Gien, 6 de gener del 1978) s un ciclista professional francs.

Palmars. 
2003;
 1r a Ginebra;
 Vencedor d'una etapa dels Boucles de la Mayenne;
2006;
 1r al GP Fina-Fayt-le-Franc;

Resultats al Giro d'Itlia.
2006. 104 de la classificaci general;

Resultats a la Volta a Espanya.
2007. 78 de la classificaci general;
2008. 113 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Renauddion.free.fr Pgina personal de Renaud Dion ;
Fitxa a sitiodeciclismo.net ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345600" title="Hubert Dupont" nonfiltered="184" processed="178" dbindex="135184">

Hubert Dupont (Li, 13 de novembre del 1980) s un ciclista professional francs. La seva especialitat s la muntanya. Una mostra de les seves habilitats d'escalador s la seva victria en la classificaci de la muntanya a l'edici del 2006 de la Volta al Pas Basc.

Palmars. 
2004;
 Vencedor d'una etapa del Baby Giro;
2006;
 1r de la Classificaci de la muntanya a la Volta al Pas Basc;

Resultats al Giro d'Itlia.
2006. 32 de la classificaci general;
2007. 25 de la classificaci general;

Resultats a la Volta a Espanya.
2006. 40 de la classificaci general;
2007. 17 de la classificaci general;
2008. 32 de la classificaci general;

Resultats al Tour de Frana.
2008. 55 de la classificaci general;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345604" title="Flix Adriano" nonfiltered="185" processed="179" dbindex="135185">

 Flix Adriano (Monteforte d'Alba, 6 de mar de 1920) va ser un ciclista itali de naixement, per que el 7 d'octubre de 1947 es va nacionalitzar francs. Va ser professional entre 1944 i 1952 i els seus nics xits esportius els va obtenir en la Volta a Espanya on va obtenir 4 victries d'etapa en l'edici de 1947.

Enllaos externs.
El sitio de ciclismo ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345605" title="Robert Alban" nonfiltered="186" processed="180" dbindex="135186">

Robert Alban (Saint-Andr-d'Huiriat, 9 de febrer de 1952) va ser un ciclista francs que fou professional entre 1975 i 1985. Durant la seva carrera destaca el bon paper que feu al Tour de Frana, en qu aconsegu una 3a i 5a posici final el 1981 i el 1983 respectivament, a banda de guanyar-hi una etapa el 1981.

Palmars.
1976;
 1r al GP Plumelec;
1980;
 1r a Quilan;
1981;
 1r a Beaulac-Bernos;
 1r al GP Plumelec ;
 1r a Lescouet-Jugon ;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1982;
 1r del GP des Herbiers;
 Vencedor d'una etapa del Critrium del Dauphin Libr;
1983;
 1r a Lescouet-Jugon;

Resultats al Tour de Frana.
1979. 19 de la classificaci general;
1980. 11 de la classificaci general;
1981. 3r de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1982. 11 de la classificaci general;
1983. 5 de la classificaci general;
1984. 38 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Fitxa a www.sitiodeciclismo.net;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345606" title="Nanogram" nonfiltered="187" processed="181" dbindex="135187">
Un nanogram (abreujat ng) s una unitat de massa equivalent a la mil milionssima part d'un gram, o sigui:

1 ng = 0,000 000 001 g;

Un nanogram s la massa de 1000 m3 d'aigua. Com que aquest s el volum tpic de moltes cllules, un nanogram s tamb la massa tpica de les cllules.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345607" title="Josep Maria Tarridas i Barri" nonfiltered="188" processed="182" dbindex="135188">
Josep Maria Tarridas i Barri (Sant Pol de Mar, Maresme, 19 de novembre de 1903 - Madrid, 6 de gener de 1992) fou un popular compositor amb una llarga i diversa trajectria musical, enfocada a diferents camps populars com la sardana i els ballables. Va adquirir molta fama amb el seu pasdoble Islas Canarias.

Al 1922 va fundar la cobla Llevantina, de Calella, de la qual en fou director durant dotze anys, actuant-hi de primer tenor i tamb de tible. Tamb va ser el fundador de l'Orfe La Barretina, de Malgrat de Mar.

Va fer continuades incursions en el camp dels ballables (Islas Baleares, el vals per a orquestra de festa major amb tenora Nits d'Andorra, etc.); al cinema amb peces com Mi barco velero o A la luz de la luna; al camp simfnic per a orquestra i per a banda, etc. Per mai va deixar la sardana, en va compondre ms d'un centenar, malgrat la circumstncia d'haver viscut molt temps fora de Catalunya, concretament a Madrid, des d'on feia i enviava les seves composicions.

Tamb va escriure obres lliures per a cobla: els poemes per a dues cobles Excursi a muntanya (1949) i Tardor i primavera.

Islas Canarias.

Tarridas fou el compositor de la can que ms ha popularitzat a les Canries al mn, el pasdoble Islas Canarias, creat el 1935, en collaboraci amb el mestre Joan Pic, una obra inspirada en l'arxiplag que ell mai havia trepitjat. El propi Tarridas va reconixer el 1985, en un homenatge que li van tributar les autoritats canries, que havia concebut la clebre composici partint d'enregistraments del folklore de les illes. El pasdoble va ser estrenat pel saxofonista catal Casanovas. El primer intrpret que la va gravar en disc va ser Ramon Tusquets. Tarridas va explicar en certa ocasi que havia conegut la seva esposa quan una orquestra tocava el seu popular pasdoble i que la seva filla va nixer mentre a l'habitaci contigua sonava Islas Canarias. Va ser tamb autor d'obres com Canarias bendita, Suspriros canarios i Clavelina, aquesta ltima una sarsuela sobre una obra de Benito Prez Galds. 

 Referncies .
 Carles Riera, Josep Maria Serracant, Josep Ventura Diccionari d'autors de sardanes i de msica per a cobla Girona: SOM, 2002;


Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345611" title="Televisi Pla de l'Estany" nonfiltered="189" processed="183" dbindex="135189">
Televisi Pla de l'Estany s un canal de televisi municipal de l'Ajuntament de Porqueres (Pla de l'Estany). Creat al 2001, no va ser fins al 2005, quan va comenar a emetre contnuament. Destaca la lnia de programaci amb continguts totalment de producci prpia i basats en la comarca del Pla de l'Estany.

Des del setembre de 2008 ha estat la primera televisi local de la provncia de Girona a emetre en format panormic 16:9. El nou format d'emissi, ja s present al 95% de programes, entre els quals hi han els informatius.

Programaci.
L'entreteniment i l'actualitat local sn els trets bsics de la programaci. Els caps de setmana, s'emet el Plai, on es repassa l'actualitat de la comarca.

L'MP4 s el programa musical de la cadena. Normalment sol emetre 4 vdeoclips, d'aqu el seu nom, per durant una poca es va emetre "laLlistaMP4", un "Top Ten" amb els millors xits musicals del moment.

A partir del 10 de gener del 2009, es va comenar a emetre el "BriCATmania", un programa nascut a Internet i que va fer el salt a la televisi. s un programa fet per dos nois que pretn entrenenir el pblic juvenil. El BriCATmania ha estat el primer programa d'aquesta televisi en rodar-se ntegrament en Alta Definici, del qual es poden descarregar els seus programes en aquest format a http://www.bricatmania.3a2.com. Aquest programa tamb s el primer podcast HD en catal de la xarxa.

 Cobertura i freqncies.
Televisi Pla de l'Estany emet per gaireb la totalitat del Pla de l'Estany i part de l'Empord.

Freqncia analgica: Canal 24 UHF.

Futur.
Televisi Pla de l'Estany s la televisi municipal de l'Ajuntament de Porqueres, consistori que, amb l'Ajuntament de Banyoles, constitueix el Consorci TeleDigital Banyoles-Porqueres que gestionar el futur canal de televisi digital local pblic de la comarca.

Enllaos externs.
Plana web de Televisi Pla de l'Estany;
Web del programa "BriCATmania";







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345614" title="Porsche Boxster" nonfiltered="190" processed="184" dbindex="135190">

El Porsche Boxster s un autombil esportiu produt pel fabricant alemany Porsche des de l'any 1996. A diferncia dels altres descapotables de Porsche, aquest no va ser desenvolupat sobre la base d'un cup. El Boxster va ser el model ms venut de la marca, fins al llanament del toterreny Porsche Cayenne en l'any 2002. Els seus principals rivals sn els alemanys Audi TT, BMW Z3 i Z4 i la classe SLK de Mercedes-Benz, i els japonesos Profunda S2000 i Mazda MX-5.

s un dues places amb motor central darrere longitudinal i tracci del darrere. Per primera vegada en un Porsche amb motor del darrere, el Boxster t motor refrigerat per aigua i no per aire. Ambdues generacions tenen dues versions anomenades "Boxster" i "Boxster S". Existeixen amb caixes del canvi automtica de cinc marxes, i manual de cinc ("Boxster") o sis marxes ("Boxster S").

El Boxster va comenar a ser fabricat en Stuttgart, Alemanya, i desprs en Uusikaupunki, a Finlndia. El nome Boxster s una combinaci de les paraules "boxer" i "roadster", referint-se al motor boxer i als descapotables de dues places.

 Enllaos externs .
 Pgina oficial de Porsche;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345618" title="Equilibri puntuat" nonfiltered="191" processed="185" dbindex="135191">

La teoria de l'equilibri puntuat s una teoria que proposa un nou model de l'especiaci en el camp de la teoria de l'evoluci per selecci natural. El terme "equilibri puntuat" aparegu el 1972 en l'assaig  Punctuated Equilibria: An alternative to Phyletic Gradualism, escrit collaborativament per Stephen Jay Gould i Niles Eldredge. La seva teoria es contraposa de manera radical a un dels punts claus del darwinisme: el gradualisme filtic. Els dos paleontlegs integren i recolzen la seva tesi amb contribucions teriques i d'observaci provinents de sistemtics i paleontlegs precedents.

Principis de la teoria.
Gould i Eldredge remarquen que el registre fssil s incomplet i no s coherent amb una teoria evolutiva que prevegi una velocitat constant de l'evoluci. La teoria de l'equilibri puntuat afirma que les espcies romanen estables durant perodes llargs i evolucionen en perodes curts.

Punts principals.
Les noves espcies apareixen tot seguit desprs d'una bifurcaci de la lnia evolutiva;
Les noves espcies es desenvolupen rpidament;
A l'origen de la nova espcie hi ha una petita subpoblaci de la forma ancestral;
La nova espcie s'origina en una part petitssima de l'mbit de distribuci geogrfica de l'espcie ancestral, en una rea allada a la perifria d'aquest mbit.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345620" title="Cantons de l'Alt Saona" nonfiltered="192" processed="186" dbindex="135192">
Els Cantons de l'Alt Saona (Franc Comtat) sn 32 i s'agrupen en dos districtes:

 Districte de Lure (13 cantons - sotsprefectura: Lure) :cant de Champagney - cant de Faucogney-et-la-Mer - cant de Hricourt-Est - cant de Hricourt-Ouest - cant de Lure-Nord - cant de Lure-Sud - cant de Luxeuil-les-Bains - cant de Mlisey - cant de Saint-Loup-sur-Semouse - cant de Saint-Sauveur - cant de Saulx - cant de Vauvillers - cant de Villersexel;

 Districte de Vesoul (19 cantons - prefectura: Vesoul) :cant d'Amance - cant d'Autrey-ls-Gray - cant de Champlitte - cant de Combeaufontaine - cant de Dampierre-sur-Salon - cant de Fresne-Saint-Mams - cant de Gray - cant de Gy - cant de Jussey - cant de Marnay - cant de Montbozon - cant de Noroy-le-Bourg - cant de Pesmes - cant de Port-sur-Sane - cant de Rioz - cant de Scey-sur-Sane-et-Saint-Albin - cant de Vesoul-Est - cant de Vesoul-Ouest - cant de Vitrey-sur-Mance;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345624" title="Districte de Lure" nonfiltered="193" processed="187" dbindex="135193">
El Districte de Lure s un dels dos districtes del departament francs de l'Alt Saona, a la regi del Franc Comtat. Compta amb 13 cantons i 194 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Lure.

Cantons.
cant de Champagney - cant de Faucogney-et-la-Mer - cant de Hricourt-Est - cant de Hricourt-Ouest - cant de Lure-Nord - cant de Lure-Sud - cant de Luxeuil-les-Bains - cant de Mlisey - cant de Saint-Loup-sur-Semouse - cant de Saint-Sauveur - cant de Saulx - cant de Vauvillers - cant de Villersexel

Vegeu tamb.
Cantons de l'Alt Saona;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345625" title="Districte de Vesoul" nonfiltered="194" processed="188" dbindex="135194">
El Districte de Vesoul s un dels dos districtes del departament francs de l'Alt Saona, a la regi del Franc Comtat. Compta amb 19 cantons i 351 municipis. El cap del districte s la prefectura de Vesoul.

Cantons.
cant d'Amance - cant d'Autrey-ls-Gray - cant de Champlitte - cant de Combeaufontaine - cant de Dampierre-sur-Salon - cant de Fresne-Saint-Mams - cant de Gray - cant de Gy - cant de Jussey - cant de Marnay - cant de Montbozon - cant de Noroy-le-Bourg - cant de Pesmes - cant de Port-sur-Sane - cant de Rioz - cant de Scey-sur-Sane-et-Saint-Albin - cant de Vesoul-Est - cant de Vesoul-Ouest - cant de Vitrey-sur-Mance

Vegeu tamb.
Cantons de l'Alt Saona;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345627" title="Christophe Edaleine" nonfiltered="195" processed="189" dbindex="135195">

Christophe Edaleine (Annonay, 1 de novembre del 1979) s un ciclista professional francs.

Palmars. 
2003;
 Vencedor de l'etapa 7 del Tour de l'Avenir;
2006;
 Vencedor de l'etapa 3 del Tour del Mediterrani (CRE);

Resultats al Tour de Frana.
2002. 100 de la classificaci general;
2003. 131 de la classificaci general;
2004. 141 de la classificaci general;

Resultats a la Volta a Espanya.
2005. Abandona (11a etapa);

Resultats al Giro d'Itlia.
2006. 127 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Web oficial;
Fitxa a www.sitiodeciclismo.net;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345628" title="Saint-Verhaegen" nonfiltered="196" processed="190" dbindex="135196">
Element central del folklore estudiantil de Brusselles, la Saint-Verhaegen (sovint anomenada la Saint-V) celebra la fundaci de la Universitat Lliure de Brusselles (ULB) cada 20 de novembre. Barrejant commemoracions i activitats festives de caire ms ldic, s organitzada conjuntament per l'associaci interfacultats dels estudiants de l'ULB s a dir Associaci general dels estudiants de 1886 a 1970, Associaci dels cercles folclrics de 1973 a 1989 i finalment lAssociaci dels cercles d'estudiants (ACE) de 1989 fins els nostres dies aix com pel seu homleg neerlandfon la Brusselse Studentengenootschap (BSG) de la Vrije Universiteit Brussel (VUB). Recordem que aquesta s'ha escindit de l'ULB el 1969. 


De 1834 a 1888.

L'obertura oficial de l'ULB tingu lloc el 20 de novembre de 1834 sota la impulsi de Thodore Verhaegen, Venerable Mestre de la Lgia Les Amis philanthropes i d'Auguste Baron. D'aleshores en, aquesta data va ser decretada dia de perms per les primeres manifestacions reals no van aparixer fins la creaci de la Union des anciens tudiants (UAE) el 1843. S'organitzava llavors en aquesta data dels retrobaments entre antics alumnes de l'ULB a les tavernes de Brusselles. Aquesta jornada s'acabava en un banquet.

De 1888 als anys vint.

Aquell any va aparixer per primera vegada l'expressi Saint-Verhaegen. Els estudiants van voler en aquesta data reaccionar contra l'organitzaci universitria sentida com a antidemocrtica i allunyada del principi del lliure examen. s per aix que van fer referncia pblicament al fundador de l'ULB, gran promotor de l'ensenyament lliure i cientfic.

El mat del 20 de novembre de 1888, 200 estudiants (sobre 1400) provets de banderes de les diferents organitzacions estudiantils van anar doncs davant l'esttua de Thodore Verhaegen situada davant els edificis de la universitat que es trobava en aquell temps a la rue des Sols. Desprs van anar a dipositar una corona de fulles de roure sobre la tomba de Verhaegen al cementiri de Brusselles a Evere. No s ms que dos anys ms tard que les autoritats acadmiques van participar en les cerimnies. Amb els anys, estudiants i francmaons de la Lgia Els Amics filantrops van caminar junts per commemorar la St. V. Aquests ltims acollien els estudiants a la seu de la Lgia.

En els anys que van seguir, un seguici constitut per una llarga filera ndia marxava a la tarda pel passeig Anspach, precedits de banderes i fanfara, per anar a la universitat, (rue des Sols), davant el monument dedicat a Verhaegen. All eren pronunciats els discursos en nom dels estudiants i de l'ULB. El rector rebia llavors els estudiants. Aquests, per acabar marxaven tot fent gresca pels carrers de la ciutat. L'aspecte ldic-festiu no comenava abans de 17 hores, l'essncia de la jornada era consagrada als homenatges.

Les cerimnies del mat.

En els anys 20 del segle XX, l'ULB es trasllada i s'installa sobre el campus del Solbosch a Ixelles. Aleshores es produeix un canvi en les festivitats : la part acadmica tindr d'ara endavant lloc al mat, les celebracions ldic-festives a la tarda.

Fins als anys 60, els estudiants desfilaven davant la tomba del soldat desconegut i davant l'esttua de Francesc Ferrer (erigida el 1911), smbol de la defensa de la llibertat intellectual i es dirigien llavors cap a la universitat.

A partir de 1963, es reuneixen al Tir national on 18 estudiants van ser executats durant la Segona Guerra mundial abans d'arribar a la tomba de Thodore Verhaegen a Evere. Llavors, tornada al Solbosch on es reuneixen davant el monument commemoratiu del Grup G ,un grup de resistents procedent de l'ULB en el moment de la Segona Guerra mundial. Les cerimnies prossegueixen llavors al Hall des marbres de l'ULB davant el memorial als membres de la comunitat universitria morts en el transcurs dels dos conflictes mundials. Hi sn pronunciats discursos en francs i neerlands pels rectors de l'ULB i de la VUB, el president de l'UAE, el batlle de Brusselles, el Gran Mestre del Grand Orient de Belgique i per als estudiants, el president de lACE i de la BSG aix com el del Cercle du libre examen. Per tancar la part acadmica, rams de flors sn dipositats davant el memorial, de l'esttua de Verhaegen aix com la de Ferrer i Gurdia, collocada all el 1984 (150 anys de l'ULB). S'entona aleshores el Sembrador (le Semeur), cant de l'ULB. En aix s'afegeix des d'alguns anys un beure a l'ajuntament de Brusselles.

 El seguici de la tarda.


A la tarda t lloc un seguici al centre de la ciutat de Brusselles reunint chars affrets pels diferents cercles d'estudiants de l'ULB i de la VUB aix com algunes escoles superiors. A l'origen tirats per animals (fins al comenament dels anys 50), els carros reuneixen actualment una armada de camionetes, camions i fins i tot semiremolcs. Arboren decoracions i ornamentacions (ms o menys imaginatives en funci de les poques) illustrant el tema anual escollit pels estudiants. Aquest aborda generalment temes com la lluita contra l'extrema dreta, el pacifisme, el medi ambient, l'anticlericalisme, el folklore estudiantil... I s clar, cadascun transporta barrils de cervesa per tal d'omplir els milers d'estudiants i antics estudiants participant en aquesta festa.

Partint de la plaa del Grand Sablon, el seguici va cap a la part baixa de la ciutat per la rue Lebeau, la rue de l Hpital, la place Saint Jean, la rue du Lombard i el boulevard Anspach. Per l'itinerari no va ser immutable i va variar en funci dels treballs a Brusselles i de les decisions de la policia. Implicava abans una detenci obligada a la rue des Sols o davant el Manneken Pis que porta si s'escau un dels nombrosos vestits d'estudiant amb els que compta el seu guarda-roba. La dislocaci va tenir lloc en diferents indrets segons les poques : porte de Namur molt de temps, desprs place Poelaert, place de Brouckre, place Rogier i actualment davant la Borsa de Brusselles. Tot acabant amb la crema de les decoracions de tornada al campus del Solbosch.

Els anys negres.

La commemoraci de la fundaci de l'ULB va tenir lloc el 1914-1918 a La Panne, aix com el 1942 a l htel Rembrandt i el 1943 a la universitat de Londres a Anglaterra. Quatre vegades els estudiants han renunciat a la Saint-Verhaegen : entre 1938 i 1941 les collectes van ser organitzades en benefici de les famlies dels mobilitzats i el 1975. Aquell any, el seguici va ser anullat per un conflicte entre les universitats i el govern. El projecte de llei Humblet-De Croo volia neutralitzar una inflaci de personal no justificada de les universitats, aix com el bloqueig dels compromisos de personal, de les promocions, dels salaris. Per la banda dels estudiants, les normes que defineixen els estudiants subsidiaris sn draconianes.

Les medalles.


Reprenent el tema de St-V, es fan medalles commemoratives en ocasi d'aquesta des de 1938. Aquestes es posen sobre la penne (barret tradicional i folklric dels estudiants belgues de les universitats no-catliques) en record d'aquest dia esperat per tots els estudiants destinats al folklore i a l'ULB. El mot penne ve del val i significa visera. Per a ms a ms de l'emissi oficial per l'associaci dels estudiants s'hi afegeixen certs anys les versions neerlandfones, les edicions pirates, les reimpressions abusives, aquelles fetes per certs cercles i per diversos ordres secretes estudiantils, etc.

Enllaos externs.

Plana web de l Universit Libre de Bruxelles : http://www.ulb.ac.be/;
Plana web de la Vrije Universiteit Brussel : http://www.vub.ac.be/;
Plana web de l Association des cercles tudiants : http://www.ace-ulb.be/;
Plana web de la Brussels Studentengenootschap :  http://www.bsggtgv.be/;
Plana web de l'Association des cercles suprieurs : http://www.acs-bxl.com/;
 Collecci privada sobre folklore a l'ULB;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345631" title="Cantons del Doubs" nonfiltered="197" processed="191" dbindex="135197">
Els Cantons del Doubs (Franc Comtat) sn 35 i s'agrupen en tres districtes: 

 Districte de Besanon (17 cantons - prefectura: Besanon) :cant d'Amancey - cant d'Audeux - cant de Baume-les-Dames - cant de Besanon-Est - cant de Besanon-Nord-Est - cant de Besanon-Nord-Ouest - cant de Besanon-Ouest - cant de Besanon-Planoise - cant de Besanon-Sud - cant de Boussires - cant de Marchaux - cant d'Ornans - cant de Pierrefontaine-les-Varans - cant de Quingey - cant de Rougemont - cant de Roulans - cant de Vercel-Villedieu-le-Camp;

 Districte de Montbliard (13 cantons - sotsprefectura: Montbliard) :cant d'Audincourt - cant de Clerval - cant d'tupes - cant de Hrimoncourt - cant de l'Isle-sur-le-Doubs - cant de Mache - cant de Montbliard-Est - cant de Montbliard-Ouest - cant de Pont-de-Roide - cant du Russey - cant de Saint-Hippolyte - cant de Sochaux-Grand-Charmont (amb cap a: Sochaux) - cant de Valentigney;

 Districte de Pontarlier (5 cantons - sotsprefectura: Pontarlier) :cant de Levier - cant de Montbenot - cant de Morteau - cant de Mouthe - cant de Pontarlier;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345632" title="Martin Elmiger" nonfiltered="198" processed="192" dbindex="135198">

Martin Elmiger (Hagendorn, 23 de setembre del 1978) s un ciclista professional sus.

Palmars.
2000
 Stausee Rundfahrt Klingnau;

2003
 Etapa 3 del Tour del Llenguadoc-Rossell;

2005
 Etapa 1 de la Volta a Catalunya (CRE);
 Campi de Sussa en ruta;

2007
 General del Tour Down Under;
 Grand Prix d'Isbergues;

2008
 Etapa 2 de la Volta a Picardia;

Al Tour de Frana.
2004 - 108;
2007 - 74;
2008 - 71;

 Ploegen .
2000 - Saeco Macchine per Caff-Valli & Valli (a prova a partir del 01-09);
2001 - Post Swiss Team;
2002 - Phonak Hearing Systems;
2003 - Phonak Hearing Systems;
2004 - Phonak Hearing Systems;
2005 - Phonak Hearing Systems;
2006 - Phonak Hearing Systems;
2007 - Ag2r Prvoyance;
2008 - Ag2r Prvoyance;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345634" title="Districte de Besanon" nonfiltered="199" processed="193" dbindex="135199">
El Districte de Besanon s un dels tres districtes del departament francs del Doubs, a la regi del Franc Comtat. Compta amb 17 cantons i 316 municipis. El cap del districte s la prefectura de Besanon.

Cantons.
cant d'Amancey - cant d'Audeux - cant de Baume-les-Dames - cant de Besanon-Est - cant de Besanon-Nord-Est - cant de Besanon-Nord-Ouest - cant de Besanon-Ouest - cant de Besanon-Planoise - cant de Besanon-Sud - cant de Boussires - cant de Marchaux - cant d'Ornans - cant de Pierrefontaine-les-Varans - cant de Quingey - cant de Rougemont - cant de Roulans - cant de Vercel-Villedieu-le-Camp

Vegeu tamb.
Cantons del Doubs;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345635" title="Districte de Montbliard" nonfiltered="200" processed="194" dbindex="135200">
El Districte de Montbliard s un dels tres districtes del departament francs del Doubs, a la regi del Franc Comtat. Compta amb 13 cantons i 193 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Montbliard.

Cantons.
cant d'Audincourt - cant de Clerval - cant d'tupes - cant de Hrimoncourt - cant de l'Isle-sur-le-Doubs - cant de Mache - cant de Montbliard-Est - cant de Montbliard-Ouest - cant de Pont-de-Roide - cant du Russey - cant de Saint-Hippolyte - cant de Sochaux-Grand-Charmont (amb cap a: Sochaux) - cant de Valentigney

Vegeu tamb.
Cantons del Doubs;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345636" title="Districte de Pontarlier" nonfiltered="201" processed="195" dbindex="135201">
El Districte de Pontarlier s un dels tres districtes del departament francs del Doubs, a la regi del Franc Comtat. Compta amb 5 cantons i 85 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Pontarlier.

Cantons.
cant de Levier - cant de Montbenot - cant de Morteau - cant de Mouthe - cant de Pontarlier

Vegeu tamb.
Cantons del Doubs;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345637" title="Stphane Goubert" nonfiltered="202" processed="196" dbindex="135202">

Stphane Goubert (Montpeller, 13 de mar del 1970) s un ciclista professional francs.

 Palmars.
2002;
 1r a Quilan ;
2005;
 Vencedor de l'etapa 3 de la Volta a Castella i Lle (CRE);

Resultats al Tour de Frana .
1999 - 74 de la classificaci general;
2001 - 31 de la classificaci general;
2002 - 17 de la classificaci general;
2003 - 31 de la classificaci general;
2004 - 20 de la classificaci general;
2005 - 34 de la classificaci general;
2006 - 37 de la classificaci general;
2007 - 27 de la classificaci general;
2008 - 21 de la classificaci general;

Resultats a la Volta a Espanya.
2006. 29 de la classificaci general;
2007. 13 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Web personal;
Fitxa a www.sitiodeciclismo.net;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345638" title="Autoindefinits" nonfiltered="203" processed="197" dbindex="135203">
Autoindefinits s un programa d'esquetxos d'humor produt per Albena Teatre i Conta Conta Produccions per a Canal 9 i ems tamb per TV3.

Actors participants:
 Noelia Prez;
 Pepa Sarri;
 Toni Agust;
 Juli Disla;
 Nria Garca;
 Xavo Gimnez;

Enllaos externs.
 Lloc Autoindefinits al web de TVM;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345640" title="Julien Loubet" nonfiltered="204" processed="198" dbindex="135204">

Julien Loubet (Tolosa de Llenguadoc, 11 de gener del 1985) s un ciclista professional francs.

 Palmars .
2004;
 Campi de Frana sub-23;

Resultats al Giro d'Itlia.
2007. Abandona (8a etapa);

Resultats a la Volta a Espanya.
2008. 70 de la classificaci general;

 Enllaos externs .
Fitxa a www.sitiodeciclismo.net;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345642" title="Laurent Mangel" nonfiltered="205" processed="199" dbindex="135205">

Laurent Mangel (Vesoul, 22 de maig del 1981) s un ciclista professional francs des del 2005.

Palmars. 
2004;
 Vencedor de l'etapa 2 i la general del Tour Nord-Isre;
 Vencedor de l'etapa 1, 5 i la general del Ruban Granitier Breton;
2005;
 Vencedor de l'etapa 2 dels Boucles de la Mayenne;
2006;
 Vencedor de l'etapa 6 del Tour de Langkawi;

Resultats al Giro d'Itlia.
2007. 112 de la classificaci general;
2008. 93 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Fitxa a www.sitiodeciclismo.net;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345644" title="scar Sielva Moreno" nonfiltered="206" processed="200" dbindex="135206">
scar Sielva Moreno (Olot, 6 d'agost de 1991) s un futbolista catal que juga de centrecampista al Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona. 

Degut a la seva vlua professional, va ser cridat a les files del primer equip del RCD Espanyol en la pretemporada 2008-2009. El seu primer partit oficial va ser a la primera jornada de lliga del mateix any, contra el Real Valladolid. Sielva va sortir al terreny de joc quan mancaven 9 minuts pel final del partit al substituir Ivn de la Pea.

 Palmars .








Ha estat lesionat de la clavcula desprs d'una entrada per darrera quan disputava la classificaci de l'europeu amb la selecci sub-19, i s'haur d'estar un mes de baixa pel que fa la lesi.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345645" title="Cantons del Jura" nonfiltered="207" processed="201" dbindex="135207">
Els Cantons del Jura (Franc Comtat) sn 34 i s'agrupen en tres districtes:

 Districte de Dole (10 cantons - sotsprefectura: Dole) :cant de Chaussin - cant de Chemin - cant de Dampierre - cant de Dole-Nord-Est - cant de Dole-Sud-Ouest - cant de Gendrey - cant de Montbarrey - cant de Montmirey-le-Chteau - cant de Rochefort-sur-Nenon - cant de Villers-Farlay;

 Districte de Lons-le-Saunier (19 cantons - prefectura: Lons-le-Saunier) :cant d'Arbois - cant d'Arinthod - cant de Beaufort (Jura) - cant de Bletterans - cant de Champagnole - cant de Chaumergy - cant de Clairvaux-les-Lacs - cant de Conlige - cant de Lons-le-Saunier-Nord - cant de Lons-le-Saunier-Sud - cant de Nozeroy - cant d'Orgelet - cant des Planches-en-Montagne - cant de Poligny - cant de Saint-Amour - cant de Saint-Julien - cant de Salins-les-Bains - cant de Sellires - cant de Voiteur;

 Districte de Saint-Claude (5 cantons - sotsprefectura: Saint-Claude) :cant des Bouchoux - cant de Moirans-en-Montagne - cant de Morez - cant de Saint-Claude (Jura) - cant de Saint-Laurent-en-Grandvaux;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345646" title="Introducci als virus" nonfiltered="208" processed="202" dbindex="135208">


Un virus s un microorganisme que es reprodueix dins les cllules d'hostes vivents. Quan una cllula s infectada per un virus, s obligada a fabricar milers de virus idntics. Els virus es reprodueixen a un ritme molt alt, per no sn capaos de fer-ho per si sols; la seva reproducci s totalment dependent de la presncia d'una cllula hoste. A diferncia de la majoria d'ssers vius, els virus no tenen cllules que es divideixen; els nous virus sn assemblats dins la cllula hoste infectada.

Un virus es compon de dues o tres parts: tots els virus tenen gens fets o b d'ADN o b d'ARN, molcules llargues portadores d'informaci gentica; tots tenen una capa protenica que protegeix aquests gens; i alguns tenen un embolcall de greix que els envolta quan no es troben dins d'una cllula. Els virus varien en forma, des d'una forma helicodal o icosadrica fins a estructures ms complexes. Els virus sn unes cent vegades ms petits que els bacteris, i caldria posar-ne entre 30.000 i 750.000 (depenent de la mida) un al costat de l'altre per tal de cobrir un centmetre.

Els virus s'escampen de moltes maneres diferents. Els virus que afecten les plantes sn sovint escampats per insectes i altres organismes, coneguts com a vectors. Alguns virus sn escampats per insectes xucladors de sang. Cada tipus de virus t un mtode diferent. Mentre que virus com ara la grip s'escampen per l'aire a travs dels esternuts i les tossos, mentre que altres com ara els norovirus sn transmesos per via fecal-oral, o mans, aliments i aigua contaminats. Els rotavirus s'escampen sovint per contacte directe amb nens infectats. El VIH s un de diversos virus importants que es transmeten durant l'acte sexual. L'origen dels virus encara s incert; alguns podrien haver evolucionat a partir de plasmidis (fragments d'ADN que es mouen entre cllules), mentre que d'altres podrien haver evolucionat de bacteris.

Les infeccions vriques causen sovint malalties en els humans i els animals; solen ser completament eliminats pel sistema immunitari, cosa que confereix immunitat davant aquest virus a l'hoste. Els antibitics no tenen efecte sobre els virus, per s'han desenvolupat medicaments antivrics per a combatre infeccions potencialment letals. Les vacunes que ofereixen una immunitat permanent poden prevenir algunes infeccions vriques.



Orgens.
Els virus es troben en qualsevol lloc on hi hagi vida, i probablement han existit des de l'aparici de les primeres cllules. L'origen dels virus s incert car no formen fssils, de manera que les tcniques moleculars han estat el mitj ms til per a investigar els seus orgens. Tanmateix, aquestes tcniques necessiten que hi hagi disponible ADN o ARN vric antic per, malauradament, la majoria de virus preservats i emmagatzemats als laboratoris tenen menys de noranta anys. Els mtodes moleculars noms han tingut xit a l'hora d'esbrinar l'ascendncia de virus que evolucionaren al segle XX.

Hi ha tres teories principals sobre l'origen dels virus:

Teoria de la regressi: s possible que els virus haguessin estat petites cllules que parasitaven cllules ms grans. Al llarg del temps, els gens que no necessitaven pel seu parasitisme desaparegueren. Els bacteris Rickettsia i Chlamydia sn cllules vivents que, com els virus, noms poden reproduir-se dins de cllules hostes. L'exemple d'aquests bacteris sembla recolzar aquesta teoria, car s probable que la seva dependncia del parasitisme hagi causat la prdua dels gens que els permetien sobreviure fora d'una cllula.;

Teoria de l'origen cellular: Alguns virus podrien haver evolucionat de fragments d'ADN o ARN que "s'escaparen" dels gens d'un organisme ms gran. L'ADN fugitiu podria haver provingut de plasmidis (fragments d'ADN que poden moure's entre cllules), mentre que altres podrien haver provingut de bacteris.  ;

Teoria de la coevoluci: Els virus podrien haver evolucionat de molcules complexes de protenes i ADN al mateix temps en qu les cllules aparegueren a la Terra, i haurien estat dependents de la vida cellular durant molts milions d'anys.

Descobriment.

El 1884, el microbileg francs Charles Chamberland invent un filtre (conegut actualment com a filtre Chamberland o filtre Chamberland-Pasteur) que t porus de mida inferior a la d'un bacteri. Aix doncs, podia fer passar pel filtre una soluci amb bacteris i eliminar-los completament de la soluci. El bileg rus Dimitri Ivanovski utilitz aquest filtre per a estudiar el que actualment es coneix com a virus del mosaic del tabac. Els seus experiments demostraren que els extractes de fulles mltes de plantes de tabac infectades encara eren infecciosos desprs de filtrar-los.

Al mateix temps, diversos altres cientfics demostraren que, tot i que aquests agents (posteriorment anomenats "virus") eren diferents dels bacteris, tamb podien causar malalties, i que eren unes cent vegades ms petits que els bacteris. El terme "virus" fou utilitzat per primer cop pel microbileg neerlands Martinus Beijerinck, que utilitz els mots contagium vivum fluidum per a dir "germen vivent soluble". A principis del segle XX, el bacterileg angls Frederick Twort descobr virus que infecten bacteris, i el microbileg francocanadenc Flix d'Hrelle descrigu virus que, quan se'ls afegia a bacteris cultivats en agar, causaven la formaci de zones senceres de bacteris morts. Comptant el nombre de zones mortes, D'Hrelle podia calcular el nombre de virus que hi havia en la suspensi.

Amb la invenci del microscopi electrnic el 1931 pels enginyers alemanys Ernst Ruska i Max Knoll, s'obtingueren les primeres imatges de virus. El 1935, el bioqumic i virleg estatunidenc Wendell Meredith Stanley examin el virus del mosaic del tabac i descobr que es componia principalment de protena. Poc temps desprs, el virus fou separat en una part d'ARN i una altra de protena. Un problema pels primers cientfics que estudiaren els virus s que no sabien com cultivar-ne sense utilitzar animals vius. La soluci fou trobada el 1931, quan el patleg estatunidenc Ernest William Goodpasture aconsegu cultivar el virus de la grip i alguns altres virus en ous de gallina fertilitzats. Alguns virus no podien ser cultivats en ous de gallina, per aquest problema fou resolt el 1949 quan John Franklin Enders, Thomas Huckle Weller i Frederick Chapman Robbins aconseguiren cultivar poliovirus en cultius de cllules animals vivents. S'han descobert ms de 2.000 espcies de virus.

Estructura.

Una partcula vrica, coneguda com a viri, consisteix de gens fets d'ADN o ARN que estan envoltats per una capa protectora de protena, denominada cpsida. La cpsida es compon de moltes molcules proteniques idntiques, ms petites, anomenades capsmers. La configuraci dels capsmers pot ser icosadric (amb vint costats), helicodal, o ms complexa. Existeix una carcassa interior que envolta l'ADN o ARN, anomenada nucleocpsida, que es compon de protenes. Alguns virus estan envoltats per una bombolla de lpids (greix) que rep el nom de embolcall.

Mida.
Els virus sn dels agents infecciosos ms petits, i la majoria d'ells noms sn visibles sota el microscopi electrnic. La majoria de virus no sn visibles sota el microscopi ptic (en altres paraules, sn submicroscpics); la seva mida va de 200 a 300 nm. Sn tan petits que caldria posar-ne entre 30.000 i 750.000 de costat per a cobrir un centmetre.

Gens.
Els gens es composen d'ADN (cid desoxiribonucleic) i, en molts virus, ARN (cid ribonucleic). La informaci biolgica que cont un organisme est codificada en el seu ADN o ARN. La majoria d'organismes utilitzen l'ADN, per molts virus tenen l'ARN com a material gentic. L'ADN o ARN dels virus pot ser o b monocatenari (cadena senzilla) o b bicatenari (cadena doble).

Els virus es reprodueixen rpidament perqu tenen pocs gens, en comparaci amb els humans, que en tenen 20.000-25.000. Per exemple, el virus de la grip noms te vuit gens, i els rotavirus en tenen onze. Aquests gens codifiquen les protenes estructurals que formen la partcula vrica, o protenes no estructurals, que noms es troben en cllules infectades pel virus.

Totes les cllules, aix com molts virus, produeixen protenes que sn enzims anomenats ADN polimerasa i ARN polimerasa, i que produeixen noves cpies d'ADN i ARN. Els enzims de polimerasa d'un virus solen ser molt ms eficaos a l'hora de produir ADN i ARN que els de la cllula hoste. Tanmateix, els enzims d'ARN polimerasa sovint cometen errors, i aquesta s una de les raons per les quals els virus d'ARN muten sovint per formar noves soques.

En algunes espcies de virus d'ARN, els gens no es troben en una molcula contnua d'ARN, sin que estan separats. El virus de la grip, per exemple, t vuit gens diferents composts d'ARN. Quan dues soques diferents de virus de la grip infecten la mateixa cllula, els seus gens es poden mesclar i formar noves soques del virus en un procs anomenat reassortment.

Sntesi de protenes.

Les protenes sn essencials per la vida. Les cllules produeixen noves molcules proteniques a partir d'aminocids, basant-se en la informaci codificada per l'ADN. Cada tipus de protena s una especialista que duu a terme una nica funci, de manera que si una cllula ha de fer quelcom de nou, necessita crear una nova protena. Els virus obliguen la cllula a produir noves protenes que no necessita, per que els virus requereixen per reproduir-se. Les sntesi de protenes consisteix bsicament en dos grans fases: la transcripci i la traducci.

La transcripci s el procs en qu s'utilitza la informaci continguda dins de l'ADN, anomenada codi gentic, per a produir cpies d'ARN denominades ARN missatger (ARNm o mRNA). Aquestes cpies migren per la cllula i porten el codi als ribosomes, on s utilitzat per a produir protenes. Aix rep el nom de traducci perqu l'estructura aminocida d'una protena ve determinada pel codi de l'ARNm.

Alguns gens d'ARN dels virus funcionen directament com a ARNm sense necessitat de modificacions. Per aquest motiu, se'ls anomena virus d'ARN de sentit positiu. En altres virus d'ARN, l'ARN s una cpia complementria de l'ARNm, i aquests virus confien en els enzims de les cllules, o en els seus propis enzims, per a produir ARNm. Reben el nom de virus d'ARN de sentit negatiu. En els virus composts d'ADN, el mtode de producci de l'ARNm s semblant al de les cllules. Les espcies conegudes com a retrovirus es comporten d'una manera totalment diferent; tenen ARN, per dins de la cllula hoste es produeix una cpia desoxiribonucleica del seu ARN. Aquest ADN s posteriorment incorporat al de l'hoste, i s transcrit en ARNm pels mtodes habituals de la cllula.

Cicle biolgic.


Quan un virus infecta una cllula, l'obliga a produir milers de virus addicionals. Per aconseguir aix, el virus fa que la cllula copi el seu ADN o ARN, creant protenes vriques, que s'uneixen per formar noves partcules vriques.

Hi ha sis fases bsiques, que se solapen, en el cicle biolgic dels virus dins d'una cllula vivent:

L'adherncia s la uni del virus amb molcules especfiques de la superfcie cellular. Aquesta especificitat limita el virus a un tipus molt restringit de cllula. Per exemple, el virus d'immunodeficincia humana (VIH) noms infecta cllules T humanes, car la seva protena de superfcie, gp120, noms pot reaccionar amb CD4 i altres molcules de la superfcie de la cllula T. Els virus de les plantes noms poden adherir-se a cllules vegetals, i no poden infectar animals. Aquest mecanisme ha evolucionat per afavorir els virus que noms infecten les cllules en qu poden reproduir-se.

La penetraci segueix l'adherncia; els virus s'introdueixen dins la cllula hoste per mitj de l'endocitosi o d'una fusi amb la cllula.

El despullament t lloc dins la cllula, quan la cpsida vrica s expellida i destruda pels enzims del virus o de l'hoste, deixant exposat l'cid nucleic del virus.

La replicaci de les partcules vriques s la fase en qu una cllula utilitza ARN missatger del virus en la seva sntesi de protenes per a produir protenes vriques. La funci sintetitzadora d'ARN o ADN de la cllula produeix l'ADN o l'ARN del virus.

La maduraci t lloc dins la cllula, quan les protenes vriques i els cids nucleics acabats de crear es combinen per formar centenars de noves partcules vriques.

L'alliberament t lloc quan els nous virus s'escapen o sn alliberats de la cllula. Molts virus ho aconsegueixen fent rebentar la cllula, un procs anomenat lisi. Altres virus com ara el VIH sn alliberats d'una manera ms delicada, per mitj d'un procs anomenat gemmaci.

Els virus i les malalties.

Algunes malalties dels humans causades per virus inclouen el refredat, la grip, la varicella i l'herpes. Algunes malalties greus com ara l'Ebola, la SIDA o les varietats greus de la grip tamb sn provocades per virus. Molts virus causen pocs o cap problema, i es diu que sn "benignes". Els virus ms nocius sn descrits com a virulents. Els virus causen diferents malalties segons el tipus de cllules que infectin. Alguns virus poden causar infeccions permanents o crniques si aconsegueixen continuar reproduint-se dins el cos malgrat els mecanismes de defensa de l'hoste. Aix s habitual en infeccions d'hepatitis B i hepatitis C. Una persona infectada crnicament amb un virus s denominada "portadora". Serveixen com a importants reservoris del virus. Si hi ha una alt proporci de portadors en una determinada poblaci, es diu que la malaltia s endmica.

Hi ha moltes maneres en qu els virus es poden escampar d'un hoste a un altre, per cada espcie de virus noms n'utilitza una o dues. Molts dels virus que infecten les plantes sn transmesos per organismes, que reben el nom de vectors. Alguns dels virus que infecten els animals i els humans tamb sn transmesos per vectors, habitualment insectes xucladors de sang. Tanmateix, s ms habitual la transmissi directa d'animal a animal, persona a persona o animal a persona. Algunes infeccions vriques (norovirus i rotavirus) sn escampades per aigua i aliments contaminats, mans contaminades o objectes comuns, o pel contacte ntim amb una altra persona infectada. D'altres infeccions vriques es transmeten per l'aire (virus de la grip). Virus com ara el VIH, l'hepatitis B i l'hepatitis C sn transmesos sovint per sexe sense protecci o agulles hipodrmiques contaminades. s important saber com s'escampa cada tipus de virus per evitar infeccions i epidmies.

Virus de les plantes.


Hi ha molts tipus de virus de les plantes, per sovint noms causen una baixada de la producci, i no s econmicament rendible intentar controlar-los. Els virus de les plantes sovint sn transmesos d'una planta a l'altra per organismes, que reben el nom de vectors. Aquests vectors sn generalment insectes, per s'ha demostrat que alguns fongs, nematodes i organismes unicellulars tamb sn vectors. Quan es considera que s econmicament rendible controlar les infeccions vriques de les plantes (per exemple, en el cas dels fruits perennes), els esforos es concentren en matar els vectors i eliminar hostes alternatius com ara males herbes. Els virus de les plantes sn inofensius pels humans i altres animals, car noms poden reproduir-se en cllules vegetals vivents.

Bacterifags.


Els bacterifags sn virus que infecten bacteris. N'hi ha ms de 5.100 tipus. Sn importants en l'ecologia marina; quan els bacteris infectats rebenten, alliberen composts de carboni a l'ambient, cosa que estimula un nou creixement orgnic. Els bacterifags sn tils en la investigaci cientfica, car sn inofensius pels humans i sn fcils d'estudiar. Aquests virus poden representar un problema en indstries que produeixen aliments i medicaments per fermentaci, que depenen de bacteris beneficiosos. Algunes infeccions bacterials estan esdevenint difcils de controlar per mitj d'antibitics, de manera que hi ha un inters creixent en l's de bacterifags per al tractament d'infeccions en humans.

Resistncia de l'hoste.
Immunitat innata dels animals.

Els animals, incloent-hi els humans, tenen moltes defenses naturals davant els virus. Algunes sn no especfiques i ofereixen protecci contra molts virus, poc importa el seu tipus. Aquesta immunitat innata no millora amb una exposici repetida als virus ni tampoc conserva un "record" de la infecci. La pell dels animals, especialment la seva superfcie, composta de cllules mortes, evita que molts tipus de virus puguin infectar l'hoste. L'acidesa dels continguts estomacals mata molts virus que han estat ingerits. Quan un virus supera aquestes barreres i entra dins l'hoste, altres defenses innates eviten que la infecci s'estengui pel cos. El cos produeix una hormona especial anomenada interfer quan hi ha virus presents, i aix evita que els virus es reprodueixin, matant la cllula infectada i les seves venes ms properes. Dins de les cllules hi ha enzims que destrueixen l'ARN dels virus. Aix s'anomena interferncia de l'ARN. Algunes cllules de la sang envolten i destrueixen altres cllules infectades per virus.

Immunitat adaptativa.


La immunitat especfica als virus es desenvolupa al llarg del temps, i unes cllules blanques de la sang anomenades limfcits hi juguen un paper clau. Aquestes cllules conserven un "record" de les infeccions vriques, i produeixen moltes molcules anomenades anticossos, que s'enganxen als virus i eviten que s'adhereixin a les cllules. Aquests anticossos sn altament selectius i noms maten un tipus de virus. El cos produeix molts anticossos diferents, i cada tipus s especfic per un tipus de virus determinat. Durant la infecci inicial, el cos produeix grans quantitats d'aquests anticossos, per desprs de la remissi de la infecci, encara queden alguns anticossos, que continuen a ser produts i a protegir l'hoste. Aquesta protecci sol ser permanent.

Resistncia de les plantes.
Les plantes tenen mecanismes de defensa contra els virus elaborats i eficaos. Un dels ms eficaos s la presncia dels denominats gens (R) de resistncia. Cada gen R proporciona resistncia a un virus determinat provocant la mort de cllules en una zona limitada al voltant de la cllula infectada, cosa que es pot veure sovint a ull nu en forma de grans taques. Aix impedeix l'expansi de la infecci. La interferncia d'ARN tamb s un mtode defensiu efica en les plantes. Quan estan infectades, les plantes produeixen sovint desinfectants naturals que eliminen els virus, com ara l'cid saliclic, xid ntric i molcules reactives d'oxigen.

Resistncia als bacterifags.
La defensa principal dels bacteris per defensar-se dels bacterifags s la producci d'enzims que destrueixen l'ADN ali. Aquests enzims, anomenats enzims de restricci, fragmenten l'ADN vric que els bacterifacs injecten a les cllules bacterials.

Prevenci i tractament de malalties vriques en humans i altres animals.
Vacunaci.


La vacunaci s una manera de prevenir les malalties causades per virus. Les vacunes simulen una infecci natural i la resposta immunitria corresponent, per no causen la malaltia. El seu s ha resultat en una baixada dramtica de les malalties i les morts provocades per infeccions com ara la poliomielitis, el xarampi, la parotiditis i la rubola. Existeixen vacunes contra ms de tretze infeccions vriques dels humans i encara ms que s'utilitzen per a prevenir infeccions vriques dels animals. Les vacunes consisteixen o b de virus vius o b de virus morts. Les vacunes amb virus vius contenen formes debilitades del virus, per poden resultar perilloses quan se les administra a persones amb un sistema immunitari feble. En aqueste persones, el virus debilitat pot provocar igualment la malaltia. S'utilitzen tcniques de biotecnologia i enginyeria gentica per a produir vacunes "de disseny" que noms contenen les protenes de la cpsida del virus. La vacuna de l'hepatitis B n's un exemple. Aquestes vacunes sn ms segures, car no poden causar mai la malaltia.

Antivrics.

Al llarg dels ltims vint anys, el desenvolupament d'antivrics ha augmentat rpidament, impulsat principalment per l'epidmia de la SIDA. Els antivrics sn sovint anlegs de nuclesids, que sn molcules molt similars, per no idntiques, a les peces bsiques de l'ADN. Quan comena la replicaci de l'ADN vric, s'hi incorporen aquestes peces falses. Quan aix passa, la replicaci s'acaba abans d'hora   les peces falses manquen de les caracterstiques essencials que permeten afegir ms peces. Aix doncs, s'atura la producci d'ADN, i el virus ja no es pot reproduir. En sn exemples l'aciclovir, per les infeccions de virus de l'herpes; i lamivudina, per les infeccions de VIH i de virus de l'hepatitis B. L'aciclovir s un dels antivrics ms antics i un dels que sovint es prescriu.


Altres antivrics ataquen fases diferents del cicle biolgic dels virus. El VIH depn d'un enzim anomenat VIH-1 proteasa per esdevenir infeccis. Hi ha un tipus de medicaments anomenats inhibidors de proteasa, que s'uneixen a aquest enzim i n'aturen el funcionament.

L'hepatitis C s provocada per un virus d'ARN. En el 80% dels infectats, la malaltia esdev crnica, i romanen infecciosos durant la resta de la seva vida a menys que rebin tractament. Existeix un tractament efica que utilitza l'anleg de nuclesid ribavirina en combinaci amb l'interfer. S'est desenvolupant un tractament pels portadors del virus de l'hepatitis B per mitj d'una estratgia similar amb lamivudina. En ambdues malalties, la ribavirina atura la reproducci del virus i l'interfer elimina qualsevol cllula infectada que quedi.

Les infeccions de VIH sn habitualment tractades amb una combinaci d'antivrics, cadascun dels quals ataca una fase diferent del cicle biolgic del virus. Hi ha medicament que eviten que el virus s'adhereixi a les cllules, altres que sn anlegs de nuclesids, i altres que enverinen els enzims que el virus necessita per reproduir-se. L'xit d'aquests medicaments s una prova de la importncia que t saber com es reprodueixen els virus.


Bibliografia.

Collier, Leslie; Balows, Albert; Sussman Max (1998). Topley and Wilson's Microbiology and Microbial Infections novena edici, Volum 1, Virology, editors del volum: Mahy, Brian i Collier, Leslie. Arnold. ISBN 0340663162 ;
Shors, Teri (2008). Understanding Viruses. Jones and Bartlett Publishers. ISBN 0763729329;


Referncies.


 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345648" title="Districte de Dole" nonfiltered="209" processed="203" dbindex="135209">

El Districte de Dole s un dels tres districtes del departament francs del Jura a la regi del Franc Comtat. Compta amb 10 cantons i 130 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Dole.

Cantons.
cant de Chaussin - cant de Chemin - cant de Dampierre - cant de Dole-Nord-Est - cant de Dole-Sud-Ouest - cant de Gendrey - cant de Montbarrey - cant de Montmirey-le-Chteau - cant de Rochefort-sur-Nenon - cant de Villers-Farlay

Vegeu tamb.
Cantons del Jura;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345649" title="Districte de Saint-Claude" nonfiltered="210" processed="204" dbindex="135210">

El Districte de Saint-Claude s un dels tres districtes del departament francs del Jura a la regi del Franc Comtat. Compta amb 5 cantons i 70 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Saint-Claude.

Cantons.
cant des Bouchoux - cant de Moirans-en-Montagne - cant de Morez - cant de Saint-Claude (Jura) - cant de Saint-Laurent-en-Grandvaux

Vegeu tamb.
Cantons del Jura;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345650" title="Giorgio Armani" nonfiltered="211" processed="205" dbindex="135211">
Giorgio Armani (Piacenza, Emilia-Romagna, 11 de juliol de 1934) s un dissenyador de moda itali, principalment destacat per la roba masculina. Form la seva prpia empresa el 1974 i el 2006, la revista Forbes el consider com el dissenyador de ms xit sorgit d'Itlia, estimant-li una fortuna de 4.100 milions de dlars.

 Biografia .
La seva primera afici fou la fotografia. Abans de complir el servei militar en 1957, treballava en uns grans magatzems anomenats La Rinascente, com a dissenyador d'aparadors. De 1961 a 1970, treball com a dissenyador a la casa de modes Nino Cerruti. Quan va abandonar aquesta firma, s'establ de forma independent. En 1974 fund la societat Armani amb el seu soci Sergio Galeotti, dedicada a la moda masculina, introduint un any ms tard la lnia femenina. La seva germana Rosanna Armani tamb s'incorpor posteriorment a la companyia. Galeotti mor de SIDA l'any 1985.

Giorgio Armani ha vestit assduament a grans estrelles de Hollywood, tant a les pellcules com a fora de les pantalles, i sobretot a les grans cerimnies, com les entregues dels Premis Oscar. s tamb un gran afeccionat al futbol i a l'esport en general, declarat seguidor de l'Inter de Mil.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345651" title="Districte de Lons-le-Saunier" nonfiltered="212" processed="206" dbindex="135212">

El Districte de Lons-le-Saunier s un dels tres districtes del departament francs del Jura a la regi del Franc Comtat. Compta amb 19 cantons i 344 municipis. El cap del districte s la prefectura de Lons-le-Saunier.

Cantons.
cant d'Arbois - cant d'Arinthod - cant de Beaufort (Jura) - cant de Bletterans - cant de Champagnole - cant de Chaumergy - cant de Clairvaux-les-Lacs - cant de Conlige - cant de Lons-le-Saunier-Nord - cant de Lons-le-Saunier-Sud - cant de Nozeroy - cant d'Orgelet - cant des Planches-en-Montagne - cant de Poligny - cant de Saint-Amour - cant de Saint-Julien - cant de Salins-les-Bains - cant de Sellires - cant de Voiteur

Vegeu tamb.
Cantons del Jura;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345653" title="Vesoul" nonfiltered="213" processed="207" dbindex="135213">

Vesoul s una ciutat de Frana, capital del departament de l'Alt Saona i de la regi del Franc Comtat.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345654" title="Lure" nonfiltered="214" processed="208" dbindex="135214">

Lure s un municipi de Frana, situat al departament de l'Alt Saona i a la regi del Franc Comtat.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345655" title="Comarca de la vall del Titar" nonfiltered="215" processed="209" dbindex="135215">
La Comarca de la Vall del Titar s una comarca situada al sud de la provncia d'vila (comunitat autnoma de Castella-Lle). Els seus lmits sn la Serra de Gredos pel nord, la provncia de Toledo pel sud, Cceres per l'Oest i Madrid per l'Est. Pertany al que histricament es coneixia com Tierras de Talavera. 

La capital comarcal i centre administratiu de la vall s Arenas de San Pedro. Altres localitats importants d'aquesta comarca sn Candeleda i Sotillo de la Adrada. 
 
El riu Titar, afluent del Tajo, recorre la comarca d'Aquest a Oest, al llarg de la vall. Aquesta zona t uns bells paisatges de muntanya, amb petits rierols i abundant vegetaci. A ms, el seu clima s ms moderat que en la resta de la provncia. Aquesta comarca cont algunes localitats amb arquitectura popular, un exemple d'aix s Candeleda. Alguns dels monuments ms importants d'aquesta comarca sn el Santuari de San Pedro de Alcntara, a Arenas de San Pedro; el Santuari de La nostra Senyora de Xiscla, en Candeleda; el Castro Cltic del Ras; el Castell de lvaro de Luna, a Arenas de San Pedro; el Castell dels Comtes d'Alburqueque, a Mombeltrn i el Castell de La Adrada. 

Municipis.

 La Adrada;
 El Arenal;
 Arenas de San Pedro;
 Candeleda;
 Casavieja;
 Casillas;
 Cuevas del Valle;
 Fresnedilla;
 Gavilanes ;
 Guisando;
 Higuera de las Dueas;
 El Hornillo;
 Lanzahta;
 Mijares;
 Mombeltrn;
 Navahondilla;
 Pedro Bernardo;
 Piedralaves;
 Poyales del Hoyo;
 San Esteban del Valle;
 Santa Cruz del Valle;
 Santa Mara del Titar;
 Sotillo de la Adrada;
 Villarejo del Valle;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345656" title="Pontarlier" nonfiltered="216" processed="210" dbindex="135216">

Pontarlier s un municipi de Frana, situat al departament del Doubs i a la regi del Franc Comtat.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345658" title="Histria de Somalilndia" nonfiltered="217" processed="211" dbindex="135217">
Somalilndia sorgeix com estat el 1991, per la histria del seu territori es molt anterior.

Prehistria.


S'han descobert unes coves neoltiques, les ms important de la Banya d'frica, a Laas Geel, prop d'Hargeisa. Estan datades de fa uns deu mil anys i molt ben conservades. Mostra al poble com a ramaders, amb animals domesticats com girafes, gossos i antlops. Les vaques estaven decorades per les cerimnies i el poble estava postrat enfront dels ramats. Foren descobertes per un equip arqueolgic francs el novembre del 2002 i han esdevingut un atractiu turstic per la zona.

 Pas de Punt . 

La pedra de Palerm explica que en regnat de Sahure (Dinastia V) vers el 2250 aC, es van portar 80.000 unitat de mirra i encens des del Punt, aix com altres objectes valuosos pels egipcis. Els contactes es van trencar entre la dinastia XIII i la dinastia XVII, durant el perode dels hikses. La reina Hatshepsut de la dinastia XVIII, filla de Tuthmosis III, reina desprs del 1493 aC, va fer una expedici a Punt recordada a les parets del temple de Deir al-Bari. Vuit vaixells van anar i tornar del Punt i van portar diversos materials com fusta de bans, mirra, encens i altres.

L'emperador rom August va enviar una expedici a la mar Roja dirigia per Eli Gal, per obrir la ruta del golf d'Aden al comer amb l'ndia.

Axum.

Del segle I al III fou part del Regne d'Axum. Vegeu Axum

Nmades .

El pas fou terra de nmades. A partir del segle V o VI van comenar a arribar rabs i desprs perses que als segles VIII i VIII van iniciar la difusi del islam que va esdevenir la religi del territori vers el segle X. Els clans nmades van arribar a formar soldanats poderosos, sent el principal el dels warsangeli que ocupava part de la moderna Somalilndia. Vegeu Sultanat de Warsangeli (finals del segle XIII fins al segle XX)

Adal.

Els musulmans van comenar a establir estats independents d'Axum (Abissnia). Els mes destacats foren Ifat, Adal, Zeila i Harar, en lluita contra Etipia. Ahmad ben Ibrahim al-Ghazi fou el darrer gran cap que es va enfrontar als etops fins el 1543. Els portuguesos van salvar als etops. La lluita es va traslladar a portuguesos i otomans.

 


A la part oriental els somalis nmades havien creat els soldanats de Warsangeli, Dhulbahante i desprs Majeerteen

 Perode colonial. 

Nominalment un territori otom desprs del 1548, l'administraci va passar vers el 1630 a governadors otomans de la pennsula arbiga, sota l'autoritat del gran xerif de la Meca; el 1830 es van establir els governadors hereditaris. El 7 de setembre de 1874 fou incorporada a Egipte (sota sobirania otomana nominal) i es va crear la Somlia Egpcia.

Els egipcis van evacuar la regi a finals del 1883 i el febrer del 1884 el britnics van establir tractats de protectorat amb clans i soldans i van fundar el Protectorat de la Somlia Britnica, administrat des de l'ndia fins el 1895 i des de Aden fins el 1905.

La rebelli del Mad Mullah (iniciada el 1899) va obligar als britnics a retirar-se del pas a finals del 1909 i 1910, excepte dels ports principals a la costa com Zeila i Berbera. Desprs del 1913 el control fou progressivament reprs, per el territori no va ser dominat totalment altre cop fins el 1920, amb la derrota del Mad Mullah a Taleex deguda a la intervenci de l'aviaci britnica contra la que els daraawiish o dervixos no podien fer res.

L'agost de 1940 fou ocupada pels italians i annexada a la Somlia Italiana dins el virregnat de l'frica Oriental Italiana. Els britnics la van reconquerir el mar del 1941. Guerrilles italianes van resistir fins l'estiu del 1942 (Amedeo Guillett). Entre 1941 i 1950 la Somalia Britnica i la Somlia Italiana i a ms l'Ogaden etop i la provncia del Nord de Kenya, van estar sota administraci britnica, administraci militar excepte a Kenya que era regular.

 Autonomia .

La Somlia Britnica va tornar al govern regular el 3 de mar del 1948. Va rebre un consell legislatiu, sota la presidncia del governador el 1956 amb els seus membres designats. En aquestos anys es va desenvolupar al territori la Lliga de la Joventut Somali, formada el 1947 a Mogadiscio (creada com a Club el 1943) i es va difondre la idea de la Gran Somlia. El 1957 i el febrer del 1960 es van fer eleccions democrtiques pels 33 escons del consell; a les del 1960 d'aquestos escon 20 foren per la Lliga Nacional Somali, 12 pel Partit Unit Somali i 1 pel Front Nacional Unit. El secretari general del partit guanyador era Ibrahim Egal. D'acord al manifest del 25 d'abril de 1960, Egal i el govern d'Abdullahi Issa al mandat de la Somlia Italiana van acordar que el 1 de juliol segent els dos territoris serien independents i s'unirien en un sol estat, i es fusionarien  els dos cossos legislatius en un Parlament (Assemblea Nacional) de 123 membres (90 i 33). 

Poc desprs el consell legislatiu va demanar a les autoritats britniques d'avanar la proclamaci al 26 de juny. Aquest dia es va proclamar l'Estat de Somalilndia dins la Commonwealth, amb Ibrahim Egal com a primer ministre (i de facto cap d'estat, funcions que corresponien de jure a la reina per no es va arribar a designar governador general). El dia 1 de juliol es va produir la fusi en l'anomenada Repblica de Somlia.

 Part de Somlia .

Va restar dins a Somlia de fet fins el 18 de maig del 1991 i jurdicament encara n's part.

En el primer perode la Lliga de la Joventut Somali, de majoria darod, va monopolitzar el poder. El dia 12 de juliol de 1960 Egal fou substitut com a primer ministre per Abdirashid Ali Shermarke, i va conservar la cartera de defensa (1960-1962) i d'Educaci (1962-1963). La marginalitzaci dels issaq va crear descontentament a l'antic protectorat britnic. 

El 1963 Egal va dimitir com a ministre i va formar un partit opositor anomenat Congrs Nacional Somali, i a les eleccions de 1964 fou elegit i va romandre com a cap de l'oposici fins a 1965. Desprs va decidir una aliana amb els clans dirigents darod. L'octubre de 1966 es va afiliar a la Lliga de la Joventut Somali i el 15 de juliol de 1967 fou nomenat primer ministre i va ocupar tamb la cartera d'afers exteriors. Va restar al crrec fins el 21 d'octubre de 1969 quan els militars dirigits pel general Siad Barre van donar un cop d'estat d'orientaci comunista i van prendre el poder.

El nou govern era una aliana dels clans marehan, ogadeni i dhulbahante, tots sub clans del gran grup darod. Inicialment aquest govern va tenir el suport del gadabursi, dhulbahante i warsangeli per no dels issaq. La guerra al Ogaden (1977-1978) va provocar dissensions al rgim, que va trencar la seva aliana amb la Uni Sovitica per decantar-se cap als Estats Units. 

Un moviment d'oposici de base issaq, el Moviment Nacional Somali (MNS), fou fundat formalment l'abril de 1981 amb grups a Londres, Arbia Saudita i del interior. Inicialment va sorgir com un grup anticomunista, menys basat en la distribuci de clans, per finalment van esdevenir un moviment de base issaq i defensora dels interessos d'aquest grup. En lloc d'ampliar el moviment a altres clans van ajudar a fundar el Moviment Patritic Somali dels ogadenis i el Congres de la Somlia Unificada del grup hawiye.

El seu primer president fou Ahmed Mohamed Gulaid, lies Jimaleh, membre del subclan habar awdal dels issaq, que residia a Londres,  amb Hassan Aden Wadadid de vicepresident. La presidncia es va anar renovant i el segon president (1982) fou Yusuf Sheikh Ali Sheikh Madar, del mateix subclan; el tercer fou Abdulkadir Kosar Abdi (1983), del subclan habar yunis; el quart (1984) Ahmed Mohamed Mohamud lies Silanyo, del subclan habar jeclo; i el cinqu (1990) Abdirahman Ahmed Ali Tur o Tuur, del subclan habar yunis (que desprs fou el primer president de Somaliland). La personalitat de mes alt rang que no era issaq fou un hawiye, Ali Mohamed Ossoble lies Wardhigley, que fou vicepresident en el mandat Silanyo.

El 1982 el comit executiu es va traslladar de Londres a Addis Abeba quant es van produir actes repressius a Hargeisa per part del govern de Siad Barre i algunes desercions a l'exrcit nacional, incloent alguns alts oficials que es van passar al MNS. El president d'Etipia coronel Menguistu Haile Mariam va donar suport al moviment en uns moments de conflicte amb Somlia. El Front Democrtic de Salvaci de Somlia, un grup llavors d'esquerra radical dirigit pel coronel Abdullahi Yusuf Ahmed, es va voler fusionar amb el MNS per aquest va refusar i el 1985 (o potser finals del 1984) Etipia es va decantar pel suport mes actiu al MNS i la congelaci del FDSS. El MNS va refusar les condiciones de Lbia per rebre ajut financer. El principal ajut va venir del Iemen del Sud, aliat incondicional de la Uni Sovitica i per tant oposat al rgim de Somlia que tot i ser comunista estava alineat amb Estats Units i enfrontat a l'altre estat pro sovitic de la zona (Etipia). 500 homes foren armats i equipats el Iemen del Sud, i foren aquestos els que van comenar les operacions militars des de Etipia el mateix 1982. Un raid espectacular va alliberar un miler de presos politics de la pres de Mandera, i un altre incursi va alliberar al coronel Abdillahi Askar i altres oficials quant estaven a punt de ser executats en pblic.

El 1984 el comandament etop a Harrar (Harar) i el comandant de la milcia del MNS coronel Mohamoud Sheekh lies Shine van negociar un acord que posava en mans del MNS tot el suport militar i logstic etop per el moviment havia d'informar de tots els seus moviments al comandament etop. El 1987 i 1988 els membres hawiye del MNS van dimitir i van sortir del moviment desprs d'una campanya del govern somali, per aix no va debilitar al MNS i el va consolidar com un grup exclusivament issaq.

L'abril de 1988 Menguistu i Barre van signar la pau. Un dels punts del acord fou l'aturada reciproca del suport que l'MNS rebia d'Etipia i el Front d'Alliberament de Somlia Occidental (FLSO) de Somlia. Per les milcies del MNS en lloc d'acceptar un trasllat dins Etipia van sortir del pas i van establir bases al interior mateix de Somlia. En un atac sorpresa van ocupar Burao (27 de maig de 1988) i part de la ciutat d'Hargeisa (el 30 de maig de 1988). El govern somali va bombardejar les ciutat, i va recrrer a tota mena d'accions per expulsar als guerrillers; els abusos comesos van produir revoltes populars al nord i desercions militars arreu del pas.

Mentre Barre havia aconseguit que la dcil direcci del FDSS (majeerteens, dhulbahantes i warsangelis del grup darod) li dons suport, no compartit per les bases ni potser tampoc per la direcci empresonada a Etipia. Membres del FDSS a ttol individual, van combatre amb el MNS i especialment els dhulbahante i warsangeli, clans del que fou l'antiga Somlia Britnica (aquestos clans desprs van donar suport a la constituci de la Repblica del Somaliland). En canvi els majeerteens, dhulbahantes i warsangelis del sud de la que fou la Somlia Italiana es van escindir i van formar el Moviment Nacional Somali del Sud, i foren oposats a la independncia de Somalilndia.

A finals de 1988 i sobretot el 1989 el increment de les accions de resistncia en altres llocs de Somlia pel Congres de la Somlia Unificada (hawiye) i el Moviment Patritic Somali (ogadeni), i finalment el Moviment Democrtic Somali (rahanweyn), va permetre al MNS operar amb mes eficcia contra un enemic que havia de dividir les seves forces.

Derrotat Siad Barre el gener de 1991, el Moviment Nacional Somali controlava tot el nord del pas; va convocar una reuni el mar del 1991 de tots els ancians dels clans que no eren del grup issaq per vivien a l'antiga Somlia Britnica, i de tots els clans issaq l'abril del mateix any, a Hargeisa. Un congrs del MNS es va fer a finals d'abril amb assistncia de representants de tots els clans issaq i no issaq, conegut com el Congrs o Guurti (Assemblea) dels Ancians. El Congres es va pronunciar majoritriament (derrotant la proposta de la direcci) per la creaci d'una repblica independent del Somaliland (Somalilndia) que fou proclamada formalment el 18 de maig de 1991 a Burao. La repblica no va obtenir cap reconeixement internacional.

 Segona independncia . 

El pas estava devastat. La fam el va assolar (1991-1992). Els morts havien estat milers. El 28 de maig el president del MNS, Abdirahman Ahmed Ali Tur, fou designat president. La facci militar del MNS controlava Berbera per la civil dominava Burao i Hargeisa. El 1992 Tur va intentar ocupar Berbera des de Hargeisa i des de Burao per no ho va aconseguir. Aix va portar a una guerra civil. Quan les forces de Tur tornaven de la vila de Sheikh cap a Burao van haver de deixar l'armament en territori dels habar jeclo. Desprs Burao fou altre cop destruda. Es va decidir convocar una conferencia de pau que es va iniciar a Borama el 24 de gener del 1993 amb ms de 1000 participants i que va durar quatre mesos. Es va aprovar un "Codi de conducta" tenint en compte la llei tradicional (xeer), i una carta nacional. Una assemblea d'ancians (Guurti) formada per notables i caps de clans, i una assemblea de representants electiva formarien el parlament. El 16 de maig de 1993 la Guurti va elegir a Ibrahim Egal com a president, contra les pretensions de Tur. Es va anunciar tamb un referndum sobre la independncia, que no hi constncia de qu s'hagi celebrat. Les forces lleials a Tur es van apoderar de l'aeroport d'Hargeisa l'octubre del 1994 per el nou exrcit nacional format per Egal el va reconquerir. El habar yunis i iidgale fidels a Tur van dirigir els seus vehicles armats cap a una secci comercial d'Hargeisa poblada pels seus rival habar awal (el clan d'Egal) i van obrir foc indiscriminadament abans de ser expulsats de la ciutat al cap de dos dies. 20.000 persones es van refugiar temporalment a Etipia. Tuur dominava Burao, per Egal, amb el suport de la facci "bandera roja" dels habar jeclo, va dominar la ciutat. Egal ara dominava tot el pas. Llavors es va iniciar realment la tasca de reconstrucci.

L'xit econmic de seu govern fou notable. Es va aconseguir fer funcionar els serveis i les institucions, i es van organitzar eleccions democrtiques de nivell fora acceptable pels estndards internacionals. En canvi va perdre el suport del dhulbahante i warsangeli que el 1998 van donar suport a l'estat de Puntland, i el 1999 la part oriental de les regions de Sool i Sanaag es va sotmetre a Puntland. El 2003 es va ampliar el control de Puntland en aquestos territoris.

Egal va morir el 3 de maig de 2002 mentre era operat a Sud-frica i el va substituir el vicepresident Dahir Riyale Kahin que fou elegit president a les segents eleccions democrtiques el 2003. El 2004 Somalilndia va reconquerir Las Anod, capital de Sool, i el 2008 dominava la major part d'aquesta regi. El poder de Puntland va quedar damnat el 2007 quan al Sanaag sota el seu control es va proclamar l'estat de Maakhir que reclamava tamb la part d'aquesta regi sota administraci de Somalilndia (i alguns territoris a Bari al Puntland prpi. El 2008 el poder de Puntland a Sool s'estava esvaint davant de l'exrcit de Somalilndia, les defeccions prpies i l'estat proclamat pels dhulbahante, anomenat Northland (que igualment reclamava la part de la regi de Sool sota control de Somalilndia).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345659" title="Forces Armades de Somalilndia" nonfiltered="218" processed="212" dbindex="135218">


Les Forces Armades de Somalilndia (somali: Ciidanka Qaranka) sn l'organitzaci militar de la Repblica no reconeguda de Somalilndia.

Estan formades per tres branques o serveis: 

L'Exrcit de Somalilndia;
La Marina de Somalilndia;
La Fora Aria de Somalilndia;

La Policia de Somalilndia, com a cos de seguretat, esta subordinada als militars.

Les Forces Armades de Somalilndia incloent la policia, s'emporten la major part del presupost estatal., uns 6,8 milions de dlars . La seva direcci correspon al ministre de Defensa

 Bandera .

La bandera de les Forces Armades es verda amb un cercle vermell al centre dins el qual (de fons verd) el seu emblema en blanc. Tres parts de la bandera estan rodejades per un serrell.

 Referncies .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345660" title="Domnec Moner i Basart" nonfiltered="219" processed="213" dbindex="135219">
Domnec Moner i Basart (Lloret de Mar, Selva, 19 de juny de 1907 - Sant Pere de Ribes, Garraf, 9 de mar de 2003) fou un compositor de sardanes i msica coral.

Va estudiar amb Joan Coll i a partir dels 11 anys els va aprofundir a l'Escola Municipal de Msica de Barcelona amb Joan Balcells (solfeig), Llus Millet (teoria) i Enric Morera (harmonia). El 1921, amb catorze anys, va escriure la seva primera sardana, gnere en el qual es va especialitzar, fins a confeccionar un prou extens catleg enmig d'una intensa activitat musical centrada en la sardana per tamb dedicada al mn coral. Va dirigir l'Orfe Barcelons (1925) i l'Orfe Pirinenc (1926) i va fundar i dirigir l'Orfe Lloretenc. Com a instrumentista la seva activitat es va basar en l'acompanyament a piano del Quartet Vocal Orpheus (1932 a 1935) per al qual va escriure algunes obres en les quals va destacar per la nova modalitat del tractament que hi va aplicar a les veus. Va formar part de jurats musicals en concursos d'obres com a Lloret, Matar, Sabadell, Lleida i Barcelona.
 
Premis.
Figueres vila reial   Premi Figueres, segon (1967)
Girona donant-vos les mans   Premi Girona, segon (1966)
La devesa de Girona   Premi Girona, tercer (1967)
La sardana de Girona   Premi Girona, tercer (1965)
Lloret ciutat pubilla   Sardana de l'Any, primer (1971)

 Referncies .
 Carles Riera, Josep Maria Serracant, Josep Ventura Diccionari d'autors de sardanes i de msica per a cobla Girona: SOM, 2002;

Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345663" title="Llista de muntanyes d'Eslovquia" nonfiltered="220" processed="214" dbindex="135220">
Llista de muntanyes d'Eslovquia, ordenades alfabticament.



G.


M.


V.


Z.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345664" title="Exrcit de Somalilndia" nonfiltered="221" processed="215" dbindex="135221">
L'Exrcit de Somalilndia s la branca de terra de les Forces Armades de Somalilndia. 

Est organitzat en dotze divisions, amb 4 brigades cuirassades, 45 mecanitzades i d'infanteria, 4 d'escamots, 1 de missils aris, 3 d'artilleria, 30 batallons operatius i 1 batall de defensa aria. El seu equipament s occidental, i el seu manteniment desconegut. L'equip s en general satisfactori i bo en comparaci als seus veins. 

Va destacar en la reconquesta de Las Anod el 2 d'octubre del 2004.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345668" title="Marina de Somalilndia" nonfiltered="222" processed="216" dbindex="135222">
La Marina de Somalilndia s la branca naval de les Forces Armades de Somalilndia.

Es va formar el 1993 amb les restes del material naval de l'exrcit de Somlia trobat principalment a Berbera el 1991 que no inclogueren cap vaixell de guerra. El seu equipament fins a la actualitat s molt redut degut a la prioriotat de les forces de terra, i a la manca de necessitat real d'una marina militar.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345671" title="Fora Aria de Somalilndia" nonfiltered="223" processed="217" dbindex="135223">
La Fora Aria de Somalilndia s la branca aria de les Forces Armades de Somalilndia. Est organitzada en set brigades. El seu equip s limitat. El manteniment desconegut.

Inclou mssils terra-aire S-75 i S-125 (sovitics) no operatius, mssils porttils Strela (sovitics) que podrien no estar operatius, i alguns radars. No disposa, oficialment, de cap avi de combat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345672" title="El Sembrador" nonfiltered="224" processed="218" dbindex="135224">
El Sembrador (le Semeur), s el cant oficial de la Universitat Lliure de Brusselles. Fou escrit per George Garnir l'any 1890 per petici dels estudiants que no volien l'himne La marche des tudiants de Wittmeur, professor, en base a conflictes que els oposaven a aquest i a les autoritats universitries. La msica va ser composta per Charles Mlant. 

Harmonitzaci: Robert Ledent (couplet + refrain) 

Semeurs vaillants du rve,
Du travail, du plaisir,
C'est pour nous que se lve
La moisson d'avenir;
Ami de la science,
Lger, insouciant,
Et fou d'indpendance
Tel est l'tudiant !

Refrain:

Frre, chante ton verre
Et chante la gaiet,
La femme qui t'est chre
Et la fraternit.
 d'autre la sagesse,
Nous t'aimons, Vrit,
Mais la seule matresse,
Ah, c'est toi, Libert !

Refrain

Aux rves de notre ge,
Larges, ambitieux,
S'il tait fait outrage
Gare  l'audacieux !
Si l'on osait prtendre
 mettre le hol,
Libert, pour dfendre
Tes droits, nous serions l !

Refrain

Une aurore nouvelle
Grandit  l'horizon;
La Science immortelle
claire la Raison.
Rome tremble et chancelle
Devant la Vrit;
Serrons-nous autour d'elle
Contre la papaut !

Refrain

Referncies.


Enllaos externs.
 Collecci privada sobre folklore a l'UBL;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345679" title="Atletisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1920" nonfiltered="225" processed="219" dbindex="135225">

Als Jocs Olmpics de 1920 celebrats a la ciutat d'Anvers (Blgica) es realitzaren 29 proves d'atletisme, totes elles en categoria masculina. Les proves es realitzaren a l'Estadi Olmpic d'Anvers entre els dies 15 i 23 d'agost.

Detalls.
En aquest edici s'eliminaren les antigues proves de salt dret, tant en la modalitat de llargada com d'alada, aix com els llanaments a dues mans en les modalitats de pes, disc i javelina. La marxa atltica compt amb una nova prova i s'introduren dues modalitats de cross, una individual i una altra per equips, sent l'nica vegada que aquest esport ha estat olmpic.

Resum de medalles.


Medaller. 


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  Atletisme - Anvers 1920;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345681" title="Policia de Somalilndia" nonfiltered="226" processed="220" dbindex="135226">
La policia de Somlilandia es va formar com a continuaci a aquest territori, el 1993, de la Fora de Policia Somali creada el 1960 i a la que es van integrar el anomenats British Somaliland Scouts, la fora policial del protectorat britnic, i el Cos de Policia de Somalia, de la Somlia Italiana. Va dependre sempre de les Forces Armades, pero no n'era una branca. Fins el 1976 va estar sota control del ministeri del Interior i desprs del Conseller Presidencial d'Afers de Seguretat. Cada regi disposava d'un comandant de policia, i a Somalilndia hi havia 5 caps policials el 1991, i van passar a ser sis el 1992.

Vegeu tamb.
 Fora de Policia Somali ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345688" title="Dole (Jura)" nonfiltered="227" processed="221" dbindex="135227">

Dole s un municipi de Frana, situat al departament del Jura i a la regi del Franc Comtat.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345692" title="Saint-Claude (Jura)" nonfiltered="228" processed="222" dbindex="135228">

Saint-Claude s un municipi de Frana, situat al departament del Jura i a la regi del Franc Comtat.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345693" title="Camp profund del Hubble" nonfiltered="229" processed="223" dbindex="135229">
 

El Camp Profund del Hubble (Hubble Deep Field o HDF en angls) s una imatge d'una petita regi en la constellaci de l'ssa Major, basada en els resultats d'una srie d'observacions amb el Telescopi espacial Hubble. Cobreix un rea de 144 segons d'arc de dimetre, equivalent en grandria angular a una pilota de tennis a una distncia de 100 metres. La imatge va ser composta a partir de 342 exposicions diferents preses amb la Wide Field and Planetary Camera 2 (WFPC2) del Telescopi espacial Hubble durant deu dies consecutius entre el 18 i el 28 de desembre de 1995. 

El camp s tan petit que noms es destaquen unes poques estrelles de la Via Lctia. Per aix, la majoria dels 3.000 objectes en la imatge sn galxies, algunes de les quals estan entre les ms joves i ms distants que es coneixen. Al revelar un nombre tan gran de galxies molt joves, el HDF s'ha convertit en una imatge de referncia en l'estudi del principi de l'univers, i ha estat la font d'uns 400 articles cientfics des de la seva creaci. 

Tres anys desprs de les observacions del HDF, es va prendre una imatge d'una regi en l'hemisferi sud celeste de forma similar i va ser anomenada el Camp profund sud del Hubble. Les similituds entre les dues regions van reforar la idea que l'univers s uniforme si s'estudia en gran escala i que la Terra ocupa una regi tpica en l'univers (el principi cosmolgic). En 2004, es va obtenir una imatge ms profunda coneguda com el Camp ultra profund del Hubble, a partir d'imatges preses durant onze dies d'observaci. Aquesta imatge s la imatge ms profunda (ms sensible) mai presa en longituds d'ona visibles. 

 Concepci . 
 

Un dels objectius principals dels astrnoms que van dissenyar el Telescopi espacial Hubble era usar la seva alta resoluci ptica per a estudiar galxies distants amb un nivell de detall que no era possible des del sl. Posicionat per sobre de l'atmosfera, el Hubble evita el "airglow" atmosfric permetent-li prendre imatges ms sensibles a la llum visible i ultraviolada que les quals poden obtenir-se amb telescopis terrestres (quan una bona correcci ptica est disponible en el visible, telescopis terrestres de 10m poden ser competents). Encara que el mirall del telescopi va sofrir d'una aberraci esfrica quan el telescopi va ser llanat en 1990, va poder seguir sent usat per a prendre unes imatges de galxies ms distants de les quals havien estat aconseguides anteriorment. Com la llum triga milers de milions d'anys a arribar a la Terra de galxies molt distants, nosaltres les veiem com eren milers de milions d'anys enrere; aix, estenent l'abast d'aquesta investigaci a galxies cada vegada ms distants permet un millor enteniment de com evolucionen. 

Desprs que l'aberraci esfrica fos corregida durant la missi STS-61 de 1993 del Transbordador espacial, les ara excellents capacitats d'imatge del telescopi van ser usades per a estudiar les cada vegada ms distants i febles galxies. El Medium Deep Survey (MDS) va usar la WFPC2 per a prendre imatges profundes de camps aleatoris mentre altres instruments eren usats per a observacions previstes. Alhora, altres programes dedicats es van centrar en galxies que ja eren conegudes a travs d'observacions terrestres. Tots aquests estudis van revelar diferncies substancials entre les propietats de les galxies actuals i aquelles que van existir fa diversos milers de milions d'anys. 

Fins a un 10% del temps d'observaci del HST es designa com Director's Discretionary (*DD) Estafi, i es concedeix tpicament a astrnoms que desitgen estudiar fenmens inesperats transitoris, com supernovas. Una vegada l'ptica correctiva del Hubble van demostrar funcionar b, Robert Williams, el llavors director del Space Telescope Science Institute, va decidir dedicar una fracci substancial del seu temps DD durant 1995 a l'estudi de galxies distants. Un Institute Advisory Committee especial va recomanar usar la WFPC2 per a prendre una parcella "tpica" del cel a altes coordenades galctiques, usant diversos filtres ptics. 
 Selecci del camp . 

 
El camp seleccionat per a les observacions necessitava complir amb diversos criteris. Havia d'estar en una alta latitud galctica, per a evitar el pl de la Via Lctia que cont matria i pols interestellar que enfosqueix la visi. Tamb havia d'evitar fonts de llum visible conegudes (com les estrelles de fons), i emissions infraroges, ultraviolades i de raigs X, per a facilitar posteriors estudis dels objectes que es troben en el camp profund en moltes longituds d'ones. Una altra condici necessria era estar localitzat en una regi amb baix cirrus infraroig (baixa emissi difusa en l'infraroig, considerada associada a emissions difuses infraroges en nvols freds de gas hidrogen, regions HI, causades per grans de pols calenta). 

Aquests criteris van reduir considerablement el camp de recerca d'rees potencials. Es va decidir a ms que l'objectiu hauria d'estar en les zones de visi continua del Hubble (ZVC)  que sn les rees del cel que no sn ocultades per la Terra o la Lluna durant l'rbita de Hubble. El grup de treball va decidir concentrar-se en la zona nord de la ZVC, de manera que els telescopis de l'hemisferi nord, com el telescopi Keck i el Very Large Array, poguessin continuar aquestes observacions posteriorment. 

Inicialment es van identificar una vintena de camps entre els quals es van seleccionar tres candidats ptims, tots dintre de la constellaci de l'ssa Major. Les observacions de rdio van permetre descartar un d'ells degut al fet que contenia una forta font de rdio; La decisi final entre els dos restants es va fer sobre la base de la disponibilitat d'estrelles de guia prop del camp: Les observacions del Hubble requereixen normalment d'un parell d'estrelles properes a les quals es fixen els sensors de guia fina del telescopi durant la presa d'imatges, per a causa de la importncia donada a les observacions del HDF, el grup de treball va establir com a requisit un segon joc d'estrelles de guia com mesura de seguretat. Finalment es va seleccionar el camp situat en ascensi recta de 12h 36m 49.4s i de declinaci de +62 12  48  %.

 Observacions . 
 

Una vegada seleccionat el camp, es va desenvolupar una estratgia d'observaci. Una de les decisions importants va ser el filtre a utilitzar; WFPC2 est equipat amb quaranta-vuit filtres, incloent filtres de banda estreta que allen lnies d'emissi particulars d'inters astrofsic, i filtres de banda ampla, tils per a l'estudi dels colors d'estrelles i galxies. La selecci de filtres que s'utilitzarien en el  HDF depenia de la quantitat d'informaci que produiria cada filtre  la proporci de llum que deixaria passar a travs  i la cobertura espectral disponible. El ms desitjable seria utilitzar filtres passabanda que se solaparan el menys possible. 

AL final es van seleccionar quatre filtres de banda ampla, centrats en la longitud d'ona de 300 nm (prop de l'ultraviolada), 450 nm (llum blava), 606 nm (llum vermella) i 814 nm (prop de l'infraroig). Degut al fet que la eficincia quntica dels detectors de Hubble s relativament baixa a 300 nm, el soroll en les observacions a aquestes longituds d'ona es deu principalment al soroll dels CCD i no del fons estellar; de manera que aquestes observacions no podrien portar-se a terme en moments en els quals un alt soroll de fons hagus disminut l'eficincia de les observacions en altres passos de banda. 

Es van prendre imatges de l'rea amb els filtres escollits durant deu dies consecutius, durant els quals Hubble va orbitar la Terra unes 150 vegades. Els temps d'exposici total en cada ample de banda van anar de 42,7 hores (300 nm), 33,5 hores (450 nm), 30,3 hores (606 nm) i 34,3 hores (814 nm), dividits entre 342 exposicions individuals per a prevenir dany significatiu produt per raigs csmics, que poden causar traces brillants quan arriben als detectors CCD. 
 Processament de les dades . 

El processament de les dades per a obtenir una imatge final en color combinant informaci de les diferents longituds d'ona era un procs complex. Els pxels brillants causats pels impactes de llamps csmics durant les exposicions van ser eliminats comparant exposicions en la mateixa longitud d'ona preses una desprs d'una altra, i identificant els pxels afectats pels llamps csmics en les diferents exposicions. Els rastres de escombraries espacials i dels satllits artificials estaven presents en les imatges originals, i van ser eliminats curosament mitjanant procediments similars de comparana automtica entre imatges del mateix camp visual. 

La llum processada provinent de la Terra era evident en, aproximadament, un quart de les imatges obtingudes. Aquest defecte es va eliminar prenent una imatge amb llum dispersada, alineant-la amb una imatge sense aquesta llum, i restant ambdues imatges de manera anloga a com es realitza la correcci estndard de flat-fields en imatges astronmiques. La imatge resultant se suavitzava, i es podia llavors restar de la imatge brillant. Aquest procediment va eliminar gaireb tota la llum dispersada de les imatges afectades. 

Una vegada que les 342 imatges individuals es van netejar d'aquests defectes, van ser combinades per a obtenir una imatge d'un camp major. Els cientfics que van planificar les observacions del HDF van iniciar una tcnica anomenada "drizzling", que consistia a variar minuciosament l'orientaci del telescopi entre les diferents exposicions. Cada pxel dels xips de la cmera WFPC2 va registrar un rea del cel de 0.09 segons d'arc de dimetre i es van prendre imatges del mateix rea del cel variant l'orientaci de la cmera en quantitats menors a aquest angle. Les imatges resultant es van combinar usant tcniques sofisticades de processament d'imatges per a obtenir una resoluci angular final millor que aquest valor. Les imatges de HDF obtingudes en cada longitud d'ona tenien unes grandries (de pxel) de 0.03985 segons d'arc. 

El processament de les dades produa quatre imatges monocromtiques, una en cada longitud d'ona. Combinar-les per a obtenir imatges a color (tal com apareixen publicades) era un procs una mica arbitrari. Combinant tres imatges preses en filtres amples propers vermell, verd i blau es pot obtenir una imatge a color. Degut al fet que les longituds d'ona en les quals es van prendre les imatges no corresponen a les longituds d'ona de la llum vermella, verda i blava, els colors en la imatge final donen solament una representaci aproximada dels colors reals de les galxies. La selecci de filtres utilitzades en el HDF va ser realitzada per a augmentar la utilitat cientfica de les observacions ms que per a crear les imatges tal com les veuria l'ull hum. 

 Contingut del Camp profund . 
Les imatges van revelar un camp replet de galxies tot just perceptibles. Es van poder identificar ms de 3.000 galxies distants amb formes irregulars i en espiral. Algunes de les galxies observades noms ocupen uns quants pxels d'ample en les imatges. En total es pensa que el HDF cont menys de deu estrelles galctiques properes sent la gran majoria dels objectes observats en el camp galxies distants. 

Hi ha prop de cinquanta objectes de tipus punt blau en el HDF. Molts semblen estar associats amb galxies prximes formant amb elles cadenes i arcs sent probable que es tracti de regions on es formen actualment estrelles. Uns altres podrien ser qusars distants. Els astrnoms van descartar inicialment la possibilitat que alguns d'aquests punts fossin nanes blanques ja que el seu color no era compatible amb les teories que prevalen actualment sobre l'evoluci de nanes blanques. No obstant aix, treballs ms recents han mostrat que moltes nanes blanques prenen color blau amb els anys donant suport la idea que el HDF pogus contenir ms nanes blanques de les suposades inicialment.

 Resultats cientfics . 

 

La informaci obtinguda amb l'estudi del HDF ofereix material extremadament ric per a ser analitzat pels cosmlegs i fins a 2005, s'han escrit prop de 400 articles cientfics sobre el HDF en la literatura sobre astronomia. Un dels descobriments ms fonamentals s l'alt nombre de galxies amb valors desplaats cap al vermell. 

A mesura que l'univers s'expandeix, ms objectes s'allunyen de la Terra a grans velocitats, en el que s'ha denominat el flux de Hubble. La llum provinent de les galxies ms distants est afectada significativament per l'efecte Doppler, que fa que la radiaci que es rebi d'elles es torni vermella. Si b es coneixien qusars amb desplaament cap al vermell, abans de l'estudi del HDF es coneixien molt poques galxies amb deplaament cap al vermell. En les imatges del HDF, s'observen almenys sis galxies desplaades cap al vermell, a distncies de 12.000 milions de anys llum. (A causa del desplaament cap al vermell, no s possible observar en les imatges del HDF els objectes ms distants; noms poden ser detectats en imatges del HDF preses amb telescopis terrestres amb major longitud d'ona.) 

Entre les galxies observades en el HDF una considerable proporci sn irregulars o pertorbades. Aquesta proporci s major a la de l'univers local; aix s'explica degut al fet que les collisions i barreges de galxies eren ms comunes en l'univers quan era ms jove que en l'actualitat. Es pensa que les galxies ellptiques es formen quan collisionen galxies en espiral i irregulars. 

La salut de les galxies durant els diferents estadis de la seva evoluci va permetre tamb que els astrnoms estimessin la variaci en la taxa de formaci d'estrelles pel que fa al temps d'existncia de l'univers. Si b les estimacions de les galxies desplaades cap al vermell del HDF no sn precises, els astrnoms creuen que la formaci d'estrelles ocorria a una taxa mxima de 8 fa 10.000 milions d'anys, i ha decrescut per un factor de prop de 10 des de llavors.

Un altre resultat important de l'estudi del HDF va ser el petit nombre d'estrelles  properes  (foreground stars). Durant anys, els astrnoms s'han preguntat sobre la naturalesa de la anomenada matria fosca, massa que sembla indetectable per que segons les observacions sn prop del 90% de la massa de l'univers. Una teoria postula que la matria fosca podria estar composta d'objectes astrofsics massivament compactes (Massive Astrophysical Compact Halo Objects) o MACHOs   objectes massius per imperceptibles com les nanes vermelles i planetes en les regions ms externes de les galxies. El HDF va mostrar, no obstant aix, que no hi ha un nombre important de nanes vermelles en les parts externes de la nostra galxia. 

 Observacions posteriors . 

El HDF (Hubble Deep Field) s'ha convertit en una imatge representativa en l' estudi de l'univers i encara es pot aprendre molt d'ell. Des de 1995, el camp ha estat observat tant per molts telescopis terrestres com per alguns altres telescopis de l'espai, en les longituds d'ona dels raigs X. 

Els objectes de major radiaci infraroja es van descobrir amb el HDF utilitzant diversos telescopis terrestres, en particular el telescopi James Clerk Maxwell. L'alta radiaci infraroja d'aquests objectes implica que no poden ser vists en llum visible, i generalment sn detectats en les longituds d'ona de l'infraroig o submillimtriques del HDF. 

Les importants observacions de l'espai ho constaten, tant el observatori de raigs X Chandra com el Observatori Espacial de Radiaci Infraroja (ISO). Les observacions de raigs X van mostrar sis fonts en el HDF, que es corresponen amb tres galxies ellptiques: una galxia espiral, un nucli galctic actiu i un objecte extremadament vermell, es creu que pot ser una galxia distant que cont una gran quantitat de pols que absorbeix les seves emissions lleugeres blaves.

Les observacions del ISO van indicar que l'emissi infraroja en les imatges ptiques era visible des de 13 galxies, el que s'atribueix a les grans quantitats de pols associades a la intensa formaci estellar. Les imatges de rdio terrestres preses usant el VLA van revelar set fonts de rdio en el HDF, que corresponen a les galxies visibles en les imatges ptiques. 

En 1998, i usant una estratgia d'observaci similar, es va observar la creaci d'un HDF en l'hemisferi celestial meridional: el HDF-S. El HDF-S era molt similar al HDF original. Aix dna suport el principi cosmolgic que diu que l'univers, en la seva escala major, s homogeni. 

Vegeu tamb.
Camp ultra profund del Hubble;
Camp profund sud del Hubble;

Referncies.


 Williams RE i cols. (1996), The Hubble Deep Field: Observations, data reduction, and galaxy photometry, Astronomical Journal, 112:1335 ;
 Ferguson HC (2000), The Hubble Deep Fields, Astronomical Data Analysis Software and Systems IX, ASP Conference Proceedings, Vol. 216, N Manset, C Veillet, and D Crabtree (eds). Astronomical Society of the Pacific, ISBN 1-58381-047-1, p.395;

Enllaos externs.
 Resum dels resultats cientfics de HDF;
 Fotos i notes de premsa originals de la NASA;
 Pgina d'informaci de l'ESA sobre  HDF;
 Clau dels descobriments fets amb HDF;
 PginaSTScI amb informaci sobre les imatges i observacions posteriors;
 La imatge ms important mai presa (Petita pellcula sobre Hubble Deep Field);
ESA/Hubble;
Totes les imatges del Hubble-ESA;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345698" title="Lons-le-Saunier" nonfiltered="230" processed="224" dbindex="135230">

Lons-le-Saunier s un municipi de Frana, situat al departament del Jura i a la regi del Franc Comtat.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345699" title="Josep Riera i Mical" nonfiltered="231" processed="225" dbindex="135231">
Josep Riera i Mical (Banyoles, 25 d'agost del 1950   L'Estartit, 8 de setembre del 2008) va ser un arquitecte catal que presid la Demarcaci de Girona del Collegi d'Arquitectes de Catalunya.

Obtingu el ttol d'arquitecte a l'ETSAB a l'any 1977. Amb tres socis ms va formar el despatx d'arquitectes Crous/Grabuleda/Riera (Jordi Crous, Jaume Grabuleda, Joan Grabuleda).

Form part del collectiu artstic banyol Tint-2, aix com de la Plataforma Progressista de Banyoles, que fund el 1985 i de la qual en fou primer coordinador; ambdues institucions contriburen a renovar la vida intellectual de Banyoles a les acaballes del franquisme i en la represa democrtica.

Entre els anys 1978 i 1980 va formar part de la junta directiva del Demarcaci de Girona del Collegi d'Arquitectes de Catalunya i va ser-ne cap de l'rea de cultura del 1982 al 1987. Al 2004 va substituir en Carles Bosch i Genover en la direcci de la Demarcaci i va ser reelegit al 2006. Riera tamb va ser president a Girona de la Germandat Nacional d'Arquitectes entre els anys 1983 i 1989.

El seu germ Pere  s un economista que ha publicat molts treballs sobre la valoraci contingent i l'economia del medi ambient.

 Obres .
 Reforma dels Laboratoris de Sanitat (1981), a Girona;
 Rehabilitaci del Museu Arqueolgic de Banyoles (1981);
 Escola Quatre Vents (1985), de Blanes;
 Adequaci de l'entorn de l'estany de Banyoles, conjuntament amb Jeroni Moner i Joaquim Figa (obra seleccionada per als premis FAD del 1992);
 Platea Local & Bar de Girona (finalista dels premis FAD 1992);
 Edifici del GEiEG al barri de Sant Narcs (1993);
 I.E.S. Santa Eugnia (1995; finalista dels premis d'arquitectura de les Comarques de Girona 1997) ;
 Rehabilitaci de l'esglsia de Vilanova de la Muga;
 Piscina municipal de Palafrugell (2001);
 Llar d'infants de Salt (2006);
 Edifici Coliseum de Girona;
 Edifici residencial a la Vila Olmpica de Banyoles;

 Bibliografia .
 Jeroni Moner, Arcadi Pla, Josep Riera La masa. Historia y tipologa de la casa rural catalana. 2c, Construccin de la ciudad, nm. 17-18, 1976 ;
 Jeroni Moner, Josep Riera, Carles Abell, Toms Garrof Banyoles, a l'ombra dels JJ.OO. 92 Girona: Edicions Peridiques de les Comarques, 1987;
 Ramon Castells Llavaneras, Bernat Catllar Gos, Josep Riera Girona ciutat: catleg de plnols de la ciutat de Girona des del segle XVII al XX Girona: Collegi d'Arquitectes de Catalunya, 1992-1994;
 Josep Riera, coordinador Girona en el canvi de millenni Girona: El Punt, 2000-2006;



 Alguns articles de premsa .
 Les inquietuds dels joves arquitectes, a El Punt, 10-08-2004 ;
 Rafael Mas, cent anys d arquitecte, a arquitectria, 07-2006 ;
 Miquel Ferrer, un professional comproms, a El Punt, 13-09-2006 ;
 Construir joies, a El Punt, 7-12-2006 ;
 Habitatges. Cada cop ms, ms petits i ms cars, a Diari de Girona, 24-01-2007 ;
 Carles Fontser en el record. Al fil de l'arquitectura, a Diari de Girona, 18-02-2007 ;
 En el Dia Mundial de l'Arquitectura, a El Punt, 1-10-2007 ;
 La coherncia de les formes, a El Punt, 15-02-2008 ;
 Treball cooperatiu, a Diari de Girona, 10-04-2008 ;

 Enllaos .
 Necrolgica;
 Necrolgica COAC;
 Obituaris a la premsa: Carles Bosch; Quim Espaol; Jaume Fbrega; Merc Gmez; Joan Solana;
 Fotografies: juny 2004; 2007;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345706" title="Josep Riera" nonfiltered="232" processed="226" dbindex="135232">


 Biografies:
 Josep Riera, batlle de Sant Mart de Provenals a comenaments del segle XVIII, tingu un paper distingit en la Guerra de Successi;
 Josep Riera (Meliana), regidor del Bloc Nacionalista Valenci a l'ajuntament de Meliana;
 Josep Riera (Orist, 1950), poeta, autor de diversos llibres;
 Josep Riera i Canyelles, alcalde de Verd (2008);
 Josep Riera i Mical (Banyoles, 1950   2008), arquitecte que presid la Demarcaci de Girona del Collegi d'Arquitectes de Catalunya;
 Josep Riera i Morat, alcalde de Sentmenat entre 1890 i 1891;
 Josep Riera i Porta (Matar, 1942), agricultor vinculat a la Uni de Pagesos;
 Josep Riera i Punt (Barcelona, 1885   Reus, 1949), poltic catal;
 Josep Riera i Riera (Eivissa, 1955), periodista i escriptor;

 Vegeu tamb.
 Josep Maria Riera;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345707" title="Fora de Policia Somali" nonfiltered="233" processed="227" dbindex="135233">


La Fora de Policia Somali es va crear el 1960 per la fusi dels  British Somaliland Scouts, de la Somlia Britnica, i del Cos de Policia de Somlia, de la Somlia Italiana. Estava format per entre 36500 i 4000 homes dels quals 1000 formaven la Darawishta Poliska, un grup mbil que operava a les zones mes allunyades. Depenia de les forces armades per sota autoritat del Ministeri del Interior fins el 1976 i del Conseller Presidencial per Afers de Seguretat desprs d'aquesta data fins 1991. El 1961 va establir una branca aria per assistir les posicions ms remotes amb subministraments i reconeixement (el 1991 tenia 4 avions). Aquest mateix any es va establir una unitat femenina encarregada de les ofenses a dones i a vctimes femenines, delinqncia juvenil femenina, noies malaltes o abandonades, prostitutes i noies molt joves mendicants.

El 1972 es va organitzar en una comandncia Nord i una Sud, i comandants de divisi per cada districte, estacions de policia per les poblacions i llocs de policia en punts allats. El 1982 es va organitzar en divuit comandncies regionals, amb oficials comissionats als 84 districtes.

El seu entrenament i equipament fou sempre occidental, principalment alemany, itali i d'Estats Units. Va donar suport al cop d'estat del 1969. Durant el anys 70 i fins 1976, la Repblica Democrtica Alemanya van enviar assessors, per cap el 1979 van arribar assessors italians i alemanys occidentals. Desprs del 1978 se li va encarregar missions de patrulla, trfic, investigaci criminal, intelligncia i anti avalots. Les units d'lite mbils eren els darawishta i els anti avalots (Birmadka Poliska). El darawishta van participar a la guerra d'Ogaden; els birmadka van actuar tamb com a forces d'emergncia i aportant personal o gurdies d'honor per actes cerimonials.

Els serveis tcnics incloen la divisi tributaria, la divisi de investigaci criminal, la divisi de trfic, la unitat de comunicacions, i la unitat d'entrenament. Tamb arxivava empremtes dactilars, arxius criminals, casos d'immigraci i emetia passaports. Tamb hi havia un servei de transport (Gadidka Poliska) i un de sanitat. El Cos de Custdia de la Policia feia de guardi a les presons. El 1971 es va creat una brigada de 50 homes, per combatre el foc primer a Mogadiscio i desprs a altres ciutats a nivell estatal.

A partir dels anys 70 els reclutes foren majors de 25 anys, de bona moral i bon estat fsic. Rebien sis mesos d'entrenament a l'Acadmia de Policia. Els oficials s'entrenaven nou mesos. Els darawishta i els birmadka van desaparixer el 1991, per la resta de policia va continuar existint sovint pagats pels empresaris per vigilar els seus negocis.

El 20 de desembre del 2005 es va obrir finalment una nova acadmia de policia a Armo, a 100 km al sud de Bosaso, al Puntland.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345709" title="Josep Maria Riera" nonfiltered="234" processed="228" dbindex="135234">


 Biografies:
 Josep Maria Riera, msic i director teatral valenci, fundador de la companyia La Quadra Mgica (2003-);
 Josep Maria Riera i Alfaras, alcalde de Sant Celoni 1934-1936 i 1939-1949;
 Josep Maria Riera i Arag (Barcelona, 1954), pintor i escultor;
 Josep Maria Riera i Comas (Matar, 1827   1858), escriptor vinculat al carlisme;
 Josep Maria Riera i Gassiot (Barcelona, 1944), impressor i escriptor ;
 Josep Maria Riera i Mercader (Barcelona, 1952   Madrid, 2007), militant del PSUC, diputat per Barcelona (1977-1982);

 Vegeu tamb .
 Josep Riera;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345711" title="El Arenal" nonfiltered="235" processed="229" dbindex="135235">

El Arenal s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

 Demografia .



 Personatges famosos .
 Julin Muoz;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345715" title="Cmera planetria i de gran angular 2" nonfiltered="236" processed="230" dbindex="135236">

La cmera planetria i de gran angular 2 o  Wide Field and Planetary Camera 2 (WFPC2) (en angls)  s una cmera installada en el Telescopi espacial Hubble.  Va ser installada per la missi 1 de servei  (STS-61) al 1993, substituint la cmera original del telescopi, Wide Field and Planetary Camera (WF/PC).  Es va utilitzar per fotografiar el  Camp profund del Hubble al 1995,  la nebulosa del rellotge de sorra i la nebulosa de l'ou al  1996.

imatges de la WFPC2 .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345719" title="Casavieja" nonfiltered="237" processed="231" dbindex="135237">

Casavieja s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345720" title="Premis Oscar 1928" nonfiltered="238" processed="232" dbindex="135238">

Els 1ers Premis Oscar van ser concedits el 16 de maig de 1929 a un sopar privat al Hollywood Roosevelt Hotel. Les entrades costaven 5 dlars, i van assistir menys de 250 persones. Tota la cerimnia va tardar noms 15 minuts. A diferncia de cerimnies posteriors, els guanyadors van ser anunciats mesos abans del sopar. Tamb s l'nica cerimnia dels Oscar que no va ser retransmesa de cap manera.

A diferncies de cerimnies posteriors, els premis podien ser concedits a un artista per diferents obres del mateix any. Emil Jannings, per exemple, va guanyar l'Oscar al millor actor pel seu treball a The Way of All Flesh i a The Last Command.

Premis.
Millor Producci / Pellcula.
 Guanyador: ;
Wings;

Nominats:;
The Racket;
Seventh Heaven;
The Way of All Flesh;
The Last Command.

Qualitat Artstica.
Guanyador: ;
Sunrise;

Nominats: ;
Chang;
The Crowd;

Millor Actor.
Guanyador:;
Emil Jannings per The Way of All Flesh i The Last Command;

Nominat: ;
Richard Barthelmess per The Noose i The Patent Leather Kid;

Millor actriu.
Guanyadora: ;
Janet Gaynor per Seventh Heaven, Street Angel i Sunrise;

Nominades: ;
Louise Dresser per A Ship Comes In;
Gloria Swanson per Sadie Thompson;

Millor Director de Drama.
Guanyador: ;
Frank Borzage per Seventh Heaven;

Nominats: ;
Herbert Brenon per Sorrell and Son;
King Vidor per The Crowd;

Millor Director de Comdia.
Guanyador: ;
Lewis Milestone per Two Arabian Knights;

Nominats: ;
Ted Wilde per Speedy ;
Charles Chaplin per The Circus;

Millor Gui Original.
Guanyador:;
Ben Hecht per Underworld;

Nominat: ;
Lajos Bir per The Last Command;

Millor Gui Adaptat.
Guanyador: ;
Benjamin Glazer per Seventh Heaven;

Nominats: ;
Alfred Cohn per The Jazz Singer;
Anthony Coldeway per Glorious Betsy;

Millor Fotografia.
Guanyador: ;
Charles Rosher i Karl Struss per Sunrise;

Nominat: ;
George Barnes per The Devil Dancer, The Magic Flame i Sadie Thompson;

Millors Efectes Motors.
Guanyador: ;
Roy Pomeroy per Wings;

Nominats: ;
Ralph Hammeras per (diverses);
Nugent Slaughter per (diverses);

Millor Direcci Artstica.
Guanyador: ;
William Cameron Menzies per The Dove i Tempest;

Nominats: ;
Rochus Gliese per Sunrise;
Harry Oliver per Seventh Heaven;

Premis Especials.
Charles Chaplin va guanyar un premi honorari per The Circus.

Warner Brothers va guanyat un premi honorari per The Jazz Singer.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345721" title="Escut de Sant Joan d'Alacant" nonfiltered="239" processed="233" dbindex="135239">


L'escut oficial de Sant Joan d'Alacant t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona, truncat. Al primer quarter, en camper d'atzur, un Agnus Dei passant d argent, amb una banderola d'argent carregada amb la inscripci AGNUS DEI en lletres de sable. Al segon quarter, d or, quatre pals de gules. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
L'escut de Sant Joan d'Alacant fou rehabilitat mitjanant el Decret 1.128/1973, de 10 de maig, i modificat segons la resoluci del 28 d'abril de 2005, del conseller de Justcia i Administracions Pbliques. Publicat en el DOGV nm. 5.012, del 24 de maig de 2005.

El senyal municipal tradicional de la vila cont l Agnus Dei o anyell pasqual, atribut de sant Joan Baptista, patr de la localitat, a la qual dna nom. Els quatre pals recorden la seva vinculaci amb la vila reial d'Alacant fins al segle XVIII, en qu obtingu l'autonomia municipal.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345723" title="Casillas" nonfiltered="240" processed="234" dbindex="135240">

Casillas s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345724" title="Bud Abbott" nonfiltered="241" processed="235" dbindex="135241">

William Alexander Abbott, que prengu el nom artstic de Bud Abbott, va ser un actor, productor i comediant nord-americ. Va nixer el 1895 Asbury Park, Nova Jersei, i va morir el 1974 a Woodland Hills, Califrnia.


 Biografia .
Va passar els seus primers anys en el Ringling Brothers Circus, on els seus pares treballaven. D'aqu li va sortir la vocaci per comenar a actuar. En els anys vint, juntament amb el seu germ Harry, va intentar organitzar una cadena de teatres que va resultar un fracs, per aix es va dedicar al music hall, on interpretava el personatge seris en duos cmics.

El 1936 es va associar amb Lou Costello, i van tenir molts xits, sobretot a la rdio. Buster Keaton va arribar a dir que eren actors de rdio ms que de cinema. El juny de 1939 tamb van triomfar a Broadway, en la revista Streets of Paris, i l'any segent van passar al cinema. El seu gran xit va dur la productora Universal a rodar unes quantes pellcules aprofitant les habilitats cmiques de la parella.

El rol de Bud Abbot dintre del duo consistia en un personatge seris per que s'aprofitava de l'ingenu Costello a qui utilitzava per a tot, cosa que provocava una sana hilaritat, ja que aquest darrer era un maldestre i sempre espatllava les intencions d Abbot.

L'xit que van tenir va inspirar el naixement d'altres duos que van agafar gran part de les seves caracterstiques, com per exemple el de Jerry Lewis i Dean Martin.

La seva collaboraci dur fins al 1956, que fou quan van emprendre les seves carreres artstiques per separat. En aquest temps Abbott va tornar a fer una parella, ara amb Candy Candido, actuant en sales de festa, per la uni va resultar un fracs total, pel record que el pblic tenia d Abbott i Costello.

El 1967 va ser contractat per Hanna-Barbera com a doblador del seu mateix personatge en una srie de dibuixos animats inspirats en la famosa parella. Desprs de treballar en 156 captols va tornar a ser oblidat.

 Filmografia .
 1940 ;
One night in the tropics;
 1941 ;
 Buck privates;
 In the navy;
 Hold that ghost;
 Keep  em flying;
 1942;
 Ride  em cowboys;
 Ro Rita;
 Pardon my sarong;
 Who done it;
 1943;
 It ain t hay;
 Hit the ice;
 1944;
 In society;
 Lost in a Harem;
 1945;
 Here come the Co-Eds;
 The naughty nineties;
 Abbott & Costello in Hollywood;
 1946;
 Little giant;
 The time of their lives;
 1947;
 Buck privates come home;
 The wistful widow of wagon gap;
 1948;
 The noose hangs high;
 Abbott and Costello meet Frankenstein;
 Mexican Hayride;
 1949;
 Africa screams;
 Abbott and Costello meet The Killer, Boris Karloff;
 1950;
 Abbott and Costello in the Foreign Legion;
 1951;
 Abbott y Costello meet the invisible man;
 Comin  round the mountain;
 1952;
 Jack and the beanstalk;
 Lost in Alaska;
 Abbott and Costello meet Captain Kidd;
 1953;
 Abbott and Costello meet Dr. Jeckyll and Mr. Hyde;
 Abbott and Costello go to Mars;
 1955;
 Abbott and Costello meet the Keystone Kops;
 Abbott and Costello meet the Mummy;
 1956;
 Dance with me, Henry;

 Enllaos externs .
Pgina d'Abbot i Costello (En angls);
Pgina dedicada a la parella (En angls);
 Bud Abbott at The Internet Name Database (En angls);





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345725" title="Estaci de Nules - la Vilavella" nonfiltered="242" processed="236" dbindex="135242">

 





Nules - La Vilavella s una estaci de la lnia C-6 de la xarxa de Rodalies Renfe de Valncia situada a l'est del nucli urb de Nules a la comarca de la Plana Baixa de la provncia de Castell. 
L'estaci es troba a la lnia del Corredor Mediterrani, per la qual cosa passen molts trens de llarg recorregut sense parar.


Aquesta s l'estaci anterior o segent als trens CIVIS;

 Vegeu tamb .
Lnia 6 (Rodalies Valncia);
Rodalies Valncia (xarxa ferroviria);
Renfe Operadora;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345726" title="Llicncia lliure" nonfiltered="243" processed="237" dbindex="135243">

Una llicncia lliure o Open source (en angls) es una llicncia utilitzada al programari que segueix els principis del Codi obert.
Una llicncia es considerar lliure si ha sigut aprovada per la Open Source Initiative (OSI). El programari de domini public (sense cap llicncia) compleix tots els criteris per a obtindre una llicncia lliure sempre que tot el codi font estiga disponible i es te reconegut per la OSI.

Definici.

La Open Source Initiative utilitza la definici de Open Source per a determinar si una llicncia d un programari pot o no considerar-se de codi obert. La definici es bas en les Directrius del programari lliure de Debian, va ser escrita i adaptada inicialment per Bruce Perens. s molt pareguda per no idntica a la definici de llicncia de programari lliure.

Sota la Definici Open Source, les llicncies han de complir deu condicions per a ser considerades llicncies de programi obert:

1. Lliure redistribuci: el programari ha de poder ser regalat o venut lliurement.
2. Codi font: el codi font ha d estar incls o obtindre's lliurement.
3. Treballs derivats: la redistribuci de modificacions ha de ser permesa.
4. Integritat del codi font de l autor: les llicncies poden necessitar que les modificacions siguen redistribudes com a complements.
5. Sense discriminaci de persones o grups: no es pot deixar fora a ning.
6. Sense discriminaci de zones d iniciativa: els usuaris comercial no poden ser excluits.
7. Distribuci de la llicncia: Cal aplicar els mateixos drets a tots els que utilitzen el programari.
8. La llicncia no pot ser especfica d un producte: el programari no pot llicenciar-se no ms com una part d una distribuci major.
9. La llicncia no pot restringir altre programari: la llicncia no pot obligar a que cap altre programari que siga de codi obert  o siga tamb.
10. La llicncia ha de ser tecnolgicament neutral: no pot requerir-se la acceptaci de la llicncia per medi d un accs per clic de ratol o d altra forma especfica del medi de suport del programari.

Histria.
No hi ha una primera llicncia lliure reconeguda, per unes de les primeres sn la de TeX i la del sistema de finestres X11.

A meitat dels anys 80, el projecte GNU va produir una llicncia lliure per a cada un dels seus programes. Totes aquestes llicncies van ser reemplaades al 1989 per la primera versi GPL (GNU General Public License). La segona versi de la GPL va publicar-se al 1991, que fins hui en dia ha sigut la llicncia lliure ms utilitzada.

A meitat i finals dels 90, una gran quantitat de companyies van desenvolupar una serie de noves llicncies i projectes que van crear alguns problemes de complexitat i de compatibilitat de llicncies. Aquest problemes pareixen haver-se solventat durant la primera part de la dcada del anys 2000.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345727" title="Cuevas del Valle" nonfiltered="244" processed="238" dbindex="135244">

Cuevas del Valle s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345728" title="Llista d'alcaldes de Granollers" nonfiltered="245" processed="239" dbindex="135245">
Llista d'alcaldes de Granollers:

 Joan Xiol i Bosch (1899-1901);
 Esteve Vilageliu i Canellas (1901-1902);
 Josep Barang i Bachs (1902-1903);
 Miquel Blanxart i Estap (1903-1905);
 Jaume Estrada i Pags (1905-1907);
 Antoni d'Argila i Matas (1907-1908);
 Salvador Paituv i Ventura (1908-1908);
 Josep Tard i Mora (1908-1909);
 Antonio Sarroca i Sanz (1909-1910);
 Jaume Estrada i Pags (1910-1912);
 Josep Barang i Bachs (1912-1914);
 Josep Tard i Mora (1914-1915);
 Manuel Pags i Ramis (1916-1916);
 Francesc Torras i Vill (1916-1917);
 Eduard Pujol i Molas (1917-1917);
 Josep Barang i Bachs (1917-1917);
 Eduard Pujol i Molas (1917-1918);
 Joan Monta i Riera (1918-1920);
 Paul Torras i Vill (1920-1922);
 Ramon Novellas i Llad (1922-1923);
 Carles Puigrodon i Sirvent (1923-1923);
 Joaquim Bellet i Valls (1923-1924);
 Josep Barang i Bachs (1924-1926);
 Antoni Cunillera i Farns (1927-1927);
 Paul Torras i Vill (1927-1930);
 Albert Ross i Maci (1930-1930);
 Esteve Camillo i Mustars (1930-1931);
 Rafael Prades i ngel (1931-1931);
 Esteve Camillo i Mustars (1931-1934);
 Artur Gasset i Duran (1934-1936);
 Esteve Camillo i Mustars (1936-1936);
 Manuel Fabregat i Selaes (1936-1937);
 Joan Rovira i Pla (1937-1937);
 Manuel Fabregat i Selaes (1937-1937);
 Pere Iglsias i Viad (1937-1939);
 Josep Serra i Puigoriol (1939-1941);
 Ramon Sobrevia i Oriach (1941-1941);
 Francesc Sagals i Corderas (1941-1946);
 Francesc Camps i Puntas (1947-1950);
 Jaume Raich i Serra (1950-1952);
 Francesc Camp i Trias (1952-1953);
 Carles Font i Llopart (1953-1963);
 Joaquim Trulls i Conillera (1963-1963);
 Francesc Llobet i Arnan (1963-1979);
 Rafael Balls i Molina (1979-1986);
 Josep Pujadas i Maspons (1986-1992);
 Josep Serratusell i Sitjes (1992-1996);
 Josep Pujadas i Maspons (1996-1998);
 Maria Carme Esplugas i Mart (1998-1999);
 Josep Pujadas i Maspons (1999-2004);
 Josep Mayoral i Artigas (2004- );

 Enllaos .
 Diccionari biogrfic d'alcaldes i alcaldesses del Valls Oriental, del Museu de Granollers, amb les biografies dels alcaldes;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345730" title="L'quipe" nonfiltered="246" processed="240" dbindex="135246">
L'quipe (en catal "l'equip") s un diari francs d'informaci esportiva, especialment de futbol i, no tant de rugbi, tennis, ciclisme i automobilisme, fundat el 1946 per Jacques Goddet, en adquirir L'Auto, diari francs de referncia en matria esportiva. s un dels peridics esportius ms prestigiosos d'Europa i el 2004 esdevingu el diari estatal de ms gran tiratge de Frana, per damunt fins i tot dels generalistes Le Monde i Le Figaro.

Aquest peridic histric fou el creador del Tour de Frana l'any 1903 i dhuc en fou organitzador amb Henri Desgrange (el  director de L'Auto de llavors), durant els 50 anys segents. Una altra notable fet a la histria del diari fou la creaci de l'antiga Copa d'Europa de clubs de futbol amb Gabriel Hanot, el seu editor en aquella poca, que treball amb Santiago Bernabu, el president del Real Madrid.

Jacques Goddet, el fundador del diari, mor el 15 de desembre del 2000 a Pars.


Enllaos externs.
 Lloc oficial de L'quipe;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345731" title="Granville" nonfiltered="247" processed="241" dbindex="135247">


Granville s un municipi francs, situat al departament de la Manche i a la regi de la Baixa Normandia. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345732" title="Fresnedilla" nonfiltered="248" processed="242" dbindex="135248">

Fresnedilla s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345734" title="Javrezac" nonfiltered="249" processed="243" dbindex="135249">


Javrezac s un municipi francs, situat al departament de la Charente i a la regi de Poitou-Charentes. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345736" title="Gavilanes" nonfiltered="250" processed="244" dbindex="135250">

Gavilanes s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345738" title="Revoluci Xinhai" nonfiltered="251" processed="245" dbindex="135251">
Revoluci Republicana Xinesa, agitaci social i poltica que va tenir lloc a la Xina entre 1911 i 1912, va portar a la implantaci d'un sistema poltic republic, posant fi a 268 anys de govern de la dinastia manx, i amb ella a segles de govern imperial. La revoluci va comenar amb una primera batalla el dia 10 d'octubre de 1911 i va finalitzar amb l'abdicaci de l'Emperador Puyi el 12 de febrer de 1912.

A la Xina, aquest moviment rep el nom de la Revoluci Xinhai (xins:     ; pinyin: X nhi Gmng) perqu va ocrrer durant l'any xinhai del calendari xins, basat en perodes de 60 anys. Avui en dia (2008) en la Repblica de Xina (Taiwan) la Revoluci Xinhai es commemora el 10 d'octubre o "doble 10" (xins tradicional:   ; xins simplificat:   ; pinyin: Shu ng Sh). A la Xina, Hong Kong i Macau el mateix dia se celebra com l'aniversari de la Revoluci Xinhai. A molts barris xinesos al voltant del mn se celebra aquell dia, tant com "doble 10" o com a aniversari de la revoluci.

Quan va comenar el procs de la Revoluci Republicana, la dinastia manx dels Qing, travessava un notable declivi des de feia ms d'un segle. La Xina havia sofert diverses derrotes humiliants per part de les potncies estrangeres: des dels conflictes de la Primera Guerra de l'Opi (1839-1843) fins a l'ocupaci de Pequn per forces internacionals, una vegada sufocada la Rebelli dels Bxers (1900).

La Xina havia quedat endeutada amb aquests conflictes, la seva sobirania estava amenaada, les ciutats costaneres es trobaven sota control estranger i els rius estaven oberts a la navegaci d'embarcacions de guerra d'altres pasos. A ms, les massives rebellions internes del segle XIX (com la Rebelli Taiping de 1850 a 1864) van desestabilitzar la societat rural xinesa i van debilitar la infraestructura de l'Estat. Davant de la necessitat urgent d'obtenir fons, els Qing van vendre certificats del cos de funcionaris xins, la qual cosa va minar la credibilitat del sistema d'exmens confucianista, base de l'organitzaci administrativa.

 Antecedents .

 El moviment Ziqiang .
(xins:   , pinyin: zqing)

Es considera que la Primera Guerra de l'Opi (1839   1842) s el punt de ruptura amb l'allament de la Xina i el punt d'inici de la seva histria moderna. Desprs de la contesa i els tractats firmats amb les potncies occidentals, alguns intellectuals i oficials xinesos estaven convenuts que no era possible enfrontar-se amb els nous desafiaments que presentava el mn modern sense que hi hagus canvis profunds.

En l'interior del pas s'estaven produint revoltes simultnies contra el govern establert: la Rebelli Taiping (1850   1864), la Rebelli Nian (1851   1864) i la Rebelli Panthay (1856   1873) dels musulmans xinesos. La Xina havia quedat endeutada amb els conflictes externs i les revoltes internes, la seva sobirania estava amenaada, les ciutats costaneres es trobaven sota control estranger i els rius estaven oberts a la navegaci d'embarcacions de guerra d'altres pasos.

La mort de l'emperador Xianfeng i el cop d'estat liderat pel prncep Gong i l'emperadriu Dowager Cixi, que es van convertir en regents del jove emperador Tongzhi, van permetre iniciar una srie de reformes, conegudes com el Moviment Ziqiang, enfocades a estudiar la cincia i les maneres de producci d'Occident, en un intent per enfortir la Xina a travs de l'establiment de la indstria i del comer. D'altra banda, les potncies occidentals es van adonar que per mantenir els avantatges obtinguts als tractats era necessari preservar la integritat de la Xina i el govern de la dinastia Qing, van prestar el seu suport a aquestes reformes.

Tanmateix, la derrota xinesa en la Primera Guerra Sinojaponesa (1894   1895) va deixar clar que els canvis i els avenos tecnolgics en alguns punts no eren sinnims de canvis profunds en la societat feudal xinesa.

 Reforma dels Cent Dies .

Desprs de la severa derrota de 1895; que va ser percebuda pel poble xins com un desastre nacional, ja que el Jap havia estat un estat tributari, era molt ms petit que la Xina i era percebut com una naci inferior; els cercles no-governamentals amb interessos nacionals van comenar a clamar per accelerar les reformes de gran envergadura proposades pels intellectuals. Algunes d'elles, tals com les de Kang Youwei i Liang Qichao, advocaven per imitar les reformes adoptades pel Jap i Rssia per modificar el sistema poltic i social mantenint el govern imperial.

La reforma, que acabaria sent cridada dels Cent Dies a causa de la seva curta durada, va comenar el 1898 amb el suport de l'emperador Guangxu. Cent tres dies desprs la reforma va ser avortada quan l'elit conservadora en el govern, recolzada per l'emperadriu vidua Dowager Cixi, el 21 de setembre d'aquell mateix any, va donar un cop d'estat.

Molts reformistes van tenir que exiliar-se, tanmateix, encara en van romandre al pas molts dels quals desitjaven una Monarquia Constitucional, similar a la del Regne Unit, donant el poder a un govern democrtic, per permetent a la famlia imperial romandre dins del sistema poltic. Davant de la necessitat urgent d'obtenir fons, els Qing van vendre certificats del cos de funcionaris xins, la qual cosa va minar la credibilitat del sistema d'exmens confucianista, base de l'organitzaci administrativa. 

 L'abolici de l'examen imperial .

Desprs de l'esclafament de la Rebelli dels Bxers (1899   1901) per part de l'Aliana de les Vuit Nacions, el govern Qing, liderat per l'emperadriu Dowager Cixi, va comenar per dur a terme els canvis que Kang Youwei i Liang Qichao havien exigit en la Reforma dels Cent Dies. La falta d'habilitat del govern per enfrontar-se a la rebelli li va fer perdre el poc favor del que encara gaudia entre la poblaci.

L'Estat va abolir el sistema d'exmens confucianista, es van crear acadmies militars similars a les d'Occident i es van concedir beques per cursar estudis en universitats estrangeres. La cort, per tal de reformar el sistema poltic, va establir assemblees provincials i es va comprometre a redactar una constituci. D'entre aquests canvis, el que ms repercussi tindria per a la poblaci seria l'abolici definitiva, el 2 de setembre de 1905, de l'Examen Imperial (xins:   ; pinyin: k j ) que permetia accedir a alts crrecs de l'administraci, almenys tericament, a qualsevol bar adult, amb independncia de la seva riquesa o nivell social.

Alhora, el govern va comenar a construir nous collegis en els quals es rabejaven matries comunes en occident, com cincies o matemtiques, en lloc de proporcionar una educaci basada en la tradici confuciana. En esclatar la Revoluci Xinhai existien prop de 60.000 d'aquestes escoles.

Desprs de l'abolici de l'Examen Imperial els aspirants a funcionaris es van trobar que ja no podien aconseguir un lloc en l'administraci amb sol superar la prova, el que va conduir a un canvi drstic del mn poltic.

 Campanya constitucionalista .

L'1 de setembre de 1906 el govern Qing va anunciar una campanya constitucionalista. Els constitucionalistes de les elits socials de cada provncia van pressionar el govern perqu forms un gabinet. El govern imperial no va donar mostres de voler cedir el poder fora de la dinastia regnant: 9 dels 13 membres del gabinet eren manxs, i 7 d'ells eren de la prpia famlia imperial. El maig de 1911, es va anunciar que el primer ministre d'aquest gabinet passava a ser el nou Prncep Qing. Com a resultat, els constitucionalistes de les provncies es van sentir decebuts i van passar a recolzar la revoluci en una campanya per salvar la naci.

 Formaci de nous exrcits .

En els ltims anys de la dinastia Qing, l'antic "Exrcit dels Vuit Estendards" (xins:   ; pinyin: baq) hi havia anat sent perdut el seu anterior poder. Durant la Rebelli Taiping, el govern s'havia recolzat en les guarnicions provincials d'aquest Exrcit i s'havia trobat amb grans problemes per poder sufocar-la. La Primera Guerra Sinojaponesa va posar en evidncia definitivament que l'organitzaci interna de l'Exrcit dels Vuit Estendards, que encara reflectia la divisi tribal dels manxs, era obsoleta.
 


Desprs de la guerra i en vista de l'estat de les tropes, la dinastia Qing va decidir formar 36 nous regiments per reemplaar els antics. Dels 36 regiments, 6 conformarien un nou exrcit a l'estil occidental, l'Exrcit de Beiyang (xins:    ; pinyin: B iyng-j n) o Exrcit del Nord-Oest, controlat per Yuan Shikai. Per formar els nous oficials, es van construir escoles militars a totes les provncies. Els militars de les acadmies xineses van adoptar una posici ultranacionalista i van culpar els manxs de la situaci del pas. Al seu torn, les noves assemblees provincials van comenar a demandar ms autonomia i la promulgaci immediata d'una constituci.

En aquella poca molts estudiants de famlies adinerades optaven per estudiar a l'estranger, particularment en Jap, en el qual hi va arribar a haver 20.000 estudiants xinesos poc desprs de la guerra. Les reformes van encoratjar encara ms l'esperit revolucionari. Els estudiants xinesos que es trobaven al Jap es van unir al grup de Sun Yat-sen per formar la T'ung-meng Hui (Lliga Revolucionria Unida).

 Sentiment antimanx .

El conflicte entre la minoria manx i la majoria de xinesos d'tnia "han" a poc a poc s'havia anat diluint durant el regnat de la dinastia Qing. Tanmateix, els conflictes entre aquestes dues tnies van reaparixer novament amb el declivi de la dinastia manx i, sobretot, desprs de la repressi brutal que va posar fi la Rebelli Taiping.

Desprs de 1890, els escrits hostils cap als manxs van tornar a estar en voga. Llibres que havien sobreviscut des dels ltims anys de la dinastia Ming (1368   1644), l'ltima dinastia de xinesos "han", van servir d'inspiraci per a molts revolucionaris; un d'ells, Sun Yat-sen se centrava ms en les reformes poltiques i econmiques, mentre que la majoria dels revolucionaris de comenaments del segle XX advocava per l'"expulsi dels manxs"

Desprs que la dinastia Qing fos enderrocada, el lema de la revoluci canviaria, d'"expulsi dels manxs" a "harmonia entre totes les races" en un intent per reunificar el pas, que es trobava totalment fragmentat.

 Desenvolupament .

 Aixecament de Wuchang .

A comenaments del segle XX la ciutat de Wuchang havia adquirit importncia ja que era on es fabricaven les armes amb qu la dinastia Qing estava equipant el seu nou exrcit. Aquests exrcits, totalment reformats tenien com a finalitat el protegir la dinastia. Les idees revolucionries de Sun Yat-sen van quallar entre els oficials i soldats de les unitats acantonades a Wuchang.

La revoluci va esclatar per accident. Un grup de revolucionaris havien estat construint bombes en la Concessi Russa de la ciutat, una d'aquestes va explotar accidentalment el 9 d'octubre de 1911. Mentre es rescatava els supervivents de l'explosi, la policia va comenar a investigar perqu es mantenien bombes amagades i el que va conduir al descobriment de fulls volants de propaganda i llistes que vinculaven a alguns militars amb activitats antimonrquiques.

El govern va decidir prendre mesures drstiques contra aquells militars, que abans de ser capturats van preferir fugir. Aquella mateixa nit va comenar l'aixecament. El Vuit Batall d'Enginyers, va prendre les armes i es va revoltar, expulsant el virrei que es trobava a Wuchang. Aix es coneix com l'aixecament de Wuchang (xins tradicional:     ; xins simplificat:     ; pinyin: W ch ng Q y) el 10 d'octubre de 1911. Aquesta insurrecci es considera el comenament de la Revoluci. A partir d'aquell moment es va desencadenar una onada d'adhesions per part d'altres unitats militars i d'actes de rebellia contra la cort Qing de Pequn.

L'11 d'octubre va caure en poder dels revolucionaris la ciutat d'Hnyng i l'endem ho va fer Hnku. D'aquesta forma va caure la triple ciutat dividida pels rius Yangzi i Han i punt estratgic en el centre de Xina, Wuhan.

 Organitzaci de la Revoluci .

Mentre aix succea a Wuchang, Sun Yat-sen es trobava als Estats Units buscant suport financer per al seu projecte. Esperava trobar suport perqu el govern Qing tenia molts detractors desprs que el 1909 fos assassinat un nombre considerable de missioners.

Tanmateix, aixecaments com el Wuchang eren freqents al sud de la Xina i solien ser sufocades pel Govern central. Per aquest va tardar molt a resoldre el conflicte, la qual cosa va encoratjar cada vegada ms els revolucionaris, alhora que els exrcits de les provncies venes s'anaven sumant, com va ser el cas de les tropes del Nou Exrcit a les provncies de Shaanxi i Hunan, que es van amotinar i es van posar del costat dels rebels de Wuhan el dia 22 d'octubre.

 L'Exrcit del Nord .

Per afrontar aquesta situaci, la dinastia va ordenar a Yuan Shikai, un militar de prestigi que havia participat en la Primera Guerra Sinojaponesa, que dirigs el prestigis Exrcit de Beiyang contra els rebels del sud. El 30 d'octubre van tenir lloc sublevacions a Kunming, provncia de Yunnan, que van comenar a les nou de la nit amb una srie de trets. Tres hores ms tard els rebels van aconseguir el control complet de la ciutat. Unes altres dues provncies, Shanxi i Jiangxi, es van sumar a la rebelli. L'1 de novembre es va fundar el govern militar de Yunnan. Aix mateix, el 3 de novembre la provncia de Jiangsu es va adherir a la rebelli mentre que el 22 de novembre ho va fer Sichuan i el 12 de desembre Shandong.

Un dia desprs, lExrcit de Beiyang va atacar i va conquerir Hnku, per, Yuan Shikai va entaular negociacions secretes amb els revolucionaris. A mesura que anaven passant els dies, la rebelli avanava, i els comandants de l'exrcit van exigir a la cort que accepts una srie de peticions anomenades les "dotze reclamacions", que promovia el sistema parlamentari i la reducci del poder de l'emperador, reemplaant la seva figura de govern per la d'un primer ministre. La cort manx, sabent que era impossible negar-se a tals demandes a causa de la seva situaci deteriorada militar, es va veure obligada a acceptar aquelles condicions. Iuan Shikai va assumir el crrec de Primer Ministre de l'Imperi Qing.

 Una Nova Era .

La intenci era aconseguir un consens entre la gent. Per els nims estaven caldejats i el suport popular que rebia la revoluci va fer que aquesta continus sumant adhesions. La ciutat de Nanjing va ser una de les ltimes en caure, a comenaments de desembre. Aquell mateix mes, Sun Yat-sen tornava del seu exili, desprs d'haver viatjat pels Estats Units i Europa per demanar suports per a la causa republicana. Els revolucionaris, reunits a Nanjing van proclamar la Repblica de la Xina el 30 de desembre de 1911, elegint Sun Yat-sen, que havia arribat a la Xina uns dies abans, com a president provisional. L'1 de gener de 1912 va ser assenyalat com dia primer de la nova era republic.

L'inici de la Repblica va marcar per a la Xina un canvi important en el sistema de vida. Es va comenar a utilitzar el calendari occidental deixant enrere el calendari lunar amb setmanes de deu dies.


La revoluci va acabar el 12 de febrer de 1912, quan el darrer emperador Qing, el nen Puyi (xins tradicional:   , xins simplificat:   , pinyin: P y) tamb conegut pel seu "nom d'poca" com a Emperador Xuantong (xins tradicional:   , xins simplificat:   , pinyin: Xu nt ng), va abdicar sota la pressi del militar Yuan Shikai, que controlava el poders Exrcit de Beiyang. Desprs de negociar amb els revolucionaris de Sun Yat-sen, Yuan Shikai va acceptar forar l'abdicaci de l'emperador a canvi d'ocupar ell mateix el crrec de President de la Repblica, crrec que tenia Sun Yat-sen.

 Desprs de la Revoluci .

El mar de 1912 es va promulgar una constituci de carcter parlamentari amb elecci de diputats i d'un president. Les primeres eleccions s'haurien d'efectuar en un termini de deu mesos. Sun Yat-sen, amb la intenci de poder participar en les eleccions, va crear el partit poltic Gumnd ng, ms conegut en occident com "Kuomintang" (KMT).

Una vegada realitzades aquestes les eleccions l'any 1913, Yuan Shikai es va negar a deixar el poder. Van desencadenar guerres entre faccions de l'exrcit lleials a Yuan Shikai i a KMT. Sun Yat-sen va ser enviat a l'exili. A poc a poc el govern de Yuan es va transformar en una cosa molt semblant al que era la Dinastia Qing fins que el 1915 va restituir el carcter d'Imperial. L'1 de gener de 1916 va ascendir al tron com a emperador i tan sol tres mesos desprs, cedint a les pressions, va abolir novament la monarquia. Va morir el 6 de juny abandonat pels seus seguidors.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345741" title="La Romieu" nonfiltered="252" processed="246" dbindex="135252">


La Romieu s un municipi francs, situat al departament del Grs i a la regi de Migdia-Pirineus.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345743" title="Higuera de las Dueas" nonfiltered="253" processed="247" dbindex="135253">

Higuera de las Dueas s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita amb Sotillo de la Adrada i Fresnedilla, de la mateixa provncia, amb El Real de San Vicente i Pelahustn, a la provncia de Toledo, i amb Cenicientos, a la Comunitat de Madrid.

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345745" title="Camp profund sud del Hubble" nonfiltered="254" processed="248" dbindex="135254">

El Camp profund sud del Hubble o  Hubble Deep Field South s una imatge composta de centenars d'imatges individuals fetes pela cmera  Wide Field and Planetary Camera 2 del Telescopi espacial Hubble en 10 dies en els mesos de setembre i octubre de 1998. Va ser una continuaci del gran xit aconseguit per la imatge Camp profund del Hubble o Hubble Deep Field al facilitar l'estudi de galxies extremadament llunyanes en les primeres etapes de la seva evoluci. Mentre que la cmera WFPC2 prenia imatges ptiques profundes, els camps propers van ser simultaneament fotografiats per  Space Telescope Imaging Spectrograph (STIS) i la  Near Infrared Camera and Multi-Object Spectrometer (NICMOS).













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345746" title="Llista d'alcaldes de Cardedeu" nonfiltered="255" processed="249" dbindex="135255">
Llista d'alcaldes de Cardedeu:

 Ignasi Canut i Ferrer (1895-1901);
 Domnec Vila i Ferrs (1901-1902);
 Jaume Riera i Gual (1902-1906);
 Gabriel Alsina i Borrell (1906-1910);
 Manuel Torruella i Basses (1910-1914);
 Joan Alsina i Masip (1914-1923);
 Josep Malla i Guarda (1923-1924);
 Salvador Clavell i Serra (1924-1926);
 Joan Codina i Terradas (1926-1927);
 Josep Senesteva i Angls (1927-1929);
 Josep Gesa i Bellavista (1929-1930);
 Joan Alsina i Masip (1930-1931);
 Mari Casanovas i Fortuny (1931-1935);
 Marcell Bosch i Massuet (1936-1938);
 Salvador Arquer i Esteva (1939-1947);
 Pere Clusellas i Casamiquela (1947-1949);
 Josep Casademunt i Ribalta (1949-1962);
 Jaume Viader i Roger (1962-1968);
 Josep Mas i Jord (1968-1974);
 Jaume Viure i Ninou (1974-1979);
 Ramon Comas i Duran (1979-1995);
 Cristina Viader i Anfrons (1995-2003);
 Joaquim Om i Tubau (2003-2005);
 Montserrat Cots i lvarez (2005-2007);
 Joan Masferrer i Sala (2007-2008);
 Calamanda Vila i Borralleras (2008 -);

 Enllaos .
 Diccionari biogrfic d'alcaldes i alcaldesses del Valls Oriental, del Museu de Granollers, amb les biografies dels alcaldes;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345750" title="El Hornillo" nonfiltered="256" processed="250" dbindex="135256">

El Hornillo s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345753" title="Mijares" nonfiltered="257" processed="251" dbindex="135257">

Mijares s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345754" title="Cant de Bny-Bocage" nonfiltered="258" processed="252" dbindex="135258">
El Cant de Bny-Bocage s un cant del departament francs de Calvados a la Baixa Normandia, enquadrat al districte i que t com a cap Bny-Bocage. Compta amb 20 municipis.

 Municipis .

 Beaulieu;
Le Bny-Bocage;
Bures-les-Monts;
Campeaux;
Carville;
touvy;
La Ferrire-Harang;
La Graverie;
Mallou;
Montamy;
Mont-Bertrand;
Montchauvet;
Le Reculey;
Saint-Denis-Maisoncelles;
Sainte-Marie-Laumont;
Saint-Martin-des-Besaces;
Saint-Martin-Don;
Saint-Ouen-des-Besaces;
Saint-Pierre-Tarentaine;
Le Tourneur;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345755" title="Federaci Internacional de Nataci" nonfiltered="259" processed="253" dbindex="135259">

La Federaci Internacional de Nataci (en francs, Fdration Internationale de Natation) (FINA) es la organitzaci internacional que regula las normes de la nataci a nivell competitiu, i, de manera peridica, organitza competicions i altres esdeveniments.

La seva seu est a Lausana (Sussa) i compta amb l'afiliaci de moltes federacions nacionals. Els principals crrecs i rgans de govern de la federaci sn: el president, el secretari general, els vicepresidents, el congrs (es reuneix cada dos anys), el cos executiu i els comits tcnics. Des de l'any 1988 el president en funcions s Mustafa Larfaoui, d'Algria.

 Histria .

La FINA va ser fundada el 19 de juliol de 1908 a Londres per representants de 8 federacions nacionals: Alemanya, Blgica, Dinamarca, Finlndia, Frana, Hongria, Regne Unit i Sucia. Entre els esdeveniments ms destacats es poden destacar:
El 1973 se celebr el primer Campionat Mundial de Nataci, a Belgrad (Iugoslvia, amb la participaci de 686 atletes de 47 pasos.
El 1979 s'organitz la primera Copa Mundial de Waterpolo, a Rijeka (Iugoslvia).
La nataci sincronitzada aparegu per primer cop en un programa dels Jocs Olmpics a Los Angeles, el 1984.
El 1991 se celebr el primer Campionat Mundial de Nataci en Aiges Obertes, a Perth (Austrlia). ;
El 1993 se celebr el primer Campionat Mundial de Nataci en Piscina Curta, a Palma de Mallorca, amb la participaci de 313 atletes de 46 pasos diferents.

 Esports .

La FINA controla cinc esports aqutics:
Nataci;
Nataci sincronitzada;
Nataci en aiges obertes;
Salts;
Waterpolo;

Llista de presidents.


 Enllaos externs .
Pgina oficial de la FINA ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345756" title="Mombeltrn" nonfiltered="260" processed="254" dbindex="135260">

Mombeltrn s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345758" title="Llista d'alcaldes de la Garriga" nonfiltered="261" processed="255" dbindex="135261">
Llista d'alcaldes de La Garriga:

 Joan Bellavista i Mas (1899-1902);
 Josep de Rossell i Puig (1902-1909);
 Toms Nualart i Bosch (1909-1910);
 Josep Iglsias i Mart (1910-1914);
 Josep Dalmau i Mas (1914-1918);
 Josep Iglsias i Mart (1918-1922);
 Llus Plandiura i Miquel (1922-1923);
 Ramon Rocafort i Carreras (1923-1924);
 Llus Plandiura i Miquel (1924-1930);
 Carles de Rossell i Roig (1930-1931);
 Llus Vias i Galbany (1931-1934);
 Esteve Rocafort i Roig (1934-1936);
 Gast Comre i Poupe (1936-1936);
 Leopold Latorre i Prez (1936-1937);
 Frederic Freixa i Mir (1937-1938);
 Esteve Boget i Torn (1939-1940);
 Llus Fortuny i Fauria (1940-1940);
 Joan Reig i Vias (1940-1949);
 Ramon Dachs i Dachs (1949-1955);
 Joaquim Fbregas i Artigas (1955-1958);
 Francesc Jubany i del Castillo (1958-1970);
 Joaquim Cuspinera i Llanas (1970-1975);
 Pere Surigu i Dalmau (1975-1979);
 Nria Alb i Corrons (1979-1987);
 Alfred Vilar i Serra (1987-2003);
 Miquel Pujol i Jord (2003-2007);
 Meritxell Bud i Pla (2007-2008);
 Neus Bulbena  i Burd (2008-);

 Enllaos .
 Diccionari biogrfic d'alcaldes i alcaldesses del Valls Oriental, del Museu de Granollers, amb les biografies dels alcaldes;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345760" title="Navahondilla" nonfiltered="262" processed="256" dbindex="135262">

Navahondilla s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Est a 8 kms dels Toros de Guisando i limita amb El Tiemblo, Cadalso de los Vidrios, Rozas de Puerto Real i San Martn de Valdeiglesias.
 Histria .
Navahondilla va ser probablement poblada per primera vegada pels vetons, un poble el testimoniatge del qual ms representatiu sn els Toros de Guisando. La fundaci de Navahondilla probablement es remunta a la reconquesta de la zona per part de Alfons VI que es va culminar amb la presa de Cadalso de los Vidrios el 1082 i de Toledo el 1085 i desprs de la qual es va passar a repoblar la zona dels vall de l'Alberche i del Titar. 

Navahondilla s nomenada per primera vegada en un document d'Alfons X el Savi datat el 5 de mar de 1261. Des de la seva fundaci va formar part de la provncia de Toledo sota les jurisdiccions d'Escalona i Cadalso fins que el 30 de Novembre de 1833, per Reial Decret, va passar de llogaret toledana a municipi abulenc amb jurisdicci i ajuntament propi.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345764" title="Pedro Bernardo" nonfiltered="263" processed="257" dbindex="135263">

Pedro Bernardo s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al nord amb Serranillos, a l'est amb Gavilanes, al sud amb la provncia de Toledo, al sudoest amb Lanzahta i al noroest amb San Esteban del Valle.

 Personatges illustres .
 Arturo Duperier Vallesa, fsic.

Enllaos externs.
 Ajuntament de Pedro Bernardo;
 Frum de Pedro Bernardo;
 El Risco de Pedro Bernardo;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345766" title="Camp ultra profund del Hubble" nonfiltered="264" processed="258" dbindex="135264">




El camp ultra profund del Hubble o Hubble Ultra Deep Field( HUDF), s una imatge d'una petita regi de l'espai a la constellaci del Forn, composta de les dades acumulades durant el perode de 24 de setembre de  2003 fins el 16 de gener de 2004 pel telescopi espacial Hubble. s la imatge ms profunda de l'univers que mai s'ha obtingut en llum visible; una mirada al passat (quan l'univers es creu que tenia tan sols 800 milions d'anys llum) aproximadament 13 mil milions d'anys enrere.

El HUDF cont unes 10.000 galxies. La porci de cel en la que es troben les galxies (nomes una desena part del dimetre de la lluna plena vista des de la Terra) va ser escollit perqu tenia una baixa densitat d'estrelles brillants en el camp proper. Encara que els objectes visibles en la imatge del Hubble es poden tamb observar en longitud d'ona d'infraroig per telescopis situats a la Terra, el Hubble s l'nic instrument que pot ver observacions d'aquests objectes tan distants en longitud d'ona visible. Situat al sud-oest de la constellaci d'Ori en la constellaci del Forn de l'hemisferi sud a una ascensi recta de  3h 32m 40.0s, una declinaci -27 47' 29" (J2000.0), la imatge cobreix 11.5  arcminuts quadrats.  Aix s ms petit que un quadrat de paper de  1 mm per 1 mm a un metre de distncia, i prcticament igual a un tretzena milionsima part del total del cel. La imatge est orientada de tal manera que el cant superior esquerre apunta cap al nord  (-46.4)en l' esfera celeste. L'estrella a prop del centre s  USNO-A2.0 0600-01400432 amb magnitud aparent de 18.95.

En total, la imatge ha necessitat 800 exposicions preses en el transcurs de 400 rbites del Hubble al voltant de la Terra. El temps total d'exposici ha estat de  11.3 dies per l'ACS i 4.5 dies per la  NICMOS.

Vegeu tamb.
Camp profund del Hubble ;
Camp profund sud del Hubble;

Enllaos externs.

 Hubble's Deepest View Ever of the Universe Unveils Earliest Galaxies - Nota de premsa de la NASA ;
 Web de la NASA amb animacions;
 Explorant la formaci de galxies en l'univers primerenc - Com es van fer les primeres galxies tan grans i tan rpidament?;
 UDF interactiu a escala amb 10,000 galxies mapades. Wikisky.org;

 Referncies .


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345767" title="Piedralaves" nonfiltered="265" processed="259" dbindex="135265">

Piedralaves s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345770" title="Poyales del Hoyo" nonfiltered="266" processed="260" dbindex="135266">

Poyales del Hoyo s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. s un petit enclavament Candeleda i Arenas de San Pedro.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345771" title="San Esteban del Valle" nonfiltered="267" processed="261" dbindex="135267">

San Esteban del Valle s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita amb Navalosa, Serranillos, Pedro Bernardo, Lanzahta, Mombeltrn i Villarejo del Valle.

 Demografia .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345772" title="Star Trek: Deep Space Nine" nonfiltered="268" processed="262" dbindex="135268">
Star Trek: Deep Space Nine (Star Trek: Espai Profund 9) s una srie de televisi de cincia-ficci de Star Trek.

S'han fet 7 temporadrs des del 1993 fins el 1999.

 Sobre la srie .

Star Trek: Deep Space Nine s la primera srie que no est centrada a l'USS Enterprise, sin que els fets tenen lloc en una estaci espacial anomenada Espai Profund 9. A ms, s la primera srie amb personatges regulars no pertanyents a la Flota Estellar.

En el mn de Star Trek, l'estaci Espai Profund 9 era originalment cardasiana, anomenant-se Terok Nor. Va ser presa conjuntament per la Federaci i per Bajor, el planeta al voltant del que orbita.

En el primer captol, la seva tripulaci descobreix la presncia prop de l'estaci d'un forat de cuc que comunica el Quadrant Alfa de la galxia amb el Quadrant Gamma (un lloc no explorat fins a llavors per la Federaci). Aix fa de l'estaci un lloc estratgic.

Star Trek: Deep Space Nine tendeix a tenir un format de captols encadenats entre si que formen la trama, en comptes de captols simples.

La srie caracteritza races ja presents en les anteriors sries, com els humans, els bajorans, els cardassians, els ferengis o els klingons. Apareixen els Profetes (nom donat pels bajorans als "esperits" que habiten el forat de cuc descobert en 2369 pel Comandant Benjamin Sisko). Originalment es van sentir amenaats pels humanoides de carn i os, i no tenen conscincia del temps.

Star Trek: Deep Space Nine desenvolupa cada personatge de forma complexa, analitzant les relacions entre ells dintre de l'estaci espacial.

L'estaci Espai Profund 9 t un rea comercial i de serveis anomenada Promenade, on se situen, entre uns altres, establiments com el bar de Quark la botiga de roba de Garak o el restaurant Klingon; aix com el departament de seguretat de l'agent Odo o la infermeria del Doctor Julian Bashir.

Llista de personatges.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345774" title="Josep Zaragoza i Vilanova" nonfiltered="269" processed="263" dbindex="135269">
Bernat Josep Zaragoza i Vilanova o Bernat Josep Saragoss i Vilanova  (Alcal de Xivert, Pas Valenci, 5 de maig de 1627   Madrid, Espanya, 14 d abril de 1679), fou un matemtic i astrnom valenci.

Biografia.

Inicia els seus estudis en un seminari de Valncia i, posteriorment, entra en la Universitat de Valncia, on tragu el grau de Doctor de Filosofia. Una volta acabats els estudis, i pel seu coneixement en matemtiques, la ciutat de Valncia i la seva Universitat li oferiren una ctedra de Matemtiques, que no accepta per preferir la ctedra de Teologia.

En 1651 ingressa en la Companyia de Jess i feu el noviciat a Osca. A l any segent ja era professor de Retrica del collegi jesuta de Calataiud. Desprs s enviat a Mallorca, a Barcelona, on ensenya Arts i Teologia, i a Valncia, on ensenya Matemtiques en el Collegi Sant Pau, i t com a deixeble al Virrei, a Diego Felipe de Guzmn,  Marqus de Legans .

Estant a Valncia s nomenat prefecte de les Conferncies de Teologia Moral i qualificador del Tribunal de la Inquisici, i s en aquesta ciutat on edita ells seus primers llibres.

Per sollicitud del Marqus de Legans, l any 1670 es traslladat a Madrid, on li ofereixen la ctedra de Matemtiques en los Reales Estudios del Colegio Imperial, on es mantingu com a professor fins la seva mort. Fou professor del futur Carles II. En aquests anys participa en l estudi d assumptes relacionats amb mines.

Aportacions.

En matemtiques, tot i desconixer la geometria analtica de Descartes i el clcul diferencial, fonaments matemtics a la seva poca, aporta una senzilla resoluci de l arrel cbica, sistematitza en forma pedaggica no superada, els Elements d Euclides, investiga amb mtode geomtric els problemes de centres de gravetat i, s introdueix en la demostraci de propietats matemtiques dels moments d inrcia, en el teorema de Ceva i en les coordenades baricntriques.

Era ms un astrnom prctic que teric. Des de 1660, al menys, feia observacions amb una lent fabricada per ell mateix, i es va convertir en un bon constructor d instruments i aparells cientfics. Fou partidari de la fonamentaci emprica, on les seves hiptesis les justifica amb dades d observaci astronmica.

Obres.

Matemtiques.

 Aritmtica universal que comprende el Arte menor y mayor, lgebra vulgar y especiosa (Valncia, 1669);
 Euclides Nuevo-Antiguo. Geometra especulativa y prctica de los planos y slidos (Valncia, 1671);
Canon Trigonometricus, continens logarithmos sinuun et tangentium singula scrupula totius. Semicirculi, Redii Logarithmo. 10.000000. (Madrid, 1672);
 Tabula logarithmica, continens undecim numerorum chiliades cum suis logarithmis. Ab unitate, scilite, ad 111,00. DISPOSITIS NOVA METHODO... (Madrid, 1672);
 Trigonometra espaola: resolucin de los triangulos planos y esfricos, fbrica de los senos, tangentes y logaritmos (Mallorca, 1672);
 Geometra magna en minimis in III partes divisa: I. De minimis in comune; II. De minimis in plano; III. De minimis in solido (Toledo, 1674);
 Fbrica y uso de varios instrumentos mathemticos (Toledo, 1674);

Astronomia.

 Esphera en comn, celeste y terrquea: I. De la esphera en comn; II. De la esphera celeste; III. De la esphera terrestre (Madrid, 1679);

Bibliografia.
 Miralles Conesa, Luis (1996).   Reales Estudios del Colegio Imperial de los P.P. Jesuitas. P. Jos Zaragoza y Vilanova, de Alcal de Chivert (Castelln). Matemtico y Astrnomo  . Boletn de la Sociedad Castellonenses de Cultura. vol. LXXII, pp. 73-92.

Enllaos externs.
 Article sobre Josep Zaragoza i Vilanova ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345776" title="Santa Cruz del Valle" nonfiltered="270" processed="264" dbindex="135270">

Santa Cruz del Valle s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345777" title="Santa Mara del Titar" nonfiltered="271" processed="265" dbindex="135271">

Santa Mara del Titar s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345778" title="Guerra Shifta" nonfiltered="272" processed="266" dbindex="135272">
La Guerra Shifta (1963 1967) fou un conflicte de baixa intensitat al nord-est de Kenya, on la majoria dels habitants somalis (95% dels que un 83% havia votat el 1962 la integraci de la provncia de la Frontera del Nord a Somlia, quan Kenya encara estava sota sobirania britnica) es van revoltar. Els somalis eren la immensa majoria dels habitants de la zona ) i volien ser part de la Gran Somlia. El govern de Kenya anomenava als rebels "shifta" una paraula somali que vol dir "bandit", en un esfor de propaganda (reeixit). Els serveis de contra insurgncia de Kenya van collocar a les poblacions en viles protegides i van matar els ramats dels pastors.

Sota els britnics la Provncia de la Frontera del Nord, capital Isiola, havia estat un territori no organitzat del protectorat i colnia de l'frica Oriental Britnica i des de el 1922 de la Colnia i Protectorat de Kenya. Progressivament el territori fou organitzat principalment desprs de la cessi (1924, de fet 1925) del districte de Jubalndia a Itlia. Del 1926 al 1934, la Provncia de la Frontera del Nord, formada per la moderna provncia del Nord-est i els districtes de Marsabit, Moyale i  Isiola, fou un territori tancat del que noms es podia entrar i sortir amb uns "passes" que facilitava el govern britnic , per els pastors somalis dirigien els seus ramats al nord i oest i no es veien afectats; els no somalis (boran i sakuye), molts pocs en nombre,   eren prospers. 

El 26 de juny de 1960, al concedir la independncia a la Somlia Britnica, el govern de Sa Majestat assenyal que tenia el propsit de unir totes les regions somalis en un sol estat. L'octubre del 1962 es va organitzar un referndum no oficial a la provncia de la Frontera del Nord que va donar un 83% de vots a favor de la uni ,. El 1962 les provncies de Kenya van adoptar el nom de regions, que van portar durant tot el conflicte. La Provncia de la Frontera del Nord va esdevenir la Regi del Nord. El govern de la regi fou concedit als nacionalistes kenyans tot i el seu poblament quasi be exclusivament somali . El partits kenyans van pressionar al govern britnic per no implementar la voluntat somali. 

Abans de la independncia kenyana (desembre del 1963), l'agost del 1963 la regi va esdevenir la North-Eastern Region (Regi del Nord-est o Regi Nord-oriental, i al cap de pocs anys provncia del Nord-est o Provncia Nord-oriental) formada amb parts de la regi de la Costa (Coast Region) i de la regi del Nord. Una part d'aquesta darrera fou incorporada a altres regions, i a la resta se li van incorporar territoris que no eren tnicament somalis. Somlia va comprendre llavors que l'autodeterminaci del territori per mitjan legals, pacfics i democrtics no seria possible.

El Partit Progressista Popular de la Provncia del Nord (PPPPN), el Partit Democrtic de la Provncia del Nord (PDPN), i la Uni Nacional Popular de la Provncia del Nord (UNPPN), fundats el 1960, que representaven a la majoria de la poblaci somali, exigien la uni a Somlia  per es va trobar amb la repressi de les autoritats kenyanes: presons preventives dels lders (que van durar fins als anys setanta), tancament de la provncia, massacres als pobles somalis i establiment de les viles protegides que no eren ms que camps de concentraci. Kenya mai va reconixer el carcter tnic nacional de la rebelli . Es va crear llavors, amb suport somali, el Moviment d'Alliberament del Districte de la Frontera del Nord (MADFN) que va iniciar la lluita a finals del 1963. El 1964 Kenya i Etipia van signar un tractat de mtua defensa, ja que ambds feien front al problema somali.. El tractat va tenir poc efecte ja que cap dels pasos va poder evitar la transferncia de material per les fronteres.

Quan la guerra estava al mxim (1965) Kenya va declarar l'estat d'emergncia, que permetia a les seves forces detenir persones per 56 dies sense judici, confiscar propietats comunitries en represlia per actes violents i restringir els drets de reuni i moviment. Es va crear una zona d'exclusi al llarg de la frontera amb Somlia, i es va imposar la pena de mort per possessi d'armes de foc; es van establir corts especials que feien judicis sense garanties. A la regi del Nord-est (declarada districte especial) es podia detenir o deportar a individuals o grups i confiscar les seves possessions o terres sense control judicial.. Les autoritats de Kenya van obligar a la radio (Veu de Kenya) a referir-se al conflicte con un "conflicte fronterer", i un comit especial del govern decidir la poltica a seguir en endavant: sempre es parlaria de actes de bandits (shifta en somali). L'exrcit somali (noms 5000 homes) mai va poder intervenir per manca de capacitat operativa. No fou fins el 1969 que amb ajut sovitic (desprs del 1963) van arribar a ser 23.000 soldats amb 800 oficials entrenats pels sovitics. Els kenyans van utilitzar les tctiques que els britnics havien emprat contra la revolta dels Mau-Mau (que ara governaven Kenya dins la Uni Nacional Africana de Kenya); el 1967 Kenya preparava una guerra a gran escala amb Somlia.. L'establiment de 14 manyattas o viles vigilades per soldats, va suposar el final de la vida pastoral . El soldans tradicionals dels clans foren tamb deposats i substituts per oficials del govern de baix rang..

La lluita va durar del desembre del 1963 a l'octubre del 1967. El 1967 el president de Zmbia Kenneth Kaunda va fer de mediador entre les parts i va arribar a un acord (octubre de 1967) amb la signatura pels presidents Jomo Kenyatta i Abdirashid Ali Shermarke d'un memorndum que va establir un alto el foc. A partir d'aquest moment la guerra va deixar de ser una lluita nacional, per esdevenir una srie d'actes de bandidatge amb algun episodi secessionista, que es van perllongar la resta del segle. La intervenci kenyana al districte va acabar amb la manera de viure pastoral i va portar a un estil de vida sedentari i urb. Somlia va mantenir el seu clam sobre la Gran Somlia.. Els pobles no somalis en van sortir perjudicats al no poder viure de la pastura com els somalis; el 40% dels boran i sakuye van passar a rees urbanes i van haver de treballar en oficis diversos o viure dels ajuts internacionals, i van esdevenir traficants de khat  o d'alcohol, es van introduir a la prostituci i coses similars.. El territori fou considerat a nivell estatal com terra de bandits i de vicis.

Un incident especialment violent es va produir el 1984: l'anomenada massacra de Wagalla, quan el comissionat provincial va ordenar portar a 5000 homes del clan somali degdia a l'aerdrom de Wagalla, prop de Wajir, i va ordenar disparar contra ells, intentant desprs amagar els cossos. El govern va admetre l'any 2000 haver matat a 380 persones per fonts independents les estimaven en 2000.. La llei marcial va estar vigent a la provncia fins el 1993.

El 2000 fou nomenat comissionat provincial el somali Mohammoud Saleh que va ordenar tolerncia cero amb els abusos policials. Curiosament ell mateix fou objecte d'un abs quan, vestit senzillament caminava pel carrer un capvespre, i fou confs amb un habitant normal i arrestat i allat durant tota la nit 

 Referncies i notes .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345779" title="Ximo Cano Garcia" nonfiltered="273" processed="267" dbindex="135273">
Ximo Cano naix a la Nucia (Alacant) el 1963. s llicenciat en Cincies Fsiques per la Universitat de Valncia i Professor Superior de tuba pel Conservatori Superior de Msica scar Espl d'Alacant. Ha cursat estudis de composici amb R. Ramos i J.E. Canet. 

Darrere de la tuba de la Uni Musical de La Nucia, s'amaga en silenci un fundador de la mateixa, a ms d'un gran msic i un gran compositor. El seu carcter modest e introvertit ha fet que moltes vegades no tinguera el reconeiximent merescut, existent dins del mn musical, com demuestra la inclusi de 4 peces seues en el primer CD que va fer la UM La Nucia el desembre del 2006 o la grabaci d'un CD monogrfic de la seua msica per part de la Societat Musical l Illa de Benidorm el 19 d'octubre de 2007 a l'Auditori de la Mediterrnia de La Nucia.

Ha escrit obres de diversos tipus, des de msica tonal fins a msica experimental.  
Tamb ha escrit per a formacions com ara "Grup Instrumental" de Valncia, Orquestra simfnica d'Alacant, "Castell XXI", "Interval Chamber" d'Amsterdam. Ha collaborat amb solistes com ara Xelo Giner o Josep Vicent.

 Obres .

 Marcelino Catal (pasdoble). pasdoble dedicat al msic de la UM La Nucia Marcelino Catal.
 El ti Llesinto (pasdoble). Composat en homenatge a Jacinto Cano "Llesinto", primer president de la UM La Nucia.
 Celebraci 1705-2005. Aquesta obertura festiva fou encomanada per l'Ajuntament de La Nucia per a la celebraci del 300 aniversari de la independncia com a poble de La Nucia, l'any 2005.
 Hores d'estiu. Aquesta suite consta de tres parts: 1. Mat (Una aventura), 2. Migjorn (Can), 3. Boqueta nit (Cercavila). Guanyadora del primer concurs de composici "Illa de Benidorm".
 Manual del perfecte inoport (Suite per a banda). Escrita amb motiu del 25 aniversari de l'Institut Bellaguarda d'Altea.
 Simfonieta QMAV. Obra composada per al 15 aniversari del quintet de metalls  Al Vent .
 (De) Construccions. Escrita a petici de la delegaci de la Marina Baixa de la Federaci de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV).
 Tres i no res. (pasdoble);
 Petit Concert. Obra per a tuba i banda. Obra encarregada per al II Concurs de Tuba  Vila d Altea  ;
 Viatges. Obra encarregada per l'Institut Valenci de la Msica (IVM) per al certamen Interprovincial de bandes 2005.
 1714. Mn de Guerres. En 2004 form part del grup de compositors responsables d'aquesta pera amb llibret d Albert Mestres i direcci musical de Josep Vicent.
 Colau. Pasdoble dedicat al seu amic i msic de la Societat Filharmnica alteanense Nicolau Borja Sanz, "Colau",
 Quatre dies.
 4 de setembre (fanfrria).
 Trenca Madeixa (qui riu la paga).
 De vores al Mar (variacions sobre un tema popular).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345782" title="Villarejo del Valle" nonfiltered="274" processed="268" dbindex="135274">

Villarejo del Valle s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345783" title="Moviment d'Alliberament del Districte de la Frontera del Nord" nonfiltered="275" processed="269" dbindex="135275">
El Moviment d'Alliberament del Districte de la Frontera del Nord (MADFN) fou un moviment d'alliberament dels somalis de Kenya que reclamaven la uni de la regi del Nord (abans Provncia de la Frontera del Nord) a Somlia. Aquesta reclamaci tenia el suport del Partit Progressista Popular de la Provncia del Nord (PPPPN), el Partit Democrtic de la Provncia del Nord (PDPN), i la Uni Nacional Popular de la Provncia del Nord (UNPPN), fundats el 1960, que representaven a la majoria de la poblaci somali. 

El moviment es va crear a la segona meitat del 1963 amb el suport de Somlia i va comenar la seva lluita el novembre o desembre del mateix any. Els enfrontaments amb l'exrcit kenyata van durar anys. L'octubre del 1967 Kenya i Somlia van signar un acord de pau, per grups de guerrillers van continuar operant. Encara a finals del segle XX s'informava periodicament de petits atacs aillats, per probablement obra de individuals i no del MADFN o organitzacions que l'haguessin pogut succer. El tancament de la regio del Nord-est de Kenya (succesora de la regi del Nord) desprs anomenada Provncia del Nord-est, impedia l'arribada de informacions sobre la situaci.

Cal pensar que sense suport somali el Moviment no va tenir gaire vida desprs del 1967.

Vegeu: Guerra Shifta.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345785" title="Llus Cebrin Ibor" nonfiltered="276" processed="270" dbindex="135276">
Llus Cebrin Ibor (Valncia, 1885 - Valncia, 1941) va ser un poeta valenci. Era fill de Llus Cebrin Mezquita.

Va ser arxiver de la Diputaci de Valncia. Va conrear una poesia d'estil llorent i obtingu la flor natural dels Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valncia l'any 1922. Va collaborar amb el seu germ Jaume Cebrin Ibor, Secretari General de l'associaci Valncia Nova en l'acte d'afirmaci valencianista celebrat al Teatre Eslava de Valncia l'any 1914. D'ideologia republicana i nacionalista va ser l'autor del poema Vent de Ponent (1915) que, musicat l'any 1917, va esdevenir un dels himnes del valencianisme poltic. L'any 1932 va ser un dels signataris de les Normes de Castell.

 Obres .
1925 Los fueros de Valencia. Apuntes preliminares para su exposicin y completo estudio. Impremta Hijo de F. Vives Mora, Valncia, 1925. En collaboraci amb Jaume Cebrin Ibor.
El gremio valenciano, su pasado, su presente y su porvenir;
Mujeres clebres valencianas;

 Bibliografia .
 Article Llus Cebrin Ibor de l'Enciclopedia de la Comunidad Valenciana. Editorial Prensa Valenciana. Valncia, 2005. ISBN 84-87502-56-3;
Enciclopdia Catalana ;

 Enllaos externs .
 Valencianismo en familia:Los Cebrin per Federico Martnez Roda, a Las Provincias;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345786" title="La Moraa" nonfiltered="277" processed="271" dbindex="135277">
 
La Moraa (terra de Moros) s una comarca de la provncia d'vila, situada en la seva zona nord entre les provncies de Salamanca, Valladolid i Segvia. 
 Histria de la Comarca . 
Desprs de la despoblaci produda des de la invasi rab, la volta a la seva repoblaci ve de la m de grups mossrabs i muladins que des de la segona meitat del segle X i tot el segle XI van establint-se en aquesta comarca, part de les extremadures castellanes, i zona de clara inestabilitat poltica fins a la reconquesta de Toledo en 1085. 

El terme La Moraa, fa referncia a la condici de mauri o moro en la cultura rab. Aquests pobladors si b mantenen en la seva majoria la religi cristiana, presenten elements aglutinants puix que usen indistintament la llengua llatina-roman i l'rab, igualment i en aquest sentit van conservar la seva cultura rom-visigtica, per amb importants elements rabs. s a partir de la citada reconquesta de Toledo en 1085 i la consolidaci de les extremadures castellanes, quan a travs dels consells de vila i terra es va repoblant la comarca amb emigrants d'altres parts del nord de la pennsula. 
 Municipis . 
 Adanero;
 Aldeaseca;
 Arvalo;
 Madrigal de las Altas Torres;
 Fontiveros ;
 Albornos;
 Bercial de Zapardiel;
 Bernuy-Zapardiel;
 Blasconuo de Matacabras;
 El Bohodn;
 Cabezas de Alambre;
 Cabezas del Pozo;
 Cabizuela;
 Canales;
 Cantiveros;
 Castellanos de Zapardiel;
 Cisla;
 Collado de Contreras;
 Constanzana;
 Crespos;
 Donjimeno;
 Donvidas;
 Espinosa de los Caballeros;
 Flores de vila;
 Fuente el Sauz;
 Fuentes de Ao;
 Gimialcn;
 Gutierre-Muoz;
 Hernansancho;
 Horcajo de las Torres;
 Langa;
 Mamblas;
 Moraleja de Matacabras;
 Muomer del Peco;
 Muosancho;
 Narros del Castillo;
 Narros de Salduea;
 Nava de Arvalo;
 Orbita;
 Pajares de Adaja;
 Palacios de Goda;
 Papatrigo;
 Pedro-Rodrguez;
 Rasueros;
 Rivilla de Barajas;
 Salvadis;
 San Esteban de Zapardiel;
 San Pascual;
 San Pedro del Arroyo;
 San Vicente de Arvalo;
 Santo Tom de Zabarcos;
 Sanchidrin;
 Sinlabajos;
 Tiosillos;
 Villanueva de Gmez;
 Villanueva del Aceral;
 Viegra de Moraa;


 Medi . 
El clima s mediterrani continentalitzat (Csb en classificaci climtica de Kppen) amb hiverns freds (mnimes de -15C) i estius curts i temperats-clids (mximes 35C), les precipitacions s'estableixen en l'mbit d'entre 450 i 650 mm anuals, amb precipitacions ms abundants a la tardor i primavera i un perode sec que va entre 2 i 3 mesos. Es poden marcar tres territoris dintre de la comarca de La Moraa, al nord la Terra d'Arvalo. Entre el riu Arevalillo i la provncia de Salamanca (La Moraa Occidental) i entre el riu Arevalillo i la provncia de Segvia (La Moraa Oriental), aquesta ltima travessada pels rius Adaja i Voltoya, amb major superfcie de bosc pineda i menor regadiu, aquest ltim concentrat en major mesura en les anteriors unitats geogrfiques. 

La seva altitud mitjana sobre el nivell del mar s d'uns 900 metres. La seva pertinena geogrfica a la Altipl Nord s'evidencia en el seu paisatge sedimentari, predominantment pla. Les seves terres uniformes, esquitxades per algunes fites i pujols aix com algunes valls i lavajos, en les quals tradicionalment s'alternava el cultiu del cereal i dels llegums amb els ramats d'ovelles, sn tan sols alterades per la presncia del riu Adaja i els seus petits afluents, que travessen aquesta comarca i proporcionen zones boscoses i humides, que se sumen al salpiqueo de bosquetes illes i pinedes. La massa forestal ms densa es troba en la marge esquerra del riu Adaja entre Villanueva de Gmez i Arvalo amb una longitud propera als 30 quilmetres. L'economia de la comarca s, principalment, agrcola.



Durant el segle XX, el tradicional paisatge cerealista es va anar transformant en una alternana de cultius de sec i regadiu, grcies a les perforacions que van permetre l'extracci de l'aigua dels aqfers subterranis. L'aparici de cultius de regadiu aliens a la regi (remolatxa sucrera, principalment) va transformar l'economia de la comarca, i la seva proliferaci va agreujar el problema de la pertina sequera, que es veu b reflectida en l'escs o inexistent cabal dels seus rius. La comarca est plagada de petits municipis compactes, separats habitualment una mitjana de 5 km. Aquests municipis possexen excellents peces d'arquitectura romnic-mudjar. Tres bons representants d'aquest estil moras sn els temples de San Nicols de Bari a Madrigal de las Altas Torres, l'esglsia de La Lugareja a Arvalo, i les esglsies parroquials de Donvidas, Narros del Castillo, Horcajo de las Torres i Palacios Rubios. Per la seva importncia ornitolgica est en ple cor de la ZEPA (Zona d'Especial Protecci per a les Aus) de "Tierra de Campias", una de les ms grans d'Europa, per la seva riquesa en aus estepries com l'otis tarda.

 Enllaos externs .
Blog sobre Cabizuela;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345790" title="Campionats de Nataci Pan Pacific" nonfiltered="278" processed="272" dbindex="135278">
Els Campionats de Nataci Pan Pacific es disputen des de l'any 1985, amb una primera edici celebrada a Tquio, Jap. La cita fou programada inicialment amb caire bianual encara que des del 2002 es disputa cada quatre anys. Inicialment, pParticipaven esportistes de quatre nacionalitats: el Canad, els Estats Units, Austrlia i el Jap. Posteriorment foren convidats d'altres pasos no europeus com Corea del Sud, Xina, Nova Zelanda i Brasil. La cita est considerada com una de les ms competides del calendari juntament amb els Jocs Olmpics, els Campionats Mundials i els Campionats Europeus, en part per la participaci dels nedadors de dues potncies en el sector com sn els Estats Units i Austrlia.

A diferncia dels Campionats Mundials i els Jocs Olmpic, els pasos participants aporten un major nombre de nedadors (reduts a dos en cadascuna de les proves en les altres competicions internacionals) encara que noms dos poden competir a les sries finals dels Campionats Pan Pacific.


Edicions.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345791" title="Llista de fars de Somlia" nonfiltered="279" processed="273" dbindex="135279">
Els fars de Somalia, la costa de la qual s molt frequantada per la navegaci, estan probablement no operatius en la actualitat en quant als de la corta oriental. En canvi els de Somalilndia, costa nord, funcionen correctament. La llista de fars es la segent:

Isola dei Serpenti (Kismaayu) a Jubaland a una petita illa propera a la costa a 1,5 km al sud-est de Kismaayo;
Jumba (Fiume Giuba = Riu Juba) construit el 1912, a 16 km al nord-est de Kismaayo;
Barawa (Brava) construit el 1912 en un illot proper al port de Garawa;
Merka, ja existia el 1912, situat a l'oest de Merka  ;
Moqdishu (Mogadiscio) construit vers 1913 a Mogadiscio;
Hobyo (Obbia) ;
Ras Hafun;
Ras Asir (Cap Guardafui, Far Francesco Crispi);
Bosaso (Bandar Qasim), va funcionar fins el 2004;

Els fars de Somalilndia sn:

Punta Tamara (o Tamar) proper a Berbera, construit vers el 2000.
Mayara o Berbera, construit  abans del 1890 pels britnics a 3 km a l'ioest de Berbera va deixar de funcionar el 1999 per va ser reparat vers el 2000;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345796" title="Atletisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1900 - Triple salt homes" nonfiltered="280" processed="274" dbindex="135280">

El triple salt mascul va ser una de les proves d'atletisme que es va dur a terme als Jocs Olmpics de Pars de 1900. El triple salt es va disputar el 16 de juliol de 1900 i en ella hi prengueren part tretze atletes representants de sis pasos. 

Medallistes.



Rcords.
 Aquests eren els rcords del mn i olmpic que hi havia abans de la celebraci dels Jocs Olmpics de 1900.



(*) no oficial

Myer Prinstein va establir un nou Rcord Olmpic amb 14,47 metres

Resultats.
 Prinstein va derrotar al vigent campi de la comptetici, Connolly, que acab segon. Es desconeixen la majoria de les distncies obtingudes pels saltadors, aix com les posicions exactes a partir del sis. 



Referncies.
 Comit Olmpic Internacional.
 De Wael, Herman. Herman's Full Olympians: "Athletics 1900".  Accs 18 de mar de 2006. Consultable a Herman's Full Olympians: "Athletics 1900".
 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345798" title="Espai Profund 9" nonfiltered="281" processed="275" dbindex="135281">

Espai Profund 9 s l'estaci espacial entorn de la qual es desenvolupa la srie de televisi Star Trek: Deep Space Nine, de l'univers de Star Trek.

Aquesta estaci serveix de base per a l'exploraci del Quadrant Gamma a travs del forat de cuc a Bajor, i s un centre de comer i viatge per als habitants del sector. s administrada per una tripulaci conjunta d'oficials de la Flota Estellar i bajorans. s el port base de nombroses naus petites de la Flota Estellar i de l'USS Defiant. L'estaci i la seva tripulaci fan un rol vital en els esdeveniments del sector bajor, el forat de cuc i la Guerra de Domini.

L'estaci Espai Profund 9 t una rea comercial i de serveis anomenada Promenade, on se situen, entre uns altres, establiments com el bar de Quark, la botiga de roba de Garak o el restaurant Klingon; aix com el departament de seguretat de l'agent Odo o la infermeria del Doctor Julian Bashir.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345800" title="Francisco Esteban Acua de Figueroa" nonfiltered="282" processed="276" dbindex="135282">

Francisco Esteban Acua de Figueroa (Montevideo, 3 de setembre de 1791     bidem, 6 d'octubre de 1862) fou un escriptor uruguai, autor dels himnes nacionals de l'Uruguai, Orientales, la Patria o la tumba, i del Paraguai, Paraguayos, Repblica o Muerte.

Va nixer a Montevideo, quan la ciutat formava part de l'antiga Banda Oriental (avui Uruguai), sota domini d'Espanya.  El seu pare, Jacinto Acua de Figueroa, era tresorer de la Reial Hisenda i va ocupar un crrec pblic, primer a la Provncia Cisplatina, i desprs al nou pas. Francisco va succeir-lo en el crrec, desprs de la seva tornada de Rio de Janeiro, on es trobava exiliat. 

 Si b va ser l'autor dels himnes del Paraguai i l'Uruguai, no es va mostrar partidari de la causa independentista. Va romandre fidel a l'Imperi Espanyol fins a la seva mort, encara que va ocupar crrecs pblics al govern uruguai. La seva tornada a Montevideo, el 1818, va coincidir amb la invasi portuguesa.

 Algunes de les seves obres ms conegudes sn Salve Multiforme i Obras completas (publicada de forma pstuma, el 1890). 

Va morir a Montevideo el 1862. 

 Enllaos externs .

Obres de Francisco E. Acua de Figueroa a Cervantes Virtual ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345801" title="Francesc Carreres de Calatayud" nonfiltered="283" processed="277" dbindex="135283">
Francesc d'Asss Carreres de Calatayud (Valncia, 1916 - Valncia, 1989) va ser un escriptor valenci. Era fill de Salvador Carreres Zacars.

Va estudiar Dret i es va doctorar en Filosofia i Lletres. Professionalment es va dedicar a l'ensenyament de la llengua anglesa, arribant a dirigir el British Institute de Valncia i publicant un llibre de text per a l'aprenentatge de l'angls. Tamb va fer alguna traducci literria.

La seua producci literria s'inscriu en el camp de la narrativa. Va publicar diverses narracions curtes i una novella (El cavaller del dubte, 1933) totes elles en catal. Entre 1930 i 1931 va collaborar amb la revista Acci Valenciana. Arrib a ser secretari del Centre de Cultura Valenciana i va ser un dels signataris de les Normes de Castell.

 Obres .
Llista no exhaustiva
 Narrativa .
1931 Un arxiver cerca nvia;
1931 Un home i una dona s'estimen, reeditada l'any 1985;
1933 El cavaller del dubte;
 Assaig i investigaci .
1949 Las fiestas valencianas y su expresin potica (Siglos XVI y XVII). Madrid.
1951 Edici de les Rimas humanas y divinas, de Gaspar Aguilar;

 Bibliografia .
 Article Francesc Carreres de Calatayud de l'Enciclopedia de la Comunidad Valenciana. Editorial Prensa Valenciana. Valncia, 2005. ISBN 84-87502-56-3;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345809" title="Pau Sicart i Gell" nonfiltered="284" processed="278" dbindex="135284">
Pau Sicart i Gell (Sant Jaume dels Domenys, Baix Peneds, 20 d'abril de 1901- L'Arbo, Baix Peneds, 13 de juliol de 1990) fou un compositor bsicament de sardanes i msica coral, i tamb es va dedicar a la pedagogia musical.

Desprs de fer diferents estudis musicals, d'en del seu casament resid sempre a l'Arbo. Estudi msica amb el mestre Ricard Domingo. Quan aquest mor el 1926, es fu crrec de la direcci de l'Orquestrina Catalana, que desprs va passar a dir-se Orquestra Albniz. El mateix any va estrenar la primera sardana interpretada per la Cobla Barcelona. L'any 1928 s'estren al Teatre Arbocenc l'obra musical i costumista Visca la Festa Major, amb la lletra d'Andreu Suriol.

Posteriorment va fundar corals, va dirigir esbarts i va conrear tota mena de manifestacions relacionades amb la cultura musical. Desprs del 1939 va reestructurar l'Orquestra Melodia al Vendrell, la va convertir en cobla i la va dirigir durant tota la vida. 

La seva producci sardanstica s de ms de 80 obres. Entre d'altres, esmentem: Record de l'Avi, Montserrateta, La Giralda de l'Arbo, Festa Sant Juli, La nostra dansa, La Font de Beu i Tapa, Cndida Rosa, Violetes del Bosc.

L'any 1969 l'Arbo li tribut un homenatge popular.

 Referncies .
 Carles Riera, Josep Maria Serracant, Josep Ventura Diccionari d'autors de sardanes i de msica per a cobla Girona: SOM, 2002;

Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345811" title="Pirateria a Somlia" nonfiltered="285" processed="279" dbindex="135285">
A la costa de Somlia s'han produt nombrosos atacs pirates a vaixells d'altres pasos, entre els quals un vaixell de pesca basc. La cronologia dels atacs s la segent:

5 de novembre del 2005, creuer de luxe Seabourn Spirit;
16 de gener del 2006, Safina al-Birsarat (ndia); els pirates foren interceptats pel destructor americ USS Winston S. Churchill, el de gener, i es van rendir. Foren condemnats a Kenya a 7 anys de pres;
18 de mar del 2006,  el creuer de guerra USS Cape St. George i el destructor USS Gonzalez s'enfronten a pirates;
1 de juny del 2007, el buc de carga dans Danica White; fou interceptat el 3 de juny pel vaixell americ USS Carter Hall per es va escapar i el propietari va haver de pagar un rescat pels tripulants desprs de 83 dies de captivitat (1,5 milions de $);
28 d'octubre del 2007, vaixell de transport de productes qumics japons Golden Nori. Fou alliberat desprs de pagar rescat el 21 de desembre;
29 d'octubre del 2007, buc de carga nord core Dai Hong Dan; la tripulaci va derrotar els pirates dels que un va morir i sis foren capturats; els mariners ferits (3) van rebre tractament al destructor americ USS James E. Williams.
1 de febrer del 2008, vaixell rus (propietat danesa) Svitzer Korsakov, prop d'Eyl. Alliberat a canvi de rescat de 700 mil $.
4 d'abril del 2008, creuer de luxe francs Le Ponent (sense passatgers per amb 30 tripulants); Frana va enviar el vaixell "Commandant Bouan" i Gran Bretantya el HMCS Charlottetown. El 12 d'abril foren alliberats desprs de pagar rescat i tot seguit soldats francesos van atacar als pirates a terra; sis pirates foren portats a Frana i jutjats el 13 d'abril per presa d'hostatges, segrest i robatori;
20 d'abril del 2008, pesquer basc Playa de Bakio, a 400 km de la costa. Espanya va enviar la fragata "Mndez Nez"; la tripulaci fou alliberada el 26 d'abril, probablement desprs del pagament d'un rescat; el govern espanyol va negar el pagament per part seva i va dir que havia obtingut l'alliberament per medis diplomtics;
21 d'abril del 2008   El vaixell de transport de bandera emirat Al-Khaleej, prop de Bosaso. Les forces de seguretat de Puntland van atacar el vaixell el 22 d'abril i van capturar 7 segrestadors i en van matar un. Els capturats foren sentenciats a cadena perpetua.
17 de maig del 2008, el vaixell de bandera jordana "Victoria", contractat per una companyia emirat, atacat a 56 km dela costa quan anava cap a Mogadiscio. La tripulaci fou alliberada el 23 de maig, per motius desconeguts, i va poder seguir cap a Mogadiscio escortada per militars somalis. La Uni de Corts Islmiques va atacar als pirates a Hobyo com a represlia per l'atac i va matar a 4 pirates i en va capturar a 6.
24 de maig de 2008, vaixell contractat per una companyia holandesa per amb bandera d'Antigua i Barbuda, Amiya Scan, amb 4 russos i 4 filipins. Probablement es va demanat i pagar rescat;
20 de juliol del 2008, buc de carga japons Stella Maris, es va demanar rescat i probablement es va pagar;
Agost del 2008:
vaixell tailands Thor Star;
vaixell nigeri  Yenegoa Ocean;
Petrolier malai MISC Berhad;
Petrolier japons;
Vaixell alemany amb bandera d'Antigua i Barbuda;
Vaixell irani;
El 10 de setembre fou alliberat un vaixell alemany segrestat el dia 24 d'agost, desprs de pagat rescat; el mateix dia fou atacat el vaixell de pesca basc Playa de Antzoras.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345815" title="Albornos" nonfiltered="286" processed="280" dbindex="135286">

Albornos s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345816" title="Bernuy-Zapardiel" nonfiltered="287" processed="281" dbindex="135287">

Bernuy-Zapardiel s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

 Demografia .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345817" title="Blasconuo de Matacabras" nonfiltered="288" processed="282" dbindex="135288">

Blasconuo de Matacabras s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345818" title="Carles Rovira i Reixach" nonfiltered="289" processed="283" dbindex="135289">
Carles Rovira i Reixach (Sabadell, Valls Occidental, 23 d'abril de 1929   16 de febrer de 2006) fou un compositor de sardanes. 

Malgrat la seva tasca professional, qumic expert en fundici, sempre trob espais per conrear la seva gran afecci. Musicalment fou deixeble de Josep Costa, director de la sabadellenca Orquestra Muixins, del pare clareti Ramon Llobet, i tamb del seu germ que havia estat un gran flabiolaire. 

La msica va ser per a ell una activitat vocacional amb qu va generar un catleg volumins dividit en dues poques fora distants. La primera se situa en els anys 40/50, i desprs d'una llarga absncia, reprn l'activitat compositiva el 1979 fins a la seva desaparici.

Les seves inquietuds sardanistes el portaren tamb a collaborar en la realitzaci dels espais radiofnics del programa Renaixena a Rdio Castellar, de Castellar del Valls. 

Ha deixat escrites prop de 150 sardanes.

 Referncies .
 Carles Riera, Josep Maria Serracant, Josep Ventura Diccionari d'autors de sardanes i de msica per a cobla Girona: SOM, 2002;

Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345819" title="El Bohodn" nonfiltered="290" processed="284" dbindex="135290">

El Bohodn s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345821" title="Benjamin Sisko" nonfiltered="291" processed="285" dbindex="135291">
Benjamin Lafayette Sisko s un personatge fictici de Star Trek: Deep Space Nine en l'univers de Star Trek interpretat per l'actor Avery Brooks. s el comandant (i ms endevant capit) de l'estaci espacial Espai Profund 9.

Nascut el 2332 en Nova Orleans, Benjamin s el fill de Joseph Sisko, el xef i propietari del restaurant "Cuina de Sisko criolla" ("Sisko" per a abreviar). La seva mare va ser una dona anomenada Sarah. No obstant aix, Sarah va ser realment posseda per un dels Profetes bajorans (la forma de vida que existeix en l'interior del forat de cuc), que manipula el seu matrimoni amb Joseph i tenir el seu fill Benjamin. Sarah i Joseph van ser feliment casats fins que Sarah va desaparixer dos dies desprs del primer aniversari de Ben, quan un Profeta va posseir el seu cos. Va morir en un accident diversos anys ms tard.

 Famlia: . 
Pare: Joseph Sisko.
Mare: Sarah Sisko.
Una germana,: Judith Sisko, nascuda a Portland;
Primera esposa: Jennifer Sisko (morta el 2366);
Un fill: Jake Sisko;
Segona esposa: Kasidy Yates;

 Assignacions: .
USS Okinawa (????-????) - Teniente Comandante;
USS Saratoga (????-2366) - Primer Oficial;
Utopia Planitia (2366-2369);
Espai Profund 9 (2369-2372) - Comandant;
Federaci Unida de Planetes (2372) - Cap de Seguretat de la Terra;
Espai Profund 9 (2372-2376) - Capit;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345822" title="Cabezas del Pozo" nonfiltered="292" processed="286" dbindex="135292">

Cabezas del Pozo s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345824" title="Cabizuela" nonfiltered="293" processed="287" dbindex="135293">

Cabizuela s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345825" title="UNOSOM I" nonfiltered="294" processed="288" dbindex="135294">
UNOSOM I inicialment noms UNOSOM (Operaci de les Nacions Unides a Somlia/United Nations Operation in Somalia) fou la primera part de la missi de les Nacions Unides destinada a aportar ajut humanitria a Somlia. L'operaci fou decidida l'abril del 1992 i va estar operativa fins el desembre del 1992 quan la seva tasca va ser assumida per la UNITAF, fora operacional majoritriament americana, en l'operaci coneguda com "Restaurar l'Esperana". Quan la UNITAF es va dissoldre el maig del 1993, es va posar en marxa la II (llavors UNOSOM va passar a ser coneguda com UNOSOM I)

 Histria .

Degut a la guerra civil a Somalia que en algunes zones ja durava des del 1988, i s'havia incrementat a finals del 1990 i desprs de la caiguda de Siad Barre el gener del 1991, la gana va comenar a fer estralls entre la poblaci civil (2,2 milions de persones en risc, i 1,5 en risc moderat, d'un total de 4,5 milions). Tres-centes mil persones haurien mort als primers mesos del 1992 i un mili havia abandonat el pas .

Les resolucions 733 i 746 del Consell de Seguretat i les negociacions diplomtiques no van aconseguir aturar la guerra; el mar del 1992 es va signar un alto el foc entre dos faccions principals del Congrs de la Somlia Unificada (Mahdi i Aydid) i aix va permetre iniciar l'operaci. La resoluci 751 del consell de seguretat determinava la presencia de 50 soldats de l'ONU a Somlia sota el nom de UNOSOM per vigilar l'alto el foc. Va tenir el suport de prcticament totes les faccions. La resoluci 751 permetia ampliar el contingent a 500 homes. Els primers observadors van arribar a Mogadiscio el juliol del 1992. L'ajut humanitari es va llenar a moltes regions des de els avions.

Per l'alto el foc fou violat i ignorat, i la lluita encara va esdevenir ms forta. L'agost el consell de seguretat va decidir enviar 3000 soldats per protegir els esforos de pau, per la major part d'aquests tropes mai va arribar. En els mesos que va existir UNOSOM (I) hi van haver 54 observadors militars i 893 membres del personal militar; va tenir sis baixes. Hi van participar Australia, ustria, Bangladesh, Blgica, Canad, Txecoslovquia, Egipte, Fiji, Finlndia, Indonsia, Jordnia, Marroc, Nova Zelanda, Noruega, Pakistan i Zimbabwe.

Com ms avanava el 1992 ms empitjorava la situaci. Les forces de pau, i els transports d'ajut humanitari eren atacats, i molts refugiats i gent pobre moria de gana. El novembre del 1992 Muhammad Farah Hassan Aydid va demanar la retirada dels soldats de pau.

El novembre de 1992 els Estats Units va oferir liderar una fora internacional per assegurar la missi humanitria. L'oferta fou acceptada pel Consell de Seguretat de l'ONU i la fora va rebre el nom de UNITAF i els americans la van batejar com "Restaurar l'Esperana". Se li encarregava formalment la tasca de la UNOSOM per aquesta, que tamb tenia una missi de buscar un acord de pau, quedava preparada per quan UNITAF acabs la seva tasca. 

UNITAF tenia forces de 24 pasos, per el gruix essencial era americ. Inicialment aquesta fora va assegurar la distribuci d'ajut humanitari. A comenaments del 1993 a Addis Abeba es va arribar a un acord entre 14 faccions que van acceptar deixar les seves armes a UNITAF i UNOSOM. Una vegada passada la emergncia humanitria l'ONU va decidir dissoldre UNITAF i restaurar UNOSOM, ara anomenada UNOSOM II (maig del 1993). La seva missi era continuar els esforos per la distribuci d'ajut per essencialment restaurar la pau a Somlia.

Referncies.


Vegeu tamb.
 UNOSOM II;
 UNITAF;

Enllaos externs.
 United Nations Department of Peacekeeping UNOSOM;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345831" title="UNOSOM" nonfiltered="295" processed="289" dbindex="135295">


UNOSOM, desprs UNOSOM I, primera missi de l'ONU a Somlia (1992);
UNOSOM II, tercera missi de l'ONU (segona del mateix nom) a Somlia (1993-1995);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345832" title="Anmia de cllules falciformes" nonfiltered="296" processed="290" dbindex="135296">

L'anmia de cllules falciformes, o anmia drepanoctica, s una hemoglobinopatia, una malaltia que afecta l'hemoglobina, que s la protena que forma part dels glbuls vermells i s'encarrega del transport d'oxigen. 

s d'origen gentic i s causada per la substituci d'un aminocid en la seva conformaci; aix provoca que en una situaci de baixa tensi d'oxigen, l'hemoglobina es deforma i l'eritrcit adquireix una aparena d'una fal. Aquesta nova forma provoca dificultats pel que fa a la circulaci dels glbuls vermells, s'obstrueixen els vasos sanguinis i causen smptomes com, per exemple, dolor en les extremitats. Els glbuls vermells tamb tenen una vida ms curta i, a la vegada, aix provoca una anmia ja que no poden ser reemplaats a temps. 

Enllaos externs.

 MedPlus Diversos articles sobre l'anmia drepanoctica. ;
 Manual Merck: Captol 154: Anmies. ;
 EMedicine: emerg/26 ;
 C15.378.071.141.150.150 MeSH (Medical Subject Headings) ;
 ClinicalTrials.gov: Assaigs clnics sobre anmia drepanoctica ;
 Entrez. Enllaos sobre anmia drepanoctica. ;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345833" title="Canales" nonfiltered="297" processed="291" dbindex="135297">

Canales s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345834" title="Bajor" nonfiltered="298" processed="292" dbindex="135298">

Els bajorans sn una espcie humanoide de l'univers de la srie televisiva de ficci Star Trek. La seva primera aparici va ser a la srie Star Trek: La Nova Generaci i sn part integral de la srie Star Trek: Espai Profund 9.

Biologia.
Com moltes races en Star Trek, els bajorans sn d'aparena humana, tenint una caracterstica facial distintiva: arrugues en el nas entre els ulls. Malgrat la seva aparena humana, hi ha diverses diferncies biolgiques entre les dues espcies. Durant l'embars, les dones bajoranas sofreixen incontrolables d'estornuts en comptes dels vmits i les nusies. Les dones bajoranes gesten durant 5 mesos en comptes dels 9 mesos de les dones humanes, aix a causa d'una alta vascularitzaci entre el fetus i la mare. Durant l'alumbrament han d'estar extremadament relaxades, i senten molt poc o gens de dolor durant el procs.

Histria.
Els bajorans sn una de les espcies ms antigues de la galxia ja que el seu origen es remunta a fa ms d'un mili d'anys.

s caracterstica dels bajorans la seva espiritualitat, els Profetes, i en la seva cultura es poden trobar grans arquitectes, pintors, filsofs etc.

En el segle XXIV van sofrir l'ocupaci cardassiana i com conseqncia la seva cultura es va veure terriblemente retardada.

Cultura.
s tamb caracterstic dels bajorans utilitzar el cognom abans del nom i dur en les orelles uns cercles com smbol de la seva devoci espiritual.

Els bajorans creuen que les naus que entren en el forat de cuc sn guiades pels Profetes que es troben en el Centre Celestial, dintre del mateix forat.

Els oceans del seu planeta tenen una tonalitat verdosa i conten amb diverses llunes, entre elles Jeraddo.

Alguns dels seus ritus ms coneguts sn: els dies d'expiaci bajorans (festival en el qual es canta i resa), el cant bajor de la mort (funeral que dura dues hores) i el festival de la gratitud bajorana (de celebraci anual i amb una gran importncia social).


Bajorans famosos.

 Kira Nerys;
 Kai Opaka;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345836" title="Cantiveros" nonfiltered="299" processed="293" dbindex="135299">

Canales s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345837" title="Reserva marina" nonfiltered="300" processed="294" dbindex="135300">
Una reserva marina s una figura internacional de protecci de la natura adreada al medi mar. Amb aquesta finalitat, normalment s'hi impedeix o limita la pesca i altres activitats humanes.

Histria.
Durant la First World Conference on National Parks (I Conferncia Mundial sobre Parcs Nacionals) celebrada a Seattle del 30 de juny al 7 de juliol de 1962, l'objectiu de la qual era fomentar el desenvolupament dels parcs nacionals a escala mundial, es va arribar a la primera resoluci internacional a favor de protegir el medi mar. L'any 1987, al IV Congrs Mundial de la Natura que se celebr a Colorado Springs, s'acord la definici del terme "rea marina protegida" i s'establiren les bases de la conservaci del medi mar. Tot i aix, el 4 de gener de 1935 el president Roosevelt ja havia declarat la primera rea marina protegida del mn, el Fort Jefferson National Monument, a la costa de Florida, que el 1992 esdevingu Parc Nacional. Pel que fa a Europa, la primera reserva marina va ser el Parc Nacional Martim-Terrestre de Port-Cros, a Ieras, Frana), creat el 1963.

Pasos Catalans.
Des de l'any 1986 existeix la reserva marina de Tabarca, a Alacant. Des d'aleshores s'han declarat les reserves marines segents:
 El parc natural de les Illes Columbretes, a la costa de la Plana Alta (1988);
 La reserva marina de les Illes Medes, a L'Estartit (1990);
 El parc nacional de l'arxiplag de Cabrera, al sud de Mallorca (1991);
 La reserva marina del Cap de Sant Antoni, a la Marina Alta (1993);
 La reserva pesquera de Ses Negres (1993);
 Les illes d'Es Freus i Ses Salines de Formentera (1995);
 El parc natural del Cap de Creus (1998);
 Les reserves pesqueres de Menorca, la de S'Arenal Regana i la de la Masia Blanca (1999);
 El Parc natural de ses Salines, a Eivissa (2001);

Bibliografia.
 Enciclopdia Catalana;

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345838" title="Collado de Contreras" nonfiltered="301" processed="295" dbindex="135301">

Collado de Contreras s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

 Demografia .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345839" title="Constanzana" nonfiltered="302" processed="296" dbindex="135302">

Constanzana s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita amb els municipis de Jaraices, Cabezas de Alambre, Donjimeno, Cabizuela, Papatrigo, Narros de Salduea, Collado de Contreras, Fontiveros, Cantiveros, Bernuy-Zapardiel i Fuente el Sauz.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345840" title="Crespos" nonfiltered="303" processed="297" dbindex="135303">

Crespos s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345841" title="Kira Nerys" nonfiltered="304" processed="298" dbindex="135304">
La Major (i desprs Coronel) Kira Nerys s un personatge fictici de Star Trek: Deep Space Nine en l'univers de Star Trek interpretada per l'actriu Nana Visitor, s el segon d'abord desprs del capit Benjamin Sisko a l'estaci espacial Espai Profund 9.

Per costums bajoranes, el seu cognom, Kira, precedeix al seu nom, Nerys.

La histria del personatge afirma que Kira Nerys va nixer 2343, en la provncia de Dakhur, a Bajor, durant els 60 anys d'ocupaci cardassiana del planeta. Va ser educada en un campament de treball. La seva famlia eren membres de les castes d'artesans. Als 12 anys, Kira va ser reclutada a la resistncia de  Shakaar, part d'un moviment clandest que duu a terme atacs terroristes contra  militars cardassians i civils amb l'objectiu final de posar fi a l'ocupaci.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345844" title="UNITAF" nonfiltered="305" processed="299" dbindex="135305">
UNITAF fou el nom d'una missi de l'ONU a Somlia. El seu encrrec inicial fou el s de tots els mitjans necessaris per garantir la distribuci d'ajut humanitari que la missi UNOSOM (desprs coneguda com UNOSOM I) no podia complir.
 and is regarded as a success.

 Histria .

Degut a la guerra civil a Somlia incrementat desprs de la caiguda de Siad Barre el gener del 1991, la gana va comenar a fer estralls entre la poblaci civil (2,2 milions de persones en risc, i 1,5 en risc moderat, d'un total de 4,5 milions). Tres-centes mil persones haurien mort als primers mesos del 1992 i un mili havia abandonat el pas .

Les resolucions 733 i 746 del consell de seguretat i les negociacions diplomtiques no van aconseguir aturar la guerra; el mar del 1992 es va signar un alto el foc entre dos faccions principals delCongrs de la Somlia Unificada (Mahdi i Aydid) i aix va permetre iniciar l'operaci. La resoluci 751 del consell de seguretat determinava la presencia de 50 soldats de l'ONU a Somlia sota el nom de UNOSOM per vigilar l'alto el foc. Els combats per es van reprendre, els soldats de l'ONU foren atacats i els material d'ajut tamb, i la missi va esdevenir quasi be impossible de portar a terme. Els 3000 soldats que hi havien d'anar mai van arribar.. El novembre del 1992 Muhammad Farah Hassan Aydid va demanar la retirada dels soldats de pau.

El secretari general de l'ONU Boutros Boutros-Ghali va presentar algunes opcions al Consell de Seguretat, i va aconsellar fer una demostraci de fora ja que fallaven els esforos diplomtics. El captol VII de la Carta de les Nacions Unides permetia "acciones per aire, mar o terra que siguin necessries per mantenir o restaurar la pau i la seguretat internacional" i Boutros-Ghali pensava que era hora de fer s d'aquesta possibilitat.. Com que una intervenci requeria el consentiment de l'estat afectat, la invocaci del captol VII ho evitava ja que en aquest cas era responsabilitat del Secretari General. Per aix era difcil d'aplicar sota UNOSOM i va recomanar una fora important de intervenci autoritzada pel Consell de Seguretat, que havia de preparar el cam per la tornada d'un contingent de soldats de pau post - conflicte.

D'acord amb aix el Consell de Seguretat per unanimitat va adoptar el 3 de desembre del 1992 la resoluci 794, que permetia "usar tots els mitjans necessaris per establir el ms aviat possible un entorn segur per les operacions de distribuci de l'ajut humanitari a Somlia" i encarregava al secretari general i als estats membres de fer el necessari per portar a terme el mandat. El novembre de 1992 els Estats Units ja havia ofert liderar una fora internacional per assegurar la missi humanitria  i ara l'oferta era acceptada pel Consell de Seguretat de l'ONU. 

La fora va rebre el nom oficial de UNITAF i els americans la van batejar com "Restaurar l'Esperana" (4 de desembre). Se li encarregava formalment la tasca de la UNOSOM per aquesta, que tamb tenia una missi de buscar un acord de pau, quedava preparada per quan UNITAF acabs la seva tasca. . Els primers soldats d'UNITAF, americans, van desembarcar a les platges de Mogadiscio, el 9 de desembre del 1992.

UNITAF tenia forces de 24 pasos, un total de 37.000 homes, per el gruix essencial era americ (25000). Altres pasos foren  Australia, Blgica, Botswana, Canad, Egipte, Frana, Alemanya, Grcia, ndia, Itlia, Kuwait, Marroc, Nova Zelanda, Nigria, Noruega, Pakistan, Arbia Saudita, Espanya, Sucia, Tunsia, Turquia, Emirats rabs Units, el Regne Unit i Zimbabwe.. El comandament era americ. 

Els americans van assegurar immediatament Mogadiscio amb el port i aeroport i l'aeroport de Baidoa i el port de Kismaayo.
Durant la missi els italians foren acusat de subornar senyors de la guerra per mantenir la pau i el francesos d'un s exagerat de la fora per desarmar milcies 

Inicialment aquesta fora va assegurar la distribuci d'ajut humanitari. Algunes faccions van acceptar entrar en les negociacions i es va iniciar la Conferncia Nacional de Reconciliaci de Somlia que va portar a un acord el 27 de mar de 1993, signat a Addis Abeba, entre 14 faccions que van acceptar deixar les seves armes a UNITAF i UNOSOM,  per que no va tenir cap efecte prctic en el final dels combats ja que ms tard aquestos es van reprendre.

La missi era repartir l'ajut humanitari i aquesta part fou vista com un xit  i aix ho va confirmar Boutros-Ghali . Passada l'emergncia humanitria ara era l'hora dels negociadors. El dia abans de l'acord d'Addis Abeba, es a dir el dia 26 de mar de 1993, el Consell de Seguretat de l'ONU va adoptar la resoluci 814 que transferia el poder d'UNITAF a UNOSOM II, a la que s'encarregava continuar els esforos per la distribuci d'ajut per essencialment restaurar la pau a Somlia, i s'hi afegia la reconstrucci de l'estat, restaurar la seva economia i institucions poltiques i socials i establir la democrcia.. El secretari general de l'ONU reconeixia no obstant que un entorn segur encara no s'havia establert  i que no hi havia govern estatal ni governs locals o forces de seguretat . La resoluci del Consell de Seguretat 837 del 26 de mar de 1993 posava en marxa UNOSOM II.

El 3 de maig de 1993 UNOSOM II va assolir oficialment el comandament i el 4 de maig de 1993 la responsabilitat de les operacions. UNITAF va quedar dissolta aquest dia.

Notes.


Enllaos externs.
UN Department of Peacekeeping: UNOSOM 1;
UN Department of Peacekeeping: UNOSOM 2;
Global Security on Operation Restore Hope;
 Cronologia de la Operaci  "Restaurar l'Experana";







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345847" title="Serra del Sit" nonfiltered="306" processed="300" dbindex="135306">

La Serra del Sit s una serra de la provncia d'Alacant, situada entre els municipis de Petrer, Montfort, Castalla i Agost. A grans trets, es pot dir que conforma un masss amb forma de mitja lluna, en els extrems de la qual trobem els dos cims de la serra: la Cadira o Penya del Sit (que sembla tenir la forma d'una cadira de muntar a cavall), de 1.127 m, i El Sit a una altura de 1.104 m, que fa de frontera amb Montfort.

El nom de Sit, li ve per les llegendes que hi ha en la zona sobre les fetes per aquestes terres del mtic personatge conegut com a tal, Rodrigo Daz de Vivar.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345848" title="Donjimeno" nonfiltered="307" processed="301" dbindex="135307">

Donjimeno s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345849" title="Eduard Mart i Teixidor" nonfiltered="308" processed="302" dbindex="135308">
Eduard Mart i Teixidor (Sabadell, Valls Occidental, 19 de febrer de 1925   30 de desembre de 1998) fou un compositor de sardanes i canons populars.

Les seves primeres sardanes compostes entre el 1947 i el 1952, amb la collaboraci de Narcs Pauls, no varen obtenir gaire ress. Per qestions laborals va haver de reduir molt la seva dedicaci fins als anys 70, poca en qu va destacar considerablement com a conseqncia d'una srie de guardons que va obtenir grcies a un estil formalment equilibrat i harmnicament ric que s'amollaven al patr de la sardana de l'poca.

 Referncies .
 Carles Riera, Josep Maria Serracant, Josep Ventura Diccionari d'autors de sardanes i de msica per a cobla Girona: SOM, 2002;

Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345851" title="Ludovico Scarfiotti" nonfiltered="309" processed="303" dbindex="135309">
 Ludovico Scarfiotti  va ser un  pilot de curses automobilstiques itali que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Va nixer el 18 d'octubre del 1933 a Tor, Itlia i va morir en un accident a una cursa prop de Berchtesgaden, Alemanya  el 8 de juny del 1968.



 A la F1 .

Ludovico Scarfiotti va debutar a la tercera cursa de la temporada 1963 (la catorzena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 23 de juny del 1963 el GP dels Pasos Baixos al circuit de Zandvoort.

Va participar a un total de dotze proves puntuables pel campionat de la F1, disputades en sis temporades consecutives (1963-1968) assolint una victria al Gran Premi d'Itlia del 1966 i sumant un total de disset punts pel campionat del mn de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .





 Resum .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345852" title="Donvidas" nonfiltered="310" processed="304" dbindex="135310">

Donvidas s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345854" title="Castell de Boltanya" nonfiltered="311" processed="305" dbindex="135311">
 

El castell de Boltanya (tamb anomenat Castell dels Comtes de Sobrarb, ja que no va ser en cap moment de la seva existncia la residncia oficial dels senyors del Comtat de Sobrarb) s una fortalesa construda pels sarrans de Sobrarb per defensar el Vall de l'Ara dels cristians durant la Reconquesta. Va anar un basti molt important per la seva ubicaci estratgica i per la importncia de la vila de Boltanya, la qual s'estenia des de temps romans per les faldilles de la muntanya on hi ha el castell.

De l'poca de domini musulm se saben poques coses a part de qu els califes de Al-Andalus consideraven el castell de gran inters per a la defensa d'aquesta part de la frontera, motiu pel qual el califa Abd al-Rahman III va nomenar a Amrus ibn Muhammad governador del mateix. Malgrat que no es coneix massa b la reconquesta de la plaa de Boltanya per part de les tropes cristianes, s que sabem que l'any 941 el rei de Pamplona Garcia II Sanxes I comptava amb la vila entre les seves possessions a Sobrarb.

El segle segent, sota el regnat de San III de Navarra El Gran, la plaa de Boltanya va ser governada pel seu nebot Gimeno Garcs (des de 1028 fins a 1031) i per Sancho Galndez (1036-1080), ja sota el regnat de Ramir I d'Arag. Aquestes dades donen compte de la importncia estratgica de la vila durant els primers anys de la reconquesta al Comtat de Sobrarb.



Ja en el segle XII, i a diferncia de l'anterior, Boltanya perd importncia a favor d'Ansa, de forma especialment accentuada desprs de la firma de la Carta Puebla per part de Alfons I El Batallador l'any 1124. Els segles posteriors van veure la reducci dels privilegis de Boltanya, arribant a ser assimilada per la d'Ansa com a simple llogarret (en termes jurdics) dependent d'aquesta, sense furs o drets municipals propis.

No va anar fins i tot 1430, quan Juan de Bardaj va ostentar el ttol de Senyoria de Boltanya, per donada l'oposici dels infanons del lloc, el rei Alfons el Magnnim va revocar la concessi de furs a la vila, retornant totes les potestats d'aquesta a la Corona d'Arag. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345856" title="Antonio Torres Salvador" nonfiltered="312" processed="306" dbindex="135312">
Antonio Torres Salvador (Huneja, provncia de Granada, 1954) s un poltic i educador valenci d'origen andals. Estudi Filologia Hispnica a la Universitat d'Alacant i fou professor d'institut a Carrs (Elx). Ingress en el PSPV-PSOE, partit amb el que a les eleccions municipals de 1979 fou escollit regidor a l'ajuntament d'Elx, secretari de poltica institucional al Baix Vinalop i diputat per la provncia d'Alacant a les eleccions generals espanyoles de 1979. Com que tenia 24 anys, fou el diputat ms jove de la histria de les Cambres.

El 1980 fou escollit secretari general de la UGT d'Elx i el 1981 dimit del seu esc per haver estat expulsat del partit a causa de diverses disputes internes del partit a Elx. Poc desprs fou readms i el 1991 fou nomenat director general de Serveis Socials de la Conselleria de Treball i Seguretat Social de la Generalitat Valenciana. Tamb ha estat diputat per la provncia d'Alacant a les eleccions a les Corts Valencianes de 1999, 2003 i 2007. 

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345857" title="Orito" nonfiltered="313" processed="307" dbindex="135313">
Orito s una pedania del municipi de Montfort, situat a la comarca del Vinalop Mitj de la (Provncia d'Alacant. Compta amb 130 habitants (INE 2005). Es troba a 5 km de Monfort i a 25 d'Alacant per la N-330.  

 Patrimoni Histric .
 Ermita de l'Aparici . 
L'Ermita de l'Aparici s un dels llocs ms emblemtics d'Orito, ja que, segons la tradici, va ser el lloc exacte on es va produir el miracle de l'aparici del Santssim Sacrament a Sant Pasqual, quan pasturava les seues ovelles en les Serres de Montfort. Per a recordar tal miracle es va construir en el segle XVII aquesta Ermita. 

 Convent-Santuari de Ntra. Sra. d'Orito . 

Desprs de la reconquesta, en el segle XIII i la posterior adhesi d'Alacant i l'actual provncia a la Corona d'Arag, la comarca s repoblada per aragonesos i catalans, que van fundar ac un convent de l'Ordre de la Merc, en el qual convivien monjos i monges. Ms tard, sobre l'any 1555, es va trobar la talla de la Verge d'Orito, de tan sols 42 millmetres, convertida avui en un dels smbols ms reconeguts de la pedania. 

El 1562 els franciscans van fundar una congregaci en l'abandonat Convent de la Nativitat, on a l'any segent ingressaria com frare Sant Pasqual. La construcci-reforma del convent va quedar acabada el 1607. En l'actualitat est regentat pels Germans Caputxins, que s'encarreguen, entre altres coses, de la conservaci dels citats enclavaments.



 Cova de Sant Pasqual Baylon .
La Cova de Sant Pasqual Baylon est situada en la faldilla de la Serra de les guiles, a dos km aproximadament de la poblaci. Anteriorment, aquesta cova havia estat refugi de pastors davant el mal temps. Va ser desprs de la beatificaci del sant quan s'hi va anomenar Cova de Sant Pasqual. Cada 17 de maig se celebra el Romiatge de Sant Pasqual  en la qual intervenen milers de pelegrins procedents principalment de la Vega Baixa, Almeria i provncies de La Manxa. s el lloc ms popular de la devoci al sant.

Es compon de dues habitacions, una on es troba la talla en fusta policromada del sant, aix com totes les peces dels pelegrins i altra (crematori) situada un poc ms baix i utilitzada per a posar les tradicionals veles al sant.

El Romiatge mana escalar a peu l'empinada costa que accedeix a la cova, des de la qual es pot observar una bella panormica de la Vall del Vinalop Mitj i la costa alacantina, encara que tamb es pot accedir en autombil, on hi ha habilitats uns aparcaments especials i zones d'acampada. Es pot observar un monument a Sant Pasqual (de sis m. d'alada) de pedra calcria (dels escultors Mir i Ruaja), fidel reproducci de la qual trobarem en l'interior de la cova. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345859" title="Jaime Lamo de Espinosa Michels de Champourcin" nonfiltered="314" processed="308" dbindex="135314">
Jaime Lamo de Espinosa Michels de Champourcin (Madrid, 1941) s un economista i poltic madrileny. El seu pare, Enrique Lamo de Espinosa, era originari de Requena i fou procurador en Corts Espanyoles durant el franquisme. Es llicenci en economia i enginyeria agrnoma a la Universitat Politcnica de Madrid. Va obtenir la ctedra d'economia a l'Escola d'Enginyers Agrnoms de la Universitat de Valncia i en els darrers anys del franquisme va ocupar alguns crrecs pblics: subcomissari del Pla de Desenvolument el 1973, director general d'indstries alimentries el 1974 i subsecretari d'agricultura el 1976.

Convenut per Fernando Abril Martorell, va ingressar en la UCD el 1977, i amb aquest partit fou nomenat vicepresident tercer el 1977 i escollit diputat per la provncia de Castell a les eleccions generals espanyoles de 1979. Tamb fou ministre d'agricultura amb Adolfo Surez i Leopoldo Calvo Sotelo de febrer de 1978 fins el 2 de desembre de 1981, i ministre adjunt a la Presidncia d'aleshores fins a juliol de 1982.

Desprs de l'ensulsiada de la UCD a les eleccions generals espanyoles de 1982 es retir de la poltica activa. El 1986 va ingressar al Partit Liberal, per es don de baixa poc desprs. El 1987 fou reconegut XIII Marqus de Mirasol i XV bar de Frignani i Frignestani. El 1991 fou nomenat Catedrtic Jean Monet de la Uni Europea. El 1995 fou nomenat assessor del President de la Generalitat Valenciana. Tamb ha estat membre del consell d'administraci de diverses empreses i membre del consell social de la Universitat Jaume I de Castell

 Obres .
 La dcada perdida: 1985-96 (la agricultura espaola en la UE) (1998);
 El sistema de cuotas lcteas (amb Ramn Tamames i Carlos Buxad, 1996);
 La nueva poltica agraria comn (1998) ;
 Agricultura sostenible (1999);

 Enllaos externs .
 Biografia;
 Currculum;
 Biografies de poltics valencians;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345861" title="UNOSOM II" nonfiltered="315" processed="309" dbindex="135315">
UNOSOM II (Operaci de les Nacions Unides a Somlia/United Nations Operation in Somalia) fou la segona fase de la operaci de l'ONU  a Somlia. Va estar activa entre mar del 1993 (oficialment el 3/4 de maig va agafar el control) fins el 3 de mar de 1995. Va substituir a la UNITAF, que al seu torn havia substitut a UNOSOM I.

 Antecedents .

La missi de UNITAF era repartir l'ajut humanitari i aquesta tasca fou vista com un xit  i aix ho va confirmar el secretari general de l'ONU Boutros Boutros-Ghali . Passada l'emergncia humanitria ara era l'hora dels negociadors. El dia abans de l'acord d'Addis Abeba entre faccions, es a dir el dia 26 de mar de 1993, el Consell de Seguretat de l'ONU va adoptar la resoluci 814 que transferia el poder d'UNITAF a UNOSOM II, a la que s'encarregava continuar els esforos per la distribuci d'ajut per essencialment restaurar la pau a Somlia, i s'hi afegia la reconstrucci de l'estat, restaurar la seva economia i institucions poltiques i socials i establir la democrcia.. El secretari general de l'ONU Boutros-Ghali reconeixia no obstant que un entorn segur encara no s'havia establert  i que no hi havia govern estatal ni governs locals o forces de seguretat . La resoluci del Consell de Seguretat 837 del 26 de mar de 1993 posava en marxa UNOSOM II.

El 3 de maig de 1993 UNOSOM II va assolir oficialment el comandament i el 4 de maig de 1993 la responsabilitat de les operacions. UNITAF va quedar dissolta aquest dia.

UNOSOM II en marxa.




L'objectiu de UNOSOM II era implementar l'acord de les faccions que establiria un govern federal amb 18 regions, i desarmar a les milcies restaurant les infraestructures.

A UNOSOM  II, que disposava de 28000 soldats, participaven Alemanya, Arbia Saudita, Australia, ustria, Bangladesh, Blgica, Botswana, Canad, Corea del Sud,  Egipte, Emirats rabs Units, Espanya, Estats Units, Fiji, Finlndia, Frana,  Grcia, ndia, Indonsia, Irlanda,  Itlia, Kuwait, Jordnia, Malisia, Marroc, Nepal, Nova Zelanda, Nigria, Noruega, Pakistan, el Regne Unit, Romania, Sucia, Tunsia, Turquia, Txquia, i Zimbabwe.

El 5 de juny del 1993, soldats pakistanesos en nombre de 24 foren assassinats per les milcies del general Muhammad Farah Hassan Aydid, el ms poders dels senyors de la guerra . El 12 de juny les tropes americanes van comenar a atacar punts controlats per Aydid, fins el 16 de juny. El 19 de juny es va oferir una recompensa de 25000$ per Aydid o informaci que permets detenir-lo. La busca d'Aydid va marcar gran part de l'actuaci de UNOSOM II. l'actuaci de les forces de l'ONU causava vctimes civils i provocava la hostilitat de la poblaci  . El 12 de juliol de 1993 una casa on es reunien caps de clan fou atacada pels americans amb helicpters i algun edificis de l'entorn foren tamb destruts morint molts somalis. Els periodistes que hi van anar foren amenaats per la multitud. En les segents setmanes diversos soldats americans van morir o van ser ferits. 


Els americans perdien suport i els senyors de la guerra els guanyaven. Cada dia controlaven major part de Mogadiscio. El prestigi d'Aydid va crixer al no ser capturat i la milcia va apujar els seus efectius. Itlia va criticar els mtodes americans
 . El 9 d'agost es va desplegar una fora de intervenci especialitzada (que no estava sota control de l'ONU) per fer operacions ms agressives. La recerca d'Aydid va culminar el 3 i 4 d'octubre de 1993 amb l'anomenada batalla de Mogadiscio (primera) en la que van morir 18 soldats americans i 73 ms van ser ferits (el que feia pujar las baixes americanes entre ferits i morts a ms de 100 des del inici de l'operaci). El somalis van tenir entre 500 i 1000 morts civils i militars. La fora de intervenci fou rescatada per la X divisi de muntanya ajudats per soldats malais i pakistanesos.

L'opini publica americana es va girar en contra de la missi, i el president Bill Clinton va decidir retirar les forces americanes ficant la data mxima del 31 de mar de 1994. Alguns altres estats com Blgica, Frana i Sucia van seguir l'exemple per no van fixar data.

A comenament del 1994 el Consell de Seguretat va fixar el lmit de la missi al 3 de mar de 1995. En aquest temps l'ONU va buscar desesperadament un acord de pau, pero algunes faccions no hi van voler participar i altres no hi mostraren inters i les reunions convocades es van posposar una i altra vegada

El 3 de mar de 1995 UNOSOM II va quedar dissolta amb la sortida del darrer soldat.  La guerra es va reprendre.

Notes.


Vegeu tamb.
 UNITAF;
 UNOSOM I;

Enllaos externs.
 pgina de UNOSOM I;
 UN pgina de UNOSOM II;
 Resum de la intervenci americana a Somlia;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345862" title="Salvador Brotons i Soler" nonfiltered="316" processed="310" dbindex="135316">
Salvador Brotons i Soler (Barcelona, 17 de juliol de 1959) s un compositor i director d'orquestra catal. Actualment s el director titular de la Banda Municipal de Barcelona.

Estudi flauta amb el seu pare, i realitz els estudis musicals al Conservatori de Msica de Barcelona aconseguint els ttols superiors de flauta, composici i direcci d'orquestra. Els seus mestres foren Antoni Ros-Marb, Xavier Montsalvatge i Manuel Oltra. Va ser primer flauta de l'Orquestra del Gran Teatre del Liceu (1977-1985) i de l'Orquestra Ciutat de Barcelona (1981-1985).

L'any 1983 va rebre el premi Ciutat de Barcelona per la primera de les seves simfonies. Ha escrit una altra simfonia, Resplendor, un quartet, una sonata per a viola i altres peces de cambra. El 1987 fou nomenat director de l'orquestra de la universitat de Portland, als Estats Units, on resid fins al 1997. 

Ha estat assistent de l'orquestra simfnica de la Florida State University (1986-87), director titular de la Oregon Sinfonietta (1990-93) i de la Mittleman Jewish Community Orchestra (1989-91), i de l'orquestra de la Portland State University (1987-1997), universitat on tamb va ensenyar contrapunt, direcci d'orquestra, literatura, i histria de la msica.  

Des de l'any 1991 als EEUU s el director titular de la Vancouver Symphony Orchestra (Estat de Washington) al front de la qual ha estat distingit amb el premi "Arts Council" atorgat pel Clark County i la ciutat de Vancouver. En el nostre pas ha estat el director titular de l'Orquestra Simfnica del Valls (1998-2002) i de l'Orquestra Simfnica de les Illes Balears  (1998-2001). Tamb exerceix de professor de direcci d'orquestra i composici a l'Escola Superior de Msica de Catalunya (ESMUC).

Entre les seves composicions destaquen l'pera en dos actes Reverend Everyman (Florida State University, 1989), Sonata da Concerto  per a trompeta i banda (University of Wyoming, 1992), Conmemorativa  per a orquestra (Orquestra RTVE, 1995), Concert de flauta i orquestra (Conferenza dil Mediterraneo, Siclia-Itlia, 1997), l'opereta en dos actes Abans del Silenci (Generalitat de Catalunya, 1998), Concert per a guitarra i orquestra (Fundaci Cervantes de Varsvia, 1999), Essentia Vitae (University of Arizona, 2000), el Septet Prada 1950 (Festival Pau Casals a Prada, Frana 2000), Oda a Verdaguer (Ajuntament de Vic 2001) i l'pera per a nens El mercader dels somnis (UNICEF 2002).

Tamb ha composat diverses sardanes: Port de la Selva (1979), Amunt (1978), Les encaixades (premiada en la XII Nit de la Sardana amb el Premi Joventut 1983), Synera, Germanor (1990), Atlanta 96 premiada i estrenada a l'inici dels Jocs Olmpics 1996.

 Referncies .
 Carles Riera, Josep Maria Serracant, Josep Ventura Diccionari d'autors de sardanes i de msica per a cobla Girona: SOM, 2002;

Enllaos externs.
Pgina del compositor;
Llista de sardanes a Sardanista.cat;
Biografia a Clivis;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345864" title="Henri Alexis Brialmont" nonfiltered="317" processed="311" dbindex="135317">
Henri Alexis Brialmont (nascut 25 de maig de 1821 a Maagdenberg aprop de Venlo a l'aleshores Regne Unit dels Pasos Baixos i mort el 21 de juliol de 1903 a Sint-Joost-ten-Node (Blgica) era un general belga, un arquitecte militar i l'autor de moltes obres sobre l'enginyeria militar. Era el fill del general Mathieu Brialmont.

Brialmont va estudiar a l'Ecole Militaire Royale (trad.: Escola militar reial) de Brusselles i el 1843 va esdevenir lloctinent al cos d'enginyeria militar de l'exrcit belga. El 1847 el van promoure primer lloctinent i secretari del ministre de la guerra Pierre Chazal. A aquesta poca va publicar un pamflet contra al moviment pacifista dels Amis de la paix (trad.: amics de la pau), intitulat loge de la guerre (trad.: Elogi de la guerra). L'xit d'aquesta obra i del seu successor Considerations politiques et militaires sur la Belgique li van valdre l'orde militar belga superior: l'Ordre de Lopold-Leopoldsorde.

Va deixar la funci de secretari quan el seu pare Mathieu va esdevenir ministre de la guerra al 1850 per aix no va gaire aturar el seu ascens. El 1855 entrara com capit a l'estat major, el 1861 va esdevenir major i el 1864 coronel tinent. El 1868 va esdevenir director de les operacions militars del ministeri de la guerra.

La seva primera operaci major commen al 1857 quan disseny la posici fortificada d'Anvers: va deixar el concepte dels bastions tipus Vauban per a inspirar-se dels forts poligonals construts al territoris nous adquirides per Prssia desprs del 1815: Coblena, Germersheim, Knigsberg i Minden i tamb a Rastadt a Baden-Wurtemberg.

Al 1883 va ajudar el govern de Romania per a desenvolupar un plan de defensa de la capital  de Bucarest i de les fronteres. Aix no va gaire agradar l'Imperi austrohongars i l'estat belga va revocar-lo del servei actiu fins que les tensions internacionals van tranquillitzar-se. Ja al 1884 va tornar al servei actiu i va disenyar les posicions fortificades de Lieja i de Namur, les quals es consideren com l'obra poliorctica major de Brialmont. El seu talent va encontrar un reconeixement internacional: Sussa, Bulgria i Turquia van domanar-li consell per a la seva defensa. L'Estat independent de Congo, propietat privada del rei Leopold II, li va demanar de disenyar el fort de Shinkakasa a Boma per a defensar l'embocadura del riu Congo.  

Tot i aix, en no respectar el pressupost per a les obres de Namur i de Lieja, el parlament va obligar-lo a jubilar-se el 1892. Poc desprs va esdevenir diputat per al partit liberal.

Henri Alexis Brialmont que molts consideren com el Vauban belga, va morir el 21 de juliol de 1903 a Sint-Joost-ten-Node aprop de Brusselles.
 Bibliogafia .
loge de la guerre ou rfutation des doctrines des Amis de la paix. Brusselles (1849);
De la guerre, de l'arme et de la garde civique. Brusselles (1850);
Considrations politiques et militaires sur la Belgique. 3 toms, Brusselles (1851-52);
Prcis d'art militaire. 4 toms, Brusselles 1851);
Histoire du duc de Wellington. Toms I, II et III. Pars - Brusselles, Tardieu - Guyot et Stapleaux fils, (1856-57). ;
Trait de fortification polygonale. Brusselles (1869);
Situation militaire de la Belgique: situation militaire de la Meuse. Brusselles (1882);
La dfense des tats et la fortification  la fin du 19e sicle. Brusselles (1895);














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345865" title="Benjamn Casa Bernal" nonfiltered="318" processed="312" dbindex="135318">
Benjamn Casa Bernal (Castell de la Plana, 1931 - 2005) fou un poltic valenci. Es llicenci en dret i treball com advocat molts anys. En els darrers anys del franquisme fund una associaci poltica integrada per demcrates independents. L'octubre de 1977 ingress a la UCD, partit amb el que fou escollit diputat per la provncia de Castell a les eleccions generals espanyoles de 1979. Desprs de l'ensulsiada del partit el 1982, i arran l'anomenada operaci Roca, es va aproximar a Miquel Roca i Junyent i Antonio Garrigues Walker, de manera que a les eleccions generals espanyoles de 1986 fou cap de llista per Castell a les files del Partit Reformista Democrtic (PRD), per no fou escollit. Desprs d'aquest fracs, abandon la vida poltica i es dedic al sector empresarial, on fou fundador de les empreses Porcelanosa i Esmalglass.

 Enllaos externs .
 Obituari a El Peridico Mediterrneo;
 Biografies de poltics valencians;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345867" title="Frans Verbeeck" nonfiltered="319" processed="313" dbindex="135319">

Frans Verbeeck (Langdorp, 13 de juny de 1941) va ser un ciclista belga, que fou professional entre 1963 i 1977, amb l'excepci del 1967 quan no va crrer en tot l'any. Durant aquests anys aconsegu ms de 150 victries, moltes d'elles en critriums i altres curses d'un sol dia, sent els seus xits esportius ms destacats el Campionat de Blgica en ruta de 1973, la Fletxa Valona de 1974, l'Amstel Gold Race de 1971, l'Omloop Het Volk, el 1970 i 1972 i la Volta a Luxemburg de 1975 i 1976. A les grans voltes no destac especialment, sent la 15a posici a la Volta a Espanya 1965 la millor posici aconseguida en una d'elles. 

 Palmars .
1969;
 1r del Gran Premi Jef Scherens ;
1970;
 1r de l'Omloop Het Volk;
 1r del Tour de l'Oise i vencedor d'una etapa;
 1r del Gran Premi Jef Scherens ;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Blgica;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Luxemburg;
1971;
 1r a l'Amstel Gold Race;
 Vencedor de 2 etapes dels Quatre dies de Dunkerque;
 Vencedor de 4 etapes de la Volta a Luxemburg i 1r de la classificaci per punts;
1972;
 1r de l'Omloop Het Volk;
 1r del Tour de l'Alt Var;
 Vencedor de 3 etapes del Tour del Nord;
 Vencedor de 2 etapes de la Volta a Blgica i 1r de la classificaci per punts;
 Vencedor d'una etapa del Critrium del Dauphin Libr;
1973;
 Campi de Blgica de ciclisme en ruta;
 Vencedor d'una etapa de la Tirreno-Adriatico;
 Vencedor d'una etapa dels Quatre dies de Dunkerque;
 Vencedor d'una etapa del Critrium del Dauphin Libr;
1974;
 1r a la Fletxa Valona;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Blgica;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Luxemburg;
1975;
 1r de la Volta a Luxemburg i vencedor d'una etapa;
 1r del Grand Prix E3 ;
1976;
 1r de la Volta a Luxemburg i vencedor de dues etapes;
 1r del Gran Premi de d'Escaut;
 1r del Gran Premi Jef Scherens;
 Vencedor d'una etepa del Tour del Mediterrani;
1977;
 1r de la Fletxa brabanona;

Resultats al Tour de Frana.
 1964. Abandona (9a etapa);
 1972. 16 de la classificaci general;
 1973. Abandona (13a etapa);

Resultats a la Volta a Espanya.
1965. 15 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Palmars de Frans Verbeeck a memoire-du-cyclisme.net ;
Fitxa i biografia de Frans Verbeeck a museociclismo.it ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345868" title="Batalla de Bandiradley" nonfiltered="320" processed="314" dbindex="135320">

La batalla de Bandiradley fou un combat de la guerra civil de Somlia, entre les forces de intervenci de Etipia, les forces de l'estat de Galmudug (dirigides pel coronel Abdi Qeybdid, escollit cap de la milcia local) i les de l'estat de Puntland (dirigides personalment pel president Mohamud Muse Hersi, lies Adde), d'un costat, i les milcies de la Uni de Corts Islmiques de Somlia (dirigides per Mohamed Mohamud Agaweine) de l'altra. 

Es va lliurar a l'entorn de la ciutat de Bandiraley (ocupada per les Corts el 12 de novembre del 2006). Els islamites amenaaven Galkacyo, ciutat compartida entre Puntland i Galmudug. Els etops van enviar forces de terra i al menys vuit tancs. La batalla es va iniciar el 23 de desembre del 2006 quan els aliats van atacar als islamistes a Bandiradley; desprs de dos dies de lluita els milicians islamistes es van retirar cap al districte d'Adado, a la regi de Galguduud, el 25 de desembre.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345874" title="Felipe Guardiola Selles" nonfiltered="321" processed="315" dbindex="135321">
Felipe Guardiola Selles (Valncia, 1951) s un advocat i poltic valenci. Es llicenci en dret i treball com a advocat laboralista a Castell i a Valncia. Inicialment milit en el Partido Socialista Popular d'Enrique Tierno Galvn, per el 1978 ingress al PSOE amb la resta del partit. Fou escollit diputat per la provncia de Castell a les eleccions generals espanyoles de 1979 i 1982 i com a secretari de poltica autonmica del PSPV-PSOE, fou el primer parlamentari socialista que defens l'entrada d'Espanya a l'OTAN i form part de la comissi redactora de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana. Form part del Consell del Pas Valenci i fou conseller d'interior del govern preautonmic d'Enric Monsons Domingo entre setembre de 1981 i novembre de 1982 i vicepresident de la comissi mixta de traspassos Estat-Generalitat Valenciana (1982-1985).

Fou escollit diputat per Castell a les eleccions a les Corts Valencianes de 1983 i 1987, on va ocupar la Conselleria de Governaci del govern de Joan Lerma de 1983 a juliol de 1985 i la presidncia del grup parlamentari socialista el 1987-1991. Tamb fou senador designat per la Comunitat Autnoma de 1989 a 1993. El 1996 va rebre del Govern Valenci el va distingir amb l'Alta Distinci de la Generalitat Valenciana. Des de 1987 s membre de la Junta de Govern de la Cort d'Arbitratge de Valncia, amb seu en la Cambra de Comer, Indstria i Navegaci de Valncia. El 1999 abandon la poltica activa i torn a exercir com a advocat.







 Enllaos externs .
 Biografies de poltics valencians;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345882" title="Gefit" nonfiltered="322" processed="316" dbindex="135322">
Un gefit s una planta amb estructures perdurables que passa l'estaci desfavorable sota terra.

Segons el tipus d'estructura perdurable que presenta, es pot classificar com a gefit bulbs (amb bulbs), rizomats (amb rizoma) i tubers (amb tubercle). Algunes espcies conreades d's alimentari, com la patata, la ceba, la pastanaga, el nap o el moniato, sn gefits, i la part que se n'aprofita s l'rgan subterrani on la planta acumula reserves per la temporada segent. El gefit s una forma biolgica i constitueix una de les formes vitals de Raunkjaer.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345883" title="Estaci de Gandia" nonfiltered="323" processed="317" dbindex="135323">





L'estaci intermodal de Gandia d'Adif est situada al nord del nucli urb de la capital de la comarca de la Safor. Aquesta disposa de serveis de la lnia C-1 de Rodalies Valncia de Renfe, i funciona d'intercanviador amb l'estaci d'autobusos integrada dins de la de ferrocarril.

L'estaci consta de 2 nivells. Al primer hi les taquilles i diferents botigues destacant la cafeteria, i al nivell inferior hi ha les andanes que tenen un total de 2 vies.

Serveis Ferroviaris.

Rodalies Valncia.




Vegeu tamb.
Rodalies Valncia;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345884" title="Francisco Javier Sanz Fernndez" nonfiltered="324" processed="318" dbindex="135324">
Francisco Javier Sanz Fernndez (Valncia, 1949) s un poltic valenci. Estudi enginyeria agrnoma a la Universitat Politcnica de Valncia i fou catedrtic de Tecnologia dels Aliments a la Universitat Politcnica de Valncia. El 1976 es va afiliar al PSOE i a la UGT i fou candidat per la provncia de Valncia a les eleccions generals espanyoles de 1977, per no fou escollit. S fou escollit, per, a les de 1979 i 1982. Posteriorment fou diputat al Parlament Europeu pel PSOE del 1987 al 1999. Posteriorment ha estat membre del Consell Social Valenci i el 2004-2005 fou rector en funcions de la Universitat Politcnica de Valncia.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;
 Notcia del nomenament de rector;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345885" title="Bar-le-Duc" nonfiltered="325" processed="319" dbindex="135325">


Bar-le-Duc s una localitat i comuna  de l'este de Frana, situada al departament de Mosa, a la regi de Lorena. s la localitat natal d'Antoni de Lorena, duc de Lorena, i del president de la Repblica Raymond Poincar.

 Demografia .




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345887" title="Atletisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1900 - Salt d'alada homes" nonfiltered="326" processed="320" dbindex="135327">

El salt d'alada mascul va ser una de les proves d'atletisme que es va dur a terme als Jocs Olmpics de Pars de 1900. El salt d'alada es va disputar el 15 de juliol de 1900 i en ella hi prengueren part vuit atletes representants de set pasos. 

Medallistes.



Rcords.
 Aquests eren els rcords del mn i olmpic que hi havia abans de la celebraci dels Jocs Olmpics de 1900.



(*) no oficial

Irving Baxter va superar el Rcord Olmpic dues vegades. Primer va saltar 1,85 metres i poc desprs super la seva marca, deixant el rcord en 1,90 metres.

Resultats.

Baxter va guanyar fcilment, en superar 1,80 i 1,90 metres. Quedant ell sol a la competici, intent superar el rcord del mn, establert en aquells moments en 1,97 cm, per sense sort en cap dels tres intents. 



Referncies.
 Comit Olmpic Internacional.
 De Wael, Herman. Herman's Full Olympians: "Athletics 1900".  Accs 18 de mar de 2006. Consultable a Herman's Full Olympians: "Athletics 1900".
 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345889" title="Estaci de Xtiva (ferrocarril)" nonfiltered="327" processed="321" dbindex="135328">








L'estaci de tren de Xtiva d'Adif est situada al nord-oest del nucli urb de la capital de la comarca de la Costera. Aquesta disposa de serveis de la lnia C-2 de Rodalies Valncia, a ms de la L1, L3, L4 de Regionals, tots  de Renfe.

L'estaci consta de un edifici arran de terra que dna accs a les vies.

Serveis Ferroviaris.



Vegeu tamb.
Rodalies Valncia;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345890" title="Vicent Ruiz Monrabal" nonfiltered="328" processed="322" dbindex="135329">
Vicent Ruiz Monrabal (Sedav, 1936) s una advocat i poltic valenci. Es llicenci en dret per la Universitat de Valncia, on fou milit a les joventuts d'Acci Catlica i president de les Joventuts Agrcoles i Rurals Catliques (JARC). El 1962 form part del grup seglar de caire democristi Proesa, dirigit per Salvador Snchez Tern, que contact a la Uni Democrtica de Catalunya i el 1967 fund la Uni Democrtica del Pas Valenci (UDPV), del que en fou secretari general. Tamb fou president de la Federaci de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana el 1973-1976.

Es va presentar a les eleccions generals espanyoles de 1977  amb la UDPV dins l'Equip de la Democrcia Cristiana reclamant un estatut d'autonomia per al Pas Valenci, per no fou escollit. Desprs d'aquest fracs abandon la UDPV i ingress a la UCD, partit amb el que fou escollit diputat per Valncia a les eleccions generals espanyoles de 1979. Tamb ha estat president de la Confederaci Espanyola de Societats Musicals. El 2008 fou nomenat cronista oficial de Sedav.

 Obres .
 Els Nostres Avantpassats, Malnoms de la Bona Gent y Asociaciones de Sedav (2008);

 Referncies .

 Biografies de poltics valencians;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345893" title="Antonio Palomares Vinuesa" nonfiltered="329" processed="323" dbindex="135330">
Antonio Palomares Vinuesa (El Robledo, provncia d'Albacete, 1930 - Valncia, 2007) fou un dirigent comunista valenci d'origen castell. Fill d'un sabater, el 1939 va exiliar-se a Frana amb la seva famlia. Quan encara era un adolescent collabor amb la Resistncia Francesa contra els nazis i el 1945 ingress al PCE. Entre 1947 i 1958 treball com a fresador i fou membre dirigent Joventuts Socialistes Unificades a Frana. El 1956 fou enviat a l'interior per a reorganitzar el partit com a m dreta de Julin Grimau.

El 1967 s'establ a Valncia, on fou secretari general del PCE del Pas Valenci. El novembre de 1968 fou detingut en una caiguda de membres de CCOO i torturat per la policia, per fou alliberat uns mesos ms tard desprs d'una intensa campanya internacional. Particip a tertlies de l'Ateneu Mercantil de Valncia i form part de la Taula de Forces Poltiques i Sindicals del Pas Valenci. De 1976 a 1979 fou secretari general del PCPV i fou escollit diputat per la provncia de Valncia a les eleccions generals espanyoles de 1979 i a les eleccions a les Corts Valencianes de 1983. Fou membre del Consell del Pas Valenci i particip en la redacci de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana. El 1987 fund l'Associaci Valenciana d'Amistat amb Cuba.

 Enllaos externs .
 Obituari a El Pas;
 Biografies de poltics valencians;
 Nota de premsa del PCPV, amb petita biografia;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345894" title="Batalla de Beledweyne" nonfiltered="330" processed="324" dbindex="135331">

La batalla de Beledweyne fou el nom donat a dues batalles lliures en aquesta ciutat, capital de la regi de Hiiraan.

la primera es va lliurar el 24 i 25 de desembre del 2006. La uni de Corts Islmiques de Somlia (UCI) havia conquerit Beledweyne entre el 9 d'agost i el 16 d'agost sota el comandament de  Yusuf Makaraan. El governador d'Hiiraaan  Yusuf Ahmed Hagar o  Yusuf Mohamud Hagar, lies Daba-Ged, va fugir el dia 13 cap a Etipia oficialment per reagrupar forces; la resistncia a la ciutat es va acabar el dia 16. El 24 de desembre l'aviaci etop va comenar el bombardeig que va durar 24 hores. Quan els soldats etops i forces del Govern Federal de Transici van avanar la resistncia fou reduda. El dia 25 els etops controlaven la ciutat. El 26 el governador  Yusuf Mohamud Hagar, lies Daba-Ged, va anunciar que es mataria als terroristes, i es van produir sagnants represlies durant tres dies contra els simpatitzants de l'UCI. El dia 31 va haver de cridar al final de les matances. Aquest fet segurament va decidir al Govern Federal de Transici d'Abdullahi Yusuf Ahmed, va nomenar el dia 1 de gener del 2007 un nou governador, que fou Hussein Mohamud Moalim ; Saleyman Ahmed Hilawle fou designat sub governador.

La segona batalla es va lliurar a partir del 1 de juliol del 2008.

Durant el mes de juny el Moviment de la Joventut Mujahideen van entrar a nombroses ciutats al centre de Somlia. A la regi de Bay van ocupar el districte de Qansah-Dheere el dia 7 de juny del 2008 sense resistncia
. El 23 de juny van ocupar Bardale i van completar el cercle sobre Baidoa tallant la carretera a Dolo; el 24 de juny van ocupar Bardera sense resistncia, quan es va apreciar la milcia marehan entre les seves files. El 28 de juny del 2008 van entrar a Beledweyne sense lluita (la guarnici etop s'havia retirat poc abans).

Les lluites van comenar poc desprs (1 de juliol) a Guguriel on s'havien retirat els etops en direcci a la frontera. Un comboi etop fou emboscat. Es va lluitar tamb a Mataban on van morir 47 etiops (11 oficials inclosos) i 35 islamistes en la majors victria dels islamistes contra Etipia. Les tropes etops es van retirar en direcci al seu territori, cap a Ferfer. El 3 de juliol de 2008 els etops van comenar el contraatac des de Ferfer, amb tancs, i es va enfrontar al enemic a Elgal a les muntanyes al nord-oest de Beledweyne, utilitzant mssils . Els etops van avanar ms tard cap a Jandkundisho, suburbi de Beledweyn, i van continuar bombardejant els turons propers abans d'establir posicions defensives a les afores de la ciutat 

La batalla es va reprendre el 5 de juliol del 2008 quan les dos parts es van enfrontar a Bur-Gabo, un llogaret entre Ferfer i Beledweyne. Sheikh Abdirahim Isse va declarar als islamistes victoriosos i va dir que havien destrut quatre vehicles pesats i causat fortes prdues en homes als etops . El dia 6 de juliol del 2008 les forces etops es van concentrar a Jandkundisho, suposadament per atacar Beledweyne . Desprs es van aturar els moviments fins el 24 de juliol del 2008 quan els etops van atacar la ciutat amb artilleria; els soldats van avanar i a la nit dominaven la meitat de la ciutat pero els islamistes s'havien reagrupat per contraatacar . El dia 25 continu la lluita i l'artilleria etop els va deixar finalment la ciutat a les seves mans a la nit. Al dia segent, 26, els islamistes van contraatacar i van capturar un pont estratgic a la part central de la ciutat.. La lluita va continuar durant tres setmanes. El 16 d'agost del 2008 els etops foren atacats i en els segents dies foren expulsats cap als defores de la ciutat.

 Referncies .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345901" title="Batalla de Jowhar" nonfiltered="331" processed="325" dbindex="135332">


La batalla de Jowhar fou un combat de la guerra civil somali lliurat el desembre del 2006 entre les Corts Islmiques de Somlia i l'exrcit etop i l'exrcit del Govern Federal de Transici, pel control de la ciutat de Jowhar al nord de Mogadiscio a la regi de Shabeellaha Dhexe. La batalla es va iniciar el dia 27 de desembre amb les forces islamistes prop de la ciutat, a Jimbale. L'exrcit etop, mercs a l'aviaci, l'artilleria i els tancs va poder ocupar la ciutat; entre les forces que van entrar a la ciutat hi havia les de l'antic senyor de la guerra local, Mohamed Dheere. Els islamistes en aquestes condicions, es van retirar sense presentar batalla.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345904" title="Acci Catlica" nonfiltered="332" processed="326" dbindex="135333">
Acci Catlica s una associaci pblica de fidels que t el seu origen en el mateix si de l'Esglsia catlica. Fou impulsada pel papa Pius XI a l'encclica Ubi arcano (1922). La seva finalitat s la de la mateixa Esglsia, l'evangelitzaci. No assumeix com propi u o altre camp de apostolat particular, sin la finalitat de l'Esglsia, l'anunci de l'Evangeli a tots els homes i ambients. De manera que el carisma propi s no tenir gens propi sin prestar disponibilitat a totes les necessitats de l'Esglsia en cada lloc. 
Claus definitries. 
 El seguiment de Jess des de l'Opci pels ms pobres del mn.
 L'encarnaci en les realitats del mn i el seu servei. ;
 La transformaci dels assumptes temporals segons la justcia del Regne de Du. ;
 La pertinena eclesial. ;
Estructura a Europa. 
Espanya. 
L'Acci Catlica a Espanya es troba articulada en una Federaci de Moviments d'Acci Catlica Espanyola, en la qual estan representats els moviments (associacions pbliques de fidels) que conformen les dues modalitats d'Acci Catlica a Espanya: la general i l'especialitzada. Aquests moviments sn: 
Generals
Moviment d'Acci Catlica General d'Adults ;
Moviment de Joves d'Acci Catlica ;
Moviment Jnior d'Acci Catlica ;
Especialitzats 
Joventut Estudiantil Catlica ;
Fraternitat de Malalts i Discapacitats ;
Professionals Cristians ;
Moviment de Joves Rurals Cristians ;
Moviment Rural Cristi ;
Germandat Obrera d'Acci Catlica (GOAC) ;
Dones d'Acci Catlica ;
Els moviments generals evangelitzen principalment des de l'mbit de la parrquia, mentre que els especialitzats desenvolupen la seva labor en els ambients (mn de la salut, mn dels estudiants i de la cultura, mn obrer i mn rural)

Catalunya i Balears.
A Catalunya i Balears hi ha quatre moviments especialitzats coordinats en el Consell Catal de Moviments Especialitzats (CCME):
MIJAC: Moviment Infantil i Juvenil d'Acci Catlica;
JARC: Moviment de Joves Cristians de Comarques ;
MUEC: Moviment d'Universitaris i Estudiants Cristians;
JOC: Joventut Obrera Cristiana;

Alemanya.  
 Katholische Hochschuljugend (pertany a: Katholische Hochschulgemeinde);
 Katholische Arbeitnehmer-Bewegung;
 Katholischer Akademikerverband;

ustria.
 Katholische Jungschar sterreich: de joves.
 Katholische Jugend sterreich (abans dividit en Katholische Arbeiterjugend y Katholische Schlerjugend): de joves.
 Katholische Mnnerbewegung sterreichs: de homes.
 Katholische Frauenbewegung sterreichs: de dones.

Frana.
 Fdration nationale catholique (FNC), que es transform en ACGH, Action catholique gnrale des hommes: (homes).
 Jeunesse ouvrire chrtienne (JOC) creat pel sacerdot belga pare Cardijn, primer a Blgica (1925) i desprs a Frana (1927).
 Jeunesse agricole chrtienne (JAC): de joves agraris. Creat en 1929;
 Jeunesse tudiante chrtienne (JEC): de joves estudiants. Creat en 1930.
 Jeunesse maritime catholique (JMC): de joves del mar. Creat en 1932.
 Jeunesse indpendante chrtienne (JIC): de joves. Creato en 1935.
 Action catholique des enfants (ACE). Creat en 1956, abans Curs vaillants-mes vaillantes (1936).
 Foyers de Charit, inspirat per Marthe Robin (1936).
 Les Focolari lancs par l'Italienne Chiara Lubich (1944).
 Action catholique ouvrire (ACO). Creat a Frana en 1950.
 Jeunesse Ouvrire Chrtienne Internationale (JOC Internationale) creat en 1957.
 quipes Notre-Dame creats per P. Caffarel.
 Vivre ensemble l'vangile Aujourd'hui (VEA).
 Mouvement d'Action Catholique Gnrale (1975).

Itlia.
 Movimento Studenti di Azione Cattolica (MSAC): d'estudiants.
 Movimento Lavoratori di Azione Cattolica (MLAC): de treballadors.
Movimientos externos ligados a la Accin Catlica
 Movimento di impegno educativo di Azione Cattolica (MIEAC);
 Movimento ecclesiale di impegno culturale (MEIC);
 Federazione Universitaria Cattolica Italiana (FUCI): d'universitaris.

Estructura a Amrica. 
Argentina. 
L'Acci Catlica en Argentina (A.C.A.) est organitzada fonamentalment sobre la base de tres rees: 
 rea Adults ;
 rea Joves comunament coneguda com la JAC. Aquesta rea se subdivideix en tres seccions que reflecteixen tres etapes en la vida dels joves: ;
- Prejovenile: Joves de 12 a 14 anys 
- Juvenils: Joves de 14 a 17 o 18 anys 
- Majors: des dels 18 anys. Joves inserits ja en el mn del treball i/o en la Universitat. 
 rea Aspirants formada pels nens d'Acci Catlica. Si b dintre de l'estructura anterior, existeixen (igual que a Espanya) sectors especialitzats que, si b es troben previstes en l'ordre nacional, no aix en totes les dicesis tals com: sector rural, sector pltica (la ACA compte en aquest camp fins i tot amb un Institut de Formaci Poltica).
 Notes caracterstiques de l'Acci Catlica . 
En el Concili Vatic II es marquen aquestes caracterstiques en el Decret Conciliar Apostolicam Actuositatem nombre 20 (AA.20): 
T com fi la mateixa fi apostlic de l'Esglsia: la evangelitzaci. A aquesta nota la hi denomina: APOSTOLICITAT. ;
Els seglara dirigeixen, elaboren i desenvolupen el treball d'aquesta associaci. s una instituci constituda exclusivament per laics. A aquesta nota la hi denomina: LACITAT. ;
Els seglars treballen de forma organitzada, a la manera d'un cos orgnic. A aquesta nota la hi denomina: ORGANICITAT. ;
Es treballa units estretament amb els pastors. A aquesta nota la hi denomina: JERARQUICITAT. ;
 Origen de l'Acci Catlica . 
Segons l'article la fortuna del Lamennais e prime manifestazioni d'Azione Cattolica in Italia ("Civilt Cattolica", 4 d'octubre de 1930), l'origen de l'acci catlica s un llarg perode de gestaci en el qual destaquen entre d'altres, els moviments de restauraci de l'Antic Rgim. Aquests neixen a Itlia i a d'altres pasos  d'Europa durant el perode de la primera i segon restauraci (1821-1831) i que t els seus precedents, entre uns altres, en el neogelfisme itali

 Enllaos externs .
Argentina.
Accin Catlica Argentina;
Accin Catlica Argentina de Rosario;
Jvenes de Accin Catlica de Valencia (Veneuela);
Accin Catlica Argentina de la Dicesi de Lomas de Zamora (La Motora);
Accin Catlica Argentina de la Catedral Nra Sra de La Paz, Lomas de Zamora (Buenos Aires);
La Motora - Frum Oficial d'Acci Catlica de la Dicesi de Lomas de Zamora (Buenos Aires);

Catalunya i Balears.
Acci Catlica Obrera;
Joventut Obrera Cristiana Nacional de Catalunya i les Illes;
Moviment Infantil i Juvenil d'Acci Catlica;
Moviment d'Universitaris i Estudiants Cristians;
Moviment de Joves Cristians de Comarques;

Espanya.
Accin Catlica General;
Accin Catlica General de Adultos (Espanya);
Juventud Obrera Cristiana (Espanya);
Juventud Estudiante Catlica (Espanya);
Hermandad Obrera de Accin Catlica (Espanya);











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345907" title="Batalla de Jilib" nonfiltered="333" processed="327" dbindex="135334">



La batalla de Jilib fou un combat de la guerra civil de Somlia entre les forces de la Uni de Corts Islmiques de Somlia  dirigides per Yusuf Hassan i les forces de l'exrcit d'Etipia amb suport de forces lleials al Govern Federal de Transici dirigides pel ministre de defensa Barre Adan Shire Hiiraale (cap de l'Aliana de la Vall del Juba)

Les forces islamistes s'havien retirar de Mogadiscio i es dirigien a Kismaayo, el seu darrer reducte. Van establir posicions defensives a Jilib al riu Juba i prop del Shabele. La nit del 30 al 31 de desembre del 2006 les posicions islamistes van comenar a ser bombardejades. El bombardeig va durar tota la nit. Al mati va esclatar un mot entre les forces islamistes i la defensa es van enfonsar. Les milcies islmiques van abandonar Jilib i Kismaayo durant el dia 31 de desembre i es van dirigir cap a la frontera de Kenya. Els que van anar cap a Dhobley foren atacats per l'aviaci etop. La resta va anar cap a Ras Kamboni on van lliurar la darrera batalla d'aquesta fase de la guerra.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345912" title="Jorge Cremades Sena" nonfiltered="334" processed="328" dbindex="135335">
Jorge Francisco Cremades Sena (Asp, 1948) s un educador, sindicalista i poltic valenci. Es llicenci en filosofia i lletres i treball com a professor d'EGB. El 1976 ingress al sindicat FETE-UGT i al PSOE. El 1980 fou nomenat secretari de formaci del PSPV-PSOE i fou escollit diputat per la provncia d'Alacant a les eleccions generals espanyoles de 1982 i 1986. El 1986 fou membre del Comit Nacional del PSPV i president del comit de l'Alacant. El 1991 va substituir al Congrs a ngel Luna Gonzlez, escollit alcalde d'Alacant, i el 1993 ho va fer amb Luis Berenguer Fuster. El 1996 deix el crrec i s'alluny del PSPV, amb el qual ha estat fora crtic darrerament.

 Referncies .
 Article de Jorge Cremades;
 Biografies de poltics valencians;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345913" title="Batalla de Ras Kamboni" nonfiltered="335" processed="329" dbindex="135336">


La batalla de Ras Kamboni fou el darrer combat lliurat entre l'exrcit d'Etipia i la Uni de Corts Islmiques de Somlia (UCI), el gener del 2007, en l'ofensiva etop a Somlia (20 de desembre del 2006 a 12 de gener del 2007). Desprs de la batalla de Jilib, les forces islamistes es van retirar cap a Ras Kamboni a la frontera amb Kenya i a la vora de l'oce ndic. 

El dia 5 de gener del 2007 els etops van comenar els atacs aeris. El dia 7 avions dels Estats Units procedents de Djibouti van atacar posicions islamistes a l'illa de Badmadow (propera a Ras Kamboni) sospitosa de ser una base terrorista. El dia 8 el ministre de defensa del Govern Federal de Transici (GFT) va anunciar que les seves forces i els aliats etops estaven prop de Ras Kamboni. El vaixell dels Estats Units USS Dwight D. Eisenhower procedent de Lamu a Kenya es va dirigir a la zona. El dia 9 avions americans van bombardejar Hayo entre Afmadov i Dhobley, i ms tard es va produir a la mateixa zona un atac amb helicpters que el ministre de defensa va dir que eren americans per podrien ser etops. Van crrer rumors que en els dies segents foren capturats alguns soldats americans que havien aterrat clandestinament per investigar la identitat dels morts en bombardejos i veure si hi havia algun membre de Al-Qaeda. El dia 12 Ras Kamboni fou ocupada per les tropes del GFT per la lluita va seguir encara per unes hores a la rodalia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345915" title="Mijikenda" nonfiltered="336" processed="330" dbindex="135337">
Mijikenda ("les nou ciutats") sn nou grups tnics de la costa de Kenya. Histricament sn anomenats nyika o nika terme despectiu que vol dir "poble de la selva".  

Dels nou grups tnics, els digo es troben tamb a Tanznia, on hi ha el seu bosc sagrat, de nom Kaya, que s Patrimoni de la Humanitat .

Els nou grups mijikenda sn:

Digo;
Chonyi;
Kambe;
Duruma;
Kauma;
Ribe;
Rabai;
Jibana;
Giriama. ;

Cada grup t les seves costums i llengua, encara que les nou llenges sn semblants entre elles i amb el swahili

Referncies.
Mijikenda on World Culture Encyclopedia
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345923" title="Copa afro-asitica de futbol" nonfiltered="337" processed="331" dbindex="135338">
La Copa afro-asitica de futbol fou una competici futbolstica que enfront els campions de la Lliga de Campions de la CAF i els campions de la Lliga de Campions de l'AFC.

La competici s'inici el 1986 i deix de disputar-se per decisi de la CAF el 30 de juliol del 2000, desprs de que representants de l'AFC donessin suport a Alemanya en lloc de Sud-frica en la votaci per ser seu de la Copa del Mn de Futbol de 2006. Tampoc s'havia disputat els anys 1990 i 1991.

Historial.


Enllaos externs.
RSSSF;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345927" title="Bantus somalis" nonfiltered="338" processed="332" dbindex="135339">


Els bantus somalis (anomenats jareer o Gosha pels somalis) sn un petit grup tnic de Somlia, on els somalis formen la immensa majoria de la poblaci. Els bantus viuen principalment al sud, prop dels rius Juba i Shabele i sn descendents de grups originats a territoris de les modernes Tanznia, Moambic i Malawi portats a Somlia com esclaus al segle XIX. Sn diferents als somalis i sempre han estat marginats 

Altres membres de la societat swahili de la costa com els bravanesos o els bajuni de Kismaayo no sn bantus tot i parlar el swahili, una llengua bantu.

El seu nombre no esta determinat



 Histria .
La ruta de l'esclavatge a l'oce ndic va canviar amb el temps. Al llarg dels temps els esclaus es vengueren a Egipte, Arbia, el golf Prsic, ndia, les illes de l'ndic, Etipia i Somlia.. Els esclaus que van arribar al segle XIX (i XX) eren dels pobles bantus com els majindo, makwa, manyasa, yao, zalama, i zigua que vivien  a territoris de les modernes Tanznia, Moambic i Malawi. Collectivament eren anomenat com Mushunguli, paraula agafada de Mzigula, paraula que pels zigua volia dir "poble"  i tamb "treballador", "estranger" i "esclau").. Els esclaus van treballar a les granges del Shabele i del Juba en el cultiu del cot . Vers el 1840 esclaus fugitius de la zona del Shabele es van establir a la zona del riu Juba i vers el 1900 s'estimava que hi havia uns 35000 esclaus. Tot i que a la Somlia Italiana es va abolir l'esclavatge alguns bantus van romandre de fet esclaus fins vers el 1930. Els bantus tamb van treballar a les gran explotacions agrcoles italianes. Els italians els anomenaven wa goscia i els britnics wa gosha. Els britnics van crear un districte anomenat Goshalndia (Goshaland) i proposaven una reserva nativa pels gosha 



Modernament s'anomenen simplement bantus. Parlen la seva llengua ancestral bantu per exemple el zigua o una versi del dialecte somali del sud, el af maay . La majoria sn musulmans per molts practiquen ritus ancestrals animistes. La majoria sn pagesos sedentaris. Es distingeixen fsicament dels somalis  

Molts bantus van ser expulsats de les seves terres durant la guerra civil, per faccions diverses; milers van fugir cap als camps de refugiats de Kakuma i Dadaab a Kenya i bona part no pensa tornar a Somlia. Uns dotze mil bantus s'han refugiat als Estats Units, un miler a Salt Lake City, i altres contingents a Denver (Colorado), San Antonio (Texas), Tucson (Arizona), Manchester (New Hampshire) i Burlington (Vermont). Els tnics somalis en canvi estan concentrats a l'rea de Minneapolis-Saint Paul, Columbus (Ohio), Washington, DC, Atlanta, San Diego, Boston, i Seattle i un grup a Maine.

El govern de Tanznia tamb els ha ofert terres al pas.

 Referncies .


 Enllaos externs .
Publicaci de l'UNHCR Refugees sobre els bantus somalis;
The Somali Bantu: Their History and Culture;

Sobre els bantus somalis als Estats Units:
The Somali Bantu Experience;
Refugees USA;
Somali Bantus Arrive In Salt Lake City;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345928" title="Supercopa africana de futbol" nonfiltered="339" processed="333" dbindex="135340">
La Supercopa africana de futbol (CAF Super Cup) s una competici futbolstica que es disputa anualment a l'frica i que enfronta els clubs campions de la Lliga de Campions de la CAF i de la Copa Confederaci africana de futbol.

Aquesta competici s'inici el 1992, i inicialment enfrontava als campions de la Copa de Campions d'frica (Lliga de Campions des de 1997) i la Recopa africana de futbol. A partir de l'any 2004, amb la desaparici de la Recopa, els campions de la Copa Confederaci hi comenaren a prendre part.

Els partits s'acostumen a disputar cap els mesos de febrer o mar.

Historial.


Enllaos externs.
RSSSF;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345929" title="Bajuni" nonfiltered="340" processed="334" dbindex="135341">
Els bajuni sn un grup tnic que viu principalment al sud de Somlia a la zona de Kismaayo. Sn tradicionalment pescadors o mariners encara que una part es dedica a l'agricultura. Ell s'anomenen wabajuni i parlen el kibajuni, proper del suahili. Sn musulmans i el seu dialecte inclou moltes paraules islmiques, ms que el suahili del interior. El llenguatge t le seva pronunciaci prpia.

Degut a la guerra civil alguns bajuni s'han refugiat als Estats Units i Europa.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345930" title="Riera de Riudaura" nonfiltered="341" processed="335" dbindex="135342">
La riera de Riudaura s un curs d'aigua de la Garrotxa.

Es forma a uns 1.100 m d'altitud a prop del coll de Canes i a tocar de la carretera N-260 (El Pont de Suert - Puigcerd). Durant el seu recorregut, principalment en direcci est, recull les aiges de diversos barrancs i, desprs de vorejar Riudaura, ressegueix la serra de Sant Miquel del Mont. Deixa Olot al sud i, tot vorejant la muntanya de Sant Valent, pren direcci nord per a, desprs de travessar la carretera C-26 (Alfarrs - Borrass), desaiguar a la Riera de Bianya, afluent del Fluvi, a uns 330 m d'altitud, desprs d'un recorregut d'uns 15 km.

Referncies.
 Mapes de l'Institut Cartogrfic de Catalunya;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345931" title="Lliga de Campions arbiga de futbol" nonfiltered="342" processed="336" dbindex="135343">
La Lliga de Campions arbiga (en rab                 ) s la mxima competici futbolstica per a clubs pertanyent als Pasos rabs, inspirada a les competicions com la Lliga de Campions de la UEFA.

Fou coneguda com a Copa de clubs campions rabs entre l'any de la seva creaci, el 1982 i el 2001, any en qu es fusion amb la Recopa arbiga de futbol per formar el Torneig Prncep Faysal bin Fahad per a clubs rabs. Des de la temporada 2003/04 t l'actual denominaci.

 Lliga de Campions arbiga .


 Torneig Prncep Faysal bin Fahad per a clubs rabs .


 Copa de clubs campions rabs .


Enllaos externs.
RSSSF;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345934" title="Recopa arbiga de futbol" nonfiltered="343" processed="337" dbindex="135344">
La Recopa arbiga de futbol (en rab:                                    ) fou una competici de futbol que enfrontava als clubs camions de les Copes dels diversos pasos rabs. S'inici l'any 1989 i desaparegu l'any 2002 quan es fusion amb la Copa de Clubs Campions rabs per formar el Torneig del Prncep Faysal bin Fahad per a clubs rabs.

 Historial .


Enllaos externs.
RSSSF;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345935" title="Bravanesos" nonfiltered="344" processed="338" dbindex="135345">
Els bravanesos sn una tnia de Somlia que viu principalment a la ciutat de Barawa (Brava), on formaven prcticament el 100% de la poblaci fins els anys setanta. La seva llengua, el bravans, es un dialecte suahili.

Els historiadors locals diuen que sn originaris de la pennsula Arbiga, ndia, Prsia, Egipte o Java . Probablement sn descendents de grups quer havien lluitat a la zona al llarg dels segles com els wardaay (bantus), els tunni, els wajiddu o jiddu, els ajuran, i els wambalazi (oromos)
 . Tamb tindrien alguns avantpassats portuguesos (Portugal va dominar Barawa del 1506 al 1758 .

La ciutat fou destruda en els combats del 1991 i molts habitants la van abandonar. D'altres durant la guerra civil han estat perseguits i han hagut de fugir cap a Kenya i altres llocs. Avui la comunitat bravanesa esta dispersada.

 Vegeu tamb .

Barawa ;

Referncies.


Enllaos externs.
Bravanese;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345936" title="Osset (Andilla)" nonfiltered="345" processed="339" dbindex="135346">
Osset s un llogaret del municipi valenci d'Andilla (a la comarca dels Serrans).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345938" title="La Pobleta" nonfiltered="346" processed="340" dbindex="135347">
La Pobleta s un llogaret del municipi valenci d'Andilla (a la comarca dels Serrans).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345939" title="Bob Anderson" nonfiltered="347" processed="341" dbindex="135348">
 Robert "Bob" Anderson  va ser un  pilot de curses automobilstiques britnic que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Va nixer el 19 de maig del 1931 a Hendon, Anglaterra i va morir de les ferides rebudes en un accident a una cursa al circuit de Silverstone  el 14 d'agost del 1967.

Tamb va disputar entre 1958 i 1960 tretze curses (assolint 3 podis i 35 punts) del Campionat del mn de motociclisme.

 A la F1 .

Bob Anderson va debutar a la cinquena cursa de la temporada 1963 (la catorzena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 20 de juliol del 1963 el GP de Gran Bretanya al circuit de Silverstone.

Va participar a un total de vint-i-nou proves puntuables pel campionat de la F1, disputades en cinc temporades consecutives (1963-1967) assolint un podi i sumant un total de vuit punts pel campionat del mn de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .





 Resum .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345940" title="Ian Raby" nonfiltered="348" processed="342" dbindex="135349">
 Ian Raby  va ser un  pilot de curses automobilstiques britnic que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Va nixer el 22 de setembre del 1921 a Woolwich, Londres, Anglaterra i va morir a Lambeth, Anglaterra  el 7 de novembre del 1967.


 A la F1 .

Ian Raby va debutar a la cinquena cursa de la temporada 1963 (la catorzena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 20 de juliol del 1963 el GP de Gran Bretanya al circuit de Silverstone.

Va participar a un total de set proves puntuables pel campionat de la F1, disputades en tres temporades consecutives (1963-1965) aconseguint una onzena posici com a millor classificaci i no assolint cap punt pel campionat del mn de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .





 Resum .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345957" title="Jos lvarez Cubero" nonfiltered="349" processed="343" dbindex="135350">

Jos lvarez Cubero (Priego de Crdoba, 23 d'abril de 1768 - Madrid, 26 de novembre de 1827) va ser un escultor espanyol que va realitzar una gran part de la seva carrera a Pars i Roma. 

Biografia. 
Jos lvarez Cubero, nascut a Priego de Crdoba, fill de tallador de pedra, va realitzar els seus primers estudis a Crdova, Granada i Madrid, on va ser adms en la Real Acadmia de Belles Arts de San Fernando. El 21 de juliol de 1799 va rebre una beca de la casa real per a prosseguir la seva formaci a Pars on el 28 de setembre va ser registrat com alumne en l' Escola de Belles Arts de Pars i ms tard, encara que es desconeix la data precisa, integrat en l'equip del taller de l'artista Jacques-Louis David. Grcies a la seva relaci amb l'ambaixador d'Espanya en la capital galla, qui era un gran admirador de Jos Nicols de Azara, lvarez Cubero va establir relacions amb l'escultor neoclssic francs Augustin Pajou. Fins i tot va establir la seva residncia en una mansi de Pajou situada al carrer Fromenteau, prop del museu del Louvre.

lvarez Cubero es va integrar en la vida parisenca i va participar en diferents concursos. El 1804 va esculpir una de les seves obres mestres, Ganimedes (Acadmia de San Fernando de Madrid) i va contreure matrimoni amb Isabel Bouquel i Wanreggem amb qui va tenir tres fills: Jos lvarez Bouquel (Pars, 1805 - Burgos, 1830, escultor), Annibal (Roma, 1810 - Madrid, 1870, arquitecte) i Carlota (Roma, 1824 - Madrid, 1843). A partir de 1805, lvarez Cubero es va installar a Roma on va entaular amistat amb l'escultor Antonio Canova. Durant els 20 anys segents que romandria en la ciutat eterna lvarez Cubero va ser assistent de Canova i tamb escultor de la cort en l'exili del rei Carles IV d'Espanya. Va realitzar dos retrats de cos sencer a la manera de la Madame Rcamier de Jacques-Louis David: un d'Isabel de Bragana (Museu del Prado) i un altre de La duquessa de Ariza (Palau de Llria de Madrid), aquest ltim encarregat per Carlos Miguel Fitz-James, duc d'Alba. En 1825, va emprendre el seu viatge de retorn a Espanya per vaixell, trajecte que va resultar accidentat desprs del naufragi del buc prop de Perpiny. En els seus ltims dos anys a Espanya, lvarez Cubero va prosseguir amb el seu art, realitzant diverses escultures.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345964" title="Parc nacional de Serra da Capivara" nonfiltered="350" processed="344" dbindex="135351">


El Parc Nacional Serra de la Capivara s un parc brasiler,que forma part del Patrimoni Mundial de la Humanitat,i que est localitzat en el sud-est de l'estat del Piau, entre les coordenades 8 26' 50" i 8 54' 23" de latitud sud i 42 19' 47" i 42 45' 51" de longitud oest. Ocupa rees dels municipis de So Raimundo Nonato, So Joo del Piau, Coronel Jos Dies i Canto do Buriti. T 129.140 hectrees i el seu permetre s de 214 quilmetres. 

Va ser creat per a protegir una rea en la qual es troba el ms important patrimoni pre-histric de Brasil. Es tracta d'un parc arqueolgic amb una riquesa de vestigis que es van conservar durant millennis, a causa de l'existncia d'un equilibri ecolgic, avui extremadament alterat. El patrimoni cultural i els ecossistemas locals estan, per tant, ntimament connectats, car la conservaci del primer depn de l'equilibri d'aquests ecosistemes. L'equilibri entre els recursos naturals s el condicionant en la conservaci dels recursos culturals i va ser el que va orientar la delimitaci, la gesti i l's del Parc pel poder pblic. 

s un local amb diversos atractius, monumental museu a cel obert, entre maqussimes formacions rocoses, on troben cases de camp arqueolgiques i paleontolgiques espectaculars, que testifican la presncia d'homes i animals pre-histrics.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345965" title="Manx (tnia)" nonfiltered="351" processed="345" dbindex="135352">

El poble manx (manx: Manju; xins simplificat:   ; xins tradicional:   ; pinyin: M nz, mongol:     , rus:          ) sn un poble tungs originari de Manxria (avui dia nord-est de la Xina). La seva poblaci est al voltant dels 10.600.000 de persones, que es concentren en les provncies de Liaoning (46,2%), Jilin i Heilongjiang. El 1644, les tribus manxs van envair la Xina i, amb la ajuda de rebels xinesos, van enderrocar la dinastia Ming i establir la dinastia Manx, o Qing, que va governar la Xina fins a la seva abolici el 1911, desprs de la Revoluci Xinhai, quan es va establir un govern republic al seu lloc.

Fins a finals del segle XVIII, els governants manxs van prohibir l'emigraci xinesa a la regi, per, finalment els colons xinesos van comenar a emigrar en gran nombre per treure partit de les riqueses naturals de la regi. Cap a finals del segle XIX, els xinesos Han ja eren al prop del 80% de la poblaci. Avui dia, l'tnia manx ha estat completament assimilada. La seva llengua, el manx, est gaireb extingida, es parlada noms per la gent gran en rees rurals remotes de Xina del nord-est i per uns quants erudits; hi ha uns poc milers de parlants de Xibe, un dialecte manx parlat a la provncia de Xinjiang.

Notes.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345968" title="CV-84" nonfiltered="352" processed="346" dbindex="135353">
La carretera CV-84 comunica la ciutat d'Elx i la A-7 l'Autovia del Mediterrani amb l'antiga N-325 al seu pas per Asp. En un futur, aquesta carretera N-325 ser transferida a la Generalitat Valenciana i ser inclosa al traat de la CV-84, i aix completar la uni entre Elx i Novelda.

Nomenclatura.



La carretera CV-84 pertany a la Xarxa de carreteres de la Generalitat Valenciana. El seu nom ve de la CV (que indica que s una carretera autonmica del Pas Valenci) i el 84, s el nmero que rep la carretera, segons l'ordre de nomenclatures de les carreteres del Pas Valenci.




Traat actual.
Comena a la EL-11 i la A-7, a l'altura d'Elx. Durant el seu recorregut, travessa diferents urbanitzacions de la zona, i aproximadament 10 quilmetres desprs, enllaa amb la N-325 mitjanant una crua a distint nivell, posant fi al seu traat.
Existeix un rdar de velocitat al quilmetre 4.3 sentit cap a Elx.



 Actuacions sobre la CV-84 .

 Actuacions realitzades .
No s'han realitzat actuacions en aquesta carretera ultimament

 Futures actuacions .
En un futur, s prolongar la carretera CV-84 una vegada transferida la N-325 a la Generalitat Valenciana.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345969" title="Phil Anderson" nonfiltered="353" processed="347" dbindex="135354">

Phil Anderson (Londres, 20 de mar de 1958) va ser un ciclista australi que fou professional entre 1980 i 1994, durant els quals aconsegu 86 victries. Fou el primer ciclista no europeu en vestir el maillot groc del Tour de Frana.

Es trasllad a Austrlia sent molt jove i es cri a Kew, un suburbi de Melbourne. El 1975 es gradu a la Trinity Grammar School.

Carrera esportiva.
Com a ciclista amateur fou Campi d'Austrlia per equips el 1978. Aquell mateix any es proclam campi de la Commonwealth.

El 1980 va fer el salt al professionalisme, aconseguint una gran quantitat de victries, moltes d'elles en clssiques de gran prestigi com l'Amstel Gold Race o el Campionat de Zuric, o en proves per etapes com la Volta a Sussa o el Dauphin Libr. Tamb aconsegu etapes al Tour de Frana i el Giro d'Itlia. 

Al Tour aconsegu els millors resultats durant les seves primeres participacions. El 1981 es convert en el primer ciclista no europeu en aconseguir el maillot groc. El 1982, a ms de guanyar una etapa i la classificaci dels joves, va liderar la prova durant 9 dies, finalitzant en 5a posici final, la millor aconseguida fins el moment per un ciclista australi. El 1985 repetiria aquesta posici. 

Una vegada retirat del ciclisme professional, Phil Anderson s'ha mantingut vinculat a aquest esport com a organitzador de proves ciclistes. 

El 1987 se li atorg la Medalla de l'Ordre d'Austrlia pel servei donat al ciclisme. El 2000 va rebre l'Australian Sports Medal i el 2001 la Medalla de Centenari pel servei donat a la societat australiana en el ciclisme .

Palmars.
1981;
 1r del Tour de l'Aude;
 Vencedor d'una etapa de la Pars-Nia;
1982;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Frana i millor jove;
1983;
 1r de l'Amstel Gold Race;
 1r del Tour de l'Aude i vencedor d'una etapa;
 Vencedor de 2 etapes de la Dauphin Libr;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Romandia;
1984;
 1r del Campionat de Zuric;
 1r de la Setmana Catalana i vencedor d'una etapa;
 1r del Rund um den Henninger Turm;
 Vencedor d'una etapa de la Dauphin Libr;
1985;
 1r de la Volta a Sussa i vencedor de 3 etapes;
 1r de la Dauphin Libr i vencedor d'una etapa;
 1r del Tour del Mediterrani i vencedor d'una etapa;
 1r del Rund um den Henninger Turm;
 1r de l'E3 Prijs Vlaanderen;
 Vencedor de 2 etapes de la Setmana Catalana;
 Vencedor de 2 etapes de la Volta a Blgica;
1986;
 1r de la Pars-Tours;
1987;
 1r de la Mil-Tor;
1988;
 1r de la Volta a Dinamarca i vencedor d'una etapa;
 Vencedor d'una etapa de la Tirreno-Adriatico;
1989;
 1r del Tour de Romandia i vencedor d'una etapa;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
1990;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia i 1r de l'Intergiro;
1991;
 1r del Tour of Britain i vencedor de 2 etapes;
 1r del Tour del Mediterrani i vencedor de 2 etapes;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
 Vencedor d'una etapa al de la Volta a Sussa;
1992;
 1r de la Volta a Irlanda i vencedor d'una etapa;
1993;
 1r del Tour of Britain i vencedor d'una etapa;
 1r de la Volta a Sucia i vencedor d'una etapa;
1994;
 1r dels Jocs de la Commonwealth de contrarellotge per equips;

Resultats al Tour de Frana.
1981. 10 de la classificaci general. Porta el maillot groc durant 1 etapa, sent el 1r no europeu en portar-lo;
1982. 5 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa. 1r de la classificaci dels joves. Porta el maillot groc durant 9 etapes;
1983. 9 de la classificaci general;
1984. 10 de la classificaci general;
1985. 5 de la classificaci general ;
1986. 39 de la classificaci general ;
1987. 27 de la classificaci general ;
1989. 38 de la classificaci general ;
1990. 71 de la classificaci general;
1991. 45 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1992. 81 de la classificaci general;
1993. 84 de la classificaci general ;
1994. 69 de la classificaci general ;

Resultats al Giro d'Itlia.
1987. 7 de la classificaci general ;
1989. 13 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1990. 33 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;

Enllaos externs.

Web oficial de Phil Anderson ;
Palmars de Phil Anderson a memoire-du-cyclisme.net ;

Notes. 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345970" title="CV-95" nonfiltered="354" processed="348" dbindex="135355">
La CV-95 pertany a la Xarxa autonmica de carreteres de la Generalitat Valenciana, uneix les poblacions de Oriola i Torrevella. Incia el seu recorregut a la poblaci d'Oriola i finalitza a l'enlla amb la N-332 junt a Torrevella.

Nomenclatura.

La CV-95 pertany a la Xarxa de carreteres de la Generalitat Valenciana. El seu nom ve de la CV (que indica que s una carretera autonmica del Pas Valenci) i el 95, s el nmero que rep la carretera, segons l'ordre de nomenclatures de les carreteres del Pas Valenci.

Histria.
La CV-95 substitueix a les anteriors carreteres C-3323 que unia Oriola i Rojals, la carretera provincial A-332 que unia Bigastre amb Sant Miquel de les Salines i la A-351 que unia Sant Miquel de les Salines amb Torrevella.

Recorregut.
La CV-95 s una carretera autonmica, incia el seu recorregut a la poblaci de Oriola, a continuaci passa per les localitats de Bigastre i Sant Miquel de les Salines i finalitza el seu recorregut enllaant amb la N-332 a Torrevella. s tracta d'un eix vial que comunica Oriola amb la costa.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345971" title="Parque Nacional Costa do Descobrimento" nonfiltered="355" processed="349" dbindex="135356">
El Parc Nacional do Descobrimento s un dels parcs nacionals brasilers i juntament amb el Parc Nacional de la Muntanya Pascoal i el del Pal Brasil un passads ecolgic de les Reserves de Mata Atlntica de la Costa do Descobrimento. Va ser creat en 20 d'abril de 1999, prxim a les commemoracions dels 500 anys de Brasil, com temptativa de preservar les restes de mata atlntica del sud de la Bahia i encara no t infraestructura per a ser obert als visitants. 

Amb 21.213 hectrees prximes al riu Cahy en un clima humit tropical i de floresta calent i humida, preserva, principalment, exemplars de pal-brasil, ona pintada (Panthera onca) i harpia (Harpia harpija), que sn espcies amenaades d'extinci. I tamb una gran riquesa histric-cultural que hi ha en la Costa del Descobriment: lloc d'arribada de la flota de Cabral i vestigis dels ancestrals dels indis pataxs. 

s una unitat de protecci integral, en el municipi de Prato, i amb un fort potencial per a l'ecoturisme. Majoritariament plans, el territori del parc est compost per sls del tipus areno-argilosos, amb textura arenosa, coberts per la floresta atlntica.

Forma part del Patrimoni Mundial de la Humanitat a Brasil per la Unesco





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345972" title="N-325" nonfiltered="356" processed="350" dbindex="135357">
La N-325 s una carretera que comunica les poblacions del sud del pas de Novelda i Crevillent.

Traat.
Anteriorment s tractava d'un itinerari que connectava la carretera N-330 que unia Alacant amb Madrid i la N-340 que uneix Alacant amb Mrcia i Andalusia, d'aquest modo era un accs directe a les platges del sud del pas per al turisme procedent del centre de la pennsula.

Localitats i enllaos.
A-31;
Novelda;
Asp;
Crevillent;
N-340;

Futur.
La N-330 s ara la A-31 i junt al traat de la N-340 discorre l'A-7. La N-325 actualment ha perdut a seua funci d'inters estatal i en un futur ser transferida a la Generalitat Valenciana.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345980" title="Jordi Leon i Royo" nonfiltered="357" processed="351" dbindex="135358">

Jordi Leon i Royo (Barcelona, 15 d'abril de 1952) s interpret i professor de flabiol, i compositor de sardanes i msica de cambra. 

Les primeres nocions musicals les aprengu a casa: el seu avi, Manuel Len (Barcelona, 1875-1961) fou un excellent intrpret de cornet, i el seu pare i el seu oncle tocaven, com a amateurs, el fagot i el violoncel, respectivament. A partir dels 15 anys va cursar estudis de solfeig, harmonia i diversos instruments de vent al Conservatori Municipal de Msica de Barcelona, on obtingu el ttol de professor superior d'obo amb el mestre Domnec Seg. Posteriorment va seguir estudis superiors d'harmonia, contrapunt i instrumentaci amb el mestre Manuel Oltra, i assist a les classes de direcci d'orquestra del mestre Antoni Ros Marb. Tamb perfeccion l'estudi de l'obo a Frana amb Michel Giot.

Ha dut a terme importants treballs de recerca adreats al perfeccionament dels instruments catalans i a l'ampliaci de llur mbit de possibilitats. El 1970 va iniciar l'estudi del flabiol amb el mestre Narcs Pauls, i el 1976 va donar a conixer el flabiol com a instrument de concert, posant de manifest unes possibilitats indites fins aleshores. El 1977 fund la classe de flabiol i tambor al Conservatori Municipal de Barcelona i des de 1989 s professor d'aquest instrument al Conservatori del Liceu de la mateixa ciutat. El 2003 va publicar un extens Mtode de carcter enciclopdic que recull la seva experincia pedaggica i tots els seus coneixements a l'entorn del flabiol i el tambor.

Paralellament va cursar estudis de tible amb Francesc Elies i ngel Pont.
De la seva trajectria com a instrumentista en destaquen la seva presncia, com a solista de tible, a la cobla La Principal del Llobregat (1975-1979); com a flabiolaire, a la cobla Municipal Ciutat de Barcelona (1978-1988) i, des de 1977, com a instrumentista d'obo i de flabiol a la Banda Municipal de Barcelona.

Ha estat director de la cobla Sant Jordi des de la seva fundaci, el 1983, fins el 1990 i del 1993 al 2007. Amb aquesta formaci ha dut a terme una mplia tasca de divulgaci del gran repertori de msica de concert per a cobla, amb la recuperaci d'obres indites o oblidades i nombroses estrenes, que ha interpretat assduament a les principals sales de concert de Catalunya i dirigint un bon nombre d'enregistraments de gran contingut musical: monogrfics Toldr, Lamote de Grignon, Rafael Ferrer, Josep Serra i diverses obres de concert de Joaquim Serra, Manuel Oltra, Robert Gherard, etc. Ha estat sovint sollicitat com a collaborador en la direcci d'altres prestigioses cobles.

Ms enll de les seves tasques musicals, destaquen les nombroses conferncies arreu de Catalunya sobre els instruments de la cobla i l'evoluci musical de la sardana, collaboracions amb la Gran Enciclopdia Catalana i la Revista Musical Catalana, participaci en els treballs d'acstica musical de l'Escola Tcnica Superior d'Enginyers Industrials de Barcelona, aix com llur assessorament a diversos constructors de flabiols i tamborins. Des del 2004 s un collaborador habitual del Departament de Msica Tradicional de l'Escola Superior de Msica de Catalunya (ESMUC).

s autor d'algunes composicions de cambra adreades, generalment, als instruments de vent, com tamb d'una vintena de sardanes.

 Referncies .
 Carles Riera, Josep Maria Serracant, Josep Ventura Diccionari d'autors de sardanes i de msica per a cobla Girona: SOM, 2002;

Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345982" title="Aigua de Valls" nonfiltered="358" processed="352" dbindex="135359">

 

L'Aigua de Valls s un petit riu del Prepirineu que passa per les comarques del Bergued i del Solsons. s afluent per l'esquerra del Cardener i neix a 1,328 m. al sud de Gsol per la uni del torrent de la Coma i del riu de Torrensenta. Passa vora els llogarets de Sorribes, Esp, Feners i passat aquest poble entra en un congost entre les serres del Verd i d'Ensija. Dins aquest congost ravessa el Pont Cabrads i poc desprs entrat al terme de Guixers i, per tant, a la Vall de Lord. En sortir de l'estret de Vallpregona, passa per Valls i canvia la direcci  Nord-Sud per avanar cap a l'Oest. S'uneix al Cardener a Aigesjuntes, confluncia que actualment es troba submergida sota les aiges del pant de la Llosa del Cavall, al SE de Vilasal.

La longitud d'aquest riu des de la confluncia del torrent de la Coma amb el riu de Torrensenta fins a Aigesjuntes s de 22,8 km. Des del mateix punt d'inici fins a la seva entrada al pant de la Llosa del Cavall s de 16,7 km. i des del naixement del torrent de la Coma fins a Aigesjuntes s de 26,8 km.

Territoris que travessa.

Des del seu naixement, l'Aigua de Valls travessa successivament els segents municipis 


|align="center" colspan=3 style="background: #000000; color:#FFFFFF"|M u n i c i p i s 
|-
!  !! Longitud (en m.) !! % del recorregut
|-
|Per l'interior del municipi de Gsol
|align="center"|2.900
|align="center"|12,72 %
|-
|Per l'interior del municipi de Saldes
|align="center"|3.268
|align="center"|14,33 %
|-

|Per segon cop per l'interior del municipi de Gsol
|align="center"|3.892
|align="center"|17,7 %
|-
|Per l'interior del municipi de Guixers
|align="center"|12.740
|align="center"|55,88 %
|-
|align="center" colspan=3 style="background: #000000; color:#FFFFFF"| C o m a r q u e s 
|-
!  !! Longitud (en m.) !! % del recorregut
|-
|Per l'interior del Solsons
|align="center"|12.740
|align="center"|55,88 %
|-
|Per l'interior del Bergued
|align="center"|10.059,7
|align="center"|44,12 %
|-


Perfil del seu curs.


El seu pendent mitj s del 3,13%.

El fet que el seu naixement no es situi a la capalera de la conca fa que l'Aigua de Valls prpiament dita no tingui curs alt. Aix, des del seu naixement fins als 1.000 m. d'altitud el seu pendent mitj s del 3,21%, amb un mnim del 2,70% entre els 1.075 i els 1.050 m. d'altitud en un tram de poc menys d'un km que recorre poc desprs de passar pel Mol de Gell i un mxim del 5,41 % entre els 1.150 i els 1.125 m d'altitud, al seu pas per la zona del tnel de l'Avi.

Entre els 1.000 m. d'altitud i la seva entrada al pant de la Llosa del Cavall, a 803 m d'altitud, el seu pendent mitj s del 3,01 % per b que s en aquest tram on el riu assoleix el mxim pendent del seu recorregut: un 9,62 % entre els 975 i els 950 m. d'altitud.









 Afluents principals .


|align="center" colspan=3 style="background: #003399; color:#FFFFFF"| Al Bergued 
|-
!  Per la dreta !! Distncia des del naixement !! Per l'esquerra
|-
|align="right"|El torrent de la Matella.
|align="center"|1 km
|align="center"|
|-
|align="right"|El Torrent dels Morers
|align="center"|1,7 km
|align="left"|
|-
|align="right"|
|align="center"|2,3 km
|align="left"|El torrent de les Agolies.
|-
|align="right"|
|align="center"|2,7 km
|align="left"|El torrent de les Merles.
|-
|align="right"|
|align="center"|3,8 km
|align="left"|El torrent del Reig.
|-
|align="right"|
|align="center"|4,7 km
|align="left"|El torrent de Ruixol.
|-
|align="right"|
|align="center"|6,1 km
|align="left"|El torrent del Clot de les Llebres.
|-
|align="right"|La canal de la Font de l'Espunya.
|align="center"|7,3 km
|align="left"|
|-
|align="right"|La canal del Roure.
|align="center"|8,5 km
|align="left"|
|-
|align="right"|La canal de Cavallonga.
|align="center"|9,7 km
|align="left"|
|-
|align="right"|
|align="center"|9,7 km
|align="left"|El riu de Bonner.
|-
|align="center" colspan=3 style="background: #003399; color:#FFFFFF"| Al Solsons 
|-
!  Per la dreta !! Distncia des del naixement !! Per l'esquerra
|-
|align="right"|El torrent de Vilacireres.
|align="center"|12,0 km
|align="center"|
|-
|align="right"|El torrent de La Corriu.
|align="center"|12,5 km
|align="center"|
|-
|align="right"|El torrent de Sant Mart.
|align="center"|14,1 km
|align="center"|
|-
|align="right"|
|align="center"|14,5 km
|align="left"|El torrent del Xut.
|-
|align="right"|
|align="center"|15,1 km
|align="left"|El torrent del Sisquer.
|-
|align="rigth"|
|align="center"|16,6 km
|align="left"|El torrent de la Solana.
|-
|align="right"|
|align="center"|16,9 km
|align="left"|El torrent de Bossoms.
|-
|align="right"|
|align="center"|17,4 km
|align="left"|La rasa dels Esclopers.
|-
|align="right"|
|align="center"|18,3 km
|align="left"|La canal de la Vidara.
|-
|align="right"|
|align="center"|19,3 km
|align="left"|La canal del Mol.
|-
|align="right"|La rasa de Castelltort.
|align="center"|14,1 km
|align="center"|
|-
|align="right"|
|align="center"|19,7 km
|align="left"|La canal del Forat.
|-
|align="right"|El torrent de la Barata.
|align="center"|20,5 km
|align="center"|
|-


 Coordenades .
 Naixement: ;
 Uni amb el Cardener: ;

Mapa.
Mapa de l'Institut Cartogrfic de Catalunya



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345985" title="Administraci pblica" nonfiltered="359" processed="353" dbindex="135360">
Generalment, s'entn per Administraci Pblica el tipus d'organitzaci integrada per un personal professional, dotada de mitjans econmics i materials pblics, que posa en prctica les decisions preses pel govern d'un estat. Es compon de tot el qu la fa efectiva, amb funcionaris i edificis pblics, entre d'altres. Per la seva funci, s l'enlla entre la ciutadania i el poder poltic. Tanmateix, no solament hi ha Administraci Pblica en el Poder Executiu, sin en gran part de l'Estat i fins i tot en ens privats que exerceixen funcions administratives per habilitaci de l'Estat. El terme prov del llat ad-ministrare, que significa servir, o ad manus trahere, que alludeix a la idea de manejar o gestionar.

Tot i aix, el concepte d'Administraci Pblica pot ser ents des de dos punts de vista. Des d'un punt de vista formal, s'entn l'entitat que administra, s a dir, a l'organisme pblic que ha rebut del poder poltic la competncia i als mitjans necessaris per a la satisfacci dels interessos generals. Des d'un punt de vista material, s'entn ms aviat l'activitat administrativa, s a dir, l'activitat d'aquest organisme considerat en els seus problemes de gesti i d'existncia prpia, tant en les seves relacions amb altres organismes semblants com amb els particulars per assegurar l'execuci de la seva missi.

Tamb es pot entendre com la disciplina encarregada del control cientfic dels recursos i de la direcci del treball hum enfocada a la satisfacci de l'inters pblic, entenent aquest darrer com les expectatives de la collectivitat.

Els elements de l'Administraci Publica sn, bsicament:
 Mitjans personals o persones fsiques;
 Mitjans econmics, els principals sn els tributs;
 Organitzaci, ordenaci racional dels mitjans;
 Finalitats, principis de l'entitat administrativa;
 Actuaci, que ha de ser licita, dins d'una competncia de l'rgan que actua.

Jurdicament, el concepte d'Administraci Pblica s'usa ms freqentment en sentit formal, no denota una persona jurdica, sin un organisme que realitza una activitat de l'Estat. En aquest sentit, si diem "responsabilitat de l'Administraci" es vol significar que l'acte o fet de l'Administraci s el que responsabilitza l'Estat. Aix doncs, en realitat s l'Estat la part en judici, a aquest ttol t l'Administraci Pblica el privilegi del contencis administratiu.

Actualment el model d'administraci habitual s el model burocrtic descrit per Max Weber. Es basa en la racionalitat instrumental i en l'ajust entre objectius i mitjans. L'Administraci t una srie de prerrogatives que la colloquen en una posici superior a la de l'administrat. Entre els esmentats poders destaquen:
 La interpretaci unilateral de contractes.
 La capacitat executiva dels actes administratius (per exemple, el cobrament de multes pel procediment de pressa). s a dir, els actes de l'administraci han de complir-se, sn obligatoris, i l'administraci est autoritzada per imposar-los unilateralment als particulars.
 La submissi a una jurisdicci especialitzada, la jurisdicci contencis-administrativa.

 Enllaos externs .
 Tecnimap, tecnologas de la informacin en la modernizacin de las Administraciones Pblicas ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345986" title="Supercopa arbiga de futbol" nonfiltered="360" processed="354" dbindex="135361">
La Supercopa arbiga de futbol fou una competici futbolstica que enfront en un partit els campions de la Copa arbiga de futbol i la Recopa arbiga de futbol. La competici s'inici el 1992 amb una competici no oficial i es deix de disputar desprs de l'edici del 2001.

 Historial .


Enllaos externs.
RSSSF;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345997" title="tol de les Roques" nonfiltered="361" processed="355" dbindex="135362">

L'Atol de les Roques s un petit grup de dues illes que pertany a l'Estat del Rio Grande do Norte, a Brasil. Comprn 360 Km2 incloent l'atol i les aiges del voltant. Queda a 260 quilmetres a Nordeste de Natal, capital de l'Estat, i 145 quilmetres a Nord-oest de l'arxiplag de Fernando de Noronha. 

El nom de les dues illes es diuen Illa do Farol i Illa del Cementiri; la superfcie total d'elles s de 0,36 km. 

L'atol va ser descobert per l'expedici del navegador portugus Gonalo Cohello el 1503 a la costa de Brasil. s l'nic atol de l'oce Atlntic Sud. A causa de la poca profunditat en les seves aiges, la navegaci en aquest tram de la costa s molt perillosa. 

T una enorme importncia ecolgica fonamental per la seva alta produtivitat biolgica i per ser una important zona d'abric, alimentaci i reproducci de diverses espcies animals.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="345999" title="Club Africain Tunis" nonfiltered="362" processed="356" dbindex="135363">

El Club Africain Tunis (en rab                ) s un club tunisi de esportiu de la ciutat de Tunis.

 Histria .
El Club Africain comen les seves activitats el 1919 escollint el nom de Islamic Club Africain. Aquest nom no agrad a les autoritat del protectorat francs i retard la posta en marxa del club. Finalment el 4 d'octubre de 1920 el club fou autoritzat amb el nom de Club Africain. Fou el continuador del club Stade Africain, fundat el 1915 i dissolt el 1918. D'aquest club en mantingu els colors i alguns jugadors, com Mohamed Soudani).

 Seccions .
Futbol;
Handbol;
Voleibol;
Basquetbol;
Rugbi;
Nataci;
Boxa;
Atletisme;
Judo;

Palmars.
Lliga de Campions de la CAF (1);
1991;

Copa afro-asitica de futbol (1);
1992;

Lliga de Campions arbiga (1);
1997;

Recopa arbiga de futbol (1);
1995;

Copa del Magrib de futbol (3);
1973, 1974, 1975 ;

Recopa del Magrib de futbol (1);
1970;

Lliga tunisiana de futbol (12);
1947, 1948, 1964, 1967, 1973, 1974, 1979, 1980, 1990, 1992, 1996, 2008;

Copa tunisiana de futbol (11);
1965, 1967, 1968, 1969, 1970, 1972, 1973, 1976, 1992, 1998, 2000;

Ttols abans de la independncia.

Jugadors destacats.


Enllaos externs.
 Web oficial;
 Web de seguidors;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346001" title="Francesc Alcayde Vilar" nonfiltered="363" processed="357" dbindex="135364">
Francesc Alcayde Vilar (Valncia, 30 de juny de 1889 - Valncia, 1973) va ser un filsof valenci.

L'any 1921 va ingressar al cos de catedrtics d'Universitat en la disciplina de lgica fonamental. Desprs de passar per les universitats de Santiago de Compostella, Saragossa, Salamanca i Granada va ser catedrtic de la Universitat de Valncia. Va ser signatari de les Normes de Castell (1932) i membre de la comissi valenciana promotora del Diccionari Catal-Valenci-Balear. La seua tasca com a investigador va centrar-se en l'estudi de la psicologia de les emocions i en la figura del filsof valencia Joan Llus Vives.

 Bibliografia .
 Article Francisco Alcayde Vilar de l'Enciclopedia de la Comunidad Valenciana. Editorial Prensa Valenciana. Valncia, 2005. ISBN 84-87502-56-3;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346007" title="Jeff Koons" nonfiltered="364" processed="358" dbindex="135365">

Jeff Koons (Nova York, Pennsylvania, 1955) s un artista nord-americ. La seva obra es destaca per l's del kitsch i la seva freqent monumentalitat. 

Biografia.
Jeff Koons va estudiar pintura en l'Institut d'Art de Chicago i en el Collegi d'Art de Maryland. Va treballar com corredor de borsa a Wall Street abans d'establir-se com artista. Va comenar a fer-se notar en la dcada dels anys 80 i va obrir un taller amb un personal de 30 ajudants manejat de manera similar al clebre estudi d'Andy Warhol conegut com The Factory. 

Koons va ser potser el primer artista a utilitzar els serveis d'una agncia de publicitat per a promoure la seva imatge. Donada la naturalesa del seu art, Koons ha estat en repetides ocasions objecte de demandes legals per violaci als drets d'autor no sempre obtenint veredictes favorables en les corts. Casat el 1991 amb l'actriu pornogrfica italiana Ilona Staller (Cicciolina), ambds van tenir un fill a l'any segent anomenat Ludwig. La parella es va dissoldre i la mare va fugir a Europa on encara viu amb el fill d'ambds tot i que les corts nord-americanes hagin fallat la custdia de l'infant a favor de Koons. Jeff Koons est entre els artistes vivents ms cotitzats dels Estats Units. 

Obra. 
Classificada de vegades com minimalista i Neo-pop, la seva obra consistia inicialment en escultura conceptual que va anar adquirint monumentalitat. A la data, Koons ha incursionat en l'escultura d'installaci, la pintura, i la fotografia.

Enllaos externs.
jeffkoons.com ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346010" title="Poropanchax rancureli" nonfiltered="365" processed="359" dbindex="135366">

Poropanchax rancureli  s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Ghana, Costa d'Ivori i Libria.

 Referncies .



Bibliografia.

 Daget, J.: Poissons nouveaux de Cte d'Ivoire. Bull. Mus. Natl. Hist. Nat. (Sr. 2) v. 36 (nm. 5) (1964): 590-595. Any 1965.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;
 AQUATAB.NET ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346023" title="Poropanchax stigmatopygus" nonfiltered="366" processed="360" dbindex="135367">

Poropanchax stigmatopygus s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 2,4 cm de longitud total i les femelles els .

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'frica Occidental.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
 Wildekamp, R. H. & F. J. Malumbres: Identification of Micropanchax scheeli (Cyprinodontiformes: Poeciliidae: Aplocheilichthyinae) with the description of a new species of the genus Poropanchax. Cybium v. 28 (no. 1): 61-67. Any 2004. ;

Enllaos externs.

 BioLib  i ;
 AQUATAB.NET;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346025" title="Xiphophorus alvarezi" nonfiltered="367" processed="361" dbindex="135368">

Xiphophorus alvarezi  s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Les femelles poden assolir els 7,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Amrica: Mxic (Chiapas) i Guatemala.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346026" title="Xiphophorus maculatus" nonfiltered="368" processed="362" dbindex="135369">

Xiphophorus maculatus  s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4 cm de longitud total i les femelles els 6.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Amrica: des de Veracruz (Mxic) fins al nord de Belize.

 Referncies .



Bibliografia.

 Gnther, A: Catalogue of fishes in the British Museum. Catalogue of the Physostomi, containing the families Salmonidae, Percopsidae, Galaxidae, Mormyridae, Gymnarchidae, Esocidae, Umbridae, Scombresocidae, Cyprinodontidae, in the collection of the British Museum. Cat. Fishes v. 6: i-xv + 1-368. Any 1866.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;
 AQUATAB.NET;
 Animal Diversity Web ;
 Encyclopedia of Life ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346028" title="Exrcit Nacional de Somlia" nonfiltered="369" processed="363" dbindex="135370">
L'Exrcit Nacional de Somlia sn les forces armades de Somlia. 

Fins els 1991 va estar format per quatre branques:

Exrcit;
Marina ;
Forca Aria (vegeu Fora Aria de Somlia);
Defensa Aria;

Va quedar dissolt de facto el 1991. El nom de Exrcit Nacional Somali fou donat a la branca militar del Front Nacional Somali.

El primer intent seris de reconstruir l'Exrcit Nacional de Somlia fou un acord entre el Govern Federal de Transici (GFT) i la Uni de Corts Islmiques de Somlia (UCI) de 5 de setembre del 2006 per no es va concretar . Desprs de la derrota de la UCI (desembre del 2006) un acord del govern va establir el desarmament de les milcies i l'entrada d'alguns dels seus membres a l'exrcit.

 Histria .

El guerrer somali (waranle) gaudeix de prestigi social, i tots els somalis sn considerats potencials guerrers excepte el homes de religi (wadaad).

A la Somlia Italiana es van crear 8 batallons de infanteria rab-somali i unitat irregulars amb oficials italians (dubats), que servien com a gurdia de frontera i policia tribal. Hi havia tamb una artilleria somali i la gendarmeria (zaptie), que en conjunto formaven el Cos Reial de Tropes Colonials (1889-1941).

A lka Somlia Britnica es va crear el Somaliland Camel Corps.

Amb la independncia al 1960 es va formar l'Exrcit Nacional de Somlia amb un petit nombre de forces amb armament lleuger, i oficials entrenats a la Gran Bretanya, Egipte i Itlia. Desprs de 1964 va rebre tamb assistncia de la Uni Sovitica. Desprs del 1969 l'exrcit fou entrenat per consellers sovitics i cubans. 

L'exrcit va entrar en combat per primer cop el 1964 en el conflicte amb Etipia al Ogaden, quan va entrar en combat en ajut de la guerrilla de l'Ogaden (uns tres mil homes) que s'havien revoltat el 1963. El combats van durar del gener al mar del 1964. Vegeu Primera guerra etop-somali.

L'exrcit es va reforar amb ajut sovitic i es van formar dotze divisions, 4 brigades de tancs, 45 brigades de infanteria mecanitzada, 4 brigades d'operacions especials, 1 brigada de mssils, 3 brigades d'artilleria, 30 batallons de camp i 1 batall de defensa aria. La Defensa Aria es va dividir en 7 brigades.

A ms de la Fora Aria de Somlia existia un petit cos de marina amb alguns vaixells i mssils. La Forca de Policia Somali estava militaritzada i considerada part de l'Exrcit Nacional de Somlia.

El 2000 es va formar el Govern Nacional de Transici (GNT) amb poc control sobre el terreny per reconegut per la comunitat internacional. No va aconseguir crear un autntic exrcit nacional per la oposici del Consell de Reconciliaci i Restauraci de Somlia i l'existncia de moltes milcies. Va formar un cos anomenat Exrcit Nacional Somali el 2001. El gener del 2002 va nomenar comandant en cap al general Ismail Qasim Naji.

L'Exrcit Nacional estava format el 2002 per 2.010 soldats i 90 dones soldat. 

El successor del GNT, el GFT va establir les seves prpies forces dependents directament del ministeri de Defensa en coordinaci amb les forces aliades de l'Aliana de la Vall del Juba, Puntland, Exrcit de Resistncia Rahanweyn (Somlia del Sud-oest), i desprs l'estat de Galmudug, a ms d'alguns senyors de la guerra. Somalilndia t el seu propi exrcit (vegeu Forces Armades de Somalilndia).

Els etops han creat un cos de soldats professionals (2007) degut a la manca de disciplina dels soldats fins aleshores. However, a cadre of more professional soldiers has emerged, trained by Ethiopian advisors.

 Comandants en cap .

 General Ismail Qasim Naji, nomenat pel GNT el gener del 2002 i pel GFT l'abril del 2005

General Abdulahi Ali Omar, nomenat pel GFT el 10 de febrer de 2007 

Coronel Barre Adan Shire Hiiraale, ministre de Defensa del GFT.

Les forces reals del GFT sn:



El GFT planeja crear un exrcit de 30000 homes entrenats per Itlia. El Consell de Seguretat de les Nacions Unides va establir un pla d'entrenament amb la missi anomenada IGASOM  que encarregava la tasca a la Uni Africana i a l'IGAD, i que fins ara no s'ha posat en marxa.

 Notes .


 Referncies .
Library of Congress Somalia Country Study 1992;
Somalia, 1980-1996 ACIG;
Somalia: Foreign Military Assistance SomaliNet;
"Weapons at War",  a World Policy Institute Issue Brief by William D. Hartung, , May 1995, chapter III: Strengthening Potential Adversaries (12th paragraph), Somalia.;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346029" title="Parque Nacional Chapada dos Veadeiros" nonfiltered="370" processed="364" dbindex="135371">


El Parque Nacional Chapada dos Veadeiros  es localitza a la Chapada dos Veadeiros, regi Nordest del Estat de Gois, a Brasil. 

A les geocoordenades 1351' a 1410' de latitud Sul i 4725' a 4742' de longitud Oest, cobrint una superfcie de 65.514 ha, est comprs dintre d'una rea d'un cerrado d'altitud que agrupa diversos municipis, d'entre ells, So Joo d'Aliana, Alto Paraso, colinas do Sul i Cavalcante. 

El parc fou creat, el 1961, per l'aleshores President dela Repblica, Juscelino Kubitschek, amb el nom de Parc Nacional do Tocantins. 

Fou reconegut com Patrimoni Natural Mundial per l'UNESCO el Desembre de 2001. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346030" title="Xiphophorus variatus" nonfiltered="371" processed="365" dbindex="135372">

Xiphophorus variatus  s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 7 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Amrica: Mxic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Meek, S. E.: The fresh-water fishes of Mexico north of the isthmus of Tehuantepec. Field Columbian Mus. Zool. Ser. v. 5: i-lxiii + 1-252, Pls. 1-17. Any 1904.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;
 Encyclopedia of Life ;
 AQUATAB.NET;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346031" title="Cua d'espasa" nonfiltered="372" processed="366" dbindex="135373">

La cua d'espasa (Xiphophorus hellerii) s una espcie de peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 14 cm de longitud total i les femelles els 16.

Distribuci geogrfica.

s originari d'Amrica: des de Veracruz (Mxic) fins al nord-oest d'Hondures. Introdut a Sud-frica (KwaZulu-Natal i Transvaal) i Nambia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;
 AQUATAB.NET;
 Encyclopedia of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346034" title="Xiphophorus couchianus" nonfiltered="373" processed="367" dbindex="135374">

Xiphophorus couchianus  s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4 cm de longitud total i les femelles els 6.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Amrica: Mxic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;
 AQUATAB.NET;
 Encyclopedia of Life ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346035" title="Estaci de Plaa d'Espanya (Valncia)" nonfiltered="374" processed="368" dbindex="135375">


l'Estaci de la Plaa d'Espanya, oficialment Plaa Espanya, s una de les estacions del metro de Valncia. 



 Accessos .

Plaa d'Espanya;

Vegeu tamb.
Metro de Valncia;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346036" title="Xiphophorus andersi" nonfiltered="375" processed="369" dbindex="135376">

Xiphophorus andersi  s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4,5 cm de longitud total i les femelles els 5,5.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Amrica: Mxic (Veracruz) .

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346039" title="Xiphophorus birchmanni" nonfiltered="376" processed="370" dbindex="135377">

 Xiphophorus birchmanni s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Tant els mascles com les femelles poden assolir els 7 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Amrica: Mxic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Lechner, P. & A. C. Radda: Revision des Xiphophorus montezumae/cortezi - Komplexes und Neubeschreibung einer Subspezies. Aquaria (St Gallen) v. 34 (no. 12): 189-196. Any 1987.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;
 AQUATAB.NET ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346040" title="Plaa d'Espanya (Valncia)" nonfiltered="377" processed="371" dbindex="135378">
La plaa d'Espanya s una plaa urbana situada al sud-oest de Valncia, constituda de l'encreuament de diversos carrers, entre ells l'avinguda de Ramn i Cajal i el carrer de Sant Vicent Mrtir.

Transport.
La plaa disposa d'una estaci de metro anomenada Plaa d'Espanya. Amb la construcci futura de l'Estaci Central de Valncia, ser la plaa ms propera a ella i un dels accessos principals al nou barri Parc Central.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346041" title="Uni Esportiva Joventut Barri del Crist" nonfiltered="378" processed="372" dbindex="135379">
La Uni Esportiva Joventut Barri del Crist s un club de futbol valenci de la Mancomunitat Intermunicipal Barri del Crist pertanyent als municipis d'Aldaia-Quart de Poblet, en la comarca de l'Horta. Va ser fundat en 1994 i s'ubica en la Tercera Divisi d'Espanya (Grup VI). 

 Histria . 

La UE Joventut Barri del Crist es va fundar en 1994. El club va sorgir de l'impuls d'un grup de persones amb la intenci d'inculcar els valors de l'esport als jvens del barri, amb la condici d'evitar la llegenda negra que ha acompanyat al Barri del Crist durant anys (delinqncia i drogoaddicci). El club va nixer en els anys 1990 durant l'auge de l'associacionisme en el barri, produt per un sentiment acusat que possexen els residents d'aquest nucli poblacional, que reclamen des d'antuvi la segregaci dels municipis d'Aldaia i Quart de Poblet, i demanen ser un municipi propi.

El club roget compta amb una bona estructura de futbol base (escola) en el qual juguen els nens i joves de la Mancomunitat. En 2002 el Joventut va aconseguir la fita de l'ascens a Tercera Divisi encara que l'alegria va durar noms una temporada (2002/03), ja que l'equip va quedar el 21 i l'equip va regressar a Regional Preferent. Desprs de diversos anys en la Preferent, l'equip va realitzar una gran temporada 2006/07 en el qual va ser campi del Grup 2 i va disputar la fase d'ascens, primerament eliminant al CE Alberic i desprs caient eliminat en el partit decisiu contra el CE Utiel. De totes maneres, l'equip es va vore beneficiat desprs dels ascensos del CD Denia, Vila-real CF B i Ontinyent CF a Segona Divisi B, i el UD Joventut va ascendir a Tercera Divisi al ser el millor campi de grup darrere del CE Olmpic de Xtiva (que ja havia ascendit en la fase d'ascens). En la temporada 2007/08 va aconseguir l'objectiu de romandre en Tercera, i per primera vegada l'equip es va mantenir en categoria estatal. La permanncia es va aconseguir en l'ltima jornada contra l'Olmpic de Xtiva, en un encontre en el qual el vencedor mantenia la categoria i el venut descenda; el resultat fou de 2-1 amb el camp d'El Perdiguer amb el seu mxim aforament. Aquest partit va ser l'ltim per al capit i estendart de l'equip, a ms de mxim golejador amb 13 gols: Canari, que va fitxar a l'estiu de 2008 pel Burjassot CF.

 Uniforme . 
 Uniforme titular: Samarreta vermella, pantalons blaus i mitjons blaus. ;
 Uniforme alternatiu: No disponible. ;

 Estadi .

El Poliesportiu Municipal El Perdiguer s la seu on el Barri del Crist disputa les seves competicions. Aquest camp de futbol es troba dintre del terme municipal d'Aldaia i es va inaugurar oficialment en 2001 dintre de les installacions del poliesportiu. El seu terreny de joc s de gespa artificial des d'estiu de 2006, anteriorment ho va ser de terra i les seves dimensions sn de 100 per 60 metres. La seva capacitat total ronda els 2.000 espectadors, i compta amb una graderia lateral coberta. 

 Dades del club . 
 Temporades en Tercera Divisi: 2 ;
 Temporades en Regional Preferent: Desconegut. ;
 Millor posici en la lliga: 16 en Tercera Divisi (2007/08). ;
 Pitjor posici en la lliga: 21 en Tercera Divisi (2002/03). ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346042" title="Wayne Green" nonfiltered="379" processed="373" dbindex="135380">
Wayne Green (1922?, Littleton, New Hampshire) s un editor i escriptor estatunidenc, fundador de 73, 80 Microcomputer, Byte, CD Review, Cold Fusion, Kilobaud Microcomputing, RUN i altres revistas. Green s tamb un assessor internacional. Durant els primers anys 1980, ajudava en la creaci de la pionera revista brasilera de informtica, Micro Sistemas.

Avui, viu en Hancock, New Hampshire.

Enllaos externs.
 Tech Visionary and Byte Magazine Founder Wayne Green on Changing the World ;
 LLoc web oficial ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346043" title="Fora Aria de Somlia" nonfiltered="380" processed="374" dbindex="135381">


La Fora Aria de Somali o la Fora Aria Somali (FAS)  (somali: Ciidamada Cirka Soomaaliyeed; itali:   "Corpo di Sicurezza della Somalia) fou un cos de l'Exrcit Nacional de Somlia que va existir del 1958 al 1991. Durant el mandat itali es va dir Cos Aeronutic Somali canviat a Fora Aria de Somali el 1960 amb la independncia. Amb Siad Barre (1969-1991) es va modernitzar; molts pilots es van entrenar a la Uni Sovitica, Itlia, Regne Unit i Estats Units i va esdevenir la millor fora aria d'frica. Es van adquirir avions Mig (15, desprs 17 i desprs alguns Mig-21) i altres. A la guerra del Ogaden, desprs de la retirada dels instructors i subministraments sovitics, va afectar durament a l'aviaci somali i el 1978 els somalis havien estats expulsat del Ogaden. Desprs d'aix la Fora Aria Somali ja no va recuperar la seva fora. A partir de 1979 va rebre assistncia americana que va resultar insuficient. Tamb va rebre equip itali, xins, libi i d'Abu Dhabi. Els problemes econmics del pas per la guerra van fer impossible la reconstrucci. El 1988 i 1989 encara van participar a les missions contra els rebels del Moviment Nacional Somali al nord del pas bombardejant Hargeisa i Burao. Amb la caiguda del rgim de Barre, la Fora Aria Somali va desaparixer (gener del 1991). El 1993, quan van arribar els americans, les restes del seu equipament estaven parades a Mogadiscio en mal estat.

 Fonts .

 History of the Somalia Air Force;
 Somalia, 1980-1996 ACIG;
 Somali Hunters;
 http://GlobalSecurity.org;
 http://WorldAirForces.com;
 http://AirVectors.com;
 http://MyLIMA.com ; Southeast Asia Aerospace;
 http://LCweb2.LOC.gov ; U.S. Library of Congress ; country studies (histria poltica) ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346046" title="Theodor Schwann" nonfiltered="381" processed="375" dbindex="135382">

Theodor Schwann (Neuss am Rhein, actual Alemanya, 7 de desembre de 1810 - Colnia, 11 de gener de 1882) va ser un fisileg, citleg i botnic alemany. Les seves moltes contribucions al camp de la biologia inclouen el desenvolupament de la teoria cellular, la invenci del terme metabolisme, i diversos descobriments de molta transcendncia com sn: les cllules de Schwann en el sistema nervis perifric, la pepsina (1836), la naturalesa orgnica del llevat. 

A la llista de botnics per abreviaci d'autor s'empra el seu nom per indicar que Theodor Schwann s una autoritat en la descripci i classificaci cientfica dels vegetals.

 La teoria cellular .
El nom de Schwann es relaciona amb el desenvolupament de la teoria cellular, que va comenar a edificar-se durant la primera meitat del segle XIX. Hi va contribuir, d'una banda, la construcci de microscopis amb lents acromtiques i, per un altre, l'aplicaci d'aquest instrument a l'estudi dels ssers vius. La teoria fibrillar, vlida fins llavors, aviat va quedar obsoleta i en va ser substituda per una altra. 

En la constituci d'aquesta nova teoria hi van collaborar especialistes com Jan Evangelist Purkinje, Johannes Mller, Matthias Schleiden i el mateix Schwann. Schleiden (1804 -1881), un botnic, estava ms preocupat pel problema de la fitognesi. La tesi que defensava l'existncia d'una coincidncia fonamental en l'estructura i en el creixement dels animals i els vegetals va ser obra de Schwann qui, el 1839, va exposar les seves troballes i les seves idees al llibre Mikroskopische Untersuchungen....

Van sorgir, aix, dues noves disciplines, la citologia o estudi de la cllula en si mateixa, i la histologia o cincia de l'estructura cellular dels teixits. Altres autors van completar ms tard la teoria cellular.

 Enllaos externs .

Theodor Schwann a la IPNI (International Plant Names Index) ;
 Breu biografia i bibliografia a Virtual Laboratory of the Max Planck Institute for the History of Science. ;
 Schwann, Theodor i Schleyden, M. J. (1847): Microscopical researches into the accordance in the structure and growth of animals and plants. Londres: Sydenham Society. ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346047" title="Quincy" nonfiltered="382" processed="376" dbindex="135383">


Els Quincy (      Kuinsh ?) eren un clan d humans que, al llarg dels segles, van adquirir l s del poder espiritual. Podien absorbir  l energia espiritual i manipular-la per a usos ofensius. Normalment reconstruen les partcules espirituals en diferents tipus d arcs i fletxes, per tamb  podien concentrar l energia espiritual en la forma d espases o explosius. Els Quincy feien servir els seus poders per combatre els hollows, protegint a els habitants del mn hum amb ms xit que els shinigamis. Per a diferencia dels shinigami, que purifiquen les nimes dels hollows], els Quincy destruen completament els hollows. Aix creava un desequilibri entre el mn dels vius i dels morts, que podia arribar a destruir ambds mns. Per tal de prevenir-ho, els shinigamis van exterminar els Quincy. La campanya d'exterminaci dels Quincy passa 200 anys abans de la historia principal.
Actualment noms queden 2 Quincy vius:


Ury  Ishida (      Ishida Ury ?)s el Quincy principal de la srie. Tot i odiar als shinigamis sol lluitar juntament amb l'Ichigo Kurosaki, shinigami substitut. Ell i el seu pare sn els ltims Quincy. 

Ry ken Ishida

 	Seiy : Ken Narita (Japons) ;
Ry ken Ishida (      Ishida Ry ken?) s el pare de Ury  Ishida. s un home fred i la seva relaci amb Ury  no s molt bona, pare i fill estan molt allunyats. s l amo de l hospital de Karakura. Ry ken s un Quincy molt hbil, capa de derrotar dos arrancar incomplets amb noms 3 trets del seu arc d una sola m. S autoanomena "l ltim  Quincy", ja que creu que Ury  t massa poc talent per mereixes el  ttol. Ry ken retorna a Ury  els poders de Quincy que havia perdut, amb la condici que aquest no es torni a associar mai ms amb shinigamis, tot i que desobeeix l ordre quasi d immediat amb l excusa que l Ichigo s noms un shinigami substitut i que aquest actua independentment de les ordres de la Societat d nimes.

S ken Ishida

	Seiy : Eiji Maruyama (Japons);
S ken Ishida (      Ishida S ken?) s el pare de Ry ken i l avi d Ury . Va entrenar a Ury  en les habilitats de Quincy durant la seva infantesa, i va esdevenir el seu mestre en el procs. S ken va intentar de fer les paus amb els shinigamis i lluitar conjuntament amb ells creant un nou sistema de resposta als atacs de hollow: Els Quincy serien una primera resposta, protegirien als humans dels hollows fins que arribessin els shinigamis. La seva proposta mai va ser acceptada, i va morir durant un atac de hollows. Mayuri Kurotsuchi rebella a Ury   que ell n era el responsable; ell va fer arribar tard als shinigamis que havien de protegir a S ken perqu ell pogus estudiar l nima de S ken.

Combat.

Armes.

Les armes dels Quincy solen ser l arc i les fletxes. Tot i aix, i a certes peculiaritats.
	Guant Sanrei (     sanrei shut ?): aquest s el guant que utilitza Ury  quant va a la Societat d nimes. Segons el seu mestre, amb aquest guant es pot arribar a aconseguir el mxim poder dels Quincy, per s necessari portar-lo ficat durant una setmana entera per dominar-lo. Un cop fet, mai ms es podr treure. En cas de fer-ho, el portador obtindria la forma final dels Quincy, amb un poder immens durant un poc temps i  desprs perdria tots els seus poders de Quincy.
	Quincy Bangle (   ?): s un braalet de disseminaci de partcules espirituals. Va ser introdut en la saga dels Bount. Amb aquest braalet, Ury  pot utilitzar els seus poders de Quincy tot i que els havia perdut amb la lluita contra en Mayuri. El problema d aquest objecte era que no era estable i que en cas de fallar, podia explotar d una manera molt potent. A ms a ms, en cas de forar els poders, l arc, fet de un metall desconegut, s aniria trencant poc a poc i al final el braalet es trencaria. Al no ser estable, els poders podien pujar i baixar sense control i acabar perdent el control del braalet, que provocaria la seva explosi.
	Seele Schneider (        ? All que talla l nima): aquesta s una espcie de fletxa que es pot agafar com una espasa. Les partcules que la formen es mouen a una velocitat tant alta que prcticament poden tallar i travessar qualsevol cosa. s l arma definitiva dels Quincy. Aquesta arma l obt Ury  agafant-la del magatzem de l hospital del seu pare a Karakura.
	Tubs de Plata (   gint ?): sn uns tubs en els quals Ury  va guardar poder espiritual m entres entrenava. Amb ells, tot i haver perdut els seus poders, podia utilitzar alguns encanteris similars al kid  dels shinigamis, i sn: ;
	Heizen (   haizen?): en alemany "colpejar"; en japons "mossegada sagrada". Aquesta tcnica utilitza cinc tubs que colpegen i tallen al oponent.
	Gritz (    Gurittsu?): amb aquesta tcnica es crea un escut de la mida d un home que recobreix i protegeix de qualsevol atac.
	Wolke (   Voruk ru?): en alemany significa "nvol" i en japons "calze verd". Aquesta tcnica s utilitza per disparar un nvol de fum. Ury  va utilitzar aquesta tcnica per poder frenar quan estava caient.
	Sprenger (    Supurengeru?): en alemany "detonador" y en japons "formaci segadora". S utilitzen 5 Seele Schneider per crear un pentgon que, al activar-se amb els tubs de plata, provoca una explosi massiva dins del mateix. s l habilitat ms poderosa dels tubs de plata que se ha vist.

Tcniques.
Les tcniques conegudes sn dos:
	Hirenkyaku (    'lit. "pas de Du"?): equivalent del Shunpo dels shinigamis i del Sonido dels Arrancar. Utilitzen les partcules espirituals que els rodegen per poder desplaar-se a gran velocitat. La primera vegada que es veu s quant el Kamaitachi (Jir b  Ikkanzaka) ataca a Inoue i Ury  la salva.
	Rans tengai (     'lit. "fils celestials"?): s una tcnica de alt nivell creada per els ancians dels Quincy per poder seguir lluitant contra els hollows. Crea fils de reiatsu que rodegen extremitats i parts del cos que han estat danyades i no es poden moure per poder moure-les. Es va inventar amb el propsit de poder lluitar fins la mort. Segons Mayuri, dels 2661 Quincy que va investigar, cap apart d Ury  havia estat capa d utilitzar aquesta tcnica ni tan sols de la manera ms simple;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346048" title="Club Esportiu Utiel" nonfiltered="383" processed="377" dbindex="135384">

El Club Esportiu Utiel s un club de futbol de la ciutat d'Utiel, ( Plana d'Utiel-Requena, Pas Valenci). Va ser fundat en 1923. El seu estadi s La Celadilla. Actualment juga al grup VI de la Tercera divisi. 

Histria.
Si b el primer equip de futbol a la ciutat apareix al 1923, l'Utiel Football Club, d'anys anteriors es t constncia de la prctica d'aquest esport a la ciutat. al Utiel FC li segueixen de seguida altres formacions com el Gimnstico o el Real Castillo. Es jugava a la plaa de bous, contra equips de la mateixa comarca o d'altres propers a Valncia.

A l'igual que en altres indrets, els clubs es fusionaven per fer equips ms potents. D'aquesta manera, els tres esmentats s'unien al 1931 sota el nom Club Esportiu Utiel ( o CD Utiel, en castell ). Rafael Cervera va ser el primer president. Noms un any desprs construa el seu camp de joc, El Nogueral, que estaria actiu fins l'any 1986, quan passa a La Celadilla.

A l'poca republicana, l'Utiel jug partits contra els primers equips valencians (Valncia, Llevant, Castell...), fins i tot contra la Selecci Valenciana al juliol de 1936, preparatori per l'Olmpiada Popular. L'himne, d'aquesta poca, va ser compost per Generoso Planells.

La segent fita utielana arriba la temporada 46/47, amb l'ascens a 1a Regional. Al 1949 es proclama Campi Valenci d'Aficionats, tot representant la Federaci dins el campionat estatal, on cau davant el Granada. s el millor moment del club i pocs anys desprs, a la 56/57, assoleix l'ascens a Tercera Divisi. Poc duraria l'alegria: una reordenaci el retorna a preferent. Fins als 80, l'nic rellevant va ser la final del Campionat valenci d'aficionats, perdut davant el Silla, a finals dels 70.

A la temporada 92/93 es proclama de nou campi de Preferent i torna a Tercera Divisi, on estaria sis temporades, en una nova edat daurada del equip d'Utiel. A aix li seguirien altres sis temporades en la Regional Preferent, fins que la campanya 2006/07 veu de nou l'ascens a Tercera Divisi, on es mantindria la temporada segent a la part mitja de la taula.

Uniforme.
 Vestuari titular: samarreta roja, pantalons negres i mitges roges;
 Vestuari suplent: samarreta blanc-i-blava, pantalons blaus i mitges blanc-i-blaves;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346049" title="Osman Jama Ali" nonfiltered="384" processed="378" dbindex="135385">
Osman Jama Ali (somali Cismaan Jaamac Cali conegut per Cismaan Kaluun) s un poltic somali, nascut el 1941 a la Somlia Britnica. De jove va viure com a nmada. Va cursar estudis a Somlia i desprs a la Uni Sovitica (durant set anys) on va estudiar enginyeria electrnica. El 1969 era cap enginyer de les estacions emissores del pas crrec que va conservar fins el 1973 quan fou nomenat ministre de Pesca i de Transport Martim del govern de Siad Barre, cartera que va ocupar fins el 1984, passant a ser cap del departament del Partit Socialista Revolucionari Somali durant cinc anys per esdevenir el 1989 ministre d'Obres Publiques i Vivenda. Durant una visita oficial a Tunsia va aprofitar per desertar (1990) i va marxar a l'exili a la Gran Bretanya on va escriure un treball sobre la reconciliaci nacional. El 1993, fou convidat per les faccions somalis a participar a una trobada a Estocolm (Sucia), prvia a una trobada posterior organitzada pel Institut Nrdic Afric a Uppsala, on es va pronunciar per la reconciliaci nacional. Per aix fou cridat altre cop a Djibouti per participar al Procs d'Arta l'any 2000. 

En el Govern Nacional de Transici creat a Djibouti (2000) fou designat vice primer ministre i com a tal va participar a la cimera de la FAO del 10 al 13 de juny del 2002. Quan el primer ministre Ali Khalif Galaid  va perdre la confiana dels membres de lAssemblea Nacional de Transici, aquesta va passar una moci en qu se li retirava la confiana i se'l obligava a dimitir el 28 d'octubre del 2001. Llavors Osman Jama Ali va ocupar interinament el crrec, fins el nomenament del nou primer ministre Hassan Abshir Farah el 12 de novembre de 2001.


El 2004 fou designat membre del Parlament Federal de Transici.

Vegeu tamb:.
 Llista de primers ministres de Somlia;

Referncies.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346050" title="Clements Markham" nonfiltered="385" processed="379" dbindex="135386">
Sir Clements Robert Markham (20 de juliol de 1830 - 30 de gener de 1916) fou un explorador angls, escriptor i gegraf. Com President de la Royal Geographical Society a finals del segle XIX, Markham fou una pea clau en el finanament d'exploracions britniques a les rees polars. Amb tot no va aconseguir el seu objectiu de fer que els britnics arribesin els primers als pols.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346051" title="Fuente el Sauz" nonfiltered="386" processed="380" dbindex="135387">

Fuente el Sauz s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

 Demografia .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346052" title="Josep Aguil i de Blasco" nonfiltered="387" processed="381" dbindex="135388">
Josep Aguil i de Blasco (Tarragona, 11 de juliol de 1888   Llagostera, Girons, 27 de mar de 1958) fou msic i compositor de sardanes.

Va residir a Llagostera des de 1926. Msic de vocaci i de carcter bohemi, va alternar al llarg de la seva vida la feina d'instrumentista i compositor amb la d'agutzil. Tamb va portar a terme alguns projectes mecnics, i fins i tot va intentar comercialitzar sense xit un nou model de fanal de locomotora. La seva passi per la msica el va portar a exercir de professor a l'escola municipal de msica de Llagostera, i va treballar amb les millors orquestres de l'poca: la Principal de Cass, la Principal de Girona, la Principal de Llagostera i la Principal de la Bisbal. El seu carcter jovial i bohemi i la seva faceta d'inventor van afavorir que se'l conegus amb el sobrenom d'en Regadora. Llagostera li va retre diversos homenatges i li va dedicar un carrer.

Va compondre unes 300 sardanes, i encet el gnere de la sardana publicitria, en el qual s'emmarquen obres com L'Ans del Tigre i La veu del seu amo. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346053" title="Matthias Jakob Schleiden" nonfiltered="388" processed="382" dbindex="135389">


Matthias Jakob Schleiden (Hamburg, 5 d'abril de 1804- Frankfurt del Main, 23 de juny de 1881), va ser un clebre botnic alemany. s un dels fundadors de la teoria cellular. Un any desprs que Schleiden publiqus la seva teoria cellular de las plantes, el seu amic Theodor Schwann ho feu extensiu als animals, unificant-se aix la botnica i la zoologia sota una mateixa teoria general.

Va realitzar els seus estudis a Heidelberg entre 1824 i 1827, i comen a practicar dret a Hamburg, per aviat es dedic al que realment l'apassionava: la botnica. Enseny botnica a Jena, Tartu (Estnia), Dresden, Wiesbaden, Frankfurt del Main.

Al seu llibre, Beitrge zur Phytogenesis (Contribucions a la fitognesi, 1838), examina les diferents parts que constitueixen una planta i determina que estan compostes per cllules. Destaca la importncia del nucli de la cllula, descobert pel botnic escocs Robert Brown (1773-1858), i el seu paper en la divisi cellular. Contrriament als altres botnics de l'poca, que s'interessaven principalment per la descripci d'espcies noves i en respondre preguntes de taxonomia, Schleiden utilitza principalment el microscopi per estudiar els vegetals. s ell que anim Carl Zeiss (1816-1888) a produir microscopis d'una manera industrial.

Schleiden va ser un dels primers cientfics alemanys a adherir-se a les tesis evolucionistes de Charles Darwin (1809-1882). A la llista de botnics per abreviaci d'autor s'empra el seu nom per indicar que Schleiden s una autoritat en la descripci i classificaci cientfica dels vegetals.

 Obra .
Entre les seves publicacions destaquen:
 Beitrge zur Phytogenesis (1838).
 Grundzge der wissenschaftlichen Botanik (2 volums, 1842-1843).
 Grundzge der wissenschaftlichen Botanik (1861).
 Die Bedeutung der Juden fr den Erhaltung und Weiderbelebung der Wissenschaften (1877).

 Enllaos externs .
 Breu biografia i bibliografia a Virtual Laboratory of the Max Planck Institute for the History of Science. ;

 Bibliografia .
 Olaf Breidbach, Uwe Hofeld, Ilse Jahn, Andrea Schmidt (Hrsg.): Matthias Jacob Schleiden (1804 - 1881). Schriften und Vorlesungen zur Anthropologie. Franz Steiner Verlag, Stuttgart 2004, ISBN 3-515-08542-4;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346054" title="Fuentes de Ao" nonfiltered="389" processed="383" dbindex="135390">

Fuentes de Ao s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

 Demografia .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346056" title="Parque Nacional de las Emas" nonfiltered="390" processed="384" dbindex="135391">




El Parc Nacional de les Emas es localitza en el Sud-oest de l'Estat de Gois, a Brasil.Una Ema s un estru petit anomenat tamb com nyand.

El parc va ser creat pel llavors President de la Repblica Juscelino Kubitschek, a travs del Decret 49.874, d'11 de Gener de 1961, posteriorment revisat pel Decret 70.375, de 6 d'Abril de 1972. 

La seva superfcie cobreix 132.000 hectrees, distributs pels municipis de Miners, Chapado del Cel, i part del de Costa Rica (Mato Grosso do Sul). 

El parc preserva els diversos naixaments dels rius Jacuba i Bell, afluentes del riu Parnaba, de la conca del riu Paran. 

L'accs al parc pot fer-se per Serranpolis, per Chapado del Ceu, o per Mineiros. El parc disposa d'aerdrom per a aeronaus petites. El temps de vol, des de Goinia, s d'aproximadament dues hores.

Forma part del Patrimoni Mundial de la Humanitat al Brasil des del 2001.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346057" title="Gimialcn" nonfiltered="391" processed="385" dbindex="135392">

Gimialcn s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

 Demografia .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346061" title="Gutierre-Muoz" nonfiltered="392" processed="386" dbindex="135393">

Gutierre-Muoz s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 
 Histria .
La poblaci de Gutierre-Muoz sorgeix en l'poca medieval a partir de la repoblaci del segle XI de les terres d'vila, dirigida per Ramon de Borgonya, sota les ordres d'Alfons VI. El seu origen ve d'un poble sorgit arran de la seva posici en una canyada reial. Aqu va morir Alfons VIII de Castella en 1214. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346065" title="Horcajo de las Torres" nonfiltered="393" processed="387" dbindex="135394">

Horcajo de las Torres s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346066" title="Mamblas" nonfiltered="394" processed="388" dbindex="135395">

Mamblas s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346067" title="Moraleja de Matacabras" nonfiltered="395" processed="389" dbindex="135396">

Moraleja de Matacabras s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346069" title="Muomer del Peco" nonfiltered="396" processed="390" dbindex="135397">

Muomer del Peco s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

 Demografia .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346070" title="Hassan Abshir Farah" nonfiltered="397" processed="391" dbindex="135398">
Hasan Abshir Farah (somali Xasan Abshir Faarax; nascut el  20 de juny de 1945 a Garowe), s un poltic de Somlia membre del sub clan ise mahmud dels majeerteen.

Era oficial de l'exrcit somali i va comenar la seva carrera poltica el 1969 en el rgim de Siad Barre com a membre secundari de la junta militar que va prendre el poder el 21 d'octubre del 1969. Fou nomenat com a sub comissionat del districte de Mogadiscio i uns anys ms tard com a alcalde de la ciutat. Va treballar amb el Servei Nacional de Seguretat que s'ocupava entre altres coses de controlar les activitats dels opositors al rgim  . Desprs fou governador de les regions de Shabeellaha Dhexe i de  Bakool, i ambaixador a Jap i Alemanya. 

Quan va caure el rgim era a Alemanya. Vers 1995 va retornar a Somlia i va treballar per l'autonomia del nord-est.
El 1998 estava aliat a Abdullahi Yusuf Ahmed amb el que va contribuir a formar l'estat de Puntland del que fou ministre del Interior. El desembre del 1999 va signar la orde que expulsava del Puntland a tres cooperants d'Organitzacions No Governamentals acusat de no fer serveis satisfactoris: Eddie Johns de la UNCTAD (Conferncia de les Nacions Unides pel Comer i el Desenvolupament), Remmelt Hummeyn de l'UNDP (Programa de Desenvolupament de les Nacions Unides) i Said Al-Naimari de UNICEF.

Va participar al Procs d'Arta de la que fou copresident i fou membre de l'Assemblea Nacional de Transici. Va romandre a la conferncia quan Puntland va deixar de donar-li suport.  El primer ministre del Govern Nacional de Transici (GNT) Ali Khalif Galaid  va perdre el suport dels membres de l'Assemblea Nacional de Transici, la qual va passar una moci en qu se li retirava la confiana i se'l obligava a dimitir el 28 d'octubre del 2001. Llavors Osman Jama Ali va ocupar interinament el crrec, fins el nomenament del nou primer ministre, crrec per que fou nomenat Hassan Abshir Farah el 12 de novembre de 2001 considerat proper del president Salad.

Quan fou nomenat feia poc dels atemptats de l'11 de setembre de 2001, i va convidar als Estats Units a desplegar tropes a Somlia, d'eon havien sortit desprs de la operaci Restaurar l'Esperana (vegeu UNOSOM II). i es va referir a Al-Itihaad al-Islamiya (AIAI), organitzaci considerada terrorista pels americans . No obstant el 15 de desembre de 2001 va declarar que no hi havia membres d'Al-Qaeda a Somlia contra el que afirmava el senyor de la guerra Hussein lies Aydid . Estats Units no obstant, no va acceptar el convit.

El 2002 va ajudar amb armes a la facci a Puntland d' Abdullahi Yusuf Ahmed revoltada contra el president constitucional  Jama Ali Jama.

L'abril del 2002 fou hospitalitzat per complicacions derivades de la seva diabetis.

Va representar al GNT a la Conferncia de Pau i Reconciliaci de Somlia de Eldoret a Kenya a l'octubre del 2002, que no va aconseguir inicialment cap xit per la oposici del contra govern del Consell de Reconciliaci i Restauraci de Somlia. Finalment el juliol del 2003 les dues parts van arribar a un acord quan ja estava a punt d'acabar el termini del GNT.

En aquest moment les expectatives creades el 2000 quan es va fundar el Govern Nacional de Transici, havien ja passat. El GNT expirava el seu termini l'agost del 2003, i es va decidir que segus un funcions fins que fos creat el Govern Federal de Transici (GFT) que s'estava negociant. A partir d'agost el primer ministre Farah i el president de l'Assemblea Nacional de Transici Abdallah Derow Isaak es podien considerar cessats, per la decisi formal es va escenificar el 8 de desembre del 2003 amb un vot de no confiana a l'Assemblea. Els dos afectats, Farah i Isaak van declarar a Nairobi que l'extensi del mandat del GNT era inconstitucional. Fou nomenat com a primer ministre Muhammad Abdi Yusuf. 

El 2004 fou nomenat membre del Parlament Federal de Transici i ministre de Pesca del Govern Federal de Transici que va substituir al GNT. El 2006 va signar un contracte de 55 milions de dlars amb l'empresa de Nova York, Top Cat Marine Security, per lluitar contra la pirateria a Somlia .

Va dimitir junt amb altres membres del govern, el 1 d'agost del 2006 en protesta perqu el primer ministre Ali Mohammed Ghedi posposava les converses de pau amb la Uni de Corts Islmiques de Somlia .

 Referncies .


 Bibliografia .
Profiles of People in Power, per Roger East i Richard J. Thoma;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346071" title="Muosancho" nonfiltered="398" processed="392" dbindex="135399">

Muosancho s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

 Demografia .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346072" title="Literatura neoclssica" nonfiltered="399" processed="393" dbindex="135400">
La literatura neoclssica o illustrada s un moviment del segle XVIII segueix les convencions del neoclassicisme, s a dir reprn els models grecs i llatins i intenta fer un art dominat per la ra, la mesura i l'harmonia. Per l'auge de la illustraci com a moviment intellectual, pren fora l'assaig com a gnere literari, ja que es veu la literatura com el vehicle ptim pe transmetre idees. Hi abunden les reflexions morals i poltiques, aix com l'afany divulgatiu.

Els autors ms destacats del perode sn:
Jonathan Swift;
Jean-Jacques Rousseau;
Daniel Defoe;
Montesquieu;
Benito Jernimo Feijoo;
Leandro Fernndez de Moratn;

A finals del segle XVIII sorgeix el pre-romanticisme, com a reacci contra la mesura neoclssica, amb noms com el de Goethe i el moviment del Sturm un Drang alemany.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346073" title="L'home que xiuxiuejava als cavalls" nonfiltered="400" processed="394" dbindex="135401">

L'home que xiuxiuejava als cavalls s una pellcula estatunidenca de 1998, dirigida i protagonitzada per Robert Redford, que narra la vida d'un xiuxiuejador de cavalls, Tom Booker, i la directora d'una revista (Kristin Scott Thomas), que pateixen un amor impossible.

 Argument .
Desprs un accident que li va costar la vida a la seva millor amiga i traumatitzat el seu cavall, Grace MacLean, amputada d'una cama, perd poc a poc el gust de la vida i viu en reclusi, renunciant a lluitar contra la seva invalidesa . Annie MacLean, la mare de l'adolescent de tretze anys, decideix reaccionar i se'n va cercar un ensinistrador de cavalls per curar l'animal i de pas la noia. La seva cerca li far travessar  Montana per trobar el misteris home que xiuxiueja a l'orella dels cavalls.

 Repartiment .
Robert Redford  : Tom Booker;
Kristin Scott-Thomas : Annie MacLean;
Sam Neill : Robert MacLean;
Dianne Wiest  : Diane Booker;
Scarlett Johansson : Grace MacLean;
Chris Cooper  : Frank Booker;
Ty Hillman : Joe Booker;

 Al voltant de la pellcula .
El paper d'Annie MacLean havia estat en principi proposat a Emma Thompson que va refusar per sobrecrrega de feina. El paper de Grace havia de ser interpretat per Natalie Portman que es va retirar de la pellcula en benefici del seu paper a Anne Frank a Broadway.

Un xiuxiuejador existeix realment i s un ensinistrador de cavalls que utilitza mtodes basats en la comprensi de la naturalesa, de les necessitats i de les ganes del cavall. El terme va ser estat inventat el Segle XIX per Daniel Sullivan the Irish Whisperer, irlands que va treballar en guarir cavalls accidentats o maltractats. s important no confondre el xiuxiuejador i l'etleg. El xiuxiuejador s una persona que posa en prctica directament sobre els cavalls mtodes d'equitaci suaus, sovint inspirats en els treballs dels etlegs o de la seva prpia observaci personal. El xiuxiuejador no s un cientfic. 

 Premis i nominacions .

 Premis .
 Premi YoungStar per la millor actuaci femenina per Scarlett Johansson;

 Nominacions . 
 1999 ;
 Oscar a la millor banda sonora;
 Globus d'Or a la millor pellcula dramtica;
 Globus d'Or al millor director;

Enllaos externs.
 Pgina de la pellcula a l'IMDb;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346074" title="Narros del Castillo" nonfiltered="401" processed="395" dbindex="135402">

Narros del Castillo s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

 Demografia .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346076" title="Narros de Salduea" nonfiltered="402" processed="396" dbindex="135403">

Narros del Castillo s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

 Demografia .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346082" title="Nava de Arvalo" nonfiltered="403" processed="397" dbindex="135404">

Nava de Arvalo s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

 Demografia .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346083" title="Salim Aliyow Ibrow" nonfiltered="404" processed="398" dbindex="135405">
Salim Aliyow Ibrow  s un poltic de Somlia del clan rahanweyn.

Va estudiar a Somlia i a Itlia, i va donar classes a la Universitat de Mogadiscio fins el 1991. Desprs va viure a Australia, (on va obtenir la nacionalitat) retornant a Somlia el 2000.

Va ocupar diversos ministeris al Govern Federal de Transici (Finances 2004-2006, Ramats 2006-2008, i Cultura i Educaci Superior 2007-2008). Fou designat comissionat de la UNESCO a Somlia. El gener de 2007 fou candidat a la presidencia (speaker) del Parlament Federal de Transici, pero no va arribar a la votaci final. 

Al darrer govern de Ali Mohammed Ghedi fou viceprimer ministre. Quan Ghedi va dimitir per diferncies amb el president Abdullahi Yusuf Ahmed (29 d'octubre del 2007) va ocupar interimament el crrec de primer ministre. El 22 de novembre del 2007 fou designat primer ministre Nur Hassan Hussein i Ibrow fou designat ministre de Justicia i Afers Religiosos en el seu govern.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346084" title="Pajares de Adaja" nonfiltered="405" processed="399" dbindex="135406">

Pajares de Adaja s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

 Personatges illustres .
 Francisco Mndez lvaro;
 ngel Acebes Paniagua  ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346085" title="Palacios de Goda" nonfiltered="406" processed="400" dbindex="135407">

Palacios de Goda s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346086" title="Filiprim" nonfiltered="407" processed="401" dbindex="135408">
El Filiprim va ser un concurs espectacle presentat per Josep Maria Bachs que es va emetre durant diversos anys a les tardes de TV3.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346088" title="Faust (llegenda)" nonfiltered="408" processed="402" dbindex="135409">
La llegenda de Faust explica com un mag anomenat Faust pacta amb el diable per cedir-li la seva nima a canvi de coneixement. La persona que prefereix la saviesa a la fe o la salvaci estava condemnada per l'esglsia i apareix com a figura negativa en diferens histries, des del pecat original d'Adam i Eva o el de Prometeu fins al doctor Frankestein. Sn personatges que transcendeixen els lmits fixats a l'sser hum per curiositat o orgull excessiu, i acaben pagant les conseqncies.

No est clar l'origen de la llegenda, que probablement barreja els contes populars sobre nimes venudes i pactes satnics amb la figura d'un alquimista alemany del segle XV que afirmava que havia pactat amb el diable per obtenir la saviesa perfecta. Aquest personatge, Georgius Faustus (1480-1570) va ser citat per Luter, donant-li la fama definitiva. Alguns testimonis afirmen que es tractava d'un professor universitari que era considerat malfic per la "mgia" que feia a les seves classes (amb la tcnica de la llanterna mgica), projectant imatges de monstres. L'explorador Philippo von Hutten li va atribuir poders proftics. Hauria estat jutjat i executat per bruixeria.

Llegendes similars es troben a Polnia i Anglaterra per la mateixa poca i segueixen la tradici oral transmesa des del segle V, amb la histria de Teophilus d'Adana, un monjo que va vendre's al diable per assolir el poder. Podrien incorporar els rumors que van envoltar Johann Fust, un dels inventors de la impremta, sobre coneixement tcnic maligne.

Obres inspirades en la llegenda de Faust.
La llegenda de Faust ha inspirat diverses obres, les ms importants de les quals se citen per ordre cronolgic en aquesta llista. La versi de Goethe s la que ha aconseguit la pervivncia de la histria en poca contempornia, que apareix en videojocs, canons i pardies.

Historia von D. Johann Fausten, de Johan Spiess (1587);
Tbinger Reim-Faust, de Johannes Feinaug (1588);
The Tragicall History of Dr. Faustus, de Christopher Marlowe (1592);
Cenodoxus, de Jacob Biedermann (1602);
Faust und sieben Geister, de Gotthold Ephraim Lessing (1759);
Faust, de Goethe (dues parts, en 1808 i 1832);
The Devil and Tom Walker, de Washington Irvin (1824);
Novaja Scena medu Faustem i Mefistofelem, d'Aleksandr Puixkin (1825);
Don Juan und Faust, de Christian Dietrich Grabbe (1829);
Faust, versi de Richard Wagner de l'obra de Goethe (1831);
Faust, ein Gedicht, de Nikolaus Lenau (1836);
La Damnation de Faust, pera de Berlioz (1846);
Faust, de Jules Barbier i Michel Carr (1859);
Faust, pellcula de Georges Mlis (1903);
Gestes et opinions du docteur Faustroll, pataphysicien, d'Alfred Jarry (1911);
Faust, pellcula de Friedrich Wilhelm Murnau (1926);
Fausto: Uma Tragdia Subjectiva, de Fernando Pessoa;
Phantom of the Paradise, de Brian de Palma (1974);
Mon Faust (bauches), de Paul Valry (1945-1946);
Doktor Faustus, de Thomas Mann (1947);
Fausto 3.0, obra de La Fura dels Baus (1998);
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346089" title="Papatrigo" nonfiltered="409" processed="403" dbindex="135410">

Papatrigo s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346090" title="Pedro-Rodrguez" nonfiltered="410" processed="404" dbindex="135411">

Pedro-Rodrguez s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346091" title="Rasueros" nonfiltered="411" processed="405" dbindex="135412">

Rasueros s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346092" title="Rivilla de Barajas" nonfiltered="412" processed="406" dbindex="135413">

Rivilla de Barajas s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346095" title="Microscopi electrnic de rastreig" nonfiltered="413" processed="407" dbindex="135414">
 
El microscopi electrnic de rastreig, d'escombratge o de scanning (SEM, de Scanning Electron Microscopy), s el microscopi que utilitza electrons en comptes de llum per formar una imatge. Va ser inventat el 1931 per Ernst Ruska, Gerd Binnig i Heinrich Rohrer.

T una gran profunditat de camp, la qual permet que es pugui enfocar simultniament una gran part de la mostra. Tamb produeix imatges d'alta resoluci, el qu significa que caracterstiques properes a la mostra poden ser examinades en una alt grau de magnificaci. 

La preparaci de les mostres s relativament fcil ja que en la majoria noms es necessita que siguin conductores. La mostra s recoberta amb una capa de metall molt prima, i s rastrejada o escombrada amb electrons que s'envien des d'un can. Un detector mesura la quantitat d'electrons enviats que emet la zona de la mostra, i s capa de presentar el resultat amb imatges en tres dimensions, projectades en una pantalla de televisi. La seva resoluci s entre 3 i 20 nanmetres, en funci del microscopi. 

Els resultats que produeix fa possible una bona aproximaci al mn atmic. Permet obtenir imatges de gran resoluci en materials petris, metllics i orgnics. La llum se substitueix per un feix d'electrons, les lents per electroimants i les mostres es fan conductores metallitzant-ne la superfcie. Els electrons secundaris s'associen a un senyal de televisi. 

Referncies.














 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346097" title="Constant Gmez Salvador" nonfiltered="414" processed="408" dbindex="135415">
Constant Gmez Salvador (Valncia, 1865 - Valncia, 1937) va ser un pintor valenci. 

Va ser deixeble de Francesc Garcia i Marco i de Joan Peir. Va conrear tots el gneres, especialment el paisatge i la pintura d'histria. Va emprar tant la tcnica de l'aquarella com la de l'oli, en quadres preferentment de petit format. Va ser professor a Valncia i Manises. Va ser premiat a l'Exposici Regional Valenciana de 1909. Exerc tamb la docncia, a Manises i a Valncia. L'any 1932 va ser un dels signataris de les Normes de Castell que suposaven per a la varietat valenciana de la llengua catalana la transposici dels criteris ortogrfics de Pompeu Fabra.

 Bibliografia .
 Article Constantino Gmez Salvador de l'Enciclopedia de la Comunidad Valenciana. Editorial Prensa Valenciana. Valncia, 2005. ISBN 84-87502-56-3;
Enciclopdia Catalana ;

 Enllaos externs .
Obra de Gmez Salvador a Paisajistas espaoles del siglo XIX y XX;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346098" title="Xavier Cornellana i Mangues" nonfiltered="415" processed="409" dbindex="135416">

Xavier Cornellana i Mangues (Agramunt, 14 de mar de 1980) s instrumentista de tenora a la Principal del Llobregat i compositor de sardanes.

Inicia els estudis musicals a l'escola municipal de msica del seu poble a l'edat de set anys. Estudia tenora des dels vuit anys amb els mestres Joan Farreny, Josep Gispert i Jaume Vil. Guanyador als disset anys de la IV beca Josep M. Bernat per a joves instrumentistes de cobla. Als vint-i-dos acaba el Ttol Superior de tenora obtenint el Premi d'Honor de Grau Superior al Conservatori del Liceu. Ha estat membre de les cobles Riella, Ress, Trrega, contempornia, i actualment toca a la cobla la Principal del Llobregat i s professor de msica de secundria en dos instituts.

 Referncies .
 Carles Riera, Josep Maria Serracant, Josep Ventura Diccionari d'autors de sardanes i de msica per a cobla Girona: SOM, 2002;

Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346103" title="Caliu" nonfiltered="416" processed="410" dbindex="135417">

Caliu s una Associaci d usuaris/usuries de GNU/Linux en llengua catalana.

Inscrita al Registre Oficial d Associacions de la Generalitat de Catalunya amb el nmero 25400 de la secci 1a del registre de Barcelona i en el Registre d Associacions de la UPC amb el nmero 311, el seu nom prov de les sigles en angls de Catalan Linux Users.

Orgens de Caliu.

Caliu va nixer el 24 de febrer de 1999 arran del missatge que l Eduard Fabra va enviar al frum de Linux de VilaWeb proposant la creaci d un grup d usuaris de GNU/Linux en catal. La secci d informtica de VilaWeb public la notcia en l edici del dia 1 de mar de 1999:

Caliu catal amb Linux. Des del frum de Linux de VilaWeb Informtica, l Eduard Fabra llena una proposta que pot interessar fora el personal que, als territoris de parla catalana, utilitza el sistema operatiu GNU/Linux: crear  un grup d usuaris de Linux en catal per tal d unificar recursos i esforos en l adaptaci al nostre idioma d aquest magnfic sistema operatiu . Si us engresca la idea d un grup de Catalan Linux Users (CALIU?) o b si ja en coneixeu algun i el voleu presentar, no dubteu a continuar el debat al frum de VilaWeb Informtica.

Les respostes i mostres de suport no trigaren en arribar, aix naixia el primer grup d usuaris de GNU/Linux de parla catalana. Mica en mica, el grup va guanyar en popularitat i es va anar dotant d eines de comunicaci com la pgina web i llistes de correu. Ms tard, casualment es va descobrir una altra iniciativa per defensar els interessos dels usuaris de GNU/Linux en Catal, una plataforma denominada AULLUC (Associaci d Usuaris de Linux en Llengua Catalana), promoguda per en Francesc Genov i d altres integrants que estaven a punt de presentar els papers per a convertir-se legalment en associaci. De les converses entre aquesta plataforma i el nostre grup es va decidir unificar esforos i crear el que avui coneixem com a CALIU : Associaci d Usuaris de GNU/Linux en Llengua Catalana.

Al llarg de tots aquests anys, s'ha passat de tenir allotjada la pgina en un servidor de pgines personals a tenir mquines prpies. La primera mquina (Carbassa 1) es va muntar de la ferralla informtica que entre tots els socis es va poder reunir, la segona mquina (Carbassa 2) i la mquina actual (Stallman) -aconseguides grcies a les donacions- donen servei d ftp a ms de 150 persones diriament i estan equipades amb ms d un Terabyte de disc dur. Tot aix no seria possible sense la co laboraci de la UPC que s qui allotja les mquines i proporciona l ample de banda.

Objectius de Caliu.

 Promoure l s del sistema operatiu GNU/Linux.
 Facilitar ajuda i suport tcnic.
 Fomentar la insta laci del sistema operatiu GNU/Linux en les administracions, empreses, universitats, instituts, escoles i l usuari final.
 Traduir els documents de configuraci i aplicacions ms utilitzades al catal per tal de facilitar l s del GNU/Linux.
 Donar a conixer i installar GNU/Linux mitjanant les reunions dels membres del grup i les anomenades festes d insta laci.
 Donar suport als fabricants i distribudors d ordinadors que tinguin GNU/Linux preinsta lat com una opci en els seus equips.
 Promoure la traducci de distribucions al catal.

Projectes.

 Servidor amb miralls de la majoria de distribucions GNU/Linux.
 Co laboraci, organitzaci i patrocini de les Jornades de Programari Lliure.
 Campanya contra les patents de programari.
 Traduccions de programari i documentaci.
 Organitzadors del Dia de la Llibertat del Programari a Barcelona.

Enllaos externs.
 Pgina web de Caliu;
 Servidor ftp de Caliu;
 Jornades de Programari Lliure;
 Campanya contra les patents de programari;
 Dia de la Llibertat del Programari;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346105" title="Muhammad Abdi Yusuf" nonfiltered="417" processed="411" dbindex="135418">
Muhammad Abdi Yusuf s un poltic de Somlia nascut a la regi de Mudug, membre del clan darod.

Va participar a la Conferncia de Djibouti a Arta del abril i maig del 2000. El 20 d'agost del 2000 fou nomenat vicepresident (assistent speaker) de l'Assemblea Nacional de Transici. 

Fou nomenat primer ministre pel president Abdiqasim Salad Hassan (del que era un ferm aliat) el 8 de desembre del 2003, en substituci de Hassan Abshir Farah cessat virtualment l'agost del 2003 per destitut formalment per un vot de l'Assemblea Nacional de Transici aquest mateix dia (8 de desembre). Va restar en el crrec quasi un any, fins el 3 de novembre de 2004 quan el nou president Abdullahi Yusuf Ahmed va nomenar com a primer ministre a Ali Muhammad Ghedi. En el seu mandat el Govern Nacional de Transici va restar prcticament inactiu a l'espera del Govern Federal de Transici.

En el gabinet de Ghedi fou ministre de Sanitat per va dimitir el 3 d'agost del 2006 en les protestes per la posposici de converses amb la Uni de Corts Islmiques de Somlia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346107" title="Jos Lujn Prez" nonfiltered="418" processed="412" dbindex="135419">
Jos Lujn Prez va ser un escultor i arquitecte grancanari nascut a Gua el 9 de maig de 1756 i mort tamb a Gua (Gran Canaria) Illes Canries, el 15 de desembre de 1815. 

Fill de pagesos acomodats, des de petit va mostrar un especial inters envers l'escultura, arribant a reproduir en fusta la imatge de San Bartolom de Moya. 

La seva obra t influncies barroques, i  va realitzar escultures de tipus religis per a diferents esglsies de les Canries, especialment a Gran Canaria i Tenerife. 

Algunes de les seves obres ms importants van ser creades per encrrec, per a les processons de Setmana Santa de les Illes: 
 Crist de la Sala Capitular i La Mare de Deu dels Dolors de bust (Catedral de Las Palmas). Las Palmas de Gran Canaria. ;
Crist de la Columna. Esglsia de Teror. ;
Conjunt del Crist de la Caiguda, Simn Cirenaic, Mare de Deu dels Dolors, Vernica i Sant Joan Evangelista de la Process de l Encontre de la parrquia de Sant Domnec de Las Palmas. ;
l'Oraci a l'Hort de la parrquia de Sant Francesc de Las Palmas. ;
l Oraci a l Hort del convent de Santa Clara de San Cristbal de La Laguna.
Imatge de Mare de Deu dels Dolors de l'Esglsia de la Concepci de La Laguna, tamb coneguda com "La Predilecta", perqu era l'obra preferida d'aquest imatger.
Sant Joan Evangelista, en bust, de la Parrquia de la Concepci de La Orotava.
Sant Joan Evangelista de les Parrquies de Sant Agust i de Sant Francesc de las Palmas.
Crist predicador de la parrquia de Sant Domnec de Las Palmas.
Sant Pere Penitent de la Parrquia de Sant Francesc de Las Palmas.
Per a la Parrquia Matriu de l'Apstol Santiago de Los Realejos, va tallar un Crist ms petit del natural, destinat a coronar el templet de l'Altar Major.
Lujn sentia gran predilecci per les "Doloroses" i Els Crucificats. Va realitzar quasi una vintena d'elles, repartides per totes les illes.

 Bibliografia .
DDAA. Islas Canarias(2004), Aguilar, ISBN 84-03-50195-1;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346109" title="Salvadis" nonfiltered="419" processed="413" dbindex="135420">

Salvadis s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346110" title="San Esteban de Zapardiel" nonfiltered="420" processed="414" dbindex="135421">

San Esteban de Zapardiel s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346112" title="San Pascual" nonfiltered="421" processed="415" dbindex="135422">

San Pascual s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346113" title="San Vicente de Arvalo" nonfiltered="422" processed="416" dbindex="135423">

San Vicente de Arvalo s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346114" title="Antonio de Viana" nonfiltered="423" processed="417" dbindex="135424">
Antonio de Viana, San Cristbal de La Laguna, Tenerife, 1578 - 1650?,  fou un historiador, metge i poeta canari. Va estudiar a Sevilla la Llicenciatura de Medicina, que va acabar el 1606. s possiblement en aquesta ciutat on va conixer Lope de Vega. 

Des del 1607 va prestar els seus serveis al Cabildo de Tenerife per portar a terme l'atenci dels malalts de l'hospital. Tamb a Sevilla va ocupar la plaa de metge cirurgi de l'Hospital del Cardenal. El 1630, davant el notable augment de la seva fama, els seus contemporanis de Tenerife van aconseguir de convncer-lo i portar-lo novament a l'illa, amb el seu antic crrec esplndidament remunerat. El 1633 es va traslladar a Las Palmas, on va exercir gran part de la seva professi. Va ser metge del bisbe Murgas, elevant encara ms la seva reputaci entre membres de tribunals i altes personalitats que en aquell temps residien a la ciutat grancanaria.

 Obres .
Antigedades de las Islas Afortunadas(1604), poesia de gran valor que aporta una important informaci sobre la costums i etnografia illenques. ;
Conquista de Tenerife. ;
Aparecimiento de la imagen de la Candelaria. ;
Discurso en la herida que sufri Juan Bautista Silman (1637).

 Bibliografia .
Volum 9,Enciclopedia Universal Sopena, (1967), Barcelona, Ed. Ramn Sopena.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346115" title="Felip Mateu i Llopis" nonfiltered="424" processed="418" dbindex="135425">
Felip Mateu i Llopis (Valncia, 15 de novembre de 1901 - Barcelona, 13 d'abril de 1998) va ser un bibliotecari i historiador valenci.

 Biografia .
Va estudiar a la Universitat de Valncia. Entre 1924 i 1926 va treballar en el seu doctorat a la Universitat Central de Madrid. Aquesta tesi seria publicada amb el ttol Ensayo sobre una Casa Real de Moneda de uno de los Estados de la Corona de Aragn: la Ceca de Valencia y las acuaciones valencianas de los siglos XIII al XVIII i orientaria la seua tasca investigadora cap a la numismtica. A Valncia va freqentar l'Arxiu del Regne de Valncia i va entrar en contacte amb els ms destacats historiadors valencians de l'poca: Jaume i Llus Cebrin Ibor, Josep Rodrigo Pertegs, Josep Martnez Aloy, Francesc Almarche i Josep Sanchis Sivera. Es va relacionar amb ambients valencianistes, sent el primer director de la revista Acci Valenciana i form part del grup Acci Cultural Valenciana, junt a Manuel Sanchis Guarner. L'any 1932 va ser un dels signataris de les Normes de Castell. A aquests primers anys pertanyen alguns articles escrits en catal, entre ells l'assaig El Pas Valenci (1933), que formava part dels Quaderns d'Orientaci Valencianista L'Estel.

L'any 1930 va ingressar al cos nacional d'arxivers i bibliotecaris i desprs d'una temporada a la secci numismtica del Museo Arqueolgico Nacional, a Madrid, va ser destinat com a director del Museu Arqueolgic i la Biblioteca Provincial de Tarragona, fet que va reforar els seus contactes amb els ambients intellectuals de Catalunya. L'any 1931 va tornar al Museo Arqueolgico Nacional. Durant la Guerra Civil va ocupar diversos crrecs entre Madrid i Valncia, entre els que cal destacar el de vocal de la Junta de Tesoro Artstico, amb seu al Collegi del Patriarca, des del qual va poder evitar in extremis la destrucci dels arxius de la Catedral de Toledo, de la Catedral de Valncia, de la Catedral de Sogorb, a ms d'altres arxius valencians, entre ells el personal de Josep Sanchis Sivera.

En acabar la guerra, desprs d'un procs de depuraci va ser readms al Museo Arqueolgico Nacional i des d'ac va passar a ser nomenat director de la Biblioteca Central de Barcelona  actual Biblioteca de Catalunya i hereva dels fons de l'Institut d'Estudis Catalans. Segons prpia confessi personal a Eufemi Fort i Cogul, Mateu va explicar que havia rebut ordres de destruir bona part dels fons catalans de la biblioteca, ordre que es negava a complir, tot i que en aquells moments s'havia vist obligat a afiliar-se a la Falange Espaola..

Fins a la seua jubiliaci l'any 1972 va desenvolupar una mportant tasca a la Biblioteca Central de Barcelona i la xarxa annexa de Biblioteques Populars de la Diputaci de Barcelona. Hi va dirigir l'Escola de Bibliotecries i la revista Biblioteconomia a banda de ser cap de secci de l'Institut "Nicols Antonio" de Bibliografia del Consell Superior d'Investigacions Cientfiques.

L'any 1943 va guanyar la ctedra de Paleografia i Diplomtica a la Universitat d'Oviedo, traslladant-se desprs a la Universitat de Valncia i finalment a la Universitat de Barcelona, on arribaria a ser deg de la Facultat de Filosofia i Lletres. Tamb fou membre de Membre de l'Acadmia de Bones Lletres (1943) i del Centre de Cultura Valenciana (1945).

L'ndex de la seua ampla obra cientfica en el camp de la numismtica, sigillografia, bibliografia i histria general va ser publicat l'any 1984, en un volum de 169 pgines, per la Universitat Barcelona, sota el ttol Titula de Felipe Mateu y Llopis: Su obra cientfica al conmemorar el LXXXIII aniversario.

Referncies.


 Bibliografia .
Josep Massot i Muntaner. Escriptors i erudits contemporanis: tercera srie. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2003. ISBN 8484154556, 9788484154556;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346116" title="Santo Tom de Zabarcos" nonfiltered="425" processed="419" dbindex="135426">

Santo Tom de Zabarcos s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346118" title="Sanchidrin" nonfiltered="426" processed="420" dbindex="135427">

Sanchidrin s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346119" title="Nur Hassan Hussein" nonfiltered="427" processed="421" dbindex="135428">
Nur Hassan Hussein, conegut com Nur Adde, s un poltic de Somlia, nascut el 1938.

Va iniciar la seva activitat com oficial de duanes el 1958. Va pujar en l'escalaf i va arribar a oficial d'enlla de la INTERPOL a Somlia i desprs a cap de la policia (Fora de Policia de Somlia) encarregat de planificaci i entrenament en el rgim de Siad Barre. Va fer estudis legals a la universitat de Mogadiscio i l'Escola de Lleis Fiscals de Roma, i va esdevenir fiscal general de Somlia, crrec que va conservar fins el 1991 quan va caure el rgim de Barre. Llavors va exercir com a secretari general de la Societat del Creixent Roig Somali (equivalent a la Creu Roja).

Fou nomenat primer ministre pel president Abdullahi Yusuf Ahmed el 22 de novembre del 2007, desprs de la dimissi de Ali Mohamed Ghedi el 29 d'octubre del 2007, succeint al primer ministre inter Salim Aliyow Ibrow. Va obtenir la confiana del parlament a Baidoa el 24 de novembre del 2007 amb 211 dels 212 parlamentaris presents.


El seu govern fou nomenat el 2 de desembre  amb 73 membres: 31 ministres, 11 ministres d'estat, i 31 ministres assistents (secretaris), el que va causar critiques pel seu gran nombre de membres.  Hussein va dir que havia seguit el criteri del 4,5 (1 per cada gran clan i 0,5 per la resta de clans, establerta per la Carta Federal de Transici  i va descriure el seu govern com "tot incls" ("all-inclusive")  

El 3 de desembre es va produir la dimissio de quatre ministres: Hassan Mohamed Nur Shatigud (Seguretat Interior i cap de l'Exrcit de Resistncia Rahanweyn), Abdikafi Hassan, Sheikh Aden Maden i Ibrahim Mohamed Isaq  allegant que el clan rahanweyn, un dels quatre majors, no estava ben representat al govern i que no havien estat consultats prviament per establir les seves agendes . El 4 de desembre va dimitir tamb el ministre assistent d'Afers Religiosos xeic Jama Haji Hussein, que es queixava de la distribuci de llocs al govern pel seu clan els jarerweyne considerat del grup dels ms petits format pels bantus somalis. Al mateix temps el president Abdullahi Yusuf Ahmed (72 anys) va haver de ser traslladat a un hospital de Kenya en mal estat de salut.

El 17 de desembre de 2007 Hussein va indicar que formaria un nou govern ms redut  amb 17 ministres i cinc ministres assistents, i que inclouria gent de fora del parlament . El 4 de gener de 2008 va nomenar 15 ministres  i cinc ministres assitents   que van jurar el dia 5; tres ministres ms serien nomenats ms tard.. El gabinet fou aprovat el 10 de gener del 2008 per 223 vots i 5 en contra (2 abstencions) 

Va fer esforos de pau que van portar a l'acord negociat el maig i juny a Djibouti i signat a La Meca el juny, amb una facci de l'Aliana pel Nou Alliberament de Somlia, dirigida pel dirigent moderat de les Corts Islmiques de Somlia Sharif Sheikh Ahmed. El 30 de juliol va destituir al alcalde de Mogadiscio Mohamed Omar Habeeb acusat de incompetncia, malversaci, insubordinaci i abs de poder. Habeeb s'hi va oposar i va declarar que la seva destituci requeria l'aprovaci del president Yusuf, del qual deia que li donava suport, igual que els habitants de la ciutat i els caps de clan i ancians. Aix indicava serioses discrepncies entre el president i el seu primer ministre . El 2 d'agost del 2008 deu ministres (dos dels quals eren ministres assistents), considerats propers al president Yusuf, van dimitir allegant no haver estat consultats sobre el cessament de Habeeb; tamb criticaven al primer ministre per no haver presentat encara el pressupost al parlament; Hussein els va acusar de voler boicotejar l'acord de pau de Djibouti  but he asserted that the government was still functioning properly.. Al parlament van comenar moviments per la seva destituci; Husseis es va mostrar disposat a dimitir si amb aix s'afavoria el procs de pau

El 3 d'agost va nomenar sis nou ministres   i va dir que la resta serien nomenat desprs de consultes amb el poble . El 25 d'agost es va presentar al parlament una moci de confiana contra el primer ministre acusat de malversaci i de incompetncia i de fracassar en la presentaci del pressupost; fou presentada per 90 membres i la seva execuci s'havia de determinar en dos dies  Hussein strongly denied the accusations of incompetence and embezzlement.

El 26 d'agost Yusuf i Hussein van signar un acord per ressoldre les disputes entre ambdos . El 28 d'agost van manifestar conjuntament que hi hauria una srie de canvis incloent l'entrada de cinc membres ms al gabinet, i la dissoluci de l'administraci de Mogadiscio i de Banaadir. El vot de confiana va passar al Parlament el 1 de setembre amb el previsible resultat de rebuig: 191 vots van ser pel govern i noms 9 en contra (2 abstencions) 

Referncies.


Enllaos externs.
New Somali prime minister named;
Somalia: Candidate for Premier Meets With President Yusuf in Baidoa;
New Somali prime minister named;
Somali president nominates candidate for PM;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346123" title="Sinlabajos" nonfiltered="428" processed="422" dbindex="135429">

Sinlabajos s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

 Demografia .



 Curiositats . 
El 9 de gener de 2008 va morir l'alcalde de Sinlabajos,  Gregorio Garca Antonio  qui era el ms veter d'Espanya, a l'edat de 92 anys, despes d'estar 29 anys en el crrec. A ms figurava com nombre 3 en les llistes del PSOE al Congrs dels Diputats per a les eleccions generals espanyoles de 2008. Desprs de la seva defunci, l'ajuntament queda a les mans del fins a ara, el tinent-alcalde i nombre 2 per a l'ajuntament de Sinlabajos pel PSOE Alfonso Gonzlez Sez (PSOE), que se li traspassaran els poders l'11 de gener de 2008 i prendr possessi oficial a l'ajuntament. 

 Referncies . 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346124" title="Tiosillos" nonfiltered="429" processed="423" dbindex="135430">

Tiosillos s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346126" title="Villanueva de Gmez" nonfiltered="430" processed="424" dbindex="135431">

Villanueva de Gmez s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346127" title="Villanueva del Aceral" nonfiltered="431" processed="425" dbindex="135432">

Villanueva del Aceral s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346128" title="Viegra de Moraa" nonfiltered="432" processed="426" dbindex="135433">

Viegra de Moraa s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

 Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346129" title="Martn de Andjar Cantos" nonfiltered="433" processed="427" dbindex="135434">

Martn de Andjar Cantos va ser un escultor i arquitecte espanyol nascut cap a l'any 1602 a la provncia manxega d'Albacete.
 Biografia .
 Etapa Andalusa .
Mentre alguns investigadors indiquen que va venir al mn a la poblaci de Chinchilla de Monte-Aragn, avui sabem que encara que els seus avantpassats van poder haver procedit de la regi de Mrcia, una branca de la famlia es va installar a la localitat  de Jorquera, d'Albacete.

El cert s que a la dcada dels anys vint del segle XVII, i havent estat en aquesta poblaci possiblement fins 1628, ja se situa Martn de Andjar al servei d'alguns dels grans imatgers a la ciutat de Sevilla. Encara que tradicionalment se'l ha considerat deixeble del gran Juan Martnez Montas, d'altres ho consideren alumne d'Alonso Cano.

Independitzat, el 1629 emprn per al retaule ms gran de l'esglsia de Sant Pere Apstol de la poblaci sevillana de Carmona, una srie d'imatges a les quals va haver de pertnyer la Immaculada Concepci que encara avui es conserva al mencionat temple. La ms gran productivitat del seu taller es va registrar entorn a l'any 1632 ja que en aquest mateix any va tallar l'efgie del Crist de les nimes per al mateix temple de Carmona (Sevilla), el Sant Sebasti Mrtir, imatge titular de la Parrquia de d'Agimes, a l'Illa de Gran Canaria, i el Sant Cristfol, tamb titular de la Catedral de la de la Ciutat de L'Havana, a Cuba.
 Etapa Canaria .
Dos anys ms tard, el 1634, es trasllada a les Canries installant-se en primer lloc la ciutat de Las Palmas.  Va realitzar pel temple Catedralici la imatge i retaule de Sant Pere, obres contractades el 1635. D'aquesta mateixa data s l'efgie de Santa Llcia que, pel que sembla, va tallar abans d'abandonar l'illa, per a l'esglsia parroquial de Sant Joan  de l'avui ciutat de Telde.

Ja a Tenerife, a la ciutat de San Cristbal de La Laguna entra en contacte amb el tamb imatger Antonio de Orbarn, qui en aquells dies es trobava treballant en el desaparegut retaule major de l'esglsia de El Salvador de Santa Cruz de La Palma, lloc al qual es trasllada amb la intenci de collaborar al mencionat projecte tallant abans de 1636 una srie d'escultures per a l'esmentat retaule per l'import, fora elevat, de 2.000 reals.

De tornada a l'Illa de Tenerife al 1637, passa a installar-se a Garachico creant un taller que seria llavor de la futura escola escultrica de Garachico, i emprenent treballs de gran importncia, com el retaule principal de l'esglsia de Santa Anna d'aquesta localitat, per al que molt possiblement es va servir dels dissenys que anys abans havia realitzat per al retaule de la Catedral de Las Palmas, i el magnfic Crist que ho corona. Per segurament els primers encrrecs que rebs Andujar desprs d'installar-se a Tenerife fossin les dues peces que va executar aquest mateix any per els franciscans del Convent de Santa Llcia de Los Realejos, i que queda demostrat pel fet que el dia 11 de juny de 1637, ambdues imatges ja es trobaven al culte al temple conventual.

 Bibliografia .
 Gran Enciclopedia del Arte en Canarias. Autores: Varios. Editor: Centro de la Cultura Popular Canaria.
 Los Conventos Del Realejo. Autor: Jos Siverio Prez. Editor: Exmo. Ayuntamiento de la Villa de Los Realejos.
 Cofrada del Nazareno;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346130" title="Bos de Higgs" nonfiltered="434" processed="428" dbindex="135435">

El bos de Higgs s una partcula elemental hipottica massiva l'existncia de la qual s predita pel model estndard de la fsica de partcules. s l'nica partcula del model estndard que no ha estat observada fins al moment, per ocupa un rol important en l'explicaci de l'origen de la massa d'altres partcules elementals, en particular la diferncia entre el fot (sense massa) i els bosons W i Z (relativament pesats).

Les partcules elementals amb massa i la diferncia entre electromagnetisme (causat pels fotons) i la fora feble (causada pels bosones/ W i Z) sn crtics en molts aspectes de l'estructura microscpica (i aix macroscpica) de la matria. Amb aix, si la partcula existeix, el bos de Higgs tindria un enorme efecte en la fsica i el mn d'avui. 

Fins a 2008, cap experiment ha detectat directament l'existncia del bos de Higgs. El mecanisme de Higgs, el que dna massa al vector bos, va ser teoritzat en 1964 per Peter Higgs, Franois Englert i Robert Brout que treballaven en les idees de Philip Anderson, i independentment per G. S. Guralnik, C. R. Hagen i T. W. B. Kibble. Higgs va proposar que l'existncia d'una partcula escalar massiva podria ser una prova de la teoria, un comentari afegit a una carta a la revista Physical Review . Steven Weinberg i Abdus Salam van ser els primers a aplicar el mecanisme de Higgs a la ruptura espontnia de simetria electrofeble. La teoria electrofeble prediu a una partcula neutra la massa de la qual sigui no molt llunyana de la dels bosons W i Z. 

 Visi terica general . 

La partcula anomenada bos de Higgs s un quntum d'un dels components del camp de Higgs. En un espai buit, el camp de Higgs adquireix un valor diferent de zero que roman constant en el temps i en tot lloc de l'univers. El valor esperat de buit (VEV) d'un camp de Higgs s constant i igual a 246 GeV. L'existncia d'un VeV no zero t una importncia fonamental: dna una massa a cada partcula elemental, incloent al bos de Higgs. En particular, l'adquisici espontnia d'un VeV diferent de zero trenca la simetria gaugiana electrofeble, un fenomen conegut com el mecanisme de Higgs. Aquest s el simple mecanisme capa de donar massa a un bos de gauge que s tamb compatible amb la Teoria de gauge. 

En el model estndard, un camp de Higgs consisteix en dos camps neutrals i dos carregats. Els dos components carregats i un del neutre sn bosons de Goldstone, que no tenen massa i es converteixen, respectivament, en els components longitudinals de tercera-polaritzaci dels bosons W i Z (massius). El quntic dels restants components neutrals corresponen als bosons massius de Higgs. Un camp de Higgs s un camp escalar, el bos de Higgs t un spin zero i no t moment angular intrnsec. El bos de Higgs s tamb la seva  prpia antipartcula i t simetria CP. 

El model estndard no prediu el valor de la massa del bos de Higgs. Si la massa d'aquest bos s entre 115 i 180 GeV, llavors el model estndard pot ser vlid a totes les escales energtiques fins a la escala de Planck (1016 TeV). Moltes teories estan a l'expectativa d'una nova fsica ms enll del model estndard que podria sorgir a escales de TeV, basades en les manques del model estndard. L'escala ms alta possible de massa permesa en el bos de Higgs (o en alguna ruptura espontnia de simetria electrofeble) s d'un TeV; desprs d'aquest punt el model estndard es torna inconsistent sense un mecanisme d'aquest tipus perqu la unicitat s violada en certs processos de dispersi. Molts models de supersimetria prediuen que el bos de Higgs tindr una massa noms lleugerament per sobre dels actuals lmits experimentals, a uns 120 GeV o menys. 

 Investigaci Experimental . 
 
Fins a 2008 el bos de Higgs no ha estat observat experimentalment, a pesar dels grans esforos d'investigaci en els experiments dels acceleradors de partcules com el CERN o el Fermilab. La no observaci de proves clares permet estimar un valor mnim experimental de massa 114.4 GeV per al bos de Higgs del model estndard, amb un nivell de confiana del 95%. Un petit nombre d'esdeveniments no concloents han estat registrats experimentalment en el collisionador LEP en el CERN. Aquests han pogut ser interpretats com resultats dels bosons de Higgs, per l'evidncia s inconclusa.< S'espera que el Gran Collisionador d'Hadrons, ja construt en el CERN i les primeres proves del qual es van realitzar el passat 10 de Setembre del 2008, pugui confirmar o desmentir l'existncia d'aquest bos. 

L'estudi ms precs de les mesures permet concloure que el bos massiu de Higgs del model estndard t una magnitud major de 144 GeV amb un 95% de nivell de confiana, aix s'afirma des de mar de 2007 (incorporant una mesura actualitzada de les masses del quark cim i del bos W). 

La recerca del bos de Higgs s tamb l'objectiu de certs experiments del Tevatron en el Fermilab. 


 Alternatives al mecanisme de Higgs para la ruptura espontnia de simetria electrofeble . 

Des dels anys en els quals va ser proposat el bos de Higgs, han existit molts mecanismes alternatius al mecanisme proposat per Higgs. Totes les altres alternatives usen una dinmica que interactua fortament per a produir un valor esperat del buit que trenqui la simetria electrofeble. Una llista parcial d'aquests mecanismes alternatius s: 

 Technicolor s la classe de model que intenta imitar la dinmica de la fora forta com cam per a trencar la simetria electrofeble. ;

 El model de Abbott-Farhi de composici dels bosons de vectors W i Z.;

Quark cim condensat;

 En la ficci . 

Cal esmentar que els bosones de Higgs es denominen de vegades, en alguns articles populars, com les 'Partcules de Du' o 'Partcules Divines' arran del ttol d'un llibre no cientfic (llibre de divulgaci cientfica) escrit per Leon Lederman, guardonat amb el Nobel en 1988. Aquesta forma d'anomenar-lo est moltes vegades embolicada amb propietats fantstiquess. En la teoria actual de la partcula solament es desconeix el valor exacte de la seva massa (i est per confirmar la seva existncia). 

 Referncies .


 The LEP Electroweak Working Group;
 Particle Data Group: Review of searches for Higgs bosons;
 The God Particle: If the Universe Is the Answer, What Is the Question?, by Leon Lederman, Dick Teresi, hardcover ISBN 0-395-55849-2, paperback ISBN 0-385-31211-3, Houghton Mifflin Co; (January 1993);
Fermilab Results Change Estimated Mass Of Postulated Higgs boson;
Higgs boson on the horizon;
Signs of mass-giving particle get stronger;
Higgs boson: One page explanation:
 In 1993, the UK Science Minister, William Waldegrave, Baron Waldegrave of North Hill|William Waldegrave, challenged physicists to produce an answer that would fit on one page to the question "What is the Higgs boson, and why do we want to find it?" ;
Higgs mechanism/boson simple explanation via cartoon;
Higgs physics at the LHC;
Quark experiment predicts heavier Higgs;
The God Particle and the Grid by Richard Martin;
The Higgs boson by the CERN exploratorium ;
BBC Radio 4: In Our Time " Higgs Boson - the search for the God particle";

 Lectures Recomanades .

;
;
;
;
;
;
;
;
;
;

 Enllaos externs .
 Article  divulgatiu sobre la natura del Bos de Higgs;
 Grup de dades de partcules;
 informaci sobre la partcules sense frmules;

 Vegeu tamb .
Fsica de Partcules;
Bos;
Camp de Higgs;
Interacci Yukawa;
Superfora;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346133" title="Comarca d'El Barco de vila - Piedrahta" nonfiltered="435" processed="429" dbindex="135436">
La Comarca d'El Barco de vila-Piedrahta s la comarca ms occidental de la provncia d'vila, Espanya. La seva part occidental s tamb coneguda com Comarca de l'Antic Senyoriu de Valdecorneja. A causa de la gran elevaci del terreny (ms de 1.200 metres d'altitud mitjana), el seu clima es caracteritza per hiverns molt freds i estius curts i frescos, sobretot en les nits. Est delimitada al nord per les estribaciones ms occidentals de la Serra d'vila, al sud per la Serra de Gredos; per La Serrota a l'est i per la Serra de Bjar i el riu Tormes a l'oest. 

La Serra de Villafranca la travessa en la seva part central d'aquest a oest fins als voltants del Barco de vila. Dos sn els principals rius que reguen la comarca: el Corneja al nord i el Tormes al sud i a l'oest. Aproximadament un 10 per cent del territori, corresponent a l'extrem sudoriental, aboca les aiges a l'Alberche. Est composta per diverses unitats fisiolgiques entre les quals destaquen: 

 Vall del Corneja .

Municipis ms destacats:
 
 Collado del Mirn;
 Hoyorredondo;
 Malpartida de Corneja;
 Mesegar de Corneja;
 El Mirn;
 Piedrahta;
 Villar de Corneja;
 Villafranca de la Sierra;

 Vall del Tormes .

Municipis ms destacats:

 Aldeanueva de Santa Cruz;
 La Aldehuela;
 El Barco de vila;
 Bohoyo;
 El Losar del Barco;
 Navalonguilla;

 Valle del Alt Alberche .

Municipios ms destacados:

 Cepeda la Mora;
 Garganta del Villar;
 San Martn de la Vega del Alberche;
 San Martn del Pimpollar;

 Municipis que la componen .

 Aldeanueva de Santa Cruz;
 Arevalillo;
 Avellaneda;
 Becedas;
 Becedillas;
 Bohoyo;
 Bonilla de la Sierra;
 Casas del Puerto;
 Cepeda la Mora;
 Collado del Mirn;
 El Barco de vila;
 El Losar del Barco;
 El Mirn;
 Garganta del Villar;
 Gilbuena;
 Gil Garca;
 Hoyorredondo;
 Hoyos de Miguel Muoz;
 Hoyos del Collado;
 Hoyos del Espino;
 Junciana;
 La Aldehuela;
 La Carrera;
 La Horcajada;
 Los Llanos de Tormes;
 Malpartida de Corneja;
 Martnez;
 Medinilla;
 Mesegar de Corneja;
 Narrillos del lamo;
 Nava del Barco;
 Navacepedilla de Corneja;
 Navadijos;
 Navaescurial;
 Navalonguilla;
 Navalperal de Tormes;
 Navarredonda de Gredos;
 Navatejares;
 Neila de San Miguel;
 Pascualcobo;
 Piedrahta;
 Puerto Castilla;
 San Bartolom de Bjar;
 San Bartolom de Corneja;
 San Juan de Gredos;
 San Lorenzo de Tormes;
 San Martn de la Vega del Alberche;
 San Martn del Pimpollar;
 San Miguel de Corneja;
 Santa Mara de los Caballeros;
 Santa Mara del Berrocal;
 Santiago de Tormes;
 Santiago del Collado;
 Solana de vila;
 Tormellas;
 Trtoles;
 Umbras;
 Vadillo de la Sierra;
 Villafranca de la Sierra;
 Villanueva del Campillo;
 Villar de Corneja;
 Zapardiel de la Caada;
 Zapardiel de la Ribera;

 Vegeu tamb .
 Alt Tormes, comarca natural formada pels municipis ms occidentals.

 Enllaos externs .
 Comarques d'vila;
 Associaci Intermunicipal per al Desenvolupament de la Comarca Barco-Piedrahta-Gredos;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346135" title="Alt Tormes" nonfiltered="436" processed="430" dbindex="135437">
Alt Tormes s una comarca natural espanyola pertanyent geogrficament a l'extint Regne de Lle que en 1833 es va dividir en les actuals provncies de Salamanca i vila, ambdues en la Comunitat autnoma de Castella-Lle. En la part abulense queden algunes influncies culturals i de vocabulari charro com la utilitzaci d'expressions com vaite en comptes de vete, pardal per a nomenar un ocell o barruntar per a referir-se a sentir.

 Municipis de la provncia de Salamanca .
 Armenteros;
 Cespedosa de Tormes;
 Chagarca Medianero;
 Medianero;
 Gallegos de Solmirn;
 Horcajo Medianero;
 Navamorales;
 Puente del Congosto;
 La Tala;
 El Tejado;

 Municipis de la provncia d'vila (incomplet) .
 Aldeanueva de Santa Cruz;
 Avellaneda;
 Becedas;
 Bohoyo;
 Gil Garca;
 Hoyorredondo;
 Junciana;
 El Barco de vila,  ;
 El Losar del Barco;
 La Aldehuela;
 La Horcajada;
 Los Llanos de Tormes;
 Malpartida de Corneja;
 Medinilla;
 Navalonguilla;
 Neila de San Miguel;
 Piedrahta;
 Puerto Castilla ;
 San Bartolom de Corneja;
 Santa Mara de los Caballeros;
 Santa Mara del Berrocal;
 Santiago del Collado;
 San Lorenzo de Tormes;
 San Miguel de Corneja;
 Solana de vila;
 Villar de Corneja;
 Angostura de Tormes;

 Vegeu tamb .
 Comarca d'El Barco de vila-Piedrahta;

 Enllaos externs .
 Mancomunitat de l'Alt Tormes (Salamanca);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346146" title="Valle de La Orotava" nonfiltered="437" processed="431" dbindex="135438">
El Valle de La Orotava est situada en el nord de l'illa de Tenerife, a les Illes Canries. 

A aquest lloc es troben els municipis de La Orotava, Los Realejos i el Puerto de la Cruz.
 
Aquesta vall a l'poca dels guanxes era conegut com Taoro, i precisament aqu va acabar la conquesta de Tenerife el 25 de juliol de 1496 amb l'anomenada Pau "Los Realejos", erigint-se, amb aquest motiu, en honor al patr d'Espanya, el primer temple cristi de l'illa de Tenerife, la Parrquia Matriu de l'Apstol Santiago. El mencey de Taoro pacta la fi de les hostilitats amb Alonso Fernndez de Lugo (1456-1525). 

Nombrosos i illustres visitants han elogiat el seu paisatge i gaudit del seu beneficis clima: un dels ms famosos va ser Alexander von Humboldt, qui segons conta la llegenda es va agenollar davant la vall al mirador que porta actualment el seu nom i va lloar el seu paisatge i vegetaci.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346147" title="GSC" nonfiltered="438" processed="432" dbindex="135439">
El Guide Star Catalog (GSC, inicials en angls de Catleg Guia Estellar) tamb conegut com a Hubble Space Telescope, Guide Catalog (HSTGC). s un catleg estellar construt per donar suport al Telescopi Espacial Hubble cercant com a objectiu les estrelles fora de l'eix. Aquest catleg cont aproximadament 20.000.000 d'estels amb magnituds aparents de 6 a 15.

Fins on l'abast s possible, les estrelles binries i els objectes que no sn estrelles han estat exclosos o senyalats com a que no compleixen les exigncies dels sensors de guia fina.

Quan s'esmenta una entrada del catleg, normalment heu d'escriure GSC FFFFF-NNNNN, o tamb GSCfffff0nnnnn (fffff0nnnnn). La seqncia F es refereix al codi de la regi del cel segons el Hubble.

Actualment es pot trobar la versi segona ms llarga, coneguda com a Guide Star Catalog II (Catleg Guia Estellar II).

Vegeu: .
Telescopi Espacial Hubble;
Catleg astronmic;
Cmera planetria i de gran angular 2;

 Enllaos externs .
 Els catlegs GSC I and GSC II  ;
 l'antic lloc web del catleg ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346148" title="Segona guerra etop-somali" nonfiltered="439" processed="433" dbindex="135440">
La segona guerra etop-somali, ms coneguda com la Guerra del Ogaden, fou un conflicte armat convencional entre Somlia i Etipia que va durar del 1977 al 1978, pel domini de la regi del Ogaden a Etipia.

 Orgens  .
En el repartiment de l'frica derivat de la Conferncia de Berlin del 1885, es va produir el repartiment de les terres somalis. Frana va adquirir Obock, Gran Bretanya la Somlia Britnica, Itlia Benadir i la que fou la Somlia Italiana i els etops es van considerar amb dret al Ogaden. El concepte de la Gran Somlia, abraant totes les terres somalis va ser difs per la Lliga de la Joventut Somali, creada el 1943 com a club i el 1947 com a partit. La idea es va fer popular i quan Somlia Britnica va esdevenir independent es va unir, com ja s'havia pactat, a la Somlia Italiana (independent 4 dies desprs) per formar la Repblica de Somlia; un referndum al nord-est de Kenya deixava suposar que aquesta regi (sota administraci britnica) seria transferida a la nova repblica, per els britnics es van fer enrere sota pressi dels partits kenyans i es va produir la Guerra Shifta (finals del 1963) amb Somlia donant suport a un moviment d'alliberament dels somalis a Kenya en una lluita que va durar fins el 1967; quan els somalis del Ogaden es van revoltar tanmateix a finals del 1963, Somlia els va donar suport i per ms de dos mesos (finals de gener a mar del 1964) es va produir el primer conflicte amb Etipia (primera guerra etop-somali).

Quan es va produir l'enderrocament del negus Haile Selassie per un consell militar (Derg) el 1974, Etipia va estar per un temps poc organitzada amb lluites pel poder dins el mateix consell i sorgiment de moviments oposats al consell, molts de carcter nacionalista. Entre aquestos moviments hi havia el Front d'Alliberament de Somlia Occidental (FASO) que amb suport de Somlia va comenar a actuar i el 1975 dominava algunes posicions etops. El 1976 l'ajut de Somlia es va incrementar mentre seguien les lluites al Derg. Aquest moment fou aprofitat per Somlia que disposava d'un exrcit de 35.000 homes (inferior en nombre a l'exrcit etop) superior en nombre de tancs i amb una millor aviaci; l'exrcit estava ben provet de material sovitic i entrenat per assessors sovitics. 

El 11 de febrer de 1977 les lluites pel poder al Derg s'havien acabat amb el triomf de la facci del militar comunista pro sovitic Menguistu Haile Mariam. En aquest moment la Uni Sovitica va decidir donar suport a la revoluci etop ja que tenia moltes possibilitats de desenvolupar un autntic estats socialista marxista-leninista. Es va oferir ajut a Menguistu que la va acceptar. La missi americana a Etipia i el centre de comunicacions foren tancats l'abril del 1977. 

El juny de 1977 Menguistu va acusar a Somlia de introduir les seves tropes al Ogaden, cosa que el rgim de Somlia va negar contra tota evidencia, i va declarar que noms s'havia perms a voluntaris de lluitar al costat del FASO. El 13 de juliol l'Exrcit Nacional de Somlia va envair Ogaden (altres fonts indiquen el 23 de juliol). . Els etops van informar de qu es tractava de 70.000 soldats, 40 avions de combat, 250 tancs, 350 vehicles pesats i 600 peces d'artilleria, encara que aquestes estimacions semblen ser una mica ms elevades que la realitat.. A final del mes de juliol el 60% del Ogaden estaven en mans dels somalis (oficialment del FASO), incloent Gode al riu Shabele. Combats molts forts es van produir a Dire Dawa iJijiga on els somalis van tenir moltes baixes. Progressivament l'aviaci etop, tot i ser inferior en nombre a la somali, va comenar a establir la superioritat per disposar de millors aparell i bases ms properes. 

La Uni Sovitica va intentar un alto el foc; quan els esforos van fallar els sovitics van abandonar Somlia i van aturar tota ajuda a Siad Barre, comenant a proveir massivament a Etipia. L'ajut sovitic fou el segon ms important desprs del de octubre 1973 quan l'exrcit siri fou provet durant la Guerra del Yom Kippur; tamb van arribar consellers sovitics i 15.000 soldats cubans; Ajut va arribar tamb del Iemen del Sud,Corea del Nord i Repblica Democrtica Alemanya  .  

La major victria somali fou l'atac a Jijiga a la meitat de setembre de 1977; les tropes etops van evacuar la ciutat i els milicians locals no van ser rivals pels somalis. Els etops es van retirar cap al darrera del pas estratgic de Marda, a mig cam entre Jijiga i Harar. En aquest moment Etipia admetia que noms dominava el 10% del Ogaden i que havia perdut tamb rees no somalis de Harerge, de la provncia de Bale i de la de Sidamo. Per la manca de subministraments pels tancs, afectats pels atacs aeris etops, va impedir als somalis anar ms lluny i amb l'arribada de les pluges, que van fer els camins intransitables, la ofensiva va quedar aturada. Mentre Etipia havia aixecat una gran milcia de cent mil homes per integrar-la a l'exrcit regular.

Del octubre del 1977 al gener del 1978 els somalis van provar de ocupar Harar defensada per 40000 etops, 1500 sovitics i 11.000 cubans. Van arribar als afores de la ciutat el novembre, per estaven massa cansats i mancats de material per ocupar-la i es van haver de retirar a l'espera del contraatac etop-cub.

El novembre del 1977 Somlia va trencar relacions diplomtiques amb la Uni Sovitica i va expulsar a tots els seus ciutadans
Al costat de Somlia va quedar Xina, que va aportar ajut diplomtic i material. Romania va mantenir bones relacions amb Barre per sense ajudar-lo.

La ofensiva etop cubana es va produir el febrer: d'un costat van atacar a les forces somalis a la zona d'Harar per de l'altra van fer un by-pass per Marda (defensat pels somalis) entre Jijiga i la frontera somali, i aix van poder atacar als somalis des de dues direccions. Van reconquerir Jijiga on en dos dies van morir 3000 defensors. La defensa somali es va enfonsar i els etops i cubans van reconquerir l'Ogaden en les segents setmanes.

El 9 de mar de 1978 Barre va ordenar la retirada de l'exrcit somali de territori d'Etipia. La darrera unitat va sortir el 15 de mar de 1975 el que de fet significava el final de la guerra. El FASO va continuar la lluita. El maig del 1980 encara controlaven una part del Ogaden, amb ajut de soldats voluntaris somalis, per el 1981 ja estaven reduts a petits focus de resistncia i atacs allats

Somlia va perdre a la guerra un ter dels seus soldats, un 37% dels tancs, i la meitat dels aparell de la Fora Aria. Aquesta derrota va provocar malestar a l'exrcit i els militars majeerteen van intentar un cop d'estat, que va fracassar, i del que va sortir desprs el Front Democrtic de Salvaci de Somlia.

Des de 1978 Somlia va esdevenir un aliat dels Estats Units als que va cedir bases (Berbera)

 Enllaos externs .
;
 Ogaden War 1976 1978 at OnWar.com;
 at GlobalSecurity.org;
 Cuban Aviation at the Ogaden War;
;

Referncies.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346151" title="Anthony Eden" nonfiltered="440" processed="434" dbindex="135441">

Anthony Eden (12 de juny de 1897   14 de gener de 1977) fou un poltic britnic, Primer Ministre del pas entre 1955 i 1957

Educat a la prestigiosa escola d'Eton i a la Universitat d'Oxford, Eden milit durant tota la seva vida al Partit Conservador, pel qual fou diputat des de l'any 1923. Secretari parlamentari d'Austen Chamberlain, esdevingu un dels seus mxims collaboradors al Ministeri d'Afers Exteriors (el Foreign Office). Entre 1931 i 1933 fou sots-Secretari d'Estat d'exteriors, i el 1934 esdevingu Ministre per a la Societat de Nacions.

L'any 1935, Eden fou nomenat Secretari d'Afers Exteriors en el govern de Chamberlain. Poc desprs per, es comen a veure la divisi d'opinions entre Chamberlain i Eden sobre quina era la poltica que calia seguir amb l'Alemanya nazi i la Itlia feixista. Per Eden, la pau no era possible amb aquests rgims i s'opos frontalment a la signatura dels Acords de Munic. Aquesta oposici li oblig a dimitir del seu crrec el 1938, per li fu guanyar una gran popularitat arreu del Regne Unit.


En esclatar la Segona Guerra Mundial, Eden es convert en l'home de confiana de Winston Churchill, del qual esdeven el seu nmero dos al govern. Entre 1939 i 1945 desenvolup els crrecs de Ministre de Colnies, Ministre de la Guerra i Secretari del Foreign Office (el Ministeri d'Afers Exteriors britnic).

L'any 1945, la victria del Partit Laborista port als conservadors a la oposici. Durant aquest temps, Eden fou el lder del seu partit a la Cambra dels Comuns, per sempre es mantingu en un segon pla dins del partit. La seva situaci personal (depressiu degut al seu divorci i la desaparici d'un fill a la guerra) i la seva lleialtat a Churchill van fer que mai es decids a agafar les regnes del partit.

Amb el triomf conservador de 1951 per, torn a ser nomenat Ministre d'Afers Exteriors per tercera vegada. Entre 1951 i 1955 va haver de fer front a certs moments difcils i va haver de prendre decisions certament polmiques fruit de la Guerra Freda cada cop ms evident. Aix, alegant qestions de salut, alliber a presoners nazis com ara b Albert Kesselring o Erich von Manstein. D'altra banda per, feu de mitjancer entre Frana i Vietnam a la Conferncia de Ginebra, que segell la pau entre ambdues el 1954, i particip a la Conferncia de Londres, que determin l'estatus de l'Alemanya Occidental.

L'any 1955, amb la retirada de Churchill, esdevingu finalment Primer Ministre. La seva vida dedicada a la diplomcia exterior per, li va resultar un llast en aquest nou crrec, donat que no disposava de coneixements de poltica interna o econmica. Durant el seu mandat, aquests mbits quedaren en mans dels seus ministres, mentre ell mateix segu liderant la poltica exterior.

La seva intenci inicial fou aconseguir una aliana forta amb el nou president estatudinec, Dwight David Eisenhower. L'esclat de la Crisi del Canal de Suez per, afect greument a aquesta relaci. Eden, acompanyat per Guy Mollet, primer ministre francs, es decid a fer oblidar Nasser dels seus plans de nacionalitzaci del canal. La intervenci militar i l'ordre americana d'alto el foc feren devallar fortament el seu prestigi, alhora que el seu estat de salut empitjor amb diverses infeccions en poc temps. Amb tot plegat, decid presentar la seva dimissi a principis de 1957 i es retir de la vida poltica.

El 1961 la reina Elisabet II el cre comte d'Avon i vescomte Eden.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346153" title="Aldeanueva de Santa Cruz" nonfiltered="441" processed="435" dbindex="135442">

Aldeanueva de Santa Cruz s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita a l'oest amb Santa Mara de los Caballeros, al sud amb La Lastra, a l'est amb Avellaneda i al nord amb La Aldehuela i Santa Mara de los Caballeros.

 Demografia .
 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346157" title="Arevalillo" nonfiltered="442" processed="436" dbindex="135443">

Arevalillo s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

 Demografia .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346159" title="Avellaneda" nonfiltered="443" processed="437" dbindex="135444">

Avellaneda s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

 Demografia .



Curiositats. 
Es creu que un rector d'aquesta localitat va escriure la segona part apcrifa d' El Quixot, que per aix va ser coneguda tamb com el Quixot d'Avellaneda, encara que no existeix cap font probatria referent a aix. Abans de la reorganitzaci provncies de Javier de Burgos en 1833 va pertnyer a la provncia de Salamanca, com la resta de la comarca natural de l'Alt Tormes. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346160" title="Becedas" nonfiltered="444" processed="438" dbindex="135445">

Becedas s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346161" title="Becedillas" nonfiltered="445" processed="439" dbindex="135446">

Becedillas s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

 Demografia .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346162" title="Bonilla de la Sierra" nonfiltered="446" processed="440" dbindex="135447">

Bonilla de la Sierra s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al sud amb Villafranca de la Sierra, Casas del Puerto i San Miguel de Corneja.

 Demografia .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346164" title="Casas del Puerto" nonfiltered="447" processed="441" dbindex="135448">

Casas del Puerto s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346167" title="Cepeda la Mora" nonfiltered="448" processed="442" dbindex="135449">

Cepeda la Mora s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346170" title="Collado del Mirn" nonfiltered="449" processed="443" dbindex="135450">

Collado del Mirn s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

 Demografia .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346172" title="Xiphophorus clemenciae" nonfiltered="450" processed="444" dbindex="135451">

Xiphophorus clemenciae  s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4 cm de longitud total i les femelles els 3.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Amrica: Mxic (Oaxaca).

 Referncies .



Bibliografia.

 lvarez, J.: Nuevas especies de Xiphophorus e Hyporamphus procedentes del Ro Coatzacoalcos (Pisc., Poeciliidae y Hemiramphidae). Ciencia (Mex. City) v. 19 (nms. 4-5): 69-73. Any 1959.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;
 AQUATAB.NET;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346173" title="El Losar del Barco" nonfiltered="451" processed="445" dbindex="135452">

El Losar del Barco s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346176" title="Cabana del Castellar" nonfiltered="452" processed="446" dbindex="135453">


La Cabana del Castellar s una cabana de muntanya de la Parrquia d'Ordino (Andorra) a 1.867 m d alada i situat a la banda dreta del riu de Tristaina en el cami a la Coma de Varilles i poc abans d'arribar a l'estaci d'esqu d'Ordino-Arcalis. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346179" title="El Mirn" nonfiltered="453" processed="447" dbindex="135454">

El Mirn s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346180" title="Xiphophorus continens" nonfiltered="454" processed="448" dbindex="135455">

Xiphophorus continens  s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 2,5 cm de longitud total i les femelles els 3,5.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Amrica: Mxic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rauchenberger, M., K. D. Kallman & D. C. Morizot: Monophyly and geography of the Ro Pnuco Basin swordtails (Genus Xiphophorus) with descriptions of four new species. Am. Mus. Novit. Nm. 2975: 1-41. Any 1990.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;
 AQUATAB.NET ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346181" title="Yammy" nonfiltered="455" processed="449" dbindex="135456">
Yammy (   , Yam ) (Seiy : Kenji Nomura) s el Dec Espada.
s un Arrancar alt i corpulent de pell fosca, la seva cara s molt peculiar ja que t dues lnies vermelles en els pmuls, t les celles de color taronja, s calb tot i que porta una cueta i t varies protuberncies amb forma lineal en el seu cap. L'nic que resta de la seva mscara de Hollow s una mandbula enganxada a la seva mandbula de forma humana. Duu el nmero 10 tatuat en la seva espatlla esquerra

Yammy s una persona agressiva que no sembla tenir altre objectiu apart de destruir i devorar nimes. S ho passa b lluitant i apallissant als seus enemics, tot i aix no s molt reflexiu i actua totalment per impulsos, els quals el porten generalment a estar en sries dificultats. Sl ser bastant sorolls i es deixa portar amb facilitat en els combats.
No s gaire intelligent ja que necessita ajuda d'Ulquiorra Schiffer perqu li expliqui coses i li doni ordres durant la batalla. Yammy utilitza principalment la seva fora bruta i Cero durant la batalla, i no s'interessa en emprar la seva espasa fins que no el sobrepassen clarament.


Historia.

Saga Arrancar

Yammy conjuntament amb Ulquiorra Schiffer s un dels dos primers Arrancar enviats a Karakura per S suke Aizen amb la finalitat d'investigar a l'Ichigo Kurosaki. Ulquiorra diu que en realitat noms ell havia estat enviat, per que Yammy tenia ganes d acompanyar-lo.

Tot just arribar Yammy utilitza el seu Gonzui per a absorbir innumerables nimes humanes, Tatsuki Arisawa aconsegueix resistir-se i quan l'Espada es disposa a matar-la Yasutora Sado i Inoue Orihime apareixen per ajudar-la, no obstant aix Yammy els derrota fcilment, mutilant el bra dret de Chad i destruint el Santen Kesshun de Inoue. L Ichigo  apareix acte seguit per ajudar a la seva amiga i utilitza el seu bankai per tallar-li el bra dret a Yammy i derrotar-lo fcilment. No obstant quan Yammy est a punt d'utilitzar la seva Zanpakut , l'Ichigo es queda paralitzat per la intromissi del seu hollow interior i Yammy ho aprofita per colpejar-lo repetides vegades, Inoue intenta ajudar-lo per tamb s ferida per l Arrancar.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346182" title="Pico Viejo" nonfiltered="456" processed="450" dbindex="135457">

Pico Viejo o Montaa Chahorra s un volc situat a l'illa de Tenerife (Illes Canries). 

Constitueix el segon cim ms alt de Tenerife i les Canries amb una alada de 3.135 m sobre el nivell de la mar. Aquest edifici forma part del complex volcnic Pico Viejo-Teide que va comenar la seva formaci fa aproximadament 200.000 anys al centre de l'illa. El seu crter, d'uns 800 metres de dimetre, s un dels crters satllits que es reparteixen prop del Teide. L'any 1798 va entrar en erupci i va constituir els anomenats "Narices del Teide". Aquesta erupci va venir a ser l'ltima de les succedes dintre dels lmits del Parc Nacional del Teide i la de ms gran durada de les erupcions histriques de Tenerife, llanant material volcnic durant tres mesos.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346183" title="Garganta del Villar" nonfiltered="457" processed="451" dbindex="135458">

Garganta del Villar s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita amb Villafranca de la Sierra al nord, Navadijos al sud, Cepeda la Mora a l'est i San Martn de la Vega del Alberche a l'oest.

 Demografia .



 Administraci .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346184" title="Ernesto Brambilla" nonfiltered="458" processed="452" dbindex="135459">
 Ernesto "Tino" Brambilla  va ser un  pilot de curses automobilstiques itali que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Va nixer el 31 de gener del 1934 a Monza, Itlia. s germ del tamb pilot Vittorio Brambilla.


 A la F1 .

Ernesto Brambilla va debutar a la setena cursa de la temporada 1963 (la catorzena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 8 de setembre del 1963 el GP d'Itlia al circuit de Monza.

Va participar a un total de dues proves puntuables pel campionat de la F1, disputades en dues temporades (1963 i 1969) no aconseguint finalitzar cap cursa i no assolint cap punt pel campionat del mn de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .





 Resum .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346185" title="Xiphophorus cortezi" nonfiltered="459" processed="453" dbindex="135460">

 Xiphophorus cortezi s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total i les femelles els 5,5.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Amrica: Mxic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rosen, D. E.: Middle-American poeciliid fishes of the genus Xiphophorus. Bull. Fla. State Mus. Biol. Sci. v. 5 (nm. 4): 57-242. Any 1960.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;
 AQUATAB.NET;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346188" title="Xiphophorus evelynae" nonfiltered="460" processed="454" dbindex="135461">

Xiphophorus evelynae  s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4 cm de longitud total i les femelles els 6.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Amrica: Mxic central.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rosen, D. E.: Middle-American poeciliid fishes of the genus Xiphophorus. Bull. Fla. State Mus. Biol. Sci. v. 5 (nm. 4): 57-242. Any 1960.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;
 AQUATAB.NET ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346189" title="Gilbuena" nonfiltered="461" processed="455" dbindex="135462">

Gilbuena s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346190" title="Llista d'alcaldes de Mollet del Valls" nonfiltered="462" processed="456" dbindex="135463">
Llista d'alcaldes de Mollet del Valls

 Narcs Santamaria i Vials (1899 - 1906);
 Frederic Ros i Sallent (1906-1909);
 Vicen Pujol i Martells (1909-1910);
 Francesc Coll i Saladrigas (1910-1912);
 Francesc Paradell i Su (1912-1914);
 Joan Tura i Pedragosa (1914-1915);
 Josep Ribas i Falguera (1915-1918);
 Joan Moret i Riera (1918-1918);
 Josep Ribas i Falguera (1918-1919);
 Joan Moret i Riera (1919-1920);
 Joan Soler i Reguillo (1920-1922);
 Ricard Canal i Puigdomnech (1922-1923);
 Joan Camps i Bruns (1923-1924);
 Joan Serra i Masachs (1924-1930);
 Vicen Camp i Tint (1930-1931);
 Feliu Tura i Valldeoriola (1931-1934);
 Joan Gay i Carn (1934-1935);
 Josep Ribas i Falguera (1935-1936);
 Feliu Tura i Valldeoriola (1936-1937);
 Josep Fortuny i Torrens (1937-1938);
 Feliu Tura i Valldeoriola (1938-1939);
 Sime Rabasa i Singla (1939-1941);
 Agust Torrents i Torruella (1941-1942);
 Pere Careta i Sans (1942-1943);
 Ramon Negre i Pou (1943-1952);
 Jacint Maurell i Sal (1952-1958);
 Francesc Llorens i Martn (1958-1963);
 Ramon Careta i Pou (1963-1965);
 Ferm Jaurrieta i Gallego (1965-1978);
 Josep Ribas i Cun (1978-1979);
 Anna Bosch i Pareras (1979-1983);
 Carme Coll i Truyol (1983-1987);
 Montserrat Tura i Camafreita (1987-2003);
 Josep Monrs i Galindo (2003 - );


 Enllaos .
 Diccionari biogrfic d'alcaldes i alcaldesses del Valls Oriental, del Museu de Granollers, amb les biografies dels alcaldes;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346191" title="Xiphophorus gordoni" nonfiltered="463" processed="457" dbindex="135464">

Xiphophorus gordoni  s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3,5 cm de longitud total i les femelles els 4.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Amrica: nord de Mxic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Miller, R. R. & W. L. Minckley: Xiphophorus gordoni, a new species of platyfish from Coahuila, Mxico. Copeia 1963 (nm. 3): 538-546. Any 1963.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;
 AQUATAB.NET ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346192" title="Gil Garca" nonfiltered="464" processed="458" dbindex="135465">

Gil Garca s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346193" title="Xiphophorus kallmani" nonfiltered="465" processed="459" dbindex="135466">

Xiphophorus kallmani  s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Amrica: Mxic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Meyer, M. K. & M. Schartl: Xiphophorus kallmani sp. N. -- a new species of swordtail from Mexico (Teleostei, Cyprinodontiformes, Poeciliidade). Zool. Abh., Staat. Mus. Tierk. Dresden v. 53: 57-64. Any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;
 AQUATAB.NET ;
 Encyclopedia of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346194" title="Crema (color)" nonfiltered="466" processed="460" dbindex="135467">


Crema s el color de la crema pastissera. Es tracta d'una tonalitat de groc molt clara, gaireb tirant a blanc.

El color crema s el de la crema alimentria produda pel bestiar que pastura sobre pasturatges naturals amb plantes riques en pigments carotenoides grocs; alguns d'ells sn incorporats a la crema, per donar un to groc lleuger al blanc. 














Una mostra del color crema:
 






















Localitzaci.
Trobem el color crema en

 flors,
.














 fruites,
.




























 Vegeu tamb .
 Llista de colors;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346195" title="Hoyorredondo" nonfiltered="467" processed="461" dbindex="135468">

Hoyorredondo s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346197" title="Xiphophorus kosszanderi" nonfiltered="468" processed="462" dbindex="135469">

Xiphophorus kosszanderi  s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Amrica: Mxic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Meyer, M. K. & L. Wischnath: Zwei neue Xiphophorus-Arten aus Nuevo Leon, Mexiko (Pisces: Poeciliidae). Aquaria v. 28 (no. 8): 129-134. Any 1981.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;
 AQUATAB.NET ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346198" title="Hoyos de Miguel Muoz" nonfiltered="469" processed="463" dbindex="135470">

Hoyos de Miguel Muoz s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346199" title="Microperoryctes ornata" nonfiltered="470" processed="464" dbindex="135471">

Microperoryctes murina s un marsupial de la famlia dels bndicuts. Aquesta espcie s endmica de Nova Guinea.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346200" title="Stade Tunisien" nonfiltered="471" processed="465" dbindex="135472">

L'Stade Tunisien (en rab               , sovint anomenat ST) s un club de futbol tunisi de la ciutat de Tunis.

Palmars.
Lliga tunisiana de futbol;
 1957, 1961, 1962, 1965;

Copa President tunisiana;
 1956, 1958, 1960, 1962, 1966, 2003;

Copa de la Lliga tunisiana de futbol;
 2000, 2002;

Recopa arbiga de futbol;
 1989/90, 2001/02;

Enllaos externs.
StadeTunisien.net: Web oficial de seguidors;
Forza-Baklawa: Web de seguidors;
Bardo Boys: Web de seguidors;
Notcies i frum;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346201" title="Hoyos del Collado" nonfiltered="472" processed="466" dbindex="135473">

Hoyos del Collado s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346202" title="Microperoryctes aplini" nonfiltered="473" processed="467" dbindex="135474">

Microperoryctes aplini s un marsupial de la famlia dels bndicuts. Aquesta espcie s endmica de Nova Guinea. s un dels mamfers vivents descrits ms recentment.

Enllaos externs.
A new species of bandicoot, Microperoryctes aplini, from western New Guinea ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346203" title="Xiphophorus malinche" nonfiltered="474" processed="468" dbindex="135475">

Xiphophorus malinche  s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Tant els mascles com les femelles poden assolir els 5,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Amrica: Mxic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rauchenberger, M., K. D. Kallman & D. C. Morizot: Monophyly and geography of the Ro Pnuco Basin swordtails (Genus Xiphophorus) with descriptions of four new species. Am. Mus. Novit. No. 2975: 1-41. Any 1990.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;
 AQUATAB.NET ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346204" title="Juan Mari Atutxa" nonfiltered="475" processed="469" dbindex="135476">


Juan Mari Atutxa Mendiola (Areatza, 1941) s un poltic basc, d'ideologia nacionalista basca la trajectria poltica del qual ha tingut lloc ntegrament al Pas Basc.

Militant del PNB, va ser tinent d'alcalde de Lemoa (1987-1991), diputat en el Parlament Basc, diputat foral d'agricultura de Biscaia, Conseller d'Interior del Govern Basc (1991-1998) i president del Parlament Basc (1998-2005).

 Inicis .
Militant del PNB en 1980 va ser candidat al Parlament Basc per Biscaia encara que no va sortir escollit, ocupant l'any 1983 esc en les Juntes Generals d'aquesta provncia fins a 1987, quan va ser designat Diputat d'Agricultura fins a febrer de 1991, tasca que va compaginar amb el seu crrec de tinent-alcalde de Lemoa entre 1987 i 1991.

 Conseller d'Interior (1991-1998) .
Durant la seva etapa com a conseller d'Interior, es va aprovar la Llei de policia del Pas Basc i es va completar el desplegament de lErtzaintza en tot el territori de la comunitat.

Igualment sota la seva direcci es va aprovar la Llei d'atenci d'emergncies, text que va unificar en un sol centre de coordinaci l'accs als serveis d'emergncia del Pas Basc.

Altres actuacions notables en la seva etapa com a conseller van ser l'aprovaci de la Llei d'espectacles mitjanant la qual es van posar en marxa campanyes d'inspeccions peridiques en els edificis i locals que acullen espectacles pblics en el Pas Basc per a revisar les seves condicions de seguretat.

Igualment com a responsable de l'organitzaci electoral va procedir a la renovaci de la Llei electoral que incorporava com a novetat la possibilitat de celebrar consultes electorals mitjanant el vot electrnic.

En el seu mandat, el Departament d'Interior va introduir nombroses innovacions en les operacions de recompte electoral avanant la velocitat dels escrutinis i oferint mecanismes de presentaci dels resultats interactius. Va ser la primera administraci estatal en oferir el seguiment de l'escrutini electoral a travs d'Internet.

 President del Parlament Basc (1998-2005) .
Com a President del Parlament Basc va ser objecte d'una querella per un presumpte delicte de desobedincia a l'autoritat judicial per part de la fiscalia i del sindicat de funcionaris Manos Limpias, habitualment qualificat d'ultradret, per negar-se a complir l'orde del Tribunal Suprem de dissoldre el grup parlamentari format pel partit llavors ilegalitzat Batasuna, Sozialista Abertzaleak. El 7 de novembre del 2005, el Tribunal Superior de Justcia del Pas Basc va absoldre a Atutxa i a la resta d'acusats en trobar-se protegits per la immunitat parlamentria. No obstant aix, el Tribunal Suprem va decidir (7 de novembre del 2006) tornar la sentncia absolutria al Tribunal Superior de Justcia del Pas Basc perqu dicts un sentncia en qu es pronuncis sobre el fons de l'assumpte (si Atutxa va cometre o no delicte en negar-se a dissoldre el grup parlamentari de Sozialista Abertzaleak).

Posteriorment el Tribunal Superior de Justcia del Pas Basc va tornar a absoldre a Atutxa (5 de gener del 2007), per el Tribunal Suprem va admetre a trmit un nou recurs de Manos Limpias (13 de mar del 2007). Al gener del 2008, el Tribunal Suprem li va condemnar a dos anys d'inhabilitaci per a tot crrec pblic, i al pagament d'una multa. El govern basc va emetre una crtica declaraci com a resposta.

 Actualitat .
Actualment Juan Mari Atutxa s president de la Fundaci Sabino Arana.

 Referncies .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346207" title="Hoyos del Espino" nonfiltered="476" processed="470" dbindex="135478">

Hoyos del Espino s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita amb Navarredonda de Gredos, Hoyos del Collado i San Juan de Gredos.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346210" title="Josep Rodoreda i Santigs" nonfiltered="477" processed="471" dbindex="135481">
Josep Rodoreda i Santigs (Barcelona, 1851 - Buenos Aires, 1922) fou un msic i compositor. La seva obra ms clebre s el Virolai de la Mare de Du de Montserrat (1880), conegut popularment amb el nom de Virolai.

Va estudiar msica a l'escolania de Sant Jaume de Barcelona, sota la direcci de Nicolau Manent. Fou professor de piano del conservatori del Liceu i fund l'Acadmia de Msica de la Casa Provincial de Caritat. Continu la tasca de Clav desprs de la seva mort (1874), i dirig la Societat Coral Euterpe.

El Virolai.

L'any 1880, l'any del Millenari de Montserrat, Rodoreda va ser el guanyador del concurs musical que es va celebrar per commemorar les festes. Al concurs s'hi van presentar 68 partitures. S'havia de posar msica al Virolai que havia escrit Jacint Verdaguer. Realment, el Virolai de Rodoreda no es convertiria en un smbol fins ben entrat el segle XX i a partir d'aleshores esdevindria no noms signe d'espiritualitat, sin tamb de catalanisme.

L'any 1886 va fundar i dirigir la Banda Municipal de Barcelona i el mateix any esdevingu director de la nova Escola Municipal de Msica de Barcelona. Dimit els crrecs el 1896 i pass a Sant Sebasti com a director de la banda municipal. 

El 1906, va decidir marxar a l'Argentina. El mestre Josep Rodoreda, va morir a la ciutat de Buenos Aires, l'agost del 1922. 

De la seva mplia producci, unes tres-centes composicions, destaquen Ptria, sobre elements tradicionals catalans, lHimne de l'Exposici Universal de Barcelona (1888), l'oratori Las Siete Palabras i l'idilli dramtic La nit al bosc per a solistes, cor i orquestra. Deix tamb alguns escrits en els quals es mostr wagneri fervent.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346211" title="Lnia evolutiva de Growlithe" nonfiltered="478" processed="472" dbindex="135482">
Aquesta lnia evolutiva de Pokmon inclou Growlithe i Arcanine.

Growlithe.

Growlithe s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus foc i evoluciona en Arcanine.





Arcanine.

Arcanine (Japons:      Windie) s un Pokmon de Foc.

Morfologia.

Arcanine s un dels gossos Pokmon que s'assembla als mtics Shisa Chinessos (una creu entre un lle i un gos). El seu cap es cobreix entre cabells tenyits, amb l'excepci de la regi al voltant dels seus ulls i orelles, que sn taronges. El seu cos es cobreix amb una combinaci de pell taronja amb llistes negres, i la susdit cap es tenyit de cabells blancs. La crema dels seus cabells tenyits sn al voltant del seu pit i b com el darrere de les seves cames del davant, junt amb una porci al voltant de les seves posteriors cames, i en la seva cua. Sn potes que cada un t tres urpes aix com una glosa rosa rodona sota d'aquestes potes.

 Habilitats especials .

Arcanine pot escopir  grans quantitats de acumulaci de flames, aix com crrer amb Velocitat Extrema. Arcanine molt rpid, per aix  i aquest motiu s un dels nics Pokmon en utlitzar aquesta tcinica tant rpida i efectiva. El seu Atac es considerable, i el seu Atac Especial es bastant i equlibaradament ric, com cuasi tots els Pokmon de tipus Foc. L nic que escaseja Arcanine es en Defensa, se seu punt feble junt amb l aigua.

 Comportament .

Assenyat i lleial, Arcanine sn apreciats Pokmon.

 Hbitat . 

Arcanine viure en volcans actius, planes amb herba, i camps cremats escalfats per energia geotrmica.

 A l'anime .
Gary Oak t un Arcanine. La primera vegada es veia era en La Batalla del Distintiu.
Arcanine i la seva preevoluci, Growlithe, s'han vist sovint sent utilitzats com gossos policia.

Cendra lluitada amb un Arcanine en un estadi de Gel. Aquest Arcanine era sota la propietat de Pete Pebbleman i era el seu Pokmon final. Malgrat el desavantatge de tipus, l'Arcanine de Pete fcilment derrotava el Kingler d'Ash Ketchum esquivant el seu atac de Bubble i utilitzant Dragon Rage. Pikachu aconseguia derrotar l'Arcanine amb un atac Thunderbolt desprs que el Camp de Gel es fongus a causa dels Fire Blast d'Arcanine.

Enllaos externs.
Web oficial de Pokmon;
;
;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346213" title="Xiphophorus mayae" nonfiltered="479" processed="473" dbindex="135483">

Xiphophorus mayae  s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 7,2 cm de longitud total i les femelles els 7,62.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Centreamrica: Guatemala i Hondures.

 Referncies .



Bibliografia.

 Meyer, M. K. & M. Schartl: Xiphophorus mayae, a new species of swordtail from Guatemala (Teleostei: Poeciliidae). Ichthyol. Explor. Freshwaters v. 13 (no. 1): 59-66. Any 2002.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;
 AQUATAB.NET ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346214" title="Llista d'alcaldes de Sant Feliu de Codines" nonfiltered="480" processed="474" dbindex="135484">
Llista d'alcaldes de Sant Feliu de Codines:

 Enric Umbert i Corders (1900 - 1904);
 Antoni Segals i Busquets (1904 - 1906) ;
 Enric Umbert i Corders (1906 - 1908);
 Domnec Permanyer i Sunyer (1908 - 1909);
 Feliu Florensa i Serrats (1909 - 1909) ;
 Joan Casals i Mirabitlles (1909 - 1910) ;
 Antoni Segals i Busquets (1910 - 1910);
 Joan Casalas i Mirabitlles (1910 - 1911);
 Josep Puigdomnech i Pons (1911 - 1912);
 Domnec Permanyer i Sunyer (1912 - 1916);
 Felip Ribas i Mumbr (1916 - 1920);
 Lloren Maur i Serracant (1920 - 1923);
 Jaume Tura i Font (1923 - 1923);
 Antoni Segals i Busquets (1923 - 1924);
 Josep Pineda i Flaquer (1924 - 1924);
 Domnec Pineda i Tura (1924 - 1927);
 Miquel Umbert i Angl (1927 - 1930);
 Jaume Segals i Deulander (1930 - 1931);
 Joan Du i Furriol (1931 - 1932);
 Joan Font i Carner (1932 - 1932);
 Josep Grau i Vallcorba (1932 - 1935);
 Toms Turigas i Garriga (1935 - 1936);
 Josep Par i Valls (1936 - 1936);
 Fidel Casas i Vallcorba (1936 - 1937);
 Josep Ullar i Vernet (1937 - 1939);
 Andreu Avell i Planella (1939 - 1940);
 Josep Grau i Vallcorba (1939 - 1940);
 Salvador Vilanova i Mas (1940 - 1952);
 Joan Casanovas i Dav (1952 - 1964);
 ngel Falqus i Du (1964 - 1979);
 Carles Borrell i Danis (1979 - 1983);
 Antoni Falqus i Ventura (1983 - 1988);
 Laia Berenguer i Puget (1988 - 1990);
 Antoni Verdaguer i Viaplana (1990 - 1991);
 Joan Fernndez i Curtichs (1991 - 1995);
 Francesc Pineda i Fontser (1995 - 2007);
 Pere Pladevall i Vallcorba (2007 - );
 
 Enllaos .
 Diccionari biogrfic d'alcaldes i alcaldesses del Valls Oriental, del Museu de Granollers;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346215" title="Xiphophorus meyeri" nonfiltered="481" processed="475" dbindex="135485">

Xiphophorus meyeri  s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3 cm de longitud total i les femelles els 4.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Amrica: nord de Mxic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Schartl, M. & J. H. Schrder: A new species of the genus Xiphophorus Heckel 1848, endemic to northern Coahuila, Mexico (Pisces: Poeciliidae). Senckenb. Biol. v. 68 (nms. 4/6): 311-321. Any 1988.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;
 AQUATAB.NET ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346216" title="Lnia evolutiva de Poliwag" nonfiltered="482" processed="476" dbindex="135486">
Aquesta lnia evolutiva de Pokmon inclou Poliwag, Poliwhirl, Poliwrath i Politoed.

Poliwag.

En Poliwag (    , Nyoromo al Jap, Quapsel a Alemanya i Ptitart a Frana) s la seixantena de les 493 espcies fictcies que provenen del mn de
Pokmon. T tres evolucions (Poliwag, Poliwhirl i Poliwrath o Politoed). s el nm. 60 a la Pokdex Nacional i el 72 a la Pokdex Johto.





Poliwhirl.

En Poliwhirl (    , Nyorozo al Jap, Quaputzi a Alemanya i Tertarte a Frana) t tres evolucions (Poliwag, Poliwhirl i Poliwrath o Politoed). s el nm. 61 a la Pokdex Nacional i el 73 a la Pokdex Johto.





Poliwrath.

Poliwrath s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus aigua i lluita. Evoluciona de Poliwhirl.





Politoed.

Politoed s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus aigua i evoluciona de Poliwhirl.





Enllaos externs.
Web oficial de Pokmon;
;
;
;
;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346219" title="Xiphophorus milleri" nonfiltered="483" processed="477" dbindex="135487">

Xiphophorus milleri  s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3 cm de longitud total i les femelles els 4,5.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Amrica: Mxic (Veracruz).

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rosen, D. E.: Middle-American poeciliid fishes of the genus Xiphophorus. Bull. Fla. State Mus. Biol. Sci. v. 5 (nm. 4): 57-242. Any 1960.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;
 AQUATAB.NET ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346223" title="Xiphophorus mixei" nonfiltered="484" processed="478" dbindex="135488">

Xiphophorus mixei  s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3,9 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Amrica: Mxic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Kallman, K. D., R. B. Walter, D. C. Morizot & S. Kazianis: Two new species of Xiphophorus (Poeciliidae) from the Isthmus of Tehuantepec, Oaxaca, Mexico, with a discussion of the distribution of the X. clemenciae Clade. Am. Mus. Novit. Nm. 3441: 1-34. Any 2004.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 BioLib  i ;
 AQUATAB.NET ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346225" title="Esprance Sportive de Tunis" nonfiltered="485" processed="479" dbindex="135489">

L'Esprance Sportive de Tunis (en rab                       , tamb conegut com EST, taraji, o Esprance) s un club esportiu tunisi de la ciutat de Tunis.

Histria.
El club va ser fundat el 25 de gener de 1919 per Mahamed  Zaoui i Hdi Kallei a un caf de Bab Souika, el Caf de l'Esprance, lloc del qual n'obtingu el nom. Els seus colors inicials vren ser el blanc i el verd.

 Seccions .
Futbol;
Handbol;
Voleibol;
Rugbi;
Nataci;
Boxa;
Lluita;
Judo;

Palmars .

Lliga tunisiana de futbol (21): ;
 1942, 1959, 1960, 1970, 1975, 1976, 1982, 1985, 1988, 1989, 1991, 1993, 1994, 1998, 1999, 2000, 2001, 2002, 2003, 2004, 2006;

Copa President tunisiana (12):
 1957, 1964, 1978, 1979, 1980, 1986, 1989, 1991, 1997, 1999, 2006, 2007, 2008.

Lliga de Campions de la CAF (1):
 1994;

Recopa africana de futbol (1): ;
1998;

Supercopa africana de futbol (1): ;
 1995;

Copa de la CAF de futbol (1): ;
 1997;

Lliga de Campions arbiga (1):
 1993 ;

Copa afro-asitica de futbol (1):
 1995;

ttols anteriors a la independncia.

Jugadors destacats.
 Radhi Jaidi;
 Issam Jemaa;
 Hassen Gabsi;

Entrenadors destacats.
 Carlos Alberto Cabral 2007;

Enllaos externs.
Web oficial;
Web de seguidors;
Web de seguidors i frum;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346228" title="Xiphophorus montezumae" nonfiltered="486" processed="480" dbindex="135490">

Xiphophorus montezumae  s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5,5 cm de longitud total i les femelles els 6,5.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Amrica: nord-est de Mxic (Tamaulipas, nord de Veracruz i San Luis Potos).

 Referncies .



Bibliografia.

 Jordan, D. S. & J. O. Snyder: Notes on a collection of fishes from the rivers of Mexico, with description of twenty new species. Bull. U. S. Fish Comm. v. 19 : 115-147. Any 1899.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;
 AQUATAB.NET ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346233" title="Llista d'alcaldes de Montmel" nonfiltered="487" processed="481" dbindex="135491">
Llista d'alcaldes de Montmel:

 Joan Filv i Serra (1900 - 1902);
 Ricard Vendrell i Vendrell (1902 - 1904);
 Vicen Castells i Carreras (1904 - 1906);
 Pere Guasch  Martori (1906 - 1906);
 Josep Manils i Palau (1906 - 1920);
 Vicen Falg i Carbonell (1920 - 1923);
 Josep Oliva i Clot (1923 - 1924);
 Esteve Guitet i Bosch (1924 - 1930);
 Vicen Falg i Carbonell (1930 - 1931);
 Esteve Pellicer i Guitet (1931 - 1936);
 Joan Pratginests i Mart (1936 - 1936);
 Miquel Domingo i Comas (1936 - 1937);
 Josep Casa i Len (1937 - 1937);
 Celest Cullell i Aguilar (1937 - 1938);
 Miquel Ventura i Botines (1938 - 1938);
 Miquel Domingo i Comas (1938 - 1939);
 Antoni Planas i Farrs (1939 - 1939);
 Esteve Pellicer i Guitet (1939 - 1943);
 Antoni Planas i Farrs (1943 - 1952);
 Flix Molins i Torrents (1952 - 1956);
 Enric Turanzas i Boixeda (1956 - 1964);
 Agust Serra i Gmez (1964 - 1966);
 Josep Sayol i Manils (1966 - 1979);
 Josep Duran i Morales (1979 - 1983);
 Romn Ruiz i Llamas (1983 - 1992);
 Manuel Ramal i Mata (1992 - );

 Enllaos .
 Diccionari biogrfic d'alcaldes i alcaldesses del Valls Oriental, del Museu de Granollers;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346238" title="Xiphophorus monticolus" nonfiltered="488" processed="482" dbindex="135492">

Xiphophorus monticolus  s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total i les femelles els 6,4.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Amrica: Mxic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Kallman, K. D., R. B. Walter, D. C. Morizot & S. Kazianis: Two new species of Xiphophorus (Poeciliidae) from the Isthmus of Tehuantepec, Oaxaca, Mexico, with a discussion of the distribution of the X. clemenciae Clade. Am. Mus. Novit. Nm. 3441: 1-34. Any 2004.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;
 AQUATAB.NET ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346241" title="Xiphophorus multilineatus" nonfiltered="489" processed="483" dbindex="135493">

Xiphophorus multilineatus  s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4,5 cm de longitud total i les femelles els 5.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Amrica: Mxic (San Luis Potos).

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rauchenberger, M., K. D. Kallman & D. C. Morizot: Monophyly and geography of the Ro Pnuco Basin swordtails (Genus Xiphophorus) with descriptions of four new species. Am. Mus. Novit. Nm. 2975: 1-41. Any 1990.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;
 AQUATAB.NET ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346242" title="Divisi territorial d'Espanya de 1833" nonfiltered="490" processed="484" dbindex="135494">
Immediatament desprs de la mort de Ferran VII el 29 de setembre de 1833, la regent Maria Cristina de Borb va tractar d'arribar a un acord amb els partidaris de Carles Maria Isidre. Aquesta va ser la missi que li va confiar a Francisco Cea Bermdez, lder d'un govern que va durar tot just tres mesos. No obstant aix, encara que els esforos per atreure's als carlins van ser vans, el seu govern va emprendre una reforma de gran envergadura, que segueix estant vigent en Espanya ms de segle i mig desprs: la divisi d'Espanya en provncies. 
 
Mitjanant una simple circular al novembre de 1833, el seu secretari d'estat de Foment, Javier de Burgos, va crear un estat centralitzat dividit en 49 provncies. Les provncies van rebre el nom dels seus capitals (excepte quatre d'elles, que van conservar les seves antigues denominacions: Navarra, amb capital a Pamplona, laba amb Vitria, Guipscoa amb Sant Sebasti i Biscaia amb Bilbao). El projecte de Javier de Burgos s prcticament el mateix que el de 1822, per sense les provncies de Calataiud, Vierzo i Xtiva; a ms, altres provncies canvien de nom al canviar de capital. 
Amb tot a Do Javier de Burgos correspon ms el mrit d'haver emprs, dirigit i elaborat una nova divisi provincial d'Espanya el valor i la voluntat poltica d'haver posat en vigncia una divisi anterior com la de 1822 amb els retocs i modificacions que va creure oportunes.
 Divisi provincial . 
La divisi provincial de Javier de Burgos de 1833 incloa 49 provncies. El mateix decret que va crear la divisi provincial va agrupar a les provncies en "regions histriques". No obstant aix, el decret de Javier de Burgos no pretenia crear cap nivell administratiu superior al provincial. Aix, les regions definides no tenien cap tipus de competncia o rgan administratiu o jurisdiccional com a les provncies que agrupava, tenint l'adscripci a regions un carcter clasificatorio, sense pretensions d'operativitat administrativa
Andalusia: Almeria, Cadis, Crdova, Granada, Huelva, Jan, Mlaga i Sevilla. ;
Arag: Osca, Terol i Saragossa. ;
Astries: Oviedo. ;
Balears: Palma de Mallorca ;
Canries: Santa Cruz de Tenerife ;
Castella la Nova: Ciudad Real, Conca, Guadalajara, Madrid i Toledo. ;
Castella la Vella: vila, Burgos, Logronyo, Palncia, Santander, Segvia, Sria i Valladolid. ;
Catalunya: Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. ;
Extremadura: Badajoz i Cceres. ;
Galcia: La Corunya, Lugo, Orense i Pontevedra. ;
Lle: Lle, Salamanca i Zamora. ;
Murcia: Albacete i Mrcia. ;
Navarra: Navarra. ;
Valncia: Alacant, Castell, i Valncia. ;
Vascongades: laba, Guipscoa i Biscaia. ;

El model de Javier de Burgos eren els departaments francesos i si b moltes de les decisions de lmits i adscripcions a provncies van poder semblar arbitrries (d'acord a criteris histrics i geogrfics), no ho van anar tant, ja que seguien certs criteris "racionals": extensi (des del punt ms allunyat de la provncia hauria de poder arribar-se a la capital en un dia), poblaci (les provncies haurien de tenir una poblaci entre 100.000 i 400.000 persones) i coherncia geogrfica. Al capdavant de cada provncia, el govern de la naci designaria un representant, que ostentaria el ttol de cap poltic. 

Es recuperen els noms tradicionals de les provncies Vascongades i Navarra, per es fan menys concessions a la histria, ja que persisteixen molt pocs enclavaments, els ms importants sn: el Rac d'Adems (provncia de Valncia) i el Comtat de Trevio (provncia de Burgos). 

Aquesta divisi provincial es consolida i triomfa rpidament, fins a arribar als nostres dies, ja que immediatament es dota a les capitals de provncies de les institucions de govern bsiques, creant-se al temps els caps poltics (els futurs governadors civils, avui delegats i subdelegats del Govern). A ms, la divisi provincial ser el suport per a totes les branques de la Administraci, i les futures divisions. Tots els ajuntaments, i el seu alfoz, han d'estar ntegrament dintre d'una provncia. Poc desprs estan perfectament delimitades totes les provncies, amb els enclavaments corresponents. 

En 1834 es divideixen les provncies en partits judicials, i per a aix es tenen en compte els lmits provincials. En els partits judicials es posaran els jutjats de primera instncia i instrucci, que ms tard serien la base per als districtes electorals i la contribuci. En 1868 existien 463 partits judicials i uns 8.000 municipis. A les eleccions municipals de 1999 havia 8.037 ajuntaments, alguns no tenien ms de 10 anys. 

Modificacions posteriors. 
Des de llavors, aquesta divisi ha sofert retocs mnims: algunes modificacions de lmits i denominaci i el canvi de nom de cap poltic, primer a governador civil i, posteriorment, a subdelegat del govern. 
En 1836 s'amplia Valncia a costa d'Alacant i aquesta ltima a costa d'Albacete (Villena) i Murcia (Saix). ;
En 1841 s'amplia Logronyo, per temporalment. ;
Entre 1844 i 1854 la capital de Guipscoa va passar de Sant Sebasti a Tolosa. ;
En 1846 es van rectificar els lmits entre Ciudad Real i Albacete, amb la incorporaci de Villarrobledo a aquesta ltima. ;
En 1851 Requena i Utiel passen de Conca a Valncia. ;
En 1927 s'efectua la divisi de la provncia de Canries en les dues provncies actuals. (RD n 1586 de 21 de setembre) Las Palmas i Santa Cruz de Tenerife. Aquesta s la modificaci ms important, ja que augmenta les provncies a 50. ;
En 1980 es canvia de denominaci provncia de Logronyo per la de provncia de La Rioja. ;
En 1981, com part de la transformaci en comunitat autnoma, es modifica la denominaci de la provncia de Santander per la de provncia de Cantbria. ;
En 1983 es canvia la denominaci de la provncia d'Oviedo per la de provncia d'Astries. ;
En 1986 s'aprova la llei que permet el canvi de denominaci de les provncies. ;
En 1992 les provncies de Girona i Lleida aproven com a nica oficial la seva denominaci en catal. Aix va implicar el canvi de les lletres identificatives de la placa de matrcula a Girona passant de ser GE a ser GI. ;
En 1995 el municipi de Gtova passa de la provncia de Castell a la de Valncia. ;
En 1997, la provncia de Palma de Mallorca passa a anomenar-se provncia de Illes Balears. De la mateixa manera la placa de matrcula va quedar modificada canviant les sigles PM per IB. ;
En 1998 es va modificar la denominaci oficial de les provncies de La Corunya i Orense per la de A Corua i Ourense. La matrcula d'Orense va canviar de OR a OU. ;

Les provncies definides en 1833 segueixen sent, d'acord amb la Constituci Espanyola de 1978, peces bsiques de l'organitzaci territorial d'Espanya (article 141), base de les circumscripcions electorals (article 68) i les unitats de les quals es componen les comunitats autnomes. L'Estatut d'Autonomia de Catalunya, l'entrada de la qual en vigor va ser a l'agost de 2006, obvia la divisi provincial, considerant una divisi en set vegueries. No es preveu que aquesta divisi modifiqui la divisi provincial vigent per a les competncies de l'Estat a fi de no alterar, per exemple, el nombre de senadors o de diputats que Catalunya aporta a les Corts Generals. 

 Referncies .


 Vegeu tamb . 
 Provncies d'Espanya ;
 Projectes de divisi territorial d'Espanya  ;
Enllaos externs. 
  La divisin provincial de Javier de Burgos de 1833 a Pginas didcticas sobre Geografa de Santiago Pastrana.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346243" title="Atletisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1900 - Salt amb perxa homes" nonfiltered="491" processed="485" dbindex="135495">

El salt amb perxa mascul va ser una de les proves d'atletisme que es va dur a terme als Jocs Olmpics de Pars de 1900. El salt amb perxa es va disputar el 15 de juliol de 1900 i en ella hi prengueren part vuit atletes representants de cinc pasos. 

 Aquesta prova fou molt protestada per l'equip dels Estats Units, ja que es disput en diumenge i molts dels seus saltadors es negaven a competir en aquest dia de la setmana. A tres dels millors saltadors americans se'ls va dir que podrien saltar l'endem i es tindrien en compte els resultats, per a l'hora de la veritat els organitzadors van establir que no fos aix. Els saltadors americans no es van assabentar d'aquest fet fins una vegada disputada la prova. Aix doncs, els saltadors que hi van prendre part no eren especialistes amb la perxa. El mateix Baxter feia poca estona que havia finalitzat la final del salt d'alada i en veure que comenava la final de perxa va decidir participar-hi. 

Medallistes.



Rcords.
 Aquests eren els rcords del mn i olmpic que hi havia abans de la celebraci dels Jocs Olmpics de 1900.



(*) no oficial

Irving Baxter va igualar el Rcord Olmpic en aconseguir 3,30 metres.

Resultats.



 Baxter, tot i ser un saltador d'alada que tenia poca experincia amb la perxa i que tot just havia finalitzat la prova del salt d'alada fou el primer classificat del salt amb perxa. De la mateixa manera que els altres medallistes, super els 3,10 metres primer i desprs els 3,20 m. Andersen no va poder amb els 3,25m, alada que s superaren els dos americans. Colker no pogu superar aquesta alada, cosa que s feu Baxter, que guany amb 3,30 metres, tot igualant en Rcord Olmpic. 

Referncies.
 Comit Olmpic Internacional.
 De Wael, Herman. Herman's Full Olympians: "Athletics 1900".  Accs 18 de mar de 2006. Consultable a Herman's Full Olympians: "Athletics 1900".
 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346245" title="Xiphophorus nezahualcoyotl" nonfiltered="492" processed="486" dbindex="135496">

Xiphophorus nezahualcoyotl  s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total i les femelles els 6.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Amrica: Mxic (San Luis Potos).

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rauchenberger, M., K. D. Kallman & D. C. Morizot: Monophyly and geography of the Ro Pnuco Basin swordtails (Genus Xiphophorus) with descriptions of four new species. Am. Mus. Novit. No. 2975: 1-41. Any 1990.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;
 AQUATAB.NET ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346247" title="Xiphophorus nigrensis" nonfiltered="493" processed="487" dbindex="135497">

Xiphophorus nigrensis  s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Tant els mascles com les femelles poden assolir els 6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Amrica: Mxic (San Luis Potos).

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rosen, D. E.: Middle-American poeciliid fishes of the genus Xiphophorus. Bull. Fla. State Mus. Biol. Sci. v. 5 (nm. 4): 57-242. Any 1960.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;
 AQUATAB.NET ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346248" title="Club Sportif Sfaxien" nonfiltered="494" processed="488" dbindex="135498">

El Club Sportif Sfaxien (en rab                        , tamb anomenat CSS) s un club de futbol tunisi de la ciutat d'Sfax.

Histria.
El club va ser fundat el 1928 amb el nom de Club Tunisien, i usava un uniforme verd i vermell a franges verticals. Ascend a primera divisi el 1947. L'any 1962 canvi el nom pel de Club Sportif Sfaxien i els colors per les franges blanques i negres.

 Seccions .
Futbol;
Basquetbol;
Voleibol;
Rugbi;
Boxa;
Halteroflia;
Judo;

Palmars.

Lliga tunisiana de futbol;
 1969, 1971, 1978, 1981, 1983, 1995, 2005;
Copa President tunisiana ;
 1971, 1995, 2004;
Copa de la Lliga tunisiana de futbol ;
 2003;
Copa Confederaci africana de futbol;
 2007;
Copa de la CAF de futbol ;
 1998;
Lliga de Campions arbiga;
 2000, 2004;

Jugadors destacats.
 Hatem Trabelsi;
 Khaled Fadhel;
 Skander Souayah;
 Sami Trabelsi ;
 Sofiane Feki ;
 Abdelkarim Nafti;
 Haykel Guemamdia;
 Tarik El Taib;
 Lelo Mbele - Al-Hilal ;
 Papa Malick Ba;

Entrenadors destacats.
 Michel Decastel;

Enllaos externs.
 Web oficial;
 Web oficial de seguidors;
 Antiga web oficial;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346251" title="Paper moneda de Castellar del Valls" nonfiltered="495" processed="489" dbindex="135499">
El paper moneda de Castellar del Valls fou la moneda de curs legal i obligatori a tota la vila durant la Guerra Civil Espanyola.

 Antecedents.

Davant el caos financer que patia el cant republic durant la guerra, el conseller de finances de la Generalitat de Catalunya, Josep Tarradellas, va aprovar la  la Llei Municipal Catalana de 9 d'octubre de 1936. Aquesta llei, permetia als ajuntaments emetre moneda fiduciria de petits valors divisionaris, de curs legal i obligatori, per limitat a la prpia vila. Cal precisar que els ajuntaments no estaven autoritzats a emetre moneda legal, per si que estaven facultats per organitzar i regular la seva vida econmica i, per tant, el que realment feren fou tallar en bocins petits el paper moneda legal del Banc d'Espanya o del recent creat Paper moneda de la Generalitat de Catalunya, ja que les emissions de paper moneda local havien d'estar garantides en un dipsit equivalent d'aquests bitllets legals i oficials. 

 Creaci.

Per acord municipal del dia 19 de mar de 1937, i sota el govern de l'alcalde Antoni Tort es cre la moneda divisionria de Castellar del Valls en forma de valors d'1 pesseta i moneda de cartr-cuir o fibra de 25 cntims, 10 cntims i 5 cntims, per un import de 45.000 pessetes.

Els bitllets estaven presidits per l'escut de la vila i s'hi veien, en el fons, un detall d'un carrer tpic de la vila i les 4 barres catalanes. Al revers, hi havia la silueta d'un poble en runes simbolitzant els estralls de la guerra i al costat dret un obrer treballant en una enclusa emmarcat per una palma i una branca de llorer, amb un sol naixent al fons, smbols de la pau i del treball. La moneda de cartr-cuir portaven imprs a l'anvers l'escut de la vila i la data d'emissi i, al revers, el valor de canvi, sense cap altra inscripci i no hi figurava el nom del poble, pel que sols era reconeixible per l'escut.

La moneda s'emet a partir del 23 de mar de 1937, i fou abolida l'any 1938 quan el govern de l'estat va emetre moneda des del govern provisional amb seu a Valncia, declarant no vlida les monedes locals catalanes.


Els dibuixos eren obra de l'artista local Joan Ribas Illa.

 Referncies.


  




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346255" title="Xiphophorus pygmaeus" nonfiltered="496" processed="490" dbindex="135500">

Xiphophorus pygmaeus  s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Amrica: nord-est de Mxic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Hubbs, C. L. & M. Gordon: Studies of cyprinodont fishes. XIX. Xiphophorus pygmaeus, new species from Mexico. Copeia 1943 (no. 1): 31-33, Pl. 1. Any 1943.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;
 AQUATAB.NET ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346256" title="Xiphophorus roseni" nonfiltered="497" processed="491" dbindex="135501">

Xiphophorus roseni  s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Hbitat.

s una espcie d'aigua dola.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Amrica: Mxic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;
 Encyclopedia of Life;
 ITIS ;
 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346257" title="Regi de Lle" nonfiltered="498" processed="492" dbindex="135502">


La Regi de Lle, tamb denominada Regne de Lle, s una antiga regi histrica espanyola definida desprs de la divisi territorial d'Espanya de 1833. Agrupava les provncies de Lle, Salamanca i Zamora i, en alguns perodes dels segles XIX i XX, tamb les de Palencia i Valladolid (des del Reial decret de 30 de novembre de 1855). 

Durant la Segona Repblica a la regi de Lle se li adscrivien Lle, Zamora i Salamanca, escollint aquesta demarcaci representants judicials. Valladolid i Palncia s'adscriurien a la regi de Lle amb el franquisme fins a la dcada dels seixanta, que de nou sn considerades dins de Castella la Vella.  

Com la resta de regions definides en aquesta divisi territorial, realitzada en 1833 i obra del ministre Francisco Javier de Burgos, no tenia cap tipus de competncia ni rgans comuns a les provncies que agrupava, tenint un carcter clasificatori, sense pretensions d'operativitat administrativa.

Les forces poltiques del lleonesisme reclamen la vigncia d'aquesta regi histrica. 
 Referncies .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346262" title="Xiphophorus signum" nonfiltered="499" processed="493" dbindex="135503">

 Xiphophorus signum s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 7,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Amrica: Guatemala.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rosen, D. E. & K. D. Kallman: A new fish of the genus Xiphophorus from Guatemala, with remarks on the taxonomy of endemic forms. Am. Mus. Novit. Nm. 2379: 1-29. Any 1969.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;
 AQUATAB.NET ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346264" title="Xiphophorus xiphidium" nonfiltered="500" processed="494" dbindex="135504">

Xiphophorus xiphidium  s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4 cm de longitud total i les femelles els 5.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Amrica: Mxic (Tamaulipas).

 Referncies .



Bibliografia.

 Gordon, M.: Dr. Myron Gordon going on expedition. Aquatic Life v. 15: 287-288. Any 1932.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;
 AQUATAB.NET ;
 Animal Diversity Web ;
 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346266" title="Futbol als Jocs Olmpics d'estiu de 1920" nonfiltered="501" processed="495" dbindex="135505">

Als Jocs Olmpics de 1920 celebrats a la ciutat d'Anvers (Blgica) es disput un torneig, en categoria masculina, de futbol. El torneig es realitz entre el 28 d'agost i el 5 de setembre.

Nacions participants.
Participaren 215 futbolistes en representaci de 14 nacions:


 (13);
 (20);
 Egipte (11);
 Espanya (18);
 Frana (21);
 Grcia (16);
 Itlia (21);
;
 Iugoslvia (15);
 (11);
 (17);
 (14);
 Regne Unit (11);
 (12);
 (15);


Resum de medalles.


Medaller. 


Resultats.
Primera ronda.

----

----

----

----

----


Quarts de final.

----

----

----


Semifinals.

----


Final.

La selecci txecoslovaca no estigu d'acord amb l'actuaci arbitral i fou desqualificada del torneig per les seves protestes.;

Consolaci: primera ronda.

----

----


Consolaci: semifinal.



Consolaci: final.



Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  Futbol - Anvers 1920;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346269" title="Grupo Autonmico Leons" nonfiltered="502" processed="496" dbindex="135506">
El Grupo Autonmico Leons va ser una associaci leonesista les activitats de la qual es van desenvolupar entre finals dels 70 i mitjans dels 80 . Va ser fundada l'11 d'octubre de 1977, a la ciutat de Lle. El desencadenant de la seva fundaci va ser la decisi del PCE de donar suport la integraci de les provncies de la regi lleonesa en el proper rgim preautonmic, que donaria lloc, anys desprs, a la formaci de la comunitat autnoma de Castella-Lle. 

Diversos militants comunistes, descontentaments amb aquesta decisi, decidiren formar una organitzaci per al foment de la conscincia leonesista, la difusi de la realitat i smbols lleonesos, i finalment, la consecuci d'un estatut d'autonomia per al Pas Lleons. Els seus promotors foren: Carlos Javier Llamazares, Pilar Ugidos, Isabel Huerga, Bladimiro Vidal, Margarita Morn i Mara del Carmen Garca. La seva legalitzaci no va ser gens fcil, ja que no es va materialitzar fins a ms de tres anys desprs de la presentaci dels seus estatuts en el Govern Civil de Lle. Darrere d'aquestes traves governamentals molts van veure la llarga m de Rodolfo Martn Villa. 

El GAL era un grup apartidista i independent, per admetia la doble militncia dels seus membres en qualsevol partit poltic, si b la gran majoria dels seus membres inicials eren militants d'esquerra. Aix es tradua en la utilitzaci, en el seu discurs pblic, de termes com "feixistes", "autodeterminaci" o "lluita popular". La posterior entrada a la GAL de leonesistes de tendncia socialdemcrata, i fins i tot liberal, va produir una escisi el 1978 de militants propers a la Lliga Comunista Revolucionria, que van abandonar l'associaci per a constituir l'Assemblea Regionalista Lleonesa. 

En aquest mateix any, el GAL va presentar un Estatut per a la Regi de Lle, compost per 41 articles, tres disposicions transitries i una final. En l'estatut no es feia referncia a les provncies, sent la comarca el pilar bsic de l'autonomia lleonesa, la fi de la qual s'expressava en l'article 1.1: Garantir el dret del poble de les Comarques de la Regi Lleonesa al seu autogovern. Alhora, deixava oberta la possibilitat d'integraci de comarques limtrofes en el territori lleons. Des de la seva presentaci el GAL va tenir una mplia presncia als mitjans de comunicaci, especialment als de la Provncia de Lle, on va arribar a tenir un programa setmanal de quinze minuts en l'emissora La Voz de Len. Tamb va tenir una mplia relaci amb altres organitzacions leonesistes i d'altres pobles, com la Comunidad Castellana de Castella o l'ADIC de Cantbria. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346271" title="Partit Autonomista Lleons - Unitat Lleonesista" nonfiltered="503" processed="497" dbindex="135507">
El Partit Autonomista Lleons - Unitat Leonesista (tamb conegut per les seves sigles PAL-UL o simplement PAL) s un partit poltic espanyol d'ideologia leonesista que propugna la creaci d'una autonomia lleonesa, igual que els partits de similar ideologia. Va ser fundat per un dels fundadors de la UPL, Jose Mara Rodrguez de Francisco. 

A les eleccions autonmiques i municipals de 2007, a les quals va concrrer noms en la circumscripci de Lle i en alguns ajuntaments d'aquesta provncia va obtenir respectivament 4.982 vots (1,68%)  i 4.546 (10 regidors)   
Referncies. 


Enllaos externs.
Partit Autonomista Lleons - Unitat Leonesista;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346273" title="Unin del Pueblo Salmantino" nonfiltered="504" processed="498" dbindex="135508">
Unin del Pueblo Salmantino (UPSa) s un partit poltic de la provncia de Salamanca, fundat en 2002, amb una ideologia conservadora. El seu fundador va ser Jos Mara Moreno Balmisa, antic militant del CDS primer i del Partit Popular desprs, amb el qual seria diputat. En 1991, va estar implicat en un presumpte cas de frau electoral pel qual, no obstant aix, no es van trobar indicis suficients per a jutjar-lo.  

T comits en totes les comarques de Salamanca i en molts dels seus pobles i ciutats. Al desembre de 2005 alguns dels crrecs i militants d'Unitat Regionalista de Castella-Lle a Salamanca es van integrar a la Unin del Pueblo Salmantino (UPSa). Va subscriure en el 2006 un protocol de collaboraci amb la Uni del Poble Lleons para tot all que afecti a ambdues provncies, si b no comparteixen ideologia i fins, encara que s el concepte de Salamanca com provncia lleonesa .  Fins a les eleccions municipals de 2007 tenia alcaldes als municipis de Garcihernndez, Valdecarros, Gomecello, Juzbado, Negrilla de Palencia i Pastores. 

A les eleccions municipals i autonmiques de 2007 va presentar ms de 160 candidatures en la provncia de Salamanca, abastant ms del 80% de la poblaci salmantina. Aspiraven a aconseguir la ruptura del bipartidisme a Salamanca i a entrar amb almenys un procurador a les Corts de Castella-Lle. Els resultats, no obstant aix, van ser ms modests. A les autonmiques va obtenir 7.681 vots (3,69%), que no li van donar dret a cap procurador. . A les municipals, els seus resultats van ser millors, obtenint 10.179 vots i 85 regidors, amb majoria absoluta a sis municipis i relativa a 3.   

Les seves joventuts sn Jvenes Salmantinos / Xvenes Salmantinos (JJSS-XXSS). 

 Referncies .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346277" title="La Carrera" nonfiltered="505" processed="499" dbindex="135509">

La Carrera  s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346278" title="Tercera guerra etop-somali" nonfiltered="506" processed="500" dbindex="135510">
La tercera guerra etop-somali fou un conflicte armat entre Somlia i Etipia, considerat un conflicte fronterer.

El 1982 una fora de voluntaris de l'Exrcit Nacional Somali es va infiltrar a l'Ogaden per unir-se a guerrillers del Front d'Alliberament de Somlia Occidental (FASO) i junts van atacar una unitat etop a Shilabo a uns 150 al nord-oest de Beledweyne. En represlia els etops van fer un atac a la frontera amb Somlia directament o por mig d'un grup controlat. . 

Somlia va comenar a informar d'atacs etops a la frontera a finals de juny de 1982. El Front Democrtic de Salvaci de Somlia, un grup d'oposici de base majeerteen) va reclamar ser l'autor dels atacs, eximint del crrec a l'exrcit etop (Etipia va rebutjar oficialment la seva participaci); el front tenia el suport d'Etipia per no tenia prou fora per causar problemes al regim, i Somlia sospitava que eren soldats etops el que feien  les incursions sota aparena de ser membres del FDSS, juntament amb membres d'aquest grup; els atacants van ocupar dues ciutats, Balumbale i Galdogob al nord-oest de Galkacyo, la capital de la regi de Mudug, intentant partir el pas en dues parts . El president somali Siad Barre va declarar l'estat d'emergncia i va demanar ajut a occident. 

Estats Units va ajudar a Barre . Quan va quedar clar que els atacants o eren etops o al menys rebien ajuda directa i cobertura aria dels etops, els Estats Units i Itlia van comenar a lliurar material a Barre; part dels enviament americans venien de l'illa de Diego Garcia a les illes Chagos, incloent armes lleugeres, radars, i defenses de sistema aria Vulcan (que ja estaven encarregats pel rgim per no havien estat lliurats encara); els Estats Units no estaven interessats en un fraccionament del pas ja que en el nord disposaven de la base de Berbera, que podien perdre..

Amb aquest ajut Barre va poder rebutjar als atacants, tot i que van conservar dos districtes, Balumbale i Goldogob (que Etipia va allegar que estaven en el seu territori, cosa en la que no estava d'acord el Front, el que va acabar provocant la neutralitzaci de la seva direcci). A Somlia es van produir represlies contra el clan majeerteen i per la seva banda el Front va actuar a Cel-Habreg al Galguduud, contra els marehans, el clan del president somali Siad Barre.

El conflicte es va allargar amb perodics incidents fronterers menors fins el 1988 quan Barre es va comprometre a retirar el suport al FASO i Etipia al FDSS i al Moviment Democrtic Somali (MDS). Aix fou mal vist pels menbres del clan ogadeni dins de l'exrcit, que van intentar un cop d'estat, i es van crear organitzacions que desprs van original el Moviment Patritic Somali.

 References .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346279" title="La Horcajada" nonfiltered="507" processed="501" dbindex="135511">

La Horcajada  s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Est situat entre Piedrahta i El Barco de vila.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346280" title="Qubit" nonfiltered="508" processed="502" dbindex="135512">

Un qubit (de l'angls qubit, de quntum bit, bit quntic) s la unitat mnima i per tant constitutiva de la informaci quntica.

Aquesta informaci pot representar-se mitjanant l'estat d'un sistema quntic binari (com per exemple, el spin d'un electr). Matemticament, pot descriure's com un vector de mdul unitat en un espai vectorial complex bidimensional. Els dos estats bsics d'un qubit sn |0 > i |1 >, que corresponen al 0 i 1 del bit clssic (es pronuncien: ket zero i ket un). Per a ms, el qubit pot trobar-se en un estat de superposici quntica (tamb denominat estat qubital pur) combinaci d'aquests dos estats ( | 0 > + | 1 > ). En aix s significativament diferent a l'estat d'un bit clssic, que pot prendre noms els valors 0 o 1.

 Vegeu tamb .
 Computaci quntica;
 Ordinador quntic;
 Qutrit;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346281" title="Los Llanos de Tormes" nonfiltered="509" processed="503" dbindex="135513">

Los Llanos de Tormes s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346283" title=".ast" nonfiltered="510" processed="504" dbindex="135514">
.ast o .as s el domini que reivindica una bona part del moviment de defensa de la llengua asturiana per tal que les pgines escrites en aquest idioma tinguin el seu propi domini a la xarxa. Fins ara, les campanyes del .ast sn testimonials i minoritries, i se centren a col.locar bners reivindicatius a les pgines web.

A comenament del mes de gener de 2007 neix una associaci que pretn aplegar tot el moviment, Asociacin PuntuAst, que ja porta ms de seixanta suports.

Enllaos externs.
Bloc oficial de l'Associaci;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346284" title="Malpartida de Corneja" nonfiltered="511" processed="505" dbindex="135515">

Malpartida de Corneja s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al nord amb Collado del Mirn, a l'oest amb El Mirn, Santa Mara del Berrocal i San Bartolom de Corneja, al sud amb Piedrahta i a l'est amb Mesegar de Corneja i Becedillas.

 Demografia .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346285" title="Coventry" nonfiltered="512" processed="506" dbindex="135516">


Coventry s una ciutat del centre de Gran Bretanya, situada a 153 km al nord-oest de Londres i a 30 km a l'est de Birmingham, amb una poblaci de 303.475 habitants l'any 2001.

 Histria recent .
Coventry va ser una de les ciutats que va haver de ser "sacrificada" pels anglesos en la Segona Guerra Mundial, degut al fet que just abans del bombardeig a aquesta ciutat havien desxifrat el codi enigma dels nazis i havien interceptat una comunicaci de l'eix on es deia que s'anava a bombardejar la ciutat. Llavors Churchill va haver de prendre la decisi d'evacuar o no Coventry. 

Si s'evacuava la ciutat els nazis anaven a sospitar que s'havia desxifrat el codi enigma, i es comprometria l'avantatge en la guerra. Finalment, Coventry va ser bombardejada massivament pels avions de la Luftwaffe, (prop de 500 bombarders) el 14 de novembre de 1940. La ciutat va ser gaireb totalment destruda. El ministre nazi de Propaganda, Goebbels, va arribar a proposar un nou terme, "coventrizar", per a referir-se a aquests bombardejos massius. Noms alguns nens van ser evacuats, sota el pretext de sortida de vacances. Tamb va haver bombardejos a Liverpool, Plymouth, Bristol i Southampton. 

La catedral de Coventry ha estat deixada tal qual la va deixar el bombardeig: no queden ms que uns pilars i una mica de les seves muralles. Al costat de les restes de l'antiga catedral s'ha edificat una nova catedral, en la inauguraci de la qual, que va tenir lloc el 1962 i com smbol de reconciliaci, va assistir el canceller alemany. En aquesta nova catedral se celebren moltes de les cerimnies religioses. Pel seu valor de smbol, en les proximitats de la Catedral, es van plantar una srie d'oms, iniciativa que va patrocinar l'artista Yoko Ono. 















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346287" title="Martnez (vila)" nonfiltered="513" processed="507" dbindex="135517">

Martnez  s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346288" title="Medinilla" nonfiltered="514" processed="508" dbindex="135518">

Medinilla s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346289" title="Mesegar de Corneja" nonfiltered="515" processed="509" dbindex="135519">

Mesegar de Corneja s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346290" title="Nava del Barco" nonfiltered="516" processed="510" dbindex="135520">

Nava del Barco s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

 Demografia .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346291" title="El amor en los tiempos del clera" nonfiltered="517" processed="511" dbindex="135521">
Para la pellcula basada en aquesta obra, vegeu el amor en los tiempos del clera (pellcula)

El amor en los tiempos del clera s una novella que el premi nobel colombi Gabriel Garcia Mrquez public el 1985. La novella narra la vida de tres personatges a principis del segle XX en una ciutat costanera que, per les descripcions, sembla ser Cartagena de ndies. Aquesta s una histria d'amor amb una prosa impecable, el millor estil del Nobel.

 Adaptaci al cine .
Al 2007 Mike Newell port aquesta novella al cinema amb el ttol en angls love in time of cholera. Xavier Bardem s el protagonista. El guionista s el sudafric Ronald Harwood. Aquesta novella porta anys circulant per Hollywood, encara que la seva adaptaci sempre ha estat considerada tab.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346292" title="Asociacin PuntuAst" nonfiltered="518" processed="512" dbindex="135522">
L'Asociacin PuntuAst s una associaci creada el 5 de gener de 2007. La seva intenci s aconseguir la creaci d'un domini especfic per la llengua i cultura asturianes a Internet (molt semblant al .cat): .ast. Desenes de col.lectius asturians de tota mena s'han afegit a la iniciativa d'aquesta associaci.

Enllaos externs.
Pgina web de l'Associaci;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346293" title="Navacepedilla de Corneja" nonfiltered="519" processed="513" dbindex="135523">

Navacepedilla de Corneja s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346294" title="Llista de societats musicals del Pas Valenci" nonfiltered="520" processed="514" dbindex="135524">
Relaci de societats musicals valencianes, per comarques segons el cens de la Federaci de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana.

 Alacant .
 Societat Filarmnica Uni Musical (Agost);
 Centre Artstic Cultural Verge de la Pau (Agost);
 Uni Musical d'Aiges (Aiges);
 Uni Musical Ciutat d'Ass (Alacant);
 Societat Musical l'Amistat (El Palam-Alacant);
 L'Harmonia Societat Musical (Alacant);
 Agrupaci Musical de la Societat Esportiva Cultural Carolines (Alacant);
 Uni Musical de Busot (Busot);
 Associaci Musica l'Avan (El Campello);
 Societat Musical l'Aliana (Mutxamel);
 Societat Musical La Pau (Sant Joan d'Alacant) ;
 Societat Musical L'Esperana (Sant Vicent del Raspeig);
 Societat Musical l'Aliana (La Torre de les Maanes);
 Agrupaci Artstico-Musical El Treball (Xixona);

 Alcoi .
 Societat Uni Musical d'Alcoi (Alcoi);
 Societat Musical Nova d'Alcoi (Alcoi);
 Centre Instructiu Musical Apolo (Alcoi);
 Societat Musical de Banyeres de Mariola (Banyeres de Mariola);
 Agrupaci Musical La Nova (Banyeres de Mariola);
 Ateneu Musical Sant Roc (Castalla);
 Agrupaci Musical Santa Ceclia (Castalla);
 Uni Musical d'Ibi (Ibi);
 Centre Instructiu Musical d'Onil (Onil);
 Societat Musical Cultural (Penguila);
 Societat Musical La Magdalena (Tibi);

 Alcalatn .
 Agrupaci Musical L'Alcalatn de l'Alcora (l'Alcora);
 Societat Musical Banda Santa Cecila d'Atzeneta (Atzeneta del Maestrat);
 Associaci Amics de la Msica de Figueroles (Figueroles);
 Uni Musical Llucenenca (Llucena);

 Alt Maestrat .
 Associaci Musical Santa Ceclia d'Albocsser (Albocsser);
 Banda de Msica Font d'En Segures (Benassal);
 Uni Musical Catinenca (Cat);
 Banda de Msica Santa Quitria (Trig);
 Uni Musical de Vilafranca (Vilafranca) ;

 Alt Millars .
 Uni Musical Santa Ceclia d'Aider (Aider);
 Societat Musical Jos Pradas (Vilafermosa);

 Alt Palncia .
 Uni Musical i Cultural d'Altura (Altura);
 Societat Uni Musical (Assuvar);
 Agrupaci Musico-Cultural Verge de Loreto de Begs (Begs);
 Societat Artstico-Musical (Castellnou);
 Associaci Cultural Uni Musical de Caudiel (Caudiel);
 Societat Musical de Geldo (Geldo);
 Uni Artstica Musical de Navaixes (Navaixes);
 Societat Musical de Sogorb (Sogorb);
 Uni Musical de Soneixa (Soneixa);
 Uni Musical de Sot de Ferrer (Sot de Ferrer);
 Uni Musical i Cultural Santa Ceclia de Teresa (Teresa);
 Uni Musical Santa Ceclia de Viver (Viver);
 Societat Musical i Cultural Otobesa de Xrica (Xrica);

 Alt Vinalop .
 Societat Uni Musical Biarense (Biar);
 Societat Musical Santa Ceclia (el Camp de Mirra);
 Societat Uni Musical i Artstica de Saix (Saix);
 Societat Instructiva Musical Sones de Saix (Saix);
 Uni Musical Sant Miquel de Salines (les Salines);

 Baix Maestrat .
 Associaci Musical Santa Ceclia d'Alcal de Xivert (Alcal de Xivert);
 Associaci Musical Ciutat de Benicarl (Benicarl);
 Coral Polifnica Benicarlanda (Benicarl);
 Agrupaci Musical Vila de Clig (Clig);
 Agrupaci Musical Santa Ceclia de Canet lo Roig (Canet lo Roig);
 Uni Musical Santa Ceclia de Cervera del Maestrat (Cervera del Maestrat);
 Societat Musical Santa Ceclia de la Jana (la Jana);
 Associaci Musical Verge de l'Ermitana de Penscola (Penscola);
 Associaci Filharmnica Rossellense (Rossell);
 Uni Musical Salsadellense (la Salzadella);
 Associaci Musical Sant Jordi (Sant Jordi);
 Banda de Msica Santa Ceclia de Sant Mateu (Sant Mateu);
 Agrupaci Musical Santa Magdalena de Polps (Santa Magdalena de Polps);
 Uni Musical de Traiguera (Traiguera);
 Societat Musical L'Aliana (Vinars);
 Uni Musical Xertolina (Xert);

 Baix Segura .
 Societat Uni Musical L'Aurora (Albatera);
 Associaci Musical Santiago Apstol (Albatera);
 Societat Musical i Cultural d'Algorfa (Algorfa);
 Societat Uni Musical Almorad (Almorad);
 Centre Artstic Musical de Benejsser (Benejsser);
 Centre Musical Jovenil de Benferri (Benferri);
 Uni Musical de Bigastre (Bigastre);
 Societat Art Musical La Filarmnica (Callosa de Segura);
 Societat Uni Musical La Constncia (Catral);
 Societat Musical L'Armnica de Coix (Coix);
 Societat Uni Musical Sant Miquel Arcngel (Daia Nova);
 Societat Uni Musical de Dolors (Dolors);
 Associaci Musical de Formentera del Segura (Formentera del Segura);
 Societat Nova Uni Musical (Granja de Rocamora);
 Agrupaci Musical de Guardamar (Guardamar del Segura);
 Agrupaci Musical Montesinos (els Montesins);
 Uni Musical de Sant Bertomeu (Sant Bertomeu - Oriola);
 Uni Lrica Orcelitana (Oriola);
 Joventut Musical La Murada (La Murada - Oriola);
 Associaci Msico-Cultural Orcelis (Oriola);
 Uni Musical Foradada (Pilar de la Foradada);
 Societat Art Musical de Rafal (Rafal);
 Uni Musical de Redov (Redov);
 Banda de Msica Santa Ceclia (Rojals);
 Banda de Msica La Lira (Rojals);
 Uni Musical de Sant Fulgenci (Sant Fulgenci);
 Societat Uni Musical Sant Isidre (Sant Isidre);
 Nova Uni Musical Verge de Ftima Sant Isidre (Sant Isidre);
 Uni Musical Torrevellenca (Torrevella);
 Societat Musical Ciutat de Torrevella Los Salerosos (Torrevella);
 Uni Musical de Xacarella (Xacarella);

 Baix Vinalop .
 Societat Uni Musical de Crevillent (Crevillent);
 Societat Musical Adagio (Crevillent);
 Associaci Musical La Sinfnica de Crevillent (Crevillent);
 Banda Uni Musical de Santa Pola (Santa Pola);
 Associaci Musical Mare de Du de Loreto (Santa Pola);

 Camp de Morvedre .
 Banda Msico-Cultural (Albalat dels Tarongers);
 Uni Musical Algmia (Algmia d'Alfara);
 Agrupaci Msico-Cultural (Algar de Palncia);
 Banda Municipal de Msica de Canet (Canet d'en Berenguer);
 Uni Musical Cultural Estivella (Estivella);
 Societat Joventut Musical de Faura (Faura);
 Joventut Musical Verge de l'Estrella (Gilet);
 Uni Musical Petresana (Petrs);
 Societat Joventut Musical (Quart de les Valls);
 Societat Uni Musical Quartell (Quartell);
 Uni Musical Portenya (Port de Sagunt-Sagunt);
 Societat Musical Lira Saguntina (Sagunt);

 Camp de Tria .
 Uni Musical de Benaguasil (Benaguasil);
 Ateneu Musical i Cultural de Benaguasil (Benaguasil);
 Societat Musical La Familiar (Benissan);
 Centre Artstic Musical (Btera);
 Uni Musical Casinense (Casinos);
 Societat Artstica Musical Santa Ceclia de Domenyo (Domenyo);
 Uni Musical l'Eliana (l'Eliana);
 Societat Musical Santa Ceclia de Gtova (Gtova);
 Uni Musical de Llria (Llria);
 Ateneu Musical i d'Ensenyament Banda Primitiva de Llria (Llria);
 Banda Musical U.D.P Llria-Camp de Tria-Serrans (Llria);
 Societat Musical Sant Joan Baptista de Loriguilla (Loriguilla);
 Societat Musical La Marinense (Marines);
 Societat Musical Santa Ceclia (Nquera);
 Corporaci Musical (La Pobla de Vallbona);
 Societat Uni Musical de Riba-roja de Tria (Riba-roja de Tria);
 Societat Musical de Sant Antoni de Benaixeve (Sant Antoni de Benaixeve);
 Societat Musical la Primitiva de Serra (Serra);
 Uni Artstica Musical (Vilamarxant);

 Canal de Navarrs .
 Nova Artstica Anna (Anna);
 Uni Musical La Lira de Bicorp (Bicorp);
 Societat Musical Sant Francesc de Paula (Bolbait);
 Uni Musical Santa Ceclia d'nguera (nguera);
 Uni Musical Millarense (Millars) ;
 Foment Musical Navarrs (Navarrs);
 Societat Uni Musical de Quesa (Quesa);
 Societat Uni Musical Verge de Grcia (Xella);

 Comtat .
 Societat Uni Musical d'Agres (Agres);
 Societat Musical Cultural d'Alcoletja (Alcoletja);
 Societat Instructiva Musical Santa Ceclia (Alfafara);
 Societat Uni Musical de Beniarrs (Beniarrs);
 La Filarmnica Benillobense (Benilloba);
 Uni Musical Contestana (Cocentaina);
 Societat Ateneu Musical de Cocentaina (Cocentaina);
 Societat Musical Mestre Orts (Gaianes);
 Agrupaci Musical El Deliri de Gorga (Gorga);
 Societat Cultural Uni Musical de Muro (Muro);
 Uni Musical L'Orxa (l'Orxa);
 Uni Musical Planes (Planes);

 Costera .
 Societat Uni Musical L'Alcdia de Crespins (l'Alcdia de Crespins);
 Uni Musical Santa Ceclia de Barxeta (Barxeta);
 Uni Musical Santa Ceclia de Canals (Canals);
 Associaci Musical Canalense(Canals);
 Societat Musical La Lira Fontiguerense (la Font de la Figuera);
 Cultural Instructiva Uni Musical Genovense (el Genovs);
 Societat Musical Santa Ceclia (la Granja de la Costera);
 Uni Musical Llanera de Ranes (Llanera de Ranes);
 Uni Musical San Diego (Llocnou d'En Fenollet);
 Societat Musical de la Llosa de Ranes (la Llosa de Ranes);
 Societat Musical La Constncia de Moixent (Moixent);
 Uni Musical de Montesa (Montesa);
 Societat Musical de Novetl (Novetl);
 Uni Musical de Rotgl i Corber (Rotgl i Corber);
 Uni Protectora Musical (Vallada);
 Uni Musical Valladina (Vallada);
 Societat Musical La Nova (Xtiva);
 Societat Musical La Primitiva Setabense (Xtiva);

 Foia de Bunyol .
 Societat Instructiva Musical La Primitiva (Alboraig);
 Societat Musical L'Artstica de Bunyol (Bunyol);
 Centre Instructiu Musical La Armnica (Bunyol);
 Associaci Musical Verge del Roser (Dosaiges);
 Uni Musical de Godelleta (Godelleta);
 Societat Uni Musical de Itova (Itova);
 Centre Instructiu Musical Santa Ceclia (Itova);
 Societat Musical Santa Ceclia de Macastre (Macastre);
 Societat Musical La Pau (Setaiges);
 Associaci Musical La Lira de Xest (Xest);
 Societat Musical l'Artstica de Xiva (Xiva);

 Horta Nord .
 Uni Musical d'Albalat dels Sorells (Albalat dels Sorells);
 Societat Musical d'Alboraia (Alboraia);
 Societat Musical Centre Eslava (Albuixec);
 Agrupaci Musical d'Alfara del Patriarca (Alfara del Patriarca);
 Centre Estudi Musical (Almssera);
 Societat Musical de Bonreps i Mirambell (Bonreps i Mirambell);
 Uni Musical Amadeus Burjassot (Burjassot);
 Agrupaci Musical Los Silos (Burjassot);
 Centre Artstic Musical Santa Ceclia de Foios (Foios);
 Casino Musical de Godella (Godella);
 Societat Musical de Massalfassar (Massalfassar);
 Uni Musical de Massamagrell (Massamagrell);
 Societat Musical Amics de la Msica de Meliana (Meliana);
 Uni Musical de Montcada (Montcada);
 Centre Artstic Musical de Montcada (Montcada);
 Societat Uni Musical Museros (Museros);
 Uni Musical de la Pobla de Farnals (la Pobla de Farnals);
 Societat Musical Orquestra Jove de Puol (Puol);
 Centre Musical i Instructiu Santa Ceclia de Puol (Puol);
 Uni Musical Santa Maria del Puig (el Puig);
 Societat Musical La Primitiva de Rafelbunyol (Rafelbunyol);
 Uni Musical L'Antiga de Rocafort (Rocafort);
 Associaci Rocafort Musical (Rocafort);
 Agrupaci Artstico-Musical Tavernes Blanques (Tavernes Blanques);
 Societat Renaixement Musical (Vinalesa);

 Horta Oest .
 Uni Musical d'Alaqus (Alaqus);
 Centre Educatiu Musical i Artstic  (Alaqus);
 Uni Musical d'Aldaia (Aldaia);
 Banda Sinfnica d'Aldaia (Aldaia);
 Agrupaci Musical els Majors de l'Horta Sud (Aldaia);
 L'Artstica Manisense (Manises);
 Uni Musical de Mislata (Mislata);
 Centre Instructiu Musical de Mislata (Mislata);
 Centre Musical Paternense (Paterna);
 Uni Musical de Picanya (Picanya);
 Societat Artstico-Musical la Uni de Quart de Poblet (Quart de Poblet);
 Agrupaci Musical L'Amistat (Quart de Poblet);
 Associaci Musical del Barri del Crist (Barri del Crist - Quart de Poblet);
 Uni Musical de Torrent (Torrent);
 Banda de Msica del Cercle Catlic (Torrent);
 Cercle Instructiu Musical (Xirivella);

 Horta Sud .
 Joventut Musical d'Albal (Albal);
 Escola Coral de Veus d'Albal (Albal);
 Societat Musical Santa Ceclia d'Alcsser (Alcsser);
 Centre Instructiu Musical d'Alfafar (Alfafar);
 Associaci Cultural Amics de la Msica d'Alfafar (Alfafar);
 Agrupaci Musical Orba d'Alfafar (Alfafar);
 Societat Artstica i Cultural Uni Musical de Benetsser (Benetsser);
 Banda Primitiva de Benetsser (Benetsser);
 Centre Instructiu Musical de Beniparrell (Beniparrell);
 Societat Uni Musical de Catarroja (Catarroja);
 Societat Musical l'Artesana (Catarroja);
 Centre Instructiu Musical de Massanassa (Massanassa);
 Uni Musical de Paiporta (Paiporta);
 Banda Primitiva de Paiporta (Paiporta);
 Societat Musical l'Om de Picassent (Picassent);
 Societat Artstico-Musical de Picassent (Picassent);
 Agrupaci Musical Santa Ceclia (Sedav);
 Agrupaci Musical la Lrica (Silla);

 Marina Alta .
 Uni Musical Beniarbeig (Beniarbeig);
 Agrupaci Musical el Sguili (Benidoleig);
 Agrupaci Musical la Rectoria (Benimeli);
 Societat Lrica i Musical de Benissa (Benissa);
 Societat Musical de Calp (Calp);
 Uni Musical la Primitiva de Castell de Castells (Castell de Castells);
 Agrupaci Artstica Musical de Dnia (Dnia);
 Uni Musical de Gata de Gorgos (Gata de Gorgos);
 Uni Musical d'Ondara (Ondara);
 Uni Musical Orbense (Orba);
 Agrupaci Musical de Parcent (Parcent);
 Centre Artstic Musical de Pedreguer (Pedreguer);
 Agrupaci Musical de Pego (Pego);
 Agrupaci Msic-Municipal Santa Maria Magdalena (el Poble Nou de Benitatxell);
 Uni Musical Els Poblets (els Poblets);
 Agrupaci Musical Cultural de Teulada (Teulada);
 Uni Musical la Vall d'Ebo (Vall d'Ebo);
 Associaci Banda Municipal de Vall de Laguar (la Vall de Laguar);
 Associaci Musical el Verger (el Verger);
 Associaci Musical Jalonense (Xal);
 Centre Artstic Musical de Xbia (Xbia);

 Marina Baixa .
 Societat Musical la Lira d'Alfs del Pi (l'Alfs del Pi);
 Societat Filharmnica Alteanense (Altea);
 Societat Recreativa Musical d'Altea la Vella (Altea);
 Uni Musical de Benidorm (Benidorm);
 Societat Musical l'Illa de Benidorm (Benidorm);
 Associaci d'Amics de la Msica de Callosa d'en Sarri (Callosa d'en Sarri);
 Centre Musical Puig Campana (Finestrat);
 Uni Musical La Nucia (la Nucia);
 Societat Musical Lira Orxetana (Orxeta);
 Uni Musical de Polop de la Marina (Polop);
 Societat Musical Lira Relleuense (Relleu);
 Uni Musical L'Aurora (Sella);
 Uni Musical Trbena (Trbena);
 Ateneu Musical la Vila Joiosa (la Vila Joiosa);
 Agrupaci Musical Mediterrani (la Vila Joiosa);

 Ports .
 Societat Musical Cinctorrana (Cinctorres);
 Associaci Musical Mestre Candel (Morella);

 Plana Alta .
 Uni Instructivo-Musical La Esmeralda d'Almassora (Almassora);
 Uni Musical Santa Ceclia de Benicssim (Benicssim);
 Uni Musical Amor a l'Art (Bell-lloc);
 Uni Musical Lira Borriolenca (Borriol);
 Agrupaci Filharmnica Borriolenca (Borriol);
 Uni Musical Santa Ceclia de Cabanes (Cabanes);
 Uni Musical Castellonenca (Castell de la Plana);
 Associaci Uni Musical del Grau (Grau-Castell de la Plana);
 Associaci Cultural Arts Musicals de Castell (Castell de la Plana);
 Uni Musical Covarxina (les Coves de Vinrom);
 Uni Musical d'Orpesa (Orpesa);
 Associaci Cultural Amics de la Msica (Sant Joan de Mor);
 Associaci Cultural Uni Musical de Torreblanca (Torreblanca);
 Associaci Musical Valldalbenca (la Vall d'Alba);
 Associaci Cultural La Roca Banda de Msica la Lira (Vilafams);
 Societat Musical Santa Ceclia de Vilanova d'Alcolea (Vilanova d'Alcolea);

 Plana Baixa .
 Associaci Musical Santa Ceclia d'Almenara (Almenara);
 Societat Uni Musical Alqueriense (les Alqueries);
 Uni Musical Artanense (Artana);
 Uni Musical de Betx (Betx);
 Associaci Uni Musical Eslidense (Eslida);
 Uni Musical de Fondeguilla (Fondeguilla);
 Uni Musical Sant Felip de Neri (la Llosa);
 Societat Uni Musical Santa Ceclia de Moncofa (Moncofa);
 Associaci Musical Artstica Nulense (Nules);
 Uni Musical Santa Ceclia d'Onda (Onda);
 Uni Musical Santa Ceclia de Ribesalves (Ribesalbes);
 Associaci Uni Musical Santa Ceclia de Suera (Suera);
 Associaci Musical Talense (Tales);
 Uni Musical Vallduxense (la Vall d'Uix);
 Centre Instructiu d'Art i Cultura (la Vall d'Uix);
 Ateneu Musical Schola Cantorum (la Vall d'Uix);
 Uni Musical la Lira de Vila-real (Vila-real);
 Agrupaci Musical Artstica Santa Ceclia de la Vilavella (la Vilavella);
 Uni Musical Santa Ceclia de Xilxes (Xilxes);

 Plana d'Utiel .
 Uni Musical Mar Chica (Camporrobles);
 Associaci Cultural Banda de Msica l'ngel (Caudete de las Fuentes);
 Uni Musical de Fuenterrobles (Fuenterrobles);
 Societat Musical Santa Ceclia de Requena (Requena);
 Societat Musical l'Armnica de Sant Antoni (Sant Antoni - Requena);
 Uni Musical El Arte (Sinarques);
 Uni Musical Utielana (Utiel);
 Centre Musical Los Corrales de Utiel (Los Corrales - Utiel);
 Associaci Msico-Cultural Ciutat d'Utiel (Utiel);
 Agrupaci Musical Las Cuevas (Las Cuevas - Utiel);
 Uni Musical de Venta del Moro (Venta del Moro);
 Uni Musical Sant Roc (Villargordo del Cabriol);
 Societat Musical Santa Ceclia de Xera (Xera);

 Rac d'Adems .
 Societat Musical d'Adems (Adems);

 Ribera Alta .
 Societat Uni Musical d'Alberic (Alberic);
 Societat Artstico-Musical Alcntera de Xquer (Alcntera de Xquer);
 La Filharmnica Alcudiana (l'Alcdia);
 Agrupaci Musical de Veterans Ribera del Xquer (l'Alcdia);
 Societat Protectora Musical la Lira d'Alfarb (Alfarb);
 Schola Cantorum d'Algemes (Algemes);
 Societat Musical d'Algemes (Algemes);
 Societat Artstica Musical (Alginet);
 Societat Musical d'Alzira (Alzira);
 Societat Uni Musical d'Antella (Antella);
 Societat Protectora Musical d'Antella (Antella);
 Agrupaci Musical de Beneixida (Beneixida);
 Societat Uni Musical de Benimodo (Benimodo);
 Societat Artstico-Musical de Benifai (Benifai) ;
 Societat Musical i Recreativa Lira i Casino Carcaixent (Carcaixent);
 Societat Artstico-Musical la Vall (Crcer);
 Uni Musical de Carlet (Carlet);
 Agrupaci Musical l'Artstica de Carlet (Carlet);
 Societat Musical Lira Castellonera (Castell de la Ribera);
 Uni Musical de Catadau (Catadau);
 Agrupaci Musical Enovense (l'nova);
 Uni Musical de Gavarda (Gavarda);
 Societat Uni Musical Santa Ceclia de Guadassuar (Guadassuar);
 Societat Uni Protectora Musical (Llombai);
 Agrupaci Musical de Manuel (Manuel);
 Associaci Musical la Vila de Massalavs (Massalavs);
 Uni Artstica Musica (Montroi);
 Societat Musical l'Armonia (Montroi);
 Societat Instructiva Uni Musical de Montserrat (Montserrat);
 Uni Musical la Pobla Llarga (la Pobla Llarga);
 Ateneu Musical de Rafelguaraf (Rafelguaraf);
 Uni Musical Lira Realense (Real de Montroi);
 Agrupaci Musical Cultural Sant Joanet (Sant Joan de l'nova);
 Agrupaci Musical de Senyera (Senyera);
 Uni Musical el Xquer (Sumacrcer);
 Societat Musical Turisense (Tors);
 Societat Musical de Tous (Tous);

 Ribera Baixa .
 Ateneu Musical i Cultural d'Albalat de la Ribera (Albalat de la Ribera);
 Societat Musical Lira Almussafense (Almussafes);
 Uni Musical de Benicull (Benicull);
 Ateneu Musical la Lira (Corbera);
 Societat Musical Instructiva Santa Ceclia de Cullera (Cullera);
 Ateneu Musical de Cullera (Cullera);
 Associaci Amics de la Msica (Favara);
 Societat Musical Santa Ceclia de Fortaleny (Fortaleny);
 Ateneu Instructiu Musical Giner (Llaur);
 Associaci Musical Polinyenense (Poliny de Xquer);
 Societat Uni Musical de Riola (Riola);
 Societat Uni Artstico-Musical Sollana (Sollana);
 Societat Uni Musical de Sueca (Sueca);
 Ateneu Musical de Sueca (Sueca);
 Agrupaci musical el Perell (el Perell - Sueca);

 Safor .
 Agrupaci Musical Santa Ceclia d'Ador (Ador);
 Agrupaci MUsical d'Alfauir (Alfauir);
 Associaci Musical l'Almoina (Almoines);
 Uni Musical Santa Ceclia (l'Alqueria de la Comtessa);
 Societat Uni Musical Santa Ceclia de Barx (Barx);
 Agrupaci Artstico-Musical Santa Ceclia (Bellreguard);
 Agrupaci Artstico-Musical Ausias March (Beniarj);
 Societat Musical l'Entusiasta (Benifair de la Valldigna);
 Societat Musical Benirredr (Benirredr);
 Associaci Musical Daimusense (Daims);
 Agrupaci Artstico-Musical Carrs (la Font d'en Carrs);
 Uni Artstico-Musical Sant Francesc de Borja de Gandia (Gandia);
 Centre Musical Beniopa (Beniopa - Gandia);
 Associaci Musical Grau de Gandia (Grau - Gandia);
 Uni Musical Miramar (Miramar);
 Societat Musical Santa Ceclia d'Oliva (Oliva);
 Associaci Artstico-Musical d'Oliva (Oliva);
 Associaci Amics de la Msica Palma de Gandia (Palma de Gandia);
 Agrupaci Musical Palmera (Palmera);
 Agrupaci Artstico-Musical Santa Brbara (Piles);
 Associaci Artstico-Musical Sant Blai (Potries);
 Uni Musical Santa Ceclia de Rafelcofer (Rafelcofer);
 Uni Musical Real de Gandia (Real de Gandia);
 La Rotovense Musical (Rtova);
 Uni Musical Simat (Simat de la Valldigna);
 Societat Instructiva Uni Musical (Tavernes de la Valldigna);
 Agrupaci MUsical de Vilallonga (Vilallonga);
 Uni Musical Xeraco (Xeraco);
 Societat Instructiva Uni Musical de Xeresa (Xeresa);

 Serrans .
 Uni Musical Alcublana (les Alcubles);
 Uni Musical Santa Caterina d'Ares (Ares dels Oms);
 Centre Instructiu Uni Musical de Bugarra (Bugarra);
 Uni Musical de Figueroles (Figueroles de Domenyo);
 Societat Msico-Cultural la Iessa (la Iessa);
 Societat Uni Musical Llosa del Bisbe (la Llosa del Bisbe);
 Societat Musical la Popular (Pedralba);
 Associaci Cultural la Democrtica (Pedralba);
 Centre Instructiu Uni Musical de Sot de Xera (Sot de Xera);
 Societat Musical la Lira de Titaiges (Titaiges);
 Associaci Centre Artstic Cultural de Toixa (Toixa);
 Uni Musical Santa Ceclia del Vilar (el Vilar);
 Societat Musical Santa Ceclia de Xelva (Xelva);
 Cercle Musical (Xestalgar);
 Societat Musical la Lira de Xulilla (Xulilla);

 Valncia .
 Agrupaci Musical Benicalap (Benicalap);
 Centre Instructiu Musical de Benimaclet (Benimaclet);
 Societat Instructiva de l'Obrer Agrcola (Benimmet);
 Societat Musical Uni de Pescadors (Cabanyal);
 Banda de Msica de Campanar (Campanar);
 Centre Instructiu Musical el Carme (El Carme);
 Uni Musical Santa Ceclia de Castellar-l'Oliveral (el Castellar i l'Oliveral);
 Centre Instructiu Musical Castellar l'Oliveral (el Castellar i l'Oliveral);
 Agrupaci Musical Creu Coberta (Creu Coberta);
 Agrupaci Musical Carrera Font de Sant Llus (la Font de Sant Llus);
 Societat Ateneu Musical del Port (el Grau);
 Agrupaci Musical Santa Ceclia del Grau (el Grau);
 Societat Musical Barri de Malilla (Malilla);
 Agrupaci Musical de Masarrojos (Massarrojos);
 Centre de Msica i Dana de Natzaret (Natzaret);
 Societat Musical dels Orriols (els Orriols);
 Societat Instructiu Musical del Palmar (El Palmar);
 Agrupaci Musical Patraix (Patraix);
 Societat Musical Poblats Martims (Poblats Martims);
 Ateneu Musical l'Horta de la Punta (la Punta);
 Agrupaci MUsical Sant ISisdre (Sant Isidre);
 Uni Musical l'Horta de Sant Marcell (Sant Marcel.l);
 Centre Instructiu Musical Tendetes (Tendetes);
 Societat Musical la Uni de Tres Forques (Tres Forques) ;
 Uni Musical Amparo Iturbi;
 Centre Instructiu Musical Banda Parroquial;
 Associaci Cultural Falla General Barroso-Literat P. Abad;
 Associaci Cultural Falla Arquebisbe Olaechea-Sant Marcell;
 Associaci Cultural Aula de Msica Divisi;
 Associaci Cultural Allegro;
 Agrupaci Musical Sant Josep de Pignatelli;
 Agrupaci Musical Gayano Lluch;

 Vall d'Albaida .
 Agrupaci Musical Agullent (Agullent);
 Uni Musical Ayelense (Aielo de Malferit);
 Uni Musical d'Albaida (Albaida);
 Cercle Musical la Primitiva Albaidense (Albaida);
 La Instructiva Musical (Alfarras);
 Agrupaci Musical Alfarras (Alfarras);
 Uni Musical d'Atzeneta d'Albaida (Atzeneta d'Albaida);
 Uni Musical Belgidense (Blgida);
 Societat Musical Ben Bons (Blgida);
 Agrupaci Musical Santa Anna de Bells (Bells);
 Societat Musical Beniatjarense (Beniatjar);
 Societat Musical Benicolet (Benicolet);
 Societat Musical la Tropical (Benignim);
 Societat Instructiva Musical (Benignim);
 Uni Musical Benissodense (Benissoda);
 Societat Musical Vila de Bocairent (Bocairent);
 Associaci Uni Musical de Bocairent (Bocairent);
 Uni Musical Bufal (Bufal);
 Uni Musical Benicadell (Castell de Rugat);
 Uni Artstica Musical (Fontanars dels Alforins);
 Amics de la Msica (Guadassquies);
 Uni Musical Llutxent (Llutxent);
 Banda Artstico-Cultural (Montaverner);
 Agrupaci Musical Montaverner (Montaverner);
 Uni Musical Montitxelvo (Montitxelvo);
 Societat Escola Musical Santa Ceclia (l'Olleria);
 Agrupaci Escola de Msica la Nova de l'Olleria (l'Olleria);
 Uni Artstica Musical (Ontinyent);
 Societat Musical Tot per la Msica (Ontinyent);
 Agrupaci Musical Ontinyent (Ontinyent);
 Uni Musical la Raboseta (Otos);
 Societat Musical la Primitiva (el Palomar);
 Societat Musical la Nova del Palomar (el Palomar);
 Uni Musical la Pobla del Duc (la Pobla del Duc);
 Uni Musical Quatretondense (Quatretonda);
 Societat Musical la Lira (Quatretonda);
 Agrupaci Musical la Nova (Quatretonda);
 Uni Musical el Rfol de Salem (el Rfol de Salem);
 Lira Musical (Salem);

 Vall de Cofrents .
 Societat Musical Ayorense (Aiora);
 Entitat Musical Mestre Serrano (Cofrents);
 Uni Musical Santa Ceclia de Cortes de Pallars (Cortes de Pallars);
 Societat Musical i Cultural Sant Blai (Teresa de Cofrents);
 Uni Musical de Xalans (Xalans);
 Societat Musical la Filarmnica de Xarafull (Xarafull);
 Uni Musical Santa Anna (Zarra);

 Vinalop Mitj .
 Societat Uni Musical Algueense (l'Alguenya);
 Ateneu Musical Mestre Gilabert (Asp);
 Associaci Musico-Cultural Eldense Santa Ceclia (Elda);
 Uni Musical de Fond de les Neus (Fond de les Neus);
 Uni Musical de Fond dels Frares (Fond dels Frares);
 Banda Musical la Lira (Montfort);
 Agrupaci Musical l'Artstica (Monver);
 Societat Uni Musical l'Artstica (Novelda);
 Societat Musical Santa Maria Magdalena de Novelda (Novelda);
 Societat Uni Musical de Petrer (Petrer);
 Societat Musical VErge del Remei (Petrer);
 Uni Musical Pinosense (el Pins);
 Societat Instructiva Musical Romanense (la Romana);

 Enllaos externs .
 Federaci de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346295" title="Navaescurial" nonfiltered="521" processed="515" dbindex="135525">

Navaescurial s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346299" title="Sonia Castedo" nonfiltered="522" processed="516" dbindex="135526">
Sonia Castedo i Ramos es des de l'11 de setembre de 2008 l'alcaldessa d'Alacant. Ma dreta de l'anterior alcalde, Alperi.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346303" title="Mara Rosa Verd Alonso" nonfiltered="523" processed="517" dbindex="135527">
Maria Rosa Verd Alonso (Elx, 1946) s una poltica i sindicalista valenciana. Estudi Magisteri i dret, per treball com a empleada de banca, tot fundant el sector de banca del sindicat UGT i ocupant la secretaria de premsa de la secci local de 1975 a 1979. Inicialment, fou una de les fundadores del Partido Socialista Popular a Elx, per el 1977 va ingressar l'abril de PSOE. Fou secretria de l'Agrupaci Socialista d'Elx el 1979-1985 i membre de l'executiva del PSPV-PSOE. A les eleccions municipals de 1979 fou escollida regidora de l'ajuntament d'Elx i diputada provincial. Tamb form part del plenari que el 1981 aprov l'Estatut de Benicssim.

Fou candidata socialista per la provncia d'Alacant a les eleccions generals espanyoles de 1979, tot i que no fou escollida fins a les de 1982. No es present a la reelecci el 1986 i el 1987 ocup la regidoria d'educaci i cultura de l'Ajuntament d'Elx, aix com la presidncia del Patronat del Misteri d'Elx, i des del 1997 directora del Museu de la Festa d'Elx.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346304" title="John Michael Talbot" nonfiltered="524" processed="518" dbindex="135528">
John Michael Talbot (*8 de maig de 1954, Oklahoma City, Oklahoma, EUA) s un monjo catlic, cantant, compositor i guitarrista nord-americ. Ell s considerat un dels cantants ms popular de l'Esglsia Catlica. Ell tamb s el fundador de l'orde The Brothers and Sisters of Charity (Els Germans i Germanes de la Caritat) a Eureka Springs, Arkansas, EUA.

Discografia.

 1. Reborn (1972) ;
 2. John Michael Talbot (1976);
 3. The New Earth (1977);
 4. The Lord's Supper (1979);
 5. Beginnings / The Early Years (1980);
 6. Come to the Quiet (1980);
 7. The Painter (1980) ;
 8. For the Bride (1981);
 9. Troubadour of the Great King (1981);
 10. Light Eternal (1982);
 11. Songs For Worship Vol. 1 (1982);
 12. No Longer Strangers (1983) ;
 13. The God of Life (1984);
 14. Songs For Worship Vol. 2 (1985);
 15. The Quiet (1985);
 16. Be Exalted (1986);
 17. Empty Canvas (1986);
 18. The Heart of the Shepherd (1987);
 19. Quiet Reflections (1987);
 20. The Regathering (1988);
 21. Master Collection (1988);
 22. The Lover and the Beloved (1989);
 23. Come Worship the Lord Vol. 1 (1990);
 24. Come Worship the Lord Vol. 2 (1990);
 25. Hiding Place (1990);
 26. The Birth of Jesus (1990);
 27. The Master Musician (1992);
 28. Meditations in the Spirit (1993);
 29. Meditations from Solitude (1994);
 30. Chant from the Hermitage (1995);
 31. The John Michael Talbot Collection (1995);
 32. The Talbot Brothers Collection (1995);
 33. Brother to Brother (1996) ;
 34. Our Blessing Cup (1996);
 35. Troubadour for the Lord (1996);
 36. Table of Plenty (1997);
 37. Hidden Pathways (1998);
 38. Pathways of the Shepherd (1998);
 39. Pathways to Solitude (1998);
 40. Pathways to Wisdom (1998);
 41. Quiet Pathways (1998);
 42. Spirit Pathways (1998);
 43. Cave of the Heart (1999);
 44. Simple Heart (2000);
 45. Wisdom (2001);
 46. Signatures (2003);
 47. City of God (2005);
 48. Monk Rock (2005);
 49. The Beautiful City (2006);
 50. Living Water 50th (2007);
 51. Troubadour Years (2008);

Referncies.


Enllaos externs.

  Web Oficial;
  The Brothers and Sisters of Charity;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346305" title="Front d'Alliberament Somali Abo" nonfiltered="525" processed="519" dbindex="135529">

El Front d'Alliberament Somali Abo s un moviment d'alliberament dels oromos de parla somali.

Fou creat el 1974 per elements gabbra i garre dels oromo, que parlen somali i en aquell moment s'identificaven amb els somalis i la poltica de la Gran Somlia. Abo (o abbo) es la manera de cridar a un altra oromo de parla somali quan no se'n sap el nom, i per tant "abo" (abbo) vol dir "ep, tu" (hey, man). El 1977 i 1978 va donar suport a l'Exrcit Nacional Somali en la seva campanya a Ogaden. Desprs va seguir la lluita fins el 1991. Els etops van enverinar els pous, els van matar els ramats i van cremar els seus establiments. 

El 1991, desaparegut l'estat de Somlia, es van reafiliar com oromos, i van esdevenir el Front d'Alliberament d'Ormia Abo, reclamant tot seguit un estatus especfic pels oromo abo dins l'emergent regi d'Ormia. El 1995 es va dividir en dos parts, el Front d'Alliberament Somali Abo, que reclama la incorporaci de les terres dels oromo o somali abo a la regi Somali d'Etipia, i el Front d'Alliberament d'Ormia Abo que segueix reclamant un estatus especial dins Ormia. 

 Referncia .
Being and Becoming Oromo, per Paul Trevor William Baxter, Jan Hultin, Alessandro Triulzi;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346306" title="Vicente Ramos Prez" nonfiltered="526" processed="520" dbindex="135530">
Vicente Ramos Prez (Guardamar del Segura, 1919) s un histriador i poltic valenci. Estudi magisteri i dret a Valncia i es llicenci en filosofia i lletres a la Universitat Central de Madrid el 1943. Treball a la Caixa d'Estalvis del Mediterrani i fou director honorari de la Biblioteca Gabriel Mir d'Alacant des del 1952 fins el 1983, aix com de la Casa Museu d'Azorn. Cre les revistes Verbo i Sigenza. El 1957 don classes de llengua i literatura espanyoles a Estocolm.

Ha estat membre de l'Institut d'Estudis Alacantins, de la Real Academia Espaola de la llengua, de la Reial Acadmia de la Histria i de l'Aula Gabriel Mir, ha estat premi Valncia de poesia i cronista oficial de la provncia de Valncia, aix com fill adoptiu d'Alacant i de Guadalest.

Duran la transici espanyola destac pel seu anticatalanisme i fou un dels pensadors blavers ms destacats a Alacant. El 1980 formava part de l'Asociacin para la Defensa de los Intereses de Alicante (ADIA). Intent crear el partit Unin Provincial Alicantina, per degut al seu fracs electoral va ingressar en Uni Valenciana, partit pel qual, dins la Coalici Popular, fou escollit diputat per la provncia d'Alacant a les eleccions generals espanyoles de 1982. El 1983, per, abandon UV i es va integrar en el Grup Mixte fins el 1986. Tamb s membre de l'Acadmia de Cultura Valenciana.

El 2006 va rebre la Medalla al Mrit Hernandi de la Fundaci Miguel Hernndez.

 Obres .
 Literatura alicantina 1839-1939 (1966);
 Historia de la provincia de Alicante y su capital (1971);
 La guerra civil en la provincia de Alicante (1972-1974);
 Pancatalanismo entre valencianos (1978);
 Historia parlamentaria, poltica y obrera de la provincia de Alicante (1988-1992);
 Alicante en el franquismo (1992-1994) ;
 Historia de la Diputacin Provincial de Alicante (2000-2002).

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;
 Biografia;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346309" title="ngel Castroviejo Calvo" nonfiltered="527" processed="521" dbindex="135531">
ngel Castroviejo Calvo s un industrial i poltic valenci. Durant els anys vuitanta fou vicepresident de l'Associaci d'Industrials del Calat de la vall d'Elda i membre de la FICE. A les eleccions municipals de 1979 fou escollit regidor de l'ajuntament d'Elda per Aliana Popular i fou candidat a les eleccions generals espanyoles de 1979, per no fou escollit. Aleshores era membre de l'executiva d'AP al Pas Valenci i vicepresident de l'executiva d'Alacant.

A les eleccions generals espanyoles de 1982 fou escollit diputat de Coalici Democrtica per la provncia d'Alacant, i a les eleccions de 1986 no fou escollit. El 1986 va protagonitzar, juntament amb Juan Antonio Montesinos Garca, un enfrontament intern entre seccions d'AP a Alacant, enfrontats a una altra dirigida per Rafael Maluenda Verd.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346311" title="Front d'Alliberament de Somlia Occidental" nonfiltered="528" processed="522" dbindex="135532">






El Front d'Alliberament de Somlia Occidental (FASO) o Front d'Alliberament dels Somalis Occidentals, fou una organitzaci guerrillera dels somalis de l'Ogaden a Etipia.

Ogaden fou entregat als etops pels britnics (que l'administraven des del 1941) el 1948. Des del 1954 quan la regi d'Haud (a l'est d'Harar) fou entregada pels britnica a Etipia, s'havien produt alguns incidents a la zona que van augmentar desprs de la independncia de Somlia el 1 de juliol de 1960; fou un afer policial i no va caler mai intervenci militar fins el 1964 quan es va produir la primera guerra etop-somali. El 1963 es va formar el Front d'Alliberament del Ogaden que va restar actiu fins el gener del 1976.

En una data incerta a l'entorn de 1970 el capit Yusuf Dheere Mohamed "Sugaal" (Yuusuf l'alt), d'una famlia de notables ogadeni, que havia estudiat a Hargeisa i desprs havia seguit un curs a Sria, va retornar a Somlia i va fundar la "Ururka dhalinyara soomaali galbeed  o Organitzaci de la Joventut Somali Occidental que va tenir fora xit.

El 1973 es va entrevistar amb el president Siad Barre i li va exposar els seus projectes per una lluita d'alliberament al Ogaden; el president no podia deixar de donar suport a la idea, per sabia tamb dels riscos; va demanar al capit dos anys per intentar una soluci diplomtica (tot i que sabia que no sortiria be) i per preparar l'exrcit nacional i mentre Yusuf havia de reclutar mil cinc-cents voluntaris; en un mes Yusuf va reclutar ms del doble, gent de tot el pas alguns dels quals ja havien lluitat a Kenya.

Barre va tenir una entrevista amb el negus (emperador) Haile Selassie abans del seu enderrocament, i tamb va anar a exposar el cas a les Nacions Unides sense cap resultat. Als dos anys exactes de la entrevista Yusuf Dheere va rebre el vist i plau. En aquell moment Etipia estava governada pel Derg, consell militar que havia enderrocat al negus i en el que diverses corrents es disputaven el control. L'ocasi semblava bona ja que el militars comunistes tenien les millors posicions i per tant havien perdut el suport americ i el de la Uni Sovitica no estava encara a disposici.

El Front va llenar la lluita per la Gran Somlia. El gener del 1976 el Front d'Alliberament del Ogaden i la milcia de Yusuf es van unir en el Front d'Alliberament de Somlia Occidental. Un altra organitzaci, el Front d'Alliberament Somali Abo, hi va mantenir contactes i li va donar suport tot i que tampoc veia malament la creaci d'un estat independent al Ogaden. L'rea d'operacions del primer era l'Ogaden propi mentre el segon operava a les provncies de Bale, Sidamo, i Arsi.

El juliol del 1977 l'Exrcit Nacional de Somlia va entrar a Etipia i va ocupar Ogaden (Somlia Occidental, en somali Soomaali Galbeed, tamb Ogadnia) en poc temps (Vegeu Segona guerra etop-somali). Finalment el mar del 1978 va haver de tornar, derrotat per les forces etops, plenes de milicians comunistes, assessors sovitics i soldats cubans.

El Front va continuar atacs de baixa intensitat entre 1978 i 1982. El 1981 fou elegit un nou secretari general, per desprs de la tercera guerra etop-somali (1982), com que la direcci del front no era totalment fidel als dictats del rgim, l'ajut econmica al front es va suspendre totalment, encara que va poder seguint operant des de territori somali. El grup apartat del poder el 1982 (conegut com el grup dels sis) van fundar el 15 d'agost de 1984 el Front d'Alliberament Nacional del Ogaden (partidari de la independncia d'Ogadnia) que va tenir seu a Kuwait.

La tensi fronterera amb Etipia va durar fins el 1988, quan el rgim de Siad Barre es va veure obligat a prohibir les activitats del Front des de territori somali, mentre Etipia feia el mateix amb el Moviment Nacional Somali. Aix era la culminaci del tractat amb Menguistu Haile Mariam que posava fi al conflicte, tractat que havia provocat el descontentament dels ogadenis ja que aturava el suport de Somlia als guerrillers ogadenis. Mentre les forces del Front d'Alliberament de Somlia Occidental de fet es van dispersar, el Moviment Nacional Somali va sortir d'Etipia per anar al interior de Somlia, on va ocupar Burao i part d'Hargeisa (maig) i van haver de ser bombardejats per l'aviaci per ser expulsats cap a les zones rurals. A ms a ms els militars ogadenis s'oposaven al final del suport al front. En aquest any el Front d'Alliberament Nacional del Ogaden va enviar grups al interior del Ogaden per reprendre la lluita.

L'estiu de 1988 Aden Abdillahi Nur lies Gabiyow era ministre de defensa i el coronel Ahmed Omar Jess comandant del 26 sector de l'exrcit i es van oposar a la integraci dels grups irregulars ogadenis (la major part membres del Front d'Alliberament de Somlia Occidental) a l'exrcit nacional. El coronel Ahmed Omar Jess va desertar i es va unir al MNS i desprs va formar la seva prpia organitzaci, el Grup de l'Exrcit Nacional.

Tres setmanes desprs el general Gabiyow fou arrestat per el gener de 1989 Barre el va nomenar ministre d'estat a la presidncia; el 24 de juliol de 1989 Barre el va fer arrestar altre cop junta amb el general Mohamed Abdulle Baadle (un hawiye ex-ministre de l'interior) acusats de crims contra la naci; Gabiyow va ser destitut tamb del comit central del Partit Socialista Revolucionari de Somlia, de membre de l'Assemblea i de ministre. Aix va provocar la revolta d'alguns militars ogadenis de la regi de Jubaland dirigits pel coronel Bashir Bililiqo. La rebelli va fracasar. Bililiqo va fugir a Etipia on va fundar el Front d'Acci Somali. All es va trobar amb Ahmed Omar Jess i van reunir les seves dues organitzacions que van esdevenir el Moviment Patritic Somali, dirigit per Jess .

El 1989 Yusuf Dheere va marxar a l'exili. El Front no va tenir prcticament activitat i las seves restes es van fusionar vers el 2000 amb una escissi del Front d'Alliberament Nacional del Ogaden per formar el Front Unit dels Somalis Occidentals, del que no hi ha noticies d'activitat.

Referncies.

Biblioteca del Congrs:  The creator of the WSLF/WSYO and its members ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346315" title="Moviment de Resistncia Bimaal" nonfiltered="529" processed="523" dbindex="135533">
El Moviment de Resistncia Bimaal s una milcia del clan bimaal de Merka, que va sorgir abans del 2000 per oposar-se al control de la ciutat pel clan habar gedir que havia imposat la xara. Els seus primer atacs foren contra les agencies internacionals per desacreditar als habar gedir, els quals en revenja va incitar lluites entre clans.

El Moviment es va aliar (2000) al grup tamb de base bimaal del Nacional Somali del Sud, i va donar suport  al Govern Nacional de Transici, suport que desprs li va retirar (2002). El 2004 va donar suport al Govern Federal de Transici. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346320" title="Esglsia Espanyola Reformada Episcopal" nonfiltered="530" processed="524" dbindex="135534">
L'Esglsia Espanyola Reformada Episcopal (IERE) es considera a ella mateixa ser una part plena de l'una, santa, catlica i apostlica Esglsia establerta per Crist i els seus apstols; conserva la successi apostlica i el triple ministeri de bisbes, preveres i diaques, aix com els tres credos de l'Esglsia Primitiva; se sent moralment continuadora de l'antiga Esglsia Hispana; compte amb la seva prpia litrgia: Litrgia hispnica, mossrab o visigtica; mant el sistema sacramental (Bateig, Sant Sopar o Santa Comuni, confirmaci, matrimoni, etc.). A causa de la seva tradici reformada, l'Esglsia Espanyola Reformada Episcopal (IERE) s una esglsia evanglica; i, per la seva tradici catlica anglicana, t plena membresa en la Comuni Anglicana mundial; s part activa de la Federaci d'Entitats Religioses Evangliques d'Espanya (FEREDE); s tamb membre del Consell Mundial d'Esglsies. Est  en plena comuni amb les Esglsies Veterocatliques i amb les Esglsies Luteranes Escandinaves en la Comuni de Porvoo. s l'Esglsia representativa de la Comuni Anglicana a Espanya.

Fou organitzada en la segona meitat del segle XIX per membres dissidents de l'Esglsia Catlica Romana a Espanya, que desitjaven de reformar el catolicisme amb base als principis de la Reforma i crear una genuna Esglsia Espanyola amb successi apostlica.

Litrgia. 

L'IERE utilitza una variant del Ritus Mossrab, el qual va ser l'antiga litrgia emprada per l'esglsia cristiana a  l'poca del domini visigtic. Hereva directa de la litrgia visigtica, aquesta litrgia est influda a la vegada pel cristianisme oriental, per la litrgia romana, i per algunes tradicions musulmanes. El ritu present notables diferncies amb el Ritus Rom. Aix en la celebraci de l'Eucaristia o missa, nou oracions sn recitades, tres passatges dels Evangelis sn llegits i la comuni es fa sistemticament sota les dues espcies de pa i vi. Aquest ritus va ser promulgat pel IV Concili de Toledo, presidit per Sant Isidor de Sevilla, l'any 633.

Estructura.
L'IERE t un govern democrtic de tipus parlamentari o sindic. El snode s la mxima autoritat de l'Esglsia, i en ell estan representats el lacat i el clericat. Les parrquies estan representades per un clergue i un laic. El snode elegeix la comissi permanent, rgan que governa entre un snode i un altre. No s una esglsia amb govern episcopal, com la catlica romana, sin una esglsia sindica governada per un bisbe en snode. s a dir, el snode sense bisbe no pot fer res i el bisbe sense el snode tampoc.

L'IERE est dividida en tres zones: Catalunya, Llevant i Illes Balears, Andalusia i les Canries, Centre i Nord. Hi ha parrquies pertanyents a l'IERE a  Salamanca, Valncia, Barcelona, Valladolid, Sevilla, Oviedo, Tarragona, Mrcia, Alacant i Madrid. Hi ha 22 parrquies i 20 clergues (una dona).

Referncies.
 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346329" title="Baignes" nonfiltered="531" processed="525" dbindex="135535">

Baignes s un municipi de Frana, capital del departament de l'Alt Saona i de la regi del Franc Comtat.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346331" title="Nantilly" nonfiltered="532" processed="526" dbindex="135536">

Nantilly s un municipi de Frana, es troba situat al departament de l'Alt Saona i de la regi del Franc Comtat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346333" title="Clerval (Doubs)" nonfiltered="533" processed="527" dbindex="135537">

Clerval s un municipi de Frana, es troba al departament del Doubs i de la regi del Franc Comtat.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346335" title="Boron" nonfiltered="534" processed="528" dbindex="135538">

Boron s un municipi de Frana, capital del departament del Territori de Belfort i de la regi del Franc Comtat.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346336" title="Lcaude" nonfiltered="535" processed="529" dbindex="135539">

Lcaude s un municipi de Frana, capital del departament del Calvados i de la regi de la Baixa Normandia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346337" title="Ouroux-en-Morvan" nonfiltered="536" processed="530" dbindex="135540">

Ouroux-en-Morvan s un municipi de Frana, capital del departament de la Nivre i de la regi de la Borgonya.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346339" title="Vaux-sur-Mer" nonfiltered="537" processed="531" dbindex="135541">

Vaux-sur-Mer s un municipi de Frana, situat al departament de Charente Martim i a la regi de Poitou-Charentes. s un centre turstic situat a l'aglomeraci de Royan. 

Aquest municipi s'emplaa al norte de la desembocadura del estuari de la Gironda. La ciutat de Vaux-sur-Mer sta agermanat amb el municipi catal d'Angls.

Llocs d'inters.

 Esglsia Saint-tienne;
 Parc del Htel de Ville ( Parc del ajuntament ) ;
 Platja de Nauzan i de Pontaillac;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346344" title="Cantons de la Costa d'Or" nonfiltered="538" processed="532" dbindex="135542">
Els Cantons de la Costa d'Or (Borgonya) sn 43 i s'agrupen en tres districtes:

 Districte de Beaune (10 cantons - sotsprefectura: Beaune) :cant d'Arnay-le-Duc - cant de Beaune-Nord - cant de Beaune-Sud - cant de Bligny-sur-Ouche - cant de Liernais - cant de Nolay - cant de Nuits-Saint-Georges - cant de Pouilly-en-Auxois - cant de Saint-Jean-de-Losne - cant de Seurre;

 Districte de Dijon (21 cantons - prefectura: Dijon) :cant d'Auxonne - cant de Chenve - cant de Dijon-1 - cant de Dijon-2 - cant de Dijon-3 - cant de Dijon-4 - cant de Dijon-5 - cant de Dijon-6 - cant de Dijon-7 - cant de Dijon-8 - cant de Fontaine-Franaise - cant de Fontaine-ls-Dijon - cant de Genlis - cant de Gevrey-Chambertin - cant de Grancey-le-Chteau-Neuvelle - cant d'Is-sur-Tille - cant de Mirebeau-sur-Bze - cant de Pontailler-sur-Sane - cant de Saint-Seine-l'Abbaye - cant de Selongey - cant de Sombernon;

 Districte de Montbard (12 cantons - sotsprefectura: Montbard) :cant d'Aignay-le-Duc - cant de Baigneux-les-Juifs - cant de Chtillon-sur-Seine - cant de Laignes - cant de Montbard - cant de Montigny-sur-Aube - cant de Prcy-sous-Thil - cant de Recey-sur-Ource - cant de Saulieu - cant de Semur-en-Auxois - cant de Venarey-les-Laumes - cant de Vitteaux;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346354" title="Districte de Beaune" nonfiltered="539" processed="533" dbindex="135543">

El Districte de Beaune s un dels tres districtes del departament de la Costa d'Or, a la regi de Borgonya. Compta amb 10 cantons i 194 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Beaune.

Cantons.
cant d'Arnay-le-Duc - cant de Beaune-Nord - cant de Beaune-Sud - cant de Bligny-sur-Ouche - cant de Liernais - cant de Nolay - cant de Nuits-Saint-Georges - cant de Pouilly-en-Auxois - cant de Saint-Jean-de-Losne - cant de Seurre

Vegeu tamb.
Cantons de la Costa d'Or;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346356" title="Districte de Montbard" nonfiltered="540" processed="534" dbindex="135544">

El Districte de Montbard s un dels tres districtes del departament de la Costa d'Or, a la regi de Borgonya. Compta amb 12 cantons i 254 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Montbard.

Cantons.
cant d'Aignay-le-Duc - cant de Baigneux-les-Juifs - cant de Chtillon-sur-Seine - cant de Laignes - cant de Montbard - cant de Montigny-sur-Aube - cant de Prcy-sous-Thil - cant de Recey-sur-Ource - cant de Saulieu - cant de Semur-en-Auxois - cant de Venarey-les-Laumes - cant de Vitteaux

Vegeu tamb.
Cantons de la Costa d'Or;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346357" title="Districte de Dijon" nonfiltered="541" processed="535" dbindex="135545">

El Districte de Dijon s un dels tres districtes del departament de la Costa d'Or, a la regi de Borgonya. Compta amb 21 cantons i 259 municipis. El cap del districte s la prefectura de Dijon.

Cantons.
cant d'Auxonne - cant de Chenve - cant de Dijon-1 - cant de Dijon-2 - cant de Dijon-3 - cant de Dijon-4 - cant de Dijon-5 - cant de Dijon-6 - cant de Dijon-7 - cant de Dijon-8 - cant de Fontaine-Franaise - cant de Fontaine-ls-Dijon - cant de Genlis - cant de Gevrey-Chambertin - cant de Grancey-le-Chteau-Neuvelle - cant d'Is-sur-Tille - cant de Mirebeau-sur-Bze - cant de Pontailler-sur-Sane - cant de Saint-Seine-l'Abbaye - cant de Selongey - cant de Sombernon

Vegeu tamb.
Cantons de la Costa d'Or;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346358" title="Montbard" nonfiltered="542" processed="536" dbindex="135546">

Montbard s un municipi francs, situat al departament de Costa d'Or i a la regi de Borgonya. 




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346359" title="Cantons de l'Yonne" nonfiltered="543" processed="537" dbindex="135547">
Els Cantons de l'Yonne (Borgonya) sn 42 i s'agrupen en tres districtes:

 Districte d'Auxerre (22 cantons, amb cap a la prefectur d'Auxerre):
cant d'Aillant-sur-Tholon - cant d'Auxerre-Est - cant d'Auxerre-Nord - cant d'Auxerre-Nord-Ouest - cant d'Auxerre-Sud - cant d'Auxerre-Sud-Ouest - cant de Blneau - cant de Brienon-sur-Armanon - cant de Chablis - cant de Charny - cant de Coulanges-la-Vineuse - cant de Coulanges-sur-Yonne - cant de Courson-les-Carrires - cant de Joigny - cant de Ligny-le-Chtel - cant de Migennes - cant de Saint-Fargeau - cant de Saint-Florentin - cant de Saint-Sauveur-en-Puisaye - cant de Seignelay - cant de Toucy - cant de Vermenton

 Districte d'Avallon (10 cantons, amb cap a la sotsprefectura d'Avallon):
cant d'Ancy-le-Franc - cant d'Avallon - cant de Cruzy-le-Chtel - cant de Flogny-la-Chapelle - cant de Guillon - cant de L'Isle-sur-Serein - cant de Noyers - cant de Quarr-les-Tombes - cant de Tonnerre - cant de Vzelay

 Districte de Sens (10 cantons, amb cap a la sotsprefectura de Sens):
cant de Cerisiers - cant de Chroy - cant de Pont-sur-Yonne - cant de Saint-Julien-du-Sault - cant de Sens-Nord-Est - cant de Sens-Ouest - cant de Sens-Sud-Est - cant de Sergines - cant de Villeneuve-l'Archevque - cant de Villeneuve-sur-Yonne







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346360" title="Districte d'Auxerre" nonfiltered="544" processed="538" dbindex="135548">

El Districte d'Auxerre s un dels tres districtes del departament francs de l'Yonne, a la regi de Borgonya. Compta amb 22 cantons i 196 municipis. El cap del districte s la prefectura d'Auxerre.

Cantons.
cant d'Aillant-sur-Tholon - cant d'Auxerre-Est - cant d'Auxerre-Nord - cant d'Auxerre-Nord-Ouest - cant d'Auxerre-Sud - cant d'Auxerre-Sud-Ouest - cant de Blneau - cant de Brienon-sur-Armanon - cant de Chablis - cant de Charny - cant de Coulanges-la-Vineuse - cant de Coulanges-sur-Yonne - cant de Courson-les-Carrires - cant de Joigny - cant de Ligny-le-Chtel - cant de Migennes - cant de Saint-Fargeau - cant de Saint-Florentin - cant de Saint-Sauveur-en-Puisaye - cant de Seignelay - cant de Toucy - cant de Vermenton

Vegeu tamb.
Cantons de l'Yonne;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346361" title="Districte d'Avallon" nonfiltered="545" processed="539" dbindex="135549">

El Districte d'Avallon s un dels tres districtes del departament francs de l'Yonne, a la regi de Borgonya. Compta amb 10 cantons i 149 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura d'Avallon.

Cantons.
cant d'Ancy-le-Franc - cant d'Avallon - cant de Cruzy-le-Chtel - cant de Flogny-la-Chapelle - cant de Guillon - cant de L'Isle-sur-Serein - cant de Noyers - cant de Quarr-les-Tombes - cant de Tonnerre - cant de Vzelay


Vegeu tamb.
Cantons de l'Yonne;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346362" title="Districte de Sens" nonfiltered="546" processed="540" dbindex="135550">

El Districte de Sens s un dels tres districtes del departament francs de l'Yonne, a la regi de Borgonya. Compta amb 10 cantons i 108 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Sens.

Cantons.
cant de Cerisiers - cant de Chroy - cant de Pont-sur-Yonne - cant de Saint-Julien-du-Sault - cant de Sens-Nord-Est - cant de Sens-Ouest - cant de Sens-Sud-Est - cant de Sergines - cant de Villeneuve-l'Archevque - cant de Villeneuve-sur-Yonne


Vegeu tamb.
Cantons de l'Yonne;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346364" title="Cintur supracortical d'Isua" nonfiltered="547" processed="541" dbindex="135551">
El cintur supracortical d'Isua s un cintur supracortical que es troba a la part sud-occidental de Grenlndia. Est datat en una antiguitat d'entre 3,8 i 3,7 Ga (gigaannum), i cont les roques ms antigues conegudes en estat de bona conservaci de tipus metavolcnic, de tipus volcnic mfic metamorfosat, metasedimentari i sedimentari. Consta de quatre dominis tectnics.

Gaireb totes les roques estan deformades i alterades de manera substancial pel metasomatisme, encara que es poden observar clarament els estadis de transici des de les estructures volcniques i sedimentries fins a la formaci d'esquists. Tamb es poden veure que els diferents episodis d'alteracions metasomtiques que produeixen diverses agrupacions de minerals metamrfics a partir de protolits o roques precursores similars. 

Els processos metamrfics que donen lloc al creixement de granats s'estenen al llarg de tot l'e arcaic. Els nous estudis de cartografia geolgica estan rastrejant la graduaci de les transicions entre les diferents estructures deformades i metasomatitzades. Aquests mapes de nou traat mostren que el cintur supracortical d'Isua es compon de falles envoltades per agrupaments de roques derivades del basalt i laves encoixinades basltiques riques en magnesi, i de tipus breccia, envades per nombrosos fulles de tonalita que contenen formacions de ferro bandejat i slex, i per components menors de roques sedimentries clstiques derivades a partir de roques volcniques de slex i basalt.

Es creu que els cossos ultramfics recristallitzats que es poden donar al cintur sn intrusions de fluxos komatitics. Els estudis mostren que aquestes komatites sn extremadament similars a les de les komatites basltiques de Barberton, a Sud-frica, datades fa 3,5 Ga, i ambdues sn equivalents de l'e arcaic, de les modernes boninites produdes per la fusi en presncia d'aigua a les zones de subducci. Les komatites de Barberton comparteix alguna de les caracterstiques geoqumiques amb les actuals boninites, incloent evidncies petrolgiques d'alt contingut d'aigua magmtica. Les firmes geoqumiques bonintiques proporcionen la prova que els processos tectnics sn responsables de la creaci del cintur i que les breccias acoixinades i runes basltiques indiquen que l'aigua lquida va existir a la superfcie en el moment de la seva formaci. Les roques sedimentries ms comunes sn les formacions de ferro bandejat i slex. 

Els conjunts d'Isua de basalt-komatiita-slex datats en 3,5 Ga, estan emparentats amb els conjunts de gneis de tipus TTG (tonalita-trondhjemita-granodiorita) d'Amitsoq. Els arguments actuals advoquen per una fusi directa del mato per a produir les diorites i granodiorites d'alt contingut magnsic que es troben en aquests cratons de l'e arcaic. D'acord amb Rapp (1999):


Bibliografia.

 Appel, Peter W.U., Hugh R. Rollinson, y Jacques L.R. Touret. (2001) "Remnants of an Early Archaean (>3.75 Ga) sea-floor, hydrothermal system in the Isua Greenstone Belt." Precambrian Research, Vol. 112, nmeros 1-2, 15 de novembre, pp. 27-49. ;
 Appel, Peter W.U.; C.M Fedo; J.S. Myers. (2001a) "Depositional setting and paleogeographic implications of Earth's oldest supracrustal rocks, the > 3.7 Ga Isua Greenstone belt, West Greenland." Sedimentary Geology, Vol.141, pp. 61-77. Sumari online: ;
 Bickle, Michael James et al. (1999) "Geochemistry of the Early Oceans." Journal of Conference Abstracts, Vol. 4, nm. 1, Symposium A08, Early Evolution of the Continental Crust.  ;
 Dann, J.C., T.L. Grove, y S.W. Parman. (2001) "The production of Barberton komatiites in an Archean subduction zone." Geophysical Research Letters, fascicle 13, Vol. 28, pp. 2513-2516. Sumari online: ;
 Frei, Robert y Minik T. Rosing. (1999) "Late Archaean Metasomatism and Kyanite Formation in the >3700 Ma Isua Supracrustals, West Greenland." Sumaris de la publicaci de la conferncia, Vol. 4, nm. 1, Symposium A08, Early Evolution of the Continental Crust.  ;
 Myers, John S. (2001) "Protoliths of the 3.8-3.7 Ga Isua greenstone belt, West Greenland." Precambrian Research, fascicle 2-4, Vol. 105, pp. 129-141. Sumario online:  ;
 Myers, John. (1999) "Protoliths of the c. 3.7 Ga Isua Greenstone Belt, West Greenland." Journal of Conference Abstracts, Vol. 4, nm. 1, Symposium A08, Early Evolution of the Continental Crust.  ;
 Polat, A., Hofmann, A.W., y Rosing, M.T., 2002. Boninite-like volcanic rocks in the 3.7-3.8 Ga Isua greenstone belt, West Greenland: geochemical evidence for intra-oceanic subduction zone processes in the early Earth. Chemical Geology, 184: 231-254.
 Rapp, Robert P. (1999) "First Origins of Archean Continental Crust: Assessing Experimentally the Roles of Mafic Versus Ultramafic Sources." Dept. of Geosciences, State University of New York.;
 Rollinson, Hugh. (1999) "TTG Genesis and Archaean Crustal Growth." Journal of Conference Abstracts, Vol. 4: No. 1, Symposium A08. Early Evolution of the Continental Crust. Online: ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346365" title="Avallon" nonfiltered="548" processed="542" dbindex="135552">

Avallon s un municipi francs, situat al departament d'Yonne i a la regi de la Borgonya. 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346370" title="Mscul temporal" nonfiltered="549" processed="543" dbindex="135553">

El mscul temporal forma part dels msculs mastegadors.

Estructura.

S'origina a la fossa temporal i a la cara profunda de la fscia temporal. Passa medialment a l'arc zigomtic i s'inserta a l'apfisi coronoide de la mandbula.

El mscul temporal est cobert per la fscia temporal, tamb coneguda com aponeurosi temporal.

Innervaci.

Igual que amb altres msculs mastegadors, el control motor ve donat per la tercera branca (V3) del nervi trigmin. Especficament, el mscul temporal s innervat pels nervis temporals profunds.

Acci.

La contracci del mscul temporal eleva la mandbula. Les fibres horitzontals posteriors provoquen la retropulsi de la mandbula.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346372" title="Institut d'Art de Chicago" nonfiltered="550" processed="544" dbindex="135554">
 
L'Institut d'Art de Chicago, oficialment i en angls Art Institute of Chicago s un museu i escola d'art situat a Grant Park, al voltant de la costa del llac Michigan a la ciutat de Chicago. s un dels museus d'art ms importants del mn i segurament es conta entre els tres principals d'Estats Units, juntament amb el Metropolitan Museum de Nova York i el Museu de Belles Arts de Boston. Va ser fundat en 1879, sent George Armour el seu primer president. El 1893 el museu es va traslladar a un edifici d'estil renaixentista dissenyat per l'estudi d'arquitectura de Boston de Shepley, Rutan i Coolidge. L'edifici va ser construt inicialment per a l'Exposici Universal de Chicago (1893).

Colleccions significatives sn les de pintura italiana, flamenca, holandesa i espanyola. Pintors famosos representats sn El Greco, Rembrandt i Frans Hals.

 La collecci del museu . 
 

El museu s fams principalment per les seves colleccions de pintura impressionista, post-impressionista i d'autors americans, si b conta amb importants exemples de pintura a partir del Renaixement. Sobresurt El Greco, amb diverses teles entre les quals destaca L'Assumpci de la Verge, el primer quadre de l'artista que va ingressar en un museu americ, i encara avui el ms important d'ells. De Rubens hi ha diverses obres, com una Sagrada Famlia. De Rembrandt, destaca l' Home amb cadena d'or. Sn igualment importants el Crist crucificat de Zurbarn i la srie sobre El bandit Maragato de Goya. 

La collecci impressionista i post-impressionista s riqussima. Inclou ms de 30 pintures de Claude Monet. Obres importants de Renoir, tals com Esmorzar en el restaurant Fournaise i Dues germanes (en la terrassa), aix com les de Paul Czanne Els banyistes, Cistella de pomes, i Senyora Czanne en una cadira groga, estan en la collecci. 
En el Moulin rouge i El circ Fernando, de Henri de Toulouse-Lautrec sn altres obres estellars, igual que les obres de Seurat Tarda de diumenge en la illa de Gran Jatte i de Gustave Caillebotte, Carrer de Pars en dia plujs. Les pintures no franceses que culminen la collecci impressionista i del post-impresionisme inclouen Dormitori en Arls i Autorretrat de 1887 de Vincent van Gogh. 

La collecci del segle XX inclou el Vell guitarrista, de lpoca blava de Picasso, aix com exemples de Henri Matisse, Giorgio de Chirico  Entre els treballs ms importants de la collecci americana est el quadre de Grant Wood, Amrica Gtica i el quadre Noctmbuls de Edward Hopper (Nighthawks), considerat la seva obra mestra i una icona de la cultura nord-americana. No obstant aix, el museu t moltes ms obres a part de pintures. Es poden contemplar escultures de tot el mn. 

En el soterrani estan les sales Thorne. Hi ha miniatures exactes que mostren estils arquitectnics, aix com colleccions de mobles americans i europeus. Tamb en el soterrani estan les galeries que exhibeixen la collecci de fotografia. En la planta baixa est la collecci de George F. Harding, collecci d'armes i armadures de l'poca medieval i renaixement. La collecci de cermica precolombines s altra exhibici excepcional. Una atracci especial del museu s una esttua "tangible" per als cecs i per als nens: un retrat facial expressiu de Joana d'Arc.



 Ampliaci . 
El museu ha anunciat recentment una inversi de 350.000.000 $ per a ampliar l'edifici. L'estructura, dissenyada per Renzo Piano, contindr les obres modernes del museu, que poden competir amb l'altre museu important de l'art de la ciutat: el Museu d'art contemporani. El museu espera que la nova ampliaci augmentar l'atenci a les colleccions del segle XX, les quals inclouen importants pintures de Picasso com El vell Guitarrista, la de Matisse Els banyistes en el riu i la de Ren Magritte El temps paralitzat. Els directius del museu creuen que la seva collecci moderna s la tercera ms important en el mn, desprs el del Museu d'art modern i el centre Georges Pompidou. La collecci moderna ha estat eclipsada en el passat per l'extraordinria collecci del segle XIX del museu. L'ampliaci tamb inclour un pati dissenyat per Gustafson Guthrie Nichol. 

 La collecci de Terra . 
Des d'abril de 2005, aproximadament cinquanta pintures de la collecci del museu Terra (ara la fundaci de Terra) han estat originalment en prstec en al departament d'art americ en el museu de Chicago (AIC). Les colleccions de Terra i del museu estan situades en unes galeries i sales noves i juntes proporcionen una de les presentacions ms comprensives de tot el pas sobre l'art americ. La collecci de la fundaci de treballs americans sobre paper es troba en el departament d'impressions i de dibuixos, en el museu. 

 Swami Vivekananda . 
L'institut d'art de Chicago tamb va ser el lloc on el fams monjo hind Swami Vivekananda es va dirigir al parlament de les religions del mn el 1893. L' 11 de setembre de 1995, l'institut d'art va installar una placa de bronze per a commemorar el discurs histric de Swami Vivekananda . La placa diu: En aquest lloc entre el 11 i 27 de setembre de 1893, Swami Vivekananda (1863-1902), el primer monjo hind de la ndia a ensenyar Vedanta a Amrica, es va dirigir al parlament del mn de les religions, portat a terme conjuntament amb l'Exposici Universal de Chicago. El seu xit sense precedents va obrir el cam per al dileg entre les religions de l'est i oest. 

L'11 de novembre de 1995, el tram de l'avinguda de Michigan que passa davant de l'institut d'art es va denominar formalment amb l'honorari nom de Via de Swami Vivekananda.


 Enllaos externs .

 The Art Institute of Chicago;
 Colleccions;
 Fundaci d'art americ Terra;
 A Visitor's Experience: The Art Institute of Chicago;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346374" title="Antoni Nicolau i Parera" nonfiltered="551" processed="545" dbindex="135555">
Antoni Nicolau i Parera (Barcelona, 8 de juny de 1858 - 26 de febrer de 1933) fou compositor i director d'orquestra. Forjador de l'escola coral catalana moderna.

Va estudiar piano amb Joan Baptista Pujol i composici amb Gabriel Balart, va ampliar estudis al Conservatori de Pars.  A la seva tornada de Pars, on va residir vuit anys, va ser successivament director de la Societat Catalana de Concerts, de l'Orquestra Catalana i, el 1896, de l'Escola Municipal de Msica de Barcelona. Tamb esdevingu director simfnic del Liceu i el 1900 va dirigir per primera vegada les nou simfonies de Beethoven aix com obres d'autors contemporanis com Csar Franck, Richard Strauss i Vincent d'Indy. 

Les seves obres corals mostren uns coneixements tcnics i estilstics excepcionals i el situen al cim de la msica d'aquesta modalitat, sobretot amb texts de Jacint Verdaguer i d'Adri Gual. Destaquen les composicions La mort de l'escol, Entre flors, Divendres sant, Can del pelegr, Salve montserratina, Can de la moreneta i Can dels escolans. Autor de la simfonia Athalia (1876), estrenada al Liceu amb un gran xit quan noms tenia 18 anys, i dels poemes simfnics Le triomphe de Vnus, estrenat a Pars el 1882, Spes, escrit per a sser estrenat en la inauguraci de l'exposici internacional de Boston, i la llegenda bretona Henora. Va escriure tamb l'escena dramtica La tempestad (1877), l'pera Constanza (1878; estrenada al Liceu), l'pera cmica Un rapto (1887) i la sarsuela dramtica Corazn de fuego (1895), estrenada al Teatre Novetats, de Barcelona.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346377" title="Llista d'alcaldes de Castellterol" nonfiltered="552" processed="546" dbindex="135556">
Llista d'alcaldes de Castellterol:

 Esteve Prat de la Riba i Magarins (? - ?);

 Antoni Oller i Sarr (1900 - 1906);
 Prudenci Bros i Reguant (1906 - 1910);
 Miquel Rib i Picas (1910 - 1914);
 Francesc Sala i Molas (1914 - 1915);
 Josep Cuspinera i Santesmases (1916 - 1923);
 Antoni Rovira i Sagus (1923 - 1924);
 Josep Cadevila i Rods (1924 - 1929);
 Albert Rib i Prats (1929 - 1933);
 Josep Riera i Alberch (1934 - 1936);
 Francesc Prunera i Prunera (1936 - 1936);
 Isidre Vallmitjana i Mora (1936 - 1938);
 Albert Rib i Prats (1939 - 1940);
 Prudenci Rib i Bros (1940 - 1958);
 Francesc de Paula Fargas i Torras (1958 - 1968);
 Llus Rius i Parera (1969 - 1979);
 Salvador Roca i Vives (1979 - 1987);
 Llus Monta i Bosch (1987 - 1991);
 Manel Vila i Valls (1991 - );

 Enllaos .
 Diccionari biogrfic d'alcaldes i alcaldesses del Valls Oriental, del Museu de Granollers, amb les biografies dels alcaldes;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346378" title="Bourg-d'Oisans" nonfiltered="553" processed="547" dbindex="135557">


Bourg-d'Oisans  s un municipi de Frana, situat al departament d'Isra, a la regi de Roine-Alps. 






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346381" title="Cant de Bourg-d'Oisans" nonfiltered="554" processed="548" dbindex="135558">
El Cant de Bourg-d'Oisans s un cant del departament francs de la Isra, a la regi de Roine-Alps. Compta amb 20 municipis i el cap cantonal s Bourg-d'Oisans.

 Municipis .
Allemond;
Auris;
Besse;
Bourg-d'Oisans;
Clavans-en-Haut-Oisans;
Le Freney-d'Oisans;
La Garde;
Huez;
Livet-et-Gavet;
Mizon;
Mont-de-Lans;
Ornon;
Oulles;
Oz;
Saint-Christophe-en-Oisans;
Vaujany;
Vnosc;
Villard-Notre-Dame;
Villard-Reculas;
Villard-Reymond;

 Vegeu tamb .
Cantons de l'Isra;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346383" title="Llista d'alcaldes de Canovelles" nonfiltered="555" processed="549" dbindex="135559">
Llista d'alcaldes de Canovelles:

 Francesc Espargar i Planas (1890 - 1906);
 Joan Pous i Roger (1906 - 1910);
 Francesc Botines i Galit (1910 - 1916);
 Esteve Grau i Montpart (1916 - 1918);
 Jaume Gispert i Cass (1918 - 1923);
 Miquel Juli i Gorchs (1923 - 1930);
 Jaume Gispert i Cass (1930 - 1931);
 Francesc Pous i Gorgu (1931 - 1933);
 Josep Gratacs i Peicasat (1933 - 1934);
 Jaume Gispert i Cass (1934 - 1936);
 Amadeu Facundo i Vidal (1936 - 1936);
 Antoni Riera i Genevat (1936 - 1937);
 Nemesio Sanz i Barrachina (1937 - 1938);
 Francesc Pous i Gorgu (1938 - 1938);
 Isidre Duran i Blanchart (1939 - 1952);
 Ignasi Juli i Argem (1952 - 1960);
 Felip Argem i Orriols (1960 - 1969);
 Joan Dorda i Vila (1969 - 1979);
 Francesc Martos i Aguilera (1979 - 2004);
 Josep Orive i Vlez (2004 - );

 Enllaos .
 Diccionari biogrfic d'alcaldes i alcaldesses del Valls Oriental, del Museu de Granollers, amb les biografies dels alcaldes;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346384" title="Cant de Saint-Marcellin" nonfiltered="556" processed="550" dbindex="135560">
El Cant de Bourg-d'Oisans s un cant del departament francs de la Isra, a la regi de Roine-Alps. Est enquadrat al districte de Grenoble. Compta amb 17 municipis i el cap cantonal s Saint-Marcellin.

 Municipis .
Beaulieu;
Bessins;
Chatte;
Chevrires;
Dionay;
Montagne;
Murinais;
Saint-Antoine-l'Abbaye;
Saint-Appolinard;
Saint-Bonnet-de-Chavagne;
Saint-Hilaire-du-Rosier;
Saint-Lattier;
Saint-Marcellin (Isre);
Saint-Sauveur;
Saint-Vrand;
La Sne;
Tche;

 Vegeu tamb .
Cantons de l'Isra;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346386" title="Locquirec" nonfiltered="557" processed="551" dbindex="135561">

Locquirec s un municipi francs, situat al departament de Finistre i a la regi de Bretanya. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346387" title="Club de Futbol La Nucia" nonfiltered="558" processed="552" dbindex="135562">
El Club de Futbol La Nucia s un club de futbol de la ciutat de La Nucia en la provncia d'Alacant. Va ser fundat en 1995 i juga en el grup VI de la Tercera Divisi

Histria. 

Al llarg d'aquests anys, en La Nucia ha aparegut diferents equips que han anat desapareixent successivament. L'ltim projecte fins a ara en el municipi es va crear en 1995, i des d'aquest primer any que va competir en la Segona Regional, a poc a poc ha anat escalant categories fins a arribar a la Tercera Divisi. El primer salt ho va donar en la temporada 1998/99, que va ascendir a la Primera Regional, para a l'any segent tornar a la categoria del seu debut en competici. 

No seria fins a la campanya 2003/04, en la qual va aconseguir tornar a la Primera Regional 5 anys desprs. Inesperadament, en els play-of va aconseguir l'ascens a la Preferent. La temporada 2006/07 va estar plena de fets inesperats. Desprs d'acabar primer en la temporada, es va classificar per als play-offs d'ascens a Tercera Divisi. Per en la segona i decisiva eliminatria, el Olimpic de Xtiva els va eliminar (1-1 en l'anada i 0-1 en la volta) i aquests van ascendir a la Tercera Divisi. 

Per durant l'estiu, el Club de Futbol Dolores va rebutjar el seu lloc en Tercera Divisi i la Federaci Valenciana de Futbol va designar que aquesta plaa l'ocups el Club de Futbol La Nucia. En la seva primera temporada en Tercera, la 07/08, el club de la Marina va comenar en la meitat de la taula per al final de temporada va acabar tercer, cosa que els va donar l'oportunitat de jugar la promoci d'ascens a 2a B per primera vegada en la seva histria. Com primer rival els va tocar la UD Las Palmas B, filial del conjunt grancanari de 2a divisi, que a l'anada va empatar a 1 en l'Estadi Camilo Cano i a la volta en l'Estadi Pepe Gonalvez va guanyar l'equip insular per 2 gols a 1, acabant aix el seu primer assalt a la Segona B.

Estadi.

L'equip de La Nucia juga al Camilo Cano, amb capacitat per a 3.000 espectadors.

Vestuari.

Samarreta roja, i pantal i mitges negres.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346389" title="Lu Palai" nonfiltered="559" processed="553" dbindex="135563">


Lu Palai (en francs i oficial Le Palais-sur-Vienne) s un municipi francs, situat al departament de l'Alta Viena i a la regi de Llemos. Est agermanat amb el municipi catal de Sant Joan de les Abadesses.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346399" title="Club Esportiu Thder" nonfiltered="560" processed="554" dbindex="135564">
El Club Esportiu Thder s un club de futbol de la ciutat de Rojales en la provncia d'Alacant. Va ser fundat en 1972 i juga en la Regional Preferent valenciana. 

Histria. 
L'ltima referncia del Thder de jugar en Tercera Divisi s en 1954. En la temporada 2006/07 el club va acabar en segona posici la fase liguera de Regional Preferent, permitint-li l'accs als play-offs. Aquests consistien en dues eliminatries a doble partit, les quals el Thder les va resoldre d'una manera clara, sobretot en l'ltima i decisiva eliminatria, en la qual l'anada enfront del Torrellano la va guanyar a domicili per 0-1 i la volta per un contundent 4-2. Desprs de 53 anys, l'equip va tornar a jugar en la Tercera Divisi. Noms va estar una campanya i va descendir de nou a la Regional Preferent.

Uniforme. 
 Uniforme titular: Samarreta blanc-i-blava a franges verticals, pantalons blancs i mitjanes blaves. ;

Estadi. 


Darreres temporades.
2006/2007: - Regional Preferent - 2n - Ascens;
2007/2008: - Tercera Divisi - 18 - Descens;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346401" title="Microscopi confocal" nonfiltered="561" processed="555" dbindex="135565">

 Un microscopi confocal s un microscopi capa d'obtenir imatges tridimensionals d'un objecte com, per exemple, d'una cllula. Es basa en un principi similar al d'un microscopi de fluorescncia, per s'utilitzen dos diafragmes confocals  s a dir, que t el mateix focus , un situat davant de la mostra i l'altre darrere; d'aquesta manera es pot dirigir la illuminaci a un nic punt de la mostra. 

S'utilitza un lser com a font lluminosa, i amb la seva llum es va escombrant la mostra en tots els punts del volum de l'objecte, pla a pla. Es van creant moltes imatges bidimensionals que un ordinador interpreta i, posteriorment, acaba generant una imatge tridimensional completa. 

El principi del microscopi confocal va ser descrit per Marvin Minsky el 1953, per no va ser fins a finals dels anys 80 que van aparixer models comercials, posant aquesta tcnica a disposici de nombrosos laboratoris. Actualment, la microscpia confocal s molt utilitzada en biologia aix com en cincies dels materials. 

 Referncies .


 Enllaos externs .
Introducci a la microscpia confocal  ;
Un microscopi confocal virtual  ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346408" title="Histologia vegetal" nonfiltered="562" processed="556" dbindex="135566">



La histologia vegetal s la part de la biologia que estudia l'estructura microscpica dels teixits vegetals. Aquesta cincia es va constituir al segle XIX, amb el perfeccionament del microscopi. Es recolza en la citologia, que s l'estudi de la cllula viva.

La planta s constituda per diferents teixits cadascun amb una funci especfica: de tipus fonamental, de protecci, de sosteniment,i de conducci. 

 Teixits fonamentals .

El parnquima, teixit habitualment ms abundant, est constitut de cllules de forma globular; tenen les parets cellulars primes i no lignificades, poc especialitzades, i normalment han perdut la facultat de dividir-se. 

El parnquima presenta determinades especialitzacions en relaci a la seva posici. Aix, hi ha parnquimes clorofllics, seu de la fotosntesi, o parnquimes de reserva, on es troben sovint als rgans subterranis. El parnquima participa, sobretot, en les funcions de nutrici ja que t cllules amb un contingut cellular molt ric.

 Teixits de protecci .
L'epidermis s un teixit primari constitut d'una base de cllules vives contiges, de vegades recobertes de cutcula. L'epidermis t un paper de protecci.

El sber o suro s un conjunt de cllules mortes impermeables. Aquestes moren aviat; sn petites, tabulars, amb les parets cellulars impregnades de suberina, i disposades radialment i compactament. El sber s molt impermeable a l'aigua i als gasos i, per tant, constitueix un bon allant trmic i s'oposa a la penetraci dels fongs i dels parsits animals.

El sber s un teixit d'origen secundari; prov de la diferenciaci de cllules meristemtiques procedents del funcionament d'un meristema secundari, el fonament suberofellodrmic o fellogen. Com les cllules sn impermeables, totes les cllules situades fora del sber estan destinades a morir. Aquestes cllules mortes que cauen constitueixen el rhitidom de les plantes llenyoses, o ms simplement l'escora dels arbres. El fonament subers que es troba a la superfcie de les arrels joves s d'origen primari.

 Teixits de sosteniment .
Se'ls troba essencialment en les parts aries de la planta, com la tija i la fulla:

El collnquima s un teixit primari constitut per cllules vives amb una paret desigualment engruixida amb cellulosa i pectines; s propi dels rgans en desenvolupament. Les cllules del collnquima sn, sovint, estretes i allargades, molt juntes unes amb les altres. El collnquima ocupa generalment posicions externes i t, sobretot, un paper mecnic o de sosteniment.

L'esclernquima s un teixit primari tamb de sosteniment; les cllules tenen una membrana engruixida i generalment amb lignina; per tant, moren aviat. Formen un conjunt de cllules mortes de paret espessa en forma de fibres. L'esclernquima es troba generalment a ms profunditat que el collnquima.

 Teixits conductors .

Els teixits conductors dels angiospermes sn el xilema i el floema. El xilema condueix la saba bruta, el floema la saba elaborada.

El xilema es compon de:
 Cllules conductores de saba, que sn de dos tipus. Els vasos estan constituts per fileres de cllules mortes amb les parets lignificades; en funci del grau d'impregnaci de lignina, es distingeixen els vasos puntuats dels reticulats. Les traqueides, menys riques en lignina, poden ser anellades o espirals. Les traqueides no es transformen mai en vasos.
 Fibres llenyoses, constitudes per cllules mortes.
 Parnquimes llenyosos, formats de cllules vives que agrupen el parnquima vertical i el parnquima horitzontal. El primer, principalment, est present al xilema secundari i t un paper de reserva; el segon, forma feixos llenyosos i s una conseqncia de l'activitat del cmbium liberollenys (meristema secundari).

El xilema permet la circulaci de la saba bruta constituda per aigua i sals minerals pouades del sl per les arrels. Als vasos la circulaci es fa essencialment en el sentit vertical, i a les traqueides la presncia d'una paret transversal provoca una circulaci embolicada. El xilema t tamb un paper de sosteniment.

El xilema primari prov de la diferenciaci del meristema primari. A l'rgan en procs d'elongaci apareix del procmbium, un teixit meristemtic, del qu determinades cllules es diferenciaran en traqueides, amb capacitat d'elongaci (el protoxilema), i d'altres ho faran en vasos (el metaxilema).

La diferenciaci del procmbium no s idntica en la tija i en l'arrel. s centrpet en relaci a les arrels, i centrfug a les tiges. Aquesta diferncia permet distingir una arrel d'una tija.

El xilema secundari, o fusta, s caracteritzat per una alineaci radial de les seves cllules a conseqncia de les caracterstiques de funcionament del cmbium liberollenys (meristema secundari). Es forma en una posici interna respecte al cmbium i permet la formaci de vasos, fibres, parnquimes verticals i horitzontals.

Com el xilema, el floema agrupa diferents teixits :
 Els tubs crivellats, cllules vives allargades, que tenen parets longitudinals i transversals posseint porus dits garbells. Aquestes cllules no tenen nucli per un contingut hialoplsmic particular amb protenes allargades. El plasmalema persisteix permetent intercanvis.
 Les cllules companyes unides als tubs crivellats.
 Parnquimes liberians verticals, que tenen un paper de reserva, i horitzontals, que formen els feixos i les fibres liberianes.

El floema t un paper conductor; permet la conducci vertical de la saba elaborada que s una soluci rica en matria orgnica. T tamb un paper de reserva amb els parnquimes i un paper de sosteniment al costat de les fibres liberianes. 

Es pot distingir el floema primari format per diferenciaci de les cllules del procmbium, del floema secundari, amb cllules alineades, que s'ha format per diferenciaci de les cllules del cmbium.

 Referncies .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346410" title="Llista d'alcaldes de l'Ametlla del Valls" nonfiltered="563" processed="557" dbindex="135567">
Llista d'alcaldes de l'Ametlla del Valls:

 Josep Maria Draper i Giroud (1897 - 1902);
 Sebasti Bassa i Barbany (1902 - 1916);
 Gens Viaplana i Valls (1916 - 1922);
 Ramon Riera i Morera (1922 - 1923);
 Joan Soler i Partegs (1923 - 1924);
 Jaume Donadeu i Serra (1924 - 1929);
 Ramon Riera i Morera (1929 - 1930);
 Miquel Blancher i Riera (1930 - 1933);
 Joan Plum i Bosch (1933 - 1934);
 Miquel Blancher i Riera (1934 - 1936);
 Joan Plum i Bosch (1936 - 1939);
 Francesc Muntaola i Puig (1939 - 1939);
 Manuel Sitjas i Torras (1939 - 1939);
 Josep Partegs i Forcada (1939 - 1943);
 Jaume Manent i Girbau (1943 - 1953);
 Joan Lluch i Viaplana (1953 - 1962);
 Josep Feliubadal i Ferrer (1962 - 1965);
 Josep Maria Partegs i Suari (1965 - 1974);
 Daniel Draper i Vidal (1974 - 1974);
 Josep Aymerich i Cortillas (1974 - 1979);
 Isidor Samper i Segura (1979 - 1987);
 Josep Garcia i Martnez (1987 - 1997);
 Albert Palay i Vallespins (1997 - 1998);
 Joan Pratdesaba i Rodas (1998 - 1999);
 Albert Palay i Vallespins (1999 - 2003);
 Jordi Pousa i Engroat (2003 - );

 Enllaos .
 Diccionari biogrfic d'alcaldes i alcaldesses del Valls Oriental, del Museu de Granollers, amb les biografies dels alcaldes;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346413" title="Caterina de Portugal (1436-1463)" nonfiltered="564" processed="558" dbindex="135568">
Caterina d'Avis i Trastmara (1436 - 1463), Infanta i religiosa de Portugal, filla d'Eduard I i de Elionor d'Arag. Fou la germana petita d'Alfons V l'Afric. Va nixer a Lisboa el 26 de novembre del 1436.

Va ser promesa en matrimoni amb Carles de Viana, per la seva mort prematura el 1461 la port a ingressar com a religiosa al convent de Santa Clara de Lisboa. Caterina era una dona culta, autora de nombrosos llibres relacionats amb la moralitat i la religi i traductora al portugus de la Disciplina monastica de Lorenzo Giustiniani.

Va morir el 17 de juny del 1463, quan es preparava el seu enlla amb Eduard IV d'Anglaterra i s enterrada a Lisboa, a l'esglsia de San Eli.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346415" title="Bonaventura Blay i Mil" nonfiltered="565" processed="559" dbindex="135569">
Bonaventura Blay i Mil (Sitges, 2 de febrer del 1857   Barcelona, 31 de gener del 1911) va ser un comerciant i filantrop "indiano".

Emigr a Cuba molt jove, abans de ser cridat a fer el soldat. Treball per a la casa comercial i financera "Brauet y Ca", de la qual va ser soci gerent i posteriorment soci comanditari. Exerc el mecenatge fundant, conjuntament amb la societat Brauet, el Centre Benfic de Guantnamo (1886), que dot generosament i presid diverses vegades. Quan presid l'entitat, impuls al 1889 la creaci de la "Casa-Quinta de Beneficiencia", equipada amb els serveis i les installacions ms avanades de l'poca. A l'any segent presid el "Casino Espaol" de Guantnamo.

Torn diverses vegades a Sitges, per poc temps i, en una d'aquestes estades, sufrag les reixes de l'entrada de l'ajuntament de Sitges, acabat de construir, segons el projecte de l'arquitecte Josep Vials i Sabat.

A finals del segle XIX torn definitivament a Catalunya (sense abandonar alguns negocis que encara tingu a l'illa caribenya), per encara collabor amb 50.000 pessetes de l'poca en l'emprstit per a sufragar la guerra de Cuba. Amb alguns dels seus antics socis de la casa "Brauet y compaa" contribu a fundar al 1900 la societat El Vichy Cataln, de qu en fou un accionista important, i que presid del 1901 al 1910.


A Sitges form part de la junta consultiva del Retiro; a l'any 1895 li havia estat oferta la presidncia, per no pogu acceptar-la per les seves obligacions a Cuba. A l'any 1903 es va fer construir una gran casa, amb projecte de Gaiet Bugas i Monrav, que batej "Villa Avelina" en honor de la seva esposa (actualment, Casa Bonaventura Blay).

 Bibliografia .
 Roland Sierra i Farreras Diccionari biogrfic de sitgetans Sitges. Ajuntament de Sitges, 1998;
 Isidre Baqus Els americanos del carrer de l'Illa de Cuba, article a La Xermada 6 (1998);
 Font de salut: histria del Vichy Cataln Barcelona: Vichy Cataln, 1997;
 Albert Manent, director Diccionari dels catalans d'Amrica Barcelona: Comissi Amrica i Catalunya 1992 Generalitat de Catalunya, 1992;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346419" title="Malaunay" nonfiltered="566" processed="560" dbindex="135570">


Malaunay  s un municipi francs, situat al departament del Seine-Maritime i a la regi de l'Alta Normandia. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346425" title="Brauet i Companyia" nonfiltered="567" processed="561" dbindex="135571">
Brauet i Companyia va ser una empresa fundada a Cuba per diversos catalans originaris de Sitges.

Al 1865 es constitu la nova empresa, filla de la societat "Brauet y Farran", dels sitgetans emigrats Cristfol Brauet i Soler (1828-1905) i Josep Farran i Llopart (1831-1902). Posteriorment s'hi incorporaren altres socis, procedents tamb de Sitges, com Artur i Bartomeu Miss i Ross, Rafael Llopart i Ferret, Rafael Blay i Segura i Bonaventura Blay i Mil. Els dos darrers n'arribarien a ser socis gerents i socis comanditaris, cadasc en una poca.

La societat es dedic a la banca i a altres activitats comercials, i va ser especialment activa a la provncia cubana d'Oriente. Tingu una sucursal a L'Havana. Es dissolgu al 1910, quan va ser substituda per "Marimon, Bosch i Ca".

 Bibliografia .
 Roland Sierra i Farreras Diccionari biogrfic de sitgetans Sitges. Ajuntament de Sitges, 1998;
 Albert Manent, director Diccionari dels catalans d'Amrica Barcelona: Comissi Amrica i Catalunya 1992 Generalitat de Catalunya, 1992;

 Enllaos .
 Arxiu de la companyia, conservat al Centro Provincial de Patrimonio Cultural de Guantnamo ;

 Notes .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346426" title="Massiac" nonfiltered="568" processed="562" dbindex="135572">


Massiac  s un municipi francs, situat al departament del Cantal i a la regi de l'Alvrnia. Est agermanat amb el municipi de Faura.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346427" title="Cant de Massiac" nonfiltered="569" processed="563" dbindex="135573">
El Cant de Massiac s un cant francs del departament del Cantal, a la regi d'Alvrnia. Est enquadrat al districte de Saint-Flour, compta amb 12 municipis i el cap cantonal s Massiac.

 Municipis .
 Auriac-l'glise;
 Bonnac;
 La Chapelle-Laurent;
 Ferrires-Saint-Mary;
 Laurie;
 Leyvaux;
 Massiac;
 Moldes;
 Molompize;
 Saint-Mary-le-Plain;
 Saint-Poncy;
 Valjouze;

 Vegeu tamb .
Cantons del Cantal;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346428" title="Provncia d'Oriente" nonfiltered="570" processed="564" dbindex="135574">

La provncia d'Oriente era un dels sis departaments o provncies de Cuba fins al 1976. Amb anterioritat al 1905 era anomenada com a Provncia de Santiago de Cuba. La capital de la provncia era Santiago de Cuba. En l'actualitat encara s'empra el nom per a referir-se a la part est de l'illa antillana.

La provncia desaparegu en l'any 1976 a causa de la redistribuci administrativa que comport l'aprovaci de la llei 1304 del 3 de juliol del mateix any. De la seva dissoluci en sorgiren les noves provncies de:

 Las Tunas;
 Granma;
 Holgun;
 Santiago de Cuba;
 Guantnamo;

Els municipis que formaven l'antiga provncia d'Orient eren: Amancio, Colombia, Jess Menndez, Jobabo, Majibacoa, Manat, Puerto Padre, Victoria de Las Tunas en la provncia de Las Tunas; Antilla, Bguanos, Banes, Cacocum, Calixto Garca, Cueto, Frank Pas, Gibara, Holgun, Mayar, Moa, Rafael Freyre, Sagua de Tnamo, Urbano Noris en la provncia d'Holgun; Bartolom Mas, Bayamo, Buey Arriba, Campechuela, Cauto Cristo, Guisa, Jiguan, Manzanillo, Media Luna, Niquero, Piln, Ro Cauto, Yara en la de Granma; Contramaestre, Guam, Mella, Palma Soriano, San Luis, Santiago de Cuba, Segundo Frente, Songo - La Maya, Tercer Frente a la provncia de Santiago de Cuba i Baracoa, Caimanera, El Salvador, Guantnamo, Imas, Mais, Manuel Tames, Niceto Prez, San Antonio del Sur, Yateras en la de Guantnamo.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346429" title="Pere Abad" nonfiltered="571" processed="565" dbindex="135575">
Pere Abad fou sochantre o cantor, qu, assist a la presa de Sevilla i fou un dels poetes premiats per Sant Ferran. public un Tratado de Msica Sacra i compos alguns motets que es conserven a El Escorial. No tenia encara vint-i-set anys d'edat quan fou nomenat capell i consultor del rei. En el ms antic exemplar que es conserva del Poema del Cid s'hi llegeix qu, Pere Abad, el va escriure; en virtut d'aquesta frase, encara perdura una viva polmica entre els historiadors de la literatura espanyola, en si Pere Abad, fou autor o solament copista de llur poema; modernament preval l'ltima d'aquestes opinions, la qual es basa principalment en qu, els antics autors empraven els mots fer o facer per a composar, i la de escrebir, per a copiar. Un argument en contra d'aquesta opini es qu, en el Poema de Alexandre, per Juan Lorenzo de Segura, clergue d'Astorga, s'hi llegueix:
Si quisierdes saber quien escribi este dictado
Joan Lorenzo de Segura, bon clerigo  honrado, etc.
I tantmateix s'admet generalment que Juan Lorenzo s l'autor d'aquest poema, per aix tampoc resulta completament provat. Diu Pere Abad que escriv el poema en el mes de mayo, era 1245 aos, i aquest s un altre argument per a creure que solament el va copiar, car composar-lo, li hauria portat ms de temps, donada l'extensi de l'obra; aix s'ha contestat que no tindria res d'estrany que s composes en menys d'un mes, tenint en conte la poca cura que revella en la rima i en la mesura dels versos. Res es pot assegurar en absolut, quan Pere Abad posa la data de llur obra es refereix a l'era romana o espanyola, la qual es diferenciava en 38 anys ms de la cristiana vulgar. Aquesta fou introduda a Espanya molt posteriorment, a finals de l'Edat Mitjana.

Referncies.
Tom nm. 1 de l'Enciclopdia Espasa.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346433" title="Anatomia de Gray" nonfiltered="572" processed="566" dbindex="135576">


Anatomia del Cos Hum de Henry Gray (o Anatomia de Gray com s coneguda habitualment) s una edici anglfona d'un llibre d'anatomia humana mpliament reconeguda arreu del mn com a clssica en la matria.

La primera edici va ser publicada sota el ttol Gray's Anatomy: Descriptive and Surgical a Gran Bretanya el 1858, i el segent any als Estats Units d'Amrica. Mentre estudiava els efectes anatmics de les malalties infeccioses, Gray va contraure la verola i va morir poc abans de veure publicada la segona edici el 1860, quan tenia 34 anys. Tanmateix, la seva obra va ser continuada per altres autors, i el 24 de novembre de 2004 en va aparixer la 39a edici.

 Origen .



L'anatomista angls Henry Gray va nixer el 1827. Va estudiar el desenvolupament de les glndules endocrines i de la melsa, i el 1853 va comenar a exercir com a professor d'anatomia al St. George's Hospital Medical School. El 1855 s'ajunta amb el seu collega el Dr. Henry Vandyke Carter amb la idea d'editar un llibre d'anatomia per a estudiants de medicina. Va morir el 1861, noms tres anys desprs de la publicaci del seu manual d'anatomia.

 Edicions angleses i americanes .

Entre el 1860 i el 1880 es van publicar set edicions del llibre a Gran Bretanya. En aquest perode el desenvolupament del text es consolida amb la publicaci de la primera edici dedicada a Estats Units d'Amrica, el 1878 aproximadament. Mentre l'edici britnica del text va continuar ( i les noves edicions van anar apareixent), tamb es van publicar les diferents edicions americanes.

La primera edici americana de 1878 sembla correspondre a la vuitena edici britnica. Les edicions americanes s'enumeraven correlativament, donant lloc a dues linies d'Anatomia de Gray: l'americana i la britnica. Aix pot causar fcilment equivocacions i confusions si es comparen certes edicions.

 Edicions ms recents .


La ltima publicaci correspon amb la 39a edici d'Anatomia de Gray, publicada el 24 de novembre de 2004 a la Gran Bretanya i als Estats Units d'Amrica. Tots dos volums sn prcticament idntics, amb petits canvis realitzats per incloure les diferents terminologies aplicades en les dues llenges ( per exemple, adrenalina i epinefrina).




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346434" title="Llista d'alcaldes de la Roca del Valls" nonfiltered="573" processed="567" dbindex="135577">
Llista d'alcaldes de la Roca del Valls:

 Francesc Sala i Estap (1897 - 1906);
 Francesc Vil i Xicota (1906 - 1909);
 Francesc Sala i Estap (1909 - 1912);
 Ramon Galbany i Aregay (1912 - 1912);
 Maria Oliveras i Masjuan (1912 - 1914);
 Joan Vallhonesta i Record (1914 - 1916);
 Miquel Catafal i Mompart (1916 - 1918);
 Agust Agust i Amat (1918 - 1921);
 Ramon Galbany i Aregay (1921 - 1924);
 Josep Ametller i Puig (1924 - 1924);
 Josep Bragulat i Casellas (1924 - 1927);
 Jaume Mompart i Fortuny (1927 - 1930);
 Jaume Vil i Soley (1930 - 1931);
 Joan Vallhonesta i Record (1931 - 1933);
 Joan Quintana i Mauri (1933 - 1934);
 Sadurn Pujadas i Fortuny (1934 - 1935);
 Francesc Asmarats i Sim (1935 - 1936);
 Rom Planas i Plana (1936 - 1937);
 Isidre Raim i Jubany (1937 - 1937);
 Vicen Gil i Macian (1937 - 1937);
 Pau Pujol i Coma (1937 - 1937);
 Conrad Gallem i Segura (1937 - 1938);
 Vicen Gil i Macian (1938 - 1939);
 Octavi de Ballester i Auguet (1939 - 1939);
 Joaquim Lliv i Amat (1939 - 1944);
 Josep Pujol i Record (1944 - 1946);
 Adelino Blasco i Ferrer (1946 - 1951);
 Pere Mir i Pujadas (1951 - 1952);
 Carles Pont i Estrada (1952 - 1964);
 Jaume Borrell i Mart (1964 - 1974);
 Diego Castells i Valls (1974 - 1975);
 Xavier Raym i Vila (1975 - 1979);
 Francesc Mestre i Andreu (1979 - 1983);
 Joan Pujol i Alabau (1983 - 1995);
 Rom Planas i Mir (1995 - 1995);
 Salvador Illa i Roca (1995 - 1999);
 Josep Estap i Vil (1999 - 1999);
 Salvador Illa i Roca (1999 - 2005);
 Miquel Estap i Valls (2005 - 2007);
 Rafael Ros i Penedo (2007 - );

 Enllaos .
 Diccionari biogrfic d'alcaldes i alcaldesses del Valls Oriental, del Museu de Granollers, amb les biografies dels alcaldes;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346435" title="Navalonguilla" nonfiltered="574" processed="568" dbindex="135578">

Navalonguilla s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

 Demografia .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346436" title="Navalperal de Tormes" nonfiltered="575" processed="569" dbindex="135579">

Navalperal de Tormes s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

 Demografia .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346439" title="Front Nacional d'Alliberament de l'Ogaden" nonfiltered="576" processed="570" dbindex="135580">

El Front Nacional d'Alliberament de l'Ogaden (FNAO) (amhara:                      , somali: Jabhadda Wadaniga Xoreynta Ogaadeenya, JWXO) s un moviment poltic i militar somali d'Etipia que lluita per la independncia de la regi d'Ogaden (amb el nom d'Ogadnia). La majoria dels seus membres pertanyen al clan somali dels ogadenis del gran grup darod. La seva branca militar es l'Exrcit Nacional d'Alliberament de l'Ogaden. Els observadors pensen que el Comit de Drets Humans de l'Ogaden, fundat el 1995,  est controlat pel Front i s la seva ala diplomtica. . El govern etop el considera organitzaci terrorista, per no ha estat inclosa a altres llistes.

 Histria .


El Front Nacional d'Alliberament de l'Ogaden fou fundat el 15 d'agost de 1984, amb quarters a Kuwait. El van fundar el grup dels sis, antics membres dissidents del Front d'Alliberament de Somlia Occidental: Abdirahman Mahdi, president de la Uni de la Joventut del Moviment d'Alliberament de Somlia Occidental, Mohamed Ismail Omar, Sheikh Ibrahim Abdalla Mohamed, Abdi Ibrahim Ghehleh, Abdirahman Yusuf Magan i Abdullahi Muhumed Sa'di. El seu lder actual es Mohamed O. Osman elegit a la convenci nacional de 1998. Els seus membres foren reclutats entre els militants del Front d'Alliberament de Somlia Occidental.

El 1988 va iniciar les seves accions armades al interior coincidint amb el final del suport logstic de Somlia al Front d'Alliberament de Somlia Occidental, els membres del qual foren integrats al Exrcit Nacional de Somlia. A diferncia d'altres grups no va formar aliana amb el Front Popular d'Alliberament Tigranya, la guerrilla nacionalista del desprs primer ministre etop Meles Zenawi, que llavors estava sota influncia del Front Popular d'Alliberament d'Eritrea..

El 1991 havia consolidat les seves posicions a Etipia quan va caure el rgim de Menguistu Haile Mariam, substitut per una coalici de partits liderada pel Front Popular d'Alliberament Tigranya. El desembre del 1992, a les eleccions del districte Cinqu, embri de la nova Regi Somali a Etipia, va obtenir una majoria del 80% dels escons al parlament regional (el nic partit no aliat al Front Popular d'Alliberament Tigranya que va guanyar les eleccions); va nomenar al president i vicepresident del territori i al govern inter, continuant al govern fins al final del perode de transici, per sense deixar de reclamar la independncia . A les noves eleccions el Partit Popular Democrtic Somali va guanyar la majoria, i el FNAO fou expulsat del govern. El 1995 el FNAO va reprendre la lluita armada; durant els segents anys la forta presncia militar etop a l'Ogaden ha anat acompanyada de informes sobre violacions dels drets humans per les dues parts, que han estat difcils de confirmar degut al tancament de la regi als observadors independents   

El FNAO va acusar al govern de suprimir als seus membres, mentre el govern acusava al Front de matar poltics i caps locals. El Comit de Drets Humans de l'Ogaden va acusar repetidament al govern.

El 2005 Etipia va proposar converses de pau, que foren acceptades pel FNAO si es feien en un pas neutral amb un arbrit neutral de la comunitat internacional, per finalment els etops no hi van assistir. El 22 de maig del 2006 va ingressar a l'Aliana per la Llibertat i la Democrcia amb el Front d'Alliberament Oromo, el Front d'Alliberament Sidama, una coalici de partits regionals anomenada Forces Democrtiques Unides d'Etipia (que desprs va sortir de l'aliana) i una coalici de partits amhares (Coalici per la Unitat i la Democrcia) que havia guanyat les eleccions del 2005 i havia estat declarat illegal.


El 2006 el Front va informar de qu la companyia petroliera malaia Petronas, que feia prospeccions a la regi, estava entre els seus objectius. El desenvolupament de la regi ha estat moderat , i quasi inexistent a les rees on opera el Front; el govern etop o justifica pel cost que li suposa la presencia militar per diu que tot i aix inverteix ms del que rep, degut a les poques taxes pagades pels habitants, de majoria nmades.
 

El 12 d'agost del 2006 tretze membre del FNAO foren mort i alguns caps capturats quan creuaven la frontera de Somlia cap a Etipia  The ONLF repudiated this claim, stating that it was intended to reassure prospective oil prospecting companies from Malaysia and China that Ethiopia is in control of the Ogaden territory.



La intervenci etop a Somlia (finals del 2006) va coincidir amb una pujada de l'escalada bllica a l'Ogaden.. El FNAO va advertir el 28 de novembre del 2006 que no permetiria als etops atacar Somlia des del seu territori.. El 23 de desembre el FNAO va atacar una columna etop que anava cap a Somlia  prop de Baraajisale, destruint segons el seu comunicat 4 dels 20 vehicles i fent recular al comboi. Aquest atac no va poder ser confirmat de fonts independents. El 10 de gener del 2007 el FNAO va condemnar la invasi etop de Somlia, que tenia el suport del Govern Federal de Transici.  

A partir de llavors (gener del 2007) els atacs a representants de l'administraci regional i local i a combois militars a la regi Somali es van incrementar. El 15 de gener el FNAO va atacar als etops a Kebri Dahar, Gerbo i Fiq, morint 5 soldats etops i un guerriller.. Garbo Wereda, al districte de Fiiq, fou atacada i van morir 5 oficials que es van negar a entregar les armes; una setmana desprs el FNAO va atacar l'estaci de policia de Gunagada al districte de Dhagahbur, i van morir 25 persones incloent el cap de seguretat; alguns oficials foren segrestats, incloent el comissionat de la policia local, que segons altres detinguts alliberats, fou desprs executat.

El 24 d'abril del 2007 el FNAO van atacar un camp petrolier dels xinesos a la regi Somali, a Abole, matant a uns 65 etops (la meitat treballadors per tamb gurdies i directius) i 9 xinesos . El camp fou destrut completament; aquest fou l'atac ms mortfer del FNAO. . Set treballadors xinesos segrestat foren alliberats el 29 d'abril i entregats a la Creu Roja, junt amb un treballador somali i un etop. . Les operacions d'explotaci van quedar suspeses. El 27 d'abril el govern etop va informat que una persona havia mort al explotar una bomba en un funeral d'una de les vctimes de l'atac. . El FNAO s'oposava a l'explotaci dels recursos naturals de l'Ogaden per part del govern etop.

El 28 de maig del 2007 es va produir l'atac a dues reunions a Jijiga (d'estudiants d'escola mitjana) i Degehabur (per la festa nacional) amb granades de ma , i van morir 17 persones, i dotzenes foren ferits incloent tres artistes i el president de la regi Somali Abdulahi Hassan Mohammed que assistia al estadi a la cerimnia de la festa nacional. El FNAO va rebutjar la seva participaci en els fets  The bombing triggered a huge stampede in the stadium which led to the death of around six children., per no est clar si no hi va participar realment o va rebutjar la participaci  per haver morts uns quants civils. . Etipia va acusar al FNAO i a Eritrea que li donaria suport. Alguns morts eren somalis oposats al FNAO .

Un altre atac es va produir a Dobaweyn Woreda al districte de Korahe, que va deixar 10 morts civil incloent dos mestres d'escola i una dona embarassada  Another attack on the town of Shilavo left five civilians dead.. Una mina posada prop d' Aware al districte de Dagahbour, va explotar matant tres civils que viatjaven en autombil . Una unitat del FANO es va enfrontar al districte de Lahelow, prop de la frontera amb Somlia amb membres del sub clan ismail gumadle, 12 dels quals van morir.. Fins al novembre havien mort uns 200 civil.



El 9 de juny de 2007 Meles Zenawi va anunciar una ofensiva a gran escala per reprimir la revolta i va iniciar l'enviament de reforos a la regi .

Les principals operacions es van centrar en torn a les poblacions de Degehabur, Kebri Dahar, Werder i Shilavo, rees especialment favorables al FNAO. 

Segons l'Observatori dels Drets Humans (Human Rights Watch, HRW) es van cometre nombrosos abusos, la majoria per part dels militars; centenars de civils foren morts i milers van fugir, per les dades exactes no sn conegudes ja que l'accs a l'rea est restringit als grups humanitaris i periodistes.. Els informes de pobles cremats i trasllats van disminuir el 2008 

Segons el Chicago Tribune hi havia nombroses acusacions contra Etipia (aliat dls Estats Units a la Banya d'frica) el 2007 de cremar pobles, expulsar a nmades de les seves terres, impedir l'arribada d'aliments i ajut, i en general una campanya de cstig collectiu contra la poblaci somali a l'Ogaden . Les Nacions Unides va informar que els aliments no havien estat bloquejats i que la distribuci es feia correctament; no obstant el comer a la regi havia quedat alterat per les operacions militars i aix podria portar a una crisis humanitria. . Una visita de periodistes occidentals a la regi va confirmar alguna violaci dels drets humans, en concret Nesweeek va informat de la crema d'un llogaret al sud-est de Degahbur, una petita poblaci i mercat, sota l'acusaci de simpatitzar amb el FNAO i que es van produir crims (alguns foren penjats als arbres i altres morts per diferents sistemes) i tortures .

 Ogadeni, Ogaden, Ogadnia .

Els combatents del FNAO sn reclutat en la seva immensa majoria entre el sub clan dels ogadenis que forma la meitat de la poblaci de la regi . Els ogadenis han donat nom a la regi, pero hi viuen altres sub clans de vegades hostils als ogadenis. The Ethiopian government has exploited these rivalries by arming local Somali militias to fight the ONLF. 

La moderna regi Somali rebia anteriorment el nom de Ogaden, que s'aplicaria ara a la regi histrica amb lmits similars a la regi Somali. 

El nom Ogadnia s el escollit pel FNAO i altres grups per un estat independent en el territori de la regi Somali, nom que no agrada a altres clans; cap altre nom s'ha proposat 

 Notes i referncies .


 Enllaos externs .
 List: Ogaden-Somali Members of Ethiopian Parliament;
 Ogaden community/Pgina web de la regi Somali;
 Pgina web de la Comunitat ogadeni;
 Pgina web del FNAO;
 Ethiopia: External and Internal Opponents, Bibblioteca del Congres;
 United Nations Emergency Unit for Ethiopia report, 1994;
 Ogaden news website;
 "In the shadow of Ethiopia's rebels" by Elizabeth Blunt, BBC News, 14 d'agost del 2007;
 Council on Foreign Relations Backgrounder: Ogaden National Liberation Front (ONLF);











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346440" title="Navarredonda de Gredos" nonfiltered="577" processed="571" dbindex="135581">

Navarredonda de Gredos s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

 Demografia .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346441" title="Llista d'alcaldes de Llinars del Valls" nonfiltered="578" processed="572" dbindex="135582">
Llista d'alcaldes de Llinars del Valls:

 Josep Vila i Sabats (1900 - 1905);
 Toms Moratones i Guinart (1905 - 1909);
 Montserrat Cullel i Coll (1909 - 1912);
 Jaume Bachs i Rafart (1912 - 1914);
 Ferran Rafart i Bachs (1914 - 1918);
 Mari Rossell i Bordoy (1918 - 1923);
 Toms Nogueras i Rius (1923 - 1924);
 Montserrat Cullel i Coll (1924 - 1927);
 Eudald Bach i Prat (1927 - 1930);
 Joan Casellas i Jan (1930 - 1931);
 Joan Baladia i Deulofeu (1931 - 1934);
 Josep Serra i Gili (1934 - 1935);
 Joan Casellas i Jan (1935 - 1936);
 Josep Serra i Gili (1936 - 1938);
 Joan Draper i Alfars (JOAN	1939 - 1945);
 Salvador Prat i Pou (1945 - 1951);
 Joan Cullel i Malla (1951 - 1966);
 Salvador de Sanrom i Vellveh (1966 - 1973);
 Miquel Jan i Majoral (1973 - 1979);
 Josep Carbonell i Ribalta (1979 - 1981);
 Juli Barrantes i Miranda (11981 - 1987);
 Joan Masuet i Puxeu (1987 - 1991);
 Joan Casellas i Novell (1991 - 1992);
 Joan Masuet i Puxeu (1992 - 1997);
 Enric Roca i Ramon (1997 - 2001);
 Joan Casellas i Novell (2001 - 2003);
 Mart Pujol i Casals (2003 - );

 Enllaos .
 Diccionari biogrfic d'alcaldes i alcaldesses del Valls Oriental, del Museu de Granollers, amb les biografies dels alcaldes;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346443" title="Navatejares" nonfiltered="579" processed="573" dbindex="135583">

Navatejares s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

 Demografia .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346444" title="San Emiliano (Lle)" nonfiltered="580" processed="574" dbindex="135584">

San Emiliano (Santu Mitsanu en lleons) s un municipi de la provncia de Lle, a Castella-Lle. Pertany a la comarca de Babia. Limita al nord amb el Principat d'Astries; al sud els municipis de Murias de Paredes i Riello; a l'oest amb el municipi de Cabrillanes i a l'est amb el municipi de Sena de Luna. 

El municipi t 721 habitants (INE 2007) i dista 73 km de Lle

A ms de la capital, el municipi inclou altres 13 localitats rurals: 

Candemuela;
Cospedal;
Genestosa;
La Maja;
Pinos;
Riolago;
Robledo de Babia;
San Emiliano;
Torrebarrio;
Torrestio;
Trubano;
Villafelz de Babia;
Villargusan;
Villasecino;

 Lingstica .

El Pachuezu s el nom que rep la variant de lleons arrelada en la zona i que tamb s parlat en la venes comarques de Laciana i Luna. D'entre les seves caracterstiques, destaca la palatalitzaci de la l- i -ll- llatines en l'allfon africat sord denominat che vaqueira (la representaci del qual s'ha realitzat tradicionalment amb les grafies ts).

Les formes tradicionals de les localitats de San Emiliano sn:

Candemuela;
Cuspedal;
Xenestosa;
La Maxuga;
Pinus;
Riulu;
Rublu;
Santu Mitsanu;
Turrebarriu;
Turrestu;
Trubanu;
Vitsafelz;
Vitsargusn;
Vitsasecinu;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346445" title="Neila de San Miguel" nonfiltered="581" processed="575" dbindex="135585">

Neila de San Miguel s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al nord amb Sorihuela i Medinilla, al sud amb San Bartolom de Bjar i a l'est amb Becedas.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346447" title="Pascualcobo" nonfiltered="582" processed="576" dbindex="135586">

Pascualcobo s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346448" title="Puerto Castilla" nonfiltered="583" processed="577" dbindex="135587">

Puerto Castilla s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

 Demografia .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346449" title="Monistrol-sur-Loire" nonfiltered="584" processed="578" dbindex="135588">


Monistrol-sur-Loire  s un municipi francs del departament de l'Alt Loira, a la regi d'Alvrnia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346450" title="San Bartolom de Bjar" nonfiltered="585" processed="579" dbindex="135589">

San Bartolom de Bjar s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346451" title="Saint-Germain-Laprade" nonfiltered="586" processed="580" dbindex="135590">


Monistrol-sur-Loire  s un municipi francs del departament de l'Alt Loira, a la regi d'Alvrnia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346452" title="San Bartolom de Corneja" nonfiltered="587" processed="581" dbindex="135591">

San Bartolom de Corneja s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346453" title="Vals-prs-le-Puy" nonfiltered="588" processed="582" dbindex="135592">


Vals-prs-le-Puy  s un municipi francs del departament de l'Alt Loira, a la regi d'Alvrnia.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346454" title="San Juan de Gredos" nonfiltered="589" processed="583" dbindex="135593">

San Juan de Gredos s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Es va formar el 1975 de la uni de tres municipis: 
 Navacepeda de Tormes;
 La Herguijuela;
 San Bartolom de Tormes;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346456" title="San Lorenzo de Tormes" nonfiltered="590" processed="584" dbindex="135594">

San Lorenzo de Tormes s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346457" title="San Martn de la Vega del Alberche" nonfiltered="591" processed="585" dbindex="135595">

San Martn de la Vega del Alberche s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346458" title="San Martn del Pimpollar" nonfiltered="592" processed="586" dbindex="135596">

San Martn del Pimpollar s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346459" title="El Senyor dels Anells: La batalla per la Terra Mitjana" nonfiltered="593" processed="587" dbindex="135597">
El Senyor dels Anells: La batalla per la Terra Mitjana (en angls The Lord of the Rings: The Battle for Middle Earth) s un videojoc d'estratgia basat en les pellcules d'El Senyor dels Anells. Fou editat per EA el 2006.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346460" title="San Miguel de Corneja" nonfiltered="594" processed="588" dbindex="135598">

San Miguel de Corneja s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita amb Piedrahta, Mesegar de Corneja, Navaescurial i Villafranca de la Sierra.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346461" title="Santa Mara de los Caballeros" nonfiltered="595" processed="589" dbindex="135599">

San Miguel de Corneja s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346462" title="Sophie Marceau" nonfiltered="596" processed="590" dbindex="135600">



Sophie Danile Silvie Maupu (17 de novembre de 1966, Pars, Frana) s una actriu, directora i escriptora cinematogrfica francesa coneguda per l'lies de Sophie Marceau. 

A l'edat de catorze anys va debutar com actriu cinematogrfica en el film La Boum (1980). El film la va convertir en dol adolescent a Frana i altres pasos europeus. Aquesta qualitat va ser reforada dos anys desprs, amb La Boum 2 (1982). 

En 1983, va rebre el Premi Csar com l'actriu ms prometedora del cinema francs. Als 16 anys, va interpretar un paper ms seris en el film Fort Saganne (1984) en el qual va compartir crdits amb Grard Depardieu i Catherine Deneuve. El mateix any, va actuar a Joyeuses Pques, juntament amb Jean-Paul Belmondo. 

Sota la direcci de Andrzej Zulawski (pare del seu primer fill), va actuar en diversos films dramtics: L'Amour braque (1985), Mes nuits sont plus belles que vs jours (1989), La Noti bleue (1991), i La Fidlit (2000).

La primer gran aparici de Marceau fora del cinema francs va ser en la pellcula Braveheart (1995), la qual cosa va augmentar la seva fama com estrella de cinema. Desprs, va aparixer en Somni d'una nit d'estiu (A midsummer night's dream, 1999), i va anar una noia Bond en El mn mai s suficient (The world is not enough, 1999). 

El seu debut com directora cinematogrfica de llargmetratge va anar amb el film Parla'm d'amor (Parlez moi d'amour, 2002), pel qual va guanyar el premi al millor director en el Festival de Montreal 2002

 Filmografia .

 Como actriz;
 Les femmes de l'ombre (2007) ;
 La desparue de Deauville (2007) ;
 Anthony Zimmer (2005), (El secret d'Anthony Zimmer);
  ce soir (2004) ;
 Les clefs de bagnole (2003) ;
 Je reste! (2003);
 Alex & Emma (2003) ;
 Belphgor - Le fantme du Louvre (2001), (El fantasma del Louvre);
 La fidlit (2000), (Fidelidad);
 The world is not enough (1999), (El Mn Mai No s Suficient);
 A Midsummer Night's Dream (1999), (Somni d'una nit d'estiu);
 Lost & Found (1999/I);
 Firelight (1997);
 Marquise (1997);
  Anna Karenina (1997) ;
 Al di l delle nuvole (1995),
 Braveheart (1995);
 La Fille de d'Artagnan (1994), (La filla de D'Artagnan);
 Fanfan (1993);
 La note bleue (1991);
 Pour Sacha (1991) ;
 Pacific Palisades (1990);
 Mes nuits sont plus belles que vos jours (1989);
 L'tudiante (1988);
 Chouans! (1988) ;
 Descente aux enfers (1986);
 Autour de minuit (1986) --no apareix als crdits;
 Police (1985);
 L'Amour braque (1985);
 Joyeuses Pques (1984);
 Fort Saganne (1984);
 La Boum 2 (1982);
 La Boum (1980);


 Com a directora i guionista;
 Parlez moi d'amour (2002), (Parla'm d'amor);
 L'Aube  l'envers (1995), - curtmetratge;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346465" title="Nanqun" nonfiltered="597" processed="591" dbindex="135601">


Nanqun (xins:   ; pinyin: Nnj ng) s la capital de la provncia de Jiangsu a la Repblica Popular de la Xina. Est situada a la vora dreta del Iang-Ts, s la segona ciutat ms gran de la regi desprs de Xangai, situada ms a l oest. s un important nus ferroviari i un port actiu. Hi ha refineria de petroli, indstries txtils, qumiques, de fertilitzants, de tractors, de plstics i alimentries. Posseeix un important observatori astronmic.

La ciutat s una de les viles ms antigues de la Xina del Sud. Segons la llegenda, va ser fundada l any 495 aC per un dels reis de l estat Wu, Fu Chai,  que li va donar el nom de Yecheng. Conquerida pel pas de Yue el 473 aC, va rebre el nom de Yuecheng. El 333 aC, va ser el pas de Chu qui va ocupar la ciutat fent fora als de Yue i donant el nom de Giuling Yi a la ciutat.

Nanqun va esdevenir capital en 229, quan Sun Quan del regne de Wu va desplaar sa capital cap a Jianye, com a extensi de Jinling Yi en 211, durant el perode dels Tres Regnes. Desprs de la invasi dels Cing Wu, els nobles i els rics de la dinastia Jin es van fugir a l altra banda del Yangzi Jiang i establiren la seva capital a Nanqun, anomenada llavors Jiankang.Nanqun va ser llavors la capital de la Xina del Sud durant el perode de divisi Nord-Sud, fins que la dinastia dels Sui va tornar a reunificar la Xina i destruint tota la ciutat.



La ciutat fou reconstruda durant la dinastia Tang, i va tornar a ser capital durant el regnat episdic del regne dels Tang del Sud (937 975). La indstria de Jiankang es va anar desenvolupant per arribar a la seva plenitud sota la dinastia Song, b que va estar amenaada constantment pels invasors estrangers.

Es convert en ciutat imperial sota la Dinastia Ming. El 1368 el primer emperador de la dinastia Ming, Txu Yiian-Chang, li don el nom de Yingtien i la fu la seva capital, per fou coneguda popularment com a Nanqun (capital del sud).

El 1403 el tercer emperador de la dinastia Ming trasllad la capitalitat a Pequn (capital del nord), i Nanqun adopt la denominaci de Kiangsing, que mantingu durant el perode de la dinastia Ching.

Ocupada pels britnics (1842), el 1858 fou declarada port franc, que no fou efectiu fins el 1894. Durant la Rebelli Taiping, la ciutat fou ocupada pels rebels, que la convertiren en la seva capital des del 1853 fins que se n'ensenyoriren els britnics el 1864.

Durant la Revoluci Republicana Xinesa fou capturada per les forces de Sun Yat-sen el 1912 i la ciutat serv com a capital provisional. El 1927 caigu en mans de les forces nacionalistes i substitu (1928) Pequn com a capital nacional. Ocupada pels japonesos, aquests hi installaren la capital del govern de Wang Tsing-wei (1938   1945). Ocupada pels comunistes el 1949, s des d'aleshores capital provincial.

 Notes .
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346469" title="Ester Xargay" nonfiltered="598" processed="592" dbindex="135602">
Ester Xargay (Sant Feliu de Guxols, 1960) s, abans de tot, poeta, vdeo-artista i agitadora cultural, tot i que tamb cultiva la novella, l assaig i la traducci. Llicenciada en Histria de l'Art a la Universitat de Barcelona. Es va criar a Frana i va tornar a Catalunya quan tenia 18 anys. s una pea clau en el panorama potic catal d avui, teixint la seva obra i fent moure, des de l ombra de darrera l'encanyissada, moltes activitats i iniciatives culturals. Conrea tamb el gnere de l acci potica, o, si voleu, la performance o el happening.

La seva obra potica es pot descriure com a trencadora. Com tan b diu en Jaume Aulet: "La poesia d'Esther Xargay s provocadora i transgressora. Tensa el llenguatge fins al lmit de l'experimentaci i s'acosta sovint a les actituds de la poesia que la tradici  especialment la francesa  ha qualificat de maleda. s l'insurrecte que entra per la boca i, fet eructe, en surt gramatical, tal i com expressa en una de les seves composicions. Ha collaborat en diverses propostes d'investigaci potica, algunes d'elles en collaboraci amb Carles Hac Mor. Tamb exerceix de guionista i de traductora." Poetes Catalans d'Ara

La Annie Bats, al seu primer prleg al llibre Darrere les tanques (vegeu a baix), descriu l'autora i la seva obra aix: "Sempre m ha semblat que Ester Xargay  portava una maleta de saltimbanqui que s obria a les places o als jardins  i que pot ser darrerament un ordinador porttil, d on sorgeixen estranyes veus i ombres , amb la complicitat de Carles Hac Mor, que fa de Mercier i Camier,  no pas per convertir, un cop ms, l art en circ (solemne o mund) sin per fer del circ, de l envelat (com el ring d Arthur Cravan) un lloc de desvelament, desvetllament destancament, d agitaci perptua, i per perpetrar amb aquesta agitaci una gesta ofensiva  encara que sigui en el circ de les institucions  contra la musestica , o, si es vol, contra la fascinaci mstia, la medusaci, del collector i consumidor d art.  Ella s una saltatanques, una saltamarges, i assalta els possedors tancats i barrats de la pro(e)sa potica, i els provedors de massa potica.  el seu barroquisme hbrid, aix s, indecors i apedaat, on, entre les peces, apareix la ratlla, la rialla que esquerda el continu de la idea, la imatge, la frase.  (pgines 12-14)

Contribueix regularment a diverses publicacions i revistes d'art i lletres, com ara el diari Avui, Papers d'Art, Transversal, Reduccions, Lpiz, Tramesa, Fenici, Asteri, Sense Ttol, Talp Club, Ltex, Cctus, Els Marges, etctera, i les revistes digitals dInternet Corner i Barcelona Review.  

 Obres .
(relaci no exhaustiva i en constant creixement)
 Poesia .
 Fissura, llibre  partit : mig llibre de poemes de na Xargay, i l altre meitat d en Hac Mor, amb vdeo de Nora Ancarola i imatges de Marga Ximenez, Edicions 1010, Barcelona, 2008 (edici artesana de tiratge limitat);
 Zooflxia (el bestiari ms veritable de tots), coescrit amb en Carles Hac Mor, amb dibuixos de Mariona Mill. March Editor, Barcelona, 2007;
 Salflorvatge, amb dibuixos de Mariona Mill. March Editor, Barcelona, 2006;
 Trenca-sons, llibre en 8 parts amb fotografies de Gemma Nogueroles, imatges digitals d Eugenio Tisselli i collage de Pere Noguera. Llibres del Segle, Gases, Empord, 2002;
 Darrere les tanques, amb dues prlegs d Annie Bats, un dels quals en vers, i dibuixos de Humberto Rivas / Andrs Hispano. El Tall Editorial, Palma de Mallorca, 2000;
 Eptom infranu o no (Ombres de poemes de Marcel Duchamp), coescrit amb en Carles Hac Mor, Pags Editors, Lleida, 1997;
 Un pedrs de mil estones, coescrit amb en Carles Hac Mor, Edicions El Mdol, Tarragona, 1992 - (en la collecci El Mdol Narrativa, per es podria considerar poesia en prosa);

i com a plaquettes:
 Ainalar, Els Ulls de Tirsies 18, Caf Central, Barcelona, 2005;
 ssera ponent, Morphosi, Lleida, 2005;
 Volts en el temps, La Clulla, 1997 (reeditat dins el llibre Trencasons);
 Les flaires del galliner, poema sobre collage d en Pere Noguera. revista/plaquette L'Avioneta, Albert Ferrer, Editor, Novembre 1993 (reeditat dins el llibre Trencasons);
 Els ngels soterrats, Caf Central, Barcelona, 1990;

 Antologada com a poeta a .
 Trobada de poetes per la pau. Homenatge a Yael Langella. Institut d Estudis Ilerdencs, Lleida, 2008;
 Ertiques i despentinades. Un recorregut de cent anys per la poesia catalana amb veu de dona, amb illustracions de Maria Montes. Dctil Poesia 26, Arola Editors, Tarragona, 2008;
 Europa s una dona, una iniciativa de QUARKpoesia, Anna Aguilar-Amat, ed., Servei de Publicacions de la UAB, 2007 ;
 Bouesia 2007. Les vaques magres. Dctil Poesia 29, Arola Editors, Tarragona, 2008;
 Bouesia 2006. Regsexcital de bouversos. Dctil Poesia 25, Arola Editors, Tarragona, 2006;
 Sol de sal, nueva poesia catalana. a cura de Jordi Virallonga, DVD Edicions, Barcelona 2001;
 Singulars d'un plural, Antologia del 2n Festival de poesia de Girona, Collegi de Lletres, Casa de Cultura, Girona, 1997;

 Obres de teatre .
 Tirant lo Blanc la, o La perfecci s feixista, o La construcci del socialisme, coescrit amb en Carles Hac Mor, Entreacte, Editorial AADPC, 2000;

 Guions .
 Cpsula poca-solta (1998), gui televisiu (amb Carles Hac Mor i Brbara Raubert) pel programa "Magazine", de BTV/Barcelona Televisi;

 Novelles .
 Carabassa a tot drap, o Amor lliure, s i abs, coescrit amb en Carles Hac Mor, Pags Editors, Lleida, 2001;

 Traduccions .
 Cent bilions de poemes (Cent mille milliards de pomes, de 1961), de Raymond Queneau. Tradut en conjunci amb en Carles Hac Mor, pel programa d ordinador concebut per Eugenio Tisselli especialment per a aquest poema.
 L'avidesa de llurs ulls (L avidit de leurs yeux), poesia, de Gilbert Lascault. Juntament amb en Carles Hac Mor, amb dibuixos de Benet Rossell. Edicions Caf Central, Barcelona, 1995;
 Nucli de l'infinit (Noyau de l infini) i L'illa invisible (L le invisible), poesia, de Pic Adrian. Juntament amb en Carles Hac Mor. Edicions Caf Central / Eumo Editorial, Barcelona, 1999.
 Pensaments (Penses), filosofia, de Blaise Pascal (1623-1662). Juntament amb Carles Hac Mor. Becats per la Instituci de les Lletres Catalanes el 1998. En procs de publicaci.
 La vida en com (La vie commune), filosofia, de Tzvetan Todorov. Juntament amb en Carles Hac Mor. Edicions 3 i 4 / Eliseu Climent Editor, Valncia, 199;

 Vdeocreaci .
 Licantropia, realitzaci i textos d Ester Xargay, amb msica de Merc Capdevila, 2008. Es pot veure a Barcelona Review ;
 Jordi Aligu de ben a prop. Un tomb per l entrellat de l obra de Jordi Aligu, amb msica d Artur Blasco, Brancal d Art, 2007;
 A fum de sabatots, Espai Brossa, Crculo de lectores i Ester Xargay, 2007. Creat amb motiu del 90 aniversari de'n Josep Palau i Fabre, en aquest vdeo s'entrellacen imatges de collita prpia, de pellcules antigues i d'arxiu, amb Palau i Fabre recitant el seu poema emblemtic, "La sabata", i amb fragments d'una entrevista on descriu el rebuig que va patir, arran de llegir aquest poema, per part del que anomena la Barcelona puritana dels anys 40.
 Sextina al microscopi, junt amb en Carles Hac Mor, 2003;
 Paraparmies, desplaaments, cosificacions, juntament amb l'Adolf Alcaiz, la Barbara Held i en Carles Hac Mor, 1999. (Premi de creaci audiovisual de Navarra, 1999);

 Antologada en CD / DVD (com a vdeoartista o poeta i rapsode) a .
 Poeta s e s, poesia musicada i recitada per Juan Crek, La Olla Exprss, 2006. Inclou poemes d Ester Xargay, Carles Hac Mor, Enric Casasses, Eli Gras, Pau Riba, Elena Val, Vctor Nubla, Adela de Bara, i molts d altres.
 PEVB - Poesia en Viu a Barcelona (1991-2003), Projectes potics sense ttol - propost.org amb el suport de Habitual Video Team, Barcelona, 2004;
 Videopoesia catalana del segle XX, antologia realitzada per Habitual Video Team (Lis Costa i Josep M. Jordana), Propost.org, 2001;

 Actriu .
 Cravan vs. Cravan, d'Iaki Lacuesta, msica de Vctor Nubla amb una can de Pascal Comelade, 2002. Apareix com a personatge (fent d ella mateixa), juntament amb en Carles Hac Mor, l Enric Casasses, en Frank Nicotra, l Eduardo Arroyo, la Maria Llusa Borrs, en Marcel Fleiss, la Marian Varela, l'Adelaida Frias Borrs, en Merlin Hollanden, en Bernard Heidsieck, en Juli Lorente, Le Cirque Perilleus, Le Diablo Mariachi, en Pierre Pilatte, l'Humberto Rivas i d altres.

 Enllaos externs .
 Biografia i uns poemes: Poetes Catalans d'Ara;
 Biografia i un vdeo ("Licantropia"): Barcelona Review;
 Poema visual i escrit: Plecs encoblats, Barcelona Review No. 49, 2005;
 Uns poemes i breu biografia: Mag Poesia;
 Biografia i un poema: La Olla Exprss;
 Biografia amb extens llistat d'obres: Ajuntament de Barcelona, Cultura;
 Vdeopoema: "A fum de sabatots" sobre "La Sabata" i la persona de Josep Palau i Fabre;
 Vdeopoema: Carrer d Aribau / Carrer del Fartet , realitzaci: Ester Xargay / imatges, text i veu: ngels Gregori (2007);
 Vdeopoema: El comtat de l altre mn  En aquest videopoema, s'hi tracten texts d'Isidor Ducasse, Comte de Lautramont, els quals recorren l'imaginari peculiar d'aquest autor, que va posar sobre la taula de la modernitat literria la idea del plagi. Aix mateix, i com a referncia a la seva coneguda dita "el plagi s necessari", aquest video s bastit amb fragments del film "Vidoc" de Pitof que recrea un fullet que plagia una novella del segle XVIII, combinats i tractats per l'autora del vdeo amb imatges de collita prpia.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346471" title="La foguera de les vanitats" nonfiltered="599" processed="593" dbindex="135603">
 La foguera de les vanitats  (The Bonfire of the Vanities) s una pellcula estatunidenca dirigida per Brian De Palma, estrenada el 1990. s una adaptaci de la novella homnima de  Tom Wolfe. Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.
 Argument .
Sherman McCoy s un inversor de Wall Street que fa milions mentre gaudeix de la bona vida i els favors sexuals de Maria Ruskin, una bellesa del Sud. Sherman i Maria estan tornant a l'apartament de Maria des d'aeroport  JFK quan agafen una sortida  equivocada a l'autopista i es troben en la "zona de guerra" del Sud del Bronx. Quan sn amenaats per dos joves negres, Maria accelera el motor, passant per sobre d un dels adolescents i deixant-lo en coma. Els dos foten el camp i decideixen no comunicar l'accident a la policia.
Mentrestant, el periodista alcohlic Peter Fallow, ansis per una histria per quedar b amb el seu editor, veu en el cas un punt per a la comunitat negra, mentre el fiscal Abe Weiss processa Sherman. 

 Repartiment .
Tom Hanks : Sherman McCoy ;
Bruce Willis : Peter Fallow ;
Melanie Griffith : Maria Ruskin ;
Kim Cattrall : Judy McCoy ;
Saul Rubinek : Jed Kramer ;
Morgan Freeman : Jutge Leonard White ;
Donald Moffat : Sr. McCoy;
Kirsten Dunst : Campbell McCoy;
F. Murray Abraham : El fiscal Abe Weiss;
Kevin Dunn : Tom Killian;
John Hancock : El reverend Bacon;
Troy Winbush : Roland Auburn;
Kurt Fuller : Pollard Browning;
Richard Belzer : Productor de TV;
Beth Broderick : Caroline Heftshank;
Alan King : Arthur Ruskin;
Clifton James : Albert Fox;
Patrick Malone : Henry Lamb;
Rita Wilson : P.R. Woman;

Al voltant de la pellcula .
 Segona adaptaci d'una novella de Tom Wolfe desprs de Escollits per a la glria, de Philip Kaufman el 1983.
 La pellcula ofereix a Kirsten Dunst (Mary Jane a Spiderman) un dels seus primers papers : el de la filla de Sherman McCoy, encarnat per Tom Hanks.
 Sobre un pressupost de 47 milions de dlars, la pellcula noms tindr uns ingressos de 15,69 milions de dlars als Estats Units.
 El paper que t Morgan Freeman a la pellcula : el del jutge White, havia de ser interpretat en un principi per Alan Arkin i s'havia de dir Myron Kovitzky. Per en vista dels retards en el rodatge i Arkin, havent de rodar una altra pellcula, va haver de  desistir. Va ser reemplaat per Freeman i el personatge va ser rebatejat Leonard White.
 Rita Wilson, la dona de Tom Hanks, te un paper a la pellcula.

Enllaos externs.
 Pgina de la pellcula a l'IMDb;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346474" title="Centre poltic" nonfiltered="600" processed="594" dbindex="135604">
El centre poltic s una ideologia poltica que es defineix per oposici als extrems d'esquerra i dreta. Per aix el seu contingut canvia segons el moment histric i el lloc, ja que depn dels moviments ms conservadors o ms progressistes que sorgeixin en un indret donat. La majoria de persones es defineix com de centre a les enquestes sobre intenci de vot, per aix els grans partits intenten ocupar aquest espai electoral, que es caracteritza per la moderaci. A vegades se l'identifica amb l'anomenada tercera via, tot i que els seus origens sn anteriors.

Els grups que es denominen centristes busquen el dileg amb altres forces i proposen una economia capitalista per amb intervenci de l'Estat per garantir els drets bsics (s a dir, una frmula similar a l'Estat del benestar). Aposten per la tolerncia religiosa, tot i que predomina en ells la influncia cristiana.

Des de la desaparici del CDS, no hi ha cap partit purament centrista a Espanya, sin de centre-esquerra o centre-dreta.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346476" title="Santa Mara del Berrocal" nonfiltered="601" processed="595" dbindex="135605">

Santa Mara del Berrocal s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Comprn les pedanies de Navahermosa de Corneja i Valdemolinos.

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346479" title="Santiago de Tormes" nonfiltered="602" processed="596" dbindex="135606">

Santiago de Tormes s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346481" title="Naiman" nonfiltered="603" processed="597" dbindex="135607">
Els naiman fou un dels principals pobles turcomongols, que habitaven probablement el actual districte del Kobdo, i del costat de l'Ubsa Nor, fins a l'Irtish Negre i el Zaisan Nor, i de l'altra part fins al riu Selenga superior. 

El nom vol dir "vuit" en mongol. Com que les titulatures del seu khan eren turques es pensa que podrien ser turcs mongolitzats , i molts eren nestorians . Per tamb se sap que els xamans encara tenien gran influencia perqu en cas de guerra tenien capacitat de fer intervenir la tempesta i els elements.

Els naiman agafaven elements culturals dels uigurs, els seus vens del sud  i feien servir el turc uigur com a llengua diplomtica; tamb Xina (en aquest cas l'Imperi Jin o Jurchen, exercia influncia sobre ells . El khan naiman abans de l'poca de Genguis khan, era Inantch-bilg.

A la primavera del 1196  Togrul Khan, dels kerait, fou enderrocat pel seu germ Erke-qara que tenia el suport de Inantch-bilg, khan dels naiman

Wang Khan dels kerait amb el seu vassall el khan dels mongols Genguis Khan  van fer una expedici contra els naimans (vers 1198). En aquest any el khan Inantch-bilg havia mort i els dos fills  Taibuqa  i Buyurug, s'havien repartit el territori. El primer governava sobre els clans de la plana, es a dir del costat dels llacs de la provncia de Kobdo, i el segon als districtes muntanyosos cap a l'Altai. El domini de Buyurug fou assolat per Togrul i Genguis; Butyurug es va retirar cap al riu Urungu, perseguit fins al llac Kizilbach (segurament el llac Urungu on desaigua el riu Urungu) on finalment fou mort . A l'any segent el lloctinent de Buyurzug,  el general Koksegu Sabraq, va fer un inesperat contraatac a Bayidarah-betchir . Wang Khan (Togrul) va aixecar el campament sense prevenir a Genguis que va haver de fer una perillosa retirada. Llavors els naiman van envair el pas kerait, i Djagambu (germ de Wang Khan) i Ilqa Sangun (fill de Wang Khan) van haver de fugir. Wang Khan va cridar en ajut a Genguis Khan que li va enviar als seus "quatre gran guerrers" (dorben kulu'ud) es a dir a Boortchu, Muqali, Boroqul i Tchila'un, que van salvar al darrer moment a Ilqa Sangun, van expulsar als naiman de les terres kerait i van recuperar el bestiar agafat pels naiman. Qassar, germ de Genguis, va acabar la campanya amb una gran victria sobre els naiman.

Vers el 1200 Wang Khan estava a punt de ser enderrocat per segona vegada, ara pel seu germ Djagambu; el complot fou descobert i Djagambu va fugir al pas dels naiman, mentre tres cmplices seus, Elkutur, Kulbur i Arin-taize, foren executats. El 1201 van entrar en la coalici formada pel Djamuqa cap del djadjirat.

El khan dels markit, Toqto'a, que havia estat expulsat per Wang Khan, va retornar de Transbaiklia, i es va aliar al usurpador del tron naiman Buyurug (que governava una part dels dominis naiman pero el verdader khan era el seu germ gran), i junts van obtenir l'aliana dels dorben, restes dels ttars, qataqin, i saldji'ut. Aquesta nova coalici va fer la guerra a Wang Khan dels kerait i a Genguis Khan dels mongols, per sense gaire xit. El 1203 els kerait foren decissivament derrotats per Genguis Khan; Wang Khan i el seu fill Ilqa Sangun van fugir cap a l'oest al pas dels naiman on Wang Khan fou mort per un oficial de nom Qorisubatchi, que no el va reconixer. Ilqa Sangun va poder fugir i creuar el Gobi.

Eliminats els keraits el nic poder important que restava en front dels als mongols, eren els naiman, que tenien com a khan principal a Tayang, que dominaven la Monglia Occidental (Genguis Khan dominava la Monglia Oriental). Tots els enemics de les guerres anteriors es van unir a Tayang, com el cap djadjirat Djamuqa, el markit Toqto'a-baqi, el oirat Qutuqa-baqi, i elements de les tribus dorben, qataqin, ttar, saldji'ut, i un dels clans dels kerait. Tayang, conscient del perill de l'enemic va tractar d'obtenir l'ajut dels ongut, turcs establerts a la vora del Toqto, al nord del Shansi (el districte de Sueiyuan) on exercien com a gurdia fronterera dels Jin, i que eren nestorians de religi; el seu cap era Alaquch-tagin, per aquest va advertir a Genguis khan i des llavors fou el seu aliat..

Potser fou a la tardor del 1204 quan els dos exercits es van trobar, segons Abul Ghazi prop d'un riu de l'Altai de nom Altai-su. Tayang es volia retirar a l'altra costat de l'Altai per esgotar a l'exrcit mongol per grans marxes i llavors agafar-la per sorpresa en algun congost, per acusat de covardia pel seu lloctinent Qorisu-batchi, Tayang va ordenar el atac; al arribar la nit els mongols eren els guanyadors.  Tayang, ferit, estava a la vora de la mort, i els principals caps van anar al combat per anar a morir, i tots van caure en combat. Kutchlug, fill de Tayang, va poder fugir amb un grup nombrs cap al Irtish, per el gros del poble naiman es va sotmetre a Genguis Khan. El cap dels markit, Toqto'a-baki, va fugir junt amb Kutchlug. Un segon cap markit secundari, Dayir Ussun, es va sotmetre voluntriament a Genguis i li va donar a la seva filla Kulan en matrimoni. El guarda segells de Tayang, un uigur  va passar al servei de Genguis khan, i va formar l'embri de la cancelleria mongola dirigida per uigurs. Fou aquest uigur el que va ensenyar als fills de Genguis a escriure mongol en carcters uigurs i va establir que els actes imperials anessin signats i amb el segell imperial o tamgha ; el 1206 Genguis va incorporar com a gran jutge a un ttar de nom Chigi-qutuqu, que havia adoptat i criat, al que es va encarregar de recollir en escriptura uigur per llengua mongola, les decisions i sentencies judicials i els repartiments de poblaci entre els nobles mongols; les inscripcions es feien als anomenats "quaderns blaus" (Kk dbtr) que formarien una mena de codi de jurisprudncia.

El Yuanshi assegura que Kutchlug i el prncep naiman Buyurug (germ de Tayang) van dirigir la resistncia , i que Toqto'a-baki dels markit i Djamuqa dels djadjirat hi participaven a la zona de l'alt Irtish a la vora del llac Zaissan i les muntanyes Ulug tagh (es a dir a la zona muntanyosa entre l'Altai siberi, el Tarbagatai i les muntanyes Tchingiz), per que tots quatre van morir un darrera l'altra: Buyurug fou sorprs mentre casava a les muntanyes Ulug Tagh ; el 1208 Genguis khan va anar en persona a la zona de l'Irtish i pel cam se li va sotmetre el cap oirat Qutuqa-baki, que es va unir a Genguis i li va fer de guia i Kutchlug i Toqto'a foren atacats a la vora de l'Irtish i derrotats; el segon va morir en la lluita i el primer va aconseguir fugir a territori kara khitai; Djamuqa, que portava una vida de cap de proscrits esdevinguts bandits, fou entregat pels seus propis homes . Les darreres bandes dels naiman foren aplanades poc desprs pel general mongol Subotai ; la victria final fou a la vora del riu Tcham o Djam . 

 Referncies i notes .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346489" title="Santiago del Collado" nonfiltered="604" processed="598" dbindex="135608">

Santiago del Collado s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita a l'oest amb La Aldehuela i Hoyorredondo, al nord amb Piedrahta, a l'est amb Navaescurial i al sud amb San Juan de Gredos.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346490" title="Benicio del Toro" nonfiltered="605" processed="599" dbindex="135609">

Benicio del Toro (19 de febrer de 1967) s un  actor, productor, guionista i director de cinema estatunidenc, guanyador d'un premi Oscar, i guanyador del premi al millor actor en el Festival de Cannes del 2008 per la seva interpretaci del fams revolucionari, Ernesto Guevara, a la cinta de Steven Soderbergh .

 Biografia .
Benicio del Toro s el segon fill d'un parell d'advocats, creix a Santurce, un barri de San Juan de Puerto Rico. El seu germ gran, Gustavo, treballa d oncleg peditric a Manhattan. Desprs de la mort de la seva mare quan t 9 anys, la famlia es trasllada a Mercersburg en la zona rural de Pennsilvnia. A partir dels 13 anys, Benicio s inscrit a les millors escoles. El seu pare vol fer d'ell un advocat.
Segueix els consells del seu pare i marxa a estudiar a la Universitat de Califrnia a San Diego, per ho abandona rpidament per entrar a la clebre Square Acting School de Nova York. Obt petits papers en diverses sries entre les quals Miami Vice el 1984 o Ohara el 1987. Obtindr una mica ms tard el seu primer gran paper a Llicncia per matar i s el ms jove adversari de James Bond, que va suposar el seu salt a la fama. Interpreta a Fear and Loathing in Las Vegas al costat de Johnny Depp, aix com a The Usual Suspects de Bryan Singer. Es troba tamb en Snatch (porcs i diamants) de Guy Ritchie i a 21 grams. Ms recentment, tamb ha tingut un paper a Sin City, adaptaci del cmic de Frank Miller.

Es va estrenar com a productor el 1995 amb el curt Submission, protagonitzat per l actor estatunidenc Matthew McConaughey, i tracta d'un negoci de drogues a l'habitaci d'un hotel.

Ha rebut un Globus d'Or com a millor actor secundari pel seu paper a la pellcula Traffic. Se li va atorgar el premi Ral Juli del San Juan Cinemafest de 1998, per la seva contribuci a la indstria cinematogrfica porto-riquenya. A la gala dels Oscars de 2001, va rebre l'Oscar al millor actor secundari per la seva actuaci a Traffic. I en la versi nmero 61 del Festival de Cinema de Cannes va guanyar el Premi a la interpretaci masculina per encarnar a Ernesto "Ch" Guevara a la pellcula .

Quant a la seva vida amorosa, ha mantingut relacions amb les actrius Valeria Golino, Alicia Silverstone i Chiara Mastroianni.

Benicio no est emparentat amb el director de cinema mexic Guillermo del Toro.

 Filmografia .
 Actor .
 1988 : Big Top Pee-wee, de Randal Kleiser : Duke	;
 1989 : Llicncia per matar (Licence to kill), de John Glen : Dario;
 1990 : Estrany vincle de sang (The Indian Runner), de Sean Penn : Miguel;
 1992 : Christopher Columbus : the discovery, de John Glen : Alvaro Haranna;
 1993 : Com guanyar un mili de lliures (Money for nothing), de Ramon Menendez : Dino Palladino;
 1993 : Huevos de oro, de Peter Weir : Manny Rodrigo;
 1994 : Lluna de passi (China moon), de John Bailey : Lamar Dickey;
 1994 : The Usual Suspects, de Bryan Singer : Fred Fenster;
 1995 : Swimming with sharks, de George Huang... Rex   ;
 1996 : El funeral (The funeral), d'Abel Ferrara : Gaspare;
 1996 : Basquiat, de Julian Schnabel : Benny Dalmau;
 1996 : Fantic (The Fan), de Tony Scott : Juan Primo;
 1997 : Excs d'equipatge (Excess baggage), de Marco Brambilla : Vincent Roche;
 1998 : Fear and Loathing in Las Vegas, de Terry Gilliam : Doctor Gonzo;
 2000 : Snatch (porcs i diamants) (Snatch), de Guy Ritchie : Francky "quatre doigts";
 2000 : The Way of the Gun, de Christopher McQuarrie : Mr. Longbaugh;
 2000 : Traffic, de Steven Soderbergh : Javier Rodriguez;
 2000 : The Pledge, de Sean Penn : Toby Jah Wadehnah;
 2002 : The hunted, de William Friedkin : Aaron Hallam;
 2002 : 21 grams, d Alejandro Gonzlez Irritu : Jack Jordan;
 2004 : Sin City, de Robert Rodriguez : Jackie Boy;
 2007 : Things We Lost in the Fire, de Suzanne Bier : Jerry Sunborne;
 2008 :  de Steven Soderbergh : Ernesto "Che" Guevara;

 Com a director .
 1995 : Submission;

 Com a productor .
 1995 : Submission;
 2006 : Guerrilla;
 2007 : The Wolf Man;
 2007 : Mal de amores, de Carlos Ruz Ruz ;

 Com a guionista .
 1995 : Submission;

 Premis .


 Oscar .



 Premi Globus d Or .



 Screen Actors Guild .



 Festival de Cannes .




 Enllaos externs .

 ;
 Benicio del Toro a TCM Movie Database ;
 The World of Benicio del Toro - Fan site ;
 Benicio del Toro a Cinearchivo.com ;
 Benicio del Toro Heaven:  The Place for Benoholics - Message Board ;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346491" title="Solana de vila" nonfiltered="606" processed="600" dbindex="135610">

Solana de vila s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. s proper a les provncies de Salamanca i Cceres. Pertany al partit judicial de Piedrahta. 

Abans de la reorganitzaci provncies de Javier de Burgos, en 1833, va pertnyer a la provncia de Salamanca amb el nom de La Solana, com la resta de la comarca natural de l'Alt Tormes. Fins a 1979 es va anomenar Solana de Bjar. En 1977 va incorporar les localitats de Santa Luca de la Sierra, Tremedal i La Zarza juntament amb les seves petits annexos.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346492" title="Kerait" nonfiltered="607" processed="601" dbindex="135611">
Els kerat o kerait   fou un dels principals pobles turcomongols que no se sap prou be quines terres ocupaven ; en general se'ls assigna al sud del riu Selenga, a l'alt Orkhon, el Tula i el Ongkin, per alternativament se suposa que els naiman podrien arribar fins a la regi de Karakorum, i a l'est estarien els karait.

En el seu origen eren turcs encara que hi ha dubte de si s'estaven mongolitzant, o eren mongols que havien patit una molt forta influncia turca. Les titulatures dels seus khan eren majoritriament turques. Des de vers el comenament del segle X s'havien convertit al nestorianisme. Les circumstancies de la conversi  apareixen a la crnica siraca de Bar Hebraeus: el khan, perdut al bosc, fou salvat per Sant Sergi; degut aix va demanar al metropolita nestori de Merw, Ebedjsu, d'enviar un sacerdot per batejar a la seva gent; la carta d'Ebedjsu al metropolit nestori de Bagdad Joan VI (mort 1011), datada el 1009, citada per Bar Hebraeus, diu que dos-cents mil turcs kerat es van batejar amb el seu khan . Al segle XII els membres del clan reial dels kerat continuaven portant noms cristians .

Dos generacions abans de Genguis Khan, el khan kerat es deia Marguz (Marc, llat Marcus) Buyuruk, i aspirava a la hegemonia del Gobi oriental que disputava amb els ttars i els sobirans de Pequn (Pequn) els jurchen; derrotat pels ttars fou entregat als Jin i executat; la seva vdua es va venjar fent matar al khan dels ttars. Va deixar  dos fills, Qurdjaquz (Ciriac) i Gur-khan; el primer fou el successor, i a la seva mort va pujar al tron el seu fill Togrul que va haver de lluitar contra el seu oncle Gur-khan, que tenia el suport de Inantch, khan dels naiman, que per un temps breu va aconseguir agafar el poder i fer fugir a Togrul  , per aquest va retornar i va vncer a Gur-khan amb el suport del cap mongol Yesugei, pare de Genguis Khan . 

A la primavera del 1196  Togrul fou enderrocat pel seu germ Erke-qara que tenia el suport de Inantch-bilg, khan dels naiman. Togrul va fugir cap al riu Tchu en terres dels kara khitai, als que va demanar ajut, sense xit. Enfrontat al rei kara khitai va haver de sortir de la cort i va deambular pel Gobi i va acabar demanant ajut a Genguis Khan. Les forces d'aquest eren petites per el va acollir i li va donar de tot segons el seu rang. Un altre germ de Togrul, Djagambu, va anar a buscar ajut a la cort dels Jin, per Genguis khan el va fer cridar al seu costat, i quan va tenir dificultats per creuar el territori markit, li va enviar una tropa per protegir-lo. Amb aquest ajut Erke-qara fou derrotat i Togrul va recuperar la direcci dels kerait.

Llavors va fer una expedici contra els markit, i va fer fugir al seu cap Toqto'a per la desembocadura del Selenga cap a la costa sud-est del Baikal; va matar a un fill de Toqto'a i en va fer presoner a un altra, aix com un gran nombre de presoners i molt de bestiar i bot. Desprs va fer una expedici contra els naiman on el khan Inantch-bilg havia mort i els dos fills  Taibuqa o Tayang, i  Buyurug, s'havien repartit el territori. El primer governava sobre els clans de la plana, es a dir del costat dels llacs de la provncia de Kobdo, i el segon als districtes muntanyosos cap a l'Altai. El domini de Buyurug fou assolat per Togrul i Genguis Khan; Butyurug es va retirar cap al riu Urungu, perseguit fins al llac Kizilbach (segurament el llac Urungu on desaigua el riu Urungu) on finalment fou mort . A l'any segent el lloctinent de Buyurzug,  el general Koksegu Sabraq, va fer un inesperat contraatac a Bayidarah-betchir . Wang Khan (Togrul) va aixecar el campament i es va retirar.

El 1199, per compte de la cort dels Jin de Pequn, va derrotar els ttars i fou el sobir hegemnic de Monglia; la cort xinesa li va conferir el ttol de rei (wang) i sota el doble ttol xins i turc de wang-khan es conegut a la historia. De Wang Khan fou vassall Genguis Khan al comenament.

En aquest temps els naiman van envair el pas kerait, i Djagambu (germ de Wang Khan) i Ilqa Sangun (fill de Wang Khan) van haver de fugir. Wang va cridar en ajut a Genguis Khan que li va enviar als seus "quatre gran guerrers" (dorben kulu'ud) es a dir a Boortchu, Muqali, Boroqul i Tchila'un, que van salvar al darrer moment a Ilqa Sangun, van expulsar als naiman de les terres kerait i van recuperar el bestiar agafat pels naiman. 

Poc desprs Wang Khan estava a punt de ser enderrocat per segona vegada, ara pel seu germ Djagambu; el complot fou descobert i Djagambu va fugir al pas dels naiman, mentre tres cmplices seus, Elkutur, Kulbur i Arin-taize, foren executats.

Wang Khan actuava encara com a prncep principal de Monglia amb Genguis Khan de vassall fidel; contra aquesta preeminncia es va aixecar el cap dels djadjirat, Djamuqa, en el que van entrar tamb alguns clans mongols hostils a Genguis Khan, els tayitchi'ut, els qongirat, els iqirs, els qrlas,els drben, els qataqin, els sadji'ut, els markit, els oirat, els naiman i els ttar; aquestes tribus reunides en assemblea (en gran kurialti) el 1201 a Alqui-bula, a la vora de l'Argun (curs inferior del Kerulen), van proclamar gurkhan (khan universal o emperador) de Monglia a Djamuqa. La batalla decisiva es va lliurar a Koyitan. Genguis va rebre la decisiva ajuda de Wang Khan. Djamuqa es va haver de retirar cap el baix Argun. 

El khan dels markit, Toqto'a, que havia estat expulsat per Wang Khan, va retornar de Transbaiklia, i es va aliar al usurpador del tron naiman Buyurug (que governava una parte del pas), i junts van obtenir l'aliana dels dorben, restes dels ttars, qataqin, i saldji'ut. Aquesta nova coalici va fer la guerra a Wang Khan i a Genguis Khan, per sense gaire xit.

Genguis va demanar pel seu fill Djotchi la ma de la princesa Tcha'ur-baqi filla de Wang Khan per aquest li va refusar, Sembla que Wang, ja vell, volia acabar la seva vida en pau per fou forat a la ruptura pel seu fill Ilqa o Nilqa conegut pel seu ttol xins de  tsiang-kiun del que derivava la forma mongol sangun . Ilqa Sangun va aconsellar al seu pare de donar suport a la coalici formada per Djamuqa, que desprs de la seva derrota s'havia refugiat amb el khan kerait pels lligams que tenia precisament amb Ilqa. A aquest grup es va unir Altan-otchigin, l'hereu legtim de la reialesa que l'havia renunciat a favor de Genguis Khan. 

El 1202 es va produir la ruptura entre mongols propis i els kerait. Genguis fou convidat a una reuni de reconciliaci on havia de ser capturat, per la trampa fou descoberta i Genguis Khan se'n va escapar. El kerait i els seus aliats va iniciar llavors un atac, Genguis Khan es va retirar a la serralada de Maooundur i desprs cap a la muntanya Alan o Nga-lan , contrafort de la cadena del Khingan, prop del naixement del Khalkha-gol. La batalla decisiva es va produir poc desprs. Es van destacar Djurchedai noyan, cap del clan  uru'ud i Quyikdar, cap del clan mangud, aquest darrer va ferir a Ilqa Sagun, per la superioritat numrica d'aquestos va obligar a Genguis Khan a retirar-se al arribar la nit i poc desprs se li van unir les forces que dirigien el seu fill Ogodai (que va ser ferit) i els seus lloctinents Bo'ortchu i Boroqul. Va arribar a la desembocadura del Khalkha Gol al Buir Nor on vivien els qongirat, tribu de la dona de Genguis Khan; aquest va apellar al seus parentes i fou acollit per la tribu que finalment es va passar al seu bndol. Llavors va enviar un missatge a Wang Khan on li tirava en cara els serveis que li havia fet en el passat. 

En poc temps la coalici contra Gengis Khan es va dissoldre i alguns caps planejaven ja l'assassinat de Wang Khan. Aquest se'n va assabentar i va atacar als conspiradors (Daaritai, Qutchar, Altan i Djamuqa) i els va obligar a fugir; es van refugiar amb els naiman, excepte Daaritai que va anar a trobar a Genguis i es va posar al seu costat.

La tardor del 1203 Genguis va sortir del Baldjuna cap a l'Onon per iniciar la ofensiva. Va enviar al seu germ Qassar a Wang Khan per demanar un tractat que en realitat ja no volia, noms pretenia mantenir-lo confiat. Mentre Wang Khan enviava a Genguis Khan sang de bou (que servia pel jurament de lleialtat) el khan mongol feia una marxa secreta pel darrera i sorprenia als kerait a la muntanya Djedje'er-undur entre les fonts del Tula i del Kerulen. Destrudes les forces kerait, Genguis Khan va sortir triomfant.

Wang Khan i el seu fill Ilqa Sangun van fugir cap a l'oest al pas dels naiman on Wang Khan fou mort per un oficial de nom Qorisubatchi, que no el va reconixer. Ilqa Sangun va poder fugir i creuar el Gobi, va portar una vida de bandit a la frontera del regne dels Si-Hia a la zona d'Etsin Gol i va acabar mort obscurament a Kutcha amb els uigurs. Els kerait es van sotmetre a Genguis Khan i foren repartits entre les diverses tribus mongoles. 

 Referncies i notes .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346494" title="Gimnstica als Jocs Olmpics d'estiu de 1920" nonfiltered="608" processed="602" dbindex="135612">

Als Jocs Olmpics de 1920 celebrats a la ciutat d'Anvers (Blgica) es disputaren quatre proves de gimnstica, totes elles en categoria masculina. Les competici de gimnstica es realitz a l'Estadi Olmpic d'Anvers entre els dies 23 i 27 d'agost.

Nacions participants.
Participaren un total de 250 gimnastes d'onze nacions diferents:


  (48);
  (45);
  Egipte (2);
  (4);
  Frana (29);
  Regne Unit (27);

  Itlia (27);
  (2);
  (26);
  (24);
  (16);


Resum de medalles.


Medaller. 


Notes.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  Gimnstica - Anvers 1920;
 www.sports-reference.com - Gimnstica 1920;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346499" title="Trtoles" nonfiltered="609" processed="603" dbindex="135613">

Trtoles  s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346500" title="Markit" nonfiltered="610" processed="604" dbindex="135614">
Els markit o mrkit fou un dels pobles turcomongols que habitaven les terres al nord dels kerait, al curs inferior del Selenga.

No se sap si eren turcs o mongols; apareixen elements cristians dins aquest grup. Han estat identificats amb els moukri dels escriptors bizantins del segle VI  que al seu torn podrien ser els Mo-ho dels xinesos, es a dir els tungs de l'Amur dels segles VII i VIII.

 Referncies i notes .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346504" title="Villafranca de la Sierra" nonfiltered="611" processed="605" dbindex="135615">

Villafranca de la Sierra  s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Antigament comprenia tamb Navacepedilla de Corneja i part de Casas del Puerto.

Lmita al nord amb Bonilla de la Sierra i Casas del Puerto, al sud amb San Martn de la Vega del Alberche, a l'est amb Navacepedilla de Corneja i a l'oest amb San Miguel de Corneja i Navaescurial.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346505" title="Oirat" nonfiltered="612" processed="606" dbindex="135616">
Els oirat (plural oirats) fou un dels pobles turcomongols que vivien al nord dels markit, a l'oest del llac Baikal. El seu nom apareix transcrit tamb com oyirat. 

Eren de raa mongol (oirat vol dir en mongol "els confederats"). En aquesta regi apareix al segle VIII la confederaci dels tres kurikan (o quriqan) esmentats a les inscripcions de Kocho Tsaidam 

Referncies i notes .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346508" title="Villanueva del Campillo" nonfiltered="613" processed="607" dbindex="135617">

Villanueva del Campillo  s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita a l'est amb Vadillo de la Sierra, al sud amb Villatoro i Casas del Puerto, a l'oest amb Bonilla de la Sierra i Trtoles  i al nord amb Cabezas del Villar.

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346509" title="Espai de Hilbert" nonfiltered="614" processed="608" dbindex="135618">
En matemtiques, el concepte d'espai de Hilbert s una generalitzaci del concepte d'espai Euclidi. Aquesta generalitzaci permet que nocions i tcniques algebraiques i geomtriques aplicables a espais de dimensi dos i tres s'estenguin a espais de dimensi arbitrria, incloent espais de dimensi infinita. Exemples de tals nocions i tcniques sn la d'angle entre vectors, ortogonalitat de vectors, el teorema de Pitgores, projecci ortogonal, distncia entre vectors i convergncia d'una successi. El nom donat a aquests espais s en honor al matemtic David Hilbert qui els va utilitzar en el seu estudi de les equacions integrals.

Ms formalment, es defineix com un espai de producte interior que s complet respecte a la norma vectorial definida pel producte interior. Els espais d'Hilbert serveixen per aclarir i generalitzar el concepte de sries de Fourier, certes transformacions lineals tals com la transformaci de Fourier i sn d'importncia crucial en la formulaci matemtica de la mecnica quntica.

Els espais d'Hilbert i les seves propietats s'estudien dins de l'anlisi funcional.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346510" title="Villar de Corneja" nonfiltered="615" processed="609" dbindex="135619">

Villar de Corneja  s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita amb Navamorales, La Horcajada, Santa Mara del Berrocal i Hoyorredondo.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346512" title="Halteroflia als Jocs Olmpics d'estiu de 1920" nonfiltered="616" processed="610" dbindex="135620">

Als Jocs Olmpics de 1920 celebrats a la ciutat d'Anvers (Blgica) es disputaren cinc proves d'halteroflia, totes elles en categoria masculina. Aquest esport retorn a la competici oficial desprs de la seva absncia en els Jocs Olmpics de Londres 1908 i d'Estcolm 1912 i totes les proves realitzaren la seva competici el dia 29 d'agost de 1920.

Resum de medalles.


Medaller. 


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  Halteroflia - Anvers 1920;
  www.sports-reference.com - Halteroflia 1920;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346515" title="Repblica de Solon" nonfiltered="617" processed="611" dbindex="135621">
La Repblica de Solon fou un estat de la Monglia Interior a Xina que es va declarar independent el 15 de desembre de 1928 a  Khailar, sota protecci sovitica, al estil de Tuva, i que no va subsistir ms que uns mesos.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346523" title="Ulus" nonfiltered="618" processed="612" dbindex="135622">
Ulus fou una divisi del poble mongol abans de la seva unificaci per Genguis Khan.

Segons Vladimirtsov , la paraula ulus t un doble sentit: el de tribu i el de petita naci; pero el mateix Vladimirtsov utilitza el nom ulus en el sentit de naci i reserva per tribu la paraula irgen, i ulus-irgen el d'estat. .

Aquestos ulus o tribus o nacions eren independents entre elles, i sovint es feien la guerra, a ms de lluitar contra els vens, especialment els ttars.

Referncies .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346530" title="Qiyat" nonfiltered="619" processed="613" dbindex="135623">
Qiyat (Kiyat) fou el nom del "ulus" (tribu) original de Genguis Khan, dins la qual pertany al clan omuq (omuk).

Amb el triomf de Gengis Khan les tribus (ulus) mongols foren dividides en dos categories, les derivades dels qiyat i les dems; les derivades dels qiyat tenien el nom de nirun (fills de la llum, o els purs); les altres tenien el nom de drlqin (durlugin), considerades de llinatge inferior.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346531" title="Nirun" nonfiltered="620" processed="614" dbindex="135624">
Els nirun foren les tribus mongoles que derivaven de la tribu (ulus) de qiyat, el ulus de Genguis Khan.

Entre els ulus o tribus nirun cal esmentar als tadjigot, tayitchi'out (o taidji'out) , uru'ud,  mangqud, djadjirat (djuirat), barulas o barlas, ba'arin, drban (modernament drbt), saldjigut (saldji'ut) i qadagin o qatagin (tamb qatqin). D'aquestes tribus els taidji'ut sembla que van viure un xic separades de la resta de la naci mongola, una mica ms al nord, a l'est del llac Baikal.

 Bibliografia .

La llista completa de les tribus dels nirun, i tamb dels drlqin o durlugin, apareix a Erdmann a "Temudschin", pgines 168 i 194 a 230, basat en la transcripci del persa segons l'obra de Rashid al-Din.

 Referncies .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346533" title="Llanament de martell" nonfiltered="621" processed="615" dbindex="135625">

El llanament de martell s una prova de l'atletisme actual on es llana un objecte denominat martell, consistent en una bola de metall unida a una empunyadura mitjanant un cable d'acer. 

Caracterstiques del martell. 
El pes de la totalitat del martell haur de ser com a mnim de 7,260 kg i com a mxim de 7,285 kg en la categoria masculina i un mnim de 4 kg i un mxim de 4,025 kg en la categoria femenina. 

La bola del martell ha de tenir un dimetre mnim de 11 cm i mxim de 13 cm en la categoria masculina i un mnim de 9,5 cm i mxim de 11 cm en la categoria femenina. 

La distncia total des de l'ansa fins a la bola haur d'estar compresa entre 117,5 i 121,5 cm en la categoria masculina i entre 116 i 119,5 cm en la categoria femenina. 

Tcnica de llanament.
El llanament es realitza des d'un cercle de 2.135 m de dimetre, de ciment o una superfcie similar, installat dintre d'una gbia de seguretat, protegida amb xarxes. Es realitzen tres llanaments, i uns tres ms de suplement per als vuit atletes amb millor marca vlida, o per a tots si sn vuit o menys. L'atleta pot collocar el cap del martell dintre o fora del cercle, tocant el terra per a comenar el llanament; no s nul si el martell toca la vora metllica o el sl fora del cercle durant els voltejos preliminars. L'atleta pot interrompre el llanament i reiniciar-lo, tot dins del temps perms. Si el martell es trenca en l'intent o a l'aire no es contar com a nul, tampoc si el trencament fa perdre l'equilibri a l'atleta i provoca que toqui fora del cercle; en aquest cas se li permetr tornar a comenar. 

El llanador pot dur guants a condici que se li vegin les puntes dels dits, excepte el polze, i que siguin llisos i sense rugositats. Aix mateix pot protegir-se els dits amb esparadrap, per individualment, sense unir dos o ms dits; i posar-se una substncia adhesiva a les mans o els guants. 

El llanament de martell en categoria masculina s una prova olmpica des de 1900, i en categoria femenina des de l'any 2000. 

Motius de llanament nul.
 Tocar amb qualsevol part del cos la part superior de la vora metllica o fora del cercle ;
 Tocar amb la bola del martell el sl fora del cercle ;
 Sortir per la part de davant del cercle ;
 Sortir abans que es produeixi la caiguda de l'artefacte ;
 Caure l'artefacte fora del sector ;
 Retard en l'execuci ;

Progressi del Rcord del Mn.
Categoria masculina.



Categoria femenina.
No oficial.


Era IAAF.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346535" title="Louis Abadie" nonfiltered="622" processed="616" dbindex="135626">
Louis Abadie fou un msic compositor francs (1814-1858). 

Dotat de gran imaginaci, public durant alguns anys, sota la forma d'lbums, composicions lleugeres i de molt gust, que varen assolir gran xit. Entre elles es poden citar La Chasseur fourtif, Les feuilles mortes, La Plainte du Muse, Ange du Ciel, D'o viens tu, beau nuage?, Ce que disent les Roses, Ma Senyora, la Reprouve, L'archer du Roi, Le Corsarie i Le Sereno, diverses de les quals varen adquirir popularitat fins quasi primers del segle XX. El 1867 s represent una opereta seva, titulada Les Danseurs de corde.

Referncies.
 Enciclopdia Espasa Calpe, tom 1;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346541" title="RadioShack" nonfiltered="623" processed="617" dbindex="135627">

La RadioShack Corporation (ex-Tandy Corporation) administra una cadena de botigues d'articles electrnics als Estats Units, en diverses parts de l'Europa, Amrica Central i Amrica del Sud. A partir de 2003, ella va passar a comptar amb ms de 6.000 botigues en els EUA, i va comunicar tenir un rendiment lquid de US$ 4,25 milers de milions (2007). La set de la RadioShack est localitzada en Fort Worth, Texas.

Referncies.


Enllaos externs.
 RadioShack Corporation-;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346542" title="Grup G" nonfiltered="624" processed="618" dbindex="135628">
El Grup G va ser un grup de resistents actius a Blgica durant la Segona Guerra Mundial. Aquest grup s'ha conegut pel nombre de sabotatges en infraestructures per perjudicar l'ocupant nazi.

Una de les seves accions ms destacables va ser "el gran tall del 15 de gener de 1944" que va consistir en la demolici amb explosius de 28 torres d'alta tensi, privant nombroses fbriques d'energia al llarg de dies a tot el pas.

El fundador del grup, Jean Burgers, va ser arrestat el 1944 i va ser deportat a Breendonk i desprs a Buchenwald. Va ser executat a la forca el setembre de 1944 a l'edat de 27 anys.

Una plaa del campus de Solbosch de l'Universitat Lliure de Brusselles porta el nom del grup.


Enllaos externs.

Le Groupe G;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346543" title="Durlugin" nonfiltered="625" processed="619" dbindex="135629">
Els durlugin (o drlqin) sn un grup de tribus (ulus) mongoles organitzades desprs del triomf de Genguis Khan. Eren considerades de llinatge inferior a les tribus nirun (relacionades amb el ulus de Gengis Khan).

Entre les tribus drlqin o durluggin cal esmentar als arulat o arlad, els baya'ut, els qorolas o qorlas, els suldus, els ikirs, i els qongirat o ongirat (tamb qonqurat o qongrad). Aquestos darrers feien vida nmada una mica ms al sud-est del gros de la naci, al costat del Khingan del nord, prop dels ttars.  . 

 Referncies .


 Bibliografia .

La llista completa de les tribus dels nirun, i tamb dels drlqin o durligin, apareix a Erdmann a "Temudschin", pgines 168 i 194 a 230, basat en la transcripci del persa segons l'obra de Rashid al-Din.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346545" title="Djelair" nonfiltered="626" processed="620" dbindex="135630">
Djelair o djelar (tamb djalair) fou una tribu que existia al segle XIII, classificada entre els mongols.

Habitava les terres  al sud de la confluncia entre el riu Khilok i el Selenga, es a dir prop de l'Onon, era probablement una tribu turca vassalla dels mongols i assimilada per aquestos des del temps del heroi llegendari mongol Kaidu 

 Referncia .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346548" title="Gracin Babn" nonfiltered="627" processed="621" dbindex="135631">
Gracin Babn (?-Valncia, 1676) fou un msic i compositor del segle XVII.

Fou mestre de capella de la Seu de Saragossa fins el 1649, any en el qual pass amb igual crrec a Valncia, on hi mor el 1676. En l'arxiu d'aquesta catedral es conserven ms de 40 obres de Babn, algunes escrites per 16 veus en dos, tres i quatre cors i acompanyament d'arpa. s un dels compositors ms importants del Barroc al Pas Valenci.

Referncies.
 Tom 7 de l'Enciclopdia Espasa Calpe;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346549" title="Llista d'alcaldes de Montorns del Valls" nonfiltered="628" processed="622" dbindex="135632">
Llista d'alcaldes de Montorns del Valls:

 Pere Maym i Sirvent (1897 - 1904);
 Josep Terradellas i Torrents (1904 - 1906);
 Isidre Comas i Volart (1906 - 1907);
 Pau Viallonga i Garriga (1907 - 1909);
 Isidre Comas i Volart (1909 - 1910);
 Esteve Monteis i Corbera (1910 - 1914);
 Pere Viallonga i Cot (1914 - 1916);
 Josep Saborit i Cot (1916 - 1918);
 Joan Jordana i Pareras (1918 - 1922);
 Marcell Blanchart i Riera (1922 - 1923);
 Isidre Comas i Volart (1923 - 1924);
 Josep Terradellas i Cot (1924 - 1930);
 Esteve Monteis i Corbera (1930 - 1931);
 Isidre Comas i Volart (1931 - 1932);
 Jaume Bellavista i Dubon (1932 - 1934);
 Josep Maym i Saborit (1934 - 1936);
 Jaume Viaplana i Jordana (1936 - 1936);
 Sebasti Torrents i Moratona (1936 - 1937);
 Josep Torrents i Cargol (1937 - 1939);
 Josep Maym i Saborit (1939 - 1940);
 Joan Costa i Saborit (1940 - 1943);
 Toms Llonch i Guri (1943 - 1952);
 Salvador Cuadradas i Martras (1952 - 1956);
 Jaume Torrennts i Catafal (1956 - 1973);
 Jaume Ciurans i Crivillers (1973 - 1979);
 Flix Montero i Garca (1979 - 1986);
 Esteban Lpez i Torreblanca (1986 - 1994);
 Pilar Carrillo i Mrquez (1994 - 1995);
 Jos Mara Ruiz i Alarcn (1995 - 2003);
 Daniel Corts i Martn (2003 -);

 Enllaos .
 Diccionari biogrfic d'alcaldes i alcaldesses del Valls Oriental, del Museu de Granollers, amb les biografies dels alcaldes;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346553" title="William Babell" nonfiltered="629" processed="623" dbindex="135633">
William Babell (1690-1722) fou un organista i compositor angls, deixeble de Hendel, avantatj el seu mestre com a organista, i fou msic particular de Jordi I.

Les seves peces per a clavicordi sobre motius del Rinaldo de Hendel sn tan difcils, que molt poques persones les podien executar desprs d ell. Les dems obres consisteixen en solos de concerts per a viol i flautes.

Referncies.
 Tom 7 de l Enciclopdia Espasa Calpe;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346554" title="Llista d'alcaldes de Parets del Valls" nonfiltered="630" processed="624" dbindex="135634">
Llista d'alcaldes de Parets del Valls:

 Enric Mumbr i Padrs (1895 - 1902);
 Antoni Farrs i Bruns (1902 - 1904);
 Josep Molins i Roca (1904 - 1909);
 Bartomeu Butjosa i Butjosa (1909 - 1910);
 Mart Mas i Fau (1910 - 1914);
 Sebasti Pous i Butjosa (1914 - 1916);
 Sever Ninou i Farrs (1916 - 1918);
 Jaume Rocabert i Ramon (1918 - 1920);
 Joan Serrajordi i Ventura (1920 - 1922);
 Cristfol Ferret i Alb (1922 - 1923);
 Josep Planas i Clav (1923 - 1926);
 Cristfol Ferret i Alb (1926 - 1930);
 Josep Molins i Roca (1930 - 1931);
 Manuel Guasch i Corts (1931 - 1932);
 Esteve Tint i Soley (1932 - 1933);
 Antoni Arimon i Farrs (1933 - 1934);
 Joan Molins i Aguil (1934 - 1934);
 Pere Aguil i Sors (1934 - 1935);
 Joan Molins i Aguil (1935 - 1936);
 Joan Brunat i Escona (1936 - 1936);
 Amadeu Pags i Xart (1936 - 1937);
 Antoni Arimon i Farrs (1937 - 1938);
 Esteve Vila i Padr (1939 - 1940);
 Ramon Casals i Basart (1940 - 1943);
 Eduard Manau i Div (1943 - 1944);
 Francesc Gorina i Graells (1944 - 1952);
 Joan Anfruns i Duran (1952 - 1957);
 Joan Codina i Piferrer (1957 - 1962);
 Joaquim Isern i Fabra (1962 - 1966);
 Eduard Cisa i Masachs (1966 - 1972);
 Mateu Grau i Guasch (1972 - 1979);
 Francesc Tint i Ribas (1979 - 1979);
 Rosa Mart i Conill (1979 - 1990);
 Joan Seguer i Toms (1990 -);

 Enllaos .
 Diccionari biogrfic d'alcaldes i alcaldesses del Valls Oriental, del Museu de Granollers, amb les biografies dels alcaldes;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346557" title="ARP Odyssey" nonfiltered="631" processed="625" dbindex="135635">


L'ARP Odyssey s un model de sintetitzador analgic fabricat per la marca ARP, i que va restar en producci entre els anys 1972 i 1981, quan la companyia ARP hagu de plegar. Degut al seu so i les seves caracterstiques tcniques, l'ARP Odyssey va ser durant molts anys el competidor principal del Moog Minimoog.

Histria.

ARP i Moog Music havien estat empreses competidores en el terreny dels sintetitzadors des d'uns quants anys abans de l'aparici de l'Odyssey: com a resposta als models modulars de Moog, ARP havia creat els models 2500 i 2600; de la mateixa manera, un any desprs de l'aparici del Minimoog, ARP contraatac amb un nou model, l'ARP Odyssey.

L'Odyssey s una versi reduda de l'ARP 2600, i compta amb dos oscilladors (VCO), dos filtres (un filtre passa-baixes ressonant i un filtre passa-altes no ressonant) controlats per voltatge (VCF), un amplificador-generador de contorns ADSR/AR (VCA) i un LFO independent. A ms, tenia un teclat duofnic (una important novetat) de 37 tecles.

Comparat amb el Minimoog, disposava de ms elements i funcions, com una unitat sample and hold (mostreig i retenci) que delatava els seus orgens modulars, la possibilitat de modular l'amplada de puls de les ones generades pels oscilladors, etc. A ms, els oscilladors de l'Odyssey eren ms estables que els del Minimoog, que es desafinaven freqentment. Per la diferncia principal era el tipus de filtre utilitzat: els primers models de l'Odyssey incorporaven un filtre quadripolar exactament igual que el filtre utilitzat (i patentat) per Moog Music, que posteriorment obligaren ARP a crear un nou filtre bipolar especficament per a l'Odyssey, de 12 dB per octava. Tanmateix, desprs de 1976 ARP remodel els seus productes i implant un filtre quadripolar propi a tots els seus sintetitzadors.

Com a resultat d'aquestes diferncies de disseny i de components, el so de l'ARP Odyssey i el del Minimoog era clarament diferent; el de l'Odyssey era considerat ms "fi" que el del Minimoog, ms "gruixut". Degut a aquesta complementarietat sonora, molts msics acabaren utilitzant tots dos sintetitzadors.

Durant el seu perode de fabricaci, l'ARP Odyssey conegu tres versions diferents, llanades al mercat els anys 1972, 1976 i 1978. En total se'n van vendre aproximadament 3000 unitats en els seus nou anys d'existncia.

Caracterstiques tcniques.

ARP Odyssey Mk I (1972-1976).

 2 oscilladors controlats per voltatge (VCO), amb ones triangulars, quadrades, dent de xerrac, modulaci d'amplada de puls, modulador en anell i generadors de soroll blanc i rosa.
 Filtre ARP 4023 controlat per voltatge (VCF), passa-baixes, bipolar (12 dB per octava), ressonant, i filtre passa-altes no ressonant (posteriorment s'hi implant un filtre quadripolar idntic al del Moog Minimoog).
 Amplificador-generador de contorns ADSR-AR (VCA).
 Oscillador de baixa freqncia (LFO).
 Teclat duofnic de 37 tecles.
 Unitat de mostreig i retenci (Sample and Hold).

ARP Odyssey Mk II (1976-1978).

 L'Odyssey Mk II incorporava uns filtres quadripolars exclusius d'ARP (els models ARP 4072 i ARP 4075).
 Control extern per voltatge (CV) per sincronitzar-lo amb d'altres sintetitzadors o seqenciadors d'ARP.
 Sistema de control de to i modulaci (Proportional Pitch Control, PPC).

ARP Odyssey Mk III (1978-1981).

 Les novetats de l'Odyssey Mk III sn principalment de tipus esttic (nou panell frontal, nou disseny del suport del teclat).

Alguns usuaris famosos de l'ARP Odyssey.

 Tangerine Dream;
 Jean Michel Jarre;
 R.E.M.;
 Herbie Hancock;
 Devo;
 John Foxx;
 Gary Numan;
 ABBA;
 Elton John;
 Chick Corea;

Enllaos externs.

 http://www.arpodyssey.com;
 http://www.synthmuseum.com/arp/arpodyssey01.html;
 http://www.hollowsun.com/vintage/odyssey/index.html;
 http://www.vintagesynth.com/arp/odyssey.shtml;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346558" title="Cant de Champs-sur-Tarentaine-Marchal" nonfiltered="632" processed="626" dbindex="135636">
El Cant de Camps-sur-Tarentaine-Marchal s un cant francs del departament del Cantal, a la regi d'Alvrnia. Est incls en el districte de Mauriac, compta amb 4 municipis i el cap cantonal s Champs-sur-Tarentaine-Marchal.

 Municipis .
Beaulieu;
Champs-sur-Tarentaine-Marchal;
Lanobre;
Trmouille;

 Vegeu tamb .
Cantons del Cantal;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346561" title="Verd verons" nonfiltered="633" processed="627" dbindex="135637">


El verd verons  o verd de crom s un color creat pel pintor Paolo Veronese. 

Es tracta d'un verd molt intens, entre el verd maragda, el verd malaquita i el jade. El feien servir pintors que usaven colors forts, per actualment no es fa servir gaire.

Hi ha tamb un marbre de color verd verons anomenat marbre verons. 

En angls aquest color es diu viridian, derivat del llat viridis, que vol dir verd. 





El color es pot associar a un pigment blau-verd, un hidrat d'xid de crom (III) trivalent, de saturaci mitjana i relativament fosc, amb ms components verds que blaus.











Una mostra del color verd verons:
 
















Usos.

 Verd verons s el color emprat per a pintures esmaltades.


 Verd verons s el color emprat per a la coloraci de vidres.


 Verd verons s un color molt escollit per als menjadors, sobretot anglesos.  ;















 Vegeu tamb .
 Llista de colors;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346563" title="Cant de Mauriac" nonfiltered="634" processed="628" dbindex="135638">
El Cant de Mauriac s un cant francs del departament del Cantal, a la regi d'Alvrnia. Est incls en el districte de Mauriac, compta amb 11 municipis i el cap cantonal s la sotsprefectura de Mauriac.

 Municipis .
Arches;
Auzers;
Chalvignac;
Drugeac;
Jaleyrac;
Mauriac;
Mallet;
Moussages;
Salins;
Sourniac ;
Le Vigean;

 Vegeu tamb .
Cantons del Cantal;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346564" title="Llista d'alcaldes de Gualba" nonfiltered="635" processed="629" dbindex="135639">
Llista d'alcaldes de Gualba:

 Josep Muntasell i Arabia (1895 - 1902);
 Mart Maynou i Mas (1902 - 1904);
 Francesc Oliv i Sibina (1904 - 1910);
 Joan Ragu i Camps (1910 - 1917);
 Pau Balmas i Mor (1917 - 1919);
 Feliu Pascual i Pujs (1919 - 1922);
 Joan Suqu i Jo (1922 - 1923);
 Josep Albanell i Viad (1923 - 1924);
 Josep Balmas i Ragu (1924 - 1930);
 Joan Suqu i Jo (1930 - 1930);
 Josep Albanell i Viad (1930 - 1931);
 Josep Parera i Pla (1931 - 1931);
 Gens Daniel i Marqus (1931 - 1934);
 Josep Sanitjas i Serrat (1934 - 1934);
 Esteve Pujs i Fontanet (1934 - 1935);
 Joan Bas i Domnech (1935 - 1936);
 Josep Sanitjas i Serrat (1936 - 1936);
 Joan Albanell i Ragu (1936 - 1937);
 Jaume Domnech i Marqus (1937 - 1937);
 Josep Balmas i Ragu (1937 - 1939);
 Joan Bas i Domnech (1939 - 1949);
 Josep Clops i Comes (1949 - 1953);
 Joan Torn i Escarr (1953 - 1960);
 Josep Ruiz i lvarez (1960 - 1963);
 Josep Parera i Adrobau (1963 - 1972);
 Joan Adrobau i Pascual (1972 - 1974);
 Josep Maria Clops i Pascual (1974 - 1979);
 Manuel Tubau i Llop (1979 - 1991);
 Ernest Lpez i Oliv (1991 - 1999);
 Carles Pan i Lacomba (1999 - 2007);
 Miquel Solaz i Gavald (2007 - );

 Enllaos .
 ;

Diccionari biogrfic d'alcaldes i alcaldesses del Valls Oriental, del Museu de Granollers, amb les biografies dels alcaldes



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346565" title="Natura 2000" nonfiltered="636" processed="630" dbindex="135640">
Natura 2000 s una xarxa europea d'espais naturals l'objectiu de la qual s fer compatible la protecci de les espcies i els hbitats naturals i seminaturals amb l'activitat humana que s'hi desenvolupa, i s la iniciativa poltica europea ms important de conservaci de la natura.

Els espais que en formen part a Catalunya ocupen ms de 1.040.155 hectrees, de les quals 957.051 sn terrestres (un 29,8% del territori catal) i 83.104 marines. Aquests espais es caracteritzen per incloure hbitats d'inters comunitari, ser zones d'inters per a les espcies d'inters comunitari o per a les aus.

Natura 2000 va ser creada per la Directiva d'hbitats, aprovada el 1992 de manera unnime per tots els estats de la Uni Europea, i estableix la protecci de les espcies i hbitats segents:
 Espcies d'inters comunitari: sn aquelles que estan amenaades o sn vulnerables, endmiques o rares.
 Hbitats d'inters comunitari: sn aquells que destaquen per la singularitat i l'escassetat i, a ms, representen alguna de les regions naturals europees.
 Hbitats i espcies d'inters comunitari prioritari: sn els amenaats de desaparixer; la Uni Europea n'assumeix la conservaci com una responsabilitat especial.

Est formada per dos tipus d'espais:
 Les ZEC, o zones especials de conservaci, i;
 Les ZEPA, o zones d'especial protecci per a les aus.

A Catalunya, aquests espais es protegeixen mitjanant la seva inclusi automtica al Pla d'Espais d'Inters Natural (PEIN).

Enllaos externs.
 Espais naturals protegits: Xarxa Natura 2000, al web de la Generalitat;
 Lloc web de Natura 2000 ;
 Mapa de les regions biogeogrfiques europees;

Referncies.
 Xarxa Natura 2000: Introducci al web de la Generalitat;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346567" title="Cant de Condat" nonfiltered="637" processed="631" dbindex="135641">
El Cant de Condat s un cant francs del departament del Cantal, a la regi d'Alvrnia. Est incls en el districte de Saint-Flour, compta amb 11 municipis i el cap cantonal s Condat.

 Municipis .
 Chanterelle;
 Condat;
 Lugarde;
 Marcenat;
 Marchastel;
 Montboudif;
 Montgreleix;
 Saint-Amandin;
 Saint-Bonnet-de-Condat;


 Vegeu tamb .
Cantons del Cantal;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346568" title="Cant de Saignes" nonfiltered="638" processed="632" dbindex="135642">
El Cant de Saignes s un cant francs del departament del Cantal, a la regi d'Alvrnia. Est incls en el districte de Mauriac, compta amb 12 municipis i el cap cantonal s Saignes.

 Municipis .
 Antignac;
Bassignac;
Champagnac;
Madic;
La Monselie;
Le Monteil;
Saignes;
Saint-Pierre;
Sauvat;
Vebret;
Veyrires;
Ydes;

 Vegeu tamb .
Cantons del Cantal;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346569" title="Yesugei" nonfiltered="639" processed="633" dbindex="135643">
Yesugei (Yesuqe) fou el pare de Genguis Khan (vers 1100-1167)

La tradici, recollida a la "Histria secreta" (1240) el fa fill de Bartan Bator, el segon fill de Qabul khan 

Barthold  posa en dubte aquesta genealogia, per la "Histria Secreta" ho assegura i en opini de Grousset  es molt improbable que un llibre escrit vers el 1240 invents fets relativament recents. En tot cas Yesuge no fou mai khan ni kakhan, nicament cap del clan o ulus qiyat amb el ttol modest de ba'atur o bagadur. Com tots els mongols va combatre contra els ttars, enemics hereditaris dels mongols. 

Va ajudar a un pretendent de la tribu kerait, de nom Togrul, a triomfar contra el seu rival Gur khan (oncle de Togrul) i anys desprs aquest Togrul va ajudar a Genguis khan; tamb va arrabassar a un cap dels markit a 
una noia de nom Oelun, amb la que es va casar i fou la mare de Temudjin (Genguis Khan). 

Abans de morir va negociar l'enlla de Temudjin amb la filla d'un cap dels kongirat. El 1167 Yesuge fou enverinat per un emissari ttar, durant un banquet a l'estepa.

 Referncia .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346570" title="Eric Walter Elst" nonfiltered="640" processed="634" dbindex="135644">
Eric Walter Elst fou un astrnom belga, prolfic descobridor de asteroides, havia descobert a l'abril de 2004 prop de 3.000 dels quals uns 40 ha estat codescubridor. 

L'asteroide (3936) Elst va ser nomenat en el seu honor. 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346571" title="Antonio Abada" nonfiltered="641" processed="635" dbindex="135645">
Antonio Abada fou un prevere, mestre espanyol que dirigia la capella de la catedral de Burgos des de 1780 a 1791, any en qu mor. Succe en aquest crrec a Francisco Hernandez Llanas, havent obtingut la plaa per oposici el 27 de novembre de 1780. Compos moltes peces de bona msica religiosa pel servei d'aquesta capella.

Referncies.
 Enciclopdia Espasa Calpe;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346572" title="Qaidu" nonfiltered="642" processed="636" dbindex="135646">
Qaidu (Kaidu) fou un llegendari cap d'ulus (tribu) mongol que vivia vers l'any 1000.

Qaidu va derrotar a la tribu rival dels djelair, una tribu turca, i va comenar a tenir entre la seva clientela un cert nombre de famlies de diverses tribus  turcomongoles. 

La tradici el fa ancestre de Genguis Khan.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346574" title="Cova de l'Arag" nonfiltered="643" processed="637" dbindex="135647">

La cova de l'Arag s una cova situada al municipi catal de Taltell, al Rossell, on s'han trobat restes humanes de fa 450.000 anys.

 Vegeu tamb .
 Home de Taltell;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346575" title="Cosworth" nonfiltered="644" processed="638" dbindex="135648">
Cosworth s una companyia anglesa d'enginyeria automotru, fundada en Londres en 1958, especialitzada en la fabricaci de motors per a carreres automobilstiques. Amb una llarga i reeixida histria en la Frmula 1 finalitzada en 2006, proporciona motors per a moltes categories de l'esport motor, incloent Champ Car i el Campionat Mundial de Ralli. 

 Histria corporativa . 

La companyia va ser fundada en un petit taller a Londres en 1958 per Mike Costin i Keith Duckworth, dels cognoms del qual procedeix el nom (COStin i duckWORTH), com un constructor britnic de motors de competici. En 1964 es va mudar a Northampton, Anglaterra, on encara t la seva seu. En 1977 va establir en nortamrica una segona installaci amb seu en Torrance, Califrnia. A pesar de de ser una companyia independent, va ser donada suport molts anys per Ford i molts dels seus motors estan etiquetats com Ford. 

La companyia ha passat per diversos propietaris. United Engineering Industries (UEI) va adquirir la companyia en 1980, desprs UEI va ser adquirida per Carlton Communications en 1988. Vickers va comprar Cosworth en 1990 i en 1998 la va vendre al grup Volkswagen. Volkswagen va dividir a Cosworth en dues companyies: Cosworth Racing i Cosworth Technology. 

Cosworth Technology (CT) va oferir consultoria en desenvolupament de tren de transmissi i el seu patentat procs de fosa d'alumini s usat per diversos fabricants, incloent Audi i Aston Martin. Al desembre de 2004 Mahle va comprar CT a Volkswagen i la va renombrar Mahle Powertrain. 

En 1998 Ford va adquirir de Volkswagen Cosworth Racing que havia fet molts motors de carreres per a ells. Al setembre de 2004 Ford va anunciar que posava en venda Cosworth Racing juntament amb l'equip Jaguar Racing de Frmula 1 i el 15 de novembre del mateix any va concretar la venda als amos de Champ Car World Series, Gerald Forsythe i Kevin Kalkhoven, qui la van renombrar com Cosworth. 

En 2006 dos equips de Frmula 1 van usar motors Cosworth: l'equip WilliamsF1 va utilitzar motors Cosworth V8 i la Scuderia Toro Rosso va usar un motor V10 limitat en revolucions basat en l'especificaci de motors de 2005. El final de la temporada va marcar el final de la notable associaci de Cosworth amb la Frmula 1, ja que cap equip correr amb motors Cosworth en 2007.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346576" title="Flicien-Csar David" nonfiltered="645" processed="639" dbindex="135649">

Flicien-Csar David (Cadenet, 13 d'abril de 1810 - Saint-Germain-en-Laye, 13 d'agost de 1876) fou un compositor francs.

 Biografia .
Des de la infncia manifest excepcionals dots per la msica, i havent-se quedat orfe als 5 anys entr com a infant del cor en l'esglsia del Salvador a Ais de Provena. Quan perd la veu, el captol d'aquesta esglsia l'envi al collegi de jesutes d'Aix, i desprs d'haver estat segon director del teatre d'aquesta poblaci, el 1929 fou nomenat mestre de capella de l'esmentat temple. L'any 1830 es va traslladar a Pars, on va estudiar al Conservatori sota el mestratge de Fetis i de Benoist. Desprs d'un any d'estudis incomplets i precipitats, sort del Conservatori, i el seu estusista i geners esperit, junt a la misria en qu vivia, l'impulsaren a abraar el sant-simonisme, doctrina tant esponerosa aleshores. En la seua qualitat de compositor cre la litrgia d'aquesta nova religi i en compos nombrosos cors. 

L'any 1833, en ser dissolta l'associaci, abandon Pars amb un grup de coreligionaris per anar a Egipte a predicar aquelles doctrines. El 1835 retorn a Frana, pletric d'impressions, i s'establ a Igny, poble de la rodalia de Pars, publicant primer una collecci de melodies orientals per a piano, dues simfonies i algunes obres de msica de cambra (Les quatre estacions, 24 quintets per a instruments de corda i dos nonets per a instruments de vent) que, a causa del seu retrament i retir complet, passaren inadvertits. Finalment, l'any 1844 amb la seua oda simfonica Le desert va atreure l'atenci del pblic i de la premsa.

L'encertada adaptaci dels motius orientals, la novetat dels ritmes i l'exuberncia de la instrumentaci feren que aquesta obra fos considerada com una nova i afortunada tendncia en la caracterstica musical, digna de parangonar-se encara amb les millors produccions de Berlioz, qui public un encomistic article saludant David com un vertader mestre. Encoratjat amb l'xit de la seva obra i amb l'exemple del mateix Berlioz, emprengu el 1845 una gira per l'estranger, interpretant amb xit en diverses capitals les prpies produccions. Desprs va intentar fortuna repetidament amb diverses obres per a cor i orquestra (Oratorium Moiss, 1846; Simfonia coral Columbus, 1847; Misterium Eden, 1848) que no varen obtenir ni de lluny l'xit de Le Desert. A ms, les seves peres, com ara La perle du Brsil (1851), Herculanum (1859), Lalla Roukh (1862) i Le Sapier (1865) assoliren, malgrat els aplaudiments, un curt nombre de representacions.

L'any 1869 va ser distingit per l'Acadmia francesa amb el premi oficial de 20.000 francs, i a la mort de Berlioz va ser nomenat bibliotecari del Conservatori i membre de l'Institut. L'nica obra que el va sobreviure en l'estima del pblic fou El Desert, i noms pels seus elements pintorescs i extics, perqu el pblic de les primeries del segle XX, coneixedor de les robustes concepcions dels clssics i d'alguns coetanis de David, com ara Wagner, Berlioz i Csar Franck, no podia interessar-se gaire per una msica que, malgrat tenir mrit, pecava de dbil i poc amanida. Malgrat aix, seria injust regatejar a David condicions d'originalitat i una real influencia en msics que, valent-ne ms que ell, no van desaprofitar seguir les seues petjades, com ho va demostrar Csar Franck en la seva Ruth, Georges Bizet en Djamileh i Reyer en La Statue.

Referncies.
 Enciclopdia Espasa Calpe;
 http://www.nndb.com/people/092/000096801;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346577" title="Jadzia Dax" nonfiltered="646" processed="640" dbindex="135650">
Jadzia Dax s un personatge fictici de Star Trek: Deep Space Nine en l'univers de Star Trek interpretat per l'actriu Terry Farrell, s tinent comandant a l'estaci espacial Espai Profund 9.

Assignada a l'estaci mes llunyana de la Federaci en l'any 2369, Jadzia Dax des de nena va treballar per assolir l'honor de ser hoste d'un simbiont, assolint ser l'nica de la seva famlia a aconseguir aquesta distinci. Es va especialitzar en estudis d'exobiologoa, astrofsica, zoologia i exoarqueologia i posseeix el grau de Pilot 3. Va ser supervisada personalment pel seu anterior hoste Curson Dax, que mor en l'any 2367 i li va transferir el seu simbiont.

El primer que fa en l'estaci s anar a visitar al seu vell amic Benjamin Sisko, per li resulta difcil acceptar al nou hoste especialment perqu s dona.

En 2371 s'adona que t dels seus records van ser esborrats, per a ocultar l'existncia de Joran Dax, un assass trill boig. Al 2370 gaireb mor quan un Verad volia apoderar-se del simbiont.

Un any mes tard t l'oportunitat de venjar a Curson matant a la seva archienemiga L'Albino, ho fa en companyia dels seus vells camarades Kor, Kang i Koloth, en el planeta Sikarus IV.

Per la seva bellesa s pretesa per molts homes, entre ells el mateix Julian Bashir. El capit Boday va ser un altre dels seus amants ocasionals.

Realitza la cerimnia de Zhian'Thara que la uneix amb els altres hostes podent tornar a viure les seves vides.

Es junta amb l'esposa d'un del seu hoste (Torias Dax), anomenada Nilani, la qual cosa est molt mal vist entre els Trill.

Reconeix una inusual atracci cap al cap d'operacions de l'estaci Worf, de qui s'enamora. S'acaben casant no sense abans tenir els problemes de tota parella normal.

Dax mor a les mans del cardassi Gul Dukat que estava posset pels enemics dels Profetes bajorans, els esperits Pah. Abans de morir, com s costum, i desprs d'escoltar els crits de Worf, el simbiont passa a un nou hoste, Ezri Dax.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346580" title="Antoni Laporta i Astort" nonfiltered="647" processed="641" dbindex="135651">
Antoni Laporta i Astort (Barcelona, 1885 - 1957) fou un pianista i compositor.

Va estudiar a l'Escola Municipal de Msica de Barcelona i posteriorment fou deixeble d'Arthur de Greef a Blgica. Va crear ballets, cicles de canons i un scherzo per a dos pianos. Els concerts celebrats al domicili particular (proper al Mercat de Santa Caterina, al Barri Gtic) eren el millor complement a la seva tasca pedaggica. Durant la Segona Repblica va ser professor titular del collegi Collasso i Gil, als infants del qual va ensenyar diversos poemes musicats per ell com Ginesta! poema de Joan Maragall.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346583" title="Qabul Khan" nonfiltered="648" processed="642" dbindex="135652">
Qabul Khan fou un cap d'ulus (tribu) mongol, besnt de Qaidu que va viure a comeaments del segle XII. Portava el ttol reial (khan) el que indicava que tenia poder sobre altres tribus. Pstumament la "Histria secreta" li dona el ttol imperial  (Qabul kakhan). 

Va ser el primer que va gosar enfrontar als reis Jin (jurchen) de la Xina del nord; la llegenda el fa primer vassall dels Jin, que va ser rebut pel sobir jurchen a Pequn, i es va comportar com un salvatge en pas civilitzat, que va sorprendre al rei per menjar i beure desaforadament, i que estirar la barba del seu amfitri; aquest per el va perdonar i li va fer valuosos regals quan va marxar; per no va tardar en esclatar un conflicte i Qabul khan fou fet presoner pels Jin; es va escapar i va matar als oficials enviats a la seva recerca. La veracitat d'aquestos fets s dubtosa i podria tractar-se de representacions allegriques de les lluites dels Jin i els nmades entre 1135 i 1139, quan el general Jin Hou-cha-hou va avanar cap a l'estepa i fou derrotat pels mong-kou.

Va deixar cinc fills, segons la "Histria secreta" (1240): Oqin Barkak, Bartan Bator (avi de Gengis Khan i pare de Yesugei), Qutuhtu-monnggur, Qutula-kakhan  i Todoyan-otchigin.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346585" title="Mateu Babbi" nonfiltered="649" processed="643" dbindex="135653">
Mateu Babbi fou un compositor itali, nascut a Cesana (1748-1814). El 1780 fou nomenat director dels concerts del elector de Saxnia, i compongu simfonies, quartets i altres peces publicades a Dresden el 1789.

Referncies.
 Volum nm. 7 de l'Enciclopdia Espasa;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346586" title="Michele Alboreto" nonfiltered="650" processed="644" dbindex="135654">
Michele Alboreto va ser un pilot itali nascut a Mil el 23 de desembre de 1956. Per a molts, va ser l'ltim gran pilot itali que va conduir un autombil de l'escuderia del Cavallino Rampant. Alboreto va perdre la vida en el EuroSpeedway Lausitz, el 25 d'abril de 2001, quan condua un Audi R8 LMP. 

De les 215 carreres en les quals va intentar classificar, va assolir prendre part de la graella de sortida  en 194 d'elles. A ms, va liderar 10 Grans Premis, durant un total de 218 voltes. Tamb va ser vencedor del Campionat Europeu de Frmula 3 en l'any 1980. 




 Resultats en la Frmula 1 . 


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346591" title="Felix Benda" nonfiltered="651" processed="645" dbindex="135655">
Felix Benda (Skalsko, 1700 - Praga, 1768) fou un compositor i organista bohemi.

Deix nombroses composicions religioses, mereixent especial atenci els oratoris Mater dolorosa i L'acusat innocent.

Vegeu tamb.
 Jan Benda;
 Frantiek Benda;

Referncies.
 Enciclopdia Espasa Calpe;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346593" title="Joan Bonet de Paredes" nonfiltered="652" processed="646" dbindex="135656">
Joan Bonet  de  Paredes (Oriola, 1647?-1710) fou un compositor valenci.

Desenvolup els crrecs de notari de la Inquisici a Toledo (1688), capell de Las Descalzas Reales de Madrid (1691), i mestre de capella de la catedral de Toledo (1706). Entre llurs obres, hi figuren Tonos y Solos.

Referncies.
 Enciclopdia Espasa Calpe;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346595" title="Nuria Gonzlez" nonfiltered="653" processed="647" dbindex="135657">
Nuria Gonzlez (Mlaga, 16 de maig de 1962) s una actriu andalusa.

Coneguda pels seus treballs en televisi, tamb t una llarga trajectria com actriu de cinema i teatre, amb obres com  5mujeres.com  al Teatro Alczar de Madrid , Bodas de sangre, Cinco cubiertos, Fiestas gordas del vino y del tocino, Orga, Mara Sarmiento... 

 Pellcules .
 2003: Torremolinos 73.
 2005: El Calentito.
 2006: Para entrar a vivir.
 2007: Mataharis.

 Televisi .
 Esta noche cruzamos el Mississippi (1995-1997);
 Manos a la obra (1997-2000) Antena 3.
 La corriente alterna (2002) Telecinco.
 Padre Coraje (2002) Antena 3.
 El rival ms dbil (2002-2003) TVE.
 El club de la comedia (2003-2004).
 Los Serrano (2003-2006) Telecinco.
 Fsica o qumica (2008-)  Antena 3.

Enllaos externs.
;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346598" title="Cant de la Independncia" nonfiltered="654" processed="648" dbindex="135658">
El Cant de la Independncia s una composici musicada pel cantautor Josep Meseguer sobre un himne escrit per Vicen Albert Ballester i Camps, creador el 1908 de la Senyera Estelada, amb arranjaments musicals de Jordi Prades. Va ser presentada oficialment amb la veu de Nria Ingls el 10 de setembre de 2008 al Fossar de les Moreres (Barcelona) per part de l'organitzaci Catalunya Acci en homenatge a tots els patriotes catalans, dins els actes del Memorial en commemoraci del Dia de la Resistncia.

Lletra.

Tornada:
No pidolem lleis noves, ni demanem clemncia;;
volem per Catalunya noms la Independncia.;

Ja s hora que la Ptria, que el nostre cor adora,
camini tota sola vers l Ideal que enarbora
bon punt vibri pels aires el crit de Via fora!
i la bandera santa onegi a nostra vora.

Fin el seu esclavatge la terra catalana;
avui tota es redrea sentint-se sobirana,
al cor anhels de vida, amb nsies de victria
si cal als braos fora per aixecar els fusells.

Serem potents, i indmits com vents desenfrenats.
Que si morim, la glria valdr molt ms que el viure.
I si vivim veurem la Catalunya lliure
formant en la sardana dels pobles alliberats.

Referncies.


Enllaos externs.
Lletra del Cant de la Independncia;
Cant de la Independncia (udio mp3);
Cant de la Independncia (vdeo wmv);
Lletra original de l'himne de Vicen Albert Ballester;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346599" title="Qutula Khan" nonfiltered="655" processed="649" dbindex="135659">
Qutula Khan (pstumament Qutula kakhan) fou un sobir mongol, fill de Qabul Khan, i besoncle de Genguis Khan. Va viure vers la meitat del segle XII.

El 1147 la cort dels Jin (jurchen) i els mongols van signar un tractat de pau en la que els darrers van rebre, com una mena de tribut, un contingent de bous i de cabres i una certa quantitat de gra. Les fonts xineses donen el nom del cap mongol que va obtenir aquesta concessi: Ngao-lo Po-ki-lie, que segons M. Pelliot derivaria del nom mongol Oro bgila; Barthold va lligar aquest nom amb el de Qutula kakhan, el quart fill de Qabul khan  i personatge clebre a la tradici mongola .

Al temps de la redacci de la "Histria secreta" (vers 1240) Qutula kakhan ja era un heroi llegendari. El seu ttol de kakhan (emperador) li fou donat sens dubte de manera pstuma. les seves caracterstiques son extraordinries. El seu germ Oqin Barkak i el seu cos Ambalai, foren fets presoners pels ttars i entregats als Jin, que els van executar en la forma en qu s'executava als nmades rebels. Qutula, en revenja, va assolar el territori Jin. Els annals xinesos esmenten efectivament que el 1161, desprs de les depredacions del nmades mongols, l'emperador Jin va ordenar una expedici de cstig; la tradici mongola parla d'un desastre patit pels mongols davant una coalici de Jin i ttars, prop de Buir Nor, i es molt probable que per combatre als mongols, la cort Jin hagus demanat ,la cooperaci dels ttars. Es probable doncs que l'expedici hagus aconseguit el seu objectiu ja que els fills de Qutula  no consta que portessin cap ttol reial, tot i que a la "Histria secreta", per donar una continutat dinstica, s'atribueix a Altan el ttol de kakhan. 

Cal suposar que vers el 1161 el primer estat mongol fou destrut pels Jin i ttars i que la derrota de Qutula va donar pas altre cop a la reaparici dels territoris entre gran nombre de tribus, clans i sub clans sense cap unitat.

Refrncies .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346601" title="Frederic Longs i Torres" nonfiltered="656" processed="650" dbindex="135660">
Frederic Longs i Torres (Barcelona, 1895 - Santiago de Xile, 1968) fou un pianista i compositor catal

Va estudiar piano amb Joaquim Malats i Enric Granados, esdevenint un pianista reconegut internacionalment a travs de les seves gires artstiques. A partir del 1940, es va establir als Estats Units. 

La seva obra inclou diferents peces per a piano, un concert per a piano i orquestra, un concert per a viol i orquestra, i un reguitzell de peces populars com la Can de Traginers, amb lletra de Josep Maria de Sagarra, i on palesa el mestratge i coneixement dels clssics catalans.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346603" title="Chinattus" nonfiltered="657" processed="651" dbindex="135661">


Chinattus s un dels gneres de la famlia dels saltcids. La majoria d'espcies habiten a la Xina i pasos vens, amb l'excepci del C. caucasicus, que habita a Iran; i el C. parvulus, que habita a Amrica del Nord.

El nom Chinattus prov de China (en angls "Xina", que s la zona on hi ha la major part de les espcies) i el sufix -attus, el ms corrent a l'hora dels noms dels saltcids. La a final de "China" i la primera del sufix "-attus" s'han fusionat.

Espcies.
 Chinattus caucasicus Logunov, 1999 (Iran, sia central);
 Chinattus chichila Logunov, 2003 (Nepal);
 Chinattus emeiensis Peng i Xie, 1995 (Xina);
 Chinattus furcatus Xie, Peng i Kim, 1993 (Xina);
 Chinattus parvulus Banks, 1895 (EUA, Canad);
 Chinattus sinensis Prszyn'ski, 1992 (Xina);
 Chinattus taiwanensis Bao i Peng, 2002 (Taiwan);
 Chinattus tibialis Zabka, 1985 (Xina, Vietnam);
 Chinattus undulatus Song i Chai, 1992 (Xina);
 Chinattus validus Xie, Peng i Kim, 1993 (Xina);
 Chinattus wulingensis Peng i Xie, 1995 (Xina);
 Chinattus wulingoides Peng i Xie, 1995 (Xina);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346605" title="Frantiek Benda" nonfiltered="658" processed="652" dbindex="135662">
Frantiek Benda (1709-1786) fou un violinista i compositor bohemi, el ms gran dels germans amb aquest cognom. Francesc fou el cap i fundador d una notable escola de viol i form part de la capella reial de Prssia, succeint a Graun en la direcci dels concerts reials. Compos 11 solos per a viol i d'altres composicions. El seu germ Josep Benda (1724-1804) succe a Francesc en el crrec de mestre de la cort de Frederic II. Leopold August Abel fou alumne seu.

Vegeu tamb.
 Jan Benda;
 Felix Benda;

Referncies.
Enciclopdia Espasa Calpe
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346607" title="Rius (Alta Garona)" nonfiltered="659" processed="653" dbindex="135663">


Rieux-Volvestre (en occit Rius) s un municipi francs, situat a la regi de Migdia-Pirineus, departament d'Alta Garona.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346609" title="Soueich" nonfiltered="660" processed="654" dbindex="135664">


Soueich s un municipi francs, situat a la regi de Migdia-Pirineus, departament d'Alta Garona.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346611" title="Cant de Rius" nonfiltered="661" processed="655" dbindex="135665">

El Cant de Rieux-Volvestre s un cant francs del departament de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus. Est enquadrat al districte de Muret, compta amb 10 municipis i el cap cantonal s Rieux-Volvestre.

Municipis.
 Rieux-Volvestre;
 Bax;
 Gensac-sur-Garonne;
 Goutevernisse ;
 Lacaugne;
 Latrape ;
 Lavelanet-de-Comminges;
 Mailholas;
 Salles-sur-Garonne;
 Saint-Julien-sur-Garonne;

Vegeu tamb.
Cantons de l'Alta Garona;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346612" title="Jos Cabas Galvan" nonfiltered="662" processed="656" dbindex="135666">
Jos Cabas Galvan (Mlaga, 15 d'abril de 1853) fou un escriptor i msic andals.

s autor de belles composicions musicals i de la partitura de diverses sarsueles d escriptors malaguenys. El 1875 escriv i public una comdia en vers titulada Ante el capricho del deber, i el 1894 public una Teoria del Solfeo.

Referncies.
Enciclopdia Espasa Calpe;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346614" title="Manuel Brunet i Sol" nonfiltered="663" processed="657" dbindex="135667">

Manuel Brunet i Sol (Vic, Osona 1889 - Figueres, Alt Empord 1956) fou un periodista i escriptor catal.

s un dels molts autors de la literatura catalana del segle XX que malauradament ha caigut en l'oblit. Tot i aix, la seva rellevncia per a les nostres lletres va ser considerable. Completament desconcertat davant del mn que l'envoltava, carregant a les seves espatlles amb els fruits de prop de cinquanta anys dedicats a les lletres i deixant fins i tot una obra a mig acabar, va arribar a la fi dels seus dies completament derrotat. Malgrat tot, amb la seva dedicaci al mn periodstic i literari va llegar a la cultura catalana una obra encara avui dia gens menyspreable, i molt valuosa per a l'estudi de la cultura catalana de la primera meitat del segle XX.

Biografia.
Infncia i adolescncia.
Va nixer el 10 de juny de 1889 a les Voltes de Dalt de la plaa del Mercadal de Vic. El seu pare, Eudald Brunet, era pintor-daurador i escultor d'imatges del taller d'escultura d Agust Potellas. A ms, Eudald Brunet va ocupar el crrec de director de l'Escola de Dibuix de la capital osonenca. La seva mare, Dolors Sol, va morir l'any 1905 amb tan sols trenta-vuit anys, amb la qual cosa Eudald Brunet i els seus cinc fills (Manuel, Eudald, Concepci, Josepa i Joan) es van traslladar al carrer de la Ramada, un pis propietat del mestre Potellas. Segons sembla, la seva infantesa va transcrrer entre el taller de sants del pare i la llar fondament cristiana, i les trapaceries dels escolans de l'Oratori de Sant Felip.

Sabem que va ingressar molt jove al Seminari, per tal de rebre una bona formaci humanstica, perqu era de ben jove que es va poder observar que la seva veritable vocaci no seria l eclesistica, sin la literria. Amb tot, aquests anys de formaci al Seminari, afegits a les hores passades al taller del seu pare i les nocions artstiques apreses al costat de Mossn Josep Gudiol i Conill al Museu Episcopal de Vic, van servir perqu adquirs una slida formaci humanstica i teolgica, que va constituir la base de la slida cultura que sempre fou reconeguda a Brunet. La seva inquietud intellectual era tan acusada que fins i tot va obtenir un perms papal -a petici dels seus mestres del Seminari- que li va permetre durant tota la seva vida llegir tant els llibres prohibits de l ndex com la premsa prohibida pel Vatic.

No va voler, per, continuar la carrera ordenant-se sacerdot. De molt jove, amb tan sols 16 anys, va demostrar inters per l'escriptura i va comenar a collaborar en la revista Gazeta vigatana, sota la direcci del canonge Jaume Collell, amic de Mossn Cinto i destacat polgraf de la Renaixena, i tamb un dels ms destacats opositors a la reforma lingstica duta a terme per Pompeu Fabra i el grup de L'Aven. Potser va ser degut a aquest mestratge que va adquirir el seu carcter de periodista polmic i combatiu, perqu alguns testimonis de l poca assenyalen que un dels consells del canonge al jove Brunet era fins al Codi Penal, Manel!.

Joventut. 
A banda d'aquesta collaboraci, no va trigar a buscar camins per donar sortida a les seves velletats literries. El seu trasllat a Barcelona, en aquest sentit, va ser molt fructfer. De totes les composicions d'aquella poca, tan sols s'han pogut recollir aquelles que van guanyar algun premi. Va ser guardonat als Jocs Florals d'Olot de 1911 amb l assaig Perspectiva general de l'art cristi, als de Girona tamb l'any 1911 amb l'obra de carcter noucentista Transformacions, la qual va haver de signar amb el pseudnim Hermes perqu als alumnes del Seminari no se'ls deixava publicar composicions profanes; i va obtenir tamb la Copa Artstica dels Jocs Florals de Barcelona l'any 1913 amb el Poema de la pedra, sobre la catedral gtica de la capital. No s'ha pogut esbrinar en quin moment es va produir el seu trasllat a Barcelona, perqu les dades de qu es disposa son molt confuses, per s'ha pogut constatar, a travs d'un fragment d'una carta de Josep Maria Capdevila a Josep Garganta, que el trasllat devia ser anterior a 1912, tot i que a Barcelona primer va continuar al Seminari: sembla que est ms content de Barcelona que no ho estava de Vic. Ms endavant, a l'agost de 1913, se sap que se'n va anar a Reus per examinar-se de tretze assignatures, de les quals va treure una mitjana d'aprovat, tot i que la relaci detallada de les notes mostra com va obtenir algun excellent i ms d'un notable.

Inicis en el mn del periodisme.
Ja a Barcelona, va decidir-se definitivament a abandonar la disciplina religiosa i dedicar-se plenament a les lletres. Desprs de viure un temps indefinit amb uns amics, Miquel Soldevila i Maria Pecanins, amb els diners que podia recollir dels premis literaris com a nica font d'ingressos, es va aconseguir collocar l'any 1917 a la redacci del diari Las Noticias. Van ser uns anys foscos, dels quals ni tan sols resta informaci. Les mencions a aquesta poca es refereixen al fet que, quan era guardonat en uns Jocs Florals locals, demanava que li canviessin el premi per diners per tal de poder comprar menjar. D'altra banda, se sap que va mantenir un record feli d'aquells anys immediatament anteriors a l'inici de la seva carrera periodstica, tot i haver hagut de superar notables penries econmiques.

A la redacci de Las Noticias, va comenar la seva especialitzaci com a redactor de la secci de poltica internacional. En aquest diari va compartir la secci amb el lder anarquista Andreu Nin, amb qui va travar una forta amistat. La doctrina marxista i anarquista revolucionria el va influir molt, fins al punt que va arribar a identificar-se amb alguna de les seves teories ms radicals, sobretot pel que fa a la visi crtica sobre el mn clerical, una opini que el va acompanyar tota la vida, fins i tot en els anys en qu demostrava una fe catlica ms accentuada. Durant aquesta poca, a ms, solia freqentar la tertlia de Joaquim Borralleras a l'Ateneu Barcelons, una reuni molt famosa perqu hi acudien intellectuals com Josep Pla, Joan Estelrich, Josep Maria Junoy, Josep Maria de Sagarra, Eugeni Xammar...

L'any segent, al mar de 1918, va passar al diari La Publicidad amb una secci fixa de comentari de les evolucions del final de la Primera Guerra Mundial. Quan aquesta va finalitzar, la seva collaboraci tamb es va acabar, amb la qual cosa va retornar l'any 1919 a la redacci de Las Noticias, segons sembla per tal d'ocupar-se de nou de la secci d'estranger, per aquesta vegada signant les crniques amb el pseudnim d'Omar. Al mateix 1919 va entrar a treballar tamb a l Agncia de notcies Havas -que desprs es convertiria en Agncia Fabra, una de les ms importants del pas-, dirigida per Claudi Ametlla, compartint de nou secci amb Andreu Nin, tot i que va encarregar-se de tota la feina quan Nin va ser abassegat per l  organitzaci , o sia per la C.N.T.. En aquests moments es trobava en un perode d exaltaci anarquista, i la seva intransigncia el va portar fins i tot a abandonar la tertlia de la penya de l'Ateneu, o b Dit amb ms exactitud: la penya trenc les seves relacions amb ells i Nin. Va ser en aquesta mateixa poca, l'any 1922, que Joan Baptista Solervicens i ell van decidir tirar endavant una publicaci satrica titulada El Considerat, en la qual va collaborar tamb Josep Pla i de la qual tan sols en van aparixer deu nmeros, amb tots els articles sense signar.

La dictadura de Primo de Rivera.
A partir d'aquest moment la informaci s molt confosa. Es dedueix que va continuar treballant a Las Noticias com a mnim fins a 1923, moment en el qual se suposa que devia passar de Las Noticias a la renovada i catalanitzada redacci de La Publicitat, tot i que potser aquest canvi de redacci es va produir ms tard. No se sap el moment en el qual es va produir aquest trasps, perqu a La Publicitat va entrar-hi per encarregar-se de la secci d'estranger, sense signar les informacions perqu tan sols eren extractes de les agncies de notcies EFE i Havas-Fabra. Els primers exemples amb el seu nom es troben en unes crniques de poltica internacional de l'any 1928, i la seva relaci laboral amb el diari d'Amadeu Hurtado va continuar fins a principis de 1933. Sabem que durant aquest perode va anar agafant pes dins la redacci fins a esdevenir redactor en cap i a signar molts articles dins la secci Comentaris que apareixia a primera pgina, una tribuna en la qual escrivien, entre d'altres, Toms Garcs, Josep Carner o Josep Vicen Foix.

Hi ha una ancdota que denota el seu olfacte periodstic. Quan l'any 1923 Primo de Rivera va convocar a Barcelona els periodistes, ell ja va imaginar-se que faria pblica una notcia important, i per aix va decidir acudir a la reuni en taxi, encarregant al taxista d'esperar-lo l'estona que fes falta. Miguel Primo de Rivera va anunciar el seu cop d'estat i la instauraci d'una dictadura militar, i tots els periodistes van afanyar-se a arribar a les redaccions per difondre la notcia. Segons sembla, va aprofitar que tenia el taxi esperant-lo a la porta per arribar rpidament a la redacci. Des d all va escriure la notcia, i la va enviar a un diari argent, de manera que, degut a la diferncia horria, es va publicar primer all que a Catalunya, convertint-se en el primer periodista a anunciar en la premsa mundial el cop d'estat de Primo de Rivera.



Durant aquells anys, a ms, va formar una famlia. L'any 1924 es va casar amb Maria Teresa Mayor, una pubilla de Castell d'Empries amb la qual havia entaulat relaci grcies a la seva amistat amb Claudi Ametlla, que tamb era castellon. La parella va installar-se al carrer Muntaner de Barcelona, i al 1926 van tenir el primer fill, Eudald. L'any abans, havia publicat la seva primera i nica novella a Edicions Diana, El meravells desembarc dels grecs a Empries. Poc temps desprs, l'any 1928, el seu pare va morir i, un any ms tard, al novembre de 1929, ell i Maria Teresa Mayor van tenir una filla, Maria Teresa Brunet. A finals dels anys vint, la famlia va traslladar el seu domicili a un pis ms gran, al barri barcelon de Vallcarca, on van installar-se en un pis al carrer Nostra Senyora del Coll. Al 1931, tamb, va ser guardonat amb un premi als Jocs Florals de Girona.

D'altra banda, el periodista estava en una poca de febril activitat periodstica. D'aquell temps se sap que l'any 1926 va escriure algun article per al diari Heraldo de Madrid, i a ms va collaborar en catorze nmeros de La Nau, dirigit per Antoni Rovira i Virgili, des de l'octubre de 1927 fins al 18 de gener de 1928. A ms, va escriure una composici dramtica titulada Dileg per al segon nmero de L'Opini.

Li va arribar el reconeixement per la seva trajectria en l rgan d Acci Catalana l'any 1929, en ser-li encarregada per Amadeu Hurtado la direcci del nou setmanari Mirador. Setmanari d'art, literatura i poltica. Al gener de 1929 va aparixer el primer nmero, i en va ser el director fins a l'agost de 1931, tasca que compaginava amb la de redactor a La Publicitat i tamb a l'Agncia Fabra, una feina que havia mantingut ininterrompudament des de l'any 1919. Pel que fa a la resta de collaboracions, no va poder continuar-les perqu als periodistes de La Publicitat, molts dels quals serien els que escriurien desprs a Mirador, se'ls va prohibir la collaboraci en altres mitjans des de principis de 1928. La Nau era una publicaci d'esquerres, i per tant, adversria poltica, mentre que respecte al grup de L'Opini, les ideologies d'aquest i d Acci Catalana s'havien anat distanciant.

La repblica.
Va gaudir d'una certa estabilitat durant el perode comprs entre 1928 i 1931. Aquest ltim any, a ms, va guanyar novament els Jocs Florals de Girona amb la composici Frarets i alegrets. Al novembre del mateix any, per, va treure a la llum pblica un escndol d especulaci monetria sobre la pesseta, que es va conixer com l'afer Bloch. En aquest cas de corrupci hi estava implicat, entre d'altres, el futur President de la Generalitat, Llus Companys. Les seves declaracions van generar molt rebombori en l'escenari poltic, fins al punt que la nit del 3 al 4 de febrer de 1932 va ser brutalment agredit quan tornava a casa. Dos desconeguts el van envestir, un d'ells donant-li un fort cop al crani amb una porra de ferro. Sortosament, va ser auxiliat amb rapidesa i la tragdia no va passar d'un gran ensurt, del qual n'hi va quedar una llarga cicatriu al cap.

Aquesta desgrcia li va generar un cert malestar, que no es trobava cmode a La Publicitat. Feia tan sols uns mesos que havia estat cessat del crrec de director de Mirador; la posici poltica de l rgan d'Acci Catalana cada vegada s'estava radicalitzant ms cap a l'esquerra, fins que va arribar un moment que per ell la situaci es va fer insostenible, quan Acci Catalana va donar suport a les lleis laiques. El periodista havia anat moderant la seva posici des dels anys arrauxats en els quals treballava amb Andreu Nin, fins a recuperar amb fermesa les seves conviccions religioses. El fet de treballar per a un partit que es manifestava en contra de la catolicitat de la societat i a favor de les lleis laiques, anava contra els seus principis. Tot aix, afegit a l agressi soferta a principis de 1932, va provocar la seva sortida del diari La Publicitat a principis de 1933. Pocs mesos abans, al novembre de 1932, havia escrit el seu ltim article a Mirador, titulat El bisbe i la F.A.I..

Va continuar treballant a l'Agncia Fabra, i poc temps desprs, al mar de 1933, va entrar a La Veu de Catalunya de la ma de Ramon d'Abadal, el nou director del diari i l'encarregat de renovar la publicaci. Va passar a encarregar-se en solitari de la secci fixa Comentari que apareixia a primera plana del diari, una feina que va mantenir fins a l esclat de la guerra civil. Tenia encarregada l anlisi poltica del pas, amb especial atenci als adversaris politics Acci Catalana i Esquerra Republicana, per tenia fora llibertat de moviments per parlar de qualsevol tema si ho creia convenient. Al llarg dels tres anys que va durar la seva collaboraci a La Veu de Catalunya, va escriure prop de mil articles, i encara va tenir temps de fer un viatge a Terra Santa al mar de 1934, acompanyat pel caputx Miquel d'Esplugues, i en el qual van visitar durant prop de tres mesos Roma, Grcia, Sria, Palestina, Transjordnia...

Definitivament, va sentir-se molt cmode treballant a La Veu de Catalunya, ja que s'identificava plenament amb la ideologia del diari i del partit i podia expressar -sempre que li ho permetia la censura- lliurement les seves opinions. Durant aquesta poca, a ms, va comenar a freqentar la penya La Caverna, dins el mateix Ateneu, tertlia de caire conservador que gravitava al voltant del ric filsof Manuel Sagnier, i a la que hi acudien tamb els periodistes - escriptors Joan Baptista Solervicens, Josep Maria de Sagarra, Ramon Garriga o Ignasi Agust, entre d'altres.
Durant aquest perode comprs entre 1933 i 1936, va pronunciar una conferncia a Vic el dia 1 de gener de 1933 titulada Com s'ha d'escriure el catal, recollida per la Gazeta de Vich. Podem suposar, per tant, que devia ser durant el perode que va collaborar en el Diari de Vich. A ms, va participar el 1935 en el jurat del concurs de contes de La Veu del Vespre presidit per Joaquim Ruyra, i va portar a terme tamb al 1935 unes classes dins un curs de periodisme organitzat per la Federaci de Joves Cristians de Catalunya, substituint Manuel Pugs desprs de la primera lli. A ms, sembla que en aquest perode, concretament al 1934, va comenar a treballar com a corresponsal per al diari La Nacin de Buenos Aires. Al 1936 la seva carrera havia arribat a un nivell de plenitud, com ho demostra el fet que fins i tot va ser homenatjat en un sopar de periodistes celebrat el 26 de gener de 1936.

La guerra civil.
L'esclat de la guerra civil va provocar que s hagus d'amagar, ja que era un home buscat pel bndol republic per les seves opinions conservadores. Desprs d'un perode refugiat a casa d'unes cosines fadrines, aconsegu, grcies a l'ajuda de Marcell Moreta i Ramon Aliberch, amagar-se al poble de Santa Eullia de Riuprimer, per refer-se i esperar el moment idoni per passar a Frana. Finalment, acompanyat del canonge Balcells, ex-secretari del bisbe Manuel Irurita, va creuar la frontera l'any 1938 pel pas de Nria, reunint-se amb un grup de catalans al poble de Palau. Desprs de passar per Pars, al cap de poc temps, va encaminar-se a Montreux (Sussa) per posar-se al servei de Francesc Camb. Es t notcia que va escriure per alguns diaris francesos, encara que no es pot concretar en quins ni en quin moment exacte; i a ms se sap que va treballar en tasques de secretariat per al lder de la Lliga Regionalista recollint informacions dels diaris europeus -sobretot italians- sobre la guerra d'Espanya, i en activitats propagandstiques.
Al cap d'uns mesos, es va traslladar a Roma, on es va reunir amb el seu amic Joan Baptista Solervicens, amb qui compartia una humil habitaci en una pensi de la plaa d'Espanya i menjava habitualment a la Trattoria de Sora Chiarina, a la Via delle Vite. A Roma, es va trobar tamb amb Josep Pla, Ramon d'Abadal, Salvi Valent, el comte de Logothete... amb els quals van fer famoses les tertlies al Caf Greco. Durant aquesta poca, a ms, va treballar de redactor a Rdio Veritat, elaborant les crniques en catal que s'emetien abans de la mitjanit durant tan sols un quart d'hora, i per les quals es va negar sempre a cobrar.
Durant els anys 1938 i 1939 va alternar les llargues tardes a Roma amb perodes a Montreux i viatges espordics a altres ciutats italianes, fins al moment de la seva tornada, el 3 de novembre de 1939, data en qu va arribar al port de Barcelona.

La postguerra.
Quan va retornar a Catalunya, es va trobar amb un panorama desolador. No va poder recuperar el seu pis de Barcelona, i la casa de Vic havia estat saquejada, amb la qual cosa el seu nic refugi va ser Castell d'Empries, on la seva famlia va haver de compartir el domicili amb la famlia de Maria Teresa Mayor, la seva dona. Van ser uns mesos molt durs, perqu es trobava sense feina i li costava fer-se a la idea que si volia treballar com a periodista ho hauria de fer escrivint en castell. Malgrat tot, la desesperaci no el va deshumanitzar. Tot i la necessitat en qu vivia, encara va tenir forces per a denunciar injustcies al seu voltant. L'any 1941, a Castell d'Empries s'havia condemnat a execuci un grup de joves acusats d'haver matat gent del bndol nacional durant la guerra. Va voler demostrar que un dels acusats no estava en aquell grup, i va fer tots els possibles per aconseguir-ho, desplaant-se fins i tot a Valncia per a demanar a una monja que havia presenciat els fets que aports el seu testimoni. Comenta en una carta a Carles Sents com va aconseguir salvar el noi, i per qu ho va fer:



Perdona, Sents, el retraso. He tenido que ocuparme de varios asuntos urgentes, entre ellos el de un rojillo condenado a muerte. He podido salvarle con pruebas documentadas de su inocencia. Conste que ni lo conoca. Estoy muy contento de la buena obra realizada. Los rojos queran matarme. Me he vengado, salvando una vida inocente. Adis, escrbeme, escrbeme.

Malgrat tot, la necessitat econmica i el fet de resignar-se a haver d'escriure en castell per sobreviure, el van obligar a acceptar l'any 1940 l'oferta d'escriure a Destino la secci El mundo y la poltica, una collaboraci que no va abandonar fins al moment de la seva mort i que es va caracteritzar per la seva posici vaticanista en l anlisi dels esdeveniments. Estava aclaparat, i no era capa de refer-se. Va ser un perode de desesperaci en la vida de l'escriptor, que tan sols va poder remuntar la seva carrera grcies a l'ajut d'Ignasi Agust, excompany a La Veu de Catalunya que el va recuperar per a Destino, i de Carles Sents, periodista descobert precisament per ell a La Publicitat, i amb el qual havia treballat tamb a Mirador i a La Veu de Catalunya. Aquest ltim, li encomanava petits treballs principalment per a la revista Vrtice i el diari Arriba, a ms d'aconseguir collocar-lo a l'agncia de notcies Prensa Mundial.

La situaci econmica familiar va anar millorant, i l'any 1942 ell i la seva famlia es van poder traslladar a Figueres, a un pis de lloguer situat al carrer Cervantes, l'actual carrer Sant Pau. All hi van viure un any d'illusi, ja que per fi la famlia tenia un espai propi i comenava a respirar intuint el final del trngol pel qual havien passat. Malgrat tot, la desgrcia va tornar a fer acte de presncia el 3 d'agost de 1943, quan Eudald, el seu fill gran, va morir de meningitis tuberculosa amb tan sols disset anys. Aquesta calamitat va tornar a enfonsar la famlia, que veia de nou trencades totes les seves illusions.

Malgrat tot, van haver de continuar endavant. Grcies als petits encrrecs de Carles Sents i a la collaboraci a Destino, va anar recuperant la confiana i guanyant-se un nom en el periodisme de postguerra, fins al punt que Luis Martnez de Galinsoga, el director de La Vanguardia, va contractar-lo durant el perode comprs entre 1943 i 1954 per incorporar espordicament articles seus dins la secci Colaboraciones de La Vanguardia. En aquella poca s'havia refugiat a l Empord, i molt espordicament anava a Barcelona o a Palams per reunir-se amb la gent de Destino. Preferia fer vida a Figueres, des d'on escrivia els seus articles, i participar a la tertlia del Casino Sport, on passava les tardes conversant llargament amb la seva vehemncia particular. En una ocasi, l'any 1944, devia excedir-se en les seves declaracions, perqu s'explica que fins i tot va ser empresonat uns quants dies. La seva participaci en la vida cultural empordanesa tamb es va traduir en collaboracions a la premsa comarcal, sobretot a Ampurdan i Vida Parroquial i, en menor mesura, a la revista Canig.

Durant els anys 40, va anar remuntant el vol, com ho demostra el fet que va tornar a produir literatura. A partir de 1945 va comenar la redacci de la Vida de Jesucrist, l any 1946 va publicar el recull d'articles Cada dia s festa, i al 1948 va acabar el Salteri de la Mare de Du de Montserrat, un llibre de prosa potica en lloana a la verge montserratina. Durant aquesta poca, tamb va fer diversos prlegs per a llibres de les seves amistats, entre els quals destaquen el prleg a La paz vista desde Londres (Rosas, 1945) de Carles Sents, o els prlegs als volums El meu Montserrat (Cithara, 1947), de Joan Llongueras, o L'encs de Nadal, elaborat per Montserrat Borrat, l'esposa del poeta Joan Maria Guasch, i publicat per l'editorial Estel tamb l any 1947. Per a la dona del poeta el mateix any tamb va escriure una composici titulada Meditaci de la bola i la pinya, que es va incloure en el recull Antologia lrica de Montserrat (Estel, 1947). L'any 1949 va escriure l'obra dramtica Rex, un text sobre la Passi de Crist que es va representar durant un parell d'anys a Figueres i a Girona durant la Setmana Santa i, a ms, va elaborar un llibre conjuntament amb Ramon Reig i Joan Maria Guasch, titulat Calendari 1949, que va publicar tamb l'editorial Estel, la qual tamb va publicar en aquest perode diverses edicions dEl meravells desembarc dels grecs a Empries. Segurament va ser en aquests anys que va realitzar un curs de periodisme a la Casa Carles de Girona, organitzat per Accin Catlica, instituci de la qual va formar part com a mnim els anys 1942 i 1943.

Darrers anys.
Durant els ltims anys de la seva vida, a ms de continuar treballant en la Vida de Jesucrist, va guanyar els Jocs Florals de Santa Coloma de Farners de 1951 amb la composici en prosa L'home del cntir d'aigua, que precisament desprs s'integraria a les Pgines de la Vida de Jesucrist en un dels seus ltims captols. Va publicar a ms el recull d'articles titulat Actualidad del Padre Claret (Editorial Sala, 1953), i tamb va tenir temps per encarregar-se de la direcci de Pax, el butllet del Congres Eucarstic Internacional de Barcelona, celebrat durant la primavera de 1952. Finalment, va escriure la composici Visions de Nria, on narrava el seu pas a Frana per Nria, que va aparixer dins el recull Llibre de la Mare de Du de Nria, a cura de Toms Garcs, que va publicar l'editorial Selecta l'any 1950.

D'altra banda, encara va trobar temps en aquesta poca per participar en projectes d'abast comarcal. En aquest sentit, va ser membre de la primera junta del Museu de l'Empord, que va promoure el monument figuerenc en homenatge a Pep Ventura, i va treballar per a la rehabilitaci de diversos monuments com la baslica de Castell d'Empries i, sobretot, el conjunt arquitectnic de Santa Maria de Vilabertran. A ms de recuperar la Vera Creu, joia d'orfebreria del gtic catal, va aconseguir com a secretari del primer Patronat de Santa Maria de Vilabertran que nombroses institucions s'impliquessin en la rehabilitaci del conjunt monumental.

Durant els anys cinquanta l'editor Josep Maria Cruzet va intentar en diverses ocasions implicar-lo en projectes de l'editorial Selecta, per aquesta relaci no va donar fruits. Segons sembla, parallelament a la redacci de la Vida de Jesucrist, treballava en un Bestiari, en un llibre sobre el seu viatge a Terra Santa i un llibre sobre Nadal, els quals tenia molt avanats, per que no van veure mai la llum. Cruzet, a ms, li va encarregar alguns treballs sobre la plana de Vic i una biografia sobre Joan Maragall, a ms d'un prleg al Dietari de Ramon Rierola, feines que no va dur a terme per que demostren que era tingut en compte dins el mn cultural catal. A l'editorial Selecta tan sols s'hi va publicar, l'any 1956, desprs de la mort de l'escriptor, El meravells desembarcament dels grecs a Empries, acompanyat de l'assaig L Empord i els empordanesos, composici que havia acompanyat l edici castellana del Desembarc publicada per Destino l'any 1943.

Final.
Va morir d'un coma diabtic el 5 de gener de 1956, la nit de Reis, a Figueres, i va ser enterrat a Castell d'Empries, vestit de blanc i amb un exemplar del Salteri de la Mare de Du de Montserrat a les mans. Va morir sense haver acabat el seu gran projecte, la redacci de la Vida de Jesucrist, la qual al cap de cinc anys es va convertir, grades al treball de Joan Baptista Solervicens i Josep Maria Panyella i de l'editorial Destino, en unes Pgines de la Vida de Jesucrist.

Desprs de la seva mort es van constituir uns Amics de Manuel Brunet, que van prendre el testimoni de l'escriptor en la recuperaci del monestir de Santa Maria de Vilabertran, entronitzant la Vera Creu a la seva capella i collocant-hi una inscripci de record al periodista. A ms, Destino va crear el 1965 el premi literari de periodisme Manuel Brunet, per tal de preservar el record d'un dels seus collaboradors illustres, un escriptor catlic que va haver de professionalitzar-se com a periodista. Un home que des dels anys de maduresa havia intentat, sense aconseguir-ho, articular amb naturalitat els tres principis essencials de la seva persona: catalanitat, conservadorisme i catolicitat. Durant l'etapa a La Veu de Catalunya semblava que ho havia aconseguit, per la guerra va estroncar el breu perode de tranquillitat. Desprs del seu retorn d'Itlia, va restar sempre ms desconcertat, aclaparat, superat per unes circumstncies a les quals mai va saber adaptar-se.

 Obres literries publicades (per ordre cronolgic) .

 Biografia de Jaume Balmes i Urpi. Tipografia G. Portavella, Vic, 1910.
 Perspectiva general l'art cristi. XXII Certamen Literari-Artistich d'Olot, Olot, 1911.
 , Transformacions. Tipografia G. Portavella, 1912.
 Poema de la pedra. Jocs Florals de Barcelona, Barcelona, 1913.
 Sant Joan. Cenacle. Manresa, nm. 1, 2, 4, 1915-1916.
 La Seu que creix. Cenacle, Manresa, nm. 14, 1917.
 El meravells desembarc dels grecs a Empries. Edicions Diana, Barcelona, 1925.
 Desembre. L'Opini.Barcelona, nm. 2, 25.02.1928, p. 5-6.
 Frarets i alegrets. Mirador, nm. 151, 24.12.1931.
 El meravells desembarcament dels grecs a Empries. Quaderns Literaris, nm. 9, Barcelona, 1934.
 El maravilloso desembarco de los griegos en Ampurias. El Ampurdn y los ampurdaneses. Destino, Barcelona, 1943.
 Cada dia s festa. ncora, Barcelona, 1946.
 Salteri de la Mare de Du de Montserrat. ncora, Barcelona, 1948.
 El meravells desembarcament dels grecs aEmpries. Estel, Barcelona, 1951.
 Actualidad del Padre Claret. Sala, Vic, 1953.
 El meravells desembarcament dels grecs a Empries. Selecta, Barcelona, 1956.
 Pgines de la Vida de Jesucrist. Destino, Barcelona, 1961.
 El meravells desembarcament dels grecs a Empries. Ausa, Sabadell, 1985.
 Cada dia es festa. Ausa, Sabadell, 1988.
 El meravells desembarc dels grecs a Empries. Parsifal, Barcelona, 1993.


----


Font: Francesc Montero i Aulet: Manuel Brunet i Sol (1889-1956). Itinerari d'un periodista catalanista, catlic i conservador. Treball de recerca, UdG, 2005.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346616" title="Francesco Chabran" nonfiltered="664" processed="658" dbindex="135668">
Francesco Chabran (Piemont, 1723 - 1795) fou un notable violinista i compositor itali.

El 1747 ingress en la capella reial del rei de Sardenya i marx el 1751 a Pars, on es deix sentir en el Concert Spirituel. Public en aquesta ciutat una collecci de sonates i una altra de concerts, amb dues per a viol.

Referncies.
 Enciclopdia Espasa Calpe;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346617" title="Histria de Monglia" nonfiltered="665" processed="659" dbindex="135669">
Aquesta s la histria de Monglia.

 Monglia de la prehistria fins al segle X .

Pendent. Collaboreu editant aquesta secci.

 Genguis Khan .

Perode anterior a Genguis Khan .

Al nord del Gobi,a les muntanyes Altai, Khangai i Kentei vivien un gran nombre de tribus de raa altaica, mongoles, turques i tungs. Tot i parlar tres llenges la seva aparena, costums i forma de vida era idntica.

Un dels pobles principals turcomongols era els dels naiman o naman, que habitaven probablement el actual districte del Kobdo, i del costat de 'Ubsa Nor, fins a l'Irtish negre i el Zaisan Nor, i d'altra part fins al Selenga Superior. Vegeu Naiman

Al nord dels naiman, a l'alt Ienisei, vivien els kirgus, turcs, els caps dels quals portaven el ttol de "inal" que el 840 havien expulsat als uigurs de la regi de l'Orkhon, per ser expulsats al seu torn el 920 per una incursi dels kitan, i havien restat nmades a aquesta zona (l'alt Ienisei) sense tenir cap paper histric.

Els kerait o kerat (tamb karait) eren dels ms poderosos junt amb els naiman; no se sap prou be quines terres ocupaven ; en general se'ls assigna al sud del riu Selenga, a l'alt Orkhon, el Tula i el Ongkin, per alternativament se suposa que els naiman podrien arribar fins a la regi de Karakorum, i a l'est estarien els kerait. 

Al nord dels kerait, al curs inferior del Selenga, vivien els markit (mrkit).

Al nord dels markit, a l'oest del llac Baikal, vivien els oyirat o oirat

A l'extrem nord de Manxria, entre l'Argun i l'Amur, on avui dia viuen els solon d'tnia tungs, vivien els que foren els seus ancestres, els solang.

Al sud dels solang, a la riba sud del riu Kerulen, cap a Buir Nor i fins al Khingan, vivien els nmades ttars.

Una tribu de nom djelair o djelar, classificada entre els mongols, vivia  al sud de la confluncia entre el riu Khilok i el Selenga, es a dir prop de l'Onon, per era probablement una tribu turca vassalla dels mongols 

Els mongols, en el sentit histric, vivien al nord-est de la moderna Monglia. El nom de mongols apareix per primer cop a l'poca Tang, com una de les tribus del grup Che-wei al baix Kerulen i el Khingan del nord, anomenada pels xinesos com mong-wou o mong-wa . No fou fins al temps de Genguis Khan que el nom es va donar al conjunt de pobles de llengua mongola 

Les llegendes mongoles, recollides per Rashid al-Din, diuen que el poble fou venut pels turcs i s'havia refugiat a les muntanyes de l'Erkene-kun, en una poca incerta per que la majoria dels historiadors situen al segle IX; ms tard van descendir d'aquesta zona cap al Selenga i el Onon. Les llegendes parlen de l'ancestre mtica Alan-qo'a, que a la mort del seu marit Dobun-mergan, va concebre d'un raig de llum al ancestre dels mongols, Nirun, del que Bodontchar fou l'avantpassat, a la vuitena generaci, de Genguis khan.

Al segle XII els mongols estaven dividit en diversos ulus (grans tribus). Aquestes tribus eren independents entre elles, i sovint es feien la guerra, a ms de lluitar contra els vens, especialment els ttars. La famlia de Genguis khan pertanyia al clan (omuk) dels qiyat (kiyat); desprs del triomf de Genguis les tribus es van reorganitzar entre les que derivaven de l'ulus qiyat i les dems.

Una tribu de nom djelar, classificada entre els mongols, que vivia  al sud de la confluncia entre el riu Khilok i el Selenga, es a dir prop de l'Onon, era probablement una tribu turca vassalla dels mongols i assimilada per aquestos des del temps del heroi llegendari mongol Kaidu 

 Sistemes de vida .

Les tribus mongoles tenien dos sistemes de vida al segle XII: les de pastors al costat de les estepes i les de casadors  i pescadors a la part dels boscos i rius; els seus dominis estaven entre la zona d'estepa i quasi desrtica al sud, i la zona de boscos al nord. El seu origen de poble de bosc es detecta en el us que fan avui encara de tonells de fusta en lloc dels odres de pell o cuiro com altres pobles esteparis . Les tribus estepries de pastors (ke'er-un irgen) canviaven de lloc sovint a la recerca de pastures i all on paraven aixecaven les seves tendes, comunament anomenades  yurtes (encara que no era aquest el seu nom); les tribus dels boscos vivien en coves o barraques de fusta.

 Aristocrcia dirigent .

Les tribus pastores eren ms riques amb una aristocrcia forta i influent de la que els caps portaven el ttol de bagadur o ba'aatur (equivalent a cap segon) i noyan (equivalent a cap) i tamb el de setchen o setsen (savi en mongol) bilg (savi en turc) i l'ai-tsi o taitchi (prncep en xins); l'aristocrcia tenia la missi de trobar terres de pastura (nuluk) i d'assegurar el nombre de clients i esclaus que s'encarreguessin dels ramats i les tendes .

Altres classes socials .

Aquesta aristocrcia dirigia les altres classes socials: els guerrers, homes lliures (nkud), els comuns (qaratchu o arad), i els esclaus (bagul). Els esclaus eren de dos menes: els individuals, que pertanyien a un individu, i els collectius, tribus venudes que passaven a tenir consideraci d'esclaus, encara que ms aviat vassalls i servents dels vencedors, que es cuidaven dels ramats i servien com auxiliars a la guerra. En canvi l'aristocrcia a les tribus dels boscos (hoyin-irge) no tenia un paper tant important, on la influencia principal era la dels xamans; quan un xaman reunia tamb la condici de sobir, prenia el ttol de baqi (o bagi), que en temps de Genguis khan portaven els caps dels oirat i dels markit 

Els xamans mongols s'anomenaven en antic turc com a qam, en mongol com a bga o chaman, i en xins chan-man (procedent de la transcripci xinesa del tungs o jurchen).

Els pastors estaven un xic ms civilitzats; tenien contactes amb els uigurs del Gobi central, amb els kitan del Leao-ho o amb els Jin de Beijing. No tenien ciutats per formaven grans campaments per grups (ayil) i les yurtes (ger) portades en carros de rodes  (qara'ulai tergen o qasaq tergen) s'agrupaven en cercles (quriyen) embri de futures viles . 

Societat .

La yurta de feltre (ger) constitua un avanament sobre la cabana de fusta dels casadors; era fcil de plegar. Va esdevenir amb el temps un lloc espais i confortable i amb els seus forros i els terres de tapissos, verdaders palaus errants; fins i tot disposaven d'un tub de aire que servei tamb de fumera. Els gers es van anar empobrint amb la decadncia mongol fins al segle XX, quan van anar desapareixent. L'aplicaci del nom yurta al ger, es imprpia. El ger era rodo i requeria un gran nombre de pals; fou inicialment usada pels casadors del bosc per es va desenvolupar i engrandir per ser usada pels pastors.

Els pastor utilitzaven inicialment la tenda llana, llarga i baixa, anomenada maikhan, fcil de confeccionar pels nmades que vivien a les estepes. Quan els pastors van adoptar la tenda de feltre o ger, la carregaven en carros de rodes, el que facilitava el seu transport en terrenys plans, i el seu muntatge, esdevenint el conjunt veritables ciutats. Aquest transport es va perdre amb el temps . 

 L'estepa mongola .

Quan els mongols van dominar l'Orkhon al segle XII aquesta zona portava molt de temps en estat salvatge; desprs de la conquesta kirgus del 840, la incipient agricultura iniciada pels turcs orientals i els uigurs va desaparixer. Es nota una deferncia cultural important entre els turcs i els mongols, que deixa percebre una neta superioritat dels primers; la conquesta del kirgus del 840 havia aturat de cop la civilitzaci maniquea que els uigurs havien introdut a la zona, i quan foren expulsats el 920, la zona va caure en la anarquia tribal.

 Primer estat mongol .

La tradici ja parla d'un primer intent de crear l'estat de la naci mongola (ulus-irgen) al segle XII. El cap mongol Qaidu (Kaidu) va adquirir cert poder.

El seu besnt, Qabul (Kabul),  que portava el ttol reial (Qabul Khan) i pstumament el ttol imperial  (Qabul kakhan), va ser el primer que va gosar enfrontar als reis Jin (jurchen) de la Xina del nord; els fets sobre aquest personatge sn dubtosos i podria tractar-se de representacions allegriques de les lluites dels Jin i els nmades entre 1135 i 1139. Fou el pare de Qutula khan que va combatre als jurchen i ttars. Al temps de la redacci de la "Histria secreta" (vers 1240) Qutula kakhan ja era un heroi llegendari. Probablement fou derrotat pels jurchen ja que els seus fills Djotchi i Altan no consta que portessin cap ttol reial, tot i que a la "Histria secreta", per donar una continutat dinstica, s'atribueix a Altan el ttol de kakhan. Cal suposar que vers el 1161 el primer estat mongol fou destrut pels Jin i ttars i que la derrota de Qutula kakhan va donar pas altre cop a la reaparici dels territoris entre gran nombre de tribus (ulus), clans i sub clans sense cap unitat.

La tradici genguiskhnida associa a Yesuqe (Yesugei), el pare de Genguis Khan, a la lnea dels antics reis.

 Genguis Khan .

 Article principal: Genguis Khan;



 Joventut .

Anomenat Temujin al nixer, era fill de Yesugei, cap de la tribu (ulus) dels borjigid, i del clan qiyat. Segons les creences mongoles, va nixer amb un cogul de sang a la m, signe del seu futur dest. El 1162, essent encara un nen, es convert en cap de la seva tribu a causa de la mort del seu pare, assassinat pels trtars. Rebutjant ser dirigit per un nen, el seu clan l'abandon amb sa mare. Pass els anys segents amb la seva famlia seguint la forma de vida dels nmades. Fet presoner per una tribu rival, poc desprs aconsegu escapar amb l'ajuda d'un dels seus captors. A l'edat de 20 anys, conegu la seva futura dona, Borte, i la tribu li ofer una pell de marta. La llegenda diu que s'hi cas desprs de salvar-la de les mans d'uns segrestadors.

 Uni de les tribus .

A aquest perode, els pobles nmades d'sia central estaven dividits i eren fcilment manipulats pels pobles sedentaris dirigits per reis poderosos, com els de la dinastia Jin del nord de la Xina. Aliat dels xinesos, el jove Temujin intervingu en les lluites contra els seus adversaris, principalment els ttars, el poble mongol ms potent. Forjant slides amistats entre els caps dels clans mongols, Temujin comen una poltica de guerres i d'aliances que el conduren a convertir-se en el senyor dels mongols el 1206.

 Fundaci de l'Imperi .

Un kuriltai (consell de caps mongols) don a en Temujin el ttol de Genguis Khan, que significa "Cap Suprem". Pertanyia a una tribu mongola, de religi xamanista, que havia dominat la Monglia oriental fins que, a mitjans del segle XII, fou gaireb anorreada pels ttars. Temujin trob refugi a l'Ulaanbaatar, entre la tribu nestoriana comandada per Togrul (el Preste Joan de Marco Polo). Ajudat per aquest i al capdavant d'un poders exrcit inici diverses campanyes, que el conduren a l'extermini dels seus rivals (ttars, 1198-1202; karaits, 1203; etc). El 1206 fou elegit cap suprem de tota la Monglia per l'assemblea dels prnceps mongols i emprengu la conquesta de la Xina, dominada pels tanguts]i pels tungs (presa de Pequn, 1215). A l'oest s'enfront amb els xas (shahs) de Corsmia (Khwarizm), a qui arrabass Bukhar (1219) i Samarcanda (1220), mentre que les seves tropes arribaven a l'Azerbaidjan i a la Rssia meridional. El 1221 pass l'Oxus i entr a Balkh; saquej tamb Gazni, Herat i Merw. L'xit de Genguis Khan, ms ennll dels seus dots de guerrer, fou degut a l'organitzaci que proporcion el rudiment de llei imperial monglica (yasa) donada al conglomerat de tribus que unific. El seu imperi (de la mar Cspia fins a Corea) no dur gaire, car, en morir, el repart entre els seus fills. 

Com a nou emperador desenvolup un nou sistema d'organitzaci militar basat en el sistema decimal, dividint els exrcits en grups de 10, 100, 1.000 i 10.000 (tumen). Els soldats duien les seves famlies i cavalls amb ells, cada genet disposava de tres o quatre cavalls.

 La campanya de Xina .

El 1206, Genguis Khan va iniciar la invasi de Xina, la qual estava dividida en quatre regnes. En la frontera, els quals ja havien comenat a perdre la lleialtat cap als chin, va ser els primers a capitular. Un cop acabada aquesta campanya, ja tenia una bona base per atacar als yuchen. El conflicte que Genguis Khan tingu amb la dinastia xinesa de Xia Occidental des de l'poca del kuriltai, don lloc a la primera guerra de conquesta de l'emperador. Aquesta conquesta don lloc a un acord de pau el 1209, on l'emperador de Xia Occidental reconegu la seva inferioritat. L'atac als chin es va enfocar com un conflicte de carcter nacional i racial en el qual els pobles turco-mongols s'unien contra els pobles que ocupaven les provncies septentrionales de Xina. D'aquesta forma els onguts que custodiaven les fronteres septentrionals dels chin i altres pobles com els ch'i-tan (kitan) es van unir amb rapidesa a la causa mongola. 
Aix Genguis Kan va arribar fins a Pequn el 1214, encara que la ciutat va ser presa un any ms tard per Muqali, un dels seus generals, requerint-se l'atenci del Gran Khan a l'oest.

 Famlia .


Temujin va tenir quatre germans i una germana:
 Khasar (germ);
 Khajiun (germ);
 Temge (germ);
 Temlen (germana);

Amb la seva dona Borte va tenir quatre fills:
 Joci (1185 1227) (de paternitat dubtosa);
 Txagatai ( 1241);
 Ogodei ( 1241);
 Tolui (1190 1232);

Els seus quatre fills participaren a les campanyes de Genguis i varen esdevenir Khan de diferents khanats, per va ser Ogdei (Ogodei) qui va ser Gran Khan. Genguis Khan va morir el 1227.

 Herncia .

El de Genguis Khan fou el darrer imperi tribal de l'histria universal, hereu dels milers d'anys de guerres entre les tribus nmades i el mn civilitzat, dels antics enfrontaments dels caadors i els pastors contra el camperols. El xoc entre la cultura nmada i urbana no acabaria amb Genguis Khan, per no ha tornat a assolir els nivells que va assolir amb el cabdill mongol.

L'any 1937 l'nima de Genguis Khan va desaparixer del monestir budista de Mongolia Central, situat al costat del riu de la Lluna, al costat de les montanyes negres de Shanj, on els lames l'havien protegit i venerat durant segles i segles. Durant els anys trenta, soldats a les ordres de Stalin executaren a uns trenta mil mongols en una srie de campanyes contra la cultura i la religi d'aquest poble. Els soldats saquejaren els monastirs, mataren els monjos, violaren les monges, detrossaren tots els objectes religiosos, expoliaren les biblioteques, cremaren les escriptures i destruiren els temples. Segons s'explica, alg va rescatar secretament l'encarnaci de l'nima de Genguis Khan del monestir de Shanj i, per protegir-la, la va traslladar a la capital, Ulaanbaatar, on finalment va desparixer. . Avui dia Genguis Khan ha esdevingut el smbol d'una Monglia que s'esfora en definir la seva identitat. La seva cara apareix a les etiquetes de vodka i als bitllets de banc.

 Primera regncia .

Article principal: Tului;

El quart fill de Genguis Khan, Tului, com el ms jove, era segons el dret mongol el otchigin o odjigin, guardi de la llar, i per tant hereu del patrimoni patern primitiu a la regi entre el Tula, l'alt Onon i l'alt Kerulen. Bon general, per alcoholitzat, va morir amb 40 anys el 9 d'octubre de 1232, desprs d'una eficient campanya a Honan. La seva dona era una princesa kerait de nom Soyurghaqtani o Sorgaqtani (neta de Wang Khan), que era nestoriana. 

Inicialment Tului va rebre la regncia a l'espera de l'elecci d'un gran khan (1227-1229) i va rebre el urdus patern (el palau i tendes del pare) i 101.000 homes.

Ogodei .

Article principal: Ogodei;

A la primavera del 1229 es va celebrar el gran kuriltai a la riba del Kerulen. Segons la voluntat de Genguis Khan, Ogodei fou escollit, probablement el 13 de setembre del 1229. La residncia ordinria es va establir a Karakorum. 

Campanya contra el khwarizmshah .

Djalal al-Dun Manguberti, el khwarizmshah refugiat a Delhi amb Iltumish (1221), havia aprofitat la sortida dels mongols (1224) per recuperar tot Prsia i Azerbaidjan. El 1230 Ogodei va enviar a Prsia un exrcit de 30000 homes per fer front a la inesperada restauraci dels khwarizmshahs, sota la direcci del general i noble Tchormaghan . Al hivern del 1230 al 1231 van arribar al Iran pel Khurasan i Rayy, i es van dirigir de dret a l'Azerbaidjan abans que Djalal al-Din, que generalment vivia a Tabriz, pogus reunir les seves forces. Djalal es va esverar i va fugir cap a la plana del Moghan o Mukan, i cap a l'Arran, prop de la desembocadura dels rius Araxes i Kura, i de all va passar al Diyarbekir, perseguit pels mongols, i a les muntanyes d'aquest regi fou obscurament assassinat per un camperol kurd (15 d'agost de 1231).

Campanya a Xina .

Ogodei tamb  va fer una campanya contra els jurchen (dinastia Jin) a partir del 1231 que va culminar amb un srie de victries fins que el rei Jin es va sucidar (febrer o mar del 1234). Els Song xinesos van ajudar als mongols amb algun contingents de infanteria i en recompensa Ogodei va cedir a l'imperi Song alguns districtes al sud-est del modern Honan, per no van quedar satisfets ja que volien tot l'Honan; per aix van atacar als mongols i es va lliurar una guerra que va durar del 1234 al 1239.

Conquesta de Corea .

El 1231 els mongols van conquerir la capital de Corea  Kai-syeng (nord-est de la moderna Seul) el desembre d'aquell any, i el pas va quedar sota protectorat governat per 72 darugatchi, per aquestos van ser massacrats el 1232 per orde del rei de Corea Ko-tjong, que es va refugiar tot seguit a l'illot de Kang hua a l'oest de Sel (juliol del 1232). L'exrcit d'Ogodei va ocupar slidament Corea el 1236, per la cort coreana es va mantenir a l'illot i encara que desprs de 1241 va enviar ambaixades declarant el seu vassallatge, va restar durant trenta anys sense control.

Operacions a Prsia i sia Menor .

Article principal: Tchormaghan;

El general Tchormaghan va restar deu anys al front de l'exrcit mongol acampat al nord-oest de Prsia, generalment a la plana del Moghan i de l'Arran, dedicats al pillatge, primer a Armnia i Azerbaidjan (Maragha i Tabriz) i al Diyarbakir i Arbela, desprs cap el Caucas (Gandja) i Gergia, on la reina Rusudan va haver de fugir de Tbilisi cap a Kutaisi (probablement el 1236) i la regi de Tbilisi va quedar sota protectorat mongol; el 1239 Tchormaghan va anar a la Gran Armnia (Kars i Ani) . El 1242 Baidju va succeir com a governador a Tchormaghan (mort el 1241) i va governar Prsia del 1242 al 1256 ). Baidju va atacar al soldanat seljcida de Rum o Konya, assaltant i saquejant Erzurum (1242) i desprs derrotant a l'exrcit seljcida dirigit pel mateix sold a Kozadagh prop d'Erzindjan (26 de juny de 1243); desprs d'aquesta victria el general mongol va entrar a Sivas. Tokat i Qaisariya que van voler resistir foren saquejades i parcialment destrudes. Kai Khosraw va implorar la pau i la va obtenir a canvi de declarar-se vassall del gran khan. Ara els mongols eren vens de l'Imperi Bizant.

El rei de l'Armnia Menor, Hetum I (1226-1269) va tenir l'habilitat de posar-se voluntriament sota sobirania del gran khan el que protegia al seu regne dels seljcides i dels mamelucs (1244) . El 1245 Baidju va ocupar Khelat i Amida, i la primera fou entregada als seus vassalls georgians. L'atabeg de Mosul, Badr al-Din Lulu, poltic prudent, va reconixer espontniament, com havia fet el rei de l'Armnia Menor, la sobirania del gran khan.

 Campanya europea .

Article principal: Subotai;

El 1234 Ogodei va ordenar a Batu Khan dirigir un gran exrcit de 150.000 homes cap Europa. La direcci efectiva de l'expedici correspongu al general Subotai que tenia llavors uns 60 anys. L'expedici va comenar el 1236 i va durar fins el 1242. El 1236 fou destrut el Regne blgar del Kama; el 1237 els mongols van atacar als turcs pagans, nmades i salvatges, de les estepes russes, als que els musulmans anomenaven turcs qiptxaq ; els turcs es van sotmetre i van formar el gruix principal de la poblaci del futur khanat de Batu (conegut com Khanat de Qiptxaq o com Horda d'Or); la darrera resistncia dels qiptxaq fou liquidada el 1238 per Berke; el cap qiptxaq Kutan va emigrar amb 40000 tendes cap a Hongria, on es va fer cristi.

Entre finals del 1237 i 1239 els mongols van atacar als principats russos (Riazan el 21 de desembre de 1237), Kolomna, Moscou (febrer del 1238), Suzdal i Wladimir  (14 de febrer de 1238). Yuri II de Suzdal fou derrotat i mort en una batalla a la vora del Sita o Siti, afluent del Mologa el 4 de mar de 1238. Altres destacaments mongols van saquejar Yaroslav i Tver. Novgorod es va salvar pel desgla que va fer intransitables els camins.

El hivern segent les operacions es van reprendre en direcci cap a Ucrana; Txernigov fou saquejada i seguidament va ser conquerida Kev (6 de desembre de 1240) que fou parcialment destruda. Desprs van assolar el principat d'Halicz o Galitzia, el prncep del qual, Daniel, va fugir a Hongria.

El hivern del 1239 al 1240 els mongols van acabar de sotmetre les estepes de Rssia meridional, i sota direcci de Mongke van ocupar Maghas, capital dels alans o ases (asod en mongol).  

El hivern del 1240 l'exrcit de Batu, sota la direcci de Baidar i Qaidu, va marxar contra Polnia . Van creuar el Vstula glaat (13 de febrer de 1241) i van saquejar Samdomierz, arribant fins als afores de Cracvia; un exrcit polons fou derrotat a Chmielnik (18 de mar de 1241). Cracvia fou cremada pels mongols, que seguidament van entrar a Silsia sota la direcci de Baidar  i van creuar el Oder a Ratibor. El duc Enric els va fer front amb 30000 homes  que foren derrotats el 9 d'abril de 1241 a Wahlstadt, prop de Liegnitz; tot seguit els mongols van entrar a Morvia, assolant el pas, per sense poder ocupar la ciutat d'Olmutz. De Morvia aquesta part de l'exrcit mongol es va dirigir cap a Hongria on ja operava la resta de l'exrcit, sota la direcci del propi Batu i del general Subotai.

Als Carpats, entre Inghvar i Munkacz, fou derrotar el comte palat encarregat de la defensa (12 de mar de 1241); tres cossos d'exrcit mongol es van reunir prop de Pest entre el 2 i el 5 d'abril. A Pest el rei Bela IV reunia al seu exrcit; la batalla es va iniciar el dia 7 d'abril; els mongols van retrocedir en direcci a la confluncia del riu Sayo i el Theiss; al sud de Mohi, a la confluncia, Subotai va derrotar els hongaresos (11 d'abril de 1241). Pest fou assaltada i cremada i el rei Bela IV va fugir cap a la mar Adritica. Tot el pas fins al Danubi fou dominat i noms algunes fortaleses  van resistir. El juliol del 1241 els mongols van arribar a Neustadt, prop de Viena. Batu va creuar el Danubi glaat el 25 de desembre de 1241 mentre Qada'an, enviat en persecuci del rei Bela IV, refugiat a Crocia (a les illes dlmates), va arribar fins a Spalato i Cattaro (que fou saquejada) per tornar desprs a Hongria (mar de 1242).

Mort d'Ogodei.

El 11 de desembre de 1241 va morir Ogodei. Aix va provocar la evacuaci se Hongria pels mongols. Passant per Bulgria els mongols van retornar cap a la mar Negra (primavera del 1242) i el hivern del 1242 a 1243, per Valquia i Moldvia, i Ucrana van arribar a les seves bases del Volga.

Segona regncia .

Article principal: Toragana;

La regncia de l'imperi a la mort d'Ogodei fou confiada a la vdua khatun Toragana que va tenir el poder entre 1242 i 1246. Ogodei havia destinat pel tron al seu tercer fill Qutchu, per aquest va morir en la guerra contra els Song (1236) i el seu lloc el va ocupar el fill gran de Qutchu, Chiramon. Per Toragana volia fer nomenar gran khan al fill Guyuk, del que ella era la mare. Toragana tenia el suport del vell Txagatai que li havia fet confiar la regncia, per que va morir el 1242. Llavors el germ petit de Genguis khan, Temug Otchigin (els territoris del qual s'estenien per la Monglia oriental i la regi de Girin) es va dirigir amb soldats cap als territoris imperials amb intencions poc clares. Per l'arribada de Guyuk des de Europa al seu ulus del Imil, va estabilitzar la situaci. D'altra banda Batu Khan era enemic personal de Guyuk, que l'havia desobet a la campanya a Europa, i va retardar tant com va poder el kuriltai per l'elecci del nou gran khan, i quan finalment fou convocat va excusar la seva assistncia allegant una malaltia .

 Guyuk .

Article principal: Guyuk;

El kuriltai per l'elecci es va celebrar a la primavera o estiu del 1246 prop del llac Kuku Nor, a les fonts de l'Orkhon, i no lluny de Karakorum. Conforme als desitjos de la regent, Guyuk fou escollit i entronitzat el 24 d'agost de 1246. Guyuk noms va acceptar si l'imperi restava hereditari a la seva lnea, condici que fou aclamada pels presents.. Al cap de dos o tres mesos va morir Toragana. 

Guyuk afavoria lleugerament als cristians  per mantenia la neutralitat i la tolerncia habitual. El nou gran khan era sever i gels del seu poder. Considerava que durant el regnat d'Ogodei i la regncia de Toragana, el poder de l'estat s'havia redut, i estava disposat a retornar al poder del gran khan com en temps de Genguis khan. Va fer investigar la conducta del seu besoncle, Temug Otchigin, que havia tractat d'atacar a la regent, i va castigar al seu entorn. El khan de l'Ili, Txagatai, que havia mort el 1242, havia transms la seva herncia al seu net Kara Hulagu  per Guyuk el va fer deposar i va nomenar al seu lloc al fill gran de Txagatai, Yissu Mangu, que era el seu amic personal (1247).

Guyuk va enviar a Prsia a un home de la seva confiana, Eldjigidai, com una mena d'alt comissari, que del 1247 al 1251 va governar superposat al general Baidju, comandant de l'exrcit mongol del Mughan. A l'Extrem Orient el administrador financer de les provncies xineses, Abd al-Rahman, fou executat acusat de prevaricaci, i substitut per Masud Yalawatch. El kerait Tchinqai (que era nestori) va recuperar el seu crrec de camarlenc imperial . Gergia fou repartida entre els dos pretendents: Lacha el Kartli i Narin (fill de la reina Rusudan) l'Imertia. Al sultanat de Rum o Konya, el tron fou donat a Kilidje Arslan IV en preferncia sobre el seu germ gran Kai Kabus II, que regnava fins aleshores .

Per aturar la autonomia creixent de les diverses branques genguiskhnides, Guyuk va comenar per la branca de Joci o jocida, es a dir amb Batu Khan. Al comenament del 1248 es preparava una guerra entre Guyuk i Batu, guerra que semblava inevitable, quan Guyuk, a causa de l'abs de l'alcohol i les dones, va morir  probablement l'abril del 1248.

 Tercera regncia .

Article principal: Oghul Qamich;

La regncia va passar a la seva vdua Oghul Qamich. La regent volia fer atribuir el tron a un dels prnceps de la lnea d'Ogodei, be Chiramon (nebot de Guyuk)  o encara millor al fill que ella havia tingut amb Guyuk, de nom Kutcha . Per el deganat de la casa genguiskhnida el tenia Batu Khan, i aquest volia excloure a la branca d'Ogodei (Ogodedes), i es va aliar amb la vdua de Tului, Sorgaqtani o Soyurghaqtani, princesa kerait (neboda del wang khan Togrul Khan), nestoriana, intelligent i hbil. En la investigaci encarregada per Guyuk sobre els abusos de les branques genguiskhnides en perjudici de l'estat mongol, la princesa havia aconseguit que la branca de Tului en sorts amb tots els pronunciaments favorables. Ara, aliada amb Batu, va convncer a aquest de fer elegir a Mongke o Mongka  que era el fill gran de Tului, i la mare del qual era la prpia Sorgaqtani .

Mongke .

Article principal: Mongke;

El kuriltai per l'elecci de gran khan es va fer presidit per Batu, al seu campament d'Alaqmaq, al nord de l'Issiq Qul, el 1250. Els representants de les branques d'Ogodei i Txagatai no van assistir a la reuni o els que hi van anar la van abandonar abans de l'elecci; aix la decisi quedava en mans de les branques de Joci i Tolui. Elegit Mongke com estava previst, les branques absents es van negar a ratificar la elecci i reconixer al nou gran khan allegant que l'assemblea s'havia fet molt lluny dels llocs sagrats genguiskhnides i havia estat incomplerta. Batu va convocar llavors un segon kuriltai ms complert a la regi sagrada a la vora de l'Onon o del Kerulen, i va convidar a les branques refractaries a assistir-hi, per totes les requisitries van rebre un complet refs. Batu va seguir endavant i el seu germ Berke fou encarregat d'organitzar el kuriltai a Koda'a-aral o Kto'-aral, a la vora del Kerulen. Els representants de la branca d'Ogodei va protestar i igual Yissu Magu, cap de l'ulus de Txagatai, que donava suport als ogodedes. Per Berke va fer proclamar a Mongke com a gran khan el 1 de juliol de 1251 , amb 43 anys d'edat, i l'imperi va passar aix de la branca d'Ogodei a la de Tului. 

Aquest virtual cop d'estat fou possible per la debilitat dels prnceps ogodedes, tots joves, i per la influncia de Batu com a dec dels genguiskhnides i cap de la branca major. Per aix trencava la legitimitat i els perjudicats no s'hi podien conformar. Finalment Chiramon va decidir anar al kuriltai per fer homenatge al nou gran khan per en realitat per intentar una sorpresa i destronar a Mongke, per el complot fou descobert i les forces de Chiramon foren desarmades; finalment Chiramon fou executat; el jove Qutcha, el ms jove dels fills de Guyuk, fou deportat a un districte a l'oest de Karakorum; Qada'an es va sotmetre espontniament a Mongke i fou perdonat per es va haver d'erigir en instrument de la venjana del gran khan contra Eldjigidai a Prsia. Tamb es va salvar Qaidu i se'ls va permetre conservar l'ulus d'Ogodei a l'Imil. Finalment Mongke va fer matar al khan de l'ulus de Txagatai, Yissu Mangu, que havia donat suport als ogodedes, i el va substituir per un altre prncep de la mateixa casa, Kara Hulagu, i desprs per la vdua d'aquest, la princesa Orghana (1252). Buri, un altre net de Txagatai, fou enviat a Batu Khan, que el va fer matar en revenja per una ofensa que li havia fet en la campanya d'Europa.

Vinculaci a Batu Khan .

Mongke fou un gran khan, auster, disciplinat, vigors, bon guerrer, intelligent, administrador sever i just  va comenar el seu regnat en part obligat al seu oncle Batu que l'havia pujat al tron. Batu actuava prcticament com independent a l'oest del Balkai . Batu va morir probablement el 1255 i Mongke esdevingu llavors el sobir absolut. Va prohibir dictar exempcions d'impostos en els territoris dels ulus o feus dels prnceps i de partir la recaptaci entre el feu i el imperi. El gran khan va afavorir als nestorians (la seva mare era nestoriana).

 Campanyes de Prsia i Xina .

El 1253 Mongke va fer un kuriltai a les fonts de l'Onon i va decidir que el seu germ petit Hulagu aniria a acabar la conquesta de Prsia sotmetent el califat de Bagdad i la Mesopotmia, i quan acabs aniria a Sria; i Mongke en persona amb l'altra germ, Kubilai, aniria a Xina per activar la guerra contra els Song.

Els Song havien ofert als mongols ms resistncia de la esperada. El 1251 Mongke va nomenar al seu germ Kubilai com a governador de les parts conquerides de Xina i poc desprs li va donar com a feu el Honan . Kubilai es va rodejar de funcionaris xinesos i especialment el conseller Yao Chu, que havia estat el seu mestre de xins breument quan era jove. Va fer esforos per restaurar l'agricultura al Honan, arruinada per la guerra, i va repartir llavors i eines als pagesos, transformant als soldats tanmateix en pagesos. 

Conquesta de Nan Chao .

Abans d'atacar als Song de front, per orde de Mongke, Kubilai els va rodejar i amb la cooperaci del general Quriyangqatai (en persa Ouriyanqadai) fill del general Subotai, va sortir de Shensi (octubre del 1252), va travessar el Setchwan i va entrar al Yunnan, que era un regne particular  des del segle VIII, el Nan Chao o Ta-li en xins, habitat per la raa lo-lo (thai). Kubilai va ocupar la capital Ta-li i Chan-chan (Yu-nan-fu o potser Ping ting hiang) on s'havia refugiat el rei, que els xinesos anomenaven Tuan Hing-tche (1253). Aquest rei va poder restar al tron com a maharaj, per amb un administrador mongol al seu costat, crrec que va recaure en el xins pro mongol Lieu Che-tchong; el pas fou dividit en districtes mongols confiats a prnceps Genguiskhnides entre els quals Ugetchi, fill de Kubilai, Tugluk, i Essen Timur (aquest darrer fill d'Ugetchi) . Desprs el general Uriyangqatai va atacar als tibetans als que va forar a reconixer el vassallatge mongol.

 Dominaci d'Anam .

El 1257 Uriyangqatai va atacar el regne d'Anam que tenia per capital a Hanoi. Va baixar des del Yunnan a la plana de Tonquin i va saquejar Hanoi el desembre del 1257. El rei d'Anam Tranh Tai Tong es va reconixer vassall mongol poc desprs (mar del 1258).

Mort de Mongke .

El 1258 en un kuriltai celebrat a Monglia, Mongke va decidir agafar la direcci de la guerra contra els Song personalment. Amb el principal exrcit mongol va avanar del Shensi al Setchwan (octubre del 1258) i va conquerir Pao-ning (vers desembre del 1258), per tot i grans esforos no va poder conquerir Ho-tcheu (moderna Ho-tsiuan) important per estar a la forca del Kian Ling i els seus dos afluents. Mongke va morir prop d'aquesta ciutat de disenteria, que havia agafat durant el setge (11 d'agost de 1259). 

Mentre Mongke moria, Kubilai baixava de l'Hopei amb un altre exrcit i assetjava Wu-tcheu (moderna Wu-tchang) al Yang-tse mitj, en front de Han Keu al Hopei; al mateix temps el general Uriyangqatai, que havia tornat des del Tonquin al Yunnan a finals del 1257, va passar al Kwangsi on va atacar Kuei-lin, i va seguir cap a Honan per assetjar Tchang-cha. Aix els Song es veien atacats pel nord i el sud. Noms la mort de Mongke els va donar un breu respir ja que Kubilai volia tenir les mans lliures per assolir la successi al tron genguiskhnida i va signar una treva amb el ministre song Kia Sseu-tao que establ el Yan g-tse de frontera, i llavors va tornar al Hopei amb el seu exrcit. Vegeu Kubilai Khan.

En endavant la historia de Monglia fou la dels diferents khanats. Vegeu:

Horda d'Or  (Rssia);
Dinastia Yuan (Xina);
Il-khan (Prsia);
Txagatai (Khanat a l'sia Central);

 Histria moderna .

Pendent: Collaboreu editant aquesta secci.

 Notes i Referncies .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346618" title="Speedo" nonfiltered="666" processed="660" dbindex="135670">
Speedo s un fabricant de banyadors fundada a Bondi Beach (Sydney), Austrlia. Speedo s actualment el major venedor del mn de banyadors de marca i fabrica productes tant d's quotidi com per a nataci competitiva. La seva marca enregistrada es un boomerang vermell.

Actualment l'empresa t la seu a Nottingham, Anglaterra, i pertany al Grup Pentland amb base a Londres.

Histria.
L'empresa fou fundada el 1914 pel fabricant Alexander MacRae sota el nom de McRae Hosiery manufacturers coneguda posteriorment com a MacRae Knitting Mills. en un esfor per ampliar l'empresa en el camp del disseny de banyadors. El 1928 s'adopt el nom Speedo desprs que la firma desenvolups el seu disseny de banyadors Racerback, fabricant un dels primers dissenys purament atltics. El nom l'aport el Capitn Jim Parsons que guany una competici d'empresa amb el lema "Speed on in your Speedos."

Durant la Segona Guerra Mundial la companyia canvi quasi tota la seva producci a materials de guerra com ara les mosquiteres. Speedo torn a la producci habituaul desprs de la guerra arribant a ser una empresa pblica el 1951. El 1955 Speedo introdu el nil a la seva tela per a banyadors de competicin. En els Jocs Olmpics de Melbourne de 1956 es realitz l'estrena de la nova tela i la introducci de les calces de bany mascul, associades des de llavors amb la marca. L'empresa rpidamente s'ampli en el concert internacional vanagloriant-se que el 70% de les medalles en nataci aconseguides en els Jocs Olmpics de Munic de 1972 i els Jocs Olmpics de Mont-real de 1976 havien estat signades per nedadors que utilitzaven la marca.

Durant els anys 1970 i 80 foren incorporades en el disseny dels banyadors noves teles com la lycra. Durant els darrers anys de la dcada de 1990 l'empresa centr la seva atenci en nous materials que redueixen la resistncia a l'aigua al reproduir les caracterstiques biolgiques de la pell de diversos animals martims, com ara el taur.

Malgrat que Speedo encara fabrica els dissenys tradicionals, els darrers dissenys de banyadors de competici incorporen una major cobertura als braos, cames i la resta del cos fins a completar la part superior del tronc. Els seus dissenys d'alta qualitat tenen un preu al voltant dels 300$ pels models Fastskin II i la srie FS Pro. L'empresa segueix fabricant banyadors d's ocasional, ulleres protectores, taps per les odes, casquets de bany, tovalloles, banyadors, roba, rellotges, xancletes, productes de voleibol platja i triatl, salvavides i material per a monitors de nataci sien amateurs com professionals.

El mar del 2007 en una temptativa d'apellar a una audincia ms jove, la collaboraci d'Speedo amb la marca japonesa Comme des Garcons don a la botiga britnica de moda Topshop una collecci d'Speedo clssics de dona.

Competncia.
Moltes empreses de roba esportiva com Nike i Adidas han ampliat la seva gamma de productes per reflectir tendncies recents en el mn de la nataci (sent competncia directa d'Speedo) tot oferint lnies mltiples de banyadors esportius. Competidors especfics que com Speedo sn exclusivament dels esports aqutics sn Arena, Turbo y Diana. De la mateixa manera la major part de dissenyadors de marques com Dolce & Gabbana o Calvin Klein) han creat colleccions de banyadors.

Atletes.
Alguns dels atletes (nedadors) patrocinats per Speedo sn Grant Hackett, Michael Klim, Megan Jendrick, Greg Louganis, Janet Evans, Michael Phelps, Lewis Gordon Pugh, Natalie Coughlin, Amanda Beard, Dawn Fraser i Kosuke Kitajima.

Referncies.


Enllaos externs.
Lloc Oficial d'Speedo;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346619" title="Joan Abat" nonfiltered="667" processed="661" dbindex="135671">
Joan Abat fou un compositor catal de la primera meitat del segle XVII.

Autor d una missa a dotze veus i de dues canons religioses (Sube el alma, a nou veus, i A la noche del amor, duo).

Referncies.
 Enciclopdia Espasa Calpe;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346620" title="Jan Benda" nonfiltered="668" processed="662" dbindex="135672">
Jan J  Benda (1714-1752) fou un msic bohemi, germ de Frantiek Benda. Deix algunes composicions per a viol.

Vegeu tamb.
 Felix Benda;

Referncies.
 Enciclopdia Espasa Calpe;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346621" title="Ramon Bonet Vallverd" nonfiltered="669" processed="663" dbindex="135673">
Ramon Bonet Vallverd (Valls, 1830 - Tarragona, 1905) fou un organista i compositor catal.

Dotat de grans aptituds pel cultiu de la msica, als 15 anys ja era organista i mestre de capella de tres esglsies de la seva ciutat natal; el 1857 guany per oposici la plaa d'organista i mestre de capella de l'esglsia de Santa Maria de Montblanc, i el 1860 la d'organista de la catedral de Tarragona, en la que hi va romandre 45 anys. Tamb fou director de la capella de msica d'aquesta catedral i va pertnyer a varies societats artstiques nacionals i estrangeres. Com que sentia vertadera passi per l'art al qual es dedicava, corregu les ms importants ciutats d'Europa amb objecte de poder apreciar els progressos de la msica.

Reun una nombrosa i escollida biblioteca musical, en la qual hi figuren exemplars molt rars, i sostenia correspondncia amb Wagner, Eslava i Gounod. Un dels arquebisbes de Tarragona, monsenyor Fleix i Solans, confi al mestre Bonet la missi de dictaminar vers algunes qestions de msica religiosa que devia d'sser objecte de discussi en el Concili Vatic, missi que desenvolup airosament. On brill ms Bonet, fou en l'ensenyament, i no pocs dels seus deixebles foren organistes i mestres de capella en diferents esglsies d'Espanya, podem citar entre ells a Benaiges, organista de la reial de Madrid; Josep Roig, organista de la catedral de Barcelona; Miquel Ru, de la de Girona; Francesc Palau i Eudald Melendres, organista i mestre de capella respectivament de la catedral de la Seu d'Urgell, i d'altres: s autor de dos Mtodes de solfeig, un de Piano, Trisagios, La gaita i el tamboril, collecci de cants populars; Lamentacions de Dijous i Divendres sant, Misses, Motets, un Miserere a 4 veus, Peces per a orgue, Tocates pastorals i d'altres, editades a Madrid, Barcelona, Sevilla i Granada.

Referncies.
 Enciclopdia Espasa Calpe;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346622" title="Thomas Britton" nonfiltered="670" processed="664" dbindex="135674">

Thomas Britton (Northamptonshire, 1644-1714) fou un promotor musical angls.

Era l'amo d una carboneria a Londres i la seva extremada afecci a la msica li feu dedicar-se, sense mestre, a l estudi d aquesta, sense abandonar la seva primitiva professi. Arrib a posseir una nombrosa i escollida biblioteca musical, especialment d autors antics, a la seva mort fou venuda a bon preu, i organitz el primer concert pblic a Londres. En la rebotiga de la seva llar, s'hi reunien els millors afeccionats de la ciutat per escoltar a Haendel, Banister, Pepusch, Dubourg i altres illustres artistes.

Referncies.
 Enciclopdia Espasa Calpe;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346624" title="Onofre Cabell" nonfiltered="671" processed="665" dbindex="135675">
Onofre Cabell (Barcelona, ? - L'Alguer, Sardenya, 1618) fou un msic i teleg catal.

Form part de l'escolania de Montserrat i prengu l'hbit de l'ordre benedictina en aquest monestir el 1596. Fou vicari general i visitador de la dicesi de l'Alguer, i deix un Salteri vesperal i ferial, illustrat pel monjo Pere Navarro.

Referncies.
 Enciclopdia Espasa Calpe;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346625" title="Altan Khan" nonfiltered="672" processed="666" dbindex="135676">
Altan Khan (Altan-otchigin) fou el fill gran de Qutula Khan. La "Histria secreta" li atribueix el ttol de kakhan (emperador) que mai va tenir. Va viure a la segona meitat del segle XII.

Temujin, el futur Genguis Khan, aspirava a refer la reialesa en la seva persona, i tenia al seu costat a la gent dels clans djelair, qiyat, ba'arin i alguns representants de l'aristocrcia mongola representats pel seu oncle Da'aritai-otchigin i els descendents de Qabul Khan incloent a Satcha-baqi, besnt de Qabul Khan i net d'Oqin-barqaq, i per Altan-otchigin, s a dir els hereus legtims de la reialesa.

Quan els mongols van elegir khan, Altan-otchigin va renunciar als seus drets en favor de Temujin, pensant que aquest seria un instrument dcil. Tamb s'havia creat una atmosfera religiosa en qu algunes prediccions dels xamans dictaminaven que Temujin seria el khan dels mongols . Aix Temudjin fou nomenat khan. Altan i Satcha-baki foren els primers a proclamar khan a Temudjin, en una data propera a 1194. Temujin va prendre llavors el nom de tchinggiz khan (Genguis khan). 

Quan Altan es va adonar que el nou khan no seria un instrument a les seves mans, es va fer enrere de la seva decisi i es va revoltar, per no va tenir xit. 

Quan Genguis Khan va fer una expedici contra els ttars 1202) va donar orde de no saquejar, per alguns caps no la van obeir, entre els quals Altan. Genguis Khan el va castigar obligant-lo a retornar el bot, i aliat a altres caps desautoritzats per Gengis, va passar al camp dels enemics del khan. 

refrncies i notes .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346627" title="Lorenzo Giustiniani" nonfiltered="673" processed="667" dbindex="135677">

Lorenzo Giustiniani (Vencia, 1 de juliol del 1381   8 de gener del 1456) fou un arquebisbe catlic itali, el primer que va portar el ttol de patriarca de Vencia. El 1690 va ser proclamat sant pel papa Alexandre VIII.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346628" title="Rebelli dels Taiping" nonfiltered="674" processed="668" dbindex="135678">

La Rebelli dels Taiping (1851 1864), o Rebelli de la Gran Pau, va ser una revolta molt important de caire social i poltic duta a terme a la Xina en contra de l autoritat i les forces de la dinastia Qing. El fet de qu els Qing fossin manxs, es a dir, estrangers, i fossin vistos per part de la poblaci xinesa com a governants incompetents i corruptes, incapaos de fer front a les potncies occidental, junt amb les humiliacions que va haver de patir la Xina desprs de la desfeta de la Primera Guerra de l'Opi van ser el detonant.

En fou l'inspirador un cristi xins heterodox, Hong Xiuquan, (1814 1864). Aquest visionari havia fallat en l Examen Imperial i, per tant, ja no podia accedir a un crrec de funcionari d elit. Va estudiar la Bblia amb l ajut d un missioner protestant. Un dia va proclamar que havia tingut una visi en la que se l hi havia revelat que ell era un germ de Jess. Es va imposar la missi de predicar el cristianisme i fer fora als manxs del govern, es proclam Rei Celestial, i batej amb el nom de Taiping (Gran Pau) als seus seguidors.

Amb un missatge mstic i collectivista, s'atragu una muni de camperols i obrers durant els darrers anys de la dcada de 1840. La rebelli va esclatar el 1851 a la provncia de Guangxi. El rebels van derrotar per primer cop als imperials en Jintian. Hong Xiuqan va proclamar el Regne Celestial de la Gran Pau i es va nomenar ell mateix com el seu governant absolut. Els Taiping, van vncer les forces imperials conquerint Nanqun el Mar del 1853, on van establir la seva capital, rebatejant-la com Tianjing (Capital Celestial).

Els Taiping van tractar de atreure les classes mitjanes xineses i fer pactes amb les potncies occidentals, per, en cap cas van tenir xit. Els occidentals van decidir restar neutrals i els xinesos benestants no estaven d acord amb el menyspreu que els Taiping mostraven envers els costums confuncians.

L Agost de 1860 van intentar prendre Xangai, per, van ser venuts per l exrcit imperial. Les forces dels Qing reconqueriren poc a poc totes les terres on s havia escampat la revolta. El juliol de 1864 va caure Nanqun. Hong Xiquan es va sucidar uns dies abans de l entrada de les tropes del govern ajudades pels nord-americans i els anglesos, i ms de 100 000 dels seus seguidors foren morts. Tanmateix, van quedar centenars de milers de Taiping que continuaren lluitant, malgrat llur desorganitzaci. El 1871 fou derrotat l ltim exrcit rebel a la confluncia de les regions de Hunan, Guizhou i Guangxi.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346630" title="Mare de Du de la Riera" nonfiltered="675" processed="669" dbindex="135679">
  
L'ermita de la Mare de du de la Riera, est ubicada al terme municipal de les Borges del Camp (Baix Camp), a uns 800 m. a ponent de la vila. s una edificaci modernista de 1904, obra de l arquitecte Francesc Berenguer i Mestres.

L'ermita tenia un origen romnic, datada aproximadament al segle XII. Estava dedicada a la devoci de Sant Bartomeu. Una de les seves mes fervents devotes, la senyora Magdalena Martorell i Ferrer, va morir el 1901, deixant al seu testament una quantitat "per a la seva restauraci". Un error d'interpretaci dels seus marmessors va fer que en comptes de ser restaurada fos "reconstruda" i, a ms, ho varen fer amb l'estil constructiu de l'poca, ja que l'anterior construcci, que fou totalment enrunada, era massa antiga. De res va servir l'oposici dels vilatans.

La nova obra no va est exenta de conflictes, ja que l'estil no acababa d'agradar a tothom i el rector de la parrquia va reclamar un seguit de canvis que no li varen ser atessos. Durant la guerra civil espanyola va ser destruda i tornada a reconstruir el 1954.
La imatge original de la mare de du va ser traslladada a l'esglsia parroquial el 1981. 

Referncies.

 Enllaos externs .
Web turisme de les Borges del Camp;

 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346632" title="Hpica als Jocs Olmpics d'estiu de 1920" nonfiltered="676" processed="670" dbindex="135680">

Als Jocs Olmpics de 1920 celebrats a la ciutat d'Anvers (Blgica) es disputaren set proves d'hpica, quatre en categoria individual (doma clssica, concurs complet, salts i figures) i tres per equips (concurs complet, salts i figures).

La competici es realitz entre els dies 6 i 12 de setembre. 

Nacions participants.
Participaren un total de 89 genets de vuit nacions diferents:


  (18);
  (8);
  (1);
  Frana (24);

  Itlia (10);
  (5);
  (1);
  (22);


Resum de medalles.



Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  Hpica - Anvers 1920;
  www.sports-reference.com - Hpica 1920;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346635" title="Yakult" nonfiltered="677" processed="671" dbindex="135681">

Yakult es un iogurt probitic produt mitjanant la fermentaci d'una mescla de llet desnatada i sucre amb un bacteri especial, Lactobacillus casei. Tenint en compte que la L. casei Shirota es troba naturalmente en el sistema digestiu, Yakult es considera beneficis per a la salut intestinal. T un sabor ctric natural.

El seu nom deriva de jahurto, una forma arcaica de l'Esperanto per a iogurt (la paraula moderna s jogurto). 

Yakult fou inventat al Jap pel pediatra de la Universidad de Kyoto, Minoru Shirota, l'any 1930, fundant el 1955, fund  () per a comercialitzar la seva beguda. Des de llavors, Yakult ha presentat a ms una lnia de begudes pel mercat japons que cont el bacteri Bifidobacterium i ha utilitzat la seva investigaci en lactobacilli en el desenvolupament de cosmtics. Recentment, Yakult Honsha ha jugat un rol ms important en el desenvolupament d'una droga utilitzada a  quimioterpia, irinotecan (Camptosar, CPT-11).

Actualment Yakult es comercialitza a 29 pasos i en diferents formats: a Austrlia i Europa, Yakult es ven en ampolles de 65 ml; a Estats Units i Mxic, de 80 ml, mentre que a Taiwan i Xina, de 100 ml.


 Ingredients .

Standard Yakult (excloent varietats com el Yakult Light) cont:
Sucre (sacarosa);
Llet descremada en pols;
Glucosa;
Sabors naturals;
Lactobacillus casei;
Aigua;


 Referncies .



 Vegeu Tamb .
 Quefir de llet;


 Enllaos externs .
Lloc web mexic de Yakult;
Lloc web argent de Yakult;
Lloc web europeu de Yakult;
Lloc web japons de Yakult;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346636" title="Subotai" nonfiltered="678" processed="672" dbindex="135682">
Subotai (1176-1248) tamb Subugatai, i pronunciat subotai o subutai, fou un gran general de Genguis khan. 

La seva biografia ha estat traduda per Trmusat a Nouvelles Melanges Asiatiques. Pertany a la tribu mongola-durluqin dels uriangqut  que va reaparixer al segle XVII com a tribu turca dels uriangqai (urianhai), que vivia de la cria del ren a l'alt Ienisei.

Era fill de Qaban, un ferrer. Va entrar al servei de Genguis Khan als 17 anys i va obtenir honors militars per mrits. En la campanya que va sotmetre als naiman a Genguis Khan, el 1204, les darreres bandes dels naiman foren aplanades poc desprs pel general Subotai ajudat per Tuqutchar, gendre de Genguis khan ; la victria final fou a la vora del riu Tcham o Djam . 

El 1220 Muhammad de Khwarizm va fugir a Balkh i de all cap al Khurasan occidental refugiant-se a Nishapur primer i desprs a Qazwin. Genguis va enviar en persecuci seva als general Djeb i Subotai amb uns 25000 homes. Balkh va obrir les portes als mongols i fou perdonada rebent un governador, per Muhammad ja havia sortit de la ciutat. Nishapur tamb es va rendir i va enviar una delegaci i Djeb anava despresa i no es va aturar, acceptant la submissi. Subotai en canvi va saquejar Thus, Damghan i Semnan. Els dos generals van arribar a Ray (Rayy, Rai, Reyy, Reiy) on van massacrar a tots els homes  i van fer esclaus a dones i criatures. 

Desprs del saqueig de Rayy amb la massacra de tota la poblaci el 1220  i a petici dels musulmans, van anar a destruir el focus xita de Qum, on van matar a la poblaci sembla ser que en part obligats per motius poltics. Van passar al costat d'Hamadan que es va sotmetre espontniament i els generals es van acontentar amb un fort tribut, i finalment van atrapar a Muhammad a Qarun, per aquest va fugir al darrer moment i en van perdre el rastre.

Llavors van tirar enrera i en venjana van destruir Zendjan i segurament van conquerir a l'assalt Kazwin (Qazwin) on tota la poblaci fou massacrada com a cstig. El darrer atabeg turc d'Azerbaidjan , el vell Ozbeg, va comprar la seva retirada del pas de Tauris (Tabriz).Per la plana de Moghan, els generals van anar el hivern a fer una incursi a Gergia on era rei Giorgi IV Lacha (el Brillant, 1212-1223); l'exrcit georgi fou derrotat completament prop de Tblisi (febrer del 1221) .

Tot i la victria els mongols no van restar al pas i desprs de l'xit  van tornar a Azerbaidjan i van saquejar Maragha utilitzant la tctica dels escuts humans, i amb massacra de la poblaci al final (mars del 1221). Ara els generals podien anar cap a Bagdad per destruir el califat, al mateix moment que els croats envaen Egipte i recuperaven Damietta , per finalment van decidir anar a Hamadan on van voler cobrar altre cop tribut; la ciutat, sense recursos, va resistir, i fou presa a l'assalt, i tota la poblaci massacrada; Hamadan fou cremada; seguidament van passar a Ardebil on igualment van saquejar la ciutat.

Llavors van retornar cap a Gergia; un altre cop els generals van derrotar els georgians, fent caure a la cavalleria georgiana  en un parany en el que fou destruda; els mongols van saquejar el sud del pas per Tblisi o Tiflis es va salvar. Tot seguir els mongols van anar cap a Shirvan, van saquejar Shamakha, i desprs, per Derbend, van descendir cap a les estepes del nord del Caucas on es van trobar en front d'una coalici dels pobles de la regi: alans d'tnia srmata i religi cristiana de ritus grec; lesguians, circassians, ambds pobles caucsics; turcs qiptxaq (cumans) (en vies d'esdevenir cristians) i altres menors. Djeb i Subotai van obtenir la defecci dels qiptxaq invocant la fraternitat turcomongol  i van derrotar els altres colligats en combats per separats amb cadascun. Llavors van atacar als qiptxaq, als que van derrotar i els van arrabassar el bot que els havien donat. Un dels seus cap (mort pels mongols el 1223) era Yuri Kontchakovitch, que portava per tant un nom cristi .

Abans de ser derrotat els qiptxaq havien cridat als russos. Un dels khans, de nom Kutan, la filla del qual estava casada amb el prncep Mstislav de Galitzia o Halicz, va aconseguir del seu gendre i d'altres prnceps, una intervenci collectiva contra els mongols. Un exrcit rus de 80000 homes conduit pels prnceps d'Halicz, de Kev, de Wladimir, de Txernigov i d'Smolensk va baixar pel Dniper i es va reagrupar prop de Khortitsa a la vora d'Alexandrov; els mongols van recular sense acceptar el combat fins que van veure a l'enemic cansat i que els diferents cossos d'exrcit s'havien separat prou un de l'altra. Llavors es va lliurar la batalla del riu Kalka, petit riu que desaigua a la mar d'Azov prop de Mariupol . El prncep d'Halicz i els qiptxaq van atacar sense esperar als contingents de Kev i foren derrotats i posats en fuita (31 de maig de 1222); Mstislav de Kev, atacat al seu campament, es va defensar durant tres dies, i finalment va capitular en condicions honorables, per els mongols no van respectar l'acord i els van matar a tots . Aquesta derrota no va tenir conseqncies greus ja que el gran prncep de Wladimir, Yuri, que no havia arribat a temps, va conservar intacte el seu exrcit; i els mongols no van avanar cap a Rssia  i es van acontentar de saquejar les factories genoveses de Sudak o Soldaja a Crimea, dependncia polticament de l'Imperi de Trebisonda . Desprs Djeb i Subotai van creuar el Volga i van anar cap a Tsaritsin on van derrotar els blgars del Kama, i als turcs qangli de l'Ural, i finalment es van reunir amb l'exrcit  mongol a les estepes al nord del Sir Darya.

Batu Khan, per orde del gran khan Ogodai de 1234, va dirigir un gran exrcit de 150.000 homes cap Europa. L'acompanyaven els seus germans Orda, Berke i Shayban; Guyuk i Kaidan, fills de Ogodai; Kaidu, net d'Ogodai; Mongke, fill de Tului; Baidar, fill de Djagatai; i Buri net de Djagatai. Segons el yuanshi l'orde es va donar el 1234 i Mengke s'hi va incorporar el 1235. La direcci efectiva de l'expedici corresponia al general Subotai que tenia llavors uns 60 anys.

La campanya va comenar el 1236 amb la destrucci del Regne blgar del Kama. La capital del pas, Bolghar, fou saquejada i arrunada . Segons les fonts russes aquesta destrucci es va produir a la tardor del 1237, per s ms probable que fos a la tardor del 1236. El 1237 els mongols van atacar als turcs pagans, nmades i salvatges, de les estepes russes, als que els musulmans anomenaven turcs qiptxaq . Els turcs es van sotmetre i van formar el gruix principal de la poblaci del futur khanat de Batu (conegut com Khanat de Qiptxaq o Kiptxak, o com Horda d'Or). Alguns caps turcs van resistir, el principal Batchman, que va organitzar la resistncia a la vora del Volga per fou finalment capturat a una illa a la part inferior del riu el hivern del 1236 al 1237  i fou esquarterat. Rashid al-Din diu que la darrera resistncia dels qiptxaq fou liquidada el 1238 per Berke. El cap qiptxaq Kutan va emigrar amb 40000 tendes cap a Hongria, on es va fer cristi.

Entre finals del 1237 i 1239 els mongols van atacar als principats russos. Yuri de Riazan es va tancar en aquesta ciutat mentre el seu germ Roman es tancava a Kolomna. Riazan fou ocupada, Yuri executat i tota la poblaci degollada (21 de desembre de 1237). Yuri II de Suzdal, van enviar ajut en debades al defensor de Kolomna, on Roman fou derrotat i mort, i la ciutat ocupada. Moscou, llavors una vila secundaria, fou saquejada el febrer del 1238. Yuri II no va poder impedir tampoc el saqueig de Suzdal (que fou cremada) i Wladimir (assaltada el 14 de febrer de 1238, cremada, i la poblaci degollada a les esglsies on s'havia refugiat). Yuri II fou derrotat i mort en una batalla a la vora del Sita o Siti, afluent del Mologa (4 de mar de 1238). Altres destacaments mongols van saquejar Yaroslav i Tver. Novgorod es va salvar pel desgla que va fer intransitables els camins.

El hivern segent les operacions es van reprendre en direcci cap a Ucrana; Txernigov fou saquejada i seguidament va ser conquerida Kev (6 de desembre de 1240) que fou parcialment destruda. Desprs van assolar el principat d'Halicz o Galitzia, el prncep del qual, Daniel, va fugir a Hongria.

En aquestes campanyes van esclatar dissensions: Guyuk, fill d'Ogodai, i Buri, net de Txagatai i fill de Mutugen, no estaven d'acord amb la preeminncia de Batu, i donaren mostres clares de insubordinaci. Ogodai els va haver de cridar. Buri va tenir fins i tot un altercat violent amb Batu. Mongke en canvi va deixar l'exrcit per va romandre en bons termes amb Batu.

El hivern del 1239 al 1240 els mongols van acabar de sotmetre les estepes de Rssia meridional, i sota direcci de Mongke van ocupar Maghas, capital dels alans o ases (asod en mongol).  

El hivern del 1240 l'exrcit de Batu, sota la direcci de Baidar i Kaidu, va marxar contra Polnia . Van creuar el Vstula glaat (13 de febrer de 1241) i van saquejar Samdomierz, arribant fins als afores de Cracvia; un exrcit polons fou derrotat a Chmielnik (18 de mar de 1241). Boleslau IV va fugir de Cracvia (evacuada tanmateix pels habitants) i es va refugiar a Morvia. La ciutat fou cremada pels mongols, que seguidament van entrar a Silsia sota la direcci de Baidar  i van creuar el Oder a Ratibor. El duc Enric els va fer front amb 30000 homes  que foren derrotats el 9 d'abril de 1241 a Wahlstadt, prop de Liegnitz; tot seguit els mongols van entrar a Morvia, assolant el pas, per sense poder ocupar la ciutat d'Olmutz defensada per Iaroslav de Sternberg. De Morvia aquesta part de l'exrcit mongol es va dirigir cap a Hongria on ja operava la resta de l'exrcit, sota la direcci del propi Batu i del general Subotai.

A Hongria l'exrcit mongol es va dividir en tres cossos: un dirigit per Shayban, va avanar des del nord, entre Polnia i Morvia; el segon dirigit per Batu, va avanar des de Galitzia, pels congosts dels Carpats entre Inghvar i Munkacz on van derrotar el comte palat encarregat de la defensa (12 de mar de 1241); i el tercer cos, sota la direcci de Qada'an, vingut de Moldvia, va ocupar Varadin i Czanad, destrudes i on la poblaci fou massacrada. La uni dels tres cossos es va fer prop de Pest entre el 2 i el 5 d'abril. A Pest el rei Bela IV reunia al seu exrcit; la batalla es va iniciar el dia 7 d'abril; els mongols van retrocedir en direcci a la confluncia del riu Sayo i el Theiss; al sud de Mohi, a la confluncia, Subotai va derrotar els hongaresos (11 d'abril de 1241); els mongols, dividits en dos parts pel riu Sayo, van creuar aquest per Girines i Nagy Czeks i es van ajuntar la nit abans de la batalla (10 a 11 d'abril). Pest fou assaltada i cremada i el rei Bela IV va fugir cap a la mar Adritica. Els degollaments massius de poblacions no foren infreqents. Tot el pas fins al Danubi fou dominat; alguns autors per comencen a veure un principi d'entesa entra magiars i mongols . Noms algunes fortaleses com Gran (Strigonia) i Alba Julia, van resistir. El juliol del 1241 els mongols van arribar a Neustadt, prop de Viena. Batu va creuar el Danubi glaat el 25 de desembre de 1241. Mentre Qada'an havia estat enviat en persecuci del rei Bela IV, refugiat a Crocia, i al saber que venien els mongols, es va refugiar a les illes dlmates. Els mongols van arribar fins a Spalato i Cattaro (que fou saquejada) per tornar desprs a Hongria (mar de 1242).

El 11 de desembre de 1241 va morir Ogodai. Aix va provocar la evacuaci se Hongria pels mongols. Passant per Bulgria els mongols amb Subotai,  van retornar cap a la mar Negra (primavera del 1242) i el hivern del 1242 a 1243, per Valquia i Moldvia, i Ucrana van arribar a les seves bases del Volga. La campanya europea la va fer Subotai tenint al final 65 anys. 

Va retornar a Mongolia (1242) on va morir set anys desprs amb 72 anys.

 Referncies .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346638" title="Lluita als Jocs Olmpics d'estiu de 1920" nonfiltered="679" processed="673" dbindex="135683">

Als Jocs Olmpics de 1920 celebrats a Anvers (Blgica) es disputaren 10 proves de lluita, totes elles en categoria masculina, dividint-se en cinc categories de lluita grecoromana i cinc ms de lluita lliure. 

Resum de medalles.
Lluita grecoromana.


Lluita lliure.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  Lluita - Anvers 1920;
  www.sports-reference.com - Lluita 1920;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346640" title="Djeb" nonfiltered="680" processed="674" dbindex="135684">
Djeb  o Jebe (+ 1225) fou un general mongol de la primera meitat del segle XIII. Pertanyia a la tribu mongola dels tayitchi'ut (yesut) i al clan besud

Quan Genguis Khan va fer una campanya contra aquesta tribu a l'entorn del 1200, el cavall del gran khan va caure mort per una fletxa d'un arquer tayitchi'ut (o yesut) al que Genguis va perdonar. Fou conegut en endavant com a Djeb (la fletxa), arquer molt precs que va esdevenir un dels principals generals del gran khan.

El 1211 Genguis khan va fer operacions contra els jurchen (dinastia Jin), en qu foren saquejats alguns districtes fronterers al Shansi i al nord del Hopei. Un dels prnceps kitan vassall dels jurchen, Ye-li Liu-ko, de l'antic clan reial de Ye-liu, es va revoltar el 1212 a favor de Genguis khan a la regi del Leao-ho al sud-oest de Manxria, zona d'origen dels kitan, i va fer jurament de fidelitat al gran khan, i aquest li va enviar un exrcit de socors dirigida pel general Djeb. El gener de 1213 Djebe i Liu-ko van ocupar Leao-yang als Jin i el prncep es va installar als antics dominis dels seus ancestres com a rei de Leao sota sobirania del gran khan . 

El 1218 Genguis va decidir enviar contra Kutchlug khan dels kara khitai, al general Djeb, amb 20.000 homes. En principi fou enviat per protegir Almaligh, regne vassall de Genguis Khan que estava sent atacat per Kutchlug, per quan Djeb hi va arribar ja Kutchlug s'havia retirat cap a la Kashgria. Balasagun i totes les ciutats de la actual regi de Semirechie, van obrir les portes al general mongol. Djeb es va dirigir a Kashgria on la poblaci musulmana el va acollir com a alliberador. Djeb va impedir el pillatge amb amenaces de cstigs severs i fou saludat com una benedicci . Kutchlug va fugir cap al Pamir per fou atrapat i mort a la vora del riu Sariq-qol . Aix tot el Turkestan oriental i el pas de l'Ili, Issiq Qul, Tchu i Tales va passar a Genguis khan. El prestigi de Djeb era tant alt que van crrer rumors, i Genguis Khan va tener una revolta del seu general per aquest li va oferir cent cavalls blancs i li va garantir la seva lleialtat i en endavant el gran khan ja no en va a tornar a dubtar.

El 1220 Muhammad de Khwarizm va fugir a Balkh i de all cap al Khurasan occidental refugiant-se a Nishapur primer i desprs a Qazwin. Genguis va enviar en persecuci seva als generals Djeb i Subotai amb uns 25000 homes. Balkh va obrir les portes als mongols i fou perdonada rebent un governador, per Muhammad ja havia sortit de la ciutat. Nishapur tamb es va rendir i va enviar una delegaci i Djeb anava despresa i no es va aturar, acceptant la submissi. Subotai en canvi va saquejar Thus, Damghan i Semnan. Els dos generals van arribar a Ray (Rayy, Rai, Reyy, Reiy) on van massacrar a tots els homes  i van fer esclaus a dones i criatures. 

Desprs del saqueig de Rayy amb la massacra de tota la poblaci el 1220  i a petici dels musulmans, van anar a destruir el focus xita de Qum, on van matar a la poblaci sembla ser que en part obligats per motius poltics. Van passar al costat d'Hamadan que es va sotmetre espontniament i els generals es van acontentar amb un fort tribut, i finalment van atrapar a Muhammad a Qarun, per aquest va fugir al darrer moment i en van perdre el rastre.

Llavors van tirar enrera i en venjana van destruir Zendjan i segurament van conquerir a l'assalt Kazwin (Qazwin) on tota la poblaci fou massacrada com a cstig. El darrer atabeg turc d'Azerbaidjan , el vell Ozbeg, va comprar la seva retirada del pas de Tauris (Tabriz).Per la plana de Moghan, els generals van anar el hivern a fer una incursi a Gergia on era rei Giorgi IV Lacha (el Brillant, 1212-1223); l'exrcit georgi fou derrotat completament prop de Tblisi (febrer del 1221) .

Tot i la victria els mongols no van restar al pas i desprs de l'xit  van tornar a Azerbaidjan i van saquejar Maragha utilitzant la tctica dels escuts humans, i amb massacra de la poblaci al final (mars del 1221). Ara els generals podien anar cap a Bagdad per destruir el califat, al mateix moment que els croats envaen Egipte i recuperaven Damietta , per finalment van decidir anar a Hamadan on van voler cobrar altre cop tribut; la ciutat, sense recursos, va resistir, i fou presa a l'assalt, i tota la poblaci massacrada; Hamadan fou cremada; seguidament van passar a Ardebil on igualment van saquejar la ciutat.

Llavors van retornar cap a Gergia; un altre cop els generals van derrotar els georgians, fent caure a la cavalleria georgiana  en un parany en el que fou destruda; els mongols van saquejar el sud del pas per Tblisi o Tiflis es va salvar. Tot seguir els mongols van anar cap a Shirvan, van saquejar Shamakha, i desprs, per Derbend, van descendir cap a les estepes del nord del Caucas on es van trobar en front d'una coalici dels pobles de la regi: alans d'tnia srmata i religi cristiana de ritus grec; lesguians, circassians, ambds pobles caucsics; turcs qiptxaq (cumans) (en vies d'esdevenir cristians) i altres menors. Djeb i Subotai van obtenir la defecci dels qiptxaq invocant la fraternitat turcomongol  i van derrotar els altres colligats en combats per separats amb cadascun. Llavors van atacar als qiptxaq, als que van derrotar i els van arrabassar el bot que els havien donat. Un dels seus cap (mort pels mongols el 1223) era Yuri Kontchakovitch, que portava per tant un nom cristi .

Abans de ser derrotat els qiptxaq havien cridat als russos. Un dels khans, de nom Kutan, la filla del qual estava casada amb el prncep Mstislav de Galitzia o Halicz, va aconseguir del seu gendre i d'altres prnceps, una intervenci collectiva contra els mongols. Un exrcit rus de 80000 homes conduit pels prnceps d'Halicz, de Kev, de Wladimir, de Txernigov i d'Smolensk va baixar pel Dniper i es va reagrupar prop de Khortitsa a la vora d'Alexandrov; els mongols van recular sense acceptar el combat fins que van veure a l'enemic cansat i que els diferents cossos d'exrcit s'havien separat prou un de l'altra. Llavors es va lliurar la batalla del riu Kalka, petit riu que desaigua a la mar d'Azov prop de Mariupol . El prncep d'Halicz i els qiptxaq van atacar sense esperar als contingents de Kev i foren derrotats i posats en fuita (31 de maig de 1222); Mstislav de Kev, atacat al seu campament, es va defensar durant tres dies, i finalment va capitular en condicions honorables, per els mongols no van respectar l'acord i els van matar a tots . Aquesta derrota no va tenir conseqncies greus ja que el gran prncep de Wladimir, Yuri, que no havia arribat a temps, va conservar intacte el seu exrcit; i els mongols no van avanar cap a Rssia  i es van acontentar de saquejar les factories genoveses de Sudak o Soldaja a Crimea, dependncia polticament de l'Imperi de Trebisonda . Desprs Djeb i Subotai van creuar el Volga i van anar cap a Tsaritsin on van derrotar els blgars del Kama, i als turcs qangli de l'Ural, i finalment es van reunir amb l'exrcit  mongol a les estepes al nord del Sir Darya.

Va morir el 1225 poc temps desprs del seu retorn.

Referncies.


 Enllac extern .
Secret History of the Mongols: text complert en rus, alemany, i francs;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346642" title="Joaquim Malats i Miarons" nonfiltered="681" processed="675" dbindex="135685">
Joaquim Malats i Miarons (Barcelona, 1872 - 1912) fou un pianista i compositor catal.
	
Va estudiar amb Joan Baptista Pujol a l'Escola Municipal de Msica de Barcelona. Desprs de debutar amb catorze (1886), va ampliar els seus estudis al conservatori de Pars, on va guanyar el primer premi de piano i el premi Dimer l'any 1903. Actu a tot Europa i als Estats Units amb un xit extraordinari. Estren una gran part de l'obra mestra d'Albniz Iberia. 

Com a compositor va escriure Impresiones de Espaa, suite per a gran orquestra, un trio per a piano, viol i violoncel, i diferents obres per a piano: masurques, danses, serenates, Babillage i Vals Caprice.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346643" title="Odo (Star Trek)" nonfiltered="682" processed="676" dbindex="135686">
Odo s un personatge fictici de Star Trek: Deep Space Nine en l'univers de Star Trek interpretat per l'actor Rene Auberjonois, s el cap de seguretat de l'estaci espacial Espai Profund 9.

Pren el crrec treballant per al govern provisional dels bajorans i la Federaci Unida de Planetes el 2369.

Odo s un canviant, membre dels Fundadors que habiten en el Quadrant Gamma i aquests sn membres del Domini.

Va ser descobert quan era un infant en el Cintur de Denoris, prop del planeta Bajor, per quan va ser rescatat no tenia ni idea d'on vnia ni del que era. Quan va ser descobert en 2358, era una massa uniforme. Desprs de romandre per molt temps en el laboratori de l'Institut Bajor de Cincies, pren l'aparena del cientfic Mora Pel, a qui pren com una figura paternal.

Pren el seu nom de la paraula bajorana "odo'ital" que significa "mostra desconeguda".

Arriba a Espai Profund 9 el 2365 i s nomenat agent rbitre amb els bajorans. Desprs d'un any, Gul Dukat li encomana la soluci d'un assassinat, en l'estaci. Kira Nerys va ser sospitosa en aquest cas. Gul Dukat queda impressionat per la labor d'Odo i el nomena Cap de Seguretat.
Mant la seva forma humana quan treballa en l'estaci, per torna a la seva natural forma viscosa, cada 18 hores.

T gran respecte per totes les formes de vida i no vol portar armes. No necessita menjar, encara que una vegada va provar de fer-ho per va desistir de la idea ja que no podia sentir els gustos. Per simula gaireb a la perfecci l'acte de prendre begudes, reabsorbint l'aparent lquid. De vegades, va amb Miles O'Brien a practicar Kayak en una simulaci hologrfica.

Confessa per primera vegada els seus temors i drames a la mare de la consellera Deana Troi (Lwaxana) el 2369, quan aquests queden tancats en l'ascensor, i Lwaxana tamb li confessa que utilitzava perruca.

Comena per aquests temps els seus primers acostaments romntics amb Kira Nerys, per no els concreta fins a ms endevant. Per malgrat aix rebutja els seus sentiments i es casa amb Lwaxana en 2372, aquest casament va ser per convenincia ja que Odo l'ajuda a escapar del seu anterior esps Jeyal.

T un roman fuga amb una dona amonenada Arissa que visita l'estaci.

Cerca desesperadament de conixer els seus orgens i durant anys suposa que s nic en la seva espcie. En 2371 Odo troba als seus parents en un planeta del Quadrant Gamma dintre de la Nebulosa d'Omarion, all s'assabenta que s membre dels Fundadors del Domini. Aquests per a conixer ms de la galxia manen a 100 infants a recrrer-la i posen en el seu codi gentic el desig de tornar a la seva llar. Odo era un d'aquests nens. Torna per rebutja quedar-se al Gran Vincle, i el fan hum. Ms tard, torna a ser canviant fusionant-se amb un canviant beb.

Odo s cap de seguretat per molt temps, per no ha tingut la necessitat de disparar un arma o de matar a un ser viu, ja que avorreix les prctiques humanes violentes. Per malgrat les seves idees, mata accidentalment a un membre fundador que es fa passar per l'ambaixador Krajensky, a bord de l'USS Defiant. Un any desprs Odo s jutjat per aquest crim al Gran Vincle (el planeta natal dels canviants).

T una relaci inesperada amb Kira Nerys. Ajuda a la federaci en la seva lluita amb el Domini, convencent a una fundadora que rendeixi els seus exrcits Jem'hadar i Breen. Assoleix adaptar-se a les relacions humanoides, i participa del programa hologrfic de Vic Fontaine.

Abandona l'estaci per a anar-se finalment amb els seus germans canviants ja que l's l'nic que pot guarir-los d'un virus, deixant endarrere al seu amor i a l'estaci que tantes satisfaccions li ha donat.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346646" title="Les Basses d'en Coll" nonfiltered="683" processed="677" dbindex="135687">
Les basses d'en Coll formen una reserva natural protegida dins de la comarca del Baix Empord. En la actualitat, existeix un recorregut per fer en bicicleta o a peu i un observatori d'aus.

 Enllaos externs .
 web oficial de la reserva;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346648" title="Joan Baptista Pujol i Riu" nonfiltered="684" processed="678" dbindex="135688">
Joan Baptista Pujol i Riu (Barcelona, 1835 - 1898) fou un pianista i pedagog catal.

Va estudiar al Conservatori de Pars amb Napolon-Henri Reber.Quan torn a Barcelona el 1886 va dirigir l'ensenyament del piano a l'Escola Municipal de Msica. El seu mestratge fou essencial per a la creaci d'una escola catalana de pianistes. Entre els seus deixebles destaquen Albniz, Frederic Lliurat o Joaquim Malats. Va organitzar a la Sala Beethoven la primera temporada de concerts simfnics que se celebr a Barcelona (1881) amb la participaci de figures estrangeres. Tamb va promoure una temporada d'pera francesa dins la qual fou estrenada a Barcelona l'pera Mireille de Gounod. 

El 1888 fund una editorial de msica i form una collecci musical dedicada al culte: Msica religiosa, per a veu i acompanyament d'orgue o harmnium. Deix tamb nombroses obres del gnere de msica de sal.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346649" title="Nataci als Jocs Olmpics d'estiu de 1920" nonfiltered="685" processed="679" dbindex="135689">

Als Jocs Olmpics de 1920 celebrats a la ciutat d'Anvers (Blgica) es realitzaren deu proves de nataci, set en categoria masculina i tres en categoria femenina.

Resum de medalles.
Categoria masculina.


Categoria femenina.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  Nataci - Anvers 1920;
  www.sports-reference.com - Nataci 1920;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346651" title="Pentatl modern als Jocs Olmpics d'estiu de 1920" nonfiltered="686" processed="680" dbindex="135690">

Als Jocs Olmpics de 1920 celebrats a la ciutat d'Anvers (Blgica) es disput una prova de pentatl modern en categoria masculina. 

Aquest esport combina proves de tir (competici de tir de 10 metres de distncia), esgrima (competici d'espasa), nataci (200 metres lliures), hpica (concurs de salts d'obstacles) i cros.

Nacions participants.
Participaren 23 competidors de 8 nacions diferents:


 (4);
 (2);
 (2);
 Frana (4);

 Itlia (1);
 (2);
 Regne Unit (4);
 (4);


Resum de medalles.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  Pentatl modern - Estocolm 1920;
  www.sports-reference.com - Pentatl modern 1920;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346653" title="Wang Khan" nonfiltered="687" processed="681" dbindex="135691">

Togrul Khan (~1130-1203), conegut pel seu ttol xins de Wang Khan (xins:   , pinyin: Wng Hn, Rei Wang) i tamb com Ong Khan, fou khan dels kerait, una tribu mongola. Aquesta tribu professava el nestorianisme, per no s segur que fos el cas del propi Togrul. Va jugar un paper important en l'ascensi de Genguis Khan com a cabdill unificador de les tribus mongoles.

Fetes.
Dues generacions abans de Genguis Khan, el khan kerat es deia Marguz (Marc, llat Marcus) Buyuruk, i aspirava a la hegemonia del Gobi Oriental que disputava amb els ttars i els sobirans de Pequn; derrotat pels ttars fou entregat als Jin i executat; la seva vdua es va venjar fent matar al khan dels ttars. 

Va deixar  dos fills, Qurdjaquz (Cirac) i Gur-khan; el primer fou el successor, i a la seva mort va pujar al tron el seu fill Togrul Khan que va haver de lluitar contra el seu oncle Gur-khan, que tenia el suport de Inantch, khan dels naiman, que per un temps breu va aconseguir agafar el poder i fer fugir a Togrul  , per aquest va retornar i va vncer a Gur-khan amb el suport del cap mongol Yesugei, pare de Genguis Khan . El 1199, per compte de la cort dels Jin (jurchen) de Pequn, va derrotar als ttars i fou el sobir hegemnic de Monglia; la cort xinesa li va conferir el ttol de rei (wang) i sota el doble ttol xins i turc de wang-khan es conegut a la historia.

Vers el 1175 Temujin (desprs Genguis Khan) va anar al riu Tula a fer homenatge al khan dels kerait, Togrul. Togrul recordava l'ajut del pare de Temujin en la guerra contra Gur-Khan, i el va acollir amb simpatia, i el jove mongol esdevingu vassall de Togrul. Un dia Temujin fou sorprs per una banda de mongols markit dirigits per un cap de nom Toqto'a-bki (o Toktagha) i encara que va poder escapar, la seva dona Borte va ser feta presonera; llavors va obtenir l'ajut d'un cap mongol, Djamuqa de la tribu dels djadjirat, i naturalment del seu senyor Togrul dels kerait; els markit foren derrotats a la vora del Bu'ura, afluent del Selenga i van haver d'entregar a la presonera. 

Quan els mongols van elegir com a khan a Temujin, amb el nom de Genguis Khan (1194) esdevingu el igual de Togrul Khan, per va tenir cura de declarar-se altre cop el seu vassall fidel. Vers el 1998 Togrul Khan va fer la guerra als ttars i Genguis Khan, com a vassall, el va acompanyar. Els ttars de Buir Nor, agafats entre els Jin, els keraits i els mongols, van ser derrotats severament a la vora del riu Uldja, i el cap ttar Megudjin-seultu va morir. Togrul va rebre el ttol xins de wang (rei o prncep), i des llavors fou conegut a la histria com a Wang Khan. Genguis tamb va rebre un ttol de la cort xinesa dels Jin, per, com a vassall del wang, un seu ttol fou de segon ordre.

A la primavera del 1196  Togrul fou enderrocat pel seu germ Erke-qara que tenia el suport de Inantch-bilg, khan dels naiman. Togrul va fugir cap al riu Tchu en terres dels kara khitai, als que va demanar ajut, sense xit. Enfrontat al rei kara khitai va haver de sortir de la cort i va deambular pel Gobi i va acabar demanant ajut a Genguis Khan. Les forces d'aquest eren petites per el va acollir i li va donar de tot segons el seu rang. Un altre germ de Togrul, Djagambu, va anar a buscar ajut a la cort dels Jin, per Genguis khan el va fer cridar al seu costat, i quan va tenir dificultats per creuar el territori markit, li va enviar una tropa per protegir-lo. Amb aquest ajut Erke-qara fou derrotat i Togrul va recuperar la direcci dels kerait.

Togrul o Wang Khan, segons la "Histria secreta", no va reconixer aquestos serveis: sense consultar a Genguis, va iniciar una expedici contra els markit, i va fer fugir al seu cap Toqto'a per la desembocadura del Selenga cap a la costa sud-est del Baikal; va matar a un fill de Toqto'a i en va fer presoner a un altra, aix com un gran nombre de presoners i molt de bestiar i bot; contra les lleis de guerra Togrul no en va voler donar cap part a Genguis khan. Aquest ho va passar per alt i com a fidel vassall el va acompanyar a una expedici contra els naiman on el khan Inantch-bilg havia mort i els dos fills  Taibuqa  i Buyurug, s'havien repartit el territori. El primer governava sobre els clans de la plana, es a dir del costat dels llacs de la provncia de Kobdo, i el segon als districtes muntanyosos cap a l'Altai. El domini de Buyurug fou assolat per Togrul i Genguis Khan; Butyurug es va retirar cap al riu Urungu, perseguit fins al llac Kizilbach (segurament el llac Urungu on desaigua el riu Urungu) on finalment fou mort . 

A l'any segent el lloctinent de Buyurzug,  el general Koksegu Sabraq, va fer un inesperat contraatac a Bayidarah-betchir . Wang Khan (Togrul) va aixecar el campament sense prevenir a Genguis Khan que va haver de fer una perillosa retirada; una vegada ms Genguis Khan, segons la "Histria secreta", va deixar passar aquest acte i va restar un fidel vassall de Wang khan. 

Llavors els naiman van envair el pas kerait, i Djagambu (germ de Wang Khan) i Ilqa Sangun (fill de Wang Khan) van haver de fugir. Wang va cridar en ajut a Genguis Khan que li va enviar als seus "quatre gran guerrers" (dorben kulu'ud) es a dir a Boortchu, Muqali, Boroqul i Tchila'un, que van salvar al darrer moment a Ilqa Sangun, van expulsar als naiman de les terres kerait i van recuperar el bestiar agafat pels naiman. 

Desprs d'aquesta campanya Wang Khan va fer una expedici contra els Tayitchi'ut  que foren derrotats a la vora del riu Onon.

Els triomfs de Wang Khan sobre els naiman i el tayitchi'ut va alarmar molts clans i es va formar una coalici en la que van entrar el qataqin, els saldji'ut, els dorben, els ttars i els qongirat. Per el sogre de Genguis, el qongirat Dai Sechen, va alertar al seu gendre, i quan aquest se'n va assabentar, es va avanar i va derrotar als colligats prop del llac Buyur. 

Poc desprs Wang Khan estava a punt de ser enderrocat per segona vegada, ara pel seu germ Djagambu; el complot fou descobert i Djagambu va fugir al pas dels naiman, mentre tres cmplices seus, Elkutur, Kulbur i Arin-taize, foren executats.

Wang Khan actuava encara com a prncep principal de Monglia amb Genguis Khan de vassall fidel; contra aquesta preeminncia es va aixecar el cap dels djadjirat, Djamuqa, en el que van entrar tamb alguns clans mongols hostils a Genguis Khan, els tayitchi'ut, els qongirat, els iqirs, els qrlas,els drben, els qataqin, els sadji'ut, els markit, els oirat, els naiman i els ttar; aquestes tribus reunides en assemblea (en gran kurialti) el 1201 a Alqui-bula, a la vora de l'Argun (curs inferior del Kerulen), van proclamar gurkhan (khan universal o emperador) de Monglia a Djamuqa.

La batalla decisiva es va lliurar a Koyitan. Genguis va rebre la decisiva ajuda de Wang Khan. Djamuqa es va haver de retirar cap el baix Argun. 

El khan dels markit, Toqto'a, que havia estat expulsat per Wang Khan, va retornar de Transbaiklia, i es va aliar al usurpador del tron naiman Buyurug, i junts van obtenir l'aliana dels dorben, restes dels ttars, qataqin, i saldji'ut. Aquesta nova coalici va fer la guerra a Wang Khan i a Genguis Khan, per sense gaire xit.

Genguis va demanar pel seu fill Djotchi la ma de la princesa Tcha'ur-baqi filla de Wang Khan per aquest li va refusar, Sembla que Wang, ja vell, volia acabar la seva vida en pau per fou forat a la ruptura pel seu fill Ilqa o Nilqa conegut pel seu ttol xins de  tsiang-kiun del que derivava la forma mongol sangun . Ilqa Sangun va aconsellar al seu pare de donar suport a la coalici formada per Djamuqa, que desprs de la seva derrota s'havia refugiat amb el khan kerait pels lligams que tenia precisament amb Ilqa. A aquest grup es va unir Altan-otchigin, l'hereu legtim de la reialesa que l'havia renunciat a favor de Genguis Khan. 

El 1202 es va produir la ruptura entre mongols propis i els kerait. Genguis fou convidat a una reuni de reconciliaci on havia de ser capturat, per la trampa fou descoberta i Genguis Khan se'n va escapar. El kerait i els seus aliats va iniciar llavors un atac, Genguis Khan es va retirar a la serralada de Maooundur i desprs cap a la muntanya Alan o Nga-lan , contrafort de la cadena del Khingan, prop del naixement del Khalkha-gol. La batalla decisiva es va produir poc desprs. Es van destacar Djurchedai noyan, cap del clan  uru'ud i Quyikdar, cap del clan mangud, aquest darrer va ferir a Ilqa Sagun, per la superioritat numrica d'aquestos va obligar a Genguis Khan a retirar-se al arribar la nit i poc desprs se li van unir les forces que dirigien el seu fill Ogodai (que va ser ferit) i els seus lloctinents Bo'ortchu i Boroqul. Va arribar a la desembocadura del Khalkha Gol al Buir Nor on vivien els qongirat, tribu de la dona de Genguis Khan; aquest va apellar al seus parentes i fou acollit per la tribu que finalment es va passar al seu bndol. Llavors va enviar un missatge a Wang Khan on li tirava en cara els serveis que li havia fet en el passat. 

En poc temps la coalici contra Gengis Khan es va dissoldre i alguns caps planejaven ja l'assassinat de Wang Khan. Aquest se'n va assabentar i va atacar als conspiradors (Daaritai, Qutchar, Altan i Djamuqa) i els va obligar a fugir; es van refugiar amb els naiman, excepte Daaritai que va anar a trobar a Genguis i es va posar al seu costat.

La tardor del 1203 Genguis va sortir del Baldjuna cap a l'Onon per iniciar la ofensiva. Va enviar al seu germ Qassar a Wang Khan per demanar un tractat que en realitat ja no volia, noms pretenia mantenir-lo confiat. Mentre Wang Khan enviava a Genguis Khan sang de bou (que servia pel jurament de lleialtat) el khan mongol feia una marxa secreta pel darrera i sorprenia als kerait a la muntanya Djedje'er-undur entre les fonts del Tula i del Kerulen. Destrudes les forces kerait, Genguis Khan va sortir triomfant.

Wang Khan i el seu fill Ilqa Sangun van fugir cap a l'oest al pas dels naiman on Wang Khan fou mort per un oficial de nom Qorisubatchi, que no el va reconixer. Ilqa Sangun va poder fugir i creuar el Gobi, va portar una vida de bandit a la frontera del regne dels Si-Hia a la zona d'Etsin Gol i va acabar mort obscurament a Kutcha amb els uigurs. Els kerait es van sotmetre a Genguis Khan i foren repartits entre les diverses tribus mongoles.

 Referncies .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346659" title="Ilqa Sangun" nonfiltered="688" processed="682" dbindex="135692">
Ilqa Sangun (Nilqa Sangun) fou fill del darrer khan dels kerait, Wang Khan. El seu nom sangun derivava de la transcripci mongola del ttol xins tsiang-kiun.

Va forar al seu pare a enfrontar-se a Genguis Khan el 1202. Genguis Khan va demanar pel seu fill Joci la ma de la princesa Tcha'ur-baqi filla de Wang Khan per aquest li va refusar. Ilqa Sangun va aconsellar al seu pare de donar suport a la coalici formada per Djamuqa ara refugiat amb el khan dels kerait.

Al cap de poc es va produir la ruptura entre mongols propis i els kerait: Genguis fou convidat a una reuni de reconciliaci on havia de ser capturat, per la trampa fou descoberta i Genguis Khan se'n va escapar. El kerait i els seus aliats va iniciar llavors un atac, Genguis Khan es va haver de retirar i es va poder refugiar en territori dels qongirat, la tribu de la seva dona. Pero al cap de poc temps la coalici contra Gengis Khan es va dissoldre i alguns caps planejaven ja l'assassinat de Wang Khan. Aquest se'n va assabentar i va atacar als conspiradors (Daaritai, Qutchar, Altan i Djamuqa) i els va obligar a fugir; es van refugiar amb els naiman, excepte Daaritai que va anar a trobar a Genguis i es va posar al seu costat.

La tardor del 1203 Genguis va sortir del Baldjuna cap a l'Onon per iniciar la ofensiva i va sorprendre als kerait a la muntanya Djedje'er-undur entre les fonts del riu Tula i del Kerulen. Destrudes les forces kerait, Genguis Khan va sortir triomfant.

Ilqa Sangun i el seu pare Wang Khan van fugir cap a l'oest al pas dels naiman on Wang Khan fou mort per un oficial, per Ilqa Sangun va poder fugir i creuar el Gobi, va portar una vida de bandit a la frontera del regne dels Si-Hia a la zona d'Etsin Gol i va acabar mort obscurament a Kutcha amb els uigurs. Els kerait es van sotmetre a Genguis Khan i foren repartits entre les diverses tribus mongoles.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346661" title="Julian Bashir" nonfiltered="689" processed="683" dbindex="135693">
Julian Subatoi Bashir s un personatge fictici de Star Trek: Deep Space Nine en l'univers de Star Trek interpretat per l'actor Alexander Siddig, s el metge de l'estaci espacial Espai Profund 9.

Va nixer a l'any 2341 amb greus problemes cerebrals i d'aprenentatge el que duu als seus pares a dur-ho al planeta Adigeon Prevalgui, on mitjanant una terpia gentica assoleixen superar-li aquests mals. Aquesta terpia est prohibida per les lleis de la Federaci Unida de Planetes, i assoleixen ocultar el secret fins que l'inefable cientfic Lewis Zimmerman, ho descobreix tot.

S'inclina cap a la medicina quan viatja amb el seu pare, un diplomtic, al planeta Invernia II on veu com els seus habitants moren per ingerir una herba silvestre, aix ho afecta notablement i canvia la seva vida.

A l'edat de cinc anys, Julian, realitza la seva primera intervenci quirrgica a un oset de peluix anomenat Kukalaka.

A ms dels seus estudis de medicina, agrega uns cursos d'enginyeria. All s'enamora d'una dona anomenada Deon Palis, la qual mai oblidar.

Quan entra a Espai Profund 9, es veu atret per la bella Jadzia Dax, per lamentablement per a ell i ms endevant per a molts, Dax mai li va retribur aquest inters, per aix segueix tractant de conquistar qualsevol cor femen que trepitja a l'estaci, com per exemple  Melora Pazlar. Surt dos mesos amb Leeta, qui ms tard ho deixa pel ferengi Rom.

Gran amant dels esports, juga al Racquetball, pel que va ser nomenat Capit de l'Equip Oficial d'Acadmia de Medicina de la Federaci. Juga ocasionalment amb Miles O'Brien a qui sempre ho fa sentir inferior propinant-li unes tremendes pallisses fins que aquest s'adona que aquesta jugant amb un amic alterat genticament. Tamb li agrada jugar als dards. Tamb li agraden els jocs d'aventures i arma una maqueta amb el seu amic O'Brien que traslladen a un holograma sobre el lloc de l'lam.

Crea un buf programa d'holocoberta on es creu un agent secret de la dcada de 1960 en la terra.

Treballa incansablemente  a risc de la seva prpia vida, per exemple busca una cura a l'addicci dels Jem'Hadar al Ketracel Blanc. Troba una cura per als habitants del sistema Teplan i fabrica una vacuna per als habitants de Boranis III.

En l'any 2371 s nominat, per a l'obtenci del premi Carrington pels seus estudis de duplicaci biomolecular.

En l'any 2373, s segrestat pel domini i s reemplaat en el seu lloc per un canviant. s empresonat en la base del domini al camp 371, un asteroide del Quadrant Gamma.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346681" title="Vall de l'Alberche" nonfiltered="690" processed="684" dbindex="135694">
Vall de l'Alberche, tamb coneguda com a Vall d'Alberche - Tierra de Pinares o Comarca Burgohondo-Cebreros-El Tiemblo, s una comarca de la provncia d'vila, que limita al nord amb la Comarca d'vila (Vall d'Ambls-Serra d'vila), al sud amb la Comarca de la vall del Titar, a l'oest amb la Comarca d'El Barco de vila-Piedrahta i a l'est amb la Sierra Oeste de Madrid. La capital de la comarca s Cebreros.

 Municipis que la formen .
 Cebreros;
 Peguerinos;
 Las Navas del Marqus;
 El Tiemblo;
 El Barraco;
 San Bartolom de Pinares;
 El Hoyo de Pinares ;
 Navalperal de Pinares;
 Santa Cruz de Pinares;
 Navalmoral;
 San Juan de la Nava;
 Burgohondo;
 Navarredondilla;
 Navaluenga;
 San Juan de Molinillo;
 Navatalgordo;
 Navalacruz;
 Navaquesera;
 Navarrevisca;
 Navalosa;
 Serranillos;
 Hoyocasero;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346682" title="Toqto'a Khan" nonfiltered="691" processed="685" dbindex="135695">
Toqto'a Khan fou khan dels markit vers 1190-1204

s esmentat vers 1175/1180 com a cap d'una banda de markits (Toqto'a-bki o Toktagha) que va atacar a Temujin (el futur Genguis Khan) que va poder escapar, per la seva dona Borte va ser feta presonera; Temujin, amb l'ajut d'un cap mongol, Djamuqa, de la tribu dels djadjirat, i de Togrul Khan (desprs Wang Khan) dels kerait, va derrotar els markit a la vora del Bu'ura, afluent del Selenga i va recuperar a la seva muller; aquesta havia estat violada per un dels segrestadors, Tchilgerboko, i al cap de 9 mesos va donar a llum al seu fill Joci que podia ser de Gengis Khan o de Tchilgerboko.

Vers el 1197 ja governava als markit i fou atacat pel khan dels kerait Wang Khan que va iniciar l'expedici sense consultar a Genguis Khan, ara khan dels mongols. Toqto'a va haver de fugir per la desembocadura del Selenga cap a la costa sud-est del Baikal; Wang Khan va matar a un fill de Toqto'a i en va fer presoner a un altra, aix com un gran nombre de presoners i molt de bestiar i bot.

Toqto'a va retornar de Transbaiklia, i es va aliar al usurpador del tron naiman Buyurug (que governava sobre parts dels naiman, mentre la resta estavan sota govern del seu germ gran Tayang), i junts van obtenir l'aliana dels dorben, restes dels ttars, qataqin, i saldji'ut. Aquesta nova coalici va fer la guerra a Wang Khan i a Genguis Khan, per sense gaire xit.

Va formar part de la gran coalici encapalada pel khan Tayang dels naiman (1204). Derrotada la coalici per Genguis Khan, Toqto'a va fugir junt amb Kuchtlug, fill de Tayang. El Yuanshi assegura que Kutchlug, el prncep naiman Buyurug (germ de Tayang) van dirigir la resistncia, i que Toqto'a-baki dels markit i Djamuqa dels djadjirat hi participaven a la zona de l'alt Irtish a la vora del llac Zaissan i les muntanyes Ulug tagh (es a dir a la zona muntanyosa entre l'Altai siberi, el Tarbagatai i les muntanyes Tchingiz), per que tots quatre van morir un darrera l'altra: Buyurug fou sorprs mentre casava a les muntanyes Ulug Tagh ; el 1208 Genguis khan va anar en persona a la zona de l'Irtish i pel cam se li va sotmetre el cap oirat Qutuqa-baki, que es va unir a Genguis Khan i li va fer de guia, i Kutchlug i Toqto'a foren atacats a la vora de l'Irtish i derrotats; el segon va morir en la lluita i el primer va aconseguir fugir a territori kara khitai; Djamuqa, que portava una vida de cap de proscrits esdevinguts bandits, fou entregat pels seus propis homes . Com que Genguis Khan i Djamuqa eren germans jurats (anda) aquest darrer fou executat a la manera dels prnceps, es a dir sense vessar la seva sang, ja que segons la religi dels xamans, l'anima d'un home estava a la sang i si es vessava l'anima s'escapava. 

Referncies .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346688" title="Frederic Lliurat i Carreras" nonfiltered="692" processed="686" dbindex="135696">
Frederic Lliurat i Carreras (Barcelona, 1876 - 1956) fou un pianista i crtic musical.

Va estudiar piano amb Joan Baptista Pujol, Enric Granados i Felip Pedrell, i ampli els seus coneixements musicals amb Charles de Briot, a Pars, i amb Arthur de Greef, a Brusselles. Actu a Pars, a Brusselles i a Barcelona. Exerc la crtica musical a La Veu de Catalunya i fou redactor en cap de la Revista Musical Catalana. Public La msica i els msics (1933), recull de crtiques, i Teora de la msica (1941).

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346690" title="Artesa (desambiguaci)" nonfiltered="693" processed="687" dbindex="135697">

Geografia:;
 Artesa, nucli de poblaci del municipi d'Onda.
 Artesa de Lleida, municipi del Segri.
 Artesa de Segre, municipi de la Noguera.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346691" title="Quark (Star Trek)" nonfiltered="694" processed="688" dbindex="135698">
Quark s un personatge fictici de Star Trek: Deep Space Nine en l'univers de Star Trek interpretat per l'actor Armin Shimerman, s el barman del Bar de la Promenade de l'estaci espacial Espai Profund 9.

s un emprssari ferengi. Va crixer en el planeta Ferenginar amb el seu pare Keldar (ja mort), la seva mare Ishka i el seu germ menor Rom (sempre fastigueixat pel seu germ major), Obtenint de la seva mare el sentit de fer bons negocis, i del seu pare les orelles.

Quark abandona el seu planeta natal en 2351 desprs d'haver aconseguit l'edat de l'ascensi. Quan era jove va ser aprenent del Subnagus. Comportant-se de forma apropiada i arribant a ser molt popular amb el Subnagus.

Treballa en una nau espacial de crrega ferengi per vuit anys abans d'obrir el fams bar en l'estaci Espai Profund 9. En la nau servia de cuiner i es mantenia lluny de Ferenginar per un collapse monetari que va sofrir el seu planeta.

En 2363 t un curt roman amb Natima Lang, una dona cardassiana que t una poltica bastant rara i admira a Quark per que aquest no solament venia menjars cardassians sin tamb articles illegals. Quark reconeix que ella va ser el gran amor de la seva vida, recordant quan li acariciava les grans orelles.

Durant l'ocupaci cardassiana al planeta Bajor tenia un mercat negre que promovia negocis no gaire sants als bajorans que estaven en l'estaci. Quan els cardassians es retiren, Quark segueix al capdavant del bar.
s acorralat i constantment perseguit pel cap de seguretat de l'estaci Odo.

Un any desprs Quark es converteix en Gran Nagus, davant la mort aparent d'aquest cridat Zek, qui havia fingit la seva mort per a posar-li un parany al seu fill Krax.

En 2370 s ferit en el trax per un arma sofrint greus traumes, per finalment es va reposar. Tamb per aquesta poca el Gran Nagus li dna l'oportunitat de convertir-se en el primer ferengi a comenar les negociacions amb un planeta del Quadrant Gamma, que desafortunadament, aix acaba en escndol ja que qui va dur aquesta aventura no era ell, sin Pel, i sabem el que una dona significa pels ferengi.

Prop del 2371 s'embolica en un incident de la poltica Klingon quan mata accidentalment a Kozak, Quark es converteix temporariamente en el cap de la casa Kozak i s marit de Grilka, una dona Klingon, de qui mes tard es divorcia.

Ajuda al seu nebot Gaila a manejar un trfic d'armes i li dna com recompensa una petita nau que Quark l'anomena El tresor de Quark. Per desafortunadament aquesta nau t problemes en el seu primer vol anant a parar a la Terra de l'any 1947, sent confs ell, el seu germ i el seu nebot amb nans verds i Odo amb un gos Pastor Alemany.

T un greu problema quan els seus empleats del bar formen una associaci i realitzen un atur d'activitats.
Unes setmanes ms tard s diagnosticat amb el Sndrome Dorek, pel doctor Orpax, durant un estudi anual que s'han de fer els ferengis. Atent a les tradicions del seu poble que sost que quan un d'ells es mor amb deutes, Quark tracta d'ajuntar diners posant a la venda els trossos dissecats del seu futur cos mort. Un oferent annim oferta per un d'ells la suma de 500 barres de Latini abans de saber que la malaltia va ser diagnosticada per error. Ms tard sap que aquesta persona havia estat el recaptador d'impostos de la FCA, Brunt, qui es nega a donar la suma a Quark. Per les lleis de l'Aliana Ferengi, Quark trenca el contracte i Brunt li confisca els bns sent ajudat pels amics del bar que surten en la seva ajuda quedant Quark en mans dels seus antics negocis.

Lady Grilka torna a la vida de Quark el 2373 quan viatja a Espai Profund 9 per a preguntar-li com estan els seus negocis, aquesta vegada la troba molt atractiva i li pregunta a Worf com ha de fer per a conquistar-la seguint els ritus Klingons, aix li porta diversos problemes entre ells diverses fractures en el seu cos.

Quark sent algun desig per Jadzia Dax, per aquests sentiments no es veuen mai corresposts, per s tractat per aquesta com un gran amic. Desprs amb el canvi de cos, tamb sent atracci per Ezri, el que podem dir s que Quark s un seductor empedernit.

La vida del regent del joc i les holocmeres de l'estaci segueix el seu rumb normal fins al final de la srie, on Quark es queda a continuar els seus negocis, veient com la majoria dels seus clients i amics deixen l'estaci amb distints rumbs desprs de moltes temporades junts.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346693" title="Pedro Rodrguez" nonfiltered="695" processed="689" dbindex="135699">
 Pedro Rodrguez  va ser un  pilot de curses automobilstiques mexic que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Va nixer el 18 de gener del 1940 a Ciutat de Mxic, Mxic i va morir en un accident disputant una cursa prop de Nuremberg, Alemanya el 11 de juliol del 1971.Pedro era el germ gran del tamb pilot Ricardo Rodrguez.


 A la F1 .

Pedro Rodrguez va debutar a la vuitena cursa de la temporada 1963 (la catorzena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 6 d'octubre del 1963 el GP dels Estats Units al circuit de Watkins Glen.

Va participar a un total de cinquanta-quatre proves puntuables pel campionat de la F1, disputades en nou temporades consecutives (1963-1971) aconseguint dues victries (i set podis) com a millor classificaci i assolint un total de 71 punts pel campionat del mn de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .





 Resum .




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346694" title="Djamuqa" nonfiltered="696" processed="690" dbindex="135700">
Djamuqa fou cap de la tribu dels djadjirat, una tribu mongola vers 1175-1204/1208

Vers 1175/1180 Temudjin (el futur Genguis Khan) fou sorprs per una banda de mongols markit i encara que va poder escapar, la seva dona Borte va ser feta presonera; llavors va obtenir l'ajut de Djamuqa dels djadjirat i de Togrul Khan dels kerait, i els markit foren derrotats a la vora del Bu'ura, afluent del Selenga i van haver d'entregar a la presonera.

Temudjin i Djamuqa es van fer "germans jurats" (anda), per desprs es van barallar. Tots dos aspiraven a ser gran khan i refer l'antiga reialesa en profit propi. Desprs d'un any de pasturar a la zona de Qorgunaq Djubur a l'Onon, es van separar i Temudjin va anar cap a la muntanya i Djamuqa cap al riu. 

Vers el 1201 Wang Khan dels kerait actuava encara com a prncep principal de Monglia amb Genguis Khan dels mongols com a vassall fidel; contra aquesta preeminncia es va aixecar el cap dels djadjirat, Djamuqa, i en el seu partit van entrar alguns clans mongols hostils a Genguis Khan i a Wang Khan, els tayitchi'ut, els qongirat, els iqirs, els qrlas,els drben, els qataqin, els sadji'ut, els markit, els oirat, els naiman i els ttar; aquestes tribus reunides en assemblea (en gran kurialti) el 1201 a Alqui-bula, a la vora de l'Argun (curs inferior del Kerulen), van proclamar gurkhan (khan universal o emperador) de Monglia a Djamuqa.

La batalla decisiva es va lliurar a Koyitan. Genguis Khan va rebre la decisiva ajuda de Wang Khan. Djamuqa es va haver de retirar cap el baix Argun. 

Genguis Khan i Wang Khan es van enfrontar el 1202 quan el primer va demanar la ma de la princesa Tcha'ur-baqi, filla de Wang Khan, per al seu fill Djoci, per li fou refusada. Ilqa o Nilqa Sangun va aconsellar al seu Wang Khan de donar suport a la coalici formada per Djamuqa, que desprs de la seva derrota s'havia refugiat amb el khan kerait pels lligams que tenia precisament amb Ilqa. A aquest grup es va unir Altan-otchigin, l'hereu legtim de la reialesa que l'havia renunciat a favor de Genguis Khan. El 1203 es va produir la ruptura entre mongols propis i els kerait. Genguis fou convidat a una reuni de reconciliaci on havia de ser capturat, per la trampa fou descoberta i Genguis Khan se'n va escapar. El kerait i els seus aliats va iniciar llavors un atac, Genguis Khan es va haver de retirar podent arribar al territori dels qongirat, la tribu de la seva dona. La coalici formada per Djamuqa es va dissoldre (estiu del 2003) i a la tardor Genguis Khan va sortir del Baldjuna cap a l'Onon per iniciar la ofensiva, i va derrotar els ] a la muntanya Djedje'er-undur entre les fonts del Tula i del Kerulen. Wang Khan i el seu fill Ilqa Sangun van fugir cap a l'oest al pas dels naiman (Wang Khan i fou mort accidentalment al no ser reconegut) i els kerait es van sotmetre a Genguis Khan i foren repartits entre les diverses tribus mongoles. 

El nic poder important que restava, una vegada els kerait sotmesos als mongols, eren els naiman, que tenien com a khan principal a Tayang, que dominaven la Monglia occidental (Genguis Khan dominava la Monglia oriental). Tots els enemics de les guerres anteriors es van unir a Tayang, com el cap djadjirat Djamouqa, el markit Toqto'a-baqi, el oirat Qutuqa-baqi, i elements de les tribus dorben, qataqin, ttar, saldji'ut, i un dels clans del kerait. Derrotats tamb al riu Altai-su el gros del poble naiman es va sotmetre a Genguis. El Yuanshi assegura que Kutchlug (fill de Tayang) i el prncep naiman Buyurug (germ de Tayang) van dirigir la resistncia, i que Toqto'a-baki dels markit i Djamuqa dels djadjirat hi participaven a la zona de l'alt Irtish a la vora del llac Zaissan i les muntanyes Ulug tagh (es a dir a la zona muntanyosa entre l'Altai siberi, el Tarbagatai i les muntanyes Tchingiz), per que tots quatre van morir un darrera l'altra: Buyurug fou sorprs mentre casava a les muntanyes Ulug Tagh ; el 1208 Genguis khan va anar en persona a la zona de l'Irtish i pel cam se li va sotmetre el cap oirat Qutuqa-baki, que es va unir a Genguis i li va fer de guia i Kutchlug i Toqto'a foren atacats a la vora de l'Irtish i derrotats; el segon va morir en la lluita i el primer va aconseguir fugir a territori kara khitai; Djamuqa, que portava una vida de cap de proscrits esdevinguts bandits, fou entregat pels seus propis homes . Com que Genguis Khan i Djamuqa eren germans jurats (anda) aquest darrer fou executat a la manera dels prnceps, es a dir sense vessar la seva sang, ja que segons la religi dels xamans, l'anima d'un home estava a la sang i si es vessava l'anima s'escapava. 

Referncies .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346698" title="Peguerinos" nonfiltered="697" processed="691" dbindex="135701">

Peguerinos  s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Est situat en la crulla de les provncies d'vila, Segvia i Madrid.

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346699" title="Emma Reverter i Barrachina" nonfiltered="698" processed="692" dbindex="135702">
Emma Reverter i Barrachina (Barcelona) s una periodista i escriptora catalana que viu a Nova York. Llicenciada en Dret i Periodisme, ha escrit nombrosos articles i columnes d'opini sobre les Nacions Unides, Guantnamo, la crisi de refugiats de d'Iraq i la pena de mort als Estats Units. 

Els seus articles sobre poltica internacional i cultura s'han publicat als diaris Avui i La Vanguardia, al suplement cultural Babelia del diari El Pas, a National Geographic Espaa i Viajes National Geographic, i a la revista Law and Security de la Facultat de Dret de la New York University (NYU). 

Reverter ha seguit l'evoluci de la pres de Guantnamo a Cuba des de l'inici. Ha viatjat a la base militar dues vegades (2004 i 2008). L'any 2004 va publicar el llibre Guantnamo, prisioneros en el limbo de la legalidad internacional.

Reverter s assessora de l'Instituto Cervantes de Nova York i collabora com a traductora a The Innocence Project, un projecte de la Facultat de Dret Benjamin Cardozo de Nova York que t per objectiu demostrar la innocncia de condemnats a mort mitjanant proves d'ADN.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346700" title="El Barraco" nonfiltered="699" processed="693" dbindex="135703">

El Barraco  s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Personatges illustres.
Carlos Sastre (1975), ciclista guanyador del tour de Frana 2008.
Jos Mara Jimnez Sastre (1971 - 2003), ciclista.
ngel Arroyo (1957), ciclista.
Aureo Herrero (1904 - 1995), guitarrista i compositor.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346701" title="Thomas Monarch" nonfiltered="700" processed="694" dbindex="135704">
 Thomas Monarch  va ser un  pilot de curses automobilstiques estatunidenc que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Va nixer el 29 de maig del 1912 a Owensboro, Kentucky, USA i va morir tamb a  Owensboro, Kentucky el 1 d'abril del 1964.


 A la F1 .

Thomas Monarch va debutar a la novena i penltima cursa de la temporada 1963 (la catorzena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 27 d'octubre del 1963 el GP de Mxic al circuit de Ciutat de Mxic.

Va participar a una nica prova puntuable pel campionat de la F1, no arribant a classificar-se per disputar-la i no assolint cap punt pel campionat del mn de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .





 Resum .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346703" title="Jake Sisko" nonfiltered="701" processed="695" dbindex="135705">
Jacob "Jake" Sisko s un personatge fictici de Star Trek: Deep Space Nine en l'univers de Star Trek interpretat per l'actor Cirroc Lofton que est a l'estaci espacial Espai Profund 9.

Nascut el 2355 en Nova Orleans, Jake s el fill de Benjamin Sisko












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346704" title="Frank Dochnal" nonfiltered="702" processed="696" dbindex="135706">
 Frank Dochnal  va ser un  pilot de curses automobilstiques estatunidenc que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Va nixer el 8 d'octubre del 1920 a St. Louis, Missouri, USA.


 A la F1 .

Frank Dochnal va debutar a la novena i penltima cursa de la temporada 1963 (la catorzena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 27 d'octubre del 1963 el GP de Mxic al circuit de Ciutat de Mxic.

Va participar a una nica prova puntuable pel campionat de la F1, no arribant a classificar-se per disputar-la i no assolint cap punt pel campionat del mn de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .





 Resum .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346705" title="Joaquim Nin i Castellanos" nonfiltered="703" processed="697" dbindex="135707">
Joaquim Nin i Castellanos (l'Havana, 29 de setembre de 1878 - l'Havana, 24 d'octubre de 1949) fou un pianista i compositor.

Fill de l'escriptor Joaquim Nin i Tud. Va estudiar a Barcelona amb Carles G. Vidiella i Felip Pedrell, amb qui tindria una llarga amistat. Va intervenir en la cinquena Festa Modernista de Sitges l'any 1898 amb un concert de piano. Posteriorment es trasllada a estudiar a Pars (1902), on estudi composici amb Vincent d'Indy a la Schola Cantorum, de la qual n'esdev professor (1905-1908). El 1909 fou nomenat professor honorari de la universitat nova de Brusselles. La seva carrera de pianista el dugu a residir a Brusselles (1908-1910) i a Berln. El 1911 pass a l'Havana, on fund un conservatori i una societat de concerts, de vida efmera. Resid novament a Brusselles, i el 1913 an a Pars. En iniciar-se la Primera Guerra Mundial torn a l'Havana.

De les seves obres per a piano destaquen Danse ibrienne (1926), Chane de valses (1927), Message  Debussy (1929) i Berceuse pour les orphelins d'Espagne (1939). De la seva msica de cambra Au jardin de Lindaraja (1927) i Rhapsodie ibrienne (1930). Tamb va escriure obres per a cant i piano i el ballet L'charpe bleue (1937). Edit i interpret obres hispniques cultes: 16 sonates anciennes (1925), 17 sonates et pices anciennes (1929), 10 pices, per a viol i piano (1937); public la collecci Nols espagnols (1934) i Canciones picarescas, de Pau Esteve i de Blas de Laserna. Va escriure llibres sobre qestions musicals, com Pour l'art (1909) i Ides et commentaires (1912).

Joaquim Nin es va casar amb la cantant d'pera danesa-francesa Rosa Culmell i Varigaud i era el pare del tamb compositor i pianista Joaquim Nin-Culmell, de l'empresari Thorvald Nin i de la famosa escriptora Anas Nin.

Referncies.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346706" title="San Bartolom de Pinares" nonfiltered="704" processed="698" dbindex="135708">

San Bartolom de Pinares  s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al nord amb Las Navas del Marqus, El Herradn de Pinares i Navalperal de Pinares, al sud amb El Hoyo de Pinares i Cebreros, a l'est amb Santa Cruz de Pinares i a l'oest amb Robledo de Chavela.

Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346707" title="Gran Premi de Brasil del 2008" nonfiltered="705" processed="699" dbindex="135709">
La cursa del Gran Premi de Brasil de Frmula 1 ha estat la divuitena i ltima cursa de la temporada 2008 i s'ha disputat al Autdrom Jose Carlos Pace, el 2 de novembre del 2008. 


 Qualificaci per la graella de sortida .





 Cursa .




 Altres .

 Pole: Felipe Massa  1: 12. 368;

 Volta rpida: Felipe Massa   1' 13. 736  (a la volta 36);

 Lewis Hamilton ha conquistat el ttol de campi del mn avanant a l'ltima curva Timo Glock i assolint el cinqu lloc que li donava els punts necessaris per conquerir el ttol.

 Ha estat l'ltim GP per David Coulthard.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346709" title="Navalperal de Pinares" nonfiltered="706" processed="700" dbindex="135710">

Navalperal de Pinares  s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

 Demografia .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346711" title="Santa Cruz de Pinares" nonfiltered="707" processed="701" dbindex="135711">

Santa Cruz de Pinares  s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita amb El Barraco al sud, i al nord amb Tornadizos de vila, San Bartolom de Pinares i El Herradn de Pinares.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346712" title="Navalmoral" nonfiltered="708" processed="702" dbindex="135712">

Navalmoral  s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

 Demografia .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346713" title="San Juan de la Nava" nonfiltered="709" processed="703" dbindex="135713">

San Juan de la Nava  s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Est situat entre El Barraco, Navalmoral, Navaluenga i Riofro.

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346714" title="Burgohondo" nonfiltered="710" processed="704" dbindex="135714">

Burgohondo  s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346715" title="Navarredondilla" nonfiltered="711" processed="705" dbindex="135715">

Navarredondilla  s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

 Demografia .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346716" title="Tayang" nonfiltered="712" processed="706" dbindex="135716">
Tayang o Taiboga Khan  (Tabuqa o Balbuqa) fou khan dels naiman vers 1197-1204. El seu nom de Tayang deriva del seu ttol xins de tai-wang o ai-yang, en mongol transcrit com a tayang.

Era fill del khan Inantch-bilg a la mort del qual vers el 1197 el va succeir. El seu germ Buyurug va usurpar una part de les terres dels naiman, per probablement es va reconixer com a vassall del seu germ gran. Tayang governava sobre els clans de la plana, es a dir del costat dels llacs de la provncia de Kobdo, i Buyurug als districtes muntanyosos cap a l'Altai. 

El 1198 el domini de Buyurug fou assolat per Togrul Khan (des de 1196 tenia el ttol xins de wang i era conegut com Wang Khan) dels kerait, i pel seu vassall Genguis Khan dels mongols; Butyurug es va retirar cap al riu Urungu, perseguit fins al llac Kizilbach (segurament el llac Urungu on desaigua el riu Urungu) on segn la "Histria secreta" finalment fou mort cosa dubtosa . A l'any segent el lloctinent de Buyurug,  el general Koksegu Sabraq, va fer un inesperat contraatac a Bayidarah-betchir . Wang Khan (Togrul Khan) va aixecar el campament sense prevenir a Genguis Khan que va haver de fer una perillosa retirada. Llavors els naiman van envair el pas kerait, i Djagambu (germ de Wang Khan) i Ilqa Sangun (fill de Wang Khan) van haver de fugir. Wang Khan va cridar en ajut a Genguis Khan que li va enviar als seus "quatre gran guerrers" (dorben kulu'ud) es a dir a Boortchu, Muqali, Boroqul i Tchila'un, que van salvar al darrer moment a Ilqa Sangun, van expulsar als naiman de les terres kerait i van recuperar el bestiar agafat pels naiman. Qassar, germ de Genguis, va acabar la campanya amb una gran victria sobre els naiman. La participiaci de Tayang en aquestos fets es desconeguda.

Vers el 1200 va acollir a Djagambu, germ de Wang Khan que havia probat d'enderrocar al khan kerait. El 1201 els naiman va entrar a la coalici formada per Djamuqa cap dels djadjirat. Poc desprs el khan dels markit, Toqto'a, que havia estat expulsat per Wang Khan, va retornar de Transbaiklia, i es va aliar al usurpador del tron naiman Buyurug (que governava una part dels dominis naiman pero el verdader khan era el seu germ gran)  i junts van obtenir l'aliana dels dorben, restes dels ttars, qataqin, i saldji'ut. Aquesta nova coalici va fer la guerra a Wang Khan dels kerait i a Genguis Khan dels mongols, per sense gaire xit. 

Eliminats els keraits el nic poder important que restava en front dels als mongols, eren els naiman; el seu khan principal era Tayang, i dominaven la Monglia occidental (Genguis Khan dominava la Monglia oriental). Tots els enemics de les guerres anteriors es van unir a Tayang, com el cap djadjirat Djamuqa, el markit Toqto'a-baqi, el oirat Qutuqa-baqi, i elements de les tribus dorben, qataqin, ttar, saldji'ut, i un dels clans dels kerait. Tayang, conscient del perill de l'enemic va tractar d'obtenir l'ajut dels ongut, turcs establerts a la vora del Toqto, al nord del Shansi (el districte de Sueiyuan) on exercien com a gurdia fronterera dels Jin, i que eren nestorians de religi; el seu cap era Alaquch-tagin, per aquest va advertir a Genguis khan i des llavors fou el seu aliat..

Potser fou a la tardor del 1204 quan els dos exercits es van trobar, segons Abul Ghazi prop d'un riu de l'Altai de nom Altai-su. Tayang es volia retirar a l'altra costat de l'Altai per esgotar a l'exrcit mongol per grans marxes i llavors agafar-la per sorpresa en algun congost, per acusat de covardia pel seu lloctinent Qorisu-batchi, Tayang va ordenar el atac; al arribar la nit els mongols eren els guanyadors.  Tayang, ferit, estava malferit al seu llit de mort, i els principals caps van anar al combat per morir lluitant, i tots van caure en combat.

Kutchlug, fill de Tayang, va poder fugir amb un grup nombrs cap al Irtish, per el gros del poble naiman es va sotmetre a Genguis Khan. El cap dels markit, Toqto'a-baki, va fugir junt amb Kutchlug. El guarda segells de Tayang, un uigur  va passar al servei de Genguis khan, i va formar l'embri de la cancelleria mongola dirigida per uigurs. Fou aquest uigur el que va ensenyar als fills de Genguis a escriure mongol en carcters uigurs i va establir que els actes imperials anessin signats i amb el segell imperial o tamgha 

El Yuanshi assegura que Kutchlug i el prncep naiman Buyurug (germ de Tayang) van dirigir la resistncia, i que Toqto'a-baki dels markit i Djamuqa dels djadjirat hi participaven a la zona de l'alt Irtish a la vora del llac Zaissan i les muntanyes Ulug tagh (es a dir a la zona muntanyosa entre l'Altai siberi, el Tarbagatai i les muntanyes Tchingiz), per que tots quatre van morir un darrera l'altra.

 Referncies .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346718" title="San Juan del Molinillo" nonfiltered="713" processed="707" dbindex="135717">

San Juan del Molinillo  s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346720" title="Navatalgordo" nonfiltered="714" processed="708" dbindex="135718">

Navatalgordo  s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346721" title="Kuriltai" nonfiltered="715" processed="709" dbindex="135719">
kuriltai era la mxima assemblea de les tribus turques i mongoles. M. Pelliot diu que la forma kuriltai s ms correcte que la forma kurultai que donen Barthold i Vladimirtsov.

En els kuriltai s'elegia al khan  (com Genguis Khan, nom que vol dir "gran khan") i els khan suprems (kakhan). Kakhan fou tradut erroniment per "gran khan" per viatgers occidentals. 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346722" title="Navalacruz" nonfiltered="716" processed="710" dbindex="135720">

Navalacruz  s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

 Demografia .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346724" title="Joaquim Nin-Culmell" nonfiltered="717" processed="711" dbindex="135721">
Joaquim Nin-Culmell (Berln, 5 de setembre de 1908 - Oakland, Califrnia, 14 de gener de 2004) fou un compositor nacionalitzat estatunidenc amb orgens catalans (sempre declar que es considerava catal).

Fill del compositor Joaquim Nin i Castellanos i de la cantant d'pera franco-danesa Rosa Culmell, i germ de l'escriptora Anas Nin.  Va iniciar els seus estudis musicals a Barcelona amb Conxita Badia (1913-1915), una estudiant de la seva mare, que es convertiria en una gran intrpret vocal de Falla, de qui Joaquim va rebre consells. De 1914 a 1923 va viure a Nova York i el 1924 es va traslladar Pars per estudiar a la Schola Cantorum. El 1930 es va graduar amb diploma superior de la classe de Paul Braud. Tamb va estudiar amb Alfred Cortot i Ricard Vies. El 1932, grcies a una carta de recomanaci de Falla va entrar al conservatori de Pars per rebre el mestratge de Paul Dukas. Enseny al Williams College de Massachusetts (1944), i a la universitat de Califrnia, a Berkeley. 

De la seva producci, de carcter impressionista, destaquen el Concert per a piano (1946), Canciones tradicionales cubanas (1952), Diferencias sobre un tema de Gaspar Sanz (1953), Sis variacions sobre un tema de Llus de Mil, per a guitarra (1954), 12 canons populars de Catalunya (1957), 3 tonades mallorquines, el ballet El burlador de Sevilla (1957), l'pera La Celestina (1965), i l'obra orquestral Diferencias (1962).

Enllaos externs.
Pgina dedicada al compositor;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346725" title="Kakhan" nonfiltered="718" processed="712" dbindex="135722">
kakhan s un ttol d'origen turc que van portar els gran sobirans dels pobles de les estepes.

Fou el ttol dels grans khans dels joan-joan al segle V, que desprs va passar als khans turcs (Turcs Occidentals i Turcs Orientals) al segle VI, i als khans uigurs al segle VIII. Genguis khan abans de ser proclamat kakhan (equivalent a sobir suprem, o emperador) fou noms khan dels mongols. Kakhan s va traduir per gran khan per viatgers occidentals com Plan Carpin, Guillaume de Roubrouck, Marco Polo, i Oderic de Pordenone. En realitat "gran khan" es diu genguis khan. Alguns historiadors pensen que Genguis Khan realment mai va portar el ttol de kakhan, perqu Genguis khan ja era un ttol. Aix el 1206 Genguis Khan no hauria estat proclamat com a kakhan de les tribus turcomongoles sino com a khan de les tribus turcomongoles

 Refrncies .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346726" title="Navaquesera" nonfiltered="719" processed="713" dbindex="135723">

Navalacruz  s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

 Demografia .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346727" title="Navarrevisca" nonfiltered="720" processed="714" dbindex="135724">

Navalacruz  s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

 Demografia .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346728" title="Tossals d'Almatret" nonfiltered="721" processed="715" dbindex="135725">
Els Tossals d'Almatret sn un espai d'inters natural de Catalunya (PEIN), situat ntegrament dins del municipi d'Almatret, Segri. Sn un conjunt de costers calcaris sobre l'Ebre, aiges avall de la confluncia del Segre, que comprenen la part oriental de la ribera de l'Ebre entre el barranc de Canotes i el lmit amb l'Arag. L'espai ocupa 917,5 ha amb un permetre de 19,8 km (5,5 dels quals formen la frontera amb l'Arag en aquesta zona, resseguint l'Ebre), i fou declarat espai d'inters natural en el DOGC n 3191 de 26 de juliol de 2000. D'altra banda, i conjuntament amb l'espai natural de Riba-roja, forma part de la xarxa Natura 2000.

Antigament d'usos miners, conserven una bona mostra del paisatge de pineda, sobretot a les obagues, com tamb importants illots forestals; la part no cultivada est coberta per un bosc poc dens de pi blanc, amb sotabosc de mquies continentals de garric (Quercus coccifera) i arot (Rhamnus lycioides), i de brolles calccoles. Acull una rea de gran importncia biogeogrfica com a centre de conservaci d'espcies endmiques; altres espcies botniques de l'rea sn Genista biflora, Digitalis obscura, Veronica tenuifolia i Teucrium aragonense.

Pel que fa a la fauna, se n'hi pot trobar d'aqcola (lldrigues, silurs, bavoses de riu, trenques (Lanius minor), cignes) o de terrestre (crvols, cabres salvatges, rat penats).

Referncies.
Espais naturals de Lleida, fitxa 19: Tossals d'Almatret;
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans, 2a edici;
Mapes de l'Institut Cartogrfic de Catalunya;
European Environment Agency: Tossals d'Almatret i Riba Roja ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346729" title="Navalosa" nonfiltered="722" processed="716" dbindex="135726">

Navalosa  s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

 Demografia .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346730" title="Serranillos" nonfiltered="723" processed="717" dbindex="135727">

Serranillos  s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346731" title="Hoyocasero" nonfiltered="724" processed="718" dbindex="135728">

Hoyocasero  s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346732" title="Escut d'Alcal de Xivert" nonfiltered="725" processed="719" dbindex="135729">

L escut d'Alcal de Xivert t el segent blasonament:

Escut quadrilong amb el centre inferior en punta. En camper d atzur un estel d argent de vuit puntes i un calze d or amb hstia del mateix metall flanquejant un castell obert d or; sobremuntant les figures, sengles creus de gules. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Aquest s l escut que actualment utilitza l Ajuntament d Alcal de Xivert en tota la seva correspondncia i documentaci grfica des de 1997. s una estilitzaci, un escut de disseny, un logotip, de l'escut anterior de lnies ms tradicionals, herldicament ms correcte, i que ha estat utilitzat en tota la segona meitat del segle XX. Presenta algunes diferncies amb l'actual: el castell est aclarit de sable, l'hstia s d'argent i el castell est terrassat.

L evoluci de l escut municipal en els darrers dos segles i mig, tant en representacions grfiques com en comentaris descriptius, ha estat la segent:
 A la faana de l esglsia parroquial, damunt de la porta principal, existeix un escut de pedra del segle XVIII, amb tots els elements iguals menys les creus, que sn gregues (per la seva pertinena durant molts segles a Montesa), i la falta de l hstia del calze, i a ms, el castell est collocat sobre una muntanya.
 A la bandera del poble hi ha un escut brodat del segle XIX, que t tots els elements de l escut de l esglsia.
 En 1873 es publicava la segent descripci:


El escudo de armas que usa el ayuntamiento de esta poblacin, consiste en un fuerte cuadrangular, en cuyo centro tiene un portal, coronado de almenas: sobre este fuerte se eleva una pequea torrecita cuadrada sobre la cual hay una cruz,  la parte derecha tiene un cliz con la hostia y sobre sta otra cruz aislada; y  la izquierda tiene una estrella paralela al cliz y sobre sta otra cruz formando simetra con la de la parte derecha.;

L'escut d'armes que usa l'Ajuntament d'aquesta poblaci, consisteix en un fort quadrangular amb un portal al centre, coronat de merlets: sobre aquest fort se eleva una petita torre quadrada sobre la qual hi ha una creu, a la part dreta t un calze amb l'hstia, i per damunt, altra creu aillada; i a l'esquerra t un estel parallel al calze, i per damunt, altra creu formant simetria amb la de la part dreta.;


 En 1905 es feia una altra descripci:


Consiste el de esta villa de un castillo coronado de almenas; sobre l se eleva una torrecilla cuadrada surmontada por una cruz. En la parte derecha hay un cliz con la hostia, y sobre ella una pequea cruz aislada, y en la izquierda una estrella paralela al cliz y con otra cruz igual  la del lado derecho.;

Consisteix el d'aquesta vila en un castell coronat de merlets; i per sobre s'eleva una torreta quadrada sobremuntada per una creu. En la part dreta hi ha un calze amb l'hstia, i per damunt, una petita creu aillada, i en la part esquerra un estel parallel al calze i amb altra creu igual a la del costat dret.;

 En un document oficial de l'Ajuntament fet el 1919 apareix l'escut que es descriu l'any 1905. Un escut molt semblant, que tamb prov d'un segell municipal, s representat i descrit el 1913:


ESCUDO DE ARMAS: Consiste en un castillo rematado por tres almenas y coronado por tres cruces cuadradas en el aire. A la derecha hay una cliz con una hostia;  la izquierda una estrella.;

ESCUT D'ARMES: Consisteix en un castell rematat per tres merlets i coronat per tres creus. A la dreta hi ha un calze amb una hstia; a l'esquerra, un estel.;

 A la faana de l Ajuntament, damunt la porta que dna al carrer de la Purssima, hi ha collocat un escut del segle XX, amb els mateixos elements i la mateixa forma que les dues representacions ms antigues.




Fitxer:Escut Alcal de Xivert a la bandera.JPG|Cpia del segle XX de l'escut brodat a la bandera
Fitxer:Escut Alcal de Xivert en 1919.jpg |Escut segellat sobre paper
Fitxer:Escut Alcal de Xivert a l'Ajuntament.JPG|L'escut de la faana de l'Ajuntament




Notes.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346733" title="Giovanni Domenico Maraldi" nonfiltered="726" processed="720" dbindex="135730">
Giovanni Domenico Maraldi tamb conegut amb el seu nom en francs Jean-Dominique Maraldi (17 d'abril de  1709   14 de novembre de 1788), fou un astrnom nascut a Itlia nebot de Giacomo F. Maraldi. 

Nasqu a  Perinaldo, Ligria. Maraldi an a  Paris AL 1727 on fou membre de la Acadmia Francesa de les Cincies al 1731. Durant la seva estada, mentre observava el cometa De Chseaux amb Jacques Cassini al 1746,  descobr dues nebuloses estellars, que posteriorment resultaren cmuls globulars, els coneguts com a    M15 i M2. Maraldi es retir a Perinaldo Itlia al  1772. Al 1935 s'anomen el crter lunar Maraldi en honor seu i del seu oncle. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346735" title="Ricardo Squella Martorell" nonfiltered="727" processed="721" dbindex="135731">
Ricardo Squella Martorell (Ciutadella, Menorca, 1927 - 1993) fou un aristcrata, terratinent i poltic menorqu, fill de Gabriel Squella y Rossinyol de Zagranada. Llicenciat en dret. Detenia els ttols de marqus de Menas Albas i marqus de Terranova, una de les famlies de l'aristocrcia terratinent menorquina. Fou diputat per Menorca per Aliana Popular a les eleccions generals espanyoles de 1982.

 Enllaos externs .
 Obituari a El Pas;
 Fitxa del Congrs dels Diputats;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346736" title="Atletisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1900 - Salt de llargada aturat homes" nonfiltered="728" processed="722" dbindex="135732">

El salt de llargada aturat mascul va ser una de les proves d'atletisme que es va dur a terme als Jocs Olmpics de Pars de 1900. El salt de llargada aturat es va disputar el 16 de juliol de 1900 i en ella hi prengueren part quatre atletes representants de dos pasos. 

Medallistes.



Rcords.
 Aquests eren els rcords del mn i olmpic que hi havia abans de la celebraci dels Jocs Olmpics de 1900.



Ray Ewry va establir el primer Rcord Olmpic d'aquesta prova amb 3,30 metres.

Resultats.



Ewry va guanyar les tres proves de salts aturats que es disputaren en aquestes Olimpades i com en la resta de triomfs ho aconsegu sense excesives dificultats.

Referncies.
 Comit Olmpic Internacional.
 De Wael, Herman. Herman's Full Olympians: "Athletics 1900".  Accs 18 de mar de 2006. Consultable a Herman's Full Olympians: "Athletics 1900".
 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346738" title="Salvador Lpez Sanz" nonfiltered="729" processed="723" dbindex="135733">
Salvador Lpez Sanz (Mrcia, 1924) s un poltic valenci d'origen murci. Es llicenci en dret per la Universitat de Valncia i ha estat catedrtic a l'Escola Universitria de Dret Mercantil de la Universitat de Valncia. Militant del PSPV-PSOE, fou subsecretari de presidncia del Consell del Pas Valenci i conseller de sanitat i seguretat de la Generalitat Valenciana provisional entre setembre de 1981 a agost de 1982. Desprs fou escollit diputat per la provncia de Valncia a les eleccions generals espanyoles de 1982 i 1986.  

 Obres .
 Curso elemental de derecho civil (1985);
 Elementos de derecho y legislacin mercantil;




  
 Enllaos externs .
 Fitxa del Congrs dels Diputats;
 Biografies de poltics valencians;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346739" title="Jos Mara Adn Garca" nonfiltered="730" processed="724" dbindex="135734">
Jos Mara Adn Garca (Sogorb, 1931) s un poltic valenci. s llicenciat en dret i diplomat en empresarials i sociologia laboral, i durant els anys d'estudis fou cap de la Falange Universitria i del SEU i director de la revista Claustro. El 1959 comen a treballar a l'empresa Altos Hornos del Mediterrneo (AHM), en la que arrib a cap del servei jurdic i de relacions laborals. Alhora, fou conseller nacional del Movimiento i procurador a Corts Espanyoles per Valncia de 1971 a 1977. Durant la seva legislatura, per una banda, es va posar al costat de Blas Piar el 1974 quan s'opos a la llei d'associacions de Carlos Arias Navarro, ja que comportaria la desvertebracin de la sociedad y el cambio de Rgimen, tot i que desprs va votar a favor. Nogensmenys, el 12 d'agost de 1976 va presentar un escrit juntament amb els altres procuradors valencians (entre ells, Miguel Ramn Izquierdo, Pedro Zaragoza i Jos Antonio Perell Morales) on sollicitivaven l'autonomia econmica, administrativa i cultural de la regi valenciana i el reconeixement del valenci com a llengua vernacla en la Llei d'Educaci.

A la mort de Francisco Franco va collaborar amb Rodolfo Martn Villa i fou nomenat governador civil de La Rioja (1976-1978). Durant la transici democrtica es mostr proper a la UCD, per el 1989 va ingressar en el PP, qui el nomen delegat de la Generalitat Valenciana en la privatitzaci d'AHM, empresa en la que hi havia treballat. El 1991 fou nomenat delegat de la Fundacin Cnovas del Castillo al Pas Valenci.

 Obres .
 Al servicio de Valencia (2005);

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346740" title="Nurhaci" nonfiltered="731" processed="725" dbindex="135735">

Nurhaci (xins:    ; pinyin: N ' rh ch) (13 de setembre de 1559   30 de setembre de 1626) va nixer dins del clan Gioro de la tribu del riu Suksuhu de les muntanyes Changbai, en la actual frontera entre Corea del Nord i la Xina. Segons les crniques xineses, es va formar com a soldat en un fortificaci en Fushun, on va aprendre xins

El 1582 el seu pare i el seu avi van ser morts per un cap jrchen rival que lluitava sota les ordres d un general xins. Nurhaci va ser nomenat cap del seu clan i, poc a poc, es a va anar imposant sobre totes les tribus dels jrchen. Per cimentar el seu poder va actuar sovint com a aliat dels Ming i el 1592   1593 va oferir fins i tot els seus exrcits per combatre contra la invasi de Corea per part de Tokugawa Hideyoshi. El 1593, a la batalla de Gure, va derrotar l aliana de les altres tribus jrchen: Yehe, Hada, Ula, Hoifa, Khorchin, Sibe, Guwalca, Jueri i Neyen. El seu poder va despertar les inquietuds dels seus vens Ming i Yi.

Nurhaci va aconseguir unificar les diverses tribus dotant-les d una organitzaci militar i administratives: el sistema de les banderes (qi) Es distingien per colors: groc, vermell, blau i blanc, quatre de llises i quatre de ribetejades; que eren simultniament unitats militars i administratives. Interiorment estaven organitzades en divisions i companyies i eren lliurades als generals manxs en propietat. Cada bandera havia de proporcionar la cavalleria i les tropes que calien per a les campanyes militars i eren responsables de tots el processos civils i militars i administratius que sorgissin al seu territori.

El 1599 va ordenar a dos dels seus traductors, Erdeni Bagshi i Gagai Jarguchi, que creessin una escriptura prpia pel manx per a substituir la jrchen que havien estat emprant fins aleshores. Ells ho van fer partint del alfabet mongol. La nova l escriptura manx seria un element diferenciador visible entre els manxs i la resta de l imperi; tots els documents confidencials s escriurien emprant-la i  compartiria oficialitat amb el xins, mongol, uigur i tibet.

El 1606, els mongols li van donar el ttol de Kundulun Khan i el 1616 es va nomenar a si mateix Khan i va fundar la dinastia dels Jin Posteriors per tal de lligar amb els Jin Anteriors, la dinastia jrchen que havia governat la Xina en el segle XII. La necessitat de distribuir constantment riqueses en forma de regals el empnyer a atacar el Liaoning, on la pressi demogrfica i militar dels Ming li resultava cada cop ms amenaant.

En 1618 va fer redactar un document que es deia les Set Grans Vexacions en el que proclamava els motius pels que es revoltava contra els governants de la dinastia Ming. El 1618 va conquerir Fushun i el 1621 va aconseguir prendre Shenyang, una prspera ciutat comercial xinesa sobre la vall del riu Liao, que va rebatejar Mukden, on va establir la seva capital i on es va fer construir un palau.

Les relacions amb els seus nous sbdits, majoritriament xinesos, no van ser fcils: si b des del primer moment Nurhaci va incorporar a la nova cort els supervivents de la burocrcia imperial de Shenyang, imprescindibles tant per a conduir les relacions amb les corts Ming i Yi com per a portar el registres, la pressi econmica que suposava la installaci de tota una poblaci jrchen al Lianoning, i que els xinesos havien d alimentar i allotjar, va provocar un seguir de rebellions.

El 28 de setembre de 1626 els Ming el van derrotar a la batalla de Ningyuan (actual Xingcheng, provncia de Liaoning). Nurhaci va ser ferit per un can portugus i va morir dos dies desprs, el 30 de setembre. La seva tomba es pot trobar a la seva capital de Shenyang.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346741" title="Koktchu" nonfiltered="732" processed="726" dbindex="135736">
Koktchu o Tabatngri fou fill del padrastre de Genguis Khan (vers 1150 - vers 1207)

La mare de Genguis Khan, Oelun, va enviudar de Yesugei vers el 1167, per ms tard es va tornar a casar amb un noble de nom Munglik. Aquest tenia al menys un fill, el xaman  Koktchu o Tabatngri, que fou el que va proclamar kakhan a Genguis khan el 1206.

Durant un temps Koktchu va conspirar per dirigir l'imperi. Primer va provar de desfer-se de Qassar, el germ biologic de Genguis Khan, del que va anunciar al khan que si no es desfeia de ell, estava en perill; Genguis khan el va empresonar i el va privar d'honors, per li foren restituts per intercessi de la reina mare Oelun-eke; desprs ho va provar amb l'altre germ, Temuch Otchigin, al que va insultar en pblic. Llavors Genguis Khan, aconsellat per la seva dona Borte, va permetre a Temuch de desfer-se del xaman; un dia que Koktchu va anar amb el seu pare Munglik a visitar al khan, Temug el va agafar i tres gurdies li van trencar la columna vertebral (es a dir el van matar sense vessar la seva sang, con es matava als nobles mongols). El seu lloc fou ocupat pel vell Usub, de la tribu ba'arin.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346744" title="Lliga nigerina de futbol" nonfiltered="733" processed="727" dbindex="135737">
La Lliga nigerina de futbol s la competici futbolstica ms important de Nger. Es disputa des de l any 1966.

Clubs participants temporada 2008.
AS-FNIS (Niamey);
Sahel Sporting Club (Niamey);
Olympic Football Club (Niamey);
AS Police (Niamey);
AS Douanes (Niamey);
ASFAN (Niamey);
Zumunta AC (Niamey);
Association Sportive NIGELEC (Niamey);
Union Sportive Gendarmerie Nationale (Tillabri);
ASAF Zinder (Zinder);
Espoir FC (Zinder);
Jangorzo FC (Maradi);
Dan Baskor FC (Maradi);
Akokana FC d'Arlit (Agadez);
Urana FC d'Arlit (Agadez);
Dan Gourmou FC (Tahoua);
Malbaza FC (Malbaza);
Entente Football Club (Dosso);
Lada FC (Diffa);
AS Soniantcha (Tillabri);

Historial.


1966 : Secteur 6 (Niamey);
1967 : Secteur 6 (Niamey);
1968 : Secteur 6 (Niamey);
1969 : Secteur 6 (Niamey);
1970 : Secteur 6 (Niamey);
1971 : ASFAN (Niamey);
1972 : no es disput;
1973 : Secteur 7 (Niamey);
1974 : Sahel SC (Niamey);
1975 : ASFAN (Niamey);
1976 : Olympic FC (Niamey);
1977 : Olympic FC (Niamey);
1978 : Olympic FC (Niamey);
1979 : no es disput;

1980 : AS Niamey (Niamey);
1981 : AS Niamey (Niamey);
1982 : AS Niamey (Niamey);
1983 : Jangorzo FC (Maradi);
1984 : Espoir FC (Zinder);
1985 : Zumunta AC (Niamey) ;
1986 : Sahel SC (Niamey);
1987 : Sahel SC (Niamey);
1988 : Zumunta AC (Niamey);
1989 : Olympic FC (Niamey);
1990 : Sahel SC (Niamey);
1991 : Sahel SC (Niamey);
1992 : Sahel SC (Niamey);
1993 : Zumunta AC (Niamey);

1994 : Sahel SC  (Niamey);
1995 : no es disput;
1996 : Sahel SC  (Niamey);
1997-98 : Olympic FC (Niamey);
1999 : Olympic FC (Niamey);
2000 : JS du Tnr (Niamey);
2001 : JS du Tnr (Niamey);
2002 : no es disput;
2003 : Sahel SC (Niamey);
2004 : Sahel SC (Niamey);
2004-05 : AS-FNIS (Niamey);
2005-06 : AS-FNIS (Niamey);
2006-07 : Sahel SC (Niamey);
2007-08 : AS Police (Niamey);


Enllaos externs.
RSSSF;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346746" title="Oelun" nonfiltered="734" processed="728" dbindex="135738">
Oelun (Oelun-eke = Oelun la mare, turc Oln) fou la mare de Genguis Khan.

Estava casada amb Yesugei que va tindre al meny un altra esposa. Si Genguis Khan va nixer el 1155 l'enlla hauria estat poc temps abans. Temudjin (Genguis) tenia 12 anys quan el seu pare va morir assassinat pels ttars (1167, per potser vers 1175) i el seu clan li va refusar obedincia per considerar-lo massa jove i dbil, i tot i els esforos de la mare Oelun-eke , els darrers fidels el van abandonar i es van emportar els ramats. Temudjin, desposset, va quedar amb la seva mare, i els seus germans Qassar, Qatchiun i Temug i dos germanastres (fills d'un altre esposa) Bekter i Belgutai. Aquest grupet va quedar en la misria, redut a viure de la casera i de la pesca a la zona de la muntanya Kentei, llavors anomenada mont Burkan Qaldun, situat a les fonts de l'Onon. 

Tedmujin, la seva mare i els seus germans van sobreviure uns anys de la casera i pesca. Ms tard Oelun es va tornar a casar amb Munglik. El fill d'aquest fou el xaman  Koktchu o Tabatngri, que fou el que va proclamar kakhan a Genguis khan el 1206.

Durant un temps Koktchu va conspirar per dirigir l'imperi. Primer va provar de desfer-se de Qassar, el germ biologic de Genguis Khan, del que va anunciar al khan que si no es desfeia de ell, estava en perill; Genguis khan el va empresonar i el va privar d'honors, per li foren restituts per intercessi de la reina mare Oelun-eke.

 Referncies .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346752" title="Yassaq" nonfiltered="735" processed="729" dbindex="135739">
Yassaq o Yasa  fou la llei mongola. Literalment vol dir l'arranjament, i s la llei de la costum consagrada pel gran kuriltai del 1206. 

Aquesta llei establia que el kakhan com a representant de la fora del cel, tenia autoritat sobre el poble i l'exrcit, amb una disciplina estricte: pena de mort per l'assassinat, el robatori greu, la conspiraci, l'adulteri, la sodomia, els maleficis, i altres; la desobedincia civil i militar rebia greus cstigs. Aquestes normes de la costum es va complementar amb uns dictats (bilik) de Genguis Khan que s'han perdut. Aquestes lleis van canviar la societat mongola tal com descriu clarament el francisc Plan Carpin. Al mateix temps que fou consagrat el yassaq  es va establir el registre de la legislaci, una mena de jurisprudncia, el kk dbtr.

 Referncia .




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346754" title="Willy van Neste" nonfiltered="736" processed="730" dbindex="135740">

Willy van Neste (Zwevezele, 10 de mar de 1944) va ser un ciclista belga que fou professional entre 1966 i 1976. Va participar en set edicions del Tour de Frana, aconseguint una victria a l'edici de 1967. Aquest triomf li serv per ser lder de la cursa francesa durant una jornada. Altres xits importants foren la victria als Quatre dies de Dunkerque el 1970, el Campionat de Zuric, el 1972, i el  Gran Premi de Fourmies, el 1967. A banda d'aquests xits aconsegu posicions destacables a la Gent-Wevelgem i l'Amstel Gold Race en qu fou segon a les edicions de 1968 i 1970 respectivament.

 Palmars .
1965;
 1r al Tour de Namur i vencedor de 2 etapes;
1966;
 1r a la Fletxa Ardenesa;
 1r a la Wavre - Lieja;
 Vencedor d'una etapa de la Cursa de la Pau;
1967;
 1r a Arras;
 1r al Critrium de Lokeren;
 1r a Wieze;
 1r a Zwevezele;
 1r al Gran Premi de Fourmies;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Frana;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Catalunya;
1968;
 1r al Circuit de les Ardenes flamenques - Ichtegem ;
1969;
 1r a la Ronse - Doornik - Ronse;
1970;
 1r a Zwevezele;
 1r als Quatre dies de Dunkerque i vencedor d'una etapa;
1971;
 1r a De Panne;
 1r a Kortrijk;
 1r a Westrozebeke;
1972;
 1r al Campionat de Zuric;
 1r a Eine;
 1r a Izegem;
 1r a Ruddervoorde;
 1r al Tour de Flandes Oriental;
 1r a Oostkamp;
1973;
 Vencedor d'una etapa de l'Etoile des Espoirs;
 1r a Izenberge;
 1r a Ruddervoorde;
 1r a Beerst ;
1974;
 1r a Zwevegem;
 Vencedor d'una etapa del Tour del Mediterrani;
1976;
 1r a Kortemark;

Resultats al Tour de Frana.
1967. Abandona (11a etapa). Vencedor d'una etapa. Porta el maillot groc durant una etapa;
1969. Abandona (10a etapa) ;
1970. 16 de la classificaci general;
1971. 70 de la classificaci general;
1972. 33 de la classificaci general;
1973. Abandona (11a etapa);
1974. 24 de la classificaci general;

Resultats al Giro d'Itlia.
1968. 5 de la classificaci general;

Resultats a la Volta a Espanya.
1975. 36 de la classificaci general;
1976. 30 de la classificaci general;

 Enllaos externs.
Fitxa de Willy van Neste;
Resultats de Willy van Neste al web oficial del Tour de Frana;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346758" title="Bagadur" nonfiltered="737" processed="731" dbindex="135741">
Bagadur era la ms alta classe de la noblesa aristocrtica dels mongols al segle XIII. El seu nom volia dir "valerosos". Per sota d'aquesta aristocrcia molt reduda hi havia la dels noyan. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346760" title="Noyan" nonfiltered="738" processed="732" dbindex="135742">
Noyan era el segon nivell de la noblesa aristocrtica entre els mongols del segle XIII. Estaven per sota dels bagadur (valerosos).

Noyan seria l'equivalent del xins kouei, s a dir noble. Per sota dels noyan (nobles/caps) estaven els guerrers o fidels.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346761" title="Sahel Sporting Club" nonfiltered="739" processed="733" dbindex="135743">
El Sahel Sporting Club s un club de Nger de futbol de la ciutat de Niamey. Va ser fundat l any 1974 a partir del club de futbol Secteur 7. Juga a l estadi Gnral Seyni Kountch Stadion de Niamey, amb capacitat per a 30.000 espectadors.

Palmars.
Lliga nigerina de futbol: 11;
 1973 (com a Secteur 7);
 1974, 1986, 1987, 1990, 1991, 1992, 1994, 1996, 2003, 2004, 2007;

Copa nigerina de futbol: 9;
 1974, 1978, 1986, 1987, 1992, 1993, 1996, 2004, 2006;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346765" title="Olympic FC de Niamey" nonfiltered="740" processed="734" dbindex="135744">
L'Olympic FC de Niamey s un club de Nger de futbol de la ciutat de Niamey. Va ser fundat l any 1974 a partir del club de futbol Secteur 6. Juga a l estadi Gnral Seyni Kountch Stadion de Niamey, amb capacitat per a 30.000 espectadors. Els seus colors sn el vermell i el blanc i el seu sobrenom el de les lions de Lakouroussou.

Palmars.
Lliga nigerina de futbol: 11;
 1966, 1967, 1968, 1969, 1970  (com a Secteur 6);
 1976, 1977, 1978, 1989, 1998, 1999;

Copa nigerina de futbol: 5;
 1975, 1977, 1990, 1991, 2003;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346766" title="Copa nigerina de futbol" nonfiltered="741" processed="735" dbindex="135745">
La Copa nigerina de futbol s una competici futbolstica que es disputa per eliminatries de Nger. Es disputa des de l any 1974.

Historial.


Enllaos externs.
RSSSF;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346768" title="Riba-roja (PEIN)" nonfiltered="742" processed="736" dbindex="135746">
Riba-roja s un espai d'inters natural de Catalunya (PEIN), situat a cavall de tres comarques (Ribera d'Ebre, Segri i Terra Alta) i cinc municipis (Almatret, la Fatarella, la Pobla de Massaluca, Riba-roja d'Ebre i Vilalba dels Arcs). L'espai, que comprn els costers calcari-margosos de les serres de la zona, s'estn a banda i banda de l'Ebre i inclou l'aiguabarreig del Matarranya i una part de l'embassament de Riba-roja. Ocupa 6.556,05 ha amb un permetre de 55,6 km, uns 6 dels quals formen la frontera amb l'Arag en aquesta zona i, conjuntament amb l'espai natural de Tossals d'Almatret, forma part de la xarxa Natura 2000.

L'espai acull una gran riquesa d'espcies meridionals i continentals tpiques de la zona, i hi sn nombroses les espcies vegetals de gran inters biogeogrfic: el pi blanc comparteix espai amb diverses espcies d'afinitat martima (arbocer,Viburnum tinus, Phyllirea latifolia...). El sotabosc de la pineda est format per les mquies continentals de garric i arot i per les brolles calccoles de roman, i tamb s'hi troben canyissars i salzes.

Pel que fa a la fauna, grcies en part a la diversitat d'hbitats que presenta, la seva situaci geogrfica i la considerable extensi d'un paisatge poc humanitzat, s rica i variada, amb notables espcies de mamfers dels boscos mediterranis (lldriga, tur, diverses espcies de rat-penats) i nombroses espcies d'ocells que hi tenen la seva rea de cria i alimentaci; s'hi pot trobar el mil negre, l'aufrany, el duc, el torlit, el blauet i el voltor, entre d'altres. Quant a la vida aqutica, s'hi pot destacar el barb, la madrilla (Chodrostoma toxostoma), la bagra, el gobi (Gobio gobio) o la bavosa de riu, a ms d'espcies introdudes com ara el llu de riu (Esox lucius) i el silur. Cal esmentar tamb el mollusc Margaritifera auricularia, molt rar a Catalunya. 

Referncies.
Riba-roja d'Ebre: L'espai natural de Riba-roja d Ebre;
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans, 2a edici;
Mapes de l'Institut Cartogrfic de Catalunya;
European Environment Agency: Tossals d'Almatret i Riba Roja ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346774" title="AFC Leopards SC" nonfiltered="743" processed="737" dbindex="135747">

L'AFC Leopards SC, tamb conegut com "AFC" o "the Leopards", s un club de futbol keny de la ciutat de Nairobi.

 Histria .
El club es fund l any 1964 amb el nom d'Abaluhya FC desprs de la fusi de diversos clubs petits . El nom canvi a All Footballers Club-Leopards el 1980, quan el govern keny prohib el nom Abaluhya, que feia referncia a la tribu Luhya.

 Palmars .
Campionat de Kenya de Futbol: 12;
 1966, 1967, 1970, 1973, 1980, 1981, 1982, 1986, 1988, 1989, 1992, 1998;

Copa del President: 6;
 1967, 1968, 1985, 1991, 1994, 2001;

CECAFA Clubs Cup: 5;
 1979, 1982, 1983, 1984, 1997;

 Referncies .

The Standard, 23 de juliol 2006: Once proud  Ingwe  bite relegation bullet;

 Enllaos externs .
Web oficial;
Web no oficial;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346776" title="Tusker FC" nonfiltered="744" processed="738" dbindex="135748">

El Tusker FC s un club de futbol keny de la ciutat de Nairobi.

El club s propietat de East African Breweries i el seu nom fa referncia a la marca Tusker, una cervesa de la companyia. El club s anomen Kenya Breweries fins el 1999.

 Palmars .
Campionat de Kenya de Futbol: 8;
 1972, 1977, 1978, 1994, 1996, 1999, 2000, 2007;

Copa del President: 3;
 1975, 1989, 1993;

CECAFA Clubs Cup: 4;
 1988, 1989, 2000, 2001, 2008;

 East African Hedex Super Cup: 2;
 1994, 1995;

 Enllaos externs .
Plantilla a la CAF Champions League   ;
Kenya Premier League;
Kenyafootball.com ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346778" title="Equip Unificat" nonfiltered="745" processed="739" dbindex="135749">


Equip Unificat fou el nom usat pels equips esportius de les antigues repbliques de la Uni Sovitica (exceptuant els Estats bltics) en els Jocs Olmpics d'hivern d'Albertville i en els Jocs Olmpic de Barcelona. El nom oficial en francs fou quipe Unifie i el codi del COI per a identificar els seus atletes, EUN. Tamb s'us per a designar a aquest equip les sigles CEI (Comunitat d'Estats Independents).


Histria.

Durant els Jocs Olmpics d'Hivern s'us la bandera olmpica a la cerimnia d'apertura i a les cerimnies d'entrega de medalles, sonant l'himne olmpic quan un esportista de l'Equip Unificat aconseguia una medalla d'or. Aix es repet en los Jocs Olmpics d'estiu excepte amb els esportistes individuals, on malgrat competir amb el mateix uniforme, s'hissava la bandera del seu pas d'orgen si guanyaven una medalla i sonava el seu himne quan assolien la d'or.

L'equip estava format per atletes de tots els Estats postsovitics exceptuant els Estats bltics:



En els posteriors Jocs Olmpics els diversos pasos competiren independentment.


Equip Unificat a Albertville'92. 

L'equip unificat en els Jocs Olmpics d'hivern d'Albertville estava format per atletes de sis dels quinze Estats postsovitics. Aconseguiren 23 medalles i acabaren segons en el medaller rere Alemanya.


Medalles.



Equip Unificat a Barcelona'92. 

L'equip unificat en els Jocs Olmpics de Barcelona 1992 estava format per atletes de dotze dels quinze Estats postsovitics. Aconseguiren 112 medalles i acabaren primers en el medaller.


Medalles.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346779" title="Nit en blanc de TV3" nonfiltered="746" processed="740" dbindex="135750">
La nit en blanc va ser un esdeveniment organitzat per Televisi de Catalunya el dia 11 de setembre de 2008 per conmemorar els seus 25 anys d'histria televisiva. Aquest esdeveniment va permetre a tots els ciutadans de Catalunya assistir de manera totalment gratuta a llocs que normalment sn de pagament com per exemple museus, biblioteques, teatres, fins atraccions i activitats artstiques al carrer.

Enllaos externs.

Pgina web de Televisi de Catalunya;
Pgina web dels 25 anys de TV3;
Pgina web de La nit en blanc;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346784" title="Joris Prosper Van Verboom" nonfiltered="747" processed="741" dbindex="135751">
Joris Prosper Van Verboom (Bruselles, 1665 - Barcelona 1744) marqus de Verboom i cavaller de Sant Jaume fou un enginyer militar flamenc a les ordres del rei de les Espanyes. 

Fill de Corneli Verboom, enginyer major de les tropes espanyoles als Pasos Baixos Espanyols i deixeble de Sebastin Fernndez de Medrano.

En la Guerra dels Nou Anys es disting als setges de Besanon i Dle. 

Enginyer en cap de les tropes filipistes durant la Guerra de Successi Espanyola, va organitzar el cos dels enginyers militars de les Espanyes i estigu pres a la Barcelona austriacista el 1710 desprs de la batalla d'Almenar, on va poder estudiar els punts febles de la defensa de la ciutat fins que fou treslladat a Viena el 1712 fins que fou alliberat d'acord al Tractat d'Utrecht. Planej el setge de Barcelona, i un cop venuda la ciutat project la Ciutadella de Barcelona, amb unes obres que van significar l'enderroc de 38 carrers i 1.200 habitatges, havent de construir el barri de la Barceloneta, dissenyat per Juan Martn Cermeo el 1753 per allotjar als desnonats. Tamb Convert la Seu Vella de Lleida en castell-caserna el 1717 i va rebre l'encrrec de realitzar la fortificaci del Castell d'Hostalric, un pont a Molins de Rei per facilitar les comunicacions entre Barcelona i el centre de la pennsula, i va participar en el disseny del canal d'Urgell. 

Durant la Guerra de la Qudruple Aliana part amb l'esquadra enviada pel cardenal Giulio Alberoni a la conquesta de Siclia i dirig el setge de Messina i el 1720, reconquer la Seu d'Urgell.

Durant la guerra angloespanyola de 1727 va supervisar el setge de Gibraltar. 

Fundador de lAcademia de Matemticas de Barcelona pel fet que, com a ciutat ocupada comptava amb nombrosos oficials destinats i realitz un Plano del Puerto de Barcelona con sus fondos el 1721. Estigu al capdavant de la Superintendencia de la Renta del Tabaco, a Madrid, que el 1727 inci l'edifici de la Fbrica de Tabacos de Sevilla. En 1737-38 fou capit general inter de Catalunya. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346785" title="Juan Martn Cermeo" nonfiltered="748" processed="742" dbindex="135752">
Juan Martn Cermeo (? - Barcelona, 1773) fou un enginyer militar espanyol. 

Fou germ de Pedro Martn Cermeo, tamb enginyer militar destinat a Catalunya

Comandant del cos d'enginyers a Catalunya des de 1749, se li atribueix un Discurso sobre el proyecto de Montjuich de Barcelona y tanteo de su coste, i reform i engrand el Castell de Montjuc de Barcelona i intervingu en el projecte de la capella de la universitat de Cervera, ambdues el 1751. Project i dirig des del 1752 la construcci del Castell de Sant Ferran de Figueres, i a Barcelona project el 1756 la construcci d'un nou baluard entre el portal de l'ngel i els Tallers de Barcelona. La seva obra ms important fou el projecte definitiu del barri barcelon de la Barceloneta del 1753, basat en l'anterior projecte de Joris Prosper Van Verboom i dirigida pel tinent coronel Francisco Paredes. Esdevingu comandant i inspector general del cos d'enginyers a Madrid el 1766, i el 1768 restaur el pont del Diable de Martorell. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346786" title="Gilabert de Centelles i Riu-sec" nonfiltered="749" processed="743" dbindex="135753">
Gilabert de Centelles i Riu-sec (? - 1409), bar de Nules i d'Oliva, fou un noble i militar del Regne de Valncia.

Ascendncia i descendncia.
Fill de Pere de Centelles i de Vilanova i conegut tamb per Ramon de Riu-sec, es cas amb Toda de Vilanova i del matrimoni nasqu Pere de Centelles i Bernat de Centelles-Riu-sec i de Cabrera, mentre que la seva filla Catalina de Centelles es va casar amb Lope Ximnez d'Urrea i de Bardaix, que seria virrei de Siclia.

Biografia.
Amb les tropes valencianes particip en la defensa de Catalunya enfront la Invasi d'Armanyac de Joan III, caient presoner a Ceret el 1390. Com a governador del Rossell va passar al contratac, sortint de Montpeller amb seixanta cavallers i seixanta ballesters el 15 d'agost i arribant a Fraisse l'endem. Com el senyor del castell, un dels capitans armanyacs no es trobava al castell, Gilabert de Centelles el va cremar.

Amb les tropes de refor enviades pel rei Joan el Caador al seu nebot Mart el Jove, rei de Siclia per matrimoni amb Maria de Siclia, an a Siclia el 1394 i aconseguiren amb xit vncer l'oposici dels barons. El rei premi els seus serveis militars amb la donaci de terres i rendes a l'illa, sent nomenat conseller i camarlenc. 

Retornat a Valncia, prengu part en les Bandositats del Regne de Valncia, i des del 1398 capitanej la dels Centelles, oposada a la dels Soler. Les principals incidncies de la lluita foren la mort de Pere de Centelles, germ de Gilabert, i de Llus de Soler (1398), i l'assassinat per ordre de Gilabert del cap del bndol contrari, Jaume de Soler el 1403, Els dos bndols es van enfrontar finalment a la batalla del Forcat el 1404 on els Centelles foren derrotats. 

Fou un dels cinc marmessors nomenats per la reina Maria de Luna en el seu testament del 1406, la qual lleg a Gilabert diversos bns.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346788" title="Changbai" nonfiltered="750" processed="744" dbindex="135754">


Les Muntanyes Changbai o les Muntanyes Baekdu, sistema orogrfic a la frontera entre la Xina i Corea del Nord. La serralada s estn des de les provncies xineses nord-orientals de Heilongjiang, Jilin i Liaoning fins a les provncies coreanes de Ryanggang i Chagang. La majoria dels cims excedeixen 2.000 metres, el ms alt d entre ells, el pic volcnica de la Mont Baekdu (Mont Changbai), arriba fins al 2.744 m.

Les muntanyes han estat considerades sagrades al llarg de la histria, en particular la Muntanya Baekdu. Coreans i manxs les consideren la seva ptria d'origen. Aquesta serralada hauria estat el lloc de naixement mtic de Bukri Yongson, avantpassat de Nurhaci i del clan Imperial Aisin Gioro, fundadors de l'estat Manx i la dinastia Qing xinesa. El nom literalment significa Regi de Muntanya Perptuament Blanca en xins de mandar i Serralada del cap blanc en core.

La Reserva Natural Changbaishan, establerta el 1960, va formar part del programa de l'UNESCO "Home i Biosfera" i el 1980 i s va convertir en una de les reserves de la xarxa mundial de reserves de la biosfera.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346796" title="Cesare Cremonini" nonfiltered="751" processed="745" dbindex="135755">
 

Cesare Cremonini, de vegades Cesare Cremonino (nascut el 22 de desembre de 1550 a Cento, avui provncia de Ferrara, Emlia-Romanya i mort el 19 de juliol de 1631 a Pdua) va ser un filsof itali de la segona meitat del Segle XVI i de comenaments del Segle XVII.

 Biografia .
Cesare Cremonini va ensenyar filosofia durant trenta anys a les universitats de Ferrara i  de Pdua. Professava les doctrines d'Aristtil, d Alexandre d'Afrodisa i sobretot d'Averroes, i defensava la mortalitat de la nima, per la qual cosa el van acusar de materialista i d'ateu.
Signava els seus texts llatins Csar Cremoninus (i la seva forma genitiva Csaris Cremonini al comenament d'alguns ttols), o Csar Cremonius.
Considerat un dels filsofs ms grans en el seu temps, patrocinat per Alfons II d'Este, Duc de Ferrara, cobrava dues vegades el salari de Galileu Galilei, s ara ms recordat com a actor del procs a Galileu, sent un dels dos erudits que es van negar a mirar a travs del seu telescopi. 

 Principals obres .
 Explanatio promii librorum Aristotelis De physico auditu (1596);
 De formis elementorum (1605);
 De Anima (1611);
 Disputatio de clo (1613);
 De quinta cli substantia (1616);
 De calido innato (1626);
 De origine et principatu membrorum (1627);
 De semine (1634);
 De calido innato et semine (1634);
 De sensibus et facultate appetitiva (1634);
 Dialectica (1663);

 Referncies .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346802" title="Luzzasco Luzzaschi" nonfiltered="752" processed="746" dbindex="135756">


Luzzasco Luzzaschi (cap a 1545- 10 de setembre de 1607) va ser un compositor, organista i pedagog itali del Renaixement tard. Va nixer a Ferrara i va passar probablement la major part de la seva vida en aquesta ciutat.

Encara que sigui conegut sobretot com a madrigalista, era tamb organista i pedagog : entre els seus alumnes trobem Girolamo Frescobaldi. Va estudiat amb Cipriano de Rore per esdevenir organista a la cort del duc Alfons II Este, per a qui va escriure la majoria de les seves composicions.

Luzzaschi va compondre set llibres de madrigals per a cinc veus, incloent-hi els famosos Madrigali... per cantare, i sonare, t uno, e doi, e tre sopranos (1601). A diferncia de diversos madrigalistes de la seva poca, Luzzaschi utilitza una lnia de soprano rica en ornaments, que anticipa l'estil del primer barroc. Un altre punt distintiu de l'obra de Luzzaschi s l'existncia de particions de msica per a teclat.

Luzzaschi va ser director del fams Concert delle donne i hi ha composat madrigals per elles, incloent-hi els seus madrigals de 1601. Els seus treballs per a aquestes cantants d'excepci van ser probablement  l'origen de la seva rica obra vocal.

A part dels madrigals, Luzzaschi va compondre msica sacra i va publicar una collecci de motets en cinc parts el 1598.

 Bibliografia .
  Gustave Reese, Music in the Renaissance. New York, W.W. Norton & Co., 1954. ISBN 0-393-09530-4;
  The Concise Edition of Baker's Biographical Dictionary of Musicians, 8th ed. Revised by Nicolas Slonimsky. New York, Schirmer Books, 1993. ISBN 0-02-872416-X;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346813" title="Suomenlinna" nonfiltered="753" processed="747" dbindex="135757">

Suomenlinna (en fins), o Sveaborg (en suec), s una fortalesa construda sobre sis illes, a Hlsinki, la capital de Finlndia. Forma part del Patrimoni Mundial de la Humanitat de la UNESCO i s un lloc molt popular, tant per als turistes com per als autctons. Inicialment, s'anomen Sveaborg (Castell suec), per els finlandesos van canviar aquesta denominaci per l'actual Suomenlinna (Castell de Finlndia), el 1918.
 	





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346823" title="Antonio Soler" nonfiltered="754" processed="748" dbindex="135758">

 Antonio Soler (Mlaga, 1956), escriptor guanyador del premi Nadal del 2004 amb l'obra El camino de los ingleses;
 Antoni Soler i Ramos (Olot, 3 de desembre de 1729   El Escorial, 20 de desembre de 1783), compositor catal;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346825" title="Melesse" nonfiltered="755" processed="749" dbindex="135759">


Melesse  s un municipi francs, situat al departament de l'Ille-et-Vilaine i a la regi de Bretanya. 

Demografia.



 Referncies .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346832" title="Monsempron-Libos" nonfiltered="756" processed="750" dbindex="135760">


Monsempron-Libos  s un municipi francs del departament de l'Olt i Garona, a la regi d'Aquitnia.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346834" title="Manuel Roxas" nonfiltered="757" processed="751" dbindex="135761">

Manuel Acua Roxas (1 de gener de 1892   15 d'abril de 1948) va ser el primer president de la Repblica de Filipines. Va ser president des de la declaraci d'independncia en 1946 fins a la seva sobtada mort en 1948.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346839" title="Montesquiou" nonfiltered="758" processed="752" dbindex="135762">


Montesquiou  s un municipi francs del departament del Grs, a la regi de Migdia-Pirineus.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346843" title="Nersac" nonfiltered="759" processed="753" dbindex="135763">


Nersac  s un municipi francs del departament de la Charente, a la regi de Poitou-Charentes.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346847" title="Marcoussis" nonfiltered="760" processed="754" dbindex="135764">


Marcoussis  s un municipi francs del departament de l'Essonne, a la regi de l'Illa de Frana.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346849" title="Cantons de la Nivre" nonfiltered="761" processed="755" dbindex="135765">
Els Cantons de la Nivre (Borgonya) sn 32 i s'agrupen en 4 districtes:



 Districte de Chteau-Chinon (Ville) (6 cantons - sotsprefectura: Chteau-Chinon (Ville)) :cant de Chteau-Chinon (Ville) - cant de Chtillon-en-Bazois - cant de Fours - cant de Luzy - cant de Montsauche-les-Settons - cant de Moulins-Engilbert;

 Districte de Clamecy (6 cantons - sotsprefectura: Clamecy) :cant de Brinon-sur-Beuvron - cant de Clamecy - cant de Corbigny - cant de Lormes - cant de Tannay - cant de Varzy;

 Districte de Cosne-Cours-sur-Loire (7 cantons - sotsprefectura: Cosne-Cours-sur-Loire) :cant de la Charit-sur-Loire - cant de Cosne-Cours-sur-Loire-Nord - cant de Cosne-Cours-sur-Loire-Sud - cant de Donzy - cant de Pouilly-sur-Loire - cant de Prmery - cant de Saint-Amand-en-Puisaye;

 Districte de Nevers (13 cantons - prefectura: Nevers) :cant de Decize - cant de Dornes - cant de Gurigny - cant d'Imphy - cant de La Machine - cant de Nevers-Centre - cant de Nevers-Est - cant de Nevers-Nord - cant de Nevers-Sud - cant de Pougues-les-Eaux - cant de Saint-Benin-d'Azy - cant de Saint-Pierre-le-Motier - cant de Saint-Saulge;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346850" title="Districte de Chteau-Chinon (Ville)" nonfiltered="762" processed="756" dbindex="135766">

El Districte de Chteau-Chinon (Ville) s un dels quatre districtes del departament de la Nivre, a la regi de Borgonya. Compta amb 6 cantons i 72 municipis, el cap del districte s la sotsprefectura de Chteau-Chinon (Ville).

Cantons.
cant de Chteau-Chinon (Ville) - cant de Chtillon-en-Bazois - cant de Fours - cant de Luzy - cant de Montsauche-les-Settons - cant de Moulins-Engilbert

Vegeu tamb.
Cantons de la Nivre;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346851" title="Districte de Clamecy" nonfiltered="763" processed="757" dbindex="135767">

El Districte de Clamency s un dels quatre districtes del departament de la Nivre, a la regi de Borgonya. Compta amb 6 cantons i 93 municipis, el cap del districte s la sotsprefectura de Clamency.

Cantons.
cant de Brinon-sur-Beuvron - cant de Clamecy - cant de Corbigny - cant de Lormes - cant de Tannay - cant de Varzy

Vegeu tamb.
Cantons de la Nivre;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346852" title="Districte de Cosne-Cours-sur-Loire" nonfiltered="764" processed="758" dbindex="135768">

El Districte de Cosne-Cours-sur-Loire s un dels quatre districtes del departament de la Nivre, a la regi de Borgonya. Compta amb 6 cantons i 93 municipis, el cap del districte s la sotsprefectura de Cosne-Cours-sur-Loire.

Cantons.
cant de la Charit-sur-Loire - cant de Cosne-Cours-sur-Loire-Nord - cant de Cosne-Cours-sur-Loire-Sud - cant de Donzy - cant de Pouilly-sur-Loire - cant de Prmery - cant de Saint-Amand-en-Puisaye

Vegeu tamb.
Cantons de la Nivre;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346854" title="Districte de Nevers" nonfiltered="765" processed="759" dbindex="135769">

El Districte de Cosne-Cours-sur-Loire s un dels quatre districtes del departament de la Nivre, a la regi de Borgonya. Compta amb 13 cantons i 83 municipis, el cap del districte s la prefectura de Nevers.

Cantons.
cant de Decize - cant de Dornes - cant de Gurigny - cant d'Imphy - cant de La Machine - cant de Nevers-Centre - cant de Nevers-Est - cant de Nevers-Nord - cant de Nevers-Sud - cant de Pougues-les-Eaux - cant de Saint-Benin-d'Azy - cant de Saint-Pierre-le-Motier - cant de Saint-Saulge

Vegeu tamb.
Cantons de la Nivre;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346864" title="Nog" nonfiltered="766" processed="760" dbindex="135770">
Nog s un personatge fictici de Star Trek: Deep Space Nine en l'univers de Star Trek interpretat per l'actor Avery Aron Eisenberg, s un oficial de la Flota Estellar amb el rang de tinent, destinat en l'estaci espacial Espai Profund 9. Pertany s un Ferengi, i tota la seva cultura es basa en el comer, i Nog s el primer Ferengi que s'ha allistat a la flota. 

Va nixer el 2353 en Ferenginar, sent fill de Rom i Prinadora. Sent encara molt petit es va traslladar amb el seu pare a l'estaci Espai Profund 9. All treballava en el bar del seu oncle Quark mentre estudiava en la classe de Keiko O'Brien. Va ser all on va conixer a Jake Sisko, fill del capit de l'estaci Benjamin Sisko. Quan va complir la majoria d'edat va decidir en contra dels desitjos de la seva famlia ingressar a la Flota Estellar, encara que van sorgir problemes a causa de qu els Ferengi no pertanyen a la Federaci Unida de Planetes. El capit Sisko el va admetre com cadet i el va incloure en un programa d'entrenament en l'estaci a les ordres de Miles O'Brien. A partir d'aquest moment va ocupar moltes missions, arribant a participar activament en la guerra contra el Domini i lluitant en la segona batalla de la estaci espacial quan va ser envada. 

En 2375 ascendeix al rang de Tinent. 

En un mn parallel, Nog arriba al rang de capit. 

 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346867" title="Lnia evolutiva d'Abra" nonfiltered="767" processed="761" dbindex="135771">
Aquesta lnia evolutiva de Pokmon inclou Abra, Kadabra i Alakazam.

Abra.

Abra s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus psquic i evoluciona en Kadabra.

 Informaci general .
Abra s un Pokmon psquic que forma part de Kanto (lloc on l'Ash comena el seu viatge). Aquest Pokmon s molt com en zones boscoses. En general l'Abra s dbil; el seu atac principal, sense ser entrenat, s Teletransportaci (el qual noms serveix per fugir). Tamb realitza atacs psquics de nivell molt baix.

 Origen del nom .

El nom Abra ve del terme mgic, "Abracadabra", sent Kadabra l'evoluci d'aquest Pokmon. El seu nom japons, Ksh, s una referncia al mentalista i "profeta del somni" Edgar Cayce. El seu nom en angls en la versi beta dels jocs era "Hocus".

 A l'anime .
Abra participa en un dels ms grans duels de la srie. La seva primera aparici important s en l'Episodi 21, Abra i El Duel Psquic '. Ash Ketchum i els seus companys arriben a Ciutat Safr (Saffron City) i sn capturats per una de les enganyoses trampes de l'Equip Rocket. Estan atrapats en una habitaci tancada, per una nena petita apareix per salvar-los al costat d'en Pikachu, el qual els dolents havien capturat.

Desprs d'aix, l'Ash es mou cap al gimns de la ciutat, intentant guanyar una altra Medalla de Gimns de la lder Sabrina. No fa cas de les advertncies dels altres entrenadors del gimns, i procedeix a reptar la Sabrina. Per la seva sorpresa, la nena que els va salvar de l'Equip Rocket est asseguda al lloc del Lder de Gimns.

La nena els notifica que est d'acord en lluitar amb ells per la medalla, per que si perden, hauran "de jugar amb ella". Sense sentir el perill, Ash accepta. Sabrina usa un Abra com el seu Pokmon, i l'Ash riu pensant que ella intenta usar un Pokmon adormit. Tanmateix, l'Abra prova fer de un repte per en Pikachu, evitant els atacs del Pokmon elctric. Finalment, l'Abra evoluciona en Kadabra i Sabrina guanya la baralla. Amb les seves habilitats psquiques, procedeix a transformar-los a petites joguines, i el significat de les seves paraules semblen ser el final. Per al final, sn salvats de la Sabrina per un home misteris que els teletransporta fora del gimns.

Altres aparicions d'Abra en l'anime van ser unes petites parts com a referiment per a una baralla entre Machoke i Hitmonchan en un Show Pokmon a bord d'un vaixell, i va ser a ms un dels tres Pokmon psquics que van intentar que ell es fes caure al robot gegant de l'Equip Rocket amb forma de Gengar, per va ser capturat. Malgrat aquest fet aquesta ltima va ser noms una petita part, l'Abra actualment fa ms en aquest episodi (Una Parella Psquica) del que va fer en l'episodi 21, on gaireb instantniament evoluciona en vncer en Pikachu.

L'Abra a ms apareix en l'episodi El Factor Por, on t un rol principal a l'esmentat captol.

A ms la Lucy, la Reina del Pic de la Batalla t un Abra, el qual li recorda en Brock, del qual ella sent atracci.

En la temporada on l'Ash viatja a Sinnoh, coneixen una nena amb un Abra que sap nedar.

 Curiositats .
L'Abra i les seves evolucions tenen el renom de Pokmon psquic, sent dels pocs Pokmon que tenen el seu tipus com a sobrenom.
En la versi Pokmon Or (daurat) per a Game Boy Color, la imatge d'Abra apareix amb l'ull esquerre entreobert, donant a entendre que s'est despertant.
Una suposici s que pot obrir els ulls com Kadabra o Alakazam, per com dorm tant temps el molesta la llum i mant els seus ulls tancats, podent saber el que ocorre al seu voltant grcies al seu poder mental.

Kadabra.

Kadabra s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus psquic i evoluciona d'Abra. Evoluciona en Alakazam.





Alakazam.


Alakazam al mn fictici de Pokmon s un d'ells, en japons es diu Foodin (      F din), en els videojocs i anime traduts i doblats en alemany es diu Simsala.

Alakazam s de tipus psquic, i s sense dubte s uns dels seus millors representants, amb gran atac especial i velocidad, i nfima defensa i ataque fsic, quasi tots els seus movimients sn del seu tipus. A l'anime apareix en un captol molt engrandit que lluita amb un altre Pokmon d'igual mida: Gengar.

s la mxima evoluci d'Abra i evoluciona directament de Kadabra via intercanvi, un aspecte caracterstic d'Alakazam s que duu dues culleres amb les qual pot controlar els seus poders psquics. L'aspecte del Pokmon s d'una espcie d'esquirol engrandit estereotipada com un hind meditador i amb grans bigotis, per segons els programadors ells s'inspiraren en un mag francs. Alakazam s similar a en Kadabra tot i que perd la seva cua. 





Enllaos externs.
Web oficial de Pokmon;
;
;
;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346869" title="Lnia evolutiva de Machop" nonfiltered="768" processed="762" dbindex="135772">
Aquesta lnia evolutiva de Pokmon inclou Machop, Machoke i Machamp.

Machop.

Machop s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus lluita i evoluciona en Machoke.





Machoke.

Machoke s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus lluita i evoluciona de Machop. Evoluciona en Machamp.





Machamp.

Machamp s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus lluita i evoluciona de Machoke.





Enllaos externs.
Web oficial de Pokmon;
;
;
;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346871" title="Escola de Belles Arts de Barcelona" nonfiltered="769" processed="763" dbindex="135773">
Escola de Belles Arts de Barcelona es una instituci docent, la oficial dedicada a les Belles Arts. Va ser fundada per la Junta de Comer de Catalunya el 1775, a l'edifici de la Llotja de Mar, motiu pel qual familiarment sempre se l'anomen Escola de Llotja. Actu com una acadmia de Belles Arts i des del 1849 esdevingu oficialment l'Acadmia Provincial de Belles Arts de Barcelona (Vegeu Reial Acadmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi ). S'hi varen formar els principals artistes catalans de finals del segle XVIII i de tot el segle XIX (Dami Campeny, Mari Fortuny, Ramon Mart i Alsina, Isidre Nonell, Joaquim Mir, Pablo Picasso i molts altres. El 1940 es divid entre l'Escola Superior de Belles Arts -actual Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona- i l'Escola d'Arts i Oficis, que ha conservat l'apellatiu d'escola de Llotja.

 Fonts .
Manuel Ruiz Ortega, La escuela gratuita de diseo de Barcelona 1775-1808, Biblioteca de Catalunya, Barcelona 1999.
Federico Mars, Dos siglos de enseanza artstica en el Principado, Real Academia de Bellas Artes de San Jorge, Barcelona 1964.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346872" title="Rom (Star Trek)" nonfiltered="770" processed="764" dbindex="135774">
Rom s un personatge fictici de Star Trek: Deep Space Nine en l'univers de Star Trek interpretat per l'actor Max Grodnchik, s el germ de Quark, que s l'encarregat del bar en l'estaci Espai Profund 9. 

Rom va nixer en a Ferenginar al voltant del 2335. El seu germ Quark sempre el considera un intil i li recordava constantment que no anava a fer bons guanys en la seva vida; malgrat tot aix Quark tenia un gran afecte pel seu germ Rom. 

Rom treballava com empleat del seu germ en el bar. Un dia desprs que Quark li rebaixs els seus salaris a ell i a la resta dels empleats, va decidir formar un sindicat, i fer una vaga fins que Quark els torni a augmentar els salaris. 

Rom es va cassar per primera vegada en Ferenginar amb Prinadora, amb qui va tenir al seu fill Nog. Per va durar poc la relaci, es van separar i es va anar a viure amb Quark a l'estaci espacial i es va dur el seu fill. 

Desprs de passar alguns anys en l'estaci, i d'estar envoltats per un gran nmero d'oficials i personal de la Federaci, Nog va decidir demanar una recomenaci al capit de l'estaci, Benjamin Sisko, per a entrar en l'Acadmia de la Flota Estellar, sollicitud que va ser acceptada. Desprs que Nog s'ans a l'acadmia, Rom li va demostrar al Cap Miles O'Brien que podia treballar en el seu equip d'enginyers en el manteniment de l'estaci. No va trigar molt a demostrar que era dels millors enginyers de l'estaci. 

Estant all, Rom es va casar per segona vegada amb una noia bajorana anomenada Leeta que treballava per a Quark.

Temps desprs, quan va acabar la guerra contra el Domini, Rom va ser escollit pel Gran Nagus, per a reemplaar-lo en el crrec. 

 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346874" title="Ezri Dax" nonfiltered="771" processed="765" dbindex="135775">
Erzi Dax s un personatge fictici de Star Trek: Deep Space Nine en l'univers de Star Trek interpretat per l'actriu Nicole de Boer. s un tinent "junior" de l'estaci espacial Espai Profund 9.

Va nixer l'any 2354, i s el nov hoste del simbiont Dax i va servir com Consellera d'Espai Profund 9 el 2375. En aquest any, Ezri Dax estava destinada a l'USS Destiny quan va ser traslladada a l'estaci espacial degut a una emergncia mdica per a traslladar a l'antic simbiont Dax a Trill desprs de morir l'anterior hoste Jadzia Dax. Ezri s el nou hoste del simbiont Dax encara que no t la preparaci necessria i com a mesura d'emergncia per a sobreviure el simbiont.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346879" title="Tupaia de les Filipines" nonfiltered="772" processed="766" dbindex="135776">

La tupaia de les Filipines (Urogale everetti) s una espcie de tupaia endmica de l'illa de Mindanao, a les Filipines. Viu en boscos a entre 750 i 2.250 metres d'altitud per sobre el nivell del mar. Est amenaada per la prdua d'hbitat.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346881" title="Gymnopdies" nonfiltered="773" processed="767" dbindex="135777">
Les Gymnopdies sn tres obres per a piano compostes per Erik Satie publicades a Pars el 1888.

La msica.
Les Gymnopdies sn peces lleugeres per atpiques que desafien deliberadament nombroses regles de la msica clssica i la contempornia mateixa. Aquest rebuig desvergonyit per les convencions s tanmateix poc perceptible per a l'oient car la msica s portada per una forta crrega emocional i l'elegncia de la narraci.

Els tres trossos sn escrits segons un ritme ternari (3/4) i tenen tots un tema i una estructura similars.

Les Gymnopdies sn peces etries de vegades considerades com precursors de l'ambient. En efecte, Brian Eno, l'emblemtic pioner d'aquest moviment musical, ha citat Satie com una de les seves majors influncies. Satie va crear el terme msica de mobiliari per definir algunes de les seves obres, significant que podien realment convenir com a fons sonor. Per aquest terme ha estat creat el 1917 i Satie no l'ha aplicat a les Gymnopdies. A la segona meitat del segle XX, les Gymnopdies han estat sovint descrites com a part de la msica de mobiliari de Satie, sens dubte en base a les interpretacions musicals de John Cage.

Composici i publicaci.

s desprs d'haver llegit Salamboo de Gustave Flaubert que Satie t la idea de peces per a piano inspirada pels balls de l'antiguitat grega. La serie entra en la categoria de les obres del seu perode Montmartroise. Les peces van ser publicades per primera vegada pel seu pare Alfred Satie, per no van conixer una veritable popularitat fins a partir de 1910, quan la jove generaci de compositors i d'intrprets francesos de l'poca van descobrir la seva msica.

Tria del mot Gymnopdies.

Satie ha escollit el terme de gymnopdies que designa una dansa practicada per joves ballarins nus d'Esparta. El ball s esmentat sobretot per Xenofont en els Hellnics, Plat a les Lleis i Plutarc al seu Tractat de la msica. La temtica grega antiga ha recorregut tota l'obra de Satie, des de les Gnossiennes fins a La mort de Socrate, segons Jean-Jol Barbier, el mot pogu ser escollit en allusi a les nocions d'ascetisme i d'austeritat que es refereixen a tot el que t relaci amb la civilitzaci espartana, dues nocions properes a l'esttica Satista.

Les orquestracions de Debussy.

Fins el 1896, la popularitat i la situaci financera de Satie eren d'all ms baixes. Claude Debussy, del qual la reputaci creixia en aquesta poca, va decidir fer un esfor per atreure l'atenci del pblic sobre el treball del seu amic orquestrant les Gymnopdies.

Segons Debussy, la 2a gymnopdie no es prestava a una orquestraci, es va dedicar doncs a la 3a i a la 1a, invertint la seva numeraci:

Primera gymnopdie (versi original per a piano de Satie)   3a gymnopdie (orquestraci de Debussy)
    
Tercera gymnopdie (versi original per a piano de Satie)   1a gymnopdie (orquestraci de Debussy)


La primera representaci de les dues versions orquestrals de Debussy va tenir lloc el febrer de 1897 i les partitures van ser publicades el 1898.

L'orquestraci de la segona gymnopdie no va ser realitzada fins fora decennis ms tard, per altres compositors, i no s gaire donada.

Enllaos externs.

Partitures lliures de les Gymnopdies a Mutopia Project;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346883" title="Autmat cellular quntic" nonfiltered="774" processed="768" dbindex="135778">

Un model de computaci quntica equivalent al model clssic d'autmat cellular que va introduir John von Neumann.

 Orgens .
Arrenca quan John von Neumann comena l axiomatitzaci de la mecnica quntica i es dona compte en 1926 que un sistema quntic es podia considerar com un punt en un espai anomenat Hilbert, anleg a la 6N fase de dimensi d espai (on N s el nombre de partcules, 3 coordenades generals i 3 moments cannics per a cada) de mecnica clssica per amb infinites ms dimensions en comptes (corresponents a la infinitat de possibles estats del sistema): les quantitats de la fsica tradicional (per exemple, posici i moment) podien ser representades com operadors lineals particulars operant en aquests espais.

 Utilitat .

Mitjanant aquest paradigma es desenvolupen dispositius que aprofiten els fenomens de confinament i pou quntic.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346888" title="The X-Files" nonfiltered="775" processed="769" dbindex="135779">


The X-Files s una srie de televisi nord-americana de cincia ficci i misteri emesa per la cadena FOX i creada per Chris Carter. La srie est centrada en dos agents del FBI, Dana Scully i Fox Mulder, que investiguen casos estranys i paranormals classificats com a "expedients X" (en angls X-Files).

El primer episodi de The X-Files es va emetre per primera vegada el 10 de setembre de 1993 i la srie es va acabar, desprs de nou anys d'emissi, el 19 de maig del 2002. Durant aquest temps, The X-Files s'ha convertit en una srie culte arreu i els seus personatges i frases com I want to believe o The truth is out there s'han convertit en icones de la cultura popular.

La srie ha estat un dels xits ms importants de la cadena FOX i ha estat guardonada amb els premis Peabody, el premi Globus d'Or i el premi Emmy. A Catalunya, The X-Files, va ser emesa per 8tv.

 Vegeu tamb .
The X-Files (pellcula);
The X-Files: I Want to Believe;
Llista de captols de The X-Files;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346889" title="Gnossiennes" nonfiltered="776" processed="770" dbindex="135780">
Les Gnossiennes sn una obra de 1890 d'Erik Satie.

La paraula gnossienne sembla ser un derivat de la paraula gnosi, el que no sembla massa sorprenent en la mesura que Erik Satie ha estat implicat en sectes gnstiques i moviments en el moment en qu comena a compondre les Gnossiennes. Tanmateix, certes versions publicades reivindiquen que la paraula deriva de Cnossos cretenc "Gnossus".

Les Gnossiennes han estat compostes per Satie en el decenni seguint la composici de les Tres Sarabandes (1887) i les Gymnopdies (1888). Com les Sarabandes i les Gymnopdies, les Gnossiennes sn sovint qualificades de danses.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346903" title="Marc Pons Pons" nonfiltered="777" processed="771" dbindex="135781">
Marc Pons Pons (Es Mercadal, 1973) s l'actual president del Consell Insular de Menorca en funcions desprs de la dimissi de Joana Barcel Mart. Est previst que prengui possessi del crrec en propietat el dia 18 de setembre de 2008. Fins al moment, era vicepresident primer de la instituci i titular del Departament d'Ordenaci del Territori i Habitatge.

Tamb s el secretari general del PSOE de Menorca.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346910" title="Jolly Roger" nonfiltered="778" processed="772" dbindex="135782">


La Jolly Roger s el nom donat a la bandera de proa pirata que representa els smbols escollits pels pirates. La utilitzaci d'una bandera negra s assenyalat per primera vegada el 1700 per un vaixell angls atacat pel pirata francs Emmanuel Wynne, a l'altura de Cuba. L'expressi "Jolly Roger" apareix per primera vegada el 1724 al llibre Histria General dels Pirates atribut a un Captain Johnson que alguns creuen ser un pseudnim per a Daniel Defoe.

Origen.

L'origen del nom s desconegut i molt discutit. Segons alguns, el terme angls jolly roger seria una deformaci de "joli rouge" (bonic roig), sent el roig el color inicial de certes banderes de proa dels pirates francesos. No hi ha desgraciadament cap font d'poca que testifiqui l's de l'expressi "joli rougel" per marins francfons. De fet, els capitans de nau, no noms els pirates, tenien de vegades dues banderes de proa: l'una negra o blanca per requerir al vaixell inspeccionat l'ordre de rendir-se sense combat; la segona, roja, significava "sense treva" i mort garantida per a tota la tripulaci del vaixell abordat. La bandera roja "sense treva" s emprada cap a la fi del segle XVII per les Marines reials (francesa i anglesa) aix com pels corsaris dels dos pasos. Diversos historiadors anglesos prefereixen una explicaci basada en la utilitzaci del sobrenom "Old Roger" per parlar del diable.

Imatgeria.

El cap de mort i les tbies, els smbols ms coneguts, eren ja presents en la imatgeria morturia al segle XV. La seva presncia sobre una lpida no s de cap manera una prova que l'ocupant fos pirata. El sabre s un altre element que apareix de vegades i simbolitza la fora, el rellotge de sorra al que s'hi afegien de vegades unes ales simbolitza la fugida del temps. Entre els altres smbols, un es fixa en el cor perforat per una llana, de vegades acompanyat de gotes de sang.


Actualment, vaixells de lleure arboren algun cop de manera humorstica la "bandera pirata". Molts s'exposen a una multa, la tramesa de tal bandera de proa seria efectivament castigada per la llei. Ara b, cap text reglamentari no prohibeix l's d'aquesta bandera de proa, hissat sota les fletxes de babord.

Exemples de Jolly Roger.

Noti's que la majoria de les banderes atribudes a personatges clebres sn d'invenci recent o, en els millors dels casos, sn interpretacions modernes a partir de descripcions antigues i sovint incompletes.



Enllaos externs.
 Le Jolly Roger Llista de banderes de proa pirates.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346911" title="Copa d'Europa d'hoquei patins masculina 2006-2007" nonfiltered="779" processed="773" dbindex="135783">

La quaranta-dosena edici de la Copa d'Europa d'hoquei patins masculina, s'inici el 14 d'octubre de 2006 i finalitz l'1 de maig de 2007. 

La fase final del torneig, organitzada sota el format de final a quatre (final four), es disput el 31 de mar i l'1 d'abril al recinte esportiu PalaBassano de Bassano del Grappa (Itlia). La televisi pblica catalana va retransmetre els tres partits de la fase final, tots ells en directe i pel canal 33. Concretament foren els dos de semifinals (19:15h i 21:30h del dissabte 31) i la final (19:30h del diumenge 1).

Ronda preliminar.


Primera ronda.


Participants.



Llegenda.


Fase Regular.
Grup A.















Grup B.















Final four.


Els horaris corresponen a l'hora d'estiu d'Itlia (zona horria: UTC+2), als Pasos Catalans s la mateixa hora.


Semifinals.




Final.






Enllaos externs.
   Web oficial de la CERH - Copa d'Europa;
    Web oficial de la final a quatre;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346945" title="Belonesox belizanus" nonfiltered="780" processed="774" dbindex="135784">

 Belonesox belizanus    s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 14 cm de longitud total i les femelles els 15.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de Veracruz (Mxic) fins a Costa Rica i des del sud de Yucatn fins a Nicaragua. Introdut a Florida (Estats Units).

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;
 AQUATAB.NET;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346947" title="Tractat de Baiona" nonfiltered="781" processed="775" dbindex="135785">

Tractat de Baiona (1398);
Tractat de Baiona (1462) firmat el 1462;
Tractat de Baiona (1856) firmat el 1856.
Tractat de Baiona (1868);

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346950" title="Alfaro cultratus" nonfiltered="782" processed="776" dbindex="135786">

 Alfaro cultratus    s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total i les femelles els 8.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Centreamrica: Costa Rica, Panam i Nicaragua.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Regan, C. T.: A collection of freshwater fishes made by Mr. C. F. Underwood in Costa Rica. Ann. Mag. Nat. Hist. (Ser. 8) volum 2 (nm.  11): 455-464. Any 1908.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 AQUATAB.NET ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346951" title="Tractat de Baiona (1856)" nonfiltered="783" processed="777" dbindex="135787">
A mitjans segle XIX, Frana i Espanya negocien una srie d'acords per tal de clarificar les disposicions a vegades imprecises del Tractat dels Pirineus que va establir la frontera entre ambds estats, i tamb per a resoldre plets entre poblacions frontereres.

El Tractat de Baiona es va firmar el 2 de desembre del 1856.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346955" title="Alfaro huberi" nonfiltered="784" processed="778" dbindex="135788">

  Alfaro huberi   s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total i les femelles els 7.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Centreamrica: sud de Guatemala, Hondures i Nicaragua.

 Referncies .



Bibliografia.

 Fowler, H. W.: Fishes from Nicaragua. Proc. Acad. Nat. Sci. Phila. v. 75: 23-32. Any 1923.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 AQUATAB.NET ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346958" title="Brachyrhaphis cascajalensis" nonfiltered="785" processed="779" dbindex="135789">

Brachyrhaphis cascajalensis     s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total i les femelles els 7,5.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Centreamrica: des de Costa Rica fins a Panam.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346960" title="Tupaia cuafina" nonfiltered="786" processed="780" dbindex="135790">

Les tupaies cuafines (Dendrogale) sn un gnere de tupaies de la famlia dels tupaids. El gnere inclou les dues espcies segents:
 Tupaia cuafina de Borneo (Dendrogale melanura);
 Tupaia cuafina indoxinesa (Dendrogale murina);
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346962" title="Aldeaseca" nonfiltered="787" processed="781" dbindex="135791">

Aldeaseca  s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

 Demografia .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346963" title="Formalisme (literatura)" nonfiltered="788" processed="782" dbindex="135792">
El formalisme s un corrent crtic en literatura que intenta jutjar l'obra noms pel seu contingut, deixant de banda el context (com la la crtica filolgica tradicional), l'autor (com la crtica psicologista) o el receptor (com l'hermenutica o l'anomenada crtica impressionista). Va ser conreat a partirs dels anys, sobretot a Rssia i Praga, on va fusionar-se amb l'estructuralisme.

El formalisme intenta definir la literarietat, s a dir, objectivar all que distingeix un text ordinari de la literatura. Per aix es fixa en les figures d'estil, ja que l'allunyament del llenguatge com t efectes artstics i permet identificar la creativitat de l'autor. Aquest estil ha de tractar-se cientficament, basant-se en evidncies del propi text i no en conceptes subjectius com la bellesa o l'emoci que puguin suscitar.

Vegeu tamb.
Formalisme rus;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346964" title="Carm (color)" nonfiltered="789" processed="783" dbindex="135793">


Carm s el terme genric per a un color vermell fosc. Es fa servir per a les descripcions de sang.

En alguns sistemes, aquest color es considerat com color terciari, com barreja d'un color primari, el magenta, i d'un color secundari, el vermell ataronjat (magenta + groc).

El nom deriva de la paraula rab-persa kermes, que s el nom d'una baia vermella.

S'anomena tamb color grana. 

s semblant al color carmes per ms clar i menys blavs.


Una mostra del color carm:
 




 












Usos.
 Carm s el color del colorant vermell cid carmnic extret de la cotxinilla o altres insectes. S'usa des de l'Edat de Ferro en cosmtics, pintallavis i com E120 en la indstria alimentria per donar un color vermell als aliments, encara que se substitueix cada cop ms per colorants sinttics ms barats.



 Grana o carm un dels colors del Futbol Club Barcelona.















 Vegeu tamb .
 Llista de colors;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346966" title="Amavida" nonfiltered="790" processed="784" dbindex="135794">

Amavida  s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

 Demografia .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346967" title="Tupaia cuafina de Borneo" nonfiltered="791" processed="785" dbindex="135795">

La tupaia cuafina de Borneo (Dendrogale melanura) s una espcie de tupaia de la famlia dels tupaids. s endmica de Malisia. El seu hbitat natural sn els boscos secs tropicals o subtropicals. Est amenaada per la prdua d'hbitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346970" title="Tupaia cuafina indoxinesa" nonfiltered="792" processed="786" dbindex="135796">

La tupaia cuafina indoxinesa (Dendrogale murina) s una espcie de tupaia de la famlia dels tupaids. s originria de Cambodja, Tailndia i el Vietnam.

Bibliografia.
Endo i cols. (July 1999) Functional morphology of the locomotor system in the northern smooth-tailed tree shrew (Dendrogale murina). Annals of Anatomy. Vol. 181, Number 4. pp. 397-402;
Olson i cols. (2005) Intraordinal phylogenetics of treeshrews (Mammalia: Scandentia)based on evidence from the mitochondrial 12S rRNA gene. Molecular Phylogenetics and Evolution. Vol. 35. pp. 656 673.
Olson i cols. (March 2004) Phylogenetic Relationships Among Treeshrews (Scandentia): A Review and Critique of the Morphological Evidence. Journal of Mammalian Evolution. Vol. 11, Number 1. pp. 49-71.
Shchipanov, N. A.; A. A. Kalinin. (October 2006) Distribution of small mammals in three layers of south Vietnam rainforest. Doklady Biological Sciences. Vol. 410, Number 1. pp. 387-390.
Timmins i cols. (September 2003) Distribution, status and ecology of the mainland slender-tailed treeshrew Dendrogale murina. Mammal Review. Vol. 33, Issue 3-4. pp 272-283.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346973" title="Holisme" nonfiltered="793" processed="787" dbindex="135797">
L'holisme (del grec     , total) s la concepci filosfica que contempla un determinat camp d'estudi o reflexi com un tot que supera la suma de les parts, seguint la definici d'Aristtil, tot i que el terme va aparixer per primer cop el 1926 a una obra del poltic Jan Smuts. En determinats contextos funciona com a sinnim de pensament sistmic. Se sol presentar com a oposat de reduccionisme.

Histria.
El primer concepte holstic s el de cosmos, que segons els grecs era ms que la suma d'astres i cossos que el formen, ja que tenia una unitat, un ordre fonamental sovint identificat amb l'sser. Aquesta visi roman en la hiptesi Gaia, que veu el planeta Terra com un tot complex i viu, i s la base de la filosofia oriental. I si filem mes prim, hem de referir-nos , com ens diu Ken Wilber, al concepte de Kosmos, que inclou no nomes el cosmos extern, sino la subjectivitat humana, el mon intern.

Posterioment es va aplicar a l'home, que era un reflex del cosmos i ms que l'agregaci dels seus rgans (la vida o l'nima era la propietat que emanava de la seva suma). Aquesta concepci s la que es manifesta en els corrents psicolgics i de medicina tradicional que busquen guarir la persona i no actuar solament sobre el smptoma d'una part, en el convenciment que la malaltia o l'angoixa sorgeixen com a desequilibri del tot, encara que es manifestin noms com un dolor localitzat.

Al Renaixement va traslladar-se al camp del coneixement, l'humanisme creia que es podia arribar a conixer tot, per aix els intellectuals de l'poca no feien distincions entre cincies i humanitats i dominaven diversos mbits de pensament i artstic (essent Leonardo da Vinci un dels exemples ms reeixits). Aquest optimiste epistmic es va trencar desprs de la illustraci i va ser substitut per una especialitzaci progressiva. L'holisme contemporani pretn trencar els compartiments separats del saber a travs de la interdisciplinarietat i el treball en equip (com a la cincia cognitiva).

Aplicacions holstiques.
L'antropologia es considera una cincia holstica, ja que supera la sociologia, la filosofia o el dret en el seu apropament a l'sser hum, estudiant-ne tots els aspectes considerats rellevants. Els antroplegs declaradament holstics barregen l'arqueologia, la biologia, la filosofia o lingstica i l'antropologia cultural .

A la llengua l'holisme analitza el significat d'una paraula o frase dins un context ms ampli, com a la gramtica del text. Un exemple clar s la frase feta, que no significa la suma dels mots que la composen, o el sentit figurat d'una paraula, que depn de tot el sistema i no de la definici que pugui donar-se d'ella.

Els enfocaments comunitaris de la societat sn holstics (com l'Ubuntu afric), perqu consideren que una societat s ms que la suma dels seus individus i que no existeix sense l'aportaci combinada de cada persona. Sovint aquests grups socials situen en un lloc ms important dels seus valors nocions com nexe, ptria o grup que no el de cada individu, que se sacrifica pel b com.

Dintre de l'educaci, s'intenta aplicar un enfocament holstic quan es trenca la divisi per assignatures, com al treball per projectes, el treball entre diverses matries per assolir les competncies bsiques o les recerques lliures. Els seus defensors argumenten que ajuda a l'aprenentatge significatiu.

Referncies.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346974" title="Celest Sadurn i Gurgu" nonfiltered="794" processed="788" dbindex="135798">
Celest Sadurn i Gurgu (Barcelona, 1863 - Barcelona, 1910) fou un compositor i director de la Banda Municipal de Barcelona.

Va estudiar al conservatori del Liceu amb Josep Rodoreda. A partir del 1887 fou sotsdirector de la Banda Municipal de Barcelona i director des del 1897. Dirig la societat coral Euterpe.

Com a compositor destac en la msica per a banda i masses corals. Tamb va deixar obres lriques com Els miquelets d'Olesa, amb lletra d'Apelles Mestres, El gendarme, amb text de Josep Morat, illustracions musicals per a Pierrot lladre i l'pera Phryn.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346975" title="Chteau-Chinon (Ville)" nonfiltered="795" processed="789" dbindex="135799">

Chteau-Chinon (Ville) s un municipi francs, situat al departament de Nivre i a la regi de Borgonya. Segons la nomenclatura oficial francesa, el nom del municipi no ha de tenir espai entre el mot i el parntesi, tot i que en l'escriptura ning segueix aquesta normativa. Aquest municipi es distingeix del ve Chteau-Chinon (Champagne).






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346976" title="Clamecy (Nivre)" nonfiltered="796" processed="790" dbindex="135800">

Clamecy s un municipi francs, situat al departament de Nivre i a la regi de Borgonya. 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346978" title="Cosne-Cours-sur-Loire" nonfiltered="797" processed="791" dbindex="135801">

Cosne-Cours-sur-Loire s un municipi francs, situat al departament de Nivre i a la regi de Borgonya. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346979" title="Pedro Martn Cermeo" nonfiltered="798" processed="792" dbindex="135802">
Pedro Martn Cermeo (Melilla, 26 de mar de 1722 - 1792) fou un enginyer militar espanyol. 

Fou germ de Juan Martn Cermeo, tamb enginyer militar destinat a Catalunya

Acadmic de San Fernando (1768) i de l'Academia d'Arquitectura (1774) a Madrid. 

Project el 1753 l'esglsia de Sant Miquel del Port a la Barceloneta de Barcelona, obra que seria dirigida per Francisco Paredes i Dami Ribes; project la construcci d'unes casernes de cavalleria a la Rambla i a la Barceloneta, a Barcelona; project La Seu Vella de Lleida el 1760, que seria construda del 1761 al 1781 per l'arquitecte Francesco Sabatini; del 1762 al 1764 inspeccion les obres del collegi de Cirurgia de Barcelona; el 1761 revis el projecte de construcci d'una carretera de Barcelona al lmit amb el regne d'Arag, projecte dirigit per l'enginyer Joan Escofet i en el que destaca el Pont de Carles III a Molins de Rei, basat en un antic projecte de Joris Prosper Van Verboom comenat el 1765 que trig quatre anys a sser construt. Del 1776 al 1778 complet la urbanitzaci de la Rambla de Barcelona enderrocant-ne els murs.

El 1770, essent mariscal de camp, arrib a Mallorca per ajudar a la defensa de l'illa. 

Enllaos Externs.
 Juan J. Aranda, Breve Cronologa de Melilla;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346981" title="Barromn" nonfiltered="799" processed="793" dbindex="135803">

Barromn  s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346983" title="Claude Bernard" nonfiltered="800" processed="794" dbindex="135804">

Claude Bernard (Saint-Julien, Roine, 12 de juliol del 1813 - Pars, 10 de febrer del 1878), fou un metge i fisileg francs, conegut per la descripci de la sndrome de Claude Bernard-Horner. Se'l considera el creador de la medicina experimental.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346984" title="Berrocalejo de Aragona" nonfiltered="801" processed="795" dbindex="135805">

Berrocalejo de Aragona  s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Est al costat de la ciutat d'vila.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346986" title="Blascomilln" nonfiltered="802" processed="796" dbindex="135806">

Blascomilln  s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

 Demografia .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346990" title="Byte (revista)" nonfiltered="803" processed="797" dbindex="135807">
La revista estatunidenc Byte, fundada per Wayne Green el 1975, va ser una de les ms influents publicacions sobre ordinadors personals des de la segona meitat de la dcada de 1970 i a travs dels anys 1980, per compte de seva mplia cobertura editorial. Mentre moltes revistes de l'poca s'havien dedicat a la plataforma MS-DOS o a l'Apple Macintosh, principalment sota el punt de vista de l'usuari corporatiu, la Byte cobria el desenvolupament en tot el camp dels "microordinadors i programari", i algunes vegades incloa reportatges aprodundits sobre altres camps de la computaci, tals com superordinadors i computaci d'alta fiabilitat.

Referncies.
 RANADE, Jay; Nash, Alan (1993). The Best of Byte. McGraw-Hill Companies. ISBN 0-07-051344-9.

Enllaos externs.
 BYTE.com ;
 Tom's Unofficial BYTE FAQ:The Death of BYTE Magazine ;
 HomeLib ( ndex en lnia per nombres antics de la Byte) ;
 Quickerwit.com (ndex en lnia per a la Byte, de 1994 fins a 1998) ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346991" title="Comarca d'vila" nonfiltered="804" processed="798" dbindex="135808">
Comarca d'vila s una comarca de la provncia d'vila, tamb coneguda com a  Valle Ambls y Sierra vila. Limita al nord amb La Moraa, al sud amb la de Vall de l'Alberche i amb la El Barco de vila-Piedrahta, a l'est amb Cuenca del Guadarrama i Sierra Oeste de Madrid i a l'oest amb la Comarca d'Alba de Tormes, a la provncia de Salamanca. La capital de la comarca s vila.

 Municipis que la formen. 
 Aveinte;
 vila;
 Diego del Carpio;
 Amavida;
 Barromn;
 Berrocalejo de Aragona;
 Blascomilln;
 Blascosancho;
 Brabos;
 Bularros;
 Cabezas del Villar;
 Casasola;
 Cardeosa;
 Chamartn;
 Cilln;
 El Oso;
 El Parral;
 Gallegos de Altamiros;
 Gallegos de Sobrinos;
 Gemuo;
 Gotarrendura;
 Grandes y San Martn;
 Herradn de Pinares;
 Herreros de Suso;
 Hurtumpascual;
 La Colilla;
 La Hija de Dios;
 La Serrada;
 La Torre;
 Las Berlanas;
 Maello;
 Mancera de Arriba;
 Manjablago;
 Marln;
 Martiherrero;
 Mediana de Voltoya;
 Mengamuoz;
 Mironcillo;
 Miruea de los Infanzones;
 Monsalupe;
 Muana;
 Muico;
 Muogalindo;
 Muogrande;
 Muopepe;
 Muotello;
 Narrillos del Rebollar;
 Narros del Puerto;
 Niharra;
 Ojos-Albos;
 Padiernos;
 Pealba de vila;
 Poveda;
 Pozanco;
 Pradosegar;
 Riocabado;
 Riofro;
 Salobral;
 San Esteban de los Patos;
 San Garca de Ingelmos;
 San Juan de la Encinilla;
 San Juan del Olmo;
 San Miguel de Serrezuela;
 Sanchorreja;
 Santa Mara del Arroyo;
 Santa Mara del Cubillo;
 Santo Domingo de las Posadas;
 Sigeres;
 Solana de Rioalmar;
 Solosancho;
 Sotalbo;
 Tolbaos;
 Tornadizos de vila;
 Valdecasa;
 Vega de Santa Mara;
 Velayos;
 Villaflor;
 Villanueva de vila;
 Villatoro;
 Vita;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346993" title="Pirateria martima" nonfiltered="805" processed="799" dbindex="135809">

La pirateria martima s la prctica, tan vella com la navegaci, que t per a objecte l'atac d'una embarcaci amb l'objectiu de robar el seu carregament, i de vegades el vaixell sencer. Un pirata s una persona que practica la pirateria. Tanmateix, els pirates no es limitaven noms als pillatges de vaixell sin que de vegades atacaven petites ciutats costaneres. La paraula pirata est lligada a les accions a la mar sense l'acord d'una naci sobirana, contrriament als corsaris, capitans d'embarcaci privada treballant per a una naci o una persona important en la societat.

La pirateria martima va conixer diversos perodes fasts, al final del segle I abans de J.C. a la Mediterrnia, i al segle XVIII a les Antilles i l'Oce ndic. Desprs poc a poc va desaparixer, a causa del poder creixent d'unes nacions sobre totes les regions del mn. Molts anarquistes s'han inspirat en la filosofia dels pirates que consistia a exiliar-se de tota naci per tal de portar una vida ms lliure.

La paraula pirata prov del terme grec          , la mateixa derivaci del verb        (piran) que significa esforar-se en, intentar de,  temptar la seva sort a l'aventura. I del llat pirata: el que tempta la fortuna, que emprn.

Malgrat el seu origen martim, la paraula pirata s emprada en contexts diferents, tals com els pirates de la carretera, que es deia abans  lladres de gran cam.

Per lliscada semntica, un pirata informtic designa un individu dedicant-se a malversacions de fons efectuades per Internet, o de les cpies d'obres sense respectar el dret d'autor o el copyright. N'existeixen altres formes ms indecents com la pesca electrnica, que consisteix a usurpar una identitat, ms sovint corporativa.

Es parla de vegades de pirates en el cas d'actes poltics i terroristes: s el cas dels pirates de l'aire. Tanmateix, es tracta aqu d'una deformaci del sentit de pirata: l'absncia de l'inters lucratiu d'una acci terrorista fa que no es puguin realment lligar aquests malfactors als veritables pirates.

Histria de la pirateria martima.

La pirateria s un corollari del comer martim i existia ja a l'Antiguitat. Totes les civilitzacions antigues que han posset una marina l'han practicat, els Fenicis com els Micnics.

Juli Csar en un viatge cap a l'Orient entre els anys 75 a. J.C. i 74 a. J.-C., va ser capturat per aquests, a alada de l'illa de Pharmacuse, prop de la ciutat de Milet a l'sia Menor. Des del seu alliberament contra rescat, va intentar venjar-se. Desprs d'haver reunit de pressa una flota, va sorprendre i va capturar els pirates que va fer executar llavors. Intent netejarla Mediterrnia de pirates cilicens.

Terminologia.

Prov del mot grec peirats.

Els pirates que castigaven la mar Carib eren de vegades dits abusivament bucaners. De fet, els bucaners viuen sense cap, i s'ocupen sobretot de l'avituallament de queviures dels pirates i flibusters. Cacen essencialment bous i porcs. Encenen llavors un foc de bosc verd i fumen la carn. Els seus terrenys de caa preferits es troben al nord-oest de Santo Domingo i a la badia de Campeche, per tenen sovint els seus caus a l'illa de la Tortuga. Si s'escau, arriben a unir-se a una expedici, per no s la seva activitat principal. La majoria dels bucaners sn al comenament o b aventurers, o b desertors de les diferents nacions europees.

Els pirates neerlandesos eren dits vrij buiters (vrij significant lliure i buit significant a la vegada adquisici, presa i caa), el que va donar per deformaci flibustier en francs i freebooter en angls. Cal d'altra banda esmentar que els termes de pirata i flibustier sn globalment equivalents fins al segle XVIII.

Per amb el control de les grans nacions europees sobre el Carib, certs flibustiers accepten collocar-se de manera puntual darrere una bandera reial, per obtenir una certa legitimitat. Aquest comproms s molt puntual, i cal distingir-lo b de la condici de corsari. En efecte, quan actuaven en benefici d'una gran naci europea, per exemple colant els vaixells d'un pas amb el qual aquesta naci estava en guerra, els pirates tenien l'estatut, superior, de corsari (en llengua rab moderna      , i en turc, Korsan).

De fet, en el transcurs del segle XVIII, el terme de pirata no s ms utilitzat ms que per designar els flibustiers d'alta mar, sovint anglo-americans.

Corsari o pirata.

Existeix una enorme diferncia entre pirates i corsaris. Els segons utilitzen mtodes similars que els primers, per  un rei o un govern, mitjanant una Patent de cors els autoritzaven a atacar els vaixells d'una naci enemiga. Els Barbarescos, a la Mediterrnia eren corsaris, igual com certs mariners maltesos, que eren autoritzats per l'Orde de Malta. La Patent de cors era reconeguda per convenci i evitava al corsari ser acusat de pirateria, subjecta a la pena de mort, per all no era prou sempre per salvar la vida. Els primers corsaris van ser, en aquell temps, els italians i sobretot els francesos a les Antilles. Durant decennis, el robatori a les Antilles va ser quasi exclusivament francs, amb diverses figures notables com Jean Fleury. El corsari britnic ms clebre va ser Sir Francis Drake en una poca en qu Anglaterra comenava la seva aventura martima (finals del segle XVI). Dos segles ms tard, mentre que la Royal Navy regnava sobre tots els mars del mn, a la Gran Bretanya no li calien corsaris, fets intils i molestos. A Frana, en resposta a la severa derrota de l'almirall de Tourville a l'Hougue (1692), Llus XIV, va fomentar les iniciatives privades. Jean Bart i el seu cos Jacobsen, de Dunkerque, el comte de Forbin, Ren Duguay-Trouin, Jacques Cassard, sn animats per Versalles a acumular botins considerables d'esquena als Britnics i dels Neerlandesos. En resposta a la Revoluci Francesa i a la fugida a l'exili de nombrosos oficials d'infanteria de marina a conseqncia de la seva pertinena a la noblesa, Frana experimenta nombrosos revessos sobre les onades, tret dels xits d'un grapat de corsaris aventurers que van escumar l'oce Indi entre 1792 i 1815. Un d'ells, Robert Surcouf, natiu de Saint-Malo, va guanyar aix glria, honor i fortuna amb la punta del seu sabre d'abordatge: acaba la seva vida com un opulent armador a una edat avanada. Al segle XIX, desprs de l'aventura napolenica, la carrera va perdre poc a poc de la seva importncia. La seva darrera baralla d'honor va ser sens dubte en el moment de la Guerra d'Independncia grega (1824-1830), on certs marins de la ptria de Scrates van doblegar la marina otomana.

Set nacions s'han afegit a la declaraci de Pars de 1856 per abandonar l's de les Patents de cors. Tanmateix, els Estats Units i Espanya es reserven explcitament el dret, per la seva constituci, de tenir-hi encara recurs.

Organitzaci social.

Els pirates dels segles passats sn imaginats portant una vida romntica de rebels intelligents i astuts, actuant en grup fora de la vida regida per les lleis i les obligacions, tal com la coneixem avui. En realitat, pocs pirates tenien el que volien o es feien rics, la majoria han mort joves, ja que les provisions portades eren infestades de rates i d'altres petits animals.

Tanmateix, certs aspectes de l'organitzaci dels pirates sn sorprenents. Contrriament a les societats occidentals de l'poca, nombrosos clans de pirates funcionaven com democrcies limitades: per exemple, s'escollien i es reemplaaven els dirigents. El capit d'un vaixell pirata era sovint un combatent fero en qui la tripulaci tenia confiana, ms aviat que un cap autoritari procedent d'una elit aristocrtica. Era sovint el mestre timoner, sobrenomenat el segon el responsable de la tripulaci i estava encarregat de fer regnar l'ordre dia rere de dia, excepte durant les batalles on s el capit qui donava els ordres. Els pirates es reunien en assemblees on cada home tenia el dret a la paraula i cada membre de la tripulaci, tenia una veu en el vot com el capit. Tret dels mariners i els esclaus. Aix, els pirates del s: XVII i XVIII es consideraven tots iguals entre ells, el que no era sempre el cas a tots els vaixells que van navegar sota la Jolly Roger. Alguns es conformaven amb el Consell: una assemblea on de manera nica els oficials i artesans es podien reunir amb alguns mariners convidats per expressar-se.

Cada tripulaci pirata escollia el seu capit aix com el contra-mestre que detenia un contra poder. Aquest darrer era l'nic que podia convocar l'Assemblea; tamb podia fer comenar un procs contra un capit que jutjava indigne de l'ideal pirata. Si el capit refuss el procs, s que es reconeixia, o es pensava, culpable i era desterrat sense procs, a una illa el ms sovint.

Nombrosos grups de pirates compartien els botins obtinguts seguint un esquema segons el qual cada home rebia la part que li era reservada. Els pirates ferits en el transcurs d'una batalla rebien de vegades una prima especial. A ms, diverses obres relaten la relaci per fora molt just entre el capit d'un vaixell i els altres en el moment d'una victria. En efecte, el bot no era partit per tal del que el capit rebi pel cap alt 1,5 vegada o dues vegades ms que els altres, per mai ms.

Els pirates havien escollit ser desterrats de les societats tradicionals, sobretot perqu la vida de mariner era particularment penosa, perillosa i que la disciplina a bord era particularment dura. Molts mariners no havien escollit realment aquest ofici, sin que hagin estat venuts com esclaus a un capit. Sovint alliberaven esclaus trobats als vaixells capturats, incorporant-los a la seva tripulaci o deixant-los a terra.

Tanmateix, aquestes prctiques igualitries es limitaven a molt pocs dels aspectes de la vida dels pirates, i no atenuaven realment la rudesa del seu estil de vida.

Pirates clebres.

Capit Thomas Anstis;
Louis-Michel Aury;
Alice "Pirate Aunty" Fish;
"Black Sam" Samuel Bellamy;
Stede Bonnet;
Anne Bonny;
Roche Brasiliano;
Nathaniel Butler;
Jacob Collaart;
Simon de Danser;
Pier Gerlofs Donia;
Sir Francis Drake;
Chevalier de Grammont;
Richard Hawkins;
Fortunatus Wright;
Jan Janszoon;
William Kidd;
Henry Every;
Jean Lafitte;
Kanhoji Angre;
Jean Fleury;
Edward Low;
William Dampier;
Franois l'Ollonais;
Grace O'Malley;
Samuel Mason;
Sir Henry Morgan;
Christopher Newport;
Calico Jack Rackham;
Moric Benovsky;
Mary Read;
Kemal Reis;
Turgut Reis;
"Black Bart" Bartholomew Roberts;
Zheng Yi Sao;
Zheng Zhilong;
Klaus Stoertebeker;
Robert Surcouf;
"Blackbeard" Edward Teach;

Els pirates en l'imaginari collectiu.

La pirateria ha inspirat nombrosos autors i continua fascinant el pblic ms enll dels segles, vehiculant un cert nombre d'estereotips.

Estereotips sobre els pirates.
 El pirata s sovint descrit amb una ferida a la cara, borni amb un peda sobre l'ull, i amputat d'una m, reemplaada per un ganxo. Ha perdut sovint tamb una cama a causa de la gangrena o d'una bala de can, i es recolza llavors en una cama de fusta. Aquesta imatge, que en part veritable, era tamb vlida per als mariners del rei.
 Molt al comenament, cada vaixell de pirates tenia la seva prpia bandera, i les vctimes no sabien el que all volia dir. Poc a poc, les banderes s'han fet generals i tenien cadascuna una significaci diferent.
 Els pirates utilitzen una bandera negra representant ossaments humans (com el Jolly Roger i els seus derivats), ja que sn reputats per no fer presoners.
 Els pirates utilitzen temibles flotes i vaixells de guerra.
 Els pirates amaguen el seu tresor a una illa i marquen el seu emplaament sobre un mapa del tresor.
 Els pirates estan sovint acompanyats d'un lloro.
 El capit s un home avar, cruel i dolent que furta la majoria del bot.
 Els pirates beuen rom en enormes ampolles o grog, per tal de donar-se valor.
 A la vesprada, els pirates sn sovint presos per la nostlgia.

Les utopies pirates.

Fou Hakim Bey, figura anarquista, i especialista de la causa pirata qui introdueix nocions d'ideologia i d'utopia pirata a travs del seu llibre TAZ. Per a ell, el principi de base de la definici del pirata s la seva autonomia.

Pirateria martima moderna.

Pirateria martima moderna;

La pirateria i el dret internacional.

En l'mbit del dret internacional la pirateria s generalment considerada com el ms antic exemple d'utilitzaci del principi de jurisdicci universal. Saquejar els vaixells en alta mar, bloquejar les rutes comercials o posar en perill les comunicacions martimes era considerat pels estats sobirans com a hosti humanis generis (crims contra la humanitat). Ja que la pirateria, per definici, s practicada fora de les jurisdiccions nacionals, les persecucions compromeses per estats sobirans contra pirates constitueixen una situaci jurdica excepcional.

La convenci de les Nacions Unides sobre el dret de la mar.

 Article 100 : Obligaci de cooperar en la repressi de la pirateria.
Tots els Estats cooperen en la mesura del possible a la repressi de la pirateria que en alta mar o en qualsevol altre lloc no relleva la jurisdicci de cap Estat.

 Article 101 : Definici de la pirateria.
S'entn per pirateria qualsevol dels actes segents :
 tot acte illcit de violncia o de detenci o tota depredaci comesos per la tripulaci o dels passatgers d'un vaixell o d'una aeronau privada, actuant amb finalitats privades, i dirigida :
 contra un altre vaixell o aeronau, o contra persones o bns, en alta mar,
 contra un vaixell o aeronau, persones o bns, en un lloc no suplantant la jurisdicci de cap Estat;
 tot acte de participaci voluntria en la utilitzaci d'un vaixell o d'una aeronau, quan el seu autor t coneixement de fets de qu es desprn que aquest vaixell o aeronau s un vaixell o aeronau pirata;
 tot acte tenint per objectiu incitar a cometre els actes definits a les cartes a) o b), o collaborador en la intenci de facilitar-los.

En dret penal francs.

La pirateria, definida com el fet d'apoderar-se o de prendre el control per violncia o amenaa de violncia d'una aeronau, d'un vaixell o de tot altre mitj de transport a bord dels quals les persones han pres plaa, aix com d'una plataforma fixa situada sobre la plataforma continental, s castigada amb 20 anys de reclusi criminal per l'article 224-6 del codi penal francs. La llei penal francesa s aplicable a les infraccions comeses a bord dels vaixells que porten una bandera de proa francesa a qualsevol lloc que es trobin (article 113-3 del codi penal francs).

Vegeu tamb.
 Pirateria;
 Bandera pirata;
 Partit pirata;

Enllaos externs.

  Zones afectades per la pirateria martima al mn Web del Ministeri d'Afers Exteriors de Frana;
 Informe sobre la pirateria martima al mn;
 Carta mundial de la pirateria martima;
  Web sobre pirateria (cliqueu a encyclopirate);
  La Piraterie dans l'Antiquit, J.M. Sestier, 1880. (Projecte Gutenberg);
  Web molt completa sobre pirates i corsaris;
  Encyclopirate : L'encyclopdie de la piraterie;
  Pirates, Flibustiers et autres gueux des mers;













 
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346994" title="Blascosancho" nonfiltered="806" processed="800" dbindex="135810">

Blascosancho  s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

 Demografia .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346996" title="Cant de Cosne-Cours-sur-Loire-Nord" nonfiltered="807" processed="801" dbindex="135811">
El Cant de Cosne-Cours-sur-Loire-Nord s un cant francs del departament de la Nivre, a la regi de Borgonya. Est incls al districte de Cosne-Cours-sur-Loire, compta amb cinc municipis i el cap cantonal s Cosne-Cours-sur-Loire.

 Municipis .
Annay;
La Celle-sur-Loire;
Cosne-Cours-sur-Loire-Nord;
Myennes;
Neuvy-sur-Loire;

 Vegeu tamb .
Cantons de la Nivre;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346997" title="Cant de Cosne-Cours-sur-Loire-Sud" nonfiltered="808" processed="802" dbindex="135812">
El Cant de Cosne-Cours-sur-Loire-Sud s un cant francs del departament de la Nivre, a la regi de Borgonya. Est incls al districte de Cosne-Cours-sur-Loire, compta amb cinc municipis i el cap cantonal s Cosne-Cours-sur-Loire.

 Municipis .
Alligny-Cosne;
Cosne-Cours-sur-Loire-Sud;
Pougny;
Saint-Loup;
Saint-Pre;

 Vegeu tamb .
Cantons de la Nivre;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346998" title="Brabos" nonfiltered="809" processed="803" dbindex="135813">

Brabos  s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="346999" title="Batalla del Forcat" nonfiltered="810" processed="804" dbindex="135814">




La batalla del Forcat de 1404 fou un dels combats de les bandositats del Regne de Valncia

Antecedents.
Les bandositats, oposaren a finals del segle XIV als Centelles amb els Soler. Gilabert de Centelles i Riu-sec capitanej des de 1398 als Centelles, oposats als Soler, capitanejats per Jaume de Soler. Les principals incidncies de la lluita foren la mort de Pere de Centelles, germ de Gilabert, i de Llus de Soler el 1398, i l'assassinat per ordre de Gilabert del cap del bndol contrari, Jaume de Soler el 1403, 

La batalla.
Els dos bndols es van enfrontar finalment a Llombai el 21 d'abril de 1404 als voltants de Llombai i en el combat van resultat vencedors els Soler.

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347000" title="Bularros" nonfiltered="811" processed="805" dbindex="135815">

Bularros  s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord amb Villaflor i Aveinte, a l'est amb Monsalupe, vila i Marln, al Sud amb Sanchorreja; i a l'oest amb Gallegos de Altamiros.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347001" title="Campionat Mundial de Nataci en Piscina Curta" nonfiltered="812" processed="806" dbindex="135816">
El Campionat Mundial de Nataci en Piscina Curta es realitza des de 1993 organitzat per la Federaci Internacional de Nataci FINA cada any senar.

Es tracta d'una edici menor del Campionat Mundial de Nataci. Fou creat per donar ms impuls a la nataci a nivell internacional. Aquests campionats inclouen noms proves de nataci en una piscina de 25 m i es celebren en anys diferents als mundials. 


Edicions.

(*) - Piscina provisional, construda per a l'ocasi;


Medaller histric.

 Dades actualitzades fins a Manchester 2008;




Enllaos externs.
Federaci Internacional de Nataci (FINA);














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347003" title="Vas sanguini" nonfiltered="813" processed="807" dbindex="135817">

Els vasos sanguinis son part del sistema circulatori i transporten la sang pel cos. Els vasos ms importants son els capillars, que permeten l'intercanvi d'aigua i substncies entre la sang i els teixits, mentre que que les venes i artries duen la sang del cor fins als capillars, i de tornada al cor, respectivament.

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347005" title="Elim Garak" nonfiltered="814" processed="808" dbindex="135818">
Elim Garak s un personatge fictici de Star Trek: Deep Space Nine en l'univers de Star Trek interpretat per Andrew J. Robinson. s un cardassi, i s el sastre de la botiga de l'estaci espacial Espai Profund 9.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347009" title="Carmes" nonfiltered="815" processed="809" dbindex="135819">
El carmes s un color vermell profund, fort, combinat amb una mica de blau, que dna com a resultat un to lleugerament prpura.

s molt semblant al color carm per ms fosc i amb un mats ms blavs. 

El tint d'aquest color s'obtenia usant els cossos secs de l'insecte Kermes vermilio, que habita als arbustos Quercus coccifera, i que es comercialitzava en els pasos mediterranis. D'aqu el seu nom del llat medieval kermesinus o carmesinus. 


Una mostra del color carmes:
 














 	
Localitzaci i usos.
 Carmes s el color de la posta de sol.
















 Carmes s el color de la bandera d'Alabama (EUA). ;

 Carmes s el color d'algunes meduses.

















 Carmes s el color d'algunes teulades.















 Carmes s el color d'algunes pintures. ;






















 Carmes s el color de vestits.























 Carmes s el color del vestuari dels monarques.

 























 Vegeu tamb .
 Llista de colors;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347013" title="Corsmic" nonfiltered="816" processed="810" dbindex="135820">
El corsmic o llengua corsmica fou una llengua irnica de la regio de Corsmia (Khwarizm).

Es va desenvolupar al segle I aC i va patir la influencia dels parts. Probablement la seva escriptura va quedar damnada el 712 per al menys parlada va subsistir; escrita sembla que va canviar als carcters rabs. La llengua fou considerada ruda pels viatgers rabs. Alguns termes s'han conservat a Al-Birudi i al glossari del diccionari rab Mukaddimat al-adab del savi corasmi Al-Zamakhshari, i d'una obra de dret per a la regi que inclou termes locals i especialment al Kunyat al-munya de Mukhtar ben Mahmud al-Zahidi (+ 1260). 

La llengua i cultura corsmies foren progressivament influenciades per el turc que va substituir totalment a l'antiga llengua al segle XIV (es va parlar fins aquest segle a Hazarasp). El 1971 es va publicar un diccionari, per inacabat 

 Referncia .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347017" title="Gluten" nonfiltered="817" processed="811" dbindex="135821">
El gluten s una protena ergstica amorfa que es troba en la llavor de molts cereals combinada amb mid. Representa un 80% de les protenes del blat i est composta de gliadina i glutenina. El gluten s responsable de l'elasticitat de la massa de farina, la qual cosa permet la seua fermentaci, aix com la consistncia elstica i esponjosa del pa i masses enfornades.


Obtenci.
El gluten es pot obtenir a partir de la farina de blat, sgol i avena, rentant el mid. Per a aix es forma una massa de farina i aigua, que desprs es llava amb aigua fins que l'aigua ix neta. Per a usos qumics (no alimentaris) s preferible usar una soluci salina. El producte resultant tindr una textura apegalosa i fibrosa, semblant a la del xiclet.

 s .
Una vegada cuit, el gluten adquirix una consistncia ferma i pren un poc del sabor del caldo en qu es cuina. Esta propietat fa que siga apreciat com a substitut de la carn en les cuines vegetarianes i budista.

En l'enfornat, el gluten s el responsable que els gasos de la fermentaci es queden retinguts en l'interior de la massa, fent que esta puge. Desprs de la cocci, la coagulaci del gluten s responsable que el panellet no es desinfle una vegada cuit

En la cuina, s'utilitza per a donar-li consistncia als aliments.

 Malalties relacionades amb el gluten .

Algunes persones tenen allrgia al gluten, altres tenen intolerncia al gluten (celiaquia), per ambds han de fer dietes lliures de gluten. A les persones amb intolerncia el gluten els danya la mucosa del intest prim, impedint una digesti normal. Desprs d'eliminar el gluten de la dieta l'intest torna a funcionar amb normalitat.

Les persones celaques tenen una predisposici gentica, heretada, a la intolerncia al gluten, per no necessriament desenrotllen la malaltia. Es recomana no donar gluten als bebs abans dels sis mesos, ja que la seua administraci primerenca podria desencadenar la intolerncia.

Quan es manifesta la malaltia celaca moltes vegades pot anar acompanyada d'una intolerncia a la lactosa, que en molts casos s passatgera i desapareix amb el temps.

Els autistes poden ser sensibles al gluten i a la casena (una protena present en la llet); ambds substncies pareix que tenen un efecte opiaci en ells. Una altra malaltia que pot requerir dieta lliure de gluten s la dermatitis herpetiforme.

Cereals que no tenen gluten.
Encara que el gluten es troba en la majoria dels cereals (blat, ordi o sgol) hi ha cereals lliures de gluten:
 Arrs, en totes les seues varietats;
 Dacsa;
 Blat negre o fajol;
 Cereals andins, com la quinoa i l'amarant;

Tampoc contenen gluten la soia ni les llavors de gira-sol, per exemple.
L'avena cont xicotetes traces de gluten, i no ha de ser ingerit per allrgics i intolerants.

Vegeu tamb.
 Seit;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347018" title="Ferengi" nonfiltered="818" processed="812" dbindex="135822">
Els Ferengis sn una raa humanoide en l'univers de cincia ficci de Star Trek. Apareixen per primera vegada al captol "L'ltim destacament" (The last outpost), el cinqu captol de la primera temporada de la srie Star Trek: La Nova Generaci, en el qual estableixen el seu primer contacte amb la Federaci Unida de Planetes, encara que ja havien estat esmentats en el primer captol, "Trobada a Farpoint" (Encounter in Farpoint). 

Biologia. 
s caracterstica la seva escassa alria i el seu crni allargat en la part posterior amb dos grans embalums en el front. Tamb tenen una dentadura que els caracteritza, de 32 dents afilades, i el seu nas sol ser ampla i arrugada. Les seves orelles tenen una gran quantitat de terminaciones nervioses, el que els fa especialment sensibles en aquesta zona. Les dones les tenen d'una grandria inferior. 

Cultura. 
En la societat ferengi les dones no tenen prcticament cap dret arribant a prohibir-se'ls la vestimenta i fins i tot tenint com obligaci introduir el menjar en la boca dels homes. 

s tamb caracterstic de la societat ferengi l'afany de riquesa. Un ferengi se sentir realitzat en la vida acumulant la mxima riquesa possible. Per a acumular riquesa se serveixen del comer per no dubten a enganyar a qualsevol altra raa que se'ls creu. 

Es guien mitjanant les Regles d'Adquisici entre les que se n'hi troben algunes com: "La Guerra s bona per als negocis". 

Duen el seu rang militar tatuat al front i en les seves naus estellars en cas de derrota o rendici davant un enemic, els segons oficials sn executats. 

La seva cultura i psicologia es caracteritza per una obsessi capitalista cap al comer i els beneficis. Tamb sn populars per la seva misognia, de manera que les seves dones tenen prohibit realitzar qualsevol tipus de transacci econmica, i anar vestides en pblic.

Procedeixen de Ferenginar, un planeta caracteritzat per pluges constants, que est regit pel Gran Nagus. Com la major part de la seva cultura, la seva religi est basada en el capitalisme.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347019" title="Kazakhstan Occidental" nonfiltered="819" processed="813" dbindex="135823">


Kazakhstan Occidental (Kazakh:                       /Bat s Qazaqstan obl s /                      , rus:        -                     ) s una provncia del Kazakhstan amb capital Uralsk. La provncia limita amb Rssia pel nord, la provncia Aktobe per l'est i la provncia Atyrau pel sud. s una regi prxima als monts Urals i es atravessada pel riu Ural. Com a curiositat, part de la provncia s europea (la riba dreta del riu Ural) i part s d'sia (la riba esquerra de l'Ural).

 Geografia .
Dins la regi hi han tres unitats geogrfiques bsiques; al sud s'hi troba la depressi Cspia, una plana que es troba sota el nivell del mar situada a la riba de la mar Cspia. Al nord-est hi han les ltimes estribacions dels Urals i entre els Urals i la depressi Cspia s'hi troba l'estepa dels Kirguis, una extensa estepa que ocupa bona part de la regi i del pas.
Els principals rius de la provncia sn l'Ural i els seus afluents: l'Utva, el Chogan i el kuixum.
 Demografia .
El total de la poblaci de la provncia s d'uns 609.300 habitants, per cal remarcar que un ter de la poblaci viu a la capital (Uralsk) que t uns 200.000 habitants. L'tnia majoritria de la regi s l'eslava i la segueix la kazakh.

 Subdivisi administrativa .

Cada provncia del Kazakhstan est dividida en districtes i ciutats. Aquets districtes alhora estan dividits en municipis. El Kazakhstan Occidental est dividit en 12 districtes i 2 ciutats, sn els els segents:
    
 Districte d'Akzhaik;
 Districte de Bokey Orda;
 Districte de Borili;
 Districte de Karatobe;
 Districte de Kaztal;
 Districte de Shyngyrlau;
 Districte de Syrym;
 Districte de Taskala;
 Districte de Terekti;
 Districte de Zelenov;
 Districte de Zhanakala;
 Districte de Zhanybek;
 Ciutat d'Uralsk;
 Ciutat d'Aksay;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347021" title="Vuitena temporada d'El cor de la ciutat" nonfiltered="820" processed="814" dbindex="135824">


El 15 de juliol de 2007 el Peris va perdre la Cinta, per va recuperar el seu bar: dos fets que van trasbalsar la seva vida i la de la seva famlia. Al primer captol de la nova temporada, el nou Bar Peris obrir les seves portes, i per elles passaran personatges de Sants i Sant Andreu, amb un munt d'histries apassionants per viure.

La vuitena temporada del Cor comena amb un Peris disposat a comenar una nova vida. El seu fill David, per, profundament dolgut per la mort de la seva mare i pel rebuig del Peris a perdonar-lo, sembla que no tingui motius per tirar endavant 

El Paco Benjumea tamb es trobar en un carrer sense sortida que l'obligar a prendre una decisi drstica que far anar de corcoll la seva famlia. Pobre senyor Juan. Sort que la Sandra i l'scar sn felios amb les seves parelles, que estan disposats a fer-los costat en el que calgui.

El Max i l'Enric tamb estan ms enamorats que mai i tornen de les vacances amb ganes de canviar les coses  tot i que potser massa.

Amb el seu germ a la pres i a punt de complir 50 anys, el Beni s haur de replantejar qu vol fer realment a la vida. I l'nica cosa segura s que ens far riure de valent 

El Peris, l'ngela i la Carolina no seran els nics que s hauran traslladat aquest estiu. La Trini, ara casada amb el Franciscu, s ha installat a casa del seu nou marit, i ja se sent una ms del barri, amb el que aix t de bo i de dolent. Aix s, seguir treballant a la botiga de la Remei, agafant el metro amunt i avall 

Amb la tornada a Sant Andreu ens retrobarem amb antics personatges de la srie. Per alguns, ser com si no hagus passat el temps, per d'altres 

Per la Paquita sembla que res ha canviat. Segueix portant la Pensi Regina i la seva filla Marta s ha installat amb ella. La seva tranquillitat, per, durar poc. Un fet trasbalsar les seves vides i les canviar per sempre 

Qui tamb ha fet un canvi de vida s la Clara. Farta de viure a Puigcerd, ha decidit tornar al barri i obrir un quiosc, on tamb hi treballa el Rafa, que ja no s el que era desde que es va separar de la seva estimada Isabeleta. El nou negoci est just al costat de la farmcia que s ha quedat el Marc, el nou farmacutic a qui ja han robat el cor 

El Paco i el Rai segueixen portant la Fusteria, per la seva convivncia no ser fcil. I si no, que li diguin a la Ceclia, que farta de les bronques amb el seu home, va decidir tornar a treballar a la perruqueria. Aquests dos sempre estaran com gat i gos! I sort que no hi ha el Fede pel mig  o s que hi ser?

A La Permanent, la Montse segueix atenent les clientes de tota la vida com la Roser, que se sent una mica sola des que la seva germana Pilar va marxar a viure a Breda amb el seu Santiago. Aix s, sempre que pot baixa a Barcelona a visitar-la.

La Montse segueix amb el Shara; i el Narcs, amb la Neus. Els homes de la famlia tenen noves feines  que els obriran horitzons inesperats. L Ivan tamb ha millorat molt professionalment. I les seves ambicions cada vegada s aniran fent ms grans. I no tothom les veur amb bons ulls.

El Marcel i la Mari ara tenen dues filles petites, la Desi i la Laura. Com portaran la nova vida familiar? La mateixa pregunta es faran el Fidel, la Sara i la Merc, que amb l'arribada del Ventura se ls capgirar la vida  Sobretot ara que el Fidel s ha venut el Bar El Pati. Quina feina trobar? S embolicar de nou en un dels seus arriscats negocis?

Com cada any, la srie tamb coneixer personatges nous. Uns ens faran riure, d'altres plorar, i tamb ens aportaran altes dosis d'intriga, que ens mantindran amb l'ai al cor fins l'ltim minut del captol final. Ms d'un misteri planar pel barri, i hi haur sorpreses que ens desvetllaran facetes de personatges que criem conixer molt b  I finalment, n hi ha que tornaran d'un passat que no haurien d'haver deixat mai 

Canvi de format.
La 8 temporada tamb incorporar ms novetats, ja que canvia totalment la imatge grfica i tamb es passa de rodar del format tradicional (4:3) a rodar-se en panormic ().

 Nous personatges de la vuitena temporada .

"Xavi" (Xavier Mestres);

s un amnsic que perd la memria volent salvar la Marta d'uns atracadors en un carrer de Sant Andreu. Es va fer un cop i el van ingressar. Llavors va perdre la memria, i d'en la Paquita va voler encarregar-se d'ell fins que recupers el seu passat. Ells dos es feren parella. Desprs ell va recordar que vivia amb la Maria, una brasilera, a Nou Barris, per no va voler tornar amb ella, no li agradava la vida que havia portat en el passat, i va decidir seguir a la pensi amb la Paquita. Desprs veient una foto de la Berta amb les seves amigues de la pres va recordar que la Chus li havia ordenat un encrrec, matar la Clara Bosch.

Marc Pomerol (Ferm Casado);

Nou farmacutic del barri. Semblava bona persona, per ara sembla que amaga alguna cosa. Va deixar embarassada la Nolia i li fa veure que se l'estima i la cuida per surt amb un altra dona d'amagat.

Lydia Pomerol (Ariadna Cabrol);

s la germana petita d'en Marc. Es va enamorar del Nelson i se'n va anar a viure amb ell a Formentera.

Berta Aliaga (Roser Batalla);

Companya de la Clara a la pres. Al 1r captol de la temporada la Clara la va a buscar a la pres i la posa a treballar al seu quiosc. s una presidiria i al principi la miren amb mals ulls, per poc a poc descobreixen que t un bon cor i la consideren del barri com qualsevol altra. El seu marit havia fugit i es va quedar sola amb el seu fill. L'havia de mantenir i no va tenir altra opci que cometre robatoris. Normalment robava en pisos, fins que una vegada la van enganxar.

Iago Vilches (Marc Clotet);

s el fill de la Berta. s homosexual i es va enamorar d'en Max. Ell en el present tamb comet robatoris, en l'ltim es va ficar en un bon embolic i va passar uns dies a la pres. Ara, per, li han donat la llibertat provisional i est pendent de judici. Com que ni la Clara, que el va delatar per una malinterpretaci seva, ni en Beni no suporten aquesta relaci, en Iago i en Max viuen felios a Can Sarr lluny d'ells dos.

Eli Cadenes (Aida Oset);

Una okupa de Can Sarr. s claustrofbica i es va quedar tancada un dia al lavabo de casa seva i un altre cop a l'ascensor per culpa d'una apagada junt amb l'Ivan. s una noia optimista que lluita molt pel seus ideals.

"Ros" Cadenes (Josep Puig);

Germ de l'Eli. Vivia a Can Sarr fins que el van acusar de lladre, ja que hi havia uns medicaments de la farmcia ficats en el seu instrument musical. Es va enrotllar amb la K i la Sandra.

Markus;

s cmplice de l'Ivan, per es fa passar per okupa i enemic seu. s el responsable dels robatoris al mercat i la farmcia. 

Pau Bayarri (Ivan Morales);

Fill del Juan Benjumea. Ell ho va descobrir perqu tenia la meitat del bitllet de mil pessetes que coincidia amb la meitat que tenia el seu fill. s esquizofrnic, i s'imagina una persona que no existeix i que li diu el que ha de fer en tot moment, per a ell li sembla alg igual de real com qualsevol altre, s la Jlia. Fins i tot desprs de no prendre's durant un temps la medicaci grcies a ordres de la Jlia va robar diners a l'abuelo per comprar-se un cotxe i va estar a punt de matar l'scar. Es va descobrir que hi havia una cambrera d'una cafeteria que era igual fsicament i tamb es deia Jlia. Aix s possible que li vingus tot d'haver vist aquella cambrera alguna vegada ja anteriorment.

Gonzalo (Jordi Centelles);

Cuiner de Can Peris. Va guanyar la porra de la semifinal del futbol i es va comprar una jaqueta nova.

Carmeta Marfull (Pepita Alguersuari);

Amiga de la Roser i bacallanera del mercat. s xerraire i xafardera com ella.

Aureli Pujol;

Marit de la Carmeta.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347023" title="Novena temporada d'El cor de la ciutat" nonfiltered="821" processed="815" dbindex="135825">


La Clara va matar la Chus per salvar en Max a l'ltim captol de la temporada passada ja que ella ja havia intentat matar-la a ella i el seu fill i com que no ho va aconseguir, la va amenaar de fer-ho ms endavant igualment, la Clara li va disparar tres trets agafant-li per un moment la pistola a en Sergi i per tant va ser empresonada per l'assassinat que va cometre. A l'inici de la 9a temp. ens n'assabentem que el jutge la va condemnar per deu anys de pres, i en Max, que no es resigna a acceptar aquest fet, insisteix en buscar un bon advocat que presenti un recurs que faci que li donin la llibertat condicional. Per s'haur d'enfrontar al seu xicot Iago, en Beni i en Sergi, que l'insistiran perqu ho deixi crrer i faci la seva vida, cosa que ell no suportar sentir.

Una famlia de l'Hospitalet compra el local del quiosc per ficar-hi un basar anomenat SafirMdia, en el que s'hi venen coses de joieria i aparells electrodomstics i electrnics.

En Peris i l'ngela han marxat amb la Carolina a Madrid per l'oferta d'una pellcula que li han ofert a ella, i deixen el bar a crrec d'en Fidel, qui tindr problemes de diners a l'haver de fer-se crrec de les despeses del bar i de l'lex, el seu fill, que s'ha mudat a viure amb el seu pare perqu la seva mare el trobava massa problemtic. 

La Pilar s'ha mudat a Sant Andreu amb la Roser marxant de Breda perqu no la podia deixar sola amb la malaltia que tenia, per ara sembla que les coses es capgiren, perqu ltimament la Pilar no es troba gaire b...


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347025" title="Coprincipat parlamentari" nonfiltered="822" processed="816" dbindex="135826">
El coprincipat parlamentari s el terme emprat per la constituci d'Andorra per referir-se a la forma de govern de l'Estat andorr. Aquest terme aix com el terme coprincipat constitucional  fan referncia a una monarquia constitucional, en qu, tanmateix, hi ha dos individus que de manera conjunta i indivisible sn el cap d'Estat i que constitucional i histricament es coneixen com a coprnceps d'Andorra. Com les monarquies constitucionals, els poders del cap d'Estat del coprincipat constitucional sn limitats i sobretot cerimonials, mentre que l'estructura de govern es basa en la democrcia parlamentria, amb un cap de govern que en la prctica dirigeix la potestat executiva i que s electe pel parlament. 

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347028" title="Salvador Mas i Conde" nonfiltered="823" processed="817" dbindex="135827">
Salvador Mas i Conde (Barcelona, 27 de febrer de 1951) s un director d'orquestra catal, l'actual director de l'Orquestra Ciutat de Granada.

Es va formar musicalment a l'Escolania de Montserrat (1959-1965) i al Conservatori Superior de Msica de Barcelona (1965-1974). Becat per la Fundaci Juan March i el Ministeri de Cincia i Recerca austrac, va cursar direcci orquestral i coral amb Hans Swarowsky i Gnther Theuring, respectivament, a l'Escola Superior de Msica i Art Dramtic de Viena (1974-1977), on es va graduar amb les mximes qualificacions. Va ser becat en dues ocasions per estudiar a Salzburg amb Bruno Maderna i amb Franco Ferrara, a Siena.

Salvador Mas ha estat guardonat per la Fundaci Espanyola de la Vocaci, pel Ministeri de Cincia i Recerca austrac, aix com en el II Concurs Internacional Hans Swarowsky de Directors d'Orquestra (Viena).

Desprs d'un breu contracte amb l'pera de Magncia (1977), on va iniciar la seva carrera professional, Salvador Mas va ser nomenat director de l'Orquestra Ciutat de Barcelona (1978-1981), principal director convidat d'aquesta formaci aix com, posteriorment, director de l'Orfe Catal (1983-1985).

A ms de dirigir les principals orquestres espanyoles, Mas s convidat regularment a ustria, Blgica, Canad, Israel, Itlia, Jap, Mxic, Polnia, Romania i, peridicament, per les orquestres de la Rdio de Berln, Leipzig i Saarbrcken, aix com per l'Orquestra Filharmnica de Munic.

Ha estat director titular de l'Orquestra Filharmnica del Wrtemberg, a Alemanya (1985-1991); de l'Orquestra Simfnica del Limburg, a Maastricht (Pasos Baixos, 1988); de l'Orquestra Simfnica i del Cor del Musikverein de Dsseldorf (Alemanya, 1993); de l'Orquestra de Cambra d'Israel i, des de fa deu anys, principal director invitat de l'Orquestra Ciutat de Granada fins que el maig de 2008 en fou nomenat director titular.

Parallelament a la seva activitat artstica, Salvador Mas ha dedicat tamb la seva atenci a l'mbit pedaggic. Com a professor extraordinari, Mas tingu al seu crrec la classe de Direcci d'Orquestra del Conservatori Superior de Msica de Barcelona i, en l'actualitat, s professor de direcci d'orquestra a Viena, als Wiener Meisterkurse, com a successor de Hans Swarowsky. Des del curs acadmic 2005 2006, Salvador Mas s director de l'Escola Superior de Msica de Catalunya. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347035" title="Llista de personatges d'El cor de la ciutat" nonfiltered="824" processed="818" dbindex="135828">
Llista de personatges principals d'El cor de la ciutat:

Sant Andreu.
Famlia Bosch-Vidal-Balaguer.

Vegeu els personatges d'aquesta famlia que s'han traslladat a Sants a la secci Sant Andreu i Sants

 Clara Bosch (Slvia Sabat), filla de l'Adri, germana de la Carme i mare de la Nria. Va estar empressonada molts anys a Costa Rica per trfic de drogues. Finalment, el seu pare va aconseguir que pogus complir el que li quedava de la condemna a Barcelona. La seva arribada al barri de Sant Andreu va ser el punt de partida de la srie. Poc a poc, va anar refent la seva vida. Es va reconciliar amb la seva filla i la seva germana. Es va casar amb en Quim i van adoptar en Max, per el matrimoni es va trencar quan ella va saber que va ser ell qui la va delatar anys enrere. El seu segon matrimoni amb en Dani tamb va acabar malament. La seva relaci amb en Max sempre ha estat difcil per sembla que ara, desprs de la mort d'en Quim, ha millorat. Es va vendre el taller de Sant Andreu i, fins ara, vivia i treballava a Puigcerd.
 Nria Vidal (Carlota Olcina), s filla de la Clara i en Jordi, per va ser criada per la Carme, a qui considerava la seva mare. Al principi no volia saber res de la Clara, per amb el temps es van reconciliar i ara t "dues mares". Estudiava per arribar a ser concertista, per al final s'ha decidit per l'ensenyament musical. El seu primer xicot va ser en Sergi, per aviat va venir l'Oriol, que va resultar no estar massa b del cap, sucidant-se davant d'ella. Desprs va viure un temps amb en Marcel, per la relaci es va acabar quan ella li va confessar que l'havia enganyat amb en Vctor. Va passar uns mesos a Praga d'ERASMUS i, fins ara, vivia a l'antic pis de l'Adri a Sant Andreu i buscava feina com a professora de piano.
 Adri Bosch (Pep Torrents), pare de la Clara i la Carme. Va estar molt enamorat de la seva dona, l'Esperana. Tossut i molt seu, no accepta l'ajuda de ning. Fuster de professi, es va vendre la fusteria per poder portar la seva filla a Espanya, per no volia que ella ho sabs. Sempre anava acompanyat pel gos de la seva nta, el Trasto, i es passava les hores jugant a les dames amb en Narcs al bar del Peris. Va morir l'any 2002, desprs de patir una malaltia degenerativa.
 Jordi Vidal (Pep Munn), fill nic d'en Jaume i la Roser, marit de la Carme i pare de la Nria. Va tenir una joventut esbojarrada, per es va mig-redrear desprs que la Clara acabs a la pres. Els seus pares el van obligar a estudiar per farmacutic i a treballar a la farmcia familiar, per ell ho odiava. Era un faldiller. Va enganyar durant molts anys la seva dona amb la Montse, per va acabar separat de totes dues. Ms tard, va tenir una relaci amb una amiga de la seva filla, la Rut, per l'ambici i la infidelitat de la noia el van portar a intentar escanyar-la, motiu pel qual va acabar a la pres. Els negocis tamb li van anar malament i, considerant-se un fracassat, se sucida, encara que la seva famlia creu que va ser un accident.
 Jaume Vidal (Josep Clar), pare d'en Jordi i marit de la Roser. Farmacutic de professi. Temps enrere, va tenir una aventura amb l'Esperana, la mare de la Clara, per ella es va quedar amb el seu marit, l'Adri. Va morir d'un atac de cor quan va saber que el seu fill s'havia venut la farmcia per pagar deutes.
 Roser Balaguer (Carme Contreras), mare d'en Jordi i dona d'en Jaume. Farmacutica de professi. s una xafardera que es fica en la vida de tothom. Desprs de la mort del seu marit, va anar-se'n a viure amb la seva germana, la Pilar. Fins ara, vivia amb la seva germana i en Santiago, treballava a la farmcia ajudant a la Blanca i al mercat a la parada de la Pilar.
 Pilar Balaguer (Carme Fortuny), germana de la Roser, vdua de l'Esteve. El seu nic fill, en Pau, va morir anys enrere d'un accident de moto. Adopta en Ramon com a fill, a qui creu la reencarnaci d'en Pau. T una parada al mercat. Desprs de patir durant molts anys per culpa d'en Ramon, ref la seva vida amb en Santiago, el cap de seguretat del mercat, al qual ajuda a reconciliar-se amb la seva filla transsexual, l'Iris. Fins ara, tornava a tenir una gran famlia amb en Santiago, la Roser, l'Iris i en Rai al seu costat.
 Esteve Montcada, marit de la Pilar, va morir a la primera temporada.
 Ramn (Rubn Ametll), fill adoptiu de la Pilar. Es va obsessionar amb la Mari, amb qui va aconseguir casar-se malgrat que ella no l'estimava. L'odi que sentia cap a la Mari el va portar a lluitar per la custdia de la filla de la Mari, la Desi. Va tenir una relaci amb la Remei, a qui va acabar maltractant, i desprs, amb la Judith, una noia que havia conegut en una congregaci religiosa en la que va buscar consol i refugi. Va apallissar en Nacho, un xicot de la Mari que l'havia violada. Desprs d'un temps fora, s'havia rehabilitat i era Mosso d'Esquadra, encara que les coses que va fer en el passat li van acabar passant factura. En Nacho va sortit del coma en el que el va deixar i es va venjar d'ell acusant-lo de ser el violador del barri. Fins ara, i amb tot aclarit, s a la pres complint condemna per la pallissa a en Nacho.

Famlia Miralles-Vendrell.
 Paquita Miralles (Merc Arnega), mare de la Marta i vdua d'en Gens. Companya de la Clara al taller de confecci en el que treballa quan surt de la pres. Va enviudar i va descobrir que el seu marit l'havia enganyada durant anys. Va estar promesa amb en Carles Torres, l'amo del cinema del barri, ms gran que ella, per ell va morir abans que es poguessin casar. Desprs d'un temps al llindar de la pobresa, es va treure la llicncia de taxista. Per es va enamorar d'un taxista homosexual que no la va poder correspondre, encara que van seguir com a amics. Desprs de deixar el taxi, va entrar a treballar per la Sra. Regina Blanch i, quan aquesta va morir al llit, la seva germana bessona, la Lurdes, la va convncer per tal que fessin creure que la que s'havia mort era la Lurdes perqu, aix, el patrimoni no ans a parar a l'esglsia. Quan la Lurdes es va casar amb en Ferran i van marxar a Sud-amrica, li va deixar el pis al seu nom i ella el va convertir en una pensi. Va viure una tempestuosa relaci amb en Manel Ripoll, un home que tenia la dona en coma per culpa d'un atracament en el qual estava present la Paquita. Malgrat l'acceptaci de la relaci per part de la Paula i en Manu, els fills d'en Manel, la Paquita va trencar la histria quan va saber que ell pegava a la seva filla. Finalment, en Manel va marxar del barri sense deixar rastre i la Paquita va intentar comenar de nou amb l'Ernest, un dels metges del CAP. La relaci va acabar malament quan la Paquita, segona vctima del violador del barri, culpava de la violaci a l'Ernest. Fins ara, vivia a la pensi amb la seva filla, la Marta.
 Marta Vendrell (Mariona Ribas), filla de la Paquita i en Gens. Enamorada des de petita d'en David, les coses no van anar massa b. En Toni la va portar al mn de la prostituci, per en David la va rescatar. Van viure junts en una petita porteria, per la cosa tampoc va anar b. Mentre en David comenava una relaci amb la Laura, la Marta es prometia amb l'Albert. Per la mala sort la va deixar vdua abans del casament, quan l'Albert va morir ofegat per salvar el fill de la Laura. Aix, i el fet que en David es casi amb la Laura, la porten a una addicci a les pastilles, de la que surt grcies a l'ajuda de l'Ivan, enamorat d'ella des de sempre. Comena una relaci amb l'Ivan, per no n'est realment enamorada i acaben trencant. Creia que, quan en David torns de Pars, comenarien una relaci, per ell decideix posar terra pel mig i canviar de barri. Durant l'etapa a Sants ha fet costat a en David i els Peris en tots els seus problemes i, sempre interessada pel mn de la moda, ha treballat a Mil, on va coneixer un noi amb el que va mantenir una fuga relaci.

Famlia Borrs-Crespo.
 Montse Borrs (Montse Guallar), perruquera amb dos fills, en Narcs i l'Ivan. El seu primer marit, en Joan, la va deixar perqu no podia suportar que el seu fill, en Narcs, tingus un endarreriment mental. Va tirar endavant la famlia grcies a l'ajuda de la seva mare, la Teresa. Va ser l'amant d'en Jordi durant anys, per, farta de les mentides, decideix comenar de nou. Es va enamorar i casar amb un magreb, en Huari. La famlia va crixer quan la seva cap a la perruqueria, la Vicenta, va morir de cncer i la va nomenar tutora del seu fill acabat de nixer, l'Isaac. Per la desgrcia es va installar a casa de la Montse i ja no va marxar. En Huari va morir assassinat a ganivetades per uns porters de discoteca i el pare biolgic de l'Isaac, l'Eduard, en va reclamar la custdia. Enfonsats sense el petit de la casa, van patir la malaltia de l'Alfons, el xicot de l'via. En el terreny sentimental, la Montse es va enamorar d'en Shara, el bohemi germ viatger d'en Toms, el fuster pel qual treballava el seu fill Narcs. El que la Montse no sabia s que les violacions que estava patint el barri les realitzava en Toms, reprimit perqu no la podia tenir a ella. Desprs d'un petit segrest, en Toms s a la pres condemnat per les violacions. Fins ara, vivia feli amb en Shara i els seus fills a Sant Andreu.
 Narcs Crespo Borrs (Ferran Carvajal), fill gran de la Montse i en Joan, amb una lleugera disminuci psquica. L'nima del barri per la seva bondat natural. Va descobrir el sexe grcies a la complicitat del seu amic i mentor, l'Adri, i a la seva primera xicota, una cuidadora de dofins del zoo, l'Esperana. Estima amb bogeria tots els membres de la seva famlia i ha aprs a superar les morts i les desgrcies apuntant els noms de la gent que trobar a faltar en una llibreta que sempre porta a sobre. T una xicota, la Neus, tamb amb un petit retard. Fins ara, vivien junts al pis de davant del de la seva mare.
 Ivan Crespo Borrs (Oriol Vila), fill petit de la Montse i en Joan. Jove emprenedor disposat a tot per la seva famlia. Enamorat des de sempre de la Marta, va tenir un parell de relacions per oblidar-la, la Natalia a la que va deixar per marxar a Boston, on va conixer la Susan. Va tornar al barri amb moltes idees i projectes. No va parar fins que va tenir el seu negoci propi, un ctering a mitges amb en David, i la Marta al seu costat. Per l'enveja que sentia cap a en David li va acabar passant factura. Per fer-li malb un plat, va provocar, per accident, una explosi al catering que va provocar la mort d'en Pere, el pare de la Neus. Va intentar seguir endavant, donant tot el que volia a la Marta, per robant del ctering i del taller de confecci de l'ngels per obtenir-ho. Es va haver de traspassar el ctering i la Marta el va acabar deixant, per ell va superar la crisi. Fins ara, estava ficat en un negoci immobiliari i vivia amb la seva famlia a Sant Andreu.
 Teresa Torner (Montserrat Carulla), mare de la Montse. Dona gran malcarada que va anar suavitzant el seu carcter amb el pas de les desgrcies. Espectadora dels problemes de la seva filla amb en Jordi, amb la mort d'en Huari i amb la lluita per la custdia de l'Isaac. Es va enamorar d'un home, l'Alfons, que, quan va quedar prostrat al llit, li va demanar que l'ajuds a morir. Va ser jutjada i condemnada, per no tancada a la pres. Quan va veure que la Montse i els nens ja podien viure sols i sense ella, es va deixar anar. Va morir adormida plcidament mentre passejava amb la Montse al lloc preferit de l'Alfons, les Golondrines de Barcelona.
 Huari (Nacho Fresneda), segon marit de la Montse, d'origen magreb. Va morir d'una pallisa.

Famlia Esteva-Navarro.
 Mari Esteva (Ariadna Planas), perruquera. La millor amiga de la Laura Peris es va enamorar d'un actor de la famosa telenovella "Vides de Lloguer", en Santi Corts. La seva relaci va ser molt tempestuosa i, finalment, embarassada d'ell, va decidir casar-se per despit amb el seu pretendent, en Ramon. Va ser infeli en el matrimoni. Quan es va separar i semblava que podia tenir una relaci seriosa amb en Santi, ell i la Laura van morir en un accident. La Mari va entrar en una profunda depressi que en Ramon va aprofitar per prendre-li la custodia de la seva filla, la Desi. Amb l'ajuda de la Pilar i del seu assistent social, en Nacho, va recuperar la custdia de la nena. Mentre lluitava per ella, va viure amb en Marcel i es va anar enamorant d'ell. Per ell, estava per la Nria. La Mari va tenir una petita relaci amb en Nacho, per ell volia ms i la va acabar violant. Com a venjana, en Ramon li va clavar una pallissa i el va deixar en coma. La Mari va decidir comenar de nou a Granada, lluny de la nova relaci d'en Marcel i la Nria. Per un any desprs va tornar i, quan en Marcel ja tornava a estar lliure, va atacar i va aconseguir casar-se amb ell i que, fins i tot, la Desi li digues papa. Fins ara, el matrimoni vivia feli amb la Desi i la seva filla en com, la Laura, a Sant Andreu.
 Desire Esteva, filla de la Mari i el Santi Corts.
 Toni Esteva (Joel Minguet), germ de la Mari. Problemtic des de la seva joventut. Es dedicava a petites extorsions. Va tenir una aventura amb la Paquita i, tamb, amb la seva filla, la Marta, a la que va portar al mn de la prostituci. Va cremar el cinema Chicago per encrrec i va anar a la pres un parell de vegades. Va tenir una relaci amb una dona, la Fina, per va resultar ser una estafadora que li va prendre els diners. Es va fugar de la pres i va anar a buscar-la. Per ella el va delatar i ell va haver de fugir al Brasil. Va estar un temps fora, culpat de robatori, assassinat i, tamb, de la pallissa d'en Ramon a en Nacho. Quan va tornar, havia pactat un perd al Brasil desprs d'un temps infiltrat en una banda mafiosa del pas. Tenia una malaltia degenerativa i va viure els seus ltims mesos feli amb la Fina, que en realitat es deia Miriam. Finalment, va morir com un heroi salvant a la Montse de les mans d'en Toms, el violador.
 Cari (Antnia Martnez), via de la Mari i el Toni, que va viure un temps amb ells. Va morir durant l'etapa que en Toni estava fugat al Brasil i mentre la Mari estava amb ella a Granada.
 Marcel Navarro (Miquel Garca Borda), periodista. Era un amic de la colla d'en Santi i en Fede. Va tenir una relaci amb la Laura Peris, amb la que esperava un fill i s'anava a casar quan ella va morir en un accident de cotxe. En la vessant periodstica, va decidir investigar la mort d'en Huari infiltrant-se en el mn dels porters de discoteca. Tamb va descobrir, desprs d'una investigaci sobre el franquisme, que el seu pare, el jutge Ferran Navarro, era un dels culpables d'uns assassinats en els anys de la dictadura. Va escriure les lletres del musical titulat "El Cor de la Ciutat" que va representar el grup de teatre del barri i va ser, mentre escrivia les lletres, quan es va enamorar de la Nria. Va viure amb ella, per la histria es va acabar quan ella el va enganyar amb en Vctor. En Marcel va marxar a Pars i va tornar amb una novieta, la Yvonne, per la cosa no va anar b. Amb la Nria d'ERASMUS i amb la Mari de nou al barri, la seva perspectiva de la vida va canviar. Fins ara, ha estat el director de TV19, la tele local de Sant Andreu, s'ha casat amb la Mari, ha tingut una filla, la Laura, i fa de pare de la Desi.

Famlia Fabra-Molins.
 Vicen Fabra (Carles Sales). Va comprar la farmcia de la famlia Vidal i es va installar al vell pis de la Carme amb la seva famlia. Va resultar ser un vell amic de la mili d'en Peris. La seva relaci amb la Dora, la seva dona, era freda i va acabar esclatant en infidelitat. Es volien separar, per, com que l'economia estava malament, van seguir vivint junts i van patir junts per la mort del seu fill, l'Albert. Finalment, li va vendre la farmcia a la seva antiga dependenta i ex novia de l'Albert, la Blanca, i va canviar de barri. Desprs de la violaci de la seva filla, la K, es va fer crrec un temps de la germana d'en Manu, la Paula. Actualment, segueix vivint lluny de Sant Andreu i t una nova companya.
 Dora Molins (Maria Elas), dona d'en Fabra. Treballava de secretaria, per la van fer fora. Aix va ser la gota que va acabar d'enfonsar el seu matrimoni. Va tenir una aventura amb en Kiko, un company de feina del seu fill Albert, ms jove que ella. Finalment, i desprs de la trgica mort de l'Albert, es va separar d'en Fabra i va acceptar una feina a Granollers. Actualment, viu a Alemanya i t un nou company.
 Albert Fabra Molins (Sergio Caballero), fill gran d'en Fabra i la Dora. Monitor de nataci. Quan va arribar al barri s'anava a comprar un pis amb la Blanca, la seva novia, per es va fer enrere el dia de signar la hipoteca. Va trencar la seva relaci i va comenar a sortir amb la Marta, a la que va ajudar a posar en funcionament la seva botiga de roba. Es van prometre i s'anaven a casar, per, un dia de platja va patir un tall de digesti mentre era a l'aigua salvant el fill de la Laura, en Xavi.
 Kristina "K" Fabra Molins (Laura Guiteras), filla petita d'en Fabra i la Dora. Noia molt introvertida, amant de Kafka, coixa d'una cama. Era companya d'institut d'en Max, el seu millor amic i confident. Amb ell se'n va anar al llit perqu comprovs si, de veritat, era homosexual. Un bon dia, i mentre la gent del grup de teatre buscava una cantant, en Gus va descobrir la seva meravellosa veu. Va ser la protagonista del musical i va tenir una relaci amb en Gus. Per ell no l'acabava de comprendre i es van acabar emparellant amb en Manu i la Mar respectivament, que tamb eren parella. La K va donar suport a en Manu amb els maltractaments del seu pare a la seva germana i va cantar i tocar en els seus concerts. Va ser la primera vctima del violador del barri, per amb l'ajuda d'en Manu ho va superar. Va ajudar les altres violades i va ser prou forta com per deixar marxar en Manu perqu triomfes en el mn de la msica a Londres. Actualment, t una nova parella, l'Alex, violinista, que l'ha ajudat a compondre molts dels seus temes, i segueix dedicada al mn de la can.

Famlia Pardo-Vilches.
 Frederic "Fede" Pardo Amoros (Jordi Daz), fill d'en Paco i la Ceclia. Amic de la colla d'en Santi i en Marcel. Fotgraf caradura, misogin per naturalesa. Va tenir una filla, l'Alba, amb una antiga nvia, la Tona, per amb cap de les dues tenia relaci. Poc a poc, i grcies a l'arribada de la seva mare, la Ceclia, al barri, va anar agafant confiana a l'Alba. Va deixar la fotografia i es va convertir en amo del bar La Fusteria. Es va enamorar de la nova farmaceutica, la Blanca, i va intentar casar-se amb ella 2 vegades (la primera la va deixar plantada i la segona anava borratxo i li va vomitar a sobre). Finalment, es van casar i van anar a viure junts. Desprs de molts problemes, van adoptar una nena etop, la Hana. Per la vida familiar amb tres dones, un pare i una mare, el feien sentir com un gat engabiat. Va acceptar una feina de fotgraf a l'ndia, per va acabar al conflicte armat del Caixmir. Malgrat va tenir unes paperes que el van deixar estril, quan va tornar del Caixmir, es va trobar que la Blanca estava embarassada. Desprs de muntar un escndol perqu creia que el fill no era seu, va acceptar en Paquito tal qual. Fins ara, tornava a portar La Fusteria i vivia amb la Blanca, l'Alba, la Hana i el Paquito.
Blanca Vilches Prado (Irene Belza), la nova farmacutica del barri. Ex-promesa de l'Albert Fabra, va acabar comprant la farmcia a en Fabra. Es va enamorar d'en Fede, per va haver de fer tres intents per poder casar-se. Va adoptar sense el suport del seu marit i va haver d'aguantar que en Fede poss en dubte la paternitat del Paquito. Desprs, va estar uns mesos de baixa a Montblanc amb els seus pares, perqu el nen va ser setmes. Fins ara, tornava a fer-se crrec de la farmcia amb ajuda de la Roser i vivia feli amb en Fede, l'Alba, la Hana i en Paquito.
Paco Pardo Barcel (Toni Sevilla), pare d'en Fede i ex-marit de la Ceclia. Va reaparixer a les vides de la seva ex i el seu fill desprs de molts anys dedicant-se al seu bar de Menorca. Va posar en perill la vida de la Ceclia desprs d'una srie d'apostes de joc. Caradura i tramps, per en el fons un gran avi enamorat de la seva ex. S'encarrega de La Fusteria quan en Fede no hi s i dna consells a tort i a dret. Una de les seves ltimes fites, fer jugar l'equip del barri, el Real Peris Balompi, contra els veterans del Bara per una juguesca en la que podia perdre la barba. Fins ara, ajudava en Fede i en Rai a la Fusteria, exercia d'avi i seguia amb el seu tira i arronsa amb la Ceclia, que ja s un clssic.
 Ceclia Amoros (Maite Gil), mare d'en Fede, perruquera de professi. Encara que se n'ha anat al llit un parell de vegades amb el seu ex-marit Paco, es resisteix als seus intents de tornar-ho a intentar. Directora del grup de teatre del barri i experta en les bestieses dels homes. Fins ara, es dedicava a ajudar a la Fusteria i a la perruqueria, a fer d'via dels seus tres nts i volia tornar a muntar el grup de teatre.
 Alba (Yasmina Espelosn), filla adolescent d'en Fede i la Tona.  Ell no en volia saber res al principi, per ara est boig per ella. Ha treballat d'actriu a la telenovella "Vides de Lloguer", per ho va haver de deixar perqu a la seva mare no li feia cap grcia.
 Hana, nena etiop, filla adoptiva d'en Fede i la Blanca.
 Paquito Pardo Vilches, fill d'en Fede i la Blanca.

Famlia Ferrero.

Vegeu els personatges d'aquesta famlia que han anat a viure a Sants a la secci Sant Andreu i Sants

Joana, ex-dona de l'Andreu. Va mantenir una relaci amb el company de bufet del seu marit, Guillem Mercadal, pel que va haver de deixar la relaci que mantenia amb l'Andreu. Desprs de deixar l'Andreu i morir el Biel, va marxar lluny de Sant Andreu.
Biel Ferrero, fill de l'Andreu i la Joana. Va morir en estranyes circumstncies. El seu pare, que es va esfondrar per complet amb la seva mort, en va culpar la seva companya sentimental, la Carme, car sembla que van patir un incident un poc abans de la seva mort, per desprs es va saber que els culpables eren la Joana i el Guillem.

Famlia Martnez.
 Laura Martnez (ngels Bassas), caixera de supermercat divorciada d'un ex caradura, en Robert, i amb un fill, en Xavi. S'enamora de'n David i es casa amb ell, per se separa quan descobreix que va tenir una aventura amb la Marta. Malgrat tot, estima els Peris com si fossin la seva famlia. Va perdre la feina del supermercat, per la que va aconseguir en una oficina la va haver de deixar perqu un client, l'Orpinell, l'assetjava. Va aconseguir feina com a presentadora a TV19, la tele local. Li van pujar una mica els fums i, desprs de ser atacada pel violador, va iniciar una lnia sensacionalista sobre el tema de les violacions. Va tenir un petit acostament amb el seu ex, en Robert, per estava massa ocupada intentant trobar feina en una tele important. Fins ara, vivia amb el seu fill Xavi, havia millorat la seva relaci amb en Robert i treballava a la televisi amb en Queco Novell.
 Robert (scar Rabadn), ex-marit de la Laura.
 Xavi (Arnau Brell), fill de la Laura i en Robert.

Famlia Ripoll.
 Manel Ripoll (Josep Julien). El seu mn es va fer miques quan la seva dona va entrar en coma per culpa d'una punyalada en un atracament. Malgrat la seva aventura amb la Paquita, va treure la bestia que portava dins i que el va portar a maltractar la seva filla Paula. Ell havia estat un fill maltractat pel seu pare. Amb por de no poder controlar-se, va decidir marxar del barri.
 Victoria "Viki" Glau i Samper, dona d'en Manel, va morir a causa de les ferides rebudes durant un atracament.
 Manu Ripoll (Jofre Borrs), fill gran d'en Manel i la Viki. Va deixar d'estudiar per dedicar-se a la msica. va tenir una relaci amb la Mar, per la va deixar per la K. Li va donar gran suport durant la violaci, per va acabar marxant per gravar un disc a Londres.
 Paula Ripoll (Marina Alvrez), filla petita d'en Manel i la Viki. Viu amb el seu germ Manu.
 Tomeu Ripoll Suarez, pare de'n Manel, qui no en vol saber res perqu el va maltractar de petit.

Famlia Llorens.
 Toms Llorens Garcia (Llus Soler), nou soci de la Clara a la fusteria. Divorciat. Enamorat de la Montse, i obsessionat amb ella. Va resultar ser el violador del barri.
 Josep "Shara" Llorens Garcia (Mart Peraferrer), germ petit de'n Toms. Treballa per una ONG i mai no ha tingut una relaci seriosa, fins que s'enamora de la Montse. La gelosia del seu germ quasi li costar la vida. Fins ara, vivia feli amb la Montse i els seus fills i es dedicava a negocis relacionats amb els viatges i les ONG a Sant Andreu.

Altres.
 Lola Bonastre (Carme Abril), propietria de la parada de fruits secs del mercat. Era tiradora de cartes aficionada, per ho va deixar. Va casar-se amb un cub, en Nelson, en un viatge a Cuba, per la seva gelosia va trencar el matrimoni. D'aix se'n maleeix desde llavors. Finalment, es va vendre la parada del mercat de Sant Andreu i va marxar del barri.
 Nelson (Eduardo Gonzlez), ex-marit de la Lola. Va casar-se amb la Lola per veritable amor, per la cosa no va funcionar. Va treballar al restaurant Can Solsona amb en David, amb el que va viure i va treballar al ctering. Quan en David va marxar, les coses ja no van ser iguals, semblava que l'Ivan volia acabar amb el negoci. Al final, en Nelson i el cuiner, en Brian, li van acabar comprant. ;
 Gus Cerqueda (Ivan Massagu), msic. Company de classe de la Nria. Estrafolari i geni a la vegada. La seva major afici: fotografiar excrements. Va estar enamorat de la Nria, va patir les manipulacions de la Rut en el seu grup de msica, va tenir una relaci amb la K, va ser protagonista del musical que va interpretar el grup de teatre del barri i estava emparellat amb la Mar, la nova perruquera, fins que va marxar d'ERASMUS a Praga. All va tornar desprs de l'estiu per viure una aventura amb una arpista hongaresa.
 Mar Voladeras (Patrcia Bargall), perruquera. Esotrica, experta en mgia i tarot. Va tenir una relaci amb en Manu, per va acabar amb en Gus. Ha estat amb ell fins que a marxat d'ERASMUS a Praga i s'hi ha quedat per estar amb una arpista hongaresa. La Mar t un do per l'adivinaci i aix l'ha portada a ser la tiradora de cartes del tarot de TV19, la tele local del barri. Fins ara, seguia treballant a la perruqueria i a TV19 i tornava a buscar l'amor desprs que en Gus la deixs per una arpista hongaresa.
 Isabeleta (Maria Molins), dependenta de la parada de la Lola. Aparentment molt religiosa, va tenir una aventura amb en Toni mentre estava separada del seu marit Rafa... i una altra quan ja s'hi havia reconciliat. Tamb va tenir una aventura d'una nit amb en Nelson i ms tard una amb la Nolia, sense saber que el seu marit tamb la veia d'amagat. Fins ara, seguia vivint a Sant Andreu per separada d'en Rafa. ;
 Rafa (Isaac Alcayde), cambrer al bar del Peris. Casat amb la Isabeleta, se'n va separar per una altra dona per desprs hi va tornar. Va tenir una aventura amb la Nolia sense saber que la seva dona tamb n'estava tenint una. Quan tot es va saber, no ho va poder acceptar. Fins ara, treballava com a cambrer en un altre bar desprs del tancament del Bar Peris i s'havia separat de la Isabeleta.
 Nolia (Susana Bas), dependenta de la farmcia i responsable mentre la Blanca est de baixa per maternitat. T una aventura a dues bandes amb en Rafa i l'Isabeleta. ;
 Miquel Grau (Juli Fbregas), ex de la Laura Peris i de la Remei.
 lex Benito Andrade (David Janer), company d'estudis de la Nria, envejava en Gus per finalment es van acabar fent amics. Es va enrotllar amb la Nria i va tenir una aventura amb la Mar mentre en Gus estava a Praga, per, finalment ha trobat l'amor en la K.
Teresa Gimpera (Teresa Gimpera), l'estrella de la telenovella Vides de Lloguer. Se la diubuixa com una persona freda, amb un aire de diva.
Rut (Nria Gago), companya de classe i amiga de la Nria Vidal. S'enamora del pare d'aquesta i conviuen junts girant l'esquena a tota la seva vida anterior. Per el Jordi l'intenta escanyar i aquesta l'abandona, patint una greu crisi personal i econmica que la duu a drogar-se i practicar la prostituci. Actualment ha conegut un altre noi, amb qui s'ha casat i ha tingut un fill en un poble lluny de Sant Andreu.

Sant Andreu i Sants.
Personatges que van sortir primer a Sant Andreu i desprs se'n van anar a viure a Sants.

Famlia Bosch-Vidal-Balaguer.
Carme Bosch (Victria Pags), germana de la Clara, metgessa de professi. No pot tenir fills propis, per es va casar amb en Jordi i va criar la Nria, la filla d'en Jordi i la Clara. No li va fer cap grcia que la Clara torns, per amb el temps es van acabar reconciliant. Es va divorciar d'en Jordi i va tenir una relaci amb l'Andreu, que va acabar quan ell la va culpabilitzar de la mort del seu fill Biel a qui ella havia atropellat. Ms tard, es va descobrir que el fill de l'Andreu no va morir per culpa seva, per ja era massa tard per la relaci. Desprs d'un temps a Figueres, va tornar i va tenir una aventura amb en Roger, un home al principi molt misteris i que va resultar estar casat amb la seva companya de feina, la Consol. Desprs d'un temps vivint amb en Roger a Sant Andreu, la Carme treballava a l'hospital on en Peris feia el tractament per la seva malaltia del cor. En Roger la va enganyar i ella va tallar la relaci. Va ser en aquell moment, i per la seva relaci amb la familia Peris, que es va retrobar amb l'Andreu. Malgrat no es van reconciliar, la Carme va estar al costat de l'Andreu en els seus ltims moments de vida quan, desprs d'aconseguir la innocencia d'en David davant del jutge, va acabar morint per una fallada del seu fetge. Fins ara, havia tornat a Figueres on seguia treballant a la Clinica de desintoxicaci.
Roger (Pep Pla), galerista. Coneix la Carme en una exposici que organitza a Figueres i s'enamoren, malgrat ell es resisteixi a desvetllar la seva identitat. Desprs descobreix que es tracta del marit de la Consol, companya de feina al CAP de Sant Andreu, per decideixen continuar la seva relaci en secret. La Consol arriba a saber el que passa entre el seu marit i la Carme i intenta enfonsar als dos, al primer enverinant-lo i la segona falsificant-li una recepta del Peris, perqu es prengui unes pastilles que acabaran produint-li una engina de pit creient que li havia receptat la Carme. Tanmateix no ho aconsegueix i el Roger i la Carme se'n van a viure junts, primer a Sant Andreu i desprs a Sants, on es infidel a la Carme, pel que deixen la relaci.

Famlia Peris-Noguera.
 Pere Peris, interpretat per en Pep Anton Muoz. Marit de la Cinta Noguera i pare de la Laura, en David i la Carolina.
 Cinta Noguera (Margarida Minguillon), dona d'en Peris i mare de la Laura, en David i la Carolina. La mort de la seva filla Laura li va fer replantejar la seva vida i la va portar a tenir una aventura amb en Guillem, per finalment va decidir quedar-se amb el seu marit. Quan es pensava que li venia la menopausa, va descobrir que estava embarassada de la seva filla Carolina. Es trasllada amb la resta de la famlia a viure a Sants, on treballa com a dona de fer feines a casa d'una vena, la Marina. Quan sap que el Peris l'ha enganyat amb l'ngela i que va fer fora de casa el David per causar la mort de l'Alcia, marxa. Al cap d'un temps perd la illusi per viure. s atropellada pel Beni, i confessa que ella es va tirar al carrer perqu no volia viure. Ms endavant confessa que t un tumor cerebral. El Peris la vol convncer per que s'operi per finalment li diu que no ho far. Ella i l'ngela es fan molt amigues. La Cinta es mor, per abans, juntament amb l'ngela aconsegueixen recuperar el Bar Peris de Sant Andreu.
 Laura Peris Noguera (Bea Segura), filla gran d'en Peris i la Cinta. Tenia una vida normal treballant al bar i preparant el seu casament amb en Miquel, quan va descobrir que un antic xicot, l'Agust, li havia contagiat la SIDA. Quan, temps desprs, havia aconseguit refer la seva vida amb en Marcel, del que estava embarassada, va morir en un accident de cotxe juntament amb en Santi.
 David Peris Noguera (Quim Gutirrez 2000-2005, Aleix Rengel 2005-), fill d'en Peris i la Cinta. Va tenir molts problemes d'adolescent (falsificaci de notes, coqueteig amb les pastilles) i va arribar a estar a la pres per la seva curta etapa d'skin-head, per finalment ha redreat la seva vida. s cuiner. Va tenir una llarga relaci amb la Marta i desprs es va casar amb la Laura Martnez, per el matrimoni es va trencar poc desprs per culpa d'una infidelitat amb la Marta. Desprs del frass del seu negoci de ctering amb l'Ivan, va decidir marxar a estudiar cuina a Pars. Va proposar a la Marta, llavors xicota de l'Ivan, que fugs amb ell. Per la noia es va quedar. Quan, mesos ms tard, va tornar, va decidir marxar del seu barri de tota la vida i llogar un pis a Sants, lluny de la Marta a la que estima, per amb la que no vol estar per no patir ms. Amb l'accident del vaixell del seu tiet, en Quim, les coses se li van complicat. Els seus pares van haver de vendre el bar i la casa per evitar que ell torns a anar a la pres. Van anar a viure tots junts al seu petit pis de Sants. Per ell va prometre que, un dia, els hi tornar el bar que sempre ha estat seu. Per aix es va casar amb l'Alcia, per diners. Quan ella va morir, el van acusar d'assassinat, per en el judici el van declarar innocent. Quan va dir al seu pare que l'Alcia havia mort per culpa seva, el va fer fora de casa. Va estar molt temps fora del barri. Quan la Cinta es va posar malalta, va tornar al pis de Sants. A la mort de la seva mare, es queda en el pis, per el Peris encara no el perdona per haver mort l'Alcia.
 Carolina Peris Noguera, filla petita d'en Peris i la Cinta. Va nixer al juliol de 2004.
 Joaquim "Quim" Noguera (Pere Molina), germ petit de la Cinta, lampista de professi. Es va casar amb la Clara i van adoptar el Max, per el matrimoni es va trencar quan ella va descobrir que ell l'havia delatat anys enrere. Va tenir relacions, amb l'Empar i amb la Iolanda, que no van funcionar. El desamor que sentia cada vegada que veia la Clara amb el seu segon marit, en Dani, i la mort del seu amic Huari, el van portar a l'alcoholisme, del que en va sortir grcies al seu fill. Finalment va marxar a fer la volta al mn amb vaixell amb en Max. Va morir en un accident a la mar poc desprs d'haver tornat a casa, quan semblava que podria refer la seva vida amb l'Empar.
 Max Carb (Bernat Quintana), fill de la Lali, una companya de pres de la Clara, va ser adoptat pel Quim y la Clara desprs de morir la seva mare de sobredosi. La seva vida sexual sempre ha estat marcada per la confussi. Va estar enamorat de la seva professora, l'Empar. Finalment, va descobrir la seva homosexualitat. Aix li va portar problemes amb en Dani, el segon marit de la seva mare adoptiva. Finalment, va decidir anar-se'n a navegar amb en Quim. De tornada a Barcelona, decideix estudiar medicina. Desprs de la mort del Quim, viu amb els seus tiets, els Peris, al pis d'en David a Sants, on treballa donant classes de refor a l'scar Benjumea, un ve futbolista. Mort el Quim, sent la necessitat de buscar el seu pare biolgic, cosa que no fa gaire grcia a la Cinta. Finalment resulta ser en Beni, l'amo d'una xurreria del barri i antic baixista d'un grup de rock dels 80, Els Imparables. Se'n va a viure amb en Beni quan veu que t problemes amb la Susanna. Quan el seu pare es queda sol per l'abandonament de la Susanna i el seu germ, l'Eloi, no para de ficar-se en problemes, en Max est al seu costat. Gaireb sense buscar-ho, en Max es troba enmig d'una relaci amb l'Enric, un adolescent que no accepta la seva sexualitat. Finalment, i desprs de moltes anades i vingudes, la parella comena una relaci.

Famlia Ferrero.
Andreu Ferrero (Jordi Boixaderas), advocat. La seva dona l'enganyava amb el Guillem Mercadal, el seu company de bufet, pel que es van separar. Va iniciar una nova relaci amb la Carme, per la sospita que fou ella qui va matar el seu fill d'un atropellament la va espatllar i es va esfondrar anmicament, fins al punt d'entrar a l'alcoholisme i haver de sobreviure recorrent multes. Desprs de passar per un centre de desintoxicaci, ha muntat un despatx a Sants i s'ha ofert per dur el cas del David, amb el que espera reabilitar-se socialment. Tanmateix, sembla que no ha estat capa de deixar del tot la beguda, pel que cada cop est ms malament de salut i els metges asseguren que necessita un transplantament de fetge urgentment, per ell no es vol sotmetre a l'operaci almenys fins que acabi el judici del David. Mor hores desprs del judici del David a causa dels seus problemes amb el fetge.

Altres.
Empar (Mone), fou professora de matemtiques del Max Carb a l'Institut de Sant Andreu. Conegu el Quim Noguera i s'enamoraren, per ho deixaren quan ell decid anar a fer mn amb un veler. Anys ms tard es van retrobar a Sants, on ella s'ha fet crrec de la direcci de l'Institut del barri, per ja ha refet la seva vida amb el Fidel Amors. Ms tard, quan es veu agobiada per la convivncia amb el Fidel, ho deixen crrer i ell se'n va a viure al seu bar. Actualment viu sola a Sants, malgrat el Max hagi intentar concertar-li cites amb el seu pare biolgic, el Beni. T una relaci amb l'Ignasi, l'ex de l'Helga, per l'Ignasi va amb ella per recuperar un segell que es va quedar en un viatge a Monglia. Quan descobreix que s ell qui li entrava a casa a regirar-li les coses, talla amb ell.
Guillem Mercadal (Vctor Valverde), advocat. Va ser company de bufet de l'Andreu Ferrero durant molts anys. La seva relaci amb la muller de l'Andreu i la mort del Biel fan que se separin. Ms tard, comena una altra relaci amb la Cinta Noguera i a punt estan de fugir els dos a Valncia, per la Cinta al final decideix tornar a Sant Andreu amb el Peris. Amb el judici al David, el Guillem ha tornat per oferir-se, per els recels del passat fan que el final sigui l'Andreu qui s'encarregui. Tanmateix, la mala salut de l'Andreu fa que al final siguin els dos els que duen el cas.
Francisco (Artur Trias), fou l'acomodador del Cinema Capitol de Sant Andreu fins que tanc i ell es jubil. Un dels millors amics del Peris, passava gran part del seu temps al Bar. T problemes de morenes i est enamorat de la Lola Bonastre. Acompany al Peris a un csting de la telenovella Vides de Lloguer, per l'elegiren a ell, que a punt estigu d'acabar amb la seva relaci d'amistat. Les seves continues visites al bar d'en Fidel a Sants per visitar el Peris el porten a apuntar-se a uns cursos del Centre Chpuli i a enamorar-se de la seva propietaria, la Virginia. Per una aposta de la Remei i la Trini acaba d'una forma sorprenent quan en Francisco i la mateixa Trini s'acaben enamorant bojament. La parella es casa el juliol del 2007 i es trasllada a viure a Sant Andreu.
 Remei (Meritxell An), ex-perruquera, treballava a la pensi de la Paquita. Va estar enamorada d'en Ramon durant molt de temps, per les coses van acabar molt malament ja que ell la maltractava. Va tenir una aventura amb un client de la pensi, l'Hector Feliu, i fruit d'aquesta aventura t un fill, en Mateu. Durant un temps va fer-se famosa al barri per les seves arts amatries amb la mtica 'pina birmana'. Quan la relaci amb en Nelson va acabar i cansada de treballar per a altres persones, la Remei decideix acceptar la oferta dels seus pares i fer-se crrec del tot a cent que tenen a Sants. Es converteix en una presencia constant del barri on aposta rere aposta amb la seva companya de feina, la Trini, acaba controlant la vida de tothom. Aix la porta a una feina sorprenent quan li ofereixen ser assesora per a una guionista de la telenovelala 'Vides de lloguer'.
Sants.
Famlia Benjumea.
Juan Benjumea (Armand Aguirre), propietari del rpid que hi ha als baixos de la nova finca dels Peris a Sants. El abuelo com li diuen els seus nts o El seor Juan com li diuen al barri s un persona molt estimada. Natural d'Utrera (Sevilla), emigr a Barcelona als seus anys de joventut i arrib a ser futbolista de la UE Sabadell, fins que s'encarreg del rpid. s castellanoparlant. Els problemes dels seus nts adolescents i del seu fill que sembla mirar cap a una altra banda l'ha obligat a seguir fent de cap de famlia malgrat la seva edat. Degut a una exploci a casa seva ha marxat de Sants fins a Sant Andreu. All descobreix que una antiga amant seva est morta, i que t un altre fill! El noi, que es diu Pau, es fora estrany i l'scar desconfia molt d'ell.
Francesc Benjumea i Ripoll (Joan Massotkleiner), fill de Juan Benjumea. La seva dona el va deixar quan els seus fills eren petits. Des de llavors ha deixat de ser el qui era. Es descuida totalment de l'educaci dels seus fills amb l'excusa de la feina, tasca que ha de fer el seu pare. Va estar treballar a la sucursal de la Caixa Metropolitana del barri, treball que odiava. El que realment volia era obrir una botiga d'esports al barri amb la Tatiana, una noia russa de la que s'havia enamorat per internet. Per aix va robar diners del banc. Ho van descobrir quan havia obert la botiga i la va perdre. La Tatiana el va deixar. Va comenar a treballar com a venedor de pisos i va conixer la Rita; estaven a punt de casar-se, per a ella li va caure un test al cap i va morir. Quan la Sandra va tenir l'accident, va marxar de casa i mesos desprs la Sandra el troba a Girona, vivint al carrer. La famlia intenta que torni a casa, per ell torna al carrer, com un indigent. El seu pare acaba cedint per fent-li prometre que es veuran peridicament per saber que est b.
scar Benjumea (Enric Rodrguez), fill major de Francesc. Futbolista del FC Barcelona primer i de la UE Cornell desprs, ha deixat la seva carrera futbolstica i els seus estudis a l'Institut de Sants per fer-se camioner. Ha estimat secretament la Yessi Galiana, per ara mant una relaci amb la Canya, una jove que fins fa poc es dedicava a la prostituci. Est enfadat amb el seu pare per haver marxat de casa quan ms el necessitaven. S'ha traslladat a Sant Andreu, on viu amb l'Amlia i l'abuelo. Desconfia molt del Pau.
Sandra Benjumea (Nausicaa Bonnn), filla petita de Francesc. Estudiava primer de batxillerat a l'Institut de Sants. Tenia una certa fama a l'Institut per la carrera futbolstica del seu germ. Desprs que aquest ho deixs i que el seu pare li girs l'esquena, ha perdut el nord i, juntament amb dues amigues, es va dedicar a fer bullying a la Merc Amors, el que li va costat l'expulsi de l'Institut i l'internament a un Centre de Menors, on ella era la vctima del bullying. Es va escapar del Centre i es va refugiat en secret al Pas Valenci, on vivia amb un noi que assegura tenir diners i ser advocat de professi, el Gabi. Torna a Barcelona pel judici del bullying a la Merc. Li diuen que la seva mare s'ha mort i es queda la gossa que tenia, la Pepa. Treballa de recepcionista en el Chpuli i un dibuixant, el Nico descobreix que t gran habilitat pel dibuix. El Gabi la visita diversos cops, i no fa cas quan el seu avi l'adverteix que no s bona persona i maltracta la Pepa. En un viatge que fan en la furgoneta de l'scar, el Gabi abandona la gossa a la carretera i quan la Sandra es baixa amb la furgoneta en marxa, t un accident en el que li han d'amputar la m dreta. Li costa molt superar-ho. Quan es torna a trobar el Nico, la conven que aix no ser cap impediment per matricular-se a l'escola d'art. Inicien una relaci, per dura poc perqu la Sandra, al traslladar-se a Sant Andreu, comena a fer-se amiga d'una colla d'okupes. S'en va a viure a Can Sarr amb tots els okupes. All s'enamora del Ros, per el Ros est amb la K.
Tatiana, s un amor de Francesc. Viu a Moscou, on estudia qumica i treballa a una botiga de roba. T 25 anys. Es comunica amb el Francesc per Internet. Feia plans per anar a viure amb el Francesc a un pis els dos sols a Barcelona i encarregar-se de la botiga d'esports que anava a obrir i que tindria el seu nom, Tatiana Esports. En arribar va tallar la relaci.
Amlia, "La Canya" (Gemma Martnez), s la xicota de l'scar. Aquest s el seu malnom, per poca gent sap el seu nom real, que s Amlia. El nom de Canya ve perqu, segons diuen, abans estava seca com una canya. Fins que conegu l'scar es dedicava a la prostituci, per quan s'enamoraren ho deix. Malgrat tot, el seu passat els ha distanciat ms d'un cop. Actualment, sembla sser que tornen a estar b. Portava el cabell tenyit de rosa, ara el porta negre. S'ha traslladat a Sant Andreu junt amb tota la famlia.
Rita Martorell Llopart,(ngels Gonyalons)Extravertida, tafanera i xerraire. Excellent venedora de pisos. Separada del marit. La famlia no ha pat la separaci i n'hi donen les culpes a ella perqu s'estimaven molt l'home. Per ella ho va fer perqu no se sentia feli (no els ha dit que ell li va posar les banyes). Li encanta menjar i beure bon vi i "carajillos" (t una bona tolerncia a l'alcohol). Per s tan activa i enrgica que ho deu gastar tot perqu no est gens grassa. Optimista. Va sortir un temps amb el Paco i finalment va morir. No havia dit res sobre la relaci amb el Paco a la seva famlia.
Nico (Ral Tortosa), s el novio de la Sandra. s un estudiant de belles arts que fa de model de classes de pintura de manera ocaional. Coneix la Sandra en una de les sessions de pintura organitzades per la Virginia al Chpuli i des del primer moment es queda penjat d'ella. Li va al darrera tot i saber que surt amb en Gabi. La Sandra i el Nico comencen a sortir junts abans de l'estiu. La seva relaci comena a patir amb l'aparici dels okupes.

Famlia Galiana-Gutirrez.
Gabriel Galiana (Manel Barcel), s el forner del forn de l'Alcia Fuster. Amant del rock, es va casar de molt jove amb la Loli, amb qui t dues filles. Desprs de la mort de l'Alcia, decideix comprar el form per construir-hi una pizzeria. ;
Dolors Gutirrez i Garcs, Loli (Cati Solivellas), la dona de Gabriel. Treballa a una parada de roba que t al Mercat del barri. Amb setze anys va tenir la seva primera filla, la Juani. S'ha fet crrec de l'Eric durant els seus primers mesos de vida. Ara treballa a la pizzeria del seu marit i ha hagut de tancar la parada.
Juani Galiana i Gutirrez (Brbara Garca), la filla major dels Galiana. Estudia infermeria i ajuda la seva mare a la parada. Noia molt responsable i treballadora, ha sortit durant molts anys amb el Jon, per desavinences a l'hora d'anar a viure junts a un pis de protecci oficial que els havien atorgat els distancia. Se'n va anar a Anglaterra a ampliar els seus estudis d'infermeria. En el seu retorn, l'Eric es pos malalt i ella s'ofer en tractar-lo, per per culpa d'un error en la dosis el nen es queda sord, fet que la porta a drogar-se cada vegada ms. Viu a casa del Jon. Quan ell descobreix el problema amb les pastilles, intenta ajudar-la. El Galiana se n'entera quan el Jon li diu que guardava droga a l'Eloi. La tenen tancada a casa fins que la Loli ho sap. Finalment torna a casa i aconsegueix que la Yessi la perdoni.
Yessi Galiana i Gutirrez (Roco Berenguer), la filla petita dels Galiana. T setze anys i estudiava primer de batxillerat a l'Institut de Sants fins que ho va deixar malgrat ser superdotada. La revetlla de Sant Joan de 2005 es va embolicar amb el Cristian Rodrguez i va quedar embarassada. Malgrat al principi volgus avortar, es van casar i van tenir el fill. Durant els primers mesos del nad els pares no es van cuidar gaire de la criatura. Van anar tot l'estiu a Eivissa, on van oferir un treball de DJ al Cristian i van deixar el seu fill al crrec dels avis materns, per passat l'estiu torna a aparixer. Amb el pas del temps s'adona que en Cristian ja no l'estima i, miraculosament, li promet al seu fill que mai ms el deixar. ;
Cristian Rodrguez (Bruno Oro), el marit de la Yessi. T divuit anys i s de Badalona. Li agrada la marxa i les dones (li ha fet el salt a la Yessi dos cops, amb la Sandra Benjumea i la Sara). Ha treballat de DJ a la discoteca del barri, el 27, i a la fbrica on treballa la seva mare a Badalona. Va convncer la Yessi perqu tingus el fill i es cassessin. Han viscut junts a la casa dels Galiana, per com que els pares d'ella no l'acabaven de veure amb bons ulls ha hagut de marxar. Desprs ha compartit pis amb el Jon, antic xicot de la Juani i amic seu. L'amo del 27 el va convncer perqu ans a treballar a les seves discoteques d'Eivissa, on va anar a viure tot l'estiu amb la Yessi. Passat l'estiu ell i la seva xicota tornen al barri, per aquest l'abandona definitivament, i ara estan en procs de divorci.
ric Rodrguez i Galiana, el fill de la Yessi i el Cristian. Va nixer l'abril de 2006, quan la mare tenia setze anys i el pare divuit. Es diu ric per l'Eric Clapton, cantautor que amb la seva msica va ajudar que el Gabriel i la Loli s'enamoressin. Els seus pares per, no s'han cuidat gaire fins ara, i han hagut de ser els avis els que li han estat alerta. Ara viu amb ells a l'espera que la Yessi i el Cristian tornin d'Eivissa. Es qued sord per culpa d'un error de la seva tieta, la Juani, per grcies a aquest fet la seva mare li ha proms que cuidar d'ell per sempre.

Famlia Sunyer.
ngela Monfort (Merc Montal), actriu de doblatge. Pateix les mateixes malalties coronries que el Peris. Es van conixer a l'hospital fent-se les seves revisions quotidianes. Dona solitria, tot d'una va establir una relaci d'amistat que ms tard es converteix en amorosa a espatlles de la Cinta. Quan el Peris i la Cinta se separen, inicia una relaci amb el Peris. Quan la Cinta sap que est malalta, es fan amigues i li fa prometre que cuidar la Carolina. Entre ella i la Cinta, aconsegueixen recuperar el Bar Peris de Sant Andreu, i se h'hi va a viure amb el Peris.
Conxita Sunyer i Mas, mare de l'ngela, amb qui viu. A causa dels problemes de salut de la filla, ha de passar llargues temporades a la Residncia de la tercera edat, on s'ha afeccionat al cultiu de les violetes. Malgrat la seva edat, t moltes ganes d'anar a veure mn amb la seva filla i el Peris quan l'ngela estigui del tot recuperada. Mor el juliol de 2006 per causes naturals.

Famlia Amors-Sendra.
Fidel Amors (lex Casanovas), propietari del Bar El Pati de Sants, que heret de son pare i empresari. Ha estat casat dos cops i ha mantingut una relaci amb l'Empar, per les tres relacions s'han anat a norris, car ell s un faldiller. Tampoc li han anat b els negocis que ha intentat engegar, pel que ara est a la runa econmica i l'nic que li queda s el Bar, del qual s'encuida poc i apenes li dna per sobreviure. El darrer negoci que ha duit amb l'Oriol sembla que comena a funcionar. T dos fills, la Merc i l'lex que viu a Euskadi. Quan coneix la Sara, i comencen a sortir junts, l' Helena, la madrastra de la Sara li fa xantatge per haver-se intoxicat en el Bar. L'amenaa que si no se'n va amb ella al llit el denunciar. Es veu pressionat per enganyar la Sara, que s'entera quan est embarassada. Es queda sense la Sara i ha de fer obres al Bar si no vol que el tanquin. Quan les reformes han acabat, decideix vendre'l. Finalment torna amb la Sara, quan neix el seu fill, el Bonaventura. ;
Maria Merc "Maise" Sendra (Montserrat Alcoverro), primera dona del Fidel, amb qui t una filla, la Merc. s modista de professi i, malgrat el mal que li va fer el Fidel deixant-la per un altre, ella encara l'estima i l'ha deixat quedar-se a viure a casa seva. S'ha sotms a un augment de pit perqu diu voler ser ms atractiva pels homes.
Helga Sendra (Anna Lluch), germana de la Maise. s professora d'angls a l'Institut de Sants. Des de qu va deixar el seu marit, el Felip, ha anat a viure amb la Maise, a qui ha ajudat a recuperar-se de la ruptura amb el Fidel. Per aix no suporta la idea que hagi d'anar a viure al pis. Ha discutit amb la germana i ha anat a viure amb el seu ve i company de feina, el Galvany durant un temps. Surt durant un temps amb l'Ignasi, que la deixa per l'Empar. Mant xats per internet. S'enamora del Juli, un ciruj que s'han inventat la Merc i la Maica. Per coneixer-lo, l'Artur, el germ de la Sara, es fa passar per ell fins que es descobreix la veritat. ;
Irene Sendra (Marta Bayarri), germana petita de la Maise i l'Helga i la que ms xit t entre els homes. Fins ara ha viscut a Mallorca treballant a una fbrica de calat de l'illa, Calats Martoi, per ha tornat a Barcelona, on viu amb les seves germanes, per engegar la delegaci a Catalunya. Ha mantingut una relaci amb el seu cap, l'Oriol, que est casat. Precisament el fet que estigus casat i ell no es decids a deixar la seva dona acaba amb la relaci i deixa la seva feina. Ha treballat un temps de secretria de direcci a una altra empresa de Catalunya, per ha deixat la feina per fer d'actriu a l'obra que ha d'estrenar el Galbany, Tres Germanes. Actualment ha tornat a Barcelona per fer de realitzadora en documentals. Grcies a aix coneix al Marcel amb qui desprs de moltes baralles s'hi acaba fent parella.
Oriol Miranda, fou el cap de l'Irene a Calats Martoi. Era casat i el fet que no volgus deixar la seva dona va fer que ella no en volgus saber res. Per ara s'ha decidit i la vol recuperar costi el que costi. Per aix ha decidit acceptar el Fidel com a soci als seus negocis i produr l'obra del Galbany.
Merc Amors i Sendra (Paula Vives), filla del Fidel i la Maise. s bona estudiant. Vol apropar-se a la Sandra Benjumea, per aquesta la rebutja i l'acosa juntament amb la Fadila i la Laia, el que li causa greus trastorns psicolgics que li fan perdre mesos sencers de curs i li produeixen una agorafbia extrema. La seva mare no sap com ajudar-la i comena a pensar quin poc ser el problema: anorxia, drogues, etc. Al final, diu quin s el seu problema i la Sandra s enviada a un Centre de Menors. Ara s'est recuperant, per ha perdut el curs. S'enamora d'un ve seu, el Pol, per la relaci no funciona. Actualment estudia feli a l'institut junt amb la seva nova amiga, la Maica. Surt durant un temps amb l'Enric.

Famlia Fuster.
Alcia Fuster (Merc Lleix), propietria del forn de Sants. Al barri t fama de tenir una gran fortuna. Malgrat la diferncia d'edat i la desaprovaci dels Peris, es casa amb el David. El matrimoni comena malament, car la seva neboda l'arriba a convncer que el David noms vol els seus diners i, a ms, ella creu que tot el barri pensa que est boja. Les baralles sn contnues i, en una d'elles, sembla ser que el David la tir per la finestra del seu apartament.
Ester Herrera (Carlota Frison), neboda de l'Alcia. Treballa al forn. Els seus pares van morir quan era petita, pel que la seva tieta la cri. Considera l'Alcia com a una veritable mare. Es va embolicar amb el David, pel que ho deix amb el seu xicot de sempre, el Pitu, sols uns mesos abans de casar-se. Malgrat tot, el David li diu que ell est enamorada de l'Alcia, el que ella no li perdona i s'arriba a discutir tant amb ell com amb la tieta. Finalment torna amb el Pitu i se'n van a viure fora del barri. Ella i el Pitu tenen un fill.
Josep Gomis, Pitu (Dami Plensa), xicot de l'Ester de tota la vida. Li proposa per casar-se, per ella el vol deixar pel David. Mesos ms tard, quan aquest es casa amb l'Alcia, es reconcilien i tornen a estar junts. Ara volen obrir la seva prpia botiga, per necessiten l'aval de l'Alcia. Torna amb l'Ester i tenen un fill ja fora del barri.

Famlia Seplveda.
Benet "Beni" Seplveda(Santi Ibaez),Propietari d'una xurreria. Continua amb el look i la forma de vida dels anys 80. Enamorat de la Susanna "Sue", la seva relaci empitjora a causa de l'arribada del Max, el seu fill. La parella es va reconcilar gracis a "Els Imparables", el grup de msica rock que portaven. La tornada del seu germ Eloi noms li ha portat problemes: Ha perdut a la Sue (ha anat a treballar a Madrid i all s'ha enamorat d'una altra persona) i la xurreria ha quedat destrossada. Va anar a la pres acusat de narcotrfic. Tot per culpa del seu germ. Al final el Beni denuncia al seu propi germ.
Eloi Seplveda, (Albert Roca),s el germ petit d'en Beni. Va deixar l'institut abans d'acabar els estudis primaris. Sempre ha estat una persona problemtica. s supersticis, sempre es queixa perqu t mala sort... I potser t ra. Li agraden els dinosaures, pensa que sn com ell: van tenir mala sort i per aix es van extingir. I tamb creu que el Paul McCartney "de veritat" va morir fa anys i que el van substituir. Manipulador, mentider, amb poder de convicci. Li agrada fer el paper de vctima. Sempre troba la manera de treure profit dels altres. s un parsit. Fa feines espordiques (paleta, installador d'antenes, repartidor...) i de tant en tant fa algun tripijoc. L'han detingut alguna vegada, per mai ha estat a la pres. Quan era un nen acompanyava el seu germ als concerts i flipava amb ell. El Beni li va donar les seves primeres drogues, i li va fer estimar la msica. Desprs, amb el temps, es van distanciar, per en Beni s el seu nic vincle familiar. Els pares fa temps que el van deixar de banda. Quan arrenca la histria, fa cinc anys que en Beni no t notcies seves. Est enamorat de la Lurdes i, per primera vegada, vol posar ordre a la seva vida. Per la Lourdes mor per culpa de les drogues. Des de llavors l'Eloi t un deute amb un camell, hi ha de vendre droga per pagar-lo. A causa d'aix, el seu germ ha anat a la pres i ell a la fuga. Finalment el Beni denuncia al seu germ i ell acaba a la pres.

Famlia Viad.
Felip Viad "Senyor Felip", (Jaume Bernet)s viudo. T dos fills, de 40 (Ferran) i 35 anys (Flavi), i un nt de 17 anys, Enric. Est a punt de jubilar-se. Tot i que, si fos per ell, treballaria tota la vida. s avar. Mira els preus de tot i vigila per gastar el mnim. No engega la calefacci si no cal. Procura que tots els llums estiguin apagats. Va al sper a l'hora de tancar per agafar el que llencen al contenidor... Calcula les despeses diries. T un pressupost per setmana i quan per algun motiu no el compleix, s'enfila per les parets... s dels que a la fruiteria demanen la fruita que est macada per pagar-la ms barata. s un home ms aviat esquerp, i li costa expressar les seves emocions. Incapa de fer mal a ning. s sincer i diu les coses com les pensa. Sempre ha volgut que els seus fills s'espavilessin sols. Ni els ha regalat res ni els ha ajudat mai econmicament. Recolza el seu net quan diu que s homosexual i el deixa estar a casa seva.
Enric Viad, (Jordi Pars)Nt del senyor Felip i amic de la Merc. Fill nic i de comportament exemplar. Brillant amb els estudis. Els pares sempre han presumit de fill i a ulls de tothom sembla el nen perfecte. Amb els pares sempre hi ha tingut una relaci oberta i de confiana, per des de fa un parell d'anys viu una adolescncia un xic problemtica. La confiana mtua s'ha trencat per la seva banda i els pares no entenen qu passa. Amb l'avi Felip no t una relaci gaire fluda perqu el seu pare sempre ha fet servir la relaci amb l'Enric per retreure a l'avi els seus errors com a pare. Ha tingut algunes relacions amb noies per encara s verge. s un noi sa, esportista, extravertit i amb sentit de l'humor. Li agrada llegir i escoltar msica. Est en contra de l's de les drogues i del tabac. Descobreix qu s gay amb l'ajuda del Max. No s'acepta a si mateix i per culpa d'aix el Max va tallar la relaci. Se'n va a casa del seu avi quan diu als seus pares que s homosexual i acaba tornant amb el Max.

Famlia Medina-Masgrau.
Sara Medina Pou, (Slvia Aranda)Independent, amb una bona feina. Sociable i amb amics. Viu sola perqu vol. Amb les relacions (i gaireb amb tot) viu el dia a dia. Poc convencional. Molt tolerant i molt confiada, per quan n'hi fan una s rancuniosa. Ni oblida ni perdona. Un antic nvio li va passar per davant en una feina i desprs de tallar ella no va parar fins que el van despatxar. Sexualment no es tanca a res. Activa i atrevida. Practica musculaci. Amb la seva madrastra (Elena) tenen una relaci distant. De tant en tant queden per xerrar i fan un pols, que, per cert, sempre perd. Aix fa que encara s'esforci ms al gimns. Li agrada jugar a Scrabble i t mal perdre. Va conixer el Fidel i s'en va enamorar per la seva madastra "Elena" li feia xantatge al Fidel. Al final el Fidel accepta el xantatge es tracta de anar al llit amb ella. El Fidel penedit li explica a la Sara. Actualment est embarassada del Fidel i no vol saber res ni del Fidel ni de l'Elena.
Elena Masgrau Goi, (Teresa Manresa)Es cuida, va al gimns i ja ha visitat unes quantes vegades el quirfan, on li han fet de tot. No porta b el fet d'envellir, sobretot ara que se sent sola. I insatisfeta. Tenia dos hotels amb encant que va vendre a una gran cadena d'hotels i es va fer d'or. T diners i t temps, i res per fer. I aconsegueix tot el que vol. Tot. s culta, amb bon gust, educada i de carcter encantador. Intelligent i emprenedora. Acostumada a fer negocis i aconseguir el seu objectiu. Es va casar amb Bonaventura Medina (Ventura), un viudo amb dos fills (Artur i Sara), quan tenia 28 anys. L'home, ms gran, va morir fa deu anys. Elena sempre havia volgut tenir fills, per Ventura ja en tenia prou amb l'Artur i la Sara, i aix sempre li ha creat una frustraci. Els dos fills tenen una relaci distant amb l'Elena perqu ella no els va considerar mai fills seus, tot i que va intentar fer-los de mare tan b com va poder. L'Artur se'n va anar a viure a Tudela. Amb la Sara queden de tant en tant, per quan ho fan no poden evitar fer un pols, com si encara competissin per agradar al pare. I s'ha de dir que Elena guanya sovint. I li s igual si Sara t mal perdre. Li va fer xantatge al Fidel.
Artur Medina Pou, (Carles Reig-Plaza)Germ de la Sara. Amic de la infncia del Fidel. Sempre li ha fet grcia aquesta parella i ha fet tot el que ha pogut per reconciliar-los. Casat i amb fills, viu a Logronyo on es el director d'una fbrica de conserves. El Fidel li va demanar que es fes passar pel Juli, l'amic del xat de l'Helga. Per ell s'hi va enrollar i la histria va acabar fatal. Actualment s'ha separat de la seva parella i viu a Barcelona.
Famlia Ros.
Antoni Ros, (Joan Pera)Electricista. La seva dona es deia Elisenda i va morir amb 40 anys. L'Antoni sempre porta la seva foto a la cartera. No s'ha tornat a comprometre amb cap altra dona. La seva filla (Anna) va desaparixer quan tenia 20 anys. Ara en t 40. Per l'Antoni no sap on para. Arran de la desaparici de la filla, l'Elisenda va caure malalta de tristesa i per aix va morir. Home sincer, de paraula, noble, treballador, endreat i dol. Bromista. No s'enfada mai amb ning. Sap fer favors als altres i no espera recompensa. s geners. Tothom hi confia. Sap fer trucs de mgia (sempre porta una baralla de cartes a la butxaca) i amb aix es guanya la simpatia de la gent, tot i que no n's un gran expert.En realitat, junt amb la seva filla i la seva dona sn uns estafadors.
Anna Ros, (Nora Navas) Quan tenia 19 anys va marxar de casa, enamorada i embarassada d'un home ms gran que ella. Tot i que va perdre el fill i que el seu amant la va deixar plantada, no va tornar a casa. Des que va marxar, el seu pare no n'ha tingut notcies directes. s una dona vital, optimista, compromesa amb causes socials. Durant temps ha estat viatjant per pasos del Tercer Mn, amb Metges sense fronteres, en qualitat de psicloga i assistenta social.

Altres.
Ballester (Sergi Anguera), amic de l'scar Benjumea. Jugaven junts al FC Barcelona, on ha arribat a disputar alguns amistosos amb el primer equip.
Jon (Tony Corvillo), l'antic xicot de la Juani Galiana i padr de l'ric Rodrguez. Ha treballat de forner amb el Gabriel Galiana, per ara es dedica a la mecnica, la seva veritable professi. Amb la Juani va aconseguir un pis de protecci oficial per anar a viure junts, per ella s'estimava ms anar a estudiar a Londres. Aquest fet ha produt que la parella es desfs i ara noms sn bons amics. Ha compartit el pis amb el Cristian Rodrguez, bon amic seu, fins que aquest va decidir anar-se'n a Eivissa amb la Yessi tot l'estiu.
Laia (Marina Salas), companya i amiga de la Sandra Benjumea a l'Institut de Sants. Juntament amb ella i la Fadila es dedicava a fer bullying a la Merc Amors. Ha estat expulsada de l'Institut, i ara acaba el Batxillerat en un altre.
Fadila, companya i amiga de la Sandra Benjumea de l'Institut de Sants. D'orgen magreb, tamb va fer bullying a la Merc Amors, per s'empened. Va rebre una ganivetada de la Merc que va punt va estar de costar-li la vida, per s'ha recuperat. El seu empanediment li ha perms de tornar a l'Institut, on ha aconseguit acabar primer de batxillerat. A ms, s'ha fet amiga de la Merc i l'ha ajudat en la seva recuperaci.
ngel Galbany (Cesc Gmez), professor d'histria a l'Institut de Sants. s un penques i cerca qualsevol excusa per no atendre les seves obligacions. Ha escrit una obra de teatre juntament amb l'Helga Sendra, Tres Germanes, basada en la vida quotidiana de les germanes Sendra, amb qui ha mantingut relacions amoroses en moments diferents. Va viure durant un cert temps amb el professor de llengua catalana, per ara viu amb l'Helga. T molt xit entre les dones malgrat no sigui gaire atractiu.
Trini (Amparo Moreno), portera de la finca on els Peris viuen a Sants. s la xafardera del barri. Li agrada anar a ballar amb la seva amiga, l'Antnia, i un amic, l'Agust, amb qui t una relaci amorosa. Es queda sense pis i l'ha de compartir amb el senyor Felip. S'ha enamorat del Francisco. Casats, es traslladen a Sant Andreu.
Josep Valverde (Xavier Soler), director de la sucursal de Caixa Metropolitana a Sants. S'enamora d'una de les treballadores de l'oficina, per aquesta es fixa amb el Miquel Castells, un altre dels treballadors, pel que ell es mor d'enveja. Culpa de totes les irregularitats que s'han detectat darrerament a aquest, amparant-se en la seva falta d'experincia i dna tota la seva confiana a Francesc Benjumea. Tanmateix aquest fet li costar el crrec.
Miquel Castells, treballador de l'oficina de Caixa Metropolitana de Sants. T una aventura amb una de les treballadores del banc, que tamb agrada al director. Aix provoca que aquest darrer li tengui enveja i li agafi mania. El responsabilitza de tots els errors que s'han produt a l'oficina en els darrers mesos emparant-se en la seva falta d'experincia (malgrat ell no sigui responsable) i aconsegueix que el traslladin a una oficina de Badalona.
Virgnia Chpuli, (Francesca Pion)Va nixer a Mxic. Filla nica de bona famlia. La seva mare era catalana i el seu pare mexic. Mentalitat oberta, moderna, tolerant i prctica. Era comunista i va tenir una gran decepci. Ara no creu en grans filosofies ni sistemes poltics. No confia en els poltics. No creu que es pugui canviar el mn a l'engrs. Pensa que si vols canviar el mn, primer has de comenar pel que tens ms a l'abast: per tu mateix. Professionalment va seguir els passos del seu pare i es va convertir en tanatoprctica (maquilladora de cadvers). Ara viu de renda. Sempre ha invertit en causes nobles: donacions a orfenats, escoles, hospitals... Ha viatjat arreu del mn. Dels seus viatges, sobretot ha quedat fascinada amb la vida a l'frica i l'ndia. A casa seva t una petita plantaci de marihuana per al que faci falta i li encanta practicar tai-txi. Un dels locals que tenia llogats (i on fins ara hi havia la sucursal de la Caixa Metropolitana) ha quedat buit. En comptes de llogar-lo o vendre'l, Virgnia decideix muntar un petit centre d'activitats populars i ldiques: el centre Chpuli. cansada del 'mal karma' que es respira a Sants decideix tancar el centre i tornar a Mxic.
Maica Gens, (Katia Klein)Filla nica. Bona estudiant. Compradora compulsiva ("fashion victim"). Tant la mare com el pare tenen feines molt absorbents, i ella ha passat moltes hores amb l'via, que li va fer de mare i, des que va morir ara fa un parell d'anys, a casa s'hi sent molt sola. Troba en l'amistat amb la Merc la manera de combatre aquesta soledat. La relaci entre les dues noies s molt estreta. Amigues ntimes i inseparables. No li agraden els nois de la seva edat. Sempre es fixa en nanos ms grans.
Ignasi Morral, (Xavier Coromina)Faldiller, afectus i atractiu. Viril. Un gran seductor. Sap lligar. I presumeix de conixer les dones. No s'ha casat ni t fills. Canvia sovint de nvia. Es cuida fsicament. Elegant fora i dins de casa. Potser s perqu la seva mare li va dir que s'assemblava a Cary Grant i ell s'ho va creure. Fantic dels nmeros: li agrada comptar-ho tot, des dels "polvos" que fa amb una nvia fins als minuts que tarda a fer un sudoku. El seu nmero preferit s el 42. Aficionat a la histria i a la novella histrica. Els seus pares tenien una botiga d'antiguitats a Girona i d'aqu li ve la dria per colleccionar coses antigues (postals, llibres... una mica de tot). El que el va marcar, per, van ser els lbums de cromos, que encara collecciona. N'hi falten alguns que encara busca, com per exemple el nmero 4 de la srie de televisi "Galctica". Ordenat i metdic. S'emociona fcilment per qualsevol cosa. S'acosta a l'Empar per aconseguir un segell molt valus.
Gabi Jimenez, (Gorka Lasaosa)De molt bona famlia i fill de jutge. Treballa a un bufet d'advocats on l'ha recomanat al seu pare mentre estudia per treure's les oposicions a jutge. Fill nic de divorciats. Pijo. Amant del risc i de les emocions fortes, temerari. Sempre va ms enll. No t por de travessar cap lmit. Violent. Poc treballador per molt intelligent. Li encanten els cotxes, les motos, les noies i anar de marxa. Manipulador. No s compassiu. No pensa mai en els altres. Egoista i egocntric. Cregut. Fsicament s un 10 i vesteix elegantment. T gustos cars. Es relaciona amb gent important i tothom es mor de ganes d'anar a una de les festes que organitza. Classista.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347036" title="Heliotrop (color)" nonfiltered="825" processed="819" dbindex="135829">


Heliotrop s una tonalitat rosa-prpura que representa el color de la flor de l'heliotrop.

El color heliotrop s un mats brillant del prpura.

Un altre nom per a aquest color s lavanda intens.








Una mostra del color heliotrop:
 



 











Usos.
Literatura
 A Harry Potter i les relquies de la mort, la poci de Mafalda Hopkirk s d'un  bonic color heliotrop.
 A Un marit ideal d'Oscar Wilde, Miss Cheveley entra estida d'heliotrop a l'acte I.
 A La gavina d'Anton Txkhov Trigorin descriu heliotrop com "el color d'una vdua, utilitzat per descriure un vespre d'estiu".


 Vegeu tamb .
 Llista de colors;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347040" title="Khwarizm" nonfiltered="826" processed="820" dbindex="135830">
Khwarizm (Khwarazm, Khorazm) anomenada Khiv al perode post mongol, s una regi de la part inferior del Amur Darya (Oxus). En el perode clssic fou coneguda com a Corsmia. El nom t un origen incert: Yakut  diu que khwar vol dir "carn" i "rzm" vol dir "fusta de cremar", coses abundants a la regi, per aquesta s una interpretaci popular; el nom aquemnida Huwarazmish orienta cap a l'arrel "zmi" (zamin = terra en persa mitj i neopersa) i "khwar" vol dir "baix" en neopersa, per lo que el significat seria "Terra Baixa"; un altre teoria lliga khwar a khurshid (sol) i per tant seria "Terra del Sol" o "Terra de Llevant" (en relaci a la Prsia central); una tercera teoria lliga "khwar" a la paraula neo persa "khurdam" que vol dir "menjar" i el nom seria "Terra Frtil". Un altra teoria amb menys suport s la de Tolstov, que la fa la terra de Kharri, o dels antics hurrites, que haurien estat originaris d'aquesta regi abans d'emigrar cap al llac Van i Mesopotmia. Tamb Khwariz podia ser la Aryanem vaego (Terra dels aris) de l'Avesta, com sost Marquart. En poca musulmana s considerava que el seu lmit sud era Tahiriyya a cinc dies de viatge cap al sud de l'Amul-i-Shatt (modern Cardjuy) on es creuaven les caravanes entre Khurasan i Bukhar, i al sud del congost de la "Boca del Lle" (Dahan-i-Shir) prop de la moderna vila de Duldul Atlaghan (propera de Pitnyak). Al segle XI el historiador ghaznvida Baybaki situava el lmit a Darghand (Darughan Ata), just al nord del congost de la "Boca del Lle" (Dahan-i-Shir), al sud de la qual el riu formava una zona deltaica amb nombrosos braos i canals (arik) fins a la mar d'Aral.

 Historia .

Prehistria .
Fou una regi ben irrigada i al 4000 aC ja estava ocupada per agricultors sedentaris; els arquelegs sovitics han identificat en aquesta poca la cultura neoltica tardana de Kelta Minar, i al segon millenni la cultura de Taza Bagh Yab, representativa de l'edat de bronze.

 Primer millenni aC .

La terra de Huwarazmish s coneguda en temps dels aquemnides. Va proveir la pedra blava que va servir per decorar el palau de Darios I el gran a Susa. Herdot l'esmenta com la terra de la "Plana del riu Akes" (Oxus) i la considera possessi aquemnida, assenyalant la presncia a l'exrcit de Xerxes d'una divisi de soldats de Corsmia i Prtia, dirigides per Artabazos fill de Farnaces, i diu que els soldats estaven equipats igual que els bactrians, amb barrets, llences curtes com les dels medes, i arcs.

Quan Alexandre el Gran va conquerir Prsia, Corsmia segurament era independent. El rei del pas, Farasmanes, va anar a visitar a Alexandre a Bactriana el 328 aC amb 1500 cavallers i reclamava tota l'estepa occidental entre Corsmia i Clquida.

 Perode preislmic .

Dinastia siyavshida.

Posteriorment Corsmia desapareix de la histria. Alguna referncia fragmentria consta de l'obra del musulm Al-Biruni (mort vers 1050) que a Al-Athar al-Bakiya  hi dedica un captol, i a Kitab al-Musamara fi akbar Khwarazm redact una histria particular  per no s'ha conservat. Segons Al-Biruni el pas fou colonitzat vers el 1292 aC quan va arribar al pas l'heroi de l'epopeia iraniana Siyavush i el seu fill Khusraw (Cosroes) va pujar al tron vers 1200 aC. Al-Biruni dona els noms dels successius reis (22) a partir de la pujada al tron de la dinastia afrghida de xas (shahs) fundada suposadament per Afrigh el 305.

Dinastia afrghida .

El segle I i II apareix a les crniques xineses amb el nom de Yue-kien, que diu que la capital era a Gurgandj (desprs Urgendj) a la riba esquerra del riu Amu Darya, per Claudi Ptolemeu situa el centre a la riba dreta, el que correspon al palau reial excavat per Tolstov a Toprakkala, i a la capital coneguda ms tard dels Afrghides, Kath, o be a Fir (Al-Fil). Les excavacions arqueolgiques sovitiques van descobrir monedes i inscripcions que han establert amb fora probabilitat que el canvi de la dinastia siyavushida a la afrghida no es va produir el 305, sin a l'entorn del comenament de l'era cristiana, quan l'era cronolgica de Corsmia va canviar (cosa que cal lligar a l'adveniment d'una nova dinastia) i que anteriorment el regne hauria estat subjecte als parts segons mostren les fortes influncies arscides a les monedes . L'arqueologia tamb ha perms reconstruir la vida econmica i social. Les monedes i documents trobats a les excavacions del palau de Toprakkala, donen els nom de diversos reis, cap dels quals (excepte dos) s coincident amb els 22 de la llista de Al-Biruni. s possible fins i tot que el primer rei no fos Afrigh i per tant el nom tradicional de la dinastia no sigui el correcte.

Corsmia va patir incursions de pobles escites com els masagetes i els saces sota la dinastia siyavushida, i dels oghuz turcs en poca preislmica o islmica. Al segle X un grup de turcs oghuz estava installat a la desembocadura del Sir Darya. Se sap que la dinastia afrghida tenia un festiva anyal anomenat faghburiyya ("expedici del rei", faghbur derivaria de l'irani baghpur) que es devia celebrar per celebrar l'expedici que cada any es feia contra els nmades, expedicions que esmenta Al-Biruni. El cap dels oghuz, de ttol yabghu, passava els hiverns a la colnia corsmia de Yengi-kent (Dih-i-naw, desprs Al-Karya al-djadida, moderna Djakentkala). Les explotacions agrcoles del pas estaven protegides per fortificacions, el que lligaria be amb incursions dels pobles nmades estrangers. Els rabs van fer algunes incursions a la segona meitat del segle VII, la ms important la del 681 de Salm ben Ziyad contra una vila de la frontera, probablement Hazarasp; els prnceps locals de la Sogdiana s'havien aliat per fer front als rabs.

Tolstov suggereix que les fortificacions de les explotacions agrcoles del pas eren per defensar-se de revoltes dels camperols contra els feudals de les comarques i invoc en favor d'aquesta tesi els esdeveniments de la conquesta: Kutayba ben Muslim al-Bahili, governador del Khurasan per compte del gran governador Al-Hadjdjadj ben Yusuf, es va presentar a la regi el 712 (93 de l'hgira), cridat pel sobir afrghida, que havia fugit a Merv enderrocat pel seu germ  Khurrazad ("nascut del Sol") al que no podia derrotar per recuperar el poder; Tolstov considera aquesta revolta com una revolta social del tipus neo-mazdaquita que eren corrents als camps perses a l'poca, i una revolta de les masses rurals i urbanes contra el sobir i l'aristocrcia terratinent  basat en la indicaci de Al-Tabari segons la qual Khurrazad va confiscar les dones esclaves, els cavalls de raa, els objectes valuosos i altres de les persones relacionades amb la cort; per el context social de la revolta, si va existir, no s esmentat a les fonts rabs .

Conquesta rab .

Dinastia afrghida .

Aix doncs els 712 els rabs es van presentar a la zona; van caler dos expedicions per dominar el pas. El khwarizmshah Khurrazad fou derrotat i Askadjamuk (el seu germ), fou mort per Kutayba i va pujar un nou sobir; el pas va haver de pagar tribut i enviar tropes auxiliars. Al-Biruni diu que Kutayba va fer matar a tots els que coneixien l'antiga escriptura corsmia i les antigues tradicions histriques, el que segurament s una exageraci. El tribut va caure aviat en dess. Els xas (shahs) afrghides es van convertir al islam probablement sota el califa Al-Mamun. Abans del 750 apareix Abd al-Malik ben Harthama  i del que no se'n sap res. El 751 fonts xineses deixen constncia d'una ambaixada del xa (shah) Shawushfar(n) . Sembla que la llengua i la cultura del pas va aguantar uns quants segles.

El zoroastrisme hi va existir fins el segle XI, per en clara disminuci. La religi cristiana s'hi va desenvolupar (cristians melquites grecs) per les relacions amb els bizantins i Al-Biruni diu que hi havia un metropolit melquita a Merv. Tamb hi havia un cert nombre de jacobites o monofisites. Notitia Episcopatum del segle VIII diu que el bisbe melquita de Khwalis (Corsmia) depenia del bisbe de Doros a Crimea. Encara al segle XIII els viatgers esmenten als cristians de Urgendj procedents de les comunitats de khzars, alans i russos; el rei Hethum I d'Armnia Menor, en el seu viatge a Monglia, parla d'aquestos cristians i diu que depenien del patriarca de Antioquia. El islam s'hi va introduir al segle VIII i va esdevenir religi majoritria al segle IX; foren musulmans sunnites, i per manifestar la seva ortodxia van agafar l'hbit de maleir a Ali desprs de l'oraci. I va arrelar el mutazilisme que hi va romandre encara un segle quan ja havia desaparegut de la resta del mon musulm. Molts dervixos i altres zeladors de la religi que operaven a les estepes, van sortir d'aquesta regi.

Administrativament al segle X s'havia produt una divisi entre els governadors locals de Gurjandj i els xas (shahs) afrghides que governaven a Kath, divisi que no se sap quan t origen per podia ser al segle VIII. La prosperitat de Gurgandj derivada de ser via del comer del sud de Rssia i Europa  va portar a l'ascens de la dinastia mamnida. Kath tamb era prospera com a mercat dels turcs del Turquestan, la Transoxiana i el pas dels khzars per va haver de ser abandonada per un dels freqents canvis de curs del riu Amu Darya i reconstruda ms a l'est.

El 921 el khwarizmshah (no es coneix el nom) es va unir a la rebelli del amir samnida Layli ben Numan, el que indicaria que Khwarizm ja estava sotmesa als samnides. El 944 Ibn al-Athir esmenta a Abdallah ben Ashkam (que no figura a la llista de Al-Biruni) que es va revoltar contra el seu sobir el samanida Nuh I ben Nasr. Es conserven monedes de Ahmad ben Muhammad datades del 959/960 i el 976/977.

 Dinastia mamnida de Gurgandj .

Del 995 al 1017 va governar  Khwarizm i Gurgandj la dinastia Mamnida. Vegeu Dinastia Mamnida.

Dinasties turques .

 Dinastia altuntshida .

El 1017 els gaznvides van derrotar a l'exrcit local a Hazarasp i van ocupar el territori establint-hi una dinastia local de governadors esclaus turcs.  Aix va portar a un procs de rapida turcisaci tnica i lingstica sota els governadors altuntshides i desprs sota el seljcides. 

A partir del 1034 la dinastia fou independent. El 1041 el territori fou ocupat pel yaghbu oghuz de Djand, Abul Fawaris Shah Malik, aliat de Masud de Gazni, per en el moment de la conquesta Masud ja havia mort.

 Domini turc seljcida .

El 1042 fou expulsat pels seljcides Toghrul i Chagri, que van dominar tamb Djand . El territori fou incorporat al soldanat oriental seljcida de Chagri Beg, que hi va nomenar governadors. Arslan Arghun, fill d'Alp Arslan va ocupar aquest crrec per un temps, com tamb el va ocupar, en temps de Malik Shah, el fill del visir Nizam al-Mulk. A Khwarizm els seljcides reclutaven els ghulam, tropes turques professionals.

 Dinastia anushtignida .

A partir del 1077 (i de fet el 1097) es va establir la dinastia d'esclaus turcs seljcides dels Anushtignides. Vegeu Dinastia Anushtignida.

Malik Shah hi va enviar com a governador, vers 1077, al seu esclau Anushtigin que fou el fundador de la dinastia Anushtignida o dels Anushtignides que va arribar al seu cim amb Muhammad de Khwarizm 

Vegeu: dinastia Anushtignida, Atsiz ben Muhammad ben Anushtigin, Muhammad de Khwarizm (Muhammad Ala al-Din) i Djalal al Din Manguberti

 Dominaci mongola .

Sota els mongols Khwarizm fou incorporada als dominis de l'Horda d'Or excepte el sud (amb Kath) que fou part de l'ulus de Txagatai. Durant el seu domini (1231-1350) es va reconstruir (1231) Urdjendj (a poca distncia de l'antiga Gurgandj . Fou visitada per Ibn Battuta vers el  procedent de Saray i parla dels mercats magnfics i de la gran densitat de poblaci; Kath havia quedat reduda a un llogaret; lloa les fundacions de caritat, les madrasses, els hospitals i altres edificis, molts dels quals havien estat construts pel gran governador Kutlugh Timur, nomenat per Ozbeg Khan; va visitar un hospici que depenia de la tomba del gran xeic sufita Nadjim al-Din al-Kubra (mort pels mongols durant la conquesta d'Urgendj)  les tombes de Al-Zamakhshari i de la begum Tura Beg Khanum, esposa de Kutlugh Beg 

Fou possessi directa del khan i el 1340 Ibn Fadl Allah al-Umari constatava que els preus eren idntics a Urgendj i a Saray (situada al Volga) i que a les dues ciutats s'utilitzaven  les mateixes unitat de pes i mesura. 

 Dinastia sufida .

A l'entorn del 1360 va aparixer localment una dinastia, els sufides, originades en la tribu turca dels qongrat; la darrera moneda de l'Horda d'Or est datada el 1361 i la primera de Husayn Sufi, el fundador de la dinastia est datada el 1364; la dinastia va aconseguir desplaar als txagatais de Kath i de Khiv i va poder evitar els atacs de Tamerl fins el 1379; finalment Tamerl va ocupar el territori el 1380 i el va conservar quatre o cinc anys. Tot i aquest parntesi la dinastia sufida va reaparixer amb el suport del khan de l'Horda d'Or Toktamish. Per el 1388 fou derrotat per Tamerl que aquesta vegada va arrasar Urgendj, desastre del que la regi ja no es va recuperar.

Desprs del 1437 el poder suprem va alternar entre timrides i Horda d'Or per el local romangu en mans dels sufides. El 1505 el pas va caure en poder de Muhammad Shaybani el fundador de l'emirat uzbek xibnida (a Transoxiana) que el 1510 el va perdre davant Prsia. Fou llavors quan es va fer amb el control local una dinastia uzbeka anomenada Arabshhida o dels Arabshhides derivada de Djoci el fill gran de Genguis Khan. . 

Per a la histria posterior vegeu Khiv

 Personatges destacats .

Muhammad ben Musa al-Khwarazm (+ desprs del 847), matemtic;
Al-Biruni (+ vers 1050), historiador;
Al-Zamakhshari, savi;
Abu Bakr Muhammad ben al-Abbas al-Khwarizm (+ 993), poeta i estilista;
Abu Adb Allah Muhammad ben Ahmad al-Khwarizm, secretari funcionari samanida autor de la primera enciclopdia de les ciencies (Mafati al-ulum);

 Governants .
Dinastia afrighida  .
Afrig (305-320);
Bagra (320-340);
Sakhkhasak;
Askadjamuk I;
Askadjavar I (415-445);
Sakhr I;
Shaush;
Khamgari;
Buzgar;
Artamukh vers 600 ;
Sakhr II;
Sabri;
Askadjavar II  (expulsat cap a Merv);
Askadjamuk II  vers 710;
Khurrazad vers 710-712;
Askadjavar III ;
Savshan (Shawushfar(n)) vers 751;
Turkasabatha;
Askadjavar IV (Abdallah ben Trukasabatha) vers 800 (primer musulm);
Mansur;
Iraq vers 898;
Muhammad vers 921;
Abdallah ben Ashkam vers 944;
Abu Said Ahmad ben Muhammad vers 959-977 (probablement 944-desprs del 977);
Abu Abdallah Muhammad mort el 995;

Dinastia mamnida .
Mamun I Abul Abas 995-997;
Ali Abul-Hasan 997-1009;
Mamun II Abul Abbas 1009-1017;
Mohammed Abul-Harith 1017;
Conquesta de Gazni 1017-vers 1033;
Altunashida .
Altuntash Hajid 1017-1032;
Harun 1032-1034;
Ismail Khandam 1034-1041;
Oghuz .
Abul-Fawaris 1041-1042;
Als seljcides 1042-1077;
Anushtignides .
Anushtigin 1077-1096;
Ekinchi 1096/1097;
Arslan Tigin Mohammed Qutb al-Din 1096/1097-1127;
Qzl Arslan Atsz Abul-Muzaffar Ala al-Din 1127-1156;
Il-Arslan Abul-Fath 1156-1172;
Tekish Abul-Muzzafar Taj al-Dunya wa'l-Din 1172-1200 ;
Mahmud Abul-Qasim Mahmud (al nord de Khurasan) 1172-1193;
Muhammad Ala al-Din 1200-1221;
Djalal al-Din Mangubirti 1221-1231;
Als mongols 1221/1231-1359;
Dinastia sufida .
Aq Sufii  fins 1361;
Husain 1361-1372;
Yusuf 1372-1380;
Balankhi 1380;
Maing 1380;
Sulayman 1380-1388;
A Tamerl 1388-vers 1437;
Uthman ibn Mohammed  vers 1464;
Abd al-Khalik Firuz Shah vers 1488;
Sharif Sufi vers 1500-1511;
Abu'l Khayr (a Tyumen, desprs al nord de Khwar.) 1428-1468;
Haidar 1468;
Al Muhammad Shaybani khan dels xibnides de Bokhar 1505-1510;
A Persia 1510-1511;
Als arabshahides 1511, pren el nom de Khanat de Khiv en el regnat de Arab Muhammad (1602-1623) quan la capital pass a Khiv.

 Referncies .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347041" title="Brachyrhaphis episcopi" nonfiltered="827" processed="821" dbindex="135831">

 Brachyrhaphis episcopi    s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3,5 cm de longitud total i les femelles els 5.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Centreamrica: Panam.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Encyclopedia of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347046" title="Corona (ornament)" nonfiltered="828" processed="822" dbindex="135832">
 


Una corona s un ornament circular que es cenyeix al cap, usualment fet d'herbes, flors o metalls preciosos. s un smbol de poder, per aix la coronaci s l'acte pel qual una persona esdev rei. La corona acabada en punxes imita els raigs del sol i era un atribut dels emperadors romans, imitant el posat dels dus. El llorer, planta de la victria, s'usa tamb per fer corones, com als antics Jocs Olmpics, als poetes o generals romans. 

La corona ha sorgit de la diadema i s l'avant-passada de l'halo que envolta el cap dels sants. Est present a diverses cultures, com proven les tiares egpcies, el capell de plomes dels indis nord-americans o els ornaments polinesis. 

Corones clebres.
La corona d'espines de Jess a la creu;
La corona dels Reis Mags d'Orient;

Herldica.

En herldica se l'anomena timbre
Corona d'emperador;
Corona de rei;
Corona de prncep;
Corona de duc;
Corona de marqus;
Corona de comte;
Corona de vescomte;
Corona de bar;
Cornona de senyor;
Corona mural;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347048" title="Brachyrhaphis hartwegi" nonfiltered="829" processed="823" dbindex="135833">

  Brachyrhaphis hartwegi   s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3,5 cm de longitud total i les femelles els 5.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Amrica: des de Mxic fins a Guatemala.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347050" title="Pere Peris" nonfiltered="830" processed="824" dbindex="135834">
En Pere Peris, conegut simplement com a Peris fins i tot pel seu fill, s un personatge fictici de la srie El cor de la ciutat. Un dels ms destacats de la srie, que ha estat present les vuit primeres temporades i que juntament amb la Cinta Noguera pren un paper molt rellevant sobretot en les sisena i la setena temporades. En totes vuit ha estat interpretat per l'actor Pep Anton Muoz.



El seu carcter s definit com a tossut i una mica malcarat, per bon home. Ho faria tot pels seus fills.

En Pere Peris s l'amo del Bar Peris, centre neurlgic de la srie en les temporades que passen a Sant Andreu, cosa que fa que moltes de les trames dels altres personatges es donin davant seu. Ell per participa activament en moltes.

La seva primera gran desgrcia va ser patir la mort de la seva filla Laura. Tamb va haver de patir la infidelitat de la seva dona Cinta, per aquesta va acabar tornant amb ell. El seu fill David, en canvi, li ha portat molts continus disgusts un darrere l'altre. Precisament, per pagar una indemnitzaci i evitar que en David ans a la pres, una altra vegada, es ven el bar on ha treballat durant 30 anys i es trasllada, amb la seva famlia, a viure a Sants. Es posa a treballar en el bar del Fidel. T problemes de cor i a l'hospital coneix l'ngela. S'enamora d'ella i enganya la Cinta. Quan sap que l'Alcia va morir per culpa del David, t un atac. Quan es troba millor, fa fora de casa en David. Aix fa empitjorar la seva relaci amb la Cinta, fins a dir-li la seva aventura amb l'ngela. S'acaben separant i ell inicia una relaci amb l'ngela. Poc desprs descobreix que la Cinta t un tumor cerebral i no es vol operar. A la mort de la Cinta, torna a recuperar el bar de Sant Andreu on inicia una nova vida amb l'ngela i la Carolina.

Relacions familiars.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347051" title="Fricativa farngia sorda" nonfiltered="831" processed="825" dbindex="135835">

La consonant fricativa farngia sorda s un so consonntic que s relativament poc freqent entre les llenges parlades. El smbol en l'alfabet fontic internacional n's . Aquest smbol representa una hac ratllada.

Caracterstiques.

 El mode d'articulaci s fricatiu : el so prov del pas de l'aire entre dos rgans articulatoris.
 El seu punt d'articulaci s faringi : s'articula amb l'arrel de la llengua contra la faringe.
 s un fonema sord perqu no causa la vibraci de les cordes vocals.
 s una consonant oral, ja que l'aire surt nicament per la boca i no pel nas.

En catal.
El catal no t aquest so.

Altres llenges.
Aquest fonema s present sobretot en les llenges semtiques. 

En rab aquest fonema s'escriu   comme en       (u, un).
El malts usa en el seu alfabet la lletra que representa aquest fonema : wie ed  (u, un).














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347054" title="Brachyrhaphis hessfeldi" nonfiltered="832" processed="826" dbindex="135836">

 Brachyrhaphis hessfeldi    s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 2,4 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Centreamrica: Panam.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 AQUATAB.NET ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347056" title="Halo (smbol)" nonfiltered="833" processed="827" dbindex="135837">
Un halo s un cercle que es colloca en les representacions artstiques de personatges significatius. Tot i que en l'actualitat s'associa als sants cristians, s un smbol molt ms antic, present ja a l'art egipci com a transposici del sol, a l'igual que la corona. 

Els faraons i dus portaven el sol al cap, smbol de la divinitat Ra. Posteriorment Apollo, com a du del sol, es va representar amb un halo i Crist, el nou rei-du, havia de portar un signe de grcia divina. A partir de l'Edat Mitjana es representa l'halo de Crist amb una creu a dins, mentre que la Verge Maria, els ngels i els sants porten un halo simple.






Aquesta associaci sol-du, que apareix als escrits de Plat i als himnes homrics, va derivar a la literatura en descripcions d'herois que semblaven tenir una resplendor sobrenatural al seu voltant, era la marca de la "illuminaci" per part dels dus. Aquesta marca va adoptar la forma d'un cercle de flames a l'art asitic, sigui al cap o al voltant del cos de l'heroi.

L'halo es pot transformar en una aurola i emmarcar tota la figura de llum, com per exemple a la mandorla cristiana.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347057" title="Consell General d'Andorra" nonfiltered="834" processed="828" dbindex="135838">
El Consell General s el parlament unicameral de l'Estat andorr. Histricament conegut com el Consell General de les Valls, aquest parlament, d'acord amb la constituci andorrana promulgada el 1993, expressa la representaci mixta i paritria de la poblaci nacional i de les set parrquies que integren l'Estat. El Consell General exerceix la potestat legislativa segons la doctrina de la separaci de poders. 

Histria.
El Consell General s una de les institucions ms antigues del pas, que t els seus orgens en les reunions celebrades, de mitjans del segle XIV al porxo de les esglsies andorranes per tractar el govern i l'organitzaci de les Valls. A partir de l'11 de febrer, 1419 es constitueix oficialment, amb l'aprovaci dels coprnceps Francesc de Tovi bisbe d'Urgell i Joan I compte de Foix el Consell de la Terra integrat per representants de les parrquies andorranes. El Consell de Terra era presidit per dos sndics electes anualment i es reunia un cop l'any. Els caps de famlia de les principals "cases" andorranes tenien el dret a elegir un representant. El Consell, per tant, s un dels parlaments ms antics d'Europa.  Al comenament, no hi havia cap seu fixa per a la celebraci de les reunions del Consell; sovint es celebraven al cementiri, al porxo o a la plaa d'Andorra la Vella. La documentaci generada pel Consell s'arxivava en una arca de fusta que era dipositada a l'Esglsia de Sant Esteve d'Andorra la Vella. Molts segles desprs, es va adquirir un edifici com a seu permanent del Consell i del Tribunal de Corts, tot i que no es coneix amb precisi quin era. El 19 de desembre, 1702 el Consell de Terra va adquirir tota la propietat de l'actual Casa de la Vall i la va fer la seu, en 1.650 lliures. 

El 1866, Guillem d'Areny i Plandolit noble terratinent andorr, encapal la Nova Reforma que reformava l'organitzaci del Consell. El "Consell General", quedava integrat per 24 consellers, electes pels "sndics", i en qu participaven tots els caps de casa. El 1933 es va efectuar una segona gran reforma que permetia el sufragi universal mascul i el 1970, una d'altra que permetia el sufragi universal femen. 

En no haver-hi cap distinci entre el poder legislatiu i el poder executiu, el 1981, les transformacions econmiques, socials i demogrfiques d'Andorra van conduir a la creaci del primer govern, amb el nom del Consell Executiu, el 1981. Les reformes van continuar i van culminar amb la promulgaci de la primera constituci del pas, el 1993, la qual va donar al Consell la seva estructura actual.

Estructura i organitzaci consitucional.
El Consell General s un parlament unicameral que ostenta la potestat executiva d'Andorra. Constitucionalment, el Consell ha de compondre's d'un mnim de vint-i-vuit i d'un mxim de quaranta-dos consellers generals, electes per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret per un termini de quatre anys, tot i que el seu mandat pot acabar abans si es dissol el Consell General. En l'actualitat se n'elegeixen vint-i-vuit. La meitat dels consellers s'elegeixen mitjanant l'escrutini proporcional plurinominal (s a dir, la representaci proporcional) en qu l'Estat sencer conforma una sola circumscripci. L'altra meitat s'elegeix a ra d'un nombre igual per cadascuna de les set parrquies. 

Les reunions del Consell General poden ser sessions tradicionals, ordinries i extraordinries, totes les quals han de ser pbliques, llevat que una majoria absoluta dels membres acordi el contrari. Hi ha dos perodes de reunions ordinries per any. El Consell General nomena una Comissi Permanent per vetllar pels poders legislatius quan aquest estigui dissolta o en perode no actiu entre sessions. La Comissi Permanent s presidida pel sndic general. El sndic general, alhora, encapala la Sindicatura, l'rgan rector del Consell General. 

Composici actual del Consell General.
Els partits representants al Consell General de les Valls, segons els resultats de les eleccions del 24 d'abril, 2005 sn:
 el Partit Liberal d'Andorra, amb 14 escons;
 el Partit Socialdemcrata d'Andorra, amb 11 escons;
 el Centre Demcrata Andorr, en coalici amb el Partit Segle XXI, amb 2 escons;
 la Renovaci Democrtica, amb 1 esc;

El partit d'Els Verds d'Andorra, van rebre noms el 3,5% dels vots, i no han estat assignats cap esc.

Referncies.


Enllaos externs.
 Pgina Oficial del Consell General del Principat d'Andorra;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347075" title="Parc Nacional del Teide" nonfiltered="835" processed="829" dbindex="135840">

El Parc Nacional del Teide ocupa la zona ms alta de l'illa de Tenerife (Illes Canries). Declarat el 1954 com Parc Nacional del Teide,  s el ms gran i ms antic dels parcs nacionals de les Illes Canries. El 1981 el parc va ser reclassificat  i es va establir un rgim jurdic especial. L any 1989, el Consell d'Europa va concedir al parc nacional el Diploma Europeu, a la seva mxima categoria. Aquest reconeixement a la gesti i a la conservaci ha estat posteriorment renovat el 1994, 1999 i 2004. Com a celebraci del 50 aniversari de la seva transformaci en parc nacional, l any 2002 es van iniciar els trmits perqu la Unesco l'anomens Patrimoni de la Humanitat. El dia 28 de juny de 2007, desprs de cinc anys de treball i esfor, la Unesco va decidir de declarar el parc nacional del Teide Patrimoni de la Humanitat a la seva Convenci de Patrimoni Mundial de la UNESCO reunida en Christchurch, Nova Zelanda. Aquesta zona es troba el volc del Teide que amb els seus 3.718 metres, s el cim ms alt de les Canries, d'Espanya i de qualsevol illa atlntica. 

Desprs de diferents revisions i ampliacions, la seva superfcie s de 18.990 hectrees.

 Consideracions generals . 
Geolgicament est format per dues grans depressions coronada pel Teide amb 3.718 m d'altitud. Nombroses colades de diferents erupcions al costat de les muntanyes i volcans repartit per tot el parc formen un paisatge caracterstic. L'alto de Guajara, el Pla Ucanca, les Set Caadas, La Fortaleza, el grup los Roques de Garca i Pico Viejo (o Chahorra) sn exemples molt importants i caracterstics que formen el paisatge natural del parc.

Tamb la flora ha estat estudiada per cientfics com Alexander von Humboldt. T endemismes de carcter insular, regional i local, i compta amb 11 hbitats d'inters comunitari, que ocupen el 75% de la seva superfcie. A ms a ms, es pot recalcar la importncia, pel que fa a nombre i exclusivitat, de la seva fauna invertebrada.

Referncies.


Enllaos externs.
Web del Parc Nacional del Teide;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347076" title="Pirateria martima moderna" nonfiltered="836" processed="830" dbindex="135841">
Les definicions modernes de la pirateria comprenen les accions segents :

 el segrest de persones amb demanda de rescat;
 el robatori;
 l'homicidi;
 el sabotatge.

Regions sensibles.

Els pirates d'avui castiguen essencialment les regions d'Subcontinent indi i sia Sud-oriental (en particular en el mar de Xina meridional), al llarg de les costes d'Amrica del Sud, del golf d'Aden, del mar Roig, per tamb les de Somlia, al golf de Guinea i al mar Carib. Segons el Bureau maritime internacional, ms de 4000 actes de pirateria han estat comesos durant els vint darrers anys, un informe de la RAND Corporation estima els atacs i temptatives d'atacs a 209 durant el perode 1994-1999 i a 2463 entre 2000 i finals del 2006, s a dir, un augment exponencial d'aquestes prctiques des del comenament del Segle XXI.

Utilitzen embarcacions ms aviat petites i rpides, i aprofiten el nombre redut de membres de la tripulaci als vaixells mercants. Saben igualment transformar les seves embarcacions en vaixells de pesca o de transport, per tal d'evitar i de desbaratar les inspeccions.

En la majoria dels casos, els pirates no s'interessen per la mercaderia transportada, sin ms aviat pels efectes personals de la tripulaci i al contingut de la caixa forta, que pot contenir importants quantitats de moneda destinada a pagar el personal i les taxes porturies. S'arriba igualment a que els pirates es desfan de la tripulaci i condueixen el vaixell a un port per tal de vendre el carregament i en rars casos de transformar la seva identitat i de revendre'l.

La pirateria moderna es desenvolupa per diverses raons :

 incapacitat de certs pasos per administrar la seguretat de les seves aiges territorials;
 les tripulacions dels vaixells mercants sn poc nombroses i no armades (una vintena d'homes a un vaixell de 150 metres);
 els vaixells comercials es desplacen a velocitats baixes (entre 20 i 40 quilmetres per hora), sn poc maniobrants i, carregats, poden restar bastant baixos sobre l'aigua que permet aix un abordatge fcil;
 les tripulacions, embarquen per un perode d'una duraci de nou mesos de mitjana i provenen en gran part dels pasos en via de desenvolupament (sia - frica) i reben la major part del seu salari en lquid a bord.

Per extensi, es parla igualment de pirateria quan hi ha acte de caa furtiva, per exemple en el moment de pesques prohibides d'espcies protegides (en les zones d'exclusivitat econmica).

Els atacs.

Els atacs es produeixen generalment de nit, entre la 01h00 i les 03h00, en zones dites de risc (sia Sud-oriental, estret de Malacca, sud del mar Roig, golf d'Aden, costes de Somlia, golf de Guinea...) en alta mar o en zones de remull.

Noms una vetlla atenta aix com una reacci rpida de l'oficial de gurdia per a una maniobra o pel desencadenament de l'alarma general poden eventualment dissuadir els pirates de seguir amb la seva acci.

Des de 2006, els vaixells mercants posseeixen tots un sistema d'alarma silenciosa per satllit en resposta al desenvolupament de la pirateria. Aquest sistema d'alarma, activat manualment a bord de dos indrets secrets, no t cap manifestaci fsica sobre el vaixell per envia dades per via satllit.

Existeix una jerarquia dels actes de pirateria :

 Els petits malfactors del mar actuen en grups poc nombrosos i les seves accions sn sovint improvisades assemblant-se ms a la rapinya. Un grup d'ells s responsable de l'assassinat de Peter Blake a l'estuari del riu Amazones el 2001.
 Dalt de la jerarquia es troben alguns delinqents internacionals dependents de les poderoses mfies i trades asitiques dirigits per poderosos homes de negocis.
 Una altra mena de pirates s constitut per grups terroristes, com el que l'octubre de 2000 ha atacat l'edifici USS Cole de la marina americana al port iemenita d'Aden fent saltar una embarcaci plena d'explosius, fent 17 morts i 42 ferits.

Anys 1993 a 2005.

 2001: 252 atacs;
 2002: 341 atacs;
 2003: 445 atacs;
 2004: 329 atacs;
 2005: 276 atacs;

El nombre d'atacs pirates s'ha triplicat entre 1993 i 2003. El primer semestre 2003 ha estat el pitjor semestre mai vist, amb 234 atacs pirates, 16 morts, 52 ferits i 193 membres de tripulaci presa com a ostatge al mn. 182 casos de pirateria han estat inventariats pel Centre de vigilncia de la pirateria del Bureau international maritime (IMB - International Maritime Bureau) per al primer semestre 2004, del qual 50 prop d'Indonsia, la majoria a l'estret de Malacca. L'IMB anota igualment que el 2004, els petroliers (transport de petroli i de gas) i els vaixells mercants que transporten matries primeres sn els blancs ms populars amb 67 atacs sobre petroliers i 52 sobre els vaixells mercants.

La pirateria sempre ha utilitzat els mitjans tecnolgics ms avanats disponibles: els pirates moderns tenen accs a les armes de foc evidentment (com els famosos AK-47), a la telefonia mbil, als forabord, etc. Se suposa fins i tot que certs pirates escolten clandestinament les comunicacions dels satllits, per tal d'obtenir informacions sobre el moviment dels vaixells i de determinar el risc que presenten en cas d'atac.

Anys 2006 a 2008.

 2006 : 239 atacs;
 2007 : 263 atacs;
42 incidents s'han produt a Nigria dels que 25 noms per a la zona de Lagos.
31 incidents a Somlia.

Un estudi fet pel Bureau international maritime mostra que el nombre d'atacs de pirateria al mn s en augment del 2007 (263 casos) en comparaci amb l'any 2006 (239 casos). Igualment el nombre d'atacs a m armada s en augment, amb la conseqncia d'un augment del nombre de ferits en les tripulacions de vaixell (64 ferits el 2007 per a 17 en 2006).

Certs atacs han condut a la intervenci de l'armada per alluitar contra aquest fenmen a Somlia el 2006 i l'acte de pirateria contra el Ponant el 2008. En el moment d'aquest afer, Jean-David Levitte, un diplomtic francs, ha declarat que en els deu darrers anys, 3200 marins estaven sent segrestats per pirates, 500 ferits i 160 matats.

L'estret de Malacca est classificat com una ruta martima perillosa pelLloyd's Register des de final del 2006.

Les proteccions.

De cara a l'augment en potncia dels pirates professionals, societats privades proposen una oferta de prestaci de seguretat als armadors.

El primer servei de protecci antipirates ha estat ofert des de la fi dels anys 1990 per la societat britnica Marine Risk Management amb satllits a bord de les balises  amagades que permeten rastrejar el vaixell a l'esquena dels pirates i  un servei d'intervenci rpida permetent de  trobar el vaixell i recuperar-lo amb equips especials. Una capacitat per recuperar vaixells en situaci hostil en principi per la negociaci i en ltim recurs per mtodes ms intensius.

A Nigria, les plataformes petrolieres estan vigilats per vaixells armats.

Des dels atemptats de setembre de 2001, l'Organitzaci martima internacional ha establert una norma ISPS obligant els vaixells a dotar-se de sistemes d'alerta per satllit i a crear dins el vaixell zones de refugis tancades, a respectar procediments de discreci i de vetlla.

Enllaos externs.

 Cartes dels actes de pirateria el 2006;
 Darrer informe sobre la pirateria al mn;
 Carta posada al dia dels actes de pirateria;
  Carta i estadstiques dels actes de pirateria a Somlia el 2007;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347077" title="Chamartn (vila)" nonfiltered="837" processed="831" dbindex="135842">

Chamartn  s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347078" title="Cabezas del Villar" nonfiltered="838" processed="832" dbindex="135843">

Cabezas del Villar  s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347080" title="Cardeosa" nonfiltered="839" processed="833" dbindex="135844">

Cardeosa  s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita amb Pealba de vila, Las Berlanas, Monsalupe i Mingorra. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347081" title="Casasola" nonfiltered="840" processed="834" dbindex="135845">

Casasola  s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347082" title="Cilln" nonfiltered="841" processed="835" dbindex="135846">

Cilln  s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

 Demografia .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347083" title="Plaa de Cort" nonfiltered="842" processed="836" dbindex="135847">



La Plaa de Cort s una plaa del centre de Palma, a Mallorca on hi ha l'Ajuntament de Palma. Als voltants d'aquesta plaa s'hi troba el Carrer Colom, la Plaa de Santa Eullia i la seu del Consell Insular de Mallorca.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347084" title="El Fresno (vila)" nonfiltered="843" processed="837" dbindex="135848">

El Fresno  s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347085" title="Lliga tunisiana de futbol" nonfiltered="844" processed="838" dbindex="135849">
La Lliga tunisiana de futbol, CLP-1 o Championnat de la Ligue Professionnelle 1 (en rab                                   ) s la mxima competici futbolstica de Tunsia, organitzada per la Fdration Tunisienne de Football. Fou creada l any 1921.

Histria.
El primer campionat de Tunsia es disput el 1907 organitzat per la "Ligue Tunisienne de football" (LTF) posteriorment Federation Tunisienne de Football (FTF). La primera edici la disputaren els clubs "Racing club de Tunis", "Football club de Bizerte" i "Sporting de Ferryville" i dos clubs escolars, el "Carnot College de Tunis" i el "Sadiki College".

Esdevingu oficial amb la creaci de la LTF el 1921 i la seva afiliaci a la Federaci Francesa de futbol. Fins el 1939 el ttol el disputaren els diversos campions regionals. Des del 1946-1947, es cre un campionat nacional.

Historial.
 Abans de la independncia .


1907-09 : Racing Club (Tunis);
1910-21 : desconegut;
1921/22 : Racing Club (Tunis);
1922/23 : Stade Gaulois (Tunis);
1923/24 : Stade Gaulois (Tunis);
1924/25 : Racing Club (Tunis);
1925/26 : Sporting Club (Tunis);
1926/27 : Stade Gaulois (Tunis);
1927/28 : Sporting Club (Tunis);
1928/29 : Avant Garde (Tunis);
1929/30 : US Tunisienne (Tunis);
1930/31 : US Tunisienne (Tunis);

1931/32 : Italia (Tunis);
1932/33 : US Tunisienne (Tunis);
1933/34 : Sfax Railways Sports (Sfax);
1934/35 : Italia (Tunis);
1935/36 : Italia (Tunis);
1936/37 : Italia (Tunis);
1937/38 : Savoia de La Goulette (Tunis);
1938/39 : CS Gabsien (Gabs);
1939/40 : no es disput;
1940/41 : no es disput;
1941/42 : Esprance Sportive de Tunis (Tunis);
1942/43 : no es disput;

1943/44 : no es disput;
1944/45 : Club Athltique Bizertin (Bizerte);
1945/46 : Club Athltique Bizertin (Bizerte);
1946/47 : Club Africain (Tunis);
1947/48 : Club Africain (Tunis);
1948/49 : Club Athltique Bizertin (Bizerte);
1949/50 : toile Sportive du Sahel (Sousse);
1950/51 : Club Sportif de Hammam-Lif;
1951/52 : no es disput;
1952/53 : Sfax Railways Sports (Sfax);
1953/54 : Club Sportif de Hammam-Lif;
1954/55 : Club Sportif de Hammam-Lif;



Desprs de la independncia .


1955/56 : Club Sportif de Hammam-Lif;
1956/57 : Stade Tunisien (Tunis);
1957/58 : toile Sportive du Sahel (Sousse);
1958/59 : Esprance Sportive de Tunis;
1959/60 : Esprance Sportive de Tunis;
1960/61 : Stade Tunisien (Tunis);
1961/62 : Stade Tunisien (Tunis);
1962/63 : toile Sportive du Sahel (Sousse);
1963/64 : Club Africain (Tunis);
1964/65 : Stade Tunisien (Tunis);
1965/66 : toile Sportive du Sahel (Sousse);
1966/67 : Club Africain (Tunis);
1967/68 : Sfax Railways Sports (Sfax);
1968/69 : Club Sportif Sfaxien (Sfax);
1969/70 : Esprance Sportive de Tunis;
1970/71 : Club Sportif Sfaxien (Sfax);
1971/72 : toile Sportive du Sahel (Sousse);
1972/73 : Club Africain (Tunis);
1973/74 : Club Africain (Tunis);
1974/75 : Esprance Sportive de Tunis;

1975/76 : Esprance Sportive de Tunis;
1976/77 : Jeunesse S. Kairouanaise (Kairouan);
1977/78 : Club Sportif Sfaxien (Sfax);
1978/79 : Club Africain (Tunis);
1979/80 : Club Africain (Tunis);
1980/81 : Club Sportif Sfaxien (Sfax);
1981/82 : Esprance Sportive de Tunis;
1982/83 : Club Sportif Sfaxien (Sfax);
1983/84 : Club Athltique Bizertin (Bizerte);
1984/85 : Esprance Sportive de Tunis;
1985/86 : toile Sportive du Sahel (Sousse);
1986/87 : toile Sportive du Sahel (Sousse);
1987/88 : Esprance Sportive de Tunis;
1988/89 : Esprance Sportive de Tunis;
1989/90 : Club Africain (Tunis);
1990/91 : Esprance Sportive de Tunis;
1991/92 : Club Africain (Tunis);
1992/93 : Esprance Sportive de Tunis;
1993/94 : Esprance Sportive de Tunis;
1994/95 : Club Sportif Sfaxien (Sfax);

1995/96 : Club Africain (Tunis);
1996/97 : toile Sportive du Sahel (Sousse);
1997/98 : Esprance Sportive de Tunis;
1998/99 : Esprance Sportive de Tunis;
1999/00 : Esprance Sportive de Tunis;
2000/01 : Esprance Sportive de Tunis;
2001/02 : Esprance Sportive de Tunis;
2002/03 : Esprance Sportive de Tunis;
2003/04 : Esprance Sportive de Tunis;
2004/05 : Club Sportif Sfaxien (Sfax);
2005/06 : Esprance Sportive de Tunis;
2006/07 : toile Sportive du Sahel (Sousse);
2007/08 : Club Africain (Tunis);



Enllaos externs.
RSSSF;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347086" title="Ttol de Grau" nonfiltered="845" processed="839" dbindex="135850">
El Ttol de Grau s la titulaci d'educaci superior que s'aconsegueix en finalitzar una carrera universitria de quatre anys. Equival al Bachelor's degree anglosax.

S'engloba, junt amb el grau d'associat existent en alguns pasos, dins dels graus acadmics anomenats de pregrau. A continuaci de l'obtenci del ttol de Grau es poden cursar estudis de postgrau (mster i doctorat).

A Europa s'est produint un procs de convergncia, conegut com a Procs de Bolonya, que elimina les diferncies entre les titulacions de diferents pasos i que introduir als pasos que conformen l'Espai Europeu d'Educaci Superior aquesta titulaci en substituci de les llicenciatures i diplomatures.

 Oferta de graus .
El curs 2008-2009 es comencen a impartir els primers ttols de grau a les universitats catalanes.

Aquest primer curs, l'oferta formativa abasta diferents graus universitaris, repartits en branques de coneixement (cincies, cincies de la salut, cincies socials i jurdiques, arts i humanitats i enginyeria i arquitectura).

 Administraci i direcci d'empreses;
 Biologia humana;
 Cincia i salut animal;
 Cincies de l'activitat fsica i de l'esport;
 Cinema i televisi;
 Comunicaci audiovisual;
 Direcci d'empreses (BBA);
 Disseny;
 Dret;
 Enginyeria multimdia;
 Fsica;
 Geografia i ordenaci del territori;
 Histria;
 Histria de l'art;
 Humanitats;
 Matemtiques;
 Medicina;
 Periodisme;
 Psicologia;
 Publicitat i relacions pbliques;
 Traducci i interpretaci;

 Enllaos externs .
 Graus, Generalitat de Catalunya.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347087" title="Brachyrhaphis holdridgei" nonfiltered="846" processed="840" dbindex="135851">

  Brachyrhaphis holdridgei   s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Tant els mascles com les femelles poden assolir els 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Centreamrica: des de Nicaragua fins a Costa Rica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347089" title="El Parral" nonfiltered="847" processed="841" dbindex="135852">

El Parral  s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347090" title="Brachyrhaphis olomina" nonfiltered="848" processed="842" dbindex="135853">

 Brachyrhaphis olomina    s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total i les femelles els 3,4.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Centreamrica: Costa Rica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 The Taxonomicon ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347091" title="Gallegos de Sobrinos" nonfiltered="849" processed="843" dbindex="135854">

Gallegos de Sobrinos  s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347092" title="Gotarrendura" nonfiltered="850" processed="844" dbindex="135855">

Gotarrendura  s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

s el poble natal de Santa Teresa de Jess.

 Enllaos externs .
 Foto satllit de Google Maps;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347093" title="Grandes y San Martn" nonfiltered="851" processed="845" dbindex="135856">

Grandes y San Martn  s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

 Demografia .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347094" title="Brachyrhaphis parismina" nonfiltered="852" processed="846" dbindex="135857">

 Brachyrhaphis parismina    s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 7 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Centreamrica: Costa Rica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 The Taxonomicon ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347096" title="Herradn de Pinares" nonfiltered="853" processed="847" dbindex="135858">

Herradn de Pinares  s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347098" title="Herreros de Suso" nonfiltered="854" processed="848" dbindex="135859">

Herreros de Suso  s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347100" title="La Colilla" nonfiltered="855" processed="849" dbindex="135860">

La Colilla  s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord amb Martiherrero, a l'Est amb vila, al Sud amb El Fresno i a l'Oest amb Casasola.

 Poblaci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347102" title="Novella total" nonfiltered="856" processed="850" dbindex="135861">

La novella total s aquella que explora el seu propi univers fins al lmit, sense fer concessions al gran pblic. La novella total s un mn tancat en si mateix, i paradoxalment creixent. Esgota les casustica de l'experincia vital dels individus.
Alguns exemples de novella total sn:

El Quixot de Miguel de Cervantes;
Tu Rostro Maana de Javier Maras;
Guerra i pau de Lev Tolstoi;
Ulisses de James Joyce;
Els germans Karamzov de Fiodor Dostoievski;
2666 de Roberto Bolao;
La muntanya mgica de Thomas Mann;
Tirant lo Blanc de Joanot Martorell;
A la recerca del temps perdut de Marcel Proust;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347103" title="Uralsk" nonfiltered="857" processed="851" dbindex="135862">


Uralsk o Oral (en Kazakh:     ; i en rus:        ) s una ciutat del Kazakhstan i capital de la provncia del Kazakhstan Occidental. Est situada en l'aiguabarreig dels rius Ural i Chogan, aprop de la frontera de Rssia i en estar a la riba dreta del riu Ural est al continent europeu. La seva economia es basa en l'agricultura i la indstria i a ms a ms s un important nus de comunicacions entre Europa i Sibria. Les tnies dominants sn l'eslava (54%) i la Kazakh (36%)






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347104" title="La Hija de Dios" nonfiltered="858" processed="852" dbindex="135863">

La Hija de Dios  s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita amb els municipis de Narros del Puerto, 
Solosancho, Mengamuoz, Sotalbo i La Torre

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347105" title="Roque Cinchado" nonfiltered="859" processed="853" dbindex="135864">


El Roque Cinchado pertany al grup de los Roques de Garca  i forma part del Parc Nacional del Teide a l'illa de Tenerife declarat el 28 de juny de l'any2007 per la Unesco Patrimoni de la Humanitat.

El circ est parcialment ocupat per l'estratovolc Teide-Pico Viejo i completat pels materials que ha ems a les seves diferents erupcions. Tota la composici dels Roques de Garca la formen unes roques amb formes capricioses, per la forma ms estranya correspon al Roque, amb la base molt ms fina degut a l'erosi que l'afecta ms que en el seu cim.   
 Referncies .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347106" title="Tupaia (gnere)" nonfiltered="860" processed="854" dbindex="135865">

Tupaia s el gnere de tupaies amb el nombre ms gran d'espcies, i forma part de la famlia dels tupaids. El gnere inclou les segents dues espcies:
 Tupaia de Belanger (Tupaia belangeri);
 Tupaia de ventre daurat (Tupaia chrysogaster);
 Tupaia ratllada (Tupaia dorsalis);
 Tupaia comuna (Tupaia glis);
 Tupaia esvelta (Tupaia gracilis);
 Tupaia de Java (Tupaia javanica);
 Tupaia de peus llargs (Tupaia longipes);
 Tupaia pigmea (Tupaia minor);
 Tupaia de les illes Calamian (Tupaia moellendorffi);
 Tupaia de muntanya (Tupaia montana);
 Tupaia de les illes Nicobar (Tupaia nicobarica);
 Tupaia de Palawan (Tupaia palawanensis);
 Tupaia pintada (Tupaia picta);
 Tupaia de cua vermella (Tupaia splendidula);
 Tupaia grossa de Borneo (Tupaia tana);














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347107" title="La Serrada" nonfiltered="861" processed="855" dbindex="135866">

La Serrada  s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347110" title="La Torre (vila)" nonfiltered="862" processed="856" dbindex="135867">

La Torre  s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347111" title="Union Sportive Douala" nonfiltered="863" processed="857" dbindex="135868">

L'Union Sportive Douala (o Union Douala) s un club de futbol cameruns de la ciutat de Douala.

 Palmars .
Lliga camerunesa de futbol: 4;
 1969, 1976, 1978, 1990;

Copa camerunesa de futbol: 5;
 1961, 1969, 1980, 1985, 1997;

Copa africana de clubs campions: 1;
 1979;

Recopa africana de futbol: 1;
 1981;

 Jugadors destacats.
Misdongard Betoligar;
Didier Timothee Mbai;
Bruno Njeukam;
Dominique Teinkor;
Pierre Boya;
Timothee Atouba;
Francis Kioyo;
Joel Epalle;
Guy Armand Feutchine;
William Andem;
James Debbah;
Joe Nagbe;
Olivier Djappa;
Joseph-Antoine Bell;
Rn NDjeya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347113" title="Oryx Douala" nonfiltered="864" processed="858" dbindex="135869">
L'Oryx Douala s un club de futbol cameruns de la ciutat de Douala.

Va assolir els seus majors xits als anys 60, on fou el primer campi de la Copa africana de clubs campions el 1964 derrotant l'Stade Malien per 2-1. Tamb guany 5 lligues i 3 copes de Camerun, la majoria als anys 60.

 Palmars .
Lliga camerunesa de futbol;
 1961, 1962, 1963, 1964, 1965, 1967;

Copa camerunesa de futbol;
 1963, 1968, 1970;

Copa africana de clubs campions;
 1964;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347116" title="Las Berlanas" nonfiltered="865" processed="859" dbindex="135870">

Las Berlanas  s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347118" title="Animal sagrat" nonfiltered="866" processed="860" dbindex="135871">
Els animals sagrats sn aquells animals que, en algunes cultures, sn considerats manifestacions, encarnacions o favorits d'alguna divinitat.

En l'Antic Egipte eren animals sagrats el toro, l'ovella, el gat i el xacal. A l'ndia actual sn animals sagrats les vaques i alguns micos.

Moltes altres bsties tamb sn estimades a causa de llegendes o similars, i en el cas d'alguns, matar-los s tab. Alguns exemples d'animals no sagrats per considerats culturalment importants sn l'aranya que ajud Mahoma durant la seva fuga, o el pigarg americ del segell dels Estats Units.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347121" title="Brachyrhaphis punctifer" nonfiltered="867" processed="861" dbindex="135872">

 Brachyrhaphis punctifer    s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3 cm de longitud total i les femelles els 5.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Centreamrica: Panam.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life  ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347123" title="Antlop blau" nonfiltered="868" processed="862" dbindex="135873">

L'antlop blau (Hippotragus leucophaeus) s una espcie extingida d'antlop, el primer gran mamfer afric en extingir-se en temps histrics. Estava relacionat amb l'antlop equ i l'antlop sabre, per una mica ms petit. Vivia a la regi costanera sud-occidental de la sabana de Sud-frica, per durant l'ltima edat glacial tenia una major difusi. Probablement era un menjador selectiu, preferint l'herba d'alta qualitat.

Referncies.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347125" title="Mouloudia Club d'Alger" nonfiltered="869" processed="863" dbindex="135874">

El Mouloudia Club d'Alger (MC Alger) (en rab:                ) s un club de futbol algeri de la ciutat d'Alger. La temporada 1977/78 adopt el nom MP Alger (Mouloudia des Ptroliers d'Alger).

 Palmars .
Lliga algeriana de futbol:  6 ;
1972, 1975, 1976, 1978, 1979, 1999;

Copa algeriana de futbol: 6;
1971, 1973, 1976, 1983, 2006, 2007;

Supercopa algeriana de futbol: 2;
2006, 2007;

Copa africana de clubs campions: 1;
1976;

Recopa del Magrib de futbol: 2;
1972, 1974;

Enllaos externs.
  Web no oficial;
 Web oficial de seguidors;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347127" title="Carrer General Riera" nonfiltered="870" processed="864" dbindex="135875">

El Carrer General Riera de Palma, a Mallorca, s una de les vies principals de la ciutat. Connecta la carretera d'Establiments amb les Avingudes, concretament a la confluncia de l'Avinguda del Comte Sallent amb l'Avinguda Alemanya.

Deu el nom a Bernat Riera Alemany, un metge militar andritxol.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347129" title="Hafia Football Club" nonfiltered="871" processed="865" dbindex="135876">

El Hafia Football Club s un club de futbol guine de la ciutat de Conakry.

Als anys 60 fou conegut com Conacry II.

 Palmars .
Lliga guineana de futbol:  15 ;
1966, 1967, 1968 (com a Conacry II);
1971, 1972, 1973, 1974, 1975, 1976, 1977, 1978, 1979, 1982, 1983, 1985;

Copa guineana de futbol: 3;
1992, 1993, 2002;

Copa africana de clubs campions: 3;
1972, 1975, 1977;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347131" title="Dinastia Mamnida" nonfiltered="872" processed="866" dbindex="135877">
La dinastia mamnida fou un llinatge local del Gurgandj que van governar en aquesta regi vers el segle VIII o IX i a ms a ms a Khwarizm del 995 al 1017. Del seu primer perode com a dinastia local no se'n sap res. La prosperitat de Gurgandj derivada de ser via del comer del sud de Rssia i Europa cap a sia Central i segurament aquest fet va portar a l'ascens de la dinastia mamnida. Al-Biruni informa de que al segle X l'autoritat s'havia fraccionat a Khwarizm i mentre els afrgides de Kath conservaven l'autoritat reial ( h ya), una dinastia exercia com a governadors (hereditaris ?) de Gurgan, per no indica si aquestos governadors eren els mamnides. Ahmad ibn Fadlan que va estar tres mesos a Gurgan abans de visitar al khwarizmshah a Kath, a la primera part del segle X, no en fa cap menci. Governants separats per Gurgan sn esmentats per primer cop el 982 per l annim autor de l' Hudud al-alam.

 Histria .

El 995 els mamnides de Gurgandj, dirigits pel seu padishah o amir, Abu l-Abbas Mamun ben Muhammad, van enderrocar als afrghides de Khwarizm amb capital a Kath  i va assolir el poder amb el ttol tradicional de khwarizmshah. Els samnides, nominals sobirans de Khwarizm, no van poder fer res al estar ocupats en el Khurasan i contra els karakhnides i d'altra banda estaven en bones relacions tant amb afrgides com amb mamnides . La dinastia samnida pel seu costat es va acabar el 1005 (i de fet el 999) al ser eliminada pels gaznvides, el que va deixar Khwarizm con un estat independent.

Mamun fou assassinat pels seus propis gurdies el 997 i el va succeir el seu fill Abu l-Hasan Ali. Vers l'any 1000 el darrer samnida Ismail II ben Nuh al-Muntasir (999-1005) va anar al pas per reclutar un exrcit segurament amb el suport del khwarizmshah, i va poder expulsar als karakhnides de la seva capital Bukhar. Per desapareguda la dinastia samnida el 1005, Abu l-Hasan Ali va caure sota influncia del khan karakhnida Ilig Nasr; expulsats el karakhnides del Khurasan el 1008, es va orientar a una poltica d'amistat i cooperaci amb els gaznvides, i es va casar amb una germana del sult Mahmud de Gazni. Va morir vers el 1008/1009 i el va succeir el seu germ Abu l-Abbas Mamun II.

La cort mamnida fou un centre de reuni dels savis orientals i pol d'atracci d'homes de lletres i erudits. Abu l-Abbas Mamun II ibn Mamun i el seu visir Ahmad al-Suhayli es van rodejar d'una brillant cort d'erudits com els filsofs Ibn Sina i Abu Sahl al-Masihi, el matemtic Abus Nasr al-Arrak, i el metge Abul Khayr al-Hassan ben al-Khammar. El filleg Abu Mansur Abd al-Malik al-Thaalibi va abandonar Nishapur per anar a Gurgandj  i va dedicar al xa el "mirall dels prnceps" . Els mamnides tamb van construir grans monuments. A les runes de Kunya Urjendj hi ha un minaret amb una inscripci que recorda que fou aixecat el 1011 per Mamun II. 

El 1014 el califa abbssida al-Qadir II va enviar a Mamun II (que tenia capital a Gorgan) les insgnies i bandera i un diploma de investidura, i el lakab de Ayn al-dawla wa Zayn-al-mella, que foren acceptats per no a la prpia capital sin a l'estepa per no molestar a Mahmud. Per el sold gaznvida Mahmud ben Sebuktegin li va exigir esmentar el seu nom en la khutba (oraci) en lloc del nom del califa, el que implicava una dependncia, i pagar una indemnitzaci pel seu contacte amb el califa (a ms d'haver d'enviar a Balkh a diversos erudits corasmis). Mamun va haver d'acceptar i cada vegada va quedar ms en mans de Mahmud. El 1016 es va casar amb la vdua del seu germ (i germana de Mahmud de Gazni) Kah Kaldji que per tant fou la dona successiva de dos khwarizmshahs, i feia que Mamun II i Mahmud fossin cunyats. Un partit oposat al domini gaznvida va sorgir entre la noblesa i els caps militars.

El 1017 una revoluci oposada ala submissi als gaznvides, dirigida pel comandant en cap de l'exrcit el turc Alptigin, va matar a Mamun II (mar) i va posar al tron al seu jove nebot Abu l-Harith Muhammad ibn Ali. Mahmud de Gazni va agafar com excusa la mort del seu cunyat per envair el pas i venjar el crim. El mateix 1017 els gaznvides van derrotar a l'exrcit local a Hazarasp i van ocupar el territori entrant a Kath el juliol i  posant fi a la dinastia. . Abu l-Harith Muhammad ibn Ali fou deposat i empresonat i els implicats en la mort de Mamun van ser executats. El govern de Khwarizm fou concedit al comandant militar gaznvida Altuntash i un exrcit gaznvida va quedar de guarnici al pas.

 Llista de xas .

Abu Ali (o Abu l-Abbas) Mamun I ibn Mu ammad 995-997;
Abu l-Hasan Ali 997-1008/1009;
Abu l-Abbas Mam n II ibn Mamun vers 1008/1009-1017;
Abu l-Harith Muhammad 1017 ;

 Referncies .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347132" title="Maello" nonfiltered="873" processed="867" dbindex="135878">

Maello  s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Est format per les unitats de Coto de Puenteviejo, Dehesa de Pancorbo, La Fontanilla, El Monte, Pinar De Puenteviejo, i Prado Encinas.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347134" title="Francesc de Paula Snchez i Cavagnach" nonfiltered="874" processed="868" dbindex="135879">
Francesc de Paula Snchez i Cavagnach (Barcelona, 1845 - Barcelona, 1918) fou un compositor catal.
	
Estudi al conservatori del Liceu amb Gabriel Balart. El 1867 estren la seva primera pera, Rahabba, al Gran Teatre del Liceu. Ampli estudis amb Daniel Auber a  (1869-1871). De retorn a Barcelona, el 1881 estren l'pera La cova dels orbs. Fou professor de teoria musical i de conjunt del conservatori del Liceu, que dirig des del 1893. Deix peces per a cant i piano (que ell anomen simfomeles), msica religiosa, una Teora de la msica (1888) i un Tratado de harmona (1899).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347135" title="Dinastia Altuntshida" nonfiltered="875" processed="869" dbindex="135880">
La dinastia Altuntshida fou un llinatge d'esclaus turc que va governar Khwarizm del 1017 al 1041 per compte del sold de Gazni.

 Histria .

El 1017 les forces de Mamhud de Gazni van derrotar a l'exrcit de la dinastia Mamnida de Khwarizm i Gurdjandj a Hazarasp i van ocupar el territori.  

Mahmud hi va enviar com a governador al seu esclau Abu Said Altuntash al que va conferir el ttol de khwarizmshah. Abu Said i els seus dos fills van formar una breu dinastia.

Altuntash fou lleial a Gazni, va defensar la frontera i va morir el 1032 en lluita contra el karakhnida Ali Tigin. El seu fill Harun va assolir tot el poder, encara que el ara sult, Masud de Gazni, noms l'havia designat representant (khalifat al-dar). Harun es va voler fer independent i es va aliar als karakhnides i als seljcides i Masud el va fer executar (1034). El seu germ Ismail Khandan que el va succeir, va esdevenir enemic del sold quan aquest estava ocupat amb els seljcides, i va poder governar com a sobir independent. El 1041 fou expulsat del poder per un aliat de Masud, el yaghbu oghuz de Djand, Abul Fawaris Shah Malik, per en el moment de la conquesta Masud ja havia mort. El 1042 Khwarizm va quedar en mans dels gran seljcides.

 Referncies .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347137" title="Carrer 31 de desembre" nonfiltered="876" processed="870" dbindex="135881">


El Carrer 31 de desembre de Palma, a Mallorca, s una de les principals vies de la ciutat. Connecta les Avingudes (confluncia de l'Avinguda Comte de Sallent amb l'Avinguda Joan March) amb la Plaa Abu Yahya, on conflueixen importants carrers com Balmes, Alfons el Magnnim (antic carrer Capit Salom), el Francesc Suau, la Carretera de Valldemossa i el Carrer Ausis March.

Deu el nom al 31 de desembre de 1229, data en qu el Rei en Jaume entr a la ciutat.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347138" title="Provncia d'Atyrau" nonfiltered="877" processed="871" dbindex="135882">




La provncia d'Atyrau (kazakh:              /At raw obl s /             , rus:                   ) s una provncia del Kazakhstan, est situada a l'oest del pas i a la costa nord-est de la mar Cspia. Limita a l'oest amb Rssia, al nord amb Kazakhstan Occidental, a l'est amb la provncia d'Aktobe i al sud amb la mar Cspia i la provncia de Mangystau. La capital de la regi s la ciutat d'Atyrau, amb una poblaci de 154.100 hab, i la regi t uns 479.984 habitants. Amb una superfcie de 118.600 kilmetres quadrats, s la segona provncia ms petita en Kazakhstan. Una gran part de la provncia est situada a la rica zona petrolfera de la Depressi de la Mar Cspia.

 Referncies .



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347140" title="Mancera de Arriba" nonfiltered="878" processed="872" dbindex="135883">

Mancera de Arriba  s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347141" title="Tupaia de Belanger" nonfiltered="879" processed="873" dbindex="135884">

La tupaia de Belanger (Tupaia belangeri) s una espcie de tupaia originria del sud-est d'sia. Fou elegida com a una dels setze mamfers dels quals el genoma fou seqenciat pel Broad Institute. El genoma ser til per a comparar-lo amb altres genomes per identificar gens.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347142" title="Josep Barber" nonfiltered="880" processed="874" dbindex="135885">
Josep Barber (Barcelona, 1877 - Barcelona, 1947) fou un pedagog i compositor catal.

S'havia format a l'Escolania de les Escoles Pies e Sant Antoni i desprs va estudiar amb Felip Pedrell al conservatori del Liceu de Barcelona, d'on ms tard fou professor de composici i d'orquestraci i director (1931-1938). Fu diversos estudis sobre la can popular. Entestat en divulgar les qestions teriques entre el gran pblic, va editar un Curso de meldica, interessant per a la pedagogia musical del seu temps, un Tratado de armona i Cuatro lecciones de alta teora musical. Aquestes publicacions varen despertar l'inters de Maria Montessori, la qual li confi la planificaci e l'educaci musical en els seus centres educatius.

Com a compositor, va escriure msica per a orquestra i per a piano i canons.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347145" title="Manjablago" nonfiltered="881" processed="875" dbindex="135886">

Manjablago  s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347147" title="Marln" nonfiltered="882" processed="876" dbindex="135887">

Marln  s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347151" title="Martiherrero" nonfiltered="883" processed="877" dbindex="135888">

Martiherrero s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347152" title="Dinastia Anushtignida" nonfiltered="884" processed="878" dbindex="135889">
La dinastia Anushtignida, ms coneguda com la dinastia dels khwarizmshahs (errniament ja que aquest ttol fou propi de diverses dinasties) s un llinatge que va governar Khwarizm del 1077 al 1220 i en alguns territoris del 1224 fins al 1231.

 Histria .

El sold seljcida Malik Shah hi va enviar com a governador de Khwarizm, vers 1077, al seu esclau Anushtigin que fou el fundador de la dinastia Anushtignida o dels Anushtignides. El 1096 (o 1097) el sold Barkyaruk va nomenar governador un altre esclau, Ekindji ben Kodjkar, amb el ttol de khwarizmshah, per va morir al cap de pocs mesos, i el ttol i govern fou confiat al fill d'Anushtigin, Kutb al-Din Muhammad (Ghardjai), lleial al gran sold seljcida i que anava freqentment a la cort del sult. Amb ell el govern va esdevenir hereditari.  El seu fill Ala al-Din Atsiz fou independent de fet per va romandre lleial a Sandjar fins al final. Vegeu: Atsiz ben Muhammad ben Anushtigin 

El va succeir Il Arslan Abul Fath Tadj al-dunya wa-l-din (1156-1172) que va gaudir de ms independncia amb la mort de Sandjar i l'enfonsament de la potencia seljcida. Ara els kara khitai exigien el pagament del tribut que abans es pagava als karakhnides  ja que aquestos havien passat al imperi kara khitai. Khwariz va haver de portar el tribut al ordo del gur khan a Semirechie, ja que el que li interessava eren els dominis karakhnides de Transoxiana. El 1158 Il Arslan va envair Transoxiana a petici del khan de Samarcanda enfrontat amb les seves turbulentes tropes de karlucs.

A la mort de Il Arslan el 1172, va pujar al tron el seu fill Tekish. Va poder frenat als grides al Khurasan i donar el cop de grcia al soldanat seljcida a Prsia occidental. Va rebre el suport dels  kara khitai, contra els que desprs es va revoltar i quan van envair el pas els va derrotar obrint els dics i inundant les terres. Es va enfrontar tamb al seu germ, Mahmud Sultan Shah que aspirava al tron, i s'havia establert al nord de Khurasan. Al nord va assegurar les seves fronteres amb arranjaments amb els turcs quipxaqs i altres tribus turcmanes del curs inferior del Sir Darya. Entre aquests turcmans de les estepes, que eren brbars i molts tamb pagans, Khwarizm va reclutar els seus exrcits. 

El 1192 es va dirigir a Rayy i va exigir als atabegs seljcides i ildegzides de la Prsia occidental de fer la khutba en el seu nom (desprs del nom del califa abbssida). El 1193 va tornar a Prsia occidental. El 1194 va derrotar a Togrul ben Arslan, darrer sold de la lnea dels grans seljcides, posant fi a la dinastia a Prsia. Va ocupar llavors tot el Djibal, fins Hamadan a l'oest i les seves possessions van esdevenir frontereres amb les del califa. El 1199 el califa va considerar prudent de conferir-li el soldanat del Iraq Adjemi (Prsia occidental), del Khurasan i de Turquestan. El 1200 Tekish va morir i el Djibal es va revoltar i va massacrar a totes les guarnicions que el rebels van trobar al pas.

Muhammad Ala al-Din va seguir una poltica anti califal i va fer front als grides, kara khitai els quipxaq de les estepes del nord i a Uthman Khan el darrer khan karakhnida de Samarcanda El 1204 va derrotar els grides amb ajut dels kara khitai i quan el sold grida va morir el 1206 el seu imperi es va dissoldre rpidament i la major part del seu territori va passar a Muhammad. El 1210 es va revoltar contra els kara khitai d'acord amb Kuchtlug, el cap naiman refugiat al pas; al atac de Muhammad els kara khitai van contestar ocupant el khanat de Samarcanda, que era vassall de Khwarizm. El general kara khitai Tayanqu  fou derrotat pel khwarizmshah prop de Talas. L'exrcit kara khitai es va replegar cap a Balasagun per els habitants, turcs d'origen, els van tancar les portes; els soldats kara khitai van conquerir la ciutat a l'assalt i la van saquejar. Per en el mig d'aquesta anarquia, el khan Tche-lu-ku va ser fet presoner per Kutchlug (1211) que de facto va assolir el poder. El 1212 el khwarizmshah va ocupar el khanat de Samarcanda, i va matar al darrer khan Uthman Khan. Per un temps la capital es va installar a Samarcanda. La resta de les possessions karakhnides a Transoxiana van passar tamb a Khwarizm. Muhammad va conservar el ttol de khwarizmshah per hi va ajuntar el de sult. Entre 1211 i 1213 Kuchtlug es va enfrontar amb el seu antic aliat Muhammad de Khwarizm per la delimitaci de les fronteres entre ambds; Khwarizm va governar per un temps al nord de la lnea del Sir Darya cap a Otrar, Chah (Tashkent), i Sairam (Ishidjab), per finalment es va retirar al sud del riu. 

No hi havia una fora de clan o tnica darrera el sult, les poblacions eren heterognies i l'imperi no s'havia consolidat. L'exrcit el formaven mercenaris reclutats aqu i all, especialment entre les tribus turcmanes dels ghuz (oghuz) i els qanqli de l'estepa kirgus. La famlia reial estava dividida: la reina mare Turkan-khatun, mare de Muhammad Ala al-Din, detestava al seu net Djalal al-Din, el fill preferit de Muhammad. Aquest volia erigir-se en un campi del islam contra els mongols pagans, i cridava a la guerra santa, per estava enfrontat amb el califa de Bagdad  i el califa Nasir (1180-1225) el considerava el seu pitjor enemic i preferia als mongols, Fins i tot a Transoxiana, Muhammad s'havia guanyat l'hostilitat del clergat musulm quan el 1216 va fer executar al xeic Medjd al-Din al-Bagdhd de l'orde religiosa dels sufites kubrawis.

La guerra era inevitable . La iniciativa fou de Khwarizm quan van detenir a una caravana mongola a Otrar a la frontera en la que viatjaven noms comerciants musulmans i el enviat mongol Uquna; els comerciants van ser assassinats per orde del governador local Inatchiq conegut pel seu ttol de Qadir khan. Genguis khan va demanar reparacions i no li foren donades 

El 1219 els mongols van preparar el seu exrcit (estiu) a l'alt Irtish. A la tardor Genguis khan va arribar a Qayaligh al sud-est del Baikal en territori karluc, on se li va unir el rei Arslan khan dels karlucs, amb les seves forces; desprs se li van unir Suqnaqtegin, rei d'Almaligh, i Bartchu, idiqut dels uigurs. Barthold pensa que l'exrcit format arribava a una xifra entre 150 mil i 200 mil homes. Muhammad disposava de ms forces per las va repartir en tota la lnea del Sir Darya i les fortaleses de la Transoxiana i aix en cada lloc disposava de menys efectius que l'enemic. Genguis Khan va atacar per Otrar, on va quedar una divisi a les ordes de Txagatai i Ogodai, fills del gran khan ; un altre divisi sota comandant de Joci,el fill gran de Genguis Khan va baixar pel Sir Darya i va ocupar Sighnaq (prop de la moderna ciutat de Turkestan) i Djend (porop de la moderna Perovsk); un grup de cinc mil mongols va ocupar Benaket, a l'alt Sir Darya, a l'oest de Tashkend i van assetjar Khodjend, on era governador Timur malik, que desprs d'una enrgica defensa va poder fugir en barca pel riu; i el propi Genguis Khan amb el seu fill Tului va avanar cap a Bukhar on va arribar el febrer de 1220; la guarnici turca va intentar escapar, per fou descoberta i massacrada. La poblaci es va rendir (10 o 16 de febrer de 1220); la ciutadella, defensada per 400 homes, fou conquerida i tots els defensor massacrats. La ciutat fou saquejada metdicament per la vida dels habitants fou respectada excepte la dels que intentaven resistir a la violncia i saquejos (generalment clergues musulmans). La ciutat fou finalment destruda per un incendi que Djuweyni pensa que fou involuntari.

De Bukhar Genguis Khan va avanar cap a Samarcanda on se li van unir Txagatai i Ogodei que acabaven de conquerir Otrar. Un intent de sortida dels defensors va acabar en desastre i al cap de cinc dies la ciutat es va rendir (mar de 1220). Igualment fou saquejada una vegada fou buidada dels habitants (per fer el saqueig ms fcil). Un part dels pobladors foren morts per els considerats tils com artesans o treballadors qualificats foren enviats a Monglia. La guarnici turca, que s'havia passat voluntriament als mongols, fou tot i aix massacrada. En canvi el clergat musulm no va oferir resistncia i fou respectat. Els que van sobreviure van poder tornar a Samarcanda, per noms quedava gent per omplir un barri.

A l'abril de 1220 fou conquerida la vella capital, Urgendj (Gurgandj) prop de Khiv, desprs d'un setge dirigit per Joci i Txagatai, als que cap al final va anar a ajudar Ogodei. Tota la poblaci fou massacrada excepte els artesans qualificats que foren enviats a Monglia. La ciutat fou destruda fent passar per damunt de la poblaci les aiges del riu Amu-Darya.

Muhammad va fugir a Balkh i de all cap al Khurasan occidental refugiant-se a Nishapur primer i desprs a Qazwin. Genguis va enviar en persecuci seva als general Djeb i Subotai. Balkh va obrir les portes als mongols i fou perdonada rebent un governador, per Muhammad ja havia sortit de la ciutat. Nishapur tamb es va rendir i va enviar una delegaci i Djeb anava despresa i no es va aturar acceptant la submissi. Subotai en canvi va saquejar Thus, Damghan i Semnan. Els dos generals van arribar a Ray (Rayy, Rai, Reyy, Reiy) on van massacrar a tots els homes  i van fer esclaus a dones i criatures. Van passar al costat d'Hamadan  i finalment van atrapar a Muhammad a Qarun, per aquest va fugir al darrer moment i en van perdre el rastre. Llavors es van venjar i van retornar destruint Zendjan i Qazwin. Mentre Muhammad es va refugiar a un illot de la mar Cspia en front d'Abeskun on va morir de cansament el desembre del 1220.

Desprs d'aix Genguis Khan va creuar l'Amu Darya el 1221 cap a Afganistan i Khurasan perseguint a les forces del khwarizmshah. Balkh fou ocupada i tot haver-se sotms, fou destruda i cremada i els habitants massacrats. Al Khurasan Genguis khan  va enviar al seu fill Tului que va ocupar per capitulaci la ciutat de Merv on la major part de la poblaci fou assassinada. (febrer del 1221) en una matana presidida per Tului, de la que noms es van salvar 400 artesans; el mausoleu del sold seljcida Sandjar fou cremat i el sepulcre violat. La tradici diu que un clan nmada oghuz que pasturava per la regi va emigrar cap sia Menor on va rebre terres del sold seljcida de Rum i va acabar establint l'Imperi Otom.

Desprs Tului va anar cap a Nishapur que el novembre del 1220 havia rebutjat un atac del general mongol Toqutchar, gendre de Genguis Khan. Tului va conquerir la ciutat (10 d'abril de 1221) i la va destruir. La vdua de Toqutchar va presenciar la matana; per evitar simulacions els caps dels assassinats foren tallats i es van fer pirmides de caps humans. Fins i tot els gossos i gats van ser morts. Pop de Thus, els mongols van destruir el mausoleu del califa Harun al-Rashid. Desprs Tului es va dirigir contra Herat, on la guarnici romania lleial al khwarizmshah, per on la poblaci civil va obrir les portes als mongols; aquesta vegada els soldats foren massacrats per es va respectar la vida dels civils.

Tului es va reunir amb Genguis Khan a Talikan, on tamb van arribar Txagatai i Ogodai que venien de ocupar Urgendj. Talikan fou destruda i Genguis va creuar el Hindu Kush per anar a assetjar Bamian. En el setge fou mort Mutugen, fill de Txagatai i net preferit de Genguis. Fou aquest qui va comunicar a Txagatai la noticia i la va prohibir plorar; la ciutat fou destruda fins als fonaments i no es va fer bot ni presoners, tot fou destrut i tots foren morts. El lloc de la ciutat fou declarat malet..

Djalal al Din Manguberti  fill del sold de Khwarizm Muhammad, havia pogut escapar del desastre de Transoxiana i Khurasan i va poder creuar un cord de tropes mongoles a Nish (Nissa) arribant a Ghazni on va poder reconstituir un exrcit. Va derrotar a un cos de l'exrcit mongol dirigit per Chigi-qutuqu a Perwan al nord de Kabul i Genguis Khan va voler venjar la derrota del seu general i va avanar cap a Ghazni, on Djalal al-Din no el va esperar; la ciutat no va oferir resistncia, i Genguis Khan, volent perseguir a Djalal al-Din, la van deixar en pau de moment, retardant per ms tard la seva destrucci. Finalment va atrapar a Djalal al-Din a la vora del riu Indus i el va derrotar totalment (24 de novembre de 1221 ) per Djalal va poder creuar el riu armat, tot i una pluja de fletxes i llances que intentaven matar-lo, i va poder refugiar-se a la cort del sold de Delhi (desembre de 1221). Sobre sol indi no fou perseguit fins el 1222 quan un destacament dirigit pel noble (noyan)  djalair Bala, va arribar en missi de reconeixement fins a Multan, per es van retirar per causa del calor. La famlia de Djalal al-Din va caure en mans dels mongols que van matar a tots els mascles.

Mentre la derrota mongola  a Perwan havia encoratjat la resistncia, Genguis khan va retornar a Ghazni on va matar a tota la poblaci excepte com sempre als artesans que podien ser enviats a Monglia. Herat, que desprs de la batalla de Perwan s'havia revoltat (novembre del 1221), va ser assetjada pel general mongol Aldjigidai que la va ocupar desprs de sis mesos (14 de juny de 1222); tota la poblaci fou degollada i aquesta feina va ocupar una setmana. A Merv els retornats a la ciutat van cometre la bogeria de matar al prefecte deixat per Tului, un persa, i proclamar a Djalal al-Din, i el general Chigi-qutuqu va anar a la ciutat i va matar fins al darrer habitant amb gran minuciositat. Fins i tot els mongols van fer veure que se'n anaven i es van amagar no gaire lluny, i quan els que s'havien pogut amagar sortien, foren sorpresos pels mongols i morts com la resta .

Els mongols ja no tenien dificultats per ocupar fortaleses en part perqu com a salvatges, inspiraven un terror enorme a les poblacions, per principalment per utilitzar a indgenes com escuts humans, que omplien les fosses defensives i protegien als atacants mongols, encara que morien a milers; sovint aquesta gent, reclutada als poblets a l'entorn de les ciutats emmurallades, eren vestits com a mongols i portaven banderes mongoles i aix tenia encara l'efecte de qu els assetjats veiessin un exrcit atacant molt ms nombrs del que era. Els escuts humans que se salvaven, be per poca resistncia o desprs de morir la major part, eren executats ja que no tenien cap utilitzat.

Mentre els generals Djeb i Subotai, amb uns 25000 homes, una vegada mort el khwarizmshah Muhammad, van continuar el seu avan cap a l'oest, Desprs del saqueig de Rayy amb la massacra de tota la poblaci el 1220 . Desprs de Rayy, i a petici dels musulmans, van anar a destruir el focus xita de Qum, on van matar a la poblaci sembla ser que en part obligats per motius poltics. Hamadan s'havia sotms espontniament i els generals es van acontentar amb un fort tribut; desprs van destruir Zendjan i segurament van conquerir a l'assalt Kazwin (Qazwin) on tota la poblaci fou massacrada com a cstig. El darrer atabeg turc d'Azerbaidjan , el vell Ozbeg, va comprar la seva retirada del pas de Tauris (Tabriz), pero al cap d'uns mesos van tornar i van saquejar Maragha utilitzant la tctica dels escuts humans, i amb massacra de la poblaci al final (mars del 1221). Llavors van decidir anar a Hamadan on van voler cobrar altre cop tribut; la ciutat, sense recursos, va resistir, i fou presa a l'assalt, i tota la poblaci massacrada; Hamadan fou cremada; seguidament van passar a Ardebil on igualment van saquejar la ciutat; i llavors van enfilar cap al Caucas

Djalal al-Dun Manguberti, el khwarizmshah refugiat a Delhi amb Iltumish (1221), es va casar amb la filla d'aquest, i aviat va conspirar contra el seu sogre; Iltumish el va expulsat del soldanat. Coincidia aquest moment amb la sortida dels mongols cap a Turquestan, deixant Prsia virtualment sense administraci, amb les ciutats destrudes i el pas en plena anarquia; ms que una conquesta per un exrcit regular havia estat el pas d'una horda durant tres anys, arrunant tot el que trobaven al seu pas. El 1224 Djalal al-Din es va presentar al Iran  i els atabegs o atabeks (governadors turcs hereditaris) de Kirman (el turc Burak Hadjib de la dinastia kutluqkhnida) i de Fars (Said ben Zengi 1195-1226, de la dinastia salghrida o dels salghrides) el van reconixer com autoritat legitima. Djalal va sortir de Shiraz i va anar a Isfahan que va arrabassar (1224) al seu germ Ghiyath al-Din que s'hi havia creat un principat, i desprs es va dirigir a Azerbaidjan on governava Osbeg, de la dinastia turca que dominava el pas desprs del 1136, i que havia evitat la invasi mongola mitjanant el pagament d'un fort tribut. Djalal al-Din va conquerir Tabriz per capitulaci i fou reconegut a tota la provncia. Tot seguit el khwarizmshah es va dirigir contra Gergia on governada la reina Rusudan (1223-1247) germana i hereva de Giorgi IV de Gergia (Georgi Lasha). Els georgians foren derrotats a Karni o Garni (agost del 1225); en una segona incursi Djalal va saquejar Tbilisi on va destruir totes les esglsies cristianes (mar de 1226). Encara va tornar una tercera vegada el 1228, i va vncer a Mindor, prop de Lori, a l'exrcit georgi dirigit pel noble Ivan . Amb aquestes expedicions, al mateix temps, Djalal al-Din va consolidar el seu poder a Azerbaidjan.

Djalal al-Din era ms un militar que un poltic. Aviat es va enfrontar a altres sobirans musulmans de l'sia occidental; el 1224 va amenaar al Califa de Bagdad amb una invasi dels seus dominis; desprs va prendre la plaa forta de Khelat (al nord-oest del llac Van) al sold aibida de Damasc, Al-Ashraf (2 d'abril del 1230) . Al-Ashraf es va aliar al sold del Soldanat Seljcida de Rm, Ala al-Din Kai Kobad I, i junts van derrotar a Djalal al-Din prop d'Erzindjan (agost del 1230).

Justament el 1230 Ogodai havia enviat a Prsia un exrcit de 30000 homes per fer front a la inesperada restauraci dels khwarizmshah, sota la direcci del general i noble Tchormaghan o Tchormaqan . Al hivern del 1230 al 1231 van arribar al Iran pel Khurasan i Rayy, i es van dirigir de dret a l'Azerbaidjan abans que Djalal al-Din, que generalment vivia a Tabriz, pogus reunir les seves forces. Djalal es va esverar i va fugir cap a la plana del Moghan o Mukan, i cap a l'Arran, prop de la desembocadura dels rius Araxes i Kura, i de all va passar al Diyarbekir, perseguit pels mongols, i a les muntanyes d'aquest regi fou obscurament assassinat per un camperol kurd (15 d'agost de 1231).

 Referncies .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347153" title="Verd maragda" nonfiltered="885" processed="879" dbindex="135890">

El color verd maragda s una gradaci de verd particularment lluminosa i brillant, amb un sotafons de blau. El nom deriva del tpic aspecte de la maragda.

Irlanda s'anomena l'illa de les maragdes, en referncia al verd de la seva exuberant vegetaci. Pel mateix motiu Seattle s'anomena la ciutat de les maragdes.


En el conte El mgic d'Oz de L. Frank Baum, en canvi, s un lloc on tot, dels aliments a les persones, sn de color verd maragda. 








Una mostra del color verd maragda:
 

























Localitzaci.

 Maragda s el color de tolls.

















 Maragda s el color dels ulls. ;
















 Maragda s el color del ram.

























 Maragda s el color d'alguns rptils.
  




















 Maragda s el color d'algunes aus;
 
























 Maragda s el color d'alguns insectes.

















	
 Vegeu tamb .
 Llista de colors;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347154" title="Dinastia Afrgida" nonfiltered="886" processed="880" dbindex="135891">
La dinastia afrghida o afrgida fou una dinastia que va governar Khwarizm en el primer milleni. Per restes arquelgiques se sap que va accedir al poder succeint a una dinastia llegendria a l'entorn del inici de l'poca cristiana (segle I aC-segle I dC) i va governar fins el 995 quan fou deposada per la dinastia Mamnida de Gurgandj.

El nom li va donar l'erudit corasmi Abu Rayhan al-Biruni.

 Histria .

El segle I i II apareix a les crniques xineses amb el nom de Yue-kien, que diu que la capital era a Gurgandj (desprs Urgendj) a la riba esquerra del riu Amu Darya, per Claudi Ptolemeu situa el centre a la riba dreta, el que correspon al palau reial excavat per Tolstov a Toprakkala, i a la capital coneguda ms tard dels Afrghides, Kath, o be a Fir (Al-Fil). Les excavacions arqueolgiques sovitiques van descobrir monedes i inscripcions que han establert amb fora probabilitat que el canvi de la dinastia siyavshida a la afrghida no es va produir el 305, sin a l'entorn del comenament de l'era cristiana, quan l'era cronolgica de Corsmia va canviar (cosa que cal lligar a l'adveniment d'una nova dinastia) i que anteriorment el regne hauria estat subjecte als parts segons mostren les fortes influncies arscides a les monedes . L'arqueologia tamb ha perms reconstruir la vida econmica i social. Les monedes i documents trobats a les excavacions del palau de Toprakkala, donen els nom de diversos reis, cap dels quals (excepte dos) s coincident amb els 22 de la llista de Al-Biruni. s possible fins i tot que el primer rei no fos Afrigh i per tant el nom tradicional de la dinastia no sigui el correcte.

Corsmia va patir incursions de pobles escites com els masagetes i els saces sota la dinastia siyavushida, i dels oghuz turcs en poca preislmica o islmica. Al segle X un grup de turcs oghuz estava instal lat a la desembocadura del Sir Darya. Se sap que la dinastia afrghida tenia un festiva anyal anomenat faghburiyya ("expedici del rei", faghbur derivaria de l'irani baghpur) que es devia celebrar per celebrar l'expedici que cada any es feia contra els nmades, expedicions que esmenta Al-Biruni. El cap dels oghuz, de ttol yabghu, passava els hiverns a la colnia corsmia de Yengi-kent (Dih-i-naw, desprs Al-Karya al-djadida, moderna Djakentkala). Les explotacions agrcoles del pas estaven protegides per fortificacions, el que lligaria be amb incursions dels pobles nmades estrangers. Els rabs van fer algunes incursions a la segona meitat del segle VII, la ms important la del 681 de Salm ben Ziyad contra una vila de la frontera, probablement Hazarasp; els prnceps locals de la Sogdiana s'havien aliat per fer front als rabs.

Tolstov suggereix que les fortificacions de les explotacions agrcoles del pas eren per defensar-se de revoltes dels camperols contra els feudals de les comarques i invoc en favor d'aquesta tesi els esdeveniments de la conquesta: Kutayba ben Muslim al-Bahili, governador del Khurasan per compte del gran governador Al-Hadjdjadj ben Yusuf, es va presentar a la regi el 712 (93 de l'hgira), cridat pel sobir afrghida, que havia fugit a Merv enderrocat pel seu germ  Khurrazad ("nascut del Sol") al que no podia derrotar per recuperar el poder; Tolstov considera aquesta revolta com una revolta social del tipus neo-mazdaquita que eren corrents als camps perses a l'poca, i una revolta de les masses rurals i urbanes contra el sobir i l'aristocrcia terratinent  basat en la indicaci de Al-Tabari segons la qual Khurrazad va confiscar les dones esclaves, els cavalls de raa, els objectes valuosos i altres de les persones relacionades amb la cort; per el context social de la revolta, si va existir, no s esmentat a les fonts rabs.

Al-Biruni esmenta 22 membres de la dinastia que tericament es van succeir un a l'altre de pare a fill, fins un total de 690 anys (un promig de 31 anys per cada regnat). Els noms que dona en el text rab, i el seu equivalent en persa antic (si es conegut), sn els segents:

1)  fr ,  fr  .
2) b rh, Ba ra.
3) s  sk, Sa assak.
4)  sk mwk , Aska am k.
5)  zk  w r , Azk  av r.
6) s r , Sa r.
7) s w, S vo. 
8)   mkry/  nkry,   mgr .
9) bwzk r, B zk r.
10)  r mw , Ar am  . 
11) s r .
12) sbry, Sabr .
13)  zk  w r . 
14)  sk mwk .
15)  wfr,  vofar.
16) trksb  h, Torkasb  a. 
17)  Abdall h. 
18) Man  r. 
19)  Er q.
20) Mo ammad.
21) A mad.
22) Ab   Abdall h Mo ammad

Aquest darrer fou mort el 995. Com que les transcripcions dels primers setze noms deriven de manuscrits relativament recents (segle XVII i segle XIX) hi podria haver fora errors de copia. De fet quasi cap dels nom de la llista de al-Biruni t el seu corresponent en les monedes, i alguna moneda mostra un nom (Cosroes) que no pot estar de cap manera a la llista del historiador.

Segons al-Biruni Afrigh va construir una gran fortalesa de nom Fil o Fir a la vora de la capital Khat o Kath, que fou minada pels canvis del curs del riu Oxus que finalment se la va emportar al segle X. Biruni encara en va veure les restes. La informaci histrica es de fet noms de l'poca musulmana. El 712 el governador de Khurasan Kutayba ibn Muslim al-Bahili va intervenir a Khwarizm; van caler dos expedicions per dominar el pas. El khwarizmshah Khurrazad fou derrotat i Askadjamuk (el seu germ), fou mort per Kutayba i va pujar un nou sobir; el pas va haver de pagar tribut i enviar tropes auxiliars. Al-Biruni diu que Kutayba va fer matar a tots els que coneixien l'antiga escriptura corsmia i les antigues tradicions histriques, el que segurament s una exageraci. El tribut va caure aviat en dess. Els xas (shahs) afrghides es van convertir al islam probablement sota el califa Al-Mamun. Abans del 750 apareix Abd al-Malik ben Harthama i del que no se'n sap res. El 751 fonts xineses deixen constncia d'una ambaixada del xa (shah) Shawushfar(n). Sembla que la llengua i la cultura del pas va aguantar uns quants segles.

El zoroastrisme hi va existir fins el segle XI, per en clara disminuci. La religi cristiana s'hi va desenvolupar (cristians melquites grecs) per les relacions amb els bizantins i Al-Biruni diu que hi havia un metropolit melquita a Merv. Tamb hi havia un cert nombre de jacobites o monofisites. Notitia Episcopatum del segle VIII diu que el bisbe melquita de Khwalis (Corsmia) depenia del bisbe de Doros a Crimea. El islam s'hi va introduir al segle VIII i va esdevenir religi majoritria al segle IX; foren musulmans sunnites, i per manifestar la seva ortodxia van agafar l'hbit de maleir a Ali desprs de l'oraci. I va arrelar el mutazilisme que hi va romandre encara un segle quan ja havia desaparegut de la resta del mon musulm. Molts dervixos i altres zeladors de la religi que operaven a les estepes, van sortir d'aquesta regi.

Administrativament al segle X s'havia produt una divisi entre els governadors locals de Gurjandj i els xas (shahs) afrghides que governaven a Kath, divisi que no se sap quan t origen per podia ser al segle VIII. La prosperitat de Gurgandj derivada de ser via del comer del sud de Rssia i Europa, va portar a l'ascens de la dinastia mamnida. Kath tamb era prospera com a mercat dels turcs del Turquestan, la Transoxiana i el pas dels khzars per va haver de ser abandonada per un dels freqents canvis de curs del riu Amu Darya i reconstruda ms a l'est.

El 921 el khwarizmshah (no es coneix el nom) es va unir a la rebel li del amir samnida Layli ben Numan, el que indicaria que Khwarizm ja estava sotmesa als samnides. El 944 Ibn al-Athir esmenta a Abdallah ben Ashkam (que no figura a la llista de Al-Biruni) que es va revoltar contra el seu sobir el samnida Nuh I ben Nasr. Ibn Fadlan va visitar el pas sota el regnat del xa Muhammad ibn Iraq (Eraq) i va rebre del sobir el ttol de al-amir al-Adjayl i sembla que la autoritat samnida era molt llunyana. Es conserven monedes de Ahmad ben Muhammad datades del 959/960 i el 976/977. Cap aquest temps els xas van poder estendre la seva autoritat cap al desert de Kara Kum i per la part del nord de Khurasan

La dinastia fou enderrocada pels mamnides de Gurgan. El 995 el sobir de Gurgan va atacar Kath i va matar al darrer xa de la dinastia afrgida, Abu Abd Allah Muhammad, agafant llavors el ttol de khwarizmshahs (reis de Corsmia).

Referncies i notes.


Bibliografia .
Sachau, Zur Geschichte und Chronologie von Khw rizm, Viena, 1873;
Barthold, Turkestan;
H. A. R. Gibb, The Arab conquests in Central Asia, Londres, 1923;
Bosworth, The Islamic dynasties, Edinburgh, 1967;

Vegeu tamb.
Khwarizm;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347159" title="Francisco Gavia Ribelles" nonfiltered="887" processed="881" dbindex="135892">
Francisco Gavia Ribelles (Valncia, 1941 -  1990 ) va ser un qumic i poltic valenci. Llicenciat en cincies qumiques, ha estat professor de qumica orgnica a la Universitat de Valncia des de 1987 i militant del PSOE. A les eleccions municipals espanyoles del 1979 fou escollit regidor a l'ajuntament de Saragossa, i a les eleccions generals espanyoles de 1982 fou escollit diputat del PSPV-PSOE per la provncia de Valncia. L'abril de 2004 fou condecorat, a ttol pstum, amb la Medalla de Plata de l'ajuntament de Saragossa
 
 Referncies .

 Biografies de poltics valencians;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347160" title="Pere Vallribera i Molin" nonfiltered="888" processed="882" dbindex="135893">
Pere Vallribera i Molin (Sallent, Bages, 27 de gener de 1903 - Barcelona, 7 de mar de 1990) fou pianista, compositor, i director i catedrtic de piano del Conservatori Superior de Msica del Liceu de Barcelona. 

Va estudiar amb Josep Barber i Guillem Garganta, ampli els estudis a Pars amb Isidore Philipp. Estudi harmonia i composici amb Barber i Josep Muset. Fou president de l'Institut d'Estudis Musicals (1932). Des del 1940 fou director i catedrtic de piano del Conservatori Superior de Msica del Liceu de Barcelona, i desenvolup una tasca pedaggica molt important. Efectu una carrera com a solista, i es dedic preferentment a la msica de cambra. Enregistr discs amb Concepci Supervia, Emili Vendrell, Henri Lewkowicz i Conxita Badia. Montserrat Caball fou alumna seva. Fou autor d'obres corals, canons, sardanes i els goigs de Gelida.

Va arribar a tenir en els seus temps fama internacional per haver tocat amb el fams violinista Lezkovc als festivals d'estiu de Prada, Frana, durant a seu exili de 1952 a 1968.

Va morir a l'edat de 87 anys a Barcelona tot havent rebut els premis i honors que en vida i desprs d'aquesta es va merixer. T un carrer dedicat a Sallent.

Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347161" title="Dinastia Sufida" nonfiltered="889" processed="883" dbindex="135894">
La dinastia sufida fou un llinatge local que va gorvernar a Khwarizm des de vers el 1360 fins el 1511.

A l'entorn del 1360 va apareixer localment a Khwarizm una dinastia anomenada sufida o dels sufides, pel seu ancestre Aq Sufi (Sufi Blanc), de la tribu turca dels qongrat; la darrera moneda de l'Horda d'Or a Khwarizm est datada el 1361 i la primera de Husayn Sufi, el fundador de la dinastia, est datada el 1364.

La dinastia va perdre el poder el 1380 davant de Tamerl per el va recuperar amb el suport del khan de l'Horda d'Or, Toktamish. El 1388 els sufides foren derrotats altre cop per Tamerl que aquesta vegada va arrasar la seva capital Urgendj. Tot i aix van conservar el poder com a vassals timurides o de vegades de l'Horda d'Or, i el 1505 sota l'autoritat de Muhammad Shaybani el fundador de l'emirat uzbek xibnida de Transoxiana que el 1510 va perdre Khwarizm davant Prsia. Fou llavors quan es va fer amb el control local una dinastia uzbeca anomenada Arabshahida o dels Arabshahides derivada de Djoci el fill gran de Genguis Khan, i va suplantar al sufides (1511). Desprs del 1512 fou independent dels perses.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347162" title="Arrova" nonfiltered="890" processed="884" dbindex="135895">
Arrova , de l'rab       ( ar-rub , la quarta part). s una antiga unitat de massa equivalent a la quarta part d'un quintar. A Catalunya i Balears es dividia en vint-i-sis lliures, mentre que a Valncia en trenta lliures sobtils.

En unitats actuals, l'arrova equival aproximadament a 10'4 quilograms.

En antics escrits se solia anotar amb el signe @, que ha perdurat fins l'actualitat i que pren el seu nom de la unitat de massa que representava.
Modernament ha passat a representar, des de l'angls, el smbol d'accs d'adrea d'internet (en angls "at").


Referncies.
 Elementos de aritmtica mercantil de Francisco Moreu. Barcelona, 1824;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347164" title="Dinastia Arabshhida" nonfiltered="891" processed="885" dbindex="135896">
La dinastia arabshahida fou un llinatge de Khwarizm que va governar el pas del 1511 al 1804.

Sota Arab Mohammed I (1602-1623) la capital de Khwarezm es va traslladar a Khiv, i el pas va agafar aquest nom (Khanat de Khiva) pel que fou conegut en endavant.

Al segle XVIII els inak, caps de tribu i generals, van assolir el poder efectiu; els khans van conservar el ttol per van perdre progressivament potestats, i el 1764 ja noms tenien autoritat dins a palau. El 1804 finalment la dinastia fou deposada per linak  Iltuzer que es va proclamar Khan, fundant la dinastia Kongrat o Qongrat.

 Histria .

Arabshhides fou una dinastia gengiskhnida que va governar a Khwarizm derivat de l'ancestre Arabshah ibn Fulad descendent de Xiban (Shiban) cinqu fill de Joci. Un germ de Fulad, Ibrahim Oglan, pel seu net Abu l-Khayr fou l'ancestre dels xaibnides.

Al final del segle XV el clan arabshhida estava dirigit per quatre fills de Yadegar Khan: Buraka (Brga), Abulak, Aminal i Abak. No va participar a la conquesta de Transoxiana feta per Shibani Khan. Desprs de la  derrota de Shibani i l'ocupaci de Khwarizm por Ismail I de Prsia de Prsia el 1510, dos fills de Buraka, Ibars Sultan i Balbars Sultan, responent a la crida de la poblaci de Wazir al nord-oest de Khwarizm, es van apoderar de la ciutat i van massacrar a la guarnici kizilbatxi; poc desprs Ilbars va capturar Urgandj, la principal ciutat de la regi on fou proclamat khan el 1511. Altres membres del clan es van unir a Ilbars i Balbars amb les grups uzbeks de les estepes i van conquerir tot el Khwarizm, dominant tamb a les tribus turcmenes de l'oest i el sud  de Khwarizm. A la mort del shah Ismail el 1523 van ocupar tamb els oasis del nord de Khurasan a la zona de mes muntanyes Kopet Dagh.

La seva capital fou Wazir i desprs del 1518 va passar a Urgandj (excepte Akatay Khan que va regnar del 1549 al 1557 i va residir a Wazir). Dust Muhammad Khan (1557-1558) fou el primer governant suprem que va residir a Khiv. Hadjdji Muhammad Khan va traslladar la residncia a Khiv vers el 1600 i el seu fill Arab Muhammad Khan (1603 a 1622 o 1623) encara que inicialment va residir a Urgandj va traslladar definitivament la capital a Khiv que en endavant va ser la capital del kahant de Khwarizm reanomenat Khanat de Khiv. 

Els prnceps secundaris rebien feus que eren redistributs a l'accessi de cada nou khan, per en general els feudataris tendien a considerar els feus com possessi hereditria. Fins al segle XVII de fet el khanat era una federaci de un bon nombre de khanats amb un khan suprem amb teric poder global per de fet limitat al seu propi domini i depenen de la solidaritat d'altres membres del clan que noms es manifestava en casos greus de guerra com en el cas de la invasi dels uzbeks xibnides de Bukhar sota Ubayd Allah Khan i Abd Allah Khan.

Aix va comportar algunes guerres civils, en les que quatre branques foren eliminades (la d'Abulak el 1524, la de Buraka el 1538, i la de Budjuga i Sufyan, fills d'Aminak, el 1556-1558) fins que el ttol de khan finalment es va assentar en la famlia d'Hadjdji Muhammad Khan ibn Akatay ibn Amink.

Molts dels membres mascles de la dinastia foren assassinats durant les lluites o en invasions exteriors com la d'Abd Allah Khan el 1594 que va matar a ms de 20 prnceps arabshhides) o van fugir a l'estranger especialment en temps d'Abu l-Ghazi Bahadur Khan, i finalment el poder va comenar a passar a la mateixa branca.

Fins al segle XVII les ciutats eren pels arabshhides noms residncies de hivern o refugis fortificats; al estiu i gran part de l'any vivien a l'estepa en tendes a la vora de l'Amu Darya. En aquest temps noms es va construir una mesquita per part d'Anusha Khan (1657)  i uns banys del mateix khan per fets durant el regant del seu pare; en canvi es van construir canals de regadiu. Les tribus uzbeks establertes a la regi sota els arabshhides van romandre nmades mentre la poblaci local, els sarts, eren sedentaris. 

El paper de la noblesa uzbeka al final del segle XVII es va incrementar i especialment la posici datalik (ataliq), guardi i conseller del khan; desprs foren els inaks (inaqs) els que van ocupar la posici principal (a partir de vers 1764). El fill d'Anusha, Arnak o Arang Muhammad Khan (vers 1694-1605) s considerat el darrer khan que va tenir tot el poder, per el historiador Munis encara esmenta nou successors dels quals vuit eren descendents directes d'Hadjdji Muhammad Khan (Djudjaj o Jodji Khan 1694-1697, Wali Khan 1697-1698,  Shah Niyaz Ishaq Aga 1698-1701, Arang Muhammad Khan II 1701-1702, Musa Khan  1702-1712,  Yadigar Khan I 1712-1713, Arang Khan III 1713-1714 ,  i  Hadjdji Muhammad Khan 1714-1725) i un nov (Shir Ghazi Khan 1725-1727) descendent de Sultan Ghazi fill d'Ilbars Khan. La descendncia d'aquestos khans no es indicada per Munis i de vegades dona dades contradictries, aj que per exemple se sap que Shah Niyaz Ishaq Aga (1698-1701) era un uzbek de la tribu qatagan i oficial de Subhan Kuli Khan de Bukhar que era el seu oncle. La dinastia va caure virtualment vers el 1727 (no abans del 1694).

Sultans arabshhides apareixen ms tard  (Ilbars Khan 1728-1740,  Abu Muhammad 1742 i  Abu l-Ghazi Khan II 1742-1747) regnant un anys en mig d'una dinastia kazakha fins l'establiment del poder dels inaks sota el ttol de khans el 1804.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347165" title="Manuel Giner Miralles" nonfiltered="892" processed="886" dbindex="135897">
Manuel Giner Miralles (Valncia, 1926) s un metge, empresari i poltic valenci. Es llicenci en medicina, especialitat anlisis qumics i hematologia. Fou un dels fundadors d'Aliana Popular a Valncia. A les eleccions generals espanyoles de 1982 fou escollit diputat per Coalici Popular per la provncia de Valncia, per dimit el 1983 per a presentar-se a les eleccions a les Corts Valencianes de 1983, en les que fou escollit i president del Grup Parlamentari Popular. Fou novament escollit diputat a les eleccions a les Corts Valencianes de 1987, per el 31 d'octubre de 1987 fou expulsat d'AP desprs d'una disputa amb el cap del partit al Pas Valenci, Ignacio Gil Lzaro, i es pass a Uni Valenciana, partit amb el que fou escollit diputat a les eleccions a les Corts Valencianes de 1995. El 1998 fou nomenat president de la Fundaci Joan Pau II Famlia i Vida.

 Referncies .

 Biografies de poltics valencians;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347166" title="Dinastia Kongrat" nonfiltered="893" processed="887" dbindex="135898">
La dinastia Kongrat fou un llinatge que va governar Khiv del 1804 al 1920. El seu nom venia per ser el caps de la tribu turca dels kongrat (tambe qongrat, qungrat i kungrat). Anteriorment al 1804, durant el segle XVIII i especialment desprs del 1764, ja tenien el poder efectiu en la seva condici dinaks o generals i caps de tribu. El 1873 la dinastia va haver d'accpetar el protectorat de Rssia.

Khiv va proclamar la seva independncia el 13 de febrer de 1917. Al comenament de 1918 el khan Asfendiyar Khan fou enderrocat per un cap tribal turcman anomenat Djunaid Khan, que va collocar com a khan a Sad Abdall, de la mateixa dinastia, per que fou un instrument del cap rebel. Es va iniciar un perode anrquic amb lluites freqents. El 9 d'abril de 1918 Rssia va renunciar formalment al Protectorat.

L avan de la Revoluci a Rssia va propiciar que els elements progressistes, amb l'ajuda de Rssia, es rebellessin el febrer del 1920. Tropes bolxevics (que ja havien entrat al Khanat) van entrar a la capital del pas. El khan Sad Abdall va ser obligat a abdicar (26 d'abril de 1920) i es va formar un govern provisional de coalici entre liberals i comunistes que va proclamar la Repblica, sota el nom de Repblica Popular Sovitica de Corsmia (tamb anomenada Khorazm o Khwarazm).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347169" title="Ciclisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1896 - Velocitat homes" nonfiltered="894" processed="888" dbindex="135899">


La cursa de velocitat masculina fou una de les proves de ciclisme en pista que es disput als Jocs Olmpics de 1896. La cursa es diput l'11 d'abril sobre un recorregut de 333m, una volta a la pista i el vencedor fou el francs Paul Masson, mentre que a la segona posici es produ un empat que calgu resoldre amb un cursa de desempat, que fou favorable al grec Stamatios Nikolopoulos. Adolf Schmal fou tercer.

 Medallistes .


Resultats.



Cursa per la segona posici.


 Referncies .
Tots els resultats dels Jocs d'Atenes 1896  ;
  (Consultable digitalment a The Olympic Games: BC 776   AD 1896);
  (Extracte consultable a The 1896 Olympic Games. Results for All Competitors in All Events, with Commentary );
 ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347171" title="Ciclisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1896 - 2 quilmetres homes" nonfiltered="895" processed="889" dbindex="135900">

La cursa de l'esprint masculina, sobre una distncia de dos quilmetres, fou una de les proves de ciclisme en pista que es disput als Jocs Olmpics de 1896 el dia 11 d'abril de 1896. Constava de 6 voltes a la pista i hi prengueren part 4 ciclistes, un dels quals hagu d'abandonar per problemes mecnics.

 Medallistes .


 Resultats .


DNF: no finalitza la cursa

 Referncies .
Tots els resultats dels Jocs d'Atenes 1896  ;
  (Consultable digitalment a The Olympic Games: BC 776   AD 1896);
  (Extracte consultable a The 1896 Olympic Games. Results for All Competitors in All Events, with Commentary );
 ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347172" title="Carlos Manglano de Mas" nonfiltered="896" processed="890" dbindex="135901">
Carlos Manglano de Mas (Valncia, 1950) s un arquitecte i poltic valenci, fill de Jos Manglano Selva. Estudi arquitectura a la Universitat Politcnica de Valncia i el 1977-1979 fou professor a l'Escola Superior d'Enginyers Industrials.  Durant els primers anys de la transici fou el president de Renovacin Democrtica i membre de la direcci del Club de Encuentros.

El 1977 va ingressar a la UCD de la m d'Emilio Attard Alonso i el 1979 fou president de l'agrupaci Accin Ciudadana Liberal, que poc desprs ingressar a Aliana Popular, partit del que fou vicepresident provincial amb suport de Jorge Verstrynge. Fou escollit diputat per la provncia de Valncia per la Coalici Popular a les eleccions generals espanyoles de 1982 i 1986.  Desprs de la crisi d'AP que for la destituci de Jorge Vestrynge el setembre de 1986, es va donar de baixa del partit i pass al Grup Mixte. El 1988 ingress al Partit Liberal i el 1989 es va integrar am la resta del partit al Partit Popular.

 Referncies .

 Biografies de poltics valencians;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347173" title="Argen" nonfiltered="897" processed="891" dbindex="135902">
Argen: en l'antic sistema de mesures catal, unitat de massa que equival a la setzena part d'una una i que alhora es divideix en trenta-sis grans.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347174" title="Ciclisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1896 - 10 quilmetres homes" nonfiltered="898" processed="892" dbindex="135903">

La cursa dels 10 km masculina fou una de les proves de ciclisme en pista que es disput als Jocs Olmpics de 1896 el dia 11 d'abril de 1896. Constava de 30 voltes a la pista i hi prengueren part 6 ciclistes, un dels quals hagu d'abandonar per problemes fsics de resultes d'una caiguda. El vencedor final fou Paul Masson.

 Medallistes .


Resultats.



 Referncies .
Tots els resultats dels Jocs d'Atenes 1896  ;
  (Consultable digitalment a The Olympic Games: BC 776   AD 1896);
  (Extracte consultable a The 1896 Olympic Games. Results for All Competitors in All Events, with Commentary );
 ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347176" title="Jocs Olmpics d'estiu de 1956" nonfiltered="899" processed="893" dbindex="135904">

Els Jocs Olmpics d'estiu 1956, oficialment anomenats Jocs Olmpics de la XVI Olimpada, es van celebrar a la ciutat de Melbourne (Austrlia) entre els dies 22 de novembre i 8 de desembre de 1956. En aquests Jocs hi van participar 3.314 esportistes (2.938 homes i 376 dones) de 72 comits nacionals competint en 17 esports i 145 especialitats.

La competici eqestre no es port a terme en aquell pas degut a les regles de quarantena, traslladant-se a Estocolm (Sucia). Els actes desenvolupats en aquella ciutat foren ignaugurats per Gustau VI Adolf de Sucia i es realitzaren entre els dies 11 i 17 de juny de 1956. Fou la primera ocasi, i l'nica fins ara, on dues proves d'uns mateixos Jocs es disputaren en pasos diferents. 

Antecedents.
Melbourne fou escollida com a seu olmpica en la 43a Sessi del Comit Internacional Olmpic (CIO) per davant de Buenos Aires, Ciutat de Mxic i sis ciutats dels Estats Units d'Amrica.



Comits participants.

En aquests Jocs participaren un total de 67 comits nacionals diferents, fent-ho per primera vegada Borneo Septentrional (avui en dia part de Malisia), Etipia, Fidji, Kenya, Libria, Malisia i Uganda. Alemanya novament perticip sota un mateix equip.

Deixaren de participar les Antilles Neerlandeses, Costa d'Or, Guatemala, Lban, Liechtenstein, Mnaco, Saar i la Repblica Popular de la Xina.

Per la seva part retornaren Afganistan, Colmbia, Per i la Repblica de la Xina (Taiwan).


  Afganistan;
 ;
 ;
 ;
 ;
  Bahames;
 ;
 ;
  Borneo Septentrional;
 ;
  Birmnia;
  Bulgria;
  Canad;
  Ceilan;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
  Etipia;
  Fidji;
 ;
 ;

  Frana;
  Grcia;
 Guyana Britnica;
  Hong Kong;
  Hongria;
 ;
 ;
  Iran;
 ;
 ;
 ;
 ;
  Iugoslvia;
  Jamaica ;
 ;
  Kenya;
 ;
 ;
  Malacca;
 ;
 ;
  Nigria;
 ;

 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
  Puerto Rico;
 ;
  Romania;
  Singapur;
 ;
  Sud-frica ;
 ;
  Trinitat i Tobago;
 ;
 ;
  Uganda;
 ;
 ;
 ;
  Vietnam;
 ;
  Xina;


Cinc nacions refusaren participar en les proves realtizades a Austrlia per acceptaren participar en les proves eqestres d'Estocolm:
 ;
  Egipte;
  Espanya;
 ;
 ;

Esports disputats.
En aquests Jocs Olmpics es diputaren 145 proves de 17 esports diferents:




 Aspectes destacats .

 Com que Melbourne est a l'hemisferi sud, els Jocs es celebraren en dates posteriors a les acostumades a l'hemisferi nord.
 Dos successos internacionals ocasionaren boicots. El primer fou la participaci dels britnics i francesos a la Crisi de Suez, produint l'absncia d'Egipte, Lban i Iraq. El tractament de la revoluci hongaresa per part de la Uni Sovitica imped la participaci d'Espanya, Pasos Baixos i Sussa. Hongria i la Uni Sovitica participaren, el que comport tenses situacions en competici, com un partit de waterpolo molt disputat i violent entre ambdues nacions, l'anomenat Incident del bany sagnant de Melbourne. Un total de 45 hongaresos s'exiliaren a Occident desprs dels Jocs. Un tercer boicot deriv de la Repblica Popular de la Xina, en protesta per la presncia de la Repblica de la Xina (amb el nom de Taiwan).
 Desprs de ser exclosos dels Jocs Olmpics de Londres, un equip d'atletes d'Alemanya Occidental form part en els de 1952. Aquest any, atletes d'ambdues Alemanyes competiren en un equip combinat. Aquesta collaboraci no es don en els Jocs Olmpics de Mxic 1968.
 La corredora Betty Cuthbert es converteix en la Noia Daurada al guanyar tres medalles d'or en pista, fita igualada per l'atleta Bobby Joe Morrow.
 Un altra australi, Murray Rose, tamb guanya tres ors en nataci.
 El corredor sovitic Vladimir Kuts guanya els 5.000 i els 10.000 m.
 Comena una tradici olmpic inspirada per l'adolescent australi John Wing, en la que atletes de diferents nacions poden desfilar junts a la cerimnia de clausura en lloc de fer-ho amb els seus equips nacionals, com a smbol d'unitat mundial: "Durant els Jocs noms hi haur una naci". S'oblidar la guerra, la poltica i les nacionalitats. Qu ms podria desitjar un si el mn fos una sola naci?" (Extracte d'una carta de John Ian Wing als organitzadors de les Olmpiades, 1956). ;
 Van tenir el sobrenom dels Jocs Amistosos.

Medaller.

Deu nacions amb ms medalles en els Jocs Olmpics de 1956. Pas amfitri ressaltat.


Vegeu tamb.
 Comit Olmpic Internacional;
 Jocs Olmpics;

 Enllaos externs .
  Jocs Olmpics de Melbourne de 1956;
  www.sports-reference.com - Melbourne 1956;


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347179" title="Manuel Gallent Nicola" nonfiltered="900" processed="894" dbindex="135905">
Manuel Gallent Nicola s un advocat i poltic valenci. Es llicenci en dret internacional per la Universitat de Valladolid i fou escollit diputat per la provncia de Valncia a les eleccions generals espanyoles de 1982 dins les files de la Coalici Popular. A mitjana legislatura, quan es trenc la coalici, pass al Grup Mixte i fou president valenci del Partit Demcrata Popular (PDP)

 Referncies .

 Biografies de poltics valencians;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347181" title="Qassar" nonfiltered="901" processed="895" dbindex="135906">
Qassar (o Qasar) fou un dels germans biologics de Genguis Khan. Segons el Jami al-Tawarikh de Rashid al-Din el seu nom de naixement fou Jchi i va agafar el malnom de Qassar o Khabutu Qasar (Qassar l'Arquer) per la seva valentia i per ser habilidos amb l'arc.

Tedmujin (Genguis Khan), la seva mare Oelun, i els seus germans van sobrevivien de la casera i pesca; un dia un dels germanastres, Bekter, li va arrabassar a Temudjin un ocell i un peix, i immediatament fou mort per Temudjin amb l'ajut de son germ Qassar, a cops de fletxa.

Vers el 1200 va acabar una campanya al servei de Wang Khan dels kerait, amb una gran victria sobre els naiman.

La tardor del 1202, en la campanya de Genguis Khan contra els kereit, el gran khan el va enviar a Wang khan per demanar un tractat que en realitat ja no volia, noms pretenia mantenir-lo confiat. Mentre Wang khan enviava a Genguis sang de bou (que servia pel jurament de lleialtat) el khan mongol feia una marxa secreta pel darrera i sorprenia als kerait a la muntanya Djedje'er undur entre les fonts del riu Tula i del Kerulen. 

Desprs de la proclamaci com emperador el 1206, el xaman Koktchu, fill del padrastre de Gengis Khan, va conspirar per dirigir l'imperi, i va provar de desfer-se de Qassar, del que va anunciar al khan que si no se separava de ell, estava en perill; Genguis el va empresonar i el va privar d'honors, per li foren restituts per intercessi de la reina mare Oelun-eke.

El 1213 Genguis Khan va fer campanya contra el regne dels jurchen (dinastia Jin) i Qassar va manar el tercer cos d'exrcit, junt amb el seu germ petit Temug Otchigin; van marxar pel golf de Petchili, cap a terres de Yong-p'ing i Leao-si 

El seu ulus fou a l'orient, al oest de les muntanyes Khingan rodejat pel riu Argun (Ergne) i el Khayilar, i la muntanya Kln. Desprs de la conquesta de Xina els seus dos fills van obtenir territoris adicionals a Shandong i Jiangxi respectivament.

Vegeu tamb.
Qassrides;

Referncies.

Sugiyama Masaaki     : Mongoru teikoku no genz           , Mongoru teikoku to Daigen urusu              (The Mongol Empire and Dai-n Ulus), pgines 28-61, 2004.
Sugiyama Masaaki     : Babusha no reiji yori         , Mongoru teikoku to Daigen urusu              (The Mongol Empire and Dai-n Ulus), pgines 187-240, 2004.
Okada, Hidehiro     : The Descendants of Jchi Khasar in Altan Tobchi of Mergen Gegen                       , Ya-chou tsu-p'u hseh-shu yen-t'ao-hui hui-i chi-lu              , No.6, pgines 45-57, 1993.
              -               1260 - 1388.        142.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347182" title="Ciclisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1896 - 100 quilmetres homes" nonfiltered="902" processed="896" dbindex="135907">

La cursa dels 100 km en pista masculina fou una de les proves de ciclisme en pista que es disput als Jocs Olmpics de 1896 el dia 8 d'abril de 1896. Constava de 300 voltes a la pista i hi prengueren part 9 ciclistes, per sols 2 d'ells acabaren la cursa. Lon Flameng va patir una caiguda a meitat de cursa, per va continuar i guany l'or. El grec Georgios Kolettis complet 289 voltes. 

 Medallistes .


Resultats.

DNF: No finalitza la cursa

 Referncies .
Tots els resultats dels Jocs d'Atenes 1896  ;
  (Consultable digitalment a The Olympic Games: BC 776   AD 1896);
  (Extracte consultable a The 1896 Olympic Games. Results for All Competitors in All Events, with Commentary );
 ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347183" title="Qassrides" nonfiltered="903" processed="897" dbindex="135908">
La casa de prnceps Qassrides, sn els descents de Qassar, germ de Genguis Khan.

Va obtenir territoris a l'orient i desprs a Xina al Shandong i Jiangxi. Desprs de Qassar el llinatge va seguir amb els seus fills Yegu i Yesunge. Desprs va continuar amb el fill de Yesunge, Esen Emugen, i el fill d'aquest Shigdur, que es va unir a la revolta contra Kubilai Khan dirigida per un rebesnt de Temudj Otchigin, de nom Nayan, la famlia va subsistir. El segent cap fou Babsuha que va rebre el ttol de Qi Wang (  ) de Khayishan Klg Khan (1307). Van conservar el ttol de prnceps fins i tot desprs de l'enderrocament de la dinastia mongola a Xina.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347184" title="Dret internacional" nonfiltered="904" processed="898" dbindex="135909">
El Dret internacional s el conjunt de principis i normes que regulen les relacions dels estats, i altres subjectes de dret internacional, i que sn representats pel seu servei diplomtic. Est integrat per acords entre estats - tractats internacionals (tractats, pactes, convenis, cartes), memorndums, intercanvi de notes diplomtiques, esmenes, annexos, protocols de tractats , pel costum internacional que alhora es compon de la prctica dels Estats que aquests reconeixen com a obligatria, aix com pels principis generals del dret. 

A ms, en l'mbit multilateral, el dret internacional es nodreix dels acords als que arriben els Estats en el marc dels organismes internacionals que pertanyin i, dintre d'aquests, d'aquells acords que es comprometen a aplicar. En ambds casos, bilateral o multilateral, el nivell adquirit al comprometre's un Estat s el de posar en vigor la norma acordada en el seu propi territori i aplicar-la per sobre de les normes nacionals. 

Tradicionalment, hom diferencia entre dret internacional pblic i dret internacional privat. Aquest article es basa fonamentalment en el dret internacional pblic. 

 Origen . 
dhuc en les situacions ms crtiques, quan la violncia era la norma de les relacions entre els centres de poder independents, sempre van existir regles de joc preestablertes, o pactades d'alguna manera per les parts, acceptades i respectades com un complement de les relacions de fora. Hom pot afirmar que, fins a molt avanada l'poca histrica, les regles de joc aplicades a aquestes relacions no van posseir carcters jurdics, i que es fundaven en concepcions religioses o en plantejaments filosfics i morals. En alguns casos no s'utilitzaven certes armes, per posseir-les tamb l'enemic. Aix, per exemple, les gossades no s'usaven en les lluites entre musulmans i cristians. Per aquestes gossades s van ser emprades pels colonitzadors espanyols a Amrica contra els indis. 

Si s'atn especficament als documents i dades de la histria, hom troba l'existncia de regles que regulen les relacions entre centres de poder independents, les quals es remunten a ms de 5000 anys. L'acord ms antic que es t notcia s el celebrat el 3200 aC entre les ciutats caldees de Lagash i Umma, pel qual ambdues van fixar les seves fronteres desprs d'una guerra. Altre acord seria el celebrat entre els egipcis i els hitites, pel qual s'acorda el repartiment de zones d'influncia. Quant a l'origen del dret internacional pblic, podem afirmar l'existncia de dues posicions: 

 Alguns autors sostenen que aquest dret existeix des que els pobles primitius van mantenir relacions comercials, van establir aliances, van sotmetre els seus problemes a la decisi d'un tercer, van respectar les inviolabilitat de les seves enviats, etc. ;
 Els qui neguen l'existncia del dret internacional en l'antiguitat i situen el seu origen a partir del moment que es donen els supsits bsics per a l'existncia d'un sistema com el que funciona en l'actualitat: una pluralitat d'estats nacionals que es reconeixen com a jurdicament iguals, que s'atribueixen en exclusivitat l'atribut de sobirania i que estan disposats a regular les seves relacions per normes jurdiques, sense menyscabar per aix el seu carcter de sobirans. Aquests autors situen el moment histric que aquests fets es donen i apareix el dret internacional a partir del segle XVI o, ms precisament, a mitjan segle XVII, amb els tractats de Westfalia de 1648. ;
 Evoluci . 
 Antiguitat . 
En l'antiguitat no existia un dret internacional prpiament dit, ja que no existia una comunitat internacional. Si prenem en compte les ms grans civilitzacions de l'poca, trobem Grcia i Roma, civilitzacions que consideraven als pobles vens com a vassalls o pobles dominats. No obstant aix, la histria comprova l'aplicaci, en els primers grups primitius, d'un principi denominat "ubi societas ibi jus" (on hi ha societat hi ha dret). 

Entre les fonts ms antigues del dret internacional que s'hagin degudament comprovat trobem el tractat d'Eannatum, rei de Lagash a Mesopotmia, i Umma, el 3100 aC. El punt ms important del tractat va ser la inviolabilitat de les fronteres. Els tractats en aquesta poca s'escrivien sobre taules de guix o en els diversos monuments. La major part dels tractats consistien en acords sobre fronteres, en l'establiment d'estats vassalls, tractats de pau (com el de l'aliana, celebrat en 1292 aC, entre Ramses II i Hattusilis III), i s'establix una noci d'arbitratge, asil, missions diplomtiques, l'extradici i la protecci a estrangers. La major part d'aquests tractats de formalitzaven sota actes o juraments religiosos. 

 L'ndia: 100 anys aC. Entra en vigncia el codi de Manu, en el qual s'establien certs preceptes; per exemple, els corresponents a les guerres entre tribus: 1) un guerrer digne no ataca a l'enemic dormit, 2) un guerrer digne no ataca a l'enemic que ha perdut el seu escut, la seva arma o que s'ha donat a la fugida. En temps de guerra s'acostumava en l'ndia respectar els cultius i els habitatges, aix com els seus habitants civils. ;
 Judea: Per a la regulaci de la guerra i la pau, el poble jueu tenia certs principis. Al Deuteronomi s'alludeix a les Guerres Santes, que desprs van ser incloses en l'Islam, en el Cristianisme i en les Croades. Una de les profecies d'Isaies assenyala que desprs de l'adveniment del Senyor "convertiran les seves espases en feixos d'arades i les seves llances en podadores; no desembeinaran les seves espases contra el poble, no s'allistaran en la guerra". Aquesta predicci influx profundament en el Cristianisme i s l'arrel del pacifisme modern.

 Dret internacional clssic . 
Les relacions internacionals en aquest perode es caracteritzen per integrar-se en un esquema homogeni d'equilibri de poder multipolar, amb epicentre en Europa, on les potncies competeixen entre si limitades per estrictes regles de joc, a partir de les quals es llancen a la conquesta i colonitzaci de la perifria. Per a regular aquestes relacions, Europa cre un sistema jurdic: el dret internacional clssic, el qual s imposat tamb als altres estats no europeus, ja sigui per gravitaci de poder o a travs de domini colonial. El Tractat de Westflia (1648), subscrit per la major part de les potncies europees, posen terme a la Guerra dels Trenta Anys. Es tracta d'acords que al principi van tenir un carcter ms poltic que jurdic, i que van constituir el punt de partida cap a un nou sistema poltic i jurdic internacional. Els Tractats de Westfalia van servir per al desenvolupament del dret internacional pblic, i constituxen la base de la societat internacional moderna, integrada per mltiples estats que disposen de l'atribut de sobirania i es reconeixen com jurdicament iguals. 

Durant el segle XVII la poltica dels estats fomenta la prctica de reunir congressos internacionals. El dret dels tractats adquireix un nou impuls renovador, negociant-se en congressos, encara que encara no es concloguin acords multilaterals. Tamb cobren importncia elements jurdics com el dogma de la santedat dels acords i el de la inviolabilitat dels tractats (pacta sunt servanda), encara que s'admet la clusula rebus sic stantibus. 

La Primera Guerra Mundial va demostrar la fragilitat del sistema de seguretat en el que es confiava per a evitar-la, i les violacions dels acords van evidenciar que l'equilibri ja no era un regulat ptim. A la seva fi, s'intenta realitzar un reordenament dels centres de poder, afermant les organitzacions internacionals, afirmant el dret i establint un sistema de seguretat collectiva que procuri la pau per altres vies distintes a aquelles que van fracassar. Es crea la Societat de les Nacions sobre la idea de la cooperaci internacional, donant facultats als seus rgans per a prevenir i evitar la guerra, i instaurant el primer sistema de soluci pacfica de controvrsies: la Cort Permanent de Justcia Internacional. A pesar dels intents per restaurar el sistema d'equilibri internacional, no s'assoliren els objectius i es produ la Segona Guerra Mundial. 

 Dret internacional contemporani . 
En aquest perode es crea la Organitzaci de les Nacions Unides (ONU), que pretn constituir un frum universal i democrtic en el qual es trobin representats tots els estats. Els articles 1 i 2 de la Carta de les Nacions Unides constituxen la base ideolgica que propiciar canvis jurdics revolucionaris. La carta asseu els segent principis: cooperaci internacional de tots els estats per al manteniment de la pau i seguretat internacionals; reafirmaci del principi d'igualtat sobirana i jurdica dels Estats; es prohibeix l's i l'amenaa de l's de la fora en les relacions internacionals. 

A partir de la dcada dels 1960, i basant-se en la Carta de l'ONU, una gran quantitat d'estats neixen a la vida independent, quan es produeix el fenomen poltic de la descolonitzaci. Amb el sorgiment d'aquests nous estats, l'equaci poltica de poder en el mn canvia. S'est davant un sistema heterogeni de poder, distribut en dos centres: Estats Units i la URSS. 

 Dret internacional en el segle XXI . 
En un context internacional marcat per les conseqncies dels atemptats de l'11 de setembre i per la controvrsia generada per les poltiques de l'administraci dels Estats Units en matria de restricci de drets, reconeguts per diversos tractats internacionals, en la seva lluita contra el terrorisme internacional, en particular en el cas dels presos de Guantnamo o el dels vols de la CIA, la comunitat internacional ha pogut no obstant aix avanar en el desenvolupament de nous drets universals, com el dret de tota persona a no ser objecte de desaparici forada, segons la "Convenci Internacional per a la protecci de totes les persones contra les desaparicions forades", signada a Pars al febrer del 2007o en la disponibilitat de nous organismes, com la Cort Penal Internacional que, encara que va ser constituda pel Tractat de Roma de 1998, no va formar el seu tribunal de magistrats sin fins al 2003. A aquest dret se li pot sumar les diferents situacions que actualment es presenten en el mn globalitzat 

 Naturalesa . 
Un dels problemes amb els quals s'ha trobat el dret internacional s el que molts autors han posat en dubte el carcter jurdic d'aquesta disciplina. s a dir, molts han estat qui han negat que el dret internacional sigui dret. s el cas de John Austin, qui li va negar l'esmentat carcter i ho va definir com un "conjunt de mecanismes de fora que regulen les relacions entre els estats". Tamb en el segle XX autors com Hans Morgenthau li van negar aquest carcter al dret internacional. Aquesta negaci tenia la seva base en la comparana que es realitzava entre els drets nacionals i el dret internacional. Comparana grcies a la qual s'aprecien les segents diferncies: 

 Mentre en els drets nacionals existeix un legislador central que dicta les lleis que han de complir els ciutadans, en el dret internacional les normes jurdiques sn fruit de la voluntat dels estats. El ms semblat a un rgan d'aquest tipus s la Assemblea General de les Nacions Unides. ;

 Les fonts de producci de les normes internacionals sn distintes a les nacionals.

Primer ens trobem amb les principis imperatius del Dret Internacional (erga omnes) que no podran ser modificades ni derogades tret que sigui per altra norma amb carcter imperatiu. Endems, els tractats internacionals s'apliquen solament als estats que els han ratificat. Les lleis nacionals, en canvi, s'apliquen a tots els ciutadans per igual. 

D'altra part, la costum internacional consisteix en una srie d'usos que els estats han vingut repetint d'una manera constant amb la convicci que sn obligatoris. 

Finalment tenim els principis generals del Dret que s'utilitzaran quan no existeixi una norma determinada (siguin tractats o sigui costums) per a un fet determinat, s a dir quan hagi llacunes en el Dret internacional. A l'hora d'aplicar aquestes normes es regir pel Art 38 de l'estatut de la Cort Internacional de Justcia segons el qual: 
 les convencions internacionals, siguin generals o particulars, que estableixen regles expressament reconegudes pels Estats litigants; ;
 el costum internacional com prova d'una prctica generalment acceptada com dret; ;
 els principis generals de dret reconeguts per les nacions civilitzades; ;
 les decisions judicials i les doctrines dels publicistes de major competncia de les diferents nacions, com mitj auxiliar per a la determinaci de les regles de dret, sense perjudici del disposat en l'Article 59. 2.  ;

Alhora, totes les convencions o tractats internacionals, i altres fonts haurien de ser conforme a les normes imperatives del dret internacional, estic s les normes Ius Cogens. Tamb estan els actes jurdics unilaterals, segons els quals un pas pot obligar-se per si mateix a nivell internacional, a travs d'una declaraci de voluntat en aquest sentit. S'han de complir certs requisits: la intenci inequvoca d'obligar-se i la licitud de l'objecte i de la finalitat, a ms de qu qui realitzi tal declaraci haur de tenir capacitat per a obligar internacionalment al seu pas (Cap d'Estat, Cap del Govern, Ministre d'Afers exteriors i aquelles altres persones a qui l'Estat, de forma reiterada, demostri haver-los atorgat eixa capacitat). 

Un altre factor que va dur a aquests autors a opinar aix va ser la deficincia dels mecanismes d'aplicaci del dret internacional. Mentre en els estats existeixen jutges encarregats de vetllar pel compliment de les lleis a les quals tots els ciutadans estan sotmesos, en la societat internacional aquests mecanismes d'aplicaci sn molt ms primitius i menys sofisticats. 

Existeixen alguns tribunals internacionals, per a diferncia dels nacionals requereixen que els estats, prviament, hagin acceptat la seva jurisdicci per a poder ser jutjats per aquests tribunals. La jurisprudncia internacional, creada per aquests tribunals, t com principal funci la de servir com element d'interpretaci del dret internacional. 

 Referncies .


 Vegeu tamb .
Escola de Salamanca ;
Dret Internacional Humanitari ;
Nicaragua contra Estats Units ;
Subjectes de Dret Internacional ;
Institut del Dret Internacional ;
Cort Internacional de Justcia ;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347185" title="Lnia evolutiva de Bellsprout" nonfiltered="905" processed="899" dbindex="135910">
Aquesta lnia evolutiva de Pokmon inclou Bellsprout, Weepinbell i Victreebel.

Bellsprout.

Bellsprout s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus planta i ver i evoluciona en Weepinbell.





Weepinbell.

Weepinbell s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus planta i ver i evoluciona de Bellsprout. Evoluciona en Victreebel.





Victreebel.

Victreebel s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus planta i ver i evoluciona de Weepinbell.





Enllaos externs.
Web oficial de Pokmon;
;
;
;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347186" title="Afer Bloch" nonfiltered="906" processed="900" dbindex="135911">
El 15 de novembre de 1931, en el diari La Publicitat, es va publicar un article signat per Manuel Brunet en qu s'explicaven els contactes del financer francs M. Bloch (condemnat per estafa) amb diferents crrecs d E.R.C. en una breu visita a Madrid. Segons deia la crnica, la reuni s'havia realitzat per parlar sobre les fluctuacions de la pesseta i la situaci del Banc d'Espanya, entre altres temes econmics... La publicaci d'aquestes reunions aixec una gran polseguera en els medis poltics de tot l'Estat i s'arribaren a demanar dimissions i responsabilitats poltiques. Com que Llus Companys era un dels poltics reunits amb Bloch, la polmica es trasllad al si de la Minoria Catalana, que per aquells dies estava participant en les discussions constitucionals. Fou tal l'enrenou que s'organitz al voltant d'aquesta reuni, que Llus Companys arrib a presentar la seva dimissi com a lder de la Minoria d'Esquerra i de la Minoria Catalana en una carta enviada al President de la Generalitat el 17 de novembre. En una llarga missiva, Llus Companys afirmava desconixer la personalitat de Bloch, que li havia estat presentat per un company de partit com a collaborador de l'Alcalde de Tolosa de Llenguadoc. De la conversa sobre economia, afirmava Llus Companys a Francesc Maci, no n'havia ents res, alhora que no hi havia dedicat gaire atenci. Tot i aix, les dimensions que anava prenent l'escndol el portaren a presentar 

amb carcter irrevocable la dimissi de la Presidncia de la Minoria Catalana i d'Esquerra. He decidit abandonar els crrecs pblics que tinc, amb el propsit de no presentar-me ms. Tan sols intervindr lo necessari fins deixar acabat i liquidat tot lo succet. Lluitar pels nostres ideals de sempre amb el meu concurs de ciutad i de periodista per sense representaci, perqu no tinc fora per a patir ms.

Tot i els termes taxatius utilitzats per Llus Companys, ni el Directori d'E.R.C. ni Francesc Maci, atribuint a una feblesa del carcter del cap de la Minoria el fet de posar a disposici els seus crrecs, no acceptaren la seva dimissi. Segons paraules del President de la Generalitat, Llus Companys no podia suportar la pressi d'afers d'aquest estil, a diferncia de la gran seguretat que demostrava davant d'altres situacions com l'empresonament.
Mentrestant, el 19 de novembre es reunien els membres de la Minoria Catalana, sense Llus Companys, per a valorar la direcci a prendre sobre la dimissi del seu cap. La preeminncia dels diputats d E.R.C. decant la votaci a favor de la ratificaci de la confiana al cap de la Minoria i de la desqualificaci de l article de La Publicitat. Fins i tot els membres del Partit Catalanista Republic es desmarcaren, en nom del partit, de l article de Manuel Brunet, i arribaren a un total acord que dons per tancat l'afer. Davant d'aquest fer pinya al seu voltant, Llus Companys enviava una nota a la premsa de Madrid en qu anticipava que continuaria assumint els seus crrecs.
Tanmateix, encara es produirien diferents episodis derivats de l'afer Bloch, en el bescanvi d'acusacions entre Rafael Campalans i el secretari del Ministre d'Economia Josep Barbey. Amb tot, la importncia de l'afer Bloch no radic en el fet en si, sin que transcend ms enll, posant en dubte la unitat dels partits catalans en un moment crucial per a l'aprovaci de l'Estatut i d'una Constituci que en gran mesura condicionava la futura autonomia catalana.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347188" title="Temuch" nonfiltered="907" processed="901" dbindex="135912">
Temuch o Temug Otchigin fou el germ petit (biologic) de Genguis Khan.

Devia ser fora petit quan va morir el pare Yesugei i va ser criat per la mare Oelun i per Gengis Khan en el temps de misria. El 1206, quan Genguis Khan fou proclamat emperador, el xaman Koktchu, fill del padrastre de Genguis, va conspirar per dirigir l'imperi; desprs de provar de desfer-se de Qassar, un altre germ, ho va intentar amb Temuch Otchigin, al que va insultar en pblic. Llavors Genguis Khan , aconsellat per la seva dona Borte, va permetre a Temuch de desfer-se del xaman; un dia que Koktchu va anar amb el seu pare Munglik a visitar al khan, Temug el va agafar i tres gurdies li van trencar la columna vertebral (es a dir el van matar sense vessar la seva sang).

El 1213 en la campanya de Genguis Khan contra els jurchen (dinastia Jin) Temuch va tenir el comandament del tercer exrcit compartit amb el seu germ ms gran Qassar. Aquest exrcit va anar pel golf de Petchili cap a terres de Yong-p'ing i Leao-si 

Com a ulus va rebre les terres de l'extrem oriental de Monglia, prop de l'antic pas djurchat (moderna provncia de Girin). El 1227 li foren asignats 5000 homes.

Durant la regncia de Toragana, el 1242 es va produir la mort de Txagatai, fill de Genguis Khan, que era el seu suport i qui li havia fet confiar la regncia. Llavors el germ petit de Genguis khan, Temug Otchigin (els territoris del qual s'estenien per la Monglia oriental i la regi de Girin) es va dirigir amb soldats cap als territoris imperials amb intencions poc clares. Per l'arribada de Guyuk des de Europa al seu ulus de l'Imil, va estabilitzar la situaci. Quant Guyuk fou elegit gran khan es va mostrar sever i gels del seu poder; considerava que durant el regnat d'Ogodai i la regncia de Toragana, el poder de l'estat s'havia redut, i estava disposat a retornar al poder del gran khan com en temps de Genguis khan. Va fer investigar la conducta del seu besoncle, Temug Otchigin, que havia tractat d'atacar a la regent, i va castigar al seu entorn. 

 Referncia .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347192" title="Ciclisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1896 - 12 hores homes" nonfiltered="908" processed="902" dbindex="135913">

La cursa de les 12 hores en pista masculina fou la darrera prova disputada de la competici de ciclisme dels Jocs Olmpics de 1896, comenant a les 5 del mat del 12 d'abril de 1896 i finalitzant a les 5 de la tarda. 

 Set atletes comenaren la cursa, tot i que quatre d'ells l'abandonaven abans de migdia i un cinqu ho feia a la tarda. Schmal ben aviat va doblar la resta dels ciclistes i a partir d'aquell moment va controlar la cursa fins aconseguir la victria. 

 Medallistes .


Resultats.


DNF: No finalitza la cursa

 Referncies .
Tots els resultats dels Jocs d'Atenes 1896  ;
  (Consultable digitalment a The Olympic Games: BC 776   AD 1896);
  (Extracte consultable a The 1896 Olympic Games. Results for All Competitors in All Events, with Commentary );
 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347193" title="Lofsngur" nonfiltered="909" processed="903" dbindex="135914">
Lofngur ("Can de l'oraci" en catal) s l'himne nacional d'Islndia. La can fou escrita per Sveinbjrn Sveinbjrnsson i la lletra per Matthas Jochumsson en 1874, per celebrar els 1.000 anys d'Islndia. Sn tres versos, per actualment noms s'usa el primer.

El diumenge 2 d'agost de 1874, en la catedral de Reykjavk un cor mixt va cantar la can per primera vegada. Hi varen assistir el rei de Dinamarca, Cristi IX que encara era rei d'Islndia.

Quan Islndia va esdevindre sober, en 1918, l'Alingi va decidir que Lofngur seria l'Himne Nacional.

 Lletra en Islands .

, gu vors lands! , lands vors gu!
Vr lofum itt heilaga, heilaga nafn!
r slkerfum himnanna hnta r krans;
nir herskarar, tmanna safn.
Fyrir r er einn dagur sem sund r;
og sund r dagur, ei meir:
eitt eilfar smblm me titrandi tr,
sem tilbiur gu sinn og deyr.
slands sund r, ;
slands sund r,
eitt eilfar smblm me titrandi tr,
sem tilbiur gu sinn og deyr.

, gu, , gu! Vr fllum fram;
og frnum r brennandi, brennandi sl,
gu fair, vor drottinn fr kyni til kyns,
og vr kvkum vort helgasta ml.
Vr kvkum og kkum  sund r,
v  ert vort einasta skjl.
Vr kvkum og kkum me titrandi tr,
v  tilbjst vort forlagahjl.
slands sund r ;
slands sund r ;
voru morgunsins hmkldu, hrynjandi tr,
sem hitna vi sknandi sl.

, gu vors lands! , lands vors gu!
Vr lifum sem blaktandi, blaktandi str.
Vr deyjum, ef  ert ei ljs a og lf,
sem a lyftir oss duftinu fr.
, vert  hvern morgun vort ljfasta lf,
vor leitogi  daganna raut;
og  kvldin vor himneska hvld og vor hlf;
og vor hertogi  jlfsins braut.
slands sund r ;
slands sund r;
veri grandi jlf me verrandi tr,
sem roskast  gusrkis braut.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347194" title="Luis Garca Forcada" nonfiltered="910" processed="904" dbindex="135915">
Luis Garca Forcada s un qumic, empresari i poltic valenci. Es llicenci en cincies qumiques per la Universitat de Valncia i treball com a director gerent de l'empresa Rodaval. Fou escollit diputat per la provncia de Valncia a les eleccions generals espanyoles de 1982 a les llistes de la Coalici Popular.

 Referncies .
 Fitxa del Congrs dels Diputats;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347195" title="Borte" nonfiltered="911" processed="905" dbindex="135916">
Borte (tamb apareix com Bort) o Brta Ujin (nascuda vers el 1162) fou la primera dona de Genguis Khan (+1227). Era filla de Dai-Setchen i de Tchotan

El pare de Genguis Khan, Yesugei, va concertar el matrimoni d'aquest amb Borte abans de morir vers el 1167, per la caiguda en desgrcia de la famlia semblava que ho faria impossible. El jove Temujin (nom de naixena de Genguis Khan) va redrear la situaci i de mica en mica va sortir de la misria; llavors va demanar al cap de la tribu qongirat, Dai-Setchen, la m de la seva filla tal com s'havia convingut. Dai-Setchen hi va accedir i li va donar com a dot unes pells de lldries negres. 

Un dia Temujin fou sorprs per una banda de mongols markit dirigits per un cap de nom Toqto'a-bki (o Toktagha) i la seva dona Borte va ser feta presonera; llavors va obtenir l'ajut d'un cap mongol, Djamuqa del djadjirat, i del seu senyor Togrul Khan dels kerait; els markit foren derrotats a la vora del Bu'ura, afluent del Selenga i van haver d'entregar a la presonera; havien passat vuit mesos i en ser alliberada Borte va donar a llum a un fill, Joci, i Temujin no va voler saber si era fill seu o d'un dels segrestadors markit (concretament del markit Tchilgerboko). Aquest dubte va tenir un efecte notable en el paper de la descendncia de Joci en la histria. 

Borte va aconsellar a Genguis Khan de desfer-se del xaman Koktchu (fill del padrastre del gran khan), consell que fou seguit.

Fou la mare de Joci, Txagatai, Ogodei i Tului. 

Les seves filles foren: 

 Khojen Beki, la gran, promesa de Tusakha, fill de Senggum, i net de Wang Khan, khan dels kerait; es va casar amb Botu, de la tribu ikire que abans havia estat casat amb la germana de Genguis Khan, Temulun o Temulin;
 Alaqai Beki, casada amb Alaqush Digit Quri, cap dels ongut tribe; i desprs al seu nebot i hereu Jingue; i finalment al seu fillastre Boyaohe;
 Tmeln, casada amb Chigu, fill d' Anchen, fill de Dei Sechen (pare de Brte);
 Altaln, casada primer amb Olar, cap de la tribu olqunu'ut; desprs al seu fillastre Taichu;
 Checheyigen, casada amb Trlchi, fill de Quduka beki, noble de la tribu oirat. ;

Noms els fills de Borte tenien dret a la successi per altres dones del gran khan van rebre honors, terres, comandaments, i soldats.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347196" title="Partit Regionalista Murci" nonfiltered="912" processed="906" dbindex="135917">
Partit Regionalista Murci (PRM) fou un partit de caire regionalista de la Regi de Mrcia fundat el 1986 per Francisco Egea Navarro. Es present a les eleccions generals espanyoles de 1986, per noms va obtenir 1.401 vots i cap esc, i a les eleccions autonmiques murcianes de 1987 noms va obtenir 1.938 vogs (0,38 %). Poc desprs es produren diverses desercions, entre ells, el del secretari general, Santos Jimnez, en desacord amb Francisco Egea. A les eleccions autonmiques murcianes de 1991 es present en coalici amb el Partido Cantonal de Cartagena, per van obtenir 15.692 vots (3,04  %), insuficients per a obtenir representaci. 

 Referncies .
 Informaci sobre el regionalisme murci;
 Resultats electorals del PRM;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347198" title="Qatchiun" nonfiltered="913" processed="907" dbindex="135918">
Qatchiun (mort abans del 1227) fou el tercer germ de Genguis Khan, fill de Yesugei i Oelun.

El seu ulus era a la part oriental, i era ms petit que el del seu germ Temuch Otchigin. Va passar al seu unic fill. A la mort de Gengis li van correspondre a aquest fill 3000 soldats, el triple que la part del seu germ Qassar pero 3/5 parts que al seu germ Temuch.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347201" title="Antoni Casanovas i Brugal" nonfiltered="914" processed="908" dbindex="135919">
Antoni Casanovas i Brugal s un empresari agrari i poltic catal. Militant de CDC i especialista en cooperativisme agrari, fou escollit diputat a les eleccions generals espanyoles de 1986 i 1989 per CiU per la provncia de Barcelona. El 1982 fou nomenat president del Consell Regulador de la Denominaci d'Origen Peneds, el 1989 president del Consell Regulador de la Denominaci d'Origen Vitivincola del Peneds i alcalde de Subirats entre 1987 i 1995.

 Referncies .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347202" title="Maria Goretti" nonfiltered="915" processed="909" dbindex="135920">

Maria Teresa Goretti, esdevinguda Santa Maria Goretti (16 d'octubre del 1890 - 6 de juliol del 1902) s una santa catlica romana, verge i mrtir, italiana. s una de les ms joves santes de l'Esglsia Catlica Romana. Va morir com a mrtir per preservar la seva fe i manifestar el seu amor a Jess i la seva lleialtat als manaments de Du.

 La infantesa .
La famlia Goretti, originria de Corinaldo, a les Marques, era formada per Luigi Goretti, la seva esposa Assunta Carlini i els seus set fills: Maria Teresa era la tercera. La vida de la jove Maria, fins al seu homicidi, no fou diferent de la de molts fills de treballadors agrcoles que hagueren de deixar les prpies terres i cercar feina en d'altres explotacions: baixa o quasi nulla escolaritzaci, sovint analfabetisme i necessitat de treballar a la llar o al camp.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347203" title="Manuel Rodrguez Maci" nonfiltered="916" processed="910" dbindex="135921">
Manuel Rodrguez Maci (Elx, 1948) s un professor i poltic valenci. Es doctor en filosofia i lletres a la Universitat Complutense de Madrid, i ha estat director del centre de la UNED d'Elx. Militant del PSOE des del 1976, ha ocupat diversos crrecs locals del partit, fou regidor de cultura de l'ajuntament d'Elx i diputat provincial d'Alacant el 1983-1986. Fou escollit diputat del PSPV-PSOE per la provncia d'Alacant a les eleccions generals espanyoles de 1986. Fou tamb alcalde d'Elx de 1987 a 1995 i diputat a les eleccions a les Corts Valencianes de 1995.
 
 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347207" title="Atletisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1900 - Triple salt aturat homes" nonfiltered="917" processed="911" dbindex="135922">

El triple salt aturat mascul va ser una de les proves d'atletisme que es va dur a terme als Jocs Olmpics de Pars de 1900. Aquesta prova es va disputar el 16 de juliol de 1900 i en ella hi prengueren part deu atletes representants de quatre nacions. 

Medallistes.



Rcords.
 Aquests eren els rcords del mn i olmpic que hi havia abans de la celebraci dels Jocs Olmpics de 1900.



Ray Ewry va establir el primer Rcord Olmpic d'aquesta prova amb 10,58 metres.

Resultats.



Ewry va guanyar les tres proves de salts aturats que es disputaren en aquestes Olimpades, amb Baxter segon cada vegada. La prova del triple salt aturat fou la ms internacional de les tres proves de salts aturats que es disputaren, amb atletes representants de quatre nacions. Tots els atletes que prenen part en aquesta prova tamb ho fan en la de triple salt, a excepci dels tres medallistes.

Referncies.
 Comit Olmpic Internacional.
 De Wael, Herman. Herman's Full Olympians: "Athletics 1900".  Accs 18 de mar de 2006. Consultable a Herman's Full Olympians: "Athletics 1900".
 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347208" title="Atletisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1900 - Salt d'alada aturat homes" nonfiltered="918" processed="912" dbindex="135923">

El salt d'alada aturat mascul va ser una de les proves d'atletisme que es va dur a terme als Jocs Olmpics de Pars de 1900. El salt d'alada aturat es va disputar el 16 de juliol de 1900 i en ella hi prengueren part tres atletes, tots ells dels Estats Units. 

Medallistes.



Rcords.
 Aquests eren els rcords del mn i olmpic que hi havia abans de la celebraci dels Jocs Olmpics de 1900.



Ray Ewry va establir el primer Rcord Olmpic d'aquesta prova amb 1,655 metres.

Resultats.



 Ewry guany la medalla d'or sense excesives dificultats, establint un nou rcord mundial per dues vegades. Primer va saltar 1,63 metres i poc desprs 1,655 metres. 

Referncies.
 Comit Olmpic Internacional.
 De Wael, Herman. Herman's Full Olympians: "Athletics 1900".  Accs 18 de mar de 2006. Consultable a Herman's Full Olympians: "Athletics 1900".
 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347211" title="Jocs Olmpics d'estiu de 1972" nonfiltered="919" processed="913" dbindex="135924">

Els Jocs Olmpics d'estiu de 1972, oficialment anomenats Jocs Olmpics de la XX Olimpada, es van celebrar a la ciutat de Munic (Repblica Federal d'Alemanya entre els dies 26 d'agost i 11 de setembre. En aquests Jocs hi van participar 7.123 atletes (6.065 homes i 1.058 dones) de 121 comits nacionals diferents, competint en 21 esports i 195 especialitats.

Els Jocs Olmpics de Munic de 1972 van ser els segons Jocs Olmpics d'estiu que se celebraren a Alemanya, desprs dels Jocs Olmpics d'estiu de 1936 realitzats a la ciutat de Berln durant el Tercer Reich. Els Jocs Olmpics de Munic serviren per presentar una nova, democrtica i optimista Alemanya als ulls del mn, com ho demostra el seu lema oficial, "Els jocs felios". L'emblema dels Jocs va ser un logotip en el qual apareixia un sol blau, el "sol brillant". Per primera vegada s'introdu la figura de mascota olmpica, representada pel gos de raa teckel "Waldi", dissenyat per Otl Aicher.

Antecedents.
En la 64a Sessi Plenria del Comit Internacional Olmpic (CIO), realitzada el 26 d'abril de 1966 a Roma (Itlia), s'escoll com a seu dels Jocs Olmpics d'estiu de 1972 a la ciutat de Munic per davant de:



Massacre de Munic.

Els Jocs Olmpics de 1972 patiren un acte terrorista que els marc. El dia 5 de setembre un grup de terroristes palestins de l'organitzaci Setembre Negre assassinaren a dos atletes israelians i agafaren uns altres nou com a ostatges. Desprs d'un frustrat intent de rescat, tots els ostatges i terroristes, exceptuant-ne tres, foren morts. Malgrat el succs, els Jocs seguiren amb total normalitat, desprs de ser suspesos durant vint-i-quatre hores. Alguns atletes, molt pocs, abandonaren la vila olmpica de Munic.

Comits participants.

En aquests Jocs participaren un total de 121 comits nacionals diferents, fent-ho per primera vegada els d'Albnia, Alt Volta (actual Burkina Faso), Arbia Saudita, Dahomey (avui en dia Benn), Gabon, Corea del Nord, Lesotho, Malawi, Somlia, Swazilndia i Togo.

Retornaren a la competici Cambodja, Congo, Guatemala i Hait. Deixaren de participar Congo Kinshasa, Guinea, Hondures, Iraq, Lbia i Sierra Leone.



Esports disputats.
En aquests Jocs Olmpics es diputaren 195 proves de 23 esports diferents:



Aspectes destacats.
 Retornaren a la competici oficial dos esports; l'handbol, absent de l'edici de 1936 i el tir amb arc, absent des de l'edici de 1920. Aix mateix s'introdu per primera vegada l'esllom en aiges braves en les proves de piragisme.
 Els Joc Olmpics de Munic de 1972 marcaren l'inici del domini de Cuba com la potncia espotiva principal d'Amrica Llatina i el Carib, encapalant el medaller entre les nacions d'aquell continent, un lloc que no ha perdut en cap de les edicions posteriors en les que ha participat, exceptuant Pequn 2008, relegada per Brasil.
 Mark Spitz aconsegu set medalles d'or en nataci, convertint-se en l'heroi dels Jocs. Aquest rcord fou vigent fins els Jocs Olmpics de Pequn 2008, moment en el qual fou superat pel nedador nord-americ Michael Phelps.
 El gimnasta japons Sawao Kato aconsegu fer-se amb 5 medalles en la categoria de gimnstica artstica, tres d'or i dues de plata; i la nedadora australiana Shane Gould tamb aconsegu 5 medalles, tres d'or, una de plata i una altra de bronze, si b aquesta ho feu als 15 anys.
 El finlands Lasse Viren aconsegu un doblet en 5.000 i 10.000 m llisos.
 El lluitador Dan Gable aconsegu fer-se amb la medalla d'or en la categoria de -58 kg sense haver perdut cap punt en la lluita. El neerlands Wim Ruska es convert en l'nic judoca en fer-se en dues medalles d'or en uns mateixos Jocs.

Medaller.

Deu nacions amb ms medalles en els Jocs Olmpics de 1972. Pas amfitri ressaltat.



Notes.


Vegeu tamb.

 Comit Olmpic Internacional;
 Jocs Olmpics;

 Enllaos externs .
  Jocs Olmpics de Munic de 1972;
  www.sports-reference.com - Munic 1972;

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347212" title="Rashid al-Din" nonfiltered="920" processed="914" dbindex="135925">
 
Rashid al-Din (Rash d al-D n Fadl All h) (Hamadan, 1247 - Sultaniyya, 1318) fou un metge persa musulm d'origen jueu, escriptor i historiador, que va escriure una histria universal en persa anomenada Jami al-Tawarikh, considerada una pea clau de la historiografia monglica. 


Biografia.
El seu avi fou un cortes de Hulagu, fundador de l'Il-khanat, i el seu pare un farmacutic de la cort. Es va convertir a l'islam cap als trenta anys. Educat com a metge, va servir primer sota Abaqa, de qui va esdevenir gran visir a la cort de Sultaniyya. Tamb va servir com a visir i metge sota els il-khans Mahmud Ghazan, Oljeitu i Abu Said.

El 1312 la seva situaci a la cort va empitjorar; Sa'd al-Dawla va perdre el poder i fou substitut per Ali Shah, que va intrigar per fer caure Rashid. El 1314 va morir Oljeitu i el va succeir el seu fill  Abu Said, jove i inexpert que aviat es va alinear amb Ali Shah. El 13 de juliol de 1318, Rashid al-Din, a l'edat de 70 anys, fou executat acusat d'haver enverinat Ghazan Khan, tot i que durant el judici va poder provar que la carta que es presentava com a proba era falsa i es va descobrir tot el complot. Les seves propietats van ser confiscades i els seus llibres i manuscrits foren destruts, noms dos van sobreviure. Cent anys desprs, sota Miran Shah, fill de Tamerl, les seves restes foren exhumades del cementiri musulm i enterrades al cementiri jueu.  
 
Obra.
La seva gran obra, el Jami al-Tawarikh ("Compendi de Crniques"), fou encarregada per Mahmud Ghazan com una histria dels mongols i la seva dinastia, per desprs es va expandir per abastar tota la histria del mn des de els temps d'Adam. Es creu que es va compilar entre els anys 1307 i 1316 sota Muhmmad Khodabandeh (Oljeitu) grcies a un gran equip de callgrafs i illustradors. No tota l'obra s'ha conservat (es conserven els volums II i III, el primer sobre Genguis Khan i els seus successors i el segon sobre els il-khnides fins al temps de Mongke, que va regnar del 1251 al 1259). Algunes illustracions reprodudes a altres obres sn probablement contempornies. La font principal fou l' Ata al-Mulk Juvayni, per se'n van utilitzar fora d'altres. Un captol tracta de la historia dels Francs i hauria estat compilat seguint fonts occidentals com Isol el Pis o frares dominics; s'inclouen les cronologies de regnat derivades de la crnica de Martin d'Opava (  1278)




Tota la seva obra va ser reunida en un sol volum anomenat Jami' al-Tasanif al-Rashidi ("La collecci de treballs de Rashid"), completada amb mapes i illustracions, i que inclou tamb alguns treballs curts en medicina i govern traduts al xins. Tamb es va traduir l'rab en la part redactada en persa, i al persa en la part redactada en rab. La impressi fou per un sistema importat de Xina i ja utilitzat all sota Feng Dao (932-953) que impedia les alteracions.  

 Referncies .


Enllaos externs.
Setge de Mosul al manuscrit;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347215" title="Mutugen" nonfiltered="921" processed="915" dbindex="135926">
Mutugen (  1221) fou fill de Txagatai i nt de Genguis Khan. Era el fill preferit de Txagatai i el nt preferit de Genguis. 

Un dels oficials de Txagatai estava casat amb una dona especialment maca i Mutugen la volia; mentre el marit estava servint a la guerra, Mutugen la va posser i la va deixar embarassada, per no s'hi va casar, noms es va quedar amb l'infant que es va dir Buri.

El 1221 Genguis Khan era a Talikan i va creuar l'Hindu Kush per anar a assetjar Bamian. En el setge d'aquesta  ciutat fou mort Mutugen. Fou el gran khan qui va comunicar a Txagatai la notcia i li va prohibir plorar; la ciutat fou destruda fins als fonaments i no es va fer bot ni presoners, tot fou destrut i tots foren morts fins i tot els animals. El lloc de la ciutat fou declarat malet..

 Referncia .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347218" title="Tchila'un" nonfiltered="922" processed="916" dbindex="135927">
Tchila'un o Chilaun fou un general mongol de Genguis Khan, de la tribu dels suldus. 

Junt al seu pare Sorkan Chira i els seu germ Tchimba, va ajudar a escapar a Genguis khan (llavors Temudjin) quan aquest fou capturat a la muntanya Khentei o Kente per homes enviats pel cap del clan tayitchi'ut, Tarquta Kiriltug i el seu germ Todoyan Girte, fills d'Ambaqa, que aspiraven a la reialessa i temian que Temudjin els pogus disputar el lloc.

Quan Gengis Khan ja havia estat proclamat dels mongols (ho fou el 1194) per encara era vassall de Wang Khan dels kerait, hi va haver una guerra entre naimans i kerait. En la part final de la lluita els naiman van envair el pas kerait, i Djagambu (germ de Wang khan) i Ilqa Sangun (fill de Wang Khan) van haver de fugir. Wang va cridar en ajut a Genguis Khan que li va enviar als seus "quatre gran guerrers" (dorben kulu'ud) es a dir a Boortchu, Muqali, Boroqul i Tchila'un, que van salvar al darrer moment a Sangun, van expulsar als naiman de les terres kerait i van recuperar el bestiar agafat pels naiman. Qassar, germ de Genguis Khan, va acabar la campanya amb una gran victria sobre els naiman.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347219" title="Boroqul" nonfiltered="923" processed="917" dbindex="135928">
Boroqul fou un general mongol de Genguis Khan.

Quan Genguis Khan ja havia estat proclamat dels mongols (ho fou el 1194) per encara era vassall de Wang Khan dels kerait, hi va haver una guerra entre naimans i kerait. En la part final de la lluita els naiman van envair el pas kerait, i Djagambu (germ de Wang khan) i Ilqa Sangun (fill de Wang Khan) van haver de fugir. Wang va cridar en ajut a Genguis Khan que li va enviar als seus "quatre gran guerrers" (dorben kulu'ud) es a dir a Boortchu, Muqali, Boroqul i Tchila'un, que van salvar al darrer moment a Sangun, van expulsar als naiman de les terres kerait i van recuperar el bestiar agafat pels naiman. Qassar, germ de Genguis Khan, va acabar la campanya amb una gran victria sobre els naiman.

El 1203 es va produir la ruptura entre mongols propis i kerait. Els keraits i els seus aliats van iniciar un atac, i Genguis Khan es va retirar a la serralada de Maooundur i desprs cap a la muntanya Alan o Nga-lan , contrafort de la cadena del Khingan, prop del naixement del Khalkha-gol. La batalla decisiva es va produir poc desprs i la superioritat numrica dels kerait va obligar a Genguis Khan a retirar-se al arribar la nit i poc desprs se li van unir les forces que dirigien el seu fill Ogodai (que va ser ferit) i els seus lloctinents Bo'ortchu i Boroqul. Genguis va iniciar la retirada seguint el Khalkha-gol . 

 Refrncies .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347220" title="Bo'ortchu" nonfiltered="924" processed="918" dbindex="135929">
Bo'ortchu fou un general mongol de Genguis Khan de la tribu mongola dels arulat.

El jove Temudjin (el futur Genguis Khan) estava sortint de la pobressa i va aconseguir tenir nou cavalls, per vuit li foren robats per lladres de l'estepa; Temudjin els va recuperar gracies a l'ajut del jove Bo'ortchu (o Bogortchu) fill d'un cap arulat, que en endavant va esdevenir el seu ms fidel lloctinent i ms tard un dels seus millors generals. 

Quan Genguis Khan ja havia estat proclamat dels mongols (ho fou el 1194) per encara era vassall de Wang Khan dels kerait, hi va haver una guerra entre naimans i kerait. En la part final de la lluita els naiman van envair el pas kerait, i Djagambu (germ de Wang khan) i Ilqa Sangun (fill de Wang Khan) van haver de fugir. Wang va cridar en ajut a Genguis Khan que li va enviar als seus "quatre gran guerrers" (dorben kulu'ud) es a dir a Boortchu, Muqali, Boroqul i Tchila'un, que van salvar al darrer moment a Ilqa Sangun, van expulsar als naiman de les terres kerait i van recuperar el bestiar agafat pels naiman. Qassar, germ de Genguis Khan, va acabar la campanya amb una gran victria sobre els naiman.

El 1203 es va produir la ruptura entre mongols propis i kerait. Els keraits i els seus aliats van iniciar un atac, i Genguis Khan es va retirar a la serralada de Maooundur i desprs cap a la muntanya Alan o Nga-lan , contrafort de la cadena del Khingan, prop del naixement del Khalkha-gol. La batalla decisiva es va produir poc desprs i la superioritat numrica dels kerait va obligar a Genguis Khan a retirar-se al arribar la nit i poc desprs se li van unir les forces que dirigien el seu fill Ogodai (que va ser ferit) i els seus lloctinents Bo'ortchu i Boroqul. Genguis va iniciar la retirada seguint el Khalkha-gol . 

Era germ del general Tuqulqu-tcherbi, que el 1231-1232 va participar a la campanya de Xina contra els jurchen (dinastia Jin) a les ordes de Tului, el fill petit de Genguis Khan. 

 Refrncies .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347222" title="Cornelis Johannes van Houten" nonfiltered="925" processed="919" dbindex="135930">
Cornelis Johannes van Houten (1920   24 d'agost del 2002), va ser un astrnom neerlands, el qual tamb apareix amb el nom de Keen van Houten. Nascut a La Haia, va realitzar la seua carrera a la Leiden University, tot exceptuant un breu periode entre 1954 i 1956, on va ser-hi a l'Observatori Yerkes com assistent. Va treure el primer ttol al 1940. La II Guerra Mundial va aturar els seus estudis i no es va poder doctorar fins el 1952.

Casat amb la tamb astrnoma Ingrid Groeneveld, va mostrar inters en els asteroides. Junt la seua muller i Tom Gehrels, van formar un equip que va descobrir milers d'aquestos cosses espacials, grcies al telescopi Schmidt de 48 polzades que tenia Gehrens a l'Observatori de Palomar.

Tamb va estudiar les velocitats radials de estrelles binries properes. Van Houten mai es va retirar i va publicar articles fins el darrer dia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347223" title="Francesc Berenguer i Bellveh" nonfiltered="926" processed="920" dbindex="135931">


Francesc Berenguer i Bellveh (Sant Joan de Grcia (Barcelona), 7 d'agost del 1889   Barcelona, 15 de mar de 1952). Fou un arquitecte del modernisme tard i el noucentisme, tamb va dissenyar escultures de caire religis. Va exercir com arquitecte municipal de Santa Coloma de Cervell i de Sant Boi de Llobregat.

Biografia.
Francesc Berenguer Bellveh era el fill ms gran dels set que van tenir l arquitecte reusenc Francesc Berenguer i Mestres i Adela Bellveh i Pars, natural de Barcelona. 
Francesc Berenguer va nixer al carrer Encarnaci, 8 de l actual barri de Grcia de Barcelona, on va passar la seva joventut.

Estudia arquitectura a l Escola d'Arquitectura de Barcelona i obt el ttol el 1914.

El 25 d'abril de 1928, va contraure matrimoni amb Brbara Martn Martn de 17 anys d edat, natural de Obn (Terol) i tingueren una nica filla, Llusa Berenguer i Martn l any 1929.
Era una persona de carcter molt reservat, de profundes conviccions religioses i absolutament abocat a la seva feina a la que s hi dedicava fins i tot molts diumenges que  els dedicava a realitzar obres en convents i monestirs sense rebre res a canvi.

L any 1934, va tenir un revs molt fort en la seva vida, degut al tancament del banc on ell hi guardava els diners i aix va produir que tingus un trastorn enorme que el va marcar la resta de la seva vida.

El 15 de mar de 1952, Francesc Berenguer i Bellveh va morir  en el seu domicili al carrer Rosell 212 per problemes de cor i que l havien obligat a deixar de treballar quinze dies abans. Va ser enterrat al cementiri de l'est de Barcelona.

Estudis.
Va cursar els estudis primaris al  collegi Balmes de les escoles Pias de Grcia fins el 1899, i el batxillerat a l  Instituto Provincial de Segunda Enseanza de Barcelona  , posteriorment anomenat  Instituto General y Tcnico de Barcelona . 
L any 1905 va iniciar els estudis d arquitectura, primer cursant algunes assignatures a la facultat de Cincies exactes, Fsiques i Naturals, de la Universitat de Barcelona i, des de 1908 fins 1914 estudiant a l Escola d Arquitectura on va rebre llions de Llus Domnech i Montaner i d August Font i Carreras, entre d altres, i on a ms,  va coincidir amb companys com Csar Martinell Brunet i Isidre Puig i Boada amb el qual van fer fora amistat.

El seu pare, Francesc Berenguer i Mestres, no havia acabat la carrera d arquitecte i el seu amic Antoni Gaud li va garantir la feina. Aquesta situaci li imped signar els projectes de les mltiples obres que va realitzar i sempre va estar a l ombra de Gaud. Al morir el pare de Berenguer i Bellveh, aquest encara est a la facultat. Gaud repeteix l oferta de treball que li havia fet al seu pare. Aquesta proposta, va produir que Berenguer respongus a Gaud  que a ell, mai li faria com al seu pare i que un cop acabada la carrera es guanyaria la vida com arquitecte ell sol sense viure a l ombra de ning .

Es produ un distanciament entre la famlia Berenguer i Gaud cosa que va fer que ell sempre s enorgulls i digus que  ell havia fet fora de casa seva en Gaud .
A finals del 1914 acab els estudis d arquitectura amb 25 anys.

Activitat professional.
La primera feina l obtingu el 10 de juny de 1915 com arquitecte municipal de Santa Coloma de Cervell. El 27 de juny del mateix any, entr a treballar a l Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, primer com arquitecte inter i, el 4 d'abril del 1917, com arquitecte municipal. 

Durant aquest perode d arquitecte municipal de Sant Boi, Berenguer dugu a terme el creixement urbanstic del que es coneix com l eixample de Sant Boi, que era format principalment per edificis de planta baixa ms planta pis promoguts per la gent que entr a viure a Sant Boi posteriorment a l arribada del carrilet i l obertura a la banda esquerra del Llobregat.
Tamb va treballar en plantilla a l Agrupaci Mtua on va realitzar les obres de reforma de la seu d aquesta entitat entre d altres. 

Estil arquitectnic.
Francesc Berenguer i Bellveh, va viure a cavall entre la segona generaci de mestres del modernisme catal (Antoni Gaud, Llus Domnech i Montaner, Puig i Cadafalch, etc.) i la generaci de la postguerra. Va desenvolupar les seves obres entre dues corrents arquitectniques, el Modernisme i el Noucentisme.

En els seus primers anys se l considera un arquitecte del modernisme ms tard. La influncia paterna, a qui va ajudar a l edifici de l escola de la Colnia Gell el 1911 abans d acabar la carrera, es present a les seves primeres obres com la Rectoria (1917) i el centre parroquial Sant Llus (1915-1917) tamb a la Colnia Gell, l edifici de Can Masellera (1921) a Sant Boi de Llobregat, la reforma de l edifici de Campins i altres projectes que no es van realitzar com la reforma de l esglsia i la reconstrucci de la rectoria de Sant Joan de Grcia a Barcelona (1916), un projecte per l edifici de la seu de la Diputaci de Barcelona i un altre per un hospital de malalties nervioses.

En el perode modernista, en els seus projectes destaquen els trets caracterstics d aquest moviment, si b aplicant fora simplicitat en l s dels materials.
Els materials es troben en el seu color natural i mostrant la seva textura. Pedra, ma, fusta, cermica i forja, expressen les solucions constructives i els elements estructurals. Aquest aspecte queda ben reflectit en tota la seva obra modernista, on el ma queda vist, la pedra nua, la teula vidrada, etc.
Les obertures de faana queden remarcades per un canvi de material al de la resta que composa la faana, i realitzant jocs formals que encara emfatitzen ms aquest tret. 
Fa servir el trencads en elements singulars interiors fent un efecte de difuminaci passant d un color a un altre. Pel que fa a la forja, fa servir les lnies corbes, el coup de fouet com per exemple a les portes del projecte de l esglsia de Santa Maria de Grcia i a una porta del centre parroquial de Sant Llus Gonzaga de la Colnia Gell.
En alguns casos s identifica un cert aire historicista, com en el cas de l obra de Campins, on es mostra l edifici com un castell medieval amb els merlets de coronaci i les torres.

Posteriorment an evolucionant cap el noucentisme i un perfil ms neoclssic, que era el corrent imperant a la Barcelona de l poca on els edificis bastits a la Via Laietana i els edificis aixecats amb motiu de l exposici Universal de 1929 mostraven un inters pel monumentalisme arquitectnic.

La seva vessant de dissenyador i escultor s orient a obres de caire religis, on es mostra un estil ms barroc. Una mostra n s l escultura de la Verge Maria de l esglsia de Sant Felipe Neri de Grcia que ell va dibuixar  i l escultor Josep Maria Camps i Arnau (Sarri, Barcelona 1879- Barcelona 1968) va realitzar.

Obres.
La seva voluntat de qu tots els projectes realitzats fossin cremats desprs de morir i el fet de no ser un arquitecte de renom com altres dels seus contemporanis, fa que la seva obra sigui difcil de quantificar.

 Barcelona.


 Sant Boi de Llobregat.
A ms de les obres d'aquesta relaci, va construir una cinqentena de petits habitatges per a particulars mentre era arquitecte municipal i desenvolupava l'eixample.

 Santa Coloma de Cervell.
La seva participaci al creixement de laColnia Gell s'inici de la ma del seu pare, per la seva obra fou ms important. No s descartable que alguns dels habitatges dels obrers que sn d'autor desconegut, foren obra seva.


Referncies.
La font principal d'aquest article s l'estudi de Roger Moras i Comellas :








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347224" title="Masi Torello" nonfiltered="927" processed="921" dbindex="135932">
 
Masi Torello  s un municipi de 2.366 habitants de la provncia de Ferrara. L'nica frazione s Masi San Giacomo. Les comuni limtrofes sn Ferrara, Ostellato, Portomaggiore i Voghiera.

El seu patr s  San Pietro, festiu el 7 d abril. Actualment (2008), l alcalde (Sindaco) s Manuela Cecilia Rescazzi, del partit lista civica 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347229" title="Arnau Guillem de Bellera" nonfiltered="928" processed="922" dbindex="135933">
Arnau Guillem de Bellera (Pallars - Morvedre, 1412) fou un noble i militar catal

El 1396 defens la Vall d'Aran contra les tropes invasores de Mateu I de Foix. Fou veguer de Barcelona i del Valls del 1399 al 1405, i lloctinent reial a Cervera el 1406. El 1409 fou nomenat governador de Valncia amb la missi de pacificar les bandositats del regne. 

A la mort de Mart l'Hum, durant l'interregne prengu partit per la causa de Jaume II d'Urgell, sostingut per la ciutat de Valncia i el bndol dels Vilaragut contra el bndol dels Centelles. Davant la divisi i la no adhesi del Regne de Valncia a la Concrdia d'Alcanys, va decidir-se a atacar als seus enemics a Morella, i abans de l'arribada dels reforos catalans de Ramon de Perells enviats pel comte d'Urgell  fou obligat a presentar batalla a Morvedre (l'actual Sagunt) el 27 de febrer de 1412 contra les castellanes i aragoneses de Ferran d'Antequera dirigides per Diego Gmez de Sandoval. Fou derrotat i mort a la batalla de Morvedre, i els vencedors foraren el seu fill a passejar el cap del seu pare, clavat en una llana, entre llurs files. 

La derrota de Morvedre i la mort de Bellera foren decisives per a la resoluci de la successi contra la candidatura de Jaume d'Urgell.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347230" title="L'home que volia ser rei" nonfiltered="929" processed="923" dbindex="135934">
L home que volia ser rei  (The Man Who Would Be King) s una pellcula d'aventures de John Huston, estrenada el 1975,  adaptaci d una novella de Rudyard Kipling. Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.

 Argument .
A les Indies, Daniel Dravot i Peachy Carnehan, dos amics britnics, antics militars, francmaons i sobretot aventurers poc escrupulosos, acaronen un boig somni: entrar al Kafiristan (un pas llegendari on cap europeu no ha posat el peu des d'Alexandre el Gran) i fer-se'n els reis.
Amb l'ajuda d'un periodista angls (que a la pellcula, per no a la novella, s Rudyard Kipling), aconsegueixen emprendre el perills viatge..

Al seu despatx del diari The Northern Star, Kipling rep la visita d'una desferra humana, en parracs i mig boig, que es presenta com el que ha conegut abans sota el nom de Peachy Carnehan. Peachy explica a Kipling com, amb Daniel Dravot, ha arribat al Kafiristan, provncia de l'Afganistan, on s'han fet dus, han regnat i han acabat per perdre-ho tot.
Alguns anys abans Daniel Dravot i Peachy Carnehan havien retut visita a Kipling al seu despatx. Van consultar mapes i enciclopdies i van signar davant Kipling un contracte obligant-los a ser lleials un envers l'altre, i estar-se al marge de l'alcohol i de les dones mentre el seu objectiu no fos assolit. Desprs van marxar cap al nord, salvant el pas de  Khyber, penetrant per regions inexplorades al Kafiristan (literalment, el pas dels estrangers).

Troben per casualitat un gurka que es fa anomenar Billy Fish, nom que li ha estat donat pel seu regiment perqu s ms pronunciable, nic supervivent d'una expedici cartogrfica desapareguda anys enrera. Billy parla l'angls perfectament, aix com la llengua local, i s aix com ajuda Carnehan i Dravot en la seva ascensi cap al tron, coma intrpret i guia dels costums locals.

Ofereixen els seus serveis com "consellers militars", ajudant un poble rera un altre a triomfar sobre els seus enemics per fer-se'n aliats. Quan en el transcurs d'una batalla Dravot rep una fletxa a ple pit per continua lluitant, els indgenes el creuen immortal. De fet la fletxa ha estat parada per una cartutxera, sota la tnica vermella de Dravot. Dravot i Carnehan decideixen no desenganyar els indgenes, la seva superstici pot ajudar-los a arribar al seu objectiu.
Ms tard, les seves proeses han arribat a les orelles del "gran-sacerdot", i sn convocats a la  ciutat santa de Sikandergul. Es descobreix sobre el pit de Dravot la medalla manica que li havia ofert Kipling, i en la qual els indgenes reconeixen un smbol gravat en una pedra que atribueixen a Alexandre el Gran ("Sikander"). I aix prenen Dravot pel fill d'Alexandre que ha tornat amb el seu poble i el coronen rei.

 Base histrica .

s probable que Kipling s'hagus inspirat en la vida de Josiah Harlan (1799-1871), un aventurer americ que va arribar a l Afganistan i al Punjab amb la intenci d'esdevenir rei. Desprs de embolicar-se en la poltica local i de diversos fets d'armes, acaba obtenint el ttol de "Prncep de Ghor" per a ell mateix i els seus descendents a canvi de la seva ajuda militar. Kipling tamb s'ha pogut inspirar en la histria de Sir James Brooke (1803-1868), anomenat el "Rajah blanc", que va fundar una dinastia a Sarawak el 1841.

La histria es basa tamb en els smbols i els ritus de la francmaoneria, a la qual pertanyia Kipling, i sense grans problemes per resultar versemblant, perpetua el mite d'una maoneria antiga, a la qual hauria pertangut Alexandre el Gran.

 Repartiment .
 Sean Connery : Daniel Dravot;
 Michael Caine : Peachy Carnehan;
 Christopher Plummer : Rudyard Kipling;
 Saeed Jaffrey : Billy Fish;
 Doghmi Larbi : Ootah;
 Jack May : el comissari;
 Karroom Ben Bouih : Kafu Selim;
 Mohammad Shamsi : Babu;
 Albert Moses : Ghulam;
 Paul Antrim : Mulvaney;
 Graham Acres : l'agent;
 Shakira Caine : Roxanne;

 Al voltant de la pellcula .
 El rodatge s'ha desenvolupat a Glen Canyon als Estats Units, Chamonix-Mont-Blanc a Frana, al Marroc i als estudis Pinewood al Regne Unit.
 A l'escena de l'allau es veuen rastres d'esqu.
 Els camells que es veuen a la pellcula sn africans (dromedaris), no asitics.
 John Huston havia previst de rodar la pellcula amb Clark Gable i Humphrey Bogart com a intrprets, per la mort d'aquest el va obligar a renunciar-hi. Va pensar llavors en Kirk Douglas i Burt Lancaster, desprs amb Peter O'Toole i Richard Burton. Finalment, va proposar el paper a Paul Newman i Robert Redford. Newman, que acabava de fer dues pellcules amb el cineasta, va incitar Huston a agafar dos actors anglesos. Qesti de veracitat...
 Malalt i amb greus problemes cardacs, John Huston va veure un dia arribar a la seva habitaci de l'hospital a Sean Connery i Michael Caine. Els dos actors van referir a l'idntica escena de presentaci de la pellcula.
 Es tracta de la pellcula preferida de Michael Caine i de Sean Connery.
 L'Home que volia ser rei  era un projecte desitjat i fantasiejat per John Huston des de feia 25 anys. Quan ho va realitzar el 1975, tenia 69 anys.
 Els sacerdots i habitants de Sikandergul parlen l'rab dialectal marroqu, John Huston havia reclutat aquests actors entre els autctons de la regi del rodatge, al Marroc. Els dilegs del gran sacerdot sn fidels a les traduccions de Billy Fish, excepte en el moment dels plans on el gran sacerdot descobreix la pedra on s gravat el signe dels francmaons. En sntesi, el sacerdot deia: "Aix s la meva terra i el meu pas. No el tindr mai. No sou benvinguts", i que Billy Fish va traduir en un sentit totalment contrari!
 Sean Connery va trobar la seva futura dona Micheline Roquebrune a Marrqueix durant el rodatge de la pellcula.

 Premis i nominacions .

 Premis .

 Nominacions . 
 Oscar al millor gui adaptat per John Huston i Gladys Hill;
 Oscar a la millor direcci artstica  per Alexandre Trauner, Tony Inglis i Peter James ;
 Oscar al millor vestuari per Edith Head;
 Oscar al millor muntatge per Russell Lloyd;

Enllaos externs.
 Pgina de la pellcula a l'IMDb;
 Fotos;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347231" title="Josep Gudiol i Conill" nonfiltered="930" processed="924" dbindex="135935">
Josep Gudiol i Conill (Vic, Osona, 1872 - Vic, Osona, 1931) arqueleg i historiador de l'art.

Format al Seminari, form part del Cercle Literari de la ciutat, entitat que que va promoure la creaci del Museu Episcopal de Vic. Fou ordenat sacerdot l'any 1896 i nomenat conservador del Museu el 1898. El 1902 public Nocions d'arqueologia sagrada catalana, que el relacion amb societats arqueolgiques i d'acadmiques. Public nombrosos articles sobre temes locals en la premsa vigatana i en el Butllet del Centre Excursionista de Vic i tamb estudis que documenten aspectes de les arts menors, apareguts a la pgina artstica de La Veu de Catalunya, o en revistes especialitzades. El 1917 fou distingit amb el Premi Martorell pels tres volums sobre l'arqueologia litrgica de la provncia eclesistica tarraconense, obra en qu havia reunit els millors resultats de les seves recerques i que malauradament rest indita i dispersa. Public ms tard Els trescentistes (1924), diverses monografies sobre pintors medievals, Mestre Joan Gasc (1907), El Pintor Llus Borrass (1925) i els tres volums dedicats a la pintura romnica Els primitius (1927) i els catlegs dels vidres de la collecci Amatller (1925) i el Catleg dels manuscrits del Museu Episcopal de Vic (1934). Tamb escrigu nombroses monografies que dedic a una extensa diversitat de temes histrics i de monuments, una gran part dels quals referents a Vic i al Museu Episcopal. Fou membre de l'Academia de la Historia (1917) i de Bellas Artes (1920), de Madrid, i de l'Institut d'Estudis Catalans (1921) i Doctor honoris causa de la Universitat de Bonn (1927). El 1929 presid els Jocs Florals de Barcelona.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347233" title="Moiss Solana" nonfiltered="931" processed="925" dbindex="135936">
 Moiss Solana Arciniega va ser un  pilot de curses automobilstiques mexic que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Va nixer el 26 de desembre del 1935 a Ciutat de Mxic, Mxic i va morir en un accident disputant una cursa de muntanya al Valle de Bravo, Mxic  el 27 de juliol del 1969.


 A la F1 .

Moiss Solana va debutar a la novena i penltima cursa de la temporada 1963 (la catorzena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 27 d'octubre del 1963 el GP de Mxic al circuit de Ciutat de Mxic.

Va participar a un total de vuit proves puntuables pel campionat de la F1, disputades en sis temporades consecutives (1963-1968), aconseguint una desena posici com a millor classificaci i no assolint cap punt pel campionat del mn de pilots.

Ha estat l'nic pilot de l'histria en lluir el nmero 13 al seu monoplaa (Gran Premi de Mxic del 1963).


 Resultats a la Frmula 1 .





 Resum .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347236" title="Joan Gasc" nonfiltered="932" processed="926" dbindex="135937">
Joan Gasc (Tafalla, Navarra, ? - Vic, Osona, 1529) pintor del segle XVI.

Navarrs d'origen, s'establ a Vic cap al 1502. Fou l'autor del retaule de Sant Joan de Fbregues (1503) i dels de Sant Joan del Gal (1507), Sant Juli de Vilamirosa (1508) i Sant Rom de Sau (1509). Evolucion cap a l'estil renaixentista amb el retaule de Sant Pere de Vilamajor (1513-1516) i el bancal de Sant Joan de les Abadesses (1515). Pint tamb la taula de Santa Brbara (1516), el calvari de Pruit (1521), la porta de l'armari de la Tresoreria de la catedral de Vic (1525) i el retaule de Sant Bartomeu de l'Hospital de Pelegrins de Vic (1525). Se li atribueix els profetes del retaule de Sant Esteve de Granollers i la Santa Fa, actualment al Museu Episcopal de Vic, amb notables influncies de Bartolom Bermejo.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347240" title="Les histries d'Afanti" nonfiltered="933" processed="927" dbindex="135938">
Les histries d'Afanti (      , pinyin:  fnt de gshi) s una srie d'animaci en volum feta a la Xina pels estudis d'animaci de Xangai.

La srie, realitzada entre els anys 1979 i 1988, explica les aventures d'Afanti (   ), un personatge de la provncia musulmana del Xinjiang, que es passeja sempre sobre el seu burro i que s molt espavilat, jugant hbilment amb les argumentacions per aconseguir els seus objectius. Est inspirat en el fams personatge humorstic del Mestre Nasserd, molt conegut dins del mn musulm.

 Ttols dels episodis .
 1.      (vendre l'ombre d'un arbre);
 2.      (comparar la saviesa);
 3.      (une plantaci d'or);
 4.     (el metge);
 5.      (el conill que porta cartes) ;
 6.      (riure's d'alg);
 7.      (el procs intelligent);
 8.      (l'ase que parla);
 9.        (l'ase lladre);
 10.     (el miserable) ;
 11.     (records d'una cacera);
 12.    (l'ase presumit);
 13.     (record d'un casament inadequat);
 14.       (veritable/fals Afanti);







 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347243" title="Italo Balbo" nonfiltered="934" processed="928" dbindex="135939">

Italo Balbo (Ferrara, 6 de juny de 1896 - Tobrouk, 28 de juny de 1940) va ser un poltic, militar i aviador itali, ministre de l'aeronutica i governador de Lbia.

Biografia .
Abans de la Primera Guerra Mundial .

Italo Balbo va nixer a Quartesana, frazione del municipi de Ferrara, el 6 de juny 1896, fill de Camillo Balbo i de Malvina Zuffi, tots dos professors. El pare s d'origen piemonts, mentre que la seva mare s de la Romanya. s una famlia burgesa on regna el respecte absolut per la monarquia i per l'exrcit.

Des del seu naixement, la famlia viu a Ferrara. El jove Balbo participa activament en les discussions poltiques que tenen lloc al caf Milano, seu de les dialctiques entre monrquics i republicans. En famlia, els contrasts s'accentuen perqu Balbo, fervent republic s enfronta la ideologia del seu pare. El 1911, fuig de casa per unir-se a l'expedici militar organitzada per Ricciotti Garibaldi que ha d'alliberar  Albnia del control de Turquia. No aconsegueix participar en l'expedici, bloquejat per la policia que el seu pare ha previngut. En 1914, participa en una manifestaci intervencionista a Mil, on coincideix amb Benito Mussolini. Balbo arriba a ser gurdia personal de Cesare Battisti durant les reunions hagudes a favor de la intervenci en la guerra.

La Primera Guerra Mundial .
Durant la Primera Guerra mundial, s destinat al 8 regiment alp. Promocionat a  sotstinent, el 16 d'octubre de  1917, deixa el batall perqu es destinat al dipsit aeronutic de Tor per a un curs de pilotatge, la seva gran passi. Per a causa d'una ofensiva austro-alemanya, s obligat tornar al front. El 1918, al comandament de la unitat d'assalt del batall Pieve di Cadore, participa en l'ofensiva sobre el Monte Grappa que allibera la vila de Feltre. Grcies a aquestes accions militars, s anomenat capit i obt una medalla de bronze i dues de plata. Desprs de la guerra, estudia a Florncia, on es diploma en cincies socials, i torna a la seva ciutat per treballar com a empleat de banca.

Adhesi al feixisme .
Desprs d'una joventut proper a les idees republicanes de Mazzini i la freqentaci de la lgia manica Savonarola de Ferrara, Balbo, desprs de la guerra, s'adhereix al feixisme i esdev rpidament secretari de la federaci feixista de Ferrara. Comena a organitzar bandes de esquadristes i forma el seu propi grup anomenat Celibano, com la seva beguda preferida. Per compte dels terratinents, el grup organitza expedicions punitives, entre altres, en les vagues que fan els comunistes, els socialistes i les organitzacions camperoles de Portomaggiore, Ravenna, Mdena i Bolonya. El grup es permet fins i tot saquejar el castell dels Este a Ferrara.

L'agost de 1922, s present a les barricades de 1922 a Parma per ordre de Benito Mussolini en substituci de Roberto Farinacci per oposar-se als Arditi del Popolo.
L'octubre de 1922, forma part del quadrumviri de la marxa sobre Roma, amb Emilio De Bono, Cesare Maria De Vecchi i Michele Bianchi. El 1923, s acusat de ser cmplice en l'homicidi d'un sacerdot antifeixista,  don Giovanni Minzoni, a Argenta per s absolt de totes les acusacions. (El procs es va repetir el 1947 i el tribunal de Ferrara l'absoldr de nou). En 1924 s comandant general de la milcia dels voluntaris per a la seguretat nacional i sotssecretari de l'economia nacional el 1925.

La passi per volar .
El 6 de novembre de 1926, s designat secretari d'estat d aviaci i organitza l'aeronutica reial (Regia Aeronautica). El 19 d agost de 1928, esdev mariscal de les forces aries i el 12 de setembre de 1929, ministre de l'Aviaci. T noms 33 anys i s llavors el ministre europeu ms jove.

Balbo realitza dos vols transatlntics, el primer del 17 de desembre de 1930 al 15 de gener de 1931, amb dotze hidroavions Savoia-Marchetti, sortint d Orbetello cap a  Rio de Janeiro, al Brasil.
Des del 1 de juliol fins el 12 d agost de 1933, va conduir la travessia de 22 hidroavions  en un vol d'anada i tornada de Roma a Chicago; la travessia arriba al continent americ per Cartwright al Canad, desprs Montreal i finalment Chicago, on tenia lloc l Exposici Universal Century of Progress.
El governador de l'Illinois, l'alcalde i la ciutat donen als aviadors una acollida triomfal, es dna el nom d'un carrer a Balbo que encara existeix a prop del llac Michigan, la Balbo avenue. Els Sioux presents a l'Exposici de Chicago el designen cap indi amb el nom de cap de les guiles volants . En aquesta poca les relacions entre Itlia i els Estats Units sn cordials i una empresa d'aquest tipus era molt seguida i considerada com extraordinria.

El vol de tornada passa per Nova York on s organitza en el seu honor una gran desfilada. s el segon itali desprs d Armando Diaz a ser aclamat pels carrers de Nova York, on una de les avingudes s rebatejada Balbo. El president Roosevelt el rep com a convidat.

De tornada a Itlia, s designat mariscal de l'Aire. Desprs d'aix, la paraula balbo s utilitza per descriure qualsevol formaci de grup d'avions.

 Lbia .
 
Ms tard el mateix any, Mussolini li dna al nou mariscal de l'Aire el crrec de ministre de l'Aeronutica i l exclou del govern, li confia el crrec de governador general de Lbia on s installa el gener de 1934. En el mateix moment en qu gaudeix de la mxima popularitat, Balbo atreu les enemistats al si del partit per gelosia i pel seu comportament. A Lbia, va realitzar projectes d'obres pbliques i la construcci de xarxes de carretera, en particular la carretera litoral que voreja el Mediterrani (centenars de quilmetres), que en el seu honor es va dir via Balbia. Intenta atreure colons italians i segueix una poltica d'integraci i de pacificaci amb les poblacions musulmanes.

Desprs la invasi alemanya de Polnia el setembre de 1939, Balbo, de visita a Roma, expressa de manera repetida el seu descontentament i la seva preocupaci per a l'aliana amb Alemanya i per a la poltica seguida per Mussolini en afers interns i en la poltica internacional. De fet, les seves dissensions amb el Duce havien augmentat des de 1938 quan en diverses ocasions, va manifestar la seva contrarietat a les promulgacions de les lleis racials.



La mort.
El 28 de juny de 1940, Italo Balbo mor mentre tornava d'un vol de reconeixement sobre Tobrouk, el seu avi (un Savoia-Marchetti S.M.79) s abatut per un can antiaeri itali.  El dia desprs del butllet de les forces armades dna l'informe segent:
El dia 28, volant al cel de Tobrouk, durant una acci de bombardeig enemic, l'aparell pilotat per Italo Balbo es precipita en flames. Italo Balbo i els membres de la tripulaci han mort. La bandera de les Forces Armades d'Itlia s'inclina en senyal d'homenatge i d'alt honor en memria d'Italo Balbo, voluntari alp en la guerra mundial, Quadrumviro de la Revoluci, aviador de l'Oce, Mariscal de l'Aire caigut al lloc de combat, 
La tripulaci es componia d'Ottavio Frailich, Enrico Caretti, Lino Balbo, Claudio Brunelli, Nello Quilici, Gino Cappannini, Cino Florio i Giuseppe Berti.

L endem, un avi angls llena en paracaigudes sobre el camp itali un bitllet en nom de l'exrcit angls:

Les forces britniques expressen les seves ms sinceres condolences per a la mort del Mariscal de l'Aire Italo Balbo, un gran  condottiere (soldat itali) i un valers aviador a qui coneixia personalment i que el dest ha posat al camp advers....Air Officer-Commander-in-Chief British Reial Aire Force...Sir Arthur Laymore 

El govern de Roma va sostenir que l'incident va ser d un tret amic, per la vdua de Balbo, Emanuela Florio, va denunciar un assassinat intencionat de Mussolini.

 Els comentaris dels contemporanis .
Benito Mussolini, en el moment dels dies foscos de la Repblica Social italiana dir :
"Un bell alp, un gran aviador, un autntic revolucionari. L nic que hauria estat capa de matar-me".
Galeazzo Ciano el 29 de juny anotar al seu diari:
"Balbo no mereixia aquest final, era exuberant, agitat, li agradava la vida sota totes les seves formes.  no havia volgut la guerra i s'hi havia oposat fins al final.  El record de Balbo restar molt de temps en l'esperit dels italians, perqu era sobretot, un itali amb els seus grans defectes i les grans qualitats de la nostra raa".

 Vegeu tamb .
feixisme;

 Referncies .


 Bibliografia .
  Diario 1922, Mil, Mondadori, 1932.
Italo Balbo. La Centuria Alata. ISBN 8875390592;
 Italo Balbo. Scritti. 1933;
 Giordano Bruno Guerri. Italo Balbo. Mil, Mondadori, 1998, ISBN 8804455012;
 Folco Quilici. Tobruk 1940. La vera storia della fine di Italo Balbo. ISBN 8804534117;
 Claudio G. Segre. Italo Balbo - Una vita fascista. Bolonya, Il Mulino, 2000;
 Paul Corner. Il fascismo a Ferrara 1915-1925. Roma-Bari, Laterza, 1975;

Enllaos externs.
 Italo Balbo, La Storia Siamo Noi - RAI Educational ;
Imatges d'hidroavions;
Caricatura de Balbo;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347245" title="Brachyrhaphis rhabdophora" nonfiltered="935" processed="929" dbindex="135940">

 Brachyrhaphis rhabdophora    s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Centreamrica: Costa Rica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347248" title="Brachyrhaphis roseni" nonfiltered="936" processed="930" dbindex="135941">

Brachyrhaphis roseni     s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total i les femelles els 4,2.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Centreamrica: des de Costa Rica fins a Panam.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347249" title="Cantons de Saona i Loira" nonfiltered="937" processed="931" dbindex="135942">
Els Cantons de Saona i Loira (Borgonya) sn 57 i s'agrupen en 5 districtes:

 Districte d'Autun (11 cantons) amb cap a la sotsprefectura d'Autun:
cant d'Autun-Nord - cant d'Autun-Sud - cant de Couches - cant du Creusot-Est - cant du Creusot-Ouest - cant d'pinac - cant d'Issy-l'vque - cant de Lucenay-l'vque - cant de Mesvres - cant de Montcenis - cant de Saint-Lger-sous-Beuvray

 Districte de Chalon-sur-Sane (15 cantons) amb cap a la sotsprefectura de Chalon-sur-Sane:
cant de Buxy - cant de Chagny - cant de Chalon-sur-Sane-Centre - cant de Chalon-sur-Sane-Nord - cant de Chalon-sur-Sane-Ouest - cant de Chalon-sur-Sane-Sud - cant de Givry - cant de Mont-Saint-Vincent - cant de Montceau-les-Mines-Nord - cant de Montceau-les-Mines-Sud - cant de Montchanin - cant de Saint-Germain-du-Plain - cant de Saint-Martin-en-Bresse - cant de Sennecey-le-Grand - cant de Verdun-sur-le-Doubs

 Districte de Charolles (13 cantons) amb cap a la sotsprefectura de Charolles:
cant de Bourbon-Lancy - cant de Charolles - cant de Chauffailles - cant de la Clayette - cant de Digoin - cant de Gueugnon - cant de la Guiche - cant de Marcigny - cant de Palinges - cant de Paray-le-Monial - cant de Saint-Bonnet-de-Joux - cant de Semur-en-Brionnais - cant de Toulon-sur-Arroux

 Districte de Louhans (8 cantons) amb cap a la sotsprefectura de Louhans:
cant de Beaurepaire-en-Bresse - cant de Cuiseaux - cant de Cuisery - cant de Louhans - cant de Montpont-en-Bresse - cant de Montret - cant de Pierre-de-Bresse - cant de Saint-Germain-du-Bois

 Districte de Mcon (10 cantons) amb cap a la prefectura de Mcon:
cant de la Chapelle-de-Guinchay - cant de Cluny - cant de Lugny - cant de Mcon-Centre - cant de Mcon-Nord - cant de Mcon-Sud - cant de Matour - cant de Saint-Gengoux-le-National - cant de Tournus - cant de Tramayes






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347250" title="Districte d'Autun" nonfiltered="938" processed="932" dbindex="135943">

El Districte d'Autun s un dels cinc districtes del departament francs de Saona i Loira, a la Borgonya. Compta amb 11 cantons i 83 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura d'Autun.

Cantons.
cant d'Autun-Nord - cant d'Autun-Sud - cant de Couches - cant du Creusot-Est - cant du Creusot-Ouest - cant d'pinac - cant d'Issy-l'vque - cant de Lucenay-l'vque - cant de Mesvres - cant de Montcenis - cant de Saint-Lger-sous-Beuvray

Vegeu tamb.
Cantons de Saona i Loira;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347252" title="Districte de Chalon-sur-Sane" nonfiltered="939" processed="933" dbindex="135944">

El Districte de Chalon-sur-Sane s un dels cinc districtes del departament francs de Saona i Loira, a la Borgonya. Compta amb 15 cantons i 151 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Chalon-sur-Sane.

Cantons.
cant de Buxy - cant de Chagny - cant de Chalon-sur-Sane-Centre - cant de Chalon-sur-Sane-Nord - cant de Chalon-sur-Sane-Ouest - cant de Chalon-sur-Sane-Sud - cant de Givry - cant de Mont-Saint-Vincent - cant de Montceau-les-Mines-Nord - cant de Montceau-les-Mines-Sud - cant de Montchanin - cant de Saint-Germain-du-Plain - cant de Saint-Martin-en-Bresse - cant de Sennecey-le-Grand - cant de Verdun-sur-le-Doubs

Vegeu tamb.
Cantons de Saona i Loira;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347253" title="Districte de Charolles" nonfiltered="940" processed="934" dbindex="135945">

El Districte de Charolles s un dels cinc districtes del departament francs de Saona i Loira, a la Borgonya. Compta amb 13 cantons i 136 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Charolles.

Cantons.
cant de Bourbon-Lancy - cant de Charolles - cant de Chauffailles - cant de la Clayette - cant de Digoin - cant de Gueugnon - cant de la Guiche - cant de Marcigny - cant de Palinges - cant de Paray-le-Monial - cant de Saint-Bonnet-de-Joux - cant de Semur-en-Brionnais - cant de Toulon-sur-Arroux
Vegeu tamb.
Cantons de Saona i Loira;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347254" title="Districte de Louhans" nonfiltered="941" processed="935" dbindex="135946">

El Districte de Charolles s un dels cinc districtes del departament francs de Saona i Loira, a la Borgonya. Compta amb 8 cantons i 79 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Louhans.

Cantons.
cant de Beaurepaire-en-Bresse - cant de Cuiseaux - cant de Cuisery - cant de Louhans - cant de Montpont-en-Bresse - cant de Montret - cant de Pierre-de-Bresse - cant de Saint-Germain-du-Bois

Vegeu tamb.
Cantons de Saona i Loira;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347255" title="Districte de Mcon" nonfiltered="942" processed="936" dbindex="135947">

El Districte de Charolles s un dels cinc districtes del departament francs de Saona i Loira, a la Borgonya. Compta amb 10 cantons i 124 municipis. El cap del districte s la prefectura de Mcon.

Cantons.
cant de la Chapelle-de-Guinchay - cant de Cluny - cant de Lugny - cant de Mcon-Centre - cant de Mcon-Nord - cant de Mcon-Sud - cant de Matour - cant de Saint-Gengoux-le-National - cant de Tournus - cant de Tramayes

Vegeu tamb.
Cantons de Saona i Loira;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347257" title="Brachyrhaphis roswithae" nonfiltered="943" processed="937" dbindex="135948">

 Brachyrhaphis roswithae    s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 2,6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Centreamrica: Panam.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347258" title="Charolles" nonfiltered="944" processed="938" dbindex="135949">


Charolles s un municipi de Frana, situat al departament de Saona i Loira, a la regi de la Borgonya. 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347259" title="Louhans" nonfiltered="945" processed="939" dbindex="135950">


Louhans s un municipi de Frana, situat al departament de Saona i Loira, a la regi de la Borgonya. 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347261" title="Llangardaix negre" nonfiltered="946" processed="940" dbindex="135951">

El llargandaix negre (Gallotia galloti) de les Canries Occidental s una espcie endmica de les illes de Tenerife i La Palma. A La Gomera i El Hierro es troba l'espcie Gallotia caesaris o petit llargandaix de les Canries. 

Aquesta espcie es divideix en subespcies: 

Gallotia galloti galloti, localitzable en el centre i sud de Tenerife. ;
Gallotia galloti eisentrauti, al nord de Tenerife. ;
Gallotia galloti insulanagae, al  Masss d'Anaga.(Tenerife) ;
Gallotia galloti palmae, a La Palma.

 Hbitat .
Aquest llangardaix de les Canries Occidentals es troba a zones pedregoses, especialment en parets de roques. La seva alimentaci es basa en plantes i insectes. s molt com, pel que malauradament, se'ls sacrifica per evitar que consumeixin els cultius, especialment el ram, encara que aix no soluciona gran cosa, i a ms a ms cal recordar que no noms s una espcie endmica, sin que a ms a ms pertany a un gnere endmic de les Illes Canries, i no es troben a cap ms lloc del mn. Els gats, introduts en les illes per l'home i les rates, sn els principals responsables de la desaparici d'altres espcies en el passat. Altres van estar a punt de desaparixer, com el llangardaix gegant de El Hierro.

 Descripci .
Els mascles sn una mica ms grans que les femelles i posseeixen una taca blava a la cara. Els colors de les femelles presenten un blau ms clar mentre que els espcimens joves sn de color marr. Els mascles arriben a assolir els 30 centmetres de llarg. La longitud del cap i el cos arriba a 145mm en mascles i 133'2 mm en femelles.El seu collaret s llis amb bandes fosques. Gola negra fosca en mascles.

 Enllaos externs .
Fotografies de Gallotia galloti








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347263" title="Brachyrhaphis terrabensis" nonfiltered="947" processed="941" dbindex="135952">

 Brachyrhaphis terrabensis    s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Centreamrica: des de Costa Rica fins a Panam.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347267" title="Carlhubbsia kidderi" nonfiltered="948" processed="942" dbindex="135953">

  Carlhubbsia kidderi   s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total i les femelles els 6.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de Mxic fins a Guatemala.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347268" title="Nol For" nonfiltered="949" processed="943" dbindex="135954">






Nol For (Adegem, 23 de desembre de 1932 - Gant, 16 de febrer de 1994) va ser un ciclista belga que fou professional entre 1956 i 1968. Durant aquests anys de professionalisme aconsegu ms de 50  victries, sent les ms destacades una Pars-Roubaix, una Gand-Wevelgem i un Tour de Flandes. El 1959 guany la medalla de bronze al Campionat del mn de ciclisme en ruta.

T un monument en record seu a la ciutat d'Eeklo.

Palmars.
1956;
 Vencedor d'una etapa de la Volta als Pasos Baixos;
1957;
 1r del Circuit de les Ardenes flamenques;
 1r del Circuit Mandel-Lys-Escaut;
 1r de la cursa A travs de Blgica;
1958;
 1r de la Volta a Blgica i vencedor d'una etapa;
 1r de la Gand-Wevelgem ;
1959;
 1r de la Pars-Roubaix;
 1r de la Brusselles-Ingooigem;
 3r al Campionat del mn de ciclisme en ruta;
1962;
 1r de la Volta a Blgica;
 Vencedor de 3 etapes de la Pars-Nia;
1963;
 1r del Tour de Flandes;
 1r de la Kuurne-Brusselles-Kuurne;
 1r de l'Harelbeke-Anvers-Harelbeke;
 Vencedor d'una etapa i de la classificaci per punts de la Volta a Blgica ;
1967;
 1r de la Brusselles-Meulebeke;
 1r del Circuit de Flandes Oriental;
1968;
 1r de la Brusselles-Meulebeke;

Resultats al Tour de Frana.
1958. Abandona (15a etapa);
1963. Abandona (10a etapa);

Enllaos externs.
Palmars complet de Nol For ;
Fitxa de Nol For;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347270" title="Carlhubbsia stuarti" nonfiltered="950" processed="944" dbindex="135955">

 Carlhubbsia stuarti    s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5,5 cm de longitud total i les femelles els 4,5.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Centreamrica: Guatemala i Belize.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 Encyclopedia of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347275" title="Roberto Mosquera" nonfiltered="951" processed="945" dbindex="135956">
Roberto Mosquera Castell, escriptor nascut a Palma (Mallorca) l any 1958. Des de 1974 resideix a Madrid, on exerceix la professi d arquitecte. s autor dels llibres de poesia Tratado de los sentidos (1982) i El lugar ausente (1999). Com a crtic literari ha publicat els assajos Lloren Villalonga polemista (2005, en collaboraci amb Antoni Nadal) i L'ngel adolescent. Vida i poesia de Bartomeu Rossell-Prcel (2008).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347276" title="Cnesterodon brevirostratus" nonfiltered="952" processed="946" dbindex="135957">

 Cnesterodon brevirostratus    s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3,8 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil (Rio Grande do Sul).

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 The Taxonomicon ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347277" title="Joan Baptista Espadaler i Colomer" nonfiltered="953" processed="947" dbindex="135958">
Joan Baptista Espadaler i Colomer (Sant Quirze de Besora, Osona, 1878 - Sant Quirze de Besora, 26 de gener de 1917) fou un compositor catal.
	
Va estudiar amb Enric Morera. Dirig l'Orfe Canig de Barcelona (1908-1911) i el conservatori de Vic (1914-1917), on hi fund una orquestra, l'Orfe Vigat, la revista musical Arxiu (1916), un cor infantil i la Societat Vigatana de Concerts. 

Com a compositor va escriure sarsueles, com El testament d'Amlia (1908, amb Carme Karr), l'pera Almodis, indita, el poema simfnic El pas del plaer, canons per a cor, sardanes, etc. 

Collabor a La Veu de Catalunya, Revista Musical Catalana, i public La msica del meu poble (1912).

Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347282" title="Cnesterodon carnegiei" nonfiltered="954" processed="948" dbindex="135959">

  Cnesterodon carnegiei   s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 2 cm de longitud total i les femelles els 3,5.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil i Uruguai.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 The Taxonomicon ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347283" title="Cnesterodon decemmaculatus" nonfiltered="955" processed="949" dbindex="135960">

 Cnesterodon decemmaculatus    s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 2,5 cm de longitud total i les femelles els 4,5.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Argentina.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 The Taxonomicon ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347284" title="Cnesterodon holopteros" nonfiltered="956" processed="950" dbindex="135961">

 Cnesterodon holopteros    s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Uruguai

 Referncies .



Bibliografia.

 Lucinda P.H.F., Litz T. & R. Recuero: Cnesterodon holopteros (Cyprinodontiformes : Poeciliidae : Poeciliinae), a new species from the Republic of Uruguay. Zootaxa 1350 : 21-31. Any 2006.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 AQUATAB.NET ;
 ZOOTAXA ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347288" title="Cnesterodon hypselurus" nonfiltered="957" processed="951" dbindex="135962">

 Cnesterodon hypselurus    s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3,1 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Lucinda, P. H. F. & J. C. Garavello: Two new species of Cnesterodon Garman, 1895 (Cyprinodontiformes: Poeciliidae) from the upper rio Paran drainage. Comun. Mus. Cinc. Technol. PUCRS, Sr. Zool. Porto Alegre v. 13 (no. 2) : 119-138. Any 2001.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 The Taxonomicon ;
 AQUATAB.NET ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347290" title="Nil Maria Fabra i Dels" nonfiltered="958" processed="952" dbindex="135963">
Nil Maria Fabra i Dels (Blanes, La Selva 1843 - Madrid 1903) fou un periodista i escriptor catal.

Corresponsal del Diari de Barcelona a Madrid i a les guerres austroprussiana i francoprussiana. El 1865 fund l'agncia de notcies Fabra.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347291" title="Agncia Fabra" nonfiltered="959" processed="953" dbindex="135964">
L'Agncia Fabra va ser fundada el 1865 pelperiodista Nil Maria Fabra i Dels i va estendre la seva xarxa de recollida d'informaci per Espanya i Portugal. El 1870 Havas, Reuters i Wolf (agncies francesa, britnica i alemanya, respectivament) van signar un acord per a intercanviar-se informaci i repartir-se les rees d'influncia, la primera va quedar com mestressa de l'espai hispanoameric i va comprar l'Agncia Fabra.

La correspondncia de Havas, enviada per correu o per telgraf, era el nucli de la informaci de Fabra, el que incidia que l estat espanyol tingus una cosmovisi formada per l'agncia parisenca. Fabra nodria de notcies peninsulars a Havas, remetent-les per via telegrfica o per correu.

bviament, en les notcies al mn hisp prevalien els interessos de l'estat francs, d'acord amb la doctrina d Havas. A l estat espanyol, el ms conflictiu, es va posar de manifest especialment en les disputes en el Nord d'frica (guerra del Marroc) o la guerra de Cuba.

En ocasi de la Primera Guerra Mundial, Havas es va convertir en un canal de propaganda aliada. Fabra va ser durant aquest perode una agncia aliada de la francesa Havas, eufemisme que encobria una dominaci total, en els mbits econmic i poltic. Un informe de gener de 1921 precisa que la informaci internacional de Fabra comprenia 33.000 paraules d'informaci procedents de Frana; 7.000 d'Anglaterra, 7.500 d'Alemanya (via Pars), 4.500 d'Itlia, 4.500 d'Amrica del Nord i 12.500 de la resta del mn.

L'entrada de United Press i Associated Press al mercat espanyol, amb ms imparcialitat poltica; la crisi econmica dels anys trenta; el creixement de despeses; van motivar una crisi i endeutament que EFE va pagar a l'absorbir-la el 1939.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347293" title="Joan Soler i Antich" nonfiltered="960" processed="954" dbindex="135965">
Joan Soler i Antich (Palma, 1935 - Borriol, 2007) fou un dramaturg i dirigent venal.

L'any 1960 es va traslladar a Barcelona i es va establir a Sant Joan Desp. Autodidacta. Va collaborar amb l'Agrupaci Dramtica de Barcelona. L'any 1964 va guanyar el premi de teatre Josep Maria de Sagarra amb Aqu no ha passat res, i el 1968 l'Ignasi Iglesias dels Jocs Florals de la Llengua Catalana en l'exili amb Els commoguts.

Va fundar la primera associaci de vens de Sant Joan Desp i poc desprs, al final de 1968, va ingressar en el Partit Socialista d'Unificaci de Catalunya (PSUC). Autor de nombroses obres teatrals, noms va arribar a conixer l'estrena dAqu no ha passat res en sessi nica i privada per l'Escola d'Art Dramtic Adri Gual l'any 1967.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347296" title="Grcia romana" nonfiltered="961" processed="955" dbindex="135966">

 La Grcia romana s el perode de la histria de Grcia que va seguir a la victria romana sobre els corintis en la batalla de Corint, l'any 146 aC, fins i tot el restabliment de la ciutat de Bizanci i el seu nomenament, per l'emperador Constant I, com a capital de l'Imperi Rom, (la Nova Roma), rebatejada Constantinoble l'any 330. 

 La pennsula grega es va convertir en un protectorat rom en 146 aC i les illes de l'Egeu van ser afegides a aquest territori el 133 aC Atenes i altres ciutats gregues es van rebellar el 88 aC, i tota la pennsula va ser aixafada per les tropes del general rom Sila. Les guerres civils romanes van devastar el territori encara ms, fins que August va organitzar la pennsula com la provncia d'Aquea en 27 aC 

 Grcia va ser una provncia clau a l'est de l'Imperi Rom, ja que la cultura romana va ser, de fet, una cultura greco-romana. L'idioma grec va servir com a llengua franca a l'est i a Itlia i molts intellectuals grecs, com Gal, van desenvolupar la major part dels seus treballs a Roma. 

 Diversos emperadors van millorar les ciutats gregues amb noves construccions, especialment a l'gora d'Atenes. Sota l'Imperi rom la vida a Grcia va continuar com sempre ho havia estat. La cultura romana fou molt influda pels grecs; com deia Horaci, "Grcia captiva el seu salvatge conqueridor". Les epopeies d'Homer van inspirar l'Eneida de Virgili, i autors com Sneca van escriure amb estil grec. Els nobles romans, que veien els grecs com a endarrerits i insignificants, van ser els principals oponents poltics d'herois romans com Escipi l'Afric, que solien estudiar filosofia i veien la cultura i les cincia grega com un exemple a seguir.  Igualment la majoria dels emperadors romans solien ser pro-grecs. L'emperador Ner visit Grcia el 66, i va actuar en els Jocs Olmpics, malgrat les regles contra la participaci dels no grecs. Sens dubte, va ser premiat amb una victria en cada competici, i l'any 67 va proclamar la llibertat dels grecs en els Jocs stmics a Corint, igual com ho fes Flaminini 200 anys abans. Adri fou tamb molt afectus amb els grecs; abans de ser emperador havia estat arcont d'Atenes. Va manar construir l'arc d'Adri i va tenir un amant grec, Antinoo. 

 Alhora, Grcia i la majoria de l'orient rom van caure sota la influncia del cristianisme. L'apstol Pau de Tars va predicar a Corint i Atenes, i aviat Grcia es va convertir en una de les rees ms cristianitzades de l'imperi. 

Imperi rom tard.
 Durant el segle II i el III, Grcia va ser dividida en provncies, que incloen Achaea, Macednia, Epir, Trcia i Msia. Durant el regnat de Diocleci a finals del segle III, Msia va ser organitzada com una dicesi i fou governada per Galeri. Sota l'emperador Constant I, Helas va formar part de les prefectures de Macednia i Trcia. Teodosi I va dividir la prefectura de Macednia en les provncies de Creta, Achaea, Tesalia, Epirus Vetus, Epirus Nova, i Macednia. Les illes del mar Egeu van formar la provncia d'Insulae dins de la prefectura d'Asigna. 

 Durant el regnat de Teodosio, Grcia va fer front a les invasions dels hruls, gots i vndals. Estilic, que actuava com a regent d'Arcadi, va evacuar la Tesslia quan els visigots la van envair a finals del segle IV. Eutropi, majordom d'Arcadi, va permetre a Alaric I entrar a Grcia i saquejar Atenes, Corint i el Pelopons. Estilic el va expulsar en el 397 i Alaric va ser nomenat magister militum d'Illria. Eventualment, Alaric i els gots van emigrar a Itlia, saquejant Roma el 410, i van construir l'imperi visigot a la pennsula Ibrica i el sud de Frana, que va durar fins a l'arribada dels rabs l'any 711.

 Encara que Grcia va seguir sent part de la meitat relativament unificada aquest de l'imperi rom, no es va tornar a recuperar completament la terra de l'ocupaci romana d'uns 500 anys abans. Es va convertir en pobra i despoblada. Durant el regne de Constant, el centre de l'orient es va desplaar a Constantinoble i Anatlia. Atenes, Esparta i les altres ciutats van ser oblidades i moltes de les seves esttues i altres manifestacions artstiques van ser portades a Constantinoble. No obstant aix, l'rea va continuar sent un centre poders de la cristiandat a finals de l'imperi rom i als comenaments de l'Imperi Bizant.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347299" title="Agncia Havas" nonfiltered="962" processed="956" dbindex="135967">
L'Agncia Havas fou fundada per Xerris-Louis Havas el 1835 i va ser la primera de les grans agncies internacionals de notcies que es va crear en el mn i la primera implantada a Amrica Llatina. El 1940 el govern francs la va nacionalitzar i es van separar les branques de publicitat i informaci, que va passar a denominar-se Office Franaise d'Information (OFI). El 1944, els periodistes de la resistncia ocupen l'agncia i la reanomenen Agence France Presse (AFP).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347302" title="Pere Tintorer i Sagarra" nonfiltered="963" processed="957" dbindex="135968">
Pere Tintorer i Sagarra (Palma, Mallorca, 1814 - Barcelona, 1891) fou un pianista, compositor i pedagog musical catal.

Fill de pares catalans que havien emigrat de Barcelona a causa de la invasi francesa, de retorn a Barcelona el 1822 va estudiar amb el mestre Vilanova a la Catedral de Barcelona. El 1832 va entrar d'alumne al Conservatori de Barcelona per rebre classes de composici i piano.

Desprs estudia a Madrid i Pars, i fou deixeble de Franz Liszt. Durant quinze anys va viure a Li on es dedic a l'ensenyament. A Barcelona dirig les classes de piano del Conservatori del Liceu. Form tota una generaci de pianistes, entre els quals es destac Joan Baptista Pujol. s autor de nombroses composicions i d'obres didctiques.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347305" title="Mirador (revista)" nonfiltered="964" processed="958" dbindex="135969">
Mirador fou un setmanari de literatura, art i poltica, fundat a Barcelona per Amadeu Hurtado i Mir el 1929.

Inspirat per Amadeu Hurtado i gilment confeccionat per Vctor Hurtado, fou una publicaci essencialment catalana amb clar sentit europeu. Dirigit per Manuel Brunet i Just Cabot, que en fou el seu gran animador, les seccions "L'Aperitiu", a crrec de Josep Maria de Sagarra, i "Mirador Indiscret", annima i de caire satric, obtingueren molt d'xit.

Fou un setmanari profund en les idees i lleuger en el to, apleg harmoniosament les caricatures d'Apa, els reportatges de Josep Maria Planas, Joan Toms, Andreu Avell Arts, Manuel Mat, Jaume Passarell, Carles Sents, Josep Xicota, etc, les crtiques d'espectacles de C. A. Jordana, Josep Palau, Joan Corts, Mrius Gifreda i Sebasti Gasch, els comentaris d'art i literatura de Joan Teixidor, Mart de Riquer, Rafael Tasis, Rossend Llates i Enric F. Gual, els articles especials de Gaziel, Eugeni Xammar, Marcell Domingo i Antoni Rovira i Virgili, i les collaboracions de Thomas Mann, Aldous Huxley, Ilya Ehrenburg i Tristan Tzara. Sort normalment fins el 13 de juliol de 1936; requisat pel PSUC, fou dirigit per Artur Perucho fins el 1938, que fou substitut per Meridi.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347307" title="Ogodei" nonfiltered="965" processed="959" dbindex="135970">


Ogodei (en mongol       , gedei; tamb  Ogotai o Oktay, en xins     )  (vers 1186 - 1241), fou el tercer fill de Genguis Khan i de la seva dona Borte, i el segon khan suprem o gran khan (kakhan) de les tribus turcomongoles o imperi mongol, en el que va succeir al seu pare. Fou considerat el fill preferit del seu pare tot i ser el tercer. Era un home carismtic i alegre, intelligent i interessat, pragmtic, humil, disposat a escoltar i deixant tasques als seus generals.

 Fetes .
Intervingu militarment per primer cop el 1203 (amb uns 17 anys) quan es va produir la ruptura entre mongols propis i kerait.  Genguis es va retirar a la serralada de Maooundur i desprs cap a la muntanya Alan o Nga-lan , contrafort de la cadena del Khingan, prop del naixement del Khalkha-gol. La batalla decisiva es va produir poc desprs i les forces de Genguis Khan es van retirar-se al arribar la nit, unint-se poc desprs a les forces que dirigien el seu fill Ogodai (que va ser ferit) i els seus lloctinents Bo'ortchu i Boroqul, per anar cap a territori de la tribu qongirat, la tribu de Borte, dona de Genguis i mare de Ogodei. 

El 1213 apareix a la campanya del seu pare contra els jurchen (dinastia Jin) dirigint el primer cos d'exrcit, junt amb els seus germans grans Joci i Txagatai. Els tres van penetrar cap al Shansi central en direcci a Tai-yuan i Ping-yang que presumiblement van ocupar  per van evacuar desprs per emportar-se el bot a zona ms segura al nord. 

La tardor del 1219 Genguis va iniciar la seva campanya contra el khwarizmshah en la que igualment va participar Ogodei.  El khan va atacar per Otrar, on va quedar una divisi a les ordes de Txagatai i Ogodei, fills del gran khan. Desprs  d'un llarg setge van conquerir Otrar i es van reunir al seu pare a Samarcanda, ciutat que es va rendir al cap de cinc dies (mar de 1220). L'abril del 1220 va anar en ajut dels seus germans Joci i Txagatai per conquerir la vella capital de Khwarizm, Urgendj (Gurgandj) prop de Khiv. A l'any segent, junt amb Txagatai, es va reunir amb el seu germ Tului i el seu pare a Talikan, que fou destruda i tots van creuar el Hindu Kush per anar a assetjar Bamian i va participar a tota la campanya, retornant desprs a Monglia.
 
Ogodai va rebre com a "ulus" les terres a l'est del Balkai, el Imil, el Tarbagatai, el Irtish Negre i el Urungu. El seu campament era normalment al Imil. A la mort de Genguis Khan el 18 d'agost de 1227  se li van asignar 4000 soldats.

A la primavera del 1229 es va celebrar el gran kuriltai a la riba del Kerulen. Segons la voluntat de Genguis, Ogodei fou escollit, probablement el 13 de setembre del 1229. La residncia ordinria es va establir a Karakorum. El kitan de cultura xinesa Ye-liu Tch'ou-ts'ai dirigia l'administraci, i va crear els departaments corresponents, el sistema de correus, el pressupost, i l'obertura d'escoles (a la Xina nicament) per l'educaci de joves mongols. Un altre ministre destacat fou Tchinqai, un kerait nestori  que afegia una lnea en uigur a cadascun dels decrets .

Darrerament, desprs de la mort del general Muqali, els jurchen (dinastia Jin) havien recuperat terreny; a ms de conservar el Honan a l'entorn de Kaifong, van ocupar la conca del Wei (Shensi central) incloent la plaa forta de Tong-kuan que protegia l'entrada al Honan, i la fortalesa de Ho-tchong (moderna P'ou-tcheu, situada enfront de l'anterior, al nord del riu Groc, a l'angle sud-oest del Shansi. 

El rei Jin Nin-kia-su (1223-1234)  podia aspirar a mantenir el regne. El 1231 per els mongols van reprendre la ofensiva i van ocupar les viles del Wei; Ping-leang, Fong-siang i altres; per la campanya del 1232 i al no poder forar el pas de Tong-Kuan, el van rodejar pel nord-est i sud-oest, i mentre Ogodei amb maquines de guerra ocupava Ho-tchong i creuava el riu Groc, el seu germ Tului dirigia 30000 homes pel sud-oest entrant deliberadament en territori Song, i de all cap a la vall del Wei i l'alt Han, ocupant Han-tchong i descendent al Setchwan per la vall del Kia-ling assolant el districte de Pao-ning i desprs girant al nord-est per la vall mitjana de l'Han  (que va creuar el 31 de gener de 1232) i va aparixer a territori Jin al sud de l'Honan pel costat de Nan-yang. 

Mentre Ogodei desprs de conquerir Ho-tchong, va creuar el riu Groc i va entrar tamb a Honan pel nord (febrer del 1232), trobant a l'altre exrcit a Kiun-tcheu, on pocs dies abans Tului havia derrotat als Jin . Els Jin van oferir una resistncia molt forta; els generals es deixaven executar abans que unir-se al conqueridor. Els mongols van ocupar finalment Tong-kuan (mar de 1232); Subotai fou encarregat de conquerir Kaifong que finalment va ocupar desprs d'una llarga resistncia, el maig del 1233. La ciutat no fou destruda per consell de Ye-liu Tch'ou ts'ai.

El rei Nin Kia-su havia abandonat ja la ciutat per intentar organitzar la resistncia a provncies i s'havia refugiat primer a Kuei-to i desprs a Ts'ai-tcheu (moderna Juning); quan aquesta vila fou assaltada pels mongols el rei es va sucidar (febrer o mar del 1234). Els Song xinesos van ajudar als mongols amb algun contingents de infanteria i en recompensa Ogodei va cedir a l'imperi Song alguns districtes al sud-est del modern Honan . Amb las darreres operacions del 1234 el regne Jin va quedar totalment sotms als mongols.

Els Song van fer la imprudncia d'atacar als mongols per incorporar tot el Honan  i es van apoderar de Kaifong i Loyang (juliol i agost del 1234), per els mongols no van tardar a recuperar-les. En un kuriltai fet el 1235 l'emperador Ogodei va fer declarar la conquesta del regne Song i tres exercits mongols van envair Xina:

a) El primer dirigit per Qada'an fill d'Ogodai, que va entrar a Setchwan i va ocupar Tcheng-tu (octubre del 1236).

b)El segon dirigit per Kutchu, fill tamb d'Ogodai, i pel general Temutai, va ocupar Siang-yang al Hupei (mar del 1236). Els song la van reconquerir el 1239.

c) I el tercer dirigit pel prncep Kun-buqa i el general Tchagan, va arribar fins a Huang tcheu (ms avall de la moderna Hang Keu) al Yang tseu, per no s'hi va poder sostenir.

Un quart exrcit va anar a sotmetre Corea. Ja els mongols havien conquerit la capital coreana Kai-syeng (nord-est de la moderna Seul) el desembre del 1231, i el pas havia quedat sota protectorat governat per 72 darugatchi, per aquestos havien estat massacrats el 1232 per orde del rei de Corea Ko-tjong que es va refugiar tot seguit a l'illot de Kang hua a l'oest de Seul (juliol del 1232). L'exrcit d'Ogodai va ocupar slidament Corea el 1236, per la cort coreana es va mantenir a l'illot i encara que desprs de 1241 va enviar ambaixades declarant el seu vassallatge, va restar durant trenta anys sense control.

Djalal al-Din Manguberti havia reconstruit l'imperi dels khwarizmshahs (1224-1230). El 2 d'abril de 1230 va prendre Khelat (al nord-oest del llac Van) al sold aibida de Damasc, Al-Ashraf (2 d'abril del 1230) . Al-Ashraf es va aliar al sold seljcida de Rum o Konya, Ala al-Din Kai Kobad I, i junts van derrotar a Djalal al-Din prop d'Erzindjan (agost del 1230). Justament el 1230 Ogodei havia enviat a Prsia un exrcit de 30000 homes per fer front a la inesperada restauraci del khwarizmshah; aquest exrcit estava sota la direcci del general i noble Tchormaghan o Tchormaqan . Al hivern del 1230 al 1231 van arribar al Iran pel Khurasan i Rayy, i es van dirigir de dret a l'Azerbaidjan abans que Djalal al-Din, que generalment vivia a Tabriz, pogus reunir les seves forces. Djalal es va esverar i va fugir cap a la plana del Moghan o Mukan, i cap a l'Arran, prop de la desembocadura dels rius Araxes i Kura, i de all va passar al Diyarbekir, perseguit pels mongols, i a les muntanyes d'aquest regi fou obscurament assassinat per un camperol kurd (15 d'agost de 1231).

Tchormaghan va restar deu anys al front de l'exrcit mongol acampat al nord-oest de Prsia, generalment a la plana del Moghan i de l'Arran, on les pastures d'aquesta estepa anaven be per la seva cavalleria . L'exrcit mongol es va dedicar al pillatge, primer a Armnia i desprs a  Azerbaidjan. Ms al sud, al Diyarbakir, el pas fou assolat; tamb fou saquejada Arbela i la seva regi. Desprs els mongols van pujar cap al Caucas, van destruir Gandja i van entrar a Gergia, on la reina Rusudan va haver de fugir de Tbilisi cap a Kutaisi (probablement el 1236). La regi de Tbilisi va quedar sota protectorat mongol, i els feudals georgians van haver de servir als exrcits mongols com auxiliars. El 1239 Tchormaghan va entrar a la Gran Armnia on va saquejar les ciutats de Kars i Ani .

Batu Khan, per orde del gran khan Ogodei de 1234, va dirigir un gran exrcit de 150.000 homes cap Europa. L'acompanyaven els seus germans Orda, Berke i Shayban; Guyuk i Qaidan, fills de Ogodai; Qaidu, net d'Ogodai; Mongke, fill de Tului; Baidar, fill de Txagatai; i Buri nt de Txagatai (fill de Mutugen). Segons el yuanshi l'orde es va donar el 1234 i Mengke s'hi va incorporar el 1235. La direcci efectiva de l'expedici corresponia al general Subotai que tenia llavors uns 60 anys. Vegeu Subotai.

L'11 de desembre de 1241 va morir Ogodei. Aix va provocar la evacuaci de Hongria pels mongols. La regncia de l'imperi a la mort d'Ogodei fou confiada a la vdua khatun Toragana  fins el kuriltai que es va celebrar a la primavera o estiu del 1246 prop del llac Kuku Nor, a les fonts de l'Orkhon, i no lluny de Karakorum, on, conforme als desitjos de la regent, Guyuk, fill d'Ogodei, fou escollit i entronitzat el 24 d'agost de 1246.

Referncies .

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347309" title="Entomofgia" nonfiltered="966" processed="960" dbindex="135971">


L'entomofgia s la ingesti d'insectes i arcnids, o artrpodes en general, com a aliment pels humans i els animals. Es tracta d'un costum alimentari molt ests en algunes cultures de la terra: Amrica Central i del Sud, frica, sia i Austrlia. En canvi, en altres cultures s poc habitual o fins i tot considerat tab. L'entomofgia s l'objecte d'estudi de l'etnoentomologia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347311" title="Lnia evolutiva de Tentacool" nonfiltered="967" processed="961" dbindex="135972">
Aquesta lnia evolutiva de Pokmon inclou Tentacool, i Tentacruel.

Tentacool.

Tentacool s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus aigua i ver. Evoluciona en Tentacruel.





Tentacruel.

Tentacruel s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus aigua i ver. Evoluciona de Tentacool.





Enllaos externs.
Web oficial de Pokmon;
;
;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347312" title="Muqali" nonfiltered="968" processed="962" dbindex="135973">
Muqali o Muquli fou un dels grans generals de Gengis Khan.

Se l'esmenta per primer cop vers el 1196 quan era cap de la tribu dels djelair. Abans del 1200, en la guerra entre els kerait i els naiman, aquestos van envair el pas kerait, i Djagambu (germ de Wang khan) i Ilqa Sangun (fill de Wang) van haver de fugir. Wang va cridar en ajut al seu vassall, el khan dels mongols propis, Genguis Khan, que li va enviar als seus "quatre gran guerrers" (dorben kulu'ud) es a dir a Bo'ortchu,Muqali, Boroqul i Tchila'un, que van salvar al darrer moment a Sangun, van expulsar als naiman de les terres kerait i van recuperar el bestiar agafat pels naiman. 

Fou desprs sota el imperi (1206) el cap de l'exrcit de l'ala esquerra (djegn gar o djun gar = ma esquerra) que se situava a la part oriental dels territoris de Genguis Khan.

El 1215 Genguis Khan va deixar la campanya de Xina, on  va deixar alguns generals al pas, per va retirar les tropes per portar-les al Turquestan, i l'exrcit que va quedar a territori Jin noms va poder fer atacs parcials, que van afectar progressivament al regne per no li donaven el cop de gracia. El principal general que va restar a territori Jin fou Muqali, per amb forces redudes (uns 23.000 homes i uns 20000 auxiliars indgenes ). El 1216 el general Samuqa  va separar el Shensi i el Honan per la ocupaci de Tong-kuan que dominava la vall del riu Groc; per fou una conquesta temporal ja que els Jin desprs la van recuperar com van fer amb la major part dels seus antics territoris excepte Pequn. 

Llavors Muqali va agafar la direcci de les operacions i en una campanya de set anys (1217-1223) en els que va aconseguir reduir altre cop als Jin al Honan ; el 1217 es va apoderar de Ta-ming a Hopei, fortalesa que havia resistit al mateix Genguis Khan ; el 1218 va ocupar les capitals dels Shensi, Tai-yuan i Ping-yang; el 1220, fou reconquerida Ta-ming, que probablement havien perdut el 1219 o abans, i conquerida la capital del Shantung, Tsinan; aquest mateix any 1220 un dels seus lloctinents va ocupar Tchang-to, al nord del riu Groc; el 1221 foren conquerides diverses ciutats del nord del Shensi con Pao-ngan i Fu Tcheu; el 1222 dominava Chang'an, l'antiga capital del Shensi; el 1223 va reconquerir Ho Tchong (moderna Pu tchetou), a l'angle sud-oest del Shansi a un colze del riu Groc, que els mongols ja havien conquerit abans per els Jin havien recuperat en un atac sorpresa. En aquesta darrera operaci va morir Muqali.

Desprs de la mort del general els Jin van recuperar Ho Tchong i la lluita en aquesta zona, farcida de petites fortaleses, va esdevenir una inacabable guerra de setges. 

 Referncies .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347315" title="Tchormaghan" nonfiltered="969" processed="963" dbindex="135974">
Tchormaghan, Chormaqan o Chormagan (?-1241) fou un important general mongol, que va servir principalment sota wl gran khan Ogodei. Era un noble o noyan (noble cap). Apareix esmentat repetidament a la "Histria secreta", llibre escrit el 1240.

Probablement va participar a les campanyes a Xina i desprs a la campanya del Caucas i Rssia de Djeb i Subotai.

El 1230 Ogodei va enviar a Prsia un exrcit de 30000 homes per fer front a la inesperada restauraci del khwarizmshah, i va posar al seu front al general Tchormaghan (tamb Tchormaqan) . Al hivern del 1230 al 1231 va arribar al Iran pel Khurasan i Rayy, i es va dirigir de dret a l'Azerbaidjan abans de qu Djalal al-Din Manguberti, que generalment vivia a Tabriz, pogus reunir les seves forces. Djalal es va esverar i va fugir cap a la plana del Moghan o Mukan, i cap a l'Arran, prop de la desembocadura dels rius Araxes i Kura, i de all va passar al Diyarbekir, perseguit pels mongols, i a les muntanyes d'aquest regi fou obscurament assassinat per un camperol kurd (15 d'agost de 1231).

Tchormaghan va restar deu anys al front de l'exrcit mongol acampat al nord-oest de Prsia, generalment a la plana del Moghan i de l'Arran, on les pastures d'aquesta estepa anaven be per la seva cavalleria . 

L'exrcit de Tchormaghan es va dedicar al pillatge, primer a Armnia on van massacrar a la poblaci de Bidlis i d'Ardjish. A Azerbaidjan van ocupar Maragha on igualment van massacrar a la poblaci; la gent de Tabriz es van sotmetre i van pagar tot els que se'ls va demanar, i per acontentar al general es van comprometre a fabricar uns teixits preciosos pel gran khan (1233).

Al sud, al Diyarbakir, el pas fou assolat; tamb fou saquejada Arbela i la seva regi. Diverses visions de les carnisseries i de la inexistent resistncia sn narrades per Ibn al-Athir, amb les burles que els mongols feien dels que mataven i amb una passivitat sorprenent, causada pel terror que dominava a la gent, i que recorda a la dels jueus davant els nazis. Desprs els mongols van pujar cap al Caucas, van destruir Gandja i van entrar a Gergia, on la reina Rusudan va haver de fugir de Tbilisi cap a Kutaisi (probablement el 1236). La regi de Tbilisi va quedar sota protectorat mongol, i els feudals georgians van haver de servir als exrcits mongols com auxiliars. 

El 1239 Tchormaghan va entrar a la Gran Armnia on va saquejar les ciutats de Kars i Ani . Tot i les destruccions a Gergia i Armnia el general mongol no fou hostil a la religi cristiana (alguns dels seus parents eren nestorians) ) i a ms va tenir com a conseller (designat per Ogodei) al cristi sirac Sime conegut per Rabban-ata, en xins Lie-pien-a-ta  que va protegir especialment a les comunitats armnies .

Va morir el 1241 i el 1242 el va succeir en el govern de Prsia el general i noble (noyan)  mongol Baidju que va governar Prsia del 1242 al 1256 ). 

 Referncies .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347319" title="Millvina Dean" nonfiltered="970" processed="964" dbindex="135975">

Elizabeth Gladys "Millvina" Dean(Hampshire, Anglaterra, 2 de febrer de 1912, actualment amb 96 anys d'edat) s l'nica supervivent naufragi del transatlntic RMS Titanic que encara viu.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347320" title="Viracocha" nonfiltered="971" processed="965" dbindex="135976">
Viracocha (en quetxua: Qun Tiksi Wiraqucha) era considerat com l'esplendor originari o el Senyor, Mestre del Mn. Realment va ser la primera divinitat dels antics peruans, es a dir els habitants del Caral, Chavin, Wari i especialment els Tiahuanacs, que provenien del llac Titicaca. El culte al deu creador va suposar un concepte d'all abstracte i intelectual, i tan sols estava destinat a la noblesa.

Viracocha, igual que altres deus, va ser un du nmada. Segons els mites va sorgir de les aiges i va crear el cel i la terra. Tenia un company alat, l'ocell Inti, una mena d'ocell mag, coneixedor de l'actualitat i el futur. Aquest tenia el nom de Corequenque a les tradicions orals, missatger dels deus, les plomes del qual s'utilitzaven per a la mascaypacha o corona de l'emperador o Sapa inca.

Viracocha era representat amb dues vares, que pareix que eren estliques (propulsadors) o warakas (fones gegants andines).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347321" title="Andropogoneae" nonfiltered="972" processed="966" dbindex="135977">


Andropogoneae s una tribu de herbas de la famlia Poaceae esteses per totes les regions tropicals i temperades. Aquestes plantes utilitzen la fisiologia de fixaci per carboni. 

Sn herbes anuals o perennes amb fulles primes longitudinals, rarament lanceaolades. Les inflorescencies formen panculs terminals compostos , els penjolls estan formats per dos espiguets florals, una ssil (frtil) i l'altra pediculada (estril).

 Gneres .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347328" title="Via de 4 carbonis" nonfiltered="973" processed="967" dbindex="135978">

La via de 4 carbonis, o tamb denominada Via de Hatch-Slack en honor als seus descubridors, s una srie de reaccions bioqumiques de fixaci del carboni provinent del CO2 atmosfric. El procs consisteix en la captaci del Dixid de carboni en les cllules del mesfil de la planta, per en comptes de dur-lo immediatament al cicle de Calvin, les molcules reaccionen amb el PEP( Fosfoenolpiruvat ), sent estimulats per un enzim homnim (PEP Carboxilasa). El producte final entre el PEP i el CO2 s l'cid oxalactic, el qual posteriorment s convertit en cid mlic, o tamb cridat malat. El *malat s dut a les cllules de la beina, on s descarboxilat, produint el CO2 necessari per al cicle de Calvin, a ms d'cid pirvic. Aquest ltim s enviat novament al mesfil on s transformat per mitj de ATP en fosfoenolpiruvat (PEP), per a quedar novament disponible per al cicle. 

L'avantatge d'aquest procs radica en el fet que al tenir a la RuBisCO tancada en les cllules de la beina se li impedeix la possibilitat que reaccioni amb Oxigen en situacions en les quals la concentraci de CO2 sigui molt baixa, per la qual cosa el CO2 perdut a travs de la fotorespiraci es redux considerablement. Fins i tot les molcules de dixid de carboni expulsades per la fotorespiraci sn novament reutilitzades a travs del PEP, el qual ho captura en el mesfil per a ser ingressats al cicle de Calvin. 

Les plantes que usen aquesta via per a la fixaci del carboni sn denominades C4, entre les quals es distingeixen el blat de moro, la canya de sucre i la invasora Cynodon dactylon (Bermuda grass)(entre d altres)




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347331" title="Baidju" nonfiltered="974" processed="968" dbindex="135979">

Baidju o Baiju fou un general mongol, governador de Prsia el segle XIII. Era un noble o noyan (noble cap).

A la mort del general Tchormaghan el 1241, governador de Prsia, Baidju el va succeir (el mateix 1241 o el 1242) i va governar el territori del 1242 al 1256 ).

Fou Baidju el primer que va atacar al Soldanat Seljcida de Rm on regnava Kai Khosraw II (1237-1245), assaltant i saquejant Erzerum (1242) i desprs derrotant a l'exrcit seljcida dirigit pel mateix sold a Kozadagh prop d'Erzindjan (26 de juny de 1243); desprs d'aquesta victria el general mongol va entrar a Sivas, que per haver-se rendit a temps noms fou saquejada per no destruda. Tokat i Qaisariya que van voler resistir foren saquejades i parcialment destrudes. Kai Khosraw va implorar la pau i la va obtenir a canvi de declarar-se vassall del gran khan. Ara els mongols eren vens de l'Imperi Bizant. 

El rei de l'Armnia Menor, Hetum I (1226-1269) va tenir l'habilitat de posar-se voluntriament sota sobirania del gran khan el que protegia al seu regne dels seljcides i dels mamelucs (1244) . El 1245 Baidju va ocupar Khelat i Amida, i la primera fou entregada als seus vassalls georgians. L'atabeg de Mosul, Badr al-Din Lulu, poltic prudent, va reconixer espontniament, com el rei de l'Armnia Menor, la sobirania del gran khan.

El 1246 fou elegit nou gran khan Guyuk, que va enviar a Prsia a un home de la seva confiana, Eldjigidai, com una mena d'alt comissari, que del 1247 al 1251 va governar superposat al general Baidju, comandant de l'exrcit mongol del Mughan . Eldjigidai va ser purgat quan va ser nomenat gran khan Mongke, el 1251. 

El 1254 va ser nomenat gran khan Hulagu (Hulegu) que va renyar a Baidju per no haver ests ms el imperi i el va privar del govern (1256), per va continuar servint com a general, primer contra el sold de Rum (que no havia pagat el tribut), en la campanya de Bagdad (1258) i en la campanya de Sria cap a Egipte (1259). Probablement es va retirar a Prsia o Monglia desprs de la derrota d'Ain Jalut el 1260, si es que no va morir en aquesta campanya.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347332" title="Edward John Smith" nonfiltered="975" processed="969" dbindex="135980">

El capit Edward John Smith (27 de gener de 1850 -   15 d'abril de 1912) va ser un mar mercant angls, fams per sser el capit ms prestigis de la White Star Line i ser el primer i ltim capit del RMS Titanic.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347333" title="Mediana de Voltoya" nonfiltered="976" processed="970" dbindex="135981">

Mediana de Voltoya s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347335" title="Mengamuoz" nonfiltered="977" processed="971" dbindex="135982">

Mengamuoz s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347337" title="Mironcillo" nonfiltered="978" processed="972" dbindex="135983">

Mironcillo s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita amb Niharra i Gemuo, al nord, amb Riofro a l'est i amb Sotalbo, a l'oest. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347338" title="Pachisi" nonfiltered="979" processed="973" dbindex="135984">
 
El pachisi s un joc de tauler molt popular a l'ndia i el Pakistan, descendent del chopat o chaupat, o d'origen com a aquest. El pachisi s un joc en el qual quatre jugadors avancen quatre fitxes cadascun en un tauler amb forma de creu. Es juga amb daus o amb cauris. El seu nom prov de la paraula en hindi pacis que significa vint-i-cinc, la major quantitat de punts que es podia obtenir amb les conquilles originals. En deriva el parxs.

L'objectiu del pachisi s fer una volat completa amb totes les fitxes. L's la mateixa arribada, anomenada charkoni. Cada tirada de cauris serveix per a moure solament una fitxa. Si es repeteix torn, es pot moure amb altra fitxa. Per a sortir de la pres, la primera fitxa pot sortir amb qualsevol tir del dau. Les segents han de sortir amb 6, 10 i 25 respectivament. 

Generalment, es juga per equips de dos. El groc i el negre juguen contra el vermell i el verd. Els guanyadors sn els dos que portin primer totes les seves peces al final del recorregut. Es pot passar el torn voluntriament. 

Per a menjar fitxes es fa de la mateixa manera, en un quadre que no sigui segur, anomenat castell. Es posa una fitxa d'un jugador al costat de la de l'altre jugador i la fitxa capturada es retorna al seu charkoni. A ms, el jugador que captura es guanya un torn extra. 

La puntuaci s'efectua comptant els cauris que van quedar cap amunt, com segueix:










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347339" title="Miruea de los Infanzones" nonfiltered="980" processed="974" dbindex="135985">

Miruea de los Infanzones s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347342" title="Monsalupe" nonfiltered="981" processed="975" dbindex="135986">

Monsalupe s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita a l'oest amb Aveinte; al sud amb vila i Bularros; a l'est amb Cardeosa i Pealba de vila; i al nord amb Las Berlanas i San Juan de la Encinilla.

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347343" title="Muana" nonfiltered="982" processed="976" dbindex="135987">

Muana s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

 Demografia .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347344" title="Muico" nonfiltered="983" processed="977" dbindex="135988">

Muico s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

 Demografia .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347350" title="Muogrande" nonfiltered="984" processed="978" dbindex="135989">

Muogrande s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

 Demografia .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347351" title="Muopepe" nonfiltered="985" processed="979" dbindex="135990">

Muopepe s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

 Demografia .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347352" title="Santa Maria de Morella" nonfiltered="986" processed="980" dbindex="135991">
L'Esglsia Arxiprestal de Santa Maria la Major de Morella (Els Ports, Pas Valenci), situada a la plaa de Benet XIII, s un temple construt entre els segles XIII i XVI, amb estils gtic i renaixentista.

Compta amb una planta de tres naus amb els seus corresponents absis. Tan sols en un dels costats (el del evangeli) hi ha capelles entre els grossos contraforts, mentre que a l'altre costat (el de l'epstola) es disposen dues portades.

A l'interior destaquen els grans pilars que sostenen les voltes gtiques. Menci especial cal rebre el cor i la seua escala de cargol, situat atpicament al penltim tram, que presenta uns arcs rebaixats i una volta estelada. Pot veure's esculpit en forma de fris el Prtic de la Glria.

En aquesta esglsia van realitzar-se pontificals a l'poca del Cisma d'Occident, pel papa Benet XIII, aix com l'episodi de la cimera entre aquest papa i el rei Alfons V, propiciada per fra Vicent Ferrer.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347353" title="Panzer VI Tiger" nonfiltered="987" processed="981" dbindex="135992">


El Panzerkampfwagen VI Tiger I () va ser un tanc pesat de la Segona Guerra Mundial, desenvolupat per l'Alemanya nazi.

Originalment desenvolupat sota el nom de Pzkw VI Ausf. H desprs d'una petici del OKW (Alt Comandament de l'Exrcit de Terra) i del projecte resultant van sorgir l'Elefant, el Sd. Kfz 181 Tiger I i posteriorment el Tiger II o Knigstiger, el Jagdtiger (versi caacarros amb un can de 128 mm) i el Sturmtiger, un carro dissenyat per al combat urb equipat amb un morter d'origen naval que disparava un projectil propulsat a coet de 380 mm.

El Tiger I va ser utilitzat des de finals de 1942 fins a la rendici alemanya en 1945. Ferdinand Porsche li va donar el seu sobrenom. El manual d'entrenament de la tripulaci, el Tigerfibel es va convertir en una pea de colleccionista.

 Disseny .

El Tiger es diferenciava principalment dels anteriors tancs alemanys en la seva filosofia de disseny. Els tancs alemanys que van precedir el Tiger estaven equilibrats en mobilitat, blindatge i potncia de foc. En ocasions tenien una capacitat de foc menor que la dels seus oponents, per per diversos casos, han aconseguit sortir b aturats.

El Tiger I va representar una nova aproximaci que accentuava la potncia de foc i la protecci a compte de la mobilitat. Els estudis de disseny per a un nou carro de combat pesat van comenar a finals dels anys 1930, sense un pla de producci. L'empenta definitiva per al Tiger I va ser proporcionada per la qualitat del T-34 sovitic, encara que la necessitat d'un carro ms potent que els Panzer III i Panzer IV es va fer notria desprs d'enfrontaments contra els Matildes i Churchills.

Encara que el disseny i la disposici general eren similars al de l'anterior tanc mig, el Panzer IV, el Tiger pesava el doble. Aix es devia al seu blindatge substancialment ms gruixut, el can de major mida, i conseqentment un dipsit major per a combustible i munici, un motor ms gran i una transmissi i suspensi ms slides. La semblana fsica va fer que en moltes ocasions es confonguessin els Panzer IV amb els Tigers.

 Protecci .
El Tiger I tenia un blindatge frontal de 102 mm de gruix, en comparaci amb els 80 mm dels ltims models del Panzer IV, i 80 mm en els laterals i la part posterior. Aix era molt efectiu per detenir bales antitanc de la majoria dels canons de la Segona Guerra Mundial en distncies comunes de combat, especialment des del frontal. En distncies ms properes i pels flancs, el tanc era ms vulnerable. El blindatge superior era de 25 o 40 mm de gruix, similar als moderns tancs. El seu blindatge lateral va ser un avantatge enorme davant el Panzer V Panther, que sofria massa amb el seu escs blindatge lateral (noms 45 mm davant els 80 mm del Tiger I).

Sent un tanc que va entrar en producci abans que el Panzer V Panther, a diferncia d'aquest, el seu exterior contenia angles caaprojectils, per la qual cosa la fortalesa del Tiger es basava exclusivament en el seu blindatge i la seva bona qualitat de l'aliatge. El Tiger II o Knigstiger s que va ser dissenyat amb absncia de buits caaprojectils.

Les plaques de blindatge eren planes, amb una construcci entrellaada. Les unions per soldadura eren tamb d'alta qualitat, sent les parts dividides i soldades en comptes de reblades. Un motor de gasolina en la part posterior impulsava els pinyons davanters, que estaven muntats sota del vehicle. Per a la suspensi es va utilitzar barres de torsi, similars a les del Panzer III. La torreta deixava un espai lliure de 157 cm. La recrrega del can i el mecanisme de tret eren derivats del fams can antiaeri 88.

El blindatge del tanc tenia un punt feble que els sovitics van descobrir i van explotar. Els radiadors eren vulnerables als trets de fusell contracarro efectuats des del lateral i la part posterior. L'infanteria o carros lleugers de protecci no sempre estaven on se'ls necessitava, i quan els Tiger haurien de moure's per posicions ocupades per infanteria russa, aquesta obria foc granejat sobre les zones vulnerables, posant a les moles en seriosos conflictes.

 Potncia de foc.
El can KwK 36 L/56 de 88 mm va ser la variant escollida per al Tiger i va anar, junt amb el Kwk 43 L/71 de 88 mm del Tiger II, un dels canons ms efectius i temuts en la Segona Guerra Mundial.

El can del Tiger tenia una trajectria molt plana i visors Zeiss TZF 9 b molt precisos. En assaigs britnics durant la contesa, va encertar cinc impactes successius en un blanc de 40  45 cm a uns 1.200 metres. Hi ha informes de tancs Tiger que van assolir al seu enemic en distncies majors d'una milla (1.600 m aproximadament), encara que la majoria dels combats es lluitaven en distncies menors. En una ocasi es va reportar d'un T34 destrut per un Tiger en una distncia record de 3900 metres, encara que clarament aquest va ser un tret de sort no contribua molt a aixecar la moral dels soldats alemanys. La majoria dels trets s'efectuaven entre 800-1200 m, ja que la munici era cara i no es podien permetre malgastar-la, aix com els seus enemics podien obrir foc abans sense els esmentats problemes.

La mida del Tiger va forar la introducci de noves i complexes tecnologies, donant als enginyers una srie de desafiaments tcnics que no van ser completament superats. La torreta d'onze tones tenia un motor hidrulic accionat per l'impuls del motor principal; fins i tot aix, tardava un minut a poder fer una rotaci completa. El tanc tenia les rodes d'interval triples, la qual cosa aconseguia millor velocitat a travs del camp, per tamb feia el seu manteniment ms difcil. Una part de la precisi de l'artilleria, a ms de les virtuts de les ptiques, la pea i l'entrenament, era el sistema de triple ajust de velocitat de gir de la torreta. L'artiller disposava d'un sistema de "marxes" per regular la velocitat de gir de la torreta. Era la "marxa" ms fina, la que s'emprava en la fase final de l'apuntat contra objectius llunyans, la torreta tardava gaireb un minut a executar una rotaci de 360 graus, la qual cosa facilitava molt la tasca d'aconseguir impacte amb el primer projectil.

El sistema de tret elctric tamb va impressionar les tripulacions, els projectils per a Tiger eren diferents d'altres models de 88 mm, a causa del sistema d'ignici elctrica del projectil, molt til sobretot a partir dels 2000 m en eliminar la lleugera imprecisi causada pel percudir mecnic del cartutx.

 Mobilitat .
Les rodes d'acer i goma estaven muntades en setze eixos independents, la qual cosa donava una conducci suau i estable per a un vehicle de gran mida. El sistema tenia els seus desavantatges: les rodes podien omplir-se de fang o neu que podia congelar-se. Els sovitics van descobrir aix i en ocasions decidien realitzar els atacs al mat, quan els Tiger estaven prcticament immobilitzats, encara que va ser una tctica emprada no noms contra aquest tanc, sin fins i tot contra la infanteria que en molts casos no podien disparar les seves armes o arrencar els seus vehicles. Malgrat tot, el Tiger I va ser un dels dissenys ms fiables de tot l'arsenal alemany.

Les erugues tenien un ample de 725 mm. Per resoldre les restriccions entre el pes i la superfcie de les erugues, la fila externa de rodes va haver de ser eliminada, i estrnyer les cadenes a 520 mm El tanc era massa pesat per a la majoria dels ponts, aix que va ser dissenyat per travessar fins quatre metres d'aigua. Aix requeria mecanismes inusuals per a la ventilaci i refrigeraci. Per realitzar una submersi es necessitava uns 30 minuts de preparaci. La torreta i el can havien d'estar en posici frontal i tapats.

El tema del pes i els ponts feia que abans de planejar una operaci fos vital buscar punts d'encreuament segurs, i malgrat tot moltes vegades no ho eren tant. La pressi que suportaven els enginyers era molt intensa, ja que a ms d'haver de condicionar un pont per al pas de potser sol 3 o 4 vehicles (per la seva gran efectivitat els Tiger eren molt demandats, amb el que no era rar que s'opers a nivell de 3-4 carros en suport d'una zona, tenir reunida una fora de ms d'una Companyia era motiu d'alegria per a les tripulacions ), l'enuig del comandament si la construcci cedia i el valus Tiger se n'anava a l'aigua solia ser notable. Amb temps podien ser recuperables, per els encreuaments de pont obligaven que els companys del conductor descendissin del carro, se li alleugeria al tanc el ms possible i avancs a pas de cargol, sense tocar marxes ni accelerador. Quan havia temps fins i tot se li descarregava munici i fuel, per augmentar les oportunitats de creuar amb xit. Precisament aquest factor cap a en ocasions que l's del Tigre no fos factible.

Una altra caracterstica va ser la caixa de canvis hidrulica controlada per preselector i la transmissi semiautomtica. El pes extrem del tanc tamb va significar un nou sistema de direcci. En comptes dels sistemes d'embragatge i fre dels vehicles ms lleugers, es va utilitzar una variaci del sistema britnic Merritt-Brown. El motor era inicialment un disseny de gasolina de Maybach de 21 litres i 590 cv, que aviat es va descobrir insuficient, pel qual seria canviat per un HL 230 P45 de 23,88 L .

El carro era ms mbil del que es creu, cosa molt diferent en el Tiger II. Com passava amb tots els carros pesats el fang era un dels seus principals enemics. Quan s'operava des de posicions defensives, era com que el comandant de cada carro fes un tomb a trenc d'alba per comprovar els efectes de les pluges o el foc de fustigaci nocturna sobre el terreny. Sabedores d'aix, als russos els agradava llanar foc de morter sobre colls d'ampolla on suposaven que sotjaven els Tiger amb l'esperana de "caar" algun comandant de carro, com en ocasions aconseguien.

 Altres punts del disseny.
La disposici interna era tpica dels tancs alemanys. Davant hi havia el compartiment de tripulaci, amb el conductor i el radi-operador establerts al capdavant. Darrere d'ells, el pis de la torreta, envoltat de plafons per formar un nivell de superfcie continu. Aix ajudava el carregador a recuperar la munici que estava guardada en ambds laterals. Dos homes estaven asseguts a la torreta: l'artiller a l'esquerra del can, i el comandant darrere d'aquest. El carregador disposava d'un seient retrctil a la torreta. La part posterior tenia el motor flanquejat per dos compartiments que contenia cada un un tanc de combustible, un radiador i ventiladors.

Encara que el Tiger I era un dels tancs ms fortament armats i blindats de la Segona Guerra Mundial, un oponent formidable per als tancs aliats, el seu disseny va ser conservador i tenia errors seriosos. Les plaques de blindatge planes eren simples comparades amb el blindatge inclinat del T-34, requerint un increment massiu del pes per proporcionar suficient protecci. El pes del tanc creava un desgast en la suspensi, mentre que el sistema complex de rodes requeria un manteniment exhaustiu. El sofisticat sistema de transmissi tamb era propens a errors.

Un dels majors problemes del Tiger I va ser el seu alt cost de producci. Durant la Segona Guerra Mundial es van construir ms de 40.000 Sherman nord-americans i 58.000 T-34 sovitics, comparats amb els 1.350 Tiger I i els 500 Tiger II. Els dissenys alemanys eren cars en termes de temps, materials i diners: el Tiger I costava el doble que el Panzer V i quatre vegades ms que l'Stug III.

 Histria del disseny .

Henschel & Sohn van comenar el desenvolupament del Tiger a la primavera de 1937. En 1941, Henschel i unes altres tres companyies (Porsche, MAN i Daimler-Benz) van dissenyar un tanc de 35 tones amb un can de 75 mm. L'aparici del T-34 va deixar aquests dissenys obsolets, i segons el dissenyador Erwin Adlers de Henschel hi havia una gran consternaci quan es va descobrir que els tancs sovitics eren superiors que disposava la Wehrmacht. Es va demanar immediatament un augment de pes fins a les 45 tones i un can del calibre 88.

La data escollida per als nous prototips va anar el 20 d'abril de 1942, el dia d'aniversari de Hitler. Amb el temps limitat, es va utilitzar els dissenys existents dels tancs ms lleugers com a base per al nou tanc. A diferncia del Panther, el disseny no incorporava les innovacions del T-34, l'avantatge del blindatge inclinat no es va incloure, per el gruix i pes del blindatge del Tiger compensava aquesta manca.

Porsche i Henschel van enviar els seus dissenys del prototip i van ser comparats a Rastenburg. El disseny d'Henschel va ser aprovat per havia d'utilitzar la torreta del disseny de Porsche. La producci del Panzerkampfwagen VI Ausf. E va comenar l'agost de 1942. En aquell moment, se'n va demanar noranta de la versi de Porsche, que no van ser utilitzats sin convertits en el Panzerjger Tiger (P) tamb conegut com Ferdinand, i desprs de les ordres d'Hitler de l'1 i 27 de febrer de 1944, com a Elefant.

El Tiger estava en la seva fase de prototip quan es va afanyar a entrar en servei, i desprs els canvis, tant els importants com els menors, es van realitzar durant la seva producci. Un redisseny de la torreta amb una cpula ms baixa i segura va ser el canvi ms significatiu. Per retallar els costos, la capacitat de submergir-se i el sistema de filtrat de l'aire van ser eliminats.

 Producci .

La producci del Tiger I va comenar l'agost de 1942, i 1.355 van ser construts fins a agost de 1944 quan la seva producci va ser tallada. Es va iniciar la construcci dels tancs a un ritme de 45 al mes, assolint el mxim l'abril de 1944 amb 104 al mes. El mxim nombre de tancs va ser de 671 l'1 de juliol de 1944. En termes generals, costava el doble de temps construir un Tiger I que un altre carro de combat alemany. Quan el Tiger II va comenar la seva producci el gener de 1944, la del Tiger I seria detinguda.

 Combat .

Els Tiger podien destruir la majoria dels seus oponents, els T-34, Sherman o Churchill IV en distncies superiors de 1.600 m Com a contrast, el can de 76,2 mm del T-34 no podia perforar al Tiger I frontalment en qualsevol distncia, per podia penetrar el blindatge lateral a 500 m disparant la munici BR-BR-350P APCR. El can de 85 mm del T-34-85 podia perforar el Tiger frontalment en una distncia de 1.000 m, i en els costats a ms de 1.000 m El can de 120 mm del IS-2 podia destruir al Tiger I en distncies majors d'un quilmetre des de qualsevol punt.

El can de 75 mm del M4 Sherman no podia penetrar frontalment el Tiger en qualsevol distncia i necessitava ser dins dels 500 m per aconseguir una perforaci lateral. El can britnic de 17 lliures del Sherman Firefly, disparant munici APDS podia destruir el tanc alemany a ms de 1.500 m, encara que aquesta munici va ser molt rara. El can de 76 mm disparant la munici comuna APCBC no podia perforar el blindatge frontal, i havia de ser dins del radi dels 1.000 m per a un impacte lateral amb xit.

Quan les distncies s'escurcen, els canons poden realitzar ms danys. La potncia de foc del Tiger I significava que podia destruir els seus oponents en distncies que ells no podien respondre efectivament. En terreny obert aquest era el seu major avantatge tctic. Els tancs enemics havien de flanquejar per poder destruir un Tiger, una cosa estesa a la majoria de models pesades alemanyes, que en els espais tancats eren fcilment destrudes, ja que la seva baixa mobilitat i velocitat els feien vulnerables a les armes, que en curtes distncies s que eren letals.

El Tiger va entrar en acci per primera vegada el setembre de 1942 a prop de Leningrad. Sota la pressi de Hitler es va posar al tanc en acci mesos abans del planejat i els primers models van demostrar que eren mecnicament frgils. A la seva primera acci el 23 de setembre de 1942, molts dels primers Tiger van ser destruts. D'altres van ser assolits per l'artilleria antitanc sovitica. Un dels tancs va ser capturat prcticament intacte, la qual cosa va permetre als sovitics realitzar estudis i preparar una resposta.



En els primers combats a l'frica del nord, el Tiger podia dominar els tancs aliats en terreny ampli. Tanmateix, els errors mecnics significa que rarament podien entrar en acci. En una repetici de l'experincia de Leningrad, almenys un Tiger va ser assolit pels canons antitanc britnics de sis lliures. Aquestes experincies va demostrar que les armes fabuloses no eren el substitut de tctiques correctes.

En l'ofensiva de Kursk el Tiger va tenir un gran exito en combat. Entre l'1 de juliol de 1943 i l'1 de setembre del mateix any el s.Pz.Abt 503 va reclamar la destrucci de 501 carros de combat enemics ( en el seu mayoria T-34 segon, per tamb KV-1 i un petita porci de tancs anglo-americans, de fet uns 50 churchill van ser desplegats al sector central del sortint i el van passar bastant malament en seus encontres amb la nova generaci de Panzer) 388 canons antitanc (de 76,2 mm i alguns antiaeri de 85 mm) 79 peces d'artilleria pesada i 7 avions, aquests ltims destruts aparentment en arrasar un aerdrom. En el mateix perode el battallon va perdre 18 Tigres destruts sense possibilitat de reparaci, 7 d'ells incendiats.

El Tiger era ms lent que la majoria dels altres carros de combat de la guerra, per una velocitat tpica per als tancs pesats i de suport d'infanteria. La velocitat mxima era de 38 km/h, comparada amb els 37 km/h del seu oponent ms proper, el IS-2, encara que rares vegades s'arribaven a aquestes velocitats a causa dels problemes que generava per a tots els components mecnics. Ambds eren ms lents que els tancs mitjans i menys manejables.

El blindatge i la capacitat de foc del Tiger eren temuts per tots els seus oponents. Una tctica aliada era enfrontar-se al Tiger com un grup, un atraient l'atenci de la tripulaci del Tiger, mentre que els altres atacaven pels laterals o la part posterior, una cosa que ja feien els Panzer III contra els primers T-34s. Ja que la munici i el combustible es guardava en els laterals, una perforaci lateral solia destruir el tanc. Tot i aix, els manuals dels carristes dels Sherman deien que per enfrontar-se a un Tiger, havia de realitzar-se per un grup de 4 unitats i comptar amb perdre'n almenys 3 (en el cas del Sherman Firefly).

Els Tiger eren utilitzats en batallons de tancs pesats sota el comandament de l'Exrcit. Es desplegaven en sectors crtics, per realitzar operacions de ruptura del front o contraatacs. Algunes divisions, com la Divisi Grodeutschland o divisions del Waffen-SS tenien un grapat de Tiger. El Tiger est associat particularment al SS-Haupsturmfhrer (Capit) Michael Wittmann i el 501 Batall SS de Tancs Pesats, que va ser un dels comandants de tanc ms reeixits de la Segona Guerra Mundial.

Uns deu comandants del tanc Tiger tenen ms de 100 baixes en el seu compte, incloent Johannes Blter amb ms de 139, Otto Carius amb ms de 150, Kurt Knispel amb 168 i Michael Wittmann amb 138.

 El Tiger capturat de 1943 .
El maig de 1943, un Tiger del Afrika Korps (nmero de torreta 131) va ser capturat desprs d'un combat contra tancs Churchill a Tunsia. Va ser reparat i va exhibit a Tunsia abans de ser enviat a Anglaterra per a una inspecci acurada. Els aliats occidentals, tanmateix, van fer poc per preparar-se per combatre el Tiger malgrat que el nou tanc era superior als propis.

Aquesta conclusi estava basada en part a la correcta estimaci que el Tiger seria produt en un relatiu nombre petit. Tamb es basava en la doctrina de l'Exrcit dels Estats Units, que no emfatitzava el combat entre tancs, confiant al seu lloc en l's de caacarros.

El 25 de setembre de 1951 el tanc capturat va ser lliurat al Museu del tanc de Bovington pel Ministeri de Subministraments britnic. El juny de 1990, es van realitzar reparacions per restaurar el tanc perqu aquest fos posat en funcionament. El desembre de 2003, el Tiger 131 va tornar al museu amb un motor completament funcional desprs d'una extensa restauraci.

 La resposta sovitica .

El Tiger I havia nascut per la necessitat d'un tanc pesat i la guerra contra l'URSS va potenciar la necessitat d'un carro de combat pesat capa de fer front als nous models sovitics KV-1 i T-34, que malgrat els problemes d'abastament i altres, eren tancs millor protegits i armats que els alemanys de l'poca. L'aparici d'aquests carros va fer que l'exrcit alemany dons prioritat a aquest projecte, aix com a la creaci del Panther en resposta directa al T-34.

Fins a l'aparici del Tiger, els sovitics s'enfocaven en grans quantitats de producci; les grans modificacions eren eliminades ja que interrompien la producci i noms es permetien petits ajusts. La resposta sovitica va tenir diverses formes. En primer lloc es van installar canons ms potents als carros, on el D-5 T va donar bons resultats i va ser mpliament usat, en especial pel T-34 (desprs usaria el ZiS-S-53).

S'havia demanat el desenvolupament d'un can autopropulsat de 152 mm El SU-152 va passar del concepte de disseny a les proves de terreny en noms 25 dies. Malgrat haver estat concebut com a artilleria autopropulsada, rpidament es va transformar en un potent caacarros pesat. A ms, el projecte sovitic del tanc pesat va ser renovat, donant com a resultat el tanc Isif Stalin 2 (IS-2) amb un can de 122 mm a comenaments de 1944 capa de fer front als tancs alemanys de l'poca i d'aguantar els seus impactes.


El major desafiament per als tancs sovitics eren les seves produccions en massa comparada amb l'escassetat de producci dels dissenys pesats alemanys. Es van construir 58.000 T-34 junt amb 4.600 KV-1 i prop de 3.500 IS-2. Un total de 66.000 tancs mitjos i pesades sovitiques davant els 1.350 Tigers que a tota hora van ser insuficients. Aix van ser a causa que era un projecte de baixa prioritat, s a dir, les produccions de Panzer IV i Panthers s'havien de complir tant s com no i noms a comenaments de 1945 se li va donar prioritat al Tiger II, quan ja no es podia accelerar massa la producci a causa dels incessants atacs aeris. De tots els T-34s, uns 22.000 eren T-34-85, capaces de posar fora de combat els Tigers i Panthers frontalment, amb la qual cosa els carros pesats van comenar a tenir serioses dificultats per vncer en combats directes a causa del nombre d'efectius.

A ms de la producci, la proporci mitja de baixes de 5,74 a 1  a favor dels Tiger no era suficient. Algunes unitats Tiger van superar aquesta proporci com la 13 Companyia/Regiment Panzer Grossdeutschland (16,67 a 1), la SS-Panzer-Abteilung 103 (12,28 a 1) i la Panzer-Abteilung 502 (13,08 a 1). Hem de comprendre que moltes d'aquestes baixes, sobretot de carros T-34s, sn degudes que el model sovitic fins i tot portava el can de 76,2mm, que amb moltes dificultats podia enfrontar-se a aquest carro, a ms a ms dels carros lleugers com els T-60 i T-70 que s'empraven com a carros mitjans en comptes de carros lleugers.

 Nombre total de Tiger .

Encara que 1.350 s la xifra comuna, una revista de la Segona Guerra Mundial mostrava la xifra de 1.355 en l'edici gener de 1944. En el llibre Die deutsche Panzertruppe (1999) es dna com xifra, incloent el prototip, de 1.347. Altres fonts suggereixen 1.500 carros. 

 Notes .


 Enllaos externs .

 En angls .
PanzerKampfwagen VI: The legendary Tiger I;
Panzerkampfwagen VI Tiger Ausf. E Sd. Kfz. 181;
Pz.Kpfw. Tiger Ausf.E;
Restauracin del Tiger 131, Museu del Tanc, Bovington;
El manual Tigerfibel | complet, en alemany;

 En castell .
PanzerKampwagen VI "Tiger";


 En polons .
pgina web sobre Tiger;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347359" title="Narrillos del Rebollar" nonfiltered="988" processed="982" dbindex="135993">

Narrillos del Rebollar s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

 Demografia .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347360" title="Narros del Puerto" nonfiltered="989" processed="983" dbindex="135994">

Narros del Puerto s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

 Demografia .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347374" title="Clav" nonfiltered="990" processed="984" dbindex="135995">


Onomstica:
Josep Anselm Clav i Camps (Barcelona, 1824   1874), poltic, compositor i escriptor catal.
Antoni Clav i Sanmart (Barcelona, 1913   Sant Tropetz, Frana, 2005), artista pluridisciplinari catal.
Pelegr Clav i Roqu (Barcelona, 1811   1880), pintor romntic catal;
Josep Torres i Clav (Barcelona, 1906   1939), arquitecte i dissenyador catal.

Entitats culturals:
Cors de Clav, conjunt de societats corals fundades per Josep Anselm Clav durant el segle XIX.

Geografia:
Clav (Frana), municipi del departament francs dels Deux-Svres.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347436" title="Decidim!" nonfiltered="991" processed="985" dbindex="135996">

Decidim! s un moviment que aglutina a crrecs electes locals de filiaci poltica diversa, partidaris del reconeixement i l'exercici del dret a l'autodeterminaci del poble catal.

L'origen del moviment s un manifest en el qual donen suport un total de 145 alcaldes i 870 regidors de totes les comarques del Principat de Catalunya, i alguns altres de la resta dels Pasos Catalans, sobretot de CiU, ERC i de l'Entesa pel Progrs Municipal (EPM) i ICV-EUiA.

Els impulsors del manifest municipalista a favor del dret de decidir sn els alcaldes Jordi Fbrega (Sant Pere de Torell), Laura Vilagr i Pons (Santpedor) i Manel Vila (Castellterol).

El moviment actualment est ultimant la convocatria d'una consulta popular a nivell muninicpal sobre el dret d'autodeterminaci del poble catal.

 Enllaos externs .
 Decidim!;

 Referncies .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347437" title="Cnesterodon iguape" nonfiltered="992" processed="986" dbindex="135997">

 Cnesterodon iguape    s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 2,2 cm de longitud total i les femelles els 2,49.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Lucinda, P. H. F.: Systematics of the genus Cnesterodon Garman, 1895 (Cyprinodontiformes: Poeciliidae: Poeciliinae). Neotropical Ichthyology, 3 (2): 259-270. Any 2005.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 AQUATAB.NET ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347439" title="Cnesterodon omorgmatos" nonfiltered="993" processed="987" dbindex="135998">

 Cnesterodon omorgmatos    s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3,1 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil (riu Igua).

 Referncies .



Bibliografia.

 Lucinda, P. H. F. & J. C. Garavello: Two new species of Cnesterodon (Garman, 1895) (Cyprinodontiformes: Poeciliidae) from the upper rio Paran drainage. Comun. Mus. Cinc. Technol. PUCRS, Sr. Zool. Porto Alegre volum 13 (nm. 2) : 119-138. Any 2001.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 The Taxonomicon ;
 AQUATAB.NET ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347442" title="Cnesterodon raddai" nonfiltered="994" processed="988" dbindex="135999">

 Cnesterodon raddai    s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 2,3 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: riu Paran.

 Referncies .



Bibliografia.

 Meyer, M. K. & V. Etzel: Description of Cnesterodon raddai sp. n. from a swamp near Resistencia, Rio Paran basin, Argentina (Teleostei: Cyprinodontiformes: Poeciliidae). Zool. Abh., Staat. Mus. Tierk. Dresden vol. 51 (nm. 17): 247-252. Any 2001.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 The Taxonomicon ;
 AQUATAB.NET ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347443" title="Club Bsquet Santfeliuenc" nonfiltered="995" processed="989" dbindex="136000">
El Club Basquet Santfeliuenc es una entitat amb 80 anys d'histria que al llarg dels anys ha fomentat la prctica d'aquest esport entre els ciutadans de Sant Feliu de Llobregat.

En l'actualitat gaudeix d'un creixement important, de ben segur lligat al creixement generalitzat de la prctica d'aquest esport arrel dels xits recents de les nostres seleccions, i molt probablement tamb degut a l'xit de jugadors com Joan Carles Navarro i Pau Gasol, formats en l'entitat el primer, i a la comarca el segon.

L'equip snior aquest any afronta la segona temporada a la Lliga EBA.

 Histria.
L any 1927, el professor d educaci fsica Rafael Nicolau arriba a Sant Feliu, ja que, com a cap de districte, Sant Feliu podia gaudir d un professor de gimnstica. Coneixedor de les regles i tcniques del bsquet, decideix comenar a entrenar nois en aquesta disciplina. El diumenge 13 de febrer de 1927, el CB Santfeliuenc dna els seus primers passos (per b que durant molts anys s havia pensat que el club havia estat fundat l any 1929, el CB Santfeliuenc va obtenir l alta a la Federaci Catalana de Basquetbol el 1927). 

A l equip fundacional se li dna el nom d Olmpic Basket Club, per b que no competeix en una divisi oficial fins l any 1935, a Tercera Categoria. La primera pista que acull els partits de l aleshores Olmpic Bsquet Club es troba a la part superior del camp de futbol de la Pineda -camp on jugava el Santfeliuenc FC, inaugurat el 1925-. El CB Santfeliuenc juga el primer partit davant la Penya Interrogants.

Durant els anys 30, el club juga els seus partits en l anomenat camp dels Carlins. Posteriorment es trasllada a la pista de l Ateneu.
Desprs de la Guerra Civil, el club passa a dir-se oficialment Club Bsquet Santfeliuenc.

1939-1940, entre la dissoluci i la resistncia.

El club es veu obligat a jugar a Sant Joan Desp per malentesos amb l administraci local. Jugadors clssics com ara Joan Corts, Josep Campderrs, Antoni Amig, Joan Mir, Garca, Rigol, Pi, Nebot o Mart formen part del CBS puixant de postguerra, on comena a despuntar Manuel Martn Vives,  Manoln . Manoln ser el primer santfeliuenc a debutar amb la Selecci Espanyola, samarreta que va dur en 20 ocasions.

Els anys d esplendor.

A la dcada dels 50, l entitat consolida la seva estructura i conrea un planter de grans jugadors santfeliuencs. El CB Santfeliuenc estableix de manera definitiva la seva pista de joc a la Uni Coral i la seu social al nmero 13 del Passeig Bertrand. L acord entre la Uni Coral i el club es mantindr fins als anys 70. El club assoleix la mxima categoria del bsquet catal -la lliga espanyola de bsquet no comena fins l any 1956-. Clubs com el FC Barcelona, Espanyol, Cotonificio, Manresa o Joventut de Badalona passen per la pista del Coro, que s omple de gom a gom.

L any 1954, el CB Santfeliuenc, reforat pels internacionals Kucharsky i Dalmau, celebra les noces d argent amb el potent Fundacin Ateneo de la Juventud de Buenos Aires com a rival, que comptava amb quatre internacionals argentins.

El 20 de maig de 1954, sota la presidncia de Josep Torrentes, el club redacta els seus estatuts, que sn aprovats per la Federaci Catalana de Bsquet. L article 1 defineix l objectiu que ha dibuixat la trajectria de l entitat:  El Club Baloncesto Sanfeliuense tiene como nico fin la prctica amateur del baloncesto entre toda la aficin local .

L any 1961, el CB Santfeliuenc es proclama campi de la Lliga Regional de Catalunya, al Palau d Esports de Barcelona, en guanyar a la final el CB Prat. Carlos Carbonell, Toni Durn, Mag Mestre, Eduard Amig, Aleix Badet, Jordi Artigas, Pere Sol, Pere Cortijo, Pahisa, Carlos Urp, Vicen Mart, Rojas, Mario Rebes i l entrenador, Jordi Artigas, escrivien una de les pgines ms brillants de la histria del club. Presidia l equip el mtic Pere Planas.


Canvi de temps.

El professionalisme derrota l amateurisme. El CB Santfeliuenc no pot prendre la cursa del professionalisme i comena a perdre pistonada respecte als grans equips catalans que inicien la professionalitzaci.

L any 1970, l equip es trasllada a jugar a les pistes poliesportives del Parc Esportiu Sayrach, al carrer Verge de Montserrat.

El 1976, la secci femenina comena a fer els primeres temptatives. Aquesta nova secci del club prenia el relleu de l equip de treballadores de la Hoechst Ibrica. Joan Ribas en fou el primer entrenador.

1977, arriba a la presidncia Miquel Mart Oll.

1979, celebraci de les Noces d Or. El Santfeliuenc compleix cinquanta anys.

Per arriben temps de crisi, i cal comenar de zero. L equip absolut perd de manera consecutiva tres categories: de Segona Nacional a Tercera Catalana. L entitat afronta una profunda reestructuraci en un esfor collectiu que mira de redrear el club. La feina de Manuel Surez, Pepe Ventura o Xavi Isern, entre molt d altres, esdev cabdal per recuperar el temps perdut i assolir dos ascensos.

1985, el Club estrena el Palau d Esports.

 

La consolidaci d un projecte.

El Santfeliuenc es proclama campi de Primera Catalana sense perdre cap partit (1990-1991). L equip fa un salt de qualitat amb la incorporaci de jugadors contrastats: Xavi Tres, Rafa Afn i l entrenador Toni Aragn. Ascens a Segona Nacional (1990-1991).

Per la seva banda, el femen clou un cicle magnfic (1988-1992) amb tres ascensos consecutius: de Tercera Catalana fins a Segona Nacional. La jugadora santfeliuenca Mara Jos Belmonte juga a la mxima categoria del bsquet estatal.

L any 1992, el club signa la vinculaci amb el FC Barcelona. Grans entrenadors com Guillermo Eldracher i Pere Pardina passen per Sant Feliu. L acord de vinculaci fa que passin per Sant Feliu jugadors que desprs s han fet lloc a la Lliga ACB: Quique Moragas, Pere Capdevila o Quique Junyent, per exemple. A ms, comena a despuntar un jove Juan Carlos Navarro, que rpidament s incorpora a la disciplina del FC Barcelona.

La temporada 1995-96, el CB Santfeliuenc completa un dels millors equips de les ltimes dcades amb Lloren Mons, Xavier Albesa, Mil, Albert Roure, Sergi Grimau, Francesc Atienza, Pere Capdevila, Txiqui Ruiz, Quini Garca, Oriol Junyent i Ernest Martnez. Els blaus juguen la fase d ascens a Primera Nacional B a la ciutat pontevedresa de Vilagarcia d Arousa, i es proclamen campions de la lligueta en vncer a la final el Concello de Portas per 97 a 83. El primer intent de pujar a la recent creada Lliga EBA queda en suspens. El Club ven la plaa.

El club es consolida a Primera Nacional, que l any 2001 passa a dir-se Copa Catalunya.

2002, celebraci del 75 Aniversari. Un delegaci del club s rebuda al Palau de la Generalitat pel president de Catalunya, Jordi Pujol.

2006-2007: El CB Santfeliuenc assoleix l ascens a la Lliga EBA desprs de ser campi del grup I de Copa Catalunya i subcampi de la Final Four jugada a Sant Feliu. L equip entrenat per lex Ters i amb jugadors com Josep Querol, Sergi Balagu, Xavi Garrido, Ivn Rodrguez, Roger Pons, Ddac Prez, Xavi Porto, Alberto Taranilla, lvaro Agust, Sergi Navarro i Marc Pous porten al Santfe vers el bsquet semiprofessional espanyol. El CB Santfeliuenc, aquesta vegada, s accepta la plaa a EBA.

2007, Miquel Mart deixa, desprs de tres dcades, la presidncia del club. Enric Johnson presideix la nova junta, que es presenta oficialment el 29 de novembre de 2007.  Fem club fem afici  s la divisa escollida per la flamant directiva, que mira de professionalitzar el club i engrescar l afici en un projecte de ciutat. 

2008 El CB Santfeliuenc a hores d ara t vint equips (masculins i femenins), 350 socis i un planter de base de ms de 250 nens, que permeten mirar el futur amb confiana.

Podeu estar ben informats de l actualitat del club si visiteu la pgina web www.santfeliuenc.com.  A ms, podeu consultar la segent bibliografia, de la qual he extret bona part de les dades:


Jordi Ferrer Fontanet, Sant Feliu de Llobregat. Recull grfic 1887-1965. Efads Editorial, 2001. Pgines 331-338 
AAVV, Sant Feliu de Llobregat. Identitat i histria. Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. Pgines 258 i 308.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347444" title="Borsa de Pars" nonfiltered="996" processed="990" dbindex="136001">
 

La Borsa de Pars, Bourse de Paris (es parla tamb de la  place de Paris ), rebatejada Euronext Paris filial d'Euronext des de l'any 2000, s el mercat oficial de les accions a Frana. El lloc histric que ha ocupat molt de temps a Pars s el Palais Brongniart, on la negociaci es realitzava tradicionalment a la subhasta. Des de la fi dels anys 1980, la Borsa de Pars ser d'ara endavant un mercat completament electrnic, grcies a la collocaci del sistema CAC (Cotation Assiste en Continu), reemplaat en els anys 1990 per la tecnologia NSC (Nou Sistema de Cotitzaci).

El 2007, el grup Euronext s'ha fusionat amb el NYSE per donar a llum la societat holding NYSE Euronext. La seu de la nova entitat s situada d'ara endavant a Nova York. Pars preserva una condici de seu international.

Histria de la Borsa de Pars.

El 24 de setembre de 1724, una disposici establerta pel Consell d'Estat del rei dna a llum la borsa de Pars. Aquesta ocupa llavors l'htel de Nevers. El rei espera aix restablir una aparena d'ordre al si de l'economia francesa, trastornada per la bancarrota de Law. La borsa s aix sotmesa a una estricta reglamentaci, que estipula, entre altre, que cap dona no hi pot accedir.

Les activitats de negociaci d'accions i altres productes financers han transitat histricament per diversos indrets de la geografia parisenca. El 1808, Napole Bonaparte pos la primera pedra del Palau Brongniart, concebut per l'arquitecte Alexandre-Thodore Brongniart i destinat a acollir la Borsa de Pars, instituci considerada d'ordre pblic i aprehesa per l'Emperador com el termmetre de la confiana pblica a causa de la presncia de les rendes 5% (resultant del ter consolidat de la Bancarrota dels Dos-Ter votada sota el Directori) que componen l'essncia de la quota oficial i del qual el curs s seguit amb assidutat per Napole Bonaparte.

L'edifici ser finalment inaugurat sota la Restauraci el 4 de novembre de 1826 i la Borsa de Pars, que era provisionalment installada al Palais-Royal (des del 2 d'octubre de 1809), entra finalment en aquest lloc que li estava reservat i que es far el pulm de l'activitat financera del segle XIX, el qual veu obrir-se l'especulaci borsria en tot el que tenia de necessari (aportaci al crdit pblic i als fons propis de la indstria).

Els 150 anys que van seguir mereixerien saber-ne ms, havent fundat de manera successiva la Borsa de Pars al segle XIX l'expansi dels ferrocarrils, de la siderrgia, i de les grans aventures colonials.

Al seu llibre Le grand mchant march, l'economista David Thesmar conta que al comenament del segle XX, la plaa de Pars es beneficiava d'una forta activitat amb els petits portadors i no tenia massa a envejar a les borses anglosaxones, si no s l'absncia d'inversionistes a llarg termini com els fons de pensions.

Pierre-Cyrille Hautcoeur, director d'estudi a lEcole des hautes tudes en sciences sociales (EHESS), considera en aproximadament 2,5 milions el nombre de portadors de ttols al final de la Belle Epoque, contra menys de 2 milions al comenament dels anys 1980.

Un dels millors historiadors de la Borsa de Pars s l'inversionista internacional Andr Kostolany, mort a Pars el 1999 a l'edat de 93 anys, i sobretot conegut a Alemanya on escrivia cada setmana una crnica per a la revista Capital.

Al seu llibre "Si la Borsa em fos explicada", Andr Kostolany conta que la primera borsa de valors organitzada d'Europa va nixer a Anvers el 1592, per que ha calgut esperar, a Frana, fins el 1613, perqu un edifici especialitzat fos edificat al lloc dels intercanvis, al Pont-Neuf (a les ciutats italianes de Florncia i Vencia, els intercanvis tenien lloc tamb sobre un pont, respectivament el Ponte Vecchio i el Rialto).

Fins al final dels anys 1980, la Borsa de Pars era administrada per la corporaci dels agents de canvi, que es beneficiaven d'un monopoli sobre la cotitzaci. Des del comenament dels anys 1980, i en resposta a l'augment de la competncia entre places borsries internacionals, neix la qesti de la modernitzaci de la Borsa de Pars, que, fins a aquesta poca, funcionava principalment en la subhasta. El sistema CAC (Cotation Assiste en Continu), introdut progressivament entre 1986 i 1989, ha fet possible la cotitzaci en continu i la supervivncia d'un mercat que era sobretot amenaat per la borsa de Londres. Aquesta informatitzaci va ser seguida d'altres reformes institucionals, com la modificaci de l'estatut dels agents de canvi i l'aparici de noves societats de borsa. La Societat de la Borses franceses (acrnim de l'ndex SBF) succeeix a la Companyia Agents de Canvi (acrnim original de l'ndex CAC40). La modernitzaci de la Borsa de Pars s acompanyada d'altres iniciatives tals com la creaci, des de 1989, dels mercats organitzats de productes derivats financers - el Matif i el Monep, d'ara endavant reagrupats sota la denominaci Euronext.

Des de la fi dels anys 1990, i desprs de la collocaci del NSC (Nou Sistema de Cotitzaci), la Borsa de Pars llana una iniciativa de fusi entre diverses borses europees, que culminar amb la creaci d'Euronext el 2000.

Finalment, el 2007, el grup Euronext segella la seva uni amb el NYSE per donar a llum la primera borsa mundial: NYSE Euronext.

Organitzaci i funcionament.

De manera general, la Borsa de Pars s considerada com un mercat dirigit per les ordres o mercat d'agncia. Els preus de les accions cotitzades sn determinats per la confrontaci directa de les ordres de compra de manera centralitzada. En certs casos, intermediaris especfics anomenats "teneurs de march" poden intervenir en l'animaci de la cotitzaci de certs valors: aix dna lloc a la creaci de contractes d'aportadors de liquiditat. El seu treball consisteix a collocar ordres en espera per tal de garantir l'existncia d'una contrapartida.

La negociaci de les accions difereix segons la seva liquiditat. Les accions lquides sn cotitzades en continu de 09h00 a 17h40 mentre que els valors dels quals la liquiditat t una importncia menor sn cotitzats per fixing a horaris predeterminats. Els ttols considerats com prou lquids sn ttols que sn objecte d'almenys 2500 transaccions anualment.

Les diferentes seccions.

A Euronext Paris, s possible negociar els instruments financers segents :

 Accions (Eurolist, Alternext, Mercat lliure);
 Obligacions (diferents grups de cotitzaci seguint les caracterstiques de les obligacions);
 Warrants i Certificats (NextWarrants);
 Trackers (NextTracks);

La cadena de tractament dels ttols.

La cadena de tractament de ttols cobreix el conjunt de les operacions que garanteixin el bon resultat de les transaccions portades pels diferents interventors sobre un mercat financer.

Reglament-lliurament, Sicovam, Clearnet, Euroclear, etc.

Els ndex borsaris a la Borsa de Paris.

 CAC 40;
 CAC Next 20;
 CAC Mid 100;
 CAC Small 90;
 CAC Mid&Small190;
 IT.CAC;
 IT.CAC20;
 SBF 80;
 SBF 120;
 SBF 250;

Enllaos externs.

 NYSE - Euronext;
 ADVFN - Cours de la Bourse de Paris;
 Bourse-investir : fonctionnement de la bourse de Paris et informations sur les diffrents indices;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347445" title="Cnesterodon septentrionalis" nonfiltered="997" processed="991" dbindex="136002">

  Cnesterodon septentrionalis   s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 2 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil (Mato Grosso).

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 The Taxonomicon ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347446" title="Roland TB-303" nonfiltered="998" processed="992" dbindex="136003">


El Roland TB-303 s un sintetitzador monofnic, comercialitzat per la marca Roland entre els anys 1982 i 1984. Si b durant el seu perode de fabricaci no va ser un gran xit per a la marca, a finals dels anys 80 el seu so va servir per crear, juntament amb d'altres instruments com les caixes de ritmes TR-808 i TR-909, diversos gneres de msica de ball com l'acid house.

Histria.

En essncia, el TB-303 s un sintetitzador amb un disseny molt senzill, creat especficament per 
aconseguir sons de baix, com ja ho especifica el seu "cognom" (Bassline). Consta d'un nic 
oscillador (amb dues formes d'ona, dent de serra i quadrada) connectat a un filtre controlat per voltatge (amb els controls tpics: freqncia de tall, ressonncia...), un generador de contorns VCA molt senzill (amb dues etapes, AR) i un seqenciador per passes, amb capacitat per a 16 notes Tamb disposa d'un petit teclat d'una octava que serveix per anar introduint les notes i aix compondre la seqncia meldica. L'aparell disposa de memria interna per emmagatzemar diverses seqncies, que poden encadenar-se per aix completar l'estructura d'una can.

El filtre utilitzat en el TB-303 s tripolar, de 18 dB per octava. Aquest tipus de filtres no s gaire com en el camp dels sintetitzadors analgics (que contenen filtres bipolars o, ms comunament, quadripolars), per justament aquesta caracterstica donava carcter i personalitat al so del TB-303.

Inicialment, l'estratgia de venda de Roland per al TB-303 anava dirigida als guitarristes: la idea de Roland era oferir-los una secci rtmica electrnica com a acompanyament, sincronitzant el TB-303 amb la caixa de ritmes TR-606, apareguda tamb en aquelles dates i amb un disseny molt semblant. Tanmateix, cap dels dos productes no va tenir un xit considerable; de fet, van aparixer en una poca dominada pel sintetitzador digital Yamaha DX7, que va acaparar el mercat dels sintetitzadors i despla a un paper secundari els models analgics. En conseqncia, molts aparells acabaren a les botigues de segona m, oferts a preus molt baixos.

Per aquesta situaci va canviar radicalment a finals de la dcada dels 80. Una nova fornada de msics de Chicago (com DJ Pierre, de Phuture) utilitz el TB-303 per crear un nou estil de msica de ball, caracteritzat per una seqncia meldica repetida amb diverses variacions (com, per exemple, modificaci de la freqncia de tall, ressonncia o portamento) amb la intenci de crear un efecte hipntic per portar els odors a un estat de trance; acabava de nixer l'acid house. Aviat el 303 va esdevenir un instrument d's generalitzat, tant a l'escena acid house com en d'altres estils de msica de ball, com el dance o trance. D'altres msics d'estils diferents, com el raper Ice T o el grup de synthpop Heaven 17 tamb utilitzaren el TB-303. 

Aquest increment de la demanda va provocar un augment espectacular del preu de l'instrument; com a 
conseqncia, moltes marques van comenar a desenvolupar models que reproduen el so del 303, de manera ms o menys fidedigna, com el Roland MC-303, el Novation Basstation o el Doepfer TS-404. Una altra emulaci destacable s l' instrument virtual ReBirth, de la companyia Propellerheads, que inclou dues unitats de TB-303 i dues caixes de ritmes, la Roland TR-808 i Roland TR-909.

Caracterstiques tcniques.

 Polifonia: monofnic.
 Oscilladors: 1, amb funci seleccionable d'ona quadrada o dent de serra.
 Filtre passa-baixes tripolar (18 dB per octava), amb control de freqncia de tall, ressonncia i modulaci de contorn.
 Controls addicionals: accent (apertura superior del filtre), portamento.
 Control extern per voltatge.

Alguns usuaris famosos del Roland TB-303.

 Pet Shop Boys;
 VNV Nation;
 Fatboy Slim;
 Heaven 17;
 Phuture;
 Ice T;
 Chemical Brothers;
 Moby;
 Massive Attack;
 Orbital;
 Underworld;
 The Prodigy;
 OBK;

Enllaos externs.

 http://www.rebirthmuseum.com/;
 http://www.synthmuseum.com/roland/roltb30301.html;
 http://www.vintagesynth.com/roland/303.shtml;
 http://www.hollowsun.com/vintage/tb303/index.html;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347449" title="Girardinus creolus" nonfiltered="999" processed="993" dbindex="136004">

 Girardinus creolus    s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4,4 cm de longitud total i les femelles els 7.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Cuba.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 The Taxonomicon ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347450" title="Atletisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1900 - Llanament de pes homes" nonfiltered="1000" processed="994" dbindex="136005">

El llanament de pes mascul va ser una de les proves d'atletisme que es va dur a terme als Jocs Olmpics de Pars de 1900. Es va disputar el 14 i 15 de juliol de 1900 i en ella hi prengueren part onze llanadors representants de cinc nacions. 

Medallistes.



Rcords.
 Aquests eren els rcords del mn i olmpic que hi havia abans de la celebraci dels Jocs Olmpics de 1900.



(*) no oficial

Richard Sheldon va establir un nou Rcord Olmpic a la qualificaci, amb 13,80 metres i ell mateix la super a la final en llanar la bola a 14,10 metres.

Resultats.

Qualificaci.
Tots els llenadors inscrits van prendre part a la qualificaci que es disput el 14 de juliol. Els cinc primers passaren a la final . 

 Versis no va fer cap marca vlida i de fet no s clar si va arribar a competir.



SM: sense marca

Final.
 Les marques de la qualificaci eren vlides per la final. McCracken i Garrett no hi van participar perqu aquesta es feia el diumenge 15 de juliol. A la final no es produ cap canvi i els cinc atletes classificats van mantenir les seves posicions. 


SM: sense marca

Referncies.
 Comit Olmpic Internacional.
 De Wael, Herman. Herman's Full Olympians: "Athletics 1900".  Accs 18 de mar de 2006. Consultable a Herman's Full Olympians: "Athletics 1900".
 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347451" title="Tupaia de ventre daurat" nonfiltered="1001" processed="995" dbindex="136006">

La tupaia de ventre daurat (Tupaia chrysogaster) s una espcie de tupaia de la famlia dels tupaids. s endmica d'Indonsia i est amenaada per la prdua d'hbitat.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347454" title="Girardinus cubensis" nonfiltered="1002" processed="996" dbindex="136007">

 Girardinus cubensis    s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 2,6 cm de longitud total i les femelles els 4,6.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Cuba.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 The Taxonomicon ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347456" title="Districtes federals de Rssia" nonfiltered="1003" processed="997" dbindex="136008">
Totes les divisions administratives de la Federaci Russa estan agrupades en set districtes federals (en rus:                   , singular:                  ), cadascun d'ells s administrat per un representant nomenat directament pel president de la Federaci Russa.

 

Llegenda. 
Districte Federal Central;
Districte Federal Sud;
Districte Federal Nord-oest;
Districte Federal de l'Orient Lluny;
Districte Federal de Sibria;
Districte Federal dels Urals;
Districte Federal del Volga;

 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347457" title="Districte Federal Central" nonfiltered="1004" processed="998" dbindex="136009">


Districte federal de la Federaci Russa. Totes les divisions administratives de Rssia estan agrupades en set districtes federals (rus:                   , singular:                  ), cadascun d'ells s administrat per un representant nomenat directament pel president de la Federaci Russa. 

Districte Federal Central. 
Rus:                               ;
Capital administrativa: Moscou ;
Representant presidencial: Georgi Poltavchenko ;
Comprn: ;
blast de Belgorod;
blast de Bryansk;
blast de Ivanovo;
blast de Kaluga;
blast de Kostrom;
blast de Kursk;
blast de Lipetsk;
Moscou (ciutat federal);
blast de Moscou;
blast de Oryol;
blast de Ryazan;
blast de Smolensk;
blast de Tambov;
blast de Tver;
blast de Tula;
blast de Vladmir;
blast de Voronezh;
blast de Yaroslavl;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347458" title="Tupaia ratllada" nonfiltered="1005" processed="999" dbindex="136010">

La tupaia ratllada (Tupaia dorsalis) s una espcie de tupaia de la famlia dels tupaids. s originria d'Indonsia i Malisia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347459" title="Girardinus denticulatus" nonfiltered="1006" processed="1000" dbindex="136011">

 Girardinus denticulatus    s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total i les femelles els 9,3.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Cuba.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 The Taxonomicon ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347461" title="Districte Federal Sud" nonfiltered="1007" processed="1001" dbindex="136012">

 
El Districte Federal Sud, pertany a la Federaci Russa. Totes les divisions administratives de Rssia estan agrupades en set districtes federals (rus:                   , singular:                  ), cadascun d'ells s administrat per un representant nomenat directament pel president de la Federaci Russa. 

Districte Federal Sud.
Rus:                        ;
Capital administrativa: Rostov del Don;
Representant presidencial: Dmitri Kozak;
Compren:
Repblica de Adiguesia;
blast de Astracn ;
Repblica de Txetxnia ;
Repblica de Daguestan;
Repblica de Ingushetia;
Repblica de Kabardino-Balkaria;
Repblica de Kalmukia;
Repblica de Karachay-Cherkessia;
Krai de Krasnodar;
Repblica de Osstia del Nort-Alania;
Krai de Stavropol;
blast de Rostov;
blast de Volgograd;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347462" title="Girardinus falcatus" nonfiltered="1008" processed="1002" dbindex="136013">

 Girardinus falcatus    s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3,7 cm de longitud total i les femelles els 8,5.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Cuba .

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 The Taxonomicon ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347463" title="Districte Federal Nord-oest" nonfiltered="1009" processed="1003" dbindex="136014">

 
El Districte Federal Nord-oest (en rus:       -                          ) s un districte federal de la Federaci Russa. Totes les divisions administratives de Rssia estan agrupades en set districtes federals (en rus:                   , singular: [[                 ]]), cadascun d'ells s administrat per un representant nomenat directament pel president de la Federaci Russa. 

La capital administrativa del districte federal s Sant Petersburg. Des del 1 de novembre de 2003 el representant del President de Rssia en el districte s Ily Klebnov. 

El Districte Federal Nord-est es compon dels segents subjectes federals
Repblica de Carlia;
Repblica Komi;
blast de Arjnguelsk;
blast de Vlogda;
blast de Kaliningrad;
blast de Leningrad;
blast de Mrmansk;
blast de Nvgorod;
blast de Pskov;
Sant Petersburg (Ciutat Federal);
Districte Autnom de Nenetsia ;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347464" title="Tolui" nonfiltered="1010" processed="1004" dbindex="136015">
Tolui (mongol      ; xins   , Tu li) (vers 1190 - 1232) fou el fill ms jove de Genguis Khan. Fou khan dels mongols i regent de l'imperi amb Borte, i per tant otchigin (odjigin) o guardi de la llar, i per tant hereu del patrimoni patern primitiu. El seu ulus a la mort del seu pare era a Monglia, a la regi entre el riu Tula, l'alt Onon i l'alt Kerulen. Tolui, estava casat amb una filla de Djagambu (germ de Wang Khan dels kerait), la princesa Sorgaqtani.

Campanyes a les ordes del seu pare .

El 1213 Genguis Khan va fer una campanya contra els jurchen i va dividir les seves forces en tres cossos, reservant-se per ell mateix i el seu fill Tolui el comandament del segon cos; aquest va baixar per la plana de Hopei i va conquerir Ho-kien-fu, i pel Shantung on va capturar Tsinan. Va sobrepassar viles fortificades com Baijing, Tcheng-ting i Ta-ming (al Hopei) i van arribar fins al sud de Shantung. .

En la campanya iniciada el 1219 contra Khwarizm, el propi Genguis Khan amb el seu fill Tolui van avanar cap a Bukhar on van arribar el febrer de 1220; la guarnici turca va intentar escapar, per fou descoberta i massacrada. La poblaci es va rendir (10 o 16 de febrer de 1220); la ciutadella, defensada per 400 homes, fou conquerida i tots els defensors massacrats. La ciutat fou saquejada metdicament per la vida dels habitants fou respectada excepte la dels que intentaven resistir a la violncia i saquejos (generalment clergues musulmans). La ciutat fou finalment destruda per un incendi que Djuweyni pensa que fou involuntari.

De Bukhar Genguis i Tolui van avanar cap a Samarcanda on se'ls van unir Txagatai i Ogodei que acabaven de conquerir Otrar. Un intent de sortida dels defensor va acabar en desastre i al cap de cinc dies la ciutat es va rendir (mar de 1220). Igualment fou saquejada una vegada fou buidada dels habitants (per fer el saqueig ms fcil). Un part dels pobladors foren morts per els considerats tils com artesans o treballadors qualificats foren enviats a Monglia. La guarnici turca, que s'havia passat voluntriament als mongols, fou tot i aix massacrada. En canvi el clergat musulm no va oferir resistncia i fou respectat. 

Mort Muhammad de Khwarizm al desembre del 1220, Genguis Khan i Tolui van creuar l'Amu Darya el 1221 cap a Afganistan i Khurasan perseguint a les forces del khwarizmshah. Balkh fou ocupada i tot haver-se sotms, fou destruda i cremada i els habitants massacrats. Al Khurasan Genguis Khan va enviar al seu fill Tolui a ocupar Merv, que va caure per capitulaci, i on la major part de la poblaci fou assassinada. (febrer del 1221) en una matana presidida per Tolui, de la que noms es van salvar 400 artesans; el mausoleu del sold seljcida Sandjar fou cremat i el sepulcre violat. 

Desprs Tolui va anar cap a Nishapur que el novembre del 1220 havia rebutjat un atac del general mongol Toqutchar, gendre de Genguis Khan, mort en la lluita. Tolui va conquerir la ciutat (10 d'abril de 1221) i la va destruir. La vdua de Toqutchar va presenciar la matana; per evitar simulacions els caps dels assassinats foren tallats i es van fer pirmides de caps humans. Fins i tot els gossos i gats van ser morts. Pop de Thus, els mongols van destruir el mausoleu del califa Harun al-Rashid. Desprs Tolui es va dirigir contra Herat, on la guarnici romania lleial al khwarizmshah, per on la poblaci civil va obrir les portes; aquesta vegada els soldats foren massacrats per es va respectar la vida dels civils.

Tolui es va reunir amb Genguis Khan a Talikan, on tamb van arribar Txagatai i Ogodai que venien de ocupar Urgendj. Talikan fou destruda i Genguis Khan i Tolui van creuar el Hindu Kush per anar a assetjar Bamian. En el setge fou mort Mutugen, fill de Txagatai i net preferit de Genguis Khan; la ciutat fou destruda fins als fonaments i no es va fer bot ni presoners, tot fou destrut i tots foren morts. El lloc de la ciutat fou declarat malet.. Djalal al-Din Manguberti, el khwarizmshah fill de Muhammad, va aconseguir fugir a l'ndia.

Genguis khan i Tolui van retornar cap a Gazni on van matar a tota la poblaci excepte com sempre als artesans que podien ser enviats a Monglia. A Merw els retornats a la ciutat van cometre la bogeria de matar al prefecte deixat per Tolui, un persa, i proclamar a Djalal al-Din; el general Chigi-qutuqu va anar a la ciutat i va matar fins al darrer habitant amb gran minuciositat. Fins i tot els mongols van fer veure que se'n anaven i es van amagar no gaire lluny, i quan els que s'havien pogut amagar sortien, foren sorpresos pels mongols i morts com la resta .

Regncia.

A la mort de Genguis Khan el 18 d'agost del 1227, Tolui com otchigin, va assolir la regncia. El pare havia designat hereu a Ogodei perqu estava polticament ms capacitat i pensava que Tolui no era prou bon lder per dirigir l'imperi.

A la primavera del 1229 es va celebrar el gran kuriltai a la riba del Kerulen. Segons la voluntat de Genguis Khan, Ogodei fou escollit, probablement el 13 de setembre del 1229, renunciant Tolui a l'elecci. La residncia ordinria es va establir a Karakorum.

 Darrera campanya a Xina .

El 1231 els mongols van reprendre la ofensiva a Xina contra els jurchen i van ocupar les viles del Wei; Ping-leang, Fong-siang i altres; per la campanya del 1232 i al no poder forar el pas de Tong-Kuan, el van rodejar pel nord-est i sud-oest, i mentre Ogodai amb maquines de guerra ocupava Ho-tchong i creuava el riu Groc, el seu germ Tolui dirigia 30000 homes pel sud-oest entrant deliberadament en territori de la dinastia Song, i de all cap a la vall del Wei i l'alt Han, ocupant Han-tchong i descendent al Setchwan per la vall del Kia-ling assolant el districte de Pao-ning i desprs girant al nord-est per la vall mitjana de l'Han  (que va creuar el 31 de gener de 1232) i va aparixer a territori Jin al sud de l'Honan pel costat de Nan-yang. Mentre Ogodai desprs de conquerir Ho-tchong, va creuar el riu Groc i va entrar tamb a Honan pel nord (febrer del 1232), trobant a l'altre exrcit a Kiun-tcheu, on pocs dies abans Tolui havia derrotat als Jin . Els Jin van oferir una resistncia molt forta; els generals es deixaven executar abans que unir-se al conqueridor. Els mongols van ocupar finalment Tong-kuan (mar de 1232). El general Subotai  va dirigir la campanya desprs i va sotmetre totalment a la dinastia Jin.

Bon general, per alcoholitzat, Tolui va morir amb 40 anys el 9 d'octubre de 1232, desprs d'aquesta eficient campanya.

 Herncia .

Va deixar quatre fills: Mongke, que fou ms tard gran khan (1 de juliol del 1251); Kublai o Kubilai Khan, que fou tamb gran khan (1260); Ariq Boke, gran khan en oposici al seu germ (del 1260 al 1264); i Hulagu, governador de Prsia (1253) i considerat el primer Il-khan (fins 1265). La branca originada en Tolui s coneguda com els toluides.

 Referncies i notes .






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347465" title="Districte Federal de l'Orient Lluny" nonfiltered="1011" processed="1005" dbindex="136016">

 
El Districte Federal de l'Orient Lluny s un districte federal de la Federaci Russa. Totes les divisions administratives de Rssia estan agrupades en set districtes federals (rus:                   , singular:                  ), cadascun d'ells s administrat per un representant nomenat directament pel president de la Federaci Russa. 

Districte Federal d'Orient Lluny. 
Rus:                                   ;
Capital administrativa: Jabrovsk ;
Representant presidencial: Kamil Isjakov ;
Comprn: ;
blast de Amur;
blast Autnom Hebreu;
Krai de Kamchatka  ;
Krai de Jabrovsk ;
blast de Magadn ;
Districte Autnom de Chukotka ;
Krai de Primorie;
Repblica de Saja (Iaktia) ;
blast de Sajaln;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347466" title="Districte Federal de Sibria" nonfiltered="1012" processed="1006" dbindex="136017">


El Districte Federal de Sibria s un districte federal de la Federaci Russa. Totes les divisions administratives de Rssia estan agrupades en set districtes federals (rus:                   , singular:                  ), cada un d'ells s administrat per un representant nombrat directament pel president de la Federaci Russa.

El Districte Federal de Sibria coincideix parcialment amb la regi geogrfica de Sibria

 Districte Federal de Sibria .
 Rus:                            ;
 Capital administrativa: Novosibirsk;
 Representant presidencial: Anatoli Kvashnin;
 Inclou:
 Repblica de Alti ;
 Krai de Altai ;
 Repblica de Buriatia  ;
 blast de Chit ;
 Districte Autnom de Aga Buriatia ;
 blast de Irkutsk;
 Repblica de Jakasia;
 blast de Kemerovo ;
 Krai de Krasnoyarsk ;
 blast de Novosibirsk ;
 blast de Omsk;
 blast de Tomsk;
 Repblica de Tuva;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347468" title="Abelard Fbrega i Esteba" nonfiltered="1013" processed="1007" dbindex="136018">
Abelard Fbrega i Esteba (Cabanes, Alt Empord, 1894 - Mxic, 1991) fou un editor catal.

Va estudiar magisteri a l'escola Normal de Girona, i del 1931 al 1933 va ser secretari del seminari de pedagogia de la Universitat de Barcelona. Acabada la Guerra Civil Espanyola (1939) va haver d'exiliar-se a Mxic. L'Institut d'Estudis Catalans ofereix anualment una borsa d'estudi o beca per a la investigaci lingstica.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347469" title="Girardinus metallicus" nonfiltered="1014" processed="1008" dbindex="136019">

 Girardinus metallicus    s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total i les femelles els 9.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Cuba .

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 The Taxonomicon ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347470" title="Atletisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1900 - Llanament de disc homes" nonfiltered="1015" processed="1009" dbindex="136020">

El llanament de disc mascul va ser una de les proves d'atletisme que es va dur a terme als Jocs Olmpics de Pars de 1900. Es va disputar el 14 i 15 de juliol de 1900 i en ella hi prengueren part setze llanadors representants de vuit nacions. 

Medallistes.



Rcords.
 Aquests eren els rcords del mn i olmpic que hi havia abans de la celebraci dels Jocs Olmpics de 1900.



(*) No oficial

A la qualificaci Rudolf Bauer va establir un nou Rcord Olmpic amb 36,04 metres.

Resultats.

Qualificaci.
Els setze llanadors van prendre part a la qualificaci, passant a la final els cinc primers classificats. El vigent campi, Garrett, no va aconseguir cap llanament vlid, quedant d'aquesta manera eliminat.  


SM: sense marca

Final.
Cap posici canvia durant la disputa de la final i fins i tot el lder s incapa de superar la seva marca de la qualificaci. 



Referncies.
 Comit Olmpic Internacional.
 De Wael, Herman. Herman's Full Olympians: "Athletics 1900".  Accs 18 de mar de 2006. Consultable a Herman's Full Olympians: "Athletics 1900".
 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347473" title="Districte Federal dels Urals" nonfiltered="1016" processed="1010" dbindex="136021">

 
Districte federal de la Federaci Russa. Totes les divisions administratives de Rssia estan agrupades en set districtes federals (rus:                   , singular:                  ), cadascun d'ells s administrat per un representant nomenat directament pel president de la Federaci Russa. 

Districte Federal dels Urals. 
Rus:                             ;
Capital administrativa: Ekaterinburg ;
Representant presidencial: Piotr Latyshev ;
Inclou: ;
blast de Kurgan ;
blast de Sverdlovsk ;
blast de Tiumen ;
Districte Autnom Jant-Mansi ;
Districte Autnom de Yamalia ;
blast de Chelibinsk;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347474" title="Girardinus microdactylus" nonfiltered="1017" processed="1011" dbindex="136022">

 Girardinus microdactylus    s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3,3 cm de longitud total i les femelles els 6,3.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Cuba.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 The Taxonomicon ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347475" title="Districte Federal del Volga" nonfiltered="1018" processed="1012" dbindex="136023">

 
El districte federal del Volga (en rus:                              ) s un dels set districtes federals de la Federaci Russa en els quals estan agrupades totes les divisions administratives de Rssia. 

La capital administrativa del districte federal del Volga s Nizhny Nvgorod. 

Actualment el representant Presidencial del districte s Alexandr Konovlov. 

 Composici del districte federal del Volga .

Repblica de Bashkorkostn;
Repblica de Chivashia ;
blast de Krov ;
Repblica de Mar El  ;
Repblica de Mordovia;
blast de Nizhny Nvgorod ;
blast de Oremburg ;
blast de Penza ;
Krai de Perm;
blast de Samara ;
blast de Sartov ;
Repblica de Tartaristn;
Repblica de Udmurtia;
blast de Ulinovsk;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347476" title="Navaluenga" nonfiltered="1019" processed="1013" dbindex="136024">

Navaluenga s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita amb Navalmoral, San Juan de la Nava, El Barraco, La Adrada, Piedralaves, i Burgohondo.

 Demografia .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347477" title="Sorgaqtani" nonfiltered="1020" processed="1014" dbindex="136025">
Sorgaqtani o Soyurghaqtani fou una princesa mongola, esposa de Tului, el fill petit de Genguis Khan, i filla de Djagambu, el germ del khan dels kerait Wang Khan. Sorgaqtani era nestoriana considerada intelligent i hbil.

El seu marit fou regent del imperi i va morir el 9 d'octubre de 1232. La princesa va agafar la direcci de la casa dels Tuluides.

Quan Guyuk va ser nomenat gran khan va voler aturar la autonomia creixent de les diverses branques genguiskhnides. Entre les coses que va fer fou ordenar una investigaci sobre els abusos de les diferents branques genguiskhnides en perjudici de l'estat mongol; per la princesa va aconseguir que la branca de Tului en sorts amb tots els pronunciaments favorables.

Guyuk va comenar a actuar contra la branca de Joci o jocida, es a dir amb Batu khan. Al comenament del 1248 es preparava una guerra entre Guyuk i Batu. El primer, allegant que es volia acostar al seu domini hereditari al Imil, va sortir de Karakorum cap a l'oest. Batu fou alertat per la princesa Sorgaqtani, cap de la casa de Tului, i es va avanar cap a Semirechie arribant a Alaqman, a set dies de Qayaligh (prop de la moderna Kopal) . La guerra era inevitable, per Guyuk, a causa de l'abs de l'alcohol i les dones, va morir  a una setmana de cam de Bechbaligh . La data exacta de la mort no es coneguda, per les fonts xineses la situen entre el 27 de mar i el 24 d'abril .

La regncia va passar a la seva vdua Oghul Qamich que volia fer atribuir el tron a un dels prnceps de la lnea d'Ogodei, be Chiramon (nebot de Guyuk)   o encara millor al fill que ella havia tingut amb Guyuk, de nom Qutcha . Per el deganat de la casa genguiskhnida el tenia Batu khan, que volia excloure a la branca d'Ogodei (Ogodedes), i es va aliar amb Sorgaqtani. Va convncer a aquest de fer elegir a Mongke o Mongka  que era el fill gran de Tului, i la mare del qual era la prpia Sorgaqtani .

El kuriltai per l'elecci de gran khan es va fer presidit per Batu, al seu campament d'Alaqmaq, al nord de l'Issiq Qul, el 1250. Els representants de les branques d'Ogodei i Txagatai no van assistir a la reuni o els que hi van anar la van abandonar abans de l'elecci; aix la decisi quedava en mans de les branques de Joci i Tului. Elegit Mongke com estava previst, les branques absents es van negar a ratificar la elecci i reconixer al nou gran khan allegant que l'assemblea s'havia fet molt lluny dels llocs sagrats genguiskhnides i havia estat incomplerta. Batu va convocar llavors un segon kuriltai ms complert a la regi sagrada a la vora de l'Onon o del Kerulen, i va convidar a les branques refractaries a assistir-hi, per totes les requisitries van rebre un complet refs. Batu va seguir endavant i el seu germ Berke fou encarregat d'organitzar el kuriltai a Koda'a-aral o Kto'-aral, a la vora del Kerulen. Els representants de la branca d'Ogodai va protestar i igual Yissu Magu, cap de l'ulus de Txagatai, que donava suport als ogodedes. Per Berke va fer proclamar a Mongka com a gran khan el 1 de juliol de 1251  i l'imperi va passar aix de la branca d'Ogodei a la de Tului, en un virtual cop d'estat que fou possible per la debilitat dels prnceps ogodedes, tots joves.

Sorgaqtani, va morir poc desprs, el febrer de 1252.

Va tenir quatre fills mascles: Mongke, elegit gran khan (1 de juliol del 1251); Kublai o Kubilai Khan, que fou tamb gran khan (1260); Ariq Boke, gran khan en oposici al seu germ (del 1260 al 1264); i Hulagu, governador de Prsia (1253) i considerat el primer Il-khan (fins 1265). 

 referncies i notes .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347478" title="Atletisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1900 - Llanament de martell homes" nonfiltered="1021" processed="1015" dbindex="136026">

El llanament de martell mascul va ser una de les proves d'atletisme que es va dur a terme als Jocs Olmpics de Pars de 1900. Es va disputar el 16 de juliol de 1900 i en ella hi prengueren part cinc llanadors representants de dues nacions. 

Medallistes.



Rcords.
 Aquests eren els rcords del mn i olmpic que hi havia abans de la celebraci dels Jocs Olmpics de 1900.



(*) no oficial

(**) Flanagan represented the Kingdom of Great Britain and Ireland before becoming US-citizan.  Flanagan representava el Regne de la Gran Bretanya i Irlanda abans de convertir-se en ciutad nordameric. 

John Flanagan va establir el primer Rcord Olmpic d'aquesta prova amb 51,01 metres.

Resultats.



Referncies.
 Comit Olmpic Internacional.
 De Wael, Herman. Herman's Full Olympians: "Athletics 1900".  Accs 18 de mar de 2006. Consultable a Herman's Full Olympians: "Athletics 1900".
 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347482" title="Girardinus uninotatus" nonfiltered="1022" processed="1016" dbindex="136027">
;
 Girardinus uninotatus    s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4,7 cm de longitud total i les femelles els 8,4.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Cuba .

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 The Taxonomicon ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347483" title="Niharra" nonfiltered="1023" processed="1017" dbindex="136028">

Niharra s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita amb Salobral, Mironcillo, Padiernos, Sotalbo, Muogalindo, Solosancho i La Torre. 

 Demografia .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347485" title="Panzer VI Knigstiger" nonfiltered="1024" processed="1018" dbindex="136029">

 El Panzerkampfwagen VI Ausf. B va ser un tanc pesat alemany de la Segona Guerra Mundial. Encara que estava fortament armat i blindat estava omplert d'errors mecnics. Tamb era conegut com Sonderkraftfahrzeug 182 (Sd. Kfz. 182), o informalment, Tiger II o Knigstiger (Tigre de Bengala) en alemany i com a Royal Tiger (Tigre Real) per als anglesos i King Tiger (Rei Tigre) per als nord-americans.
 Desenvolupament .

El Tiger II derivava parcialment del Tiger I, i estava pensat per compartir molts components amb el planejat Panther II. El disseny va seguir el mateix concepte que el del Tiger I en combinaci del Panther, per amb la intenci de ser millor. El xasss del Tiger II va servir com a base per al caacarros sense torreta Jagdtiger. El Tiger II pesava 68 tones, i estava protegit amb fins i tot 185 mm de blindatge frontal, i armat amb un can de 88 mm KwK 43 L/71, l'arma ms poderosa muntada sobre un tanc durant la guerra.

El seu fort blindatge i el can de gran abast li donava al Tiger II avantatge sobre molts dels seus oponents. Aix va ser una realitat al front occidental, on les forces estatunidenques i britniques mancaven d'una gran quantitat de tancs pesats. En el Front Oriental la situaci era diferent, car el tanc sovitic IS-2 era superior o equivalent en molts parmetres. En una posici defensiva, el Tiger II era difcil de destruir. Tanmateix, ofensivament tenia menys xit, i el seu funcionament mecnic va ser una gran decepci per a Hitler quan ho va veure per primera vegada acci.

El Tiger II va ser desenvolupat a finals de la guerra i es va realitzar un nombre relativament petit (uns 560 en total). Com tots els tancs alemanys, utilitzaven un motor de gasolina. Tanmateix, aquest motor era el mateix que funcionava als tancs ms lleugers Panther i Tiger I. El Tiger II tenia poca potncia de motor, com molts tancs pesats de l'poca, i consumia molt combustible (el seu tanc de 860 litres ple noms proporcionava una autonomia de 100 km en terreny variable).

 Disseny de la torreta .

Hi havia dos dissenys molt similars per al tanc, un de Henschel i altre de Porsche. Tanmateix, les torretes van ser dissenyades i fabricada per Krupp per a ambds models. Porsche pensava que guanyaria el contracte i va fabricar 60 vehicles, encara que altres fonts indiquen que noms van anar 50. No obstant aix, el disseny de Porsche va perdre davant el d'Henschel. Entre les raons d'aquesta derrota es trobava que el disseny de Porsche utilitzava massa de coure, per una altra ra era que tenia una torreta amb la part frontal corbada.

Aquesta forma corbada era una trampa per a trets. Una trampa per a trets s una part del tanc on la metralla de l'impacte no s desviada amb seguretat, sin que s desviada impactant en una altra part del tanc. En el cas de la torreta de Porsche, la trampa per a trets es localitzava a la part inferior del mantellet del can. Si un impacte assolia aquesta zona, la metralla es desviava cap al sostre del casc, on es localitzava el conductor i el radi-operador, i que estava menys blindat i era molt ms fcil de penetrar.

Encara que cap de les versions de Porsche no van ser produdes, aproximadament 60 torretes van ser afegides al casc estndard i van veure acci. La versi de Porsche dels tancs podia ser identificada per la torreta de forma corbada i amb un sortint en el costat esquerre per acomodar la cpula del comandant.

 Problemes mecnics .

Amb el Tercer Reich sota pressi, els Tiger II eren enviats directament de les factories al combat. Com a resultat de l'abandonament de les proves de postproducci i els assaigs preliminars, els tancs tenien nombrosos errors mecnics.

Notablement, el control de direcci es trencava a causa de la tensi pel pes. A ms, els motors no solament eren propensos al sobreescalfament i errors, sin que tamb eren considerats ineficients en el consum. Aix es pot atribuir al fet que es va utilitzar el motor Maybach de 700 cv del tanc Panther. El motor havia de funcionar a plena potncia per aconseguir que el tanc es mogus.

El dissenyador principal d'Henschel va explicar que "les ruptures poden ser atribudes al fet que el Tiger II va haver d'anar dret a producci sense els beneficis dels resultats de les proves." El motor i el tren de rodolament estaven sobrecarregats pel pes i hauria requerit ms proves per eliminar aquests problemes.

Tanmateix, el Tiger II era un tanc extraordinari malgrat els seus errors. El can de 88 mm del Tiger II podia destruir la majoria dels vehicles de combat blindats aliats en distncies fora de l'abast de l'armament enemic.

 Producci .

Es van demanar una quantitat de 1.500 tancs Tiger II. La producci total va ascendir a un total de 485-9, si es compten els prototips. La producci va comenar a mitjan 1944 fins al final de la guerra. Al 1943 es van construir 3 tancs; el 1944 la quantitat va ser de 377 Tiger II; i el 1945 es van fabricar 107 tancs. Cada tanc rebia un nmero individual a la torreta.

 Combat .

El primer s del Tiger II en combat va anar el 18 de juliol de 1944 en Normandia amb el schwere Panzer Abteilung 503 (Batall Pesat Panzer 503). En el front oriental vi combat per primera vegada el 12 d'agost de 1944 amb el schwere Panzer Abteilung 501 (Batall Pesat Panzer 501) en la lluita pel cap de pont de Baranov sobre el Vstula.

Posteriorment, van aparixer en la Batalla de les Ardenas, en la ofensiva sovitica a Polnia i el Est de Prssia el gener de 1945, les ofensives alemanyes a Hongria el 1945, lluitant a l'est de Berln en les colines Seelowe l'abril de 1945 i finalment en la ciutat de Berln en els ltims moments de la guerra.

Al final de l'ofensiva de Lvov-Sandomierz, a Polnia, 3 Tigers II van anar a llocs fora de combat pel T-34/85 comandat per Aleksandr P. Oskin, de la 53a Brigada Cuirassada de Gurdies Fastov. El tanc sovitic estava amagat i a 200 m va comenar a atacar els Tigers pel costat amb les noves municions BR-BR-365P, que junt amb la lentitud dels Tigers, va produir aquesta situaci de confusi. El fum va encegar els carristes alemanys i el report de les baixes deia que van ser posats fora de combat a causa d'una gran confrontaci amb bateries antitanc, mentre que Oskin va rebre la mxima condecoraci sovitica per posar-los fora de combat.

Es coneix la destinaci d'alguns Tiger II:
 El #102 va ser capturat pels sovitics a Ogledow i va portat a Kubinka per a proves.
 El #104 va ser posat fora de combat a prop de Beauvais pel Sergent Roberts de l'Esquadr A de la 23a de Hsars. Es mostra a Shrivenham.
 El #203 va ser abandonat durant la Batalla de les Ardenas. Es mostra en l'exterior del museu La Gleize en Blgica.
 El #234 va ser capturat a Ogledow, i utilitzava parts del #102 i el #502.
 El #332 va ser abandonat a prop de Trois Points, capturat per l'exrcit nord-americ el 24 de desembre de 1944. Es va traslladar a Maryland i finalment al Museu Patton a Kentucky.
 El #002 va ser capturat a Ogledow i s'exposa al Museu del Tanc de Kubinka.

 Notes .


 Enllaos externs .
 En angls .
Pz.Kpfw. Tiger Ausf.B "Tiger II" a Panzerworld.com;
Panzerkampfwagen VI Tiger II Ausf. B a Acthung Panzer!;
del SS-Pz.Abt. 501 a les Ardenes ;

 En castell .
Tiger II Panzerkampfwagen Tiger Ausf. B;
Panzer VI B Knigstiger;
El Tiger-II contra el IS-2;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347486" title="Oakland" nonfiltered="1025" processed="1019" dbindex="136030">




Oakland (significa: "terra de roures") s una ciutat a Califrnia situada en la part est (East Bay) de l'rea de la Badia de San Francisco (San Francisco) Bay Area. s una ciutat tnicament molt diversa amb visibles poblacions d'asitics, afroamericns, nadius del Pacfic, rabs, indgenes, indis, i mestissos. T una poblaci de 411.755.

 Poblaci Demogrfica . 
411.755 habitants en 2006. Les estimacions de l'oficina del cens dels I.I.O.O. 2005 mostren un 33.15% d'afroamericans, 22.80% de blancs, 1.80% de nadius americans, 18.20% d'asitics, 1.23% d'illencs pacfics, 15.53% d'altres races, i 7.40% a partir de dues o ms races. Els hispans o llatins de qualsevol raa eren el 28.03% de la poblaci. ;

 Geografia . 
Altitud: 12 metres. ;
Latitud: 37 48' N ;
Longitud: 122 15' O ;

 Esports . 
Oakland t un equip de beisbl, de la lliga americana, els Oakland Athletics. Aix com un equip en la lliga nacional de futbol americ, els Raiders. I un equip de bsquet, els Golden State Warriors. Tots aquests juguen en en el complex McAfee Coliseum/Oakland Area. 

 Famosos Oaklandians . 
La novelista Amy Tan, l'autora del Joy Luck Club va nixer i es va criar en Oakland. La rapera Mystic s d'Oakland, igual que la banda de punk rock Green Day. Tamb va nixer en aquesta ciutat el jugador de bsquet Gary Payton, actualment en els Miami Heat de la NBA.Un dels oaklandians ms famosos s Tupac Shakur, aix com Brett Reed ex-Bateria de Rancid.

 Transport Pblic . 
Oakland t servei d'autobusos (AC Transit) locals, rpids, i transbadia, un servei de metro (BART), aix com diverses flotes de taxi i un servei de ferri a San Francisco. 

 Autopistes . 
Oakland es connecta a la resta de l'rea de la Badia per diverses autopistes Interestatals. Les autopistes interestatals ms importants de la ciutat d'Oakland sn 80, 580, 880, 238, i 980. El Pont de la Badia Oakland-Sant Francisco s el pont que connecta les ciutats d'Oakland i San Francisco (Interestatal 80) per aqu passen milers de commutadors cada dia, des de les rees residencials de East Bay als centre de treball de San Francisco. 

 Aeroport de Oakland . 
L'aeroport internacional Oakland Internacional, o simplement OAK, s el preferit per molts de l'rea per que l'abundncia de vols barats, encara que l'aeroport t vols internacionals limitats, predominantment a Mxic i Canad. Anteriorment OAK era el port ms fcilment accessible al metro des de l'estaci Coliseum/Oakland Airport i un curt viatge per un autobs A, per amb l'obertura del la nova lnia fins a San Francisco, hi ha una estaci dintre de la terminal internacional. 

 Ciutats Agermanades . 
  - Dalian ;
  - Fukuoka ;
  - Najodka ;
  - Ocho Ros ;
  - Sekondi-Takoradi ;
  - Santiago de Cuba ;
  - Agadir ;

 Enllaos externs . 




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347487" title="Ojos-Albos" nonfiltered="1026" processed="1020" dbindex="136031">

Ojos-Albos s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347488" title="Copa anglo-italiana de futbol" nonfiltered="1027" processed="1021" dbindex="136032">
La Copa anglo-italiana de futbol fou una competici futbolstica que enfront clubs d'Anglaterra i Itlia.

Histria.
La competici s'inici desprs que el Swindon Town guanys l'edici del 1969 de la Copa de la Lliga anglesa de futbol, per no es classific per la Copa de les Ciutats en Fires ja que en aquell moment el club jugava a la tercera divisi anglesa.

La competici s'abandon el 1973, per una competici amb el mateix nom es cre per clubs semiprofessionals entre 1975 i 1987. La competici professional es torn a establir per club de les segones divisions anglesa i italiana el 1992, reemplaant la Full Members Cup a Anglaterra. La competici s'abandon el 1996.

Entre 1969 i 1975 es disput una competici similar anomenada Copa de la Lliga anglo-italiana de futbol, disputada entre els campions de la Copa de la Lliga o la FA Cup i els de la Coppa Italia.

Historial.


Enllaos externs.
RSSSF;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347490" title="Pealba de vila" nonfiltered="1028" processed="1022" dbindex="136033">

Pealba de vila s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita amb Mingorra, Cardeosa, Las Berlanas i Monsalupe.

Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347492" title="Setge de Borriana" nonfiltered="1029" processed="1023" dbindex="136034">






El Setge de Borriana de 1233 fou un dels combats de la Conquesta de Valncia

Antecedents.
Encara que s'han trobat vestigis de diverses civilitzacions antigues, la plenitud de la vila de Borriana se situa entorn del segle IX com una important plaa rab de muralla circular que va rebre el nom de Ciutat Verda per la seva situaci enmig de la Plana. 

El 1229 Balansiya havia caigut en poder de Zayyan ibn Mardanix, cabdill local de l'oposici contra els almohades, i el destronat Zayd Abu Zayd havia hagut de fugir cap al Regne d'Arag, on era un simple cortes. Jaume I pogu plantejar aix la conquesta de Valncia com una mera intervenci en la guerra civil dels musulmans. Dos cavallers aragonesos, Hug de Follalquer, mestre dels hospitalers, i Blai d Alag, que acabava de tornar d uns anys d exili a Balansiya feren saber a Jaume el Conqueridor, que pocs anys abans havia conquerit Mallorca en noms tres mesos (1229), de les excellncies del regne musulm de Valncia i l animaren a conquerir-lo a Alcanys el 1233. Es decid que la campanya s inciaria amb la conquesta de Borriana el mateix any.

El setge.
La ciutat va caure el juliol de 1233 desprs de dos mesos de setge. 

Conseqncies.
Immediatament desprs van caure tots els castells al nord d'aquesta ciutat, llavors capital de la Plana, entre els quals hi havia Penscola, Castell de la Plana, Borriol, les Coves de Vinrom i Vilafams. Tres anys desprs de conquerir Borriana i tots els territoris al nord d'aquesta ciutat, en la primavera de 1236 es conquist i fortific el Puig, en una batalla encapalada per Bernat Guillem de Montpeller, oncle de Jaume I.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347494" title="Pozanco" nonfiltered="1030" processed="1024" dbindex="136035">

Pozanco s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347495" title="Heterandria anzuetoi" nonfiltered="1031" processed="1025" dbindex="136036">

 Heterandria anzuetoi    s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total i les femelles els 7.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Centreamrica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 The Taxonomicon ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347496" title="Copa de la Lliga anglo-italiana de futbol" nonfiltered="1032" processed="1026" dbindex="136037">
La Copa de la Lliga anglo-italiana de futbol fou una competici futbolstica que enfront clubs d'Anglaterra i Itlia.

Histria.
La competici s'inici paral lelament a la copa Anglo-Italiana el 1969, per noms hi participaren els campions de la Copa de la Lliga anglesa i la Coppa Italia, a dos partits, anada i tornada. Noms es disput tres edicions. Fou reinstaurada breument el 1975, aquest cop entre els campions de la FA Cup i la Coppa Italia, per noms dur dues temporades, essent abandonada definitivament el 1976.

Historial.


Enllaos externs.
 RSSSF;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347497" title="Heterandria attenuata" nonfiltered="1033" processed="1027" dbindex="136038">

 Heterandria attenuata    s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4 cm de longitud total i les femelles els 7.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Centreamrica: Guatemala.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 The Taxonomicon ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347499" title="Toragana" nonfiltered="1034" processed="1028" dbindex="136039">
Toragana o Tregene khatun (? 1265 ) fou una princesa (khatun) i regent del Imperi Mongol entre 1242 i 1246. Era la esposa del gran khan Ogodei, fill de Genguis Khan  i havia estat casada en primeres noces amb un dels caps markit, Qudu (fill de Topto'a-baki). El seu origen s incert, per probablement era naiman. 

El 11 de desembre de 1241 va morir Ogodai. La regncia de l'imperi fou confiada a la vdua la khatun Toragana. Ogodai havia destinat pel tron al seu tercer fill Qutchu, per aquest va morir en la guerra contra els Song (1236) i el seu lloc el va ocupar el fill gran de Qutchu, Chiramon. Per Toragana volia fer nomenar gran khan al fill Guyuk, del que ella era la mare. 

Durant la seva regncia alguns consellers d'Ogodai van caure en desgracia, entre ells el kerait nestori Tchin-qai , i el kitan de cultura xinesa Ye-liu Tch'ou-ts'ai, que feia de facto les funcions de ministre de finances, i fou substitut pel musulm Abd al-Rahman que va prometre a la regent doblar la recaptaci . Tamb va caure en desgracia temporal el musulm Masud Yalawatch, governador del Turquestan i Transoxiana, i en desgracia definitiva el uigur Korguz, governador de Prsia oriental 

Toragana tenia el suport del vell Txagatai (segon fill de Genguis Khan) que li havia fet confiar la regncia, per que va morir el 1242. Llavors el germ petit de Genguis khan, Temug Otchigin (els territoris del qual s'estenien per la Monglia oriental i la regi de Girin) es va dirigir amb soldats cap als territoris imperials amb intencions poc clares. Per l'arribada de Guyuk des de Europa al seu ulus del Imil, va estabilitzar la situaci. D'altra banda Batu Khan era enemic personal de Guyuk, que l'havia desobet a la campanya a Europa, i va retardar tant com va poder el kuriltai per l'elecci del nou gran khan, i quan finalment fou convocat va excusar la seva assistncia allegant una malaltia -

El kuriltai per l'elecci es va celebrar a la primavera o estiu del 1246 prop del llac Kuku Nor, a les fonts de l'Orkhon, i no lluny de Karakorum, o es va aixecar l'anomenada Sira Ordo (Residncia d'Or), una gran formaci de tendes, on van estar presents tots els prnceps genguiskhnides excepte Batu, i molts governadors territorials i reis vassalls; entre els ms destacats Masud Yalawatch, que havia estat reposat com a governador de Turquestan i Transoxiana desprs de caure temporalment en desgracia; Argun Agha, governador de Prsia; els dos pretendents georgians David Narin i David Lacha, el gran duc rus Iaroslav II de Wladirmir-Suzdal , Sempad germ del rei d'Armnia Menor Hetum I , el prncep seljcida (desprs sult el 1249) Kilidje Arslan IV , representants dels atabegs de Kirman, de  Fars i de Mosul, i fins i tot un ambaixador del califa de Bagdad. 

Conforme als desitjos de la regent, Guyuk fou escollit i entronitzat el 24 d'agost de 1246. Guyuk noms va acceptar si l'imperi restava hereditari a la seva lnea, condici que fou aclamada pels presents.. 

Al cap de dos o tres mesos va morir Torgana en circumstncies estranyes.

Referncies i notes .


Enllaos externs.
Jack Weatherford - The Women Who Ruled the Mongol Empire (en angls);














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347501" title="Pradosegar" nonfiltered="1035" processed="1029" dbindex="136040">

Pradosegar s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347505" title="Riocabado" nonfiltered="1036" processed="1030" dbindex="136041">

Riocabado s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347506" title="El Mdano" nonfiltered="1037" processed="1031" dbindex="136042">

El Mdano s un enclavament turstic del sud de l'illa de Tenerife (Illes Canries), al municipi de Granadilla de Abona. 

La seva poblaci de dret ascendeix a 5.824 habitants segons l'ISTAC (2006). Conta amb la ms gran platja natural de Tenerife amb uns 2 km de longitud i amb poca profunditat marina. Aquesta platja de fina sorra blanca s freqentment assotada pel vent el que la converteix en zona per a la prctica de surf, windsurf, kitesurf i fins i tot vol de cometes. Anualment es realitzen competicions d'aquestes i d'altres disciplines esportives, algunes d'elles dins de l'mbit internacional, valedores per a campionats nacionals, mundials, etc. 

La platja disposa de servei de vestuaris, dutxes, i tamb bars i restaurants al seu entorn. Aix mateix, s nombrosa l'oferta hotelera que, a les seves diferents variants hoteleres i tamb extrahoteleres, ofereix El Mdano.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347508" title="Salobral" nonfiltered="1038" processed="1032" dbindex="136043">

Salobral s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347514" title="Heterandria bimaculata" nonfiltered="1039" processed="1033" dbindex="136044">

 Heterandria bimaculata    s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 7 cm de longitud total i les femelles els 15.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Centreamrica: des de Mxic fins a Belize, Hondures i Guatemala.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 The Taxonomicon ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347515" title="Vulgata" nonfiltered="1040" processed="1034" dbindex="136045">

La Vulgata s la versi llatina de la Bblia adoptada a principis del segle VI i oficialitzada pel concili de Trento. Fou el resultat principalment de Jeroni, comissionat pel papa Damas I el 382 per fer una revisi de les traduccions llatines antigues. L'Antic Testament de la Vulgata s la primera versi llatina que es tradua directament del Tanakh hebreu en comptes de la Septuaginta grega. Del Nou Testament, originalment en grec, noms en revis els evangelis. La Vulgata esdevingu la versi llatina definitiva i oficial de l'Esglsia Catlica Romana. s a partir del segle XIII que comena a conixer-se com a Vulgata, denominaci deguda a Roger Bacon. Se n'han fet diverses edicions crtiques, entre les quals l'edici de Climent VIII i la de l'abadia de San Girolamo de Roma. 

Al segle IV les traduccions llatines dels texts de la Bblia realitzades a partir de la versi grega de la Septuaginta i caracteritzades, al comenament, pel seu literalisme eren fora diverses entre s hi havia dos tipus de variants: l'africana, la ms antiga, i l'europea diferents en la qualitat i en la precisi a causa de la multiplicaci dels manuscrits, per la qual cosa el papa Damas I orden a Eusebi Jeroni Sofroni aconseguir una versi ms uniforme i ms fidel. Jeroni comen la traducci del Nou Testament el 382 i la de l'Antic Testament el 385. En enfrontar-se a les dificultats d'interpretaci, Jeroni es trasllad a Palestina per consultar els doctors jueus, especialistes del text hebreu. El seu desig ms gran era retrobar la veritas hebraica ms enll de l'herncia grega. Del Nou Testament Jeroni noms en tradu els evangelis, entre el 382 i el 384, a partir dels manuscrits grecs. Tots els altres llibres del Nou Testament foren traduts pels seus contemporanis. A diferncia del Tanakh, Jeroni tampoc no tradu els deuterocannics, llevat dels llibres de Tobies i Judit, i aquests a partir de la Septuaginta, ja que no eren part del canon hebreu. En total, calgueren ms de quinze anys per finalitzar la feina, el 405. 













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347516" title="Heterandria cataractae" nonfiltered="1041" processed="1035" dbindex="136046">

 Heterandria cataractae    s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4,5 cm de longitud total i les femelles els 6,5.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Centreamrica: Guatemala.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 The Taxonomicon ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347518" title="George Whitefield Chadwick" nonfiltered="1042" processed="1036" dbindex="136047">

George Whitefield Chadwick fou un compositor nord-americ.

A Amrica estudi amb E. Thayer, i el 1877 es trasllad a Europa perfeccionant-se amb Jadassohn, Reinecke i Rheinberger. En retornar als Estats Units (1880) fou anomenat organista de l'esglsia congrecionalista de Boston, professor d'harmonia i composici del Conservatori de la New England del que desprs en fou director. Llurs principals obres sn: l'pera Tabasco en dos actes i llibret de R. A. Burnet, estrenada a Boston, per afeccionats el 29 de gener de 1894, i per professionals per la Seabrooke Opera Co. El 9 d'abril de 1894; The Wiking's Last Voyage (1881), cinc obertures: Thalia, Melpomene, Rip Van Wlinkle, Adonais, i Euterpe; una Oda Columbiana, i un oratori Judit,  catalogat com el seu treball ms notable, estrenada el  23 de setembre de 1901 al Worcester Festival de Worcester (Massachusetts. The Padrone pera en dos actes; llibret de D. Stevens. Les operetes The Peer and the Pauper, (1884), opereta cmica en 2 actes i llibret de R. Grant; A Quiet Podging opereta en dos actes i llibret de A. Bates, estrenada el 1 d'abril de 1892 A Boston; Love's Sacrifice, pera pastoral en un acte i llibret de D. Stevens, estrenada el 1 de febrer de 1923 a Chicago, escrita especialment per les escoles. Algunes de llurs obres han estat escrites desprs de la seva mort i estrenades a finals del segle XX. 

 Referncies .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347533" title="Puxian Wannu" nonfiltered="1043" processed="1037" dbindex="136048">
Puxian Wannu (    ) fou un dinasta jurchen que va establir una petita sobirania al segle XIII.

Va servir a la dinastia Jin (jurchen) durant la lluita contra els mongols (que va durar del 1211 al 1234). Genguis Khan es presentava com el venjador dels seus parents, els oncles Oqin-barqaq i Ambaga, per tamb dels antics sobirans kitan , i aquestos van abraar amb entusiasme el partit mongol. Un dels prnceps kitan, Ye-li Liu-ko (moderna transcripci Yel Liuge, xins     ), de l'antic clan reial de Ye-liu, es va revoltar el 1212 a favor de Genguis khan a la regi del Leao-ho  al sud-oest de Manxria, zona d'origen dels kitan, i va fer jurament de fidelitat al gran khan, i aquest li va enviar un exrcit de socors dirigida pel noble (noyan) Djeb. El gener de 1213 Djebe i Liu-ko van ocupar Leao-yang (moderna transcripci Liaodong) als Jin i el prncep es va installar als antics dominis dels seus ancestres com a rei de Leao sota sobirania del gran khan . El rei Jin va enviar a la zona a Puxian Wannu (1214) pero fou derrotat a Kaiyuan. Llavors Puxian Wannu es va revoltar contra els Jin i va fundar el regne normalment anomenat Dazhen (  ) a Dongjing (Liaoyang) el 1215. Va agafar el ttol de tianwang (   , Rei Celestial) i va establir l'era de Tiantai (  ).

Degut a les lluites amb els Jin,  Ye-li Liu-ko (Yel Liuge) fou expulsat del reu regne i va haver de demanar ajut a Genguis Khan. Els jurchen foren rebutjats i es van refugiar a Corea sense perms. Puxian Wannu es va sotmetre al general Muqali i va enviar al seu fill Tege (  ,    Tie Ge) com hostatge (fins el 1216). 

Poc desprs del 1216 es va revoltar i quan l'exrcit mongol va avanar va fugir a una illa. Els mongols van envair Liaoxi i Liaodong. El 1217 es va traslladar cap a Dongjing a la conca del riu Tumen i va reconstituir el seu regne, ara anomenat Dongxia (  ), amb capital a Yanji que va anomenar Nanjing (   capital del sud); el seu domini anava al nord de les muntanyes Laoyeling, al sud de Hamgy ngnamdo, Corea del Nord, a l'est de la mar del Jap i oest de les muntanyes  Zhangguangcailing, es a dir a la zona de frontera entre Xina, Corea del Nord i Rssia.

El nom del regne es dubts. Els documents xinesos l'esmenten com Dongxia pero Corea l'anomenava Dongzhen (  ). Yanai Wataru pensa que   fou un malents de  . Ikeuchi Hiroshi pensa que Dongzhen fou una forma abreviada de Dong Nzhen     (Jurchen Orientals) i fou un nom convencional.

Probablement es va sotmetre als mongols vers el 1218 i en aquest any va envair Corea junt amb l'exrcit mongol, per l'exrcit mongol es va retirar desprs de restablir bones relacions. El tribut pagat per Corea fou recaptat per oficials de Dongxia i mongols. El 1222 es va revoltar mentre Genguis Khan estava absent; va envair Corea (que no li permetia obrir un assentament comercial a la frontera.

El 1233 l'exrcit mongol dirigit per Guyuk, fill d'Ogodei, va atacar el regne i va capturar a Puxian Wannu, posant fi al regne.

Notes.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347536" title="San Esteban de los Patos" nonfiltered="1044" processed="1038" dbindex="136049">

San Esteban de los Patos s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347556" title="Heterandria dirempta" nonfiltered="1045" processed="1039" dbindex="136050">

  Heterandria dirempta   s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4 cm de longitud total i les femelles els 7.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Centreamrica: Guatemala.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 The Taxonomicon ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347588" title="Keiko O'Brien" nonfiltered="1046" processed="1040" dbindex="136051">
Keiko O'Brien s un personatge fictici de Star Trek: Deep Space Nine en l'univers de Star Trek interpretat per l'actriu Rosalind Chao. Est cassada amb el Cap Miles O'Brian i t dos fills: Molly i Kira Yoshi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347589" title="San Garca de Ingelmos" nonfiltered="1047" processed="1041" dbindex="136052">

San Garca de Ingelmos s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347595" title="Dukat" nonfiltered="1048" processed="1042" dbindex="136053">
Gul Dukat s un personatge fictici de Star Trek: Deep Space Nine en l'univers de Star Trek interpretat per l'actor Marc Alaimo. s podria considerar com l'antagonista de la srie.

Dukat s un soldat de l'exrcit cardassi. El seu rang s Gul, un dels rangs mes alts en la milicia cardassiana, per aix s conegut com Gul Dukat. Va tenir una filla anomenada Tora Ziyal, producte d'una relaci entre Dukat i una bajorana durant l'ocupaci a Bajor. Tora Ziyal va ser assassinada per un reunit de Dukat quan van haver d'evacuar l'estaci espacial Espai Profund 9.

Gul Dukat va ser l'encarregat de governar Bajor durant els ltims anys d'ocupaci cardassiana en aquest planeta. s culpat per gaireb tots els bajorans per molts crims comesos.

Gul Dukat va impulsar al govern cardassi a unir-se al Domini quan aquests van entrar al Quadrant Alfa.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347596" title="Heterandria formosa" nonfiltered="1049" processed="1043" dbindex="136054">

  Heterandria formosa   s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3,6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Nord-amrica: des de Carolina del Nord fins al sud de Louisiana.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 The Taxonomicon ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347597" title="San Juan de la Encinilla" nonfiltered="1050" processed="1044" dbindex="136055">

San Juan de la Encinilla s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347598" title="San Miguel de Serrezuela" nonfiltered="1051" processed="1045" dbindex="136056">

San Miguel de Serrezuela s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347601" title="Santa Mara del Arroyo" nonfiltered="1052" processed="1046" dbindex="136057">

Santa Mara del Arroyo s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347602" title="Estri" nonfiltered="1053" processed="1047" dbindex="136058">

Un estri o utensili s un objecte qualsevol, tpicament d'us manual, habitual a casa o a la feina, que fa servei per a les necessitats o activitats de les persones.  Els estris de caire ms tecnolgic o per dur a terme treballs tamb reben el nom d'"eina".  Alguns animals utilitzen estris dins les seves tasques alimentries habituals.

Classificaci segons la utilitzaci.
Essencialment hi han quatre tipus d'estris segons l's que s'en fa:
 Estris d'aprovisionament, per a abastir-se de materials o queviures;
 Medis de vida, normalment manuals, per a facilitar les activitats quotidianes que no sn del treball, com ara els estris de cuina, de taula, de vestir (roba), d'esbarjo (joguines), estris d'higiene personal i tots els altres estris que s'utilitzen per a activitats de la vida diria.
 Estris de treball mecnic (eines), tant manuals com elctrics, utilitzats per a facilitar el treball hum, com ara un tornavs, un ordinador o una fal.
 Estris de mobiliari;

Referncies.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347603" title="Heterandria jonesii" nonfiltered="1054" processed="1048" dbindex="136059">

  Heterandria jonesii   s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4,5 cm de longitud total i les femelles els 6.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Mxic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 The Taxonomicon ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347607" title="Jean de Plan Carpin" nonfiltered="1055" processed="1049" dbindex="136060">
Jean de Plan Carpin (de nom real Giovanni dal Piano dei Carpini, o Plano Cerpini) (vers 1180-1252), fou un religis itali  al que el papa Innocenci IV va enviar a la cort mongola en una missi diplomtica davant Gyk Khan, per convcncer al khan de convertir-se al cristianisme. Fou bisbe d'Antivori a Dalmcia.

L'ambaixada a Monglia li fou encarregada durant el Concili de Li. Va sortir de Li el 16 d'abril de 1245, va creuar Alemanya, Polnia i Rssia, sortint de Kev el 3 de febrer de 1246 i va arribar a la cort del khan de Qiptxaq, Batu Khan, al baix Volga. Batu el va enviar al gran khan a traves de l'antic pas dels kara khitai al sud del Balkai  i per l'antic pas dels naiman i va arribar el 22 de juliol de 1246 al campament imperial de Sira Ordo, a mig dia de Karakorum, on estava reunit el kuriltai. 

Va assistir a l'elecci de Guyuk el 24 d'agost de 1246 i va deixar escrit un viscut relat dels fets. Plan Carpin testimonia que els nestorians, als que Guyuk afavoria, celebraven la missa davant la tenda del emperador; els seus principals ministres  eren nestorians. Tamb ho era el conseller siri Rabban-ata (xins Li-pien-a-ta) encarregat dels afers religiosos. .

Per mitj de Tchinqai i Qadaq , Plan Carpin va exposar l'objecte del seu viatge: demanar als mongols de no atacar als prnceps occidentals i esdevenir cristians. Guyuk va respondre que abans que tot els prnceps cristians i el mateix Papa havien d'anar a la seva cort per retre-li homenatge, i consider el seu poder div i derivat del cel etern (en turc Mang Tngri, en mongol Mongka Tngri) i ell mateix el representant de la divinitat i rbitre dels diferents cultes.

Plan Carpin va sortir de Sira Ordo el 13 de novembre de 1246, cap al baix Volga, a la residncia de Batu khan on va arribar el 9 de maig de 1247. De all va tornar a Occident via Kev.

Plan Carpin va escriure un relat del viatge, i va portar les primeres informacions sobre el Tibet; la seva obre fou publica sota els ttols: Relaci Trtara i Historia Mongolorvm (l Histoire des Mongols appels par nous Tartares, description des coutumes, de la gographie, de l histoire et des figures marquantes du peuple mongol). La seva obra fou publicada a La Haya el 1729 junt amb el relat dels viatges de  Benjam de Tudela i de Guillaume de Roubrouck; i ms tard de manera ms complerta, seguint els manuscrits de Leyden, per M. d'Avezac a Pars, el 1838

Desprs fou nomenat provincial francisc a Allemanya i va predicar a Bohmia, Hongria, Noruega i Dinamarca.

 Referncies i notes .























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347609" title="Heterandria litoperas" nonfiltered="1056" processed="1050" dbindex="136061">

 Heterandria litoperas    s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4,5 cm de longitud total i les femelles els 7.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Centreamrica: Guatemala.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 The Taxonomicon ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347611" title="Santa Mara del Cubillo" nonfiltered="1057" processed="1051" dbindex="136062">

Santa Mara del Cubillo s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347613" title="Heterandria obliqua" nonfiltered="1058" processed="1052" dbindex="136063">

 Heterandria obliqua    s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4,5 cm de longitud total i les femelles els 6,5.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Centreamrica: Guatemala.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 The Taxonomicon ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347616" title="Santo Domingo de las Posadas" nonfiltered="1059" processed="1053" dbindex="136064">

Santo Domingo de las Posadas s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 



Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347617" title="Alvia" nonfiltered="1060" processed="1054" dbindex="136065">


L'Alvia s un tren de llarga distncia i alta velocitat que forma part de l'alta gama de Llarga Distancia. T seients en turista i preferent, accs adaptat a minusvlids i cafeteria. s un producte de Renfe Operadora de preu mig-alt dintre dels trens de Llarga Distancia, que realitza rutes radials i transversals a Espanya.

Els trens que ofereixen el servei Alvia sn totalment de rodadura desplaable, poden recrrer vies d'ample ibric o internacional passant per canviadors d'ample entre unes i altres de forma rpida. Suposen un avan respecte al servei Altaria amb Talgo de rodadura desplaable al ser tot el conjunt de rodadura desplaable inclosa la locomotora.

Els primers trens en oferir aquest servei van ser els de la srie 120 de Renfe el 2006, quan es van inaugurar les circumvallacions de Saragossa i Lleida de la LAV Madrid-Saragossa-Barcelona-Frontera Francesa i el canviador d'ample de Puigverd de Lleida. Substituint gaireb tots els trens Altaria que unien Madrid i Barcelona.

A la tardor de 2007 es van rebre els primers caps motors de la nova srie 130 de Renfe que es van acoblar a rames de remolcs Talgo, i es van introduir els primers trens als recorreguts entre Madrid i Gijn i Alacant i Gijn, de forma que els serveis Altaria i Talgo que cobrien aquestes relaciones es van rebatejar com a Alvia.

Amb l'obertura de la LAV Madrid-Valladolid els serveis Alvia van passar a circular per aquesta canviant d'ample a Valdestillas o Valladolid i es van afegir serveis Alvia al rebre ms caps de la srie 130 amb destinaci Santander (un des de Alacant), Bilbao i Hendaia.

El 20 de febrer de 2008 es va posar en marxa el tram entre el canviador d'ample de Roda de Bar i Barcelona-Sants, per la qual cosa els Alvia Madrid-Barcelona van deixar de circular en aquesta lnia per a ser substituts per trens AVE, passant els trens S120 de CAF a circular en les relacions Madrid-Logroo, Madrid-Pamplona i Madrid-Hendaia (abans cobertes per Altaria) i aprofitant part de la LAV Madrid-Barcelona 

El 15 de setembre de 2008 es va posar en servei un nou servei Alvia entre Barcelona i Vigo que substitueix al Talgo Covadonga/Finisterre, aquest servei suposa la tornada de l'Alvia a Barcelona-Sants desprs de l'arribada de l'AVE, per aquest cop surt des de les vies d'ample internacional.

Flota.
Hi ha dos tipus de trens Alvia, els de les sries srie 120 i srie 130:
Els trens Alvia de la srie 120 de Renfe estan formats per una unitat autopropulsada de 4 cotxes construda per CAF .
Els trens Alvia de la srie 130 de Renfe estan formats per dos caps motors fabricats per Bombardier + 1 rama de Talgo-VII de 9 o 11 remolcs.

Recorreguts.
L'Alvia realitza les segents rutes:












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347619" title="Sigeres" nonfiltered="1061" processed="1055" dbindex="136066">

Sigeres s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347622" title="Parque Nacional do Igua" nonfiltered="1062" processed="1056" dbindex="136067">




El Parc Nacional do Iguau, a l'Estat de Paran, s una Unitat de Conservaci brasilera. Est localitzat a la regi extrem Oest Paranaense, a 17 km del centre de la ciutat de Foz do Iguau i a noms 5 km de l'Aeroport Internacional de Foz do Iguau. El Parc Nacional t una rea total de 185.262,20 hectrees, i s'hi troba un de les ms espectaculars conjunts de cataractes de la Terra. 

Tamb s un dels pocs lloc de conservaci de la Mata Atlntica que abans cobria ms d'1,3 milions de km distribuda al llarg de 17 estats brasilers est malhauradament restringida avui a noms 7,3% d'aquest total. El que va restar es troba, actualment, en petites rees allades, d'entre elles les anomenades Unitats de Conservaci. Fins a la dcada de 50 del Segle XX, la regi oest paranaense es mantenia ben preservada ambientalmente, a partir d'aqu, el procs ms intens de devastaci va ser allant el Parc Nacional de l'Iguau. El 1980, aquest ja estava prcticament allat, en situaci similar ocorreguda a la regi de la Serra do Mar, en el litoral paranaense. (Font: Fundaci SOS Mata Atlntica) 

Quant la biodiversitat de fauna, van ser registrades 257 espcies de papallones, no obstant aix s'estima que existeixin a prop de 800, mamfers van ser catalogats 45, amfibis 12, serps 41, llagardaixos 8, peixos 18 i 200 espcies d'aus.(Font: IBAMA) 

A Brasil, el Parc Natural amb 14 municipis:Foz do Igua, Medianeira, Matelndia, Cel Blau, Sao Miguel do Iguau, Santa Terezinha d'Itaipu, Santa Tereza de l'Oest, Capit Lenidas Marquis, Capanema i Serranpolis.

El Parc Nacional de l'Iguau va ser efectivament creat el 10 de Gener de 1939, a travs del Decret-Llei n 1.035 del llavors President de la Repblica, Getlio Vargas. El 17 de Novembre de 1986, va rebre la distinci, concedida per la UNESCO, de Patrimoni Natural de la Humanitat. El parc va tenir el seu primer Pla de funcionament elaborat el 1981, havent estat revisat noms l'any de 1999. 

L'any de 1542, l'espanyol Alvar Nuez, nomenat Governador de Paraguai, en el viatge cap a la ciutat d'Asuncin, quan es trov amb la grandiositat de les Cataractes de l'Iguau. Ell va ser el primer europeu a conixer la regi, on en l'poca vivien noms els indis tupi-guaranis. Va ser l'any de 1876, l'enginyer Andr Rebouas fa la primera proposta a l'Emperador D. Pedro II sobre la creaci del Parc Nacional. El 1916, Santos Dumont, al conixer les Cataractes del Riu Iguau, va quedar tan impressionat amb la seva bellesa que pressionar amb el seu prestigi el llavors governador de la provncia, perqu all fos creat un Parc Nacional. El local que era llavors propietat particular, s declarat local d'inters pblic. El 1930, va ser ampliada l'rea expropiada el 1916, per a crear el Parc Nacional de l'Igua. 



El Parc Nacional de l'Igua preserva l'exuberant vegetaci de la selva subtropical que envolta l'rea de les Cataractes: 2 mil espcies de plantes i 400 d'aus. Compte amb dos circuits principals anomenats Inferior i Superior. En el Circuit Inferior, les passarelles el portaran a sentir les caigudes d'aigua des de la part inferior, mentre que el Circuit Superior, ho far per sobre la caiguda d'aigua. Els visitants disposen encara d'un ascensor panormic. Podr tamb sobrevolar les Cataractes de l'Iguau apartir de l'helicpter de l'Helisul, aix com fer passejos en vaixell a motor en el riu. 

A ms de les exuberants cataractes i els seus arcs de Sant Mart, podr conixer altres motius d'inters: el Centre de Visitants, el Zoolgic, la Lnia Martins, el Parc aviar Tropicana, la Trilha del Poo Negro, el Salto do Macuco, la Triha de la Bananeiras, la Plaa i Esttua de Santos Dumont, homenatge fet per la VASP al "Pare de l'Aviaci", que va usar tot el seu prestigi junt del Govern de l'Estat de Paran en la transformaci de l'rea de les Cataractes en un Parc Nacional. El local que era propietat particular, s llavors declarat pblic. 



El Parc protegeix tota la conca del Riu Floriano, un dels afluents del Riu Igua, una raresa en el Sud de Brasil per la qualitat de l'aigua, que la seva les seves afluents queden prximes a la Carretera BR-277, entre Ceu Azul i Santa Tereza.



Patrimoni de la Humanitat.

El Parc forma part del Patrimoni de la Humanitat, declarat per la UNESCO, l'any 1986.En el parc hi han les cascades de l'Igua.




Vegeu tamb.

Foz do Iguau.
Paran.
Cascades de l'Igua.
Riu Paran.
Itaip;

Enllaos externs.

Imatge per satlit

Catartes del Igua
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347623" title="Lliga camerunesa de futbol" nonfiltered="1063" processed="1057" dbindex="136068">
La Lliga camerunesa de futbol (MTN Elite one o Premire Division de Camerun) s la mxima competici futbolstica del Camerun, organitzada per la Fdration Camerounaise de Football. Va ser creada l'any 1961.

 Clubs participants la temporada 2007/08 .
Aigle Royal Menoua (Dschang);
Caman de Douala (Douala);
Canon Yaound (Yaound);
Cotonsport Garoua (Garoua);
Esprance FC (Guider);
FC International Lion Ngoma d'Ebolowa;
FS d'Akonolinga (Akonolinga);
Fovu Baham (Baham);
Les Astres FC (Douala);
Mount Cameroon FC (Bua);
Sable FC (Bati);
Tiko United;
Tonnerre Yaound;
Union Douala (Douala);
Unisport de Bafang (Bafang);
Universit FC de Ngaoundr;

 Historial .


1961 : Oryx Douala;
1962 : Caman de Douala;
1963 : Oryx Douala;
1964 : Oryx Douala;
1965 : Oryx Douala;
1966 : Diamant Yaound;
1967 : Oryx Douala;
1968 : Caman de Douala;
1969 : Union Douala;
1970 : Canon Yaound;
1971 : Aigle Nkongsamba;
1972 : Lopards Douala;
1973 : Lopards Douala;
1974 : Canon Yaound;
1975 : Caman de Douala;
1976 : Union Douala;

1977 : Canon Yaound;
1978 : Union Douala;
1979 : Canon Yaound;
1980 : Canon Yaound;
1981 : Tonnerre Yaound;
1982 : Canon Yaound;
1983 : Tonnerre Yaound;
1984 : Tonnerre Yaound;
1985 : Canon Yaound;
1986 : Canon Yaound;
1987 : Tonnerre Yaound;
1988 : Tonnerre Yaound;
1989 : Racing FC Bafoussam;
1990 : Union Douala;
1991 : Canon Yaound;
1992 : Racing FC Bafoussam;

1993 : Racing FC Bafoussam;
1994 : Aigle Nkongsamba;
1995 : Racing FC Bafoussam;
1996 : Unisport de Bafang;
1997 : Cotonsport Garoua;
1998 : Cotonsport Garoua;
1999 : Sable Bati;
2000 : Fovu Baham;
2001 : Cotonsport Garoua;
2002 : Canon Yaound;
2003 : Cotonsport Garoua;
2004 : Cotonsport Garoua;
2005 : Cotonsport Garoua;
2006 : Cotonsport Garoua;
2007 : Cotonsport Garoua;
2008 : Cotonsport Garoua;



Enllaos externs.
RSSSF;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347626" title="Guyuk" nonfiltered="1064" processed="1058" dbindex="136069">

Guyuk o Gyk (cirllic           ) (vers 1206 1248) fou el tercer gran khan (kakhan) de l'imperi mongol. Era fill d'Ogodei i de Toragana i nt de Genguis Khan; va regnar del 1246 al 1248.

Guyuk va servir com a oficial sota Genguis Khan i Ogodei. El 1233 fou enviat a conquerir el regne que s'havia creat el jurchen Puxian Wannu, a la frontera nord de Corea, regne que va annexionar.

Va participar a la campanya europea del temps d'Ogodei, dirigida pel general Subotai. En aquestes campanyes van esclatar dissensions: Guyuk i Buri (nt de Txagatai, el segon fill de Genguis Khan) no estaven d'acord amb la preeminncia de Batu Khan, i donaren mostres clares de insubordinaci. Ogodei els va haver de cridar a Monglia. Buri va tenir fins i tot un altercat violent amb Batu. En canvi Mongke, fill de Tului, va deixar l'exrcit per va romandre en bons termes amb Batu.

Ogodei va morir l'11 de desembre de 1241. La regncia de l'imperi fou confiada llavors, sota influncia de Txagatai, a la vdua la khatun Toragana. Txagatai va morir el 1242 i llavors el germ petit de Genguis khan, Temug Otxigin (els territoris del qual s'estenien per la Monglia oriental i la regi de Girin) es va dirigir amb soldats cap als territoris imperials amb intencions poc clares. Per l'arribada de Guyuk des d'Europa al seu ulus d'Imil va estabilitzar la situaci. Batu khan i Guyuk havien quedat enemistats perillosament i el primer va retardar tant com va poder el kuriltai per l'elecci del nou gran khan on s'esperava l'elecci del segon, i quan finalment fou convocat va excusar la seva assistncia allegant una malaltia .

El kuriltai per l'elecci es va celebrar a la primavera o estiu del 1246 prop del llac Kuku Nor, a les fonts de l'Orkhon, i no lluny de Karakorum, o es va aixecar l'anomenada Sira Ordo (Residncia d'Or), una gran formaci de tendes on van estar presents tots els prnceps genguiskhnides excepte Batu, i molts governadors territorials i reis vassalls; entre els ms destacats hi havia Masud Yalawatch, que havia estat reposat com a governador de Turquestan i Transoxiana desprs de caure temporalment en desgrcia; Argun Agha, governador de Prsia oriental; els dos pretendents georgians David Narin i David Lacha, el gran duc rus Iaroslav II, Sempad germ del rei d'Armnia Menor Hetum I , el prncep seljcida  (desprs sold el 1249) Kilidje Arslan IV, representants dels atabegs de Kirman, de  Fars i de Mosul, i fins i tot un ambaixador del califa de Bagdad i un del sold de Delhi. Iaroslav II va morir durant el kuriltai i Batu Khan va enviar al seu lloc els seus dos fills Andreu i Alexandre Nevsky que el 1247 foren nomenats per Guyuk com gran duc de Wladimir i prncep de Kiev respectivament.  

Conforme als desitjos de la regent, Guyuk fou escollit i entronitzat el 24 d'agost de 1246. Guyuk noms va acceptar si l'imperi restava hereditari a la seva lnia, condici que fou aclamada pels presents.. Al cap de dos o tres mesos va morir Toragana en circumstncies poc clares. 

Guyuk afavoria als cristians que celebraven la missa davant la tenda de l'emperador; els seus principals ministres  eren nestorians. Tamb ho era el conseller siri Rabban-ata (xins: Li-pien-a-ta) encarregat dels afers religiosos.  per mantenia la neutralitat i la tolerncia habitual. El seu germ petit Godan , que tenia un territori propi al Kansu, va protegir als monjos tibetans del monestir de Saskya . L'armeni Sempad va ser qui, entre els enviats occidentals, millor va comprendre els beneficis de l'aliana mongola . Guyuk li va donar un diploma assegurant al rei d'Armnia Menor la seva protecci i la seva amistat. En una carta escrita per Sempad quan era a Samarcanda (7 de febrer de 1248) al seu cunyat Enric I de Xipre, explica la importncia de l'element nestori a la cort .

Guyuk era sever i gels del seu poder. Considerava que durant el regnat d'Ogodei i la regncia de Toragana el poder de l'estat s'havia redut, i estava disposat a retornar al poder del gran khan com en temps de Genguis khan. Va fer investigar la conducta del seu besoncle, Temug Otchigin, que havia tractat d'atacar a la regent, i va castigar al seu entorn. El khan de l'Ili, Txagatai, que havia mort el 1242, havia transms la seva herncia al seu nt Kara Hulagu  per Guyuk el va fer deposar i va nomenar al seu lloc al fill gran de Txagatai, Yissu Mangu, que era el seu amic personal (1247).

Guyuk va enviar a Prsia a un home de la seva confiana, Eldjigidai, com una mena d'alt comissari, que del 1247 al 1251 va governar superposat al general Baidju, comandant de l'exrcit mongol del Mughan . A l'Extrem Orient el administrador financer de les provncies xineses, Abd al-Rahman, fou executat acusat de prevaricaci i substitut per Masud Yalawatch. El kerait Tchinqai (que era nestori) va recuperar el seu crrec de camarlenc imperial . Gergia fou repartida entre els dos pretendents: Lacha el Kartli i Narin (fill de la reina Rusudan) l'Imertia. Al sultanat de Rum o Konya, el tron fou donat a Kilidje Arslan IV en preferncia sobre el seu germ gran Kai Kabus II, que regnava fins aleshores .

Per aturar l'autonomia creixent de les diverses branques genguiskhnides, Guyuk va comenar per la branca de Joci o jcida, es a dir amb Batu khan. Al comenament del 1248 es preparava una guerra entre Guyuk i Batu. El primer, allegant que es volia acostar al seu domini hereditari al Imil, va sortir de Karakorum cap a l'oest. Batu fou alertat per la princesa Sorgaqtani, cap de la casa de Tului, i es va avanar cap a Semirechie arribant a Alaqman, a set dies de Qayaligh (prop de la moderna Kopal) . La guerra era inevitable, per Guyuk, a causa de l'abs de l'alcohol i les dones, va morir  a una setmana de cam de Bechbaligh . La data exacta de la mort no s coneguda, per les fonts xineses la situen entre el 27 de mar i el 24 d'abril . Tenia llavors 43 anys.

La regncia va passar a la seva vdua Oghul Qamich

 Referncies i notes .


 Bibliografia .
 Jean-Paul Roux, L'Asie Centrale, Paris, 1997, ISBN 978-2-213-59894-9     ;

 Enllaos externs .
 Relaci del viatge de Plan Carpin;
 Catholic Encyclopedia, "The Crusades";
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347628" title="OsCommerce" nonfiltered="1065" processed="1059" dbindex="136070">
OsCommerce s un programa de comer electrnic i administraci online. Est programat en php, i requereix d una base de dades MySQL i un servidor Apache. Permet montar molt facilment una botiga online.

Te possibilitat d instal.lar-li un gran nombre d idiomes.

Consta de dues parts:

 El catleg de productes s la part que veuen els clients.
 El mdul d administraci des d el qual es pot mantenir la prpia botiga virtual, actualitzant productes, instal.lant noves ofertes, categories, idiomes, monedes, consultar comandes, clients ;

Est preparat per a acceptar els segents sistemes de pagament: Authorize.net, tarja de Crdit, contra reembolsament, iPayment, xecs, transferncies bancries, NOCHEX, PayPal, 2CheckOut, PSiGate, SECPay, Visa Mastercard

Admet i dona suport per a qualsevol moneda, per a treballar amb imatges, vendre productes fisics o descrregues. La administraci est basada en una aplicaci web. Te la possibilitat de realitzar cpies de seguretat i recuperaci. Cistella de compra temporal i desar aquestes cistelles incls desprs de comprades. Transaccions segures SSL. Permet donar un servei d informaci d enviaments i devolucions a temps real sota UPS, USPS, FedEx, etc. Gesti de diferents zones d enviament amb diferents tarifes. Admet banners, enviament de boletins peridics als usuaris, etc.

 Enllaos externs .

 OsCommerce en catal;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347629" title="Solana de Rioalmar" nonfiltered="1066" processed="1060" dbindex="136071">

Solana de Rioalmar s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347632" title="Limia caymanensis" nonfiltered="1067" processed="1061" dbindex="136072">

 Limia caymanensis    s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 2,8 cm de longitud total i les femelles els 3,18.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les Illes Caiman.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 The Taxonomicon ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347634" title="Limia perugiae" nonfiltered="1068" processed="1062" dbindex="136073">

Limia perugiae s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a la Repblica Dominicana.

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 The Taxonomicon ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347635" title="Solosancho" nonfiltered="1069" processed="1063" dbindex="136074">

Solosancho s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al sud i est amb Sotalbo, al  Nordest amb Niharra, al nord amb Muogalindo i Santa Mara del Arroyo, al noroest amb La Torre i a l'oest amb La Hija de Dios.

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347637" title="Oghul Qamich" nonfiltered="1070" processed="1064" dbindex="136075">
Oghul Qamich o Oghul Qaimish fou una princesa mongol, regent del imperi del 1248 al 1251, dona principal del gran khan Gyk.

Guyuk va morir el 1248. La data exacta de la mort no es coneguda, per les fonts xineses la situen entre el 27 de mar i el 24 d'abril. 

La regncia va passar a la seva vdua Oghul Qamich, una princesa oirat segons D'Ohsson  o markit segons Pelliot.

La regent va rebre el 1250, al Tarbagatai, a la regi de l'Imil i del Qobad, patrimoni de la casa d'Ogodei, als ambaixadors del rei Sant Llus de Frana, els dominicans Andr de Longjumeau, Guy o Guillaume de Longjumeau (germ de l'anterior) i Joan de Carcassona que van arribar al pas passant per Tabriz i desprs pel Talas. Els regals portats pels ambaixadors foren acceptats com un tribut per la regent que va enviar un missatge al rei de Frana demanant de sotmetre's ms explcitament. L'ambaixada estava de retorn a Cesarea de Palestina, on era el rei Llus el Sant, abans de l'abril del 1251.

La regent volia fer atribuir el tron a un dels prnceps de la lnea d'Ogodei, be Chiramon (nebot de Guyuk)   o encara millor al fill que ella havia tingut amb Guyuk, de nom Qutcha . Per el deganat de la casa genguiskhnida el tenia Batu khan, que volia excloure a la branca d'Ogodei (Ogodedes), i es va aliar amb la vdua de Tului, Sorgaqtani. La princesa va convncer a Batu de fer elegir a Mongke o Mongka  que era el fill gran de Tului, i la mare del qual era la prpia Sorgaqtani .

El kuriltai per l'elecci de gran khan es va fer presidit per Batu, al seu campament d'Alaqmaq, al nord de l'Issiq Qul, el 1250. Els representants de les branques d'Ogodei i Txagatai no van assistir a la reuni o els que hi van anar la van abandonar abans de l'elecci; aix la decisi quedava en mans de les branques de Djoci i Tului. Elegit Mongke com estava previst, les branques absents es van negar a ratificar la elecci i reconixer al nou gran khan allegant que l'assemblea s'havia fet molt lluny dels llocs sagrats genguiskhnides i havia estat incomplerta. Batu va convocar llavors un segon kuriltai ms complert a la regi sagrada a la vora de l'Onon o del Kerulen, i va convidar a les branques refractaries a assistir-hi, per totes les requisitries van rebre un complet refs. Batu va seguir endavant i el seu germ Berke fou encarregat d'organitzar el kuriltai a Koda'a-aral o Kto'-aral, a la vora del Kerulen. Els representants de la branca d'Ogodai va protestar i igual Yissu Magu, cap de l'ulus de Djagatai, que donava suport als ogodedes. Per Berke va fer proclamar a Mongke com a gran khan el 1 de juliol de 1251 , amb 43 anys d'edat, i l'imperi va passar aix de la branca d'Ogodei a la de Tului.

Aquest virtual cop d'estat fou possible per la debilitat dels prnceps odogades, tots joves, i per la influncia de Batu com a deg dels genguiskhnides i cap de la branca major. Per aix trencava la legitimitat i els perjudicats no s'hi podien conformar. Finalment Chiramon va decidir anar al kuriltai per fer homenatge al nou gran khan per en realitat per intentar una sorpresa i destronar a Mongke, per el complot fou descobert i les forces de Chiramon foren desarmades i els consellers com Qadaq, Tchinqai i alguns altres, executats. Chiramon i els prnceps de la seva branca foren arrestats. La regent Oghul Qaimich, que no havia afavorit l'elecci de Mongke i aquest la odiava  fou despullada per ser interrogada i desprs tancada dins d'un sac i tirada a l'aigua on es va ofegar (en una data entre maig i juliol del 1252). 

Kubilai, el germ gran de Mongke, va salvar a Chiramon, i se'l va emportar a l'exrcit a Xina, per no va poder impedir que el gran khan el fes ofegar finalment. El jove Qutcha, el ms jove dels fills de Guyuk, fou deportat a un districte a l'oest de Karakorum. Qada'an s'havia sotms espontniament a Mongke i fou perdonat per es va haver d'erigir en instrument de la venjana del gran khan contra el governador Eldjigidai a Prsia. Tamb es va salvar Qaidu i se'ls va permetre conservar l'ulus d'Ogodei al riu Imil. Finalment Mongke va fer matar al khan de l'ulus de Txagatai, Yissu Mangu, que havia donat suport als ogodedes, i el va substituir per un altre prncep de la mateixa casa, Kara Hulagu, i desprs per la vdua d'aquest, la princesa Orghana (1252). Buri, un altre net de Txagatai, fou enviat a Batu khan, que el va fer matar en revenja per una ofensa que li havia fet en la campanya d'Europa.

Referncies.


Vegeu tamb.
Davis-Kimball, Jeannine.(2002) Warrior Women, An archealogist's Search for History's Hidden Heroines. Warner Books,  Pagines 225-226. ISBN 0-446-52546-4;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347638" title="Trenhotel" nonfiltered="1071" processed="1065" dbindex="136076">

El Trenhotel s un tren nocturn de llarga distancia que forma part de la alta gama de Llarga Distncia. T seients en turista i preferent, cabines de 4 llits a turista i de 1 o 2 a preferent. L'accs est adaptat a minusvlids i posseeix de cafeteria. s un producte de Renfe Operadora de preu mig-alt dintre dels trens de Llarga Distncia, que connecta gran part d'Espanya i algunes ciutats de Portugal, Frana, Sussa i Itlia.

Des del punt de vista fsic, s un tren Talgo Pendular de les sries IV, V o VI, la majoria amb rodadura desplaable, que ha sigut reformat por dintre per contenir compartiments amb llits per a viatjar de nit.

Flota.
Els Trenhotel estan formats per una Locomotora i composicions Talgo, sent utilitzades les segents composicions a les segents relacions:
Trenhotel rutes internacionals amb canvi d'ample de via:
Locomotora 252 o 269 fins a la frontera i locomotores prpies del pas a partir d'aquesta + rama Talgo-V o Talgo-VI llits de rodadura desplaable. Les places assegudes sn de classe nica amb caracterstiques de preferent. L'empresa que gestiona aquestes rutes s Elipsos, que s una empresa formada per Renfe i SNCF.
Trenhotel rutes nacionals:
Locomotora 269/252 als trams electrificats o disel als no electrificats + rama Talgo-IV o Talgo-VI llits.
Trenhotel Lusitania:
Locomotora disel fins la frontera i locomotora portuguesa en endavant + rama Talgo-IV o Talgo-VI llits.

Recorreguts.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347640" title="Josep Vergs" nonfiltered="1072" processed="1066" dbindex="136077">

Josep Vergs i Fbregas (Barcelona 1903 - Palma de Mallorca 1984), filleg, traductor i pedagog catal;
Josep Vergs i Matas (Palafrugell, 1910 - Barcelona 2001), editor catal.
Josep Vergs (alcalde) Alcalde de Palafrugell de 1912 a 1914 i de 1920 a 1922.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347641" title="Sotalbo" nonfiltered="1073" processed="1067" dbindex="136078">

Sotalbo s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347642" title="Caman de Douala" nonfiltered="1074" processed="1068" dbindex="136079">

El Caman de Douala s un club de futbol cameruns de la ciutat de Douala.

Desprs de diversos xits als anys 60 i 70, el club retorn a la primera divisi camerunesa el 2007.

 Palmars.
Lliga camerunesa de futbol:  3;
1962, 1968, 1975;

 Jugadors destacats .
 Jacques Elong Elong;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347645" title="Limia dominicensis" nonfiltered="1075" processed="1069" dbindex="136080">
;
 Limia dominicensis    s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 2,6 cm de longitud total i les femelles els 2,7.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Hait i a la Repblica Dominicana.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 The Taxonomicon ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347646" title="Tolbaos" nonfiltered="1076" processed="1070" dbindex="136081">

Tolbaos s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita amb Maello, San Esteban de los Patos, Velayos, Santo Domingo de las Posadas, Santa Mara del Cubillo i vila.


Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347647" title="Limia fuscomaculata" nonfiltered="1077" processed="1071" dbindex="136082">

  Limia fuscomaculata   s un peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Les femelles poden assolir els 3,9 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al sud-oest d'Hait.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 The Taxonomicon ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347649" title="Tonnerre Kalara Club de Yaound" nonfiltered="1078" processed="1072" dbindex="136083">

El Tonnerre Kalara Club de Yaound s un club de futbol cameruns de la ciutat de Yaound.

El club destac als anys 80, en els que guany cinc campionats nacionals. Tamb guany cinc copes cameruneses. Entre els jugadors ms destacats que han passat pel club destaquen Roger Milla, Rigobert Song i el liberi George Weah.

 Palmars.
Recopa africana de futbol: 1;
1975;

Lliga camerunesa de futbol:  5;
1981, 1983, 1984, 1987, 1988;

Copa camerunesa de futbol: 5;
1958, 1974, 1987, 1989, 1991;

Jugadors destacats.
 Ebwelle Bertin;
 Andr-Jol Ebou;
 Hans Agbo;
 Roger Milla;
 Japhet N'Doram;
 Rigobert Song;
 Stephen Tataw;
 Francis Doe;
 George Weah;
 Kofi Abrey;
 Bernard Tchoutang;
 Amour Patrick Tignyemb;
 Gilles Augustin Binya;
 Ben Teekloh;
 Jean II Makoun;
 Nicolas Alnoudji;
 Pierre Ebede;
 Patrice Abanda;
 Joseph Elanga;
 Lucien Mettomo;
 Morlaye Soumah;
 Patrick Suffo;
 Michel Pensee Billong;
 Marcel Mahouve;
 Thomas N'kono;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347653" title="Cotonsport FC de Garoua" nonfiltered="1079" processed="1073" dbindex="136084">

El Cotonsport FC de Garoua s un club de futbol cameruns de la ciutat de Garoua. Disputa els seus partits a l'Stade Omnisport de Garoua.

 Palmars .
Lliga camerunesa de futbol: 9;
1997, 1998, 2001, 2003, 2004, 2005, 2006, 2007, 2008;

Copa camerunesa de futbol: 3;
2003, 2004, 2007;

 Jugadors destacats .
Amour Patrick Tignyemb ;
Vital Mevengue ;
Henri Pierre Armand Nnouck Minka;
Boukar Makadji;
Franci Litsingi ;
Armand Djrab;
Gustave Bebbe;
Mathurin Kameni;
Nicolas Alnoudji;
Pape Omar Fay;
Ernest Oben-Etchi;
Joseph Ndo;
Aka Adek Meba;
Lewis Weeks;
Alex Nimely-Tchuimeni;

 Enllaos externs .
Web oficial;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347655" title="Tornadizos de vila" nonfiltered="1080" processed="1074" dbindex="136085">

Tornadizos de vila s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347657" title="Valdecasa" nonfiltered="1081" processed="1075" dbindex="136086">

Valdecasa s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347658" title="Mongke" nonfiltered="1082" processed="1076" dbindex="136087">
Mongke (tamb Mongka o Mangku, en xins   , en pinyin Mngg , "Etern") (1208 - 1259) fou el quart kakhan dels mongols, nt de Genguis Khan, fill de Tului i de Sorgaqtani i germ de Khublai Khan i de Hulegu. 

Mongke fou un khan auster, disciplinat, vigors, bon guerrer, intelligent, administrador sever i just, que va comenar el seu regnat junt amb el seu oncle Batu, que l'havia dut al tron. Quan Batu va morir (probablement el 1255), Mongke esdevingu el sobir absolut.

Durant el seu regne va prohibir dictar exempcions d'impostos en els territoris dels ulus (feus dels prnceps) i va prohibir igualment partir la recaptaci entre el feu i l'imperi. El gran khan va afavorir els nestorians (la seva mare era nestoriana) i el kerait Bolghai, un nestori, fou nomenat camarlenc. Tamb fou favorable al budisme i al daoisme; el 1251 va nomenar un delegat daoista a la cort, Li tcheng tch'ang, i tamb un mestre de budisme, Na-mo. El 1255 Mongke va assistir a Karakoram a una sessi contradictria entre el budista Na-mo i monjos taoistes  i el 1256 es va celebrar a la cort una mena de concili budista. Sembla que en aquest moment ja havia optat pel budisme com a religi preferent.

Biografia.
Guyuk va morir segons les fonts xineses entre el 27 de mar i el 24 d'abril i la regncia va passar a la seva vdua Oghul Qamich que volia fer atribuir el tron a un dels prnceps de la lnia d'Ogodei, Chiramon (nebot de Guyuk) o encara millor al fill que ella havia tingut amb Guyuk, de nom Qutcha . Per el deganat de la casa genguiskhnida el tenia Batu Khan de la lnia Jocida, que volia excloure a la branca d'Ogodei, i es va aliar amb la vdua de Tului, Sorgaqtani. Aquesta va convncer fcilment Batu  de fer elegir Mongke.

El kuriltai per l'elecci de gran khan es va fer presidit per Batu, al seu campament d'Alaqmaq, al nord del riu Issiq Qul, el 1250. Els representants de les branques d'Ogodei i Txagatai no van assistir a la reuni o els que hi van anar la van abandonar abans de l'elecci; aix la decisi quedava en mans de les branques de Djoci i Tului. Elegit Mongke com estava previst, les branques absents es van negar a ratificar la elecci i reconixer al nou gran khan allegant que l'assemblea s'havia fet molt lluny dels llocs sagrats genguiskhnides i havia estat incomplerta. Batu va convocar llavors un segon kuriltai ms complert a la regi sagrada a la vora de l'Onon o del Kerulen, i va convidar a les branques refractaries a assistir-hi, per totes les requisitries van rebre un complet refs. Batu va seguir endavant i el seu germ Berke fou encarregat d'organitzar el kuriltai a Koda'a-aral o Kto'-aral, a la vora del Kerulen. Els representants de la branca d'Ogodei van protestar i igualYissu Magu, cap de l'ulus de Txagatai, que donava suport als ogodedes. Per Berke va fer proclamar a Mongke com a gran khan el 1 de juliol de 1251 , amb 43 anys d'edat, i l'imperi va passar aix de la branca d'Ogodei a la de Tului. La seva mare Sorgaqtani, va morir poc desprs, el febrer de 1252.

Aquest virtual cop d'estat fou possible per la debilitat dels prnceps odogades, tots joves, i per la influncia de Batu com a dec del Genguiskhnides i cap de la branca major. Per aix trencava la legitimitat i els perjudicats no s'hi podien conformar. Finalment Chiramon va decidir anar al kuriltai per fer homenatge al nou gran khan per en realitat per intentar una sorpresa i destronar a Mongke, per el complot fou descobert i les forces de Chiramon foren desarmades i els consellers com Qadaq, Tchinqai   i alguns altres, executats. Chiramon i els prnceps de la seva branca foren arrestats. La regent Oghul Qaimich, que no havia afavorit l'elecci de Mongke i aquest la odiava  fou despullada per ser interrogada i desprs tancada dins d'un sac i tirada a l'aigua on es va ofegar (en una data entre maig i juliol del 1252). Kubilai, el germ gran de Mongke, va salvar a Chiramon, i se'l va emportar a l'exrcit a Xina, per no va poder impedir que el gran khan fes ofegar finalment a Chiramon. El jove Qutcha, el ms jove dels fills de Guyuk, fou deportat a un districte a l'oest de Karakorum. Qada'an s'havia sotms espontniament a Mongke i fou perdonat per es va haver d'erigir en instrument de la venjana del gran khan contra el governador Eldjigidai a Prsia. Tamb es va salvar Qaidu i se'ls va permetre conservar l'ulus d'Ogodei a la zona del riu Imil. Finalment Mongke va fer matar al khan de l'ulus de Txagatai, Yissu Mangu, que havia donat suport als ogodades, i el va substituir per un altre prncep de la mateixa casa, Kara Hulagu, i desprs per la vdua d'aquest, la princesa Orghana (1252). Buri, un altre net de Txagatai, fou enviat a Batu khan, que el va fer matar en revenja per una ofensa que li havia fet en la campanya d'Europa.

El 1253 Mongka va fer un kuriltai a les fonts de l'Onon i va decidir que el seu germ petit Hulagu aniria a acabar la conquesta de Prsia sotmetent el califat de Bagdad i la Mesopotmia, i quan acabs aniria a Sria; i Mongke en persona amb l'altra germ, Kubilai, aniria a Xina per activar la guerra contra la dinastia Song.

Els Song havien ofert als mongols ms resistncia de la esperada, El general xins Meng Kong (mort 1246) havia reconquerit la vila de Siang-yang que dominava el curs mitj del Han (1239) i els va disputar durant temps el Setchwan central o Tch'eng-tu, que encara que fou dues vegades pels mongols no el van poder dominar fins el 1241. El 1251 Mongka va nomenar al seu germ Kubilai com a governador de les parts conquerides de Xina i poc desprs li va donar com a feu el Honan . Kubilai es va rodejar de funcionaris xinesos i especialment el conseller Yao Chu, que havia estat el seu mestre de xins breument quan era jove. Va fer esforos per restaurar l'agricultura al Honan, arruinada per la guerra, i va repartir llavors i eines als pagesos, transformant als soldats tanmateix en pagesos. 

Abans d'atacar als Song de front, per orde de Mongke, Kubilai els va rodejar i, amb la cooperaci del general Quriyangqatai (en persa Ouriyanqadai) fill del general Subotai, va sortir de Shensi (octubre del 1252), va travessar el Setchwan i va entrar al Yunnan, que era un regne particular  des del segle VIII, el Nan Chao o Ta-li en xins, habitat per la raa lo-lo (thai). Kubilai va ocupar la capital Ta-li i Chan-chan (Yu-nan-fu o potser Ping ting hiang) on s'havia refugiat el rei, que els xinesos anomenaven Tuan Hing-tche (1253). Aquest rei va poder restar al tron com a maharaj, per amb un administrador mongol al seu costat, crrec que va recaure en el xins pro mongol Lieu Che-tchong; el pas fou dividit en districtes mongols confiats a prnceps genguiskhnides entre els quals Ugetchi, fill de Kubilai, Tugluk, i Essen Timur (aquest darrer fill d'Ugetchi) . 

Desprs el general Uriyangqatai va atacar als tibetans als que va forar a reconixer el vassallatge mongol.

El 1257 Uriyangqatai va atacar el regne d'Anam que tenia per capital a Hanoi. Va baixar des del Yunnan a la plana de Tonqun i va saquejar Hanoi el desembre del 1257. El rei d'Anam Tranh Tai Tong es va reconixer vassall mongol poc desprs (mar del 1258).

El 1258 en un kuriltai celebrat a Monglia, Mongke va decidir agafar la direcci de la guerra contra els Song personalment. Amb el principal exrcit mongol va avanar del Shensi al Setchwan (octubre del 1258) i va conquerir Pao-ning (vers desembre del 1258), per tot i grans esforos no va poder conquerir Ho-tcheu (moderna Ho-tsiuan) important per estar a la forca del Kian Ling i els seus dos afluents. Mongka va morir prop d'aquesta ciutat de disenteria, que havia agafat durant el setge (11 d'agost de 1259).
 
Mentre Mongke moria, Kubilai baixava de l'Hopei amb un altre exrcit i assetjava Wu-tcheu (moderna Wu-tchang) al Yang-tse mitj, en front de Han Keu al Hopei; al mateix temps el general Uriyangqatai, que havia tornat des del Tonqun al Yunnan a finals del 1257, va passar al Kwangsi on va atacar Kuei-lin, i va seguir cap a Honan per assetjar Tchang-cha. Aix els Song es veien atacats pel nord i el sud. Noms la mort de Mongka els va donar un breu respir ja que Kubilai volia tenir les mans lliures per assolir la successi al tron genguiskhnida i va signar una treva amb el ministre song Kia Sseu-tao que establ el Yang-tse de frontera, i llavors va tornar al Hopei amb el seu exrcit.

Referncies .

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347659" title="Vega de Santa Mara" nonfiltered="1083" processed="1077" dbindex="136088">

Vega de Santa Mara s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347663" title="Villaflor" nonfiltered="1084" processed="1078" dbindex="136089">

Villaflor s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347664" title="Villanueva de vila" nonfiltered="1085" processed="1079" dbindex="136090">

Villanueva de vila s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347665" title="Villatoro" nonfiltered="1086" processed="1080" dbindex="136091">

Villatoro s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347666" title="Las Noticias" nonfiltered="1087" processed="1081" dbindex="136092">
Las Noticias fou un diari en castell, editat a Barcelona. Fou fundat l'any 1896 per Rafael Rolds i Violas com a "Diario Ilustrado de Avisos, Noticias, Anuncios y Telegramas". Durant la guerra civil fou el portaveu de la UGT. El 1955 no fou autoritzat pel govern i les seves installacions foren venudes a "El Correo Cataln". Peridic de centre que aconsegu la seva major difusi durant la Primera Guerra Mundial. Durant aquesta poca Juan Barco en fou el director, i en la redacci hi figuraven, entre d'altres, Llus Almerich, Josep de Mir, Emili Tintorer, Mrius Verdaguer, Alfred Pallard, Manuel Brunet i Josep Pla, on comen, aquest darrer, la seva activitat com a periodista.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347667" title="Municipis d'Extremadura" nonfiltered="1088" processed="1082" dbindex="136093">

Extremadura est formada per dues provncies, la provncia de Badajoz i la de Cceres. Entre les dues tenen 936 municipis. Badajoz en t 496 i Cceres en t 440. 

 Municipis de Badajoz;
 Municipis de Cceres;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347668" title="Guillaume de Rubrouck" nonfiltered="1089" processed="1083" dbindex="136094">
Guillaume de Rubrouck (1215-1295) fou un religis francisc alemany, nadiu de Rubrouck, prop de Kassel  que fou enviat com ambaixador a Monglia pel rei Sant Llus de Frana.

Va sortir de Constantinoble el 7 de maig de 1253  i per la mar Negra va arribar als empris comercials de Gnova a Crimea, arribant a Soldaia el 21 de maig. 

Va penetrar a l'estepa russa, al khanat de Qiptxaq. Va descriure encertadament l'aspecte fsic del pas, dels mongols mateixos i de les seves ciutats ambulants; parl del qumiz, la llet fermentada d'ase (beguda nacional mongola) i el vi mongol. El 31 de juliol de 1253 va arribar al campament de Sartaq, el fill de Batu Khan, al baix Volga. Sartaq era nestori i Rubrouck fou introdut a la seva cort per un alt crrec de la cort que tamb era nestori, anomenat Coyat.  Sartaq es va mostrar molt informat dels afers d'Occident. Desprs va seguir el viatge i va arribar al ordo (campament) de Batu, on tenia el seu tron, i romania rodejat de una de les seves dones i diversos consellers.

Batu el va enviar al gran khan Mongke, i va creuar el riu Ural (o Yak) entrant a l'estepa asitica. Va seguir el Tchu, va passar a sis dies de Talas, va creuar el Ili, i al nord d'aquest va passar per la ciutat d'Equius , habitada per tadjiks de llengua persa  i desprs per Cailac (Qayaligh, propera a la moderna Kopal) on hi havia una important comunitat nestoriana junt amb una comunitat budista uigur, d'eon va sortir el 30 de novembre de 1253 i va arribar a l'extrem oriental del Baikal, i de all va creuar la regi d'Imil o Tarbagatai, feu dels ogodedes, per arribar finalment al ulus de Mongke.

El gran khan li va donar audincia el 4 de gener de 1254. All va trobar una dona de nom Pacualeta, que es feia dir Lorena de Metz, que havia estat segrestada a Hongria i posada al servei de una de les esposes nestorianes del gran khan i s'havia casat amb un arquitecte rus. Fins i tot hi va trobar a un orfebre de Pars, de nom Guillaume Boucher, que tenia un germ a Pars, i que havia estat successivament al servei de la reina vdua Sorgaqtani i del germ petit de Mongke, Ariq Boka (Arq-bga o Arik Boka), tots dos de simpaties cristianes. Roubrouk va constatar diverses cerimnies dels nestorians, a algunes de les quals assitia el mateix gran khan. 

Desprs el viatger va anar a Karakorum on va arribar el 5 d'abril de 1254 on fou rebut per Guillaume Boucher que estava casat amb una dona nascuda a Hongria per filla d'un musulm, que parlava turc com i francs. All tamb hi havia un home de nom Basili, tamb nascut a Hongria per fill d'un angls, que tamb parlava francs i turc com. El dia de Pasqua va assistir a la celebraci a l'esglsia nestoriana de Karakorum; a la ciutat tamb va registrar dues mesquites, i dotze pagodes o temples budistes o taoistes. Fou saludat pel prncep Arik Boka que li va donar la ma i li va fer el signe de la creu.

Rubrouck va assistir a una controvrsia entre nestorians i musulmans i Arik Boka va prendre partit obertament pels primers. El 30 de maig de 1254 va assistir a una gran controvrsia religiosa a Karakorum, en presencia de tres arbitres, i va parlar en favor de les tendncies deistes (cristians i musulmans) contra els budistes .

Rubrouck va sortir de Karakorum el 18 d'agost de 1254 amb la resposta de  Mongke:  "No hi ms que un deu al cel i un sobir a la terra, Genguis khan fill de deu; i en nom del cel etern i del seu representant a la terra, Mongke dona al rei de Frana la orde de reconixer el seu vassallatge envers meu". Va tardar dos mesos i sis dies en el retorn fins al Volga. Es va creuar amb el rei Hetum I que anava a retre vassallatge al gran khan i va arribar al setembre a l' ordo de Batu Khan, que sembla que llavors s'havia installat a la seva nova residncia de Sarai.

Llavors Rubrouck va passar pels pas dels alans, el pas de Derbend i el Moghan on es va aturar per ser rebut pel general Baidju, cap de l'exrcit a Prsia i el Caucas. El seu intrpret va anar a Tabriz, a trobar a Argun Agha, administrador civil de la mateixa Prsia. Va passar el Nadal a Nakhitxevan i desprs va passar cap a Erzindjan, Qaisariya, i Konya, i cap al regne d'Armnia Menor o Petita Armnia, embarcant a Lajazzo cap a Xipre.

Va escriure un relat del viatge amb el nom Voyage dans l'empire Mongol.

Va viure fins el 1295.

Referncies .


 Bibliografia .
 Jean de Plan Carpin, Histoire des Mongols;
 Guillaume de Rubrouck, Voyage dans l'empire mongol, Payot, 1985;
 Bernard de Vaulx, Histoire des missions catholiques franaises, Fayard, 1951;
 Ren Guennou, Les missions catholiques a la Histoire des Religions, Gallimard, 1972;
 Jean-Paul Roux, Les explorateurs au Moyen ge, Fayard, Coll. Pluriel, Paris, 1985;
 Solance Marin, Guillaume de Rubrouck a Encyclopdia Universalis, 2001;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347677" title="Territori Britnic d'Ultramar" nonfiltered="1090" processed="1084" dbindex="136095">

S'anomena Territori Britnic d'Ultramar (British Overseas Territory, en angls) a la circumscripci controlada i sota sobirania del Regne Unit. Per aquests territoris no formen part del Regne Unit com ho pot ser Gran Bretanya o Irlanda del Nord.

Aquests territoris han de ser distingits de les dependncies de la Corona  Illes del Canal (Jersei i Guernesey) i Illa de Man , que tenen un estatus distint pel que fa al Regne Unit. Tampoc han de ser confosos amb els regnes de la Commonwealth.

Avui dia els territoris dependents no sn administrats directament pel Regne Unit sin que tenen el seu propi govern que les administra, i el Regne Unit s'encarrega de la seua protecci, de les relacions exteriors i assumptes de negocis.

El Parlament Britnic no t representaci d'aquests territoris i han estat rebutjades propostes per a incloure'ls com part del Regne Unit.

La reina Isabel II s reina d'aquests territoris, com reina del Regne Unit, a diferncia d'en els regnes de la Commonwealth on s reina d'aqueixos mateixos pasos (ejm. Reina de Canad, Reina d'Austrlia...)

Cada territori t un governador triat pel monarca del Regne Unit, que treballa com representant del Govern de La seua Majestat. Els governadors s'encarreguen i tenen el poder de la seguretat en el territori i de la representaci entre el territori i el Govern Britnic; tamb dissolen la legislatura i actuen per a fer complir les lleis, depenent del nivell de poder solen ser ms simblics o tenen major rellevncia. Tots els governadors solen procedir del Regne Unit.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347678" title="Jordi Blasco Castany" nonfiltered="1091" processed="1085" dbindex="136096">
Jordi Blasco Castany (Alzira, 1947) s un advocat i poltic valenci, germ de Rafael Blasco Castany i Francisco Blasco Castany. Llicenciat en dret, treball com a interventor de l'administraci local a l'ajuntament d'Alginet. Fou diputat pel PSPV-PSOE per la provncia de Valncia a les eleccions generals espanyoles de 1986. No es present a les eleccions de 1989 i fou secretari general de la Conselleria d'Economia i Hisenda de la Generalitat Valenciana, dirigida pel seu germ Rafael.

 Enllaos externs .
 Biografies de poltics valencians;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347680" title="ngel Sanchis Perales" nonfiltered="1092" processed="1086" dbindex="136097">
ngel Sanchis Perales (Albal, Horta Sud, 1938) s un empresari i financer valenci. El 1973 fund el Nuevo Banco, del que en fou principal accionista i president. El 1980 s'afili a Aliana Popular, partit en el que ocup diferents crrecs que culminaren quan fou escollit diputat per la provncia de Valncia a les eleccions generals espanyoles de 1986 dins les llistes de la Coalici Popular, i a les eleccions generals espanyoles de 1989 per la provncia de Madrid dins les llistes del Partit Popular.

L'abril de 1990 fou encausat en el cas Naseiro sobre la financiaci illegal del PP, en qualitat de tresorer del partit, per en fou absolt el juliol de 1992 desprs que el jutge dictamins la destrucci de les proves presentades per l'acusaci. Propietari tamb de l'Immobiliria Gordo SA, durant el govern de Jos Mara Aznar s'establ a Argentina i va obtenir un crdit de 18 milions de dlars de l'Institut de Crdit Oficial per a invertir a La Moraleja SA, una propietat de 2.700 kilmetres quadrats de terra a la provncia de Salta, on hi viuen els wichis.

 Referncies .

 Biografies de poltics valencians;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347688" title="Estadi Municipal de Chapn" nonfiltered="1093" processed="1087" dbindex="136098">


L'Estadi Municipal de Chapn s l'estructura ms representativa del Complex Esportiu homnim situat prxim al centre histric de Jerez de la Frontera, Andalusia.

En 1988 va ser inaugurat, amb la intenci de reemplaar a l'antic Estadi Domecq que va ser derrocat. En 2002 va ser reformat completament per albergar els Jocs Ecuestres Mundials de 2002. Desprs de la celebraci d'aquest esdeveniment, l'estadi va tornar a ser adaptat per a acollir altres disciplines esportives i actes pblics.

Un aspecte representatiu de l'estadi s la ubicaci de dues grans edificis annexos. En un dels seus cantons, entre tribuna i fons nord, se situa l'hotel de quatre estrelles AC Chapn, amb habitacions i una terrassa amb vista a l'interior del recinte. En el cant oposat, entre preferent i fons sud, es troba emplaat un Centre d'Alt Rendiment.

 Histria .
L'Estadi Municipal Chapn de Jerez va ser inaugurat el 24 d'agost de 1988 a les 22 hores amb la visita del Real Madrid Club de Futbol per a disputar un partit amists contra el primer equip de la ciutat, el Xerez CD, que va guanyar 1-0.

L'estadi original tenia la base de l'actual, per no tenia teulada en la totalitat de les graderies com actualment, i els cantons entre graderies es trobaven lliures per a facilitar l'accs directe des de l'exterior a les pistes d'atletisme. La capacitat era de 17.500 espectadors.


En la prova de 300 metres celebrada durant la III Reuni Internacional d'Atletisme Ciudad de Jerez, celebrada en Chapn el 3 de setembre de 1990, va ser batut el record del mn per dos atletes, el cub Roberto Hernndez i el nord-americ Danny Everett, que en la mateixa carrera van fer el mateix temps (31,48 segons). Aquesta marca va estar vigent com record del mn durant 10 anys, fins que el nord-americ Michael Johnson va realitzar una marca de 30,85 segons. 

Amb motiu de la celebraci dels Jocs Equestres Mundials de 2002 l'estadi va experimentar una important remodelaci.

Actualment la installaci t capacitat per a 20.745 espectadors, 23 llotges VIP, una llotja presidencial de 157 butaques, estant considerat pels tcnics especialitzats com un dels millors i ms moderns d'Espanya i d'Europa. Entre les seues caracterstiques podem citar la comoditat dels seus accessos, amb 22 portes, l'amplitud de les seues escales i passadissos interns, un ascensor que comunica la llotja presidencial amb la resta de les llotges i l'eixida (porta 3) i el fet que totes les localitats estiguen protegides per teulades estructurals.


L'estadi conta en les seues dependncies internes amb set vestuaris, dues sales de premsa, deu cabines de retransmissi i deu ubicacions per a pupitres amb connexi a la xarxa, zona mixta, dues-centes taquilles individuals i pista d'escalfament.

Aix mateix, l'Estadi Municipal Chapn conta amb una Unitat de Control d'Organitzaci que posseeix nombroses cmeres de vigilncia interna en els accessos, amb un espai en la mateixa per a controlar el videomarcador i la megafonia. Arran d'un acord afavorit per l'Ajuntament de Jerez i el Xerez CD, la Lliga de Futbol Professional va realitzar obres de millora de la seguretat interna i externa que han introdut els torns en els accessos, megafonia exterior, telecomunicacions entre els operaris durant els partits, etc. El cost d'aquestes obres de millora ascendeix a dos milions d'euros i va ser assumit per la LFP.

Altre aspecte cridaner de la reforma de l'estadi, s l'eliminaci de les tradicionals torretes de llum, per a posar un anell de llums que est adherit a la cornisa interior de la coberta del mateix. El recinte esportiu es completa amb una pista d'atletisme annexa, un palau d'esports i una gran prada hpica.

Igualment, dins de l'estructura de l'estadi se situen l'Hotel AC i el centre d'alt rendiment de Chapn, on se situa el Centro Municipal de Medicina del Deporte (Centre Municipal de Medicina de l'Esport en catal).


 Events esportius .
Ha sigut seu de l'encontre amists entre les seleccions de futbol de la selecci espanyola i Alemanya de fubol en 1995, amb un resultat d'empat a zero. En desembre de 2007 es jug un amists entre les seleccions de futbol d'Andalusia i la Zmbia


L'Estadi Municipal de Chapn s freqentment emprat per celebrar altres events esportius apart dels partits de futbol dels equips de la ciutat. El complex fou seu dels Jocs Eqestres de 2002.

Tamb destaca com a seu per numeroses cites d'atletisme. Ha sigut seu de les segents proves:




En l'estiu de 2007, el Pabelln de Deportes (Pabell dels esports en catal), al mateix recinte, fou seu del partit amists entre les seleccions de Bsquet d'Espanya i la de Veneuela.

En 2009 ser una de les quatre seus de la Copa de la Pau, junt a Sevilla, Mlaga i Huelva, competici que reuneix els millors clubs de futbol de tot el mn.

 Accesos .
L'estadi est b comunicat, els mitjans de comunicaci ms utilitzats sn:

 Ferrocarril, l'estaci de Jerez de la Frontera es troba a uns 15 minuts a peu del recinte esportiu de Chapn.

 Autobs urb, la lnia 6 de COJETUSA fa desocupada al costat de l'estadi, en la glorieta de les Olimpades. Els dies de partit hi ha autobusos especials de refor des de diversos punts de la ciutat.

 Cotxe, l'accs ms cmode i rpid des del nord de Jerez, a l'estar prop d'un dels principals accessos a la ciutat. L'estadi conta amb un aparcament, a ms de moltes places d'aparcament als voltants. ;


 Referncies .


Vegeu tamb.
 Xerez CD;
 Jerez de la Frontera;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347696" title="Castell de Forna" nonfiltered="1094" processed="1088" dbindex="136099">

El Castell de Forna est dins del terme municipal de l'Atzvia, dalt del nucli de Forna (Marina Alta). Es constru al segle XIII amb reformes al XV i el XVI.

Tot i ser un castell, t unes caracterstiques ms de palau que d'una fortificaci. De de planta ms o menys quadrada, t dues altures amb pati central(amb un aljub al centre) i una torre a cada cant.

Les poques obertures a l'exterior que t, tractant-se d'un edifici militar, sn en forma d'arc apuntat. El pati central serveix de distribuidor de les estances, a la primera planta les cavallerisses, la cuina, el menjador i una gran sala amb grans finestres que donen al pati, a la planta superior hi sn les habitacions

Com a sistema constructiu s'utilitza el tapial sobre maoneriaamb les obertures remarcades amb rajoles.

Les torres sn semiindepentents arquitectnicament. A la torre del nord-est, ms gran que la resta, hi ha una sala coberta amb volta de creueria. A la torre nord hi destaquen les pintures murals conservades al nivell inferior.

Referncies.
L'article pren de referncia l'informe de B.I.C. incoat per la Consellera de Cultura de la Generalitat Valenciana.

 Enllaos externs .
 Catleg del Patrimoni Cultural Valenci;
 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347699" title="Mangghystau" nonfiltered="1095" processed="1089" dbindex="136100">




La provncia de Mangghystau o Mangystau (en kazakh:                  s una provncia del Kazakhstan d'uns 373.400 habitants i de 165.600 Km d'extenci. La seva capital s Aktau, ciutat d'uns 154.500 habitants.
 Geografia .

Aquesta provncia est situada al sud-oest del pas, a la riba de la mar Cspia. Limita al nord amb la provncia d'Atyrau, a l'oest amb la mar Cspia, al sud amb el Turkmenistan i a l'est amb Uzbekistan i la provncia d'Aktobe. Tres unitats bsiques conformen el relleu de la regi: La depressi Cspia ocupa el nord de la provncia. L'oest de la regi hi ha la pennsula de Mangyshalk on s'hi troba l'altipl de Mangghystau. I a l'est de la provncia hi ha el gran altipl de Ustiurt.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347703" title="Cas Naseiro" nonfiltered="1096" processed="1090" dbindex="136101">
Cas Naseiro fou un cas de finanament illegal de partit poltic que va esquitxar el Partit Popular entre finals de 1989 i 1990.

El cas comen quan el 28 de novembre de 1988 la Brigada Policial d'Estupefaents de Valncia deman una autoritzaci judicial per a intervenir el telfon de Rafael Palop Argente, pare de Salvador Palop Martnez, regidor del PP a l'ajuntament de Valncia, per un presumpte delicte de trfic d'estupefaents. Entre aquesta data i la d'11 d'abril de 1990 es van gravar unes 50 trucades de Salvador Palop amb ngel Sanchis Perales (diputat a Corts Espanyoles del PP i tresorer del partit entre 1982 i 1987), Arturo Moreno (sotssecretari general del PP per a afers electorals), Eduardo Zaplana (aleshores president del PP d'Alacant), Jos Luis Olives (regidor del PP a l'Ajuntament de Valncia), Luis Janini (delegat a Valncia de Dragados y Construcciones), Jos Balaguer (director-gerent d'ETRA), Carlos Bonet (delegat a Valncia d'Horta i Cia) i Francisco Javier Domnguez (arquitecte municipal de Cullera). 

De les converses el jutge va deduir l'existncia d'una trama destinada a la concessi de llicncies a empreses constructores en canvi de comissions, destinades al finanament del Partit Popular. El 9 d'abril de 1990 el jutge titular del Jutjat Nmero 2 de Valncia Luis Manglano va ordenar la detenci de Rosendo Naseiro (tresorer del PP), Salvador Palop, Javier Domnguez, Luis Janini, Jos Balaguer i Carlos Bonet. Desprs de tres dies en els quals es va prendre declaraci als detinguts, el jutge es va inhibir del cas en favor del Tribunal Suprem d'Espanya, per la probable implicaci d'un aforat, el diputat popular ngel Sanchis.

El fiscal del Suprem va considerar els fets constitutius d'un delicte de suborn en grau de conspiraci, i va demanar 3 mesos de pres i 9 anys d'inhabilitaci per a Palop i Sanchis, i 3 mesos de pres i 4 anys d'inhabilitaci per a Naseiro. No obstant aix, el 18 de juny de 1990, el Tribunal Suprem va anullar com a prova de crrec les converses telefniques gravades, argumentant que l'autoritzaci judicial s'havia demanat per a investigar un presumpte delicte de trfic de drogues, i el delicte del que finalment se'ls acusava era un altre distint. Davant aix, el fiscal i les acusacions particulars van retirar les acusacions, ja que sense les cintes gravades era impossible mantenir els crrecs. Una investigaci interna del PP, dirigida per Alberto Ruiz Gallardn, propos l'expulsi del partit dels implicats, per la proposta no prosper.

Tot i que ning no fou acusat formalment, aquest afer va tornar a saltar a la palestra quan esclat l'afer FILESA de finanament illegal del PSOE, del que en result l'empresonament dels diputats Josep Maria Sala i Gris i Carlos Navarro i Gmez.

 Referncies .


 Enllaos externs .
  El cas Naseiro;
  El Cas Naseiro a losgenoveses.net;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347704" title="Nan Chao" nonfiltered="1097" processed="1091" dbindex="136102">
Nan Chao o Nanchao (transcripci xinesa moderna Nanzhao, xins tradicional:   ; xins simplificat:   ; pinyin: Nnzh o; tibet Jang) fou un regne dels thais i bais que va florir a l'sia oriental a partir del segle VIII a les terres de la moderna provncia de Yunan o Yunnan a Xina.

Histria .
Les tribus bais es van establir a l'entorn de llac Erhai. Les principals tnies que formaven el regne eren els bais i els yi. Alguns historiadors suggereixen que la majoria de la poblaci era bai i l'lite yi. La capital es va establir a Taihe a la vall de l'Erhai, lloc fcil de defensar i al mig d'una comarca molt frtil. 



Eren sis tribus principals, cadascuna de les quals va formar el seu regne o zhao (chao): Mengshe (  ), Mengsui (  ), Langqiong (  ), Dengtan (  ), Shilang (  ), i Yuexi (  ). El ] el rei dels mengshe, Xinuluo (   ), va fundar un nou regne a l'rea i el va reanomenar Damengguo (   ). Vers el 680 les tribus van quedar sota domini dels tibetans fins el 703. El 737, amb el suport de la dinastia Tang, P'i-Lo-Ko (Piluoge) va unir els sis zhaos i va establir un nou regne, el Nan Chao o Nanzhao (Regne del Sud). Devia quedar sota influncia de la dinastia Tang de Xina contra la que es va revoltar el 750 amb ajut tibet. Els Tang van enviar un exrcit (751) que fou derrotat a Xiaguan al mateix moment que els xinesos eren derrotats pels rabs a la batalla del Talas a l'sia Central. La Cova dels Generals a 2 km a l'oest de Xiaguan, i la Tomba dels Deu Mil Soldats al parc Tianbao recorden la massacra. El 754 es va enviar un nou exercit xins  des del nord que tamb fou rebutjat. 

Nan Chao es va expandir cap el que avui es Birmnia i cap a la resta del Yunnan, nord de Laos i Thailndia i al nord de Sichuan. El 794 va expulsar als tibetans.  .  El 829 va conquerir Chengdu el que permetia al regne dominar tot el Sichuan i els seus camps frtils. Els xinesos no van tardar en contraatacar. 

El 873 va perdre Sichuan i es va haver de replegar cap a Yunnan. En endavant va comenar la decadncia. La primera dinastia fou enderrocada el 902 i van seguir tres dinasties ms en pocs anys fins que el 937 Duan Siping va fundar la dinastia de Dali (   pinyin: Dl ) que va donar nom al regne i que va tenir 22 reis fins l'any 1253 quan fou enderrocada pels mongols. El nom fou canviat a Dazhong el 1099 quan el rei Duan Zhengming, que era un titella a les mans de Gao Shentai, el va obligar a abdicar i fer-se monjo. Gao Shentai va ocupar el tron; a la seva mort (1105) l'estat va retornar a la dinastia Duan, que van rebatejar al pas com Hou Li (Dali Posteriors) el 1106.

En la guerra entre els mongols i la dinastia Song de Xina, el gran khan Mongke va ordenar al seu germ Kubilai d'atacar de front; abans de fer-ho Kubilai va decidir que els rodejaria i amb la cooperaci del general Quriyangqatai (en persa Ouriyanqadai) fill del general Subotai, va sortir de Shensi (octubre del 1252), va travessar el Sichuan i va entrar al Yunnan, al Nan Chao o Dali (Ta-li) com s'anomenava en xins, habitat per la raa lo-lo (bai o thai). Kubilai va ocupar la capital del regne, Chan-chan (Yu-nan-fu o potser Ping ting hiang) on s'havia refugiat el rei, que els xinesos anomenaven Tuan Hing-tche (1253). Aquest rei va poder restar al tron com a maharaj, per amb un administrador mongol al seu costat, crrec que va recaure en el xins pro mongol Lieu Che-tchong; el pas fou dividit en districtes mongols confiats a prnceps Genguiskhnides entre els quals Ugetchi, fill de Kubilai, Tugluk, i Essen Timur (aquest darrer fill d'Ugetchi) . 

La tradici diu que tot i la superioritat militar mongola no podien trencar les defenses de la vall del Erhai, que podia ser feta amb xit per molt poca gent; per els mongols van trobar un trador que els va guiar per les muntanyes Cangshan per un pas secret i noms aix van poder penetrar a la vall i derrotar els defensors

El 1274 el regne fou definitivament abolit i creada la provncia de Yunnan dins dels territoris de la dinastia Yuan (mongola) de Xina. Part de la poblaci va emigrar al sud i va fundar el que desprs fou la moderna Thailndia.

 Religi .

El pas fou de religi budista theravada testimoniat per les coves tallades a la pedra i pels temples del perode. Alguns erudits pensen que el budisme acarya de Nan Chao va estar relacionat amb el budisme tntric ari de Pagan a Myanmar. El budisme fou establert per l'11 rei de la dinastia de Duan Siping; deu dels vint-i-dos reis van abdicar per fer-se monjos.

 Llista de reis  .

P'i-Lo-Ko 728-748 unificador (737);
Shun-wu Ti 748-778;
Hsiao Heng Ti 778-808;
Hsiao Wen Ti 808-809;
Yu Ti 809-819;
Ching Wang 819-824;
Chao Ch'eng Ti 824-859;
Ching Chuang Ti 859-877;
Hsuan Wu Ti 877-897;
Hsiao Ai Ti 897-901;
Te Heng Ti 901-910;
Su Wen Ti 910-927;
Kung Hui Ti 927-928;
Tao K'ang Ti 928;
T'ai Tsu 928-937;
Wu Liao Ti 937-944;
Sheng Tzu Wen Ti 944-946;
Chih Tao Kuang 946-952;
Chih Ti 952-969;
Ying Tao Ti 969-985;
Chao Ming Ti 985-1009;
Ching Ming Ti 1009-1022;
P'ing I Ti 1022-1026;
Sheng Te Ti 1026-1041;
T'ien Ming Ti 1041-1044;
Shih Tsung 1044-1075;
Shang Te Ti 1075-1080;
Yang I-Ch'en 1080;
Shang Ming Ti 1080-1082;
Pao Ting Ti 1082-1099;
Kao Sheng T'ai 1099-1105;
Chung Tsung 1105-1108;
Hsien Tsung 1108-1147;
Ching Tsung 1147-1171;
Hsuan Tsung 1171-1200;
Heng T'ien Ti 1200-1205;
Shen Tsung 1205-1238;
Hsiao I Ti. 1238-1251;
Tuan Hsing-Chih 1251-1253;
vassall mongol 1253-1274;

Notes.


Referncies.
 Backus, C. The Nan-chao Kingdom and T'ang China's, China's Southwestern Frontier, Cambridge, 1981, ISBN 0-521-22733-X.
 Chan, Maung (March 2005) Theravada Buddhism i Shan/Thai/Dai/Laos Regions.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347712" title="Dali" nonfiltered="1098" processed="1092" dbindex="136103">


Dali (Ta-li) s el nom d'una dinastia de Nan Chao, que tamb va donar nom al pas;
Dali, vegeu Dal;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347713" title="Ana Yabar Sterling" nonfiltered="1099" processed="1093" dbindex="136104">
Ana Yabar Sterling (Pamplona, 1948) s una advocada, economista i poltica navarresa. El 1974 es doctor en dret per la Universitat de Navarra i el 1976 en economia per la Universitat Complutense de Madrid. s catedrtica d'Economia Poltica i Hisenda Pblica a la Universitat Complutense. 

Polticament, es vincul al Partit Liberal, i fou escollida diputada a les files de Coalici Popular per la provncia de Valncia a les eleccions generals espanyoles de 1986. Quan es trenc la coalici, pass al Grup Mixte. A les eleccions de 1989 ja no es va present i continu amb la seva tasca acadmica i la publicaci de llibres. El 2006 fou nomenada Directora de l'Institut Universitari de Cincias Ambientals (IUCA) i presidenta del Comit Espanyol de l'IHD.

 Obres .
 El sector pblico en Espaa: un anlisis cuantitativo de poltica fiscal (1977) ;
 Un futuro para la economa espaola (1978) ;
 La actividad financiera de los municipios de Navarra (1979);
 Distribucin funcional de la renta en Espaa y en la Comunidad Econmica Europea (1982);
 Cambio climtico: planteamientos y anlisis desde una prespectiva multidisciplinar (2005) ;

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347718" title="Jos Antonio Perell Morales" nonfiltered="1100" processed="1094" dbindex="136105">
Jos Antonio Perell Morales (Xtiva, 1927) s un poltic valenci. Es llicenci en economia i en dret per la Universitat Complutense de Madrid. Fou subsecretari del Pla de Desenvolupament sota la direcci de Laure Lpez Rod, procurador en Corts Espanyoles de 1967 a 1974 (el 1967-1970 pel ter familiar i el 1971-1974 per la diputaci provincial), i president de la Diputaci Provincial de Valncia de desembre de 1970 a juliol de 1974. Durant el seu mandat va tolerar les manifestacions culturals en catal i patrocin l'establiment de la factoria Ford a Almussafes. Va donar suport l'escrit de Jos Mara Adn Garca del 12 d'agost de 1976 on sollicitava l'autonomia econmica, administrativa i cultural de la regi valenciana.

Durant la transici democrtica fou president de la Societat Econmica d'Amics del Pas i de l'Ateneu Mercantil de Valncia, i membre de la comissi de transferncies al Consell del Pas Valenci. Posteriorment ha estat president de la societat Valenciana de Recubrimientos.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347719" title="Fernando Vidal Gil" nonfiltered="1101" processed="1095" dbindex="136106">
Fernando Vidal Gil (la Vall d'Alba, Plana Alta, 1928) s un advocat i poltic valenci. Llicenciat en dret, fou membre del PSPV-PSOE i membre del Consell del Pas Valenci presidit per Josep Llus Albinyana, en el ocup el crrec de conseller d'interior d'abril de 1978 a juny de 1979. Posteriorment fou president de la Comissi de Transferncies.





 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347720" title="Leonardo Ramn Sales" nonfiltered="1102" processed="1096" dbindex="136107">
Leonardo Ramn Sales (Valncia, 1940) s un poltic valenci. Fou membre del Consell del Pas Valenci, on fou conseller d'industria i comer en el govern presidit per Josep Llus Albinyana (abril 1978-desembre 1979) i en el d'Enric Monsons Domingo (desembre 1979-setembre 1981). Posteriorment fou candidat per Uni Valenciana a les eleccions al Parlament Europeu de 1987.



 

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347722" title="Josep Corell Mart" nonfiltered="1103" processed="1097" dbindex="136108">
Josep Corell Mart (  2002) fou un religis i sindicalista valenci. Durant els anys 1960 i 1970 fou dirigent de la HOAC i de la Joventut Obrera Cristiana (JOC) al Pas Valenci. Posteriorment ingress a la Uni Sindical Obrera (USO), organitzaci de la que el 1975 en fou representant al Consell Democrtic del Pas Valenci i el 1976 de la Taula Democrtica del Pas Valenci. Conegut per ser un dels anomenats 10 d'Alaqus que foren detinguts per la Brigada Poltico-Social el 24 de juny de 1975 a a la Casa d'Exercicis Espirituals de la Purssima d'Alaqus.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347728" title="Habesh" nonfiltered="1104" processed="1098" dbindex="136109">
Habesh fou el nom d'una provncia otomana creada el 1554 sobre el paper. Quan realment va existir la provncia abraava el litoral de la mar Roja al sud d'Egipte fins al golf d'Aden i incloa el sandjak de Djeda al Hedjaz a la costa d'Arbia . Estava dividida en sis sandjaks: Ibrim, Sawakin (Suakin) Arkiko (Arqiqo), Massawa, Zayla (Zeila) i Djeda.

La decisi de crear la provncia (i la de Al-Hasa) fou presa desprs del fracs de cinc expedicions contra els portuguesos entre 1524 i 1554 i el fracs otom en el enfrontament naval del 1554  amb als portuguesos a l'oce ndic en una batalla important . El 1542 a ms a ms l'aliat otom a la zona, Ahmad ben Ibrahim al-Ghazi, havia estat derrotat i mort pels portuguesos. Es considerava convenient una ocupaci permanent i l'establiment de la provncia.

Ozdemir Pasha en fou nomenat beglerbegi amb una fora militar reunida a Egipte. Va iniciar la ofensiva a partir de l'alt Nil per va fracassar pels obstacles que el cam escollit comportava . En la segona expedici el 1457 va embarcar a Suez i va desembarcar a Suakin conquerint tota la zona de Massawa, Hergigo i Zeila i aix es va poder formar la provncia. Fins a la mort d'Ozdemir el 1559 els otomans es van estendre cap al interior ocupant Debarwa on es va establir un fort amb un mur per protegir-lo . Tamb es va construir un fort a Hergigo. En canvi el projecte d'un fort a Massawa es va descartar per manca de materials tils. .  Debarwa no es podia sostenir per manca de provisions i aigua i el perill que suposava la poblaci local, que comenava a conixer les armes de foc, i fou donada a Ga'ewah, germana de la sogre d'Ahmed ben Ibrahim al-Ghazi (1572). 

Els otomans es van retirar cap a Massawa que fou atacada per les tribus; la guarnici fou derrotada i la ciutat saquejada. 

Per penetrar a Etipia llavors van canviar de tctica i van comenar a buscar les divisions entre els caps enemics etops. El bahr negus Yeshaq estava en mals termes amb l'emperador Menas, que acabava de pujar al tron, i es va revoltar el 1561; derrotat va fugir a territori otom el 1562 i va prometre cedir Debarwa, Massawa, Arqiqo, i altres terres a canvi del seu ajut, per desprs els dos homes van fer les paus. Yeshaq va tenir Debarwa per un temps per la va entregar als otomans com havia proms.

Sarsa Dengel, successor de  Menas, s'opos a la cessi i va fer campanya contra Yeshaq el 1576, derrotant-lo junt amb els seus aliats otomans i un altre aliat, Muhammad IV Mansur, emir d'Harar (1579); Yesha i Muhammad van morir a la lluita i l'emperador va ocupar Debarwa on un grapat de soldats otomans es van rendir i foren acceptats a l'exrcit imperial. Els imperials tamb van ocupar probablement Arqiqo i van destruir Massawa matant a 40 dels seus 100 defensor per sense aconseguir la seva conquesta  . Egipte va enviar 100 fusellers i 100 cavallers a Massawa from Egypt.. Massawa fou reforada amb 300 musqueters, 100 cavallers, 10 canoners, 10 grans canons, i 5 paletes per reparar les defenses, tots egipcis.

Els otomans van nomenar a un home de nom Wad Ezum com a bahr nagash (bahr negus), i el 1588 van iniciar la penetraci cap al interior, per foren derrotats per un cap local  L'emperador Sarsa Dengel, alarmat, va replicar amb un atac a Hergigo el 1589 per no va poder conquerir el fort.. 

Habesh va perdre importncia desprs de la revolta del Iemen el 1569/1570 . reconeguda la dificultat d'expansi i els pocs xits, la provncia fou posada el 1591 sota autoritat d'un naib local dels beja, que havia de pagar un tribut anual, i noms una guarnici otomana romandria a Massawa. . Les relacions dels etops i el naib van ser bones o dolentes segons els perodes.

El major conflicte fou el 1615 sota l'emperador Susenyos, que estava sota forta influncia portuguesa; la guarnici de Massawa feia algunes incursions per buscar menjar i esclaus a les rodalies; en una d'aquestes incursions foren derrotats i el pasha es va enfurismar i va bloquejar les mercaderies del port fins que els 62 fusells presos als seus homes fossin retornats; l'emperador Susenyos va ordenar al naib de la provncia del nord de tallar els subministraments a la provncia d'Habesh (que no es podia sostenir per si mateixa); el pasha estava disposat a transigir per llavors fou substitut per un ms inflexible. Suseynos comentava que podia ocupar fcilment Arqiqo per que no la podia sostenir si era atacada pels otomans. Finalment hi va haver un arranjament. En anys segents les incursions otomanes a la rodalia van continuar, i foren especialment intenses el 1624, i aquest any altre cop els otomans foren derrotats  i les seves armes capturades i utilitzades contra el fot d'Hergigo; altre cop Susenyos va bloquejar la provncia per obtenir els millors termes en el tractat. Un tractat es va aconseguir finalment en el qual l'emperador i l'esglsia etop quedaven exempts d'impostos al port i els otomans noms podrien comprar esclaus portats per caravanes sense sortir a fer expedicions de captura ells mateixos.; el tractat fou complert en endavant tot i que s'havia previst al mateix tractat que es podia trencar. . Com a resultat de la superior tecnologia otomana Massawa no va ser fortificada per Hergigo tenia una fortalesa amb artilleria.

El successor de Suseynos, Faslides es va enfrontar als portuguesos per la conversi a la fe catlica del seu antecessor influt per aquestos. El nou emperador va expulsar als jesutes i va cremar els seus llibres i el 1648 va fer un acord amb el pasha de Massawa i amb el de Suakin per executar a qualsevol jesuta que entrs a Etipia per aquestos ports.. Fins al final del segle, amb el regnat de Iyasu I, no hi va haver canvis en les relacions; vers el 1700 el naib es va apoderar d'uns regals valuosos destinats a l'emperador i va voler cobrar taxes per retornar-los ; Iyasu va refusar pagar i va bloquejar la provncia amenaant amb pena de mort al que trenqus el bloqueig. El naib va haver de tornar els regals 

Al segle XVIII hi van haver casos similars per el naib havia augmentat el seu poder i l'emperador havia perdut part del seu. El naib amenaava amb matar als membres del clergat etop si es bloquejaven els aliments a la provncia. El 1789 Bruce va constatar que a Massawa no hi havia cap autoritat otomana i el governant era un cap tribal amb el ttol de naib. El 1814 quan Burckhardt va visitar Suakin, l'autoritat otomana es limitava al reconeixement pel governador de Djeda de l'amir local i la designaci d'un oficial de duanes al port. El 1830 el sold va transferir totes les reivindicacions otomanes a la zona, al governador d'Egipte.

 Referncies .


 Vegeu tamb .

Kashiflik de Baixa Nbia;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347730" title="Kashiflik de Baixa Nbia" nonfiltered="1105" processed="1099" dbindex="136110">
El Kashiflik de Baixa Nbia fou un districte administratiu otom. 

Inicialment fou un territori afric incorporat a partir del 1555 o 1556 a la provncia otormana d'Habesh.

Ja el mateix segle XVI els districtes ms allunyats de la provncia es van abandonar, i algun va rebre administraci separada com Ibrim, probablement el 1591. Les possessions otomanes a la Baixa Nbia amb seus a Aswan, Ibrim i Say van formar llavors el Kashiflik de Baixa Nbia; els seus governadors van ser nomenats pel govern otom, pero al segle XVIII havien esdevingut hereditries, i els membres de les tres guarnicions s'havien casat amb dones locals i havien fet aliana amb els clans locals i formaven una casta militar hereditria que va existir fins al temps del Mahdi. Llavors el kashiflik estava governat per tres germans amb seu a Darr i cada guarnici per aghas .

 Referncies .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347731" title="Josep Monmeneu Gmez" nonfiltered="1106" processed="1100" dbindex="136111">
Josep Monmeneu Gmez (Valncia, 1886 - 1941) fou un poeta i poltic valenci. De 1915 a 1936 collabor al Diario de Valencia, aix coma les revistes El Poble Valenci. El 1931 fou nomenat president de l'Agrupaci Valencianista de la Dreta (AVD), entitat associada a la Dreta Regional Valenciana, amb les que fou escollit regidor a l'Ajuntament de Valncia, del que en fou representant a la Comissi Gestora Pro-Estatut. Don suport les Normes de Castell de 1932. Tamb fou president de Lo Rat Penat el 1935 i fou empresonat per les autoritats republicanes durant la guerra civil espanyola. En acabar aquesta fou nomenat novament president de Lo Rat Penat el 1939-1941 i va fer poesia de caire religis d'acord a les circumstncies del nou rgim.

 Referncies .
 Santi Corts Carreres Valncia sota el rgim franquista (1939-1951) Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1995 p. 141;
 Josep Ballester Temps de quarantena: cultura i societat a la postguerra (1939-1959) Universitat de Valncia, 2006 ISBN 8437063450 ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347739" title="Geronimo Stilton" nonfiltered="1107" processed="1101" dbindex="136112">
Geronimo Stilton s un fenomen editorial infantil que va comenar a Itlia, de la m de l'editorial Edizioni Piemme, l'any 2000. Des de llavors s'ha exts a altres pasos, entre els quals Espanya i Catalunya, on els seus llibres es van publicar per primera vegada l'any 2003 de la m de l'editorial Destino Infantil & Juvenil. Actualment, els seus llibres -se n'han publicat ja ms de 35- han venut ms d'un mili d'exemplars noms a Espanya. Geronimo Stilton s un ratol que viu a una misteriosa Illa dels Ratolins on tothom pertany a aquesta espcie animal, encara que actuen com ssers humans. L'humor i la esttica visual que dna molta importncia a les illustracions i als jocs grfics dintre del text sn algunes de les claus del seu xit. 

 Referncies .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347740" title="Josep Calatayud Bay" nonfiltered="1108" processed="1102" dbindex="136113">
Josep Calatayud Bay (Valncia, 1903-1978) fou un metge i poeta valenci. Estudi medicina a la Universitat de Santiago de Compostella i treball com a metges militar. Durant la Repblica fou militant de l'Agrupaci Valencianista de la Dreta i de la Dreta Regional Valenciana. En esclatar la guerra civil espanyola es va amagar a Paiporta i Murla fins que fou fet presoner pels republicans i empresonat a Mrcia.

Desprs de la guerra civil espanyola s'afili a la Falange Espaola va fer poetes en castell de tarann claudicant i sucursalista, lloats per Jos Mara Pemn i Juan Antonio Gmez Trnor, alcalde de Valncia. El 1941 fou nomenat president de Lo Rat Penat a la mort de Josep Monmeneu Gmez, crrec del que fou obligat a dimitir el 1948. Particip en els Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valncia, en els que va obtenir diversos premis per poesies en castell. Posteriorment, mantingu amistat amb Jos Mara Gil Robles y Quiones, amb el que particip en l'obra colletiva Cartas al pueblo espaol i el Manifest de Lausana.

 Obres . 
 La Virgen de la Azucena (1945);
 Esclats de Caritat y Valenciana (1959);
 El perque d algunes de nostres locucions (1963);
 El Padre Jos, Lorenzo Salom y los prohombres mercaderes fundadores del Hospital (1967);

 Referncies .
 Biografia a Las Provincias;
 Santi Corts Carreres Valncia sota el rgim franquista (1939-1951) Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1995  ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347742" title="Ferran Martnez Castellano" nonfiltered="1109" processed="1103" dbindex="136114">

Ferran Martnez Castellano (Valncia, 1942) es un poltic valenci. Durant la transici democrtica treballava a l'empresa Marcol i militava al PSOE. A les eleccions municipals espanyoles de 3 de mar 1979 fou escollit alcalde de Valncia pel PSPV-PSOE. Tanmateix, en el XXVIII Congrs del PSOE s'alini amb els defensors del marxisme, que en foren perdedors; alhora, s'opos a la integraci del PSPV en el PSOE. Per aquest motiu, i amb l'excusa d'un desfasament pressupostari d'escassa importncia a les comptes del PSOE valenci (del que en fou tresorer), fou expulsat del partit, obligat a dimitir com a alcalde i cessat com a regidor el setembre de 1979. Tanmateix, va recrrer al Tribunal Constitucional d'Espanya, qui el va reposar al seu crrec. Aix va suposar l'establiment de la doctrina sobre la condici dels elegits a les diferents llistes dels partits. 

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;
 Blog de Ferran Martnez Castellano;
 Francisco Prez Puche La Valencia de los aos 70 Carena Editors, S.L. ISBN 8487398472;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347746" title="Antonio Soto Bisquert" nonfiltered="1110" processed="1104" dbindex="136115">
Antonio Soto Bisquert fou un efmer alcalde de Valncia el 1976. Era notari de professi i dins el consistori municipal fou regidor pel ter de corporacions, tinent d'alcalde i president de la Comissi de Cultura. Fou alcalde entre gener i febrer de 1976, durant les eleccions corporatives que retornaren l'alcaldia a Miguel Ramn Izquierdo. Desprs del franquisme continu treballant com a notari fins que es jubil el 2003.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;
 Ressoluci del BOE de 26 de novembre de 2003.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347747" title="Septuaginta" nonfiltered="1111" processed="1105" dbindex="136116">
La Septuaginta, tamb coneguda com la Bblia dels Setanta o simplement LXX s la traducci de la Bblia hebrea o Tanakh al grec koin entre els segles III i I aC a Alexandria, en l'actualitat, Egipte.  s la primera de moltes traduccions antigues de la Bblia hebrea a la llengua grega, la lingua franca del Mediterrani oriental des dels temps d'Alexandre Magne. La paraula septuaginta, que significa setanta en llat i es deriva de la tradici que setanta o setanta-dos erudits jueus traduren el Pentateuc (o la Tor) de l'hebreu al grec per a Ptolomeu II Filadelf, entre el 285 i el 246 aC.

La Septuaginta era altament respectada des de temps antics, Fil d'Alexandria i Flavi Josef atriburen inspiraci divina als seus autors. A ms de ser el fonament de les versions llatines antigues de la Bblia, la Septuaginta tamb fou el fonament de les versions eslavniques, sirohexapla (per no pas en la Peshitta), armnia, georgiana i copta de l'Antic Testament. La Septuaginta ha estat molt important al llarg de la histria cristiana des dels temps de l'Esglsia primitiva, en ser citada fins i tot als escrits dels pares apostlics als evangelis i les epstoles.

La Septuagina inclou alguns llibres que no es troben a la Bblia hebrea o Tanakh, i per tant no formaren tampoc part del primer cnon cristi ni del cnon protestant; a partir el Concili de Trento, foren acceptats en el cnon de l'Esglsia Catlica Romana (coneguts com a deuterocannics). 

Referncies i notes.

 











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347749" title="Esgrima als Jocs Olmpics d'estiu de 1900 - Espasa" nonfiltered="1112" processed="1106" dbindex="136117">

L'espasa amateur va ser una de les proves d'esgrima disputades als Jocs Olmpics de Pars de 1900. En ella hi prengueren part 104 tiradors representants de 9 nacions. 

Medallistes.



Ronda preliminar.
 La primera ronda de la prova constava de 17 sries en qu els tiradors s'enfrontaven seguint el sistema de tots contra tots, passant a la segent ronda els dos primers classificats de cadascuna d'elles. Hi havia 15 sries de 6 tiradors i 2 amb set.










Quarts de final.
La ronda dels quarts de final es torna a disputar de la manera de tots contra tots. El plantejament inicial era la realitzaci de 6 sries, dues de cinc tiradors i quatre amb sis. Els tres primers classificats havien de passar ronda, per a l'hora de la veritat tres quartfinalistes abandonaren la competici, cosa que oblig a reorganitzar totes les sries. Es van establir 5 sries amb 6 tiradors cadascuna. La darrera d'aquestes sries incloa Holzchuch i quatre tiradors que havien perdut en uns altres quarts de final, aconseguint d'aquesta manera una segona oportunitat per passar ronda. 





Semifinals.
Les semifinals, amb 18 tiradors, es disputa amb el sistema de tots contra tots. Es disputen tres semifinals, cadascuna d'elles composta per sis tiradors, passant els tres primers a la final. 



Final.
 A la final cada tirador disputa 5 o 6 combats. Fonst i Perre lluiten per la primera posici, per Fonst guanya el combat clau i s'imposa a la competici. 



Referncies.
 Base de dades del COI;
 De Wael, Herman. Herman's Full Olympians: "Fencing 1900".  Accs, 21 de gener de 2006. Consultable virtualment a Herman's Full Olympians: "Fencing 1900".
 ;

Notes.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347750" title="Esglsia primitiva" nonfiltered="1113" processed="1107" dbindex="136118">
L'esglsia primitiva o cristianisme primitiu s el perode del cristianisme des de la crucifixi de Jess de Natzaret (c. 30) fins el Primer Concili de Nicea (325). En un sentit ms restringit, tanmateix, es pot referir noms als primers deixebles de Jess de Natzaret i llur fe i predicaci, i a llurs contemporanis i successor immediats, poca que tamb s coneguda com l'Era apostlica. 

El cristianisme primitiu que sorg a partir del judaisme del primer segle, com a secta que creia en l'arribada del messies jueu en la persona de Jesucrist, se separ a poc a poc del judaisme rabnic. Continuaren reverenciant la Bblia jueva, generalment fent s de la versi de la Septuaginta, en especial els jueus de la dispora i els gentils conversos, o el Targums, entre els parlants d'arameu, aix com de diversos escrits els relats de la vida de Jess i algunes de les cartes dels apstols mateixos que posteriorment es convertirien en el Nou Testament. L'esglsia primitiva defens les creences cristianes del criticisme dels jueus no cristians i els seguidors d'altres religions romanes i gregues, sobrevisqu diverses i severes persecucions, jutj casos d'heretgia, i desenvolup una jerarquia eclesistica. El que comen com a moviment religis i secta del judaisme es convert, el segle IV, en la religi afavorida de l'Imperi Rom de Constant I el Gran, i una religi important fora de l'Imperi. El Primer Concili de Nicea marca la fi d'aquesta era i el comenament del perode dels primers set concilis ecumnics. 

L'esglsia primitiva tenia com a centre principal Jerusalem. Jaume, el germ de Jess, lder de l'esglsia local, hi fou martiritzat, el Temple jueu fou destrut, i els jueus foren exiliats de la ciutat, i hi tingu lloc la revolta de Bar Kokhba, per les quals coses l'esglsia de Jerusalem es debilit, i els nous centres del cristianisme foren Roma i Antioquia. A causa d'aquesta bipolaritat, el cristianisme occidental desenvolup una litrgia llatina, mentre que el cristianisme oriental desenvolup la litrgia grega, que segles desprs dugueren a la primera divisi major de l'esglsia cristiana. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347753" title="Massawa" nonfiltered="1114" processed="1108" dbindex="136120">


Massawa, antigament Mitsiwa (ge'ez    mi  iwa, rab       ma  awa , itali Massaua) i Batsi  (Ge'ez eritreu reformat     b  i , abans     b   i ) o  Badi (rab      ba i ) s un port de la costa de la mar Roja a Eritrea. Es base naval i port comercial i esta situada en una illa; al costat t la illa Tawlud, a la que est unida per un dic com tamb ho esta amb Arqiqo a terra ferma. La ciutat disposa d'aeroport internacional i estaci ferroviria de la lnea Massawa-Asmara. Tamb hi ha ferris que van fins les illes properes, del grup Dahlak. Es la capital de la regi de Semenawi Keyih Bahr o Mar Roja Septentrional (392.653 habitants i 27.800 km2) formada el 1996 amb parts de les antigues provncies de Akele Guzai, Denkalia, Sahel, i Semhar. Tamb s capalera d'un districte de la provncia.

 Clima i poblaci.

La temperatura mitjana es de 31 graus i es un dels llocs ms calorosos del mon. La pluviometria anual es de 178 mm. La poblaci era de 9300 habitants el 1931 i de 18.490 el 1970. Des de llavors s'ha multiplicat amb un gran creixemente entre 1994 i 2004 any en qu tenia 36.700 habitants

 Dades diverses .

El seu nom derivaria de la paraula etop "mesawwa" (crit fort), i vindria de qu quan la illa fou descoberta per un pescador de les Dahlak, va dir que es podia fer entendre cridant d'un costat a l'altra de l'illa . Un altra versi diu que era perqu les caravanes que arribaven a la costa havien de cridar fort perqu les barques els anessin a buscar. L'illa t 1 km de llarg i 250 metres d'ample.

 Histria .

El seu nom primitiu fou Sambat i segurament ja fou visitada al tercer milleni aC per naus egipcies. Els Ptolemeus egipcis van establir una srie d'estacions a la zona i la regi es esmentada (encara que no el port que no existia aleshores) en la famosa inscripci del port d'Adulis vers el 240 aC. Fou copiada per Cosmes Indicopleustes el 525 quan va visitar la zona.  . Artmidor d'Efes esmenta en aquesta regi el port de Saba (vers 100 aC) segon els extractes de la seva obra a Estrab (vers any 20 aC) port que podria ser Djarar, segons Conti Rosini. Al Periplus de la mar Eritrea esmenta l'illa en relaci al port d'Adulis que va deixar de funcionar al segle I. Algunes teories suggereixen que Massawa va agafar el relleu.

Massawa era un llogaret de pescadors que pertany al regne d'Axum (Etipia); encara que primer fou eclipsat pel proper port d'Adulis a 50 km al sud, desprs aquest va desaparixer. l'rea va passar progressivament a les tribus que s'estaven convertint al islam, ja abans de la caiguda del regne d'Axum al segle VIII.

No sembla haver tingut gaire importncia. Era un lloc d'exili; a Basi (com li deien els rabs aleshores, desprs Badi) fou desterrat el poeta Abu  Midjan pel califa Umar, degut a ser massa aficionat al vi (634). A la mort de Marwan, el darrer califa omeia, el seu fill Abd Allah va arribar a Badi de cam a Djeda. La primera mesquita d'Eritrea, la mesquita del Sheikh Hanafi, es va construir a l'illa de Massawa, aix com altres treballs d'arquitectura islmica dels primers temps que sn tots s Massawa, les illes Dahlak i la pennsula de Zula (nom agafat del port de Zula, nom modern de l'antiga Adulis; la pennsula esta situada al est-sud-est de Massawa).

Al segle X les planes costeres eren tributaries d'Etipia. La tribu dominant eren els beja o bedja. Almesqui diu que el beja treballaven les mines d'or del pas i que el port jugava un paper en el comer d'aquest or. El poble dels beja estava enfrontat generalment a les forces cristianes. 

Al segle XII i XIII va passar a poder de l'emir de Dahlak que es va titular sult. L'emir havia estat antigament un governador axumita i els etops encara l'anomenaven com seyuma bahr (Prefecte del mar) per oposici a bahr negus (Senyor de la provncia martima, amb seu a Debarwa). L'emir (sult) estava representat a Massawa per un naib, les relacions del qual amb Etipia eren conflictives. Isaac, fill de l'emperador David I (vers 1381-1410), va conquerir el port vers 1400. Com a ciutat apareix esmentada per primer cop a la crnica reial de l'emperador Yeshaq I d'Etipia quan el seu governador all es va revoltar al segle XV. . Llavors ahuria tornat a Dahlak. En aquest segle hauria estat visitada per mercaders venecians que tamb van ser a Suakin.

Nombroses fonts portugueses parlen de l'actiu comer del port al segle XVI i el situen encara sota autoritat de l'emir de Dahlak. Quan fou visitat pels portuguesos el 1520-1521 hi havia fins i tot un vaixell del Gujarat (el 1521). Hi va desembarcar el 1541 Cristovao de Gama i des de llavors va esdevenir punt d'entada per a Etipia tant per missioner com per comerciants i viatgers.

El 1554 els otomans van crear en el paper una provncia (Habesh) que havia d'abraar tota Etipia. Ozdemir Pasha en fou nomenat beglerbegi amb una fora militar reunida a Egipte per la seva conquesta.  Va iniciar la ofensiva a partir de l'alt Nil per va fracassar (1555). En la segona expedici el 1457 va embarcar a Suez i va desembarcar a Suakin conquerint tota la zona de Massawa, Hergigo i Zeila i aix es va poder formar la provncia. Fins a la mort d'Ozdemir el 1559 els otomans es van estendre cap al interior ocupant Debarwa on van construir un fort. Tamb es va construir un fort a Hergigo. En canvi el projecte d'un fort a Massawa es va descartar per manca de materials tils. .  Debarwa fou desprs abandonada. Els otomans es van retirar cap a Massawa que fou atacada per les tribus; la guarnici fou derrotada i la ciutat saquejada (vers 1560).

Sarsa Dengel, emperador etop successor de  Menas, va atacar als otomans el 1576 i els va derrotar a Debarwa (que havia retornat als otomans per un tractat) la qual va ocupar aix com tamb probament Arqiqo (temporalment) i va destruir Massawa matant a 40 dels seus 100 defensor per sense aconseguir la seva conquesta  . Egipte va enviar 100 fusellers i 100 cavallers a Massawa from Egypt.. Massawa fou reforada amb 300 musqueters, 100 cavallers, 10 canoners, 10 grans canons, i 5 paletes per reparar les defenses, tots egipcis.

Habesh va perdre importncia desprs de la revolta del Iemen el 1569/1570 . reconeguda la dificultat d'expansi i els pocs xits, la provncia fou posada el 1591 sota autoritat d'un naib local de la tribu o clan balaw dels beja, d'una famlia de Samhar, que havia de pagar un tribut anual, i noms una guarnici otomana romandria a Massawa. . 

El major conflicte fou el 1615 sota l'emperador Susenyos, que estava sota forta influncia portuguesa; la guarnici de Massawa feia algunes incursions per buscar menjar i esclaus a les rodalies; en una d'aquestes incursions foren derrotats i el pasha es va enfurismar i va bloquejar les mercaderies del port fins que els 62 fusells presos als seus homes fossin retornats; l'emperador Susenyos va ordenar el bloqueig de Massawa. En anys segents les incursions otomanes a la rodalia de Massawa van continuar, i foren especialment intenses el 1624, i aquest any altre cop els otomans foren derrotats  i les seves armes capturades i utilitzades contra el fot d'Hergigo; altre cop Susenyos va bloquejar la zona per obtenir els millors termes en el tractat. Un tractat es va aconseguir finalment en el qual l'emperador i l'esglsia etop quedaven exempts d'impostos al port i els otomans noms podrien comprar esclaus portats per caravanes sense sortir a fer expedicions de captura ells mateixos.; el tractat fou complert en endavant tot i que s'havia previst al mateix tractat que es podia trencar. . Com a resultat de la superior tecnologia otomana Massawa no va ser fortificada per Hergigo tenia una fortalesa amb artilleria.

El successor de Suseynos, Faslides es va enfrontar als portuguesos per la conversi a la fe catlica del seu antecessor influt per aquestos. El nou emperador va expulsar als jesutes i va cremar els seus llibres i el 1648 va fer un acord amb el pasha de Massawa i amb el de Suakin per executar a qualsevol jesuta que entrs a Etipia per aquestos ports.. En endavant no hi van haver gaires canvis en les relacions entre Massawa, el naib i l'emperador.

El 1693 el naib local Musa ben Umar ben Amir ben Kunnu va intentar extorsionar al mercader armeni Khodja Murad que retornava de les Indies Orientals, amb regals (alguns per l'emperador) i al no pagar les taxes les mercaderies li foren confiscades. Per l'enrgic bloqueig de Iyasu I va obligar al naib a fer-se enrere.

El 1789 Bruce va constatar que a Massawa no hi havia cap autoritat otomana i el governant era un cap tribal amb el ttol de naib que no pagava tribut ni al pasha de Djeda (del que nominalment depenia) ni a l'emperador etop; el nombre de comerciants indis banians, que abans controlaven el comer, s'havia redut a sis que amb prou feines es feien el seu jornal. El 1830 el sult va transferir nominalment totes les reivindicacions otomanes a la zona, al governador d'Egipte. En aquest temps va continuar els govern del naib, amb seu a Arqiqo, que fou virtualment independent. 

El 1844 els otomans van desembarcar a Arqiqo per foren atacats i es van haver de replegar cap a Massawa. El port fou concedit en feu a Mohammed Ali d'Egipte de per vida (1846) i quan va morir el 1849 fou renovat al seu successor Ismail Pasha. Les tribus de la zona estaven ara interessades en la protecci egpcia degut a la anarquia dels darrers temps amb atacs de les tribus muntanyeses degut a la caiguda d'autoritat sota l'emperador; el 1865 el cnsol francs a la ciutat, el sus Werner Munzinger, va dimitir i va passar al servei d'Egipte. Ismail va pagar un mili de lliures esterlines a la Porta i va obtenir la creaci de la provncia de Sudan Oriental amb Taka, Suakin i Massawa, provncia de la que Munzinger fou nomenat governador (1873). Aquest va establir un pla per unir l'illa a terra ferma mitjanant dics que es van construir pel sistema de peatge; va fortificar el fort, va protegir a les tribus bilen i va ocupar la regi de Keren; per aprofitar la influencia del naib, aquest fou mantingut amb el ttol de sirdar de les tropes de Massawa. A Johann Alber Werner Munzinger (1832-1875) el va succeir el 1874 Arakil Bey Nubar que va morir el 1875. Llavors les potencies ja havien deixar el cam lliure a Egipte en aquesta zona i va nomenar governador al dans Soren Adolph Arendrup; es van enviar expedicions contra Etipia per van patir una greu derrota a Gura (1876) i va crrer el rumor de qu el rei Yohannes atacaria el port, per el rei va oferir la pau sota la condici de entregar Massawa. El tractat de pau fou negociat per C. G. Gordon i deixava a Egipte Massawa i Keren. El nou governador Mukhtar Bey va donar asil al rebel etop Debbed, nebot del rei, que venia el seu bot pblicament als mercats de la ciutat. Mukhtar fou substitut per Hason Bey, un americ al servei d'Egipte.

El 1884 es va signar a Adua un tractat entre la Gran Bretanya (contraalmirall Sir William Hewett) i el seu aliat Egipte d'una banda, i Etipia (emperador Yohannes) de l'altra; Egipte estava ara en mans de la Gran Bretanya desprs de la revolta d'Arab Pasha. Per aquest tractat Etipia obtenia pas lliure per Massawa per mercaderies incloses militars; una reserva sobre els drets otomans fou ignorada. La retirada egpcia encara no s'havia produt per era imminent. Per mentre els italians havien ocupat Assab i un intent etop de fer un atac conjunt amb els britnics per expulsar-los fou rebutjat pels britnics; el 1882 els britnics fins i tot van convidar a Itlia a ajudar a restablir l'orde a Egipte. Com que les despeses eren superiors als ingressos a Massawa, Egipte no tenia inters en conservar el port, i amb el vist-i-plau dels britnics els italians van desembarcar a Massawa el 6 de febrer de 1885  i van hissar la seva bandera al costat de la egpcia als edificis oficials i fortaleses. Aix les pretensions de Yohannes de ocupar la ciutat que tant properes tenia un any abans, es van esvair. Menelik estava establint el seu poder a Shoa i havia signat dos anys abans un tractat secret de comer amb els italians i ara feia de mediador entre Itlia i l'emperador. Els italians van ocupar Arqiqo i Arafale (el 12 de febrer van arribar 42 oficials i 920 soldats ms, i altres soldats i oficials el 24 de febrer). Entre febrer i maig es va ocupar tota la costa entre Assab i Massawa. 

El darrer reprsentant egipci es va retirar el desembre de 1885. El tractat d'Adua no fou reconegut i qualsevol dret egipci, que inicialment semblava que es mantindria, fou ignorat.

La tensi amb Abissnia va provocar el incident armat de Dogali entre italians i etops (26 de gener de 1887) . El governador de Shoa, Menelik ,va oferir la seva mediaci (i va signar un nou tractat secret amb els italians) i encara que acceptada per Yohannes no ho fou pels italians. El 21 de juliol van arribar 13000 soldats italians a Massaua a les ordes del general generale Asinari di San Marzano, que van restablir la situaci.

L'emperador va marxar contra Massawa per abans que hi arribs va haver de retornar al pas per atacs mahdistes. Yohannes va morir a la batalla de Kallabat (Metemma) i el 1889 els italians signaven amb Menelik de Shoa el tractat de Ucciali (Wuchali) que els reconeixia la possessi de Massawa per Menelik va obtenir el lliure transit pel port incloent les armes de foc (2 de maig de 1889). La comandancia de Massawa va existir fins el 1890 i fou una de les que va formar el protectorat d'Assab creat el 9 de desembre de 1888, que tenia per capital a Massawa. El 1 de gener de 1990 es va convertir en la colnia d'Eritrea amb capital a Massawa fins el 1897 quan es va traslladar a Asmara.

El 1921 Massawa fou destruda per un terratrmol i el port no va estar reconstrut fins el 1928 . La reconstrucci va ser un obra colossal pel seu temps i el port va esdevenir el ms gran i segur de la costa africana i el port d'aiges ms fondes de la mar Roja.

El 1 de juny de 1936 va quedar integrada dins de la provncia d'Eritrea (formada per la colnia d'Eritrea i la provncia etop de Tigray o Tigre) en el mbit del virregnat de l'frica Oriental Italiana. Massawa fou la seu de la Flotilla de la Mar Roja de la Regia Marina. 

Va passar a control britnic el maig del 1941. Quan la ciutat va caure en mans dels britnics un gran nombre de vaixells alemanys i italians foren enfonsats al port per intentar bloquejar el seu s pels aliats. El 1942 el port fou posat altre cop en servei pel capit americ Edward Ellsberg. El 1945 els britnics van desmantellar part de les installacions del port, accions de les que va protestar Sylvia Pankhurst en el seu llibre Eritrea on the Eve.

L'acord final sobre el estatus d'Eritrea el va imposar la seva conversi en estat federat a Etipia el 1952. Prviament els britnics ja havien signat un acord per que el port esdevingus la seu de la marina etop. El 1960 Eritrea fou annexionada i aviat es va iniciar la guerra de la independncia eritrea (1961-1991). La ciutat va romandre tota la guerra en mans dels etops fins que el febrer de 1990 en un atac sorpresa per terra i mar, les unitat del Front Popular d'Alliberament d'Eritrea la van ocupar. Amb aix l'exrcit etop d'Asmara (II Exrcit Etop) va haver de ser provet en endavant des de l'aire. Menguistu Haile Mariam va ordenar el bombardeig de la ciutat; la ciutat va patir greus desperfectes, que avui dia ja s'han reparat.

Al final de la guerra l'exrcit etop es va retirar i va transferir el port a la naixement marina d'Eritrea. Avui dia es la segona ciutat d'Eritrea

 Edificis destacats .

Capella de Sahaba 
Cases de corall 
Cases otomanes
Mesquita d'Abd al-Kadir al-Djilani 
Palau Imperial  (construt entre 1872 i 1874 per Muzinger)
Catedral de Sant Mart
Villa Melotti
Banco d'IItalia 
Monument de la guerra (Monument dels tres tancs) 

 Comandants italians .

1885                       A. Caimi;
5 de febrer de 1885 - 14 de novembre de 1885  Saletta Tancredi (1843-1909);
15 de desembre de 1885 - 18 de mar de 1887  Carlo Gen (comandant)   (1836-1890)
18 de mar de 1887 - 10 de novembre de 1887  Saletta Tancredi (segona vegada)  
Novembre de 1887 - 1888           Alessandro Asinari di San Marzano;
1888 - 20 de desembre de 1889         Antonio Baldissera  (1838-1917);
20 de desembre de 1889-1 de gener de 1890  Baldassare Orero (1832-1914) ;

Referncies.


 Font principal .
Article Masawwa a l'Enciclopdia del Islam, segona edici, versi francesa, volum 6, pgina 126 i segents;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347758" title="Assab" nonfiltered="1115" processed="1109" dbindex="136121">



Assab (o Aseb) s un port d'Eritrea a la costa de la mar Roja, a la part sud-oriental del pas. La seva poblaci era de 39.600 habitants el 1989 i oficialment 74.405 habitants el 2006. s capital de la regi de Debubawi Keyih Bahri (Mar Roja Meridional) (189.627 habitants i 27.600 km2) creada el 1996 amb parts de les antigues provncies d'Assab i Denkalia. Es capalera tamb de la subregi de Sud de la Mar Roja Meridional i de la subregi de Ciutat d'Assab. La ciutat t una refineria de petroli que es va tancar el 1997 pels alts costos d'explotaci i que fins al tancament produa 700.000 tones de productes refinats a l'any (petroli sovitic convertit en gasolina, gasoil, queros, i fuel).

A la proximitat hi ha les runes de l'antiga ciutat d'Arsinoe fundada pels Ptolemeus que no cal confondre amb Cocodrilpolis. Tamb hi ha un aeroport amb categoria de internacional (codi IATA: ASA, codi ICAO: HHSB).
La ciutat est dividida en tres parts: Assab Seghir (Petit Assab) a la costa, Assab Kebir (Gran Assab) el centre de la ciutat amb el port i el centre comercial; i el Campo Sudan, els antics barris dels residents etops. A la vora de la ciutat hi ha diverses salines. A la badia d'Assab hi ha unes 30 illes entre les quals Halba, Fatuma i Lahaleb

Histria.

Davant de l'obertura del canal de Suez Itlia va considerar l'establiment d'un port a la mar Roja. La iniciativa fou defensada pel missioner lazarista Giuseppe Sapet (1811-1895), nascut a Etipia. Aquest i l'almirall Guglielmo Acton van sortir de Brindisi el 12 d'octubre de 1869  amb l'aprovaci i suport del ministeri de Marina i del govern itali, i va arribar a Aden el 6 de novembre de 1869; la badia fou comprada per  Sapet el dia 15 de novembre segons contracte signat a bord del vaixell Nasser Megid amb els sultans germans Ibrahim i Hassab ben Ahmad, incloent la zona de la muntanya Ganga i el cap Lumah (6 km de base i 6 km d'altura) a canvi de 6000 tlers de Maria Teresa dels que 250 foren pagat en el acte i la resta a pagar en cent dies a contar del 9 de desembre (inici del Ramad). En aquell moment el govern itali tenia una crisis i el gabinet Menabrea havia dimitit i el nou gabinet Lanza (que era contrari a l'expansi colonial) no s'havia constitut; el 26 de novembre el govern dimissionari va acordar disposar dels diners per mig del senyor Rubattino, que s'establiria una lnea de comer Gnova-Alexandria i Gnova-ndia i que el territori quedaria sota administraci d'una companyia de navegaci. La companyia naval Rubattino va signar la compra en escriptura de 2 de febrer de 1870 a Florncia (en aquell moment encara capital d'Itlia); en el termini de 12 mesos la companyia havia d'enviar un vaixell amb carb a Assab per establir un dposit per a la marina italiana i posar sota administraci els territoris de la badia d'Assab que s'havien adquirit per compte de la companyia per realment en benefici del govern. 

Oficialment Sapet va sortir de Livorno el 14 de febrer amb instruccions reservadssimes del govern, com iniciador de la lnea martima Gnova-Bombai a bord del vaixell Africa. La part de la badia a Buia pertanyia al sult Abdallah Hashim i el 11 de mar es va signar un nou contracte amb els dos sultans anterior i Hashim, que fou signat pel comandant de la nau Andrea Buzzolino com representant de la companyia Rubattino, la cessi dels antics territoris i de Buia, pujant el preu total fins a vuit mil talers de Maria Teresa. El 13 de mar de 1870 es va hissar la bandera italiana i va quedar establert el primer agent comercial a la ciutat, Giusepe Sapto. El dia 15 de mar Sapet va concertar un nou tractat amb el sult de Raheita, Barehan Dini (vassall del sultanat de Tadjoura), per l'adquisici de l'illa de Umm al-Bahar, en front de la badia, que finalment noms fou acordada per deu anys a canvi de cent talers cada any. El contracte fou signat el 16 de mar. L'adquisici total havia costat al govern 104.100 lires dels que noms 42.100 eren pels sultans, i la resta per reeemborsar a Rubattino de les despeses i 12.000 per a Sapet.

La companyia va acordar transferir els drets a l'estat itali el 1879. El primer comandant itali, Carlo De Amezaga, fou nomenat el desembre de 1879. El 9 de gener de 1881 fou nomenat comissionat Giovanni Branchi que va restar en funcions formalment fins el 1884. El 10 de mar de 1882 s va formalitzar la transferncia, per el trasps total de l'administraci a l'estat es va allargar fins el 23 de mar 1884 quan el port va passar a la marina italiana. El 5 de juliol es va proclamar oficialment la sobirania italiana i el mateix dia va entrar en funcions el nou comandant Galeazzo Frigerio.  La situaci de domini itali directe era prou coneguda desprs de l'expedici italiana del juny de 1881 dirigida per Giuseppe Maria Giulietti, que volia estendre el domini itali per Danklia i que va perdre 16 homes.

L'acci fou especialment mal vista per l'emperador d'Abissnia, Yohannes, que va demanar a la Gran Bretanya de fer un atac armat conjunt contra l'establiment itali, per els britnics ho van rebutjar (1881). Les relacions angloitalianes eren molt bones aleshores, i el 1882 els britnics fins i tot van convidar a Itlia a ajudar a restablir l'orde a Egipte. El 1883 es va crear el primer nucli policial amb 4 carrabiners per controlar el trfic comercial. El 1884 es va nomenar el primer comandant amb tots els drets,  Giulio Pestalozza que va restar en funcions fins el 1890. 

El 9 de desembre de 1888 amb les comandncies d'Assab i Massawa i el territori de Danklia (entre els dos establiments) es va formar el Protectorat Itali d'Assab, amb  capital a Massawa, i el comandant d'aquesta Antonio Baldissera (1838-1917) com a governador superior fins el 20 de desembre de 1889 que el va succeir Baldassare Orero  (1832-1914). El 1 de gener de 1890 el protectorat va agafar el nom de colnia d'Eritrea amb la mateixa capital i el mateix governador al seu front


La ciutat no tenia molta importncia fins que desprs del 1975 els sovitics hi van construir una refineria al sud de la ciutat (prop d'Alela) i va esdevenir el principal port d'Etipia; tamb fou el lloc principal on arribava l'ajut internacional durant la guerra o les diverses fams patides pel pas. Amb la independncia (1993) el port va ampliar les seves installacions amb una nova terminal; el conflicte amb Etipia (acabat el 1998) ha fet disminuir la activitat comercial al no circular mercaderias de Etipia ni cap Etipia. El port que es va tancar el 1998 es va reobrir el 2001; el  desembre d'aquest any hi va arribar el MV Pontocratics un vaixell americ amb ajut humanitari. No obstant encara hi ha molt poca activitat i la ciutat s'ha anat buidant

 Edificis rellevants .

Esglsia ortodoxa de Sant Miquel;
Gran Mesquita;
Edifici de l'administraci regional;

Referncies.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347765" title="Brausch Niemann" nonfiltered="1116" processed="1110" dbindex="136122">
 Ambrasus "Brausch" Niemann  va ser un  pilot de curses automobilstiques sud-afric que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Va nixer el 7 de gener del 1939 a Durban, Sud-frica.


 A la F1 .

Brausch Niemann va debutar a la desena i ltima cursa de la temporada 1963 (la catorzena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 28 de desembre del 1963 el GP de Sud-frica al circuit de East London.

Va participar a un total de dues proves puntuables pel campionat de la F1, disputades en dues temporades no consecutives (1963 i 1965), aconseguint una catorzena posici com a millor classificaci i no assolint cap punt pel campionat del mn de pilots.

 Resultats a la Frmula 1 .





 Resum .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347767" title="Trevor Blokdyk" nonfiltered="1117" processed="1111" dbindex="136124">
 John Trevor Blokdyk  va ser un  pilot de curses automobilstiques sud-afric que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Va nixer el 30 de novembre del 1935 a Krugersdorp, Transvaal, Sud-frica i va morir el 19 de mar del 1995 a Hekpoort, Sud-frica.


 A la F1 .

Trevor Blokdyk va debutar a la desena i ltima cursa de la temporada 1963 (la catorzena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 28 de desembre del 1963 el GP de Sud-frica al circuit de East London.

Va participar a un total de dues proves puntuables pel campionat de la F1, disputades en dues temporades no consecutives (1963 i 1965), aconseguint una dotzena posici com a millor classificaci i no assolint cap punt pel campionat del mn de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .





 Resum .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347768" title="David Prophet" nonfiltered="1118" processed="1112" dbindex="136125">
 David Prophet  va ser un  pilot de curses automobilstiques britnic que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Va nixer el 9 d'octubre del 1937 a Hong Kong i va morir en un accident d'helicpter el 29 de mar del 1985 a Silverstone, Anglaterra.


 A la F1 .

David Prophet va debutar a la desena i ltima cursa de la temporada 1963 (la catorzena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 28 de desembre del 1963 el GP de Sud-frica al circuit de East London.

Va participar a un total de dues proves puntuables pel campionat de la F1, disputades en dues temporades no consecutives (1963 i 1965), aconseguint una catorzena posici com a millor classificaci i no assolint cap punt pel campionat del mn de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .





 Resum .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347769" title="Peter de Klerk" nonfiltered="1119" processed="1113" dbindex="136126">
 Peter de Klerk  va ser un  pilot de curses automobilstiques sud-afric que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Va nixer el 16 de mar del 1935 a Pilgrim's Rest, Transvaal, Sud-frica.


 A la F1 .

Peter de Klerk va debutar a la desena i ltima cursa de la temporada 1963 (la catorzena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 28 de desembre del 1963 el GP de Sud-frica al circuit de East London.

Va participar a un total de quatre proves puntuables pel campionat de la F1, disputades en quatre temporades no consecutives (1963, 1965 i 1969-1970 ), aconseguint una desena posici com a millor classificaci i no assolint cap punt pel campionat del mn de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .





 Resum .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347770" title="Francisco Jord Cerd" nonfiltered="1120" processed="1114" dbindex="136127">

Francisco Jord Cerd va ser un insigne prehistoriador nascut a Alcoi el 1914 i mort a Madrid el 2004, especialista en Paleoltic Superior i Epipaleoltic, va destacar com a investigador del perode Solutri a Espanya i com a expert en art rupestre Paleoltic i art llevant.

Formaci.

Va cursar els seus estudis universitaris a Madrid i Valncia, on es va llicenciar en Filosofia i Lletres, secci Histria, en 1936. Ja durant la seua etapa universitria es va iniciar en els estudis arqueolgics grcies al seu mentor i mestre Lluis Pericot. La seua primera ocupaci va ser com a professor de l'ensenyana secundria en aquesta ciutat alhora que es convertia en membre de l'Institut d'Estudis Valencians.

En nombroses ocasions contava als seus deixebles les seues experincies personals durant la Segona Repblica, que va viure amb gran intensitat. Iniciada la Guerra Civil espanyola va ser capturat pels franquistes i condemnat a mort. Per, la seua pena va ser commutada pel confinament en diversos camps de concentraci, entre ells el de Burgos, on va compartir captivitat i quaderns de poesia i dibuix amb Koldo Mitxelena, i altres ms.

Vida laboral.

Desprs de la seua excarceraci el 1943, retorna a Valncia on s recuperat pel seu mestre Lluis Pericot per a treballar en el Servei d'Investigaci Prehistrica de la Diputaci Provincial de Valncia. Entre altres treballs, va ser coparticipant en l'excavaci de la cova de la Cuina des de 1945. Va ser el seu primer contacte prologat amb les tcniques d'excavaci, desprs vindrien les coves de les Mallaetes, cova de la Petxina, la covacha de Llatas, cova Negra, etc. D'aquest contacte amb la prehistria llevantina van comenar a sorgir les seues idees sobre les peculiaritats del Paleoltic Superior i l'Epipaleoltic de la zona i tamb la seua metodologia de treball (inscriptible en les tradicions arqueolgiques espanyoles de forta influncia francesa).

La precarietat laboral d'aquesta fase li va provocar no pocs compromisos fins a 1950, quan va ser nomenat director del Museo Arqueolgico Municipal de Cartagena i la seua situaci es va estabilitzar. Desprs va ser nomenat director del Servicio de Investigaciones Arqueolgicas de Asturias, per o que va passar a residir a Oviedo el 1952. L'any segent va guanyar per oposici un lloc de professor d'Histria de l'Art en la universitat d'aquesta mateixa ciutat. La seua plaa universitria li va donar la possibilitat de revisitar les coves valencianes de la Cuina i les Mallaetes i d'estudiar els grans jaciments cantbrics (la cova del Pindal, la pea de Candamo, la Lloseta, Les Pedroses...) i el va dotar dels mitjans, els contactes i el temps suficient per a completar la seua tesi doctoral que versava sobre El Solutri a Espanya i els seus problemes. La tesi va ser defensada en la Universitat Complutense de Madrid l'any 1955 i va ser publicada eixe mateix any per la diputaci provincial d'Astries. El seu profund coneixement de les ocupacions solutrianes tant de la zona mediterrnia i cantbrica van fer d'esta obra un llibre de referncia i va cridar l'atenci a Franois Bordes sobre la precarietat de la seua tipologia ltica a l'aplicar-se a estes regions, on hi havia utensilis que no es coneixien a Frana. Entre tant va tindre oportunitat de viatjar al territori del Shara Occidental, llavors colnia espanyola, on va realitzar importants descobriments. Aix mateix va ampliar el seu inters als castros preromans de la zona iniciant excavacions en el Castrilln de Mohas a Coaa.

El 1962 va aconseguir la ctedra d'Arqueologia de la Universitat de Salamanca, que en aquesta poca es redua a un equip escs en qu destacaven dos insignes historiadors, Jos Mara Blazquez i Jos Manuel Roldn Hervs. Des de Salamanca, el professor Jord va anar formant un equip amb qu va poder fer-se crrec de nombroses excavacions, entre les que destaquen les seues incursions en la trinxera d'Atapuerca i Ojo Guarea (ambds a Burgos), cova de Nerja (Mlaga), els castros de Sant Chuis (La Puela) i Mohas (Coaa), la cova de los Casares (Guadalajara) i diversos treballs a la provncia de Salamanca (poblats, dlmens, tmuls, art rupestre esquemtic de Las Batuecas...). Un dels seus majors xits va ser continuar l'edici peridica de la prestigiosa revista Zephyrus.


Encara que es va jubilar a Salamanca el 1984, va continuar exercint la seua labor investigadora com a professor emrit quasi fins al dia de la seua mort. Entre els seus deixebles ms destacats estan Javier Fortea Prez, catedrtic de Prehistria i Arqueologia de la Universitat d'Oviedo; Emili Aura Tortosa, professor de Prehistria i Arqueologia de la Universitat de Valncia; Julin Becares, professor de Prehistria i Arqueologia de la Universitat de Salamanca o Luis Arias Gonzlez, professor d'ensenyana secundria de l'IES Fernndez Valln de Gijn; aix com el seu propi fill, Jess Francisco Jord Pardo.

Publicacions i treballs.

Va ser membre numerari de nombroses acadmies, societats i instituts d'mbit nacional i internacional, rebent el 1983 la Medalla d'Or de la Universitat de Salamanca. Tamb va ser nomenat membre de les institucions segents:

 Deutsche Archologische Institut de Berln;
 Associao dos Arquelegs portuguesos de Lisboa;
 Reial Acadmia de Belles Arts de San Fernando;
 Reial Acadmia de la Histria;

Entre les seues publicacions destaquem:

 JORD CERD, Francisco; BERENGUER ALONSO, M. (1954) La cueva de El Pindal (Asturias). Boletn del Instituto de Estudios Asturianos, n 23, (pp. 337-364);
 JORD CERD, Francisco (1955). El Solutrense en Espaa y sus problemas. Oviedo: Servicio de Investigaciones Arqueolgicas de la Diputacin Provincial de Asturias.
 JORD CERD, Francisco (1955). Los problemas de la investigacin prehistrica del Shara Espaol. Madrid: Archivos del Instituto de Estudios Africanos, tom 6, (pp. 61-97);
 JORD CERD, Francisco (1957). "La Espaa en los tiempos paleolticos", en Las races de Espaa. Madrid: Instituto Espaol de Antropologa Aplicada.
 JORD CERD, Francisco (1964) "El arte rupestre paleoltico de la regin cantbrica : una secuencia crono-cultural" en Symposium on Prehistoric Art of Western Mediterranean and the Sahara (Burgwartenstein, Austria, 1960), ed. Barcelona. (pp. 48-81).
 JORD CERD, Francisco (1973). "Sobre la cronologa del Arte Rupestre Levantino" en Crnica del XII Congreso Nacional de Arqueologa (Jan, 1971). ed. Zaragoza, (pp. 85-100).
JORD CERD, Francisco; FORTEA PREZ, Javier (1976). La cueva de Les Mallaetes y los problemas del Paleoltico Superior del Mediterrneo espaol, en Zephyrus, n. XXVI-XXVII, Salamanca, (pp. 129-166).
JORD CERD, Francisco; BLZQUEZ Jos Mara (1978), Historia del Arte Hispnico, La Antigedad, Madrid: Editorial Alhambra, (Tom I). ISBN 84-205-0607-9;
 JORD CERD, Francisco (1983). "El mamut en el arte paleoltico peninsular y la hierogamia de Los Casares", en Homenaje al prof. Martn Almagro Basch, Vol. 1, ISBN 84-7483-347-7, (pp. 265-272);
 JORD CERD, Francisco et alter (1983). La Cueva de Nerja, en Revista de Arqueologa, n 29, Madrid. (pp. 56-65);
 JORD CERD, Francisco (1983). Scripta Praehistorica Francisco Jord oblata. Salamanca: Ediciones Universidad de Salamanca. (Acta Salmanticensia. Filosofa y Letras ; 156), ISBN 8474819050  ;
 JORD CERD, Francisco (coordinador) (1985): Los 25.000 aos de la Cueva de Nerja. Salamanca: Grficas Varona, ISBN 84-3983-388-1;


Referncies.


Bibliografia.
 AURA TORTOSA, Joan Emili (2005). Francisco Jord Cerd (1914-2004) en Trabajos de prehistoria 62, n. 1, (pp. 5-6);
GUTIRREZ GONZLEZ, Mara Jess; CELIS SNCHEZ, Jess (coordinadors) (1999). Lancia : historia de la investigacin arqueolgica : homenaje a Francisco Jord Cerd. Len: Diputacin de Len, Instituto Leons de Cultura. ISBN 84-89470-72-3;
 JORD PARDO, Jess Francisco (2004). "Francisco Jord Cerd: Cincuenta aos de investigacin arqueolgica en la Pennsula Ibrica" en XI Reunin Nacional de Cuaternario. (Oviedo (Asturias), 2 3 y 4 de julio 2003). Oviedo: Asociacin Espaola para el Estudio del Cuaternario y Universidad de Oviedo. (pp. 1-7) ISBN 84-688-4219-2;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347777" title="Paddy Driver" nonfiltered="1121" processed="1115" dbindex="136128">
 Paddy Driver  va ser un  pilot de moto i de curses automobilstiques sud-afric que va arribar a disputar curses de Frmula 1 i del Mundial de motociclisme.

Va nixer el 13 de mar del 1934 a Johannesburg, Sud-frica.


 A la F1 .

Paddy Driver va debutar a la desena i ltima cursa de la temporada 1963 (la catorzena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 28 de desembre del 1963 el GP de Sud-frica al circuit de East London.

Va participar a un total de dues proves puntuables pel campionat de la F1, disputades en dues temporades no consecutives (1963 i 1974), no aconseguint finalitzar cap cursa i no assolint cap punt pel campionat del mn de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .





 Resum .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347778" title="Landkreuzer P. 1500 Monster" nonfiltered="1122" processed="1116" dbindex="136129">
El Landkreuzer P. 1500 Monster (en catal monstre) va ser un preprototip alemany de tanc superpesat dissenyat durant la Segona Guerra Mundial, que representava el smmum dels dissenys extrems alemanys en tancs.

 Concepci .
El 23 de juny de 1942, el Ministeri Alemany d'Armaments va proposar un tanc de 1.000 tones, el Landkreuzer P. 1000 Ratte. El propi Adolf Hitler va expressar inters en el projecte, pel que immediatament va rebre el vistiplau. El desembre del mateix any Krupp va dissenyar un tanc encara ms gran, de 1.500 tones, el P. 1500 Monster, per a comenaments de 1943, Albert Speer, el Ministre d'Armaments, va cancellar el projecte.

 Propsit .
Aquest "creuer terrestre" estava planejat per ser una plataforma autopropulsada per al 80-cm K (E), tamb construt per Krupp, la major artilleria mai no construda. Els seus projectils de 7 tones podien disparar-se a ms de 37 km i estaven destinats a blancs severament fortificats.

 Especificacions .
El P. 1500 podria haver fet semblar nans a qualsevol dels tancs pesats de l'poca, com el Panzer VIII Maus, el ms gran construt durant la guerra. El Maus pesava 188 tones contra les 1.500 tones proposades per als P. 1500. A ttol de comparaci, el tanc pesat alemany Tiger I pesava 57 tones.

El P. 1500 tenia 250 mm d'armadura frontal i seria propulsat per 2 o 4 motors disel de submar. A ms del seu can principal de 800 mm, podria haver estat armat amb dos obusos sFH 18 de 150 mm i mltiples metralladores pesades MG 151. 

 Enllaos externs .
Canons ferroviaris Gustav i Dora, del mateix calibre que el previst pel P. 1500;
Lloc alemany amb armes projectades;
Article sobre les sries 1000/1500;
Simulaci del P. 1500 en acci si s'hagus arribat a construir;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347779" title="Landkreuzer P. 1000 Ratte" nonfiltered="1123" processed="1117" dbindex="136130">

El Landkreuzer P. 1000 Ratte (en catal, rata) va ser un projecte de tanc superpesat alemany dissenyat durant la Segona Guerra Mundial.

 Caracterstiques tcniques .

El mn possiblement no veur mai un vehicle cuirassat terrestre de l'escala del P. 1000 Ratte. De fet, els alemanys mai no es van referir a ell com a tanc, sin com "creuer terrestre".

El desenvolupament del Ratte va comenar el juny de 1942, a crrec de Krupp. La seva tripulaci superava els 20 homes, la mateixa quantitat de personal que es necessitava per operar quatre tancs. Sobre el paper, el pes del Ratte era de 1000 tones, amb una planta propulsora formada per 8 motors de llanxa torpedera Daimler-Benz MB501 de 20 cilindres, o per dos MAN V12Z32/44 emprats en submarins, alimentats per gasoil i que proporcionaven l'herclia potncia de 16.000 i 17.000 cv. La seva velocitat mxima s'estima en 40 km/h, i la seva autonomia era desconeguda, encara que podem suposar que seria relativament curta, donada la gran potncia que es requeria per moure aquest tit. El Ratte tenia una longitud de 35 m, amb una amplada de 14 m i una alria d'11 m. El seu armament el componien 2 canons de 280 mm 54.5 SK C/34, 1 can de 128 mm KwK 44 L/55, 8 canons antiaeris Flak de 20 mm i 2 metralladores automtiques MG de 15 mm. La capacitat de munici era de 100 obusos de 280 mm per a cada can, amb un total de 200 obusos. Quant al blindatge, frontalment comptava amb 360 mm d'acer (un blindatge similar al del cuirassat Bismarck), i 220 mm en els laterals.

 Hipottiques limitacions .
El Ratte era un vehicle problemtic en el que a la seva mobilitat es refereix. La seva immensa mida i el seu pes ho feien matusser a l'hora de maniobrar, i donada la seva autonomia suposadament curta, era difcil i costs transportar-lo fins al front. Amb erugues de 3,6 metres d'amplada i 1.000 tones de pes, hauria destrossat totes les carreteres per les quals hagus passat. El Ratte podia travessar rius poc profunds, donada la seva gran alria, per era un gran problema el superar penya-segats o rius molt profunds. La seva gran mida implicava el desavantatge de ser un blanc extremadament fcil per a l'aviaci aliada. Malgrat comptar amb canons antiaeris, les seves grans dimensions feien factible atacar-lo amb bombarders de gran altura, que no podrien ser assolits per les bateries antiaries terrestres. 

 Enllaos externs .
 Lloc alemany (tradut a travs de Google) amb un model a escala del Supertanc;
 Lloc alemany;
 Article sobre el tanc Ratte;
 Article sobre les sries 1000/1500;

Referncies.

Michael Ellenbogen, Gigantische Visionen - Architektur und Hochtechnologie im Nationalsozialismus, 2006 (ISBN 3902475250) .
Zack Parsons, "My Tank is Fight!", 2006.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347787" title="Alfred Pritchard Sloan" nonfiltered="1124" processed="1118" dbindex="136131">


Alfred Pritchard Sloan, Jr. (23 de maig del 1875-17 de febrer del 1966) va ser un dirigent americ, president de General Motors durant ms de trenta anys.

Biografia.

Sloan va nixer a New Haven, Connecticut. Va estudiar enginyeria elctrica i el 1892 es va graduar al Massachusetts Institute of Technology; en aquesta instituci va ser membre de la fraternitat Delta Upsilon. 

El 1899 ja era president de la Hyatt Roller Bearing, una empresa dedicada a fabricar corrons i coixinets de boles que al comenament del segle XX va ser provedora de Ford Motor Company durant un breu perode de temps. L'any 1916 la Hyatt es va fusionar amb la United Motors Corporation, que va acabar formant part de General Motors Corporation. Sloan va ser vicepresident de General Motors, president (1923) i finalment president de la junta administrativa (1937); una mica abans, l'any 1934, havia creat la Fundaci Alfred P. Sloan amb finalitats filantrpiques. Dirigida per Sloan, General Motors es va fer coneguda per gestionar diverses operacions recorrent a les estadstiques financeres, com ara el retorn de la inversi o return on investment. Aquestes mesures les va introduir Donaldson Brown, protegit del vicepresident de General Motors, John J. Raskob, que al seu torn era protegit de Pierre S. du Pont, propietari de l'empresa qumica DuPont, que tenia el 43 per cent de General Motors. 

A Sloan se li atribueix la paternitat de la idea de canviar els dissenys cada any per afavorir la renovaci de les unitats, concepte que ara es coneix amb el nom d'obsolescncia planificada. Tamb va establir una determinada escala de preus, de manera que els models Chevrolet, Pontiac, Oldsmobile, Buick i Cadillac (de ms econmic a ms car) no competissin els uns amb els altres, i que els compradors poguessin continuar formant part de la "famlia GM" a mesura que la seva capacitat econmica i els seus gustos anaven canviant amb l'edat. La introducci d'aquests nous conceptes, juntament amb la reticncia a introduir canvis que va mostrar la casa Ford durant els anys vint, van fer que a principis dels trenta General Motors liders les vendes industrials, una posici que va mantenir durant ms de setanta anys. Sota la direcci d'Sloan, General Motors es va convertir en el grup industrial ms gran, amb ms xit i ms beneficis que s'havia conegut mai fins aleshores.

Durant els anys en qu Sloan va dirigir la companyia, moltes ciutats dels Estats Units van substituir els tramvies pels autobusos com a sistema de transport pblic, i no va faltar qui va acusar empreses com General Motors, Firestone, Standard Oil of California i Mack Truck Co. de promoure aquesta substituci per augmentar les vendes d'autombils; la polmica es va conixer com el gran escndol dels tramvies americans.


Als anys trenta General Motors, que tradicionalment havia estat contrria a l'activitat sindical, va viure un llarg conflicte amb els seus treballadors, que s'havien organitzat feia poc per reclamar els seus drets laborals. Sloan era contrari a la violncia tal com l'havia aplicada Henry Ford; preferia l's subtil de l'espionatge, i va organitzar la xarxa secreta ms important que havia existit mai en una empresa. Quan els treballadors van organitzar una vaga de braos caiguts, l'any 1936, Sloan va descobrir que l'espionatge servia de ben poc davant tctiques frontals com aquella.

L'any 1931 es va crear el primer programa de formaci per a executius en el si d'una universitat (el MIT); es deia Universitat G. Osuna  popularment, "els Sloan Fellows" , i estava patrocinat pel president de General Motors. L'any 1952, la Fundaci Sloan va finanar la creaci de l'Escola de Gesti Industrial del MIT, que havia de formar el "gestor ideal"; posteriorment, l'escola va canviar de nom en honor de Sloan i es va convertir en la MIT Sloan School of Management, una de les escoles de negocis ms importants del mn. El 1957, Sloan va finanar un segon projecte, el Sloan Fellows Program, que s'impartia a la Stanford Graduate School of Business. L'any 1976 aquest programa es va convertir en el Mster Sloan de Stanford, que atorga el ttol de mster en gesti d'empreses. El nom de Sloan tamb es recorda grcies al Centre per al Cncer Memorial Sloan-Kettering, amb seu a Nova York. El 1951, Sloan va rebre la medalla d'or de The Hundred Year Association of New York "en reconeixement a les seves excepcionals contribucions a la ciutat de Nova York". 

Sloan tenia el despatx al nmero 30 de la Rockefeller Plaza, al Rockefeller Center, en l'edifici que avui es coneix com a GE Building. Es va retirar com a president de la junta administrativa de General Motors el 2 d'abril del 1956, i va morir el 1966.









Crtiques.
L'any 2005 es van publicar un seguit de crtiques a la tasca de Sloan al capdavant de General Motors; argumentaven que va crear un sistema de comptabilitat tan complex que impedia que els fabricants nord-americans recorressin als mtodes de lean manufacturing, i aix dificultava que poguessin competir de manera eficient amb companyies que no feien servir el sistema de Sloan, com Toyota. En poques paraules, els crtics consideren que fent servir el mtode de Sloan una empresa considerar que el valor de l'inventari equival al seu actiu de caixa, sense tenir en compte els costos d'augmentar l'inventari. Mantenir un inventari excessivament gran s perjudicial per a l'empresa perqu causa un augment siginificatiu dels costos ocults (Waddell i Bodek, 2005).

Tamb es critica el fet que Sloan consideri que els operaris sn prescindibles i suposen un cost variable de la producci. Aquest punt de vista s diametralment oposat al de Toyota, que els considera la principal font d'estalvi de costos i millora de la productivitat (Waddell & Bodek 2005).

En un altre sentit, se li ha retret el paper que va tenir en la desaparici dels sistemes de transport pblic urb arreu dels Estats Units, en el ja esmentat gran escndol dels tramvies americans, arran del qual General Motors i altres companyies van ser condemnades per violar les lleis antitrust i sancionades amb una multa de cinc mil dlars; cadascun dels seus directors va haver de pagar una multa simblica d'un dlar.



Activitat filantrpica.

La Fundaci Alfred P. Sloan s una organitzaci filantrpica sense nim de lucre que actua als Estats Units. Creada el 1934 per Alfred P. Sloan, la seva activitat se centra en els mbits de la cincia i la tecnologia, el nivell de vida, l'actuaci econmica i l'educaci i les oportunitats laborals relacionades amb la cincia i la tecnologia. Els actius de la fundaci tenen un valor d'uns 1.800 milions de dlars.

L'any 1956 l'entitat va finanar el curtmetratge d'animaci Yankee Dood It, que defensa la producci en massa.

Frases clebres.
 "El negoci del negoci s un negoci".
 "Un cotxe per a cada butxaca i per a cada propsit" (Sloan 1963, p. 438).
 "Estic segur que tots ens adonem que aquest conflicte mundial no deixa de ser, pam ms pam menys, un conflicte entre dues tecnocrcies oposades que mostren la seva capitalitzaci de recursos econmics i de productes i tota aquesta mena de coses" (maig del 1941).
 "A ning no se li escapa que els aliats sn inferiors en maquinria, i ara mateix parlar de modernitzar els seus exrcits s absurd; hi haurien d'haver pensat fa cinc anys. No hi ha cap excusa per no haver-hi pensat, excepte per als lders idiotes, estpids, curts de mires i egoistes que sn la maledicci de les democrcies mundals... Quan algun altre sistema es dota d'un lideratge fort, treballa de valent any rere any i actua de manera intelligent i agressiva  unes qualitats molt positives  i, per sobre de tot aix, hi superposa l'instint d'un estafador, les democrcies no poden fer res ms que ensorrar-se. I sembla que s el que faran" (juny del 1940).

Vegeu tamb.
Premi Alfred P. Sloan. Concedit cada any per la Fundaci Alfred P. Sloan en el marc del Festival de Cinema de Sundance, s'atorga a pellcules relacionades amb la cincia i la tecnologia.
Sloan va ser un dels membres ms destacats de The Crusaders (Els Croats), una organitzaci que defensava la revocaci de la Llei Seca.



Bibliografia.
 
 
 
 
 
 
 

Notes.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347793" title="Franoise Hritier" nonfiltered="1125" processed="1119" dbindex="136132">
Franoise Hritier s una antroploga francesa, nascuda el 1933. Succeeix a Claude Lvi-Strauss al Collge de France, creant la seva prpia ctedra d'estudis comparats de les societats africanes (1982-1998). Actualment s professora honorria d'aquesta instituci.

Hritier esdev successora de Lvi-Stauss, el pare de l'estructuralisme antropolgic francs, aprofundint sobre la teoria de l'aliana i de la prohibici de l'incest, basats en la noci de la circulaci de dones.

Referncies.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347794" title="Tupaia comuna" nonfiltered="1126" processed="1120" dbindex="136133">

La tupaia comuna (Tupaia glis) s un petit mamfer de la famlia dels tupaids. La llargria corporal mitjana s de 16-21 cm, i el pes mitj de 190 g, amb colors variats: una part superior de color marr vermells, gris o negre, i un ventre blanquins. La seva llarga i espessa cua s d'un color marr griss i gaireb iguala la llargria del cos. Les potes sn nues i tenen ungles afilades, i hi ha un tros de pell nua sobre el seu llarg musell. No hi ha gaire diferncia entre sexes.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347797" title="Tupaia esvelta" nonfiltered="1127" processed="1121" dbindex="136134">

La tupaia esvelta (Tupaia gracilis) s una espcie de tupaia de la famlia dels tupaids. s originria d'Indonsia i Malisia.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347800" title="Tupaia de Java" nonfiltered="1128" processed="1122" dbindex="136135">

La tupaia de Java (Tupaia javanica) s una espcie de tupaia de la famlia dels tupaids. Aquesta tupaia s endmica d'Indonsia.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347829" title="Santa Maria de Santiga" nonfiltered="1129" processed="1123" dbindex="136136">

Santa Maria de Santiga s una esglsia d'origen romnic situada al nucli de Santiga, al municipi de Santa Perptua de Mogoda (Valls Occidental).

El lloc s documentat el 983 i l'esglsia el 994 com ecclesiola Maria Antiqua. Una nova esglsia, parroquial, va sser consagrada el 1193. El lloc de Santiga era una antiga quadra centrada per una domus, que, el 1389, per disposici de Joan el Caador, esdevingu castell termenat. L'esglsia s sufragnia de la de Santa Perptua. Fou reformada el 1573 i no conserva de l'estructura primitiva romnica ms que una part del mur nord i la base del campanar, de planta quadrada, acabat en diferent mena de pedra i amb finestrals ogivals. S'hi venera la imatge de la Mare de Du de l'Heura, que fou trobada, segons la tradici, el 1624. 

Al seu entorn, cada any s'hi celebra l'Aplec de Santiga. El 1983 Santiga va celebrar el seu millenari. Fou aleshores quan Carles Santiago li va dedicar la popular sardana Millenari de Santiga.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347847" title="Aguasal" nonfiltered="1130" processed="1124" dbindex="136137">

Aguasal s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita amb Olmedo al nord i oest, Pedrajas de San Esteban al nord, Villaverde de scar a l'est, i Llano de Olmedo, Fuente-Olmedo i Bocigas al sud.

Demografia.



 Administraci .


 Enllaos externs .
 Diputaci de Valladolid. Dades d'inters sobre la poblaci.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347870" title="Ataquines" nonfiltered="1131" processed="1125" dbindex="136138">

Ataquines s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347871" title="Bobadilla del Campo" nonfiltered="1132" processed="1126" dbindex="136139">

Bobadilla del Campo s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347872" title="Pairac" nonfiltered="1133" processed="1127" dbindex="136140">
Pairac (en occit Pairac, en francs Payrac) s un municipi del Carc (Occitnia), situat al departament francs d'lt i a la regi de Migdia-Pirineus (en occit Migjorn-Pirenus).
La seva poblaci en el cens de l'any 1999 era de 564 habitants.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347873" title="Bocigas" nonfiltered="1134" processed="1128" dbindex="136141">

Bocigas s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347874" title="Rafael Blasco Castany" nonfiltered="1135" processed="1129" dbindex="136142">


Rafael Blasco Castany (Alzira, 1945) s un poltic valenci que ha ostentat distints crrecs al Consell de la Generalitat Valenciana. 

Doctor en dret per la Universitat de Valncia i interventor i depositari de fons de l'adminstraci local coma professi, est casat amb Consuelo Ciscar Casaban, directora de l'IVAM i germana del socialista Cipri Ciscar.

Inicialment va pertnyer al Partit Socialista del Pas Valenci per, ms tard quan els socialistes perderen les eleccions al Pas Valenci l'any 1995, es va canviar al Partit Popular de la Comunitat Valenciana. Rafael Blasco ha estat diputat a les Corts Valencianes a les legislatures I, II i VI.  

Com a conseller responsable en les rees relacionades amb l'ordenaci i planificaci del territori i l'urbanisme (en distintes etapes, tant en governs socialistes com populars), ha viscut els moments ms crtics com a poltic. Les acusacions sobre corrupci urbanstica han estat contnues, fins al punt de presentar una gran quantitat de denuncies i queixes davant la Uni Europea el voltant d ela polmica Llei Valenciana de l'Urbanisme de 2005.

Actualment s conseller d'Inmigraci i Ciutadania de la Generalitat Valenciana. Una de les propostes que ms polmica ha alat social i polticament, s el seu Pla d'Inmigraci on inclou un contracte per als inmigrants on prometen respectar les lleis i tradicions locals.









 

 Referncies .
El Pas;
Fitxa a la GVA;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347876" title="Anxovada" nonfiltered="1136" processed="1130" dbindex="136143">

L'anxovada s una recepta tpica de Cotlliure, poble portuari de la Catalunya Nord.

s molt sovint confosa amb l'anchoiada, recepta occitana de la costa mediterrnia de certa semblana, i per tant, n'hi ha una confusi sobre els ingredients.
L'anxovada catalana s un picat d'anxova (al sal), all, oli, pebre i tomquet (tamb es pot afegir pinyons i pa torrat).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347878" title="Brahojos de Medina" nonfiltered="1137" processed="1131" dbindex="136144">

Brahojos de Medina s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347886" title="Tupaia de peus llargs" nonfiltered="1138" processed="1132" dbindex="136145">

La tupaia de peus llargs (Tupaia longipes) s una espcie de tupaia de la famlia dels tupaids. s originria de Brunei, Indonsia i Malisia. Est amenaada per la prdua d'hbitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347889" title="Tupaia pigmea" nonfiltered="1139" processed="1133" dbindex="136146">

La tupaia pigmea (Tupaia minor) s una espcie de tupaia de la famlia dels tupaids. s originria d'Indonsia, Malisia i Tailndia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347891" title="El Campillo (Valladolid)" nonfiltered="1140" processed="1134" dbindex="136147">

El Campillo s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 
 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347892" title="Tupaia de muntanya" nonfiltered="1141" processed="1135" dbindex="136148">

La tupaia de muntanya (Tupaia montana) s una espcie de tupaia de la famlia dels tupaids. s endmica de Malisia.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347894" title="Walter Godefroot" nonfiltered="1142" processed="1136" dbindex="136149">






Walter Godefroot (Gant, 2 de juliol de 1943) va ser un ciclista belga que fou professional entre 1965 i 1979. Especialista en carreres d'un dia va guanyar a tres de les cinc clssiques qualificades com a monuments del ciclisme: la Lieja-Bastogne-Lieja el 1967, la Pars-Roubaix el 1969, i el Tour de Flandes el 1968 i 1978.

A les grans voltes va aconseguir 10 victries d'etapa al Tour de Frana, on tamb guany una vegada la classificaci per punts, 2 etapes a la Volta a Espanya i una al Giro d'Itlia. 

Abans, com a ciclista amateur, havia pres part als Jocs Olmpics de Tquio, on guany la medalla de bronze a la prova de ciclisme en ruta.

Durant la seva carrera professional tingu diversos incidents amb el dopatge, en ser desqualificat fins a tres vegades per aquest motiu. 

En finalitzar la seva carrera professional no es desvincul del mn del ciclisme ja que ha es convert en director esportiu dels equips T-Mobile  (1991-2005) i posteriorment de l'Astana (2006-2007). 

Palmars.
1964;
 Medalla de bronze als Jocs Olmpics de Tquio ;
1965;
 Campi de Blgica de ciclisme en ruta ;
1966;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Blgica;
 Vencedor de 5 etapes de la Volta a Catalunya;
1967;
 1r de la Lieja-Bastogne-Lieja;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana ;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Sussa;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Romandia;
1968;
 1r del Tour de Flandes;
 1r de la Gand-Wevelgem;
 Vencedor de 2 etapes al Tour de Frana;
 Vencedor de 2 etapes de la Pars-Nia;
 Vencedor de 2 etapes de la Volta a Andalusia;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Sussa;
1969;
 1r de la Bordeus-Pars;
 1r de la Pars-Roubaix;
 1r del Gran Premi de l'Escaut;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Sussa;
 Vencedor d'una etapa de la Dauphin Libr;
1970;
 1r del Campionat de Zuric;
 1r del Giro a Calbria;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana i de la classificaci per punts  ;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Blgica;
1971;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
 Vencedor de 2 etapes a la Volta a Espanya;
 Vencedor d'una etapa de la Setmana Catalana;
1972;
 Campi de Blgica de ciclisme en ruta ;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1973;
 Vencedor de 2 etapes al Tour de Frana;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Blgica;
 Vencedor d'una etapa de la Pars-Nia;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Andalusia;
1974;
 1r a Gran Premi de Francfort;
 1r del Campionat de Zuric;
 1r als Quatre dies de Dunkerque i vencedor d'una etapa;
1975;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1976;
 1r de la Bordeus-Pars;
1977;
 Vencedor d'una etapa dels Quatre dies de Dunkerque;
1978;
 1r del Tour de Flandes;

Resultats al Tour de Frana.
1967. 60 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1968. 20 de la classificaci general. Vencedor de 2 etapes;
1970. 29 de la classificaci general. Vencedor de 2 etapes. 1r de la classificaci per punts  ;
1971. Abandona (a etapa). Vencedor d'una etapa;
1972. 44 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1973. 65 de la classificaci general. Vencedor de 2 etapes;
1975. 51 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;

Resultats al Giro d'Itlia.
1970. 55 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;

Resultats a la Volta a Espanya.
1971. 30 de la classificaci general. Vencedor de 2 etapes;

Enllaos externs.
Palmars complet de Walter Godefroot a memoire-du-cyclisme.net ;
Resultats de Walter Godefroot al Tour de Frana;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347895" title="Tupaia de les illes Calamian" nonfiltered="1143" processed="1137" dbindex="136150">

La tupaia de les illes Calamian (Tupaia moellendorffi) s una espcie de tupaia de la famlia dels tupaids. s originria de les illes Busuanga, Culion i Cuyo de les Filipines. A cada illa n'hi ha una subespcie diferent: T. m. moellendorffi a Culion, T. m. cuyonis a Cuyo, i T. m. busungae a Busuanga. Aquesta espcie fou antigament considerada una subespcie de la tupaia de Palawan (Tupaia palawanensis), per el 2005 se les separ, de moment de manera provisional.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347898" title="Tupaia de les illes Nicobar" nonfiltered="1144" processed="1138" dbindex="136151">

La tupaia de les illes Nicobar (Tupaia nicobarica) s una espcie de tupaia de la famlia dels tupaids. s endmica de l'ndia. El seu hbitat natural sn els boscos tropicals o subtropicals. Est amenaada per la prdua d'hbitat.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347900" title="Tupaia de Palawan" nonfiltered="1145" processed="1139" dbindex="136152">

La tupaia de Palawan (Tupaia palawanensis) s una espcie de tupaia de la famlia dels tupaids. s endmica de les Filipines. Est amenaada per la prdua d'hbitat.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347902" title="Castrejn de Trabancos" nonfiltered="1146" processed="1140" dbindex="136153">

Castrejn de Trabancos s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347903" title="Tupaia pintada" nonfiltered="1147" processed="1141" dbindex="136154">

La tupaia pintada (Tupaia picta) s una espcie de tupaia de la famlia dels tupaids. s originria de Brunei, Indonsia i Malisia.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347905" title="Retorn a Howards End" nonfiltered="1148" processed="1142" dbindex="136155">
 Retorn a Howards End  s una pellcula britnica de James Ivory, estrenada el 1992. Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.

 Argument .
Dues joves dones emancipades, Margaret i Helen Schlegel, faran amistat amb una famlia tradicional, els Wilcox. La modernitat de les dues germanes crear tensions amb els Wilcox.
Aquesta pellcula s la 3a adaptaci d'una novella d Edward Morgan Forster per James Ivory. s un estudi dels costums de l poca victoriana. 

 Repartiment .
 Anthony Hopkins - Henry Wilcox;
 Vanessa Redgrave - Ruth Wilcox;
 Helena Bonham Carter - Helen Schlegel;
 Emma Thompson - Margaret Schlegel;
 James Wilby - Charles Wilcox;
 Samuel West - Leonard Bast;
 Simon Callow - El conferenciant;
 Prunella Scales   La tia Juley;
 Jemma Redgrave - Evie Wilcox;
 Adrian Ross Magenty - Tibby Schlegel;
 Joseph Bennett - Paul Wilcox;
 Susie Lindeman - Dolly Wilcox;
 Nicola Duffett - Jacky Bast;
 Mark Payton - Percy Cahill;
 Jo Kendall - Annie;
 Barbara Hicks - Miss Avery;
 Peter Cellier   El coronel Fussell;
 Crispin Bonham-Carter - Albert Fussell;

 Premis i nominacions .

 Premis .
 Festival Internacional de Cinema de Cannes: Premi del 45 aniversari del Festival, 1992;
 Oscar a la millor actriu  1993 per Emma Thompson;
 Globus d'Or a la millor actriu dramtica  1993 per Emma Thompson;
 BAFTA a la millor pellcula 1992;

 Nominacions . 
Csar 1993 : Millor pellcula estrangera ;

Enllaos externs .
 Pgina de la pellcula a l'IMDb;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347906" title="Cervillego de la Cruz" nonfiltered="1149" processed="1143" dbindex="136156">

Cervillego de la Cruz s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347907" title="Tupaia de cua vermella" nonfiltered="1150" processed="1144" dbindex="136157">

La tupaia de cua vermella (Tupaia splendidula) s una espcie de tupaia de la famlia dels tupaids. s endmica d'Indonsia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347909" title="Fuente el Sol" nonfiltered="1151" processed="1145" dbindex="136158">

Fuente el Sol s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347910" title="Tupaia grossa de Borneo" nonfiltered="1152" processed="1146" dbindex="136159">

La tupaia grossa de Borneo (Tupaia tana) s una espcie de tupaia de la famlia dels tupaids. s originria de Brunei, Indonsia i Malisia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347912" title="Lomoviejo" nonfiltered="1153" processed="1147" dbindex="136160">

Lomoviejo s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347913" title="Moraleja de las Panaderas" nonfiltered="1154" processed="1148" dbindex="136161">

Moraleja de las Panaderas s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347914" title="Muriel" nonfiltered="1155" processed="1149" dbindex="136162">

Muriel o Muriel de Zapardiel s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347915" title="Nueva Villa de las Torres" nonfiltered="1156" processed="1150" dbindex="136163">

Nueva Villa de las Torres s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347916" title="Orfe" nonfiltered="1157" processed="1151" dbindex="136164">
Un orfe s una agrupaci coral d'entitats mogudes per un esperit amateur i amb dedicaci no especfica. Inicialment, design les societats corals integrades exclusivament per elements barons, per de seguida obr les portes a ambds sexes. El paper d'aquestes organitzacions fou decisiu en el renaixement coral i en la vida musical catalana. 

Els orfeons han tingut una importncia excepcional als Pasos Catalans, on aparegueren vers el darrer ter del segle XIX, inspirats en les corals fundades a Frana, desprs de la Revoluci, i poc abans o al mateix temps dels cors de Josep Anselm Clav. Quasi totes les poblacions del Principat i un gran nombre de les del Pas Valenci i de les Illes han tingut llur orfe. 

Els primers que es varen fundar foren l'Orfe Lleidat (1861) I l'Orfe Barcelons (1862). Posteriorment anaren apareguen un gran nombre d'agrupacions similars, entre altres, l'Orfe Catal (1891), L'Orfe Mallorqu (1899), l'Orfe de Sants (1900), l'Orfe Gracienc (1903), l'Orfe Badalon, l'Orfe Atlntida, l'Orfe de Les Corts, l'Orfe Enric Morera de Sant Just Desvern, l'Orfe Laudate i l'Orfe Nria de Barcelona, l'Orfe Mataron, l'Orfe Manres (1901), l'Orfe de Sallent, l'Orfe de Sabadell, l'Orfe Tarragon, l'Orfe Tortos, l'Orfe Universitari i l'Orfe del Micalet, l'Orfe de Valncia, i l'Orfe Republic Balear. I aix gaireb tots els pobles tingueren el seu. 

L'any 1917 es va crear la Germanor dels Orfeons de Catalunya, instituci de la Mancomunitat. L'any 1930 se celebr a Montjuc el Festival dels Orfeons de la Germanor, amb una nodrida participaci, i el 1934, amb motiu de les festes commemoratives de la Repblica, se celebr a Barcelona una reuni dels orfeons de la ciutat, amb ms de tres mil cantaires. Desprs de la guerra civil, va caldre esperar fins a mitjan anys cinquanta per recuperar la vitalitat del moviment orfeonstic. L'any 1960 es constitu el Secretariat dels Orfeons de Catalunya, que el 5 de juny de 1982 es convert a Manresa en la Federaci Catalana d'Entitats Corals. Actualment sn inscrits en aquesta entitat una seixantena d'orfeons.

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347918" title="Pozal de Gallinas" nonfiltered="1158" processed="1152" dbindex="136165">

Pozal de Gallinas s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347919" title="Pozaldez" nonfiltered="1159" processed="1153" dbindex="136166">

Pozaldez s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347920" title="Ramiro" nonfiltered="1160" processed="1154" dbindex="136167">

Ramiro s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347921" title="Rub de Bracamonte" nonfiltered="1161" processed="1155" dbindex="136168">

Rub de Bracamonte s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

 Administraci .



 Demografia .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347922" title="Salvador de Zapardiel" nonfiltered="1162" processed="1156" dbindex="136169">

Salvador de Zapardiel s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347923" title="San Pablo de la Moraleja" nonfiltered="1163" processed="1157" dbindex="136170">

San Pablo de la Moraleja s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347938" title="Guillem Pers i Paque" nonfiltered="1164" processed="1158" dbindex="136171">
Guillem Pers i Paque fou un dibuixant catal (Barcelona 1893 - 1968). Fill de l'intellectual modernista Ramon D. Pers, empr el nom nom de Billy ja que era el diminitiu del seu nom en angls, idioma de la seva mare. Illustr el conte El company de cam de Hans Christian Andersen, en l'edici de L'Aven del 1909, i a continuaci esdevingu un dels dibuixants ms destacats de la revista infantil "La Rondalla del Dijous". Es aquests treballs es mostr com un delicat epgon del Modernisme, amb una evident influncia d'Aubrey Beardsley. Posteriorment continu la seva tasca d'illustrador no sols literari sin tamb publicitari, a Barcelona i a Londres, on s'establ entre c.1924 i 1941.

 Fonts .

 Montserrat Castillo, Grans illustradors catalans del llibre per a infants (1905-1939), Barcanova -Biblioteca de Catalunya, Barcelona 1997.

Francesc Fontbona, "Billy, un illustrador del nou-cents", Revista de Llibreria Antiquria (Barcelona), 7 (1984), pgs. 3-10.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347947" title="Hemiechinus" nonfiltered="1165" processed="1159" dbindex="136172">

Hemiechinus s un gnere d'erions que cont dues espcies:

Eri orellut (Hemiechinus auritus);
Eri orellut de l'ndia (Hemiechinus collaris).

Ambues espcies sn originries del continent asitic.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347949" title="Atelerix" nonfiltered="1166" processed="1160" dbindex="136173">

Atelerix s un gnere d'erions que cont les segents quatre espcies, totes elles originries del continent afric:

 Eri de panxa blanca (Atelerix albiventris);
 Eri clar (Atelerix algirus), present al nord d'frica i en alguns llocs del sud d'Europa.
 Eri sud-afric (Atelerix frontalis);
 Eri de Somlia (Atelerix sclateri);
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347951" title="Alan Brooke" nonfiltered="1167" processed="1161" dbindex="136174">


El Mariscal de Camp Alan Francis Brooke, 1r Vescomte Alanbrooke KG, GCB, OM, GCVO, DSO (23 de juliol de 1883 - 17 de juny de 1963) va ser un comandant superior de l'Exrcit Britnic. Va ser Cap de l'Estat Major Imperial General durant la Segona Guerra Mundial, sent promogut a Mariscal al 1944. Com a President del Comit de Caps d'Estat Major, Brooke va ser principalment conseller militar del Primer Ministre Winston Churchill, i s vist com un dels principals arquitectes de la victria dels Aliats al 1945. Desprs de retirar-se de l'exrcit serv com a Lord Alt Condestable d'Anglaterra durant la coronaci de la Reina Elisabet II al 1953. Els seus diaris de guerra van atraure l'atenci per les seves crtiques cap a Churchill, aix com pels punts de vista de Brooke sobre d'altres figures capdavanteres de la guerra.

 Biografia .
Va nixer al 1883 a Bagnres-de-Bigorre, Frana, al s d'una famlia anglo-irlandesa de llarga tradici militar. Era el sis de nou fills de Sir Victor Brooke, 3r Baronet, de Colebrooke, Brookeborough, Comtat Fermanagh i d'Alice Bellingham. 

Alan Brooke va ser educat a Frana, a on va viure fins als 16 anys, i desprs a la Reial Acadmia Militar de Woolwich. Deix l'Acadmia com a Cavaller Cadet el 24 de desembre de 1902 per unir-se al Reial Regiment d'Artilleria com a Tinent de 2a. Grcies als anys viscuts a Frana, el seu francs era flut. Durant la Primera Guerra Mundial serv a Frana amb la Royal Artillery, finalitzant la guerra amb rang de Tinent Coronel i una reputaci de ser un destacat planificador d'operacions. Entre ambdues guerres va ser lector a l'Acadmia d'Estat Major de Camberley i a l'Acadmia Imperial de Defensa, a on Brooke coneixeria a bastants dels que serien els principals comandants britnics durant la Segona Guerra Mundial.

 Segona Guerra Mundial .
Desprs de l'esclat de la Segona Guerra Mundial, Brooke comand el II Cos del Cos Expedicionari Britnic (que contenia la 3a Divisi, comandada pel llavors Major General Bernard Montgomery), distingint-se en la direcci de la retirada de les forces britniques de Dunkerque. Poc desprs, torn a ser enviat a Frana per comandar la resta de tropes britniques al pas. Brooke aviat se n'adon que la situaci era insostenible i, en la primera xerrada que va mantenir amb el nou Primer Ministre Winston Churchill, recoman que totes les forces britniques haurien de ser retirades de Frana. Al juliol de 1940 va ser nomenat comandant de les Forces Locals del Regne Unit, per ocupar-se els preparatius anti-invasi i, al desembre de 1941, va ser nomenat Cap de l'Estat Major Imperial (CIGS), sent posteriorment nomenat president del Comit dels Caps d'Estat Major, i mantenint ambds crrecs fins al seu retir del servei actiu al 1946.

Durant la major part de la Segona Guerra Mundial, Brooke va ser el principal conseller militar del Primer Ministre Churchill (qui alhora era Ministre de Defensa), al Gabinet de Guerra i als aliats britnics. Com a Cap de l'Estat Major Imperial, Brooke era funcionalment el cap de l'Exrcit, i com a President del Comit de Caps d'Estat Major (que dominava grcies a la seva personalitat i al seu intellecte) tingu una participaci destacada en la direcci estratgica de l'esfor de guerra. Tot i a semblar una tasca poc relacionada amb l'xit aliat, s'ha de recordar que, entre d'altres coses, Brooke era el responsable de designar als generals que havien d'encapalar cadascuna de les forces britniques, aix com els homes i material assignats a cadascuna. En aquest sentit, va fer prevaldre la seva opini davant de Churchill, qui com a Ministre de Defensa era qui finalment signava els nomenaments.

Al 1941 se li ofer el comandament de les forces britniques a l'Orient Mitj, per declin l'oferiment argumentant que era el general que sabia manejar millor a Churchill, de qui va dir que sovint sembla vulnerable als consells erronis per part de gent no qualificada. Va proposar enviar en el seu lloc al Mariscal de Camp Sir Claude Auchinleck, qui efectu un espectacular paper al Nord d'frica contra les forces italianes fins a l'arribada al desert d'Erwin Rommel a capdavant de l'Afrika Korps.

 

El focus principal d'Alan Brooke era el teatre europeu d'operacions. All, un dels seus punts claus era mantenir una forta pressi sobre l'Eix al nord d'frica i a Itlia, mantenint obert la Mediterrnia pels vaixells Aliats, fins que els Aliats estiguessin preparats i els alemanys suficientment afeblits, per llanar la invasi a travs del canal. Aquesta era l'estratgia essencialment implementada, tot i que en un inici els aliats americans no estaven d'acord, car volien atacar directament l'Europa occidental en un clar contrast amb el punt de vista britnic sobre la importncia de les operacions mediterrnies. S'ha d'advertir, no obstant, que no tots els plans de Brooke van acabar amb xit, com per exemple, l'entrada de Turquia a la guerra al costat dels Aliats.

El crrec de Cap de l'Estat Major Imperial no era tan vistos com comandar un teatre de guerra important, per era ell qui escollia qui ho havia de fer. Quan havia de trobar els comandants correctes sovint recordava que molts oficials que haguessin estat bons generals van ser morts durant la I Guerra Mundial, i que aix va ser un dels esculls que van trobar-se els britnics a l'inici de la guerra (tot i que els alemanys tamb havien tingut el mateix problema, per no sembl que els afects). Quan el General Claude Auchinleck va haver de ser substitut com a comandant del 8 Exrcit al 1942, Brooke prefera a Bernard Montgomery enlloc del Tinent General William Gott, que era el candidat de Churchill. Poc desprs Gott moriria en un accident aeri i Montgomery prengu el comandament (Brooke arrib a afirmar sobre l'accident que comport el nomenament de Montgomery com una intervenci divina). 

Un any desprs, la guerra havia pres un caire diferent i Brooke ja no consider estrictament necessari seguir al costat de Churchill. Esperava ser nomenat comandant de la invasi aliada de l'Europa Occidental, crrec proms per Churchill fins en 3 ocasions. Per durant la Primera Conferncia de Quebec, a l'agost de 1943, es decid que el futur comandant seria el General americ George Marshall (tot i que, com que la tasca que estava realitzant Marshall com a Cap d'Estat Major de l'Exrcit era massa important com perqu abandons Washington DC, i enlloc seu, el tamb general americ Dwight Eisenhower va ser nomenat pel crrec). Brooke se sent molt decebut, tant per ser deixat de banda com perqu Churchill li havia proms el crrec. No obstant aix, Brooke sempre va mantenir una relaci cordial amb Eisenhower.

 Relaci amb Churchill .
Durant els seus anys com a Cap de l'Estat Major Imperial, Alan Brooke mantingu una relaci tempestuosa amb Winston Churchill. Brooke sovint se sentia frustrat pels hbits del Primer Ministre i pels seus mtodes de treball, pel seu abs dels generals i la seva constant intromissi en afers estratgics. Per per l'altra banda, admirava enormement a Churchill per la manera en com inspirava la causa aliada i per com desenvolupava la difcil tasca de ser Primer Ministre en temps de guerra. En un passatge tpic dels diaris de guerra de Brooke, Churchill s descrit com "un geni barrejat amb una espectacular manca de visi   s de lluny l'home ms difcil amb qui treballar que mai m'hagi trobat per no m'hauria perdut l'oportunitat de treballar amb ell per res del mn"

Quan les idees estratgiques de Churchill topaven amb l'estratgia militar, noms Alan Brooke (de tots els membres del Comit de Caps de l'Estat Major) era capa d'aturar al Primer Ministre. Churchill deia sobre Brooke que "quan dono un cop de puny sobre la taula i me'l quedo mirant, ell en dna un de ms fort i tamb se'm queda mirant. Conec a tots aquests Brookes, gent de l'Ulster amb qui no hi ha pitjor amb que tractar!".  Es diu que part del millor que va fer Churchill va ser nomenar a Brooke com a i mantenir-lo Cap de l'Estat Major Imperial durant tota la guerra.

Una queixa habitual de Brooke era que Churchill sovint volia una diversi de forces all on el Cap de l'Estat Major Imperial preferia una concentraci. Brooke estava especialment preocupat amb la idea de Churchill de capturar la punta nord de Sumatra. Per en diverses ocasions, Brooke no veia la dimensi poltica de l'estratgia, tal com s ho feia el Primer Ministre. Per exemple, Brooke era escptic sobre intervenir a Grcia a finals de 1944, una operaci que ell creia que distrauria tropes del front central a Alemanya; per en aquells moments, la guerra ja estava practicament guanyada i Chruchill veia la possibilitat d'evitar que Grcia esdevingus un pas comunista.

L'equilibri al Comit de Caps d'Estat Major va  inclinar-se quan a l'octubre de 1943 l'Almirall Cunningham succe a l'Almirall Pound com a Primer Lord del Mar. Des d'aquell moment, Brooke tenia un ferm aliat en les seves discussions amb Churchill. Aix va fer-se patent en el xoc ms seris entre el Primer Ministre i els Caps d'Estat Major, davant dels preparatius britnics per a les darreres etapes de la Guerra del Pacfic. Brooke i la resta dels Caps d'Estat Major volien bastir les forces britniques a Austrlia, mentre que Churchill volia fer servir l'ndia com a seu de l'esfor de guerra britnic. Era una decisi per a la qual els caps d'estat major ja se n'havien fet a la idea, per al final s'aconsegu arribar a un comproms.

Malgrat moltes discussions, Brooke i Churchill es professaven un afecte mutu. Desprs d'una ferotge discussi Churchill li digu al General Ismay que no creia que pogus seguir treballant ms amb Brooke perqu "m'odia. Puc veure l'odi com surt dels seus ulls". Brooke respongu a Ismay: "Odiar-lo? Jo no l'odio pas. Si jo l'aprecio. Per la primera vegada que li digui que estic d'acord amb ell quan no ho estigui ser el moment en qu es podr desfer de mi, car llavors ja no li far cap mena de servei.". Quan Churchill ho va saber va murmurar "Estimat Brooke".

 Valoraci .
Alan Brooke, o Brookie, com era habitualment conegut, s reconegut com un dels caps ms destacats de l'exrcit britnic. Era velo de pensament i de paraula, i profundament respectat entre els seus collegues militars, tant britnics com Aliats, tot i que les seves maneres incomprensibles poguessin posar alerta als americans. La seva influncia en la gran estratgia dels Aliats Occidentals potser va ser major que ning altre. Potser la seva contribuci ms important va ser retardar el segon front. La parella formada per Brooke i Churchill va ser molt fructuosa. La combinaci entre la visi de Churchill i la metodologia de Brooke va portar als britnics a la victria al 1945.

 Els diaris de guerra .
Alan Brooke va portar un diari durant tota la Segona Guerra Mundial. Si b originalment eren noms per a la seva esposa, a la dcada dels 50 van ser comentats per Brooke. Els diaris contenen descripcions del dia a dia del transcurs de l'esfor de guerra (incloent algunes referncies indiscretes a les interceptacions d'alt secret del trfic radiofnic alemany). les idees de Brooke sobre l'estratgia en general, aix com ancdotes de les trobades de Brooke amb els lders aliats durant la guerra.

Els diaris s'han fet famosos principalment per les freqents anotacions i crtiques cap a Churchill. Si b apareix apreciaci i admiraci cap a Churchill, tamb mostren la frustraci de Brooke al treballar amb el Primer Ministre. Als diaris tamb apareix l'opini que tenia sobre diversos caps aliats: els generals americans Eisenhower i Marshall, per exemple, son descrits com uns mals estrategs, i el mariscal britnic Alexander apareix com un babau. Entre els pocs pels que Brooke sembla tenir una opini positiva est el general MacArthur, el mariscal Dill o Stalin. Brooke admirava de Stalin la seva rapidesa mental i la seva visi com a estrateg militar, tot i que no tenia cap mena d'illusi cap a l'home, descrivint-lo com "una cara morta i incmodament freda, i sempre que l'he mirat puc imaginar-lo enviant gent a la tomba sense moure un cabell".

Editats per l'historiador Arthur Bryant, els diaris van ser publicats per primera vegada al 1957 (The Turn of the Tide) i al 1959 (Triumph in the West). En un principi, aquests diaris no s'haurien d'haver publicat mai. El motiu pel qual Brooke canvia d'idea va ser el fet de qu al publicar-se les memries de Churchill, aquest presentava les idees i innovacions com a prpies, oblidant la tasca de Brooke i dels Caps d'Estat Major. Si ben van ser molt sotmesos a la censura, els llibres van despertar controvrsia, no noms pels comentaris sobre Churchill i d'altres, sin tamb perqu presenten a Brooke com l'nic home d'entre tots els Aliats darrera de la Victria. Winston Churchill no va mostrar cap mena d'apreci pels llibres. La publicaci dels llibres al 2001 sense haver de ser sotmesos a la censura, editats per Alex Danchev i per Daniel Todman, van tornar a atraure l'atenci cap a un dels estrategs ms influents de la Segona Guerra Mundial.

 Carrera de postguerra i honors .



Desprs de retirar-se de l'exrcit, Brooke treball als gabinets de diverses empreses, tant del sector industrial com en el financer. Va ser director de la Anglo-Iranian Oil Company, del Midland Bank, del the National Discount Company i del Belfast Banking Company. Es mostr particularment satisfet de ser el director de la Hudson's Bay Company, a on s'est 11 anys des de 1948.

Brooke va ser fet Bar Alanbrooke de Brookeborough, al comtat de Fermanagh al 1945, i Vescomte Alambrooke al 1946; i tamb al 1946 va ser nomenat Cavaller de la Lligacama, i fet membre de l'Orde del Mrit. Al 1942 va rebre la Gran Creu de l'Orde del Bany i, al 1953, va rebre la Gran Creu del Reial Orde Victori. Al 1916 havia rebut l'Orde del Servei Distingit.

Tamb va servir com a Canceller de la Universitat de Belfast entre 1949 i fins la seva mort. A la coronaci de la Reina Elisabet II va ser nomenat Lord Alt Condestable d'Anglaterra, comandant totes les tropes que prendrien part a la cerimnia. Al 1994 s'erig una esttua seva davant del Ministeri de Defensa a Londres. Als costats t les esttues dels altres 2 principals generals britnics de la II Guerra Mundial: el Vescomte Slim i el Vescomte Montgomery.

 Escut d'armes .
El seu escut d'armes, lliurat pel Collegi d'Armes s:
Or, una creu enllustrada per pal en Gules i Sable, amb un Creixent al primer quadrant.

 Vida privada i Ornitologia .
Alan Brooke es va casar en dues ocasions. Desprs de 6 anys de prometatge es va casar amb Jane Richardson al 1914, una vena dels Brooke a Fermanagh (Irlanda del nord). Desprs de 6 dies de lluna de mel, Brooke torn  acudir al servei actiu quan la I Guerra Mundial esclat. La parella van tenir una filla (Rosemary) i un fill (Thomas. Jane Brooke va morir al 1925 en un accident de cotxe, i la seva mort li caus una profunda depressi. Al 1929 es torn a casar amb Benita Lees. El casament va ser feli, i van tenir una filla i un fill, Katleen i Victor. Desprs de la guerra, la situaci financera de la parella els oblig a viure a la casa del jardiner de la seva antiga propietat, a on van viure ja per sempre. Els darrers anys van quedar enfosquits per la mort de Kathleen en un accident d'equitaci al 1961.

Alan Brooke estava enamorat de la natura. La cacera i la pesca es trobaven entre els seus interessos. Per la seva passi principal eren els ocells. Brooke era un citat ornitleg, especialment hbil en la fotografia d'ocells. Va ser president de la Societat Zoolgica de Londres entre 1950 i 1954 i vice-president de la Societat Reial per a la Protecci d'Ocells. En les seves pauses durant la guerra, de vegades era vist a Londres buscant llibres sobre ocells estranys. 

 Mort .

El 17 de juny de 1963, Brooke va patir un atac de cor i va morir rpidament al seu llit amb la seva dna al costat. El mateix dia hauria d'haver assistit al Servei de la Lligacama a la Capella de Sant Jordi de Windsor. 9 dies desprs reb un funeral a Windsor i va ser enterrat al cementiri de St Mary, prop de la seva llar de Hasrtley Wintney, a on el seu fill el darrer hereu del vescomtat Alanbrooke, encara viu.













 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347955" title="Rafael Llopart i Ferret" nonfiltered="1168" processed="1162" dbindex="136175">
Rafael Llopart i Ferret (Sitges, 23 d'abril del 1847   Barcelona, 15 de febrer del 1927) va ser un comerciant i filantrop "indiano".

 Etapa cubana .
De famlia humil, ja de jove -i com molts altes sitgetans- emigr a Cuba. All s'establ a Guantnamo, on acabaria essent un dels socis de la casa comercial i financera "Brauet y Ca", societat que tingu per accionistes diversos convilatans seus. Durant la Guerra dels Deu Anys (1868-1878) particip en diverses accions militars com a tinent coronel del "Batall de Voluntaris".

Entre el 1882 i el 1886 va ser alcalde de Guantnamo; el seu govern estigu marcat per fora reformes administratives, urbanes i de sanejament . D'aquest perode s la construcci d'un pont sobre el riu Guaso, que durant molt de temps fou anomenat "Puente Llopart". Al 1886 va ser nomenat Fill Adoptiu de Guantnamo. Ocup altres crrecs, com el de  diputat provincial, vocal de la Junta d'Obres del port de Santiago de Cuba, i represent la diputaci provincial en l'Exposici Universal de Barcelona del 1888.

 Etapa catalana (1890 - 1927) .
A l'any 1890 torn definitivament a Catalunya, per establir-se a Barcelona. No abandon, per, alguns dels negocis que tenia a l'illa antillana, i collabor amb 150.000 pessetes de l'poca en l'emprstit per a sufragar la guerra de Cuba. Feu dues visites a l'illa ja independent, el 1900 i el 1912, per tenir-hi cura de negocis, i en les dues ocasions se li reconegu la tasca feta en el govern municipal de Guantnamo.

Amb el gran capital adquir participacions en diversos negocis, com la botiga d'ultramarins i colonials La Tropical (1891), a la rambla de Canaletes de Barcelona, o part de la casa Vidal i Mart (1894), dedicada a la fabricaci i comercialitzaci de teixits .

 Actuaci a Sitges .
En la seva vila natal compr diverses propietats rurals i urbanes, entre les quals el mas d'en Puig  i la casa Josep Mirambell i Gatell . Entr en el negoci vincola i s'especialitz en el moscatell, que cultivava en les extenses propietats que tenia, especialment a Aiguadol; presid la comissi de colliters de Sitges i, entre el 19052 i el 1903, la "Sociedad Agrcola Suburense" .

Particip en nombroses iniciatives ciutadanes i ocup diversos crrecs: tresorer de la societat "Establecimientos de baos de mar y habitaciones para familias forasteras" (1891) i de la comissi ciutadana pro-monument al doctor Robert (1902). Estigu molt vinculat al "Retiro", d'on presid la Comissi de Propietaris (1911-1917), ocup la vice-presidncia de la Junta directiva (1918-1922) i al 1920 en fou nomenat president honorari. Quan un incendi destru l'edifici, va subscriure obligacions hipotecries per tornar-lo a aixecar (1916).

Contribu generosament a la seva vila natal, reformant i cedint (1906) un local de la seva propietat perqu acolls les escoles de Sitges  i al 1926 ofer uns terrenys al carrer del seu nom perqu s'hi aixequessin les escoles de la vila (l'actual "CEIP Esteve Barrachina") . Per la seva aportaci ms important estigu vinculada a l'Hospital de Sant Joan Baptista. Entr a formar part de la junta a l'any 1903 i quan mancaren els fons per a edificar l'edifici de l'hospital nou (1910-1912), va ser un dels benefactors que avanaren els capitals necessaris. Torn a collaborar en la construcci de la capella (1915), en la realitzaci del pavell antituberculs Roger Deering i subvencion una moderna taula d'operacions (1908), la reixa de ferro de l'entrada (1912) i l'ampliaci de la calefacci (1925). Gestion els trmits de diversos llegats i, a partir de l'any 1924 i fins al seu trasps, ocup la plaa d'administrador.

Per les seves moltes aportacions filantrpiques, la corporaci municipal, agrada, el nomen fill predilecte de Sitges a l'abril del 1918. Posteriorment, al 1925, donaren el seu nom al carrer que passava davant de casa seva i que unia el cam de les Costes amb la platja de Sant Sebasti. En morir dos anys ms tard, l'ajuntament feu posar una placa amb el seu nom en el sal de plens, que es descobr per la Festa Major segent.

 Descendents .
Un dels seus fills, Rafael Llopart i Vidaud va ser dels impulsors de l'Exposici nacional de clavells i, entre 1915 i 1916, president del Futbol Club Barcelona. I Maria Llopart i Vidaud va ser mare de Carles Font i Llopart, alcalde de Granollers entre 1953 i 1963.

 Bibliografia .
 Roland Sierra i Farreras 25 anys d'histria del Retiro. Les juntes directives del perode 1898-1925 Sitges: El Retiro, 1991 ;
 Roland Sierra i Farreras Diccionari biogrfic de sitgetans Sitges. Ajuntament de Sitges, 1998;

 Notes .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347956" title="Limburg an der Lahn" nonfiltered="1169" processed="1163" dbindex="136176">

Limburg an der Lahn s una ciutat alemanya i cap del districte rural de Limburg-Weilburg, a l'estat federal de Hessen. A l'any 2006 tenia una poblaci de 33.832 habitants.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347959" title="Rafael Llopart" nonfiltered="1170" processed="1164" dbindex="136177">

 Biografies:
 Rafael Llopart i Ferret (Sitges, 1847   Barcelona, 1927), negociant "indiano" i filantrop;
 Rafael Llopart i Vidaud, fill de Rafael Llopart i Ferret, president del FC Barcelona entre 1915 i 1916;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347960" title="Escola Tcnica Superior d'Arquitectura de Reus" nonfiltered="1171" processed="1165" dbindex="136178">
L'Escola Tcnica Superior d'Arquitectura de Reus (el seu acrnim s ETSAR) s l'escola d'arquitectura de la Universitat Rovira i Virgili (Provncia de Tarragona, Catalunya). Prepara i expedeix el ttol d'Arquitecte, aix com doctorats i diversos msters de postgrau. Aquesta escola es va crear en 1991, essent l'nica escola d'arquitectura de la provncia de Tarragona. El centre est situat en el Campus Bellissens (Reus).


 Historia .
	
La Universitat Rovira i Virgili es va crear l any 1991 a partir dels centres universitaris existents a les comarques del Camp de Tarragona i de les Terres de l Ebre. La Universitat adopta el nom de l illustre escriptor, historiador i poltic Antoni Rovira i Virgili, que va exercir el crrec de president del Parlament de Catalunya. L Escola d Arquitectura forma part d un conjunt de dotze centres universitaris, des d on s imparteixen ms de quaranta ensenyaments de les rees de cincies de la salut, cincies socials, humanitats, tecnologia, cincies experimentals i arquitectura. Segons les dades de la memria del curs 2004-2005, la nostra universitat compta amb una plantilla de 958 professors i 420 persones destinades a administraci i serveis. Els estudiants matriculats superen els 12.000 en el conjunt d estudis de diplomatura, llicenciatura, doctorat i formaci continuada. 

La recent creaci de l Escola Tcnica Superior d Arquitectura de la URV - Escola d'Arquitectura de Reus ha obert la possibilitat de cursar els estudis d arquitecte, des de diferents vies d accs, als estudiants de les comarques del Sud de Catalunya, que tenen aquesta opci com a prioritria. Uns bons indicadors d aquest inters sn el nivell de demanda d ingrs pel primer curs i la nota de tall resultant, de 6,56. La capacitat actual de l escola est dissenyada per un ingrs de 60 estudiants de nou accs, que es mantindr una vegada es disposi de les installacions definitives. Per tal de dotar al centre d una organitzaci acadmica eficient pel compliment dels seus objectius docents i investigadors s organitza en un departament nic, actualment com a Unitat Predepartamental d Arquitectura. El centre es regeix per una Comissi Gestora formada pel president, director del centre, un secretari i el responsable d ensenyament.


 Situaci .

Campus Bellissens
Av. de la Universitat, 1 - 43204 Reus
Tel.: 977 759 880 - Fax: 977 759 888
capsetsa@urv.cat

Transport pblic:
lnia 20 (blava) - Parada Universitat (cada 20 minuts)

 Vegeu tamb .

Escoles d'arquitectura de Catalunya;
Universitat Rovira i Virgili;

 Enllaos externs .
Web oficial de l'Escola Tcnica Superior d'Arquitectura de Reus;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347961" title="Rafael Llopart i Vidaud" nonfiltered="1172" processed="1166" dbindex="136179">
Rafael Llopart i Vidaud presid el Futbol Club Barcelona entre el 29 de juny del 1915 i el 25 de juny del 1916.

Rafael Llopart era fill de l'enriquit indiano sitget Rafael Llopart i Ferret. Va ser escollit president del F.C.Barcelona per l'assemblea del club el dia 29 de juny del 1915, reemplaant en el govern del club l'ex-vice-president Joaquim Peris de Vargas, que havia tingut una actuaci molt poc lluda. Sota el seu mandat, el Bara renov tots els crrecs i l'equip de futbol guany el Campionat de Catalunya imbatut, sense cedir ni tan sols un empat. En el Campionat d'Espanya que es fa a Madrid, i desprs de quatre partits, el Bara es retira acusant l'rbitre de parcialitat. Llopart present la dimissi i el succee Gaspar Ross.

A Sitges, Rafael Llopart va ser un dels impulsors de l'Exposici nacional de Clavells i, al 1919, el creador de "Floreal", un extens planter de flors en les afores del poble, que al 1924 ocupava 0,8 hectrees de terreny; tamb va ser president honorari del "Club Esportiu Sitget".

Per la documentaci existent, sembla que va continuar el negoci txtil del seu pare .

 Bibliografia .
 Guifr Folch i Marine, Demetrio Gonzlez, Francesc Gordo-Guarinos Els quaranta-vuit presidents del FC Barcelona Barcelona: Toison edit., 2007;
 Roland Sierra i Farreras Diccionari biogrfic de sitgetans Sitges. Ajuntament de Sitges, 1998;

 Enllaos .
 Actuaci al front del FC Barcelona ;
 Rafael Llopart i el CD Sitget ;

 Notes .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347965" title="Panzer 38 (t)" nonfiltered="1173" processed="1167" dbindex="136180">

El Panzerkampfwagen 38 (t) va ser un tanc txecoslovac usat per Alemanya i els seus aliats durant la Segona Guerra Mundial. La designaci oficial militar txecoslovaca era LT vz. 38. Les designacions del fabricant incloen srie TNH, TNHPS, LTP i LTH). La denominaci de vehicle alemanya era Sd.Kfz. 140.

 Desenvolupament .

El 1935, el fabricant de tancs txec KD estava considerant la lleva del tanc LT-35 que produa conjuntament amb koda. El LT-35 era complex i tenia tenia diversos defectes, pel que KD preveia que rebria comandes del nou carro tant de l'exrcit txec com de l'estranger. L'oportunitat va arribar el 1937 quan l'exrcit txec, descontentament amb el LT-35, va convocar un concurs en qu van participar tant koda com KD, sent el projecte presentat per aquesta ltima el guanyador.

El vehicle va resultar ser fiable, i un xit d'exportacions: 50 venuts a Iran, 24 a Per, uns altres 24 a Sussa i alguns a Letnia. Gran Bretanya va avaluar un tanc, per el va rebutjar.

L'11 de juliol de 1938 Txecoslovquia va encarregar 150 del model TNHPS, per cap no havia entrat en servei abans de l'ocupaci alemanya. Durant l'ocupaci Alemanya va continuar la producci del model, superior als tancs produts per la prpia Alemanya (els Panzer I i Panzer II que eren, en aquell temps, els models en producci i servei principals). Quan va entrar a formar part de l'inventari bllic alemany va ser denominat LTM 38, denominaci que es va canviar a Panzerkampfwagen 38 (t) el 16 de gener de 1940 . La producci va continuar fins a 1942. Es van fabricar ms de 1.400 unitats. Alguns se'n van vendre a diversos aliats dels alemanys, incloent Hongria (102), Eslovquia (69), Romania (50) i Bulgria (10).

Els alemanys van emprar al principi el Pz. 38 (t) com a equivalent o substitut del Panzer III, per l'escs espai disponible a la petita torre va fer impossible l'equipar-lo amb una arma prou potent com per enfrontar-se als nous carros o variants que van anar apareixent al llarg del conflicte, i la seva producci va cessar. Tanmateix el xasss era mecnicament fiable i, usant-lo com a base, es van fabricar versions sense torre amb una arma muntada en la superestructura: canons d'assalt, caacarros i versions antiaries. Una variant sueca, el Sav m/43, va romandre en servei fins a 1970.

 Descripci .

El Panzer 38 (t) tenia un disseny convencional del perode anterior a la Segona Guerra Mundial, amb blindatge reblat i motor posterior. El glacis no estava inclinat i l'espessor del blindatge oscillava -a la major part de les versions- entre els 10 mm i els 25 mm En models posteriors (de l'Ausf. E d'ara endavant) es va incrementar fins als 50 mm.

La torreta, de dos tripulants, estava situada sobre el centre del xasss i allotjava l'armament principal: un can|gorja semiautomtic Skoda A7 de 37 mm -KwK 38 (t) segons la denominaci alemanya- amb una dotaci de 90 projectils. A la dreta de l'arma principal hi havia una metralladora de 7,92 mm, la qual estava allotjada en un muntatge de bola en lloc d'en un de coaxial. Aix implicava que havia de ser apuntada independentment, en lloc de coincidir amb l'objectiu del can principal. El conductor se situava en la part davantera dreta del xasss i el metrallador, encarregat del maneig d'una metralladora de 7,92 mm, a l'esquerra (encara que podia ser usada tant pel metrallador com pel conductor). El metrallador, igual com en molts altres tancs de la dcada de 1930, era tamb l'operador de radi. El tanc transportava un total de 2.700 projectils per a ambdues metralladores.

El vehicle era propulsat per un motor Praga EPA de sis cilindres i 125 cavalls muntat a la part posterior del xasss. Tenia una roda tractora davantera a la qual arribava la transmissi a travs d'una caixa de canvis amb cinc velocitats cap a endavant i una cap a enrere. La cadena es recolzava en dos rodets de retorn i quatre grans rodes de rodolament cobertes de goma i acabava en una roda tensora. El sistema de suspensi, malgrat semblar exteriorment de tipus Christie per la seva gran mida, era de ballestes convencional, amb doble bogie muntades en dos eixos.

 Versions .


 TNHP Primera versi d'exportaci. Cinquanta d'adquirits per l'Iran.
 LTP Versi d'exportaci per al Per.
 LTH Versi d'exportaci per a Sussa.
 LTL Versi d'exportaci per a Litunia (se'n van comprar 21).
 LT vz. 38 Designaci de l'exrcit txecoslovac (cap no va entrar en servei en el mateix).
 PzKpfw 38 (t) Ausf. A-D tanc TNH fabricat per Alemanya.
 PzKpfw 38 (t) Ausf. E-G Pz 38 (t) amb blindatge frontal incrementat a 50 mm.
 Panzerbefehlswagen 38 (t), tanc a qu se li afegeixen radis addicionals i una antena per realitzar funcions de comandament.
 PzKpfw 38 (t) Ausf. S.
 Strv m/41 Versi construda sota llicncia a Sucia, com a compensaci per la confiscaci dels models Ausf. S;

 Dissenys basats en el xasss .

 SdKfz 138 Marder III Portava un can alemany de PaK 40/3 L46 de 75 mm en una superestructura oberta i sense sostre.
 SdKfz 139 Marder III Portava un can sovitic de Model 36 de 76,2 mm en una superestructura oberta i sense sostre.
 SdKfz 138/1 Bison/Grille Portava un can d'infanteria alemany sIG 33/1 de 150 mm. Es van realitzar dues variants, l'Ausf. H i l'Ausf. M, que es diferenciaven en qu l'ltima el motor estava davant i la cambra de combat darrere (en l'Ausf. H era central). Es va fer tamb una variant per a transport de munici basada en el model M.
 SdKfz 140 Flakpanzer 38(t) Vehicle antiaeri de circumstncies armat amb un can antiaeri de 20 mm.
 SdKfz 140/1 tanc de reconeixement.
 SdKfz 141/1 Auflrugspanzer 38 (t), versi de reconeixement equipada amb la torreta del cotxe blindat Sdkfz. 222.
 Jagdpanzer 38(t) Destructor de tancs (conegut extraoficialment com a Hetzer) equipat amb un can antitanc de 75 mm L/48. Es va construir tamb una versi llanaflames.
 Sav m/43 Can d'assalt construt sobre xasss TNH, fabricat per Sucia.
 G-13 Designaci sussa dels Jagdpanzer 38 (t) construts desprs de la guerra i venuts per Txecoslovquia.
 Pbv 301 Transport de personal suec fabricat a partir de 1959.

 Histria operativa .

El Panzer 38 (t) va donar un bon resultat durant la invasi de Polnia el 1939 i durant la campanya de Frana el 1940. Tamb va ser emprat tant per l'exrcit alemany com pel romans en la invasi de la Uni Sovitica el 1941, per els tanc sovitics moderns com el T-34 eren un rival massa fort per als Panzer 38 (t). Encara que van seguir en servei desprs de 1941 la seva funci va ser com a de vehicle de reconeixement i en tasques contraguerrilla.

El Flakpanzer 38 (t) era una soluci improvisada per suplir les necessitats cada vegada ms creixents de protecci antiaria de les unitats cuirassades i, com gaireb totes les solucions precipitades, no van exercir un bon paper. Va ser substitut pel Flakpanzer IV, basat en el xasss del Panzer IV.

Els Hetzer i Marder, en particular l'Hetzer, van tenir un gran xit com a destructors de carros. Al llarg de la guerra es van produir 2.584 Hetzer, i el seu excepcional acompliment es va traduir que desprs del conflicte va seguir en producci per a l'exrcit txecoslovac. Sussa va adquirir 158 unitats que van estar en servei fins a la dcada de 1960.

Les 351 torres que van sobrar de les conversions dels Panzer 38 (t) es van emprar en fortificacions al llarg de tot Europa: 150 a Europa occidental meridional, 78 al front de l'Est, 75 a Noruega, 25 a Itlia 20 a Dinamarca, 9 a la Muralla de l'Atlntic i 1 en Espanya. El armament poc potent i el feble blindatge les feien inadequades com a fortins anticarro, per continuaven sent estris per a la defensa contra la infanteria.


Campanyes;

 Invasi de Polnia (1939) en la 3a Divisi lleugera.
 Operaci Weserbung (1940) (Noruega) al XXXI Cos d'Exrcit.
 Campanya de Frana en la 7a, i 8a divisions panzer.
 Operaci Barbarroja amb les divisions Panzer 6a, 7a, 8, 12a, 19a, 20a i 22a.
 Front oriental en l'exrcit romans.


 Dades Tcniques .

 TNH P.-S .

 General;
 Paper: Tanc mig.
 Fabricant: KD;
 Tripulaci: comandant, artiller, conductor, metrallador/operador de radi;
 Armament i blindatge;
 Armament principal: can Skoda A7 de 37,2 mm;
 Armament coaxial: metralladora de 7,92 mm;
 Armament al xasss: metralladora de 7,92 mm;
 Munici: 90 projectils de 37,2 mm i 2.700 de 7,92 mm;
 Blindatge: de 10 mm a 25 mm;
 Motor i pes;
 Motor : de gasolina de sis cilindres en lnia refrigerada per aigua Praga EPA;
 Transmissi: 5 velocitats cap a endavant, 1 cap a enrere;
 Potencia: 110,3 kW (148 hp);
 Pes: 9.700 kg;
 Relaci pes/potncia: 11,5 kW per tonelada/14 cavalls per tona;
 Prestacions;
 Velocitat mxima en carretera: 42 km/h;
 Autonomia: 200 km;
 Travesso: 0,9 m;
 Inclinaci: 60%;
 Obstacle vertical: 0,8 m;
 Clou: 1,9 m;
 Dimensions;
 Longitud: 4,55 m;
 Amplada: 2,13 m;
 Alria: 2,31 m;

 Panzer 38 (t) Aus. A-C .

 General;
 Paper: Tanc mig.
 Tripulaci: 4;
 Armament i blindatge;
 Armament principal: can Skoda A7 (L/47.8) de 37,2 mm;
 Armament secundari: 2 metralladores de 7,92 mm MG 37 (t) (model 37) amb 2.700 trets;
 Blindatge: frontal 25 mm, lateral 15 mm;
 Motor i pes;
 Motor : de gasolina de sis cilindres en lnia refrigerat per lquid Praga EPA Model I;
 Desplaament: 7754,7 cc;
 Potencia: 91,9 kW (123.3 hp, 125 PS);
 Transmissi: 5 velocitats cap a endavant, 1 cap a enrere;
 Pes: en combat: 9,5 t., buit: 8,5 t.
 Relaci pes/potncia: 10 kW per tona/13 cavalls per tona;
 'Prestacions;
 Velocitat mxima: 56 km/h;
 Autonomia: 200 km;
 Dimensions;
 Longitud: 4,61 m;
 Amplada: 2,14 m;
 Alria: 2,40 m ;

 Notes i referncies .


 Enllaos externs .

 Informacin sobre el Pz.Kpfw.38(t) a Panzerworld ;
 WWII Vehicles (en ingls);
 Galeras de fotos en Tanxheaven: , . (en ingls);
 Panzerkampfwagen 38(t) en Achtung Panzer! (en ingls);
 Captured German vehicles - Document en pdf en angls detallant els vehicles alemanys basats en equip capturat o de procedncia estrangera (PzKpfw. 35(t), PzKpfw 38(t), 10,5 cm leFH 18(Sf) auf Geschtzwagen, Marder I, Panzerjger I, Marder III, Grille, Munitionspanzer 38(t)) preservats avui en dia.
 http://www.achtungpanzer.com/articles/swetnhp.htm Article sobre laes variants sueques del TNH (en ingls);



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347966" title="Colnia d'Eritrea" nonfiltered="1174" processed="1168" dbindex="136181">
La colnia d'Eritrea fou un territori afric sota domini itali que va existir del 1 de gener del 1890 al 19 de febrer de 1951, quedant sota administraci militar britnica entre abril del 1941 i el 1951, amb intervenci de l'ONU del 1951 al 1952. Va substituir al territori itali anomenat protectorat d'Assab. La capital inicial fou Massawa (itali Massaua) i desprs Asmara.

 Colnia italiana .

La possessi italiana fou reconeguda per Menelik II d'Abissnia en el tractat de Ucciali (Wuchali) del 2 de maig de 1889. El 1 de gener de 1890 es va crear oficialment la colnia i per decret del 23 de juliol de 1890 els ports van passar a dependre del Conseller de Finances i Obres publiques dependent del governador. Els primers quatre batallons colonials d'ascaris (del rab askar = soldat) s'havia creat el 1889 substituint a una milcia local (el bashi bazuk) creada per un aventurar albans per donar servei als senyors locals.

El intent itali d'expandir la colnia cap a l'altipl d'Abissnia va ser aturat per la decisiva derrota a Adua (1896). Encara que el tractat de Ucciali fou denunciat la colnia d'Eritrea es va consolidar. El 22 de febrer de 1896 el comandant Oreste Baratieri fou substitut per Antonio Baldissera, el primer que va tenir el crrec de governador que a l'any segent va traslladar la seva residncia de Massaua a Asmara. Un tractat signat el 1900 definia la frontera amb Abissnia, lmit lleugerament modificat pel tractat de 1902 a la regi de Cunama. El governador Ferdinando Martini va fer una expedici a aquesta regi per acostar-se a Mai Teb, centre de caravanes entre les muntanyes Lacatura i Noggar a Abissnia; va sortir d'Agordat el 31 de mar, va passar pels pous de Mogol, Curcuggi i fins a la confluncia del Mai Teb amb el Setit riu que marcava la frontera al sud (7 d'abril); desprs va seguir el Setit cap a l'est fins al Sittona, des de on va retornar al nord. El Cunama havia d'incloure tot el territori al nord del Setit fins al Sittona, per per insistncia de Menelik el negociador itali Ciccodicola va acceptar una lnea entre Mai Teb i Mai Anbassa que deixava fora la major part dels territoris a l'oest del Sittona, pensant que Mai Teb era ms a l'est; quan es va veure l'error el tractat ja estava signat, i Itlia va mostrar als mapes el lmit situat molt a l'est de Mai Teb.

El tractat de 1908 va fixar el lmit oriental a Danklia; els lmits per mai van estar definits sobre el terreny i els mapes eren poc precisos; les interpretacions italianes sempre foren favorables als seus interessos.

Els italians van introduir el catolicisme en una societat que estava plenament islamitzada i ho van fer amb fora xit ja que el 1940 la meitat de la poblaci era catlica i s'havien construt nombroses esglsies i una catedral a Asmara. 

Asmara fou la residncia d'una nombrosa comunitat italiana i l'arquitectura local va agafar carcters italians amb edificacions religioses i villes colonials o mansions . Els voluntaris que ingressaven a les forces militars foren coneguts com ascaris . El 1920 el territori fou afectat per un terratrmol. Llavors els italians van construir un port segur i d'aiges fondes a Massawa (1921-1928) que fou la porta d'entrada a la colnia. En aquestos anys es van fer progressos en la sanitat i l'agricultura. Molts indgenes foren utilitzats per a l'administraci, especialment a les obres publiques i a la policia. La via frria de Massawa a Asmara i el cable de comunicacions entre les dos ciutats fou obra dels italians. La colnia fou escollida desprs de 1923 com a centre de industrialitzaci de les possessions italianes a frica. Amb el govern feixista a Itlia es van desenvolupar les anomenades explotacions agrries dirigides per italians. 

La colnia era un lloc segur del que van sortir les forces que van reforar als italians a Migiurtinia a finals de 1925 (i que foren enviades el 1926) amb el governador Jacobo Gasparini.

El 1935 fou la base per a la conquesta d'Abissnia. El maig de 1936 es va establir el virregnat de l'frica Oriental Italiana, de la que la colnia va passar a ser una de les provncies. El seu territori es va incrementar amb la provncia abissnia de Tigray o Tigre. Els eritreus van quedar relegats des de 1938 a les posicions inferiors en la administraci. A Asmara el 1939 hi havia 53.000 italians d'una poblaci total de 98.000 persones. En total hi havia 75.000 italians a tota la colnia.

 Conquesta i administraci britnica .

L'ofensiva britnica es va iniciar el febrer de 1941. Els italians foren derrotats a la batalla de Keren un conjunt de combats que es van allargar del 3 de febrer de 1941 al 27 de mar de 1941 i que van portar ala rendici italiana el 1 d'abril  de 1941 i posterior ocupaci d'Asmara i Massawa. La infraestructura industrial va quedar greument damnada per la guerra; al port de Massawa els vaixells alemanys i italians foren enfonsats per impedir el seu s pels aliats i va costar ,ms d'un any tornar a posar el port en funcionament. Els italians van organitzar una lluita de guerrilles en la que van participar bona part de les tropes colonials (ascaris, tamb askaris) i que no es va acabar del tot fins l'armistici itali del setembre de 1943. Eritrea va quedar sota administraci militar britnica. Els britnics van desmantellar les industries d'Asmara i Massawa i les van portar a Kenya com a compensaci de guerra; fins i tot una part de les vies frries foren desmantellades.

L'administraci britnica va romandre fins el 1951. Desprs de la guerra els britnics proposaven el seu repartiment entre Sudan i Etipia seguint lnees religioses (musulmans i cristians. La Uni Sovitica (que esperava el triomf dels comunistes a les eleccions italianes) proposava retornar la colnia als italians com a mandat. Els pasos musulmans donaven suport a la independncia esperant que esdevindria un estat islmic. Etipia va reclamar Eritrea (i Somlia) en una carta al president Franklin D. Roosevelt, a la Conferncia de pau de Pars i a la primera sessi de les Nacions Unides. Els Estats Units s'inclinaven per la cessi a Etipia com a compensaci per la seva cooperaci en la guerra i donaven suport a l'annexi, excepte la provncia occidental musulmana. Estats Units va donar garanties a Etipia en un memorndum secret . El bloc de partits independentistes d'Eritrea va exigir un referndum per determinar el estatus final.

 Administraci britnica sota l'ONU .

El 19 de febrer de 1951 fou enviada una comissi de les Nacions Unides sota un alt Comissionat, el bolivi Eduardo Arce Matienzo que tenia al seu costat a un nou administrador en cap britnic nomenat el mateix dia (Duncan Camerone Cumming) i va estar en funcions fins el final de la missi (15 de setembre de 1952). Fou llavors quan l'ambaixador americ a l'ONU John Foster Dulles, va dir, "Des del punt de vista de la justcia les opinions del poble eritreu han de rebre consideraci, per des del punt de vista dels interessos estratgics dels Estats Units a la mar Roja i de la pau i seguretat mundial es necessari unir a Eritrea amb el nostre aliat Etipia" . En aquell moment ja se sabia que el poble eritreu es decantava per la independncia ..

La comissi va proposar l'establiment d'una forma d'associaci federal amb Etipia i l'assemblea general de l'ONU va adoptar la proposta, amb l'afegit de qu l'administraci britnica s'havia d'acabar com a mxim el 15 de setembre de 1952. Els britnics van organitzar eleccions per una assemblea representativa de 68 membres el 16 de mar de 1952. Aquest cos va redactar una constituci per establir l'estat federal, treball que fou entregat al comissionat de l'ONU el 10 de juliol de 1952. El 11 de setembre de 1952  l'emperador d'Etipia va ratificar la constituci i l'assemblea representativa va esdevenir Assemblea d'Eritrea; el dia 15 la colnia va esdevenir l'estat federat d'Eritrea.

 Governadors italians .
Comandants de la colnia.
Baldassare Orero             1890;
Antonio Gandolfi 1890-1892;
Oreste Baratieri   1892-1896             (b. 1841 - d. 1901);
Governadors de la colnia.
Antonio Baldissera 1896-1897;
Ferdinando Martini    1897-1907;
Giuseppe Salvago Raggi 1907-1915;
Giovanni Cherina Ferroni 1915-1916 (inter);
Giacomo De Martino   1916-1919;
Camillo De Camillis 1919-1920;
Ludovico Pollera 1920-1921;
Giovanni Cherina Ferroni 1921-1923 (segona vegada);
Jacopo Gasparini 1923-1928     ;
Corrado Zoli 1928-1930;
Riccardo Astuto dei Duchi di Lucchesi 1930-1935;
Ottone Gabeli 1935 (inter);
Emilio Giuseppe Gaspar Giovanni De Bono 1935-1936;
Pietro Badoglio 1935-1936;
Governadors de la provncia colonial.
Alfredo Guzzoni  1936-1937;
Vincenzo De Feo 1937     ;
Giuseppe Daodice 1937-1940;
Luigi Frusci 1940-1941 (inter);
 Administradors militars britnics .
Sir William Platt 1941-1942;
Stephen Hemsley Longrigg  1942-1944;
C.D. McCarthy 1944-1945;
John Meredith Benoy 1945-1946;
Francis Greville Drew  1946-1951;
Duncan Camerone Cumming 1951-1952 (Cap Administrador);

 Referncies .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347984" title="Panzerkampfwagen E-100" nonfiltered="1175" processed="1169" dbindex="136182">

El Panzerkampfwagen E-100 (Gerat 383) va ser un model de tanc superpesat alemany. El disseny va ser en un principi desenvolupat per la Waffenamt com a desenvolupament parallel al Porsche Maus el juny de 1943. Va ser el ms pesat en la famlia de vehicles mirant d'estandarditzar la major part de components que sigus possible..  Desprs de 1944, el treball va continuar a un pas massa lent i es va cancellar en favor al Maus. El primer prototip mai es va completar i es va trobar en el terra de la fbrica per l'Exrcit aliat al 1945. El vehicle parcialment construt va ser retirat per l'Exrcit Britnic per l'avaluaci i llavors es va abandonar.

El prototip tenia un motor HL230P30 bastant pitjor que el HL234 fent-lo inviable la producci d'unitats per Maybach. El prototip tenia un can de 15cm Kwk44 i la selecci final van posar-li un de 15cm Kwk44 i 17cm Kwk44 malgrat no construir-se mai.



 Vegeu tamb .
 Llista de vehicles de combat prototips de la II Guerra Mundial;
 Tanc super-pesat;
 Panzer VIII Maus, un model rival alemny.
 El tanc super-pesat T-28 - el possible rival americ de l'E-100.

 Referncies .

 Chamberlain, Peter & Doyle, Hilary (1999) "Encyclopedia Of German Tanks Of World War Two";









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347987" title="Llista de canons del Guitar Hero: Aerosmith" nonfiltered="1176" processed="1170" dbindex="136183">
Repertori complet del Guitar Hero: Aerosmith, videojoc musical desenvolupat per Neversoft i publicat per Activision. Es tracta de la segona expansi de la saga Guitar Hero. El joc va sortir a la venda el 26 de juny de 2008 per les consoles Xbox 360, PlayStation 2, PlayStation 3 i Wii, i tamb pels ordinadors PC i Mac. s el primer joc de la saga que est dedicat a una banda especfica, Aerosmith, de manera que la majoria de les canons pertanyen al grup excepte algunes que pertanyen a d'altres bandes que ha servit d'inspiraci o han treballat conjuntament durant la histria del grup. El joc est basat en el tercer ttol de la saga, el Guitar Hero III: Legends of Rock, de forma que el sistema de joc i l'estructura sn iguals.

El repertori complet inclou un total de 41 canons, de les quals 25 sn prpies del grup Aerosmith i 4 sn del guitarrista principal del grup Joe Perry. La resta pertanyen a altres grups relacionats, ja siguin influncies que han rebut o grups amb qui han collaborat durant tota la seva trajectria.





 Repertori principal .

El mode carrera individual cont 31 canons dividides en sis escenaris, cada un dels quals representa un esdeveniment o lloc important dins la histria del grup. Les dues primeres canons de cada etapa representen els teloners del concert, En cada escenari, primer hi apareixen dues canons dels altres grups que representen els teloners d'un concert, i un cop superades, es desbloquegen dues canons d'Aerosmith o Joe Perry. En superar un escenari apareix una can extra abans d'accedir al segent. L'ltima etapa finalitza amb un duel contra el guitarrista principal de grup Joe Perry.

Les canons prpies del grup i de Joe Perry sn totes gravacions originals i algunes regravades especficament pel videojoc a causa de la manca de les cpies originals. Les canons que sn versions han estat realitzades per WavegroupSound i Steve Ouimette.



 Canons de bonificaci .

A part del repertori principal, el videojoc disposa d'una llista de canons de bonificaci que cal desbloquejar en la botiga virtual del joc, anomenada "The Vault", mitjanant els diners aconseguits en el mode carrera. La botiga tamb disposa de ms material addicional com personatges, guitarres, acabats o videos amb entrevistes amb Aerosmith. Un cop desbloquejades, les canons es poden utilitzar en qualsevol dels modes de joc. Totes les canons sense excepci sn gravacions originals.




 Notes .
  Aquesta can ha estat regravada especficament pel Guitar Hero: Aerosmith.
  Aquesta can t una guitarra rtmica en lloc de baix elctric en el mode cooperatiu.


 Referncies .



 Enllaos externs .
 Lloc oficial Guitar Hero: Aerosmith;
 Comunitat oficial Guitar Hero;
 Lloc oficial Aerosmith;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347995" title="Balena de Grenlndia" nonfiltered="1177" processed="1171" dbindex="136184">

La balena de Grenlndia (Balaena mysticetus) s un cetaci misticet de la famlia dels balnids. Es tracta d'una balena robusta de color fosc, que manca d'aleta dorsal, i que pot assolir els 20 metres de llarg. El pes mxim estimat d'aquesta espcie de cos gruixut s de 136 tones, superat noms pel de la balena blava, tot i que la balena de Grenlndia es troba per darrere d'altres balenes en llargria mxima. La balena de Grenlndia passa tota la vida en frtils aiges rtiques, a diferncia d'altres balenes, que migren per alimentar-se o reproduir-se.

Referncies.


Enllaos externs.
 MarineBio.org ;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347997" title="Estat Federat d'Eritrea" nonfiltered="1178" processed="1172" dbindex="136185">
L'estat federat d'Eritrea fou un estat federat amb Etipia que va existir del 15 de setembre de 1952, quan es va acabar l'administraci britnica i de l'ONU sobre l'antiga colnia d'Eritrea (arrabassada als italians el 1941), fins a l'annexi etop el 14 de novembre de 1962.

El 2 de desembre de 1950 l'ONU va acceptar establir el futur d'Eritrea. El 19 de febrer de 1951 fou enviada al pas, sota administraci britnica, una comissi de les Nacions Unides sota un alt Comissionat, el bolivi Eduardo Arce Matienzo. Llavors se sabia que el poble eritreu es decantava per la independncia. per Estats Units tenia inters en la incorporaci del territori al seu aliat Etipia.

La comissi va proposar l'establiment d'una forma d'associaci federal amb Etipia i l'assemblea general de l'ONU va adoptar la proposta, amb l'afegit de qu l'administraci britnica s'havia d'acabar com a mxim el 15 de setembre de 1952. Els britnics van organitzar eleccions per una assemblea representativa de 68 membres el 16 de mar de 1952. Aquest cos va redactar una constituci per establir l'estat federal, treball que fou entregat al comissionat de l'ONU el 10 de juliol de 1952. El 11 de setembre de 1952  l'emperador d'Etipia va ratificar la constituci i l'assemblea representativa va esdevenir Assemblea d'Eritrea; el dia 15 de setembre la colnia va esdevenir l'estat federat d'Eritrea.

La constituci de l'estat garantia autonomia i drets democrtics, per quasi des del comenament aquestos drets van comenar a ser ignorats o violats. La resoluci de l'ONU del 15 de setembre de 1952 que transferia l'estat a Etipia establia una estructura federal sota sobirania de l'emperador, per amb plena separaci de l'administraci de justcia, administraci interna, una bandera prpia, policia, administraci local, i taxes. El govern imperial tindria el control dels afers exteriors (incls el comer), defensa, finances i transports. El primer cap executiu d'Eritrea (15 de setembre de 1952) fou Ato Tedla Bairu (1914-1981) que fou obligat a dimitir per l'emperador el 29 de juliol de 1955 i el va substituir Asfaha Woldemikael, ms proper als etops. L'amhric fou declarat idioma oficial al lloc de l'rab i el tigrinya; la bandera eritrea fou prohibida el 1959. Es va establir la censura i les empreses i negocis foren desplaats fora del pas. El 1958 es va fundar el Moviment d'Alliberament d'Eritrea amb estudiants, intellectuals i treballadors urbans, sota la direcci d'Hamid Idris Awate; aquest moviment, poltic, va haver de treballar en la clandestinitat. 

El desembre del 1959 va entrar en funcions el nou cap executiu eritreu Abiye Abebe. El 20 de maig de 1960 l'emperador va decretar la conversi d'Eritrea en provncia autnoma sota un cap administrador (el mateix Abebe) i la constituci va quedar en suspens. Sota pressi etop l'assemblea va votar l'abolici de la federaci i la uni a Etipia el 14 de novembre de 1962. l'Assemblea eritrea fou dissolta. En aquest moment el Moviment d'Alliberament d'Eritrea ja havia estat desmantellat per les forces de seguretat etops. 

En aquest temps va sorgir el Front d'Alliberament d'Eritrea, fundat al Caire per exiliats el 1960, que propugnava obertament la lluita armada per la independncia. La major part dels seus membres eren musulmans de la part occidental del pas. Les primeres operacions militars es van fer el 1961 i es van incrementar desprs de la dissoluci de la federaci el novembre de 1962.

 Escut i bandera .

Sota administraci britnica fou restablert l'escut vigent de 1919 a 1926: partit en dos camps, el superior de planta amb un lle de gules mirant a l'esquerra de l'observador; el inferior azure amb tres ones blanques simbolitzant el mar. Va romandre vigent fins el 15 de setembre de 1952.

Des de 1950 es va discutir sobre la bandera. El 1951 es va proposar pel Bloc Democrtic que fossin adoptades dues banderes: una per Eritrea i una per la federaci Etop-eritrea, proposta que no va prosperar i finalment la bandera d'Etipia fou reconeguda tamb com a bandera federal, per hauria d'incorporar el lle imperial, que no figuraria a la bandera d'Etipia. La bandera d'Eritrea va rebre diverses propostes; la Lliga Musulmana (majoritria a la provncia occidental= va proposar bandera amb el color blau de l'ONU amb sis estels blancs en cercle al centre, un per cada districte (els antics comissariats italians de Bassopiano Occidentale, Bassopiano Orientale e Dancalia, Cheren, Confine Meridionale, Hamasien, i Dancalia Meridionale). Els cristians van acceptar el color blau per van proposar la corona imperial en lloc dels estels. Aquesta proposta fou rebutjada pels musulmans; un principi d'acord es va aconseguir quan es va proposar un sol estel i una branca d'olivera, acceptat per les dues parts ja que l'olivera era bona per tots; el disseny fou millorat i el 15 de setembre de 1952 es va hissar una bandera amb una rama d'olivera al centra rodejada en cercle per dues branques d'olivera, en color verd, sobre fons blau de l'ONU. L'emblema central feu funcions d'escut de l'estat federat.

El 1959 la bandera fou prohibida i la bandera d'Etipia va substituir a la bandera federal i a la d'Eritrea. La bandera d'Eritrea fou adoptada el 1960 com a bandera del Front d'Alliberament d'Eritrea. 

 Refrncies .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="347999" title="Baronia d'Erill" nonfiltered="1179" processed="1173" dbindex="136186">
La Baronia d'Erill, juntament amb les baronies d'Abella, Bellera i Orcau, era una de les baronies de l'actual Pallars Juss.


En un principi, la baronia d'Erill comprenia tota la part superior de la Vall de Bo, i foren els impulsors de la construcci del magnfic esplet d'esglsies romniques que omple aquella vall, declarades patrimoni de la humanitat. Era, per tant, en un origen, una baronia de l'Alta Ribagora. Rpidament, per, a travs d'Erill Castell, la baronia s'estengu cap a llevant: Viu de Llevata, Manyanet i la Vall Fosca. Tamb cap al sud, per la riba esquerra de la Noguera Ribagorana, ajuntant a la seva la baronia d'Espills. Protegiren i reconstruren el monestir de Lavaix (actualment a la cua del Pant d'Escales, anegat per les seves aiges quan el pant est ple), que fou convertit el 1233 en monestir cistercenc, i esdevingu pante familiar de la famlia, pel bisbe de Lleida Berenguer d'Erill, que esmentarem tot seguit.

El 1024 ja s conegut el castell d'Erill, i el 1077 n'apareix el primer senyor: Ramon d'Erill, sotms als comtes de Pallars. Just en aquesta poca, la baronia d'Erill fou objecte d'un intercanvi de territoris entre els comtes de Pallars Sobir i els de Pallars Juss, i ja va quedar per sempre ms lligada al Pallars Juss.

Possiblement a causa de rivalitats senyorials, aviat els Erill es decantaren cap al servei dels reis d'Arag; aix, a finals del segle XI Ramon Berenguer IV, com a rei d'Arag, dna la vila de Said als Erill. A partir d'aquest moment els barons d'Erill mantenen una actitud a cavall entre Catalunya i Arag: participen en la conquesta de Fraga, Almenar i altres llocs del Segri i de la Franja de Ponent, i estenen vincles familiars amb importants famlies catalanes i aragoneses.

Alhora, van anar augmentat de poder poltic, fins el punt que Jaume I va tenir entre els seus principals conselleres Berenguer d'Erill, que fou bisbe de Lleida entre 1205 i 1236.

El 1599 els Barons d'Erill, ja considerats Vescomtes de Pallars, esdevingueren Comtes d'Erill.

 Enllaos externs .
Repertori de ttols nobiliaris de Catalunya;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348001" title="Castellers del Riberal" nonfiltered="1180" processed="1174" dbindex="136187">

Els Castellers del Riberal s una colla castellera fundada al 1997 a Ba (Rossell). La colla va estar apadrinada pels Castellers de Barcelona i els Castellers de l'Albera.

Castells assolits.




Organigrama.
Cap de colla: Herv Pi;
Segon cap de colla: Mireia Parra;

Cap de tronc: Isabel Dumas;
Segon cap de tronc: Rafael Reny;

Cap de pinya: Bernat Casals;
Segon cap de pinya: Felip Potdevin;

Cap de canalla: Marie Laure Rius;
ajudants: Corinne Haydn, Noelle Uzan, Laura Pi;

Enllaos externs.
Informaci de la colla a wwww.airenou.cat;
Informaci sobre la colla;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348003" title="Batalla de Pyongyang" nonfiltered="1181" processed="1175" dbindex="136188">


La batalla de Pyongyang (japons:     ) va ser la segona batalla ms important de la Primera Guerra Sinojaponesa. Va tenir lloc el 15 de setembre del 1894 en Pyongyang, avui dia capital de Corea del Nord, entre forces de l Imperi Japons i de l Imperi Xins. De vegades les fonts occidentals es refereixen a aquesta batalla con el nom arcaic de Batalla de Ping Yang.

El dia 4 d agost, van arribar a Pyongyang entre 13.000 i 15.000 soldats xinesos de l Exrcit de Beiyang i fortificaren les muralles, sentint-se segurs per la seva superioritat numrica i l entitat de les defenses. Tanmateix, les forces japoneses que ja hi eren a Corea des del juny van coincidir al nord de la ciutat amb reforos que havien desembarcat uns dies abans a la pennsula i atacaren les fortificacions al nord de la ciutat. Les tropes xineses van resistir l atac inesperat fins a les 16:30, hora en qu van aixecar una bandera blanca. Una forta pluja va impedir que es formalitzs la rendici, cosa que van aprofitar els xinesos per fugir de la ciutat.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348013" title="Els ngels de Charlie" nonfiltered="1182" processed="1176" dbindex="136189">
Els ngels de Charlie   fou una srie de televisi nord-americana, emesa per la cadena ABC entre 1976 i 1981. La srie narra les aventures de tres dones (els ngels) que  abandonaren el Cos de Policia per treballar en una Agncia de detectius propietat de Charles Townsend (Charlie). El 2008 s'ha rumorejat amb la possibilitat de reunir de nou les tres actrius principals per enregistrar una seqela.

 Argument .

L'argument inicial es resumia en les paraules pronunciades pel detectiu privat Charlie Townsend, amb les que s'iniciava cada captol: Hi havia una vegada tres noietes que anaren a l'academia de policia. Les hi assignaven missions molt perilloses. Per jo les vaig apartar de tot all i ara treballen per a mi. Jo em dic Charlie. Els succesius episodis giraven al voltant d'una missi assignada per Charlie a les seves tres joves detectius. Les missions, amb freqncia arriscades (robatoris, assassinats, segrestos ), se solucionaven amb els ngels interpretant personatges que ajudaven a mantenir el seu anonimat investigant d'incgnit el cas i interactuant amb els sospitosos.

 Repartiment .

El personatge de Charlie, la cara del qual no es mostr mai en pantalla durant les cinc temporades de la srie, compt amb la veu de l'actor John Forsythe.

Les tres ngels originals foren Sabrina Duncan (Kate Jackson), Jill Munroe (Farrah Fawcett) i  Kelly Garrett (Jaclyn Smith).

En sucessives temporades quan un dels ngels deixava la srie un nou "ngel" s'incorporava per a substituir-la. Aix, a la segona temporada arribaria Kris Monroe (Cheryl Ladd), a la quarta Tiffany Welles (Shelley Hack) i a la cinquena Julie Rogers (Tanya Roberts). L'nic ngel que romangu durant tota la srie fou Kelly, juntament a l'ajudant de Charlie, Bosley, interpretat per David Doyle.

 Repercussions .

La srie, des de la seva primera temporada, es convert en un autntic fenomen meditic i les seves tres actrius protagonistes es veieren catapultades a la fama. 

Amb el temps, la srie ha arribat a convertir-se en una icona de la cultura pop, una srie de culte, i la imatge de les actrius s'ha reprodut en tot tipus de productes publicitaris (revistes, comics, etc.).

 Versions al cinema .

El 2000 s'enregistr la versi cinematogrfica (Els ngeles de Charlie (pellcula)) protagonitzada per Cameron Diaz, Drew Barrymore, i Lucy Liu, on sn contractades per Vivien Wood per localitzar al seu soci David Knost, creador de la companyia "Tecnologa Knost", segons un vdeo, segrestat. Ms tard es descobreix que l'objectiu real s localitzar i acabar amb Charlie, acci que els ngels hauran d'evitar.

Posteriorment es rod una segona part (Els ngels de Charlie: Al lmit), estrenada el 2003, en la qu s'han d'enfrontar a la dolenta ex ngel Demi Moore. Un dels ngels originals, Jaclyn Smith, apareix en aquesta pellcula fent un cameo.

 La srie a Espanya  .

La srie fou emesa por Televisi Espanyola entre 1978 i 1981, amb enormes ndexs d'audincia. El 1990 fou reemesa a Telecinco, emetent tamb la cinquena temporada fins el moment indita a Espanya. El repartiment dels actors de doblatge fou el segent:

Kelly Garrett.....Mara del Puy (1era i 2ona temporades).
Kelly Garrett.....Ana ngeles Garca (3era i 4arta temporades).
Sabrina Duncan.....Paloma Escola.
Jill Monroe.....Celia Honrubia.
Kris Monroe.....Mara Luisa Rubio.
Tiffany Welles.....Mara Julia Daz.
John Bosley.....Roberto Cuenca Martnez.
Charlie Townsend.....Federico Guilln.

 2008: possible reuni dels 3 ngels originals .
El juliol de 2008 apareixen rumors sobre una possible reuni de les tres actrius inicials per realitzar una seqela, sense especificar-se si en format srie per a televisi o si per a una pellcula. Es rumoreja que les tres, ja d'edat madura, es reservarien el paper de caps d'una nova agncia dngels, que comptaria amb noves detectius.

 Enllaos externs .
;
;
Imatges de Els ngels de Charlie i d'altres sries;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348017" title="Bois de Boulogne" nonfiltered="1183" processed="1177" dbindex="136190">

El Bois de Boulogne (bosc de Boulogne) es troba al 16 arrondissement de Pars.

Cobreix una superfcie de 846 hectrees a l'oest de Pars. El bosc de Boulogne es coneix com un dels pulmons de la capital. Dues vegades i mitja ms gran que el Central Park a Nova York, i 3,3 vegades ms gran que el Hyde Park a Londres per, 5,9 vegades ms petit que el Fort de Soignes a Brusselles. Ocupa l'indret de l'antic fort de Rouvray; al seu cor, es pot visitar el parc de Bagatelle.

La part nord del bosc s ocupada pel jardin d'acclimatation, un parc d'atracci clebre per la seva exhibici de feres. Al sud-est del bosc, es poden visitar el jard dels hivernacles d'Auteuil, aix com el Jardin du Pr-Catelan.

El bosc de Boulogne s conegut per a la presncia notria de prostitutes i de transsexuals, en particular a la nit. Una broma, datant de l'poca en qu el bosc era el lloc de treball de nombrosos transsexuals vinguts del Brasil, deia que el bosc de Boulogne era la capital del Brasil.


Histria.

Els Boscos de Boulogne sn tot el que queda de l'antic bosc de roures de Rouvray, que va ser esmentat per primer cop, el 717, a la carta de Compigne. Les terres van ser ofertes per Childric II al poders Abat de Saint-Denis, qui va fer edificar-hi un nombre important de monestirs. Felip II de Frana va recomprar la major part del bosc als frares de Saint-Denis per crear una reserva de caa a les terres reials. El 1256, Isabelle de Frana (1225-1270), germana de Llus IX de Frana, va fundar l'Abadia de Longchamp. El bosc de Boulogne pren el seu nom de Boulogne-sur-Mer, ciutat on Felip IV de Frana havia fet un pelegrinatge.

Durant la Guerra dels Cent Anys, el bosc es va fer un cau per als bandits; el 1416-1417 les tropes del duc de Bourgogne en van cremar una part. Amb Llus XI, l'indret va ser repoblat, i es va procedir a l'obertura de dues carreteres.

Desprs que Francesc I de Frana fes construir el Chteau de Madrid (acabat el 1526) al bosc de Boulogne, l'indret va esdevenir un lloc de celebracions. El parc de caa va ser tancat per un mur per Enric II i Enric III de Frana, amb vuit portes. Enric IV va fer plantar 15000 moreres, amb l'esperana de llanar una indstria local de la seda. La seva dona, Margarida de Valois, una vegada repudiada es va retirar al Chteau de la Muette, al bosc.

El novembre de 1783, Jean-Franois Piltre de Rozier i el marqus d'Arlandes van aconseguir el primer vol en globus d'aire calent, construt pels germans Montgolfier.

El bosc de Boulogne va ser condicionat com a parc sota Napole III, el 1852. Al principi, va ser l'arquitecte Jacques Hittorff associat al paisatgista Var, qui es va encarregar dels treballs (creaci de camins i de basses artificials). Per en el moment d'omplir-les d'aigua, certs llacs realitzats en pendent, van mostrar-se impossible de ser omplertes.

Jacques Hittorff va ser fet fora pel bar Haussmann i va ser reemplaat per l'enginyer Jean-Charles Alphand associat al paisatgista Jean-Pierre Barillet-Deschamps (arranjador del parc des Buttes-Chaumont) que va resoldre el problema creant cascades, el que corresponia a l'estil del jard a l'anglesa de l'poca. Entre 1855 i 1858, l'Hipdrom de Longchamp va ser construt sobre la planura del mateix nom.

El bosc de Boulogne va ser oficialment annexat per la Ciutat de Pars el 1929, i va ser incls al 16 districte.

Galeria de fotografies.



Vegeu tamb.


 Bois de Vincennes;
 Boulogne-Billancourt;

Enllaos externs.
 Le bois de Boulogne ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348023" title="San Vicente del Palacio" nonfiltered="1184" processed="1178" dbindex="136191">

San Vicente del Palacio s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348025" title="Siete Iglesias de Trabancos" nonfiltered="1185" processed="1179" dbindex="136192">

Siete Iglesias de Trabancos s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al nordest amb Pollos, a l'est amb Nava del Rey, a l'oest amb Castronuo i al sud amb Alaejos.

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348026" title="3 de 7 amb l'agulla" nonfiltered="1186" processed="1180" dbindex="136193">
El 3 de 7 amb l'agulla s un castell de 7 pisos d'alada i 3 castellers per pis, que en descarregar-se deixa al descobert un pilar de 5 pisos. L'estructura d'aquest castell s ms oberta que la d'un 3 de 7 per tal que el pilar tingui espai al seu interior. Una vegada l'enxaneta fa l'aleta al 3 i comena a baixar del castell, l'acotxador entra al pilar com a enxaneta. Com la resta de castells amb l'agulla, noms es considera carregat quan el pilar complet resta sobre la pinya, s a dir, quan els segons de l'estructura del 3 ja s'han deixat anar de braos i comencen a baixar.

L'estructura amb agulla es caracterstica dels castells de 4, s'ha popularitzat en estructures del 3 d'en el primer 3 de 8 amb l'agulla descarregat (Castellers de Vilafranca) i el posterior pas al 3 de 9 amb folre i l'agulla.
La realitzaci d'aquest castell de manera ms o menys regular, tant de 7 com 8 pisos, va portar a plaa un nou castell mai vist fins aleshores el 19 d'abril del 2008, el 5 de 7 amb l'agulla.

Vegeu tamb.
3 de 8 amb l'agulla;
3 de 9 amb folre i l'agulla;
4 de 7 amb l'agulla;
5 de 7 amb l'agulla;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348027" title="Inchon" nonfiltered="1187" processed="1181" dbindex="136194">


Inchon (core:      ) rea metropolitana de la Repblica de Corea, situada en un estuari a la costa occidental de la pennsula de Corea a la mar Groga. Est situada a l'oest de Sel i, com aquesta ciutat, tamb t una provncia especial prpia.
   
El 1883, quan es va comenar a construir l'actual port, que ara s el principal de Corea del Sud, el poble s anomenava Chemulpo i tenia tan sols 4.700 habitants. Avui en dia, aquesta rea urbana t 2.500.000 habitants i s un important nucli industrial (indstria metallrgica i txtil) i un centre de comer.

El 15 de setembre de 1950, durant la Guerra de Corea, les tropes dels Estats Units van desembarcar per a alleugerir la pressi sobre el permetre de Pusan, i va tindre lloc la Batalla de Inchon.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348032" title="Torrecilla de la Orden" nonfiltered="1188" processed="1182" dbindex="136195">

Torrecilla de la Orden s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Fa frontera amb les provncies de Salamanca i Zamora i limita amb  Fresno el Viejo, Castrejn de Trabancos, i Cantalapiedra (a la provncia de Salamanca).

 Administraci .



 Demografia .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348034" title="Velasclvaro" nonfiltered="1189" processed="1183" dbindex="136196">

Velasclvaro s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348036" title="Villaverde de Medina" nonfiltered="1190" processed="1184" dbindex="136197">

Villaverde de Medina s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348039" title="Fuente-Olmedo" nonfiltered="1191" processed="1185" dbindex="136198">

Fuente-Olmedo s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348040" title="Limia garnieri" nonfiltered="1192" processed="1186" dbindex="136199">

Limia garnieri  s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 2,6 cm de longitud total i les femelles els 2,88.

Distribuci geogrfica.

Es troba al sud-oest d'Hait.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348041" title="Chinattus taiwanensis" nonfiltered="1193" processed="1187" dbindex="136200">


Chinattus taiwanensis s un saltcid que habita exclusivament a Taiwan.

Aquesta aranya t una llargada (excloent les cames) de 3,9 mm. La part dorsal de l'exosquelet s de color marr fort, i les cames i l'abdomen cilndric sn d'un color entre gris i negre.

Es pot distingir del Chinattus validus, una espcie similar, per la forma dels palps.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348042" title="Limia grossidens" nonfiltered="1194" processed="1188" dbindex="136201">

Limia grossidens  s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3,9 cm de longitud total i les femelles els 3,95.

Distribuci geogrfica.

Es troba al sud-oest d'Hait.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348043" title="Limia heterandria" nonfiltered="1195" processed="1189" dbindex="136202">

Limia heterandria  s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3 cm de longitud total i les femelles els 4.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Veneuela.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;
 Encyclopedia of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348045" title="Camporredondo" nonfiltered="1196" processed="1190" dbindex="136203">

Camporredondo s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Est situat entre els municipis de Portillo (a 9,4 km) i Santiago del Arroyo (a 6,5 km), sobre un desviament cap a Montemayor de Pililla (a 6,5 km).



Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348047" title="Limia immaculata" nonfiltered="1197" processed="1191" dbindex="136204">

Limia immaculata  s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 2,1 cm de longitud total i les femelles els 3,77.

Distribuci geogrfica.

Es troba al sud-oest d'Hait.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348048" title="Escoles gregues" nonfiltered="1198" processed="1192" dbindex="136205">
Les escoles gregues o escoles de pensament van ser associacions de matemtics, els quals tenien unes idees semblants envers els coneixements que aporta la cincia. La histria de la cultura grega va estar dividida en diferents perodes: el perode Hellnic, el perode Hellenstic i el perode greco-rom. s una poca on hi ha grans avenos en la majoria de cincies. 

A ms, el nombre d'estudiosos de la matria que van aparixer en parallel al desenvolupament de la matemtica, va propiciar un gran desenvolupament a Grcia, que va rebre el reconeixement de totes les civilitzacions que s'han format en un futur.

A continuaci fem la classificaci de totes les escoles que es van formar, per ordre cronolgic.

 Perode Hellnic.

 Escola Jnica .

Destaca per ser la primera escola de pensament fundada pels grecs. Va aparixer a Milet amb un mxim exponent molt destacat: Tales de Milet. Tamb apareixen personatges com Anaxmenes, Anaximandre i Herclit. 

Aquests estudiosos es recolzaven en una filosofia naturalista, s a dir, tenien una concepci naturalista sobre la realitat. Aix significa que creien que la base d all perceptible a la Terra era un principi material. Per exemple, Tales creia que l'aigua s el principi de totes les coses , mentre que Anaxmenes creia que era l aire i Anaximandre l apeiron (indeterminat).

Aquesta preocupaci per la natura tamb s anomenava Physis (per aquest motiu se ls podia anomenar fsics). Van ser els primers en qestionar les explicacions mtiques i buscar-ne de lgiques. Aquest s el pas del mite al logos. Es buscava una explicaci racional de la realitat, i no una d arbitrria com fins aleshores. Aquesta recerca d un principi com l aigua, l aire o l apeiron, era la reflexi de l arj, que s l origen, l element i la causa pels quals es form l univers. 

Tot i aquestes teories tan materialistes, els jnics creien en l existncia dels dus i de l nima. Aix tamb es devia a la flexibilitat dels sacerdots o eclesistics de l poca sobre la varietat d opinions, que no negaven en absolut. A ms, era una societat molt autocrtica i oberta a nous mites i creences per una millora permanent.

Tornant a Tales, aquest personatge tan destacat es considera el pare de l'astronomia, de la matemtica i de la filosofia grega. Hi ha rumors que va pronosticar un eclipsi de sol i s considerat un dels set savis grecs. Se li atribueixen un gran seguit de descobriments, la majoria geomtrics, ja que va ser un gran estudis de formes com la circumferncia o el triangle. Sobre la circumferncia va fer alguns descobriments, com seria que tot dimetre d'una circumferncia la divideix en dos parts iguals, o que l'angle inscrit en una circumferncia ha de ser recte.
Sobre els angles tamb va aportar l'aven que si dues rectes es tallen, els angles oposats pel vrtex han de ser iguals. 

En referncia als triangles, va observar que els angles de la base (costat curt) d'un triangle issceles sn iguals, arribant a la conclusi que els angles sn proporcionals a la mida del costat oposat en un triangle. Tamb va observar que tota recta parallela a un dels costats del triangle divideix els altres en parts proporcionals. Aix ens ha estat molt til a l'hora de fraccionar un segment en qualsevol nombre de parts. Aquest procediment s conegut com a Teorema de Tales.

 Escola Pitagrica .

Apareix al segle V a.C. Els Pitgorics poden ser considerats ms com a secta que no com a escola, ja que estudiaven i mesclaven matries de tots els mbits (cincia, religi, filosofia...) per no permetien atribuir-se o compartir els seus coneixements a aquells que no fossin de la secta. 
 
La seva filosofia es basava en un objectiu principal: la purificaci de l nima (orfisme), a nivell corporal i intellectual. Es va fer una reflexi religiosa sobre l nima i es defens la seva immortalitat. A diferncia dels jnics, els pitagrics cerquen l estructura o forma del cosmos, no els seus elements materials. El cosmos era l univers, i significa ordre, organitzaci, harmonia, bellesa. Tots els elements que el formen sn redubles a figures geomtriques, i aquestes en expressions numriques. Si es volen conixer els secrets d aquest cosmos, cal estudiar les proporcions numriques, ja que l estructura del cosmos s matemtica.

No es destacaven els descobriments individuals. Tot i aix hi havia un home per davant de l'escola. Pitgores, nascut a l'illa de Samos, es pot considerar el seu fundador, encara que no es t clar cap coneixement sobre les diferents etapes de la seva vida, ja que la seva biografia pren un carcter llegendari.

Pitgores va fundar l' escola dels Pitgorics a Crotona, ja que de jove es va installar en aquesta regi italiana i s on va adquirir la major part del que va arribar a saber. 

El seu lema s  el nombre s el principi de totes les coses . Per aix es relaciona la msica amb la matemtica. Aix ho feien jugant amb les mitjanes geomtriques, aritmtiques i harmniques, que coneixien igual que les seves proporcions. Eren molt aficionats a la msica i descobriren que aquesta era reduble a nombres. Tamb es matematitzen fenmens naturals i funden la matemtica com a sistema deductiu. 



A ms, creuen que la matemtica s la cincia per excellncia i en fan la primera divisi. 
Tamb fan la primera divisi dels tipus de nombres. Els agrupen en dos tipus clarament diferenciats: nombres parells (considerats masculins) i nombres imparells (femenins). Aqu s'exposa una llista del significat que donaven els pitagrics als nombres de l'1 al 10:


El nombre u s el generador dels nombres i el nombre de la ra. ;
El nombre dos s el primer nombre parell o femella i el nombre de l'opini.;
El tres s el primer nombre mascle prpiament dit o el nombre de l'harmonia, estant composat de la unitat i de la diversitat. ;
El quatre s el nombre de la justcia o de la retribuci, i indica l'arranjament de comptes. ;
El cinc s el nombre del matrimoni, uni dels dos primers nombres mascle i femella prpiament dits. ;
El sis s el nombre de la creaci. ;
El deu o "tetractys" (         ) era el nombre ms sagrat de tots, ja que representava el nombre de lUnivers i incloa la suma de totes les possibles dimensions geomtriques 10=1+2+3+4 (1: punt, 2: recta, 3: pla, i 4: espai).;

Cal considerar com un tribut a l'abstracci en la matemtica pitagrica el fet que la veneraci pel nombre deu no fos dictat per l'anatomia de les mans o els peus de l'home.

A ms d'aix tamb inventen la denominaci de nombres amics i nombres perfectes. Un nombre s perfecte quan s igual a la suma dels seus divisors. Per exemple el 6 s perfecte perqu 6 =1+2+3;el 28 tamb perqu 28 = 1+2+4+7+14. Curiosament moltes preguntes respecte a aquests nombres estan encara obertes; no se sap si n'hi ha un nombre finit o no, i encara ms, no s'ha trobat mai (ni mitjanant l'ordinador) cap nombre perfecte senar, per no se sap si existeixen o no. Fins i tot podria haver-n'hi infinits. Els dos segents nombres perfectes sn 496 i 8.128. 
Euclides, al segle VI  a.C. va aconseguir-ne la demostraci: 
2  (2    1) s un nombre perfecte.

per a n = 2:     21(22   1) = 6 

per a n = 3:     22(23   1) = 28 

per a n = 5:     24(25   1) = 496 

per a n = 7:     26(27   1) = 8128



Tamb cal esmentar el Teorema de Pitgores, que encara t gran importncia en el clcul dels catets o la hipotenusa d'un triangle rectangle (h= b+c ). Cadascun dels valors naturals que poden prendre les lletres per complir aquest teorema s'anomena terna pitagrica. Van ser estudiades moltes de les ternes pitagriques, tot i que hi ha infinites possibilitats que corresponen que infinits nombres, cosa que impossibilitava la tasca.
 
Com a curiositat tamb podem parlar de la famosa regla de Pitgores, que ens serveix per calcular el quadrat d'un nombre. Posarem una srie d'exemples per tal de deixar clar el procediment:

El primer nombre imparell s: 1

El nombre 1 t per quadrat: 1

El dos primers nombres imparells sn: 1,3

El nombre 2 t per quadrat: 1+3= 4

Els tres primers nombres imparells sn: 1,3,5

El nombre 3 t per quadrat: 1+3+5= 9

Els quatre primers nombres imparells sn: 1,3,5,7

El nombre 4 t per quadrat: 1+3+5+7= 16

Els cinc primers nombres imparells sn: 1,3,5,7,9

El nombre 5 t per quadrat: 1+3+5+7+9= 25

I aix successivament passa amb tots els nombres.

s a dir, que el quadrat d'un nombre n s igual a la successi aritmtica 1+2n sempre i quan n siguin valors enters i no siguin negatius.

Un altre fet a destacar s que el seu secret ms ben guardat va ser el descobriment de l'arrel de 2. 
La van descobrir a partir del triangle rectangle amb dos catets de mesura 1. En buscar 
la hipotenusa mitjanant el teorema de Pitgores, els sortia aquest nombre incalculable, que va donar lloc a un nou tipus de nombres, els irracionals. 
Els pitgorics mai van arribar a transmetre aquest fet, i era considerat una greu falta fer-ho, ja que el saber que un segment limitat tenia un nombre infinit de punts feia entrar en crisi tota la construcci filosfica dels pitagrics.

 Escola Eletica .


Va ser una escola fundada al segle V a.C. per Parmnides d' Elea. Pel que fa a les matemtiques, el personatge ms destacat d'aquesta escola s Zen, que va ser deixeble del fundador de l'escola. Zen va destacar per ser un crtic de les teories dels pitagrics. Va fer paradoxes sobre plantejaments pitagrics com serien la suma de punts, el temps com a suma d'instants i el moviment com a suma de punts. 

Un exemple d'aix s la famosa paradoxa d'Aquilles:
Aquilles  el dels peus lleugers  persegueix una tortuga. Si ho dibuixem en un segment:

A____________X

               

El punt A representa Aquilles i el punt T la tortuga. Al punt X s quan Aquilles ha d'atrapar la tortuga. A partir d'aquest segment, cada punt que recorre Aquilles s un punt A' que es troba entre A i X. Respectivament, cada punt on es troba la tortuga durant la persecuci s un punt T', que es troba entre T i X. Per tant, de cada punt A' entre A i X correspon noms un punt determinat T' de T i X. Per aix, podem dir que hi ha els mateixos punts entre A i X que entre T i X. Aix vol dir que o b admetem que AX i TX no consten de punts, o b hem de reconixer que Aquilles mai atrapar la tortuga.

Zen, convenut que ning s'atrevir a dir que Aquilles no atrapar a la tortuga, deixa com a certa l'opci de qu un segment no consta de punts, falsejant una creena de Pitgores.

Cal observar que hi havia una relaci entre els estudiosos d'aquesta escola i els sofistes.

 Perode Hellenstic .

 Escoles d'Atenes .

 L'Acadmia .

Va ser fundada per Plat, que en va ser el mxim exponent, al segle IV a.C. A l'entrada hi posava  ning que ignori geometria pot entrar sota el meu sostre". Amb aquesta frase ja podem deduir que eren estudiosos de la geometria i que dins de la matemtica es decantaven per aquest mbit. Una altra idea de Plat s  Deu geometritza constantment . 

Euclides va assignar a Plat els segents descobriments:

el mtode analtic de demostraci.;
una soluci de l'equaci pitagrica.;
el problema de la duplicaci del cub.;

Tanmateix, Plat atribueix tots els seus descobriments als coneixements que Scrates va transmetre-li. La influncia que va tenir aquest filsof en la cincia (principalment filosofia i matemtiques) va ser molt gran, tan en l'aparici d'altres mestres com Aristtil, al qual ell va ensenyar, o en el seu transcurs com es veu en el nom que es va batejar els poledres regulars (cossos platnics). A ms, grcies al seu pensament es va aprendre a diferenciar la part abstracta dels nombres de la seva aplicaci.

 El Liceu .

El Liceu t com a mxim representant a Aristtil, deixeble de Plat. A diferncia de Plat , aquest fa crtica del pensament del seu mestre. A ms, tamb es crtic amb alguns mtodes pitagrics,. Tot i aix tamb valora la seva dedicaci per les matemtiques. Aquesta discrepncia que fa amb el seu mestre li fa contemplar la seva prpia concepci de la realitat. Per aix posa de moda el terme Physis, que no significa ms que aix: una prpia manera de veure la cincia.

Tot i les seves aportacions lgiques, Aristtil no va ser matemtic "professional". La majoria d'aquestes aportacions es troben concentrades a la seva obra ms popular: Organon. 

 Escola de Cclic .

El mxim representant s Eudoxe, que va nixer a la ciutat de Cclic. Va ser astrnom, gemetra i legislador. Va ser deixeble de Plat fins que va decidir fundar la seva prpia escola a la seva ciutat natal. Va ser l'escola que probablement menys importncia va tenir, per va tenir dues aportacions importants: la teoria de proporcionalitat i el mtode d'exhausti.

Teoria de proporcionalitat: Dues magnituds tenen ra mtua quan es pot trobar un mltiple de la menor que excedeixi la ms gran. 

Mtode d'Exhausti: per demostrar que una quantitat o figura A s igual que una quantitat o figura B, cal demostrar que A no s ni menor ni major que B.

A ms, va solucionar els tres problemes clssics, que sn:

La quadratura del cercle;

La duplicaci del cub;

Trisecci d'un angle;

 Escola d'Alexandria .

s l'etapa on la cincia grega arriba a la seva mxima esplendor, i la matemtica pren gran autonomia respecte la filosofia. Amb la mort d'Alexandre el Gran l'imperi grec queda dividit i apareixen altres focus culturals a banda de la gran Atenes. Aix tamb es recolza per la ruptura d'un altre gran imperi com s el persa, provocant l'expansi cap a l orient de Grcia, que beneficia el desenvolupament d'escoles de medicina i filosofia.

Alguns d'aquests focus importants sn ciutats com Rodes o Alexandria, d'on apareixen illustres personatges (Euclides, Arquimedes, Apolloni).
La ciutat on van crear-se ms escoles i van donar importncia a cincies com la matemtica, filosofia, astronomia, mecnica, etc. s Alexandria. Alhora, s d'on sorgeixen ms escoles i per tant on ms savis acudeixen.

 Euclides .

Es creu que Euclides va nixer al segle III a.C. L'obra ms important d'aquest s els Elements, un conjunt de llibres que va tenir molta repercussi en el desenvolupament de la matemtica. 
Els Elements, tot i ser una obra prpia d'Euclides, s la recopilaci de ms de tres segles d'investigacions profundes i detallades (poca anomenada Edat  Heroica de les Matemtiques ) i ha servit de referncia pels creadors de la cincia moderna, ja que ha influenciat indiscutiblement sobre homes com Newton, Kant, Galileu...

 Arquimedes .

Tamb nascut al segle III a.C., a Siracusa, i provinent d'una famlia d'estudiosos. Els primers passos com a gran matemtic els fa grcies al seu pare, i desprs es perfecciona al costat d'altres grans cientfics a Alexandria.
La gent admirava els seus invents i per aix es va convertir en un dels personatges ms populars del poble. A l'ltima etapa de la seva vida va lluitar per defensar la seva ciutat contra els romans creant diferents armes i mquines, i tamb va crear altres invents per propiciar el benestar del poble.


Les obres d'Arqumedes van ser principalment escrites en cartes. Han arribat a les nostres mans deu grans obres i altres de ms petites, totes tractaven sobre matemtiques i les seves aplicacions a la fsica i la mecnica. Algunes de les obres sn:
 El llibre dels suports  ;
 Sobre les figures planes ;
 Sobre els cossos que floten ;

 Apolloni .

Va nixer al voltant de 202 a.C. Va estudiar a Alexandria igual que Euclides i Arquimedes, i va escriure vuit llibres, dels quals els 4 primers tracten sobre la Teoria General de les Cniques, i van ser els ms importants. Els altres es poden considerar monografies i es refereixen a propietats especials.
A les obres cniques, introdueix termes com la hiprbola, la parbola i l'ellipse a la secci del con. Tamb se li atribueixen altres descobriments com el del rellotge solar.
Altres escrits d'Apolloni sn:
Sobre les seccions de la ra;
Sobre les seccions determinades;
Sobre les seccions de l'espai;
Problemes relacionats amb llocs geomtrics;

Els grecs classifiquen els llocs geomtrics en 3:
llocs plans: rectes i circumferncies;
llocs slids: slids;
llocs lineals: cniques i altres lnies;
A Apolloni se li atribueix l'estudi dels llocs plans, a ms d'altres com el pla inclinat. Tamb se li atribueixen, dels escrits dels Elements, el de la quadratura del cercle, el dels poliedres regulars...
 
 Perode Grecorom .

Tamb anomenat de la decadncia, ja que acaba amb la conquesta romana.
Destaca la figura de Ptolomeu. Va nixer al segle I d.C. a Egipte. Sempre va viure i estudiar a Alexandria. Es va centrar en informar-se sobre tots els detalls de l'espai, com a astrnom que era, ja que era un empirista, i buscava recollir tota la informaci possible sobre la posici geomtrica que formaven els planetes entre ells per intentar preveure moviments i les seves respectives conseqncies en un futur.

Creia fermament en la teoria Aristotlica (que la Terra era al centre de l'univers, i tot l'espai girava al seu voltant), ja que ell mateix la va impulsar. Per aix va tenir gran importncia aquesta teoria fins al segle XV. Tamb va ser un gran ptic, grcies a descobriments importants com el de la reflexi i refracci de la llum. Va aplicar els seus coneixements d'Astronomia a l'Astrologia.


= Bibliografia =

K.Rbnikov, Historia de las Matemticas  Editorial Mir Mosc 

Michel Serres, Historia de las Cincias  Editorial Catedra

Lucio Lombardo Radice, Las matematicas de Pitgoras a Newton  Editorial Laia 

L.W.H. Hull, Historia y Filosofa de la cincia   Editorial Ariel Filosofia

Carl Boyer, Historia de la Matemtica  Editorial Alianza

Lloren Vallmaj Riera, Histria de la Filosofia  Editorial Edeb

Zeferino Gonzlez, Historia de la Filosofia (edici digital)


Llocs web.

http://euler.us.es/~libros/griegos.html
 
http://www.nuevaalejandria.com/00/colab/filosofia.htm
 

http://www.e-torredebabel.com/Historia-de-la-filosofia/Filosofiagriega/Presocraticos/FilosofiaJonica.htm

http://www.diavulgamat.net

http://www.filosofia.org


Lucio Lombardo Radice, Las matematicas de Pitgoras a Newton

L.W.H. Hull, Historia y Filosofa de la cincia

Carl Boyer, Historia de la Matemtica



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348049" title="Limia melanogaster" nonfiltered="1199" processed="1193" dbindex="136206">

Limia melanogaster  s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4 cm de longitud total i les femelles els 5.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Jamaica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348051" title="Esgrima als Jocs Olmpics d'estiu de 1900 - Espasa professional" nonfiltered="1200" processed="1194" dbindex="136207">

L'espasa professional va ser una de les proves d'esgrima disputades als Jocs Olmpics de Pars de 1900. En ella hi prengueren part 54 tiradors representants de 6 nacions. 

Medallistes.



Ronda preliminar.
A la primera ronda els tiradors es troben dividits en 9 grups de 6 tiradors cadascun, classificant-se per a les semifinals els dos primers. Aquesta ronda es va celebrar entre els dies 11 i 12 de juny de 1900.






Semifinals.
Les semifinals es van disputar el 13 de juny de 1900. Es van repartir els tiradors en 3 semifinals de 6 tiradors cadascun que s'enfrontaven amb el sistema de tots contra tots. Els tres primers de cadascuna de les semifinals passava a la final. 



Final.

La final es va disputar el 14 de juny de 1900. 



Referncies.
 Base de dades del COI;
 De Wael, Herman. Herman's Full Olympians: "Fencing 1900".  Accs, 21 de gener de 2006. Consultable virtualment a Herman's Full Olympians: "Fencing 1900".
 ;

Notes.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348052" title="San Miguel del Arroyo" nonfiltered="1201" processed="1195" dbindex="136208">

San Miguel del Arroyo s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348055" title="Viloria" nonfiltered="1202" processed="1196" dbindex="136209">

Viloria s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348057" title="Almenara de Adaja" nonfiltered="1203" processed="1197" dbindex="136210">

Almenara de Adaja s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348061" title="Colnia i Protectorat de Kenya" nonfiltered="1204" processed="1198" dbindex="136211">

Colnia i Protectorat de Kenya fou el nom adoptat pel Protectorat de l'frica Oriental Britnica el 23 de juliol de 1920. Tot i el nom que portava era una unitat administrativa sense separaci administrativa entre colnia de Kenya i protectorat de Kenya. Porta el doble nom de colnia i protectorat perqu inclou territoris adquirits en virtut de tractats de protectorat i altres que sn domini colonial directe. La seva superfcie es de 582.646 km2 (incloent 13.545 km2 d'aiges interiors) dels quals 5.645 km2 corresponen a zones en protectorat (el soldanat de Witu, el territori continental que fou del sold de Zanzbar -entre les poblacions de Kan i Kipini ambdues incloses- i les illes de Lamu i algunes altres properes).

La capital era Nairobi amb 250.800 habitants el 1960 (121.000 el 1949) i 297.000 poc abans de la independncia (1962).

 Divisi administrativa .

El conjunt estava dividit el 23 de juliol de 1920 en vuit provncies :
 Coast Province, capital Mombasa;
 Ukamba, capital Nairobi;
 Masailand (Masailndia);
 Jubalndia, capital Kismayu;
 Territori de la Provncia de la Frontera del Nord (North Frontier Province), no organitzat;
 Kikuyu, Fort Hall;
 Naivasha, capital Naivasha;
 Nyanza, Port Florance;

Jubalndia fou cedida a Itlia el 1924 i transferida el 1925. El 1925 es va establir una nova divisi administrativa amb deu provncies :

Provncia de la Costa, capital Mombasa;
Provncia d'Ukambu, capital Machakos;
Provncia de Kikuyu, capital Nyeri;
Provncia de Nyanza, capital Kisumu;
Provncia de la Frontera del Nord, capital Isiolo;
Provncia de Nzoia, capital Eldoret;
Provncia Turkana, capital Kapenguria;
Provncia de la Vall del Rift, capital Nakuru;
Provncia de Naivasha, capital Naivasha;
Provncia de Masai, capital Ngong ;

Abans del 1939 es van fusionar Kikuyu i Naivasha per formar la provncia Central, i Ukambu es va fusionar amb Masailndia, amb el que les provncies es van reduir a vuit:

Provncia de la Costa, capital Mombasa;
Provncia Central, capital Nyeri;
Provncia de Nyanza, capital Kisumu;
Provncia de la Frontera del Nord, capital Isiolo;
Provncia de Nzoia (desprs Oest), capital Eldoret;
Provncia Turkana, capital Kapenguria;
Provncia de la Vall del Rift, capital Nakuru;
Provncia de Masailndia, capital Nairobi;

Vers el 1955 es va formar la provncia del Sud (Southern Province), amb capital Ngong, segregada de Masailndia. La resta de la provncia de Masailndia fou reanomenada provncia de l'Est i ms tard Nairobi. El 1962 es va passar al sistema de regions o districtes i les provncies foren reanomenades aix (existint per tant set districtes o regions): 

Costa;
Central;
Nyanza;
Provncia del Nord;
Oest o Occidental;
Vall del Rift;
Nairobi (Est o Oriental);
 
El 1963 es va formar la regi o districte del Nord-est (desprs provncia del Nord-est, o North-Eastern) amb parts de les provncies del Nord i de la Costa.

 Constituci .

El 1919 el consell legislatiu de la colnia fou ampliat fins a 11 membres elegits entre la colnia europea, 3 nomenats pel govern, 2 representants dels indis, i 1 representant dels rabs. El desembre de 1925 es va adoptar una nova constituci que establ un consell  executiu d'onze membres i un consell legislatiu amb 11 membres elegits entre la colnia europea, 5 membres elegits pels indis 1 representant dels africans (nomenat), 1 membre rab elegit, i un nombre de membres designats pel govern en nombre suficient per assegurar la governabilitat (es a dir la majoria governamental). La constituci es va modificar diverses vegades per ampliar els membres del consell i la seva composici, i el govern. El primer afric que fou escollir pel consell ho va ser el 1944.Durant el moviment Mau-Mau el nombre de consellers era de 22 (11 europeus, 5 africans, 4 asitics i 2 rabs)

 Histria .

El 1921 es va formar el primer moviment afric, l'Associaci de Joves Kikuyus, dirigida per Harry Thuku. El 1947 es va formar el moviment Mau-Mau

El dia 5 de febrer de 1952 la princesa Isabel duquessa d'Edimburg estava reunida sopant amb el jutge Sir Horace Hector Hearne al hotel Treetops. All es va saber la mort del rei Jordi VII, i en aquell moment la princesa esdevingu la reina Isabel II d'Anglaterra. Hearne va dir la seva famosa frase: "Ha vingut princesa i se'n ha anat reina".

El 1952 van comenar a agafar fora les activitat nacionalistes armades dels kikuyu organitzats en el anomenat moviment Mau-Mau. El octubre es va declarar el estat d'emergncia. Tropes britniques hi foren enviades . El gener de 1953 el major general Hinde fou nomenat director d'operacions de contra insurgents   per la situaci no va millorar i fou substitut pel general Sir George Erskine com a comandant en cap de les forces militars de la colnia per recomanaci personal de Winston Churchill. El 1953 la Guardia Local (Home Guard, formada per africans lleials) fou reconeguda com a branca de les forces de seguretat . El 8 d'abril de 1953 Kamau wa Ngengi, futur Jomo Kenyatta, fou jutjat acusat de dirigir el moviment Mau-Mau i sentenciat a set anys de pres; un dels testimonis, Rawson Macharia, va declarar falsament pressionat pels britnics  . El 15 de gener de 1954 fou capturat War hi  Itote (lies General China) i el seu interrogatori va permetre conixer l'estructura del Mau-Mau. Les operacions militars que van seguir van suposar l'empresonament de milers de kenyans. El setembre de 1955 Erskine fou substitut pel tinent general G. W. Lathbury quan ja la revolta es podia donar per acabada . Es va dictar una amnistia a la que es van acollir bastants guerrillers. La captura de Dedan Kimathi el 21 d'octubre de 1956 a Nyeri va obrir la via pel final de la revolta. La repressi havia costat 30 milions de lliures noms entre octubre de 1952 i setembre de 1955.

Vegeu Mau-Mau

El 1956 es va publicar el informe Cutts sobre com establir un estat multiracial, que proposava elecci directe i secreta, i el consell va convocar eleccions pel mar de 1957  (pels africans) i el setembre i octubre de 1956 per europeus i asitics. El Partit Unit,blanc, que donava suport a la constituci multiracial de Lyttelton, va perdre escons front a un grup independent que s'hi oposava; el partit federal propugnava una separaci absoluta de races con a la Uni Sud-africana, per no va obtenir cap esc. Desprs de les eleccions el governador va anunciar que havia decidit nomenar dos ministres negres en lloc d'un com estava previst (d'acord amb tots els partits) i augmentar en quatre el nombre de consellers dels que dos serien negres.

Com s'havia anunciat el 1956 el mar de 1957 es van fer eleccions a les circumscripcions natives pels llocs del consell legislatiu, que havien de designar 8 consellers africans; van votar el 78% dels electors (126.000 persones). Els electes, encapalats pel laborista Tom Mboya, van considerar sense valor la constituci de 1954 i per tant non acceptarien crrecs ministerials, per en realitat pressionaven per augmentar el nombre d'africans.. L'octubre el ministre de colnies Lennox-Boyd va visitar la colnia per conduir negociacions proposant augmentar els consellers africans  i designar dos ministres africans en lloc d'un, per la proposta fou rebutjada per Mboya. Una nova constituci fou establerta el 5 d'abril de 1958passant els consellers africans de 8 a 14 (igual que els europeus); el consell elegiria a 12 diputats (4 europeus, 4 africans i 4 asitics), per Mboya seguia oposant-se i el novembre del 1958 quan es va obrir el perode de sessions els membres africans i alguns asitics van abandonar els seus llocs en protesta per aquesta manca de proporcionalitat de la representaci en relaci a la poblaci.  L'abril de 1959 van tornar al seus llocs

El febrer de 1959 la reina Isabel II va visitar Kenya amb la reina mare. Kenyatta va sortir de la pres el 1959 abans de complir tota la sentncia, desprs de la condemna del testimoni  Rawson Macharia, com a perjuri, per fou desterrat a un lloc allunyat dins Kenya. Es va saber tamb que al camp de internament de Hola s'havia practicat la tortura i 15 membres del Mau-Mau hi havien mort . Durant l'any fou proclamada la igualtat racial. Algun membres del Mau-Mau tractaven de reorganitzar-lo sota el nom de Kiama Kia Muingi (KKM). El 12 de gener de 1960 es va aixecar l'estat d'emergncia. El 1960 els africans van poder formar partits i van crear el Partit de la Independncia (del cap laborista Tom Mboya) i el Nou Partit de Kenya, de Michael Blundel Moderat interracial). El 18 de gener de 1960 s va convocar la Conferncia de Londres sobre el futur de la colnia, on van assistir 46 membres electes del consell legislatiu de totes les races i altres oficials i el governador i el febrer es va elaborar una nova constituci amb un govern responsable de 4 membres oficials i 8 no oficials (d'aquests 4 africans, 3 europeus i 1 asitic) i el consell legislatiu passava a 65 membres, 53 electes pel sistema de votants qualificats i 12 indirectament pel propi consell; la condici d'elector qualificat requeria no ser analfabet i tenir uns ingressos superiors a 75 lliures al any. Aix no va satisfer als progressistes que van crear a Kambu la Uni Nacional Africana de Kenya o Kenya African National Union (KANU), dirigida per  J.S. Gichuru, Oginga Odinga, i Tom Mboya, i a la que desprs es va unir Jomo Kenyatta. Tamb es va formar la Uni Democrtica Africana de Kenya (UDAK) dirigida per Ngaba (ministre al gabinet format). 

El 1961 es van celebrar les eleccions tal com s'havia acordat, en tres etapes: del 18 al 23 de gener, del 19 al 27 de febrer i el 16 de mar. Els partits africans, tot i les seves reserves hi van participar. La KANU va obtenir la majoria amb 16 escons, la UDA va obtenir 10 escons, el Nou Partit de Kenya 4, la Coalici de Kenya 3, el Congrs Indi 3, el Partit de la Independncia 1, i els independents 16 (total de 53 escons en joc) als que s'havien d'afegir els que havien de designar els propis consellers electes (12). La KANU va rebutjar formar govern mentre Kenyatta segus desterrat. El cap de la UDAK Ronald Ngala va acceptar dirigir el govern amb suport del Nou Partit i el Congrs Indi. Els rabs de la costa reclamaven autonomia i els somalis del nord la uni a Somlia.

Jomo Kenyatta es va poder moure's lliurement i va establir contacte amb Ngala per formar un govern de coalici amb la KANU, de la que havia assolit de facto la direcci. 

El 1962 es va reunir a Londres una conferncia constitucional que establi un govern de coalici entre els dos principals partits,  un consell de ministres de 16 membres persistit pel governador amb 2 funcionaris sense partit, 11 africans, 2 europeus i 1 asitic; un consell legislatiu de 53 membres elegits, ms 12 designats pels elegits, 4 especials i el president; creaci d'un consell d'estat de entre 10 i 16 membres per protegir a les comunitats contra mesures discriminatries o contaries a la igualtat de drets. El govern de coalici es va formar el 6 d'abril amb 8 ministres de cada partit, sota presidncia del governador. 

El febrer de 1963 el ministre britnic de la Commonwealth va aconseguir un acord constitucional entre els partits principals i sobre aquesta base es van convocar eleccions. que es van fer la segona quinzena de maig. La KANU va obtenir un gran xit amb majoria absoluta al senat (20 lloc de 41 per els tres llocs de la regi Nord van quedar vacants pel boicot dels somalis) i a l'assemblea 67 escons (40 de la UDAK i 5 independents, ms 5 llocs vacants pel boicot somali). Les regions se les van repartir i la KANU va obtenir Central, Nyanza i Est, i la UDAK les de Vall del Rift, Costa i Oest. La regi del nord va quedar sense assignar i fou confiada a la coalici dels partits nacionalistes.

El 1 de juny de 1963 va obtenir l'autonomia interna (anomenada "Madaraka", Llibertat) en la qual Gran Bretanya noms conservava competncies de defensa i afers exteriors. Jomo Kenyatta va accedir al crrec de primer ministre. Les negociacions per la plena independncia, que es van fer a Londres, van demorar ja que Londres volia defensar els interessos de la minoria blanca i establir una reorganitzaci federal de carcter federal (que demanava la UDAK). El 15 d'octubre el cap del gabinet en funcions a Nairobi, va telegrafiar a Londres al lder Kenyatta suggerint abandonar les negociacions i anar a Kenya per una proclamaci de independncia unilateral el dia 20 segent (11 aniversari de la revolta Mau-Mau). Kenyatta va romandre a Londres, el ministre Duncan Sandys va fer algunes concessions i finalment es va trobar un punt d'acord el 19 d'octubre. Ronald Ngala va proposar la creaci d'un estat separat amb les tres regions que l'hi eren favorables , per el seu aliat, el Partit Popular Afric de Paul Ngei, va trencar l'aliana i es va unir a la KANU. Tamb parlamentaris de la UDAK es van passar a la KANU. La UDAK va quedar tocada conservant noms un 25% dels escons. El 8 d'octubre el sold de Zanzbar va renunciar formalment a la zona de protectorat que quedava en endavant jurdicament com a part de Kenya.

El 12 de desembre de 1963 va accedir a la independncia.

 Bandera i emblema .

La bandera oficial de la colnia i protectorat fou el pavell blau britnic amb el lle rampant de color vermell. El pavell vermell amb disc blanc dins del qual el mateix lle rampant, fou usada per no tenia carcter oficial. Ell lle rampant fou l'emblema del territori.

El governador va fer servir la bandera britnica amb el lle al centre dins d'un disc blanc rodejat per l'habitual garlanda.
El 1963 i fins a la proclamaci de la Repblica el 12 de desembre de 1964 el governador Malcolm John MacDonald va utilitzar bandera blava amb el disseny habitual: corona Tudor amb un lle coronat al damunt suportat per la corona; a la part inferior d'aquesta, una mica separada, una cinta amb el nom "Kenya"

 Referncies .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348062" title="Hornillos de Eresma" nonfiltered="1205" processed="1199" dbindex="136212">

Hornillos de Eresma s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348064" title="Esgrima als Jocs Olmpics d'estiu de 1900 - Espasa amateur-professional" nonfiltered="1206" processed="1200" dbindex="136213">

L'espasa amateur-professional va ser una de les proves d'esgrima disputades als Jocs Olmpics de Pars de 1900. En ella hi prengueren part 8 tiradors representants de 2 nacions. 

 Aquesta prova subratllava la posici singular de l'esgrima dins el primer moviment olmpic. A la majoria de la resta d'esports inclosos al programa els participants havien de ser afeccionats. A ms, la categoria d'afeccionats es perdia quan un competia contra un professional, fins i tot quan no hi havia diners pel mig. Aix no passava a l'esgrima i als professionals se'ls permetia competir als Jocs. 

Medallistes.



Resultats.

Aquesta prova va acollir els millors especialistes amateurs contra els millors professionals. Els quatre primers classificats de la prova d'espasa amateur i espasa professional participaven en aquesta competici. Es disput amb el sistema de tots contra tots. La medalla d'or fou per a un professional, per les tres segents posicions foren per amateurs. 



Referncies.
 Base de dades del COI;
 De Wael, Herman. Herman's Full Olympians: "Fencing 1900".  Accs, 21 de gener de 2006. Consultable virtualment a Herman's Full Olympians: "Fencing 1900".
 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348067" title="Llano de Olmedo" nonfiltered="1207" processed="1201" dbindex="136214">

Llano de Olmedo s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348069" title="Limia melanonotata" nonfiltered="1208" processed="1202" dbindex="136215">

Limia melanonotata  s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total i les femelles els 6.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Hait i a la Repblica Dominicana.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348070" title="Limia miragoanensis" nonfiltered="1209" processed="1203" dbindex="136216">

Limia miragoanensis  s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3 cm de longitud total i les femelles els 3,96.

Distribuci geogrfica.

Es troba al sud-oest d'Hait.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348071" title="Alcazarn" nonfiltered="1210" processed="1204" dbindex="136217">

Alcazarn s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348072" title="Rang de 5 estrelles" nonfiltered="1211" processed="1205" dbindex="136218">


Un oficial  de rang de 5 estrelles s un comandant superior en la majoria dels serveis armats amb un rang descrit amb el codi OTAN  de OF-10. El terme s tamb emprat per diverses forces armades que no formen part de la OTAN. Tpicament, els oficials de 5 estrelles tenen ttols com Almirall de la Flota, Gran Almirall, Mariscal de Camp, General de l'Exrcit o, en casos de les Forces Aries amb una estructura de rang separada, Mariscal de la Fora Aria. Els rangs de 5 estrelles sn el rang mxim i com a tal sn molt estranys: noms existeixen en una minoria de pasos i noms s atorgat a molt pocs oficials en temps de guerra.

 Rangs de 5 Estrelles .
 Alemanya .
 Mariscal de Camp;
 Gran Almirall;

 Austrlia .
 Almirall de la Flota;
 Mariscal de Camp;
 Mariscal de la Reial Fora Aria Australiana;

 Estats Units .
 Almirall de la Flota;
 General de l'Exrcit;
 General de la USAF;

Dins de les Forces Armades dels Estats Units han existit els segents oficials de 5 estrelles:



Les dates dels 7 primers nomenaments van ser per establir tant un clar ordre de veterania i una equivalncia entre l'Exrcit i la Marina.

Al 1949, el General Arnold va ser honorat sent nomenat el primer (i fins avui nic) General de la USAF. s l'nic americ en lluir un rang de 5 estrelles en dos dels seus serveis.

 Frana .
 Mariscal de Frana;
 Almirall de Frana;

 ndia .
 Mariscal de Camp;
 Mariscal de la Fora Aria ndia;

 Itlia .
 Mariscal d'Itlia;

 Regne Unit .
 Almirall de la Flota;
 Mariscal de Camp;
 Mariscal de la Reial Fora Aria;

 Uni Sovitica .
 Almirall de la Flota de la Uni Sovitica;
 Mariscal de la Uni Sovitica;

Vegeu tamb .
General dels Exrcits;
 Generalssim de la Uni Sovitica;
 Reichsmarschall;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348075" title="Cogeces de scar" nonfiltered="1212" processed="1206" dbindex="136219">

Cogeces de scar s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348076" title="Limia nigrofasciata" nonfiltered="1213" processed="1207" dbindex="136220">

Limia nigrofasciata  s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5,2 cm de longitud total i les femelles els 5,1.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Hait.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348077" title="Limia ornata" nonfiltered="1214" processed="1208" dbindex="136221">

Limia ornata  s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4 cm de longitud total i les femelles els 4,5.

Distribuci geogrfica.

Es troba al sud-oest d'Hait.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348079" title="Limia pauciradiata" nonfiltered="1215" processed="1209" dbindex="136222">

Limia pauciradiata  s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3,5 cm de longitud total i les femelles els 5,18.

Distribuci geogrfica.

Es troba al nord-est d'Hait.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348080" title="Puras" nonfiltered="1216" processed="1210" dbindex="136223">

Puras s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.








]




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348081" title="Limia rivasi" nonfiltered="1217" processed="1211" dbindex="136224">

Limia rivasi  s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3,1 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Hait.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348082" title="Limia sulphurophila" nonfiltered="1218" processed="1212" dbindex="136225">

Limia sulphurophila  s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3,9 cm de longitud total i les femelles els 4,27.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Amrica: Repblica Dominicana.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348083" title="Limia tridens" nonfiltered="1219" processed="1213" dbindex="136226">

Limia tridens  s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3 cm de longitud total i les femelles els 4.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Amrica: Hait i Repblica Dominicana.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348084" title="Limia versicolor" nonfiltered="1220" processed="1214" dbindex="136227">

Limia versicolor  s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3,3 cm de longitud total i les femelles els 4,5.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Amrica: Repblica Dominicana.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348089" title="Limia vittata" nonfiltered="1221" processed="1215" dbindex="136228">

Limia vittata  s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 8 cm de longitud total i les femelles els 10.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Amrica: Cuba.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348090" title="Polo als Jocs Olmpics d'estiu de 1920" nonfiltered="1222" processed="1216" dbindex="136229">

Als Jocs Olmpics de 1920 celebrats a la ciutat d'Anvers (Blgica) es disput una prova de polo en categoria masculina. Aquest esport torn al programa oficial dels Jocs desprs de la seva absncia en els Jocs Olmpics de 1912 realitzats a Estocolm (Sucia).

 Nacions participants .
Hi participaren 16 jugadors de 4 nacions diferents:
 (4);
 Espanya (4);
 (4);
  Regne Unit (4);

 Resum de medalles .


 Medaller .


 Resultats .


 Enllaos externs .
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  Polo - Anvers 1920;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348091" title="Limia yaguajali" nonfiltered="1223" processed="1217" dbindex="136230">

Limia yaguajali  s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3,8 cm de longitud total i les femelles els 5,06.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Amrica: Repblica Dominicana.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348092" title="Limia zonata" nonfiltered="1224" processed="1218" dbindex="136231">

Limia zonata  s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3 cm de longitud total i les femelles els 3,2.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Amrica: Repblica Dominicana.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348093" title="Micropoecilia bifurca" nonfiltered="1225" processed="1219" dbindex="136232">

Micropoecilia bifurca  s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Amrica: riu Amazones.

 Referncies .



Bibliografia.

 Eigenmann, C. H.: Reports on the expedition to British Guiana of the Indiana University and the Carnegie Museum, 1908. Report no. 1. Some new genera and species of fishes from British Guiana. Ann. Carnegie Mus. vol. 6 (nm. 1): 4-54. Any 1909.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;
 AQUATAB.NET ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348094" title="Toms Trnor Azcrraga" nonfiltered="1226" processed="1220" dbindex="136233">
Toms Trnor Azcrraga (Valncia, 1894 - ?1982) fou un noble i poltic valenci, fill de Toms Trnor y Palavicino, i segon Marqus del Tria. Enginyer industrial, ingress a l'exrcit espanyol i durant la Segona Repblica Espanyola fou forat a retirar-se. Durant la guerra civil espanyola va reingressar a l'exrcit sublevat i assol el crrec de comandant fins que es retir definitivament el 1954.

Des del 1939 fou president de la Junta d'Obres del Port de Valncia. Entre 1955 i 1958 fou alcalde de Valncia i procurador a Corts Espanyoles. Fou cessat desprs dels efectes de la riada de 1957, en la que va protestar per la falta d'ajudes de les autoritats estatals juntament amb Mart Domnguez Barber, director de Las Provincias, i Joaqun Maldonado Almenar, president de l'Ateneu Mercantil de Valncia.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;
 Genealogia dels Trnor ;
 Descripci dels fets de la riuada de 1957;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348096" title="Micropoecilia branneri" nonfiltered="1227" processed="1221" dbindex="136234">

Micropoecilia branneri  s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3 cm de longitud total i les femelles els 4.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Amrica: Brasil (riu Amazones).

 Referncies .



Bibliografia.

 Eigenmann, C. H.: Notes on some South American fishes. Ann. N. Y. Acad. Sci. v. 7 (art. 5): 625-637. Any 1894.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;
 AQUATAB.NET ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348097" title="Peter Revson" nonfiltered="1228" processed="1222" dbindex="136235">
 Peter Jeffrey Revson  ms conegut com Peter Revson, va ser un pilot de curses automobilstiques estatunidenc que va arribar a disputar curses  de Frmula 1. 

Va nixer el 27 de febrer del 1939 a Nova York (EUA) i va morir el 22 de mar del 1974 en un accident disputant les prctiques pel GP de Sud-frica al circuit de Kyalami.


 A la F1 .

Peter Revson va debutar a la primera cursa de la temporada 1964 (la quinzena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 10 de maig del 1964 el GP de Mnaco al Circuit de Montecarlo.

Va participar a un total de trenta-tres curses puntuables pel campionat de la F1, disputades en cinc temporades diferents no consecutives (1964 i 1971-1974) aconseguint dues victries (i vuit podis) i assolint 61 punts pel campionat del mn de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348098" title="Sergi Busquets i Burgos" nonfiltered="1229" processed="1223" dbindex="136236">


Sergi Busquets i Burgos, tamb conegut com Sergio Busquets, s un futbolista catal nascut a Sabadell el 16 de juliol de 1988 i que juga de mig centre al FC Barcelona. s fill de l'antic porter del FC Barcelona Carles Busquets, qui s actualment l'entrenador de porters del Futbol Club Barcelona Atltic.

El maig de 2007 va ser convocat per Frank Rijkaard per als partits del primer equip a la Copa de Catalunya i el 13 de setembre va debutar en partit de lliga a la 2 jornada al Camp Nou per jugar contra el Racing de Santander.

 Clubs .
Jabac Can Jofresa (formaci);
Juvenils del FC Barcelona: 2005-2007.
FC Barcelona B: 2008-2008.
FC Barcelona Atltic: 2008-2009.

Referencies.


 Enllaos externs .
Fitxa de Sergi Busquets al web del FC Barcelona;
Fitxa de Sergi Busquets al web de la UEFA ;
Fitxa de Sergi Busquets al web de la LFP ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348099" title="Micropoecilia minima" nonfiltered="1230" processed="1224" dbindex="136237">

 Micropoecilia minima s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 1,6 cm de longitud total i les femelles els 2,36.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W. J. E. M. & A. Sarraf: Poecilia (Lebistes) minima, a new species of neotropical poeciliid fish from the Brazilian Amazon. Ichthyol. Explor. Freshwaters v. 8 (nm. 2): 185-191. Any 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;
 AQUATAB.NET ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348102" title="Micropoecilia parae" nonfiltered="1231" processed="1225" dbindex="136238">

 Micropoecilia parae s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3 cm de longitud total i les femelles els 5.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Amrica: des de Guaiana fins al delta del riu Amazones.

 Referncies .



Bibliografia.

 Eigenmann, C. H.: Notes on some South American fishes. Ann. N. Y. Acad. Sci. v. 7 (art. 5): 625-637. Any 1894.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;
 AQUATAB.NET ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348104" title="Patinatge artstic als Jocs Olmpics d'estiu de 1920" nonfiltered="1232" processed="1226" dbindex="136239">

Als Jocs Olmpics de 1920 realitzats a la ciutat d'Anvers (Blgica) es disputaren tres proves de patinatge artstic sobre gel, una en categoria masculina, una en femenina i una de mixta entre els dies 20 i 30 d'abril.

Aquesta fou la segona, i ltima, ocasi que el patinatge artstic fou esport olmpic en els Jocs Olmpics d'estiu. En la realitzaci dels primers Jocs Olmpics d'hivern l'any 1924 aquesta modalitat esportiva pass al programa oficial d'aquests jocs.

Nacions participants.
Participaren 31 patinadors de vuit pasos diferents:


  (2) (homes: 1;dones:1);
  (4) (homes: 2;dones:2);
  (3) (homes: 2;dones:1);
  Frana (2) (homes: 1;dones:1);

  (6) (homes: 3;dones:3);
  Regne Unit (9) (homes: 5;dones:4);
  (4) (homes: 2;dones:2);
  (1) (homes: 1;dones:0);


Resum de medalles.


Medaller. 


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  Patinatge artstic - Anvers 1920;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348105" title="Micropoecilia picta" nonfiltered="1233" processed="1227" dbindex="136240">

Micropoecilia picta  s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3 cm de longitud total i les femelles els 5.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Amrica: des de l'illa de Trinitat fins al delta del riu Amazones.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Regan, C. T.: A revision of the cyprinodont fishes of the subfamily Poeciliinae. Proc. Zool. Soc. Londres, 1913 (pt 4): 977-1018, Pls. 99-101. Any 1913.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 BioLib  i ;
 AQUATAB.NET ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348106" title="Pedro Rodrguez Ledesma" nonfiltered="1234" processed="1228" dbindex="136241">
Pedro Rodriguez Ledesma, nascut a Santa Cruz de Tenerife el 28 de juliol de 1987, s un futbolista canari que juga d'extrem al FC Barcelona.

Pedro va iniciar la seva carrera als equips juvenils del FC Barcelona, alternant alguns partits amb el Bara B. Va debutar amb el primer equip del Bara el 12 de gener del 2008 durant un partit de la 19a jornada de Lliga a casa enfront del Murcia. El 13 d'agost del mateix any va debutar en a la Lliga de Campions enfront el Wis a Krakw.

 Clubs .
CD San Isidro (formaci);
Juvenils del FC Barcelona: 2005-2007.
FC Barcelona B: 2007-2008.
FC Barcelona: 2008-2009.

Referencies.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348107" title="Neoheterandria cana" nonfiltered="1235" processed="1229" dbindex="136242">

Neoheterandria cana  s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 2,5 cm de longitud total i les femelles els 4.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Centreamrica: Panam.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348108" title="Baltasar Rull Villar" nonfiltered="1236" processed="1230" dbindex="136243">
Baltasar Rull Villar (Onda, 1901 - 1988) fou un poltic valenci. Estudi dret a la Universitat de Valncia i a la Universitat Complutense de Madrid. Va exercir com a jutge a Xelva, Sogorb, Alzira i Castell de la Plana. En acabar la guerra civil espanyola fou nomenat cap de la secretaria poltica de la Secretara General del Movimiento Nacional, i ms tard magistrat de l'Audincia de Valncia. El 1943 fou nomenat cronista oficial d'Onda.

Del 1951 al 1955 fou nomenat alcalde de Valncia i procurador en Corts Franquistes, i el seu mandat es caracteritzar pels primers tmids intents d'ordenaci urbana. En 1960 ser nomenat magistrat de la Sala Civil del Tribunal Suprem d'Espanya fins a la seva jubilaci. El 2008 la seva famlia va donar a l'ajuntament d'Onda la seva collecci de documents antics.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;
 La famlia de Baltasar Rull dna documents;
 Biografies;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348110" title="Neoheterandria umbratilis" nonfiltered="1237" processed="1231" dbindex="136244">

Neoheterandria umbratilis  s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Centreamrica: Costa Rica i Nicaragua.

 Referncies .



Bibliografia.

 Meek, S. E.: New species of fishes from Costa Rica. Field Mus. Nat. Hist. Publ. Zool. Ser. v. 10 (no. 7): 69-75. Any 1912.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;
 AQUATAB.NET;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348111" title="Neoheterandria elegans" nonfiltered="1238" processed="1232" dbindex="136245">

Neoheterandria elegans  s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 2 cm de longitud total i les femelles els 2,5.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Centreamrica: Colmbia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348113" title="Neoheterandria tridentiger" nonfiltered="1239" processed="1233" dbindex="136246">

Neoheterandria tridentiger  s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 2,5 cm de longitud total i les femelles els 5.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Centreamrica: Panam.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348114" title="Jos Manglano Selva" nonfiltered="1240" processed="1234" dbindex="136247">
Jos Manglano Selva Nez de Haro y de Mergelina (Valncia, 1909 - 1961) fou un militar i poltic valenci, pare de de Jos Luis i Carlos Manglano de Mas. Militar de carrera amb el grau de comandant d'artilleria i declarat monrquic, milit a Renovacin Espaola, i durant la guerra civil espanyola es va unir als sublevats.

Desprs del conflicte fou nomenat secretari local de la Falange Espaola, fou alcalde de Valncia i procurador en Corts franquistes entre 1947 i juny de 1951, quan va dimitir. Fou el primer alcalde elegit sota el sistema franquista el 1948. Durant el seu mandat va patir els efectes de la riada de 1949, que provoc la destrucci de 2.000 barraques i 41 morts (xifres oficials). Tamb va es va inaugurar el primer ferrocarril directe entre Valncia i Madrid, s'inaugur el pont de l'ngel Custodi sobre el riu Tria i va fer enderrocar l'antiga ciutadella i l'esglsia de Sant Bartomeu.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348115" title="Pamphorichthys araguaiensis" nonfiltered="1241" processed="1235" dbindex="136248">

Pamphorichthys araguaiensis  s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;
 Encyclopedia of Life ;
 Index to Organism Names ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348118" title="Rem als Jocs Olmpics d'estiu de 1920" nonfiltered="1242" processed="1236" dbindex="136249">

Als Jocs Olmpics de 1920 celebrats a la ciutat d'Anvers (Blgica) es van realitzar cinc proves en rem, totes elles en categoria masculina. Les proves es van realitzar entre els dies 27 i 29 d'agost de 1920 a Anvers.

Nacions participants.
Participaren un total de 135 remers de 14 nacions diferents:


  (20);
  (5);
  Canad (5);
  (1);
  (15);
  Frana (13);
  Itlia (6);

  (13);
  (1);
  (12);
  Regne Unit (10);
  (6);
  (13);
  (15);


Resum de medalles.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  Rem - Anvers 1920;
  www.sports-reference.com - Rem 1920;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348120" title="Juan Antonio Gmez Trnor" nonfiltered="1243" processed="1237" dbindex="136250">
Juan Antonio Gmez Trnor fou un aristcrata valenci, fill de Juan Antonio Gmez Fos, es cas amb Elvira Trnor y Moroder, comtessa de Trnor. Fou nomenat alcalde de Valncia i procurador a Corts Franquistes entre maig de 1943 i setembre de 1947 en substituci del bar de Crcer. La seva gesti es caracteritz per la fam, l'estraperlo i el continuisme en l'obra del seu antecessor, tot i que el 1944 intent un pla d'ordenaci territorial. El 1947 va dimitir per motius de salut.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;
 Els alcaldes de Valncia;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348121" title="Pamphorichthys hasemani" nonfiltered="1244" processed="1238" dbindex="136251">

Pamphorichthys hasemani  s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Tant els mascles com les femelles poden assolir els 2,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Amrica: Bolvia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348122" title="Pamphorichthys hollandi" nonfiltered="1245" processed="1239" dbindex="136252">

Pamphorichthys hollandi  s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 2,5 cm de longitud total i les femelles els 4,5.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348124" title="Equilibri" nonfiltered="1246" processed="1240" dbindex="136253">


 Biologia: ;
equilibri puntuat;
equilibri (fisiologia);
 Economia: equilibri de mercat;
 Fsica:
 equilibri mecnic;
 equilibri esttic;
 equilibri hidrosttic;
 equilibri trmic;
Qumica: equilibri qumic;
 Teoria de jocs: equilibri de Nash;
Gentica: principi Hardy-Weinberg;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348125" title="Pamphorichthys minor" nonfiltered="1247" processed="1241" dbindex="136254">

Pamphorichthys minor  s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 1,5 cm de longitud total i les femelles els 2,5.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Amrica: Brasil (Mato Grosso).

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348126" title="Ambrosio Luciez Piney" nonfiltered="1248" processed="1242" dbindex="136255">
Ambrosio Luciez Piney (Alacant, 1934) s un poltic alacant, fill d'Ambrosio Luciez Riesco. Es llicenci en dret i treball com a assessor jurdic del Sindicat Vertical i fiscal municipal substitut. Tamb fou director de l'Escola de Dirigents Sindicals (1972-1974) i delegat provincial del Ministeri de Treball. El 1966 es present a regidor a l'ajuntament d'Alacant, per no fou elegit fins el 1973. El 1974 fou nomenat tinent d'alcalde i alcalde de 1977 a 1979, quan se celebraren les primeres eleccions municipals.

El 1976 form part a Alacant de la Federacin Social Independiente inspirada per Rodolfo Martn Villa, que el 1977 es va integrar a la UCD, partit amb el que es va presentar a les eleccions municipals de 1979 a alcalde d'Alacant, ssent-ne escollit regidor. Desprs de l'ensulsiada d'UCD, el 1983 va estar un temps afiliats a Uni Valenciana. El 1996 fou nomenat Director Provincial de Treball a Alacant.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348127" title="Pamphorichthys scalpridens" nonfiltered="1249" processed="1243" dbindex="136256">

 Pamphorichthys scalpridens s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 2 cm de longitud total i les femelles els 4.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348130" title="Phallichthys amates" nonfiltered="1250" processed="1244" dbindex="136257">

 Phallichthys amates s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 7 cm de longitud total i les femelles els 6.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Centreamrica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348131" title="Phallichthys fairweatheri" nonfiltered="1251" processed="1245" dbindex="136258">

Phallichthys fairweatheri  s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3,8 cm de longitud total i les femelles els 4,5.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Centreamrica: de Mxic a Guatemala.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348132" title="Phallichthys quadripunctatus" nonfiltered="1252" processed="1246" dbindex="136259">

Phallichthys quadripunctatus  s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Centreamrica: Costa Rica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348133" title="Phallichthys tico" nonfiltered="1253" processed="1247" dbindex="136260">

Phallichthys tico  s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Les femelles poden assolir els 3,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Centreamrica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;
 Encyclopedia of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348134" title="Phalloceros caudimaculatus" nonfiltered="1254" processed="1248" dbindex="136261">

Phalloceros caudimaculatus  s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3,5 cm de longitud total i les femelles els 6.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: des de Rio de Janeiro (Brasil) fins a l'Argentina i Uruguai.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348136" title="Illa de Pemba" nonfiltered="1255" processed="1249" dbindex="136262">

Pemba s una illa de l'oce ndic, part de Zanzbar, i per tant de Tanznia des de 1964. Fou coneguda com Al-Khudra (La Verda) . Esta rodejada de coralls i les aiges sn molt clares amb platges excellents; la costa t grans manglars i zones de vegetaci. La pluviometria es de 183 mm any.

 Economia .

La seva riquesa principal s el clau (espcie) i es cultiva tamb l'arrs, el coco, els pltans, les faves vermelles (maharagwe), i una mica de caf. La capital s  Chake-Chake (amb aeroport) i altres ciutats sn Mkoani i Wete. 

 Administraci .
Pemba est dividida en dos regions cadascuna subdividida en dos districtes:
Pemba del Nord;
Micheweni;
Wete;
Pemba del Sud;
Chake Chake;
Mkoani;

 Histria .

El Periplus de la Mar Eritrea, escrit per un annim mercader grec egipci a la meitat del segle I, esmenta una illa de nom Menouthias, que ha estat identificada amb Pemba, tot i que la qesti resta discutida, ja que un sector d'erudits pensen que podria ser Zanzbar, per la majoria s'inclina per Pemba. No se'n torna a parlar  fins que Al-Djabiz (mort el 869) esmenta les illes Landjuya, corrupci del nom suahili de Zanzbar (Al-Ungudja) i les associa a una illa verda coberta de boscos i valls que anomena Kanbalu. Al-Masudi hi va viatjar amb mariners omanites el 916 i parla del seu comer. Buzurg ben Shahriyar (mort el 956) l'esmenta com estaci (de nom Kambulu, segurament al modern Ras Kambalu) en la ruta cap a Sofala, per fins recentment cap resta arqueolgica permetia confirmar l'existncia d'establiments del final del segle IX o comenament del segle X; unes excavacions recents han posat a la llum una mesquita del segle X que podia allotjar 70 fidels construda sobre dues mesquites anteriors una de pedra i una de fusta (que podrien ser del segle IX i VIII) que serien els establiments musulmans ms antics d'frica oriental.

Yakut esmenta dues viles, Mtanbi i Mkanbalu (modernes Mtambwe i Mkumbuu, cadascuna de les quals tenia un sult, la primera un rab descendent d'un emigrant de Kufa. Un tresor de 2000 monedes de plata amb els nom de deu soldans locals, i set dinars fatimites ha estat trobat prop de la ciutat. Els soldans srie els governants de tres o quatre generacions endarrere del 1070 que es quan es va acumular el tresor i per tant el ms antic ja governaria al segle X. Al Masudi  parla dels reis (muluk) dels Zandj (negres) per no hi cap relat histric sobre aquestos reis ni se segur que dominese l'illa o una part.

Al segle XV van arribar els portuguesos. El sold de l'illa fou vassall de la corona portuguesa del 1506 al 1695. Vers el 1600 l'illa va passar al sulta de Ahmad Mombasa per concessi dels portuguesos. Ahmad va morir el 1609 i el va succeir el seu fill Hasan ben Ahmad, que va entrar en litigi amb els portuguesos a causa de Pemba; els portuguesos li van exigir deixar tot el seus stock de cereals al fort Jess i s'hi va negar, i va haver de fugir a Kilifi; va reconquerir breument Mombasa pero va haver de tornar a fugir i fou assassinat a traici. El seu germ Muhammad fou designat regent pels portuguesos fins la majoria del fill Yusuf i un altre sold es va installar a Pemba. El 1698, desprs de la derrota portuguesa a Mombasa, el sold es va fer vassall dels omanites. L'illa provea a Mombasa d'arrs. Abandonada de fet al segle XVIII, fou ocupada pel sold Sayyid Said d'Oman (1806-1856) el 1822, que hi va introduir el cultiu de l'espcie anomenada clau , les plantacions de la qual van quedar en mans d'rabs i fins el 1873 hi treballava exclusivament ma d'obra esclava. El 1872 un hurac va destruir les collites, i el 1873 l'abolici de l'esclavatge va donar un cop molt fort a aquest cultiu del que va trigar a recuperar-se. 

En el repartidament de territoris en la guerra de successi del 1856 va quedar en poder del sold de Zanzbar, el qual fou protectorat britnic i finalment independent el 1963. El 12 de gener de 1964 un aventurer, John Okello, amb un grup de seguidors, es va fer amb el control a l'illa de Zanzbar; la resistncia de la policia i forces lleials al sold fou curta; al mati ja noms s'escoltaven trets a l'entorn de l'estaci de policia de Malindi, per al capvespre Okello dominava la situaci i el sold havia fugit. Okello va establir una nova bandera nacional que no fou utilitzada a Pemba. El dia 17 el cap del partit Afro-Shirazi fou posat al poder i proclam la Repblica Popular de Zanzbar i Pemba. En aquest moment la situaci a l'illa restava confusa ja que no hi havia forces revolucionaries i de fet el govern del sold encara tenia el control teric, per els africans del partit Afro-Shirazi van proclamar el mateix dia 17 la Repblica Popular de Pemba; les dues administracions van quedar unificades poc desprs.

 Arqueologia .

Al cap de Mkumbu (Ras Mukumbu) a una pennsula l'est de Chake Chake hi ha les runes ms antigues de l'illa, les de Ndagoni, que daten del segle XIV, i estan relativament ben conservades. A la vila de Pujini (al sud de l'aeroport), tamb a l'est de Chake Chake hi ha les runes de Mkama Ndume, restes d'una fortificaci datada al segle XV, nica fortificaci que es conserva d'aquesta poca a tota l'frica oriental.

 Canal de Pemba .

El canal de Pemba s la par martima que separa l'illa de la costa continental; s un lloc amb una excepcional vida marina especialment adient per a la pesca. La distncia entre l'illa i la costa s de 50 km de mitjana i ms de 30 al punt ms proper (l'illa Mkiwiro a la costa sud de Kenya).

 Referncies .


 Imatges .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348137" title="Esgrima als Jocs Olmpics d'estiu de 1900 - Floret" nonfiltered="1256" processed="1250" dbindex="136263">

El floret va ser una de les proves d'esgrima disputades als Jocs Olmpics de Pars de 1900. En ella hi prengueren part 54 tiradors representants de 9 nacions. 

A la primera ronda, quarts de final, i srie de repesca, la tcnica i art amb el floret era ms important per seguir endavant que el fet d'haver guanyat el combat. 

Medallistes.


Ronda 1.
 Cada tirador disputava un combat. El resultat del combat no comportava passar ronda sin que un jurat determinava quins tiradors mostraven una millor tcnica. El guanyador de cada combat s desconegut. 37 tiradors passen als quarts de final. 



Quarts de final.
Una altra vegada el veredicte per decidir qui passa a semifinals el determina un jurat. 10 tiradors foren seleccionats per passar a semifinals de manera directa, mentre que uns altres 14 van passar a la repesca. 


DNS: no participa
Repesca.
 Els resultats de la srie de repesca no se saben. Una vegada ms, els veredictes de jurat sn els que determinen qui passa endevant. 6 tiradors sn seleccionats per passar a les semifinals. De Saint-Agnan s seleccionat com a reserva i finalment pren part a la final de consolaci desprs de la retirada de Renaud. 



Semifinals.
 Les semifinals sn la primera ronda del torneig en qu el vencedor del combat s el que passa ronda. Els 16 tiradors es divideixen en fos grups. Cada tirador s'enfronta a la resta de membres del grup, passant a la final els quatre primers. Els altres quatre passen a la final de consolaci. Caldr fer un desempat entre el 4t i 5 classificat de la primera semifinal.



Final de consolaci.
Els vuit tiradors que han quedat en les darreres posicions de les semifinals competeixen per la 9a a 16a posici. Renaud no hi participa i s substitut per de Saint-Aignan.



Final.
La final es va disputar el 21 de maig de 1900. Els quatre primers tiradors de les dues semifinals hi prenen part, lluitant tots contra tots. 



Notes.


Referncies.
 Base de dades del COI;
 De Wael, Herman. Herman's Full Olympians: "Fencing 1900".  Accs, 21 de gener de 2006. Consultable virtualment a Herman's Full Olympians: "Fencing 1900".
 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348139" title="Valeri Publcola" nonfiltered="1257" processed="1251" dbindex="136264">

Diversos personatges de l'antiga Roma sn anomenats aix:
Publius Valerius Volusi F. Publicola, primer cnsol rom de la Republica el 509 aC i cnsol tamb el 508 aC, 507 aC i el 504 aC. ;
Publi Valeri Publcola II, cnsol el 475 aC i el 460 aC.
Publi Valeri Publcola Potit, magistrat rom, cnsol el 449 aC.
Lucius Valerius Volusi F. Publicola, trib amb potestat consular cinc vegades: el 394 aC, el 389 aC, el 387 aC, el 383 aC i el 380 aC.
Publi Valeri Potit Publcola, trib consular sis vegades (386 aC, 384 aC, 380 aC, 377 aC, 370 aC i 367 aC).
Marcus Valerius Publicola, cnsol el 355 aC i el 353 aC. ;
Publi Valerius Publicola, magistrat rom, cnsol el 352 aC.
 Publi Valeri Publcola (mestre de la cavalleria), mestre de la cavalleria del dictador rom Marc Papiri Cras el 332 aC.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348144" title="Repblica de Zanzbar" nonfiltered="1258" processed="1252" dbindex="136267">






La Repblica de Zanzbar es va proclamar el 17 de gener de 1964, desprs de la revoluci de John Okello del 12 de gener de 1964. El soldanat havia esdevingut independent el 12 de desembre de 1963. Governava al pas una coalici entre els dos partits majoritaris: el Partit Nacionalista de Zanzbar (PNZ), rab i moderat, i el Partit Popular de Zanzbar i Pemba, escisi del Partit Afri Shirazi basada a Pemba. La oposici la formava el Partit Afro-Shirazi (PAS), d'esquerra radical i amb suport de la poblaci negre de l'illa de Zanzibar.

 La revoluci .

La nit del 12 de gener de 1964 un grup d'uns 300 homes dirigit per l'ugands John Okello, que havia treballat com a policia a Pemba un any i havia arribat a l'illa feia uns 2 anys (tenia 27 anys), cap d'una secta, es van apoderar de l'armeria reial al quarter de policia de Ziwani. Okello havia establert una secta de joves que no practicaven el sexe, molts treballadors del port, i que es reunien en secret, rebent promeses d'un canvi; aquestos homes acostumats a treballar junts estaven predisposats a rebre ordres d'un lder; tot i aix al moment de lluitar noms 40 dels ms de 200 homes que anaven amb Okello van acceptar les ordes. La policia del sold va fer un contraatac amb 75 homes amb armament lleuger que es van acostar a Ziwani per ja els revolucionaris, ben armats els van massacrar. Desprs es van apoderar dels centres de comunicacions i de dos quarters ms de policia. nicament el de Malindi va oferir unes hores de resistncia, i encara s'escoltaven tret a l'hora de dinar, per al capvespre ja s'havia acabat.

Aquella nit van morir centenars d'rabs (i asitics) a Zanzbar (entre cinc i deu mil) i en dies segents uns quants milers van fugir.

La revoluci va agafar desprevinguts als lders poltics. El PAS li va donar suport. Okello es va declarar mariscal de camp i amb els seus homes va fer regnar el terror. En un discurs per radio va prometre matar a tot el que se li oposs i cridaria a tothom per veure com penjava els enemics i els rostia com a polls (dia 14).

El president del Partit Afro Shirazi i el seu lloctinent Abdulrahman Mohammed Babu van intentar encausar la situaci. El dia 17 per fi Karume va assolir la presidncia, i el xeic Abdullah Kassim, Hanga (format a la universitat Lumuumba de Moscou i marcadament comunista) fou nomenat primer ministre i vicepresident; Babu fou nomenat ministre d'exteriors i de Comer. Okello va encapalar un Comit Revolucionari el poders del qual va definir com iguals al del govern. El nou govern havia demanat un contingent de policia de Tanganyika per assegurar l'orde i el dia 17 van arribar 130 agents. El dia 18 de gener de 1964 fou proclamada la Repblica Popular de Zanzbar al mateix temps que a Pemba es proclamava la Repblica Popular de Pemba; els dos governs van treballar plegats.

Okello s'havia declarat un fidel anglic amb grans sentiments humans. A primers de mar va fer un viatge a l'frica Oriental i a la tornada el dia 9 de mar fou detingut a l'aeroport i reembarcat cap a Dar es Salaam. De all es va traslladar a Kenya on fou expulsat i el 16 de mar va arribar a Kampala (Uganda) on finalment va desaparixer desprs del 1971, segons els rumors assassinat per Idi Amin Dada.

El 22 d'abril va arribar a Zanzbar el president de Tanganyika, Julius Nyerere i el seu ministre d'afers exteriors Kambona i del Interior Lusinde. Babu estava absent de viatge a Indonsia. El 23 d'abril es va anunciar que els dos presidents havien signat el acta de uni de Tanganyika i Zanzbar; la uni es va proclamar el dia 26 i els instruments de ratificaci foren intercanviats els 27 d'abril entrant per tant en vigor formant la Repblica Unida de Tanganyika i Zanzbar, nom que el dia 29 d'octubre de 1964 fou canviat a Repblica Unida de Tanznia.

El govern de Karume fou d'orientaci comunista pro xinesa; va confiscar la propietat privada, va redistribuir la terra i va entregar als pobres una parcella. Karume volia construir un pas on tothom tingus una casa, assistncia medica, alimentaci, vestit i energia garantida, i possibilitats d'estudiar. Les empreses privades foren abolides igual que els partits poltics. L'estat va assolir el control de tot els mitjans de producci. Pels que no tenien feina es va establir un departament de benestar que se'n ocupava. L'educaci va esdevenir universal i gratuta (per alguns intellectuals que se li oposaven foren executats). Durant els primers anys es van produir en conjunt diverses violacions dels drets humans i abusos contra la oposici. Durant un temps va predicar la poltica de l'autosuficincia i va aturar la importaci d'aliments, alguns diuen que per poder comprar armes en cas de mancar el suport de Julius Nyerere. La uni amb Tanganyika s'havia previst per noms 10 anys i s'acabava el 1974. La manca d'aliments va provocar un xode; un grup d'opositor va intentar enderrocar el govern i no ho va aconseguir per va matar al president el 7 d'abril de 1972; l'autor de la seva mort fou el seu cunyat, un rab de nom Abdulla Ali Khamis, que sembla que es revenjava pel paper de Karume en la mort del seu pare. La revoluci fou dirigida pel vicepresident Abdulrahman Mohammed  Babu i es creu que tenia el suport de Julius Nyerere. Desprs de l intent va seguir una forta repressi de tots els sospitosos. Moltes persones foren arrestades tamb a Pemba

Aboud Jumbe va ser designat nou president pel consell revolucionari el dia 11 d'abril. Encara que ms moderat havia de seguir algunes orientacions ms radicals del consell revolucionari. Es va decantar per afavorir una integraci ms plena amb Tanganyika i va acceptar la fusi dels dos partits nics el 1977, el Partit Afro-Shirazi (PAS) i la Tanganyika African National Union (TANU) per formar el Chama Cha Mapinduzi ('Partit de la Revoluci' en suahili, anagrama CCM). Va deixar viatjar als nacionals i no va posar limitacions als que volien estudiar en universitats estrangeres, que abans no podien. 

El 1979 Jumbe va establir la Camara de representants, per els membres eren designats; va obrir l'administraci al poble i entre els que van participar a la revoluci es va formar el comit dels catorze que se li va oposar; la seva influncia va comenar a declinar i els seus poder sovint foren qestionats. Va intentar redrear la situaci i posar fi a la influencia exercida des de Tanganyika per el 30 de gener de 1984 fou obligat a dimitir del partit nic el CCM i Ali Hassan Mwinyi nomenat com a nou president inter (fou confirmat en la votaci del 19 d'abril de 1964). Ramadani Baki, el seu primer ministre (el primer nomenat des de l'abolici del crrec el 27 d'abril de 1964), va dimitir al mateix dia (abans d'un any en el crrec doncs havia estat nomenat el 27 de febrer de 1983) i el dia 6 de febrer substitut per Seif Sharif Hamad.

Mwinyi i el seu primer ministre Seif Sharif Hamad van rebre inicialment el suport popular que aviat van perdre al no poder arreglar els problemes heretats. El 1985 Mwinyi va esdevenir president de la Repblica Unida de Tanznia i Idris Abdul Wakil fou elegit com a nou president (24 d'octubre de 1985) amb el 60% dels vots. A les eleccions del 1990 fou elegit el Dr. Salmin Amour Juma amb un resultats molts pobres que van comprometre la seva elecci; va comenar a deposar funcionaris acusats dels mals resultats i va governar amb ma de ferro; fou conegut com Komandoo, i va empresonar als seus opositors i alguns foren torturats. Durant el seu mandat es va restablir els sistema multi partidista a Tanznia el 1992.

A Zanzbar ja s'havia produt una divisi entre els partidaris de mantenir el estatus i els que s'hi oposaven englobats en la oposici anomenada Kamahuru, i quan es van legalitzar els partits va sorgir el Front Civic Unit dirigit per Seif Sharif Hamad primer ministre fins el 1988 i que havia deixat el partit CCM i tenia amplia majoria a Pemba; altres partits continentals no han arrelat a les illes.

El 1995 es van fer eleccions, per primera vegada en ms d'un partit, que foren marcades per irregularitats. Les protestes de l'oposici foren acceptades pels observadors i els resultats (reelecci de Salmin Amour Juma) no foren reconeguts, per el president va romandre al crrec. Es van organitzar protestes i alguns donants d'ajut la van suspendre. Les tortures i empresonaments van seguir i ara es va afegir la discriminaci contra la gent de Pemba.

Les eleccions del 2000 van ser altre cop considerades fraudulentes per la oposici. El candidat del govern de Tanznia, Amani Abeid Karume, fou elegit i va prendre possessi el 8 de novembre de 2000; en les manifestacions contra la seva elecci les forces tanzanes van matar a alguns manifestants; el CMM va obrir negociacions amb el CUF i les dues organitzacions van arribar a un acord i es va establir una comissi conjunta; es va formar una nova Comissi Electoral de Zanzbar (ZEC) amb representants dels dos partits i es va rebaixar la tensi. Encara es van produir algun incidents menors entre manifestants que donaven suport a un o altre per sense major importncia.

El 1 d'octubre del 2004, conseqncia de la pujada del sentiment nacionalista, la bandera prpia, que s'havia deixat d'usar desprs del 1965 fou readoptada per l'assemblea per incloent la bandera de Tanznia a la part superior (amb la protesta del CUF) i eliminant la franja blanca al pal. Fou hissada per primer cop el 9 de gener del 2005.  En les eleccions del 2005, en mig altre cop d'incidents, i protestes, va ser reelegit el president Karume.

 Presidents .

John Okello 1964, govern provisional;
Sheikh Abeid Amami Karume  1964-1972;
Skeikh Mwinyi Aboud Jumbe 1972-1984;
Ali Hassan Mwinyi 1984-1985;
Idris Abdul Wakil 1985-1990;
Salmin Amour  1990-2000  ;
Amani Abeid Karume 2000-;

 Primers ministres .

Abdullah Kassim Hanga  17 de gener a 27 d'abril de 1964, el crrec fou despres abolit fins 1983;
Ramadani Baki  1983-1984         ;
Seif Shariff Hamad  1984-1988;
Omar Ali Juma 1988-1995  ;
Mohamed Gharib Bilal  1995-2000;
Shamsi Vuai Nahodha  2000-;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348147" title="John Taylor" nonfiltered="1259" processed="1253" dbindex="136268">
 John Taylor  va ser un pilot de curses automobilstiques britnic que va arribar a disputar curses  de Frmula 1. 

Va nixer el 23 de mar del 1933 a Leicester, Anglaterra i va morir el 8 de setembre del 1966 en un accident disputant la cursa del GP d'Alemanya al circuit de Nrburgring .


 A la F1 .

John Taylor va debutar a la cinquena cursa de la temporada 1964 (la quinzena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 11 de juliol del 1964 el GP de la Gran Bretanya al Circuit de Brands Hatch.

Va participar a un total de cinc curses puntuables pel campionat de la F1, disputades en dues temporades diferents no consecutives (1964 i 1966) aconseguint una sisena posici com a millor classificaci en una cursa i assolint 1 punt pel campionat del mn de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348148" title="Cantons del Cher" nonfiltered="1260" processed="1254" dbindex="136269">
Els Cantons del Cher (Centre) sn 35 i s'agrupen en tres districtes: 

 Districte de Bourges (16 cantons - prefectura: Bourges) :cant des Aix-d'Angillon - cant de Baugy - cant de Bourges-1 - cant de Bourges-2 - cant de Bourges-3 - cant de Bourges-4 - cant de Bourges-5 - cant de Chrost - cant de Henrichemont - cant de Lr - cant de Levet - cant de Saint-Doulchard - cant de Saint-Martin-d'Auxigny - cant de Sancergues - cant de Sancerre - cant de Vailly-sur-Sauldre;

 Districte de Saint-Amand-Montrond (11 cantons - sotsprefectura: Saint-Amand-Montrond) :cant de Charenton-du-Cher - cant de Chteaumeillant - cant de Chteauneuf-sur-Cher - cant du Chtelet - cant de Dun-sur-Auron - cant de la Guerche-sur-l'Aubois - cant de Lignires - cant de Nrondes - cant de Saint-Amand-Montrond - cant de Sancoins - cant de Saulzais-le-Potier;

 Districte de Vierzon (8 cantons - sotsprefectura: Vierzon) :cant d'Argent-sur-Sauldre - cant d'Aubigny-sur-Nre - cant de la Chapelle-d'Angillon - cant de Graay - cant de Lury-sur-Arnon - cant de Mehun-sur-Yvre - cant de Vierzon-1 - cant de Vierzon-2;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348149" title="Frank Gardner" nonfiltered="1261" processed="1255" dbindex="136270">
 Frank Gardner  va ser un pilot de curses automobilstiques australi que va arribar a disputar curses  de Frmula 1. 

Va nixer el 1 d'octubre del 1930 a Sidney, Austrlia. Va destacar per les seves victries al British Touring Car Championship o Campionat britnic de turismesque va conquerir en tres temporades (1967, 1968 i 1973).




 A la F1 .

Frank Gardner va debutar a la cinquena cursa de la temporada 1964 (la quinzena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 11 de juliol del 1964 el GP de la Gran Bretanya al Circuit de Brands Hatch.

Va participar a un total de nou curses puntuables pel campionat de la F1, disputades en tres temporades diferents no consecutives (1964-1965 i 1968) aconseguint una vuitena posici com a millor classificaci en una cursa i no assolint cap punt pel campionat del mn de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348150" title="Districte de Bourges" nonfiltered="1262" processed="1256" dbindex="136271">
El Districte de Bourges s un dels tres districtes del departament del Cher, a la regi del Centre. Compta amb 16 cantons i 131 municipis. El cap del districte s la prefectura de Bourges.

Cantons.
cant des Aix-d'Angillon - cant de Baugy - cant de Bourges-1 - cant de Bourges-2 - cant de Bourges-3 - cant de Bourges-4 - cant de Bourges-5 - cant de Chrost - cant de Henrichemont - cant de Lr - cant de Levet - cant de Saint-Doulchard - cant de Saint-Martin-d'Auxigny - cant de Sancergues - cant de Sancerre - cant de Vailly-sur-Sauldre

Vegeu tamb.
Cantons del Cher;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348152" title="Huang-Taiji" nonfiltered="1263" processed="1257" dbindex="136272">


Huang Taiji (28 de novembre del 1592   21 de setembre de 1643; va regnar del 1626 al 1643) Va ser el primer emperador de la dinastia Qing de la Xina, encara que va morir abans d aconseguir-ho. s el responsable de dos canvis de nom: el seu poble, els jrchen, van passar a dir-se manxs el 1635 i la seva dinastia va canviar de Jin Posteriors a Qing el 1636.

Va ser molt ms favorable a la tnia Han que el seu pare, Nurhaci del qual era el vuit fill. El 1626 va succeir com a governant de la dinastia dels Jin Posteriors. Aviat es va adonar que els xinesos Han eren la majoria de la poblaci i els manxs una minoria i que tractar de mantenir la discriminaci portaria a la seva dinastia a un fracs com el que havien patit els Yuan. El 1631 va crear un estat a imatge dels Ming, amb sis ministeris gestionats per nombrosos oficials xinesos per coronats amb una diarquia manxs - xinesos en tots els crrecs directius.

Decidit a contrarestar el poder de les grans faccions tribals i orientat ja cap a la centralitzaci de l estat que caracteritzaria tota la dinastia, va introduir de manera immediata els exmens com a via per a accedir a la burocrcia, a imatge de l Examen Imperial, apartant-se en aix del que havien estat les prctiques d altres pobles de l estepa com khitans i mongols en les seves respectives dinasties Liao i Yuan.

Va continuar l expansi del seu estat en la regi que ms tard es coneixeria amb el nom de Manxria, va seguir conquerint Mongolia i va atacar Corea i la Xina dels Ming. Els sbdits de la nova dinastia tamb van ser organitzats en banderes: quan el 1634 va aconseguir imposar-se definitivament als mongols  que continuaven reivindicant l herncia de l imperi universal de Gengis Khan  es van afegir vuit banderes mongols,

El 1635 Huang Taji va canviar el nom tribal de jrchen (manx: juen) a manx (manx: manju). El motiu del canvi i el significat original de "manju" no son coneguts.
En 1636 va envair Corea amb les banderes manxs i mongols i a l any segnt, el 1637, la va convertir en un protectorat dels Qing. Aquest mateix any els Jin Posteriors van passar a dir-se els Qing, que t el significat de  clar  o  pur .

El 1642  arran de la defecci cap als jrchen de mltiples militars xinesos  s hi van sumar vuit banderes xineses. Els descendents de les vuit banderes, manxs, mongols o xineses, van ser els abanderats, qiren, un estatus hereditari que els convertiria en l elit de l imperi manx.

Va incorporar el canons a l estil dels Ming a l exrcit manx i tenia la voluntat de conquerir la Xina, per, el 1643 va morir de malaltia, deixant el regne al seu nov fill, un nen de cinc anys, el futur emperador Shunzhi (1638 1661), que quedava sota la regncia del seu oncle Dorgon i de la seva prpia mare, l emperadriu Xiaozhuang Wen, descendent de Gengis Khan, que perpetuaria la influncia mongol a la cort.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348153" title="Districte de Saint-Amand-Montrond" nonfiltered="1264" processed="1258" dbindex="136273">
El Districte de Saint-Amand-Montrond s un dels tres districtes del departament del Cher, a la regi del Centre. Compta amb 11 cantons i 116 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Saint-Amand-Montrond.

Cantons.
cant de Charenton-du-Cher - cant de Chteaumeillant - cant de Chteauneuf-sur-Cher - cant du Chtelet - cant de Dun-sur-Auron - cant de la Guerche-sur-l'Aubois - cant de Lignires - cant de Nrondes - cant de Saint-Amand-Montrond - cant de Sancoins - cant de Saulzais-le-Potier

Vegeu tamb.
Cantons del Cher;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348155" title="Districte de Vierzon" nonfiltered="1265" processed="1259" dbindex="136274">
El Districte de Vierzon s un dels tres districtes del departament del Cher, a la regi del Centre. Compta amb 8 cantons i 43 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Vierzon.

Cantons.
cant d'Argent-sur-Sauldre - cant d'Aubigny-sur-Nre - cant de la Chapelle-d'Angillon - cant de Graay - cant de Lury-sur-Arnon - cant de Mehun-sur-Yvre - cant de Vierzon-1 - cant de Vierzon-2

Vegeu tamb.
Cantons del Cher;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348157" title="Saint-Amand-Montrond" nonfiltered="1266" processed="1260" dbindex="136275">

Saint-Amand-Montrond s un municipi francs, situat al departament de Cher i a la regi del Centre. 






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348159" title="Cantons de l'Eure i Loir" nonfiltered="1267" processed="1261" dbindex="136276">
Els Cantons de l'Eure i Loir (Centre) sn 29 i s'agrupen en 4 districtes:

 Districte de Chartres (11 cantons - prefectura: Chartres) :cant d'Auneau - cant de Chartres-Nord-Est - cant de Chartres-Sud-Est - cant de Chartres-Sud-Ouest - cant de Courville-sur-Eure - cant d'Illiers-Combray - cant de Janville - cant de Luc - cant de Maintenon - cant de Mainvilliers - cant de Voves;

 Districte de Chteaudun (5 cantons - sotsprefectura: Chteaudun) :cant de Bonneval - cant de Brou - cant de Chteaudun - cant de Cloyes-sur-le-Loir - cant d'Orgres-en-Beauce;

 Districte de Dreux (9 cantons - sous-prfecture : Dreux) :cant d'Anet - cant de Brezolles - cant de Chteauneuf-en-Thymerais - cant de Dreux-Est - cant de Dreux-Ouest - cant de Dreux-Sud - cant de la Fert-Vidame - cant de Nogent-le-Roi - cant de Senonches;

 Districte de Nogent-le-Rotrou (4 cantons - sotsprefectura: Nogent-le-Rotrou) :cant d'Authon-du-Perche - cant de La Loupe - cant de Nogent-le-Rotrou - cant de Thiron-Gardais;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348160" title="Districte de Chartres" nonfiltered="1268" processed="1262" dbindex="136277">
El Districte de Chartres s un dels quatre districtes del departament francs de l'Eure i Loir, a la regi del Centre. Compta amb 11 cantons i 162 municipis i el cap del districte s la prefectura de Chartres.

Cantons.
cant d'Auneau - cant de Chartres-Nord-Est - cant de Chartres-Sud-Est - cant de Chartres-Sud-Ouest - cant de Courville-sur-Eure - cant d'Illiers-Combray - cant de Janville - cant de Luc - cant de Maintenon - cant de Mainvilliers - cant de Voves

Vegeu tamb.
Cantons de l'Eure i Loir;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348162" title="Districte de Chteaudun" nonfiltered="1269" processed="1263" dbindex="136278">
El Districte de Chteaudun s un dels quatre districtes del departament francs de l'Eure i Loir, a la regi del Centre. Compta amb 5 cantons i 80 municipis i el cap del districte s la sotsprefectura de Chteaudun.

Cantons.
cant de Bonneval - cant de Brou - cant de Chteaudun - cant de Cloyes-sur-le-Loir - cant d'Orgres-en-Beauce

Vegeu tamb.
Cantons de l'Eure i Loir;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348163" title="Districte de Dreux" nonfiltered="1270" processed="1264" dbindex="136279">
El Districte de Dreux s un dels quatre districtes del departament francs de l'Eure i Loir, a la regi del Centre. Compta amb 9 cantons i 111 municipis i el cap del districte s la sotsprefectura de Dreux.

Cantons.
cant d'Anet - cant de Brezolles - cant de Chteauneuf-en-Thymerais - cant de Dreux-Est - cant de Dreux-Ouest - cant de Dreux-Sud - cant de la Fert-Vidame - cant de Nogent-le-Roi - cant de Senonches

Vegeu tamb.
Cantons de l'Eure i Loir;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348164" title="Districte de Nogent-le-Rotrou" nonfiltered="1271" processed="1265" dbindex="136280">
El Districte de Nogent-le-Rotrou s un dels quatre districtes del departament francs de l'Eure i Loir, a la regi del Centre. Compta amb 4 cantons i 52 municipis i el cap del districte s la sotsprefectura de Nogent-le-Rotrou.

Cantons.
cant d'Authon-du-Perche - cant de La Loupe - cant de Nogent-le-Rotrou - cant de Thiron-Gardais

Vegeu tamb.
Cantons de l'Eure i Loir;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348165" title="Chteaudun" nonfiltered="1272" processed="1266" dbindex="136281">

Chteaudun s un municipi francs, situat al departament d'Eure i Loir i a la regi del Centre. 






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348166" title="Nogent-le-Rotrou" nonfiltered="1273" processed="1267" dbindex="136282">

Nogent-le-Rotrou s un municipi francs, situat al departament d'Eure i Loir i a la regi del Centre. 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348167" title="Cantons de l'Indre" nonfiltered="1274" processed="1268" dbindex="136283">
Els Cantons de l'Indre (Centre) sn 26 i s'agrupen en 4 ditrictes:

 Districte de Le Blanc (6 cantons - sotsprefectura: Le Blanc) :cant de Blbre - cant de Le Blanc - cant de Mzires-en-Brenne - cant de Saint-Benot-du-Sault - cant de Saint-Gaultier - cant de Tournon-Saint-Martin;

 Districte de Chteauroux (11 cantons - prefectura: Chteauroux) :cant d'Ardentes - cant d'Argenton-sur-Creuse - cant de Buzanais - cant de Chteauroux-Centre - cant de Chteauroux-Est - cant de Chteauroux-Ouest - cant de Chteauroux-Sud - cant de Chtillon-sur-Indre - cant d'cueill - cant de Levroux - cant de Valenay;

 Districte de La Chtre (5 cantons - sotsprefectura: La Chtre) :cant d'Aigurande - cant de La Chtre - cant d'guzon-Chantme - cant de Neuvy-Saint-Spulchre - cant de Sainte-Svre-sur-Indre;

 Districte d'Issoudun (4 cantons - sotsprefectura: Issoudun) :cant d'Issoudun-Nord - cant d'Issoudun-Sud - cant de Saint-Christophe-en-Bazelle - cant de Vatan;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348168" title="Districte de Le Blanc" nonfiltered="1275" processed="1269" dbindex="136284">
El Districte de Le Blanc s un dels quatre del departament francs de l'Indre a la regi del Centre. Compta amb 6 cantons i 56 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Le Blanc.

Cantons.
cant de Le Blanc ;
cant de Mzires-en-Brenne ;
cant de Saint-Benot-du-Sault ;
cant de Saint-Gaultier ;
cant de Tournon-Saint-Martin;

Vegeu tamb.
Cantons de l'Indre;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348171" title="Districte de Chteauroux" nonfiltered="1276" processed="1270" dbindex="136285">
El Districte de Chteauroux s un dels quatre del departament francs de l'Indre a la regi del Centre. Compta amb 6 cantons i 56 municipis. El cap del districte s la prefectura de Chteauroux.

Cantons.
cant d'Ardentes ;
cant d'Argenton-sur-Creuse ;
cant de Buzanais ;
cant de Chteauroux-Centre ;
cant de Chteauroux-Est ;
cant de Chteauroux-Ouest ;
cant de Chteauroux-Sud ;
cant de Chtillon-sur-Indre ;
cant d'cueill ;
cant de Levroux ;
cant de Valenay;

Vegeu tamb.
Cantons de l'Indre;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348172" title="Districte de La Chtre" nonfiltered="1277" processed="1271" dbindex="136286">
El Districte de La Chtre s un dels quatre del departament francs de l'Indre a la regi del Centre. Compta amb 5 cantons i 58 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de La Chtre.

Cantons.
cant d'Aigurande ;
cant de La Chtre ;
cant d'guzon-Chantme ;
cant de Neuvy-Saint-Spulchre ;
cant de Sainte-Svre-sur-Indre;

Vegeu tamb.
Cantons de l'Indre;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348173" title="Districte d'Issoudun" nonfiltered="1278" processed="1272" dbindex="136287">
El Districte d'Issoudun s un dels quatre del departament francs de l'Indre a la regi del Centre. Compta amb 4 cantons i 51 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura d'Issoudun.

Cantons.
cant d'Issoudun-Nord ;
cant d'Issoudun-Sud ;
cant de Saint-Christophe-en-Bazelle ;
cant de Vatan;

Vegeu tamb.
Cantons de l'Indre;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348175" title="La Chtre" nonfiltered="1279" processed="1273" dbindex="136288">


La Chtre s una municipi de la regi de Centre, departament de l'Indre.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348180" title="Issoudun" nonfiltered="1280" processed="1274" dbindex="136289">


Issoudun s una municipi de la regi de Centre, departament de l'Indre.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348186" title="Saint-Cyr-sur-Loire" nonfiltered="1281" processed="1275" dbindex="136290">


Saint-Cyr-sur-Loire  s un municipi francs, situat al departament d'Indre i Loira i a la regi de Centre. Est agermanat amb el municipi catal de Valls.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348192" title="Noisiel" nonfiltered="1282" processed="1276" dbindex="136291">


Noisiel  s un municipi francs del departament del Sena i Marne, a la regi de l'Illa de Frana.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348193" title="Templemars" nonfiltered="1283" processed="1277" dbindex="136292">


Templemars  s un municipi francs del departament del Nord, a la regi del Nord-Pas de Calais.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348201" title="Revista La Vila" nonfiltered="1284" processed="1278" dbindex="136293">
La Vila s una revista mensual del Baix Montseny. Aquest mitj de comunicaci va nixer a Sant Celoni l'any 1992, on des de de fa temps s un mitj local de referncia. El seu mbit informatiu avarca la subcomarca del Baix Montseny amb especial atenci als municipis de Santa Maria de Palautordera, Sant Esteve de Palautordera i Vallgorguina tractant temes de poltica, societat, cultura, esports i opini des d'un punt de vista local. Des de l'any 1996 tamb s'edita la versi digital.

 Enllaos externs .
 Lloc web oficial;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348254" title="Jacques Hanegraaf" nonfiltered="1285" processed="1279" dbindex="136294">

Jacques Hanegraaf (Rijsbergen, 14 de desembre de 1960) va ser un ciclista neerlands que fou professional entre 1881 i 1994.  Durant la seva carrera professional aconsegu 34 victries, de les quals destaquen l'Amstel Gold Race (1984), la Pars-Brusselles (1982) i dos campionats dels Pasos Baixos (1981, 1985). El 1984 va liderar el Tour de Frana durant 2 etapes, a ms d'aconseguir la primera posici final de la classificaci dels esprints intermitjos.

Palmars.
1981;
 Campi dels Pasos Baixos de ciclisme en pista;
 1r a Maastricht;
 1r a 's Heerenhoek;
 1r a la Maastricht-Amby;
1982;
 1r de la Pars-Brusselles;
 1r del Gran Premi del canton d'Argvia;
 1r a Galder;
1983;
 1r a Zwevezele;
 Vencedor de 2 etapes de l'Etoile de Bessges;
 Vencedor d'una etapa a la Setmana Catalana;
1984;
 1r de l'Amstel Gold Race;
 1r de l'Acht van Chaam;
 1r a Rotterdam;
 1r a Zuiddorpe;
 1r a Made;
 1r a Ede;
 1r a Meerssen;
 1r a Diemen;
 1r de la classificaci dels esprints intermitjos del Tour de Frana ;
 Vencedor d'una etapa de la Volta als Pasos Baixos;
1985;
 Campi dels Pasos Baixos de ciclisme en pista;
 1r a Breda ;
 1r a Elfstedenronde ;
 1r a Friese Elfstedenronde ;
 1r a Zuiderzee Derny Tour;
 Vencedor d'una etapa de la Volta als Pasos Baixos;
1987;
 1r a Zwevezele ;
1988;
 Vencedor d'una etapa del Kellogg's Tour of Britain;
 1r a Omloop Leiedal ;
 1r a Made, Made;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Catalunya;
1992;
 1r a Malderen ;
 1r a la Veenendaal - Veenendaal;
 1r a Helchteren ;

Resultats al Tour de Frana.
1984. 101 de la classificaci general. 1r de la classificaci dels esprints intermitjos. Porta el maillot groc durant 2 etapes;
1988. 119 de la classificaci general;
1989. 129 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Palmars de Jacques Hanegraaf a cyclebase.nl;
Fitxa de Jacques Hanegraaf a sitiodeciclismo.net;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348256" title="Ronnie Bucknum" nonfiltered="1286" processed="1280" dbindex="136295">
 Ronnie Bucknum  va ser un pilot de curses automobilstiques estatunidenc que va arribar a disputar curses  de Frmula 1. 

Va nixer el 5 d'abril del 1936 a Alhambra, Califrnia, USA i va morir de malaltia a San Lus Obispo, Califrnia el 23 d'abril del 1992. 



 A la F1 .

Ronnie Bucknum va debutar a la sisena cursa de la temporada 1964 (la quinzena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 2 d'agost del 1964 el GP d'Alemanya al Circuit de Nrburgring.

Va participar a un total de onze curses puntuables pel campionat de la F1, disputades en tres temporades diferents consecutives (1964-1966) aconseguint una cinquena posici com a millor classificaci en una cursa i  assolint dos punts pel campionat del mn de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348270" title="Llista d'alcaldes de les Franqueses del Valls" nonfiltered="1287" processed="1281" dbindex="136296">
Llista d'alcaldes de les Franqueses del Valls:

 Pere Font i Monells (1899 - 1902);
 Valeri Roca i Espina (1902 - 1903);
 Evarist Balls i Grau (1903 - 1909);
 Antic Barnils i Ambrs (1909 - 1920);
 Miquel Figueras i Balls (1920 - 1923);
 Llus Ventura i Rocarias (1923 - 1924);
 Antoni Iglesias i Gandux (1924 - 1930);
 Josep Rovira de Villar i Viver (1930 - 1931);
 Mari Mrgens i Gibert (1931 - 1934);
 Josep Corbera i Pags (1934 - 1936);
 Francesc Montserrat i Fontcuberta (1936 - 1939);
 Josep Maria Rovira de Villar i Dachs (1939 - 1943);
 Mart Ribas i Mateu (1943 - 1946);
 Joan Lloberas i Viaplana (1946 - 1950);
 Ramon Rof i Pou (1950 - 1954);
 Josep Torner i Aymerich (1954 - 1967);
 Llus Rams i Ventura (1967 - 1975);
 Jaume Trav i Quintana (1975 - 1979);
 Ricard Valenci i Schuster (1979 - 1995);
 Francesc Torn i Ventura (1995 - 2008);
 Esteve Ribalta i Snchez (2008 - );

 Enllaos .
 Diccionari biogrfic d'alcaldes i alcaldesses del Valls Oriental, del Museu de Granollers, amb les biografies dels alcaldes;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348271" title="Yacht Club de Chile" nonfiltered="1288" processed="1282" dbindex="136297">

El Yacht Club de Chile es un club nutic de Via del Mar, Xile. Aquest club va iniciar la seva activitat a l'any 1955.

Les seves installacions es troven a la Caleta Higuerilla. Te un local social amb restaurant. Hi ha una piscina i palmeres.
 
El port esportiu te conexions d'electricitat per als iots amarrats en ell.
 
Referncies.

 Informaci bsica;

 Enllaos externs .
 Web del Yacht Club de Chile;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348275" title="Llista d'alcaldes de Vallromanes" nonfiltered="1289" processed="1283" dbindex="136298">
Llista d'alcaldes de Vallromanes:

 Gens Gurdia i Roca (1933 - 1934);
 Antoni Duran i Clivillers (1934 - 1936);
 Isidre Bosch i Corbera (1936 - 1936);
 Josep Cirera i Mogas (1936 - 1936);
 Vicen Rabassa i Rigall (1936 - 1936);
 Vicen Sol i Trilla (1936 - 1936);
 Josep Romero i Ontiveras (1936 - 1937);
 Josep Montasell i Barnet (1937 - 1938);
 Pere Lluch i Armengol (1939 - 1941);
 Miquel Bernaus i Figuera (1941 - 1952);
 Lloren Ballester i Campins (1952 - 1960);
 Joan Casacuberta i Pont (1960 - 1967);
 Josep Bosch i Bellavista (1967 - 1979);
 Josep Pericas i Corbera (1979 - 1995);
 Maria Cabot i Gibert (1995 - 2003);
 Violant Mascar i Lpez (2003 - 2004);
 Maria Cabot i Gibert (2004 - );

 Enllaos .
 Diccionari biogrfic d'alcaldes i alcaldesses del Valls Oriental, del Museu de Granollers, amb les biografies dels alcaldes;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348278" title="Bahabn" nonfiltered="1290" processed="1284" dbindex="136299">

Bahabn s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348279" title="Yachting Association of Sri Lanka" nonfiltered="1291" processed="1285" dbindex="136300">

La Yachting Association of Sri Lanka (YASL) es un club nutic de la ciutat de Colombo, Sri Lanka.  

Aquest club ha vist la seva activitat molt minuada en els darrers 25 anys a causa de la guerra civil que pateix l'illa. Tot i aix la YASL organitza regularment regates com la Janashanthi Sailing Nationals. Al Juliol del any 2004 la YASL va resuccitar la Tri-nation Regatta, en la que prenen part iots de l'ndia i el Pakistan conjuntament amb els iots locals.

La YASL te una escola de vela i una flota d'Optimist.

Referncies.


 Informaci bsica;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348285" title="Bocos de Duero" nonfiltered="1292" processed="1286" dbindex="136301">

Bocos de Duero s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348286" title="Llista d'alcaldes de Vallgorguina" nonfiltered="1293" processed="1287" dbindex="136302">
Llista d'alcaldes de Vallgorguina:

 Josep Camps i Cot (1894 - 1904);
 Joan Llavina i Bosch (1904 - 1906);
 Joan Paituv i Calls (1906 - 1912);
 Antoni Puigvert i Calls (1912 - 1916);
 Felici Illa i Terrades (1916 - 1918);
 Josep Gras i Dav (1918 - 1922);
 Josep Salicr i Bosch (1922 - 1923);
 Josep Plana i Riu (1923 - 1924);
 Josep Regs i Gras (1924 - 1930);
 Josep Caball i Mora (1930 - 1931);
 Amadeu Gras i Caellas (1931 - 1934);
 Josep Plana i Riu (1934 - 1936);
 Amadeu Gras i Caellas (1936 - 1936);
 Joan Rad i Regs (1936 - 1939);
 Francesc Mora i Palom (1939 - 1941);
 Esteve Palom i Mass (1941 - 1942);
 Josep Bosch i Coll (1942 - 1952);
 Esteve Travesa i Pradell (1952 - 1964);
 Jaume Bosch i Mora (1964 - 1974);
 Josep Mora i Teixidor (1974 - 1979);
 Amadeu Canaleta i Rosquelles (1979 - 1987);
 Jaume Bosch i Mora (1987 - 1988);
 Aida Gonzlez i Snchez (1988 - 1995);
 Josep Salicr i Regs (1995 - 2006);
 Josep Antoni Snchez i Mena (2006 - 2007);
 Joan Mora i Alsina (2007 - );

 Enllaos .
 Diccionari biogrfic d'alcaldes i alcaldesses del Valls Oriental, del Museu de Granollers, amb les biografies dels alcaldes;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348288" title="Canalejas de Peafiel" nonfiltered="1294" processed="1288" dbindex="136303">

Canalejas de Peafiel s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348289" title="Des de Rssia amb amor" nonfiltered="1295" processed="1289" dbindex="136304">
Des de Rssia amb amor  s una pellcula de Terence Young de la saga James Bond, estrenada el 1963. Ha estat doblada al catal.

 Argument .

El MI6 rep un missatge d'una secretria russa del consolat sovitic a Istambul, Tatiana Romanova (Daniela Bianchi), proposant-los portar un descodificador  top secret  anomenat Lektor, a condici que se l'ajudi a fugir a l'oest. En realitat, ha estat enredada sense saber-ho per Rosa Klebb (Lotte Lenya), membre important d ESPECTRE i antiga coronel del KGB, per tal d'eliminar James Bond (Sean Connery), per haver provocat la caiguda d'un dels seus millors elements, el doctor No (veure James Bond contra doctor No) 

 Repartiment .

 Sean Connery : James Bond;
 Daniela Bianchi : Tatiana Romanova;
 Pedro Armendriz : Kerim Bey;
 Lotte Lenya : Rosa Klebb;
 Robert Shaw : Donald 'Red' Grant;
 Bernard Lee : M;
 Desmond Llewelyn : Major Boothroyd;
 Eunice Gayson : Sylvia Trench;
 Walter Gotell : Morzeny;
 Francis De Wolff : Vavra;
 George Pastell : Conductor de tren;
 Nadja Regin : La filla de Kerim;
 Lois Maxwell : Miss Moneypenny;
 Aliza Gur : Vida;
 Martine Beswick : Zora;
 Vladek Sheybal : Kronsteen;

Al voltant de la pellcula .
 Primera aparici de Desmond Llewelyn al paper del responsable de l'equipament. El personatge, breument vist a James Bond 007 contra el Dr. No no se l anomenar  "Q" fins a  Goldfinger.
 Durant el rodatge, els metges van diagnosticar un cncer a l'actor mexic Pedro Armendariz (que interpreta el paper d'Ali Kerim Bey, l'agent del MI6 a correus d Istambul). Malgrat una salut cada vegada ms precria,  va anar al rodatge per va morir a un hospital de Los Angeles algunes setmanes abans de l estrena de la pellcula. El seu fill Pedro Armendriz Jr. apareixeria a la pellcula de  James Bond Perms per matar, de 1989.
 El 2005 aquest episodi va tenir una adaptaci en videojoc.
 Walter Gotell, que interpreta Morzeny a la pellcula, ser el general Gogol a sis altres pellcules de Bond.
 Per a la trobada entre Bond i Tatiana davant les cmeres amagades de l'ESPECTRE, Bianchi anava vestida de mitges color carn i Bond amb una tovallola de bany. Per consideraci per a la seva actriu, Young demana a tot l equip marxar del plat, restant noms  el personal essencial.
 La seqncia de les clavegueres en els quals Bond, Tatiana i Bey sn empaitats per centenars de rates, representava un desafiament per a l'equip de la pellcula. En efecte, ja que la llei Britnica prohibeix utilitzar rates salvatges a la pellcula, es van fer servir rosegadors blancs domesticats i recoberts de cacau, per la idea va fracassar ja que els rosegadors llepaven el cacau. Young i una part de l'equip van anar a Madrid on van poder rodar aquesta escena amb dues-centes rates reunides per un caador de rosegadors local.
 La persecuci en fora borda van ser rodades a la costa de Pendik a Turquia. L'equip de la pellcula va haver de fer de cara a molts contratemps :
Els fora borda es calaven sense parar ja que el pblic havia abocat queros en les reserves de benzina mentre que l'actriu Daniela Bianchi (Tatiana) es marejava. De mitjana, l'equip obtenia 30 segons d'imatges utilitzables en una jornada de 13 hores.

Aquestes dificultats van obligar el realitzador Terence Young a deixar Pendik. La fi de la carrera-persecuci va ser rodada algunes setmanes ms tard sobre les costes d Esccia. ;

Llocs de rodatge .
 Esccia, Regne Unit (escenes d helicpters);
 Istanbul, Turquia;
 Estudis Pinewood, a Londres, Regne Unit;
 Vencia, Itlia;

 Premis i nominacions .

 Premis .
 BAFTA 1964 Premi a la millor fotografia;

 Nominacions .
 1965  Globus d'Or a la millor can original per Lionel Bart;

 Enllaos externs .
 Pgina de la pellcula a l'IMDb;
 Escena dins el tren, amb Robert Shaw;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348291" title="Castrillo de Duero" nonfiltered="1296" processed="1290" dbindex="136305">

Castrillo de Duero s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.



Administraci.



 Personatges illustres .
 Juan Martn Dez, El Empecinado. ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348295" title="Cogeces del Monte" nonfiltered="1297" processed="1291" dbindex="136306">

Cogeces del Monte s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348296" title="Azzo VI d'Este" nonfiltered="1298" processed="1292" dbindex="136307">
Azzo VI d Este (1170 -  Verona, novembre de 1212), conegut com Azzolino, va ser Marqus d'Este (marchio Eystensis) , ttol concedit el 1196 pel papa Celest III, si b els seus hereus foren designats tant sols podestat de la ciutat. La designaci d'aquest ttol fou realitzada per part del papa ja que la ciutat de Ferrara formava part en aquells moments dels Estats Pontificis, i per tant era considerada com un feu papal.

Azzo va estar implicat fortament en les lluites entre Gelfs i gibellins de la  Llombardia de la primera dcada del segle XIII, servint com a podestat de Ferrara (1196, 1205, i 1208), Pdua (1199), Verona (1206-1207), i Mantua (1207-1208 i 1210-1211). 

El 20 de gener de  1210 fou nomenat Marqus d'Ancona i Comte de Loreto per l Emperador Otto IV. El 10 de maig de 1212 va ser reafirmat pel Papa Innocenci III.

Va ser cap dels gelfs condottiero, i va lluitar en una guerra prolongada amb els Salinguerra Torelli. El 1205 va conquerir i arrasar el castell de Frotta, residncia dels Salinguerra. El seu adversari va respondre aliant-se amb Ezzelino II da Romano i va fer fora Azzo, per l any segent (1206) va reconquerir Frotta i el va mantenir sota el seu poder fins el 1209.

La cort d'Azzo va ser un centre cultural a Itlia del nord, portant poetes i artistes d'arreu. Va fer d amfitri i patr als trobadors Aimeric de Peguilhan, Peire Raimon de Tolosa, i Rambertino Buvalelli. Rambertino festejava la filla d'Azzo (Beatrice) en totes les seves canons d amor, un acte obertament poltic en el clima dels temps. El propi carcter d'Azzo es referit en un vers contemporani de la seva filla:

. . . era bonic, gaireb ms que tots els altres homes. Un home prudent tot i ardir, valers en proeses d'armes i perspica de saber: un conversador assenyat i meravells. 

La primera muller d'Azzo, una filla del comte Aldobrandino, va morir el 1192, i ell es va tornar a casar amb una filla d Humbert III de Savoia, anomenada o Sophia o Eleanor (segons l'epitafi de la seva filla Beatrice). Va morir el 3 de desembre de 1202. El 22 de febrer de 1204 Azzo es va tornar a casar per tercera vegada amb Alice, filla de Reynald de Chtillon, Prncep d'Antioquia. 

De la seva primera dona, Azzo tenia un fill, Aldobrandino, que va succeir el seu pare el 1212. De la seva segona dona, la seva nica filla, l esmentada Beatrice. Per la seva tercera dona va deixar un fill Azzo VII, que finalment va succeir el seu germ ms gran i es va convertir en cap de la famlia.

 Referncies .


Bibliografia .
 Ferrara and its province (text: Carlo Bassi i altres) Milano. Touring 2005 ;
 Bertoni, I Trovatori d'Italia: Biografie, testi, tradizioni, Roma, Societ Multigrafica Editrice, 1915;
 Cabr, Miriam, Italian and Catalan troubadours, pp. 127-140, The Troubadours: an Introduction, Simon B. Gaunt and Sarah Kay, Cambridge University Press, 1999, ISBN 0521574730}};

 Enllaos externs .
Foundation for Medieval Genealogy: Medieval Lands Project   Modena/Ferrara, D. Marquesos d'Este;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348297" title="Santa Maria d'Obarra" nonfiltered="1299" processed="1293" dbindex="136308">

Santa Maria d'Obarra s un monestir romnic construt pels mestres llombards el primer quart del segle XI a les ribes del riu Isbena (Ribagora).  Obarra  significa en basc forat entre roques i s en el fons d'una vall bloquejat pel  congost de La Croqueta on s'ala el monestir. L'esglsia de Santa Maria est dedicada tamb a Sant Pere, Sant Esteve i a la Santa Creu. 

La seva construcci es bas en el sistema de proporcions del triangle equilter, sistema que es modific ms tard per seguir el de les proporcions dobles o diapas. Els nombres 3 (trinitat) i 7 (Esperit sant, totalitat del temps, apocalipsi...) es repeteixen per tot el temple: tres finestres a l'absis central i set als tres absis. Presenta totes les caracterstiques de l'estil llombard: les arcuacions cegues que compassen els seus murs, separades pels contraforts o lesenes i frisos de dents de serra. Original d'aquest temple s el fris d'influncia musulmana amb celles rombodals que corona l'absis central.

L'edifici consta de tres naus, de les quals la central s ms alta i ampla. Les naus estan culminades per absis semicirculars coberts amb voltes de quart d'esfera que descansen en pilastres cruciformes. El campanar es va comenar a construir per les parets noms van assolir una alada de 3 m. En un dels murs laterals s'obre una portalada amb grosses dovelles datada del segle XVI on trobem esculpit l'escut dels Mur.

Est datat l'assentament de monjos en aquest indret des de l'any 874. Aquest monestir arrib a ser el cor del comtat de la Ribagora, escindit del Pallars el 930 per Ramon I. No existeixen construccions anteriors al segle XI degut a que segurament foren arrasades per les rtzies musulmanes.

La protecci de les baronies d'Esps i dels Mur de Pallars significaren dos moments lgids en els segles XIII i XVI respectivament, per el restabliment del bisbat de Barbastre el 1571 signific la desaparici del priorat i el comenament d'una decadncia de la qual mai ms es recuper. Les voltes del peu de l'esglsia s'enfonsaren el 1872.

El 1931 va ser declarat monument nacional per no es va comenar la seva reconstrucci fins la dcada dels seixanta. El Palau Prioral, manat construir el segle XVI pel prior Pedro Mur, resta en runes al peu de la baslica.

Obarra va tenir un mol fariner a la part ms propera al riu que actualment est condicionat com a alberg per a grups de joves. El pont que dna accs al conjunt recorda a un d'estil gtic que es va emportar una riada el 1963.


 Referncies .
Diputacin de Huesca (cartells informatius)

 Enllaos externs.
Romanicoaragones.com;
Aldeaglobal.net;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348299" title="Corrales de Duero" nonfiltered="1300" processed="1294" dbindex="136309">

Corrales de Duero s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 
 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348300" title="Naji al-Ali" nonfiltered="1301" processed="1295" dbindex="136310">
Naji Salim al-Ali (vers el 1938 - 29 d'agost de 1987) va ser un dibuixant, ninotaire i artista palest, conegut principalment per la seva crtica de l'anomenada ocupaci israeliana i dels poltics rabs en la seva obra.

Naji al-Ali nasqu a la localitat palestina d'Al-Shajara (Galilea), d'on fou expulsat amb la seva famlia el 1948, afegint-se a l'xode palest posterior a la fundaci d'Israel. Assist a l'escola de la Uni d'Esglsies Cristianes, al camp de refugiats de Ain al-Hilweh, a Sidon (Lban), i desprs d'obtenir el graduat, marx a Trpoli. Ms tard, desprs de seguir estudiant durant 2 anys, es trasllad a Beirut, vivint en una tenda al camp de refugiats de Shatila i treballlant en diferents fbriques  i tallers. El 1957 obtingu un ttol de mecnic i marx a treballar a Arbia Saudita durant dos anys. El 1959 tornaria al Lban, on comenaria a publicar els seus dibuixos, a partir de 1961 com a acompanyament dels articles del periodista i escriptor Ghassan Kanafani, al diari Al-Hurriya.

Prengu part en el Moviment dels Nacionalistes rabs durant els anys 60, i collabor en diverses publicacions. Pels seus treballs i activitats poltiques fou empresonat fins a 4 vegades al Lban, havent de deixar els seus estuis a l'Acadmia d'Arts del Lban. Ms tard es traslladaria a Kuwait on treballaria per diversos diaris i revistes rabs. tornaria ms tard al Lban, essent detingut durant l'ocupaci israeliana d'aquest pas, i es traslladaria finalment a Londres, el 1985.

Dibuix al llarg de la seva vida ms de 40,000 vinyetes, que sovint reflectiren l'estat general de l'opini palestina i rab, amb agudes crtiques i comentaris sobre la poltica i els poltics de l'Orient Mitj. Potser el seu personatge ms conegut s Handala, dibuixat com un infant testimoni de l'episodi o esdeveniment caricaturitzat, i que ha esdevingut una icona de la resistncia palestina. L'artist explic que simbolitzava el noi de 10 anys que hagu d'abandonar la seva terra per l'expulsi dels palestins en crear-se Israel i que no creixeria fins al dia del retorn dels refugiats. Tamb solia dibuixar un home pobre i escardalenc, que representava el patiment i dignitat del poble palest i les classes populars, i un home gras i opulent, que representava els lders rabs acomodats que Naji al-Ali criticava amb duresa per les seves claudicacions i poltiques d'esquena al patiment del poble. 

Naji al-Ali public tres llibres amb les seves historietes, els anys 1976, 1983 i 1985, i en preparava un quart en el moment de la seva mort.

El 1979, Naji al-Ali fou escollit president de la Lliga de Dibuixants rabs. El 1979 i el 1980, reb el primer premi en la mostra de dibuixants rabs de Damasc. La International Federation of Newspaper Publishers el premi amb el "Golden Pen of Freedom" (la ploma daurada de la llibertat) de manera pstuma el 1988.

Naji al-Ali fou vctima a Londres d'un atemptat d'autoria desconeguda el 22 de juliol 1987, i mor cinc setmanes desprs. Les sospites de la responsabilitat d'aquest assassinat recauen en Israel, en l'OLP, en la persona d'Arafat i tamb en els governs de les teocrcies islmiques de la regi, sense que ninguna teoria tingui, fins avui, una demostraci convincent.

Notes.


Referncies.

Farsoun, Samih K. (2004). Culture and Customs of the Palestinians. Greenwood Press. ISBN 0313320519;
Harlow, Barbara (1994). Writers and Assassinations. In Sidney J. Lemelle and Robin D. G. Kelley (Eds.). Imagining Home: Class, Culture and Nationalism in the African Diaspora (pp. 167-184). Verso. ISBN 0860915859;
Naji al-Ali, kamil al-turab al-falastini (Naji al-Ali, All Palestine's Soil), Mahmud Abd Allah Kallam, Bisan lil-nashr w'al-tawzi' w'al-a'lam, Beirut, 2001.

Enllaos Externs .

 Lloc dedicat a Naji al-Ali ;
 Lloc dedicat a Handala.
 Lloc dedicat a Naji al-Ali - ;
 BBC ON THIS DAY plana de la BBC ssobre l'assassinat d'al-Ali's.
 Al Jazeera English's "Street Talk" takes a look on Naji al-Ali, 07 June 2007.;
 roba i objectes amb motius de Handala.;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348301" title="Curiel de Duero" nonfiltered="1302" processed="1296" dbindex="136311">

Curiel de Duero s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348302" title="Ferrocarril i mines de Sant Joan de les Abadesses" nonfiltered="1303" processed="1297" dbindex="136312">
Ferrocarril i mines de Sant Joan de les Abadesses fou una societat que explot el ferrocarril que anava de Granollers a Sant Joan de les Abadesses a ms de ser propietria de les mines de carb d'Ogassa i Sant Mart de Surroca el qual es transportava mitjanant la lnia ferroviria.

Histria.
El 1844 fou projectada una lnia de ferrocarril que permets transportar el carb que s'extreia de les mines d'Ogassa i Sant Mart de Surroca. Tingu diversos concessionaris i varies companyies es comprometeren a construir-lo per foren intents fallits. Als anys 70 del segle XIX es comen a construir-se, per a un ritme molt lent a causa de la guerra carlina. Finalment el 8 de juliol de 1875 s'inaugur el primer tram entre Granollers i Vic, l'estaci de partida era la de Granollers de la Camins de Ferro de Barcelona a Frana per Figueres (BFF) explotadora de la lnia Barcelona-Girona. El 1877 es cre la companyia del Ferrocarril i mines de Sant Joan de les Abadesses que explotaria la lnia. El 20 de juny de 1880 s'arrib a Ripoll i finalment a Sant Joan de les Abadesses s'inaugur l'arribada el 17 d'octubre d'aquell mateix any. 
Aleshores la companyia per arribar a Barcelona havia de pagar peatge a TBF al passar per les seves lnies. Per evitar-ho decid construir un ramal per arribar-hi directament. Per aix aconsegu la concessi del ferrocarril de Sant Mart de Provenals a Llerona. 
El 1886 s'inaugur el nou tram. L'any segent feu fallida la companyia. 
La Companyia dels Camins de Ferro del Nord d'Espanya liquid l'empresa i absorb les lnies i mines.


Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348303" title="Fompedraza" nonfiltered="1304" processed="1298" dbindex="136313">

Fompedraza s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348304" title="Teoria dels hot-spots" nonfiltered="1305" processed="1299" dbindex="136314">
La teoria dels hot-spots o dels punts calents, determina que que hi ha zones de l'astenosfera en qu les temperatures sn ms elevades. Aix genera extenses acumulacions de magma, que puja seguint corrents convectius procedents de prop del nucli terrestre. 

Al llarg del temps geolgic, cada cop que una placa litosfrica s'ha mogut sobre un punt calent, han nascut nous volcans. Aix es dna, per exemple, en les Illes Hawaianes, que sn illes volcniques.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348307" title="Dinastia Estuard" nonfiltered="1306" processed="1300" dbindex="136315">


Dinastia Estuard- La familia Estuard s d'origen bretona i escocesa. Regnaren a Esccia durant 343 anys (1371-1714). 
A Anglaterra regnar per un curt periode d'uns cent anys.

En angls el llinatge s'escriu Estuart com en francs, en canvi a Esccia s'escriu Stewart i s pronuncia "Sturt".

La dinastia Estuard:
El fundador de la familia Estuard fou Alan Fitzalan (v1104-1177)al que anomenaven Alain "Le Steward" Fitzalan, originari de Dol-de-Bretagne. Aquest cavaller era d'ascendncia bretona i escocesa. 
Rebr del rei escocs el ttol de Lord Great Steward of Scotland. (Senyor Estuard d'Esccia) que utilitzarn cada cap dels Estuards al llarg de les generacions.

El seu nt, Alan es cas amb Eve de Galloway que era una nta del rei angls de la dinastia Normandia, Enric I d'Anglaterra. 

El seu descendent i primer rei d'Esccia fou en Robert II d'Esccia, fill de Walter Estuard (1292-1326) casat amb la princesa Marjorie Bruce d'Esccia, filla del rei Robert I d'Esccia . Aqu s'inica el canvi de dinastia reial escocesa amb la casa Estuard.

Els Estuards han gaudit de nombrosos ttols al llarg de la histria, sobradament coneguts com:
Comtes d'Arundel i de Lennox, comtes de Moray, Marquesos de Bute, ducs d'Albany o ducs d'Aubigny.

Des de la seva arribada a Esccia, els Estuards han estat molt units a les dinasties reial del regne, els Mac Alpin i els Bruce. Destacare en poltica i en les guerres.
Al morir el rei David II d'Esccia sense descendncia, passar al primer Estuard coronat rei, Robert II d'Esccia.
La darrera reina Estuard, Maria I d'Esccia fou assessinada per ordre de la reina Elisabet I d'Anglaterra en 1587, creant una greu crisis social al regne escocs.

El rei Jaume IV d'Esccia que hered les males relacions amb els reis Tudors d'Anglaterra, intervingu amb un tractat de pau amb el rei Enric VII d'Anglaterra, casant-se amb la princesa Margalida d'Anglaterra en 1503. D'aquest matrimoni naixeria el rei Jaume V d'Esccia. Al quedar-se vidua, la reina Margalida es cas amb el cavaller Archibald Douglas, Comte d'Angus i tornar a ser mare de nou. La seva filla ser la mare del conegut Enric Estuard, Lord Darnley i primer duc d'Albany, que es casaria amb la hereva al tron escocs, Maria Estuard. El matrimoni fou un desastre per tingueren un fill, el futur Jaume VI d'Esccia. El fill de Maria I d'Esccia ser qui heredi el tron angls en 1603.

La uni dels trons escocs i angls canvi el rumb de la histria d'Esccia. Jaume VI passar a dir-se Jaume I d'Anglaterra i neixer el regne de la Gran Bretanya.

 La uni dinastica: Esccia i Anglaterra .
No tots els anglesos acceptaren de bon grau al nou rei d'Anglaterra.
El seu fill, Carles I d'Anglaterra i Esccia que tenia molt bones
conexions i relacions amb Frana, tampoc ajud a millorar les seves relacions amb els seus sbdits al casar-se en 1625 amb una princesa francesa, Enriqueta Maria de Frana, filla del rei Enric IV de Frana i Maria de Mdici. 

A Anglaterra esclatar la primera Guerra Civil i la familia reial ser enviada fora del regne. Primer s'establiren a Frana i desprs als Pasos Baixos espanyols i als Pasos Baixos del nord, d'on partir el rei Carles I Estuard, grcies a la recuperaci del tron pel seu germ Jaume (futur Jaume II d'Anglaterra). En 1649 morir Carles I i el succer el seu fill, Carles II d'Anglaterra que regnar fins 1651 a Esccia. Entre 1660 i 1685 regnar a la Gran Bretanya (Anglaterra, Gales, Irlanda i Esccia). Carles II (molt unit a Frana, era un home de crencies catliques)va voler otorgar una llei que dons llibertat religiosa pel poble britnic. La coneguda llei era la "Reial Declaraci de Indulgencia" de 1672, per el parlament el va obligar a retirar-ho. Mor en 1685 reconvertit al catolicisme.

A Carles II el succer el seu germ,Jaume II d'Anglaterra. Aquest nou monarca va combatre dues rebellions internes a Anglaterra. Morir en 1689 desprs convertir-se al catolicisme com havia fet el seu germ. 

A Carles II el succeren els seu nebots, Guillem d'Orange-Nassau, coronat com Guillem III d'Anglaterra i la seva esposa, Maria Estuard, com Maria II d'Anglaterra i Esccia, filla de Jaume II d'Anglaterra. Foren coronats reis de la Gran Bretanya el 11 d'abril de 1689. El seu esps morir en 1702.

Als reis Guillem III i a Maria II d'Anglaterra, el succer al tron la seva filla, la princesa hereva, Anna Orange com Anna I d'Anglaterra en 1702. La futura reina havia tingut molts de problemes per donar fills sans i desprs de molts aborts i nens que morien al nixer, tingu al princep Guillem, duc de Gloucester, que morir amb onze anys en 1701, provocant una forta crisis dinstica.

La llavors hereva al tron, fou coneguda pel fams "Acte d'Establiment" de 1701 que exclouen als catlics de pujar al tron de la Gran Bretanya, i aix deixar fora de successi al pretendent ms vell de la familia Estuard. En cas de morir sense descendncia la reina Anna, passaria el tron a la dinastia Hannover,(veure Regne de Hannover) en mans de Sofia de Hannover, luterana i descendent del rei Jaume I Estuard d'Anglaterra. Durant el regnat de la reina Anna I, Anglaterra tingu una forta relaci en la coneguda Guerra de Sucessi d' Espanya (1700-1715),ja que va estar al costat del pretendent al tron espanyol, l'emperador Carles VI d'Habsburg.

Aquesta reina morir en 1714 deixant al tron a Jordi I d'Anglaterra, i a la nova dinastia, els Hannover. Jordi era fill de la hereva de la reina Anna d'Anglaterra, per aquesta mor el 28 de maig de 1714.

 Els Estuards primitius .
Alain Le Dapifer, cavaller francs i senescal de Dol;
Flaad I Fitzalan (que vol dir, fill d'Alain);
Alain Fitzalan (1080-1101)Comte d'Arundel.
Walter "Le Steward" Fitzalan (v1104-1177);
Alan Estuard que mor en 1204 i era casat amb Eva de Galloway i de Normandia (filla de la princesa Joana d'Anglaterra).
Flaad II Estuard - Era partidari del rei Enric I d'Anglaterra.
Flaad II va fer el possible per ajudar a Anglaterra per aconseguir la Bretanya, lloc on els Estuards feren riqueses.
Walter Estuard;
Alexander Estuard(1214-1283);
Jaume o Jacob Estuard(v1243-1309);
Walter Estuard (1292-1326) senyor del castell de Bathgate en West Lothian (Esccia);
Robert II Stuard d'Esccia (1316-1390) nt per via materna del rei Robert I d'Esccia de la dinastia Bruce.

 Els Estuards, reis d'Esccia .
Robert II d'Esccia (1316 1390 Rei d'Esccia de 1371 a 1390 ;
Robert III d'Esccia (1337 1406), Rei d'Esccia de 1390 a 1406 ;
Jaume I d'Esccia (1394 1437), Rei d'Esccia de 1406 a 1437 (Tamb conegut com Jacob I);
Jaume II d'Esccia (1430 1460), Rei d'Esccia de 1437 a 1460 ;
Jaume III d'Esccia (1452 1488), Rei d'Esccia de 1460 a 1488 ;
Jaume IV d'Esccia(1473 1513), Rei d'Esccia de 1488 a 1513 ;
Jaume V d'Esccia (1512 1542), Rei d'Esccia de 1513 a 1542 ;
Maria I d'Esccia (1542 1587), Reina de Esccia de 1542 a 1567 ;
Jaume VI d'Esccia (1566 1625), Rei de Esccia de 1567 a 1625;

 Els Estuards, reis d'Anglaterra .
Jaume VI d'Esccia i Jaume I d'Anglaterra des de 1603-1625 ;
Carles I d'Esccia i Carles I d'Anglaterra des de 1625-1649;
-Interregne 1649-1660- Repblica d'Esccia i Anglaterra amb el protectorat d'Oliver i Ricard Cromwell.
Carles II d'Esccia i Carles II d'Anglaterra des de 1660-1685;
Jaume VII d'Esccia i Jaume II d'Anglaterra -rei des de 1685-1688 (germ del anterior rei);

1688-Desposici del tron del rei Jaume II d'Anglaterra.
1689 pass el tron a Maria II d'Esccia de la mateixa dinastia Estuard, tamb reina Maria II d'Anglaterra fins a 1694. Va estar casada amb el rei holandes, Guillem III d'Orange.
Anna I d'Esccia i Anna I d'Anglaterra - de la dinastia Orange per que regn com Anna Estuard des de 1702-1714.

 Referncies .
Quaderns de genealogia Nr. 1 "Les Families Reials d'Europa"- Pilar A. Argenter. (2000) ;
The Illustrated history of Scotland de Chris Tabraham;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348309" title="Lliga ivoriana de futbol" nonfiltered="1307" processed="1301" dbindex="136316">
La Lliga ivoriana de futbol s la mxima competici futbolstica de Costa d'Ivori. s organitzada per la Fdration Ivoirienne de Football. Es disput per primer cop el 1960, tot i que es disput una edici prvia el 1956.

La mxima categoria s'ha anomenat:
Superdivision (1960-2004);
Ligue 1 Orange (2004-2007);
MTN Ligue 1 (des del 2007);

 Clubs participants temporada 2008 .



 Historial .


1956 : CS Bt;
1960 : Onze Frres de Bassam;
1961 : Onze Frres de Bassam;
1962 : Stade d'Abidjan;
1963 : ASEC Mimosas;
1964 : Stade d'Abidjan;
1965 : Stade d'Abidjan;
1966 : Stade d'Abidjan;
1967 : Africa Sports National;
1968 : Africa Sports National;
1969 : Stade d'Abidjan;
1970 : ASEC Mimosas;
1971 : Africa Sports National;
1972 : ASEC Mimosas;
1973 : ASEC Mimosas;
1974 : ASEC Mimosas;
1975 : ASEC Mimosas;

1976 : SC Gagnoa;
1977 : Africa Sports National;
1978 : Africa Sports National;
1979 : Stella Club d'Adjam;
1980 : ASEC Mimosas;
1981 : Stella Club d'Adjam;
1982 : Africa Sports National;
1983 : Africa Sports National;
1984 : Stella Club d'Adjam;
1985 : Africa Sports National;
1986 : Africa Sports National;
1987 : Africa Sports National;
1988 : Africa Sports National;
1989 : Africa Sports National;
1990 : ASEC Mimosas;
1991 : ASEC Mimosas;
1992 : ASEC Mimosas;

1993 : ASEC Mimosas;
1994 : ASEC Mimosas;
1995 : ASEC Mimosas;
1996 : Africa Sports National;
1997 : ASEC Mimosas;
1998 : ASEC Mimosas;
1999 : Africa Sports National;
2000 : ASEC Mimosas;
2001 : ASEC Mimosas;
2002 : ASEC Mimosas;
2003 : ASEC Mimosas;
2004 : ASEC Mimosas;
2005 : ASEC Mimosas;
2006 : ASEC Mimosas;
2007 : Africa Sports National;


Enllaos externs.
RSSSF;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348311" title="Lliga algeriana de futbol" nonfiltered="1308" processed="1302" dbindex="136317">
La Lliga algeriana de futbol (tamb coneguda com Championnat d'Algrie de football, o en llengua cabilenca Di campiona n lezzayer) s la mxima competici futbolstica a Algria. La competici s organitzada per la Fdration Algrienne de Football.

Histria.
La competici es cre el 1962, quan Algria esdevingu independent. Fins el 1950 noms es disputaren campionats regionals a Alger, Constantina i Or. Alguns campionats nacionals havien estat disputats de forma espordica, el primer el 1904. De fet, entre 1920 i 1956, els campions dels campionats regionals disputaven el Campionat del Nord d'frica, juntament amb el campions del Marroc i Tunsia. Entre 1957 i 1962, Marroc i Tunsia ja eren independents i el Campionat del Nord d'frica continu disputant-se noms amb clubs algerians, pel que tamb fou anomenat Campionat Algeri.

Clubs participants la temporada 2008-09 .
AS Khroub;
ASO Chlef;
CA Bordj Bou Arreridj;
CR Belouizdad (Alger);
ES Stif;
JS Kabylie (Tizi-Ouzou);
JSM Bejaa;
MC Alger;
MC El Eulma (Stif);
MC Sada;
MSP Batna;
NA Hussein Dey (Alger);
USM Alger;
USM Annaba;
USM Blida;
USM El Harrach (Alger);

 Historial .
Abans de la independncia.
1904 : SC Oran;
1905 : SC Oran;
1906-07 : no es disput;
1908 : desconegut;
1939-40 : MC Alger;
1944-45 : MC Alger, AS Saint-Eugnoise (Alger);
1956-57 : no es disput;
1957-58 : Gallia Sports (Alger);
1958-59 : Olympique Hussein Dey;
1959-60 : SC Bel-Abbs;
1960-61 : AS Saint-Eugnoise  (Alger);
1961-62 : abandonat quan Gallia Sports era lder;

Desprs de la independncia.


1962-63 : USM Alger;
1963-64 : HAMR Annaba;
1964-65 : CR Belcourt (Alger);
1965-66 : CR Belcourt (Alger);
1966-67 : NA Hussein Dey (Alger);
1967-68 : EP Stif;
1968-69 : CR Belcourt (Alger);
1969-70 : CR Belcourt (Alger);
1970-71 : MC Oran;
1971-72 : MC Alger;
1972-73 : JS Kabylie (Tizi Ouzou);
1973-74 : JS Kabylie (Tizi Ouzou);
1974-75 : MC Alger;
1975-76 : MC Alger;
1976-77 : JS Kawkabi (Tizi Ouzou);
1977-78 : MP Alger;

1978-79 : MP Alger;
1979-80 : JE Tizi Ouzou;
1980-81 : RS Kouba (Alger);
1981-82 : JE Tizi Ouzou;
1982-83 : JE Tizi Ouzou;
1983-84 : GCR Mascara;
1984-85 : JE Tizi Ouzou;
1985-86 : JE Tizi Ouzou;
1986-87 : EP Stif;
1987-88 : MP Oran;
1988-89 : JE Tizi Ouzou;
1989-90 : JE Tizi Ouzou;
1990-91 : MO Constantine;
1991-92 : MC Oran;
1992-93 : MC Oran;
1993-94 : US Chaouia (Oum El-Bouaghi);

1994-95 : JS Kabylie (Tizi Ouzou);
1995-96 : USM Alger;
1996-97 : CS Constantine;
1997-98 : USM El Harrach (Alger);
1998-99 : MC Alger;
1999-00 : CR Belouizdad (Alger);
2000-01 : CR Belouizdad (Alger);
2001-02 : USM Alger;
2002-03 : USM Alger ;
2003-04 : JS Kabylie (Tizi Ouzou);
2004-05 : USM Alger;
2005-06 : JS Kabylie (Tizi Ouzou);
2006-07 : ES Stif;
2007-08 : JS Kabylie (Tizi Ouzou);


Enllaos externs.
RSSSF;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348314" title="Lliga egpcia de futbol" nonfiltered="1309" processed="1303" dbindex="136318">
La Lliga egpcia de futbol (en rab:                      ) s la mxima competici futbolstica d'Egipte. Tamb s'anomena Etisalat Egyptian Premier League per patrocini.

 Estadis .


Historial.


1948-49 Al-Ahly;
1949-50 Al-Ahly;
1950-51 Al-Ahly;
1951-52 No es disput;
1952-53 Al-Ahly;
1953-54 Al-Ahly;
1954-55 No finalitz;
1955-56 Al-Ahly;
1956-57 Al-Ahly;
1957-58 Al-Ahly;
1958-59 Al-Ahly;
1959-60 Al-Zamalek;
1960-61 Al-Ahly;
1961-62 Al-Ahly;
1962-63 Tersana;
1963-64 Al-Zamalek;
1964-65 Al-Zamalek;
1965-66 Al-Olympi;
1966-67 Al-Ismaili;
1967-68 No es disput;

1968-69 No es disput;
1969-70 No es disput;
1970-71 No finalitz;
1971-72 No es disput;
1972-73 Ghazl Al-Mehalla;
1973-74 No finalitz;
1974-75 Al-Ahly;
1975-76 Al-Ahly;
1976-77 Al-Ahly;
1977-78 Al-Zamalek;
1978-79 Al-Ahly;
1979-80 Al-Ahly;
1980-81 Al-Ahly;
1981-82 Al-Ahly;
1982-83 Al-Mokawloon;
1983-84 Al-Zamalek;
1984-85 Al-Ahly;
1985-86 Al-Ahly;
1986-87 Al-Ahly;
1987-88 Al-Zamalek;

1988-89 Al-Ahly;
1989-90 No finalitz;
1990-91 Al-Ismaili;
1991-92 Al-Zamalek;
1992-93 Al-Zamalek;
1993-94 Al-Ahly;
1994-95 Al-Ahly;
1995-96 Al-Ahly;
1996-97 Al-Ahly;
1997-98 Al-Ahly;
1998-99 Al-Ahly;
1999-00 Al-Ahly;
2000-01 Al-Zamalek;
2001-02 Al-Ismaili;
2002-03 Al-Zamalek;
2003-04 Al-Zamalek;
2004-05 Al-Ahly;
2005-06 Al-Ahly;
2006-07 Al-Ahly;
2007-08 Al-Ahly;


 Referncies i notes .


 Enllaos externs .
Futbol egipci;
Futbol egipci;
RSSSF;
yallakora.com;
Filgoal.com;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348323" title="Lliga nigeriana de futbol" nonfiltered="1310" processed="1304" dbindex="136319">
La Lliga nigeriana de futbol s la mxima competici futbolstica de Nigria. Anomenada Primera Divisi fins el 2004, des d'aquest any s'anomena Premier League. s organitzada per la Nigeria Football Association. La temporada 2007/08 fou coneguda com Globacom Premier League, pel patrocini de l'empresa de telecomunicacions Globacom.

 Clubs participants la temporada 2008-09.
Enugu Rangers;
Heartland FC (Owerri);
Kano Pillars FC;
Wikki Tourists (Bauchi);
Niger Tornadoes (Minna);
Ocean Boys FC (Brass);
Akwa United (Uyo);
Bayelsa United FC (Yenegoa);
Enyimba (Aba);
Gombe United FC;
Lobi Stars (Makurdi);
Nasarawa United (Lafia);
Zamfara United FC (Gusau);
Sharks FC (Port Harcourt);
Sunshine Stars (Akure);
JUTH FC (Jos);

 Historial .


1972 : Mighty Jets (Jos);
1973 : Bendel Insurance (Benin City);
1974 : Rangers International (Enugu);
1975 : Rangers International (Enugu);
1976 : Shooting Stars FC (Ibadan);
1977 : Sense campi;
1978 : Racca Rovers (Kano);
1979 : Bendel Insurance (Benin City);
1980 : Shooting Stars FC (Ibadan);
1981 : Rangers International (Enugu);
1982 : Rangers International (Enugu);
1983 : Shooting Stars FC (Ibadan);
1984 : Rangers International (Enugu);

1985 : New Nigeria Bank (Benin City);
1986 : Leventis United (Ibadan);
1987 : Iwuanyanwu Nationale (Owerri);
1988 : Iwuanyanwu Nationale (Owerri);
1989 : Iwuanyanwu Nationale (Owerri);
1990 : Iwuanyanwu Nationale (Owerri);
1991 : Julius Berger (Lagos);
1992 : Stationery Stores (Lagos);
1993 : Iwuanyanwu Nationale (Owerri);
1994 : BCC Lions (Gboko);
1995 : Shooting Stars FC (Ibadan);
1996 : Udoji United (Awka);
1997 : Eagle Cement (Port Harcourt);

1998 : Shooting Stars FC (Ibadan);
1999 : Lobi Stars (Makurdi) ;
2000 : Julius Berger (Lagos);
2001 : Enyimba FC (Aba);
2002 : Enyimba FC (Aba);
2003 : Enyimba FC (Aba);
2004 : Dolphins F.C. (Port Harcourt);
2005 : Enyimba FC (Aba);
2006 : Ocean Boys FC (Brass);
2007 : Enyimba FC (Aba);
2008 : Kano Pillars F.C. (Kano);



 Referncies .


 Enllaos externs .
Nigeria Sports ;
RSSSF;
Nigerian Football Online ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348352" title="Copa Masters masculina 2008" nonfiltered="1311" processed="1305" dbindex="136320">
La Tennis Masters Cup Shanghai 2008, va ser la XXXIX edici del torneig. Es va jugar entre el 9 i el 16 de novembre de 2008.

Carrera de Campions 2008.



 Radek Stepanek (26) i Nicolas Kiefer (35) van anar com a suplents ja que els altres jugador que estaven millor classificats que ells van renunciar.
 Radek Stepanek va subsituir l'americ Andy Roddick degut a una lesi que va patir durant un entrenament.



Fase de grups.
Grup Vermell.



Posicions.


Resultats.


Grup Daurat.



Posicions.


Resultats.


Semifinals.


Final.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348354" title="Jchi" nonfiltered="1312" processed="1306" dbindex="136321">


Nom de naixement de Qassar, germ de Genguis Khan;
Nom alternatiu de Joci, fill gran de Genguis Khan;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348363" title="Rebelli de Mau Mau" nonfiltered="1313" processed="1307" dbindex="136322">
La rebelli de Mau Mau fou una revolta camperola anti colonial a Kenya que va durar entre l'octubre (de fet el setembre) de 1952 i el setembre de 1956 (entre 1951 i 1959 incloent acciones menors)

 Antecedents .

Els colons europeus dominaven les millors terres i l'agricultura comercial, i la industria lleugera, les activitat secundaries i la major part del sector terciari. El comer al major i la distribuci al detall estaven en mans dels asitics. Els africans noms aportaven la ma d'obra. Treballaven a les ciutats amb sous molt baixos, o pels grangers europeus a base de contractes mensuals amb un total d'uns 200 dies a l'any per un petit sou i el dret a treballar una parcella per a ells mateixos.; la resta treballava com a pagesos en una agricultura de subsistncia en una mena de reserves tniques, que subministraven els aliments a les poblacions urbanes. Aquesta estructura s'havia establert al comenament del segle XX quan hi havia dos milions i mig d'habitants per al 1952 ja eren cinc milions dues-centes mil persones. 

El 1942 els treballadors africans excedents van comenar a ser re assentats. Al final de la guerra van arribar molts nous colons blancs. Alguns kikuyus havien adquirit experincia militar durant la guerra i van comenar a agafar conscincia poltica i va crixer el descontent. Malauradament no disposaven encara d'armes ni d'un territori ve per refugiar-se.

 Fundaci .

El Mau Mau es va fundar el 1947 sobre l'estructura legal de la Uni Africana de Kenya per els seus membres es distingien per un jurament especial que, pel carcter supersticis dels kikuyu, imposava una garantia de lleialtat. S'autoanomen com Exrcit d'Alliberament de la Terra de Kenya, i va sorgir entre els kikuyu, les terres dels quals eren insuficients per la poblaci existent. Polticament els africans estaven mol poc representats; fins el 1944 no havien escollit el primer conseller i el 1952 noms en tenien 5; els oficials de l'administraci actuaven al servei dels blancs. No fou realment una rebelli nacional sin una revolta de camperols, que va afectar als kikuyus i als seus parents embu i meru; la resta d'tnies va romandre neutral o fins i tots oposada. Entre els kikuyu les persones educades tamb s'hi van oposar tot i que van simpatitzar amb els objectius.

Hi havia dues ales, el Mau Mau militant i el Mau Mau passiu; aquesta darrera donava suport, informaci, provea diners, subministraments i tot el necessari als militants. La direcci oficial la tenia el denominat "Parlament de Kenya" suposadament a Nairobi. L'ala militant es va establir als boscos de les muntanyes Aberdare organitzats en seccions de 35 homes cadascuna, grups de 100, i companyies de 250. La coordinaci fou molt dbil i el armament escs. La uni es mantenia degut al jurament. El 1950 la UAK fou declarada fora de la llei i van comenar accions menors que es van fer entre 1951 i setembre del 1952. Aquestos atacs no causaven vctimes i el govern va deixar passar el temps sense prendre mesures.

 Guerra .

El setembre fou assassinat el lder kikuyu Waruhi, pro britnic, i a l'octubre de 1952 van comenar els primer atacs seriosos i massius contra grangers allats. Es va declarar l'estat d'emergncia (21 d'octubre de 1952) quan es calcula que hi havia 12.000 guerrillers en armes. Fou enviat des de Egipte el primer batall de fusellers de Lancashire per reforar als sis batallons de fusellers africans (Kenya African Rifles). 

Operacio Joc Scott .

L'operaci Jock Scott del 20 i 21 d'octubre de 1952 va permetre detenir a suposats activistes del Mau Mau: Kamau wa Ngengi, futur Jomo Kenyatta, Fred Kubai i Achieng Onako, per aix va tenir molt poc efecte. Els domicilis de tots els kikuyus sospitosos foren violats, i molts membres d'aquest grup tnic foren detinguts. Els reservistes de la policia foren cridat a files i es va mobilitzar al regiment de Kenya, exrcit de la colnia. Per entrar en contacte amb l'enemic en una zona gran i dispersa era molt difcil i no hi havia informaci sobre els campaments Mau Mau. Una branca de la policia es va posar a la tasca de recollir informaci i el cap del MI5 fou enviat de Londres a Kenya per organitzar aquest cos. 

La Gurdia Kikuyu (Home Guard) .

El Mau Mau va fer una campanya contra el kikuyus de millor posici, empleats del govern o terratinents. Aix una part dels kikuyus es va posar del costat dl govern. La Home Guard o Gurdia Kikuyu fou un instrument britnic per la repressi . Aquesta es va organitzar sobre la base de la protecci de les zones d'assentament dels blancs amb operacions policials i militars, patrulles i massives operacions de neteja de rebels als boscos i un programa de "rehabilitaci" que va afectar a 90.000 persones. detingudes als controls. Per tamb es van iniciar obres publiques als assentaments rurals i es va fomentar l'agricultura.

Operacions dels Aberdare .

Es va determinar que els guerrillers eren a les muntanyes Aberdare, a l'oest de Nyeri i nord-est de Naivasha, i nord de Nairobi, i es van declarar zona restringida on l'exrcit podia disparar sobre qualsevol que no respongus a la veu d'aturar-se. Es va crear un comit (desprs consell de guerra) amb civils, militars i policies, per coordinar les accions i es van formar comits semblants a nivell de provncies i districte. El gener del 1953 el general W. R. N. Hinde, un veter de l'exrcit, fou nomenat assessor del governador Sir Evelyn Bating per qestions de seguretat interna, i aviat va esdevenir cap d'operacions. 

El 26 de mar de 1953 el Mau Mau va fer dos gran atacs a l'estaci de policia de Naivasha (matant a dos policies i alliberant 173 presoners i capturant molt d'armament) i a Lari, on van matar a 74 persones (dones i nens quasi tots) i en van ferir 50 (50 ms van desaparixer i suposadament tamb foren morts). A Lari els britnics havien establert un camp de concentraci de sospitosos detinguts i els que acceptaven una parcella del govern eren considerats tradors. Aquesta matana va minar el prestigi del Mau Mau especialment a nivell internacional.

El 8 d'abril de 1953 Jomo Kenyatta, fou jutjat acusat de dirigir el moviment Mau-Mau i sentenciat a set anys de pres; un dels testimonis, Rawson Macharia, va declarar falsament pressionat pels britnics  

L'abril van arribar dos batallons ms des de la Gran Bretanya i el juny va arribar el general Geogre Erskhine, nomenat comandant en cap a l'frica oriental i director d'operacions, per recomanaci personal de Winston Churchill. Tamb es va donar armament modern a la Gurdia Kikuyu. En aquest moment molts kikuyus de Nairobi i les reserves estaven anant cap les muntanyes per unir-se a la lluita. Erskhine va decidir acabar amb les patrulles de vigilncia i defensives i va passar a l'atac. Es va decidir establir bases a les muntanyes Aberdare, per hi va haver pocs enfrontaments per la gran extensi a cobrir i el coneixement del terreny pels Mau Mau; el setembre va arribar una brigada de refor per encara resultava insuficient.

Operaci Anvil .

El 15 de gener de 1954 fou capturat War hi  Itote (lies General China) i el seu interrogatori va permetre conixer l'estructura del Mau-Mau. Conseqncia d'aix fou que es va decidir acordonar Nairobi amb tropes retirades de la selva en l'anomenada operaci Anvil, de l'abril de 1954, en la que es va registrar Nairobi durant sis setmanes i que va suposar la detenci de 20.000 kikuyus i va destruir les cdules del Mau Mau a Nairobi quedant allats els grups de la selva, que van comenar a reduir la seva activitat, limitant-se a campanyes de sabotatge i atemptats. Els britnics a ms a ms van posar en marxa grups d'antics guerrillers que estaven disposats ara a lluitar contra els seus companys.

El 1955 es van fer dos operacions d'envergadura als boscos: Hammer i First Flute. Hi van participar soldats equivalents a una divisi. No van causar gaires baixes per van trencar la moral dels Mau Mau. El setembre del 1955 el potencial del Mau Mau estava ja seriosament tocat i el Erskine fou substitut pel tinent general G. W. Lathbury quan ja la revolta es podia donar per acabada. La repressi havia costat 30 milions de lliures entre octubre de 1952 i setembre de 1955. Es va dictar una amnistia a la que es van acollir bastants guerrillers Mau Mau.

 Final .

El cop final fou la detenci del principal lidar, Dedan Kimathi, el 21 d'octubre de 1956 a Nyeri . A mesura que els britnics obtenien victries sobre grups de rebels, aquestos van perdre suport; les altres tnies foren mantingudes al marge mitjanant grans reformes socials. Al desembre del 1956 l'exrcit va transferir el control de les operacions a la policia.

En el moment culminant participaven al operatiu cinc batallons de infanteria, sis de fusellers africans, dos esquadrons de la RAF, i nombroses forces policials. El cost era excessiu per les possibilitats del pas. Els colons blancs van donar suport a les mesures repressives. El govern per acord amb els colons va ser substitut pel concepte de govern multiracial, amb participaci de tots els grups, per acceptar finalment el poder per la majoria.

La darrera gran operaci es va fer el 1959 quan el britnics van bombardejar l'anomenada Cova dels Mau Mau prop de Nanyuki; all van morir uns 200 guerrillers.

 Reformes .

L'estat d'emergncia fou aixecat el 12 de gener de 1960. Els morts en el perode foren uns 10.000 guerrillers, i 2400 persones lleials al govern entre civils, militars  i policies (blancs i negres) dels que noms 63 eren europeus. La culminaci de la reforma poltica va arribar a la conferencia de Londres o Lancaster House convocada el 18 de gener de 1960, que va acordar un parlament amb majoria africana i mesures de desenvolupament a les terres agrcoles kikuyu; els salaris dels treballadors urbans fou tamb augmentat i es va acabar amb mesures de discriminaci racial. Els africans podrien accedir a l'educaci i al servei pblic. Progressivament les grans explotacions dels blancs van esdevenir petites explotacions pels africans. 

 Notes .


 Referncia principal .
Guerras en la paz , Editorial Delta, Barcelona, 1983, en castell;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348365" title="Royal Varuna Yacht Club" nonfiltered="1314" processed="1308" dbindex="136323">



El Royal Varuna Yacht Club (RVYC) (Tai:                                    ) es un club nutic de la ciutat de Pattaya, Tailndia. Aquest club duu el nom de Varuna (snscrit: varu a), la divinitat vdica de l'oce.

El RVYC es va fundar en 1957 com el Varuna Marine Club. Walter Meyer fou el primer comodor i el princep Bhisadej es va fer crrec del departament de vela. El 26 d'abril de 1965 Bhumibol Adulyadej, el rei de Tailndia, va patronitzar el club de manera oficial i el club va canviar de nom, anomenant-se Royal Varuna Yacht Club a partir d'aquella data. 

El RVYC es un club molt ben equipat, t la seva platja privada fora de Pattaya amb un bar i "xiringuito" amb cadires i taules. Les seves installacions inclueixen facilitats per a guardar i reparar vaixells. El local social es com un hotel, obert tamb per als no-socis, amb habitacions i piscina.

Les noves  installacions es vren inaugurar a l'any 2003. La zona mes important es l'ample sal del club, conegut com a 'Club House', a on tenen lloc una gran part de les activitats socials. El sal compta amb restaurant, cafeteria i bar. Al costat hi ha una zona per als nens, el "Kid's Club". Al segn pis es troven les oficines del club i una sala de televisi.

El RVYC es a la vora d'una zona turstica, amb hotels, circuit de karts i el parc aqutic "Pattaya Water Park". 

 Activitats .
El Royal Varuna Yacht Club es un club reconegut internacionalment que organitza regates de forma regular en les agues del Golf de Siam. Quasib cada cap de setmana hi ha una regata. Tamb s'organitzen competicions anuals que atreuen mariners de altres pasos asitics. 

Al RVYC es poden llogar vaixells de vela; es fan tamb cursets de navegaci amb Optimist i Laser.

 Referncies .

 Web oficial del Royal Varuna Yacht Club;
 Traducci de la Viquipdia en angls;
 Peter Cummins, Royal Varuna Yacht Club, a glorious half century. Pattaya 2006 ;
 YRAT -                                               ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348378" title="Plumelec" nonfiltered="1315" processed="1309" dbindex="136324">

Plumelec s un municipi francs, situat al departament de Morbihan i a la regi de Bretanya. 























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348380" title="Lliga lbia de futbol" nonfiltered="1316" processed="1310" dbindex="136325">
La Lliga lbia de futbol s la mxima competici futbolstica de Lbia, organitzat per la Federaci Lbia de Futbol.

 Historial .


 1963-64 Al Ahly Trpoli;
 1964-65 Al Ittihad;
 1965-66 Al Ittihad;
 1966-67 Al Tahaddy;
 1967-68 No es disput;
 1968-69 Al Ittihad;
 1969-70 Al Ahly Bengasi;
 1970-71 Al Ahly Trpoli;
 1971-72  Al Ahly Bengasi;
 1972-73 Al Ahly Trpoli;
 1973-74 Al Ahly Trpoli;
 1974-75 Al Ahly Bengasi;
 1975-76 Al Madina;
 1976-77 Al Tahaddy;
 1977-78 Al Ahly Trpoli;

 1978-79 Campionat no finalitzat;
 1979-80 No es disput;
 1980-81 No es disput;
 1981-82 No es disput;
 1982-83 Al Madina;
 1983-84 Al Ahly Trpoli;
 1984-85 Al Dhahra  ;
 1985-86 Al Ittihad;
 1986-87 Al Nasr;
 1987-88 Al Ittihad;
 1988-89 Al Ittihad;
 1989-90 Al Ittihad;
 1990-91 Al Ittihad;
 1991-92 Al Ahly Bengasi;
 1992-93 Al Ahly Trpoli;

 1993-94 Al Ahly Trpoli;
 1994-95 Al Ahly Trpoli;
 1995-96 Al Shat Tripoli;
 1996-97 Al Tahaddy;
 1997-98 Al Mahalah;
 1998-99 Al Mahalah;
 1999-00 Al Ahly Trpoli;
 2000-01 Al Madina;
 2001-02 Al Ittihad;
 2002-03 Al Ittihad;
 2003-04 Al Olympic;
 2004-05 Al Ittihad;
 2005-06 Al Ittihad;
 2006-07 Al Ittihad;


Enllaos externs.
 Federaci lbia;
RSSSF;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348385" title="Auray" nonfiltered="1317" processed="1311" dbindex="136326">

Auray (en bret An Alre) s un municipi francs, situat al departament de Morbihan i a la regi de Bretanya. 































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348388" title="Clytus arietis" nonfiltered="1318" processed="1312" dbindex="136327">


 Clytus arietis  s una espcie de colepter cerambcid del gnere Clytus. s un dels anomenats escarabat vespa, ja que imiten (mimetitzen), no noms els colors de les vespes, sin la seva forma de caminar.

La seva fase larval est associada al consum de fusta i l'emergncia de l'adult se sol produir a principi o mitjans de la primavera. L'adult s'alimenta de pollen i s inofensiu. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348389" title="Fos (Alta Garona)" nonfiltered="1319" processed="1313" dbindex="136328">

Fos s un municipi francs, situat al departament de l'Alta Garona i a la regi de Migdia-Pirineus. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348391" title="Fos (Erau)" nonfiltered="1320" processed="1314" dbindex="136329">

Fos s un municipi francs, situat al departament de l'Erau i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348392" title="Jausiers" nonfiltered="1321" processed="1315" dbindex="136330">

Jausiers (en occit Jausir) s un municipi francs, situat al departament dels Alps de l'Alta Provena i a la regi de Provena-Alps-Costa Blava. 

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348393" title="Llista d'alcaldes de Santa Maria de Palautordera" nonfiltered="1322" processed="1316" dbindex="136331">
Llista d'alcaldes de Santa Maria de Palautordera:

 Pere Corominas i Saur (1899 - 1904);
 Toms Perxachs i Mas (1904 - 1906);
 Rafael Tarradas i Tpis (1906 - 1909);
 Pere Corominas i Saur (1909 - 1910);
 Agust Altimira i Mota (1910 - 1912);
 Segimon Andreu i Pou (1912 - 1916);
 Miquel Arimany i Badrinas (1916 - 1923);
 Antoni Gimferrer i Serrallonga (1923 - 1924);
 Segimon Andreu i Pou (1924 - 1930);
 Esteve Corominas i Mateu (1930 - 1930);
 Baldomer Morat i Pou (1930 - 1931);
 Josep Pou i Font (1931 - 1932);
 Joan Mateu i Lleget (1932 - 1933);
 Josep Gimferrer i Cun (1933 - 1936);
 Joan Colomer i Prat (1936 - 1938);
 Ramon Altimira i Estrany (1939 - 1952);
 Josep Dav i Tusell (1952 - 1955);
 Esteve Isern i Catarineu (1955 - 1965);
 Rafael Pujs i Gasset (1965 - 1976);
 Ramon Gimferrer i Baqu (1976 - 1979);
 Ermengol Llop i Ferrer (1979 - 1979);
 Jordi Baiget i Elias (1979 - 1982);
 Josep Amargant i Garriga (1982 - 1983);
 Llus Pardo i Fuillerat (1983 - 1983);
 Josep Balagu i Sans (1983 - 1987);
 Joan Soler i Moles (1987 - 1999);
 Joan Mayneris i Parera (1999 - 2003);
 Jaume Grau i Xena (2003 - 2007);
 Joan Mayneris i Parera (2007 - );

 Enllaos .
 Diccionari biogrfic d'alcaldes i alcaldesses del Valls Oriental, del Museu de Granollers, amb les biografies dels alcaldes;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348396" title="Cant de Rojan" nonfiltered="1323" processed="1317" dbindex="136332">

El Cant de Roujan s un cant francs del departament de l'Erau, a la regi del Llenguadoc-Rossell. Forma part del districte de Bziers, compta amb 11 municipis i el cap cantonal s Roujan.

Municipis.
 Fos;
 Fouzilhon;
 Gabian;
 Magalas;
 Margon;
 Montesquieu;
 Neffis;
 Pouzolles;
 Roquessels;
 Roujan;
 Vailhan;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348397" title="Langayo" nonfiltered="1324" processed="1318" dbindex="136333">

Langayo s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348399" title="Manzanillo (Valladolid)" nonfiltered="1325" processed="1319" dbindex="136334">

Manzanillo s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 
 
 Administracin .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348400" title="Olmos de Peafiel" nonfiltered="1326" processed="1320" dbindex="136335">

Olmos de Peafiel s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348401" title="Pesquera de Duero" nonfiltered="1327" processed="1321" dbindex="136336">

Pesquera de Duero s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.



 Administraci .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348403" title="Piel de Abajo" nonfiltered="1328" processed="1322" dbindex="136337">

Piel de Abajo s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348404" title="Drusberg" nonfiltered="1329" processed="1323" dbindex="136338">

El Druesberg (o Drusberg) s una muntanya de 2.282 metres situada al Cant de Schwyz a Sussa. Es troba a la frontera entre la zona de caminades i d'esqu de Hoch-Ybrig i el Cant de Glarus.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348406" title="Fushun" nonfiltered="1330" processed="1324" dbindex="136339">

Fushun (xins simplificat:   ; xins tradicional:   ; pinyin: F shn) s una ciutat del nord-est de la Xina, a la provncia de Liaoning. Situada a 45 quilmetres de Shenyang, amb una poblaci a prop de 1,3 milions i una rea del 10.816 km, incloent-hi els 675 km del nucli urb.
s un important centre industrial connectat per tren amb Shenyang i Dalian. Est  situada en una regi en la qual abunden els jaciments de carb i esquistos bituminosos, dels quals s'extreu petroli.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348407" title="Piel de Arriba" nonfiltered="1331" processed="1325" dbindex="136340">

Piel de Arriba s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348408" title="Dreispitz" nonfiltered="1332" processed="1326" dbindex="136341">

El Dreispitz s una muntanya de 2.520 metres situada als Alps Bearnesos, a Sussa.

Enllaos externs.
 Llista de muntanyes de ms de 2.000 metres a Sussa amb les seves coordenades;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348410" title="Quintanilla de Arriba" nonfiltered="1333" processed="1327" dbindex="136342">

Quintanilla de Arriba s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348413" title="Mihmindar" nonfiltered="1334" processed="1328" dbindex="136343">
Mihmindar era el 18 crrec dels 25 que tenia la cort mameluca d'Egipte. Era equivalent al naib sahib al-bab del fatimites.

Era l'encarregat de rebre les delegacions i ambaixadors dels beduins (urban) i ajudar-los en la seva estada a la cort. 

El ms conegut s el genealogiste Al-Amir al-Hamdani Badr al-Din Abu l-Mahasin Yusuf ben Sayf al-Dawla, autor d'un tractat de genealogia, nascut el 1205 i mort a finals del segle XIII, que va tenir aquest crrec sota dos sultans.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348414" title="Sofia Essadi" nonfiltered="1335" processed="1329" dbindex="136344">
Sofia Essadi s una cantant francesa per d'origen marroqu. Va nixer a Casablanca el 1984.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348418" title="Aglaja Veteranyi" nonfiltered="1336" processed="1330" dbindex="136345">
Aglaja Veteranyi (Bucarest, 17 de maig de 1962 - Zrich, 3 de febrer de 2002) fou una escriptora i artista sussa d'expressi alemanya i d'origen romans. 

 Vida .
Nascuda en el si d'una famlia circense romanesa, on el pare era pallasso i la mare acrbata, ja acompanyava el pare des de 1965 als nmeros cmics del circ. La famlia s'enfug cap a Sussa l'any 1979 i s'establ a Zrich, on Aglaja estudi art dramtic des de 1979, abans d'encetar el 1982 una carrera com a actriu.

El seu primer projecte fou la troupe experimental "Die Wortpumpe" ("El brollador de mots") amb Rene Oberholz el 1993. L'any 1996 enraig un nou projecte teatral dirigint ensems amb Jen Nielsen el grup de teatre "Die Engelmaschine" ("La mquina de fer ngels"). L'any 2002, poc abans de publicar la seva nica novella, Warum das Kind in der Polenta kocht,  se suicidaria. Tamb s autora d'un volum de versos i d'algunes obres teatrals.

Warum das Kind in der Polenta kocht ("Per qu bull el noi en polenta") s una histria fora autobiogrfica narrada per una adolescent que es defensa de la degradaci que l'envolta mercs al seu barruf infantvol. Es tracta d'un llibre molt lric alhora que escr. La protagonista s filla del pallasso i d'una artista que es fa penjar dels cabells al bell mig de la pista del circ. La seva germana gran la distreu del trngol del nmero de la mare nit rere nit tot explicant-li la llegenda romanesa del nen que s bullit en polenta. D'aquesta manera totes dues aconsegueixen defugir la realitat i reinventar les seves vides damunt la base de l'absurd. La novella fou traduda a diverses llenges i adaptada fins i tot al teatre dirigida per Katka Schroth.

 Obres .
 Ein Totentanz, Zrich 1999;
 Warum das Kind in der Polenta kocht ("Per qu bull el nen en polenta"), Stuttgart 1999;
 Das Regal der letzten Atemzge, Stuttgart u.a. 2002;
 Vom gerumten Meer, den gemieteten Socken und Frau Butter, Munic 2004;


 Enllaos externs .
 http://www.svbbpt.ch/Literatur/deutsch/treschT24a.htm#VETERANYI ;
 http://bachmannpreis.orf.at/bp99/veteraniy_aglaja.htm ;
 http://www.lyrikwelt.de/gedichte/veteranyig1.htm ;
 Zwischen Hochseil und Hlle - Breu perfil de l'autora per Hans-Volkmar Findeisen ;
 http://www.culturactif.ch/inedits/veteranyi.htm ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348419" title="IES Josep Maria Llompart" nonfiltered="1337" processed="1331" dbindex="136346">

L'IES Josep Maria Llompart s un Institut d'Educaci Secundria de Palma, a Mallorca situat al carrer Joan Cap 2, al barri del Camp Rod. Est ubicat a l'edifici de l'antiga Escola de Magisteri de Palma.

Rep el nom en honor al poeta mallorqu Josep Maria Llompart de la Pea.

Activitats.

Txema's Dixie Band;

Enllaos externs.
 Web del centre;
 Web de la Txema's Dixie Band;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348421" title="Rbano" nonfiltered="1338" processed="1332" dbindex="136347">

Rbano s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348424" title="Roturas" nonfiltered="1339" processed="1333" dbindex="136348">

Roturas s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Administraci.



Demografia. 
 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348427" title="Fondo d'en Roig" nonfiltered="1340" processed="1334" dbindex="136349">

Fondo d'en Roig s un jaciment arqueolgic molt ben conservat corresponent a una petita granja ibrica activa entre els segles IV i III aC; s un dels pocs establiments rurals ibers localitzats fins ara a Catalunya concretament al terme municipal de Cunit .

La singularitat del conjunt rau, en les valuoses dades que ha aportat sobre les activitats que els cessetans hi van desenvolupar; producci agrcola, emmagatzematge de cereals, oli, vi... Probablement, l'establiment estava vinculat a l'explotaci d'una via de transhumncia la qual comunicava la costa amb l'interior.

Va ser descobert durant les obres d'arranjament per la construcci de l'autopista C-32, motiu pel qual t la particularitat de trobar-se sota d'aquesta infraestructura.

s un jaciment gaireb nic que ens permet aprofundir notablement en el coneixement de la vida de la societat ibera a la costa cossetana.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348430" title="Shujing" nonfiltered="1341" processed="1335" dbindex="136350">
El Shujing o Shu Jing (Clssic de la Histria o dels Documents) (xins tradicional:   ; xins simplificat:   ; pinyin: Sh j ng; wade-giles: Shuching), s un recull de documents (discursos, consells, decrets, etc.) en relaci amb la poltica i l'administraci dels sobirans de l'antiguitat xinesa, des de Yao i Shun (III milleni aC) fins al final dels Zhou Occidentals. Aquests documents haurien estat redactats pels equips d'escrivans i secretaris que els reis mantenien.

Conegut des del temps de Confuci, que el cita, i a qui la tradici ha atribut molt de temps la seva compilaci, va escapar per poc a la seva destrucci total un primer cop sota la dinastia Qin i desprs durant el perode de divisi que va seguir la caiguda de l'imperi Han. La versi actual s incompleta, i la dataci de certs captols va ser posada en dubte des dels Song segons criteris estilstics.

Malgrat el dubte en relaci amb el perode exacte de redacci de tal o tal passatge, els historiadors estan d'acord a veure-hi el conjunt ms antic de prosa xinesa. s tamb, malgrat el problema de dataci ja esmentat i de la poca claredat de certs texts, una font preciosa pel que fa a la histria i la cultura de la Xina antiga. Des de la dinastia Han, va ser incls entre els Cinc Clssics el coneixement dels quals era indispensable per seguir una carrera com a funcionari.

Consisteix de 58 captols, 33 dels quals sn generalment considerats autntiques obres del segle IV aC o anteriors. Els cinc primers captols pretenen preservar les dites i les memries de les accions dels emperadors que van regnar durant la llegendria poca daurada xinesa; els quatre segents sn dedicats a la dinastia Xia; els 17 successius tenen a veure amb la dinastia Shang i els 32 captols finals tracten de la dinastia dels Zhou Occidentals.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348433" title="San Llorente" nonfiltered="1342" processed="1336" dbindex="136351">

San Llorente s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348434" title="Rafael Pujs i Gasset" nonfiltered="1343" processed="1337" dbindex="136352">
Rafael Pujs i Gasset (Cardedeu, 22 de mar del 1930) va ser alcalde de Santa Maria de Palautordera del 1965 al 1976.

Va arribar a Santa Maria de Palautordera amb noms 11 anys. Treball cinquanta anys en l'empresa local "Tintes y Aprestos Guiau" fins que es jubil, com a director, al 1995.

Fou nomenat alcalde de la poblaci el 30 de juliol de 1965, desprs d'un perode transitori posterior a la dimissi del seu predecessor, Esteve Isern. Port la vara d'alcalde fins al 25 de gener del 1976, quan es restablia la democrcia al pas.

El seu govern estigu marcat per gran nombre de realitzacions, com la inauguraci del camp de futbol (1975), la construcci del pavell municipal d'esports i l'escola d'educaci primria "Mare de Du del Remei", la urbanitzaci de carrers i places: la de l'Ajuntament, la de l'entrada del poble i les places del Doctor Fleming i de Francesc Rossell. Tamb es pos l'enllumenat pblic al poble i s'obr l'avinguda del Montseny fins al poble de Sant Esteve de Palautordera.

Al 2002 va rebre el guard "Vitamnia" per la seva actuaci com a president de l'"Esplai" (casal de gent gran).

 Enllaos .
 Fitxa biogrfica;
 Entrevista;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348436" title="Torrescrcela" nonfiltered="1344" processed="1338" dbindex="136353">

Torrescrcela s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348437" title="Bois de Vincennes" nonfiltered="1345" processed="1339" dbindex="136354">

El bois de Vincennes (bosc de Vincennes) s un parc situat a l'est de Pars, a Frana. Contrriament al que es podria pensar, no pren el seu nom de la ciutat de Vincennes situada al seu lmit nord. s en realitat aquesta localitat que ha pres el nom del parc en el moment de la seva constituci en municipi desprs de la Revoluci Francesa.

Amb una superfcie de 995 hectrees, el bosc de Vincennes s el major espai verd parisenc.

Histria.


Quan Hug I de Frana fixa la seva residncia a l'le de la Cit, aquest bosc prop de la confluncia del Marne i del Sena, esdev el seu terreny de caa. Restar un terreny de caa per a l's exclusiu dels reis de Frana. Amb Felip II de Frana, va ser clos per una tanca de dotze quilmetres. Diversos casals reials van ser construts a la vora (entre els que hi trobem el Chteau de Vincennes), abans que el bosc fos condicionat pel passeig per Llus XV de Frana. Segons la llegenda, s en aquest bosc que Llus IX de Frana era conegut per fer justcia sota un roure.

Desprs de la Revoluci Francesa, del bosc se'n fa una zona d'entrenament militar. L'exrcit agafa 166 hectrees i hi construeix diversos edificis: polgon de tir, fbrica de cartutxos, casernes...

El bosc de Vincennes va ser condicionat, per ordre de Napole III, entre 1855 i 1866, per Jean-Charles Alphand, enginyer, i Jean-Pierre Barillet-Deschamps arquitecte. Era destinat a fer-se el contrapunt del bois de Boulogne, situat a l'oest de Pars, i a oferir, un vast parc a les poblacions treballadores l'Est parisenc. Va ser dissenyat a l'estil dels jardins anglesos amb la plantaci de diverses espcies d'arbres i la construcci d'una xarxa de llacs i de rius. Completava, amb el parc des Buttes-Chaumont i el parc Montsouris la xarxa dels parcs previstos per Alphand als quatre punts cardinals de la capital.

El bosc es va omplir d'edificis pintorescos: ponts, cascades artificials, quioscs i restaurants. Alphand va tenir la idea de fer les concessions per a l'explotaci comercial, els compradors comprometent-se a finanar les construccions. Aquest mtode noveds provoca l'aparici dels chalets-restaurants de la Porte Jaune, del lac de Saint-Mand o del lac de Gravelle.

La majoria de les proves dels Jocs Olmpics d'estiu de 1900 es van disputar al bosc de Vincennes, que va ser oficialment incorporat a Pars el 1929, aix com el castell que va tornar el 1934 al terme municipal de Vincennes. L'Exposici colonial de 1931 inaugurada el 6 de maig de 1931 va ser en part edificada al bosc de Vincennes i va permetre sobretot la construcci del Palais de la Porte Dore i del zoo de Vincennes.

Des de fa unes desenes d'anys, nombroses carreteres han estat tancades a la circulaci amb autombil i serveixen de passeig per a vianants i ciclistes.

La xarxa hidrulica i els llacs.


Establert sobre una placa sorrenca, el bosc no tenia a l'origen cap xarxa hidrulica. Alphand va fer cavar el lac de Gravelle sobre el punt ms elevat de la placa per tal d'irrigar tots els altres llacs (a excepci del lac de Saint-Mand).

El llac de Gravelle va ser de manera inicial alimentat per les aiges del Marne, 35m ms avall, grcies a una estaci de bombament impulsada pel riu. Les seves poderoses bombes hidruliques proveen de 35000m d'aigua. El llac s actualment alimentat pel Sena a travs de la fbrica de bombament d'Austerlitz.
El fons de la xarxa de rierols i rius dissenyada per Alphand va ser cobert de marga per assegurar l'estanquitat de les obres. Al segle XX, el fons del conjunt de la xarxa va ser cimentat.


El bosc de Vincennes t quatre llacs alimentats per la xarxa dels rius :

 El lac de Gravelle, situat cap al sud-est, serveix de reserva per als altres llacs.
 El lac des Minimes, cap al nord-est, disposa de tres illes.
 El lac de Saint-Mand, cap al nord-oest.
 El lac Daumesnil, el ms gran, s situat a l'extrem oest del bosc. Hi ha d'altra banda de dues illes, l'le de Reuilly  i l'le de Bercy, accessibles per ponts. Prop de les ribes del llac Daumesnil es troba la Pagoda de Vincennes i el Temple budista tibet de Kagyu-Dzong.

Una gesti complexa.


 Com el bois de Boulogne a l'Oest, el bosc de Vincennes no s considerat com a part de Pars intra-murs, estant completament compost de terrenys pblics sense poblaci permanent (tret d'alguns gurdies). Administrativament, forma part del 12 arrondissement de Pars.

 La seva pertinena a Pars i el venatge amb set municipis del Val-de-Marne engendra conflictes d'interessos referint-se a l's, la policia o el manteniment del bosc. Malgrat la pressi de les ciutats venes, Pars es nega a una cogesti de l'mbit. Desitja conservar el bosc com a reserva territorial per a eventuals equipamentss, com a zona lliure exterior al seu territori sobre la qual installar les manifestacions temporals com poden ser fires, circs... o les poblacions molestes (prostituci, concentracions motociclistes, SDF).

Equipaments.

Diverses installacions utilitzen l'espai del bosc de Vincennes :

 el camp de curses de l'hippodrome de Vincennes.
 el centre eqestre de l'UCPA.
 el chteau de Vincennes accs per l'estaci de metro chteau de Vincennes.
 el Fort de Vincennes que acull diversos organismes dels Exrcits.
 l'cole du Breuil.
 la ferme Georges-Ville.
 l'Institut national des sports et de l'ducation physique (INSEP).
 el jardin tropical, creat per a l'exposici colonial de 1907.
 el parc floral de Pars.
 el parc zoologique de Vincennes.
 el redoute de Gravelle.
 el temple budista, a la vora del llac Daumesnil, als antics pavellons del Camerun i del Togo de l'exposici colonial.
 La Cartoucherie de Vincennes reagrupant vuit teatres o tallers de creaci artstica com el Thtre du Soleil d'Ariane Mnouchkine.
 el vlodrome Jacques-Anquetil anomenat la Cipale.

A la primavera, el bosc acull igualment la foire du Trne sobre la gespa de Reuilly, situada al seu lmit Oest.

Vies.

El bosc de Vincennes s travessat per diversos eixos de carretera. Durant el darrer decenni, diverses vies s'han fet inaccessibles als vehicles motoritzats i reservades a les circulacions dolces (ciclistes, cavallers i vianants). Un nou conjunt de vies fou tancat a la circulaci per raons de seguretat de resultes de la tempesta de desembre de 1999. Aquesta prohibici temporal s'ha fet ms tard definitiva.

Galeria d'imatges.



Municipis vens.

Diversos municipis estan situats al permetre del bosc de Vincennes. Comenant pel Nord-Oest del parc i en el sentit de les agulles del rellotge, es troben :

 Saint-Mand;
 Vincennes;
 Fontenay-sous-Bois;
 Nogent-sur-Marne;
 Joinville-le-Pont;
 Saint-Maurice;
 Charenton-le-Pont;

Veure tamb.

Articles relacionats.

 Chteau de Vincennes;
 Parc zoologique de Vincennes;
 Jardin Tropical de Paris;
 Vincennes;
 Kagyu-Dzong;
 Bois de Boulogne;
 Jard angls;
 Parc;
 Jard pblic;
 Jean-Charles Alphand;
 GR 14;

Enllaos externs.

 Web oficial del bosc de Vincennes ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348443" title="Torre de Peafiel" nonfiltered="1346" processed="1340" dbindex="136355">

Torre de Peafiel s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348445" title="Paper Mario" nonfiltered="1348" processed="1341" dbindex="136357">
Paper Mario es un joc que va comenar a la Nintendo 64 com a Paper Mario, va continuar en Game Cube amb Paper Mario y la puerta milenaria i va acabar a la Wii am el joc Super Paper Mario.

Es tracta d'un joc on Mario s en dues dimensions en un mn de 3 dimensions, al que Super Paper Mario barreja els escenaris 2D i 3D.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348446" title="Valbuena de Duero" nonfiltered="1349" processed="1342" dbindex="136358">

Valbuena de Duero s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.



 Enllaos externs .

 Art romnic a la ribera del Duero;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348447" title="Valdearcos de la Vega" nonfiltered="1350" processed="1343" dbindex="136359">

Valdearcos de la Vega s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348449" title="Phalloptychus eigenmanni" nonfiltered="1351" processed="1344" dbindex="136360">

Phalloptychus eigenmanni  s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 2,5 cm de longitud total i les femelles els 3,5.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;
 Encyclopedia of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348450" title="Phalloptychus januarius" nonfiltered="1352" processed="1345" dbindex="136361">

Phalloptychus januarius  s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 2,5 cm de longitud total i les femelles els 4.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil, Paraguai, Uruguai i Argentina.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;
 Encyclopedia of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348454" title="Phallotorynus dispilos" nonfiltered="1353" processed="1346" dbindex="136362">

Phallotorynus dispilos  s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 1,8 cm de longitud total i les femelles els 2,53.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Paraguai (riu Paran).

 Referncies .



Bibliografia.

 Lucinda, P.H.F., de Souza Rosa, R. & Reis, R.E.: Systematics and Biogeography of the Genus Phallotorynus Henn, 1916 (Cyprinodontiformes: Poeciliidae: Poeciliinae), with Description of Three New Species. Copeia, 2005, 3: 609 631. Any 2005.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;
 AQUATAB.NET ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348455" title="Phallotorynus fasciolatus" nonfiltered="1354" processed="1347" dbindex="136363">

Phallotorynus fasciolatus  s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 2,5 cm de longitud total i les femelles els 3,5.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348456" title="Amico Aspertini" nonfiltered="1355" processed="1348" dbindex="136364">

Amico Aspertini (Bolonya, 1474 - 1522) fou un pintor itali. 

Considerat un dels exponents ms brillants de l'anomenada escola Bolonyesa. Nascut a Bolonya, al si d'una famlia de pintors, el seu pare fou el pintor Giovanni Antonio Aspertini i el seu germ Guido Aspertini.

 Obres principals .
Adoraci dels Pastors, Staatliche Museen Berln ;
Adoraci dels Pastors, 1515, Uffizi, Florncia;
Domus Aurea ;
Fresc de l'Oratori de Santa Cecilia, Bolnia ;
Sant Frediano, Lucca ;
Sant Michele;
Batalla de Amazonas ;
Rapte de les Sabines. Madrid, Museu del Prado.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348457" title="Phallotorynus jucundus" nonfiltered="1356" processed="1349" dbindex="136365">

Phallotorynus jucundus  s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 2,5 cm de longitud total i les femelles els 3.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil i Argentina.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348459" title="Phallotorynus pankalos" nonfiltered="1357" processed="1350" dbindex="136366">

Phallotorynus pankalos  s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 2,8 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Lucinda, P.H.F., de Souza Rosa, R. & Reis, R.E.: Systematics and Biogeography of the Genus Phallotorynus Henn, 1916 (Cyprinodontiformes: Poeciliidae: Poeciliinae), with Description of Three New Species. Copeia, 2005, 3: 609 631. Any 2005.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;
 AQUATAB.NET ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348460" title="Phallotorynus psittakos" nonfiltered="1358" processed="1351" dbindex="136367">

Phallotorynus psittakos  s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 1,8 cm de longitud total i les femelles els 2,39.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Paraguai.

 Referncies .



Bibliografia.

 Lucinda, P.H.F., de Souza Rosa, R. & Reis, R.E.: Systematics and Biogeography of the Genus Phallotorynus Henn, 1916 (Cyprinodontiformes: Poeciliidae: Poeciliinae), with Description of Three New Species. Copeia, 2005, 3: 609 631. Any 2005.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;
 AQUATAB.NET ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348461" title="Phallotorynus victoriae" nonfiltered="1359" processed="1352" dbindex="136368">

Phallotorynus victoriae  s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 2,3 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Paraguai (riu Paran), Argentina (Santa Fe i Corrientes) i Brasil (Mato Grosso).

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348464" title="Priapichthys annectens" nonfiltered="1360" processed="1353" dbindex="136369">

Priapichthys annectens  s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4 cm de longitud total i les femelles els 6,5.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Centreamrica: Costa Rica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348465" title="Rugbi als Jocs Olmpics d'estiu de 1920" nonfiltered="1361" processed="1354" dbindex="136370">

Als Jocs Olmpics de 1920 celebrats a la ciutat d'Anvers (Blgica) es realitz una competici de rugbi a 15 en categoria masculina. Aquesta fou la tercera vegada, i penltima, que aquest esport form part del programa olmpic, desprs de la seva participaci en les edicions de 1900 i 1908.

nicament participaren en la competici les seleccions dels Estats Units d'Amrica i Frana, guanyant la primera l'nic partit disputat el 5 de setembre de 1920 per vuit a zero.

Resum de medalles.


Medaller. 


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  Rugbi - Anvers 1920;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348469" title="rnafjall" nonfiltered="1362" processed="1355" dbindex="136371">


L'rnafjall s una muntanya de 722 metres, punt ms alt de l'Illa de Vgar a les Illes Froe. El seu nom significa la muntanya de les ligues. La muntanya es troba a la costa oest de Vgar, prop del poble de Gsadalur.

Tamb hi ha una altra muntaya rnafjall a l'Illa de Mykines, de 350 metres sobre el nivell del mar.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348470" title="Eysturtindur" nonfiltered="1363" processed="1356" dbindex="136372">

L'Eysturtindur s una muntanya de 714 metres, segon punt ms alt de l'Illa de Vgoy a les Illes Froe.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348471" title="Grfelli" nonfiltered="1364" processed="1357" dbindex="136373">

El Grfelli s una muntanya de 856 metres, segon punt ms alt de les Illes Froe, situada a l'Illa d'Eysturoy.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348472" title="Heyggjurin Mikli" nonfiltered="1365" processed="1358" dbindex="136374">


El Heyggjurin Mikli s una muntanya de 391 metres, segon punt ms alt de l'Illa de Skuvoy a les Illes Froe.

Galeria.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348473" title="Knkur" nonfiltered="1366" processed="1359" dbindex="136375">

El Knkur s una muntanya de 392 metres, punt punt ms alt de l'Illa de Skuvoy a les Illes Froe.

Galeria.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348474" title="Llista de muntanyes de les Illes Froe" nonfiltered="1367" processed="1360" dbindex="136376">
Llista de muntanyes de les Illes Froe, ordenades alfabticament.


A.


E.


G.


H.


K.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348476" title="Aguilar de Campos" nonfiltered="1368" processed="1361" dbindex="136377">

Aguilar de Campos s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348477" title="Salts als Jocs Olmpics d'estiu de 1920" nonfiltered="1369" processed="1362" dbindex="136378">

Als Jocs Olmpics de 1920 celebrats a la ciutat d'Anvers (Blgica) es disputaren cinc proves de salts, tres en categoria masculina i dos en categoria femenina. 

Nacions participants.
Participaren en la competici de salts 53 saltadors (35 homes i 18 dones) de 14 nacions diferents:


 (1) (homes:0; dones:1);
 (3) (homes:3; dones:0);
 (1) (homes:1; dones:0);
 Canad (1) (homes:1; dones:0);
 (5) (homes:3; dones:2);
 (14) (homes:7; dones:7);
 (3) (homes:3; dones:0);

 Frana (1) (homes:1; dones:0);
 Itlia (1) (homes:1; dones:0);
 (1) (homes:1; dones:0);
 (4) (homes:2; dones:2);
 Regne Unit (5) (homes:3; dones:2);
 (12) (homes:8; dones:4);
 (1) (homes:1; dones:0);


Resum de medalles.
Categoria masculina.


Categoria femenina.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  Salts - Anvers 1920;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348478" title="Priapichthys caliensis" nonfiltered="1370" processed="1363" dbindex="136379">

Priapichthys caliensis  s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 2,8 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Colmbia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Henn, A. W.: On various South American poeciliid fishes. Ann. Carnegie Mus. vol. 10 (nms. 1-2) (9): 93-142, Pls. 18-21. Any 1916.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;
 AQUATAB.NET ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348479" title="Becilla de Valderaduey" nonfiltered="1371" processed="1364" dbindex="136380">

Becilla de Valderaduey s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348480" title="Priapichthys chocoensis" nonfiltered="1372" processed="1365" dbindex="136381">

Priapichthys chocoensis  s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3,5 cm de longitud total i les femelles els 4,5.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Colmbia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348481" title="Berrueces" nonfiltered="1373" processed="1366" dbindex="136382">

Berrueces s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348482" title="Priapichthys darienensis" nonfiltered="1374" processed="1367" dbindex="136383">

 Priapichthys darienensis s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3 cm de longitud total i les femelles els 4.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Centreamrica: Panam.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348483" title="Bolaos de Campos" nonfiltered="1375" processed="1368" dbindex="136384">

Bolaos de Campos s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348484" title="Sultanat de Zanzbar" nonfiltered="1376" processed="1369" dbindex="136385">




El sultanat de Zanzibar fou un estat independent que va existir entre el 1861 i el 1964. Fou dependncia del sultanat d'Oman entre 1710 i 1861, i protectorat britnic entre 1890 i 1963.

 Establiment del poder omanita .

La prdua de Mombasa pels portuguesos el 1698 no va tenir immediata repercussi a Zanzbar. El 1694 el vicari de Zanzbar Fra Manuel de Conceiao fou assassinat per membres de les tribus i ja no es va nomenar successor. Una reina de nom Ftima es va fer amb el poder pacficament i va establir el seu palau prop de la geraza. El 1710 ja pertanyia a Oman i la reina s'havia sotms. El 1712 el virrei de Goa inform que els rabs havien transformat la feitoria  portuguesa i un edifici de pedra construt per Joao Nunes a finals del segle XVII per fer un fort inadequat. La monarquia local suahili s'havia mantingut per el poder real estava en mans dels omanites i desprs del 1734 en mans dels liwalis de Mombasa (des de 1739 els Mazrui) que no foren eliminats fins el 1837 per Sayyid Said.

 Regnat de Sayyid Said .

La primera mesquita de la Ciutat de Pedra de Zanzbar data del 1766; Sayyid Said va visitar l'illa el 1828 per no va installar la seva cort a la Ciutat de Pedra fins el 1842. El 1830 es van construir tres mesquites  un altre el 1840. Entre 1850 i 1890 se'n van construir al menys 27 i 5 ms al segle XX. El savi xeic Muhyi al-Din ben Shaikh ben Abd Allah ak-Khaytani, cadi de Zanzbar de 1840 a 1870 va escriure obres d'histria i poesia.

Sayyid Said va tenir entre 60 i 70 concubines i d'acord al prestigi social de l'poca va fer construir nombrosos palaus o palauets alguns dels quals encara es conserven; el principal i la seva residencia era el de Mtoniu; un palau a Dunga allotjava als sobirans autctons (Mwinyi Mkuu)

Sayyid Said ben Sultan al-Busaid va traslladar la seva cort a l'illa el 1840 i va introduir el cultiu del clau cultivat a les plantacions per esclaus negres i amb una classe dirigent rab; els indis van agafar el control del comer. Va morir el 1856 i va esclatar la lluita per la successi i finalment el 6 d'abril de 1861 els dominis Al-Busaid es van dividir entre la branca de Zanzbar representada per Sayyid Majid ben Said Al-Busaid (1856 1870), el seu sis fill, i el tercer  Thuwaini ben Said esdevingu sult de d'Oman. La costa africana va quedar em poder de Zanzbar i territoris que anaven fins a Kindu al riu Congo on els mercaders rabs comerciaven amb esclaus. 

Prdua de territoris .

El novembre de 1886 una comissi germano-britnica va establir que els dominis de Zanzbar noms anaven fins uns 19 km cap al interior, entre Cabo Delgado i Kipini a Kenya, a ms de les illes, per aquestes s possessions es van perdre de fet entre 1887 i 1892 per l'establiment dels poders colonials, de vegades com a lloguers o compres, o simplement ignorant el dret de Zanzbar. Alguns drets foren mantinguts i cedits ms tard com Mogadiscio i altres llocs, a Itlia, el 1905, i Lamu, Kau i Kapeni a Kenya el 8 de desembre de 1963.

Al segle XIX passaven pels mercants d'esclaus de Zanzbar 50000 esclaus a l'any . El comerciant ms conegut fou Tippu Tip . Estats Units va establir un consolat a l'illa el 1837. Regne Unit es va interessar per l'illa per la seva poltica contra l'esclavatge. El primer tractat amb els britnics es va signar el 1822 per el trfic d'esclaus no fou prohibit fins el 1876. L'illa va tenir el primer tren per decisi del sult Bargash ben Said que va portar una maquina per anar de la ciutat al seu palau d'estiu a Chukwani.

 Protectorat britnic .

Pel tractat entre Gran Bretanya i Alemanya de 1890 pel qual es bescanviava Helgoland i la franja de Caprivi (a Nambia) per Zanzbar (18 de juny de 1890) el protectorat va passar als britnics (1 de juliol de 1890). El poder britnic s'exrcia a travs del cnsol general i el visir o primer ministre que era un britnic.

A la mort del sult Hamad ben Thuwaini el  25 d'agost de 1896 va pujar al tron ben Barghash, fill del sult  Barghash ben Said. Els britnics no l'acceptaven i volien proclamar a Hamud ben Muhammad, net de Bargash.  Aix va portar a l'anomenada guerra anglo-zanzibaresa  en la matinada del 27 d'agost quan dos vaixells de la marina britnica van bombardejar i destruir el palau de Beit al Hukum i van donar un ultimtum d'un hora a Khalid  per sortir per va refusar. A les 9 els vaixells britnics van obrir foc i els zanzibaresos van respondre i van cremar accidentalment el consolat alemany;  al cap de 38 minuts es va declarar el alto el foc; fou considerada la guerra ms curta de la histria. Hamud fou declarat sult.

Segons els desitjos britnics l'esclavatge fou abolit el 1897 (el trfic ja ho havia estat abans) i els esclaus foren  alliberats amb una compensaci pels seus amos. El seu hereu Ali ben Hamud fou educat a la Gran Bretanya.  Els sultans van tenir al seu costat desprs de 1913 un resident que era el que tenia el poder efectiu i feia les funcions de visir.

 Independncia .

A l'illa existien quatre partits: Partit Nacionalista de Zanzbar (PNZ), rab i moderat; Partit Popular de Zanzbar i Pemba, escisi del Afro Shirazi i influent a Pemba; el partit Umma, del xeic Abdarrahman Mohammed Babu, rab socialista; i el Partit Afro Shirazi, representant de la majoria negra. A les eleccions del 1963 el partit Nacionalista va obtenir 12 escons, el Afro Shirazi 13, el Popular 6, i el Umma cap ja que les va boicotejar. Molts negres no van poder votar per no estar registrats. Nacionalistes i popular van formar govern el 24 de juny de 1963
 
El sultanat va rebre la independncia el 10 de desembre de 1963. El govern de coalici entre el Partit Nacionalista de Zanzbar (PNZ), rab i moderat, i el Partit Popular de Zanzbar i Pemba, dirigit per Sheikh Muhammad Shamte Hamadi (del PNZ), va romandre en el poder per fou enderrocat al cap d'un mes (12 de gener de 1964) i el 17 de gener es va proclamar al Repblica Popular.

Vegeu: Repblica de Zanzbar

 Sultans de Zanzbar .
 Majid ben Said (1856 1870);
 Barghash ben Said   (1870 1888);
 Khalifah ben Said (1888 1890);
 Ali ben Said  (1890 1893);
 Hamad ben Thuwaini (1893 1896);
 Khalid ben Barghash  (1896);
 Hamud ben Muhammed (1896 1902);
 Ali ben Hamud  (1902 1911);
 Khalifa ben Harub (1911 1960);
 Abdullah ben Khalifa  (1960 1963);
 Jamshid ben Abdullah (1963 1964);

 Ministre en cap i visirs (desprs de 1890).

Suleiman ibn Hamad al Busaidi    (1828 a 1873) (ministre en cap;
Sir Lloyd Williams Matthews      (1890 a 1901);
11 d'octubre de 1901  a 3 de novembre de 1901  Vacant ;
A.S. Rogers  (1901 a 1906)        ;
Arthur E.H. Raikes     (1906 a 1908)         ;
Francis Barton (1908 a 1913);

 Visirs residents britnics .
Sir Lloyd William Matthews (1890 a 1901);
A.S. Rogers (1901 a 1906);
Arthur Raikes (1906 a 1908);
Francis Barton (1906 a 1913);

Cnsols generals .
John Kirk   1873-1886                     ;
Claude Maxwell Macdonald     1887-1888;
Sir Charles Bean Euan-Smith   1888-1891;
Gerald Herbert Portal 1891-1892            ;
James Rennell Rodd 1892-1894;
Arthur Henry Hardinge   1894-1900;
Sir Charles Norton Edgecumbe Eliot 1900-1904;
Basil Shillito Cave     1904-1908;
Edward Clarke 1908-1913;

 Residents .
Francis Barrow Pearce, (1913 a 1922);
John Houston  Sinclair, (1922 a 1923);
Alfred Claud Hollis, (1923 a 1929);
Richard Sims Donkin Rankine, (1929 a 1937);
John Hathorn  Hall (1937 a 1940);
Henry Guy  Pilling, (1940 a 1946);
Vincent Gonalves  Glenday, 1946 a 1951);
John Dalzell Rankine (1952 a 1954);
Henry Steven Potter   (1954 a 1959)           ;
Arthur George Rixson Mooring  (1959 a 1963);

 Referncies .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348485" title="Priapichthys nigroventralis" nonfiltered="1377" processed="1370" dbindex="136386">

Priapichthys nigroventralis  s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Colmbia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Eigenmann, C. H.: Some results from an ichthyological reconnaissance of Colombia, South America. Part I. (Contrib. Zool. Lab. Ind. Univ. No. 127.). Ind. Univ. Studies No. 16 No. 8: 1-27. Any 1912.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;
 AQUATAB.NET ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348486" title="Priapichthys panamensis" nonfiltered="1378" processed="1371" dbindex="136387">

Priapichthys panamensis  s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Centreamrica: Panam.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348487" title="Priapichthys puetzi" nonfiltered="1379" processed="1372" dbindex="136388">

Priapichthys puetzi  s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 2,6 cm de longitud total i les femelles els 5,48.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Centreamrica: Panam.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;
 Encyclopedia of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348489" title="Castrobol" nonfiltered="1380" processed="1373" dbindex="136389">

Castrobol s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348491" title="Pseudopoecilia austrocolumbiana" nonfiltered="1381" processed="1374" dbindex="136390">

Pseudopoecilia austrocolumbiana  s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 2 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Colmbia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348492" title="Castroponce" nonfiltered="1382" processed="1375" dbindex="136391">

Castroponce s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348494" title="Ceinos de Campos" nonfiltered="1383" processed="1376" dbindex="136392">

Ceinos de Campos s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348495" title="Pseudopoecilia festae" nonfiltered="1384" processed="1377" dbindex="136393">

Pseudopoecilia festae  s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3,5 cm de longitud total i les femelles els 4,5.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Equador i Per.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348498" title="Pseudopoecilia fria" nonfiltered="1385" processed="1378" dbindex="136394">

Pseudopoecilia fria  s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Equador.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;
 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348499" title="Herrn de Campos" nonfiltered="1386" processed="1379" dbindex="136395">

Herrn de Campos s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348501" title="Quintana atrizona" nonfiltered="1387" processed="1380" dbindex="136396">

Quintana atrizona  s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 2 cm de longitud total i les femelles els 3,4.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Cuba.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;
 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348502" title="La Unin de Campos" nonfiltered="1388" processed="1381" dbindex="136397">

La Unin de Campos s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348506" title="Scolichthys greenwayi" nonfiltered="1389" processed="1382" dbindex="136398">

Scolichthys greenwayi  s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3,5 cm de longitud total i les femelles els 5.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Centreamrica: Guatemala.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348507" title="Scolichthys iota" nonfiltered="1390" processed="1383" dbindex="136399">

 Scolichthys iota s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 2,5 cm de longitud total i les femelles els 3,5.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Centreamrica: Guatemala.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348510" title="Tomeurus gracilis" nonfiltered="1391" processed="1384" dbindex="136400">

Tomeurus gracilis  s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3,3 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: rius Orinoco i Amazones (Veneuela, Guaiana, Surinam, Guaiana Francesa i Brasil).

 Referncies .



Bibliografia.

 Eigenmann, C. H.: Reports on the expedition to British Guiana of the Indiana University and the Carnegie Museum, 1908. Report no. 1. Some new genera and species of fishes from British Guiana. Ann. Carnegie Mus. vol. 6 (nm. 1): 4-54. Any 1909.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;
 AQUATAB.NET ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348513" title="Xenodexia ctenolepis" nonfiltered="1392" processed="1385" dbindex="136401">

Xenodexia ctenolepis  s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4 cm de longitud total i les femelles els 4,5.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Centreamrica: Guatemala.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;
 AQUATAB.NET ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348515" title="Xenophallus umbratilis" nonfiltered="1393" processed="1386" dbindex="136402">

Xenophallus umbratilis  s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Centreamrica: Costa Rica i Nicaragua.

 Referncies .



Bibliografia.

 Meek, S. E.: New species of fishes from Costa Rica. Field Mus. Nat. Hist. Publ. Zool. Ser. v. 10 (no. 7): 69-75. Any 1912.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;
 AQUATAB.NET ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348517" title="Jack Baldwin (oficial de la RAF)" nonfiltered="1394" processed="1387" dbindex="136403">


El Mariscal de l'Aire Sir John Eustice Arthur Baldwin KBE CB DSO RAF (13 d'abril de 1892 - 28 de juliol de 1975) va ser un oficial superior de la Royal Air Force durant la Segona Guerra Mundial.

Assist a la Reial Acadmia Militar de Sandhurst, graduant-se el 9 de setembre de 1911 i sent destinat al 8 d'Hssars (King's Royal Irish) . Al 1914 fa el curs de pilot i el 19 de febrer de 1915 s nomenat Oficial de Vol del Royal Flying Corps. El 31 d'octubre de 1916 s Oficial Comandant del 55 Esquadr del RFC, i el 28 de desembre de 1917 s comandant de la 41a Ala del RFC.

Desprs de la Primera Guerra Mundial, l'1 d'agost de 1919 rep el rang permanent a la RAF com a Major (Cap d'Esquadr), i el mateix dia dimiteix com a oficial de l'Exrcit, i des de l'1 de desembre de 1919 est a l'Estat Major del RAF Depot. El 3 d'agost de 1922 assisteix a l'Acadmia d'Estat Major de la RAF, formant part de la seva primera promoci. L'1 de juny de 1923 s destinat a l'Estat Major del Quarter General de la RAF a l'Orient Mitj. El 16 de gener de 1928 assisteix a l'Acadmia Imperial de Defensa, i el 17 de desembre s nomenat Comandant de l'Acadmia Central de Vol. Entre l'1 d'agost de 1931 i l'1 de gener de 1933 s nomenat Aide-de-camp de l'Aire del Rei. Al 1935 s nomenat Director dels Serveis de Personal, i el 21 de desembre de 1936 s Comandant de l'Acadmia de la RAF de Cranwell. El 28 de gener de 1936 va participar com a acompanyant del funeral del Rei Jordi V.
El 15 d'agost de 1939 es retira del Servei Actiu per, davant de la situaci internacional, 29 d'agost torna a ser cridat al Servei Actiu i destinat al 3r Grup de la RAF del Comandament de Bombarders.

Entre el 9 de gener i el 21 de febrer de 1942 actua com a Comandant en Cap del Comandament de Bombarders. Durant la seva breu comandncia va tenir lloc el Xoc del Canal, quan el Scharnhorst i el Gneisenau van aconseguir escapar del port francs de Brest i travessar el Canal de la Mnega fins al port santuari de Kiel, al nord d'Alemanya.

El 9 d'octubre de 1942 s destinat Adjunt al Comandant en Cap de l'Aire a l'ndia, i el 16 de novembre de 1943 s Comandant de la 3a Fora Aria Tctica al Quarter General del Sud-est asitic.

Finalment, es retir el 15 de desembre de 1944

Entre 1948 i 1958 va ser Coronel del seu antic regiment, el 8 d'Hssars (King's Royal Irish), i entre 1959 i 1960, Adjunt al Coronel dels Reials Hssars Irlandesos de la Reina.

Promocions .
 Exrcit .
 Sots-tinent   9 de setembre de 1911;
 Capit   7 de desembre de 1915;
 Major (funcions)   1 de juny de 1916;
 Tinent Coronel (funcions)   28 de desembre de 1917;

 RAF .
 Major   1 d'abril de 1918;
 Comandant d'Esquadr   1 d'agost de 1919;
 Comandant d'Ala   30 de juny de 1921;
 Capit de Grup   1 de juliol de 1929;
 Comodor de l'Aire  1 de gener de 1933;
 Vicemariscal de l'Aire   1 de gener de 1936;
 Mariscal de l'Aire   10 d'octubre de 1942;

 Condecoracions .

 Cavaller Comandant de l'Imperi Britnic   1 de gener de 1943;
 Comandant   1942;
 Oficial   3 de juny de 1919;
 Company de l'Orde del Bany - 1 de gener de 1938;
 Orde del Servei Distingit   3 de juny de 1918;
 Cavaller de Justcia o Grcia de l'Orde de Sant Joan   3 de juliol de 1961;
 Comandant de l'Orde de Sant Joan   5 de juliol de 1955;
 Oficial de l'Orde de Sant Joan   27 de juny de 1952;
 4 Mencions als Despatxos (1-1-1916; 11-12-1917; 20-5-1918; 1-1-1941);
 Estrella de 1914-15;
 Medalla Britnica de la Guerra 1914-20;
 Medalla de la Victria 1914-1918;
 Estrella de 1939-45;
 Estrella de Birmnia;
 Medalla de la Guerra 1939-1945;
 Medalla del Jubileu de Plata del Rei Jordi V 1935;
 Medalla de la Coronaci del Rei Jordi VI 1937;
 Creu de Guerra (Blgica)   11 de mar de 1918;
 Orde del Lle Blanc (Txecoslovquia)   12 de gener de 1943;
 Creu de Guerra (Txecoslovquia);
 Medalla de l'Aire (Estats Units)   9 de setembre de 1944;

Enllaos externs .
 http://www.raf.mod.uk/bombercommand/command.html RAF History - Bomber Command 60th Anniversary;
 http://www.rafweb.org/Biographies/Baldwin.htm;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348518" title="Cynopanchax bukobanus" nonfiltered="1395" processed="1388" dbindex="136404">

Cynopanchax bukobanus  s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Tanznia, Uganda, Kenya i la Repblica Democrtica del Congo.

 Referncies .



Bibliografia.

 Ahl, E.: Neue afrikanische Zahnkarpfen aus dem Zoologischen Museum Berlin. Zool. Anz. v. 61: 135-145. Any 1924.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;
 AQUATAB.NET ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348519" title="Tennis als Jocs Olmpics d'estiu de 1920" nonfiltered="1396" processed="1389" dbindex="136405">

Als Jocs Olmpics de 1920 celebrats a la ciutat d'Anvers (Blgica) es van disputar cinc proves tennstiques, dues en categoria masculina, dues en categoria femenina i una en categoria mixta. La competici es realitz entre el 16 i el 24 d'agost de 1920.

En aquesta edici s'abandon la competici indoor, que fou present en les edicions de 1908 i 1912.

Nacions participants.
Participaren en la competici de tennis 75 tennistes (52 homes i 23 dones) de 14 nacions diferents:



 (1) (homes:1; dones:0);
 (16) (homes:8; dones:8);
 (3) (homes:1; dones:2);
 Espanya (4) (homes:4; dones:0);
 Frana (10) (homes:7; dones:3);
 Grcia (1) (homes:1; dones:0);
 Itlia (4) (homes:3; dones:1);

 (2) (homes:2; dones:0);
 (3) (homes:2; dones:1);
 Regne Unit (8) (homes:4; dones:4);
 (8) (homes:5; dones:3);
 Sud-frica (5) (homes:5; dones:0);
 (3) (homes:3; dones:0);
 (7) (homes:6; dones:1);


Resum de medalles.
Categoria masculina.


Categoria femenina.


Categoria mixta.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  Tennis - Anvers 1920;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348521" title="Baccio Bandinelli" nonfiltered="1397" processed="1390" dbindex="136406">



Baccio o Bartolommeo Bandinelli , 17 d'octubre, 1493 - 7 de febrer, 1560 fou un escultor i pintor florent del manierisme.
 Biografia .
Fill d'un orfebre eminent, de qui va aprendre els primers rudiments de dibuix, va mostrar una preco inclinaci cap a les belles arts i va ser posat sota la tutela de Francesco Rustici, escultor amic de Leonardo da Vinci amb qui va fer rpids progressos. 

La motivaci predominant a la seva vida semblen haver estat la gelosia que li causaven d'altres artistes, com Benvenuto Cellini i Miquel ngel. Semblava segur de les seves qualitats, i era fams per la seva arrogncia, per a la vegada sospitava dels seus collegues i va tenir topades amb ells. Es diu que va trossejar el cartr de Miquel ngel per a La batalla de Cascina (el que era poc menys que una heretgia) durant  un rampell.

s considerat pels seus defensors com inferior en escultura solament a Miquel ngel, encara que la crtica majoritria creu que el van superar igualment Cellini i Giambologna. El seu estil s molt qestionat per les seves formes pesants, que intenten d'sser imponents i expressives per cauen en un cnon culturista una mica matusser i rostres amb ganyotes teatrals.

La comparaci entre Miquel ngel i Bandinelli va ser possible de manera directa en vida de tots dos artistes, quan ell va collocar el seu grup colossal de marbre d'Hrcules i Caco (5,05 metres), a  la Piazza della Signoria, prop del David. 

El grup Hrcules i Caco va ser un encrrec del papa Climent VII, de la famlia Mdici. Bandinelli, al contrari que Miquel ngel (que tenia idees republicanes), va recolzar sempre la dinastia Mdici. Aquest suport li va permetre d'acaparar encrrecs mentre la mencionada famlia va governar Florncia, per igualment li va ocasionar crtiques perqu els Mdicis eren impopulars i tirnics. 

Per a la seva obra mestra, Bandinelli va ensenyar el papa diversos models fets en cera. L'any 1527, quan Bandinelli havia tallat l'escultura en marbre de Carrara fins l'abdomen d'Hrcules, el papa va ser pres presoner a Roma i a Florncia, enemics dels Mdici van expulsar a Hiplit de Mdici de la ciutat. Bandinelli, com a partidari dels Mdici, va haver d'exiliar-se. Tres anys ms tard, el 1530, les tropes de l'emperador Carles V van prendre Florncia desprs d'un llarg setge, el papa Climent VII va collocar el seu fill illegtim Alexandre de Mdici com a duc i Bandinelli va poder tornar  i continuar amb el seu treball a l'esttua.

Finalment, el 1534 va acabar l'obra que va ser transportada a la Piazza della Signoria i collocada en el seu pedestal de marbre, a la vora del David de Miquel ngel, que s'havia proposat de superar. Per va ser ridiculitzada des del primer moment; Benvenuto Cellini va comparar el grup a "un sac ple de melons" per la seva musculatura exagerada. Va ser restaurada entre febrer i abril de 1994. 

Desprs d'aquestes crtiques, Bandinelli va intentar de sabotejar la carrera de Cellini i perjudicar tamb el jove Giambologna. 

Va fundar una acadmia a Roma (1531) i una altra a Florncia (1550).

 Obres .   
Bust de Cosme I de Mdici.    ;
Bacus Palau Pitti, Florncia.    ;
Relleus del cor de la catedral de Florncia, museu de la catedral.   ;
Cpia de Laocoont i els seus fills als Uffizi.    ;
la Piet a l'esglsia de Santa Annunziata a Florncia.    ;
Orfeu al Palau Mdici.    ;
Figures de Crist i Nicodemo a la seva prpia tomba.    ;
Dissenys per als monuments de Lle X i Climent VII a Roma.    ;
Autoretrat dempeus, pintura a l'oli. Museu Isabella Stewart Gardner, Boston. ;
 Bibliografia .
Louis A. Waldman, Baccio Bandinelli and Art at the Medici Court: A Corpus of Early Modern Sources (Philadelphia: American Philosophical Society, 2004).
 Vasari, Giorgio, Le Vite de' pi eccellenti pittori, scultori, ed architettori, moltes edicions i traduccions.

Enllaos externs.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348522" title="Fluviphylax obscurus" nonfiltered="1398" processed="1391" dbindex="136407">

 Fluviphylax obscurus s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 1,7 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348525" title="Fluviphylax palikur" nonfiltered="1399" processed="1392" dbindex="136408">

 Fluviphylax palikur s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 1,4 cm de longitud total i les femelles els 1,39.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: frontera entre Brasil i la Guaiana Francesa.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348526" title="Fluviphylax pygmaeus" nonfiltered="1400" processed="1393" dbindex="136409">

Fluviphylax pygmaeus  s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 2 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: riu Amazones.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348527" title="Fluviphylax simplex" nonfiltered="1401" processed="1394" dbindex="136410">

 Fluviphylax simplex s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 1,6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;
 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database  ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348529" title="Fluviphylax zonatus" nonfiltered="1402" processed="1395" dbindex="136411">

Fluviphylax zonatus  s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 1,6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;
 UNEP-WCMC Species Database  ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348534" title="Hypsopanchax catenatus" nonfiltered="1403" processed="1396" dbindex="136412">

Hypsopanchax catenatus  s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Gabon.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;
 UNEP-WCMC Species Database  ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348539" title="Hypsopanchax deprimozi" nonfiltered="1404" processed="1397" dbindex="136413">

 Hypsopanchax deprimozi s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5,4 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Zaire.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;
 Encyclopedia of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348540" title="Hypsopanchax jobaerti" nonfiltered="1405" processed="1398" dbindex="136414">

Hypsopanchax jobaerti  s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Repblica Democrtica del Congo.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;
 Encyclopedia of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348541" title="Hypsopanchax jubbi" nonfiltered="1406" processed="1399" dbindex="136415">

Hypsopanchax jubbi  s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Zmbia, Repblica Democrtica del Congo i, probablement tamb, a l'est d'Angola.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;
 Encyclopedia of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348543" title="Hypsopanchax modestus" nonfiltered="1407" processed="1400" dbindex="136416">

Hypsopanchax modestus  s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: nord-est de la Repblica Democrtica del Congo i oest d'Uganda.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348544" title="Riu Rialb" nonfiltered="1408" processed="1401" dbindex="136417">
El Rialb s un riu afluent del Segre que t la naixena sota mateix, al sud, del poble de Bixols, pertanyent al terme municipal d'Abella de la Conca, de la comarca del Pallars Juss. Es forma per la uni de dos altres rius: el de Collell, que baixa dels vessants de la Serra de Carreu, s a dir, del nord-oest de Bixols, i el de Pujals, que baixa del nord-est i nord del poble, del Tossal de Cabrit, vessant oriental de la Serra de Boumort.


Al cap de quasi dos quilmetres desprs de la seva formaci, passa a ser lmit municipal entre Abella de la Conca i Coll de Narg (antic terme de Gavarra), i, per tant, fa de lmit entre el Pallars Juss i l'Alt Urgell. Al cap de ben poc, per, entra del tot en terme de Coll de Narg, per on discorre fins al cap de quasi tres quilmetres, moment en qu torna a ser termenal, ara entre Coll de Narg i la Baronia de Rialb, de la comarca de la Noguera. Quatre quilmetres i mig ms fent de lmit municipal i comarcal, per desprs entrar ja definitivament dins del terme de la Baronia de Rialb, que ja no abandona i del qual es converteix en eix principal.

La resta del recorregut, uns 14 quilmetres, va obrint la vall on s'assenten els diferents pobles i parrquies que constitueixen el terme de la Baronia de Rialb, i finalment s'aboca en el Segre a prop de la presa del Pant de Rialb, la darrera gran presa construda a Catalunya, que pren el nom precisament d'aquest riu.

Actualment el darrer tram del curs del riu, des de Palou i el Serrat de Guardiola cap al sud, ja forma part de les aiges del pant que acabem d'esmentar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348545" title="Tir als Jocs Olmpics d'estiu de 1920" nonfiltered="1409" processed="1402" dbindex="136418">

Als Jocs Olmpics de 1920 celebrats a la ciutat d'Anvers (Blgica) es disputaren 21 proves de tir olmpic, totes elles en categoria masculina. Les proves es realitzaren entre els dies 22 de juliol i 3 d'agost de 1920 al Polgon de Brasschaet-Beverloo.

Resum de medalles.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  Tir - Anvers 1920;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348546" title="Hypsopanchax platysternus" nonfiltered="1410" processed="1403" dbindex="136419">

Hypsopanchax platysternus  s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Repblica Democrtica del Congo.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348547" title="Hypsopanchax zebra" nonfiltered="1411" processed="1404" dbindex="136420">

Hypsopanchax zebra  s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Repblica Democrtica del Congo.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348548" title="Lamprichthys tanganicanus" nonfiltered="1412" processed="1405" dbindex="136421">

Lamprichthys tanganicanus  s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 15 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Llac Tanganyika.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348551" title="Pantanodon madagascariensis" nonfiltered="1413" processed="1406" dbindex="136422">

Pantanodon madagascariensis  s una espcie extinta de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles podien assolir els 3,4 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es trobava al nord-est de Madagascar.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348552" title="Pantanodon stuhlmanni" nonfiltered="1414" processed="1407" dbindex="136423">

 Pantanodon stuhlmanni s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Tanznia i Kenya.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348554" title="Juan Martn Dez" nonfiltered="1415" processed="1408" dbindex="136424">

Juan Martn Dez, anomenat l' Empecinado (Castrillo de Duero, Valladolid, 1775 - Roa, Burgos, 1825) va ser un militar espanyol, lder guerriller durant la Guerra de la Independncia. 
 Biografia . 
 Primers anys . 
Juan Martn Dez, el Empecinado, va nixer el 5 de setembre de 1775 en Castrillo de Duero (Valladolid). Fill d'un prosper camperol, va ser llaurador (i es conserva la seva casa en la seva localitat). Als naturals de Castrillo se'ls coneixia amb el malnom d' "empecinados", per un rierol, dit Botijas, ple de pecina (el llot verd d'aiges en descomposici) que travessa el poble i es creu que d'aqu li venia el sobrenom. 

Des de molt jove va tenir vocaci militar. Als 18 anys es va enrolar en la campanya del Rossell (Guerra de la Convenci, de 1793 a 1795). Aquests dos anys que va durar la contesa van ser per a ell un bon aprenentatge en l'art de la guerra, a ms de ser el comenament de la seva animadversi cap als francesos. En 1796 es va casar amb Catalina de la Fuente, natural de Fuentecn (Burgos) i en aquest poble es va installar com llaurador fins a l'ocupaci d'Espanya per l'exrcit de Napole en 1808, succs que el va decidir a combatre als invasors. Es diua que la decisi la va prendre arran d'un fet succet en el seu poble: una noia va ser violada per un soldat francs al que Juan Martn va donar mort desprs. 
 Participaci en la Guerra del Francs (1808-1814) . 
A partir d'aquest succs, va organitzar una partida de guerrillers composta per amics i membres de la seva prpia famlia. D'antuvi  el seu lloc d'acci estava en la ruta entre Madrid i Burgos. Ms tard va combatre amb l'exrcit espanyol en els inicis de la Guerra del Francs: en el pont de Cabezn de Pisuerga (Valladolid) el 12 de juny de 1808; i a Medina de Rioseco (Valladolid), batalla que es va lliurar el 14 de juliol d'aquest mateix any. Van ser aquestes batalles perdudes i en camp obert, cosa que li van fer pensar que obtindria millors resultats amb el sistema d'escamots i aix va comenar amb xit les seves accions blliques a Aranda de Duero, Seplveda, Pedraza i tota la conca del riu Duero. 

A 1809 va ser nomenat capit de cavalleria. En la primavera d'aquest mateix any el seu camp d'acci s'estn per les serres de Gredos, vila i Salamanca, per a seguir desprs per les provncies de Conca i Guadalajara. La comesa principal d'aquests escamots era danyar les lnies de comunicaci i subministrament de l'exrcit francs, interceptant correus i missatges de l'enemic i capturant convoyes de queviures, diners, armes, etc. El dany que es va fer a l'exrcit de Napole va ser considerable, de tal manera que van nomenar al general Joseph Leopold Hugo com perseguidor en exclusiva de l'Empecinado i la seva host. El general francs, desprs d'intentar la seva captura sense aconseguir-lo, va optar per detenir a la mare del guerriller i algun familiar ms. La reacci de Juan Martn fou endurir les accions blliques i amenaar amb l'afusellament de 100 soldats francesos presoners. La mare i els altres foren posats en llibertat. 

En 1810 va haver de refugiar-se al castell de la ciutat salmantina de Ciudad Rodrigo (avui s Parador de Turisme), al que van posar lloc els soldats francesos. En 1811 va estar al comandament del regiment d'hsars de Guadalajara i comptava en aquest moment amb una partida d'uns 6.000 homes. En 1813, el 22 de maig, va ajudar en la defensa de la ciutat d'Alcal de Henares (Madrid), i al pont de Zulema, sobre el riu Henares va vncer a un grup de francesos que li doblaven en nombre. Ms tard, Ferran VII donaria el seu consentiment perqu la ciutat d'Alcal aixequs una pirmide commemorativa d'aquesta victria. Per en 1823, aquest mateix rei va ordenar la seva destrucci per ser smbol d'un "liberal"; encara que en 1879 els alcalans van tornar a aixecar altre monument a l'Empecinado, al que percebien com el seu alliberador. Aquest monument ha arribat als nostres dies. 



En 1814, Juan Martn s ascendit a Mariscal de Camp, i es guanya el dret a signar com L'Empecinado de forma oficial. 
 Els Cent dies (mar-juny de 1815) . 
Durant el perode dels Cent Dies (entre el retorn de Napole del seu bandejament a Elba i la seva derrota a Waterloo i segona abdicaci), L'Empecinado es va mantenir al comandament de diferents forces situades als Pirineus, entre elles, les companyies del Regiment Infanteria Burgos n2 desplegades en el Vall de Brollo (Osca), localitat on va residir al juliol de 1815 i on, entre els seus costums, es trobava la cacera de l's al proper barri de Bujaruelo, a la localitat de Torla. 
 Restauraci i el Trienni Liberal (1820-1823) . 
Quan el rei Ferran VII va regressar a Espanya i va restaurar l'absolutisme, va prendre amidades contra els quals considerava enemics liberals, entre uns altres l'Empecinado, que va ser bandejat a Valladolid. En 1820 va tenir lloc el pronunciament del militar Rafael de Riego i l'Empecinado va tornar a les armes, per aquesta vegada contra les tropes reialistes de Ferran VII. 

Durant els anys segents, el trienni liberal, va ser nomenat governador militar de Zamora i finalment, Capit General. En 1823 acaba el rgim liberal. Juan Martn va marxar llavors al bandejament a Portugal. Des d'all va demanar un perms per a tornar sense perill, perms que li va ser concedit. Per va ser detingut a Olmos de Peafiel i traslladat a Nava de Roa (Burgos) on va ser lliurat a l'alcalde de Roa de Duero (Burgos), Gregorio Gonzlez. All va estar presoner, fent que l'exhibissin en una gbia de barrots de ferro. Tals fets van arribar a l'ode del militar liberal Leopoldo O'Donnell que va voler dur la causa als tribunals de justcia, per el corregidor de Roa ja havia ordenat la seva execuci que es va dur a terme el 20 d'agost de 1825, a la plaa.

Va morir penjat en lloc de ser afusellat. Benito Prez Galds conta a Los Episodios Nacionales que "l'Empecinado" va morir a baionetades, quan cam al patbul es va desencadenar en una arrencada de desesperaci i fora i va aconseguir llevar l'espasa a l'oficial que li acompanyava al patbul. 
 El sobrenom . 
El 8 d'octubre de 1808, s'atorga a don Juan Martnez Daz, natural de Castrillo de Duero (Valladolid), el privilegi d'usar el renom d'Empecinado, per a s, els seus fills i hereus. El sobrenom d'aquest personatge histric ha donat nom en castell a l'expressi empecinarse com a obstinar-se o obstinar-se a aconseguir una fi. No obstant aix aquest sobrenom ve de ms antic, car era el sobrenom que tenien tots aquells que naixien al poble de Castrillo de Duero pel que sembla per l'abundncia de pecina (llot negre) al rierol Botijas que creua el poble. La paraula entossudit tenia el sentit, referit a una persona, de brut i poca cura. Per aquest personatge va canviar definitivament el sentit de la paraula, atorgant-li major noblesa 
 Cercle Cultural Juan Martn "El Empecinado" . 
El Cercle Cultural Juan Martn "El Empecinado" va nixer per la inquietud i iniciativa d'una srie de persones, que sentint-se admiradors de "L'Empecinado" i conscients del mal pagament que va rebre en canvi de la seva lleialtat a una causa digna de millor sort, no podien romandre desocupats davant la situaci d'oblit que es trobava aquest Invicte i Illustre personatge. Des de l'entitat cultural tracten de donar a conixer a aquest gran personatge. Entre les seves diverses activitats ja sn tradicionals els homenatges que es realitzen cada any, entre els mesos d'agost i setembre en Roa de Duero (Burgos) i Castrillo de Duero (Valladolid). 
 Bibliografia . 
Hardman, Frederick: El Empecinado visto por un ingls.- Madrid: Editorial Espasa y Calpe, S.A.,1973, sisena edici.- ISBN 84-239-0360-5.
Merino, Ignacio: Por el Empecinado y la libertad.- Madrid: Maeva Ediciones, 2003.- ISBN 84-95354-91-8;

 Enllaos externs .

Crculo Cultural Juan Martn "El Empecinado";







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348555" title="Segona divisi espanyola 1934/35" nonfiltered="1416" processed="1409" dbindex="136425">
 Classificaci .

Grup I.


Grup II.

El CD Logroo es va retirar a la jornada 3 i va acabar desapareixent per motius econmics. El seus partits van ser ignorats en la classificaci final.

Grup III.




Promoci.




Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en conttra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

 Resultats finals .

 Campi: Hrcules CF.
 Ascens a Primera divisi: Hrcules CF i CA Osasuna.
 Descens a Segona divisi: Real Sociedad i Arenas Club.
 Ascens a Segona divisi: CD Mirandilla, Unin Sporting Vigo i Xerez CD.
 Descens a Tercera divisi: Racing de Ferrol, CD Logroo i Sport Club La Plana.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348560" title="Ambrosio Luciez Riesco" nonfiltered="1417" processed="1410" dbindex="136426">
Ambrosio Luciez Riesco (Alacant, 1901- 1947) fou un poltic valenci, pare d'Ambrosio Luciez Piney. Es llicenci en dret a la Universitat de Mrcia, el 1918 fou secretari de les Joventuts Conservadores i partidari d'Eduardo Dato, i el 1920 collabor al diari El Da. El 1926 fou secretari a Alacant de la Unin Patritica i de 1928 a 1930 dirig la Voz de Levante.

El 1931 es dedic a l'exercici de l'advocacia, alhora que militava a la Derecha Regional Agraria (integrada a la CEDA), i des del diari Ms atacava la Segona Repblica. Durant la guerra civil espanyola fou empresonat. El dia del seu alliberament, 30 de mar de 1939, fou nomenat primer alcalde d'Alacant del rgim franquista, crrec que va ocupar fins febrer de 1942. Durant el seu mandat va fer aixecar la Creu als Caiguts i va fer algunes reformes urbanstiques. Tamb fou director del diari Lunes, cap de l'Associaci de Premsa i deg del Collegi d'Advocats d'Alacant.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348563" title="Repblica de Tanganyika" nonfiltered="1418" processed="1411" dbindex="136427">




La Repblica de Tanganyika fou un estat independent que va existir entre el 9 de desembre de 1962 i el 27 d'abril de 1964 quan es va unir a Zanzbar i va agafar el nom de Repblica Unida de Tanganyika i Zanzbar. Entre el 9 de desembre de 1962 i el 1 de desembre de 1963 fou un estat de la Commonwealth (Estat de Tanganyika) sota la reina d'Anglaterra representada per un governador general.

El 2 de setembre de 1960 s'havia installat en el mandat de Tanagnyika el primer govern responsable dirigit per Julius Kambarage Nyerere  com a ministre principal, convertit el 1 de maig de 1961 en primer ministre, com a cap del partit majoritari, la Uni Nacional Africana de Tanganyika (Tanganyika African National Union, TANU). La bandera del TANU era verda, negre i vermella hortitzontal i com a bandera oficiosa del rgim autnom es va adoptar una de similar, verde, negre i verde horitzontal, que desprs fou arranjada adequadament per esdevenir oficial pel Consell d'Herldica de Londres incorporant una fimbriaci daurada reglamentaria per separar dos colors forts. El gener es va fer una reuni del Moviment per la Llibertat de l'frica Oriental i Central a Nairobi on Nyerere va proposar una federaci dels quatre estats de l'frica oriental, per era una proposta massa matinera que no es va concretar.

El gabinet de Nyerere era multiracial  en el que el ministre de Finances era el sbdit britnic  Sir Ernest Vasey. Nyerere havia pressionat a l'assembla per donar la nacionalitat a tots els residents que ho sollicitessin i al accedir a l'autonomia plena el 1 de maig va demanar als dos mil funcionaris britnics de romandre als seus llocs.

Una fam provocada per la sequera  va afectar al pas i la RAF va haver de fer vol d'emergncia per portar aliments . El maig com a primera mesura del govern autnom es va establir un pla de foment econmic de tres anys amb una despesa de 24 milions de lliures esterlines. Nyerere va visitar Londres i la Alemanya Occidental (RFA).

L'octubre es va reunir a Dar es Salaam el Moviment per la Llibertat de l'frica Oriental i Central amb motiu de l'alliberament de Jomo Kenyatta, al que van voler honorar. El 9 de setembre (inicialment estava previst el 28 de desembre per es va avanar per motius de agenda dels delegats a les festes) es va proclamar la independncia. Fou hissada la nova namdera nacional que era l'oficiosa amb l'arranjament establert de la separaci groga entre negre i verd.

El 22 de gener de 1962 Nyerere va renunciar al crrec de primer ministre per dedicar-se al partit i fou nomenat pel crrec vacant Rashidi Mfaume Kawawa. La renuncia de Nyerere va portar alguns conflictes racials; cinc europeus van ser expulsats i el ministre de Finances, britnic, va dimitir; hi van haver manifestacions d'estudiants contra el rgim que virtualment era de partit nic i el govern es va enfrontar tamb als sindicats quan es va ordenar que totes les disputes laborals havien de ser sotmeses a l'arbitratge governamental. El febrer el Moviment per la Llibertat de l'frica Oriental i Central va fer una conferencia a Addis Abeba i es va crear una Organitzaci de Serveis Comuns per a l'frica Oriental, que volia ser un embri de federaci.

El mar es va produir una reorganitzaci ministerial i el president de la federaci de sindicats Kamaliza va entrar al govern, i el secretari del sindicat de ferroviaris fou nomenat alt comissari a Londres. El juny Tumbo va renunciar per assolir la direcci del Partit Democrtica Popular de l'oposici en el que va fer campanya contra les mesures antidemocrtiques del govern.

El 22 de juny l'assemblea nacional va aprovar diverses esmenes i mesures per convertir al pas en Repblica.  El setembre es va posar en vigor la llei sobre detenci preventiva que el govern declarava era per protegir les institucions democrtiques. El novembre es van fer les eleccions presidencials, i el home fort del rgim, Nyerere va guanyar amb escreix  amb 1.123.553 vots contra 21.279 del seu mxim rival, Zuberi Mtemvu, del Partit del Congres Nacional Afric de Tanganyika.

El 9 de desembre de 1962 es va proclamar la Repblica de Tanganyika i Julius Nyerere fou declarat primer president. El crrec de primer ministre d'acord a la constituci, havia estat abolit. Kawawa que exercia el crrec, fou designat vicepresident, tot i que les seues funcions foren similars.

El gener del 1963 a la conferencia anual del partit TANU, Nyerere va anunciar una reforma constitucional per l'establiment del rgim de partit nic. En aquesta lnea, dirigents poltics com Zuberi del Partit del Congrs Nacional Afric , Bryceon, ministre de raa blanca, i Amir Jamal, lder hind van ingressar al TANU. El 24 d'abril el ministre de Interior Lusinde va anunciar la posada en vigor d'una llei ms dura per combatre la delinqncia que comportava l'establiment de cstigs corporals ; contra aix es van manifestar moltes veus inclosa la del bisbe anglic de Masasi, Huddleston. El dret de vaga tamb s'havia retallat el 1962 amb la imposici d'una srie de trmits previs que les fien quasi impossibles; a aquesta llei s'havia oposat Victor Mkello, president de la Federaci de Sindicats . El gener hi van haver algunes vagues (illegals)  a plantacions de sisal (que van afectar al 75% d'aquest sector) i Mkello i altres sindicalistes foren confinats en un lloc allunyat a la frontera amb Rhodsia.

Nyerere va assistir a la conferencia de l'Organitzaci de la Unitat Africana a Addis Abeba, junt amb altres 24 caps d'estat i va donar suport a dedicar el 1% del pressupost de cada estat a alliberar el continent del colonialisme. Es va crear una oficina d'alliberament a Dar es Saalam dirigida per un comit de 9 estats entre els quals Tanganyika.

El 17 de gener de 1964 es van enviar policies a Zanzbar a petici de les autoritats republicanes d'aquest pas (130 policies). El 20 de gener de 1964 es van amotinar el soldats del primer batall de Rifles de Tanganyika a Colito prop de la capital i van arrestar als seus oficials, la majoria britnics, dirigint-se cap a Dar es Salaam als carrers de la qual es van produir tirotejos i saquejos. Van morir 14 persones i 120 van ser ferides. La revolta segons el caporal Daudi Kiyangi, era un afer exclusivament militar, contra tenir oficials britnics i estar mal pagats. Nyerere va fugir de la capital al sospitar un cop d'estat; el dia 23 es va saber de motins similars a Uganda i Kenya. El 24 Nyerere va demanar ajut als britnics com els seus vens. El dia 25 van desembarcar soldats britnics del portaavions Centaur i van ocupar els llocs estratgics de la capital i van desarmar als amotinats; tres d'aquestos van morir. En dies successius les forces armades foren reorganitzades.
El consell de ministres de la OUA fou convocat per Nyerere el 12 de febrer per plantejar la humiliaci que suposava haver de cridar a forces estrangeres. Es va crear un comit de 12 pasos per crear tropes conjuntes per resoldre afers similars i substituir als britnics. Pocs dies desprs tropes nigerianes van arribar al pas i van substituir als britnics. Van romandre al pas fins el setembre.

L'abril Nyerere va viatjar a Zanzbar i el dia 23 es va anunciar la uni dels dos pasos que es va produir oficialment el dia 27. Naixia la Repblica Unida de Tanganyika i Zanzbar. Julius Nyerere fou designat president de la Uni i Abeid Amani Karume de Zanzbar fou designat vicepresident, i el vicepresident Kawawa passava a ser segon vicepresident. Un  dels dos vicepresidents segons la constituci havia de ser de Zanzbar. La constituci vigent seria la de Tanganyika amb les modificacions adequades pel funcionament de la assembla i l'executiu de Zanzbar, pas que deixava els afers exterior si la defensa a Tanganyika. Els 32 membres del Consell Revolucionari ingressaven a l'assemblea de Tanganyika fins a la cerebraci d'eleccions. Es va formar un govern de 21 membres ms el president i els dos vicepresidents; 5 ministres eren de Zanzbar.

El maig es va jutjar als amotinats; la pena ms alta fou de 15 anys (1) i desprs 10 anys (10) i 3 anys (5). El juny el vicepresident Kawawa va visitar Xina Popular (on va obtenir crdits per 60 milions de dlars)  i l'agost la Uni Sovitica, Polnia i Txecoslovquia (amb crdits per 84 milions de dlars). L'agost tamb van arribar instructors canadencs alemanys (occidentals) i xinesos, per entrenar al nou exrcit nacional. Xina va enviar tamb armament. El 17 de setembre van retornar a Nigria les forces que havien estat destinades al pas. El 5 d'octubre l'Exrcit d'Alliberament Popular de Zanzbar va quedar unit a l'Exrcit de Tanganyika sota la direcci suprema del brigadier Sarakiya, cap de les forces tanganyikeses des del 28 de gener.

El 29 d'octubre (amb efectes del dia 30) el nom es va comprimir a Repblica Unida de Tanznia i el novembre es va fer una reorganitzaci ministerial en la que el esquerr Babu de Zanzbar va passar a ser ministre de Comer i Cooperatives, i Abdulla Kassim Hanga, ex primer ministre de Zanzbar, que era ministre de Industria i Energia, va rebre la cartera d'Afers de la Uni.

 Escut .

L'escut fou el mateix que el actual de Tanzania unicament amb un lleuger canvi: la bandera de Tanganyika que figurava al centre  fou substituida per la de Tanznia i sota aquesta un camp de gules (o bandera vermella) representant a Zanzbar; de la torxa abans en primera lnea, noms va quedar la part superior en el antic camp de gules que va passar a ser daurat. Les figuras sobreposades (abans el peu de la torxa amb quatre cercles) van ser substituides per dos destrals creades i una llana en vertical. El model actual fou adoptat el 20 de juny de 1964.

 Banderes .

A ms de les banderes ja esmentades abans, el governador general, representant de la reina, va utilitzar per un any (9 de desembre de 1961 a 9 de desembre de 1962) la clssica bandera blava amb la corona Tudor i lle coronatdaurat al seu damunt; a la part inferior una cinta daurada amb el nom "Tanganyika" en negre. Des del 1 de desembre de 1963 el president de Tanganyika, desprs Tanganyika i Zanzbar va usar bandera verde amb una vora blava als quatre costats i al centre l'escut nacional. Quant la bandera d'estat i l'escut foren modificats el 20 de juny de 1964, aquesta bandera va quedar modificada en quant el escut.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348567" title="Segona divisi espanyola 1939/40" nonfiltered="1419" processed="1412" dbindex="136428">
 Classificaci .

Grup 1.


Grup 2.


Grup 3.


Grup 4.


Grup 5.




Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en contra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

Promoci.




Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en contra, DG-diferncia de gols, PTS-punts




 Resultats finals .

 Campi: Real Murcia.
 Ascens a Primera divisi: Real Murcia i Real Oviedo.
 Descens a Segona divisi: Real Betis i Racing de Santander.
 Ascens a Segona divisi: No hi va haver-ne cap.
 Descens a Tercera divisi: Real Deportivo Oriamendi, Gimnstica de Torrelavega, Sestao Sport Club, SD Erandio, Deportivo Alavs, CD Constancia, CD Granollers, RCD Mallorca, Ferroviaria de Madrid, Alicante CF, Imperio Madrid, Burjassot CF, Elche CF, Imperial Murcia, Onuba, Ceuta Sport i Balompdica Tnger.


 Referncies .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348570" title="Segona divisi espanyola 1940/41" nonfiltered="1420" processed="1413" dbindex="136429">
 Classificaci .

Grup I.


Grup II.




Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en contra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

Promoci d'ascens.





Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en contra, DG-diferncia de gols, PTS-punts





Promoci de dencens.




 Resultats finals .

 Campi: Granada CF.
 Ascens a Primera divisi: Granada CF, Real Sociedad, Deportivo de La Corua i CD Castelln.
 Descens a Segona divisi: Real Zaragoza i Real Murcia.
 Ascens a Segona divisi: Deportivo Alavs, Ceuta Sport, CD Constancia, Elche CF i Ferroviaria de Madrid.
 Descens a Tercera divisi: RCD Crdoba, Real Avils CF i CF Badalona.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348605" title="Yacht Club Itali" nonfiltered="1421" processed="1414" dbindex="136430">


El Yacht Club Itali (Yacht Club Italiano) es un club nutic de la ciutat de Gnova, Itlia. Es va fundar a l'any 1879 i es un dels clubs nutics mes antics del Mediterrani. El rei Humbert I d'Itlia va patronitzar aquest club de manera oficial desde el seu neixement.

A aquest club se li va otorgar el privilegi d'utilitzar la "Bandiera della Marina Militare" Italiana. 

El Yacht Club Itali va organitzar la seva primera regata a l'any 1880 en les agues del Golf de La Spezia i ja vren participar 177 iots. Avui el club compta amb ms de 1,200 membres.

Activitats.
Entre altres activitats, el Yacht Club Itali organitza conjuntament amb el Yacht Club de Frana la Copa de Giraglia, una regata que va de Saint Tropez a Gnova, passant per Giraglia, el punt mes septentrional de Crsega.

Referncies.

Web del Yacht Club Itali;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348640" title="Yacht Club de Frana" nonfiltered="1422" processed="1415" dbindex="136431">


El Yacht Club de Frana (Yacht Club de France) es el club nutic oficial de Frana. Es va fundar a l'any 1867 durant el Segon Imperi Francs. El darrer monarca de Frana, Napole III, va patronitzar aquest club de manera oficial al moment de la seva fundaci. El seu primer president va ser l'almirall Rigault de Genouilly que era llavors Ministre de la Marina francesa.

A l'any 1891 es va formar a Frana un nou club nutic, l'"Union des Yachts Franais, Socit d'Encouragement pour la Navigation de Plaisance". Aquest club es va fusionar amb el Yacht Club de Frana al 1907. 

Les banderes d'aquest club estan inspirades en la bandera de la Repblica Francesa, car el Yacht Club de Frana ha establert com a tradici un fort lligam entre la Marina nacional i el Yacht Club mateix. 
El club ha comptat amb Jules Verne i ric Tabarly entre els seus membres.

Activitats.
Entre altres activitats, el Yacht Club Frana organitza conjuntament amb el Yacht Club Itali la Copa de Giraglia, una regata que va de Saint Tropez a Gnova, passant per Giraglia, el punt mes septentrional de Crsega.

Referncies.

Web del Yacht Club de Frana;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348641" title="Guillem de Sant Vicen" nonfiltered="1423" processed="1416" dbindex="136432">
Guillem de Sant Vicen (segle XII   segle XIII) fou un noble catal.

Va participar en la Conquesta de Mallorca empresa per Jaume el Conqueridor en la Host disposada per Guillem II de Montcada i de Bearn.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348643" title="Ramon de Bell Lloc" nonfiltered="1424" processed="1417" dbindex="136433">
Ramn de Bell Lloc (segle XII   segle XIII) fou un noble catal.

Va participar en la Conquesta de Mallorca empresa per Jaume el Conqueridor en la Host disposada per Guillem II de Montcada i de Bearn.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348645" title="Canal de la Infanta" nonfiltered="1425" processed="1418" dbindex="136434">
El canal de la infanta, el nom complert del qual es Canal de la Serensima Infanta Doa Luisa Carlota de Borbn, es una canalitzaci d'aiges provinents del riu Llobregat, que abastia els camps de la Vall Baixa de la comarca del Baix Llobregat. Inicialment s'estenia pels termes municipals de Molins de Rei, Santa Creu d'Olorda, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Desp, Cornell, l'Hospitalet y Sants. Construt entre els anys  1817 i 1820, amb finalitats purament agrcoles, es convert en un eix dinamitzador de la economia de la zona.

Actualment el canal encara funciona en el tram comprs entre Molins de Rei i Sant Feliu de Llobregat.

 Caracterstiques Principals .

Nom: canal de la serensima infanta Doa Luisa Carlota de Borbn.
Autorizaci de construcci donada per Reial Ordre del 2 de setembre de 1817, amb la denominaci de Canal de Castaos. Posteriorment canvi la denominaci original pel d' Infanta Doa Luisa Carlota de Borbn (per la Reial Cdula del 22 de desembre de 1824).
Captaci d'aiges: casa de comportes del canal Ferrer i Mora de Molins de Rei (conegut com el Rec Vell).
Termes municipals inicials: Molins de Rei, Santa Creu d'Olorda, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Desp, Cornell, Hospitalet i Sants.
Superfcie regable: entre 2.600 i 3.200 Hectrees;
Caudal en capalera original: 4.200 litres per segon. (Actualment entre 600 i 900 l/s);
Longitud: 17.420 metres (fins el mar);
Pendent: 0.00018 (6 polzades cada 1.000 vares).
Desnivell capalera-desembocadura: 13,65 metres.
Secci rectangular: Amplada d'entre 4 i 2.5 metres, calat mitj d'uns 1,5 metres.
Longitud squies secundaries: 25,050 metres.
Trams excavats en galeria o "en mina": 1.358 metres (794 al terme de Sant Feliu de Llobregat).
Salts d'aigua: 13 unitats.
Potencia produda pels salts d'aigua: 262 CV (l'any 1884).
Pressupost original: tres milions de reals.
Cost final de la obra: 4.350.000 reals;
Data d'inici de la obra: 11 de setembre de 1817.
Data d'inauguraci: 21 de maig de 1819.
Any fi de les obres: 1820.
Projectista: Toms Soler y Ferrer, amb la participaci de Pere Serra Bosch ;
Propietari: Junta del canal de la Infanta.

 Orgens .
Els promotors del canal de la Infanta perseguien l'objectiu de transformar les terres frtils que disposaven del conreu de sec al de regadiu. D'aquesta manera s'aconseguiria augmentar la productivitat de les terres (passat d'una collita anual a tres o quatre) i ampliar la varietat dels cultius, essent els marges comercials d'aquests nous productes considerablement superiors als marges dels productes tradicionals.

L'objectiu inicial del canal s'aconsegu rpidament i super en escreix les previsions dels promotors. Parallelament el canal atorg un benefici no plantejat d'inici: la industrialitzaci de la zona.

 Marc Histric .
La construcci del canal s'ha d'emmarcar en el regnat de Ferran VII  i en el convuls panorama poltic de l'poca. Els constants alt i baixos en la poltica absolutista del rei porten a l'aprovaci el 19 de maig de 1816 d'un Reial Decret en el que s'anullava l'exclusivitat de la corona en la construcci de canals, fet en qu es recolzaran el promotors de l'obra. Amb tot aquest decret es derog el 1824.

Donada aquesta situaci d'inestabilitat poltica es feina necessari tenir el suport dels poders pblics per tal de poder aconseguir l'objectiu marcat. Els promotors trobaren el suport de Francisco Javier Castaos, Capit General de Catalunya, qui es convert en el principal defensor de l'obra (per aquest fet, i inicialment, el canal portaria el seu nom). Malgrat aquest suport l'obra es portaria a terme sense la intervenci de capital pblic.

La construcci.
La manca d'experincia en la gesti del sistema de construcci, i el finanament totalment privat, feu que la desconfiana marques el desenvolupament de l'obra. L'aparici de diferents dificultats tcniques va fer que el cost de l'obra superes en escreix  el pressupost inicial d'aquesta, augmentant d'aquesta manera les quantitats que havien de satisfer els propietaris, els quals pagaven l'obra en funci de la superfcie irrigada.

Per tal de vncer els recels, i tot i no estar acabada l'obra, es deman a l'infanta Luisa Carlota de Borbn que inaugurs el canal el 21 de maig de 1819 aprofitant que era de visita a Barcelona.

Amb tot, el fet que tots els propietaris haguessin de satisfer el cost de les obres independentment que ja fossin beneficiats o no d'aquesta feu que un grup de propietaris presents un recurs, el mar de 1820, al General Castaos. El recurs es retir quan finalitzaren les obres el mateix any.

Aix mateix, un cop finalitzades les obres sorg un conflicte inesperat: Donat que la presa d'aiges del canal es feia a la squia de desaige dels molins i les fbriques de El Papiol i Molins de Rei, els propietaris d'aquests imposaren un plet contra la Junta de Govern  del canal reclamant indemnitzacions per emprar aiges de la seva propietat. Dit plet es solvent l'any 1847 cedint, com a compensaci, l'explotaci d'alguns salts d'aigua.

Transformaci Econmica.
Agricultura.
La transformaci de cultius de sec a regadiu comport nombroses avantatges (intensificaci, diversificaci de la producci, entre altres), una demostraci d'aquest fet fou la rpida consolidaci del regadiu a la comarca.

Aix mateix la millora de les comunicacions (construcci l'any 1855 de la lnia de tren entre Molins de Rei i Barcelona) i la gran crisi de la vinya (degut a les epidmies de filloxera) incrementaran encara ms la rendibilitat de les produccions.

El reeixit exemple del marge esquerra del Llobregat fou imitat l'any 1855 amb la construcci del canal del marge dret, que possibilitar la transformaci al regadiu a Terrenys dels municipis de Sant Vicen dels Horts, Santa Coloma de Cervell, Sant Boi de Llobregat i El Prat de Llobregat. 

Aquest fet, junt amb les millores en les comunicacions convertiran la vall baixa del Llobregat en un espai de producci agrcola a escala europea durant el primer ter del segle XX. L'any 1902 s'exporten 1.500 tones de fruita del Pla del LLobregat. L'any 1936 es carregen solament del Prat del Llobregat 40 vagons diaris d'escarxofes i 100 d'enciams 

L'any 1933 la superfcie de regadiu del canal arriba al seu mxim histric : 2.710 hectrees.

Aquesta solidesa agraria es veur trucada pl impacte de la guerra civil i la Segona Guerra Mundial i la progressiva urbanitzaci i industrialitzaci de la zona.

L'any 2007 la superfcie de rec del canal s'ha redut a unes 375 hectrees, la Comunitat de regant es de 280.

Indstria.
A inicis  del segle XIX l'activitat industrial estava fortament polaritzada en la comarca, al nord s'hi trobava la majoria de la producci pre-industrial (a Olesa de Montserrat i Esparreguera, es concentrava  principalment la producci de productes confeccionats amb llana, a Martorell seda, coure, llana i aiguardent, ...). Aquest fet venia especialment donat per la fora hidrulica generada pel riu Llobregat. La construcci del canal de la infanta i l'aprofitament dels seus diferents salts d'aigua permet la difusi de la industria a la zona.

Les primeres industries que s'installaren estaven directament relacionades amb l'agricultura (molins fariners, serradors,...) que iniciaren el proces d'implantaci industrial al voltant del canal. Aix mateix tamb s'installaren altres empreses de carcter ms industrial. En les salts nomenats Erasme, Quer i Ross  s'installaren  industries txtils, un altra industria destacada fou el mol paperer del Torrent Gornal. 

A Molins de Rei, d'industrialitzaci s'inici l'any 1830 amb l'installaci de la fbrica de teixits Galts amb 13 telers manuals, contant l'any 1850 amb 37 telers i 56 obrers. La primera gran industria mecanitzada a installar-se fou la que fund Josep Ferrer i Mora l'any 1850, que arribar a comptar amb 3.272 obrers i 100 telers mecnics moguts per l'energia hidrulica proporcionada pel rec vell. El seu exemple fou seguit per altres indstries dedicades a la mateixa activitat: Can Coll, Can Iborra, Can Malveh, Can Samaranch, etc. Aquesta inrcia no s'aturaria fins l'arribada de la guerra civil

Declivi del canal.
Les noves tecnologies aportades per la Revoluci Industrial, la mquina de vapor, gas i electricitat permeten a les industries deixar de dependre de l'energia Hidrulica, amb tot aquest no es el principal factor que portar a aquesta infraestructura al declivi. Tot i que les fabriques ja no depenen exclusivament de dita energia, els diferents nuclis industrials definits al voltant del canal actuen com a pols d'atracci de les noves industries. 

El desenvolupament accelerat de l'economia catalana dels anys 60 i 70 dels segle XX i les fortes corrents migratries som especialment remarcables en la comarca del Baix Llobregat. Lequilibri entre industria i agricultura, que fins a mitjans segle XX havien estat complementaries, es trenca. L'expansi de l'industria requereix m d'obra que comporta l'arribada de nous contingents migratoris que s'integren en el teixit productiu industrial, alimentant i iniciant novament el cicle.

El reflex territorial d'aquest fet ser el rpid creixement urb d'inicis dels anys 60. La caracterstica principal d'aquest creixement urb la trobem en la seva minsa planificaci.

Pel que respecta al canal ni les seves caracterstiques ni funcions principals havien variat gaire en l'ultim segle, fins a arribar als anys 50 del segle XX, quan encara s'hi permetia el bany. El numero d'hectrees regades pel canal disminueix constantment i l'infraestructura passa a estar integrada a un entorn urb.
A finals de la dcada dels 60 el canal corra greu perill de quedar inutilitzat a causa dels vessament massiu d'aiges residuals sense tractar. El rpid empitjorament de les aiges del Llobregat i la manca de pressupost per a construir collectors d'aiges residuals acabaran convertint el canal en una macroclaveguera, les aiges de la Riera de Rub i del Riu Anoia es desvien fins a l'entrada del canal i s'invaliden els retorns d'aquest al riu, creant aix un sistema estanc que retornava la riu per sota de de l'alada de la planta potabilitzadora  que abastava l'rea metropolitana. Si b, en un principi, es tractava d'una solluci provisional, la necessitat d'abastir l'rea metropolitana la torn permanent.

Com era d'esperar, el carcter marcadament residual de les aiges transportades pel canal cre fora problemes a les poblacions que travessa, aix com als regant d'aquest. Degut a aquest fet provoca la practica desaparici del canal, b sigui per desviaments de caudal cap a collectors o mitjanant el cobriment d'aquest.

Amb tot, el tractament de les aiges residual en l'origen, mitjanant depuradores, han aconseguit reduir la carga contaminant aportada al canal de la infanta, millorant aix la qualitat de les seves aiges.


Notes i Referncies .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348650" title="Al-Ittihad" nonfiltered="1426" processed="1419" dbindex="136435">

Al-Ittihad o Al Ittihad (en rab:        ) significa en catal Uni. s el nom que utilitzen molts clubs de futbol del mn de parla rab. A destacar:
El-Ittihad Alexandria a Egipte;
Al-Ittihad Trpoli a Lbia;
Al-Ittihad Jeddah a Arbia Saudita;
Al-Ittihad Alep a Sria;
Al-Ittihad Wad Medani a Sudan;
Al-Ittihad Nablus a Palestina;
Al-Gharafa SC a Qatar, antigament anomenat Al-Ittihad;
Ittihad Bnei Sakhnin a Israel;
Tamb s el nom d'algunes organitzacins islmiques:
Al-Itihhad al-Islamiya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348654" title="Leonard Kleinrock" nonfiltered="1427" processed="1420" dbindex="136436">

El Dr. Leonard Kleinrock (Nova York, 13 de juny de 1934) s un cientfic de la computaci i professor de cincies de la Computaci a la UCLA, autor de diverses contribucions molt importants en el camp teric de les xarxes d'ordinadors, i tamb jug un paper important en el desenvolupament de la xarxa ARPANET a UCLA.

Biografia.
Es gradu a la llegendria Bronx High School of Science l'any 1951, i es va diplomar en enginyeria elctrica el 1957 al City College of New York, i posteriorment va obtenir la llicenciatura i el doctorat en informtica i enginyeria elctrica al MIT, durant els anys 1959 i 1963, respectivament. Es va unir al personal de la UCLA, on encara segueix actualment. Del 1991 al 1995 fou catedrtic del Departament de Cincies de la Computaci.

Ha rebut nombrosos premis professionals.

Ha descrit la seva feina de la segent manera:
"Bsicament, el que vaig fer durant la meva investigaci de tesis doctoral (publicada el 1962) fou establir una teoria matemtica de les xarxes de paquets ..."

El seu treball teric en el camp de l'encaminament jerrquic, realitzat a finals dels 70 amb el seu estudiant Farouk Kamoun, en l'actualitat juga un paper crtic en l'operaci d'Internet.

La seva obra ms coneguda i significativa s el seu treball sobre la teoria de cues, que t aplicacions en mltiples camps, entre ells com a fonament matemtic de la commutaci de paquets, tecnologia bsica per a Internet. La seva contribuci inicial en aquest camp va ser la seva tesis doctoral, publicada en forma de llibre el 1964; ms tard publicaria diverses obres de referncia en la matria.

ARPANET i Internet.
El 1969, ARPANET, la primera xarxa d'ordinadors electrnics es va establir el 29 d'octubre entre nodes situats al laboratori de Kleinrock a la UCLA i el laboratori de Douglas Engelbart al SRI. El primer backbone van ser dos Processadors de Missatges d'Interfcie (en angls, IMP) situats a ambds extrems.

A ms del SRI i UCLA, la UCSB i la Universidad de Utah van formar part de la primera xarxa de 4 nodes, i el 5 de desembre del 1969 tots els nodes estaven interconectats.

El 1988, Kleinrock encapal un grup que va presentar un informe titulat Toward a National 
Research Network al Congrs dels Estats Units . Aquest 
informe va influir en aleshores senador Al Gore que l'utilitz per a desenvolupar la Gore Bill o High Performance Computing Act of 1991  que va ser clau per al desenvolupament d'Internet durant els anys 90.
.  En particular, va portar directament al desenvolupament l'any 1993 del navegador MOSAIC, subvencionat per la High-Performance Computing and Communications Initiative, un programa creat per la High Performance Computing Act of 1991.

Vegeu tamb.
ARPANET;
UCLA;
Cincies de la Computaci;

Lectures addicionals.

 Leonard Kleinrock, "Information Flow in Large Communication Nets", Ph.D. Thesis Proposal, Massachusetts Institute of Technology, July 1961;
 Leonard Kleinrock, "Information Flow in Large Communication Nets", RLE Quarterly Progress Report, Massachusetts Institute of Technology, July 1961;
 Leonard Kleinrock, "Information Flow in Large Communication Nets", RLE Quarterly Progress Report, Massachusetts Institute of Technology, April 1962;
 Leonard Kleinrock, Communication Nets: Stochastic Message Flow and Design (McGraw-Hill, 1964);
 Leonard Kleinrock, Queueing Systems: Volume I   Theory (Wiley Interscience, New York, 1975);
 Leonard Kleinrock, Queueing Systems: Volume II   Computer Applications (Wiley Interscience, New York, 1976);
 Leonard Kleinrock, Farok Kamoun, "Hierarchical Routing for Large Networks, Performance Evaluation and Optimization", Computer Networks, Vol. 1, No. 3, pp. 155 174, January 1977;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348655" title="Llista d'alcaldes de Sant Esteve de Palautordera" nonfiltered="1428" processed="1421" dbindex="136437">
Llista d'alcaldes de Sant Esteve de Palautordera:

 Josep Moncls i Pineda (1897 - 1901);
 Segimon Vila i Pujol (1902 - 1910);
 Esteve Riu i Busquets (1910 - 1912);
 Josep Moncls i Pineda (1912 - 1912);
 Antoni Moncls i Batalla (1912 - 1914);
 Joan Tapias i Abril (1914 - 1914);
 Antoni Moncls i Batalla (1914 - 1916);
 Esteve Riu i Busquets (1916 - 1920);
 Victori Pedragosa i Moncls (1920 - 1920);
 Elias Moncls i Mateu (1920 - 1923);
 Josep Vulart i Riera (1923 - 1926);
 Josep Font i Ventura (1926 - 1928);
 Andreu Puig i Codina (1928 - 1929);
 Ramon Miralpeix i Mateu (1929 - 1930);
 Esteve Riu i Busquets (1930 - 1931);
 Esteve Vil i Mas (1931 - 1933);
 Pere Pujol i Barcel (1933 - 1934);
 Ramon Miralpeix i Mateu (1934 - 1936);
 Jaume Bar i Arabia (1936 - 1936);
 Pere Nin i Casellas (1936 - 1938);
 Jeroni Escuder i Calls (1938 - 1939);
 Ricard Net i Puig (1939 - 1951);
 Josep Maria Riu i Vulart (1951 - 1965);
 Francesc Puig i Arabia (1965 - 1974);
 Joan Net i Caellas (1974 - 1979);
 Llus Riu i Rovira de Villar (1979 - 1991);
 Antoni Pascual i Rovira (1991 - 1995);
 Alfons Bosch i Garcia (1995 - 1999);
 Salvador Caellas i Bar (1999 - );

 Enllaos .
 Diccionari biogrfic d'alcaldes i alcaldesses del Valls Oriental, del Museu de Granollers, amb les biografies dels alcaldes;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348657" title="Antoni Monserrat Quintana" nonfiltered="1429" processed="1422" dbindex="136438">
Antoni Monserrat Quintana (Palma, 1947) s un advocat mallorqu del Tribunal Superior de Justcia de les Illes Balears que ha estat elegit membre del Consell General del Poder Judicial.

Es llicenci en dret el 1970 a Barcelona i es doctor a Valladolid. S'ha especialitzat en dret civil i mercantil internacional i des de 1983, s professor de la Universitat de les Illes Balears. Durant el govern preautonmic (1981-1983) fou director general d'Economia i Hisenda del Govern Balear. Fou elegit magistrat del TSJB a proposta del PP Balear.

Ha estat el jutge instructor dels casos Formentera i Cavallistes.

El seu nom fou proposat pel PP i consensuat en una llista de 20 magistrats per renovar el CGPJ el dia 7 de setembre de 2008. Result elegit en el Senat el dia 17 de setembre de 2008.

Obra.
 La visi lulliana del mn del dret (1987);
 Societats de Responsabilitat Limitada (1991);
 Nuevos derechos fundamentales en el mbito del derecho privado (2008);

Referncies i notes.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348659" title="Al-Nasr" nonfiltered="1430" processed="1423" dbindex="136439">

Al-Nasr o Al Nasr (en alfabet rab      , literalment 'Victria') s el nom que utilitzen molts clubs de futbol del mn de parla rab. Se'n poden destacar:
Al-Nasr Al-Riyad, a l'Arbia Saudita.
Al-Nasr SC Dubai, als Emirats rabs Units.
Al-Nasr Bengasi, a Lbia.
Al-Nasr Salalah, a Oman.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348665" title="Silverchair" nonfiltered="1431" processed="1424" dbindex="136440">

Silverchair s una banda de rock alternatiu australiana, formada inicialment amb el nom Innocent Criminals l'any 1992 a Newcastle amb el mateixos membres que la formen actualment. Els integrants de la banda sn Daniel Johns (veus i guitarra), Chris Joannou (baix) i Ben Gillies (bateria). El grup s una de les bandes contempornies de rock amb ms xit als Estats Units i Austrlia i ha aconseguit nombrosos premis de la indstria discogrfica australiana (ARIA Awards i APRA Awards).

Silverchair va aconseguir l'xit ben aviat quan una de les seves primeres canons, "Tomorrow", va guanyar una competici local de la cadena de televisi australiana SBS. Rpidament va rebre ofertes de diversos segells i va acabar signant per Murmur. Aquesta mateixa can els va aportar molta popularitat a Austrlia i a diferents concerts de rock internacionals. L'any 2003, desprs del llanament de l'lbum Diorama, la banda va anunciar que es prendria un temps de descans que tamb van aprofitar per participar en altres projectes. L'any 2005 es van tornar a reunir per llanar el seu ltim lbum Young Modern. El grup ha tingut ms de vint senzills durant la seva primera dcada, una xifra molt elevada respecte a qualsevol altre artista local i han obtingut vendes superiors a sis milions d'lbums a tot el mn.

El so del grup ha patit una contnua evoluci durant tota la seva trajectria en el qual es poden establir dues etapes amb estils totalment diferenciats. Si b en el seu debut oferien un estil entre rock alternatiu i grunge que va continuar amb el moviment anomenat post-grunge. En els ltims treballs s'han decantat per un pop amb melodies molt harmonioses. Les lletres de Daniel Johns han experimentat un creixement constant mentre la banda desenvolupava uns treballs ms complexos.





 Histria .

 Formaci i primers llanaments (1992-1996) .

Els tres membres van nixer l'any 1979 al suburbi de Merewether, Newcastle El 1992, el cantant i guitarrista Daniel Johns i el bateria Ben Gillies van comenar a tocar junts mentre encara estudiaven a l'escola primria. Ms endavant, van anar a estudiar a l'institut de Newcastle, on se'ls va unir el seu company de classe Chris Joannou per tocar el baix i van formar una banda anomenada Innocent Criminals (Delinqents innocents). Durants aquests anys van tocar en diversos espectacles per la regi Hunter Valley i van participar en el concurs "Youthrock" de l'any 1994 destinat a grups escolars sense gaire xit. El punt d'inflexi els va arribar el 1994 en guanyar el concurs nacional anomenat "Pick Me" amb la can "Tomorrow". Part del premi consistia en la gravaci de la can per part de l'emissora de rdio alternativa Triple J i en la gravaci d'un videoclip per part del canal de televisi australi ABC. Abans del llanament del senzill, els integrants van decidir canviar el nom del grup per Silverchair ja que era el que sonava millor de la llista que havien fet. Johns va explicar que el nom provenia de "Sliver Chair", termes extrets de les canons "Sliver" de Nirvana i "Berlin Chair" de You Am I perqu en sn les principals influncies.

La popularitat de la banda va crixer rpidament aconseguint un contracte de tres lbums amb Sony Music i el seu senzill es va llanar l'agost de 1994. L'xit de la can va ser rotund desprs de romandre sis setmanes en el nmero 1 de la principal llista musical australiana (ARIA). L'any 1995 es va regravar una versi de Tomorrow (i un videoclip) per fer el llanament als Estats Units i va esdevenir la can ms escoltada de l'any a les emissores de rock modern estatunidenques. Desprs de l'xit obtingut, i tanmateix els membres del grup noms tenien quinze anys i encara estudiaven a l'institut, es van dedicar a gravar i llanar el seu lbum de debut titulat Frogstomp. Les lletres de les canons estaven basades en fets imaginaris, televisi i percepcions sobre preocupacions d'alguns amics. L'lbum va ser molt ben rebut per la crtica destacant la seva intensitat. Nmero 1 a Austrlia i Nova Zelanda, es va mantenir durant vint setmanes entre els deu millors dels Estats Units, fet que no es produa en una banda australiana des de INXS. Posteriorment es va llanar el segon senzill anomenat "Pure Massacre" i l'lbum va aconseguir unes vendes de 2,5 milions de cpies en tot el mn.

El gener de 1996, durant un judici d'assassinat, l'advocat de Brian Bassett (16) i Nicholaus McDonald (18) va allegar que els dos inculpats van assassinar els pares de Bassett quan escoltaven la can "Israel's Son" de l'lbum Frogstomp. La banda es va defensar condemnant els actes de violncia i les acusacions foren rebutjades.

 xit crtic i comercial (1997-2001) .

Mentre experimentaven l'xit de l'lbum Frogstromp, Silverchair va comenar a gravar el seu segon lbum d'estudi, anomenat "Freak Show", que va sortir a la venda durant l'any 1997. Aquest va produir tres senzills Top 10 a Austrlia ("Freak", "Abuse Me" i "Cemetery"). Molts crtics que els havien titllat de One Hit Wonders van quedar sorpresos i convenuts de la qualitat de la banda. Amb divuit anys van demostrar una millora en el seu propi estil musical i un so ms madur que l'anterior treball, aconseguint un estil propi i autntic que els desmarcava de la influncia de famosos grups com Nirvana, Pearl Jam o Soundgarden. Tot i el reconeixement pels propis mrits i les bones crtiques, les vendes no superaren les del treball anterior, ja que noms van aconseguir vendre 1,5 milions de cpies. Durant aquesta poca, els membres de grup van tenir molts problemes per combinar els estudis de secundria i universitat amb els viatges de promoci per tot el mn.

Un cop aconseguida la graduaci escolar, els membres del grup van poder invertir ms temps en la creaci del nou lbum Neon Ballroom, que es va posar a la venda l'any 1999. Aquest va produir quatre senzills, dels quals tres van aconseguir estar entre els millors 50 de les llistes australianes: "Anthem for the Year 2000", "Ana's Song (Open Fire)", "Miss You Love" i "Paint Pastel Princess", tot i que a Austrlia es va llanar prviament "Emotion Sickness". Igual que els anteriors, aquest tamb encapalar la llista d'lbums australiana. Amb el primer senzill "Anthem for the Year 2000" van aconseguir atraure les mirades un altre cop, sobretot grcies a un videoclip pic, per no va ser fins el llanament de "Ana's Song (Open Fire)" que van tornar a tenir un gran xit semblant al de "Tomorrow".

L'any 1999, Johns va anunciar que havia desenvolupat un transtorn alimentari i anorxia degut a l'ansietat. A causa d'aquests problemes, la banda va estar apunt de dissoldre's per Johns es va convertir en el lder absolut i es va encarregar de compondre totes les canons d'una forma ms personal i honesta. Johns va revelar que va compondre les canons de l'lbum mentre patia aquesta malaltia, fet que li provocava un odi a la msica en aquell moment per que, tanmateix, sentia la necessitat d'escriure. Per exemple, les lletres de la can "Ana's Song (Open Fire)" tracten sobre aquest tema.

Al llarg de tot l'any, Silverchair va realitzar una llarga gira per promocionar l'lbum Neon Ballroom que els va permetre superar les vendes del Freak Show internacionalment. Aix doncs, a Europa i Amrica del Sud van aconseguir que fos el seu lbum ms venut. La gira va acabar amb algunes actuacions puntuals en alguns festivals com els de Reading o el Rock in Rio, que ells van descriure com el millor de la seva carrera grcies a una audincia de 250.000 persones. Desprs de la gira van comunicar que es prendrien un any sabtic per descansar.

Amb el llanament de l'lbum Neon Ballroom va finalitzar el contracte que tenien amb Sony Music i aprofitant l'etapa de descans que s'havien pres, tamb es van dedicar a buscar altres discogrfiques. Al final del descans, van confirmar que van signar per Atlantic Records per Amrica i que crearien el seu propi segell per Austrlia i sia anomenat "Eleven: A Music Company". Desprs d'aquest anunci, Sony va llanar una compilaci de senzills titulada The Best of Volume 1 sense el consentiment del grup.

 Diorama (2001-2002) .


El juny de 2001, Silverchair va entrar a l'estudi per comenar a treballar en el seu quart lbum d'estudi, anomenat Diorama. Johns, que tamb va exercir de coproductor, va compondre les canons seguint un nou mtode ja que la majoria del material el va desenvolupar tocant el piano. Aquest disc s demostra un nivell diferent de composicions on es traspassa pels sons dels anys 60 del rock. Les construccions vocliques sn molt ms treballades aconsegueixen una dola harmonia. A diferncia dels anteriors, desprn una atmosfera positiva i molts crtics van comentar que aquest era molt ms artstic. En aquesta ocasi, diversos msics van collaborar amb la banda per fer diferents arranjaments. 

L'lbum va sortir a la venda a finals del mateix any i s'en van extreure cinc senzills, per noms el primer, "The Greatest View" va arribar en posicions altes a les llistes australianes. Tot i aix, Diorama va romandre cinquanta setmanes en el Top 50 d'lbums i va tenir molt xit en els ARIA Awards del 2002 amb cinc premis incloent "Best Rock Album" i "Best Group", entre d'altres nominacions.

Durant la gira, Johns va patir una artritis reactiva que ataca les seves extremitats i el perjudica per tocar la guitarra. Finalment, van decidir cancellar la gira perqu el cantant pogus realitzar un dolors tractament. Aix tamb va afectar al llanament dels segents senzills i els seus videoclips es van fer amb dibuixos animats, ja que Johns encara estava a l'hospital i altres centres sanitaris. Tot i la recuperaci, Johns va explicar que el grup es prendria un descans indefinit allegant que ja portaven una dcada tocant junts i tot just tenien 23 anys.

 Projectes parallels (2003-2005) .

Anteriorment, Daniel Johns havia publicat amb Paul Mac un senzill nicament per internet que es titulava "I Can't Believe It's Not Rock", i aprofitant el perode de descans de Silverchair, es van tornar a unir creant el grup The Dissociatives i llanant un lbum homnim l'any 2004. Tamb va collaborar amb la seva futura esposa Natalie Imbruglia en el seu lbum Counting Down the Days, llanat a l'abril de 2005. Per altra banda, Joannou va treballar en la producci del segon lbum de The Mess Hall i Gillies va treballar en el grup Tambalane llanant un lbum homnim.

Durant aquesta poca van tornar a ajuntar-se per un concert solidari celebrat a Sydney per ajudar els afectats del Tsunami de l'Oce ndic de l'any 2004. Poc desprs van decidir tornar-se a reunir definitivament a causa de la bona "qumica" que tornaven a tenir tots els membres.

 Retorn (2006-actualitat) .


Silverchair va comenar a treballar en el segent lbum a Hunter Valley durant l'any 2006 i la gravaci es va realitzar a Los Angeles. Van Dyke Parks va tornar a treballar amb el grup i va viatjar a Praga per gravar amb l'Orquestra Filharmnica Txeca. La banda va produir l'lbum de forma independent evitant qualsevol pressi com havien patit anteriorment treballant per un segell discogrfic.

Aquest treball va suposar un nou gir estilstic influenciat per Midnight Oil i Fleetwood Mac. Similar a Diorama, tenia un punt ms directe i pop que el van fer ms comercial. L'lbum, anomenat Young Modern, es va publicar el 2007 amb el senzill "Straight Lines". Posteriorment es van llanar tres senzills ms "Reflections of a Sound", "If You Keep Losing Sleep" i "Mind Reader", amb els quals, Young Modern es va convertir en el cinqu lbum de Silverchair en arribar al capdamunt de la llista d'lbums ARIA. "Straight Lines" va esdevenir el tercer senzill de la banda en ser el nmero 1 a Austrlia. L'lbum va aconseguir tres guardons en els premis ARIA Awards i tres ms en els APRA Awards del 2007. El juny de 2007 van anunciar que farien una gira conjunta amb el grup Powderfinger anomenada Across the Great Divide Tour per tot el mn. En aquesta gira van aprofitar per promoure la donaci a la ONG "Reconciliation Australia".


 Estil musical .

En general, es considera que Silverchair s una banda de rock alternatiu i post-grunge, tanmateix, l'estil no s'ha mantingut fidel a aquests gneres durant la seva evoluci i maduraci. Els principis del grup estan inspirats en els grups de grunge i de l'anomenat "so de Seattle" com ara Nirvana, Pearl Jam, Soundgarden i Black Sabbath juntament amb altres grups que els havien impressionat durant la seva joventut com The Beatles o The Doors. Durant la seva trajectria, l'evoluci de la seva msica ha estat fora gran i els ltims lbums ofereixen un so molt allunyat de l'original.

En l'ltim treball, Young Modern, Johns va intentar fer un so molt senzill que es contraposava amb una estructura musical molt complexa. Les lletres es van escriure desprs de qu la msica ja fos produda i alguns cops durant la gravaci. Johns va declarar que tenia pnic a escriure les lletres i fins i tot va suggerir als altres components de realitzar un lbum instrumental en un futur. El fet de no treballar per cap segell discogrfic els ha facilitat trobar un ambient de treball adequat sense rebre cap tipus de pressi.

Tot i l'evident canvi de direcci que han pres amb els ltims discs, sn conscients que han corregut el risc de perdre molts seguidors, per els membres del grup creuen que aix s positiu perqu mai han estat encasellats i la gent no sap que es trobar davant un nou treball.


 Recepci .

Els mitjans musicals van descriure que l'estil l'lbum Frogstomp era molt similar als grups de Nirvana i Pearl Jam, i que seguia la tradici del rock alternatiu. Alguns experts van destacar que les lletres era fora pobres i no s'acostaven al nivell d'aquests grups. Desprs de presentar Freak Show, la banda va mostrar un estil musical ms propi i tot i que les vendes van ser inferiors, va rebre molts ms elogis de la crtica. Mentrestant, Neon Ballroom va suposar un avan en la maduresa del grup, demostrant les habilitats per compondre i la qualitat fer per arranjaments. En aquest punt, alguns especialistes presentaven el so de Silverchair com l'evoluci del grunge i uns grans successors de Nirvana. Per altra banda, alguns mitjans van declarar que l'lbum era una mica confs i que intuen que el grup no sabia exactament cap on dirigir la seva msica.

L'lbum Diorama es veia com una extensi sobre l'originalitat de la banda, amb orquestres, canvis de melodies imprevisibles i una delicadesa pop fora capritxosa. Finalment, Young Modern es descriure com una millora de la banda amb melodies enganxoses i millors arranjaments. Tot i aix, van aparixer opinions oposades. Mentre alguns mitjans afirmaven que aquest lbum suposava el pinacle de l'evoluci de Silverchair, altres declaraven que noms suposava un intent d'assegurar vendes i que era molt ms avorrit que els predecessors.


 Discografia .


 Frogstomp (1995);
 Freak Show (1997);
 Neon Ballroom (1999);
 Diorama (2002);
 Young Modern (2007);


 Premis .



 Referncies .



 Enllaos externs .

 Lloc oficial de Silverchair;
 Silverchair a MySpace;
 Discografia de Silverchair a MusicBrainz;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348672" title="Retrocs de les glaceres des de 1850" nonfiltered="1432" processed="1425" dbindex="136441">


La rpida retirada de les glaceres des de mitjan el s.XIX a tot el mn est ben documentada i s'ha convertit en un problema climtic de gran relevancia. Aquest fenomen afecta a la disponibilitat d'aigua dola per al consum hum i el regadiu, i, a termini ms llarg, podria elevar el nivell general dels oceans. El desgla podria provocar inundacions tant a nivell local, en les poblacions properes a les glaceres, com a nivell global a les ciutats costaneres.

El retrocs de les glaceres no s'ha de confondre amb altres fenmens cclics, com el desgla anual que es produeix cada primavera a les muntanyes en fondre's la neu i que, en ser un fenomen purament estacional, no es deu a les mateixes raons que la fosa de les glaceres. La fusi de la neu en els mesos d'estiu t en general conseqncies positives, ja que genera una font valuosa d'aigua dola i el procs es repeteix any desprs d'any. El problema sorgeix quan el fenomen no s estacional, s a dir, la glacera no recupera el seu volum inicial en els mesos freds, any rere any veu minvat el seu volum i, per tant, la font d'aigua dola es veu amenaada. Les causes principals del retrocs de les glaceres sn l'increment de la temperatura global i el menor volum de precipitacions a les zones afectades.

Des del final de la Petita Edat de Gel al voltant de 1850 les glaceres de tot el mn han vist decrixer el seu volum. Aquest fenomen s denominat pels glacilegs retrocs de les glaceres i, donada la coincidncia temporal entre l'aparici del fenomen i l'increment en l'emissi de gasos hivernacle, en els ltims anys la tendncia s atribuir bona part del fenomen a l'acci humana. No obstant aix el clima s extraordinriament complex i els seus mecanismes naturals de regulaci estan sent investigats actualment. Reconstruir la histria climtica de la Terra no s una tasca senzilla.

L'augment global de la temperatura en la primera meitat del s.XX s'atribueix a una barreja de factors naturals i antropognics. Entre els factors naturals s'inclouen les oscillacions ccliques en la radiaci solar, degudes entre altres factors a les variacions orbitals de la Terra al voltant del Sol, i les oscillacions en l'activitat volcnica. El factor antropognic s l'increment en les emissions de gasos hivernacle degut entre altres a l's de combustibles fssils i certes activitats industrials. Si el retrocs de les glaceres es deu en major o menor mesura a l'acci de l'home continua sent un tema de debat actualment. No obstant aix, en els ltims anys, cada vegada ms cientfics advoquen per atorgar ms pes al factor antropognic, especialment com a motor de l'escalfament global que s'ha observat durant les ltimes dcades i que no sembla deure's nicament a una oscillaci natural del clima. En qualsevol cas, independentment de qu o qui tinguin la responsabilitat ltima, el fenomen de la fosa de les glaceres existeix, est mpliament estudiat i tindr conseqncies a mitj termini llevat que el clima canvi espontniament o es prenguin mesures per limitar el factor antropognic al mxim amb l'esperana que aquest sigui decisiu.

 Balan de masses i punt d'equilibri .
Balan de masses de les glaceres de muntanya ms importants del mn. Amb l'excepci dels situats a Escandinvia els ms grans retrocedeixen.

El balan de masses d'una glacera s la diferncia entre la neu que s'acumula i es transforma en gel, i la que es fon per l'acci de la calor. Aquest clcul s la clau per entendre l'evoluci de qualsevol gran massa de gel. Qualsevol glacera tendeix a estabilitzar-se entorn d'un punt d'equilibri en el qual la diferncia entre el gel que es fundi i el que es genera a causa de les nevades s exactament zero. Si es fon ms gel del qual es crea, la glacera perd l'equilibri i la seva massa disminueix i, al revs, si el que s'agrega s ms del que es fon, la glacera incrementa la seva mida. En ambds casos la glacera tendir de forma natural a redimensionar-se al voltant del seu punt d'equilibri adaptant-se a les noves circumstncies climtiques, encara que a causa de les oscillacions del clima, aix no succeeix prcticament mai. Les glaceres van creixent i retrocedint en funci de si fa ms o menys fred i la quantitat de neu que cau. No obstant aix, aix no impedeix que es pugui apreciar una tendncia clara als llarg d'un perode prou llarg, com els ltims 150 anys. El canvi climtic causa variacions tant en la temperatura com en la intensitat de les nevades, provocant que el balan de masses d'una glacera desplaci el seu punt d'equilibri. Actualment existeixen molt pocs glaceres que creixin, i els que ho fan creixen lentament pel que es pot suposar que sn a prop de l'assolir el seu punt d'equilibri i aviat deixaran de fer-ho. Est mtode de clcul, aparentment senzill d'explicar i d'entendre, no ho s tant a la prctica. Monitoritzar el balan de masses de les glaceres de manera global implica realitzar grans inversions en investigaci i desenvolupament i l'establiment d'observatoris permanents en llocs com l'Antrtida. Per a aquest tipus de projectes sol ser necessria la collaboraci internacional i no sempre s'aconsegueix el consens.

La glacera Easton ha retrocedit aproximadament 255 metres entre 1985 i 2003.

Quan una glacera fora del seu punt d'equilibri comena a fondre's, les primeres zones afectades sn les de menor altitud i grossor, a causa que en general a les parts ms altes de la glacera la temperatura sol ser ms baixa i hi ha ms gel acumulat. Si la glacera s'allunya del seu punt d'equilibri, les "faldilles" del mateix van fonent-se gradualment fins que l'equilibri es restableixi o com a mnim s'apropi a ell. No obstant aix, si el desequilibri a les zones d'acumulaci de gel de la glacera s prou gran, la glacera simplement es fondr per complet sense poder reequilibrar-se llevat que la temperatura baixi o les precipitacions augmentin.

La glacera d'Easton situada entre la Colmbia Britnica i l'Estat de Washington, s un bon exemple que permet illustrar com una glacera es fon gradualment, comenant per les parts de menor altitud i ascendint a poc a poc cap al cim. En la imatge de l'esquerra es poden apreciar els canvis que s'han produt en disset anys, entre 1985 i 2003, durant els quals les faldilles de la glacera han anat desapareixent gradualment, mentre que la cimera|cim gelada contnua en bon estat i en equilibri amb el seu entorn, almenys fins a l'actualitat. Si en algun moment futur, les temperatura a prop de la cimera|cim augments prou o les precipitacions disminussin, el cim de la glacera perdria l'equilibri, es fondria completament i desaparixer per complet deixant la cimera|cim de la muntanya a l'aire lliure.

 La situaci actual de les glaceres ms rellevants .
Procs de transformaci de la neu en gel glacial.

La majoria de les glaceres han perdut en les ltimes dcades tant massa com a superfcie, amb l'excepci del perode 1940-1980 aproximadament durant el qual, a causa d'un lleuger refredament global, moltes glaceres van recuperar alguna cosa de volum o com a mnim van conservar el que els quedava. A partir de 1980 la temperatura ha continuat incrementant-se fins als nostres dies, pel qual la majoria de glaceres del mn o han desaparegut completament o estan amenaats. Aquest fenomen afecta prcticament totes les regions del mn des dels trpics, passant per les latituds mitges fins als pols. Per exemple, les glaceres dels Alps han perdut dues terceres parts de la seva superfcie en els ltims 150 anys. Aquest fenomen ha tingut ja efectes prou grans com perqu es pugui comprovar visualment comparant fotografies antigues i actuals, sense necessitat d'aparells sofisticats que permetin mesurar la massa i superfcie de la glacera. Aquest procs ha afectat tamb les zones polars on en els ltims anys s'ha pogut observar el despreniment de grans icebergs i plaques de gel. A finals del s.XX, entre 1980 i 1990, excepcionalemente es van poder observar glacials en creixement a Noruega, Nova Zelanda, Islndia i a l'Antrtida occidental, degut fonamentalment a l'augment de precipitacions en aquestes zones. Tanmateix, des de l'any 2000 aquest procs local sembla haver-se revertit, alentit o parat del tot, sobretot en la dos primeres regions.

Les serralades de latituds mitges, tals com l'Himlaia, els Alps, les Muntanyes Rocoses i els Andes del Sud, aix com certes cimeres|cims tropicals allades com la Muntanya Kilimanjaro a l'frica, estan sofrint algunes de les prdues proporcionalment ms importants.

 Glaceres de latituds mitges .

Aquest gran grup el formen aquelles glaceres que estan situades entre el Trpic de Cncer i el Cercle Polar rtic, o entre el Trpic de Capricorn|capricorn i el Cercle Polar Antrtic. Aquestes dues grans zones de la Terra contenen fonamentalment glaceres de muntanya entre les quals destaquen els de l'Himlaia, els Alps, les Muntanyes Rocoses, els Andes i Nova Zelanda. Les glaceres d'aquestes regions solen ser extenses i estenen a ser ms i ms extensos quant ms a prop se'n troben d'un dels cercles polars. Aquest grup ha estat estudiat amb deteniment durant els ltims 150 anys i prcticament totes les seves glaceres tenen un balan de massa negatiu, s a dir, estan retrocedint.

 Alps .
Prcticament totes les glaceres dels Alps tenen un balan de masses negatiu. En els anys 70 existien 5.150 glaceres que cobrien una superfcie total de 2.903 km (1342 km a Sussa, 602 km a Itlia, 542 km a ustria i 417 km a Frana). S'ha realitzat un estudi sobre la seva evoluci des de 1850 arribant en la conclusi que fins a 1970 el 35% de la seva superfcie havia desaparegut, arribant fins al 50% l'any 2000. 
El World Glacier Monitoring Service reporta els canvis en el punt terminal i en l'elevaci ms baixa que assoleixen les glaceres al voltant del mn cada cinc anys.(WGMS) A la seva edici de 1995-2000, varen registrar les variacions del punt terminal de les glaceres a travs del Alps. Durant el perode de cinc anys comprs entre els anys 1995 al 2000, 103 de les 110 glaceres examinades de Sussa, 95 de les 99 glaceres d'ustria, les 69 glaceres d'Itlia, i les 6 glaceres  de Frana es trobaven en retirada.

 sia .


L'Himlaia aix com altres serralades d'sia central cobreixen vastes regions gelades; noms a l'Himlaia hi ha unes 6.500 glaceres amb una superfcie total de 33.000 km. Aquestes reserves de gel representen un paper central en l'obtenci d'aigua en pasos rids com Monglia, certes regions de la Xina, Paquistan i l'Afganistan. Aquestes glaceres estan fonent-se a gran velocitat i la seva desaparici total podria tenir conseqncies greus tant ecolgiques com humanes.

Un informe del Fons Mundial per la Natura (WWF) concloa que el 67% de les glaceres de l'Himlaia s'estaven retirant. A Xina, entre el 1950 i 1970, el 53% de les 612 glaceres estudiades eren en retrocs, mentre que durant els anys noranta les glaceres en via de desaparici havien assolit el 95%, la qual cosa s un signe clar de com s'est accelerant i estenent aquest procs.  Les glaceres a la regi Himlaia de l'Everest es troben totes en retrocs. La glacera de Khumbu, que s una de les rutes principals a la base de l'Everest, s'ha retirat 5 km  des de 1953 mentre que la glacera de Rongbuk,al Tibet, que en drena la cara nord s'ha estat retirant 20 m  per any. 

A l'ndia la glacera Gangotri, que s una font significativa d'aigua per al riu Ganges, es retirava 34 m  per any entre 1970 i 1996, i d'en el 2000 ha sofert una prdua mitjana de 30 m  per any. Amb la retirada de glaceres a l'Himlaia, s'han creat un cert nombre de llacs glacials. Una preocupaci creixent s el potencial per al desbordament dels llacs glacials (GLOF)    els investigadors estimen que 20 llacs glacials al Nepal i 24 al Bhutan suposen una amenaa per a les poblacions humanes si les seves preses formades per les morenes terminals cedissin. Un llac glacial identificat com a potencialment perills s el Raphstreng Tsho al Bhutan, que mesurava  1,6 km de llarg, 0,96 km d'ample i  80 m de profunditat el 1986. Per 1995 el llac havia crescut fins els 1,94 km  de llarg, 1,13 km d'ample i 107 m de profunditat. El 1994 un GLOF des del Luggye Tsho, un llac glacial adjacent al Raphstreng Tsho, matava a 23 persones corrent avall.

Les glaceres de la serralada d'Ak-shirak  a Kirguizistan experimentaven una prdua lleugera entre 1943 i 1977 i una prdua accelerada d'un 20% de la seva massa restant entre el 1977 i 2001.
A les muntanyes de Tian Shan, que el  Kirguizistan comparteix amb la Xina i el Kazakhstan, el estudis realitzats en la part septentrional de la serralada mostren que les glaceres que ajuden a subministrar aigua a aquesta regi rida han estat perdent gaireb 2 km de gel anuals entre 1955 i 2000.  L'estudi de la Universitat d'Oxford tamb informava que una mitjana d'un 1,28% del volum d'aquestes glaceres havia estat perdent cada any entre el 1974 i 1990.

Al sud del Tien Shan, les muntanyes del Pamir situades principalment a Tadjikistan poseeixen molts milers de glaceres, totes les quals es troben en un estat general de retirada. Durant el segle XX, les glaceres del Tadjikistan perderen 20 km de gel. La glacera Fedchenko de 70 km de llarg, que s la ms gran del Tadjikistan i tamb la glacera no polar ms gran a Terra, ha perdut  un 1,4% de la seva llargada, o sigui 1 km, 2 km  de la seva massa i l'rea de la glacera s'ha redut en 11 km  durant el segle XX. De manera semblant, la vena glacera Skogatch perdia un 8% de la seva massa total entre 1969 i 1986. Tadjikistan i els pasos vens de la serralada del Pamir sn altament dependents de  escolament glacial per assegurar els cabals dels rius durant les sequeres i l'estaci seques que experimenten tots els anys. La  desaparici continuada del gel de glaceres ocasionar un augment   a curt termini, seguida per una disminuci a llarg termini de l'aigua de fusi glacial que flueix cap als rius i corrents.

Les glaceres de la regi xinesa de Xinjiang han perdut des de 1964 al voltant d'un 20% de la seva massa. Tenint en compte que en aquesta zona es troba prcticament la meitat de la superfcie gelada de la Xina, el futur no sembla molt prometedor.

 Nova Zelanda .

A Nova Zelanda les glaceres de muntanya han estat en retrocs  general des de 1890, amb una acceleraci d'aquesta retirada des de 1920. La majoria de les glaceres s'han aprimat perceptiblement i s'han redut en mida, i les zones d'acumulaci de neu s'han aixecat en elevaci mentre el segle XX progressava. Durant el perode 1971-75, la glacera d'Ivori perdia 30 m en el seu punt terminal, i al voltant d'un 26% de l'rea superficial de la glacera  durant el mateix perode. Des de 1980 es creaven nombrosos llacs glacials petits darrere les noves morenes terminals d'unes quantes d'aquestes glaceres. Glaceres com les de Classen, Godley i Douglas ara tenen totes nous llacs glacials per sota dels seus punts terminals a causa de la retirada glacial durant el passats 20 anys. Les imatges de satllit indiquen que aquests llacs continuant expandint-se. Hi ha hagut i es troben en curs significatives prdues de volum de gel a les glaceres de Nova Zelanda ms grans, incloent-hi les de Tasman, Ivory, Classen, Mueller, Maud, Hooker, Grey, Godley, Ramsay, Murchison, Therma, Volta i Douglas. La retirada d'aquestes glaceres ha estat marcada per l'expansi dels llacs proglacials i l'aprimament de la  zona  terminal.
Unes quantes glaceres, entre les que es troben notablement les molt visitades de Fox i Franz Josef a Nova Zelanda, han avanat peridicament, especialment durant els anys noranta, per l'escala d'aquests avenos s petita quan compara amb la retirada soferta durant el segle XX. Les dues glaceres sn actualment 2,5 km ms curtes que fa un segle. Aquestes glaceres grans, que flueixen rpidament i situades en pendents costeruts han estat molt reactives els canvis petits del balan de masses. Uns quants anys de condicions favorables a l'aven de glaceres, com un augment de les nevades da i temperatures ms fresques, es reflecteixen rpidament en un aven corresponent, seguida per una retirada igualment rpida quan les condicions favorables finalitzen.(USGS3) Les glaceres que han estat avanant a unes quantes localitzacions a Nova Zelanda han estat fent aix a causa d'un canvi de temps provisional associat amb El Nio, que ha portat ms precipitaci i estius ms nuvolosos i frescs des de 2002. (Goodenough)

 Hemisferi occidental .

Les glaceres nord-americanes es troben situades principalment al llarg de la columna vertebral de les muntanyes Rocalloses als Estats Units i el Canad, i a les serralades de la costa del Pacfic que s'estenen des del nord de  Califrnia fins a Alaska. Mentre que Grenlndia est associada geolgicament amb Amrica del Nord, tamb forma  part de la regi rtica.

 Serralada de les Cascades .

La serralada de les Cascades d'Amrica del Nord, situada  a la part occidental del continent, s'estn des de la Colmbia Britnica al sud del Canad fins al nord de Califrnia. Excepte Alaska, aproximadament la meitat de l'rea glacial als Estats Units es troba a les ms de 700 glaceres de les Cascades del Nord, una porci de la serralada que s'estn entre la frontera canadenca i la carretera I-90 al centre de Washington. Aquestes glaceres emmagatzemen tanta aigua com la continguda en tots els llacs i pantans de la resta de l'estat, i proporcionen molt del cabal dels corrent i rius durant els mesos secs de l'estiu, aproximadament uns  870.000 m.

Tan recentment com el 1975, les glaceres de les Cascades del Nord es trobaven en creixement a causa del temps ms fresc i l'augment de la precipitaci que es va registrar des del 1944 fins a 1976. Tanmateix, pel 1987 les glaceres de les Cascades del Nord s'estaven retirant, i el ritme de la fosa de les glaceres ha anat augmentant cada dcada des dels mitjans dels any setanta. Entre el 1984 i el 2005, les glaceres de les Cascades del Nord perdien una mitjana de ms de 12,5 m d'espessor i entre un 20% i un 40% del seu volum.

 

Els glaciolegs que investigen les glaceres de les Cascades del Nord han trobat que les 47 glaceres controlades estan retrocedint i que quatre d'elles: glacera de Spider, glacera de Lewis, glacera de Milk Lake, i glacera de David; han desaparegut completament des de 1985. La glacera de White Chuck (prop del Glacier Peak) s un exemple especialment dramtic. La glacera defugia 3,1 km en 1958 fins a noms 0,9 km  el 2002. Similarment, la glacera de Boulder al flanc sud-est del Mont Baker retrocedia uns 450 m des de 1987 a 2005, deixant enrere un terreny estril. Aquest retirada ha ocorregut durant un perode de reducci de les nevades durant l'hivern i unes temperatures estivals ms altes. En aquesta regi de les Cascades, la superficie coberta per la neu durant l'hivern ha declinat un 25% des de 1946, i les temperatures d'estiu han augmentat 0,7 C  durant el mateix perode.Les temperatures hivernals ms altes donen lloc a pluja la qual cosa redueix la coberta de neu malgrat  que hi hagi hagut un petit increment en la precipitaci invernal i tamb permeten que les glaceres es fonguin fins i tot durant l'hivern. A partir de 2005, un 67% de glaceres de Cascada del Nord observades es troben en desequilibri i no sobreviuran si continua el clima actual. Aquestes glaceres desapareixeran finalment llevat que les temperatures descendeixin i la precipitaci solida augmenti. S'espera que les glaceres restants s'estabilitzin, llevat que el clima es continu escalfant, per molt redudes en la seva mida.

 Muntanyes Rocalloses dels EUA .

En els pendents protegits dels cims ms alts de Parc Nacional de les Glaceres (EUA) a Montana, les seves glaceres epnimes estan disminuint rpidament. L'rea de cada glacera ha estat cartografiada durant dcades per part del National Parc Service (Servei de Parcs Nacionals) i el United States Geological Survey (USGS). Comparant les fotografies preses a mitjans del segle XIX segle amb imatges contempornies proporciona una evidncia suficient que les glaceres al parc s'han retirat notablement des de 1850. Les fotografia repetides durant les dcades de llavors en mostren clarament que les glaceres de tot el parc com la  glacera de Grinnell es troben totes retirant-se. Les glaceres ms grans sn ara aproximadament un ter de la mida anterior que posseen quan foren estudiades el 1850, i nombroses glaceres ms petites han desaparegut completament. Noms un 27% dels 99 km  de l'rea coberta per les glaceres el 1850 al Parc Nacional de les  Glaceres romanien coberts el 1993.(USGS) Els investigadors creuen que per l'any 2030, la major part del gel glacial al Parc Nacional de les Glaceres haur desaparegut llevat que els patrons de clima actuals facin marxa enrere en la seva direcci.(USGS5) La glacera de  Grinnell s noms una de moltes glaceres del Parc Nacional de les Glaceres que han estat ben documentades mitjanant fotografies durant moltes dcades. Les fotografies de sota demostren clarament la retirada d'aquesta glacera des de 1938.


 Rocalloses canadenques .



A les Rocalloses canadenques, les glaceres sn generalment ms grans i ms esteses que al sud a Montana. Una de les ms accessibles a les Rocalloses canadenques  s la glacera d'Athabasca, la cual s una glacera de sortida del Camp de gla Colmbia de 325 km d'extensi. La glacera d'Athabasca s'ha retirat 1.500 m des de finals del segle XIX. L'ndex de retirada per a aquesta glacera ha augmentat des de 1980, desprs d'un perode del retroces lent de 1950 a 1980. La glacera Peyto a Alberta cobreix una rea d'aproximadament 12 km , i es va retirar rpidament durant la primera part del segle XX, estabilitzat-se per 1966, i tornant-se a encongir a partir del 1976.  La glacera d'Illecillewaet situada al Parc Nacional de les Glaceres (Canada) de la Colmbia Britnica s'ha retirat 2 km  des que  fou fotografiada per primera vegada el 1887.

 Alaska .

Hi ha milers de glaceres a Alaska, encara que nomes se n'han anomenat unes poques. La glacera de Columbia (Alaska)  a prop de Valdez a l'estret de Prince William s'ha retirat 15 km  durant els darrers 25 anys. Els icebergs despresos per aquesta glacera foren una causa parcial del vessament de petroli per l'Exxon Valdez, ja qu el petrolier havia canviat el seu curs per evitar-los. La glacera de Valdez que s troba en la mateixa rea, i malgrat que no forma icebergs, tamb s'ha retirat significativament. "Una inspecci aria feta al 2005 de les glaceres costeres d'Alaska va identificar ms d'una dotzena de glaceres, moltes d'elles antigament  glaceres de marea  i generadores d'icebergs, incloent-hi les glaceres de Grand Plateau, Alsek, Bear, i Excelsior que s'estan retirant rpidament. De 2.000 glaceres observades, un 99% s'estan retirant." (Molnia2) Icy Bay a Alaska s alimentada per  les tres grans glaceres de Guyot, Yahtse, i Tyndall, totes les quals han experimentat una prdua de llargada i espessor i, consegentment, una prdua en rea. La glacera de Tyndall es va separar de la glacera en retirada de Guyot durant els anys seixanta i s'ha retirat 24 km de llavors en, amb una mitjana de ms de 500 m per any.(Molnia)

 Glaceres tropicals .

Les glaceres tropicals estan situades entre el Trpic de Cncer i el Trpic de Capricorn|capricorn, en una gran franja al voltant de l'Equador. Aquestes glaceres sn poc habituals per diverses raons. En primer lloc, aquesta regi s una de les ms clides del planeta. En segon lloc, en aquestes latituds les estacions prcticament no existeixen i la temperatura s clida durant tot l'any, provocant que prcticament no nevi i, per tant, sigui difcil que s'acumuli gel. En tercer lloc, als trpics hi ha poques muntanyes que siguin prou altes com per tenir temperatures baixes que permetin a una glacera establir-se. Totes les glaceres tropicals sn relativament petites i es troben en les cotes ms altes de muntanyes allades. Per aquesta ra sn especialment sensibles als canvis climticos. .

 Kilimanjaro .

El Kilimanjaro s la muntanya ms alta del continent afric i s'eleva completament allada fins una altitud de 5.895 m. Des de 1912 la glacera que cobreix el cim de la muntanya ha retrocedit un 75%.  Un estudi realitzat el 2002 assegura que si les condicions climtiques actuals no canvien la glacera dessemblar per complet entre l'any 2015 i 2020. Actualment, a l'any 2008, prcticament ja no queda gel en el cim i es pot comenar a veure la terra estril que abans quedava coberta per la glacera.

 Mont Kenya .

La segona muntanya ms alta de l'frica desprs del Kilimanjaro s la Mont Kenya on es troben una srie de petits glacials. Des de mitjan el s.XX han perdut un 45% del seu volum. A comenaments del s.XX les glaceres en cobrien una superfcies d'aproximadament 1,6 Km2 per l'any 2008 noms queda un 25% d'aquesta superfcie, per la qual cosa estan clarament amenaats.

 Serralada dels Andes .

A Amrica del Sud la Serralada dels Andes cont diverses glaceres petites en les seves cotes ms altes. Un estudi realitzat entre 1992 i 1998 va revelar que la glacera de Chacaltaya a Bolvia i l'Antizana a l'Equador estaven perdent entre 0,6 m i 1,4 m de gel a l'any. Des de 1980 la velocitat de retrocs d'ambdues glaceres no ha parat d'augmentar i s'espera que aproximadament entre el 2010 i el 2015 almenys el Chacaltaya desaparegui per complet.

 Pirmide de Carstensz .

A Oceania, concretament en l'illa de Nova Guinea, s'ala en meitat de la selva la imposant Pirmide de Carstensz, el pic ms alt d'aquest continent. Per simple comparaci entre fotografies antigues i recents, a simple vista es pot apreciar que la glacera que el 1936 cobria gran part de la muntanya s'ha anat fonent i subdividint en diverses glaceres ms petites, alguns dels quals ja han desaparegut per complet el 2008. 

 Glaceres polars .

Malgrat la seva importncia per a la civilitzaci, les glaceres tropicals i de latituds mitges noms representen l'1% de tot el gel que hi ha a la Terra. El 99% restant s a l'Antrtida i Groenlndia.

 Antrtida .



Les grans capes de gel que cobreixen l'rid continent de l'Antrtida contenen la major part de l'aigua dola del planeta. Malgrat el fred intens que impera en aquesta regi del mn diverses zones gelades estan mostrant smptomes clars de deteriorament. L'exemple ms evident d'aquest fenomen s l'evoluci de la Barrera de Gel Larsen. A causa de l'increment de temperatura registrat en aquest continent, aproximadament 0,5C des de 1940, es van formar llacunes profundes d'aigua sobre aquesta immensa capa de gel que van provocar que aquesta gran glacera perds ms de 5.000 Km2 de la seva extensi en amb prou feines sis anys, entre 1995 i 2001. Els llacs de nou formats van arribar a perforar la capa de gel inestabilizando la placa glacial. L'enfonsament de bona part d'aquesta vasta glacera va comenar el 31 de gener de 2002 i durant un perido de 35 dies es va trencar lentament formant milers d'icebergs de 3250 Km2 de superfcie total, ms o menys l'equivalent a la superfcie de la regi de Rhode Island als Estats Units, amb una gran seguiment per part dels mitjans de comunicaci internacionals ms relevantes. La gran atenci deixada per les televisions a a aquest esdeveniment est directament relacionada amb la curta durada del mateix, el qual possiblement va permetre mantenir l'atenci de les cmeres durant els 35 dies que va durar. Tanmateix, aquest esdeveniment, des d'un punt de vista global, no s el ms rellevant de l'Antrtida.

 Groenlndia .


Les temperatures al Sud de la major illa del mn han crescut 2,5C des de mitjan el s.XX, tenint com a conseqncia canvis rpids en la dinmica de les glaceres de Grenlndia. En tan sols dos anys, entre 2004 i 2006 la velocitat de fosa s'ha duplicat en comparaci al perode 2002-2004. Depenent del mtode de mesurament elegit s'estima que Groenlndia perd al voltant de 240 km3 de gel a l'any. Aquesta prdua continuada de volum va ser especialment visible l'any 2005 en formar-se una nova illa cridada Uunartoq Qeqertoq (en angls "Warming Island").

 Islndia .

A Islndia un de les majors glaceres s el Vatnajkull. Aquesta gran glacera tenia a comenaments del s.XX una extensi de 8.100 Km2 i penetrava uns 250 m a l'oce. Fins a l'any 2004 s'ha retirat uns 3 Km cap a la terra formant-se un gran llac d'uns 110 m de profunditat amb icebergs que s'han anat desprenent de la glacera. La mida d'aquest llac prcticament s'ha duplicat entre 1994 i 2004. 

 Arxiplag rtic canadenc .

 Svalbard .

Al nord de Noruega es troba l'arxiplag de Svalbard, entre l'oce Atlntic i l'oce rtic. Una de les illes que el conformen, l'illa de Spitsbergen posseeix diverses glaceres. Entre 1936 i 1998 una de les seves glaceres ms importants, la glacera d'Hansbreen, s'ha retirat aproximadament 1,8 Km. Una altra glacera, el Blomstrandbreen ha retrocedit 2 Km en els ltims vuitanta anys. La velocitat mitjana de retrocs d'aquest ltim ha estat de 35 m a l'any des de 1960, i la velocitat va en augment des de 1995. 

 Les glaceres i la investigaci climtica .


Les glaceres gaireb mai no es troben exactament en el punt d'equilibri, i la seva tendncia a crixer o disminuir juga un paper important en la investigaci sobre el clima. Les glaceres ms petites sn en general les ms sensibles, per la qual cosa poden utilitzar-se com a indicadors per a canvis de curta durada i intensitat en les condicions de l'entorn. Ocorre el mateix amb les glaceres properes al mar que sn molt ms sensibles que els continentals als canvis climtics a curt termini. Aix es deu que a les zones continentals amb menys humitat en l'aire, una part del gel de les glaceres sublima i es converteix en vapor, restant una certa quantitat de calor a la glacera. Aquesta calor que s'ha invertit a evaporar el gel no s'inverteix a fondre la neu, amb el qual les glaceres continentals resisteixen millor a curt termini els canvis en el clima. Altres factors que influeixen en la sensibilitat d'una glacera, sn la seva superfcie total (ms superfcie implica ms radiaci solar que incideix en la glacera), la naturalesa del subsl, la inclinaci de la seva superfcie, la seva forma i la intensitat del vent a la regi, noms per anomenar|nomenar-ne uns quants. No obstant aix, malgrat la multitud de factors que influeixen en el fenomen, en general les grans glaceres sn ms resistents, per la qual cosa sn especialment tils per estudiar els canvis climtics de llarga durada.

Una altra caracterstica important de les glaceres que permet avanar en la investigaci dels mecanismes del clima s la seva edat. Perforant-los, es poden extreure blocs de gel de milers d'anys d'antiguitat que donen pistes sobre la histria climtica de la Terra. Amb aquest mtode, per exemple, s'ha pogut comprovar que la glacera de la muntanya Kilimanjaro ha existit durant els ltims 11.700 anys aproximadament i en l'actualitat est a punt de desaparixer per complet. Extraient blocs de gel de cents de milers d'anys d'antiguitat de les profunditats de l'Antrtida i de Groenlndia es pot entreveure el clima que van tenir aquestes regions en el passat i realitzar estimacions sobre la composici de l'atmosfera en aquells temps. s en part grcies a aquests avenos que podem saber que actualment estem en una edat de gel que s fins i tot una mica ms freda que les anteriors. Aquest estudi fa pensar que el desgla de les glaceres no est necessriament lligat a l'activitat humana.

En certs casos, quan es fon part d'una glacera apareixen restes de torba i troncs d'arbres que permeten deduir que en el passat, fa milers d'anys, va tenir una extensi inferior que en l'actualitat, com per exemple en els descobriments realitzats a la glacera de Pasterze, el ms gran d'ustria.

 Conseqncies de la fosa de les glaceres .

La retirada contnua de les glaceres pot provocar dos grans problemes a escala planetria: la falta d'aigua dola i l'augment del nivell del mar. Altres problemes com les dificultats per practicar certs esports o la modificaci del paisatge tamb sn conseqncia d'aquest fenomen, per la seva gravetat s molt inferior.

 Escassetat d'aigua dola .

A les zones i ciutats la font principal de les quals d'aigua dola sigui el desgla cclic d'una glacera a l'estiu, la desaparici d'aquesta provocaria una escassetat que afectaria tant l'agricultura com la indstria. Aquest fenomen afectaria molt especialment a diverses regions asitiques i a diverses regions i ciutats d'Amrica del Sur.

Per exemple, la ciutat equatoriana de Quito depn en gran manera de l'aigua que es desprn de la glacera situada al volc Antizana que cada vegada s ms petit. En la capital de Bolvia, La Paz, i a les zones d'agricultura que l'envolten, quan hi ha sequera s'utilitza l'aigua provinent de les glaceres. La velocitat amb qu estan desapareixent aquestes glaceres a portat al Banc Mundial a estudiar mesures compensatries en Sudamrica.

A sia s'espera que a causa de l'increment de la poblaci i la rpida industrialitzaci de molts pasos la demanda d'aigua sigui cada vegada major, per tanmateix la quantitat d'aigua disponible s cada vegada menor. Extenses zones agrcoles de l'ndia, la Xina i el Nepal depenen de l'aigua que flueix de les glaceres de l'Himlaia per la qual cosa el seva dest est lligat a l'evoluci dels mateixos i els estudis que s'han realitzat no auguren un futur falaguer. Una altra conseqncia directa de l'escassetat d'aigua s el descens del cabal dels rius que podria portar al tancament de centrals hidroelctriques, una de les tecnologies menys contaminants per generar energia elctrica.

Segons un informe del Banc Mundial, les guerres del prxim segle no tindran per causa ni la poltica ni el petroli. Seran provocades per l'aigua. La demanda d'aigua es duplica cada vint anys aproximadament i un ampli sector de la poblaci mundial no disponde d'aigua suficient per a les seves necessitats bsiques com la higiene. Si a aquesta situaci actual li afegim l'efecte que tindr sobre l'aigua potable disponible la desaparici de glaceres continentals, es poden preveure conflictes socials greus a mitj termini.

 Augment del nivell del mar .

Entre els anys 1993 i 2003 el nivell del mar ha augmentat a un ritme de 3,1 mm a l'any amb un marge d'error de 0,7 mm. L' increment del nivell del mar no es deu nicament al desgla de les glaceres sin tamb a la dilataci trmica dels oceans. Ambds fenmens estan directament relacionats amb la temperatura mitjana de la Terra i en contribueixen a l'increment del volum dels oceans en un 50% cada un aproximadamente.

Ja que la major part del gel que hi ha al planeta est localitzat a l'Antrtida i Grenlndia, l'evoluci d'aquestes dues zones determinar en gran manera la velocitat de l'augment del nivell del mar. Segons el Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climtic (IPCC) s'espera fins a l'any 2100 un increment del nivell del mar d'entre 19 cm i 58 cm depenent de l'evoluci dels diferents escenaris que s'han estudiat sense tenir en compte el possible increment en la contribuci de l'Antrtida i Grenlndia, a causa que sn zones polars especialment difcils de modelitzar. A ttol illustratiu i sense alarmisme, si l'Antrtida es fongus per complet, la qual cosa s molt improbable que ocorri almenys durant el s.XXI, els seus 25,4 km3 de gel elevarien el nivell del mar en 57 m produint una catstrofe de conseqncies impossibles de estimar. Si el nivell del mar s'elevs noms un metre, s'inundarien uns 150.000 km2 de terra afectant uns 180 milions de persones.

Cal subratllar que les niques dades realment assegurances sn els corresponents a dades preses en el passat. Les previsions de futur, per definici, es basen en models estadstics basats en patrons de creixement detectats en dades obtingudes en el passat i per tant el seu nivell d'incertesa, donada la complexitat del fenomen, s bastant alt. Fins i tot els models ms sofisticats d'escalfament global i fusi de les glaceres no sn considerats de moment prou fiables. No obstant aix sn els millors models dels que es disposa actualment.

 Possibles contramesures .

Per frenar la fosa de les glaceres s difcil adoptar contramesures realment efectives mentre no es coneguin les seves causes exactes i les seves pautes d'evoluci. Es necessita saber amb ms precisi quins pesos tenen els factors antropognic i natural en el fenomen que estem observant. No obstant aix, existeixen propostes raonables per frenar la prdua de gel a la Terra o almenys adaptar-nos a aquesta prdua:

 Gestionar millor l'aigua: si les reserves d'aigua dola s'estan reduint t sentit incrementar l'eficincia de la xarxa de distribuci i utilitzar ms eficientment l'aigua. En alguns pasos, com Espanya, s'ha proposat incrementar les tarifes de l'aigua per evitar que es malgasti. Aquesta proposta no ha estat exempta de polmica.;
 Eixalada de l'aigua del mar per obtenir aigua dola. Aquesta tecnologia permetria crear noves fonts d'aigua dola per compensar les prdues ocasionades pel desgla de les glaceres, per s una tecnologia relativament cara i requereix una gran quantitat d'energia. Depenent de quin sigui l'origen d'aquesta energia (combustibles fssils, nuclear o renovables), pot ser pitjor el remei que la malaltia.
 Assumint que el factor antropognic tingui un pes decisiu en el fenomen, la principal contramesura que s'hauria de prendre s reduir l'emissi de gasos d'efecte hivernacle per frenar l'escalfament global. S'han proposat mesures globals com el Protocol de Kyoto encara que no tots els pasos industrialitzats l'han firmat.
 Protegir les glaceres amb una funda: s un mtode que s'ha posat en prctica a Sussa cobrint algunes glaceres entre maig i setembre, i que fins al moment ha donat bons resultats. La finalitat principal d'aquestes mesures s protegir el turisme glacial i els esports de neu. No obstant aix, aquest mtode no s econmicament viable per protegir el planeta de forma global.;

 Referncies .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348680" title="Roberto Burle Marx" nonfiltered="1433" processed="1426" dbindex="136442">
Roberto Burle Marx (So Paulo, 4 d'agost de 1909   Rio de Janeiro, 4 de juny de 1994) va ser un artista plstic brasiler, tenint un renom internacional a l'exercir la professi d'arquitecte-paisatgista. Va viure gran part de la seva vida en Rio de Janeiro, on estan localitzats els seus principals treballs, encara que la seva obra pugui ser trobada a tot el mn.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348681" title="Moral de la Reina" nonfiltered="1434" processed="1427" dbindex="136443">

Moral de la Reina s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348682" title="Saelices de Mayorga" nonfiltered="1435" processed="1428" dbindex="136444">

Saelices de Mayorga s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348685" title="San Pedro de Latarce" nonfiltered="1436" processed="1429" dbindex="136445">

San Pedro de Latarce s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348687" title="The Red Hot Chili Peppers (lbum)" nonfiltered="1437" processed="1430" dbindex="136446">
El primer lbum de la banda de funk rock Red Hot Chili Peppers es publica el 1984 i est produt pel guitarrista de Gang of Four Andy Gill i fou editat per la discogrfica EMI Records.

Per culpa de contractes discogrfics i la implicaci la banda What Is This? (que estaven a la discogrfica MCA Records) el guitarrista Hillel Slovak i el bateria Jack Irons no van poder gravar amb la banda. Els Peppers per van poder trobar dos substituts l'ex-baterista de la banda Weirdos, Cliff Martinez i el guitarrista d estudi Jack Sherman.

L'enregistrament del disc no fou un procs fcil. Els Peppers i Andy Gill van tenir diverses divergncies creatives durant la gravaci del disc, ja que el productor volia donar un so ms "pop" a la banda. El disc no va triomfar en el Billboard Hot 200. 

El grup va fer una petita gira per presentar el disc per el tour va ser un fracs. A ms les desavinences amb Jack Sherman van fer que aquest abandons la banda. Sherman seria substiutit per Hillel Slovak, guitarrista original de la banda, ja que el disc Squeeze de What Is This? tampoc havia acabat de funcionar.

Kiedis en la seva autobiografia Scar Tissue explica que el productor Andy Gill habia escrit la paraula "merda" al costat del ttol de la can "Police Helicopter" en un dels quaderns de gravaci.

Llista de Canons.

1. "True Men Don't Kill Coyotes" (Flea, Kiedis, Martinez, Sherman)   3:40;
2. "Baby Appeal" (Flea, Kiedis, Martinez, Sherman)   3:40;
3. "Buckle Down" (Flea, Kiedis, Martinez, Sherman)   3:24;
4. "Get Up and Jump" (Flea, Irons, Kiedis, Slovak)   2:53;
5. "Why Don't You Love Me (Like You Used To Do)" (Williams)   3:25;
6. "Green Heaven" (Flea, Irons, Kiedis, Slovak)   3:59;
7. "Mommy Where's Daddy" (Flea, Kiedis, Martinez, Sherman)   3:31;
8. "Out in L.A." (Flea, Irons, Kiedis, Slovak)   2:00;
9. "Police Helicopter" (Flea, Irons, Kiedis, Slovak)   1:16;
10. "You Always Sing The Same" (Flea, Irons, Kiedis, Slovak)   0:19;
11. "Grand Pappy Du Plenty" (Flea, Gill, Kiedis, Martinez, Sherman)   4:04;
Bonus tracks de la version remasterizada del 2003
12. "Get Up and Jump" (demo) (Flea, Irons, Kiedis, Slovak)   2:37;
13. "Police Helicopter" (demo) (Flea, Irons, Kiedis, Slovak)   1:12;
14. "Out in L.A." (demo) (Flea, Irons, Kiedis, Slovak)   1:56;
15. "Green Heaven" (demo) (Flea, Irons, Kiedis, Slovak)   3:50;
16. "What It Is" (a.k.a. "Nina's Song") (demo) (Flea, Kiedis)   3:57;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348689" title="Riu Lao" nonfiltered="1438" processed="1431" dbindex="136447">


El Lao es un riu d'Itlia. A la seva part alta es conegut per Mercure. El seu nom antic fou Las.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348691" title="Urones de Castroponce" nonfiltered="1439" processed="1432" dbindex="136448">

Urones de Castroponce s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita amb els municipis de Becilla de Valderaduey, Castrobol, La Unin de Campos i Villavicencio de los Caballeros. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348697" title="Valdenebro de los Valles" nonfiltered="1440" processed="1433" dbindex="136449">

Valdenebro de los Valles s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348698" title="Villagmez la Nueva" nonfiltered="1441" processed="1434" dbindex="136450">

Villagmez la Nueva s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348699" title="Peralta de la Sal" nonfiltered="1442" processed="1435" dbindex="136451">

Poble de la Franja de Ponent,a la comarca de La Llitera (Osca) cap del municipi de Peralta i Calassan.

 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348703" title="Villalba de la Loma" nonfiltered="1443" processed="1436" dbindex="136452">

Villalba de la Loma s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348704" title="Villavicencio de los Caballeros" nonfiltered="1444" processed="1437" dbindex="136453">

Villavicencio de los Caballeros s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348708" title="Montealegre de Campos" nonfiltered="1445" processed="1438" dbindex="136454">

Montealegre de Campos s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348712" title="Escut de Torrebesses" nonfiltered="1446" processed="1439" dbindex="136455">


L'escut oficial de Torrebesses t el segent blasonament:

Escut caironat: de sinople, dues torres acostades i obertes d'or, acompanyades al cap d'un mn creuat d'argent cintrat de gules. Per timbre, una corona mural de poble.  
 
Histria.
Va ser aprovat el 7 de juliol del 2008 i publicat al DOGC el 21 de juliol del mateix any.

Les dues torres sn un senyal parlant relatiu a l'etimologia popular del topnim, que el fa derivar de torres bessones; de fet, Torrebesses ja tenia una torre a l'escut des del segle XIX. Tamb era tradicional l's del mn, emblema de sant Salvador, el patr local. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348713" title="Villaln de Campos" nonfiltered="1447" processed="1440" dbindex="136456">

Villaln de Campos s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al NE amb Villavicencio de los Caballeros, a l'E amb Ceinos de Campos, al S amb Aguilar de Campos i al NO amb Bolaos de Campos.

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348714" title="Captatio benevolentiae" nonfiltered="1448" processed="1441" dbindex="136457">
La captatio benevolentiae (del llat captatio 'captaci, fet de cercar alguna cosa' i benevolentia 'benvolena, el fet de voler b a una cosa o a alg, de veure b una cosa') s un recurs literari i retric que molts autors empren al principi dels seus escrits o de les seves exposicions per tal de captar la bona predisposici dels lectors o de l'auditori. En general, es demana d'entrada disculpes per les possibles errades que pugui haver-hi en el text o en la exposici, b que sovint es tracta d'un cas de falsa modstia. Era un recurs molt usat entre els autors del segle XV fins al segle XIX.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348715" title="Barcial de la Loma" nonfiltered="1449" processed="1442" dbindex="136458">

Barcial de la Loma s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348717" title="Cabezn de Valderaduey" nonfiltered="1450" processed="1443" dbindex="136459">

Cabezn de Valderaduey s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348719" title="Cabreros del Monte" nonfiltered="1451" processed="1444" dbindex="136460">

Cabreros del Monte s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348720" title="Documenta Balear" nonfiltered="1452" processed="1445" dbindex="136461">
Edicions Documenta Balear s una editorial independent, fundada l any 1991 a partir de la productora d'edicions del mateix nom. T la seu social al carrer de Sant Miquel, 5, 1r, 07002 Palma (Illes Balears).

La seva lnia editorial est centrada en la divulgaci de la histria de les illes Balears, l'assaig i l'edici acadmica. Les colleccions Menjavents, Quaderns d Histria Contempornia de les Balears, La Guerra Civil a Mallorca, Poble a Poble i Arbre de Mar en sn un exemple.

L'any 1998, va encetar dues noves colleccions, amb la intenci, d una banda, de donar a conixer nous valors de la literatura catalana (Magatzem Can Toni) i, d altra banda, d editar autors de la literatura mundial (Varoic).

L editorial ha diversificat i augmentat la seva oferta amb noves colleccions: Bri. Quaderns de Natura; Itineraris; El Bufador, llibres que van acompanyats d un CD; Plecs de Cultura Popular; Quaderns de Gloses; Papers de l Institut; Plural, en llenges diferents del catal, i La Cantrida, de poesia.

A ms, l'editorial t amb una lnia especfica de llibres didctics.

L'any 2008, el catleg del seu fons editorial consta de tres-cents ttols.

Enllaos externs.
 Web de l'editorial;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348721" title="Fontihoyuelo" nonfiltered="1453" processed="1446" dbindex="136462">

Fontihoyuelo s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348725" title="Gatn de Campos" nonfiltered="1454" processed="1447" dbindex="136463">

Gatn de Campos s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348730" title="Protectorats de l'frica Oriental Britnica i Uganda" nonfiltered="1455" processed="1448" dbindex="136464">
Els Protectorats de l'frica Oriental Britnica i Uganda fou un conjunt administratiu colonial britnica creat el 1901 format per:

El protectorat de l'frica Oriental Britnica, establert a partir del 3 de setembre de 1888 i administrat:
del 3 de setembre de 1888 al 1 de juliol de 1895 per la Companyia Imperial Britnica de l'frica Oriental;
Del 1 de juliol de 1895 al 1905 pel Foreign Office britnic;
Del 1905 al 1920 per l'Oficina Colonial;
El 1920 va esdevenir la Colnia i Protectorat de Kenya.
El Protectorat d'Uganda, creat el 1901 amb els regnes protegits de Bunyoro, Toro, Ankole, Busoga i Buganda (protectorat establert entre 1889 i 1900) i altres territoris tribals i administrat:
De 1889 al 1893 per la Companyia Imperial Britnica de l'frica Oriental;
Del 1893 al 1903 pel Foreign Office britnic;
Desprs del 1902 per l'Oficina Colonial;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348731" title="Escut de Parets del Valls" nonfiltered="1456" processed="1449" dbindex="136465">


L'escut oficial de Parets del Valls t el segent blasonament:
Escut caironat quarterat: al primer i al quart, de sinople, un cavall sallent d'argent; i al segon i al tercer, d'or, quatre pals de gules. Per timbre, una corona mural de poble.  ;
 
Histria.
Va ser aprovat el 7 de juliol de 2008 i publicat al DOGC el 21 de juliol del mateix any.

A l'escut tradicional del poble, els quatre pals recorden que Parets era un lloc de domini reial, mentre que el cavall s un senyal que havia figurat a l'estendard d'una societat recreativa local, que fou agafada com a emblema de l'Ajuntament a la dcada del 1920 ja que no tenia cap altre escut ni smbol propi.

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348746" title="Freaky Styley" nonfiltered="1457" processed="1450" dbindex="136466">
Freaky Styley s el segon lbum del grup de funk rock Red Hot Chili Peppers que sort el 1985 editat per EMI Records i amb el retorn del guitarrista original de la banda Hillel Slovak. El disc va produir quatre singles: "Jungle Man", "American Ghost Dance", "Catholic School Girls Rule", and "Hollywood (Africa)". 

El disc va ser produt per George Clinton membre del grup de funk Parliament-Funkadelic (una de les grans influncies dels Peppers). Amb Clinton van aconseguir el so que estaven buscant i que no havien aconseguit en el seu primer disc. Malgrat la poca atenci que li va donar la crtica al disc i no ser cap xit comercial el disc s considerat com un dels millors discos de la banda per els fans que els van conixer en els seus inicis.

 Llista de canons .

 "Jungle Man" (Flea, Kiedis, Martinez, Slovak)   4:09;
 "Hollywood (Africa)" (The Meters)   5:03;
 "American Ghost Dance" (Flea, Kiedis, Martinez, Slovak)   3:51;
 "If You Want Me to Stay" (Sly and the Family Stone)   4:07;
 "Nevermind" (Flea, Kiedis, Irons, Slovak)   2:47;
 "Freaky Styley" (Flea, Kiedis, Martinez, Slovak)   3:39;
 "Blackeyed Blonde" (Flea, Kiedis, Martinez, Slovak)   2:40;
 "The Brothers Cup" (Flea, Kiedis, Martinez, Slovak)   3:27;
 "Battleship" (Flea, Kiedis, Martinez, Slovak)   1:53;
 "Lovin' and Touchin'" (Flea, Kiedis, Martinez, Slovak)   0:36;
 "Catholic School Girls Rule" (Flea, Kiedis, Martinez)   1:55;
 "Sex Rap" (Flea, Kiedis, Irons, Slovak)   1:54;
 "Thirty Dirty Birds" (Flea, Kiedis, Martinez, Slovak)   0:14;
 "Yertle the Turtle" (Flea, Kiedis, Martinez, Slovak)   3:46;
Bonus tracks de la versi remasterizada del 2003
 "Nevermind" (demo) (Flea, Kiedis, Irons, Slovak)   2:17;
 "Sex Rap" (demo) (Flea, Kiedis, Irons, Slovak)   1:37;
 "Freaky Styley" (original long version) (Flea, Kiedis, Martinez, Slovak)   8:49;
 "Millionaires Against Hunger" (Flea, Kiedis, Martinez, Slovak)   3:28;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348749" title="Escut de Pinell de Solsons" nonfiltered="1458" processed="1451" dbindex="136467">


L'escut oficial de Pinell de Solsons t el segent blasonament:

Escut caironat: de sinople, tres pinyes d'or. Per timbre, una corona mural de poble.  
 
Histria.
Va ser aprovat el 21 de maig del 2008 i publicat al DOGC el 5 de juny del mateix any.

Si b des de mitjan segle XIX el poble va tenir la representaci d'un pi al seu escut, l'Ajuntament, considerant que aquest emblema no tenia cap fonament histric ni era correcte herldicament, va decidir modernament adoptar el senyal parlant dels Pinell, antics senyors de la localitat. L'escut de les tres pinyes es conserva al sarcfag del noble Pon de Pinell que hi ha a l'esglsia de Sant Miquel. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348751" title="Escut de la Floresta" nonfiltered="1459" processed="1452" dbindex="136468">


L'escut oficial de la Floresta t el segent blasonament:

Escut caironat: d'argent, una branca amb fulles de sinople i amb tres flors de gules botonades d'or. Per timbre, una corona mural de poble.  
 
Histria.
Va ser aprovat el 20 de maig del 2008 i publicat al DOGC el 5 de juny del mateix any.

El branquill amb flors s el senyal parlant tradicional del municipi, originriament anomenat els Castellots, d'en que va prendre el nom de la Floresta. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348756" title="Escut de la Febr" nonfiltered="1460" processed="1453" dbindex="136469">


L'escut oficial de la Febr t el segent blasonament:

Escut caironat: d'argent, un pi fruitat de sinople. Per timbre, una corona mural de poble.  
 
Histria.

Va ser aprovat el 14 de maig del 2008 i publicat al DOGC el 28 de maig del mateix any.

El pi s el senyal tradicional del municipi, usat en els segells de l'Ajuntament des del 1845. s un arbre caracterstic d'aquesta zona de les muntanyes de Prades. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348758" title="Notre-Dame-de-Bondeville" nonfiltered="1461" processed="1454" dbindex="136470">


Notre-Dame-de-Bondeville  s un municipi francs del departament del Sena Martim, a la regi de l'Alta Normandia.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348760" title="Melgar de Abajo" nonfiltered="1462" processed="1455" dbindex="136471">

Melgar de Abajo s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348761" title="J. R. Duran" nonfiltered="1463" processed="1456" dbindex="136472">

Josep Ruaix Duran, conegut com J.R. Duran, (Matar, 22 de juliol de 1952) s un fotgraf brasiler d'origen catal. Actualment resideix en So Paulo.

Histria.
En el Brasil des de 1970 i amb estudi muntat en So Paulo, a partir de 1979, va comenar a fotografiar per a revistes de moda com Vogue i Elle Brasil, i fix res menys que 115 capes de l'edici brasilera de la revista Playboy. Al mateix temps va comenar a treballar per a agncies de publicitat com DPZ, McCann, Thompson i Talent, per a grans clients com Johnson & Johnson, General Motors, Volkswagen, Souza Cruz, British American Tobacco i uns altres.

En 1989 es va mudar per als Estats Units, on va treballar per a Harper's Bazaar USA, Elle (edicions francesa, anglesa, italiana i espanyola), Mademoiselle, Glamour, Tatler, Vogue (alemanya), aix com per a agncies de publicitat com Grey Advertising, Saatchi & Saatchi, DDB i unes altres.

En el Brasil, va realitzar campanyes per a Intelig, cigar Charm, cervesa Kaiser, Embratel, Telesp, Banco do Brasil, cigar Free, Antarctica, Martini, Motorola, Lojas Riachuelo, Credicard, Hering, Banco Real, Banco Ita, Telefonica, Sadia i McCaf.

En 1995 va tornar a viure en el Brasil.

Exposicions.
 En 1984 va realitzar la seva primera exposici, Petons Robats, en la Galeria Paulo Figueiredo, en So Paulo.
 En 1994 va realitzar la seva segona exposici, Passatger Distant, en la Galeria So Paulo.
 En 2003 va inaugurar l'exposici de fotografies JRDURAN, en el Museu d'Art Brasilera de la FAAP.

Premis.
Va guanyar set premis Abril de Periodisme. Va ser capa de l'edici nacional de la revista Veja al gener de 1988, amb el titulo O Mag de les Ulleres.

T assajos respecto a seu treballs publicats en les revistes Forum (alemanya), Zoom (edicions francesa, italiana i japonesa), Man (espanyola) i Photo (francesa).

Llibres.
 As melhores fotos (1988);
 18 Fotos (1991);
 Lisboa (2000, novella);
 Cadernos Etopes (2008);

Referncies.


Enllaos externs.
 Lloc oficial-;
 J. R. Duran-;
 JR Duran: fotografando para o mundo-;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348766" title="Panazol" nonfiltered="1464" processed="1457" dbindex="136473">


Panazol (en occit Panzu) s un municipi francs del departament de l'Alta Viena, a la regi del Llemos.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348768" title="Melgar de Arriba" nonfiltered="1465" processed="1458" dbindex="136474">

Melgar de Arriba s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348769" title="Monasterio de Vega" nonfiltered="1466" processed="1459" dbindex="136475">

Monasterio de Vega s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Administraci.



Demografia.
A la segent taula es mostra l'evoluci del nmero d'habitants entre 1996 i 2006 segons dades de l'INE.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348770" title="Pinet (Frana)" nonfiltered="1467" processed="1460" dbindex="136476">


Pinet s un municipi francs del departament de l'Erau, a la regi del Llenguadoc-Rossell.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348771" title="Morales de Campos" nonfiltered="1468" processed="1461" dbindex="136477">

Morales de Campos s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348772" title="Cant de Floreac" nonfiltered="1469" processed="1462" dbindex="136478">

El Cant de Florensac s un cant francs del departament de l'Erau, a la regi del Llenguadoc-Rossell. Forma part del districte de Bziers, compta amb 4 municipis i el cap cantonal s Florensac.

Municipis.
 Castelnau-de-Guers;
 Florensac;
 Pinet;
 Pomrols;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348773" title="Miss Amrica" nonfiltered="1470" processed="1463" dbindex="136479">
Miss America s un concurs de bellesa femenina que es realitza des de 1921. En el concurs participen 50 estats de Estats Units ms el districte de Columbia i Illes Verges. El concurs concedeix beques a les guanyadores.

Guanyadores.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348774" title="Palazuelo de Vedija" nonfiltered="1471" processed="1464" dbindex="136480">

Palazuelo de Vedija s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita amb  Villaesper, Morales de Campos, Villafrechs, Villamuriel de Campos, Aguilar de Campos, Moral de la Reina i Berrueces.

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348775" title="Follet Tortuga" nonfiltered="1472" processed="1465" dbindex="136481">
El Follet Tortuga, anomenat tamb  Muten Roshi,  anomenat originalment al manga Kame Sen'nin, que vol dir "Ermit Tortuga", s un personatge del manga i anime Bola de Drac, d'Akira Toriyama. Es tracta del vell mestre d'arts marcials que ensinistra a Son Goku i Kriln entre d'altres. Durant molt temps s l'home ms fort del mn, ensinistrat pel mestre Mutaito i posteriorment per en Karin, el Mixet Murri, l'amo de la Torre Sagrada. s el creador de l'atac ms emblemtic de Son Goku, el Kame Hame Ha (que vol dir "ona de corrent Tortuga"). s calb, porta ulleres de sol, t barba i bigoti blanc i normalment porta una closca de tortuga gegant i molt pesada a l'esquena. Viu a una illa minscula enmig de l'oce on noms hi ha la seva casa.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348776" title="Pozuelo de la Orden" nonfiltered="1473" processed="1466" dbindex="136482">

Pozuelo de la Orden s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348777" title="Roales de Campos" nonfiltered="1474" processed="1467" dbindex="136483">

Roales de Campos s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.



Administraci.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348778" title="Pont-du-Casse" nonfiltered="1475" processed="1468" dbindex="136484">


Pont-du-Casse s un municipi francs del departament de l'Olt i Garona, a la regi d'Aquitnia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348780" title="Santa Eufemia del Arroyo" nonfiltered="1476" processed="1469" dbindex="136485">

Santa Eufemia del Arroyo s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348781" title="Prayssac" nonfiltered="1477" processed="1470" dbindex="136486">


Prayssac s un municipi francs del departament de l'lt, a la regi de Migdia-Pirineus.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348782" title="Santervs de Campos" nonfiltered="1478" processed="1471" dbindex="136487">

Santervs de Campos s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348784" title="Tamariz de Campos" nonfiltered="1479" processed="1472" dbindex="136488">

Tamariz de Campos s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Administraci.



Demografia. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348785" title="Segona divisi espanyola 1947/48" nonfiltered="1480" processed="1473" dbindex="136489">
 Classificaci .





Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en contra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

 Resultats finals .

 Campi: Real Valladolid.
 Ascens a Primera divisi: Real Valladolid i Deportivo de La Corua.
 Descens a Segona divisi: CD Alcoyano i CE Sabadell.
 Ascens a Segona divisi: Racing de Santander i Girona FC.
 Descens a Tercera divisi: RCD Mallorca i RCD Crdoba.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348786" title="Aeroport de Pars-Orly" nonfiltered="1481" processed="1474" dbindex="136490">












L'aeroport d'Orly  s un aeroport de l'Illa de Frana situat a 14 km al sud de Pars, Frana. S'utilitza sobretot per a vols nacionals, europeus, i vols amb destinaci al Magrib, a Orient Mig i als DOM-TOM (dependncies d'ultramar franceses). 

L'aeroport d'Orly s el segon de Frana desprs de l'aeroport Xerris de Gaulle, i el des aeroport europeu, amb ms de 210.000 desplaaments a l'any. Est dividit en dos grans terminals (Terminal Sud i Terminal Oest) i disposa de tres pistes d'aterratge. A part, disposa tamb d'una terminal de crrega. Est gestionat per la societat Aroports de Paris. 


 Terminals, aerolnies i destins .

 Terminal Sur .
Aerocondor (Agen);
Aigle Azur (Algiers, Annaba, Batna, Biskra, Constantine, Djerba, Lisboa, Marrakech, Oran, Porto, Setif, Tlemcen);
Air Berlin (Dsseldorf, Munich, Nuremberg);
Airlinair (Aurillac, Bziers, Brive La Gaillarde, Castres-Mazamet);
Air Algrie (Algiers, Annaba, Batna, Constantine, Oran, Setif);
Air Burkina (Ouagadougou);
Air Caraibes (Fort de France, Pointe-a-Pitre, Venecia (charter));
Air Comores International (Moroni);
Air Europa (Alicant, Barcelona, Madrid, Palma de Mallorca, Sevilla);
Air Ivoire (Abidjan);
Air Malta (Malta);
Air Mauritanie (Nouakchott);
Air Mditerrane (Atar, Malta);
Air Sngal International (Cap Skirring, Dakar, Saint-Louis);
Compagnie Arienne du Mali (Bamako);
Corsair (Antananarivo, Cairo, Cancn, Casablanca, Djerba, Fort-de-France, Halifax, Havana, Heraklion, Keflavk, Malta, Marrakech, Mauritius, Moncton, Montral, Nosy Be, Oran, Palma de Mallorca, Puerto Plata, Pointe--Pitre, Punta Cana, Qubec City, Reykjavk, St. Denis-Runion, Samana en el 2008, St. Maarten);
Cubana de Aviacin (Havana, Santiago de Cuba);
EasyJet (Atenes, Barcelona, Berlin-Schnefeld, Madrid, Milan-Linate, Napoles, Nize, Pisa, Roma-Ciampino, Toulouse);
operat per EasyJet Suiza (Ginebra);
Hex'Air (Le Puy);
Iran Air (Tehran-Imam Khomeini);
Jet4you (Agadir, Casablanca, Fez, Marrakech);
Karthago Airlines (Djerba, Monastir, Tunis);
L'Avion (Newark);
MyAir (Venecia);
Norwegian Air Shuttle (Bergen, Oslo, Stavanger, Estocolm-Arlanda, Varsovia);
Royal Air Maroc (Agadir, Casablanca, Essaouira, Fez, Marrakech, Oujda, Rabat);
Atlas Blue (Marrakech);
SkyEurope (Bratislava, Prague, Vienna);
Syrian Arab Airlines (Aleppo, Damasco);
transavia.com (Agadir, Catania, Djerba, Essaouira, Fez, Girona, Granada, Heraklion, Hurghada, Krakw, Luxor, Monastir,  Ouarzazate, Oujda, Palermo, Porto, Rotterdam, Tozeur);
TUIfly (Hanover);
Tunisair (Djerba, Monastir, Tunis);
Turkish Airlines (Istanbul-Atatrk);
Twin Jet (Cherbourg, pinal, Jersey);
Volare Airlines (Milan-Linate);

 Terminal Oest .
Air France (Ajaccio, Algiers, Annecy, Aurillac, Avignon, Basel/Mulhouse, Bastia, Biarritz, Bordeaux, Brest, Brive La Gaillarde, Caracas, Calvi, Cayenne, Clermont Ferrand, Figari, Fort-de-France, Hassi Messaoud, Lannion, Limoges, Lorient, Lourdes-Tarbes, Lyon, Lima, Marrakech, Marseille, Montpellier, Nice, Pau, Perpignan, Pointe--Pitre, Quimper, Rennes, Rodez, St. Denis-Reunion, Strasbourg, Toulon, Toulouse);
Air France operat per Brit Air (Valladolid);
Air France operat per CityJet (Londres-City);
CCM Airlines (Ajaccio, Bastia);
Clickair (Seville, Valencia);
Delta Air Lines (New York-JFK) ;
Iberia (Barcelona, Madrid);
Iberia operated by Air Nostrum (Burgos, Oviedo, Palma de Mallorca, Valladolid);
TAP Portugal (Faro, Funchal, Lisboa, Porto);
Twin Jet (Cherbourg, Jersey);
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348788" title="Tordehumos" nonfiltered="1482" processed="1475" dbindex="136491">

Tamariz de Campos s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.



 Administraci .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348789" title="El jurament dels Horacis" nonfiltered="1483" processed="1476" dbindex="136492">

El jurament dels Horacis (en francs Le Serment des Horaces) s una obra de Jacques-Louis David realitzada el 1784, uns anys abans de la Revoluci Francesa. El quadre fa 330 x 425 cm i es conserva al Museu del Louvre. Se'l considera el paradigma de la pintura neoclssica.

La pintura representa la salutaci romana, amb el bra ests i el palmell cap avall. El tema de la pintura est basat en la llegenda dels Horacis i els Curiacis, llegenda relatada per Tit Livi a la seva obra Ab Urbe Condita, i t una perspectiva patritica i neoclssica; ms tard es va convertir en un model a seguir per pintors posteriors. L'xit de l'obra va incrementar la fama del seu autor, i li va permetre mantenir els seus propis estudiants.

 L'encrrec de l'obra .






El 1774, David va guanyar el Prix de Roma amb l'obra rasistrate dcouvrant la cause de la maladie d Antiochius dans son amour pour Stratonice. Aquest fet el va permetre de romandre cinc anys (1775-1780) a Roma com a estudiant a crrec del govern francs. Quan va tornar a Pars va presentar una exposici, en la que Diderot va lloar la seva pintura; el seu xit va ser tant clamors que el rei Llus XVI de Frana va permetre que es pogus allotjar al Louvre, un antic privilegi molt desitjat pels artistes. All va conixer a Pecol, el contractista dels edificis reials, i a la filla de Pecol, amb la que va contreure matrimoni. El rei li va fer l'encrrec de l'obra El jurament dels Horacis, amb la intenci que fos una allegoria sobre la lleialtat a l'estat i, per tant, al monarca. A mesura que s'acostava la Revoluci Francesa, van augmentar les pintures que feien referncia a la lleialtat envers l'estat ms que al clan o a l'esglsia. Encara que aquest quadre va ser pintat quasi cinc anys abans de la Revoluci Francesa, El jurament dels Horacis es va convertir en una de les imatges representatives de l'poca.

L'any 1789 va pintar Els lictors porten a Brut els cossos dels seus fills, un quadre que tamb era un encrrec reial. Irnicament, poc desprs, el rei pujaria al patbul acusat tamb de traci a la ptria, com els fills de Brut, i amb el vot de l'artista a l'Assemblea Nacional, que recolz l'execuci de Llus XVI. No se sap ben b perqu ho va fer, ja que sembla que havia de tenir ms oportunitats estant al servei d'un rei que en el context social del nou ordre; alguns autors suggereixen que l'amor de David pel classicisme li va fer abraar tot el que formava part d'aquell perode, incls l'arribada d'un govern republic.

Inspiraci de l'obra .
El jurament dels Horacis s una mostra de com es pot realitzar una cpia exacta de les vestidures antigues i amb una iconografia senzilla. El propi David va comentar de la seva obra:Si dec el tema a Corneille, dec el quadre a Poussin.

El tema de l'obra s el compliment del deure per damunt de qualsevol sentiment personal. Representa els Horacis, romans que, com apareix a l'Horaci de Pierre Corneille i a Ab Urbe condita libri de Titus Livi, eren trigmins masculins seleccionats per lluitar contra els Curiacis, tamb trigmins masculins, per tal de resoldre la disputa entre els romans i els habitants de la ciutat d'Alba Longa.
 Aquesta pintura ocupa un lloc extremament important a l'obra de David i a la histria de la pintura francesa. La histria es pren de Titus Livi. Som a l'poca de guerres entre Roma i Alba, el 669 aC. S'ha decidit que la disputa entre les dues ciutats ha de resoldre's mitjanant una forma de combat inusual per dos grups de tres campions cadasc. Els dos grups sn els tres germans Horacis i els tres Curiacis. El drama radica en el fet que una de les germanes dels Curiacis, Sabina, est casada amb un dels Horacis, mentre que una de les germanes dels Horacis, Camilla, est promesa a un dels Curiacis. Malgrat els llaos entre les dues famlies, el pare Horaci exhorta als seus fills a lluitar contra els Curiacis, i ells obeeixen, malgrat els laments de les dones.
 
 Horaci de Pierre Corneille . 
A l'obra de teatre Horaci, publicada l'any 1640, l'acci se situa als orgens de Roma. 

Comena amb una situaci de pau i felicitat: la famlia romana dels Horacis es troba unida a la famlia de la ciutat vena d'Alba Longa dels Curiacis. El jove Horaci est casat amb Sabina, jove albanesa, que t un germ Curiaci que s el proms de Camilla, germana d'Horaci. Tanmateix, es declara la guerra entre ambdues ciutats. Per acabar-la, cada una de les dues ciutats designa tres campions, que lluitaran per decidir la sort de les dues ciutats. El dest fa que els tres designats per Roma siguin els germans Horacis i els d'Alba Longa siguin els tres germans Curiacis. 

Els que fins aleshores eren amics es troben aix cara a cara, provocant una srie de conflictes de conscincia que hauran de resoldre's de diferents maneres: mentre Horaci es deixa portar pel seu deure patritic, Curiaci lamenta la crueltat del seu dest.

A la lluita, Horaci ven desprs de la mort dels seus dos germans i dna mort als tres Curiacis. De tornada a Roma, rep els elogis de tots, menys els de la seva germana Camilla, que li reprotxa amargament la mort del seu amat. Horaci mata la seva germana, acusant-la de falta de patriotisme per la qual cosa s portat davant els jutges. 

El procs permetr que el vell Horaci faci una encesa defensa de l'honor enfront de l'amor. Horaci ser declarat innocent, malgrat l'acusaci del seu amic Valeri, que tamb estimava Camilla. 

Al principi, David pretenia representar aquest darrer episodi, i han sobreviscut dibuixos que mostren l'Horaci supervivent alant la seva espasa, amb la seva germana que jeu ja morta. David, ms tard, va decidir que aquest tema era excessiu per transmetre el missatge del deure pblic sobre el sentiment privat; de tota manera, la seva obra important que faria posteriorment, Els lictors portant a Brutus els cossos dels seus fills, representa una escena similar: Luci Juni Brut es lamenta sobre els cossos dels seus fills desprs d'haver ordenat ell mateix la seva execuci per traci.-

 Personatges de l'obra pictrica..

Pare Horaci

s el personatge central i el que realitza l'acci principal tot prenent el jurament als seus fills, mentre sost les tres espases amb les seves mans, i obligant-los al compliment del deure amb la ptria. No mostra cap emoci.

Tres germans Horaci

A la pintura els tres germans se situen a l esquerra, i en els moments abans de la batalla expressen la seva lleialtat i solidaritat amb Roma, amb tot el suport per part del pare. Sn homes desitjosos de lliurar les seves vides pel deure patritic. En aquesta societat patriarcal, els homes de b, de mirada resolta i membres en tensi, sn la ciutadella del patriotisme republic i no mostren emocions, sn durs com la pedra. Eren smbols de les ms altes virtuts de la Repblica.

Camilla Horaci

La seva desesperaci est explicada en part pel fet que s germana d un del Horacis i la promesa d'un dels Curiacis; vesteix una toga blanca, fet que demostra els coneixements histrics de David.

Sabina Curiaci

Germana d un dels Curiacis, casada amb un del germans Horacis, amb qui t dos fills, per la qual cosa plora per la mort del seu esps i del seu germ; vestida de marr i collocada, com Camilla, en un primer terme a la part dreta.

Fills de Sabina i institutriu

La dona vestida de negre, que est situada al fons, sost dos nens que sn fills d un dels Horacis i la Sabina Cariaci, la filla ms petita que oculta el seu rostre sota el vestit de la seva institutriu, mentre que el fill rebutja que li tapin els ulls.

 Tcnica simblica .
El neoclassicisme s un perode artstic que es va desenvolupar als segles XVIII i XIX, i va tenir especial importncia a Frana i al nord d'Europa. Havia nascut com a producte de la insatisfacci per les tradicions artstiques que sentien els artistes i escriptors; aquest moviment va fer renixer els ideals i el gust per les obres dels antics. En la seva realitzaci s'usaven formes i colors senzills i es rebutjaven els colors brillants habituals en les poques precedents del barroc i rococ i, com a models, es van utilitzar les antiguitats gregues i romanes.

Aquest quadre mostra l'estil artstic neoclssic, i fa servir diverses tcniques que sn caracterstiques d'ell: 

El paisatge o fons no est molt ressaltat, mentre que les figures, en un primer pla, estan remarcades per accentuar la seva importncia. ;
L's de colors apagats dna rellevncia a la histria que hi ha darrere la pintura, ms que al quadre en si. ;
El quadre est clarament organitzat, i es basa en el simbolisme del nmero tres i del propi moment, estructurant-se de manera geomtrica.  ;
El focus dirigit sobre detalls clars i durs i l'absncia dels cops de pinzell, una de les caracterstiques de l'art Rococ. ;
Les pinzellades sn invisibles, amb el qu es ressalta que el quadre s ms important que l'artista. ;
La qualitat glida del quadre tamb pretn destacar la racionalitat, a diferncia de l'estil Rococ. ;
L'nica emoci que es present s la de les dones, a les quals els era perms de sentir, mentre que els homes havien de complir amb el deure. ;
El fet que tamb representa una histria moralment complexa o pertorbadora reafirma que sigui classificada com una obra d'art neoclssica. ;
El predomini del dibuix sobre el color s un altre tret destacable.;

 Composici .


Segons Johann Joachim Winckelmann la precisi de resseguiment; aquesta distinci caracterstica dels antics s la particularitat que el pintor mostra amb ms fora en aquesta obra. L'espai es torna teatral grcies a l's de la llum, fet que recorda a Caravaggio, i que procedeix de la part esquerra del quadre. Al ritual del jurament de les espases es pot observar una gran tensi, i tamb l'energia de les figures masculines, que contrasten amb el desconsol ms passiu del grup de figures femenines que dintre de la composici, amb els seus caps junts, formen una pirmide. s de ressaltar les lnies compositives rectes i fermes per als homes i corbades per a la representaci de les dones. La figura fosca del fons que est amb els nens, s el punt que reflecteix un tipus de sentiment propi de l'poca.

El fons del quadre est dividit en tres parts grcies a la inclusi de tres arcs; cada un de ells serveixen de marc per als personatges, amb dos grups als arcs laterals i un personatge principal ms destacat al central. Aquesta composici narrativa ja havia estat emprada pel Giotto i el Perugino als frescs de Santa Maria Magdalena, a Florncia. 

La perspectiva es centra en les mans de la figura central del pare que, a ms a ms, realitza l'acci principal en el jurament dels seus fills, que s el sosteniment de les espases. L'oposici de lnies es troba entre la verticalitat de les columnes que formen els arcs i les horitzontals de les rajoles del paviment, seguint aquestes lnies es troba el punt de fuga de la composici: la m del pare que sost les tres espases. 

Dels tres germans el que est collocat en primer pla, s, sens dubte, qui atreu la mirada de l'espectador, la llegenda conta que solament un dels tres Horacis va sortir victoris, mentre que els altres estenen les mans en direcci cap al seu pare i les espases, formant la lnia d'horitz, el seu bra s dret i ferm, la fora representada pel seu bra s la del seu ferm comproms amb la ptria. El detall ms revelador resideix en l'alineaci de la seva mirada amb el punt de fuga junt amb la tamb mirada del seu pare que a la vegada forma part de la lnia de l'horitz. En aquesta lnia el punt central es troba a la uni de les mans del pare sostenint el smbol de les espases.

El jurament dels Horacis t un cert parallelisme amb la pintura el Jurament al Rtli (1779), on les figures omplen l'espai, sense fons, en postures violentes; va ser realitzada pel pintor sus Johann Heinrich Fssli, encara que no se sap amb certesa si David va poder veure aquesta obra. 

Quan el pintor itali Pompeo Batoni va veure l'obra, va dir a David: Tu i jo som pintors; 
pel que fa a la resta, se'ls pot llanar al riu.

 Recepci .
El quadre va ser un encrrec del rei Llus XVI de Frana fet el 1784. L'any 1785, el va exposar per primera vegada al seu estudi de Roma; sacerdots, cardenals, prnceps i princeses van acudir a veure l'increble treball de David, elaborant-se poemes laudatoris sobre l'obra; fins i tot el papa desitjava veure El Jurament. David va voler exposar la pintura al Sal de Paris, per va arribar tard i els acadmics oposats a David la van collocar en una mal lloc. Finalment, les queixes del pblic van obligar a traslladar el quadre a un lloc ms adequat.

A causa de la lectura que se'n desprenia, l obra va ser considerada una declaraci poltica i, fins i tot per alguns, una invitaci a aixecar-se en armes, tot i que s una opini ms discutible. Anys ms tard, a partir del 1790, David es va integrar ms activament en l'activitat revolucionria, i actu com a artista al servei de la propaganda de la Revoluci; aquest mateix any se li va encarregar que pints el Jurament del jeu de paume, obra que va deixar incompleta. El 1794, desprs d'haver estat elegit membre de la Convenci, va ser detingut i empresonat. Ms tard es va fer adepte de Napole, i visqu un gran perode en el que va gaudir de fama artstica i poltica, perode que acab amb la caiguda de l'emperador.

Osvaldo Svanascini, en el llibre El judici del segle XX (1969), fa referncia a la pintura i diu: Aquesta enorme prosa de David que assoleix en El jurament dels Horacis, s suficient tribut a l'amanerament o a l'amor una mica desmesurat del pintor per l'herncia grecoromana. s un quadre tan fred, tan protocollari en la seva acci centralitzant i mecnica, que fa oblidar les bondats tcniques, les de la composici, el rigor de la pinzellada.

Raymond Cogniat escriu: El jurament dels Horacis s l'exemple ms representatiu de les noves tendncies i la seva millor illustraci, i al mateix temps la justificaci de les objeccions que se li podrien fer.

Segons l'historiador Joaquin Yarza Luaces (1936)David va inaugurar una nova forma de pintar i va representar histricament la figura d'un "artista comproms", absolutament nova en la histria de l'art.

 Influncia .
Va tenir una gran quantitat de deixebles, la majoria dels quals es van incorporar als estils del realisme i, sobretot, del romanticisme. Sens dubte, Ingres, alumne de David des de molt jove, va ser un seguidor dels ensenyaments del mestre; un exemple de la influncia de David s'aprecia clarament a la Ilada, una pintura del comenament de la carrera d'Ingres, i que s la composici ms semblant a l'obra de David. 

El jurament dels Horacis tamb va servir d'inspiraci al compositor itali Bernardo Porta, (1758-1829) amic del pintor, que l'any 1800 va escriure la seva pera Els Horacis, amb el text de l'obra Horaci de l'any 1640 del dramaturg francs Pierre Corneille. En aquesta pera hi ha una escena on es ret homenatge al quadre de David. Com a ancdota, a l'estrena de l'obra assist el Primer Cnsol Napole Bonaparte, que va patir una temptativa de complot d'assassinat; va ser l'anomenada conspiraci dels poignards.

 Bibliografia .




 Referncies .


 Enllaos externs .
Article sobre Le Serment des Horaces a la pgina web del Museu del Louvre  ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348790" title="Uruea" nonfiltered="1484" processed="1477" dbindex="136493">

Uruea s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348791" title="Enric Duran i Giralt" nonfiltered="1485" processed="1478" dbindex="136494">
Enric Duran Giralt  (Vilanova i la Geltr, 1976) s un activista barcelon,  molt implicat en la consulta per l'abolici del deute extern (1999/2000), el Moviment de Resistncia Global (2000/2002)
la Campanya contra el Banc Mundial (2001), la Campanya contra l'Europa del Capital (2002)
Promotor de projectes com l'agncia de notcies liberinfo.net (2002 -   ) de l'Infoespai de Grcia (2003 -    )  i de Temps de re-voltes (2008). Actualment s el responsable del butllet de moviments.cat. 

El dia 17 de setembre de 2008 anunci que havia "expropiat" 492.000 a 39 entitats bancries, que va destinar parcialment a editar i distribuir els 200.000 exemplars de la publicaci CRISI, aix com a finanar projectes de canvi social dels moviments socials catalans. Ell mateix qualific aquesta acci, a la que don publicitat i difusi i tingu repercusi en els mitjans de comunicaci internacionals, com a forma de desobedincia civil no violenta. Es tracta d'una fusi d'aquesta tradici desobedient,  amb les tradicions d'atracaments a bancs com els dels grups i persones com Los Solidarios, Durruti, Quico Sabat o Salvador Puig Antich i la falsificaci del tipus de Lucio Urtubia per adaptada al capitalisme globalitzat del segle XXI, sense violncia i aprofitant la primacia que pels bancs te la concesi de crdit enfront d'altres aspectes com el control del risc d'impagament. 
Per aquesta acci se l'ha conegut com a Robin dels bancs.

A la revista CRISI, ell mateix destaca entre les motivacions que el portaren a planificar i executar aquesta acci, a la Teoria del decreixement, aix com els arguments exposats al documental Money as debt (El diner com a deute) del cineasta canadenc Paul Grignon, on s'explica el funcionament de les entitats bancries i concretament en la manera com es crea el diner a partir de la generaci de deute.

Com explica en l'article que ocupa les pgines centrals de CRISI, des d'aquell dia 17 de setembre es troba en un indret desconegut, tot i esperant l'arribada de denncies d'alguns dels 39 bancs afectats, i, en funci d'aix, decidir si s'entrega. En aquell text tamb realitza a la continuat de la seva acci, mitjanant el boicot social als bancs retirant-ne els dipsits i/o deixant de pagar els deutes contrets amb ells. 

 Referncies .


 Enllaos externs .

 CRISI;
 Entrevista en vdeo per "okupem les ones";
 Entrevista a rac1;
 Spanish man swindles banks to fund anti-globalization magazine;
 17S: Golpe Antisistema en Plena Crisis;
 Web oficial del documental "Money as debt";
 Entrevista a Enric Duran en Suelta la olla;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348795" title="Comtat d'Erill" nonfiltered="1486" processed="1479" dbindex="136495">
El 1599 els Barons d'Erill, ja considerats Vescomtes de Pallars, esdevingueren Comtes d'Erill.

El primer Comte d'Erill fou Felip Roger d'Erill-Orcau-Anglesola i d'Erill, mort a Aranda de Duero el 1611, i el segon el seu fill Alfons d'Erill, mort a Madrid el 1625. El lloc d'aquestes defuncions evidencia la tendncia general de la noblesa catalana en aquells segles: fusionar-se amb la noblesa castellana (i dels altres llocs dominats per la Casa d'ustria). El matrimoni d'Alfons d'Erill amb la milanesa Brbara Mayno, dama de la reina Margarida, esposa de Felip III li valgu l'accs a una comanda de l'orde militar de Sant Jaume (que era un dels objectius que pretenien amb aquestes fusions), per fruit un sola filla: Margarida Teresa d'Erill, tercera comtessa d'Erill. Aquesta dona, quan encara era jove, deu ser una de les que surten al conegut quadre de Velzquez de Las Meninas, ja que era una de les dames d'honor de la infanta Margarida Teresa (la coincidncia de noms torna a fer evident les relacions establertes en aquell moment), en qui se centra el quadre esmentat.

Margarida Teresa d'Erill fou casada en primeres noces amb l'hereu dels Vicentelo de Lecca, una famlia corsa ennoblida a causa de la seva importncia en el comer i establerta a Sevilla. L'hereu fou Antoni Vicentelo de Lecca i d'Erill. El 1708 l'arxiduc, reconegut com a rei, Carles III va nomenar els comtes d'Erill Grandes de Espaa, per la fidelitat austriacista d'Antoni Vicentelo de Lecca i d'Erill (1644-1715), mort a l'exili austrac poc desprs d'acabar la Guerra de Successi. Malgrat el seu origen -i cognoms- corsos, sign sempre com a Antoni Roger d'Erill, mostrant aix la seva fidelitat al pas i a la famlia origen del seu ttol. Fou el quart comte d'Erill, ttol que reb el 1676.

El seu fill, Antoni, cinqu comte d'Erill, es cas amb una dama aragonesa, Josefa de Moncayo, i el fill d'aquest, Francesc, es cas amb una altra membre de la mateixa famlia: Teresa Moncayo Palafox, que era dama d'honor de l'emperadriu d'ustria.

La seva filla, d'altra banda, Maria Gaietana Roger d'Erill i Moncayo, es cas en primeres noces amb el conde de Amarantes i en segones amb Antonio Flix de Silva y Ligne, que esdevingu aix sis comte d'Erill, si b la titular era la seva muller. Austriacistes de renom, a l'exili viens gaudiren de la protecci de la comtessa Caraffa, cambrera major de l'emperadriu austraca, que tamb collateralment tenia sang dels Erill. Foren els darrers comtes d'Erill per successi directa.

D'altra banda, Margarida Teresa d'Erill es cas per segon cop amb el valenci Alfons de Cardona Borja, marqus de Castelnovo i virrei de Mallorca, conseller de guerra i majordom de Joan d'ustria. Aquesta branca, que duien el cognom Erill de segon, tamb se signific notablement en el bndol austriacista: Josep de Cardona i d'Erill fou dels nobles valencians ms compromesos amb Carles d'ustria.

Ms endavant, el ttol pass als Melzi, comtes Melzi, als Palafox, marquesos de Lazn, als Mencos, comtes de Guendulain, i als lvarez de Toledo, comtes de Vila Paterna, que sn qui el posseeixen encara: en l'actualitat el ttol el det el senyor Alberto lvarez de Toledo y Mencos.

En un evident esfor de castellanitzaci, forada i abusiva, el ttol de Comte d'Erill ha estat castellanitzat en Conde de Eril. Tots els repertoris de noblesa espanyola repeteixen l'error i transformen els cognoms dels primer comtes d'Erill eliminant sistemticament la darrera ela.

 Enllaos externs .
 http://www.scgenealogia.org/ienc/repertoricat.htm#E;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348797" title="Llus Riu i Rovira de Villar" nonfiltered="1487" processed="1480" dbindex="136496">
Llus Riu i Rovira de Villar (Sant Esteve de Palautordera, 1932   1966) va ser alcalde de Sant Esteve de 
Palautordera entre 1979 i 1991.

 Biografia .
Fill d'una important famlia de propietaris rurals, va estudiar enginyeria tcnica agrcola i exerc tota la seva vida d'empresari 
agrcola .

Seguint la tradici familiar , va ser alcalde de Sant Esteve de Palautordera en tres mandats successius. En les primeres eleccions democrtiques desprs del franquisme encapal la  candidatura independent Per un Ajuntament obert al Poble, que guany les eleccions, i va ser nomenat alcalde al 19 d'abril de 1979. Es present dues vegades ms, les dues com a independent en la llista de CiU, i port la vara d'alcalde fins al 15 de juny de 1991. Realitzacions dels seus mandats foren l'aprovaci de les normes subsidiries de planejament, la catalanitzaci del nom del poble i dels seus carrers i la construcci del pavell poliesportiu.

 Germans .
Un seu germ Francesc Riu i Rovira de Villar s religis salesi, va estar 30 anys al capdavant de l'"Escola Cristiana de Catalunya", i ha publicat diversos llibres de tema pedaggic. Un altre, Antoni Riu i Rovira de Villar, s titul en enginyeria industrial al 1979, va ser Cap Provincial de Trnsit de la Provncia de Barcelona (almenys des del 1999 i fins al 2004), per passar a ser sub-director general d'Educaci, Divulgaci i Formaci Vial i, al 2008, subdirector general de Formaci per a la Seguretat Vial de la Direccin General de Trfico. Un tercer, Josep Maria Riu i Rovira de Villar, s'ha dedicat a la gesti agrcola, i ha estat en la direcci de la Comunitat de Regants de Sant Esteve de Palautordera. Una germana, Maria ngels Riu i Rovira de Villar, s agent d'assegurances i tresorera de la "ONG Pobles Germans" (entre 2002 i 2007, pel cap baix); i una altra, Monserrat Riu i Rovira de Villar s (almenys era entre el 2000 i el 2004) religiosa de l'orde del Sagrat Cor de Jess i provincial d'Espanya-Nord.

 Enllaos .
 Fitxa biogrfica;
 Presentaci d'un treball genealgic sobre -entre altres- els Riu de Sant Esteve de Palautordera i els Rovira de Villar de Llerona;

 Notes .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348808" title="Estocstica" nonfiltered="1488" processed="1481" dbindex="136497">
L' estocstica s una disciplina de la matemtica que es caracteritza per l'aleatorietat. El terme prov prov del grec "      ", que significa "propsit, suposici".

Un procs estocstic s aquell que t un comportament no determinista. s a dir, un estat no determina plenament el segent/proper estat. Les situacions estocstiques sn sistemes complexos on els seus practicants, encara que siguen experts complets, no poden garantir el seu xit. Per exemple, en medicina  n's un cas clssic el del doctor que pot administrar el mateix tractament a mltiples pacients que pateixen els mateixos smptomes sense obtenir en tots ells una reacci completament igual. Aix fa de la medicina un procs estocstic. Altres exemples en sn la guerra, la meteorologia o la retrica, on no es poden pronosticar naturalment els xits i fracassos.

En matemtiques, especficament en la teoria de la probabilitat, els processos estocstics durant dcades han estat una rea d'investigaci essencial. Sovint es relacionen amb l'estadstica. Per aix s una equivocaci, donat que en l'estocstica s'utilitzen sovint tamb en sistemes fsics. L'estocstica, per tant, no estudia el mateix que l'estadstica.

Una matriu estocstica s una matriu que t nombres reals no negatius i on cada fila suma 1.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348817" title="Baronia de Bellera" nonfiltered="1489" processed="1482" dbindex="136498">
La Baronia de Bellera, juntament amb les baronies d'Abella, Erill i Orcau, era una de les baronies de l'actual Pallars Juss.


L'origen de la baronia de Bellera s'ha d'anar a cercar en un antic pagus, del segle IX, que comprenia la Vall de Bellera i tenia com a centre el monestir de Sant Gens de Bellera.

Esmentada ja com a baronia al segle XII, es cognomin amb el nom de la baronia fins al segle XV.

Comprenia les valls de Bellera i ssua, la vila de Rialb de Noguera i algunes localitats ms del Pallars Sobir. El poble de Sarroca de Bellera fou un dels seus principals nuclis.

Un dels seus titulars de ms renom fou Guillem de Bellera. L'any 1342 reb, juntament amb Arnau d'Erill, bar d'Erill, l'encrrec d'atacar el rei de Mallorques, Jaume III, per la Cerdanya, i desprs continu els combats pels territoris del Rossell i la Cerdanya, pertanyents al Regne de Mallorques, fins al final, quan aquest regne fou reincorporat a la corona catalanoaragonesa. Durant la guerra, el 1344, per, fou nomenat governador del Rossell i de la Cerdanya i encarregat de la indagaci de les acusacions de fer moneda falsa que requeien sobre Jaume III de Mallorca, un cop conquerida Perpiny i, per tant, la seva fbrica de moneda: la seca.

Continu els anys segents desenvolupant crrecs a la Catalunya Nord, un cop tornaven a estar sota el domini directe dels comtes de Barcelona i reis d'Arag: castell de Perpiny i encarregat de la persecuci contra els partidaris de Jaume III de Mallorca. El 1348 fou destinat a Borriana com a governador, i el 1352 participava al costat dels altres senyors pallaresos en les lluites contra els partidaris de la Uni i de l'infant Ferran.

A principis del segle XV, per matrimoni pass als barons de Cervell i de Sant Vicen dels Horts, de cognom Ballester, que incorporaren el de Bellera al seu cognom.

Als segles segents el ttol an canviant de famlia: a mitjan segle XVI pertanyia als Ansa, senyors de la Cirera; a principis del XVII, als Ivorra, castellans de Corbins; un segle ms tard, als Copons de la Manresana, poc desprs als Pins, marquesos de Santa Maria de Barber, i encara una mica ms tard, als Sarriera, comtes de Solterra.

En l'actualitat la baronia de Bellera t com a titular Ramon de Sarriera-Pins i Fernndez de Munian, Marqus de Santa Maria de Barber.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348831" title="Palazzo Schifanoia" nonfiltered="1490" processed="1483" dbindex="136499">



El Palazzo Schifanoia s un edifici de Ferrara, construt el 1385, avui seu d un museu. 

Es va construir per mandat d Alberto V d'Este i desprs transformat i ampliat especialment a l poca de  Borso d'Este. El nom volia subratllar el seu carcter divertit (literalment "que esquiva l avorriment"). El 1493 va ser completat per Biagio Rossetti.

La faana s caracteritza per un gran portal de marbre esculpit, remuntant-se al 1470. Dins del museu la visita comena per la part ms antiga, del segle XIV, on s'ofereixen diverses colleccions (pintures, bronzes, voris, incrustacions de fusta,  cermica i medalles).

El palau s especialment fams pels frescos de la sala dels mesos (Salone dei Mesi ), incloent-hi el cicle pictric ms important del quattrocento itali. Dissenyat per Cosm Tura i per l astrleg Pellegrino Prisciani, van participar collectivament els millors pintors de l Escola de Ferrara, entre ells Francesco del Cossa i Ercole de Roberti. El nom es deriva de les personificacions de mesos de l'any, cada un del qual es correspon a un smbol del zodac i les allegories relacionades amb la feina. La part ms baixa est decorada amb Episodis de la vida de Borso d'Este i  la part alta amb els Triomfs dels dus. Noms hi han els mesos de Mar a Setembre, ubicats en el sentit contrari de les agulles del rellotge.

La segent sala de les virtuts presenta un sostre significatiu amb cofres d or i pintures, obra de Domenico Paris, segle XV. Estan representades les virtuts cardinals i les virtuts teolgiques entre els escuts d'armes dels Este.

 Enllaos externs .
 Pgina del Palazzo;

 Galeria .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348832" title="Manuel Badenes Calduch" nonfiltered="1491" processed="1484" dbindex="136500">

Manuel Badenes Calduch (Castell, 8 d'agost de 1916 - Castell, 26 de novembre de 2007), conegut al mn de l'esport com Manolo Badenes, va ser un futbolista que jugava com a davanter. 

Format al club de la seva ciutat, tamb va defensar els colors del Bara, Valncia, Valladolid i Sporting a la mxima categoria.  Amb els castellans va guanyar el Trofeu Pichichi de 1958. s el 18 mxim golejador de la Primera divisi amb 139 gols en 201 partits. La seva mitjana de gols per partit, per, s superior a altres jugadors del seu temps com ara Di Stefano o Csar. Malgrat aix noms va trobar una certa regularitat al club valencianista i no arrib a debutar amb la selecci espanyola A. Era germ del tamb futbolista Virgilio Badenes i net d'una germna del guitarrista Francisco Trrega.

Trajectria.

Manolo Badenes va comenar a practicar el futbol de menut als voltants del Parc Ribalta. El seu primer equip fou precisament el Pea Ribalta. Amb 15 anys entr en les categories inferiors del Castell. Dues temporades desprs debutava amb el primer equip, que llavors jugava a la Primera divisi. Va ser el 3 de novembre de 1946 a El Sequiol front al CE Sabadell. Badenes va contribuir amb un gol en la victria albinegra per 4-0. Tan sols va disputar onze partits en Lliga i cap en Copa, anotant quatre gols. Aquell any el club posava punt i final a la seva etapa ms gloriosa a la mxima categoria, per Badenes tot just comenava la seva.

Les seves actuacions no va passar inadvertides per als grans equips del futbol espanyol. Amb la mediaci de Basilio va fixar la temporada pel Bara, malgrat que primer havia de reunir-se amb un representant del Valncia. Amb l'equip blaugrana va guanyar dues lligues i una Copa Llatina, malgrat que les seves oportunitats als partits oficials foren mnimes. Badenes, per, va anotar 28 gols en els 26 partis que va jugar amb el Bara, tenint en compte els amistosos. La temporada 1949/50 va marxar cedit al Real Zaragoza de segona divisi, aprofitant que havia de fer el servei militar a la capital aragonesa.

Finalment va marxar a defensar el colors dels Valncia per substituir el Mundo, mxim golejador de la histria del club. Badenes no va disfrutar de tanta popularitat com l'ariet basc, encara que els seus nmeros van ser, com sempre, extraordinaris: 103 gols en 111 partits oficials, 89 en 96 d'ells en lliga. El ms recordat per l'afici de Mestalla tingu lloc al 1951 en un partit front a l'Atltico de Madrid. Badenes va superar el porter Marcel Domingo i el defensa Aparicio noms amb tres cops de cap i sense deixar que el bal botara a la gespa, abans de marcar a plaer. Amb el club valencianista va guanyar una Copa del Generalssim, per va haver de marxar al 1956 en perdre la titularitat front a Wilkes i per discrepncies amb la situaci esportiva del seu germ Virgilio, llavors jugador del Mestalla.

Posteriorment va jugar a primera pel Valladolid i l'Sporting. Amb els castellans va obtindre l'any 1958 dos galardons individuals: el Trofeu Pichichi (compartit amb Di Stefano i el valecianista Ricardo) i el Trofeu Patricio Arabolaza, al jugador que millor reprentava la furia espaola. A Gijn, malgrat perdre la categoria el primer any, es recordat per anotar el gol nmero 1.000 del club en un partit de Segona front al Racing de Ferrol.

L'any segent Badenes va tornar a castell per a continuar jugant a la segona divisi. Va tornar a compartir vestidor amb Virgilio, conegut futbolsticament en aquella etapa com Badenes II. El seu rendiment individual va ser molt remarcable. Tot i aix no va poder evitar el segon descens en les dues campanyes que va jugar per l'equip de la seva terra. Per a tancar la seva vida esportiva va jugar un any ms com a aficionat a l'Oliva.

Selecci nacional.

Manolo Badenes va ser convocat amb la selecci espanyola al novembre de 1955 per a jugar a Dubln i Londres, per no arrib a eixir al camp. Llavors no existien les substitucions i la competncia era molt gran amb jugadors com Di Stefano, Kubala, Pahio o Luis Surez. Amb la selecci B va disputar els Jocs del Mediterrani de Barcelona 1955, amb unes xifres dificilment imitables: quatre gols front a Grcia i quatre ms a Egipte.

Palmars.
 2 campionats de Primera divisi: 1948/49 i 1949/50 amb el FC Barcelona.
 1 Copa del Generalssim: 1954 amb el Valencia CF.
 1 Copa Llatina: 1949 amb el FC Barcelona.
 1 Trofeu Pichichi de Primera divisi: 1957/58 amb el Real Valladolid.
 1 Trofeu Patricio Arabolaza: 1958 amb el Real Valladolid.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348836" title="Mare de Du de Carrnima" nonfiltered="1492" processed="1485" dbindex="136501">

Carrnima o Carrmia s un santuari dedicat a la Mare de Du, situat a 1.624 m. alt., al cim de la serra de Carrnima, que separa les valls d'accs a Bixols i del riu d'Abella. Pertany al municipi d'Abella de la Conca, del Pallars Juss.

Se'n t esment almenys des del 1657, per del santuari antic a penes en queda res.

El temple actual data de l'any 1959, quan es constru el nou edifici per tal de substituir el vell, en part malms durant el llarg combat de la Conca Dell de la darrera guerra civil. Fou restaurat a principis dels vuitanta, del segle XX.

La Mare de Du de Carrnima era tradicionalment la patrona de la Baronia d'Abella. Es feia una process molt destacada des d'Abella de la Conca, amb molta concurrncia. Tots els assistents hi tenien el menjar i la beguda assegurats, i es feia la benedicci del terme, missa cantada, cant dels goigs, repartiment de pa benet, dinar comunitari de camp i repartiment de caf, en aquell temps molt apreciat per la seva excepcionalitat.

Joan Benet i Petit va escriure fa ms de 50 anys, uns Goigs a Nostra Senyora de Carrmia, recollits per Joan Bellmunt i Figueras

 Bibliografia .
 BELLMUNT I FIGUERAS, Joan. "Abella de la Conca", a Pallars Juss, I. Lleida: Pags Editors, 1998 (Fets, costums i llegendes, 31). ISBN 84-7935-525-5;

 GAVN, Josep Maria. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies, 8). ISBN 84-85180-25-9.

 Enllaos externs .
Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348838" title="Johann Christian Abeille" nonfiltered="1493" processed="1486" dbindex="136502">
Johann Christian Abeille (Bayreuth, 20 de gener de 1761 - Stuttgart, 1838) fou un compositor, pianista i organista alemany.

Estudi en aquesta ciutat, form part (1782) de la banda del duc de Wurtemberg, i desprs (1802) fou mestre dels concerts de palau i organista de la cort. En jubilar-se, als cinquanta anys de serveis, el duc li atorg una pensi i una medalla d'or. Deix, diversos concerts per a flauta i d'altres instruments, d'estil fcil, que encara roma estan en us en alguns conservatoris, i algunes peces per a cant. Llurs, operes ms notables foren Amor und Psyche (1801) i Peter und Aennchen, per sobresort ms en els concerts, trios, i sobretot en llur msica vocal, escrita amb facilitat i elegncia. 

 Referncies .
 Tom nm. 1 de l'Enciclopdia Espasa;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348848" title="Valdunquillo" nonfiltered="1494" processed="1487" dbindex="136503">

Valdunquillo s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.


Administracin.



 Galeria d'imatges .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348857" title="Valverde de Campos" nonfiltered="1495" processed="1488" dbindex="136504">

Valverde de Campos s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348860" title="Vega de Ruiponce" nonfiltered="1496" processed="1489" dbindex="136505">

Vega de Ruiponce s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348864" title="Francesc Riu i Rovira de Villar" nonfiltered="1497" processed="1490" dbindex="136506">
Francesc Riu i Rovira de Villar (Sant Esteve de Palautordera, 4 d'octubre del 1935), religis salesi, va estar al capdavant de l'"Escola Cristiana de Catalunya", entre 1976 i el 2005.

 Biografia .
Estudi teologia a Melchet-Court (Anglaterra). A Barcelona estudi magisteri, i al 1961 es llicenci en Fsiques per la UB. Exerc de vicari provincial de la Inspectoria Salesiana de Barcelona entre el 1973 i el 1976. Escollit responsable 
de formaci permanent de l'Escola Universitria Blanquerna, al 1976 promogu la realitzaci d'unes jornades de treball sobre el paper de l'educaci catlica. El seu fruit va ser creaci del "Secretariat de l'Escola Cristiana de Catalunya" i que el cardenal Jubany en nomens Francesc Riu com a secretari general, crrec que mantingu quan el Secretariat fou substitut per la "Fundaci Escola Cristiana de Catalunya"; desprs de trenta anys en el crrec, se'n jubil al 2005. 

En l'any 1993 es postul el seu nom com a possible bisbe auxiliar de Barcelona, per no prosper. A l'any 1997, el cardenal Carles el pos al capdavant de la delegaci general d'educaci cristiana de l'arquebisbat de Barcelona, i al 1998 va ser designat membre del Consell Pastoral Dioces. Al 2000 va ser nomenat delegat general d'educaci cristiana del bisbat de Barcelona, i al 2001-2002 era director del Secretariat Interdioces d'Ensenyament de la Religi de la Conferncia Episcopal Tarraconense. Actualment (2007) est vinculat a la Fundaci Don Bosco i en la Fundaci Rinaldi, ambdues vinculades als salesians. Ha publicat llibres sobre pedagogia, tant de reflexi sobre l'educaci catlica i el seu encaix en el marc legal espanyol, com algunes obres de catequesi.

Provinent d'una famlia de propietaris agrcoles, el seus avi, pare i germ van ser alcaldes de Sant Esteve de Palautordera en diverses ocasions al llarg del segle XX. Altres  germans: Antoni, Josep Maria, Maria ngels, Montserrat.

 Obres .
 Fem escola: 30 preguntes sobre el Consell Escolar Barcelona: Fundaci Escola Cristiana de Catalunya, 2007 (5a. edici);
 LOE: desafio y oportunidad Barcelona: Edeb, 2006. 978-84-236-8249-2;
 La Direcci d'una escola concertada Barcelona: Fundaci Escola Cristiana de Catalunya, 2004;
 Miguel ngel Orcasitas i F. Riu La LOCE y su lectura agustiniana  Madrid: Federacin Agustiana Espaola, 2004. ISBN 84-96029-59-X;
 Calidad para todos: compendio y anlisis crtico de las leyes en vigor: LODE (1985), LOGSE (1990), LOPEG (1995), LOCFP (2002) y LOCE (2002) Barcelona: Edeb, 2003. ISBN 84-236-6810-X;
 Els drets dels pares en l'educaci escolar dels seus fills Barcelona: Fundaci "Escola Cristiana de Catalunya", 2003. ISBN ;
84-7911-996-9
 Les escoles concertades en el marc de la Constituci, la LODE i la Llei de Qualitat Barcelona: Secretariat de l'Escola Cristiana de Catalunya, 2003;
 Escoles diferents obertes a tothom Barcelona: Secretariat de l'Escola Cristiana de Catalunya, 2002;
 Memria i prospectiva: 1977-2002 Barcelona: Secretariat de l'Escola Cristiana de Catalunya, 2002;
 Qesti de drets: els drets i les llibertats fonamentals en l'ambit escolar Barcelona: Escola Cristiana de Catalunya, 2001;
 Jos Alzbal, F. Riu Arrels de la nostra fe 2: catequesi d'adults Barcelona: Edeb, 2000. ISBN 84-236-5628-4;
 Races de nuestra fe 1: catequesis de adultos Barcelona: Edeb, 2000. ISBN 84-236-5486-9;
 Jos Alzbal, F. Riu Races de nuestra fe 2: catequesis de adultos Barcelona: Edeb, 2000. ISBN 84-236-5488-5;
 Evangelitzar a l'escola?: reflexions a partir del Concili catal Barcelona: Editorial Claret, S.A., 1996. ISBN 84-8297-093-3;
 Els religiosos i l'escola cristiana Barcelona: Secretariat de l'Escola Cristiana de Catalunya, 1991;
 La LOGSE: lo que se dice y lo que no se dice Barcelona: Secretariado de la Escuela Cristiana, 1990;
 F. Riu, Pilar Ferreiros i Anna Ramis La LOGSE: qu pretn i com incidir en l'acci educativa Barcelona: Secretariat de l'Escola Cristiana de Catalunya, 1990;
 F. Riu, Pilar Ferreiros i Anna Ramis La LOGSE: qu pretende y como incidir en la accin educativa Barcelona: Secretariado de la Escuela Cristiana de Catalua, 1990;
 Todos tienen el derecho a la educacin: compendio y comentarios de los preceptos constitucionales y legales Madrid: Consejo General de la Educacin Catlica, 1988. ISBN 84-404-2263-6;
 Tothom t dret a l'educaci Barcelona: Secretariat de l'Escola Cristiana de Catalunya, 1988. ISBN 84-404-1960-0;
 La comunidad eclesial ante el reto de la LODE 1986;
 F. Riu i altres Estatuto de centros escolares Barcelona: Edeb, 1980. ISBN 84-236-1483-2;

 Enllaos .
 Paraules de Llus Martnez i Sistach en l'homenatge a Francesc Riu (10.6.6);
 La dicesis de Barcelona espera el inminente nombramiento de dos obispos auxiliares, article de La Vanguardia amb un breu resum biogrfic de Francesc Riu (15.2.93) ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348866" title="Villabaruz de Campos" nonfiltered="1498" processed="1491" dbindex="136507">

Villabaruz de Campos s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348868" title="Rwenzururu" nonfiltered="1499" processed="1492" dbindex="136508">

El regne de Rwenzururu (Obusinga Bwa Rwenzururu) s una entitat de caire cultural dels Banyarwenzururu (bamba i bakonzo que viuen a la muntanya Rwenzori i rodalies i altres punts. 

Al segle XVIII el territori estava en poder del regne de Bunyoro-Kitara i els seus habitants dividits en clans. Desprs de la separaci del regne de Toro el 1822 van quedar fora del control de Bunyoro al que van estar enfrontat durant anys i va donar refugi a algun prnceps rebels, patint en aquestos casos les represlies de Bunyoro. Busongora fou el punt de major oposici.

El 1899 la muntanya Rwenzori fou visitada per Stanley (que la va anomenar Ruwenzori). Stanley esmenta un rei dels bakonzo de nom Ruhandika. El 1891 fou restablert el regne del Toro, per els bakonzo i els bamba romangueren independents. El regne de Toro va rebre bona part de les salines del llac Kakule i la ruta comercial del marfil. 

Quan el 1893 Bunyoro va ocupar Toro, el rei Kasagama va fugir al territori dels bakonzo, i Ruhandika el va amagar i va rebutjar a les forces de Bunyoro al combat de Mandaku. Els britnics van obligar a Bunyoro a retirar-se de Toro i van restablir el regne el 1894. Un acord entre el Regne Unit i Blgica va definir el lmit d'Uganda en aquesta zona i el bakonzo i bamba de la zona van quedar integrats administrativament al regne de Toro el 26 de juny de 1900. Els bakonzo i els bamba no hi estaven d'acord per no tenien veu ni vot.

Un moviment rebel dirigit per Nyamutswa va esclatar el 1918 contra Toro i el 1919 se li van unir dos importants clans. Nyamutsa for declarat rei a Kanyatsi. El moviment fou dominat pels britnics i Nyamutsa, i dos caps ms foren executats. Bwamba, que no era part del regne de Toro, li fou agregat administrativament el 1924 i amb tots els efectes el 1926. El 1938 els bamba que no pagaven taxes a Toro van ser obligats a fer-ho.

El 1954 Isaya Mukirania va fundar la Bakonzo Life History Research Society i va originar el nou moviment bakonzo-bamba que va agafar forma el 1961. En aquest any es va dirigir un memorndum al governador britnic Andrew Cohen, demanant un districte separat Bamba-Bakonzo. Els consellers d'aquesta zona al consell del regne el van abandonar el 13 de mar de 1962.

El 30 de juny de 1962 els bamba i bakonzo van proclamar la separaci del regne de Toro del subdistricte que ocupaven, anomenat Rwenzururu; el regne en aquell moment tenia estatus de districte i incloa els comtats de Bwamba, Burahya, Bunyangabu, i Busongora (Busongora fou desprs dividit pel comissionat del districte de Toro en Busongora i Bukonzo). El setembre de 1962 es va demanar el districte separat a Milton Obote, primer ministre electe 

Desprs es va erigir en regne; un dels motius era que la constituci que es preparava pel 1963 establia que el president d'Uganda havia de ser un dels sobirans tradicionals (Mutesa II de Buganda fou el primer president) i els banyarwenzururu amb el seu regne tamb volien estar representats, i el 30 de juny de 1963 van proclamar a Isaya Mukirania com a rei. Muhindo Murahya va hissar la primera bandera i va fer l'anunci a la Radio Colonial d'Uganda. El govern va nomenar una comissi. El 1964 els batoro van fer una massacra de persones dels bakonzo i bamba, que va durar 14 dies; la policia ugandesa va haver d'intervenir. 

El regne per va continuar funcionant i assolint serveis. En una cerimnia tradicional el 30 de juny de 1965 Isaya Mukirania fou coronat a l'estil tradicional. Va morir el 2 de setembre de 1966 i els ancians van escollir al seu fill gran Charles Mumbere Kibanzanga II. El 19 d'octubre de 1966 es va reunir l'assemblea del regne que va coronar al rei (22 d'octubre). Com a regent fou nomenat Yohana Mwambalha i la reina mare Christine Mukirania i Samwiri Mukirania va romandre primer ministre fins la seva retirada el 1971 i desprs d'uns mesos de vacant fou nomenat Yolamu Mulima (1972) quan el rei va esdevenir major d'edat.

El 1967 els regnes tradicionals foren abolits per Milton Obote per els banyarwenzururu van continuar amb el seu regne a les muntanyes. El 25 de gener de 1971 va pujar al poder Idi Amin Dada, que es va trobar amb els caps bamba-bakonzo i va crear en el paper el nou districte de Rwenzururu, que finalment van esdevenir els districte de Rwenzori i Semuliki el 5 de maig de 1971. 

El president Geofrey Binaisa va canviar el nom del districte de Rwenzori a districte de Kasese i el de Semliki a Bundibugyo (de fet va canviar els noms de tots els districtes al nom de la seva capital). El 15 d'agost de 1982 el rei va entregar tot el seu armament al govern d'Uganda, on havia tornat al poder Milton Obote, desprs de rebre la promesa del restabliment dels regnes tradicionals incloent el de Rwenzururu. El rei va rebre el ttol de cap de residents del districte de Kasese i li va donar una casa, dos botigues, un autobs, un cami i un autombil. 

El 1986 va pujar al poder Yoweri Museveni que el 1993 va decidir restaurar els regnes, per el de Rwenzururu no fou restaurat. El 1995 es va fer una petici formal en aquest sentit.

El 1997 les Forces Democrtiques Aliades, un grup musulm que tenia suport de Sudan, va operar al districte de Kasese, i el rei fou acusat de donar-hi suport i el 1998 fou deposat pel consell d'ancians per molts joves bakonzo van anunciar que s'unirien a la Forces Democrtiques Aliades si el rei estava al seu costat. El rei havia fugit a l'estranger i fou convidat a tornar pel govern. Es va entrevistar amb el president (20 de novembre de 1988) i va justificar que no era ni membre ni simpatitzant del grup musulm. Va rebre passaport diplomtic i diverses concessions i es va acordar un tractament especial de distinci, obtenint la promesa de restaurar el regne. El rei va marxar als Estats Units per fer estudis amb la seva filla princesa Joyce Furaha Biira.

Desprs d'un procs complicat finalment es va anunicar que el regne era reconegut el 17 de mar de 2008 per el dia segent es va rectificar, i aclarir que en realitat el que el gabinet tenia a punt era l'acord per aprovar aquest fet, que havia de ser decidir pel govern abans de les eleccions del 2011.

 Bandera .

La bandera fou adoptada el 1962 i s horitzontal amb tres colors, blau (que representa l'amor), ver (que representa la fecunditat) i groc (que representa al sol). Al centre ocupant tota l'amplada de la franja verde, un disc blanc, representant les neus del Rwenzori (Ruwenzori) 

El 1982 el disc es va fer ms gran i s'hi va incloure la figura d'un mono (Colubus monkey) que representa la inviolabilitat del territori de la tribu Bakonzo




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348869" title="Villacid de Campos" nonfiltered="1500" processed="1493" dbindex="136509">

Villacid de Campos s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.




Administraci.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348870" title="Ambrun" nonfiltered="1501" processed="1494" dbindex="136510">

Ambrun (nom occit) (en francs Embrun) s un municipi francs, situat al departament d'Alts Alps i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava, a Occitnia. Era la seu d'un antic arquebisbat.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348871" title="Villafrades de Campos" nonfiltered="1502" processed="1495" dbindex="136511">

Villafrades de Campos s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.



Administraci.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348874" title="Art esttic" nonfiltered="1503" processed="1496" dbindex="136512">
Les arts esttiques sn les que expressen sentiments a travs del que el fa i el que el contempla, per exemple, les arts dinmiques tens que prestar atenci o llegir per poder rebre, si una can dur 5 minuts no podem escoltar-la 3 perqu no t lgica, en canvi el art esttic pots contemplar-lo es temps que vulguis perqu sempre estar all. En canvi les dinmiques poden sortir distintes edicions. Les arts esttiques sn per exemple, la pintura, l'escultura i l'arquitectura.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348875" title="Chablis" nonfiltered="1504" processed="1497" dbindex="136513">

Chablis s un municipi de Frana a la regi de la Borgonya, departament del Yonne. s el centre d'una prestigiosa DO vincola.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348876" title="Villafrechs" nonfiltered="1505" processed="1498" dbindex="136514">

Villafrechs s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.



Administraci.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348877" title="Abd-el-Kadir Benissa" nonfiltered="1506" processed="1499" dbindex="136515">
Abd-el-Kadir Benissa fou un escriptor i musicleg rab del segle XIV. De llurs obres noms se n conserven: El tresor de les melodies en la cincia de los cicles musicals, objectes de la melodia en la composici dels sons i el ritme i El colleccionista de melodies. 

 Referncies .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348882" title="Villagarca de Campos" nonfiltered="1507" processed="1500" dbindex="136516">

Villagarca de Campos s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348883" title="Helenio Herrera Gaviln" nonfiltered="1508" processed="1501" dbindex="136517">


Helenio Herrera Gaviln (Buenos Aires, 17 d'abril de 1910 - Vencia, 9 de novembre de 1997) va ser un futbolista i entrenador franco-argent. Com a defensa va seguir una modesta trajectria a diferents clubs francesos, per com a entrenador va ser un dels ms destacats del mn a les dcades dels 50, 60 i 70.

Biografia.

Fill d'immigrants espanyols, va comenar a jugar al futbol a les categories inferiors de Boca Juniors. Junt amb la seva famlia va emigrar a Casablanca, llavors sota sobirania francesa, i va jugar al Roches Noires i al Racing de Casablanca. Amb la nacionalitat francesa va viatjar a Frana per jugar a diversos clubs com l'Stade Franais i el Red Star, arribant a jugar dos partits amb la selecci francesa.

El 1944 va comenar a dirigir el Puteaux CSM com a jugador-entrenador, fitxant a l'any segent per l'Stade Franais. Al conjunt de Pars va comenar a fer-se fams per Europa, passant a dirigir els conjunts espanyols del Real Valladolid, l'Atltico de Madrid, el CD Mlaga, el Deportivo de La Corua, el Sevilla FC i desprs d'un breu pas pel CF Os Belenenses, va dirigir el FC Barcelona.

El 1960 va deixar Barcelona per fitxar per l'Inter de Mil. All va formar un dels millors equips del mn durant els anys 60, guanyant dues Copes d'Europa, dues Copes Intercontinentals, tres lligues italianes i una Copa d'Itlia. En aquell conjunt hi destacaven jugadors com Luis Surez i Sandro Mazzola

Herrera va dirigir simultniament el conjunt itali i la selecci espanyola, amb la que disput la Copa del Mn de Xile 1962. 

Desprs d'entrenar l'AS Roma i el Rimini Calcio va deixar els terrenys de joc, on noms va tornar durant dos breus perodes de temps entre els anys 1980 i 1981 per dirigir el FC Barcelona.

Va donar cursos d'entrenadors sota la direcci de la FIFA a Vencia, on es va installar. Va morir el 9 de novembre de 1997 a aquesta ciutat de l'Adritic.

 Enllaos externs .

 Perfil de l'entrenador a Primera Divisi ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348885" title="Villamuriel de Campos" nonfiltered="1509" processed="1502" dbindex="136518">

Villamuriel de Campos s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348887" title="Enric Duran" nonfiltered="1510" processed="1503" dbindex="136519">

Enric Duran Giralt activista catal conegut per l'expropiaci de 492.000 a diverses entitats financeres per a destinar-los a iniciatives de canvi social.
Enric Duran i Tortajada poeta i dramaturg valenci.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348890" title="Villanueva de San Mancio" nonfiltered="1511" processed="1504" dbindex="136520">

Villanueva de San Mancio s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348891" title="Emiliano Brembilla" nonfiltered="1512" processed="1505" dbindex="136521">


Emiliano Brembilla s un nedador itali, nascut el 21 de desembre de 1978 a Ponte San Pietro, prop de Brgam. 

Ha guanyat la medalla de bronze dels 4x200 metres lliures masculins en els Jocs olmpics d'Atenes de 2004. Com a nedador de fons, guany el seu primer ttol de campi en els Campionats d'Europa de Nataci de 1997 disputats a Sevilla, on s'adjudic tres ttols ms. A ms, ha competit de forma consecutiva en tres Jocs Olmpics.


Condecoracions.

El 25 de juliol de 2000, per iniciativa de Carlo Azeglio Ciampi, President de la Repblica Italiana, Brembilla fou condecorat com a Cavaller de l'Ordre del Mrit de la Repblica Italiana.


Enllaos externs.
 Perfil a CONI;
 Lloc web personal;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348892" title="Paolo Bonifichi" nonfiltered="1513" processed="1506" dbindex="136522">
Paolo Bonifichi (Livraga, 1769 - Lodi, 1840) fou un compositor i religis itali de l'Orde dels Menors Conventuals. Va ser mestre de capella a Roma, i a ms d'algunes obres simfniques i msica de cambra, compos els oratoris: Il figlio prodigo, Il Paradiso perduto, La morte d'Adamo, Il Passaggio del Mar Rosso, i les cantates L'Invenzione e la Reposizione del corpo di Santa Cecilia, Il tratteniment di Filippo Neri, i La notte di Natale. 

 Referncies .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348893" title="Tir amb arc als Jocs Olmpics d'estiu de 1920" nonfiltered="1514" processed="1507" dbindex="136523">

Als Jocs Olmpics de 1920 celebrats a la ciutat d'Anvers (Blgica) es realitzaren 10 proves de tir amb arc, totes elles en categoria masculina. Aquest esport retorn al programa oficial desprs de la seva absncia en els Jocs Olmpics de 1912.

Nacions participants.
Participaren 30 arquers de tres nacions diferents:
 (14);
 Frana (8);
 (8);

Resum de medalles.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  Tir amb arc - Anvers 1920;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348894" title="Villanueva de la Condesa" nonfiltered="1515" processed="1508" dbindex="136524">

Villanueva de la Condesa s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348895" title="2MASS" nonfiltered="1516" processed="1509" dbindex="136525">
Caltech)NASA NSF
|alt_names    = 
|wavelength   = infraroig (2 m, 1,25 m, 1,65 m, 2,17 m)
|source       = Dos telescopis 1,3 m amb muntura equatorial i reflector Cassegrain (Observatori Whipple, Arizona, EUA; Cerro Tololo, La Serena, Chile)
|goals        = galxies, nanes marrons
|products     = imatgesfonts puntuals catlegs
|website      = About 2MASSPoint sources catalogueExtended sources catalogue
}}

Les observacions pel Two Micron All-Sky Survey (2MASS) Reconeixement en Dos Micrmetres de Tot el Cel comenaren l'any 1997 i es varen completar l'any 2001 amb dos telescopis situats un a l'hemisferi nord i l'altre a l'hemisferi sud (al Mont Hopkins Arizona i a Cerro Tololo/CTIO Xile, respectivament) amb la finalitat d'abastar el cel complet. El projecte ms ambicis encaminat a crear un planisferi del cel nocturn posat al dia, la data del llanament final (desprs del procs) del 2MASS fou l'any 2003. El cel complet fou inspeccionat usant sistemes fotomtrics i tres bandes infraroges voltant els 2 micrmetres ((m): J (1,25 m), H (1,65 m), i Ks (2,17 m).

Les metes d'aquest reconeixement foren:

La detecci de galxies en la zona anomenada  Zona d'Elusi , una faixa del cel enfosquida per la nostra prpia galxia, la Via Lctia, en l'espectre visible. ;
La primera detecci de nanes marrons.
Una inspecci extensiva d'estrelles de massa petita, el tipus ms com d'estrella tant a la nostre prpia galxia com a les altres.
Catalogaci de totes les estrelles i galxies detectades.

La darrera meta fou aconseguida de forma admirable. Les descripcions numriques de les fonts puntuals (estrelles, planetes, asteroides) i fonts extenses (galxies, nebuloses foren catalogades per programes de computaci automtics fins a la magnitud mitjana limit de 14 aproximadament. Ms de 300 milions de fonts puntuals i 1 mili de fonts extenses foren catalogades. El novembre de 2003, un equip de cientfics anunciaren els descobriment de la galxia de Canis Major, en aquell temps la galxia satllit ms propera coneguda a la Via Lctia, basant-se en els anlisis de les dades estellars del 2MASS. 

Els dades i les imatges resultat de la inspecci sn actualment de domini pblic, i es poden obtenir en lnia de franc per qualsevol. Tamb es pot consultat una llista de publicacions cientfiques del 2MASS que enllacen a cpies lliures abans de la publicaci dels documents.

El 2MASS fou patrocinat per la Universitat de Massachusetts (coneguda com a UMASS, l'origen del nom del reconeixement) i el Centre d'Anlisi i Processamet infraroig (IPAC, administrat per JPL i Caltech), la NASA, i el NSF.

 Enllaos externs .
 2MASS at IPAC ;
 2MASS at UMass ;
 2MASS Science Publications ;
 APOD en catal, imatge obtinguda a partir del 2MASS ;

 Referncies .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348896" title="Cees Bal" nonfiltered="1517" processed="1510" dbindex="136526">

Cornlius Cees Bal (Kwadendamme, 21 de novembre de 1951) va ser un ciclista neerlands que fou professional entre 1972 i 1979. Els seus xits ms importants foren la victria al Tour de Flandes de 1974 i una etapa a la Volta a Espanya de 1979.

Palmars.
1972;
 Vencedor d'una etapa de la Milk Race;
 1r de l'Omloop van de Baronie ;
1973;
 1r del Circuit de les Fronteres;
 Vencedor de 2 etapes del Dauphin Libr;
 1r a Essen;
 1r a l'Etoile des Espoirs i vencedor d'una etapa;
 Vencedor d'una etapa del Tour d'Indre-et-Loire ;
1974;
 1r del Tour de Flandes;
 1r del Tour de l'Aude;
 1r a De Pinte;
 Vencedor d'una etapa de la Setmana Catalana;
1975;
 Vencedor d'una etapa del Tour de l'Aude;
 1r a Kloosterzande;
1976;
 1r a Stekene;
 1r a Woerden;
1977;
 1r a Santpoort;
 1r a Sas van Gent;
1978;
 Campi dels Pasos Baixos dels 50 km pista;
 1r a Ridderkerk;
1979;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Espanya;

Resultats al Tour de Frana.
1974. Abandona (16a etapa);
1977. 51 de la classificaci general;

Resultats al Giro d'Itlia.
1976. 82 de la classificaci general;

Resultats a la Volta a Espanya.
1978. Abandona;
1979. 45 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;

Enllaos externs.
Fitxa de Cees Bal a sitiodeciclismo.net;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348898" title="Villanueva de los Caballeros" nonfiltered="1518" processed="1511" dbindex="136527">

Villanueva de los Caballeros s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.



Administraci.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348900" title="Trit (amfibi)" nonfiltered="1519" processed="1512" dbindex="136528">

Els tritons sn amfibis urodels, representats entre altres pel gnere Triturus. S'assemblen a les salamandres; d'una manera general, s'anomenen sobretot tritons els urodels que, en l'estat adult, tenen pulmons per passen molt de temps a l'aigua. Aquesta distinci t nombroses excepcions, pel fet que els mots trit i  salamandra  precedeixen en molt de temps el descobriment de nombroses espcies - tanmateix, continua sent particularment vlida a Europa.

En la classificaci dels amfibis, noms el gnere Triturus comprn els tritons stricto sensu. Tot i aix la famlia dels salamndrids est habitualment dividida informalment en dos grans grups: les veritables salamandres (comprenent els gneres Chioglossa, Lyciasalamandra, Mertensiella i Salamandra) i els  tritons  (reagrupant els gneres restants). La majoria de les espcies d'aquest darrer grup sn denominades tritons en llenguatge corrent. Aix Cynops pyrrhogaster, una espcie corrent en aquaris, s conegut amb el nom de Trit de ventre de foc.

Espcies comuns a Europa.

 Trit com - Triturus vulgaris;
 Trit palmat - Triturus helveticus;
 Trit crestat - Triturus cristatus;
 Trit verd - Triturus marmoratus;
 Trit alp - Triturus alpestris;

Espcies comuns en aquari.

 Trit de ventre de foc - Cynops pyrrhogaster;

Altres espcies.

 ? - Notophthalmus viridescens;
 Trit de Califrnia - Taricha torosa;

Biologia.

Els tritons, com les salamandres, tenen la propietat de poder regenerar un membre tallat. Sembla que aquest creixement depn d'un sistema proteic comprenent la Prod-1, de la que la concentraci varia amb la distncia respecte de l'eix del cos, i el nAG, produt per les cllules de Schwann envoltant el nervi seccionat.

Vegeu tamb.

 Trit del Montseny;
 Trit pirinenc;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348901" title="UniProt" nonfiltered="1520" processed="1513" dbindex="136529">
UniProt (Universal Protein Resource) s un consorci format per l'European Bioinformatics Institute (EBI), el Swiss Institute of Bioinformatics (SIB), i el Protein Information Resource (PIR) que ofereix accs a quatre bases de dades de protenes: The UniProt Knowledgebase (UniProtKB), The UniProt Reference Clusters (UniRef), The UniProt Metagenomics and Environmental Sequences database (UniMES) i The UniProt Archive (UniParc).

Vegeu tamb.
Prosite;

Enllaos externs.
www.uniprot.org;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348904" title="Endosoma" nonfiltered="1521" processed="1514" dbindex="136530">
L'endosoma s un orgnul de les cllules animals delimitat per una nica membrana, que transporta material que s'acaba d'incorporar per endocitosi. Quan s'hi introdueixen enzims hidroltics, sn transormats en lisosomes.

Existeixen dos tipus d'endosoma, depenent de la seva ubicaci. Quan es produeix l'endocitosi, el material "ingerit" queda englobat dins d'una depressi endoctica (aquestes depressions solen ocupar aproximadament el 2% de la membrana plasmtica). Aquest englobament rep el nom de vescula endoctica, i ms tard es fusiona amb l'endosoma primerenc, que t un pH lleugerament cid i est ubicat a la perifria de la cllula.

Un cop dins l'endosoma primerenc, el material endocitat pot seguir dos camins:
 Ser reciclat per mitj d'endosomes de reciclatge (fragments de l'endosoma primerenc), i tornar al mateix domini de membrana o a un altre (un procs que rep el nom de transcitosi).
 Continuar el cam vers l'endosoma tard per ser degradat.

Si segueix el segon cam, l'endosoma primerenc, o fragments d'ell, els denominats endosomes de migraci s'uniran amb l'endosoma tard, que t una ubicaci ms central, a prop de l'aparell de Golgi, i que t un pH un xic ms cid que el de l'endosoma primerenc. Aquesta caracterstica li permet facilitar la funci dels enzims hidroltics que rep de l'aparell de Golgi, formant aix els lisosomes, orgnuls especialitzats en degradaci.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348907" title="Villardefrades" nonfiltered="1522" processed="1515" dbindex="136531">

Villardefrades s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348911" title="Villavellid" nonfiltered="1523" processed="1516" dbindex="136532">

Villavellid s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348915" title="Melanosoma" nonfiltered="1524" processed="1517" dbindex="136533">
Un melanosoma s un orgnul cellular, relacionat amb els lisosomes i els grnuls de les plaquetes de la sang. Al seu interior es fabrica la melanina, un pigment que, en els animals, protegeix la pell de la radiaci solar.

El melasoma es forma dins el melancit. Est envoltat d'una membrana lipdica, i la seva forma, que s constant en cada espcie i tipus cellular, pot variar d'arrodonida a allargada. Es pot reconixer el grau de maduresa dels melanosomes observant-se l'ultraestructura al microscopi electrnic. En certes espcies (entre elles, els humans), els melanosomes no romanen dins els melancits, sin que sn expulsats en direcci als ceratincits al llarg de vies que s'assemblen a les dendrites de les neurones (els melancits tenen un origen neural), per on es mouen portats per la cinesina al llarg d'un sistema de microtbuls. Aquest transport pot ser desencadenat o intensificat per certs factors: la intensitat dels rajos ultraviolats (el bronzeig, en els humans), factors hormonals o neurals (canvi de color associat a l'ambient o a les emocions/comportaments, en alguns peixos, crustacis i amfibis).

En els humans, els ceratincits reparteixen els melanosomes per sobre del seu nucli, protegint-lo aix dels danys deguts a les radiacions ultraviolades. El nombre de melanosomes produts pel melancit, la seva mida, la seva concentraci en melanina i la naturalesa de la melanina (eumelanina o feomelanina), ai com la manera en qu el ceratincit els reparteix per sobre del nucli, sn caracterstiques hereditries que influeixen en el color de la pell humana.

La producci de la melanina dins el melanosoma s controlada essencialment per:

enzims oxidatius com ara la tirosinasa (TIR), que permet la transformacio de tirosina en dopaquinona, precursor de la melanina.
la protena membranosa que controla el pH a l'interior del melanosoma (protena P);
la protena de transport transmembrans (MATP), que afecta l'activitat de la TIR;

Els gens implicats en la producci d'aquestes protenes sn responsables de mltiples variacions i anomalies pigmentries.

Vegeu tamb.
Pell;
Cabell;
Ull;
Fototip;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348922" title="Plataplochilus cabindae" nonfiltered="1525" processed="1518" dbindex="136534">

Plataplochilus cabindae  s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Angola, Repblica Democrtica del Congo i sud-oest de Gabon.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348923" title="Plataplochilus chalcopyrus" nonfiltered="1526" processed="1519" dbindex="136535">

Plataplochilus chalcopyrus  s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3,1 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Gabon.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348926" title="Plataplochilus loemensis" nonfiltered="1527" processed="1520" dbindex="136537">

Plataplochilus loemensis  s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Gabon.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348927" title="Plataplochilus miltotaenia" nonfiltered="1528" processed="1521" dbindex="136538">

Plataplochilus miltotaenia  s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Gabon i Guinea Equatorial.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;
 Encyclopedia of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348932" title="Plataplochilus mimus" nonfiltered="1529" processed="1522" dbindex="136539">

Plataplochilus mimus  s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Gabon.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;
 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 Discover Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348933" title="Estadi Nueva Balastera" nonfiltered="1530" processed="1523" dbindex="136540">


L'Estadi Municipal Nova Balastera pertany a l'Ajuntament de Palncia, i va ser inaugurat el 10 d'octubre de 2006 sent alcalde de la ciutat Heliodoro Gallego Cuesta.

 Dades bsiques .
 El seu principal impulsor i promotor va ser el malms president Alberto de la Cort Lpez, que va rescatar en 2001 la vella idea d'un nou estadi per a Palncia i va animar a institucions pbliques i privades perqu reprengueren el projecte. La seua absncia el dia de la inauguraci va ser molt recordada per tota l'afici. Alberto de la Cort Lpez va morir desprs d'una llarga malaltia sense poder veure complit el seu somni d'un nou estadi per a Palncia.

 Va ser construt per la uni de les empreses Formigons Sierra, Immobiliria Riu Vena i Promociones Pal amb un cost final de 18 milions d'euros.

 L'arquitecte va ser Patxi Mangado, el qual va procurar un estil nrdic a l'estadi, a ms de voler que l'emblema de l'estadi foren els seus focus d'illuminaci.

 L'estadi t capacitat per a 8.070 persones, totes elles assegudes, a diferncia de l'antic estadi de La Balastera.

 El nom seleccionat va ser el de mantenir el de l'antic estadi amb la diferenciaci d'anomenar-lo Nuevo Estadio (Nou Estadi en catal).

 Altres noms remenats van ser Regne de Castella, o el de l'atleta palent Mariano Haro. ;

 Localitzaci .
L'estadi recupera una de les zones ms degradades de la ciutat: la zona industrial. Amb la qual cosa se li atorga espai nou a la zona residencial i de serveis en detriment de l'antiga amb fins industrials. La construcci est situada molt prop del recinte ferial de Palncia entre els polgons residencial i industrial.

Es troba envoltat per superfcies enjardinades i pel rierol de Villalobn. 


 Prestigi .
L'estadi ha guanyat un gran prestigi mundial. La primera aparici de l'estadi en l'estranger va anar en un reportatge que va realitzar Patxi Mangado per al New York Times, on va agradar als nord-americans. A continuaci es va realitzar una exposici d'arquitectes espanyols a Nova York, on Patxi Mangado tamb ho va mostrar. En el mes de juny de 2007 va guanyar a Barcelona un premi per aquest estadi i s favorit per a guanyar el Premi Nacional d'Arquitectura.

 Enllaos externs .
 Pgina web de l'arquitecte de l'estadi;
 Lloc web oficial del C.F. Palncia;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348935" title="Plataplochilus ngaensis" nonfiltered="1531" processed="1524" dbindex="136541">

Plataplochilus ngaensis  s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Guinea Equatorial i Gabon.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348936" title="Estrada Real" nonfiltered="1532" processed="1525" dbindex="136542">
Estrada Real era el nom alusiu a qualsevol via terrestre que, a l'poca del Brasil Colonial, era utilitzada en el procs de poblament i explotaci econmica dels seus recursos, en articulaci amb el mercat internacional.

Hi havien camins a Minas Gerais, Rio de Janeiro entre altres.

Actualment hi ha un projecte turstic, per valorar el patrimoni artstic i histric, i estimular el turisme.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348937" title="Plataplochilus pulcher" nonfiltered="1533" processed="1526" dbindex="136543">

Plataplochilus pulcher  s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Gabon.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;
 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 Discover Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348939" title="Vela als Jocs Olmpics d'estiu de 1920" nonfiltered="1534" processed="1527" dbindex="136544">

Als Jocs Olmpics de 1920 celebrats a la ciutat d'Anvers (Blgica) es disputaren 14 proves de vela esportiva. Noms una categoria compt amb la presncia de ms de tres vaixells participants, restant en quarta posici un vaixell belga i esdevenint alhora l'nica embarcaci que no obtingu medalla en alguna de les 14 categories. Totes les proves es realitzaren a la costa de la ciutat d'Oostende.

Nacions participants.
Participaren un total de 101 regatistes de 6 nacionalitats diferents:
 (14);
 Frana (3);
 (59);
 (8);
 Regne Unit* (6);
 (11);

* En l'equip britnic particip una nica dona, Dorothy Wright, que aconsegu la medalla d'or en la categoria de 7 metres.

Resum de medalles.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  Vela - Anvers 1920;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348941" title="Protectorat d'Uganda" nonfiltered="1535" processed="1528" dbindex="136545">

El protectorat d'Uganda fou un territori britnic de l'frica oriental (equatorial o central) al nord i nord-oest del llac Victria. Administrativament estava incls fins el 1920 en els Protectorats d'frica Oriental Britnica i Uganda, i desprs en el conjunt anomenat Kenya i Uganda (Colnia i Protectorat de Kenya, i Protectorat d'Uganda) al que es va incorporar el 1922 Tanganyika, amb una srie de serveis comuns (monetaris, ferroviaris, i postals bsicament). La seva uni per ferrocarril amb Mombasa a la costa de l'frica Oriental Britnica (construda entre 1896 i 1900) establerta el 1901, la va treure de l'allament i va permetre expandir el comer.

 Superfcie i poblaci .

La seva superfcie era de 243.848 km dels que 38.894 km eren d'aiges interiors. La poblaci estimada era de quatre milions el 1901, i de cinc milions el 1918, per aquestes estimacions es van considerar errnies i el cens de 1925 va donar 3.136.000 habitants dels que noms 11.613 eren asitics i 1752 europeus. L'tnia majoritria eren els bagandes amb 750.000.

 Religi .

Religiosament estava dividida en dos parts: el vicariat apostlic de l'Alt Nil (creat el 1884) a l'orient, i el Vicariat apostlic d'Uganda (que inclou el regne de Buganda) a l'occident (igualment creat el 1894 per amb el nom de Victria Nyanza fins que fou canviat el 15 de gener de 1915), amb seus respectives a Katirondo i Kampala. El 1925 hi havia prop de 200000 catlics.

 Moneda .

La moneda del pas fou la rpia de plata (a partir del 1910 equivalent a dos xlings) amb peces de 1, 0,5 i 0,25, i altres de nquel de 0,10, 0,05, 0,01 i 0,005 cntims. Els bitllets del govern de l'frica oriental de 500, 100, 50, 20, 10, 5 i 1 florins.

 Histria .

El pas fou visitat per Speke el 1862. El nom de "Uganda" era el nom suhaili de Buganda, que al seu torn era el nom del fundador, el casador Ganda (Ba = Pas, Baganda = Pas de Ganda) desprs conegut com Kimera. Els europeus van adoptar el nom suahili. El doctor Schnitzer conegut com Emin Effendi, va residir a la cort del rei Mutesa I del 1874 al 1876, com ambaixador del coronel Gordon, governador del Sudan. Els britnics van reconixer la independncia de Buganda el 1876.

A la mort de Mutesa I el 24 d'octubre de 1884 el regne fou teatre de lluites entre els cristians locals (i els missioners) i els musulmans locals i de fora i es van produir diverses revolucions. Mwanga, que havia estat enderrocat, fou restaurat amb ajut dels cristians (5 d'octubre de 1889). Mwanga havia demanat ajut a la Companyia Imperial Britnica de l'frica Oriental, i el seu administrador li va enviar una bandera de la companyia, probablement el pavell blau, que fou adoptada per Mwanga com a bandera del regne el 15 de desembre de 1889. A finals del 1889 un membre d'una companyia comercial alemanya, Peters, va signar un tractat amb el rei Mwanga pel que aquest reconeixia el protectorat alemany, per la Companyia Imperial Britnica de l'frica Oriental va allegar que el rei ja havia acceptat la seva bandera i protecci, i el tractat amb els alemanys era nul. Aix fou reconegut i confirmat pel tractat entre Gran Bretanya i Alemanya de 1 de juliol de 1890, que bescanviava Helgoland per Zanzbar i feia altres canvis a les zones d'influencia d'frica. Frederick John Dealtry Lugard hi fou enviat com administrador militar i va prendre possessi el 26 de desembre de 1890. Uganda va restar doncs com a zona d'influncia britnica i el protectorat quedava administrat per la Companyia Imperial.

Kabalega de Bunyoro-Kitara fou derrotat a la regi de Toro el 14 d'agost de 1891 pel capit Lugard, agent de la Companyia Imperial Britnica de l'frica Oriental, que havia estat enviat a la zona i que portava una tropa mercenria nbia. Lugard va retornar l'antic regne de Toro al seu legtim hereu el prncep Kasagama, que fou proclamat rei el 1891 amb el nom de Daudi Kyebambe Kasagama (Kasagama Kyebambe IV) i que va ajudar als britnics contra Bunyoro, va cooperar amb les forces colonials, i va introduir el cristianisme. 

La guerra civil que va donar el poder als anglicans sobre els missioners catlics francesos a Buganda es va acabar amb el tractat de 23 de mar de 1892. Les missions catliques foren arrasades i el bisbe francs va haver de fugir del pas. El govern britnic va pagar desprs una compensaci als catlics francesos. 

La companyia Imperial Britnica va renunciar al protectorat d'Uganda el 1893 degut al cost financer que comportava. El 1 d'abril de 1893 el govern britnic va assumir provisionalment l'administraci, i definitivament el 11 d'abril de 1894. La situaci es va regular el 18 de juny de 1894 quan es va declarar el protectorat sobre Buganda, i sobre altres regnes com Bunyoro i Ankole. El territori administratiu del protectorat britnic d'Uganda, inicialment noms Buganda, es va declarar ampliat a Ankole, Toro i Bunyoro-Kitara, i la seva zona d'influncia (30 de juny de 1896). El protectorat es va ampliar als principats de Busoga el 3 de juliol de 1896. La cooperaci de Buganda en aquestes conquestes fou agrada amb la cessi de dos provncies de Bunyoro. 

Tropes mercenries nbies que havien servit al kediv d'Egipte i desprs havien estat enrolades pels britnics, van servir per dominar Bunyoro, Toro, Ankole i Busoga. Aquestes tropes nbies es van amotinar el 1897 i van combatre a Buganda durant dos anys fins que foren derrotats definitivament per tropes portades de l'ndia. Toro i Ankole va lluitar al costat dels britnics i Buganda i Bunyoro ho va fer a l'altre bndol. Els seus dos reis foren deportats a les illes Seychelles.

El 1 de juliol de 1895 els britnics tamb havien agafat l'administraci del protectorat de l'frica Oriental Britnica desprs de fer fallida la companyia imperial. 

El 1899 els lmits del protectorat es van ampliar pel costat del Nil. El 1900 es va arranjar el problema de nomenar reis a Bunyoro i Buganda i el protectorat es va dividir en sis provncies.

El comissionat d'Uganda Sir Harry Hamilton Johnston, va imposar el 1900 un acord que establia determinats repartiments de terra, taxes i sobre l'administraci interior. Altres tractats es van fer amb Toro el mateix any, i Ankole el 1901 (i amb Bunyoro el 1933), amb el repartiment de terres com a principal qesti. Molts bagandes van oferir els seus serveis com administradors i van estendre l's de la seva llengua, el luganda

El 1901 es va produir una uni postal i monetria entre l'frica Oriental Britnica i Uganda. El 1 d'abril de 1902 la part oriental del protectorat d'Uganda, constituda per dues de les provncies del protectorat, fou transferida a l'frica Oriental Britnica. Uganda va quedar dividida en quatre provncies. L'administraci dels dos protectorats corresponia al Foreign Office per el 1903 el d'Uganda fou transferit a l'Oficina Colonial, i el 1 d'abril de 1905 ho fou el de l'frica Oriental Britnica. 

El 1910 i 1911 es van signar tractats amb Blgica (Congo Belga) i Alemanya (frica Oriental Alemanya) per arranjar les fronteres del sud-oest i oest. La vora occidental del llac Albert Nyanza i territori annex fou adjudicada al Congo Belga, i el districte de Kigezi (5325 km) al Protectorat d'Uganda; els alemanys van entregar Kigezi formalment el gener del 1912 i el 1914 Kabale fou erigida en capalera del districte. 

El 1914 es va produir un altre canvi territorial quan la part ms al nord de la provncia del Nil Oriental va passar al Sudan, que ara arribava fins a Nimuli i per tant controlava tot el trajecte navegable del Nil. A canvi Sudan va transferir a Uganda uns 10000 km a l'oest del Nil i al nord del llac Albert Nyanza, que abans pertany a l'enclavament de Lado cedit a Leopold de Blgica. 

El govern efectiu sobre tot el territori va quedar establert el 1915, excepte el districte a l'oest del llac Rodolf, zona rida poblada pels turcanes (turkana) i altres tribus nmades i/o bellicoses. Degut a les depredacions dels nmades d'aquesta zona contra altres tribus el govern del protectorat va haver de fer diverses expedicions de cstig, sent la ms important la de l'abril a juny de 1918 en qu tamb van participar unitat militars de l'frica Oriental Britnica (Kenya) i de Sudan.

La I Guerra Mundial va esclatar l'agost de 1914 en un moment en qu els britnics estaven en expedici contra els turcanes. La frontera estava desguarnida per els alemanys no ho van aprofitar. Quan els belgues van iniciar l'ofensiva l'abril del 1916, Uganda va quedar fora del teatre d'operacions. Fins a 10.000 soldats i altres forces auxiliars foren reclutats durant la guerra a Uganda, i es va crear un cos sanitari d'indgenes patrocinat pel primer ministre de Buganda, Apollo Kagwa. Bagandes, batoros, banyoros i basogas entre d'altres van donar ple suport als britnics; el govern de Buganda, per orde del rei, va mobilitzar a tots els seus homes capaos d'agafar les armes.

El 1917 van esclatar disturbis al districte de Kigezi protagonitzats per la secta dels nabingis (des de 1913 s'havien format algunes sectes contraries als blancs) que demanava l'expulsi dels blancs. Va agafar un carner per ttem i amb dos mil guerrers va atacar a britnics, belgues i alemanys. 

El 1917 va deixar el crrec desprs de 17 anys el governador Jackson i el novembre va agafar les funcions R. T. Corydon. El 1918 el moviment Jove Buganda va demanar mesures democratitzadores.

El desenvolupament es va accelerar desprs del 1910. A partir del 1911 van comenar a arribar residents europeus em nombre limitat que van contribuir en gran manera a la prosperitat, que si b frenada per la guerra del 1914 al 1918, va continuar desprs.

El 1919 la rpia va pujar per l'oficina colonial va fixar el seu valor en dos xlings el 1920. Aix va causar turbulncies financeres que va afectar al comer, unides a la baixa del preu del cot des de mitjans del 1920 que va afectar a la industria. El 1920 el pas fou visitat per l'etnleg John Roscoe.

El 1920 es va crear el consell legislatiu no electiu, format per membres designat per diversos sectors de les comunitats, que va celebrar la primera sessi el 23 de mar de 1921. Aquest mateix any l'Associaci Bataka va protagonitzar les primeres lluites contra l'aristocrcia feudal a Buganda.

El 1922 es va obrir el ferrocarril de Jinja a Kampala. Las universitat de Makarere (1922) va suposar un gran aven per en general l'educaci estava fora desenvolupada i el 1930 assistien a classe 231.392 africans. Des del 1926 es va comenar a explotar l'estany a Kagera i Ankole que es va sumar a la gran riquesa agrcola del pas, el cot, introdut al pas pel governador Bell el 1908 (tamb era important el caf). A la regi de Rwenzururu es va descobrir coure el 1930 i olis minerals a la regi del Llac Albert.

Desprs de la guerra el sentiment anti colonial va predominar. El 1954 el kabaka (rei) de Buganda, va demanar la independncia i els britnics hi van accedir el 1955. S'establiria una federaci ugandesa en la que el regne d'Uganda seria un dels membres; per els britnics van donar suport als petits propietaris , nacionalistes i panugandesos, oposats a la monarquia; els britnics van aparixer com a defensor del progrs enfront d'una autocrcia.

Van sorgir nombrosos partits entre els quals els principals foren el Congrs Nacional d'Uganda, el Partit Democrtic (catlic) de B. Kiwanuka, i sobretot el Congrs Popular d'Uganda de Milton Obote. Tot i el seu nacionalisme van haver d'acceptar un regim federal amb hegemonia de Buganda, per obtenir el suport de les forces feudals. El Congrs Popular es va aliar al partit reial de Buganda (Kabakka iekka) i Milton Obote va poder accedir al poder el 20 d'abril de 1962 desplaant a Kiwanuka que havia dirigit el govern anteriorment.

L'autonomia interna s'havia establert el 1 de mar de 1962 i la independncia plena es va assolir el 9 d'octubre de 1962. Obote era cap del govern i un governador general representava a la reina fins que es va proclamar la repblica just un any desprs el 9 d'octubre de 1963 amb el rei Mutesa II com a cap d'estat (legalment el rei de Buganda fou el president de la Repblica d'Uganda)

 Divisi administrativa .

El protectorat va quedar dividit el 1902 en quatre provncies, subdividides en districtes:

Oriental;
Busoga;
Teso;
Lango;
Karamoja;
Bugwere;
Bugishi;
Budama;
Septentrional;
Bunyoro;
Gulu;
Chua;
Nil Oriental;
Occidental;
Toro;
Ankole;
Kigezi;
Buganda i Illes del Llac Victria, capital Mengko (Kampala);
Mongo;
Masaka;
Mubenve;
Entebbe;

Governadors .
administrador militar.
Frederick John Dealtry Lugard 26 de desembre de 1890 - Maig de 1892;
Commissionats .
Sir Gerald Herbert Portal  1 d'abril de 1893 - 30 de maig de 1893 ;
James Ronald Leslie MacDonald 40 de maig de 1893 - 4 de novembre de 1893 (inter);
Henry Edward Colville  1893 - 1894 ;
Frederick Jackson 10 de maig de 1894 - 24 d'agost de 1894 (inter);
Ernest James Berkeley  1894 -1899 ;
Sir Harry Hamilton Johnston 1899 - 1901  ;
Sir James Hayes Sadler   1901 - 1907 ;
Henry Hesketh Joudou Bell 1907 - 1910 ;
Harry Edward Spiller Cordeaux  1 de febrer de 1910 - 18 d'octubre de 1910;
Governors.
Harry Edward Spiller Cordeaux 1910 - 1911 (inter);
Stanley Charles Tomkins  1910 - 1911 (inter);
Frederick John Jackson  1911 - 1918 ;
Robert Thorne Coryndon  1918 - 1922 ;
Sir Geoffrey Francis Archer 1922 - 1925 ;
Sir William Frederick Gowers 1925 - 1932 ;
Sir Bernard Henry Bourdillon 1932 - 1935 ;
Philip Euen Mitchell 1935 - 1940;
Sir Charles Cecil Farquharson Dundas 1940 - 1945 ;
Sir John Hathorn Hall  1945 - 1952;
Sir Andrew Benjamin Cohen 1952 - 1957 ;
Sir Frederick Crawford  1957 - 1961 ;
Sir Walter Fleming Coutts  1961 - 1962 ;

 Governador general .

Sir Walter Fleming Coutts 9 d'octubre de 1962 - 9 d'octubre de 1963 (governador des de 1961);

 Banderes .


Fins a 1895 es va utilitzar el pavell blau de la Companyia Imperial de l'frica Oriental Britnica. Aquest pavell es va mantenir durant dos anys desprs de qu la companyia va abandonar l'administraci d'Uganda, per quan va abandonar tamb la de l'frica Oriental Britnica (el 1895) es van establir nous emblemes per posar sobre el pavell blau del protectorat d'Uganda i sobre el de l'frica Oriental Britnica; no hi va haver un pavell nic. 

El pavell d'Uganda incloa un au tpica d'Uganda, multicolor, dins un disc. S'utilitz tant al pavell blau, pels edificis i vaixells del govern, com en el pavell vermell, pels vaixells de navegaci civil al llac Victria (i altres). El governador utilitz la Uni Jack amb aquest emblema al centre envoltat per la garlanda clssica.

La bandera d'Uganda no es va modificar mai entre 1895 i 1962. El 1 de mar de 1962 va accedir a l'autonomia i el Partit Democrtic de Benedict Kiwanuka va proposar una bandera no oficial verde blava i verde separades les franges per fimbriaci groga, i amb l'au en daurat a la franja central; el verd era per la vegetaci; el blau pel Nil; i el groc pel sol. Com que el verd era el color del Partit Democrtic i aquesta bandera no agradava a l'oposici del Partit del Congres Popular d'Uganda, de Milton Obote. Quan aquest va guanyar les eleccions al cap d'un ms, la proposta fou descartada en favor d'un disseny basat en la bandera del seu partit que era negre, groga i vermell en horitzontal. La nova bandera d'Uganda fou adoptada formalment el 9 d'octubre de 1962. 

El governador general va utilitzar durant un any la bandera blava amb corona Tudor sobre la qual un lle coronat mirant al pal; a la part inferior una cinta amb la inscripci "Uganda".



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348942" title="Plataplochilus terveri" nonfiltered="1536" processed="1529" dbindex="136546">

Plataplochilus terveri  s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: sud-est de Gabon.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348943" title="Apoptosi" nonfiltered="1537" processed="1530" dbindex="136547">

L'apoptosi  s una forma de mort cellular programada en els organismes multicellulars. s un dels tipus principals de mort cellular programada (MCP), i inclou una srie d'esdeveniments bioqumics que porten a una morfologia cellular caracterstica i a la mort. En termes ms especfics, es tracta d'una srie d'esdeveniments bioqumics que porten a una varietat de canvis morfolgics, incloent-hi blebbing, canvis en la membrana cellular com ara una prdua de la simetria i l'ancoratge, un empetitiment de la cllla, fragmentaci del nucli, condensaci de la cromatina, i fragmentaci de l'ADN cromosmic (1-4). Uns processos d'expulsi dels vestigis cellulars, el resultat dels quals no malmeten l'organisme, diferencien l'apoptosi de la necrosi.

A diferncia de la necrosi, que s una forma de mort cellular traumtica, el resultat d'una lesi cellular greu, l'apoptosi, en general, ofereix avantatges durant el cicle vital d'un organisme. Per exemple, la diferenciaci dels dits d'un embri hum en desenvolupament t lloc perqu les cellules entre els dits entren en apoptosi; el resultat s que els dits queden separats. Entre 50.000 i 70.000 milions de cllules moren cada dia a causa de l'apoptosi en un hum adult mitj. En un infant mitj d'edat entre vuit i catorze anys, moren aproximadament 20.000-30.000 milions de cllules al dia. En un any, aix s equivalent a la proliferaci i posterior destrucci d'una massa de cllules igual al pes corporal de l'individu.

La investigaci sobre l'apoptosi ha augmentat substancialment des de principis de la dcada del 1990. A ms de la seva importncia com a fenomen biolgic, s'ha demostrat la presncia de processos d'apoptosi defectuosos en una gran varietat de malalties. Una apoptosi excessiva provoca hipotrfia, com en el cas de danys isqumics, mentre que una apoptosi insuficient causa una proliferaci descontrolada de les cllules, com en el cas del cncer.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348945" title="Micropanchax bracheti" nonfiltered="1538" processed="1531" dbindex="136548">

Micropanchax bracheti  s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: nord de Togo.

 Referncies .



Bibliografia.

 Berkenkamp, H. O.: Der brachet-leuchtaugenfisch, Aplocheilichthys bracheti spec. nov., eine neuheit aus nord-Togo. (Pisces - Aplocheilichthyidae). Aquar. Terrar. Z. v. 36 (no. 8): 293-297. Any 1983.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;
 AQUATAB.NET ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348947" title="Micropanchax ehrichi" nonfiltered="1539" processed="1532" dbindex="136549">

Micropanchax ehrichi  s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Mali.

 Referncies .



Bibliografia.

 Berkenkamp, H. O. & V. Etzel: Ein neuer Leuchtaugenfisch aus Mali, Aplocheilichthys ehrichi spec. nov., mit Informationen zur Systematik und Chorologie verwandter Arten. Deutsche Killifisch Gem. J. vol. 26 (nm. 1): 1-9. Any 1994.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;
 AQUATAB.NET ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348948" title="Micropanchax keilhacki" nonfiltered="1540" processed="1533" dbindex="136550">

Micropanchax keilhacki  s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 2,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Togo.

 Referncies .



Bibliografia.

 Ahl, E.: Beitrge zur Systematik der afrikanischen Zahnkarpfen. Zool. Anz. v. 79 (pt 3/4): 113-123. Any 1928.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;
 AQUATAB.NET ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348949" title="Daniel Martnez i Ferrando" nonfiltered="1541" processed="1534" dbindex="136551">
Daniel Martnez i Ferrando (Valncia, 1887 - Palma, Mallorca, 1953) fou un escriptor valenci, germ d'Eduard Martnez i Ferrando i Jess Ernest Martnez Ferrando. El 1916 assol la ctedra d'angls a l'Escola Professional de Comer de Las Palmas; anys ms tard aconsegu el trasllat a Vigo, i desprs a Palma de Mallorca. Collabor a les revistes valencianes Terra Valenciana, Ptria Nova i D'Ac i d'All. El 1920 va ingressar a la lgia manica Espaa Democrtica. Tamb va escriure poesia influda pel modernisme catal.

En acabar la guerra civil espanyola fou jutjat pel Tribunal de Responsabilitats Poltiques i condemnat a tres anys de pres per esquerr i ma; d'aquest temps pass nou mesos a la pres de Porlier (Madrid) i la resta a Burgos. Un cop alliberat torn a Palma, per no fou readms a la seva ctedra fins uns mesos abans de morir. No va tornar a escriure en catal.


 Obres . 
 Escumes (1936), que aplega la seva obra en catal:
 La can de l'isolat (1911);
 Vora la mar del Nord (1915) ;
 Visions de l'Horta (1916) ;
 Solidaridad y Regionalismo (1908) ;
 A travs de Galicia (1922);
 Gua sentimental de Mallorca (1925);
 Ciudades islmicas (1927) ;

 Enllaos externs .
 Poemes de Daniel Martnez i Ferrando;
 Santi Corts Carreres Valncia sota el rgim franquista (1939-1951) Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1995  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348951" title="Micropanchax kingii" nonfiltered="1542" processed="1535" dbindex="136552">

 Micropanchax kingii s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Sudan.

 Referncies .



Bibliografia.

 Boulenger, G. A.: Description of a new cyprinodont fish from the Sobat River. Ann. Mag. Nat. Hist. (Ser. 8) v. 12 (no. 72): 566. Any 1913.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;
 AQUATAB.NET ;
 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348954" title="Micropanchax loati" nonfiltered="1543" processed="1536" dbindex="136553">

Micropanchax loati  s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: tram sudans del Nil Blanc, Nil egipci (incloent-hi el seu delta), llacs del nord-est de la Repblica Democrtica del Congo, Uganda, Tanznia central i Kenya.

 Referncies .



Bibliografia.

 Boulenger, G. A.: Diagnoses of new fishes discovered by Mr. W. L. S. Loat in the Nile. Ann. Mag. Nat. Hist. (Ser. 7) v. 8 (no. 47): 444-446. Any 1901.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib  i ;
 AQUATAB.NET ;
 Encyclopedia of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348957" title="Rio Negro (Amazones)" nonfiltered="1544" processed="1537" dbindex="136554">


El Riu Negro (en portugus Rio Negro), s el cabals afluent del Riu Amazones. Neix a Colmbia, on se'l coneix com Riu Guaina i marca part de la frontera amb Veneuela abans d'endinsar-se al Brasil. 

El Riu Guaina o Riu Negro, neix en el territori colombi sobre la conca de les guayanas, corre durant uns 500 km amb el nom de Guaina,fins que s'uneix amb el Casiquiare per a donar origen al Riu Negre. A partir d'all s navegable per embarcacions grans fins ms abaix de la desembocadura del Vaups, en territori brasiler. Els afluents colombians ms importants d'aquesta conca sn el Tomo, l'Isana i el Vaups.

El riu t aquest color degut al alt PH de les seves aigues, per la descomposici de la vegetaci durant la temporada de les inundacions. Riu avall, es troba amb el riu Solimoes,per no es barrejan les seves aiges durant uns kms degut a aquesta diferencia del PH.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348959" title="Micropanchax macrophthalmus" nonfiltered="1545" processed="1538" dbindex="136555">

Micropanchax macrophthalmus  s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: sud de Benn, sud de Nigria i sud-oest del Camerun.

 Referncies .



Bibliografia.

 Meinken, H.: ber einige neue Zahnkarpfen aus dem tropischen Westafrika. Bltt. Aquar. Terrarienkunde v. 43 (no. 4): 53-58. Any 1932.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 AQUATAB.NET ;
 Encyclopedia of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348961" title="Maximili Thous i Orts" nonfiltered="1546" processed="1539" dbindex="136556">
Maximili Thous i Orts (San Esteban de Pravia, Muros de Naln, Astries, 1875 - Valncia, 1947) fou un periodista i escriptor valenci, pare de Maximili Thous i Llorens. De famlia originria d'Alacant, nasqu accidentalment a Astries, per de petit marx amb la seva famlia a viure a Valncia. Estudi dret a la Universitat de Valncia, per aviat deix els estudis i es dedic al periodisme i a la literatura. Va fundar les revistes El Gladiador, El Guante Blanco (1912-1918) i El Sobaquillo, treball a El Criterio, El Palleter,  El Correo Valenciano i dirig La Correspondencia de Valencia, del que va fer rgan oficis del seu partit, Uni Valencianista Regional (URV), del que en fou candidat a diverses eleccions municipals. El 1901 va obtenir la flor natural als Jocs Florals de Valncia i el 1909 va compondre amb el msic Josep Serrano Simen l'Himne de l'Exposici Regional Valenciana de 1909.

Tamb fou un dels pioners del cinema a Espanya, i el 1923, en comenar la Dictadura de Primo de Rivera, rod els films La bruja, La Dolores, La alegra del batalln, i Nit d'albaes. Durant  Segona Repblica Espanyola fou director del Museu Valenci d'Etnografia i Folklore. En acabar la guerra civil espanyola el museu fou clausurat, ell mateix fou destitut i li arrabassaren els drets d'autor de l'himne. Tot aix el va deixar moralment desfet, i fins a la seva mort noms va escriure alguns llibrets de falla. El 1949 la secci filolgica de Lo Rat Penat li va dedicar un homenatge pstum. 

 Obres .
Escriv nombroses sarsueles, sainets i comdies:

 De Carcaixent i dolces (1896);
 Portfolio de Valncia (1898);
 Moros y cristianos;
 La escala de Jacob;
 A la vora del riu, mare (1920);
 Ama, hi ha foc? (1920);
 Foc en l'era (1916);
 L'ltim lle (1921);
 El drag del Patriarca (1931);
 El rei de les auques (1931);
 La cua de la rabosa (1931);

 Referncies .

 Biografia i obres;
 Santi Corts Carreres Valncia sota el rgim franquista (1939-1951) Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1995  ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348963" title="Micropanchax pfaffi" nonfiltered="1547" processed="1540" dbindex="136557">

Micropanchax pfaffi  s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Sudan, Nger, Guinea, Costa d'Ivori, Ghana, Burkina Faso, Txad, Camerun, Egipte i la Repblica Centreafricana.

 Referncies .



Bibliografia.

 Daget, J.: Les poissons du Niger Suprieur. Mem. Inst. Franc. Afr. Noire No. 36: 1-391. Any 1954.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 AQUATAB.NET ;
 Encyclopedia of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348965" title="San Esteban de Pravia" nonfiltered="1548" processed="1541" dbindex="136558">

San Esteban de Pravia s un lloc i una parrquia del concejo asturi de Muros de Naln. T una superfcie de 2,31 km i en ella habiten unes 681 (INE 2006) persones. El lloc de San Esteban es troba en la desembocadura del riu Naln. 

Antic port carboner, les velles installacions porturies d'embarcament de mineral sn part important de la geografia del poble, comptant-se entre elles els carregadors de mineral i les grues de crrega que encara hi resisteixen, aix com l'antic far que domina l'entrada del port. El port en el seu conjunt est declarat d'inters histric-industrial. Actualment en l'interior se situa una drassana artesanal per a embarcacions recreatives de port mitj, destacant la recuperaci amb finalitats turstiques de l'embarcaci que realitzava el pas del riu Naln. El port alberga tamb, molls d'atracament per a embarcacions esportives, aix com alguns bucs pesquers. 

Entre altres aspectes de la recuperaci turstica de San Estaven de Pravia, destaca el fet que els antics carregadors de mineral han estat restaurats i integrats en un passeig accessible des del propi poble aix com des de la carretera que duu a la platja (coneguda com el garruncho pels habitants locals i on es troben situades unes piscines d's pblic), aix mateix, en el port de la localitat es troba ancorat i actualment restaurat un remolcador de port que va servir durant el temps que el port va ser un dels ms actius del nord d'Espanya(es treballava les 24 hores del dia), es diu que aquesta remolcadora va ser construda en la mateixa drassana (Harland & Wolff) que el tristament fams RMS Titanic i en dates semblants.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348966" title="Waterpolo als Jocs Olmpics d'estiu de 1920" nonfiltered="1549" processed="1542" dbindex="136559">

Als Jocs Olmpics de 1920 celebrats a la ciutat d'Anvers (Blgica) es disput un torneig de waterpolo, nicament en categoria masculina.

Nacions participants.
Participaren 98 waterpolistes de 12 nacions diferents:


 (8);
 (7);
 Espanya (8);
 (11);
 Frana (7);
 Grcia (9);

 Itlia (8);
 (9);
 Regne Unit (6);
 (10);
 (7);
 (8);


Resum de medalles.


Medaller. 


Resultats.
Primera fase.


Quarts de final.


Semifinal.


Final.


Repesca.
Primera ronda.


Segona ronda.


Tercera ronda.


Notes.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  Waterpolo - Anvers 1920;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348967" title="Micropanchax rudolfianus" nonfiltered="1550" processed="1543" dbindex="136560">

 Micropanchax rudolfianus s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Kenya i Etipia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
 Worthington, E. B.: Scientific results of the Cambridge Expedition to the East African lakes, 1930-1. --2. Fishes other than Cichlidae. J. Linn. Soc. Lond. Zool. v. 38 (no. 258): 121-134. Any 1932.

Enllaos externs.

 AQUATAB.NET ;
 Encyclopedia of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348969" title="Micropanchax scheeli" nonfiltered="1551" processed="1544" dbindex="136561">

 Micropanchax scheeli s una espcie de  peix de la famlia dels peclids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Camerun, Guinea Equatorial i Nigria.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Roman, B. 1970. Nuevas especies de peces de Ro Muni (Guinea Ecuatorial). Publ. Inst. Biol. Apl. Barc. v. 49: 5-23. Any 1970.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 AQUATAB.NET ;
 Encyclopedia of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348970" title="Castell de Gallifa" nonfiltered="1552" processed="1545" dbindex="136562">


El castell de Gallifa, s una petita fortificaci que fou el centre histric i jurisdiccional del terme a l'edat mitjana i que es troba sobre la plana que acull l'actual poblaci de Gallifa.

El castell est sobre un tur escarpat de 600 m. d'alaria i era un planell fortificat per muralles i dos portals, l'un a ponent i l'altre a llevant, ambds amb torre de guaita.

En recents excavacions han aparegut unes muralles ibriques datades al segle VIII aC, que indiquen una ocupaci estable del territori. per les primeres notcies documentades del castell sn de l'any 999.

Originriament pertanyia al comte de Barcelona, que el tenia encomanat a la famlia Gallifa, nom que varen adoptar del castell. Sn coneguts des del 1060 amb un Ramon, fill d'Adaltrudis, casat amb Rodlendis. El succe el seu fill Bernat Ramon de Gallifa, que era tamb castell del castell de Clar, a Moi. Mort Bernat Ramon, entorn del 1115, el van heretar els seus fills Ramon Bernat, que s'intitul tamb de Maanet, i Rodlendis, casada amb Guillem Humbert de Rocafort. El 1348 apareix com senyor del castell Bernardo de Guasius de Petra. Del 1357 al 1564 fou ocupat pels Centelles, data en qu els homes de Gallifa compraren la seva llibertat al rei Felip II pel preu de 10.000 sous.El castell va perdre el seu carcter de fortalesa al segle XVI per esdevenir noms el centre de la parrquia de Santa Maria del Castell a partir dels segles segents.

 Santa Maria del Castell . 

 
L'esglsia romnica de Santa Maria del Castell del segle XI, est construda al punt ms alt de la plana interior del castell i est documentada el 1060. 
s d'una nau amb absis amb un pis fortificat aixecat amb espitlleres contrut el segle XIV que constitua un ltim recurs de la resistncia dels habitants del castell. Fins el 1860 fou parrquia d'una part del terme, funci que compartia amb l'esglsia de Gallifa. 
La imatge de la mare de Du de l ermita del castell (segle XIX), es va fer malb durant la guerra civil espanyola (1936-1939). 

 Santuari ecolgic de Gallifa .
El 1985, el rector de Gallifa, mossn Josep Dalmau, inici la reconstrucci de l ermita romnica. Al no disposar d'una imatge per a l'ermita, el colleccionista Jess Pruj l ofer una imatge de talla d una Mare de Du del segle XI, que havia trobat a les golfes d'una masia dels voltants d'Olot. D aquesta imatge no se'n coneix ni el nom ni l origen. Mossn Dalmau l'accept, rebatejant-la amb l advocaci de la Mare de Du de l Ecologia.
Un cop restaurada l'esglsia, l'indret fou convertit en un espai d'encontre i defensa dels valors ecolgics des d'una perspectiva cristiana. A l'interior del permetre de l'antic castell hi ha un parc amb multitud d'icones evocatives dels valors de l'ecologia i el muntanyisme.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348972" title="Aphyolebias boticarioi" nonfiltered="1553" processed="1546" dbindex="136563">

Aphyolebias boticarioi  s una espcie de  peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil (riu Amazones).

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W. J. E. M.: Moema apurinan sp. n. and Aphyolebias boticarioi sp. n. (Teleostei: Cyprinodontiformes: Rivulidae): two new annual killifishes from the Rio Purus basin, Brazilian Amazon. Zootaxa No. 707: 1-12. Any 2004.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 AQUATAB.NET ;
 Encyclopedia of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348973" title="Pintura a l'agulla" nonfiltered="1554" processed="1547" dbindex="136564">

La pintura a l'agulla (Acupictus) s com s'anomena al brodat realitzat a  partir de l'edat Mitjana en punt de cordonet, per omplir o resseguir la silueta dels dibuixos d'un brodat fins cobrir completament el teixit-base amb el que quedava l'efecte com si fos un taps, es coneix tamb pel nom de "punt de figura" i es realitzava amb fils de llana o seda sobre teixit normalment de lli.

Uns exemples del tipus  d'aquest brodat a l'poca romnica del segle XI sn el taps de la Creaci de la Catedral de Girona, i el taps de Bayeux (Frana).  Un altre exemple d'aquest tipus de brodat s  el Pend de Sant Ot, procedent de la Catedral de la Seu d'Urgell i guardat al  Museu Txtil i d'Indumentria de Barcelona, corresponent a la segona meitat del segle XII.

Als segles XIV al XV es van afegir fils d'or als de seda, aquesta tcnica es va continuar anomenant de pintura a l'agulla o de borgonya. 

Referncies.
Yarza Luaces, Joaqun,(2007) Taps o brodat de la Creaci de la Catedral de Girona, Barcelona, Edicions 62.Nota de premsa;

Martn i Ros, M. Rosa, (1992) Catalua Medieval, Pendn de San Odn, Generalitat de Catalunya, ISBN 84-393-2058-2 ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348974" title="Maximili Thous i Llorens" nonfiltered="1555" processed="1548" dbindex="136565">
Maximili Thous i Llorens (Valncia, 24 de novembre de 1900 - Valncia, 1957) fou un escriptor i poltic valenci, fill de Maximili Thous i Orts. Es cas amb la mestra i poltica Empar Navarro i Giner. Estudia Magisteri a Valncia, per no va exercir mai, ja que fou cap de negociat d'ensenyament a l'Ajuntament de Valncia. El 1919 fou fundador i dirigent de l'Agrupaci Valencianista Escolar (AVE), encarregat del departament de cultura del Centre d'Actuaci Valencianista i directiu de Proa. El 1922 va compondre amb el msic Miquel Asensi l'himne valencianista Cano de lluita, i tamb tradu al catal La Internacional. Durant l'Exposici Universal de Barcelona el 1929 fou l'organitzador d'una Setmana Valenciana de poesia.

Polticament, va militar a la Joventut Valencianista, per el 1930 ingress a l'Agrupaci Valencianista Republicana, per a fundar el 1935 el Partit Valencianista d'Esquerra amb Enric Navarro i Borrs i Ricard Blasco, que des del 1936 intent integrar a Esquerra Valenciana. El 1932 tamb fou signatari de les Normes de Castell.

Durant la guerra civil espanyola va defensar el Collegi del Patriarca contra els intents de la FAI de destruir-la, i representant de l'Associaci Protectora de l'Ensenyana Valenciana al Patronat de Beneficncia i d'Assistncia al Menor. Un cop acabada la guerra, el 27 de setembre de 1939 fou separat del servei com a funcionari i empresonat a la Model de Valncia amb Gonal Castell, on fou novament arrestat per informar a la BBC dels noms dels afusellats a Paterna. Durant l'interrogatori li trencaren dues costelles i emmalalt de pleuresia. Tamb va intentar organitzar un curs d'alfabetitzaci a la pres amb Gonal Castell, per li denegaren el perms.

Desprs de dos anys i mig d'empresonament fou condemnat a arrest domiciliari, des d'on es va incorporar a Lo Rat Penat. Li fou negat el reingrs a la seva feina a l'ajuntament i fou sovint detingut i maltractat per la policia franquista. Tamb fou internat a un sanatori per a tuberculosos 

 Obres .
 Primer recull de versos (1948);
 El poema de la Llotja (1949) ;
 Esqueix (1953) ;

 Referncies .
 Santi Corts Carreres Valncia sota el rgim franquista (1939-1951) Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1995  ;
 Thous i la Can de Lluita;
 La Internacional de Maximili Thous;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348975" title="Aphyolebias claudiae" nonfiltered="1556" processed="1549" dbindex="136566">

Aphyolebias claudiae  s una espcie de  peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Bolvia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W. J. E. M.: Three new annual fishes of the genus Aphyolebias Costa, 1998 (Cyprinodontiformes: Rivulidae) from Bolivian and Peruvian Amazon. Comun. Mus. Cinc. Technol. PUCRS, Sr. Zool. Porto Alegre v. 16 (no. 2): 155-166. Any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 AQUATAB.NET ;
 Encyclopedia of Life ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348977" title="Aphyolebias manuensis" nonfiltered="1557" processed="1550" dbindex="136567">

 Aphyolebias manuensis s una espcie de  peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Per.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W. J. E. M.: Three new annual fishes of the genus Aphyolebias Costa, 1998 (Cyprinodontiformes: Rivulidae) from Bolivian and Peruvian Amazon. Comun. Mus. Cinc. Technol. PUCRS, Sr. Zool. Porto Alegre v. 16 (nm. 2): 155-166. Any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 AQUATAB.NET ;
 Encyclopedia of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348981" title="Aphyolebias obliquus" nonfiltered="1558" processed="1551" dbindex="136568">

 Aphyolebias obliquus s una espcie de  peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4,8 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Bolvia (riu Amazones).

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348982" title="Empar Navarro i Giner" nonfiltered="1559" processed="1552" dbindex="136569">
Empar Navarro i Giner (Valncia, 1900 - 1986) fou una mestra i poltica valenciana. Es cas amb Maximili Thous i Llorens i durant la Segona Repblica Espanyola fou presidenta de l'Associaci de Mestres Valencians i militant del Partit Valencianista d'Esquerra. Durant la guerra civil espanyola fou directora de la Casa de la Beneficncia quan les monges marxaren i acompany Josep Renau dos cops a Pars per tal de recaptar diners per a la causa republicana. En acabar el conflicte fou depurada com a mestra i el juliol de 1939 detinguda i condemnada a tres anys de pres per haver pertangut a un servei d'informaci antifeixista. Un cop alliberada, va actuar d'enlla del Socors Roig i va viure de donar classes particulars i de treballar com a administrativa fins que fou readmesa com a mestra el 1962.

 Referncies .
 Santi Corts Carreres Valncia sota el rgim franquista (1939-1951) Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1995  ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348988" title="Jos Manuel Martnez Aguirre" nonfiltered="1560" processed="1553" dbindex="136570">
Jos Manuel Martnez Aguirre (Pobla de Rocamora, Daia Nova, 1923) fou un poltic valenci. El 1940 es trasllad a viure a Alacant, estudi dret i el 1942 aprov uns cursets de periodisme que li permeteren ser redactor de la Gaceta de Alicante, corresponsal de l'Agncia EFE i redactor jefe d' Informacin de 1943 a 1972 i de la Hoja del Lunes de 1941 a 1981. Tamb form part de l'Aula Gabriel Mir.

Aix li proporcion un prestigi que li valgu que el 1970 el nomenessin director del Servei d'Informaci i Premsa del Sindicat Vertical. Alhora, durant aquells anys era director d'afers jurdics del Sindicato Vertical, vocal de la Cambra de la Propietat Urbana i membre del Consejo Provincial del Movimiento Nacional. Aix li va permetre ser escollit regidor d'Alacant el 1973 pel ter de les corporacions, i alcalde el gener de 1976 amb suport dels regidors sindicals. Tamb fou procurador de les ltimes Corts franquistes.

Durant el seu mandat fou donada a Alacant la collecci d'art d'Eusebio Sempere Juan i es va construir la depuradora del Barranc de les Ovelles. Alhora, s'havia integrat en el Partido Popular Alicantino, i dimit l'abril de 1977 per a presentar-se a les eleccions generals espanyoles de 1977, en les que no fou incls a les llistes d'UCD i no fou escollit. Desprs es va afiliar a Uni Valenciana i fou escollit regidor d'Alacant i diputat provincial el 1983 per la Coalici Popular. El 1987 no es present a la reelecci.

 Obres .
  Crnicas alicantinas de la transicin (1999);
 Memorias de otro milenio (2007);

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348989" title="Tom Malchow" nonfiltered="1561" processed="1554" dbindex="136571">


Thomas ("Tom") Andrew Malchow, nascut el 18 d'agost de 1976 a Saint Paul, a l'estat nord-americ de Minnesota) s un nedador dels Estats Units, guanyador d'un or olmpic a Sydney 2000 i una medalla de plata a Atlanta 1996. Malchow rebaix el rcord del mn a la prova de 200 m papallona en possessi del rus Denis Pankratov des de l'any 2000.

Malchow fou el capit de l'Equip mascul de Nataci dels Estats Units durant els Jocs Olimpics d'Atenes 2004 i membre de lUSS, l'Equip de Nataci Estrella dels Estats Units.


Enllaos externs.
Biografia de Tom Malchow a l'Equip Olmpic d'Estats Units;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348994" title="Esgrima als Jocs Olmpics d'estiu de 1900 - Floret professional" nonfiltered="1562" processed="1555" dbindex="136572">

El floret professional va ser una de les proves d'esgrima disputades als Jocs Olmpics de Pars de 1900. En ella hi prengueren part 60 tiradors representants de 8 nacions. 

Medallistes.


Ronda preliminar.
La ronda preliminar es va disputar el 22 i 23 de maig de 1900. Per a determinar qui passava ronda hi havia un jurat que tenia ms en compte l'habilitat i tcnica en el combat que no pas qui era el vencedor real del mateix. 



Quarts de final.
La segona ronda, que segueix els mateixos criteris de selecci que a la primera, es va disputar el 24 de maig. Els 10 primers tiradors es van classificar directament per a les semifinals, mentre que la resta passaven a la repesca. 


Repesca.
La repesca es va disputar el 25 de maig.  El jurat continuava decidint qui passava de ronda. Sis tiradors passaven a la final. 


Semifinals.
 Els 16 tiradors classificats per a les semifinals es distribueixen en dos grups de vuit. Cada grup competia tots contra tots entre el 27 i 28 de maig, classificant-se per a la final els quatre primers classificats de cada grup. La resta disputava la final de consolaci. 





Final de consolaci.
La final de consolaci es va disputar el 29 de maig. Els darrers quatre semifinalistes de cada semifinal hi prenien part per lluitar de la 9a a la 16a posici.



Final.
La final es va disputar el 29 de maig. El format fou de tots contra tots entre els 8 millors tiradors. Els empats es van solucionar amb un enfrontament extra. S'ignoren els resultats individuals dels diferents tiradors. 



Notes.


Referncies.
 Base de dades del COI;
 De Wael, Herman. Herman's Full Olympians: "Fencing 1900".  Accs, 21 de gener de 2006. Consultable virtualment a Herman's Full Olympians: "Fencing 1900".
 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="348997" title="Pasos menys desenvolupats" nonfiltered="1563" processed="1556" dbindex="136573">

Els pasos menys desenvolupats (LCDs, per les seves sigles en angls) o el Quart mn, sn pasos en vies de desenvolupament o subdesenvolupats que, segons les Nacions Unides tenen els indicadors socioeconmics ms baixos del mn, aix com els ndexs de desenvolupament hum ms baixos. Un pas pot ser classificat com a pas menys desenvolupat si compleix amb tres criteris: 
 renda baixa (una mitjana de tres anys de la Renda Nacional Bruta de menys de US$750; ms de US$900 per sortir de la llista);
 recursos humans dbils (segons els indicadors de nutrici, sanitat, educaci i alfabetisme adult); i;
 vulnerabilitat econmica (basada en la inestabilitat de la producci agrcola, la inestabilitat en l'exportaci de bns i serveis, en la importncia econmica de les activitats no tradicionals, en la concentraci de l'exportaci de mercaderies, el percentatge de la poblaci desplaada a causa dels desastres naturals, etc.) ;

La classificaci ms recent, del 16 d'abril, 2008, inclou quaranta-nou pasos. Els nics dos pasos que han estat eliminats d'aquest llistat en augmentar llurs indicadors socials i econmics sn Cap Verd i Botswana

Els pasos menys desenvolupats.
frica.
 Angola   ;
 Benn;
 Burkina Faso ;
 Burundi;
 Repblica Centreafricana;
 Txad;
 Comoros;
 Repblica Democrtica del Congo;
 Djibouti;
 Guinea Equatorial;
 Eritrea;
 Etipia;
 Gmbia;
 Guinea;
 Guinea-Bissau;
 Lesotho;
 Libria;
 Madagascar;
 Malawi;
 Mali;
 Mauritnia;
 Moambic;
 Nger;
 Rwanda;
 So Tom i Prncipe;
 Senegal;
 Sierra Leone;
 Somlia;
 Sudan;
 Tanznia;
 Togo;
 Uganda;
 Zmbia;

sia.
 Afganistan;
 Bangladesh;
 Bhutan;
 Cambodja;
 Timor Oriental;
 Laos;
 Maldives;
 Burma;
 Nepal;
 Iemen;

Oceania.
 Kiribati;
 Samoa;
 Illes Salom;
 Tuvalu;
 Vanuatu;

Amrica.
 Hait;

Referncies.


Vegeu tamb.
 Pas desenvolupat;
 Pas en vies de desenvolupament;
 Pas recentment industrialitzat;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349000" title="Impost sobre la renda" nonfiltered="1564" processed="1557" dbindex="136575">
L'impost sobre la renda s un impost que grava la renda de les persones fsiques i morals, de les empreses i d'altres entitats legals.  Hi ha diverses variants en l'aplicaci dels impostos sobre la renda, segons el pas, i poden ser progressius, proporcionals o regressius. 





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349002" title="Regi (anatomia)" nonfiltered="1565" processed="1558" dbindex="136576">
Una regi s una zona del cos que comprn artries, venes, nervis, msculs, ossos i altres estructures anatmiques que es relacionen entre elles. L'anatomia regional divideix el cos en diferents regions:
Regi del cap;
Regi del coll;
Regi torcica anterior i lateral;
Regions abdominals;
Regi de l'esquena;
Regi del perineu;
Regi de l'extremitat superior;
Regi de l'extremitat inferior;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349006" title="Govern d'Andorra" nonfiltered="1566" processed="1559" dbindex="136577">
El Govern d'Andorra s la representaci de la prefectura de govern de la branca executiva de l'Estat andorr. s regulat per les disposicions de la constituci andorrana de 1993, als Captol IV i V. El Govern s integrat pel cap de govern i dels ministres en el nombre que determina la llei. El cap de govern, dirigeix la poltica nacional i internacional d'Andorra abans la de internacional era dirigida pels coprnceps i tamb l'administraci de l'Estat. Com a representant de la branca executiva, exerceix la potestat reglamentria.  El cap de govern s nomenat pels coprnceps, per electe pel Consell General, i no pot exercir el seu crrec per ms de dos mandats consecutius complets. 

El Govern est integrat per:
 Albert Pintat Santolria: Cap de govern d'Andorra;
 Conxita Marsol Riart: Ministra de Presidncia;
 Ferran Mirapeix Lucas: Ministre de Finances;
 Xavier Jordana Rossell: Ministre d'Ordenament Territorial, Urbanisme i Medi Ambient;
 Juli Minoves Triquell: Ministre Portaveu del Govern, de Desenvolupament Econmic, Turisme, Cultura i Universitats;
 Antoni Riberaygua Sasplugas: Ministre de Justcia i Interior;
 Meritxell Mateu Pi: Ministra d Afers Exteriors;
 Montserrat Gil Torn: Ministra de Salut, Benestar, Famlia i Habitatge;
 Joel Font Coma: Ministre d Economia i Agricultura;
 Roser Bastida Areny: Ministra d Educaci, Formaci Professional, Joventut i Esports;
 Esteve Vidal Ferrer: Secretari general;
 Anna Zamora Puigcercs: Cap del Gabinet del Cap de Govern;
 Roser Su Pascuet: Cap de Protocol;


Enllaos externs.
 Portal del Govern d'Andorra;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349007" title="Philippe Massoni" nonfiltered="1567" processed="1560" dbindex="136578">
Philippe Massoni (n. 1936) s un prefecte francs i el representant dels coprnceps Jacques Chirac (del 2002 al 2007) i Nicolas Sarkozy (des del 2007), en reemplaar Frderic de Saint-Sernim. Fou comissari de la policia, cap de la policia de Pars i conseller personal de Chirac abans de ser nomenat representant del coprncep. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349008" title="Nemesi Marqus i Oste" nonfiltered="1568" processed="1561" dbindex="136579">
Nemesi Marqus i Oste (Cab, 17 de maig del 1935) s un sacerdot catlic, representant personal del coprncep episcopal andorr, el bisbe d'Urgell, des del 30 de juliol de 2003.

Ha estat rector de Bellestar. Entre altres, ha publicat la seva tesi doctoral per la Universitat de Barcelona (1988): La reforma de les institucions d'Andorra (1975-1981): Aspectes interns internacionals.

 Bibliografia .
 Les institucions pbliques del Principat Andorra: Universitat d'Andorra - Fundaci Crdit Andorr, 2005. ISBN 9992015683;
 La reforma de les institucions d'Andorra (1975-1981): Aspectes interns internacionals Lleida: Virigili i Pags, 1989. ISBN 8478560041 (Reimpresa en microforma: Barcelona: Universitat de Barcelona, 1991. ISBN 8478751769);
 Lleis i resolucions dels coprnceps i els seus delegats, 1900-1979 Andorra: Casal i Vall, 1980;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349009" title="Llengua nacional" nonfiltered="1569" processed="1562" dbindex="136580">
Una llengua nacional s una llengua (o variant d'una llengua) que t una connexi de facto o de jure amb un poble i en alguns casos amb el territori que ocupa. Se'n fa s, del terme, de diverses maneres; pot representar la identitat nacional d'una naci o pas, o designar una o ms llenges autctones o que un grup de poblaci parla com a llengua materna. Tot i que les llenges nacionals sovint coincideixen amb les llenges oficials d'algunes nacions o Estats, en alguns casos el terme s'empra en contraposici a la llengua oficial; alguns exemples en sn Moambic, la constituci del qual expressa clarament que "l'Estat valora les llenges nacionals i promou el seu desenvolupament"; Timor Oriental, la constituci del qual estableix que "el tetum i les altres llenges nacionals sn valorades i desenvolupades per l'Estat"; i Mxic, que tot i que la seva constituci no estableix cap llengua com a llengua oficial, una Llei de Drets Lingstics, reconeix el castell i "totes les llenges indgenes" seixanta-dos, agrupant els dialectes com a llenges nacionals, incloent-hi les llenges dels pobles indgenes desplaats dels Estats Units i Guatemala. s en aquest sentit que les llenges nacionals sn objecte de protecci, en ser parlades, generalment, per minories tniques o culturals, per tal d'evitar les tendncies hegemniques de la majoria. 























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349012" title="Onon" nonfiltered="1570" processed="1563" dbindex="136581">


El Onon gol o Riu Onon (mongol:          = riu Onon; rus:     ) s un riu de Monglia i Rssia.

T una llargada de 818 km i una conca de 94,010 km. 

Neix a la banda oriental de les muntanyes Khentei i corre durant 298 km per Monglia i desprs a Rssia. Conflueix amb el riu Ingoda i forma el riu Shilka. L'alt Onon s el suposat lloc de naixement de Genguis Khan.

El curs Onon-Shilka-Amur produeix un dels rius ms llargs del mon (818 km + 560 km + 2.874 km)

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349013" title="Khentei" nonfiltered="1571" processed="1564" dbindex="136582">
Les muntanyes Khentei o Khentii (mongol:             ) sn una serralada de muntanyes a les provncies de Tv i de Khentii a Monglia, a la part septentrional. La serralada abraa l'rea Estrictament Protegida de Khan Khentii i inclou la muntanya sagrada dels mongols, Burkhan Khaldun, la qual est associada a Genguis Khan.

La serralada forma la lnia divisoria entre l'oce rtic i el oce Pacfic (incloent el llac Baikal). En aquestes muntanyes naiexen alguns rius destacats, especialment els Onon, el Kherlen i el Tuul.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349014" title="Khentii" nonfiltered="1572" processed="1565" dbindex="136583">


Muntanyes Khentei o Khentii a Monglia ;
Provincia de Khentii a Monglia;
rea Estrictament Protegida de Khan Khentii a Monglia;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349015" title="Kerulen" nonfiltered="1573" processed="1566" dbindex="136584">
El riu Kerulen (tamb Kerlen) o Kherlen (mongol:            = Kherlen gol; xins:     , Kl ln h) s un riu de Monglia i Xina. T una llargada de 1254 km.

El seu origen s a les muntanyes Khentei prop de la muntanya Burkhan Khaldun a l'rea Estrictament Protegida de Khan Khentii  a uns 180 km al nord-oest d'Ulan Bator. Aquesta rea separa el riu Tuul de la conca rtica, de la conca de l'oce Pacfic

El Kerulen corre en direcci a l'est per la provncia de Khentii. Creua l'estepa oriental mongola, passant per Ulaan Ereg i Txoibalsan, i entra a territori de Xina a , desaiguant al Hulun Nuur desprs de 164 km per aquest pas.

En anys de fortes pluges el riu Hulun Nuur es desborda per la seva riba septentrional i l'aigua es pot trobar amb el riu Argun a uns 20 km. L'Argun marca el lmit entre Rssia i Xina durant 944 km fins que troba el riu Amur. El sistema Kerulen-Argun-Amur t un recorregut total de 5025 km.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349016" title="Port esportiu" nonfiltered="1574" processed="1567" dbindex="136585">

Un port esportiu es un port abrigat amb amarratges per a iots i vaixells petits. Normalment l'accs est reservat per a membres i propietaris d'embarcacions. Els ports esportius tenen connexions d'electricitat i aigua, llocs per guardar equipament, dutxes, lavabos, etc. 
Tamb hi han molts clubs que poseeixen un dic sec i altres installacions necessries per a la reparaci i carenatge de les embarcacions amb grues, escales i tallers.

La majora dels ports esportius compten amb un club nutic a la vora del port, a on hi ha generalment informaci sobre l'estat del temps i la mar i facilitats sanitries bsiques. Tamb hi ha normalment un local social amb restaurant, bar o cafetera i sovint una sala per activitats de lleure, a on els mariners es poden reunir.

Hi han ports pesquers en els que els iots i els vaixells de pesca comparteixen el mateix port, com el de Blanes. Sovint els ports esportius de les grans ciutats es troven dins d'un port martim commercial, com els del Reial Club Nutic de Barcelona i el Reial Club Martim de Barcelona. D'altres, com el de Cartagena, es troven dins de la Base Naval de la Armada. 

A Catalunya els ports esportius es poden trovar tamb a llacs i embassaments, a on funcionen principalment l'estiu. Un dels projectes mes ambiciosos es la "marina" residencial d'Empuriabrava a la comarca de l'Alt Empord. L'extens complex d'Empuriabrava va integrar una urbanitzaci residencial amb un port esportiu. Construt damunt una zona d'aiguamolls, els iots i altres embarcacions es poden amarrar a la vora de les cases individuals communicades amb una xarxa de canals artificials . 

Impacte ecolgic.
Molts ports esportius als Pasos Catalans son de construcci recent. Durant les darreres tres dcades han proliferat molt a la costa Mediterrnia. 

L'abundncia de ports a la costa pot tindre un efecte negatiu sobre els ecosistemes ja molt degradats del litoral catal. Aparentment, l'alteraci de ls fluxos de corrents parallels a la costa pot causar la destrucci de platges de sorra i de la vegetaci martima com els alguers.

Referncies.

Ports esportius (en);
Marinas in Catalonia (en);

Enllaos externs.
Ports esportius a  Catalunya;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349026" title="Istish Negre" nonfiltered="1575" processed="1568" dbindex="136586">


Irtish Negre (Er'erjisihe) s el nom que rep el riu Irtish en el seu primer tram. El nom d'aquest riu vol dir riu Blanc, per a la part del seu naixement, en territori de la Repblica Popular de Xina, i fins entrar en el Kazakhstan, rep el nom d'Irtish Negre. L'Irtish Negre es divideix en tres branques per una zona de maresmes, i desprs corre per la plana de Bosangir fins el llac Zaisan, i a una altura de 417 metres emergeix de nou, ja com a Irtish (Irtish Blanc).

Vegeu: Irtish



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349029" title="Selenga" nonfiltered="1576" processed="1569" dbindex="136587">


El Selenga (rus:        , mongol            ,              ) s un riu de Monglia i Rssia.

Les seves fonts sn l'Ideriin gol i el Delgermrn. Desaigua al llac Baikal desprs d'un recorregut de 942 km.. El Selenga es capalera del conjunt Ienisei-Angara.

Referncies.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349031" title="Sant Vicent de Cotlliure" nonfiltered="1577" processed="1570" dbindex="136588">
Sant Vincent de Cotlliure fou un sant venerat a Perpiny, les seves relquies es troben a l'esglsia de Cotlliure fins al segle XVII. Una festa major conduia la seva esttua juntament amb les de Sant Mxim i Sant Lliberat. La seva memria va ser conservada perqu malgrat una existncia obscura, fou real. Aix s'ha conservat la festa tot i oblidant el personatge que fou a l'origen: molt sovint es confs amb Sant Vicent Ferrer o Sant Vicent de Pau.

Referncia.


Enllaos externs.
 Edici de lIndpendant en motiu de la festa, el 2008;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349032" title="Ballant amb llops" nonfiltered="1578" processed="1571" dbindex="136589">
Ballant amb llops (Dances with Wolves) s una pellcula estatunidenca dirigida per Kevin Costner el 1990. Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.

 Argument .
El tinent nordista John Dunbar, greument ferit en una batalla durant la guerra de secessi, s enviat a  una posici avanada de l Oest, en territori indi. Es troba sol esperant l'arribada de reforos, tenint per companys un vell llop solitari al que anomena "mitjons",  i Cisco (el seu cavall).

Les seves jornades les dedica a recrrer la regi per desprs consignar, al seu diari, les seves observacions. Ell mateix s objecte d'una constant vigilncia de la part dels Sioux, amb els quals acaba mantenint relacions de curiositat, desprs d'amistat.


Ser adoptat per la tribu que li dna el nom El que balla amb llops, i sobretot pel seu home medicina, Ocell que salta, quan porta al camp, entre els seus, una jove anomenada Dempeus amb el puny en alt.

En realitat, es tracta d'una dona blanca, Christine, recollida pels Sioux quan era nena. Des d aquell moment, Dunbar viu amb els Indis, pren Christine per a esposa, protegeix les dones i els nens dels guerrers quan aquests combaten altres tribus.

Mentre que la tribu es trasllada per tornar-se n als seus quarters d'hivern, Dunbar, que pensa seguir-los, es dna compte que ha deixat el seu bloc de notes al camp. Podent ser aquest bloc una pista per l'exrcit sobre els rastres dels Sioux, Dunbar torna al Camp Sedgwick per recuperar-lo per all una sorpresa l'espera: els soldats americans han pres possessi del camp i el prenen per a un indi. Presoner, el seu cavall mor sota els seus ulls, est acusat de deserci i s traslladat per ser penjat. Durant el trajecte, el seu llop s igualment abatut davant seu, per els seus amics indis vnen al seu socors i massacren els soldats.

Repartiment .
 Kevin Costner : Tinent Dunbar, Sunkmanitu tanka ob'waci;
 Mary McDonnell : Christine;
 Graham Greene : Ocell que salta;
 Rodney A. Grant : Vent en el seu cabell;
 Floyd Westerman : Dos ossos;
 Tantoo Cardinal : Xal negre;
 Wes Studi : El cap Pawnee;
 Robert Pastorelli : Timmons;
 Charles Rocket : Tinent Elgin;
 Maury Chaykin : Major Fambrough;
 Jimmy Herman : Stone Calf;
 Michael Spears : Otter;
 Tony Pierce : Spivey;
 Doris Leader Charge : Bonic escut;
 Kirk Baltz : Edwards;
 Tom Everett : Sergent Pepper ;
 Larry Joshua : Sergent Bauer ;
 Annie Costner : Christine;

 Banda Sonora .

La musica de la pellcula va ser composada pel compositor  John Barry. La seva banda sonora va guanyar el premi de l'acadmia a la millor partitura i amb el temps aquesta es va convertir en una partitura popular. Joan Pau II va declarar que aquesta era la seva pea musical favorita. L edici de la partitura va sortir el 1990, per posteriorment es van fer reedicions, el 1995 i  el 2004 que contenia la partitura en la seva totalitat

1- Main Title-Looks Like A Suicide ;
2- The John Dunbar Theme ;
3- Journey To Fort Sedgewick ;
4- Ride To Fort Hays ;
5- The Death Of Timmons ;
6- Two Socks-The Wolf Theme ;
7- Pawnee Attack ;
8- Kicking,s Bird Gift ;
9- Journey To The Buffalo Killing Ground ;
10- The Buffalo Hunt ;
11- Stands With A Fist Remembers ;
12- The Love Theme ;
13- The John Dunbar Theme ;
14- Two Socks At Play ;
15- The Death Of Cisco ;
16- Rescue Of Dances With Wolves ;
17- The Loss Of The Journal And Return To The Winter Camp ;
18- Farewell And End Title ;

 Al voltant de la pellcula .
Els papers d'indis a la pellcula estan interpretats per veritables sioux, que parlen la seva prpia llengua: el lakota.
Primera pellcula dirigida per Kevin Costner, la pellcula va ser rodada a Dakota del Sud. Est basada en la novella homnima de Michael Blake.

 Premis .

 Oscar a la millor pellcula;
 Oscar al millor director  per  Kevin Costner;
 Oscar al millor muntatge per Neil Travis;
 Oscar a la millor banda sonora per John Barry;
 Oscar a la millor fotografia per Dean Semler;
 Oscar a la millor edici de so;
 Oscar al millor gui adaptat per Michael Blake);

Enllaos externs.
 Pgina de la pellcula a l'IMDb;
 Fitxa Cbo;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349033" title="Escola de Ferrara" nonfiltered="1579" processed="1572" dbindex="136590">

L'Escola de Ferrara s una de les escoles italianes de pintura que van veure la llum durant la Renaixena italiana.

 Histria .

L'escola de Ferrara neix a l empara de la casa dels Este a Ferrara, que dna suport a les arts. Un mecenatge que va crixer amb  Hrcules I d'Este el 1470, i que la famlia continua fins a Alfons II d'Este, mort sense hereus el 1597. Moltes de les obres dels artistes es van dispersar amb la fi de la senyoria dels Este a Ferrara.
El seu estil evolucionar en el temps experimentant les influncies dels artistes de les ciutats i de les regions venes: Mantua, Vencia, la Llombardia, Florncia i sobretot Bolonya.

 Principals representants .

Abans segle XV .
 Gelasio di Nicol;
 Galasso Galassi;
 Cristoforo da Ferrara;
 Antonio Alberti;

 Segle XV .

 Cosm Tura (1430? - 1495);
 Francesco del Cossa (Ferrara, c. 1436- Bolonya, 1477/78);
 Ercole de' Roberti (c. 1451  - 1496) ;
 Lorenzo Costa il Vecchio (Ferrara, 1460 - Mantua, 5 de mar de 1535);
 Boccaccio Boccaccino;
 Domenico Panetti;
 Giovanni Battista Benvenuti (anomenat tamb l'Ortolano Ferrarese) (1490-1525);
 Ercole Grandi;
 Ludovico Mazzolino;
 Michele Cortellini;

 Segle XVI .

 Nicol Pisano;
 Dosso Dossi (c. 1480-1542);
 Battista Dossi;
 Girolamo da Carpi;
 Benvenuto Tisi anomenat Il Garofalo (Ferrara, 1481 - Ferrara, 6 de setembre de 1559);
 Ludovico Mazzolino (c. 1480  - c. 1530);
 Sigismondo Scarsella;
 Ippolito Scarsella anomenta Scarsellino ;
 Carlo Bononi actiu tamb a Bolonya i Mantua (1569   1632);
 Sebastiano Filippi  anomenat Bastianino (c .1532  - 1602);
 Camillo Ricci;
 Domenico Mona;
 Gaspare Venturini;
 Giovanni Andrea Ghirardoni;
 Giovanni Paolo Grazzini ;
 Jacopo Bambini;
 Giulio Cromer;

 Segles XVII i XVIII .

 Carlo Bononi (actiu tamb a Bolonya i Mantua);
 Alfonso Rivarola;
 Giovanni Battista della Torre;
 Camillo Berlinghieri;
 Ippolito Caselli;
 Francesco Naselli;
 Ercole Sarti;
 Giovan Francesco Barbieri Guercino anomenta Guerchin (1591-1666);
 Paolo Antonio Barbieri;
 Benedetto Genari il vecchio;
 Cesare Genari;
 Giuseppe Caletti;
 Ludovico Lana;
 Francesco Costanzo Cattaneo;
 Giuseppe Bonati;
 Giuseppe Avanzi;
 Orazio e Cesare Mornasi;
 Francesco e Antonio Ferrari;
 Francesco Scala;
 Maurelio Scanavini;
 Giacomo Parolini;
 Giuseppe Zola;
 Giovanni Francesco Braccioli;
 Antonio Contri;
 Giuseppe Ghedini;
 Giovanni Monti;
 Alberto Muchiatti;
 Giuseppe Santi;
 Giovanni Masi;


Bibliografia.
 Sydney J. Freedberg. In Pelican History of Art: Painting in Italy, 1500-1600. Penguin Books Ltd, 1993. ;
 Francis P. Smyth, John P. O'Neill. In National Gallery of Art, Washington DC: The Age of Correggio and the Carracci: Emilian Painting of the 16th and 17th Centuries. 1986;
 Camillo Laderchi. La pittura ferrarese, memorie. Googlebooks 1856.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349035" title="Cicle de Krebs" nonfiltered="1580" processed="1573" dbindex="136591">
El cicle de Krebs (tamb anomenat cicle de l'cid ctric o cicle dels cids tricarboxlics) s una ruta metablica, s a dir, una successi de reaccions qumiques que formen part de la respiraci cellular en totes les cllules aerbiques, per tant que utilitzen oxigen. En els organismes aerbics, els cicle de Krebs s part de la via catablica que realitza l'oxidaci dels hidrats de carboni, cids grassos i aminocids fins a produir CO2, alliberant energia en forma utilitzable (poder reductor i GTP).


 Reaccions del Cicle de Krebs .
El cicle de Krebs t lloc a la matriu mitocondrial en els eucariotes i en el citoplasma en els procariotes.


Llegenda de colors: enzims, coenzims, nombre de sustrats, ions metlics, molcules inorgniques, inhibici, estimulaci .

L'Acetil-CoA s el principal precursor del cicle de Krebs. L'cid cclic (6 carbonis) es genera en cada cicle per condensaci d'un acetil-CoA (2 carbonis) com una molcula d'oxaloacetat (4 carbonis). L'cid cclic produeix en cada cicle una molcula d'oxaloacetat i dos de CO2, per tant la balana neta del cicle s: 

Acetil-CoA + 3 NAD+ + FAD + GDP + Pi + 3 H2O   CoA-SH + 3 (NADH + H+) + FADH2 + GTP + 2 CO2 + 3 H+













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349036" title="Urungu" nonfiltered="1581" processed="1574" dbindex="136592">
Urungu s un riu de la Repblica Popular de Xina, al Xinjiang. Corre a uns 350 km al nord d'Urumqi.

Neix a les muntanyes de l'Altai (a la part anomenada muntanyes Kok-Chureck), i corre primer al sud per girar cap a l'oest fins al llac Bagahu Nor i reapareixer desprs per continuar breument fins al llac ms gran anomenat Ulungur Nor.

El formen tres petits rius, el Bulugun el Tsagan gol i el Chinghil. El seu curs s de 600 km.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349037" title="Kobdo" nonfiltered="1582" processed="1575" dbindex="136593">


Kobdo o Khovd (mongol:     ):

 Riu Khovd riu de la Monglia occidental;
 Provncia de Khovd, una provncia (aimag) de Monglia;
 Khovd (ciutat), capital de la provncia del mateix nom;
 Aeroport de Khovd, l'aeroport de la ciutat de Khovd ;
 Districte de Khovd, a la provncia de Kovd;
 Districte de Khovd (Uvs), a la provncia d'Uvs.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349038" title="Khovd" nonfiltered="1583" processed="1576" dbindex="136594">


Kohovd o Kobdo (mongol:     ):

 Riu Khovd riu de la Monglia occidental;
 Provncia de Khovd, una provncia (aimag) de Monglia;
 Khovd (ciutat), capital de la prvncia del mateix nom;
 Aeroport de Khovd, l'aeroport de la ciutat de Khovd ;
 Districte de Khovd, a la provncia de Kovd;
 Districte de Khovd, a la provncia d'Uvs.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349039" title="Riu Argun" nonfiltered="1584" processed="1577" dbindex="136595">


Riu Argun (Caucas);
Riu Argun (Xina);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349041" title="Riu Argun (Xina)" nonfiltered="1585" processed="1578" dbindex="136596">
Argun (rus:       , transcripci xines ' rg n h, transcripci manx Ergune bira) s el nom rus del riu que, desprs de nixer a Xina, per una considerable extensi marca la frontera entre la Repblica Popular de Xina i Rssia.

Neix a la part occidental de la gran serralada de Khingan a Monglia Interior. Corre per territori xins sota el nom d'Hailar He (    , riu Hailar). T un recorregut total de 1.620 km. S'uneix al riu Shilka per formar el riu Amur.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349043" title="Ferdinand David" nonfiltered="1586" processed="1579" dbindex="136597">

Ferdinand David (Hamburg, 1810 - Klosters, Sussa, 1873) fou un violinista i compositor alemany. Pertanyia a una famlia jueva, per desprs s'aconvert al cristianisme.

Dedicat a la msica des de molt infant, als 10 anys feu el primer concert, desprs es perfeccion sota la direcci de Ludwig Spohr i Moritz Hauptmann de 1823 a 1824. Desprs viatj en companyia de la seva germana, i el 1827 ingress com a violinista a l orquestra del Teatre Reial de Berln. El 1829 , el bar de Liphardt (amb la filla del qual si cas ms tard) li encarreg la direcci d un quartet privat a Dorpat, adquir fama de violinista a Sant Petersburg, Moscou, Riga i altres poblacions que visit, sent nomenat desprs a instncies de Felix Mendelssohn, director de l orquestra de la Gewandhaus, de Leipzig, concerts que a partir de llavors agafaren una nova empenta, davant l enrgica direcci del ja llavors clebre David. 

s disting com a violinista per llur vehemncia, estil i fora d'arc, representant una transici entre les escoles franceses i alemanyes. Public notables edicions d obres antigues, i entre les prpies produccions destaquen una collecci de peces per a piano i viol (Bunte Reche, OP. 30 i 41), aix com els seus, cinc concerts (meritoris des del punt de vista tcnic), capricis i estudis. Fou a ms autor de dues simfonies, quartets i concerts per a diferents instruments (clarinet, viola i violoncel), els quals actualment dormen el somni dels justs, aix com l pera Hans Watch. Tamb fou editor d'obres per a viol de Francesco Maria Veracini, Pietro Locatelli i Johann Gottlieb Goldberg.  

Enllaos externs.
Llions de David Concertino per a tromb i orquestra;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349046" title="Khalkha Gol" nonfiltered="1587" processed="1580" dbindex="136598">
El Khalkha Gol o Khalkhyn Gol (mongol:           , riu Khalkha; xins:     ) s un riu de la Monglia oriental i nord de Xina d'una llargada de 232 km.

Al riu Khalkha es va lliurar la batalla del mateix nom entre els sovitics i mongols d'un costat, i els japonesos de l'exrcit de Kwantung, l'agost de 1939.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349049" title="Khalkha (tnia)" nonfiltered="1588" processed="1581" dbindex="136599">
Els khalkha o halh (mongol clssic: qalq-a, khalkha; mongol:     ) sn un subgrup dels mongols que formen la majoria del poble mongol de la Repblica de Monglia. Viviuen a la part central anomenada encara Khalkha Mitj, amb les provncies de Tv, Arkhangai, imnogovi.

 Histria .

Sn esmentats des del segle XVI i agafen el seu nom del riu Khalkha Gol on originalment vivien. Serien descendents de la tribu djalair. Es van expandir per la Monglia central absorbint als Uriankhai, vassalls que s'havien revoltat a la mort de Dayan Khan (1517). Van lluitar tamb contra els oirats. Van formar una serie d'agrupacions que foren sotmeses pels manxs el 1688. Al segle XX van dirigir el moviment independentista mongol i van establir l'estat mongol independent.

 Referncies .
Okada Hidehiro     : Dayan H n no Rokumanko no Kigen               , Enoki Hakushi Kanreki Kinen T y shi Rons              , pp. 127-137, 1975.
Morikawa Tetsuo     : Haruha Tumen to Sono Seiritsu ni Tsuite                  , T y  Gakuh       Vol.55. No.2, pp.32-63, 1972.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349052" title="Johann Nepomuk David" nonfiltered="1589" processed="1582" dbindex="136600">
Johann Nepomuk David (Elferding, ustria 30 de novembre de 1895 - Stuttgart 22 de desembre del 1977) fou un compositor i organista austrac.

Fou nen de cor a Ansfelden i desprs estudi en l'Acadmia de Msica de Viena. Fou successivament, organista i director coral a Wels (Alta ustria), des del 1925, professor en el conservatori de Leipzig des del 1934, on tamb en fou director el 1942, professor del Mozarteum de Salzburg des del 1945 i professor del conservatori de Stuttgart des del 1948, o a ms dirig el Cor Bruckner. La seva evoluci estilstica pass per estadis diversos: en un principi seguia les petjades d'en Bruckner, per practicar poc tems ms tard un modernisme moderat i, finalment  com altres compositors- unir elements preclssics a formes estilstiques del seu temps. Al llarg de la seva producci feu servir interessants varietats rtmiques, algunes d'una certa complexitat. 

A ms, la seva msica es caracteritza per llur tcnica polifnica de gran amplitud de lnies, a la vegada que pel seu carcter apassionat. T una producci molt abundant: 5 Simfonies; Simfonia Concertant per a quintet de vent i orquestra de corda; Concert per a flauta i orquestra; varies Partites per a orquestra; 4 Quartets de corda; un Trio de corda; un Duo per a viol i violoncel; 5 Sonates per a viol, viola, violoncel i flauta, amb piano i per llat; una collecci de Preludis, Tocates, Fantasies, etc., per a orgue, i pel mateix instrument, Chacona, Ricercare, Toccata, Preludis i Fuges; diversos  Motets a quatre i sis veus; diversos Lieder; una gran collecci de 10 volums de peces corals; l'oratori Das Exxolied, etc.,. Assol els premis Liszt, de Weimar (1949), el de Msica de Viena (1951), el Buxtehude, de Lbek i el Nacional de Msica d'ustria el 1953. Era soci honorari de la Societat de Concerts de Viena des del 1953, del Mozarteum de Salzburg des del 1960, membre de l'Acadmia d'Art de Berln i de la de Baviera des del 1955 i de l'Acadmia de Belles Arts des del 1961. El 1955 li fou concedida la Creu Federal del Mrit.

 Referncies .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349056" title="Olmos de Esgueva" nonfiltered="1590" processed="1583" dbindex="136601">

Olmos de Esgueva s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.



Administraci.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349057" title="Samuel David" nonfiltered="1591" processed="1584" dbindex="136602">
Samuel David (Pars, 1836-1895) fou un compositor francs.

Va obtenir el gran premi de Roma el 1858 per llur cantata Jepht, i l'any segent tamb va obtenir un primer premi en un concurs per una composici del mateix gnere titulada La Gnie de la Terre. A ms, s autor de les operes cmiques La Gageure, Les chevaliers du poignard, L'education d'un prince, Un caprice de Ninon, Une dragonnade, Les changeurs, Mademoiselle Sylvia, Absalon, i La Fe des Bruyres; de l'pera seria Maccabei, de l'opereta La peau d'ours, de quatre simfonies, cors i melodies vocals, i d'un tractat de msica. 

 Referncies .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349058" title="cid actic" nonfiltered="1592" processed="1585" dbindex="136603">


















L'cid actic, o la seua forma ionitzada, l'acetat, s un cid que es troba al vinagre, i que s el principal responsable del seu gust i olor agre. La seua frmula s CH3-COOH (C2H4O2), i, segons la IUPAC s'anomena sistemticament cid etanoic.



s el segon dels cids carboxlics, desprs de l'cid frmic o metanoic, que noms t un carb i abans de l'cid propanoic, que ja t una cadena de tres carbonis.

El punt de fusi s  16,6 C i el punt d'ebullici s 117,9 C.

En dissoluci aquosa, l'cid actic pot perdre el prot del grup carboxil per donar la seua base conjugada, l'acetat. El seu pKa s de 4.8 a 25C, aix vol dir, que al pH moderadament cid de 4.8, aproximadament la meitat de les seues molcules  s'hauran desfet del prot. Aix fa que siga un cid feble i que, a concentracions adequades, puga formar dissolucions reguladores amb la seua base conjugada. La constant de dissociaci a 20C s Ka= 1'7510-5.

s d'inters per a la qumica orgnica com reactiu, per a la qumica inorgnica com lligant, i per a la bioqumica com metablit (activat com acetil-coenzim A). Tamb s utilitzat com substrat, en la seua forma activada, en reaccions catalitzades per les enzimes conegudes como acetil transferases, i concretament histona acetil transferases.

Hui en dia, la via natural d'obtenci de l'cid actic s a travs de la carbonilaci (reacci amb CO) de metanol. Antigament es produa per oxidaci de l'etil amb acetaldehid i posterior oxidaci d'aquest a cid actic.

Producci.


L'cid actic s produt tant sintticament com naturalment per fermentaci bacterial. Hui en dia, la ruta biolgica proporciona aproximadament el 10% de la producci mundial, per segueix sent important en la producci del vinagre, ja que les lleis mundials de puresa d'aliments estipulen que el vinagre per a us alimentari ha de ser d'origen biolgic. Aproximadament el 75% de l'cid actic fet a la industria qumica es preparat per carbonilaci del metanol, explicada ms avant. Els mtodes alternatius aporten la resta.
La producci mundial total d'cid actic verge s'estima en 5 Mt/a (milions de tones per any), aproximadament la meitat s produda als Estats Units. La producci a Europa s aproximadament 1 Mt/a i va baixant, i 0,7 Mt/a sn produits al Jap. Altre 1.5 Mt s reciclat cada any, arribant el mercat mundial total a 6.5 Mt/a. Els dos majors productors d'cid actic verge sn Celanese i BP. Altres productors importants sn Millennium Chemicals, Sterling Chemicals, Samsung, Eastman Chemical Company i Svensk Etanolkemi.

Carbonilaci del metanol.
 (1) CH3OH + HI   CH3I + H2O;
 (2) CH3I + CO   CH3COI;
 (3) CH3COI + H2O   CH3COOH + HI;

Oxidaci de l'acetaldehid.
 2 C4H10 + 5 O2   4 CH3COOH + 2 H2O;

G

 2 CH3CHO + O2   2 CH3COOH;


Oxidaci de l'etil.

Fermentaci oxidativa.

Fermentaci anaerbica.

 2 CO2 + 4 H2   CH3COOH + 2 H2O;

 Aplicacions i usos .
 A l'apicultura s utilitzat per al control de les larves i Ou (biologia)s de les polilles de la cera, malaltia denominada galleriosi, que destrueix els ruscs de cera que les abelles melferes fan per criar o acumular la mel.

 A la indstria qumica es gasten molt el seus sters, com l'acetat de vinil o l'acetat de cellulosa (base per la fabricaci de lalo, rai, cellof...);

 Sn molt conegudes les seues propietats com solucions fixadores, per la preservaci de teixits (histologia), on actua empricament com fixador de nucleoprotenes, per no de protenes plasmtiques, ja siguen globulars o fibroses. (Resultats avalats per J. Baker);
 Alguns del altres usos com a la medicina s com a tint a les colposcopies per a detectar la infecci per virus del papiloma hum, quan el teixit del crvix es tenyeix de blanc amb l'cid actic s positiu per a infecci de virus de papiloma hum, a aquesta tinci se l'anomena com acet blanc positiu.

 Tamb serveix en la neteja de taques de la llar en general.
Netejador de superfcies:
 1 tassa de vinagre.
 4 litres d'aigua.
Aquesta soluci serveix per netejar tot tipus superfcies, des del sl, mobles, pisos de rajoles o cermics.El vinagre no deixar la casa amb una olor desagradable, durar uns pocs minuts, i deixar un agradable olor a net. No esbandiga.

Netejador de canonades:
   tassa de bicarbonat;
   tassa de vinagre blanc (de vi);
 1 tetera d'aigua bullint;
 3 cullerades de sal fina (optatiu);
Espolse el bicarbonat dins de la canonada, amb la sal. Afegixca el vinagre, millor si el tapa amb un tap. Espere com a mnim 5 minuts. Afegisca la tetera amb aigua bullint. El vinagre i el bicarbonat desengreixam la tuberia tapada. NO utilitze aquest mtode si abans ha utilitzat un desembossador comercial, que encara puga estar present a la canonada.

Netejador de mobles (quan hi ha greix):
 3 tasses d'oli vegetal (millor d'oliva);
 1 tassa de vinagre;
Barregi fins obtenir una emulsi. Utilitze un torcamans net per aplicar al moble.

Seguretat.
L'cid actic concentrat s corrosiu i, per tant, ha de ser manipulat amb la cura apropiada, com que pot ser causa de cremades a la pell, dany permanent als ulls, i irritaci a les membranes mucoses. Aquestes cremades poden no aparixer fins hores desprs de l'exposici. Els guants de ltex no ofereixen protecci, pel que cal utilitzar guants especials com els fets de goma de nitril, quan es fa utilitzar aquest compost. L'cid actic concentrat s'encn amb dificultat al laboratori. Hi ha risc d'inflamabilitat si la temperatura ambient supera els 39 C (102 F), i pot formar barreges explosives amb l'aire a estes temperatures (lmit d'explosivitat: 5.4% 16%).

Els perills de les solucions d'cid actic depenen de la seua concentraci. La segent taula llista la clasificaci UE de solucions d'cid actic:






Les solucions de ms del 25% d'cid actic sn manipulades amb una campana d'extracci de fums, debut al vapor corrosiu i pungent. L'cid actic dilut, en la forma de vinagre, s innocu. No obstant aix, la ingesti de solucions fortes s perillosa a la vida humana i animal en general. Pot causar danys greus al sistema digestiu, i ocasionar un canvi potencialment letal en l'acidesa de la sang.

Degut a incompatibilitats, es recomana emmagatzemar l'cid actic allunyat de l'cid crmic, l'etilenglicol, l'cid ntric, l'cid perclric, el permanganat, els perxids i els hidrxids.

Referncies.


Enllaos externs.

Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo de Espaa: Fitxa internacional de seguretat qumica de l'cid actic.




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349059" title="Encinas de Esgueva" nonfiltered="1593" processed="1586" dbindex="136604">

Encinas de Esgueva s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349060" title="Esguevillas de Esgueva" nonfiltered="1594" processed="1587" dbindex="136605">

Esguevillas de Esgueva s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349061" title="Amusquillo" nonfiltered="1595" processed="1588" dbindex="136606">

Amusquillo s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349062" title="Dinastia Hannover" nonfiltered="1596" processed="1589" dbindex="136607">
Dinastia Hannover- Una de les ms importants i ms antiges families de l'aristocrcia alemana, originaria de Subia i Baviera. 

La dinastia Hannover comen sent una sub-branca de la familia ducal de Baviera, ja que el fill petit d'Enric X de Baviera i Saxonia(v1100-39),Guillem, fou nombrat duc de Saxonia i la seva descendncia ducs de Brunswick-Lneburg. El germ de Guillem fou el rei dels romans, Otto IV, en 1198 que era casat amb la princesa Beatriu de Hohenstaufen i Angelina de Bizancia, per lo tant filla dels reis dels romans.

Fou fundada en el segle X.  Els seus membres han gaudit sempre d'importants distincions i ttols de renom.  Comenaren sent ducs de Brunswick, titol que ha tingut moltes ramificacions al llarg de la seva histria, arribant a l'actual branca la Hannover-Lneburg, reconvertida de la vella Brunswick-Lneburg.

Molts membres de la dinastia Hannover han sigut reis, reis consorts i prnceps, destacant els reis Hannover de la Gran Bretanya, els reis del regne de Hannover o en especial, a Otto de Brunswick-Grbenhagen, duc de Calabria i rei consort de Npols al segle XIV. 

s important recalcar que descendeixen dels reis anglesos de la dinastia Plantagenet, per la princesa Matilde d'Anglaterra (1156-89) casada amb Enric "El Lle" Welf, duc de Saxonia (1129-95).  Matilde era filla dels reis Enric II d'Anglaterra (1133-89) i de la famosa Elionor d'Aquitania (1122-1204).

Tamb descendeixen de la familia reial danesa amb la que guarden molta parantela, grcies a les moltes unions entre Hannover i Dinamarca.  Les darreres dues unions ms importants de la recent histria de la dinastia foren, el casament en 1938 de la princesa Frederica de Hannover, reina de Grcia, mare de la reina espanyola Sofia de Grcia; i la de Ernest August V de Hannover casat en segones npcies en 1999 amb la princesa Grimaldi, Carolina de Mnaco.

Els Hannover reis de la Gran Bretanya i Irlanda.
Jordi I de la Gran Bretanya (1660-1727);
Jordi II de la Gran Bretanya (1683-1760);
Jordi III de la Gran Bretanya (1738-1820)fill del prncep de Gales, Federic Llus de Hannover (1707-1751).;
Jordi IV de la Gran Bretanya (1762-1830);
Guillem IV de la Gran Bretanya (1765-1837) germ del anterior.
Victria I de la Gran Bretanya (1819-1901) nta de Jordi III.
Casada amb el prncep Albert de Saxonia Coburgo Gotha, ser la darrera reina Hannover de la Gran Bretanya, comenant una nova dinastia, la dinastia Saxonia Coburg Gotha, amb el regnat del seu fill, el futur Eduard VII de la Gran Bretanya que durar nou anys.

Els Hannover, reis de Hannover.
Ernest August I de Hannover (1837-1851);
Jordi V de Hannover (1851-1866) amb el final del regne, Jordi V es mantindr com a cap de la dinastia i duc de Brunswick-Lneburg dotze anys ms.

Ducs de Brunswick-Lneburg, Prnceps de la Gran Bretanya & Caps de la Dinastia Hannover.
Ernest August II de Hannover (1878-1913). Nascut en 1823 i mor en 1923.
Ernest August III de Hannover (1913-53). Nascut en 1887.
Ernest August IV de Hannover (1953-87). Nascut en 1914.
Ernest August V de Hannover (1987-). Nascut en 1954.

Referncies.
Quaderns de genealogia Nr. 1 "Les Families Reials d'Europa"- Pilar A. Argenter. (2000) ;

Enllaos Externs.
http://www.welfen.de/;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349063" title="Canillas de Esgueva" nonfiltered="1597" processed="1590" dbindex="136608">

Canillas de Esgueva s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Limita a l'est amb Fombellida i a l'oest amb Encinas de Esgueva. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349065" title="Fombellida" nonfiltered="1598" processed="1591" dbindex="136609">

Fombellida s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Est situat entre Torre de Esgueva i Canillas de Esgueva.

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349066" title="Torre de Esgueva" nonfiltered="1599" processed="1592" dbindex="136610">

Torre de Esgueva s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349067" title="Tarbagatai" nonfiltered="1600" processed="1593" dbindex="136611">



Tarbagatai o Tarbagatay  (mongol: Tarvagatai = amb marmotes):
Muntanyes Tarbagatai (Xina) entre Xinjiang a China i Kazakhstan;
Muntanyes Tarbagatai (Monglia), part de la serralada Khangai, vegeu Khangai.
Ciutat a Xinjiang, vegeu Tacheng;
Ciutat al oblast de Txita, vegeu Tarbagatai (Rssia);
Prefectura de Tacheng, a la Prefectura Autnoma d'Ili Kazakh;
Districte de Tarbagatai o Tarbagataysky, a Buryatia, (Russia), see Tarbagataysky;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349068" title="Cellofana" nonfiltered="1601" processed="1594" dbindex="136612">
La cellofana s un polmer natural derivat de la cellulosa. T l'aspecte d'una pellcula fina, transparent flexible i resistent a esforos de tracci, per molt fcil de tallar. Unes altres de les seues qualitats sn que s biodegradable i que no resisteix b la humitat, ja que tendeix a absorbir-la.

El procs de fabricaci consisteix a dissoldre fibres de fusta, cot o cnem en un lcali per a fer una soluci cridada viscosa, la qual desprs s extreta a travs d'una ranura i se submergeix en un bany cid que la torna a convertir en cellulosa. Per mitj d'un procs similar, utilitzant un orifici en lloc d'una ranura, es produeix una fibra anomenada "rai".

La cellofana va ser inventada per l'enginyer txtil sus Jacques I. Brandenberger en 1908. Desprs de veure com es vessava vi sobre les estovalles de la taula d'un restaurant, Brandenberger va tenir la idea de produir un recobriment transparent per a la tela que la fera impermeable. Experimentant, va trobar una forma d'aplicar la viscosa lquida a la tela, per la combinaci va resultar massa rgida com per a usar-se. No obstant aix la pellcula transparent se separava fcilment del seu respatller de tela, pel que va abandonar la seua idea original atret per les possibilitats del nou material. La baixa permeabilitat de la cellofana tant a l'aire com al greix i els bacteris ho fa til com material per a embolcall d'aliments.

La companyia de llaminadures Whitman dels Estats Units va comenar a utilitzar la cellofana per a embolicar llaminadures en 1912. Van ser els majors consumidors de cellofana importada de Frana fins a prop de 1924, quan DuPont va construir la primera planta nord-americana de cellofana. En 1935 es va establir la British Cellophane Ltd, una empresa conjunta entre La Cellophane SA i Courtaulds, comenant a operar una fbrica per a la manufactura de cellofana en Bridgwater en 1937.

La cellofana tamb s'usa per a embolicar regals i rams florals.

La pellcula de cellulosa s'ha fabricat des de 1930 fins a la data. A ms del seu s com embolcall d'aliments, tamb t usos industrials, tals com cintes autoadhesives i membranes semipermeables utilitzades per cert tipus de bateries. Amb el temps, el terme "cellofana" s'ha generalitzat, i s'usa comunament per a referir-se a diverses pellcules plstiques, encara aquelles que no estan fetes sobre la base de cellulosa.

S'utilitza principalment com embolcall, encara que tamb va ser molt utilitzat en l'elaboraci de cintes adhesives, sent substitut en gran mesura per altres polmers de qualitats ms apropiades per a tal s.

En algunes aplicacions se li apliquen recobriments per a complementar o modificar les seues propietats.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349070" title="Castronuevo de Esgueva" nonfiltered="1602" processed="1595" dbindex="136613">

Castronuevo de Esgueva s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349071" title="Castroverde de Cerrato" nonfiltered="1603" processed="1596" dbindex="136614">

Castroverde de Cerrato s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349072" title="Villaco" nonfiltered="1604" processed="1597" dbindex="136615">

Villaco s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349073" title="Ilha Comprida" nonfiltered="1605" processed="1598" dbindex="136616">


Ilha Comprida - s un municipi brasiler de l'estat de So Paulo. s una ciutat costera i es localitza a una latitud 2444'28" sud i la una longitud 4732'24" oest, estant a una altitud a nivell del mar. La seva poblaci estimada el 2004 era de 8.730 habitants.

Geografia.

T una rea de 188,5 km.Aquest nom ve per  la seva caracterstica peculiar d'haver-hi 74 km d'extensi i, com a mxim, 4km d'amplria en alguns punts. 

Amb 74 quilmetres de platges, rees de manglars, cases de camp arqueolgiques, mates, dunes i espcies rares d'aus, l'Illa Comprida s una de les ltimes rees on hi ha la Mata Atlntica i un dels ltims ecosistemas no polucionats del litoral brasiler. Forma part del Complex Estuario Lagunar d'Iguape - Paranagu, que constitueix un dels majors viveirs de peix i crustacis de l'Atlntic Sud. Per tindre importncia ambiental, l'Organitzaci de les Nacions Unides per a Educaci, Cincia i Cultura (UNESCO), a va incloure com Reserva de la Biosfera del Planeta. El municipi que t 100% del seu territori - 252 quilmetres quadrats -, incls en rea de Protecci Ambiental, desenvolupa accions estructurals per a transformar-se en Ciutat Model del Turisme Sustentable. 

Les dunes d'Illa Comprida s'escampen al llarg de la riba a les proximitats del Mar Petit i sn passatgers obligatoris. Les dunes de l'Ara, que queden 7,5 quilmetres del costat esquerre del Boqueiro, reserven sorpreses als visitants amb moltes formacions, altura de fins a deu metres i una bonica vista al mar. Tamb sn trobades en el cam del Boqueiro Sud en grans extensions. Algunes d'elles acaben en les llacunes. Conixer les dunes de l'Illa s un passeig inoblidable en la naturalesa. Les aus tpiques sn un espectacle a la part.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349074" title="Villafuerte" nonfiltered="1606" processed="1599" dbindex="136617">

Villafuerte s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349076" title="Ongut" nonfiltered="1607" processed="1600" dbindex="136618">
Els ongut o ngd (ngt) foren un poble turc  que existia al temps de Genguis Khan (1162 1227), en bona part de religi nestoriana . Vivien a la zona de la Gran Muralla Xinesa al nord de l'Ordos i cap al nord-est . Tayang, el khan dels naiman, conscient del perill de l'enemic va tractar d'obtenir l'ajut dels ongut, establerts a la vora del Toqto, al nord del Shansi (el districte de Sueiyuan) on exercien com a gurdia fronterera dels Jin, ; el seu cap era Alaquch-tagin, per aquest va advertir a Genguis khan i des llavors fou el seu aliat (1204).. 

Quan Genguis khan va atacar als jurchen el 1211 els ongut van obrir les portes al conqueridor i li van entregar la marca fronterera de la que tenien encarregada la vigilncia. En premi Genguis Khan va donar a una de les filles en matrimoni a Po-yao-ho (fill d'Alaquchtagin) . El poble es va mongolitzar progressivament. Els xinesos esmentaven el seu territori com wanggu.

Notes.


Refernciess.
 ;
Roux, Jean-Paul, Histoire de l'Empire Mongol, Fayard, ISBN 2213031649;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349080" title="Pia de Esgueva" nonfiltered="1608" processed="1601" dbindex="136619">

Pia de Esgueva s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349082" title="Sistema de la Reserva Federal" nonfiltered="1609" processed="1602" dbindex="136620">


El Sistema de Reserva Federal (Federal Reserve System, abreviat FED) es el sistema bancari central dels Estats Units d'Amrica creat el 1913 amb seu a Washington DC. Es un consorci pblic/privat composat d'una Junta de Governadors, el Comit Federal de Mercat Obert, dotze Bancs de Reserva Federal regionals i de bancs privats membres.

La Junta de Governadors del Sistema de Reserva Federal es una agencia governamental independent, subjecte a la Llei de Llibertat d'Informaci (Freedom of Information Act). Les seves decisions no tenen que ser aprovades pel President o per persones de la branca executiva o legislativa del govern. La Junta de Governadors no rep diner del Congres, i el seu mandat te una durada que avarca diversos governs i legislatures. Un cop que el president designa a un membre de la junta, aquest es fa independent, amb tot pot destitut pel president segons s'estableix en la secci 242, Ttol 12, del Codi dels EUA.

El Sistema de Reserva Federal fou creat el 23 de desembre de 1913 per la Llei de Reserva Federal (Federal Reserve Act). Tots els bancs nacionals hagueren d'unir-se al sistema. Les Notes de Reserva Federal (Federal Reserve Notes) foren creades per a tenir una oferta monetria flexible.

 Responsabilitats .
 Conduir la poltica monetria influenciant les condicions monetries i creditcies de la economia, buscant el nivell mxim d'ocupaci, preus estables, i taxes d'inters moderades a llarg termini.;
 Supervisar i regular las institucions bancaries per a protegir el sistema bancari i financer del pas i protegir els drets crediticis dels consumidors.;
 Mantenir l'estabilitat i contenir els riscs que puguin sorgir en el sistema financer.;
 Proveir de serveis financers a las institucions de dipsit, al govern i a institucions oficiales estrangeres (incloent l'operaci del sistema de pagaments nacional).;

 Organizaci .

La estructura del Sistema de Reserva Federal inclou:
 Junta de Governadors;
 Comit Federal de Mercat Obert;
 Bancs de Reserva Federal;
 Bancs membres;

Els bancs membres posseeixen els bancs de reserva regionals. Cada Banc de Reserva Federal i cada banc membre del Sistema de Reserva Federal estan subjectes a supervisi regulativa de la Junta de Governadors.

La Junta de Governadors es formada per set membres, designats pel president i confirmats pel senat, son seleccionats por un mandat de 14 anys, sense la possibilitat de tornar a ser escollits i poden addicionar al seu mandat els anys restants del mandat d'un altre governador.

El Comit Federal de Mercat Obert es conformat pels 7 governadors i 5 representants dels Bancs de Reserva Federal.

 Poltica Monetria .

Existeixen 3 eines per a dur a terme una poltica monetria. 
 Operacions de Mercat Obert (mercat primari). Quant el FED compra instruments financers, es posa ms diner en circulaci fet que provoca que les taxes d'inters tendeixin a la baixa. Aquest fet es produeix a la inversa (ala de les taxes) quant el FED ven.

 Regular la quantitat de reserves. Un banco membr dona en prstec la major part del diner que t en diposit. Si el FED Augmenta la quantitat de diner que ha de restar en reserva als bancs aquests poden deixar en prstec menys diner i augmenten les taxes d'inters.

 Taxes de Descompte. Canviar la taxa d'inters amb que els bancs demanen diner (prstecs a curt pla)  al Sistema de Reserva Federal.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349083" title="Odoric de Pordenone" nonfiltered="1610" processed="1603" dbindex="136621">

Odoric de Pordenone o Oderic de Pordenone (Odoric Mattiussi o Mattiuzzi) (vers 1286 a Villa Nuova (Villanova) prop de Pordenone al Friul - 14 de gener de 1331) fou un viatger de l'edat mitjana que va anar a Xina. Va ser plagiat per John Mandeville uns anys desprs que va escriure un relat sobre un suposat viatge a Xina basat en les observacions de Pordenone. Aquest va estar acompanyat en el viatge (al menys en una part) pel monjo irlands Jaume d'Irlanda.

Era d'origen txec  i va agafar hbits de francisc a Udine. Vers el 1316 fou missioner a l'est i no va retornar fins finals del 1329 o comenaments del 1330. Pel seu relat se sap que va estar a l'ndia (occidental) vers el 1322 i a Xina entre 1323 i 1328. Va iniciar el seu viatge (entre 1316 i 1318) a Vencia i va anar a Constantinoble, de all a Trebisonda, Erzurum, Tabriz i Sultanieh, totes ciutats on els franciscans tenien seus. De all va passar a Kashan i Yazd, i desprs va tirar enrere cap a Perspolis, Shiraz i Bagdad, seguint capo al golf Prsic. A Ormuz va embarcar cap a l'ndia i va arribar a Thana prop de Bombai, on feia poc el governador havia fet matar a tres franciscans italians i un de georgi; Fra Jord Catal (Jordanus Catalanus), un dominic de l'ndia, primer bisbe del pas a la dicesi de Quilon, va agafar el seus ossos i els va portar a Supera, prop de Bassein, a menys de 50 km al nord de Bombai, on els va enterrar. Oderic va desenterrar les relquies i les va portar en endavant al damunt. Va visitar Malabar, Pandarani (20 km. al nord de Calicut),  Cranganore, i Kulam o Quilon, i de all va anar a Ceilan i desprs al santuari de Sant Toms Apstol a Maylapur prop de Madras.

De l'ndia va sortir en vaixell cap a Sumatra, i va visitar alguns ports del nord de l'illa i desprs va passar a Java, Borneo, i cap a Xampa (sud de Vietnam) i fins a Canton o Guangzhou, que en aquell temps s'anomenava Chin-Kalan o Gran Xina (Mahachin). De Guangzhou va viatjar als ports de Fujian, i a un dels ports d'aquesta costa, llavors anomenat Zayton i actual Xiamen (coneguda com Amoy), va fundar dues cases dels franciscans; en una d'elles foren dipositats els ossos dels mrtirs que portava.

Desprs va anar a Fuzhou i cap a Zhejiang visitant Hangzhou, llavors amb el nom de Cansay, Khanzai, o Quinsai (Residncia Reial), que descriu com la ciutat ms gran del mon i de la que dona fora detalls. Va seguir a Nanjing i va creuar el riu Yangtze, i pel Gran Canal de Xina va arribar a la seu del gran khan (probablement Yesn Temr Khan), a la ciutat de Cambalec (tamb Cambaleth, Cambaluc, i altres variants) que s la moderna Pequn, on va romandre tres anys (vers 1324 a 1327), segurament servint a una de les esglsies fundades per l'arquebisbe Joan de Monte Corvino en aquestes contrades.

Va retornar per les terres que diu que eren del Preste Joan (probablement Monglia) i per una ciutat de nom Casan va entrar cap al Tibet on potser va visitar Lhasa, i de all va tornar per ruta desconeguda cap a l'Imperi persa, a la terra dels assassins a les muntanyes Elburz. La segent indicaci es que ja era a Vencia i noms se sap que va passar per Tabriz. La vaguetat de la part final del viatja contrasta amb els detalls i la claredat de la primera part.

Va servir a la casa de religi de Sant Antoni de Pdua a Pdua on el maig del 1330 va escriure la histria dels seus viatges que fou traduda al llat per Fra Guillem de Solagna. Quan anava a la cort del papa a Aviny, es va posar malalt; va retornar a Udine i all va morir el 1331. El ttol ms habitual de la seva obra s "Els viatges de Fra Odoric".

El viatge d'Oderic cal veure'l com a part de les iniciatives diplomtiques iniciades pel papa Innocenci IV que va enviar ambaixadors franciscans a Monglia el 1254, i en els anys que van seguir van seguir altres ambaixades.  Niccol, Marfeo, i Marco Polo van ver viatges el 1260 i 1271, i el 1291 el missioner Joan de Monte Corvino (per compte del papa Nicolau IV)

Fou declarat sant el 1755. Una esttua (un bust) se li va erigir a Pordenone el 1881. La seva obra fou traduda a nombroses llenges entre les quals el francs i l'itali i van ser molt populars, per foren perjudicades per la narraci de Sir John Mandeville que al relat de Oderic hi va afegir faules i invencions, adornades amb uns bons coneixements astronmics. Es coneixen 73 manuscrits de la seva obra en llat, francs i itali, el principal a Pars a la Biblioteca Nacional, manuscrits 2584, fols 118 r. 127 v. de 1350. La primera versi impresa fou a Pesaro el 1513.

Referncies.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349084" title="Villarmentero de Esgueva" nonfiltered="1611" processed="1604" dbindex="136622">

Villarmentero de Esgueva s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349086" title="Castrillo-Tejeriego" nonfiltered="1612" processed="1605" dbindex="136623">

Castrillo-Tejeriego s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349087" title="Carot" nonfiltered="1613" processed="1606" dbindex="136624">
Carot o Beta-carot s la molcula que dna a la pastanaga i a l'albercoc el seu color taronja. 

Forma part de la famlia qumica anomenada carotenoids els quals es troben en diversos fruits i hortalisses  com tamb en el rovell de l'ou.

Els carotenoids van ser allats a principis de segle XIX i han estat sintetitzats per a ser usats com colorants alimentaris des del 1950.

Biologicament el beta-carot s molt important com a precursor de la vitamina A. Tamb t propietats antioxidants en prevenci del cncer i altres malalties.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349089" title="Olivares de Duero" nonfiltered="1614" processed="1607" dbindex="136625">

Olivares de Duero s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.



Administraci.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349090" title="Villabez" nonfiltered="1615" processed="1608" dbindex="136626">

Villabez s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349091" title="Metablit" nonfiltered="1616" processed="1609" dbindex="136627">
Un metablit s qualsevol molcula utilitzada o produda durant el metabolisme. Aix, donada la ruta metablica:

A          B         C          D         E

A, B, C, D, I sn els metabolits; el primer metablit de la ruta (A) sol denominar-se substrat, l'ltim (I) producte i la resta (B, C, D) metablits intermediaris.

Si prenem com exemple la fermentaci lctica, una de les rutes metablicas evolutivament ms antigues, la glucosa s el primer metablit (substrat), el punt de partida d'una srie de reaccions que conduir fins al lactato, l'ltim metablit o producte final; entre la glucosa i el lactato hi ha set metablits intermediaris. El substrat inicial es pren del mitj o de les reserves de la cllula i ha de subministrar-se contnuament perqu la ruta es porte a terme; el producte final s'acumula en la cllula i ha d'expulsar-se com producte d'excrecci; els metablits intermediaris es troben usualment en concentracions molt baixes, ats que quan es produeixen sn transformats en el segent.

Ats que les reaccions metabliques sn catalitzades per enzims i aquestes estan determinades genticament, qualsevol alteraci del ADN suposar una disfunci de l'enzim, un bloqueig de la ruta metablica i l'acumulaci d'un metablit intermediari en la cllula.


A          B         C         //

En aquest cas la disfunci de l'enzim que catalitza el pas de C a D origina l'acumulaci del metablit C en la cllula (i la no producci d'I), el que pot originar trastorns en els individus, coneguts genricament com malalties metabliques (que, a ms, sn hereditries).

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349092" title="Luis Baca Elorreaga" nonfiltered="1617" processed="1610" dbindex="136628">
Luis Baca Elorreaga (Victria de Durango, 1826-1852) fou un compositor mexic.

El seu pare fou Santiago Baca Ortiz, primer governador constitucional de l Estat de Durango, el qual mor quan Luis contava noms cinc anys. El seu oncle Francisco Elorreaga (germ de la seva mare Veneranda i  successor del seu pare com a governador de Durango) el prengu sota la seva custodia. Des de infant mostr gran disposici per l art div de la msica, rebent les primeres llions del mestre Guardado. Desprs de curs la segona ensenyana, la famlia l enviaren a Pars (1844), perqu segus la carrera de medicina, que curs en aquella facultat, i al mateix temps estudiava msica en el conservatori de Jovin, dedicant-se a la composici, en la que realitz progressos sorprenents. Donizetti el disting amb la seva amistat i l encoratj amb els seus consells. Entre llurs obres destaquen les polques Amada, Delfina, Jenny, Josefina, Julieta i Linda; la romana Audad, hermosas flores, notable per la seva delicadesa; les peres Leonora i Giovanna di Castiglia, ambdues en dos actes, i una sentida i inspirada Avemaria, executada en l esglsia de Nuestra Seora de Loreto de Pars el 1850, que va merixer els majors elogis de la crtica i envejable renom a llur autor. Dos anys ms tard, trencada llur salut, va tenir de retornar a Mxic i mor poc temps desprs probablement d una apendicitis mal tractada.

 Referncies .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349093" title="Dotproject" nonfiltered="1618" processed="1611" dbindex="136629">
Dotproject s una eina orientada a la gesti de projectes, l'administraci de recursos per al desenvolupament d'un producte, la producci del qual requereix d'un conjunt d activitats o tasques que es desenvolupin entre elles de forma paralela o independent.

Est desenvolupat en php, i requereix d'una base de dades MySQL.

Sistema operatiu: Linux, Windows, Mac.

Llicncia:
1a versi: BSD
2a versi: GNU

Enllaos externs.
 Pgina web oficial;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349094" title="Villavaquern" nonfiltered="1619" processed="1612" dbindex="136630">

Villavaquern s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349096" title="Barruelo del Valle" nonfiltered="1620" processed="1613" dbindex="136631">

Barruelo del Valle s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita amb Castromonte i el segregat de Monte de San Lorenzo de Torrelobatn al nord, Torrecilla de la Torre a l'est, Torrelobatn i Villasexmir al sud, i Adalia i San Cebrin de Mazote a l'oest.

Demografia.



 Administraci .


El resultat de les eleccions municipals de 2007



 Referncies .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349101" title="Maximo Gmez Bez" nonfiltered="1621" processed="1614" dbindex="136632">

Mximo Gmez Bez "El Generalsimo" (Ban, Repblica Dominicana, 18 de novembre de 1836,La Habana, Cuba, 17 de juny de 1905) va ser un general de la Guerra dels Deu Anys i el General en Cap de les tropes revolucionries cubanes en la Guerra del 95.

Als 16 anys es va unir a l'exrcit espanyol contre les invasions haitianes de Faustine Soulouque assolint el grau d'alfres.

Quan les tropes espanyoles vas ser derrotades el 1865 i fugiren cap a Cuba i Puerto Rico, Gmez es va establir a Cuba.  

Va ingressar a una lgia massnica i de l'alament de 1868 Crit de Yara es va unir als independentistes cubans

La seva acci militar ms destacada va ser l'anomenada "invasi a Occident" amb la tctica de cremar les plantacions de canya sucrera per tal de perjudicar als hisendats espanyols.

A partir del fuga govern del president de la Repblica de Cuba en Armes, Juan Bautista Spottorno, Gmez aplic el decret presidencial de sotmetre a la pena de mort a qualsevol militar cub que presens proposicions de pau que no estessin basades en la independncia de Cuba. 

Va collaborar amb Jos Mart fins la mort d'aquest en la guerra per la independncia cubana.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349103" title="Estaci de Parc de Montjuc" nonfiltered="1622" processed="1615" dbindex="136633">







L'estaci de Parc de Montjuc s l'estaci inferior del telefric de Montjuc i la superior del funicular de Montjuc. Es troba, per tant, a mig cam entre l'estaci de metro de Parallel i l'estaci del telefric Castell de Montjuc. Aix que si un es vol estalviar pujar per la pendent de la muntanya de Montjuc una bona alternativa s agafar el funicular a Parallel i fer transbord en aquesta estaci per agafar el telefric de Montjuc.



 Accessos .

Avinguda de Miramar;

Vegeu tamb.

Funicular de Montjuc;
Telefric de Montjuc;
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Transports Metropolitans de Barcelona;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349105" title="Ban" nonfiltered="1623" processed="1616" dbindex="136634">
Ban s una ciutat, capital de la provncia de Peravia dins la Repblica Dominicana. La regi que l'envolta s principalment productora de bananes i caf. 

La platja local rep el nom de "Playa de los Almendros"

La patrona de la ciutat s Nuestra Seora de la Regla.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349116" title="Constant Sotelo i Paradela" nonfiltered="1624" processed="1617" dbindex="136635">
Constant Sotelo i Paradela (Ourense, Galcia, 1939) s pedagog musical, director de corals i compositor.

Professor superior de pedagogia musical i mestre de cor, ha estat professor de msica i director de diferents corals. En l'actualitat s director-fundador de la Coral Canticrum de la Guineueta, director-adjunt de la Banda Simfnica de Roquetes-Nou Barris i s professor titular de Msica a l'Institut Sant Josep de Calassan de Barcelona. Ha estat qualificat per diverses personalitats musicals com un referent per a l'ensenyament musical a Catalunya.

Als deu anys s'estableix a Catalunya, primer a Balaguer, desprs a la Seu d'Urgell i definitivament a Barcelona. Es llicencia en Filosofia i Teologia. Obt el ttol superior de Pedagogia musical, i el de Professor de solfeig, transposici i acompanyament, al Conservatori Superior de Msica de Barcelona. 

Ha fundat i dirigit diverses entitats corals i instrumentals: Orfe Balaguer, Coral Jove de la Seu d'Urgell, coral IES de Balaguer, Coral i conjunt instrumental de l'IES Pau Vila de Sabadell, Coral i conjunt instrumental de l'IES Sant Josep de Calassan de Barcelona, Coral Canticela de la Sagrada Famlia de Barcelona, Coral Canticrum de Barcelona, Banda Simfnica de Roquetes-Nou Barris de Barcelona.

Durant el perode 1978-1988 va ser president de la Junta de Catalunya de Professors de Msica Secundria. En aquest perode es va poder aconseguir l'homologaci dels ttols de msica per poder exercir la docncia als instituts.

El 1983 comena a organitzar les Trobades de corals i el concert de fi de curs en gran format a la seu del districte de Nou Barris de Barcelona. El 1992 edita el llibre de text per a l'Ensenyament Secundari La msica a l'abast.

En el marc de la Trobada de Corals d'Educaci Secundria, el 2000 compon l'obra El Cant per a la trobada de Corals, amb text de Joan Prats i Sobrepera, estrenada amb 1.500 cantaires. Es converteix en el cant emblemtic d'aquest esdeveniment. Tamb ha compost la sardana Canticrum i la can Almoster, amb lletra de Ramon Muntanyola i dedicada a aquesta vila amb la que mant estrets contactes, aix com ha harmonitzat nombroses peces per a cor.

Ha estat guardonat amb el Premi Marta Mata (2008), atorgat pel Conselleria d'Educaci de la Generalitat de Catalunya, i amb la Medalla d'Honor de Barcelona (2008), atorgada per l'Ajuntament de Barcelona.

Enllaos externs.
Premi Marta Mata;
Web de la Coral Canticrum, amb currculum, fotografies, msica original, harmonitzacions...
Llista de sardanes a Sardanista.cat;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349118" title="San Cebrin de Mazote" nonfiltered="1625" processed="1618" dbindex="136636">

San Cebrin de Mazote s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349121" title="Tungus" nonfiltered="1626" processed="1619" dbindex="136637">
Tungus fou el nom amb el que antigament s denominada als evenkis.

 Histria .

Al segle XII vivien al nord dels kerait mongols, al curs inferior del Selega, els markit (mrkit), que no se sap si eren turcs o mongols, i han estat identificats amb els moukri dels escriptors bizantins del segle VI  que al seu torn podrien ser els Mo-ho dels xinesos, es a dir als tungusos de l'Amur dels segle VII i VIII.

Per liquidar als kitan l'emperador xins Houei-tsong (1101-1125) va decidir cridar a brbars ms llunyans. Els Liao (la dinastia dels kitan) estaven prou adaptats a la cultura xinesa per ser uns vens acceptables per no era el cas del poble que vivia ms enll, als boscos de l'Ussuri i nord-est de Manxria, coneguts com els djrcht o jurchen que serien els antics Mo-ho, desprs fraccionats en jurchen i solang i altres i dels que els solon (abans solang, que vivien entre l'Amur i el riu Argun) i jurchen eren els principals al segle XII.

L'ambaixador xins que els va visitar el 1124-1125 els descriu com a verdaders brbars amb la residencia del khan rodejada de bestiar i en mig de les pastures, sense cap edifici, ni carrer, ni parets; els khan seia en un tron cobert de dotze pells de tigre, i es feien festes brbares amb beguda, msica, dansa, pantomimes de caceres i de combats i dones fent jocs de llums amb els miralls . Just llavors els djrcht estaven sent organitzats per un cap enrgic de nom A-kou-ta, del clan reial Wan-yen (1113-1123) . 

Desprs de l'aliana amb els xinesos , el 1114 es va revoltar contra el rei kitan i va llanar a la seva horda la conquesta del regne Liao, cosa que va fer en nou anys: Ning-kiang (al sud de la moderna Harbin a la riba d'un afluent del Sungari) el 1114, Leao-yang el 1116 (desprs d'aquesta ciutat tota Manxria va passar als djrcht). Lin-huang (capital septentrional dels kitan, al nord del modern Jehol) el 1120; Ta-ting (capital central) i Ta-t'ong (al nord del Shanxi)  el 1122. Pekn havia de passar a Xina segons els termes del tractat entre l'Imperi i els djrcht, per els xinesos no van poder ocupar la ciutat i finalment foren els brbars els que ho van fer (1122) per la van entregar a Xina el 1123. El rei djrcht, A-kou-ta va morir el 1123 i el va substituir el seu germ  Wou-k'i-mai (1123-1135) que era molt ambicis. El darrer rei kitan Ye-liu Yen hi es va refugiar a la zona de Kuku-khoto i va tractar de resistir a la comarca de Wou-tcheou (1124) per fou derrotat diverses vegades i finalment capturat el 1125.

El nou rei djrcht va modificar el nom de la dinastia a Allchun (en tungs) que vol dir dinastia daurada (Kin en xins, transcripci actual Jin, nom pel que ells xinesos anomenen el regne) i va intentar establir un estat regular organitzat a la manera xinesa . 

La dinastia Jin va subsistir fins el 1234 quan fou enderrocada pels mongols contra els que lluitava des de el 1211.

 Referncies .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349122" title="San Miguel del Pino" nonfiltered="1627" processed="1620" dbindex="136638">

San Miguel del Pino s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349123" title="Ryder Cup 2008" nonfiltered="1628" processed="1621" dbindex="136639">
La 37a Ryder Cup es va disputar als Estats Units entre el 19 i el 21 de setembre de 2008 al Valhalla Golf Club de Louisville, Kentucky.

 Els equips .
Els deu millors jugadors d'ambdos equips sn escollits mitjanant un sistema de puntuaci en el que s'agafen els resultats en diferents torneigs. Els altres dos jugadors sn escollits pel capit de cada equip.

 Estats Units .


 Europa .


Competici.
Enfrontaments del divendres.
Mat: foursomes.


Tarda: fourballs.


Enfrontaments del dissabte.
Mat: foursomes.


Tarda: fourballs.


Enfrontaments del diumenge.
Individuals.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349124" title="San Martn de Valven" nonfiltered="1629" processed="1622" dbindex="136640">

San Martn de Valven s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349131" title="Villanueva de los Infantes (Valladolid)" nonfiltered="1630" processed="1623" dbindex="136641">

Villanueva de los Infantes s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349133" title="Pedrosa del Rey" nonfiltered="1631" processed="1624" dbindex="136642">

Pedrosa del Rey s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349136" title="Valoria la Buena" nonfiltered="1632" processed="1625" dbindex="136643">

Valoria la Buena s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.



Personatges clebres.
Gabino Gaona (1933 - 2007), pintor expressionista.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349140" title="Villalba de los Alcores" nonfiltered="1633" processed="1626" dbindex="136644">

Villalba de los Alcores s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.



Administraci.



Enllaos externs.

Diputaci de Valladolid. ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349141" title="Joci" nonfiltered="1634" processed="1627" dbindex="136645">
Joci o J i (en mongol:    , Z i; tamb transcrit Djoci, Jchi, Juchi, Djotchi i altres variacions) (vers 1185-1227) fou el fill gran de Genguis Khan amb la seva dona principal Borte. El fet que fos el seu veritable fill va ser posat en dubte per Genguis Khan, dubte que tindr un efecte notable en el paper de la descendncia de Joci en la histria.

  Fetes .
El 1210 va participar en una campanya en pas kirgus. Un altra campanya en aquesta zona la va fer el 1218.

El 1213 Genguis Khan estava en guerra contra els jurchen i va dividir les seves forces en tres cossos, un dels quals va estar sota el comandament dels seus fills Joci, Txagatai i Ogodei, i va penetrar cap al Shansi central en direcci a Tai-yuan i Ping-yang que presumiblement van ocupar  per van evacuar desprs per emportar-se el bot a zona ms segura al nord. 

L'estiu del 1219 els mongols van preparar el seu exrcit a l'alt Irtish. A la tardor Genguis Khan va arribar a Qayaligh al sud-est del Baikal en territori karluc, on se li va unir el rei Arslan khan amb les seves forces; desprs se li van unir Sjuqnaq-tegin, rei d'Almaligh, i Bartchu, idiqut dels uigurs. Barthold pensa que l'exrcit format arribava a una xifra entre 150 mil i 200 mil homes. Muhammad de Khwarizm disposava de ms forces per las va repartir en tota la lnea del Sir Darya i les fortaleses de la Transoxiana i aix en cada lloc disposava de menys efectius que l'enemic. Genguis va atacar per Otrar, on va quedar una divisi a les ordres de Txagatai i Ogodei, fills del gran khan ; un altre divisi sota comandant de Joci, va baixar pel Sir Darya i va ocupar Sighnaq (prop de la moderna ciutat de Turkestan) i Djand (prop de la moderna Perovsk); un grup de cinc mil mongols va ocupar Benaket, a l'alt Sir Darya, a l'oest de Tashkend i van assetjar Khodjend, on era governador Timur Malik, que desprs d'una enrgica defensa va poder fugir en barca pel riu. El mateix mes d'abril en qu feia aquestes conquestes,  va dirigir junt amb Txagatai l'atac a Urdjendj. Joci i Txagatai van diferir en la tctica i Genguis va enviar a l'altra fill Ogodei. Tota la poblaci fou massacrada excepte els artesans qualificats que foren enviats a Monglia. La localitat  fou destruda fent passar per damunt de la ciutat les aiges del riu Amu Darya (Joci no la volia destruir).

Per l'afer la successi es va convocar un kuriltai el 1222, on Txagatai va treure el tema del dubts origen de Joci, i el pare va deixar clar que Joci era el seu fill. Per a partir del 1223 el gran khan es va decantar per tercer fill, Ogodei, per la successi. Txagatai i Joci van acceptar per les relacions entre ambds foren sempre dolentes. La tardor del 1223 Joci es va retirar al seu ulus al nord de la mar d'Aral i la mar Cspia, la part occidental del imperi, on va restar sense tornar a veure al seu pare. 

El 1226 Genguis Khan el va cridar i Joci no el va obeir. Genguis estava disposat a enviar contra el fill rebel als altres dos fills Txagatai i Ogodei per abans d'obrir-se les hostilitats, mentre Genguis feia campanya contra els jurchen (des de 1226), el febrer de 1227 va morir Joci al seu territori del Turgai i el Uralsk. Els dominis occidentals li foren confirmats a la seva famlia, els Jocides, al kuriltai de 1229. El dret mongol reservava a la branca major les terres ms allunyades dels dominis paterns i aix Joci va rebre les estepes a l'oest del Irtish amb el Semipalatinsk, Aqmolinsk, Turgai o Aqtiubinsk, Uralsk, Adaj i el pas de Khwarizm amb Khiva i el dret de conquesta a l'oest del Volga, anomenat terra de Qiptxaq. Les terres de pastura encarregades havien passat al seu fill Batu (Sain khan = el bon khan) el 1227.

Descendncia.

Va deixar al menys quatre fills:
 Orda (vers 1204-1280), khan de l'Horda Blanca;
 Batu o Batu Khan, khan de l'Horda Blava;
 Berke, Khan de l'Horda d'Or o Khanat de Qiptxaq (1257-1267);
 Shiban, que va rebre territoris al nord dels de Batu i Orda;

Referncies.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349145" title="Mota del Marqus" nonfiltered="1635" processed="1628" dbindex="136646">

Mota del Marqus s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349147" title="Mucientes" nonfiltered="1636" processed="1629" dbindex="136647">

Mucientes s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.



 Poltica local .
Resultats de totes les eleccions municipals a Mucientes des de 1979.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349148" title="Peaflor de Hornija" nonfiltered="1637" processed="1630" dbindex="136648">

Peaflor de Hornija s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349149" title="Giorgio Lamberti" nonfiltered="1638" processed="1631" dbindex="136649">


Giorgio Lamberti, nedador itali nascut el 28 de gener de 1969 a Brescia, Llombardia.

 
Carrera esportiva.
Amb sis anys i un aspecte frgil i dbil, els doctors van recomanar a Giorgia la prctica de la nataci per enfortir el cos i millorar la seva salut. Giorgio inicia la seva carrera professional als 17 anys, durant el Campionat Nacional de Nataci de 1986 sense haver polit ni tcnica ni tctica.
 
Lamberti fou seleccionat per a disputar els Campionats Mundials de Nataci de 1986, participant en la final B dels 200 m lliures i formant part del combinat nacional dels 4x100 m lliures.

Desprs de canviar d'entrenador, Alberto Castagnetti es fa crrec de la carrera professional de Lamberti. El 1988, a Bonn, Lamberti aconsegueix dos rcords en piscina curta en les proves dels 200 i 400 m lliures. Malgrat aquests resultats, set mesos desprs, durant els Jocs Olmpics de Sel, Lamberti finalitza en 12ena posici, acusant la pressi causada per la premsa, vida d'una nova estrella a les piscines, i els examens finals de graduaci. Lamberti es pren un descans a la seva carrera.

En els Campionats Europeus disputats a Bonn el 1989, Lamberti retorna a la victria. S'adjudica l'or en els 100 i 200 m lliures, batent el rcord del mn en aquesta darrera prova amb una marca de 1'46"69 min. Aquest rcord perdur deu anys, fins que l'australi Grant Hackett el super a Brisbane el 1999. A ms Laberti s'adjudic l'or en els 4x200 m lliures.
 
En els Campionats Mundials de Nataci de 1991 disputats a Perth, Austrlia, Lamberti es present com el nedador ms rpid en els 200 m lliures, enduent-se l'or i sumant el bronze en els 100 m lliures. L'itali afeg el bronze al seu palmars en els 4x200 m lliures. Aquell mateix any compet en els seus tercers Campionats Europeus, aconseguint la plata en els 200 m lliures, a .05 s d'Arthur Wodjat, i la medalla de bronze en els 100 m lliures i els 400 m lliures darrera Alexander Popov i Yevgeny Sadovyi respectivament.

Giorgio compet tamb en els Jocs Olmpics de Barcelona, per noms fou cinqu en els 4x200 m lliures. Malgrat aix, Lamberti est considerat com un dels nedadors italians ms rpids de tots els temps, noms superat per nedadors recents com Massimiliano Rosolino i Domenico Fioravanti.


 Retirada .
 
L'any 1993, un cop retirat, Giorgio ha collaborat en nombrosos actes relacionats amb el mn de la nataci, formant part del Comit Organitzador del Campionat Mundial de Nataci de Roma 1994, sent Delegat Provincial de la Federaci de Nataci italiana o participant en l'organitzaci d'altres actes esportius vinculats amb la nataci.

Des del 2004 Giorgio Lamberti forma part del Sal de la Fama Internacional de Nataci.


Enllaos externs.
 Giorgio Lamberti a agendadiana.com;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349150" title="Castromonte" nonfiltered="1639" processed="1632" dbindex="136650">

Castromonte s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349151" title="Robert Redford" nonfiltered="1640" processed="1633" dbindex="136651">

Charles Robert Redford, Jr. (Santa Monica, Califrnia, 18 d'agost de 1936) s un actor, director, productor i filantrop nordameric.

Va estudiar a l'institut Van Nuys High School de Los Angeles, Califrnia (on va conixer a Natalie Wood). Als 18 anys va caure en l'alcoholisme potser pel fet de la mort de la seva mare.

Activitat a la televisi.
El principi de la seva carrera es desenvolup a Nova York on treball a la televisi i el teatre.
Des de 1959, va actuar com actor invitat a nombroses sries tals com Els intocables The Untouchables, Alfred Hitchcock Presents, o La dimensi desconeguda The Twilight Zone. Va guanyar un premi Emmy.  

Treball al teatre.
El seu treball a Broadway ms important va ser a l'obra de Neil Simon Barefoot in the Park el 1963.

Cinema.
Debut el 1962 en la pellicula  War Hunt en aquest film tamb debutaren els actors Sydney Pollack i Tom Skerritt. El 1966 treball per primera vegada amb Jane Fonda, en l'obra d' Arthur Penn The Chase. 

Altres films dels anys segents on va intervenir Robert Redford van ser Qui t por de Virginia Woolf? i  El graduat.  Va aparixer per primera vegada amb Paul Newman a  Butch Cassidy and the Sundance KidQue li va donar molta popularitat. El 1973 va ser nominat a l'Oscar per la seva actuaci a The Sting 

Durant els anys 1974-76, va tenir xits com  The Great Gatsby, The Great Waldo Pepper (1975) i Three Days of the Condor (1975). Es va implicar tamb com a productor en una obra polticament compromesa com va ser amb All the President's Men (1976), dirigida per  Alan J. Pakula. Amb Meryl Streep va protagonitzar l'oscaritzada pellcula Out of Africa.

Entre altres pellcules es pot destacar el Xiuxejador de cavalls L'home que xiuxiuejava als cavalls.

Direcci.
La seva primera pellcula com a director va ser el 1980 amb el drama Ordinary People que va ser premiada amb un scar.
Posteriorment, el 1988 va dirigir  The Milagro Beanfield War que tracta d'un petit poble de Nou Mxic que es fa milionari.

Vida personal.
El 1958 es va casar amb Lola Van Wagenen amb qui va tenir quatre fills, el primer fill va morir vctima de la sndrome de la mort sobtada. Redford es va divorciar el 1985. Posteriorment va tenir com a companya sentimental a l'actriu Sonia Braga protagonista de la srie televisiva brasilenya Dancing Days. 


Enllaos externs.


Cinema Retro covers Robert Redford at Trinity College in Dubln;
;
;
Sundance Resort;
The Sundance Institute;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349152" title="Castrodeza" nonfiltered="1641" processed="1634" dbindex="136652">

Castrodeza s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349153" title="Castromembibre" nonfiltered="1642" processed="1635" dbindex="136653">

Castromembibre s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349155" title="Tiedra" nonfiltered="1643" processed="1636" dbindex="136654">

Tiedra s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349157" title="Torrelobatn" nonfiltered="1644" processed="1637" dbindex="136655">

Torrelobatn s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349159" title="Guitar Hero: Metallica" nonfiltered="1645" processed="1638" dbindex="136656">


Guitar Hero: Metallica s un proper videojoc musical que t previst el llanament a principis de l'any 2009 sense data especificada. Desenvolupat per Neversoft i distribut per Activision, s'espera que es posi a la venda a Europa, Amrica del Nord i Austrlia per les plataformes PlayStation 2, PlayStation 3, Xbox 360 i Wii. Pertany a la saga Guitar Hero, concretament es tracta d'una expansi del quart ttol, el Guitar Hero World Tour i ser el segon de la saga que es dedica a una sola banda, Metallica, desprs de l'anterior Guitar Hero: Aerosmith.





 Histria .


 Desenvolupament .


 Jugabilitat .




 Banda sonora .




 Recepci .




 Referncies .



 Enllaos externs .

 Comunitat oficial Guitar Hero;
 Lloc oficial Metallica;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349161" title="Trigueros del Valle" nonfiltered="1646" processed="1639" dbindex="136657">

Trigueros del Valle s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.



Personatges illustres.
Fernando Martn lvarez. President de Martinsa-Fadesa;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349162" title="Abd al-Aziz ben al-Hadjdj Ibrahim al-Thamini al-Isdjani" nonfiltered="1647" processed="1640" dbindex="136658">
Abd al-Aziz ben al-Hadjdj Ibrahim al-Thamini al-Isdjani (Uargla 1717/1718- Banud Isdjan al Mzab l'agost del 1808) fou un clebre teleg ibadita.

Va estudiar al Mzab i va compondre una dotzena d'obres de teologia i jurisprudncia , la principal de les quals s el Kitab al-Nil wa-shifa al-alil (El Caire 1887/1888). Altres obres sn Takmilat al-Nil i Al-Ward al-bassam fi riyad al-ahkam.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349166" title="Jane Fonda" nonfiltered="1648" processed="1641" dbindex="136659">
 
Jane Fonda (21 de desembre de 1937) s una actriu, escriptora i activista poltica dels Estats Units.

Va comenar al cinema amb el film Barbarella en 1968. Ha guanyat dos Oscars. Filla de l'actor Henry Fonda i germana de Peter Fonda, va nixer a Nova York. Quan Fonda tenia 12 anys la seva mare es va sucidar. Abans de comenar a ser actriu Jane Fonda era model de moda.
 
Guany el seu primer Oscar el 1971 per la pellcula Klute on feia de prostituta. El segon Oscar li va arribar per la seva participaci a Coming Home (1978). Un film molt popular va ser The China Syndrome (1979) on es relatava els efectes d'un accident nuclear. El major xit comercial va ser Nine to Five amb Lily Tomlin i Dolly Parton. 

Va treballar amb el seu pare a On Golden Pond, per a ell va ser la darrera pellcula ja que va morir 5 mesos desprs de realitzar-la.

Com a contrapunt cal dir que va ser nominada als premis Razzie a la pitjor actriu per la pellcula Old Gringo.

A la dcada dels vuitanta van ser molt populars els seus vdeos d'exercicis gimnstica aerbics.

Com activista poltica va actuar a favor dels drets civils americans i en oposici a la guerra del Vietnam en aquest segon aspecte va ser molt criticada quan va aparixer unes imatges seves al comunista Vietnam del nord muntada sobre un aparell de guerra.


Bibliografia.
 Andersen, Christopher. Citizen Jane. 1990: Henry Holt and Company. ISBN 0-8050-0959-0.
 Davidson, Bill. Jane Fonda: An Intimate Biography. 1991: New American Library. ISBN 0-451-17028-8.
 Fine, Carla and Jane Fonda. Strong, Smart, and Bold: Empowering Girls for Life. 2001: Collins. ISBN 0-06-019771-4.
 Fonda, Jane. My Life So Far. 2005: Random House. ISBN 0-375-50710-8.
 Fonda, Jane. Jane Fonda's Workout Book. 1986: Random House Value Publishing. ISBN 0-517-40908-9.
 Fonda, Jane, with Mignon McCarthy. Women Coming of Age. 1987: Random House Value Publishing. ISBN 5-550-36643-6.
 Fox, Mary Virginia and Mary Molina. Jane Fonda: Something to Fight for. 1980: Dillon Press. ISBN 0-87518-189-9.
 Freedland, Michael. Jane Fonda: The Many Lives of One of Hollywood's Greatest Stars. 1989: HarperCollins Publishers. ISBN 0-00-637390-9.
 French, Sean. Jane Fonda: A Biography. 1998: Trafalgar Square Publishing. ISBN 1-85793-658-2.
Gilmore, John. Laid Bare: A Memoir of Wrecked Lives and the Hollywood Death Trip.  Amok Books, 1997.  ISBN 1-878923-08-0.
 Hershberger, Mary. Peace work, war myths: Jane Fonda and the antiwar movement. Peace & Change, Vol. 29, No. 3&4, July 2004.
 Hershberger, Mary. Jane Fonda's War: A Political Biography of an Antiwar Icon. 2005: New Press. ISBN 1-56584-988-4.
 Kiernan, Thomas. Jane: an intimate biography of Jane Fonda. 1973: Putnam. ISBN 0-399-11207-3.
 Mickey Avalon song, "Jane Fonda" 2007;

Enllaos externs.


;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349171" title="Messianisme" nonfiltered="1649" processed="1642" dbindex="136660">
El messianisme s una tendncia de la cosmovisi o la ideologia que es relaciona amb una particular interpretaci de la histria on el canvi d'un estat del desenvolupament d'una societat o grup de creients ser originat per l'arribada d'un heroi, al que correspon l'establiment d'un nou ordre que donar origen al mn utpic. Encara que el ms conegut dels mesianismes s el de tradici judeocristiana, s freqent el seu desenvolupament en altres contextos, especialment en aquells on l'opressi social s forta. Com exemples de mesianisme es troben  a ms del messianisme jueu  el cristianisme, l'adventisme, els Cults Crrec de Melansia i diverses esglsies nadives de base cristiana o islmica que es van desenvolupar en l'frica subsahariana desprs del procs de descolonitzaci espanyola durant el segle XX En el mn modern, el messianisme sol aparixer en l'agenda de certes postures poltiques.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349173" title="Abd al-Aziz ben al-Hadjdjadj ben Abd al-Malik" nonfiltered="1650" processed="1643" dbindex="136661">
Abd al-Aziz ben al-Hadjdjadj ben Abd al-Malik fou un general omeia, cos de Yazid III.

En el regnat d'Al-Walid II, va ajudar a Yazid, que s'havia revoltat, a aixecar forces contra el califa; van reunir soldats a Damasc i Abd al-Aziz va marxar contra Walid. Abbas, germ de Yazid, estava en el bndol del califa, per fou sorprs i va haver de fer homenatge a Yazid; poc desprs el general va conquerir el castell de Bakhra on s'havia retirat Walid, al que va agafar i va fer matar (744). Yazid fou llavors proclamat califa.

La ciutat d'Homs es va oposar al nou califa i les forces locals van marxar a Damasc. Yazid va enviar contra aquestes forces dos grups armats, que van entretenir a la gent d'Homs i mentre estaven ocupats Abd al-Aziz amb totes les seves forces els va atacar i els va derrotar.

Poc desprs va morir Yazid desprs de designar al seu germ Ibrahim ben Al-Walid com hereu i a Abd al-Aziz com a segon hereu. Per Homs va refusar altre cop reconixer a Ibrahim, que d'altra banda no era reconegut a gaires llocs ms que a la capital. Ibrahim va ordenar a Abd al-Aziz d'anar a assetjar Homs, el que aquest va fer, per es va retirar quan van arribar a la rodalia de la ciutat les forces dirigides per Marwan ben Muhammad, governador d'Armnia i Azerbaidjan. Homs va obrir les portes a Muhammad.

Les forces d'Ibrahim foren derrotades el novembre del 744 a Ayn al-Djarr, i Muhammad ben Marwan va entrar a Damasc i es va fer proclamar califa. Noms entrar a la ciutat, els lliberts de Walid II van matar a Abd al-Aziz 

 Referncies .
Al-Tabari II, 1794;
Ibn al-Athir, Editorial Tornberg;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349175" title="Josep Pericas i Corbera" nonfiltered="1651" processed="1644" dbindex="136662">
Josep Pericas i Corbera (Vallromanes, 1929) s pintor i va ser alcalde de Vallromanes entre el 1979 i el 1995.

Nasqu a Can Galvany, una finca agrcola del poble quan encara pertanyia al municipi de Montorns. Es present per al crrec d'alcalde en les primeres eleccions democrtiques en la llista de CiU i obtingu 
la vara al dinou d'abril del 1979, i revalid el seu mandat diverses vegades fins al 10 de maig del 1995. Al 1995 es present com a cap de llista de l'agrupaci electoral Independents per Vallromanes; encara que fou l'opci ms votada, les coalicions post-electorals el feren passar a l'oposici  .

En els seus mandats es va fer la Rambla de Vallromanes, les piscines municipals i la primera depuradora.  Presid el grup de teatre per a gent gran "Xerrameca", primer, i desprs pass a ser-ne president honorfic. El seu oncle, Joan Casacuberta i Pont, ja havia estat alcalde de Vallromanes del 1960 al 1967.

 Enllaos .
 Fitxa biogrfica;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349178" title="Gens Gurdia i Roca" nonfiltered="1652" processed="1645" dbindex="136663">
Gens Gurdia i Roca (Montorns del Valls, 1865   Vallromanes, 1935) va ser el primer alcalde de Vallromanes.

De professi pags, descendia d'una famlia propietria rural. Va ser el primer alcalde que tingu la poblaci de Vallromanes quan s'independitz de Montorns del Valls, municipi al que pertanyia. Gurdia ocup el crrec del 18 d'agost del 1933 fins a l'1 de febrer del 1934.

Exerc de sagrist de l'esglsia parroquial de Sant Vicen. Tamb va ser president del sindicat agrcola, que amb el temps esdevindria l'actual "Cooperativa Agrria i Forestal".

 Enllaos .
 Fitxa biogrfica;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349182" title="Josep Pericas" nonfiltered="1653" processed="1646" dbindex="136664">


 Josep Pericas i Comella, industrial osonenc, pare de l'arquitecte Josep Maria Pericas i Morros;
 Josep Pericas i Corbera (Vallromanes, 1929), alcalde de Vallromanes del 1979 al 1995.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349184" title="Massimiliano Rosolino" nonfiltered="1654" processed="1647" dbindex="136665">


Massimiliano ("Masi") Rosolino, nedador itali nascut l'11 de juliol de 1978, a Borgo Santa Lucia, Npols especialitzat en les proves d' estil liure de 200, 400 i 1500 m, aix com en les d'estils de 200 i 400 metres.


 Biografia .
Nascut a Borgo Santa Lucia, Npols, de pare itali, Salvatore, i mare australiana, Carolyn, es mud a Austrlia als tres anys, on romangu fins a l'edat de sis. En el 2002 torn a Austrlia per a entrenar al costat d'Ian Thorpe en el club Melbourne Vicentre.

La seva primera participaci fou en els Jocs Olmpics d'Atlanta 1996, on particip a les finals de 200, 400 i 4x200 metres lliures, finalitzant sis a totes elles. Rosolino declar que no estava satisfet d'aquests resultats i que hauria de treballar durament per assolir el ms alt nivell.

En els Jocs Olmpics de Sydney 2000 guany tres medalles: en els 200 metres estils (establint un nou Rcord Olmpic), mentre que en els 400 metres lliures acab per darrera d'Ian Thorpe. En els 200 metres lliures acab tercer, superat de nou per Thorpe i el campi holands Pieter van den Hoogenband.

En els Jocs Olmpics d'Atenes 2004 es mostr insatisfet amb els resultats aconseguits, car noms s'adjudic un bronze a la final del relleu de 4x200 metres lliures.

Ha estat nomenat Cavaller de la Ordre al Mrit de la Repblica Italiana, el 25 de juliol del 2000, aix com Comendador de la Ordre al Mrit de la Repblica Italiana, el 3 d'octubre del 2000.


 Enllaos externs .
Lloc web personal;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349190" title="Praux" nonfiltered="1655" processed="1648" dbindex="136666">


Praux  s un municipi francs del departament del Sena Martim, a la regi de l'Alta Normandia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349191" title="Abd al-Aziz ben al-Hasan" nonfiltered="1656" processed="1649" dbindex="136667">

Abd al-Aziz ben al-Hasan (24 de febrer de 1878 o 18 de febrer de 1881- Tnger 10 de juny de 1943 ) fou sult del Marroc de 1894 a 1908.

Fill de Mawlay al-Hasan i Laila Rukayya (d'origen circasi). A la mort del seu pare en una expedici el 9 de juny de 1894 fou proclamat sold a Rabat amb el suport del hadjib Ahmad ben Musa (conegut com Ba Ahmad) que havia estat el seu preceptor, i que fou nomenat gran visir i va portar els afers fins a la seva mort el 13 de maig de 1900. El 1897 es va enviar una ambaixada a Frana i el 1898 hi van haver algunes revoltes a la frontera algeriana.

Desprs del 1900 el sold va caure sota influncia d'un grup d'europeus entre els quals Sir Harry Mc Lean, instructor de la infanteria marroquina, que va introduir al sold en les coses modernes com la fotografia, el joc de billar, rellotges, etc... cosa que va provocar l'hostilitat de l'element conservador. El 1901 va voler reformar igualitriament l'impost tarlib, per suprimir els privilegis existents. Llavors es va revoltar a Taza un agitador (rugi o er-rogui) de nom Djilali ben Idis al-Zahruni al-Ysusufi conegut com Bu Hmara o Abu Hamara o Bu-Hamala (els seus enemics l'anomenaven Bu_Hamara), que deia ser germ del sult, i que es va apoderar de la regi a l'est de Fes (1902) i el 1903 fins i tot va amenaar la capital. La revolta d'Er-Rogui o Bu-Hamala , va obligar al sold a demanar un prstec a Espanya i Frana. 

El 1902 el sold va concedir a Frana el perms per construir el ferrocarril al sud del territori passant per l'oasi de Figuig i un recorregut de 1500 km. Tamb va encarregar moneda a Frana i Alemanya. El 1904 fou nomenat paix de Tnger Er-Raisuli, que se sospitava havia participat en el segrest d'uns sbdits americans. Frana va signar convenis amb Gran Bretanya i Espanya i fet aix va decidir establir policia prpia a Tnger dirigida per oficials francesos. En el conveni amb Espanya, els dos pasos es van repartir el Marroc secretament en dos zones d'influncia.

Les potncies europees a ms exercien pressions per protegir als residents, evitar incidents a la frontera (zona de Figuig) i obtenir garanties de les quantitats deixades en prstec. Aquestes pressions van culminar amb la visita del kaiser Guillem II d'Alemanya a Tnger el 31 de mar de 1905. Alemanya considerava que els tractats signats amb Frana vulneraven el conveni internacional de Madrid sobre el Marroc, per el problema es va solucionar amb el reconeixement de la situaci de privilegi de Frana i la proposta (oficialment del sult) d' arranjar definitivament els afers marroquins amb una conferencia internacional i que tots els estats signataris del conveni de Madrid van acceptar. Es va reunir la conferncia internacional a Algesires (vegeu Conferncia d'Algesires) iniciada el 16 de gener de 1906. Les divuit sessions es van acabar el mar; Alemanya va intentar afavorir a Espanya per el govern espanyol ja estava lligat amb Frana per un tractat secret. Les decisions de la conferencia foren acceptades pel sold el 18 de juny de 1906.

El 1906 es van produir noves revoltes, especialment a la zona del riu Muluya, i Frana va planejar altre cop estendre la seva frontera algeriana abraant part del Marroc. A finals d'agost o comenaments de setembre, el cadi d'Haha, Anflus, va fer una operaci contra Mogador, i a Marrqueix el virrei Muley Abd al-Hafid, cunyat de Mulay Abd al-Aziz, va comenar a utilitzar el ttol de sult. La policia francesa havia d'actuar a les ciutats de la costa, i la situaci va provocar la intervenci de la marina franco-espanyola que van fer alguns atacs encara que l'esquadra espanyola no va continuar.

El mar de 1907 el metge francs Mauchamp fou assassinat a Marrqueix. El dia 29 el general francs Lyautey, comandant de les forces d'Or, ocupava la ciutat marroquina d'Oujda. Per la seva evacuaci Frana va imposar condicions (cstig pels assassins, indemnitzaci per la famlia, i creaci d'un establiment de beneficncia ), que foren immediatament acceptades. Per Oudja no fou evacuada.

El 9 de juliol Frana va comenar a practicar als ports la investigaci duanera. Va crrer el rumor que pedres de sepulcres s'havien utilitzat en la construcci d'un port, i el dia 30 de juliol vuit estrangers (tres francesos, tres italians i dos espanyols) foren assassinats. El 4 d'agost el general Lyautey era nomenat comandant en cap d'una expedici militar; el 5 d'agost Frana va fer la corresponent represlia: els creuers de guerra Galile i Du Chayla van desembarcar forces a Casablanca, i van atacar a les cabiles de la regi amb granades de melinita. Des de Casablanca el general Drude, amb 15000 homes, va iniciar l'anomenada pacificaci del pas.

Mentre un altre esquadra dirigida per l'almirall Philibert, amb 9 vaixells, amenaava els ports del nord i nord-oest. El dia 16 d'agost de 1907 Muley Hafid (Mawlay Hafid Abd al-Aziz) fou proclamat sold a Marrqueix, amb un programa d'alliberament nacional contra el jou estranger. Al mateix dia tamb es va proclamar sold a Tnger Muley Muhammad, tercer fill de Muley Hassan. En endavant el govern francs va haver de fer les seves accions en nom de Muley Abd al-Aziz, que depenia financerament de Frana. L'ambaixadors de Muley Hafid no foren rebuts ni a Pars, ni Berln (17 d'octubre) ni a Londres. Mentre les tropes d'Amade, successor de Drude, van passar a Chauya (comenaments del 1908, fins el 1909). Altres tropes van avanar des d'Alger i el sud d'Or, movent-se cap al sud i sud-est del Marroc. Dahra fou declarada provncia francesa i Bu-Denib residncia del governador general de l'Oued Chir.

El maig de 1908 Alemanya va acceptar rebre als delegats del sold de Marrqueix; Hafid va entrar a Fes el 7 de juny i Abd al-Aziz ja noms era reconegut sold a les ciutats de la costa occidental. En lloc d'evacuar Chauya com s'havia pactat, els francesos van ocupar Azemmour el 30 de juny, mentre all on actuaven de policia cometien alguns abusos. Al juliol de 1908 el sold va organitzar una expedici contra Marrqueix, per el 19 d'agost les tribus lleials a Hafid, dirigides pel cadi al-Glaoui (mort a finals d'octubre de 1908) van aconseguir derrotar a les forces dels rahama, fidels d'Abd al-Aziz, a Bu Adjiba, a una distncia de dos dies de Marrqueix, i Abd al-Aziz va haver de fugir refugiant-se entre els francesos a Casablanca. Va abdicar el 21 d'agost de 1808.

Desprs d'una breu estada a Frana es va installar a Tnger on va restar uns quants anys sense ocupar-se de poltica, fins a la seva mort el 10 de juny de 1943. El febrer de 1909 les potncies signatries de la Conferencia d'Algesires van reconixer formalment a Mulay Hafid com a sult.

 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349192" title="Redessan" nonfiltered="1657" processed="1650" dbindex="136668">


Redessan  s un municipi francs del departament del Gard, a la regi del Llenguadoc-Rossell.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349193" title="Rimont" nonfiltered="1658" processed="1651" dbindex="136669">


Rimont  s un municipi francs del departament de l'Arieja, a la regi de Migdia-Pirineus.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349195" title="Abd al-Aziz ben Marwan" nonfiltered="1659" processed="1652" dbindex="136670">
Abd al-Aziz ben Marwan (mort 704) fou fill del califa omeia Marwan I i pare d'Umar ben Abd al-Aziz.

El seu pare li va concedir el govern d'Egipte el 684 i el seu germ Abd al-Malik el va confirmar en el crrec el 685. Va exercir com a governador durant vint anys. Se'l considera un bon governador que va buscar el millor per la provncia, i un home intelligent. Desprs de l'assassinat del governador rebel Amr ben Said el 689, el califa volia matar a tota la famlia del derrotat per Abd al-Aziz va intercedir davant son germ per evitar-ho i els va salvar la vida.

Marwan l'havia designat com a hereu d' Abd al-Malik, i aquest volia fer hereus als seus fills Walid i Sulayman. Aix va provocar l'hostilitat entre els dos germans. El califa va voler prendre al seu germ el govern d'Egipte i obligar-lo a renunciar al tron, per abans que aix passs, Abd al-Aziz va morir a Egipte el 704.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349197" title="Ruelle-sur-Touvre" nonfiltered="1660" processed="1653" dbindex="136671">


Ruelle-sur-Touvre  s un municipi francs del departament de la Charente, a la regi de Poitou-Charentes.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349198" title="Abd al-Aziz ben Muhammad ben Ibrahim al-Sinhadji al-Fishtali" nonfiltered="1661" processed="1654" dbindex="136672">
Abd al-Aziz ben Muhammad ben Ibrahim al-Sinhadji al-Fishtali (1549-1621/1622) fou un home de lletres marroqu.

Fou cap de la cancelleria (wazir al-kalam al-ala) i historiador oficial (mulawalli tarikh al-Dawla) del sold sadita Ahmad al-Mansur al-Dhahabi. La seva obra fou recollida per Ifrani al Nushat al-hadi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349199" title="Saint-Ciers-d'Abzac" nonfiltered="1662" processed="1655" dbindex="136673">


Saint-Ciers-d'Abzac  s un municipi francs del departament de la Gironda, a la regi d' Aquitnia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349202" title="Tallard" nonfiltered="1663" processed="1656" dbindex="136674">


Tallard  s un municipi francs del departament dels Alts Alps, a la regi de Provena-Alps-Costa Blava.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349204" title="Abd al-Aziz ben al-Walid" nonfiltered="1664" processed="1657" dbindex="136675">
Abd al-Aziz ben al-Walid fou un prncep omeia, fill del Califa Walid I.

El 709/710 va participar a la campanya contra els bizantins a les ordes del seu oncle Maslama ben Abd al-Malik, i va lluitar contra els grecs durant uns anys. 

El 714/715 el califa Walid I que tenia com a successor designat a Sulayman ben Abd al-Malik, va intentar excloure aquest de la successi en profit d'Abd al-Aziz, per no ho va aconseguir i Sulayman el va succeir (715). Sulayman va morir a Dabik el 717, i Abd al-Aziz quan se'n va assabentar va intentar aspirar al califat per va saber que havia estat proclamat Umar II o Umar ben Abd al-Aziz, i va anar a Damasc a fer el jurament de lleialtat. 

Va morir el 110 de l'hgira (728/729)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349206" title="Semur-en-Auxois" nonfiltered="1665" processed="1658" dbindex="136676">


Semur-en-Auxois  s un municipi francs del departament de la Costa d'Or, a la regi de Borgonya.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349208" title="Josep Balmas i Ragu" nonfiltered="1666" processed="1659" dbindex="136677">
Josep Balmas i Ragu (Gualba, 1887   1966), propietari agrcola i empresari, va ser alcalde de Gualba en dues ocasions (1924-1930 i 1937-1939).

Balmas era el fill hereu de "can Illa", de Gualba, una propietat amb moltes terres de conreu i boscos, que a l'inici del segle XX va ser deixada en masoveria. Josep Balmas es dedic per un temps a la taperia i al comer de la fusta. L'any 1909 es va casar i amb la seva esposa par una fonda, que alhora feia de carnisseria i d'adroguer, i que rebria el nom de can Balmas. Al 6 d'abril del 1924 va ser elegit alcalde, crrec que conserv fins al 26 de febrer del 1930. Aquell mateix any 1924, i juntament amb l'anterior alcalde Joan Suqu i Jo va fundar la societat Energia Elctrica del Montseny, que portaria la llum elctrica a Gualba. El juny de 1931, just desprs de proclamada la Segona Repblica, va ser designat jutge municipal de Gualba. Fou  un dels fundadors, i vicepresident, de l'"Agrupaci Republicana Federal de Gualba" (1.1.1933); posteriorment, esdevindria secci local d'ERC. Durant la Guerra civil espanyola va ser novament elegit per a presidir el consistori gualbenc, cosa que va fer del 5 de desembre de 1937 al 2 de febrer de 1939. Aquest segon mandat estigu marcat per les conseqncies de la guerra, com gestionar al 1938 l'allotjament de refugiats provinents de l'Arag, de Lleida i de Tarragona. Amb l'entrada dels sublevats franquistes va ser represaliat per haver estat alcalde i fou empresonat.

 Enllaos .
 Fitxa biogrfica;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349211" title="Abd al-Aziz al-Dhilawi" nonfiltered="1667" processed="1660" dbindex="136678">
Xa Abd al-Aziz al-Dhilawi (Delhi 1746-1824) fou un teleg indi fill del xa Wali Allah al-Dihlawi.

Va escriure diverses obres teolgiques en rab i persa. Les seves obres principals sn Sirr al-Shakadalayn, Aziz al-iktibas fi fadail akhyar al-nas, Miza a l'ahaid, Tukfa ithna ashariya, Udjala nafia, Bustan al-muhaddithin i Fatawa.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349212" title="Harpia (ocell)" nonfiltered="1668" processed="1661" dbindex="136679">

L'harpia (Harpia harpyja) s una guila neotropical. Aquesta espcie fou descrita el 1758 per Linneus al seu Systema naturae com a Vultur harpyja. s l'nic membre del gnere Harpia.

s el rapinyaire ms gran i poders que es troba al Nou Mn. Sol viure a les zones baixes de les selves tropicals.

El seu nom prov de les harpies de la mitologia grega, que eren esperits de l'aire que s'enduien els morts cap a l'Hades i als quals atribua un cos d'guila i un cap de persona.

Descripci.
L'harpia s l'guila ms gran que existeix, darrere de l'guila monera de les Filipines (Pithecophaga jefferyi). L'extingida guila de Haast de Nova Zelanda feia, per el doble que una harpia.

El cap de l'harpia s de color gris perla. La part superior de l'esquena, les ales i la pitrera estan cobertes de plomes de color negre pissarra. La part inferior de les ales i l'abdomen sn blancs. La cua s negra amb tres franges grises. Com a tret molt caracterstica, l'harpia t al cap una cresta erctil. El seu bec s molt fort i disposa d'unes urpes que poden arribar a fer 15 cm, ms llargues que les d'un s bru. 



La femella s ms gran que el mascle. Sol fer uns 100-110 cm de llarg, uns 200 d'envergadura i pesa entre 6,5 i 9 kg de mitjana.

Ecologia.
Aquesta espcie s activament carnvora. Les seves preses preferides sn els mamfers arborcoles com ara les mones, els coats o els peresosos. Tamb pot atacar altres espcies d'ocells. Els esperons sn extremadament potents per tal d'esclafar el cap de les vctimes i poden arribar a exercir una pressi de 42 kgf cm. 

Estat i conservaci.
L'harpia est amenaada per la desforestaci i la caa indiscriminada.

Referncies.


Enllaos externs.

 Vdeo de l'guila harpia a la Internet Bird Collection;
 Neil Rettig's Harpy Eagle information. Inclou fotografies, dades i enllaos.
 Blue Planet;
 Foto de l'harpia amb una presa; Article;
 Informaci del Zoo de San Diego Zoo sobre l'harpia;
 Espai web de l'Iwokrama Forest amb informaci sobre l'harpia;
 Informaci de la Fundaci Peregrine Fund sobre l'harpia;
 Comparaci entre l'harpia i l' guila monera de les Filipines;
 Expedici a la selva amaznica amb informaci sobre l'harpia;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349214" title="Cant de Semur-en-Auxois" nonfiltered="1669" processed="1662" dbindex="136680">
El Cant de Semur-en-Auxois s un cant francs del departament de la Costa d'Or, a la regi de Borgonya. Est incls en el districte de Montbard. Compta amb 29 municipis i el cap cantonal s Semur-en-Auxois.

 Municipis .
Bard-ls-poisses;
Charigny;
Chassey;
Corrombles;
Corsaint;
Courcelles-Frmoy;
Courcelles-ls-Semur;
poisses;
Fle;
Forlans;
Genay;
Jeux-ls-Bard;
Juilly;
Lantilly;
Magny-la-Ville;
Massingy-ls-Semur;
Millery;
Montberthault;
Montigny-sur-Armanon;
Pont-et-Massne;
Saint-Euphrne;
Semur-en-Auxois;
Souhey;
Torcy-et-Pouligny;
Toutry;
Vic-de-Chassenay;
Vieux-Chteau;
Villars-et-Villenotte;
Villeneuve-sous-Charigny;

 Vegeu tamb .
Cantons de la Costa d'Or;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349221" title="Miquel Paredes i Fonoll" nonfiltered="1670" processed="1663" dbindex="136681">
Miquel Paredes i Fonoll (Barcelona, 1901   Ceret, 1980) va ser un escultor catal, recordat especialment per ser autor de la figureta d'El ms petit de tots, conjuntament amb la dibuixant Lola Anglada.

Es va formar a la Llotja de Grcia. Particip en diverses exposicions collectives en la Barcelona dels anys 30, i a Madrid va guanyar un premi per trobar una figura allegrica de la Repblica.

Durant la guerra civil espanyola va collaborar amb el Comissariat de propaganda de la Generalitat de Catalunya per a fer monuments efmers i de propaganda. En aquest perode fou quan el comissariat l'encarreg una figureta basada en el conte popular infantil Els tres tambors que simbolitzs la lluita antifeixista. L'escultura (i el llibre parallel de Lola Anglada que mostraven la mateixa figura) tingu tant d'xit que se'n feren ms de 60.000 cpies, que el comissariat venia a 3 pessetes cadascuna per aconseguir fons per a sufragar despeses de la guerra.

A l'any 1938, Paredes s'exili a la Catalunya Nord, on va treballar en pobles rossellonesos fent monuments als morts de la guerra. Posteriorment treball en una fbrica de nines, i ms endavant impart classes d'escultura a l'escola de belles arts d'Orleans. Mor en la indigncia al 1980, al Vallespir]].

 Referncies .
Informaci extreta parcialment del diari El punt del 28.7.8




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349222" title="Abd al-Djabbar ben Abd al-Rahman al-Azdi" nonfiltered="1671" processed="1664" dbindex="136682">
Abd al-Djabbar ben Abd al-Rahman al-Azdi fou governador del Khurasan per compta del califat abbssida.

Els anys 747/748 i 750/751 va lluitar amb els abbssides contra els omeies i fou nomenat cap de shurta (fora milutar d'lite) sota els califes Al-Saffah i Al-Mansur. Aquest darrer el va nomenar governador de Khurasan el 757/758. 

En aquesta provncia va desencadenar una violenta repressi contra els caps locals acusat d'haver afavorit als alides del Tabaristan; per entre les vctimes, segons l'historiador Tabari, tamb hi va haver un nombre de seguidors dels abbssides i aix el va fer sospits de preparar una rebelli. Un intercanvi de cartes va confirmar les sospites del califa i el 758/759 Mansur va enviar al Khurasan un exrcit dirigida pel seu fill Al-Mahdi i per Kazim ibn Kuzayma. Quan aquestes tropes es van acostar, la poblaci de Marw al-Rudh es va revoltar i va fer presoner al governador, al que van entregar a Mahdi. 

Aquest el va portar a presncia del seu pare Mansur, que el va fer torturar i finalment matar el 759/760.

Bibliografia .

W. W. Barthold, Turkestan Down to the Mongol Invasion, II ed., Londres, 1958;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349225" title="Quaderns d'Histria Contempornia de les Balears" nonfiltered="1672" processed="1665" dbindex="136683">
Quaderns d'Histria Contempornia de les Balears s una collecci de l'editorial Documenta Balear que va nixer el 1996. Dirigida per David Ginard, el catleg de la collecci t prop de seixanta ttols.

El seu principal objecte s d'oferir als lectors unes obres amb informaci diversa sobre matries relatives al passat recent de les Illes Balears. Tamb ha proporcionat al professorat d'histria uns materials didctics tils per a la incorporaci del passat immediat a les Balears a les seves classes, i aix mateix ha facilitat un millor coneixement de cadascuna de les illes, ats que ha alternat volums d'abast interinsular amb uns altres que fan referncia a una illa determinada.

Cada volum de la srie aborda un punt especial de la histria contempornia de les Balears (segles XIX, XX i XXI) i consta de seixanta-quatre pgines, que inclouen una sntesi, una selecci de documents complementaris, una cronologia breu i una bibliografia comentada, a ms de nombroses illustracions. El marc cronolgic s flexible, d'acord amb el temps de durada de la qesti o matria estudiades, i els autors sn especialistes en les disciplines o matries que tracten.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349230" title="Abd al-Djabbar ben Ahmad ben Abd al-Djabbar al-Hamadhani al-Asabahadi Abu l-Hasan" nonfiltered="1673" processed="1666" dbindex="136684">
Abd al-Djabbar ben Ahmad ben Abd al-Djabbar al-Hamadhani al-Asabahadi Abu l-Hasan (vers 935-1025) fou un teleg mutazalita adepte de l'escola xafita en materia de dret. Va viure i treballar a Bagdad i des del 971 a Rayy on fou cadi de la provncia. Fou deposat pel sold Fakhr al-Dawla.

La seva gran obra s Al-Muhit bi-l tahlif

 Reerncies .
A. Borisov, Les manuscrits mutazilites de la Biblioteque publique de Leningrad, 1935;
Abu Said al-Bayhaki, Shark'uyun al.masail, Leyden;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349231" title="Abd al-Fattah Fumani" nonfiltered="1674" processed="1667" dbindex="136685">
Abd al-Fattah Fumani fou un historiador persa dels segles XVI i XVII. Va entrar al servei del govern a Fuman (antiga capital del Gilan) on era el 1609-1610. Ms tard Adil Shah el va cridar a Iraq.

Va escriure en persa la Tarikh-i-Gilan, histria de Gilan desprs del 1517 i fins el 1628. L'obra fou publicada per B. Dorn.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349235" title="Abd al-Ghani ben Ismail al-Nabulusi" nonfiltered="1675" processed="1668" dbindex="136686">
Abd al-Ghani ben Ismail al-Nabulusi (Damasc, 19 de mar de 1641-5 de mar de 1731) fou un teleg, poeta i escriptor siri.

Fou la principal figura religiosa i literria de Sria del segle XVII i XVIII. Va deixar escrites nombroses obres sobre sufisme, poesia i viatges (a Turquia, Lban, Palestina, Egipte, Hedjaz i Trpoli (Lbia). L'obra potica principal s el Diwan al-dawawin.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349236" title="Abd al-Hakk ben Sayf al-Din al-Dhilawi al-Bukhari Abu l-Majid" nonfiltered="1676" processed="1669" dbindex="136687">
Abd al-Hakk ben Sayf al-Din al-Dhilawi al-Bukhari Abu l-Majid (Delhi gener de 1551-30 de juny de 1642) fou un escriptor indi.

Va ensenyar a Delhi durant cinquanta anys. Va tenir el favor de Djahangir. Las seva obra principal es Talif salb al-alif fi kitabati fihrist al-tawalif, on en un appendix relaciona als poetes i escriptors de Delhi del seu temps.

 Referncia .
Autobiografia al Akhbar al-Akhar;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349240" title="Llista d'alcaldes de Sant Quirze Safaja" nonfiltered="1677" processed="1670" dbindex="136688">
Llista d'alcaldes de Sant Quirze Safaja:

 Joan Brosa i Sans (1900 - 1913);
 Pere Torras i Permanyer (1914 - 1920);
 Vicen Baucells i Sans (1920 - 1921);
 Jaume Brosa i Munts (1921 - 1923);
 Pere Torras i Permanyer (1923 - 1924);
 Ramon Salabert i Ferrer (1924 - 1930);
 Joan Torras i Casals (1930 - 1933);
 Feliu Sala i GIol (1933 - 1934);
 Joan Torras i Casals (1934 - 1936);
 Josep Lluss i Tarrs (1936 - 1939);
 Joan Torras i Casals (1939 - 1957);
 Pere Sans i Druguet (1957 - 1971);
 Llus Bad i Noguera (1971 - 1983);
 Antoni Vila i Rods (1983 - 1991);
 Cosme Guiteras i Capdevila (1991 - 2003);
 Assumpta Camps i Garcia (2003 - 2007);
 Ramon Bans i Crusellas (2007 - );

 Enllaos .
 Diccionari biogrfic d'alcaldes i alcaldesses del Valls Oriental, del Museu de Granollers, amb les biografies dels alcaldes;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349241" title="Pere Sans i Druguet" nonfiltered="1678" processed="1671" dbindex="136689">
Pere Sans i Druguet (Sant Quirze Safaja, 1918   1978) va ser forner i alcalde de Sant Quirze Safaja del 1957 al 1971.

Amb divuit anys pos un fort de pa a Sant Quirze Safaja, a can Paradera. Durant la Guerra civil espanyola hagu de marxar al front republic, amb ms sort que el seu germ Antoni, que mor durant la guerra. En l'any 1952 va ser nomenat regidor de l'ajuntament del seu poble natal, i dos anys ms tard esdevingu tinent d'alcalde. Al 22 de mar del 1957 reb la vara d'alcalde, i ocup aquest crrec fins al 26 de maig del 1971. Els seus catorze anys de mandat estigueren marcats per nombroses realitzacions a la poblaci, com l'adquisici municipal de l'hostal Bans i dels terrenys adjacents per a bastir-hi un nou ajuntament, l'escola, i fer-hi dos pisos, un per al secretari del consistori i l'altre per a la mestra de l'escola (1959). Promogu la urbanitzaci del Sol del Boix i el club per afavorir que es fessin segones residncies al poble, i feu fer les obres per aprofitar la deu d'aigua de la finca de Llobateres per al subministrament d'aigua a Sant Feliu i Sant Quirze (1966).

 Enllaos .
 Fitxa biogrfica;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349243" title="Abdlhak Hmit" nonfiltered="1679" processed="1672" dbindex="136690">
Abdlhak Hmit (Abd al-Hakk Hamid) (2 de febrer de 1852-1937) fou un poeta i home d'estat otom. El seus crrecs poltics ms rellevants foren cnsol a Poti (Gergia)Poti (Rssia, avui Gergia), Golos (Grcia) i Bombai, secretari d'ambaixada a Londres (1885) i ambaixador a Bruselles (1908); fou tamb membre del senat fins el 1918 i membre de l'assemblea nacional el 1928.

Les seves obres sn nombroses. El seus poemes ms conegut sn Makher (la millor obra) i l. va influir notablement sobre la poesia turca.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349246" title="Abd al-Hamid ben Yahya ben Sad" nonfiltered="1680" processed="1673" dbindex="136691">
Abd al-Hamid ben Yahya ben Sad (mort 750) fou el fundador del gnere epistolar rab. 

Era un mawla del clan kuraixita d'Amir ben Lu'auu i probablement nascut a Al-Anbar a Iraq. Fou secretari de Merwan II ben Muhammad abans i desprs de ser califa, i va compatir la sort del seu senyor a Busir el 5 d'agost del 750. La seva descendencia va viure a Egipte on van formar els Banu l-Muhadjir i alguns van ser secretaris del Tulnides.

Va deixar escrites cartes literaries, obres de cancelleria i cartes privades. 

 Referncia .
M. Kurd Ali, Rasail al-bulagha, El Caire 1946



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349247" title="Abd al-Hamid Lahawari" nonfiltered="1681" processed="1674" dbindex="136692">
Abd al-Hamid Lahawari (mort el 1654/1655) fou un historiador indo-persa.

Va escriure la Padshahnma, la histria oficial del sold Shah Djahan, dividida en tres parts, cadascuna amb la histria de deu anys, per la tercera part fou escrita pel seu deixeble Muhammad Warith.

 Referncia .
Bibliotheca Indica 1866-1872;
Elliot i Dobson, History of India;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349249" title="Torrecilla de la Torre" nonfiltered="1682" processed="1675" dbindex="136693">

Trigueros del Valle s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349251" title="Abd al-Hayy Abu l-Hassanat Muhammad" nonfiltered="1683" processed="1676" dbindex="136694">
Abd al-Hayy Abu l-Hassanat Muhammad (Banda 1848-Lucknow 1886) fou un teoleg indi musulm de l'escola hanafita, nascut a Banda al Bundelkhand.

Va escriure diverses gloses i comentaris sobre obres d's corrent a les madrasses ndies sobre temes jurdics i religiosos, compendiats al Nafi al-kabir i a l'edici feta per Shaybani del Muwalla.

 Referncia .
Zubayd Ahmad, The contribution of India to Arabic literature, 1946


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349258" title="Abd al-Kadir ben Ghaybi al-Hafiz al-Maraghi" nonfiltered="1684" processed="1677" dbindex="136695">
Abd al-Kadir ben Ghaybi al-Hafiz al-Maraghi (meitat del segle XIV-1735) fou el ms gran musicleg persa, nascut a Maragha a la meitat del segle XIV. 

Fou msic a la cort jalarida de Bagdad vers el 1379 i va ascendre en els carrecs posteriorment. Capturat per Tamerl el 1401 quan va conquerir Bagdad, fou portat a Samarcanda, on va destacar com a msic de la cort de Shah Rukh (1421). El 1423 va visitar la cort otomana. Va morir a Herat el 1735. Fou elogiat per Muin al-Din Isfizari a la seva obra Rawdat al-djannt.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349259" title="Danny Jones" nonfiltered="1685" processed="1678" dbindex="136696">

Daniel Alan David Jones, ms conegut com a Danny Jones,  (12 de mar de 1986 a Bolton/Gran Manchester, Regne Unit). s un dels vocalistes i guitarristes de la banda de pop-rock britnica McFly. La qual est formada tamb per Tom Fletcher, Harry Judd i Dougie Poynter.

 Primers anys .

Va crixer a Bolton amb la seva mare Kathy, el seu pare Alan i la seva germana Vicky. Va estudiar a Thornleigh Salesian College, va ser all on a causa de la seva forma de vestir li feien bullying (desprs escriuria i cantaria una can del seu primer lbum (Not Alone) a causa d'aquest maltracte).

El seu primer grup, va ser amb la seva germana Vicky i un amic seu (Y2k). Amb Y2k es van presenta al 2000 en un programa de televisi de la CBBC anomenat "Steps to the Stars", versionant Thank U d'Alanis Morissette quedant en segona posici.

 McFly .

McFly va arribar a la fama al 2004, estava molt influenciada amb la tamb banda de pop-rock britnic Busted que els va oferir la possibilitat d'unir-se amb ells al Tour, A Ticket For Everyone.

Va llegir un anunci a la revista NME (2002) en qu un grup necessitava un guitarrista, per es va equivocar i va anar a l'audici per la boyband V. All va conixer a en Tom, que estava audicionant per entrar a Busted. Com que van agafar a Charlie Simpson, en Danny i en Tom van decidir formar una nova banda amb l'ajuda de James Bourne, ex-component de Busted i Son of Dork. Van comenar a compondre canons, un cop ja acabat el primer treball de Busted, a una suite de l'hotel InterContinental de Londres. A travs de la revista NMA, Dougie Poynter i Harry Judd es van afegir a Tom i Danny, per formar McFly. 

En moltes ocasions Danny agafa el rol de primer guitarra, mentres que Tom agafa la veu principal. En moltes canons, com per exemple That Girl o She Left Me s ell qui fa els solos de guitarra. s esquerr de m, per toca amb la dreta la guitarra.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349261" title="Abd al-Kadir" nonfiltered="1686" processed="1679" dbindex="136697">


Abd al-Kadir o Abd el-Kader, emir de Mascara a Algria;
Abd al-Kadir ben Umar al-Baghdad, filoleg rab del segle XVII;
Abd al-Kadir Dihlawi, teleg indi del segle XVIII;
Abd al-Kadir al-Djilani, fundador de l'orde dels Kadiriyya;
Abd al-Kadir ben Ali ben Yusuf al-Fasi, religis marroqu;
Abd al-Kadir al-Kurashi, professor de jurisprudncia egipci del segle XIV;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349262" title="Villasexmir" nonfiltered="1687" processed="1680" dbindex="136698">

Villasexmir s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349264" title="Velilla" nonfiltered="1688" processed="1681" dbindex="136699">

Velilla s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349269" title="Villalbarba" nonfiltered="1689" processed="1682" dbindex="136700">

Villalbarba s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349270" title="Villn de Tordesillas" nonfiltered="1690" processed="1683" dbindex="136701">

Villn de Tordesillas s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349271" title="Aphyolebias peruensis" nonfiltered="1691" processed="1684" dbindex="136702">

Aphyolebias peruensis  s una espcie de  peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: riu Amazones.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database  ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349272" title="Villalar de los Comuneros" nonfiltered="1692" processed="1685" dbindex="136703">

Villalar de los Comuneros s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. s clebre perqu en els seus voltants va tenir lloc la batalla que va suposar la derrota dels Comuners de Castella, el 23 d'abril de 1521. 

Cada 23 d'abril se celebra en Villalar de los Comuneros el Dia de Castella i Lle. En 1920, l'Ajuntament de Santander va proposar que les corporacions castellanes celebressin el IV Centenari dels Comuners de Castella. Aix mateix, la Casa de Palencia va acordar en 1923 que el 23 d'abril prxim vagin totes les representacions de Castella als camps de Villalar, a jurar el Sant Grial castell, davant l'escenari de la trencada Villalar ( ). 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349278" title="Bicapa lipdica" nonfiltered="1693" processed="1686" dbindex="136704">

La bicapa lipdica s una estructura formada per l'acoplament dels diferents lpids anfiptics, s a dir, que tenen un cap hidroflic i una cua lipoflica, quan es troben en un medi aqus s'orienten especialment, de tal manera que els cap hidrfics s'orienten cap a l'exterior i les cues hidrfiques cap a l'interior, formant una regi lipfida.

Les dobles capes lipdiques sn el fonament de totes les membranes biolgiques i la seva estructura s'ajusta al model del mosaic flut de Singer i Nicholson (1972).

Els lpids presents en les membranes biolgiques, el cap hidroflic procedeixen d'aquests tres grups:
Glucolpids, on els seus caps contenen un oligosacrid de 1 a 15 monosacrids.
Fosfolpids, on els seus caps contenen un grup cargat positivament que s'enllaa a la cua per un grup fosfat cargat negativament.
Esteroides, on els seus caps contenen un anell esteroide planar, per exemple, el colesterol, que s exclusiu dels animals.



La bicapa lipdica pot formar:
Dobles capes planes que no tenen lmit d'extensi.
Miceles, que poden aconseguir una gran mida.
membranes negres.
Tbuls.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349281" title="Dia de Castella i Lle" nonfiltered="1694" processed="1687" dbindex="136705">


Cada 23 d'abril se celebra en la localitat vallisoletana de Villalar de los Comuneros el Dia de Castella i Lle, data en la qual es commemora l'aniversari de la batalla de Villalar, decisiva batalla de la Revolta de les Comunitats de Castella. 
Orgens. 
El naixement de Villalar com a smbol es remunta temps enrere. Ja en el segle XVIII Len del Arroyal, illustrat economista i destacat protoliberal, manifestava que Villalar va ser "l'ltim sospir de la llibertat castellana". Els antecedents de les commemoracions de Villalar caldria situar-los en 1821, quan el guerriller castell, Juan Martn Dez "El Empecinado", i els seus companys de la societat "Los Comuneros", van organitzar una expedici a Villalar a la recerca de les restes de Padilla, Bravo i Maldonado. Aquests fets van tenir el seu punt culminant amb un acte d'homenatge als Comuners en la plaa de Villalar el 23 d'abril de 1821. 

En aquesta poca s quan certs sectors, entre ells els membres de les societats secretes "Los Comuneros" o "Los Hijos de Padilla", comencen a emprar el discutit pend morat. Durant el Trienni Liberal (1820-1823), Els Comuners van passar a ser objecte d'admiraci pels corrents progressistes del pas. Durant la Primera Repblica Espanyola, la revoluci comunera fou tamb un referent de llibertat per a l'ala federalista del Partit Republic Democrtic Federal, que en 1869 va proclamar el Pacte Federal Castell, el primer intent d'una organitzaci territorial federalista a Espanya. Aix en l'ltim pargraf d'aquest pacte s'afirma: "la sang dels Padilla, Bravo i Maldonados que corre per les vostres venes i al ardimiento que guarden memria aquests pobles de les comunitats, garanteixen l'xit de les nostres aspiracions i desitjos". En aquella poca el propi Francesc Pi i Margall, president de la Primera Repblica, afirmava que "Castella fou entre les nacions d'Espanya la primera que va perdre les seves llibertats en Villalar sota el primer rei de la Casa d'ustria". 

En els primers anys del segle XX, durant la Restauraci, va haver altres intents de celebraci en Villalar. Entre ells la iniciativa de Jos Mara Zorita Dez, diputat liberal per Valladolid, que va realitzar una petici d'un crdit extraordinari per a commemorar la batalla de Villalar. En 1920 l'Ajuntament de Santander va proposar que les corporacions castellanes celebressin el IV Centenari dels Comuners de Castella. Aix mateix, la Casa de Palncia va acordar en 1923: "que el 23 d'abril prxim vagin totes les representacions de Castella als camps de Villalar, a jurar el Sant Grial castell, davant l'escenari de la trencada Villalar (...). Que el mateix dia i a la mateixa hora es dediqui en totes les ciutats castellanes un minut de silenci als herois de Villalar". 

Anys desprs, sn nombroses les referncies al simbolisme de Villalar. Pere Corominas i Montanya manifesta en el seu llibre "Per Castella endins" (1930): "el carcter eminentment nacionalista de la guerra de les Comunitats de Castella". Per a ell, el document que va remetre la Santa Junta al rei s "la ms bella i lliure Constituci que s'hagi donat mai la naci castellana". Corominas afirma que el sentiment de la llibertat poltica "fa dels comuners un nucli precursor de les revolucions anglesa i francesa. No s si en llengua alguna s'ha defensat el principi de sobirania popular en una forma tan elegant i humana com la usada per la Santa Junta en el seu missatge a l'emperador". 

En aquells anys el professor Misael Bauelos va manifestar que "Castella deixa de ser Castella en els camps de Villalar, i el castell deixa de semblar-se a l'antic castell, coincidint amb aquell succs desgraciat de la nostra histria que aniquila la personalitat de Castella (...)". Amb el cop militar de 1936 i l'esclat de la guerra civil espanyola, la referncia comunera segueix present entre els escamots defensors de la Repblica. Durant la contesa es crea el "Batall Comuneros de Castella". A l'origen es difon la convocatria a formar part d'una "columna castellana" per a alliberar a les provncies d'vila i Salamanca. Els seus membres eren bsicament castellans i usaven com a simbologia el pend morat. 

Ja en la dcada dels anys 60, l'historiador Jos Antonio Maravall publica el llibre "Las Comunidades de Castilla. Una primera revolucin moderna", que constitueix la primera contribuci contempornia que alhora revisava i contradeia en part la particular i deformada visi que dels comuners havien ofert fins a llavors historiadors prxims a les instncies oficials del rgim de Franco. Maravall considera les Comunitats de Castella no com una simple rebellia. Per a aquest autor la guerra de les Comunitats va ser molt ms que una srie de motins i disturbis, inspirada per un pensament poltic coherent que li confereix el carcter de primer moviment revolucionari de l'Europa moderna. Aquestes teories sn confirmades en estudis posteriors portats a terme per investigadors de gran prestigi, com Juan Ignacio Gutirrez Nieto en "Las Comunidades como movimiento antiseorial" (1973) i per Joseph Prez amb la seva tesi doctoral "La revolucin de las Comunidades de Castilla (1520-1521)", publicada en 1977. Els estudis d'aquests tres historiadors serviran de suport als nous moviments autonomistes que sorgiran durant la Transici cap a la democrcia, moviments que tindran en Villalar un referent fonamental. 

Amb l'activitat antifranquista de principis dels anys 70 i les lluites sindicals, es produxen els primers episodis que en certa manera poden considerar-se com premonitoris per al posterior naixement del nacionalisme castell modern, i que tenien com a objectiu la consecuci de la democrcia i les reivindicacions autonomistes. En la primavera de 1972 es funda a Valladolid la llibreria "Villalar", el nom de la qual s un homenatge simblic a les llibertats castellanes. Des d'aquesta llibreria es va articular bona part del moviment antifranquista clandest a Valladolid. Aquest mateix any, en la llibreria "Villalar" es presenta el poema "Los Comuneros" escrit per Luis Lpez lvarez, obra literria que es va convertir en referncia i himne de l'autonomisme castellanolleons, i ms encara quan en 1976 el grup folk Nuevo Mester de Juglara va fer una adaptaci musical d'aquest poema. En 1976 es convoca la primera concentraci autonomista a Villalar dels Comuneros (Valladolid). Malgrat la prohibici governativa, unes 400 persones es van concentrar all convocades per l'Instituto Regional Castellano-Leons, associaci regionalista que havia nascut mesos abans i que aglutinava a intellectuals, professors universitaris, periodistes, ecologistes i representants de partits poltics. Les persones congregades en Villalar van ser dissoltes per la Gurdia Civil i les actuacions musicals previstes finalment no van poder celebrar-se. 

Aquests fets van contribuir a reafirmar la importncia posterior de la commemoraci de Villalar. A l'any segent, en 1977, prop de 20.000 persones van assistir al Dia de Villalar, en una convocatria conjunta dels dos principals collectius regionalistes de l'poca: l'Instituto Regional Castellano-Leons i l'Alianza Regional de Castilla y Len.
 
Actes.
 
El dia important i el gruix de celebracions i actes sn el dia 23, per els actes comencen en la nit del dia 22, amb actuacions de grups musicals, a ms hi ha una zona d'acampada lliure per a passar la nit. En el mat del 23 d'abril tenen lloc els actes poltics al costat del monlit erigit en homenatge als Comuners on cada partit poltic realitza una ofrena floral i pronuncia un discurs. Durant tot el dia del 23 d'abril es continua l'activitat poltica alternada amb balls i concerts de msica tradicional castellanolleonesa, esports autctons, exposicions, teatre de carrer, activitats ldiques, etc. 
Evoluci. 
El 23 d'abril en els seus orgens va arribar a congregar a 200.000 persones (aix ho recull per exemple el llibre "Fuerzas polticas en el proceso autonmico de Castilla y Len 1975 - 1983" en la seva pgina 245), en els temps de la preautonomia demanant l'autonomia per a Castella i Lle. Avui segueix sent un smbol de regionalisme i els llavors Partit Autonmic Nacionalista de Castella-Lle, Alianza Regional de Castilla y Len, Instituto Regional de Castilla y Len, etc., han deixat avui pas a partits regionalistes com Unitat Regionalista de Castella-Lle, partits nacionals com Partit Socialista Obrer Espanyol, Izquierda Unida, partits nacionalistes i castellanistes com Tierra Comunera, Izquierda Castellana o tamb ms tmidament el Partit Popular. 

L'entitat encarregada d'organitzar actualment la festa de Villalar s la Fundacin Villalar - Castilla-Len, donant cert aire d'oficialitat a la commemoraci, desprs del perode de govern d'Aznar a Castella-Lle que es va decidir fer itinerant la celebraci del Dia de Castella-Lle, en detriment de la concentraci popular de Villalar. 

Enllaos externs. 
Llei 3/1986, de 17 d'abril, per la que es declara Festa de la Comunitat de Castella i Lle el dia 23 d'abril.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349282" title="Abd el-Kader" nonfiltered="1695" processed="1688" dbindex="136706">

Abd al-Kader ben Muhyi l-Din (Abd al-Kadir ben Muhyi l-Din) (1808-1883) conegut com emir Abd el-Kader o Abdel Kader fou un cap antifrancs d'Algria, va tenir el ttol d'emir de Mascara.

Era nadiu del Rif i va nixer el 1808 a Guetna al-Hamman a 20 km a l'oest de Mascara. Va estudiar a Arzeu i Or. El 1828/1829 va peregrinar a la Meca poc desprs del seu matrimoni. 

Quan els francesos van ocupar Alger el 5 de juliol de 1830, el seu pare Muhyi l-Din va assolir a la seva regi la direcci de la lluita contra els invasors, per el pare va deixar la direcci al fill que fou proclamat sold dels rabs el 22 de novembre de 1832 per les tribus hashim, bani amir, i gharaba. Les seves forces per van fracassar davant Or i Mostaganem (1833) encara que va aconseguir mantenir l'agitaci.

El general Desmichels va negociar amb ell la pacificaci (4 i 26 de febrer de 1834) i fou reconegut com emir dels creients; la seva autoritat s'estenia fins a la vora d'Alger (abril de 1835) per les seves pretensions van provocar la represa de la guerra. 

El 28 de juny va derrotar els francesos a Macta, per Clauzel i Bugeaud van prendre venjana cremant Mascara (6 de desembre) i ocupant Tremissn (Tlemcen) (13 de gener de 1836) i van derrotar a Abd al-Kader al ued Sikkak el 6 de juliol. Per tres vegades l'emir fou abandonat per les seves tropes, per tres vegades les va reagrupar. Els francesos es trobaven bloquejats a les viles i els colons eren atacats arreu; les tribus aliades als francesos tamb patien represlies. El govern de Llus Felip va decidir negociar i es va signar el tractat de la Tafna (30 de maig del 1837) entre Abd al-Kader i Bugeaud. Els francesos conservaven Or, Arzeu, Mostaganem, Alger, Blida i Kolea, i l'emir rebia la provncia d'Or, part de la d'Alger i tot el beilicat del Titteri.

Del juliol de 1837 al novembre del 1839 hi va haver pau i l'emir va aprofitar per organitzar les seves tropes. La seva capital es va establir a Tagdempt, i es va fer reconixer per tots els caps de tribus fins al Marroc i el Shara. L'ambigitat del tractat va fer que entrs en territori que els francesos consideraven que no hi tenia dret; el general Vale va proposar un tractat addicional aclaridor per Abd al-Kader no el va voler signar. L'expedici "Portes de ferro" en la que el duc d'Orleans va unir Constantina i Alger, va servir de pretext a Abd al-Kader per reprendre la guerra i el 20 de novembre de 1839 les seves forces van envair la Mitidja, saquejant els establiments i massacrant als colons; Alger estava amenaada; els francesos van ocupar la Miliana i Medea (maig i juny del 1840) per aix no ho va resoldre ja que les guarnicions franceses havien de ser abastides per combois que eren objecte d'atacs.

El 29 de desembre de 1840 el general Bugeaud fou nomenat governador general. Entre 1841 i 1843 va ocupar les ciutats de Tagdempt, Mascara, Boghar, Taza, Sada, Tremissn (Tlemcen), Sebdou i Nedroma i va fer expedicions per tot el pas intentant capturar al seu enemic i destruir a les seves forces. El dia 16 de maig de 1843 la nova capital de l'emir, Smala, fou ocupada; les tribus es van comenar a sotmetre a Frana. A finals d'any, molt debilitat, es va refugiar a la frontera marroquina per quedar a resguard i enrolar soldats . L'ocupaci de Lalla Maghnia pels francesos va provocar un conflicte amb Marroc, per els francesos van reaccionar contra aquest pas bombardejant Tnger i Mogador (6 i 15 d'agost de 1844) i van derrotar a les forces marroquines a Isly el 14 d'agost de 1844. El sold Mawlay Abd al-Rahman va haver de refusar ajudar al seu hoste i el va haver de declarar fora de la llei.

El 1846 Abd al-Kader va tornar a Algria per agafar la direcci de les revoltes que esclataven a diversos llocs. El 23 de setembre va obtenir una victria a Sidi Brahim, per els francesos van enviar 18 columnes que el van empnyer altre cop cap al Marroc (juliol del 1846) on va trobar l'hostilitat del sult, i va quedar bloquejat entre les tribus lleials al sold marroqu i els francesos. Va entrar a Algria altre cop ja que no tenia cap sortida per anar ms al sud com volia, i finalment es va rendir al duc d'Aumale el 23 de desembre de 1847 contra la promesa de ser enviat a Jerusalem o Alexandria, que no es va complir.

Enviat a Toulon, desprs a Pau, i desprs a Amboise, finalment fou alliberat per Llus Napole el 16 d'octubre de 1852 i va rebre una pensi dels francesos dels que havia esdevingut lleial. Va anar a viure a Brousse el 1853 i el 1855 va anar a Damasc, on va provar la seva lleialtat salvant al cnsol de Frana i a milers de persones cristianes que els drusos volien matar (juliol del 1860).

Va morir la nit del 25 al 26 de maig de 1883.

 Bibliografia .

Coronel Paul Azan, L'mir Abd el-Kader, Pars 1925;
M. Emerit, L'Algria a l'poque d'Abd el-Kader, Pars 1951;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349283" title="Art als Jocs Olmpics d'estiu de 1920" nonfiltered="1696" processed="1689" dbindex="136707">
Als Jocs Olmpics de 1920 celebrats a la ciutat d'Anvers (Blgica) es realitzaren cinc competicions d'art. Es van concedir medalles en cinc categories (arquitectura, literatura, msica, pintura i escultura) per a obres inspirades en l'esport olmpic.

Les competicions d'art formaren part del programa olmpic entre 1912 i 1948, moment en el qual es van suspendre per problemes sobre la seva professionalitat. A partir de 1952, a l'entorn dels Jocs Olmpics, s'associ un entorn no competitiu de festival cultural i artstic.

Resum de medalles.


Medaller.
En el seu moment es concidiren medalles als artistes que participaren en la competici i resultaren vencedors, sent per no reconegudes pel Comit Olmpic Internacional.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349284" title="Aphyolebias rubrocaudatus" nonfiltered="1697" processed="1690" dbindex="136708">

 Aphyolebias rubrocaudatus s una espcie de  peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Per (riu Amazones).

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349286" title="Aphyolebias schleseri" nonfiltered="1698" processed="1691" dbindex="136709">

Aphyolebias schleseri  s una espcie de  peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Per.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W. J. E. M.: Three new annual fishes of the genus Aphyolebias Costa, 1998 (Cyprinodontiformes: Rivulidae) from Bolivian and Peruvian Amazon. Comun. Mus. Cinc. Technol. PUCRS, Sr. Zool. Porto Alegre vol. 16 (nm. 2): 155-166. Any 2003.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 AQUATAB.NET ;
 Encyclopedia of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349287" title="Abd al-Kadir ben Umar al-Baghdad" nonfiltered="1699" processed="1692" dbindex="136710">
Abd al-Kadir ben Umar al-Baghdad (Bagdad 1621-El Caire 1682) fou un filleg rab. Estudi a Bagdad on el 1634 va comenar la lluita entre safvides i otomans. El 1638 la ciutat fou ocupada pels turcs i Abd al-Kadir va anar a Damasc on va estudiar rab. El 1640 va anar a viure al Caire. Al final de la seva vida va quedar cec.

Les seves obres principals sn: Khizanat al-adab wa-lubb lisan al-Arab, un comentari dels Shawahid, una glosa del Shark Banat Su'ad d'Ibn Hisham, Lughat-i Shah-nama i Sharh al-tukfa al-shadiyya bi-lugha al-arabiyya.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349289" title="Abd al-Kadir Dihlawi" nonfiltered="1700" processed="1693" dbindex="136711">
Abd al-Kadir Dihlawi (Delhi 1753/1754- 1813) fou un teleg indi fill de xa Wali Allah Dihwali.

Va tradur l'alcor al urdu (Mudih-i Kur'an), publicat el 1790/1791.

 Referncia .
Garcin de Tasay, Histoire de la literature Hindouie et Hindoustanie, Pars 1870;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349290" title="Aphyolebias wischmanni" nonfiltered="1701" processed="1694" dbindex="136712">

Aphyolebias wischmanni  s una espcie de  peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 13 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Per (riu Amazones).

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349291" title="Austrofundulus guajira" nonfiltered="1702" processed="1695" dbindex="136713">

Austrofundulus guajira  s una espcie de  peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Veneuela i Colmbia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Hrbek, Taphorn & Thomerson: Molecular phylogeny of Austrofundulus Myers (Cyprinodontiformes: Rivulidae), with revision of the genus and the description of four new species. Zootaxa Nm. 825: 1-25. Any 2005.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 AQUATAB.NET ;
 Encyclopedia of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349292" title="Abd al-Kadir al-Djilani" nonfiltered="1703" processed="1696" dbindex="136714">
Abd al-Kadir al-Djilani (Muhyi al-Din Abu Muhammad ben Abi Salih Djengi Dost Abd al-Kadir al-Djilani) (1077/1078- 1166), fou un teleg hanbalita, i mstic musulm, que va donar el seu nom a l'orde religiosa dels Kadiriyya. Est considerat com el sant ms gran de l'Islam. 

Segons tots els autors (excepte Abu l-Mahasin), va nixer a Nayf al Gilan (Prsia). Va escriure algunes obres i sermons. La seva frase famosa s "el meu peu est al clatell de cada sant de Deu" que expressava el seu desig de ser superior a tots, i va rebre l'aprovaci dels telegs del seu temps.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349293" title="Austrofundulus leohoignei" nonfiltered="1704" processed="1697" dbindex="136715">

Austrofundulus leohoignei  s una espcie de  peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Veneuela.

 Referncies .



Bibliografia.

 Hrbek, Taphorn & Thomerson: Molecular phylogeny of Austrofundulus Myers (Cyprinodontiformes: Rivulidae), with revision of the genus and the description of four new species. Zootaxa Nm. 825: 1-25. Any 2005.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 AQUATAB.NET ;
 Encyclopedia of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349294" title="Abd al-Kadir ben Ali ben Yusuf al-Fasi" nonfiltered="1705" processed="1698" dbindex="136716">
Abd al-Kadir ben Ali ben Yusuf al-Fasi (Kasr alk-Kabir 1599-1680) fou un membre de la famlia marroquina dels Fasiyyun, que va assolir la direcci de la famosa zawiya dels shadhiliyya a Kasr al-Kabir.

Fou autor d'una fahrasa i alguns escrits sobre l'hafith, i fou un dels principals representants del sufisme marroqu.

 Bibliografia .
E. Levi-Provenal, Histoire Chorfa;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349295" title="Austrofundulus leoni" nonfiltered="1706" processed="1699" dbindex="136717">

 Austrofundulus leoni s una espcie de  peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Veneuela.

 Referncies .



Bibliografia.

 Hrbek, Taphorn & Thomerson: Molecular phylogeny of Austrofundulus Myers (Cyprinodontiformes: Rivulidae), with revision of the genus and the description of four new species. Zootaxa Nm. 825: 1-25. Any 2005.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 AQUATAB.NET ;
 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database  ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349298" title="Abd al-Kadir al-Kurashi" nonfiltered="1707" processed="1700" dbindex="136718">
Abd al-Kadir al-Kurashi (Muhyl al-Din Abd al-Kadir ben Muhammad ben Muhammad ben Nasr Allah ben Salim ben Abi l-Wafa Abd al-Kadir al-Kusrashi, 1297-1373), fou un professor egipci de jurisprudncia hanefita, i bigraf del segle XIV.

Va escriure un recull curt de biografies d'hanefites (Al-Djawahir al-mudiyya fi tahakat al-Hanafiyya, publicada a Hyderabad el 1913/1914), una biografia d'Abu Hanifa i un recull de biografies de  personatges morts entre 1297 i 1359.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349299" title="Austrofundulus limnaeus" nonfiltered="1708" processed="1701" dbindex="136719">

 Austrofundulus limnaeus s una espcie de  peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 8 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Llac Maracaibo i riu Amazones.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349300" title="Abd al-Karim" nonfiltered="1709" processed="1702" dbindex="136720">



Abd al-Karim Bukhari, historiador persa;
Abd al-Karim Kutb al-Din ben Ibrahim al Djili, mstic musulm;
Abd al-Karim Kashmir ben Aklibat Mahmud ben Bulaki ben Muhammad Rida, historiador hindo-persa;
Abd al-Karim Munshi, historiador persa;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349301" title="Instituto Regional Castellano-Leons" nonfiltered="1710" processed="1703" dbindex="136721">
Instituto Regional Castellano-Leons s societat regionalista de Castella-Lle. Va nixer legalment a Paredes de Nava (Palncia) el 16 de gener de 1976, si b s'havia constitut prviament a Lerma (Burgos). La seva forma legal va ser la de Societat Annima, amb la finalitat d'evitar el control que sobre les associacions exercia el rgim. Va sorgir impulsada per persones de l'oposici clandestina al rgim franquista agrupats en la denominada "Platajunta". Entre les seves ms de 300 membres predominaven els intellectuals, professors universitaris, periodistes, ecologistes i membres dels partits poltics progressistes a ttol individual. El President de l'Institut Regional va ser Jos Luis Martn, Catedrtic d'Histria Medieval de la Universitat de Salamanca, i el seu Secretari General Carlos Carrasco, advocat segovi membre de l'associaci ecologista AEORMA-Conca del Duero. 

L'Institut Regional Castell-Lleons va ser l'impulsor en 1976 de la primera concentraci autonomista de Villalar de los Comuneros i que, malgrat la prohibici governativa, va convocar a ms de 400 persones que posteriorment van ser dissoltes per la Gurdia Civil. Un any desprs, en 1977, l'Institut Regional Castell-Lleons va fer la convocatria de Villalar conjuntament amb la Alianza Regional de Castilla y Len. Aquest any l'acte si va ser autoritzat i van participar prop de 20.000 persones. Amb l'arribada de la democrcia i la posterior consecuci de l'autonomia de Castella-Lle, l'Institut Regional va deixar la seva activitat. La majoria dels seus membres es van incorporar llavors als diferents partits poltics, fonamentalment de l'esquerra i el centre-esquerra. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349303" title="Austrofundulus myersi" nonfiltered="1711" processed="1704" dbindex="136722">

Austrofundulus myersi  s una espcie de  peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Colmbia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database  ;
 The Taxonomicon ;
 GBIF ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349305" title="Abd al-Karim Bukhari" nonfiltered="1712" processed="1705" dbindex="136723">
Abd al-Karim Bukhari (mort 1830) fou un historiador persa.

El 1807 o 1808 va abandonar Prsia fen part d'una ambaixada a l'Imperi Otom. Es va quedar a Constantinoble (Istanbul) fins a la seva mort. El 1818 va escriure un relat sobre les condicions geogrfiques de l'sia Central i alguns esdeveniments histrics d'aquestos pasos.

 Referncia .


Abd al-Karim Bukhari traduit per Ch. Schefer, Histoire de l'Asie centrale, Pars 1876;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349307" title="Austrofundulus rupununi" nonfiltered="1713" processed="1706" dbindex="136724">

Austrofundulus rupununi  s una espcie de  peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Guaiana.

 Referncies .



Bibliografia.

 Hrbek, Taphorn & Thomerson: Molecular phylogeny of Austrofundulus Myers (Cyprinodontiformes: Rivulidae), with revision of the genus and the description of four new species. Zootaxa No. 825: 1-25. Any 2005.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 AQUATAB.NET ;
 Encyclopedia of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349310" title="Abd al-Karim Kutb al-Din ben Ibrahim al Djili" nonfiltered="1714" processed="1707" dbindex="136725">
Abd al-Karim Kutb al-Din ben Ibrahim al Djili (1365-1428), fou un mstic musulm descendent d'Abd al-Kadir al-Djilani. Segons ell mateix diu en una de les seves obres vivia al Iemen, a Zabid entre 1393 i 1402. La resta de la seva vida s poc conegut.

Va escriure unes trenta obres i tractats, el principal dels quals es Al-Insn al-hmil fi ma'rifat al-awkhir wa-l-awa'il.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349311" title="Austrofundulus transilis" nonfiltered="1715" processed="1708" dbindex="136726">



Austrofundulus transilis  s una espcie de  peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Veneuela (riu Orinoco).

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349312" title="Hoquei sobre herba als Jocs Olmpics d'estiu de 1920" nonfiltered="1716" processed="1709" dbindex="136727">

Als Jocs Olmpics de 1920 realitzats a la ciutat d'Anvers (Blgica) es disput una prova, en categoria masculina, d'hoquei sobre herba. Aquesta fou la segona vegada que aquest esport participava en uns Jocs Olmpics d'estiu desprs del seu debut el 1908 a Londres. La prova es disput entre els dies 1 i 5 de setembre de 1920.

Nacions participants.
Hi participaren 52 atletes de quatre nacions diferents:
 (14);
 (12);
 Frana (11);
 Regne Unit (15);

Resum de medalles.



Medaller. 


Resultats.
La competici es disput en una ronda de tots contra tots:


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  Hoquei sobre herba - Anvers 1920;
  www.sports-reference.com - Hoquei sobre herba 1920;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349315" title="Campellolebias brucei" nonfiltered="1717" processed="1710" dbindex="136728">

 Campellolebias brucei s una espcie de  peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349316" title="Villafranca de Duero" nonfiltered="1718" processed="1711" dbindex="136729">

Villafranca de Duero s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al nord amb Toro (Zamora), al sud amb Castronuo, a l'est amb el Duero i San Romn de Hornija i a l'oest amb Villabuena del Puente (Zamora).

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349317" title="ngel Recasens i Galbas" nonfiltered="1719" processed="1712" dbindex="136730">
ngel Recasens Galbas (Cambrils, 1938 - Reus, 2007) fou un director de cor i orquestra, organista, compositor i pedagog.

 Formaci .
Desprs de rebre les primeres llions musicals del seu oncle, el tenor d'pera Salvador Recasens, ngel Recasens i Galbas va ingressar a l'Escolania de Montserrat, on es va formar amb els mestres Anselm Ferr i David Pujol. Va prosseguir els seus estudis de piano i orgue al Reial Conservatori del Liceu de Barcelona, on va obtenir les seves diplomes amb les mximes qualificacions. Ms tard, es va perfeccionar amb els pianistes Fructus Piqu i Alexandre Rib i Vall, el compositor Frederic Musset i el gran violoncellista i director Antonio Janigro. 

 Direcci coral .
Aviat va centrar la seva carrera musical en la direcci. El 1973, va fundar el Quartet de Madrigalistes, grup de solistes dedicat a la msica del Renaixement espanyola, amb el qual va collir importants xits a Espanya, Frana i Alemanya. El 1968 va fundar la Coral Verge del Cam de Cambrils , que va dirigir fins el 1984. Entre 1975 i 1986, va assolir uns resultats espectaculars amb el Cor Sant Esteve de Vila-seca i Salou, realitzant prop de 400 concerts repartits entre 20 pasos d'Amrica i Europa. Va aconseguir cinc primers premis i dos segons en concursos internacionals. La crtica el considera una autoritat en el camp de la msica coral i vocal al nostre pas.

 Tasca pedaggica .
Va ser conegut arreu d'Europa per la seva metodologia pedaggic-musical aplicada al Conservatori Professional de Msica de Vila-seca i Salou fins a l'any 1986. A ms d'aquest centre, Recasens va fundar altres cinc escoles de msica, un curs internacional i dos festivals internacionals. Constant investigador i analista, va impartir ms de 150 seminaris, conferncies i cursos de direcci coral a Alemanya, Frana, Mxic, Cuba i Espanya. En reconeixement d'aquesta extraordinria labor, va ser nomenat membre de la Reial Acadmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (Barcelona). 

 Darrera etapa: la msica antiga .
Va estar convidat a dirigir orquestres i grups tant a Espanya com a l'estranger. Les interpretacions amb els ensembles La Grande Chapelle (antiga Capella Prncep de Viana) i Viana Consort representaren  grcies a l'estreta collaboraci amb el seu fill Albert Recasens, doctor en musicologia per la Universitat Catlica de Lovaina  l'etapa ms elaborada del mestre Recasens. Les seves execucions assoliren un rigor i una expressivitat que van ser reconegudes pel pblic i la crtica.
ngel Recasens va morir el 2 d'agost de 2007, a l'edat de 69 anys, vctima d'un cncer.

 Referncies .

 EL PAIS 10-8-07: ngel Recasens, un msico sencillo y sabio;
 Mundoclasico 07: Obituario ;
 Lauda Msica: ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349318" title="Campellolebias chrysolineatus" nonfiltered="1720" processed="1713" dbindex="136731">

Campellolebias chrysolineatus  s una espcie de  peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a la Sud-amrica atlntica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database  ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349319" title="San Romn de Hornija" nonfiltered="1721" processed="1714" dbindex="136732">

San Romn de Hornija s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349320" title="Pollos" nonfiltered="1722" processed="1715" dbindex="136733">

Pollos s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349323" title="Benafarces" nonfiltered="1723" processed="1716" dbindex="136734">

Benafarces s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349324" title="Bercero" nonfiltered="1724" processed="1717" dbindex="136735">

Bercero s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349325" title="Campellolebias dorsimaculatus" nonfiltered="1725" processed="1718" dbindex="136736">

Campellolebias dorsimaculatus  s una espcie de  peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 The Taxonomicon ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349326" title="Berceruelo" nonfiltered="1726" processed="1719" dbindex="136737">

Berceruelo s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle, a Espanya. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349328" title="Campellolebias intermedius" nonfiltered="1727" processed="1720" dbindex="136738">

 Campellolebias intermedius s una espcie de  peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

  Costa, W. J. E. M.: Taxonomy and phylogenetic relationships among species of the seasonal, internally inseminating, South American killifish genus Campellolebias (Teleostei: Cyprinodontiformes: Rivulidae), with the description of a new species. Zootaxa No. 1227: 31-55. Any 2006.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 AQUATAB.NET ;
 Encyclopedia of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349329" title="Villacarraln" nonfiltered="1728" processed="1721" dbindex="136739">

Villacarraln s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349330" title="Erinaceus" nonfiltered="1729" processed="1722" dbindex="136740">

Erinaceus s un gnere d'erions originaris d'Eursia. El gnere cont quatre espcies, que sn les segents:

Eri de Manxria (Erinaceus amurensis);
Eri fosc oriental (Erinaceus concolor);
Eri com (Erinaceus europeaeus);
Eri de pit blanc septentrional (Erinaceus roumanicus);





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349333" title="Hoquei sobre gel als Jocs Olmpics d'estiu de 1920" nonfiltered="1730" processed="1723" dbindex="136741">

Als Jocs Olmpics de 1920 celebrats a la ciutat d'Anvers (Blgica) es realitz una competici d'hoquei sobre gel en competici masculina. La competici es desenvolup entre els dies 23 i 29 d'abril de 1920 al Palau de Gel d'Anvers.

Aquesta fou la primera vegada que aquest esport formava part del programa olmpic, i concretament del programa dels Jocs Olmpics d'estiu. Amb la celebraci l'any 1924 dels primers Jocs Olmpics d'hivern a la ciutat de Chamonix (Frana) passaren a formar part del programa olmpic d'aquests Jocs.

Nacions participants.
Participaren 60 jugadors d'hoquei gel de set nacions diferents:
  (7);
  Canad (8);
  (11);
  Frana (7);
  (11);
  (8);
  (8);

Resum de medalles.


Medaller. 


Resultats.
Primera fase.
Quarts de final.
En aquesta l'equip de Frana pass directament a semifinals.


Semifinals.


Final.


Segona fase.
La segona fase, per decidir la medalla de plata de la competici, fou disputada per les seleccions que perderen contra Canad durant la primera fase. Txecoslovquia fou exempta de jugar en el primer partit:


Els Estats Units desprs d'aquests dos partits aconsegu la medalla de plata.

Tercera fase.
Disputaren aquesta tercera fase els equips que havien perdut anteriorment contra el Canad i els Estats Units. Novament Txecoslovquia fou exempta de jugar el primer partit:


Txecoslovquia aconsegu guanyar la medalla de bronze.

Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  Hoquei sobre gel - Anvers 1920;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349334" title="Taula de Lletres Valencianes" nonfiltered="1731" processed="1724" dbindex="136742">
Taula de Lletres Valencianes fou una revista literria i progressista creada a Valncia l'octubre de 1927, en plena Dictadura de Primo de  Rivera, per Carles Salvador i Adolf Pizcueta i Alfonso, Enric Navarro i Borrs, Miquel Duran de Valncia i Francesc Caballero Muoz, per tal d'impulsar la valencianitzaci de les forces poltiques i la recuperaci de la personalitat nacional. Tamb fou el primer impuls seris de bastir una nova literatura valenciana de qualitat des d una ptica netament nacional, i don veu a la gran majoria d'escriptors valencians dels anys 1930. Va mantenir una bona relaci amb la Societat Castellonenca de Cultura.

Es va fer ress del debat sobre l ortografia que calia utilitzar, es manifest obertament per la unitat de la llengua i per trencar l allament existent amb Catalunya i les Illes Balears (tamb van mantenir contacte amb Occitnia, Galcia i els valencians d Amrica). El juliol de 1930 public el manifest Als escriptors valencians i a les publicacions valencianes que impulsar l'acord conegut com a Normes de Castell el 1932. Tamb es va fer ress de les activitats de l'Acci Cultural Valenciana i impuls la creaci de l editorial L Estel. Deix de publicar-se a la fi de la guerra civil espanyola, el 1939. En van sortir 38 nmeros.

 Referncies .
 Taula de Lletres Valencianes, De la Segona Renaixena a les Normes de Castell a lletres.cat;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349338" title="Francisco Garca Romeu" nonfiltered="1732" processed="1725" dbindex="136743">
Francisco Garca Romeu (Alacant, 1910 - 1994) fou un poltic alacant. De famlia benestant, estudi dret a la Universitat de Mrcia, i ampli estudis a Londres i Edimburg. Fou membre de la Societat Internacional de Criminologia. Durant la guerra civil espanyola es va unir als sublevats i desprs de la guerra fou tinent honorfic del Cos Jurdic Militar en els consells de guerra celebrats a Alacant. El 1944 aprov les oposicions de fiscal, el 1948 fou tinent fiscal a Alacant i el 1953 Fiscal en Cap de l'Audincia de Mrcia. El 1960 ocuparia aquest crrec a Alacant fins que es va jubilar.

Alhora, fou membre del Consell Provincial del Movimiento Nacional i procurador en Corts Franquistes el 1971. Fou ponent de la Llei de Bases de Rgim Local, que facilitaria que el crrec d'alcalde deixs de ser nomenat pel governador civil i que fos elegit pels regidors de l'ajuntament. 

El 1973 nomenat alcalde d'Alacant. Durant el seu mandat es va comenar l'avinguda de la Costa Blanca i s'urbanitz part del casc antic. EL 1976, quan entr en vigor la nova llei de bases, no fou escollit i torn a la carrera de fiscal fins a la seva jubilaci. El 1977 interven com a fiscal en el judici per la mort de Miquel Grau.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349339" title="Jocs Olmpics d'estiu de 1916" nonfiltered="1733" processed="1726" dbindex="136744">

Els Jocs Olmpics d'estiu de 1916, oficialment Jocs de la VI Olimpada, havien de ser els jocs que s'havien de disputar a la ciutat de Berln (Imperi Alemany) l'any 1916. A conseqncia de la Primera Guerra Mundial (1914-1918) foren cancellats.

Antecedents.
El 27 de maig de 1912, a la ciutat d'Estocolm (Sucia), seu dels Jocs Olmpics d'estiu de 1912 s'escoll la ciutat de Berln per davant de les ciutats de Budapest (Imperi austrohongars) i Alexandria (Egipte), si b aquestes dues no arribaren a presentar la candidatura oficial.

Esports a disputar.
En aquests Jocs Olmpics es planej una setmana hivernal per a disputar competicions de patinatge de velocitat, patinatge artstic, hoquei sobre gel i esqu nrdic, el que hagus pogut considerar-se com uns veritables Jocs Olmpics d'hivern. 

Per a la realitzaci de les proves tradicionals d'atletisme es planific la construcci de l'Estadi Olmpic de Berln, recinte que finalment s'edific per a la celebraci dels Jocs Olmpics de 1936 realitzats en aquesta ciutat.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349340" title="Ramn Malluguiza Rodrguez" nonfiltered="1734" processed="1727" dbindex="136745">
Ramn Malluguiza y Rodrguez de Moya (Alacant, 1919 - 1996) fou un poltic alacant. Llicenciat en farmcia, lluit en la guerra civil espanyola amb els sublevats com a alferes provisional. Fou alcalde d'El Puente del Arzobispo (1952-1955), delegat comarcal del Sindicat Vertical a la Manxa i inspector de policia. 

Retornat a Alacant, hi fou president del Collegi de Farmacutics i regidor municipal pel ter d'entitats des del 1964. Al consistori ocup els crrecs de tinent d'alcalde i president de la Comissi d'Urbanisme quan s'elabor el Pla General d'Ordenaci Urbana. Entre setembre de 1970 i setembre de 1973 fou alcalde d'Alacant i procurador a Corts Franquistes, aix com membre del Consejo Provincial del Movimiento Nacional. Durant el seu mandat es planificaren els polgons de Sant Blai i Babel, es va inaugurar l'Hotel Meli i es trasllad el femer a les afores de la ciutat.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349341" title="Comunicaci cellular" nonfiltered="1735" processed="1728" dbindex="136746">
La comunicaci cellular s la capacitat que tenen totes les cllules d'intercanviar informaci fisicoqumica amb el medi ambient i amb altres cllules. La funci principal de la comunicaci cellular s la d'adaptar-se als canvia que existeixen en el medi que els envolta per sobreviure grcies al fenomen de l'homestasi.

 Tipus de comunicaci cellular .
Depenent si l'organisme s unicellular o pluricellular existeixen diferents mecanismes de comunicaci:

 Comunicaci dels organismes unicellulars .
Les cllules unicellulars procarites com els bacteris i els eucariotes com els protozous, viuen en medis aquosos del qual reben mltiples estmuls fisicoqumiques com la llum, la temperatura, la salinitat, l'acidesa, la concentraci d'altres substancies, a les que responen generalment amb moviment, anomenat txia. Les cllules unicellulars capten dels seus microambient estmuls i processen la informaci que reben a travs d'una via de transducci de senyals, que controla la direcci del moviment dels seus: pseudpodes, flagels o cilis. Els ssers unicellulars mbils s'adapten a l'estat fsic i qumic del seu entorn i poden aproximar-se a allunyar-se de diversos estmuls.

Aquests organismes tamb produeixen substncies similars a les hormones, que sn captades per individus de la mateixa espcie mitjanant receptors cellulars especfics de la membrana. Aquest intercanvi d'informaci els serveix per l'intercanvi gentic. Moltes d'aquestes substncies sn pptids que tenen una seqncia d'aminocids similars al dels organismes pluricellulars.

 Interacci intercellular en organismes pluricellulars .
Les cllules posseeixen en la membrana plasmtica un tipus de protenes especfiques anomenades receptors cellulars encarregats de rebre senyals fisicoqumiques de l'exterior cellular. Les senyals extracellulars solen ser lligants que s'uneixen als receptors cellulars. Existeixen tres tipus de comunicacions cellulars segons el seu lligant.

Contacte cellular amb lligants soluble. (hormona o factor del creixement);
Contacte cllular amb lligants fixes amb una altre cllula.
Contacte cllular amb lligants amb la matriu extracellular.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349342" title="Palais Bourbon" nonfiltered="1736" processed="1729" dbindex="136747">


El Palais-Bourbon s l'edifici on hi ha l'Assemblea Nacional Francesa, a la riba esquerra del Sena, al costat del Pont de la Concorde i de la Place de la Concorde.

Histria.

El palau Bourbon va ser construt per a Louise Franoise de Bourbon, Mademoiselle de Nantes, filla legitimada de Llus XIV de Frana i de Madame de Montespan, que s'havia casat amb Llus III de Bourbon-Cond, duc de Bourbon i 6 prncep de Cond.

La construcci de l'edifici comena el 1722. Diversos arquitectes se succeeixen, Giardini, Pierre Cailleteau anomenat Lassurance, tots dos prematurament morts, desprs Jean Aubert i Jacques V Gabriel que acaba els treballs el 1728. Esdev propietat del Prncep de Cond que l'amplia el 1764. T aleshores la forma d'un vast palau a l'estil del Grand Trianon a Versalles i prop de l'hotel de Lassay, construt simultniament i al qual ser aviat unit per una galeria.



Confiscat el 1791, el palau s declarat be nacional. S'hi installa el 1794 la futura cole polytechnique abans de ser destinat el 1795 al Conseil des Cinq-Cents, les disposicions ocasionades per aquests darrers ocupants sn realitzades per l'arquitecte Pierre-Franois-Lonard Fontaine.

s llavors que Napole I, sobre els plnols de l'arquitecte Bernard Poyet, modifica la faana nord, elevant dotze columnes en temple grec. L'imponent timp allegric s esculpit per Antoine Chaudet i representa Napole I a cavall oferint al Cos Legislatiu les banderes conquerides a Austerlitz. A la tornada dels Bourbons al tron, els baix relleus sn martellejats i sn reemplaats per una escena magnificant la Carta constitucional atorgada als francesos per Llus XVIII de Frana, escena esculpida per Evariste Fragonard. Al seu torn, la Monarquia de Juliol reemplaar aquest timp per l'actual: Frana, recoberta a l'antic, dempeus davant el seu tron, acompanyada de la Fora i de la Justcia, cridant l'elit a la confecci de les lleis, obra de Jean-Pierre Cortot.

Acull llavors, desprs de modificacions interiors, les diferents cambres de diputats sota la Restauraci i el Segon Imperi, s la seu de l'Assemblea nacional de la Repblica francesa des de 1879. Les quatre esttues que flanquegen l'escala sn les de quatre grans empleats de l'Estat: Maximilien de Sully, Jean-Baptiste Colbert, Henri Franois d'Aguesseau i Michel de L'Hospital.

Colleccions de l'Assemblea nacional.


Cont una preciosa biblioteca de la qual el fons va ser constitut a partir dels bns confiscats als aristcrates emigrants desprs de la Revoluci. Entre les seves riqueses, les minutes del procs a Joana d'Arc, els manuscrits de Jean-Jacques Rousseau, la collecci dels busts de parlamentaris en terra cuita d'Honor Daumier (les clbrits du juste-milieu) i el Codex Borbonicus.
La biblioteca ha estat decorada al segle XIX per Eugne Delacroix. El pintor hi ha encarnat, a cinc cpules i una vintena de penjolls, la Cincia, la Filosofia, la Legislaci, la Teologia i la Poesia, representades en escenes allegriques calentes en colors.

Vegeu tamb.
 Assemblea Nacional Francesa;
 Procs del Palais-Bourbon;


Enllaos externs.
 Histria detallada i Visita virtual al web de l Assemble nationale (France) ;
 Connaissance de l Assemble n 10 : L Assemble nationale et le palais Bourbon d hier  aujourd hui ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349343" title="Jan Krekels" nonfiltered="1737" processed="1730" dbindex="136748">






Jan Krekels (Sittard, 26 d'agost de 1947) va ser un ciclista neerlands que fou professional entre 1969 i 1978. La seva victria ms important fou la medalla d'or aconseguida als Jocs Olmpics de Mxic de 1968 a la prova dels 100 km contrarellotge per equip. El 1971 guany una etapa al Tour de Frana.

 Palmars .
1967;
 Vencedor d'una etapa de l'Olympia's Tour;
1968;
  Campi Olmpic de CRE (amb Fedor den Hertog, Ren Pijnen i Joop Zoetemelk);
 1r de l'Omloop der Kempen;
 1r de la Volta a Overijssel;
 1r de la Volta a ustria;
 1r del Tour de Limbourg;
 Vencedor d'una etapa de l'Olympia's Tour;
1969;
 1r a Orchies;
1970;
 1r a l'Acht van Chaam;
 Vencedor d'una etapa al Tour de l'Oise;
1971;
 1r a Ulestraten;
 1r a Strombeek-Bever ;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Frana;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Sussa;
1972;
 1r de la Volta a Andalusia i vencedor de 2 etapes;
 1r a Simpelveld ;
 1r a Born ;
1973;
 1r a Valkenswaard;
 1r a Born;
1974;
 1r a Beringen;
 1r a Geetbets;
1976;
 1r a Arendonk;
 1r a Kloosterzande;
 1r a Kruiningen;
1978;
 1r a Obbicht;
 1r a Boxmeer ;

 Resultats al Tour de Frana.
 1971. 50 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
 1972. 78 de la classificaci general;
 1973. 75 de la classificaci general;

Resultats a la Volta a Espanya.
1972. 55 de la classificaci general;

 Enllaos externs.
 Fitxa de Jan Krekels a sitiodeciclismo.net;
 Palmars de Jan Krekels a cyclebase.nl;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349346" title="Miquel Grau" nonfiltered="1738" processed="1731" dbindex="136749">
Miquel Grau Gmez (Alacant, 1957 - 16 d'octubre de 1977). Jove alacant mort el 1977 com a resultat de la ferida d'un ma que li va ser llanat mentre participava en l'enganxada de cartells per a la Diada del Pas Valenci d'aquell any. El seu homicidi ha esdevingut un referent histric del valencianisme en la transici democrtica.

 
 Els fets .

La nit del 6 d'octubre de 1977, Miquel Grau es trobava, juntament amb Mari Llum Quionero Hernndez (del Moviment Comunista del Pas Valenci), Juan ngel Torregrosa i Xavier lvarez Landete enganxant cartells de la Diada del Pas Valenci a la plaa dels Cavalls (plaza de los Luceros) quan alg els hi va llanar dues poalades d'aigua, un test i finalment un ma que li va pegar al cap. Fou traslladat, per un particular, a la Casa de Socors i d'ah a la Residncia Sanitria de la Seguretat Social on va ingressar en estat comats. Els seus companys declararen els fets davant la policia en presncia del senador Jos Vicente Bevi Pastor. El dia 9 d'octubre, durant la Diada, entre 4.000 i 5.000 persones es manifestaren a l'Esplanada d'Alacant per a protestar pel fet. Malgrat les operacions mdiques i la transfusi de sang, l'enfonsament de la cavitat craniana en la regi interparietal amb prdua de massa enceflica i un extens hematoma intracranial, de pronstic gravissim, van resultar fatal, morint diumenge 16 d'octubre. Unes 8.000 persones acompanyaren el fretre en el seu enterrament. 

Quan no eren passats dos anys de la mort de Franco, la policia va fer un treball professional de cerca i el dia 11 d'aquell ms fou detingut i acusat del fet Miguel ngel Panadero Sandoval, de 19 anys, fill dels propietaris d'una gasolinera i proper a l'ultradretana Fuerza Nueva, que es va confessar culpable. Argumentava que no suportava els cartells a la faana de l'edifici. El dia 12 de maig de 1978 es va celebrar el judici, estant encomanada l'acusaci particular a Juan Mara Bandrs, conegut advocat i poltic basc. Panadero Sandoval, tot i que va ser condemnat per homicidi a 12 anys i un dia de pres i a pagar diverses indemnitzacions, va sortir en llibertat el 1982.

 Smbol i persona .

Jove senzill i de carcter marcadament dol i afable, en Miquel Grau ha esdevingut  un smbol de la lluita i la reivindicaci valencianista en la transici a la democrcia. Tanmateix, l'pica del moment histric ha ignorat el seu personal vessant hum. D'altra banda, com a resultat d'una tendncia simplificadora, algunes de les dades encara sovint publicades no son histricament correctes, com ara la seua miltncia en un determinat partit poltic. El grup Al Tall compos en honor seu A Miquel Grau.

 Hemeroteca .

 Herido gravsimo cuando pegaba carteles de la "Diada". Informacin (Alacant), 7 d'octubre de 1977.
 Detenido el presunto autor de la agresin a Miguel Grau. Informacin (Alacant), 12 d'octubre de 1977.
 Lo mat un ladrillo fascista. Interviu n 109, 1978.

 Enllaos .

  Homenatge a Miquel Grau;
  Fotografies sobre Miquel Grau;
 Notcia de l'enterrament a El Pas;
 Homenatge a Miquel Grau per bonrotllo.cat;
 Condemna de Sandoval a El Pas;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349348" title="Abd al-Djabbar" nonfiltered="1739" processed="1732" dbindex="136750">


Abd al-Djabbar ben Abd al-Rahman al-Azdi, governador del Khurasan;
Abd al-Djabbar ben Ahmad ben Abd al-Djabbar al-Hamadhani al-Asabahadi Abu l-Hasan, teleg mutazelita;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349350" title="Abd al-Hakk" nonfiltered="1740" processed="1733" dbindex="136751">


Abdlhak Hmit (Abd al-Hakk Hamid), poeta i home d'estat otom;
Abd al-Hakk ben Sayf al-Din al-Dhilawi al-Bukhari Abu l-Majid, escriptor indi;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349351" title="Abd al-Hamid" nonfiltered="1741" processed="1734" dbindex="136752">



Abdul Hamid I (Abd al Hamid I), sold otom;
Abdul Hamid II (Abd al Hamid I), sold otom;
Abd al-Hamid Lahawari, historiador hindo-persa;
Abd al-Hamid ben Yahya ben Sad, escriptor rab d'Al Anbar, al servei dels omeies;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349352" title="Mari Llum Quionero Hernndez" nonfiltered="1742" processed="1735" dbindex="136753">
Mari Llum Quionero Hernndez (Alacant, 1954) s una periodista i poltica valenciana. Des de joveneta particip en el moviment estudiantil, i el 1973 fou detinguda i jutjada per associaci illcita pel Tribunal d'Ordre Pblic (TOP). El 1974 ingress al Moviment Comunista del Pas Valenci, del que en fou membre del consell d'Alacant i destacada dirigent de plataformes feministes. Tamb es llicenci en filosofia i lletres per la Universitat d'Alacant, per ha treballat com a periodista a les revistes Cambio 16, National Geographic i Marie Claire.

El 6 d'octubre de 1977 particip en l'enganxada de cartells en la que fou mort Miquel Grau, i encapal l'acusaci particular en el judici al responsable de la seva mort. Fou candidata per la provncia d'Alacant a les eleccions generals espanyoles de 1977 i a les eleccions municipals de 1979 per Alacant a les llistes del PSPV, a les eleccions generals espanyoles de 1979 ho fou a les de MC   OIC i a les de 1982 a les d'EUPV. 

El 1980 fou empresonada sota l'acusaci d'agressi a l'autoritat quan la policia enretir una paradeta amb propaganda i banderes republicanes, i ms tard ho fou per tancar-se en el consolat de Xile en protesta contra la dictadura d'Augusto Pinochet. Posteriorment s'ha dedicat a fer reportatges i a escriure llibres i guions de documentals, com Mujeres del 36 i Dones de la Repblica. 

 Obres .
 La soldado Quioa (2004) ;
 Nosotras, que perdimos la paz (2005);

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;
 Blog de Llum Quionero;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349354" title="Abd al-Karim Kashmir ben Aklibat Mahmud ben Bulaki ben Muhammad Rida" nonfiltered="1743" processed="1736" dbindex="136754">
Abd al-Karim Kashmir ben Aklibat Mahmud ben Bulaki ben Muhammad Rida (mort 1784) fou un historiador hindo-persa. Se sap que vivia a Delhi al moment en qu aquesta ciutat fou saquejada per Nadir Shah, del qual va entrar al servei com mulasadd. El 1741 era amb Nadir a Qazwin (Kazwin); va anar desprs a la Meca i torn a Delhi el 1743.

Va escriure una histria del seu temps des de la invasi de Delhi per Nadir fins el 1784 titulada Bayn-i wki' 

Bibliografia .

Elliot i Dowson, History of India ;
L. Lockhart, Nadir Shah, Londres 1928;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349355" title="Abd al-Karim Munshi" nonfiltered="1744" processed="1737" dbindex="136755">
Abd al-Karim Munshi (Munshi Mawlawi Muhammad Abd al-Karim Alawi) fou un historiador persa del segle XIX, mort com a molt tard el 1851, probablement entre 1848 i 1851.

Va viure a Lucknow. Va traduir de l'rab al persa la Tarikh al-Khulafa i la Tharik Misr de Suyuti. Les seves obres principals sn la Muharabva-i Kabul wa-Kandhar, sobre la guerra afganesa fins el 1842, la Tarikh Pandjab tuhfatan li-l-ahbab, sobre la guerra anglo-sikh, i la Tarikh-i Ahmad, historia dels Durranis. Els tres llibres foren litografiats a Lucknow el 1848, 1849 i 1850.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349356" title="Jos Abad Goslbez" nonfiltered="1745" processed="1738" dbindex="136756">
Jos Abad Goslbez (Alacant, 1915 - 1976) fou un poltic alacant. Llicenciat en dret, durant la Segona Repblica fou secretari de la Federaci d'Estudiants Catlics i collabor amb les autoritats en la repressi de la revoluci de 1934. Degut a aix, en esclatar la guerra civil espanyola va fugir cap a Itlia en un vaixell alemany. Va tornar poc desprs per a lluitar al front de Mlaga en una bandera de la Falange Espaola i desprs fou tinent de complement en la 2a Bandera de la Legi Espanyola. Va rebre diverses ferides, per les quals fou condecorat, i en acabar la guerra fou delegat a Alacant de la Federaci d'Excombatents i president de la Hermandad de Alfreces Provisionales.

En la postguerra va comandar la centria de la Falange que va acompanyar el trasllat al Monestir de l'Escorial de les despulles de Jos Antonio Primo de Rivera. De 1944 a 1949 fou secretari provincial del Movimiento Nacional, membre de la Comissi Gestora de l'Ajuntament d'Alacant i diputat provincial. En els anys seixanta fou tinent d'alcalde fins que l'octubre de 1966 fou nomenat alcalde i procurador en Corts Franquistes (1964-1967). Durant el seu mandat es va rescatar el Palmeral, inaugur el Centre d'Estudis Universitaris (1968) i aprov la construcci de l'Hotel Meli. Deix el crrec el setembre de 1970.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349357" title="Foie gras" nonfiltered="1746" processed="1739" dbindex="136757">

L'origen del foie gras es remunta a l'Egipte antic, per avui dia es produeix principalment a Frana on es consumeix sobretot en grans ocasions i festes.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349360" title="Fernando Flores Arroyo" nonfiltered="1747" processed="1740" dbindex="136758">
Fernando Flores Arroyo (Alacant, 1920) s un advocat i poltic alacant. Llicenciat en dret, es dedic als negocis familiars de consignaci de vaixells i trnsit portuari, que li permeteren ser conseller de diverses empreses, vicepresident de la Juna d'Obres del Port d'Alacant, cnsol a alguns pasos nrdics i president del Sindicat de Transports.

Durant la guerra civil espanyola es va escapar d'Alacant per a unir-se als militars sublevats, i lluit a Cadis amb les Falanges Navales. Desprs de la guerrafou cap de Milcies, ajudant provincial de Falanges Juveniles de Franco, cap de centria de la Gurdia de Franco i consejero provincial del Movimiento Nacional.

El 1960 fou escollit regidor d'Alacant pel ter d'entitats i ocup l'alcaldia d'Alacant entre setembre de 1963 i octubre de 1966. Durant el seu mandat es va elaborar el Primer Pla General d'Ordenaci Urbana per a planificar l'evoluci urbanstica. Tamb fou procurador en Corts Franquistes el 1961-1964 i president de la Cambra de Comer d'Alacant de 1967 a 1982.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349362" title="Jochen Rindt" nonfiltered="1748" processed="1741" dbindex="136759">
 Karl Jochen Rindt  va ser un  pilot de curses automobilstiques austrac que va guanyar un campionat del mn de Frmula 1 la temporada 1970 de forma pstuma (l'nica ocasi de l'histria).

Va nixer el 18 d'abril del 1942 a Magncia, Alemanya i va morir el 5 de setembre del 1970 en un accident disputant el GP d'Itlia  al circuit de Monza.






 A la F1 .

Jochen Rindt va debutar a la setena cursa de la temporada 1964 (la quinzena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 23 d'agost del 1964 el GP d'ustria al circuit de Zeltweg.

Va participar a un total de seixanta-dues proves puntuables pel campionat de la F1, disputades en set temporades consecutives (1964-1970)  aconseguint tretze podis (sis victries) i assolint cent tres punts pel campionat del mn de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .





 Resum .
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349364" title="Abd al-Kays" nonfiltered="1749" processed="1742" dbindex="136760">
Abd al-Kays (Abd al-Qays) fou una confederaci tribal rab a l'Arbia oriental. Foren coneguts com els abdis o els abkasis.

Aquest grup va originar els rabia (rabi'a) del que es van separar grups entre els quals els abdis o abkasis  vers el segle VI que van ocupar Katif i Bahrayn (no les illes sin el territori modern d'Al-Hasa). L'oasi de Bahrayn va esdevenir Al-Ahsa al segle X. En aquest temps els Abd al-Kays eren cristians. Un dels caps dels shann (un dels grups de la tribu) portava el nom Amr al-Afkal el que testimonia influncies paganes 

Els Abd al-Kays estaven dividits en dos grups: shann i lukayz, i aquestos darrers estaven dividits en nukra, al-dil, idil, i muharib ben amr, el tres darrers confederats amb el nom de Al-Umur. Un altre grup, els annar, estaven formats per les tribus amir ben al-harith (subtribus de banu malik i banu murra), djadhima ben awf (subdividits en abd shamns, hiyay i amr confederades sota el nom de Baradjim).

Foren eliminats en gran part pels Sad-Tamim que van ocupar Bahrayn i van fundar Al-Ahsa (segle IX). Al segle IX els abdis van formar alguns principats: un es va formar a  Zara; un altre a Katif, fundat per Ibn Mismar, del grup djadhima ben awf, i la dinastia Banu Hafs dels abdis a Safwa. Al oasis de Bahrayn  es van formar els d'Hadjar creat per Al-Ayyash al-Muharibi, i el de Djuwatha, fundat per Al-Urayun, dels Banu Malik. Vers 863 a 868 un alida es va revoltar a Bahrayn i va provar de conquerir Hadjar sense xit i desprs Al-Ahsa en mans dels Sad-Tamim; aqu ho va aconseguir finalment i amb els Sad-Tamin i una nova tribu vinguda de l'oest va atacar a Al-Uryan de Djuwatha, que amb l'ajut d'altres xeics dels Abd al-Kays, va aconseguir fer front a l'alida i expulsar-lo; el rebel va haver de considerar llavors tamb els moviments del zandj, revoltats a Bssora.

Els Sad-Tamin, beduins i gent de Katif es van sotmetre una generaci ms tard amb els missioner crmata Abu Said al-Djannabi. La revoluci va esclatar el 899. primer va caure Katif, desprs Zara (incendiada) i finalment Hadjar tot i que va rebre ajut del califa. Aix Al-Ahsa va esdevenir capital de l'estat dels crmates d'Arbia oriental, estat que va durar fins el 1076/1077 quan fou destrut pels Uynides del clan al-ibrahim dels banu murra originaris d'Al-Uyun. Aquesta dinastia va entrar en decadncia al final del segle XII i fou la darrera fora dels Abd al-Kays a governar la zona; el seu govern es va acabar vers el 1245. El seu membre ms destacat fou el poeta Ali ben Mukarrab.

 Nota .


 Bibliografia .

F. Wstenfeld, Bahrein und Jemama;
Th. Noldeke, Geschichte der Perser und Araber sur Zeit del Sasaniden;
J. Wellhausen, Die religis-polt. Oppositions parteien; i Der arabische Reich und sein Sturz;
J. M. de Goeje, La fins de l'empire des Carmathes du Bahran;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349366" title="Abdi" nonfiltered="1750" processed="1743" dbindex="136761">

Antropologia: els membres de la tribu rab dels Abd al-Kays ;
Onomstica: Abdi (historiador);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349368" title="Abd al-Latif al-Baghdad" nonfiltered="1751" processed="1744" dbindex="136762">
Abd al-Latif al-Baghdad (nom complert Muwaffak al-Din abu Muhammad ben Yusuf Abd al-Latif al-Baghdad, mal nom Ibn al-Labbad (Bagdad 1162/1163-1231/1232) fou un erudit i savi rab de Bagdad. Estudi gramtica, dret, tradicions i altres temes fins abraar quasi tots els mbits del coneixement de l'poca. El 1192 es va entrevistar amb Salad a Jerusalem  i desprs va anar a Damasc i el Caire (llocs on ja havia estat abans). desprs de la conquesta d'Erzindjan per Kai Kobad , va viatjar a Erzurum, Erzindjan i Alep passant per Kamakh, Diwrigi i Malatya (1228), per tornar finalment a Bagdad on va morir poc desprs.

Va deixar molts escrits per pocs es conserven; entre aquestos Al-Ifada wa-l-i-tibar, publicat a Pars el 1810, i escrits de tradici, medicina, filologia , matemtiques i filosfia.

Bibliografia .

L. Leclerc, Histoire de la mdicine arabe;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349369" title="Abdlmecit II" nonfiltered="1752" processed="1745" dbindex="136763">
Abdlmecit II (rab Abd al-Madjid II) fou el darrer califa otom. Era fill del sold Abdlziz.

Fou escollit califa (no sult) per la gran assemblea nacional el 19 de novembre de 1922. Va succeir al seu cos Mehmet VI que a l'endem de l'abolici del soldanat el 1 de novembre de 1922, es va refugiar en un vaixell de guerra britnic i havia abandonat Constantinoble.

Durant uns mesos tots els que s'oposaven al rgim organitzat per Mustafa Kemal a Ankara, es van reagrupar a l'entorn del califa que en la practica no tenia cap poder. Mustafa Kemal va tallar tota perspectiva i va fer proclamar la repblica el 29 d'octubre de 1923 i poc ms de quatre mesos ms tard, el 3 de mar de 1924, va fer votar per la gran assemblea nacional l'abolici del califat. L'endem  Abdlmecit II va abandonar Constantinoble cap a l'exili.

Va morir a Pars el 23 d'agost de 1944.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349370" title="Muhammad de Khwarizm" nonfiltered="1753" processed="1746" dbindex="136764">
Ala al-Din Muhammad (Muhammad II Ala al-Din, Muhammad de Khwarizm o Khwarezm, Muhammad Khwarizmshah (                Al  al-D n Mu ammad) fou khwarizmshah (sobir) de Khwarizm i del seu imperi del 1200 to 1220. 

El seu pare Tekish havia donat el cop de gracia als seljcides de Prsia occidental i s'havia apoderat dels seus dominis: el  1192 es va dirigir a Rayy i va exigir als atabegs seljcides i ildegzides de la Prsia occidental de fer la khutba (oraci) en el seu nom (desprs del nom del califa abbssida). El 1193 va tornar a Prsia occidental. El 1194 va derrotar a Togrul ben Arslan, darrer sold de la lnea dels grans seljcides, posant fi a la dinastia a Prsia. Va ocupar llavors tot el Djibal, fins Hamadan a l'oest i les seves possessions van esdevenir frontereres amb les del califa. El 1199 el califa va considerar prudent de conferir-li el soldanat del Iraq Adjemi (Prsia occidental), del Khurasan i de Turquestan. 

Tekish va morir el 1200 havent reunit un gran imperi. A la seva mort el va succeir el seu fill Ala al-Din Muhammad. El Djabal es va revoltar i va massacrar a totes les guarnicions que el rebels van trobar al pas pero Muhammad va sofocar la revolta amb les seves tropes turcmanes mercenaries.

Muhammad Ala al-Din va seguir una poltica anti califal i va fer front als grides, kara khitai els quipxaq de les estepes del nord i a Uthman Khan el darrer khan karakhnida de Samarcanda El 1204 va derrotar els grides amb ajut dels kara khitai i quan el sold grida va morir el 1206 el seu imperi es va dissoldre rpidament i la major part del seu territori va passar a Muhammad.

El 1210 es va revoltar contra els kara khitai d'acord amb Kuchtlug, el cap naiman refugiat al pas; al atac de Muhammad els kara khitai van contestar ocupant el khanat de Samarcanda, que ara era vassall de Khwarizm. El general kara khitai Tayanqu fou derrotat pel khwarizmshah prop de Talas. L'exrcit kara khitai es va replegar cap a Balasagun per els habitants, turcs d'origen, els van tancar les portes; els soldats kara khitai van conquerir la ciutat a l'assalt i la van saquejar. Per en el mig d'aquesta anarquia, el khan Tche-lu-ku va ser fet presoner per Kutchlug (1211) que de facto va assolir el poder. 

El 1212 el khwarizmshah va ocupar el khanat de Samarcanda, i va matar al darrer khan Uthman Khan. Per un temps la capital es va installar a Samarcanda. La resta de les possessions karakhnides a Transoxiana van passar tamb a Khwarizm. Muhammad va conservar el ttol de khwarizmshah per hi va ajuntar el de sult. Entre 1211 i 1213 Kuchtlug es va enfrontar amb el seu antic aliat Muhammad de Khwarizm per la delimitaci de les fronteres entre ambds; Khwarizm va governar per un temps al nord de la lnea del Sir Darya cap a Otrar, Chah (Tashkent), i Sairam (Ishidjab), per finalment es va retirar al sud del riu.

No hi havia una fora de clan o tnica darrera el sult, les poblacions eren heterognies i l'imperi no s'havia consolidat. L'exrcit el formaven mercenaris reclutats aqu i all, especialment entre les tribus turcmanes dels ghuz (oghuz) i els qanqli de l'estepa kirgus. La famlia reial estava dividida: la reina mare Turkan-khatun, mare de Muhammad Ala al-Din, detestava al seu net Djalal al-Din, el fill preferit de Muhammad. Aquest volia erigir-se en un campi del islam contra els mongols pagans, i cridava a la guerra santa, per estava enfrontat amb el califa de Bagdad  i el califa Nasir (1180-1225) el considerava el seu pitjor enemic i preferia als mongols, Fins i tot a Transoxiana, Muhammad s'havia guanyat l'hostilitat del clergat musulm quan el 1216 va fer executar al xeic Medjd al-Din al-Bagdhd de l'orde religiosa dels sufites kubrawis.

La guerra era inevitable . La iniciativa fou de Khwarizm quan van detenir a una caravana mongola a Otrar a la frontera en la que viatjaven noms comerciants musulmans i el enviat mongol Uquna; els comerciants van ser assassinats per orde del governador local Inatchiq conegut pel seu ttol de Qadir khan. Genguis Khan va demanar reparacions i no li foren donades 

El 1219 els mongols van preparar el seu exrcit (estiu) a l'alt Irtish. A la tardor Genguis khan va arribar a Qayaligh al sud-est del Baikal en territori karluc, on se li va unir el rei Arslan khan dels karlucs, amb les seves forces; desprs se li van unir Suqnaqtegin, rei d'Almaligh, i Bartchu, idiqut dels uigurs. Barthold pensa que l'exrcit format arribava a una xifra entre 150 mil i 200 mil homes. Muhammad disposava de ms forces per las va repartir en tota la lnea del Sir Darya i les fortaleses de la Transoxiana i aix en cada lloc disposava de menys efectius que l'enemic. Genguis Khan va atacar per Otrar, on va quedar una divisi a les ordes de Txagatai i Ogodai, fills del gran khan ; un altre divisi sota comandant de Joci,el fill gran de Genguis Khan va baixar pel Sir Darya i va ocupar Sighnaq (prop de la moderna ciutat de Turkestan) i Djand (prop de la moderna Perovsk); un grup de cinc mil mongols va ocupar Benaket, a l'alt Sir Darya, a l'oest de Tashkend i van assetjar Khodjend, on era governador Timur Malik, que desprs d'una enrgica defensa va poder fugir en barca pel riu; i el propi Genguis Khan amb el seu fill Tului va avanar cap a Bukhar on va arribar el febrer de 1220; la guarnici turca va intentar escapar, per fou descoberta i massacrada. La poblaci es va rendir (10 o 16 de febrer de 1220); la ciutadella, defensada per 400 homes, fou conquerida i tots els defensor massacrats. La ciutat fou saquejada metdicament per la vida dels habitants fou respectada excepte la dels que intentaven resistir a la violncia i saquejos (generalment clergues musulmans). La ciutat fou finalment destruda per un incendi que Djuweyni pensa que fou involuntari.

De Bukhar Genguis Khan va avanar cap a Samarcanda on se li van unir Txagatai i Ogodei que acabaven de conquerir Otrar. Un intent de sortida dels defensors va acabar en desastre i al cap de cinc dies la ciutat es va rendir (mar de 1220). Igualment fou saquejada una vegada fou buidada dels habitants (per fer el saqueig ms fcil). Un part dels pobladors foren morts per els considerats tils com artesans o treballadors qualificats foren enviats a Monglia. La guarnici turca, que s'havia passat voluntriament als mongols, fou tot i aix massacrada. En canvi el clergat musulm no va oferir resistncia i fou respectat. Els que van sobreviure van poder tornar a Samarcanda, per noms quedava gent per omplir un barri.

A l'abril de 1220 fou conquerida la vella capital, Urgendj (Gurgandj) prop de Khiv, desprs d'un setge dirigit per Joci i Txagatai, als que cap al final va anar a ajudar Ogodei ja que els dos primers no s'entenien. Tota la poblaci fou massacrada excepte els artesans qualificats que foren enviats a Monglia. La ciutat, contra la opini de Joci, fou destruda fent passar per damunt de la poblaci les aiges del riu Amu-Darya.

Muhammad va fugir a Balkh i de all cap al Khurasan occidental refugiant-se a Nishapur primer i desprs a Qazwin. Genguis va enviar en persecuci seva als general Djeb i Subotai. Balkh va obrir les portes als mongols i fou perdonada rebent un governador, per Muhammad ja havia sortit de la ciutat. Nishapur tamb es va rendir i va enviar una delegaci i Djeb anava despresa i no es va aturar acceptant la submissi. Subotai en canvi va saquejar Thus, Damghan i Semnan. Els dos generals van arribar a Ray (Rayy, Rai, Reyy, Reiy) on van massacrar a tots els homes i van fer esclaus a dones i criatures. Van passar al costat d'Hamadan i finalment van atrapar a Muhammad a Qarun, per aquest va fugir al darrer moment i en van perdre el rastre. Llavors es van venjar i van retornar destruint Zendjan i Qazwin. Mentre Muhammad es va refugiar a un illot de la mar Cspia en front d'Abeskun on va morir de cansament el desembre del 1220. Els seus drets els va recollir el seu fill Djalal al-Din Manguberti.

 Notes .


Referncies.
Ren Grousset, L'Empires des Steppes ;
Neil Blandford & Bruce Jones - The World's Most Evil Men, 1985;
Nigel Cawthorne - The World's Worst Atrocities, 1999;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349374" title="Servei de Poltica Lingstica d'Andorra" nonfiltered="1754" processed="1747" dbindex="136765">
El Servei de Poltica Lingstica s una organitzaci del Govern d'Andorra que t com a objectiu fer millorar el grau de coneixement del catal de la poblaci andorrana i augmentar-ne l's. Fou creat el 1988 amb el nom d'Assessorament Lingstic. Algunes de les seves activitats sn:
 l'assessorament en correcci de textos i documents del Govern aix com consultes lingstiques;
 la dinamitzaci de la llengua mitjanant campanyes de conscienciaci i foment del seu s; ;
 la promoci del catal entre els joves;
 la publicaci de documents destinats a augmentar la competncia lingstica;
 la modernitzaci de la documentaci administrativa;
 la creaci de propostes legislatives, entre les quals la Llei d'ordenaci de la llengua oficial;
 l'obtenci d'informaci en sociolingstica; i;
 la realitzaci d'estudis lexicogrfics i terminolgics;

El Servei, a ms, ofereix una beca per dur a terme estudis d'investigaci relacionats amb la llengua catalana. 

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349375" title="Biblioteca Nacional d'Andorra" nonfiltered="1755" processed="1748" dbindex="136766">
La Biblioteca Nacional d'Andorra s la primera biblioteca pblica andorrana a crear-se, i la ms important de l'Estat andorr, originalment fundada el 1930 i reoberta a partir del 1974. Va sorgir originalment de la Societat Andorrana de Residents a Barcelona, ats l'exili econmic dels joves andorrans. La biblioteca es va installar a la sala dels passos perduts de la Casa de la Vall. Es va re-inaugurar el 1974, en els actes de la reuni que el Consell General va celebrar per a Sant Toms. Aleshores era ubicada en dos locals diferents, i un servei doble: el de biblioteca pblica i el de biblioteca nacional. El 1980 es va crear el Servei de Dipsit Legal i el 1987 les edicions andorranes es van integrar a l'ISBN. El 1986 es va traslladar a un nou local. En incrementar-se el fons bibliogrfic, l'augment dels usuaris i les mltiples funcions, van fer necessria una restructuraci del servei i el trasllat a la Casa Baur, una casa pairal antiga situada a l'antic barri d'Andorra la Vella. 

Les funcions de la Biblioteca Nacional d'Andorra sn:
 tenir cura del patrimoni bibliogrfic andorr i preservar-lo;
 recollir i catalogar les publicacions que es fan a Andorra aix com la documentaci relacioanda amb Andorra publicada a l'exterior;
 ampliar el patrimoni bibliogrfic amb la recerca i l'adquisici de nous llibres;
 elaborar i donar a conixer la bibliografia d'Andorra. ;

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349377" title="Copa d'Europa de futbol 1959-60" nonfiltered="1756" processed="1749" dbindex="136767">
La temporada 1959-60 es va disputar la cinquena edici de la Copa d'Europa de futbol, organitzada per la UEFA. El Real Madrid CF la va guanyar per cinquena vegada seguida, al derrotar l'Eintracht Frankfurt per 7 gols a 3.

Primera ronda.











|}

Anada.

----

----

----

----

----

----

----

----

----


Tornada.


El Jeunesse Esch va guanyar al  KS  d  per 6 2 com a resultat global.
----

El Fenerbahe va guanyar al Csepel per 4 3 al global.
----

El Nia guany al Shamrock Rovers per 4 3 al global.
----

El Wolverhampton Wanderers guany al Vorwrts Berlin per 3 2 al resultat global.
----

El Milan guany l'Olympiacos per 5 3 com a resultat global.
----

EL FC Barcelona guany al CDNA Sofia per 8 4 al global.
----

El Rangers derrot l'Anderlecht per 7 2 com a resultat global.
----

El Cervena Hviezda Bratislava guany al Porto per 4 1 al global de l'eliminatria.
----

El IFK Gteborg guany el Linfield per 7 3 al global de l'eliminatria.
----

El Wiener Sportclub guany al Petrolul Ploie ti per 2 1 al global de l'eliminatria.

Vuitens de final.









|}

1 El Nia va guanyar al Fenerbahe per 5 1 al partit de desempat.

2 L'Sparta Rotterdam va guanyar al IFK Gteborg per 3 a 1 al partit de desempat.


Anada.

----

----

----

----

----

----

----



Tornada.
----

El Fenerbahe i el Nia empataren 3 3 al global de l'eliminatria.
----

El Nia guany l'eliminatria per 5 1.
----

El Real Madrid guany al Jeunesse Esch per 12-2 al global de l'eliminatria.
----

El Barcelona guany el Milan per 7-1 al global de l'eliminatria.
----

El Wolverhampton Wanderers guany l'Estrella Roja de Belgrad per 4-1 al global de l'eliminatria.
----

L'Eintracht Frankfurt guany el Young Boys per 5 2 al global de l'eliminatria.
----

El Wiener Sportclub guany el Boldklubben 1909 per 5 2 al global de l'eliminatria.
----

and Gothenburg drew  on aggregate.
L'Sparta Rotterdam i el Gteborg empataren 4 4 al global de l'eliminatria.
----

L'Sparta Rotterdam guany el Gteborg per 3 1 en el partit de desempat.
----

El Rangers guany el Cervena Hviezda Bratislava per 5-4 al global de l'eliminatria.

Quarts de final.





|}

1 El Glasgow Rangers va guanyar al Sparta Rotterdam per 3 2 al partit de desempat.

Semifinals.



|}

Final.











Enllaos externs.
Temporada 1959-60 de la Copa d'Europa a la Plana de la UEFA ;
Resultats de la Copa d'Europa 1959-60 ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349461" title="Suria" nonfiltered="1757" processed="1750" dbindex="136768">


Geografia:;
Suria (     ), nom que rep en rab la repblica de Sria, a l'Orient Mitj.
Sria, municipi del Bages.

Mitologia:;
Suria, deessa mare del pante cltic, consagrada a l'aigua.

Altres:;
Suria (en malai, sol), nom amb qu s conegut el canal de televisi MediaCorp TV12 de Singapur.
Suria KLCC, centre comercial i d'oci situat a les Torres Petronas, a Kuala Lumpur (Malisia).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349463" title="Llista d'alcaldes d'Aiguafreda" nonfiltered="1758" processed="1751" dbindex="136769">
Llista d'alcaldes d'Aiguafreda:

 Joan Garriga i Gri (1900 - 1902);
 Nicolau Colomer i Bellit (1902 - 1904);
 Ramon Fit i Mora (1904 - 1906);
 Bonaventura Bassas i Aregall (1906 - 1914);
 Miquel Salgot i Morell (1914 - 1916);
 Daniel Cruells i Aregall (1916 - 1920);
 Joan Aregall i Soler (1920 - 1922);
 Ignasi Nadal i Camps (1922 - 1923);
 Pere Grifell i Vilardaga (1923 - 1924);
 Daniel Cruells i Aregall (1924 - 1925);
 Joan Aregall i Soler (1925 - 1925);
 Ramon Figueras i Pins (1925 - 1930);
 Ignasi Nadal i Camps (1930 - 1931);
 Joan Puigdollers i Fontser (1931 - 1934);
 Jaume Sobrevias i Bou (1934 - 1936);
 Josep Baqu i Font (1936 - 1937);
 Francesc Casacuberta i Roca (1937 - 1939);
 Rupert Rolds i Gmez (1939 - 1940);
 Josep Felius i Riera (1940 - 1941);
 Miquel Salgot i Morell (1941 - 1942);
 Pere Soldevila i Siurans (1942 - 1952);
 Joan Salgot i Garriga (1952 - 1970);
 Jaume Soldevila i Molist (1970 - 1979);
 Ramon Fondevila i Cunillera (1979 - 1983);
 Ramon Mir i Sala (1983 - 1999);
 Joan Vila i Matabacas (1999 - 2007);
 Jordi Sambola i Serres (2007 - );

 Enllaos .
 Diccionari biogrfic d'alcaldes i alcaldesses del Valls Oriental, del Museu de Granollers, amb les biografies dels alcaldes;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349467" title="Era astrolgica" nonfiltered="1759" processed="1752" dbindex="136770">
En astrologia, una era astrolgica s un perode de temps que es creu que acompanya canvis essencials en el desenvolupament dels habitants de la Terra, especialment pel que fa a cultura, societat i poltica. 

Hi ha dotze eres astrolgiques que corresponen als dotze signes zodiacals. A l'acabament d'un cicle de dotze eres, aquest es repeteix. Les eres astrolgiques succeeixen a causa d'un fenomen conegut com la precessi dels equinoccis. Un perode complet d'aquesta precessi s'anomena un "gran any" o "any platnic", que dura uns 25.920 anys. 

Hi ha dos gran tendncies sobre com es creu que les eres astrolgiques afecten al mn. Alguns astrlegs creuen que els canvis a la Terra sn provocats per les influncies dels signes astrolgics corresponents, associat amb l'era en la que est, mentre que altres astrlegs no segueixen el model causatiu i no creuen que sigui una qesti de sincronia.

Molts experts creuen que l'era d'aquari ha arribat ja, o arribar en un futur immediat. D'altra banda, alguns sn de l'opini que l'era d'aquari ja va arribar fa cinc segles, i d'altres que no comenara fins d'aqu a sis segles.

 Referncies .


Enllaos externs .
The Grand Ages;
The Astrological Great Year;
Astrological Age;
Precession of the Equinoxes;
Precession of the Earth's Axis;
Platonic Month;
Alternative View of the Astrological Ages;
The Dawn of Aquarius - From the Piscean Age to the Aquarian;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349473" title="Goldfinger" nonfiltered="1760" processed="1753" dbindex="136771">
 Goldfinger  s una pellcula britnica de Guy Hamilton, estrenada el 1964. s la tercera part de les aventures de James Bond.Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.

 Argument .

En aquesta nova aventura, James Bond segueix la pista d'Auric Golfinger, un magnat sense escrpols,  sospits de fer contraban amb les reserves d'or d'Anglaterra. Per a la seva seguretat, el Servei Secret posa a disposici de James Bond un autombil ple de dispositius especials. Per Bond no pot impedir la mort horrible d'una noia que volia ajudar-lo. Bond no estalviar forces per desmuntar el pla de Goldfinger, consistent en llanar una bomba atmica sobre la Reserva Federal de Fort Knox, l'operaci Grand Slam, per acaparar el mercat mundial de l'or i augmentar-ne  el preu.

 Repartiment .

 Sean Connery : James Bond 007;
 Gert Frbe : Auric Goldfinger;
 Honor Blackman : Pussy Galore;
 Shirley Eaton : Jill Masterson;
 Harold Sakata : Oddjob;
 Bernard Lee  : "M";
 Lois Maxwell : Moneypenny;
 Tania Mallet : Tilly Masterson;
 Cec Linder : Felix Leiter;

 Llocs de rodatge .
 Estudis Pinewood;
 Stoke Poges Golf Club, Buckinghamshire, Anglaterra;
 Sussa :
 Fbrica aeronutica Pilatus;
 Estats Units :
 Miami, Florida;
 Louisville, Kentucky;
 Fort Knox, Kentucky (exteriors);

 Al voltant de la pellcula .
 Sean Connery no va anar als Estats Units per al rodatge. Totes les seves escenes americanes van ser rodades als estudis Pinewood.
 Honor Blackman s la primera noia Bond que tamb va ser l'herona de The Avengers (Srie TV) , amb Diana Rigg i Joanna Lumley, totes dues en Al servei secret de la Seva Majestat.
 Cont la ms clebre rplica de la srie :

- James Bond : "You expect me to talk ?" (Espera que parli?)
- Goldfinger : "No, Mr Bond, I expect you to die! (No, Sr. Bond, espero que mori!)"

 Fleming va visitar el set de Goldfinger per va morir el 1964, abans que la cinta estigus acabada; per tant, no va poder veure la pellcula.
El primer dia de rodatge, el realitzador Guy Hamilton es va adonar que l'actor alemany Gert Frobe no parlava angls. Li va demanar que pronuncis les seves frases molt de pressa i les va fer doblar per l'actor britnic Michael Collins.
Quan 007 electrocuta Oddjob a Fort Knox, l'actor Harold Sakata es va cremar les mans. Guy Hamilton li va demanar per qu no havia deixat anar els barrots del dipsit. Sakata va respondre : "No ha dit "talli! ", llavors m'he agafat.";
L'actriu Honor Blackman portava una joia en forma de dit d'or (goldfinger) de 22 quirats  a l estrena de la pellcula, el 17 de setembre de 1964 a Londres. En aquesta ocasi,  ms de cinc mil seguidors eren a la sala.
 En la cpia original de Goldfinger, el compte enrere de la bomba atmica de Fort Knox s atura a 003. Broccoli va fer refer la presa i ho va deixar en 007.

 En aquesta pellcula s estrena el cotxe Aston MARTIN DB5. La pantalla radar del vehicle era buida. Els mapes van ser afegits per l'equip dels efectes especials durant la post-producci.
L'atac a Fort Knox :
La decoraci del magatzem de Fort Knox estava feta amb falsos lingots d'or, apilats en una alada de 13 metres, tot sabent que aix seria impossible en la realitat a causa del pes dels lingots.
L'equip de Ken Adam treballava constantment per llustrar els falsos lingots, i inspirant-se en fotos, Adam va construir una rplica exacta de l'exterior de Fort Knox, incloent-hi un passeig d'un quilmetre i mig de formig; tot plegat va costar ms de 100.000 dlars.
 L'arquitecte modernista Erno Goldfinger va amenaar de demandar Fleming quan es va veure que el seu cognom havia estat utilitzat per designar un enemic de Bond. Furis, Fleming va replicar amenaant amb reemplaar aquest nom pel de Goldprick (cony d or).
L estrena de la pellcula a Israel va estar envoltada d incidents, per la presncia de l'actor alemany Gert Frbe, membre del partit nazi en la seva joventut. Nombroses sales es van negar a projectar-la, fins que un jueu (Mario Blumeneau) va afirmar a l ambaixada israeliana de Viena, que ell i la seva mare havien estat salvats per l'actor. La pellcula es va poder finalment estrenar i batre tots els rcords de pblic;

 Errors diversos .
Com totes les pellcules dels anys 60 (i fins i tot desprs), Goldfinger t efectes especials caracterstics: s particularment utilitzada la incrustaci (sobretot per a les escenes aries i de conducci). S'hi poden notar tamb alguns fenmens estranys (normals a les de James Bond, o a pellcules d'acci de l'poca), fins i tot d'incoherncies, en particular les explosions espectaculars que no tenen sentir de ser.
 En l'escena final, James Bond i Pussy aconsegueixen escapar-se d'un avi la cabina del qual ha estat despressuritzada, saltant en paracaigudes. Un tret fa explotar completament un ull de bou;  Goldfinger, que s ms corpulent que James Bond, s aspirat pel forat, per no Bond. Finalment, quan l'avi xoca amb l'oce, explota al contacte amb l'aigua.

 Premis i nominacions .
El  1999, el  British Film Institute va situar la pellcula en el lloc 70 de la llista de les millors pellcules britniques del segle XX.

 Premis .
 Oscar als millors efectes visuals 1965 per Norman Wanstall;

 Bibliografia .
 Monthly Film Bulletin, n 370;
 Sight and Sound, tardor 1964, p. 212;
 Cahiers du cinma, n 165, abril 1965;

Enllaos externs.
 Pgina de la pellcula a l'IMDb;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349475" title="L'Hortet de l'Autnoma" nonfiltered="1761" processed="1754" dbindex="136772">
L'Hortet de l'Autnoma s un hort ecolgic autogestionat per estudiants de la Universitat Autnoma de Barcelona.

 Origens .

L'Origen d'aquest hort es remonta a l'any 2002 quan un grup d'estudiants de l'Assembla de Cincies decideix ocupar simblicament els jardins del rectorat per reivindicar un espai al campus on es pogus practicar l'agricultura ecolgica. Aix va ser com va nixer l'Hortet de l'Autnoma (L'Hortet pels amics).
Els estudiants que hi han participat al llarg d'aquests anys han estat d'orgens acadmics, ideolgics o culturals fora diferents i grcies a aquesta diferncia tothom se n'ha pogut enriquir, ms enll de les tcniques prpies del camp o els mtodes de l'agricultura ecolgica.

 Objectius i Motivacions .

Els objectius d'aquest projecte sn varis:

 La formaci de les tcniques tradicionals del camp i els mtodes de l'agricultura ecolgica als membres de l'Hortet.
 L'apropament del mn agrcola a la comunitat universitria i a la societat.
 La realitzaci d'actes pblics (xerrades, cursos, audiovisuals...) i material formatiu per a la millora de la societat, mirant cap a un futur canvi social necessari.

 Activitats destacades .

Algunes de les activitats destacades sn les Jornades Hortgsmiques cap a l'any 2003-2004 i la Setmana de Lluita Agroecolgica que ha tingut la seva primera edici a l'Abril del 2008 coincidint amb el 12 aniversari de la Masacre de Eldorado dos Carajs (Brasil).

 Enllaos externs .
 Web oficial;
 Minireportatge de l'Hortet a 3XL.net;

 Referncies .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349477" title="Guitar Hero Encore: Rocks the 80s" nonfiltered="1762" processed="1755" dbindex="136773">

Guitar Hero Encore: Rocks the 80s (conegut a Europa com Guitar Hero: Rocks the 80s) s un videojoc musical desenvolupat per Harmonix i distribut per RedOctane i Activision. Es tracta de la tercera entrega de la saga Guitar Hero per concretament n's una expansi del segon ttol, el Guitar Hero II. El videojoc va ser llanat durant el juliol i l'agost de l'any 2007.

El joc es caracteritza per utilitzar un controlador en forma de guitarra perqu el jugador pugui simular que est tocant la guitarra en un grup de rock. En tractar-se d'una expansi, el controlador es ven separat del joc i el sistema de joc s totalment igual, amb la nica variaci de nou material com una nova banda sonora, personatges i escenaris, tot centrada en la dcada dels anys 80 a ms d'altres personatges.

Tot i l'xit dels seus predecessors, aquest no va tenir tan bona rebuda a causa de la manca de novetats i d'una banda sonora molt reduda.Aquest videojoc va ser l'ltim que va desenvolupar Harmonix de la saga ja que Activision va adquirir els drets de la saga i els va delegar a la seva divisi Neversoft. Desprs d'aix, Harmonix es convertir en la competncia dedicant-se a crear una nova saga, el Rock Band. Abans de comenar el desenvolupament del joc es va produir la prdua dels drets per part d'Harmonix. Aix representa que aquesta expansi es va realitzar per una obligaci contractual amb RedOctane ja que Harmonix ja estava treballant en la nova saga, i aix va afectar en la qualitat d'aquest videojoc.





 Histria .

Desprs del gran xit que va tenir llanament del Guitar Hero II, RedOctane va anunciar que iniciaria un conjunt expansions per la saga centrats en diferents tipus de gneres. El videojoc va ser anunciat inicialment per la revista EGM al gener de 2007 com a Guitar Hero: 1980s Edition, i posteriorment es va anunciar el seu llanament per l'estiu del mateix any. Activision va revelar els primers detalls del joc durant el maig i tamb va anunciar el canvi de ttol per Guitar Hero: Rocks the 80s. Noms unes setmanes desprs, el ttol es va tornar a revisar per posar el ja definitiu Guitar Hero Encore: Rocks the 80s. Tot i aix, la paraula Encore va ser retirada del ttol en el llanament europeu.


 Jugabilitat .


El mecanisme del joc s prcticament idntic al seu predecessor, el Guitar Hero II. Les diferncies sn bsicament esttiques, sis personatges nous (Johnny Napalm, Judy Nails, Izzy Sparks, Pandora, Axel Steel i Grim Ripper) amb estils tpics dels anys 80. Els escenaris sn gaireb els mateixos que l'anterior o, si ms no, han estat redissenyats amb la influncia dels anys 80.


 Banda sonora .


Tal com indica el ttol totes les canons pertanyen a aquesta dcada, encara que se n'ha fet una excepci amb "Because, It's Midnite" que s del 2003 per es parodia l'estil dels anys 80. El repertori final es va desvetllar el 28 de juny de 2007 amb un total de 30 canons, de les quals noms cinc sn gravacions originals mentre la resta sn versions realitzades per WaveGroup Sound. De moment, es tracta de l'nica edici de la saga que no cont canons de bonificaci.


 Recepci .


El Guitar Hero Encore: Rocks the 80s va ser llanat enmig de crtiques molt poc entusiastes i va ser rebut en general, amb molts menys elogis que els dos ttols anteriors. Un dels punts crtics va ser el preu massa elevat de 49,99$ considerant la banda sonora tan reduda. L'altre punt important era la prpia banda sonora, que tot i que alguns consideraven com a slida, la majoria van criticar la mala selecci de canons. Fins i tot, la revista GameSetWatch indicava que es notava massa que el joc es tracta d'una obligaci contractual per part de Harmonix ja que els canvis respecte el Guitar Hero II sn mnims.

 Controvrsia .

El 21 de novembre de 2007, la banda The Romantics va denunciar a Activision, RedOctane, Harmonix i Wavegroup Sound per la realitzaci d'una versi sobre la can "What I Like About You" que hi ha al joc. Mentre els desenvolupadors asseguraven que havien adquirit els drets per realitzar la versi al joc, el grup de msica allegava que la versi era "prcticament indistingible de la versi autntica i aix podria induir als usuaris a creure que la banda realment havia gravat la can pel videojoc". El 20 de desembre de 2007, Activision va guanyar el requeriment judicial preliminar pel qual s'impedia el bloqueig de les vendes del joc, encara que les qestions sobre danys i perjudicis encara segueixen sense determinar. La celebraci de l'audincia final estava programada pel dia 9 de juliol de 2008.


 Referncies .



 Enllaos externs .

 Lloc oficial Guitar Hero Encore: Rocks the 80s;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349478" title="Llista d'alcaldes de Bigues i Riells" nonfiltered="1763" processed="1756" dbindex="136774">
Llista d'alcaldes de Bigues i Riells:

 Joan Torroella i Puigdomnech (1897 - 1902);
 Gens Valls I Pujol (1902 - 1904);
 Mart Viaplana i Serra (1904 - 1906);
 Miquel Viaplana i Oliver (1906 - 1909);
 Josep Bachs i Margartit (1909 - 1910);
 Joan Coll i Vila (1910 - 1912);
 Josep Camp i Noguera (1912 - 1914);
 Francesc Codina i Plans (1914 - 1916);
 Josep Camp i Noguera (1916 - 1920);
 Miquel Garriga i Vil (1920 - 1923);
 Josep Gol i Canals (1923 - 1930);
 Mateu Font i Uy (1930 - 1931);
 Antoni Arisa i Domnech (1931 - 1933);
 Joan Flaqu i Riera (1933 - 1934);
 Miquel Alemany i Roure (1934 - 1936);
 Lloren Matas i Griv (1936 - 1939);
 Joan Garriga i Vila (1939 - 1940);
 Jaume Vila i Roca (1940 - 1946);
 Josep Viaplana i Bachs (1946 - 1953);
 Francesc Garolera i Canals (1953 - 1964);
 Isidre Prat i Bachs (1964 - 1976);
 Miquel Bosch i Valls (1976 - 1992);
 Josep Maria Pastall i Caadell (1992 - 2007);
 Elena Argem i Morral (2007 - );

 Enllaos .
 Diccionari biogrfic d'alcaldes i alcaldesses del Valls Oriental, del Museu de Granollers, amb les biografies dels alcaldes;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349481" title="Lliga de Cambrai" nonfiltered="1764" processed="1757" dbindex="136775">


La Lliga de Cambrai va ser una coalici contra la Repblica de Vencia, organitzada en els dos tractats firmats a la ciutat francesa de Cambrai el 10 de desembre de 1508.
La lliga de Cambrai va ser una de les importants aliances associades a les Guerres d'Itlia.
El papa Juli II volia intentar per la fora minvar la influncia de Vencia al nord d'Itlia i per a aix va idear una aliana entre les principals potncies europees.

La Lliga es va constituir entre Llus XII de Frana, el papa Juli II, l'emperador Maximili I d'ustria i Ferran el Catlic.
Vencia es veuria desposseda de tots els seus territoris a terra ferma. L'acord preveia el complet desmembrament dels territoris venecians a la pennsula itlica i el seu repartiment entre els aliats:
 Maximili afegiria a la conquerida Istria, els territoris de Verona, Vicenza, Padua i Friuli,
Francia uniria Brescia, Crema, Brgam i Cremona a les seves possessions milaneses,
 Ferran es quedaria amb Otranto i;
 Els Estats Pontificis es quedarien amb Rimini i Ravenna.

 La Guerra de la Lliga de Cambrai, que se n va derivar del tractat, comprn els anys 1508-16 de les Guerres d Itlia i pot ser dividit en tres guerres separades: la Guerra de la Lliga de Cambrai (1508-10), la Guerra de la Sagrada Lliga (1510-14), i  Primera Guerra italiana (1515-16). La Guerra de la Sagrada Lliga pot ser dividida en la Guerra Ferraresa (1510), la Guerra de la Sagrada Lliga prpiament dita (1511-14), una Guerra angloescocesa (1513), i una Guerra anglofrancesa (1513-14). Certs historiadors (especialment Phillips i Axelrod) es refereixen  a cada una de les guerres de forma separada, mentre d altres (Norwich) tracten el conflicte sencer com una nica guerra. Els participants principals de la guerra, en la qual es va lluitar des de 1508 a 1516, eren Frana, el Estats Pontificis, i la Repblica de Vencia; a ms, en diversos perodes, tamb hi va intervenir Espanya, el Sacre Imperi Romanogermnic, el Regne d'Anglaterra, el Regne d'Esccia, el Ducat de Mil, Florncia, el Ducat de Ferrara, i  Sussa.

Encara que la Lliga va tenir xit inicialment, la fricci entre Juli i Llus va  fer que es collapss. Juli llavors es va aliar amb Vencia contra Frana, conduint a la seva dissoluci (1510).

L'aliana Papal amb Vencia finalment es va es va convertir en una Sagrada Lliga, contra Frana, fins el 1512; desacords sobre la divisi de Vencia fa abandonar a aquesta l'aliana a favor d'una amb Frana. Sota la direcci de Francesc I, que havia succet Llus en el tron, francesos i venecians poden, a travs de la seva victria a Marignano el 1515, recobrar el territori que havien perdut; els tractats de Noyon i Brusselles, tornarien essencialment el mapa d'Itlia al statu quo de 1508.





 





 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349487" title="Llista d'alcaldes de Figar-Montmany" nonfiltered="1765" processed="1758" dbindex="136776">
Llista d'alcaldes de Figar-Montmany:

 Gaspar Puig i Xicola (1899 - 1901);
 Isidre Roca i Rods (1901 - 1906);
 Josep Coll i Surribas (1906 - 1908);
 Josep Surribas i Barnils (1908 - 1916);
 Bonaventura Mas i Mauri (1916 - 1918);
 Josep Surribas i Barnils (1918 - 1923);
 Miquel Xicola i Corts (1923 - 1923);
 Joan Antnez i Pujol (1923 - 1924);
 Ramon Pou i Fbregas (1924 - 1924);
 Llus Costa i Puigsallosas (1924 - 1930);
 Daniel Coronas i Guillem (1930 - 1931);
 Victor Coll i Barnet (1931 - 1934);
 Joan Riera i Planas (1934 - 1936);
 Toms Rovira i Cullell (1936 - 1938);
 Josep Bachs i Barjuan (1938 - 1939);
 Joan padrs i Tornabell (1939 - 1940);
 Joan Rog i Bosch (1940 - 1941);
 Pere Coll i Collell (1941 - 1943);
 Victor Coll i Barnet (1943 - 1952);
 Pere Coll i Barnet (1952 - 1958);
 Joan Bruy i Portet (1958 - 1975);
 Ignasi Coll i Vila (1975 - 1979);
 Jordi Mas i Sol (1979 - 1990);
 Manel Alconchel i Catalan (1990 - 1997);
 Enric Mateu i Dordal (1997 - 1999);
 Manel Alconchel i Catalan (1999 - 2002);
 Germn Ferreira i Casal (2002 - 2002);
 Manel Alconchel i Catalan (2002 - 2003);
 Gemma Snchez i Garcia (2003 - 2007);
 Manel Garcia i Padreda (2007 - );

 Enllaos .
 Diccionari biogrfic d'alcaldes i alcaldesses del Valls Oriental, del Museu de Granollers, amb les biografies dels alcaldes;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349490" title="Mesechinus" nonfiltered="1766" processed="1759" dbindex="136777">

Mesechinus s un gnere d'erions originaris de l'estepa centreasitica de Rssia, Monglia i la Xina. El gnere cont dues espcies, que sn les segents:

Eri del Gobi (Mesechinus dauuricus);
Eri de Hugh (Mesechinus hughi);











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349491" title="Abd al-Malik al-Muzaffar" nonfiltered="1767" processed="1760" dbindex="136778">
Abd al-Malik al-Muzaffar (nom complert Abd al-Malik ben Muhammad ben Abi Amir al-Ma'afiri Abu Marwan al-Muzaffar) (975-1008) fou hadjib (equivalent a primer ministre) del califat de Crdova. Era fill d'Almansor (el seu segon fill)  i d'Al-Dhalfa que era una umm walad.

Va participar a diverses campanyes al nord d'Hispnia i a Marroc, del que fou una mena de virrei desprs del 998, amb residncia  a Fes, fins el 999 quan fou cridat altre cop a Crdova.

A la mort (10 d'agost de 1002) d'Almansor (Al-Mansur) a Medinaceli, tres dies desprs de la batalla de Calataazor (8 d'agost de 1002) el va succeir com hadjib el seu fill Abd al-Malik al-Muzaffar. Els regents de Lle, el comte gallec Menendo Gonzlez, la seva dona Na Major i Elvira de Castella i de Ribagora, la mare del rei, van rebutjar pagar el tribut a Crdova. El mateix va fer el comte de Barcelona i el comte de Castella. Aprofitant la feblesa musulmana, els catalans van atacar la frontera, enfrontant-se a la Batalla d'Albesa per foren derrotats. Abd al-Malik va iniciar el 1003 la seva primera campanya a les zones de frontera (thughur), aquesta contra el Comtat de Barcelona (Bilad al-Ifrandj), i va devastar les regions occidentals, la serra del Montseny, les comarques d'Igualada i Manresa a l'Osona, en especial Castellol prop d'Igualada que fou arrasada. 

El 1004 va fer una expedici contra el comte de Castella, San I Garcia, que era oncle del rei de Lle, que va demanar una treva i va fer aliana amb el nou hadjib, en l'esperana d'obtenir la seva ajuda per substituir a Menendo Gonzlez com a regent de Lle; desprs de signada l'aliana Sanx Grces va reclamar la regncia. 

El 1005 Abd al-Malik va fer una expedici contra el Regne de Lle; la comarca de Zamora fou assolada per forces dirigides pel general Wadih. Amb els cordovesos anaven forces castellanes que reclamaven la regncia del regne pel seu comte. Menendo Gonzlez no hi va accedir i va portar el litigi davant el califa de Crdova, per per raons desconegudes aquest va fallar en favor de Menendo, i no va autoritzar el tractat amb Castella. Llavors el comte va declarar la guerra al califat. Sanx Grces va enviar soldats a recuperar Seplveda i altres fortaleses que havia hagut de cedir a la vora del riu Duero, va repoblar aquestes regions i va concedir furs a les viles . 

El 1006 el hadjib va atacar el Comtat de Ribagora, i Castella, Lle i el Regne de Navarra van formar una aliana contra Crdova. A aquesta ciutat el visir Isa ben Said Al-Yashubi va preparar un complot per deposar al hadjib, que fou descobert. Isa fou executat el 4 de desembre del 1006.

El 1007 va fer una expedici contra Castella i va devastar la fortalesa de Clunia. Aquesta victria fou la que li va valer l'obtenci del califa del lakab (ttol) honorific de Al-Muzaffar ("el triomfador").

El 1008 preparava una expedici contra Castella, quan va morir d'una malaltia de pit a la vora del Guadimellato o Wadi Armilat prop de Cordova (20 d'octubre del 1008). Els rumors deien que havia estat enverinat pel seu germanastre Abd al-Rahman ben Sanxul ben Muhammad ben Abi Amir "Shandjwilo" ("Sanchuelo") que el va succeir com hadjib i va obligar al califa Hixam a atorgar-li el nomenament.

Durant el seu govern va conservar el poder fort i va afavorir als funcionaris esclavons (sakaliva) contra l'aristocrcia rab.

 Nota .


 Bibliografia .
Ibn Bassan, Dhakhira;
Ibn Idhari, Bayan (traduit per Dozy);
E. Levi-Provenal, Historia de la Espaa Musulmana;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349492" title="Paraechinus" nonfiltered="1768" processed="1761" dbindex="136779">

Paraechinus s un gnere d'erions originaris de la regi del Shara, l'Orient Prxim i el subcontinent indi. El gnere cont quatre espcies, que sn les segents:

Eri del desert (Paraechinus aethiopicus);
Eri de Brandt (Paraechinus hypomelas);
Eri de l'ndia (Paraechinus micropus);
Eri de panxa nua (Paraechinus nudiventris);















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349494" title="Abd al-Malik" nonfiltered="1769" processed="1762" dbindex="136780">


Abd al-Malik al-Muzaffar, hadjib del califat de Crdova;
Abd-al-Mlik ibn Qtan al-Fihr, val de l'ndalus (732-734 i 740-741);
Abd al-Malik ben Marwan, cinqu califa omeia de Damasc;
Abd al-Malik I ben Nuh, emir samnida;
Abd al-Malik II ben Nuh, emir samnida;
Abd al-Malik ben Salih ben Ali, prncep abbssida;
Mawlay Abd al-Malik, sult de la dinastia sadita del Marroc;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349496" title="Creixement cellular" nonfiltered="1770" processed="1763" dbindex="136781">
El creixement cellular es dna quan hi ha un increment en el nombre de cllules en un camp o colnia, no quan una cllula augmenta la seva mida. La cllula es divideix en dos cllules clniques amb l'ajuda dels centrols (en les cllules animals).

Hi ha tres factors essencials per poder realitzar el creixement cellular:
 La temperatura.
 El ph.
 La pressi osmtica.

 Veure tamb .
Cicle cellular;
Divisi cellular;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349497" title="Espai intermembrans" nonfiltered="1771" processed="1764" dbindex="136782">


L'espai intermembrans s la regi entre la membrana interna i la membrana externa d'un mitocondri o d'un cloroplast. La funci principal de l'espai intermembrans s la fosforilaci dels nucletids.

 Espai intermembrans d'un mitocondri .
Donat als canals de la membrana mitocondrial externa, el contingut de l'espai intermembrans s similar al que es troba en el citoplasma.
	
 Espai intermembrans d'un cloroplast .
L'espai intermembrans del cloroplast s molt petit, t una espessor d'entre 10 i 20 nm.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349498" title="Acetil-CoA" nonfiltered="1772" processed="1765" dbindex="136783">

L'acetil coenzima A (Acetil-CoA) s un compost intermediari clau en el metabolisme, que consta d'un grup acetil, de dos carbonis, units de manera covalent al coenzima A.

L'acetil coenzima A es forma a nombroses rutes catabliques, entre elles:
La descarboxilaci oxidativa de l'cid pirvic.
La beta oxidaci dels cids grassos.

L'acetil coenzima A s tamb una molcula clau a diverses rutes anabliques:
Gluconeognesis: s la sntesis de glucosa a partir de compostos no glucdics.
Biosntesis dels cids grassos.
Biosntesis dels aminocids.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349501" title="Bustillo de Chaves" nonfiltered="1773" processed="1766" dbindex="136784">

Bustillo de Chaves s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349502" title="Torico de la Cuerda" nonfiltered="1774" processed="1767" dbindex="136785">

El Torico de la Cuerda o Bou en corda s una festa de Tors, Ribera Alta i Xiva, Foia de Bunyol, ambds al Pas Valenci. 

La festa s una variant de la tauromquia mediterrnia en qu, a l'igual que els bous al carrer o bous a la Mar, l'animal no s mort. Consisteix per tant en demostrar la valentia dels festers. En aquest cas, l'objectiu s portar el bou, o torico segons el castell aragons, per dins de diverses cases del poble, sempre lligat amb una corda.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349504" title="Joan Vila i Matabacas" nonfiltered="1775" processed="1768" dbindex="136786">
Joan Vila i Matabacas (Aiguafreda, 1951) s empresari i va ser alcalde 
d'Aiguafreda]] del 1999 al 2007.

Joan Vila s titulat superior en mrqueting i administraci d empreses. Besnt del tamb alcalde d'Aiguafreda Bonaventura Bassas i Aregall, del 1987 al 1991 va ser regidor de sanitat de l'ajuntament i s'ocup de reorganitzar el sistema sanitari de la poblaci i hi establ un servei de vigilncia i emergncies permanent al servei dels ciutadans. A l'any 1995 torn a l'ajuntament com a primer tinent d alcalde i regidor d Obres i Urbanisme; en aquesta darrera qualitat mald perqu s'urbanitzessin carrers del poble que encara eren de terra. Al 1999 va anar de primer de llista de la candidatura de CiU com a independent. La llista va ser la ms votada i es pact una coalici que garants un govern municipal estable (4.7.99). Es torn a presentar al 2003 per les mateixes sigles, i aquest cop aconsegu la majoria absoluta. Pleg el 16 de juny del 2007, quan va ser rellevat per Miquel Solaz. L'obra de govern d'aquests mandats va estar marcada per la modernitzaci d'Aiguafreda (urbanitzaci continuada i asfaltat de carrers i places, renovaci de voreres, potenciaci de la neteja i la jardineria urbanes), i el foment de les associacions i de la participaci ciutadana. Tamb fou important l'inici de la canalitzaci del riu Congost al seu pas per la vila i la signatura del conveni perqu l'antiga carretera N-152 fos convertida en una via urbana. Des del 2003 s membre del Consell Comarcal, vicepresident del Consorci de la Conca del Bess i membre de la Junta 
de la Mancomunitat la Plana.

 Enllaos .
 Fitxa biogrfica;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349506" title="Casasola de Arin" nonfiltered="1776" processed="1769" dbindex="136787">

Casasola de Arin s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349510" title="Programa Sefed" nonfiltered="1778" processed="1770" dbindex="136789">
El SEFED s un programa formatiu que t com a finalitat capacitar persones en el camp de l'administraci i la gesti empresarial mitjanant la metodologia de la simulaci d'empreses.

 Europen .

s una associaci sense finalitat de lucre, fundada oficialment l'any 1997, que aplega totes les organitzacions a nivell mundial que gestionen i apliquen com a metodologia formativa d'aprenentatge la simulaci d'empreses. La Fundaci Inform s soci fundador des de l'any 1994.

Europen s la xarxa mundial que agrupa totes les empreses simulades que en aquests moments estan en funcionament en 42 pasos diferents.

 Enllaos externs .

 Fundaci Inform;
 Associaci Europen;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349511" title="Velliza" nonfiltered="1779" processed="1771" dbindex="136790">

Velliza s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349516" title="Ciguuela" nonfiltered="1780" processed="1772" dbindex="136791">

Ciguuela s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.



Personatges illustres.
 Discoro Galindo (Ciguuela 13 de diciembre de1877- Alfacar, Granada 20 d'agost de 1936), mestre format en la Institucin Libre de Enseanza, que exerc a Pulianas (Granada) i Santiponce (Sevilla). Fou afusellat en comenar la guerra civil amb el poeta Federico Garca Lorca i els banderillers Joaqun Arcollas i Francisco Galadi.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349517" title="Escarafall" nonfiltered="1781" processed="1773" dbindex="136792">

Un escarafall, tamb dit cadafalls, esgarafall o calafalls s una gbia utilitzada en les festes de bous al carrer. Sn estructures senzilles fetes de ferro, a sovint pagats entre els socis de cada penya taurina. L'element prinicipal s la ratonera, un espai molt gran enreixat als tres costats, amb el quart contra la paret dels edificis. A dalt hi ha seients per a veure l'espectacle mb ms seguretat. L'espai de baix s ms llarg que ample i permet l'entrada de 20 o ms persones, que hi accedeixen pels buits entre el barrots. 

La festa consisteix en eixir al carrer des dels esgarafalls (eixir a ruedo), envestir a l'animal, i fugir entre les reixes abans que el bou abaste la persona. Com que les reixes permeten passar a persones, per no al bous per ser ms grans, la majoria prefereixen cridar i tocar al bou des de la seguretat de l'esgarafall. Tanmateix, s'ha vist accidents en qu un bou aconseguia tocar alg amb les banyes a travs de les reixes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349520" title="Corcos" nonfiltered="1782" processed="1774" dbindex="136793">

Corcos s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349521" title="Cubillas de Santa Marta" nonfiltered="1783" processed="1775" dbindex="136794">

Cubillas de Santa Marta s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349526" title="Cuenca de Campos" nonfiltered="1784" processed="1776" dbindex="136795">

Cuenca de Campos s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349529" title="Ventosa de la Cuesta" nonfiltered="1785" processed="1777" dbindex="136796">

Ventosa de la Cuesta s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.



Administraci.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349530" title="Occhiobello" nonfiltered="1786" processed="1778" dbindex="136797">
 
Occhiobello s un municipi de 10.975 habitants  de la provncia de Rovigo, dins la regi del Vneto. Amb les dues principals frazioni Santa Maria Maddalena i Gurzone, s el primer lloc del Vneto que es troba seguint el riu Po venint de Ferrara, de la qual dista menys de 10 km. s un comune actiu, tant en l'aspecte productiu-industrial com en l'aspecte comercial : desenvolupament econmic i social que ha unit desprs d'haver enfrontat, en el curs dels segles, vicissituds de tota mena.
Les seves frazioni sn Borgo Chiavica, Casazza, Gurzone, Malcantone, Pastureria, Santa Maria Maddalena, Vallice.
Les comuni limtrofes son Canaro, Ferrara (FE), Fiesso Umbertiano, Stienta
Els seus habitants s anomenen occhiobellesi.
El seu patr s  Sant Valent, festiu el 14 de febrer . 
Des del 14 de juny de 2004, l'alcalde s Gigliola Natali, del partit Centro-Sinistra

 Histria .
La histria del territori d Occhiobello es remunta a molts segles. Restes arqueolgiques testimonien, en efecte, que ja en la prehistria eren presents en el territori les primeres formes de vida, localitzades al nord de l'actual emplaament de la vila, a prop de la localitat de Piacentina. Durant millenis el territori experimenta considerables transformacions, b d'origen natural, o b d'origen histric-poltic en resposta a les invasions continues de diferents civilitzacions, entre les quals els Celtes, els Etruscos, el Gals, etc. Seguint les dominacions fins i tot l'estructura poltica i econmica experimentava canvis; noms cal pensar que durant la Repblica Romana, al voltant del segle II aC, el territori d'Occhiobello era considerat una important zona rural de trnsit (una xarxa viria passava a prop de l actual Gurzone).
Un perode, en canvi, fosc, caracteritzat per destruccions de bns materials i dels sacrificis de vides humanes i que va abastar tot el Polesine, va comenar amb el regne rom-brbar de Odoacre. Per a una recuperaci econmica i civil, cal esperar l'any 754 quan el territori d Occhiobello esdev Patrimoni de Sant Pere, o sigui feu eclesistic vinculat al poder temporal de l'Esglsia.

Aix, el dest histric i cultural va estar vinculat al govern de Ferrara que, al voltant de l any 1000, va confiar als marquesos de Contraris, una noble famlia de Ferrara, el marquesat dels Polesine ferraresos (les actuals circoscrizione municipals d'Occhiobello). El marquesat estava format per tres localitats: Le Casette, s a dir l'actual Occhiobello,  Gurzone i  Sant Maria Maddalena, unit a Pontelagoscuro fins a al 1150. En aquell any, la carretera de Ficarolo va separar els dos pobles, un sobre la riba dreta (Pontelagoscuro) i un sobre la riba esquerra (Santa Maria Maddalena). El territori es va quedar sota el domini dels Este fins al 1597 quan, mort Alfons II d'Este sense hereus, tot el seu ducat va passar als Estats Pontificis

En aquest perode es van aixecar nous centres habitats a les localitats de "Chiavica"  i "Livelli" i van prendre ms importncia Santa Maria Maddalena, ja lloc d'estiueig dels ducs d Este i de la noble famlia dels Pepoli. Cap el 1700,  "Le Casette"  va comenar a ser anomenada Occhiobello, i Santa Maria Maddalena va crixer, afavorida per  la seva proximitat amb la ciutat de Ferrara. El domini de la Santa Seu, durant aproximadament dos-cents anys, va ser bruscament interromput per la invasi napolenica en el 1797. Els francesos van portar en aquestes zones les idees de la revoluci i una esperana de major llibertat, desprs tanmateix decebuda pels fets: a l'espoliaci del territori es van posar noves taxes, com una sobre el mlt, que van causar revoltes populars. 
En el 1815, desprs del Congrs de Viena, els francesos van deixar el lloc als austracs que van portar encara ms descontentament entre la poblaci sobretot per  l'annexi a la provncia de Rovigo; molta gent del pas va combatre a la "batalla d'Occhiobello", episodi de la guerra austro-napolitana, en la qual el Rei de Npols Gioacchino Murat va ser venut pel general austrac Johann Marie Philipp Frimont. En el 1866, amb la pau de Viena, va acabar el domini austrac i el Vneto va ser cedit al Regne d Itlia. Es van realitzar diverses construccions pbliques: aparici del ferrocarril, construcci del pont ferroviari (de ferro), installaci d enllumenat pblic a Occhiobello,  etc. El creixement econmic i social es va ralentitzar a causa de les dues guerres mundials que van afectar Itlia. L'ltim conflicte mundial va suposar una prdua de moltes vides humanes, els pobles bombardejats, obres d art de gran valor destrudes. Un cop acabada la guerra,la reconstrucci del pas t un altre alentiment a causa de les inundacions del Po el 14 de novembre de 1951

Personalitats illustres .
 Emilio Zanella, ensenyant, publicista i poltic socialista;

Ciutat agermanada .
 Mennecy  ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349532" title="Vega de Valdetronco" nonfiltered="1787" processed="1779" dbindex="136798">

Vega de Valdetronco s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349533" title="Gallegos de Hornija" nonfiltered="1788" processed="1780" dbindex="136799">

Gallegos de Hornija s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349534" title="Geria" nonfiltered="1789" processed="1781" dbindex="136800">

Geria s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349537" title="La Mudarra" nonfiltered="1790" processed="1782" dbindex="136801">

La Mudarra s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349538" title="Catedral de Roda d'Isvena" nonfiltered="1791" processed="1783" dbindex="136802">

L'esglsia parroquial de Sant Vicen Mrtir de Roda d'Isvena s una antiga seu romnica que va deixar de ser seu episcopal l'any 1851. La major part de l'edifici actual data dels segles XI i XII i pertany a l'estil romnic llombard, encara que va patir reformes importants en el segle XVIII en el qual es constru el prtic sud i la torre. L'any 1924 va ser declarada Monument Nacional.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349539" title="Abd al-Malik ben Marwan" nonfiltered="1792" processed="1784" dbindex="136803">
Abd al-Malik ben Marwan o Abd-al-Mlik ibn Marwan (646/647-705) fou el cinqu califa omeia. Era fill de Marwan ben al-Hakam i d'Aixa bint Muawiya ben al-Mughira.

Amb 16 anys va agafar el comandament de les tropes de Medina contra els bizantins. Va romandre a Medina fins a la revolta contra Yazid I (682/683); els omeies foren expulsats pels rebels i va fugir amb el seu pare per en el cam va trobar l'exrcit de Muslim ben Ukba i van tornar; els medinesos revoltats foren derrotats a la batalla d'Harra (27 d'agost del 683). Medina fou saquejada. Les forces lleials a Yazid, sota comandament del general Husein ben Mumeir van marxar llavors contra la Meca i la van assetjar (25 de setembre); al cap de poc va morir Yazid; el general Husein ben Mumeir es va pronunciar a favor del rebel Abd Allah ben Zubayr, i el seu exemple fou seguit a Hidjar, Iraq, Asir, Iemen, Egipte, Transjordnia i gran part de Sria; a Damasc fou proclamat califa Muawiya II, fill de Yazid, que era menor d'edat, sota la regncia del general Ubayd Allah (Obeidallah), per el jove va abdicar al cap de poques setmanes i es va retirar a la vida privada. Els partidaris dels omeies van proclamar llavors califa al seu germ Khalid I, sota regncia de Dohac ben Kays Abd al-Malik.

El 684 els notables partidaris dels omeies es van reunir a Damasc i van decidir posar fi a la regncia i van cridar al califat a Marwan ben al-Hakam (Marwan I), d'un altra branca omeia, que tenia el suport del general Ubayd Allah, i que havia estat governador de Medina. Dohac es va oposar al nomenament i va passar al servei d'Abd Allah ben Zubayr. La branca omeia deposada estava emparentada (per matrimoni) amb la tribu dels kaysites o qaysites (qaisites) i es va revoltar contra el nou califa, per fou derrotada per Marwan a la batalla de Madj Rahit que va assegurar el control de Sria i desprs Egipte fou dominat per Abd al-Aziz ben Marwan, un altre fill de Marwan. Per a  Mesopotmia,  Zufar ben Harith va resistir a Karkisiyya amb el suports dels kaysites (fins el 691) 

Llavors Merwan va encarregar al seu fill Abd al-Malik la lluita contra Ibn Zubayr. Va derrotar llavors a Musab ben Zubayr, germ del cap rebel, per encara moltes provncies no reconeixien al nou califa. 

El 685 Marwan fou assassinat i els seus partidaris van proclamar al seu fill Abd al-Malik. Ibn Zubayr dominava ara Bssora (abans lleial als omeies), Arbia, Prsia i Khurasan, i era reconegut amb seu a la Meca. Al sud d'Arbia la secta dels jariyides dirigida per Ibn al-Ashrak havia construt un virtual estat independent; el Khuzestan (Ahwaz) havia quedat en mans dels azrquides (kharigites radicals), i altres tribus controlaven Mossul i les provncies de l'alta Mesopotmia. 

El general Ubayd Allah va atacar Kufa (de Ibn Zubayr) i Bssora, per no las va poder ocupar (maig del 685). A Kufa es va revoltar el cap xita Mukhtar, antic servidor del califa Ali, que es va proclamar imam. Ubayd Allah els va atacar i es va lliurar una batalla indecisa (juliol del 686); per el general fou derrotat poc desprs a una batalla decisiva a la vora del riu Khazir (agost del 686) pel general Ibrahim ben al-Ashtar, al servei d'Ibn Zubayr, i Iraq va quedar en mans de Zubayr i els seus generals Musab, Ibrahim ben al-Ashtar i Muhallab ben Abi Sufra (comandant de Bssora); aquest darrer va derrotar a Mukhtar de Kufa a Harura l'abril del 687 i va recuperar la ciutat.

El 688 els bizantins, que havien estat fen correries a les fronteres aprofitant la guerra civil, van ocupar Antioquia i donaren suport als mardates al interior de Sria. Per tenir les mans lliures per aquest costat el califa va signar un tractat amb l'Imperi Bizant (689), per deu anys, pel qual els mardates serien evacuats a territori grec pels bizantins. Llavors el califa va sortir de Damasc per marxar contra Musab ben Zubayr per va haver de tornar per fer front a una revolta a la capital del seu parent Amr ben Said al-Ashdak, que a la tornada del califa va haver de capitular, a canvi de salvar la vida, promesa que el califa no va respectar .

El 690 va combatre a Musab a Mesopotmia sense resultat. El 691 va fer campanya contra Zufar ben Harith a Karkisiyya, i el va derrotar podent recuperar l'alta Mesopotmia; els qaysites es van passar al seu bndol i aix va poder atacar Iraq. Els generals Musab i Ibn al-Ashtar foren derrotats i morts  a la batalla de Dayr al-Djathalik, prop de Maskin (octubre/novembre del 691). El general Muhallab ben Abi Sufra, comandant de Bssora, estava ocupat amb els kharigites i les tribus van comenar a donar suport a Abd al-Malilk. A la seva entrada a Kufa el califa va rebre l'homenatge de les tribus i notables d'Iraq. 

Ibn Zubayr estava al seu reducte la Meca, i contra ell  fou enviada una fora de sirians formada per dos mil homes dirigits pel general Al-Hadjdjadj. La ciutat fou assetjada (25 de mar del 692) i uns mesos desprs Ibn Zubayr va morir en un combat i la ciutat es va rendir (4 d'octubre o 3 de novembre segons les fonts) . Al-Hadjdjadj fou nomenat governador d'Hedjaz. En aquest any l'emperador bizant va refusar acceptar la nova moneda d'or forjada pel califa, i va esclatar la guerra; en els mesos segents es van produir combats a la frontera, on les forces califals foren dirigides per Muhammad ben Marwan, germ del califa, per van tenir pocs resultats.

El 693 es van produir atacs dels musulmans a les guarnicions bizantines a l'frica. El mateix 693 el califa va iniciar la lluita contra els kharigites. Una primera derrota, va anar seguida d'una acci conjunta de les forces de Kufa i Bssora que van derrotar els kharigites Nadjdiyya de la Yamana a Mushahhar (693) per restaven els kharidgites Azarika de Prsia, ms perillosos i fantics; els mukatila del general Muhallab ben Abi Sufra ja havien demostrat poc inters en combatre aquestos sectaris, i ara, al servei del nou califa, les coses no havien canviat; el 694 el califa va decidir enviar a Al-Haddjadj, al que va nomenar governador de Kufa i va passar a dirigir la campanya encara que Muhallab va conservar el comandament. En tres anys els Azarika foren aniquilats, per mentre va esclatar un altre revolta kharigita entre la tribu rabia de Mesopotmia, dirigits per Shabib, que van atacar territori de Kufa i van conquerir Madain (695/696); els mukatila de Muhallab, cridats des de Prsia, no van poder recuperar el control de Madain ni impedir l'atac a Kufa; Al-Hadjdjadj va fer venir 4000 sirians que van rebutjar als atacants i van matar a Shabib (comenaments del 697). Aquestes mateixes tropes foren utilitzades per acabar amb els Azarika a Tabaristan.

El 697 el governador d'Egipte, Hasan, va posar als seus mukatila i tots els mitjans a l'abast, per atacar als bizantins a frica. Kayrawan, que estava ara en mans bizantines, fou recuperada i Cartago i Hipozaritos (Bizerta) ocupades; els bizantins noms van retenir Hipona i algunes fortaleses allades; llavors el patrici Joan, enviat pel govern bizant, va iniciar una ofensiva i va recuperar Cartago al mateix temps que els berbers estaven revoltats contra el domini rab dirigits per la famosa reina Kahina, una profetessa de l'Aures. El 698 el governador egipci Hasan va derrotar els berbers i va atacar Cartago per mar, va derrotar la flota bizantina, i  va reconquerir i destruir la ciutat. Les darreres fortaleses van caure aviat en mans dels rabs .

La provncia del Khurasan havia estat lleial a Ibn Zubayr i el 697 el general Muhallab ben Abi Sufra hi fou enviat, i va dominar la regi de la que al-Hadjdjadj de Kufa fou nomenat governador , el qual va delegar en Muhallab que hi va exercir fins el 701, i en aquestos tres o quatre anys va fer algunes expedicions a l'sia Central . Al mateix temps Abd al-Rahman ben Muhammad ben al-Ashath, governador del Sistan (Sidjistan) es va revoltar per una ofensa personal, amb el suport dels ashraf, i va avanar cap Iraq; les forces de Kufa i Bssora no van poder resistir als rebels (700) i la situaci fou critica durant un temps per el juliol del 701 van arribar forces de Sria que van derrotar els rebels a Dayr al-Djamadjim i per segona vegada a Maskin a la vora del Dudjayl (octubre del 701) i els que van restar foren perseguits cap al Sistan i Khurasan on van ser dispersats per Yazid ben Muhallab el 702.

El 702 Al-Hadjdjadj va construir una nova ciutat militar a Wasit. Era la primera vegada que una fora siriana s'establia al Iraq, com a virtuals ocupants, i en endavant els mukatila de Bssora i de Kufa ja no foren cridats per fer la guerra fora de les seves ciutats. Durant 12 anys ms, Al-Hadjdjadj va conservar el govern amb fortalesa i va posar els fonaments de la prosperitat econmica del territori, per les tribus estaven malcontentes.

Als darrers anys el regne es va consolidar i fou prsper i en general pacfic. Per evitar un conflicte successori Marwan havia designat hereu d'Abd al-Malik al seu germ Abd al-Aziz ben Marwan, per el califa volia modificar l'ordre i fer hereus als seus propis fills Walid i Sulayman. L'oportuna mort d'Abd al-Aziz ben Marwan a Egipte (maig del 705), on era governador,  va evitar el conflicte. Cinc mesos desprs va morir Abd al-Malik (octubre del 705) i el va succeir el seu fill Walid I.

El califa va introduir l'rab com a llengua oficial i administrativa (en lloc del grec i persa) i va establir una moneda d'or amb inscripcions alcorniques, destinada a suplir el denarius bizant . Tamb va modificar el text alcornic d'Uthman, afegint-hi vocals, cosa que va molestar als conservadors de Kufa que eren partidaris de la lectura d'Ibn Masud. El califa va construir a Jerusalem la Kubbat al-Sakhra.






 Notes .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349540" title="La Parrilla" nonfiltered="1793" processed="1785" dbindex="136804">

La Parrilla s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349541" title="Marzales" nonfiltered="1794" processed="1786" dbindex="136805">

Marzales s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349542" title="Abd al-Malik ben Salih ben Ali" nonfiltered="1795" processed="1787" dbindex="136806">
Abd al-Malik ben Salih ben Ali (mort vers 812) fou un prncep abbssida, cos dels califes Al-Saffah i Abu Djafar.

Sota Harun al-Rashid va dirigir diverses campanyes contra els bizantins el 174 i 181 de l'hgira (790/791 i 797/798). A la campanya del 175 (791/792) es discuteix si el cap era aquest prncep o el seu fill Abd al-Rahman ben Abd al-Malik.

Fou governador de Medina i desprs d'Egipte. Es va fer sospits de deslleialtat al califat, i sense prou proves fou empresonat el 803; va restar a la pres fins a la mort d'Harun al-Rashid el 809. El successor del califa, Al-Amin, el va alliberar i el 196 (811/812) el va nomenar governador de Sria i alta Mesopotmia. Va anar a la ciutat d'Al-Rakka. seu del govern concedit, per es va posar malalt i va morir poc temps desprs d'arribar, el mateix 196 de l'hgira (probablement el 812)

 Bibliografia .

Brooks, Byzantines and Arabs in the time of the early Abbasids.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349543" title="Matilla de los Caos" nonfiltered="1796" processed="1788" dbindex="136807">

Matilla de los Caos s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349545" title="Abd-al-Mumin" nonfiltered="1797" processed="1789" dbindex="136808">


Abd al-Mumin ben Ibrahim, emir hfsida;
Abd al-Mumin ben Ali ben Alwi ben Ya'la al-Kum Abu Muhammad, fundador de la dinastia mumnida i segon amir-al-muminin dels almohades;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349547" title="Megeces" nonfiltered="1798" processed="1790" dbindex="136809">

Megeces s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349551" title="Citocrom c" nonfiltered="1799" processed="1791" dbindex="136810">


El citocrom c s una protena petita que funciona com a transportadora electrons mitocondrials entre els complexos respiratoris III i IV. Es tracta d'una protena monomrica, s a dir amb un sol polipptid; unit a aquesta estructura hi ha un grup prosttic constitut per un hemo C, s a dir, una protoporfirina IX com un i de ferro coordinat.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349556" title="Escola Universitria Salesiana de Sarri - EUSS Enginyeria" nonfiltered="1800" processed="1792" dbindex="136811">


L'Escola Universitria Salesiana de Sarri (EUSS) s un centre adscrit a la Universitat Autnoma de Barcelona . s de la Fundaci Privada Rinaldi, i per tant s un centre de titularitat privada. Es va crear l'any 1994 i est situada a Sarri - Barcelona.

 Els estudis .
L'EUSS ofereix les diplomatures d' Enginyeria Tcnica Industrial i msters Direcci d'Empreses Industrials i Arts i Indstries Grfiques. Les especialitats de l'ETI sn: Electrnica Industrial, Electricitat i Mecnica. Tamb s'ofereix la possibilitat de fer la doble titulaci en Electrnica i Electricitat.

A l'EUSS, i per mitj de Salesians  Illa Tecnolgica tamb es realitzen cursos de formaci contnua, seminaris, jornades, etc.


 Enllaos externs .
 Web de l'Escola Universitria Salesiana de Sarri;
 Web de Salesians  Illa Tecnolgica - Cursos de formaci continuada;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349562" title="Premis Narcs Monturiol" nonfiltered="1801" processed="1793" dbindex="136812">
Els Premis Narcs Monturiol sn les distincions creades per la Generalitat de Catalunya per al reconeixement d'aquelles persones i entitats que han contribut significativament en el progrs de la cincia i la tecnologia de Catalunya. Els premis Narcs Monturiol s'otorguen en forma de medalles i plaques a les persones fsiques i jurdiques, respectivament.

Vegeu tamb.
Llista de Premis Narcs Monturiol;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349563" title="Megadermtid" nonfiltered="1802" processed="1794" dbindex="136813">

Els megadermtids (Megadermatidae) sn una famlia de ratpenats d'frica central, el sud d'sia i Austrlia. Sn ratpenats relativament grans, amb una mida corporal de 6,5-14 cm. Tenen ulls grans, orelles molt grans i un nas prominent. Tenen una ampla membrana entre les potes posteriors, per manquen de cua. Sn primriament insectvors, per tamb s'alimenten d'una ampla varietat de petits vertebrats.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349570" title="Sof" nonfiltered="1803" processed="1795" dbindex="136814">
El sof s un moble destinat a seure dues o ms persones, collocat usualment a les sales d'estar de les cases. Acostuma a constar d'una estructura rgida de fusta o metall i folres de tela suau amb coixins. El sof s l'evoluci del triclinium rom i es distingeix de la butaca, que s per a una sola persona i de la cadira, ms petita i amb menys confort. Es va generalitzar a partir de la revoluci industrial.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349576" title="Platja de Torredembarra i Creixell" nonfiltered="1804" processed="1796" dbindex="136815">
Platja de Torredembarra i Creixell, tamb conegut com Els Muntanyans-Gorg, s un espai d'inters natural (EIN) de 62 ha que comprn els termes municipals de Torredembarra i Creixell. Aquest espai s una platja natural, amb dunes i maresmes, un dels pocs llocs de la costa catalana verge i que conserva la sorra natural.


 Histria . 
La zona de Torredembarra (35 ha) era una zona d'esbarjo degradada i bruta. Des de l'any 1992 gaudeix de protecci com a espai d'inters natural; s'hi va prohibir l'entrada de vehicles motoritzats, s'hi van definir uns itineraris i es va iniciar un procs de restauraci.

D'altra banda, la zona de Creixell (27 ha), el Gorg propiament dit, era l'estany ms gran de tota la platja geogrfica, entre Torredembarra i Roda de Bar, on s'hi podien veure grups de flamencs. Des de l'any 2005 gaudeix de la mateixa protecci que la zona de Torredembarra, i les dues parts s'han unit per a formar la platja natural d'Els Muntanyans-Gorg (oficialment: EIN Platja de Torredembarra i Creixell). Tot i aix, encara no s'ha iniciat el procs de restauraci.

 Geografia .
Els Muntanyans-Gorg estan situats a uns 14 km al nord de Tarragona (seguint la lnia de costa) i a uns 90 km al sud de Barcelona, entre la via del tren i el mar. La seva llargada s d'uns 3,5 km i la seva amplada d'entre 100 i 300 metres, depenent de la zona. Aquest EIN se situa al bell mig de l'extensi de platja entre el Roquer de Torredembarra i el Roc de Sant Gaiet de Roda de Bar, que forma un total de 7 km.

 Clima .
El clima s mediterrani temperat -hiverns suaus, estius calorosos i precipitacions ms aviat escasses i de distribuci irregular al llarg de l'any - amb una temperatura mitjana anual de 15,5 C. La mitjana de les mnimes de gener s de 5,5 C. La mitjana de les mximes de juliol s de 26 C. Les pluges anuals pugen a 569 mm de mitjana, amb mnims als mesos de febrer i juliol. Les dades provenen de l'estaci de Torredembarra del Servei Meteorolgic de Catalunya.

El vent de llevant, procedent del mar i carregat d'humitat, s el responsable de la major part de les precipitacions. Les llevantades (temporals acompanyats per vents molt forts de l'E i, sobretot, del NE) solen portar pluges intenses que descarreguen molta aigua en pocs dies.

Finalment, cal destacar les tamborinades d'estiu, molt corrents en les nostres latituds, amb sobtades tempestes provocades per nvols de desenvolupament vertical i acompanyades d'un important aparell elctric, que originen pluges intenses, sovint acompanyades de calamarsades, en un interval de poc minuts o hores. 

 Ecologia . 

L'ecosistema de platja natural s un dels pocs que queden a la costa catalana, ja que la majoria d'aquesta s'han construit urbanitzacions i passejos per al gaudiment dels turistes. Els Muntanyans-Gorg s un espai privilegiat en aquest sentit, ja que conserva els seus valors naturals.

A la zona ms propera al mar trobem les dunes, petites muntanyes de sorra, fixades per les arrels de les plantes adaptades al medi sec i amb pocs nutrients. D'altra banda, tenim els estanys d'aigua salabrosa, una barreja d'aigua dola (aqfers i pluja) i aigua salada (mar). Aix doncs, podem trobar una diversitat de flora i fauna adaptada a aquestes condicions que en pocs casos la trobarem en altres medis.

La sorra de la platja encara s natural, grcies a la conservaci de les dunes i de la Posidnia, que actuen com un reservori de sorra.

 Fauna . 

Els Muntanyans-Gorg s especialment destacat per la seva riquesa en espcies d'ocells essent el 5 Espai d'inters natural en diversitat d'ocells.


 Herpetofauna .


L'assentament de comunitats en aquest ecosistema s influt, en gran mesura, per la proximitat del mar i la deficient coberta vegetal, factors que comporten una elevada insolaci. En definitiva, les comunitats assentades sn molt especialitzades. En aquest sentit, pocs amfibis i rptils ibrics estan adaptats als terrenys sorrencs (en aquest cas a les dunes), a causa dels problemes de desplaament i termorregulaci que els suposa aquest ambient. Aquests es poden separar en dos grups:

 	Els  que viuen a la zona de preduna o mquia litoral (que en aquest cas  serien ocasionals).

 	Els que estan perfectament adaptats a viure-hi tot l'any.

En condicions naturals, les migracions o visites espontnies del primer grup  serien ms comunes que en el moment actual, a causa de les fronteres humanes (lnia frria, urbanitzacions  i xarxa viria) que han estat construdes. 

Hauria de ser freqent trobar, per exemple, la serp verda (Malpolon monspessulanus), o el llangardaix ocellat (Lacerta lepida), que solen ocupar la zona de preduna. Una possible causat que no sigui aix s el gran nombre d'atropellaments que pateixen aquests depredadors en intentar  creuar les barreres artificials abans citades.

Entre el grup d'hrpets que viuen a les dunes es troben la sargantana cua llarga (Psammodromus algirus), la sargantana comuna (Podarcis hispanica), i la cua-roja (Acanthodactylus erithrurus). Aquesta darrera gaudeix d'una notable poblaci, fet important ats el carcter rar d'aquesta espcie en el nostre pas, i el fet de ser considerada com el saure amb ms perill d'extinci a Catalunya pels seus requeriments ecolgics i per l'alteraci del seu hbitat 

Els anurs trobats sn la granota verda (Rana perezi), el ttil (Alytes obstetricans) i el gripau d'esperons (Pelobates cultripes), aquest ltim amb una notable poblaci.
Totes les espcies aqu esmentades sn especialment sensibles als canvis produts en el seu hbitat.

 Ornitofauna .

La progressiva desaparici d'altres espais naturals de caracterstiques similars a la costa catalana han convertit els muntanyans de Torredembarra en un dels pocs llocs adients per al descans de les aus migratries. D'altra banda, l'escassa extensi del terreny permet a l'ornitleg o al curis la fcil observaci d'aquestes aus, la qual cosa ha convertit l'indret en escola de naturalistes. 

 Ardeids i espcies properes .
Aquests ocells (relativament ms fcils d'observar grcies a la seva mida), sn migrants ms o menys habituals: l'esplugabous (Bubulcus ibis) i el martinet blanc (Ergetta garzetta) s'observen cada cop amb ms freqncia. Cada any hi ha alguna citaci de flamenc (Phoenicopterus ruber), de bernat pescaire (Ardea cinerea) o d'agr roig (Ardea purpurea). Segons es pot conixer, grcies als exemplars anellats observats, generalment sn migrants procedents de la camarga francesa o del delta de l'Ebre. Tamb s'han pogut contemplar (per b que ms rarament) la cigonya (Ciconia ciconia), el martinet menut (Ixobrychus minutus) o el martinet de nit (Nycticorax nicticorax).

 Ocells marins .
Es presenten especialment gavines i xatracs, i s fcil l'observaci d'espcies ms pelgiques (mascarells, corbs marins, baldrigues, gavots o frarets).

Les gavines sn el grup ms abunds d'aus i hi romanen prcticament durant tot l'any. Les quatre espcies de lrids ms comuns (L. fuscus, L. cachinnans, L. ridibundus i L. melanocephalus) acostumen a alimentar se en els aiguamolls o a descansar a la platja.

Els xatracs i fumarells fan volades habituals sobre els aiguamolls o molt a prop de la platja, especialment els segents: Sterna sandvicensis, S. hirundo i  Chlidonias nigra.

 Antids i altres .
Sn nombrosos els antids que han estat citats a Torredembarra. Alguns sn poc habituals, com el cigne mut (Cygnus olor), l'nec cuallarg (Anas acuta), el bec de serra (Mergus serrator) o l'nec fosc (Melanitta fusca). De forma molt ms comuna, a l'hivern o a l'poca de pas, es troben diversos exemplars d'espcies ms comunes, com l'nec collverd (Anas platyrhynchos), el xarxet (Anas crecca), l'nec griset (Anas strepera) i l'nec blanc (Tadorna tadorna).

S'ha comprovat la nidificaci de l'nec collverd (Anas platyrhyncos), de la polla d'aigua (Gallinula chloropus), de la fotja (Fulica atra) i del camallarga (Himantopus himantopus) aquest ltim a causa del descens de la salinitat de l'aigua dels estanys.

 Limcoles .
Ms d'una trentena d'espcies d'aquest grup s'han citat als aiguamolls de Torredembarra. Cal destacar la nidificaci del corriol camanegre (Charadrius alexandrinus), tot i les dificultats que troba per l'allau de persones i vehicles que transiten per la seva zona de nidificaci, que han malms moltes de les seves postes. Sn freqents espcies com el corriol petit (Charadrius dubius), el camallarga (Himantopus himantopus) i la gamba roja (Tringa totanus).

Aquestes quatre espcies  sn  els limcoles que es troben, amb quasi total seguretat, juntament amb el corriol gros (Charadrius hiaticula) i el bec d'alena (Recurvirostra avosetta) en poques migratries

Altres individus, per, poden cercar aliment a l'espai, a la vora de la mar o al salicornar: la fredeluga (Vanellus vanellus), la xivitona (Actitis hypoleucos), el remena rocs (Arenaria interpres), les gambes (Tringa sp.), els ttols (Limosa sp.), els trrits (Calidris sp.), etc.

 Rapinyaires .
El xoriguer com (Falco tinnunculus) i l'aligot (Buteo buteo) sn els rapinyaires dirns habituals. s fcil observar los quan cacen, procedents dels llocs de cria propers. Al capvespre, tamb s'hi pot trobar el xot o sup (Otus scops) i el mussol (Athene noctua).

Els rapinyaires no sn els ocells ms caracterstics de l'espai que ens ocupa. Tanmateix, s'han citat el falc cama roig (Falco vespertinus), l'arpella pl.lida (Circus cyaneus), l'liba (Tito alba) o mussol emigrant (Asio flammeus), entre d'altres.

 Passeriformes i altres aus .
Aquest gran grup,  amb nombroses espcies, s, potser, el ms mal estudiat, segurament a causa de la seva menor espectacularitat i major dificultat d'observaci. La manca d'un estudi sistemtic amb anellament fa difcil de quantificar i qualificar aquest grup. S'esmenten, per, els aspectes ms rellevants.

Sn molts els passeriformes amants de llocs humits i els seus insectes que els permeten alimentar se. Alguns nidifiquen entre els espessos salicornars: el repicatalons (Emberiza schoeniclus), el trist (Cisticola juncidicis), el rossinyol  bord (Cettia cetti), i tamb diverses espcies de boscarles (Acrocephalus sp.), tallarols, (Sylvia sp.), mosquiters (Phylloscopus sp.), papamosques (Ficedula sp.), orenetes (Hirundo sp., Delichon sp.), etc.

Durant bona part de l'any, es poden trobar estols de caderneres, pinsans, gafarrons, verderols, pardals, merles, estornells, falciots i altres aus. Tamb la titella (Anthus pratensis), la cogullada (Galerida cristata), la cuereta torrentera o la blanca (Motacilla sp.).

El blauet (Alcedo atthis), noms a l'hivern i en escs nombre (generalment, de pas), pesca en els aiguamolls. Les puputs (Upupa epops) hi sn tot l'any, fins i tot com a hivernants. A l'estiu s fcil veure el vol dels oriols o dels abellerols.

 Insectes .
Dins de l'ordre dels lepidpters, es pot destacar l'espcie Brithys crini ssp. pancratii que quan s eruga depn de les fulles dels llibris de mar per a alimentar-se. 
De l'ordre dels dpters es pot fer esment de dos gneres habituals, el Chironomus i lStratiomys o mosques d'armadura. Dels odonats destaca l'espcie Anax imperator per ser la ms gran d'Europa i dels colepters els gneres Tentyria sp i Pimelia sp. Entre els himenpters cal destacar les vespes dels sorrals (Ammophila sp) i, parsites d'aquestes, destaquem la Dasylabris maura, una espcie d'abella, les femelles de la qual no tenen ales.
Sens dubte, l'insecte ms espectacular s la formiga lle (Myrmeleon formicarius). Aquesta espcie gaudeix de protecci legal internacional.

 Mamfers .

Com a mnim hi ha una vintena de mamfers que viuen a l'espai. Classificats per la alimentaci tenim:
Herbvors: una alta poblaci de conills (Oryctolagus cuniculus) a causa de la falta de depredadors. Tamb cal destacar els talpons (Microtus duodecimcostatus).
Omnvors: es pot trobar la rata comuna i la negra (Rathus norvegicus i Rathus rattus respectivament).a ms del ratol de bosc (Apodemus sylvaticus), ratol casol (Mus musculus) i ratol de camp (Mus spretus). ;
Insectvors: l'eri clar (Atelerix algirus), trobat diversos cops aixafat a la carretera i a la via del tren. La musaranya comuna (Crocidura russula) i musaranya nana (Suncus etruscus). De les 9 espcies de rat-penat es poden destacar les espcies: ratpenat de ferradura gros (Rhinolophus ferrumequinum), el ratpnat orellut gros (Myotis myotis), el ratpenat bru dels graners (Eptesicus serotinus) i la ratapinyada pipistrella o ratapatxet (Pipistrellus pipistrellus).
Carnvors: d'aquest grup noms tenim unes cites aillades. S'han vist guineus (Vulpes vulpes), s'han trobat rastres de la geneta o gat mesquer (Genetta genetta), de la mostela (Mustela nivalis) i petjades de Porc senglar (Sus scrofa). ;

 Flora  . 
De forma general s'hi distingeixen dos grans grups de comunitats costaneres: les comunitats arencoles, que viuen en un medi relativament sec o poc salat, i les comunitats halfiles, adaptades a ambients humits molt salats. Entre els dos extrems es troba una gradaci en les condicions ecolgiques que permet l'establiment d'un gran nombre de comunitats intermdies entre les dunes i els salobrars.

 Comunitats arencoles .
Les platges de sorra fina, com la de Torredembarra, constitueixen un substrat molt difcil de colonitzar per part de la vegetaci. El medi arens, sense coherncia, es caracteritza per no retenir ni l'aigua de pluja ni l'aigua de mar, per la qual cosa presenta una aridesa permanent alhora que una salinitat edfica molt baixa o quasi nul.la. Altres caracterstiques sn la mobilitat del substrat, a causa de la manca de cimentaci, i la freqncia de vents que actuen abrasivament sobre les plantes.

Les comunitats observades pertanyen totes elles a la classe Ammophiletea, que comprn les associacions arencoles de sorrals costaners.

 Comunitats de duna .

A partir del nivell on les ones ja no arriben sin excepcionalment, es troba la comunitat de jull de platja (Agropyretum mediterraneum), que en el cas de Torredembarra est dominada per l'esporobol (Sporobolus pungens); i en sn espcies caracterstiques la mnsega marina (Cyperus capitatus), la lleterassa (Euphorbia peplis), la campaneta de mar (Calystegia soldanella) i lElymus elongatus.

Localitzada al capdamunt de les dunes, es troba la comunitat de borr (Ammophiletum arundinaceae), amb una important funci en la fixaci de la sorra. L'espcie dominant s el borr (Ammophila arenaria ssp. arundinacea), acompanyada del melg mar (Medicago marina) i l'equinfora (Echinophora spinosa), i tot sovint s'hi troba el lliri de mar (Pancratium maritimum).

 Comunitats de rereduna .
En augmentar la distncia al mar, les sorres s'estabilitzen, les dunes de primera lnia protegeixen contra el vent del mar i, darrere seu, la vegetaci compta amb condicions ms favorables per evolucionar. Juntament amb la sorra s'acumula una major fracci de sediments argil.losos que fan ms apte el substrat i la vegetaci s'hi instal.la  densament. Aqu es troba la comunitat de credeueta marina (Crucianelletum maritimae), constituda per arbusts nans i herbes perennes. En sn caracterstiques la credeueta (Crucianella maritima), l'ungla de gat  (Ononis natrix ssp. ramosissima), el tim mar (Teucrium polium ssp. polium), l'escablosa martima (Scabiosa atropurpurea), la silene de platja (Silene micaensis), la lleterassa (Euphorbia terracina), la Pseudorlaya pumila, lErodium laciniatum i la Cutandia maritima. Al rereduna de Torredembarra abunda la bufalaga marina (Thymelaea hirsuta), la qual determina una subassociaci d'aquesta comunitat (Crucianalletum maritimae subass. thimelaeetosum hirsutae).

La platja de Torredembarra t molt poc pendent i presenta zones baixes entre les dunes per on entren les onades quan hi ha tempesta. Aix origina petites llacunes litorals ms o menys efmeres que en assecar se deixen dipsits de sals en el sl. Aqu s'instal.la la comunitat de jonquera amb cesquera (Eriantho Holoschoenetum australis), si b no del tot ben representada ja que la cesquera (Saccharum ravennae) hi s absent. En canvi, es troben abundantment el jonc bobal (Scirpus holoschoenus), que fa petits claps rere les dunes, i la pastanaga borda (Daucus carota subsp, maritimus).

 Comunitats nitrfiles de platja i rereduna .
Tot i que la zona dels muntanyans de Torredembarra s representativa pel que fa  a les comunitats de duna i rereduna del litoral tarragon, aquestes no han estat exemptes d'una certa incursi de plantes arencoles nitrfiles, les quals s'han desenvolupat d'acord amb la seva proximitat a la zona d'accs del barri martim. Aquesta comunitat anomenada de cascall mar (Hypochoerido glaucietum flavi) est representada per espcies fora freqents com la barrella punxosa (Salsola kali), el cascall mar (Glaucium flavum) i el rave de mar (Cakile maritima), i substitueix totalment o parcialment la comunitat de credeueta marina. 

 Comunitats halfiles . 
Al voltant de les llacunes salobres de darrera la platja, sobre sls ms  argil.losos, compactes i molt salins, es troben les comunitats vegetals que presenten un major grau d'haloflia. Es caracteritzen en general per una minsa diversitat d'espcies, les quals estan molt ben adaptades a resistir altes concentracions de clorurs, ja sigui mitjanant l'acumulaci de sals en els seus sucs cel.lulars per afavorir la captaci d'aigua (fet que els confereix un aspecte crassulaci), com s el cas de la salicrnia, ja sigui amb la presncia de glndules excretores de sals.

El salicornar subarbustiu de salicrnia fruticosa o cirialera vera (Arthrocnemetum fruticosi inuletosum crithmoidis) s'estn des de la via del tren fins al rereduna. Presenta l'aspecte d'una brolla suculenta, fora densa i d'uns 50 cm d'alria. Aquesta comunitat est bsicament integrada per higrohalfits com la cirialera vera (Arthrocnemum fruticosum), la salsona (Obione portulacoides) i all on els clorurs sn ms abundants apareixen tamb els limniums (Limonium oleifolium). Entre el salicornar tamb apareix una crosta negra de cianobacteris en les zones entollades que a l'estiu s'assequen.

Sobre sls salats, argilosos i molt menys humits que els del salicornar, els higrohalfits sn desplaats per altres espcies menys suculentes, tot i que estan molt ben adaptades a resistir els clorurs: els limniums (Limonium girardianum i Limonium oleifolium) i el donzell mar (Artemisia caerulescens subsp. gallica) hi sn abundants, cosa que determina una comunitat de limnoiums i donzell mar (Artemisio-Limonietum virgatii), la qual en tenir tamb la presncia de la salsona (Obione portulacoides), la considerem com la subassociaci Artriplicetosum portulacoidis.

Ms a prop de les dunes, la fracci sorrenca del sl s'incrementa i l'argil.losa disminueix; aix implica una menor retenci de sals en el sl i les espcies estrictament halfites com les del salicornar o les comunitats  de limniums sn substitudes per joncs i altres plantes junciformes, i es constitueixen les anomenades jonqueres halfites, que en la zona que ens ocupa es presenten com un prat bastant dens de plantatge crassifoli (Plantago crassifolia) amb Centaurium tenuiflorum i sobretot jonc martim (Juncus acutus). El conjunt dna lloc a la comunitat anomenada jonquera amb plantatge crassifoli (Schoeno Plantaginetum crassifoliae plantaginetosum).

En algunes taques de sl nu arenoargil.ls, bastant sal, a l'epca de les pluges de primavera (que provoquen un rentat del perfil superior de sl), s'hi desenvolupa una comunitat de petits terfits de vida curta que noms apareix a la primavera i principis d'estiu. Aquesta associaci, Junco minutuli-Parapholidetum filiformis, pertanyent a la classe Saginetea maritimae, ha estat descrita per primer cop als Muntanyans de Torredembarra, i est constituda per espcies que acaben el seu cicle vital abans de les fortes calors i de la sequera de l'estiu, quan el sl t la mxima concentraci de clorurs.

Sn caracterstiques de l'associaci les espcies segents: Parapholis filiformis, Juncus bufonius (alguns autors consideren que la varietat que trobem aqu s una espcie diferent anomenada Juncus minutulus), Sagina maritima, Hymenolobus procumbens i Spergularia bocconi.

 Fongs .
Podem trobar fins a 12 espcies diferents de fongs. D'aquests, la majoria d'ells formen simbiosi amb plantes com el borr (els fongs micorrzics), i a ms de poder sobreviure ho faran en millors condicions. Els fongs micorrzics sn un dels factors ms importants pels quals les dunes es poden estabilitzar. Es poden trobar fongs des de formes esfriques com les del gnere Peziza, fins les formes tpiques de la Psathyrella ammophila amb barret de vora els 22 milmetres de dimetre i color bru clar.

 Activitat humana .
Un de les principals dificultats per a la conservaci i manteniment dels Muntanyans-Gorg s la forta presncia humana en poques de vacances. Aix fa que milers de persones en un sol dia vulguin atravessar l'espai, b sigui longitudinalment (seguint la platja) o transversalment (de la via del tren al mar). La primera conseqncia s el pas continu per sobre de les dunes d'aquelles persones que no respecten els itineraris, de manera que, la duna pateix una erosi considerable. La segona conseqncia s que espcies com el Corriol camanegre se'n veuen molt ressentides i hi ha el perill que algun dia deixen de niar a Torredembarra (actualment hi ha entre 1 i 3 parelles l'any).

Encara s ms destacada la presncia de zones residencials o cmpings just a l'altra banda de la via del tren, utilitzats per molta de la gent que freqenta l'espai. Aix elimina la possibilitat que hi hagi un connector biolgic, tan necessari per un espai petit com Els Muntanyans-Gorg.

L'nic connector biolgic que existeix est amenaat per la construcci del Pla Parcial Muntanyans II on s'hi preveu ms de 500 habitatges en una zona d'alt risc d'inundaci 

 Ecologistes . 
El  GEPEC-EdC (Grup d'Estudi i Protecci dels Ecosistemes de Catalunya - Ecologistes de Catalunya) porta des d'abans de l'any 1992 estudiant, lluitant per protegir-lo i posteriorment mantenint els Muntanyans-Gorg.      


 Enllaos externs .

Web dels Muntanyans al web de GEPEC
Bibliografia.
Depana en acci n17 Primavera 2000 Monogrfics d'espais naturals: Platja Natural Els Salats i Els Muntanyans

 Referncies .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349577" title="Abd al-Mumin ben Ali" nonfiltered="1805" processed="1797" dbindex="136816">
Abd al-Mumin ben Ali ben Alwi ben Ya'l'al-Kum Abu Muhammad () (Tagra 1094- Sale 1163) fou el segon califa dels almohades i fundador de la dinastia almohade mumnida o dels mumnides amb capital a Marrqueix. Va succeir a Mahdi Ibn Tumart al front del moviment reformista tawhid conegut per al-muwahhidum (almohades).

Pertanyia a una humil tribu berber arabitzada, els kumya del grup zenata, que vivia al nord del territori d'Or. Va iniciar una peregrinaci que l'havia de portar a l'orient per es va aturar a Bugia on va conixer a Mahdi Ibn Tumart, anomenat el "fakih del Sus", del que va esdevenir deixeble (1117). Ibn Tumart el va adoptar a la seva prpia tribu, els hargha, i li va donar un lloc al "consell dels deu"; un dels membres principals del grup, Abu Hafs Umar Inti, el va protegir, i a la mort del cap el 1130 el va fer designar successor. Les tribus berbers van tardar tres anys a reconixer a Abd al-Mumin com a cap espiritual i donar-li la bay'a en signe de reconeixement.

Noms ser reconegut va decidir conquerir el Marroc. Sus i Dra (Wadi Dar'a) foren els primers objectius i desprs les fortaleses que envoltaven al nord les muntanyes del gran Atles i impedien l'accs a les planes de Marrakech; desprs va avanar cap al nord-est i va ocupar Damnat, i Day, i es va assegurar el control de l'Atles mitj i de Tafilalt (1140-1141). Aix les seves forces tenien accs al Marroc del Nord, i amb base al masss del Djabal, van ocupar les fortaleses de la regi de Taza des d'on es van estendre cap els territoris de les tribus mediterrnies del Wadi Law i de Badis, Nakur, Melilla i fins a Or. Va entrar a la vila de Tagra on havia nascut, com a triomfador.

Fins ara les seves operacions foren de guerrilla per en endavant volia enfrontar als almorvits a la plana. La mort de l'emir almorvit Ali ben Yusuf ben Taxufin el 1144 havia deixar un tron debilitat al seu fill Taxufin, i la rivalitat entre els grups tribals lamtuna i massufa per la successi debilitaven el seu imperi. La mort del catal Reverter (Al-Ruburtayr) que era el millor general almorvit (1142), en un enfrontament entre les seves milcies cristianes i els almohades al Marroc oriental, tamb els havia perjudicat molt tot i que el fill Ali ben Reverter va agafar la successi. L'adhesi dels berbers zenata al moviment va deixar aquest amb una fora immensa. L'exrcit d'Abd al-Mumin i el de Taxufin ben Ali es van trobar a la plana de Tremissn (Tlemcen) i els almohades van obligar als seus enemics a retirar-se cap a Or. Taxufin va morir d'una caiguda de cavall el mateix any 1145. Ara el cam de Fes estava obert. Wadja (Oudja) i Adjarsif (Guersif) foren ocupades i finalment ho fou Fes el 1146; desprs van seguir Meknes i Sale. Marrakech va tractar d'oferir resistncia per va haver de capitular el 1147. Abd al-Mumin es va installar al palau del sobir almorvit, i va fer construir la mesquita Djami al-Kutubiyyin encara existent. Fou segurament llavors que els seus fidels li van atribuir el ttol de "Amir al-muminin" (cap dels creients) 

Llavors va organitzar el seu imperi. Els sospitosos de no ser prou lleials o poc religiosos foren executats.

Desprs va decidir conquerir l'Ifriquiya on les dinasties sinhadja de Bugia i Al-Kayrawan eren dbils i estaven molt afectades per les incursions dels beduins, i per mar eren atacats pels normands dirigits per Roger II de Siclia i havia conquerit algunes posicions. Abd al-Mumin va marxar a Ifriquiya oficialment per fer la guerra santa contra els cristians; va sortir de Sale el 1151, i va avanar cap a l'est ocupant Alger, Bugia i la Kala dels Banu Hammad, i va derrotar a la batalla de Setif als rabs nmades que fins llavors havien estat feudataris del Hammadites de Bugia; a aquestos nmades seguidament els va agafar al seu servei. En aquell moment va decidir no seguir ms endavant.

El 1154 va assegurar la successi i va fer designar al seu fill Muhammand ben Abd al-Mumin com a hereu. El 1156 va donar el govern de les principals ciutats a altres fills. 

Vuit anys ms tard de la seva primera expedici, va anar a conquerir l'Ifriquiya i va deixar com a lloctinent al Marroc a Abu Hafs Umar Inti. El 1159, desprs de sis mesos de cam, va arribar davant Tunis, que va conquerir; tot seguit va atacar Mahdia, en poder dels normands sicilians, que fou ocupada el gener de 1160. Tamb es va assegurar la possessi de Sussa, Kayrawan, Sfax, Gafsa, Gabes i Trpoli (Lbia). Desprs va tornar al Marroc i va sortir cap a Hispnia el 1161.

Els almohades hi havien desembarcat el 1145; el 1146 l'almirall almorvit Ibn Maymun es va passar als almohades i es va apoderar de Cadis. El 1147 un exrcit enviat per Abd al-Mumin va conquerir successivament Xers, Niebla, Silves, Beja, Badajoz, Mertola i finalment Sevilla. El 1154 Granada fou entregada pel seu governant almorvit. El 1157 fou conquerida Almeria, que havia caigut en poder dels castellans. Aquestos tenien l'objectiu clar de dominar Andalusia i el 1161, per impedir-ho. Abd al-Mumin va anar a la pennsula. Va establir el seu quarter a Gibraltar de la que havia ordenat la reconstrucci amb el nom de Djabal al-Fath. Hi va romandre dos mesos l'hivern. Va enviar a les seves forces en direcci de Jaen on els mercenaris d'Ibn Mardanish (Aben Mardanix) havien fet una incursi, per el 1162 va tornar al Marroc. All va concentrar les seves tropes a un quarter creat a l'efecte prop de Sale, el Ribat al-Fath (moderna Rabat) per preparar un nou pas a la pennsula; per es va posar malalt i va haver de fer llit i finalment va morir el maig de 1163.

 Bibliografia .
E. Levi-Provenal Notes d'histoire almohade, 1948;
A. Huici La historia i la leyenda en los origenes del imperi almohade;

Referncies.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349578" title="Dublinesos" nonfiltered="1806" processed="1798" dbindex="136817">
Dublinesos  s una pellcula dirigida per John Huston i protagonitzada per  la seva filla Anjelica Huston, estrenada el 1987. Va ser l'ltima pellcula que Huston va dirigir, i es va estrenar pstumament. Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.

 Argument .
s una adaptaci dEls Morts, conte del mateix nom de James Joyce (en el seu llibre Dublinesos), i va ser nominada per l'Oscar al millor gui adaptat i per l'Oscar al millor vestuari.

La pellcula t lloc a principis del Segle XX a  Dubln en una festa de dues germanes grans per Epifania. La histria centra l'atenci en l'acadmic Gabriel Conroy (Donal McCann), i la descoberta de la seva dona Gretta's (Anjelica Huston) memria d'un amant mort. 
  
La diferncia ms significativa respecte del llibre va ser la inclusi d'un personatge nou, Mr. Grace, que recita un poema irlands del segle vuit, "Donal Og": "I Pensar que moria per mi", Nick Laird, The Guardian, 2 de desembre de 2006 .

 Repartiment .
Gretta Conroy - Anjelica Huston;
Gabriel Conroy - Donal McCann;
Mr. Browne - Dan O'Herlihy;
Freddy Malins - Donal Donnelly;
Mrs. Malins - Marie Kean;
Aunt Kate - Helena Carroll;
Aunt Julia - Cathleen Delany;
Lily - Rachael Dowling;
Mr. Grace - Sean McClory;
Miss Furlong - Kate O'Toole ;
Bartell D'Arcy - Frank Patterson;

 Premis i nominacions .

 Premis .
1988 London Critics Circle Film Awards - Director de l'any, John Huston ;

1988 National Society of Film Critics Awards (USA)   Millor pellcula;
1988 Independent Spirit Awards (US Independent Film Awards) - Millor Director, John Huston ;
1988 Independent Spirit Awards (US Independent Film Awards)   Millor actriu secundaria, Anjelica Huston ;
1988 Bodil Awards, - Millor pellcula No-Europea ;
1988 Fotogramas de Plata (Espanya)   Millor pellcula estrangera;

 Nominacions . 

Oscar al millor vestuari per Rachael Dowling i Dorothy Jeakins;
Oscar al millor gui adaptat per Tony Huston;

1988 Independent Spirit Awards (US Independent Film Awards)   Millor fotografia, Fred Murphy;
1988 Independent Spirit Awards (US Independent Film Awards)   Millor gui, Tony Huston ;

 Referncies .


Enllaos externs.
 Pgina de la pellcula a l'IMDb;
 New York Times review	 ;
  Histria d'un sopar familiar;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349580" title="Abd al-Muttalib ben Hashim" nonfiltered="1807" processed="1799" dbindex="136818">
Abd al-Muttalib ben Hashim fou l'avi patern del profeta Mahoma. Era fill d'Hashim que en un viatge a Sria es va casar amb Salma bint Amr, del clan khazragita d'Adi bem Nadjdjar, i van tenir dos fills, Abd al-Muttalib i Rukayya. Fou un cap poltic medinenc enfrontat sovint amb la Meca.

Es va casar amb Ftima bint Amr dels Banu Makhzum, amb la que va tenir diversos fills entre els quals Abd Allah (pare de Mahoma), i Abu Talib; va tenir altres dones de quatre clans diferents, amb les que va tenir a Hamza, Al-Abbs, Al-Harith i Abu Lahab. Quan la mare de Mahoma va morir deixant al noi orfe amb 6 anys, el va acollir a casa seva.

Bibliografia .
Coussin de Perceval, Essai sur l'histoire des Arabes avant l'Islamisme;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349599" title="Guernseis" nonfiltered="1808" processed="1800" dbindex="136819">


Guernseis s un idioma propi de l'illa de Guernsey. Est basat en la llengua normand amb influncies de l'idioma nrdic i de l'angls.

s mtuament intelligible amb la llengua jerseis prpia de l'illa Jersey

El principal poeta en llengua Guernseiesa va ser Georges Mtivier (1790-1881). 

El cens de 2001 mostra que 1.327 (que s el 2% dels habitants de l'illa) parlen aquest idioma d'una forma fluida. S'ha de tenir en compte per que el 70% dels parlants tenen 64 anys o ms i entre els joves noms el 0'1% saben parlar el guernseis.

Exemples.


Enllaos externs.

What is Dgernesiais?;
Guernesiais today by Julia Sallabank - from the BBC;
Texts in Dgrnsiais;
Guernesiase songs "Les Travailleurs de la Mer";
La Societe Guernesiaise;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349607" title="Llista d'alcaldes de Vilanova del Valls" nonfiltered="1809" processed="1801" dbindex="136820">
Llista d'alcaldes de Vilanova del Valls:

 Ramon Galbany i Aregay (1936 - 1938);
 Francesc Asmarats i Sim (1939 - 1939);
 Francesc Escal i Matamala (1984 - 1999);
 Nicols Alpiste i Garro (1999 - 2003);
 Oriol Safont i Prat (2003 - );

 Enllaos .
 Diccionari biogrfic d'alcaldes i alcaldesses del Valls Oriental, del Museu de Granollers, amb les biografies dels alcaldes;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349611" title="Cantons de l'Indre i Loira" nonfiltered="1810" processed="1802" dbindex="136821">
Els Cantons de l'Indre i Loira (Centre) sn 37 i s'agrupen en tres districtes:

 Districte de Chinon (7 cantons - sotsprefectura: Chinon) :cant d'Azay-le-Rideau - cant de Bourgueil - cant de Chinon - cant de l'le-Bouchard - cant de Langeais - cant de Richelieu - cant de Sainte-Maure-de-Touraine;

 Districte de Loches (6 cantons - sotsprefectura: Loches) :cant de Descartes - cant du Grand-Pressigny - cant de Ligueil - cant de Loches - cant de Montrsor - cant de Preuilly-sur-Claise;

 Districte de Tours (24 cantons - prefectura: Tours) :cant d'Amboise - cant de Ballan-Mir - cant de Blr - cant de Chambray-ls-Tours - cant de Chteau-la-Vallire - cant de Chteau-Renault - cant de Jou-ls-Tours-Nord - cant de Jou-ls-Tours-Sud - cant de Luynes - cant de Montbazon - cant de Montlouis-sur-Loire - cant de Neuill-Pont-Pierre - cant de Neuvy-le-Roi - cant de Saint-Avertin - cant de Saint-Cyr-sur-Loire - cant de Saint-Pierre-des-Corps - cant de Tours-Centre - cant de Tours-Est - cant de Tours-Nord-Est - cant de Tours-Nord-Ouest - cant de Tours-Ouest - cant de Tours-Sud - cant de Tours-Val-du-Cher - cant de Vouvray;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349615" title="Districte de Chinon" nonfiltered="1811" processed="1803" dbindex="136822">
El districte de Chinon s un dels tres amb qu es divideix el departament francs de l'Indre i Loira a la regi del Centre. Compta amb 7 cantons i 87 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Chinon.

Cantons.
cant d'Azay-le-Rideau - cant de Bourgueil - cant de Chinon - cant de l'le-Bouchard - cant de Langeais - cant de Richelieu - cant de Sainte-Maure-de-Touraine

Vegeu tamb.
Cantons de l'Indre i Loira;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349616" title="Districte de Loches" nonfiltered="1812" processed="1804" dbindex="136823">
El districte de Loches s un dels tres amb qu es divideix el departament francs de l'Indre i Loira a la regi del Centre. Compta amb 6 cantons i 67 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Loches.

Cantons.
cant de Descartes - cant du Grand-Pressigny - cant de Ligueil - cant de Loches - cant de Montrsor - cant de Preuilly-sur-Claise

Vegeu tamb.
Cantons de l'Indre i Loira;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349618" title="Districte de Tours" nonfiltered="1813" processed="1805" dbindex="136824">
El districte de Tours s un dels tres amb qu es divideix el departament francs de l'Indre i Loira a la regi del Centre. Compta amb 24 cantons i 123 municipis. El cap del districte s la prefectura de Tours.

Cantons.
cant d'Amboise - cant de Ballan-Mir - cant de Blr - cant de Chambray-ls-Tours - cant de Chteau-la-Vallire - cant de Chteau-Renault - cant de Jou-ls-Tours-Nord - cant de Jou-ls-Tours-Sud - cant de Luynes - cant de Montbazon - cant de Montlouis-sur-Loire - cant de Neuill-Pont-Pierre - cant de Neuvy-le-Roi - cant de Saint-Avertin - cant de Saint-Cyr-sur-Loire - cant de Saint-Pierre-des-Corps - cant de Tours-Centre - cant de Tours-Est - cant de Tours-Nord-Est - cant de Tours-Nord-Ouest - cant de Tours-Ouest - cant de Tours-Sud - cant de Tours-Val-du-Cher - cant de Vouvray

Vegeu tamb.
Cantons de l'Indre i Loira;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349619" title="Abd-ar-Rahman I ad-Dkhil" nonfiltered="1814" processed="1806" dbindex="136825">
Abd-ar-Rahman I ad-Dkhil (en rab                  ,  Abd ar-Ra m n ad-D  il) (731- 788) fou el primer emir omeia de Crdova. El seu malnom Ad-Dkhil vol dir "l'Emigrant". Era fill de Muwiya ibn Hixam.

Durant la persecuci contra els omeies va poder fugir secretament a Palestina, i junt amb el seu llibert Badr se'n va anar cap a Egipte i desprs a Ifriquiya. All l'actitud hostil del governador Abd al-Rahman ben Habib el va obligar a fugir al Magrib i va viure per un temps a la regi de Tahart; desprs va demanar asil a la tribu berber dels miknasa i desprs als nafza a la costa mediterrnia marroquina, en base a que la seva mare era una captiva d'aquesta tribu. Com que els berbers no estaven disposat a ajudar-lo en una hipottica presa del poder, va decidir passar a Hispnia enfrontada entre kaysites (qaysites) i iemenites. Va saber treure profit d'aquesta situaci i de l'arribada de clients dels omeies dirigits per Baldj ben Bishr, que van formar una srie de djunds sirians que en certa manera van agafar el control de part d'Andalusia. Badr prepar el terreny i va obtenir una srie de suports i llavors Abd al-Rahman va venir del Marroc desembarcant a Almuecar el 14 d'agost del 755. Es va installar a Torrox.

El 756 Sevilla li va obrir les portes. Llavors va atacar Crdova defensada per Abd al-Rahman Abul Zaid (fill del val Yusuf al-Fihri) i va vncer a Merdj Rahita; Crdova va quedar assetjada; deu mil homes es van encarregar del setge sota la direcci de Teman ben Alkamah, un dels xeics que li havia donat suport des del primer moment; el cap iemenita Abul Sabah el va intentar matar per no fou secundat pels seus soldats . Poc desprs el nou emir entrava a Crdova on va deixar de governador a Abu Uthman. Per Yusuf al-Fihri no havia deposat les armes i va intentar recuperar Crdova atacant per la vall de Navafra, i va entrar a la ciutat per va haver de fugir quan Abd al-Rahman va retornar amb lels seus homes. Abd al-Rahman va marxar contra les forces de l'emir Yusuf i el seu lloctinent Samayl i es va travar combat a Alameda (rab Mossara o Musara) el 14 i 15 de maig del 758; l'omeia va obtenir una victria completa i alguns xeics que donaven suport a Yusuf van morir. El nou emir va fer suprimir de la khutba (oraci) el nom del califa deixant entendre que ara el seu emirat era independent del califat abbssida.

Yusuf i Samayl es van retirar a Granada fins que Yusuf per consell de Samayl va abdicar el ttol d'emir i va reconixer al prncep omeia com "emir", els xeics el van reconixer igualment, i el pas va quedar pacificat.

Yusuf i Samayl van tornar a intentar recuperar el poder el 759. Van reunir forces a Toledo (20.000 homes) i van atacar Almuecar per derrotats per Abd al-Melek ben Umar, es van refugiar a Toledo els habitants de la qual van decapitar a Yusuf i van enviar el seu cap a l'emir. Samayl fou fet presoner i executat poc desprs. Tres fills de Yusuf van seguir la lluita; un d'aquestos, Abul Zaid, va morir poc desprs en una escaramussa; Muhammad ben Yusuf fou capturat prop de Toledo (760); i el tercer, Kasim, va resistir algun temps i fou derrotat per Teman ben Alkamah, i empresonat a Crdova, per desprs alliberat. Fou en aquest temps (vers 759) quan els omeies van evacuar Septimnia.

El 762 Toledo es va revoltar sota la direcci d'Hixem ben Adra, parent de Yusuf al-Fihri. El fill d'aquest, Kasim, que havia estat alliberat, es va unir a la revolta. Toledo va quedar en poder dels rebels excepte la fortalesa. Les forces lleials van assetjar la ciutat.

El 763 els abbssides van enviar una expedici que va desembarcar als Algarves dirigits per Ali ben Mogueith i l'emir va pactar amb els rebels toledans i es va dirigir a fer front a la invasi. Els abbssides foren derrotats prop de Badajoz i el seu cap va morir. Els rebels van arribar a ocupar Sidnia i Sevilla. Assetjats per les forces omeies a Sidnia van haver de capitular (765). Hixem fou capturat i executat; Kasim es va poder refugiar a Toledo que fou ocupada per Teman ben Alkamah; Kasim va fugir una vegada ms.

El 766 el governador de Meknes Abd al-Gafir va desembarcar a l'ndalus per afavorir als berbers i es va establir a les serres d'Antequera i Ronda per en fou expulsat pel val d'Elvira Asad ben Adb al-Rahman, per la mort d'aquest va deixar altre cop el camp lliure al governador de Meknes, que es va apoderar d'Arcos i Sidnia fins que Abd al-Rahman I en persona el va derrotar i el va fer executar prop d'Ecija a la riba del riu Genil.

El 768 es va produir una gran revolta dels berbers dirigits per Ibn Sakya, a la regi de Santaver (Shantabariyya), a la moderna provncia de Conca, que deia ser membre de la famlia alida. Des de Meknes es van rebre reforos dirigits per Abd Allah ben Habib al-Saklabi, que va desembarcar a Tortosa, per prop d'all fou derrotat i mort, encara que la major part de les forces desembarcades es van poder reunir a Ibn Sakya i els rebels es van poder apoderar de tota Andalusia occidental, incloent Sevilla que van perdre poc desprs. Ibn Sakya va establir el seu quarter general a Alfarafe (moderna San Juan de Alfarafe) i va passar a l'ofensiva el 772; va entrar altre cop a Sevilla que fou saquejada, per fou derrotat per Abd al-Melek ben Umar es va haver de retirar cap a Castala (moderna Cazalla) i Alfarafe. Aquesta darrera va caure en mans dels omeies el 773 amb el que la revolta berber es va prcticament acabar . 

El 773 el fill de l'emir, Abd Allah ben Abd al-Rahman, fou nomenat governador de Mrida; aix va accelerar la lluita per la successi que mantenia fins llavors soterradament, amb el seu germ Sulayman ben Abd al-Rahman. 

El governador de Saragossa, Hussayn ibn Yahya al-Ansar, va planejar la restauraci del poder del califat abbssida (777). Va rebre el suport d'Abd al-Rahman ben Habib al-Fihri al-Siklabi, parent del darrer emir dependent Yusuf al-Fihri, que va desembarcar a terres catalanes i va entrar en contacte amb el governador (val) de Barcelona Sulayman ibn Yaqdhan al-Kalb al-Arab, el qual es va unir a la revolta. Sulayman va viatjar a Paderborn i va oferir a Carlemany la submissi d'ambds, per segurament es va excedir amb les promeses, perqu Hussayn no estava disposat a lliurar Saragossa als francs. 

El 778 Hussayn es va proclamar emir en nom del califa abbssida de Bagdad mentre Carlemany va creuar els Pirineus, va ocupar Pamplona i va anar cap a Saragossa; per l'esquadra d'al-Siklabi fou incendiada a Todmir (Mrcia) i les seves forces foren envoltades a unes muntanyes properes a Valencia; quan Carlemany va arribar a Saragossa, el governador o emir no li va voler lliurar la ciutat i va allegar que ell, personalment, no havia proms res. Carlemany va assetjar la ciutat sense xit i al cap d'un mes, suposadament al rebre notcies d'un aixecament dels saxons, es va retirar; i a l'estiu, en la retirada, el seu exrcit va sofrir una greu desfeta a Roncesvalls a mans dels vascons (bashkunish). L'emir de Crdova ve deposar a Hussayn sent nomenat al seu lloc Abd al-Melek ben Umar. Aquest va anar a prendre possessi del seu govern, cosa que va aconseguir pel suport que li van donar les ciutats d'Osca i Tudela. Husein fou fet presoner (870/871) per va poder conservar el crrec a canvi d'una promesa de lleialtat. Abd al-Rahman al-Fihri, que resistia a les muntanyes de Valncia fou assassinat per un dels seus per cobrar la recompensa oferta. El regne de Tadmir o Todmir, que segurament havia donat suport a aquesta revolta, fou probablement suprimit (desapareix de les crniques).

En aquestos anys forces favorables als francs van actuar tamb a Urgell, Girona (785) i Septimnia. Girona (Djarunda) va passar a mans dels francs i els hispanii gots, junt amb altres llocs del nord de Catalunya, el 785. Les forces rebels que restaven, dirigides per Muhammad Abul Asward ben Yusuf al-Fihri foren derrotades a la riba del Guadalimar el 24 de setembre del 784.

El 788 el tercer fill de l'emir, Hisham o Hixem, es va declarar hereu passant pel davant dels seus germans Suleyman i Abd Allah. Abd al-Rahman va morir el 30 de setembre de 788 i Hisham I fou proclamat successor.

 Notes .


Referncies .

E. Levi Provenal, Historia de la Espaa Musulmana;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349620" title="Cantons del Loir i Cher" nonfiltered="1815" processed="1807" dbindex="136826">
Els Cantons del Loir i Cher (Centre) sn 30 i s'agrupen en tres districtes:

 Districte de Blois (13 cantons, amb cap a la prefectura de Blois) : cant de Blois 1 - cant de Blois 2 - cant de Blois 3 - cant de Blois 4 - cant de Blois 5 - cant de Bracieux - cant de Contres - cant d'Herbault - cant de Marchenoir - cant de Mer - cant de Montrichard - cant d'Ouzouer-le-March - cant de Vineuil;

 Districte de Romorantin-Lanthenay (8 cantons, amb cap a la sotsprefectura de Romorantin-Lanthenay) : cant de Lamotte-Beuvron - cant de Mennetou-sur-Cher - cant de Neung-sur-Beuvron - cant de Romorantin-Lanthenay-Nord - cant de Romorantin-Lanthenay-Sud - cant de Saint-Aignan - cant de Salbris - cant de Selles-sur-Cher;

 Districte de Vendme (9 cantons, amb cap a la prefectura de Vendme) : cant de Drou - cant de Mondoubleau - cant de Montoire-sur-le-Loir - cant de More - cant de Saint-Amand-Longpr - cant de Savigny-sur-Braye - cant de Selommes - cant de Vendme 1 - cant de Vendme 2;

 Notes .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349621" title="Districte de Blois" nonfiltered="1816" processed="1808" dbindex="136827">
El districte de Blois s un dels tres districtes amb qu es divideix el departament francs del Loir i Cher a la regi del Centre. Compta amb 13 cantons i 121 municipis. El cap del districte s la prefectura de Blois

Cantons.
cant de Blois 1 - cant de Blois 2 - cant de Blois 3 - cant de Blois 4 - cant de Blois 5 - cant de Bracieux - cant de Contres - cant d'Herbault - cant de Marchenoir - cant de Mer - cant de Montrichard - cant d'Ouzouer-le-March - cant de Vineuil

Vegeu tamb.
Cantons del Loir i Cher;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349622" title="Districte de Romorantin-Lanthenay" nonfiltered="1817" processed="1809" dbindex="136828">
El districte de Romorantin-Lanthenay s un dels tres districtes amb qu es divideix el departament francs del Loir i Cher a la regi del Centre. Compta amb 8 cantons i 63 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Romorantin-Lanthenay

Cantons.
cant de Lamotte-Beuvron - cant de Mennetou-sur-Cher - cant de Neung-sur-Beuvron - cant de Romorantin-Lanthenay-Nord - cant de Romorantin-Lanthenay-Sud - cant de Saint-Aignan - cant de Salbris - cant de Selles-sur-Cher

Vegeu tamb.
Cantons del Loir i Cher;

 Notes .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349623" title="Districte de Vendme" nonfiltered="1818" processed="1810" dbindex="136829">
El districte de Vendme s un dels tres districtes amb qu es divideix el departament francs del Loir i Cher a la regi del Centre. Compta amb 9 cantons i 107 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Vendme

Cantons.
cant de Drou - cant de Mondoubleau - cant de Montoire-sur-le-Loir - cant de More - cant de Saint-Amand-Longpr - cant de Savigny-sur-Braye - cant de Selommes - cant de Vendme 1 - cant de Vendme 2


Vegeu tamb.
Cantons del Loir i Cher;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349626" title="Grant Hackett" nonfiltered="1819" processed="1811" dbindex="136830">


Grant George Hackett, nascut a Southport, Austrlia, el 9 de maig de 1980 s un nedador de nivell mundial. 

Medeix 196 cm i pesa 89,8 kg. Ha guanyat dues vegades consecutives la prova dels 1500 m lliures en els Jocs Olmpics d'Atenes 2004 i en els Jocs Olmpics de Sydney 2000. S'ha destacat per mostrar un gran nivell en les proves de llarga distncia (800 i 1500 metres lliures), sent un dels nedadors australians ms grans de tots els temps en aquesta classe de distncias, afegint al seu palmars la plata en els 400 metres lliures i quart en els 200 metres lliures a Atenes 2004 (proves de menys resistncia i ms velocitat). A ms ha format part del relleu 4x200 metres lliures australi que guany l'or a Sydney 2000 i plata a Atenes 2004. Actualment s el capit de la Selecci de Nataci d'Austrlia


 Carrera esportiva .
Grant debut amb la Selecci australiana a l'edat de 17 anys en els Campionats de Nataci Pan Pacific celebrats a Fukuoka, Jap, guanyant en els 1500 m estil lliure i derrotant a un incipient Ian Thorpe en els 400 m estil lliure nica victria internacional contra Thorpe en aquesta prova). Des de llavors, Hackett s'ha mostrat prcticament imbatible en els 1500 m.

Tres anys desprs del seu debut, Grant particip en els seus primers Jocs Olmpics a Sydney proclamant-se campi olmpic en els 1500 m estil lliure i en el relleu dels 4x200 m lliures. Durant la competici Hackett fou afectat per un virus que rest rendiment en les proves dels 200 i 400 m estil lliure, on acab set i vuit respectivament.

A l'any segent, en el Campionat Mundial de Nataci celebrat a Fukuoka Grant Hackett arrib al seu mxim esplendor esportiu aconseguint els millors registres de la seva carrera en els 800 i 1500 m i batent en ambdues proves el rcord del mn. A ms, guany el relleu 4x200 al costat de Thorpe, Bill Kirby i Michael Klim, batent de pas el seu propi rcord mundial.

Hackett es mostr intractable en els 1500 m durant els segents dos anys, prova que s'adjudic en els Jocs de la Commonwealth del 2002 disputats a Manchester, en els Campionats de Nataci Pan Pacific de Yokohama al 2002 i en el Campionat Mundial de Nataci de Barcelona el 2003. A ms, en aquests mateixos torneigs aconsegu l'or en el relleu 4x200 i acab segon (desprs de Thorpe) en els 400 i 800 m estil lliure (excepte a Barcelona, on Thorpe no disput els 800).

L'any 2004, Grant particip en els seus segons Jocs, a Atenes. Hackett revalid l'or en els 1500 m, obtenint una medalla de plata en els 400 m lliures, darrera de Thorpe, a ms d'afegir una medalla de plata en els 4x200 m.

Un any desprs, el 2005, Grant fou nomenat capit de la Selecci australiana de Nataci, liderant-la en el Campionat Mundial de Nataci disputat a Mont-real, Canad. Hackett s'adjudic l'or en els 400, 800 i 1500 m estil lliure, primer nedador en aconseguir aquesta fita. A ms, aquest any aconsegu dos premis: Nedador de l'Any (escollit per la Swimming World Magazine, i el de Nedador Australi de l'Any.

El novembre del 2005, Grant assegur que no podria participar en les proves de selecci per als Jocs de la Commonwealth del 2006 que s'havien de celebrar a Melbourne, Austrlia, car havia de passar per quirfan per corregir una ferida en una espatlla. Malgrat aix, Grant particip com a capit (sense competir) actuant com a tutor dels joves nedadors sense experincia a nivell internacional. A finals del 2006 anunci el seu prometatge amb la cantant australiana Candince Alley, amb qui es cas el 14 d'abril del 2007.

El 2007, en el Mundial de Nataci de Melbourne, no aconsegu bons resultats, acabant set en els 1500 m lliures, amb una marca de 25 s ms lenta que el seu millor registre, aconseguit a Fukuoka. El mes de desembre, Hackett compet, guanyant, el seu primer Campionat Nacional de Nataci en Aiges Obertes (10 km), classificant-se per al Mundial de la categoria que s'havia de celebrar a Sevilla. Finalment, Hackett acab des en aquesta prova, fet que imped la classificaci per als propers Jocs Olmpics de Pequn 2008.

L'any 2008, durant el Campionat de Nataci en Piscina Curta , Hackett rebaix el seu propi rcord dels 800 m estil lliure deixant el registre en 7'23"42 s. En els Jocs de Pequn, Hackett aconsegu decepcionants resultats, al finalitzar segon en els 1500 m per darrera del tunisi Oussama Mellouli, fet que imped el convertir-se en el primer nedador en guanyar tres medalles d'or consecutives en la mateixa prova. Acab la competici amb un tercer lloc en els 200 m estil lliure.

Des del mes d'octubre del 2008 Hackett presenta la secci esportiva en el canal australi Nine News, feina que compagina amb el treball en un banc. El 28 d'octubre de 2008 Hackett anuncia la seva retirada de la competici

Hackett est reconegut com un dels millors nedadors de tota la histria.


 Enllaos externs .
 Lloc web de Grant Hackett;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349627" title="Llista d'alcaldes de Campins" nonfiltered="1820" processed="1812" dbindex="136831">
Llista d'alcaldes de Campins:

 Salvador Vellveh i Arenas (1901 - 1905);
 Josep Perapoch i Mas (1906 - 1913);
 Salvador Pascual i Caellas (1914 - 1920);
 Josep Vellveh i Pla (1920 - 1924);
 Ambrs Claramunt i Bros (1924 - 1930);
 Francesc Vandrell i Pons (1930 - 1930);
 Salvador Pascual i Caellas (1930 - 1931);
 Josep Mas i Mas (1931 - 1932);
 Segimon Vellveh i Pla (1932 - 1933);
 Miquel Durbau i Riera (1933 - 1934);
 Joan Cruells i Font (1934 - 1936);
 Josep Vellveh i Pla (1936 - 1937);
 Segimon Vellveh i Pla (1937 - 1939);
 Josep Catarineu i Camps (1939 - 1942);
 Mart Muntasell i Jubany (1942 - 1943);
 Joan Cruells i Font (1943 - 1944);
 Juli Puig i Jubany (1944 - 1944);
 Josep Clops i Roig (1944 - 1950);
 Juli Puig i Jubany (1950 - 1953);
 Joan Cruells i Font (1953 - 1956);
 Florenci Mas i Fbregas (1956 - 1960);
 Josep Pascual i Perapoch (1960 - 1964);
 Josep Cullell i Abril (1964 - 1979);
 Ramon Barnola i Cruells (1979 - 1983);
 Josep Vellveh i Deulofeu (1983 - 1991);
 Jaume Bosacoma i Cortada (1991 - 1995);
 Miquel Barnola i Catarineu (1995 - );

 Enllaos .
 Diccionari biogrfic d'alcaldes i alcaldesses del Valls Oriental, del Museu de Granollers, amb les biografies dels alcaldes;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349628" title="Ramon Barnola i Cruells" nonfiltered="1821" processed="1813" dbindex="136832">
Ramon Barnola i Cruells (Fogars de Montcls, 1934) va ser pags, operari industrial i alcalde de Campins entre el 1979 i el 1983.

Nasqu a Fogars de Montcls, a can Nicolau Xic, per als 25 anys va anar a viure a Campins quan es cas amb la filla de can Regs. Va ser el primer alcalde de la poblaci elegit desprs de restablerta la democrcia. Es present per la UCD i govern de l'abril del 1979 al mar del 1983, quan el substitu Josep Bellveh. El seu oncle ja havia estat alcalde de Campins entre 1934 i 1936, els anys 1943 i 1944 i del 1953 al 1956. I el seu fill, Miquel Barnola i Catarineu, s tamb des del 1995 i fins a l'actualitat (2008) la primera autoritat de la poblaci.
 
 Enllaos .
 Fitxa biogrfica;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349631" title="Josep Vellveh i Deulofeu" nonfiltered="1822" processed="1814" dbindex="136833">
Josep Vellveh i Deulofeu (Campins, 1926   febrer del 2002) va ser pags i alcalde de Campins del 1983 al 1991.

De famlia d'agricultors, visqu a la masia de can Plana, a Campins, que havia heretat dels seus pares. Va ser alcalde com ho havien estat el seu avi (entre 1901 i 1905), el seu oncle (1920-1924, 1936-1937) i el seu pare (els anys 1932-1933 i 1937-1939). Josep Vellveh es present per CiU i presid el consistori del mar del 1983 fins al 1991. Els seus mandats deixaren l'ampliaci de la plaa de la Vila, la construcci del casal de Cultura i de la xarxa de clavegueram i la distribuci d'aigua potable a totes les llars de la vila.

 Enllaos .
 Fitxa biogrfica;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349633" title="Josep Vellveh" nonfiltered="1823" processed="1815" dbindex="136834">


Biografia;
 Josep Vellveh i Deulofeu, alcalde de Campins del 1979 al 1983;
 Josep Vellveh i Pla (Campins, 1887 - 1961), alcalde de Campins entre 1920 i 1924 i 1936-1937;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349636" title="Abd ar-Rahman IV" nonfiltered="1824" processed="1816" dbindex="136835">
Abd-ar-Rahman IV o Abd-ar-Rahman ibn Muhmmad ibn Abd-al-Mlik ibn Abd-ar-Rahman al-Murtada bi-Llah (en rab                                                            ,  Abd ar-Ra m n ibn Mu ammad ibn  Abd al-Malik ibn  Abd ar-Ra m n al-Murta  bi-Ll h) (mort 1018), fou califa de Crdova. El lakab "al-Murtad bi-Llah" vol dir "el que s agradable a Deu".

Era a Valncia quan fou proclamat a finals del 1018 desprs de l'assassinat d'Ali ben Hammud , pel fata esclav Khayran d'Almeria i Al-Mundhir de Saragossa, amb el suport de tot el partits eslau (esclav). La junta de notables li va donar suport i el saragoss Al-Mundhir va assolir el govern inter de la ciutat. Kasim ben Hammud va fugir a Jaen. Fou reconegut a Denia (incloent les Balears) i a Valncia (inclosa Tortosa).

Khayran d'Almeria esperava governar en nom seu, per el nou califa no es deixava manar. Llavors l'almerienc va decidir que el trairia i formaria aliana amb Kasim ben Hammad i el sinhadja Zawi ben Ziri de Granada (que donava suport a Kasim). Al-Mundhir va donar tamb suport a la traci. El califa, de cam cap a Crdova, va decidir atacar Granada per fou derrotat i es va refugiar a Guadix. Trat pels seus fou assassinat molt poc desprs. Kasim va entrar a Crdova.

 Referncia .
E. Levi-Provenal, Historia de la Espaa musulmana;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349646" title="Sant Nicolau de Girona" nonfiltered="1825" processed="1817" dbindex="136836">

Sant Nicolau de Girona s una capella romnica de la ciutat de Girona que data del segle XII. Es va edificar al cementiri de Sant Pere per tal de poder donar certs serveis parroquials que anaven a crrec del monestir.

La capella s d'una sola nau i tres absidioles disposades de forma trevolada. La seva planta dibuixa una creu llatina. La volta de can mesura fins a la paret que la separa del creuer 13,8 m, fins el fons de l'absis 22,2 m i d'ample 6,4 m. El creuer t 8,6 m d'ample i acaba en els seus extrems en un absis semicircular igual en dimensions que el que forma la capalera de la capella. Al centre s'aixeca un interessant cimbori octogonal sustentat per tres trompes i que servia de base a un petit campanar. L'interior est desprovet d'ornaments. A l'exterior una srie d'arcs cecs amb lesenes envolten el cimbori. La porta actual s del segle XVIII, quan es va construir l'hospital dels clergues i va desaparixer la faana principal.

Durant les obres de restauraci de l'any 1943 es van portar a terme diverses excavacions que van permetre conixer l'existncia d'un quart absis. Aquest estava situat on avui arrenca la nau principal. D'haver-se conservat seria l'nic exemplar a Catalunya de planta tetrabsidial. A Itlia existeixen alguns baptisteris llombards amb aquest disposici.

Desprs de la desamortitzaci del 1835 va ser utilitzada com a magatzem de cuir i posteriorment com a serradora. Actualment s'utilitza per exposicions desprs de ser adquirida per l'Ajuntament.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349650" title="Cartomncia" nonfiltered="1826" processed="1818" dbindex="136837">
La cartomncia s la tcnica d'endevinar el futur llegint-lo a la baralla de cartes passada a l'atzar. En l'actualitat s'acostuma a fer a partir del tarot per tamb es pot fer amb una baralla ordinria. Es conserven proves escrites de cartomncia a Europa des del segle XIV. Es considera majoritriament una pseudocincia.

Els trvols s'assimilen al poder, els rombes o ors a la salut, els cors i copes a l'emoci i les piques o espases a all que afecta a l'esfera de la intelligncia. Usualment s'usen responent a una pregunta concreta del client.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349656" title="Evoluci divergent" nonfiltered="1827" processed="1819" dbindex="136838">

L'evoluci divergent s el fenomen pel mitj del qual algunes caracterstiques fenotpiques, d'origen com, es diferencien al llarg de la histria evolutiva. L'exemple clssic sn els membres dels vertebrats, que deriven dels membres presents en els vertebrats primitius i que han evolucionat en estructures molt diferents, com els braos dels humans, les potes d'altrs mamfers, les ales dels ocells, les aletes dels cetacis...

L'evoluci divergent tamb es pot descriure a nivel molecular, i en aquest cas concerneix protenes o gens que, a partir d'un origen com, han desenvolupat estructures o funcions molt diferents. A l'origen d'aquesta evoluci divergent molecular es troba la duplicaci gnica. De fet, els gens duplicats poden tenir una evoluci independent, donant lloc als anomenats gens parlegs, s a dir, gens presents a l'interior del mateix genoma i que codifiquen productes diferents, per que provenen d'un nic gen ancestral. Es diferencien dels gens ortlegs, que sn gens homlegs, presents en espcies diferents per relacionades, que codifiquen protenes amb estructures i funcions similars. Els gens ortlegs tamb provenen d'un nic gen ancestral, per se separaren no per causa d'una duplicaci gnica, sin per la separaci de les espcies (especiaci), que t lloc al llarg del procs evolutiu.

Vegeu tamb.
Evoluci;
Duplicaci gnica;
Evoluci molecular;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349665" title="Meta Knigth" nonfiltered="1828" processed="1820" dbindex="136839">
Meta Knigth (     ) es coneix com el rival d'en Kirby al pas de Dreamland, en la srie Kirby.

T una espasa daurada amb un rub a l'empunyadura i va vestit amb una capa, una mscarai t unes sabates estranyes de ferro.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349667" title="Gamaliel" nonfiltered="1829" processed="1821" dbindex="136840">
Gamaliel el Vell o Rab Gamaliel I (Gamala -   v. 50) fou un prestigis fariseu, doctor de la Mixn, autoritat del Sanedr i mestre intellectual i instructor de la Llei de Pau de Tars i molt probablement tamb d'Esteve i Bernab. Figura clau tant del judaisme com del cristianisme en impedir que el Sanedr condemns a Pere i a la resta d'apstols.

El seu nom significa "la recompensa de Du" (forma grega del nom hebreu, g m 'l  l). L'apellatiu de "Vell" (Ha-Zaken) que se li dna al Talmud, fa referncia l'autoritat que tenia dins el Sanedr i alhora entronca amb el mateix sobrenom que tenia el seu avi Hillel el Vell i s el primer a qui s'assign el nom de Rabban, s a dir, "nostre mestre" en comptes de la forma ms com, el singular Rab, s a dir "mestre". Va ser president del Sanedr a la mort de Xammai i fou succet pel seu fill Sime II. Molts dels seus descendents portaren el seu nom fins a Gamaliel VI. Va morir uns vint anys abans de la destrucci del Temple de Jerusalem a l'any 70.


 Segons els jueus .

A aquella poca a Jerusalem hi havia dues corrents del fariseisme, una encapalada per Xammai, intransigent doctor de la Llei, i l'altra, la de Hillel el Vell, personatge fora tolerant, president del Sanedr i avi i mestre de Gamaliel. S'atribueix a Hillel la mxima de: el mn t tres fonaments: la justcia, la veritat i la pau. I s en aquest entorn culte i tolerant amb els preceptes religiosos, poc freqent aleshores, que es form Gamaliel. Com era com dins la comunitat jueva, tenia la seva escola prpia (Beth ha Midrash, o "la casa d'estudi") on els seus deixebles es formaven no noms en la Llei, sin tamb en interpretaci filosfica i doctrinal dels textos. El mateix Pau als Fets dels Apstols ens diu que fou instrut als peus de Gamaliel. En aquestes acadmies els alumnes se sentaven a terra en semicercle al voltant del mestre, com ja ho havien fet anys abans a Atenes. Aquesta tcnica pedaggica no deixa de tenir certes semblances amb la maiutica socrtica i amb la diatriba dels estics.

Tot i que la histria jueva i el mateix Talmud estan plens de cites a Gamaliel, a vegades costa diferenciar de quin Gamaliel es tracta. Una de les referncies ms antigues que trobem diu: Des que va morir el Rab Gamaliel, la glria de la Llei ha desaparegut. (Sota 9, 15). De la Mishn, la recopilaci escrita de les lleis orals jueves, se li atribueix:
Pren un mestre, allunya't del dubte i no donis pas el delme per aproximaci. (Pirqu Avot 1, 16);

 Segons els cristians .

De Gamaliel ens en parlen els Fets dels Apstols escrits per Lluc, on se'l descriu:
Aleshores s'al enmig del Sanedr un fariseu que es deia Gamaliel, doctor de la Llei, honorat de tot el poble. (Fets 5, 34);
Se'ns presenta a Gamaliel com un home honrat, de gran qualitat dialctica i sobretot molt prudent i diplomtic: El Sanedr va fer cas de Gamaliel (Fets 5, 39).En els versets segents, tot i que el qui parla s Pau de Tars, ell personalment no ho escriu a cap de les seves epstoles, sin que ho trobem als Fets (22, 3)

Jo sc jueu, nascut a Tars de Cilcia, per educat en aquesta ciutat, instrut als peus de Gamaliel en l'observana estricta de la Llei dels nostres pares, ple de zel per Du, com n'esteu avui tots vosaltres.;


Als evangelis no se'n fa cap referncia explcita per al ser contemporani de Jess de Natzaret i figura cabdal del Sanedr, alguns autors sostenen que el mestre de la Llei a qui es refereix Mateu en aquesta conversa era Gamaliel:
Quan els fariseus van saber que Jess havia fet callar els saduceus, es reuniren tots junts, i un d'ells, que era mestre de la Llei, per provar-lo li va fer aquesta pregunta: "Mestre, quin s el manament ms gran de la Llei?" Jess li digu: "Estima el Senyor, el teu Du, amb tot el cor, amb tota l'nima i amb tot el pensament. Aquest manament s el ms gran i el primer." (Mateu 22, 34-38) ;

La tradici cristiana basada en Climent I (Recognitiones I, 65,66) assegura que Gamaliel i el seu fill Sime II van convertir-se de forma secreta al cristianisme i segons Foci foren batejats, juntament amb Nicodem, per Pere i Joan. Segons la mateixa tradici, Gamaliel es va aparixer en somnis a Lluci de Cafargamala per revelar-li on estava sepultat. Aix s que el seu cos hauria estat trobat miraculosament, amb el del seu fill, a la mateixa tomba que el de Sant Esteve i Nicodem al segle V.

Tot i ser incls al santoral catlic i la seva festivitat cellebrar-se el 3 d'agost, des de l'any 1956 ja no se'l considera sant degut a la falta de proves de la seva conversi i del seu bateig.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349677" title="Daniel Kowalski" nonfiltered="1830" processed="1822" dbindex="136841">


Daniel Steven Kowalski, nascut el 2 de juliol de 1975 a Singapur) s un nedador australi de mitja i llarga distncia especialista en proves d'estil lliure. Ha competit en els Jocs Olmpics en les proves de 200, 400 i 1500 m estil lliure i en els 4x200 m relleus. En els Jocs Olmpics d'Atlanta 1996 es convert en el primer nedador en 92 anys que s'adjudicava medalles en els 200, 400 i 1500 m lliures. Kowalski ha estat sovint el "convidat de pedra" en els grans duels dels 1500 m estil lliure entre dos dels millors nedadors de la disciplina, Kieren Perkins i Grant Hackett.

Kowalski anuncia la retirada de la competici el 8 de maig del 2002. 


 Enllaos externs .
 Lloc web de Daniel Kowalski;
 ;
Perfil esportiu de Daniel Kowalski;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349680" title="Juan Bautista Als Peris" nonfiltered="1831" processed="1823" dbindex="136842">
Juan Bautista Als Peris (Onda, 1881-1946), pintor i dissenyador cermic.

Trajectria.
En 1895 entr a treballar com a pintor cermic a la fbrica de taulells La Catalana, d Onda, on son pare, Bautista Als Juan, era el director. En 1899 marx a Rio de Janeiro per ajudar en la installaci d una fbrica de taulells, i en 1902 ja havia tornat de Roma, on continu els seus estudis artstics.

Fou dissenyador cermic i ocup diversos crrecs directius en indstries cermiques: L any 1902, comena a treballar com a pintor cermic i dissenyador principal a la fbrica de taulells propietat de Jaume Pujol i Bausis, a Esplugues de Llobregat, i tamb treballa en la fbrica de Jos Mara Verdejo. En 1905 es trasllada a Onda, on treballa per Juan Bautista Segarra Bernet i per la fbrica d Elas Peris. En 1915  s nomenat director artstic de la fbrica Valencia Industrial de Burjassot, i anys desprs torna a treballar en les dues fbriques de Juan Bautista Segarra Bernat, a Onda i Castell. En 1925 era director de la fbrica del hereus de Francisco Valldecabres de Manises.

Compagina la seva activitat artstica, de disseny cermic, amb la docncia. En 1915 s professor de l Escola General d Aprenentatge de Manises, en 1925 de l Escola Provincial de Cermica d Onda, i en 1929 De l Escola del Treball de Barcelona.

En la seva estada a Esplugues de Llobregat comena el contacte amb Llus Domnech i Muntaner i altres arquitectes catalans, que es va mantenir quan es va traslladar a Onda, com es veu en els taulells de l Hospital Sant Pau de Barcelona.

Bibliografia.

Als, A. (1990).   Juan Bautista Als Peris, ceramista (1881-1946)  , en Miralcamp. Butllet d Estudis Onders, nm. 6 (Onda: Caja Rural);
;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349683" title="Esgrima als Jocs Olmpics d'estiu de 1900 - Sabre" nonfiltered="1833" processed="1824" dbindex="136844">

El sabre  va ser una de les proves d'esgrima disputades als Jocs Olmpics de Pars de 1900. En ella hi prengueren part 23 tiradors representants de 7 nacions.

Medallistes.


Ronda preliminar.
Els tiradors sn distributs en quatre grups on s'enfronten tots contra tots entre el 19 i el 20 de juny. Els quatre millors de cada grup passen a semifinals. Es desconeix com estaven distributs els participants, aix com el nom de molts dels participants. 



Semifinals.
Els 16 tiradors que van arribar a semifinals foren dividits en dues sries de 8 tiradors. S'enfrontaren seguint el sistema de tots contra tots el 22 de juny i els quatre primers de cada srie passaren a la final. 





Final.
La final, amb el sistema de tots contra tots, va reunir 8 tiradors. 



Referncies.
 Base de dades del COI;
 De Wael, Herman. Herman's Full Olympians: "Fencing 1900".  Accs, 21 de gener de 2006. Consultable virtualment a Herman's Full Olympians: "Fencing 1900".
 ;

Notes.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349684" title="Proves de la descendncia comuna" nonfiltered="1834" processed="1825" dbindex="136845">


L'ampla varietat de proves de la descendncia comuna dels ssers vius indica clarament l'existncia de l'evoluci i ofereix gran quantitat d'informaci sobre els processos naturals pels quals s'ha desenvolupat la varietat de vida de la Terra, recolzant la sntesi evolutiva moderna.

Els fssils sn importants a l'hora d'estimar en quin punt del temps es desenvoluparen diversos llinatges. Com que la fossilitzaci s un esdeveniment rar, car sol necessitar parts corporals dures i que la mort tingui lloc en un indret on es dipositin sediments, el registre fssil noms proporciona una informaci escassa i intermitent sobre l'evoluci de la vida. Les restes d'organismes anteriors al desenvolupament de parts corporals dures com ara les closques, ossos i dents sn especialment rares, per existeixen en forma de microfssils molt antics, aix com impressions de diversos organismes de cos tou.

La comparaci de la seqncia gentica dels organismes ha revelat que els organismes que sn filogenticament ms propers tenen un grau ms alt de semblana seqencial que els organismes filogenticament llunyans. Altres proves de la descendncia comuna vnen de detrits gentics com ara pseudogens, regions d'ADN que sn ortlegs respecte a un gen en un organisme relacionat, per que ja no sn actius i que semblen estar patint un procs constant de degeneraci. Com que els processos metablics no deixen fssils, la investigaci de l'evoluci dels processos cellulars bsics es fa principalment mitjanant la comparaci d'organismes existents. Molts llinatges divergiren en diferents punts del desenvolupament, de manera que s possible determinar quan aparegueren certs processos metablics mitjanant la comparaci dels trets que tenen els descendents d'un avantpassat com.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349690" title="Vescula" nonfiltered="1835" processed="1826" dbindex="136846">

En biologia cellular, la vescula s un orgnul que forma un compartiment petit i tancat, separat del citoplasma per una bicapa lipdica igual que la membrana cellular.



La funci de les vescules s emmagatzemar, transportar i digerir productes i residus cellulars. Sn una eina fonamental de la cllula per la organitzaci del metabolisme.

Moltes vescules sn creades a l'aparell de Golgi, per tamb al reticle endoplasmtic, o es formen a partir de parts de la membrana plasmtica.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349696" title="Oleguer (nom)" nonfiltered="1836" processed="1827" dbindex="136847">
Oleguer s un nom propi mascul d'origen germnic que vol dir "el que domina amb la seva fora i la seva llana". El dia del seu santoral (Sant Oleguer) s el 6 de mar. 

 Oleguer en diferents llenges .
Castell: Olegario (en castell tamb existeix la forma femenina, Olegaria).
Angls: Olegarius/Oligarius;

 Onomstica .
Sant Oleguer, bisbe de Barcelona i arquebisbe de Tarragona;
Oleguer Presas i Renom, futbolista.
Oleguer Sarsanedas;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349704" title="Esgrima als Jocs Olmpics d'estiu de 1900 - Sabre professional" nonfiltered="1837" processed="1828" dbindex="136848">

El sabre professional va ser una de les proves d'esgrima disputades als Jocs Olmpics de Pars de 1900. En ella hi prengueren part 29 tiradors representants de 7 nacions.

Medallistes.


Ronda preliminar.
La primera ronda es va disputar el 23 de juny. Es van disputar 4 sries, classificant-se els quatre primers per a les semifinals. 



Semifinals.
Els 16 tiradors classificats per a les semifinals foren dividits en dues sries de 8 tiradors cadascuna. Es van enfrontar seguint el sistema de tots contra tots entre el 25 i el 26 de juny. Els quatre primers de cada sries passava a la final. 





Final.
La final es va disputar el 27 de juny seguint el sistema de tots contra tots. Hi van prendre part 8 tiradors i els empats es van solucionar amb un combat extra.



Referncies.
 Base de dades del COI;
 De Wael, Herman. Herman's Full Olympians: "Fencing 1900".  Accs, 21 de gener de 2006. Consultable virtualment a Herman's Full Olympians: "Fencing 1900".
 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349706" title="Bill Kirby" nonfiltered="1838" processed="1829" dbindex="136849">
William ("Bill") Ashley Kirby, nascut el 12 de setembre de 1975 a Perth, Austrlia. Nedador de primer nivell internacional durant la dcada dels 90 i principis del segle XXI especialitzat en estil lliure i papallona. Aconsegu una medalla d'or en els Jocs Olmpics de Sydney 2000 en la prova de relleus 4x200 m estil lliure.


Carrera esportiva.
Kirby debut internacionalment l'any 1993 en els Campionats de Nataci Pan Pacific. Compet l'any 1994 en els Jocs de la Commonwealth celebrats a Victria, Canad, i en el Campionat Mundial de Nataci celebrat a Roma com a especialista en papallona. Desprs de no assolir la selecci per a disputar els Jocs Olmpics d'Atlanta 1996 a causa d'una mononucleosi infecciosa contempl la possibilitat d'abandonar la nataci.

Kirby retorn a la competici en el Campionat Mundial de Nataci en Piscina Curta de 1997 celebrat a Gteborg, Sucia. Desprs de perdre's el Campionat Mundial de Nataci de 1998, aconsegu la qualificaci per a participar en els Jocs de la Commonwealth de 1998, disputats a Kuala Lumpur, Malisia, on aconsegu la medalla de plata en els 200 m papallona. 

En el Campionat de Nataci Pan Pacific de 1999, Kirby form part del relleu australi dels 4x200 m estil lliure al costat de Michael Klim, Ian Thorpe i Grant Hackett, enduent-se l'or i batent el rcord del mn amb una marca de 7'08"79 min. Durant les proves de classficaci per a Sydney 2000 l'equip australi rebaix de nou aquest registre (7'07"05 min).

Kirby tornaria a batre el seu propi rcord mundial formant part del relleu australi en el Campionat Mundial de Nataci del 2001 disputat a Fukuoka, Jap al costat de Klim, Hackett i Thorpe (7'04"66 min). Aquest registre no seria superat fins l'any 2007 per l'equip d'Estats Units en el Campionat Mundial disputat a Melbourne, Austrlia, fixant-lo en 7'03"24 min).

Desprs d'anunciar la retirada Kirby es dedic a la docncia, precisament en el centre on ell havia estat educat.


Enllaos externs.
 Biografia esportiva de Bill Kirby;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349707" title="Quintanilla de Trigueros" nonfiltered="1839" processed="1830" dbindex="136850">

Quintanilla de Trigueros s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349708" title="Quintanilla del Molar" nonfiltered="1840" processed="1831" dbindex="136851">

Quintanilla del Molar s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349709" title="Robladillo" nonfiltered="1841" processed="1832" dbindex="136852">

Robladillo s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349710" title="San Pelayo" nonfiltered="1842" processed="1833" dbindex="136853">

San Pelayo s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349713" title="San Salvador (Valladolid)" nonfiltered="1843" processed="1834" dbindex="136854">

San Salvador s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349715" title="Santibez de Valcorba" nonfiltered="1844" processed="1835" dbindex="136855">

Santibez de Valcorba s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349716" title="Sardn de Duero" nonfiltered="1845" processed="1836" dbindex="136856">

Sardn de Duero s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349717" title="Emili, o De l'educaci" nonfiltered="1846" processed="1837" dbindex="136857">


Publicat el 1762, com el seu ttol ho indica, l'Emili, o De l'educaci (mile, ou De l'ducation) de Jean-Jacques Rousseau s un tractat d'educaci o, tamb, un tractat sobre l'art de formar els homes. Roman, avui encara, una de les obres ms llegides i ms populars sobre l'assumpte, fins al punt que al Jap, l'autoritat pel desenvolupament del nen imposa a tots els educadors d'escoles maternals la lectura de l'mile.

Els quatre primers llibres descriuen l'educaci ideal d'un jove noi fictici, mile, i sn ordenats cronolgicament, abordant, etapa per etapa, les preguntes educatives que emergeixen a mesura que creix. El darrer llibre tracta de l'educaci de les noies a partir d'un altre exemple fictici: Sophie, criada i educada per ser la muller d'mile.

Parallelament a les teories prpiament pedaggiques, l'mile comprn la clebre Professi de fe del Vicari savoi (llibre IV), ple sobre les idees religioses de Rousseau, amb precioses indicacions. Es definia com un model pel que fa a la manera d'introduir la gent jove a les qestions religioses. El personatge del vicari savoi barrejaria els carcters de dos religiosos que Rousseau havia conegut de petit: l'abat Gaime, de Tor, i l'abat Gtier, d'Annecy.


Llibre I: 0/2 anys: La primera infncia.

Es tracta essencialment, en aquest primer llibre, el desenvolupament fsic del nen... El llibre I de l'mile tracta de l'infant que encara no parla. Els gests ms humils de la dida ja sn orientats cap a la fi a qu s'apunta: impedir que la naturalesa no sigui contrariada i que el nen no descobreixi que pot manar per signes.

Llibre II: 2/12 anys: La Infantesa.

Per a Rousseau, aquesta edat ha de ser tant la dels llibres si no aquella on s'estenen i es multipliquen les relacions d'mile amb el mn, per tal de desenvolupar els sentits, i a acostumar el nen a procedir, a partir de les dades sensibles, a deduccions.

Aquest llibre es decideix per l'exemple d'un noi per a qui aquesta fase de l'educaci ha reeixit. El pare porta el nen fer volar un estel, i li demana que trobi la posici de l'estel a partir de la seva ombra. Encara que no se li hagi ensenyat a fer-ho, el nen, havent desenvolupat la seva capacitat de comprensi del mn fsic, i la seva capacitat per procedir a inferncies, ho aconsegueix sense pena. (D'una certa manera, hi ha, en aquest enfocament les premisses del mtode Montessori).

Llibre III: 12/15 anys: L'Edat de la Fora..

Aqu, comena a formular-se la pregunta de la tria d'un ofici. Rousseau considera necessari l'aprenentatge d'un ofici manual, menys per raons econmiques que per raons socials: l'aprenentatge s un mitj ideal de socialitzaci.

Llibre IV: 15/20 anys: La Pubertat.

El quart llibre s particularment consagrat a l'amor i a la religi. La Professi de fe del Vicari savoi -sovint editada a part-, que examina els orgens de la fe, va ser objecte de mltiples controvrsies.

Llibre V: l'Edat Adulta: el matrimoni, la famlia, i l'educaci de les dones.

Moment de la trobada de Sophie, que constitueix una transici entre el Llibre IV -en el que el desenvolupament del cos produeix l'obertura vers altri i el despertar a la sexualitat- i la finalitat de la pedagogia de Rousseau, que consisteix a formar un ciutad just. La trobada de Sophie s a la vegada trobada amorosa, per tamb entrada en la vida social, pel matrimoni i la vida de famlia que suposa. mile haur, sota les prescripcions del seu mestre, deixar momentniament Sophie, per esdevenir ciutad. s aleshores que apareix el moment dels viatges d'una banda, per tal de comprendre els costums i usos d'altres pobles i aix poder escollir els ms adients, i el moment del resum d' el contracte social; aquestes dues etapes sn dues cares -l'una prctica, l'altra terica- d'un mateix ensenyament: assimilar els fonaments i les raons de la societat civil, tanmateix corrompuda. Ja que all on mile hagi anat, s l'inters particular, l'abs de poder, i la deterioraci de l'Estat el que hi regna. On viure quan tot s corromput? La tria ser la segent: all on mile va nixer; Quina ser la funci de l'home educat segons la naturalesa enmig d'una instituci pervertida? mile evitar al mxim aquesta perversi vivint al camp, all on els costums i els usos sn els ms estables; la seva missi ser d'exercitar la seva naturalesa, s a dir ser just, i de fundar una famlia amb Sophie. s el moment de la paternitat d'mile que es distingeix de la resta pel resultat de la seva educaci.

Vegeu tamb.

 mile, ou De l'ducation -text complet- ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349721" title="Torrecilla de la Abadesa" nonfiltered="1847" processed="1838" dbindex="136858">

Torrecilla de la Abadesa s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349722" title="ADN nuclear" nonfiltered="1848" processed="1839" dbindex="136859">
L'ADN nuclear, s l'ADN que figura fins del nucli d'un organisme eucariota. En la majoria dels casos codifica ms que l'ADN mitocondrial i es transmet sexualment. L'ADN nuclear s el ms com dels ADN utilitzats en els examen forenses.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349723" title="Cas Son Oms" nonfiltered="1849" processed="1840" dbindex="136860">
El Cas Son Oms s un presumpte cas de corrupci que afecta als poltics mallorquins Maximili Morales i Bartomeu Vicens, d'Uni Mallorquina.

El cas s'inici a finals de 2007, quan la Fiscalia Anticorrupci comen investigar la presumpta trama que s hauria pogut crear al voltant dels terrenys de Son Oms arrel d'una denncia de l'empresari ngel Ochando. La trama consistia en cobrar una comissi per requalificar aquests terrenys rstics en sl industrial. El pagament s'havia de fer a travs de l'empresa fantasma Metalumba SL.

Altres implicats en la trama sn el misser Jaume Montis, que hauria actuat com a intermediari en el cobrament dels diners, la dona de Vicens, Antnia Martorell i l'administradora de la societat Metalumba S.L., Elizabeth Diguez.

El dia 17 de setembre de 2008 foren detingudes dues persones en relaci amb aquest cas: Toms Martn, comptable de Metalumba i J.L., un empresari belga. Els detinguts estan acusats de, l'any 2005, falsificar factures per valor de 200 000 euros per, presumptament, blanquejar els diners de la trama.

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349725" title="Traspinedo" nonfiltered="1850" processed="1841" dbindex="136861">

Traspinedo s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349726" title="Canania" nonfiltered="1851" processed="1842" dbindex="136862">




Canania s un municipi brasiler de l'estat de So Paulo.s el municipi ms meridional de l'estat. 

La principal font de renda del poble s el turisme i la pesca, sent l'artesania i la culinria tpica altres atractius de la regi. Una regi bastant visitada pels turistes s l'Ilha do Cardoso, acessible via mar, amb la travessia feta majoritariamente per velers. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349730" title="Lnia evolutiva de Spearow" nonfiltered="1852" processed="1843" dbindex="136863">
Aquesta lnia evolutiva de Pokmon inclou Spearow i Fearow.

Spearow.

Spearow s un personatge fictici de Pokmon. Com Pidgey, Spearow s la forma bsica d'una lnia evolutiva basada en les aus de la vida real; mentre que Pidgey est basat en els coloms, Spearow sembla ms aviat un pardal.

El nom Spearow s una mescla dels mots anglesos "spear" (llana) i "sparrow" (pardal).

Morfologia.
Spearow s un petit ocell. Menja insectes en zones amb herba i t unes ales bastant curtes, cosa que vol dir que Spearow les ha de batre rpidament per mantenir-se en l'aire, i no pot volar ni molt alt ni molt lluny. Tamb utilitza les ales per extreure insectes de l'herba alta, i desprs els atrapa amb el seu bec.

Com que no s un dels Pokmon ms forts, ha de volar d'una banda a l'altra constantment, emetent sons aguts per espantar altres Pokmon salvatges i protegir son territori.

Als videojocs.
Els Spearow sn fcils de trobar a Kanto i a Johto, mentre que no existeixen a Hoenn, cosa que vol dir que no se'ls pot capturar a Pokmon Rob i Safir. A Pokmon XD, se'n pot robar un a Phenac City.

Spearow s dbil contra els atacs elctrics, de gla i de tipus roca, mentre que la seva combinaci de tipus el fa resistent contra atacs de tipus planta, terra, insecte i fantasma.

Com molts dels Pokmon que encara han d'evolucionar, s bastant feble. En arribar al nivell 20, evoluciona en Fearow, un Pokmon molt ms fort. Com a moviments ou, pot aprendre Atac Aeri, Tri Atac, Atac Rpid i Finta.

A l'anime.
A l'anime Pokmon hi ha hagut moltes aparicions de Spearow en diferents episodis. Ja en el primer episodi de la srie, Ash Ketchum, intentant capturar un Pidgey, llena una roca al cap d'un Spearow, que va a buscar la resta de l'estol. L'estol sencer persegueix Ash i el seu Pokmon per a picar-lo brutalment, per Pikachu aconsegueix derrotar-los desprs de veure que Ash est disposat a sacrificar-se per ell.

Bastants episodis ms tard, aquest mateix Spearow ha evolucionat en Fearow i es troba al capdavant d'una bandada que intenta exterminar els Pidgey i Pidgeotto, per va tornar a ser derrotat quan el Pidgeotto d'Ash va evolucionar en Pidgeot per desterrar-lo.

Fearow.

Fearow s un personatge fictici de Pokmon. s la forma evolucionada de Spearow i sovint apareix com a un dels Pokmon del Team Rocket tant en els videojocs com a l'anime Pokmon.

El nom Fearow s una mescla dels mots anglesos "fear" (por) i "sparrow" (pardal).

Morfologia.
Fearow s un ocell amb grans ales de color marr, una cresta taronja al cap i un llarg i estret bec. Se'l reconeix fcilment per aquestes caracterstiques, molt diferents a les de Spearow, que t les ales i el bec curts.

Grcies a les seves grans ales, Fearow pot volar molt ms fcilment que quan era un Spearow. Fins i tot les pot fer servir per aprofitar els corrents d'aire i planar grans distncies sense esfor, i es capa de volar durant un dia sencer sense ni tan sols haver d'aterrar o reposar-se (com l'albatros). Si se sent en perill, Fearow vola immediatament a gran alada.

El bec de Fearow li dna un atac especialment potenciat, fent que sigui un adversari perills en combat. s hbil per usar el bec per pescar preses de dins l'aigua o de sota terra. S'alimenta principalment de petits peixos i insectes. Tamb ataca volant molt amunt i desprs llanant-se en picat contra la seva presa.

Als videojocs.
A part de fer evolucionar un Spearow, es pot aconseguir un Fearow capturant-ne un de salvatge. Tanmateix, no s un Pokmon com en cap de les edicions dels videojocs, i de fet no se'l pot trobar a Pokmon Rub i Safir.

T un bon atac i una bona velocitat, per la resta de les seves qualitats sn bastant baixes, cosa que el fa defensivament molt feble. A ms, encara que aprn diversos bons atacs fsics, el seu llistat de moviments no s prou variat com perqu destaqui. Se sol utilitzar el seu atac Bec foradador com a moviment principal. Cop aeri s un altre moviment que aprn, b amb la MT 40 o si arriba al nivell 25 abans d'evolucionar a Fearow.

A l'anime.
A l'anime Pokmon, Fearow sol sser un enemic ferotge d'Ash Ketchum, per a vegades tamb apareix com a un dels Pokmon del Team Rocket.

Hi ha un Fearow que li t una rancnia especial, ja que el torna a atacar quan Ash torna a Pallet Town desprs de participar a la Lliga Pokmon. s el Spearow a qui Ash havia llanat una pedra el seu primer dia com a entrenador, i que ha evolucionat.

Enllaos externs.
Web oficial de Pokmon;
;
;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349733" title="Abd ar-Rahman V" nonfiltered="1853" processed="1844" dbindex="136864">
Abd-ar-Rahman V o Abd-ar-Rahman ibn Hixam ibn Abd-al-Jabbar al-Mustdhhir bi-Llah) (en rab                                                ,  Abd ar-Ra m n ibn Hix m ibn  Abd al-Jabb r al-Musta hir bi-Ll h) (vers 1003-1024), fou un dels darrers califes omeies de Crdova o l'ndalus. 

Fou proclamat degut al descontentament per la repressi exercida per la gurdia negra del califa Kasim, que va causar una revolta popular el 10 de setembre del 1023; Kasim va fugir a Sevilla i desprs a Xers. Llavors fou restablert Yahya que havia estat deposat per haver traslladat la capital a Mlaga, i que romania en aquesta ciutat; Yahya va enviar al seu exrcit berber contra Xers on va assetjar a Kasim al que va fer capitular i desprs empresonat amb els seus fills (i assassinat uns anys desprs); aquest fets van mantenir el descontentament, i altre cop va esclatar una rebelli que va pujar al tron al poeta de la famlia omeia, el jove Abd al-Rahman que va agafar el lakab d'Al Mustazhir i va nomenar hadjib o primer ministre a l'escriptor Ali ben Hazm (2 de desembre).

Va regnar noms 47 dies. Hi havia descontentament pel predomini que donava a l'aristocrcia cordovesa i la manca de respecte a la puresa islmica; el prncep omeia Muhammad es va aliar al lder del partit islmic ortodox Ibn Khalib, i va aconseguir el suport d'unitats militars; es va fomentar una revolta amb el suport militar; el palau califal fou envoltat i la minsa resistncia fou eliminada; els principals ministres del califa van morir a la lluita (17 de gener de 2024); Abd al-Rahman V fou deposat i nomenant nou califa el prncep rebel, amb el nom de Muhammad III al-Mustakfi; el califa deposat s'havia amagat per fou descobert i va ser capturat i Muhammad el va fer matar el 18 de gener.

 Referncia .
E. Levi-Provenal, Historia de la Espaa musulmana;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349738" title="Ilha do Cardoso" nonfiltered="1854" processed="1845" dbindex="136865">

L'Illa de Cardoso s una illa brasilera situada a la ciutat de Canania en el litoral sud de So Paulo, a ms de fer frontera amb l'estat de Paran. 

Regi protegida pel Govern de l'Estat de So Paulo a travs de la creaci del Parc Estadual de la Ilha do Cardoso, o PEIC, e 3 de juliol de 1962, a causa de la riquesa del medi ambient. Posseeix importants ecossistemas martim-estuaris i de la Mata Atlntica. 

El Parc Estadual s habitat per a prop de 480 persones. La seva poblaci s formada per caiaras que viuen de la pesca i de la cultura de subsistncia. A ms dels caiaras l'Illa de Cardoso va ser envada en 1992 per indis Guaranis Mbya vinguts del Paraguai. La poblaci indgena a l'Illa varia de 25 a 100 persones. Aquestes poblaci viu principalment de cistelles bsiques del govern federal, de la caa i del tall del margall juara, totes activitats ilegals per que sn ignorades pel parc. 

L'illa encara t impacte fort de gossos domstics que sn vistos comument caant la fauna nativa, com queixades i cutias.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349739" title="Cristina Zavalloni" nonfiltered="1855" processed="1846" dbindex="136866">
Cristina Zavalloni (1973, Bolonya) s una cantaire i compositora contempornia italiana, que conrea estils com el jazz i la msica experimental i avantguardista.


Formaci.

Llicenciada en llenges modernes, ja durant els anys d'estudi lingstic duia al dedins la pruja de la msica i en obtenir la llicenciatura decideix de dedicar-s'hi professionalment. Comen tot seguit estudis de cant i composici clssica tot enllaant-los amb el seu encuriosiment per la dansa contempornia.

Als anys noranta s'apropa al jazz prenent part en els seminaris estiuencs de Siena Jazz i Umbria Jazz i en 1993 participa en un curs de formaci professional promogut per la CEE mercs al qual entr a formar part de l'OFP ORCHESTRA amb el doble paper de compositora i cantant.

L'any 1994 inici estudis de cant lric i s'interessa tamb per la msica contempornia i la composici no jazzstiques. L'any 2000 ser fonamental en la seva formaci lrica en fer coneixena de Michelangelo Curti. Parallelament estudi composici clssica al conservatori G. B. Martini de Bolonya fins a l'any 1999.

Trajectria profesional.

Artista polifactica, la seva habilitat alhora que la seva educaci musical li permeten interpretar msica clssica tant be com la jazzstica. Com a intrpret de jazz ha participat a festivals internacionals com el Montreux Jazz Festival, el North Sea Jazz Festival, el Free Music Jazz Festival (Antwerpen), el Moers Music a Bimhuis (Amsterdam), el Umbria Jazz i el London Jazz Festival. Amb carcter de cantant clssica ha actuat al Lincoln Center (Nova York), al Concertgebouw (Amsterdam), al Teatro alla Scala (Mil), al Palau de la Msica (Barcelona), al Barbican Center (Londres), al New Palace of Arts (Budapest), a l'Auditorium Parco della Musica (Roma) i al Walt Disney Hall (Los Angeles).

La nmina de directors amb qui ha treballat inclou Martyn Brabbins, Stefan Asbury, Reinbert De Leeuw, Oliver Knussen, David Robertson, Jurjen Hempel i Georges-Elie Octor. Tamb ha actuat com a solista per a la London Sinfonietta, la BBC Symphony Orchestra, el Schoenberg Ensemble, els Sentieri Selvaggi, la MusikFabrik, l'Orkest De Volharding, l'Orchestra della RAI (Tor) i per a la Los Angeles Philharmonic.

Zavalloni com a musa de compositors.
Interessada aix mateix en la msica contempornia, i tot continuant una certa tradici de la cantant lrica com a inspiradora de compositors, Cristina Zavalloni ressegueix les petjades de l'artista d'origen armeni Cathy Berberian, que fou musa de Luciano Berio i de l'holands Louis Andriessen. Amb aquest darrer la Zavalloni collabora estretament de fa uns quants anys, i la llista de les obres que ha escrit especialment per a ella inclou:

 Passeggiata in tram per l'America e ritorno ("Passejada amb tramvia per Amrica i tornada"), 2001, basada en un text de Dino Campana dels Canti Orfici. s una pea per a veu italiana femenina, 3 trompetes, 3 trombons, guitarra elctrica, viol electric, doble baix, piano i percussi.

 La Passione ("La passi"), 2000-02, basada tamb en un text de Dino Campana dels Canti Orfici, s una pea per a veu jazzstica femenina, viol i petita orquestra integrada per 7 vents, 7 metalls, guitarra elctrica, cimbalom, 2 pianos, un sintetitzador, doble percussi, 3 violins i guitarra baix).

 Inanna, 2003, basada en texts de Hal Hartley i Theo J.H. Krispijn, s una pera per a 4 veus, 3 actors, cor mixt, clarinet contrabaix, 4 saxofons, viol i una filmaci de Hal Hartley simultnia. Cristina Zavalloni fa el paper principal de la reina sumria Inanna. El llibret s de Hal Hartley i la direcci a crrec de Paul Koek.

 Letter from Cathy, 2003, basat en una carta que la cantaire d'origen armeni Cathy Berberian adre a Andriessen, s una pea per a veu femenina jazzstica, arpa, viol, doble baix, piano i percussi.

 Racconto dall'Inferno, 2004, basada en lInfern de Dante Alighieri, s una pea per a veu jazzstica femenina i petita orquestra integrada per 8 vents, 6 metalls, guitarra, cimbalom, 2 pianos, doble percussi, 8 cordes, i guitarra baix.


Altres compositors per als qui serv d'inspiraci i que composaren obres per a ella sn:
Michael Nyman, que compos per a ella l'obra Acts of beauty;
Cornelis de Bondt, que li compos Gli tocca la mano;
Paolo Castaldi, que escrigu per a ella A fair mask for her;
Gavin Bryars;

Activitat recent.
1994.
Cossa lOpen Quartet, amb el qual publicar durant els segents anys tres discs:
Danse  rebours ("Dansa a l'inrevs") - Y.V.P. Records.
Come valersi non servilmente di Bertold Brecht - CMC.
When you go yes is yes - Felmay.

Sovintegen el quartet hostes com el francs Michel Godard, a la tuba, o Yves Robert i Gianluca Petrella, al tromb. La formaci volta sovint per Europa: Alemanya, Sussa, Holanda, Romania.

1995.
Entra a fer part de l'associaci Bassesfere ("Baixesesferes"), que promou la msica improvisada i on es poden trobar msics italians de darrera lleva, com ara Fabrizio Puglisi, Stefano de Bonis, Guglielmo Pagnozzi, Edoardo Marraffa, Domenico Caliri, Alberto Capelli, Francesco Cusa, Mirko Sabatini o Riccardo Pittau.
Dins d'aquesta associaci duu a terme activitats durant cinc anys i n'infanta tres discs, tots sota el segell BassesfeREC:
Catalogo Bassesfere I e II.
New original soundtrack for AURORA, amb Francesco Cusa i dins del projecte Impasse, s una banda sonora improvisada per al film de Friedrich Wilhelm Murnau Sonnenaufgang   Lied von zwei Menschen ("Aurora - Una can per a dos humans").
Scoiattoli Confusi - ("Esquirols confusos"), amb el pianista Stefano de Bonis.

Fruit de la recerca del grup i del projecte Impasse, tamb fa sortir a llum amb Francesco Cusa el disc Su Jacques Prvert, publicat per la discogrfica Spasc(h).

1997.
La seva carrera operstica pren cos amb el primer paper (Lucilla) a l'pera La scala di seta de Gioacchino Rossini al Teatro Comunale de Bolonya.

Amb el grup E.C.O. Ensemble, interpreta "Pierrot Lunaire" d'Arnold Schnberg al Teatro Verdi de Pisa, que posteriorment rodar per Livorno, Bolonya, Massa Carrara i Termoli.
Tornar ms tard a la mateixa interpretaci amb diferents grups a Cesena, Palerm i Npols.

1998.
Interpreta el doble paper de Justine i de Juliette, protagonista de "La Passion selon Sade" del compositor itali Sylvano Bussotti. La tourne de la representaci arriba a Alexandria, Npols, Tor, Bolonya, Bergamo, Reggio Emilia i Den Haag (Holanda). La direcci del muntatge va a crrec de Luca Valentino i Caludio Lugo.

En aquest any tamb debuta amb la formaci italo-francesa Assemblage, resultat de la collaboraci de la AMJ italiana i l'AFIJMA francesa. Participen al Festival rom "Una striscia di terra feconda" ("Una franja de terra feconda") i al Festival "Rumori Mediterranei" ("Remors mediterranis") de Roccella Jonica.

1999.
Aquest s l'any del comenament de la collaboraci amb el compositor holands Louis Andriessen, que s'enceta amb la primcia de l'estrena de la pea Passeggiata in tram per l'America e ritorno ("Passejada amb tramvia per Amrica i tornada", basada en un text de Dino Campana) al Concertgebouw d'Amsterdam. L'acompanya la Big Band de la instituci, dirigida per Juriel Hempel, i amb Monica Germino sonant el viol solista.
Suposaria l'enraigament d'una fructfera collaboraci amb el clebre compositor holands.
Repeteix amb la mateixa pea a Londres amb la London Sinfonietta i Diego Masson a la direcci. El recital incluiria tamb l'estrena d'una altra pea de Gavin Bryars, When Harry met Addy.

Pel juny torna a Amsterdam amb Monica Germino, Misha Mengelberg i Juus Janssen per retre homenatge a Louis Andriessen en el seu 60e anniversari. I a les acaballes de l'any presenta al Barbican Centre de Londes un treball fruit de la collaboraci entre Louis Andriessen i Peter Greenway, M is Man, Music & Mozart, acompanyada de la BBC Symphony Orchestra, i dirigida per Maryn Brabbins.

2000.
Al mes d'abril presenta al Festival Cassero 2000 el nou projecte musical Pas d'Oiseau, ensems amb el percusionista sus Pierre Favre, el baixista i vocalista Vincenzo Vasi i la dansaire Carla Vannucchi que llueix vestits especialment dissenyats per a l'obra per Sonia Bianchi.

Per maig presenta al Bimhuis d'Amsterdam el nou disc Scoiattoli confusi ("Esquirols confusos"), sota el segell BassesfeREC, disc que suposa l'encetament de la collaboraci amb el pianista Stefano de Bonis. La resta de l'any combinar una tourne de presentaci del disc arreu d'Europa i el Mediterrani amb d'altres compromisos, com ara la presentaci de la nova pea d'Andriessen The descent of Inanna.

2001.

Per mar participa a l'enregistrament del disc Minotrauma (Leo Records), conjuntament amb Yves Robert, del conjunt Dolmen Orchestra, dirigit per Nicola Pisani.

El mes de juliol arriba a Barcelona per fer el paper de protagonista de l'pera Eurdice ("Eurdice i els titelles de Caront") del compositor catal Joan Albert Amargs i Altisent al Convent del ngels dins la programaci del Festival Grec de Barcelona. La direcci escnica s a crrec de Luca Valentino, la musical a crrec del mateix Amargs, el llibret de Toni Rumbau, que a ms a ms s'encarrega de manipular les titelles i de donar-hi veu, i la msica a crrec de l'orquestra Barcelona 216. La mateixa pera ser representada a Lrrach (juliol de 2002) i Ludwigshaven (novembre de 2002).

Aquest mateix any participa a la producci de Camera Obscura, un projecte del compositor itali Marco de Bari emmarcat dins el programa de la comissi del Settore Musica de la Biennal de Vencia. La direcci va a crrec de Andrea Taddei i el llibret s de Marco de Bari i Maurizio Vitta. L'pera s'estrena al Teatro alle Tese - Arsenale, i es representa desprs al Teatro Lirico de Trieste.

2002.
El 2002, Andriessen compos una pea, La Passione, pensada especficament per a ella i la violinista Monica Germino. Aquesta can es basa en els Canti Orfici del poeta Dino Campana.

Discografia personal i collaboracions amb d'altres artistes.



Enllaos externs.
Plana oficial de Cristina Zavalloni  ;
Plana oficial de l'agent artstic ExB - Cristina Zavalloni     ;
Plana oficial del collectiu de msics improvisadors Bassesfere  ;
L'pera Eurdice a la plana oficial del Festival d'pera de Butxaca i Noves Creacions   ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349742" title="Agatngelo Soler Llorca" nonfiltered="1856" processed="1847" dbindex="136867">
Agatngelo Soler Llorca (Alacant, 1918 - 1995) fou un poltic i farmacutic alacant. Fill d'un conegut farmacutic, estudi als Germans Maristes d'Alacant, on el 1933 fou vocal de la Federaci d'Estudiants Catlics d'Alacant, juntament amb Blas Piar Lpez i poc desprs s'afili a Falange Espaola. En esclatar la guerra civil espanyola fou detingut i processat per alta traci, per en fou absolt el gener de 1937. Marx a Alcoi, per fou novament detingut i acusat d'organitzar la Falange clantestina. Marx aleshores a Albacete i fou enviat al front d'Extremadura en el Cos de Sanitat. All es pass al bndol sublevat i el 1939 entraria a Alacant amb les tropes de Gastone Gambara.

Un cop acabada la guerra, marx a estudiar farmcia a la Universitat Central de Madrid, on es llicenci el 1943 i fou tresorer del Sindicato Espaol Universitario. Tamb va formar part de la Divisin Azul durant 18 mesos. Desprs torn a Alacant, on fou sotscap provincial del Movimiento Nacional (1949-1953) i regidor de l'Ajuntament d'Alacant pel ter d'entitats des del 1949. Tamb fou procurador en Corts Franquistes el 1952-1964 i el 1967-1971 i alcalde d'Alacant el 1954-1963. Durant el seu mandat es va dur a terme obres de desenvolupament urb a la platja de Sant Joan, l'Albufereta i el barri de la Mare de Du del Remei; es va concedir el Postiguet a l'Ajuntament, es modernitz l'aeroport de la Rabassa, es municipalitzaren els tramvies i es perllong la Rambla cap al Nord. Per com a falangista ortodox s'enfront a la preponderncia de l'Opus Dei en la poltica nacional, i el 1963 va dimitir

Desprs fou Consejero Nacional del Movimiento de 1967 a 1971, quan dimit en solidaritat amb el Capit General de Granada en relaci amb unes declaracions sobre el menyspreu a la Falange, i president del Sindicat Provincial d'Indstries Qumiques. El 1969 vot en contra de la Llei de Successi proposada per Franco en la que es designava a Joan Carles de Borb com a successor, i el 1971 va polemitzar amb Laure Lpez Rod, ra per la que fou multat pel Tribunal Suprem d'Espanya amb 1.000 pessetes. Desprs es va retirar de la poltica i el 1972 fou nomenat conseller del Banc Alacant de Comer. Li van oferir encapalar la candidatura a la provncia d'Alacant de la Falange Espaola de las JONS a les eleccions generals espanyoles de 1977, per la va rebutjar afirmant, com a bon falangista, que no creia en els partits ni en les eleccions.

Durant 25 anys fou president del Collegi Oficial de Farmacutics d'Alacant. La seva esposa, Edna Rosa Daz Ulmo, s tia de Luis Daz Alperi, alcalde d'Alacant pel PP. El 2008 la seva famlia va cedir la medalla i la faixa d'alcalde a la Mare de Du de les Penes

 Obres .
 Historias de la placeta de San Cristbal (1973);
 Un entierro a la Federica (1975) ;
 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;
 Detalls biogrfics d'Agatngelo Soler;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349750" title="Corpo Truppe Volontarie" nonfiltered="1858" processed="1848" dbindex="136869">


El Corpo Truppe Volontarie (Cos de Tropes Voluntries), tamb conegut per les seves sigles, CTV, fou una fora italiana de combat d'uns 140.000 soldats enviats per la Itlia feixista de Benito Mussolini a Espanya, participant en la Guerra Civil Espanyola en suport al bndol revoltat. 

Poc desprs de l'inici de la guerra, Benito Mussolini va decidir prestar als nacionalistes espanyols la seva ajuda. Al principi del conflicte, les forces nacionalistes millor preparades se situaven al Protectorat espanyol al Marroc i a les illes Canries. La resta dels revoltats es trobaven en un primer moment en Pamplona, Saragossa, Oviedo, Salamanca, vila, Segvia i Cadis. El nombre i espai territorial dels districtes militars controlats pels nacionalistes era molt limitat, comptant a ms amb que l'Armada i la Fora Aria (FARE) havien roms lleials al Govern republic. En aquesta situaci, el suport itali va ser fonamental, a l'enviar en aquests moments avions de transport que van ajudar a traslladar al gruix de l'exrcit revoltat des del Marroc a la pennsula. 

Al mateix temps, en els ports portuguesos arribaven els subministraments italians, que eren transportats ms tard per terra a Espanya. La Marina italiana tamb va intervenir puntualment el primer mes tractant de tallar els subministraments republicans per el Mediterrani. Les primeres operacions estrictament de combat on van participar italians fou a Mallorca l'octubre de 1936, i immediatament en els primers bombardejos aeris sobre Madrid. El cap era el Comandant en Cap de les forces, Mario Roatta, a qui al desembre van arribar uns 3.000 soldats a Cadis i al febrer de 1937, amb 44.000 soldats en sl espanyol, la fora va rebre la denominaci oficial de Corpo Truppe Volontarie, organitzats en quatre divisions purament italianes i dues mixtes italo-espanyoles: 
 Divisi Littorio. ;
 Divisi Dio lo Vuole. ;
 Divisi Fiamme Nere.
 Divisi Penne Nere. ;
L'nica totalment motoritzada era la Littorio. Totes posseen tancs, vehicles blindats i artilleria (inclosa la anti-aria). Desprs de la presa de Mlaga per les tropes italianes, Mussolini va sentir la necessitat de realitzar una gran operaci militar que demostrs la capacitat del seu exrcit en el combat, convencent al bndol nacionalista per a cooperar en una operaci de gran abast en la ofensiva general sobre Madrid. Aquesta operaci es coneixeria posteriorment com la batalla de Guadalajara i fou un desastre per al Corpo Truppe Volontarie, que des d'aquest moment ja no participaria ms en la direcci d'accions d'aquesta envergadura, excepte aquelles de suport al bndol nacionalista. Al finalitzar la guerra, les tropes es van retirar gaireb de manera immediata. 

 Referncies .
  Consecuencias de la Intervencin Italiana (PDF), per Brian R. Sullivan, Institute for National Strategic Studies. National Defense University. Washington. Confer`rncia pronunciada al seminari La Guerra Civil Espaola en su contexto europeo a la Universitat Internacional Menndez Pelayo de Santander l'estiu de 1992. L'article fou publicat el 1994.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349753" title="Pensardoble" nonfiltered="1859" processed="1849" dbindex="136870">
Pensardoble (doublethink en angls), s una paraula inventada que apareix a la novella 1984, de George Orwell, i que forma part del lxic de l'anomenada novaparla.

Segons el propi escriptor, el doblepensar, com a ferramenta de dominaci, es pot definir d'aquesta forma:

Doblepensar significa el poder, la facultat de donar suport a dues opinions contradictries  de sostenir dues opinions contradictries  simultniament, dues creences contrries albergades en la ment. L'intellectual del Partit sap cap a quina direcci han de ser alterats els seus records; per tant, sap que est trucant la realitat; per al mateix temps se satisf a si mateix mitjanant l'exercici del doblepensar en el sentit de qu la realitat no en queda violada. Aquest procs ha de ser conscient, pues, si no, no es verificaria amb la suficient precisi, per tamb ha de ser inconscient per a que no deixi un sentiment de falsedat i, per tant, de culpabilitat. El doblepensar est arrelat en el cor mateix del Ingsoc, ja que l'acte essencial del Partit s la utilitzaci de l'engany conscient, conservant al mateix temps la fermesa de propsit que caracteritza a l'autntica honradesa. Dir mentides al mateix temps que es creu sincerament en elles, oblidar tot fet que no convingui recordar, i desprs, quan torni a ser necessari, treure'l de l'oblit noms pel temps que calgui, negar l'existncia de la realitat objectiva sense deixar ni per un moment de saber que existeix eixa realitat que es nega  tot aix s imprescindible. Fins i tot per a utilitzar la paraula doblepensar cal utilitzar doblepensar. Perqu per a fer servir la paraula se s'admet que es est actuant dolentment amb la realitat. Mitjanant un nou acte de doblepensar s'esborra aquest coneixement; i aix indefinidament, mantenint-se la mentida sempre uns passos per davant de la veritat. En definitiva, grcies al doblepensar va ser capa el Partit  i seguir sent-lo durant milers d'anys  d'aturar el curs de la Historia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349756" title="Blue Tongue Entertainment" nonfiltered="1860" processed="1850" dbindex="136871">

Blue Tongue Entertainment Pty. Ltd. s una empresa australiana creadora de videojocs creada al 1995. Va ser comprada per THQ el 17 de novembre de 2004 i es mant com un dels estudis interns de THQ.

 Premis .
Guanyador de l'E3 pel millor videojoc del 2002;

 Videojocs .
AFL Finals Fever (1996);
Riding Star (1998);
Starship Troopers: Terran Ascendancy (2000);
Jurassic Park: Operation Genesis (2003);
The Polar Express (2004);
Nicktoons Unite! (2005);
Barnyard  (2006);
 (2006);
 (2007);
de Blob (2008);
 (2008);

 Enllaos externs .
Web oficial de Blue Tongue Entertainment ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349758" title="Francisco Alberola Such" nonfiltered="1861" processed="1851" dbindex="136872">
Francisco Alberola Such (Alacant, 1890 - 1967) fou un advocat i poltic alacant, fill de l'empresari Francisco Alberola Canterac i germanastre de Rafael Alberola Herrera. Estudi als Pares Agustins de Novelda i a l'Institut d'Alacant. Es matricul a l'acadmia militar de San Lorenzo del Escorial, per abandon els estudis poc desprs per a llicenciar-se en dret a la Universitat Central de Madrid.

Afiliat al Partit Liberal, fou regidor de l'ajuntament d'Alacant el 1915-1921 i el 1922 fou nomenat president del Tribunal Tutelar de Menors. Desprs de la caiguda de la Dictadura de Primo de Rivera, intent revitalitzar la Unin Patritica amb Alfonso de Rojas i fou escollit tinent d'alcalde d'Alacant l'abril del 1931 per l'Aliana Monrquica. El 1932 fou detingut sota l'acusaci de participar en el cop d'estat del general Sanjurjo, per el 1933 fou escollit membre de la Diputaci Provincial d'Alacant per la Dreta Regional Agrria (DRA).

Durant la guerra civil espanyola fou empresonat per les autoritats republicanes, i poc desprs es va aixoplugar a l'ambaixada d'Argentina. Desprs de la guerra fou secretari del Sindicat Provincial de Ramaderia, regidor d'Alacant i diputat provincial, deg del Collegi d'Advocats d'Alacant del 1949 i 1952, i nomenat alcalde d'Alacant, conseller provincial del Movimiento Nacional i procurador a Corts franquistes de maig de 1949 a octubre de 1954. Durant el seu mandat l'aigua corrent es va municipalitzar, es va aprovar la installaci de l'empresa Manufacturas Metlicas Madrileas, alhora que restabl relacions comercials amb Or. Desprs de deixar el crrec fou vicepresident de la Caixa d'Estalvis d'Alacant.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349759" title="Vivendi" nonfiltered="1862" processed="1852" dbindex="136873">

Vivendi SA (anteriorment conegut com a Vivendi Universal) s una corporaci empresarial francesa d'entreteniment electrnic com pot ser msica, televisi i cinema, per tamb es dedica a la distribuci, telecomunicaci, el Internet com tamb els videojocs.

Vivendi Games inclouen Blizzard Entertainment, creadors de World of Warcraft, Diable, StarCraft i Warcraft; Serra Entertainment, que agrupa a Radical Entertainment, Swordfish Studios, High Moon Studios i Massive Entertainment; Vivendi Games Mobile i Sierra Online.

World of Warcraft de Blizzard s un dels jocs de rol massius en lnia ms populars, amb ms de 6,5 milions de clients a tot el mn fins el maig de 2006. El bagatge de Blizzard inclou nou primers llocs per nombre de vendes i mltiples guardons de "Joc de l'any". 

Referncies.


 Enllaos externs .
Vivendi.com - Web oficial;
Ketupa - Vivendi i Universal perfil extens;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349764" title="Manuel Montesinos Gmiz" nonfiltered="1863" processed="1853" dbindex="136874">
Manuel Montesinos Gmiz (Alacant, 1905 - ?) fou un poltic valenci, fill del cirurgi de l'Armada Gabriel Montesinos y Donday i pare de Juan Antonio Montesinos Garca. Llicenciat en dret, treball com a lletrat de la Diputaci Provincial d'Alacant. En esclatar la guerra civil espanyola inicialment va mantenir-se al seu lloc, per el gener del 1937 s'escap a la zona sublevada i es va enrolar a l'exrcit com a capit d'Artilleria. El 1942 form part de la gestora municipal d'Alacant i el 1945 ingress a la FET de las JONS, merc la qual cosa el 1946 fou nomenat alcalde d'Alacant i procurador en Corts Franquistes, fins que deix el crrec el maig de 1949. Poc desprs ced el Palauet familiar a l'estat, en el qual hi va estar la seu de la Delegaci d'Hisenda a Alacant i l'Escola de Comer de la Universitat d'Alacant.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;
 Histria de la Seu de la Universitat d'Alacant;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349766" title="TOSHI" nonfiltered="1864" processed="1854" dbindex="136875">
TOSHI s un motor de videojocs de quarta generaci multiplataforma dissenyat per Blue Tongue Entertainment.

El motor permet la mostra simultnia de molts nmeros de referncia que es desenvolupen en les consoles de nova generaci, com els ordinadors, per exemple. El motor est dotat amb un gran nivell de codi reusable.

El motor s'ha usat en els segents videojocs;
 Jurassic Park: Operation Genesis (2003);
 Nicktoons Unite! (2005);
 Barnyard (2006);
  (2006);
  (2007);
 El Tigre: The Adventures of Manny Rivera (2007);
 de Blob (2008);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349767" title="Romn Bono Marn" nonfiltered="1865" processed="1855" dbindex="136876">
Romn Bono Marn (  1969) fou un poltic alacant, fill d'Antonio Bono Luque i nt de Romn Bono Guarner. Llicenciat en enginyeria de mines, treball en l'empresa que havia fundat el seu avi. Quan esclat la guerra civil espanyola es pos de part dels sublevats i fou empresonat. L'abril de 1937 fou alliberat i s'amag a l'ambaixada d'Argentina, a travs de la qual embarc en el vaixell Tucumn i es va incorporar a les tropes franquistes, en les que va combatre com a tinent d'enginyers als fronts de Guadalajara, Terol, Castell de la Plana, Madrid i Toledo. El 1940 form part de la gestora municipal d'Alacant, i en fou nomenat alcalde i procurador a Corts Franquistes de febrer de 1942 a abril de 1946. Des de 1947 fins a la seva mort fou president de la Caixa d'Estalvis del Sudest. 

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349768" title="cid pirvic" nonfiltered="1866" processed="1856" dbindex="136877">

L'cid pirvic s un cid alfa-ceto que t un paper important en els processos bioqumics. L'ani carboxlic de l'cid pirvic es coneix com a piruvat.

 Qumica .
L'cid pirvic s un cid incolor i el seu olor s similar al de l'cid actic. s miscible en aigua i soluble en etanol i dietilter. En el laboratori, pot ser sintetitzat per escalfament d'una mescle d'cid trtric i sulfat d'cid de potassi, o per l'hidrlisi de cianur d'etanal, formant per la reacci clorur d'etanal i cianur de potassi:

CH3COCl + KCN   CH3COCN + KCl
CH3COCN   CH3COCOOH

A ms s un cid monoprtic (pot alliberar 1 hidrogen en les reaccions cid-Base).

 Importncia biolgica .
El piruvat s un compost orgnic clau en el metabolisme. s el producte final de la gluclisi, una ruta metablica universal on la glucosa es divideix en dos molcules de piruvat i origina energia (2 molcules d'ATP) L'cid pirvic es pot formar de dues maneres:
 Si hi ha suficient subministre d'oxigen, l'cid pirvic es descarboxila en la matriu mitocondrial pel complex enzimatic deshidrogenant-se i produint CO2 i Acetil-CoA que s l'inici d'una serie de reaccions anomenades cicle de Krebs, seguida de la fosforilaci oxidativa.
 Si no hi ha la suficient quantitat d'oxigen disponible, el piruvat segueix una ruta anaerbica, la fermentaci, formant cid lctic en animals i etanol en el llevat i en algunsbacteris. ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349770" title="Muhammad III al-Mustakfi" nonfiltered="1867" processed="1857" dbindex="136878">
Muhmmad III o Muhmmad ibn Abd-ar-Rahman al-Mustakf (en rab                            , Mu ammad ibn  Abd ar-Ra m n al-Mustakf ) fou un prncep omeia que es va proclamar califa i va governar a Crdova del 1024 al 1025.

El jove califa Abd ar-Rahman V al-Mustazhir va causar descontentament pel predomini que donava a l'aristocrcia cordovesa amb nomenament d'intellectuals pels crrecs principals, i la manca de respecte a la puresa islmica; el prncep Muhammad es va aliar al lder del partit islmic ortodox Ibn Khalib, i va aconseguir el suport d'un grup de militars; es va fomentar una revolta amb el suport militar; el palau califal fou envoltat i la minsa resistncia fou eliminada; els principals ministres del califa van morir a la lluita (17 de gener de 1024); Abd al-Rahman V fou deposat i nomenant nou califa el prncep rebel, amb el nom de Muhammad III al-Mustakfi; el califa deposat s'havia amagat per fou descobert i va ser capturat i Muhammad el va fer matar el 18 de gener. Havia regnat noms 47 dies.

Va tenir com a hadjib a Ibn Khalid. Aviat va tornar a regnar el descontent i va esclatar una nova revolta popular (1025). El hadjib fou mort per les masses. Muhammad va aconseguir fugir, per fou assassinat algun temps desprs. Yahya ben Ali de Mlaga fou proclamat califa per tercera vegada.

 Referncia .
E. Levi-Provenal, Historia de la Espaa musulmana;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349772" title="Membre superior" nonfiltered="1868" processed="1858" dbindex="136879">

El membre superior s cadascuna de les extremitats que es fixen a la part superior del tronc. Est compost per 4 parts fcilment distingibles: m, avantbra, bra i cintura escapular. En altres paraules va des de l'espatlla fins als dits. T un total de 32 ossos i 42 msculs.

Com es podr apreciar ms endevant, desprs de la segmentaci del membre, s un error molt constant citar-lo com a "bra". Aquest terme noms s'assigna al segon segment del membre superior localitzat entre l'espatlla i el colze.

Cintura escapular.

La cintura escapular est composta per l'escpula i la clavcula, dos a cada costat, que fixen els membres superiors a la part superior del tronc -trax- a nivell de les espatlles.

Escpula.


T tres fosses: subescapular, supraespinosa i infraespinosa. La fossa subescapular s anterior i s el lloc d'origen del mscul subescapular. La fossa supraespinosa s posterior i superior i s el lloc d'origen del mscul supraespins. La fossa infraespinosa s posterior i inferior i s el lloc d'origen del mscul infraespins. La fossa supraespinosa i infraespinosa queden dividides per l'espina, que acaba a l'acrmion.

T dues vores: axillar i vertebral. En la vora vertebral s'incerten els msculs romboides, i en l'axillar els msculs rodons. T una apfisi anomenada coracoides, on s'originen el mscul coracobraquial i mscul bceps braquial, i on s'incerta el mscul pectoral menor. L'acrmion s l'extensi de l'espina i s el lloc d'articulaci amb la clavcula.

Clavcula.


T forma de "s". Les seves parts sn: cap, cos i vores. La vora esternal s'articula -com el seu nom indica- amb l'estrnum, mentre que la vora acromial ho fa amb l'acrmion.

Bra.

El seu esquelet est format per un sol os: l'hmer.

Avantbra.
Est format pel cbit i el radi.

M.

T un esquelet complex, format per:
Carp;
Metacarp;
Falanges;

Bibliografia.

 Principios de Anatoma y Fisiologa. Tortora Derrickson. Editorial Mdica Panamericana.
 Anatoma con Orientacin Clnica. Keith Moore. Editorial Mdica Panamericana.








 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349774" title="Abd al-Rahim Khan" nonfiltered="1869" processed="1859" dbindex="136880">
Mirza Abd al-Rahim Khan khan-i-Khanan (Lahore 16 de desembre de 1556-Delhi 1627), fou un general i home d'estat indi fill del primer wakil d'Akbar el Gran, Bayram Khan. Era de raa turcmana del grup dels kara-koyunlu. 

Tenia 4 anys quan el seu pare fou assassinat i Akbar va assolir la seva educaci i li va donar el ttol de Mirza Khan. El 1572 va acompanyar a l'emperador al Gujarat i li fou confiat (sota tutela de Sayyid Ahmad de Baraha) el govern del districte de Patan on el seu pare havia estat assassinat, . Va seguir amb Akbar al Gujarat durant la seva famosa "marxa forada" i a la batalla de Sarnal que va posar fi a la rebelli dels mirzes. El 1576 va rebre el govern de Gujarat sota tutela de Wazir Khan Harawi. Va participar a l'expedici de Mewar i a la conquesta de Gogunda i Kumbhalmer (1578).

El 1581 fou nomenat mir 'ard una funci que fins aleshores feien set oficials i li fou concedit en feu el Ranthambore amb l'encrrec de pacificar la zona. El 1582 fou nomenat atalik de Salim (de 13 anys), fill d'Akbar. El 1583 va anar a Gujarat per reprimir la revolta de Muzaffar Shah Gujarati al que va derrotar a Sarkhedj i Nadot i per aix va rebre el ttol de khan-i-khanan i fou elevat a mansab de 5000 (el crrec ms alt de l'administraci imperial). Va conservar Gujarat i va perseguir a Muzaffar a Kathiawar conquerint Nawanagar. El 1585 va anar a la cort i Muzaffar es va revoltar en la seva absncia, per Abd al-Rahim va retornar a la provncia i la va pacificar. El 1586 es va iniciar el sistema de co-governs i li fou associat Kulidj Khan. El 1587 va tornar a la cort conservant nominalment el crrec de co-governador. El 1589 el govern li fou retirat i donat a Mirza Aziz Kuka, germ de la seva dona Mah Banu, i seguidament fou promogut a la ms alta funci a la cort, la de wakil, amb el feu (djagir) de Djwanpur, que el 1590/1591 li fou bescanviat (sense el seu acord) amb el de Multan i Bhakkar i fou nomenat comandant de l'exrcit enviat a conquerir Kandahar i annexionar Thatta, que estava en mans de Mirza Djani Beg Tarkhan; Abd al-Rahim va atacar primer Thatta on esperava fer millor bot i va deixar el comandament de l'expedici de Kandahar a Daniyal, fill d'Akbar. El 1591/1592 fou conquerida Thatta. Mirza Djani Beg va donar una filla seva en matrimoni a Shah Nawaz (Iridji) fill d' Abd al-Rahim, i va anar a la cort acompanyat d'aquest darrer.

El 1593 Daniyal va rebre el comandament d'una expedici al Dcan i Abd al-Rahim fou nomenat el seu conseller per finalment el projecte es va anullar per consell d'Abd al-Rahim. Dos anys desprs Murad, un altre fill d'Akbar, va iniciar la conquesta de Dcan; llavors Abd al-Rahim va rebre el feu de Bhilsa i fou nomenat conseller i assistent del prncep. Les relacions amb Murad no foren bones i no va participar a la campanya excepte en la victria de Bidjapur sobre Suhayl Khan (que tenia un exrcit superior) el 1597. Com que les relacions amb Murad no milloraven fou cridat a la cort el 1598. Mort Murad, el prncep Daniyal fou enviat al Dcan el 1589 i Abd al-Rahim fou nomenat el seu conseller i assistent. Van assetjar junts Ahmadnagar, que fou defensada brillantment per Chand Bibi per finalment conquerida; Daniyal fou nomenat governador i llavors es va casar amb la filla d'Abd al-Rahim de nom Djani Begum.

Quan Salim va pujar al tron amb el nom de Djahangir, fou confirmat en les seves funcions al Dcan. Quan Malik Anbar, cap de la dinastia Nizamshahida d'Ahmadnagar va intentar recuperar el territori perdut contra els moguls, Abd al-Rahim va prometre a l'emperador una victria rpida si se li donaven els recursos suficients; un exrcit dirigit per Parwiz, fill de Djahangir, li fou enviada, per segons sembla a causa d'una mala coordinaci entre els generals, Abd al-Rahim va haver d'acceptar un tractat humiliant amb Malik Anbar el 1610. Va caure en desgracia i fou cridat a la cort i acusat d'incompetncia i traci, per al cap de poc fou perdonat i se li van donar els feus de Kalpi i Kannaudj amb l'encrrec de reprimir la revolta d'aquestos districtes.

Com que la situaci al Dcan no millorava, fou cridat altre cop i enviat all el 1612; no va poder fer res ms que restablir la situaci fins que Parwiz fou substitut el 1616 pel prncep Khurram (desprs Shah Djahan). Aquest va venir amb un exrcit considerable i va derrotar a Malik Anbar signant un tractat el 1617 que restitua als moguls les seves conquestes. El 1620 Malik Anbar va tornar a la guerra per altre cop fou derrotat. El 1622 Khurram fou cridat a la cort junt amb Abd al-Rahim per agafar el comandament d'un exrcit contra els perses que acabaven d'ocupar Kandahar; Khurram no va voler obeir l'orde i es va revoltar i Abd al-Rahim li va fer costat, per desprs fou arrestat per haver comunicat amb Mahabat Khan, el comandant de les forces imperials. Finalment fou alliberat quan Mahabat va insistir en negociar la pau amb Abd al-Rahim; quan va arribar al camp imperial li fou prohibit de comunicar amb el camp rebel, i encara que va acceptar unir-se a les forces imperials va quedar sota vigilncia. 

El 1625 Djahangir el va cridar a la cort i li va restituir ttols i honors i li va donar una quantitat de diners. Mahabat Khan es va revoltar i va arribar a fer presoner a l'emperador, per aquest es va escapar. Abd al-Rahim es va posar al seu servei per dirigir l'expedici contra el general rebel. El 1126 va rebre l'orde de preparar l'expedici i va rebre el fu dels districtes que havien estat ocupats per Mahabat Khan. Abans d'acabar els preparatius es va posar malalt a Lahore i va morir a l'arribar a Delhi el 1627, als 71 anys.

El seus quatre fills van morir abans que ell: Mirza Iridji (Shah Nawaz Khan) va ocupar un alt crrec a l'administraci i va morir el 1619; Mirza Darab (Darab Khan) general distingit i governador de Bengala amb Khurram (Shah Djahan) durant la seva revolta, fou capturat per Mahabat Khan i executat el 1625/1626; Mirza Rahman va morir el 1619 u Mirza Amru'ullah va morir jove.

A ms de tota la seva vida professional, fou un poeta expert en rab, persa, turc i hindi, llenges en les que va escriure versos. La seva poesia en hindi, Bhakti, s la seva obra ms famosa. Fou mecenes de molts poetes. La seva generositat fou proverbial.

 Referncia .
Enciclopedia de l'Islam, II, volum I, pagines 82 a 84;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349775" title="Abd al-Rahman ben Muhammad" nonfiltered="1870" processed="1860" dbindex="136881">
Abd al-Rahman ben Muhammad ben Abi Amir, conegut per Shandjwuilo (Sanxuelo = el petit Sanx; castell Sanchuelo), fou fill del fams Almansor. Va agafar el lakab d'Al-Nasir.

Portava el malnom Sanxuelo perqu era per la seva mare el net de Garcia III Sanxes II de Navarra, el rei basc de Pamplona. A la mort del seu germ gran Abd al-Malik al-Muzaffar (1008) el va succeir com hadjib. Al-Muzaffar preparava una expedici contra Castella, quan va morir d'una malaltia de pit a la vora del Guadimellato o Wadi Armilat prop de Crdova (20 d'octubre del 1008) i els rumors deien que havia estat enverinat pel seu germanastre Abd al-Rahman Sanxuelo ("Sanchuelo"). Va obligar al califa Hisham II a atorgar-li el nomenament d' hadjib (una mena de primer ministre).

Estava poc dotat pel comandament i era molt vanits; aviat es va guanyar l'oposici popular on ja no era simptic per les seves tendncies berberfiles. Primer va obligar al califa Hisham a nomenar-lo com hereu a la corona (novembre del 1008) cosa que va desagradar al poble. A l'hivern, contra tota lgica, va decidir sortir en expedici contra el regne de Lle, i llavors l'oposici es va organitzar i va esclatar una revolta, instigada per Muhammad ben Hisham al-Mahdi, oncle del califa Hisham II, i amb suport del grup conegut com els meruanesos o marwanesos  mentre el partit dels esclavons donava suport a Sanxuelo. Els rebels es van apoderar del Ksar (Plau fortalesa) i van obligar a Hisham II a abdicar proclamant califa a Muhammad II ben Hisham al-Mahdi (finals del 1008 o principis del 1009). La primera preocupaci d'aquest fou saquejar la residncia dels amirites (la famlia d'Alamsor) a Madinat al-Zahra.

Sanxuelo encara disposava de l'exrcit i va trigar temps en decidir que feia. Finalment va decidir retornar a la capital per recuperar el poder, per de cam les seves forces el van abandonar i fou capturat prop de la ciutat per emissaris del nou califa, que el van matar el 3 de mar del 1009.

 Nota .


Referncies .

E. Levi-Provenal, Historia de la Espaa musulmana.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349776" title="El Pentgon" nonfiltered="1871" processed="1861" dbindex="136882">
El Pentgon s la seu del Departament de Defensa dels Estats Units, localitzat al comtat d'Arlington, Virgnia. Com a smbol de l'exrcit estatunidenc, el nom d'"El Pentgon" sovint s'utilitza de manera metonmica per referir-se al Departament de Defensa que no pas a l'edifici mateix. 

Dissenyat per l'arquitecte suecameric George Bergstrom (1876 1955) i construt pel contractista general John McShain, l'edifici fou dedicat el 15 de gener, 1943, dos anys desprs que es comencs la construcci l'11 de setembre, 1941. El Pentgon s un dels edificis ms grans del mn. Hi treballen 89.000 empleats militars i civils, i 3.000 altres empleats de suport. T cinc costats, cinc pisos sobre terra (i dos de sota), i cinc corredors per pis, un total de 28,2 km de corredors. La plaa central d'El Pentgon t la forma, s clar, d'un pentgon i t una superfcie de cinc acres (s a dir, 20.000 m). L'espai obert s al centre, que tamb t la forma d'un pentgon s coneix informalment com a ground zero, un terme que s'origin durant la Guerra Freda, basat en la suposici que la Uni Sovitica hi llenaria un o ms mssils nuclear.  Finalment, El Pentgon est envoltat per la xarxa de carreteres del Pentgon.

Referncies.





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349809" title="Declaraci d'independncia" nonfiltered="1872" processed="1862" dbindex="136883">
Una declaraci d'independncia s l'afirmaci de la independncia d'una regi que la desitja. Aquestes regions formen part o la totalitat d'un altre territori o naci. En la majoria dels casos les declaracions d'independncia es fan sense consentiment de l'Estat al que pertanyen, i per tant sovint es coneixen com a declaracions unilaterals d'independncia, en especial a aquelles regions o persones que qestionen la validesa de la declaraci. 

En alguns casos, la independncia s'assoleix sense cap declaraci d'independncia, sin que ocorre grcies a un acord bilateral. La independncia de molts de les colnies de l'Imperi Britnic aix han aconseguit la seva independncia, per mitj de la negociaci. Per altra banda, hi ha casos en qu les regions assoleixen la independncia de facto, per no declaren la independncia, com ara Taiwan. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349813" title="Declaraci d'independncia de Mxic" nonfiltered="1873" processed="1863" dbindex="136885">
Hi va haver dues declaracions oficials d'independncia de Mxic durant la seva guerra d'independncia. 

La primera va ser l'Acta Solemne de la Declaraci d'Independncia de l'Amrica Septentrional, el primer document legal que declara la separaci de la Nova Espanya de l'Imperi Espanyol. Va ser signada el 6 de novembre, 1813 pels diputats del Congrs d'Anhuac, convocat per Jos Mara Morelos a la ciutat d'Oaxaca, Oaxaca el mateix any, i installat a Chilpancingo, Guerrero, el 13 de setembre. Aquesta acta recull les principals declaracions contingudes en el document Sentimientos de la Nacin ("Sentiments de la Naci"), llegit per Morelos el 14 de setembre davant els diputats de les provncies alliberades del sud de la Nova Espanya. Aquest document assenyala que, ateses les circumstncies a Europa l'ocupaci napolenica d'Espanya l'Amrica recupera la seva sobirania; la uni entre els dominis ultramarins i la metrpoli quedava dissolta. 

La independncia de Mxic finalment va ser aconseguida quan els exrcits reialista i el revolucionari es van unir, en signar el Pla d'Iguala, en un sol exrcit, l'Exrcit "Trigarant" (en referncia a les tres "garanties" del pla). Un dia desprs de l'entrada de l'Exrcit a la ciutat de Mxic, el 27 de setembre, 1821, Agustn de Iturbide, va ordenar que la Suprema Junta Provisional Governativa realitzs una sessi molt d'hora per elegir el President de la Regncia de l'Imperi, i per la tarda subscrigus l'Acta d'Independncia de l'Imperi Mexic, per mitj de la qual Mxic va aconseguir la seva independncia.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349821" title="Damien Hirst" nonfiltered="1874" processed="1864" dbindex="136886">

Damien Hirst (Bristol, 7 de juny de 1965) s un artista britnic, integrant representatiu del grup anomenat Young British Artists (joves artistes britnics, o YBAs per les seves sigles en angls). Ha dominat l'escena de l'art en Anglaterra des de principis de els 90 i s internacionalment conegut com l'artista viu amb l'obra millor pagada. 

Biografia. 
Va nixer a Bristol i va crixer a Leeds. El seu pare era un venedor de cotxes, va deixar a la seva famlia quan Hirst tenia 12 anys. La seva mare, Mary, catlica, va treballar per a la Citizens Advice Bureau i afirma que va perdre el control sobre l'artista quan aquest era molt jove. Hirst va ser arrestat en dues ocasions per robatori en botigues. El que s va fer la mare va ser fomentar el seu gust pel dibuix. La seva professora d'art va suplicar que a Hirst li permetessin l'entrada en el sis curs, on va obtenir bones qualificacions, assolint un nivell "I" en la categoria d'art. Va assistir a la Universitat de Leeds, en Art i Disseny, encara que la primera vegada que ho va sollicitar se li va denegar l'admissi. 

Va treballar durant dos anys en l'habilitaci de solars de construcci a Londres; desprs va estudiar Belles Arts a la Universitat de Londres (1986-89), encara que de nou va veure rebutjada la seva primera sollicitud. Sent estudiant, Hirst treballava a temps parcial en un dipsit de cadvers, una experincia que va influir posteriorment en la seva elecci de temes i materials. 

Durant els anys noranta va estar relacionat amb el colleccionista Charles Saatchi, promotor dels Young British Artists, per les friccions es van incrementar fins al punt d'acabar-se la relaci el 2003. 

Hirst ha adms sempre seriosos problemes de drogues i alcohol, almenys durant deu anys, del perode dels anys 90. Durant aquest temps va ser reconegut pel seu salvatge comportament i actes escandalosos, incloent, per exemple, collocar-se un cigarret en la punta del penis davant dels periodistes. Va ser un assidu del Groucho Club al Soho londinenc, del que va ser expulsat i vetat alguna vegada pel seu mal comportament. 

Hirst havia conegut a Joe Strummer (l'antic cantant de The Clash), a Glastonbury, en 1995; s'havien fet grans amics, i fins i tot celebraven les festes familiars junts. Just abans del nadal de 2002, Strummer va morir d'un atac cardac fulminant. Aquest esdeveniment va tenir un profund efecte en Hirst, qui va declarar: Aquesta s la primera vegada que m'he sentit mortal. 

Desprs d'aquesta desgrcia, va donar molt dels seus diners i va dedicar gran part del seu temps a la fundaci de caritat Strummerville, dedicada a ajudar a joves msics. Aix mateix, ltimament Hirst ha demostrat gran inters pel Cristianisme. 

Est casat amb la californiana Maia Norman; amb ella t 3 fills, Connor, nascut el 1995, Cassius, nascut el 2000, i Cyrus, nascut el 2007. Des del naixement de Connor, ha passat la major part del seu temps en la seva coneguda casa de camp, una posada de 300 anys d'antiguitat situada al nord de Devon.

Obra.
La mort s el tema central del seu treball. s conegut sobretot per les seves sries de Histria natural ("Natural History"), en les quals, animals morts (com taurons, ovelles o vaques) sn preservats, de vegades disseccionats, en formol. Un dels seus treballs ms icnics s La impossibilitat fsica de la mort en la ment d'alguna cosa viu (The Physical Impossibility of Death in the Mind of Someone Living). Es tracta d'un taur tigre de 14 peus de llarg immers en una vitrina amb formol. A causa de la descomposici del taur tigre, va ser reemplaat amb un nou especimen el 2006. La seva venda per 10 milions de dlars, en 2004, va fer d'ell el segon artista viu ms car, desprs de Jasper Johns. 

Al juny de 2007, Hirst va assolir superar a Jaspers en aquest apartat amb la venda de la seva obra "Cofre de medicines" (Medicine Chest, en l'exposici Lullaby Spring), per nou milions sis-centes cinquanta mil lliures esterlines, en la casa de subhastes Sotheby's de Londres. El 30 d'agost de 2007, Hirst va superar la seva anterior venda de Lullaby Spring amb el seu treball Per l'amor de Du (For the Love of God), una calavera humana autntica, tota ella incrustada de diamants, 8.601 en total, que va arribar els cinquanta milions de lliures esterlines (74 milions d'euros), pagats per un grup inversionista desconegut  .

Altra gran venda va ser l'aconseguida per l'obra The golden calf, per la qual va obtenir a Sotheby's 10.34 milions de lliures (uns 13 milions d'euros). Se li calcula una fortuna superior als mil milions de dlars, sent ms ric que altres coneguts magnats britnics com Mick Jagger o Elton John.

Tamb s conegut per les seves pintures girants (spin paintings), fetes en una superfcie circular que gira, i pintura de punts (spot painting), els quals consisteixen en files de cercles acolorits a l'atzar; aquestes obres han estat molt imitades en grfics comercials. 

Sent la mort el tema central en la seva obra, aquesta sempre ha estat envoltada de gran polmica, ms o menys premeditada, i per tant d'un gran seguiment meditic. Per exemple, les autoritats de Nova York li van negar en el seu moment el perms per a exposar l'obra Parella morta cardant dues vegades, dos cadvers d'un toro i una vaca surant en formaldehid.

Durant l'estiu de 2008 fou notcia per saltar-se els circuits habituals de la compra-venda d'art i subhastar 223 obres seves a la casa Sotheby's de Londres, amb un preu total de venda que ascendia als 198 milions de dlars.

Referncies.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349823" title="Young British Artists" nonfiltered="1875" processed="1865" dbindex="136887">
Young British Artists (Joves artistes britnics, en angls) o YBAs s un grup d'artistes contemporanis del Regne Unit, provinents la majoria del Goldsmith college of arts de Londres. L'expressi Young British Artist procedeix d'una srie d'exposicions amb aquest nom, organitzades en la galeria Saatchi per Charles Saatchi a partir de 1992, que va llanar a aquests artistes a la fama. Van destacar per la seva tctica de xoc, l's de materials inusuals i d'animals. Van obtenir una mplia cobertura en els mitjans de comunicaci i van dominar l'art britnic durant els anys noranta del segle XX. Fins i tot la tradicional Royal Academy of Art va dedicar una exposici als YBA's el 1997. 

YBA s'ha convertit en una expressi histrica, encara que la majoria d'aquests artistes rondin avui la cinquantena. L'artista ms emblemtic i conegut del grup s Damien Hirst.

 Artistes .

Steven Adamson |  Fiona Banner | Christine Borland | Angela Bulloch | Simon Callery | Jake and Dinos Chapman | Mat Collishaw | Ian Davenport |  Tacita Dean | Tracey Emin | Angus Fairhurst | Anya Gallaccio | Liam Gillick | Marcus Harvey | Damien Hirst | Gary Hume | Michael Landy | Abigail Lane |  Steve McQueen | Lala Meredith-Vula | Chris Ofili | Sarah Lucas |  Martin Maloney | Stephen Park | Cornelia Parker |  Richard Patterson | Simon Patterson | Marc Quinn | Fiona Rae | Jenny Saville | Georgina Starr | Sam Taylor-Wood |  Gavin Turk | Gillian Wearing | Mark Wallinger | Rachel Whiteread | The Wilson Sisters













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349832" title="Rio Negro" nonfiltered="1876" processed="1866" dbindex="136888">

Geografia:
Rio Negro (Amazones), afluent del Riu Amazones. Neix a Colmbia, on se'l coneix com Riu Guaina.
Departament de Ro Negro, departament de l'Uruguai. La seva capital s Fray Bentos.
Provncia de Ro Negro, provncia d Argentina situada al sud del pas, a la regi de la Patagnia.

Vegeu tamb.
Riu Negre;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349834" title="Gilbert Scodeller" nonfiltered="1877" processed="1867" dbindex="136889">

Gilbert Scodeller (Saint-Laurent-Blangy, 10 de juny de 1931 - Arras, 13 d'abril de 1989) va ser un ciclista francs que fou professional entre 1951 i 1961. Durant la seva carrera professional aconsegu 22 victries, sent la ms destacada la Pars-Tours  de 1954.

 Palmars .
1952;
 1r a la Pars-Valenciennes;
1953;
 1r a Berlin;
 1r a Saint-Omer;
 Vencedor d'una etapa del Tour de la Manche;
1954;
 1r a la Pars-Tours;
 1r a la Pars-Valenciennes;
 1r a Boussois;
 1r al Circuit de Pvle;
 1r a La Fre ;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Champagne;
1955;
 1r a Ferrire-la-Grande;
 1r a Jeumont;
 1r a Plonour-Lavern;
 1r a Arras ;
1956;
 1r al Tour de Picardia;
 1r a Ferrire-la-Grande;
1958;
 1r al Tour de l'Ouest;
1959;
 1r al Circuit d'Aquitaine;
 1r a Saint-Omer ;
1960;
 1r al Circuit de Vienne;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Champagne;
1961;
 1r a Antibes ;

 Resultats al Tour de Frana .
 1954. Abandona (3a etapa);
 1955. Abandona (16a etapa);
 1956. Abandona (20a etapa);

Resultats al Giro d'Itlia .
 1958. 75 de la classificaci general;

 Enllaos externs .
 Fitxa de Gilbert Scodeller a sitiodeciclismo.net;
 Palmars de Gilbert Scodeller a memoire-du-cyclisme.net;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349839" title="Primera temporada d'El cor de la ciutat" nonfiltered="1878" processed="1868" dbindex="136890">


La srie comena quan la Clara surt de la pres degut al trfic de drogues, quan alg la va denunciar anys abans. Quan queda lliure, noms t una preocupaci: recuperar el temps perdut amb la Nria, la seva filla. La Nria viu amb el seu pare, en Jordi Vidal, que est casat amb la Carme, la germana de la Clara. La Carme vol mantenir la Clara lluny de la Nria.

A mesura que passen els episodis, es van presentant els diversos personatges del barri de Sant Andreu:

Els Peris: El Pere Peris i la Cinta Noguera, un matrimoni que porten el Bar Peris. Tenen dos fills: la Laura, que est a punt de casar-se per ho cancella quan descobreix que s'ha contagiat de la Sida d'una antiga relaci i el David, un noi problemtic que comena a freqentar males companyies.

La famlia Borrs: formada per la Montse, propietria de la perruqueria. La Montse s separada i viu amb la seva mare, la Teresa, i els seus fills: el Narcs i l'Ivan. Porta una relaci d'amagat amb el Jordi, fins que coneix el Huari.

El propietari de la lampisteria s el Quim Noguera, germ de la Cinta. s amic de la Clara i comencen a sortir junts i es casen. Junts adopten el Max, fill d'una companya de celda de la Clara, quan aquesta mor.

La farmcia s del Jaume Vidal i la Roser Balaguer, els pares d'en Jordi.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349840" title="Albert Bouvet" nonfiltered="1879" processed="1869" dbindex="136891">

Albert Bouvet (Melleg, 28 de febrer de 1930) va ser un ciclista francs, que fou professional entre 1954 i 1964. Desenvolup la seva carrera esportiva tant en carretera com en pista, aconseguit victries en els dos camps. 

La seva victria ms destacada fou a la Pars-Tours de 1956, sent el darrer francs que guanyava aquesta cursa fins que al cap de 42 anys, el 1998, Jacky Durand trenc la sequera de victries en aquesta clssica francesa.

En retirar-se del ciclisme professional continu vinculat a aquest esport, treballant en l'organitzaci de la Pars-Roubaix, tot localitzant nous trams de pav. 

Una cursa disputada entre les viles de Saint-Grgoire i Saint-Georges-de-Reintembault porta el nom de Trofeu Albert-Bouvet. 

Palmars .
1954;
 1r a la Manche-Ocan;
 1r al Tour de l'Orne i vencedor d'una etapa;
 1r a Mlesse;
 Vencedor d'una etapa al Circuit de les 6 provncies;
1955;
 1r als Boucless del Sena;
 1r als Boucles du Bas-Limousin;
 1r a Lanveur;
 Vencedor d'una etapa del Tour del Sud-est;
1956;
 1r a la Pars-Tours;
 1r al Circuit de Finistre;
 1r a Larrec;
 1r a Rostronen;
 Vencedor d'una etapa del Tour de l'oest;
1957;
 Campi de Frana d'hivern de persecuci;
 1r a Saint Pierre le Moutiers;
 2n al Campionat del Mn de persecuci;
1958;
 Campi de Frana de persecuci;
1959;
 Campi de Frana de persecuci;
 1r a Plougasnou;
 1r a La Bouexire;
 1r a Saint-Hilaire du Harcout;
 1r a Valognes;
 Vencedor de 2 etapes al Tour de Romandia;
1960;
 Campi de Frana de persecuci;
 1r a Prugn;
 1r a Scar;
1961;
 1r a Ploerdut;
1962;
 Campi de Frana de persecuci;
1963;
 Campi de Frana de persecuci;
 1r a Rennes;

Resultats al Tour de Frana .
1955. Abandona (3a etapa);
1957. 50 de la classificaci general;
1959. Eliminat (13a etapa);
1961. Abandona (12a etapa);
1962. Abandona (12a etapa);

Enllaos externs.
Palmars d'Albert Bouvet a memoire-du-cyclisme.net;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349844" title="Pokmon Platinum" nonfiltered="1880" processed="1870" dbindex="136892">
Pokmon Platinum (a Jap, Pocket Monsters Platina) s la continuaci de Pokmon Perla i Diamant que va sortir el 13 de setembre de 2008 a Jap. Encara no ha sortit a la venda per segurament sortir en el 2009.

 Enllaos externs .

  Lloc web oficial;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349847" title="Cas Llucmajor" nonfiltered="1881" processed="1871" dbindex="136893">
El Cas Llucmajor s un presumpte cas de corrupci esdevingut al municipi mallorqu de Llucmajor entre els anys 2000 i 2003.

 Implicats .
Els principals implicats en aquest cas foren Lluc Toms (PP Balear), batlle del municipi i Joaqun Rabasco (Agrupacin Social Independiente), alcalde pedani de la localitat turstica de l'Arenal.

S'acusa a Joaqun Rabasco d'apropiar-se de ms d'un mili d'euros de fons pblics amb la collaboraci de l'empresria Mara del Amor Aldao a travs de tot un entramat d'empreses. L'acusaci que recau sobre Lluc Toms s la de conixer i consentir aquests fets delictius. El fiscal ha demanat un total de 8 de pres per a Lluc Toms, 15 per a Maria del Mar Aldao i 18 per a Joaqun Rabasco.

 Resoluci judicial .
Desprs de celebrar-se el judici, el 17 de novembre de 2008 es va dictar sentencia per la qual el batle de Llucmajor, Lluc Toms (PP), ha estat condemnat a 3 anys de pres i 8 d inhabilitaci absoluta per haver malversat doblers pblics a travs de la seva participaci en la trama de corrupci poltica i empresarial coordida per l exregidor del consistori i lder de la formaci d extrema dreta ASI, Joaqun Rabasco, condemnat a 6 anys de pres i 8 d inhabilitaci absoluta. El lder d ASI, que est condemnat per malversaci de doblers pblics i per aixecament de bns, haur de pagar tamb una multa de 10.800 euros per indemnitzar el consistori llucmajorer. La tercera persona condemnada s Maria del Amor Aldao, exsecretria del partit espanyolista i companya sentimental del seu lder. La sentncia estableix per a ella 3 anys de pres, 6 d'inhabilitaci absoluta i 2.160 euros de multa.

Els tres condemnats sn responsables, a ms, de l extracci de ms de 681.000 euros de l Ajuntament de Llucmajor en benefici de Rabasco i el seu partit. La quantitat amb la qual hauran d'indemnitzar els ciutadans de Llucmajor conjuntament i en proporci a les seves possibilitats. Aix, la secci segona de l Audincia Provincial de Palma, presidida pel magistrat Joan Catany, considera demostrada l existncia de la trama empresarial dirigida per Rabasco dins l Ajuntament de Llucmajor. La sentncia condemnatria en descriu al detall el funcionament, els delictes que es cometeren, les responsabilitats de cadasc i el total de doblers que va perdre l Ajuntament.

Aix, l Alt Tribunal assegura que Rabasco "es concert" amb la seva companya sentimental per crear un "entramat" de quatre empreses amb "la finalitat d aprofitar-se de la seva condici de regidor i de la influncia" del partit d extrema dreta per contactar de manera avantatjosa amb el consistori. Per aconseguir-ho, assenyala la sentncia, la parella gaud de la collaboraci "necessria i imprescindible" de Lluc Toms. El batle del PP, que era l nica persona amb capacitat de contractaci municipal, accedia a les peticions del lder d ASI malgrat que era conscient que suposava un perjudici per als fons municipals.

Aix, Toms, Rabasco i Del Amor Aldao perjudicaren l Ajuntament ja que n extragueren un total de 681.000 euros en benefici del lder ultradret i del seu partit poltic. La sentncia tamb assenyala que el batle Lluc Toms acord les adjudicacions i pagaments a les empreses vinculades a Rabasco i ASI desprs de pactar que el grup poltic "li donaria suport en les decisions i votacions". Aix, Toms tamb nomen el cap de la trama, Joaqun Rabasco, com a batle delegat a l Arenal, com a segon tinent de batle de Llucmajor i com a regidor d Esports i Festes. A ms, l edil "es compromet a facilitar qualsevol adjudicaci i contractaci" que es fes en l esfera de les funcions del regidor Rabasco a les societats que aquest designs.

Les tres penes de pres, superiors als 2 anys, suposen l ingrs directe dels condemnats. Per de moment tot queda aturat, ja que les defenses tenen deu dies per recrrer davant el Tribunal Suprem espanyol i ja han avanat que aix ho pensen fer.

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Sentencia del Cas Llucmajor  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349850" title="Descarboxilaci del piruvat" nonfiltered="1882" processed="1872" dbindex="136894">
La descarboxilaci del piruvat s la reacci bioqumica que utilitza el piruvat per formar acetil-CoA, l'alliberaci dels equivalents i la reducci d'emissions de CO2. La descarboxilaci del piruvat, vincula les vies metabliques com la gliclisi i el cicle de l'cid cclic, que es denominen "la transici de reaccions", "el vincle de reaccions", o "la reacci descarboxilativa oxidativa". Aquesta reacci s catalitzada generalment pel complex pirvic deshidrogenasa com a part de la respiraci anaerbica. En les cllules eucariotes, la descarboxilaci del piruvat es dna exclusivament en els mitocondris; en les cllules procaritoes es dna en el citoplasma i en la membrana plasmtica.

L'oxidaci de la descarboxilaci del piruvat en els organismes anaerbics s diferents que en la dels organismes aerbics, procs on l'electr acceptor s un sulfat de ferro-protena, no de NAD+. La conversi s catalitzada per una tiamina depenent de l'enzima que tamb s un acetil coenzim A. La reducci dels equivalents sn eliminats per la producci de l'h2 a travs de la hidrogenasa.

 Referncies .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349851" title="Abd al-Rahman ben Awf" nonfiltered="1883" processed="1873" dbindex="136895">
Abd al-Rahman ben Awf (abans Abu Amr o Abd al-Ka'ba) (mort 652) fou un dels musulmans de primera hora, dels Banu Zuhra dels kuraix. Va prendre part a l'hgira i a la batalla de Badr i altres.

El 627 va dirigir un grup d'homes enviat per Mahoma a Dumat al-Djandal. Fou membre del consell dels sis, encarregat de l'elecci de califa, i va jugar un paaer decisiu en el nomenament de Uthman a la mort de Umar. La tradici diu que fou una de les deu persones a les que Mahoma va prometre el parads.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349856" title="Abd al-Rahman ben Hisham" nonfiltered="1884" processed="1874" dbindex="136896">
Abd al-Rahman ben Hisham (1789/1790-1859) fou sold de Marroc del 1822 al 1859.

Fou proclamat a Fes el 30 de novembre de 1822 succeint al seu oncle Mawlay Sulayman, que l'havia designat hereu. Va haver de fer front a diverses revoltes: 

Revolta dels Zemmur el 1824/1825;
Revolta dels Banu Zarwal el 1825;
Revolta dels Shiyadma el 1827;
Revolta dels Shararda el 1828;
Revolta dels Udaya el 1831/1832;
Revolta dels Zemmur el 1843;
Revolta dels Banu Amir i el Za'ir el 1849;
Revolta dels Zemmur el 1852;
Revolta dels Banu Musa 1853;
Revolta dels Zemmur el 1857/1858;

Va signar acords comercials amb diversos estats europeus i Estats Units:

Portugal el 1823;
Gran Bretanya el 1824;
Sardenya el 1825;
Espanya el 1825;
Frana el 1825;
Gran Bretanya el 1827;
ustria el 1830;
Npols el 1834;
Estats Units el 1836;
Frana el 1844;
Sucia el 1844;
Dinamarca el 1844;

El 1828 els britnics van bloquejar Tnger i el 1829 els austracs van bombardejar Larraix, Arzila i Tetun en represlia per que els marroquins havien capturat naus de comer.

El 1830 va nomenar khalifes (delegats) a Tlemcen, Miliana i Medea sobre els que va tenir autoritat fins el 1832 quan els franceses el van obligar a retirar-los. De 1832 a 1834 va ajudar a Abd el-Kader, cap de la guerra santa a Algria. Quan ms tard Abd el-Kader es va refugiar al Marroc, els francesos van bombardejar Tnger (6 d'agost de 1844), van derrotar els marroquins a Isly (14 d'agost de 1844) i van bombardejar Mogador (15 d'agost de 1844) obligant al sold a declarar a Abd el-Kader fora de la llei pel tractat de Tnger del 26 d'octubre de 1844, i el 1847 va acceptar expulsar-lo dels seus dominis, i es va haver d'entregar a Frana.

El 1843 l'agent consular espanyol Darmon al Marroc fou assassinat; el 1851 fou saquejat el correu francs "Courraud Rose" provocant la represlia francesa amb el bombardeig de Sal; i desprs fou assassinat l'agent francs Paul Rey el 1855; en cada cas va haver d'acceptar les imposicions de les potncies estrangeres.

Va morir a Meknes el 28 d'agost de 1859.

 Bibliografia .
L. Godard, Description et histoire du Maroc, Pars 1860;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349858" title="Monument a Rius i Taulet" nonfiltered="1885" processed="1875" dbindex="136897">

El monument a Rius i Taulet fou construt al passeig Llus Companys de Barcelona entre 1897-1901 i dedicat a qui va ser alcalde de Barcelona durant l'Exposici de 1888, Francesc de Paula Rius i Taulet. s obra de l'arquitecte Pere Falqus i l'escultor Manuel Fux, desprs d'haver guanyat el concurs.
 
El monument consta d'un obelisc a sobre d'un pedestal que, a la part frontal, s presidit pel bust de bronze de Rius i Taulet, flanquejat per un obrer, que simbolitza el Treball, i una figura allegrica que s'ha d'interpretar com la ciutat que ret homenatge a l'alcalde. A la part posterior hi trobem una imatge alada de la fama i tres genis que simbolitzen l'Art, la Cincia i la Indstria.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349860" title="Abd al-Rahman ben Khalid ben al-Walid al-Makhzumi" nonfiltered="1886" processed="1876" dbindex="136898">
Abd al-Rahman ben Khalid ben al-Walid al-Makhzumi (mort 666) fou un general rab musulm, el fill nic del clebre general omeia Khalid ben al-Walid.

Va manar una unitat a la batalla de Yarmuk amb noms 18 anys. El califa Muawiya I el va nomenar governador d'Homs i va dirigir algunes de les expedicions sirianes a Anatlia. A l'esclatar la guerra civil, al servei de Muawiya, va rebutjar una expedici vinguda des de Iraq a la Djazira; es va trobar amb Muawiya a Siffin i fou el seu porta estendard. 

Muawiya va tenir por de qu fos un rival per Yazid en la successi i el va fer enverinar pel seu metge, un cristi de nom Ibn Uthal, el 666; un parent d'Abd al-Rahman va matar un temps desprs al metge.

 Bibliografia .
H. Lammens, tudes sur le rgne de Mo'awia Ier, Pars 1908.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349863" title="New Age" nonfiltered="1887" processed="1877" dbindex="136899">
New Age s el nom d'un moviment que barreja espiritualitat, esoterisme i reinterpretacions de la filosofia oriental per crear un estil de vida alternatiu, basat en la calma, l'autoconeixement i la connexi amb el cosmos. El nom ve de l'era d'aquari, una nova etapa en astrologia que s'usa com a smbol de canvi vital i social. Aquest moviment t mltiples tendncies internes, va sorgir a mitjans dels anys 60 i es va estendre per Occident. Ha creat el seu propi estil musical, reinvindica la medicina alternativa i el retorn d'algunes idees hippies. Es concep la persona com un tot (holisme), fugint de la separaci entre la ment i el cos.

Manera de pensar.
Els seguidors del moviment New Age afirmen que hi ha una realitat ms enll del mn fsic, identificada amb l'nima o energia vital, que cal connectar amb l'univers, en una visi panteista del mn, on tot t vida i esperit. Cada persona ha de buscar el seu propi cam per trobar aquesta connexi, a partir de la meditaci o la msica. 

s freqent la creena en l'homeopatia, l'astrologia i la intuci com a mitj de coneixement. Tamb abunden els defensors de l'ecologisme i el vegetarianisme i la crtica als valors dominants al sistema capitalista. Reivindiquen la saviesa de les tribus indgenes, usant els seus remeis medicinals o els seus ritus (fet molt criticat per alguns dels nadius). 







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349864" title="Pars-Nia 2005" nonfiltered="1888" processed="1878" dbindex="136900">

 L'edici de 2005 de la Pars-Nia es va disputar entre el 6 i el 13 de mar de 2005, formant part de l'UCI ProTour. La cursa fou guanyada per l'estatunidenc Bobby Julich, de l'equip CSC, amb 10" d'avantatge sobre Alejandro Valverde.

Etapes.
06-03-2005: Issy-les-Moulineaux, 4 km. (CRI).



07-03-2005: Etampes-Chabris, 186,5 km..



08-03-2005: Aigueperse-Thiers, 46,5 km..



09-03-2005: Thiers-Craponne-sur-Arzon, 117,5 km..



10-03-2005: Saint-Pray-Montlimar, 101 km.



11-03-2005: Rognes-Mont Faron, 172,5 km..



12-03-2005: La Crau-Cannes, 184 km..



13-03-2005: Nia, 135 km..



Classificacions finals.
Classificaci general.


Classificaci de la muntanya.


Classificaci de la regularitat.



Classificaci del millor jove.


Classificaci per equips.



Progrs de les classificacions.


Enllaos externs.
Web oficial de la cursa ;
Article sobre la cursa a UCI ProTour-Cycling ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349865" title="Abd al-Rahman ben Samura" nonfiltered="1889" processed="1879" dbindex="136901">
Abd al-Rahman ben Samura ben Habib ben Abd Shams ben Abd Manf ben Kusayy (mort 670), fou un general rab musulm que va establir el govern musulm a Sistan.

Fou el mateix Mahoma qui li va donar el seu nom quan es va convertir (abans es deia Abd al-Ka'ba). Fou governador de Sistan (Sidjistan) sota el califa Uthman, lloc en el que va substituir a Rabi ben Ziyad que el 651/652 havia iniciat la conquesta del territori. Una revolta a Zarandj va expulsat al governador deixat all per Rabi i Abd al-Rahman ben Samura al arribar va haver d'assetjar al marzban a aquesta ciutat amb una fora de 8000 homes; els marzban es va sotmetre per el tribut de Zarandj fou duplicat (va passar a dos mil dirhams i dos nois esclaus); un bon nombre de religiosos musulmans va arribar al pas per fer les conversions.

Llavors va iniciar la campanya cap al orient, conquerint la zona entre Zarandj i Kish, prop de lIndus, i la regi entre Rokkadj (Aracosia) i Zamindawar; va tallar la ma al dol daurat de Zun i li va arrencar els dos rubis que li feien d'ulls per demostrar al marzban que el dol era impotent. Bust i Zabul foren ocupades mitjantant tractat de capitulaci, signat tamb amb el marzban de Kirman abans de la mort d'Uthman el 656. Quan es va saber la mort del califa es van aturar les operacions i Abd al-Rahman ben Samura va retornar a Bssora on esperava trobar al seu superior Abd Allah ibn Amir ibn Kuraysh (que era cos d'Uthman) per aquest ja havia estat cessat pel nou califa Al ben Abi Tlib. En la seva absencia, i segons les fonts xineses, el sassnida Yazdagard III va intentar ocupar Sistan . 

Desprs de la batalla del Camell (657) Abd al-Rahman ben Samura es va unir a Muawiya I a Sria i fou un dels enviats a Hasan ibn Ali el 661. Aquest mateix any Abd Allah ibn Amir ibn Kuraysh fou nomenat per Muawiya com a governador de Bssora del que depenien els territoris perses cap a l'est, i aquest el va enviar vers el 662 a Khurasan oriental i Sistan junt amb Abd Allah ben Khazim, per restablir el domini rab.

Va introduir el crrec de    eb al-or a (cap de policia) al Sistan i va construir una mesquita a Zarandj; els territoris que ja havia conquerit van haver de ser recuperats per la fora o per tractat; Kabul fou ocupada desprs d'un setge d'algus mesos; va fer una expedici a Aracsia (Al-Rukhkhadj) i Zabulistan (regi de Gazni) recuperant Bust i les demes ciutats;  Kabul llavors es va revoltar per hi va retornar i fou ocupada desprs d'un setge d'un mes. Muawiya el va confirmar personalment con a governador directament dependent del califa. El 665 Muawiya va cessar a Ibn Amir com a governador de Bssora i al cap d'un mes Abd al-Rahman ben Samura fou cessat al Sistan.

Es va retirar a Bssora on els esclaus que havia portat de Kabul van construir una mesquita a casa seva amb l'estil constructiu de Kabul. Va morir a Bssora el 670.

 Nota .


 Bibliografia .

Marquart, Eranshahr, Berln 1901



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349867" title="Abd al-Rahman ben Abd al-Kadir al-Fasi" nonfiltered="1890" processed="1880" dbindex="136902">
Abd al-Rahman ben Abd al-Kadir al-Fasi (1631-1685) fou un savi marroqu nascut i criat a Fes.

Fou deixeble del seu pare Abd al-Kadir ben Ali i alumne d'altres savis. Fou clebre pel gran abast dels seus coneixements en mltiples camps. Es creu que va escriure unes 170 obres sobre el fikh malaquita, medicina, astronomia, i histria, per la seva fama deriva principalment del seu carcter de jurisconsult. L'obra principal fou Al-Amal al-fasi. tamb va escriure un llarg poema.

 Bibliografia .

E. Levi-Provenal, Chorfa


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349868" title="Pasqual Cucala Mir" nonfiltered="1891" processed="1881" dbindex="136903">

Pasqual Cucala Mir, conegut per "Rull de la Mira", (Alcal de Xivert, 1816 - Portvendres, 1892), fou un important capitost carl durant la Tercera Guerra Carlina al Maestrat, tot i haver participat tamb com a simple voluntari en les dues primeres.

Retirat al seu poble i fent de llaurador desprs de les dues primeres guerres, es va aixecar el 1872 al crit de "Visca Carles VII!" amb uns 50 homes. A travs de diverses accions per sorpresa aconsegu els primers xits que el portaren a aconseguir armes i diners. El desembre d'aquell any va crear a Sant Mateu un batall carl, format per cinc companyies i un Estat Major integrat pels seus fills i altres membres de la seva famlia.

Assol una gran popularitat entre els seus homes, essent comparat fins i tot amb el llegendari Cabrera. Home poc instrut, anrquic i cruel, encaixa ms aviat en el perfil del guerriller valent i lleial a la seva causa. Gaud d'una gran estima, tanmateix, per part de l'Infant Alfons Carles de Borb, Comandant General dels carlins de Catalunya i el Centre.

Dirig, al llarg de la Tercera Guerra Carlina, arriscades operacions militars amb les que aconsegu arribar a les portes de Castell de la Plana i creuar el Xquer diverses vegades i arribar a les envistes de Valncia. Ocup entre d'altres les places de Tortosa, Amposta, Sagunt, Morvedre, Borriana, Almassora, Borriol, Segorb, Xtiva, Vila-real, Onda i Alcoi i fou ascendit per mrits de guerra a brigadier de l'Exrcit Reial del Centre per l'alt comandament carl. Es disting en l'acci d'Orist, on imped que l'Infant Alfons Carles de Borb i la seva dona Maria de les Neus de Bragana caigueren presoners dels liberals.

Fou ferit a Minglanilla el 1873, en un enfrontament amb el brigadier Emilio Calleja i finalment derrotat a Iecla.

En acabar la guerra, s'exili a Frana i fu de comerciant de vins fins a la seva mort a causa del cncer, a Portvendres, el 1892.

 Bibliografia .
Urcelay, Javier (2002). El Maestrazgo carlista (2 Edici). Vinars: Editorial Antinea. ISBN: 84-89555 72-9;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349871" title="Cucala" nonfiltered="1892" processed="1882" dbindex="136904">

Pasqual Cucala Mir: guerriller carl de la Tercera Guerra Carlina.
Cucala (ocell): Sinnim de Cornella.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349872" title="Abd al-Rahman al-Fihri" nonfiltered="1893" processed="1883" dbindex="136905">
Abd al-Rahman al-Fihri (de nom complert Abd al-Rahman ben Habib ben Abi Ubayda al-Fihri) (mort el 755) fou un general musulm. Era besnt de Uqba ben Nafi el governador de l'Ifriquiya durant el califat omeia.

Va participar a algunes expedicions del seu pare contra el Sus (Marroc) i Siclia. Va sobreviure a la greu derrota que els berbers van aconseguir sobre els rabs el 741 en la que van morir el seu pare i el governador Kulthum ben Iyad. Llavors va passar a Hispnia, per amenaada la seva vida va tornar a Ifriquiya el 745 i es va revoltar contra el governador Hanzala ben Safwan al-Kalbi, que finalment li va entregar el govern el 747.

Com a governador a Kayrawan, va haver de fer front a diverses revoltes tribals. Va fer expedicions a Siclia i Sardenya (752). Caiguda la dinastia omeia, es creu que inicialment va reconixer als abbssides (vers 751) per sota el califa Al-Mansur (que va accedir al tron el 754) va rebre un missatge injuris i li va retirar el reconeixement. El califa va instigar a dos germans del governador a revoltar-se; un dels germans Ilyas ben Habib el va assassinar i es va erigir en governador el 755.

El fill d'Abd al-Rahman, Habib ben Abd al-Rahman, es va revoltar i amb l'ajut d'un dels seus oncles paterns, Imran ben Habid, governador de Tunis, va enderrocar a l'usurpador i va assolir el govern.

 Referncia .

E. Levi Provenal, Historia de la Espaa musulmana



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349874" title="Balat aix-Xuhad" nonfiltered="1894" processed="1884" dbindex="136906">
Balat aix-Xuhad s el nom que els musulmans donen a la famosa batalla de Tours del 732, modernament anomenada batalla de Tours. Aquest nom vol dir literalment "el cam dels mrtirs per la fe".

En aquesta batalla va morir el val de l'ndalus Abd-ar-Rahman ibn Abd-Allah al-Ghafiq. Els que van sobreviure es van retirar cap a Narbona.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349877" title="Auviny" nonfiltered="1895" processed="1885" dbindex="136907">
Auviny, tamb Aubiny i antigament Albiny , s una poblaci d'Andorra, pertanyent a la Parrquia de Sant Juli de Lria . Juntament amb el poble de Juberri forma el Quart d'Auviny . 

Segons Joan Coromines i Manuel Anglada el topnim Aubiny prov d un nom llat, Albinus. En la documentaci ms antiga, d poca medieval, el nom apareix escrit Albiny, i en documents d edat moderna com Alviny.





|}


El Riu d Aubiny neix a la zona dels cortals de La Peguera i s uneix al Valira una mica al sud de Sant Juli de Lria.

El terme de La Rejoleria es troba situat al sud de Sant Juli de Lria, a sota del poble d Aubiny. Deu el seu nom al fet que all hi ha un important jaciment d argila, que durant temps fou explotat, i just al costat hi ha un forn, ara abandonat, dedicat a l elaboraci de terrisa, en especial totxanes i rajoles.

El Torrent del Forn s un petit torrent paral.lel al darrer tram del riu d Aubiny. Situat a tocar de La Rejoleria; l origen d aquest topnim s el mateix, s a dir, es deu a la presncia de l antic forn de cermica.

Les Bordes del Mas sn un conjunt de bordes situades per sobre del riu d Aubiny i que pertanyen a cases d Aixirivall, poble amb el qual les comunica el cam del Mas.

La muntanya de La Rabassa (Bosc de la Rabassa   Riu de la Rabassa) ocupa l angle sud-est de la parrquia de Sant Juli de Lria, la seva part alta est ocupada per un extens bosc de pi negre, l explotaci del qual ha estat durant anys una de les principals fonts de riquesa comunals.

La Serra de Pimes constitueix el punt culminant de La Rabassa, el seu punt ms alt s la Roca de Pimes, i travs de la Collada de Pimes s uneix a la serralada provinent de camp Borrut.  El punt alt de la Roca de Pimes rep la denominaci de Pic de La Rabassa.

Per sobre de Juberri es troba la partida del bosc de La Rabassa anomenada Costes de Bescaran. La causa del seu nom s que per aqu passava l antic cam que menava de Sant Juli de Lria al poble de Bescaran , travessant la muntanya de La Rabassa.

Dins del seu terme hi ha l'Esglsia de Sant Rom d'Aubiny.


s famosa la llegenda de la Dama Blanca d'Aubiny, que simbolitza la independncia i les llibertats andorranes davant el poder feudal.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349882" title="La Wally" nonfiltered="1896" processed="1886" dbindex="136908">
	
La Wally s una pera en quatre actes amb msica d'Alfredo Catalani i llibret itali de Luigi Illica. Va ser estrenada a La Scala de Mil el 20 de gener de 1892, sota la direcci d'Edoardo Mascheroni, mesos desprs de l'estrena de l'Otello de Giuseppe Verdi i de la Manon Lescaut de Puccini.

El llibret est basat en uns exitosos Heimatroman i drama de Wilhelmine von Hillern (1836-1916), Die Geyer-Wally, Eine Geschichte aus den Tyroler Alpen (literalment "La Wally-voltor: Un conte dels Alps tirolesos"). 

La pea ms coneguda de l'pera s l'ria Ebben? Ne andr lontana, (Acte I), que Wally canta quan decideix deixar sa casa per sempre. Catalani havia compost aquesta ria independentment com a Chanson Gronlandaise l'any 1878, per posteriorment la va incorporar a aquesta pera. Va ser emprada per Jean-Jacques Beineix en la seus pellcula Diva.

Tamb s'hi pot trobar una de les morts operstiques ms corprenedores, en la qual la protagonista es llana a un allau.

Es tracta d'una pera poc representada, potser a causa de la seua dificultat escnica.

Sinopsi.

Lloc: el Tirol austrac;

Acte I.
El poblet de Hochstoff

Se celebra un concurs de tir per festejar el 70 aniversari del pare de La Wally, Stromminger. Arriba una colla de caadors del poble ve de Slden, encapalada per Hagenbach. Aviat sorgeixen antigues rivalitats i s'hi desencadena una baralla entre Stromminger i Hagenbach, amb amenaces i insults, que acaba quan Hagenbach s retirat pels seus companys.

Vincenzo Gellner est enamorat de Wally i s'adona durant la baralla que ella est enamorada de l'enemic de son pare. Quan es queda sol amb Stromminger li comunica les sues sospites. Sabedor que Gellner desitja la seua filla, Strommingeris insisteix a Wally que accepte casar-se amb ell en el termini d'un mes; si no ho fa haur d'abandonar la casa paterna per sempre. Ella replica que ms aviat s'estimaria buscar la seua sort entre les neus alpines que casar-se amb Gellner.

Acte II.
La taverna de l'guila a Slden

Ha passat un any. Stromminger ha mort i Wally ha heretat la seua fortuna. No obstant aix, Hagenbach s'ha proms a Afra, l'ama de la Taverna de l'guila, i aparentment no est interessat en Wally.

Se celebra una festa a Slden i Wally arriba a la taverna sabedora de la presncia de Hagenbach. Hom persuadeix Hagenbach a acceptar el repte d'aconseguir un pet de Wally. El que ha comenat com un joc, aviat esdev un assumpte ms seris, i Hagenbach guanya fcilment l'aposta. Quan Wally s'assabenta que ha estat noms una vctima d'una cnica aposta, manifesta amb vehemncia la seua rbia i gelosia. Busca Gellner, qui tamb s'hi troba present a la festa, i insisteix que si encara l'estima haur d'assassinar Hagenbach.

Acte III.
Un congost

La Wally torna a casa. La seua clera s'ha apaivagat i ara desitjaria no haver pronunciat aquelles paraules. En aquest moment piquen a la porta. s Gellner, qui explica com sota la protecci de la foscor ha pogut estimbar Hagenbach al fons d'un profund congost.

Wally es mostra horroritzada, i corre vers el congost amb l'esperana de salvar Hagenbach, tot i que creu que encara estima Afra. Pot descendir al fons del barranc amb l'ajut d'una corda, i aconsegueix apujar el cos als penyals.

Acte IV.
Dalt dels Alps

Sola i trista, Wally ha escalat a les muntanyes que envolten el poble. El seu nic amic, Walter, l'ha seguida, i tracta de convncer-la que baixe per celebrar les festes de Nadal, tot recordant-li el perill d'allaus. Ella el fa fora, i es queda pensant en la seua mort imminent.

Wally escolta altra veu. s Hagenbach, recuperat de les seues ferides, que arriba a confessar-li el seu amor. Els amants es reconclien i Hagenbach surt a trobar un cam segur per tornar avall. Crida fort a Wally, per el soroll de la seua veu desencadena un allau que se l'emporta muntanya avall.  Wally roman durant un instant a la vora del precipici, abans d'estimbar-se ella mateix en l'allau.

 Enregistraments selectes .

La Wally, Renata Tebaldi, Mario del Monaco, Justino Diaz, dirigits per Fausto Cleva (CD - Decca, 1968);

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;

Bibliografia.
 The New Kobbe's Opera Book editat per l'Earl of Harewood i Antony Peattie. ISBN 0-09-181410-3;
 The New Grove Book of Operas editat per Stanley Sadie. ISBN 0-333-65107-3;

 Enllaos externs .
  llibret;
  Argument detallat a Opera Italiana;
  Argument detallat a Spike's World (PDF);












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349883" title="Cynolebias albipunctatus" nonfiltered="1897" processed="1887" dbindex="136909">

 Cynolebias albipunctatus    s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 12 cm de longitud total i les femelles els 8,25.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349886" title="Cynolebias altus" nonfiltered="1898" processed="1888" dbindex="136910">

 Cynolebias altus    s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes. 

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 13,3 cm de longitud total i les femelles els 9,39.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W. J. E. M.: The neotropical annual fish genus Cynolebias (Cyprinodontiformes: Rivulidae): phylogenetic relationships, taxonomic revision and biogeography. Ichthyol. Explor. Freshwaters v. 12 (nm. 4): 333-383. Any 2001.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 AQUATAB.NET;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349887" title="Cynolebias attenuatus" nonfiltered="1899" processed="1889" dbindex="136911">

 Cynolebias attenuatus    s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes. 

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 10,5 cm de longitud total i les femelles els 7,08.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W. J. E. M.: The neotropical annual fish genus Cynolebias (Cyprinodontiformes: Rivulidae): phylogenetic relationships, taxonomic revision and biogeography. Ichthyol. Explor. Freshwaters v. 12 (nm. 4): 333-383. Any 2001.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 AQUATAB.NET ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349888" title="Cynolebias gibbus" nonfiltered="1900" processed="1890" dbindex="136912">

 Cynolebias gibbus    s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes. 

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 9,8 cm de longitud total i les femelles els 8,73.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W. J. E. M.: The neotropical annual fish genus Cynolebias (Cyprinodontiformes: Rivulidae): phylogenetic relationships, taxonomic revision and biogeography. Ichthyol. Explor. Freshwaters v. 12 (nm. 4): 333-383. Any 2001.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 AQUATAB.NET;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349889" title="Cynolebias gilbertoi" nonfiltered="1901" processed="1891" dbindex="136913">

  Cynolebias gilbertoi   s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total i les femelles els 3,6.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349890" title="Cynolebias griseus" nonfiltered="1902" processed="1892" dbindex="136914">

 Cynolebias griseus    s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 8,3 cm de longitud total i les femelles els 5,52.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349891" title="Abd al-Rahman ben Marwan" nonfiltered="1903" processed="1893" dbindex="136915">
Abd al-Rahman ben Marwan ben Yunus, de malnom Ibn al-Djilliki (el fill del gallec) (mort 889), fou un emir d'Extremadura a la segona meitat del segle IX.

Pertanyia a una famlia de conversos (muwalladun) originaris del nord del modern Portugal que es va installar a Mrida. El seu pare Marwan ben Yunus fou nomenat governador de Mrida per l'emir omeia de Crdova Muhammad I (852-886) per Abd al-Rahman, que va succeir al pare, es va revoltar contra el seu sobir el 868. Muhammad va enviar un contingent que va obligar a la ciutat a rendir-se i Abd al-Rahman va haver d'anar a Crdova on se li va fixar la residncia. Va restar a la capital de l'emirat fins el 875, quan va tornar a Mrida on amb el suport dels clients de la famlia es va revoltar i va desconixer l'autoritat de l'emir. Es va fer fort al castell d'Alanje per Muhammad i va enviar tropes i es va haver de rendir; llavors li fou assignada residncia a Badajoz (Batalyaws).

No va restar molt de temps tranquil, i el 876/877 es va revoltar altre cop i aquesta vegada va tenir el suport del senyor de Porto (Burtukal) Sadun al-Surunbaki, i del rei asturlleons Alfons III. L'exrcit enviat per l'emir dirigit pel general Hashim ben Abd al-Aziz, va patir una emboscada a la Serra d'Estella i el general fou fet presoner i entregat al rei Alfons . Calia esperar una forta reacci de l'emir i Abd al-Rahman va fugir cap a terres del rei cristi on va romandre vuit anys, retornant a Badajoz el 884. Llavors va fer un acord amb l'emir pel qual de fet governaria un extens principat abraant la vall del Guadiana i el sud de Portugal. Aquest acord es va mantenir amb els emirs Al-Mundhir (886-888) i Abdallah ben Muhammad (888 912). 

Va governar com a virtual emir independent (per sense tenir reconegut el ttol) fins a la seva mort el 889 quan el va succeir el seu fill Marwan ben Abd al-Rahman.

 Notes .


Bibliografia .

E. Codera, Los Benimerun en Mrida y Badajoz;
E. Levi-Provenal, Historia de la Espaa musulmana;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349893" title="Difusi facilitada" nonfiltered="1904" processed="1894" dbindex="136916">

La difusi facilitada (o transport facilitat) s un procs de difusi, una forma de transport passiu facilitada per protenes de transport. La difusi facilitada pot ocrrer a travs de membranes biolgiques o a travs de compartiments aquosos d'un organisme.

Les molcules polars i ions carregats es dissolen en aigua per no es poden difondre lliurement a travs de membranes cellulars a causa de la naturalesa hidrofbica dels lpids que constitueixen la bicapa lipdica. De molcules no polars noms hi ha de petites, com l'oxigen que es pot difondre fcilment a travs de la membrana. Totes les molcules polars sn transportades a travs de les membranes per les protenes tranmembranoses. Aquests canals es poden obrir i tanca, aix regulen el flux d'ions o molcules polars petites. Les molcules ms grans sn transportades per protenes de transport de membrana. 

Les molcules no polars, com el retinol o els cids grassos sn solubles en aigua. Sn transportats a travs de compartiments aquosos dels cllules  o a travs d'espai extracellular per transport soluble d'aigua com retinol que lliga protena.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349895" title="Cynolebias itapicuruensis" nonfiltered="1905" processed="1895" dbindex="136917">

 Cynolebias itapicuruensis    s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes. 

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 8,7 cm de longitud total i les femelles els 6,56.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W. J. E. M.: The neotropical annual fish genus Cynolebias (Cyprinodontiformes: Rivulidae): phylogenetic relationships, taxonomic revision and biogeography. Ichthyol. Explor. Freshwaters v. 12 (nm. 4): 333-383. Any 2001.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 AQUATAB.NET;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349897" title="Cynolebias leptocephalus" nonfiltered="1906" processed="1896" dbindex="136918">

 Cynolebias leptocephalus    s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 12,5 cm de longitud total i les femelles els 8,94.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349901" title="Cynolebias microphthalmus" nonfiltered="1907" processed="1897" dbindex="136919">

 Cynolebias microphthalmus    s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 12 cm de longitud total i les femelles els 5,02.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349902" title="Banu Marwan" nonfiltered="1908" processed="1898" dbindex="136920">
Els Banu Marwan (tamb Banu Merwan, Marwnides, Merwnides, Merunides i Marunides) fou una dinastia virtualment independent que va governar Extremadura i el sud de Portugal del 884 al 930.

Fou fundada per Abd al-Rahman ben Marwan ben Yunus, que va aconseguir de l'emir de Crdova, Muhammad I, el reconeixement d'un gran domini, a canvi de mantenir l'orde i reconixer la sobirania cordovesa. La debilitat de l'emirat en aquest moment aconsellava no tenir enemics com la famlia Banu Marwan (tamb Banu Merwan, Marwnida, Merwnida, Merunida i Marunida) que, com a conversos (muwalladun) i amb un poder local forjat durant anys, arrosegaven a tots els seus a la regi.

Abd al-Rahman va governar com a virtual emir independent (per sense tenir reconegut el ttol) fins a la seva mort el 889 quan el va succeir el seu fill Marwan ben Abd al-Rahman. Aquest va morir el 923 i el va succeir el seu Abd al-Rahman II ben Marwan. El 930 forces del ara califa de Crdova Abd al-Rahman III van entrar a Badajoz i van obligar a l'emir a sotmetre's. L'emirat va desapareixer.

Bibliografia .

E. Codera, Los Benimerun en Mrida y Badajoz;
E. Levi-Provenal, Historia de la Espaa musulmana;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349903" title="Eri de panxa blanca" nonfiltered="1909" processed="1899" dbindex="136921">

L'eri de panxa blanca (Atelerix albiventris) s una petita espcie d'eri originari de gran part de l'frica subsahariana, des del Senegal i Mauritnia a l'oest fins a Sudan a l'est, i se l'ha observat tant al sud com Zmbia. Les poblacions tendeixen a escampar-se entre hbitats apropiats de sabana i camps de conreu, evitant les zones boscoses.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349905" title="Eri sud-afric" nonfiltered="1910" processed="1900" dbindex="136922">

L'eri sud-afric (Atelerix frontalis) s una espcie d'erio, originria dels pasos d'Angola, Botswana, Lesotho, Nambia, Sud-frica i Zimbabwe.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349908" title="Abd al-Rahman ben Umar al-Sufi" nonfiltered="1911" processed="1901" dbindex="136923">
Abu l-Husayun Abd al-Rahman ben Umar al-Sufi (Rayy 8 de desembre de 903-25 de maig del 986) fou un astrnom persa.

Va servir com astrnom amb el visir Abu l-Fadl Ibn al-Amid a Isfahan el 948/949, i el 960/961 a la cort d'Adud al-Dawla tamb a Isfahan.

La seva obra principal, una descripci dels estels fixos, s Suwar al-kawakib al-thabita  (coneguda tamb amb altres ttols) escrita vers el 965 i amb alguns dibuixos. Fou tradut i publicat per Caussin de Perceval.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349909" title="Hariclea Darcle" nonfiltered="1912" processed="1902" dbindex="136924">
Hariclea Darcle (nascuda Hariclea Haricli; Br ila, 10 de juny de 1860   Bucarest, 12 de gener de 1939) va ser una clebre soprano romanesa. 

Va nixer al si d'una famlia d'arrels gregues. Son pare, Ion Haricli, era un terratinent del districte de Teleorman. Sa mare, nascuda Aslan, tenia relacions de parentesc amb la noble famlia Mavrocordatos. La famlia va residir durant un temps a la ciutat de Turnu M gurele, al sud de Romania. Hariclea es va casar amb un jove oficial, Iorgu Hartulari, i va ser conguda durant un temps pel nom de Hariclea Hartulari-Darcle, sent Darcle el nom de thtre que va adoptar arran del seu debut a l'Opra de Paris l'any 1888 en el paper de Marguerite del Faust de Charles Gounod.  L'any 1889 va substituir Adelina Patti com a Juliette en Romo et Juliette, amb un creixent xit. 

ntre els grans xits de la seua carrera posterior a Itlia, a partir de l'any 1890, cal destacar l'estrena en el paper d'Odalea de l'pera Condor d'Antnio Carlos Gomes a La Scala de Mil l'any 1891; el paper protagonista en l'estrena de La Wally d'Alfredo Catalani, al mateix teatre, l'any 1892; el paper protagonista en l'estrena d'Iris, de Pietro Mascagni i el de Tosca de Giacomo Puccini, ambds al Teatro Costanzi de Roma els anys 1899 i 1900, respectivament. Va ser molt popular a Espanya i a Sud-amrica, on va participar en moltes estrenes locals de les peres de Puccini, Mascagni i Massenet. La seua darrera aparici va ser com la Carmen de Georges Bizet a Florncia, l'any 1918.

Noms va fer un grapat d'enregistraments fonogrfics per a Fonotipia l'any 1905, tots molt rars de trobar.  

Darcle va ser mare del compositor Ion Hartulary Darcle.  Tannt ella com el seu fill estan enterrats al cementeri de Bellu a Bucarest. 

Des de 1997, se celebra a Br ila el bianual Concurs Internacional de Cant Hariclea Darcle. 

Bibliografia.
Plana d'H. Darcle;

Enllaos externs.
El primer Concurs Internacional de Cant Hariclea Darcle;
Concurs Internacional de Cant Hariclea Darcle;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349910" title="Eri de Somlia" nonfiltered="1913" processed="1903" dbindex="136925">

L'eri de Somlia (Atelerix sclateri) s una espcie d'eri. Com ho indica el seu nom, es tracta d'una espcie endmica del pas afric de Somlia.

Referncies.
 World Conservation Monitoring Centre 1996.  Atelerix sclateri.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Consultat el 30 de juliol del 2007.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349918" title="Abd al-Rahman Khan" nonfiltered="1914" processed="1904" dbindex="136926">
Abd al-Rahman Khan (1844-1901) fou emir d'Afganistan, fill d'Afdal Khan (el fill gran de Dost Muhammad Khan, fundador de la dinastia Barakzay.

El 1853 era al Turquestan Afgans on el seu pare era governador de Balkh i va participar a les operacions que van portar a establir la sobirania afganesa sobre Kataghan, Badakhshan i Derwaz. Quan va morir Dost Muhammad (1863) va deixar el tron al seu fill Sher Ali, excloent als dos germans grans d'aquest, Afdal Khan i Azam Khan, el que va portar a una guerra civil que va durar cinc anys.

Afdal Khan va obtenir alguns xits inicials per finalment fou derrotat i empresonat. Abd al-Rahman va fugir a Bukhar. 

El 1866 aprofitant que Sher Ali era a Kandahar es va apoderar de Kabul mercs a la traci del general Rafik Khan, que es va girar contra Sher Ali. Afdal Khan fou alliberat i proclamat emir. Sher Ali fou derrotat a Kilat-i Ghilzay el 1867 i va perdre Kandahar. Poc desprs va morir Afdal i Abd al-Rahman (que tenia ambicions al tron) va sostenir les reclamacions del seu oncle Azam Khan, per les forces d'aquest i d'Abd al-Rahman associades, foren derrotades per Sher Ali (i els seus fill Yakub Khan i Zana Khan) prop de Gazni. 

Sher Ali va recuperar el poder, i Abd al-Rahman va haver de fugir primer a Waziristan i desprs a Prsia.  All va anar a Mashad i va creuar el desert de Karakum en direcci de Khiv i Samarcanda. Va arribar a Tashkent on fou rebut pel governador rus del Turquestan, general Kaufmann, al que va demanar ajut, per li fou refusat, si be se li va donar una pensi i se li va permetre residir a Samarcanda on va restar 11 anys fins que Sher Ali fou derrotat pels britnics a la Segona Guerra Afgana (1878-1880).

Sher Ali va fugir i va morir i el seu successor, el seu fill Yakub Khan, no va aconseguir mantenir el control de les tribus; el resident britnic Cavagnari fou assassinat i Yakub fou exiliat a l'ndia Britnica quedant el tron vacant. Davant l'expansi russa els britnics volien establir un Afganistan fort i amic que fes de tamp entre els dominis russos a Turquestan i els britnics a l'ndia. El tron fou ofert a Abd al-Rahman (juliol de 1880) en determinades condicions que deixaven notable influncia als britnics, condicions acceptades per Abd al-Rahman a la conferncia de Zimma el 31 de juliol i 1 d'agost de 1880 . El 1883 el marques de Ripon va renovar les garanties britniques i va concedir un subsidi anual a l'emir per pagar a les seves tropes i per les despeses de protecci de la frontera del nord-oest (de l'ndia Britnica).

El 1886 va aplanar la revolta de les tribus ghilzay; el 1888 fou sufocada la rebelli d'Ishak Khan, fill d'Azam Khan. El 1891 va enviar les seves tropes a Hazarajat, un pas independent enclavat a Afganistan, que pagava tribut a l'emir a canvi del lliure comer, i que fou ocupat totalment el 1893. El Kafiristan, a l'oest de Chitral, poblat per tribus kafir que no eren musulmanes, fou annexionat el 1896, i els kafirs esdevingueren musulmans.

La delimitaci de fronteres fou un dels aspectes principals del seu regne. El 1887 es va produir l'incident de Pandjih que va estar a punt de provocar la guerra entre Rssia i Gran Bretanya, per el 1888 una comissi anglorussa va estudiar les fronteres del nord del pas; el darrer conflicte amb els russos va quedar arranjat el 1895 per l'acord del Pamir que fixava el lmit del territori d'Afganistan en aquesta regi.

L'emir volia incloure en Afganistan els territoris habitats pels paixtus, cosa a la que s'oposava Gran Bretanya, per finalment es va arribar a l'acord Duran del 1893 que establia una marca fronterera  en la que ni l'emir ni el govern britnic podrien intervenir de cap manera.

Va morir el 1901 i el va succeir el seu fill Habib Allah Khan.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349920" title="Abd al-Rashid ben Abd al-Ghafur" nonfiltered="1915" processed="1905" dbindex="136927">
Abd al-Rashid ben Abd al-Ghafur fou un lexicgraf persa per d'origen rab nascut a Tatta i mort desprs del 1658.

La seva obra principal s un diccionari de farsi ttolat Farhang-i rashidi o Rashidi farsi, el primer diccionari crtic de fars, que fou escrit  el 1683/1684 i fou publicat el 1875 a la Bibliotheca Indica.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349921" title="Transport actiu" nonfiltered="1916" processed="1906" dbindex="136928">

El transport actiu consisteix en el transport de substncies en contra gradient, per fer aquest transport es necessita un gas energtic. En la majoria dels casos aquest transport es realitza d'un gradient d'H+ (potencial electroqumic de protons) prviament creats ambds costats de la membrana, per processos de respiraci i fotosntesi; per hidrlisi de l'ATP mitjanant ATP hidrolasa de la membrana. El transport actiu varia la concentraci intracellular i aix dna lloc a un nou moviment osmtic de rebalanceig per hidrataci. Els sistemes de transport actiu sn els ms abundants entre els bacteris, i s'han seleccionat evolutivament degut a que en els seus medis naturals la majoria dels procariotes es troben de forma permanent o transitriament amb una baix concentraci de nutrients.

El transport actiu de molcules a travs de la membrana es realitzen en direcci ascendent o en contra de gradient de concentraci (gradient qumic) o en contra un gradient elctric de pressi (gradient electroqumic), s a dir, es el pas de substncies des d'un medi poc concentrar a un ms molt ms concentrat. Per desplaar aquestes substncies contra corrent s necessari l'aport d'energia procedent de l'ATP. Les protenes portadores del transport actiu possexen activitat ATPasa, que significa que poden descendir de l'ATP(Adenosin Tri Fosfat) per formar ADP(Adenosin Di Fosfat) o AMP(Adenosin Mono Fosfat) com alliberaci d'energia dels enllaos. Comunament s'observen tres tipus de transportadors:

 Uniportadors: Sn protenes que transporten una molcula en un sol sentit a travs de la membrana.

 Antiportadors: Inclouen protenes que transporten una substncia en un sentit mentre que simultniament transporten un altre en sentit oposat.

 Simportadors: Sn protenes que transporten una substncia junt a una altra, freqentment un prot (H+).

 Importncia del transport actiu .
 Els exemples de membranes plasmtiques que activament transporten soluts inclouen el seguir:

 L'absorci del menjar digerit al costat de les parets dels intestins prims de vertebrats.
 La reabsorci selectiva dels ronyons dels animals amb lloms.
 L'absorci de sals minerals del terra que fan les plantes. ;

 Transport actiu primari: Bomba sodi-potassi .
La bomba sodi-potassi es troba en totes les cllules de l'organisme, s encarregada de transportar els ions de potassi que aconsegueixen entrar a a l'interior de les cllules, donant una crrega interior negativa i al mateix temps bombeixa ions de sodi des de l'interior cap l'exterior de la cllula (axoplasma), no obstant el nmero d'ions Na+ (amb crrega positiva) no sobrepassen a la d'ions amb carga negativa donant com a resultat una crrega interna negativa. En el cas particular de les neurones en estat de reps aquesta diferencia de careges a ambds bandes de la membrana s'anomena potencial de membrana o de reps.

 Transport actiu secundari .
s el transport de substncies que normalment no travessen la membrana cellular, substncies tals com els aminocids i la glucosa, on la seva energia pel transport actiu deriva del gradient de concentraci dels ions de sodi de la membrana. 

 Bomba de calci: s una protena de la membrana cellular de totes cllules eucariotes. La seva funci consisteix en el transport de calci inic (Ca+2) en el citoplasma que s unes deu mil vegades menor que en el medi extern, necessari pel funcionament normal de la cllula. Aix es deu a que les variacions en la concentraci intracellular del Ca+2 es produeixen com a resposta a diversos estmuls i estan involucrats en processos com: la contracci muscular, l'expressi gentica, la diferenciaci cellular, la secreci i diverses funcions de les neurones. Donada la varietat de processos metablics regulats pel Ca+2, un augment de la concentraci de Ca+2 en el citoplasma pot provocar un funcionament anormal d'ells mateixos. Si l'augment de la concentraci de Ca+2 en la fase aquosa del citoplasma s'aproxima a un dcim de la del medi extern, el trastorn metablic produt produeix la mort cllular. El calci s el mineral ms abundant de l'organisme ja que compleix mltiples funcions.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349923" title="Abd al-Ra'uf ben Ali al-Djawi al-Fansuri al-Sinkili" nonfiltered="1917" processed="1907" dbindex="136929">
Abd al-Ra'uf ben Ali al-Djawi al-Fansuri al-Sinkili (1620-mort desprs del 1693) fou un religis de Sumatra nascut a Singkel, al nord de Fansur (oest de Sumatra).

Va fundar (vers 1661) una tarika Shattariyya a Atjeh que es va difondre per tota Indonsia, especialment a Java. Aquesta tarika fou fundada a Arbia per Ahmed al-Kushashi, que va tenir per successor a Ibrahim al-Kurani.

 Referncia .

C. Snouck Hurgronje, The Achehnese


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349926" title="Abd al-Razzak Kamal al-Din ben Abi l-Ghana'im al-Kashani" nonfiltered="1918" processed="1908" dbindex="136930">
Abd al-Razzak Kamal al-Din ben Abi l-Ghana'im al-Kashani (tamb al-Kashi o al-Kasani) (mort 1329) fou un autor sufita persa.

Va escriure un gran nombre d'obres algunes de les quals foren publicades, destacant:

Lata'if al-i'lam;
Istilahat al Sufiyya;
Ta'wiulat al-Kur'an;
Risala fi l-kada wa-l-kadar ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349928" title="Lnia evolutiva de Geodude" nonfiltered="1919" processed="1909" dbindex="136931">
Aquesta lnia evolutiva de Pokmon inclou Geodude, Graveler i Golem.

Geodude.

Geodude s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus roca i terra i evoluciona en Graveler.





Graveler.

Graveler s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus roca i terra i evoluciona de Geodude. Evoluciona en Golem.





Golem.


Golem s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus roca i terra i evoluciona de Graveler.





Enllaos externs.
Web oficial de Pokmon;
;
;
;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349929" title="Lnia evolutiva de Ponyta" nonfiltered="1920" processed="1910" dbindex="136932">
Aquesta lnia evolutiva de Pokmon inclou Ponyta i Rapidash.

Ponyta.

Ponyta s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus foc i evoluciona en Rapidash.





Rapidash.

Rapidash s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus foc i evoluciona de Ponyta.





Enllaos externs.
Web oficial de Pokmon;
;
;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349930" title="Abd al-Razzak al-Samarkandi" nonfiltered="1921" processed="1911" dbindex="136933">
Abd al-Razzak al-Samarkandi (de nom complert Abd al-Razzak Kamal al-Dim Ishak al-Samarkandi) (Herat novembre de 1413- estiu de 1482) fou un historiador persa nadiu d'Herat fill d'un imam i cadi de Shakrukh.

La seva obra principal es la Matla'i Sa'dayn wamadjma'-i Bahrayn on descriu els esdeveniments de la dinastia Il-Khan del 1371 al 1471 en ordre cronolgic. Va escriure una histria d'Herat que no es conserva.

Va fer missions per Shakrukh a l'ndia, Gilan i Egipte  i fou ulema de la cort amb un salari assignat.

 Nota .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349933" title="Abd al-Razzak" nonfiltered="1922" processed="1912" dbindex="136934">


Abd al-Razzak Kamal al-Din ben Abi l-Ghana'im al-Kashani, autor sufita persa;
Abd al-Razzak al-Samarkandi, historiador persa;
Abd al-Razzak Bashtini, revolucionari persa, primer cap dels sabardar;
Abd al-Razzak Beg, historiador kurd persa;
Abd al-Razzak Samarkandi, historiador timrida d'Herat;
Abd al-Razzak al-Maymandi, visir gaznvida;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349937" title="Frettemeule" nonfiltered="1923" processed="1913" dbindex="136935">

Frettemeule s un municipi francs, situat al departament de Somme i a la regi de Picardia. L'any 1999 tenia 238 habitants.

 Situaci .
Frettemeule s troba a l'oest del Somme, a menys de cinc quilmetres del Sena Martim.

 Administraci .
Frettemeule forma part del cant de Gamaches, que al seu torn forma part del districte d'Abbeville. L'alcalde de la ciutat s Bernard Therate (2001-2008).

 Histria .

 Llocs d'inters .

 Vegeu tamb .
Llistat de municipis del Somme;

 Enllaos externs .
Frettemeule al lloc web de l'INSEE;
Poblacions ms properes a Frettemeule;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349938" title="Heliodoro Gallego Cuesta" nonfiltered="1924" processed="1914" dbindex="136936">
Heliodoro Gallego Costa (n. Villalbarba, Valladolid, 9 de gener de 1949) s un poltic espanyol, alcalde de Palncia des de 1999 i entre 1991 i 1995 pel PSOE. s llicenciat en dret, est casat i t dos fills.

 Trajectria poltica .
Pertanyent al sindicato UGT des de 1978, ha ostentat la Secretaria General del Partit Socialista a nivell provincial des de 1988 fins a l'actualitat.

Va ser triat senador per Palncia en quatre legislatures:

 En la III legistatura, des de 1986 fins a 1989, va pertnyer a les comissions de Presidncia de Govern i Interior, Sanitat i Seguretat Social, i Treball.

 En la IV legislatura, va continuar entre els anys 1989 i 1993 en les comissions de Presidncia de Govern i Interior, i Treball (aquesta vegada com vicepresident), i a partir de 1990 va ser tamb membre de la comissi mixta per a l'estudi del problema de la droga i de la comissi extraordinria sobre els problemes derivats de l's del autombil i de la seguretat vial.

 Va ser reelegit com senador per a la V legislatura, treballant com vocal de la comissions de Justcia i d'Interior i Funci Pblica, i Treball i Seguretat Social.

 Finalment, en la VI Legislatura, i amb el PSOE fora de labors de govern, va ser vicepresident segon de la comissi de Defensa entre els anys 1996 i 1998, i tamb vicepresident segon de la comissi de justcia. Va ser a ms vocal d'altres comissions i membre de diverses ponncies puntuals.

 Portaveu des de 1987 del grup socialista en el consistori, va ser triat alcalde de Palncia en les eleccions municipals de 1991, crrec que va ocupar fins a 1995, any en la qual Marcelo de Manuel, del PP, li va arravassar l'ajuntament. Per de nou en 1999 va guanyar els sufragis, revalidant l'ajuntament en 2003 i 2007 amb majoria absoluta, el que li converteix en un dels alcaldes de provncia a Castella-Lle amb ms anys en el crrec. Entre 2006 i 2007 va presidir la Federaci Espanyola de Municipis i Provncies.

 Referncies .
 Fitxa d'Heliodoro Gallego en la pgina del Senat Espanyol;
 Biografia de la FEMP;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349940" title="Abdeslam Ben Mchich Alami" nonfiltered="1925" processed="1915" dbindex="136937">
Abdeslam Ben Mchich Alami (mort el 625 d el'hgira, 1227/1228) fou un mstic marroqu del que no se sap gaireb res.

Va morir assassinat a la seva ermita de Djabal al-Alam, en territori de la tribu Banu Arus, al sud-oest de Tetun, per orde d'un suposat profeta de nom Muhammad ben Abi Tawadjin al-Kutami que volia revitalitzar la doctrina almohade i se sentia perjudicat pel prestigi de Abd al-Salam. les seves doctrines, inicialment limitades a la seva tribu, es van estendre al segle XV a tot el nord de Marroc i fou considerat el "gran pol d'occident" mentre Abd al-Kadir al-Djilani  era "el gran pol d'orient".

 Bibliografia .

Asin Palacios, Sadilies y alumbrados







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349942" title="Abd al-Samad ben Abd Allah al-Palimbani" nonfiltered="1926" processed="1916" dbindex="136938">
Abd al-Samad ben Abd Allah al-Palimbani fou un religis de Palembang a Sumatra, deixeble de Muhammad al-Samman (+1776) que havia fundsat l'orde dels Sammaniyya.

La seva fama deriva de la traducci (lliure) que va fer al malai de l'obra de Ghazali titolada Lubab ikya ulum al-din, que en malai es va dir Sayr al-salikin ila ibadat rabb al-alamin, i que va fer entre 1193 i 1203. Tamb va compilar en rab un tractat anpomenat  Nasihat al-Muslimin, amb exhortacions a la guerra santa. Fou la inspiraci de poemes usats a Atjeh en la guerra contra els holandesos a finals del segle XIX i principis del XX.

Bibliografia .
R. O Winstedt, A history of Malay literature, JMBRAS, 17 III;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349943" title="Al-Ittihad Trpoli" nonfiltered="1927" processed="1917" dbindex="136939">


L'Al Ittihad Trpoli (en rab               ) s un club libi de futbol de la ciutat de Trpoli. Al-Ittihad significa Uni.

 Histria .
Fundat el 29 de juliol de 1944, s un dels clubs amb ms triomfs a la lliga lbia. Fou resultat de la fusi dels clubs Al Nahda i Al Shabab. El primer president fou Mohamed Al-Krewi.

El club juga a dos estadis. L'Estadi 11 de juny fou inaugurat el 1970 i t una capacitat per a 80.000 espectadors. Aquest estadi el comparteix amb l'Al-Ahli Trpoli. L'Estadi 7 d'octubre (anteriorment anomenat Al Mala'b Al Balade) t una capacitat de 5.000 espectadors i fou inaugurat el 1939. Actualment s l'estadi d'entrenament.

 Palmars .
Lliga lbia de futbol 14;
 1965, 1966, 1969, 1986, 1988, 1989, 1990, 1991, 2002, 2003, 2005, 2006, 2007, 2008;

Copa lbia de futbol 5 ;
 1992, 1999, 2004, 2005, 2007;

Supercopa lbia de futbol 7;
 1999, 2002, 2003, 2004, 2005, 2006, 2007;

Jugadors destacats.
 Patrick Mboma;
 Al-Saadi Qadhafi;
 Victor Ikpeba;
 Nader Tarhouni;
 Enam Alexis;
 Izzaddin Bezan;
 Abu Baker Bani;
 Saleem Abujrad;
 Ahmed Masli;
 Laryea Kingston;
 Luis Agustini;
 Nenad Mladenovic;



 Seccions .
L'Al Ittihad t a ms del futbol diverses seccions esportives. Els equips d'handbol, voleibol i basquetbol han estat campions nacionals.

 Enllaos externs .
  Web oficial;
 Informaci del club;
  Web de seguidors;
  ittihad13;
 Galeria ;

 Referncies .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349947" title="Isabella Colbran" nonfiltered="1928" processed="1918" dbindex="136940">

Isabel Colbrandt, ms coneguda com Isabella Colbran (Madrid, 2 de febrer de 1785 - Castenaso, prop de Bolonya, 7 d'octubre de 1845) va ser una mezzosoprano espanyola. Va estar casada amb Gioacchino Rossini. Era tia materna de Julia Espn y Colbrandt, que fou un dels amors platnics de Gustavo Adolfo Bcquer.

 Biografia .
Son pare, Juan Colbrandt, era msic de la Capella Reial de la cort espanyola. Va debutar a Madrid l'any 1806, per la major part de la seua carrera es va desenvolupar a Itlia. Va esdevenir la prima donna oficial del Teatro San Carlo de Npols entre 1811 i 1822. Tamb va compondre quatre reculls de canons.

Colbran i Rossini.
A Npols, Isabella Colbran era la favorita de l'empresari del Teatro San Carlo, Domenico Barbaia, amb el qui va tenir un afer amors. Per a obtenir el mxim profit del talent musical de la Colbran, Barbaia va encarregar Gioacchino Rossini la composici d'una srie d'peres per a ella. ix, l'any 1815, quan Isabella es trobava al cim de la seua popularitat, Rossini va escriure especialment per a ella el paper protagonista d'Elisabetta, regina d'Inghilterra. 

La segent pera napolitana de Rossini fou Otello, ossia il Moro di Venezia en la qual Isabella va cantar el paper de Desdemona. L'pera va esdevenir immensament popular; de fet, Isabella es trobava en possessi de les seues millors facultats. No obstant aix, poc desprs, la seua veu va anar deteriorant-se i va comenar a mostrar signes de fatiga. Tot i aix, va continuar la seua carrera, i va estrenar els papers d'Armida (Armida), Elcia (Mos in Egitto), Zoraide (Ricciardo e Zoraide), Ermione (Ermione), Elena (La donna del lago), Anna (Maometto II), i Zelmira (Zelmira), totes compostes per Rossini per a Npols.

Finalment, Isabella va deixar Barbaia i va iniciar una relaci amb Rossini. Es van casar el 15 de mar de 1822. El matrimoni va visitar Viena i Vencia, on Rossini va compondre Semiramide. Isabella va estrenar tamb aquesta pera en el paper principal, i tot i que l'obra va resultar un vertader xit i que el paper estava escrit per dissimular els problemes de la cantant, la Colbran va decebre el pblic. En una posterior visita a Londres, els seus problemes vocals van agreujar-se, fet que la va fer prendre la decisi d'abandonar els escenaris. Rossini va compondre ms peres abans d'abandonar la seua carrera l'any 1829 (entre elles Il viaggio a Reims, Le comte Ory i Guillem Tell), per cap d'elles per a Isabella. Mentre Isabella va romandre a Bolonya, Rossini es va installar a Pars. Finalment, Colbran i Rossini es van divorciar l'any 1837, per Rossini va asseguar que Isabella tinguera un bon retir fins a la seua mort, l'any 1845. Per a glria de Colbran, Rossini sempre la va considerar entre les millors intrprets de les seues obres.

 Bibliografia .
Stendhal, Vie de Rossini (diverses edicions).
 Pierre Miscevic, Divas, la Force d'un Destin, Hachette. Tot el primer captol dedicat a Isabella Colbran.
 The Oxford Dictionary of Opera, John Warrack and Ewan West (1992),  782 pgs.  ISBN 0-19-869164-5;
 Women Composers: A Heritage of Song, p. 50, ed. Carol Kimball (2004), Hal Leonard.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349948" title="El-Ittihad Alexandria" nonfiltered="1929" processed="1919" dbindex="136941">


L'El-Ittihad Alexandria s un club egipci de futbol de la ciutat d'Alexandria. Al-Ittihad significa Uni.

s un dels clubs ms antics d'Egipte, fundat el 1914 a Alexandria. Fou el primer club que plantej la idea de fundar una Federaci Egpica de Futbol el 1921.

 Palmars .
Copa egpcia de futbol: 6;
 1926, 1936, 1948, 1963, 1973, 1976;

 Enllaos externs .
 Web oficial;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349951" title="Abd al-Wahid ben Ali al-Tamimi al-Marrakushi" nonfiltered="1930" processed="1920" dbindex="136942">
Abd al-Wahid ben Ali al-Tamimi al-Marrakushi Abu Muhammad (Marrakech 8 de juliol de 1185-vers 1250)  fou un historiador marroqu del segle XIII, nascut a Marrqueix per que va viure a Fes, i desprs a Sevilla (on va servir al governador almohade). Vers 1217 va viatjar a Ifriquiya i Egipte on segurament va restar uns 5 anys  (1218-1223) i desprs va anar a la Meca i a Bagdad on va escriure el seu Kitab al-Mudjib fi talkhis akhbar ahl al-Maghrib (conegut com el Mudjib) tradut i publicat per Dozy com "The history of the Almohads" (Leyden 1847). 

No se sap quan va morir.

 Bibliografia .

Pons Boigues, Ensayo bibliografico.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349954" title="Abd al-Wasi Djabali" nonfiltered="1931" processed="1921" dbindex="136943">
Abd al-Wasi Djabali ben Abd al-Djami (mort el 1160), fou un poeta persa, nascut al Ghardjistan,  panegirista del sold seljcida Sandjar, a la cort del qual va restar els catorze darrers anys de la seva vida.

Abans havia servit al sold Bahram Shah de la dinastia dels gaznvides durant quatre anys.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349955" title="Abdal" nonfiltered="1932" processed="1922" dbindex="136944">
Abdal s un grau de jerarquia en el sants entre els sufs. La paraula deriva del singular badal que vol dir "substitut".

A l'Imperi Otom, entre les ordes de dervixos, el terme abdal o bulada (plural de badil) s'aplicaven als mateixos dervixos.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349959" title="Al-Ittihad Club Jeddah" nonfiltered="1933" processed="1923" dbindex="136945">


L'Al Ittihad Jeddah (en rab        ) s un club saudita de futbol de la ciutat de Jeddah. Al-Ittihad significa Uni.

 Histria .
L'any 1927 un grup de joves de Jeddah decidiren formar un grup de futbol. Aquests joves eren Hamza Fitaihi, Abdulsamad Najeeb Alsaady, Ismail Zahran, Ali Yamani, Abduazeez Jameel, Abdulateef Jameel, Othman Banajah, Ahmad Abu Talib, Ali Sultan i Ahmed Almir.

El club es formalitz oficialment el 1928, essent el club en actiu ms antic d'Arbia i un dels ms triomfants.

 Futbolistes destacats .
 Mohamed Kallon;
 Titi Camara;
 Alhassane Keita;
 Tijjani Babangida;
 Roberto Donadoni;
 Rob Witschge;
 Milenko A imovi ;
 Bebeto;
 Wagner;
 Reinaldo;
 Jared Borgetti;

 Entrenadors destacats .
  Vanderlei Luxemburgo;
  Osvaldo Ardiles;
  Tomislav Ivi ;
  Anghel Iord nescu;
  Vahid Halilhodi ;
  Gabriel Caldern;

 Palmars .
Lliga saudita de futbol (7): 1982, 1997, 1999, 2000, 2001, 2003, 2007;
Copa del Rei saudita de futbol (6): 1958, 1959, 1960, 1963, 1967, 1988;
Copa del Prncep saudita de futbol (7): 1958, 1959, 1963, 1991, 1997, 2001, 2004;
Copa Federaci saudita de futbol (3): 1986, 1997, 1999;
Copa Al-Musyaf (6): 1964-1987-1990-1991-1994-1995;
 Lliga de Campions de l'AFC: 2  2004, 2005;
 Recopa asitica de futbol : 1  1999;
 Lliga de Campions arbiga de futbol : 1  2005;
 Supercopa saud-egpcia de futbol : 2  2003, 2001;
Copa del Golf de clubs de futbol (1): 1999;

 Enllaos externs .
 Web oficial;
 AFC;
 Lliga de Campions;
 Club de fans ;
 Alittihad en diversos idiomes;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349965" title="Al-Ittihad Alep" nonfiltered="1934" processed="1924" dbindex="136946">


L'Al Ittihad Alep (en rab        ) s un club siri de futbol de la ciutat d'Alep. Al-Ittihad significa Uni.

El club va ser fundat el 1953. s el club amb ms ttols de Sria.

Palmars.
Lliga sria de futbol: 6;
1967, 1968, 1977, 1993, 1995, 2005;
Copa sria de futbol: 8;
1966, 1973, 1982, 1984, 1985, 1994, 2005, 2006;

 Enllaos externs .
 Web oficial;
 Web de seguidors;
 AFC;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349966" title="Al-Gharafa Sports Club" nonfiltered="1935" processed="1925" dbindex="136947">


L'Al-Gharafa Sports Club (en rab        ) s un club qatar de futbol de la ciutat de Doha.

El club fou fundat el 1979 amb el nom d'Al Ittihad Doha. Adopt l'actual nom el 2004.

 Palmars .
 Lliga qatar de futbol: 5 ;
1991/1992, 1997/1998, 2001/2002, 2004/2005, 2007/2008;
 copa de l'Emir de Qatar (Copa Prncep): 6 ;
1995, 1996, 1997, 1998, 1999, 2002;
 Copa del Prncep de Qatar de futbol: 1 ;
2000;
 Recopa arbiga de futbol: 1 ;
1999;

Jugadors destacats.


  Samir Amirche ;
  Djamel Belmadi;
  Fabrice Akw;
  A'ala Hubail;
  Alexandre da Silva Mariano;
  Fernando;
  Arajo;
  Rodrigo Mendes ;
  Sergio Ricardo ;
  Sonny Anderson;
  Emad Mohammed;
  Younis Mahmoud;
  Nashat Akram;

  Radhi Shnaishil;
  Marcel Desailly;
  Otmane El Assas;
  Fawzi Bashir;
  Paulo Wanchope;
  Sirous Ghayeghran;
  Tony Yeboah;
  Bakari Kon;
  Norberto Mulenessa Maurito;
  Pius Ndiefi;
  Abdoul Salam Sow;
  Hakan Yakin;


 Enllaos externs .
 Web oficial;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349971" title="Cynolebias paraguassuensis" nonfiltered="1936" processed="1926" dbindex="136948">

 Cynolebias paraguassuensis    s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes. 

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M., Suzart, R. & Nielsen, D.T.B.: Cynolebias paraguassuensis n. sp. (Teleostei: Cyprinodontiformes: Rivulidae), a new seasonal killifish from the Brazilian Caatinga, Paraguau River basin. aqua International Journal of Ichthyology, 12 (3): 129-132. Any 2007.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 AQUATAB.NET ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349972" title="Cynolebias perforatus" nonfiltered="1937" processed="1927" dbindex="136949">

 Cynolebias perforatus    s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes. 

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 12 cm de longitud total i les femelles els 9,04.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349974" title="Concurs anual d'edificis artstics" nonfiltered="1938" processed="1928" dbindex="136950">
El Concurs anual d'edificis artstics de la ciutat de Barcelona va ser instaurat per l'Ajuntament de Barcelona el 23 de juny de 1899 per premiar el millor edifici construt anualment a la ciutat. A partir del 1902 es va fer una categoria per a premiar el millor establiment comercial. Es van concedir, amb algunes interrupcions, fins a l'any 1930. Una seixantena d'immobles i locals van ser premiats, bona part d'ells coincidint amb el perode lgid del modernisme, que s quan aquesta distinci tingu ms prestigi. El primer edifici premiat va ser la casa Calvet, d'Antoni Gaud, per aquest arquitecte no tornar a ser premiat. En canvi, Llus Domnech i Montaner i Enric Sagnier van ser premiats en diverses ocasions. 

El premi consistia en una placa decorativa de rajola per posar a la faana de l edifici, per el 26 de gener de 1900 es va decidir que fos de bronze (disseny d'Andreu Aleu i Bonaventura Bassegoda i fosa als tallers Masriera i Campins). L autor del projecte i el propietari rebien tamb sengles diplomes.

Les plaques del premi sn visibles en moltes de les construccions guardonades, especialment fins al 1919. Els establiments comercials rebien un diploma honorfic, per la majoria d'aquests locals han desaparegut. Aquests premis tenien un carcter purament honorfic i, a diferncia d'altres concursos europeus coetanis, no premiaven els edificis exclusivament per les seves condicions esttiques, sin tamb per les qualitats constructives i funcionals. Es van premiar immobles d'habitatge, unifamiliars i de pisos, per tamb edificacions industrials i de serveis. Un dels darrers edificis premiats va ser la Fbrica Myrurgia. Entre els edificis modernistes guardonats, trobem l'esmentada casa Calvet (Antoni Gaud), el Palau de la Msica (Domnech i Montaner), la Fbrica Casaramona (Puig i Cadafalch) i la casa Roviralta (Joan Rubi i Bellver), entre d'altres. El guard municipal es considera un precedent dels Premis FAD, instituts el 1958.

Edificis premiats (llista incompleta).
1900  Casa Calvet, d'Antoni Gaud;
1901  Casa Emili Juncadella, d'Enric Sagnier;
1902  Menci a la Casa Macaia de Josep Puig i Cadafalch;
1904  Torre de les Aiges del Tibidabo, de Josep Amargs;
1905  mencions: Casa Terrades o de les Punxes, i Casa Trinxet (desapareguda), de Puig i Cadafalch;
1906  Casa Lle Morera, de Llus Domnech i Montaner;
1907  Collegi Comtal, de Bonaventura Bassegoda i Amig;
1908  Palau de la Msica Catalana, per Llus Domnech i Montaner; menci: Casa Joan Coma, d'Enric Sagnier;
1910  menci: Casa Heriber Pons, d'Alexandre Soler i March;
1911  Casa Llus Prez Samanillos (Crculo Ecuestre) de Joan Hervs i Arizmendi; mencions: Casa Marqus de Juli, d'Enric Sagnier;
1912  Hospital de Sant Pau, de Llus Domnech i Montaner; Fbrica Casaramona, de Josep Puig i Cadafalch;
1913  Casa Roviralta, de Joan Rubi i Bellver; Cinema Ideal, de Josep Plantada (desaparegut);
1917  Edificis per a la Junta Provincial de Protecci a la Infncia i Repressi de la Mendicitat, d'Enric Sagnier; i Casa Editorial Salvat, de Pau Salvat (se'n conserven les faanes i el vestbul);
1918  Torre dels Pardals, reformada per Joan Rubi i Bellver(desapareguda); i la seu central de la Caixa de Pensions, d'Enric Sagnier;
1918  Casa Ignasi Coll, d'Enric Sagnier;
1919  Casa Llus Rocamora, d'Enric Sagnier;
1926  Magatzems Jorba, d'Arnau Calvet;
1930  Fbrica Myrurgia, d'Antoni Puig Gairalt;

Premis al millor establiment comercial.
1902  Bar Torino, de Ricard Campmany;
1904  Fonda Espanya, de Llus Domnech i Montaner; i Maison Dore, d'August Font;
1906  accsit: Estudi Pau Audouard, a la Casa Lle Morera, de Llus Domnech i Montaner;
1907  Farmcia del Dr. Domnech, d'Albert Juan i Torner;
1909  Bar La Lune, de Miquel Moragas i Salvador Alarma;
1912  Confiteria Guillem Llibre, d'Enric Sagnier (desapareguda: en queda part de la faana i alguns elements decoratius);
1913  Sastreria Comas, d'Enric Sagnier;
1915  Magatzems Damians (posteriorment "el Siglo"), d'Eduard Ferrs i Puig, Ignasi Mas i Morell i Llus Homs. Agust Mas, fou el mestre d'obres.
1918  Confiteria Esteve Riera, de Llongueras;

 Referncies .
Informaci extreta dels anuaris dels anys 1901, 1905, 1907, 1909, 1910, 1911, 1912, 1913, 1917, 1918, 1919 de lAsociacin de arquitectos de Catalua.



GARCIA-MARTN, M.,  El concurs anual d edificis artstics de Barcelona , dins Relleus escultrics de Barcelona, Barcelona: Catalana de Gas, 1983;
OJUEL, M.,  La creaci dels premis municipals d arquitectura de Barcelona (1899) , L Aven, nm. 329, novembre de 2007.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349976" title="Cynolebias porosus" nonfiltered="1939" processed="1929" dbindex="136951">

 Cynolebias porosus    s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes. 

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 15 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349977" title="Abdali (Afganistan)" nonfiltered="1940" processed="1930" dbindex="136952">

Els abdali foren una tribu afganesa modernament coneguts com durrani.

Pertanyen a la branca sarbani dels afganesos i el seu ancestre epnim s segons la seva prpia tradici Abdal ben Tarin ben Sharkhabun ben Kays. El nom de l'ancestre derivaria d'haver estat al servei d'un abdal o sant de nom Khwadja Abu Ahmed de l'orde dels Shistiyya.

Van viure durant segles a la provncia de Kandahar per en temps del xa Abbas I el Gran de Prsia en foren expulsats pels ghilzay i es van establir a la regi d'Herat.  Sado, cap del clan dels popalzay, fou nomenat pel xa com a cap de tribu amb el ttol de Mir-i Afaghina. A la segona meitat del segle XVII es van enfrontar als ghilzay, i tot i ser lleials a Prsia van esdevenir de fet independents. 

Nadir Shah els va imposar el seu domini directe per els va tractar fora be i molts abdalis van entrar al seu exrcit, i foren recompensats per Nadir que els va retornar el seu antic territori de Kandahar. A la mort de Nadir el 1747, el cap militar dels abdalis, Ahmad Khan o Ahmad Shah va agafar el ttol de Dur-i Durrani (Perla de les perles)  i la tribu va canviar el seu nom a durrani. 

Els Abdali estaven dividits en dues branques: els Zirak (amb els clans principals dels popalzay, alikozay, barakzay -de la que els sadozay sn un sub clan del qual va sorgir Ahmad Khan- i ac kzay) i els Pandjpao (nurzay, alizay i eshaqzay o sakzay). Dels barakzay deriva la moderna casa reial afganesa que va governar fins 1978.

Vegeu: Durrani

 Notes .


 Bibliografia .
B. Dorn, History of the Afghans;
L. Lockhart, Nadir Shah, Londres 1938;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349980" title="Cynolebias reicherti" nonfiltered="1941" processed="1931" dbindex="136953">

 Cynolebias reicherti    s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes. 

Hbitat.

s una espcie d'aigua dola.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Uruguai. 

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 Catalogue of Life ;
 ZipCodeZoo.com ;
 uBio ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349982" title="Abdan" nonfiltered="1942" processed="1932" dbindex="136954">
Abdan  ibn al-Rabit fou un dai dels crmates del sud d'Iraq. Era cunyat i lloctinent del dai principal del Khuzestan Hamdan Karmat i germ del dai de Fars, Mamun ibn al-Rabit.

A Kufa, el seu centre d'actuaci, va nomenar "dais" per diversos llocs d'Iraq i per Iemen i Bahrayn. Desprs Hamdan el va enviar a Salamiya a Sria on s'havia establert la direcci dels ismalites, i all va poder confirmar al seu entendre serioses desviacions doctrinals. Hamdan i Abdan van trencar amb la direcci alida de Samaliya i van parar les seves activitats.

A instigaci del cap lleialista Zikrawayh ibn Mihruya, fou assassinat el 899. La seva facci va subsistir al sud d'Iraq durant uns quants anys. El fatimites van rehabilitar la seva memria per els crmates repudiaven la reclamaci del califa fatimita al imamat i consideraven iman a Muhammad ibn Ismail ibn Djafar.

Un nebot d'Abdan, Abu l-Kasim Isa ibn Musa, va jugar algun paper ms tard: va lluitar a la revolta crmata i fou capturat per l'exrcit abbssida durant la lluita, el 928, per es va poder escapar de la pres i va romandre actiu a la zona de Bagdad difonent la doctrina del seu oncle.


 Bibliografia .
B. Lewis, The Origns of Ismailism;
W. Ivanov, A guide to Ismaili literature ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349983" title="Al-Abdari" nonfiltered="1943" processed="1933" dbindex="136955">
Al-Abdari (nom complert Muhammad ben Muhammad ben Ali ben Ahmad bem Saud al-Abdari) fou un gegraf marroqu del segle XIII.

El seu malnom Al-Abdari, amb el que s conegut, deriva de ser descendent de Abd al-Dar ben Kusayr de la tribu dels kuraix. La data de naixement o de la mort no s coneix.  Vivia a la vora de Mogador entre la tribu haba i va iniciar el seu viatge el 11 de desembre de 1289.

La seva obra, relat del viatge, s anomenada la Rihla i fou utilitzada com a font per diversos gegrafs entre els quals Ibn Battuta.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349985" title="Massa crtica (desambiguaci)" nonfiltered="1944" processed="1934" dbindex="136956">


 Massa crtica (fsica).
 Massa crtica (bicicletada).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349986" title="Union Sportive de la Mdina d'Alger" nonfiltered="1945" processed="1935" dbindex="136957">

La Union Sportive de la Mdina d'Alger (USM Alger) s un club de futbol algeri de la ciutat d Alger.

Va ser fundat el 1937 i s'anomen originriament Union Sportive des Kabyles d'Alger.

 Palmars .
Lliga algeriana de futbol: 5 ;
1963, 1996, 2002, 2003, 2005;

Copa algeriana de futbol: 7;
1981, 1988, 1997, 1999, 2001, 2003, 2004;

Enllaos externs.
 Web oficial;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349989" title="Cynolebias vazabarrisensis" nonfiltered="1946" processed="1936" dbindex="136958">

 Cynolebias vazabarrisensis    s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes. 

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 7,6 cm de longitud total i les femelles els 5,95.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349994" title="Cynopoecilus fulgens" nonfiltered="1947" processed="1937" dbindex="136959">

Cynopoecilus fulgens s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes. 

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3,9 cm de longitud total i les femelles els 2,93.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349996" title="Cynopoecilus intimus" nonfiltered="1948" processed="1938" dbindex="136960">

  Cynopoecilus intimus   s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes. 

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 2,7 cm de longitud total i les femelles els 2,16.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349998" title="Abdi (historiador)" nonfiltered="1949" processed="1939" dbindex="136961">
Abdi fou un makhlas donat a alguns historiadors musulmans el principal dels quals fou el secretari (katib) de Yusuf Agha, que al seu torn fou el cap dels eunucs de la cort otomana a la segona meitat del segle XVII. 

Va descriure la circumcisi de l'hereu del tron Mustafa, fill de Mehmet IV (1675) i  el matrimoni de la princesa Khadije amb el segon visir Mustafa Pasha.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="349999" title="Massa crtica (bicicletada)" nonfiltered="1950" processed="1940" dbindex="136962">


La Massa Crtica s una celebraci ciclista que t lloc tots els mesos en moltes ciutats del mn. Els lemes ms comuns en catal sn: "Recicla't la moto, fes-te una bici", "Gasolina assassina" o "Sense cotxes, sense fum". A ms a ms de ciclistes hi poden haver patinadors. La finalitat s reivindicar una major presncia i protecci de les bicicletes en les ciutats, per reduir les molsties que ocasionen els vehicles motoritzats, tals com soroll, embussos, inseguretat i contaminaci, tant atmosfrica com acstica.

 Origen del terme . 

El nom de Massa Crtica s'ha tret de la pellcula documental de Ted White sobre el ciclisme Return of the Scorcher (1992). Una part del documental mostra el fenmen que es dona a la Xina: els ciclistes sovint no poden creuar el carrer a causa del trnsit d'automvils i a la inexistncia de semfors. A poc a poc, ms i ms ciclistes s'apleguen esperant per creuar i, quan existeix un nmero suficient - una massa crtica - els s possible moure's tots junts i amb la fora del seu nmero poden parar el trnsit mentre creuen el carrer.

 Histria del moviment . 

El moviment va tenir el seu origen a la ciutat de San Francisco (California), el setembre del 1992. Es van reunir una cinquantena de ciclistes per protestar de les condicions del trnsit causant molts problemes al trnsit motoritzat. Els participants els hi va agradar l'experincia i van decidir convertir-ho en un costum. No hi va haver necessitat d'organitzaci ni repartir publicitat, la cita ja estava programada, i el boca-orella era el factor ms important. A principis de l'any 1993 ja hi havia una participaci d'uns 500 ciclistes. 
A partir de llavors, van anar apareixent convocatries de Massa crtica arreu del mn. 

 Enllaos externs .
Massa crtica en castell. Aqu podeu obtenir les convocatries de Massa Crtica a tot l'Estat Espanyol.

Massa crtica en angls;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350005" title="Abdi Efendi" nonfiltered="1951" processed="1941" dbindex="136963">
Abdi Efendi fou un historiador otom del segle XVIII.

Va viure en els regnats de Mahmut I i Mustaf III (vers 1730-1764).

La seva obra es titula Abdi Rarikhi o Tarikhi-i Sultan Mahmud Khan, i narra la revolta de Patrona Khalil. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350007" title="Abdi Pasha" nonfiltered="1952" processed="1942" dbindex="136964">
Abdi Pasha (nom complert Abdulrahman Abdi Pasha) (mort 1692) fou un historiador otom nascut a Anadolu Hissari al Bsfor.

Va exercir alguns crrecs administratius a la cort i el 1679 fou nomenat governador de Bsnia (fins 1679). El 1681 fou visir de la cpula i el 1684 governador de Bssora fins el 1686; el 1687 fou nomenat governador d'Egipte, el 1688 de Rumlia i el 1688 de Creta. Va morir a Creta el mar de 1692.

La seva obra es titula Tarikh-i weka'i, i abraa el perode entre 1648 i el 5 de setembre de 1682.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350011" title="Jos Mara Cuevas" nonfiltered="1953" processed="1943" dbindex="136965">
Jos Mara Cuevas (1935 - ) s un empresari espanyol que va ostentar la presidncia de la Confederaci Espanyola d'Organitzacions Empresarials, (CEOE), durant 23 anys, des de 1984 fins a 2007. Va ser una referncia en el mn soci laboral espanyol de l'ltima dcada del segle XX. 
 Biografia . 
Nasqu a Madrid el 29 de juny de 1935. Fill de comerciants que per problemes poltics van haver d'abandonar en 1933 el seu poble en la localitat palentina de Barruelo de Santulln. s llicenciat Dret per la Universitat Complutense de Madrid i s diplomat en Alta Direcci d'Empreses pel Institut d'Estudis Superiors d'Empresa (IESE) de la Universitat de Navarra. La seva activitat empresarial ha estat vinculada amb el sector del paper. Ha format part del consell d'administraci de diverses indstries papereres, com Pultex Ibrica i Paperera del Mediterrani i va dirigir el Grup Sarri. Dintre de la seva labor en el sector paperers destaca la seva implicaci, en 1976, en el naixement de la Organitzaci de Fabricants de Pastes de Paper. 

A ms d'aquests crrecs, ha estat president de la constructora Vallehermoso i del Consell Superior de Cambres de Comer. Va participar en la gestaci de la CEOE, juntament amb el qual seria el seu primer president, Carles Ferrer Salat. Va ocupar el lloc de secretari general de la CEOE el 1978 i fou el successor del Salat en 1984. Va ocupar el crrec de president fins a l'any 2007 on va ser substitut, amb alguna polmica,per Gerardo Daz Ferrn, el president de CEIM (l'organitzaci patronal madrilenya) i de la Cambra de Comer de Madrid, Per a aix Cuevas va modificar els estatuts de l'organitzaci mesos abans de la designaci de la seva substituci, establint que la successi en la presidncia de l'organitzaci l'establs els vicepresidents de la CEOE, i no en una assemblea general com es vnia realitzant fins a llavors. 

En 1977 va participar en els pactes de la Moncloa en representaci de la patronal.

 Referncies .


 Enllaos externs .
Biografia extensa;
Entrevista de febrer de 1998;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350014" title="Geki" nonfiltered="1954" processed="1944" dbindex="136966">
 Giacomo Russo  ms conegut per Geki va ser un  pilot de curses automobilstiques itali que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Va nixer el 23 d'octubre del 1937 a Mil, Llombardia, Itlia i va morir el 18 de juny del 1967 en un accident disputant una cusa a Caserta, Campania.


 A la F1 .

Geki va debutar a la vuitena cursa de la temporada 1964 (la quinzena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 6 de setembre del 1964 el GP d'Itlia al circuit de Monza.

Va participar a un total de tres proves puntuables pel campionat de la F1, disputades en tres temporades consecutives (1964-1966)  aconseguint una novena posici com a millor classificaci en una cursa i no assolint cap punt pel campionat del mn de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .





 Resum .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350016" title="Berzosilla" nonfiltered="1955" processed="1945" dbindex="136967">

Berzosilla s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Comprn els pobles de Bscones de Ebro, Cuillas del Valle i Olleros de Paredes Rubias.

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350017" title="Braosera" nonfiltered="1956" processed="1946" dbindex="136968">

Braosera s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Comprn les localitats de:

Orb;
Salcedillo;
Valberzoso ;
Vallejo de Orb;


Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350018" title="Abch" nonfiltered="1957" processed="1947" dbindex="136969">
Abch (rab Abeshr) s una ciutat del Txad capital de la regi de l'Ouadda i antiga capital del soldanat de Wadai (Ouadda). Est al sud e l'antiga capital de Wara (francs Ouara). Est construda en una gran plana dominada per muntanyes allades. Disposa dun petit aeroport (codi IATA: AEH, codi ICAO: FTTC)

Fou fundada el 1850 i esdevingu capital del sold a finals del segle per la sequera que afectava a Wara. Els francesos la van ocupar i hi van establir guarnici el 1909. En aquest temps tenia uns 25000 habitants i era la ciutat ms gran del territori del Txad, per unes epidmies la van reduir a 6000 el 1919. El soldanat tradicional fou restaurat pels francesos el 1935. Sota domini francs fou capital del departament d' Ouadda, i del districte d'Abch, una de les tres subdivisions del departament. Va romandre com a capital departamental i modernament de regi. Es centre comercial dels djellaba d'Omdurman i un centre de comer de bovins, carn  i cabres del tipus karakul criades a la regi vena de Abugudam.

El 1951 s'hi va obrir una madrassa francorab.

El 1989 grups de l'oposici a Habr agrupats al Sudan, sota el comandament d'Ibris Deby, van formar el Moviment de Salvaci Popular i van iniciar la lluita armada. Desprs de conquerir Abch, el desembre de 1990 van entrar a la capital.

El 25 de novembre del 2006 la ciutat fou conquerida per la Uni de Forces Democrtiques per l'endem fou reconquerida per l'exrcit nacional. Els darrers anys es centre de distribuci d'ajut humanitari pels refugiats del Darfur.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350020" title="Koi koi" nonfiltered="1958" processed="1948" dbindex="136970">
El Koi koi s un joc de cartes que es juga amb la baralla "hanafuda" (joc de les flors). Poden jugar dues persones. s un joc de  pesca , en els que es fan parelles, combinant les cartes de la ma amb les cartes exposades sobre la taula. En aquest joc no es t en compte la puntuaci de cada carta si no el seu tipus.

N hi ha dotze pals de cartes, que simbolitzen els dotze mesos de l any. Cada mes est illustrat amb una planta representativa d aquest mes. Cada mes a la vegada el formen quatre cartes


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350021" title="Derrington-Francis" nonfiltered="1959" processed="1949" dbindex="136971">
Derrington-Francis Racing Team va ser un constructor britnic que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

L'escuderia va ser fundada pel pilot britnic Stirling Moss, el seu cap de  mecnics Alf Francis i l'enginyer Vic Derrington. Aquests van transformar un vell ATS en un cotxe nou, reanomenant-lo amb els seus cognoms.

El monoplaa va debutar el 6 de setembre del 1964 al Gran Premi d'Itlia del 1964 de les mans del pilot portugus Mario de Araujo Cabral que es va haver de retirar per problemes mecnics.

No van poder disputar cap ms cursa de F1 perqu en uns entrenaments privats el pilot Dan Gurney va patir u greu accident deixant inutilitzat el prototip i ja no en van fabricar cap ms.


 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .

 Curses disputades:  1;
 Victries: 0;
 Podiums: 0 ;
 Punts:  0 ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350022" title="Castrejn de la Pea" nonfiltered="1960" processed="1950" dbindex="136972">

Castrejn de la Pea s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Inclou els nuclis de Cantoral de la Pea, Cubillo de Castrejn, Loma de Castrejn, Pisn de Castrejn, Recueva de la Pea, Roscales de la Pea, Traspea de la Pea, Villanueva de la Pea i Boedo de Castrejn.

Demografia.




Fills Illustres.
Faustino Narganes Quijano (17-2-1948 -). Historiador, escriptor i heraldista nascut a Traspea de la Pea. Acadmic de la Instituci Tello Tllez de Meneses des d'11 d'abril de 1997.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350023" title="Shunzhi" nonfiltered="1961" processed="1951" dbindex="136973">
 

El Emperador Shunzhi (xins tradicional:   , xins simplificat:   , pinyin: Shnzh,/ Wade-Giles: Shun-chih, Mukden, actual Shenyang, 15 de mar de 1638 - 5 de febrer de 1661, emperador des del 30 d'octubre de 1644) va ser el segon emperador de la dinastia Qing, l'ltima dinastia imperial xinesa, d'origen manx, i el primer que va regnar sobre tota Xina, desprs que la cort fora traslladada de Mukden a Pequn.

El seu nom real era Fln (xins tradicional:   , xins simplificat:   , manch: Fulin), per, com als altres emperadors d'aquesta dinastia, se li coneix habitualment pel nom del seu regnat, Shunzhi. Aquest costum es deu al tab sobre els noms en la cultura xinesa, pel qual es considera irrespetuosa l'esment del nom propi d'un emperador. 

 Orgens . 

L'avi de l'Emperador Shunzhi, Nurhaci, havia unificat als pobles yurchen de la regi actualment coneguda com a Manchuria, al sud del riu Amur. Els yurchen havien governat ja tot el nord de Xina al fundar la dinastia Jin en el segle XII, que seria finalment derrotada pels mongols, quan aquests van conquistar Xina i van fundar la dinastia Yuan en 1234. Desprs de ms de tres segles de divisi i ostracisme histric dels yurchen, Nurhaci va fundar un nou regne per al qual va recuperar el nom de Jin, i va ser succet pel seu fill Hung Taiji, el pare de l'Emperador Shunzhi. Hung Taiji va ser el responsable de la creaci d'una nova identitat nacional per als yurchen. A ms d'adoptar la denominaci manch (    /   , m nzh o) per al seu poble, va fer crear un alfabet per a la seva llengua, a partir d'aquest moment anomenada tamb llengua manch, i va adoptar una administraci de govern que combinava les tradicions yurchen i mongoles amb les tradicions xineses, amb un cos de funcionaris format per xinesos, mongols i manchs. Hung Taiji va completar la conquesta d'una gran part de les regions actuals de Manchuria i Monglia Interior i va substituir el nom dinstic Jin per un nou nom: Q ng ( , pur). 

L'expansi del nou Estat Qing al nord-oest de la Xina dominada per la dinastia Ming es produa en un moment en el qual aquesta ltima dinastia estava en ple declivi. Els territoris al nord de la Gran Muralla, en Manchuria i Monglia Interior havien estat ja conquistats per l'Estat Qing, mentre que dos grups de rebels armats, encapalats per Li Zicheng i Zhang Xianzhong, van sumir en la crisi la integritat territorial i l'autoritat de la talli Ming. 

Fulin era el nov fill de Hung Taiji i va pujar al tron desprs de la mort d'aquest en 1643. Aix comeava el nou regnat Shunzhi en la cort de Mukden. L'Emperador Shunzhi tenia en aquest moment sis anys d'edat, pel que les tasques de govern van quedar a crrec del seu oncle, el regent Dorgon, que va passar a ser l'autntic home fort del puixant estat Qing. 

Quan l'exrcit de Li Zicheng va ocupar Pequn a l'abril de 1644, l'ltim emperador Ming, el Emperador Chongzhen, es va sucidar en la Ciutat Prohibida. En un intent d'expulsar als rebels de la capital i restaurar la dinastia Ming, el general Wu Sangui va demanar la collaboraci als manchs, i va obrir a les tropes Qing el pas de Shanhaiguan de la Gran Muralla. L'exrcit Qing va poder aix depassar la frontera defensiva tradicional dels Ming i entrar en la vall del Riu Groc grcies a la collaboraci de Wu Sangui. Les tropes manchs van conquistar Pequn amb facilitat. Wu Sangui esperava que els manchs acceptessin retirar-se a les seves terres al nord de la Gran Muralla desprs d'ajudar a la restauraci de la dinastia Ming, per el resultat va ser molt diferent. Dorgon va fer traslladar la talli Qing de Mukden a Pequn i els manchs van continuar conquistant els territoris que havien estat sota l'autoritat de la caiguda dinastia Ming. 

Aix, sota la regncia de Dorgon, l'Emperador Shunzhi, tercer monarca del nou Estat manch, es convertia en el primer emperador manch de tota Xina. Aquest fet es va formalitzar el 29 d'octubre de 1644, quan el jove emperador, de set anys d'edat, obstaculitza a Pequn al costat de Dorgon i Wu Sangui i els seus respectius exrcits i assumia el mandat del cel, el concepte xins de la legitimitat imperial, en una cerimnia en el Temple del Cel, el gran complex religis de la dinastia Ming. 

 Regncia de Dorgon . 

Donada la curta edat de l'emperador, el seu oncle Dorgon va ser l'home fort de la cort fins a la seva mort en 1650. Dorgon va exercir un poder prcticament absolut en el qual totes les ordres partien d'ell, i va dirigir les campanyes militars contra les provncies xineses de l'oest i el sud, consolidant la conquesta manch. 

Per a afermar el seu control sobre les institucions imperials xineses, Dorgon va mantenir als funcionaris de l'poca Ming en la cort pekinesa. Tamb va continuar les relacions de la cort amb els missioners europeus, com en el cas destacat del jesuta alemany Johann Adam Schall von Bell, que va dirigir el Departament Imperial d'Astronomia. Enfront d'aquestes mesures que buscaven guanyar-se la lleialtat dels funcionaris de la cort, Dorgon va aplicar tamb poltiques que discriminaven a la poblaci xinesa i confirmaven els privilegis dels manchs com classe dirigent. Especialment humililant per a la poblaci xinesa va ser l'obligaci d'adoptar el tallat de cabell manch, amb la seva caracterstica coeta, com expressi de lleialtat a la nova dinastia. D'aquesta manera, el nou Estat xins-manch/ pretenia acabar amb els focus d'oposici que advocaven per l'expulsi dels manchs i la restauraci de la dinastia Ming. 

Desprs de sis anys de poder absolut, Dorgon moria de manera sobtada durant una cacera en 1650. A l'any segent, en 1651, l'Emperador Shunzhi, que tenia ja 13 anys, assumia el poder efectiu en la cort. 

 Consolidaci del poder manch . 

Desprs de la mort de Dorgon, el jove emperador va passar a assumir les tasques de govern, imposant la seva voluntat als nobles manchs que ambicionaven un paper similar al que havia tingut Dorgon. L'Emperador Shunzhi va mantenir les poltiques basades en la divisi tnica entre xinesos, mongols i manchs que caracteritzava a l'Estat Qing, per va augmentar la presncia de xinesos en l'administraci pblica, arribant a rehabilitar a molts dels eunucs que havien estat marginats durant la regncia de Dorgon. 

En l'mbit religis, l'Emperador Shunzhi va fomentar el budisme tibet, el lder espiritual del qual, el Dalai Lama, havia enaltit la figura de l'emperador com artfex de la uni poltica entre manchs, mongols, tibetans i xinesos. L'emperador va tolerar tamb l'expansi del cristianisme, permetent als missioners europeus com Johann Adam Schall von Bell la promoci de la seva fe i fins i tot la construcci d'una esglsia cristiana a Pequn. 

 Mort de l'emperador . 

L'Emperador Shunzhi va morir vctima de verola en 1661, quan tan solament tenia 22 anys d'edat. Els ltims anys del seu Govern van estar caracteritzats per la seva deixadesa en les tasques de Govern, i la seva passi per una de les seves amants, que moriria abans que ell. Precisament el dolor que li hauria causat la prdua de la seva amant va alimentar una llegenda molt estesa a Xina, encara que sense base histrica, segons la qual l'emperador Shunzhi no hauria mort sin que s'hauria retirat a un monestir budista per a viure la resta dels seus dies sofrint pel record de la seva estimada. 

Desprs de la mort de l'Emperador Shunzhi, el seu tercer fill Xuanye seria triat com successor, possiblement per haver sobreviscut a la verola, la qual cosa feia presagiar que tindria bona salut. El petit Xuanye, ja convertit en Emperador Kangxi, segons el nom del seu regnat, accedia al tron amb tan sols set anys, i en aquests primers anys el poder recauria en quatre regents: Oboi, Soni, Suksaha i Ebilun, que tornarien a limitar el poder dels eunucs i dels funcionaris xinesos en la cort, desenvolupant poltiques favorables a l'hegemonia manch. 























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350024" title="Dehesa de Montejo" nonfiltered="1962" processed="1952" dbindex="136974">

Dehesa de Montejo s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Inclou les localitats de Colmenares de Ojeda, La Estacin i Vado.

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350025" title="Abha" nonfiltered="1963" processed="1953" dbindex="136975">
Abha s una ciutat de l'Arbia Saudita capital de la provncia d'Asir, a la riba del wadi Abha i a 2200 metres sobre el nivell del mar. Disposa d'un aeroport regional.

Esta formada per diverses viles avui unides, entre les quals Manazir, Al-Kara, Mukabil, Na'man, Al-Rubu, Al-Nasab (amb la principal mesquita), Al-Khasha i Al-Miftaba. A la rodalia hi ha alguns fortins otomans destacant els de Dhira i el de Shamsan (al sud i al nord).

De la seva histria abans del comenament del segle XIX no se'n sap res. El 1834 fou ocupada per les forces otomano-egpcies durant un mes; desprs hi governava el clan Al-Ayid dels Banu Mughayd, que va estar aliat als wahhabites. El 1871 quan els otomans van iniciar la recuperaci del Iemen, Muhammad ben Ayid els va atacar a les terres baixes per fou derrotat i la ciutat fou ocupada pels otomans, passant a ser un kaza del vilayat del Iemen; va restar turca fins al 1910, quan fou conquerida pels idrssides de Sabya, obligant a la retirada del governador Sulayman Shafik; es van enviar socors des de la Meca que quan van arribar el juny de 1911 van trobar que Sulayman ja havia reprs la ciutat, que va restar turca fins l'armistici de 1918 que va posar fi a la I Guerra Mundial, quan els Al-Ayid van quedar independents.

Aviat van haver de lluitar contra els idrssides (Muhammad al-Idrisi) i els saudites. Aquestos van derrotar els Al-Ayid en dues campanyes el 1921 i 1922, la segona sota el comandament de Faysal ben Abd al-Aziz. Un governador saudita es va installar a la ciutat. La seva importncia va augmentar quan els saudites van annexionar els territoris idrssides el 1926.

El 1934 va servir com a base de l'exrcit saudita dirigit per Saud ben Abd al-Aziz en la guerra del Iemen.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350026" title="La Perna" nonfiltered="1964" processed="1954" dbindex="136976">

La Perna s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Comprn dotze pedanies:

 Areos, ;
 Camasobres, ;
 El Campo, ;
 Casavegas, ;
 Lebanza, ;
 Lores, ;
 Los Llazos, ;
 Piedrasluengas, ;
 San Juan de Redondo, ;
 San Salvador de Cantamuda, capital municipal,
 Santa Mara de Redondo i ;
 Tremaya.


Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350027" title="Cynopoecilus melanotaenia" nonfiltered="1965" processed="1955" dbindex="136977">

 Cynopoecilus melanotaenia    s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes. 

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4 cm de longitud total i les femelles els 2,63.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil i Uruguai.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350028" title="Mantinos" nonfiltered="1966" processed="1956" dbindex="136978">

Mantinos s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350029" title="Cynopoecilus multipapillatus" nonfiltered="1967" processed="1957" dbindex="136979">

  Cynopoecilus multipapillatus   s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes. 

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3,6 cm de longitud total i les femelles els 2,7.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350030" title="Abhar" nonfiltered="1968" processed="1958" dbindex="136980">
Abhar s una ciutat de Iran, a mig cam entre Qazwin i Zandjan (a uns 87 km de cadascuna). Es troba a la provncia de Zanjan, al comtat d'Abhar Rud, a la vora del riu Abhar .La seva poblaci es de 12000 habitants que parlen en majoria el turc.

La llegenda atribueix la fundaci d'Abhar a Kai Khosraw fill de Siavush o a Sapor D'hu l-Aktaf, i la construcci de la ciutadella a Darab fill de Darab (la ciutadella en realitat fou construda per l'atabeg seljcida Baha al-Din Haydar). La ciutat va passar dels sassnides als rabs el 645 conquerida per Bara ibn Azib governador de Rayy. 

Al comenament del segle X fou possessi de la dinastia dels sadjides amb Yusuf ben Abu l-Sadj i desprs va passar als daylamites fins que el 996 el musafrida o kangrida Wahsudan ibn Sallar Muhmmad ibn Musafer va governar la regi del sud d'Azerbaidjan i Daylam incloent Abhar, Zandjan i Sohravard. Apareixen monedes d'Abhar datades el 1013/1014 per un emir musafrida o rawwdida. El 1029 Mahmud de Gazni va fer campanya a Rayy i Qazwin i es va assegurar la submissi del musafrida Ibrahim ibn Marzban. En el seu territori hi havia la important fortalesa de Sar-djahan (turc: Sar-Sar-  h n, rab: R hat al-sud r) a uns 25 km al nord-oest de la ciutat, prop d'un pas que portava a Tarom.

Personatges notables de la ciutat foren:

Kamal al-Din Abu Amr al-Abhari, que fou visir dels sultans seljcides Arslan Shah i el seu fill Toghrul III, i que va morir com asceta a Jerusalem el 1194. ;
Athir al-Din Mofazzal ibn Umar , filsof mort el 1265;
I diversos telegs i tradicionalistes destacant Abu Bakr Mo ammad ibn Abdallah i el xeic sufita Abdallah ibn Tahir  ayyar Abhar  (mort el 942). ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350032" title="Mud" nonfiltered="1969" processed="1959" dbindex="136981">

Mud s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350033" title="Cynopoecilus nigrovittatus" nonfiltered="1970" processed="1960" dbindex="136982">

 Cynopoecilus nigrovittatus    s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes. 

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4,4 cm de longitud total i les femelles els 2,93.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350035" title="Polentinos" nonfiltered="1971" processed="1961" dbindex="136983">

Polentinos s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita amb San Salvador de Cantamuda i Cervera de Pisuerga.

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350039" title="Abid ben al-Abras" nonfiltered="1972" processed="1962" dbindex="136984">
Abid ben al-Abras fou un poeta preislmic rab de la tribu dels Asad o Banu Asad. Va viure al segle VI.

La seva mort se situa vers el 554 a mans del rei Mundhir III d'Hira (Lakhmides). Vers 530 els Banu Asad es van revoltar contra el prodomini dels reis de Kinda i van matar al rei Hudjr, pare del poeta Imru l-Kays, d'eon va derivar una llarga enemistat entre els dos poetes.

Va escriure un diwan dividit en 30 kasidas completes i 17 fragments.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350042" title="Pomar de Valdivia" nonfiltered="1973" processed="1963" dbindex="136985">

Pomar de Valdivia s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Comprn les pedanies de Bscones de Valdivia, Camesa de Valdivia, Cezura, Helecha de Valdivia, Lastrilla, Porquera de los Infantes, Quintanilla de las Torres, Rebolledo de la Inera, Respenda de Aguilar, Revilla de Pomar, Villaescusa de las Torres, Villalano i Villarn de Valdivia.


Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350044" title="Respenda de la Pea" nonfiltered="1974" processed="1964" dbindex="136986">

Respenda de la Pea s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Est format per les pedanies de Respenda de la Pea, Riosmenudos de la Pea, Baos de la Pea, Barajores, Fontecha de la Pea, Santana i Vega de Riacos.


Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350046" title="Salinas de Pisuerga" nonfiltered="1975" processed="1965" dbindex="136987">

Salinas de Pisuerga s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Comprn les pedanies de Monasterio, Renedo de Zalima i San Mams de Zalima.

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350048" title="San Cebrin de Mud" nonfiltered="1976" processed="1966" dbindex="136988">

San Cebrin de Mud s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Inclou les pedanies de  Perapert, San Martn de Perapert, Valle de Santulln i Vergao.

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350049" title="Domini (Star Trek)" nonfiltered="1977" processed="1967" dbindex="136989">
El domini s una poderosa aliana de pobles del Quadrant Gamma. El Domini va ser creat fa 2000 anys pels Fundadors. Els Fundadors sn una raa de canviants, romanen en estat lquid la major part del temps, per sn capaos de canviar a voluntat la seva forma.

A ms van enviar al llarg de la galxia a 100 nens, amb la intenci que algun dia tornin i informin de les seves experincies. Entre ells est el cap de seguretat de l'estaci espacial Espai Profund 9, Odo.

Des d'aquest remot lloc van comenar a desenvolupar el Domini. Per a aix van crear, mitjanant enginyeria gentica, a altres races, qui s'encarregarien de dur a terme la seva poltica: els Vorta i els Jem'Hadar.

La relaci entre els canviants i els Vorta va comenar quan un Fundador ferit va ser ajudat per un grup de Vortes, per llavors ssers petits i poc evolucionats, que vivien en arbres i s'alimentaven amb nous i fruites. Els fundadors, com agrament, van alterar genticament als Vorta, convertint-los en actors principals de la poltica del Domini.

Els Fundadors tamb van crear mitjanant enginyeria gentica als Jem'Hadar. Aquesta poderosa raa de guerrers viuen nicament per a combatre i servir-li als Fundadors, a qui consideren dus. Els Jem'Hadar sn coneguts per ser despiadats amb els quals no compleixen les disposicions. Un exemple s el dels habitants d'un planeta del sistema Telpas que van ser infectats amb una malaltia anomenada "l'infortuni" i van sofrir per generacions. Aquests guerrers van ser qui van realitzar la gran expansi del Domini en el Quadrant Gamma. No obstant aix, tenen una curta expectativa de vida, i requereixen una enzim isognica anomenada ketracel blanc, o simplement "blanc", per a poder sobreviure. Aquesta enzim les hi proveeixen els Vorta.

Quan el forat de cuc bajor va ser descobert en 2369 per la Federaci Unida de Planetes, moltes persones del Quadrant Alfa van comenar a establir-se en l'espai del Domini. Entre ells equips d'exploraci de la Flota, colonitzadors bajorans i comerciants ferengis. El Domini es va assabentar i va enviar un missatge intimant al retiro de les noves colnies bajoranes.

A ms van manar agents a infiltrar-se en els governs del Quadrant Alfa, la majoria d'ells Fundadors.

Aquests agents, com l'impostor del General klingon Martok, van intentar desestabilizar la poltica del Quadrant, per a fer-ho ms susceptible a un atac del Domini.

En 2373, el Domini va fer un pacte amb la Uni Cardassiana, primer pas del seu establiment en el Quadrant Alfa. Poc desprs van iniciar accions de guerra cap a la Federaci i els seus aliats.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350051" title="Laure Cinti-Damoreau" nonfiltered="1978" processed="1968" dbindex="136990">

Laure Cinti-Damoreau, nascuda Laure Cinthie Montalant (Pars, 6 de febrer de 1801 - Chantilly, 25 de febrer de 1863) va ser una soprano francesa.

Va estudiar al Conservatori de Pars i debut al Thtre-Italien el 8 de gener de 1816 en Una cosa rara de Vicent Martn i Soler. Va passar al Thtre-Louvois l'any 1819, i el 1825 es va presentar al King's Theatre de Londres i es va unir a l'Opra de Paris, on va romandre deu anys. Hi va estrenar Guillem Tell de Rossini i Robert le diable de Meyerbeer.

Entre 1836 i 1841 va cantar a l'Opra-Comique, interpretant els papers principals de les peres d'Auber.

Va deixar un record perdurable a l'Opra i a l'Opra-Comique. Durant 12 anys va ser professora del Conservatori i va escriure un Mtode de Cant (1849). L'any 1827 s'havia casat amb el tenor Damoreau.

Bibliografia.
 Dictionnaire universel d'histoire et de gographie (Bouillet et Chassang);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350052" title="Abiward" nonfiltered="1979" processed="1969" dbindex="136991">
Abiward s una ciutat de Turkmenistan, part d'un oasi amb Nasa, Baward  i altres llocs.

Histria .

Ja en temps dels reis aquemnides s'hi va establir una fortalesa per defensa dels atacs des de la estepa  que la llegenda atribueix a Baward inb Gudarz, un feudatari de Kai Kabus. Fou l'antiga capital del districte d'Apaortene i bressol de la dinastia arscida dels parts. Al comenament del perode cristi Isidor de Carax l'esmenta amb el nom de Apauarktike junt amb la inaccessible vila de Dara, construda per Arsak (Arsaces). Sota els sassnides hi havia una important comunitat cristiana i un snode nestori presidit pel catholikos  Josep s'hi va fer el 553; en aquest any la ciutat tenia bisbe que servia a la propera fortalesa persa de Shahr-i Firuz; la regi va restar dividida en petits principats; Ibn Khurdadhib ha conservat el nom dels reis de Sarakhs (Zadoya), de Nasa (Abraz) i d'Abiward (B.hmiya).

En temps de la conquesta musulmana hi havia un marzban persa que governada Nishapur, Tuz, Nasa, i Abiward. Hi va arribar Abd Allah ibn Amir ibn Kuraysh el 651/652 i el governador local (azim) va pagar tribut (400.000 dirhams); la ciutat va quedar en mans dels magnats locals o dehqan amb una guarnici rab (segurament absent entre 656 i 662). Kutayba ibn Muslim va reunir a Merv  tropes procedents d'Abiward per la seva expedici del hivern del 708 al 709 contra el prncep heftalita Tarkan Nizak del Tukharistan

Sota Harun al-Rashid (786-809) s va revoltar a Abiward un home de nom Abu l-Kasib contra el governador Ali ibn Isa ibn Mahan (796-806); desprs dels tahrides va estar en mans dels samnides i dels saffrides, per retornar als samnides. Un dels darrers samnides Nuh II ben Mansur  (976-997) va cedir la ciutat i comarca als afrigides de Khwarizm en recompensa per la seva ajuda contra els karakhnides que havien ocupat Bukhar el 992, per el governador samnida de Khurasan, Abu Ali Simdjuri, no la va voler entregar. 

El 1004 Ismail II ben Nuh al-Muntasir (999-1005) va intentar establir a Abiward una lnia de defensa amb el ajut dels turcs oghuz, per fou derrotat per les forces de Khwarizm; desprs de la caiguda dels samnides els turcs nmades van pressionar cap aquesta regi i Mahmud de Gazni el 1025 va haver d'admetre l'assentament de quatre mil famlies turques a les zones de Sarakhs, Abiward i Farawa; el 1027 els habitants de Nasa i Abiward es queixaven al sult de la violncia dels turcs a la zona; progressivament la zona va esdevenir de majoria turca.

Desprs de pertnyer als mongols i dins el khanat Il-khan, a la descomposici d'aquest va passar als mongols Djun Ghurbani ( un  urb n ) dirigits per Arghun Shah que van construir una confederaci amb centre a Tuz, Merv i altres oasis i ciutat de l'estepa. Al segle XVI, sota Abbas I el Gran la regi no era part de Prsia i pertanyia als uzbeks xibnides portant el nom d'Atak (Atk).

Sota Nadir Shah, originari d'aquesta regi, Atak fou el lloc d'inici de la seva carrera; bon nombre de famlies de Prsia van ser enviades aqu en exili; desprs de la  mort de Nadir el  1747 la regi va passar a dependre dels khans de Khiv fins el 1885 quan es va  delimitar la frontera russo-persa  i va quedar en zona russa i Atak va passar a formar part del Turquestan Rus.

 Arqueologia .

Excavacions arqueolgiques a la antiga ciutat de Kuhna-Abiward s'han fet al segle passat a uns 8 km a l'oest de l'estaci de Kahka amb una superfcie de 12000 m2; tamb s'ha excavat l'antiga fortalesa de  Kuhna-Kahkaha, reconstruda per Tamerl el 1382. A 22 km al sud hi ha les runes de Khiwa-abad poblada per Nadir Shah de presoners alliberats desprs de la conquesta de Khiv; i a 17 km al sud-est de l'estaci d'Artik hi ha les runes de la vila de  oghondur. A ms es troben nombrosos kurghans o munts. Alguns d'aquestos llocs remunten a l'poca arscida.

Referncies.


 Bibliografia .

Le Strange, Lands, 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350053" title="Al-Abiwardi" nonfiltered="1980" processed="1970" dbindex="136992">
Abu l-Muzaffar Muhammad ben Ahmad al-Aniwardi (mort el 1113) fou un poeta i genealogista rab-persa d'ascendncia omeia. Va nixer a Kufan a la regi d'Abiward al Khurasan. Va morir assassinat (enverinat) a Isfahan el 1113.

La seva histria sobre Abiward es va perdre . Va deixar escrit un diwan sobre diversos califes i visirs.

 Bibliografia .
Ali al-Tahir, La posie arabe sous les seljoukides, Pars (tesis a la Sorbona) 1854




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350054" title="Triollo" nonfiltered="1981" processed="1971" dbindex="136993">

Triollo s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350055" title="Bukayk" nonfiltered="1982" processed="1972" dbindex="136994">
Bukayk fou un dels primer camps de petroli trobats a l'Arbia Saudita, a la provncia d'Al-Hasa. S'anomena tamb Abkayk. El seu territori era poblat per beduins que anomenaven a la vila principal Aba l-Kidan (Lloc de camells mascles joves). El nom de Bakayk deriva del de unes fonts a 24 km al nord de la vila d'Abkyak. 

La California Arabian Standard Oil Company (desprs American Oil Company) per mig del geleg Max Steineke,  va descobrir petroli a la zona. El 1952  hi havia 15.000 habitants amb 1.310 americans. El camp mesura 51 km de llarg i 8 d'ample i per un temps fou el camp ms productiu del mon. El 1951 produa 600.000 barrils de 150 litres es a dir 90.000 tones, extretes de 91 pous.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350060" title="Villalba de Guardo" nonfiltered="1983" processed="1973" dbindex="136995">

Villalba de Guardo s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350062" title="Simfonia de les Joguines" nonfiltered="1984" processed="1974" dbindex="136996">
La Simfonia de les Joguines, el ttol complet de la qual s Cassaci en Sol M per a Orquestra i Joguines, s una obra musical amb parts per a joguines que es toca popularment per Nadal i s'utilitza tamb per a iniciar als infants a la msica clssica.

Durant molt de temps es va creure que era una composici de Joseph Haydn, per estudis posteriors han suggerit que va ser composta per Leopold Mozart a qui s'atribueix formalment en l'actualitat. Tot i aix la seva autoria encara est en discussi i s'han proposat altres compositors com al veritable autor de la simfonia. Investigacions recents en un manuscrit aparegut recentment, suggereixen que l'autor podria ser un monjo benedict austrac anomenat Edmund Angerer (1740-1794), per aquest descobriment encara est en discussi entre els erudits.

Instrumentaci i estructura.

La "Simfonia de les Joguines'" est escrita per a orquestra de corda i 7 instruments infantils tpics de Berchtesgadener, als Alps bavaresos: Cucut, reclam per a guatlla, trompeteta, tambor, , gallineta i .


L'obra completa consta de set moviments:

 1. Marche;
 2. Menuetto;
 3. Allegro;
 4. Menuetto;
 5. Allegretto;
 6. Menuetto;
 7. Presto;
De tots aquests moviments, el nmero 3 (Allegro) s el ms conegut i s el que ofereix el tema principal de tota la composici.

El sobrenom de "Simfonia de les sorpreses" sembla que prov d'una edici feta el 1813. En aquesta versi noms hi apareixen els moviments 3r. Allegro - 4t. Menuetto  i 7. Finale (Presto). s per aix que aquests sn els nics nmeros que s'interpreten en l'actualitat.

Enllaos externs.
 Simfonia de les sorpreses: Audici de la simfonia sencera on line;
 Simfonia completa a You Tube;
 Article aparegut a la revista musical Mundo Clsico ;
 Qui compongu la "Simfonia de les joguines"?  ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350063" title="Nasr Athltique de Hussein Dey" nonfiltered="1985" processed="1975" dbindex="136997">

El Nasr Athltique de Hussein Dey (en rab                       ) (NA Hussein Dey) s un club de futbol algeri de la ciutat d Alger, al districte de Hussein Dey. Amb anterioritat s'anomen Milaha Athletic Hussein Dey.

 Palmars .
Lliga algeriana de futbol: 1 ;
1967;

Copa algeriana de futbol: 1;
1979;

Jugadors destacats.
  Ali Fergani;
  Mahmoud Guendouz;
  Rafik Halliche;
  Rabah Madjer;
  Chaabane Merzekane;
  Hamza Yacef;
  Abderraouf Zarabi;

Enllaos externs.
 Web oficial;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350068" title="Gnatholebias zonatus" nonfiltered="1986" processed="1976" dbindex="136998">

Gnatholebias zonatus     s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes. 

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Veneuela (riu Orinoco).

 Referncies .



Bibliografia.

 Myers, G. S.: Four new fresh-water fishes from Brazil, Venezuela and Paraguay. Proc. Biol. Soc. Wash. vol. 48: 7-14. Any 1935.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 BioLib ;
 AQUATAB.NET;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350071" title="Gnatholebias hoignei" nonfiltered="1987" processed="1977" dbindex="136999">

 Gnatholebias hoignei    s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes. 

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Veneuela (riu Orinoco).

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Thomerson, J. E.: Pterolebias hoignei, a new annual cyprinodontid fish from Venezuela, with a redescription of Pterolebias zonatus. Copeia 1974 (no. 1): 30-38. Any 1974.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350073" title="Kryptolebias brasiliensis" nonfiltered="1988" processed="1978" dbindex="137000">

 Kryptolebias brasiliensis    s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350075" title="Alba de Cerrato" nonfiltered="1989" processed="1979" dbindex="137001">

Alba de Cerrato s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350076" title="Kryptolebias campelloi" nonfiltered="1990" processed="1980" dbindex="137002">

 Kryptolebias campelloi    s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes. 

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 Encyclopedia of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350077" title="Antigedad" nonfiltered="1991" processed="1981" dbindex="137003">

Antigedad s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350078" title="Kryptolebias caudomarginatus" nonfiltered="1992" processed="1982" dbindex="137004">

  Kryptolebias caudomarginatus   s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes. 

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350079" title="Coloratura" nonfiltered="1993" processed="1983" dbindex="137005">
Coloratura, de l'itali colorare (colorejar; intensificar; animar). 

El significat musicolgic de coloratura s'aplica especficament a l'elaborada i florida ornamentaci en la msica vocal del Classicisme (segle XVIII) i del Romanticisme musical (ms especficament al bel canto). Tot i aix, la msica antiga dels segles XV, XVI i XVII ja icloa un ampli repertori que requeria la tcnica de coloratura. Per exemple, les ries de llument de l'pera barroca posseen una cadncia especialment destinada a la improvisaci. La coloratura va ser definida per primera vegada en diccionaris musicals no italians, com les obres de Michael Praetorius a Syntagma Musicum (1618), Sbastien de Brossard al seu Dictionnaire de musique (1703) i Johann Gottfried Walther al seu Musicalisches Lexicon (1732).. Malgrat que deriva de colorare o colorazione, la coloratura no suposa cap canvi del color tonal de la veu amb intenci expressiva.

Tipus de veu.
Per extensi, s'aplica el terme coloratura a certs tipus de veus que dominen la tcnica - per exemple la soprano de coloratura, que pot tipificar-se pel fams personatge de la Reina de la Nit de La flauta mgica de Mozart. Aquest tipus de soprano disposa d'un ampli rang vocal i pot executar amb facilitat un estil de cant que inclou elaborades ornamentacions i agilitats, incloent-hi passatges rpids i refilades. Cantants amb altre tipus de veu poden tenir dots per a la tcnica de coloratura, per quan es descriu una veu com de coloratura, sense ms afegits, hom es refereix a una soprano. Richard Miller distingeix dos tipus de soprano de coloratura (coloratura i coloratura dramtica) aix com la mezzosoprano de coloratura, i tot i que no recull la contralt de coloratura, cita papers que requereixen l's de la tcnica de coloratura en una contralt. Als ms famosos tractats italians de cant (Caccini, 1601/2; Tosi, 1723; Mancini, 1774; Garca, 1841), mai no es va emprar el terme coloratura

 Repertori.
Entre les parts de coloratura ms famoses de la histria de la msica cal esmentar
Alleluia (de l'Exsultate, jubilate) de Mozart, que pot ser arranjat per ser interpretat per una contralt, una mezzosoprano o una soprano, tot i que va ser composta per a castrato.
L'ria Every Valley Shall de El Messies de Handel. Un exemple de pea de coloratura per a tenor.
L'ria de la follia de Lucia di Lammermoor de Gaetano Donizetti;
La part del personatge Osmin, a El rapte en el serrall, de Mozart, un exemple de coloratura per a baix;
L'ria de Zerbinetta a Ariadne auf Naxos de Richard Strauss, un exemple de coloratura en una obra del segle XX;

Vegeu tamb.
Soprano de coloratura;

Referncies.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350080" title="Al-Abna" nonfiltered="1994" processed="1984" dbindex="137006">
Al-Abna, literalment "els fills" s el nom donat a:

Descendents de Sa'd ben Zayd Manat ben Tamin excepte els seus fills Ka'b i Amr. Aquest descendents habitaren la terra desrtica de Al-Dahna (desert d'arena d'Al-Dahna);
Descendents al Iemen dels perses establerts en aquest pas; els perses es van establir al Iemen a meitat del segle VI; el governador persa Badham es va convertir al islam a la primera meitat del segle VII i el van seguir els seus sbdits perses, quedant sotmesos a Mahoma.
Nom donat als membres de la famlia abbssida (Al-Abna al-dawla), als seus clients khurasnides i a altres mawali (conversos) al seu servei; van tenir influncia fins al segle IX.
Descendents nascuts a Sria o Egipte dels soldans mamelucs d'Egipte (Abna al-Atrak);
Nom donat al primer dels sis regiments (blk) de cavalleria de l'exrcit otom. El nom habitual era sipahi oghlanlari, i Abna-yi sipahiyan era alternatiu.

 Bibliografia .
H. A. R. Gibb i H. Bowen, Islamic Society and the West




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350081" title="Castrillo de Don Juan" nonfiltered="1995" processed="1985" dbindex="137007">

Castrillo de Don Juan s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita amb Trtoles de Esgueva (Provncia de Burgos) -al Nordest-; Encinas de Esgueva (Provncia de Valladolid) i Canillas de Esgueva -al Sudoest-; Hrmedes de Cerrato -a l'Oest- i Cevico Navero (Provncia de Palncia) -al Nordoest-. Tamb amb Guzmn (Burgos) i Villaconancio (Palncia).

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350082" title="Clamor Heinrich Abel" nonfiltered="1996" processed="1986" dbindex="137008">
Clamor Heinrich Abel (1634-1696) fou un compositor alemany.

s autor d'una obra molt curiosa, titulada Erslhiche musikalischer Blmen, Allemanden, curanten, sarabanden, etc. Sn aires de dansa escrits per a viola de gamba, viol i contrabaix. Aquests retalls foren publicats amb el retrat de l'autor, de 1674 a 1677. A Brunswick s public, el 1687, una segona edici amb el ttol de Drey Opera musica.

 Referncies .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350084" title="Chabab Riadhi de Belouizdad" nonfiltered="1997" processed="1987" dbindex="137009">

El Chabab Riadhi de Belouizdad (en rab                        ) (CR Belouizdad) s un club de futbol algeri de la ciutat d'Alger, al districte de Mohamed Belouizdad.

 Histria .
El club nasqu l'any 1962 com a resultat de la fusi dels clubs locals Widad Riadhi Belcourt (WRB) i Club Athltique Belcourt (CAB), adoptant el nom de Chabab Riadhi Belcourt.

 Palmars .
Lliga algeriana de futbol: 6;
1965, 1966, 1970, 1971, 2000, 2001;

Copa algeriana de futbol: 5;
1966, 1969, 1970, 1978, 1995;

Copa de la Lliga algeriana de futbol: 1;
2000;

Copa del Magrib de futbol: 3;
1970, 1971, 1972;

Enllaos externs.
  Web oficial;
  Web oficial;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350087" title="Kryptolebias gracilis" nonfiltered="1998" processed="1988" dbindex="137010">

 Kryptolebias gracilis s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes. 

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 2,8 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil (Mato Grosso).

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M.: Kryptolebias gracilis n. sp. (Teleostei: Cyprinodontiformes: Rivulidae): a new killifish from the Saquarema Lagoon basin, southeastern Brazil. aqua International Journal of Ichthyology, 13 (1): 7-12. Any 2007.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 AQUATAB.NET ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350089" title="Kryptolebias ocellatus" nonfiltered="1999" processed="1989" dbindex="137011">

  Kryptolebias ocellatus   s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ZipCodeZoo.com ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350092" title="El contracte social" nonfiltered="2000" processed="1990" dbindex="137012">


El contracte social o Principis del dret poltic s una obra de filosofia poltica de Jean-Jacques Rousseau publicada el 1762. s coneguda per exposar amb claredat i fora que l'nica forma de poder poltic legtima s el poder que troba el seu fonament en la voluntat del poble (o voluntat general). s sovint considerat com el principal inspirador de les idees de la Revoluci Francesa.

Context del Contracte social.

Origen i fonaments de la desigualtat.

La poltica s un assumpte que interessa Rousseau des de fa molt de temps, i el Contracte social no s la primera de les seves obres consagrada a aix. Aix, des de 1735 dna una idea del que ser la seva concepci i el seu inters pel subjecte poltic a l'article Economia Poltica de l'Enciclopdia o Diccionari raonat de les cincies, de les arts i dels oficis amb aquesta frase: s cert que els pobles sn, a la llarga, el que el govern els fa ser; frase que el 1752 reformula en el prefaci de Narcs o l'Amant d'ell mateix: Els vicis no pertanyen tant a l'home com a l'home mal governat.

El Discurs sobre l'origen i els fonaments de la desigualtat entre els homes, aparegut el 1755 s el treball de Rousseau per respondre a la pregunta formulada per l'acadmia de Dijon en 1753 quin s l'origen de la desigualtat entre els homes i si s autoritzada per la llei natural?. La naturalesa de l'home abans que la Histria i els tipus de societat l'alterin s per a Rousseau el mitj de comparar i d'establir aquests diferents tipus d'organitzaci. Rousseau defineix doncs l'estat salvatge, que no s un estat salvatge sin una ficci filosfica com a hiptesi heurstica, un estat obtingut per abstracci sostraient el que la societat ha portat a l'home. Descriu llavors la manera que ha tingut l'home d'organitzar-se en societat, a partir de la prctica de l'agricultura i del dret de propietat que se'n deriva necessriament. El Discurs tracta de la legitimitat de les societats i dels tipus de poders, i exposa el que seran les fundacions poltiques del Contracte social.

Presentaci del Contracte social.

En El Contracte social, Rousseau estableix que una bona organitzaci social rau sobre un pacte garantint la igualtat i la llibertat entre els ciutadans. Aquest pacte es fa entre tots els participants, s a dir el conjunt dels ciutadans. En el pacte social, cadascun renuncia a la seva llibertat natural per guanyar una llibertat civil. La sobirania popular s el principi fonamental del contracte social. La indivisibilitat d'aquesta sobirania s un altre principi fonamental, pel que cal comprendre que el poder del Sobir no sabria estar dividit (Rousseau utilitza aquest terme per designar el poble sobir) i no se'n pot separar per inters personal, ja que l'inters personal s contrari a la recerca de l'inters general, nic objectiu del contracte social. Aquest contracte social, Rousseau el veu com una resposta a l'estat salvatge en el qual regna la llei del ms fort. Per a ell, la llei del ms fort no pot ser un principi director d'una societat ja que s incompatible amb l'inters general, i per tant amb el contracte social: El ms fort no s mai prou fort per ser sempre l'amo, si no transforma la seva fora en dret i l'obedincia en deure.
La prdua del contracte social, s la tornada a l'estat salvatge, primitiu, animal, tirnic i vanal. Una societat que trenqus el seu contracte social ja no seria una societat lliure....

El contracte social comena amb aquests mots:

Vull buscar si, en l'ordre civil, hi pot haver alguna regla d'administraci legtima i segura, prenent els homes tals com sn, i les lleis tals com poden ser. Tractar d'aliar sempre, en aquesta investigaci, el que el dret permet amb el que l'inters prescriu, per tal que la justcia i la utilitat no es trobin dividides. (Llibre I, Prembul)

El contracte social s un tractat de filosofia poltica presentant com l'home, una vegada passat de l'estat salvatge a l'estat de societat, pot establir un ordre social al servei de l'inters general. El pacte social que proposa Rousseau estableix que cadasc hagi de renunciar als seus drets naturals per obtenir la llibertat que procura la societat. Aquesta alienaci de cada afer de l'Estat s aquest pacte que ofereix a cadascun la igualtat: Les clusules (del pacte social) es redueixen totes a una sola: l'alienaci total de cada soci amb tots els seus drets a tota la comunitat: ja que en primer lloc, cadasc lliurant-se sencer, la condici s igual per a tots; i sent la condici igual per a tots, ning no t inters de fer-la onerosa als altres.  (Llibre I, Captol 6). La legitimitat del pacte social rau en el fet que l'home no aliena en el sentit propi el seu dret natural per comprn que el pacte social s al contrari la condici sine qua non de l'existncia del seu dret natural.

s sobre aquest pacte on rau la democrcia per a Rousseau. Si la llibertat i la igualtat no sn garantides pel poble sobir envers ell mateix, o si els interessos particulars fan que el pacte sigui dividit o alienat (captols 2.1 i 2.2), llavors s l'estat salvatge primitiu que reprn els seus drets. Rousseau diu que trencar aquest pacte far que l'estat salvatge subsisteixi, i l'associaci es faria necessriament tirnica o vana.

Per a Rousseau, el principi de la vida poltica s en l'autoritat sobirana, i tota divisi d'aquesta autoritat s perjudicial: Totes les vegades que es creu veure la sobirania compartida, un s'equivoca; els drets que es prenen per parts d'aquesta sobirania li sn tots subordinats, i suposen sempre voluntats supremes de les quals aquests drets no en fan ms que l'execuci.

Pla detallat de l'obra.



Llibre I.

La introducci del llibre I s essencial ja que s on Rousseau defineix les finalitatss del Contracte Social: Vull cercar si, en l'ordre civil, hi pot haver alguna regla d'administraci legtima i segura (...) . Rousseau es pregunta doncs en quines condicions el poder poltic podr ser legtim, s a dir un tipus de societat en la que l'home no ser alienat.

Captol I (Assumpte d'aquest primer Llibre). Comena per la clebre frase l'home va nixer lliure, i arreu s en els ferros. De manera lapidria, Rousseau denuncia l'estat d'alienaci que introdueix tota forma de poder poltic illegtim i la temtica dels captols segents.

Captol II (De les primeres Societats). Rousseau ensenyar en principi que el fonament de tota societat s una convenci. La famlia s el primer cas estudiat per Rousseau del qual nega de seguida que sigui natural. El que s natural o ms exactament el que s inscrit en la naturalesa de l'home s el desig de conservar-se: "La seva primera llei s de vigilar la seva prpia conservaci, les seves primeres cures sn les que es deu a ell mateix". I afegeix (...) els nens no continuen estant vinculats al pare sin tan temps com el necessiten per conservar-se. Tan aviat com aquesta necessitat desapareix, la relaci natural es dissol.

Rousseau evoca llavors l'opini d'Aristtil, d'Hobbes i Grotius segons la que la societat no rau sobre una convenci sin sobre la superioritat de certs individus. Segons aquesta tesi, s doncs la superioritat d'alguns el fonament de la jerarquia social. Rousseau critica aquesta idea: tot home nascut en l'esclavitud neix per a l'esclavitud, res no s ms cert. Per explica de seguida: Els esclaus ho perden tot en els seus ferros, fins i tot el desig de lliurar-se'n; els agrada la seva servitud com els companys d'Ulisses estimaven el seu embrutiment volent dir per qu la jerarquia social no s natural per qu descansa sobre una convenci original.

Captol III (Del dret del ms fort). Aquest captol aix com el captol IV desqualificaran dos tipus de poders com a tipus de poder legtim: l'esclavitud i la fora. Rousseau desqualifica aquest segon tipus de poder en base a l'argument segent: quan cedeixo a la fora, a l'amenaa fsica o a l'amenaa, faig prova de prudncia. Per all no significa que el que usa la seva fora contra mi en tingui el dret o que el seu poder sigui legtim. Cedir a la fora s un acte de necessitat, no de voluntat; s pel cap alt un acte de prudncia. En quin sentit podr ser un deure? 

Captol IV (De l'esclavatge): L'esclavatge s tamb una convenci illegtima. La ra principal de Rousseau per afirmar-ho s la segent: el que s posat en esclavatge no ho pot voler voluntriament- en qualsevol cas si s sa d'esperit. L'esclavatge s doncs sempre la fruita d'una restricci exterior i no podria doncs ser legtim. Aix, el dret d'esclavatge no s res, no noms perqu s illegtim, sin perqu s absurd i no significa res. Aquests mots, esclau i dret, sn contradictries; s'exclouen mtuament. Sigui d'un home a un home, sigui d'un home a un poble, aquest discurs ser sempre igualment insensat: Faig amb tu una convenci tota a la teva crrega i tota en el meu profit, que observar tant com m'agradar, i que observars tant com m'agradar.. Ja que, segons Rousseau, renunciar a la llibertat s incompatible amb la naturalesa humana (s renunciar a la seva qualitat d'home, als drets de la humanitat, fins i tot als seus deures). Tal renunciament no pot tindre preu.

Rousseau afegeix a ms a ms tot un seguit de dificultats pels que voldrien afirmar la legitimitat de l'esclavitud.

 Grotius afirma per exemple que tot un poble podria alienar la seva llibertat per lliurar-se a un rei. En aix Rousseau respon que ni tan sols si un home tingus el dret d'alienar-se amb un amo no ho podria fer amb els seus nens (neixen homes i lliures; la seva llibertat els pertany, cap no t dret a disposar-ne ms que ells).

 Ms, Grotius i els altres defensen un origen diferent del prets dret d'esclavitud. Tenint el vencedor, segons ells, el dret de matar el venut, aquest pot redimir la seva vida pel preu de la seva llibertat; convenci encara ms legtima en la mesura es fa en benefici de tots dos. Per la guerra no s una relaci privada sin d'Estat a Estat i no sabria existir en l'estat salvatge o en l'estat social on les lleis condicionen les relacions humanes. La guerra i el dret de conquesta no tenen com a fonaments ms que la llei del ms fort.

Captol V (que cal sempre remuntar a una primera convenci). Aquest captol revesteix una importncia particular ja que s noms aqu que Rousseau comenar a desenvolupar la seva prpia concepci del que constitueix un poder legtim.

La pregunta que fa Rousseau s la segent: com s que la constituci d'un poble en tant que entitat sui generis s possible? En Altres Paraules: a quina(s) condici(s) un grapat d'individus forma un tot que es pot qualificar de poble? Seria bo examinar l'acte pel qual un poble s un poble; ja que aquest acte, sent necessriament anterior a l'altre, s el veritable fonament de la societat.

Captol VI (Del pacte Social). En aquest captol Rousseau aportar una resposta molt original a la pregunta que ha fet al comenament del Contracte Social: Vull buscar si, en l'ordre civil, hi pot haver alguna regla d'administraci legtima i segura (...) (Prefaci al primer llibre). En altres paraules: com una autoritat qualsevol pot ser imposada de manera legtima a un poble? Trobar una forma d'associaci que defensi i protegeixi de tota la fora comuna la persona i els bns de cada soci, i per la qual cadascun, unint-se a tots, no obeeixi tanmateix ms que a ell mateix, i continua sent tan lliure com abans. Tal s el problema fonamental del qual el Contracte social dna la soluci.

L'originalitat de la soluci de Rousseau s que superar el dualisme que oposa el poble i el poder poltic l'un a l'altre. Veur en efecte la constituci d'un poder poltic descansant sobre el contracte social el fonament fins i tot de l'existncia del poble. En termes kantians es pot dir que el poder poltic en la mesura que rau sobre el contracte social s la condici de possibilitat de l'existncia del poble en tant que poble i no en tant que senzilla agregaci.  (...) Aquest acte d'associaci produeix un cos moral i collectiu, barreja de tants membres com l'assemblea t, que rep d'aquest mateix acte la seva unitat, el seu jo com, la seva vida i la seva voluntat. La pregunta de la legitimitat d'un poder descansant sobre el contracte social ja no es fa ms doncs. L'autoritat poltica ja no s en efecte una violncia feta al poble, sin el que li permet d'existir.

El contracte social s necessari segons Rousseau quan les necessitats sn superiors al que cada home pot fer per subvenir-hi per ell mateix. Per sobreviure els cal unir-se i actuar de concert.

La condici fonamental del contracte social s l'alienaci total de cada soci amb tots els seus drets a tota la comunitat. L'essncia del pacte social s resumida aix: Cadascun de nosaltres posa en com la seva persona i tota la seva potncia sota la suprema direcci de la voluntat general; i rebem cada membre com a part indivisible del tot. Aix t diverses conseqncies:

 el comproms s total i idntic per a tots;
 ning no t cap inters a fer-lo injust ja que aquesta injustcia l'afectaria directament;
 Finalment, cadasc lliurant-se a tots no es lliura a ning.

Aquest acte d'associaci que produeix un cos moral i collectiu es diu ara Repblica o cos poltic (abans es deia: Ciutat), designat pels seus membres Estat quan s passiu, Sobir quan s actiu, Potncia comparant-lo als seus semblants. Els ciutadans prenen el nom de poble: Ciutadans com a participants de l'autoritat sobirana, Subjectes sotmesos a les lleis de l'Estat.

Captol VII (Del Sobir): L'associaci s doble i recproca: cada individu s ciutad ja que participa en l'autoritat sobirana, i subjecte ja que s sotms a les lleis. El sobir no sabria per la seva unitat limitar-se ell mateix amb lleis, no s tingut ms que pel que exigeix el contracte social. El sobir no necessita garant pel que fa als seus assumptes: no pot tenir interessos contraris als particulars que el componen. Per contra cada individu pot tenir una voluntat particular que difereix de la del sobir (acceptant els drets que sn els seus en tant que ciutad per refusant els de subjecte), s aquesta injustcia possible que dna al sobir el dret de restricci. Es pot forar el que no respecta les regles a ser lliure doncs a respectar-les ja que  l'obedincia a la llei que s prescrita s llibertat. Aquesta restricci fa possible el pacte social, i garanteix el seu bon funcionament i la seva justcia, sense aix el comproms seria absurd.

Captol VIII: (De l'estat civil): El pas de l'estat salvatge a l'estat civil transforma l'animal que viu de l'instint en home dotat de ra i intelligent. Fundant els seus actes en la ra; guanya llavors la llibertat moral i la possibilitat de propietat (diferent de la possessi que s l'efecte de la fora) garantida per la llei.

Captol IX (De l'mbit real): En el marc del contracte social cadasc es lliura, aix com tots els seus bns, al sobir, que els restitueix garantint-ne el dret. El dret de propietat s doncs un dels efectes del pacte social, que no existeix ms que grcies a la seguretat de la comunitat.

El dret de primer ocupant sobre un terreny, que no s un dret ms que desprs de la creaci del dret de propietat, depn de diverses condicions: a qu ning no hi vivia anteriorment, qu s'ocupa noms la quantitat de terreny necessari, i qu s'hi treballa. La propietat s aleshores limitada, i el pacte social permet una igualtat moral i legtima entre els homes. El pacte fonamental substitueix  una igualtat moral i legtima que la naturalesa havia pogut fer de desigualtat fsica entre els homes, i que, podent ser desiguals en fora o en geni, es fan tots iguals per convenci i dret.

Llibre II.

Captol I (que la sobirania s inalienable): Els principis establerts al primer llibre estableixen que les forces de l'Estat noms poden ser dirigides per la general (l'acord dels interessos particulars) per tendir cap al b com. El sobir, sent un collectiu, pot estar d'acord provisionalment amb la voluntat d'un home, per no sabria sotmetre's en la en el temps a la seva voluntat: no pot ser representat ms que per ell mateix.

Captol II (que la sobirania s indivisible): El sobir s un sser collectiu, no pot ser dividit o excloure ning, el que faria que no fos ms que l'expressi d'una voluntat particular. Noms l'executiu pot ser segmentat, per les seves parts continuen estant subordinades a la llei, i per tant al sobir.

Captol III (Si la voluntat general pot errar): Les deliberacions del poble poden tanmateix portar a l'error si, en lloc de comptabilitzar cada veu i cada voluntat se'ls deixa dissoldre's en associacions parcials: la suma d'aquestes associacions no porta llavors a la voluntat general i al b com. A ms, si una d'aquestes associacions s tan gran que el preval contra totes les altres, la deliberaci no porta ms que a una opini particular: aquestes associacions han de ser evitades o, si existeixen, han de ser prou nombroses per reflectir la voluntat general.

Captol IV (De les fites del poder Sobir): El pacte social dna al sobir un dret absolut sobre tots els seus subjectes. Tot i aix aquest dret, per existir, ha de ser raonat: la voluntat del sobir t sempre una causa i no pot carregar els subjectes amb cap cadena intil per a la comunitat. El sobir no pot actuar ms que sobre els casos generals i ha de deixar els fets o els drets particulars a l'executiu (per la naturalesa del pacte, tot acte de sobirania  obliga o afavoreix igualment tots els Ciutadans, de manera que el Sobir coneix noms el cos de la naci i no distingeix cap dels que la componen).

Captol V (Del dret de vida i de mort): Els contractants del pacte han d'acceptar el risc de ser condemnats a mort per assegurar la seva prpia seguretat enfront dels assassins potencials; el sobir no pot ordenar matar per podr conferir aquest dret, i el dret de grcia li pertany.

Captol VI (De la llei): La legislaci s el que permet al cos poltic conservar-se. La justcia ve de Du per no s en si suficient, cal la possibilitat de sanci perqu garanteixi la igualtat. La llei no pot estatblir ms que els casos generals i abstractes, s la voluntat de tot el poble  sobre tot el poble. La llei s feta per tot el poble i no sabria ser injust amb ell mateix, i concerneix tamb el Prncep, ja que forma part de l'Estat; d'ajudar-lo a fer les bones tries en relaci amb ell mateix, el poble ser ajudat en les seves tries pel legislador que li far veure els objectes tals com sn, ensenyar-li el bon cam que  busca, garantir la seducci de les voluntats particulars, acostar als seus ulls els llocs i els temps, gronxar l'atractiu dels avantatges presents i sensibles, pel perill dels mals allunyats i amagats.

Captol VII (Del Legislador): El legislador ha de posseir qualitats extraordinries: Caldrien Dus per donar lleis als homes. T per objectiu aclarir la voluntat general, i per aix haur de modificar els homes que la componen i fer d'ells, a partir d'unitats allades, les parts indivisibles del tot. T una tasca a part en l'Estat: constitueix la repblica, les seves lleis manen els homes per no en mana cap. No fa ms que suggerir, no exercita cap poder legislatiu o executiu.

Captol VIII, IX i X (Del poble): La bona legislaci no pot ser adoptada per qualsevol poble o Estat. Els costums i els prejudicis no han de ser massa arrelats, cal esperar que el poble sigui prou madur, i el temps d'aquesta espera depn de la mena de govern que ha precedit i de les esperances del poble.

 L'Estat haur de ser ni massa gran per ser ben governat, ni massa petit per poder mantenir-se per ell mateix, massa gran seria administrativament massa pesat, incapa d'actuar arreu i no tindria un patrimoni com a tots els seus membres, massa petit seria feble respecte als altres Estats.

 Cal que l'Estat tingui la bona proporci entre el nombre d'habitants que l'ocupen i la seva superfcie, que amb la terra n'hi hagi prou pels seus habitants, i que hi hagi tants habitants com la terra en pot alimentar. L'Estat ha de ser ordenat tant en un moment de gaudi com de pau com de crisi poltica o de fam.

Rousseau resumeix aquests captols: Quin poble s doncs propi de la legislaci? El que, trobant-se ja lligat per alguna uni d'origen, d'inters o de convenci, no ha portat encara el veritable jou de les lleis; el que no t ni costums, ni supersticions ben arrelades; el que no tem ser aixafat per una invasi sobtada; qui, sense entrar en les baralles dels seus vens, pot resistir sol a cadascun d'ells, o servir-se d'un per rebutjar l'altre; aquell del qual cada membre pot ser conegut per tots i on un no s forat a carregar un feix que un home no pot portar; aquell que pot passar sense els altres pobles, i del qual tot altre poble pot passar; aquell que no s ni ric ni pobre, i es pot bastar per ell mateix; finalment el que reuneix la consistncia d'un antic poble amb la docilitat d'un poble nou.

Captol XI (Dels diversos sistemes de Legislaci): La llibertat i la igualtat sn els objectes principals d'un sistema de legislaci: la llibertat ja que els seus membres han de ser independents de l'Estat per fer la seva fora, la igualtat per mantenir la llibertat. La igualtat no significa que tots els membres siguin estrictament al mateix nivell o la supressi de la propietat, per que les diferncies siguin decents. La legislaci ha de tendir cap a la igualtat, i adaptar-se a l'Estat al qual s destinada, a la seva geografia, la seva economia i la densitat de la seva poblaci.

Captol XII (Divisi de les Lleis): Hi ha tres menes de lleis:

 les lleis poltiques, relatives a l'Estat mateix (les niques de les que tracta el Contracte Social),
 les lleis civils, que regissin la relaci dels membres entre ells o envers l'Estat,
 les lleis criminals, que concerneixen les sancions vinculades a la desobedincia a les altres lleis.

Una quarta llei, a banda tot i que molt important pot ser afegida: es tracta dels hbits, dels costums i sobretot de les opinions, dedicada al legislador, garanteix les altres lleis.

Llibre III.

Captol I (Del govern en general)

Captol II (Del principi que constitueix les diverses formes de govern)

Captol III (Divisi dels governs)

Captol IV (De la democrcia)

Captol V (De l'aristocrcia)

Captol VI (De la monarquia)

Captol VII (Dels governs mixtos)

Captol VIII (que tota forma de govern no s prpia de tot pas)

Captol IX (Dels signes d'un bon govern)

Captol X (De l'abs del govern i de la seva tendncia a degenerar)

Captol XI (De la mort del cos poltic)

Captol XII (Com es mant l'autoritat sobirana)

Captol XIII (Continuaci)

Captol XIV (Continuaci)

Captol XV (Dels diputats o representants)

Captol XVI (que la instituci del govern no s un contracte)

Captol XVII (De la instituci del govern)

Captol XVIII (Mitjans de prevenir les usurpacions del govern)

Llibre IV.

Captol I (que la voluntat general s indestructible)

Captol II (Dels sufragis)

Captol III (De les eleccions)

Captol IV (Dels comicis romans)

Captol V (Del tribunat)

Captol VI (De la dictadura)

Captol VII (De la censura)

Captol VIII (De la religi civil)

Captol IX (Conclusi)

L'estil.

L'estil, l'expressi, la retrica del text sn apassionants, contundents, eficaces, i permeten comprendre meravellosament, amb una mica d'atenci com recomana Rousseau, les seves idees noves i que poden semblar contrries a les idees comunes. Una lli d'escriptura intemporal poltica i filosfica, i com diria Boileau, heus aqu la prova que el que es concep b s'enuncia clarament i les paraules per a l'afirmaci arriben fcilment.

Posteritat del Contracte social.



Kant i Rousseau.

s fora poc conegut que la frmula de Rousseau L'obedincia en la llei que s prescrita s la llibertat. (Llibre I, Captol 8), ha influenciat fortament la noci d'autonomia del subjecte a Kant. Roger Vernaux (Le vocabulaire de Kant, tome II, Paris, 1973, p. 224), escriu que La doctrina kantiana significa interioritzar en la persona i per a la seva vida moral, la llibertat civil tal com Rousseau l'ha definit per a la vida social...  val la pena de subratllar-ho perqu Gellner a Nations et nationalismes considera que la noci d'autonomia aplicada als pobles o a les nacions, participa d'una mena d'importaci del vocabulari de Kant a la poltica, mentre que, al contrari, s el pensament poltic de Rousseau que Kant ha importat (legtimament d'altra banda) en la seva filosofia moral, en la Crtica de la ra prctica.

Rousseau i la Revoluci Francesa.

Rousseau proposa amb el contracte social reformar la societat en la que vivia: l'Antic Rgim no permetia l'expressi lliure de la voluntat general ni la de la voluntat individual. El Contracte social, comportant en part la Revoluci Francesa (i sent una de les seves referncies importants) permetr l'expressi de la voluntat general per no la de la llibertat individual, que Rousseau ignora en aquest text, mentre que en feia una de les tesis principals de l'mile, que insisteix en la importncia del desenvolupament individual i de l'obertura de les facultats naturals de cada individu: en all aquests dos texts poden ser considerats com a complementaris.

Vegeu tamb.



Articles relacionats.

 Teoria del Contracte social;
 Democrcia directa;
 Contracte social;
 Discurs sobre l'origen i els fonaments de la desigualtat entre els homes;
 Voluntat general;
 B com;
 Declaraci dels Drets de la Dona i de la Ciutadana;

Enllaos externs.
 Du contrat social (MetaLibri);
  Du contrat social en ligne;
   ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350093" title="Kryptolebias sepia" nonfiltered="2001" processed="1991" dbindex="137013">

 Kryptolebias sepia    s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes. 

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Surinam.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Vermeulen, F. B. M. & Hrbek, T.: Kryptolebias sepia n. sp. (Actinopterygii: Cyprinodontiformes: Rivulidae), a new killifish from the Tapanahony River drainage in southeast Surinam. Zootaxa, 928: 1-20. Any 2005.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350094" title="Castrillo de Onielo" nonfiltered="2002" processed="1992" dbindex="137014">

Castrillo de Onielo s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita amb Vertavillo, Valle de Cerrato, Baltans i Villaconancio.

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350095" title="Albert von Klliker" nonfiltered="2003" processed="1993" dbindex="137015">

Rudolph Albert von Klliker ( Zuric, 6 de juliol de 1817) - (Wrzburg, 2 de novembre de 1905) va ser un anatomista, embrileg, fisileg, zoleg i botnic suis.

Conegut simplement com a Kolliker. Div membre de la societat cientfica de diversos pasos; a Anglaterra, que va visitar ms d'un cop, on tenia molt bona reputaci, la Royal Society el va anomenar membre estranger el 1860 i el 1897 li van concedir el ms alt rang d'estima, la medalla Copley i la medalla Linneana el 1902.

 Obres .
Handbuch der Gewebelehre (1852);
ber die Darwin'sche Schpfungstheorie (1864);
Entwicklungsgeschichte des Menschen und der hhren Thiere / Akademische Vortrge von Albert Klliker. 2., ganz umgearb. Aufl. Leipzig: Engelmann, 1879 (1. Aufl. 1861);
Grundri der Entwicklungsgeschichte des Menschen und der hheren Tiere (1880);
Erinnerungen aus meinem Leben. Leipzig: Engelmann, 1899;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350096" title="Leptolebias aureoguttatus" nonfiltered="2004" processed="1994" dbindex="137016">

 Leptolebias aureoguttatus    s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes. 

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Cruz, C. A. G. Da.: Sobre Cynolebias aureoguttatus Myers, 1952 (Osteichthyes, Cyprinodontidae, Rivulinae). Arq. Univ. Fed. Rur. Rio de Janeiro v. 2 (no. 4): 19-21. Any 1974.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350097" title="Cas Ca'n Domege" nonfiltered="2005" processed="1995" dbindex="137017">
El Cas Ca'n Domenge s un presumpte cas de corrupci ocorregut a Mallorca que est en instrucci.

El jutge lvaro Latorre investiga les presumptes irregularitats en la venda mitjanant concurs dels terrenys de Ca'n Domenge per part del Consell de Mallorca durant la legislatura 2003-2007.

Malgrat que hi ha una trentena d'imputats per prevaricaci, el principal imputat en aquest cas s Bartomeu Vicens, que llavors era el responsable del departament de Territori del Consell de Mallorca . Tamb est imputat l'exconseller d'hisenda i economia del Consell de Mallorca Miquel ngel Flaquer.

Els fets suposadament constitutius de delicte es remunten quan el Consell de Mallorca va organitzar un concurs de projectes per a vendre els terrenys llavors pblics de Ca Domenge a Palma. Els terrenys foren adjudicats pel Consell a una empresa que oferia la meitat del preu que valia desprs d'un concurs ple d'irregularitats. El jutge investiga si l'empresa guanyadora del concurs, Sacresa-Ferratur, tenia informaci privilegiada i si hi va haver pagament de comissions. El cas es comena a investigar arran d'una querella d'una empresa que no guany el concurs: Nez y Navarro, vinculada a l'expresident del Futbol Club Barcelona, Josep Llus Nez.

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350098" title="Cevico de la Torre" nonfiltered="2006" processed="1996" dbindex="137018">

Cevico de la Torre s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita amb Hontoria de Cerrato al nord, Valle de Cerrato i Vertavillo a l'est, Alba de Cerrato, Poblacin de Cerrato i Cubillas de Cerrato al sud, i amb la Provncia de Valladolid i Dueas a l'oest.

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350099" title="Leptolebias citrinipinnis" nonfiltered="2007" processed="1997" dbindex="137019">

 Leptolebias citrinipinnis    s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes. 

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W. J. E. M., M. T. C. Lacerda & K. Tanizaki.: Description d'une nouvelle espce de Cynolebias des plaines ctires du Brsil sud-oriental (Cyprinodontiformes, Rivulidae). Rev. Fr. Aquariol. v. 15 (no. 1): 21-24. Any 1988.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 AQUATAB.NET;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350101" title="Leptolebias cruzi" nonfiltered="2008" processed="1998" dbindex="137020">

  Leptolebias cruzi   s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes. 

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W. J. E. M.: Sistemtica e distribuio do complexo de espcies Cynolebias minimus (Cyprinodontiformes, Rivulidae), com a descrio de duas espcies novas. Rev. Bras. Zool. v. 5 (nm. 4): 557-570. Any 1988.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350102" title="Cevico Navero" nonfiltered="2009" processed="1999" dbindex="137021">

Cevico Navero s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350104" title="Leptolebias fractifasciatus" nonfiltered="2010" processed="2000" dbindex="137022">

  Leptolebias fractifasciatus   s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes. 

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W. J. E. M. 1988. Sistemtica e distribuio do complexo de espcies Cynolebias minimus (Cyprinodontiformes, Rivulidae), com a descrio de duas espcies novas. Rev. Bras. Zool. v. 5 (no. 4): 557-570. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 AQUATAB.NET;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350105" title="Cobos de Cerrato" nonfiltered="2011" processed="2001" dbindex="137023">


Cobos de Cerrato s un municipi i vila de la provncia de Palncia, a la (comunitat autnoma de Castella i Lle).

Geografia i poblaci.

Situada a 54 km de la capital provincial, Palncia, i a la mateixa distncia de la ciutat de Burgos. 

El terme municipal, que comprn el Casero de San Juan de Castellanos, forma part de la comarca natural i histrica del Cerrato, el centre de la qual s Baltans. 

Compta amb un barri de bodegues tradicionals, semblants a les coves i situades dalt d un tur, des d on hi ha excel.lents vistes de la comarca.

Economia.

Agricultura, ramaderia i turisme sn les activitats econmiques principals. Compta amb la potencialitat d explotar la energia geotrmica del subsl per la producci d electricitat.

Produeix ram per a la denominaci d origen Ribera d Arlanza.

El riu Franco, que travessa la localitat, t un valor ecolgic reconegut. El nom, Franco, fa referncia, sembla ser, als francs (francesos, alemanys) que es van establir per aquestes contrades.

Histria.

La primera notcia sobre el poble s de l any 1081. 

Festes i cultura tradicional.

Sant Rom, el juliol.
Nostra Senyora del Rosari, festa patronal, el 7 d'octubre.

Demografia.












Enllaos externs.

Ajuntament de Cobos de Cerrato;
Cobos de Cerrato;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350106" title="Leptolebias leitaoi" nonfiltered="2012" processed="2002" dbindex="137024">

  Leptolebias leitaoi   s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes. 

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Cruz, C. A. G. & O. L. Peixoto. 1992. Descrio de uma nova espcie de peixe anual do Estado da Bahia, Brasil (Cyprinodontiformes, Rivulidae). Rev. Bras. Zool. v. 7 (no. 4) (for 1990): 637-641. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350107" title="Leopold August Abel" nonfiltered="2013" processed="2003" dbindex="137025">
Leopold August Abel (Kthen, 24 de mar de 1718 - Ludwigslust, 25 d'agost de 1791) fou un compositor i violinista alemany.

El 1735 fou alumne de Franz Benda a la ciutat alemanya de Dresden. El 1745 treball com a violinista en l orquestra de les corts de Brunswick,i des de 1757 fins el 1765, en les de Sonderhausen. El 1766 fou nomenat concertino en l orquestra de Brandenburg-Schwedt, per acabar el 1770 com a primer viol en la capella del Prncep de Mecklemburg-Schwerin.

Va tenir dos fills, August Christian Andreas, i Friedrich Ludwig  Aemilius, que tamb es dedicaren al viol. A ms, el seu net Ludwig fou violinista en la ciutat sussa de Basilea i, anys ms tard a Munic.

Entre llurs escasses composicions cal destacar els  24 petits estudis  per a viol, a ms de la seva  Simfonia en D  escrita el 1776 i llur  arpeggien  per aquest instrument.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350108" title="Leptolebias marmoratus" nonfiltered="2014" processed="2004" dbindex="137026">

  Leptolebias marmoratus   s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes. 

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil (rodalia de Rio de Janeiro).

 Referncies .



Bibliografia.

 Ladiges, W. 1934. Cynopoecilus marmoratus Ladiges. Das Aquarium 1934: 73-74.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350109" title="Cordovilla la Real" nonfiltered="2015" processed="2005" dbindex="137027">

Cordovilla la Real s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Comprn les pedanies de Dehesa de Cordovilla, Dehesa de Matanzas, Dehesa de Villandrando i Dehesa de San Salvador del Moral.

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350110" title="Leptolebias minimus" nonfiltered="2016" processed="2006" dbindex="137028">

  Leptolebias minimus   s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes. 

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Myers, G. S. 1942. Studies on South American fresh-water fishes. I. Stanford Ichthyol. Bull. v. 2 (no. 4): 89-114. ;
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350111" title="Platt Fields Park" nonfiltered="2017" processed="2007" dbindex="137029">

Platt Fields Park s un dels parcs urbans ms grans de Manchester (Anglaterra). 


Descripci.
Situat al barri de Fallowfield, al centre de la ciutat, Platt Fields Park cont un caracterstic llac central (de 24.0000 metres quadrats) on es practiquen activitats de lleure com la pesca o el rem recreatiu, nombrosos jardins d'entre els que cal destacar-ne un dedicat a Shakespeare, un laberint i una zona de picnic, pistes i camps per practicar esports com el bsquet, tennis, futbol o skatebard], com tamb un edifici catalogat, Platt Hall, molt lligat a la histria del parc i que actualment serveix de Museu del Vestit de Manchester, amb una collecci de ms de 20.000 peces de roba.

Histria.
La primera referncia coneguda d'aquesta zona data del 1150, quan "Matthew, Fill de William" va cedir els "terrenys de Platt" als cavallers de Sant Joan (una orde catlica coneguda com l'Ordre de Malta). La famlia Platt, que dna nom a la denominaci actual del parc, va obtenir la finca el 1225, i va mantenir-ne la propietat durant els segents quatre-cents anys. El 1625 canviaria de mans ja que va passar a una altra famlia, la Worsley, que, al seu temps, en seria la propietria durant gaireb tres-cents anys, fins el 1907. Entremig, el 1768, se sap que el jardiner i paisatgista angls William Emes va treballar en el disseny de la zona.

A principis del segle XX la finca, que fins aleshores havia estat simplement un camp amb una mansi, poc a poc va ser engullida pel creixement de la ciutat, fet que va portar a la propietria de l'poca, Elizabeth Tindal-Carill-Worsley, a posar-la al mercat el 1907. Davant del perill que s'enderroqus Platt Hall i que s'edifiqus en aquesta zona verda, un ve, William Royle, va impulsar una campanya per tal que l'ajuntament adquirs els terrenys. Royle va convncer a l'alcalde a que convoqus una reuni pblica sobre l'assumpte, en la qual es va decidir que l'ajuntament compraria la finca per convertir-la en un parc municipal. L'operaci es va fer el 1908 per un cost de 59.975 lliures esterlines. 
Aprofitant els alts ndexs d'atur que hi van haver durant l'hivern de 1908-1909, ms de set-cents homes van treballar en l'arranjament del parc, plantant arbustos i construint el caracterstic llac amb una illa central que encara hi ha. El parc, anomenat ja Platt Fields, va ser oficialment inaugurat el 7 de maig del 1910 per l'alcalde de Manchester, Sir Charles Behrens. 

El 1990, vens de la zona van fundar l'associaci Friends of Platt Fields, per a promoure la vida del parc i millorar-ne l'entorn.


Enllaos externs.
Secci del web del consistori de Manchester dedicat a Platt Fields Park;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350112" title="Origen de Cristfor Colom" nonfiltered="2018" processed="2008" dbindex="137030">

Popularment es creu que l'origen de Cristfor Colom era genovs, per els historiadors coneixen que les proves sobre les que se sustenta aquesta tesi sn molt febles, degut a que es mantenen algunes llacunes, contradiccions i misteris en la seva biografia, provocades per ell mateix, que han generat una multiplicitat d'hiptesis alternatives situant el seu origen a Catalunya, Balears, Galcia o Portugal, entre d'altres. Fins i tot, tamb existeixen conjectures que apunten un possible origen sefardita.
   
Teoria de l'origen genovs.
 Segons aquesta tesi, Cristoforo Colombo va nixer l'any 1451 a Savona, a Gnova. Els seus pares van ser Domnico Colombo, mestre teixidor, llaner o taverner, i Susanna Fontanarrosa. Aquest matrimoni va tenir cinc fills: Cristfor, Bartomeu, Giacomo, Giovanni, que va morir aviat, i l'nica dona no va deixar rastre.
                                           
Ja Ferran Colom, en el seu llibre Historia del Almirante, ens informa que ha buscat familiars del seu pare a la Ligria i no els ha trobat, i que Agostino Giustinini, que a la seva Cronica de Gnova afirma que Colom era genovs comet fins a tretze falsedats sobre l'Almirall.
Ms tard, en els plets colombins, els genovesos aporten documentaci per a demostrar la genovesitat de l'Almirall, i sn empresonats per aportar documentaci falsificada.
                      
L'any 1892 es publica el llibre Raccolta di documenti, que no s ms que un recull de dos-cents i escaig documents de la famlia Colombo de Gnova.

L'any 1932, a instncies de les pressions de Mussolini, apareix Colombo, Citt de Genova, actualitzaci de la Raccolta, on s'afegeix un document importantssim per la teoria de la genovesitat, el document Asseretto, el qual s una minuta notarial, sense signatures ni del declarant ni del notari, que prova que un tal Cristoforo Colombo era a Portugal l'any 1479.

Tots aquests documents demostren l'existncia d'un tal Cristoforo Colombo genovs, per no que fos la mateixa persona que l'Almirall, perqu no existeix cap coincidncia ni de nivell cultural, ni d'oficis, ni d'edat.

Al I Congrs Internacional Valladolid-Coln 2006 el professor Aldo Agosto, de la Comissi Cientfica del Comit Colomb itali, anunci que en breu presentaran una nova biografia colombina on l'Almirall descendeix d'una famlia d'armadors genovesos, amb la seva prpia flota i que navegaven per la Mediterrnia des de comenaments del segle XII.

Teoria de l'origen catal.

                    
Diversos historiadors al llarg dels anys han defensat la tesi de la catalanitat de Cristfor Colom en base als segents arguments:
 Colom lluit contra Joan II a la guerra civil catalana al servei de Reiner d'Anjou. ;
 Colom es refereix als reis catlics com els seus senyors naturals. (Carta a Joana de la Torre );
 Joan de la Cossa, en carta a Colom parla de la nostra Spania.
 Colom no podia ser un pobre teixidor genovs i casar-se amb la noble portuguesa Filipa Monis.
 Els textos de les seves cartes autgrafes (Arxiu Casa de Alba) contenen multitud de catalanades, especialment en els termes mariners.  ;
 Colom no sabia escriure en itali (ni cap dialecte de l'poca). ;
 Colom utilitza als seus escrits dels viatges paraules catalanes per a descriure la fauna americana. (Histria General de les Yndies, de Bartomeu Casaus).
 La gran majoria de topnims utilitzats per Colom a Amrica sn d'origen catal. (Nito Verdera n'ha assenyalat fins a 19 d'origen pitis.
 Colom coneixia, a ms de castell, portugus, catal, grec i llat. Tenia grans coneixements astronmics, geogrfics, matemtics i bblics. El seu mapa segueix la manera de fer de l'escola de cartografia catalana.;
Tots els historiadors hispnics, coincidien fins el segle XIX que Colom va morir tenint entre 60 i 70 anys, perqu aix ho havien deixat escrit els historiadors coetanis.;
 A l'ndex de la Biblioteca Colombina hi ha una anotaci sobre la Carta de Colom a Llus de Santngel del 15 de febrer de 1493 que indica que aquesta estava escrita en catal. L'original ja no hi s.
 Per altra part, si Coln hagus estat genovs, el seu nom d'origen seria Colonne o Colonna, mai Colombo que no s res ms que una traducci de l'original Colom.

Catalanitat de la descoberta.
Tots els historiadors que defensen aquesta teoria, mantenen la constant que el descobriment d'Amrica va ser una operaci netament catalana en base als segents arguments:
 Les Capitulacions sn un document redactats a l'estil de la Cancelleria Catalana, signat pel secretari d'Arag i no pel de Castella. (Als captols matrimonials dels Reis Catlics de 1475, s'especifica que els funcionaris d'un regne no podran actuar a l'altre).
 Les Capitulacions (de 17-04-1492), i les dues Cartes de recomanaci (de 17-04-1492 i 30-04-1492) a un Prncep sense posar el nom es registren a l'Arxiu Reial de Barcelona i no al de Simancas. (En canvi desprs del segon viatge es registren al de Simancas);
 Els crrecs de Governador General i Virrei sn tpics de la corona aragonesa i inexistents aleshores a la corona castellana. El crrec d'Almirall, en canvi, era hereditari a Castella i no a la corona catalana, i si Colom demana que aquest crrec sigui al s de l'Almirall de Castella ho fa per demanar que sigui hereditari especficament.
 Qui finan l'operaci va ser Llus de Santngel, escriv de raci de l'poca, equivalent a l'actual conseller d'hisenda, amb 17.000 ducats.
 Colom t el recolzament tcnic de Jaume Ferrer de Blanes, l'espanyol ms competent a la seva poca, en matria cosmogrfica. , i segons Varela, l'nic cosmgraf que sent admiraci per Colom. , qui tamb particip en la negociaci del Tractat de Tordesillas.
 En el segon viatge acompanyen a Colom, Pere Bertran Margarit com a cap militar, el P. Bernat Bol, framenor i cap dels ermitans del monestir de  Montserrat, com a Vicari eclesistic, i Fra Ramon Paner, monjo del Monestir de Sant Jeroni de la Murtra a Badalona.
 s desprs de qu Colom hagi salpat en el segon viatge quan el Papa adjudica les noves terres a Castella. Aix es fa per a respectar el tractat internacional de Alcaovas entre Portugal i Castella on es repartien l'Atlntic.

Les niques diferncies entre els diversos autors sn la ciutat d'origen o naixena de l'Almirall. S'ha afirmat que podria haver nascut a Gnova o a Crsega, per de famlia originria catalana, o b a l'Empord, Barcelona, Tarroja de Segarra, Tortosa, Eivissa, o Felanitx.

Altres teories.

El Coln gallec : Pedro Madruga Alvarez de Sotomayor.
Celso Garca de la Riega, el 20-12-1898 present la teoria del Coln gallec, basant-se en uns documents, que segons estudis de l'Academia de la Historia , en collaboraci amb el Laboratorio de Ingenieros del Ejercito, demostraren que havien estat manipulats.

Recentement Alfonso Philipot ha ressuscitat la teoria, i ja que els documents estan  desacreditats, la basa en suposats gallicismes, dels que ja Menndez Pidal havia afirmat, a La lengua de Cristobal Colon (1968): En los casos decisivos de diferenciacin del gallego y del portugus, el dialectismo colombino es portugus y no gallego.

El Coln mao : Piccolomini.
Recentement l'escriptora de cincia ficci Marisa Azuara en el seu llibre Christoval Coln: Ms grande que la leyenda pretn demostrar que Colom era itali (de Sardenya i no de Gnova), que sa mare era aragonesa (descendent de les famlies Sstago i Luna): Coln era en realidad Cristbal Picolomini de Sena, cuya madre era Isabella Alagn d'Arbrea, descendiente de los Sstago y l era de Cerdea, no de Gnova. Per els fills d'Isabela Alagn Arborea i Pedro Picolomini de Sena  no es deien Cristfor, Bartomeu i Diego, sin Joan (+1490 ), Antoni (+1507) i Isabel, i resulta bastant difcil que alg finit el 1490 descobrs Amrica el 1492.

La resta del llibre es basa en les mateixes proves documentals que demostren que la Corona d'Arag fou l'artfex de la descoberta d'Amrica, en les que basen les seves investigacions els historiadors catalans, assegurant que las Capitulaciones de Santa Fe se hicieron con los fueros aragoneses. El problema es que la historia se ha escrito desde Castilla.
 
El millor especialista mundial en el P. Bernat Bol, en Josep M. Pruns, O.M. li ha dedicat un article .

El Colom fill del Papa Cibo .
A la tomba d'Innocenci VIII, a la Baslica de Sant Pere, hi ha una llegenda que diu "Novi orbis suo aevo inventi gloria" (Seva s la gloria del descobriment del Nou Mn). En base a aix, l'escriptor de cincia ficci Javier Sierra, al seu llibre La ruta prohibida y otros enigmas de la Historia (Planeta, 2007) afirma que Colom era el fill del Papa Innocenci VIII, Giovanni Battista Cibo. Tamb afirma que l'illa de Cuba es diu aix perqu el Papa es deia Cibo.

Colom mor de "senectute bona" segons els historiadors coetanis, i segons els anlisis clnics del Dr. Botella, Colom tenia entre 60 i 70 anys al morir, o sigui que hauria nascut entre 1436-1446. En canvi, el Papa va nixer el 1434.

El Colom portugus.
Les teories portugueses sobre el Colom portugus fins fa poc s'havien basat en interpretacions de l'anagrama de la signatura de Colom, en elucubracions cabalstiques, o en suposats portuguesismes a les seves cartes, que ja van ser descartats no noms per Ramn Menendez Pidal, sin tamb pel Dr. Rodrigo Sa Nogueira en el seu article "portuguesismos em Cristvo Colombo", de 1950.

Recentement, Manuel Luciano da Silva, en una nova teoria, de la que han fet fins i tot una pellcula, afirma que Colom procedia del poble de Cuba, a l'Alentejo, i s per aix que va posar de nom Cuba a la segona gran illa descoberta.

La qesti s que a la famosa carta del 15 de Febrer de 1493, Colom explica clarament que a aquesta illa li don el nom de Juana, i el misteri queda desvelat si es llegeix al Diari del primer viatge, de Bartomeu de las Casas, en l'anotaci de 15 de Octubre diu "...ellos llaman Colba". Ms tard el Colba o Cuba de l'arawak, que significa hort, qued com a nom de l'illa.

El Colom jueu.
La proposta que Colom, independentment d'on fos ciutad, era de religi jueva la va obrir Salvador de Madariaga, al afirmar que Colom era d'una famlia catalana, que havia fugit a Gnova, pels problemes que van haver al final del segle XIV a Catalunya als calls jueus.

Posteriorment, el caanazis Simon Wiesental, en el seu llibre Operacin Nuevo Mundo, afirm que el descobriment d'Amrica va ser una operaci pactada amb Ferran el Catlic, per tal de trobar una nova terra pels jueus expulsats d'Espanya amb el decret d'expulsi, i que Colom va marxar a Amrica guiant totes les naus de jueus que sortien d'Espanya el dia mxim que fixava el decret d'Expulsi.

El fet que al cant superior esquerre de les cartes al seu fill Diego poses un anagrama compost per les lletres Bet i Hai de l'alfabet jueu, i que poden entendre's com abreviatura de Baruch Haschem (Alabat sia el Senyor) dna ms arguments als defensors d'aquesta teoria.

Abans de l'any 1892, l'Esglsia va reclamar a totes les dicesis tota la documentaci existent sobre Cristfor Colom. Un cop rebuda tota la documentaci al Vatic, l'expedient per la beatificaci no es va iniciar mai, segons els defensors de la teoria jueva perqu es van adonar que Colom era jueu, i ara tota la documentaci recollida continua encara a l'Arxiu Secret de la Inquisici.
         

          
L'any 1969 es va fer pblica una carta, fins aleshores desconeguda, d'Hernando de Talavera a la reina Isabel on afirma ...los judos sacaran un gran beneficio del viaje de Coln, si se realizase, y finalmente se apoderarian del sepulcro de Nuestro Seor. ... Me he puesto en contacto con la Santa Inquisicin ..... esta preparada para ....salvar el alma del pecador Coln. Si Vuestra Alteza consiente confiar Coln en las manos de la Inquisicin, la cubierta sobre la cual caminar no ser la de un navo.

Recentment, l'investigador Nito Verdera, en el seu llibre Cristobal Coln: El libro de las falacias y relacin de cuatro verdades, ha reforat aquesta teoria, afirmant que el Llibre de les Profecies, escrit per Cristfor Colom noms reflexa l'Antic Testament, i que Colom va posar a fer cpies (estudiar) el llibre al seu fill Hernando just a l'edat que els joves hebreus s'inicien a la Tor.
 
Totes les personalitats que recolzen a Colom davant els reis sn d'origen jueu: Llus de Santngel (famlia Ginillo), Alfons de Cavalleria (famlia Ben Lab), Luis i Juana de la Torre, Isaac Abravanel, Abraham Zacuto. Tamb sn descendents de jueus Luis de la Cerda, Pedro Gonzalez de Mendoza, Juan Cabrero, Diego de Deza, Gabriel Sanxs i Joan de Coloma.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350115" title="Leptolebias opalescens" nonfiltered="2019" processed="2009" dbindex="137031">

 Leptolebias opalescens    s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes. 

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Myers, G. S. 1942. Studies on South American fresh-water fishes. I. Stanford Ichthyol. Bull. v. 2 (no. 4): 89-114. ;
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350118" title="Leptolebias splendens" nonfiltered="2020" processed="2010" dbindex="137032">

  Leptolebias splendens   s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes. 

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Myers, G. S. 1942. Studies on South American fresh-water fishes. I. Stanford Ichthyol. Bull. v. 2 (no. 4): 89-114. ;
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350119" title="Cubillas de Cerrato" nonfiltered="2021" processed="2011" dbindex="137033">

Cubillas de Cerrato s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita amb Valoria la Buena (Valladolid) i Poblacin de Cerrato (Palncia). 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350122" title="Espinosa de Cerrato" nonfiltered="2022" processed="2012" dbindex="137034">

Espinosa de Cerrato s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350123" title="Abraha" nonfiltered="2023" processed="2013" dbindex="137035">
Abraha (mort desprs del 553 potser vers 570) fou un rei cristi del sud-oest d'Arbia (vers 525 570) conegut tamb com Abraha al-Ashram (en rab             ) o Abraha ben as-Saba'h. Era un virrei cristi axumita i desprs rei d'Himyar. Desprs del 553 no est testimoniat per segurament va seguir governant uns quants anys ms fins vers el 570 ja que en aquest any la tradici diu que va fer una expedici a la Meca, just quan va nixer Mahoma.

Segons Procopi el rei Hellestheaios d'Aksum va envair Arbia del sud, va deposar al seu rei i va installar un governador anomenat Esimifaios (Sumu-Yafa' Ashwa' o Esimfey) en una data entre el 526 i 531. Aquest Esimfey apareix a les inscripcions himiarites com SMYF'. Aquet fou enderrocat per una part de les tropes abissnies que van proclamar al seu cap, Abraha, ex esclau d'un mercader bizant d'Adulis.  Stuart Munro-Hay, proposa el 518 com a data de pujada al tron de Dhu Nuwas, i data la proclamaci d'Abraha el 525,. Abraha s'hauria considerat inicialment virrei i ms tard, desprs de derrotar a dues expedicions enviades contra ell, s'hauria proclamat rei. La primera expedici hauria estat dirigida per Ariat, i desprs d ela mort del cap s'hauria unit a Abraha; la segona no es dona el nom per es diu que fou derrotada. Entre 640 i 650 la inscripci del dic de Marib informa de qu va reprimir una revolta dirigida pel fill d'Esimifaios (any 657 de l'era sabea) . La mateix inscripci informa de la recepci d'ambaixades de Bizanci, de Prsia, d'Axum, d'Hira (Lakhmides), i dels filarca rab Harith ben Djabala, i tamb de qu les reparacions s'havien acabat a l'any segent. Al 662 (vers 553) de l'era sabea, Abraha va derrotar a la tribu rab dels Ma'add. Per l'encapalament de les inscripcions d'Abraha ("Par la potencia i el favor i misericrdia de Deu i del seu Messies i de l'Esperit Sant") i d'Esimifaios ("En nom de Deu, del seu fill el Crist victoris, i de l'Esperit Sant") es pensa que podria haver-hi diferencies religioses al darrera i que Abraha tindria tendncies nestorianes. El seu ttol, igual que els dels predecessors immediats, era "rei de Saba i senyor de Raydan (Dhu Raydan) d'Hadramawt i del Iemen i de les seves poblacions rabs a l'altipl i a les terres baixes" per i adjunta "zly mlkn g'zyn" que no ha trobat traducci convincent . Segons Procopi Abraha no va voler pagar tribut a Hellestheaios per va acceptar de fer-ho al seu successor, que hauria reconegut la situaci de facto.


Dhu Nuwas era jueu i va fer operacions militars contra els axumites a Arbia del sud i els seus aliats cristians locals . Els axumites de Zafar al Iemen foren morts, i les seves fortaleses al pas destrudes; Najran fou primer saquejada i entre 518 i 523 conquerida i molts cristians himiarites van ser assassinats; els axumites van intervenir amb ajut d'una flota bizantina . No se segur per molt probablement Abraha era un cap de les forces expedicionries del rei (Hellestheaios que seria el rei Kaleb dels rabs) contra Dhu Nuwas. Segons Al-Tabari era el comandant del segon exrcit enviat per Kaleb desprs del primer exrcit dirigit per Ariat. Abraha hauria disposat de cent mil homes, amb els que va aplanar tota resistncia; Dhu Nuwas es va sucidar. Abraha s'hauria establert llavors a Sana i no hauria enviat el tribut i el rei va enviar al general Ariat com a nou governador. La llegenda diu que hi va haver un duel entre els dos homes i que Ariat va morir i Abraha en va sortir amb la cara tallada (al-Ashram, cara-tallada)

Altres fonts com el Martyrium Arethae o les Leges Homeritarum  de Gegentius<>ref>Bisbe de Zafarel fan rei o virrei per concessi del rei d'abissnia Elesbaas (identificat amb l'Hellestheaios de Procopi), immediatament desprs de Masruq Dhu-Nuwas (Yusuf Ashar Yathar) que va regnar del 517 al 525 aproximadament, per no est d'acord als fets histrics coneguts per l'arqueologia.

La tradici el fa constructor d'una catedral anomenada "al-Qulays" (del grec Ekklesia) per rivalitzar amb la Kaaba de la Meca. En la seva suposada expedici a la Meca del 570 hauria utilitzat elefants intentant destruir la Kaaba. Segons la tradici musulmana va morir d'una malaltia que va agafar durant l'expedici. Per les dates de la inscripci de Marib, i donat que l'expedici de la Meca es una tradici no reforada amb cap document histric, podria haver mort en qualsevol moment desprs del 553 data ms llunyana en qu apareix documentat.

Es va casar amb Raihna, una noble iemenita segrestada del seu marit per Abraha. . El van succeir els seus fills Yaksum i Masruq. Entre 570 i 575 el partit pro persa va contactar amb els sassnides a travs dels lakhmides  de Hira. Els perses van enviar forces sota Wahriz que van ajudar al llegendari Saysf ibn Dhi Yazan a expulsar als axumites i establir el poder persa.

Notes.


Bibliografia.
Larry Gonick. The Cartoon History of the Universe III: From the Rise of Arabia to the Renaissance. ISBN 0-393-32403-6 W. W. Norton & Company, New York, 2001.
J. Rickmans L'institution monarchique en Arabie mridionale avant l'islam;
C. Conti Rosini Storia d'Etiopia;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350124" title="Medalla del 250 Aniversari de Leningrad" nonfiltered="2024" processed="2014" dbindex="137036">

La Medalla del 250 Aniversari de Leningrad (Rus:       "         250-                ") s una medalla creada per commemorar la fundaci de la ciutat de Leningrad el 16 de maig de 1703 (data d'inici de la construcci de la fortalesa de Petropavlovsk). Va ser la segona de les medalles institudes en honor dels aniversaris de les ciutats. Va ser instituda el 6 de maig de 1957 per Nikita Khrusxov.

Era atorgada:

 als ciutadans de la ciutat que es distingissin en les tasques de reconstrucci de la ciutat, i que hagin aportat amb el treball al desenvolupament de la seva indstria, el seu transport, la indstria, l'economia municipal, el comer, les institucions cientfiques i culturals, i que haguessin viscut a Leningrad o als seus suburbis durant almenys 5 anys.
 als participants en la defensa de Leningrad durant la Gran Guerra Patritica, ja condecorats amb la medalla "Per la defensa de Leningrad", independentment del seu lloc de residncia.

 Histria .
Instituda pel Decret de la Presidncia del Soviet Suprem de la URSS del 16 de maig de 1957, sent publicat en la Gaseta del Soviet Suprem de la Uni Sovitica num. 12 de 1957, en commemoraci del 250 aniversari de la ciutat de Leningrad. La seva concessi era feta:
 Civils: pels comits executius regionals i els consells ciutadans dels diputats;
 Militar: el caps de les unitats o establiments militars ;

Penja a l'esquerra del pit i se situa desprs de la "Medalla del 800 Aniversari de Moscou"

L'autor del disseny va ser el pintor N.A. Sokolov.

Juntament amb la medalla s'atorgava un certificat acreditatiu.

Va ser concedida sobre unes 1.445.900.000 vegades, i es conced durant molt de temps, cessant-se la seva concessi l'1 de gener de 1978.

La medalla es va atorgar 4 anys desprs de l'aniversari de la fundaci de la ciutat original, San Petersburg, al maig del 1703 pel Tsar Pere el Gran. El Tsar Nicolau II va canviar el nom de la ciutat per Petrograd durant la I Guerra Mundial, i el 26 de gener de 1924 el nom va canviar de nou, desprs de la mort de Lenin. 

 Disseny .
Una medalla circular de 32mm de dimetre.

A l'anvers de la medalla de apareix la imatge en relleu del monument a Lenin, prop de l'estaci finesa al fons del Neva i l'edifici de l'Almirallat. Darrera del monument hi ha banderes onejant, i a sota hi ha una branca de llorer amb espigues amb la imatge de la fal i el martell. A la part superior de la medalla, i seguint la circumferncia, apareix la inscripci          250-                 (En commemoraci del 250 Aniversari de Leningrad) i la imatge de l'estrella de 5 puntes, amb els raig de surten.

Al revers, apareix l'edifici de l'Institut Smolni, sobre el qual apareix la inscripci       -           ! ("A la Ciutat Herica   Glria!"), i la xifra "250" a sota. A la part superior de la medalla, entrellaades per una cinta,  cobertes amb fulles de llorer, roure i espigues, apareix la imatge dels ordes de Lenin i de la Bandera Roja, ambds atorgats a Leningrad (ams del ttol de Ciutat heroica).

La medalla penja d'un gal pentagonal, cobert per cinta de seda de muar de color blau amb franges blanques als costats. Al centre hi ha una franja vermella amb dues franges grogues als costats.

 Vegeu tamb .

 Medalla del 800 Aniversari de Moscou;
 Medalla del 1500 Aniversari de Kev;
 Medalla del 50 Aniversari de la Milcia Sovitica;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350125" title="Reparaci de l'ADN" nonfiltered="2025" processed="2015" dbindex="137037">

La reparaci de l'ADN s un conjunt de processos pels quals una cllula identifica i corregeix danys fets a les molcules d'ADN que en codifiquen el genoma. En les cllules humanes, tant les activitats metabliques com els factors ambientals, com ara els rajos UVA o la radioactivitat, poden causar danys a l'ADN, provocant fins a un mili de lesions moleculars per cllula per dia. Moltes d'aquestes lesions causen danys estructurals a la molcula d'ADN, i poden alterar o eliminar la capacitat de la cllula de transcriure el gen que codifica l'ADN afectat. Altres lesions produeixen mutacions potencialment nocives en el genoma de la cllula, cosa que afecta la supervivncia de les seves cllules filles a l'hora de la mitosi. Per conseqent, el procs de reparaci de l'ADN s constantment actiu, responent a danys a l'estructura de l'ADN.

La velocitat de la reparaci de l'ADN depn de molts factors, com ara el tipus de cllula, la seva edat, i l'ambient extracellular. Una cllula que hagi acumulat una gran quantitat de danys a l'ADN, o que no pugui reparar eficament els danys produts al seu ADN, pot entrar en un de tres estats possibles:

un estat de reps irreversible, conegut com a envelliment.
el sucidi cellular, conegut tamb com a apoptosi o mort cellular programada.
una divisi cellular no regulada, que pot dur a la formaci d'un tumor cancerigen.

La capacitat de reparaci de l'ADN s vital per la integritat del seu genoma, i per tant, del seu funcionament normal i el de l'organisme. En el cas de molts dels gens que s'havia demostrat que influen en la longevitat, ms tard s'ha revelat que juguen un paper en la reparaci i protecci de l'ADN. La incapacitat de corregir lesions moleculars en les cllules que formen gmetes poden introduir mutacions en el genoma dels seus descendents, influint en el ritme de l'evoluci.

Danys a l'ADN.
Els danys a l'ADN, que es deuen a factors ambientals i als processos metablics habituals dins la cllula, tenen lloc a un ritme d'entre mil i un mili de lesions moleculars per cllula per dia. Tot i que aix noms representa un 0,000165% de les aproximadament sis mil milions de bases (tres mil milions de parells de bases) del genoma hum, les lesions no reparades en gens crtics (com ara els gens supressors de tumors) poden impedir que una cllula dugui a terme la seva funci i augmentar de manera significativa la possibilitat que es formi un tumor.

La immensa majoria dels danys a l'ADN afecten l'estructura primria de la doble hlix; s a dir, la qumica de les bases mateixes s modificada. Aquestes modificacions poden al seu torn destruir l'estructura normal helicodal de les molcules, introduint-hi enllaos qumics no originals o adductes voluminosos que no caben a l'hlix doble estndard. A diferncia de les protenes i l'ARN, l'ADN sol mancar d'estructura terciria, de manera que no sol haver-hi danys o pertorbacions a aquest nivell. Tanmateix, l'ADN s una superhlix embolicada al voltant de protenes "empaquetadores" anomenades histones (en els eucariotes), i ambdues estructures sn vulnerables als efectes dels danys a l'ADN.

Causes dels danys.
Els danys a l'ADN es poden subdividir en dos tipus principals:

els danys endgens, com ara atacs per part d'espcies reactives de l'oxigen produdes a partir de subproductes metablics normals (mutaci espontnica), especialment en el procs de desaminaci oxidativa;
els danys exgens causats per agents externs, com ara:
Radiaci ultraviolada del sol 200-300nm o altres freqncies de radiaci, incloent-hi els rajos X i els rajos gamma.
Radiaci ionitzant.
Hidrlisi o disrupci trmica.
Algunes toxines vegetals.
Mutgens artificials, especialment compostos aromtics que actuen com a agents intercalants de l'ADN.
Quimioterpia i radioterpia com a tractament contra el cncer.
 Virus que s'integren en el genoma;

La replicaci d'ADN danyat abans que la cllula es divideixi pot provocar la incorporaci de bases errnies davant les danyades. Les cllules filles que hereten aquestes bases errnies porten mutacions en qu la seqncia d'ADN original s irrecuperable (excepte en el rar cas d'una reversi de la mutaci, o b ms freqentment a travs de la recombinaci gentica tot i ser igualment rar).

Tipus de danys.
Hi ha quatre tipus principals de danys a l'ADN degut a processos cellulars endgens:

 oxidaci de les bases exemple, 8-oxo-7,8-dihidroguanina (8-oxoG) i generaci d'interrupcions de la cadena d'ADN per part d'espcies reactives de l'oxigen,
 alquilaci de bases (normalment metilaci), com ara la formaci de 7-metilguanina, 1-metiladenina, O6-metilguanina;
 hidrlisi de bases, com ara desaminaci, depurinaci i depirimidinaci.
 malaparellament de bases, degut a errors en la replicaci de l'ADN, en qu s'inserta una base d'ADN errnia en una cadena d'ADN en formaci, s'inserta una base que no cal insertar, o no se n'inserta una de necessria.

Els danys causats per agents exgens sn de molts tipus. Alguns exemples sn:
 la llum UV-B causa entrecreuaments entre bases adjacents de citosina i timina, creant dmers de pirimidina. Aix rep el nom de dany directe a l'ADN.
 la llum UV-A provoca la formaci de radicals lliures, especialment si hi ha crema solar que ha penetrat a la pell. Aix rep el nom de dany indirecte a l'ADN.
 la radiaci ionitzant, com ara la que causa la desintegraci radiactiva o la dels rajos csmics, provoca trencaments en les cadenes d'ADN.
 la disrupci trmica a temperatures elevades augmenta la velocitat de la despurinitzaci (prdua de bases de purina del "tronc" de l'ADN) i dels trencaments de cadenes senzilles. Per exemple, s'observa despurinitzaci hidroltica en els bacteri termfils, que viuen en aiges termals a 85-250 C. En aquestes espcies, la velocitat de despurinitzaci (300 residus de purina per genoma per generaci) s massa alta com perqu es repari per mitj dels mecanismes habituals de reparaci, de manera que no es pot descartar la possibilitat d'una resposta adaptativa.
 productes qumics industrials, com ara el clorur de vinil o l'aigua oxigenada, aix com compostos qumics ambientals com ara els hidrocarburs policclics que es troben en el fum, el sutge i el quitr, provoquen una gran diversitat d'adductes-etenobases d'ADN, bases oxidades, fosfotristers alquilats, i entrecreuament de l'ADN, per citar noms alguns efectes.

Els danys per radiaci UV, l'alquilaci/metilaci, els danys per rajos X i els danys oxidatius sn exemples de danys induts. Els danys espontanis inclouen la prdua d'una base, la desaminaci, plegaments dels anells de sucre, i els desplaaments de tautmers.

Danys a l'ADN nuclear i a l'ADN mitocondrial.
En les cllules humanes, i les cllules eucariotes en general, l'ADN es troba en dos punts de la cllula: dins el nucli i dins els mitocondris. L'ADN nuclear (ADNn) existeix en forma de cromatina durant les fases no replicadores del cicle cellular, i s condensat en estructures agregades denominades cromosomes durant la divisi cellular. En ambds estats, l'ADN s altament compacte i s'enrotlla al voltant de protenes en forma de perla, anomenades histones. Quan una cllula necessita expressar la informaci gentica codificada en el seu ADNn, es desenrotlla la regi cromosmica corresponent, s'expressen els seus gens, i desprs la regi torna a ser condensada en la seva forma de reps. L'ADN mitocondrial (ADNmt) es troba dins dels mitocondris (un tipus d'orgnuls), existeix en mltiples cpies, i est estretament associat amb una srie de protenes per formar un complex anomenat nucleoide. Dins dels mitocondris, les espcies reactives de l'oxigen (ERO) i els radicals lliures, subproductes de la producci constant de trifosfat d'adenosina (ATP) per mitj de la fosforilaci oxidativa, creen un medi altament oxidatiu que se sap que danya l'ADNmt. Un enzim clau a l'hora de compensar la toxicitat d'aquestes espcies s la superxid dismutasa, que est present tant als mitocondris com al citoplasma de les cllules eucariotes.

Envelliment i apoptosi.
L'envelliment, un estat irreversible en qu la cllula ja no es divideix (mitosi), s una resposta protectora a l'escurament dels extrems dels cromosomes (telmers). Els telmers sn llargues regions d'ADN no codificant repetitiu, que delimiten els cromosomes i que es degraden parcialment cada cop que una cllula es divideix (vegeu lmit de Hayflick). En canvi, la quietud s un estat reversible de latncia que no t relaci amb els danys al genoma (vegeu cicle cellular). L'envelliment d les cllules pot representar una alternativa funcional a l'apoptosi en qu la presncia fsica d'una cllula s necessria per l'organisme, que serveix com a mecanisme d'"ltim recurs" per a evitar que una cllula amb l'ADN danyat es repliqui anormalment en l'absncia de comunicaci cellular pro-creixement. La divisi cellular incontrolada pot provocar la formaci d'un tumor (vegeu cncer), que s potencialment letal per l'organisme. Per tant, la inducci de l'envelliment i l'apoptosi s considerada part de l'estratgia de protecci contra el cncer.

Danys a l'ADN i mutacions.
s important distingir entre els danys a l'ADN i les mutacions, els dos tipus principals d'errors en l'ADN. Els danys a l'ADN i les mutacions sn fonamentalment diferents. Aquests danys sn en darrer terme anormalitats qumiques en l'estructura de l'ADN, com ara trencaments de cadena senzilla i cadena doble, residus de 8-hidroxideoxiguanosina, i adductes d'hidrocarburs aromtics policclics. Determinades protenes poden reconixer aquestes alteracions a l'ADN, de manera que els poden reparar si hi ha disponible informaci redundant per ser copiada, a partir de la seqncia intacta de la cadena d'ADN complementria que no ha sofert aquesta alteraci. Si una cllula no repara danys al seu ADN, pot quedar aturada l'expressi d'un gen. 

En contrast als danys a l'ADN, una mutaci s un canvi en la seqncia de bases de l'ADN, s a dir que no es produeix cap canvi que pugui ser reconegut per les protenes encarregades de la correcci d'aquestes alteracions, ja que la seva composici qumica i estructural s "normal". Les mutacions provinents dels errors de sintesi no pot ser reconeguda pels enzims una vegada el canvi de bases s present en ambdues cadenes de l'ADN, de manera que les mutacions resulten indetectables a la correcci i no sn reparades. Les mutacions sn replicades durant la divisi cellular. 

A nivell cellular, les mutacions poden provocar canvis en el metabolisme i la proliferaci d'aquestes cllules. En el conjunt de cllules d'un organisme, el nombre de cllules mutants augmentar o disminuir segons els efectes de la mutaci en la capacitat de la cllula per sobreviure i reproduir-se. Tot i que sn marcadament diferents els uns de les altres, els danys a l'ADN i les mutacions estan relacionats, car els danys a l'ADN provoquen sovint errors de sntesi de l'ADN durant la replicaci o la reparaci; i aquests errors sn una causa important de mutacions.

Tenint en compte les propietats dels danys a l'ADN i les mutacions, es pot veure que els danys a l'ADN sn un problema especial en cllules que no es divideixen o que ho fan lentament, car els danys no reparats tendeixen a acumular-s'hi amb el temps. D'altra banda, en les cllules que es divideixen rpidament, els danys a l'ADN no reparats que no maten la cllula evitant-ne la replicaci solen provocar errors durant la replicaci i, per tant, mutacions. 

La gran majoria de mutacions que no tenen un efecte neutre sn deletries per la supervivncia d'una cllula. Aix doncs, en una poblaci de cllules d'un teixit amb cllules que es repliquen, les cllules mutants tendeixen a desaparixer. Tanmateix, les poques mutacions que ofereixen un avantatge per la proliferaci cellular tendeixen a estendre's de manera clnica a expenses de les cllules venes. Aquest avantatge per la cllula s un desavantatge per l'organisme en general, car aquestes cllules mutants proliferen lliurement escapant al control del cicle cellular, sn les cllules canceroses. Aquells tipus cellulars que es divideixen ms freqentment tendeixen a acumular ms fcilment les mutacions, ja que un cop esdevingudes les mutacions triguen aquestes cllules triguen poc temps a replicar l'ADN i per tant la mutaci incorporada resta poc temps amb la cpia inicial de la cadena complementaria. Aix doncs un cop dividida una de les dues cllules resultants de la divisi haur "fixat" la variant mutant, essent ms difcil que ocorri la correcci. 

Aix doncs, els danys a l'ADN en cllules que es divideixen freqentment sn una causa important de cncer, car donen peu a mutacions. En canvi, els danys a l'ADN en cllules que es divideixen poc sn probablement una causa important de l'envelliment.

Mecanismes de reparaci de l'ADN.

Les cllules no poden funcionar si els danys a l'ADN corrompen la integritat i accessibilitat d'informaci essencial en el genoma (per les cllules romanen aparentment funcionals quan manquen o estan danyats gens "no essencials"). Segons el tipus de danys que ha sofert l'estructura de doble hlix de l'ADN, ha evolucionat una varietat d'estratgies de reparaci que restauren la informaci perduda. Si s possible, les cllules utilitzen la cadena d'ADN complementria (si no ha estat modificada) o la cromtide germana com a  plantilla  per tal de restaurar la la informaci original. Si no hi ha cap plantilla disponible, les cllules utilitzen com a ltim recurs un sistema de recuperaci propens als errors conegut com a sntesi de translesi.

Els danys a l'ADN alteren la configuraci espacial de l'hlix, la seva topologia, i la cllula s capa de detectar aquestes alteracions. Una vegada es detecten els danys, unes molcules especfiques reparadores de l'ADN s'adhereixen al punt danyat o a prop d'ell, induint altres molcules a adherir-se i formar un complex que permet que tingui lloc la reparaci. Els tipus de molcules implicats i el mecanisme de reparaci que s'utilitza depn del tipus de danys que hagi sofert l'ADN i de la fase del cicle cellular en qu es trobi la cllula.

Inversi directa.
Se sap que les cllules eliminen tres tipus de danys a l'ADN invertint-los qumicament. Aquests mecanismes no requereixen una plantilla, car els tipus de danys que reparen noms poden tenir lloc en una de les quatre bases. Aquests mecanismes d'inversi directa sn especfics a cada tipus de dany i no impliquen la fragmentaci del nucli de fosfodister. La formaci de dmers de timina (un tipus com de dmer de ciclobutil) desprs d'irradiaci amb llum ultraviolada resulta en un enlla covalent anormal entre bases de timidina adjacents. El procs de fotoreactivaci inverteix directament aquest dany per mitj de l'acci de l'enzim fotoliasa, l'activaci del qual depn necessriament de l'energia absorbida de la llum blava/UVA (longitud d'ona de 300-500nm) per a promoure la catlisi. Un altre tipus de danys, la metilaci de bases de guanina, s directament revertit per la protena metilguanina metil transferasa (MGMT), l'equivalent bacteri de la qual rep el nom d'ogt. Es tracta d'un procs exigent en recursos, car cada molcula de MGMT noms es pot fer servir una vegada; s a dir, la reacci s estequiomtrica i no cataltica. En bacteris hi ha una resposta generalitzada als agents metilants , coneguda com a resposta adaptativa, i que confereix una certa resistncia als agents alquilants desprs d'una exposici perllongada per mitj de la sobreregulaci dels enzims de reparaci de l'alquilaci. El tercer tipus de danys a l'ADN invertit per les cllules s una certa metilaci de les bases citosina i adenina.

Danys a una nica cadena.

Quan noms una de les dues cadenes de la doble hlix t un defecte, l'altra pot ser utilitzada com a plantilla per a dirigir la correcci de la cadena danyada. Per tal de reparar danys a una de les molcules aparellades d'ADN, existeixen diversos mecanismes de reparaci d'excisions, que eliminen el nucletid danyat i el substitueixen amb un nucletid intacte complementari al que es troba a la cadena d'ADN no danyada.
Reparaci per excisi de base (BER), que repara danys a un nic nucletid causats per oxidaci, alquilaci, hidrlisi o desaminaci. La base s eliminada per la glicosilasa i finalment substituda per sntesi de reparaci per l'ADN ligasa.
Reparaci per excisi de nucletid (NER), que repara danys que afectin cadenes ms llargues, d'entre dos i trenta bases. Aquest procs reconeix canvis grans que distorsionen l'hlix, com ara dmers de timina, aix com trencaments de cadena nica (reparats amb enzims com ara l'UvrABC endonucleasa. Una forma especialitzada de NER, coneguda com a reparaci acoblada a transcripci (TCR) desplega enzims NER d'alta prioritat en gens que s'estan transcrivint activament.
Reparaci de malaparellament (MMR), que corregeix errors en la replicaci i recombinaci de l'ADN que resulten en nucletids mal aparellats (per normals, s a dir, no danyats) desprs de la replicaci de l'ADN.;

Danys a la cadena doble.
Els trencaments de cadena doble, en qu ambdues cadenes de la doble hlix queden trencades, sn especialment perillosos per la cllula, car poden provocar rearranjaments del genoma. Existeixen dos mecanismes que reparen aquests trencaments: la uni d'extrems no homlegs (NHEJ de l'angls Non-homologous DNA End Joining) i la reparaci recombinativa (tamb coneguda com a reparaci assistida per plantilla o reparaci de recombinaci homloga).


En l' NHEJ l'ADN ligasa IV, una ADN ligasa especialitzada que forma un complex amb el cofactor XRCC4, uneix directament els dos extrems. Per assegurar-se d'una reparaci precisa, l'NHEJ es basa en curtes seqncies homologues anomenades microhomologies, presents a les cues monocatenries dels extrems d'ADN que han de ser units. Si aquestes seqncies sn compatibles, la reparaci sol ser correcta. L' NHEJ tamb pot causar mutacions durant la reparaci. La prdua de bases nitrogenades al lloc de trencament pot provocar delecions i la uni de translocacions de forma terminal no corresponents. L' NHEJ s especialment important abans que la cllula hagi replicat el seu ADN, car no hi ha cap plantilla que permeti la reparaci per recombinaci homloga. Hi ha rutes d' NHEJ "de seguretat" en els eucariotes superiors. A ms del seu paper com a  cuidador  del genoma, lNHEJ s necessria per unir trencaments de la cadena doble amb extrems d'agulla de ganxo, causats durant la recombinaci V(D)J, el procs que genera la diversitat dels receptors dels limfcits B i dels limfcits T al sistema immunitari dels vertebrats.

La reparaci recombinant requereix la presncia d'una seqncia idntica o gaireb idntica que sigui utilitzada com a plantilla per reparar el trencament. La maquinria enzimtica responsable d'aquest procs s gaireb idntica a la maquinria responsable del creuament cromosmic durant la meiosi. Aquesta ruta permet que un cromosoma danyat sigui reparat utilitzant una cromtide germana (disponible a G2 desprs de la replicacio de l'ADN) o un cromosoma homleg com a plantilla. Els trencaments de cadena doble causats pels intents de la maquinria replicant de sintetitzar a travs d'un trencament de cadena nica o una lesi no reparada provoquen un collapse de la forqueta de replicaci i sn generalment reparats per recombinaci.

Les topoisomerases provoquen trencaments tant d'una nica cadena com de la cadena doble quan canvien l'estat de superenrotllament de l'ADN, cosa que s especialment habitual en regions situades a prop d'una forqueta de replicaci oberta. Aquests trencaments no sn considerats danys a l'ADN, car sn un intermedi natural del mecanisme bioqumic de les topoisomerases i sn immediatament reparats pels enzims que els han creat.

Un grup de cientfics francesos bombardejaren Deinococcus radiodurans per a estudiar el mecanisme de reparaci de trencaments de la cadena doble d'ADN en aquest organisme. Almenys dues cpies del genoma, amb trencaments aleatoris de l'ADN, poden formar fragments d'ADN per mitj d'aparellament. Aleshores, els fragments que se solapen parcialment sn utilitzats per a sintetitzar les regions homlogues per mitj d'un bucle-D en moviment que pot continuar l'extensi fins que troba cadenes corresponents complementries. A l'ltim pas es produeix un creuament per mitj d'una recombinaci homloga RecA dependent.

Sntesi de translesi.
La sntesi de translesi s un procs de tolerncia dels danys a l'ADN que permet als mecanisme de replicaci de l'ADN replicar antigues lesions de l'ADN com ara dmers de timina o llocs AP. Implica la substituci d'ADN polimerases normals per polimerases de translesi especialitzades (com ara l'ADN polimerasa V), que sovint tenen llocs actius ms grans que poden facilitar la inserci de bases davant de nucletids danyats. Es creu que el canvi de polimerases s mediat per, entre altres factors, la modificaci post-traduccional del factor de processivitat de replicaci PCNA. Les polimerases de sntesi de translesi sovint tenen una baixa fidelitat (alta propensi a inserir bases equivocades) en comparaci amb les polimerases normals. Tanmateix, moltes sn extremament eficients a l'hora d'inserir bases correctes davant de tipus especfics de danys. Per exemple la Pol   media una derivaci lliure d'errors de les lesions provocades per la radiaci UV, mentre que la   introdueix mutacions en aquests llocs. Des d'un punt de vista cellular, el risc d'introduir una mutaci puntual durant la sntesi de translesi pot ser preferible a recrrer a mecanismes ms drstics de reparaci de l'ADN, que poden causar greus aberracions cromosmiques o la mort cellular.

Resposta global als danys a l'ADN.
Les cllules exposades a radiacions ionitzants, llum ultraviolada o substncies qumiques sn propenses a adquirir mltiples llocs de lesions de l'ADN voluminoses i trencaments de la cadena doble. A ms, els agents que danyen l'ADN tamb poden danyar altres biomolcules com ara les protenes, els carbohidrats, els lpids i l'ARN. L'acumulaci de danys, especialment de trencaments de la cadena doble o adductes que obstaculitzen les forquetes de replicaci, s un dels senyals d'estimulaci coneguts d'una resposta global als danys a l'ADN. La resposta global als danys s un acte enfocat a preservar les cllules i desencadena mltiples rutes de reparaci macromolecular, derivaci de lesions, tolerncia o apoptosi. Les caracterstiques comunes de la resposta global sn la inducci de mltiples gens, una aturada del cicle cellular, i la inhibici de la divisi cellular.

Punts de control dels danys a l'ADN.
Quan es produeixen danys a l'ADN, s'activen punts de control del cicle cellular. L'activaci dels punts de control atura el cicle cellular i dna temps a la cllula de reparar els danys abans de continuar dividint-se. Els punts de control de danys a l'ADN es troben als lmits G1/S i G2/M. Tamb existeix un punt de control intra-S. L'activaci dels punts de control s regulada per dues cinases mestres, l'ATM i l'ATR. L'ATM respon a trencaments de la cadena doble i disrupcions de l'estructura de la cromatina, mentre que l'ATR respon principalment a forquetes de replicaci aturades. Aquestes cinases fosforilen dianes en direcci 3  en una cascada de transducci de senyals, provocant eventualment l'aturada del cicle cellular. Tamb s'ha identificat una classe de protenes mediadores dels punts de control, incloent-hi BRCA1, MDC1 i 53BP1. Aquestes protenes semblen ser necessries per transmetre el senyal d'activaci del punt de control a protenes en direcci 3 .

La p53 s una diana important de l'ATM i l'ATR, car s necessria per a induir l'apoptosi desprs dels danys a l'ADN. Al punt de control G1/S, la p53 funciona desactivant el complex CDK2/ciclina E. De manera semblant, la p21 media el punt de control G2/M desactivant el complex CDK/ciclina B.

La resposta SOS dels procariotes.
La resposta SOS sn aquells canvis en l'expressi gnica en Escherichia coli i altres bacteris en resposta a grans danys a l'ADN. El sistema SOS procariota s regulat per dues protenes clau: LexA i RecA. L'homodmer de LexA s un repressor transcripcional que s'uneix a seqncies operadores denominades habitualment caixes SOS. Se sap que la LexA regula la transcripci d'aproximadament 48 gens, incloent-hi els gens lexA i recA. Els senyals cellulars ms comuns que activen la resposta SOS sn regions d'ADN monocatenari (ssDNA), que sorgeixen de forquetes de replicaci aturades o trencaments de la cadena doble; i que sn processades per l'ADN helicasa per a separar les dues cadenes d'ADN. Al primer pas, la protena RecA s'uneix a l'ADN monocatenari en una reacci alimentada per la hidrlisi d'ATP, creant filaments de RecA ssDNA. Els filaments de RecA ssDNA engeguen l'activitat de LexA autoproteases, que eventualment condueix a la fragmentaci del dmer de LexA i la posterior degradaci de la LexA. La prdua del repressor LexA indueix la transcripci dels gens SOS i permet ms inducci de senyals, inhibici de la divisi cellular i un increment dels nivells de les protenes responsables del processament dels danys.

Les caixes SOS sn seqncies de 20 nucletids de llarg situades a prop de promotors, amb una estructura palindrmica i un alt grau de conservaci de seqncia. Aquesta distinci en les seqncies de promotors causa una uni diferencial de la LexA a diferents promotors i permet temporitzar la resposta SOS. Lgicament, els gens de reparaci de lesions sn induts al principi de la resposta SOS. Les polimerases de translesi, propenses a errors, com ara: UmuCD 2 (tamb denominada ADN polimerasa V), sn indudes ms tard com a ltim recurs. Un cop els danys a l'ADN estan reparats o esquivats per mitj de polimerases o de la recombinaci, la quantitat d'ADN monocatenari de les cllules s reduda. La disminuci de la quantitat de filaments de RecA redueix l'activitat fragmentant de l'homodmer de LexA, que posteriorment s'uneix a les caixes SOS a prop dels promotors i restaura l'expressi gnica normal.

Les respostes transcripcionals dels procariotes als danys a l'ADN.
Les cllules eucariotes exposades a agents que danyen l'ADN tamb activen rutes defensives importants per mitj de la inducci de mltiples protenes implicades en la reparaci de l'ADN, punts de control del cicle cellular, trfic de protenes i la seva degradaci. Aquest tipus de resposta transcipcional que abasta el genoma complet s molt complex i est estrictament regulat, permetent una resposta global coordinada als danys. L'exposici del llevat Saccharomyces cerevisiae a agents que danyen l'ADN resulta en perfils de transcripci que se solapen, per que sn distints. Les semblances amb la resposta de xoc ambiental indiquen que existeix una ruta de resposta a l'estrs global general al nivell de l'activaci transcripcional. En canvi, els diferents tipus de cllules humanes responen diferentment als danys, cosa que indica l'absncia d'una resposta global comuna. L'explicaci ms probable d'aquesta diferncia entre les cllules dels llevats i dels humans pot ser l'heterogenetat de les cllules mamiferoides. En els animals, els diferents tipus de cllula estan distributs entre diferents rgans, que han desenvolupat diferents sensibilitats als danys a l'ADN.

La resposta global general als danys de l'ADN implica l'expressi de mltiples gens responsables de la reparaci de malaparellament, la recombinaci homloga, la reparaci per excisi de nucletids, els punts de control de danys a l'ADN, l'activaci transcripcional global, els gens que controlen la descomposici de l'ARNm i molts altres. La immensa quantitat de danys provocats a la cllula la deixen amb una decisi important; sofrir apoptosi i morir, o sobreviure amb un genoma modificat. Un augment de la tolerncia als danys pot conduir a una taxa de supervivncia superior, cosa que permet una major acumulaci de mutacions. La Rev1 dels llevats i la polimerasa   humana sn membres de la famlia Y d'ADN polimerases presents durant la resposta global als danys a l'ADN i sn responsables d'una mutagnesi millorada durant la resposta global als danys a l'ADN en els eucariotes.

La reparaci a l'ADN i l'envelliment.
Efectes patolgics d'una reparaci de l'ADN deficient.

Els animals experimentals amb deficincies gentiques en la reparaci de l'ADN sovint presenten una longevitat reduda i una major incidncia de cncer. Per exemple, els ratolins deficients en la ruta NHEJ dominant i en els mecanismes de manteniment dels telmers pateixen limfoma i infeccions ms sovint, i solen tenir una longevitat ms curta que la dels ratolins de tipus salvatge. De manera similar, els ratolins deficients en una protena clau de reparaci i transcripci que desenrotlla les hlixs d'ADN (helicases) tenen una aparici prematura de malalties relacionades amb l'envelliment, amb el conseqent escurament de la longevitat. Tanmateix, no totes les deficincies en la reparaci de l'ADN produeix exactament els efectes predits; els ratolins deficients en la ruta NER presentaven una longevitat escurada sense la taxa de mutaci ms elevada corresponent.

Si la velocitat dels danys a l'ADN supera la capacitat de la cllula de reparar-los, l'acumulaci d'errors pot aclaparar la cllula i causar un envelliment prematur, apoptosi o cncer. Les malalties hereditries associades amb una reparaci de l'ADN deficient causen envelliment prematur, una major sensibilitat als cancerigens, i el corresponent major risc de patir cncer (vegeu ms avall). D'altra banda, els organismes amb millors sistemes de reparaci de l'ADN, com ara Deinococcus radiodurans, l'organisme ms resistent a la radioactivitat, presenten una resistncia notable als efectes causants de trencaments de la cadena doble de la radioactivitat, probablement degut a una major eficincia de la reparaci de l'ADN i especialment de lNHEJ.

Longevitat i restricci de calories.

S'ha identificat una srie de gens individuals com a factors que influeixen les variacions en la longevitat dins d'una poblaci d'organismes. Els efectes d'aquests gens depenen molt de l'ambient, particularment de la dieta de l'organisme. La restricci calrica resulta en una major longevitat en una varietat d'organismes, probablement per rutes de percepci de nutrients i un ritme metablic ms baix. Els mecanismes moleculars pels quals aquesta restricci causa una major longevitat encara no estan clars (vegeu per una discussi del tema); tanmateix, el comportament de molts gens que se sap que estan implicats en la reparaci de l'ADN s alterat sota condicions de restricci calrica.

Per exemple, l'augment de la dosificaci gnica del gen SIR-2, que regula l'empaquetament de l'ADN en el cuc nematode Caenorhabditis elegans pot incrementar-ne significativament la longevitat. Se sap que'homleg mamiferoide de SIR-2 indueix factors de reparaci de l'ADN en direcci 5  implicats en l'NHEJ, una activitat que s especialment promoguda en condicions de restricci calrica. La restricci calrica ha estat relacionada estretament amb la velocitat de la reparaci per excisi de bases en l'ADN nuclear dels rosegadors, tot i que no s'han observat efectes similars en l'ADN mitocondrial.

De manera interessant, el gen AGE-1 de C. elegans, un efector en direcci 5  de les rutes de reparaci de l'ADN, confereix una longevitat drsticament augmentada en condicions d'alimentaci lliure per causa una reducci de l'aptitud reproductiva en condicions de restricci calrica. Aquesta observaci recolza la teoria pleotrpica dels orgens biolgics de l'envelliment, que suggereix que els gens que confereixen un gran avantatge evolutiu al principi de la vida seran afavorits per la selecci natural encara que comportin un desavantatge corresponent en un moment posterior de la vida.

Medicina i modulaci de la reparaci de l'ADN.
Trastorns hereditaris de la reparaci de l'ADN.
Els defectes en el mecanisme de NER sn els responsables de diversos trastorns gentics, incloent-hi:

 xerodrmia pigmentada: hipersensibilitat a la llum solar i la llum ultraviolada, resultant en una major incidncia de cncer de pell i un envelliment prematur;
 sndrome de Cockayne: hipersensibilitat a la llum ultraviolada i als productes qumics;
 tricotiodistrfia: pell sensible, pl i ungles frgils;

Els dos ltims trastorns solen anar acompanyats de retardament mental, cosa que suggereix una major vulnerabilitat de les neurones del desenvolupament.

Altres trastorns de la reparaci de l'ADN:

sndrome de Werner: envelliment prematur i creixement retardat;
sndrome de Bloom: hipersensibilitat a la llum solar, alta incidncia de cncers (especialment leucmia]);
 atxia telangictasi: sensibilitat a la radiaci ionitzant i alguns productes qumics;

Aquestes malalties reben sovint el nom de "progries segmentals" ("malalties d'envelliment accelerat"), car els malalts tenen un aspecte envellit i pateixen de malalties relacionades amb l'envelliment a edats anormalment joves.

Altres malalties associades amb un funcionament inapropiat de la reparaci de l'ADN inclouen la malaltia de Fanconi, el cncer de pit hereditari i el cncer de clon hereditari.

La reparaci de l'ADN i el cncer.
Les mutacions heretades que afecten els gens de reparaci de l'ADN estan fermament associades amb un elevat risc de cncer en els humans. El cncer colorectal hereditari sense poliposi (HNPCC) est fermament associat a mutacions especfiques de la ruta de reparaci de malaparellament de l'ADN. BRCA1 i BRCA2, dues clebres mutacions que confereixen un risc molt elevat de cncer de pit en les seves portadores, estan associades amb un gran nombre de rutes de reparaci de l'ADN, especialment l'NHEJ i la recombinaci homloga.

Procediments de terpia del cncer com ara la quimioterpia i la radioterpia funcionen aclaparant la capacitat de les cllules de reparar els danys a l'ADN, resultant en la seva mort. Les cllules que es divideixen ms rpidament (generalment les cllules canceroses) sn preferentment afectades. L'efecte secundari s que altres cllules no canceroses per que es divideixen rpidament, com ara les cllules mare de la medulla ssia, tamb sn afectades. Els tractaments moderns del cncer intenten detectar els danys a l'ADN en cllules i teixits nicament associats amb el cncer, o b per mitjans fsics (concentrant l'agent teraputic a la regi del tumor) o b per mitjans qumics (aprofitant alguna caracterstica nica de les cllules canceroses del cos).

La reparaci de l'ADN i l'evoluci.
Els processos bsics de la reparaci de l'ADN estan extensament conservats entre els procariotes, els eucariotes i fins i tot els bacterifags (virus que infecten bacteris); tanmateix, els organismes ms complexos, amb genomes ms complexos, tenen mecanismes de reparaci corresponentment ms complexos. La capacitat d'un gran nombre de motius estructurals proteics de catalitzar reaccions qumiques rellevants ha jugat un paper significatiu en l'elaboraci de mecanismes de reparacio durant l'evoluci (per una discussi extremament detallada de les hiptesis sobre l'evoluci de la reparaci de l'ADN, vegeu:

El registre fssil indica que la vida unicellular comen a proliferar a la Terra en algun punt del perode Precambri, tot i que s incert en quin moment aparegueren per primer cop formes de vida reconeixibles com a modernes. Els cids nucleics esdevingueren el mitj nic i universal de codificaci d'informaci gentica, necessitant mecanismes de reparaci de l'ADN que han estat heretats en la seva forma bsica per totes les formes de vida vivents del seu avantpassat com. L'aparici de l'atmosfera rica en oxigen de la Terra (coneguda com a catstrofe de l'oxigen) degut als organismes fotosinttics, aix com la presncia de radicals lliures potencialment perjudicials dins la cllula degut a la fosforilaci oxidativa, requer l'evoluci de mecanismes de reparaci de l'ADN que es dediquen especficament a contrarestar els tipus de danys causats per l'estrs oxidatiu.

Velocitat del canvi evolutiu.
A vegades, els danys a l'ADN no sn reparats, o sn reparats per un mecanisme propens als errors, resultant en canvis respecte a la seqncia original. Quan passa aix, les mutacions poden estendre's al genoma de la descendncia de la cllula. Si aix es produeix en una cllula de lnia germinal que eventualment produir un gmeta, la mutaci t potencial per ser transmesa a la descendncia de l'organisme. La velocitat de l'evoluci en una espcie particular (o, a un nivell ms baix, en un gen determinat) s una funci de la velocitat de mutaci. Per tant, la velocitat i la precisi dels mecanismes de reparaci de l'ADN influeixen en el procs de canvi evolutiu.

Referncies.


Vegeu tamb.

 Teoria de l'envelliment relacionat amb els danys a l'ADN;
 Malaltia d'envelliment accelerat;
 Envelliment cellular;
 Cicle cellular;
 Replicaci de l'ADN;
 Terpia gnica;
 Perllongament de la vida;
 Gentica mitocondrial humana;
 Progria;


Enllaos externs.
Xerrades de Roswell del Park Cancer Institute sobre la reparaci de l'ADN ;
DNA Repair - Un resum dels mecanismes primaris ;
Llista detallada dels gens humans de reparaci de l'ADN ;
L'estructura tridimensional d'alguns enzims de reparaci de l'ADN ;
Transtorns de la reparaci de l'ADN en els humans ;
Grup d'especial inters per la reparaci de l'ADN ;
Reparaci de l'ADN ;
Danys a l'ADN i reparaci de l'ADN ;
Progria segmental ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350127" title="Llanolebias stellifer" nonfiltered="2026" processed="2016" dbindex="137038">

 Llanolebias stellifer    s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes. 

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 7,5 cm de longitud total.

Hbitat.

s una espcie d'aigua dola.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Veneuela.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Zootaxa ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350130" title="Hrmedes de Cerrato" nonfiltered="2027" processed="2017" dbindex="137039">

Hrmedes de Cerrato s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350133" title="Protena integral de membrana" nonfiltered="2028" processed="2018" dbindex="137040">
Una protena integral de membrana s aquella que es troba embeguda a la bicapa lipdica i per tant la seva separaci implica la destrucci de l'estructura de la membrana. s necessari per aix l's de detergents inics forts com el SDS o no inics com el trit X-100; o dissolvents apolars. El concepte de protena integral s oposat al de protena perifrica, que s'adhereix externament i de forma dbil a la membrana i es pot separar sense alterar la bicapa simplement aplicant un alta concentraci d'una sal. 

 Tipus de protenes integrals .

Protena integral transmembranosa: Aquestes protenes integrals es caracteritzen per travera tota la bicapa i per tant hi ha part de la protena al citosol i part al medi extrecellular.
Protena integral no transmembranosa: Aquestes protenes integrals es caracteritzen per no travera tota la bicapa i per tant noms hi ha part de la protena al citosol o al medi extrecellular.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350136" title="Herrera de Valdecaas" nonfiltered="2029" processed="2019" dbindex="137041">

Herrera de Valdecaas s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350137" title="Maratecoara formosa" nonfiltered="2030" processed="2020" dbindex="137042">

  Maratecoara formosa   s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes. 

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350138" title="Hontoria de Cerrato" nonfiltered="2031" processed="2021" dbindex="137043">

Hontoria de Cerrato s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350139" title="Hornillos de Cerrato" nonfiltered="2032" processed="2022" dbindex="137044">

Hornillos de Cerrato s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350141" title="Magaz de Pisuerga" nonfiltered="2033" processed="2023" dbindex="137045">

Magaz de Pisuerga s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350143" title="Maratecoara lacortei" nonfiltered="2034" processed="2024" dbindex="137046">


  Maratecoara lacortei   s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes. 

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350144" title="Derrick Morgan" nonfiltered="2035" processed="2025" dbindex="137047">
Derrick Morgan (nascut el 27 de mar de 1940, a Mocho, Clarendon Parish, Jamaica) s un msic dels anys 1960 i 1970. s un dels pioners en crear i desenvolupar el ska junt amb altres grans autors o grups com Skatalites o Desmond Dekker entre d'altres. A treballat conjuntament amb grans msics com sn Desmond Dekker, Bob Marley, i Jimmy Cliff en el gnere del ska, i ha personalitzat el rocksteady i el skinhead reggae.  

Actualment en les seves actuacions pels Pasos Catalans actua conjuntament amb la banda Ranking Soldiers. L'ltima actuaci en el pas ha estat a Arenys de Munt, en el festival RobaNaps.

Discografia.
lbums.
Seven Letters (1969);
Derrick Morgan in London (1969);
Moon Hop (1970) ;
Feel So Good (1975) (featuring Hortense Ellis);
People's Decision (1977);
Still in Love (1977) (also featuring Hortense Ellis);
Sunset at Moonlight City;
Love City;
The Legend of Derrick Morgan (1980);
I Am the Ruler (1992) - Trojan Records;
Tougher Than Tough (Rudie in Court) (1992);
Ska Man Classics (1995);
Ska Man Classics (1997);
21 Hits Salute (1997);
Meets the High Notes Live (2003);
Moon Hop: Best of the Early Years 1960-69 (2003);
Derrick:Top the Top (2003);
Derrick Meets the High Notes (2004);

Vegeu tamb.
Ska;
Reggae;

Enllaos externs.
Derrick Morgan biography at Allmusic website;
Reggaetrain.com biography;
Interview with Derrick Morgan;
Fansite discography;
Jamaica Observer article on the rivalry with Prince Buster;
Moon Hop: Best of the Early Years 1960-69 review;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350145" title="Melgar de Yuso" nonfiltered="2036" processed="2026" dbindex="137048">

Melgar de Yuso s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350147" title="Llibre de Job" nonfiltered="2037" processed="2027" dbindex="137049">
El llibre de Job s un dels llibres sapiencials de l'Antic Testament i explica la histria de Job (rab Ayyub) i com va superar les proves que li va imposar Du. Es considera que l'autor tradicional s Moiss, per l'evidncia filolgica ha demostrat que s fruit de la fusi de diverses fonts i que la major part d'ell va ser escrit entre els segles VI i V aC.

El tema central s la qesti de la relaci entre el patiment hum i la fe en Du, ja que Job s castigat tot i la seva bona conducta (encara que desprs s premiat per com ho afronta). Apareix la figura de Satans, que anir creixent en pes als llibres posteriors. 

L'estructura del llibre consta d'un prleg, de les tribulacions de Job i els dilegs amb amics que el visiten, la resposta de Du i un epleg. Els amics representen diferents postures sobre la fe i el mal, que Du desautoritza afirmant que noms Job t ra: la creena en Du ha de superar l'adversitat, sense dubtar mai.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350148" title="Maratecoara splendida" nonfiltered="2038" processed="2028" dbindex="137050">

  Maratecoara splendida   s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes. 

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3,2 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M. 2007. Taxonomy of the plesiolebiasine killifish genera Pituna, Plesiolebias and Maratecoara (Teleostei: Cyprinodontiformes: Rivulidae), with descriptions of nine new species. Zootaxa, 1410: 1-41. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350150" title="Al-Saffah" nonfiltered="2039" processed="2029" dbindex="137051">
Abd Allah ben Muhammad ben Ali ben Abd Allah ben al-Abbas Abu l-Abbas al-Saffah fou el primer califa abbssida. El seu malnom al-Saffah vol dir "el sanguinari" per tamb "el geners".

Amb diversos membres de la famlia es va refugiar a Kufa el setembre o octubre del 949 poc desprs de qu les forces del general Al-Hasan ben Kahtaba entressin en aquesta ciutat on fou proclamat califa a la gran mesquita, on va fer un discurs molt conegut. La capital va restar per un temps a Kufa.

EL gener del 750 les forces lleials sota comandament de Abd Allah ben Ali, van derrotar els omeies al Zab superior prop de Mossul, i van perseguir a Marwan II a travs de Mesopotmia, Sria i Palestina fins que finalment fou mort a una mesquita a Egipte l'agost del 750. Ja noms quedava alguna resistncia allada, com Ibn Hubayra a Wasit, que fou dominada rpidament per una traci, i les revoltes a Sria i Mesopotmia aplanades militarment. Els vencedors van exercir sagnants actes de venjana . 

Els alides havien donat suport a la revolta abbssida i ara quedaven frustrats pels seus resultats; el 751 es van revoltar a Bukhar per el governador de Khurasan, i un dels principals caps abbssides, Abu Muslim, la va ofegar en sang. 

El 751 es va produir la batalla del Talas, quan tropes rabs, sota comandament del governador del Khurasan Abd al-Rahman ben Muslim, i xineses, van xocar a la vora d'aquest riu a la Transoxiana (Mawara al-Nahr) i es va posar fi a l'expansi dels Han i rabs. Al mateix temps a occident els bizantins van derrotar el rabs prop de Melitene.

Le depuraci dels propis abbssides va comenar per Abu Salama i Sulayman ben Kathir. Desprs va seguir Abu Muslim, encara que el primer intent va fracassar el 753 per fou eliminat ja mort Al-Saffah.

El califa va morir el juny del 754. El va succeir el seu germ Abdallah ben Muhammad ben Ali ben Abd Allah ben al-Abbas Abu Djafar Al-Mansur (el victoris), governador d'Armnia

 Notes .


 Bibliografia .

S. Moscati, Studi d'Abu Muslim, 1949; Le massacre des Umayyades, 1950; Il tradimento di Wasit, 1951


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350154" title="Megalebias cheradophilus" nonfiltered="2040" processed="2030" dbindex="137052">

  Megalebias cheradophilus   s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes. 

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Uruguai.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350155" title="Palenzuela" nonfiltered="2041" processed="2031" dbindex="137053">

Palenzuela s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al nord i est amb la Provncia de Burgos, al Sud amb Villahn i a l'oest amb Quintana del Puente.

Demografia.



Enllaos externs.
Ajuntament de Palenzuela;
Diputaci Provincial;
Programa Vivo Mi Pueblo.  ;
Web no oficial del municipi;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350156" title="Megalebias elongatus" nonfiltered="2042" processed="2032" dbindex="137054">

 Megalebias elongatus    s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes. 

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 22 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Argentina.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350157" title="Megalebias monstrosus" nonfiltered="2043" processed="2033" dbindex="137055">

 Megalebias monstrosus    s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes. 

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 15 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350158" title="Poblacin de Cerrato" nonfiltered="2044" processed="2034" dbindex="137056">

Poblacin de Cerrato s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350159" title="Megalebias prognathus" nonfiltered="2045" processed="2035" dbindex="137057">

  Megalebias prognathus   s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes. 

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 12 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350161" title="Quintana del Puente" nonfiltered="2046" processed="2036" dbindex="137058">

Quintana del Puente s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350162" title="Megalebias wolterstorffi" nonfiltered="2047" processed="2037" dbindex="137059">

 Megalebias wolterstorffi    s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes. 

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 7 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350165" title="Abu Abd Allah Yakub ben Dawud" nonfiltered="2048" processed="2038" dbindex="137060">
Abu Abd Allah Yakub ben Dawud (mort 882) fou un visir del califat abbssida del segle VIII, originari d'una famlia alida.

Va participar el 762/763 amb el seu germ Ali ben Dawud a la revolta d'Ibrahim i Muhammad ben Abd Allah contra el califa Al-Mansur (754-775) i per aquest motiu fou empresonat , per fou amnistiat pel successor de Mansur, Al-Mahdi (775), del que es va guanyar el favor quan probablement li va revelar el pla de fuita d'un altra alida. Va esdevenir confident i conseller del califa.

Fou nomenat visir el 779/780 en substituci d'Abu Ubayd Allah i es va assegurar una gran influncia que va utilitzar en favor dels seus amics alides. Va intentar una conciliaci entre alides i abbssides que no era possible. Aviat van crrer rumors a la cort i el califa va comenar a sospitar; el va posar a proba encarregant-li d'executar a un alida al que va deixar fugir. El fet fou descobert i fou destitut i empresonat. Va restar a la pres fins al temps d'Harun al-Rashid (786-809) que el va alliberar. Va sortir de la pres completament cec.

Va marxar llavors a la Meca on va morir el 802.


 Bibliografia .
S. Moscati, Nuovi studi storici sul califfato di al-Mahdi, Orientalia, 1946


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350166" title="Reinoso de Cerrato" nonfiltered="2049" processed="2039" dbindex="137061">

Reinoso de Cerrato s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita amb Magaz de Pisuerga, Villaviudas, Soto de Cerrato i Valdeolmillos.

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350167" title="Voluntat general" nonfiltered="2050" processed="2040" dbindex="137062">
El concepte de voluntat general, concebut per Jean-Jacques Rousseau a El contracte social, designa la voluntat que emana d'un grup d'individus i que s'exerceix en canvi en tots aquests individus, sense distinci social.

En aix, aquesta voluntat es distingeix de la voluntat particular, per la qual cada individu recerca el seu b personal. s sobre la voluntat general que rau el contracte social.

 La voluntat general a Emili, o De l'educaci .

A l'instant que el poble considera en particular un o alguns dels seus membres, el poble es divideix. Es forma entre el tot i la seva part una relaci que en fa dos ssers separats, dels quals la part s un, i el tot menys aquesta part s l'altre. Per el tot menys una part no s el tot; en tant que aquesta relaci subsisteixi ja no hi ha doncs tot, sin dues parts desiguals.

Al contrari, quan tot el poble estableix sobre tot el poble, no s considera ms que ell mateix, i si es forma una relaci, s de l'objecte sencer sota un punt de vista a l'objecte sencer sota un altre punt de vista, sense cap divisi del tot. Aleshores l'objecte sobre el que s'estableix s general, i la voluntat que estableix s tamb general. (Emili, o De l'educaci, llibre V).

 La voluntat general a El contracte social .

La voluntat general (o voluntat del poble) funda la legitimitat del poder poltic.

Les forces de l'Estat noms poden ser dirigides per la voluntat general (l'acord dels interessos particulars) per tendir cap al b com. La sobirania popular pot ser delegada, concordant provisionalment amb la voluntat d'un home, per no sabria sotmetre's en el temps a la voluntat d'un sol home.

 Influncia .

Aquest concepte va tenir una gran influncia sobre els grans oradors de la Revoluci Francesa; s explcitament esmentat, per exemple, en la Declaraci dels drets de la dona i de la ciutadana d'Olympe de Gouges.

Aquest concepte ha influenciat igualment molt a John Rawls per a la construcci del seu concepte de vel d'ignorncia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350168" title="Micromoema xiphophora" nonfiltered="2051" processed="2041" dbindex="137063">

 Micromoema xiphophora    s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes. 

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Veneuela (riu Orinoco).

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Thomerson, J. E. & D. C. Taphorn. 1992. Two new annual killifishes from Amazonas Territory, Venezuela (Cyprinodontiformes: Rivulidae). Ichthyol. Explor. Freshwaters v. 3 (no. 4): 377-384. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350169" title="Millerichthys robustus" nonfiltered="2052" processed="2042" dbindex="137064">

  Millerichthys robustus   s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes. 

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Nord-amrica: Mxic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350170" title="Soto de Cerrato" nonfiltered="2053" processed="2043" dbindex="137065">

Soto de Cerrato s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350171" title="Bola de vidre" nonfiltered="2054" processed="2044" dbindex="137066">
La bola de vidre s un estri usat en endevinaci per predir el futur i respondre interrogants. El seu origen sembla estar als pobles celtes, on el druida les usava per comunicar-se amb els esperits naturals. Van popularitzar-se a l'Europa medieval i renaixentista. La majoria d'estudis, com el de l'antroploga Ada Goodrich-Freer, conclouen que les imatges que es veuen a les boles sn fruit de suggestions del client, que veu dibuixos onrics en els reflexs del vidre. 

L'objecte s'associa en la cultura popular a les dones gitanes que prediuen el futur, acompanyant el ritual d'escenes de cartomncia o de lectura de les mans o b als mags. Apareix en nombrosos llibres de fantasia o fins i tot en cmics com Tintin i les set boles de vidre. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350172" title="Moema apurinan" nonfiltered="2055" processed="2045" dbindex="137067">

 Moema apurinan    s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes. 

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil (riu Amazones).

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W. J. E. M. 2004. Moema apurinan sp. n. and Aphyolebias boticarioi sp. n. (Teleostei: Cyprinodontiformes: Rivulidae): two new annual killifishes from the Rio Purus basin, Brazilian Amazon. Zootaxa No. 707: 1-12. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 AQUATAB.NET ;
 Encyclopedia of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350174" title="Tabanera de Cerrato" nonfiltered="2056" processed="2046" dbindex="137068">

Tabanera de Cerrato s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350175" title="Moema hellneri" nonfiltered="2057" processed="2047" dbindex="137069">

 Moema hellneri    s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes. 

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Per (riu Amazones).

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W. J. E. M. 2003. Two new annual fishes of the genus Moema Costa, 1989, from the Peruvian Amazon (Teleostei, Cyprinodontiformes, Rivulidae). Bol. Mus. Nac., Zool. (Brasil) No. 513: 1-10. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350176" title="Paul Hawkins" nonfiltered="2058" processed="2048" dbindex="137070">
 Paul Hawkins  va ser un  pilot de curses automobilstiques australi que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Va nixer el 12 d'octubre del 1937 a Melbourne, Austrlia i va morir el 26 de maig del 1969 en un accident disputant una cusa a  Oulton Park, Cheshire, Anglaterra.


 A la F1 .

Paul Hawkins va debutar a la primera cursa de la temporada 1965 (la setzena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 1 de gener del 1965 el GP de Sud-frica al circuit d' East London.

Va participar a un total de tres proves puntuables pel campionat de la F1, disputades en una sola temporada (1965)  aconseguint una novena posici com a millor classificaci en una cursa i no assolint cap punt pel campionat del mn de pilots.

Junt amb Alberto Ascari ha estat l'nic pilot a caure a les aiges del port de Montecarlo en la disputa del Gran Premi de Mnaco de Frmula 1.


 Resultats a la Frmula 1 .





 Resum .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350177" title="Moema heterostigma" nonfiltered="2059" processed="2049" dbindex="137071">

 Moema heterostigma    s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes. 

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 7,4 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W. J. E. M. 2003. Moema heterostigma, a new annual fish (Cyprinodontiformes: Rivulidae) from the Brazilian Pantanal, Rio Paraguay basin. Ichthyol. Explor. Freshwaters v. 14 (no. 4): 289-294. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350178" title="Tariego de Cerrato" nonfiltered="2060" processed="2050" dbindex="137072">

Tariego de Cerrato s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al nord amb Dueas, al sud amb Cevico de la Torre, al nordoest amb Hontoria de Cerrato i al nordoest amb Venta de Baos. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350179" title="Moema nudifrontata" nonfiltered="2061" processed="2051" dbindex="137073">

 Moema nudifrontata    s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes. 

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W. J. E. M. 2003. Moema nudifrontata, sp. nov. (Cyprinodontiformes: Rivulidae): a new annual fish from the Brazilian Amazon. Comun. Mus. Cinc. Technol. PUCRS, Sr. Zool. Porto Alegre v. 16 (no. 2): 167-174. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350182" title="Valbuena de Pisuerga" nonfiltered="2062" processed="2052" dbindex="137074">

Valbuena de Pisuerga s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350185" title="Moema ortegai" nonfiltered="2063" processed="2053" dbindex="137075">

 Moema ortegai    s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes. 

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Per.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W. J. E. M. 2003. Two new annual fishes of the genus Moema Costa, 1989, from the Peruvian Amazon (Teleostei, Cyprinodontiformes, Rivulidae). Bol. Mus. Nac., Zool. (Brasil) No. 513: 1-10. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;
 AQUATAB.NET ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350186" title="Abu Abd Allah al-Shi'i" nonfiltered="2064" processed="2054" dbindex="137076">
Al-Husayn ben Ahmad ben Muhammad ben Zakariyya Abu Abd Allah al-Shi'i conegut tamb com Al-Muhtasib, fou el fundador de l'imperi fatimita.

Era nadiu de Sana al Iemen i es va unir al moviment ismalita al Iraq. Enviat al Iemen va aprendre amb Mansur al-Yaman conegut com Ibn Hawshabi, cap dels ismalites de la regi. Va fer la peregrinaci a la Meca i en el viatge es va unir a uns peregrins de la tribu kutama als que va acompanyar al retorn del seu pas on va arribar el 3 de juny del 893, i es va installar a Ikdjan prop de Setif on va reunir un nombrs grup de seguidors, per per l'oposici d'una branca dels kutama es va haver de traslladar a Tazrut. En aquest lloc no va parar de reforar la seva posici. Va ocupar Mila i va poder rebutjar dues expedicions enviades contra ell pel govern aglbida el 902 i el 903. Degut a la prdua per un temps de territoris sota control va traslladar la capital altra cop a Ikdjan, que va esdevenir la seva base principal.

El 902 el imam Al-Mahdi Ubayd Allah va fugir de Sria i va intentar reunir-se amb Abu Abd Allah , per no ho va aconseguir i es va refugiar a Sigilmasa on fou empresonat; l'acompanyava Abu l-Abbas Muhammad germ de Abu Abd Allah. Abu l-Abbas va caure presoner dels aglbides. Llavors Abu Abd Allah va iniciar la ofensiva, va conquerir Setif, Tubna (906), Belezma (906), va derrotar els aglbides a Dar Mallul, i va entrar a Tidhjis i Baghaya; desprs va obtenir una nova victria a Dar Madyan i es va apoderar de la Kashtiliya i Gafsa (909). Va seguir la conquesta de Al-Urbus (Laribus), que era la posici clau de l'Ifriquiya (19 de mar del 909) i l'emir aglbida Ziyadat Allah va fugir de la seva capital Rakkada on entr victoris Abu Abd Allah el dia 25 de mar del 909. El seu germ Abu l-Abbas, alliberat, va quedar com a lloctinent a la ciutat, i Abu Abd Allah va marxar en expedici cap a Sigilmasa, on va aconseguir alliberar al imam que fou retornat en triomf a Rakkada el 6 de gener del 910 i fou reconegut com imam.

El sobir va conferir els ms alts crrecs a Abu Abd Allah i a Abu l-Abbas, per els desacords no van tardar a aparixer. El imam els va fer matar el 31 de juliol del 911.

Bibliografia .
Al-Kadi al-Nu'man, Iftitah al-da'wa


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350188" title="Clive Puzey" nonfiltered="2065" processed="2055" dbindex="137077">
 Clive Puzey  va ser un  pilot de curses automobilstiques rhodesi (actual Zimbabwe) que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Va nixer el 11 de juliol del 1941 a Bulawayo, Rhodsia.


 A la F1 .

Clive Puzey va debutar a la primera cursa de la temporada 1965 (la setzena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 1 de gener del 1965 el GP de Sud-frica al circuit d' East London.

Va participar a una nica prova puntuable pel campionat de la F1, disputada a la temporada (1965)  no aconseguint qualificar-se per disputar la cursa i no assolint cap punt pel campionat del mn de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .





 Resum .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350189" title="Batalla de Kev (1943)" nonfiltered="2066" processed="2056" dbindex="137078">


La Batalla de Kev de 1943 descriu 3 operacions estratgiques (dues ofensives i una defensiva de l'Exrcit Roig, i un contraatac operatiu de la Wehrmacht, que tingueren lloc just desprs de la fracassada ofensiva alemanya a Kursk durant la Segona Guerra Mundial. Aquestes 4 operacions tingueren lloc entre el 3 d'octubre i el 22 de desembre de 1943. L'Exrcit Roig llan la seva primera ofensiva d'estiu en tota la guerra, fent retrocedir al malms Grup d'Exrcits Sud del Mariscal von Manstein fins al riu Dniper. All, Manstein prov de qu les seves tropes descansessin i s'avituallessin, per no va poder. La Stavka orden que el Front Central (Front de Bielorssia el 20 d'octubre de 1943) i que el Front de Voronej  (1r Front d'Ucrana el 20 d'octubre de 1943) travessessin el Dniper abans que els alemanys poguessin arribar a les seves zones d'avituallament. Quan aix es demostr impossible a l'octubre, la tasca va ser encomanada al 1r Front d'Ucrana, recolzat per unitats del 2n Front d'Ucrana. El 1r Front d'Ucrana, comandat per Nikolai Vatutin, va poder establir caps de pont al nord i al sud de la ciutat de Kev. El seu adversari seria el veter IV Panzerarmee del General Hermann Hoth.

L'estructura de les operacions estratgiques des del punt de vista sovitic seria:
 Operaci Ofensiva Estratgica de Kev (octubre) (1 a 24 d'octubre de 1943), pels Fronts Central i Voronej;
 Operaci Ofensiva Txernbil-Radomisl (1-4 d'octubre de 1943);
 Operaci Defensiva Txernbil-Gornostaipol (3-8 d'octubre de 1943);
 Operaci Ofensiva de Liutej (11-24 d'octubre de 1943);
 Operaci Ofensiva de Bukrin (12-15 d'octubre de 1943);
 Operaci Ofensiva de Bukrin (21-24 d'octubre de 1943);
 Operaci Ofensiva Estratgica de Kev (novembre) (3 a 13 de novembre de 1943);
 Contraatac de Rauss;
 Operaci Defensiva Estratgica de Kev (13 de novembre   22 de desembre de 1943);












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350190" title="Valdeolmillos" nonfiltered="2067" processed="2057" dbindex="137079">

Valdeolmillos s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350192" title="Abu l-Aliya Rufay ben Mihran al-Riyahi" nonfiltered="2068" processed="2058" dbindex="137080">
Abu l-Aliya Rufay ben Mihran al-Riyahi fou un escriptor religis musulm, antic esclau alliberat dels Banu Riyah i establert a Bssora. Va viure al segle VII i va morir en una data incerta entre el 708 i el 714.

Va escriure un comentari sobre l'alcor i el va transmetre segons la tradici, amb hadiths d'Umar i Ubayy ben Ka'b.

Bibliografia .
A. Sprenger, Leben des Mohammed 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350193" title="Cicle solar" nonfiltered="2069" processed="2059" dbindex="137081">

Un cicle solar s un perode durant el qual l'activitat del Sol varia reproduint els mateixos fenmens que durant el perode de mateixa durada precedent. 
Vist des de la Terra, la influncia del Sol varia principalment segons un perode diari i anual. L'activitat solar est regulada per un cicle d'un perode mitj de 11,2 anys entre mxims encara que aquesta durada pot variar entre 8 i 15 anys. 

El cicle d'11 anys fou determinat per primera vegada per l'astrnom alemany 
Heinrich Schwabe cap al 1843.
 
Els cicles  de Schwabe es numeren a partir del mxim de  1761 (vegeu graella).
Al  2003, lel cicle  23 es trobava en decliu, el  cicle 24 comenar el 2012.



Juntament amb el cicle d'11 anys, existeix un cicle de 22 anys del camp magntic solar. Les polaritats del cicle magntic solar sn inverses cada nou cicle d'11 anys. 

Una teoria de K.D. Wood  dona un cicle solar de 179 basant-se en les   marees  solars provocades pels planetes del sistema solar, principalment Venus Terra, Mart i Jpiter; el perode de revoluci de Mercuri es massa feble en relaci a la durada del cicle d'11 anys. 

Wolf remarc igualment un cicle de variaci dels mxims d'un perode de 90 anys. 
Durant els anys d'activitat mxima, es constata un augment:
 del nombre de taques solars i dels erupcions solars;
 de la radiaci crepuscular;
 de la radiaci magntica.

 Les taques solars .


Fa dos mil anys, els astrnoms grecs i xinesos en els seus escrits sobre taques fosques al sol que canviaven de forma i emplaament. 
A l'abril de 1612, Galileu observ les taques amb l'ajut d'un dels primers telescopis  leur observations  l'aide de l'un des premiers tlescopes. Posteriorment, l'observatori de Zurich en continu l'observaci.
Les taques apareixen en la fostofera com una zona fosca (ombra) envoltada d'una regi ms clara (penombra), sn ms fredes que la resta de la fotosfera  (4 500 K en contra dels 5 800 K de la fotosfera), i es deuen a un augment local del camp magntic. Les seves dimensions poden arribar a moltes desenes de milers de quilmetres. 

Les taques sovint apareixen en grup, i normalment es troben acompanyades d'altres taques de polaritat magntica oposada (grup de taques bipolars). Al principi del cicle solar, les taques apareixen preferentmen a latituds altes en els dos hemisferis (cap als 40; a ms, les primeres taques d'un grup sn generalment de la mateixa polaritat. Al llarg del cicle, les taques s'aproximen a l'equador fins al comenament del cicle segent; en aquest moment, la polaritat de les taques de davant canvia. A l'estudiar els moviment d'aquestes taques solars, els astrnoms conclogueren que l'eix del Sol girava ms rpid que els seus pols. 

L'observaci de les taques solars s fcil i permet constatar la rotaci del Sol sobre si mateix cada 27 dies. L'observaci de les taques solars es pot fer projectant la imatge del Sol sobre un full de paper a l'ajut d'uns binoculars. Cal tenir molt en compte que mai es pot observar el sol directament i que calen aparells especials per a fer-ho.
.

 El nombre de Wolf .

Al 1849, l'astrnom sus Rudolf Wolf (1816-1893) establ un mtode de clcul de l'activitat solar basat en el nombre de taques solars.. La frmula segent permet estimar l'activitat solar R en funci del nombre (t) de taques, del nombre (g) de grups de taques i d'un coeficient (k) que corregeix el resultat en funci dels mitjans d'observaci (observador, instrument...).

El nombre de Wolf mxim del cicle 19 arrib a 190 mentre que el del cicle 14 no depass el 70. Malgrat la seva impresici el nombre de Wolf t l'inters d'existir des de fa 250 anys mentre que l'observaci cientfica moderna noms disposa de dades d'uns pocs cicles solars. 

 La mesura del flux radioelctric solar .
La radioastronomia nasqu amb el radar, en 1942 durant la Segona Guerra mundial.
Les ones radioelctriques emeses pel Sol provenen de la cromosfera,on la matria es troba completament ionitzada  (plasma) i de la corona.
La freqncia de l'ona emesa depn de Ne, la densitat d'ion/m3.

Les pertorbacions solars (erupci, tempestes) fan variar l' espectre de les emissions de rdio.

La mesura de l'amplitud de la radiaci solar en 2800 MHz (en W/Hz m) dna  un ndix d'activitat solar ms fiable que el  nombre de Wolf.
Les mesures s'efectuen tamb en d'altres freqncies (245 MHz, 410 MHz,... 15,4 GHz)

L'estudi de l'activitat solar permet comprendre els fenmens de propagaci de les ones i preveure eventuals pertorbacions de les comunicacions radioelctriques a la Terra.

 Conseqncies .
Les variacions de l'activitat solar es tradueixen per les fluctuacions de la propagaci de les ones de rdio. La gamma de freqncies ms tocada cobreix les ones anomenades decamtriques o ones curtes que es propaguen a llarga distncia grcies a la ionosfera. Durant les tempestes magntiques, la forta ionitzaci de les capes altes de l'atmosfera pot pertorbar les comunicacions amb els satllits amb greus conseqncies per les telecomunicacions, la navegaci, i els sistemes de posicionament GPS. 

 Clcul del cicle solar del calendari .
Aquest concepte no t relaci amb la fsica i els cicles magntics del sol, ni amb el clcul del nombre de cicles de Schwabe.

El cicle solar s el nom que es dona a un parmetre del calendari que s'utilitza per al clcul de les dates de psqua en el cmput eclesistic del temps. 

Dins aquest cmput, el cicle solar s el rang d'un any en el cicle de 28 anys d'una escala de temps que comena arbitrriament a l'any 20 de l'era Cristiana. 
Al  calendari juli, els dies de la setmana es repetien en les mateixes dates cada 28 anys i concretament els diumenges, dies consagrats antigament al Sol.

Existeix un calendari perpetu fet a partir d'aquest cicle solar, vlid al calendari juli i que juga el mateix rol que el calendari perpetu fundat sobre la lletra dominical. El coneixement del cicle solar equival al de la  lletra dominical juliana. 
Mtode de clcul prenen l'any 2006 com a  exemple:
Afegir 8 a l'any (2006+8=2014);
Dividir aquest nombre per 28  (2014/28 71,9 aproximeu a 71. O 7128=1988 en lloc de  2014, falten doncs 26);
Afegiu 1 (26+1 = 27);

El cicle solar de  2006 val 27.

Referncies.


 Enllaos externs .

El cicle solar 24 ;
Activitats solars ;
Notcies sobre el cicle solar Nasa ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350194" title="Abu Amr Zabban ben al-Ala" nonfiltered="2070" processed="2060" dbindex="137082">
Abu Amr Zabban ben al-Ala fou un lector de l'alcor, considerat com el fundador de l'escola gramtica de Bssora.  La seva figura va dominar l'activitat intellectual de Bssora al seu temps i va ser l'embri de la gran generaci de savis  que van forjar l'escola filolgica i gramatical de la ciutat com Khalil, Asma'i, i Abu Ubayda.

Va morir el 770.

 Bibliografia .
Ch. Pellat, Le milieu basrien et la formation de Gahiz


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350198" title="Antonio Palu i Verdera" nonfiltered="2071" processed="2061" dbindex="137083">
Antonio Palu i Verdera ( * 1734, Blanes, Girona - 1793) fou un naturalista, metge i Botnic  catal.

Va treballar en el Real Jard Botnic de Madrid.



Abreviatura.
Internacionalment s'empra l'abreviatura Palau per a indicar-lo com a autoritat en la descripci i classificaci cientfica d'una espcie vegetal.

 Obres .
 1778. Explicacin de la filosofa y fundamentos botnicos de Linneo;
 1784-1788. Parte prctica de Botnica: Parte prctica de botnica del caballero Carlos Linneo que comprehende.... Ocho vols. de la traduccin de Species plantarum de Linneo ;
 Gmez Ortega, Casimiro & Palau y Verdera, Antonio. 1785. Curso elemental de Botnica terico y prctica, dispuesto para la enseanza del Real Jardn Botnico de Madrid. Madrid, Imp. Real. (1788;

Enllaos externs.
Brigitte Lpinette, Antonio Melero Bellido Histria de la traducci. Universitat de Valncia, 2003 ISBN 8437057779, 9788437057774 311 pgines;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350200" title="Abu l-Arab Muhammad ben Tamim ben Tammam al-Tamimi" nonfiltered="2072" processed="2062" dbindex="137084">
Abu l-Arab Muhammad ben Tamim ben Tammam al-Tamimi fou un fakih malikita, historiador i poeta de Kairouan, descendent d'una famlia de la que el seu rebesavi havia estat governador de Tunis i havia conquerit Kairouan el 799 per acabar morint a la pres a Bagdad.

Abu l-Arab va nixer a Kayrawan (Kairouan) entre 864 i 873 i es va dedicar a l'estudi primer sota la direcci de mestres i desprs com a mestre d'un bon nombre de deixebles entre els quals Ibn Abni Zayd al-Kayrawani. Va prendre part a la revolta d'Abu Yazid contra els fatimites i fou empresonat. Va morir a la pres el 945.

De la seva obra noms es conserva un recull de biografies i ancdotes dels savis de Kairouan i Tunis titulada Tabakat ulama Ifrikiya, traduda per M. Ben Cheneb amb el ttol "Classes des savants de l'Ifriqiya" i publicada a Alger el 1915-1920.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350201" title="Valle de Cerrato" nonfiltered="2073" processed="2063" dbindex="137085">

Valle de Cerrato s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350204" title="Vertavillo" nonfiltered="2074" processed="2064" dbindex="137086">

Vertavillo s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350205" title="Prssec (color)" nonfiltered="2075" processed="2065" dbindex="137087">


Prssec s un color que combina els colors rosa i taronja.  Pren el nom del color pllid de la fruita prssec.  Aix com el color albercoc, el color prssec s ms pllid que molts dels prssecs actuals i sembla que hagi estat formulat (com el color albercoc) primriament per crear una paleta de colors pastel per a disseny interior. El prssec pot ser  descrit tamb com taronja pllid.




Una mostra del color Prssec:
 


Aquest mostra de prssec s'assembla al color de la polpa interior de la varietat de prssec anomenat prssec blanc.




 	







	


Etimologia de prssec.
El mot prssec, fruita i color, ve del llat persica, en el sentit de fruit de Prsia.


 Localitzaci.

 El prssec s un color que tenen al cap alguns ocells.

















Vegeu tamb.
Llista de colors;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350207" title="Villaconancio" nonfiltered="2076" processed="2066" dbindex="137088">

Villaconancio s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita amb Hrmedes de Cerrato, Cevico Navero, Castrillo de Don Juan, Castrillo de Onielo i Baltans. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350208" title="Villahn" nonfiltered="2077" processed="2067" dbindex="137089">

Villahn s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al nord amb Palenzuela; al noroest amb Quintana del Puente; a l'est amb Herrera de Valdecaas i Peral de Arlanza; i al sud amb Tabanera de Cerrato.

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350209" title="Sicherheitsdienst" nonfiltered="2078" processed="2068" dbindex="137090">

El Sicherheitsdienst (Servei de Seguretat   SD) era el servei d'intelligncia de les SS. Aquesta va ser la primera organitzaci d'intelligncia en crear-se dins del Partit Nazi, i va ser considerada com una organitzaci germana de la Gestapo, en la que la SS s'havia infiltrat enormement desprs de 1934. Entre 1933 i 1939, el SD va estar sota l'autoritat de la , sent administrada com una oficina independent de les SS, i desprs va ser transferida sota l'autoritat del Oficina Principal de Seguretat del Reich (Reichssicherheitshauptamt, o RSHA), com una ms de les seves 5 agncies.

A l'igual que tota la resta d'organitzacions tutelades pel Partit Nazi, va ser comdemnada als Judicis de Nuremberg per Crims contra la Humanitat, sent prohibida a Alemanya.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350210" title="Villalaco" nonfiltered="2079" processed="2069" dbindex="137091">

Villalaco s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350212" title="Esglsia Ortodoxa Polonesa" nonfiltered="2080" processed="2070" dbindex="137092">


L'Esglsia Autocfala de Polnia, ms coneguda com a Esglsia Ortodoxa Polonesa s una de les Esglsies Ortodoxes Orientals en comuni completa. L'Esglsia s'establ el 1924 per a incloure els cristians ortodoxos d'ascendncia polonesa, ucranesa i bielorussa de la regi oriental del pas, quan Polnia aconsegu la seua independncia desprs de la Primera Guerra Mundial. 

La fundaci de l'Esglsia fou conseqncia dels resultats del Tractat de Riga que incorporava grans porcions de territori que pertanyien a l'Imperi Rus a la Segona Repblica Polonesa. L'Ortodxia de l'est era la religi dominant de les regions bielorusses i ucraneses. La prdua d'un enlla eclesistic, atesa la persecuci de l'Esglsia Ortodoxa Russa a la Uni Sovitica deix el clergat local en crisi, i el 1924, el Patriarcat Ecumnic prengu el control de l'establiment d'esglsies autnomes als territoris dels nou estats que formaven part parcial o totalment de l'antic Imperi Rus (a Finlndia, els Estats Bltics i Polnia). 

Durant el perode d'entre guerres, les autoritats poloneses imposaren restriccions severes sobre l'Esglsia i el seu clergat. Moltes esglsies, entre les quals, la Catedral d'Alexander Nevsky a Varsvia, foren destrudes. A Volyhnia un total de 190 esglsies ortodoxes foren destrudes i 150 altres esglsies foren convertides al catolicisme. 

Desprs de la Segona Guerra Mundial, la major part dels territoris tnicament bielorussos i ucranesos foren annexats per la Uni Sovitica, agrupant el 80% de les parrquies i les conregacions de l'Esglsia Ortodoxa Polonesa. Aquestes parrquies foren reunificades en el Patriarcat de Moscou que fou reinstaurat fa poc. Les parrquies que es troben al territori polons actual, tanmateix, romangueren com a part de l'Esglsia Ortodoxa Polonesa, incloent-hi la majoria dels territoris orientals al voltant de Chelm i Byalystok.

Enllaos externs.
 Pgina oficial de l'Esglsia Ortodoxa Polonesa;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350214" title="Villaviudas" nonfiltered="2081" processed="2071" dbindex="137093">

Villaviudas s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350215" title="Villodre" nonfiltered="2082" processed="2072" dbindex="137094">

Villodre s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle, situat entre Melgar de Yuso i Astudillo.

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350217" title="Villodrigo" nonfiltered="2083" processed="2073" dbindex="137095">

Villodrigo s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita amb Vizmalo, Revilla Vallejera, Villaverde-Mogina i Valles de Palenzuela.

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350218" title="Esglsies Catliques Orientals" nonfiltered="2084" processed="2074" dbindex="137096">
Les Esglsies Catliques Orientals sn les esglsies autnomes (en llat: sui iuris) en comuni completa amb el bisbe de Roma, s a dir, el papa. Conserven les tradicions litrgiques, teolgiques i de devoci de les Esglsies Cristianes Orientals amb les quals estan associades, tot i que conserven algunes diferncies doctrinals, en especial amb l'Esglsia Ortodoxa Oriental, l'Ortodxia de l'est i l'Esglsia Assria de l'Est. Per aix, hi ha divergncies en les formes de l'adoraci litrgica, els sagraments,, la disciplina cannica, la terminologia, les oracions tradicionals i les prctiques de la pietat. No obstant aix, reconeixen que llur fe no divergeix de les altres esglsies constituents del catolicisme, incloent-hi l'Esglsia Llatina envers la qual tenen la mateixa dignitat. Reconeixen la primacia del bisbe de Roma dins el Collegi de Bisbes. Conserven els mfasis especials i les illuminacions que el cristianisme oriental ha desenvolupat al llarg dels segles, alguns dels quals el papa Joan Pau II illustr en la seva carta apostlica Orientale Lumen del 2 de maig, 1995.

Les Esglsies Catliques Orientals eren localitzades principalment a Europa oriental, l'Orient Prxim, el nord d'frica i l'ndia, per, en l'actualitat, a causa de la migraci, tamb n'hi ha a Europa occidental, Amrica i Oceania. 

Els termes catlics bizantins i catlics grecs s'utilitzen per referir-se als seguidors de la doctrina de les Esglsies que practiquen el ritu Bizant. El terme catlic oriental els inclou, per s ms ample, ja que tamb inclou els catlics que practiquen les tradicions alexandrina, antioquena, armnia i caldea.  

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350219" title="RSHA" nonfiltered="2085" processed="2075" dbindex="137097">
El RSHA, o Reichssicherheitshauptamt (Oficina Central de Seguretat del Reich) era una organitzaci subordinada de les SS. El RSHA va ser creat per Heinrich Himmler el 22 de setembre de 1939 a partir de la fusi del Sicherheitsdienst (SD, o Agncia de Seguretat), la Geheime Staatspolizei (Gestapo, Policia Secreta de l'Estat) i la Kriminalpolizei (Policia Criminal). El deure principal de l'organitzaci era lluitar contra tots els enemics del Reich, dins i fora de les fronteres de l'Alemanya Nazi. Dins de la relaci d'enemics s'incloen als Jueus, Gitanos i a d'altres indesitjables racials, aix com als comunistes i d'altres membres d'organitzacions secretes com els francma; degut a que el RSHA coordinava activitats d'un gran nombre d'agncies diferents amb responsabilitats molt diverses.

El primer director del RSHA va ser SS-Obergruppenfhrer Reinhard Heydrich, que encapal l'organitzaci fins al seu assassinat el 4 de juny de 1942. El SS-Obergruppenfhrer Dr. Ernst Kaltenbrunner el substitu per a la resta de la Segona Guerra Mundial. El director del RSHA supervisava les esquadres de la mort dels Einsatzgruppen, que seguien a l'exrcit als territoris orientals.

L'acrnim pel director era 'CSSD': Chef der Sicherheitspolizei und des SD (Cap de la Policia de Seguretat i del Servei de Seguretat).

 Organitzaci .
L'organitzaci estava dividida en 7 oficines (o mter):
 Amt I, Personal i Organitzaci, comandat pel SS-Brigadefhrer Bruno Streckenbach;
 Amt II, Administraci, Legal i Finances, comandat pel SS-Standartenfhrer Dr. Hans Nockemann.
 Amt III, SD de l'Interior, comandat pel SS-Gruppenfhrer Otto Ohlendorf, que tamb s'ocupava dels alemanys tnics de fora de les fronteres del Reich de preguerra, aix com dels afers de cultura.
 Amt IV, Geheime Staatspolizei (Gestapo), comandat pel SS-Gruppenfhrer Heinrich Mller. El SS-Obersturmbannfhrer Adolf Eichmann,  un dels principals arquitectes de l'Holocaust estava al capdavant de la secci del Amt IV anomenada Referat IV B4.
 Amt V, Kriminalpolizei (Kripo), comandat pel SS-Gruppenfhrer Arthur Nebe. Aquesta branca era la Policia Criminal, que s'ocupava dels crims no-poltics, com violacions, assassinats, incendiaris, etc.
 Amt VI, Ausland-SD, comandat pel SS-Brigadefhrer Heinz Jost i  posteriorment pel SS-Brigadefhrer Walter Schellenberg. Era el servei d'intelligncia exterior de les SS.
 Amt VII, Informes escrits, comandat pel SS-Brigadefhrer Professor Dr. Franz Six. Era responable de les tasques ideolgiques, com la creaci de la propaganda antisemtica o antimassnica.

L'Amt IV (la Gestapo) i l'Amt V (la Kripo) formaven la Policia de Seguretat (Sicherheitspolizei   Sipo). Va ser la Sipo qui realitz la major part del treball en cercar als jueus, gitanos i d'altres marcats com a enemics del Reich per deportar-los als camps de concentraci i d'extermini a la Polnia ocupada i a Ucrana.

El RSHA tamb subministr forces de seguretat, segons les necessitats del moment, als Comandants de les SS i de la Policia locals.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350220" title="Esglsia Mariavita" nonfiltered="2086" processed="2076" dbindex="137098">
L'Esglsia Mariavita s una esglsia cristiana independent que es va separar de l'Esglsia Catlica Romana de Polnia al comenament del segle XX. Inicialment va sorgir coma moviment intern per reformar el clergat polons, per desprs d'un conflicte amb els bisbes polonesos, se'n va separar i va formar una denominaci independent. En l'actualitat les denominacions mariavites tenen 28.000 seguidors a Polnia i 5.000 a Frana. L'Esglsia Mariavita no t cap connexi amb el protestantisme. 
 
L'Esglsia Mariavita s un dels pocs moviments religioses que es van desenvolupar a Polnia o entre les comunitats poloneses a l'estranger molt desprs de la Reforma Protestant. Els altres moviments sn l'Esglsia Catlica Nacional Polonesa que es va fundar als Estats Units.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350222" title="Ramn Hernndez Fuster" nonfiltered="2087" processed="2077" dbindex="137099">
Ramn Hernndez Fuster (Ibi, 1896 - Alacant, 1988) fou un poltic valenci. De petit marx amb la famlia a Alacant i treball a l'empresa Riegos de Levante, alhora que militava al PSOE i a les Joventuts Socialistes d'Espanya. En esclatar la guerra civil espanyola va romandre a la ciutat i l'abril de 1937 en fou nomenat membre del Consell Municipal i Comissari Local d'Abastiments. El 21 de mar de 1939 fou nomenat alcalde d'Alacant, nou dies abans de l'entrada de les tropes franquistes. El dia 30 de mar va fer l'entrega de les insgnies al seu successor, el franquista Ambrosio Luciez Riesco. Fou jutjat per un tribunal militar i condemnat a 30 anys de pres al Penal d'El Dueso, per el 1943 fou indultat i condemnat a extranyament.  

T un xicotet carrer dedicat al centre d'Alacant, situat entre l'Estaci de Madrid i l'Avinguda d'Aguilera.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350223" title="Esglsia Catlica Nacional Polonesa" nonfiltered="2088" processed="2078" dbindex="137100">
L'Esglsia Catlica Nacional Polonesa s una esglsia cristiana fundada i basada als Estats Units per immigrants polonesos i llurs descendents que eren catlics romans. No obstant aix, l'Esglsia Catlica Nacional Polonesa no est en comuni completa amb l'Esglsia Catlica Romana i difereix de la seva doctrina en diversos aspectes. Tot i que els membres de l'Esglsia Catlica Nacional Polonesa afirmen la seva herncia polonesa, moltes parrquies en l'actualitat noms es diuen a si mateixes "Esglsies Catliques Nacionals". 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350224" title="Jackie Pretorius" nonfiltered="2089" processed="2079" dbindex="137101">
 Jackie Pretorius  va ser un  pilot de curses automobilstiques sud-afric que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Va nixer el 22 de novembre del 1934 a Potchefstroom, Transvaal, Sud-frica. 



 A la F1 .

Jackie Pretorius va debutar a la primera cursa de la temporada 1965 (la setzena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 1 de gener del 1965 el GP de Sud-frica al circuit d' East London.

Va participar a un total de quatre proves puntuables pel campionat de la F1, disputades a quatre temporades no consecutives (1965, 1968, 1971 i 1973)  no aconseguint finalitzar cap cursa i no assolint cap punt pel campionat del mn de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .





 Resum .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350225" title="Clestine Galli-Mari" nonfiltered="2090" processed="2080" dbindex="137102">


Clestine Galli-Mari (Pars, novembre de 1840   Vena, 22 de setembre de 1905) va ser una mezzosoprano francesa, clebre per haver estrenat l'pera Carmen. 

Va nixer Clestine Mari de L'Isle a Pars. Va estudiar cant amb son pare, que era un excellent msic. Va debutar l'any 1859 a Estrasburg, i aviat es va casar amb un escultor anomenat Galli (m.1861). Des d'aleshores va emprar el nom teatral de Galli-Mari. mile Perrin, director de l'Opra Comique, la va escoltar a Rouen i se la va endur a Pars. Va cantar a l'Opra-Comique fins l'any 1885, debutant amb La serva padrona de Pergolesi. Els seus papers ms famosos van ser els de Mignon (1866) i Carmen (1875). Va actuar al Her Majesty's Theatre de Londres en una gira l'any 1886, i torn a l'Opra-Comique l'any 1890 per a cantar en una gala benfica per a erigir un monument a Georges Bizet. La seua veu va ser descrita com possedora d'un bell timbre, amb una clara dicci i un bon fraseig. Va morir a Vena, prop de Nia.

Era una mezzosoprano amb registre agut, de manera que els papers que va cantar se solen interpretar avui dia per sopranos. Com a excepci hi ha el paper de Carmen, cantat indistintament per sopranos i mezzosopranos.

Bibliografia.
 Harold Rosenthal. "Clestine Galli-Mari", The New Grove Dictionary of Music and Musicians, ed. Stanley Sadie (London: Macmillan, 1980), vii, 127;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350226" title="Comuni completa" nonfiltered="2091" processed="2081" dbindex="137103">
Comuni plena o Comuni completa s un terme de l'eclesiologia cristiana per descriure la relaci de la comuni de les doctrines essencials entre una comunitat cristiana i les altres o entre una comunitat i els individus. L'Esglsia Catlica Romana i l'Esglsia Ortodoxa Oriental consideren que la comuni plena unifica les esglsies locals en una sola Esglsia. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350228" title="ngel Company Sevila" nonfiltered="2092" processed="2082" dbindex="137104">
ngel Company Sevila fou un anarquista valenci. Militant de la Federaci Anarquista Ibrica i sense formaci poltica prvia, form part del Consell Municipal d'Alacant en representaci de la FAI i va ocupar l'alcaldia d'Alacant de 8 de setembre de 1938 al 21 de mar de 1939, merc els vots a favor d'Izquierda Republicana. 

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350232" title="Cristianisme oriental" nonfiltered="2093" processed="2083" dbindex="137105">
El cristianisme oriental s el grup d'esglsies cristianes les tradicions de les quals es van desenvolupar als Balcans, a Europa oriental a l'sia Menor, a l'Orient Prxim, al nord-est d'frica i al sud de l'ndia al llarg de diversos segles.  Les Esglsies cristianes orientals comparteixen les tradicions, per es van dividir durant els primers segles del cristianisme a causa d'algunes controvrsies sobre la cristologia i la teologia fonamental.

En termes generals, el cristianisme oriental inclou quatre famlies d'esglsies:
 l'Esglsia Assria de l'Est;
 les Esglsies Ortodoxes Orientals;
 l'Ortodxia de l'est i ;
 les Esglsies Catliques Orientals.  ;

Tot i que hi ha desacords entre les quatre, les discrepncies no sn dogmtiques i llurs similituds sn grans, en comparaci amb les esglsies catliques i protestants d'Occident. Per exemple, en totes les esglsies orientals els sacerdots administren el sagrament de la confirmaci als nounats  just desprs del baptisme, una prctica que no es realitza a Occident. Totes les famlies tenen regles menys estrictes quant al celibat que no pas les esglsies catliques d'occident, del Ritu Llat, ja que no permeten el matrimoni desprs de l'ordenaci, per  permeten que homes ja casats abans de l'ordenaci continun casats. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350233" title="Santiago Mart Hernndez" nonfiltered="2094" processed="2084" dbindex="137106">
Santiago Mart Hernndez fou un poltic socialista valenci. Quan esclat la guerra civil espanyola fou escollit representant d'UGT i del PSOE al Consell Municipal d'Alacant, vicepresident de la Junta d'Obres del Port i president de la Junta Qualificadora i Expropiadora de Finques Rstiques sense indemnitzaci.

El juny de 1937 fou escollit president del Consell Municipal (alcalde d'Alacant), i com a tal particip en la Conferncia Internacional de la Pau de Pars, on present una resoluci sobre els bombardeigs en poblacions desprs del bombardeig del 25 de maig de 1938 sobre el Mercat que caus prop de 400 vctimes. El setembre de 1938 dimit del crrec, per continu com a regidor.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350236" title="Abu Arish" nonfiltered="2095" processed="2085" dbindex="137107">
Abu Arish (         ) s una municipalitat d'Arbia Saudita a la divisi administrativa (regi)  de Jizan (tamb Jezan o Jazan) a 35 km d'aquesta ciutat (situada a la costa i capital de la provncia). 

 Dades geogrfiques .

La seva poblaci el 2004 era de 47.992 habitants. La seva poblaci el 1950 era de 12.00 persones. A uns 15 km a l'est hi ha presa de Malaki al lmit de la serralada d'Asir, regada pels quatre principals uadis de la regi sud-oest d'Arbia Saudita.
 
 Histria .

La regi d' Abu Arish fou governada per xeics locals independents des del segle XIII; aquestos xeics portaven el ttol de xerif (noble de la famlia del Profeta) perqu eren (suposadament) descendents del Profeta. 

El 1627 va passar a sobirania dels imans zaidites del Iemen. Vers la meitat del segle XVIII els xeics locals van recuperar la seva independncia. La dinastia local era la Khayrtida i deien ser descendents dels Katada de la Meca i governaven tamb de l'Asir per a la segona meitat del segle XVIII els territoris es van dividir entre dos branques familiars. Vers el 1802 el xeic es van sotmetre als wahhabites; el 1803 els egipcis van desembarcar i van recuperar l'Hedjaz empenyent als wahhabites cap al Nedj (que acabarn conquerint el 1818); el xeic es va declarar immediatament pels egipcis i vassall otom. Hamud ibn Muhammad Abu Mismar va ser un governant destacat que va governar fins a la seva mort el 1818.

El 1830 el xeic va cedir la ciutat de Sabya a Sayyid Ahmad, un descendent dels idrssides que havia anat a l'Asir des del Marroc, i que va fundar la dinastia Idrssida del Iemen. Els egipcis van evacuar Hodeida el 1840 i el xeic Husayn ben Ali ben Haydar (1840-1848) va rebre de la Porta el ttol de paix, i de fet esdevingu plenament independent; va  amenaar Aden; els britnics van protestar i els turcs el van enviar a conquerir la Tihama al nord.  El 1863 el khayrtida Hasan ben Muhammad va perdre el poder davant dels Al-Ayid de la tribu Banu Mughayd d'Abha; els xeics van romandre a la regi suposadament com a vassalls turcs, fins que el 1871 els otomans van tornar al pas, per el 1872 el xeicat fou declarat possessi otomana. El 1918, retirats els otomans, va passar a formar part dels territoris idrssides; i amb aquestos va passar als saudites el 1926.

 Bandera d' Abu Arish .

La bandera de la dinastia local xerifiana (branca dels Khayrtidas) era la tradicional vermella llisa.



 Bibliografia .

Tamisier, Voyage en Arabie;
J. H. Philby, Arabian Highlands;
H. F. Jacob, Kings of Arabia;
Khalil Basha s Campaign Against  Abu  Arish  Emirate, El Caire 1995;
Ottoman Policy towards  Abu Arish  Emirate and the Yemeni Coast, El Caire, 1996;
The Ottoman Campaign Against  Abu  Arish  Emirate and the Yemeni Coast, El Caire 1997	;
 Abu Arish  Emirate, al Dir iyya Magazine;
 Abu  Arish Emirate  During the Egyptian Reign and the Declaration of Ottoman Sovereignty over it, 2001	;
Administrative Development in Aseer During Abdul-Aziz  Reign, 1998 Secretariat General del Centenari de l'Arbia Saudita;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350237" title="Calendari perpetu" nonfiltered="2096" processed="2086" dbindex="137108">

Un calendari perpetu indica el dia de la setmana per a qualsevol data de qualsevol   a diferncia d'un calendari tradicional que es limita a donar les dedes d'un any concret. 

 Tipus de calendaris perpetus . 

Els calendaris perpetus consistien originalment en una srie de taules que permetien calcular el dia de la setmana d'una data. Ms recentment s'han fet calendaris perpetus implementats com dispositius mecnics, electrnics, digitals, o programes d'ordinador. 

 Calendaris perpetus basats en taules . 

En els calendaris perpetus en taules, s'usen diverses taules mestres per a ajudar a conixer el dia de la setmana d'una data. L's d'aquestes taules evita fer els clculs complexos, ja que aquests estan implcits en la prpia estructura de les taules. 

La forma exacta per a usar-los varia d'un calendari perpetu a un altre, per, en lnies generals, d'acord a la data que es tingui, cal fer una srie de recerques i clculs aritmtics senzills, donant com resultat un nombre, que ens dur a altra taula on caldr buscar altre nombre i calcular novament, fins que al final s'arriba a una ltima taula on est el dia de la setmana de la data, (diumenge, dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres o dissabte).

Un exemple seria el segent: 
Presa una data dels tipus  dd/mm/ssaa, on:


El dia del mes mdul 7 dna la primera suma (D) de la suma final:

D=d mod7;


La segona suma (M) s donada en la segent taula:



La tercera suma (A) surt de l'any:
A=aa mod28 + part sencera de  ((aa mod28 -1)/4);
Exemple, pel 2008, el resultat de l'operaci ser:
A= 8 mod28 + (part sencera de (8 mod28 - 1)/4))= 8 + (part sencera de (7/4)) = 8 + 1 = 9;


La quarta suma  (C) deriva ddel segle: hi ha  4 possibles resultats de (ss mod4), s'hi associa un nmero C



(G+M+A+C)mod7 dna un nombre comprs entre 0 i 6 que indicar el dia de la setmana (0=Diumenge, 1=Dilluns... 6=Dissabte)

En Terol (Espanya), en el municipi de Noguera de Albarracn, en la faana de l'Esglsia, existeixen unes taules, que reben el nom de Calendari perpetu de San Romn. 

 Calendaris perpetus mecnics . 

 

En els calendaris perpetus mecnics, usats en rellotges i altres dispositius, hi ha una srie de mecanismes conformats per no menys de 350 peces, que permeten mantenir la data sincronitzada amb el dia de la setmana, durant, en general, no ms de 200 anys. Han de reconixer els anys de trasps per a aix indicar els 29 de febrer corresponents. 

 Calendaris perpetus amb programes de computadores . 

Recentment, amb l'adveniment de les computadores, s'implementen com programes de computadores que poden mostrar el calendari d'un mes o un any dintre d'un perode de segles que depn del programa. 


Calendari perpetu de Moret.
El calendari perpetu Moret consisteix en una srie de tres taules en les quals es pot escollir successivament el segle, l'any, el mes i el dia del mes. S'obt un nombre de l'1 al 7 que correspon al dia de la setmana.

El mtode proposat a continuaci s una versi memoritzable del calendari de Moret on se supreimeixen o simplifiquen les taules utilitzant la lgica i el clcul mental. 

Aquest mtode atribueix un nmero al segle, a l'any, al mes i al dia. Sumant els quatre nombres, s'obt el dia de la setmana. Es pot utilitzar aquest mtode per a fer els clculs a l'inversa: quins sn els mesos que contenen un dimarts 13? En quants anys trobarem les mateixes dates?

Tots aquests nmeros es defineixen mdul 7, s a dir que 5 es equivalent a 12, 19, 26... El resultat final de la suma dona el dia de la setmana, on l'1 s el dilluns. Un resultat final 12 o de -2 correspondr per exempla a 5, s a dir, divendres.

 Nombre secular .

El nombre secular s el mateix per a tots els anys que comencen per les dues mateixes xifres. Aix l'any 2000 queda unit als anys 2001 fins el 2009 encara que no siguin formalment part del segle XXI. El clcul s diferent en el calendari juli i en el calendari gregori

 Calendari juli (fins a 4 d'octubre de 1582 a Espanya). El nombre secular s igual a : 19  - les dues primeres xifres de l'any;
Exemple : pels anys del 1200 fins el 1299,el nombre secular s  19 - 12 = 7

 Calendari gregori (des de 15 d'octubre de 1582 a Espanya). La taula segent dona els nombres seculars per a cada segle:


1582 a 1599 : 1
1600 a 1699 : 0
1700 a 1799 : 5
1800 a 1899 : 3
1900 a 1999 : 1
2000 a 2099 : 0
2100 a 2199 : 5

Atenci : aquest nombre disminueix en dues unitats cada segle, excepte quan les dues primeres xifres sn mltiple de 4 (1600 a 1699, 2000 a 2099).

 Nombre anual .

La taula segent dna els anys pels quals el nombre anual s igual a 0. A partir d'aquests anys, el nombre anual augmenta una unitat cada any, i dues si l'any s de trasps. Si no es vol aprendre la taula de memria es pot veure que aquests anys es tornen a trobar cada 28 anys (7 dies de la setmana x 4 anys entre dos de trasps).

Anys amb nombre anual 0 :





Exemple : l'any 2010 t un nombre anual  de 0 i l'anys 2016 t un nombre anual de 8 perqu cal comptar els anys de trasps 2012 i 2016.

Es pot veure que el resultat ve donat per la frmula segent: per l'any a, es calcula la divisi de  a per 4 (s a dir el nombre c quan s'escriu a=4c+r, amb r ms petit que 4), i el nombre anual ve donat llavors pel reste de la divisi de a+c-5 per 7. En els exemples precedents, trobem:  a=10, donc c=2 puis a+c-5=7 dont le reste dans la division par 7 est bien 0 ; et pour le deuxime : a=16, per tant  c=4, desprs a+c-5=15 on el reste de la divisi per 7 s 1 ; que s equivalent a 8 mdul 7.

 Nombre mensual .

La taula segent dona el nombre mensual per cada ms de l'any:  




Exemple : el mes de gener t un nombre mensual de 4 en 2003 i de 3 en 2004 (any de trasps).

dia .

La darrera xifra s el propi dia, s a dir el nmero del dia dins el mes. 

Exemple


Vegeu tamb.

 Calendari;
 Calendari gregori;
 Calendari juli;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350238" title="Pia Bosch i Codol" nonfiltered="2097" processed="2087" dbindex="137109">
Pia Bosch i Codol s una psicloga i poltica gironina nascuda a Girona el 13 de gener de 1962. En l'actualitat, viu a Girona. Est casada i t un fill i dues filles.

 Formaci .
Va cursar els estudis primaris i secundaris en centres pblics de la ciutat de Girona. Acab els estudis de llicenciada en Psicologia per l'UAB l any 1984.

Realitz un mster en terpia familiar per la facultat de medicina de l'UAB a l'Hospital de Sant Pau de Barcelona l any 1994. s diplomada en estudis avanats i suficincia investigadora per l'UdG des de l any 1998. Aix mateix, ha cursat estudis de postgrau de  Cincies poltiques i socials  a l'UPF. 

 Experincia professional .
Ha exercit com a psicloga clnica durant 20 anys dins l equip psicoteraputic giron  Plataforma , atenent adults, infants, parelles i famlies.

Ha estat la responsable de l assessorament psicopedaggic a diversos IES pblics de les comarques gironines de 1988 a 1998: IES Salvador Espriu, IES Montgr, IES Carles Rahola i IES Vicens Vives.
Va formar part del Torn d intervenci professional del Col.legi Oficial de Psiclegs de Catalunya  per l adopci internacional.

Ha estat professora associada del Departament de psicologia de l'UdG, docent de l Institut de cincies de l educaci de l'UdG i vocal de formaci de la junta de Col.legi de psiclegs a Girona.

 Experincia poltica .
Va sser regidora delegada de serveis socials de l Ajuntament de Girona de 1995 a 1999. Va sser tinent d alcalde de serveis socials, dona i ocupaci de 1999 a 2004 i de promoci de la ciutat durant el mateix 2004. 

Ha estat Consellera comarcal i portaveu del PSC dins del Consell Comarcal del Girons de 1999 a 2004, aix com Delegada territorial del govern de la Generalitat a les comarques gironines de gener de 2004 a setembre de 2006.

Actualment ,des de finals de 2006, s diputada al Parlament de Catalunya del grup socialista. Forma part de les comissions de benestar i immigraci, drets de les dones, control de la CCMA (Corporaci catalana de mitjans audiovisuals) i s secretria de la mesa de la comissi d'acci exterior i Uni Europea.

D en de maig de 2008 representa Catalunya a la delegaci espanyola al Congrs de poders locals i regionals del Consell d Europa.

Ha estat secretria de poltica social i treball de l executiva de la federaci del PSC a les comarques gironines de 2000 a 2004. Actualment n's la secretria de coordinaci institucional.

 Enllaos externs .
Pgina web de Pia Bosch.
Fitxa de Pia Bosch al Parlament de Catalunya.
Fitxa de Pia Bosch al web del PSC .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350239" title="Indymedia" nonfiltered="2098" processed="2088" dbindex="137110">
Indymedia s el nom que ha pres una xarxa mundial d'autoanomenats Independent Media Centers (Centres de Mitjans Independents). Aquesta xarxa va ser creada l'any 1999 com una alternativa comunicativa als mitjans de masses, i la formen collectius locals amb presncia als cinc continents. Els seus membres sn de procedncia poltica i acadmica diversa, per tenen l'objectiu d'oferir informaci de carcter poltic, social i cultural, fixant-se especialment en els problemes crtics de la globalitzaci.

 Histria .

Indymedia es crea a partir de les mobilitzacions contra la  Cimera de Seattle el 1999 com un espai de publicaci i coordinaci de diferents mitjans independents i alternatius. Indymedia va ser possible, en primer lloc, per l'aliana entre activistes tecnolgics (hackers) i activistes meditics tradicionals, que van comenar a treballar conjuntament a finals de la dcada dels 90, i que simbolitzen en l'actualitat als nous moviments socials.

 Actualitat .
La xarxa d'Indymedia est formada per ms de 150 nodes. Als Pasos Catalans hi ha 4 nodes Indymedia: Barcelona, Castell, Alacant, Andorra.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350240" title="Pintura al pastel" nonfiltered="2099" processed="2089" dbindex="137111">
La tcnica de pintura al pastel consisteix en la utilitzaci d'unes barres de colors similars als guixos escolars per que se'n diferencien perqu els pastel sn pigments en pols, barrejats amb goma o resina suficient per aglutinar-los. D'aquesta manera s'aconsegueixen colors lluminosos, intensos i ben saturats.

s una tcnica de les anomenades seques, ja que a diferncia de la pintura a l'oli o l'aquarella, no s'utilitza cap dissolvent i s'aplica directament sobre la superfcie de treball. Com a suport s com utilitzar paper de bona qualitat de bon gramatge de color neutre no blanc i de lleugera rugositat, encara que la tcnica s prou verstil perqu es pugui usar sobre altres superfcies. 

s una tcnica cmoda, generalment rpida i que permet realitzar correccions amb gran facilitat, ra per la qual s escollida per molts artistes.

Pastel en la histria de l'art.
Aquest mitj el va mencionar per primera vegada Leonardo da Vinci el 1495. 



Aquesta tcnica es va inventar, probablement, a Frana i Itlia a finals del segle XVI, encara que la va usar ja Leonardo da Vinci grcies a l'impuls de Jean Perral.

El pastel va conixer la seva edat d'or en el segle XVII, on els seus colors francs i la seva capacitat para reproduir fidelment els teixits, les textures i els llums el van fer inseparable de l'art del retrat. Va ser utilitzat per nombrosos pintors com Charles Le Brun, Robert Nanteuil o Joseph Vivien.

En el segle XVIII, el pastel va conixer la seva apoteosi. Era el mitj de moda per pintar retrats, i se solia usar en una tcnica mixta amb guaix. Els pintors Maurice Quentin de La Tour i Rosalba Carriera sn especialment ben coneguts per la seva tcnica al pastel. Quentin de La Tour va ser conegut com el "prncip dels pastelistes"; va fer servir un mtode de fixaci del pastel avui en dia desaparegut. Els retrats de Jean Baptiste Simeon Chardin (1699-1779) i bodegons sn encara molt admirats. Tant Chardin com Jean-Baptiste Perronneau i Jean-tienne Liotard van explotar altres vies ms espontnies o intimistes. el pastel, smbol de la gracia de l'Antic Rgim, va caure en dess desprs de la Revoluci en benefici del neoclassicisme i de la pintura a l'oli.

Encara que el pastel no ha tornat mai a recobrar aquest lloc dins del mn artstic, el van continuar utilitzant, de manera destacada impressionistes (Edgar Degas) i por los nabis (douard Vuillard).

Mary Cassatt, va presentar l'impressionisme i el pastel als seus amics a Philadelphia i Washington, i d'aqu va entrar aquesta tcnica als Estats Units, on els pastel es van usar noms de manera ocasional en els retrats. Aix no obstant, a finals del segle XIX, el pastel (com l'aquarella) es va fer ms popular.  El 1885 es va fundar la Society of Painters in Pastel (Societat de pintors al pastel).

La pintura al pastel es va fer popular en l'art modern a causa de l'mplia gamma de colors brillants que t aquest mitj.

 Galeria .





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350243" title="Abu Ata al-Sindi" nonfiltered="2100" processed="2090" dbindex="137112">
Aflah (o Marzuk) ben Yasar Abu Ata al-Sindi (mort 776 o poc ms tard) fou un poeta rab del segle VIII, fill d'un home del Sind, per que va nixer i viure a Kufa (Iraq) on era client dels Banu Asad.

Va ser partidari dels omeies als que va defensar amb les armes i amb poesies de lloa i contraries els enemics. Desprs va tractar de mantenir bones relacions amb els abbssides per no ho va aconseguir sota Al-Saffah i sota Al-Mansur va haver de passar a la clandestinitat de la que no va sortir fins a la mort del califa. Va morir al cap de poc temps, en data exacta desconeguda. 

La seva principal s un elogi de Ibn Hubayra. Pronunciava malament i les seves poesies havien de ser recitades per altres persones.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350248" title="Chilpancingo" nonfiltered="2102" processed="2091" dbindex="137116">
Chilpancingo, oficialment, Chilpancingo de los Bravo s una ciutat mexicana i capital de l'estat de Guerrero i del municipi homnim. Es troba al centre-sud del pas. El 2005, tenia una poblaci de 166.796 habitants.

Aquesta ciutat va prendre un paper important durant la Guerra d'independncia de Mxic en ser un punt estratgic pels insurgents Jos Mara Morelos y Pavn i els germans Bravo. Morelos, en sitiar el port d'Acapulco, el 13 d'abril, 1813, va decidir donar un mac legal i oficial a la lluita armada ateses les victries armades aconseguides i el 2 de juliol del mateix anys va convocar un Congrs Nacional a Chilpancingo. El Congrs es va reunir el 13 de setembre, 1813, amb el nom de "Primer Conrs d'Anhuac". Morelos va pronunciar els "Sentiments de la Naci" (Sentimientos de la Nacin), el congrs va promulgar la primera Declaraci d'independncia de Mxic, l'Acta Solemne de la Declaraci de la Independncia de l'Amrica Septentrional, va abolir l'esclavatge, la distinci de castes i la suspensi dels tributs. 

Dues dcades desprs de la conformaci de l'estat de Guerrero dins la federaci mexicana, el governador Francisco Arce]] va traslladar la capital a Chilpacingo, ja que el seu opositor, Vicente Jimnez havia pres l'antiga capital, la ciutat de Tixtla. El govern federal va reconixer la nova capital de l'estat. En vncer la revolta de Jimnez, la legislatura local va decidir canviar de forma definitiva la seu dels poders de l'estat i establir oficialment Chilpancingo com a capital. 

Referncies.


Enllaos externs.
 Ajuntament del Municipi de Chilpancingo, en castell. ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350249" title="Rafael Mill Santos" nonfiltered="2103" processed="2092" dbindex="137117">
Rafael Mill Santos (Alacant, 1891 - Ivnovo, Provncia d'Ivnovo, URSS, ?) fou un poltic comunista valenci. Fou internat de petit en un establiment benfic, on va aprendre tipografia. Treball en una impremta, organitz el Sindicat d'Arts Grfiques d'Alacant i el 1911 ingress a l'Agrupaci Socialista del PSOE d'Alacant, de la que en ser president el 1918. Fou arrestat per participar en la vaga general de 1917 i el 1918 defens el suport a la Revoluci russa en l'XI Congrs del PSOE, alhora que s'enfrontava a la preponderncia de la CNT a Alacant.

El 1920 va abandonar el PSOE i fou un dels fundadors del Partit Comunista Espanyol, del que en fou membre del Comit Central des del 1921, aix com secretari general quan s'unificaren el PCOE i el PCE per a crear el Partit Comunista d'Espanya, tot i qui actu com a tal fou Antonio Garca Quejido, aix com a redactor del diari La Antorcha. El 1921 represent el partit a la Internacional Comunista a Moscou, i quan torn a Alacant fou detingut.

Fou candidat del PCE a les eleccions municipals de 1922 a Alacant i secretari del Partit a Alacant el 1923. El 1927 fou detingut com a president de la Societat Tipogrfica d'Alacant, i novament durant la vaga de desembre de 1930 en solidaritat amb els obrers morts a Madrid. Alhora, fou vocal de l'Ateneu Alacant. Fou candidat del PCE per Alacant a les eleccions municipals de 1930 i a les eleccions generals espanyoles de 1931, per no fou escollit. Durant la Segona Reoublica fou cap del PCE a Alacant i en nom del partit va signar el document de suport a l'Estatut del Pas Valenci el 1936.

Durant la guerra civil espanyola fou nomenat vicepresident de la UGT a Alacant i membre del Consell Municipal pel PCE, del qual en fou president entre agost de 1936 i maig de 1937. Tamb fou membre de la Junta de Defensa del Tresor Artstic. Poc abans de l'entrada de les tropes franquistes a Alacant va exiliar-se en el vaixell angls Stanbrook cap a Algria, on desprs d'estar un temps en un camp de refugiats marx cap a la URSS. Va passar els darrers anys en una residncia per a ancians bolxevics a Ivnovo, cec.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350250" title="Abu l-Atahiya" nonfiltered="2104" processed="2093" dbindex="137118">
Abu l-Atahiya s el malnom del poeta Abu Ishak Ismail ben al-Kasim ben Suwayd ben Kaysan (748-825). Va viure als segles VIII i IX i era nadiu de Kufa o d'Ayn al-Tamr. Era d'una famlia de mawali (conversos)  de la tribu Anaza. Va tenir oficis humils com venedor de pots pels carrers.

A la seva poesia deixa veure l'odi cap a les classes socials dominants. Sota Al-Mahdi fou fuetejat i desterrat per un versos inoportuns; els seus versos d'elogi a Al-Hadi van provocar el seu empresonament pel successor, Harun al-Rashid, per desprs va entrar en el seu cercle; sobtadament va passar a la poesia asctica i Harun el va fer empresonar altre cop per fou alliberat tot seguit.

Va produir un nombre tant gran que el diwan complet de les seves obres no fou mai reunit

 Bibliografia .

Abu l-Atahiya, Diwan (incomplert) Beirut 1887 i 1909;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350251" title="Alfonso Martn de Santa Olalla y Esquerdo" nonfiltered="2105" processed="2094" dbindex="137119">
Alfonso Martn de Santa Olalla y Esquerdo fou un poltic valenci, militant del Partit Republic Radical a Alacant, que presid la gestora formada pel governador civil Vzquez Limn per a dirigir l'ajuntament d'Alacant entre 1934 i 1936, dirigit fins aleshores per Lloren Carbonell i Santacruz, i que fou destitut pel president de govern Alejandro Lerroux arran dels fets revolucionaris de 1934.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350253" title="Convenci de Filadlfia" nonfiltered="2106" processed="2095" dbindex="137120">
La Convenci de Filadlfia, tamb coneguda com la Convenci Constitucional, la Convenci Federal o la Gran Convenci a Filadlfia prengu lloc del 25 de maig al 17 de setembre, 1787 per a resoldre els problemes de govern dels Estats Units d'Amrica, el govern del qual era definit segons els Articles de la Confederaci desprs de la seva independncia de la Gran Bretanya. Tot i que la convenci es reun suposadament per revisar i reformar els Articles de la Confederaci, la intenci de molts dels proponents, entre els quals James Madison i Alexander Hamilton, era de del comenament crear un nou govern federal, en comptes d'"arreglar" l'existent. Els delegats elegiren George Washington per presidir la convenci. Com a resultat, es promulg l'nica i actual constituci dels Estats Units, que cre la federaci nord-americana amb la seva estructura actual, i per tant, la convenci s un dels esdeveniments histrics ms importants de la histria dels Estats Units. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350254" title="Abu Awn" nonfiltered="2107" processed="2096" dbindex="137121">
Abu Awn Abd al-Malik ben Yazid al-Khurasani (segle VIII) fou un general rab al temps dels abbssides nadiu de la ciutat de Gorgan.

Quan va esclatar la revolta abbssida al Khurasan el 9 de juny del 747, Abu Awn va participar a les diferents campanyes; primer va acompanyar al general en cap Kahtaba ben Shabib i ms tard aquest el va enviar a Shahrazur on amb l'ajut de Malik ben Tarif va derrotar a Uthman ben Sufyan el 10 d'agost del 749. 

El 750 Abu Awn era a les rodalies de Mossul i Marwan II el va atacar; es va lliurar una gran batalla en la que Abu Awn va unir les seves forces a d'altres forces abbssides sota el comandament suprem de Abd Allah ben Ali , en la que els abbssides foren victoriosos (25 de gener del 750); fou enviat llavors a perseguir a Marwan i a conquerir Damasc; quan Marwan va passar a Palestina el general Abd Allah ben Ali va enviar altre cop a Abu Awn i al general Salih ben Ali (un prncep abbssida) en persecuci del omeia, i desprs a altres per continuar cap a Egipte.

Encara va obtenir una nova victria sobre les forces omeies que protegien a Marwan; Salih ben Ali havia ocupat el govern d'Egipte, per al caps d'uns mesos el va substituir Abu Awn (751) que va exercir fins el 753/754, perode en el que va reprimir una revolte dels coptes. El 753/754 Salih va retornar al govern d'Egipte i va enviar a Abu Awn a una expedici a Lbia. El 754/755 va tornar a ser nomenat governador d'Egipte fins el 758. 

El 761 fou enviat al Khurasan on hi havia disturbis i el 767 va participar a la lluita contra els rebels ustadjis. El 775/776 fou nomenat per al-Madi com a governador del Khurasan per fou destitut al cap d'un any al no aconseguir posar fi a la revolta de Mukanna.

El califa al-Madi el va visitar al seu llit de mort el 784.

 Nota .


 Bibliografia .

L. Caetani, Chronographia islamica, Roma 1912




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350255" title="Gonzalo Mengual Segura" nonfiltered="2108" processed="2097" dbindex="137122">
Gonzalo Mengual Segura (Alacant, 1878 - 1953) fou un poltic i metge alacant. Llicenciat en Medicina i especialitzat en oftalmologia, fou director de l'Hospital Provincial d'Alacant i membre del consell d'administraci de la Caixa d'Estalvis d'Alacant. Fou regidor de l'ajuntament d'Alacant pel Partit Liberal el 1911 i el 1915, i el 1923 presid la Liga de la Moralidad Pblica. Es present a les eleccions municipals de 1930 com a cap de l'Aliana Monrquica i fou nomenat alcalde d'Alacant, per fou cessat el 1931. Durant la Segona Repblica Espanyola fou dirigent de la Dreta Regional Agrria i el 1932 fou detingut acusat de donar suport l'intent de cop d'estat del general Sanjurjo.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350256" title="Abu Ayyub" nonfiltered="2109" processed="2098" dbindex="137123">
Abu Ayyub Khalid ben Zayd ben Kulayb al-Nadjdjari al-Ansari (vers 600-672) fou un dels companys del Profeta Mahoma.

Quan Mahoma va emigrar a Medina es va installar a casa seva. Va servir a totes les campanyes de Mahoma. 

Sota el califa Ali fou nomenat governador de Medina, per va haver d'anar a Iraq quan Ali fou amenaat per 3000 guerrers dirigits per Busr ben Abi Artat i proporcionats per Amr ben al-Asi. Va participar en diverses batalles del temps d'Ali.

Amb Muawiya I va participar a l'atac a Xipre i a l'expedici a Constantinoble dirigida per Yazid ben Muawiya. Va morir de disenteria en el setge de Constantinoble el 672. Es va enterrar a la mateixa muralla de la ciutat.

Els bizantins van respectar la tomba i per un temps fou lloc de peregrinatge on s'anava a pregar en temps de sequera, fins que va restar abandonada; fou retrobada, en temps del setge de la ciutat per Mehmet II, segons un relat dels fets detallat que fa Leunclavius a "Historiae musulmanae". Sobre la tomba es va construir una mesquita el 1458, desprs engrandida.

 Bibliografia .
F. W. Christianity and Islam under the Sultans, Oxford 1929




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350257" title="Grans Planes" nonfiltered="2110" processed="2099" dbindex="137124">
Les Grans Planes sn una ampla extensi de praderes i estepes situades a l'est de les Muntanyes Rocalloses als Estats Units i el Canad. Aquesta regi inclou regions dels estats nord-americans de Colorado, Kansas, Nebraska, Nou Mxic, Dakota del Nord, Dakota del Sud, Texas i Wyoming i de les provncies canadenques d'Alberta, Manitoba i Saskatchewan. Al Canad, s'empra el terme pradera, i la regi es coneix amb el nom de les Provncies de la Pradera o simplement, les Praderes. La regi t una amplria de 800 km d'est a oest, i 3.200 km de nord a sud, amb una superfcie aproximada de 1,3 milions de quilmetres quadrats. La major part de la regi era la llar del bfal gegant (el bis americ).  Geolgicament, les Grans Planes sn formades per esquits, argiles i sorres sedimentries d'algun dipsit glacial. Els rius principals sn el Missouri, l'Arkansas i el Colorado de Texas. 







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350260" title="Antonio Tirado Jimnez" nonfiltered="2111" processed="2100" dbindex="137127">
Antonio Jos Tirado Jimnez s un advocat i poltic socialista valenci, nt de Vicent Tirado Gimeno i alcalde de Castell de la Plana de 1979 a 1987. Llicenciat en dret, el 1968 form part del comit del PCE a la Universitat de Valncia, per abandon el partit per a marxar al Partido Socialista Popular, del qual va passar al PSPV-PSOE.

Fou el primer alcalde democrtic escollit a Castell a les primeres eleccions municipals el 1979. Alhora, fou conseller sense cartera del Consell del Pas Valenci entre setembre i desembre de 1979. El 1987 deix la poltica i ha estat president de la Caixa d'Estalvis de Castell i de la Fundaci Caixa Castell, aix com vicepresident de Bancaja.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350261" title="Desert de Mojave" nonfiltered="2112" processed="2101" dbindex="137128">
El Desert de Mojave (que es prounincia /m  h  vi/), o Desert de Mohave conegut com a Mojavi Desert en angls i Hayikwiir Mat'aar en llengua mohave, i conegut localment com l'Alt Desert, ocupa una porci gran del sud de Califrnia i petites porcions del sud-oest d'Utah, el sud de Nevada i el nord-oest d'Arizona, als Estats Units. El seu nom fa referncia a les tribus mohave que hi habitaven. 

Les fronteres del Desert del Mojave sn definides per la presncia dels arbres de Joshua, una espcia indicadora del desert. Les fronteres topogrfiques sn les serralades de Tehachapi, San Gabriel i San Bernardino. Les fronteres muntanyoses sn emmarcades per les dos falles ms grans de Califrnia, la falla de San Andrs i la falla de Garlock. La Gran Conca s al nord del Desert, i el Desert de Sonora al sud.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350262" title="Lletra dominical" nonfiltered="2113" processed="2102" dbindex="137129">
La lletra dominical s la lletra que correspon a diumenge (per un any determinat) en un sistema de representaci dels dies de la setmana que consisteix en atribuir una lletra a cada dia de la setmana en comptes del seu nom habitual dilluns, dimarts... S'atribueixen les lletres per un any determinat de manera que es fa correspondre cada una de les set primeres lletres  (A, B, C, D, E, F i G) a cadascun dels dies de l'any. Comenant per la A el dia 1 de gener i repetint el cicle cada 7 dies. 

 Atribuci de les lletres .
Si l any s com, l'operaci s'efectua d'una vegada i s'acaba en A el 31 de desembre. En efecte, el 31 de desembre es troba situar 364 dies ms tard que el dia 1 de gener. O 364 s divisible per 7   (). El primer i ltim dia de l'any tenen per tant la mateixa lletra. ;

Un dia de la setmana tindr la mateixa lletra al llarg de tot un any. La lletra dominical ser la lletra per als diumenges d'aquell any. 

Si l any s de trasps, l operaci s'efectua en dos temps. Es procedeix normalment fins el 29 de febrer, al qual correspon sempre D. De la mateixa manera s'atribueix la lletra D al 1 de mar i es reprn el cicle (E, F, etc.). Tant si l'any s o no de trasps, a una data donada se li atribuir d'aquesta manera la mateixa lletra per aquests sistema. ;

Per un any de trasps, dues lletres dominicals es troben als diumenges. Una per als primers mesos, la segona per als deu restants. El dia de trasps situa la segona lletra dominical davant la primera de la srie  (AG, BA, CB, DC, ED, FE o GF).

 Exemples .
Al calendari gregori: 
1974 t per la lletra dominical F (l'any comena en dimarts);
1976la resta t per la lletra dominical DC ( l'any de trasps comena en dijous);
1984 t per la lletra dominical AG ( l'any de trasps comena en diumenge).

 Clcul de la lletra dominical .
Exemple per l'any 2006 al calendari gregori
Posant:
M=2006, l'any;
C=Part sencera de  M/100 (a l'exemple: 2006/100 s'arrodoneix a C=20 ),
C_4 el quart de C arrodonit a la part sencera  (C/4 = 5 que ja s un nombre rod),
U=la resta de la divisi precedent (20*100 ser igual a 2000 en lloc de 2006; queda per tant U=6 per dividir),
U_4 el quart de U, arrodonit a la seva part sencera(aqu U_4 = 6/4 = 1,5 arrodonit a 1).

El clcul es fa aix:
Feu la suma: 2C - C_4 - U - U_4 (o sigui 40 - 5 - 6 - 1 = 28 per a l'exemple);
Prendre la resta de la divisi per 7 (28/7=4. La divisi s exacte. La resta s zero);
 afegiu 1 (0+1 = 1);
 s'hi pot trobar la lletra corresponent (1=A, 2=B, etc.);

La lletra dominical de 2006 s A. Aquest any va comenar efectivament en diumenge. 

Pels anys de trasps, aquesta frmula dona directament al segona lletra, vlida per als mesos de mar, abril i segents. 

 Utilitat .
Aquest sistema de notaci s'utilitza per a certs clculs eclesistics, com per exemple el clcul de la data de la pasqua. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350265" title="Daniel Gozalbo Bells" nonfiltered="2114" processed="2103" dbindex="137130">
Daniel Gozalbo Bells s un poltic socialista valenci. Catedrtic de matemtiques de batxillerat i militant del PSPV-PSOE, fou director provincial del Ministeri d'Educaci a Castell de la Plana el 1982-1986 i director general d'ensenyament mitj a la Conselleria de Cultura i Educaci de la Generalitat Valenciana el 1986-1987. Substitu Antonio Tirado en l'alcaldia de Castell de la Plana de 1987 a 1991. Posteriorment fou escollit diputat a les eleccions a les Corts Valencianes de 1995 i 1999. Des de 2004 s vocal del Consell Social de la Universitat Jaume I, de la que n'ha estat un dels impulsors.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350266" title="Jos Luis Gimeno Ferrer" nonfiltered="2115" processed="2104" dbindex="137131">
Jos Luis Gimeno Ferrer (Castell de la Plana, 1942) s un arquitecte i poltic valenci, nt de Norberto Ferrer Calduch i de Vicente Gimeno Michavila.  Militant d'Aliana Popular i desprs del Partit Popular, fou regidor de l'ajuntament de Castell des de 1987 i ocup l'alcaldia de la ciutat de juny de 1991 a 2005, quan dimit i fou nomenat pel president Francisco Camps conseller delegat de Castell Cultural.

Abans de ser regidor havia format part de la Coordinadora Pro Libertad de Enseanza en Valenciano, que s'oposava a l'obligatorietat de l'ensenyament del valenci. El seu mandat municipal ha estat marcat per l'expansi urbanstica i per les seves polmiques declaracions sobre Franco o la Divisin Azul, aix com per donar noms de carrer a notoris franquistes com Ramn Serrano Suer o Fernando Herrero Tejedor. L'oposici d'esquerres a l'ajuntament tamb l'acus de corrupci en la concessi d'obres pbliques

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;
 Notes de l'Esquerra de Castell;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350268" title="Kuchtlug" nonfiltered="2116" processed="2105" dbindex="137132">
Kuchtlug (Kutchlug o Kuchlug)  fou el darrer khan dels kara khitai (fe facto 1211-1213, de jure 1213-1218)

Era fill de Tayang, el khan dels naiman. Genguis Khan va derrotar el seu pare que dominava la Monglia occidental i era el cap d'una aliana de diverses forces oposades al gran khan, com el cap de la tribu djadjirat Djamuqa, el cap dels markit Toqto'a-baqi, el cap dels oirat Qutuqa-baqi, i elements de les tribus dorben, qataqin, ttar, saldji'ut, i un dels clans del kerait. . Potser fou a la tardor del 1204 quan els dos exercits es van trobar, segons Abul Ghazi prop d'un riu de l'Altai de nom Altai-su. Tayang es volia retirar a l'altra costat de l'Altai per esgotar a l'exrcit mongol per grans marxes i llavors agafar-la per sorpresa en algun congost, per acusat de covardia pel seu lloctinent Qorisu-batchi, Tayang va ordenar el atac; al arribar la nit els mongols eren els guanyadors. . Tayang, ferit, estava a la vora de la mort, i els principals caps van anar al combat per anar a morir, i tots van caure en combat.

Kutchlug va poder fugir amb un grup nombrs cap al Irtish, per el gros del poble naiman es va sotmetre a Khan. El cap dels markit, Toqto'a-baki, va fugir junt amb Kutchlug. El Yuanshi assegura que Kutchlug i el prncep naiman Buyurug (germ de Tayang) van dirigir la resistncia, i que Toqto'a-baki dels markit i Djamuqa dels djadjirat hi participaven a la zona de l'alt Irtish a la vora del llac Zaissan i les muntanyes Ulug tagh (es a dir a la zona muntanyosa entre l'Altai siberi, el Tarbagatai i les muntanyes Tchingiz), per que tots quatre van morir un darrera l'altra: Buyurug fou sorprs mentre casava a les muntanyes Ulug Tagh; el 1208 Genguis khan va anar en persona a la zona de l'Irtish i pel cam se li va sotmetre el cap oirat Qutuqa-baki, que es va unir a Genguis i li va fer de guia i Kutchlug i Toqto'a foren atacats a la vora de l'Irtish i derrotats; el segon va morir en la lluita i el primer va aconseguir fugir a territori kara khitai; Djamuqa, que portava una vida de cap de proscrits esdevinguts bandits, fou entregat pels seus propis homes . 

Kuchtlug va arribar al territori kara kithai. L'acompanyaven fidels naiman i alguns markit per aquestos es van anar a installar a Uigria ; en canvi Kuchtlug fou acollit al pas kara khitai pel khan  Tche lu-ku, a la seva capital Balasagun, i li va donar la ma de la seva filla (1208).

Aviat va planejar usurpar el tron del seu sogre i es va aliar a un dels vassalls d'aquest, el khwarizmshah Muhammad de Khwarizm; l'objectiu era enderrocar al sobir i repartir-se els territoris kara khitai ; el 1210 el khwarizmshah es va revoltar i va atacar territori dels kara khitai; aquestos van contraatacar i van ocupar el khanat karakhnida de Samarcanda, vassall de Khwarizm , per mentre Kutchlug es va revoltar a la zona de l'Ili, va entrar a Uzkend on el gur khan tenia el seu tresor i es va dirigir contra Balasagun; el gur khan el va anar a combatre i el va derrotar prop de Balasagun, per al mateix temps el seu general Tayanqu era derrotat pel khwarizmshah prop de Talas, i fet presoner. L'exrcit kara khitai es va replegar cap a Balasagun per els habitants, turcs d'origen, els van tancar les portes; els soldats kara khitai van conquerir la ciutat a l'assalt i la van saquejar. Per en el mig d'aquesta anarquia, Tche-lu-ku va ser fet presoner per Kutchlug (1211); el va tractar amb deferncia i fins a la seva mort el 1213 el va considerar el nominal sobir, per Kutchlug va assolir personalment les regnes del poder efectiu. 

Entre 1211 i 1213 es va enfrontar amb Muhammad de Khwarizm per la delimitaci de les fronteres entre ambds; Khwarizm va governar per un temps al nord de la lnea del Sir Darya cap a Otrar, Chah (Tashkend), i Sairam (Ishidjab), per finalment es va retirar al sud del riu que va esdevenir la frontera entre els dos imperis.

Del 1211 al 1218 Kutchlug va governar l'imperi kara kithai. A la Kashgria els reietons turcs musulmans de la famlia dels karakhnides, eren els seus vassalls. Quant governava, el gur khan Teche-lu-ku havia empresonat al fill del khan karakhnida de Kashgar, Arslan khan Abul Modzaffer Yusuf; a la seva mort el 1205 el seu fill Arslan khan Abul Fath Muhammad l'havia de succeir, per estava presoner; el 1211 Kutchlug el va alliberar i el va enviar com el seu representant (governador) als territoris karakhnides de Kashgar, per els emirs de la zona van refusar acceptar-lo i el van matar (1211 o 1212). Kutchlug va fer assolar llavors la Kashgria durant tres o dos anys (1211 o 1212 a 1213 o 1214), fins que la fam provocada per les lluites va obligar als emirs a reconixer l'autoritat de Kutchlug . Va seguir una persecuci religiosa. Kutchlug era probablement nestori (com els naiman) i la seva dona, filla del gur khan, era budista, i ambds volien fer renunciar als musulmans de Kashgar i Khotan de la seva fe, i els van deixar escollir entre budisme i cristianisme; quan el imam principal de Khotan va protestar, fou crucificat a la porta de la seva madrassa. Aquestes persecucions van abocar a la Kashgria a simpatitzar amb els mongols.

En una data desconeguda el rei d'Amaligh, Buzar, que s'havia declarat vassall de Genguis khan, fou sorprs per gent de Kutchlug mentre casava i va ser assassinat. Quan Kuchtlug va atacar la ciutat d'Amaligh, la vdua, Salbak-Turkan, la va defensar i el gur khan no la va poder ocupar. El fill del difunt Suqnaqtegin, va conservar el tron i va esdevenir un enemic de Kutchlug i un fidel aliat de Genguis Khan.

El 1218 Genguis va decidir enviar contra Kutchlug al general Djeb (Fletxa), amb 20000 homes. En principi fou enviat per protegir Amaligh per quan hi va arribar ja Kutchlug s'havia retirat cap a la Kashgria. Balasagun i totes les ciutats de la actual regi de Semirechie, van obrir les portes al general mongol. Djeb es va dirigir a Kashgria on la poblaci musulmana el va acollir com a alliberador. Djeb va impedir el pillatge amb amenaces de cstigs severs i fou saludat com una benedicci . Kutchlug va fugir cap al Pamir per fou atrapat i mort a la vora del riu Sariq-qol  . 

 Notes i referncies .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350269" title="Fernando Herrero Tejedor" nonfiltered="2117" processed="2106" dbindex="137133">
Fernando Herrero Tejedor (Castell de la Plana, 1920 - Villacastn 1975) fou un poltic valenci, que va ser ministre i secretari general del Movimiento Nacional en el penltim govern de Franco. Va morir en un accident d'autombil el 13 de juny de 1975 en la localitat segoviana de Villacastn. 

Va estudiar Dret en la Universitat de Valncia. Va obtenir per oposici plaa en la carrera Fiscal. Es va casar en 1948 amb Joaquina Algar Forcada. Entre els primers crrecs ocupats est el de governador civil d'vila (1955). Fou en aquest moment quan va conixer Adolfo Surez, qui es va convertir en el seu secretari personal. Va ser fiscal del Tribunal Suprem d'Espanya en 1965. La seva posici, una mica peculiar dintre del rgim, el definia com a falangista amb clares connexions amb l'Opus Dei, famlies poltiques a les quals se suposava enfrontades. Va ser considerat des de mitjans dels anys 60 com un poltic amb futur per al perode posterior a la mort de Franco i se'l considerava prxim al llavors prncep d'Espanya. Sens dubte, la seva major rellevncia histrica va ser la promoci que va fer d'Adolfo Surez dintre de rgim franquista, al que va nomenar sotssecretari del seu ministeri en 1975. Pare de sis fills, entre ells del periodista Luis Herrero-Tejedor Algar i de Fernando Herrero-Tejedor Algar, fiscal del Tribunal Suprem.

L'alcalde de Castell Jos Luis Gimeno Ferrer li ha dedicat un carrer al seu municipi.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350271" title="Tur Vatic" nonfiltered="2118" processed="2107" dbindex="137134">

El Tur Vatic (en llat, Collis Vaticanus) s el nom donat, molt abans de l'inici de la Cristiandat, a un dels turons situats a l'oest del riu Tber, el costat oposat a aquell que se situen els Set Turons tradicionals de Roma. s possible que hagi estat el lloc d'un poble Etrusc cridat Vaticum.

En el segle I, el Tur Vatic estava fora dels lmits de la ciutat, i per aix va ser apropiada per a la construcci d'un circ (el circ de Ner) i un cementeri.

La Baslica de Sant Pere est construda sobre aquest cementeri, lloc tradicional de la tomba de Sant Pere. Havia altre cementeri als voltants, el qual va ser obert al pblic el 10 d'octubre de 2006 per a commemorar l'aniversari nombre 500 dels Museus Vaticans.

El Tur Vatic no s un dels famosos Set turons de Roma, encara que va ser includa dins dels lmits de la ciutat durant el regnat del Papa Lle IV, qui entre 848 i 852 va expandir els murs de la ciutat per a protegir la Baslica de Sant Pere i el Vatic.

D'aquesta manera, el Tur Vatic ha estat dins dels murs i lmits de la ciutat de Roma (fins als Pactes del Later en 1929 va ser part d'un dels Rioni de Roma, el de Borgo) per ms de 1100 anys.

Abans del Papat d'Aviny (1305-1378), les oficines centrals de la Santa Seu estaven en la Baslica de Sant Joan del Later. Desprs del papat d'Aviny, l'administraci de l'Esglsia es va traslladar al Tur Vatic i el palau papal va ser (fins a 1871) el Palau del Quirinal, sobre el Munti Quirinal.

Des de 1929 el Tur Vatic ha estat el lloc de la prefectura de la Ciutat del Vatic. s convenient aclarir que la catedral del bisbe de Roma, el Papa, no s San Pere, al Vatic, sin la Baslica de San Joan del Later, que est en una dels Set turons de Roma (el Celi), s un emplaament de la ciutat de Roma que actualment pertany a la ciutat del Vatic. Aquesta situaci s el resultat dels Pactes del Later signats amb l'estat itali en 1929, els quals van retornar a la Santa Seu un estat temporal independent i el seu conseqent estatus diplomtic a travs de la Ciutat Estat del Vatic, els quals havien estat perduts en 1860-1870, quan Itlia va capturar els territoris dels Estats Pontificis.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350274" title="Karluc" nonfiltered="2120" processed="2108" dbindex="137136">
El nom de llenguatge karluc s'aplica a una famlia de llenges turques en la qual hi ha tamb el uigur, el uzbek, i el turc de l'Ili; el karluc propi es conegut com llengua txagatai. El nom karluc va quedar fora d's algun temps desprs de la conquesta mongola (vassallatge desprs del 1211), i com que era la llengua principal del khanat de Txagatai, la llengua va esdevenir el txagatai.

Vegeu: Karlucs


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350277" title="Una histria criminal" nonfiltered="2121" processed="2109" dbindex="137137">

Una histria criminal s una pellcula catalana de 2009, dirigida per Toni Durn.

Sinopsi.

Lay s una jove que pertany a un estrany grup terrorista. Desprs d'un segrest fallit, Lay s'allar del mn en un petit poble de mar. All coneixer a Dant, un jove escriptor, ferit de mort des que va perdre a la seva parella. Lay i Dant viuran una segona oportunitat... per ella sap que un passat com el seu mai no desapareix.

Fitxa artstica.
 Alba Ferrara (Lay);
 Manuel Galiana (Hivern);
 Roger Pera (Dant);
 Josep Maria Blanco (Busoms);
 Ludovic Tattevin (Yared);
 Armando del Ro (Leo);
 Fernando Guilln Cuervo (Germ de Lay);
 Juan Echanove (Maig);
 Miguel Bonache (Marco);
 Eva Sanz (Serena) ;
 Chema Abelln (El nou);
 Joan Duran (Chordo);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350281" title="Karlucs" nonfiltered="2122" processed="2110" dbindex="137138">
Els karlucs o karluks (tamb qarluqs, qarluks, karluqs, rab i persa: halluh, xins:    ;    = glul o gelolu o gelu o khololo o khorlo o harluut) foren un poble nmada turc de la regi de l'Irtish i Tarbagatai a l'oest de l'Altai. Eren parents dels uigurs. 

Histria.


Els karlucs foren una branca dels pobles turcs o turgesh, aborgens de l'Altai.

Van ser part del khanat dels Turcs . Quan es va dividir vers el 552 van quedar dins el khanat dels Turcs Occidentals, i foren una de les cinc tribus que no va gaudir d'autonomia; els karlucs, els yagma (yan nyan), els qiptxaq, els basmils i els hun (dulu) formats aquest darrers per les tribus chue, chumi i shato. Vers el 630 van esdevenir independents i estaven organitzats com Uch-Karluks (Tres Karlucs) uni formada pels karlucs, els chigils, i els yagma, sota un sobir amb el ttol de kl-erkin; les tres tribus procedien del khanat turc occidental. La primera referncia a aquest poble es xinesa i data del 644; diu que eren maniqueus i els anomena Shi-Gelolu que vol dir lle-karluc .

Vers el 665 torna a apareixer la uni dels Tres Karlucs ara sota un yabgu (ttol equivalent a prncep) En aquest temps van quedar sotmesos a Xina i estaven format per tres tribus: meulo, chjisy (popou) i tashili. Les tribus i provncies van rebre noms xinesos i els caps ttols xinesos, Al final segle es van desplaar cap a l'Irish Negre, el Tarbagatai i el Tien Shan .

Vers el 680 quan es va formar el segon khanat dels Turcs Orientals, va sotmetre als karlucs, per ms tard aquestos es van aliar als uigurs i als basmils i van contribuir a l'establiment del Khanat Uigur el 744 . Desprs d'aix una part dels karlucs es va unir als uigur i es va establir a les muntanyes Bogdo-Ola a Monglia, mentre la resta s'assent entre l'Altai i el Tien Shan. Van formar un khanat sota un yabgu que va restar sota influencia de la dinastia Tang fins el 751; van abandonar la zona de l'Altai durant el segle VIII apareixen a la regi de l'Amu Darya.; desprs del 751 els karlucs estaven a Fergana i en foren expulsats pels rabs; el 766 van ocupar Suayb i van establir all la seva capital; la supremacia de les tribus urques que havien emigrat de l'Altai va passar clarament en aquest temps als karlucs. Els seus yabgu sn esmentats a les inscripcions de l'Orkhon,; en texts pehlevis un yabgu del Tokharistan es anomenat Yabbu-Hakan (Yabgu-Kagan) . 

Eren casadors i nmades i en menor mesura agricultors; s'establiren al camp i les ciutats que s'establiren principalment a les rutes de caravanes. El Turquestan que ocupaven estava poblat per turcs (trgesh) dividits en tocaris i azes (o ases), restes del poble principal, els oghuz, la major part del qual havia emigrat cap a l'oest per esdevenir els turcs de l'estepa o turcs shato; tamb hi havia establiments sogdians; al sud vivien el poble turc dels yagma (branca dels tokuz-oghuz) i els uigurs; i al nord els kangars (qangars), els qangli, els kanguy, iels kangju; els chigils, una divisi dels karlucs, vivien a la vora del llac Issik Kul. La majoria dels karlucs eran xamanistes; els chigils eren cristians amb alguns budistes o musulmans; els mercaders no eren les niques visites, tamb venien missioners musulmans i nestorians.

Al-Yaqubi informa de la conversi del yabgu karluc al islam en temps del califa Al-Mahdi (775-785) i s'havien convertit en gran majoria al segle X. . Durant tres segles van ocupar una posici clau en les rutes del comer; els seus competidors foren els kangars al nord-oest i el tokuz-oghuz al sud-oest. Entre el 840 i el 894 van fer front a incursions dels samnides. El territori dels tokuz-oghuz i uigurs va passar als kirgus i desprs als kitan mongols

Els kirgus vivien a la zona del riu Ienisei; eren turcs per d'una branca separada; eren uns 250000 amb 50000 guerrers. Van lluitar amb els uigurs i els van derrotar (829-840). Van dominar Tuva, Altai, i Dzungria, arribant a Kashgar. Els karlucs van donar suport als kirgus contra els uigurs i tokuz-oghuz i vers el 840 els kirgus van comenar a ocupar el que encara es el seu territori avui dia. Els karlucs van quedar sota el seu domini. El poder kirgus fou eliminat vers el 920 o 924 pels kitan mongols i bona part van retornar cap al Ienisei; els karlucs van restar altre cops amos de Turquestan. La seva posici a la vall de Fergana tot i els intents dels rabs per expulsar-los era forta .

Els historiadors turcs diuen que una vegada caigut el Khanat Uigur l'hegemonia va passar al yabgu karluc que va agafar el ttol de kagan (kakhan) .

Vers el 940 els yagma es van apoderar de la vall del Chu i de la capital karluc Suyab; el sobir dels yagma portava el ttol de bogra khan (Khan dels camells) i van formar la dinastia karakhnida. Les terres dels dos costats del Tien Shan van quedar unides sota els ilek khans karakhnides (ilek khan = khan de la terra) o kara khan (gran khan); els feus karakhnides aviat van esdevenir semi independents .

Els karakhnides foren suplantats pels kara khitai, i desprs eliminats pels khwarizmshah i pels mongols. Els kara khitai, una branca dels kitan van formar desprs del 1125 l'imperi kara khitai . Es van posar al servei dels karakhnides per combatre als qangli i als karlucs, i van aporfitar per conquerir Balasagun d'eon van expulsar al seu khan fundant el seu propi estat i desprs van sotmetre als qangli i el Turquestan oriental: el 1137 van derrotar prop de Khojand a Mahmud Khan de Transoxiana i el 1141 al sult seljcida Sandjar. Kara khitai vol dir tant Kitan Negre com Kitan Occidentals com Gran Kitan; el seu cap s titulava gur khan (khan universal) . La confederaci dels Tres Karlucs va quedar dividida entre els karakhnides occidentals i el kara khitai. El sobir karluc va conservar l'autonomia tant a un com a l'altre territori, per al territori kara khitai havien de seguir el procediment xins de acceptar la presencia permanent d'un representant del gur khan . La capital dels karlucs era Kayalik.

El 1218 els kara khitai foren conquerits pels mongols. Poc abans el karluc Arslan Khan s'havia erigit en rei d'Almaligh desprs de matar al governador kara khitai i es va declarar vassall de Genguis Khan. Amb els mongols el nom de karluc va desaparixer progressivament per ser substitut pel de Txagatai

Organitzaci.

L'estat dels karluc sota el seu yabgu es va organitzar com una associaci de semi independents districtes i ciutats cadascuna amb la seva prpia milcia. La ciutat ms gran fou Suyab que tenia uns 20000 guerrers; la segent fou Begliligh amb la meitat, desprs Panjikat amb 8000, Barskhan amb 6,000, Yar amb 3,000 i cada vagada menys. Els ttols dels prnceps menors eren:
qutegin del clan laban dels karluc a Karminkat; taksin a Jil; tabin-barskhan a Barskhan; yindl-tegin (turc) o badan-sangu (sogdi) a Beglilig, i altres. El prncep de Suyab, al nord del riu Chu, portava el ttol persa de yalan-shah, (rei dels herois).

Les ciutats principals de la zona foren Balasagun, Suyab, Kayalik, Taraz (Talas, Auliya-ata), Navakat (moderna Kara-bulak), Atbash (modernes runes de Koshoy-Kurgan), Issyk-kul, Barskhan, Panjikat, Akhsikat, Beglilig, Almaligh, Jul, Yar, Ton, Panchul, i altres .

Etimologia.

Les fonts xineses de histria dels Tang anomenen als karluc com Ko-lo-lu i deriven el seu nom de Karlik (en turc karlik vol dir "blocs de neu"; Kar s "neu"). N. Aristov va notar que el riu Kerlyk, afluent del Charysh, podria ser el origen del nom i que el seu significat seria "mill salvatge" . Tamb podria derivar d'un epnim i aquest haver agafat o donat el seu nom a un riu 

Notes i referncies.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350285" title="Qayaligh" nonfiltered="2123" processed="2111" dbindex="137139">
Qayaligh o Qayaliq, tamb Kayaligh o Kayaliq (moderna Taldy Kurgan al Kazakhstan al sud-east del Llac Baikal), s una antiga ciutat de l'sia Central a la vall de l'Imil. 

Pertany als karlucs i el seu cap Arslan Khan va assassinar al governador kara khitai i s'hi va fer independent d'aquestos vers el 1211, declarant-se vassall de Genguis Khan. 

El 1219 els mongols van preparar el seu exrcit (estiu) a l'alt Irtish per anar contra el khwarizmshah, sobir de Khwarizm. A la tardor Genguis khan va arribar a Qayaligh  on se li va unir el khan Arslan amb les seves forces; desprs se li van unir Suqnaqtegin, rei d'Almaligh, i Bartchu, idiqut dels uigurs. Barthold pensa que l'exrcit format arribava a una xifra entre 150 mil i 200 mil homes.

Fou inclosa en el ulus d'Ogodei i el fill i successor d'Arslan va rebre ms tard un feu a Uzgand a Fergana del khan Mongke. El net d'aquest, Qaidu, la va tenir com a residncia. Quan es va produir la purga dels ogodedes el 1251 amb l'elecci del tuluida Mongke (que tenia el supor tdels djocides), Qaidu va poder conservar el seu feu. Va estar en el seu poder fins que es va revoltar contra Kubilai Khan i llavors va passar als dominis d'aquest.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350291" title="Provncia de Guantnamo" nonfiltered="2124" processed="2112" dbindex="137140">



Guantnamo, Cuba, n's la provncia ms oriental. La seva capital es troba a la ciutat de Guantnamo. La provncia limita amb la base martima estatunidenca de la Badia de Guantnamo.

T una rea de 6.176 km i possex una poblaci de 508.576 habitants (1996), dels quals 208.000 corresponen a la capital. N's la provncia desena per la seva extensi i la onzena per la seva poblaci.

A aquesta regi hi predomina el relleu amb elevacions cap al nord i al est nord-est, les muntanyes de Nipe-Sagua-Baracoa amb una altura predominant a la Serra del Curial, El Gato (1.181 m); al sud-oest hi ha part de la Sierra Maestra que s'alterna amb valls com les de Guantnamo, Guaso i Sabanalamar.

La llacuna principal s La Salada i els embassaments ms grans en sn La Yaya i el Jaibo.

L'arquitectura de Guantnamo i la seva cultura sn diferents de les de la resta de Cuba. La provncia s no ms a 80 km del punt ms proper d'Hait, creuant el Pas Windward.

Guantnamo t tamb un nombre alt d'immigrants de Jamaica, ra per la que molts edificis sn comparables amb els del barri francs de Nova Orleans.

Les muntanyes Nipe-Sagua-Baracoa dominen la provncia, dividint tan el clima com el paissatge. La costa septentrional n's la regi ms humida de l'illa, mentra la meridional n's la ms clida.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350292" title="Companyia Transatlntica" nonfiltered="2125" processed="2113" dbindex="137141">




La Companyia Transatlntica (CTE), (Compaa Transatlntica Espaola), s una companyia naval espanyola que es va dedicar al transport martim en vaixells transocenics.
En documents en angls apareix amb el nom de "Compania Transatlantica" o com a "Spanish Line".

Va tindre la seu a Santander i Barcelona, a on residia el seu fundador desprs del seu matrimoni amb Llusa Bru Lasss. 

Histria.
"La Trasatlntica" va ser fundada a Cuba al 1850 com la "Compaia de Vapores Correos A. Lpez" per l'empresari espanyol Antonio Lpez y Lpez. Va comenar amb un vapor de 400 tones.
Al 1883 mor Antonio Lpez, (Marqus de Comillas des d'el 1878) i el seu fill, Claudi Lpez i Bru, es fa crrec de l'empresa. Al 1894 la flota de la Companyia Transatlntica ja comptava amb 33 vaixells amb un total de 93.500 TRB (tones de registre brut).

Durant la Guerra Hispano-estatunidenca de 1898, el vaixells de la Companyia Transatlntica vren ser utilitzats com a bucs auxiliars de la marina de la guerra per al trencament del bloqueig al que els Estats Units d'Amrica sotmeten a Cuba i les Filipines, les darreres grans colnies de la Corona Espanyola.

Al 1920, passats ja els difcils anys de les guerres, la companya Transatlntica emprn una considerable expansi i modernitzaci de la flota conjuntament amb la "Sociedad Estatal de Construccin Naval". Es construeixen vaixells de passatgers molt ben equipats amb totes les comoditats que fan que la CTE pugui competir amb les millors empreses de navegaci transocenica del planeta. Claudio Lpez Bru, segn Marqus de Comillas, mor al 1925.

Al 1931, amb la proclamaci de la Segona repblica espanyola alguns vapors de la Companyia Transatlntica s'els hi canva el nom per raons poltiques. El vaixell "Alfonso XIII" per exemple, passa a anomenar-se "Habana".

Al 1939 la Companyia Transatlntica veu la seva flota molt minvada per la Guerra civil espanyola. Entre 1950 i 1960 la companya es recupera, per aviat l'empresa rebra un colp quasib mortal.

Amb l'arrivada dels primers grans avions de lnea a reacci, com el Boeing 707, es popularitzen y extenen les lnees arees, amb lo qual la sort de la Companyia Transatlntica Espanyola pateix un durssim colp. Les accions de la companyia i l'inversi cauen en picat. Entre el final d'aquesta dcada, trgica per la Companyia Transatlntica, i 1974, la CTE liquida prcticament tota la seva flota. Un dels darrers grans transatlntics de luxe dels que es va desfer l'empresa va ser el Virginia de Churruca, que fou venut a la Trasmediterrnea i posat a fer serveis de ferri. Les ganncies d'aquestes vendes "in extremis" vren ser mnimes.

A l'any 1978 la Companya Trasatlntica, ja moribunda, va ser integrada al Instituto Nacional de Industria i al 1994 es va privatizar. La CTE segueix sobrevivint, per ja no s ni l'ombra de lo que fou en els seus temps de glria quan els seus majestuosos vaixells solcven els oceans de tot el mn.

Monuments.
El Pavell de la Companyia Transatlntica a la Secci Martima de l'Exposici Universal de Barcelona  de 1888 va ser una de les obres d'Antoni Gaud. El pavell va ser posteriorment enderrocat per fer via al passeig Martim. Actualment hi han models de guix del desaparegut pavell de la CTE al museu de la Sagrada Famlia.  

A un dels costats del monument "A Lpez y Lpez", conegut popularment com El Negro Domingo, hi ha un relleu escultric de Rossend Nobas que representa una allegoria de la Compaa Transatlntica Espaola. Aquest monument es troba a la plaa de A. Lpez, a la crulla de la Via Laietana i el passeig de Colom, a Barcelona.

Referncies.


 Enllaos externs .
Historia de la Compaa Transatlntica Espaola;
Peripcies del vapor Antonio Lpez de la CTE durant la guerra del 1898;
El Coln, un vaixell requisionat a la Compaa Transatlntica Espaola (en);
Llista parcial de vaixells de la CTE (en);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350295" title="TorderaTV" nonfiltered="2126" processed="2114" dbindex="137142">

TorderaTV, s un canal de televisi online, vol dir que nomes es pot veure a traves de la xarxa internet. Va iniciar les seves emissions al 2005 i encara perdura.

 Enllaos externs .
 Lloc web oficial;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350299" title="Jrgen Tschan" nonfiltered="2127" processed="2115" dbindex="137143">

Jrgen Tschan (Mannheim, 17 de febrer de 1947) va ser un ciclista alemany que fou professional entre 1969 i 1978. Durant aquests anys aconsegu 3 victries en ruta i 6 en pista, sent les ms destacades la Pars-Tours de 1970 i el Campionat de ciclisme en ruta d'Alemanya, el 1971.

 Palmars en ruta .
1969;
 1r a la Rund um Kln;
1970;
 1r a la Pars-Tours ;
1971;
 Campi d'Alemanya de ciclisme en ruta;

 Palmars en pista .
 1970;
 1r als 6 dies de Berlin (amb Klaus Bugdahl);
 1r als 6 dies de Frankfurt (amb Sigi Renz);
 1972;
 1r als 6 dies de Frankfurt (amb Leo Duyndam);
 1974;
 1r als 6 dies de Munic (amb Wolfgang Schulze);
 1977;
 1r als 6 dies de Dortmund (amb Dietrich Thurau);
 1r als 6 dies de Frankfurt (amb Dietrich Thurau);

 Resultats al Tour de Frana .
 1972 : 45 de la classificaci general;
 1973 : 37 de la classificaci general;

 Enllaos externs .
 Fitxa de Jrgen Tschan a sitiodeciclismo.net;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350314" title="Cantons del Loiret" nonfiltered="2128" processed="2116" dbindex="137144">
Els Cantons del Loiret (Centre) sn 41 i s'agrupen en tres districtes: 

 Districte de Montargis (12 cantons, amb cap a la sotsprefectura de Montargis) :
cant d'Amilly - cant de Bellegarde - cant de Briare - cant de Chlette-sur-Loing - cant de Chteau-Renard - cant de Chtillon-Coligny - cant de Chtillon-sur-Loire - cant de Courtenay - cant de Ferrires-en-Gtinais - cant de Gien - cant de Lorris - cant de Montargis

 Districte d'Orlans (24 cantons, amb cap a la prefectura d'Orlans) :
cant d'Artenay - cant de Beaugency - cant de Chteauneuf-sur-Loire - cant de Chcy - cant de Clry-Saint-Andr - cant de La Fert-Saint-Aubin - cant de Fleury-les-Aubrais - cant d'Ingr - cant de Jargeau - cant de Meung-sur-Loire - cant de Neuville-aux-Bois - cant d'Olivet - cant d'Orlans-Bannier - cant d'Orlans-Bourgogne - cant d'Orlans-Carmes - cant d'Orlans-La Source - cant d'Orlans-Saint-Marc-Argonne - cant d'Orlans-Saint-Marceau - cant d'Ouzouer-sur-Loire - cant de Patay - cant de Saint-Jean-de-Braye - cant de Saint-Jean-de-la-Ruelle - cant de Saint-Jean-le-Blanc - cant de Sully-sur-Loire

 Districte de Pithiviers (5 cantons, amb cap a la sotsprefectura de Pithiviers) :
cant de Beaune-la-Rolande - cant de Malesherbes - cant d'Outarville - cant de Pithiviers - cant de Puiseaux






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350317" title="Roger Rosiers" nonfiltered="2129" processed="2117" dbindex="137145">

Roger Rosiers (Vremde, 26 de novembre de 1946) va ser un ciclista belga que fou professional entre 1967 i 1980. Durant la seva carrera professional aconsegu ms de 50 victries, sent les ms destacades la Pars-Roubaix de 1971 i una etapa de la Volta a Espanya de 1970.

 Palmars .
1967;
 1r a la Fletxa Brabanona;
1968;
 1r al GP Flandria ;
1969;
 1r a la Nokere-Koerse ;
1970;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Espanya ;
1971;
 1r a la Pars-Roubaix;
1972;
 1r de la Volta a Luxemburg i vencedor d'una etapa;
1973;
 1r al GP d'Isbergues ;
1977;
 1r als Tres dies de La Panne;

Resultats al Tour de Frana.
1969. Fora de control (6a etapa);
1975. Abandona (13a etapa);
1977. Fora de control (17a etapa);

Resultats a la Volta a Espanya.
1970. 28 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1971. Abandona;
1973. 31 de la classificaci general;
1975. 31 de la classificaci general;
1976. 39 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Palmars de Roger Rosiers ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350319" title="Districte de Montargis" nonfiltered="2130" processed="2118" dbindex="137146">
El Districte de Montargis s un dels tres districtes amb qu es divideix el departament del Loiret, a la regi del Centre. Compta amb 12 cantons i 126 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Montargis.

Cantons.
cant d'Amilly - cant de Bellegarde - cant de Briare - cant de Chlette-sur-Loing - cant de Chteau-Renard - cant de Chtillon-Coligny - cant de Chtillon-sur-Loire - cant de Courtenay - cant de Ferrires-en-Gtinais - cant de Gien - cant de Lorris - cant de Montargis

Vegeu tamb.
Cantons del Loiret;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350321" title="Porgy and Bess" nonfiltered="2131" processed="2119" dbindex="137147">
	
Porgy and Bess s una pera en tres actes, amb msica de George Gershwin i llibret angls d'Ira Gershwin i DuBose Heyward sobre un argument de DuBose Heyward. Es va basar en la novella Porgy de DuBose Heyward i l'obra de teatre del mateix ttol que va escriure en collaboraci amb la seua muller, Dorothy Heyward.  Totes tres obres descriuen la vida dels afroamericans a la fictcia casa Catfish Row (basat en la real Cabbage Row) de Charleston, Carolina del Sud, a principis de la dcada del 1930.

Originalment concebuda per Gershwin com una pera popular americana, Porgy and Bess va ser estrenada a Nova York a la tardor de 1935 sota la direcci musical d'Alexander Smallens, interpretada per un repartiment de cantants afroamericans amb formaci operstica  una decisi atrevida i visionria per a aquella poca. La msica incorpora gran quantitat d'elements de la msica popular americana, principalment del blues i del jazz en un esquema operstic clssic. Gershwin la va considerar com la seua obra ms reeixida, per als Estats Units no va ser mpliament acceptada com a vertadera pera fins l'any 1976, arran de la memorable producci de la Houston Grand Opera que incloa la partitura completa (seguida nou anys desprs per l'estrena al Metropolitan Opera). Actualment Porgy and Bess forma part del repertori operstic estndard i s'interpreta arreu del mn. Els personatges negres tenen papers cantats, mentre que els papers parlats corresponen als personatges blancs.

La can "Summertime" (Estiu) s sense cap dubte el fragment ms conegut de l'pera, i s'ha interpretat de manera independent per nombrosos intrprets i amb els ms variats arranjaments. En conjunt, l'pera s destacable per la personal sntesi entre la tcnica orquestral clssica i els elements de la msica popular nord-americana.

Porgy and Bess narra la histria de Porgy, un home negre invlid que viu als suburbis de Charleston, Carolina del Sud, i els seus intents de rescatar Bess de les urpes de Crown, el seu proxeneta, i d'Sportin' Life, el seu camell.

Sinopsi.

Lloc: Catfish Row, un casa d'apartaments per a negres (anteriorment una mansi de l'aristocrcia) en la costa de Charleston, Carolina del Sud.
Temps: 'Passat recent' (c.1930);

Acte I.
Escena 1: Catfish Row, una vesprada d'estiu

L'pera comena amb una curta introducci orquestral que desemboca amb l'escena d'una vesprada a Catfish Row. Jasbo Brown anima el venat tocant el piano. Clara canta una can de bressol al seu fillet ("Summertime") mentre els homes preparen un joc de daus. El marit de Clara, Jake, canta la seua prpia can ("A Woman is a Sometime Thing"). Porgy, un pidolaire invlid que es desplaa amb una rudimetria cadireta de rodes, apareix per a organitzar el joc. Apareixen Crown, un home de l'hampa, i la seua amant Bess, i comena el joc. Sportin' Life, el camell local de "happy dust" ("plvores de la felicitat": cocana) i alcohol tamb acudeix. Un a un, els jugadors sn eliminats fins que noms queden Robbins i Crown, els quals han begut massa i estan completament borratxos. En guanyar Robbins, Crown inicia una baralla que acaba amb la mort de Robbins. Crown fuig, dient-li a Bess que se les apanye sola. Tot el venat li tanca la porta a Bess, per Porgy l'acull en la seua miserable caseta.

Escena 2: Habitaci de Serena, la nit segent

Els vens que vetlen el mort canten un espiritual negre ("Gone, Gone, Gone"). Damunt del pit del cadver hi ha un plat i els vens hi dipositen monedes per a les despeses de l'enterrament ("Overflow"). Entra un detectiu blanc i li comunica a Serena (muller del difunt Robbins) que haur d'enterrar aviat el mort si no vol que el cos siga donat als estudiants de medicina. Arresta Peter, un pobre home que viu al carrer, amb la intenci de forar-lo a delatar Crown. Serena lamenta la prdua del seu marit ("My Man's Gone Now "). Entra l'enterramorts i accepta enterrar Robbins quan Serena li promet que li pagar. Bess i el cor acaben l'escena amb "Leavin' for the Promise' Lan'".

Acte II.
Escena 1: Catfish Row, un ms desprs, al demat

Jake i els altres pescadors es preparen per a la feina ("It take a long pull to get there"). Clara li demana a Jake que no isca a treballar i que vaja amb ella a un picnic, per ell replica que necessiten diners desesperadament. Aix provoca que Porgy cante des de la seua finestra la seua visi de la vida ("I got plenty o' nuttin'"). Sportin' Life ronda pel barri, venent cocana, per no aconsegueix ms que provocar la clera de Maria ("I hates yo' struttin' style"). Un fals advocat, Frazier, arriba i organizta una farsa mitjanant la qual declara Bess oficialment divorciada de Crown. Apareix Archdale, un advocat blanc, i informa Porgy que Peter ser posat prompte en llibertat. El dolent presagi d'un aligot vola sobre Catfish Row, fent cantar a Porgy ("Buzzard keep on flyin' over").

Mentre el venat de Catfish Row es prepara per al picnic, Sportin' Life pregunta a Bess si no voldria comenar una nova vida amb ell a Nova York; per ella hi refusa. Bess i Porgy es queden sols i es declaren mutuament el seu amor ("Bess, you is my woman now"). El cor torna a entrar alegrement en un ambient de preparaci per al picnic ("Oh, I can't sit down"). Bess deixa Porgy al barri, i s'uneix a la resta. Porgy torna a cantar alegrement ("I got plenty o' nuttin'").

Escena 2: Illa de Kittiwah, per la vesprada

El cor canta alegrement durant el picnic ("I ain't got no shame doin' what I like to do!"). Sportin' Life presenta la seua cnica interpretaci de la Bblia ("It ain't necessarily so"), fent que Serena acabe renyant tothom ("Shame on all you sinners!"). Apareix Crown per parlar amb Bess, i li recorda que la seua vida amb Porgy s "provisional." Bess voldria deixar Crown per sempre ("Oh, what you want wid Bess?") per ell l'obliga a seguir-lo dins del bosc.

Escena 3: Catfish Row, una setmana desprs, just abans de la posta de sol  

Jake se'n va a pescar amb la seua colla i Peter torna de la pres. Bess jeu a l'habitaci de Porgy, delirant. Serena prega Du pel restablient de Bess ("Oh, doctor Jesus"). La venedora de maduixes i el venedor de crancs canten la seua mercaderia pel carrer, i Bess es recupera aviat de la seua febra. Bess parla amb Porgy dels seus pecats ("I wants to stay here"), i desprs li declara el seu amor "I loves you, Porgy." Porgy promet protegir-la de Crown. L'escena acaba amb el so de la campana, que alerta d'un prxim hurac.

Escena 4: Habitaci de Serena, capvespre del dia segent

Els residents de Catfish Row intenten amortir el so de l'hurac amb pregries. Se sent picar a la porta, i el cor creu que es tracta de la Mort ("Oh there's somebody knocking at the door"). Crown entra precipitadament, buscant Bess. El cor intenta allunyar Crown reprenent les pregries, per ell replica amb una frvola can ("A red-headed woman make a choo-choo jump its track"). Clara veu com el vaixell de Jake naufraga al riu, i corre cap all per a salvar-lo. Crown diu que Porgy no s un home vertader, perqu no pot sortir fora a rescatar Clara. El mateix Crown surt rere la dona i el cor acaba la pregria. Clara mor en la tempesta, i ara Bess haur de tenir cura del seu nad.

Acte III.
Escena 1: Catfish Row, la nit segent

El cor lamenta les morts de Clara i Jake ("Clara, Clara, don't you be downhearted"). Apareix Crown buscant Bess, i segueix una baralla que acaba quan Porgy dna mort a Crown. Porgy li diu a Bess, "You've got a man now. You've got Porgy!" ("Ara tens un home. Tens a Porgy!)

Ecena 2: Catfish Row, la vesprada segent

Entra un detectiu i parla amb Serena i Maria sobre els assassinats de Crown i Robbins. Elles neguen saber res de la mort de Crown, fent que el detectiu acabe per preguntar a un emporuguit Porgy. Demana a Porgy que l'acompanye a identificar el cos de Crown. Sportin' Life li diu a Porgy que els cadvers sagnen en presncia del seu assass, i que el detectiu s'aprofitar d'aix per a caar-lo. Porgy refusa anar-hi, i s arrestat per no collaborar amb la fora pblica. Sportin' Life fora Bess a prendre cocana, i li diu que Porgy ser empresonat per molt de temps. La persuadeix de comenar una nova vida amb ell a Nova York ("There's a boat dat's leavin' soon for New York"). Ella li tanca la porta als nasos, per ell sap que el dubte sobre el retorn de Porgy acabar per fer-la prendre la decisi de seguir-lo.

Escena 3 - Catfish Row, una setmana desprs

Porgy ha eixit de la pres i torma a Catfish Row ms ric, desprs d'haver guanyat als daus jugant amb els companys de cella. Dna regals als vens, per no comprn per qu tothom sembla abatut. S'adona que el nad de Clara s ara amb Serena, i fora de si pregunta on s Bess. Maria i Serena li diuen que Bess se n'ha anat amb Sportin' Life a Nova York. Tots tres canten el trio "O Bess, oh where's my Bess" . Porgy demana la seua cadireta de rodes, i surt cap a Nova York per trobar Bess ("Oh Lawd, I'm on my way").



Histria de la composici.

L'any 1926 George Gershwin va llegir Porgy, de DuBose Heyward, escriptor natural de Charleston (Carolina del Sud), i immediatament va escriure a l'autor, suggerint-li la collaboraci en una pera popular basada en la novella. Heyward va mostrar-se entusiasmat, per no va ser fins l'any 1934 que els compromisos de Gershwin van permetre-li comenar amb el projecte. Parallelament, Heyward i la seua muller Dorothy van adaptar la novella al teatre l'any 1927, en una producci que incorporava espirituals negres a l'acci. Aquesta producci teatral va atnyer 367 representacions, i va atraure l'atenci d'altres interessats en emprar-la com a base d'una producci musical, entre ells d'Al Jolson. No obstant aix, cap projecte va cristallitzar, i l'any 1934, desprs d'anys de comunicaci epistolar, George i Ira Gershwin es van reunir amb DuBose Heyward a Charleston per escriure l'pera que havia germinat en la imaginaci de George durant anys.

Produccions.
Producci original de Broadway.

La primera versi de l'pera, amb una durada de quatre hores (comptant-hi els intermedis), va ser interpretada en versi de concert en un concert privat al Carnegie Hall, la tardor de 1935. L'estrena en versi teatral va tenir lloc al Colonial Theatre de Boston el 30 de setembre de 1935 - un assaig general per a una obra destinada a Broadway, on va ser presentada dies desprs, el 10 d'octubre de 1935 a l'Alvin Theater. Durant els assaigs i a Boston, Gershwin va fer molts talls i alteracions per a acurtar la durada de la representaci i reforar el dramatisme de l'acci. L'obra va gaudir de 124 representacions a Broadway. Rouben Mamoulian la va produir i dirigir i Alexander Smallens va encarregar-se de la direcci musical.

Desprs de Broadway, es va iniciar una gira el 27 de gener de 1936 a Filadlfia, visitant Pittsburgh i Chicago abans d'acabar a Washington DC el 2 de mar de 1936. Durant la representaci de Washington, els cantants encapalats per Todd Duncan van fer una protesta en contra de la segregaci racial. La direcci va acceptar les demandes, i com a resultat es va donar el primer espectacle integrat de qualsevol tipus vist al National Theatre.

L'any 1938, el repartiment original es va reunir per a una nova producci a la Costa Est; l'nica excepci va ser que Avon Long va fer el paper d'Sportin' Life.  Long va interpretar aquest paper en diverses produccions posteriors.

La producci de Crawford a Broadway.
El destacat director i productor Cheryl Crawford va dur novament Porgy and Bess a Broadway l'any 1942 amb una versi molt acurtada, imprimint-li un carcter ms prxim al del musical que els nor-americans estaven acostumats a relacionar amb la figura de Gershwin. L'orquestra va ser reduda, i molts recitatius musicals van ser transformats en dileg parlat.

Desprs d'un assaig a un teatre de Maplewood (New Jersey) al setembre de 1941, l'espectacle va presentar-se al Majestic Theater de Broadway al gener de 1942. Duncan i Brown va reprendre els papers protagonistes, amb Alexander Smallens de nou en la direcci musical.  Etta Moten va reemplaar Brown en el paper de Bess al juny.  Aquesta producci va suposar de lluny un major xit empresarial que l'original.

Estrenes europees.
El 27 de mar de 1943 l'pera va gaudir de la seua estrena europea, al Teatre Reial de l'pera de Copenhagen. Aquesta producci va ser notable pel fet que va ser interpretada completament per cantants blancs i sota l'ocupaci Nazi, atenyent el nombre de 22 representacions.

Altres produccions amb un repartiment compost totalment o parcialment per cantants blancs van tenir lloc l'any 1945 i l'any 1950 a Zuric, i l'any 1946 a Copenhagen.


Producci de 1952.
Blevins Davis i Robert Breen van posar en escena l'any 1952 una nova producci que restaurava molts dels talls fets en la versi de Crawford, incloent-hi molts dels recitatius, i van dividir l'pera en dos actes, amb l'intermedi situat desprs de l'escena en qu Crown fora Bess a l'illa de Kittiwah. Aquesta versi tornava a l'obra el seu carcter operstic, tot i que no va utilitzar la totalitat dels recitatius. D'aquesta manera Porgy and Bess va ser rebuda calorosament arreu d'Europa. L'estrena a Londres va tenir lloc el 9 d'octubre de 1952 a l'Stoll Theatre, on va romandre fins al 10 de febrer de 1953.

Cal destacar que en aquesta producci van participar Leontyne Price com Bess, William Warfield com Porgy i Cab Calloway com Sportin' Life, un paper que va ser compost pensant en ell.  El petit paper de Ruby va estar a crrec d'una jove Maya Angelou.  Price i Warfield es van conixer i es van casar durant la gira.

Desprs d'una petita gira per Europa, finanada per l'State Department, la producci va ser presentada a Broadway, al Ziegfeld Theatre.  Va eixir de gira novament a la tardor de 1954, visitant Llatinoamrica, el Prxim Orient i Europa, ja sense Price i Warfield, que havien abandonat la producci. En aquesta ocasi es va produir l'estrena de l'pera a La Scala de Mil, al febrer de 1955.  Tamb es va presentar a Moscou al desembre de 1955, essent la primera vegada que una companyia teatral estatunidenca visitava la capital de la Uni Sovitica des de la Revoluci Bolxevic.  L'escriptor Truman Capote va viatjar amb la companyia i va escriure una crnica d'aquest esdeveniment al seu llibre The Muses Are Heard: An Account.

Producci de la Houston Grand Opera de l'any 1976.
Durant la dcada del 1960 i les primeries de la dcada del 1970 Porgy and Bess va llanguir al llimbs de les obres oblidades, vctima de la percepci general com a obra condescendent amb el racisme, en una poca de grans canvis racials. Tot i aix, s'hi van estrenar noves produccions: l'any 1961 i l'any 1964, aquesta darrera amb estrena a la Vienna Volksoper l'any 1965; per aquestes produccions no van suposar canvis en l'opini del pblic nord-americ respecte de l'obra.

La producci de la Houston Grand Opera, estrenada el 25 de setembre de 1976 va sacsejar la percepci general.  Per primera vegada, Porgy and Bess es posava en escena a crrec d'una companyia d'pera nord-americana, i no per una companyia teatral de Broadway.  Aquesta producci va rescatar la partitura completa de Gershwin, rebutjant aix els talls i modificacions que el mateix compositor havia fet arran de l'estrena a Nova York i permetent al pblic retrobar el carcter operstic inicialment concebut per Gershwin. Sota aquesta nova llum, va quedar clar que Porgy and Bess era de fet una vertadera pera, i no un musical.  Donnie Ray Albert, Clamma Dale i Larry Marshall van cantar respectivament els papers de Porgy, Bess i Sportin' Life. La producci va guanyar un Premi Tony l'nica pera que mai l'ha rebut i un Premi Grammy.


Produccions posteriors.

L'any 1983 va haver-hi altra producci a Broadway.  Desprs de jugar amb la idea de programar l'pera des dels anys 1930, finalment el Metropolitan Opera va programar-la l'any 1985, tenint lloc la primera representaci el 6 de febrer, amb un repartiment estellar que va comptar amb Simon Estes, Grace Bumbry, Bruce Hubbard, Gregg Baker i Florence Quivar.  El festival angls de Glyndebourne va posar-la en escena l'any 1986, en una aclamada producci dirigida per Trevor Nunn que va ser traslladada a una producci d'estudi per a la televisi l'any 1993 (vegeu ms avall "Cinema i televisi"). Aquestes produccions van emprar la partitura completa, sense les revisions posteriors de Gershwin. Als Proms de 1998 s'hi va presentar una produci semi-escenificada.  La celebraci del centenari dels germans Gershwin, des de 1996 fins 1998 tamb va comptar amb una nova producci. Els 24 i 25 de febrer de 2006, l'Orquestra Simfnica de Nashville, sota la direcci de John Mauceri, va interpretar una versi de concert al Tennessee Performing Arts Center que incorporava els talls de Gershwin per a l'estrena novaiorquesa, oferint aix al pblic una idea fidel de com va sonar l'pera en la seua estrena a Broadway. Els anys 2000 i 2002 hi va haver una produci nova dirigida per Tazewell Thompson a la New York City Opera.  L'any 2007, Los Angeles Opera va programar-la en una producci amb direcci escnica de Francesca Zambello i amb direcci musical de John DeMain, que recuperava l'escenografia de la producci de 1976 de la Houston Opera.

Porgy and Bess: el Musical.
Porgy and Bess: the Musical, va ser estrenat el 9 de novembre de 2006 al Teatre Savoy de Londres dirigit per Trevor Nunn. Nunn havia dirigit prviament l'obra com a pera al Festival de Glyndebourne, i tamb en una producci per a la televisi amb Willard White. Per al musical va adaptar la durada al que s habitual als musicals i va incorporar dilegs de la novella original i de diferents produccionas de Broadway per reemplaar els recitatius amb escenes de caire naturalista. Tampoc no va comptar amb cantants d'pera. L'adaptaci musical va ser obra de Gareth Valentine.

Controvrsia racial.
Des del principi, la descripci que fa l'pera de la vida dels afroamericans va suscitar la controvrsia. Aquests problemes amb els aspectes racials de l'obra continuen sent polmics avui dia. Virgil Thomson, un compositor nord-americ blanc, va dir que els aspectes culturals relatats per un foraster noms sn vlids si el subjecte no s capa d'expressar-los per si mateix, fet que no es complia per als negres americans dels anys 1930. Duke Ellington va dir: els temps han rebatut els estereotips de Gershwin sobre els negres. Diversos cantants del repartiment original van afirmar desprs que tamb a ells els preocupava involucrar-se en una obra que abundava en l'estereotip del negre americ que vivia en la pobresa, prenia drogues i resolia els problemes a colps de puny.  

Una projectada producci de la companyia Negro Repertory de Seattle a finals dels anys 1930, que comptava amb el suport del Federal Theater Project, va haver de ser cancellada perqu els actors se sentien a disgust amb el que veien com un retrat racista de la vida americana. El pla inicial va ser interpretar l'obra en "dialecte Negro", que aquells actors afroamericans de la costa Oest ni tan sols coneixien, i que havien d'aprendre d'un repetidor. Florence James va aconseguir que aquesta idea fos abandonada, per tot i aix l'obra es va cancellar.

Altra producci de Porgy and Bess, aquesta vegada a la Universitat de Minnesota l'any 1939, va patir problemes semblants. Segons Barbara Cyrus, un dels pocs estudiants negres en aquella poca, membre de la comunitat afroamericana local, va considerar que l'obra era perjudicial per a la raa i un vehicle per a la promoci dels estereotips racistes. Finalment les representacions van ser cancellades degut a la pressi de la comunitat afroamericana, que va veure en aquest xit una prova del creixent poder poltic dels negres a les Ciutats Bessones.

Aquesta creena en el racisme de Porgy and Bess va guanyar fora amb els moviments American Civil Rights i Black Power durant les dcades del 1950, 1960 i 1970. De fet, a mesura que aquest moviments es desenvolupaven, Porgy and Bess era considerada ms inadeqada. Quan l'pera va renixer als anys 1960, l'activista i educador negre Harold Cruse la va qualificar com el ms incongrent i contradictori smbol cultural mai creat a Occident. L'escriptor afroameric John Hope Franklin no va coincidir completament amb aquesta opini, manifestant en la seua introducci a Three Negro Classics (Tres clssics negres) Sportin' Life fa el pallasso, per no per a un pblic de blancs. El paper de Porgy suposa una deliberada frustraci del poder blanc. Porgy tamb juga a ser l'Oncle Tom, per mai es mostra servil ni depn d'un amo blanc.

Aquesta pera negra de Gershwin tamb va rebre el rebuig d'importants artistes negres. Harry Belafonte va rebutjar el paper de Porgy a finals dels anys 1950, que finalment va interpretar Sidney Poitier, tot i que desprs s'hi va penedir. Betty Allen, presidenta de la Harlem School of the Arts, va admetre que detestava l'obra i Grace Bumbry, qui va triomfar en la producci del Metropolitan Opera del 1985 com Bess, va dir la coneguda frase: Vaig arribar a pensar que em superava, sentia que havia treballat tant i tan dur, que havem avanat tant com per a tenir que retrocedir a 1935. La manera d'enfrontar-me a l'obra va ser veure-la simplement com un tros d'Amrica, de la histria nordamericana, ens agradara o no. Aix que, la cantara o no, de tota manera era una realitat que continuava estant present.

Amb el pas del temps, no obstant, Porgy and Bess ha guanyat adeptes entre els aficionats a l'pera i alguns (no tots) entre la comunitat afroamericana dels Estats Units.  Maurice Press va manifestar l'any 2004 que Porgy and Bess pertany tant als cantants negres que li donen vida com a Heywards i els Gershwin.  De fet, Ira Gershwin va estipular que noms els negres podien interpretar els papers protagonistes quan l'pera es posara en escena als Estats Units, fet que ha perms llanar la carrera de diversos famosos cantants. 

Durant l'era de l'apartheid a Sud-frica, diverses companyies teatrals sud-africanes van intentar posar en escena Porgy and Bess amb cantants blancs. Ira Gershwin, com a hereu del seu germ, s'hi va negar permanentment a autoritzar-ho.

Elements musicals.
A l'estiu de 1934, George Gershwin treball en l'pera a Charleston.  Va inspirar-se en la comunitat Gullah de l'Illa de James, que ell creia que havia preservat algunes de les tradicions musicals africanes. Aquesta recerca va afegir autenticitat al seu treball.

La msica reflecteix les seues arrels en el jazz de Nova York, per tamb recull tradicions dels negres del sud. Gershwin va construir les diferents peces segons diferents tipus de formes populars: jubilees, blues, pregries, pregons, canons de treball i espirituals es barregen amb ries tradicionals i recitatius.

A banda de la influncia del jazz novaiorqus i les msiques del sud, molts bigrafs han assenyalat que per a molts nmeros Gershwin va emprar melodies de la msica litrgica jueva. El bigraf de Gershwin Edward Jablonski ha reivindicat que la melodia de "It Ain't Necessarily So" va ser presa de la benedicci de la  Haftarah, i d'altres l'han atribuda a la benedicci de la Tor. Altres estudiosos tamb han trobat allusions a la msica jueva. Un musicleg va detectar una increble semblana entre la can popular jueva Havenu Shalom Aleichem i l'espiritual It Take a Long Pull to Get There. 

 Discografia .
Selecci de "Porgy and Bess" (1935) Enregistrat dies desprs de l'estrena amb cantants blancs d'xit, amb l'autoritzaci de Gershwin;
Seleccions de l'pera popular de George Gershwin "Porgy and Bess" (1940 i 1942)  Conjunt d'enregistraments en dos volums amb membres de la producci de Broadway de 1942. Posteriorment apareguda com a LP falsament qualificat d'"enregistrament amb el repartiment original".
Porgy and Bess (1950), vuit nmeros de l'pera cantats per Robert Merrill i Ris Stevens;
Porgy and Bess (1951), el primer enregistrament de l'pera completa (amb els talls habituals), amb Lawrence Winters com Porgy i Camilla Williams com Bess;
Porgy and Bess, 1959, la banda sonora de la pellcula del mateix any;
Porgy and Bess, 1963, amb els intrprets de la gira dels anys 1950, Leontyne Price i William Warfield.
Porgy and Bess, 1976, una producci completa amb l'Orquestra de Cleveland dirigida per Lorin Maazel, del segell Decca. Guanyadora d'un Premi Grammy.
Porgy and Bess, 1977, amb el repartiment original de la producci de la Houston Opera, fou un dels primers enregistraments complets. Va ser reeditat en 3CD l'any 1990 per RCA. Aquesta versi tamb va guanyar un Grammy, fent de Porgy and Bess una de les poques peres que l'han rebut dues vegades.
Porgy and Bess (1989),  un enregistrament d'estudi de la versi del Festival de Glyndebourne, sota la direcci de Simon Rattle. Va servir com a banda sonora de la producci per a televisi de l'any 1993. ;
 Porgy and Bess (2006), primer enregistrament de la versi original de Gershwin de 1935 (s a dir, amb els talls fets pel mateix compositor) amb Alvy Powell (Porgy), Marquita Lister (Bess), Nicole Cabell (Clara) i Robert Mack (Sportin' Life), amb l'Orquestra Simfnica de Nashville dirigida per John Mauceri. Enregistrament d'estudi fet a Nashville per Decca.

Adaptacions.
Cinema i televisi.
Samuel Goldwyn va produir la versi cinematogrfica de 1959 en 70 mm Todd-AO, per amb molts problemes. Es va contractar Rouben Mamoulian, qui havia dirigit l'estrena de l'any 1935 a Broadway, per a dirigir la pellcula, per poc desprs va ser despatxat per atrevir-se a suggerir que la pellcula havia de rodar-se a Carolina del Sud, desprs que un foc va destruir els decorats, de manera que finalment la direcci es va atorgar a Otto Preminger . Goldwyn, a qui mai no li va agradar rodar pellcules en escenaris naturals, va considerar la petici de Mamoulian un signe de deslleialtat.Robert McFerrin va doblar les canons pel Porgy de Sidney Poitier i Adele Addison les de la Bess de Dorothy Dandridge.  Els personatges de Serena (Ruth Attaway) i Clara (Diahann Carroll) tamb van ser doblats.  Tot i que Dandridge, Davis i Carroll eren cantants, les veus de les dones no van ser considerades prou operstiques. Davis i Pearl Bailey (qui va interpretar el paper de Maria) van ser els nics actors principals que van cantar el seu paper. L'adaptaci de la partitura feta per Andr Previn li va valdre un Oscar, l'nic que va obtenir la pellcula.

La concepci original de Gershwin va ser obviada, de manera que la partitura va ser adaptada per fer-la ms prxima a un musical. Es va ometre gran part de la msica, i l'orquestraci original va ser alterada. Noms va ser televisada una vegada als Estats Units, l'any 1967. Va ser descatalogada definitivament l'any 1974 i en l'actualitat noms queden cpies a les filmoteques o en vdeos pirates.

L'any 1993, la producci de Porgy and Bess del Festival de Glyndebourne va ser ampliada des del punt de vista escenogrfic i rodada en video per a la televisi. Va ser emesa per la BBC al Regne Unit i per la PBS als Estats Units. El director va ser Trevor Nunn i va comptar amb un repartiment de cantants estatunidencs, amb l'excepci de  Willard White com a Porgy, que tot i ser jamaic, va emprar l'accent nord-americ. Cynthia Haymon va cantar el paper de Bess. La posada en escena de Nunn va ser considerada molt imaginativa i va rebre molt bones crtiques  . La producci, de tres hores de durada, va emprar la prctica totalitat de la msica de l'original de Gershwin - incloent-hi els recitatius cantats, que en produccions recents han estat convertits de nou en dilegs parlats. No s'hi va afegir cap dileg nou, tal i com s'havia fet en la pellcula de 1959; cada mot correspon amb el llibret original de l'pera. Aquesta Porgy and Bess va ser editada en vdeo VHS i en DVD, i s pel moment l'nica versi de l'pera en aquests formats. Ha estat molt ms preada per la crtica que la pellcula de 1959, molt criticada per no haver estat fidel a la partitura original de Gershwin, per l'eliminaci dels dialectalismes del llibret i per la seua falsa grandiloqncia.

La producci per a televisi de 1993 va ser nominada per als Premis Emmy, i va guanyar el premi a la direcci artstica.

L'any 2002, la New York City Opera va retransmetre per televisi la seua nova versi de la producci de la Houston Opera, des de l'escenari del Lincoln Center. Aquesta versi t ms talls que la versi per a televisi de 1993 per, com en la majoria de les produccions des de 1976, empra els recitatius cantats i l'orquestraci original de Gershwin. La retransmissi va incloure entrevistes amb el director Tazewell Thompson i va ser presentada per Beverly Sills.

L'any 2006 l'pera va ser presentada com un musical, en una adaptaci de Trevor Nunn, qui el va dirigir. Gareth Valentine va ser el supervisor musical. Com en el cas de la producci de 1993, va ser publicitada com el Porgy and Bess dels Gershwin. Va ser representada al Teatre Savoy de Londres amb molt bona crtica per poc xit de pblic.


Suites.
Gershwin va preparar una suite orquestral amb fragments de Porgy and Bess poc desprs que conclogueren les representacions a Broadway.  Tot i que originalment la suite va es va titular "Suite de Porgy and Bess", posteriorment Ira la va rebatejar com "Catfish Row".

L'any 1942 Robert Russell Bennett va arranjar-ne un medley (no una suite prpiament dita) per a orquestra que sovint s'ha interpretat a les sales de concert, amb el ttol Porgy and Bess: A Symphonic Picture. Tot i estar basada en la partitura original de Gershwin, presenta una orquestraci lleugerament diferent (el piano va ser obviat, a requeriment del director Fritz Reiner, per a qui va ser feta la pea). Morton Gould tamb va arranjar-ne una suite en la dcada del 1950.

Canons.
Porgy and Bess cont moltes canons que han esdevingut populars com a peces independents, esdevenint ttols bsics del repertori del jazz i el blues.

Entre les canons ms populars cal destacar:
 "Summertime", Acte I Escena 1;
 "A Woman is a Sometime Thing", Acte I Escena 1 ;
 "My Man's Gone Now", Acte I Escena 2;
 "It Take a Long Pull to Get There", Acte II Escena 1;
 "I Got Plenty o' Nuttin'", Acte II Escena 1 ;
 "Buzzard Keep on Flyin'", Acte II Escena 1;
 "Bess, You Is My Woman Now", Acte II Escena 1;
 "Oh, I Can't Sit Down," Acte II Escena 1;
 "It Ain't Necessarily So", Acte II Escena 2;
 "What you want wid Bess", Acte II Escena 2 ;
 "Oh, Doctor Jesus", Acte II Escena 3 ;
 "I Loves You, Porgy", Acte II Escena 3;
 "A Red-Haired Woman", Acte II Escena 4;
 "There's a Boat Dat's Leavin' Soon for New York", Acte III Escena 2;
 "Bess, O Where's My Bess?", Acte III Escena 3;
 "O Lawd, I'm On My Way", Acte III Escena 3;

Entre les interpretacions ms clebres d'aquestes canons cal esmentar: L'"It Ain't Necessarily So" de Sarah Vaughan i les versions de "Summertime" enregistrades per Billie Holiday; Ella Fitzgerald i Louis Armstrong; i Miles Davis.  Molts altres artistes han enregistrat "Summertime" en diversos estils, incloent-hi tant versions vocals com instrumentals. Janis Joplin va enregistrar una versi Blues rock de "Summertime" amb Big Brother & The Holding Company. Sublime tamb va fer-ne una singular versi. La versi de Billy Stewart per a Chess Records va ser un dels hits pop i R&B de l'any 1966. 

Nina Simone va enregistrar diverses canons de Porgy & Bess. Va debutar l'any 1959 amb una versi de "I Loves You, Porgy" que esdevingu Billboard top 20 hit. Tamb va enregistrar "Porgy, I's Your Woman Now" "Bess, You Is My Woman Now", "Summertime" i "My Man's Gone Now".

"Summertime" s una de les canons ms populars de Nord-amrica, amb ms de 17.500 versions diferents enregistrades. Tot i que pot semblar increble, bandes com ara the Zombies han arribat a fer-ne la seua versi. Un grup internacional de colleccionistes d'enregistraments de Summertime amb el nom de The Summertime Connection disposa de ms d'11.900 enregistraments diferents en la seua collecci.

 Referncies .


Bibliografia.
 Brady, Tim."The Way Spaces Were Allocated: African Americans on Campus, Part II". Minnesota, November-December 2002, University of Minnesota Alumni Association.
Jablonski, Edward.  Gershwin: A Biography. Garden City, New Jersey: Doubleday & Company, 1987. ISBN 0-7924-2164-7;
Jablonski, Edward and Lawrence D. Stewart.  The Gershwin Years. Garden City, New Jersey: Doubleday & Company, 1973. Second edition. ISBN 0-306-80739-4;
Kimball, Robert and Alfred Simon.  The Gershwins.  New York: Atheneum, 1973. ISBN 0-689-10569-X;
Marx, Arthur. Goldwyn: A Biography of the Man Behind the Myth, W.W. Norton, 1976, ISBN 0393074978;
Schwartz, Charles. Gershwin: His Life and Music.  New York: Bobbs-Merrill Company, 1973. ISBN 0-306-80096-9;
Standifer, James. "The Complicated Life of Porgy and Bess."  Humanities November/December 1997. (Also accessible on NEH website);
Southern Eileen. The Music of Black Americans: A History. New York: W. W. Norton & Company; 3rd edition. ISBN 0-393-97141-4;

Per saber-ne ms.
 Fisher, Burton D. Porgy and Bess (Opera Journeys Mini Guide Series) Coral Gables, Florida: Opera Journeys Publishing, 2000. ISBN 1-930841-19-1. Overview of the opera;
 Capote, Truman. The Muses Are Heard: An Account.  New York: Random House, 1956. ISBN 0-394-43732-2 Story of the 1955 Porgy and Bess production in Moscow;
 Hamm, Charles. "The Theatre Guild Production of Porgy and Bess." Journal of the American Musicological Society, Fall, 1987, pp. 495 532.
 Weaver, David E. "The Birth of Porgy and Bess", pp. 80-98.  Black Diva of the Thirties - The Life of Ruby Elzy, University Press of Mississippi, 2004.

Enllaos externs.
  Article sobre Porgy and Bess per Jane Erb, a classical.net;
  "Porgy and Bess: una veu americana".  Versi en lnia del documental del Public Broadcasting Service sobre l'pera;
  Edici hipertext de la novella Porgy;
  "Jazzbo: perqu encara escoltem Gershwin" The New Yorker article de Claudia Roth Pierpoint;
  Base de dades en lnia de totes les produccions de Broadway;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350322" title="Districte de Pithiviers" nonfiltered="2132" processed="2120" dbindex="137148">
El Districte de Pithiviers s un dels tres districtes amb qu es divideix el departament del Loiret, a la regi del Centre. Compta amb 5 cantons i 86 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Pithiviers.

Cantons.
cant de Beaune-la-Rolande - cant de Malesherbes - cant d'Outarville - cant de Pithiviers - cant de Puiseaux

Vegeu tamb.
Cantons del Loiret;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350324" title="Nctar (mitologia)" nonfiltered="2133" processed="2121" dbindex="137149">
El nctar () fou segons els antics poetes el vi o beguda dels dus que els hi fou donat per Hebe o per Ganmedes; el seu color es descrit com a vermell. El nctar es barrejava amb aigua. 

Alguns poetes antic descriuen el nctar no com una beguda sin com un menjar dels immortals.

Nctar tamb era el blsam mitolgic que impedia la descomposici dels cossos i segons Homer aix passava quan es barrejava nctar i ambrosia.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350325" title="Districte d'Orlans" nonfiltered="2134" processed="2122" dbindex="137150">
El Districte d'Orlans s un dels tres districtes amb qu es divideix el departament del Loiret, a la regi del Centre. Compta amb 24 cantons i 122 municipis. El cap del districte s la prefectura de Orlans.

Cantons.
cant d'Artenay - cant de Beaugency - cant de Chteauneuf-sur-Loire - cant de Chcy - cant de Clry-Saint-Andr - cant de La Fert-Saint-Aubin - cant de Fleury-les-Aubrais - cant d'Ingr - cant de Jargeau - cant de Meung-sur-Loire - cant de Neuville-aux-Bois - cant d'Olivet - cant d'Orlans-Bannier - cant d'Orlans-Bourgogne - cant d'Orlans-Carmes - cant d'Orlans-La Source - cant d'Orlans-Saint-Marc-Argonne - cant d'Orlans-Saint-Marceau - cant d'Ouzouer-sur-Loire - cant de Patay - cant de Saint-Jean-de-Braye - cant de Saint-Jean-de-la-Ruelle - cant de Saint-Jean-le-Blanc - cant de Sully-sur-Loire

Vegeu tamb.
Cantons del Loiret;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350327" title="Montargis" nonfiltered="2135" processed="2123" dbindex="137151">


Montargis  s un municipi francs, situat al departament de Loiret i a la regi de Centre. 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350330" title="Pithiviers" nonfiltered="2136" processed="2124" dbindex="137152">


Pithiviers  s un municipi francs, situat al departament de Loiret i a la regi de Centre. 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350331" title="Chinon" nonfiltered="2137" processed="2125" dbindex="137153">


Chinon  s un municipi francs, situat al departament de l'Indre-et-Loire i a la regi de Centre. s una de les dues subprefectueas d'Indre i Loira (l'altra s Loches). El seu gentilici s Chinonais. Chinon  menuda vila de gran renom  com se sol denominar, s tamb coneguda com  la flor del jard de Frana , el susdit jard es troba en Turena.

Chinon tenia, en 2005, 8.169 habitants. Construda a banda i banda de el ric Vienne l'antiga ciutat est formada per recolets carrers (quasi totes en costa), mentre que un barri: el  Hucherolles , ms residencial, se situa en un altipl. Chinon s tamb reconegut pel seu vi.


 Histria .

 El castell de Chinon .

Dominant el Vienne, l'altipl de Chinon acaba en un contrafort que quasi arriba fins al riu. Aquest contrafort, fortificat des del temps dels romans, va suportar durant deu segles una histria confusa i trgica.

Tres mestres en la construcci de fortificacions van deixar la seua empremta en el castell-fortalesa, aix com dos reis de Anglaterra: Enrique II i Ricardo Cor de Len, i un rei de Frana Felipe Augusto. En l'any 1205 i desprs d'un setge de vuit mesos, el rei de Frana va poder llevar-se'l als Plantagenet.

 La cort del rei de Bourges (principis de el segle XV) .

Amb Carlos VII es va iniciar una part de la seua histria. Frana es trobava en una situaci molt greu. Enrique IV, rei d'Anglaterra, era tamb el rei de Bretanya, Carlos VII no era ms que el rei de Bourges quan, en l'any 1427, va installar la seua menuda cort en Chinon. A l'any segent el rei va reunir als Estats Generals de les provncies del Centre i del Sud sotmeses, encara, a la seua autoritat. Aquestes van aportar 400.000 lliures per a organitzar la defensa de Orleans, que estava assetjada pels bretons.



 Joana d'Arc en Chinon .

Escortada per sis soldats, Joana d'Arc va viatjar des de Lorena a Chinon sense trobar cap de les tropes armades que assolaven el pas. El poble va veure en ella un signe de protecci divina. Esperant ser rebuda pel rei es va allotjar en una hospederia de la part baixa de la ciutat, on va romandre dejunant i orant.

Quan la jove (18 anys), va ser duta a palau van tractar de confondre-la: el gran sal estava illuminat amb cinquanta torxes; tres-cents gentils homes, vestits ricament, estaven all reunits; el rei va intentar dissimular la seua presncia amagant-se desprs d'ells, mentre que un cortes lluiallua les vestidures del rei. Juana d'Arc va avanar tmidament i va reconixer, immediatament, al veritable rei malgrat que aquest pretenia no ser-lo, Juana va abraar els seus genolls dient: "el rei dels cels m'envia per a dir-vos que vs sereu consagrat i coronat en la ciutat de Reims i sereu el llegat del Rei dels Cels que s el rei de Frana".

Carlos VII es debatia en un mar de dubtes, es preguntava si, realment, Carles VI era el seu pare, i si Elisabet de Baviera, la conducta del qual havia causat tant escndol, era la seua mare. Quan Juana d'Arc va declarar: "Jo t'assegure, per mitj del nostre Senyor Jesucrist, que tu eres l'hereu de Frana i veritable fill del rei", ell es va sentir reconfortat i absolutament convenut de la missi de l'herona.

La cort de Carles VII manifestava els seus dubtes. Van obligar a Juana d'Arc a comparixer davant de la cort de Poitiers. Un arepag de doctors i matrones havia de decidir si Juana era una bruixa o una illuminada. Va Ser interrogada durant tres setmanes. Les seues senzilles respostes, les seues rotundes rpliques, la seua pietat, la seua confiana en la intervenci de Du, van convncer als ms escptics. Va ser declarada enviada de Du. Retornada a Chinon, Juana va tornar a entrevistar-se amb Carlos VII a fi que aquest li proporcionara una armada. El rei li va proporcionar l'armada el 25 de febrer de 1429 i el 20 d'abril de 1429 Juana va marxar per a complir el seu miraculs i trgica dest.

 El divorci de Llus XII (finals de el segle XV) .

Chinon va ser seu de la cort fins a l'any 1450, desprs va ser abandonat. No obstant aix, el castell va tornar a ser el centre d'una nova pgina histrica en 1498 quan el rei Llus XII va rebre al llegat del Papa Csar Borja que li portava la butlla del seu divorci.

Lluis XII es va separar de Joana III de Borgonya, filla de Llus XI. Luis XII noms tenia 14 anys quan Lluis XI li va obligar a casar-se. Una doble protuberncia, un maluc coxlgica i un aspecte simiesc, expliquen el poc inters de Lluis XII per la seua esposa durant els 23 anys que va durar el seu matrimoni. Quan va morir Carles VIII, Luis XII va haver de casar-se, segons el testament del difunt, amb la seua vdua Anna de Bretanya. Aquest nou matrimoni li permetria conservar Bretanya, motiu suficient perqu el rei, clebre per les seues magnfiques festes, festejara, al mateix temps, l'arribada de la butlla i el nou matrimoni.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350332" title="Nctar (desambiguaci)" nonfiltered="2138" processed="2126" dbindex="137154">


 Botnica: Lquid ric en sucres produt pels nectaris de les plantes. Vegeu Nctar;
 Mitologia: Beguda dels dus segons la Mitologia Grega. Vegeu Nctar (mitologia);
 Alimentaci: Beguda a base de sucs de fruites amb polpa, aigua i sucre. Vegeu Nctar (beguda);










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350334" title="Loches" nonfiltered="2139" processed="2127" dbindex="137155">


Loches  s un municipi francs, situat al departament de l'Indre-et-Loire i a la regi de Centre. 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350338" title="Volta a Polnia 2008" nonfiltered="2140" processed="2128" dbindex="137156">

La 65a edici de la Volta a Polnia es disput entre el 14 i el 20 de setembre de 2008, sent la darrera prova del circuit UCI ProTour 2008. El recorregut de la cursa era de 1.252,8 km repartits en 7 etapes.

El vencedor final fou l'alemany Jens Voigt, de l'equip Team CSC, que fou seguit pel dans Lars Ytting Bak i l'itali Franco Pellizotti. 

Cal destacar que la 4a etapa fou suspesa degut al mal temps i les baixes temperatures que es registraren a la zona.

 Equips convidats i principals participants.
Els tres primers classificats de la classificaci individual de l'UCI ProTour 2008 no prenen part en aquesta cursa: Alejandro Valverde, Damiano Cunego i Andreas Klden, ja que ens aquestes mateixes dates estan disputant la Volta a Espanya.

Els 18 equips ProTour hi prenen part. Cap equip continental professional no s convidat. Una selecci nacional polonesa, composta per corredors de diferents equips continentals (DHL-Author, CCC Polsat-Polkowice, Legia i Kalev Sport) participa en la carrera. 

El vencedor vigent, el belga Johan Vansummeren, s el lder de l'equip Silence-Lotto i porta el dorsal nmero 1. Robert Gesink i Kim Kirchen, que completaven el podi el 2007, no hi sn. 

 Etapes .


 Evoluci de les classificacions .



 Classificaci general .


Classificaci individual de l'UCI ProTour 2008 desprs d'aquesta cursa .


Notes. 


 Enllaos externs .
 Web oficial    ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350341" title="Lletjor" nonfiltered="2141" processed="2129" dbindex="137157">
La lletjor s'acostuma a definir com la contraposici de la bellesa i inclou tot all que es jutja negativament des del punt de vista de l'esttica. s un terme subjectiu i culturalment condicionat, ja que el cnon d'all bell varia segons la comunitat i l'poca. 

En perodes com el romanticisme, es reivindica que el que s considerat ms lleig es toca amb el ms bell, en un cercle perceptiu, ja que els extrems sn sublims i provoquen la mateixa reacci en el receptor. En la mateixa lnia, la reinvindicaci del kitsch presenta com a objectes de moda i preuats el que se surt de l'elegncia

Caracterstiques de la lletjor.
Umberto Eco assenyala alguns dels trets que acostumen a tenir les entitats jutjades com a lletges :
no compleixen les regles de la simetria i harmonia, sn deformes o allunyades de la norma;
sn immorals (per aix el dimoni sol ser representat com un monstre);
es relacionen amb la malaltia o l'obscenitat;
tenen un aire ridcul (la caricatura pretn deformar els trets fsics per fer riure);
sn banals o inspids;
provoquen reaccions de rebuig o fstic (com determinats insectes);

Importncia de la lletjor.
La lletjor pot afectar a la selecci de parella, de feina i a les relacions socials. Diversos estudis  alerten que una persona lletja pot acabar cobrant menys sous per la mateixa feina o fins i tot deixar de ser triada per una empresa, ja que l'aparena fsica s t molt en compte a les entrevistes laborals tot i les lleis en contra de la discriminaci per aquest motiu. 

La lletjor t ms conseqncies socials en les dones que en els homes , fet que explicaria que les dones siguin ms clientes de la cirurgia plstica i reparadora. 

Les persones lletges reben menys atenci fins i tot del cercle de persones properes , a l'escola i als grups d'amics, fet que condiciona la seva evoluci psicolgica. La manca d'xit social, lligat a la bellesa en bona mesura especialment a l'adolescncia, pot ser font de complexes psquics i de baixa autoestima.

Obres que es basen en la lletjor.
Diverses obres de ficci es basen en la lletjor, com L'aneguet lleig, conte de Hans Christian Andersen. En ella la lletjor aparent s'acaba transformant en bellesa (el cigne). Idntic esquema juguen sries com Yo soy Bea o la histria de la bella i la bstia.

En altres obres la lletjor fsica es contraposa amb una gran riquesa interior, com a la histria de Cyrano de Bergerac o comdies cinematogrfiques com The Truth About Cats & Dogs. El tpic que uneix lletjor i intelligncia i bellesa fsica amb estupidesa neix d'aquest corrent.  

Una darrera tradici cultural imposa le lletjor com a cstig per haver obrat malament, com s el cas dels encanteris dels contes populars. Tamb pot sorgir per l'enveja d'alg poders (i en aquest cas la histria acaba amb al recuperaci de la forma original). 

Referncies.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350342" title="Foederatus" nonfiltered="2142" processed="2130" dbindex="137158">
Amb la paraula llatina foederatus (plural foederati), es denominava en els primers temps de la histria de l'antiga Repblica romana a qualsevol tribu que hagus subscrit a un tractat (foedus), que no era ni colnia romana ni se li havia concedit la ciutadania romana (civitas), per de la qual s'esperava que proporcions un contingent de soldats quan hagus problemes. Es considerava als latini aliats de sang dels romans, per la resta eren federats o socii. 

Procedeix doncs de la paraula llatina foedus, que designa a un tractat solemne i vinculant d'assistncia mtua a perpetutat entre Roma i altra naci. Al seu torn, la paraula ha passat a les llenges romanos actuals, en les veus federaci i els seus derivats, com per exemple federalisme. 

 Roma antiga . 

Durant la Repblica romana, les friccions originades per les obligacions subjacents a aquests tractats sense els corresponents beneficis de ciudadana van conduir a una guerra social entre els romans, amb pocs aliats propers, i aquests socii desafects. 

Una llei de l'any 90 a. C. (la Lex Julia) va oferir la ciutadania romana als estats federats que acceptessin les condicions. No totes les ciutats (per exemple, Heraclea i Npols) estaven preparades per a incorporar-se a la cap de bestiar publica romana en qualitat de ciutadans. Ms enll de Itlia romanien molts altres foederati, entre els quals podem destacar: Gades (Cadis) o Ebusus (Eivissa) en Espanya i Massalia (Marsella) en Frana. 

 Imperi rom . 

 

Posteriorment, ja en la plenitud del Imperi rom, a partir del segle III, el terme foederati es va estendre pel costum rom de subvencionar a les tribus brbares -que incloen als attacotti, francs, vndals, alans, i els ms coneguts, els visigots- en canvi de qu proporcionessin soldats per a lluitar en el exrcit rom. Aix, per exemple, Alaric I va comenar la seva carrera liderant una banda de foederati gots. 

AL principi, el subsidi rom es concedia en forma de diners o de aliments, per quan els ingressos per impostos van disminuir en els segles IV i V, els foederati dels pobles germnics van ser emplaats en hisendes locals, el que va acabar sent ho mateix que establir-se en territori rom. Amb el temps, els grans terratenents locals que vivien en provncies frontereres distants (marques), en villae extenses i prcticament autosuficients, van veure la seva lleialtat al poder central compromesa en aquestes situacions. Llavors, quan les lleialtats van comenar a fraccionar-se i a tornar-se ms locals, l'Imperi va comenar a esmicolar-se en territoris cada vegada ms petits. 

En el 376 els visigots van sollicitar a l'emperador Valent installar-se en la zona meridional del riu Danubi, i van ser acceptats en l'imperi com foederati. Dos anys ms tard els visigots es van rebellar i van derrotar els romans en la batalla de Adrianpolis. L'elevada prdua de m d'obra militar va forar a l'Imperi Rom a confiar ms en els foederati. 

Per al segle V, la fora militar romana es basava gaireb totalment en unitats de foederati. En el 451, el hun tila noms va poder ser derrotat amb l'ajuda dels foederati (que incloen a visigots i alans). Els foederati van donar el cop de grcia al moribund Imperi Rom en el 476 quan el seu cabdill Odoacre va deposar a l'ltim emperador rom, Rmul Augstul.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350349" title="David de Donatello" nonfiltered="2143" processed="2131" dbindex="137159">

El David  de Donatello, s una escultura exempta en bronze de 158 cm, realitzada cap a l'any 1440 (o cap al 1430 segons alguns experts) per encrrec de Cosme de Mdici, que la volia situar als jardins del seu palau a Florncia. Actualment es troba al Museu del Bargello. s una escultura representativa del quattrocento itali, inspirada en l'poca clssica i amb una composici clarament praxiteliana; encara que tracta un tema bblic, a l'escultura es pot observar la gran semblana que t amb un heroi de l'Antiguitat clssica. s la primera esttua exempta de l'escultura renaixentista que es va realitzar en bronze tota nua. 

 Context histric . 
A comenaments del segle XV apareix a Europa una societat mercantil, amb la Taula de Canvi a Barcelona, o la creaci de bancs a les ciutats ms prsperes, com Pars o Florncia; a Florncia, aquesta prosperitat va permetre la pujada al poder de la famlia Mdici amb la consegent influncia poltica; els Mdici es convertiren en els grans mecenes de totes les arts. Tot i que l'artista continuava sent un artes, va millorar la seva posici social grcies als mecenatges que procuraven elevar la posici dels "seus artistes". 

Al llarg del segle XV va aparixer a Itlia el perode anomenat el quattrocento o el rinascimento dell'antichit, moviment artstic que evolucion les tcniques de la pintura, especialment el dibuix. En el quattrocento s'utilitz la perspectiva com a mitj per aconseguir una major exactitud en l'expressi de la realitat des d'un determinat punt de vista, i es perfeccion la tcnica a l'oli. L'arquitectura va inspirar-se en les maneres de l'art grec, amb unes lnies ms pures i amb cnons d'una gran harmonia; igualment, a l'escultura, es pot observar un retorn a la imitaci de la figura clssica, amb l'anatomia com a centre d'atenci, i cercant la perfecci del cos hum. Grans artistes, com els arquitectes Filippo Brunelleschi i Leon Battista Alberti, els pintors Masaccio, Sandro Botticelli, Filippo Lippi, Piero della Francesca i els escultors Ghiberti o Donatello, van contribuir a l'esplendor de l'art d'aquesta poca.

L'any 1436, Brunelleschi acab la cpula de Santa Maria del Fiore, la catedral de Florncia, un dels projectes arquitectnics ms importants de la ciutat. El 1426 lAdoraci dels Mags de Masaccio represent la renovaci de la pintura de l'poca; les seves figures perden el gest grcil de l'art gtic i ocupen un espai veritable dins les lleis de la perspectiva lineal i el contrast del color. A Florncia, aquesta concepci de l'art ja era practicada per Brunelleschi, vint-i-quatre anys ms jove que Masaccio, i Donatello, amb el que es portava quinze anys.

L'any 1425 l'escultor Ghiberti va rebre l'encrrec de la realitzaci de la porta est o Porta del Parads per al Baptisteri de Sant Joan (Florncia), i en aquesta obra aconsegu una gran perfecci en el relleu en bronze. L'ajudant de Ghiberti va ser Donatello.

 Detalls biogrfics de Donatello .
Donatello, que va nixer a Florncia probablement l'any 1386, va anar a Roma a treballar amb Brunelleschi en dues ocasions, estudiant l'art clssic i realitzant algunes escultures sota aquesta influncia, com s el cas de la tomba de Giovanni Crivelli i el cimbori de la Baslica de Sant Pere. Quan torn a Florncia, l'any 1434, va ser acollit sota la protecci de la famlia Mdici, per a la que va treballar fins a la seva mort. 

Les seves obres ms representatives sn la Cantoria de la Catedral de Florncia, el Sant Jordi d'Orsanmichele (a Florncia), l'esttua eqestre del Condottiero Gattamelata (a Pdua) i l'escultura en bronze de David, encarregada per Cosme de Mdici i que va ser collocada al pati del palau dels Mdici. Quan, l'any 1495, Pere II de Mdici va ser expulsat de la ciutat, l'esttua va ser traslladada al pati del Palazzo Vecchio.

Des de l'any 2007 s'est fent una restauraci de l'obra, per a procedir a la seva neteja. Els treballs poden ser seguits pels visitants del Museu Bargello, mitjanant un finestral de vidre que mostra la sala on s'efectuen les tasques de millora.

 Descripci .

A comenaments del quattrocento Donatello descobr la representaci heroica de l'adolescncia, que ms tard exaltarien els humanistes, en el sentit d'una conscincia nova de la dignitat i l'excellncia de l'home.  En la seva maduresa artstica, l'activitat de Donatello s innovadora i experimental, i s  quan realitza el David i, ms tard, el grup tamb en bronze de Judit i Holofernes, quan ja tenia seixanta anys; en aquestes obres realitza una recerca dels efectes pictrics que posseeix el material del bronze, amb la possibilitat que li permetien les seves ptines. Hi ha una certa relaci simblica entre David i Judit i Holofernes: David, com Judit, representen la passi controlada, mentre que Goliat, com Holofernes, representen la passi desbocada.
 
L'obra es basa en la histria bblica de l'Antic Testament (Samuel, 17) on es relata la victria de David sobre Goliat, un filisteu gegant. Donatello mostra un David adolescent, tot nu, amb el peu sobre el cap de Goliat, que acaba de tallar amb la prpia espasa del seu enemic i que David encara t agafada amb la seva m dreta. Amb l'altra m sost la pedra amb la que va ferir Goliat. David t l'expressi serena i cobreix el seu cap amb un barret de palla tpic de la Toscana adornat amb unes fulles d'heura i, per sota el barret, sobresurten uns rnxols del seu cabell; els seus peus estan calats amb unes botes. El cap de Goliat porta un elm amb relleus historiats i amb ornaments tpics del renaixement, com unes llargues plomes que arriben a cobrir una part de la cama de David.

 Histria de David i Goliat .

David era fill de Jess, de la tribu de Jud. Vivia a Betlem amb el seu pare i els seus set germans en el si d'una famlia humil que es dedicava a pasturar ramats. Com es relata a 1 Samuel 17:51, els esdeveniments s'inicien quan el seu pare l'envi cap a on estava acampat l'exrcit israelita per a poder tenir notcies dels seus germans grans Eliab, Abinadab i Xim. En arribar al campament, David s'assabenta que un filisteu molt fort, un gegant anomenat Goliat, est desafiant en combat individual a qualsevol enemic; per descomptat, davant aquell guerrer cap israelita gosava enfrontar-s'hi. Malgrat que era jove i inexpert en l'art de la guerra i que Goliat feia dos metres i mig, David va resar una pregria a Du i deman perms al rei Sal per poder-se enfrontar al gran guerrer. Va exposar al rei les seves habilitats i que quan un lle i un s havien atacat el seu ramat ell havia sigut capa de matar-los amb la seva fona. Llavors, el rei li va donar perms per sortir a l'encontre del gegant.

Aix doncs, David es va dirigir cap a on era Goliat. Inicialment anava vestit amb una armadura per, com que li era massa pesada i perdia capacitat de moviment, se la va treure. Va anar fins a un torrent proper per agafar cinc palets i va arribar al camp de batalla amb la seva fona a la m com a nica arma. Goliat se'n va riure de David perqu era jovenet, ros i tenia un aspecte delicat i, d'altra banda, anava mal armat. Llavors, el pastor va collocar un palet a la fona, va comenar a fer-la girar i va llanar el projectil contra Goliat. La pedra va anar directament al front del gegant, que va caure a terra; llavors, David va anar rpidament cap a Goliat, va desembeinar-li l'espasa i li va tallar el cap.

 Anlisi de l'obra .

L'actitud que presenta del cos, recolzant-se amb la cama dreta, s una influncia clara de l'estil de Praxteles, que s coneguda en el mn de l'art com la "corba praxiteliana" o contrapposto, que contribueix a trencar la llei de la frontalitat i proporciona un moviment ms harmnic al cos. Consisteix en representar la figura amb una cama lleugerament flexionada, innovaci que s'atribueix a l'escultor Policlet.

La composici est emmarcada per una ellipse amb un recorregut que va del cap al bra dret, d'aquest a les cames, desprs a l'altre bra i acaba novament al cap. L'obra t una alada de 158 cm, amb les proporcions del cos perfectes i amb un eix vertical que guarda un perfecte equilibri. El renaixement va adoptar els elements bsics que havia descrit l'escriptor Vitruvi, que sostenia:... que la proporci de la forma humana havia de servir de paradigma per a les proporcions de les creacions de l'home. Ats que la natura ha dissenyat al cos hum de manera que els seus membres estan degudament proporcionats a la figura en el seu conjunt; tant sembla que els antics tenien una bona ra per a la seva regla, que diu que als edificis perfectes els diferents membres han de guardar relacions simtriques exactes amb l'esquema general al seu conjunt. 
L'acabat que presenta el bronze s tot llis per simular la suavitat de la pell i constitueix un magnfic exemple d'estaturia en bronze.  

Segons Vasari: s una figura tan natural i d'una bellesa tal que als artistes els costa creure que no hagi estat emmotllada sobre un model vivent.

La interpretaci simblica s la relaci amb Cosme de Mdici que commemora les victries de Florncia davant el seu rival, Mil. A l'escultura, David personifica Florncia portant el tpic barret tosc, i Goliat a Mil, un dels smbols del qual s l'espasa, convertida en creu. Tamb la seva inscripci fa referncia al mateix tema: 

Pro Patria fortiter dimicantibus etiam adversus terribilissimos hostes di i praestant auxilium. -A qui valentament van lluitar per la mare ptria, els dus donaran el seu ajut tamb davant els enemics ms terribles.- 

Entre alguns historiadors existeixen comentaris sobre la veritable representaci de l'escultura de Donatello: David i Goliat o Hermes (Mercuri) vencent Argos?. Alessandro Parronchi s'inclina sobre la segona opci, pel tema simblic que expressa el barret llorejat i la sensualitat pagana de l'adolescent. Altres arguments sn que el barret, que com s'ha dit podria ser tosc, tamb podria ser el "petasos" d'ales amples tpic d'Hermes; tamb ho assenyalaria el "psicopompos" (sser que en les mitologies o religions t la funci de conduir les nimes dels difunts cap a la ultratomba, cel o infern) que hi ha representat al casc de Goliat, ja que una de les atribucions d'Hermes era la de guiar les nimes a l'altre mn. 

L'escultura s una exaltaci de la bellesa ambigua de l'adolescent que sembla que ha venut Goliat ms per la seva planta que per la seva fora.

 Representaci d'escultures de David a l'art .

El propi Donatello havia realitzat anteriorment una escultura de David encarregada per als contraforts del cor de la catedral de Florncia; per al mateix lloc n'encarregaren una altra a a Nanni di Banco en la que aquest va representar a Isaes. Si es comparen ambdues escultures s'observa una flexi del cos a l'Isaes que continua sent gtica i que sembla no tenir un eix central; mentre, la del David de Donatello, presenta un conttraposto perfecte.  Donatello la realitz en marbre amb una alada de 190 cm; la gran meticulositat de l'acabat ens recorda la influncia que encara t l'autor de l'ofici adquirit traballant amb Ghiberti.

Verrocchio realitza un David l'any 1467-1470, en bronze, que s ms descarat i auda, a ms a ms d'estar vestit; queda reflectit el mateix moment victoris que el David de Donatello. Est al museu Bargello de Florncia.


Miquel ngel, l'any 1501-1504 en realitz un en marbre, amb una alada de ms de cinc metres; s el smbol de la tensi en l'instant previ de llanar-se al combat contra Goliat. Es troba a la Galleria de l'Acadmia de Florncia.

Bernini (barroc), cap als anys 1623-1624 realitz una esttua de mida real i en marbre. Representa a David en el moment fuga i subtil en qu dispara la seva pedra. Es troba a la Galleria Borghese de Roma.

Antonin Merci, l'any 1871; esttua realitzada en bronze, en qu David t el cap de Goliat als seus peus, com en el de Donatello, per porta un turbant i est embeinant la seva espasa. Existeixen nombroses reproduccions, la majoria de les quals incorporen una pea de roba cobrint la zona genital, encara que les natges queden descobertes. L'escultura original es troba en el Museu d'Orsay.

 Premis David di Donatello .
El David de Donatello dna nom als premis ms prestigiosos de la indstria cinematogrfica italiana des dels anys 50. Els Premis David di Donatello els gestiona la Fundaci David di Donatello en nom de l'Accademia del Cinema Itali. Els espanyols Pedro Almodvar i Penlope Cruz sn alguns dels artistes que els han obtingut.

 Bibliografia .









 Referncies .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350350" title="Pirmide (arquitectura)" nonfiltered="2144" processed="2132" dbindex="137160">

En arquitectura, una pirmide (del llat pyr mis, - dis) s una construcci monumental, amb forma piramidal, normalment de base quadrangular.

 Histria .


S'ha discutit molt sobre l'origen de la forma piramidal en la construcci humana. Les pirmides van sorgir en diferents civilitzacions sense contacte entre si, la qual cosa ha donat lloc a multitud d'especulacions de tota ndole. Tanmateix, des d'un punt de vista merament estructural o constructiu, la forma piramidal s un resultat gaireb inevitable del simple desig de guanyar altura utilitzant com a material la pedra.

En l'antiguitat, l'arquitectura comuna emprava materials fcils d'aconseguir i manipular, tals com el fang o la fusta. Tot i aix, aquest tipus de construccions no perduraven en el temps. Quan es desitjava un edifici ms durador, com una tomba, o un edifici emblemtic, es recorria llavors a la pedra o al ma si no es disposava del primer. Les primeres construccions de pedra, per tant, van obeir a propsits funeraris o religiosos, i tant a Egipte, amb les mastabes com a Amrica, ja van adoptar una forma troncopiramidal.

La ra d'aquesta forma es devia a la necessitat d'estabilitzar els monticles de pedra a les vores, ja que davant de la pressi exercida per l'apilament de pedres, en terreny solia cedir i enfonsar-se a les cantonades, ocasionant esquerdes o en el pitjor dels casos ensorraments. Amb el temps, es van comenar a edificar tombes i plataformes religioses damunt de les construccions anteriors, potser amb la intenci de manifestar un major poder que el predecessor. Aquest tipus de prctiques va derivar en les pirmides escalonades, un tipus de construcci molt similar als zigurats mesopotmics.

No queda constncia dels motius que van impulsar el pas des d'aquest punt a la tpica pirmide prismtica, encara que no s absurd pensar que el salt formal fos simplement de caire esttic.



 Construcci .

Algunes pirmides no eren "simples" apilaments de pedra, ja que requerien per a la seva construcci molta habilitat, enginy, capacitat organitzativa, i un esfor enorme. Encara que algunes civilitzacions, com l'egpcia, ja coneixien l'arc de descrrega, van emprar preferentment estructures adovellades. Tanmateix, les grans llindes de pedra eren incapaces de suportar les tremendes pressions exercides sobre ells sense fracturar-se, de manera que per obrir estances i passadissos interiors, van recrrer a la tcnica de la falsa volta, consistent a anar aproximant lleugerament de forma escalonada les filades dels murs, fins a aconseguir un efecte similar al d'un arc apuntat, per amb dovelles horitzontals.

Els recobriments exteriors d'aquests edificis van variar molt d'unes cultures i poques a d'altres, trobant-se des de revestiments de pedra calcria fins a estucs. El procs de tallat de les pedres era extremadament lent, ja que aquestes solien ser pedres dures, de tipus grantic. Per treballar-les es van utilitzar eines de bronze i slex, i el poliment s'aconseguia mitjanant el fregat amb la prpia pols de les pedres o amb abrasius ms durs com la pols de cuarcita.

L'absncia de documents ha impossibilitat conixer els mtodes constructius emprats a les pirmides antigues, per no hi ha constncia de l's de la roda, per la qual cosa les teories ms acceptades especulen amb rampes o espirals exteriores, sobre les que s'anirien lliscant els blocs mitjanant palanques.

Noms a partir del segle XX, desprs de la popularitzaci de l'acer i el vidre com a materials de construcci, els arquitectes han tornat a incorporar la pirmide dins el seu repertori formal.

 Llista de pirmides .





 Egipte .

Sn monuments funeraris que van evolucionar des de les mastabes fins a construccions colossals com les del complex de Gizeh. La primera pirmide de la que es t constncia s una pirmide escalonada atribuda a Imhotep, i data del 2700 aC, mentre que les primeres pirmides anomenades "clssiques", que sn completament en forma de prisma, estan datades cap el 2500 aC.

Entre les pirmides egpcies ms importants es poden destacar:
 Pirmide esglaonada de Djoser, a Saqqara;
 Pirmide encorbada, a Dashur;
 Pirmide roja, a Dashur;
 Pirmide negra, a Dahshur;
 Pirmide de Kheops, o Gran Pirmide, a Gizeh;
 Pirmide de Khefren, a Gizeh;
 Pirmide de Micer, a Gizeh;
 Pirmide de Sahure, a Abusir;
 Pirmide de Nefererkare, a Abusir;
 Pirmide de Niuserre, a Abusir;
 Pirmide d'Unas, a Saqqara;

 Maies .

Normalment consistien en una pirmide escalonada que condua a un temple situat al cim. S'utilitzaven amb finalitats cerimonials. Les restes ms antigues es calcula que daten de l'any 600.

 El Castillo, o pirmide de Kukulkan, a Chichn Itz (Mxic);
 Pirmides de Tikal, a Guatemala;

 Asteques .

Basaments piramidals de les cultures prehispniques mexicanes. Tamb anomenades, de vegades, teocallis.

 Pirmide del Sol, a Teotihuacan (Mxic);
 Pirmide de la Lluna, a Teotihuacan (Mxic);
 Pirmide dels nnxols, a El Tajn (Mxic);
 Gran Pirmide de Cholula, a l'Estat de Puebla (Mxic);
 Pirmide de Cuicuilco, al sud de la Ciutat de Mxic (Mxic);

 Inques .

Les pirmides inques van ser concebudes com a residncies de les diferents detats. De fet, la cultura qutxua, denominava huaca tant a les detats com als edificis en els quals se'ls retia culte. Tanmateix els mochiques les van emprar per a finalitats administratius. Encara que aquestes construccions es denominen comunament pirmides, en realitat sn basaments piramidals d'un o diversos pisos.

 Pirmide de Akapana, a Tiwanaku, Bolvia;
 Morro del Tulcn, a Popayn (Colmbia);
 Huaca del Sol i de la Luna, a Per;

 Altres pirmides .

 Pirmides nbies de Meroe, al Sudan;
 Pirmide de Cesti, a Roma (Itlia);
 Stupa de Borobudur, a Indonsia;
 Pirmide de Xi'An, a Xi'an (Xina);
 Pirmides de Gmar a les Canries (Espanya);

 Pirmides contempornies .

 Pirmide del Louvre, a Pars (Frana);
 Pyramid Arena, a Memphis (Estats Units);
 Luxor Hotel, a Las Vegas (Estats Units);
 Walter Pyramid, a Long Beach (Estats Units);
 Transamerica Pyramid, a San Francisco (Estats Units);

 Referncies .


Vegeu tamb.

Pirmides d'Egipte;





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350356" title="Colors complementaris" nonfiltered="2145" processed="2133" dbindex="137161">

Els colors complementaris sn aquells parells de colors que, en l'espectre circular, es troben just un enfront de l'altre en un cercle cromtic. D'aquesta manera la denominaci complementari depn en gran mesura del model empleat. S'obt mitjanant la contraposici d'un primari amb un color secundari format pels altres dos primaris. Aix per regla general (en el sistema RGB), el complementari del color verd s el color vermell, el del blau s el taronja i el del groc, el violeta.

 Teoria del color .

En la teoria del color es diu que dos colors es denominen complementaris si, quan es barregen en una proporci donada el resultat de la barreja s un color neutral (gris, blanc, o negre). Des d'una perspectiva de posicionament dels models de colors, els colors neutres: blanc, gris i negre cauen en un eix central de l'espai de , i els colors complementaris estarien a un costat o altre d'aquest eix, oposats els uns amb els altres. Per exemple, en l'espai de color HSV, els colors complementaris (tal com es defineixen a HSV) cauen oposats els uns amb els altres en les secciones vertials.

En la majoria dels colors complementaris, solament es consideren els colors saturats, els ms brillants. Aix no obstant, sota les definicions formals, la brillantor i la saturaci sn factors igualment a tenir en compte. A l'espai CIE 1931, un color d'una longitud d'ona  dominant  pot barrejar-se amb una altra quantitat particular de longitud d'ona  complementria  per produir un color neutral (gris o blanc).

En el model RGB de color (aix com models derivats tals com el HSV), els colors primaris aix com els colors secundaris s'aparellen de la segent manera:


vermell i cian ( vermell   cian ) (on el cian s'entn com una barreja ptica de blau i verd);
verd i magenta ( verd   magenta ) (on el magenta s una barreja de vermell i blau);
blau i groc ( blau   groc ) (on el groc s una barreja entre el verd i el vermell);

 Retroimatges .
Quan ens fixem detingudament sense pausa en un color, en el vrmell per exemple, durant un perode de temps (aproximadament uns trenta segons podria ser suficient), llavors apareix en la sensaci de la vista una superfcie illuminada de blanc, s el que es denomina una retroimatge que apareix del color complementari al vermell (en este caso el cian). aquest s el resultat de la 'fatiga ocular'. En el cas mencionat anteriorment el fotoreceptor per a la llum vermella retina se satura,assoleix un nivell de fatiga i envia una informaci 'falsa' al cervell. Quan es realitza el mateix experiment amb llum blanca, les porcions de llum vermella que incideixen a l'ull no sn correctament transmeses, o almenys no ho tan eficientment com ho poden ser altres longituds d'ona (o colors), i sorgeix una sensaci d'estar veient un color complementari. Quan es dna un temps de descans la sensaci de la imatge amb colors complementaris desapareix lentament. En aquests casos n'hi ha prou a tancar les parpelles perqu l'ull vagi recobrant a poc a poc la visi normal dels colors.

 Art i disseny .
A causa del limitat rang de colors que est disponible en la histria de l'art, molts artistes fan servir de forma tradicional parells de colors complementaris per augmentar l'espectre de possibilitats, alguns dels colors inclouen:

 vermell i verd;
 blau i taronja;
 groc i prpura;

El complement de cada color primari (vermell, blau o groc) es pot elaborar barrejant els altres colors subtractius (vermell + blau = violeta; blau + groc = verd; vermell + groc = taronja). Quan dos colors complementaris es barregen en iguals proporcions produeixen un color neutre gris o marr. L's de colors complementaris s important en el desenvolupament esttic dels colors aix com en el disseny grfic de logos de companyies i de minoristes. Quan es colloquen junts dos colors complementaris tots os semblen ms brillants.


 Vegeu tamb .
 Color;
Color primari;
Color secundari;
Color terciari;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350367" title="Necrosi" nonfiltered="2146" processed="2134" dbindex="137162">

La necrosi (del grec:       . Pronunciaci aproximada: nekrs. Significat:mort) s la mort patolgica d'una o varies cllules o de qualsevol teixit de l'organisme, provocada per un agent nociu que ha provocat una lesi tant greu que no es pot reparar o curar. En sn exemples l'aportaci insuficient de sang al teixit o isqumia, un traumatisme o l'exposici a la radiaci ionitzant per l'acci de substncies qumiques o txiques, per una infecci o pel desenvolupament d'una malaltia autoimmunitria. Un cop s'ha produt i desenvolupat la necrosis, s irreversible.

 Lesi cellular .

La cllula t una capacitat extraordinria adaptaci. Quan un agent extern o intern altera en gran part la seva fisionomia sobrepassa el lmits de dita adaptabilitat, sorgeix la lesi cellular que pot ser reversible o irreversible.

 Causes de lesions .
Isqumia i hipxia;
Traumatisme;
Substncies qumiques;
Agents infecciosos;
Variacions trmiques;
Radiacions ionitzants;
Agents immunolgics;
Alteracions gentiques;

 Adaptaci cellular .
Davant diversos estmuls la cllula experimenta uns canvis que li serveixen per adequar-se a la situaci. Aquests canvis sn:
Atrfia: Disminuci de la mina de l'rgan per una deficient estimulaci. (s el que li passa per exemple un mscul d'alguna extremitat que ha estat enguixat durant un temps.) ;
Hipertrfia: Situaci contraria a l'atrfia on l'rgan augmenta la seva mida per una sobreestimulaci, aquesta hipertrfia deriva d'un augment de la mida de les cllules que formen el teixit i no d'un augment del nombre de cllules. La hipertrfia pot ser fisiolgica (msculs d'un atleta) o patolgica.
Hiperplsia: En aquest cas si que augmenta el nmero de les cllules en un rgan, fent que augmenti aix la seva mida, tamb pot ser el resultat d'un procs fisiolgic (augment de la mida dels pits durant la lactncia) o un procs patolgic (augment de l'endometri per estimulaci hormonal excessiu derivat de lexistncia d'un tumor ovric);
Metaplsia: s el canvi d'un teixit per un altre. s el resultat generat per una agressi, s'ha de destacar la metaplsia epitelial respiratori]a] per un altre tipus malpignat en les persones fumadores. El teixit epitelial canvia per adaptar-se a l'agressi que suposa el fum. El risc de la metaplsia en qu aquest teixit es fa molt ms susceptible de malignaci.

 Mort cellular .

Quan tots els mecanisme d'adaptaci i de resistncia s'han esgotat sobrev la mort cellular.

La cllula pot morir de dos formes diferents:

Necrosi: Es produeix per lesi aguda de la cllula en condicions patolgiques, s a dir, deriva d'alguna situaci no fisiolgica que produeix la mort cellular. La necrosi es caracteritza per la seva violncia, la cllula es trenca alliberant a l'exterior substncies que sn perjudicials pel teixit en qu es troba. Els canvis tpics d'una cllula necrtica sn: la picnosi, la cariorrexi i la cariolisi. Depenent del mecanisme lesional existeixen diversos tipus de necrosis:
Necrosi coagulativa: Es produeix a causa de l'isqumia tissular que genera una coagulaci de les protenes intracellulars fent que sigui inviable (com per exemple l'Infart agut de miocardi). la zona de la necrosi s substituda per un teixit fibrs.
Necrosi amb liqefacci: En aquest cas es produeix una autlisi rpida que fa que la zona necrosa quedi liquada.
Necrosi grassa:
Traumtica: No s habitual, es produeix per un traumatisme que sobrepassa les capacitats d'adaptaci cellular.
Enzimtica: Es produeix quan els enzims digestius (lipasa, peptidasa, etc) sn alliberat al medi sense control o s'activen en un lloc no apte. Es dna per exemple en la pancreatitis.
Necrosi caseificant: s la necrosi produda tpicament en la tuberculosi pel bacil de Koch.
Quan els productors de la necrosi sn colonitzats per grmens, generalment bacterises produix la putrefacci amb el despreniment d'olors desagradables caracterstic de la descomposici de les protenes i els greixos.

APoptosi: s la mort cellular programada. En aquest cap una serie d'aconteixements fisiolgics o patolgics generen uns canvis bioqumics en la cllula i aquesta "decideix" la seva prpia mort, d'una forma ordenada, degradant en petites vescules que seran fagocitades pels macrfags i sense major repercussi pel teixit en qesti. (Es denominar com a sucidi cellular);





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350375" title="Moema pepotei" nonfiltered="2147" processed="2135" dbindex="137163">

 Moema pepotei    s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes. 

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 12 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: riu Amazones.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350377" title="Moema piriana" nonfiltered="2148" processed="2136" dbindex="137164">

 Moema piriana    s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes. 

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 12 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: riu Amazones.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350379" title="Moema portugali" nonfiltered="2149" processed="2137" dbindex="137165">

  Moema portugali   s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes. 

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: riu Amazones.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350380" title="Moema staecki" nonfiltered="2150" processed="2138" dbindex="137166">

 Moema staecki    s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes. 

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 12 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: riu Amazones.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350381" title="Fecundaci in vitro" nonfiltered="2151" processed="2139" dbindex="137167">
   

La fecundaci in vitro (FIV o IVF per les seves inicials anglfones) s una tcnica a travs de la qual es realitza la fecundaci de l'ocit per part de l'espermatozoide fora del cos de la mare. La FIV s el principal tractament per a la infertilitat quan els altres mtodes de reproducci assistida no han tingut xit. El procs implica el control hormonal del procs ovulatori, l'extracci dels ocits de l'ovari matern, i la seva fecundaci pels espermatozoides en un medi lquid extern. L'ocit fecundat (zigot) es transfereix a l'ter de la pacient amb la intenci d'iniciar un embars.

In vitro.

El terme "in vitro" s un terme en llat que significa en el vidre. S'utilitza perqu en els primers experiments biolgics on es realitzaven cultius de teixits fora dels organismes vius dels quals procedien, es van fer servir contenidors de vidre, com el tub d'assaig, la  proveta o la placa de Petri. En l'actualitat, el mot in vitro es refereix a qualsevol procediment biolgic que es realitza fora de l'organisme en el que tindria lloc normalment, per a distingir-lo d'un experiment in vivo, on el teixit roman dins de l'organisme viu en el que normalment es troba. 
Colloquialment, als nounats concebuts a travs de FIV se'ls anomena nounats proveta, encara que normalment la fecundaci in vitro es realitza en plaques de Petri; les plaques de Petri utilitzades ms sovint sn fetes de plstic, encara que el nom de FIV es conserva.

Indicacions.
Inicialment la FIV es va desenvolupar per a superar problemes d'infertilitat degudes a problemes en les trompes de Fallopi, per posteriorment es va observar que la tcnica tenia xit tamb en altres situacions d'infertilitat. La introducci de la injecci intracitoplasmtica d'esperma (ICSI) vs solucionar en gran mesura els problemes d'infertilitat masculina.

Per aix, perqu un tractament de FIV tingui xit, s necessari disposar d'un ocit sa, espermatozoides que puguin fecundar i un ter que pugui mantenir un embars. Encara que en alguns pasos els tractaments de FIV estan coberts pels serveis sanitaris socials, normalment s'utilitza aquesta tcnica quan les altres opcions han fallat, degut als costos associats.

Aix significa que la FIV pot utilitzar-se en dones menopusiques, utilitzant ocits procedents d'una donant. Tamb s una tcnica que pot considerar-se en pacients que han patit una prdua total o parcial de fecunditat degut a un tractament agressiu davant d'una patologia greu (com el cncer).

 Mtode .
 Estimulaci ovrica .
La fecundaci in vitro s'inicia el tercer dia de la menstruaci mitjanant una srie de frmacs per estimular el desenvolupament de mltiples follicles als ovaris.
En la majoria de pacients s'utilitzen injeccions de gonadotropines (habitualment anlegs de la FSH), realitzant controls freqents dels nivells d'estradiol i del creixement follicular mitjanant ecografies ginecolgiques. Normalment es necessiten uns 10 dies d'injeccions. L'ovulaci espontnia durant el cicle es preveu amb l'us d'agonistes o antagonistes de la GnRH, que bloquegen l'aparici natural de la LH.

Extracci d'ocits.
Quan es considera que la maduraci dels follicles s adequada, s'administra a la pacient gonadotropina corinica humana. Aquesta molcula, que actua com a anleg de l'hormona lutenitzant (LH), provocar l'ovulaci al voltant de les 36 hores segents a la injecci, per el procediment d'extracci t lloc just abans que aix ocorri. L'extracci dels ocits es realitza per via transvaginal, utilitzant una agulla guiada per ultrasons, que punxa la paret vaginal per arribar als ovaris. Els ocits s'aspiren per l'agulla, i el fluid follicular es trasllada al laboratori per a identificar els ocits. El procediment d'extracci dura al voltant de 20 minuts i pot realitzar-se amb anestsia general o local.


Fecundaci.
Un cop al laboratori, els ocits extrets es netegen, eliminant les cllules que els envolten i preparant-los per a la fecundaci. Al mateix temps, l'esperma es prepara per a la fecundaci, eliminant les cllules inactives i el flux seminal. Si l'esperma prov d'un donant, probablement s'haur preparat abans de ser congelat i posat en quarantena, i quan es descongela est llest per a ser utilitzat. L'esperma i l'ocit s'incuben junts ( 75.000 espermatozous per cada ocit aproximadament) en el medi de cultiu durant unes 18 hores. La fecundaci hauria d'ocrrer en aquest perode i l'ocit fecundat hauria de presentar dos pronuclis. Quan el nombre d'espermatozous s baix, un nic espermatozou s'injecta directament a l'ocit, mitjanant la injecci intracitoplasmtica d'espermatozous (ICSI). L'vul fecundat passa a un medi de cultiu especial i es mant aproximadament all 48 hores fins que presenta 6-8 cllules.


Selecci.
Els laboratoris especialitzats en FIV han desenvolupat mtodes de puntuaci per a jutjar la qualitat dels ocits i dels embrions. Normalment, els embrions que han arribat a l'estadi de 6-8 cllules es transfereixen 3 dies desprs de l'extracci. No obstant aix, els embrions es mantenen en cultiu per un perode ms llarg (uns 6 dies), i la transferncia es realitza en l'estadi de blastocist, sobretot si s'observen molts embrions de 3 dies de bona qualitat. Les transferncies en l'estadi de blastocist mostren millors taxes d'embars.

Transferncia d'embrions.
Els embrions sn puntuats per l'embrileg en base al nombre de cllules, la paritat del creixement i el grau de fragmentaci. Normalment, per a millorar les possibilitats d'implantaci i embars, es transfereixen diversos embrions simultniament. El nombre d'embrions que es transfereixen s en funci del nombre disponible, l'edat de la dona, consideracions diagnstiques i limitacions legals (en alguns pasos, el nombre mxim es limita a dos o tres). Els embrions que es consideren "millors" es transfereixen a l'ter de la dona a travs d'un catter de plstic molt fi, que s'introdueix a travs de la vagina i el crvix i es controla mitjanant la seva visualitzaci per ultrasons.


Taxes d'xit.
Als Estats Units d'Amrica la taxa de nascuts vius via FIV s al voltant del 27% per cicle (amb una taxa d'embars del 33%), per les possibilitats d'xit varien molt depepent de l'edat de la dona (o ms concretament, de l'edat dels ocits que s'utilitzen). Quan s'utilitzen els propis ocits de la dona (i no de donant), per les dones per sota dels 35 anys, la taxa d'embars s al voltant del 43% per cicle (36'5% de nascuts vius), mentre que per a dones per sobre dels 40, la taxa cau drsticament, fins a noms un 4% per a dones amb ms de 42 anys.  Altres factors que determinen la taxa d'xit inclouen la qualitat dels ocits i els espermatozous, la salut de l'ter i l'experincia de la clnica. Normalment es transfereixen diversos embrions simultniament, per a millorar la taxa d'xit, el que t com a contrapartida el risc d'embars mltiple.

Una tcnica recent consisteix en submergir un embri en un cultiu de nutrients durant 5 dies fins que arriba a l'estadi de blastocist. Els metges determinen llavors quins embrions sn els que tenen ms possibilitats de desenvolupar-se. Els de millor qualitat es transfereixen a l'ter de la dona. D'aquesta manera s possible millorar la taxa d'embars sense augmentar el risc d'embars mltiple. Aquesta s una tcnica relativament nova i est en fase d'experimentaci.

Els programes de FIV generalment publiquen les seves taxes d'embars. Tanmateix, s difcil fer comparacions entre clniques, degut a que els resultats sn conseqncia de moltes variables. A ms, els resultats tamb depenen molt del tipus de pacient seleccionat.

Hi ha moltes raons per les quals pot no aconseguir-se un embars desprs d'un tractament de FIV i transferncia d'embrions, entre els quals s'inclouen:
 El moment de l'ovulaci pot haver-se interpretat incorrectament, o b no es pot predir o b pot no ocrrer.
 Els intents d'obtenir ocits que es desenvolupin durant el cicle controlat poden no tenir xit.
 Els ocits obtinguts poden ser anormals o poden haver estat malmesos durant l'extracci.
 La mostra de semen no s adequada.
 La fecundaci dels ocits per a generar embrions pot no ocrrer.
 La divisi cellular dels ocits per a generar embrions no es dna.
 L'embri pot desenvolupar-se incorrectament.
 La implantaci no es duu a terme.
 Mal funcionament dels equips, infeccions o errors humans o altres factors imprevistos i incontrolables, que poden resultar en la prdua o dany dels ocits, de la mostra de semen o dels embrions.;

D'acord amb un estudi suec de l'any 2005 publicat a la revista Oxford "Human Reproduction" , 166 dones van ser controlades comenant un mes abans dels seus cicles de FIV, i els resultats no van mostrar correlaci significativa entre els resultats de la FIV i l'estrs psicolgic. L'estudi concloa amb la recomanaci a les clniques de qu podria ser possible reduir l'estrs experimentat pels pacients de FIV durant el protocol de tractament, informant-los dels resultats de l'estudi. Encara que potser l'estrs psicolgic experimentat durant un cicle pot no afectar el resultat del FIV, s possible que l'experincia de la FIV pugui resultar en estrs que augmenti les probabilitats de depressi. Noms les conseqncies econmiques de la FIV (si es recrrer a una clnica privada) pot generar ansietat i resultar aclaparant. Amb tot, per a moltes parelles l'alternativa s la infertilitat, i l'experincia de la infertilitat en si mateixa tamb pot causar estrs i depressi.

Complicacions.
La major complicaci de la FIV s el risc d'embars mltiple. Aquest est relacionat directament amb la prctica de transferir embrions mltiples per augmentar la taxa d'embars. Els embarassos mltiples estan relacionats amb un increment en el risc d'avortament, complicacions obsttriques, naixement prematur i morbidesa neonatal amb la possibilitat de dany a llarg termini. En molts pasos existeixen lmits estrictes en quant al nombre mxim d'embrions que poden transferir-se, per reduir el risc d'embars mltiple. Tamb pot ocrrer una divisi espontnia de l'embri a l'ter (com en l'embars tradicional), per aquest s un cas estrany, que genera bessons idntics. Un estudi clnic va seguir l'embars desprs de la FIV que va generar 73 nounats (33 nens i 40 nenes) i va concloure que el 8'7% dels nounats nics i el 54'2% dels bessons tenien un pes al nixer < 2500 gr. En cicles on es transfereixen dos embrions la probabilitat de tenir un embars bessoner s del 12% i de tenir un embars triple s del 3%.

Un altre risc de l'estimulaci ovrica s el desenvolupament de la sndrome d'hiperestimulaci ovrica, amb un risc per a la pacient inferior a l'1%.

Si el problema d'infertilitat subjacent est relacionat amb anormalitats en l'espermatognesi, s possible que la descendncia masculina tingui major risc de presentar el mateix problema.

Defectes en els nounats.
El tema de la presncia de defectes associats a la tcnica de FIV roman en controvrsia. La majoria d'estudis demostren que no existeix un increment significatiu desprs d'una FIV, mentre que altres estudis sostenen aquest fet. 

Criopreservaci d'embrions.
Quan es generen embrions mltiples desprs de la FIV, els pacients poden escollir congelar els embrions que no es transfereixen a l'ter de la dona. Aquests embrions es mantenen en nitrogen lquid i poden mantenir-se per molt temps. Als Estats Units d'Amrica existeixen actualment prop de 500.000 embrions congelats. L'avantatge s que els pacients que no aconsegueixen concebre desprs del primer cicle de FIV poden reintentar-ho utilitzant els embrions congelats, sense haver de realitzar un nou cicle de FIV complet: noms haurien de realitzar la transferncia d'aquests embrions, sense passar de nou per l'estimulaci, l'extracci i la fecundaci. En el cas de pacients que aconsegueixen un embars, poden mantenir-los per a un segon embars posterior. Els embrions restants procedents de FIV poden donar-se a altres dones o parelles.

Si segueixen existint embrions criopreservats que, pel temps que porten congelats o per altres motius, no s'utilitzen per a la seva implantaci, poden ser utilitzats en dues alternatives (que normalment estan regulades per lleis molt estrictes) que sn la donaci per a la investigaci i la destrucci. En el cas de la donaci d'embrions per a la investigaci, aquesta s'ha de dur a terme en centres acreditats i en base a projectes autoritzats per les autoritats pertinents.
Normalment, s'estableixen perodes postfecundaci per comenar a investigar i, un cop acabada la investigaci, no es permet fer-los servir en una transferncia embrionria. La investigaci amb embrions procedents de FIV ha perms fins el moment la realitzaci d'estudis de cllules mare, de gran importncia en la comprensi del desenvolupament embrionari i l'avan de les terpies regeneratives de teixits. Quant a la destrucci dels embrions congelats, es considera com a ltima alternativa, a petici explcita dels progenitors, o quan no son necessaris i no est autoritzada la seva donaci a altres parelles ni tampoc ho est per a ser usats en investigaci.

Criopreservaci d'ocits.
La criopreservaci d'ocits madurs sense fertilitzar ha estat realitzada amb xit, per exemple en dones que tenen una alta probabilitat de perdre les seves reserves d'ocits degut a que han de ser sotmeses a un procs de quimioterpia.

Criopreservaci de teixit ovric.
La criopreservaci de teixit ovric interessa a les dones que volen preservar la seva funci reproductora ms enll del lmit natural, o en aquelles que tenen una capacitat reproductiva amenaada per una terpia agressiva contra el cncer, per exemple.

Intervencions associades.
Existeixen algunes variacions o millores de la FIV, com ara la injecci intracitoplasmtica d'esperma (ICSI), la transferncia de zigots intrafallopiana (TZIF), la transferncia de gmetes intrafallopiana (TGIF) i el diagnstic gentic preimplantacional (DGP).

ICSI.
La injecci intracitoplasmtica d'esperma (ICSI) s un desenvolupament recent associada a la FIV que permet injectar directament un espermatozoide en l'ocit utilitzant tcniques de micromanipulaci.
S'utilitza quan els espermatozoides tenen dificultats per a penetrar en l'ocit, i en aquest cas es pot utilitzar l'esperma del company o donador. La ICSI tamb s'utilitza quan el recompte d'espermatozoides s molt baix.

TZIF.
En la TZIF (ZIFT en angls), els ocits s'extrauen de la dona, sn fecundats in vitro, i els embrions se situen a les trompes de Fallopi, en lloc de l'ter.

TGIF.
En la TGIF (GIFT en angls), els ocits s'extrauen de la dona i se situen en una de les trompes de Fallopi, junt amb els espermatozoides de l'home. Per tant, aquesta variaci s en realitat una fecundaci in vivo i no in vitro.

DGP.
El DGP pot realitzar-se en els embrions prviament a la transferncia. Un test similar per ms general s l'haplotipat gentic preimplantacional o HGP (PGH en angls). Tanmateix, la taxa d'xit de la DGP s baixa.

Histria.
El primer embars aconseguit mitjanant FIV amb un ocit hum va ser constatat per l'equip de Monash a la revista The Lancet el 1973, encara que noms va durar uns dies i avui dia s'anomenaria aix un embars bioqumic. Tres anys desprs es va publicar un embars ectpic a les trompes per Steptoe i Edwards el 1976, que va resultar en el naixement de Louise Brown el 1978 i d'un altre nounat desconegut, els primers nounats nascuts a travs de la FIV. Ms tard va tenir lloc el naixement de Candice Reed a Melbourne el 1980. La utilitzaci de cicles estimulats amb citrat de clomif i l's de gonadotropina corinica humana (hCG) per a controlar el moment de la maduraci dels ocits, permetent aix el control del moment de l'extracci, va convertir la FIV d'una eina d'investigaci a un tractament clnic.

Arrel d'aix es van produir catorze embarassos, seguits de nou naixements el 1981 amb l'equip universitari de Monash. L'equip de Jones a Norfolk, Virgnia, va millorar els cicles d'estimulaci incorporen l's d'una hormona estimulant dels follicles (uHMG). Aix es va donar a conixer amb el nom d'hiperestimulaci ovrica controlada (HOC). Un altre avan va ser l's d'agonistes de la hormona que allibera la gonadotropina (GnRH-A), disminuint la necessitat de control al prevenir l'ovulaci prematura, i ms recentment altres agonistes de la hormona que allibera la gonadotropina (GnRH-Ant), amb una funci similar. L's adicional de contraceptius orals ha perms la programaci dels cicles de FIV, cosa que fa que el tractament sigui ms fcil de realitzar pels metges i els pacients.

La capacitat de congelar i posteriorment descongelar i transferir embrions tamb ha millorat significativament l'efectivitat de la FIV. Un altre moment significatiu va ser el desenvolupament de la injecci intracitoplasmtica d'esperma per Andre van Steirtegham a Brusselles, el 1992. Aix ha perms que homes amb una producci mnima d'espermatozoides aconsegueixin embarassos, de vegades conjuntament amb recuperaci d'esperma utilitzant una agulla testicular fina o una biopsia testicular oberta, de manera que tamb els homes amb la sndrome de Klinefelter poden a vegades aconseguir un embars. Per tant, la FIV s'ha convertit en la soluci de la majoria dels problemes d'infertilitat, des de problemes a les trompes fins a factors masculins, subfertilitat idioptica, endometriosi, edat materna avanada i anovulaci.

Referncies.


 Enllaos externs .

Reproduccinassistida.org (tcniques de fecundaci in vitro) (castell).
Fecundaci in vitro (tcniques de fecundaci in vitro, vdeo del procs) (castell).














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350382" title="Nematolebias myersi" nonfiltered="2152" processed="2140" dbindex="137168">

 Nematolebias myersi    s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes. 

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 Encyclopedia of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350383" title="Identitat social" nonfiltered="2153" processed="2141" dbindex="137169">
L'identitat social constitueix la base de la conducta de grup d'acord amb els treballs de Henri Tajfel i John Turner, fomada per tres determinants:

 Indetificaci, de nosaltres en determinats grups que ens amplien l'autoestima;
 Comparaci d'unsa grups amb altres;
 Distinci de la indetitat del propi grup d'una forma positiva respecte d'altres grups. ;

Les explicacions basades en la indetitat social permeten oferir una visi ms enll de les explicacions individualistes de la conducta individual. Alguns economistes com ara Akerlof i Kranton (2000) ofereixen una explicaci de la conducta humana com a resultat de la indetificaci en un grup, fet que permet el individu rebre beneficis de la seva conducta ms enll dels pecuniaris derivats d'adequar-se a les prescripcions del grup. 

Com a formes especficques la idetitat social cal destacar la indentitat nacional, la identitat tnica, identitat de gnere. 

 Referncies .

 Tajfel, Henri; Turner, John (1979). "An Integrative Theory of Intergroup Conflict", in Austin, William G.; Worchel, Stephen: The Social Psychology of Intergroup Relations. Monterey, CA: Brooks-Cole, 94-109. ISBN 0818502789. OCLC 4194174. Retrieved on 2008-07-21.  ;
 Taylor, Donald; Moghaddam, Fathali (1994-06-30). "Social Identity Theory", Theories of Intergroup Relations: International Social Psychological Perspectives, 2nd, Westport, CT: Praeger Publishers, 80-1. ISBN 0275946355. OCLC 29319924. Retrieved on 2008-07-21.  ;
 Akerlof, George A.; Kranton, Rachel E. (August 2000). "Economics and Identity". The Quarterly Journal of Economics 115 (3): 715 53. Cambridge, MA: MIT Press. doi:10.1162/003355300554881. ISSN 0033-5533. OCLC 1763227. Retrieved on 2008-07-21.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350384" title="Nematolebias papilliferus" nonfiltered="2154" processed="2142" dbindex="137170">

  Nematolebias papilliferus   s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes. 

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4,6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W. J. E. M. 2002. The neotropical seasonal fish genus Nematolebias (Cyprinodontiformes: Rivulidae: Cynolebiatinae): taxonomic revision with description of a new species. Ichthyol. Explor. Freshwaters v. 13 (no. 1): 41-52. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 Encyclopedia of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350385" title="Miguel Anxo Fernndez Lores" nonfiltered="2155" processed="2143" dbindex="137171">
Miguel Anxo Fernndez Lores (Vilalonga, 7 de juny de 1954), s un metge i poltic gallec. Des de 1999 s alcalde de Pontevedra, posar-ho BNG.

Desprs d'estudiar medicina en la Universidade de Santiago, fs les prctiques en l'Hospital Provincial de Pontevedra. Desprs va exercir com metge de cabeceira en Pol i Samos, on va estar un any de regidor. Finalment va ser transladado a l'Ambulatori Verge Peregrina de Pontevedra, on va treballar fins i tot la seva elecci com alcalde.

En les eleccis municipals de 1987 va ser elec regidor a Pontevedra, com nic representant del BNG. El grup local de la formaci nacionalista va ser ascendint en nombre de regidors, fins a assolir 10 en les eleccis municipals de 1999, el que li va permetre governar en minoria. Es va convertir aix en el primer alcalde d'una formaci d'esquerres de la ciutat des de la Segona Repblica.

Desprs de les eleccions municipals de 2003, on van aconseguir de nou 10 regidors, va governar en coalici amb el PSDG, acord renovat desprs de les eleccions municipals de 2007, si b solament amb 7 regidors.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350386" title="Descentralitzaci" nonfiltered="2156" processed="2144" dbindex="137172">
La descentralitzaci s la distribuci de les funcions d'una organitzaci entre subelements autnoms. Aplicada a les organitzacions pot pendre una forma  poltica, geogrfica i adminsitrativa.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350391" title="Nematolebias whitei" nonfiltered="2157" processed="2145" dbindex="137173">

 Nematolebias whitei    s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes. 

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 Encyclopedia of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350397" title="Neofundulus acutirostratus" nonfiltered="2158" processed="2146" dbindex="137174">

  Neofundulus acutirostratus   s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes. 

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 7,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W. J. E. M. 1992. Descrio de uma nova espcie do gnero Neofundulus (Cyprinodontiformes: Rivulidae), da bacia do rio So Francisco, Brasil. Rev. Bras. Biol. v. 52 (no. 4): 615-618. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350398" title="Neofundulus guaporensis" nonfiltered="2159" processed="2147" dbindex="137175">

  Neofundulus guaporensis   s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes. 

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W. J. E. M. 1988. Sistemtica e distribuio do gnero Neofundulus (Cyprinodontiformes, Rivulidae). Rev. Bras. Biol. v. 48 (no. 2): 103-111. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350399" title="Neofundulus ornatipinnis" nonfiltered="2160" processed="2148" dbindex="137176">

 Neofundulus ornatipinnis    s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes. 

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Paraguai.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Myers, G. S. 1935. Four new fresh-water fishes from Brazil, Venezuela and Paraguay. Proc. Biol. Soc. Wash. v. 48: 7-14. ;
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350400" title="Vendme" nonfiltered="2161" processed="2149" dbindex="137177">


Vendme  s un municipi francs, situat al departament de Loir i Cher i a la regi de Centre. 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350402" title="Neofundulus paraguayensis" nonfiltered="2162" processed="2150" dbindex="137178">

 Neofundulus paraguayensis    s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes. 

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 7 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Eigenmann, C. H. & C. H. Kennedy. 1903. On a collection of fishes from Paraguay, with a synopsis of the American genera of cichlids. Proc. Acad. Nat. Sci. Phila. v. 55: 497-537. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350403" title="Kara-Khodja" nonfiltered="2163" processed="2151" dbindex="137179">
Kara-Khodja (Idiqutshahri) fou una ciutat de l'oasi de Turfan, a uns 40 km al sud-est de Turfan

Fou fundada al segle I amb el nom de Kara-Khodja o Khodja de l'Oest. El regne de Turfan fou dominat des del 507 per la dinastia xinesa dels K'iu. La seva capital no era l'actual ciutat de Turfan sin que estava una mica ms a l'est a la ciutat que van anomenar Kao-ch'ang (xins    , Gaochang) que correspon a Idiqutshahri o Idiquot-chahri, o Kara-Khodja . El budisme fou la religi del regne i un nombre de restes budistes es poden veure avui dia a la moderna vila, incloent texts budistes escrits en uigur posteriors, i pintures maniquees tamb posteriors. Al comenament del segle VI el monjo xins Hsyan-tsang fou convidat a visitar Kao-ch'ang pel rei local i va tenir una amistosa benvinguda. 

Vers el 640 va passar a domini xins (dinastia Tang) que va durar un segle, i desprs va caure en mans dels uigurs sota els que va portar el nom d'Idiqutshahri (idiqut era el ttol del khan uigur). Va romandre en mans dels uigurs durant segles. Els uigurs foren vassalls karakhnides  al segle X ikara khitai al segle XI. Kara-Khodja fou una de les seus del comissaris del gur khan dels kara khitai a la cort del idiqut dels uigurs. El comissari, de nom Chaukam, fou assassinat el 1209  i els uigurs van reconixer la sobirania mongola. La "Histria secreta" dels mongols diu que Genguis khan va donar la ma de la seva filla Alaltun (o Altun-baki) al idiqul uigur.

La ciutat fou abandonada al segle XIII degut a les guerres.

Les excavacions arqueolgiques han demostrat que la ciutat disposava de mercats, temples, tendes i residencies. Les runes cobreixen una superfcie de dos milions de metres quadrats amb la ciutat exterior, la interior i el palau; la ciutat exterior estava rodejada per muralles amb accs per nou portes, dos en cada vent excepte al sud que eren tres; a la part sud-oest un gran temple amb pati i residncia; la ciutat interior esta en molt mal estat; a la part occidental hi havia la fortalesa del khan considerat el palau. 

A poca distancia de les runes es troben les antigues tombes de Astana-Karakhoja (Astana vol dir capital) que era la necrpolis de la ciutat; tenen 2 km de nord a sud i 5 km d'est a oest amb una superfcie de 10 km2, i estan datades entre finals del segle II i comenament del segle IX; cada tomba correspon a una famlia amb molts objectes funeraris tots molt ben conservats pel clima; els cossos han quedat momificats i estan en excellent estat. Tres cambres es poden visitar. 

A uns 30 km a l'oest, prop de Turfan, a la vall de Yarnaz, en una mena d'illa entre dos rius, es troben les runes de Jiaohe, molt ben conservades; la ciutat fou seu d'una important guarnici xinesa que va existir fins al segle VIII; la ciutat esta formada pels temples i residncies oficials, la residencia del poble, i la zona de feina; les cases estaven construides en part enterrades al terre i s'han conservat be; noms el temple esta fet amb rajola.

 Referncies .


 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350404" title="Romorantin-Lanthenay" nonfiltered="2164" processed="2152" dbindex="137180">


Romorantin-Lanthenay  s un municipi francs, situat al departament de Loir i Cher i a la regi de Centre. 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350406" title="Neofundulus parvipinnis" nonfiltered="2165" processed="2153" dbindex="137181">

  Neofundulus parvipinnis   s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes. 

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W. J. E. M. 1988. Sistemtica e distribuio do gnero Neofundulus (Cyprinodontiformes, Rivulidae). Rev. Bras. Biol. v. 48 (no. 2): 103-111. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350409" title="Danz" nonfiltered="2166" processed="2154" dbindex="137182">


Danz  s un municipi francs, situat al departament de Loir i Cher i a la regi de Centre. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350410" title="Hpica als Jocs Olmpics d'estiu de 1900 - Salts d'obstacles" nonfiltered="2167" processed="2155" dbindex="137183">

Els salts d'obstacles va ser una de les proves d'hpica dels Jocs Olmpics d'estiu de 1900. En un recorregut de 850 metres els genets havien de salavar 22 salts, incloent-hi un salt doble, un de triple i un salt d'aigua de 4 metres. 45 genets es van apuntar a aquesta prova, tot i que a l'hora de la veritat sols 37 hi van participar. Es coneix una mica d'informaci de 10 participants, per de la resta sols es pot deduir la nacionalitat: com a molt un era rus, tres italians, entre 3 i 9 eren belgues i entre 14 i 20 francesos. 

Medallistes.



Resultats.


Notes.



Enllaos externs.
 Base de dades del Comit Olmpic Internacinal;
 De Wael, Herman. Herman's Full Olympians: "Equestrian 1900".  Accs el 19 de gener de 2006. Consultable electrnicament a Herman's Full Olympians: "Equestrian 1900".
 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350412" title="More" nonfiltered="2168" processed="2156" dbindex="137184">


More  s un municipi francs, situat al departament de Loir i Cher i a la regi de Centre. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350413" title="Cant de More" nonfiltered="2169" processed="2157" dbindex="137185">
El Cant de More s un cant francs del departament del Loir i Cher a la regi del Centre. Est enquadrat al districte de Vendme, compta amb 13 municipis i el cap cantonal s More.

 Municipis .
Brvainville;
Busloup;
Danz;
Frteval;
Lignires;
Lisle;
More;
Pezou;
Rahart;
Saint-Firmin-des-Prs;
Saint-Hilaire-la-Gravelle;
Saint-Jean-Froidmentel;
La Ville-aux-Clercs;

 Vegeu tamb .
Cantons del Loir i Cher;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350418" title="Bram" nonfiltered="2170" processed="2158" dbindex="137186">

Bram s un municipi francs, situat al departament de l'Aude i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350420" title="Uzkend" nonfiltered="2171" processed="2159" dbindex="137187">
Uzkend (Uzkand, Uzgand, Ozdjand) fou una antiga ciutat de l'Asia Central a la vall de Fergana. Correspon a la moderna Ozgon a la provncia de Osh al Kirguizistan, amb uns 40.000 habitants.

Fiu seu d'una de les branques de khan turcs karakhnides. Arslan Ilil Nasr, rei de Uzkend a Fergana (mort el 1012 o 1013) va derrotar els samnides, va entrar vencedor a Bukhar el 23 d'octubre del 999 i va annexionar la Transoxiana on hi va haver resistncia fins el 1005. Arslan va tenir inicialment bones relacions amb Mahmud de Gazni (998-1030) al que va donar una filla en matrimoni. Mentre Mahmud era a l'ndia (1004-1006) Arslan va envair el Khurasan i va saquejar Balkh i Nishapur. Mahmud va retornar a Iran i va derrotar el karakhnida a Charkiyan prop de Balkh (4 de gener del 1008). Arslan Ilil Nasr va tenir l'ajut del seu cos Kadir Khan Yusuf, prncep de Khotan, per en canvi el seu propi germ, Thugan Khan, va fer costat a Mahmud.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350426" title="Conques-sur-Orbiel" nonfiltered="2172" processed="2160" dbindex="137188">

Conques-sur-Orbiel (en occit Concas) s un municipi francs, situat al departament de l'Aude i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350427" title="Cellulitis" nonfiltered="2173" processed="2161" dbindex="137189">



La cellulitis s una infecci de la part profunda del teixit subcutni de la pell. La cellulitis pot ser causada per la flora normal de la pell o per bacteris exgens, i sovint passa quan la pell ha estat previament trencada: esquerdes a la pell, talls, butllofes, cremades, mossegades d'insectes, ferides quirrgiques, o llocs d'inserci de catters intravenosos. El tractament ms com s l's d'antibitics apropiats. La pell situada a la cara o a la part baixa de les cames s habitualment la ms afectada per aquesta infecci, tot i que la cellulitis pot ocrrer a qualsevol part del cos. La malaltia es anomenada sovint  la malaltia de John Wayne a causa del flccid que algunes vctimes desenvolupen.

Erysipelas s el terme usat per una infecci ms superficial de la dermis i de la part superior de la capa subcutnia que presenta clinicament amb una vora ben definida. Erysipelas i cellulitis sovint coexisteixen, de manera que s difcil de fer una distinci entre les dues.

La cellulitis no te res a veure amb la cellulite o pell de taronja, una condici cosmtica que presenta bonyets a la pell.


Smptomes.
Els primers smptomes poden incloure febre, maldecap, nusea, picor i un principi de vermellor en les rees afectades.

La cellulitis es caracteritza per vermellor, inflor, calor, i dolor. La cellulitis ocrre freqentment en rees exposades del cos tals com els braos, cames, peus, i la cara. Altres smptomes poden incloure febre o calfreds i maldecap. En casos avanats de cellulitis, ratlles vermelles (de vegades descrites com a 'dits') poden ser vistos viatjant per l'rea afectada. La inflor pot propagar-se rpidament.


Causes.
La cellulitis s causada per un tpus de bactria que entra per un trencament de la pell. Aquest trencament no te perqu ser visible. El grup A Streptococcus i Staphylococcus sn els ms comuns d'aquesta bactria, ja que formen part de la flora normal de la pell per no causen cap infecci mentre la pell no estigui trencada. Les condicions que predisposen per cellulitis inclouen mossegades d'insectes, butllofes, tatuatges, granissada de pells pruritic, cirurgia recent, peus d'atleta, pell seca, czema, injecci de drogues (especialment injeccions subcutnies); ms cremades i furunculus,  encara que hi ha debat pel que fa a si les lesions de peu menors hi contribueixen i si tamb  la gent mrbidament obesa la pot experimentar.

La aparena de la pell ajudar al doctor a fer un diagnstic. El doctor pot a ms sugerir tests de sang, una cultura de ferir, o unes altres proves per ajudar a excloure un cogul de sang profund a les venes de les cames. La cellulitis en la part baixa de la cama es caracteritza per signes i  smptomes que poden ser similars a aquells d'un cogul que ocorre profund a les venes, com escalfor, dolor i inflament. 

Aquesta pell o erupcio rojenca pot indicar una infecci ms profunda i seriosa de les capes interiors.  Una cop sota la pell, la bactria pot expandir-se rpidament introduint-se als nusos de limfa i al corrent sanguini tot escampant-se per tot el cos.

En casos rars, la infecci pot propagar-se cap a la capa profunda de teixit anomenada revestiment fascial. Fasciitis necrotitzant, tamb coneguda com a "bactria menjadora de carn", s un exemple d'infecci de capa profunda. Representa una emergncia mdica extrema.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350428" title="Cuxac-d'Aude" nonfiltered="2174" processed="2162" dbindex="137190">

Cuxac-d'Aude (en occit Cuxac d'Aude) s un municipi francs, situat al departament de l'Aude i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350435" title="Desigualtat de Minkowski" nonfiltered="2175" processed="2163" dbindex="137191">
En anlisi matemtica, la desigualtat de Minkowski estableix que els espais Lp sn espais vectorials amb una norma. Sia S un espai mesurable, sia 1   p     i siguin f i g elements de Lp(S). Llavors f + g s de Lp(S), i es t

;

amb la igualtat pel cas 1 < p     si i noms si f i g sn positivament linealment dependents (el que vol dir que f =  g o g =  f per alguna    0).

La desigualtat de Minkowski s la desigualtat triangular en Lp(S). 

Igual com la desigualtat de Hlder, la desigualtat de Minkowski es pot especificar per a succesions i vectors a base de fer:

;

per a tots els nombres reals (o complexos) x1, ..., xn, y1, ..., yn i on n s el cardinal de S (el nombre d'elements de S).
Demostraci.
Primer es demostra que f+g t una p-norma finita so f i g totes dues la tenen, aix se segueix de
;
En efecte, aqu es fa servir el fet de qu  s una funci convexa sobre  (per a  ms gran que 1) i per tant, si a i b sn tots dos positius llavors
;
Aix vol dir que
;

Ara, es pot parlar legtimament de . Si s zero, Llavors es compleix la desigualtat de Minkowski. Ara, suposant que  no s zero. Fent servir la desigualtat de Hlder
;
;
;
;
;
S'obt la desigualtat de Minkowski multiplicant els cos cantons per .

Referncies.

 
H. Minkowski,   Geometrie der Zahlen , Chelsea, reprint  (1953);
M.I. Voitsekhovskii (2001), "Minkowski inequality", in Hazewinkel, Michiel, Encyclopaedia of Mathematics, Kluwer Academic Publishers, ISBN 978-1556080104;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350437" title="Jocs Olmpics d'estiu de 1924" nonfiltered="2176" processed="2164" dbindex="137192">



Els Jocs Olmpics d'estiu de 1924, oficialment Jocs Olmpics de la VIII Olimpada, es van celebrar a la ciutat de Pars (Frana) entre el 4 de maig i el 27 de juliol de 1924. Hi van participar 3.089 atletes, entre ells 135 dones, de 44 comits diferents que van competir en 126 proves de 17 esports olmpics diferents.

Antecedents.
Aquesta fou la primera vegada que una ciutat repet la celebraci d'uns Jocs Olmpics en la histria, batent les candidatures d'Amsterdam (Pasos Baixos), Los Angeles (Estats Units d'Amrica), Rio de Janeiro (Brasil) i Roma (Itlia). 

El cost dels Jocs s'estimaren en el seu moment en uns 10 milions de francs francesos, recaudant amb les entrades venudes al voltant de 5,5 milions de francs. Tot i la gran assistncia d'aficionats en els esdeveniments esportius aquests Jocs tingueren un greu dficit.

Comits participants.
Participaren en aquesta edici dels Jocs 44 comits nacionals, 15 ms que en els anteriors Jocs d'Anvers. Alemanya continu sense poder participar al no ser invitada pel Comit Organitzador. Equador, Filipines, Hait, Irlanda, Letnia, Litunia, Polnia i Uruguai participaren per primer cop en uns Jocs Olmpics d'estiu.



 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
  Canad;
 ;
 ;
  Egipte;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;

 ;
  Frana;
 Grcia;
 ;
 ;
  ndia;
  Irlanda;
 Itlia ;
  Iugoslvia;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;

 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
  Sud-frica ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;


Esports disputats.

Un total de 17 esports foren disputats en aquests Jocs, realitzant-se un total de 126 proves. Respecte als anteriors Jocs s'elimin la prova la prova d'estira i afluixa, que deix de ser considerat esport olmpic; d'hoquei sobre gel i patinatge artstic, que passaren a formar part dels Jocs Olmpics d'hivern; d'hoquei sobre herba; i de tir amb arc, que no fou reincorporat al programa olmpic fins l'edici de 1972. En aquesta edici es realitz una nova prova de demostraci d'arts, pilota basca, piragisme, Jeu de paume, la canne, savate i de voleibol indoor.




Fets destacats.
En aquesta edici s'utitliz per primera vegada el lema actual dels Jocs "Citius, Altius, Fortius" (en catal: "Ms rpid, ms alt i ms fort"), i tamb fou la primera vegada que s'utlitz un logotip. Aix mateix foren els primers Jocs en els quals es constru una Vila Olmpica i foren els ltims Jocs organitzats sota la presidncia de Pierre de Coubertin.

A l'entorn d'aquesta Jocs Olmpics es desenvolup la "Setmana dels Esports d'Hivern" a la ciutat de Chamonix entre el 25 de gener i el 5 de febrer. Posteriorment serien anomenats pel Comit Olmpic Internacional com els 1rs Jocs Olmpics d'Hivern.

Els denominats "finlandesos voladors" van dominar les proves de llarga distncia; Paavo Nurmi va destacar en els 1.500 m i 5.000 m, proves guanyades amb una hora de diferncia, aix com en la prova de cross disputada; Ville Ritola va guanyar en les proves de 10.000 m i 3.000 m obstacles i va finalitzar segon en les de 5.000 m i cross; Albin Stenroos va guanyar la marat i l'equip finlands va aconseguir guanyar la prova de relleus de 3.000 m i cross.

En aquesta edici dels Jocs va destacar el nedador nord-americ Johnny Weissmller, que va aconseguir guanyar tres medalles d'or en nataci i una de bronze en waterpolo. 

En aquesta edici participaren els atletes britnics Harold Abrahams i Eric Liddell, la histria dels quals fou adaptada al cinema en la pellcula Carros de foc.

En aquesta edici es fix la distncia de la marat en 42,195 quilmetres.

Medaller.

Deu nacions amb ms medalles en els Jocs Olmpics de 1924. Pas amfitri ressaltat.


Notes.


Enllaos externs.

  Jocs Olmpics de Pars de 1924;




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350442" title="Derivada (exemples)" nonfiltered="2177" processed="2165" dbindex="137193">
Vegeu derivada per informaci ms general.

La derivada s una funci matemtica, ms precisament una funci de funcions ja que pren com a argument d'entrada una funci i retorna una altra funci, generalment diferent.

Exemples a partir de la definici de derivada basada en un lmit.
Funci constant.
Sigui c un nombre real.

Es considera la funci constant f de valor c:


;
per tant
.

Aix la derivada d'una funci constant s la funci nulla.



Funci potncia ensima.

Sigui la funci f:


definida sobre 















On els coeficients  venen donats pel triangle de Tartaglia (  i ). Els  s'anullen, i se simplifica per .





Per tant: 


Nota: funciona per a tot n i permet trobar les derivades de les funcions inversa i arrel ensima. Tanmateix si n < 2 llavors la funci no s derivable en 0.

Funci quadrat.
Es considera la funci f definida sobre  per
 ;

;

;
per tant
;
la derivada de f s per tant la funci f  definida per
.

Funci arrel.
Es considera la funci f= x

;

;

;

per tant

;

D'altra banda,
;



per tant f no s derivable en 0 i la seva grfica admet en 0 una semi tangent vertical.

Exemples a partir de les frmules de derivaci.
Heus aqu una srie d'exemples de derivades calculades a partir de les frmules establertes pel mtode amb el lmit.
Segon grau.

Es consideren les funcions segents i tot seguit es presenta el procs de clcul de les seves derivades:

1. 

2. 

3. 

Derivaci:
1. 







2. 







3. 







Tercer grau.
Es consideren les funcions segents i tot seguit es presenta el procs de clcul de les seves derivades:

1. 

2. 

3. 

Derivades:

1. 







2. 







3. 







Funci potncia real.
Sia la funci y :

Llavors, la derivada n-ssima de y ve donada, sobre intervals convenients, per :
;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350452" title="Abu Bakra" nonfiltered="2178" processed="2166" dbindex="137194">
Abu Bakra (l'home de la corriola) (mort 711/712)  fou el nom que es donava a un dels companys del Profeta Mahoma. El seu nom autentica era Nufay ben Masrub, i era un antic esclau abissini dels thakafites de Taif que es va unir als musulmans quan aquestos van assetjar Taif el 630, baixant per una corriola. El Profeta el va declarar lliure.

Va viure al Iemen. Va rebre terres del califa Umar, sota el qual desprs va caure en desgracia per testimoniar contra Al-Mughira ben Shu'ba acusat d'adulteri. Va participar a la fundaci de Basra (Bssora) on es va establir, i va morir el 711/712.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350458" title="Abu l-Barakat" nonfiltered="2179" processed="2167" dbindex="137195">
Abu l-Barakat Hibat Allah ben Malka al-Baghdadi al-Baladi (mort 1164/1165), conegut tamb com Awhad al-Zaman, fou un filsof i metge d'origen jueu, nascut a Balad, prop de Mossul el 1077. 

Era un metge fams i va estar al servei dels califes a Bagdad. Va esdevenir musulm a una edat avanada, segurament desprs de la mort de l'esposa del sold Mahmud a la que tractava, per por de les represlies, o quan fou fet presoner pel sold Masud desprs d'una derrota del califa Al-Mutarshid (118-1135). Al final de la seva vida era cec. Va morir a Bagdad vers el 1164/1165.

La seva obra principal es el Kitab al-Mu'tabar, tractat de lgica, filosofia, psicologia i metafsica, editat a Hayderabad el 1358.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350459" title="Abu Bayhas al-Haysam ben Djabir" nonfiltered="2180" processed="2168" dbindex="137196">
Abu Bayhas al-Haysam ben Djabir (mort 713) fou un cap kharigita, del clan banu sa'd ben dubaya.

Fou el fundador del grup dels Bayhasiyya, una de les sectes kharigites en posici mitjana entre els azraquites (extremistes) i els sufrites i ibadites (ms moderats). Encara que consideraven infidels als musulmans que no eren kharigites, considerava lcit viure en com, fer aliances matrimonials, i heretar. Desprs la secta es va fraccionar en diversos sub grups.

Per escapar de les persecucions d'Al-Hadjdjadj va fugir a Medina per fou empresonat pel governador local, Uthman ben Hayyan i executat de manera cruel.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350460" title="Marc Ges i Torres" nonfiltered="2181" processed="2169" dbindex="137197">

Marc Ges i Torres (Manresa, 1956), s un poltic catal i actual president comarcal d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) a la comarca del Bages.

Nascut en el si d una familia catalana i treballadora, s llicenciat en psicologia i t el Mster en Gerontologia Social. Va comenar a formar part del moviment escolta als 7 anys. Al 1973 t lloc la seva primera participaci en un acte de l Assemblea de Catalunya, i en aquest any entra a treballar a Banca Catalana, ms tard, BBVA, entitat bancria on ha treballat tota la vida. Al 1977 Collabora amb PSC-Congrs a les primeres eleccions generals, i desprs de la fusi del PSC-C amb la Federaci Catalana del PSOE, passa a collaborar amb el PSAN. L any segent vota NO a la Constituci espanyola, i al 1979 treballa perqu el PSAN obtingui representaci municipal a l Ajuntament de Manresa.

Al 1979 participa activament en la fundaci de Nacionalistes d'Esquerra, coincidint amb bona part dels companys que ara formen part d ERC. Aquest mateix any es converteix en sindicalista afiliat a la CGT, i arriba a ser secretari de la seva secci sindical. 

Ms endavant entra a formar part del moviment ecologista poltic amb Alternativa Verda i participa en el congrs d unificaci dels Verds a Terrassa. Aleshores surt del moviment perqu en el seus principis, els Verds, no defensaven la Llibertat nacional de Catalunya. Desprs, participa en els inicis de la sectorial de Medi Ambient d  on sorgir  Catalunya Ecologista , entitat que donar suport a ERC en diferents eleccions municipals (ERC-AM).
Al 1996 entra a militar activament a Esquerra Republicana de Catalunya. Fou President de la Secci Local de Manresa.

Per altre banda, ha estat candidat, donant suport a d altres persones, en diferents compteses electorals municipals. Tamb fou candidat a les eleccions al parlament del 2003. Era tamb, el candidat n 13 per BCN en les passades eleccions generals.

Actualment s el president comarcal d ERC-Bages des de l any 2000 i Conseller Nacional. Val la pena esmentar que essent responsable comarcal i, grcies a l esfor de la permanent comarcal i de tota la gent que ha donat suport a ERC, el Bages ha sigut la primera comarca del pas en presentar ms llistes municipals que altres opcions poltiques.

Amb ms de 20 anys de sindicalista i com a bon activista convenut, tamb va participar durant anys amb el moviment venal i amb el moviment ecologista. Va ser membre del col.lectiu ecologista l Alzina, i en va arribar a ser president, tamb va ser un membre actiu i co-responsable de la Crida a la Solidaritat al Bages.

Aquest bagatge, tant poltic com social, ha fet d en Marc una persona tot terreny en el sentit poltic. s una persona de fcil accs, idealista i pragmtic alhora, amb criteri i m esquerra, honest i perseverant, dels que saben aguantar les posicions en moments difcils. Ha sigut una persona a qui no li ha costat gaire deixar la vida personal en segon terme per dedicar-se a treballar per la  causa  del nacionalisme d esquerres. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350461" title="Lluc Toms Munar" nonfiltered="2182" processed="2170" dbindex="137198">
Lluc Toms Munar s un poltic mallorqu del PP Balear, actual alcalde de Llucmajor, a Mallorca. Fou elegit el 1999 i reelegit el 2003 i el 2007.

Actualment est sent jutjat per un presumpte delicte de prevaricaci dins el marc de l'anomenat Cas Llucmajor. Est acusat de conixer i encobrir presumptes desviacions de diners pblics per part del batlle pedani de l'Arenal del 2003, Joaqun Rabasco (ASI).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350466" title="Abu Dahbal al-Djumahi" nonfiltered="2183" processed="2171" dbindex="137199">
Abu Dahbal al-Djumahi Wahb ben Zam'a (mort desprs del 715) fou un poeta dels kuraix de la Meca, actiu des del 660 a la seva mort no abans del 715. Va compondre poesia ertica dedicada a tres dones.

Tamb va escriure panegrics dedicats  a Ibn al-Azrak, governador d'Al-Djanad al Iemen, i al governador d'Hadramawt Umara ben Amr.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350467" title="Papiliolebias bitteri" nonfiltered="2184" processed="2172" dbindex="137200">

  Papiliolebias bitteri   s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes. 

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Paraguai.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W. J. E. M. 1989. Descrio de um gnero e duas espcies novas de peixes anuais do centro da Amrica do sul (Cyprinodontiformes, Rivulinae). Comun. Mus. Cinc. PUCRS, Sr. Zool. Porto Alegre v. 2 (nm. 10): 191-202. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;
 AQUATAB.NET ;
 Encyclopedia of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350468" title="Abu l-Darda al-Ansari al-Khazradji" nonfiltered="2185" processed="2173" dbindex="137201">
Abu l-Darda al-Ansari al-Khazradji (mort el 652) fou un dels companys de Mahoma encara que la legitimitat d'aquest ttol s discutida.

Era mercader. Va esdevenir musulm desprs de la batalla de Badr i va ser el darrer de la famlia (els Balharith dels khazradj) a esdevenir musulm; llavors va abandonar el comer i es va dedicar noms a la religi. Fou enviat com a cadi a Damasc i va fundar l'escola de la ciutat que ms tard va dirigir Ibn Amir. Va morir a Damasc el 652 on resta la seva tomba i la de la seva esposa Umm al-Darda.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350469" title="Abu Daud al-Sidjistani" nonfiltered="2186" processed="2174" dbindex="137202">
Sulayman ben al-Ash'ath Abu Daud al-Sidjistani (817-889) fou un tradicionalista rab. La seva nisba "Sidjistani" ell mateix diu que derivava d'una vila propera a Bssora (on va viure), i no de la provncia de Sidjistan (Sistan).

Va fer nombrosos viatges a la recerca del coneixement i es va crear una reputaci de savi i piets. Fou l'autor del Kitab al-Sunan un dels sis reculls cannics de la tradici adoptats pels sunnites. Va morir el febrer del 889.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350470" title="Pituna brevirostrata" nonfiltered="2187" processed="2175" dbindex="137203">

  Pituna brevirostrata   s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes. 

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 2,6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M. 2007. Taxonomy of the plesiolebiasine killifish genera Pituna, Plesiolebias and Maratecoara (Teleostei: Cyprinodontiformes: Rivulidae), with descriptions of nine new species. Zootaxa, 1410: 1-41. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350480" title="Tuul" nonfiltered="2188" processed="2176" dbindex="137204">

El Tuul (en mongol         , tuul gol; antigament dit Tola o Tula) s un riu de la Monglia central i septentrional. T 704 km de llargria i drena una rea de 49.840 km.

Neix dins del Parc nacional Gorkhi-Terelj a les muntanyes Khentei i travessa el sud de la capital mongola Ulan Bator. s un afluent del riu Orkhon, el qual desemboca en el Selenga que al seu torn desemboca al Llac Baikal. El riu Tuul tamb flueix al llarg del Parc nacional Khustain Nuruu. La seva superfcie resta normalment congelada des mitjans de novembre fins a mitjans d'abril. Est envoltat de boscos de salzes i abriga una espcie amenaada d'esturi. 

Actualment el riu est amenaat per la contaminaci causada per les aiges residuals d'Ulan Bator i per l'explotaci de mines d'or en la zona. A ms a ms, l'afluncia constant de gent que s'installa prop del riu va provocant una degradaci de qualitat d'aigua.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350489" title="Pituna compacta" nonfiltered="2189" processed="2177" dbindex="137205">

 Pituna compacta    s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes. 

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350507" title="Abu Dharr al-Ghifari" nonfiltered="2190" processed="2178" dbindex="137206">
Abu Dharr al-Ghifari conegut com Djudab ben Djunada (mort vers 652) fou un dels companys del Profeta Mahoma.

Era probablement cristi o jueu i va sentir parlar de Mahoma. Desprs d'un informe del seu germ al que va enviar a la Meca, hi va anar personalment i va veure a Mahoma i es diu que immediatament es va convertir i es considerat el cinqu (fins i tot) el quart creient. Va viure a Medina i desprs a Sria. A causa d'una queixa de Muawiya al califa Uthman fou enviat a Al-Rabadha on va morir el 651/652 o 652/653. La seva vida fou humil i asctica.

 Bibliografia .

A. Sprenberg, Das Leben und die Lehre des Mohammad


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350512" title="Pituna obliquoseriata" nonfiltered="2191" processed="2179" dbindex="137207">

 Pituna obliquoseriata    s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes. 

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3,8 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M. 2007. Taxonomy of the plesiolebiasine killifish genera Pituna, Plesiolebias and Maratecoara (Teleostei: Cyprinodontiformes: Rivulidae), with descriptions of nine new species. Zootaxa, 1410: 1-41. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 Catalogue of Life ;
 AQUATAB.NET ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350531" title="Crilly (Allier)" nonfiltered="2192" processed="2180" dbindex="137208">


Crilly s un municipi francs situat al departament de l'Alier, a la regi d'Alvrnia.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350542" title="Pituna poranga" nonfiltered="2193" processed="2181" dbindex="137209">

  Pituna poranga   s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes. 

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3,3 cm de longitud total i les femelles els 2,8.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 The Taxonomicon ;
 ZipCodeZoo.com ;
 Encyclopedia of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350552" title="Crilly (Cte-d'Or)" nonfiltered="2194" processed="2182" dbindex="137210">


Crilly s un municipi francs situat al departament de la Costa d'Or, a la regi de la Borgonya.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350555" title="Abu Dhu'ayb al-Hudhali" nonfiltered="2195" processed="2183" dbindex="137211">
Abu Dhu'ayb al-Hudhali Khuwaylid ben Khalid  (segle VII) fou un poeta rab contemporani de Mahoma per ms jove.

Va anar a veure al Profeta per va arribar al mateix dia que va morir. Sota el califa Umar va emigrar a Egipte on va acompanyar a Ibn Abi Sarh a la seva expedici a Ifriquiya (647) i va morir al tornar a Medina amb el comissionat Abd Allah ben al-Zubayr encarregat per Ibn Abi Sarh d'informar al califa Uthman dels xits militars musulmans (probablement el 649). 

 Bibliografia .

E. Brunlich, Abu Du'aib studien, 1929


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350559" title="Pituna schindleri" nonfiltered="2196" processed="2184" dbindex="137212">

  Pituna schindleri   s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes. 

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M. 2007. Taxonomy of the plesiolebiasine killifish genera Pituna, Plesiolebias and Maratecoara (Teleostei: Cyprinodontiformes: Rivulidae), with descriptions of nine new species. Zootaxa, 1410: 1-41. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 Catalogue of Life ;
 AQUATAB.NET;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350560" title="Jessica Alba" nonfiltered="2197" processed="2185" dbindex="137213">

Jessica Marie Alba (Pomona, Califrnia, 28 d'abril de 1981), s una actriu nord-americana. Ha format part de pellcules com: The eye (2008), Els quatre fantstics (2005 / 2007), El Llenguatge dels Somnis (2004), Honey (2003), El diable va ficar la m (1999) i Sin City (2005). Tamb ha intervingut a d'altres series de televisi com, Dark Angel o Les noves aventures de Flipper.




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350561" title="Crilly (Yonne)" nonfiltered="2198" processed="2186" dbindex="137214">


Crilly s un municipi francs situat al departament de la Yonne, a la regi de la Borgonya.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350562" title="Pituna xinguensis" nonfiltered="2199" processed="2187" dbindex="137215">

 Pituna xinguensis    s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes. 

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 2,9 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M. 2007. Taxonomy of the plesiolebiasine killifish genera Pituna, Plesiolebias and Maratecoara (Teleostei: Cyprinodontiformes: Rivulidae), with descriptions of nine new species. Zootaxa, 1410: 1-41. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 Catalogue of Life ;
 AQUATAB.NET;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350563" title="Cant de Cerisiers" nonfiltered="2200" processed="2188" dbindex="137216">
El Cant de Cerisiers s un cant francs del departament de la Yonne, a la regi de Borgonya. Est incls al districte de Sens, compta amb 8 municipis i el cap cantonal s Cersisiers.

 Municipis .
Arces-Dilo ;
Burs-en-Othe ;
Crilly ;
Cerisiers ;
Coulours ;
Fournaudin ;
Vaudeurs ;
Villechtive.

 Vegeu tamb .
Cantons de l'Yonne;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350564" title="Abu Djahl" nonfiltered="2201" processed="2189" dbindex="137217">
Abu Djahl (Abu l-Hakam Amr ben Hisham ben al-Mughira) conegut con Ibn al-Hanzaliya (mort 624), fou un xeic rab dels banu makhzum dels kurayx de la Meca i un dels caps dels clans comercials de la ciutat.

Va nixer vers el 570 i desprs del 600 va succeir a Al-Walid ben al-Mughira com a cap dels Banu Makhzum i els clans associats. Oposat a Mahoma va aconseguir el suport dels hashim i els muttalib en el boicot als mahometans, per no va tenir xit. Va convncer a Abu Lahab, successor de Abu Talib com a cap dels hashim, de no donar protecci a Mahoma. Va intentar fer assassinar a Mahoma poc abans de l'hgira (662).

El 623 una caravana seva va estar a punt de ser atacada per Hamza a Sif al-Badr; el 624 va dirigir forces per protegir a una gran caravana dirigida per Abu Sufyan que venia de Sria, i encara que la caravana va ser posada en seguretat, va buscar l'enfrontament amb els musulmans i va lliurar la batalla de Badr on fou derrotat i va morir. El seu lloc fou ocupat per Safwab ben Umayya (dels djumah), Suhayl ben Amr (dels amir) i per Ikrima ben Abu Djahl (el seu fill).

 Bibliografia .
Montgomery Watt, Muhammad at Meca;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350566" title="Plesiolebias altamira" nonfiltered="2202" processed="2190" dbindex="137218">

  Plesiolebias altamira   s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes. 

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 1,8 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M. 2007. Taxonomy of the plesiolebiasine killifish genera Pituna, Plesiolebias and Maratecoara (Teleostei: Cyprinodontiformes: Rivulidae), with descriptions of nine new species. Zootaxa, 1410: 1-41. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 Catalogue of Life ;
 AQUATAB.NET;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350567" title="Cant de Laignes" nonfiltered="2203" processed="2191" dbindex="137219">
El Cant de Laignes s un cant francs del departament de la Costa d'Or, a la regi de Borgonya. Est incls al districte de Montbard, compta amb 21 municipis i el cap cantonal s Laignes.

 Municipis .
Balot;
Bissey-la-Pierre;
Bouix;
Crilly;
Channay;
tais;
Fontaines-les-Sches;
Griselles;
Laignes;
Larrey;
Marcenay;
Molesme;
Nesle-et-Massoult;
Nicey;
Planay;
Poinon-ls-Larrey;
Puits;
Savoisy;
Verdonnet;
Vertault;
Villedieu;

 Vegeu tamb .
Cantons de la Costa d'Or;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350568" title="Plesiolebias aruana" nonfiltered="2204" processed="2192" dbindex="137220">

  Plesiolebias aruana   s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes. 

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350569" title="Cant de Crilly" nonfiltered="2205" processed="2193" dbindex="137221">
El Cant de Crilly s un cant francs del departament de l'Alier, a la regi de l'Alvrnia. Est incls al districte de Montluon, compta amb 12 municipis i el cap cantonal s Crilly.

 Municipis .
Ainay-le-Chteau;
Braize;
Crilly;
Isle-et-Bardais;
Ltelon;
Meaulne;
Saint-Bonnet-Tronais;
Theneuille;
Uray;
Valigny;
Le Vilhain;
Vitray;

 Vegeu tamb .
Cantons de l'Alier;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350570" title="Abu Du'ad al-Iyadi" nonfiltered="2206" processed="2194" dbindex="137222">
Abu Du'ad al-Iyadi (tamb Djariya, Djuwayra, Djuwayiyya o Haritha ben al-Hadjdjadj) (segle VI) fou un poeta pre islmic de Hira contemporani del rei lakhmida Al-Mundhir ben Ma al-Sama (mort vers 554) del que era encarregat dels cavalls.

La seva poesia es famosa per les descripcions dels cavalls

bibliografia .

G. E. Von Grunebaum, Abu Du'ad al-Iyadi; Collection of fragments, 1948, 1952


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350571" title="Plesiolebias canabravensis" nonfiltered="2207" processed="2195" dbindex="137223">

 Plesiolebias canabravensis    s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes. 

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 2 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M. 2007. Taxonomy of the plesiolebiasine killifish genera Pituna, Plesiolebias and Maratecoara (Teleostei: Cyprinodontiformes: Rivulidae), with descriptions of nine new species. Zootaxa, 1410: 1-41. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 Catalogue of Life ;
 AQUATAB.NET;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350572" title="Color primari" nonfiltered="2208" processed="2196" dbindex="137224">




Un color primari s un color que no es pot crear barrejant altres colors de la gamma de color en un cert espai de color. 

Els colors primaris es poden barrejar entre si per produir la majoria dels colors: quan es barregen dos colors primaris es produeix el que es coneix com color secundari, i quan es barreja un secundari amb un primaris s'obt un color terciari. 

Hi ha dos grups de colors primaris, els additius (que apliquen a la mescla de llums) i els subtractius (que apliquen a la mescla de pigments). Els colors primaris additius sn el vermell, verd i blau, mentre que els subtractius son el cian, el groc i el magenta. 

Tradicionalment s'ha ensenyat que els pigments primaris eren el vermell, groc i blau. Aix no s tcnicament cert, tot i que s una bona aproximaci. En realitat vermell i blau son colors secundaris, fets de la mescla de magenta i groc, o magenta i cian, respectivament. Com a curiositat, els colors primaris additius son els secundaris subtractius, i al contrari.

Els tres colors primaris coneguts com a tals sn propis de la fsica del color, el color com a llum. Els colors com a matria, el pigments que fa servir el pintor, sn quatre: groc - blau - roig - verd. La teoria del color d'Ostwald posa aquests dos parells de colors com a oposats i complementaris. La barreja dels quatre colors, segons sia la proporci de cada color en la barreja, fa els colors ms neutralitzats, creant els diferents matisos fins arribar al neutre total, que s el gris absolut, sense cap predomini de cap color. s un exercici que recomano als que volen ser pintors i tenen problemes per fer les barreges per fer un mats determinat. El to d'un color determinat s'aconsegueix barrejant els colors amb blanc -cap a la llum-, o amb negre -cap a la foscor. El color negre no sempre s un determinat "color" sin la barreja adequada dels quatre considerats primaris en parlar de matria de color o pigment.
Elisa Queralt, pintora.


 Base biolgica .

Els colors primaris no sn una propietat fonamental de la llum, sin un concepte biolgic, basat en la resposta fisiolgica de l'ull hum a la llum. Fonamentalment, la llum s un espectre continu de longituds d'ona, cosa que significa que en realitat existeix un nombre gaireb infinit de colors. Aix no obstant, un ull hum normal noms cont tres tipus de receptors, anomenats cons. Aquests responen a longituds d'ona especfiques de llum roja, verda i blava. Les persones i els membres d'altres espcies que tenen aquests tres tipus de receptors es diuen tricromtics. Encara que la sensibilitat mxima dels cons no es produeix exactament en las freqncies roja, verda i blava, sn els colors que s'escullen com a primaris, perqu permeten estimular els tres receptors de color de manera gaireb independent, proporcionant una mplia gamma. Per generar rangs de color ptims per a altres espcies a part dels ssers humans s'haurien d'usar altres colors primaris additius. Per exemple, per a les espcies conegudes como tetracromtiques, amb quatre receptors receptors de color distints, s'utilitzarien quatre colors primaris (com els humans solament poden veure fins a 400 nanmetres (violeta), per els tetracromtics poden veure part de l' ultraviolat, fins als 300 nanmetres aproximadament, aquest quart color primari estaria situat en aquest rang i probablement seria un magenta espectral pur, en lloc del magenta que veiem, que es una barreja de vermell i blau). Moltes aus i marsupials sn tetracromtics, i s'ha sugerit que algunes dones neixen tamb tetracromtiques, amb un receptor extra per al groc. D'altra banda, la majoria dels mamfers tenen solament dos tipus de receptor de color  i per tantsn dicromtics; per ells, solament hi ha dos colors primaris.

Vegeu tamb.
Color secundari;
Color terciari;
Colors complementaris;
Llista de colors;



 Bibliografia .

 

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350573" title="Dave Charlton" nonfiltered="2209" processed="2197" dbindex="137225">
 Dave Charlton  va ser un  pilot de curses automobilstiques sud-afric que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Va nixer el 27 d'octubre del 1936 a Brotton, Yorkshire, Anglaterra. 



 A la F1 .

Dave Charlton va debutar a la primera cursa de la temporada 1965 (la setzena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 1 de gener del 1965 el GP de Sud-frica al circuit d' East London.

Va participar a un total de tretze proves puntuables pel campionat de la F1, disputades a nou temporades no consecutives (1965,1967-1968 i 1970-1975) aconseguint finalitzar en dotzena posici com a millor classificaci en una cursa i no assolint cap punt pel campionat del mn de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .





 Resum .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350575" title="Plesiolebias filamentosus" nonfiltered="2210" processed="2198" dbindex="137226">

 Plesiolebias filamentosus    s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes. 

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 2 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M. 2007. Taxonomy of the plesiolebiasine killifish genera Pituna, Plesiolebias and Maratecoara (Teleostei: Cyprinodontiformes: Rivulidae), with descriptions of nine new species. Zootaxa, 1410: 1-41. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 Catalogue of Life ;
 AQUATAB.NET;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350577" title="Abu Dulaf Misar ben Muhalhil al-Khazradji" nonfiltered="2211" processed="2199" dbindex="137227">
Abu Dulaf Misar ben Muhalhil al-Khazradji al-Yanbui, fou un poeta rab que vivia a Prsia, del segle X.

Fou protegit de Ahmad ben Muhammad, sobir de Sistan del 942 al 963. Va viatjar a l'sia Central, probablement al pas dels uigurs. Va descriure a les seves poesies un viatge a Malisia i ndia que mai va fer.

 Bibliografia .

V. Minorsky, La deuxime risala d'Abu Dulaf a Oriens, 1952;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350578" title="Plesiolebias fragilis" nonfiltered="2212" processed="2200" dbindex="137228">

 Plesiolebias fragilis    s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes. 

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 2 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W.J.E.M. 2007. Taxonomy of the plesiolebiasine killifish genera Pituna, Plesiolebias and Maratecoara (Teleostei: Cyprinodontiformes: Rivulidae), with descriptions of nine new species. Zootaxa, 1410: 1-41. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 Catalogue of Life ;
 AQUATAB.NET;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350579" title="Plesiolebias glaucopterus" nonfiltered="2213" processed="2201" dbindex="137229">

  Plesiolebias glaucopterus   s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes. 

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil (Mato Grosso).

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350581" title="Plesiolebias lacerdai" nonfiltered="2214" processed="2202" dbindex="137230">

 Plesiolebias lacerdai    s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes. 

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 2 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350582" title="Plesiolebias xavantei" nonfiltered="2215" processed="2203" dbindex="137231">

  Plesiolebias xavantei   s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes. 

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350583" title="Prorivulus auriferus" nonfiltered="2216" processed="2204" dbindex="137232">

  Prorivulus auriferus   s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes. 

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W. J. E. M.   2004. A new killifish genus and species from the coastal plains of northeastern Brazil (Teleostei: Cyprinodontiformes: Rivulidae). Zootaxa No. 642: 1-10. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 Catalogue of Life ;
 AQUATAB.NET;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350585" title="Pterolebias hoignei" nonfiltered="2217" processed="2205" dbindex="137233">

 Pterolebias hoignei    s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes. 

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Veneuela (riu Orinoco).

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Thomerson, J. E. 1974. Pterolebias hoignei, a new annual cyprinodontid fish from Venezuela, with a redescription of Pterolebias zonatus. Copeia 1974 (no. 1): 30-38. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 Catalogue of Life ;
 AQUATAB.NET;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350586" title="Abu l-Fadl Allami" nonfiltered="2218" processed="2206" dbindex="137234">
Abu l-Fadl Allami o Abu l-Fazl Allami (Agra 14 de gener de 1551-22 d'agost del 1602) fou secretari particular del sold Akbar el Gran i historiador.

Era germ petit del poeta Faydi i fill del xeic Mubarak Nagawri (+1593) un destacat erudit autor del comentari de l'alcor anomenat Manba-i nafa'is al-uyun. Va estudiar com a deixeble del seu pare i va dirigir els seus estudis cap a la religi, el pensament grec, i el misticisme. desprs va ensenyar a l'escola del pare. 

El 1574 el seu germ el va introduir a la cort i Akbar el va agafar com a seceretari privat. Va ajudar al emperador a desfer-se de l'influencia dels ulemes  que es va acabar el 1579 amb el decret (mahdar) que donava a Akbar el poder de decidir en les controvrsies religioses. Va influir en una poltica de tolerncia i en la divinitzaci de la reialesa (el rei s la llum que ve de Deu, farr-i-izadi).

Tot i la influencia que exercia en Akbar no tenia cap crrec oficial fins que el 1585 fou nomenat mansab de 1000; el 1592 fou promogut a mansab de 2000 i el 1598 a mansab de 2500. Polticament noms va ser co-governador de Delhi per poc temps el 1586, associat a Shah Kuli Khan Mahram, fins que el 1599 fou nomenat governador del Dcan. Es va destacar com administrador efica i el 1600 fou nomenat mansab de 4000 i el 1602 mansab de 5000, el ms alt grau de la jerarquia administrativa.

El mateix any fou cridat a la cort quan es va revoltar Salim (el futur Djahangir), fill d'Akbar; al seu retorn va caure en un emboscada  i fou assassinat pel desposset  cap bundela  d'Orccha,  Radja Bir Singh Deva (22 d'agost del 1602) seguint ordes de Salim al que se li va enviar el cap.

Va deixar un fill, Abd al-Rahman Afdal Khan, que fou governador de Bihar (va morir el 1613).

Va escriure l'obra Akbar Nama, una histria del regnat d'Akbar fins l'any 46 del seu regnat.

 Bibliografia .
S. A. A. Rizvi, Religious and Intellectual History of the Muslims in Akbar s Reign, New Delhi, 1975;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350588" title="Pterolebias longipinnis" nonfiltered="2219" processed="2207" dbindex="137235">

 Pterolebias longipinnis    s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes. 

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 12 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: des del Brasil fins al nord de l'Argentina.

 Referncies .



Bibliografia.

 Garman, S. 1895. The cyprinodonts. Mem. Mus. Comp. Zool. v. 19 (pt 1): 1-179, Pls. 1-12. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 Catalogue of Life ;
 AQUATAB.NET;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350590" title="Pterolebias phasianus" nonfiltered="2220" processed="2208" dbindex="137236">

  Pterolebias phasianus   s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes. 

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W. J. E. M. 1988. A new species of the neotropical annual fish genus Pterolebias (Cyprinodontiformes, Rivulidae), from central Brazil. J. Zool. (Lond.) v. 215 (pt 4): 657-662. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 Catalogue of Life ;
 AQUATAB.NET;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350592" title="Gamma de color" nonfiltered="2221" processed="2209" dbindex="137237">


El terme gamma prov del camp de la msica. En el context musical significa el conjunt de tons que s'usen per compondre una melodia musical.

En la teoria del color, la gamma de color d'un dispositiu, o procs, usat per a la creaci d'un color, s la proporci de l'espai de color que es pot representar amb aquest dispositiu o procs, ja que existeixen limitacions fsiques d'aquests que els poden impedir mostrar la gamma completa de l'espai de color. Tamb es podria definir com el lloc geomtric dels punts del pla mats -saturaci que es poden representar mitjanant un dispositiu o tcnica.

Generalment, la gamma de color s'especifica en el pla de la grfica mats-saturaci. Molts sistemes poden produir colors amb una mplia gamma d'intensitats dins de la seva gamma de color. A ms, per als sistemes de colors sostractius, com s ara els sistemes usats en la impressi, el rang disponible d'intensitat, en la majoria de les ocasions no t sentit, fora del context de la seva illuminaci.

Quan alguns colores no es poden mostrar dins dun modelo particular de color, es diu que aquests sn fora de gamma. Per exemple, el vermell pur que pertany al model de color RGB (acrnim angls de Red Green Blue, s a dir vermell, verd, blau es troba fora de gamma en el model de color CMYK (Cian Magenta Yellow and Key, cian, magenta, groc i negre).

En el camp de la enginyeria de reproducci del color, un dispositiu que per si sol s capa de reproduir, completament, l'espai de color visible s semblant al Sant Graal, ja sigui en una pantalla o en un impressora. Les modernes tcniques permeten fer molt bones aproximacions a la gamma de l'espectre visible, per la complexitat d'aquests sistemes no els fa dispositius prctics. Que es digui d'un dispositiu que s bastant bo, vol dir que la limitada percepci humana no s capa de distingir les limitacions o mancances d'aquest, a l'hora de la reproducci del color.

El model de color ms convenient per al procs digital d'imatge s el model RGB. La imatge impresa requereix transformar la imatge de l'espai de color original RGB a l'espai de color CMYK perqu en aquest procs els colors RGB sn fora de la gamma de l'espai de color CMYK.
Durant aquest procs, els colors RGB que sn fora de gamma s'han de convertir, d'alguna manera, en valores aproximats que siguin dins la gamma CMYK.

Hi ha mltiples algoritmes de transformaci per a la conversi, per no n'hi ha cap de completament perfecte, ja que aquests colors sn, simplement, fora dels objectius de les capacitats del dispositiu d'impressi. Lgicament, la capacitat de l'algoritme per efectuar la transformaci s una variable crtica per a la qualitat del producte final.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350595" title="Rachovia brevis" nonfiltered="2222" processed="2210" dbindex="137238">

  Rachovia brevis   s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes. 

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Colmbia i Veneuela.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Regan, C. T. 1912. A revision of the poeciliid fishes of the genera Rivulus, Pterolebias and Cynolebias. Ann. Mag. Nat. Hist. (Ser. 8) v. 10 (no. 59): 494-508. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 Catalogue of Life ;
 AQUATAB.NET;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350597" title="Abu l-Faradj al-Isfahani" nonfiltered="2223" processed="2211" dbindex="137239">
Abu l-Faradj al-Isfahani (con complert Abu l-Faradj Ali ben al-Husayn ben Muhammad ben Ahmad al-Kurashi al-Isfahani -o al-Isbahani) (897-967) fou un historiador, literat i poeta rab nascut a Prsia.

Va nixer a Isfahan el 897 per d'tnia rab pura descendent dels quraixites de la Meca i de la branca marwanida dels omeies. Tot i aix era xita. Va estudiar a Bagdad on va viure quasi tota la vida protegit pels Buwyhides, especialment el ministre Al-Muhallabi; tamb va viure un temps a Alep a la cort del hamdnida Sayf al-Dawla (Sayf al-Dawla Ali ben Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan). Va morir a Bagdad el 20 de novembre de 967.

La seva obra principal en la que ell mateix diu que va treballar 50 anys, s la Kitab al-Aghan (el llibre dels cants).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350598" title="Rachovia hummelincki" nonfiltered="2224" processed="2212" dbindex="137240">

 Rachovia hummelincki    s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes. 

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Colmbia i Veneuela.

 Referncies .



Bibliografia.

 de Beaufort, L. F. 1940. Freshwater fishes from the Leeward Group, Venezuela and eastern Colombia. In: Studies on the fauna of Curaao, Aruba, Bonaire and the Venezuelan Islands. P. W. Hummelinck (ed.), The Hague. Stud. Fauna Curacao, Aruba, etc. v. 2: 109-114, Pl. 10. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 Catalogue of Life ;
 AQUATAB.NET;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350600" title="Abia de las Torres" nonfiltered="2225" processed="2213" dbindex="137241">

Abia de las Torres s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350601" title="Rachovia maculipinnis" nonfiltered="2226" processed="2214" dbindex="137242">

  Rachovia maculipinnis   s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes. 

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Colmbia i Veneuela.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Radda, A. C. 1964. Die Gattung Pterolebias Garman 1895. Aquar. Terrar. Z. v. 17 (no. 2): 39-41. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 Catalogue of Life ;
 AQUATAB.NET;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350602" title="Amayuelas de Arriba" nonfiltered="2227" processed="2215" dbindex="137243">

Amayuelas de Arriba s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350603" title="Estadi Olmpic Yves-du-Manoir" nonfiltered="2228" processed="2216" dbindex="137244">


L'Estadi Olmpic Yves-du-Manoir (en francs: Stade Olympique Yves-du-Manoir), anteriorment anomenat Stade du Matin o Stade Olympique du Colombes, s l'estadi olmpic, situat a la poblaci de Colombes prop de Pars, que s'utilitz durant la celebraci dels Jocs Olmpics d'estiu de 1924.

Histria. 
L'any 1883 es constru un hipdrom per part de la "Socit des Courses de Colombes" a la poblaci de Colombes. El 1907 aquest hipdrom fou comprat pel diari "Le Matin" i es transform en un estadi per acollir competicions d'atletisme, rugbi i futbol, sent rebatejat amb el nom de "Stade du Matin".

El 1921, quan el Comit Olmpic Internacional design Pars com a organitzadora dels Jocs Olmpics d'estiu de 1924 s'encarreg el projecte de construcci d'un estadi per a acollir les competicions d'atletisme i futbol. Desprs de rebutjar alguns projectes i a poc temps d'inici de la competici el COI amena de retirar l'organitzaci dels Jocs en favor de Los Angeles.

Davant la urgncia l'Estat francs encarreg al Racing Club de Frana, que anteriorment havia proporcionat les seves installacions per als Jocs Olmpics de 1900, i que en aquella moment pensava en modernitzar les seves installacions, de construir, amb subvencions fiscals, un estadi nou. Els dirigents del RC Pars establiren el futur Estadi Olmpic a Colombes, justament al lloc on es trobava el "Stade du Matin". Aix l'"Stade Olympique du Colombes" tingu una capacitat original de 45.000 espectadors i s'inaugur el 4 de maig de 1924 amb un partit internacional de rugbi entre Frana i Romania. 

A l'abril de 1928 l'estadi canvi de nom, establint el seu nom actual de Stade Olympuque Yves-du-Manoir, en homenatge a l'aviador, atleta, seleccionador francs de Rugbi i membre del Racing Club de Frana mort en un accident d'aviaci el 2 de febrer de 1928 als 23 anys d'edat.

Actualitat.
Actualment hi t la seva seu permanent el club Racing Mtro 92 Paris de rugbi a 15.

Bibliografia.
Florence Pizzorni Iti (s.d.), Les yeux du stade. Colombes, temple du sport, Thonon-les-Bains, Editions de l'Albaron, 1993 ISBN 2-908528-452;

Enllaos externs.
  Estadi de Colombes;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350604" title="Rachovia pyropunctata" nonfiltered="2229" processed="2217" dbindex="137245">

 Rachovia pyropunctata    s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes. 

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Veneuela.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Taphorn, D. C. & J. E. Thomerson. 1978. A revision of the South American cyprinodont fishes of the genera Rachovia and Austrofundulus, with the description of a new genus. Acta Biol. Venez. v. 9 (no. 4): 377-452. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 Catalogue of Life ;
 AQUATAB.NET;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350607" title="Localitat" nonfiltered="2230" processed="2218" dbindex="137246">
Localitat s una divisi territorial i administrativa genrica per a qualsevol nucli de poblaci amb identitat prpia. Pot sser tant un nucli de mida petita i pocs habitants (vila, poble), com un nucli de mida gran i molta poblaci (ciutat). Tamb existeixen localitats despoblades.

La uni de ms d'una localitat forma una entitat poltica o jurisdiccional, com, per exemple, un municipi. Tamb s possible que tal entitat poltica sigui formada per una nica localitat. Una o altre cosa solen estar determinades per factors geogrfics (com el grat de poblament concentrat o dispers que existeix sobre l'espai geogrfic, influt alhora per factors fsics i humans), histrics (per exemple, en Espanya, la forma en qu es va produir la Repoblaci a l'edat mitjana) o poltics.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350609" title="Ampudia" nonfiltered="2231" processed="2219" dbindex="137247">

Ampudia s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350610" title="Rachovia stellifer" nonfiltered="2232" processed="2220" dbindex="137248">

 Rachovia stellifer    s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes. 

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 7,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Veneuela.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Thomerson, J. E. & B. J. Turner. 1973. Rivulus stellifer, a new species of annual killifish from the Orinoco Basin of Venezuela. Copeia 1973 (nm. 4): 783-787. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 Catalogue of Life ;
 AQUATAB.NET;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350611" title="Renova oscari" nonfiltered="2233" processed="2221" dbindex="137249">

 Renova oscari    s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes. 

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4,7 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Veneuela.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Thomerson, J. E. & D. C. Taphorn. 1995. Renova oscari, a new genus and species of annual killifish from Venezuela (Cyprinodontiformes: Rivulidae). Ichthyol. Explor. Freshwaters v. 6 (no. 2): 185-192. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 Catalogue of Life ;
 AQUATAB.NET;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350612" title="Abu l-Fida" nonfiltered="2234" processed="2222" dbindex="137250">
Abu l-Fida Ismail ben al-Afdal Ali ben Al-Muzaffar Mahmud ben al-Mansur Muhammad ben Taki al-Din Umar ben Shahanshah ben Ayyub que va portar els titols de al-Malik al-Muayyad Imad al-Din, (Damasc novembre del 1273-Hamah 27 d'octubre de 1331) fou un prncep i historiador aibida siri.

Als 12 anys fou present al setge que el seu pare i el seu cos Al-Muzaffar Mahmud II (emir d'Hamah) van fer de la ciutat de Markab que fou ocupada (1285). Va participar a altres campanyes contra els croats. El principat d'Hamah fou suprimit el 1299 i es va posar al servei dels governador mamelucs. 

Va aconseguir el favor del sold mameluc Al-Malik al-Nasir Muhammad ben Kalaun per no va poder obtenir el nomenament com a governador d'Hamah.  A proposta del cap rab Muhanna, fou designat finalment el 14 d'octubre del 1310, xeic dels al-fadl; el 1312 el seu govern va esdevenir vitalici per el 1314 va quedar sota dependncia directa del governador de Damasc, Tankiz, amb el que va tenir males relacions per un temps. Tot i aix va reforar la seva posici a la cort. El 1319/1320 va acompanyar al sold al peregrinatge a la Meca i a la tornada va rebre el ttol d'Al-Malik al-Muayyad (28 de febrer de 1320) que li donava el poder sota tots els governadors de Sria. Va morir a Hamah el 27 d'octubre de 1331. Tankiz va donar suport al seu fill Al-Afdal Muhammad, que el va succeir.

Va escriure diverses obres entre les quals Mukhtasar ta'rikh al-bashar, que s una historia universal fins el 1329 basada en part en Ibn al-Athir, i la Takwim al-buldan, obra de geografia acabada el 1321.

Bibliografia .
Carra de Vaux, Les penseurs de l'Islam;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350613" title="Arconada" nonfiltered="2235" processed="2223" dbindex="137251">

Arconada s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Es troba entre  Villalczar de Sirga i Santillana de Campos.

Demografia.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350614" title="Part per mili" nonfiltered="2236" processed="2224" dbindex="137252">
Parts per mili (abreujat com ppm) s la unitat empleada usualment per valorar la presncia d'elements en petites quantitats (traa) en una barreja. Generalment sol referir-se a percentatges en pes en el cas de slids i en volum en el cas de gasos. Tamb es pot definir com la quantitat de matria continguda en una part sobre un total d'un mili de parts.

Exemple:
Suposem que tenim un cub homogeni d'un metre d'aresta, el volum del qual s un metre cbic (m3). Si el dividim en cubets d'un centmetre de costat, obtindrem un mili de cubets d'un centmetre cbic (cm3 o cc). Si prenem un d'aquests cubets, del mili total de cubets, tindrem una part per mili.

Tcnicament, 1 ppm correspon a 1 g/g, 1 mg/kg o (per a l'aigua) 1 mg/l.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350615" title="Spectrolebias semiocellatus" nonfiltered="2237" processed="2225" dbindex="137253">

  Spectrolebias semiocellatus   s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes. 

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 2,2 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W. J. E. M. & D. T. B. Nielsen. 1997. A new genus and species of annual fish (Cyprinodontiformes: Rivulidae) from the Araguaia basin, central Brazil. Ichthyol. Explor. Freshwaters v. 7 (no. 3): 257-265. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 Catalogue of Life ;
 AQUATAB.NET;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350616" title="Autilla del Pino" nonfiltered="2238" processed="2226" dbindex="137254">

Autilla del Pino s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350619" title="Stenolebias bellus" nonfiltered="2239" processed="2227" dbindex="137255">

 Stenolebias bellus    s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes. 

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W. J. E. M. 1995. Two new genera and two new species of the neotropical annual fishes Plesiolebiathini (Cyprinodontiformes: Rivulidae), with studies on the relationships of the tribe. Rev. Fr. Aquariol. v. 21 (nos. 3-4) (1994): 65-74. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 Catalogue of Life ;
 AQUATAB.NET;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350620" title="Autillo de Campos" nonfiltered="2240" processed="2228" dbindex="137256">

Autillo de Campos s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350622" title="Medaller dels Jocs Olmpics d'estiu de 1924" nonfiltered="2241" processed="2229" dbindex="137257">
El medaller dels Jocs Olmpics de Pars de 1924 presenta totes les medalles lliurades als esportistes guanyadors de les proves disputades en aquest esdeveniment, realitzat entre el 4 de maig i el 27 de juliol de 1924 a la ciutat de Pars (Frana).

Les medalles apareixen agrupades pels Comits Olmpics Nacionals participants i s'ordenen de forma decreixent contant les medalles d'or obtingudes; en cas d'haver empat, s'ordena d'igual forma contant les medalles de plata i, en cas de mantenir-se la igualtat, es conten les medalles de bronze. Si dos equips tenen la mateixa quantitat de medalles d'or, plata i bronze, es llisten en la mateixa posici i s'ordenen alfabticament.

Medaller.





Vegeu tamb.
  Comit Olmpic Internacional - Medaller Pars 1924;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350623" title="Stenolebias damascenoi" nonfiltered="2242" processed="2230" dbindex="137258">

  Stenolebias damascenoi   s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes. 

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 2,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W. J. E. M. 1991. Systematics and distribution of the neotropical annual fish genus Plesiolebias (Cyprinodontiformes: Rivulidae), with description of a new species. Ichthyol. Explor. Freshwaters v. 1 (no. 4): 369-378. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 Catalogue of Life ;
 AQUATAB.NET;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350627" title="Terranatos dolichopterus" nonfiltered="2243" processed="2231" dbindex="137259">

 Terranatos dolichopterus    s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes. 

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Veneuela.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Weitzman, S. H. & J. P. Wourms. 1967. South American cyprinodont fishes allied to Cynolebias with the description of a new species of Austrofundulus from Venezuela. Copeia 1967 (no. 1): 89-100. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 Catalogue of Life ;
 AQUATAB.NET;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350630" title="Trigonectes aplocheiloides" nonfiltered="2244" processed="2232" dbindex="137260">

 Trigonectes aplocheiloides    s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes. 

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Paraguai.

 Referncies .



Bibliografia.

 Huber, J. H. 1995. Nouvelles collections de cyprinodontes paraguayens, avec description de 4 espce rivulines indites et redcouverte d'une espce  la localit typique jusqu'alors indtermine. Association Killiphile Francophone de Belgique. Killi-Contact Spec. publ.: 1-25. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 Catalogue of Life ;
 AQUATAB.NET;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350631" title="Atletisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1924" nonfiltered="2245" processed="2233" dbindex="137261">

Als Jocs Olmpics de 1924 celebrats a la ciutat de Pars (Frana) es realitzaren 27 proves d'atletisme, totes elles en categoria masculina. Les proves es realitzaren a l'Estadi Olmpic Yves-du-Manoir.

Nacions participants.
Participaren 660 atletes de 40 nacions diferents:


  (10);
  (9);
  (6);
  (17);
  (8);
  (4);
  Canad (27);
  (9);
  Egipte (1);
  (96);
  (3);
  (10);
  (13);
  (1);

  (52);
  Frana (70);
 Grcia (12);
  (3);
  (15);
  ndia (8);
  Irlanda (11);
 Itlia (38);
  Iugoslvia (5);
  (8);
  (10);
  (3);
  (11);

  (1);
  (1);
  (10);
  (19);
  (14);
  (3);
  (65);
  Sud-frica (12);
  (33);
  (17);
  (4);
  (18);
  (3);


Resum de medalles.


Medaller. 


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  Atletisme - Pars 1924;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350632" title="Trigonectes balzanii" nonfiltered="2246" processed="2234" dbindex="137262">

 Trigonectes balzanii    s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes. 

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 16 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Perugia, A. 1891. Appunti sopra alcuni pesci sud-americani conservati nel Museo Civico di Storia Naturale di Genova. Ann. Mus. Civ. Stor. Nat. Genova (Ser. 2a) v. 10: 605-657. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 Catalogue of Life ;
 AQUATAB.NET;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350634" title="Abu Firas al-Hamdani" nonfiltered="2247" processed="2235" dbindex="137263">
Abu Firas al-Hamdani s el nom amb el que fou conegut el poeta rab Al-Harith ben Abi l-Ala Sa'id ben Hamdan al-Taghlibi (932-968), governador hamdnida de Manbidj (948-962) i d'Homs (967-968).

Nadiu probablement d'Iraq, el seu pare Said, tamb poeta, va morir a mans del seu nebot Nasir al-Dawla Hasan ben Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan quan tractava d'ocupar Mossul el 935. La seva mare era una conversa grega (umm walad) i es va traslladar desprs a Alep amb un cos, Sayf al-Dawla Ali ben Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan que havia ocupat aquesta ciutat el 944. Llavors tenia uns 13 anys i va fer els seus estudis a la ciutat sota la protecci de l'emir, que es va casar amb la seva germana. 

El 947/948 fou nomenat governador de Manbidj, govern al que desprs va afegir el d'Harran i va combatre als nizarites de Diyar Mudar i del desert siri. Tamb va participar en algunes lluites del seu cos contra els bizantins. en les que el 951 fou fet presoner per es va poder escapar a Kharsana, saltant a cavall al riu Eufrates. El 962 en les operacions dels bizantins preparatries del setge d'Alep, fou fet presoner a Manbidj i fou portat a Constantinoble on va restar fins al intercanvi de presoners del 966.

Al tornar fou nomenat governador d'Homs i poc desprs (967) va morir Sayf al-Dawla. Llavors es va revoltar contra el seu fill i successor, el seu nebot Saad al-Dawla Abul Maali Sharif, per fou derrotat i la rebelli sufocada el 968. Abu Firas fou fet presoner i va ser mort pel general Karghawayh el 4 d'abril del 968.

Va escriure diversos poemes sobre els hamdnides, per la seva obra principal, escrita a la captivitat de Constantinoble, sn els Rumiyyat. El seu diwan fou editat pel gramtic amic seu Ibn Lhlawayh (+980)

 Bibliografia .
M. Canard, Sayf al-Daula Alger i Paris, 1934; Histoire de la Dynastie des Hamdanides, Alger 1951


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350640" title="Nectari" nonfiltered="2248" processed="2236" dbindex="137264">

Aquest article es refereix al terme nectari emprat en botnica. Per altres usos, vegeu Nectari (desambiguaci);
Un nectari s una glndula productora de nctar que es troba en algunes plantes. Generalment es troben situats a la base dels ptals de les flors, per tamb poden ser a altres parts de la planta com ara les fulles, el pecol o fins i tot a les tiges. El nctar produt serveix per atreure animals que collaboraran a la fecundaci de les flors.

 Funci .
Els nectaris produeixen un lquid ric en sucres, el nctar, que serveix per atreure els animals que s'en nodreixen i que ajudaran a la pollinitzaci, poden ser insectes con l'abella, ocells com el colibr o mamfers con la ratapinyada.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350645" title="Trigonectes macrophthalmus" nonfiltered="2249" processed="2237" dbindex="137265">

  Trigonectes macrophthalmus   s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes. 

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W. J. E. M. 1990. Systematics and distribution of the neotropical annual fish genus Trigonectes (Cyprinodontiformes, Rivulidae), with description of two new species. Ichthyol. Explor. Freshwaters v. 1 (no. 2): 135-150. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 Catalogue of Life ;
 AQUATAB.NET;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350648" title="Baquern de Campos" nonfiltered="2250" processed="2238" dbindex="137266">

Baquern de Campos s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350649" title="Trigonectes rogoaguae" nonfiltered="2251" processed="2239" dbindex="137267">

 Trigonectes rogoaguae    s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes. 

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Bolvia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Pearson, N. E. 1924. The fishes of the eastern slope of the Andes. I. The fishes of the Rio Beni basin, Bolivia, collected by the Mulford expedition. Ind. Univ. Studies v. 11 (nm. 64): 1-83, Pls. 1-12. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 Catalogue of Life ;
 AQUATAB.NET;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350650" title="Nectari (desambiguaci)" nonfiltered="2252" processed="2240" dbindex="137268">


 Botnica: Glndula productora de nctar d'algunes plantes. Vegeu Nectari;
 Histria: (         , mort el 398) Patriarca de Constantinoble. Vegeu Nectari de Constantinoble;
 Histria: Patriarca de Jerusalem. Vegeu Nectari de Jerusalem (1605-1680);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350652" title="Trigonectes rubromarginatus" nonfiltered="2253" processed="2241" dbindex="137269">

 Trigonectes rubromarginatus    s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes. 

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 12 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Costa, W. J. E. M. 1990. Systematics and distribution of the neotropical annual fish genus Trigonectes (Cyprinodontiformes, Rivulidae), with description of two new species. Ichthyol. Explor. Freshwaters v. 1 (no. 2): 135-150. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 Catalogue of Life ;
 AQUATAB.NET;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350653" title="Brcena de Campos" nonfiltered="2254" processed="2242" dbindex="137270">

Brcena de Campos s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord amb Villanuo de Valdavia, a l'est amb Santa Cruz del Monte, al Sud amb Villavega, i a l'Oest amb Itero Seco.

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350657" title="Trigonectes strigabundus" nonfiltered="2255" processed="2243" dbindex="137271">

 Trigonectes strigabundus    s un peix de la famlia dels rivlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes. 

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 9 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Myers, G. S. 1925. Results of some recent studies on the American killifishes. Fish Culturist v. 4 (no. 8): 370-371. ;
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 Catalogue of Life ;
 AQUATAB.NET;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350659" title="Belmonte de Campos" nonfiltered="2256" processed="2244" dbindex="137272">

Belmonte de Campos s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350660" title="Abu Fudayk" nonfiltered="2257" processed="2245" dbindex="137273">
Abu Fudayk (mort 693) fou el nom donat a un revolucionari kharigita anomenat realment Abd Allah ben Thawr, membre del clan rab dels banu kays ben thalaba.

Estava associat al cap kharigita Nafi ben al-Azrak, per se'n va separar i es va unir al cap Nadja ben Amir, al que aviat va assassinar per divergncies poltiques i religioses. Desprs de la mort de Nadja, Abu Fudayk es va apoderar (961) de la regi de Bahrayn (no les illes sin la que desprs fou la provncia d'Al-Hasa). Un exrcit fou enviat per Abd al-Malik des de Bssora per recuperar el territori per va aconseguir rebutjar als atacants (692); el 693 es va enviar una segona expedici formada per deu mil homes reclutats i reunits a Bssora sota el comandament d'Umar ben Ubayd Allah ben Ma'mar, que va aconseguir derrotar els kharigites. Abu Fudayk fou capturat i executat.

Bibliografia .
Brnnow, Die Charidschiten;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350661" title="Pinocitosi" nonfiltered="2258" processed="2246" dbindex="137274">

La pinocitosi s un proces biolgic que permet a determinades cllules obtenir lquids orgnics de l'exterior per alimentar-se per un altre fi.

L'endocitosi s la captaci de material de l'espai extracellular per invaginaci de la membrana plasmtica. Amb despreniment cap a l'interior cellular d'una vescula que cont lquid amb possibles molcules dissoltes o partcules slides en suspensi.

La pinocitosi s, junt a la fagocitosi, una modalitat de l'endocitosi; es pot descriure com l'endocitosi de porcions de lquid. Es poden observar cllules especialitzades en la funci nutritiva, per exemple les de la mucosa intestinal. En aquesta membrana es repleguen creant una "vescula pinoctica" i s d'aquesta manera com els greixos, que sn insolubles, passen de la llum de l'intest al torrent sanguini.

En la pinocitosi, la membrana cellular s'invagina, formant una vescula al voltant del lquid del medi extern que ser incorporat a la cllula.

 Processos de la Pinocitosi .
Les vescules s'originen en la superfcie recoberta per clatrina de la cllula, la vescula revestida de clatrina passa al citoplasma mitjanant invaginaci, un cop que la vescula est en el citoplasma el revestiment de clatrina desapareix, els trisquelions (format per molcules de clatrina) queden lliure pel citoplasma.

Aquestes vescules es fusionen amb l'endosoma primarenc on intervenen dos protenes:

a) V -Snares
b) T - snares

Posteriorment entra en joc l'endosoma tard i la formaci del lisosoma en la que es produeix la digesti.

En la pinocitosis es produeix una acidificaci gradual des de l'endosoma primarenc amb un pK de 6, endosoma tard pH 5,5 i el lisosoma pH 3,5.

S'ha de recalcar que hi ha cllules en les que la pinocitosi no precisa molcules de clatrina ni trisquelions, sin que estan revestides d'altres protenes caveolines.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350662" title="Boada de Campos" nonfiltered="2259" processed="2247" dbindex="137275">

Boada de Campos s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350663" title="Abu Ghanim" nonfiltered="2260" processed="2248" dbindex="137276">
Abu Ghanim Bishr ben Ghanim al-Khurasani fou un jurisconsult ibadita dels segles VIII i IX.

Nascut al Khurasan va anar a Tahart on governava l'emir rustumida Abd al-Wahhab (784-823) per oferir-li una obra que havia copiat, anomenada Al-Mudawwana, i pel cam es va aturar a terres del xeic ibadita del Djabal Nafusa (Djebel Nafusa), Abu Hafs Amrus ben Fath, que va conservar l'exemplar de l'obra. 

Al-Mudawwana es un recull de la jurisprudncia segons els ensenyament de Abu Ubayda Muslim al-Tamimi  (mort vers 765). 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350665" title="Cirera (color)" nonfiltered="2261" processed="2249" dbindex="137277">


Cirera s un color intens vermell prpura. 

Pren el nom de la fruita que t el mateix nom, que prov del llat ceresea.











Una mostra del color cirera:
 




 











	

Usos.

Cirera s el color d'algunes peces de vestir.



























 Vegeu tamb .

 Llista de colors;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350670" title="Boadilla de Rioseco" nonfiltered="2262" processed="2250" dbindex="137278">

Boadilla de Rioseco s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350673" title="Abu l-Ghazi Bahadur Khan" nonfiltered="2263" processed="2251" dbindex="137279">
Abu l-Ghazi Bahadur Khan (24 d'agost de 1603-1663) fou khan xibnida de Khiv (Abu l-Ghazi I Bahadur Khan 1644-1663) i historiador en llengua txagatai, fill d'Arab Mohammed I (khan xibnida de Khwarizm, nom anterior de Khiv, 1602-1623).

De jove va viure a Urgendj amb el seu pare que era khan; el desplaament del riu Oxus va deixar la regi deserta. El 1619 el seu pare el va nomenar governador de Kath; el 1623, mort el pare i revoltats els seus germans Ilbars (II) i Habash Sultan, va haver de fugir a Samarcanda, a la cort d'Imam Kuli Khan; junt amb el seu germ Isfandiyar i algunes tribus turcmanes, la rebelli fou sufocada. Isfandiyar va pujar al tron i el va nomenar governador d'Urgendj (1623); el 1626 es va enemistar amb el seu germ i va haver de fugir a Tashkent on va viure dos anys a la cort del khan; el 1629 va intentar prendre el poder a Khiv per va fracassar i durant deu anys (1629 a 1639) va restar exiliat a Prsia, sota protecci de la cort safvida, generalment vivint a Isfahan; aqu va estudiar les fonts perses i va acumular coneixement sobre la histria del seu poble; Abu l-Ghazi parlava rab, persa i txagatai; ms tard va fugir de la cort persa i es va refugiar amb els calmucs, on va poder consultar les fonts i tradicions mongoles.

Isfandiyar va morir el 1642 i dos anys desprs es va poder installar com a khan. Ja en el crrec como Bahadur Khan, va fer una expedici contra tribus turcmanes del Karakum i del Manghishlak (1644, 1646 i 1648); desprs va estar en guerra contra els calmucs (1649). Va tornar a lluitar contra les tribus turcmanes que foren finalment sotmeses (1651 i 1653) i desprs va reprendre les hostilitat contra els calmucs el mateix 1653. Va tenir un conflicte amb Bukhar el 1655 i una nova guerra amb els calmucs el 1656. El 1662 va tornar el conflicte amb Bukhar i durant aquesta lluita algunes caravanes russes que creuaven el seu territori foren atacades; per pressions russes i en inters del seu propi comer va haver de pagar una indemnitzaci. El 1663 va abdicar en el seu fill Anusha Khan Muhammad (1663-1687) i va morir poc desprs.

Va escriure:

Shedjere-i Terkime (1659), publicada a Ankara el 1937; abans una traducci al rus a Askhabad el 1892;
Shadjarat al-Atrak (Shedjere-i Trk) ( iniciada el 1644 va restar inacabada a la seva mort i acabada pel fill Abu l-Muzaffar Abnusha Muhammad Bahadur el 1665) una histria dels xibnides des de la meitat del segle XV fins 1663, principal font encara que per estar redactada sense les fonts al davant presenta algunes inexactituds.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350674" title="Boadilla del Camino" nonfiltered="2264" processed="2252" dbindex="137280">

Boadilla del Camino s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Est situada al Cam de Santiago, vora Frmista

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350676" title="Abu Hafs Umar ben Djami" nonfiltered="2265" processed="2253" dbindex="137281">
Abu Hafs Umar ben Djami fou un savi ibadita originari del Djabal Nafusa, dels segles XIV i XV.

Va traduir al rab la Akida dels ibadites del Magrib, que estava escrita principalment en llengua berber. la seva traducci estava en s a l'illa de Djerba al segle XVI i altre comunitats ibadites del Magrib (al Mzab) excepte al Djabal Nafusa, i es considerat el catecisme dels ibadites magribins.

 Bibliografia .

A. de Motylinski, L'aqida des Abadhites, Alger 1905



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350677" title="Calzada de los Molinos" nonfiltered="2266" processed="2254" dbindex="137282">

Calzada de los Molinos s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350681" title="Capillas" nonfiltered="2267" processed="2255" dbindex="137283">

Capillas s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350683" title="Umar ben Hafs" nonfiltered="2268" processed="2256" dbindex="137284">


Umar ben Hafs ben Shuayb ben Isa al-Ghaliz al-Ikritish, primer emir de Creta 827-853;
Abu Hafs Umar ben Djami, savi ibadita del Djabal Nafusa;
Abu Hafs Umar ben Yahya al-Hintati, conegut per Inti, principal company del mahdi almohade.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350684" title="Cardeosa de Volpejera" nonfiltered="2269" processed="2257" dbindex="137285">

Cardeosa de Volpejera s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350685" title="Stop-motion" nonfiltered="2270" processed="2258" dbindex="137286">

Stop-motion s una tcnica d'animaci que consisteix a capturar fotografies consecutives d'un objecte movent-lo una mica entre fotografia i fotografia de manera que visualitzant-les rpidament sembla que l'objecte es mogui. Va ser popular durant el segle XX abans de l'aparici dels animatrnics i l'animaci per ordinador.

Es poden distingir dos grans grups dins de lstop-motion: la que es fa amb plastilina o altres materials malleables i la que es fa amb objectes rgids o articulats.

Un dels especialistes en stop-motion ms coneguts s Ray Harryhausen.


O/She Stop Motion Film;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350686" title="Inti (desambiguaci)" nonfiltered="2271" processed="2259" dbindex="137287">


Inti (moneda), moneda peruana.
Inti, du del sol.
Inti, principal company del mahdi almohade.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350687" title="Fundlid" nonfiltered="2272" processed="2260" dbindex="137288">







Fundulidae s una famlia de peixos de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

 La majoria de les espcies no ultrapassen pas els 10 cm de llargria total (noms Fundulus grandissimus i Fundulus catenatus poden assolir els 20 cm de llargada).;

Hbitat.

Segons l'espcie, poden sser d'aigua dola o d'aigua de mar.

Distribuci geogrfica.

Es troben a Nord-amrica (des del sud-est del Canad fins al Yucatn), Bermuda i Cuba.

Gneres i espcies.

 Gnere Adinia;
 Adinia xenica .
 Gnere Fundulus;
 Fundulus albolineatus .
 Fundulus auroguttatus .
 Fundulus bermudae .
 Fundulus bifax .
 Fundulus blairae .
 Fundulus catenatus .
 Fundulus chrysotus .
 Fundulus cingulatus .
 Fundulus confluentus .
 Fundulus diaphanus .
 Fundulus diaphanus menona .
 Fundulus dispar .
 Fundulus escambiae .
 Fundulus euryzonus .
 Fundulus grandis .
 Fundulus grandissimus .
 Fundulus heteroclitus .
 Fundulus heteroclitus macrolepidotus .
 Fundulus jenkinsi .
 Fundulus julisia .
 Fundulus kansae .
 Fundulus lima .
 Fundulus lineolatus .
 Fundulus luciae .
 Fundulus majalis .
 Fundulus notatus .
 Fundulus notti .
 Fundulus olivaceus .
 Fundulus parvipinnis .
 Fundulus persimilis .
 Fundulus pulvereus .
 Fundulus rathbuni .
 Fundulus relictus .
 Fundulus rubrifrons .
 Fundulus saguanus .
 Fundulus sciadicus .
 Fundulus seminolis .
 Fundulus similis .
 Fundulus stellifer .
 Fundulus waccamensis .
 Fundulus zebrinus .
 Gnere Leptolucania;
 Leptolucania ommata .
 Gnere Lucania;
 Lucania goodei .
 Lucania interioris .
 Lucania parva ;

Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 Catalogue of Life ;
 AQUATAB.NET;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350689" title="Castil de Vela" nonfiltered="2273" processed="2261" dbindex="137289">

Castil de Vela s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350690" title="Castrillo de Villavega" nonfiltered="2274" processed="2262" dbindex="137290">

Castrillo de Villavega s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. s proper a Carrin de los Condes, Osorno i Saldaa. Inclou la pedania de Villavega de Castrillo.

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350692" title="Castromocho" nonfiltered="2275" processed="2263" dbindex="137291">

Castromocho s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita amb Fuentes de Nava, Baquern de Campos, Torremormojn, Villeras de Campos, Boada de Campos, Capillas, Villarramiel i Abarca de Campos.

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350693" title="Victorino Fabra Gil" nonfiltered="2276" processed="2264" dbindex="137292">
Victorino Fabra Gil (Llucena, 9 de novembre de 1818   Castell de la Plana, 9 de febrer de 1893), poltic valenci

Trajectria.
Fill d uns teixidors, Toms Fabra i Manuela Gil, als 10 anys estudi amb un prevere de Llucena. En 1834 participa en la primera guerra carlina en la companyia de solters de la milcia liberal de Llucena, a mig cam entre la tropa regular i la guerrilla, on arribaria a tinent. Actua en accions armades a Atzeneta, Benafigos, Montant, Cirat, La Pobla d Arens i altres, i es distingeix especialment en Vilafermosa i als setges de Llucena de 1838.

En 1839, en l important setge de Cabrera a Llucena, Fabra va servir de guia i enlla pel general Leopoldo O Donnell, nou comandant en cap de les tropes liberals, qui va aconseguir alar el setge, i com a recompensa li concediren el ttol de comte de Llucena. Fins el final de la guerra, en 1840, Fabra continu al costat del general O Donnell. D aleshores es mantingu entre els dos una estreta relaci.

Per les seves activitats en defensa de Llucena aconsegueix introduir-se en la maquinria administrativa: en 1843 Fabra s el recaptador de contribucions de Llucena, en 1850 s nomenat dipositari del psit dels grans, en 1852 s nomenat vocal de la comissi local d instrucci primria. 

En 1854 comena la seva carrera poltica: s elegit Tinent d Alcalde de Llucena. A l any segent, 1855, durant el bienni progressista, ajuda a aconseguir,  per al general O Donnell, l acta de diputat a Corts pel districte de Llucena. A partir d ara la trajectria poltica de Fabra ser coincident amb la del comte de Llucena i duc de Tetuan. Essent president del govern Leopoldo O Donnell, en 1859, Fabra s nomenat Alcalde de Llucena, crrec que mantindr fins el 1862. I en 1868, a l inici del sexenni revolucionari, i amb la ajuda del segon duc de Tetuan, Carlos O Donnell, nebot del general mort, la Junta Revolucionria de Llucena el nomena diputat provincial, crrec que no abandonar fins la seva mort.

Des de la Diputaci Provincial, on ser president o vicepresident en diverses ocasions, incrementar el seu patrimoni i exercir una forta influncia poltica. Fou cap del  Cossi , grup poltic situacionista que segueix els moviments poltics del duc de Tetuan, primer en Uni Liberal, de 1874 a 1880 en el Partit Conservador, en 1881 en el Partit Liberal Fusionista i, en 1890, torna amb el Partit Conservador. Fabra va dominar la poltica provincial, amb un fort control de les eleccions a Corts dels districtes, i va aconseguit escons durant ms de 25 anys. En 1879 els seus partidaris aconseguiren escons en els set districtes de la provncia. Va morir al seu despatx, essent president de la Diputaci Provincial.

Bibliografia.
 ;
 ;
 Mart, Manuel (2000).   Victorino Fabra Gil ( 1818-1893): una glria local (i alguna cosa ms)  . pp. 353-373. En Monogrfica de Llucena: (L'Alcalatn). Castell: Universitat Jaume I. ISBN 978-84-8021-322-6;
 ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350694" title="Creu hugonot" nonfiltered="2277" processed="2265" dbindex="137293">


La creu hugonot s una joia protestant del sud de Frana, imitant ms o menys la creu de l'ordre del Saint-Esprit. Els que la portaven eren doncs irreprotxables als ulls de la llei, fins i tot sota les persecucions als  segles XVII i XVIII. D'altra banda, els diferents elements de la joia tenien sentit a la vegada polticament i espiritualment, i permetien afirmar alhora una veritable lleialtat respecte al rei (mal aconsellat) i a l'Estat, i una veritable fe evanglica.

 La creu, smbol cristi de manera eminent ja que representa la mort de Crist, per doncs tamb a la seva victria sobre la mort i la impietat. s aqu una creu de Malta.

 s cordada, les vuit puntes representen les vuit Benaurances (La Bblia, Evangeli segons Mateu, captol 5, versicles 3 a 10, regles de vida del cristi, del que est perseguit per a la seva fe.

 Entre els braos de la creu, de les flors de lis (les quals, sobre l'escut d'armes de Frana, representen la Trinitat). Estilitzades, fan pensar en trossos de la corona d'espines de Crist, i delimiten amb els braos de la creu quatre cors (aquests dos smbols representenn els sofriments de Crist, desprs dels cristians).

 En penjoll, el colom s el smbol de l'Esperit Sant, que testimonia al nostre esperit que som fills de Du (La Bblia, Epstola als Romans, captol 8, versicle 16). s el mateix colom, present en el bateig de Crist, que hauria aportat la santa crisma per a la consagraci dels reis de Frana. De vegades, s la representaci de l'ampolla que cont aquest oli que reemplaa el colom en penjoll de la creu hugonot. Aquesta ampolla t una forma de gota, de vegades dita trissou en occit. Per aquest trissou pot tenir almenys dos altres orgens, les llgrimes de la persecuci, o la llengua de foc baixada sobre el cap dels deixebles el dia de la Pentecosta (el que portaria a l'Esperit Sant).

 Es poden interpretar els quatre cors com una evocaci de l'amor del Pare. Alguns veuen tamb el smbol del Pare, el Creador, en els raigs que marxen del centre a cada bra de la creu, com un sol. Aix, els tres elements de la Trinitat hi sn representats: el Pare, el Fill (la creu) i l'Esperit Sant (l'ocell).

Hauria estat creada tres anys desprs de la Revocaci de l'Edicte de Nantes per una orfebre nmois, Maystre.

Es troba l'evocaci d'aquest emblema popular en la nova versi del logotip de l'Esglsia reformada de Frana.

 Vegeu tamb .


 Hugonot;
 Protestantisme;
 Luteranisme;
 Calvinisme;

 Enllaos externs .
 Web de la Fdration protestante ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350696" title="Cervatos de la Cueza" nonfiltered="2278" processed="2266" dbindex="137294">

Cervatos de la Cueza s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.



Personalitats.
Isaac Viciosa, atleta.
Juan de San Martn y Gmez, pare de Jos de San Martn, alliberador argent.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350697" title="Abu Hafs Umar ben Yahya al-Hintati" nonfiltered="2279" processed="2267" dbindex="137295">
Abu Hafs Umar ben Yahya al-Hintati (vers 1190-1775) fou un berber arabitzat de l'anti Atles marroqu, de la tribu dels hintata, conegut com al-Hintati o principalment com Inti, que fou el principal company del mahdi almohade Ibn Tumart. Fou l'avi de Abu Zakariya Yahya ben Abd al-Wahid, que el 1236/1237 va rebutjar la sobirania almohade i va fundar la dinastia hfsida, que va agafar el nom d'Abu Hafs Umar.

El seu nom berber era probablement Faskat u-Mzal. Va conixer a Ibn Tumart quan aquest tornava a la seva muntanya natal el 1220/1221. Quan va abraar la causa d'Ibn Tumart aquest li va imposar el seu nom rab en record del lloctinent i company del Profeta. Era una de les figures claus del moviment i membre del "consell dels deu". Abu Hafs Umar Inti a la mort del mahdi el 1130, va imposar a Abd al Mumin ben Ali com a successor, i es va fundar la dinastia mumnida. Fou conseller, general i xeic i va estar sempre al front dels afers, com a una mena de poder a l'ombra. Va morir amb ms de 80 anys el 1175-1176 (571 de l'hgira).

 Bibliografia .
R. Bruschvig, La Berbrie orientale sous les Hafsides, Pars 1940;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350698" title="Pirmide (desambiguaci)" nonfiltered="2280" processed="2268" dbindex="137296">

Geometria:
Un poledre: vegeu Pirmide;
Arquitectura:
Una construcci en forma piramidal: vegeu Pirmide (arquitectura);
Pirmides d'Egipte;
Pirmides de Memfis;
Demografia:
Una grfica per a representar l'estructura d'una poblaci: vegeu Pirmide de poblaci;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350699" title="Abu Hafs Umar" nonfiltered="2281" processed="2269" dbindex="137297">



Abu Hafs Umar ben Yahya al-Hintati conegut per Inti, company del primer mahdi almohade i ancestre del hfsides;
Abu Hafs Umar I ben Yahya I, emir hfsida;
Abu Hafs Umar ben Shuayb al-Balluti o Umar ben Hafs ben Shuayb ben Isa al-Ghaliz al-Ikritish, primer emir de Creta 827-853 ;
Abu Hafs Umar ben Djami, savi ibadita del Djabal Nafusa;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350700" title="Abu Hafs" nonfiltered="2282" processed="2270" dbindex="137298">



Abu Hafs Umar ben Yahya al-Hintati conegut per Inti, company del primer mahdi almohade i ancestre del hfsides;
Abu Hafs Umar I ben Yahya I, emir hfsida;
Abu Hafs ben Abu Bakr II, emir hfsida;
Abu Hafs Umar ben Shuayb al-Balluti o Umar ben Hafs ben Shuayb ben Isa al-Ghaliz al-Ikritish, primer emir de Creta 827-853 ;
Abu Hafs Umar ben Djami, savi ibadita del Djabal Nafusa;
Abu Hafs ibn Sayr, potentat de Mayurqa (Mallorca);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350704" title="Alcolea de Baix" nonfiltered="2283" processed="2271" dbindex="137299">

Al barri de Sants, a la ciutat de Barcelona, hi ha un tram del carrer Alcolea anomenat Alcolea de Baix (AdB). Comprn l'espai delimitat pel Passeig de Sant Antoni i el carrer Valladolid.

Durant la setmana del 24 d'agost, amb motiu de la Festa Major de Sants, s un dels carrers que participen a la festa i guarneixen el carrer, amb motius divertits. 

El carrer torna a fer festa des del 1981, essent aix un dels carrers veterans de la festa, que des del primer any i de manera ininterrompuda ha continuat, any rere any, fent festa pels seus vens.

Histria.
Festa Major de Sants.

Hi ha constncia de la Festa Major de Sants vora les dates de Sant Bartomeu des de mitjans del segle XIX. El llibre Les festes de Barcelona (Rosa dels Vents, 2002) explica que ja des de la meitat d'aquell segle, se celebraven les festes amb els balls d en Serrallonga i el de bastons, a ms del de Sant Bartomeu, en qu hi participaven soldats romans, dos ngels i un dimoni que, amb una mena de globus que feia inflant una bufeta, colpejava els espectadors.

El concurs de guarnits comena oficialment el 1943. La primera fotografia d'un carrer guarnit data del 1905, i s del carrer Vallespir, llavors anomenat carrer Coln. Si abans tamb es guarnien els carrers no en tenim cap document.

Un cop comena el concurs, el nmero de carrers participants augmenta, arribant fins a 22 carrers guarnits el 1950.

El 1958 va nixer la Federaci de Carrers, amb la funci de coordinar els carrers, per la festa entr en un perode de crisi que va acabar amb la desaparici de la festaentre 1970 i 1984. 

La Festa Major de Sants es va reemprendre a la dcada dels 80. El carrer Alcolea est des del principi, noms com a festa popular de vens, el 1981, i la festa torna oficialment amb la Federaci el 1985.

Actualment el nmero de carrers ha disminuit respecte a la dcada dels 90. L'any 2008 noms 12 carrers han participat.

Alcolea de Baix.

El carrer Alcolea, estava dividit en tres zones de festa. Entre elles, el tram comprs entre Passeig de Sant Antoni i el carrer Valladolid ha fet festa durant el primer perode, amb guarnits famosos com el monument a Cristfor Colom, rplica del monument situat a les drassanes de Barcelona, el 1945, que va guanyar el Primer premi especial d'aquell any.

Els vens del carrer Alcolea que recordaven l'antiga Festa Major van organitzar-se i muntaren de nou la festa amb quatre carrers ms el 1981, de caire ms modest. Amb la recuperaci del concurs i la Federaci el 1984, el concurs de guarnits va tornar al barri i a la gent del carrer. Es va constituir amb personalitat jurdica prpia el 1987.

En aquesta nova etapa no ha guanyat el primer premi de guarnit de la Federaci, per en diverses ocasions ha guanyat premis populars de les rdios del barri.

Guarnits.


Hi ha diversos guarnits des de l'inici de les festes, algunes les podeu consultar a l'arxiu fotogrfic de l'ajuntament.

El 2008, sobre els nens petits.

Enllaos relacionats.
http://www.new.facebook.com/home.php#/pages/AdB-Alcolea-de-Baix/35896546958

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350705" title="Trofeu President de la Diputaci de Valncia" nonfiltered="2284" processed="2272" dbindex="137300">
El Trofeu President de la Diputaci de Valncia s un torneig de front valenci organitzat per l'empresa ValNet amb patrocini de la Diputaci de Valncia.

El sistema de competici s de 6 parelles, cadascuna representant un ajuntament, jugant-se la classificaci a la final en 2 semifinals a partida nica.

 Historial .





 Notes .

 Enllaos externs .
 Cartell del 2006;
 Cartell del 2007;
 Cartell del 2008;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350710" title="Cisneros (Palncia)" nonfiltered="2285" processed="2273" dbindex="137301">

Cisneros s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.



Personalitats.
Virgilio Zapatero, ex ministre de Relacions amb les Corts entre 1986 i 1993;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350713" title="Abu Hamid al-Gharnati" nonfiltered="2286" processed="2274" dbindex="137302">
Abu Hamid al-Gharnati (nom complert Abu Hamid Muhammad ben Abd al-Rahman (o Abd al-Rahim) ben Sulayman al-Mazini al-Qaysi al-Gharnati) (1080-1170) fou un viatger andalus i compilador de meravelles del mon antic (adjaib) que va viure al segle XII.

Va nixer a Granada el 1080, on va estudiar; desprs va estudiar tamb a Ucls (Uklish) i als 30 anys va abandonar l'ndalus i va viure a Ifriquiya fins vers 1117-1118 quan va anar cap a Egipte i va estar al Caire fins el 1123; desprs va anar a Damasc i a Bagdad on va romandre quatre anys. El 1120 era a Abhar a Iran i desprs va arribar a la regi de la desembocadura del Volga; uns anys desprs va anar a Hongria on va viure tres anys fins el 1153; desprs va anar a Khwarizm, Bukhar, Marw, Nisabur, Rayy, Isfahan i Bssora per arribar finalment a la Meca per complir amb el peregrinatge. El 1155 es va establir a Bagdad per sis anys desprs se'n va anar a Mossul, i de all al cap d'un temps a Sria, on va viure a Alep i desprs a Damasc on va morir el 1169/1170 als 90 anys.

Als darrers anys dels seus viatges va escriure a Bagdad K. al Mu'rib an ba'd adja'ib al-Maghrib dedicat al visir Yahya Ibn Hubayra; i a Mossul va escriure Tukfat al-albab wa nukhbat al a'djab; a les seves obres descriu fets meravellosos i coses estranyes vistes en els seus viatges. G. Ferrand va publicar la segona obra el 1925; la primera fou traduda al castell per C. E. Dubler sota el titol "Abu Hamid el Granadino y su relacin de viajes por tierras euroasiticas", a Madrid el 1953.

 Bibliografia .
Pons Boigues, Ensayo bio-bibliogrfico.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350715" title="Espinosa de Villagonzalo" nonfiltered="2287" processed="2275" dbindex="137303">

Espinosa de Villagonzalo s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350716" title="Frechilla" nonfiltered="2288" processed="2276" dbindex="137304">

Frechilla s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350719" title="Abu Hammu I" nonfiltered="2289" processed="2277" dbindex="137305">
Abu Hammu Musa ben Abi Said Uthman ben Yaghmurasan (o simplement Abu Hammu I) fou el quart emir de la dinastia abdalwadita. Fou proclamat el 15 d'abril de 1308 succeint a Abu Zayyan I. La seva principal tasca fou la recuperaci desprs del setge marnida de Tlemcen i posar la capital en estat de defensa recollint els elements necessaris per front a un hipottic nou setge.

En la seva poltica general va imposar la seva autoritat a les tribus dels Banu Tudjin i el Maghrawa i es va expandir fins a Bugia i Constantina; als marnides els va impedir de passar ms enll de Wadjda (Oudja). 

Les despeses militars s'emportaven tots els recursos i el poble va viure pitjor que abans. 

Els maltractes que va infringir repetidament al seu fill Abu Taixufn van provocar que aquest finalment el fes assassinar el 22 de juliol de 1318. El fill fou proclamat emir (Abu Taixufn I)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350726" title="Abu Hammu II" nonfiltered="2290" processed="2278" dbindex="137306">
Abu Hammu Musa ben Abi Yakub Yusuf ben Abd al-Rahman ben Yahya ben Yaghmurasan (emir Abu Hammu II) fou emir de la dinastia abdalwadita.

Va nixer a Hispnia el 1323/1324 i fou educat i criat a la cort de Tlemcen. Els seus oncles Abu Sad Uthman II i Abu Thbit I foren derrotats pels marnides el 1352 i el pas va quedar ocupat pels marroquins (ocupaci que va durar set anys). Abu Hammu  va haver de fugir i buscar refugi a la cort hfsida de Tunis. Al cap d'un temps els hfsides es van enfrontar amb els marnides, i van posar un exrcit a disposici de Abu Hammu, amb el qual va reconquerir Tlemcen on fou proclamat emir el 9 de febrer de 1359. Un contraatac marnida fou efmer el 1360.

El 1366 va fer una expedici a Bugia que fou refusada.

El 1370 els marnides van atacar Tlemcen i van entrar a la capital proclamant al seu candidat Abu Zayyan Muhammad (II), per el 1372 la van evacuar i Abu Hammu va poder recuperar la ciutat. 

Un nou intent marnida es va produr el 1383, i un posterior el 1387, ambdos de curta volada.

Els darrers anys de la seva vida va estar enfrontar amb el seu fill Abu Taixufn que finalment, al front de forces posades a la seva disposici pels marnides, va atacar Tlemcen el 1389; Abu Hammu va morir en batalla el 21 de novembre de 1389 i el seu fill rebel fou proclamat emir (Abu Taixufn II).

Va escriure un tractat de moral poltica. El seu secretari i historiador de la dinastia fou Yahya Ibn Khaldun assassinat el mes de ramad del 780 (equivalent a part del desembre del 1378 i part del gener del 1379) per instigaci d'Abu Taixufn.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350729" title="Fuentes de Nava" nonfiltered="2291" processed="2279" dbindex="137307">

Fuentes de Nava s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350731" title="Abu Hanifa" nonfiltered="2292" processed="2280" dbindex="137308">
An-Numan ibn Thbit ibn Zuta (en rab                        , an-Nu m n ibn   bit ibn Z  ), ms conegut per la seva kunya Abu-Hanifa (en rab          , Ab   an fa) o, abreujadament, com Abu-Hanifa an-Numan (en rab                  , Ab   an fa an-Nu m n) (Kufa, Iraq, c. 699 - Bagdad, 767) fou un teleg i legislador religis persa, fundador epnim de l'escola hanafita, un dels quatre principals corrents jurdics (fiqh) del sunnisme. 

La tradici diu que el seu avi era un esclau portat de Kabul a Kufa, posteriorment alliberat per un membre de la tribu de Taym-Allah ibn Thalaba, de la que la seva famlia hauria restat client (mawla) i de la que hauria pres el sobrenom d'At-Taym amb qu s ocasionalment esmentat. Alguns membres de la seva descendncia tamb es va distingir en estudis jurdics.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350732" title="Abu l-Hasan" nonfiltered="2293" processed="2281" dbindex="137309">


Abu l-Hasan Ali, sult marinida de Fes;

Abu l-Hasan Al-Ashari (Abu l-Hasan Ali ibn Ismail Al-Ashari), teleg rab fundador de l'escola teolgica ortodoxa Ashariyya.

Abu l-Hasan Ali ibn Fadl ibn Ahmad al-Isfaraini, primer visir del sult Mahmud de Gazni  ;

Abu l-Hasan Ali ibn Muhammad al-Askari, dcim imam dels xites duodecimans;

Abu l-Hasan Amin ibn Muhammad al-Gulistani, visir de Kirmanshah i historiador de la Prsia post afshrida;

Abu l-Hasan Khan al-Hadjdj al-Ardalani Fakhr al-Mulk, poltic irani ;

Sayyid Abu l-Hasan Khan al-Mahallati al-Kohaki, imam dels ismalites nizarites de la lnea Kasemshhida;

Ayatallah Abu l-Hasan Shamsabadi, influent lder religis (modjtahed) d'Isfahan assassinat el 1976;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350733" title="Fuentes de Valdepero" nonfiltered="2294" processed="2282" dbindex="137310">

Fuentes de Valdepero s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350735" title="Grijota" nonfiltered="2295" processed="2283" dbindex="137311">

Grijota s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.



 Personatges illustres .
 Abilio Caldern Rojo, poltic i ministre amb Alfons XIII.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350736" title="Josep-Ramon Bach" nonfiltered="2296" processed="2284" dbindex="137312">
Josep-Ramon Bach i Nez s un poeta, narrador i dramaturg catal nascut a Sabadell el 15 de juny de 1946.

 Obres .
 De rems i hores Barcelona: Curial, 1974. ISBN 847256035X;
 Diorames, capalera de Joan-Pere Viladecans. Barcelona: Curial, 1975. ISBN 8472560651;
 Revenedor d'agonies, amb gravats de Joan-Pere Viladecans. Barcelona: Antoni J. Agra, 1984;
 Trnsfuga de la llum Sant Boi de Llobregat: Edicions del Mall, 1985. ISBN 8474562376;
 Luna oscura, prleg de Jos Kozer i traducci de Gustavo G. Carrera. Santiago de Chile: Documentas y Caja Negra, 1991;
 El mirall insubornable Barcelona: Caf Central, 1993;
 L'Ocell Imperfecte, amb prleg d'lex Broch, premi Crtica Serra d'Or de prosa potica i Cavall Verd-Josep Maria Llompart de poesia 1996. Barcelona: Columna, 1996. ISBN 8483000032;
 El pjaro imperfecto,  amb prleg d'lex Broch i traducci de Carlos Vitale. Barcelona: Ediciones del Bronce, 2000. ISBN 8489854823;
 Emilie Kraufort, alumna de primria: poemes de Johnny Course, amb preludi d'Antoni Claps, cloenda de Jordi Domnech i dibuixos de Jaume Ribas. Barcelona: Columna, 1997. ISBN 8483004380;
 Viatge al cor de Li Bo Barcelona: Columna, 1997. ISBN 8483004283;
 El espejo del paraiso, amb dibuixos de Ramiro Fernndez Saus i traducci de Carlos Vitale. Madrid: Galera Sen, 1999;
 Paraiso con luna, amb dibuixos de Ramiro Fernndez Saus i traducci de Carlos Vitale. Madrid: Galera Estampa, 1999. ISBN 8493013919;
 Ploma blanca. Poesia oral africana, recreaci lliure d'en J.R.Bach i amb dibuixos de Ramiro Fernndez Saus. Barcelona: Columna, 1999. ISBN 8483008130;
 Viatge per l'frica, amb illustracions de Francesc Rovira. Barcelona: Barcanova, 2000. ISBN 8448908619;
 Els jardins del prncep Umar, amb dibuixos de Ramiro Fernndez Saus. Barcelona: Antoni J. Agra, 2001;
 Almanac intermitent: disset peces de teatre de butxaca, amb epleg de Feliu Formosa. Barcelona: Associaci d'actors i directors professionals de Catalunya, 2004. ISBN 8489826382;
 Kosambi, el narrador, amb dibuixos de Ramiro Fernndez Saus. Barcelona: Proa, 2006. ISBN 8484378969;
 El gos poeta, amb illustracions de Llusa Jover. Barcelona: Crulla, 2007. ISBN 9788466117548;
 El primer nvol, amb litografies de Jaume Ribas. Foix: Item plus, 2007;
 Dilegs morals sobre la felicitat (catorze peces de teatre de mirall), amb prleg de Jaume Comas, Premi Recull-Josep Ametller de teatre 2007. Barcelona: Edicions 62, 2008. ISBN 9788429760996;
 Reliquiari, amb dibuixos de Ramiro Fernndez Saus. Sabadell: Edicions de Grfic Set, 2008. ISBN 9788493372460;
 La dama de cors se'n va de copes (catorze peces de teatre de mirall), Premi Calldetenes- Llus Sol i Sala de teatre 2008. Propera edici a Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
 Adaptacions d'obres seves .
 D'humanal fragment: 1982 Madrid: Fundacin Juan March, 1984. Adaptaci de Benet Casablancas per a mezzo alt i quartet de corda de tres poemes de Josep-Ramon Bach (segona edici, Madrid: Editorial de Msica Espaola Contempornez, 1988);

 Traduccions .
 Umberto Saba Vuit mediterrnies Barcelona: Caf Central, 1994;
 Premis .
1996. Premi de la crtica Serra d'Or de Prosa Potica.
1996. Premi de la crtica Cavall Verd-Josep Maria LLompart de Poesia de l'Associaci d'Escriptors en Llegua Catalana.
1997. Premi Quadern de la Fundaci Amics de les Arts i de les Lletres de Sabadell
2007. Premi Recull-Josep Ametller de Teatre.
2008. Premi Calldetenes-Llus Sol i Sala de Teatre.
 Enllaos .
 Fitxa al Qui s qui de les lletres catalanes;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350737" title="Abilio Caldern Rojo" nonfiltered="2297" processed="2285" dbindex="137313">
Abilio Caldern Rojo (* Grijota, 22 de febrer de 1867 -   Palncia, 10 de juliol de 1939) fou un advocat i poltic espanyol, fou Ministre de Foment i ministre de Treball, Comer i Indstria durant el regnat d'Alfons XIII. Membre del Partit Conservador inicia la seva carrera poltica com diputat al Congrs a l'obtenir un esc en les eleccions de 1898 en representaci de Palncia, esc que tornaria a obtenir en tots els processos electorals celebrats fins a 1923 i, desprs de la dictadura del general Primo de Rivera, en les tres eleccions celebrades durant la II Repblica formant part, en la primera d'elles, de la facci poltica denominada castellanista agrria independent (l'nic que figura en l'arxiu del Congrs dels Diputats amb tal adscripci)  i a les dues segents com a independent. 

Va ocupar el crrec de director general d'Administraci Local i d'Obres Pbliques, sent autor de la llei que feia el Canal de Castella un canal de reg. Va ser nomenat ministre de Foment entre el 20 de juliol i el 12 de desembre de 1919 en el govern que va presidir Snchez de Toca i ministre de Treball, Comer i Indstria entre el 8 de mar i el 7 de desembre de 1922 en el gabinet presidit per Snchez Guerra. El seu nebot-besnt, Ramn Caldern, va ser escollit president del Reial Madrid en 2006. 

 Bibliografia .

BARREDA, Pedro-Miguel. Don Abilio Caldern Rojo: Palencia paso a paso. Palencia: Caja Espaa, 1991. ISBN 84-87739-18-0;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350739" title="Abu l-Hasan Ali" nonfiltered="2298" processed="2286" dbindex="137314">
Abu l-Hasan Ali fou el des sobir de la dinastia marnida de Fes.

Va succeir al seu pare Abu Said Uthman als 34 anys, el 1331. Amb aquest prncep el regne va arribar al seu mxim desenvolupament econmic i territorial. Va fer nombroses construccions de mesquites i altres edificis.

El 1333 va conquerir Gibraltar i va derrotar els castellans en un combat naval, per desprs va patir una derrota a la batalla del riu Salat (Ro Salado), prop de Tarifa (30 d'octubre de 1340) i es va retirar (1340). Del 1337 al 1348 va dominar Tlemcen, que va conquerir al emir abdalwadita Abu Taixufn I (1318-1337) el 1337 desprs de tres anys de setge; a la vora de la ciutat es va construir el 1335 Al-Mansura, una verdadera ciutat destinada a allotjar a les tropes que assetjaven Tlemcen. Desprs del 1337 va rebre l'homenatge nominal del sold d'Egipte i del "rei del Sudan". 

Abul Abbas Ahmed Umar II ben Abu Bakr II emir hfsida (1346-1347) va succeir a Abu Yahya Abu Bakr II ben Yahya III. Aquest darrer li havia encarregat vigilar i garantir la successi al seu gendre, Abu l-Hasan, l'emir marnida. Per al cap d'uns mesos de govern un germ de l'emir, Abu Hafs ben Abu Bakr II, el va assassinar i es va proclamar al seu lloc. Abul Hasan, allegant l'encrrec i la venjana, no va tardar en marxar a Ifriquiya amb un exrcit el mateix 1347 i va ocupar el pas gaireb sense resistncia (1348). Llavors ca cometre l'error d'eliminar un impost que els beduins cobraven als sedentaris i aix va provocar una revolta rab que va causar una seriosa derrota als marroquins prop de Kairouan (1348) que va afectar seriosament el seu prestigi. La rebelli fou general i se sumava a la que hi havia a altres llocs del Magrib com Tlemcen amb els abdalwadites, i finalment el desembre de 1349 l'emir marnida va sortir del pas en vaixell cap als seus dominis occidentals. Un fill d' Abu Yahya Abu Bakr II ben Yahya III, de nom Al-Fadl Ahmad II ben Abu Bakr II, que era governador de Bona, fou proclamat emir (desembre del 1349).

En el cam de retorn, la flota va patir danys i va ancorar a Alger i es va assebantar que el seu fill Abu Inan s'havia apoderat del tron marnida. Va intentar sense xit tornar al poder.

Va morir el 1551 i el seu fill el va fer enterrar a Chela.

Bibliografia .
H. Terrasse, Histoire du Marroc;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350743" title="Guaza de Campos" nonfiltered="2299" processed="2287" dbindex="137315">

Guaza de Campos s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al nord amb Boadilla de Rioseco, a l'est amb Mazuecos de Valdeginate, Frechilla i Autillo de Campos, al sud amb Villarramiel i a l'oest amb Herrn de Campos (Valladolid).

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350744" title="Saint-Laurent-d'Arce" nonfiltered="2300" processed="2288" dbindex="137316">

Saint-Laurent-d'Arce s un municipi francs del departament de la Gironda, a la regi d'Aquitnia. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350745" title="Husillos" nonfiltered="2301" processed="2289" dbindex="137317">

Husillos s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350746" title="Saint-Vite" nonfiltered="2302" processed="2290" dbindex="137318">

Saint-Vite s un municipi francs del departament de l'Olt i Garona, a la regi d'Aquitnia. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350747" title="Lantadilla" nonfiltered="2303" processed="2291" dbindex="137319">

Lantadilla s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. s proper als municipis d'Osornillo, Frmista, Osorno, Melgar de Yuso, Itero de la Vega, Palacios de Riopisuerga, Arenillas de Riopisuerga, Itero del Castillo i Melgar de Fernamental.

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350751" title="Someire" nonfiltered="2304" processed="2292" dbindex="137320">

Sommires (en occit Someire) s un municipi francs del departament del Gard, a la regi del Llenguadoc-Rossell. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350752" title="Loma de Ucieza" nonfiltered="2305" processed="2293" dbindex="137321">

Loma de Ucieza s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

 Pedanies .
 Bahillo;
 Gozn de Ucieza;
 Itero Seco;
 Villota del Duque;

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350753" title="Cant de Sommires" nonfiltered="2306" processed="2294" dbindex="137322">

El Cant de Sommires s un cant francs del departament del Gard, a la regi del Llenguadoc-Rossell. Est incls al districte de Nmes, compta amb 5 municipis i el cap cantonal s Someire.

 Municipis .
 Aigues-Vives;
 Aspres;
 Aubais;
 Aujargues;
 Boissires;
 Calvisson;
 Congnies;
 Fontans;
 Junas;
 Langlade;
 Lecques;
 Nages-et-Solorgues;
 Saint-Dionizy;
 Saint-Clment;
 Salinelles;
 Sommires;
 Souvignargues;
 Villevieille;


 Vegeu tamb .
Cantons del Gard;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350754" title="Lomas" nonfiltered="2307" processed="2295" dbindex="137323">

Lomas s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350756" title="Castrato" nonfiltered="2308" processed="2296" dbindex="137324">
Un castrat (castrato en itali) s un cantant mascul emasculat des de la infncia per tal de conservar la veu aguda en qu li permetria continuar interpretant les parts de soprano i de contralt.

Es creu que la incorporaci dels cantants eunucs a la litrgia catlica s esdevingu al segle XII en el context de la geografia ibrica a causa de la convivncia amb la cultura mossrab.
 
Els primers documents que fan referncia de la presncia dels cantants castrats diuen que provenen de la Pennsula i daten els primers anys del segle XVI.

La instituci eclesistica  aconsellava la prctica de la castraci d'aquells escolans cantants que tenien destacades aptituds musicals i les famlies sacrificaven els atributs dels seus fills a canvi de seva estabilitat laboral.

A la nmina dels cantors de la capella papal de 1602-03, al costat dels clebres cantors castrats Rossini i Grisardo, s hi trobaven consignats diversos cantors hispnics sota l'epgraf de spagnuolo eunuco.

 Escoles de cant a partir del segle XVII .
A partir del segle XVII, l entrada dels castrati en el repertori operstic llan a la fama els cantants italians. I per aix es construren escoles de cant a Npols (amb F. Provenzale i N. Porpora); a Bolonya (amb P. F Tosi i F.A. Pistochi), Gnova, Mil, Mdena i Florncia. Van ser famosos Baldassare Ferri (1610 - 1680) i Giovanni Francesco Grossi Siface (1653 - 1697).

 Castrats del segle XVIII .
 Matteo Sassano Matteuccio (1667 - 1737);
 Nicolo Grimaldi Nicolini (1673 - 1732);
 Antonio Maria Bernacchi (1685 - 1756);
 Francesco Bernardi Senesino (c.1685 - c.1759);
 Carlo Broschi Farinelli (1705 - 1782);
 Giovanni Carestini (1705 - 1760) ;
 Gaetano Majorano Caffarelli (1710 - 1783);
 Gioacchino Conti Gizziello (1714 - 1761);
 Gaetano Guadagni (1725 - 1792);
 Gasparo Pacchiarotti (1740 - 1821);
 Luigi Marchesi (1754 - 1829);
 Girolamo Crescentini (1762 - 1848);
 Giambattista Stracciavelutti Velluti (1781 - 1861), el darrer castrat que puj als escenaris el 1830;
 Alessandro Moreschi (1858 - 1922);






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350757" title="Cant de Remoulins" nonfiltered="2309" processed="2297" dbindex="137325">


El Cant de Remoulins s un cant francs del departament del Gard, a la regi del Llenguadoc-Rossell. Est incls al districte de Nmes, compta amb 9 municipis i el cap cantonal s Remoulins.

 Municipis .
 Argilliers;
 Castillon-du-Gard;
 Collias;
 Fourns;
 Pouzilhac;
 Remoulins;
 Saint-Hilaire-d'Ozilhan;
 Valliguires;
 Vers-Pont-du-Gard;


 Vegeu tamb .
Cantons del Gard;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350758" title="Manquillos" nonfiltered="2310" processed="2298" dbindex="137326">

Manquillos s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350759" title="Abu Hatim al-Malzuzi" nonfiltered="2311" processed="2299" dbindex="137327">
Abu Hatim al-Malzuzi (nom complert Abu Hatim Yakub ben Labid al-Malzuzi al Nadjisi, Labid apareix tamb com Labib i com Habib) fou un iman ibadita de Tripolitana, encara que moltes fonts rabs el presenten com un simple cap rebel.

La revolta dels ibadites a Tripolitana va esclatar el setembre/octubre del 762 un any desprs de la mort d'Abu l-Khattab  mentre que Abu Hatim no fou proclamat imam al-difa (imam de la defensa) fins el 770 . La discussi es centra en si la informaci de Shammakhi es correcte o l'any de l'hgira (154) no estar equivocat i en realitat seria 145.

Se sap que va conquerir Trpoli on va fer una massacra i on va establir la seva capital. Segons la crnica de Zakariya va estar en contacte amb Abd al-Rahman ben Rustum, que en aquest temps es va establir a la muntanya Adjadj i va esdevenir desprs fundador del imamat rustmida de Tahart.

El 771 (154 de l'hgira) Abu Hatim va donar suport a un aixecament berber contra el governador abbssida de l'Ifriquiya, Umar ben Hafs conegut com Hazarmard; va participar amb la seva gent al setge de Tubna al Zab mentre que altres forces de la Tripolitana romanien al setge de Kayrawan que fou conquerida el 155 de l'hgira (771/772).

Poc desprs un exrcit abbssida enviat des de Egipte va apareixer a la frontera oriental de Tripolitana. Abu Hatim ja era a Trpoli i va sortir d'aquesta ciutat i va derrotar a l'exrcit abbssida a un lloc que segons els historiadors ibadites fou prop de Maghmadas (la clssica Macomades Syrtis, moderna Marsa Zafran) indicaci que podria ser errnia. Un segon exrcit abbssida ms potent fou despatxat des del Caire el 772, sota la direcci de Yazid ben Hatim al-Azdi. Abu Hatim va cridar a les tribus ibadites de Tripolitana per fer-hi front: els nafusa, els hawwara, els darisa i altres, i va atacar als invasors lliurant una batalla decisiva el 7 de mar del 772 a l'oest de la localitat de Djanbi  o Djanduba  en la quals els ibadites foren derrotats i dispersats. El imam va morir junt amb milers dels seus, potser fins a trenta mil.

 Notes i referncies .


 Bibliografia .
Les sanctuaires du Djebel Nafusa, 1899


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350760" title="Marcilla de Campos" nonfiltered="2312" processed="2300" dbindex="137328">

Marcilla de Campos s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350770" title="Mazariegos" nonfiltered="2313" processed="2301" dbindex="137329">

Mazariegos s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al nord amb Fuentes de Nava i Becerril de Campos, al Sud amb Villamartn de Campos i a l'est amb Baquern de Campos.

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350775" title="Mazuecos de Valdeginate" nonfiltered="2314" processed="2302" dbindex="137330">

Mazuecos de Valdeginate s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350776" title="Hugh Trenchard" nonfiltered="2315" processed="2303" dbindex="137331">

El Mariscal de la Reial Fora Aria Hugh Montague Trenchard, 1r Vescomte Trenchard GCB OM GCVO DSO, (3 de febrer de 1873   10 de febrer de 1956) va ser un oficial britnic instrumental en l'establiment de la Reial Fora Aria. Ha estat descrit com el Pare de la Reial Fora Aria.

Durant els seus anys de formaci, Trenchard fou acadmicament un alumne ms, noms aconseguint els mnims establerts per rebre el nomenament com a oficial de l'Exrcit Britnic. Com a jove oficial d'infanteria, Trenchard serv a l'ndia i, amb l'esclat de la Guerra Boer, es present voluntari per servir a Sud-frica. Mentre que lluitava amb els Boers, va resultar greument ferit i, de resultes de la ferida, perd un pulm, result parcialment paralitzat i torn al Regne Unit. Seguint els consells dels metges, viatj fins a Sussa per recuperar-se. Desprs de la seva recuperaci, torn al servei actiu a Sud-frica.

Desprs de la Guerra Boer, Trenchard serv a Nigria, a on treball per portar l'interior del pas al control britnic i acabar amb la violncia inter-tribal. Durant la seva estada a Nigria. Trenchard comand el Regiment de la Nigria Meridional durant diversos anys.

Al 1912, Trenchard va aprendre a volar i, posteriorment va ser nomenat segon al comandament de l'Acadmia Central de Vol. Ocup diversos crrecs superiors al Royal Flying Corps durant la Primera Guerra Mundial, servint-hi com a comandant a Frana entre 1915 i 1917. Al 1918, serv un breu temps com a Cap de l'Estat Major de l'Aire, abans de prendre el comandament de la Fora Aria Independent a Frana. Al 1919 torn a ser Cap de l'Estat Major de l'Aire sota Winston Churchill, passant la dcada dels 20 assegurant el futur de la Royal Air Force. A la dcada dels 30 va ser Comissionat Metropolit de Policia i un defensor de la RAF als seus darrers anys. Avui, Trenchard s considerat com un dels primers que va advocar pel bombardeig estratgic.

 Biografia .
Hugh Montague Trenchard va nixer a Windsor Lodge a Haines Hill, a Taunton (Anglaterra, el 3 de febrer de 1873. Era el tercer fill de Henry Montague Trenchard i de la seva esposa Georgina Louisa Catherine Tower (filla del Capit de la Royal Navy John McDowall Skene). Si b a la dcada de 1870 els Trenchards vivien sense destacar, els seus avantpassats havien tingut papers notables a la histria britnica. La famlia afirmava ser descendent de Raoul de Trenchant, un dels companys ms propers de Guillem el Conqueridor, participant a la Batalla de Hastings. Entre d'altres avantpassats notables figuren , un Alt Sheriff de Dorset del segle XVI i Sir John Trenchard, el Secretari d'Estat sota Guillem III.

Quan Hugh Trenchard tenia 2 anys, la famlia es despla a Courtlands, una casa de camp a 3 milles del centre de Taunton. La vida al camp signific que Trenchard podria fer molta vida a l'exterior, incloent passar temps caant conills i d'altres animals petits amb la seva escopeta, que reb en motiu del seu vuit aniversari. Durant els seus primers anys va ser educat a la llar per un tutor resident, i desafortunadament per a ell, el tutor no era prou estricte i no aconsegu evitar els intents dels nois per a no rebre instrucci. Com a conseqncia, Trenchard mai no destac acadmicament, per el seu entusiasme pels jocs i els cavalls va ser evident.

Amb 10 anys, Trenchard va ser enviat a l'Escola Preparatria d'Allens, a Hampshire. Si b l'aritmtica se li donava b, tingu dificultats amb la resta del currculum. No obstant aix, els seus pares no estaven gaire amonats per les seves dificultats acadmiques perqu ja havien decidit que seguiria la carrera militar. Georgina Trenchard volia que el seu fill tamb segus la professi del seu pare i que ingresss a la Royal Navy. Al 1884, Trenchard va desplaar-se a Dover per cursar a Hammond, una escola preparatria pels futurs estudiants de l'HMS Britnnia. Trenchard suspengu en les proves d'accs a la Royal Navy a l'edat de 13 anys, i va ser enviat als Cursos Intensius del Reverend Albert Pritchard, Hill Lands a Wargrave, Berkshire. All es preparava als nois per rebre el despatx de l'Exrcit.

Al 1889, quan Hugh Trenchard tenia 16 anys, el seu pare, que era procurador, es declar arrunat. El jove Trenchard pass a dependre de la caritat dels seus parents per a finalitzar la seva educaci a Pritchard. Trenchard suspengu els exmens de Woolwich  en dues ocasions i noms li qued l'opci d'entrar a la Milcia, que tenia uns requisits menors. Tamb les proves d'accs a la Milcia van ser difcils per Trenchard, suspenent-les al 1891 i 1892. Durant aquest temps, Trenchard pass un temps d'entrenament com a subaltern amb l'Artilleria Kincardine i Forfar. Desprs de tornar a Pritchard, Trenchard finalment aconsegu superar els mnims requerits al mar de 1893. Amb 20 anys, va ser nomenat tinent de 2a al 2n Batall dels Fusellers Reials Escocesos i destinat a la ndia.

 Inicis de la carrera militar .
 L'ndia .
Trenchard arrib a la ndia al 1893, incorporant-se al seu regiment a Sialkot, al Punjab. Poc desprs de la seva arribada, Trenchard va ser convidat a fer un discurs en un sopar. Una prctica comuna era que l'oficial subaltern ms jove fes un discurs i s'esperava que Trenchard parlaria sobre la histria dels Fusellers Reials Escocesos. En comptes d'aix, simplement digu "Estic profundament orgulls de pertnyer a aquest regiment, i espero viure un dia per comandar-lo". El seu discurs despert una rialla incrdula, si b alguns van apreciar el seu nervi.

Els joves oficials destinats a l'ndia a la dcada de 1890 gaudien de diversos entreteniments socials i esportius. Si b es requeria a tots els regiments prestessin servei al Pas de Khyber, les condicions de pau i prosperitat eren evidents. Tot i que Trenchard no era un home de mitjans independents, aix no li imped dedicar-se a les activitats esportives. A inicis de 1894 guany el Campionat de Rifle Tot-ndia. Desprs del seu xit disparant, Trenchard cre un equip de polo al batall; tot i que, al ser d'infanteria, el seu regiment no tenia cap mena de tradici jugant al polo, i Trenchard va haver d'enfrontar-se a diversos obstacles. No obstant aix, en sis mesos l'equip de polo del batall ja era una realitat i estava competint. Va ser durant un partit de polo al 1896 en qu Trenchard va trobar-se per primer cop amb Winston Churchill, amb el qual top al terreny de joc. Les fites esportives de Trenchard van salvar la seva reputaci entre els seus companys oficials (degut a la seva manca de conversa i de beneficis socials, era conegut entre els seus companys oficials com el camell, doncs ni bevia ni parlava).

Va ser tamb durant la seva estana a l'ndia en qu Trenchard s'afeccion a la lectura. La seva primera elecci van ser les biografies, particularment les dels herois britnics. Trenchard matava les llargues hores llegint, tamb per proveir-se d'una educaci. Per, en termes militars, Trenchard no estava satisfet. No va entrar en acci durant la seva estada a l'ndia, doncs quan el seu regiment torn a la frontera ell es trobava a Anglaterra per a una operaci d'hrnia.

Amb l'esclat de la Segona Guerra Boer a l'octubre de 1899, Trenchard intent unir-se diverses vegades al seu antic batall, que havia estat enviat al Cap com a part del cos expedicionari. Les peticions de Trenchard van ser denegades pel seu Coronel i quan el Virrei Lord Curzon, preocupat per la contnua marxa de caps cap a Sud-frica, prohib l'enviament de cap oficial ms, esvaint les expectatives de Trenchard per entrar en acci. No obstant aix, un any o dos abans, Sir Edmund Elles havia proms consell o ajut a Trenchard com a gest d'agrament desprs de qu hagus salvat del desastre una pobre competici de tir. Al 1900, Elles era Secretari Militar de Lord Curzon, i Trenchar  (ara capit, li envi una petici per que se li deixs unir-se a la seva unitat a ultramar. Setmanes desprs, Trenchard reb les seves ordres per traslladar-se a Sud-frica.

 Sud-frica.
A la seva arribada a Sud-frica, Trenchard es reun als Fusellers Reials Escocesos abans de qu se li ordenes muntar i entrenar una companyia muntada dels Imperial Yeomanry. Els Boers eren genets experts i les tactiques del moment posaven un gran mfasi sobre la cavalleria britnica. Per tant, els britnics feien muntar a unitats d'infanteria i l'experincia de Trenchard jugant al polo el portaren a ser triat per formar una companyia muntada per servir a l'oest de Johannesburg. El pal de paller de la nova unitat de Trenchard consistia en un grup de genets australians voluntaris que, degut a la inactivitat, havien estat citats sovint pels excessos en la beguda o el joc.

La companyia de Trenchard estava sota la comandncia de la 6a Brigada de Fusellers, amb seu a Krugersdorp. Durant el mes de setembre i inicis d'octubre del 1900, els genets de Trenchard van participar en diverses emboscades a les fronteres. El 5 d'octubre, la 6a Brigada marx cap a Krugersdorp amb la intenci de presentar batalla als Boers a la plana a on podrien ser derrotats. No obstant aix, abans de qu la Brigada pogus arribar als plans havia de travessar un terreny ondulat que afavoria les tctiques de guerrilla dels Boer.

La Brigada viatj de nit i a l'albada del 9 d'octubre, l'Ayrshire Yeomanry, situats a l'avantguarda, desbarot un campament Boer. Aquests van fugir a cavall i Trenchard i els seus australians els perseguiren durant 10 milles. Els Boers, incapaos de desempallegar-se dels seus perseguidors, els prepararen una trampa. Van passar per un pas desapareixent a la vall. Quan Trenchard arrib va veure la granja Dwarsvlei amb fum sortint de la xemeneia. Semblava que els Boer pensaven que els havien despistat i que estaven esmorzant despreocupats. Trenchard situ les seves tropes als turons als voltants de la casa, i desprs d'una hora i mitj d'observaci, encapal una patrulla de 4 homes cap a la granja, mentre que la resta d'homes esperaven el seu senyal. No obstant aix, quan van arribar a la vall, els Boer van comenar a obrir foc, i Trenchard es dirig al galop cap a la granja. Mentre que es dirigia a la porta, va ser ferit al pit. Els australians, en veure ferit al seu cap, van descendir dels turons i van enfrontar-se als Boers cos a cos. Diversos dels Boers van ser resultar morts o ferits, alguns van aconseguir fugir la majoria van ser fets presoners. Trenchard estava greument ferit i va ser evacuat a Krugersdorp.

 Tractament mdic i convalescncia .
Desprs de la seva arribada a l'hospital de Krugersdorp, Trenchard estigu en estat d'inconscincia i semi-inconscincia. Els cirugians creien que moriria, doncs la bala havia perforat el pulm esquerra i havia perdut ms de 3 litres i mig de sang de la seva pleura a travs d'un tub. No obstant aix, el tercer dia, Trenchard recobr la conscincia, tot i que es pass la major part del dia dormint. Tres setmanes desprs, Trenchard mostr certes millores i va poder ser traslladat a Johannesburg, on encara millor ms. No obstant aix, quan s'intent posar dret, descobr que no s'aguantava dempeus, dons estava parcialment paralitzat. A continuaci va ser desplaat fins a Maraisburg per estar en convalescncia, i all es confirm que Trenchard patia parlisi per sota del pit. Els metges van suposar que la bala, desprs de travessar el pulm, li havia danyat l'espina dorsal.

Al desembre del 1900, Trenchard torn a Anglaterra, arribant a Southampton a bord d'un vaixell hospital. Com a soldat invlid sense mitjans financers, Trenchard ara es trobava en el seu punt ms baix. Va passar la segent quinzena a la residncia per oficials invlids de Mayfair, gestionada per la Creu Roja. El cas de Trenchard crid l'atenci de Lady Dudley, que financiava l'asil de Mayfair. A traves de la seva generositat, Trenchard pogu veure a un especialista que li digu que necessitava passar uns mesos a Sussa, a on el clima li aniria b pel seu pulm. Trenchard i la seva famlia no podien afrontar una despesa com aquella, i ell estava massa avergonyit per fer-ho. No obstant aix, sense fer cap mena de preguntes, Lady Dudley don un xec a Trenchard per cobrir les despeses.

El 30 de desembre, Trenchard arrib a St Moritz per iniciar la seva convalescncia sussa. All va veure que el Bobsleigh no requeria gaire s de les seves cames. Inicialment era propici a caure a la neu, per uns dies desprs va aconseguir mantenir-se sobre el trineu. Durant una dura caiguda, la seva espinada es reajust casualment, permetent-li caminar sense problema tot just desprs de recobrar la conscincia. Una setmana desprs, Trenchard guany les copes de Novells i de Debutants del St. Moritz Tobogganing Club's de 1901, un gran xit per a alg que noms uns dies abans era incapa de caminar sense ajut.

Al tornar a Anglaterra, Trenchard visit a Lady Dudley per agrair-s'ho, i desprs prepar la seva tornada a Sud-frica. No obstant aix, el seu pulm no estava totalment recuperat, provocant-li dolors i ofecs. No obstant aix, l'Oficina de Guerra era escptica i no li permeteren escurar els seus 9 mesos de baixa per malaltia. Llavors, per tal d'enfortir el seu pulm danyat, Trenchard es dedic al tennis. A inicis de l'estiu de 1901 particip en dos torneigs de tennis, arribant a les semifinals en ambds casos i guanyant el favor de la premsa. Llavors, envi els retalls de premsa als metges de l'Oficina de Guerra, argumentant que la seva habilitat en el tennis demostrava que estava capacitat pel servei actiu. Sense esperar la resposta, s'embarca en un transport de tropes al maig de 1901, presentant-se voluntari per un segon perode.

 Retorn a l'frica .
Tornada a Sud-frica .
Al arribar a Sud-frica es dirig cap a Pretria, arribant-hi a finals de juliol. Va ser destinat a una companyia del 12 d'Infanteria Muntada a on els seus deures de patrulles li exigien passar moltes hores a cavall. Les ferides de Trenchard encara li causaven dolors, i les cicatrius sagnaven freqentment.


Posteriorment, aquell mateix any, Trenchard va haver de veure a Herbert Kitchener, llavors el Comandant en Cap. Trenchard tenia la missi de reorganitzar una companyia d'infanteria muntada desmoralitzada, tasca que complet en un mes. Llavors, Kitchener l'envi a D'Aar, a Colnia del Cap, per accelerar l'entrenament del nou cos d'infanteria muntada. De nou el reclam per tercer cop a l'octubre de 1901, aquest cop per enviar-lo a capturar el Govern Boer que estava a la fuga. Kitchener havia rebut informes de la seva localitzaci i esperava danyar la moral dels comandos Boer enviant un petit grup d'homes per capturar el seu govern. Trenchard va ser acompanyat d'una columna dels anomenats "Boers lleials", dels quals sospitava els motius. Juntament amb Trenchard anaven diversos Sots-oficials i 9 guies. Desprs de cavalcar durant tota la nit, la columna de Trenchard va ser emboscada al mati segent. Trenchard i els seus homes van poder cobrir-se i oferir combat, i desprs d'ocasionar-los diverses baixes, els emboscadors van fugir. Si b la seva missi havia fracassat, Trenchard va ser recompensat pels seus esforos sent mencionat als despatxos.

Trenchard pass la resta de l'any realitzant patrulles, i a inicis de 1902 va ser nomenat comandant del 23 Regiment d'Infanteria Muntada. Durant els darrers mesos de la guerra, Trenchard noms encapal als seus homes al combat en una ocasi. En resposta al robatori de bestiar per part dels Boer, Zuls van travessar la frontera a Transvaal i el 23 hagu d'intervenir. Desprs dels acords de pau de maig de 1902, Trenchard particip en la supervisi del desarmament dels Boers i desprs tingu un perms. Al juliol, el 23 hagu de tornar a Middleburg, quatre centes milles al sud, i desprs del viatge, Trenchard es dedic principalment al polo i a l'Hpica. Trenchhard va ser promogut honorficament a Major a l'agost de 1902.

Nigria .
Al setembre de 1903, mentre que Trenchard estava de perms a Anglaterra, consider les seves opcions de futur. No estava segur sobre si seguir a l'Exrcit o sobre si dedicar-se a les prospeccions d'or a Transvaal. Desprs d'una trobada fortuta amb el Coronel Gilman, que havia estat nomenat per l'Oficina de Guerra per a reclutar oficials per Regiment de la Nigria Meridional, i opt per restar a l'Exrcit. Desprs d'una entrevista a Londres amb el General Kemball, Trenchard aconsegu que se li garants el crrec d'Adjunt al Comandant del Regiment de la Nigria Meridional, amb la promesa que seria nomenat per encapalar totes les expedicions regimentals.

Trenchard arrib a Nigria a inicis de desembre de 1903, desembarcant al port de Bonny. Llavors viatj per tota la costa fins a Calabar, a on es present a l'oficial comandant, el Coronel Montanaro. Montanaro li digu a Trenchards que no l'acompanyaria fins que s'hagus aclimatat al lloc. Tot i a les protestes de Trenchard, Montanaro el deix enrera. En aquella poca, el General Kemball estava a la Costa d'Or, i Trenchard va poder enviar un cable a Kemball amenaant-lo de tornar al Regne Unit. Kemball contact amb Sir Ralph Moore, Governador de la Nigria Meridional, donant-li instruccions perqu Trenchard substitus a Montanaro com a cap de l'expedici. Trenchard enlla amb l'expedici a diversos dies de marxa d'Itu. Desprs d'una breu conversa, Trenchard lliur les ordres del Governador a Montanaro, que accept. Desprs d'enfrontar-se amb el descontent d'alguns oficials del Regiment, Trenchard encapal l'expedici cap a la zona problemtica. Alguns dies desprs, l'expedici de Trenchard contempl les proves de les morts rituals i va ser emboscat per membres de les tribus Ibo. Desprs de derrotar els atacants, els homes de Trenchard van ocupar el poblat. Al mat segent, el cap de la tribu local i els seus homes van lliurar les armes. Trenchard va fer portar als responsables de les matances rituals per jutjar-los i per combatre les tribus bellicoses. Algun temps desprs, 6 caps ms amb uns 10.000 homes van rendir les seves armes a l'expedici de Trenchard, formada per uns 250 homes.

Al mar de 1904, Trenchard va dirigir-se cap al riu Cross, mentre que una revolta tribal al Camerun alemany estava introduint-se a Nigria. Trenchard va desfer la revolta a Aparabong, i milers de nadius van rendir les seves armes de foc a la fora de Trenchard. Des d'estiu de 1904 fins a finals d'estiu de 1905, Trenchard va actuar com a Comandant del Regiment de la Nigria Meridional. Durant tot aquest temps, Trenchard va portar una ferma disciplina sobre els seus homes. El joc va estar prohibit, l'embriaguesa i la ganduleria van ser castigada i es prenien accions contra els homes capturats amb dones locals.

Amb el nomenament d'un nou oficial comandant, Trenchard present els seus plans per portar la regi inexplorada a 200 milles al nord-oest de Calabar sota el control britnic. Aquesta regi, situada entre els rius Cross i Nger ocupava una superfcie de prop de 1.200 km2, amb Bende al sud i Onitsha a l'oest. Poc desprs, a l'anomenada expedici interior Bende-Onitsha, un metge britnic va ser capturat pels membres de la tribu Ibo, matant-lo i menjant-se'l. Trenchard llavors present batalla contra la tribu, derrotant-los amb l's de les seves metralladores Maxim. Els caps van tornar el crani i els hosos dels metges, i milers de membres de la tribu Ibo van ser destinats com a treballadors, construint carreteres a travs de la jungla. Pel seu servei durant l'expedici Bende-Onitsha, Trenchard va rebre l'Orde del Servei Distingit al 1906.

Cap a finals de l'expedici de 1906, Trenchard va contraure la malria, sent enviat a Anglaterra. Al seu retorn a Nigria, Trenchard esdevingu Comandant i pass el temps redissenyant les casernes a Lagos, a on el seu regiment havia destinat alguns mesos abans. Tamb treball com agent per Harrods, important mercaderies. Entre novembre de 1907 i la primavera de 1908, Trenchard encapal la seva darrera expedici, formada per noms 4 oficials, un intrpret, 25 soldats i 3 metralladores. Durant l'expedici, Trenchard va establir contacte amb la tribu Munshi, enviant regals als seus caps. Conseqentment, es construren carreteres i s'establiren enllaos comercials amb la tribu.

 Anglaterra i Irlanda .
A inicis de 1910, Trenchard va caure molt malalt i desprs de diversos mesos torn de nou a casa. De tornada a Anglaterra, no es recuper rpidament, i probablement la seva convalescncia es prolong per esgotament. No obstant aix, a finals de l'estiu va poder portar a la seva famlia de vacances al West Country.

A l'octubre de 1910, Trenchard va ser destinat a Derry, a on el Segon Batall dels Fusellers Reials Escocesos estava aquarterat. All, Trenchard temporalment va ser degradat de tinent coronel a major, sent fet comandant de companyia. Com abans, Trenchard es dedic al polo i a la cacera. Trobant avorrida la vida de regiment en temps de pau, intent reorganitzar l'organitzaci administrativa dels oficials, de la qual cosa se'n ressent. Trenchard tamb top amb el seu comandant, el Coronel Stuart, que li digu que la ciutat era massa petita per a ells dos.

 L'Escola de Vol .

Durant la seva estada a Irlanda, Trenchard reb una carta del capit Eustace Loraine, dient-li que havia d'aprendre a volar. Loraine i Trenchard havien estat amics a Nigria, i desprs de la seva tornada a Anglaterra, Loraine havia aprs a volar. Desprs d'alguns esforos, Trenchard aconsegu que el seu comandant li conceds 3 mesos de perms per rebre l'entrenament de vol. Trenchard arrib a Londres el 6 de juliol de 1912, just per assabentar-se'n que el Capit Loraine havia mort en un accident de vol el dia abans. Amb 39 anys, Trenchard estava al llindar de l'edat mxima pels estudiants a pilot militar (40 anys) a l'Acadmia Central de Vol, motiu pel qual no ho pospos.

Quan arrib a l'acadmia d'aviaci de Thomas Sopwith, li digu a aquest que noms tenia 10 dies per aconseguir el certificat d'aviador. El 31 de juliol Trenchard tingu xit volant sol. El curs havia costat, incloent un curs teric de 2 setmanes i mitja i 64 minuts a l'aire. Tot i a que Copeland Perry, instructor de Trenchard, advert que volar amb ell "no havia estat senzill", reconegu que "Trenchard havia estat un alumne modlic".

Trenchard arrib a Upavon, a on estava situada l'acadmia de vol, sent assignat amb Arthur Longmore. El mal temps retard a Longmore poder avaluar al seu nou alumne i, abans de qu el temps millors, el Comandant de l'Acadmia, Capit Godfrey Paine RN, havia destinat a Trenchard a l'estat major permanent. Part dels nous deures de Trenchard incloen els d'examinador de l'Acadmia, atorgant-se ell mateix les seves ales. L'habilitat volant de Trenchard encara deixava molt que desitjar, i Longmore descobr ben aviat les deficincies del seu pupil. Durant les setmanes segents, Trenchard pass moltes hores millorant la seva tcnica de vol. Desprs de qu Trenchard hagus finalitzat el seu curs de vol, va ser nomenat oficialment instructor. No obstant aix, era un pilot just i no va dedicar-se a la docncia, sin que es dedic a tasques administratives. Com a membre de l'estat major, va treballar organitzant l'entrenament i establint procediments. Va ser durant aquest temps que adquir el malnom de "Boom", tant per la seva pronncia o pel seu baix to de veu. 

Al setembre de 1912, Trenchard actu com a observador aeri de les maniobres de l'exrcit. Les seves experincies li van desenvolupar la comprensi de la utilitat militar del vol. Al setembre segent, Trenchard va ser nomenat Comandant Assistent i promogut a Tinent Coronel. De nou es trob amb Winston Churchill, que llavors era Primer Lord de l'Almirallat i estava aprenent a volar a Eastchurch i a Upavon. Trenchard tenia una opini desfavorable de l'habilitat de Churchill com a pilot.

 La Primera Guerra Mundial .
 Oficial Comandant de l'Ala Militar .
Amb l'esclat de la I Guerra Mundial, Trenchard va ser nomenat Comandant de l'Ala Militar del Royal Flying Corps, substituint al Tinent Coronel Sykes. Aquest nomenament el pos al capdavant del Royal Flying Corps al Regne Unit, amb el seu quarter general a Farnborough. Els nous deures incloen proveir de nous reemplaos i crear nous esquadrons pel servei al continent. En un inici, es marc l'objectiu de 12 esquadrons. No obstant aix, el Director Assistent del l'Aeronutica Militar, Sefton Brancker, sugger que potser n'haurien de ser 30, i finalment Lord Kitchener ho increment fins a 60.

A inicis d'octubre de 1914, Kitchener va fer que Trenchard l'ans a veure i que li proves de seguida d'un esquadr preparat pel combat. L'esquadr es destinaria a recolzar les forces navals i terrestres amb l'objectiu d'evitar les maniobres de flanqueig durant la Cursa cap al mar. El 7 d'octubre, noms 36 hores desprs, el 6 Esquadr volava cap a Blgica, sent el primer dels diversos esquadrons desplegats.

Posteriorment a l'octubre, tingu lloc un pla detallat per a una reorganitzaci de l'estructura de comandament del Cos Volant. El General David Henderson ofer a Trenchard el comandament de la 1a Ala de la RAF, de propera creaci. Al ms segent, l'Ala Militar va ser abolida, i les seves unitats amb seu al Regne Unit van ser reagrupades com l'Ala Administrativa. El comandament de l'Ala Administrativa va ser atorgat al Tinent Coronel E.B. Ashmore.

 Comandant de la Primera Ala .
Trenchard va prendre el comandament de la 1a Ala al novembre de 1914, establint el seu quarter general a Merville. A la seva arribada, descobr que Sykes havia de substituir a Henderson com a Comandant del RFC, convertint-lo en el superior immediat de Trenchard, sent la relaci d'ambds difcil. La incomoditat de Trenchard va fer-se palesa quan, al desembre de 1914, Kitchener orden que Henderson torns al comandament del RFC al camp de batalla. La 1a Ala consistia en els esquadrons 2n i 3r, i vol en recolzament del 4t Cos d'Exrcit i del Cos Indi. Quan el 1r Exrcit del General Douglas Haig arrib al desembre, la 1a Ala es dedic a recolzar-lo.

A inicis de gener de 1915, Haig convoc a Trenchard perqu li expliqus que es podria aconseguir a l'aire. Durant la reuni, Haig li coment a Trenchard els seus plans per atacar a la regi de Merville/Neuve-Chapelle al mar. Desprs del reconeixement fotogrfic aeri, els plans es retocaren al febrer. Durant la Batalla de Neuve Chapelle, el RFC (incloent la 1a Ala) recolz l'ofensiva terrestre. No obstant aix, el bombardeig aeri va tenir poc efecte i l'artilleria arrun la informaci aportada pels aviadors del RFC. Abans de les ofensives de Haig a Ypres i Artois a l'abril i maig, les tripulacions de Trenchard van realitzar sortides de reconeixement sobre les lnies alemanyes. Tot i a la informaci detallada que aix atorgava i la millora de la cooperaci entre l'artilleria i els aviadors, les ofensives van quedar inacabades. Al final dels combats, Henderson ofer a Trenchard el crrec de Cap d'Estat Major; per aquest declin l'oferiment, doncs no volia aturar la seva promoci a coronel al juny de 1915.

 Comandant del Royal Flying Corps.
A l'estiu de 1915, Henderon decid que malgrat les seves preferncies, es necessitava que a l'Oficina de Guerra hi hagus un general amb coneixement tcnic i experincia recent de guerra per discutir sobre els recursos necessaris pel RFC. Sent l'nic candidat disponible, Henderson prepar el seu retorn a la Gran Bretanya i recoman que el seu successor fos Trenchard. Kitchener aprov immediatament la recomanaci, i el 25 d'agost de 1915, Trenchard va ser promogut a General de Brigada i nomenat Oficial Comandant del RFC al Camp. Com a Comandant del Cos Aeri, Trenchard estava ms involucrat en els detalls de les tasques dels seus comandants d'ala i esquadr del que ho havia estat Henderson. Trenchard instig controls ms estrets en el programa d'entrenament tctic del Flying Corps, exigint als seus pilots una postura ms agressiva. Durant aquest temps, Trenchard va estar molt recolzat pel seu aide-de-camp, Maurice Baring.

A finals de setembre de 1915, Trenchard supervis la contribuci del Flying Corps a la Batalla de Loos. La millora de la cooperaci artillera i les comunicacions aire-terra van portar bons resultats pels britnics. A ms, la batalla s significativa perqu va tenir-hi lloc la primera operaci amb xit de bombardeig tctic a la histria de l'aviaci militar duta a terme pel Flying Corps. Malgrat aix, la batalla qued inconclusa i Trenchard havia esperat que els seus aviadors podrien haver aconseguit ms.

A la tardor de 1915, el Flying Corps hagu d'encarar una nova dificultat, l'anomenada: "Fokker Scourge". Els nous Fokkers, amb l'equipament sincronitzat que permetia a la metralladora disparar a travs de l'hlix sense fer malb les aspes va desfasar immediatament tots els avions britnics. Trenchard lluit per mantenir la superioritat aria, i les prdues del Flying Corps excedirien els reemplaos. Amb la campanya terrestre enmig d'un perode d'activitat limitada, Trenchard retir el suport aeri a les operacions terrestres. Si b les millores tecnolgiques seguien sent encapalades pels alemanys, els avions de Trenchard van experimentar millores notables, com la introducci de la metralladora Lewis als biplans BE, i a mitjans de 1916, el Flying Corps va rebre nous avions amb els que respondre els atacs dels Fokker. Al desembre, Haig substitu a Sir John French com a Comandant del Cos Expedicionari Britnic, i el duet Haig-Trenchard aquest cop funcion al mxim nivell.


A les primeres etapes de la Batalla de Verdun al 1916, Trenchard subministr canons Lewis i munici al Servei Aeri Francs, que estava sota el comandament de Paul-Fernaud du Peuty. Posteriorment, durant la batalla, de Peuty canvi d'una posici aria defensiva a una d'ofensiva, en part grcies a la postura de Trenchard. Al mar, amb l'expansi del Flying Corps, Trenchard va ser promogut a Major General.

Poc abans de la Batalla del Somme, Trenchard orden que s'havien de portar a terme vols de reconeixement i que els globus aerosttics d'observaci alemanys havien de passar a ser objectius. A l'alba de la batalla, Trenchard havia situat 105 avions a la reraguarda del Quart Exrcit i amb l'inici de la batalla, Trenchard llan els seus esquadrons sistemticament al combat. El bombardeig de baix nivell va ser la tasca principal dels avions participants i bastants van ser abatuts. Malgrat les prdues, a mitjans d'agost, el Flying Corps obtingu la supremacia aria als cels sobre el Somme. Car aix, al setembre de 1916 les possibilitats del collapse alemany eren remotes i Trenchard tem que el Flying Corps, que estava en un estat debilitat, fos vulnerable davant la recuperaci alemanya a l'aire. Trenchard deman noves lleves tant a l'Oficina de Guerra com a l'Almirallat, per aquests trigaren en arribar. A mitjans de setembre, el Servei Aeri Alemany s'havia reforat i els britnics patiren un major nombre de baixes. El Flying Corps comen a fracassar en la seva missi de oferir un acurat recolzament a l'artilleria i fins que a finals d'octubre no reb un esquadr naval de Dunkerque, els britnics seguiren febles a l'aire.

Desprs de la conclusi de la Batalla del Somme, el Flying Corps romangu en un estat de feblesa per tot el Front, tot i que seguiren lluitant amb els del Servei Aeri Alemany. Al novembre de 1916, Haig, degut a les demandes urgents de Trenchard, busc 20 esquadrons de caces i, al desembre, Trenchard viatj fins a Londres per demanar personalment ms. Fracassant en les seves peticions, va escriure repetidament a Henderson i Brancker, rebent una severa reprimenda quan es dirig directament al President del Comit de l'Aire, Lord Cowdray.

Mentre que l'hivern donava un respir a la lluita a l'aire, al mar de 1917, juntament amb un temps millor, arrib una nova ofensiva aria alemanya. Trenchard va veure's obligat a retallar la seva activitat ofensiva al mnim tot i que segu oferint suport a la infanteria britnica mentre que lentament avanaven cap a la Lnia Hindenburg. A l'abril, el Flying Corps recolz tan b com va poder la Batalla d'Arrs, enfrontant-se ferotgement als alemanys al cel. Degut a tot aix, entre mar i maig perd 1.270 avions, que units a la crisi de producci a la Gran Bretanya gaireb comporta la destrucci del Flying Corps.

A mitjans de 1918, la feina de William Weir al capdavant de la producci aeronutica britnica comenaren a donar els seus fruits. El nous S.E.5s, Bristols i de Havilland 4 permeteren al Flying Corps dominar l'espai aeri abans i durant la Batalla de Messines, i tot i que les seves reserves eren baixes, ja podien comenar a planejar la nova ofensiva prevista per Haig a Ypres.

 Bombardeigs sobre Londres .
Al juny de 1917, l'atac Gotha sobre Londres port la por sobre l'opini pblica, i Trenchard va haver d'anar a veure el Primer Ministre , Lloyd George. Trenchard esboss la situaci general a l'aire i ofer recomanacions per a l'acci. Lloyd George insist en bombardejar als alemanys, per Trenchard ho vei com un acte de venjana i es resist; per quan torn a Frana, comena a treballar en els preparatius per una campanya de bombardeig estratgic sobre els alemanys. El Servei Aeri Alemany afeblia l'estat britnic a Frana, bombardejant les ciutats, les trinxeres i els dipsits de munici. Els comandants de cos britnics llavors comenaren a pressionar a Trenchard per que la protecci aria fos la seva mxima prioritat, noms per trobar-se el rebuig d'aquest, doncs ara el seu objectiu principal era el bombardeig i l'exploraci de la reraguarda alemanya en  preparaci per a la propera ofensiva de Haig.

Desprs de que Londres fos bombardejat per segona vegada, el Govern encarreg al General Jan Smuts que investigus els preparatius per dirigir els serveis aeris birnic. El seu informe va ser presentat a l'agost de 1917 i recomanava la creaci d'una fora aria independent que fos dirigida pel seu propi ministeri. Trenchard reb una copia avanada de l'informe i es mostr disconforme. Segons el seu punt de vista, el transtorn que ocasionaria el barrejar els dos serveis aeris i particularment la creaci d'un ministeri separat retardaria la tasca vital que els tenia ocupats llavors.

Entre el 28 de setembre i l1 d'octubre, els Zeppelins i els Gothas alemanys van tornar a bombardejar Londres. El Gabinet britnic volia acci immediata i Trenchard hagu d'abandonar Frana un cop mes. A la seva arribada a Londres, Trenchard inform al govern que el seu primer aeroport per bombarders estava a punt, i Lloyd George deman que els bombardeigs comencessin quan abans millor. La visita a la capital tamb va ser aprofitada per reunir-se amb Smuts i discutir sobre el futur dels serveis aeris. Trenchard mostr la seva preocupaci, en especial perqu els plans per a una futura fora aria es basaven principalment en unes xifres irreals de la producci aeronutica.

 El bombardeig estratgic de la indstria alemanya .
L'11 d'octubre, els bombarders anglesos van arribar a Ochey per formar la 41a Ala, sota la comandncia del tinent coronel Cyrill Newall. Els preparatius per iniciar missions de bombardeig van comenar noms 6 dies desprs. La fundici Burbach va ser tocada, aix com diversos edificis i lnies ferroviries. Una setmana desprs, l'Ala 41 realitz el primer bombardeig nocturn de llarga distncia. La campanya bombardeig s'estengu durant el novembre, fins que arrib el clima hivernal.

A Londres, el valor de la propaganda dels atacs era el que preocupava ms al Govern i s'encarreg a Trenchard que ho comands i organitzs tot al mxim nivell. A Trenchard no li agradava el fet d'haver de conduir una campanya noms per objectius poltics, tot i que tenia llibertat d'acci. Ms especficament, ell volia concentrar les seves forces en recolzar les accions de l'Exrcit ms que no pas dividir els seus avions entre dues campanyes de bombardeig.

 Cap de l'Estat Major de l'Aire (primer nomenament) .

 Historial militar i Honors .

 Condecoracions .
 Vescomte   1 de gener de 1936 (conferit el 4 de febrer de 1936);
 Bar   1 de gener de 1930 (conferit el 28 de gener de 1930);
 Baronet   30 de desembre de 1919;
 Gran Creu de l'Orde del Bany   1 de gener de 1924;
 Cavaller Comandant de l'Orde del Bany   1 de gener de 1918;
 Company de l'Orde del Bany   1 de gener de 1914;
 Orde del Mrit   1 de gener de 1951;
 Gran Creu del Reial Orde Victori   26 de juliol de 1935;
 Orde del Servei Distingit   18 de setembre de 1906;
 10 Mencions als Despatxos - 25 d'agost de 1905, 18 de setembre de 1906, 22 de juny de 1915, 1 de novembre de 1915, 1 de gener de 1916, 15 de juny de 1916, 4 de gener de 1917, 11 de desembre de 1917, 20 de maig de 1918, 10 d'abril de 1919;
 Doctor Honorfic en Dret Civil (Oxford)   1926;
 Doctor Honorfic en Dret (Cambridge);
 Medalla de la Reina de Sud-frica 1899-1902;
 Medalla del Rei de Sud-frica 1901-1902;
 Estrella de 1914-15;
 Medalla Britnica de la Guerra 1914-20;
 Medalla de la Victria 1914-1918;
 Orde de Santa Anna de 3a Classe amb Espases (Imperi Rus)   25 d'agost de 1915;
 Orde de Sant Estanislau de 1a Classe (Imperi Rus);
 Comandant de la Legi d'Honor   24 de setembre de 1917;
 Creu de Guerra (Frana);
 Creu de Guerra (Blgica)   11 de mar de 1918;
 Oficial de l'Orde de la Corona (Blgica)   8 de novembre de 1918;
 Medalla del Servei Distingit a l'Exrcit (Estats Units)   15 de juliol de 1919;
 Orde del Tresor Sagrat de 1a Classe (Jap)   4 de gener de 1921;
 Orde d'Al Rafidhain (Irak);















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350777" title="Abu Hatim al-Razi" nonfiltered="2316" processed="2304" dbindex="137332">
Abu Hatim al-Razi (nom complert Abu Hatim Ahmad ibn Hamdan al-Razi al-Wasenani al-Laythi) (segle X) fou un poeta, escriptor i missioner (da'i) ismalita a Rayy del segle X, nascut a Pashapuya al sud de Rayy.

Fou lloctinent del da'i de Rayy, Ghyath al-Ismaili; a aquest el va succeir Abu Djafar Kabir, i Abu Hatim el va eliminar aviat per patir depressions, esdevenint llavors el cap dels ismalites de Rayy. Es diu que va convertir al governador local Ahmad ben Ali (governador 916-924). Rayy fou ocupada pels samnides el 924 i Abu Hatim va fugir cap a Daylam on hi havia un gran nombre d'alides on va donar  suport al cap del Gilan Ashfar ben Shiroya en la seva lluita contra el imam zaydita de Tabaristan. Ashfar va passar sota l'autoritat del daylamita Mardawidj ibn Ziyar i aquest va tolerar la influncia del ismalita, fins que va perdre el favor de Mardawidj quan la data en qu havia d'aparixer el mahdi donada per Abu Hatim es va demostrar falsa. 

Llavors es va voler refugiar al territori de Muflih, que el 931 havia rebut el govern d'Azerbaidjan i va morir de cam cap a aquest territori el 933/934.

Predicava l'existncia de set profetes: Adam, No, Abraham, Moiss, Jess, Mahoma i el Mahdi

Va escriure algunes obre religioses, entre d'altres, el Kitab al-Zina, un diccionari de termes teolgics.

 Bibliografia .

 W. Ivanow, Studies in Early Persian Ismailism, Bombai, 1955; i  Ismaili Literature, Teheran, 1963;
 S. M. Stern, The Early Ismaili missionaries in North-West Persia and in Khur s n and Transoxania,  1960;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350779" title="Meneses de Campos" nonfiltered="2317" processed="2305" dbindex="137333">

Meneses de Campos s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Limita amb Montealegre de Campos al sud, Villeras de Campos al sudest, Boada a l'est, Capillas i Castil de Vela al nord, Belmonte de Campos a l'oest i Palacios de Campos al sudoest.

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350780" title="Monzn de Campos" nonfiltered="2318" processed="2306" dbindex="137334">

Monzn de Campos s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350781" title="Abu Hayyan" nonfiltered="2319" processed="2307" dbindex="137335">



Abu Hayyan Athir al-Din Muhammad ben Yusuf al-Gharnati gramtic andalusi;
Abu Hayyan al-Tawhidi, filsof persa;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350782" title="Tempesta geomagntica" nonfiltered="2320" processed="2308" dbindex="137336">
Les tempestes geomagntiques es produeixen quan un flux gran de radiaci emesa pel Sol arriba al camp magntic de l'atmosfera de la Terra. La pertorbaci succeeix quan es produeixen ejeccions de massa de la corona solar. Quan fortes rfegues de vent solar arriben a la Terra, les ones de radiaci xoquen amb la magnetosfera, alterant la intesitat i la direcci del lcamp magntic terrestre. La tempesta geomagntica s una ona de xoc de vent solar que arriba entre 24 i 36 hores desprs del fet que l'ha produt. Aix tant sols succeeix si l'ona de xoc viatja cap a la Terra. La pressi del vent solar sobre la magnetosfera augmentar o disminuir en funci de l'activitat solar. La pressi del vent solar modifica els corrents elctrics en la ionosfera. Les tempestes magntiques duren de 24 a 48 hores, encara que poden perllongar-se diversos dies. 

En casos extrems, aquests fets poden causar talls d'energia elctrica, interferncies en el funcionament de les comunicacions via satllit i en els instruments de navegaci, amb efectes imprevisibles sobre el clima. 

Les aurores boreals i australs sn espectacles lluminosos provocats per tempestes geomagntiques. 
 Tipus de tempestes . 

 La tempesta de comenament subtat (SSC : Storm Sudden Commencement) que abasta totes les latituds, ms intensa durant el mxim del cicle solar i acompanyada d'una intensa emissi de raigs ultraviolats que afecten les capes ionosfriques D i E , afengint-se a les pluges de protons rpids;
 La tempesta de comenament progressiu: d'intensitat mitjana, ms localitzada, se sol presentar amb una certa regularitat corresponent al perode de rotaci del Sol. ;

Etapes.


 Erupci solar: La primera etapa, que pot trencar les comunicacions. Triga 8 min. a arribar. A ms, fa que l' atmosfera augmenti la seva grandria fins a les rbites dels satllits, alteri les seves orbites i faci que aquests caiguin a terra. ;

 Tempesta de Radiaci: Consisteix en un "bombardeig" de radiaci contra la Terra. Aquesta pot fregir els circuits elctrics i atacar a les persones. En la Terra estem protegits grcies als efectes combinats de la atmosfera i la Magnetosfera. A causa de aix, noms afecta als astronautes que no estiguin fora de perill. ;

 Ejeccions de massa de la corona solar (CME en les sigles en angls): L'ona ms perillosa, ja que danya als satllits i als transformadors elctrics del planeta pels quals passi electricitat. Danya les comunicacions en tot el planeta. T camp magntic: si est orientada al nord, rebotar inofensivament en la magnetosfera; si est orientada cap al sud, causaria una catstrofe global, pels danys que ocasionaria. ;

Conseqncies. 

L'estudi i l'observaci de l'activitat solar s important a l'hora de predir certes pertorbacions que poden tenir conseqncies negatives greus sobre les telecomunicacions, les xarxes elctriques i els satllits artificials.

Elctriques.

Les tempestes geomagntiques molt intenses poden causar danys en les xarxes elctriques, sobretot en latituds altes,  ja que poden provocar fortes descrregues que poden produir curtcircuits, avaries en els circuits elctrics i xarxes de distribuci energtiques. Al 1965, una tempesta magntica va causar una avaria al corrent elctric que va deixar sense electricitat 30 milions de persones al continent americ. Al 1989, una avaria similar va afectar 6 milions de persones al Quebec  ; a conseqncia d'aquest fet les aurores polars que es van produir es van poder veure fins a  Texas .

Telecomunicacions.

Les radiacions d'una tempesta geomagntica afecta els equipaments electrnics dels satllits artificials perjudicant les comunicacions. Els sistemes miniaturitzats sn vulnerables i poden desprogramar el programari dels ordinadors d'abord, produint un mal funcionament que afecta a una gran quantitat d'instruments que depenen d'aquests satllits com xarxes de televisi, sistemes de navegaci, GPS, telfon, telgrafs, entre d'altres.


Aurores.

Quan les partcules elctricament carregades ejectades durant les erupcions solars arriben a la Terra, xoquen amb els toms d'oxigen i hidrogen de l'atmosfera produint una radiaci en la banda visible. Aquesta radiaci s atreta pel camp magntic terrestre en les seves regions ms febles, els pols. Com a conseqncia, el cel queda illuminat per feixos de llum de diferents colors que s'anomenen aurores.  

La radiaci.
La radiaci produda durant aquestes tempestes pot afectar negativament als ssers vius sin estan ben protegits. L'atmosfera terrestre fa d'escut davant d'aquestes radiacions, per poden ser molt perilloses per als astronautes.

Referncies.


Vegeu tamb.

Cicle solar;
Corona solar;
Electromagnetisme;
Taca solar;
Vent solar;

Enllaos externs.

Servei d'informaci satllit NOAA ;
Observatori solar i heliosfric Soho;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350783" title="Moratinos" nonfiltered="2321" processed="2309" dbindex="137337">

Moratinos s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350784" title="Abu Hayyan Athir al-Din Muhammad ben Yusuf al-Gharnati" nonfiltered="2322" processed="2310" dbindex="137338">
Abu Hayyan Athir al-Din Muhammad ben Yusuf al-Gharnati (novembre del 1256-juliol del 1344) s el ms important gramtic rab de la primera meitat del segle XIV. Va nixer a Granada (Gharnata) de la que deriva la seva nisba.

Les seves obres principals sn Manhadj al-salih i Al-Idrak li-lisan al-Atrak.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350785" title="Osornillo" nonfiltered="2323" processed="2311" dbindex="137339">

Osornillo s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350788" title="Abu Hayyan al-Tawhidi" nonfiltered="2324" processed="2312" dbindex="137340">
Abu Hayyan al-Tawhidi (nom complert Abu Hayyan Ali ben Muhammad ben al-Abbas al-Tawhidi) (segle X) fou un filsof i escriptor musulm, potser nadiu de Nishapur o de Shiraz per tamb s'esmenten Wasit i Bagdad; en algun d'aquests llocs va nixer entre el 922 i el 932.

Treballava com escriv, i el 977 fou empleat pel visir Ibn Abbad, per per la seva suprbia (no volia perdre el temps en copiar els elogis del seu amo) fou despatxat. Va treballar en diverses obres per encrrec i als darrers anys va viure a la misria. La data de la seva mort podria ser el 1023 quan tindria uns 90 anys. En els seus escrits es detecta una influncia neoplatnica.

 Bibliografia .
I. Keilani, Ab Hayyn al-Tawhidi (en frances), Beirut, 1950






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350789" title="Pedraza de Campos" nonfiltered="2325" processed="2313" dbindex="137341">

Pedraza de Campos s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350790" title="Perales" nonfiltered="2326" processed="2314" dbindex="137342">

Perales s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita amb Paredes de Nava, Becerril de Campos, San Cebrin de Campos i Manquillos.


Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350791" title="Boxa als Jocs Olmpics d'estiu de 1924" nonfiltered="2327" processed="2315" dbindex="137343">

Als Jocs Olmpics de 1924 celebrats a la ciutat de Pars (Frana) es realitzaren 8 proves de boxa. La competici, exclusivament en categoria masculina, es desenvolup entre els dies 15 i 20 de juliol de 1924 al Veldrom d'Hivern de Pars.

Nacions participants.
Participaren un total de 181 boxadors de 27 nacions diferents:


  (10);
  (3);
  (3);
  (10);
  Canad (9);
  (8);
  Egipte (1);
  Espanya (7);
  (16);
  (1);
  Frana (16);
  Grcia (1);
  (1);
  Irlanda (7);

  Itlia (16);
  (1);
  (6);
  (1);
  (9);
  (9);
  (5);
  (16);
  Sud-frica (4);
  (5);
  (7);
  (5);
  (4);


Resum de medalles.


Medaller. 


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  Boxa - Pars 1924;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350792" title="Grand Hotel" nonfiltered="2328" processed="2316" dbindex="137344">


El Grand Hotel s un edifici de la ciutat de Palma (Mallorca) d'estil modernista i obra de Llus Domnech i Montaner.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350793" title="Pia de Campos" nonfiltered="2329" processed="2317" dbindex="137345">

Pia de Campos s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350795" title="Poblacin de Arroyo" nonfiltered="2330" processed="2318" dbindex="137346">

Poblacin de Arroyo s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350796" title="Poblacin de Campos" nonfiltered="2331" processed="2319" dbindex="137347">

Poblacin de Campos s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350797" title="Sir Darya" nonfiltered="2332" processed="2320" dbindex="137348">

Sir Darya, Sir Daria,  Syr Darya, o Syr Daria (kazakh:         ; tadjik:       ; uzbek: Sirdaryo; persa:         transliterat com Syrdarya o Sirdaryo) s un riu de l'sia Central antigament el Iaxartes o Jaxartes pel seu nom grec. Al comenament de l'poca cristiana localment s'anomenava Kang i donava el seu nom  als pobles turcs (kangar) que havitaven la zona i al seu estat Kangu Tarban.

, que derivava del antic persa Yakhsha Arta ("Gran Nacarat") una referncia al color de l'aigua del riu. A l'poca medieval apareix tamb com Sayhoun (     ) del nom d'un dels quatre rius del Parads. El nom Sir Darya es relativament recent (a partir del segle XX) i abans sempre se li deia Yaxartes.

Aquest riu fou el lmit nord de les conquestes d'Alexandre el Gran, i a la seva vora va fundar Alexandria Escate amb guarnici permanent i que era propera a la moderna Khujand. Es probable que al mateix lloc ests situada l'antiga ciutat persa de Cirpolis fundada per Cir II el Gran de Prsia dos segles abans.

El riu neix a les muntanyes Tian Shan (antic Mont Imeon) a Kirguizistan i Uzbekistan on sorgeixen els rius Naryn  i Kara Darya, i corre 2.212 km cap a l'oest i nord-oest per Uzbekistan i el sud de Kazakhstan fins desaiguar a la mar d'Aral. La seva conca s de 800.000 km2, per actualment la zona regada no s de ms de 200.000 km2. El seu cabdal es de 37 km3 a l'any, la meitat que el Amu Darya. En el seu curs rega les comarques de Kokand, Khujand, Kyzylorda i Turkestan. Desaigua 1180 m3 per segon.

Des del segle XVIII es van construir canals , molt d'ells durant el perode del khanat de Kokand. Sota la Uni Sovitica els canals i la irrigaci van esdevenir massius pel cultiu del cot i van provocar un greu dany ecolgic al no arribar l'aigua a la mar d'Aral.

 Vegeu tambe .
Amu Darya;

 Referncies .


 Gran Enciclopdia Sovitica;
 ;
 Livius.org: Jaxartes;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350802" title="Pozo de Urama" nonfiltered="2333" processed="2321" dbindex="137349">

Pozo de Urama s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350804" title="Requena de Campos" nonfiltered="2334" processed="2322" dbindex="137350">

Requena de Campos s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita amb Boadilla del Camino, Marcilla de Campos, Frmista, Lantadilla, Itero de la Vega, Las Cabaas del Castillo i Osorno la Mayor.

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350809" title="Revenga de Campos" nonfiltered="2335" processed="2323" dbindex="137351">

Revenga de Campos s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350813" title="Richard Attwood" nonfiltered="2336" processed="2324" dbindex="137352">
 Richard "Dickie" Attwood  va ser un  pilot de curses automobilstiques britnic que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Va nixer el 4 d'abril del 1940 a Wolverhampton, Staffordshire, Anglaterra. 

Va guanyar les 24 hores de Le Mans del 1970.

 A la F1 .

Richard Attwood va debutar a la segona cursa de la temporada 1965 (la setzena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 30 de maig del 1965 el GP de Mnaco al circuit de Montecarlo.

Va participar a un total de disset proves puntuables pel campionat de la F1, disputades a quatre temporades no consecutives (1965,1967-1969) aconseguint un podi en una cursa i assolint onze punts pel campionat del mn de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .





 Resum .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350814" title="Ribas de Campos" nonfiltered="2337" processed="2325" dbindex="137353">

Ribas de Campos s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350818" title="Rafel Sastre Reus" nonfiltered="2338" processed="2326" dbindex="137354">
Rafel Sastre Reus (Binissalem, 20 d'octubre de 1975) s un futbolista mallorqu que sol jugar de defensa militant a equips de la primera i segona divisi espanyoles.

Biografia.
Comen la seva carrera al futbol professional en el Mallorca B entre els anys 1997-1999. El seu salt a la pennsula el feu sota la disciplina de Cadis que el mantingu en plantilla fins el 2003. A partir del llavors fitx per l'Sporting de Gijn despuntant a la mxima categoria amb l'ascens dels asturians el 2008.

Enllaos externs.

 Fitxa personal de Rafel Sastre al web oficial de l'Sporting ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350821" title="Cant de Roquemaure" nonfiltered="2339" processed="2327" dbindex="137355">


El Cant de Roquemaure s un cant francs del departament del Gard, a la regi del Llenguadoc-Rossell. Est incls al districte de Nmes, compta amb 9 municipis i el cap cantonal s Roquemaure.

 Municipis .
 Laudun-l'Ardoise;
 Lirac;
 Montfaucon;
 Roquemaure (Gard);
 Saint-Genis-de-Comolas;
 Saint-Laurent-des-Arbres;
 Saint-Victor-la-Coste;
 Sauveterre;
 Tavel;


 Vegeu tamb .
Cantons del Gard;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350824" title="Cant de Saint-Chaptes" nonfiltered="2340" processed="2328" dbindex="137356">


El Cant de Saint-Chaptes s un cant francs del departament del Gard, a la regi del Llenguadoc-Rossell. Est incls al districte de Nmes, compta amb 16 municipis i el cap cantonal s Saint-Chaptes.

Municipis.
 Aubussargues;
 Baron;
 Bourdic;
 La Calmette;
 Collorgues;
 Dions;
 Foissac;
 Garrigues-Sainte-Eulalie;
 Montignargues;
 Moussac;
 La Rouvire;
 Sainte-Anastasie;
 Saint-Chaptes;
 Saint-Dzry;
 Saint-Genis-de-Malgoirs;
 Sauzet;


Vegeu tamb.
Cantons del Gard;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350825" title="Alberto Fabra Part" nonfiltered="2341" processed="2329" dbindex="137357">
Alfredo Fabra Part (Castell de la Plana, 1964) s un arquitecte i poltic valenci. Llicenciat en arquitectura tcnica per la Universitat de Valncia, el 1982 es va afiliar a les Nuevas Generaciones d'Aliana Popular, desprs Partit Popular, partit pel qual fou escollit regidor d'urbanisme i primer tinent d'alcalde de l'ajuntament de Castell de la Plana. Ha estat acusat per l'oposici d'afavorir els interesos econmics de la seva famlia en el Pla General d'Ordenaci Urbana. Ocupa l'alcaldia de Castell des de 2005. Ha estat escollit diputat a les eleccions a les Corts Valencianes de 2007.

 Referncies .

 Biografies de poltics valencians;
 Retrat d'Alberto Fabra;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350826" title="Ciclisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1924" nonfiltered="2342" processed="2330" dbindex="137358">

Als Jocs Olmpics de 1924 celebrats la ciutat de Pars (Frana) es realitzaren 6 proves de ciclisme en categoria masculina, dues de ciclisme en ruta i quatre de ciclisme en pista. Les proves es disputaren a l'Estadi Olmpic de Colombes i al Veldrom Municipal de Pars

Nacions participants.
Participaren un total de 140 ciclistes de 24 nacions diferents:


  (5);
  (4);
  (9);
  (7);
  Canad (1);
  (6);
  Egipte (3);
  (5);

  (4);
  Frana (11);
  (5);
 Itlia (10);
  Iugoslvia (4);
  (4);
  (2);
  (5);

  (10);
  (8);
  (12);
  Sud-frica (1);
  (4);
  (9);
  (8);
  (3);


Resum de medalles.
Ciclisma en ruta.


Ciclisma en pista.

Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  Ciclisme - Pars 1924;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350829" title="Bandera negra" nonfiltered="2343" processed="2331" dbindex="137359">

Per als significats generals d'una bandera negra, vegeu Bandera negra (smbol);
Per a la bandera negra com a smbol anarquista, trobareu ms informaci a Simbologia anarquista;
Per al moviment separatista, vegeu Bandera Negra;
Per la banda de msica estatunidenca de punk rock, vegeu Black Flag;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350830" title="Iniciativa Canareva" nonfiltered="2344" processed="2332" dbindex="137360">
Iniciativa Canareva s una coalici poltica d'mbit municipal d'Alcanar (el Montsi) resultat del pacte entre Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV) i Uni Canareva (UK).
Es presenta per primera vegada a les eleccions municipals de 2007 i obt un regidor: Joan Esteller.

El 31 de gener de 2008, Joan Matamoros, segon a la llista electoral d'ICV-UK-EPM, substitueix Joan Esteller com a regidor a l'Ajuntament d'Alcanar, com a resultat d'una reestructuraci interna dels rols de la coalici.
Enllaos externs.
Pgina web d'Iniciativa Canareva

Bloc de Joan Matamoros




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350848" title="Antoni Igual beda" nonfiltered="2345" processed="2333" dbindex="137361">
Antoni Igual beda (Valncia, 1907 - 1983) fou un escriptor i intellectual valenci. Llicenciat en filosofia i lletres, fou professor auxiliar de la ctedra d'Histria de l'Art i de l'Institut-Escola de Valncia. Durant la Segona Repblica Espanyola fou membre de l'Agrupaci Valencianista Republicana i vocal de la junta d'Acci Cultural Valenciana, aix com un dels fundadors el 1935 de Nova Germania (amb Josep Cano Marqus i Enric Bastit).

El 1939 fou director en funcions del Centre de Cultura Valenciana, i durant un temps no fou repressaliat pels franquistes. Per el 1945 fou empresonat com a membre de la Unin de Intelectuales Libres a la Model de Valncia i a Carabanchel fins el 1947. El 1949 ingress al Servei d'Estudis Artstics de l'Instituci Alfons el Magnnim, i el 1956 una llei del ministre Joaqun Ruiz-Gimnez Corts el permet de tornar a treballar com a mestre a l'Institut Jos de Ribera de Xtiva. Particip en els cursos de llengua de Lo Rat Penat, per des del 1964 s'opos a Joan Fuster i a la seva obra Valncia i els valencians en fa una rplica en una lnia anticatalanista.

 Obres .
 Diccionario biogrfico de escultores valencianos del siglo XVIII (1933);
 Histries del Pas Valenci (1937);
 El Siglo de Oro (1951);
 Juan Lorenzo (1953);
 Historiografa del arte valenciano (1956);
 El gremio de plateros (1956);
 La llengua materna (1957);
 Histria de Lo Rat Penat (1959);
 Delers de jovena (1961);
 Valncia i els valencians (1967);
 Escultores valencianos del siglo XVIII en Madrid (1968);
 Jos Esteve Bonet, imaginero valenciano del siglo XVIII (1971);
 Juan Luis Vives (1977);

 Referncies .
 Santi Corts Carreres Valncia sota el rgim franquista (1939-1951) Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1995  ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350859" title="Hpica als Jocs Olmpics d'estiu de 1900 - Salt d'alada" nonfiltered="2346" processed="2334" dbindex="137362">

El salt d'alada va ser una de les proves d'hpica dels Jocs Olmpics d'estiu de 1900. Hi van prendre part divuit participants, per sols es coneix el nom de cinc d'ells. Dels tretze que queden se sap que sis eren francesos, tres belgues, tres italians i un rus. 

Medallistes.



Resultats.




Enllaos externs.
 Base de dades del Comit Olmpic Internacinal;
 De Wael, Herman. Herman's Full Olympians: "Equestrian 1900".  Accs el 19 de gener de 2006. Consultable electrnicament a Herman's Full Olympians: "Equestrian 1900".
 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350860" title="Cant de Vauvert" nonfiltered="2347" processed="2335" dbindex="137363">

El Cant de Vauvert s un cant francs del departament del Gard, a la regi del Llenguadoc-Rossell. Est incls al districte de Nmes, compta amb 4 municipis i el cap cantonal s Vauvert.

Municipis.
 Aubord;
 Beauvoisin;
 Bernis;
 Vauvert;


Vegeu tamb.
Cantons del Gard;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350862" title="Cant d'Uzs" nonfiltered="2348" processed="2336" dbindex="137364">

El Cant d'Uzs s un cant francs del departament del Gard, a la regi del Llenguadoc-Rossell. Est incls al districte de Nmes, compta amb 15 municipis i el cap cantonal s Uzs.

Municipis.
 Aigaliers;
 Arpaillargues-et-Aureillac;
 Blauzac;
 Flaux;
 La Capelle-et-Masmolne;
 Montaren-et-Saint-Mdiers;
 Saint-Hippolyte-de-Montaigu;
 Saint-Maximin;
 Saint-Quentin-la-Poterie;
 Saint-Siffret;
 Saint-Victor-des-Oules;
 Sanilhac-Sagris;
 Serviers-et-Labaume;
 Uzs;
 Vallabrix;


Vegeu tamb.
Cantons del Gard;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350863" title="Cant de Saint-Mamert-du-Gard" nonfiltered="2349" processed="2337" dbindex="137365">

El Cant de Saint-Mamert-du-Gard s un cant francs del departament del Gard, a la regi del Llenguadoc-Rossell. Est incls al districte de Nmes, compta amb 14 municipis i el cap cantonal s Saint-Mamert-du-Gard.

 Municipis .
 Caveirac;
 Clarensac;
 Crespian;
 Combas;
 Fons-outre-Gardon;
 Gajan;
 Montagnac;
 Montmirat;
 Montpezat;
 Moulzan;
 Parignargues;
 Saint-Bauzly;
 Saint-Cme-et-Marujols;
 Saint-Mamert-du-Gard;


 Vegeu tamb .
Cantons del Gard;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350864" title="Medalla de la Reina de Sud-frica 1899-1902" nonfiltered="2350" processed="2338" dbindex="137366">

La Medalla de la Reina de Sudfrica 1899-1902 (angls: Queen's South Africa Medal o QSA) era una medalla de campanya atorgada a tot el personal militar que va servir a Sud-frica durant la Guerra Boer, entre l'11 d'octubre de 1899 i el 31 de maig de 1902. S'incloen tropes de l'Exrcit britnic, la Royal Navy, i tropes colonials d'Austrlia, Canad, Nova Zelanda, la ndia i Sud-frica; aix com als civils ocupats en tasques oficials i corresponsals de guerra.

Aquesta medalla va ser atorgada a tots aquells que van servir a la guerra fins al final de la guerra al maig de 1902. 

Es van atorgar medalles en bronze al personal auxiliar (incloent indis), si b se'ls va atorgar algunes medalles en plata.

 Barres .
Es van crear 26 barres per a les accions de la Segona Guerra Boer. Les Barres d'Estat van ser atorgades pel servei en aquell estat en qu no hi havia una barra especfica de "Batalla", relativa a una acci concreta.
 Barres d'Estat.
	CAPE COLONY - 11 d'octubre de 1899   31 de maig de 1902 ;
	NATAL - 11 d'octubre de 1899 i 11 de juny de 1900 ;
	RHODESIA - 11 d'octubre de 1899 - 17 de maig de 1900 ;
	ORANGE FREE STATE - 28 de febrer de  1900 - 31 de maig de 1902 ;
	TRANSVAAL - 24 de maig de 1900 i 31 de maig de 1902 ;
	SOUTH AFRICA 1901   Atorgada a aquells que no eren elegibles per rebre la Medalla del Rei, tot i que havien servit al front entre l'1 de gener i el 31 de desembre de  1901. ;
	SOUTH AFRICA 1902   Atorgada a aquells que no eren elegibles per rebre la Medalla del Rei, tot i que havien servit al front entre l'1 de gener i el 31 de maig de 1902.
 Barres de Batalla.
	DEFENCE OF MAFEKING - 13 d'octubre de 1899 - 17 de maig de 1900 (Cape Colony) ;
	DEFENCE OF KIMBERLEY - 15 d'octubre de 1899 - 15 de febrer de  1900 (Cape Colony) ;
	TALANA - 20 d'octubre de 1899 (Natal) ;
	ELANDS-LAAGTE - 21 d'octubre de 1899 (Natal) ;
	DEFENCE OF LADYSMITH - 3 de novembre de  1899 - 28 de febrer de  1900 (Natal) ;
	BELMONT - 23 de novembre de  1899 (Cape Colony) ;
	MODDER RIVER - 28 de novembre de  1899 (Cape Colony) ;
	RELIEF OF LADYSMITH - 15 de desembre de  1899 - 28 de febrer de  1900 (Natal) ;
	TUGELA HEIGHTS - 12-27 de febrer de  1900 (Natal) ;
	RELIEF OF KIMBERLEY - 15 de febrer de  1900 (Cape Colony) ;
	PAARDEBERG - 17-26 de febrer de  1900 (Orange Free State ) ;
	DRIEFONTEIN   10 de mar de 1900   Atorgada a les tropes que, servint amb el Quarter General de l'Exrcit i la columna del Tinent General French van avanar des de Popular Grove el 10 de mar de 1900 (Orange Free State ) ;
	WEPENER - 9-25 d'abril de 1900 (Orange Free State ) ;
	RELIEF OF MAFEKING - 17 de maig de 1900 (Cape Colony) ;
	JOHANNESBURG   Atorgada a les tropes que, el 29 de maig de 1900, estaven al nord d'una lnia a travs de Klip River Station i a l'est d'una lnia a travs de Krugersdorp Station (Trans).
	DIAMOND HILL - 11-12 de juny de 1900 (Trans) ;
	WITTEBERGEN - 1-29 de juliol de 1900 (Orange Free State ) ;
	BELFAST   Atorgada a les tropes que, el 26 i 27 d'agost de 1900, estaven a l'est d'una lnia vertical a travs de Wonderfonein, a l'oest d'una lnia vertical a travs de Dalmanutha Station, i al nord d'una lnia horitzontal a travs de Carolina (Trans);
	LAING'S NEK - 12 de juny de 1901 (Natal);

 Disseny .
Una medalla de plata de 36mm de dimetre.  A l'anvers apareix l'efgie de la Reina Victria mirant a l'esquerra, amb una petita corona i vel, amb la inscripci 'VICTORIA REGINA ET IMPERATRIX'. Al revers apareis Britannia mirant a la dreta, amb l'estendard reial. T la m dreta aixecada amb una branca de llorer. A la dreta apareixen soldats britnics marxant cap a la costa. Al fons hi ha els vaixells de la Royal Navy, i al seu peu hi ha l'escut de la Uni que descansa amb una palma i un trident. A la part superior dreta, al costat de la m hi apareix la inscripci SOUTH AFRICA. 

Les primeres edicions de les medalles portaven les dates 1899-1900, per van ser retirades quan la guerra s'estengu a ms enll del 1900.

Penja d'una cinta de 32mm d'ample, composada de 5 franges: vermell, blau fosc, taronja, blau fosc i vermell, totes elles de 5mm, i la taronja s de 10mm.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350866" title="Hpica als Jocs Olmpics d'estiu de 1900 - Salt de llargada" nonfiltered="2351" processed="2339" dbindex="137367">

El salt de llargada va ser una de les proves d'hpica dels Jocs Olmpics d'estiu de 1900. Hi van prendre part 17 participants, per sols es coneix el nom de sis d'ells. De la resta se sap que set eren francesos i dos belgues.

Medallistes.



Resultats.



Enllaos externs.
 Base de dades del Comit Olmpic Internacinal;
 De Wael, Herman. Herman's Full Olympians: "Equestrian 1900".  Accs el 19 de gener de 2006. Consultable electrnicament a Herman's Full Olympians: "Equestrian 1900".
 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350868" title="Otrar" nonfiltered="2352" processed="2340" dbindex="137368">
Otrar (rab Utrar, tamb Farab) s una antiga ciutat de l'sia Central a la que fou la ruta de la seda, propera a la moderna ciutat de Karatau a Kazakhstan. La seves runes es troben a la provncia del Sud, al districte (okrug) de Kusulkum. estava a la riba sud del Iaxartes a la confluncia amb el Aris. Fou centre d'un oasi i una divisi poltica que s'estenia a l'oest cap al desert de Kzilkum entre el Sir Darya i el Amu Darya. Les antigues ciutats de l'oasi tenen nom moderns: Altyntobe, Dzhalpak-tobe, Kuyuk-Mardan-tobe i Pchakchi-tobe entre d'altres; dels nom antics noms se'n conserven tres.

Histria.

Antiga ciutat probablement del segle I, la posici d'Otrar en el centre de la ruta de caravanes afavoria la seva prosperitat: per un costat cap a Taraz i Balasagun i el Turquestan Oriental; pel Sir Darya cap a Shahs, Merv i Nishapur; i un altra cap a l'oest fins a Khwarizm i la regi del Volga i el .

Entre les monedes trobades a Otrar n'hi ha amb el genric smbol dels trgesh (turcs) amb un bou a un costat i un lle a l'altra; un segon tipus presenta el signe X a un costat i probablement correspondrien a un governant local; una de les hiptesis es que es tractaria d'un governant del poble turc dels kangars que havien format un estat anomenat Kangu Tarban a la zona del Sir Darya (llavors anomenat riu Kang) que va existir entre el segle I aC i el segle V amb capital a Bityan, i que al final es va dividir en diversos petits estats principalment a la vall del Sir Darya i els afluents Keles i Atysi; segons les monedes una dinastia kangar hauria governat entre el segle VI i el segle VIII amb capital a Turarband, que desprs va agafar el nom d'Otrar.

Al segle IX i X va passar al califat i tot seguit als samnides. A Otrar es va emetre moneda. Va passar als karakhnides a la meitat del segle X. Aquestos van esdevenir vassalls dels kara khitai a la meitat del segle XI, per van conservar diversos feus, entre els quals Otrar. Vers el 1206 el khan local karakhnida va esdevenir vassall del khwarizmshah; el 1210 el khan Tadj al-Din Bilge Khan es va revoltar i el khwarizmshah va haver de reprimir la revolta.

El 1211, a la caiguda del khan kara khitai en poder del usurpador mongol Kuchlug, i segurament d'acord al que ja s'havia planificat entre aquest i Ala al-Din Muhammad Khwarizmshah, la ciutat va ser ocupada per Khwarizm aix com altres posicions al nord del Sir Darya com Chah (Tashkend), i Sairam (Ishidjab), per el 1213, desprs del conflicte entre els dos estats, Muhammad es va retirar al sud del riu. Per aix ja anunciava un conflicte. Quan el khanat kara khitai va ser eliminat pels mongols el 1218, el Sir Darya esdevingu frontera entre Khwarizm i el naixent imperi. La guerra era inevitable i la iniciativa del seu comenament fou de Khwarizm quan, a la regi d'Otrar, ara a la frontera, va detenir a una caravana mongola en la que viatjaven suposadament noms comerciants musulmans i el enviat mongol Uquna; els comerciants van ser assassinats per orde del governador local Inatchiq conegut pel seu ttol de Qadir khan que va confiscar les mercaderies, ja que sospitava, potser amb ra, que a la caravana anaven espies. Genguis khan va demanar reparacions incloent l'entrega de Qadir Khan i no li foren donades . 

El 1219 els mongols van preparar el seu exrcit (estiu) a l'alt Irtish. A la tardor Genguis khan va arribar a Qayaligh al sud-est del Baikal en territori karluc, on se li va unir el khan Arslan amb les seves forces; desprs se li van unir Sjuqnaqtegin, rei d'Almaligh, i Bartchu, idiqut dels uigurs. Barthold pensa que l'exrcit format arribava a una xifra entre 150 mil i 200 mil homes. Muhammad disposava de ms forces per las va repartir en tota la lnea del Sir Darya i les fortaleses de la Transoxiana i aix en cada lloc disposava de menys efectius que l'enemic. Genguis va atacar per Otrar, on va quedar una divisi a les ordes de Txagatai i Ogodei, fills del gran khan; un altra divisi sota comandant de Djoci,el fill gran de Genguis va baixar pel Sir Darya i va ocupar Sighnaq (prop de la moderna ciutat de Turkestan) i Djend (prop de la moderna Perovsk); un grup de cinc mil mongols va ocupar Benaket, a l'alt Sir Darya, a l'oest de Tashkend i van assetjar Khodjend (Khudjand), on era governador Timur Malik, que desprs d'una enrgica defensa va poder fugir en barca pel riu.

Qadir khan va defensar la ciutat amb 50000 homes i encara va rebre reforos dirigits per Kardj Khodzib amb deu mil homes mes. La ciutadella havia estat fortificada i les tropes havien rebut molt d'armament; la infanteria i la cavalleria estaven situades prop de les portes per si cali lluitar a la ciutat; les tropes mongoles tamb eren molt nombroses i van rodejar la fortalesa; el setge fou llarg; tot i una defensa ferotge la ciutat fou capturada i destruda i la seva poblaci en gran part massacrada o esclavitzada; moltes de les ciutats de l'oasi ja no es van recuperar i van quedar abandonades. Qadir Khan fou capturat i executat. Un dels caps administratius de la ciutat, Badr al-Din Amid, es va unir als mongols abans de la conquesta.

Per Otrar encara es va recuperar i a meitat del segle XIII tornava a ser un centre comercial de les caravanes. Fou part del khanat de Txagatai. El febrer de 1405 la ciutat fou visitada per Tamerl, que s'hi va posar malalt i va morir en un dels palaus locals el 18 de febrer del 1405. En les lluites segents Abu Khayr, del nou khanat uzbek, va fomentar una revolta a Otrar que va posar fi al domini tarmelnida; altres gengiskhnides reclamaven la zona aix que es van produir lluites en els segles XV al XVII, quan es van disputar la zona el khanat kazakh i els senyors feudals de Dzungria. La prdua de importncia de la ruta de la seda, i el perode de revoltes que es va obrir, va fer entrar a la regi en decadncia accelerada; els sistema d'irrigaci es va deixar de usar al segle XVIII. El 1800 noms quedaven 40 famlies a la ciutat comparades a les entre 5000 i 7000 que hi havia hagut entre el segle XIV i el XVII; l'rea regada s'havia redut a 5 km2. 

Arqueologia.

L'rea de les restes es de 2 km2. Els nivells inferiors son del segle I i els monuments ms recents sn del segle XV. Otrar era una fortalesa tpica amb una fortalesa central (ark) i una ciutat fortificada (shahristan) que formava una altura amb cinc cantons d'uns 18 metres d'alt. Tota l'rea del turo fortificat mesura 200000 m2. Els seus monuments foren importants i monumentals; la ciutat estava densament poblada; les cases eren properes unes a les altres i formaven grups o barris; dos banys de entre el segle IX i el XI foren trobats a les afores de la ciutat (rabat) fora de les muralles, amb una sala central per banys i massatges, sales per vestir-se i despullar-se, menjadors i sales de pregaria; disposaven d'aigua calenta. A la ciutat es produa cermica, i n'era un dels principals centres de l'sia Central.

 Personatges famosos .
Abu Nasr Al-Farabi, filsof ;
Khoja Ahmed Yasawi, mestre i predicador musulm;

 Notes .



Referncies.
Division of Cultural Heritage, UNESCO Almaty Cluster Office, Aachen University (Alemanya). "Central Asian Regional Training Course: CONSERVATION AND MANAGEMENT OF ARCHAEOLOGICAL AND EARTHEN STRUCTURES AND SITES". Trobat el 29 de novembre, del 2005.

Enllaos externs.
SADMOL travel company profile of Kazakhstan, amb informaci sobre  Otrar.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350873" title="Josep Miquel Calabuig i Adri" nonfiltered="2353" processed="2341" dbindex="137369">
Josep Miquel Calabuig i Adri (l'Albereda de Xtiva, 28 d'octubre de 1953) s un poltic socialista valenci. Fill d'una famlia treballadora, estudi als Claretians de Xtiva i es llicenci en Qumica a la Universitat de Valncia. En aquella poca es va afiliar al PSPV i va fer el servei militar a Catalunya, on hi va aprendre a llegir i escriure en catal amb el diari Avui. De tornada a Xtiva, va fundar l'Associaci d Amics de la Costera. Fou escollit regidor de Xtiva a les eleccions municipals de 1979, i ocup el crrec de tinent d'alcalde i regidor d'Hisenda de 1980 a 1983. A les eleccions municipals de 1983 el PSPV-PSOE guanya amb 14 regidors les eleccions, i fou escollit alcalde amb majoria absoluta. Fou reescollit a les eleccions de 1987 i 1991. A les de 1995 ja no es va presentar.
 
Durant el seu mandat es va dur a terme una forta inversi en infraestructures pbliques bsiques com centres de salut, hospital, collegis, centres de secundria, uns nous jutjats,  el museu de l'Almod, l'auditori municipal, una biblioteca i rehabilitaci d edificis histrics.

 Referncies .
 Biografia;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350874" title="Manuel Casesnoves Soldevila" nonfiltered="2354" processed="2342" dbindex="137370">
Manuel Casesnoves Soldevila es un farmacutic i poltic xativ, fill dels farmacutics Manuel Casesnoves Soler i Adela Soldevila Galiana, actualment en procs de beatificaci. Fou empresonat durant el franquisme per les seves idees poltiques i milit al PSPV-PSOE, partit amb el que fou escollit alcalde de Xtiva a les primeres eleccions municipals democrtiques el 1979.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350876" title="Revista Bellpuig" nonfiltered="2355" processed="2343" dbindex="137371">

Bellpuig es una revista local d'actualitat, que s'edita a Art (Mallorca). s quinzenal i comen a publicar-se al gener de l'any 1960. El 21 de novembre de 2008 se'n publicar el nmero 800.

 Histria .
 Inicis .
Al 1917, va iniciar-se la publicaci de la revista el Llevant, el qual fou el precursor del actual Bellpuig.

La revista Bellpuig va sortir a llum un dimarts 5 de gener de 1960, fruit d'una quimera-illusionada d'un grupet de bons artanencs. Al front d'ells, i com a director, D. Mateu Galms Galms, aleshores rector de la parrquia. Com a segon ttol figur el de rgano de la Parroquia de la Transfiguracin del Seor. 

El nom de la revista va ser elegit per el francisc Pare Rafel Ginard Bau, aleshores membre de la comunitat franciscana d'Art que fou el pioner que l'escriptura en mallorqu de la revista i un dels primers collaboradors. El primer nmero va constar solament de 4 pagines. Les seccions i els seus autors foren els segents: 
L'EDITORIAL, per D. Mateu Galms; SILUETA DEL MES per ELECO (Jordi Vicens); VOCES AUTORIZADAS, per Santiago (Jaume Casellas), RELIGIOSAS de la parrquia i del convent; DE LA COLONIA DE SAN PEDRO, per Ferrutx (D. Gabriel Fuster, S' Asdoro); ECOS ARTANENSES, per Bartolom Esteva Sureda, Jaime Casellas Flaquer, Jorge Vicens Bauz i Juan Ginard Cant, que venia a ser un noticiari. La secci ZUMBIDOS DE HONDA, per David (Joan Ginard Cant, Butler), els famosos CROQUIS ARTANENCS, pel P. Ginard Bau (escrits en mallorqu i que anava encapalada amb una foto de les cases del monestir de Bellpuig). Tancava el nmero una collaboraci de D. Lloren Lliteras, aleshores rector de Sant Nicolau, amb el ttol de RECORDANDO TIEMPOS PASADOS.

Al segon nmero ja hi hagu altres collaboracions i 6 planes de contingut. A l'abril ja n'hi hagu 8 i aix continua molt de temps. Hi havia tamb altres collaboradors que no hi escrivien per tamb posaven el seu granet d' arena.

Aix que avanant el temps, durant el primer tom, 1960-1963, ja hi va collaborar molta ms gent, s'anaren afegint altres seccions, algunes peridiques, per la revista seguia el seu cam. Al nmero 49 va comenar el segon tom, era el gener de 1964, amb un resum del que havia succet durant els darrers 4 anys. El Bellpuig comenava a ser historia, la historia d Art. El nmero 80, agost de 1966, va ser la darrera edici numerada, ja que a partir d'aquesta data noms hi resava el mes. Semblava que comenava una altra etapa del Bellpuig. Al novembre de 1967 es donava la notcia del naixement del CLUB LLEVANT a Art, presidit per Miquel Pastor Vaquer (pare de l ex-batle), i que anys ms tard seria nomenat batle del nostre poble.

 Primer canvi de director .
Al setembre de 1968 s'acomiadava D. Mateu Galms que era destinat a la Parrquia dels Dolors a Manacor i el succe als crrecs D. Joan Servera Riera. Al n 10 de gener de 1969 va aparixer la primera secci del Club Llevant, que explicava les seves activitats i que ompliren molt de temps les dues darreres planes del Bellpuig com a BOLETN INFORMATIVO. Amb aquest nmero comenava la II Etapa, altra vegada numerada. S'acaba el tom III amb el n. 31. El tom IV acabava al desembre de 1975.

Per per aquelles saons l'economia era ms b precria i D. Joan Servera, veient que perillava la continutat del Bellpuig, perqu les despeses superaven les entrades i d'aquesta manera no es podia seguir, va reunir els pocs collaboradors que quedaven i en va convocar un grapat de nous per veure de tornar una soluci, si no acabava la vida activa de la revista Bellpuig.
Els nous convocats es decidiren per a la continutat i es feren crrec de les edicions de la revista, economia inclosa. (Aleshores l administrador era n'Aurelio Conesa que ho traspassa al nou, en Guillem Bisquerra). Comenaren una altra etapa de la vida i historia del Bellpuig, formant un Consell de Redacci. El nmero de gener de 1976 seguia la III poca per ben renovada, encara que no hi figuraven escrits els nous collaboradors, ja s entreveia que altres mans seguien elaborant les planes de la revista. Les portades anaven plenes de fotos de la nostra contrada, moltes d'elles a tota plana, cosa inusual i indita al contingut passat de les anteriors edicions. 

El 8 de gener moria un gran collaborador de Bellpuig, en Rafel Cinto, i el 15 d'octubre del mateix any s'acomiadava per a sempre un altre no menys important, el P .Rafel Ginard Bau, que encara que no fos nadiu d Art, s que ho era d'adopci. Dues baixes en poc temps que, encara que ja no estaven en actiu, s que el seu esperit bategava pel seu benvolgut Bellpuig. 

 Nou canvi de direcci .
A l'estiu de 1978 hi hagu canvi a la direcci del Bellpuig. El rector D. Joan Servera deia adu als artanencs desprs de 10 anys de conviure en la seva companyia. El va succeir D. Rafel Umbert Sureda, que venia de Son Servera, i va as sumir la direcci del Bellpuig. Durant aquesta etapa l'economia va quedar sanejada i es pogueren augmentar el nmero de planes i posar ms fotos, que li donaren un altre aire. Les subscripcions anaren en augment, tamb la publicitat i es va consolidar la continutat de la revista. Aix va acabar el tom V.

Al juny de 1980 va comenar la IV etapa del Bellpuig. La capalera va tornar al seu lloc primitiu (durant un parell d' anys havia estat ms petita i collocada a l'angle esquerre de la portada) i el Bellpuig tornava a editar-se a Art. S'havia rebut una substanciosa subvenci per conducte del nostre pais Josep Meli, i 1a redacci va fer un prstec bancari per completar el pagament de la maquinaria suficient per poder editar la revista als baixos de la sagristia a Art. Aix s'abaratia el cost de les edicions per no els continuats esforos dels redactors. Es va fer un conveni pel qual les mquines passaren a formar la impremta Gques. Llevant al c./ Ciutat amb un contracte per 10 anys amb el qual l'economia estava assegurada i s'eludien els esforos que amenaaven la continutat.

Al 1983 la portada aparegu en color per primera vegada en la historia de la revista. Era una foto del Talaiot de Ses Passes. Per aquelles saons el Bellpuig era encara bilinge, per a poc a poc avanava en l'escriptura en catal, motiu d'alegria per uns i d'enfadament per als altres. 

 Noces de plata: 25 anys .
S'arrib a les noces de plata. Era el gener de 1985 i es complien els 25 anys de la seva fundaci; Aleshores s'havia format a Art un taller de Comunicacions, de la m periodstica i svia d'en Jeroni Fito. El formaven un grup de joves artanencs que s'entusiasmaren i comenaren a redactar la vida del nostre poble, entre altres collaboradors. El nmero de l'aniversari va ser extra. Hi hagu moltes i variades collaboracions. Es va fer una recepci a Na Batlessa, on hi foren presents els directots haguts en la historia de la revista. Tamb es va convidar el president de Premsa Forana que per motius personals va delegar en el vicepresident Pere Mulet. Hi hagu parlaments i una exposici del Bellpuig, tot aix a Na Batlessa. Seguidament es va fer un sopar al sal de Ca'n Faro on la resta va ser ben celebrada amb l'eufria de poder arribar a les noces d'or. Hi va participar molta de gent, subscriptors i altres persones simpatitzants que juntes celebraren les noces de plata de Bellpuig.

Dia 31 de mar de 1985, enmarcat dins el XXV aniversari de la revista, organitz un concert a crrec del grup Studium dirigit per Carles Ponseti al Santuari de Sant Salvador d'Art.

 Renovaci i nova enumeraci .
A l'edici de gener de 1989 es va comenar la VI poca, altra volta amb el n1, i una renovaci de col laboradors. Per el que sn les coses, de la illusi es fcil caure en el desnim. A principis de 1990, els collaboradors eren molt pocs, de fet noms eren tres els que hi posaven de valent les mans.

Al juliol de 1989 es convoca el I Concurs Literari Revista Bellpuig.

Al n35, 20 d'octubre de 1990, s'acomiadava d Art i tamb del Bellpuig, un home que no va escatimar mai cap esfor per a la comunitat cristiana d Art ni tampoc per a la revista. Hi passa moltes hores a la mquina d'escriure per tal que sorts puntualment. Es tractava de Rafel Umbert, el rector que havia estat poc ms de 12 anys entre els artanencs. La revista va seguir i al desembre acaba el tom X amb el n 38 de la VI etapa.

 Retorn a la numeraci pertinent .
Aqu comenava una altra etapa sense nmero. Es va trobar convenient deixar les etapes amb els seus corresponents nmeros per passar a fer el recompte de tots els nmeros que havien sortit des de la fundaci de la revista, i aix, l'edici de gener de 1991 va ser numerada amb el n 428 del seu inici, per seguir correlativament fins sempre. De 12 planes ja havien passat a les 16, 24 i, fins i tot, 32 cada 15 dies. El tom XI va acabar amb 552 planes editades en un any.

L 'any 1992 el tom va tenir 776 planes. Era el tom XII i 33 anys de vida de la revista. El tom XIII, any 1993, va acabar amb la friolera de 820 planes, tot un rcord, (pensau que molts nmeros arribaren a les 44 planes). Avui i des de fa ja un parell d'anys, la revista s'escriu tota a la redacci, i en catal, per dos motius: el primer perqu s la nostra llengua i segon, perqu sn premiades pels estaments oficials amb subvencions ms elevades.

 Tirada e impressi .
Els primers nmeros eren mensuals i llavors el 16 de gener de 1981 pass a ser quinzenal per tal que les noticies tenguessin ms actualitat. Es a dir, es passa d'un exemplar per mes a dos. Tamb al llarg de la seva histria, ha anat canviat de impremta. Comena a l'impremta La Actividad (Art), ms endavant (al novembre de 1965) pass a imprimir-se ms enfora de les nostres fronteres, concretament a La Politcnica, de Palma, propietat de D. Miquel Ferrer Sagrista, ja que a l'anterior, resultava molt costs, es componia tot lletra a lletra. Ms endavant a Grfiques Llevant (Art), llavors al nm. 452 (21 de mar de 1992) es passa a imprimir-se a Informacions Llevant S.A. (Manacor) que tradua la seva gaireb especialitzaci en revistes en un servei ms rpid (noms 24 hores de tallers) a un preu ms competitiu. Aix tenim que comenava una altra etapa, aquesta de la part econmica i rapidesa amb 1'impressi. A conseqncia d'aquest canvi, la revista passa de ser fulls dispersos amb forma de revista a estar grapats, amb lo qual facilita la millor conservaci i evitar-ne la dispersi de fulles. Ms endavant, es duu a imprimir a Tirrena S.A. (Manacor), actual impremta del Bellpuig.

 Aniversaris .
Per celebrar els 500 nmeros, dia 24 de juny del 1994, tamb a Na Batlessa, es fa ver una gran exposici dels exemplars ms rellevants apareguts i una edici extra de 84 pgines amb fotografies indites del Monestir de Bellpuig. Aquest extra va ser incls en el nm. 500 de la revista i inclou una Salutaci de la redacci, una Biografia del Bellpuig (gener de 1960-juny de 1994) per Guillem Bisquerra, actual administrador, continua amb la secci Vides paralleles, secci degana de la revista, ms recentment anomenat Ecos (moviments de poblaci) on es fa un reps de la vida de persones que nasqueren en dates properes del naixement del Bellpuig o b es casaren en aquestes dates.  Seguia una Selecci de noticiari, 500 nmeros on es fa un resum de les noticies ms rellevants de aquests 500 exemplars. A continuaci venen una srie de escrits per diverses persones que han tengut alguna cosa a veure amb la publicaci. Aquestes persones son Rafel Bisquerra (<> com a lectura ecolgica), Jaume Casellas Flaquer (Caminant es fa cam), Nicolau Casellas (El <> i les artanencs de fora), Cristfol Carri i Sancho Baln (<<...i pareix que era ahir!>>), Carles Costa i Salom President de l'APFM d aleshores (Una predilecci per <>), Joan Escanellas LLins, Jeroni Fito, Mateu Galms, Andreu Genovart Orell, Antoni Gili Ferrer, Pere Ginard Ferrer, Sebasti Massanet, Joan Mesquida, Miquel Mestre, Miquel Morey, Miquel Piris Obrador, Orel, Miquel Pastor Tous (batle d'aleshores), Nicolau Pons Llins, Maci Riera, Josep M. Salom, Joan Servera Riera, Miquel Tous Servera, Rafel Umbert Sureda, Teodor beda (Bisbe de Mallorca en aquell temps). L'especial acabava amb Aix es fa <>.

A la celebraci del 40 aniversari, el 5 de gener del 2000, es va fer un gran acte receptiu al Centre Social, amb parlaments, refrigeri, i una visita a les dependncies de la redacci.

Esta a prop de publicar el numero 800. Els altres nmeros centenaris veieren la llum, de la segent manera:

 Nm. 400 (apareix com a Nm. 10 de la VI poca): maig del 1989;
 Nm. 500: 25 de juny del 1994;
 Nm. 600: 12 de mar de 1999;
 Nm. 700: 30 de gener de 2004;

El seu lema es Bellpuig s fer poble. Subscriu-vos-hi.

 Directors .
 D. Mateu Galms Galms (aleshores rector de la parrquia) (gener 1960-setembre 1968);
 D. Joan Servera Riera (setembre 1968-estiu 1978);
 D. Rafel Umbert Sureda (estiu 1978- octubre 1990);

 Administradors .
 D. Rafel Amors Artigues;
 Aurelio Conesa;
 Guillem Bisquerra;

 Dades .
La revista pertany a la parrquia d'Art tot i no ser una revista religiosa. Du el nom del monestir de Bellpuig, a Art. s una revista quinzenal, es a dir que surt cada quinze dies, excepte els extres de Sant Salvador i Nadal. El mes de agost no surt cap nmero. 

Pertany a l'Associaci de la Premsa Forana de Mallorca.

 Seccions .
 Portada;
 Agenda (a la pg. 2) a la qual hi ha tots els nmeros de telfon importants dels serveis del poble com serveis mdics, religiosos, transport, d'administracions pbliques, etc.
 Sumari + editorial.
 Noticiari: Inclou informaci general d'Art o relacionada amb aquest, del recent creat Centre Jove, una subsecci anomenada Noticiari escolar i Temperatures, pluges del darrer mes i refranyer popular.
 De la colnia: Secci dedicada a la Colnia de Sant Pere.
 Carta al director;
 Entrevista (en cas que n'hi hagu);
 Programa de festes (tamb noms quan hi ha festes a tot el poble);
 Passat festes: Fotos i crnica de les festes passades entre el darrer nmero publicat i l'actual. Noms si n'hi hagus.
 De la parrquia;
 Esports;
 Collaboraci: Inclou una traducci i recopilaci de un temps concret cada vegada del Club Llevant (Revista Llevant, predecessora del Bellpuig).
 Entreteniments: Inclou On s?, Sopa de Lletres, Guillemots (mots encreuats), Publicava el Bellpuig (fa 40 anys, 25 anys i 10 anys) i De viatge per la xarxa.
 Oferta Cultural: Majoritriament la programaci del Teatre d'Art.
 Cloenda: Rac. Normalment consisteix en una fotografia antiga comentada.

 Seccions desaparegudes .
 Endevinalla: per Pere Xim. Primerament a la contraportada i al final, dins l'apartat entreteniment.
 Autonumric. Dins entreteniment.
 Els Gorans: Vinyeta cmica feta per Piris & Estelrich (Miquel Piris Obrador i Caterina Estelrich);
 Enquesta: Petita enquesta d'una pregunta a sis habitants qualsevol del terme d'Art;
 Poltica local: Ara sol estar dins Noticiari;
 Informe;
 Moviments de poblaci: Subminisecci dins Noticiari. Actualment, noms surten algunes defuncions o alguna boda, per majorment del primer.
 Record de Noces: Fotografies de l'poca mida carnet de alguns matrimonis d'Art, amb el nom i la data de casament, afegit a l'edat que tenia cadasc.
 El consultori d'Erika Jong: Preguntes a la Sra. Jong, psiquiatra, que ella mateixa contestava. Entrava dins la secci Collaboraci.
 Contestador automtic: Transcripci de les cridades que els vens feien a la revista i deixaven gravat les queixes, o suggeriments, vers el poble. Dins la secci Noticiari.
 Rac del poeta Alguns versos d'algun poema. Per Joan Mesquida.
 Club de la 3 Edat;
 Associaci bonsai de Llevant;
 Refranyer popular;

 Redacci .
La redacci est formada per Antoni Amors, Guillem Bisquerra, Rafel Carri, Antoni Esteva, Llus Gili, Paula Ginard, Pere J. Llull i Rafel Prez.

Tamb t alguns collaboradors com Guillem Amors, Joan Caldentey, Cristfol Carri i Sanxo, J. Jos Cladera, David Escanellas i Joan Mart.

 Enllaos externs .
 Dades Bellpuig a la pgina de l'APFM;
 Retalls de nmeros del Bellpuig a La meva revista.cat;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350879" title="Gran Conca" nonfiltered="2356" processed="2344" dbindex="137372">
La Gran Conca s una extensa regi rida de l'oest dels Estats Units. En realitat s una srie de conques contiges entre les muntanyes de Wasatch a Utah, i la Sierra Nevada, i que no tenen cap sortida natural al mar, s a dir, conformen una conca endorreica. La Gran Conca s'estn pels estats d'Idaho, Utah, Oregon, Califrnia i Arizona.  Per altra banda, el Desert de la Gran Conca es defineix en base a la presncia d'algunes espcies de plantes caracterstiques de la regi, i abasta una superfcie un poc menor. La regi s molt rida, i s'hi troben la vall de la Mort i el Gran Llac Salat. 
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350881" title="Garikoitz Uranga Luluaga" nonfiltered="2357" processed="2345" dbindex="137373">

Garikoitz Uranga Luluaga (Tolosa, 21 de juny de 1980) s un futbolista basc ms conegut com Gari Uranga. Juga entre el migcamp i la davantera, tant per la banda esquerra com pel centre. Format a la pedrera de la Real Sociedad, ha desenvolupant la major part de la seva carrera al club de Donostia, incloent-hi quatre campanyes a la Primera divisi. Des de l'estiu de 2008, per, juga pel CD Castelln.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350882" title="Sector pblic" nonfiltered="2358" processed="2346" dbindex="137374">
El sector pblic s aquella part de l'economia i de l'administraci relacionada amb la producci de bns i serveis per o per al govern nacional, regional o local. El govern participa directament en les activitats econmiques del sector pblic o mitjanant instncies pbliques sotaposades. Algunes activitats del sector pblic sn la seguretat social, l'administraci del planejament urb, i l'organitzaci de la defensa nacional. 

Referncies.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350884" title="Granma (diari)" nonfiltered="2359" processed="2347" dbindex="137375">

Granma s el diari oficial del Comit Central del Partit Comunista Cub. 

El seu nom prov de l'iot Granma, que va transportar  Fidel Castro i uns altres 81 rebels cap a les platges de Cuba el 1956, iniciant la Revoluci Cubana. 

El Granma va ser fundat el 3 d'octubre del 1965 i va nixer de la uni d'uns altres dos diaris: els matutins Revolucin i Hoy.

La primera edici del diari data del 4 d'octubre d'aquell any, dia en qu el PURSC va canviar el seu nom pel de Partit Comunista Cub (PCC).

Edicions.
El diari t publicaci diria i s mpliament llegit. Disposa de diverses edicions en altres llenges, que sn editades setmanalment en espanyol, portugus, angls, francs, itali i alemany i que tamb sn distribudes fora del pas. 

El diari Granma presenta regularment els segents continguts:

 Discursos de Fidel Castro i d'uns altres lders del govern de Cuba.
 Anuncis oficials del govern cub.
 Ressalta la participaci popular en la histria de Cuba en la implantaci de la Revoluci, anant del segle XIX al segle XX.
 Anlisis de l'Amrica Llatina i de la poltica mundial.
 Declaracions de traballadors i camperols de Cuba en defensa de la Revoluci socialista.
 Notcies sobre el desenvolupament industrial, agrcola, cientfic, de les arts i dels esports de Cuba.
 Presenta la programaci del dia de la televisi.

Les edicions normals sn publicades els sis dies de la setmana (excepte els diumenges) i tenen normalment vuit pgines amb algun suplement eventual. Suplements recents han abordat l'aquisici de furgonetes i camions de la Xina i la Copa del Mn del 2006.

Enllaos externs.
 Granma Internacional      i ;
 Granma Internacional - Reflexions de Fidel Castro      e ;
 Granma Nacional  ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350885" title="Pedro Jos Pinazo Arias" nonfiltered="2360" processed="2348" dbindex="137376">

Pedro Jos Pinazo Arias (Mlaga, 18 de gener de 1985) s un jugador de futbol andals. Se'l coneix al esportivament amb com Perico. Sobre el camp ocupa qualsevol parcela del migcamp, encara que preferiblement la banda esquerra. Va comenar la seva carrera esportiva al club de la seva ciutat. En 2003, amb divuit anys, es proclam campi d'Espanya juvenil, al mateix temps que debutava a Primera divisi en una intrascendent darrera jornada a Son Moix. Desprs de guanyar-se un lloc al primer equip, en finalitzar la temporada 2006/07 va marxar amb la carta de llibertat per defensar els colors del Castell.

Palmars.

 1 Campionat de Lliga juvenil: 2002/03 amb el Mlaga Juvenil.

Altres mrits.

 1 ascens de Segona B a Segona A: 2002/03 amb el Mlaga B.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350886" title="Cultura Sonica" nonfiltered="2361" processed="2349" dbindex="137377">

Cultura Sonica s una associaci cultural sense nim de lucre amb seu social a Eivissa, destinada a promoure i difondre la msica que sona a Eivissa i Formentera des de dins com fora de les illes.

Tamb s un collectiu de professionals amb ms o menys relaci amb la msica i el seu entorn, que vol afavorir als artistes mitjanant el contacte, intercanvis, etc. Oferint un lloc per debatre,de defensa, aprenentatge i ensenyament, que permeti que tots els msics,productors, DJ'S i professionals del mn es sentin ajudats per un collectiu, amb seu a Sant Rafel de sa Creu. Punt d'encontre dels socis i d'una radio, Ibiza Sonica, que difon i promociona les seves creacions a Eivissa i Formentera i a la resta del mn per la xarxa.

 Enllaos externs .
 http://www.ibizasonica.com;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350887" title="Ibiza Sonica" nonfiltered="2362" processed="2350" dbindex="137378">

Ibiza Sonica s una rdio de cultura musical amb seu a Sant Rafel de sa Creu, Eivissa.

Aquesta rdio emet per la FM 95.2 i a tot el mn a la seva web, els seus continguts bsics sn de msica electrnica on diferents programes parlen i mostren les festes de discoteques i sales de msica a l'illa, tamb apareixen sessions dels DJ'S ms famosos que han fonyat Eivissa tanmateix participen les noves promeses que sorgeixen a les illes i com altres estils. 

Pertany a la associaci Cultura Sonica que cerca l'expansi i el coneixement de la msica feta a les Pitises, on DJ'S, socis, msics, etc. l'utilitzen com a mitj d'expressi. Aquesta associaci sense nim de lucre imparteix cursos de diferent programari informtic musical i dona suport a que la poblaci de les illes s'impliqui dins aquest moviment.

 Enllaos externs .
 http://www.ibizasonica.com;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350889" title="Sayram" nonfiltered="2363" processed="2351" dbindex="137379">
Sayram (uzbek       ) s una ciutat del Kazakhstan a la provncia de Kazakhstan del Sud al riba del riu Sayram Suv (que neix a la muntanya Sayram; Sayram Suv vol dir "Aigua del Sayram" o "Riu Sayram", com en turc "su" = riu). Les muntanyes de la rodalia sn anomenades Sayram Elys (Muntanyes prop de Sayram). El seu nom en turc vol dir "beneda".

 Poblaci .

La seva poblaci a meitat dels anys noranta era de 37.000 habitants. La poblaci estimada el 2005 es de 43.000 habitants. El repartiment es 95% uzbeks, 3% kazakhs, 1% russos i 1% altres. A la zona s'han establert molts emigrants uzbeks que son classificats de "oralmans" es a dir kazakhs retornats.

La ciutat no sembla haver estat part de la Uni Sovitica amb molt pocs rastres d'arquitectura sovitica. Les cases sn tpicament de l'sia central i de no ms de dos pisos. Abunden els minarets, les mesquites i els mausoleus alguns de ms de 1000 anys.

Histria .

La ciutat de Sayram s considera la ms antiga del Kazakhstan. Les troballes arqueolgiques la remunten a fa uns tres mil anys. Els historiadors d'Alexandre el Gran no l'esmenten per ja existia al seu temps, si be estava a un dia de cam del riu Iaxartes i els grecs no la van conixer. 

Desprs del Concili d'Efes el 431 molts nestorians van marxar cap a sia Central i es van establir comunitats nestorianes en molts llocs. Una comunitat nestoriana est testimoniada a Sayram quan hi van arribar els rabs musulmans el 766. El introductor del islam a la ciutat es recordat com Iskak-bab; un manuscrit anomenat Nasabname diu que els guerrers musulmans sota Iskak-bab van arribar a Sayram i es van trobar amb el patriarca nestori, Nakhibar. Ishak va convidar a Nakhibar a convertir-se i el patriarca va contestar que tenia darrera seu setanta generacions de creients i per tant la seva fe era ferma; llavors va seguir una lluita cos a cos que va durar tres dies, i milers de nestorians (10.000) i musulmans (15000) van morir; el portaestendard dels musulmans era Abd al Aziz-baba, l'heroisme del qual va esdevenir proverbial

Ishak-bab va construir la primera mesquita de la ciutat (i del modern territori del Kazakhstan). La ciutat fou reanomenada Isfijab o Isfidjab. La primera cosa certa que se sap es que fou conquerida pel samnida Nuh ben Asad, governador de Samarcanda, l'any 840 que hi va construir una muralla que protegia les seves vinyes i terres de cultiu, amenaades per les incursions dels turcs de les estepes, oghuz i qimak . Era una vila de frontera habitada pels ghazis o combatents de la fe, que van construir diversos ribats o temples fortaleses . Molts d'aquestos ribats estaven finanats per les poblacions de les ciutats de Transoxiana situades lluny de la frontera; ribats construir per gent de Bukhar, de Samarcanda i de Nakhshab sn esmentats; el comandant samnida Karatigin al-Isfidjabi va finanar tamb un ribat . La ciutat estava exempta de taxes com a lloc fronterer; es pagava un tribut simblic i s'enviava algun regal al emir samnida a Bukhar. . La ciutat era una fortalesa tpica amb un fort central (ark) i una ciutat fortificada (shahristan) que formava una altura important  protegida per murs que tamb protegien els ravals (rabad). Era lloc de comer entre els productes dels nmades i els sedentaris; el cot era un mercat molt important que descriu Al-Mukaddasi; els mercaders de cot (suk al-karabis) eren dels ms actius; la caritat recollia 7000 dirhams al mes.

Fou una escala de les caravanes de la ruta de la seda cap a Tashkent a l'est i cap a Taraz al sud. Al segle X els turcs van adoptar el islam com a religi i ja abans del 1000 la ciutat era el centre del territori anomenat Tork n-e  t  (Turcs en treva o turs musulmans) fins al Sir Darya i tenia 1/3 de la mesura de Bankat, capital del districte vei de Shahs. Estava governada per una dinastia local (els asfgidjbides) que Barthold suposa que era d'origen turc, el cap del qual pagava un tribu als samnides, i que exercia una autoritat ms o menys efectiva cap a les estepes, on el "rei dels turcmens" d'Ordu, li enviava regals. Probablement Abu Mansur Muhammad ibn Husayn (o Hasan) al-Isfidjabi que es va revoltar el 997/998 contra els samnides i va demanar ajut al karakhnida Ilig Nasr, era membre de la dinastia. 

Vers el 980 va caure en mans del karakhnida de Balasagun Bughra Khan Harun (o Hasan) que la van arrabassar als rabs, llavors governats aqu en nom del samnida Nuh II. Els karakhnides occidentals tenien com a centres Asfidjab, Talas i Fergana, i els seus khans hi van emetre moneda. Al comenament del segle XIII va caure en poder dels cumans i el khwarizmshah Ala al-Din Muhammad va devastar la zona per impedir la seva conquesta pels kara khitay dirigits per Kuchtlug.

Sota els mongols al segle XIII va agafar el nom de Sayram, que l'etimologia popular diu que be del persa sipid o ispid que vol dir "blanc". A final d'aquest segle XI, Mahmud al-Kashghari identifica Isfidjab amb Sayram a l'obra "Diwan lughat al-Turk".

El gran xeics (cap religis) Khodja Ahmad Yasawi (1103-1166)  va tenir com a mestre al gran erudit local Hazrat Shaykh Shaxobiddin Isfijabi. Ahmad es conegut modernament com Oqota Bobo en uzbek (Gran Pare Blanc) i esta enterrat a la ciutat. Ahmed va anar a Bukhara i va estudiar i va retornar per iniciar la seva prpia orde a Yasa. Va ser un religis fams i tanta fama tenia que Tamerl, molt de temps desprs, li va fer construir un mausoleu.

El 1211 estava en mans de Ala al-Din Muhammad Khwarizmshah, per el 1213 va ordenar evacuar la ciutat amb tots els seus habitants al no poder defensar la zona contra Kuchlug el usurpador mongol naiman que era ara khan kara khitai. El mateix es va fer amb Shash, Fergana (Farghana), i Kasan, repassant a l'altra costat del riu Iaxartes i deixant-la als kara khitai.

Els mongols la van conquerir a aquestos el 1218 per i van fer molt poc mal si es compara amb la propera Otrar.

Rashid al-Din (1247-1318  diu que Sayram fou anomenada Kary Sailam, i era una gran ciutat amb 40 portes; es tardava un dia en creuar la ciutat . A les fonts xineses no apareix abans de la dinastia mongola dels Yuan. En xins la ciutat s diu   . El 1220 el monjo taoista Qiu Chuji va sortir de Shandong i va viatjar per l'sia Central cap a Prsia; en el relat del seu viatge escrit per un deixeble amb el nom de "Viatges a l'oest de Qiu Chang Chun"  Sayram s esmentada .

Fou part del khanat de Txagatai.

A la dinastia Ming el enviat imperial a la cort timrida, Chen Cheng (  ), va escriure un relat del seu viatge (Xi yu fan guo zhi, que vol dir "Relat dels pasos brbars de les regions occidentals", i dedica un captol a Sayram, que era territori timrida. 

Era un centre actiu en temps de Tamerl. Bugha Khan la va devastar junt amb Turkestan i Tashkent el 1451. A la meitat del segle XV els tamerlnides la van perdre en favor del khan uzbek Abul Khayir. Encara en el segle XV fou governada per Yunus Khan, avi matern de Baber o Babur. El 1522 el txagataida Mansur Khan va fer una expedici contra els kirgus que havien assolat el territori de Sayram fins a Fergana; desprs va passar a mans del khan dels kazakhs. El 1723 va quedar sota domini dels calmucs fins que el seu imperi fou destrut pels xinesos el 1758, tornant llavors al kazakhs. Fou part del khanat de Kokand fins el 1810 quan va passar al khanat de Bukhar, i finalment va passar a Rssia el 1864. A la ciutat encara es parla el uzbek per un dialecte proper al kazakh.
 
Referncies.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350893" title="Abu l-Hudhayl al-Allaf" nonfiltered="2364" processed="2352" dbindex="137380">
Abu l-Hudhayl al-Allaf (nom complert Abu l-Hudhayl al-Allaf Muhammad ben al-Hudhayl ben Ubayd Allah ben Makhul al-Allaf al-Abdi), fou el primer teleg especulatiu de la mutazila, membre de la tribu dels Abd al-Kays. Va nixer a Bssora entre 748 i 753, ms probablement cap al 752. Va viure a Bagdad i va morir a Samarra el 840/841.

Durant la seva vida la teologia de Abu l-Huhayl va exercir una influencia enorme i va tenir al seu entorn un bon nombre de deixebles de diverses edats. La seva escola teolgica va persistir fora temps.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350894" title="Abu Isa al-Isfahani" nonfiltered="2365" processed="2353" dbindex="137381">
Abu Isa al-Isfahani fou un jueu suposadament d'Isfahan a Prsia (per la seva nisba) que s va declarar messies.

La seva cronologia es incerta i se'l situa al regnat del califa Abd al-Malik ben Marwan (685 705) i al de Marwan II ben Muhammad (744 750). La seva doctrina establia que les religions musulmana i cristiana eren reconegudes com a religions al costat de la jueva. La seva secta es va dir els Isawiyya i va subsistir fins al segle X.

Abu Isa va morir en un enfrontament amb forces musulmanes. La data ms probable sembla ser a l'entorn del 750.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350896" title="Illes Anzhu" nonfiltered="2366" processed="2354" dbindex="137382">


Les illes Anzhu' (o Anju), (            ; ostrova anzhu en rus) sn un subgrup de l'arxiplag de Nova Sibria, situat a l'rtic entre el mar de Lptev i el mar de la Sibria Oriental. 

La superfcie total de les illes Anzhu es d'uns 29,000 km.

Les illes d'aquest subgrup son (d'oest a est):

illa Belkovski.
El conjunt format per Kotelni/Terra de Bunge/Faddievski.
Nova Sibria.

Les illes Anzhu 'anomenen aix en honor de l'explorador rus Pyotr Anzhu.

Administraci.
Totes aquestes illes constitueixen una zona prcticament deshabitada que noms reb visites ocassionals. Foren descobertes per l'industrial rus Ivan Likhov el 1773.

Administrativament les illes Anzhu formen part de la repblica de Sakh (la ex-Yakutia) de la Federaci Russa.

References.

Posicions;
Trad. de "Anzhu Islands" (en);




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350912" title="Xenoglsia" nonfiltered="2367" processed="2355" dbindex="137383">

Xenoglsia (Grec:            es) del llat Xeno, grec Xenos: estranger, o estrany, i Glossa: llengua o llenguatge, s un fenomen paranormal en el qual una persona s capa de parlar un idioma que no ha adquirit per mitjans naturals, associat amb casos de regressi de vides passades, estats alterats de conscincia, possessions demonaques deliris, somni i la mediumnitat.
 
Per exemple, una persona que parla alemany fluidament com un nadiu, per que mai no ha estudiat este idioma, ni ha estat en un pas en el qual es parle alemany, ni ha conegut persones que parlen alemany, es podria dir que experimenta xenoglsia.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350913" title="Illa Belkovski" nonfiltered="2368" processed="2356" dbindex="137384">


L'illa Belkovski (en rus                   ) s la ms occidental i la mes petita de les illes Anzhu (o Anju). Aquest grup, el principal de l'arxiplag de Nova Sibria, est situat entre els mars de Lptev, de la Sibria Oriental i l'oce rtic. 

La seva superfcie es d'uns 500 km i el punt mes alt de l'illa es de 120 m. A l'extrem sud de Belkovski es trova una petita illa anomenada Ostrov Strizhva. 

A l'estiu l'illa Belkovski s quasi completament coberta per tundra criptgama, que consisteix en herba molt baixa, molsa, lquen i heptica. A la terra ferma hi han molts ocells marins i a les seves platges hi han colnies de morses importants.

Aquesta illa est sotmsa a un clima rtic extremadament fred. El mar que la envolta est glaat quasib deu messos i l'illa es trova coberta de neu la major part de l'any. dhuc l'estiu la fredor del mar no deixa pujar gaire la temperatura.          

Administraci.
Belkovski es una illa prcticament deshabitada que noms reb visites ocassionals. El primer europeu que va posar peu a l'illa va ser el comerant rus Belkov al 1808.

Administrativament forma part del territori de la Repblica de Sakh o Iactia, un dels subjectes federals de Rssia.

Referncies.

Trad. de "Belkovsky Island" (en);
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350914" title="Caseriu" nonfiltered="2369" processed="2357" dbindex="137385">

Un caseriu ("casero") s una casa de construcci tradicional originria del nord de la Pennsula Ibrica, principalment d'Euskal Herria.

La seua construcci s en pedra i pot arribar als 15 metres d'alria. Hi solien conviure tots els membres d'una famlia juntament amb el ramat i la collita recollectada.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350915" title="Erudici" nonfiltered="2370" processed="2358" dbindex="137386">
Erudici s una paraula procedent del llat (eruditus), i es refereix a la qualitat de ser una persona docta en multitud de coneixements. Eixa persona s qualificada derudit.

 Origen .
Un estudiant s erudit quan l'ensenyament i la lectura seguida de l'assimilaci i la comprensi li han llevat la rudesa ("e- (ex-) + rudis"), s a dir, s'ha polit i educat esdevenint civilitzat. L'erudici s la profunditat, pulcritud i extensi que s'aplica a l'educaci mitjanant la lectura i la comprensi de textos literaris. El mot llat educare significa guiar fora de la ignorncia; per tant, la persona educada havia de ser capa de pensar crticament i amb lgica deductiva. A ms d'aix, la persona erudita ha d'estar familiaritzada amb algun tipus de coneixement arc, tindre una profunda familiaritat amb la literatura sobre el dit tema i un horitz intellectual ms ampli.

Amb el pas del temps el significat de la paraula passa a referir-se a qualsevol persona docta.

L'erudici es fa evident en un treball literari quan un escriptor erudit t un coneixement general sobre moltes matries.

Sinnim de savi, culte i illustrat.

 Vegeu tamb .
Aprenentatge;
Lectura;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350919" title="Abu Isa al-Warrak" nonfiltered="2371" processed="2359" dbindex="137387">
Abu Isa al-Warrak (non complert Abu Isa Muhamman ben Harun al-Warrak) (segle IX) fou un hertic musulm.

Inicialment mutazilita va esdevenir hertic junt amb el seu amic Ibn al-Rawandi. Fou sospits de simpaties maniquees.

Va escriure un llibre sobre religions i sectes titulat Al-Makalat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350921" title="Disc d'or de les Voyager" nonfiltered="2372" processed="2360" dbindex="137388">
El Disc d'or de les Voyager (en angls "Sound of Earth", en catal Sons de la Terra), s un disc de gramfon que acompanya les sondes espacials Voyager, llanades el 1977 i que tardaran 74.500 anys a arribar a les proximitats de l'estrella ms prxima al nostre sistema solar.

 Contingut .
El disc cont sons i imatges que retraten la diversitat de la vida i la cultura a la Terra. Es va dissenyar amb l'objectiu de donar a conixer l'existncia de vida a la Terra a alguna possible forma de vida extraterrestre intelligent que el trobara y que, a ms a ms, tinga la capacitat de poder llegir, entendre i desxifrar el disc. El contingut de la gravaci va ser seleccionat per la NASA i per un comit presidit per Carl Sagan, de la Universitat Cornell.



 Vegeu tamb .
 Programa Voyager;
 Voyager 1;
 Voyager 2;
 Pioneer 10;
 Pioneer 11;
 Placa de la Pioneer;
 Missatge d'Arecibo;
 SETI;
 Sonda espacial;
 Exploraci espacial;

 Enllaos externs .
 Contingut multimdia complet del disc;
 El contingut del disc d'or - Salutacions en diferents idiomes, sons de la Terra, msica;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350923" title="Jurassic Park (videojoc de NES)" nonfiltered="2373" processed="2361" dbindex="137389">

Jurassic Park s un videojoc basat en la pellcula i la novella del mateix nom per a Nintendo Entertainment System (NES). L'objectiu del videojoc s sobreviure en el parc on els dinosaures han escapat.

Argument.
El jugador comena en les portes de Jurassic Park.  Com que el jugador ha d'investigar l'rea, ell o ella ha de rescatar els nens, en Tim i la Lex, dels dinosauers. Llavors els jugadors han de restaurar l'energia de la illa i fer un avs amb la rdio per a que siguin rescatats, per tamb s'haur de lluitar contra els dinosaures i agafar ous.
De totes maneres l'argument del videojoc t ms semblances amb la novella que la pellcula de 1993.

Enemics.
Els enemics sn:
Brachiosaurus;
Compsognathus;
Dilophosaurus;
Dimetrodon;
Ichthyosaur;
Stegosaurus;
Triceratops;
Tyrannosaurus rex;
Velociraptor;

Msica.
La msica de fons s un tema de Comic Bakery per Martin Galway.

 Vegeu tamb .
 Parc Jurssic;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350929" title="Llista de canons del Guitar Hero Encore: Rocks the 80s" nonfiltered="2374" processed="2362" dbindex="137390">
Repertori complet del videojoc musical Guitar Hero Encore: Rocks the 80s (conegut a Europa com Guitar Hero: Rocks the 80s). Desenvolupat per Harmonix i distribut per RedOctane i Activision, va sortir a la venda l'any 2007 exclusivament per la consola PlayStation 2. Es considera que s una expansi del Guitar Hero II, que pertanyen a la saga Guitar Hero.

Com els seus precedessors, la caracterstica principal de joc s el controlador en forma de guitarra que permet al jugador simular que est tocant la guitarra en un grup de msica rock. Al tractar-se d'una expansi, el joc es ven amb la guitarra per separat ja que es pot utilitzar l'adquirida en les anteriors versions. La guitarra t una barra de "rascar" i cinc botons de trast que cal fer coincidir amb les notes que apareixen per pantalla i que recreen la can. Disposa de quatre nivells de dificultat que es diferencien en la quantitat de notes que t la can i la quantitat de botons de trast que cal tocar. El mode principal de joc s el mode carrera on un jugador ha de passar una srie d'escenaris individualment. Cada escenari est format per un conjunt de canons que cal tocar correctament.

Aquesta edici es caracteritza perqu la banda sonora est formada per canons que pertanyen als anys 80, a excepci d'una que s posterior per que t un estil semblant a aquesta poca. La majoria de canons sn versions sobre les originals realitzades per WaveGroup Sound i noms algunes sn originals. En el mode cooperatiu, cada can inclou les notes d'un baix per poder tocar en parella. De moment, es tracta de l'nica edici de la saga que no inclou cap can de bonificaci, de manera que les 30 canons que inclou pertanyen al mode carrera.





 Repertori principal .

El Guitar Hero Encore: Rocks the 80s cont un repertori total de 30 canons, de les quals noms cinc sn gravacions originals mentre la resta sn versions realitzades per WaveGroup Sound. Les canons estan dividides en sis escenaris de quatre canons ms una d'extra que es desbloqueja en superar-lo.
,



 Controvrsia .

Al novembre de 2007, el grup The Romantics van denunciar als creadors del videojoc Guitar Hero Encore: Rocks the 80s indicant que la versi de la can "What I Like About You" era prcticament indistingible de la seva versi.| publisher=Billboard| first=Susan| last=Bulter| date=21/11/2007| accessdate=18/09/2008| language=en}} No obstant aix, Activision va guanyar el requeriment judicial preliminar per continuar venent el joc mentre la justcia estudia el cas.


 Notes .
  La can "Nothin' But A Good Time" de Poison est titulada en el joc com "Ain't Nothin' But A Good Time".
  Limozeen s una grup fictici de glam metal que pertany a la srie d'animaci en flash "Homestar Runner", creada l'any 2003, on es parodiava l'estil de les bandes dels anys 80.
  La can "Electric Eye" de Judas Priest inclou "The Hellion", la can anterior en l'lbum "Screaming for Vengeance".
  La can "I Wanna Rock" de Twisted Sister inclosa en el joc s una regravaci de l'original i no s la versi original inclosa en l'lbum.


 Referncies .



 Enllaos externs .
 Lloc oficial Guitar Hero Encore: Rocks the 80s;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350932" title="Jurassic Park (videojoc de SNES)" nonfiltered="2375" processed="2363" dbindex="137391">




Jurassic Park s un videojoc de Super NES/Super Famicom basat en la novella de Michael Crichton. Va ser desenvolupat per Ocean Software i publicat al 1993, i 1994.  El videojoc es veu amb una vista superior en la major part de l'argument. Quan el jugador entra a un edifici, la perspectiva canvia a una vista de primera persona.

Jugabilitat.
En el joc, el jugador controla l'Alan Grant, i l'objectiu s completar unes certes tasques per escapar, prenen ous de velociraptor i engegant el generador per fer-lo operatiu, per poder obrir i tancar les portes quan es desitgi. Hi ha llocs repartits per la illa que serveixen per comunicar el jugador de consells i avisos. En aquest videojoc es pot connectar el SNES Mouse quan es juga en les seqncies en primera persona o utilitzant ordinadors. La banda sonora del videojoc consisteix en diversa msica que correspon a l'rea en qu el jugador est explorant. En el videojoc normalment es necessiten de 2 a 3 hores per completar-lo, a ms d'alguns altres objectius, com colleccionar tots els 18 ous de raptor, que poden fer anar ms lent al jugador. No hi ha cap manera per guardar la partida, i requeix ms d'un jugador per a superar tots els nivells en el mode d'un sol jugador.

Hi ha altres videojoc sota el mateix nom, Jurassic Park, que existeixen per NES, Game Boy, Sega Mega Drive, Game Gear, DOS i Commodore Amiga. Per no tots tenen el mateix tipus de jugabilitat, per estan basats ms o menys en el mateix argument. Totes les versions, excepte les de Sega Genesis, Game Gear i Sega CD, sn desenvolupats i publicats per Ocean Software.

Desenvolupament.
Les seqncies en primera persona del videojoc tenen semblances amb Wolfenstein 3D, amb limitacions de 90 graus en els angles dels murs. Els nics enemics en aquestes seqncies sn Velociraptors, que normalment sempre segueixen un cam i noms atacaquen quan el jugador est a prop,  i els Dilophosaurus, que estan sempre al mateix lloc, per llencen toxines.

Crtica.
Molts fans han quedat que, el punt ms negatiu s no poder guardar en la partida, a ms que el final va decebre. Desprs d'hores de joc, el jugador ha de fer marxa enrrere per explorar les coves amb una interfcie en primera persona, tot sense l'oportunitat de guardar, i el final consisteix en res ms que una imatge simple de la illa amb un text que diu, "Enhorabona, heu escapat de Parc Jurssic".

 Vegeu tamb .
 Videojocs de Jurassic Park;
 Parc Jurssic;


 Enllaos externs .
 El videojoc a GameFAQs ;
 El videojoc a Allgame ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350937" title="Hpica als Jocs Olmpics d'estiu de 1900 - Tallar i caar a cavall" nonfiltered="2376" processed="2364" dbindex="137392">

Tallar i caar a cavall va ser una de les proves d'hpica dels Jocs Olmpics d'estiu de 1900. No se sap quants participants hi hagu en aquesta prova. Es coneix el nom dels quatre primers classificats, aix com el de vuit genets ms, iclosa una dona. Es considera que no foren ms de 50 els participants. 

Mallon i de Wael inclouen aquesta prova en les seves llistes olmpiques; per no aix el Comit Olmpic Internacional, per la qual cosa els vencedors no sn afegits al medaller oficial. 

Resultats.



Enllaos externs.
 Base de dades del Comit Olmpic Internacinal;
 De Wael, Herman. Herman's Full Olympians: "Equestrian 1900".  Accs el 19 de gener de 2006. Consultable electrnicament a Herman's Full Olympians: "Equestrian 1900".
 ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350940" title="Hpica als Jocs Olmpics d'estiu de 1900 - Repartir correu a cavall" nonfiltered="2377" processed="2365" dbindex="137393">

Repartir correu a cavall va ser una de les proves d'hpica dels Jocs Olmpics d'estiu de 1900. A la llista de participants hi havia 31 inscrits, dos d'ells per duplicat, i es coneix el nom de tots ells.  Ms enll dels quatre primers es desconeix quants d'ells van competir realment. 

La prova consistia en repartir correu porta a porta en un recorregut de 2 km tot conduint un cotxe de correus tirat per cavalls.  

Mallon i de Wael inclouen aquesta prova en les seves llistes olmpiques; per no aix el Comit Olmpic Internacional, per la qual cosa els vencedors no sn afegits al medaller oficial. 

Resultats.



Enllaos externs.
 Base de dades del Comit Olmpic Internacinal;
 De Wael, Herman. Herman's Full Olympians: "Equestrian 1900".  Accs el 19 de gener de 2006. Consultable electrnicament a Herman's Full Olympians: "Equestrian 1900".
 ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350943" title="Matilde de Canossa" nonfiltered="2378" processed="2366" dbindex="137394">


Matilde de Canossa (Mantua 1046   Bondeno di Roncore 24 de juliol de 1115), tamb anomenada la Gran Comtessa i tamb coneguda com Matilde de Toscana, va ser una noble Italiana, que es va destacar com la ms gran aliada del Papa Gregori VII durant la Querella de les Investidures i va participar en la mediaci entre l'esmentat Papa i Enric IV del Sacre Imperi Rom Germnic.

La Gran Comtessa Matilde de Canossa, tamb duquessa, marquesa i reina medieval, va ser una poderosa senyora feudal i una de les dones ms influents de la edat mitjana degut a les seves actuacions poltiques i militars. Va arribar a dominar tots els territoris italians al nord dels Estats de l'Esglsia. El 1076 va prendre possessi d'un vast territori que comprenia la Llombardia, l Emlia-Romanya i la Toscana, amb el centre a Canossa.

Matilde de Canossa, filla del marqus Bonifaci III de Toscana i de Beatriu de Lotaringia. Aquesta era filla de Frederic II, duc de l'Alta Lotaringia.

Es va casar el 1071 amb Godofred IV el Geperut, duc de la Baixa Lotaringia que va morir el 1076 i posteriorment, el 1089 es casa amb Guelf IV, duc de Baviera.

Matilde va morir de gota el 1115. Va ser enterrada en l Abadia de San Benet Polirone a San Benedetto Po, per  l'any 1633, per voluntat del Papa Urb VIII, van ser traslladades les seves restes al Castell Sant'Angelo a Roma.
El 1645 es traslladen de nou, on es troben en l'actualitat, a la Baslica de Sant Pere del Vatic en una tomba esculpida per Bernini. s l nica dama, amb la Reina Cristina de Sucia que es troba all.

 La querella de les investidures .

L'emperador Enric IV no estava disposat a renunciar al que considerava un dret de la corona, i desafiant el Papa, el 1075 va assignar l'arquebisbat de Mil al clergue Tedald.

Davant de l'amenaa d'excomuni pontifcia per aquesta desobedincia, Enric va convocar un snode en el qual alguns bisbes "van deposar" el Papa. La resposta de Gregori VII no es va fer esperar: va excomunicar el monarca, el va deposar i va deslligar els seus sbdits del jurament de fidelitat pel qual li devien obedincia.
L'efecte va ser fulminant, tots els descontents a Alemanya i a Itlia, van veure l'ocasi per revoltar-se; els nobles alemanys, van escollir fins i tot un nou rei.

Enric IV es va afanyar a donar-li la volta als arguments del Papa, que podia excomunicar-lo, per no rebutjar un penitent penedit, i com a tal es va presentar davant d'ell a Canossa, a la Toscana, on Matilde l'havia acollit, i fingint penediment, va rebre el perd el gener de 1077.

Aquesta humiliaci era, no obstant, extremadament provisional i els anys segents, el rei va derrotar els rebels alemanys i va preparar les seves defenses de tal manera que quan va reprendre les hostilitats contra el Pontfex, i aquest va haver d'excomunicar-lo de nou, ning no es va moure contra ell i va poder reunir una assemblea eclesistica a Alemanya, on es va destituir a Gregori VII i es va nomenar un antipapa, Climent III, a qui Enric IV va installar per la fora de les armes a Roma l'any 1084, sent coronat emperador per ell a continuaci. Mentrestant el Papa es refugiava al Castell Sant'Angelo.
El 1086 el papa mor. El 1089 Matilde es casa amb el jove Guelf de Baviera, en un matrimoni molt infeli que dura set anys. El 1092 els exrcits de Matilde posen a ratlla, prop de Reggio, entre Bianello i Canossa, l'exrcit de l'Emperador, que havia arribat all per venjar la humiliaci del 1077. Desprs d'evitar l'amenaa, Matilde va reforar i ampliar la seva enemistat. Va donar suport a la construcci d'algunes esglsies i catedrals, va construir institucions benfiques i va ajudar significativament la Universitat de Bolonya. El 1111 es trobava, a Bianello, el nou emperador, Enric V, fill del seu antic enemic, que la nomenava com vice-reina d'Itlia.

 Referncies externes .
 
 La lluita per les investidures ;
  Matilde de Canossa ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350945" title="Ficarolo" nonfiltered="2379" processed="2367" dbindex="137395">
 
Ficarolo s un municipi de 2.679 habitants  de la provncia de Rovigo, dins la regi del Vneto. 
Les seves frazioni sn  Bassantina, Parolara, Sant'Antonio in Polesine, Tontola, Trai (Terraglio), Trento, Vallicella Alta, Vallicella Bassa, Vegri.
Les comuni limtrofes sn Bagnolo di Po, Bondeno (FE), Felonica (MN), Ferrara (FE), Gaiba, Salara.
Els seus habitants s anomenen ficarolesi.
El patr s San Pietro, festiu el 7 d abril.
El nom de l alcaldessa (Sindaco) s Antonella Mantovani, des del 30 de  maig de 2006, del partit centrodestra
 Histria.
Encara que molts erudits atribueixen a Ficarolo orgens antiqussims, que es remunten a temps romans, fins el Segle X no es troba cap documentaci: un document de 936, amb el qual Bonifacio, el segon comte de Bolonya i Ingelberto, abat de Nonantola, van deixar per escrit un intercanvi de bns, incloent-hi Ficarolo ( "Pago Figariole"), en el camp de Ferrara i situat, amb Settepolesini,  a l'esquerra del riu Po.
La fortalesa de Ficarolo, que controlava el Po juntament amb un lloc idntic a la riba sud del riu, Stellata de Bondeno (encara existeix), va ser assetjada pels venecians durant la Guerra de la Sal (1482-1484) i es va rendir desprs d una forta defensa d una  petita guarnici  contra de la fora aclaparadora de la Serenissima.

Personatges famosos .

 Giuseppe Ghedini;
 Ercole Sarti;
 Alberto Mucchiatti;
 Francesco Ravelli;
 Giovanni Pellegatti Ricci;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350949" title="Tomquets verds fregits" nonfiltered="2380" processed="2368" dbindex="137396">
 Tomquets verds fregits   (Fried Green Tomatoes) s una pellcula de Jon Avnet, estrenada el 1991, adaptaci de la novella Fried Green Tomatoes at the Whistle Stop Cafe de Fannie Flagg. Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.

 Argument .

Evelyn Couch, una dona entre dues edats (Sc massa jove per ser vella i massa vella per ser jove diu ella mateixa), depressiva, visita a una parenta en un hospital. All, hi troba una encantadora octogenria, Ninny Threadgoode, que li explica histries viscudes seixanta anys abans. Aquesta trobada trastornar la seva vida.

 Repartiment .

 Kathy Bates : Evelyn Couch;
 Mary Stuart Masterson : Idgie (Imogen) Threadgoode;
 Mary-Louise Parker : Ruth Jamison;
 Jessica Tandy : Ninny Threadgoode;
 Cicely Tyson : Sipsey;
 Chris O'Donnell : Buddy Threadgoode;
 Stan Shaw : Big George;
 Gailard Sartain : Ed Couch;
 Timothy Scott : Smokey Lonesome ;
 Gary Basaraba : Grady Kilgore;
 Lois Smith : Mama Threadgoode;
 Macon McCalman : el procurador;
 Richard Riehle : Reverend Scroggins;
 Raynor Scheine : Curtis Smoote;
 Jo Harvey Allen : professor de la conscincia de les dones;

 Premis i nominacions .

 Nominacions .
 Oscar a la millor actriu secundria  per Jessica Tandy;
 Oscar al millor gui adaptat per Fannie Flagg i Carol Sobieski;

 Globus d'Or a la millor pellcula musical o cmica ;
 Globus d'Or a la millor actriu musical o cmica per Kathy Bates;
 Globus d'Or a la millor actriu secundria per Jessica Tandy;

Enllaos externs.
 Pgina de la pellcula a l'IMDb;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350956" title="Sant Rafel de sa Creu" nonfiltered="2381" processed="2369" dbindex="137397">
Sant Rafel de sa Creu s un petit poble situat al centre de l'illa d'Eivissa que pertany al municipi de Sant Antoni de Portmany i limita amb el municipi de Santa Eulria des Riu. Destaca l'esglsia construda entre 1791 i 1795, el porxo davant la porta es va afegir cap mitjans el segle XIX. Durant la Guerra civil espanyola va ser saquejada per les tropes del general Bayo.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350959" title="Gegants de Solsona" nonfiltered="2382" processed="2370" dbindex="137398">

Els Gegants sn 4 elements del folkore de Solsona.

La primera referncia sobre els gegants s de 1675, quan va aparixer una primera parella. La segona parella arribaria l'any 1727, amb motiu de la translaci de la imatge de la Mare de Du del Claustre. s poc com que les ciutats es dotessin tan aviat d'un conjunt de gegants tan nombrs en una mateixa festa.

Dels gegants de Solsona cal destacar-ne la seva evoluci. Les figures femenines han anat adaptant la seva imatge als canvis, com en la major part de poblacions catalanes, per tal de mostrar la moda de cada temps; no va ser fins a l'any 1935 que van comenar a vestir de forma medieval. Quant a les figures masculines, cal dir que han mantingut sempre la seves prpies caracterstiques, de noble, el gegant jove, i de guerrer, el gegant vell.

Precisament aquest darrer s, juntament amb el drac, l'element per antonomsia de la Festa Major de Solsona. Ho destaca el fet que, tot i haver hagut de canviar la pea per diverses raons, la poblaci solsonina no ha acceptat que canvis  d'aspecte i, si observem el gegant vell del segle XIX i el de 1959, les diferncies sn poques. S'ha exigit sempre uns requisits esttics i simblics que l'identifiquen. 

Cronologia:.
 1675     Primera referncia de la primera parella;
 1727     Referncia de la segona parella;
 1935     Vestimenta medieval;

Enllaos externs.
 Festa Major de Solsona, els Gegants;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350960" title="Gegant Boig" nonfiltered="2383" processed="2371" dbindex="137399">

El Gegant Boig s una dels gegants de Carnaval de Solsona, part del folkore de la ciutat.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350961" title="Geganta Boja" nonfiltered="2384" processed="2372" dbindex="137400">

La Geganta Boja s un dels gegants del Carnaval de Solsona, part del folkore de la ciutat.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350962" title="El Mocs" nonfiltered="2385" processed="2373" dbindex="137401">

El Mocs s un dels gegants del Carnaval de Solsona, part del folkore de la ciutat.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350963" title="Geganteta Boja" nonfiltered="2386" processed="2374" dbindex="137402">

La Geganteta Boja s un dels gegants del Carnaval de Solsona, part del folkore de la ciutat.

Enllaos externs.
 Carnaval de Solsona;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350972" title="Compost de gas noble" nonfiltered="2387" processed="2375" dbindex="137403">
Els compostos de gas noble sn compostos qumics que inclouen un element del grup de la taula peridica, els gasos nobles.

Histria i precedents.

Antigament es creia que els gasos nobles no podien formar compostos a causa de la seva configuraci electrnica en capes tancades, que els fa molt estables qumicament i no-reactius.

En tots els gasos nobles, les capes externes s i p estan completes (excepte l'heli, que no t capa p), i per tant no formen compostos qumics amb facilitat. La seva elevada energia d'ionitzaci i la seva baixa afinitat electrnica, propera a zero, van fer que en principi no se'ls considers reactius.

Tot i aix, el 1933 Linus Pauling va predir que els gasos nobles ms pesants podien formar compostos amb el fluor i l'oxigen. En concret, va predir l'existncia de l'hexafluorur de cript i de l'hexafluorur de Xen (XeF6), va especular que hauria d'existir un XeF8 com a compost inestable, i va suggerir que l'cid xnic formaria sals perxenades. Aquestes prediccions van resultar fora encertades, tot i que prediccions posteriors sobre el XeF8 van fer notar que no noms seria inestable termodinmicament, sin tamb cinemticament, i l'any 2006 encara no s'havia obtingut.

Els gasos nobles ms pesants tenen ms capes d'electrons que els ms lleugers. Aquesta caracterstica provoca que els electrons ms externs experimentin un efecte escut per l'acci dels electrons interns, i aix fa que siguin ionitzats ms fcilment, ja que l'atracci que reben de les crregues positives del nucli s ms feble. Aix fa que l'energia d'ionitzaci sigui prou baixa per formar compostos estables amb els elements ms electronegatius, com el fluor i l'oxigen.

Compostos anteriors al 1962.

Abans del 1962, els nics compostos dels gasos nobles que s'havien isolat eren els clatrats (inclosos els hidrats de tipus clatrat). Altres compostos com els compostos per coordinaci s'han observat noms per mitjans espectroscpics.

Clatrats.
Els clatrats (tamb coneguts com a compostos gbia) sn compostos de gasos nobles en qu els gasos estan atrapats dins les cavitats que deixen els reticles de cristall de certes substncies orgniques i inorgniques. La condici essencial perqu es formin s que els toms hoste (el gas noble) siguin de la mida adient per encaixar en les cavitats dels reticles de cristall que els acullen. Per exemple, l'arg, el cript i el xen poden formar clatrats amb el  -quinol, per l'heli i el ne no poden perqu sn massa petits.

Els clatrats s'han fet servir per separar l'heli i el ne de l'arg, el cript i el xen, i tamb per transportar l'arg, el cript i el xen. A ms, el clatrat 85Kr s una font segura de partcules beta, i el clatrat 133Xe s una font molt til de raigs gamma.

Compostos per coordinaci.
S'ha defensat que a baixes temperatures haurien d'existir compostos per coordinaci com ara ArBF3, per fins ara no s'ha pogut demostrar. A ms, s'han aconseguit formar compostos com WHe2 i HgHe2 per mitj del bombardeig d'electrons, per recerques recents han apuntat que probablement aquest fenomen es limitava a l'adsorci de l'heli per la superfcie del metall, de manera que no es podria parlar amb propietat de l'existncia d'un compost qumic.

Hidrats.
Els hidrats es formen comprimint els gasos nobles dins l'aigua. Es creu que la molcula d'aigua, que forma un dipol fort, provoca un dipol feble en els toms del gas noble, cosa que resulta en una interacci dipol-dipol. Els toms ms pesants queden ms afectats per aquest procs que els ms febles, i per aix Xe6H2O s l'hidrat ms estable. Tot i aix, en els darrers anys s'ha discutit l'existncia d'aquesta mena de compostos.

Els autntics compostos.
El 1962, Neil Bartlett es va adonar que l'hexafluorur de plat, altament oxidant, ionitzava l'O2 en O2+. Com que l'energia d'ionitzaci de O2 a O2+ (1165 kJ mol 1) s gaireb la mateixa que la de Xe a Xe+ (1170 kJ mol 1), va intentar la reacci de Xe amb PtF6. El resultat va ser un producte cristall, l'hexafluoroplatinat de xen, per al qual es va proposar la frmula Xe+ . 
 | author = Bartlett, N.
 | journal = Proceedings of the Chemical Society of London
 | volume = 
 | issue = 6 
 | pages = 218
 | year = 1962
 | url = 
 | doi = 10.1039/PS9620000197}}
Ms endavant es va demostrar que de fet el compost s ms complex, ja que est format tant per XeFPtF6 com per XeFPt2F11. Aquest va ser el primer compost de gas noble autntic que es va conixer.

A finals del 1962, Howard Claassen va sintetitzar el tetrafluorur de xen, el primer compost de gasos nobles simple (amb dos elements), sotmetent xen i fluor a una temperatura elevada.

En els darrers anys s'han obtingut diversos compostos de gasos nobles, particularment de xen, com ara els fluorurs de xen (XeF2, XeF4, XeF6), els oxifluorurs (XeOF2, XeOF4, XeO2F2, XeO3F2, XeO2F4) i els xids (XeO3 i XeO4).  El difluorur de xen es pot obtenir simplement exposant els gasos de Xe i F2 a la llum del sol. Durant els cinquanta anys anteriors s'havien barrejat els dos gasos intentant produir una reacci, per ning no havia pensat en una cosa tan simple com exposar la mescla a la llum del sol.

El rad reacciona amb el fluor per formar el fluorur de rad (RnF2), que en estat slid brilla amb una lleugera llum de color groc clar. El cript pot reaccionar amb el fluor per formar el fluorur de cript (KrF2), i en els lsers excmers es fan servir excmers efmers de Xe2 i halurs de gasos nobles com ara el clorur de xen (XeCl2). L'any 2000 es va anunciar la descoberta del fluorohidrur d'arg (HArF). De moment no s'han trobat compostos convencionals d'heli o de ne.

En els ltims anys s'ha demostrat que el xen pot produir una mplia varietat de compostos del tipus XeOxY2, on x s 1, 2 o 3 i y s qualsevol grup electronegatiu, com ara CF3, C(SO2CF3)3, N(SO2F)2, N(SO2CF3)2, OTeF5, O(IO2F2), etc. La gamma de compostos s impressionant, ja que arriba als centenars i inclou enllaos de xen i oxigen, nitrogen, carboni i fins i tot or, a ms d'cid perxnic, nombrosos halurs i ions complexos, una gamma de compostos tamb present en un element ve del xen, el iode. El compost Xe2Sb2F11 cont un enlla Xe Xe, l'enlla element-element ms llarg que es coneix (308,71 pm).

Compostos de fuller.


Els gasos nobles tamb poden formar fullerens endohdrics, compostos en qu el gas noble est atrapat dins una molcula de fuller. L'any 1993 es va descobrir que quan el C60 s'exposa a una pressi de vora 3 bars d'heli o ne, es formen els complexos He@C60 i Ne@C60. En aquestes condicions, ms o menys una de cada 650.000 gbies de C60 incorpora un tom d'heli; a pressions ms altes (3000 bar), es pot arribar a un percentatge de fins al 0,1%. Tamb s'han obtingut complexos endohdrics amb arg, cript i xen, aix com nombrosos adductes d'He@C60.

Aplicacions.

La majoria d'aplicacions dels compostos de gasos nobles els utilitzen o b com a agents oxidants o b com a manera d'emmagatzemanr els gasos nobles en una forma densa. L'cid xnic s un agent oxidant molt valus perqu no introdueix impureses: simplement, el xen s'allibera com a gas. En aquest sentit, noms l'iguala l'oz. Els perxenats sn agents oxidants encara ms poderosos, i els fluorurs de xen sn bons agents fluoritzants.

Els istops radioactius de cript i xen sn difcils d'emmagatzemar i manipular, i els compostos d'aquests elements es poden manipular ms fcilment que les formes gasoses.

Notes i referncies.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350976" title="Abu Isa" nonfiltered="2388" processed="2376" dbindex="137404">

Abu Isa al-Isfahani, messies jueu, cap de la secata Isawiyya;
Abu Isa al-Warrak, heretic musulm;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350977" title="Abu Ishak al-Ilbiri" nonfiltered="2389" processed="2377" dbindex="137405">
Abu Ishak al-Ilbiri (de nom complert Abu Ishak Ibrahim ben Masud ben Said al-Tudjibi al-Ilviri) fou un poeta andalus originari d'Elvira (Ilbira). Va nixer a finals del segle X.

En els seus poemes va prendre posici contra la influencia dels jueus al regne de Granada i contra les atribucions excessives al visir jueu Samuel ha-Negid Ibn Nagrella i desprs al seu fill Josep que el va succeir en el crrec el 1056/1057. L'emir Badis ben Habus li va assignar residncia forosa a la rabita d'Al-Ukab a la serra d'Elvira; llavors va escriure un fams poema que fou una de les causes de la revolta de Granada que va derivar en pogrom el 30 de desembre de 1066, en el que va morir Josep ben Samuel i tres mil jueus. Abu Ishak va morir el  1067.

 Bibliografia .
E. Garcia Gmez, Un alfaqu espaol:  Abu Ishaq de Elvira, Madrid i Granada, 1944



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350978" title="Abu Kabir al Hudhali" nonfiltered="2390" processed="2378" dbindex="137406">
Abu Kabir al_Hudhali, fou un poeta rab de la tribu dels hudhayl. El seu nom autntic fou Amir ben al-Ulays. Va viure a la segona meitat del segle VI i al comenament del segle VII.

El seu diwan fou publicat i tradut per F. Bajratevitx

 Bibliografia .
F. Bajratevitx, Le Diwan d'Abu Kabir al-Hudali, publi avec le comentaire d'as-Sukhari, tradut et annot, 1927


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350979" title="Abu Kalidjar" nonfiltered="2391" processed="2379" dbindex="137407">

Abu Kalidjar al-Marziban ben Sultan al-Dawla, fou un sold buwyhida nascut a Bssora el maig/juny del 1009. Va morir el 1048.

El 1021 els soldats de Musharrif al-Dawlah van matar al seu visir a Al-Ahwaz i es van declarar pel seu germ Sultan al-Dawla. Aquest, que havia estat apartat del govern d'Iraq per Musharrif el 1020, els va enviar al seu fill Abu Kalidjar, de 12 anys, per prendre possessi  d'Ahwaz en nom seu.

El 1022 Sultan i Musharrif van fer les paus i el segon conservava Iraq i Sultan recuperava Fars i Khuzestan, per el desembre de 1023 o gener del 1024 va morir Sultan i el seu fill Abu Kalidjar (de 16 anys) i el seu oncle l-Fawaris de Kirman, es van disputar el control de Fars i Khuzestan durant dos anys; Abu Kalidjar va obtenir la victria final per Fawaris va conservar Kirman i a la pau entre ambds del 1027, Abu Kalidjar va acceptar pagar un tribut al seu oncle.

Mentre el juny de  1025 va morir Musharrif i el va succeir Djalal al-Dawla. La guarnici de Bagdad va proposar a Abu Kalidjar de nomenar-lo amir al-umara en lloc del seu oncle  Djalal al-Dawla que no havia anat a prendre possessi, per Abu Kalidjar, en mig de conflicte, no va poder acceptar; tot i aix Abu Kalidjar fou reconegut a Bagdad i es va fer la khutba en nom seu (desembre del 1025 al juny/juliol del 1027; el 1026 tamb es va fer la khutba en nom seu a Kufa. El 1027 Abu Kalidjar va enviar al seu visir  Ibn Babshab per prendre possessi de la regi inferior de l'Eufrates, per el visir va extorsionar als habitants i va esclatar una revolta popular que el va foragitar. 

El 1028 Abu Kalidjar va poder dominar Bssora, aprofitant les lluites entre els membres daylamites i turcs de la guarnici. La mort de Abu l-Fawaris de Kirman li va entregar tamb aquest territori. El 1029 Abu Kalidjar va ocupar Wasit  i en represlia Djalal al-Din va fer un atac a Ahwaz que fou saquejada.

Abu Kalidjar i Djalal al-Din es van enfrontar en una gran batalla que va durar tres dies l'abril del 1030 i el primer fou derrotat. Djalal va recuperar Wasit i la part inferior d'Iraq i fins i tot Bssora per un temps per Abu Kalidjar va aconseguir recuperar aquesta ciutat i a l'octubre de 1030 va derrotar a Djalal a la batalla d'Al-Madhar.

Durant els cinc anys segents, la turbulncia de la guarnici turca de Bagdad va expulsar a Djalal d'aquesta ciutat diverses vegades. El 1032 el seu nom fou excls de la khutba que es va fer per un temps en nom d'Abu Kalidjar; Djalal va recuperar el control i l'any segent va ocupar Bssora (1033) i per uns mesos el seu nom fou llegit a la khutba de la citat. El 1037 la guarnici turca de Bagdad va expulsar a Djalal i el seu nom fou excls altre de la khutba que es va fer novament, per un temps, en nom d'Abu Kalidjar. Aquesta vegada Abu Kalidjar va enviar tropes per garantir el seu poder, les quals van ocupar Wasit, que van conservar uns quants mesos. Per Djalal va recuperar Wasit el mateix 1037, i finalment Dajal i Abu Kalidjar van acordar la pau oficialment, amb un comproms de no atacar-se un a l'altra.

El 1039 el governador semi autnom de Bssora fou destitut per Abu Kalidjar que es va unir a Ibn Mukram d'Oman, al que va enviar tropes. El 1041/1042, a la mort d'Ibn Mukram va haver d'enviar altre cop tropes a Oman al esclatar disturbis. El 1042 va intervenir en una disputa entre els fills del kakyida Ala al-Dwala. El 1042/1043 les seves forces van rebutjar el primer atac seljcida a Kirman.

Djalal al-Dawla va morir el mar del 1044. A Bagdad el seu fill Malik al-Aziz fou reconegut per la guarnici turca, per Abu Kalidjar va subornar a les tropes que el van proclamar al cap de poc (setembre del 1044) i la khutba fou llegida en nom seu; tamb fou reconegut a Hulwand, a la zona de l'Eufrates i al Diyar Bakr, esdevenint finalment l'nic sobir buwyhida. El califa li va atorgar el lakab (ttol) de Muhyi al-Din.

En endavant la lluita es va centrar en la amenaa seljcida. Shiraz fou fortificada. El 1045/1046 no va poder rebutjar un atac seljcida al sud-oest del Djabal a causa d'una epidmia entre els seus cavalls. El 1047 va decidir fer aliana amb els seljcides i va fer un acord amb Tughrul Beg segellada per dos  matrimonis poltics entre la filla d'Abu Kalidjar i Tughrul d'un costat, i pel d'una neboda de Tughrul amb un segon fill de Abu Kalidjar per l'altra. 

Aix va establir la pau a les seves possessions occidentals, per les orientals quedaven fora de l'acord i Kirman fou atac pels seljcides el 1048. El governador local es va unir als atacants. Abu Kalidjar va sortir cap a la regi al front de les seves forces per va morir sobtadament abans d'arribar, el mes d'octubre del 1048.

Va deixar un mnim de nou fill dels que el gran, amb el ttol de Malik al-Rahim, que era governador de Fars, el va succeir com amir al-umara. El segon fill Fulad Surun va assolir el govern de Fars en lloc del seu germ i el va conservar fins el seu assassinat a mans d'un rebel el 1062.

 Bibliografia .
Bowen, The last Buwwayhids, 1929;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350980" title="Abu Kamil" nonfiltered="2392" processed="2380" dbindex="137408">
Abu Kamil Shudja ben Aslam ben Muhammad ben Shudja al-Hasib al-Misri fou un antic matemtic musulm que va viure entre la segona meitat del segle IX i la primera del segle X. Va influir notablement en el desenvolupament de l'lgebra a Europa i va influir amb els seus escrits a la geometria d'occident.

Va escriure diverses obres. La seva "lgebra" es coneguda noms en traducci llatina  i hebrea.

 Bibliografia .
M. Steinschneider, Hebrische bersetzungen




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350981" title="Nahr Abi l-Khasib" nonfiltered="2393" processed="2381" dbindex="137409">
Nahr Abi l-Khasib fou el nom d'un antic canal al sud de Bssora que arribava fins al bra principal del Tigris, el Shatt al-Arab (anomenat Didjla al-Awra pels autors rabs). El seu llit encara existeix. 

Va agafar el nom  d'un llibert del califa Al-Mansur, Abu l-Khasib. Al segle IX els zandj van construir a la vora del canal la fortalesa de Al-Mukhtara.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350982" title="Alfons Mucha" nonfiltered="2394" processed="2382" dbindex="137410">

Alfons Mucha (Ivancice, Morvia, 24 de juliol de 1860 - Praga, 14 de juliol de 1939) va ser un pintor i artista decoratiu txec, mpliament reconegut per ser un dels mxims exponents de l'Art Nouveau.

Biografia.

Les seves habilitats per al cant li van permetre continuar la seva educaci secundria a Brno, capital de Morvia; tanmateix des de nen es va sentir principalment atret pel dibuix. Va treballar en ocupacions de pintura decorativa a Morvia, principalment per al teatre. El 1879 es va mudar a Viena per treballar amb una companyia vienesa de disseny teatral aconseguint informalment completar la seva educaci artstica. Quan el 1881 un incendi va destruir el negoci dels seus ocupadors, va tornar a Morvia, treballant de manera independent, fent pintures decoratives i retrats. El comte Kart Khuen de Mikulov el va contractar per decorar amb murals del castell de Hrusovany Emmahof, i va quedar tan gratament impressionat que va acordar apadrinar l'aprenentatge formal de Mucha a l'Acadmia de Belles Arts de Munic.

Sarah Bernhardt.

Mucha es va mudar a Pars el 1887 i va continuar els seus estudis a l'Acadmie Julian i a l'Acadmie Colarossi, produint alhora illustracions per a revistes i publicitat. El seu salt a la fama el va aconseguir amb el seu primer cartell litogrfic per a l'actriu Sarah Bernhardt i el seu Thtre de la Renaissance, el cartell anunciava l'obra Gismonda de Victorien Sardou i va aparixer els primers dies de gener de 1895 als murs de Pars, i va causar una autntica sensaci. Sarah Bernhardt va oferir immediatament a Mucha un contracte d'exclusivitat per sis anys. Els cartells realitzats per a ella van contribuir a difondre la fama de l'actriu ms enll de les fronteres de Frana. Fins a 1901, Mucha no noms va ser responsable dels cartells publicitaris, sin tamb de les escenografies i els vestuaris del Thtre de la Renaissance.

Altres cartells famosos per al Thtre de la Renaissance sn:

 La Dame aux camlias (1896);
 Lorenzaccio (1899);
 La Samaritaine (1897);
 Mde (1898);
 Hamlet (1899);
 Tosca (1899);

Quan Mucha va visitar els Estats Units va ser reclutat per l'excntrica actriu Leslie Carter, que va tractar de superar el luxe i l'ostentaci de les obres de teatre de Sarah Bernhardt, la qual cosa finalment la va portar a la runa. El format i la configuraci dels cartells eren semblants als fets per al Thtre de la Renaissance abans de 1900, amb una influncia de les joies creades per a Georges Fouquet.

El joier Georges Fouquet.

Una altra etapa del recorregut artstic de Mucha sn les creacions per a la srie de joies realitzades pel joier parisenc Georges Fouquet seguint els dissenys de Mucha. A Fouquet li van cridar l'atenci els ornaments amb qu Mucha engalanava les dones dels seus cartells i plafons, reproduts amb gran luxe de detalls, tamb en les seves propietats materials. Fouquet va presentar una collecci de joies realitzades sobre dissenys de Mucha a l'Exposici Universal de Pars de 1900, en aquesta prevalien les reminiscncies orientals i bizantines. A ms, va dissenyar els interiors de la Joieria de Fouquet. Mucha hi va renunciar ms tard per tal d'assolir grups ms amplis de compradors per a les seves obres.

Obra.

Mucha va produir una gran quantitat de pintures, psters, avisos i illustracions aix com dissenys per a joieria, catifes, empaperats i decorats teatrals en el que es va arribar a conixer com l'estil Art Nouveau. Els treballs de Mucha freqentment introduen dones joves i boniques, flotant en abillaments vagament neoclssics, freqentment envoltades d'exuberants flors que de vegades formaven rams darrere dels seus caps. Aquest estil va ser imitat amb freqncia. De tota manera, Mucha va intentar distanciar-se d'aqauest estil al llarg de la seva vida, insistint que ms que adherir-se a un cert estil de moda, les seves pintures s'originaven en la seva prpia inspiraci. Va declarar que pensava que l'art existia per transmetre un missatge espiritual i d'aqu la seva frustraci per la fama que va aconseguir a travs d'un art bsicament comercial. A ms a ms, sempre va voler concentrar-se ms en projectes elevats que ennoblissin l'art i el seu lloc de naixement. Mucha va visitar els Estats Units entre 1906 i 1910 i va retornar a terres txeques per establir-se a Praga, on va decorar el Teatre de Belles Arts aix com altres llocs distintius de la ciutat.

Quan Txecoslovquia va obtenir la independncia, desprs de la Primera Guerra Mundial, Mucha va dissenyar segells postals, bitllets de banc i altres documents governamentals per a la nova naci. Va passar molts anys treballant en el que ell considerava la seva obra mestra, L'pica Eslava (Slovansk epopej), una srie d'enormes pintures que descriuen la histria dels pobles eslaus, que va ser donat a la ciutat de Praga el 1928. Mucha havia somiat amb completar aquesta srie, una celebraci de l'pica eslava, des de la seva joventut. Amb l'esclat de la Segona Guerra Mundial, Mucha va ser arrestat i interrogat pels ocupants alemanys. Mai no es va recuperar de la tensi d'aquest episodi, ni de veure la seva llar envada i venuda. Va morir a Praga el 14 de juliol de 1939 a conseqncia d'una pulmonia i all va ser enterrat, al cementiri de Vysehrad. La seva ltima pintura va ser El jurament d'uni dels eslaus.

Al temps de la seva mort, l'estil de Mucha es considerava ja passat de moda, per l'inters pel seu art va reviure en la dcada de 1960, i continua experimentant inters de manera peridica des de llavors, influint illustradors contemporanis. Gran part de l'inters en el treball de Mucha pot ser atribut al seu fill, a l'autor Jiri Mucha, a qui va escriure extensament sobre el seu pare i va dedicar gran part de la seva vida a cridar l'atenci cap a les seves obres.

 Enlaos externs .

 Pgina del Museu Mucha de Praga;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350983" title="Abu l-Khattab al-Maafiri" nonfiltered="2395" processed="2383" dbindex="137411">
Abu l-Khattab al-Maafiri (de nom complert Abu l-Khattab Abd al-Ala ben al-Samh al-Maafiri al-Himyari al-Yamani), fou el primer iman elegit pels ibadites del Magrib.

Era un dels cinc missioners enviats pel cap espiritual ibadita de Bssora Abu Ubayda al-Tamim amb l'orde de fundar un imamat.
La predicaci va tenir xit i el 757/758 es va formar un imamat a  Tripolitana del que fou elegit iman Abu l-Khattab en un consell secret dels notables ibadites a Sayyad, prop de Trpoli. Fou reconegut pels nafusa, els hawwara i altres tribus, amb el suport de les quals es va apoderar de tota la Tripolitana. Trpoli va esdevenir la seva capital. 

El juny/juliol del 758 les seves forces van ocupar Kayrawan a l'Ifriquiya, que en aquell moment estava en mans de la tribu berbers del warfadjdjuma, que eren sufrites; el govern de la ciutat fou confiat a Abd al-Rahman ben Rustum que ms tard va fundar un imamat ibadita a Tahart (vegeu Rustmides). L'estat ibadita d'Abu l-Khattab va arribar a abraar la Tripolitana, Ifriquiya i la part oriental de la moderna Algria. Les relacions amb els sufrites de Sigilmasa suggereixen tamb una influencia sobre aquest estat.

Muhammad ben al-As'ath al-Khuza'i, governador abbssida d'Egipte, va enviar a Ifriquiya un exrcit considerable dirigit pel general Al-Awwam ben Abd al-Aziz al-Badjali (abril del 759) per els ibadites el van derrotar  noms entrar en el seu territori, a Surt, a l'est de Tripolitana.

El 760 es va enviar un segon exrcit, sota comandament d'Abu l-Ahwas Umar ben al-Ahwas al-Idjli, que tamb fou derrotat a Maghmadas (clssica Macomades Sirtis, moderna Marsa Zafran).

Mentre el governador egipci Muhammad ben al-Ash'ath havia rebut l'orde del califa d'anar personalment a la zona rebel, combatre als berbers, i agafar el govern d'Ifriquiya. El governador va obeir i va sortir el 761 amb un exrcit. Abu l-Khattab va sortir al seu encontre amb la seva gent; el governador va fingir que retornava cap a Orient i el imam va dispersar les seves forces, i llavors el governador va retornar; el iman va cridar a les tribus ms properes pel combat ja que no donava temps a cridar a les ms allunyades.  Els dos exrcits es van enfrontar a Tawurgha, prop de la costa a pocs dies de marxa a l'est de Trpoli; Muhammad ben al-Ash'ath va obtenir la victria (mai/juny del 761) i el imam va morir junt amb uns dotze mil homes. L'agost del 761 el governador entrava a Kairouan.

 Bibliografia .
H. Fournel, Les Berbers, Pars 1875;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350984" title="Abu l-Khayr" nonfiltered="2396" processed="2384" dbindex="137412">
Abu l-Khayr (1412-1468) fou khan dels uzbeks (zbegs) de la dinastia xibnida, descendent de Shayban o Shiban, el fill petit de Joci.

Vers el 1412, quan va nixer el ulus de Shiban es va dividir en diversos principats nmades. Va estar supeditat al cap de famlia el gengiskhnida, Djamaduk Khan que va morir (1427) durant una revolta d'amirs i Abu l-Khayr (que manava l'ala esquerra de l'exrcit)  fou fet presoner. Alliberat (1428) va ser proclamat pels caps tribals cap de l'ulus de Mangt Waqq s Biy com a khan a la ciutat de Tura o Tara a la vora de l'Irtish, ciutat que correspon a la moderna Tiumen a Sibria als 17 anys, ciutat que correspon a la moderna Tiumen, que va romandre la seva capital fins el 1446. Desprs de derrotar a un altre khan dels djocides, la major part del qiptxaq se li va sotmetre. Entre 1428 i 1431 va establir la seva autoritat sobre tot l'antic ulus de Shiban (anomenat Dusht-i Qiptxaq o Dat-e Qp aq). La gent del ulus fou coneguda com uzbeks. El 1431 va envair Khwarizm, que era una provncia dels timrides governada per Amir Ibrahim ibn Shah Malik, i va ocupar la part nord del pas amb Urgandj que sempre havia estat considerada com a part de l'ulus de Joci; Amir Ibrahim es va retirar cap a la part sud. Una onada de calor i una plaga, possiblement combinat amb atacs de Ahmad Khan i Mahmud Khan que governaven a Astrakhan, el va obligar a retirar-se el 1432, i dedicar-se a lluitar contra els khans d'Astrakhan als que va derrotar a la part occidental dels seus dominis, i va conquerir Urdu Bazar apoderant-se temporalment del "tron de Sayin Khan" que voldria dir de la sobirania de l'Horda d'Or (Sayin Khan era el nom de Batu Khan). 

El 1435/1436 va tornar a Khwarizm que va ocupar i saquejar per segona vegada i el 1440/1441 va assolar Astarabad. Als anys segents el sult timrida Shah Ruk Mirza va mobilitzar tropes per defensar Gorgan i Astarabad de les incursions dels  uzbeks. El 1146 Abu l-Khayr es va apoderar de les regions del baix i mitja Sir Darya amb les ciutat de Signak, Suzak, Arkuk, Uzkand i Ak-kurgan, i Signak va esdevenir la seva capital mentre la frontera amb els timrides s'establia al nord de Yasi (Turkestan). Abu l-Khayr va reforar la seva posici fortificant Sighnak (modernes runes de Sunak-Kurghan), Arkuk, Suzak, i Ak-Kurghand Uzkand, properes a la lnea del Sir Darya. Els timrides van conservar la lnea al sud del riu i algunes posicions al nord com la ciutat de Yasi (moderna Turkestan).

A la mort de Shahrukh (1147), i aprofitant que el seu successor Ulug Beg estava ocupat a Herat en la lluita contra un parent, va atacar Transoxiana i va arribar fins a Samarcanda, que no va poder ocupar, i es va retirar desprs de saquejar la regi incloent Bukhar. El 1451 el timrida Abu Said, revoltat contra el khans de Transoxiana Abd al-Latif Mirza i desprs Abd Allah ibn Ibrahim, es va apoderar de Yasi i va demanar ajut a Abu l-Khayr que li va donar suport. Els uzbeks van marxar contra Samarcanda i en una batalla a uns 25 km al nord de la ciutat van derrotar a Abd Allah i el va matar (22 de juny de 1451). Abu Said va entrar a Samarcanda sense esperar als uzbeks i els hi va tancar les portes, per va compensar a les forces aliades amb regals. Una filla d'Ulug Beg, Rabia Sultan Begum fou donada en matrimoni al khan i les forces atacants van retornar als seus dominis.

El 1457 els calmucs sota Uz Tmr van envair els dominis de Abu l-Khayr (el Dusht-i Qiptxaq o Dat-e Qp aq) per la vall del  u i el van derrotar prop de Kk Kaane a 7 o 8 km al sud de Signak; els calmucs van saquejar la regi i Abu l-Khayr es va haver de retirar a la seva capital darrera les muralles; els calmucs van assolar el pas fins a la lnea del Sir Darya i van atacar tamb els districtes timrides del nord.

El 1460 va tornar a intervenir en les lluites entre timrides quan va enviar un destacament dirigit per Burge Sultan i Biskit Oglan a ajudar a Muhammad Djuki Mirza, net d'Ulug Beg, revoltat contra Abu Said; per el rebel, desprs d'uns xits inicials que el van portar a assetjar Samarcanda, es va haver de retirar quan van arribar forces de refor (1460/1461); les forces d'Abul Khayr que ajudaven a Muhammad, dirigides per Burke Sultan,  van assolar el pas en la seva retirada; mancat de l'ajut de Abu l-Khayr, Muhammad es va haver de rendir el 1462/1463.

El 1465/1466 dos khans descendents d'Orda, el fill gran de Joci, de noms Kerai i Djanibek, van fugir dels dominis d'Abu l-Khayr cap a Monglia. Ms tard, a la mort d'Abu l-Khayr una part de la seva gent se'ls va unir i van formar el khanat Kazakh.

El 1468 Abu l-Khayr va rebre al seu campament al prncep timrida Sultan Husayn Baykara que li va demanar ajut contra Abu Said, i fou ben rebut i es van fer amics quan Husayn Baykara va demostrar la seva habilitat per veure vi sense emborratxar-se. Va reunir tropes per marxar amb Husayn Baykara per llavors el khan ja estava malalt i va morir abans de sortir l'exrcit, quan era a Aq-qlaq (un lloc probablement de la regi de la moderna Almaty), amb 57 anys.

A la seva mort el seu imperi es va desintegrar fins que el seu net Muhammad Shibani Khan el va reconstruir anys desprs i va conquerir Transoxiana al comenament del segle XVI.

Bibliografia .
H. H. Howorth, History of the Mongols, Londres, 1880;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350987" title="Abu l-Khayr al-Ishbili" nonfiltered="2397" processed="2385" dbindex="137413">
Abu l-Khayr al-Ishbili al-Shadjdjar fou un botnic andalus nascut a Ishbiliya (Sevilla) que va viure en dates desconegudes per amb seguretat abans del segle XII, i probablement al segle XI.

La seva obra porta el titol de K. Al-Filaha i fou editada a Fes el 1357/1358

 Bibliografia .

J. J. Clement-Mullet, Introduction  au Livre de l'Agriculture d'Ibn al-Awan, Paris 1864;
E. Garcia Gmez, Sobre agricultura arabigo-andaluza. Cuestiones bibliograficas, 1945;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350991" title="Abu Kurra" nonfiltered="2398" processed="2386" dbindex="137414">
Abu Kurra (o Teodor Abu Kurra) fou un bisbe melquita d'Harran, el primer cristi que va fer escrits d'una certa rellevncia en llengua rab. Va nixer a la ciutat d'Edessa el 740 i va morir vers l'any 820. 

En els seus escrits es considera deixeble de sant Joan Damasc (+749) per encara que va estudiar a Sant Saba de jove, les dates amb el sant no permeten considerar-lo deixeble directe. Constantin Bacha va editar modernament a Beirut les seves obres en rab.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350992" title="Abu Lahab" nonfiltered="2399" processed="2387" dbindex="137415">
Abu Lahab (segles VI i VII) fou fill d'Abd al-Muttalib i de Lubna bint Hadjir, i germanastre del pare de Mahoma.

Va esdevenir cap del clan i va prometre el seu suport a Mahoma per desprs li va retirar a petici d'Abu Djahl i de Ukba ben Abi Mu'ayt, que el van convncer que Mahoma havia parlat malament d'uns ancestres  com Abd al-Muttalib, el pare d'Abu Lahab. 

Mahoma va voler llavors marxar a Taif, per el projecta no es va realitzar i Mahoma va haver d'obtenir el djiwar del cap d'un altre clan per poder tornar a la Meca. Va morir poc desprs de la batalla de Badr en la que no va participar (va enviar al seu lloc a un home que li devia diners). 

Els seus fills Utba i Mu'attib es van fer musulmans el 630. El seu besnt (net d'Utba)  Al-Fadl ben al-Abbas fou poeta de renom.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350993" title="Abu l-Layth al-Samarkandi" nonfiltered="2400" processed="2388" dbindex="137416">
Abu l-Layth al-Samarkandi (nom complert Abu l-Layth Nasr ben Muhammad ben Ahmad ben Ibrahim al-Samarkandi) conegut com Iman al-Huda, fou un teleg hanefita delsegle X (mort entre 983 i 1003). Era originari de Samarcanda o la seva regi.

Les seves obres principals sn: 

Tafsir (publicada al Caire 1892/1893);
Khizanat al-fikh;
Mukhtalif al-riwaya;
Tanbih al-gafilin;
Bustan al-arifin;
Al-Mukaddima fi l-salat;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350995" title="Abu Madyan Shuayb ben al-Husayn al-Andalusi" nonfiltered="2401" processed="2389" dbindex="137417">
Abu Madyan Shuayb ben al-Husayn al-Andalusi  (1126-1197) fou un mstic andalus del segle XII, nascut el 1126 a Cantillana prop de Sevilla.

Va viure a Fes i va viatjar a Orient. Probablement a la Meca va trobar al fams Abd al-Kadir al-Djilani (mort el 1166). Desprs va viure a Bugia on va gaudir d'un gran prestigi religis. Cridat a Marrqueix pel mahdi almohade Abu Yusuf Yakub al-Mansur, va morir de cam, a Tlemcen, el 1197.

 Bibliografia .
A. Bel, La religion musulmane en Berbrie, Pars 1938;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="350999" title="Abu l-Mahasin Djamal al-Din Yusuf Ibn Taghri Birdi" nonfiltered="2402" processed="2390" dbindex="137418">
Abu l-Mahasin Djamal al-Din Yusuf Ibn Taghri Birdi, fou un historiador rab egipci nascut al Caire el 1409/1410. El seu pare va rebre el favor del sold  mameluc  Al-Zahir Barkuk, i fou comandant en cap de l'exrcit (amir kabir o atabak) sota el  mameluc  Al-Nasir Faradj, el 1407, i el 1410 fou nomenat virrei de Damasc on va morir dos anys desprs (1412) quan Abu l-Mahasin tenia dos o tres anys.

Fou criat per la germana del pare, casada successivament amb dos cadis suprems, Muhammad ben al-Adim al-Hanafi i Abd al-Rahman al-Bulkini al-Shafi'i. Va estudiar diverses disciplines i va fer tamb exercicis militars. Va tenir diversos crrecs administratius i el 1432 va participar a la campanya del sold Barsbay a Sria.

Les seves obres principals foren Al-Manhal al-safi wa-l-mustawfi ba'd al-wafi, amb biografies de soldans i amirs entre 1428 i 1458;  K. Al-Nudjum al-zahira fi muluk Misr wa-l-kahira, histria d'Egipte del 641 a la seva poca; i Hawadith al-duhur fi mada l-ayyam wa-l-shuhur, crnica dels fets des del 1441 al 1469. Va escriure altres obres menors.

 Bibliografia .
E. Amar, Mlanges H. Derenbourg, 1909


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351001" title="Xut" nonfiltered="2403" processed="2391" dbindex="137419">

El Xut s un dels gegants del Carnaval de Solsona, part del folkore de la ciutat.

Enllaos externs.
 Carnaval de Solsona;
 Can del ball del Xut;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351005" title="Tfol Nano" nonfiltered="2404" processed="2392" dbindex="137420">

El Tfol Nano s un dels gegants del Carnaval de Solsona, part del folkore de la ciutat.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351007" title="Draca" nonfiltered="2405" processed="2393" dbindex="137421">

La Draca s un dels gegants del Carnaval de Solsona, part del folkore de la ciutat.

Enllaos externs.
 Can del ball de la Draca;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351009" title="Comte de l'Assaltu" nonfiltered="2406" processed="2394" dbindex="137422">

El Comte de l'Assaltu s un dels gegants del Carnaval de Solsona, part del folkore de la ciutat.

Enllaos externs.
 Can del ball del Comte de l'Assaltu;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351010" title="Camden (Nova Jersey)" nonfiltered="2407" processed="2395" dbindex="137423">

Camden s una ciutat de l estat de Nova Jersey dels Estats Units d'Amrica. Forma part del comtat de Camden i s la ciutat ms gran del comtat. Segons el cens del 2006, t una poblaci de  habitants.


Enllao extern.
Ajuntament de Camden;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351011" title="L'Oriol" nonfiltered="2408" processed="2396" dbindex="137424">



L'Oriol s un dels gegants del Carnaval de Solsona, part del folkore de la ciutat.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351014" title="L'Olmpic" nonfiltered="2409" processed="2397" dbindex="137425">

L'Olmpic s un dels gegants del Carnaval de Solsona, part del folkore de la ciutat.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351016" title="La Vaca" nonfiltered="2410" processed="2398" dbindex="137426">

La Vaca s un dels gegants del Carnaval de Solsona, part del folkore de la ciutat.

L'any 1997 es recupera la Vaca. Havia existit des de l'any 1992 fins l'any 1997 (aproximadament) que va desaparixer per raons de pes i construcci.

T msica i ballet, per actualment no s'executa a la Plaa.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351020" title="Sir Tim O'Theo" nonfiltered="2411" processed="2399" dbindex="137427">
Sir Tim O'Theo s una srie de cmic creada per Raf, que va aparixer per primera vegada en 1970 a les revistes Mortadelo i Super Mortadelo, de l' Editorial Bruguera. Alguns dels guions d'aquestes histries sn obra de l'escriptor Andreu Martn.

Els personatges principals d'aquest cmic sn Sir Tim O'Theo, aristcrata angls d'edat avanada que viu de rendes i dedica el seu oci a la resoluci d'enigmes, i el seu majordom Patson (evident deformaci del nom del doctor Watson, company de Sherlock Holmes). Sir Tim O'Theo s calb, amb espesses celles i un gran bigoti blanc i porta un monocle. Caracterstics del personatge sn tamb la gorra escocesa, a quadres, i la pipa. Vesteix amb elegncia britnica, sovint porta un tratge de tweed. La indumentria de *Patson s la caracterstica dels majordoms en els cmics: jupet a ratlles, levita i corbata roja; destaquen tamb en la seua aparena les llargues patilles i el barret fong.

Altres personatges de la srie sn:

-El fantasma Mac Latha, habitant indesitjat de la residncia de Sir Tim, "Les Ximeneres" ("Las Chimeneas" o "The Chims"), aficionat, a disgust del protagonista, a tocar la cornamusa a hores intempestives. Noms Sir Tim pot veure i escoltar a aquest fantasma, herncia de famlia, el que provoca amb els altres personatges situacions equvoques.

-Els policies locals: el sergent Blops, panxut i amb bigoti, aficionat a la lectura de novelles sobre plats volants, a trasbalsar pintes de cervesa en el pub local, "El Ave Turuta", i sovint blanc de les bromes del protagonista per la seua ineptitud; i el seu baix ajudant l'agent Pitts, tan inepte com el seu cap i que a ms ha d'aguantar les contnues burles d'aquest per la seua menuda alria. Ambds duen, per descomptat, com dignes membres que sn d' Scotland Yard, l'uniforme dels bobbies londinencs.

-Huggins s el propietari del pub "El Ave Turuta" (altres vegades cridat "El Ave Locuela", "El Ave Chiflada" o "The Crazy Bird"), al que els altres personatges acudeixen a sadollar la seua sed, tant de cervesa com de novetats.

-El burgomaestre les funcions del qual sn les equivalents a les dels nostres alcaldes, i que compensa la seua baixa alria amb unes elevades dosis de mal carcter.

-Lady Filstrup altra aristcrata del lloc, clebre per les seues avorrides festes i per estar enamorada d'en Sir Tim, al mateix temps que esquiva els llances amorosos del Sergent Blops.


L'acci se situa en el poble fictici i tpicament britnic de Bellotha Village, en les proximitats de Londres.

Les historietes sn breus (la majoria oscillen entre dues i sis pgines d'extensi). En quasi totes elles, Sir Tim i Patson s'enfronten a un problema que sembla insoluble, per que al final es revela com banal.

Sir Tim O'Theo s una pardia tant de les novelles policaques clssiques com del carcter britnic, explotant tots els seus tpics.
Enllaos externs.

 Sir Tim O'Theo en 13,Rue Bruguera ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351022" title="Abu Mansur Ilyas al-Nafusi" nonfiltered="2412" processed="2400" dbindex="137428">
Abu Mansur Ilyas al-Nafusi  (segle IX) fou governador ibadita de la Tripolitana per compte del imam rustmida de Tahart Abu l-Yakzan Muhammad ben Aflah (mort 894/895). Era nadiu de Tindemira al Djabal Nafusa i el seu govern abraava tota la Tripolitana excepte Trpoli que depenia del emirs aglbides d'Ifriquiya.

Quan fou nomenat governador va trobar la oposici de la tribu ibadita berber dels zawagha que vivia a tota la costa entre Trpoli i l'illa de Djerba, i que estava sotmesa als nafusa per se'n volia separar ja que havia adoptat les doctrines dissidents de Khalaf ben al-Samh el fill del qual, Ibn Khalaf, refugiat entre la tribu, era ara el seu cap militar; Abu Mansur va derrotar els zawagha  en va fer una matana. Ibn Khalaf es va fer fort a l'illa de Djerba, per els habitants de l'illa el van entregar a Abu Mansur.

El 879/880 el governador d'Egipte Abu l-Abbas Ahmed ben Tulun va derrotar el governador aglbida de Trpoli i va assetjar la ciutat durant 43 dies; els habitants de la ciutat van demanar ajut a Abu Mansur que va marxar cap a Trpoli amb 12000 homes i va a atacar a les forces de Abu l-Abbas a l'exterior de la ciutat i el va derrotar.

 Bibliografia .
A. De Motylinski, Le Djebel Nefousa, Pars 1899;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351024" title="Abu Mashar Djafar ben Muhammad ben Umar al-Balkhi" nonfiltered="2413" processed="2401" dbindex="137429">
Abu Mashar Djafar ben Muhammad ben Umar al-Balkhi (segle IX) conegut com Albumasar, fou un filsof arabo-persa nascut a Balkh i que va viure a Bagdad.

Entre les seves obres destaquen:

1)	Al Madkhal al-kabir (introducci a l'astrologia);
2)	K. Ahkam tahawil sini l-mawalid;
3)	Zidj (taules astronmiques) perduda;
4)	K. Mawalid al-ridjal wa-l-nisa;
5)	K. Al-Uluf fi buyut al-ibadat;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351027" title="Abu Mihdjan Abd Allah ben Habib" nonfiltered="2414" processed="2402" dbindex="137430">
Abu Mihdjan Abd Allah ben Habib (segle VII), fou un poeta rab de la tribu dels thakif.

Va participar a la defensa de Taif contra Mahoma i va ferir d'una fletxa a un fill d'Abu Bakr (630). Es va convertir al islam al cap d'un o dos anys i va lluitar a la batalla de Al-Kadisiyya. Potser tamb va participar a la batalla de Vologesias (Ullays). El 637 el califa Umar el va enviar a l'exili a Nasi on va morir poc temps desprs. 

En la seva poesia desafia obertament la prohibici de veure vi (causa per la que fou exiliat).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351028" title="Abu Muhammad" nonfiltered="2415" processed="2403" dbindex="137431">


Abu Muhammad Abd Allah ben Muhammad ben Baraka al-Umani, escriptor ibadita d'Oman;
Abu Muhammad Hasan ibn Ali al-Askari, 11 imam dels xites duodecimans;
Abu Muhammad Sali ben Yansaran ben Ghafiyyan al-Dukkali al-Madjiri, sant marroqu;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351029" title="Abu Muhammad Abd Allah ben Muhammad ben Baraka al-Umani" nonfiltered="2416" processed="2404" dbindex="137432">
Abu Muhammad Abd Allah ben Muhammad ben Baraka al-Umani fou un escriptor ibadita d'Oman, nascut a Bahla. 

Fou partidari del imam Said ben Abd Allah ben Mahbub, mort el 939/940. Va escriure diverses obres histriques i jurdiques d'Oman de les que se'n  conserven set, entre les quals  K. Al-Djami (juridica) i K. Al-Muwazana (sobre la situaci d'Oman al temps de l'imam Al-Salt ben Malik, imam que fou deposat el 886/887)



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351030" title="Abu Muhammad Sali ben Yansaran ben Ghafiyyan al-Dukkali al-Madjiri" nonfiltered="2417" processed="2405" dbindex="137433">
Abu Muhammad Sali ben Yansaran ven Ghafiyyan al-Dukkali al-Madjiri (1155-22 de setembre de 1234)  fou un sant marroqu dels segles XII i XIII. s el patr de la vila de Safi, l'antiga Asfi.

Fou deixeble del sant Abu Madyan al-Ghawth, patr de Tlemcen. Desprs de viure 20 anys  a Alexandria va retornar al Marroc i es va retirar a Asfi (la moderna vila de Safi), on va morir.

Bibliografia .
E. Levi Provenal, Chorfa


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351031" title="Abu Muslim" nonfiltered="2418" processed="2406" dbindex="137434">
Abu Muslim fou el cap de la revoluci abbssida al Khurasan.

Era probablement un esclau persa que estava al servei dels banu idjl a Kufa; va entrar en contacte amb els xites i el 737 era un dels adeptes del ghali Al-Mughira ben Said; el 741/742 estava empresonat i fou alliberat pels mukaba abbssides del Khurasan de peregrinatge a la Meca; presentat al imam Ibrahim ben Muhammad, aquest el va instruir i el va enviar el 745/746 al Khurasan amb l'orde de dirigir una revoluci. 

Al Khurasan es va trobar amb l'hostilitat dels caps locals, sobretot de Sulayman ben Kathir, que va poder superar, i va recollir els fruits de la propaganda abbssida dels darrers anys. El 15 de juny del 747 va desplegar pblicament les banderes negres dels abbssides; molta gent se li va unir a Sefidandj; llavors va escriure al governador Nasr ibn Sayyar exigint la seva submissi; aquest va respondre enviant una fora que Abu Muslim va derrotar el que va augmentar el seu prestigi. Va romandre 42 dies a Sefidandj i llavors se'n va anar a Makwan prop de Merv. Nasr, atrapat entre Abu Muslim i el cap dels iemenites Kermani (i desprs el seu fill Ali ibn Kermani) va demanar reforos al califa. Va provar de unir a les tribus rabs per Abu Muslim ho va impedir i Nasr va entrar altre cop en conflicte amb els iemenites i els dos bndols van demanar l'ajut d'Abu Muslim que va escollir als iemenites. Mentre la seva revoluci es consolidava amb la presa d'Herat, Balkh, Abiward i Nasa; quan va estar reunir als iemenites va atacar Merv la capital del governador Nasr i junt amb Ali al-Kermani la va conquerir el desembre del 747 o potser ja el gener del 748; vint-i-quatre dels oficials de Nasr foren executats per el governador va poder fugir a Sarakhs, i desprs a Tuz i a Nisahpur.

Abu Muslim va derrotar llavors a Shayban  haredji, que s'havia aixecat (747) reclamat el califat per fou derrotat (748). Tamb va sufocar una revolta a Balkh; amb ajut del seu mateix comandant Abu Daud, Ali al-Kermani i el seu germ Uthman al-Kermani, caps dels iemenites, foren eliminats.

Nasr va reunir un exrcit de 30.000 homes per fou derrotat pel general d'Abu Muslim, Kahtaba ibn Dhabib Tai; el fill de Nasr, Tamim, va morir a la lluita i els omeies van tenir moltes baixes. Kahtaba va entrar a Nishapur i Nasr va fugir a Kumis. Dos mesos desprs Kahtaba era a Gurgan i s'enfrontava als reforos enviats pel governador d'Iraq; l'exrcit omeia, tot i ser superior, fou derrotat i Kahtaba va entrar al Gurgan; a la ciutat de Gurgan es va fer una massacra al sospitar-se que es volia revoltar. Nasr, fugitiu, va morir a Sava el 748 i els rabs i altres suports de la dinastia es van retirar cap a Hamadan. El fill de Kahtaba, Hasan va ocupar Rayy i Hamadan  i va assetjar Nihawand. Kahtaba va derrotar a una nova fora important dels omeies a Isfahan on va fer molt de bot (mar del 749). Nihawand es va rendir al cap de tres mesos.

Abu Muslim va ordenar a Kahtaba enviar una fora sota Abu Awn Abd al-Malik ibn Yazid al-Khurasani  al nord d'Iraq on va derrotar a Abd Allah ibn Marwan (juliol/agost del 749). Marwan II va reunir les forces de Sria, Mossul i Djazira i va avanar lentament i quatre mesos desprs es va trobar amb els rebels al Gran Zab. Mentre Kahtaba va entrar a Iraq per Kirmanshah i Hulwand i li va sortir al encontre Ibn Hubayra, governador d'Iraq en direcci a Djalula. L'exrcit rebel va avanar per l'Eufrates i es va traslladar a Kufa, amb Kahtaba a la riba occidental i Ibn Hubayra a la oriental; a la batalla Kahtaba va triomfar per va perdre la vida (27 d'agost del 749) i el va succeir el seu fill Hasan ibn Kahtaba.  A Kufa es va revoltar el cap iemenita, Khalid ibn Abd Allah al-Kasri, i es va apoderar del palau de govern, derrotant a la guarnici omeia, i es va fer amb el control de la ciutat a la que va cridar a Hasan. Abu Salama Kallal, cap abbssida local, va sortir del seu amagatall i va assolir el govern de la ciutat. 

Poc abans Marwan II va ordenar matar al iman Ibrahim; els seus germans, Abu l-Abbas Abd Allah i Abu Djafar Mansur, van fugir a Kufa on foren acollits durant 40 dies per Abu Salama. Aquest havia planejat amb Ibrahim proclamar califa a un descendent d'Al ibn Abi Tlib, per aix es va frustrar quan Abu l-Abbas fou proclamat califa amb el nom d'al-Saffah (28 de novembre de 749) i Abu Salama li va jurar lleialtat i fou nomenat visir. Marwan perseguit fins Egipte fou finalment mort el 6 d'agost del 750.

Assolit el poder pels abbssides el 750, Abu Muslim va restar com a governador al Khurasan. Vers el 751 va reprimir la revolta ismalita a Bukhar dirigida per Sharik ibn Shaykh al-Mahri i va enviar a Abu Dawud Khalid ibn Ibrahim en expedici cap a l'orient el mateix any on va ocupar la ciutat de Kash

Quan Abu Salama fou sospits, el califa va dubtar en eliminar-lo per por del suport que li pugs donar Abu Muslim, i va enviar al seu germ Abu Djafar Mansur a sondejar al governador de Khurasan; aquest no solsament va donar l'aprovaci sin que va enviar al seu esclau Marar ibn Anas per complir l'execuci. Durant l'estncia de Mansur al Khurasan Abu Muslim va fer executar a Sulayman ibn Katir sense consultar (751) i el prncep va tornar a Kufa amb un cert temor del poder del governador.

Abu Muslim va enviar a Muhammad ibn al-Ashath a Fars per deposar als oficials nomenats per Abu Salama. Al-Saffah va donar el govern de Fars al seu oncle Isa ibn Ali, per quan va arribar, Muhammad ibn al-Ashath, que no tenia ordes d'Abu Muslim, va refusar reconixer-lo i per poc no el va fer executar.

El 753/754 va demanar perms al califa per fer el peregrinatge a la Meca. El califa li va donar perms per li va recomanar entrar a Iraq amb nomes 50 homes; Abu Muslim va entrar amb 1000 homes i 8000 els va fer passar davant; Abu Muslim s'amonava per la seva seguretat mentre el califa s'amonava per la fora d'Abu Muslim. Tot i aix el governador va rebre tota mena d'honors i va rebre el perms per continuar el peregrinatge. El califa no va escoltar al seu germ Mansur que li recomanava matar a Abu Muslim llavors mateix, per va nomenar a Mansur com Amir al-Hadjdj (dirigent de la peregrinaci). La popularitat i generositat de Abu Muslim fou un gran contrast amb l'avarcia i la manca de suport de Mansur.

Al-Saffah va morir a al-Anbar el 754 i Mansur el va succeir. Llavors estaven de retorn de la peregrinaci i Abu Muslim va jurar lleialtat a Mansur al que va acompanyar a Kufa. L'oncle del nou califa, Abd Allah ben Ali, es va revoltar, i Abu Muslim fou enviat a reprimir la revolta quan les tropes rebels estaven a la vora del triomf, per Abu Muslim els va derrotar i sotmetre (754/755). Mansur va concedir al seu oncle rebel la vida per desprs el va fer matar. Aix va molestar a Abu Muslim; desprs el califa va enviar a un agent per inventariar el bot fet per Abu Muslim a la victria; desprs el va nomenar governador d'Egipte i Sria i Abu Muslim va desobeir i se'n va anar cap al Khurasan. Va seguir una correspondncia en la que Mansur va amenaar a Abu Muslim amb la mort. Desprs d'aquesta amenaa Abu Muslim va dubtar. El seu lloctinent havia alat la veu (per instigaci del mateix califa) i Abu Muslim li va ordenar obeir. Va enviar a un home de confiana, Abu Ishak, a parlar amb el califa, per el enviat fou subornat amb la promesa del govern de Khurasan i al tornar va aconsellar a Abu Muslim d'anar a la cort i demanar perd que li seria concedit doncs era molt apreciat.

Finalment Abu Muslim es va decidir a marxar a Kufa. Va sortir de Rayy en direcci a Iraq i a l'entrada a la ciutat fou saludat per enviats del califa. Quan Abu Muslim es va acostar al palau cinc sicaris que ja estaven preparats el van agafar i li van privar de la seva arma. El califa va sortir i li va comenar a llegir un memorial de greuges i quan Abu Muslim va recordar els seus esforos per posar al tron a la dinastia el califa va ordenar la seva mort als sicaris el 13 de febrer del 755) als 37 anys d'edat. El seu cos mutilat fou tirat al Tigris. 

No esta aclarida la causa final de les diferencies amb la dinastia; uns pensen que era simplement pel gran poder i prestigi que tenia; altres que era per diferencies religioses que en el fons serien tamb poltiques.  

 Bibliografia .
S. Moscati, Studi su Abu Muslim














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351033" title="Riberos de la Cueza" nonfiltered="2419" processed="2407" dbindex="137435">

Riberos de la Cueza s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351034" title="Abu l-Muthir al-Salt ben Khamis al-Bahlawi al-Umani" nonfiltered="2420" processed="2408" dbindex="137436">
Abu l-Muthir al-Salt ben Khamis al-Bahlawi al-Umani (segle IX) fou un historiador ibadita nadiu de Bahla a Oman, anterior a Abu Muhammad Abd Allah ben Muhammad ben Baraka al-Umani. Fou partidari del imam Al-Salt ben Malik, imam que fou deposat el 886/887.

Entre les seves obres:

1)	Al-Ahdath wa-l-sifat (histria d'Oman en temps del iman Al-Salt ben Malik);
2)	Al-Bayan wa-l-burhan (sobre la instituci del imamat);
3)	Al-Sira (biografies de destacats ibadites);
4)	Tafsir al-khamsi mi'at aya (versos);

 Bibliografia .
A. De Motylinski, Bibliographie du Mzab. Les livres de la secte abadhite, Alger 1885;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351036" title="Abu Naddara Yakub ben Rafail Sanu" nonfiltered="2421" processed="2409" dbindex="137437">
Abu Naddara Yakub ben Rafail Sanu conegut com Jacques Sanua (1839-1912), fou un periodista i escriptor egipci de religi jueva. 

El 1878 es va haver d'expatriar per criticar al kediv per va continuar publicant la seva revista Abu Naddara Zarla (L'home de les ulleres verdes) des de Pars i la va fer entrar clandestinament a Egipte. Els seus escrits van influir en la revolta egpcia d'Urabi Paix (1882); desprs del fracs de la revolta va criticar als anglesos i els egipcis que els hi eren favorables.

 Bibliografia .
J. M. Landau, Abu Naddara an Egyptian Jewish Nationalist, 1952




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351039" title="Abu Nuwas al-Hasan ben Hani al-Hakami" nonfiltered="2422" processed="2410" dbindex="137438">
Abu Nuwas al-Hasan ben Hani al-Hakami fou el principal poeta rab de l'poca abbssida. Va nixer entre el 747 i el 762 a Al-Ahwaz (Khuzestan) i va morir entre 813 i 815 a Bagdad.

 Bibliografia .
F. Gabrieli,  Abu Nuwas, Poete Abbaside;
W. Ahlwardt, Diwan d'Abu Nuwas, el Caire i Beirut;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351041" title="San Cebrin de Campos" nonfiltered="2423" processed="2411" dbindex="137439">

San Cebrin de Campos s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351043" title="San Mams de Campos" nonfiltered="2424" processed="2412" dbindex="137440">

San Mams de Campos s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351044" title="Abu Righal" nonfiltered="2425" processed="2413" dbindex="137441">
Abu Righal s un personatge llegendari rab, al qual van associades dues tradicions:

La primera el fa un thakafita de Taif i la persona que va guiar a Abraha en la seva expedici a la Meca el 570. Fou enterrat a Moghammas i va esdevenir costum apedregar la seva tomba.
La segona el fa l'nic sobrevivent de la tribu rab dels thamud, destruda a causa d'un fenomen natural; s'hauria salvat perqu quan va passar el desastre era a la Meca per quan va sortir de la ciutat va morir. Els thamud, tribu amb estrets llaos amb Roma i desprs Bizanci, eren considerats no creients.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351045" title="Pancorbo" nonfiltered="2426" processed="2414" dbindex="137442">


Pancorbo s un municipi del nord de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351046" title="San Romn de la Cuba" nonfiltered="2427" processed="2415" dbindex="137443">

San Romn de la Cuba s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351047" title="Santa Cecilia del Alcor" nonfiltered="2428" processed="2416" dbindex="137444">

Santa Cecilia del Alcor s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351048" title="Santoyo" nonfiltered="2429" processed="2417" dbindex="137445">

Santoyo s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351049" title="Al-Bara" nonfiltered="2430" processed="2418" dbindex="137446">

Al-Bara o Bara (     ) fou una ciutat del Djabal al-Zawiya al nord d'Apamea, a l'oest de Ma'arrat al-Nu'man i a uns 80 km al sud-oest d'Alep. Es conserven importants runes de la ciutat on es poden veure restes de les cinc esglsies i 3 monestirs de la vila, aix com altres edificacions, i tres tombes, una soterrnia i dos piramidals.

Fundada al segle IV, a vila fou important entre els segles V i VIII com estaci en el comer entre Antioquia i Apamea, i els sirians l'anomenaven Kafra de Barta. El islam hi fou introdut i la tradici fa rei de la ciutat abans d'aix a Abu Safyan que era jueu. Sota els musulmans hi va haver una colnia jueva i fou seu d'un bisbat cristi sufragani d'Antioquia. Desprs del segle VIII el comer es va desviar i la ciutat fou progressivament despoblada.

El 1098 la va conquerir Ramon de Sant Geli, al temps de les croades; Ridwan de Damasc la va recuperar el 1102 per fou retornada als croats per un tractat signat el 1120. Quan la van reconquerir el 1123 els musulmans de Balak hi van construir la fortalesa de Kalat Abi Safyan, al nord. La llegenda diu que la fortalesa fou fundada inicialment pel mateix Abu Safyan. Va retornar als croats en data incerta pero el 1148 Nur al-Din la torna a ocupar. Uns anys desprs la ciutat fou destruda per un terratrmol. i desapareix de les crniques al final del segle.

Un nova ciutat propera a la vella es va construir al comenament del segle XX.

Enllaos externs.
 Syria Gate;
 MiddleEast.com;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351050" title="Abu Safyan" nonfiltered="2431" processed="2419" dbindex="137447">
Abu Safyan fou un llegendari rei d' Al-Bara, una ciutat del Djabal al-Zawiya al nord d'Apamea i a l'oest de Ma'arrat al-Nu'man.

Segons la tradici el fill del califa Abu Bakr, Abd al-Rahman, estimava a la filla d'Abu Safyan, Luhayfa.  Abu Bakr va ordenar a Abu Safyan d' adoptar la religi musulmana, i aquest s'hi va negar i es va iniciar el combat.  Els campions del islam, Umar i Khalid ben al-Walid,  cridats per l'arcngel Gabriel, van acudir i van derrotar a Abu Sufyan que va morir, i tot el pas va passar al califat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351052" title="Tmara de Campos" nonfiltered="2432" processed="2420" dbindex="137448">

Tmara de Campos s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.



 Personatges illustres .
Sinesio Delgado, escriptor i fundador de la Societat General d'Autors i Editors (SGAE).













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351054" title="Torremormojn" nonfiltered="2433" processed="2421" dbindex="137449">

Torremormojn s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351055" title="Abu Said" nonfiltered="2434" processed="2422" dbindex="137450">


Abu Said Bahadur Khan, Il-khan de Prsia;
Abu Said ben Muhammad ben Miranshah ben Timur, sold timrida;
Abu Said al-Djannabi, fundador de l'estat Crmata de Bahrayn;
Abu Said Fadl Allah ben Ani l-Khayr, mstic persa;
Abu Said Khan, khan uzbek xaibnida de Transoxiana (1530-1533);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351056" title="John Rhodes" nonfiltered="2435" processed="2423" dbindex="137451">
 John Rhodes  va ser un  pilot de curses automobilstiques britnic que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Va nixer el 18 d'agost del 1927 a Wolverhampton, Staffordshire, Anglaterra. 


 A la F1 .

John Rhodes va debutar a la cinquena cursa de la temporada 1965 (la setzena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant al circuit de Silverstone el GP de Gran Bretanya el 10 de juliol del 1965.

Va participar a una nica prova puntuable pel campionat de la F1, no aconseguint finalitzar la cursa per problemes mecnics i no assolint cap punt pel campionat del mn de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351057" title="Abu Said Fadl Allah ben Ani l-Khayr" nonfiltered="2436" processed="2424" dbindex="137452">
Abu Said Fadl Allah ben Ani l-Khayr (Mehana o Mehna o Mayhana (Khurasan), 7 de desembre de 967- 12 de gener del 1049) fou un mstic persa.

La seva descendncia (uns 115) foren exterminats quan els ghuzz (oghuz) van assolar el Khurasan el 1153. Mehana va quedar deserta.

 Bibliografia .
R.A. Nicholson, Studies in islamic Mysticism, Cambridge 1921




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351058" title="Valde-Ucieza" nonfiltered="2437" processed="2425" dbindex="137453">

Valde-Ucieza s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Comprn les pedanies de Mianes, Villamorco i Villasabariego de Ucieza.

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351059" title="Premi Alfred P. Sloan" nonfiltered="2438" processed="2426" dbindex="137454">


El Premi Alfred P. Sloan s un guard que des del 2003 es concedeix cada any en el marc del Festival de Cinema de Sundance. El premi s'atorga a un llargmetratge que se centri en la cincia o la tecnologia com a temes, o b que tingui com a protagonista principal un cientfic, enginyer o matemtic. El guanyador rep un premi de vint mil dlars aportats per la Fundaci Alfred P. Sloan.


 Films guanyadors .


 Vegeu tamb .
Alfred P. Sloan;

Notes.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351060" title="Valle del Retortillo" nonfiltered="2439" processed="2427" dbindex="137455">

Valle del Retortillo s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Est format per les pedanies d'Abastillas, Abastas, Aoza, Villatoquite i Villalumbroso.

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351061" title="Villacidaler" nonfiltered="2440" processed="2428" dbindex="137456">

Villacidaler s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351063" title="Festival de Cinema de Sundance" nonfiltered="2441" processed="2429" dbindex="137457">


El Festival de Cinema de Sundance s un certamen que se celebra cada any durant les dues ltimes setmanes de gener a la ciutat de Park City, a prop de Salt Lake City, i a Ogden, a l'estat de Utah.

El festival va nixer el 1978 amb el nom de Utah/US Film Festival.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351064" title="Associaci Esportiva La Salle Manresa" nonfiltered="2442" processed="2430" dbindex="137458">

L'Associaci Esportiva La Salle Manresa s una instituci esportiva del collegi La Salle Manresa dedicada al foment i la prctica del bsquet.

L'entitat va nixer durant el curs escolar 1941-1942 en el moment que un grup d'antics alumnes del collegi Ntra. Sra. de Montserrat formen dos equips de bsquet, amb els noms de La Salle i Montserrat, per participar al primer campionat infantil de Manresa. La temporada 1963-1964, el club es passa a dir U.D. La Salle, i segueix bsicament a l'esport del bsquet i la promoci del minibsquet.

De la seva trajectria esportiva cal destacar la militncia de l'equip snior a la 2 Divisi Nacional durant tres temporades, el subcampionat d'Espanya de Tercera Divisi aconseguit durant la temporada 1970-1971 per aquest mateix equip, i el campionat de Catalunya i sucampionat d'Espanya aconseguit la temporada 1977-1978 per l'equip cadet entrenat per Salvador Canellas. La temporada 1998-1999, l'equip snior retorna a la 1 categoria Catalana desprs de molts anys a 2 Catalana.

En l'actualitat, l'entitat compta amb 16 equips federats i 5 d'escola de bsquet, totalitzant ms de 300 jugadors, tant masculins com femenins. Per portar a terme totes aquestes activitats disposem del pavell poliesportiu del Collegi La Salle Manresa, i de diverses pistes descobertes de bsquet i minibsquet.

D'altra banda s'han organitzat sis edicions del Memorial Germ Isidre de Minibsquet, deu edicions del Torneig Cadet Memorial Joaquim Armengou, varies edicions del Torneig Preinfantil Memorial Vilavalldaura, trobades de benjamins i pre-benjamins i una trobada de directors d'escoles de bsquet. Tamb cal destacar que el club ha organitzat sense interrupcions des de l'any 1971 la coneguda Nit de l'Esportista, una de les ms antigues de Catalunya.

L'any 1992 es celebr el 50 aniversari de l'entitat.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351065" title="Villaherreros" nonfiltered="2443" processed="2431" dbindex="137459">

Villaherreros s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Comprn el terme de Fuente Andrino.

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351066" title="Alan Rollinson" nonfiltered="2444" processed="2432" dbindex="137460">
 Alan Rollinson  va ser un  pilot de curses automobilstiques britnic que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Va nixer el 15 de maig del 1943 a Walsall, Staffordshire, Anglaterra. 


 A la F1 .

Alan Rollinson va debutar a la cinquena cursa de la temporada 1965 (la setzena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant al circuit de Silverstone el GP de Gran Bretanya el 10 de juliol del 1965.

Va participar a una nica prova puntuable pel campionat de la F1, no aconseguint qualificar-se per disputar la cursa i no assolint cap punt pel campionat del mn de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351067" title="Villalczar de Sirga" nonfiltered="2445" processed="2433" dbindex="137461">

Villalczar de Sirga s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351068" title="Pla INUNCAT" nonfiltered="2446" processed="2434" dbindex="137462">

El Pla INUNCAT, nom complert  Pla de protecci civil per al risc d'inundacions a Catalunya, s un pla de protecci civil promogut per la Generalitat de Catalunya, l'objectiu del qual es fer front a les emergncies per inundacions dins l'mbit territorial de Catalunya, establint els avisos, l organitzaci i els procediments d actuaci dels serveis de la Generalitat de Catalunya, de les altres administracions pbliques i de les entitats
privades.

El pla INUNCAT quantifica i localitza dins de tot el territori de Catalunya, els aspectes fonamentals per a l'anlisi del risc, vulnerabilitat, zonificaci del territori, establiment de les poques de perill i desplegament de mitjans i recursos i localitzaci d'infraestructures de recolzament per als treballs d'actuaci en cas d'emergncia.

Funcions Bsiques.
Preveure l'estructura organitzativa i els procediments per a la intervenci en emergncies produdes per inundacions a Catalunya.
Preveure els mecanismes i procediments de coordinaci amb el Pla estatal de Protecci Civil davant el risc d'inundacions, per garantir una integraci adient.
Establir, en cada territori, els sistemes de coordinaci amb les organitzacions de les diferents administracions locals i definir els criteris de planificaci dels Plans d'Actuaci Municipal (PAM).
Definir les zones del territori de Catalunya en funci del risc i de les conseqncies previsibles; delimitar les rees d'acord amb les possibles intervencions, el desplegament de mitjans i recursos.
Establir el mapa bsic de de risc municipal i definir les rees d'acord amb les possibles intervencions i el desplegament de mitjans i recursos.
Concretar els procediments d actuaci: els diferents avisos, la intervenci, aspectes preventius, etc.
Definir i especificar els procediments d'informaci a la poblaci;
Catalogar els mitjans i els recursos que caldr emprar en cas d'actuaci.

Abast.
Abast Territorial.
L'abast territorial del pla s el territori de Catalunya. El pla pot ser activat davant qualsevol inundaci, o previsi d'aquesta, important que afecti qualsevol punt del territori catal.
Abast Corporatiu.
En l'execuci i operativitat del pla hi poden intervenir els segents serveis i entitats:
Serveis de Bombers (Generalitat i de Barcelona ciutat);
Forces i cossos de seguretat;
Serveis de protecci civil (autonmica, local i estatal);
Serveis sanitaris;
Servei Meteorolgic de Catalunya.
Institut Nacional de Meteorologia.
Agncia Catalana de l Aigua.
Confederaci Hidrogrfica de l Ebre.
Institut Geolgic de Catalunya.
Departament d Agricultura, Ramaderia i Pesca.
Entitats gestores de la xarxa viria i ferroviria, pbliques (Generalitat, Diputacions, Administraci Central, ADIF/Empreses ferroviries, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya) i privades (ACESA, AUMAR...).
Entitats responsables de la regulaci del trnsit per carretera i ferrocarril.
Entitats responsables de la gesti dels serveis bsics;
Ajuntaments, Consell Comarcals i Diputacions.
Altres ens (particulars diversos, mitjans de comunicaci, organismes experts: Diputacions i organismes de les administracions locals i autonmica).

Criteris d'activaci del pla.
EL Pla INUMCAT es pot activar en ALERTA o en EMERGNCIA, en funci de l evoluci de la situaci meteorolgica i de l afectaci dels elements vulnerables.

Avs de Situaci Meteorolgica de Risc.
El Servei Meteorolgic de Catalunya  emet un Avs de Situaci Meteorolgica de Risc (SMR), en aquest cas tenint en compte el volum de precipitaci diria. S'estableixen dos nivells d'avs:


Activaci en alerta.
L'activaci del pla en Alerta correspon al Servei Meteorolgic de Catalunya i als organismes de Conca. S'activa el pla en aquesta situaci quan es fa necessari l establiment d mplies mesures preventives i de control. EL pla estableix els segents supsits:
 En el moment que les previsions meteorolgiques de 0 a 12 hores indiquin la superaci dels llindars corresponents a una Situaci Meteorolgica de Risc (SMR), mitjanant un avs de Situaci Meteorolgica de Risc (SMR) de nivell 1 amb rang de probabilitat corresponent a molt probable, o b, mitjanant un avs de Situaci Meteorolgica de Risc (SMR) de nivell 2 amb rang de probabilitat corresponent a probable o molt probable.
Existeixen indicis objectius que s molt probable es puguin produir inundacions importants a curt termini o tamb risc imminent de desbordament o que ja s hagi desbordat sense que es produeixin danys importants. Aix es valorar d una banda a travs d informaci que provenen dels diferents centres meteorolgics, organismes experts en temes hidrolgics, etc., i d una altra de dades reals sobre el territori tals com l evoluci de les actuacions dels diferents cossos operatius.
En el moment que en una presa s hagi qualificat l escenari d aplicaci de mesures correctores o escenari 124 i/o l aigua que es desguassa de la presa sigui la que produeix desbordament sense que hi hagi danys importants.
Per inundacions per precipitacions  in situ  sense produir danys importants.
Al final d un episodi d inundacions importants, en el retorn gradual cap a la normalitat.
Altres supsits, a criteri del director del pla, que justifiquin l activaci d un dispositiu preventiu especial, com per exemple l onatge que pot agreujar les inundacions, .

Activaci en emergncia.
Comporta la posada en funcionament de l'estructura organitzativa de gesti de l'emergncia amb la mobilitzaci total o parcial de les eines i mitjans adscrits al pla. Dins d'aquesta activaci es defineixen diferents fases d'emergncia. Des de cada fase d'emergncia es pot passar a un nivell superior o inferior segons les condicions del moment.

Fase d emergncia-1.
El pla INUNCAT s activar en emergncia-1 quan:
Es produeixin inundacions en rius, rieres, torrents, (produdes per pluges molt fortes, desgel o fusi de neu, obstrucci de lleres naturals o artificials, invasi de lleres, enfonsaments o dificultats de drenatge i/o acci de les marees) que tinguin efectes importants per limitats sobre el territori. Aquesta circumstncia s avaluar a partir de la informaci que es disposi en el moment de l emergncia en base a criteris de grau d afectaci a la poblaci i actuacions sobre la mateixa (informaci, evacuaci, etc.),magnitud, duraci prevista (per exemple >24 hores), extensi (nombre de municipis afectats, de vies de comunicaci, etc.), mitjans necessaris,  . l altura de l aigua dels rius,embassaments, llacs, rieres,  sobrepassa la llera (hi ha desbordament) i es preveu que es comencin a produir danys importants.
les inundacions per precipitacions in situ  puguin produir danys importants.
Per escenari excepcional o escenari 225 en preses i/o el desgus de la presa sigui la que produeix danys importants aiges avall de la presa.

Fase d emergncia-2.
El pla INUNCAT s activar en emergncia-2 quan:
Es produeixi una gran inundaci o conjunt d inundacions simultnies (produdes per pluges molt fortes, desgel o fusi de neu, obstrucci de lleres naturals o artificials, invasi de lleres, enfonsaments o dificultats de drenatge i/o acci de les marees) que afectin una extensi important del territori. Tamb en base als criteris anteriorment esmentats (per exemple que afecti a ms d una regi d emergncies o posi en perill greu nuclis importants de poblaci).
les inundacions per precipitacions in situ  puguin produir danys molt importants.
Per escenari lmit o escenari 326 en preses i/o el desgus de la presa sigui la que produeix danys molt importants aiges avall de la presa.

Estructura i Organitzaci.
Comit de Direcci.
 Director del Pla: Correspon al Conseller d'Interior de la Generalitat de Catalunya, o persona en qui aquest delegui (ordinriament la delegaci recau en el Delegat del Govern de la Generalitat en el territori afectat), dirigir el pla.
Funcions Bsiques:
Declarar l'activaci / desactivaci del Pla;
Convocar al Consell Assessor;
Coordinar les alcaldes dels municipis afectats;
Analitzar i valorar les situacions provocades per l'emergncia;
Determinar i coordinar la informaci a donar a la poblaci;
Informar de l'l'emergncia a l'Administraci General de l'Estat;
Participar en l'avaluaci dels resultats dels simulacres ;
Consell Assessor: comit tcnic que assisteix al director del pla.
Funcions Bsiques:
assessorar al Director del Pla;
Analitzar i valorar la situaci de l'emergncia;
Composici Basica:
Un representant del grup d'intervenci.
Coordinador del grup sanitari.
Coordinador del grup d'ordre.
Coordinador del grup logstic.
Coordinador del grup d avaluaci hidrometeorolgica.
Un representant del Servei Meteorolgic de Catalunya.
Un representant de protecci civil de l'Estat.
Un representant de l'organisme competent en matria de protecci civil de la Generalitat de Catalunya (Direcci General d'Emergncies i Seguretat Civil).
Representants dels ajuntaments afectats.
Representants dels organismes de conca afectats per l emergncia.
Representant del Departament de Medi Ambient i Habitatge.
Un representant de la Conselleria d Indstria, Comer i Turisme de la Generalitat de Catalunya.
Un representant del Departament de Benestar i Famlia.
Un representant del Departament d Agricultura, Ramaderia i Pesca.
Un representant de les empreses de gesti de vies de comunicaci afectades.
Un representant de les empreses gestores dels serveis bsics afectats.
Un representant dels organismes de les administracions responsables de les vies de comunicaci.
Un representant de l organisme de l administraci responsable dels serveis bsics.
Un representant de la Subdirecci General d Associacionisme i Voluntariat (antic INCAVOL);
Un representant de l Institut Geolgic de Catalunya.
Representant de la Delegaci Territorial del Govern de la Generalitat de Catalunya.
Altres, a judici del/ de la Director/a del Pla.
Gabinet d'Informaci: s l'estructura oficial a travs de la qual s'ha de canalitzar la informaci a la poblaci durant l'emergncia, i depn directament del Director del Pla.

Grups d'actuaci.
El pla estableix cinc Grups d'actuaci que formen la part operativa del pla INUNCAT coordinats pel Centre de Comandament Avanat.
Coordinador del Centre de Comandament Avanat:L'actuaci dels grups a la zona afectada per l'emergncia s responsabilitat del Coordinador del Centre de Comandament Avanat. Mentre no hi hagi una designaci expressa, el responsable ser el Coordinador del Grup d'Intervenci o, a falta d'aquest, el responsable del Grup d'Ordre en el lloc de l'emergncia. El Director del Pla, si ho considera oport, pot designar un altre responsable.
Funcions Bsiques:
Establir a prop del lloc de l'emergncia, el centre de comandament avanat;
Coordinar els diferents grups d'actuaci des del centre de comandament avanat;
Grup d'intervenci;
Funcions Bsiques:
Recepci i transmissi de la notificaci de la inundaci.
Valoraci des del lloc de l'emergncia i determinaci inicial de la zona de rescat i salvaments i de la prioritat d actuaci.
Salvament i socors de les persones afectades i aplicar les mesures de prevenci i protecci adients.
Prevenir i reduir els efectes de la inundaci i, quan sigui possible, les seves causes.
Estructura:
Bombers de la Direcci General d'Emergncies i Seguretat Civil, excepte a Barcelona ciutat.
Bombers de Barcelona, per al municipi de Barcelona.
Mitjans de l'empresa privada, bombers d'empresa i altres.
Grup d'Ordre;
Funcions Bsiques:
En detectar la situaci d emergncia, transmetre l'alarma.
Valorar la repercussi de l emergncia en el lloc.
Ordenar el trnsit.
Garantir el control d'accessos i fer la vigilncia vial de les zones afectades. Establir rutes alternatives a les vies afectades.
Garantir que tots els grups puguin realitzar les seves missions sense ingerncies estranyes.
Ordre pblic.
Custdia de bns a les zones afectades.
Collaborar si sn requerits en els avisos a la poblaci.
Organitzar i/o executar, si cal, d'acord amb les autoritats municipals qualsevol acci que impliqui moviment gran de persones.
Per la autoritat que representen tenen la funci de mobilitzar, si s necessari, tots els mitjans que la Direcci del Pla i els altres Grups d'Actuaci necessitin per a complir les seves respectives missions.
Funcions de policia judicial.
Informar al coordinador del CCA i coordinar-se amb les seves actuacions.
 Estructura:
Mossos d'Esquadra.
Gurdia Civil.
Policia Nacional.
Servei Catal de Trnsit.
Policies locals, dins de les seves possibilitats, tal com s'hagi establert prviament en el Pla d'Actuaci del Grup i respectant les atribucions reflectides en el Pla d'Actuaci Municipal corresponent.
Agents Rurals.
Grup logstic:Aquest grup t com a objecte assegurar la provisi dels recursos complementaris;
necessaris per a la gesti de l'emergncia, als efectes d assegurar la provisi dels recursos complementaris que el Director del Pla i els grups d'actuaci necessitin per a complir les seves respectives missions i de la mobilitzaci d'aquests mitjans.
 Funcions:
Donar suport a la constituci del CCA;
Subministrar material lleuger i pesant de treball i transport i en particular mitjans tcnics;
especfics per al Grup d'Intervenci, per al rescat i salvament de persones.
Valorar l afectaci als serveis bsics essencials (aigua, gas, electricitat, comunicacions  ) i definir accions d urgncia per a assegurar-ne els mnims.
Donar suport a l'abastament de queviures pel personal dels grups i combustibles per als vehicles i mquines i assegurar el subministrament d'aliments, medicaments, roba i serveis bsics en general a la poblaci.
Garantir les comunicacions entre els centres operatius, CECAT, els CECOPAL, CCA, etc. i establir sistemes complementaris alternatius de comunicacions on sigui necessari.
Aportar mitjans de suport per a l'aplicaci de les mesures de protecci a la poblaci i organitzaci de zones de refugi temporal i segur per a les persones que han hagut de ser evacuades, en cas de ser necessari.
Prevenir i reduir els efectes de la inundaci i, quan sigui possible, les seves causes.
Informar al Coordinador del CCA.
 Estructura:
Serveis logstics de les administracions autonmica i estatal, a travs de les delegacions territorials del Govern i serveis territorials afectats.
Serveis dels municipis afectats (brigades d'obres, serveis socials, voluntaris municipals, etc.);
Creu Roja (Servei d'abastament).
Agents Rurals.
Serveis de manteniment dels serveis bsics.
Unitats de circulaci i manteniment de les infraestructures viries.
Empreses de serveis pblics que puguin ser requerides pel/per la Director/a del Pla.
Empreses amb mitjans propis necessries per realitzar mesures per a les inundacions.
Direcci de Protecci Civil de ADIF/Empreses ferroviries.
Grup sanitari;
 Funcions:
Recollir i avaluar tota la informaci possible sobre l'estat sanitari de l'emergncia, per determinar les prioritats sanitries derivades de l accident.
Coordinar les accions amb altres grups, a travs del CCA, facilitant i collaborant amb les;
tasques d informaci
Proporcionar assistncia sanitria d emergncia i d urgncia als afectats i als intervinents en totes les fases de la cadena assistencial, incloent-hi l atenci psicolgica;
Establir l rea Sanitria (AS) en zona adequada, en els casos que sigui necessari. L rea Sanitria ha d estar situada en zona segura, d acord amb el responsable del CCA i criteri mdic.
Participaci en l evacuaci de persones especialment vulnerables, des del punt de vista sanitari.
Proporcionar assistncia sanitria primria als evacuats i desplaats i efectuar la vigilncia de la seva salut.
Realitzar les tasques d informaci pblica respecte els riscos sanitaris sobre la inundaci d acord amb la Direcci del Pla i a travs del Gabinet d Informaci del Pla i d altres mecanismes efectius segons la situaci.
Efectuar les tasques de salut pblica necessries pels riscos derivats de la inundaci, determinant les mesures necessries en cada cas.
Avaluar i determinar les necessitats sanitries dels desplaats i coordinar amb el grup logstic, l abastiment dels productes essencials (aliments, aigua i medicaments), aix com la seva qualitat i salubritat.
 Estructura:
Atesa la complexitat i heterogenetat dels components i de les funcions del grup sanitari, es requereix una figura addicional, no homloga a la resta de grups actuants: la de director del grup sanitari. El director del grup sanitari t com a funci principal coordinar tots els aspectes de l mbit sanitari. Aquesta funci ser assumida pel Director Territorial de la demarcaci afectada o
qui determini el Conseller de Salut, en casos en qu l accident sobrepassi la unitat territorial.
Grup d avaluaci hidrometeorolgica;
 Funcions:
 Determinaci de l abast de les inundacions i delimitaci de l rea geogrfica afectada.
Avaluaci, seguiment i previsi de l evoluci de la situaci meteorolgica, en l rea afectada. Prevenir, avaluar i fer el seguiment dels rius en les zones on es declara l alerta o l emergncia.
Avaluar la situaci real i previsible dels nivells dels rius i per tal que es puguin prendre les normes de protecci i actuaci.
Avaluaci de la seguretat de les edificacions i infraestructures.
Donar tot el suport necessari al responsable del o dels CCA.
Notificar i donar assessorament tcnic en general a travs dels seus representants corresponent.
Fer les recomanacions i el seguiment de les tasques de rehabilitaci de la zona, en cas que sigui necessari, d'acord amb el que preveu la llei de protecci civil de Catalunya.
 Estructura:
Els organismes de Conca.
Servei meteorolgic de Catalunya.
Instituto Nacional de Meteorologa.
Tcnics de la Direcci General d Emergncies i Seguretat Civil.
Tcnics especialistes en la matria (autonmics, municipals, d empreses, ).
Institut Cartogrfic de Catalunya (Institut Geolgic de Catalunya).
La guarderia fluvial.
Tcnics d obres pbliques de les diferents administracions.

A banda dels Grups mencionats Els municipis tamb formen part de l'operatiu mitjanant el desenvolupament dels Plans d Actuaci Municipal (PAM).Han d elaborar el corresponent Pla d Actuaci Municipal Aquells municipis que estan en les zones de risc d'inundaci molt alt, alt o mitj han d elaborar el corresponent Pla d Actuaci Municipal. Per una altra banda, els que resultin amb risc moderat, s recomana la seva elaboraci.El municipis amb risc baix estan exempts de realitzar el Pla d Actuaci Municipal.

Referncies.


Enllaos externs.
Pla INUNCAT (PDF, 125 pg.);
Annexos al Pla:
Annexos 1 al 7 (PDF, 79 pg.);
Annex 8 (PDF, 129 pg.);
Annexos 9 al 12 (PDF, 157 pg.);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351070" title="Villalcn" nonfiltered="2447" processed="2435" dbindex="137463">

Villalcn s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351071" title="Villalobn" nonfiltered="2448" processed="2436" dbindex="137464">

Villalobn s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351074" title="El-Olympi Alexandria" nonfiltered="2449" processed="2437" dbindex="137465">

L'El-Olympi Alexandria s un club egipci de futbol de la ciutat d'Alexandria. El seu nom significa Olmpic.

s un dels clubs ms antics d'Egipte, fundat el 1906 a Alexandria.

 Palmars .
Lliga egpcia de futbol: 1;
 1966;

Copa egpcia de futbol: 2;
 1933, 1934;

 Jugadors destacats .
 Islam Shoukry;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351077" title="Villamartn de Campos" nonfiltered="2450" processed="2438" dbindex="137466">

Villamartn de Campos s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al nord amb Grijota, Villaumbrales i Becerril de Campos, a l'Oest amb Mazariegos i Baquern de Campos, al Sud amb Pedraza de Campos i a l'Est amb Autilla del Pino.

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351078" title="Ismaily Sporting Club" nonfiltered="2451" processed="2439" dbindex="137467">

L'Ismaily Sporting Club (en rab:                           ; transliteraci: El Nady El Ismaily El Reyady) s un club esportiu egipci de la ciutat d'Ismalia

 Histria .
El club fou fundat el 1924 amb el nom de Nahda Sporting Club a la ciutat d'Ismalia. Tot i que no fou fins el 1926 que ingress a la Federaci Egpcia. Fou campi de la lliga egpcia el 1967, 1991 i 2002, i de la copa els anys 1997 i 2000. A ms, l'any 1969 el club guany la Copa d'frica de clubs de futbol. Tamb arrib a la final d'aquesta competici el 2003, per fou derrotat per l'Enyimba FC de Nigria.

 Palmars .
Lliga egpcia de futbol: 1967, 1991, 2002;
Copa egpcia de futbol: 1997, 2000;
Lliga de Campions de la CAF: 1969;

 Enllaos externs .
Web oficial;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351080" title="Villamoronta" nonfiltered="2452" processed="2440" dbindex="137468">

Villamoronta s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351085" title="Escndol dels tramvies americans" nonfiltered="2453" processed="2441" dbindex="137469">


El gran escndol dels tramvies americans, tamb conegut com conspiraci de la General Motors, esclata a mitjan del segle XX arran de la substituci dels tramvies pels autobusos com a sistema de transport pblic als Estats Units. En va ser responsable el hlding National City Lines (NCL), format per General Motors, Firestone Tire, Standard Oil of California i Phillips Petroleum, a qui es va acusar d'actuar amb l'inters ocult d'obligar la poblaci a utilitzar l'autombil de manera massiva. 

L'any 1949, el tribunal federal del districte d'Illinois del Nord va declarar culpables General Motors, Standard Oil of California, Firestone Tire i altres empreses de conspirar per aconseguir el monopoli de les vendes d'autobusos i del provement per als vehicles a les empreses de transport local controlades per la NCL i d'altres, per les van absoldre de l'acusaci d'intentar monopolitzar la propietat d'aquestes companyies. El tribunal d'apellaci va ratificar la sentncia.

Els fets.
Entre els anys 1936 i 1950, National City Lines va comprar ms de cent sistemes elctrics de tracci superficial en quaranta-cinc ciutats, entre les quals Detroit, Nova York, Oakland, Filadlfia, Phoenix, Saint Louis, Salt Lake City, Tulsa, Baltimore, Minneapolis, Seattle i Los Angeles, i els va substituir per autobusos de General Motors. L'any 1974, la declaraci de l'advocat de l'Estat Bradford Snell davant la comissi d'investigaci del Senat dels Estats Units va fer que l'escndol agafs volada i passs a formar part de la cultura popular; els fets apareixen en llibres com Fast Food Nation o en pellcules com Qui ha enredat en Roger Rabbit?.

Tamb es va assenyalar com a responsable la Xarxa d'Autopistes Interestatal dels Estats Units, ja que aquesta xarxa es va comenar a construir a Califrnia, desprs que es desmantells prcticament del tot el sistema de tramvies d'aquest estat.

Altres explicacions.

Hi ha qui argumenta que els tramvies van anar desapareixent arran de la invenci del motor de combusti interna i del creixement de la utilitzaci de l'autombil privat i l'autobs. Segons aquestes opinions, tot i que hi va haver un moment en qu totes les ciutats dels Estats Units de ms de deu mil habitants tenien almenys una companyia de tramvies, el 95 per cent de les quals eren de capital privat, l'argument pel qual "General Motors va conspirar per destruir els sistemes de transport pblic dels EUA substituint els 'eficients' tramvies pels autobusos 'contaminants'" seria fals i s'hauria "desmentit en nombrosos llibres i articles". 

"General Motors va comprar participacions en diverses empreses de transport pblic, per el seu nic objectiu era vendre vehicles de la seva companyia a unes empreses que ja estaven abandonant els tramvies a favor dels autobusos. La prova ms evident d'aquesta afirmaci s que General Motors mai no va controlar gaire ms d'una petita fracci de totes les companyies de transport pblic, i desprs del 1949 ja no hi tenia cap mena de participaci." ;

Hi ha qui defensa que els motius per substituir els tramvies pels autobusos serien:

Costos de capital.

Com que els motors elctrics sn molt ms simples que els de combusti interna i els vehicles que van per una via no necessiten els elaborats sistemes de suspensi dels vehicles que es desplacen per l'asfalt damunt de pneumtics, de fet els tramvies sn molt ms barats de mantenir que els autobusos i tenen una vida til molt ms llarga. 


Els clssics tramvies PCC dels anys trenta encara funcionaven perfectament als anys setanta en ciutats com Toronto, San Francisco, Filadlfia i Cleveland, i avui, tot i que per al servei habitual s'han substitut per models ms moderns, alguns encara funcionen de manera regular, sovint com a atracci turstica.

Malgrat tot, les companyies de tramvia havien de pagar el dret de pas dels tramvies, mentre que els operadors d'autobusos es desplaaven per la calada, mantinguda amb diners pblics. A ms, les tasques de manteniment de les vies i la catenria obligaven a deixar d'oferir el servei temporalment, cosa que suposava la prdua total d'ingressos mentre duressin els treballs i afavoria la defecci dels passatgers a favor dels autobusos o dels vehicles privats. Durant la Gran Depressi, les companyies de tramvies tenien un accs limitat als mercats de capital, de manera que els era prcticament impossible obtenir capital per renovar les vies i la catenria. Com que apujar les tarifes era difcil a causa del descens de la demanda i de la impopularitat de les empreses de tramvies (vegeu ms avall), era molt ms prctic canviar els tramvies per autobusos.

Costos laborals.
Els autobusos tenien uns costos laborals molt ms baixos grcies a les lleis vigents en aquell moment. En molts estats, el fet que els tramvies fossin un servei pblic regulat permetia que els seus treballadors s'organitzessin per negociar les seves condicions de treball, ja des de molt abans de la llei nacional sobre les relacions laborals, aprovada el 1935, que va estendre aquest dret a tots els treballadors. Aix doncs, durant els anys deu, vint i trenta, si una empresa intentava reduir de dos a un els empleats que treballaven en cada tramvia es podia trobar fcilment amb una vaga organitzada per un sindicat del trnsit, tot i que aquests mateixos sindicats no solien posar pegues si en un autobs noms hi treballava un empleat. Els autobusos, doncs, permetien reduir enormement els costos laborals, cosa que era un estmul perqu les empreses es passessin als trleis elctrics o als autobusos de gasolina.

Congesti.

Al final de la dcada del 1910, primer als barris comercials i ms endavant en altres rees de les ciutats, la congesti del trnsit va comenar a ser un problema seris, especialment quan les empreses de tramvies no havien aconseguit drets de pas privats (ja al comenament dels anys vint, la congesti al centre de Los Angeles va arribar a tal punt que la Pacific Electric Railway va pagar de la seva butxaca la construcci d'una milla de metro per complementar les rutes de Hollywood i la vall de San Fernando, malgrat que poques d'aquestes lnies eren rendibles). Els embussos feien que els vehicles de les companyies circulessin amb retards, cosa que redua els viatgers discrecionals, que es passaven a l'autombil, i aix complicava encara ms el trnsit. Aquest problema afectava tant els autobusos com els tramvies, per aix com els autobusos es podien desviar del seu trajecte per buscar rutes menys congestionades, fer-ho amb els tramvies i els trleis elctrics hauria suposat construir noves lnies.

Taxis collectius, monopoli i municipalitzaci.
Gaireb des del mateix moment que van comenar a circular autobusos, van aparixer serveis de taxi collectiu que feien la competncia als tramvies. Sovint els taxis collectius feien les mateixes rutes que els tramvies, per de mica en mica es van anar apartant de les vies principals per recollir passatgers (l'economista William Fischel atribueix a l'extensi de les normatives sobre zonificaci, als anys vint, l'increment de mobilitat de la gent ms humil: grcies als autobusos, les persones que depenien del transport pblic no havien de viure a prop d'una lnia de tramvia, de manera que es va fer possible construir pisos i cases en rees que fins aleshores eren inaccessibles per culpa de la distncia). Davant d'aix, moltes companyies de tramvies van demanar  i van aconseguir  tenir el monopoli del transport pblic en els trajectes que cobrien (per exemple, la Pacific Electric Railway va pressionar amb xit l'ajuntament de Los Angeles perqu prohibs els taxis collectius a la ciutat). Amb la competncia eliminada, moltes empreses van reduir o suprimir el servei de les lnies que no eren rendibles i van apujar les tarifes en les altres.


Els augments de tarifes i les restriccions en el servei, juntament amb el ressentiment que ja es covava de temps enrere contra els "magnats dels trens", com ara Samuel Insull o Henry Huntington, van empnyer molts municipis de la perifria de les grans ciutats a crear les seves prpies empreses de transport pblic. Per exemple, als anys vint i trenta, i davant l'actitud de la Pacific Electric Railway, diverses ciutats de la rodalia de Los Angeles (com Santa Monica, Culver City, Montebello i Torrance, entre d'altres) van crear companyies municipals d'autobusos. Alhora, tamb es va comenar a qestionar el monopoli dels tramvies a les ciutats ms grans. A Los Angeles, una coalici d'esquerres va estar a punt d'aconseguir que s'organitzs un referndum per crear una companyia municipal d'autobusos. A Nova York, l'alcalde Fiorello Laguardia va carregar contra la New York Railways i la Brooklyn-Manhattan Transit Corporation, les principals companyies de tramvies de la ciutat, per defensar les empreses d'autobusos municipals i l'expansi de l'Independent Subway System, l'embri del metro de Nova York, de propietat municipal. A Chicago, la municipalitzaci del servei, a la qual es va arribar el 1946 tot i que les primeres demandes es van fer al comenament dels anys vint, tamb va suposar l'eliminaci del tramvia.

Canvis en la regulaci.
El populisme econmic que va prevaldre durant la Gran Depressi tamb va tenir un seris impacte negatiu en les empreses de tramvies, en forma de la llei sobre els hldings encarregats d'un servei pblic del 1935. Com que les empreses de tramvies sovint eren els principals clients de les companyies elctriques, aquestes companyies les solien posseir completament o en part, i desprs els subministraven electricitat amb uns descomptes substancials. L'aprovaci de la llei sobre els hldings va obligar les companyies elctriques a vendre's les lnies de tramvia, que a partir d'aleshores pagarien la tarifa elctrica sense descomptes, cosa que va reduir encara ms els seus estrets marges de beneficis.

Construcci de carreteres.

Les subvencions federals a la construcci de carreteres no van tenir un impacte tan important en la decadncia dels tramvies com se sol pensar: abans de l'aprovaci, l'any 1956, de la llei federal d'ajudes a les autopistes (sovint coneguda com "llei de les autopistes interestatals"), els fons federals per a la construcci de carreteres es van dedicar especialment a la construcci de carreteres entre regions, no pas dins d'aquestes. Per la seva banda, els estats i els municipis van finanar un gran pla de millora i construcci de carreteres urbanes, sovint a partir dels pressupostos generals (no noms dels impostos especials sobre la gasolina, que sn els que van finanar les autopistes federals). Tot i aix, en alguns casos es va implantar una taxa especfica que pagaven els usuaris; com que les companyies de tramvies eren l'usuari ms fcilment fiscalitzable, sovint eren aquestes les qui pagaven la part ms important d'aquestes taxes especials, tot i que no es beneficiaven de la pavimentaci i millora de la via. En la major part dels casos, es considera que aquests esforos els va motivar nicament la voluntat d'alleugerir la congesti del trnsit, per tot i aix molts parlaments estatals i autoritats poltiques  amb el suport decidit dels fabricants d'autombils  van demanar que s'accelers el canvi de model per passar del predomini dels tramvies i els ferrocarrils als cotxes i camions, promoguts per la indstria automobilstica com a instruments de progrs.

Suburbanitzaci.
De la dcada del 1880 en endavant, les empreses de tramvies dels Estats Units sovint van actuar com a agents actius de la suburbanitzaci. A Los Angeles, Henry Huntington, propietari de Los Angeles Railway i principal accionista de la Southern Pacific Railroad, empresa matriu de la Pacific Electric Railway (que gestionava una part important dels tramvies de Los Angeles), va fer servir l'esquer del servei de tramvies per fer pujar considerablement el valor d'unes propietats dels afores que estaven en mans dels seus socis, que al seu torn van fer arribar una part considerable dels beneficis a Huntington. Tot i aix, en la major part de ciutats les lleis de zonificaci  que es van comenar a promulgar a la dcada del 1910 i es van estendre moltssim arran de la sentncia del Tribunal Suprem en el cas de la ciutat d'Euclid contra Ambler Realty Co. (1926), que reconeixia el dret dels municipis a planificar els usos del terreny urb  impedien la construcci d'edificis que no fossin cases unifamiliars. Abans de la creaci de l'Administraci Federal de l'Habitatge dels EUA, el 1934, normalment noms les famlies relativament acomodades es podien permetre demanar una hipoteca per pagar una casa unifamiliar als afores de les ciutats; aquestes mateixes famlies van ser les primeres que van adoptar l'autombil. En conseqncia, les lnies de tramvia interurbanes rarament donaven beneficis  la Pacific Electric, l'operador interurb ms conegut, tenia prdues en gaireb totes les lnies, particularment en les ms llargues, del centre de Los Angeles al comtat d'Orange (Califrnia) i a les valls de San Fernando i San Gabriel , i ja ben aviat, als anys vint, les companyies van substituir els tramvies per autobusos o directament van eliminar les lnies.

El procs penal.


Los Angeles tenia dos sistemes de tramvies independents, coneguts com els Red Cars i els Yellow Cars. National City Lines noms gestionava la lnia dels Yellow Cars, per van acabar desmantellades totes dues. Val a dir que les dues lnies eren complementries, i que sovint els passatgers les feien servir totes dues en un mateix desplaament, de manera que la desaparici de l'una dificultava la supervivncia de l'altra. 
En qualsevol cas, en aquesta poca els autombils es multiplicaven arreu dels Estats Units, tant a les ciutats on la General Motors havia comprat les lnies locals de tramvia com a les altres.

El 9 d'abril del 1947, nou empreses i set individuals (fundadors i directors d'algunes de les companyies acusades) van ser processats pel tribunal federal del districte de Califrnia del Sud acusats de dues violacions de la llei antitrust de Sherman. Els crrecs eren els de conspiraci per controlar prou companyies de transport pblic per formar un monopoli i conspiraci per monopolitzar les vendes d'autobusos i de components per als vehicles a les empreses propietat de National City Lines.

Les companyies encausades eren Firestone, Standard Oil of California, Phillips, General Motors, Federal Engineering i Mack (empreses provedores) i les empreses que controlaven: National City Lines, Pacific City Lines i American City Lines. 

El 1948, el Tribunal Suprem dels Estats Units, en el cas dels Estats Units contra National City Lines, va revocar les decisions dels tribunals inferiors i va permetre traslladar el cas del tribunal federal del districte de Califrnia del Sud al tribunal federal del districte d'Illionis del Nord.

El 1949, els acusats van ser absolts del primer crrec (conspirar per monopolitzar els serveis de transport pblic), per se'ls va considerar culpables del crrec de conspirar per monopolitzar el provement de vehicles i components. Les empreses van rebre una multa de cinc mil dlars, i els seus directors, una sanci d'un dlar. 

Els veredictes van ser ratificats el 1951 en la resoluci del recurs d'apellaci.

Vegeu tamb.
 Qui ha enredat en Roger Rabbit? (1988). En aquesta pellcula, el jutge Doom persegueix l'objectiu (que es descobreix al final del film) d'obligar els ciutadans a fer servir els cotxes per desplaar-se, desprs d'haver comprat la companyia d'autobusos de Los Angeles.
 El tramvia a Barcelona. Durant el mandat de Josep Maria de Porcioles, Barcelona va eliminar els tramvies allegant que entorpien el trnsit, en una decisi que va despertar moltes suspiccies.

Enllaos externs.
"The Great GM Conspiracy Legend: GM and the Red Cars", Stan Schwarz;
"Conflict of Transportation Competitors", Akos Szoboszlay;
"The StreetCar Conspiracy: How General Motors Deliberately Destroyed Public Transit", Bradford Snell;

"Paving the Way for Buses   The Great GM Streetcar Conspiracy, Part I   The Villains", Guy Span, baycrossings.com, "Part II - The Plot Clots", Guy Span, baycrossings.com;
"Did General Motors destroy the LA mass transit system?", The Straight Dope, 10 de gener de 1986;
"Clang Clang Clang Goes the Trolley, Part II", Tim Hendrix, L.A. Nocturne, 26 de juny de 2003;
"Street Railways:  U.S. vs. National City Lines  Recalled", Paul Matus, The Third Rail, setembre de 1974;
"Taken for a Ride", Jim Klein and Martha Olson -  Una pellcula de 55 minuts emesa per primera vegada a la PBS l'agost de 1996;

Referncies.




Bibliografia complementria.




Notes.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351086" title="Zgierz" nonfiltered="2454" processed="2442" dbindex="137470">




Zgierz  s la segona ciutat ms gran de Polnia i s la capital del poviat de Zgierz. En el 2007 tenia una poblaci de 58.164 habitants.  Est situada en el centre del pas, a 125 km al sud-oest de la capital, Varsvia.


 Enllaos externs .

 oficjal pagina Zgierz;
 start pagina Zgierz;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351088" title="El silenci dels anyells" nonfiltered="2455" processed="2443" dbindex="137471">
El silenci dels anyells (The Silence of the Lambs) s una pellcula de Jonathan Demme, estrenada el 1991. s un thriller de suspens psicolgic interpretat per Jodie Foster i Anthony Hopkins. Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.

La pellcula s l'adaptaci de la segona obra d'una tetralogia escrita per Thomas Harris, posant en escena el personatge fictici de Hannibal Lecter, un brillant psiquiatre canbal. Les tres altres novelles han estat igualment portades al cinema: Red Dragon, Hannibal n's la continuaci i Hannibal Rising, que torna sobre les causes del canibalisme del Hannibal adolescent.

En El silenci dels anyells, Clarice Starling, una jove en prctiques del FBI, s designada per investigar una srie d'espantosos homicidis de dones perpetrats en el Mig Oest americ per un psicpata de malnom Buffalo Bill. Per a resoldre els cassos, es veu abocada a demanar l'ajuda del terrorfic Hannibal Lecter, empresonat a Baltimore. Aquest n'aprofita per contestar per enigmes, instaurant-se un angoixs joc psicolgic entre els dos personatges.

La pellcula ha guanyat els cinc Oscars ms importants: Millor pellcula, millor director, millor gui, millor actor i millor actriu. 

 La pellcula .

 Descripci general .

 Argument .
 
Clarice Starling s una brillant jove en prctiques de l'FBI a Quantico (Virgnia). Les seves habilitats sn aprofitades per Jack Crawford, cap del Departament de les Cincies del Comportament, que est investigant sobre Buffalo Bill, un assass en srie que talla la pell de l'esquena de les seves vctimes.
Jack Crawford envia Clarice amb el Dr. Hannibal Lecter, lies Hannibal el Canbal, eminent psiquiatre empresonat des de fa 8 anys en una cella de molt alta seguretat de l'hospital psiquitric de Baltimore dirigit pel Dr. Chilton. Jack Crawford espera que Clarice en podr treure alguna informaci sobre Buffalo Bill.
Crawford, no obstant, malgrat mostrar-se educat i cordial a tota hora amb Starling, refusa d ajudar-la amb el cas, i ella acaba per abandonar el lloc.
Posteriorment, es troba la cinquena vctima de Bill, i Starling es queda amb Crawford durant l'autpsia, que indica que havia estat assassinada tres dies desprs de la seva captura. En examinar la boca de la jove assassinada, troben a dins la crislide d'una papallona. Starling porta la crislide a uns entomlegs, que la identifiquen com una Esfinx de la Calavera (Acherontia atropos), l'hbitat de la qual es limita a algunes zones d'sia i els Estats Units.


Hannibal coneix la identitat de Buffalo Bill, ja que li havia presentat Benjamin Raspail, un dels seus pacients. Li dona pistes a Clarice a condici que accepti prestar-se a sessions d'anlisi. Encara que s'ha posat en gurdia per no revelar res de personal a Hannibal, Clarice es presta a un quid pro quo en aquestes delicades sessions del joc de pistes de Lecter. Hannibal l'orienta en principi cap a un magatzem on descobreix el cap de Benjamin Raspail, primera vctima de Buffalo Bill.

Mentrestant, Buffalo Bill ha segrestat la filla del senador Martin. Amb carcter d'urgncia, de forma que Hannibal li reveli la identitat de l'assass, Clarice li fa una oferta en nom del senador (una cella amb vistes en lloc del seu calabs de Baltimore, amb dret a passejar i a banyar-se sota alta vigilncia, una setmana a l any en una platja). Per el doctor Chilton, que espia gelosament les converses de Clarice i de Lecter, li ho diu al senador que fa una contraproposici a Hannibal. Aleshores s transferit a Memphis on dna falses informacions al senador. Desprs Lecter aconsegueix escapar-se de la seva nova pres desprs d'haver massacrat els seus dos guardians.

Les pistes del Dr. Lecter permetran a Clarice de trobar Buffalo Bill i d'abatre'l, salvant aix Catherine Martin mentre que Jack Crawford i el seu equip eren sobre una pista falsa.
El Dr. Lecter marxa a les Bahames on segueix el seu enemic jurat, el Dr. Chilton, el seu prxim pat...

Repartiment .

(Ms detalls sobre el casting, a l'apartat de pre-producci)
 Jodie Foster : Clarice Starling;
 Anthony Hopkins : Hannibal Lecter;
 Scott Glenn : Jack Crawford;
 Ted Levine : Jame Gumb  Buffalo Bill ;
 Anthony Heald : el doctor Frederick Chilton;
 Diane Baker : el senador Ruth Martin;
 Kasi Lemmons : Ardelia Mapp;
 Brooke Smith : Catherine Martin;
 Frankie Faison : Barney;
 Chris Isaak : el comandant del SWAT a Memphis;
 Lawrence T. Wrentz : l'agent Burrows;
 Dan Butler : Paul Krendler ;
 Charles Napier : el tinent Boyle (a Memphis) ;
 Paul Lazar : Pilcher;
 Roger Corman : Hayden Burke, cap de l FBI;
 George A. Romero : un agent de l FBI a Memphis (no surt als crdits);
 Don Brockett : el psicpata amic;
 Stuart Rudin : Miggs;
 Masha Skorobogatov : Clarice Starling de petita;

 Llocs de rodatge . 
 Als  Estats Units:  ;
 Ohio : Bellaire;
 Missouri : Lambert International Airport de Saint Louis ;
 Pennsilvnia: Canonsburg, Perryopolis i al Soldiers and Sailors Museum and Memorial de Pittsburgh    ;
 Tennessee: Memphis;
 Virginia : Quantico ;
 Washington DC: Department of Labor Frances Perkins Building;
 A les Bahames : Aeroport de North Bimini (Illes Bimini);

 Gnesi de la pellcula .
 Gui.
El gui de El silenci dels anyells va ser escrit per Ted Tally i va rebre l Oscar al millor gui adaptat el 1992. El guionista va adaptar el llibre homnim de Thomas Harris, segon tom de la seva quadrilogia sobre Hannibal Lecter. Per escriure la seva novella, Harris es va inspirar en tres assassins en srie: Ted Bundy, Gary Heidnick i Ed Gein.
El primer era un estudiant que portava un fals guix al puny per tal de suscitar la compassi de les noies. El segon segrestava dones en un celler. Pel que fa al tercer, es vestia amb la pell de les seves vctimes i es mirava regularment en miralls. Ja havia inspirat - d'altra banda - el personatge de Norman Bates a Psicosi (1960) d'Alfred Hitchcock.

Productor i director .

 Pre-producci .
Orion Pictures Corporation tenia els drets de la pellcula i l'actor i director Gene Hackman desitjava dirigir-la i interpretar-la, participant tamb en un 50% de la producci,  per va canviar d'opini desprs de la primera lectura del gui de Ted Tally, que va considerar massa violent. .
El silenci dels anells s, d'alguna manera, una continuaci de Manhunter, que va quedar a l'ombra desprs de l'xit de la pellcula de Jonathan Demme. Scott Glenn hi va reemplaar Dennis Farina al paper de Jack Crawford mentre que Anthony Hopkins va succeir Brian Cox. El doctor Chilton era ja el carceller del diablic gastrnom. Les dues pellcules van ser realitzades en poques diferents (els anys 80 i els anys 90) i  no tenen gaire coses en com. 

Aix, el director Jonathan Demme va reprendre el projecte i va proposar el paper de Clarice Starling a Michelle Pfeiffer. Desprs de pensar-s ho, Pfeiffer va dir que no, en trobar la histria massa fosca i violenta i va declarar ms tard que aquella decisi va ser molt difcil de prendre. Kim Basinger, Emma Thompson, i Meg Ryan van ser temptades a continuaci, fins que el guionista va decidir-se per Jodie Foster, que acabava de guanyar l Oscar a la millor actriu per The Accused (1988) de Jonathan Kaplan. Jodie Foster ja s'havia acostat al guionista Ted Tally que li va dir: Estic escrivint un paper per a vost. Durant la preparaci de la pellcula, Foster va anar a veure els productors moltes vegades dient-los: Si mai hi ha cap problema amb l'altra actriu, jo sc aqu ! o demanant a Jonathan Demme de considerar-la com la seva segona tria en cas de retractaci de Michelle Pfeiffer. Finalment, Demme, veient-la un dia anar cap a ell amb determinaci, la seva petita silueta, li va confiar a Ted Tally: Clarice s ella. 


Demme va pensar, un cop descartat Gene Hackman, que contractar una estrella coneguda, com ara Robert de Niro o Jack Nicholson en el paper de Hannibal Lecter centraria l'atenci del pblic ms en la interpretaci de l'actor que en la histria en si. Un assass en srie que es troba entre quatre murs per la resta dels seus dies. All no li impedeix ser particularment perills. Tanmateix, el personatge ens s presentat com un home refinat dotat d'una gran intelligncia darrere la qual s'amaga un esperit desviat. Amb una gran sobrietat, l'actor britnic ens presenta un personatge tan encisador com aterridor. Quan l agent de Hopkins li va enviar el gui, estava fent teatre a Londres, i en llegir-lo va pensar que canviarien moltes coses a la seva vida. Per qu jo? Li va preguntar Hopkins a Demme, que l havia vist actuar a L home elefant  en el paper del Dr. Treve. El que vull de tu per Lecter s un home bo atrapat en una ment trastornada  

La preparaci de la pellcula es va fer amb una gran preocupaci pel realisme. Aix, Jodie Foster i Scott Glenn es van posar en contacte amb agents del FBI, i van passar molt de temps familiaritzant-se amb les tcniques, per igualment amb l'estat d'nim d'aquestes persones. Glenn va visionar fins i tot fotografies d'escenes de crims. 

Al seu costat, Ted Levine, irreconeixible com sovint, interpreta el paper d'un assass pattic i temible. Va llegir una pila de material sobre assassins en srie: estaven obsessionats amb la relaci entre el sexe i la mort. Buffalo Bill en canvi est obsessionat amb la idea de vestir-se amb la pell d una dona. Un repte, va afirmar Levine,  Bill no s un transvestit ni un transsexual, encara que ell pensa que ho s.  
Scott Glenn (l'agent de l'FBI Jack Crawford) tamb es va preparar amb l'agent John Douglas, un bigraf que ha entrevistat a assassins tan coneguts com Charles Manson o Daniel Berkovitz.

Roger Corman, productor i antic cap de Demme, va ser triat com a director de l FBI. Demme declarar que va ser tota una experincia dirigir a una persona que altres vegades li havia dit qu havia de fer.
Brooke Smith ( Catherine Martin) va haver d engreixar-se 10 kg., per interpretar el seu paper, emocionalment intens, tancada en un pou, de forta relaci amb un assass. Es va fer molt amiga de Ted Levine, el seu segrestador a la pellcula.
I sense aparixer als crdits, destacar l'aparici de George A. Romero, en un paper mut i que no impedeix els seus seguidors de reconixer-lo.

 Anlisi  .
Anys desprs de la seva sortida, l'obra ha mantingut tota la potncia dels seus efectes i la seva atmosfera angoixosa que va in crescendo. Jonathan Demme va prendre el partit de seguir de molt a prop la novella de Thomas Harris. Per tant no hi ha histria d'amor susceptible de distreure'ns d'aquesta immersi en els abismes de l nima humana.
 
Demme es va concentrar en el cara a cara Starling / Lecter, pedra angular de la pellcula. Com en els contes de la infantesa, Clarice haur d'enfrontar-se als monstres. Ja no sn aquests ogres fantasmagrics de la literatura infantil, sin ssers de carn i de sang aterridors com ho sn tamb els malsons de la seva infantesa sempre ben vius. Com Polzet que trobava el seu cam seguint les pedretes, Clarice seguir els indicis de l'ogre Hannibal al mateix temps que ell l avalua, si ella s digna de la psicoanlisi que ell li ofereix. Aquest regal es pot tornar enverinat com a Blancaneu o benfic com la carbassa de la fada en funci de l'espiritualitat (o de la dignitat) de l'herona. Sempre com en els contes, Clarice haur de passar proves que determinaran la seva sort...

Saber si ser devorada o b si es far princesa... Al final, es comprn que ha guanyat l'estima de l'ogre perqu ha aconseguit les proves que li imposava i sent literalment (i la toca a travs dels barrots) que ara s prou forta per (finalment) enfrontar-se a  aquest altre monstre que t per malnom Buffalo Bill.

La cura que va ser posada en la fotografia, voluntriament sub-exposada, s destacable (Clarice-Foster constantment vesteix de color verd-gris i s'ha enfosquit la seva cabellera per tal que no sigui massa lluminosa). Tot ha estat concebut per Demme per baixar ms profundament en un mn on supura l'avorriment com a Belvedere(Ohio). s la calma anunciadora, com ho s el silenci abans de la tempesta, de la prova final. Clarice va, tan en un sentit propi com  figurat, enfonsant-se en el subsl d'un celler simbolitzant aquesta nima humana que amaga en els seus racons i racons tants horrors i  pors com neurones t el nostre cervell.


Clarice esdev ella mateixa una mica monstruosa, com si herets dons d'Hannibal. Quan s'escapa de la seva pres, ja sap, i ho confia a la seva amiga Ardelia, que no t res a tmer d ell. En les ltimes seqncies, guarda per a ella sola la seva entrevista telefnica amb Hannibal i mira d allunyar-se de Crawford, el seu superior, que l'ha decebut moltes vegades i sap que deu la seva promoci ms a Hannibal que al seu cap. La seva estima no pot, doncs, anar ms que cap a una sola persona.

Els dos actors, a bastament premiats, mantenen la pellcula sobre les seves espatlles. Que hagin tingut, cadascun a la seva manera, la prescincia del que calia fer pertany al misteris sis sentit de l artista. Se sap com Jodie Foster va lluitar pel paper i que s ella qui va convncer Demme d'afegir la seqncia d'entrenament al comenament de la pellcula, com si Clarice fos la perseguidora d'alguna cosa.

 Premis .


 Recaptaci.
Als Estats Units:
 La setmana de l'estrena: 13,7 milions de dlars;
 % de la recaptaci total: 10.5%;
 Tancament dades: 10 d'octubre de 1991;
 Total recaptaci als Estats Units 130.742.922 dlars.

A tot el mn, la recaptaci va pujar als 272.742.922 dlars.

 Al voltant de la pellcula .
 El cap de mort que figura a l'esquena de la famosa papallona del cartell es va treure de la fotografia de Philippe Halsman representant Salvador Dal davant un cap de mort fet de cos de dones : ;

 El director de la pellcula, Jonathan Demme, t un cameo al final de la pellcula portant una gorra blava.

 El cantant Chris Isaak t un cameo com a comandant dels SWAT.;

Acusacions d'homofbia .

Ja en el moment de l estrena, El silenci dels anyells va ser criticada per membres de la comunitat gai perqu percebien que la pellcula retratava negativament la seva comunitat. 
Desprs de l'anunci de les moltes nominacions  de la pellcula, van comenar a circular gaireb immediatament rumors des de grups de defensa gai, com Queer Nation, que parlaven de planejar la interrupci de la transmissi televisada dels Oscar. Mentre aquesta protesta no es materialitzava, se seguia discutint en els mitjans de comunicaci respecte a les actituds de Hollywood  cap a les minories sexuals, ja fos a les Notcies del Vespre de la CBS o al The National Enquirer. En els anys segents a El silenci dels anyells va augmentar el nombre de pellcules  i de personatges gai  creats per  Hollywood. I aix, per exemple, el segent projecte del director Jonathan Demme va ser el drama Filadlfiasobre la SIDA.

 Influncies culturals . 
El silenci dels anyells ha estat referenciat o parodiat moltes vegades en pellcules i sries de televisi: 
 Ezio Greggio  va crear The Silence of the Hams, on l'agent de reclutes  de l FBI  Jo Dee Foster  (Billy Zane) va a veure el Dr. Animal Cannibal Pizza (Dom DeLuise) per seguir un assass en srie. ;
 Als premis Oscar de  1992, Billy Crystal fa la seva aparici inicial en escena portant la mateixa camisa de fora i mscara que Hannibal Lecter portava a la pellcula, i fent el comentari que sentia que s'assemblava a un jugador de l equip de hoquei.;
 A la pellcula Addams Family Values, Pubert surt portant una mscara Hannibal mentre dorm en el seu bressol.
 A l episodi A Star Is Burns,  d'Els Simpson , quan Mr. Burns prepara el casting, Hannibal Lecter s aturat per un policia, i pronuncia lexcellent fams de Burns. Llavors Lecter fa el seu infame xiular. ;
 A la pellcula  Clerks 2, el personatge de Jay (Jason Mewes) interpreta la seqncia de ball de  Buffalo Bill sencera, ;
 En una escena de la pellcula Joe Dirt el personatge principal, interpretat per David Spade, s presoner d'un assass anomenat Buffalo Bob en un escenari  molt similar al de  la captivitat de Catherine per Buffalo Bill. ;
 En una escena de la pellcula Austin Powers in Goldmember, el Dr. Evil s empresonat en una cella de vidre que s'assembla a la de les escenes de El silenci dels anyells. Quan li pregunten per Goldmember, el  Dr. Evil respon: Quid pro quo, Mr. Powers, demanant ser transferit a una altra pres. ;
 A South Park episodi Bebe's Boobs Destroy Society, Eric Cartman surt interpretant Lambs al seu soterrani. Cartman baixa una cistella amb una nina al fons d'un forat al sl, i cita textos de la pellcula, incloent-hi el posar la loci a la seva pell. ;
 En un altra episodi de South Park, Toilet Paper, mentre investiga un incident en un lavabo,  entra Josh, que s una parodia d Hannibal Lecter, amb el seu pentinat distintiu i veu, per ms especialment els seus jocs de ment psicolgics i manipulaci. ;
 La pellcula va ser citada en l espectacle Mystery Science Theater 3000.  Per exemple, en un episodi la tripulaci mira la pellcula I Was a Teenage Werewolf.  Quan el personatge de Michael Landon est sent qestionat per un cientfic boig, Mike repeteix Els anyells, Clarice. Parla m dels anyells.;
 En l'episodi The Gland Plan de  Fairly Odd Parents, Cosmo ha d'aconseguir un rgan donant des d'Anti-Cosmo: un criminal brillant tancat darrere una paret de plexigls en una pres dins de Mn de Fades. Quan els tres personatges principals s'acosten a la cella, Anti-Cosmo apareix de la foscor i diu Hola Clarice! ...Oh, em sap greu! No tenia posat el meu monocle!;
 En l'episodi Son of Coma Guy de la srie House,  House treu del coma un pacient i li fa preguntes sobre la seva histria mdica familiar i acaben jugant a pregunta-per-pregunta com Clarice i Hannibal. En un moment determinat, House imita directament Hannibal, dient-li al pacient Quid pro quo, Clarice!.;
 En la pellcula Loaded Weapon (que tamb parodia unes quantes altres fonts), el sergent Jack Colt (Emilio Estevez) i el sergent Wes Luger (Samuel L. Jackson) entrevisten un personatge anomenat Dr. Harold Leacher (F. Murray Abraham), una pardia directa de Lecter. Diu Colt Quid pro quo, i quan demana qu significa, respon Significa que sc pretensis. Abans de marxar, Colt li pregunta a que t gust la carn humana, i la resposta de Leacher s: a pollastre.;
 En un episodi de la srie de dibuixos animats The Critic, Jay Sherman pretn presentar El silenci dels anyells 2, que presenta Clarice i Hannibal Lecter vivint junts com una estranya parella.
 Al Regne Unit, el duo de comdia femen French and Saunders parodia la reuni inicial entre l'agent Starling i el Dr. Lecter, amb Jennifer Saunders interpretant Starling i Dawn French interpretant Lecter.;

 Referncies .


Bibliografia .



 Reportatge: Inside The Laberint. The making of The Silence of The Lambs , sobre el rodatge de la pellcula. DVD annexe de la pellcula, 2006.

Enllaos externs.
 Fitxa a l'IMDb;
  Fitxa DeVilDead;
  The Hannibal Lecter Studiolo;
 Silenci dels anyells;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351089" title="Brian Gubby" nonfiltered="2456" processed="2444" dbindex="137472">
 Brian Gubby  va ser un  pilot de curses automobilstiques britnic que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Va nixer el 17 d'abril del 1934 a Epsom, Surrey, Anglaterra. 


 A la F1 .

Brian Gubby va debutar a la cinquena cursa de la temporada 1965 (la setzena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 10 de juliol del 1965 al circuit de Silverstone el GP de Gran Bretanya.

Va participar a una nica prova puntuable pel campionat de la F1, no aconseguint qualificar-se per disputar la cursa i no assolint cap punt pel campionat del mn de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351096" title="Giorgio Bassi" nonfiltered="2457" processed="2445" dbindex="137473">
 Giorgio Bassi  va ser un  pilot de curses automobilstiques itali que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Va nixer el 20 de gener del 1934 a Mil, Llombardia, Itlia. 


 A la F1 .

Giorgio Bassi va debutar a la vuitena cursa de la temporada 1965 (la setzena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 12 de setembre del 1965 al circuit de Monza el GP d'Itlia.

Va participar a una nica prova puntuable pel campionat de la F1, no aconseguint finalitzar la cursa per problemes mecnics i no assolint cap punt pel campionat del mn de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351097" title="Cantons de la Vende" nonfiltered="2458" processed="2446" dbindex="137474">
Els Cantons de la Vende (Pas del Loira) sn 31 i s'agrupen en tres districtes:

 Districte de Fontenay-le-Comte (9 cantons - sotsprefectura: Fontenay-le-Comte) :cant de Chaill-les-Marais - cant de la Chtaigneraie - cant de Fontenay-le-Comte - cant de l'Hermenault - cant de Luon - cant de Maillezais - cant de Pouzauges - cant de Sainte-Hermine - cant de Saint-Hilaire-des-Loges;

 Districte de La Roche-sur-Yon (11 cantons - prefectura: La Roche-sur-Yon) :cant de Chantonnay - cant des Essarts - cant des Herbiers - cant de Mareuil-sur-Lay-Dissais - cant de Montaigu - cant de Mortagne-sur-Svre - cant du Poir-sur-Vie - cant de la Roche-sur-Yon-Nord - cant de la Roche-sur-Yon-Sud - cant de Rocheservire - cant de Saint-Fulgent;

 Districte de Les Sables-d'Olonne (11 cantons - sotsprefectura: Les Sables-d'Olonne) :cant de Beauvoir-sur-Mer - cant de Challans - cant de l'le-d'Yeu - cant de la Mothe-Achard - cant de Moutiers-les-Mauxfaits - cant de Noirmoutier-en-l'le - cant de Palluau - cant des Sables-d'Olonne - cant de Saint-Gilles-Croix-de-Vie - cant de Saint-Jean-de-Monts - cant de Talmont-Saint-Hilaire;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351098" title="Districte de Fontenay-le-Comte" nonfiltered="2459" processed="2447" dbindex="137475">
El Districte de Fontenay-le-Comte s un dels tres districtes amb qu es divideix el departament francs de la Vende, a la regi del Pas del Loira. Compta amb 9 cantons i 107 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Fontenay-le-Comte.

Cantons.
cant de Chaill-les-Marais - cant de la Chtaigneraie - cant de Fontenay-le-Comte - cant de l'Hermenault - cant de Luon - cant de Maillezais - cant de Pouzauges - cant de Sainte-Hermine - cant de Saint-Hilaire-des-Loges

Vegeu tamb.
Cantons de la Vende;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351099" title="Districte de La Roche-sur-Yon" nonfiltered="2460" processed="2448" dbindex="137476">
El Districte de La Roche-sur-Yon s un dels tres districtes amb qu es divideix el departament francs de la Vende, a la regi del Pas del Loira. Compta amb 11 cantons i 92 municipis. El cap del districte s la sprefectura de La Roche-sur-Yon.

Cantons.
cant de Chantonnay - cant des Essarts - cant des Herbiers - cant de Mareuil-sur-Lay-Dissais - cant de Montaigu - cant de Mortagne-sur-Svre - cant du Poir-sur-Vie - cant de la Roche-sur-Yon-Nord - cant de la Roche-sur-Yon-Sud - cant de Rocheservire - cant de Saint-Fulgent


Vegeu tamb.
Cantons de la Vende;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351100" title="Districte de Les Sables-d'Olonne" nonfiltered="2461" processed="2449" dbindex="137477">
El Districte de Les Sables-d'Olonne s un dels tres districtes amb qu es divideix el departament francs de la Vende, a la regi del Pas del Loira. Compta amb 11 cantons i 83 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Les Sables-d'Olonne.

Cantons.
cant de Beauvoir-sur-Mer - cant de Challans - cant de l'le-d'Yeu - cant de la Mothe-Achard - cant de Moutiers-les-Mauxfaits - cant de Noirmoutier-en-l'le - cant de Palluau - cant des Sables-d'Olonne - cant de Saint-Gilles-Croix-de-Vie - cant de Saint-Jean-de-Monts - cant de Talmont-Saint-Hilaire


Vegeu tamb.
Cantons de la Vende;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351103" title="Teleportaci quntica" nonfiltered="2462" processed="2450" dbindex="137478">
La teleportaci quntica s una tcnica utilitzada a les comunicacions quntiques per a transferir l'estat quntic d'un sistema vers un altre similar i allunyat del primer fent servir l'entrellaament quntic. Durant el procs no hi ha transport d'energia ni de matria per s destructiu en tant que el primer sistema no restar al mateix estat en que era abans de la teleportaci.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351108" title="Impromptus de Schubert" nonfiltered="2463" processed="2451" dbindex="137479">
Els vuit Impromptus de Franz Schubert van ser compostos el 1827. Desprs de la publicaci el desembre de 1827 dels 2 primers de l'opus 90 (els 2 ltims no seran publicats fins al 1857), Schubert compondr 3 nous trossos amb el mateix esperit, per sense donar-los ttol. Seran batejats per Brahms en el moment de la seva primera edici el 1868: Drei Klavierstcke (Tres peces per a Piano D. 946).

Es pot raonablement lligar la composici dels Impromptus en el marc de les vacances que Schubert va passar amb el seu amic Jenger, el setembre de 1827, a Graz. Van ser acollits per Karl i Marie Pachler, un gran melman i una excellent pianista. A Marie, Beethoven havia declarat, el 1817: Mai no he trobat ning que executi les meves composicions tant b com vost.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351111" title="Regne de Rwanda" nonfiltered="2464" processed="2452" dbindex="137480">
Regne de Banyarwanda (conegut generalment con a Regne de Rwanda) fou fundat vers el segle XV per una tribu de pastors, els tutsi, ocupant mes o menys la meitat del modern estat de Rwanda

 Histria .

Un dels caps dels banyarwanda va dominar sobre altres caps i va fundar el regne; encara que la poblaci era majoritriament hutu i els hutus van formar part de la noblesa, la reialesa (el mwami = rei, abami = reis) sempre fou tutsi. El rei tenia un consell d'assessors (abiiru) que eren hutus que van quedar relegats al segle XVIII. Amb el seu poder el rei podia nomenar als caps, que d'haver seguit la lnea hereditaris hagueren estat hutus, i va nomenar sovint a tutsis. El poble banyarwanda es va forjar en aquestos anys i va originar la llengua comuna el kinyarwanda.

El rei (mwami) Cyirima (vers 1480-1505) es va expandir cap els territoris de Bumbogo, Buriza i Rukoma. Pero al segle XVI fou dominat per Bunyoro-Kitara. Les restes del regne es va establir a les altures de Nduga. Al segle XVII Ruganzu II Ndori (vers 1600-1640) va recuperar la poltica expansiva i va recuperar Buganza; va continuar l'expansi i al segle XVIII havia esdevingut ms poders i centralitzat. En aquest segle es va arribar al llac Kivu amb molta terra frtil. Gisaka, Bugesera i Burundi eren els seus vens ms poderosos. A la segona meitat del segle XIX els caps tutsi exigien treball al hutus a canvi del dret a ocupar les terres del cap, el que va situar als hutus com a serfs i els tutsis com a senyors feudals. Sota el mwami Kigeli IV  Rwabugiri (1853-1895), Rwanda va esdevenir expansionista; el nom hutu va deixar de ser una caracterstica tnica per esdevenir una caracterstica de submissi, per, tot i ser una diferencia social tamb hi havia la diferencia tnica. El tribut al rei el pagaven tant els tutsi com els hutus i la tercera tnia, els twa. Sota Kigeli IV Rwabugiri va quedar abolit el poder autnom dels caps tutsi i hutus i es va establir un exrcit estatal equipat amb armament europeu. La instituci de la uburetwa (treball a canvi de terra) es va mantenir. A la Conferncia de Berln (1885) el regne va quedar en la zona de influncia alemanya i el tractat angloalemany del 1 de juliol de 1890 ho va confirmar. Els alemanys van entrar al regne el 1894 en una caravana de 600 homes dirigits pel comte Gustav Adolf Graf von Gtzen, desprs governador de l'frica Oriental Alemanya. El 29 de maig de 1894 el cap alemany fou rebut pel mwami a la cort de Kaheyo (prop de Gisenyi).

El 1895 va morir el rei i el va succeir el seu fill Mibambwe IV Rutarindwa. Per el seu govern no va recollir el consens i el 1896 fou destitut pels abiiru i substitut pel seu germanastre Yuhi V Musinga (1896-1931), de noms 14 anys,  fill de Kigeli i de la reina Kanyogera (Nyirajuhi V), canvi que fou un virtual cop d'estat conegut com el "cop d'estat de Rucunshu". El rei deposat, segons la tradici, fou executat. La reina Kanyogera va assolir la regncia junt amb el seu germ Kabare. El 1899 el rei va reconixer oficialment el protectorat alemany i el 1900 va consentir en la fundaci d'un monestir catlic a Save, regit per l'orde dels Pares Blancs. El 1908 el resident alemany Richard Kandt, va establir els seu quarter a Kigali mentre la cort romania a Nyanza. Una revolta el 1911 va portar a la proclamaci d'un nou mwami en algunes zones, de nom Ndungtse, per el 1912, la revolta fou sufocada.

El 1916 el pas fou envat per tropes belgues i desprs d'alguns combats van dominar el pas i el tractat de Versalles el 1919 va suposar la formal renuncia alemanya i el mandat sobre Rwanda i Urundi fou confiat a Blgica, decisi confirmada per la Lliga de Nacions el 1923. Els belgues van introduir el francs i el catolicisme. 

Com que el rei es va negar a ser batejar, fou deposat el 12 de novembre de 1931 i proclamat el seu fill Mutara III Rudahigwa. Yusi Mushinga fou exiliat a Kamembe, a la frontera amb Congo on va morir el 1944. Mutara fou coronat el 16 de novembre de 1931. El 1935 es van imposar cartes de identificaci segons l'tnia (tutsi, hutu i twa). El nou rei es va casar amb la jove Rosalie Gicanda el 13 de gener de 1942 i es va batejar el 17 d'octubre de 1943 agafant els noms de  Charles-Lon-Pierre; el van seguir la majoria de caps i subcaps del pas. El 1945 va demanar la abolici del sistema feudal del ubuhake, que finalment fou eliminat en els segents 9 anys. El 27 d'octubre de 1946 va consagrar a Deu el regne. El mandat de la societat de nacions fou substitut pel de les Nacions Unides. 

El 1956 el rei va demanar oficialment a les Nacions Unides el final del mandat i la total independncia. El consell suprem va demanar que l'elecci dels caps es fes en endavant per elecci i no per nomenament reial

El 1959 el rei va viatjar a les Nacions Unides per parlar del cas del seu pas. El 24 de juliol de 1959 va passar per Bujumbura on el doctor Vinck, un metge substitut del seu equip, li va posar una injecci de penicillina, i immediatament va morir d'una hemorrgia cerebral. Els rumors foren que havia estat un erro mdic per en cercles ms informats s'especulava que havia estat assassinat per orde del govern colonial. No es va fer autpsia al cadver.

Com que no deixava filla la successi quedava oberta. Aviat el abat Kagame, una de les principals figures religioses del pas va anunciar que el rei li havia donat instruccions precises; altres figures del pas van fer saber que el rei havia expressat la seva voluntat abans de morir. L'elecci fou clarament a favor del germanastre Jean-Baptiste Ndahindurwa (Kigeli V Ndahindurwa). El funeral es va fer el 28 de juliol de 1959 i desprs es va anunciar el successor; els belgues, que volien una regncia que poguessin controlar, van haver d'acceptar l'elecci pel gran suport popular que tenia el nou rei que havia nascut a Kamembe, on estava exiliat el seu pare Yuhi V amb la reina Mukashema i havia estudiat al Congo Belga treballant a la administraci del territori d'Astrida del 1956 a 1958 fins esdevenir sub cap de Bufundu el 1959. El 9 d'octubre de 1959 va poder fer jurament a Kigali i va demanar ser un monarca constitucional.

El 1960 l'administraci colonial va suprimir el seu rostre dels bitllets; els collaboradors del rei foren posats sota vigilncia. Els belgues potser volien installar un rei ms manejable. El 18 d'octubre de 1960  es va establir el govern autonom sota la presidencia del hutu Joseph Gitera. El 1961 el rei va viatjar a Leopoldville per entrevistar-se amb Dag Hammarskjold, Secretari General de l'ONU, i quan va voler tornar li fou prohibida la entrada. Oficialment el rei havia fugit del pas. El 28 de gener de 1961, una reuni de caps a Gitarama sota forta presencia militars belga, declarava abolida la monarquia i la proclamaci de la repblica. El primer president fou Dominique Mbonyumutu, hutu, i el tamb hutu Grgoire Kayibanda fou nomenat primer ministre, ambos de l'aliaa hutu Mouvement Dmocratique Rpublicain-Parti du Mouvement de l'Emacpation Hutu (MDR-PARMEH). El rei va rebre una confortable residncia a Leopoldville de Patrice Lumumba, i va poder anar finalment a Nova York per parlar en favor de la independncia de Rwanda. L'assemblea general va aprovar el retorn de refugiats que haguessin fugit del regim colonial, el retorn del rei  i la transferncia del poder als rwandesos. Els belgues van organitzar un referndum en qu la abolici de la monarquia fou confirmada. 

Els belgues no el van deixar entrar per ho va fer illegalment per els belgues el van arrestar i el van expulsar a Bujumbura on va quedar sota arrest. Julius Nyerere va exigir que fos enviat a Tanganyika amenaant amb detenir a tots els belgues del pas i finalment el rei fou enviat a Dar es Salaam. Des de aleshores el rei viu a l'exili a Tanganyika (1961-1962) a Kenya (1963-1971) a Uganda (1972-1978), a Kenya (1979-1992) i a Estats Units (desprs de 1992). El president ruands Kagame el va autoritzar a retornar com a ciutad privat el 1999 per el rei noms accepta fer-ho com a monarca constitucional.

 Bandera i escut del regne de Rwanda .

La bandera del regne est formada per cinc franges iguals horitzontals, alternades blanc i blau mig (tres blanques, la superior, la central i la inferior, i dues blaves). En el centre ocupant 4/5 part de les dues franges blaves i la totalitat de la franja central blanca hi ha un disc groc dins del qual hi ha l'escut reial.

L'escut esta format per la corona reial en blanc i negre sobre el tambor tradicional daurat. A cada costat de la corona un estel daurat; al darrer del tambor, sobrepassant-lo per la part inferior, el collar de l'orde del "Tois d'or" daurat i platejat amb medalla penjant amb creu blava, sota la qual un tercer estel daurat; l'escut esta aguantat per un lle daurat (esquerra del observador) i un au tpica en colors naturals; al damunt del conjunt una cinta que diu "Ingoma y'u Rwanda"; a la part  inferior un altre cinta que diu: "Mbaga y Inyabutatu Wyambere"

Llista de reis de Rwanda.
1a Dinastia.
 Ndahiro I: vers 1350   vers 1386	;
 Ndoba: vers 1386   vers 1410;
 Samembe:  vers 1410   vers 1434;
 Nsoro: vers 1434   vers 1458;
 Ruganzu I: vers 1458 - 1482;
 Cyirima I: vers 1482 - 1506;

2a Dinastia.
 Kigeli I: 1506 - 1528;
 Mibambwe I: 1528 - 1552;
 Yuhi II: 1552 - 1576;
 Ndahiro II: 1576 - 1600;

3a Dinastia.
 Ruganzu II Ndori: 1600 - 1624;
 Mutara I: 1624 - 1648;
 Kigeli II: 1648 - 1672;
 Mibambwe II: 1672 - 1696;
 Yuhi III Mazimpaka : 1696 - 1720;
 Karemeera Rwaka : 1720 - 1744;
 Cyirima II Rujugira: 1744 -1768;
 Kigeli III Ndabarasa : 1768 - 1792;
 Mibambwe III Sentabyo : 1792 - 1797;
 Yuhi III Gahindiro :  1797 - 1830;
 Mutara II Rwogera : 1830 - 1853;
 Kigeli IV Rwabugiri:  1853 - 1895;
 Mibambwe IV Rutarindwa: 1895 - 1896;
 Yuhi IV Musinga: 1896 - 1931;
 Mutara III Rudahigwa:  1931 - 1959;
 Kigeli V Ndahindurwa: 1959 - 1961 ;

 Residents .
1897 - 1907                administrat des de Urundi;
1906 - 1907         Werner von Grawert  (a Urundi);
1907 - 1911            Richard Kandt;
1911 - 1913                Gudowius;
1913 - 1914                Richard Kandt (segona vegada);
1914 - 1916         Max Wintgens (inter);
1916 - 1916  Scharpes;
1916 - 1917  Gustave Eugne Henri Stevens     (resident militar);
1917 - 1918     Grard Franois Declerck   (resident militar)   ;
1919   Georges Mortehan ;
1919 - 1920         Edouard van den Eende         ;
1920 - 1923         Georges Mortehan (segona vegada);
1924 - 1925         Oger Coubeau    ;
1925 - 1926                Keyser (inter);
1926 - 1928         Georges Mortehan (tercera vegada);
1928 - 1929     Oger Coubeau (inter, segona vegada=;
1929   Georges Mortehan (quarta vegada);
1929 - 1930  Wilmin ;
1930 - 1932  Oger Coubeau (tercera vegada);
1932 - 1935  Simon;
1935   Hombert;
1935 - 1938  Simon (segona vegada);
1938 - 1939  Gille;
1939 - 1940  Simon (tercera vegada);
1940 - 1942  Paradis ;
1942  Grauls ;
1942  Simon (quarta vegada);
1942  Grauls (segona vegada);
1942   Paradis (segona vegada);
1942 - 1943 Grauls (tercera vegada);
1943 - 1944  Paradis (tercera vegada);
1944  Grauls (quarta vegada);
1944 - 1945  George Victor Sandrart ;
1945   Grauls (cinquena vegada);
1945 - 947  George Victor Sandrart (segona vegada);
1947 -  Vauthier;
1947 - 1948  Dessaint;
1948 - 1951  George Victor Sandrart (tercera vegada);
1951 - 1953?    Marcel douard Antoine Dessaint ;
1953? - 1958  no conegut/s;
1958 - 1959         Andr Preud'homme;
1959 - 1962     Guillaume "Guy" Logiest (resident militar especial i el 1962 Alt representant;

 Vegeu tamb .
Ruanda-Urundi;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351115" title="Adinia xenica" nonfiltered="2465" processed="2453" dbindex="137481">

Adinia xenica  s una espcie de  peix de la famlia dels fundlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al nord del Golf de Mxic (des del sud de Florida fins a Texas).

 Referncies .



Bibliografia.

 Jordan, D. S. & C. H. Gilbert   1882. Notes on fishes observed about Pensacola, Florida, and Galveston, Texas, with description of new species. Proc. U. S. Natl. Mus. v. 5 (nm. 282): 241-307.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 AQUATAB.NET ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351118" title="Fundulus albolineatus" nonfiltered="2466" processed="2454" dbindex="137482">

Fundulus albolineatus  s una espcie extinta de peix de la famlia dels fundlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

 Morfologia .

Els mascles podien assolir els 9 cm de longitud total.

 Distribuci geogrfica .

Es trobava a Nord-amrica: Alabama (Estats Units).

 Referncies .



 Bibliografia .

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

 Enllaos externs .

 ITIS ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351119" title="Gregorio Manzano Ballesteros" nonfiltered="2467" processed="2455" dbindex="137483">

Gregorio Manzano Ballesteros (Bailn, 5 d'agost de 1956) s un entrenador de futbol. Actualment s l'entrenador del Reial Mallorca.

Biografia.

A diferncia de la majoria dels entrenadors, Gregorio Manzano no va ser futbolista professional, sin professor a un institut pblic. Al 1983 va comenar a entrenar l'equip de futbol de Santisteban del Puerto, a la provncia de Jan. Els seus coneixements de psicologia i la seva capacitat didctiva van fer que entrens diversos clubs de la provncia a categories regionals i Tercera Divisi. 

El 1996 va fitxar pel Talavera CF de Segona  Divisi B, amb el que va disputar dues fases d'ascens a Segona, siguent contractat el 1998 pel CD Toledo on va assolir la setena posici a la Segona A. A l'any segent va fitxar pel Real Valladolid, debutant a Primera Divisi i aconseguint el vuit lloc.

Desprs d'entrenar al Racing de Santander i el Rayo Vallecano, al qual va mantenir a Primera desprs d'arribar al club quan estava al 19 lloc, va fitxar pel Reial Mallorca el 2002. A la seva primera temporada al conjunt balear, va guanyar una Copa del Rei, fet que li va permetre fitxar per un dels grans del futbol espanyol, l'Atltico de Madrid  amb el que va assolir la 7a posici.

Va fer una breu estada al Mlaga CF, on va ser destitut a la jornada 18a, i va comenar la temporada 2005-06 sense equip. El 14 de febrer de 2006, desprs de la dimisi d'Hctor Cper a la banqueta del Reial Mallorca, torna a fitxar per l'equip balear, on arriba a la jornada 24 quan l'equip estava a la darrera posici i va aconseguir mantenir-lo al 13r lloc. T contracte amb el Reial Mallorca fins al juny de 2010.

 Palmars .

Reial Mallorca.

 Copa del Rei: 2002-03;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351136" title="Villamuera de la Cueza" nonfiltered="2468" processed="2456" dbindex="137484">

Villamuera de la Cueza s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351137" title="Abu Said ben Muhammad ben Miranshah ben Timur" nonfiltered="2469" processed="2457" dbindex="137485">
Abu Said ben Muhammad ben Miranshah ben Timur o Abu-Sad ibn Muhmmad ibn Miran-xah ibn Timur (en rab                                       , Ab  Sa  d b. Mu ammad ibn M r n-X h b. T m r) (1424-1469) fou un sold timrida.

El 1449, aprofitant la situaci desesperada d'Ulugh Beg, a la cort del qual vivia, va intentar establir-se a Transoxiana. Va assetjar Samarcanda i fou rebutjat; desprs, el maig de 1450,  va intentar una revolta a Bukhar que tamb va fracassar, per poc desprs es va apoderar de Yasi (Turkestan) on es va poder mantenir tot i que fou atacat per les forces d'Abd Allah ben Ibrahim Sultan ben Shahrukh. El juny del 1451 el va expulsar de Samarcanda amb ajut del khan uzbek Abu l-Khayr. En aquest temps ja va comenar a afavorir als turcs arghun que li havien donat suport des del comenament i van obtenir els millors crrecs.

A la primavera de 1454 va reunir les seves forces per una ofensiva. Va creuar el riu Oxus i va entrar a Balkh. El Khorasan estava aleshores dominat per Abu l-Kasim Babur, que va passar al contraatac, va envair la Transoxiana i va assetjar Samarcanda. La defensa de la ciutat va estar en mans del fams xeic nakhsbandita Ubayd Allah Ahrar. Finalment es va ajustar la pau per la qual l'Oxus quedava com a frontera. Les relacions en endavant foren bones. 

El 1454 es va sollevar a Otrar el timrida Uways ben Muhammad ben Baykara amb el suport d'Abu l-Khayr, khan dels uzbeks (xibnides) i va infringir a Abu Said una seriosa derrota.

Per la frontera nord el perill venia dels mongols d'Esen Bugha que ja l'havia atac dues vegades. El 1456 Abu Said va donar el seu suport a Yunus, germ d'Esen Bugha, que va poder establir el seu poder al Moghulistan occidental; per Yunus no va poder consolidar aquest domini i tot i la ajuda d'Abu Said, en fou finalment expulsat (1464).

El mars de 1457 va morir Babur i el va succeir Ibrahim ben Ala al-Dawla ben Baysonghor. Abu Said va voler aprofitar per conquerir Herat, i va posar setge a la ciutat que va durar uns dos mesos el estiu del 1457; el setge va haver de ser aixecat sense obtenir cap resultat positiu. Per poc desprs Ibrahim fou derrotat pel kara koyunlu Djahanshah, i va haver de buscar l'aliana d'Abu Said (hivern del 457 al 458). Es va ajustar un acord que no va servir per evitar la caiguda d'Herat en mans dels kara koyunlu el juny de 1458. L'exrcit de Abu Said estava a l'aguait al riu Murghab, i va aprofitar certes dificultats de Djahanshah per aconseguir el lliurament pacifica de la ciutat el novembre del 1458, amb el que Abu Said aconseguia dominar el Khorasan. En aquest moment el domini d'Abu Said s'estenia per Transoxiana, part de Turquestan oriental, Kabulistan i Zabulistan, i Khorasan encara que els uzbeks feien incursions al sud del Sir Darya. El feu de Fergana fou concedit al seu fill Umar Shayk, altres fills i dignataris turcs o tadjiks tamb havien rebutm o van rebre feus, com per exemple el Sistan (concedit a un potentat local) 

El mars de 1459 els tres prnceps timrides Ala al-Dawla, Ibrahim ben Ala al-Dawlah i Sultan Sandjar foren derrotats a Sarakhs i Abu Said va utilitzar la resta de l'any per consolidar el seu domini a Khorasan. El 1460 va ocupar Mazanderan. Encara no va deixar Khorasan, l'emir Khalil va anar l'estiu del 1460 des de Sistan per assetjar Herat sense xit ; al hivern va esclatar una revolta a la Transoxiana que va aprofitar Sultan Huseyn per recuperar Mazanderan (estiu de 1461) i assetjar Herat (setembre de 1461), per fou rebutjat i Abu Said va recuperar Mazanderan abans de final d'any i el va concedir en feu al seu fill Sultan Mahmud.

El 1461 Muhammad Djuki ben Abd al-Latif ben Ulugh Beg va devastar la Transoxiana i es va refugiar tot seguit a Shahrukhiyya (Tashkend). Abu Said va anar contra aquesta ciutat el 1462, i la va assetjar durant deu mesos (del novembre del 1462 al setembre de 1463) sense xit. A ms a ms cada any havia de fer front a les incursions dels uzbeks a Transoxiana. El 1465 Sultan Husayn, refugiat a Khwarizm, va devastar Khorasan, entre Abiward i Mashad per un costat i Tun per l'altra.

El 1464 Yunus fou expulsat del Moghulistan occidental i es va refugiar amb Abu Said. Aquest li va deixar un contingent militar per tornar a provar sort.

El 1465 va decidir que no recaptaria en cap cas ms d'un ter del impost (kharadj, que es pagava en tres vegades) abans de la collita. El 1466 desprs d'un hivern i primavera freds, va renunciar al impost sobre arbre fruiters. Va fer construir tamb l'embassament de Gulistan prop de Mashad, per la irrigaci de les terres anomenades khassa. En aquest temps va installar a Khorasan 15000 famlies nmades  que havien fugit dels territoris kara koyunlu.

El 1468 es va organitzar una expedici cap a l'oest que va necessitar el vist-i-plau del cap religis de Transoxiana el xeic Khodja Ubayd Allah Ahrar, verdader senyor de Samarcanda. L'objectiu era ajudar a l'emir kara koyunlu Hasan Ali ben Djanshah contra el seu rival ak koyunlu que eren aliats tradicionals dels timrides. L'expedici fou organitzada amb molta pompa i detalls, incls ja es van designar els governadors de les ciutats a conquerir, per militarment no estava ben preparada i el poble estava cansats de lluites; Abu Said va iniciar el cam sense esperar els carros que havien de portar els subministraments; la reraguarda fou atacada per desertors; alguns cossos que havien d'actuar encara no estaven organitzats. Abu Said, en veure que s'acostava el hivern es va endinsar a Azerbaidjan i va quedar bloquejat a Mughan per Uzun Hasan i fet presoner.

Pocs dies desprs fou executat per orde del timrida Yadgar Muhammad, un vassall d'Uzun Hasan (febrer del 1469) per venjar la mort de la seva avia per orde de Abu Said.

Entre els seus visirs el ms destacat fou Kutb al-Din Tawus Simmani.

Bibliografia .

Ren Grousset, L'empire des steppes.;
Bouvat, Essai sur la civilisation timouride, 1926;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351139" title="Villanueva del Rebollar" nonfiltered="2470" processed="2458" dbindex="137486">

Villanueva del Rebollar s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351140" title="Love of Lesbian" nonfiltered="2471" processed="2459" dbindex="137487">


Love of Lesbian es un grup de pop-rock indie catal radicat a Barcelona que est en actiu des de 1996. Desprs de tres discos en angls, van decidir cantar en castell, llengua en la que han tret els seus darrers dos discos. Un moment important de la seva projecci com a grup va ser l'actuaci com teloners de The Cure durant el Dream Tour 2000. Sn un dels grups ms apreciats per la crtica de l'escena indie nacional, sobretot a partir de la publicaci de Maniobras de escapismo l'any 2005. 

 Discografia .



 Enllaos externs .
MySpace de Love Of Lesbian;
Love of Lesbian biografia i crtiques de discos a Lafonoteca;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351141" title="Fundulus auroguttatus" nonfiltered="2472" processed="2460" dbindex="137488">

Fundulus auroguttatus  s una espcie de  peix de la famlia dels fundlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 7,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Nord-amrica: Estats Units.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351142" title="Villarmentero de Campos" nonfiltered="2473" processed="2461" dbindex="137489">

Villarmentero de Campos s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle, situat a mig cam entre Frmista i Carrin de los Condes.

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351143" title="Abu Salama al-Khallal Hafs ben Sulayman" nonfiltered="2474" processed="2462" dbindex="137490">
Abu Salama al-Khallal Hafs ben Sulayman (mort 750), fou un esclau alliberat de Kufa que va arribar a visir.

Fou un dels emissaris abbssides enviats al Khurasan el 744/745. Va prendre part a la revolta iniciada el 747 que va acabar amb la dinastia omeia, i fou nomenat governador de Kufa i visir del govern del iman encara no nomenat. En aquest moment va donar suport als alides als que va estar a punt de donar el califat, per Abu l-Abbas fou elegit califa i Abu Salama el va acceptar (749).

El califa el va nomenar visir, per va planejar la seva eliminaci. El califa temia la reacci de Abu Muslim, governador de Khurasan, que havia estat el company de Abu Salama a la lluita en aquesta provncia; per sondejar a Abu Muslim, Abu l-Abbas va enviar a Khurasan al seu germ Abu Djafar Mansur; Abu Muslim, sempre lleial, va acceptar la decisi i fins i tot va enviar un sicari (un esclau seu) per matar a Abu Salama (febrer/mar del 750). El crim fou atribut als kharigites.

 Bibliografia .

S. Moscati, Studi su Abu Muslim, 1949



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351144" title="Fundulus bermudae" nonfiltered="2475" processed="2463" dbindex="137491">

Fundulus bermudae  s una espcie de  peix de la famlia dels fundlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 12,9 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Bermuda.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351146" title="Fundulus bifax" nonfiltered="2476" processed="2464" dbindex="137492">

Fundulus bifax  s una espcie de  peix de la famlia dels fundlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 12 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Nord-amrica: Gergia i Alabama (Estats Units).

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351147" title="Villasarracino" nonfiltered="2477" processed="2465" dbindex="137493">

Villasarracino s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351148" title="Fundulus blairae" nonfiltered="2478" processed="2466" dbindex="137494">

Fundulus blairae  s una espcie de  peix de la famlia dels fundlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 8 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Nord-amrica: Estats Units.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351149" title="Fundulus catenatus" nonfiltered="2479" processed="2467" dbindex="137495">

Fundulus catenatus  s una espcie de  peix de la famlia dels fundlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 20 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Nord-amrica: Estats Units.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351150" title="Villaturde" nonfiltered="2480" processed="2468" dbindex="137496">

Villaturde s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Inclou les pedanies de Villacuende, Villanueva de los Nabos y Villotilla.

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351151" title="Fundulus chrysotus" nonfiltered="2481" processed="2469" dbindex="137497">

 Fundulus chrysotus s una espcie de  peix de la famlia dels fundlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 8,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Nord-amrica: Estats Units.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351152" title="Abu Salt Umayya ben Abd al-Aziz ben Abi l-Salt al-Andalusi" nonfiltered="2482" processed="2470" dbindex="137498">
Abu Salt Umayya ben Abd al-Aziz ben Abi l-Salt al-Andalusi (Denia 1067-Mahdia 1134) fou un escriptor andalus valenci.

Va estudiar amb el fams cadi Al-Wakkashi del que va heretar la cultura enciclopdica. El 1096 havia anat a Alexandria i al Caire on va seguir estudiant;  al fracassar en fer surar una nau enfonsada, fou empresonat i desprs exiliat d'Egipte i va anar a Mahdia, a Ifriquiya on fou rebut per l'emir Ali ben Yahya i va ser tractat sempre amb consideraci. Va morir a Mahdia el 1 de muharran del 529 de l'hgira.

Va escriure entre d'altres:
Takwim al-dhihn, de lgica aristotlica;
Risala fi l-amal bi-l-asturlab (sobre l'astrolabi);
masa'il, respostes a preguntes cientfiques;
K. al-adwiya al-mufrada (sobre medicaments);
Rasa'il misriyya (cartes egpcies);
Risala fi-l-musiki (sobre msica);


 Bibliografia .

Mills Vallicrosa, "Assaig d'Histria de les idees fsiques i matemtiques a la Catalunya medieval".


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351154" title="Fundulus cingulatus" nonfiltered="2483" processed="2471" dbindex="137499">

 Fundulus cingulatus s una espcie de  peix de la famlia dels fundlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Nord-amrica: Estats Units.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351155" title="Villaumbrales" nonfiltered="2484" processed="2472" dbindex="137500">

Villaumbrales s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita amb Becerril de Campos al Nord, Husillos a l'Est i Grijota i Villamartn de Campos al Sud.

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351156" title="Bob Bondurant" nonfiltered="2485" processed="2473" dbindex="137501">
 Bob Bondurant  va ser un  pilot de curses automobilstiques estatunidenc que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Va nixer el 27 d'abril del 1933 a Evanston, Illinois, Estats Units. 


 A la F1 .

Bob Bondurant va debutar a la novena i penltima cursa de la temporada 1965 (la setzena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 3 d'octubre del 1965 al circuit de Watkins Glen el GP dels Estats Units.

Va participar a nou proves puntuables pel campionat de la F1, disputades en dues temporades consecutives (1965-1966) aconseguint una quarta posici com a millor classificaci en una cursa i assolint tres punts pel campionat del mn de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351157" title="Fundulus confluentus" nonfiltered="2486" processed="2474" dbindex="137502">

Fundulus confluentus  s una espcie de  peix de la famlia dels fundlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 8 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Nord-amrica: Estats Units i nord-est del Golf de Mxic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351158" title="Villeras de Campos" nonfiltered="2487" processed="2475" dbindex="137503">

Villeras de Campos s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351159" title="Fundulus diaphanus" nonfiltered="2488" processed="2476" dbindex="137504">

Fundulus diaphanus  s una espcie de  peix de la famlia dels fundlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 13 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Nord-amrica: Estats Units i Canad.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351160" title="Fundulus dispar" nonfiltered="2489" processed="2477" dbindex="137505">

Fundulus dispar  s una espcie de  peix de la famlia dels fundlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Nord-amrica: Estats Units.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351161" title="Fundulus escambiae" nonfiltered="2490" processed="2478" dbindex="137506">

 Fundulus escambiae s una espcie de  peix de la famlia dels fundlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Nord-amrica: Estats Units.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351162" title="Ayuela" nonfiltered="2491" processed="2479" dbindex="137507">

Ayuela s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351163" title="Fundulus euryzonus" nonfiltered="2492" processed="2480" dbindex="137508">

 Fundulus euryzonus s una espcie de  peix de la famlia dels fundlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 9 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Nord-amrica: Estats Units.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351164" title="Bscones de Ojeda" nonfiltered="2493" processed="2481" dbindex="137509">

Bscones de Ojeda s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351165" title="Fundulus grandis" nonfiltered="2494" processed="2482" dbindex="137510">

 Fundulus grandis s una espcie de  peix de la famlia dels fundlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 18 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del nord-est de Florida i el nord del Golf de Mxic fins a Cuba.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351166" title="Fundulus grandissimus" nonfiltered="2495" processed="2483" dbindex="137511">

Fundulus grandissimus  s una espcie de  peix de la famlia dels fundlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 20 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Centreamrica: Yucatn (Mxic).

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351167" title="Fundulus heteroclitus" nonfiltered="2496" processed="2484" dbindex="137512">

Fundulus heteroclitus  s una espcie de  peix de la famlia dels fundlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 15 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Nord-amrica: Estats Units i Canad.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351168" title="Fundulus jenkinsi" nonfiltered="2497" processed="2485" dbindex="137513">

Fundulus jenkinsi  s una espcie de  peix de la famlia dels fundlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Nord-amrica: Estats Units.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351170" title="Fundulus julisia" nonfiltered="2498" processed="2486" dbindex="137514">

 Fundulus julisia s una espcie de  peix de la famlia dels fundlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 7 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Nord-amrica: Estats Units.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351174" title="Fundulus kansae" nonfiltered="2499" processed="2487" dbindex="137515">

Fundulus kansae  s una espcie de  peix de la famlia dels fundlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 8 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Nord-amrica: Estats Units.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351175" title="Abu l-Saraya al-Sari ben Mansur al-Shaybani" nonfiltered="2500" processed="2488" dbindex="137516">
Abu l-Saraya al-Sari ben Mansur al-Shaybani (mort 815) fou un revolucionari alida.

Primer fou conductor d'ases i desprs bandit, i  va entrar al servei de Yazid ben Mazyad al-Shaybani a Armnia (en el seu tercer govern del 798 al 801) i fou enviat contra els khurramiyya al Azerbaidjan. Desprs va dirigir l'exrcit de Yazid contra Harthama a la guerra civil entre Al-Amin i Al-Mamun per es va canviar de bndol i es va passar a Harthama (vers 813).

Desprs de fer el peregrinatge a la Meca es va revoltar vers el 814 i va derrotar a les forces enviades contra ell, refugiant-se llavors a Rakka on va trobar a l'alida Muhammad ben Ibrahim ben Tabataba al que va convncer d'anar a Kufa per proclamar-se imam, on desprs se li va unir el 26 de gener del 815. Per combatre la revolta alida de Kufa, el visir Hasan ben Sahl va enviar un exrcit que fou derrotat per Abu l-Saraya el 14 de febrer del 815, per el dia 15 va morir Muhammad ben Ibrahim ben Tabataba. El paper d'Abu l-Saraya en aquesta mort no es clar, i cal agafar amb cura les informacions sunnites de qu fou ell qui el va enverinar. Com a nou iman fou elegit un altre alida, Muhammad ben Muhammad ben Zayd, que no va tenir cap poder ja que Abu l-Saraya va conserver els resorts a les seves mans. Destacaments militars foren enviats per ocupar Wasit, Bssora, La Meca i altres ciutats. Es coneixen dirhams emesos a Kufa durant el domini d'Abu l-Saraya.

Abu l-Saraya va iniciar preparatius per atacar Bagdad. Hasan ben Sahl va cridar llavors al general Harthama, que estava de cam cap al Khurasan. Harthama va retornar i es va enfrontar a Abu l-Saraya a Kasr Ibn Hubayra (maig/juny del 815) i el va derrotar. Les forces alides van quedar assetjades a Kufa, on una part de la poblaci no els era pas favorable. El 26 d'agost del 815 Abu l-Saraya va fugir de la ciutat amb 800 cavallers i es va dirigir a Susa per el governador del Khuzestan Al-Hasan ben Ali al-Maymuni li va barrar el pas i el va derrotar, quedant ferit, i les seves forces foren dispersades. Va intentar arribar a Ras al-Ayin, on tenia una casa, per fou capturat a Djalula per Hammad al-Khundaghush que el va fer presoner i el va enviar a Hasan ben Sahl que en aquell moment estava a Nahrawan, el qual el va fer decapitar el 18 d'octubre del 815. El seu cos fou penjat  al pont de Bagdad.

 Bibliografia .
F. Gabrieli, al-Ma'mun e gli Alidi, Leipzig 1929



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351177" title="Buenavista de Valdavia" nonfiltered="2501" processed="2489" dbindex="137517">

Buenavista de Valdavia s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351180" title="Bustillo de la Vega" nonfiltered="2502" processed="2490" dbindex="137518">

Bustillo de la Vega s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351182" title="Bustillo del Pramo de Carrin" nonfiltered="2503" processed="2491" dbindex="137519">

Bustillo del Pramo de Carrin s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351184" title="Abu Shama Shihab al-Din Abu l-Kasim Abd al-Rahman ben Ismail al-Makdisi" nonfiltered="2504" processed="2492" dbindex="137520">
Abu Shama Shihab al-Din Abu l-Kasim Abd al-Rahman ben Ismail al-Makdisi (Damasc 10 de gener del 1203-13 de juny de 1628) fou un historiador rab nascut a Damasc a Sria on va viure tota la vida excepte un perode en qu va estudiar a Egipte i un parell de peregrinacions a la Meca.

Obres principals sn:

K. al-Rawdatayn fi alhbar al-dawlatayn (sobre Nur al-Din i Salad);
Al-Dhayl ala l-Rawdatayn (continuaci de l'anterior);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351187" title="Calahorra de Boedo" nonfiltered="2505" processed="2493" dbindex="137521">

Calahorra de Boedo s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351188" title="Collazos de Boedo" nonfiltered="2506" processed="2494" dbindex="137522">

Collazos de Boedo s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351189" title="Abu Shudja Ahmad ben Husayn ben Ahmad" nonfiltered="2507" processed="2495" dbindex="137523">
Abu Shudja Ahmad ben Husayn ben Ahmad (mort desprs del 1107) fou un jurista xafita originari d'Isfahan i d'Abadan, per nascut a Bssora el 1042/1043, on va ensenyar dret xafita durant ms de 40 anys. La data de la mort no s coneguda.

Va escriure al-Ghaya fi l-ikhtisar (tamb coneguda com al-Mukhtasar i com al-Takrib)

 Bibliografia .
G. H. Bousquet, Abrg de la loi musulmane, 1935;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351190" title="Fundulus lima" nonfiltered="2508" processed="2496" dbindex="137524">

Fundulus lima  s una espcie de  peix de la famlia dels fundlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Nord-amrica: Mxic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351191" title="Congosto de Valdavia" nonfiltered="2509" processed="2497" dbindex="137525">

Congosto de Valdavia s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Comprn les pedanies de Cornoncillo i Villanueva de Abajo.

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351192" title="Fundulus lineolatus" nonfiltered="2510" processed="2498" dbindex="137526">

Fundulus lineolatus  s una espcie de  peix de la famlia dels fundlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 8,4 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Nord-amrica: Estats Units.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351193" title="Dehesa de Romanos" nonfiltered="2511" processed="2499" dbindex="137527">

Dehesa de Romanos s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351194" title="Fundulus luciae" nonfiltered="2512" processed="2500" dbindex="137528">

Fundulus luciae  s una espcie de  peix de la famlia dels fundlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Nord-amrica: Estats Units.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351195" title="Fresno del Ro" nonfiltered="2513" processed="2501" dbindex="137529">

Fresno del Ro s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351196" title="Fundulus majalis" nonfiltered="2514" processed="2502" dbindex="137530">

Fundulus majalis  s una espcie de  peix de la famlia dels fundlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 15 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Nord-amrica: Estats Units i el nord del Golf de Mxic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351197" title="Fundulus notatus" nonfiltered="2515" processed="2503" dbindex="137531">

Fundulus notatus  s una espcie de  peix de la famlia dels fundlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

 Morfologia .

Els mascles poden assolir els 8 cm de longitud total.

 Distribuci geogrfica .

Es troba a Nord-amrica: Estats Units i Canad.

 Referncies .



 Bibliografia .

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

 Enllaos externs .

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351198" title="La Puebla de Valdavia" nonfiltered="2516" processed="2504" dbindex="137532">

La Puebla de Valdavia s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351199" title="Fundulus notti" nonfiltered="2517" processed="2505" dbindex="137533">

 Fundulus notti s una espcie de  peix de la famlia dels fundlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Nord-amrica: Estats Units.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351200" title="La Serna (Palncia)" nonfiltered="2518" processed="2506" dbindex="137534">

La Serna s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351201" title="Fundulus olivaceus" nonfiltered="2519" processed="2507" dbindex="137535">

 Fundulus olivaceus s una espcie de  peix de la famlia dels fundlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 8 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Nord-amrica: Estats Units.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351202" title="Fundulus parvipinnis" nonfiltered="2520" processed="2508" dbindex="137536">

Fundulus parvipinnis  s una espcie de  peix de la famlia dels fundlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

 Morfologia .

Els mascles poden assolir els 10,8 cm de longitud total.

 Distribuci geogrfica .

Es troba a Nord-amrica: Estats Units i Mxic.

 Referncies .



 Bibliografia .

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

 Enllaos externs .

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351203" title="Fundulus persimilis" nonfiltered="2521" processed="2509" dbindex="137537">

Fundulus persimilis  s una espcie de  peix de la famlia dels fundlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 15 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Yucatn (Mxic).

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351211" title="Enric Bastit Garcia" nonfiltered="2522" processed="2510" dbindex="137538">
Enric Bastit Garcia (  1940) fou un intellectual valenci. Treball com a delineant a la Secci d'Obres Pbliques de l'Ajuntament de Valncia i fou membre de l'Agrupaci Valencianista Republicana. Fou candidat del Front d'Esquerres a les eleccions generals espanyoles de 1933 a la provncia de Valncia per no fou escollit, i el 1935 fou un dels fundadors de Nova Germania amb Antoni Igual beda. El 1936 fou nomenat president de l'Ateneu Mercantil de Valncia, crrec que va ocupar fins el 1939. En acabar la guerra civil espanyola fou tancat a la pres de Sant Miquel dels Reis, on va morir el 1940.

 Referncies .
 Santi Corts Carreres Valncia sota el rgim franquista (1939-1951) Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1995  ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351212" title="Fundulus pulvereus" nonfiltered="2523" processed="2511" dbindex="137539">

Fundulus pulvereus  s una espcie de  peix de la famlia dels fundlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Nord-amrica: Estats Units.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351214" title="Fundulus rathbuni" nonfiltered="2524" processed="2512" dbindex="137540">

 Fundulus rathbuni s una espcie de  peix de la famlia dels fundlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 8 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Nord-amrica: Estats Units.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351215" title="Fundulus relictus" nonfiltered="2525" processed="2513" dbindex="137541">

Fundulus relictus  s una espcie de  peix de la famlia dels fundlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 9,7 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Nord-amrica: Bermuda.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;
 Encyclopedia of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351216" title="Fundulus rubrifrons" nonfiltered="2526" processed="2514" dbindex="137542">

Fundulus rubrifrons  s una espcie de  peix de la famlia dels fundlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 8 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Nord-amrica: Bermuda.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351217" title="Escarabat de la farina" nonfiltered="2527" processed="2515" dbindex="137543">



Tenebrio molitor, ms conegut per la seva forma larvria, el cuc de la farina s una espcie de la famlia dels escarabats Tenebrionidae. Com tots els insectes holometbols (metamorfosi completa) segueix un cicle de quatre estadis diferents en la seva vida: ou, larva, pupa i adult. Les larves medeixen al voltant de 2,5cm, o incls ms, mentre que els adults no acostumen a arribar als 2 cm de llarg.

En llibertat, els cucs de la farina es troben entre pedres i troncs o en magatzems de gra, esdevenint una plaga per als productors de gra. Com a descomposadors, es poden alimentar d'insectes morts o femta, a part de plantes, llavors i fulles caigudes.

Larves.

La larva, el cuc de la farina prpiament dit, s comunment utilitzat com aliment viu en mascotes extiques insectvors com rptils i ocells. Tamb s'utilitza amb freqncia com a esquer de pesca. Normalment es venen en botigues de mascotes en un recipient ple de seg. Tenen un gran component lipdic ja que necessiten reserves energtiques durant la metamorfosi, aix que el seu abs en la dieta pot ocasionar desequilibris en el metabolisme.

Els criadors professionals incorporen a la seva alimentaci hormones juvenils per mantenir el cuc de la farina el major temps possible en estat larvari i que arribi a un grandria de ms de 2 cm. Aquests cucs de grandria anormalment gran sn habitualment venuts com a esquers de pesca.

A les larves els hi agrada la foscor i estar subjectes a algun objecte. Experimenten fins a 15 mudes de pell, fins que la seva pell no s suficientment mplia per contenir les seves vsceres. En la seva ltima muda perd la pell i s'enrosca per a formar la pupa. L'estat larvari dura aproximadament dos mesos.

La pupa s blanca en un principi i s'anir tornant ms marr a mesura que vagi madurant. L'estat pupal pot durar entre 6 i 30 dies, depenen de la temperatura de l'ambient.

Adults.

Presenten reproducci sexual amb sexes diferenciats, encara que a simple vista resulti difcil diferenciar mascles i femelles. Com tots els escarabats, tenen les ales anteriors endurides i gaireb no poden volar. En la cria particular no es recomanable utilitzar-los com aliment a causa de la seva duresa.

Just sortir de la pupa, els adults sn d'un color blanquins. A mesura que passa el temps aniran adquirint un to marrons. En una setmana ja tindran el color negre-marr propi de l'adult i seran sexualment madurs.

Els mascles comencen a perseguir a les femelles fins que aquestes s'aturen. El mascle munta la femella, enrotllant la seva cua sota el seu cos i introduint-la en la femella a mode de penis. Desprs, el mascle ejacula un paquet de semen fins als oviductes de la femella. Dies ms tard de la cpula la femella dipositar entre 70 i 170 ous que eclosionaran abans dels 10 dies. Els adults viuen 3 o 4 setmanes i gaireb no ingereixen aliment.

Curiositats.

Juntament al Tribolium confusum s una de les espcies responsables de transmetre a l'sser hum i a altres animals un parsit (el Hymenolepsis nana), per allotjar aquest colepter les formes larvries del parsit. L'sser hum es pot infectar quan ingereix pa mal bullit amb aquests colepters, els quals contaminen generalment en la farina.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351218" title="Abu Sufyan" nonfiltered="2528" processed="2516" dbindex="137544">


Abu Sufyan ben Harb ben Ummaya, capitost de la Meca ;
Abu Sufyan ben al-Harith ben al-Muttalib, cos de Mahoma;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351219" title="Esgrima als Jocs Olmpics d'estiu de 1924" nonfiltered="2529" processed="2517" dbindex="137545">

Als Jocs Olmpics de 1924 celebrats a la ciutat de Pars (Frana) es realitzaren set proves en esgrima, sis en categoria masculina i una en categoria femenina. Aquesta fou la primera vegada en la qual les dones pogueren prendre part en aquesta competici, que es realitz al Veldrom d'Hivern de Pars.

Nacions participants.
Participaren 240 esgrimistes, 25 d'elles dones, de 23 nacions diferents:


  (13) (homes:13 dones:0);
  (5) (homes:5 dones:0);
  (19) (homes:19 dones:0);
  (6) (homes:6 dones:0);
  (11) (homes:7 dones:4);
  Egipte (3) (homes:3 dones:0);
  Espanya (13) (homes:13 dones:0);
  (21) (homes:19 dones:2);
  Frana (24) (homes:20 dones:4);
 Grcia (6) (homes:6 dones:0);
  (10) (homes:9 dones:1);
 Itlia (19) (homes:19 dones:0);

  (4) (homes:4 dones:0);
  (17) (homes:14 dones:3);
  (5) (homes:4 dones:1);
  (10) (homes:10 dones:0);
  (20) (homes:16 dones:4);
  (9) (homes:6 dones:3);
  (10) (homes:7 dones:3);
  (1) (homes:1 dones:0);
  (7) (homes:7 dones:0);
  (1) (homes:1 dones:0);
  (1) (homes:1 dones:0);


Resum de medalles.
Categoria masculina.


Categoria femenina.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  Esgrima - Pars 1924;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351220" title="Fundulus saguanus" nonfiltered="2530" processed="2518" dbindex="137546">

 Fundulus saguanus s una espcie de  peix de la famlia dels fundlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Florida (Estats Units) i Cuba.

Observacions.

s difcil de mantenir-lo en captivitat.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 Encyclopedia of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351221" title="Josep Manaut Viglietti" nonfiltered="2531" processed="2519" dbindex="137547">
Josep Manaut Viglietti (Llria, Camp de Tria, 1898 - Madrid, 1971) fou un pintor i teric de l'art valenci. Estudi a l'acadmia de Sant Carles de Valncia i a la de de San Fernando de Madrid, on fou deixeble de Joaquim Sorolla. Va obtenir una beca per a estudiar a El Paular i el 1924 an pensionat a Pars per la Junta d'Ampliaci d'Estudis per a estudiar l'impressionisme. Alhora, fou influt per la Institucin Libre de Enseanza i Manuel Bartolom Cosso, i ingress a la maoneria.

El 1928 s'establ a Madrid, on des del 1930 fou professor a l'Acadmia de San Fernando de Madrid i soci del Crculo de Bellas Artes i de l'Ateneo de Madrid, aix com president de l'Asociacin de Profesores Titulares de Dibujo. Alhora comen a pinta conreant un realisme dins la tradici llumista, per sensible al fauvisme el 1934. El 1933, per, va deixar l'Acadmia per a treballar com a professor encarregat del curs als Instituts de Secundria de Tortosa (1933-1935) i Ronda (1936).

Durant la guerra civil espanyola fou militant d'Acci Republicana i simpatitzant del Partit Valencianista d'Esquerra, presid Cultura Popular Valenciana i s'afili al PCE. En acabar la guerra fou condemnat pel Tribunal Especial per a la Repressi de la Maoneria i el Comunisme a 12 anys de pres i un dia, commutada desprs per 6 anys i un dia de confinament a Durango. Va romandre tancat a Carabanchel el 1943-1944, a Durango el 1944-1945 i desprs va romandre a Madrid el 1945-1949. Desprs es dedic a pintura i a escriure tractats d'art hellenstica i romana, aix com estudis sobre Caravaggio i Sorolla.
 
 Obres .
 
 Estudios sobre la pintura helenstica-romana. II. La personalidad de Michelangelo Caravaggio y su proyeccin en la pintura espaola de los siglos XVI y XVII (1962);
 Crnica del pintor Joaqun Sorolla (1962);

 Bibliografia .

 Santi Corts Carreres Valncia sota el rgim franquista (1939-1951) Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1995  ;

 Enllaos externs .
 Biografia i obra;
 Exposici de la seva obra;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351222" title="Identitat de Mac Williams" nonfiltered="2532" processed="2520" dbindex="137548">
En matemtiques la identitat de MacWilliams s una aplicaci de l'anlisi harmnica sobre un grup abeli finit, en el cas on el grup s un espai vectorial de dimensi finita sobre un cos finit.

Es fa servir essencialment en teoria dels codis, per als codis lineals, realciona els polinomis enumeradors dels pesos d'un codi i del seu dual, permetent aix, per exemple, determinar el polinomi enumerador dels pesos del dual a partir del del codi.


  Plantejament del problema .
 Objectiu .

En aquest article C designa un codi de parmetre k  sobre el cos finit Fd on d s un enter potncia d'un nombre primer p.

L'objectiu de l'identitat de MacWilliams s respondre a la qesti segen: sigui C un codi lineal, quina s la distncia mnima en el sentit de Hamming del seu codi dual ?

La resposta no depn noms de la distncia mnima de C, de fet s necessari conixer tota la distribuci dels pesos del codi C, el que dna lloc a la definici segent:

El polinomi numerador dels pesos s el polinomi amb coeficients de valors enters positius tal que si i s un enter positiu el coeficient del monomi Xi s igual al nombre de paraules del codi de pes de Hamming igual a i.


El polinomi enumeradors dels pesos correspon per tant a la distribuci dels diferents pesos del codi.

Per exemple, en el cas on n s igual a k, s a dir aquell on no existeix cap redundncia, l'esfera de radi i i de centre el vector nul cont exactament ai punts amb:


s a dir l'i-ssim coeficient binomial d'ordre n que multiplica el nombre de lletres diferents de 0 de l'alfabet a la potncia i. en Aquest Cas, el polinomi enumerador P] s igual a:


L'objectiu s de trobar el polinomi enumerador dels pesos del codi dual, en l'exemple el codi dual no cont ms que una nica paraula, la paraula nulla, sn polinomi enumerador s doncs el polinomi nul.

 Eines .

L'espai vectorial utilitzat aqu, s a dir Fdn, s un grup abeli finit per a l'addici, el seu grup dual s doncs finit i isomorf a (Fdn +), la teoria de l'anlisi harmnica s relativament senzilla. En aquest context, permet definir una transformada de Fourier que t les propietats usuals com la igualtat de Parseval o la frmula del sumatori de Poisson.

La teoria encara se simplifica ms a conseqncia de l'estructura d'espai vectorial del grup, existeix un isomorfisme entre el grup i el seu espai dual. Si   s un carcter no trivial sobre el grup additiu del cos Fd, tots els carcters s'escriuen sota la forma hi segent:


Aqu . designa la forma bilineal no degenerada definida per la igualtat segent, si x = (xi) i y = (yi) designen dos vectors de Fdn:



 Identitat de MacWilliams .
Amb les notacions del pargraf precedent, si Q designa el polinomi enumerador dels pesos del codi dual de C, llavors es verifica la igualtat segent:





 Aplicacions .
 Codi sense redundncia .
Es considera el codi sense redundncia de l'exemple del pargraf dels objectius, el polinomi enumerador dels pesos del codi s:

La identitat de MacWilliams dna per valor de Q polinomi enumerador del codi dual:

El que dna les igualtats segents:

El codi dual posseeix en efecte un nic element de pes nul, la identitat de MacWilliams subministra el polinomi numrateur del codi dual.
 Codi de Hamming .

Es Determina el polinomi enumerador dels pesos del codi de Hamming. El mtode utilitzat aqu consisteix a determinar el polinomi enumerador del codi dual directament i utilitzar la identitat de MacWilliams per a determinar el polinomi enumerador del codi dual del codi dual, igual al codi de Hamming.

Les notacions utilitzades aqu sn les de l'article principal, en particular m designa el valor n - k, s a dir la dimensi del codi dual i H designa la matriu de control del codi.

Totes les paraules del codi dual no nulles del codi d'Hamming tenen un pes igual a dm-1.;

En efecte, el codi dual est constitut per les paraules de la forma tx.H on x descriu l'espai vectorial Fdm. Es designa per (hi) per a i variant de 1 a n les n columnes de la matriu H que sn tamb vectors de dimensi m L'aplicaci que a x li associa el vector (x.hi) s doncs un isomorfisme entre Fdm i el codi dual.

Sigui A el conjunt dels vectors a de d
</doc>
<doc id="351225" title="Vicente Pla Broch" nonfiltered="2533" processed="2521" dbindex="137549">
Vicente Pla Broch (Castell de la Plana, 1923 - 1998) fou un poltic i comerciant valenci. Orfe de pare, va passar un temps a un reformatori, on es va lliur de ser reclutat a la Divisin Azul per les seves bones notes a dibuix. Desprs es dedic al comer i a l'exportaci de taronges, arribant a ser president de la Cambra Agrria de Castell. Fou alcalde de Castell i procurador en corts franquistes de novembre de 1975 a febrer de 1979, quan es convocaren les primeres eleccions municipals democrtiques. Fou l'autor del Pla d'Ordenaci Urbana amb ambicioses dotacions sanitries. que fou dut a terme durant els anys vuitanta.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;
 Biografia a El Peridico Mediterrneo.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351228" title="Francisco Luis Grangel Mascars" nonfiltered="2534" processed="2522" dbindex="137550">
Francisco Lus Grangel Mascars (Alcora, 1922 - Castell de la Plana, 2007) s un poltic valenci. Fou alcalde de l'Alcora de 1957 a 1967, i vicepresident de la Diputaci Provincial de Castell de 1961 a 1967, alcalde de Castell de la Plana i procurador en Corts franquistes de 1967 a 1975, i president de la Diputaci de Castell de 1975 a 1979. Durant el seu mandat es va inaugurar la refineria del Grau, a la qual hi assistiren els ministres franquistes Laure Lpez Rod, Jos Sols Ruiz i Gregorio Lpez-Bravo.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;
 Necrolgica    ;
 Biografia;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351229" title="Abu Sufyan ben Harb ben Ummaya" nonfiltered="2535" processed="2523" dbindex="137551">
Sakhr Abu Sufyan ben Harb ben Ummaya (vers 565-653) fou un capitost de la Meca, mercader i financer, conegut sovint amb la kunya Abu Hanzala. Era del clan abd shams dels quraix.

Era cap del clan abd shams i fou part del grup poltic dels Muttayyabun en el que estava el clan hashim per en temps de Mahoma s'havia acostat al grup poltic rival del makhzum, djumah, sham i altres. Abans de l'hgira es va oposar a Mahoma per la seva oposici fou moderada a diferencia de la d'Abu Djahl.

El 624 dirigia una caravana personalment que fou amenaada per Mahoma; Abu Djahl li va enviar mil homes de refor. Abu Sufyan va saber rebutjar als musulmans per Abu Djahl va buscar la batalla i va trobar la derrota de Badr; un fill d'Abu Sufyan, Hanzala, va morir i un altre, Amr, fou fet presoner encara que desprs fou alliberat; el seu sogre Utba tamb va morir.

Encarregat de la revenja va organitzar el gran exrcit que havia d'atacar Medina el 625. Va seguir la batalla d'Uhud, per mal aconsellat no va atacar les defenses de Medina. Llavors va organitzar una gran coalici que va assetjar Medina el 627, per al fracassar es va desencoratjar i la resistncia de la Meca fou organitzada per un altre grup encapalat per Safwan ben Umayya Suhayl ben Anr i Ijkrima ben Abi Djahl. No s esmentat a la pau de Hudaybiya.

El 630 aliats dels quraixites van trencar la treva, i Abu Sufyan fou enviat a Medina a negociar. Sembla que va arribar a un acord amb Mahoma el qual es va casar amb la seva filla Umm Habiba que era musulmana feia anys. Quan Mahoma va marxar cap a la Meca (630) Abu Sufyan el va anar a trobar i se li va sotmetre acompanyat d'Hakim ben Hizam. No se segur si es va convertir llavors mateix, per en tot cas fou aviat.

Va prendre part a la batalla d'Hunayun (630) i al setge de Taif (630) on Abu Safyan, que tenia negocis a la ciutat, va participar a la destrucci de l'dol local al-Lat. 

Fou nomenat llavors governador de Nadjran i potser tamb d'Hedjaz vers el 632, per potser fou ja un nomenament d'Abu Bakr.

Va estar present a la batalla del Iarmuk (15 a 20 d'agost del 636) per noms per encoratjar als joves, ja que en aquest moment tenia uns 70 anys. La tradici diu que va morir el 653 amb 88 anys.

Entre els seus fill destaquen Yazid, general a Palestina, i Muawiya, que fou el primer califa omeia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351231" title="Placa de Petri" nonfiltered="2536" processed="2524" dbindex="137552">

La placa de Petri s un recipient rod, de vidre o plstic, de diferents dimetres (essent ms comuns els dimetres al voltant de 10 cm.), de fons baix, amb una coberta de la mateixa forma que la placa, per una mica ms gran de dimetre, perqu es pugui collocar damunt i tancar el recipient.

--Pollas de plastelina-- Dura

Tcniques que l'utilitzen.
S'utilitza en els laboratoris principalment en el cultiu de bacteris i altres microorganismes, tot cobrint el fons amb diferents medis de cultiu (per exemple agar) segons el microorganisme que es vol cultivar.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351233" title="Abu Sulayman Muhammad ben Tahir ben Bahram al-Sidjistani al-Mantiki" nonfiltered="2537" processed="2525" dbindex="137553">
Abu Sulayman Muhammad ben Tahir ben Bahram al-Sidjistani al-Mantiki (912-985) fou un filsof persa, per la seva nisba segurament de Sistan, per que va viure a Bagdad, deixeble de Matta ben Yunus  (+939). El seu patr va ser lamir al-umara Adud al-Dawla al que va dedicar part de la seva obra.

El seu pensament presenta fortes influencies neoplatniques.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351235" title="Eduardo Codina Armengot" nonfiltered="2538" processed="2526" dbindex="137554">
Eduardo Codina Armengot (Castell de la Plana, 1908 - 1979) fou un poltic castellonenc. Llicenciat en histria a la Universitat de Valncia, fou delegat del Frente de Juventudes fins el 1945 i treball com a professor d'institut a cija i Castell de la Plana. El 1955 va fundar la revista Penyagolosa, que dirig fins a la seva mort, dirg el Butllet de la Societat Castellonenca de Cultura i treball com a conservador del Museu de Belles Arts de Castell i arxiver de la diputaci provincial. Nomenat cronista oficial de la provncia de Castell, fou nomenat alcalde de Castell i procurador en Corts franquistes de 1960 a 1967.

 Obres .
 Artistas y artesanos del sigloXVIII en la villa de Castelln (1946);
 Inventario de obras del Museo Provincial de Bellas Artes (1946);
 Resea histrica del puerto de Vinaroz;
 Pescola (1957);
 Missatge (1964);
 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351237" title="Khodja ?elebi" nonfiltered="2539" processed="2527" dbindex="137555">
Khodja  elebi (nom real Abu l-Su'ud Muhammad ben Muhvi l-Din Muhammad ben al-Imad Mustafa al-Imadi) (Iskilib 30 de desembre de 1490-Istanbul 23 d'agost de 1574) fou un escriptor comentarista de l'Alcor, savi hanefita i Shaykh al-Islam. Era fill d'un savi sufita d'Iskilib (a l'oest d'Amsia).

Fou mestre a una madrassa, cadi a Brusa (1533) i desprs a Istanbul, kazi-askar de Rumlia (1537) i Gran Mufti o Shaykh al-Islam nomenat per Solim I el Magnfic, crrec que va conservar sota Selim II. En aquest crrec va compaginar la xara amb les lleis de l'imperi (kanun).

Va escriure Irshad al-akl al-salim, comentari sobre l'alcor.

 Bibliografia .

Gibb, Ottoman Poetry.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351238" title="Constituci de Meiji" nonfiltered="2540" processed="2528" dbindex="137556">
La Constituci de l'Imperi del Jap (Ky jitai:         Shinjitai:        , Dai-Nippon Teikoku Kenp ), ms coneguda com la Constituci Imperial o Constituci de Meiji fou la llei fonamental de l'Imperi del Jap del 29 de novembre, 1890 fins el 2 de maig, 1947. Entr en vigor desprs de la Restauraci Meiji, i establ una monarquia constitucional basada en el model prussi, en qu l'emperador del Jap era un governant actiu amb poder poltic significatiu, per el compartia amb la Dieta, els membres de la qual eren electes democrticament. Desprs de la Restauraci de Meiji, que restaur el poder poltic directe a l'emperador per primera vegada en ms d'un millenni, el Jap pass per un gran perode de reformes poltiques i socials, i d'occidentalitzaci que tenien la intenci d'enfortir el pas, al nivell de les nacions del mn occidental. Amb la promulgaci de la constituci, el Jap esdevingu la primera democrcia parlamentria d'sia. 

La Constituci de Meiji establia lmits molt clars al poder de la branca executiva i l'absolutisme de l'emperador. Tamb creava una judicatura independent. Tanmateix, la seua redacci era molt ambigua, i en alguns casos contradictria. Els lders del govern i els partits poltics hagueren d'interpretar si la constituci podia usar-se per justificar el govern autoritari o el liberal-demcrata. La lluita entre estes tendncies domin el govern aleshores de l'Imperi del Jap. 

Desprs de l'ocupaci del Jap i la seua derrota en la Segona Guerra Mundial, la constituci de Meiji fou reemplaada amb una de nova, l'actual constituci del Jap, que substitu el sistema imperial amb una forma occidental de democrcia liberal.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351239" title="Abu Talib" nonfiltered="2541" processed="2529" dbindex="137557">

Abu Talib (nom complert Abd Manaf Abu Talib ben Abd al-Muttalib ben Hashim) fou un parent de Mahoma.

Era fill d'Abd al-Muttalib ben Hashim i de Ftima bint Amr (dels Makhzum) i cos germ del pare de Mahoma. Es suposa que va heretar del seu pare dos lucratius oficis: el de sikaya (aprovisionament dels peregrins d'aigua) i el de la rifada (aprovisionament dels peregrins de queviures) per es possible que en realitat inicialment aquestos oficis fossin del seu germ Al-Zubayr, que per un temps fou el cap dels Hashim. Va haver de vendre els oficis a Al-Abbas, per poder pagar una deute; desprs va agafar la direcci dels Hashim.

Quan va morir el seu pare es va fer crrec de Mahoma, que estava sota la seva custodia. La seva protecci a Mahoma li va costar l'enemistat i el boicot d'altres clans. Va morir el 619 i com a cap`de clan el va succeir probablement son germ Abu Lahab. Dels seus fills Ali i Djafar foren musulmans i Talib va combatre a Mahoma a la batalla de Badr. Algunes tradicions diuen que es va convertir abans de morir per probablement sn tradicions tardanes de poca credibilitat.

 Bibliografia .
Montgomery Watt, Muhammad at Mecca;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351240" title="Abu Talib Khan" nonfiltered="2542" processed="2530" dbindex="137558">
Abu Talib Khan (Lucknow 1752-1806) fou un escriptor d'origen turc, per que va nixer i va viure a la ndia.

Va servir en diversos llocs administratius a Oudh arribant a imaldar d'Itawah. Fou funcionari de finances sota el coronel Hanay governador de Sarwar i desprs va estar al servei del resident britnic Nathaniel Middleton i va colaborar amb Richard Johnson a l'administraci dels djagirs (feus) confiscats a les begums d'Oudh. 

El febrer de 1799 va viatjar de Calcuta a Europa i va visitar diversos pasos per retornar el 1803. Va escriure Masir-i talini fi bilad-i ifrandji, una relaci dels seus viatges.

 Bibliografia .
Elliot & Dawson, History of India;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351242" title="Abu Tammam Habib ben Aws" nonfiltered="2543" processed="2531" dbindex="137559">
Abu Tammam Habib ben Aws (806-846) fou un important poeta rab nascut el 806 a Djasim (entre Damasc i Tiberades) fill d'un cristi de nom Tadeu (Thadhus, Thadeus), taverner de Damasc, per el poeta es va inventar una genealogia diferent.

Va viure a Damasc i va marxar desprs a Egipte on va vendre aigua a la gran mesquita del Caire i al mateix estudia poesia. Va escriure en endavant diverses poesies. Vers el 830 era altre cop a Sria. Les seves composicions sovint es refereixen a temes histrics rellevants.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351243" title="Abu Tashufin" nonfiltered="2544" processed="2532" dbindex="137560">


Abu Taixufn I (Abu Tashufin I), emir abdalwadita;
Abu Taixufn II (Abu Tashufin II), emir abdalwadita;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351245" title="Abu Hammu" nonfiltered="2545" processed="2533" dbindex="137561">


Abu Hammu I, emir abdalwadita;
Abu Hammu II, emir abdalwadita;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351246" title="Abu Taixufn I" nonfiltered="2546" processed="2534" dbindex="137562">
Abu Taixufn I Abd al-Rahman ben Abi Hammu fou el cinqu emir de la dinastia abdalwadita de Tlemcen. Fou proclamat el 23 de juliol de 1318 desprs de l'assassinat del seu pare Abu Hammu I, que l'havia maltractat repetidament.

Va enviar a l'exili a Hispnia a tots els seus parents que podien presentar reclamacions al tron i aix es va quedar amb les mans lliures per anar a assetjar Constantina i Bugia per estendre el seu regne cap a l'est. Entre 1319 i 1330 el sobir abdalwadita va atacar cada any territori hfsida i finalment l'emir de Tunis es va lliurar de l'amenaa signant una aliana amb els marnides de Fes, dels quals l'hereu presumpte (Abu l-Hasan) es va casar amb una filla de l'emir hfsida. 

Els marnides van envair l'emirat de Tlemcen i el van ocupar el 735 deixant assetjada la capital. El setge va persistir durant dos anys i finalment el 2 de maig de 1337 la ciutat fou conquerida. Abu Taixufn I va morir a la lluita final.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351247" title="Abu Taixufn" nonfiltered="2547" processed="2535" dbindex="137563">


Abu Taixufn I, emir abdalwadita;
Abu Taixufn II, emir abdalwadita;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351248" title="Abu Taixufn II" nonfiltered="2548" processed="2536" dbindex="137564">
Abu Taixufn II ben Abi Hammu Musa (1351-1393), fou emir de la dinastia abdalwadita de Tremissn (Tlemcen).

Va viure de jove a Nedroma, i desprs de la fugida del seu pare Abu Hammu (II) a Tunis el 1352, fou portat pels marnides a Fes. Va retornar a Tlemcen el 1359 quan el seu pare va pujar al tron, i all va rebre tota mena d'atencions de pare i la famlia. Estava impacient per regnar i va tractar de desfer-se del seu pare; va organitzar un complot en qu Abu Hammu II fou empresonat a Or, per es va escapar. Desprs el va convncer d'anar de peregrinatgio, per va tornar en triomf. Finalment, al front de forces posades a la seva disposici pels marnides, va atacar Tlemcen el 1389; Abu Hammu va morir en batalla el 21 de novembre de 1389 i Abu Taixufn II fou proclamat emir.

Va actuar com un fidel vassall marnida, i va romandre lleial fins a la seva mort el 29 de maig de 1393. El va succeir el seu fill Abu Thbit II enderrocat al cap de molt poc pel seu germ Abu l-Hajjadj I.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351251" title="Abu Ubayd" nonfiltered="2549" processed="2537" dbindex="137565">


Abu Ubayd al-Bakri,  un dels dos ms grans geografs rabs occidentals;
Abu Ubayd al-Kasim ben Sallam gramtic grecorab;
Abu Ubayd Allah Muawiya ben Ubayd Allah ben Yasar al-Ashari, visir;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351299" title="Abu Ubayd al-Bakri" nonfiltered="2550" processed="2538" dbindex="137566">
Abu Ubayd al-Bakri conegut principalment com Al-Bakri, i de nom complert Abu Ubayd Abd Allah ben Akd al-Aziz ben Muhammad ben Ayyub al-Bakri (segle XI, vers 1010-1094) fou un gegraf rab andalus, el ms gran de l'occident musulm junt amb al-Idrisi. Era fill d'Izz al-Dawla Abd al-Aziz al-Bakri, que fou emir d'Huelva (Walba) i Salts (Shaltish), emirat fundat el 1012 i que va tenir un o dos sobirans, Izz al-Dawla Abd al-Aziz al-Bakri amb seguretat i potser el seu pare (avi del gegraf) Abu Musab Muhammad ben Ayyub, ja que el 1051, sota pressi poltica i militar, va haver d'entregar l'emirat al rei Al-Mutadid Ibn Abbad de Sevilla. La famlia es va establir a Crdova.

En aquest temps governava Crdova la dinastia Djahwarita o Djahwrida i el seu cap, Abu l-Walid Muhammad ben Djahwar va protegir a la famlia. 

El seu pare va morir vers el 1064. Va ser alumne del cronista Abu Marwan Ibn Hayyan i va treballar per la cort dels Banu Sumaidh d'al-Mariyya i per alguna altre. Quan van arribar els almorvits a la pennsula ja havia escrit la major part de les seves obres i sembla que mai havia viatjat. Amb el sold almorvit es va establir a Qurtuba on va morir l'octubre/novembre del 1094

Va escriure diverses obres:

Kitab al-Nabat (botnica);
fi a'lam nubuwwat nabiyyind ("signes de la missi proftica" s una descripci, el ttol s desconegut, obra religiosa);
Quatre obres de filologia;
Kitab al-Mu'djam ma sta'djam (geografia);
Kitab al Mamalik wa l-masalik ("Descripci dels regnes i els itineraris", geografia, la seva obra principal). D'aquesta obra les seves fonts principals foren Muhammad ben Yusuf al-Warrak (especialment sobre l'Ifriquiya, i l'obra del qual s'ha perdut),  Abu Ubayd Ahmad ben Umar al-Udhri, mort a Almeria el 1085, i el jueu tortos Ibrahim ven Yakub al-Israili al-Turtushi, del comenament segle X (tamb la seva obra est perduda). La va acabar el 1068.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351303" title="La Blancaneu i els set nans (pellcula)" nonfiltered="2551" processed="2539" dbindex="137567">

La Blancaneu i els set nans (en angls: Snow White and the Seven Dwarfs) s una pellcula musical animada dirigida per David D. Hand l'any 1937 i produda per Walt Disney. Es tracta del primer llarg metratge sonor i en colors de dibuixos animats de la histria del cinema.

Estava basada en el conte dels germans Grimm del mateix nom.

Enllaos externs.

 Web oficial ;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351304" title="Bambi" nonfiltered="2552" processed="2540" dbindex="137568">



Bambi s una pellcula musical animada dirigida per David Dodd Hand el 1942. Va ser produda per Walt Disney. Est basada en el llibre Bambi, ein Leben im Walde (Bambi, una vida als boscos) de l'escriptor austrac Felix Salten. Es va estrenar a Espanya l'11 de setembre de 1950.

 Argument .

Bambi s la histria d'un cervatell contada des de la seva visi dels fets, el que ens transporta al seu mn i vida. Amb els seus amics, com el Tambor el conill, Flor l'Zorrilla, i la seva futura parella Faline, descobrir svies llions sobre l'amor i la vida. El perill que representa l'Home ho aprn del Prncep del Bosc, i per experincies com la prdua de la seva mare. 

 Comentaris . 
 Bambi fou estrenada el 13 d'agost de 1942. La seva producci sorgeix com un mitj per oblidar els temps aciagos que enfrontava al pas nord-americ en trobar-se en ple auge de la Segona Guerra Mundial. En Bambi, les referncies a la guerra sn bsicament insinuacions, per cal recordar que, en aquell llavors, la companyia Disney col laborava amb el govern i l'exrcit nord-americanes des de la disposici d'estudis i recursos tcnics fins a la producci de propaganda militar i la conscienciaci social mitjanant els guions de les seves pel lcules. ((a% C3% B1adir referncies)) 

Encara que Bambi no va comenar recaptant grans sumes de diners (com a cap de les primeres cinc pel lcules de Disney a excepci de Blancaneus i els set nans), al llarg dels anys, la pel lcula es va guanyar un espai en els cors de les generacions segents per la innocncia del jove cervato, que al final descobreix que la vida s una dola melodia que porta esperances de la mateixa manera que un alba. 

Cal destacar que la versi animada de la histria supleix a diversos personatges de la novel la o conte, tals com Gobo, Karus, Rono, El Senyor Llebre i fins i tot omet certes incursions i trobades amb l'Home. D'altra banda es afegiren personatges carismtics com Flor i Tambor. 

En la versi argentina (1943) es va comptar ni ms ni menys que amb Narciso Ibez Serrador per doblar al conillet Tambor de nen. Va ser el seu debut professional. Noms tenia vuit anys. 

s una de les pel lcules ms recordades pels fantics de Disney per la trgica i antolgica escena de la mort de la mare de Bambi, per aix no li resta encant o bellesa a la pel lcula en si, la qual s a ms la que registra menys dilegs que qualsevol altra de la companyia (aproximadament 70). 

 Doblatge . 
El primer doblatge en espanyol (1943) va estar a crrec de l'argent Luis Csar Amadori. Aquest doblatge va ser retirat en els anys seixanta perqu noms s'havien doblat els dilegs, deixant-les canons en angls. 

 Bambi (jove): Eduardo Rudy ;
 Bho: Miguel Gmez Bao ;
 Tambor (nens): Narciso Ibez Serrador ;
 Tambor (jove): Pablo bastonets ;
 Flor (jove): Semillita ;

El segon doblatge en espanyol (1969) va estar a crrec del mexic Edmundo Santos. Aquest doblatge s usat i distribut en tots els pasos de parla hispana en l'actualitat. 

 Bambi (nens): Pili Gonzlez ;
 Bambi (jove): Luis Bayardo ;
 Bho: Luis Manuel Pelayo ;
 Tambor (nens): Edmundo Santos, Jr ;
 Tambor (jove): Salvador Njar ;
 Flor (nens): Rosita Gonzlez ;
 Flor (jove): Arturo Mercado ;
 Faline (nena): Almendrita ;
 Faline (jove): Diana Santos ;
 Mare de Bambi: Amparo Garrido ;
 Sra Conill: Maria Santander ;
 El Gran Prncep del Bosc: Carlos Petrel ;
 Ta Ena: Magdalena Ruvalcaba ;

 Banda sonora . 
La msica de Bambi va ser composta per Edward H. Plumb, el qual va comptar amb alguns col laboradors en diversos temes: 

Twitterpated- Robert Sour, Henry Manners i Helen Blss. ;
Thumper Song- Robert Sour, Henry Manners i Helen Bliss. ;
Love Is a Song- Frank Churchill i Larry Morey. ;
I Bring You a Song- Frank Churchill i Larry Morey. ;
Little April Shower- Frank Churchill i Larry Morey. ;
Let's Sing a Gay Little Spring Song- Frank Churchill i Larry Morey. ;

 Premis . 
 1988 ;
 Genesis Award -Feature Film - Classic ;
 1948 ;
 Globus d'Or -Special Award ;

A ms recibio tres nominacions als Oscars en les categories deMillor Banda Sonora,Millor CaniMillor So. 

 Referncies . 


 Enllaos externs .
 Fitxa de la pellcula a IMDB ;
 Bambi, the Austrian deer, artculo por Paul A. Schons publicado en Kulturecke por el instituto Germanico-Americano en September, 2000 ;
 Web oficial del DVD de Bambi ;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351307" title="Serralades Australianes" nonfiltered="2553" processed="2541" dbindex="137569">
Les Serralades Australianes o el Great Dividing Range (nom angls que significa 'Gran Serralada Divisria'), tamb conegudes en angls com a Eastern Range ('Serralada Oriental'), sn la cadena muntanyosa, o sistema de cadenes muntanyoses, ms important d'Austrlia. T una longitud de 3.500 km des de l'extrem nord de Queensland, i s'estn parallelament a la costa oriental creuant els estats de Nova Galles del Sud i Victria. Una branca del sistema se submergeix dins l'estret de Bass i reapareix a Tasmnia com les Serralades Centrals. Les Serralades Australianes mostren una gran variaci en la seva edat geolgica i la seva topografia. El mont Kosciuszko, amb 2.228 m, n's el punt ms alt, i tamb s el ms alt de tot el continent australi.  

Referncies.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351309" title="Estret de Bass" nonfiltered="2554" processed="2542" dbindex="137570">
L'estret de Bass (en angls Bass Strait) s l'estret que separa Tasmnia del continent australi i que connecta el mar de Tasmnia amb l'oce ndic. A l'est t les illes King i Hunter i a l'oest, el grup de les illes Furneaux. Porta el nom del doctor George Bass, que acompany l'explorador britnic Matthew Flinders, que el creu el 1798, provant aix que Tasmnia era una illa separada del continent. L'estret cont molts bancs de corall i nombroses illes, principalment al sud. D'est a oest, t una longitud de 298 km, i una amplada de 230 km. L'estret presenta corrents forts que en dificulten la navegaci i que han provocat nombrosos naufragis al llarg de la histria. 

Referncies i notes.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351314" title="Cantons del Loira Atlntic" nonfiltered="2555" processed="2543" dbindex="137571">
Els Cantons del Loira Atlntic (Pas del Loira) sn 59 i s'agrupen en 4 districtes:

Districte d'Ancenis (sotsprefectura d'Ancenis) dividida en 5 cantons: ;
cant d'Ancenis - cant de Lign - cant de Riaill - cant de Saint-Mars-la-Jaille - cant de Varades 

Districte de Chteaubriant (sotsprefectura de Chteaubriant) dividida en 10 cantons:
cant de Blain - cant de Chteaubriant - cant de Derval - cant de Gumen-Penfao - cant de Moisdon-la-Rivire - cant de Nort-sur-Erdre - cant de Nozay - cant de Roug - cant de Saint-Julien-de-Vouvantes - cant de Saint-Nicolas-de-Redon

Districte de Nantes (prefectura de Nantes) dividida en 29 cantons (dels quals 11 sn per a Nantes):
cant d'Aigrefeuille-sur-Maine - cant de Bouaye - cant de Carquefou - cant de la Chapelle-sur-Erdre - cant de Clisson - cant de Leg - cant du Loroux-Bottereau - cant de Machecoul - cant de Nantes-1 - cant de Nantes-2 - cant de Nantes-3 -
cant de Nantes-4 - cant de Nantes-5 - cant de Nantes-6 - cant de Nantes-7 - cant de Nantes-8 - cant de Nantes-9 - cant de Nantes-10 - cant de Nantes-11 - cant d'Orvault - cant du Pellerin - cant de Rez - cant de Saint-tienne-de-Montluc - cant de Saint-Herblain-Est - cant de Saint-Herblain-Ouest-Indre - cant de Saint-Philbert-de-Grand-Lieu - cant de Vallet - cant de Vertou - cant de Vertou-Vignoble 

 Districte de Saint-Nazaire (sotsprefectura de Saint-Nazaire) dividida en 15 cantons (dels quals 3 sn per a Saint-Nazaire):
cant de la Baule-Escoublac - cant de Bourgneuf-en-Retz - cant de Le Croisic - cant de Gurande - cant d'Herbignac - cant de Montoir-de-Bretagne - cant de Paimbuf - cant de Pontchteau - cant de Pornic - cant de Saint-Gildas-des-Bois - cant de Saint-Nazaire-Centre - cant de Saint-Nazaire-Est - cant de Saint-Nazaire-Ouest - cant de Saint-Pre-en-Retz - cant de Savenay 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351315" title="Districte d'Ancenis" nonfiltered="2556" processed="2544" dbindex="137572">
El districte d'Ancenis s un dels quatre districtes amb qu es divideix el departament francs del Loira Atlntic, a la regi del Pas del Loira. Compta amb 5 cantons i 29 municipis. El cap del districte s Ancenis.

Cantons.
cant d'Ancenis - cant de Lign - cant de Riaill - cant de Saint-Mars-la-Jaille - cant de Varades 

Vegeu tamb.
Cantons del Loira Atlntic;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351316" title="Districte de Chteaubriant" nonfiltered="2557" processed="2545" dbindex="137573">
El districte de Chteaubriant s un dels quatre districtes amb qu es divideix el departament francs del Loira Atlntic, a la regi del Pas del Loira. Compta amb 10 cantons i 53 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Chteaubriant.

Cantons.
cant de Blain - cant de Chteaubriant - cant de Derval - cant de Gumen-Penfao - cant de Moisdon-la-Rivire - cant de Nort-sur-Erdre - cant de Nozay - cant de Roug - cant de Saint-Julien-de-Vouvantes - cant de Saint-Nicolas-de-Redon

Vegeu tamb.
Cantons del Loira Atlntic;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351317" title="Districte de Saint-Nazaire" nonfiltered="2558" processed="2546" dbindex="137574">
El districte de Saint-Nazaire s un dels quatre districtes amb qu es divideix el departament francs del Loira Atlntic, a la regi del Pas del Loira. Compta amb 10 cantons i 53 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Saint-Nazaire.

Cantons.
cant de la Baule-Escoublac - cant de Bourgneuf-en-Retz - cant de Le Croisic - cant de Gurande - cant d'Herbignac - cant de Montoir-de-Bretagne - cant de Paimbuf - cant de Pontchteau - cant de Pornic - cant de Saint-Gildas-des-Bois - cant de Saint-Nazaire-Centre - cant de Saint-Nazaire-Est - cant de Saint-Nazaire-Ouest - cant de Saint-Pre-en-Retz - cant de Savenay 

Vegeu tamb.
Cantons del Loira Atlntic;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351318" title="Districte de Nantes" nonfiltered="2559" processed="2547" dbindex="137575">
El districte de Nantes s un dels quatre districtes amb qu es divideix el departament francs del Loira Atlntic, a la regi del Pas del Loira. Compta amb 29 cantons i 82 municipis. El cap del districte s la prefectura de Nantes.

Cantons.
cant d'Aigrefeuille-sur-Maine - cant de Bouaye - cant de Carquefou - cant de la Chapelle-sur-Erdre - cant de Clisson - cant de Leg - cant du Loroux-Bottereau - cant de Machecoul - cant de Nantes-1 - cant de Nantes-2 - cant de Nantes-3 -
cant de Nantes-4 - cant de Nantes-5 - cant de Nantes-6 - cant de Nantes-7 - cant de Nantes-8 - cant de Nantes-9 - cant de Nantes-10 - cant de Nantes-11 - cant d'Orvault - cant du Pellerin - cant de Rez - cant de Saint-tienne-de-Montluc - cant de Saint-Herblain-Est - cant de Saint-Herblain-Ouest-Indre - cant de Saint-Philbert-de-Grand-Lieu - cant de Vallet - cant de Vertou - cant de Vertou-Vignoble 

Vegeu tamb.
Cantons del Loira Atlntic;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351320" title="Cantons del Maine i Loira" nonfiltered="2560" processed="2548" dbindex="137576">
Els Cantons del Maine i Loira (Pas del Loira) sn 41 i s'agrupen en 4 districtes:

 Districte d'Angers (17 cantons - prefectura: Angers) :cant d'Angers-Centre - cant d'Angers-Est - cant d'Angers-Nord - cant d'Angers-Nord-Est - cant d'Angers-Nord-Ouest - cant d'Angers-Ouest - cant d'Angers-Sud - cant d'Angers-Trlaz - cant de Beaufort-en-Valle - cant de Chalonnes-sur-Loire - cant de Durtal - cant du Louroux-Bconnais - cant des Ponts-de-C - cant de Saint-Georges-sur-Loire - cant de Seiches-sur-le-Loir - cant de Thouarc - cant de Tierc;

 Districte de Cholet (9 cantons - sotsprefectura: Cholet) :cant de Beauprau - cant de Champtoceaux - cant de Chemill - cant de Cholet 1 - cant de Cholet 2 - cant de Cholet 3 - cant de Montfaucon-Montign - cant de Montrevault - cant de Saint-Florent-le-Vieil;

 Districte de Saumur (10 cantons - sotsprefectura: Saumur) :cant d'Allonnes - Baug - cant de Dou-la-Fontaine - cant de Gennes - cant de Longu-Jumelles - cant de Montreuil-Bellay - cant de Noyant - cant de Saumur-Nord - cant de Saumur-Sud - cant de Vihiers;

 Districte de Segr (5 cantons - sotsprefectura: Segr) :cant de Cand - cant de Chteauneuf-sur-Sarthe - cant du Lion-d'Angers - cant de Pouanc - cant de Segr;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351321" title="Districte d'Angers" nonfiltered="2561" processed="2549" dbindex="137577">
El Districte d'Angers s un dels quatre districtes amb qu es divideix el departament francs del Maine i Loira, a la regi del Pas del Loira. Compta amb 17 cantons i 112 municipis. El cap del districte s la prefectura d'Angers.

Cantons.
cant d'Angers-Centre - cant d'Angers-Est - cant d'Angers-Nord - cant d'Angers-Nord-Est - cant d'Angers-Nord-Ouest - cant d'Angers-Ouest - cant d'Angers-Sud - cant d'Angers-Trlaz - cant de Beaufort-en-Valle - cant de Chalonnes-sur-Loire - cant de Durtal - cant du Louroux-Bconnais - cant des Ponts-de-C - cant de Saint-Georges-sur-Loire - cant de Seiches-sur-le-Loir - cant de Thouarc - cant de Tierc

Vegeu tamb.
Cantons del Maine i Loira;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351323" title="Districte de Cholet" nonfiltered="2562" processed="2550" dbindex="137578">
El Districte de Cholet s un dels quatre districtes amb qu es divideix el departament francs del Maine i Loira, a la regi del Pas del Loira. Compta amb 9 cantons i 78 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Cholet.

Cantons.
cant de Beauprau - cant de Champtoceaux - cant de Chemill - cant de Cholet 1 - cant de Cholet 2 - cant de Cholet 3 - cant de Montfaucon-Montign - cant de Montrevault - cant de Saint-Florent-le-Vieil

Vegeu tamb.
Cantons del Maine i Loira;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351324" title="Districte de Saumur" nonfiltered="2563" processed="2551" dbindex="137579">
El Districte de Saumur s un dels quatre districtes amb qu es divideix el departament francs del Maine i Loira, a la regi del Pas del Loira. Compta amb 10 cantons i 112 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Saumur.

Cantons.
cant d'Allonnes - Baug - cant de Dou-la-Fontaine - cant de Gennes - cant de Longu-Jumelles - cant de Montreuil-Bellay - cant de Noyant - cant de Saumur-Nord - cant de Saumur-Sud - cant de Vihiers

Vegeu tamb.
Cantons del Maine i Loira;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351325" title="Districte de Segr" nonfiltered="2564" processed="2552" dbindex="137580">
El Districte de Segr s un dels quatre districtes amb qu es divideix el departament francs del Maine i Loira, a la regi del Pas del Loira. Compta amb 5 cantons i 61 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Segr.

Cantons.
cant de Cand - cant de Chteauneuf-sur-Sarthe - cant du Lion-d'Angers - cant de Pouanc - cant de Segr

Vegeu tamb.
Cantons del Maine i Loira;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351326" title="Saint-Laurent-sur-Svre" nonfiltered="2565" processed="2553" dbindex="137581">

Saint-Laurent-sur-Svre s un municipi francs del departament de la Vende, a la regi del Pas del Loira. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351327" title="Les Sables-d'Olonne" nonfiltered="2566" processed="2554" dbindex="137582">

Les Sables-d'Olonne s un municipi francs del departament de la Vende, a la regi del Pas del Loira. 





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351328" title="Ancenis" nonfiltered="2567" processed="2555" dbindex="137583">

Ancenis s un municipi francs del departament del Loira Atlntic, a la regi del Pas del Loira. 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351329" title="Chteaubriant" nonfiltered="2568" processed="2556" dbindex="137584">

Chteaubriant s un municipi francs del departament del Loira Atlntic, a la regi del Pas del Loira. 






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351330" title="Segr" nonfiltered="2569" processed="2557" dbindex="137585">

Segr s un municipi francs del departament del Maine i Loira, a la regi del Pas del Loira. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351331" title="Abu Ubayd al-Kasim ben Sallam" nonfiltered="2570" processed="2558" dbindex="137586">
Abu Ubayd al-Kasim ben Sallam al-Baghdadi (o al-Khurasani o al-Ansari) (770-838) fou gramtic rab nascut a Herat fill d'un mawla (convers) bizant. 

Va estudiar a Herat i va marxar a Kufa, Bssora i Bagdad on va estudiar gramtica i religi. Va retornar al Khurasan i fou preceptor de dos famlies de notables; el 807 fou cadi de Tars, nomenat pel governador de la ciutat Thabit ben Nasr ben Malik fins el 805 i desprs va viure 10 anys a Bagdad. El 834 va anar de peregrinatge a la Meca i hi va restar fins a la seva mort el 838. Va escriure 23 obres algunes sobres dificultats lingstiques a l'alcor.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351332" title="Saint-Priest-des-Champs" nonfiltered="2571" processed="2559" dbindex="137587">

Saint-Priest-des-Champs s un municipi francs del departament del Pui Domat, a la regi de l'Alvrnia. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351334" title="Sant Pon de Tomiiras" nonfiltered="2572" processed="2560" dbindex="137588">

Saint-Pons-de-Thomires (en occit Sant Pon de Tomiiras) s un municipi francs del departament de l'Erau, a la regi del Llenguadoc-Rossell. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351335" title="Cant de Sant Pon de Tomiiras" nonfiltered="2573" processed="2561" dbindex="137589">

El Cant de Saint-Pons-de-Thomires s un cant francs del departament de l'Erau, a la regi del Llenguadoc-Rossell. Forma part del districte de Bziers, compta amb 9 municipis i el cap cantonal s Sant Pon de Tomiiras. 

Municipis.
 Boisset;
Courniou;
Pardailhan;
Rieussec;
Riols;
Saint-Jean-de-Minervois;
Sant Pon de Tomiiras;
Vlieux;
Verreries-de-Moussans;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351338" title="Ninja Gaiden Dragon Sword" nonfiltered="2574" processed="2562" dbindex="137590">


Ninja Gaiden Dragon Sword s un videojoc publicat per la Nintendo DS en qu surt el Dragon Ninja, Ryu Hayabusa com a protagonista principal.  El joc s el primer ttol en sistema porttil de la srie creada per Team Ninja. Aquest ttol d'acci-aventura est presentat en 3a persona, amb perfil tipus pseudo-3D, deixant tots els models del videojoc en 3D, per el mn que explora el jugador est pre-renderitzat. Quan es juga, la Nintendo DS s'utilitza de manera igual, com a Hotel Dusk: Room 215 i Brain Age: Train Your Brain in Minutes a Day. La pantalla de l'esquerra es mostra el mapa de l'rea, mentre que el dret s amb el que es juga, quan s'utilitza amb el mode de jugar amb el dret, i llavors al revs quan es juga amb el dret.

Desprs de sis mesos de l'ltim Ninja Gaiden en la Microsoft Xbox i Playstation 3, Ryu Hayabusa ha reconstrut Hayabusa Village. Quan els poblatans, en kunoichi, Momiji, sn raptats pel Black Spider Ninja Clan, est forat a rescatar-los, mentre es descobreixen els secrets rere el Dark Dragonstones i la seva relaci amb el Linatge Drag.


Referncies.


 Enllaos externs .
Web oficial a l'Amrica del Nord;
Web oficial al Jap;
Anlisi a VaDeJocs.cat ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351339" title="Guitar Hero III Mobile" nonfiltered="2575" processed="2563" dbindex="137591">

Guitar Hero III Mobile s una adaptaci de la saga Guitar Hero per a telfons mbils. El joc el va desenvolupar MachineWorks Northwest LLC i el va publicar Hands-On Mobile. El seu llanament es va produir el 20 de desembre de 2007 a Amrica del Nord per a clients de Verizon Wireless, i ms tard es va llanar pels dispositius BlackBerry.

El sistema de joc s el mateix que els altres jocs de la saga, s a dir, el jugador simula que s el guitarrista principal d'un grup de msica rock i ha de tocar les notes que apareixen per la pantalla mitjanant els botons del teclat del telfon. El repertori est basat en els de les versions anteriors i s'ha llanat alguns packs per aconseguir noves canons. El joc ha estat descarregat al voltant d'un mili de cops.





 Desenvolupament .

L'empresa Hands-On Mobile va adquirir la llicncia d'Activision per poder realitzar l'adaptaci del joc per a telfons mbils. Concretament 51 canons, dos personatges, tres escenaris i quatre tipus de guitarra. Originalment es va fer la versi per clients de Verizon Wireless, per al febrer de 2008 es va posar a disposici d'altres. La programaci del joc la va dur a terme l'empresa Robinson Technologies (RTSoft), filial de MachineWorks Northwest LLC, amb collaboraci de Anthem Game Group pels grfics. El so es va extreure dels arxius originals del joc Guitar Hero III: Legends of Rock d'Activision per es va reduir la seva mida mantenint els diferents canals de so per separar la guitarra, els instruments de fons, les veus i el pblic. Per reduir la memria del mbil utilitzada durant l'execuci del joc, noms es guarden dues canons al mateix temps, i per accedir a les altres s necessari que siguin descarregades.

Es va considerar l's de cinc botons del teclat igual que en les versions per consoles per amb les proves es va determinar que era millor l's de noms tres botons. Aquest fet es va contrarestar mitjanant l'addici de rpides transicions i accions de prmer varis botons simultniament per tal d'augmentar la dificultat.


 Jugabilitat .


El sistema de joc s molt similar al de les versions per consola amb la diferncia bsica que noms s'utilitzen tres botons de trast enlloc de cinc. Cada bot de trast correspon a una columna de les tecles numerades del telfon mbil, s a dir, "1", "4" i "7" per les notes verdes, "2", "5" i "8" per les vermelles i "3", "6" i "9" per les grogues. Aix, quan les notes arriben a la part baixa de la pantalla cal prmer o aguantar un dels botons correctes. Per activar la potncia estellar (Star Power) s'utilitza la tecla asterisc "*" o "OK". El joc noms inclou el mode carrera individual on cal superar tres escenaris de cinc canons. Per superar un escenari cal tocar correctament quatre canons i desprs es desbloqueja una can extra.


 Banda sonora .


El Guitar Hero III Mobile cont un repertori de 15 canons que provenen del Guitar Hero II i Guitar Hero III: Legends of Rock amb l'addici de diferents packs llanats mensualment. La qualitat de les canons varia segons el tipus de mbil, no obstant, noms es poden tocar els dos primers minuts de cada can a causa de la reducci de la mida dels arxius.


 Recepci .


En general, el Guitar Hero III Mobile va ser ben rebut ja que es considera que es tracta d'una adaptaci fora bona de la saga. Per una banda s'ha elogiat la qualitat de so s excellent i la simplificaci de cinc a tres botons fan accessible el joc a tothom. Tot i aix, s'ha criticat la dificultat per descarregar les canons del joc, l'escurament de la durada de les canons i el fet que noms es poden mantenir dues canons al telfon mbil al mateix temps.

El joc va ser guardonat amb els premis de "Best Game" (millor joc) i "People's Choice Award" (elecci del pblic) en la "Qualcomm 2008 BREW Developers Conference". Entre les dues versions s'han obtingut prop d'un mili de descrregues del joc i les companyies distribudores asseguren que al voltant de 250.000 canons sn tocades cada dia.


 Referncies .



 Enllaos externs .

 Hands-On Mobile;
 Lloc oficial Guitar Hero III Mobile;
 MachineWorks Northwest LLC;
 Pgina del producte Guitar Hero III Mobile a Magmic Games;
 Guitar Hero III Mobile a MobileGamesDB;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351341" title="Jurassic Park (videojoc de Sega)" nonfiltered="2576" processed="2564" dbindex="137592">


Jurassic Park s un videojoc per la Sega Mega Drive/Genesis publicat per Sega i creat per BlueSky Software. Va ser creat com a part de la franqucia de la pellcula amb el mateix nom de Universal Pictures.

Mentre que tots els 5 videojocs que es van publicar amb el nom de 'Jurassic Park' darrere la pellcula de Steven Spielberg tenen tots semblances i elements de la novella per Michael Crichton que llavors va ser portat al cinema. En el cas de Jurassic Park per la Sega Mega Drive, l's de Procompsognathus i l'atracci de Jungle River, sn elements principals al videojoc.

L'equip, que inclou el creador d'Earthworm Jim, Doug TenNapel, va estar 15 mesos en fer el videojoc, molt de temps per un videojoc al 1993. Els models dels dinosaures en 3D van ser creats usant el Stop Motion Photography mentre que un membre de l'equip prenia els moviments d'Alan Grant i els digitalitzava. Sega va afegir al videojoc l'ADI (Artificial Dinosaur Intelligence) causant diversos comportaments a temps real quan el jugador jugava per a que no sigui tot repetitiu en diferents partides.


Dinosaures representats.

Brachiosaurus;
Cearadactylus;
Dilophosaurus;
Procompsognathus;
Triceratops;
Tyrannosaurus;
Velociraptor;

Vegeu tamb.
Videojocs de Jurassic Park;


Enllaos externs.

Sega-16's Histria dels videojocs de Jurassic Park a les consoles de Sega;
Sega-16's review of the game;
Boba Faqq's Walkthrough of the game at Gamefaqs.com;
The Making of Jurassic Park feature from the Universal Studio's 2001 DVD Boxset Jurassic Park: The Ultimate Collection.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351342" title="Nataci als Jocs Olmpics d'estiu de 1900 - 200 metres lliures" nonfiltered="2577" processed="2565" dbindex="137593">


Els 200 metres lliures masculins va ser una de les proves de nataci que es van disputar als Jocs Olmpics de Pars de 1900. Aquesta va ser la prova ms curta de les tres d estil lliure que es van disputar. La competici tingu lloc entre l'11 i el 12 d'agost de 1900, amb la presncia de 26 nedadors representants de 10 nacions.

Medallistes.

Resultats.
Semifinals.
La primera ronda de la competici consist en les semifinals. El vencedor de cadascuna de les cinc semifinals pass a la final, aix com els cinc millors temps de la resta de participants. Es disputaren l'11 d agost.
Semifinal 1.


Semifinal 2.


Semifinal 3.

DNF: no finalitza
Semifinal 4.



Semifinal 5.


Final.
La final es disput el 12 d agost. Wahle no va prendre la sortida i Lane va guanyar fcilment, amb ms de sis segons per davant d Halmay i Ruberl.


DNS: no pren la sortida
Referncies.
 ;
 ;
 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351344" title="Jurassic Park (videojoc recreatiu)" nonfiltered="2578" processed="2566" dbindex="137594">

Jurassic Park s el nom d'un videojoc recreatiu de rail shooter desenvolupat per Sega al 1994. En la jugabilitat s ms com en el gnere de rail shooter en els videojocs com Operation Wolf, els jugadors ataquen des del vehicle utilitzant armes de foc, llavors aqu es necessita el joystick per jugar, com una pistola magntica. Hi ha una continuaci del videojoc anomenat The Lost World: Jurassic Park que torna a les mquines arcade al 1997. El joc s'enmarca en els dos equips de InGen que aterren a la Illa Nublar per netejar desprs la illa de l'incident de la pellcula de 1993. Han d'evitar els dinosaures. Tamb hi han tanques i barricades per protegir-se. El joc acaba quan els dos equips es tornen a veure.    

Llista of Dinosaures.
Tyrannosaurus Rex;
Velociraptor;
Gallimimus;
Triceratops;
Dilophosaurus;
Pteranodon;
Ankylosaurus;
Brachiosaurus;
Ichthyosaurus;

Nivells & Dinosaures.
rea 1.
Tyrannosaurus Rex;
Velociraptor;
Gallimimus;
Triceratops;
Dilophosaurus;
Pteranodon;
Ankylosaurus;
En aquest nivell, els jugador(s) han de disparar a un T-Rex, anar a la cova i eliminar els Velociraptors. Quan s'acava la cova, entren en un camp on han de disparar a Gallimimus i Triceratops

rea 2.
Ankylosaurus;
Brachiosaurus;
Ichthyosaurus;
Pteranodon;
L'enemic final de Tyrannosaurus Rex;

rea 3.
Velociraptor;
Triceratops;
Pteranodon;

rea 4.
Velociraptor;
Gallimimus;
Pteranodon;
Triceratops;
Dilophosaurus;
Enemics finals de Tyrannosaurus Rex;

Vegeu tamb.
 Parc Jurssic;
 Videojocs de Jurassic Park;


Enllaos externs.
El videojoc a Killer List of Videogames ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351345" title="The Lost World: Jurassic Park (videojoc recreatiu)" nonfiltered="2579" processed="2567" dbindex="137595">


Per a altres videojocs basats en El Mn Perdut: Parc Jurssic, vegeu The Lost World: Jurassic Park (videojoc).
The Lost World: Jurassic Park s un videojoc recreatiu amb pistola magntica de Sega. Va ser publicat al 1997. s la continuaci del joc de Sega de 1994 del mateix gnere de la Parc Jurssic, que s'anomena Jurassic Park. Hi ha un tercer videojoc basat en Jurassic Park III fet per Konami al 2001.

 Dinosaures .
Hi ha nombrosos dinosaures i altres animals prehistrics que es poden veure en pantalla:

 Velociraptor;
 Triceratops;
 Dilophosaurus;
 Stegosaurus;
 Compsognathus;
 Tyrannosaurus rex;
 Parasaurolophus;
 Gallimimus;
 Hadrosaure;
 Anatotitan;
 Apatosaurus ;
 Mamenchisaurus;
 Pachycephalosaurus;
 Deinosuchus;
 Pteranodon;
 Rhamphorhynchus;
 Carnotaurus;

 Enllaos externs .
El videojoc a Killer List of Videogames ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351346" title="Barranc del Molinell" nonfiltered="2580" processed="2568" dbindex="137596">
El barranc del Molinell o barranc dels Racons s un torrent fluvial del Pas Valenci que desemboca a la marjal de Pego-Oliva i desprs al mediterrani. Marca el lmit dels termes de Dnia i Pego al sud i Oliva al nord. Igualment la darrera part del seu recorregut fa de frontera comarcal entre la Safor i la Marina Alta, i frontera provincial entre la provncia de Valncia i la provncia d Alacant. 

El final del Molinell s una zona inundable on histricament no s ha construt per aquest motiu. Per altra banda s conegut com una zona on en el passat la gent pobre malvivien en  barraques. Tanmateix a l actualitat la zona just al sud del desembocament ha sigut urbanitzada en un enclavament del terme de Dnia anomenat la platja de les Deveses. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351348" title="Barranc de l'Alberca" nonfiltered="2581" processed="2569" dbindex="137597">
El barranc de l Alberca s un torrent fluvial de la Marina Alta, Pas Valenci que creua Ondara d oest a l est i es desemboca al mediterrani al sud de Els Poblets i al nord de Dnia. 

A l entrada a la vila d Ondara l Alberca es troba amb un assut que durant la majoria de l any deixa sec la resta del seu recorregut natural. L Alberca es desemboca a la platja de les Deveses de Dnia. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351349" title="Zona d?Elusi" nonfiltered="2582" processed="2570" dbindex="137598">

La Zona d'Elusi (en angls: Zone of Avoidance, que es pot traduir com a Zona d'Evitaci, o Zona d'Elusi) s l'rea del cel nocturn que es enfosquida per la galxia local, la Via lctia.

Origen del terme.
La Zona d'Elusi va ser anomenada Zone of Few Nebulae (Zona de Poques Nebuloses) l'any 1878 en un informe de l'astrnom angls Richard Proctor que es referia a la distribuci de les  nebuloses  en el General Catalogue of Nebulae de Sir John Herschel.

Coneixements generals.
La pols interestellar i les estrelles en el pla de la Via Lctia (el pla galctic) obstrueix la vista de aproximadament un 20 % del cel extragaltic en el rang de longitud d'ona visible. Com a resultat, els catlegs de galxies ptiques sn molt incomplets en la proximitat del pla galctic.

Desenvolupaments moderns.

En els anys ms recents, molts de projectes han intentat omplir la llacuna del nostre coneixement causat per la Zona d'Elusi. La pols i el gas de la Via Lctia causen l'extinci en les longituds d'ona visibles, i les estrelles del primer pla es poden confondre amb les galxies del fons. De totes maneres, l'efecte de l'extinci cau a longituds d'ona llargues, com en l'infraroig i la Via Lctia s eficament transparent en les longituds d'ona de rdio. Inspeccions de l'infraroig, com l'IRAS i el 2MASS, ens han donat una imatge completa del cel extragalctic. dhuc dues galxies grans prximes, Maffei 1 i Maffei 2, van ser descobertes dins la Zona d'Elusi per Paolo Maffei degut a la seva emissi infraroja l'any 1968. Aix i tot, aproximadament un 10% del cel encara s difcil d'observar degut a que els objectes extragaltics poden ser confusos amb estels de la Via Lctia.

Els projectes d'observaci de la Zona d'Elusi en la longitud d'ona de rdio, particularment usant la lnia d'emissi de 21 cm de  transici de l'espn de l'hidrogen de parallel (F=1) a antiparallel (F=0) 
(conegut en el llenguatge astronmic com a HI), han detectat moltes galxies que no es podrien detectar en l'infraroig. Sn exemples de galxies detectades a partir de la seva a emissi HI la galxia de Dwingeloo 1 i la Dwingeloo 2.

Notes.


Referncies.




Enllaos externs.
Diccionari d'astronomia, Josep M. Solanes;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351350" title="Safari Park Costablanca" nonfiltered="2583" processed="2571" dbindex="137599">

El Safari Park CostaBlanca, tamb anomenada Safari Park Vergel i que rep el nom popular de Safari parc pels orinds, s un paratge natural i safari de titularitat privada situada a 2,5km de El Verger direcci Pego. Li sobremira la serra de la Segria al sud i l autopista AP-7 immediatament a l est.

La finca es divideix en dues zones, el safari, d entrada pagant, i el parc, d entrada gratuta. El safari cont una gran varietat d animals i aus d frica, com ara els lleons i els flamencs, a ms d altres animals extics com els manants. 
El parc s conformat per dos grans llacs habitats per cisnes i necs, envoltats d arbres alts i frondosos. Atraccions com el trenet, que fa la volta al llac major, i l aviari complementen els serveis ms habituals: berenador, restaurant, bar i aparcament.

El Safari parc s una destinaci popular per als vergerins, pegolins i altres alt-marinesos  i  saforencs qui vulguen anar a berenar a la zona de pic-nic o dinar al restaurant, de tal manera que acta com un parc no-oficial per al Verger i Pego. Des del 2008 s hi celebra un rastre, o mercadet, els diumenges, popular entre la comunitat turstica. Igualment des del 2008 s hi fa la "Festa de la Cervesa", patrocinada per l Ajuntament del Verger i el Safari en honor a les festes majors del Verger.

Enllaos externs.
Web oficial del Safari;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351357" title="Cuina de la Marina Alta" nonfiltered="2584" processed="2572" dbindex="137600">





La cuina de la Marina Alta tracta sobre els menjars i begudes tpiques de la cuina alt-marinesa. 

La Marina Alta s una comarca que fins fa poc tenia relativament poca comunicaci amb la resta del Pas Valenci. Gran part dels seus habitants sn, segons la histria, de descendncia mallorquina, a la qual podem afegir les influncies de la poblaci morisca que convivia amb els marinesos fins a la seua expulsi. En conseqncia es pot trobar els figatells, a Mallorca frigatells, i la sobrassada. 

En temps ms propers podem parlar de una certa influncia francesa, per dues vies: la tornada dels marinesos que havien anat a fer feines casolanes a Frana, i els varen aprendre la cuina francesa; i la tornada dels peus negres, valencians en gran part de la Marina qui s'establiren a l'Algria francesa i qui han aportat algun tret culinari magreb, com ara el cus-cus. Tanmateix aquestes influncies no han popularitzat cap menjar especialment francs o algeri i han roms present noms al nivell familiar. 

Si per terra era mal comunicada amb les comarques venes, els mariners del sud i del nord sovintejaven els pobles costaners i hi compartien receptes com ara la fideu, originria de la Safor, i les coques de mullador que es troben igualment a la Marina Baixa. Igualment els mariners d Eivissa venien a sovint als ports de Dnia i Xbia. Ms tard les migracions tpiques de les zones agrcoles, com ara els temporers, i els casaments entre pobles del nord i sud, posaren la Marina i la Safor en ms estret contacte, de tal manera que s aquesta la comarca que donar diversos plats als marinesos com les coques de dacsa.

Finalment, s de destacar el paper turstic d'aquesta comarca, que dna lloc a un considerable sector de restauraci, principalment al voltant de Dnia, Xbia, Moraira i Calp. El restaurant denier "El Poblet" ha guanyat molts premis i s considerat un dels millors i ms famosos de la comarca.

Costums alimentaris.
L horari de menjar a la Marina Alta s diferent a la ciutat. El primer menjar del dia s el desdejuni, per aquest no sol ser ms que caf i pa torrat. L pat principal s llavors l esmorzar, pres a mig mat (les onze o les dotze). Els bars i restaurants de la comarca es plenen d    esmorzaors  , tant llauradors com constructors. L esmorzar s sobretot un costum mascul, que es pren al camp o al bar per en tot cas fora de casa. Es consisteix en tapes o   picaeta   (vegeu picaeta i picada), entrepans d embotit, i cervesa o vi. El dinar en canvi es pren a casa, per molts dels que mengen l esmorzar bviament no tornen a casa i no dinen, substituint el dinar per l esmorzar. A pot portar a que es confonen els dos, s a dir es considera l esmorzar l pat de migdia, quan l s ms ests en catal diu que s el de mat.  

A les quatre o cinc de la vesprada s estila el berenar, un menjar petit entre el dinar o esmorzar i el sopar i que tradicionalment es consumeix fora de casa, si b avui en dia s ha perdut aquesta distinci. El berenar sol casar el ritual del   cafenet   amb un dol o pa torrat. El darrer pat del dia s el sopar que a sovint es pren ms prompte que a la ciutat, a les vuit o les nou de la nit. Aquest pot ser bastant geners en quantitat, i per tant no existeix cap tradici de ressop.    

Els diumenges i festius no afecten significativament els costums alimentaris. L esmorzar d entre setmana se substitueix pel dinar en famlia, a sovint una paella o paregut. El dinar familiar i el subseqent berenar sn sobretot tradicions lligades als dies no laborals quan tots van a la caseta. A ms a ms, existeix una tradici festiva estesa pel Pas Valenci de fer paelles al carrer a la nit, com s el cas a El Verger.

A continuaci es detalla els elements ms destacables de la gastronomia d aquesta comarca:

Mullador i espencat.
Sn dues preparacions paregudes a base de hortalissa. El mullador s el nom que rep la samfaina a la comarca, encara que tamb existeix la denominaci   pebreretes amb tomaca  . s un sofregit de pebreres, albergnia i tomquet, a la qual no se sol afegir  ceba. L espencat s el nom local per a l escalivada, verdures torrades al forn. S hi fica pebrera, albergnia i ocasionalment ceba, per a diferencia amb l Alcoi per exemple, no s utilitza tomquet.

La coca.
Hi ha diverses receptes per a la coca a la Marina Alta. Les ms esteses sn la coca de mullador i la coca de ceba i psols. Sn unes coques rodones de uns 5 a 10 centmetres. La primera porta damunt un mullador de tomquet, pebrera i albergnia. s una recepta compartida amb l Alcoi (  Coca d Alcoi  ) i Mallorca (  Coca de Mallorca  ). La segona porta, com indica el nom, un sofregit de ceba i psols. Altres receptes empren espinacs o tomquets. Existeix tamb la coca nua, amb un raig d oli d oliva i anxova o tonyina, mentre que a les valls interiors se substitueix el peix per sobrassada o botifarra. 

Les coques de dacsa, com s ha explicat ads, provenen de la Safor i tenen una gran acceptaci a la Marina Alta, malgrat que se n associa amb la pobresa. 

Sobrassada i embotits.
La sobrassada, d origen mallorqu, t denominaci d origen a la Marina Alta i n s considerada prpia. Feta sobretot a Pedreguer, Xal, Murla, Trbena i altres pobles de l interior que foren repoblades en gran part per mallorquins. 

Autctons de la Marina Alta i la Safor sn els figatells, embotit fresc parent grcies a la mediterrnia de la shiftalia xipriota o els frigatells mallorquins i que t una relaci nominal i per l's del fetge de porc amb el figatellu cors malgrat que aquest ltim es tracte d'un embotit sec.

s a les valls de la Marina Alta, com ara la de Xal, on es troba una gran tradici de producci d embotits considerats d alta qualitat.

Pastissets.
Els pastissets, tamb anomenat   bollos   o   bollets  , poden ser una panada salada o un rubiol dol. La salada normalment porta espinacs i ceba, mentre la dola duu ametlla i s ensucrada. 

Bunyols .
Els bunyols sn un dol tpic de tota la costa, fins a l Empord. Sn un postre d origen rab que tenen forma de boles de cinc centmetres. Al Pas Valenci, es fa amb una massa a la qual s inclou carabassa. Es fregeix i es cobreix de sucre.

Suquet de peix.
El suquet de peix s un altre plat tpic tant dels nostres pasos com tamb d Occitnia. s un brou de peix amb llagosta, gambes i altres peixos segons el gust, amb ceba i crella (s a dir patata). 

Bull amb ceba.
El bull amb ceba s una preperaci a base de bull i ceba, que s empra per a mullar (amanir). s un plat molt tradicional. Cal remullar el bull durant un dia i desprs bullir-lo. S hi afegeix ceba sofregida, espolsada de farina i pebrella, i es cou tot junt per una mitja hora. 

Faves sacsades.
Les faves sacsades s un plat de faves i un ou ferrat en un brou a base d oli d oliva i aigua, all i  pebrella i de vegades s acompanya amb trossos de magre o porc.

Picaeta i picada.
La   picaeta   (picada) s un entrems tpic dels llauradors, i es prn abans de qualsevol pat, per a obrir la fam o  fer boca . La   picaeta   tradicional es compon de tramussos, cacaues i  samorra  (olives, carlota, pebrera, flor-i-col, cogombre, etc en aigua salada); a l actualitat, s hi inclou papes (patates fregides) i fruits secs. Aquest pat s el tradicional entrems valenci que predata a la tapa, que per altra banda sn millor valorades davant de la   picaeta   de pobres. Per tant trobem la   picaeta   als bars i tavernes ms que no als restaurants. 

Existeix una altra picada, la   picada d all i julivert  , que s un amanit per al peix i pot incloure tamb ametlles picades.

Pilotes de putxero.
Les pilotes de putxero sn mandonguilles, s a dir, boles de carn. S empren tant en paella, arrs al forn, arrs amb crosta, com tamb a part, com un entrems. Se n troba de dolces, que inclouen ametlla i sucre. Amb els arrossos se sol fer-ne embolicades en col. 

Altres plats tpics.
Un plat estrella a la Marina Alta s l'arrs a banda.
Putxero (ollada amb vries receptes);
Arrs al forn amb fesols i penques;
Arrs amb crosta, anomenat al sud valenci   arrs en costra  . ;
Arrs mels amb garrof (bajoca).
Polp amb penques;
Paella amb gamba o mandonguilla, essencialment un plat festiu.
Pa amb tomquet. Es refereix a la gent de Pedreguer com a   patomaques   pel tpic que en mengen molt.
Fideu;
Pebrots farcits d arrs i magre;
Figatells, tpics de Calp;

Begudes tpiques.
Burret. s una beguda alcohlica popular a tota la comarca i ms enll, feta a base de coca-cola i caf-licor.
Vi de Xal s un  vi negre i dol, encara que s hi fan d altres classes.
Mistela i moscatell produda a la Marina Alta.

Ingredients bsics.
Hortalisses i llegums de tota classe: tomquet, albergnia, pebrera, carxofa, fava, bajoca, ceba, calot, penca, fesols de careta, psols, bleda, nap, col i la cacaua.
Taronja i llima, tpiques del nord de la comarca (l antic Marquesat de Dnia).
Ram, tpic de Benissa i Teulada, al sud.
Cirera, tpica de la Vall de la Gallinera on t denominaci d origen i dna lloc a la Festa de la Cirera a Alpatr.
Spia, calamar, polp, tonyina, anxova, gambes, aladrocs i marisc de tota classe, procedent sobretot dels ports de Dnia, Xbia i Calp.
Sobrassada, botifarra negra, llonganissa roja i blanca, de les Valls de la Marina Alta.

Vegeu tamb.
Mas y Mas S.A., un supermercat originari de la Marina Alta i predominant a la comarca.

Referncies.


Enllaos externs.
 Benissa.net.- Gastronomia;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351358" title="Abu Ubayd Allah Muawiya ben Ubayd Allah ben Yasar al-Ashari" nonfiltered="2585" processed="2573" dbindex="137601">
Abu Ubayd Allah Muawiya ben Ubayd Allah ben Yasar al Ashari (mort 786/787), fou visir del califa Al-Mahdi.

Fou nomenat pel califa Al-Mansur per ser part del seguici de Al-Mahdi, fill d'Al-Mansur. Quan Al-Mahdi va pujar al poder el 775 el va nomenar visir. Va reformar el kharadj, una taxa sobre les terres, que va esdevenir proporcional al producte i  que es podia pagar en productes. El 777 fou acusat d'heretgia per l'acusaci no va tirar endavant; el 778 va ser assassinat el seu fill Muhammad; tot aix va afectar sriament el seu prestigi. A ms tenia la hostilitat del camarlenc Al-Rabi ben Yunus ben Dawud; el 779/780 fou destitut. Yakub bven Dawud fou nomenat nou visir, per Ubayd Allah va conservar les funcions de diwan al-rasail fins a la seva mort.

 Bibliografia .
S. Moscati, Nuovi studi storici sul califato di al-Mahdi, 1946;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351359" title="Sud Oest d'Europa" nonfiltered="2586" processed="2574" dbindex="137602">
Sud Oest d'Europa s un espai que recorre entre en sud de Frana i la pennsula Ibrica. Inclou Catalunya, Espanya, Pas Basc, Portugal, Occitnia i el Rossell i Gibraltar. Constitueix un corredor natural a l'extrem occidental d'Europa i s un espai de cooperaci econmica i territorial que inclou 30 NUTS o rees geogrfiques europees. 

 Processos de cooperaci .

Al 26 de setembre 2007,la Comissi Europea va aprovar un programa de cooperaci territorial entre els estats Espanyol, Frana, Portugal, i el Regne Unit per perode 2007-2013.

 Elements de cooperaci .

 Similituds d'espais naturals i necessitats de protecci ambiental ;
 Necessitats de cooperaci tecnolgica;
 Agricultura i alimentaci;
 Cultura i varietat regional;

 Referncies .

Declaraci de cooperaci geogrfica ;

Mapa del projecte de cooperaci regional ;

Programa de Cooperaci Regional ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351360" title="Abu Ubayda" nonfiltered="2587" processed="2575" dbindex="137603">


Abu Ubayda Ma'mar ben al-Muthanna, filleg de Bssora;
Abu Ubayda ben al-Djarrah Amir ben Abd Allah ben al-Djarrah, general musulm i governador a Sria;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351363" title="Nataci als Jocs Olmpics d'estiu de 1900 - 1000 metres lliures" nonfiltered="2588" processed="2576" dbindex="137604">

Els 1000 metres lliures masculins va ser una de les proves de nataci que es van disputar als Jocs Olmpics de Pars de 1900. La competici tingu lloc entre l'11 i el 12 d'agost de 1900, amb la presncia de 16 nedadors representants de 6 nacions.

Medallistes.


Resultats.
Semifinals.
La primera ronda d'aquesta prova consist en les semifinals. Se'n disputaren quatre, passant a la final el vencedor de cadascuna d'elles i els sis millors temps. Es disputaren l'11 d'agost.

Semifinal 1.


Semifinal 2.


DNF: no finalitza
Semifinal 3.



Semifinal 4.



Final.
La final es disput el 12 d'agost. Jarvis va guanyar fcilment, amb ms d'un minut d'avantatge sobre el seu immediat perseguidor, Wahle.


DNF: no finalitza

Referncies.
 ;
 ;
 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351367" title="Arquitectura de la Marina" nonfiltered="2589" processed="2577" dbindex="137605">


L' arquitectura de la Marina tracta sobre aspectes de l'arquitectura tpica de les comarques de la Marina Alta i la Marina Baixa, al Pas Valenci.

Arquitectura tradicional.
La Marina t dos estils propis de construcci. Ambds empren tradicionalment pedra lluda amb guix i pintat. A sovint, a l'exterior, el primer metre arran de terra s de pedra ms gruixuda, o porta una lluda de pedretes o de pedra massissa. De vegades es pinta aquesta banda inferior amb un altre color que la resta.

El primer estil, que predomina a la Vila Joiosa o Dnia, afavoreix la faana pintada de colors clars per lluents com ara blau, roig, groc i verd. Al voltant de les finestres i portes, es pinta un marc blanc.

El segon estil, dominant a Altea, Xbia o Benissa, cobreix la totalitat de la casa en blanc. Aquest estil deu ser el ms antic, ja que els edificis de ms antigor sn pintats tots d'aquesta manera. Es tracta de un llut de cal, un material anterior a la pintura. 

Cases de poble

Les cases de poble de la Marina mantenen una alta fidelitat a les pautes arquitectniques tradicionals de la comarca. Aquest tipus de casa, localitzada dins del nucli urb, t l'entrada principal situada directament damunt de la vorera. A sovint s una portella que admetia antigament un carruatge, i ara t dues portes de fusta. S'hi podr distingir dues peces de pedra a cada cant inferior. Si s ms humil ser una porta individual. A la Marina, s'estila mantenir les portes obertes i cobrir l'entrada amb una persiana. Les dones grans tenen el costum de seure's entre la porta i la vorera, esquena al carrer i a la persiana, que els permet prendre l'aire i conversar amb els vianants. 

A l'entrar, la primera cambra s un entrador gran on antigament hauria roms el carro o animals. A les cases ms petites o modernes, aquest espai desapareix a favor d'un sal. La tradici dicta que la casa gira al voltant de la cuina, que se situa al centre i que dna accs a la resta de les cambres. 
 
Cases de poble marinesses solen tenir dues plantes i compartir les parets al costat amb altres cases paregudes, formant una fila al llarg del carrer que s'emmiralla a l'altre costat. Al darrere o en mig de la casa, tenen un pati. Les cases ms antigues tenen una  teulada de teula de color rosa pllid o beix, de vegades compaginada amb una terrassa. Noms les ms noves prescindeixen d'aquesta.

Quasi totes les cases disposen de persianes a les finestres i la porta, i igualment s'estila reixes de ferro que cobreixen les finestres de la planta baixa. La distribuci clssica de la faana de la casa de poble s una porta a un costat, coberta per una persiana, i a l'altre costat, una finestra llarga i prima corrent de cap a peus, amb una reixa negra. A la segona planta, dues finestres donen accs a uns balcons en fals, tamb de reixa, que no deixen eixir per la seua petitesa. 

Aquestes reixes de ferro negre s'assemblen als fanalets d'estil clssic que decoren tots els carrers dels pobles i viles marinenques.

Algunes cases, pel fet de ser senyorials, tracten ms aviat de "palaus urbans", com els de Benissa o la Casa Ordua a El Castell de Guadalest, que tenen una distribuci ms impressionant amb una gran entrada de vegades en forma d'arc gtic. Solen disposar d'un pati situada directament desprs de l'entrada principal. Aquest palaus fan un s ms destacat de pedra massissa, com les finques rstiques (vegeu ms baix).



Casups

Els casups sn la construcci ms senzilla i arrelada a la Marina. Sn edificacions fora del nucli urb, normalment lligades a un bancal (terreny), que serveix una funci prctica, relacionada amb l'agricultura. En conseqncia, sn fetes a base de rajola, lluda i tpicament pintada de blanc (cal) tant dins com fora. No solen disposar de teulada i per tant tenen el sostre pla. No solen superar els 50 metres quadrats i una planta. Existeixen, a ms, casups encara ms rstiques fetes amb plaques d'acer o altres materials rescatats d'altres construccions.   

Barraques de pescador

Les barraques de pescador sn cases senzilles que a sovint no sn habitades tot l'any i que han passat a ser, en alguns casos, cases de platja. Altres sn d'una senzillesa extrema, i com els casups, no sn gaire ms que magatzems per a la barca i el peix, o un lloc on arrecerar-se. Aquestes cases es troben al llarg de la costa, arraconades a les cales de Xbia per exemple. Solen ser d'una planta, pintades en blanc i blau pllid i blanc per dins. Les ms grans poden tenir un pati al darrere.



Masies, riuraus i naies

Les masies de la Marina es diferencien bastant de les alqueries de la Safor. Sn cases situades fora de poble, a sovint disposant d'un terreny o jard gran. Aquestes masies destaquen un element arquitectnic nic, el riurau. Es tracta d'una terrassa coberta adjunta a l'edifici que se sost amb columnes o arcs de pedra calcria i pot servir d'entrada a la masia. Aquests riuraus servien antigament per assecar el ram per s'ha conservat molts en desss grcies a la seua bellesa. Les masies solen seguir l'estil  clssic  del llut blanc per dins i fora i teulada beix, amb l'afegit d'unes peces de pedra massissa rematant els cantons. Igualment solen disposar de les reixes de ferro i les persianes de fusta, de color verd. A diferncia de les case de poble, els s necessari una o ms llars per a entrar en calor. Una masia normalment t unes quantes xemeneies, que adopten una forma piramidal amb una  v  invertida de teules al capdamunt, tot pintat en blanc. 


La naia s un porxo tpic de la casa de camp, que a sovint es confon amb el riurau. Per sn dos elements diferents: la naia sempre apareix situada davant de la faana de la casa i la seua funci s la de protegir-ne l'entrada, mentre que el riurau pot estar adossat lateralment o, tamb, separat de l'habitatge, per mai no s al seu davant. La naia s tamb el lloc de reuni de la famlia o els amics durant les nits d'estiu.

Finques rstiques

Les finques de camp sn equivalent a les possessions mallorquines: palaus rurals que disposen d'amples terrenys, jardins mediterranis, riuraus, torres, grans escales i entrades principals i altres elements ornamentals. Aquestes finques, com ara la finca de Santonja d'Ondara, sn molt fidels a l'estil marins per desenvolupen uns trets propis. Principal s que la pedra no s lluda sin nua, deixant veure una pedra calcria on hi hauria blanc. Aix s, llueixen les teulades, els pedrots massissos als cantons, les persianes i les finestres enreixades negres tpics de les masies marineses. 



Castells


Es troben els segents castells a la Marina, dels quals el millor conservat s el de Dnia, que alhora s un dels pocs de construcci post-musulmana; pel que fa a la resta, en molts casos noms en queden algunes llenques de paret o muralla. 
 Castell de les Atzahares a les valls de la Marina Alta actualment en runes.
 Castell de l'Alcazaiba (o de Guadalest) a la Marina Baixa actualment en runes.
 Castell d'Alfofra a la Marina Baixa actualment en runes.
 Castell d'Ambra a la Marina Alta;
 Castell de Brnia a la Marina Alta actualment en runes.
 Castell de Dnia a la Marina Alta;
 Castell de Forna a les valls de la Marina Alta;
 Castell de Guadalest (o del Rei) a la Marina Baixa;
 Castell del Mascarat a la Marina Alta;
 Castell de Moraira a la Marina Alta ;
 El Castellet de l'Ocaive a Pedreguer a la Marina Alta actualment en runes.
 Castell de Pop a les valls de la Marina Alta;
 Castell de la Solana (o d'Aixa) a la Marina Alta actualment en runes.

Esglsies

Les esglsies, capelles, abadies i altres construccions religioses de la Marina daten com a molt des de la reconquesta. Algunes de les ms antigues, com ara les esglsies de Xbia i Teulada, sn exemples del gtic catal o neogtic, un estil que deixa la seua petjada en esvelts campanars quadrats o octagonals. La baslica de Xbia s doblement remarcable per ser una esglsia fortificada, incorporant-hi per tant elements militars. Altres esglsies, com la d'Altea sn d'estil barroc, incorporant una cpula de teules blaves; s ms habitual, per, que les teules siguen marrons. La major part de les esglsies dels pobles sn barroques, tot incorporant l'estil cerimonial de la Marina: lludes amb cal, i amb pedres cantoneres de color beix. La catedral de Benissa s interessant per ser construda al principi del segle XX; tanmateix obex el mateix estil. Convents, com el d'Ondara o de Benissa, i ermites, com la de Sant Vicent a Teulada, tamb incorporen aquest estil de cal i pedra calcria.



Altres estructures.

La Marina s una comarca predominantment agrcola, amb una banda de construcci nova a la costa. Malgrat els profunds canvis experimentats pel camp marins, no s difcil d'observar distints elements arquitectnics als bancals, nom donat als terrenys de conreu. Tanmateix sn en la major part solucions emprades a tots els terrenys de regadiu (horta i sec), que tanmateix podem trobar en ple s des de l'poca romana i musulmana. Els aljubs, pous, basses, canals i squies formen una xarxa de rec que cobreix gran part de la comarca, i pel que fa a les canals, encara se'n fa funcionar a m. Una cosa a destacar sn els murs de pedra que fan esgraonar la terra, per facilitar el conreu en terres costerudes. Aquests murs, anomenat mrgens, sn fets de pedra seca i formig i sn, com el regadiu, un invent rom rescat pels musulmans.

Caldria destacar algunes estructures histriques considerades com a patrimoni, com els Molins de Xbia, Gata de Gorgos i Pedreguer, que sn senzilles per elegants, de forma circular i de pedra calcria sense lluir. Igualment les torres que poblen tota la costa, com la Torre de Gerro a Dnia, sn impressionants testimonis a la histria militar de la zona. Aquestes, construdes majorment per controlar la pirateria barbaresca al segle XVII, prenen una forma pareguda als molins. Altre element del patrimoni marins que destaca per la seua arquitectura sn els mercats coberts. Dos exemples sn el mercat de Xbia, en estil neogtic catal, i els Prxens de Pedreguer, dos porxes parallels que combine la teulada tpica de color beix amb uns columnes esveltes de ferro pintats negre i taulells amb diversos motius rstics.



Arquitectura musulmana.
Per altra banda, els vestigis de les edificacions musulmanes sn poques. No hi ha a hores d'ara cap mesquita en peu. Hi ha una profusi de castells musulmans arrunats, per en molt mal estat (vegeu castells ms amunt). Poblacions amb carrers de traa musulmana abunden per, com ara els pobles de les Valls de la Marina Alta, on la resistncia musulmana dur ms i on, ms tard, es refugiaren molts moriscs davant la pobresa i desterrament de l'Expulsi.

Parallelismes amb l'arquitectura mallorquina i eivissenca.
L'arquitectura de la Marina comparteix importants trets amb la de Mallorca i en menor grau, amb Eivissa. El llut de cal, les persianes verdes i la pedra calcria nua als cantons sn elements molt tpics de Mallorca. Igualment existeixen parallelismes entre les cases de pescadors i les d'Eivissa, sobretot l's dels colors blau clar i blanc. Els patis i altres elements senyorvols de les cases ms grans sn tpics de gtic catal tant de Palma com de Valncia. 

Mentrestant, les estructures d's agrcola (molins, els margens de pedra, pous i aljubs) o les torres defensives tenen semblances remarcables a les Illes Balears. Per altra banda tot a s d'esperar, ja que a llarg dels segles el sud del Pas Valenci i les Illes han compartit una histria comuna: ambds hereten una arquitectura rstica d'origen musulm, perpetuat pels moriscs, que donar lloc a una arquitectura agricola pareguda especialment respecte al cultiu sec. Igualment la pirateria barbaresca provinent del Magrib fu necessari la construcci de torres de vigia i altres defenses al llarg de la Costa Blanca i les costes insulars. 

Al marge de la proximitat geogrfica i cultural, caldria destacar que la Marina, i en especial la Marina Alta, fou repoblada al segle XVII per mallorquins, qui ocuparen principalment els pobles de l'interior. Es pot especular que aquest repoblament deixara la seua empremta, com en tants altres aspectes de la cultura de la Marina, en l'arquitectura de la zona.

Arquitectura moderna.
Casetes i xalets

A la Marina, es fa una distincci entre els termes  caseta  i  xalet . Encara que els dos fan referncia a una segona residncia al camp, emprada per a l'estiueig, la caseta s a sovint una casa que d'origen fou un casup o masia, i que ha deixat de tenir la funci agrcola. En aquest sentit s considerada quelcom ms humil que un xalet. A ms a ms, la caseta s habitualment situat molt a prop del poble del propietari, ja que incls s'ha donat el cas de llauradors o pescadors qui han abandonat la masia o barraca per a anar a viure al poble, i desprs hi tornen cada estiu. Els xalets mentrestant sn de nova construcci, ideats com a segona casa per a gent de fora de la comarca. A comporta que les casetes a sovint sn edificacions d'estil tradicional mentre els xalets adopten l'estil marins en major a menor manera, a sovint amb un cert eclecticisme, o l'abandonen del tot. 

Un altre distinci entre la caseta i el xalet s que les casetes es troben habitualment al llarg de les partides o camins rurals, mentre el xalet es troba dins d'una urbanitzaci. A llarg dels darrers quinze anys han vist un increment en la construcci sobretot fora dels pobles, en la forma de noves urbanitzacions de xalets, com ara als termes de Xbia, Calp i Altea. Aquesta manera de crixer no ha deixat cap poble ills, ja que representa un ingrs important per als pobles i una font de treball per als marinesos. En alguns casos les zones no urbanes dels termes municipals s'han vist redut a gaireb no res, com en el cas de Els Poblets. 



Finques

Com la resta del pas, la segona meitat del segle XX ha comportat un canvi important, deixant la casa individual a favor del bloc de pisos o  finques . Tanmateix, aquest canvi no ha sigut tan profund a la Marina com a zones de major pressi demogrfica. Si Dnia, Benidorm, Calp, Altea i la Vila Joiosa t barris sencers de finques de cinc plantes i en t un grapat en obres, les viles com Teulada o Pedreguer han vist la construcci de barris nous de finques per no sembla que avui en dia la construcci aposte fort per aquestes. Altres pobles ms menuts, com Pamis (pedania d'Ondara) acaben de comenar la construcci de finques. Guadalest i altres poblets interiors sembla que no tenen previst cap finca, ats que la seua poblaci creix noms grcies al turisme residencial, que prefereix el xalet.

La finca, com a bloc d'habitatges, xoca amb l'estil tradicional marins tant per dins com per fora. Si b a llocs com Altea i Dnia s'ha fet esforos de encaixar-les, pintant les blanc o de colors, afegint reixes de ferros i teulada, la majoria trenca amb totes les pautes. Gran part d'aquestes finques aposten per finestres grans i sense reixes, terrassa comunal en comptes de teulada, rajola per pedra, colors estrambtics i baixos llogats als comeros. Per dins hi ha la novetat de ms plantes, ms llum que una casa de poble, i els ascensors. 

Tanmateix algunes finques, com les del carrer de Merc Rodoreda del Verger, destaquen per l'alt grau de fidelitat a la faana marinenca tradicional, i sembla que a grans trets els nous compradors comencen a exigir de les finques noves ms consideracions esttiques, com ara finques ms baixes, zones enjardinades i teulada, que sn relacionades amb qualitat de vida.

Gratacels


A hores d'ara aquesta mena d'edifici existeix noms a Benidorm, la ciutat ms poblada de les dues marines. Els gratacels sn una manera de construir habitatges que, a la Marina, no tenia cap precedent. La construcci vertical s una soluci a problemes de superpoblaci que la Marina, fins als noranta, no tenia en absolut. La introducci dels gratacels venia doncs lligada a la recerca de turisme de masses, dins d'un projecte urbanstic que transformaria el tranquil poble pesquer en una metrpoli. Mentre que a la major part dels municipis les finques no sobrepassen les cinc o sis plantes, a Benidorm n'hi ha de 25. A diferncia amb les finques dels pobles costaners, aquests gratacels eren previstos com a blocs d'apartaments per a turistes i no pas de residncia habitual al llarg de l'any. Han atret diverses reaccions tant positives com negatives, per el cert s que, a Europa, el gratacel no s en general considerat la forma de construcci ms desitjable.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351368" title="Abu Ubayda Ma'mar ben al-Muthanna" nonfiltered="2590" processed="2578" dbindex="137606">
Abu Ubayda Ma'mar ben al-Muthanna (728- vers 825), fou un filleg rab nascut a Bssora. 

Va viure sempre a Bssora excepte curtes estades a Bagdad. Va compondre dotzenes de tractats filolgics rabs i compilacions. Va escriure tamb dues obres filolgiques sobre l'alcor anomenades Gharib al-hadith i Madjaz al-Kur'an.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351369" title="Abu Ubayda ben al-Djarrah Amir ben Abd Allah ben al-Djarrah" nonfiltered="2591" processed="2579" dbindex="137607">
Abu Ubayda ben al-Djarrah Amir ben Abd Allah ben al-Djarrah (583-639) fou un musulm de la famlia Balharith dels quraixites, clan de Fihr. Fou un dels primers ciutadans de la Meca convertits al islam i un dels deu als que Mahoma va prometre el parads.

Va participar a les batalles de Badr (624) i Uhud (625) i desprs (630) fou enviat al Iemen a propagar la religi i va tornar a Medina abans del 632. Va tenir part decisiva en l'elecci d'Abu Bakr. El 633 va tenir el comandament d'un exrcit enviat a Sria. Umar el va nomenar comandant en cap a Sria (636) i desprs de la batalla del Iarmuk va conquerir Homs, Alep i Antioquia. El seu quarter general a Djabiya fou visitat pel califa el 638. Va morir el 639 vctima d'una epidmia que afectava Sria.

 Bibliografia .
H. Lammens, Le triumvirat Abo Bakr, Omar et Abo Obaida, 1910





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351371" title="Abu l-Wafa Muhammad ben Muhammad ben Yahya ben Ismail ben al-Abbas al-Buzadjani" nonfiltered="2592" processed="2580" dbindex="137608">
Abu l-Wafa Muhammad ben Muhammad ben Yahya ben Ismail ben al-Abbas al-Buzadjani (10 de juny del 940-juliol de 998) fou un gran matemtic rab d'origen persa, nascut a Buzadjhan al Kuhistan. Va emigrar a Bagdad on va viure i morir. Va desenvolupar la trigonometria.

Les seves obres principals sn:
Kitab fi ma yahtadj ilayhi l-kuttab wa-l-ummal min ilm al-hisab (Katib al-Manazil);
Al-Kamil (Aladjist);
Kitab al-Handasa (Llibre de les construccions geomtriques);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351375" title="Abu Ya'aza Yalannur ben Maymun" nonfiltered="2593" processed="2581" dbindex="137609">
Abu Ya'aza Yalannur ben Maymun (tambe Abu Ya'za Yalannur ben Maymun) (mort 1177) fou un sant marroqu del segle XII, d'una tribu berber de l'atlntic, potser els dukkala (per no se sap segur). 

Es va installar a l'Atles mitj, a Taghya, entre Kasabat Tadla i Rabat, moderna Mulay Bu'azza on va fer vida d'asceta. Fou deixeble del patr de Azammur, Abu Shuayb Ayyub ben Said al-Sinhadji (Mulay Bushib), Va morir d'una epidmia el 1177.

 Bibliografia .
E. Levi-Provenl, Fragments historiques sur les Berbres au Moyen ge, Rabat 1934;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351376" title="Abu Yakub" nonfiltered="2594" processed="2582" dbindex="137610">


Abu Yakub Ishak ben Hassan ben Kuhi al-Khuraymi, poeta ;
Abu Yakub Ishak ben Ahmad al-Sidji, da'i ismailita;
Abu Yakub Yusuf ben Abd al-Mumin, amil al-muminin (oficialment el segon) dels almohades mumnides, 1163-1184;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351378" title="Abu Yakub Ishak ben Hassan ben Kuhi al-Khuraymi" nonfiltered="2595" processed="2583" dbindex="137611">
Abu Yakub Ishak ben Hassan ben Kuhi al-Khuraymi (mort vers 821) fou un poeta rab, originari d'una famlia de Sogdiana.

Va viure a Mesopotmia, Sria i Bssora. Fou partidari del califa Al-Amin contra Al-Mamun.

Va escriure gran nombre d'obres una part de les quals s'ha perdut. Tamb va escriure panegrics i oracions fnebres.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351382" title="La fiamma" nonfiltered="2596" processed="2584" dbindex="137612">
	
La fiamma s una pera en tres actes de Ottorino Respighi, amb llibret de Claudio Guastalla. S'estren al Teatro Reale de Roma el 23 de gener de 1934. A Catalunya es va estrenar al Liceu de Barcelona el 14 de desembre de 1948.	
	
Vegeu tamb.	
Llista d'peres ms importants	;

Referncies.

	

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351383" title="Abu Yakub Ishak ben Ahmad al-Sidji" nonfiltered="2597" processed="2585" dbindex="137613">
Abu Yakub Ishak ben Ahmad al-Sidji (o al-Sidjistani), fou da'i (missioner) dels ismalites i autor destacat de la secta, del segle X. Va viure a la segona meitat del segle X i va gaudir de gran prestigi com a mestre i lder religis. s considerat una figura eminent en el desenvolupament de la teologia i la histria del neoplatonisme a la filosofia islmica.

D'alguns fragments que es coneixen sembla que fou lloctinent del dai de Rayy vers 932 al 942 i potser temporalment en fou el cap (vers 934) i desprs va anar a Bagdad. No va donar suport inicial a la reclamaci fatimita al imamat per ms tard va acabar dins aquesta tendncia. Ms tard fou da'i a Khurasan i potser a Sistan abans o desprs.

Desprs de l'execuci de Muhammad Nasafi a Bukhar (942) va quedar presoner de l'emir saffrida Khalaf ben Ahmad Sidji ; aquesta circumstncia, que Rashid al-Din presenta com una continuaci, segurament va esdevenir vers el 971 o ms tard. Va morir a mans de  Khalaf ibn Ahmad.

Va escriure diversos llibres de matria religiosa sobre teologia i la seva significaci cosmolgica, histria de les teories de les profecies, i poltica, entre els quals Kashf al-mahdjub, To fat al-mosta  b n, E b t al-nob w t, E b t al-nob w t, Yan b ,   Be ra, Maq l d, al-Iftikhar (la seva obra principal), Sollam al-na  t i No ra.

 Bibliografia .
H. Corbin  Trilogie Ismalienne, Teheran, 1961;
W. Ivanow, An Early Controversy in Ismailism, Bombay, 1955, ;
W. Ivanov, A guide to Ismaili literature;

 Nota .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351389" title="Lnia evolutiva de Slowpoke" nonfiltered="2598" processed="2586" dbindex="137614">
Aquesta lnia evolutiva de Pokmon inclou Slowpoke, Slowbro i Slowking.

Slowpoke.

Slowpoke s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus aigua i psquic. Evoluciona en Slowbro o Slowking.





Slowbro.

Slowbro s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus aigua i psquic. Evoluciona de Slowpoke.





Slowking.

Slowking s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus aigua i psquic. Evoluciona de Slowpoke.





Enllaos externs.
Web oficial de Pokmon;
;
;
;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351393" title="La dona silenciosa" nonfiltered="2599" processed="2587" dbindex="137615">
	
La dona silenciosa s una pera en tres actes de Richard Strauss, amb llibret de Stefan Zweig. S'estren al teatre de l'pera de Dresden el 24 de juny de 1935. No s'ha estrenat a Catalunya.

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;
	




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351404" title="John Earsden" nonfiltered="2600" processed="2588" dbindex="137616">
John Earsden fou un compositor angls que visqu a les primeries del segle XVII.
Es conserven d'ell, una collecci de composicions musicals editades a Londres, el 1618.

 Referncies .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351407" title="Lnia evolutiva de Magnemite" nonfiltered="2601" processed="2589" dbindex="137617">
Aquesta lnia evolutiva de Pokmon inclou Magnemite, Magneton i Magnezone.

Magnemite.

Magnemite s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus elctric i acer i evoluciona en Magneton.





Magneton.

Magneton s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus elctric i acer i evoluciona de Magnemite. Evoluciona en Magnezone.





Magnezone.

Magnezone s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus elctric i acer i evoluciona de Magneton.





Enllaos externs.
Web oficial de Pokmon;
;
;
;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351408" title="Lnia evolutiva de Doduo" nonfiltered="2602" processed="2590" dbindex="137618">
Aquesta lnia evolutiva de Pokmon inclou Doduo i Dodrio.

Doduo.

Doduo s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus normal i volador i evoluciona en Dodrio.





Dodrio.

Dodrio s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus normal i volador i evoluciona de Doduo.





Enllaos externs.
Web oficial de Pokmon;
;
;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351410" title="Lnia evolutiva de Seel" nonfiltered="2603" processed="2591" dbindex="137619">
Aquesta lnia evolutiva de Pokmon inclou Seel i Dewgong.

Seel.

Seel s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus aigua i evoluciona en Dewgong.





Dewgong.

Dewgong s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus aigua i gel. Evoluciona de Seel.





Enllaos externs.
Web oficial de Pokmon;
;
;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351412" title="Cotxe bomba" nonfiltered="2604" processed="2592" dbindex="137620">

Un Cotxe bomba  s la combinaci d'un vehicle i explosius que son detonats. Normalment son emprats com a arma per a cometre assassinats, en atacs terroristes o en tctiques de guerra de guerrilla. La intenci que persegueix s la de causar danys materials o la mort de les persones i estructures al voltant de l'rea de detonaci. Donades les caracterstiques dels vehicles (normalment autombil) aquest tipus de bomba actua com el seu propi mecanisme d'"entrega" i permet carregar gran quantitat d'explosius. Els cotxes bombes poden ser activats de moltes maneres diferents (mitjanant control remot, temporitzadors, al obrir les portes del vehicle o accionar qualsevol dels seus comandaments, ...)

EL cotxe bomba es una efectiva arma d'atac. Permet transportar gran quantitat d'explosiu en la localitzaci desitjada i, a banda de la potncia de la bomba en s, produeix gran quantitat de metralla que maximitza els seus efectes destructius. En els ltims anys, s'ha ests l's de vehicles bomba per part de terroristes sucides, els quals persegueixen l'objectiu d'estavellar el vehicle i detonar-lo al mateix temps.

Defensar-se contra un vehicle bomba implica mantenir els vehicles a una distncia de seguretat vers els possibles objectius. Per aquest motiu, s com que edificis de singularitat tinguin l'accs restringit de vehicles. Per exemple, i arran del possibles atacs del IRA, es tanca al transit el carrer on es ubicada la residncia del primer ministre britnic, 10 Downing Street a Londres.

Amb tot, i donat que aquests artefactes son emprats normalment com a armes de terror per part de grups terroristes, aquest cerquen objectius ms desprotegits i pblics, com, per exemple, l'atemptat terrorista d'ETA perpetrat a l'hipermercat Hipercor de l'avinguda Meridiana de Barcelona, el 19 de juny de 1987, on hi perderen la vida 21 persones. 

Com tantes altres armes, els cotxes bomba han anat evolucionant durant els anys, tant pel desenvolupament de nous explosius com per la millora de la tecnologia i els mtodes terroristes.

Histria.
El primer cotxe bomba (com a tal) fou emprat en l'intent d'assassinat del sult Otom Abdul Hamid II l'any 1905 a Istambul, perpetrat per separatistes armenis, sota les ordres de l'anarquista belga Edward Jorris.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351416" title="Interfase" nonfiltered="2605" processed="2593" dbindex="137621">


La interfase s la fase del cicle cellular en qu la cllula passa gran part del seu temps i duu a terme gran part de les seves funcions en preparaci per la divisi cellular. La interfase s considerada la fase "vivent" de la cllula, en qu la cllula obt nutrients, creix, copia el seu ADN, i duu a terme altres funcions cellulars habituals. La majoria de cllules eucariotes passen gran part del temps en interfase. La interfase no es refereix a una cllula que simplement est en reps, sin que s una preparaci activa per la divisi cellular. Un error com s que la interfase s la primera etapa de la mitosi; tanmateix, la profase s realment la primera etapa.

En interfase, la cllula es prepara per la mitosi o la meiosi. Les cllules somtiques, o cllules diploides normals del cos, passen un procs de mitosi per reproduir-se per mitj de la divisi cellular. En canvi, les cllules germinals (per exemple, els espermatcits de primer ordre i els ocits de primer ordre) passen un procs de meiosi per tal de crear gmetes haploides (espermatozous i vuls) que serveixin per a la reproducci sexual.

Sota el microscopi, es pot reconixer visualment la interfase, en qu la membrana nuclear encara roman intacta, la cromatina encara no s'ha condensat i els cromosomes no sn visibles, tot i que el nuclol pot ser visible en forma de taca fosca gran. Els centrols i fusos mittics tampoc no sn visibles encara, tot i que el centrosoma que els cont i organitza pot ser visible a prop del nucli.

Referncies. 























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351419" title="Abu Yakub Yusuf ben Abd al-Mumin" nonfiltered="2606" processed="2594" dbindex="137622">
Abu Yakub Yusuf ben Abd al-Mumin () (Tinmallal 1140-Evora 1184) fou el segon califa dels almohades de la dinastia mumnida. Va regnar del 1163 al 1184.

El 1154 el seu germ gran Muhammad ben Abd al-Mumin fou proclamat hereu; probablement fou proclamat sobir a la mort del pare i va regnar un dos mesos, per llavors el visir Umar ben Abd al-Mumin va declarar que 4 dies abans de morir Abd al-Mumin ben Ali havia ordenat desheretat a Muhammad, suprimir el seu nom de la khutba i al llit de mort havia designat hereu a Abu Yakub Yusuf, i va fer venir a aquest des de Sevilla, on era governador (1157-1163) i el va fer proclamar amb el suport dels xeics i l'exrcit. Aquest cop d'estat va trobar la oposici d'un altre germ, Ali, governador de Fes, que estava a Tinmallal per enterrar al pare, per va morir misteriosament a la seva tornada. Dos altres germans Abd Allah, governador de Bugia, i Uthman, governador de Crdova, tampoc el van reconixer. Aix Yusuf no va prendre el ttol de amir al-muminin i va adoptar el ms modest de amir al-muslimin.

Va llicenciar a l'exrcit concentrat pel seu pare a Rabat i es va establir a Marrqueix. Va combatre una revolta dels Ghumara a la regi al sud de Ceuta dirigits per Saba ben Managhfad , i va lluitar a Andalusia contra Ibn Mardanix, que atacava Crdova des de Andujar; Uthman, governador de Crdova va iniciar una ofensiva, i va ocupar Andjar, Baeza, Baza, Caravaca, Cullar i Vlez-Rubio i va aniquilar les forces de Ibn Mardanix a la plana de Mrcia a un 15 km de la ciutat (15 d'octubre de 1165); la ciutat per no va poder ser ocupada i encara va resistir cinc anys ms. La mort enverinat del seu germ Abd Allah ben Abd al-Mumin, governador de Bugia, el va lliurar d'un enemic.

El 1168 va agafar el ttol de califa (amir al-muminin). Just llavor el capit portugus Giraldo sen Pavor (Guerau sense Por) al servei d'Alfonso Henriques, va ocupar Evora, Trujillo, Cceres, Montnchez, Serpa i Juromenha, i va assetjar Badajoz  que fou salvada per la intervenci de Ferran II de Lle aliat almohade. Aquestos territoris pertanyien als almohades i a l'emir de Cceres.

La resistncia d'Ibn Mardanix   es va esvair el 1169 quan el sogre d'aquest (i el seu general, governador de Jan), Ibrahim Ibn Hamushko, es va revoltar i es va sotmetre als almohades.  El 1169 els portuguesos van ocupar Badajoz excepte la fortalesa. Llavors van arribar els lleonesos als que segons l'acord amb Portugal, corresponia la ciutat; en un combat entre ambdues forces el rei portugus fou fet presoner i alliberat a canvi de la renuncia a la ciutat.

Els catalans van aprofitar per apoderar-se de diversos castells (1169-1170): Fabara, Maella, Mazalen, Valdetormo, La Fresneda, Beseit, Val de Roures, Rafals, Monroi, Pearroya, Caspe, Calanda, Aguaviva, Castellote, las Cuevas, i altres punts de la riba de l'Algar, la serra fins a Cantavieja i Valdejarque, i les comarques de Terol, Alfambra i Guadalaviar; els musulmans d'aquestes zones van fugir cap a Valncia.

El 1171 Ibn Mardanix va assetjar Alzira amb el suport del seu germ Aul l-Hadjdjadj  Yusuf governador de Valncia (juny) per es va haver de retirar al cap de dos mesos d'intil setge. Llavors el governador de Valncia es va sotmetre als almohades . Ibn Mardanix es va quedar noms amb Mrcia i Alacant, mentre Lorca i Elx es van sotmetre tanmateix als almohades. Els catalans no van tardar a presentar-se davant Xtiva.

Yusuf va reunir un exrcit amb el que va anar a Hispnia i va assetjar Mrcia. Ibn Mardanix va morir (28 de mar) abandonat per tots els seus partidaris (1172) fins i tot el governador de la ciutat Abd Allah ben Muhammad ben Sad (Sahib al-Basit). El seu fill gran Abul Qamar Hilal  i els seus germans Yusuf i Gamin, es van sotmetre no gaire desprs (abril) a Yusuf , que els va acollir i els va nomenar consellers.

Els notables murcians el van convncer per assetjar Huete (Wabda) que feia poc havia estat repoblada i constitua una amenaa per Conca i el Llevant. Yusuf va acceptar i va sortir de Sevilla, va conquerir Vilches i Alcaraz i per la plana d'Albacete es va presentar davant Huete (juliol del 1172) per el setge fou un fracs per la manca de combativitat de les seves forces. Finalment, al acostar-se un exrcit castell, els almohades es van retirar cap a Conca, Xtiva, Elx i Oriola fins a Mrcia on l'exrcit fou dispersat.

El comte Jimeno el Geparut (Al Ahdab) amb la gent d'vila va fer incursions a la vall del Guadalquivir i va arribar l'abril del 1173 a cija on va fer un gran bot. Yusuf que tornava a ser Sevilla va haver de reunir altre cop l'exrcit. Abu Hafs Umar conegut per Inti, amb dos germans del califa, Yahya i Ismail, van reunir les tropes i van atrapar al comte prop de Caracuel, el van derrotar i el van matar. Badajoz fou reavituallada i tota la riba del Tajo assolada des de Talavera a Toledo. Alfonso Henriques va haver de demanar una treva de cinc anys, i el comte Nuo de Lara va fer el mateix per part de Castella. El hivern segent es va fortificar Beja que havia estat evacuada dos anys abans i romania en runes.

El 1174 es va casar amb una filla de Ibn Mardanix i el 1175 no va sortir de Sevilla. Desprs va retornar sobtadament cap a Marrqueix. Va esclatar una epidmia que va matar a molts dels seus propers incloent alguns germans, i ell mateix va estar un temps malalt. Alfons VIII va aprofitar per assetjar Conca (gener del 1177) que es va rendir el 21 de setembre del 1177 tot i els esforos per fer aixecar el setge.

Les treves del 1173 havien caducat el 1178 i el prncep hereu de Portugal Sanx atacava la vall del baix Guadalquivir, Triana, Niebla, i l'Algarve. Beja va haver de ser evacuada altre cop. A Gafsa s'havia revoltat tamb el 1178 Ali al Tawil Banul-Rand i estava obtenint el suport de les poblacions d'Ifriquiya. El hivern del 1180 al 1181 Yusuf va anar a Gafsa, la va assetjar i la va conquerir; Ali es va rendir i la tribu dels Banu Riyah es va sotmetre. Yusuf volia utilitzar als rabs de Ifriquiya per fer la guerra a Andalusia per molt pocs el van voler seguir, i la majoria va restar a Ifriquiya en actitud expectant.

A Andalusia Alfons VIII va atacar cija i va ocupar Santafila, prop de Lora del Ro, mentre els portuguesos atacaven Sanlcar la Mayor, Aznalfarache i Niebla. Al mateix temps a l'anti Atles es van revoltar els Banu Wawazgit que es van apoderar de Zadjundar. Yusuf va haver d'anar en persona a sufocar aquesta revolta mentre el seu general Ibn Wanudin arrasava Talavera.

El 1180 una flota almohade va atacar les costes portugueses de Lisboa a Setubal; es van lliurar combats a Coruche i Porto de Moz per foren derrotats per Fuas Rupinho el 29 de juliol. 

El 1183 va iniciar obres d'ampliaci de Marrqueix i mentre les feia va decidir acabar amb l'agressivitat de castellans i portuguesos que es preveia ms forta desprs que Castella i Lle van signar l'acord de Fresno-Lavandera per una poltica de guerra contra els almohades, que implicava la renuncia de Ferran a l'aliana amb aquestos; el 27 de juny de 1184 Yusuf va arribar amb el seu exrcit davant de Santarem (Shantarin) i va iniciar els preparatius de setge, per l'arribada de Ferran de Lle  va provocar la desbandada entre les seves forces, que van creuar el riu; el califa va ser ferit mentre s'aixecava el camp i va morir prop d'Evora, cam de Sevilla el 29 de juliol de 1884. El va succeir el seu fill Abu Yusuf Yakub ben Yusuf ben Abd al-Mumin al-Mansur proclamat a Sevilla el dia 10 d'agost.

 Notes .


 Bibliografia .
 E. Levi-Provenal, Documents indits d'histoire almohade.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351420" title="Abu Yazid" nonfiltered="2607" processed="2595" dbindex="137623">


Abu Yazid Tayfur ben Isa ben Surushan al-Bistami, mstic musulm;
Abu Yazid Makhlad ben Kaydad al-Nukkari, conegut com l'home de l'ase, cap kharigita-ibadita de Tuns i Algria (segle X);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351421" title="Abu Yazid Tayfur ben Isa ben Surushan al-Bistami" nonfiltered="2608" processed="2596" dbindex="137624">
Abu Yazid Tayfur ben Isa ben Surushan al-Bistami  (segle IX) fou un mstic musulm, un dels ms famosos. Va viure sempre a Bistam, a la provncia persa de Kumis, excepte per breus perodes. En aquesta ciutat va morir el 857 o 874 segons les diferents fonts. El 1313 es va construir un mausoleu a la seva tomba.

No va escriure cap obra per va deixar unes 500 mximes o dites, transmeses oralment.

 Bibliografia .
A, J, Arberry, A Bistami legend, 1938;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351423" title="Muhammad ben Abd al-Mumin" nonfiltered="2609" processed="2597" dbindex="137625">
Muhammad ben Abd al-Mumin fou el segon sobir dels almohades de la dinastia mumnida, encara que no s incls a les llistes oficials.

El 1154 Muhammad ben Abd al-Mumin fou proclamat hereu pel seu pare Abd al-Mumin ben Ali; quan aquest va morir el 1163 fou proclamat sobir (probablement amir al-muminin) i va regnar un dos mesos, per el visir Umar ben Abd al-Mumin va declarar que 4 dies abans de morir, Abd al-Mumin li havia ordenat desheretat a Muhammad, suprimir el seu nom de la khutba (oraci), i al llit de mort havia designat hereu a un altres fill, Abu Yakub Yusuf, i va fer venir a aquest des de Sevilla, on era governador des de 1157 i el va fer proclamar amb el suport dels xeics i l'exrcit en un autntic cop d'estat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351425" title="Llibertat.cat" nonfiltered="2610" processed="2598" dbindex="137626">
El portal Llibertat.cat s un portal d'internet dirigit a tots els militants i simpatitzants de l'esquerra independentista de Catalunya i dels Pasos Catalans.

No est associat a cap partit poltic, i es considera el successor del ja extingit Llibertat.com, un portal amb les mateixes finalitats que aquest que va tancar a l'any 2001.

Tracta sobretot temes culturals, socials o d'actualitat dels Pasos Catalans. La seva llengua s la catalana.

 Enllaos externs .

Llibertat.cat;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351429" title="Vysok" nonfiltered="2611" processed="2599" dbindex="137627">

El Vysok s una muntanya de 754 metres situada als Crpats Petits, sent el segon punt ms alt de la serralada. Situada prop de Kuchy a, t molt bona vista sobre la serralada, Tribe , Povask Inovec iPodunajsk pahorkatina.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351430" title="Al-Nasr SC Dubai" nonfiltered="2612" processed="2600" dbindex="137628">


L'Al-Nasr SC Dubai (en rab:      ) s un club de futbol dels Emirats rabs Units de la ciutat de Dubai. Al-Nasr significa Victria.

 Palmars .
Lliga dels Emirats rabs Units de futbol: 3;
 1978, 1979, 1986;

Copa de l'Emir de futbol: 3;
1985, 1986, 1989;

Jugadors destacats .
 Khodadad Azizi;
 Reza Enayati;
 Mohammad Nosrati;
 Mehrzad Madanchi;
 Karim Bagheri;
 Arash Borhani;
 Farhad Majidi;
 Ebrahim Ghasempour;
 Sattar Hamedani;
 Ali Hosany Al Hawasin, Ali Abbas Yasin;
 Mohammad Khamis Salem Saleh;
 Salah Abbas;
 Kazim Ali;
 Yousuf Moussa;
 Andrs Guglielminpietro;
 Mamam Cherif Tour;
 Renato;
 Valder;
 Fred Bloggs;
  Hussein Alaa Hussein;

 Entrenadors destacats .
 Reiner Hollmann;
 Vgner Carmo Mancini;
 Frank Pagelsdorf;

Enllaos externs.
Web oficial;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351432" title="Il crociato in Egitto" nonfiltered="2613" processed="2601" dbindex="137629">
	
Il crociato in Egitto s una pera en dos actes de Giacomo Meyerbeer, amb llibret de Gaetano Rossi. S'estren al Teatre La Fenice de Vencia el 7 de mar de 1824.	
	





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351435" title="Al-Nasr Bengasi" nonfiltered="2614" processed="2602" dbindex="137630">


L'Al Nasr Bengasi (en rab:      ) s un club de futbol libi de la ciutat de Bengasi. Al-Nasr significa Victria.

 Palmars .
Lliga lbia de futbol: 1;
 1987;
Copa lbia de futbol: 2;
 1997, 2003;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351437" title="Al-Nasr Club Salalah" nonfiltered="2615" processed="2603" dbindex="137631">


L'Al-Nasr Club Salalah (en rab:      ) s un club de futbol omanita de la ciutat de Salalah. Al-Nasr significa Victria.

 Palmars .
Lliga omanita de futbol: 5;
 1980, 1981, 1989, 1998, 2004;
Copa Sultan Qaboos: 4;
 1995, 2000, 2002, 2006;

Enllaos externs.
 Web oficial;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351439" title="Al-Nassr Al-Riyad" nonfiltered="2616" processed="2604" dbindex="137632">


L'Al-Nassr Al-Riyad (en rab:      ) s un club de futbol saudita de la ciutat d'Al-Riyad. Al-Nasr significa Victria.

 Histria .
El club va ser fundat el 1955 pels germans Husein i Zeid Al-Ja'ba. El club oper com a club amateur fins el 1960, any en qu es registr oficialment. El club comen a participar a la Segona Divisi fins l'any 1963, en qu ascend per primer cop a la mxima categoria. Durant els 70 i 80 el club pass a la primera lnia del futbol saudita amb un total de 4 lligues, 6 copes del rei, 2 copes del prncep i una copa federaci. Als anys 90, a ms de 2 lligues, una copa del rei i una copa federaci, l'Al-Nasr guany dues copes del Golf, una recopa asitica i una supercopa asitica.

Presidents.


Jugadors destacats.


  Majed Abdullah;
  Fahd Al-Herafy;
  Mohaisn Al-Jam'aan;
  Nasser Al-Johar;
  Yousef Khamis;
  Salim Marwan;
  Salih Al-Mutlaq;
  Saud Al-Hemali;

  Nashat Akram;
  Hristo Stoichkov;
  Denlson;
  Marcelinho Carioca;
  Alberto Blanco;
  Julio Csar Baldivieso;
  Carlos Tenorio;

  Smahi Triki;
  Hicham Aboucherouane;
  Ahmed Bahja;
  Emad El-Nahhas;
  Moussa Sab;
  Youssouf Falikou Fofana;
  Ohene Kennedy;


Entrenadors destacats.
  Mrio Zagallo;
  Joel Santana;
  Ilie Balaci;
  Mircea Rednic;
  Henri Michel;
  Jean Fernandez;
  Artur Jorge;
  Milan ivadinovi ;
  Ljubia Bro i ;
  Foeke Booy;
  Julio Asad;

Palmars.
Ttols nacionals.
Lliga saudita de futbol 14: 1963 , 1964 , 1965 , 1969 , 1970 , 1971, 1972, 1973, 1975, 1980, 1981, 1989, 1994, 1995;
Copa del Rei saudita de futbol 6: 1974, 1976, 1981, 1986, 1987, 1990;
Copa del Prncep saudita de futbol 2: 1973, 1974;
Copa Federaci saudita de futbol 3: 1977, 1998, 2008;
Copa de la Provncia Est 2: 1971, 1972;

Ttols internacionals.
Recopa asitica de futbol 1: 1998;
Supercopa asitica de futbol 1: 1998;
Copa del Golf de clubs de futbol 2: 1996, 1997;
Copa Internacional de Damasc 1: 2004;

Enllaos externs.
Web oficial;
alnassrnet - No oficial;
alnassrclub.com - No oficial;
al3almi.net - No oficial;
alnassralsaudiclub.com - No oficial;
Info al web de la ciutat;
Web a kooora.com;
Web a goalzz.com;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351441" title="Les francs-juges" nonfiltered="2617" processed="2605" dbindex="137633">
	
Les francs-juges havia de ser una pera d'Hector Berlioz, amb llibret d'Humbert Ferrand.  L'pera fou abandonada per Berlioz, que en destru gran part de la msica. Retenia, tanmateix, l'obertura que s'ha convertit en un element de concert popular i d'altres parts del material musical que les va reciclar en composicions posteriors.	
	


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351448" title="Jurassic Park (pinball)" nonfiltered="2618" processed="2606" dbindex="137634">


Jurassic Park s una mquina de pinball creada per Data East. Es basa en la pellcula sota el mateix nom.

Enllaos externs.
 A la llista de IPDB sobre Jurassic Park;
 Pinball Archive rule sheet;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351452" title="La fille du tambour-major" nonfiltered="2619" processed="2607" dbindex="137635">
	
La fille du tambour-major s una pera en tres actes de Jacques Offenbach, amb llibret de Alfred Duru i Henri Charles Chivot. S'estren al Folies-Dramatiques de Pars el 13 de desembre de 1879.	
	





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351454" title="Madame Favart" nonfiltered="2620" processed="2608" dbindex="137636">
	
Madame Favart s una pera en tres actes de Jacques Offenbach, amb llibret de Alfred Duru i Henri Charles Chivot. S'estren al Folies-Dramatiques de Pars el 28 de desembre de 1878.	
	



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351458" title="Ateneo de Madrid" nonfiltered="2621" processed="2609" dbindex="137637">


L' Ateneo de Madrid s una instituci cultural privada situada a Madrid i que va ser creada en 1835 com a Ateneo Cientfico y Literario. Els antecedents de l'Ateneu es troben entre els afrancesats i els liberals de principis del segle XIX. Amb la invasi napolenica d'Espanya es van produir dos fets significatius: d'una banda, els quals es van adherir a la causa francesa i van donar a Josep I Bonaparte com a Rei d'Espanya hagueren de marxar ms tard a l'exili amb aquest en triomfar l'alament de les mans de la Junta Suprema Central i de les Corts de Cadis que van promulgar la primera constituci liberal espanyola. La tornada de Ferran VII va suposar la tornada a l'absolutisme i la sortida d'Espanya dels patriotes gaditans. 

A Frana i a Anglaterra es trobava la classe illustrada espanyola que, per unes o altres raons, era perseguida en l'interior del pas. El retorn durant el govern liberal en 1820 dels exiliats va permetre la creaci de l' Ateneo Espaol que va dirigir Juan Manuel de los Ros; per amb la tornada de nou a l'absolutisme del rei Ferran va desaparixer la instituci per a fixar la seva residncia a Londres el 1823. La mort del Rei i el suport dels liberals a la causa de Isabel II enfront del pretendent Carles, va crear un nou ambient de tolerncia durant la regncia de Mara Cristina. En 1835 l'antic Ateneo Espaol va mudar el nom pel de Cientfic i Literari, sent els seus fundadors Salustiano Olzaga, el duc de Rivas, Antonio Alcal Galiano, Mesonero Romanos, Francisco Lpez Olavarrieta, Francisco Fabra i el propi Juan Manuel de los Ros. La seva primera seu era el Palau d'Abrantes situat a l'actualitat en el carrer del Prado (no confondre amb el Passeig del Prado) de Madrid en un edifici modernista inaugurat per Antonio Cnovas del Castillo el 1884.

L'Ateneu es compon de dinou seccions que desenvolupen activitats en tots els ordres culturals i cientfics. Consta d'un Sal d'Actes, sala de treballs, aules, sala d'exposicions, biblioteca i hemeroteca. Entre els seus socis s'han trobat Presidents del Govern o del Consell de Ministres, Ministres i Premis Nobel. 

 Referncies . 
Web oficial de l'Ateneo de Madrid;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351459" title="Abu Yazid Makhlad ben Kaydad al-Nukkari" nonfiltered="2622" processed="2610" dbindex="137638">
Abu Yazid Makhlad ben Kaydad al-Nukkari (883-947) fou un cap kharigita-ibadita fill d'un berber zanata de Takyus a las Kashtiliya, i d'una esclava. Va estudiar la madhab ibadita i va esdevenir mestre a Tahart.

Quan va triomfar el califa fatimita Abu Abd Allah, se'n va anar a Takuys i va iniciar la propaganda contra el nou rgim; arrestat fou alliberat al cap de poc, per se'n va anar a les muntanyes del Aures (Awras) amb els hawwara dels Banu Kamlan; les seves doctrines foren ben rebudes i el imam ibadita nukkarita Abu Ammar al-A'ma li va conferir el comandament de la guerra. Abu Yazid fou arrestat a Tuzar, per el imam va fer una incursi i el va treure a la fora de la pres. Desprs d'un any al districte de Sumata va passar al Aures altre cop, on el 943 va esclatar la revolta. Va conquerir Tbessa i Marmadjanna on va rebre el regal del seu ase favorit el que li va valer el malnom de Sahib al-himar (l'home de l'ase); desprs va entrar a Al-Urbus (Laribus) el 15 de dhu l-hidjda del 333 (25 d'agost del 943), Badja (13 de muharram del 333/10 de setembre del 944) i finalment Kayrawan (23 safar del 333/20 de mar del 944) on va fer executar al general fatimita Khalil ben Ishak i al cadi local.

Inicialment va gaudir de cert suport per l'oposici que hi havia contra els fatimites, per els abusos dels berbers aviat li van fer perdre. Va deixar al seu fill Fadl ben Abu Yazid a Kayrawan i va marxar contra un exrcit fatimita dirigit pel general Maysur al que va derrotar i matar (12 rabi I 333/7 de novembre del 944). Llavors es va dirigir a Mahdia (Mahdiyya) que va assaltar (3 djumada II 333/27 de desembre del 944) sense poder conquerir-la; en va establir el setge (gener a octubre del 945) i noms fou aturat per les muralles de la ciutat. Va retornar llavors a Kayrawan on va renunciar a tot luxe i va deixar el govern en mans del imam Abu Ammar al-A'ma.

Els berbers es van presentar altre cop a Kairouan per estar al seu costat. Al final del 945 forts combats es van produir a Tunis que va canviar de mans tres vegades; tamb hi va haver lluites a Badja (16 de novembre del 945). Ayyub, fill d'Abu Yazid, fou derrotat fou derrotat pel general Al-Hasan ben Ali, per desprs aquest fou derrotat i es va haver de retirar cap al pas dels kutama on es va apoderar de Tidjis i Baghaya, que va fortificant. Aquestes posicions esdevingueren perilloses perqu agafaven a Abu Yazid pel darrera. 

Abu Yazid va assetjar Sussa (19 de desembre del 945). Mentre durava el setge va morir (23 de maig del 946) el califa fatimita (Al-Kaim) i el seu successor Al-Mansur va enviar una fora de cavalleria des de Mahdia que va derrotar els assetjants de Sussa (31 de maig del 946), que es van poder retirar en bon orde cap a Kayrawan per en aquesta ciutat s'havia produt una revolta que havia expulsat al imam Abu Ammar al-A'ma, i va tancar les portes a Abu Yazid. Poc desprs Al-Mansur entrava a Kayrawan (2 de juny del 946). Desprs de diversos atacs a la ciutat (juny-juliol-agost del 946), Abu Yazid va lliurar batalla davant la ciutat el 23 de muharran del 335 (19 d'agost del 946), amb resultat poc favorable, i es va retirar cap a l'oest. Al-Hasan ben Ali va atacar llavors les ciutats en mans dels seguidors d'Abu Yazid com Badja, i finalment va unir el seu exrcit amb el del califa fatimita. Una flota omeia de Crdova que anava cap a la Ifriquiya, va retornar en saber la retirada d'Abu Yazid.

Abu Yazid fou perseguit per Al-Mansur. Aquest va sortir de Kairouan el 29 de novembre del 946 arribar a Baghaya, va passar per Sabiba i Marmadjanna i va seguir cap a Bilizma, Tubna i Biskra (7 de desembre del 946); all va tirar enrere cap a Tubna i va derrotar a Abu Yazid prop de Makkara (12 djumada I-Ula/14 de desembre del 946) i va entrar a Al-Masila. Abu Yazid es va refugiar cap al Djabal Salat. Mansur el va perseguir en debades, i desprs es va dirigir cap al pas sinhadja a l'oest; llavors Abu Yazid va retornar i va assetjar Al-Masila. Mansur va tirar enrere i va tornar a entrar a la ciutat el 4 de febrer del 947. Llavors Abu Yazid es va retirar a les muntanyes Akar i Kiyana, El califa va sortir de Al-Masila el 11 de mar del 947 i el va derrotar el mateix mes i desprs el abril. Abu Yazid es va fer fort a la fortalesa de Kiyana (la futura Kalat Banu Hammad) que Al-Mansur va assetjar el 1 de maig, i hi va entrar el 18 d'agost del 947. A la nit abans els darrers guerrer van treure a Abu Yazid i al imam Abu Ammar al-A'ma fora de la fortalesa, per el segon fou mort en la fugida i el primer va caure i fou fet presoner. Va morir l'endem de les ferides. El seu cos fou empalat i exposat als insults del poble a Mahdia.

Fadl, fill d'Abu Yazid, va dirigir la resistncia durant uns mesos al Aures i Gafsa fins que fou derrotat i mort el maig/juny del 948. Altres fills es van refugiar a la cort del califa omeia de Crdova.

 Bibliografia .

R. Le Tourneau, La rvolte d'Ab Yazid au Xe sicle, 1953;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351461" title="Badja" nonfiltered="2623" processed="2611" dbindex="137639">


Badja, nom rab de la ciutat portuguesa de Beja;
Badja, nom rab de la ciutat de Tunsia transcrita en francs com Bja;
Badja al-Zayt (Bja de l'Oli), runes de Tunsia;
Badja al-Kadima (Bja l'Antiga), runes de Tunsia;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351462" title="Ral Alberto Lastiri" nonfiltered="2624" processed="2612" dbindex="137640">


Ral Alberto Lastiri (1915-1978) va ser un poltic argent que va assumir interinament la presidncia del seu pas entre 13 de juliol i 12 d'octubre de 1973.

Lastiri era president de la Cmera dels Diputats de l'Argentina, i es va fer president del pas desprs que Hctor Jos Cmpora i Vicente Solano Lima van renunciar. Ell va organitzar noves eleccions i va passar el comandament del govern per a Juan Domingo Pern, que va vncer l'elecci amb ms del 60% dels vots.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351463" title="Abu Yusuf" nonfiltered="2625" processed="2613" dbindex="137641">


Abu Yusuf Yakub ben Ibrahim al-Ansari al-Kufi, legislador religis;
Abu Yusuf Yakub ben Yusuf ben Abd al-Mumin al-Mansur, amir al-muminin almohade;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351464" title="Abu Yusuf Yakub" nonfiltered="2626" processed="2614" dbindex="137642">


Abu Yusuf Yakub ben Ibrahim al-Ansari al-Kufi, legislador religis;
Abu Yusuf Yakub ben Yusuf ben Abd al-Mumin al-Mansur, amir al-muminin almohade;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351468" title="La Vid de Ojeda" nonfiltered="2627" processed="2615" dbindex="137643">

La Vid de Ojeda s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351469" title="Jurassic Park Interactive" nonfiltered="2628" processed="2616" dbindex="137644">


Jurassic Park Interactive va ser l'nic videojoc d'acci amb estratgia basat en la pellcula de 1993 Parc Jurssic. Va ser publicat al 1994 exclusivament per a 3DO Interactive Multiplayer grcies a Universal Interactive. Durant la vida curta del 3DO, Jurassic Park Interactive va ser un dels videojocs estrella del sistema.  

El Electronic Gaming Monthly va qualificar-lo a 9 de 10 en el seu Videogame Buyer's Guide de 1995. 

Jugabilitat.
La interfcie del jugador permet moure's grcies a un mapa de la illa en pantalla, com tamb la collecci 5 Minijocs programats per Dennis Nedry. Els jugadors han de trobar diversos convidats a la illa, presentat per nivells, que entre ells, un permet la fugida d'un Tyrannosaurus amb un jeep, l'altre s escapar d'un petit edifici ple de Raptors, o disparant Dilophosaurus amb una pistola elctrica. El final del joc ve quan el jugador ha collocat a tots els convidats a la pista de helicpters i superant els Minijocs.

Es pot triar la dificultat del joc (Normal, Difcil o Expert).

 Enllaos externs .
 Article a la revista Wired;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351470" title="Ledigos" nonfiltered="2629" processed="2617" dbindex="137645">

Ledigos s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351474" title="Abu Yusuf Yakub ben Ibrahim al-Ansari al-Kufi" nonfiltered="2630" processed="2618" dbindex="137646">
Abu Yusuf Yakub ben Ibrahim al-Ansari al-Kufi (731-798) fou un legislador religis fundador de l'escola . 

Va estudiar a Kufa i Medina. Va viure a Kufa fins que fou nomenat cadi a Bagdad, crrec que va ocupar fins a la seva mort. Sota Harun al-Rashid fou nomenat Gran Cadi (kadi l-kudat), primera vegada que es va donar aquest titol que era honorfic pel cadi principal de la capital.

La seva obra principal es el Kitab al-Hiyal. Altres obres sn el Kitab al-Athar, Kitab al-Kharadj, Kitab Ikhtilaf Abi Hanifa wa-bni Abi Layla i el Kibat al-Radd ala Siyar al-Awzat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351475" title="Micieces de Ojeda" nonfiltered="2631" processed="2619" dbindex="137647">

Micieces de Ojeda s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351480" title="Olea de Boedo" nonfiltered="2632" processed="2620" dbindex="137648">

Olea de Boedo s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351483" title="Boedo-Ojeda" nonfiltered="2633" processed="2621" dbindex="137649">
Boedo-Ojeda es una comarca natural i agrcola de la provncia de Palncia, Castella i Lle, dins la comarca de Pramos-valles.

Municipis i pedanies.
 Municipi i capital Alar del Rey;
 endems de Nogales de Pisuerga;
 San Quirce del Ro Pisuerga ;
 Barrio de San Vicente;
 Becerril del Carpio;
 Municipi i capital Bscones de Ojeda;
 Municipi i capital Calahorra de Boedo;
 Municipi i capital Collazos de Boedo;
 endems d'Oteros de Boedo;
 Municipi i capital Dehesa de Romanos;
 Municipi i capital Espinosa de Villagonzalo;
 Municipi i capital Herrera de Pisuerga;
 endems de Naveros de Pisuerga;
 Olmos de Pisuerga;
 Ventosa de Pisuerga;
 Villabermudo;
 Municipi i capital La Vid de Ojeda;
 Municipi i capital Micieces de Ojeda,
 endems de Berzosa de los Hidalgos;
 Municipi i capital Olea de Boedo;
 Municipi i capital Olmos de Ojeda;
 endems d'Amayuelas de Ojeda;
 Moarves de Ojeda;
 Montoto de Ojeda;
 Pisn de Ojeda,
 Quintanatello de Ojeda        ;
 San Pedro de Ojeda,
 Vega de Bur,
 Villavega de Ojeda;
 Municipi i capital Pramo de Boedo:
 endems de Villaneceriel;
 Zorita del Pramo;
 Municipi i capital Payo de Ojeda;
 Municipi i capital Prdanos de Ojeda  ;
 Municipi i capital Revilla de Collazos;
 Municipi i capital San Cristbal de Boedo  ;
 Municipi i capital Santa Cruz de Boedo:
  endems d'Hijosa de Boedo;
 Municipi i capital Santibez de Ecla;
 endems de San Andrs de Arroyo;
 Villaescusa de Ecla;
 Municipi i capital Sotobaado y Priorato;
 endems de Sotillo de Boedo;
 Municipi i capital Villameriel;
 endems de Cembrero ;
 San Martn del Monte;
 Santa Cruz del Monte.
 Villorquite de Herrera.
 Municipi i capital Villaprovedo;

Enllaos externs.
L'Art Romnic de la comarca de La Ojeda;
Turisme a la Provncia;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351485" title="Nataci als Jocs Olmpics d'estiu de 1900 - 4000 metres lliures" nonfiltered="2634" processed="2622" dbindex="137650">

Els 4000 metres lliures masculins va ser una de les proves de nataci que es van disputar als Jocs Olmpics de Pars de 1900. La competici tingu lloc el 15 i 19 d'agost de 1900, amb la presncia de 29 nedadors representants de 7 nacions.

Medallistes.


Resultats.
Semifinals.
La primera ronda que es disput fou les semifinals. Es disputaren tres sries en qu el vencedor de cadascuna d elles passava a la final, aix com els sis millors temps. Es disputaren el 15 d agost.

Semifinal 1.

DNF: No finalitza la cursa
Semifinal 2.


DNF: No finalitza la cursa
Semifinal 3.


DNF: No finalitza la cursa
Final.
La final es disput el 19 d'agost i fou guanyada, fcilment, per Jarvis, que super en ms de 10 minuts el seu immediat seguidor. 


DNF: No finalitza la cursa

Referncies.
 ;
 ;
 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351486" title="Olmos de Ojeda" nonfiltered="2635" processed="2623" dbindex="137651">

Olmos de Ojeda s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Inclou les pedanies d'Amayuelas de Ojeda, Moarves de Ojeda, Montoto de Ojeda, Quintanatello de Ojeda, San Pedro de Ojeda, Vega de Bur, Villavega de Ojeda i Pisn de Ojeda.

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351487" title="Erepublik" nonfiltered="2636" processed="2624" dbindex="137652">



Erepublik s un videojoc multijugador massiu en lnia (MMO), servei de xarxa social i un joc de navegador  d'estratgia. El joc permet que jugadors adquireixin el rol d'un ciutad individual en un mirall del mn real. Ha estat desenvolupat per Alexis Bonte i George Lemnaru. Erepublik va ser llanat en fase beta el 20 de novembre de 2007, encara que l'accs al joc era per invitacions privades. Segons una entrevista a Alexis Bonte, s'han donat ms de 12.000 invitacions des del febrer de 2008. El 28 abril de 2008, hi havia ms de 10.000 persones esperant una invitaci a la pgina web. La pgina principal ha estat visitada per persones de 140 pasos diferent, i segons els beta testers, s'inicia sessi 5,5 milions de vegades mensualment. Hi ha actualment catorze membres de personal apart dels creadors de la pgina.

 Referncies .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351490" title="Lucy Lawless" nonfiltered="2637" processed="2625" dbindex="137653">

 
Lucy Lawles s una actriu de cinema i de sries de televisi americana. 


 Filmografia . 
 Pellcules . 


 
 Sries de televisi . 



 Premis .

L'any 1997 va guanyar el Saturn Awards pel millor actriu en una srie dramtica per .

 Enllaos externs . 

 http://www.tv.com/lucy-lawless/person/3682/summary.html- TV.com ;




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351491" title="Copa Davis 2009" nonfiltered="2638" processed="2626" dbindex="137654">
La Copa Davis 2009 correspon a la 98a edici del torneig de tennis mascul ms important per nacions. 16 equips participaran en el Grup Mundial i ms de cent en els diferents grups regionals. 

La primera ronda es jugar entre el 6 i el 8 de mar, i la final entre el 4 i el 6 de desembre.

Grup Mundial.



Vuitens de final.
Argentina vs. Pasos Baixos.





Repblic Txeca vs. Frana.





Estats Units vs. Sussa.





Crocia vs. Xile.





Sucia vs. Israel.





Romania vs. Rssia.





Alemanya vs. ustria.





Espanya vs. Srbia.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351502" title="Miles O'Brien" nonfiltered="2639" processed="2627" dbindex="137655">
Miles Edward O'Brien, interpretat per Colm Meaney, s un personatge fictici en l'univers de Star Trek
s un dels personatges principals de Star Trek: Deep Space Nine i de Star Trek: La Nova Generaci. Est cassat amb Keiko O'Brien, i t dos fills: Molly i Kira Yoshi. El seu lloc de naixement s Irlanda.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351507" title="Abu Yusuf Yakub ben Yusuf ben Abd al-Mumin al-Mansur" nonfiltered="2640" processed="2628" dbindex="137656">
Abu Yusuf Yakub ben Yusuf ben Abd al-Mumin al-Mansur () (mort 1199) fou amir al-muminin dels almohades mumnides, oficialment el tercer. Va regnar del 1184 al 1198.

El seu pare el califa Abu Yakub Yusuf va ser ferit i va morir prop d'Evora, cam de Sevilla el 29 de juliol de 1884. Abu Yusuf Yakub ben Yusuf ben Abd al-Mumin al-Mansur fou proclamat a Sevilla el dia 10 d'agost i va agafar el ttol de amir al-muminin.

La noticia de la mort es va saber a Mallorca on l'emir Ali ben Ishak Ibn Ghaniya, esperonat pels partidaris dels Banu Hammad a Bugia, va equipar una flota, va deixar al seu germ Talha com a regent, i va desembarcar a Bugia, on la guarnici estava absent i la va ocupar (12 de novembre). Llavors va cridar al seu germ Yahya i quan va arribar el va nomenar governador de la ciutat. La guarnici almohade, al tornar a la ciutat, fou derrotada. Es van aliar als berbers shanhadja, als Banu Riyah, al Athbadj i als Djudham i altres grups nmades. 

Ali ben Ishak Ibn Ghaniya va aprofitar el impacte del fet per ocupar tamb Alger, Miliana, Ashir, i la Kala dels Banu Hammad (Kalat Banu Hammad). Abu Yusuf Yakub va reaccionar, va fer equipar una esquadra a Ceuta i va enviar un exrcit amb el que va recuperar Alger, Bugia (22 de maig del 1185) i els altres llocs ocupats (primavera del 1185)   i va marxar contra Ali que assetjava Constantina. 

Ali va abandonar el setge de Constantina i amb el seu germ Yahya es va dirigir al Djarid on va ocupar Tawzar (Tozeur) i Gafsa i es va aliar al armeni Karakush (al servei dels aibides) que dominava Trpoli i amb aquesta aliana van poder ocupar Gafsa i dominar el Djabal Nafusa i Gabes (i Trpoli). Els almohades a Ifriquiya ja noms dominaven Tunis i Mahdia. Ali va enviar un emissari al califa abbssida anunciant que als seus territoris la khutba es feria en nom seu.

El califa va decidir iniciar una gran expedici a l'est. L'exrcit va arribar a Tunis (1187) i va enviar una forta columna contra els Banu Ghaniya i els seus aliats, que fou derrotada a la plana de Umra prop de Gafsa (24 de juny de 1187). Karakush amb els seus mercenaris turcs oghuz, va acabar de destruir l'exrcit almohade. Tres mesos desprs el califa va enviar noves forces i va prendre revenja, derrotant als Banu Ghaniya a Al-Hamma (14 d'octubre del 1187) dominant llavors tot el sud d'Ifriquiya amb Gafsa, Tozeur i Gabes. Ali i Karakush van poder fugir per els mercenaris oghuz del darrer van ser fets presoners i portats a Marrakech. 

En aquestes condicions victorioses l'exrcit va retornar a Tlemcen i poc desprs va morir Ali ben Ghaniya, per el seu germ Yahya ben Ghaniya va agafar la torxa i va continuar la lluita durant molts anys. Karakush fou desautoritzat en la seva actuaci pel sold aibida Salad i va haver de fer submissi al governador almohade de l'Ifriquiya i li va haver d'entregar Trpoli.

El 1188 la flota almohade va desembarcar a Eivissa i Formentera, que va ocupar fcilment, i tot seguit a Menorca . Abd Allah ben Ishak Ibn Ghaniya va conservar Mallorca.

El 1189 els castellans van ocupar diverses fortaleses com Magazuela, Baos, Alcal de Guadara i Calasparra, arribant a l'Aljarafe i a la costa. Pel seu costat els portuguesos, reforats amb els croats que anaven cap a Palestina, van atacar Shilb (Silves) i desprs d'un setge de tres mesos, la van ocupar el 3 de setembre; tamb van ocupar Alcacer do Sal i Beja.

El 1190 el sobir almohade va iniciar la contraofensiva a Hispnia. Va signar una treva amb Castella i amb Lle i es va dirigir contra els portuguesos.  Torres Novas i Tomar foren atacades i la primera va capitular, mentre la segona, defensada pels templers, va resistir. Silves fou assetjada. Finalment una epidmia de pesta va fer retirar als almohades. Mentre, a frica, Yahya Ibn Ghaniya i Karakush es va aliar als Banu Sulaym de Tripolitana i Cirenaica, i van ocupar Trpoli i Gabes, aquesta vegada amb Karakush actuant pel seu compte. Karakush amb els seus mercenaris se'n va anar al Fezzan, governat pels Banu Khattab, on va deposar a la dinastia i es va fer amb el poder

El 1191 la expedici es va reprendre. Nombroses fortaleses al Algarve, al sud del Tajo, foren ocupades com Alcacer do Sal, Palmela, Almada, Moura i altres. Silves, agafada per sorpresa, tamb fou ocupada el 10 de juliol del 1991.

El 1193 Abu Yusuf Yakub que estava supervisant les obres de construcci a Rabat, va fer construir un castell anomenat Aznalfarache (Hisn al-Faradj) prop de Sevilla, a la part ms estreta de l'Ajarafe (Al-Sharaf). 

Acabada la treva amb Castella i Lle, els castellans van fer una expedici que va arribar fins Al-Yazira al-Jadr  (Algesires). El califa va anar a Sevilla d'eon va sortir cap a Crdova i cap al coll de Muradal buscant l'exrcit castell d'Alfons VIII. El 18 de juliol de 1195 es va lliurar la famosa batalla d'Alarcos (Al-Arak) on els castellans van patir una seriosa derrota. Els lleonesos, cridats en ajut, van arribar tard . Els castells del camp de Calatrava foren ocupats.  A la tornada el califa va agafar el ttol de Al-Mansur Billah (El Victoris per la gracia de Deu).

El 1196 es almohades van ocupar els castells de Trujillo, Montnchez i Santa Cruz, a la regi de Talavera que foren arrasats; Salamanca fou assolada i les rodalies de Toledo foren devastades

El 1197 els almohades van atacar Guadalajara, Alcal de Henares i Madrid (defensada per Diego Lpez de Haro).

El 1198 va signar una pau perpetua amb el regne de Navarra. De retorn a Marrqueix, ja malalt, va fer reconixer com a successor al seu fill Abu Abd Allah Muhammad ben Abi Yusuf i de fet es va retirar de la vida publica dedicant-se a la meditaci i deixant els afers en mans del fill. Va morir amb tota probabilitat el 23 de gener de 1999.

 Notes .


 Bibliografia .
 E. Levi-Provenal, Un recueil de lettres officielles almohades; i Trente-sept lettres officielles almohades.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351509" title="Abu Zakariyya" nonfiltered="2641" processed="2629" dbindex="137657">


Abu Zakariyya Yahya ben al-Khayr al-Djanawuni, savi ibadita del Djabal Nafusa;
Abu Zakariyya Yahya ben Abi Bakr al-Wardjilani, historiador ibadita;
Abu Zakariyya Yahya ben Muhammad, nom real d'Ibn Khaldun;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351510" title="Al-Hilal" nonfiltered="2642" processed="2630" dbindex="137658">

Al-Hilal (en rab:       ) significa en catal Creixent. s el nom que utilitzen molts clubs de futbol del mn de parla rab. A destacar:
 Al-Hilal Omdurman a Sudan;
 Al-Hilal Port Sudan a Sudan;
 Al-Hilal Bengasi a Lbia;
 Al-Hilal Al-Riyad a Arbia Saudita;
 Al-Hilal Al Hudaydah a Iemen;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351512" title="Abu Zakariyya Yahya ben al-Khayr al-Djanawuni" nonfiltered="2643" processed="2631" dbindex="137659">
Abu Zakariyya Yahya ben al-Khayr al-Djanawuni (segle XII) fou un savi ibadita del Djabal Nafusa, originari de la part oriental del territori.

Va escriure una obra religiosa, perduda, que s esmentada per Al-Barradi, del que el Kitab al-Nikah i el Kitab al-Sawn n'eren sens dubte dues de les set parts que el formaven. Tamb va escriure el Kitab al-Lam (Kitab al-Wad).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351513" title="Papilio demodocus" nonfiltered="2644" processed="2632" dbindex="137660">


Papilio demodocus s una papallona de la famlia Papilionidae. s coneguda com a Papili dels ctrics o com a Papallona del Nadal ja que neixen en aquestes dates.




 Descripci .
Aquesta papilionidae presenta una gran extensi alar d'entre 9 a 12 cm.

s de color negre amb franges i taques grogues en les ales. Essent aquesta combinaci de color una senyal d'alarma en el mn animal, per a la papilio demodocus representa una simple disfressa ja que resulta totalment inofensiva. Adopta aquesta combinaci cromtica per a aprofitar-se del respecte que produeix en les altres espcies i aix lliurar-se dels seus depredadors.

 Hbitat .
Viu en terres de poca altitut, incloent terrenys agrcoles on pot representar una plaga d'arbres fruiters i d'altres cultius, com ara les llegums.

Es distribueix des d'frica central fins l'extrem sud del continent i Madagascar.

 Enllaos externs .
 Papilio demodocus del Museu Iziko Museums de Ciutat del Cap.
 Papilio demodocus;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351518" title="Abu Zakariyya Yahya ben Abi Bakr al-Wardjilani" nonfiltered="2645" processed="2633" dbindex="137661">
Abu Zakariyya Yahya ben Abi Bakr al-Wardjilani (segles XI-XII) fou un historiador ibadita, nadiu de Ouargla (Wardjilan)

Va escriure una obra histrica sobre els ibadites del Magrib que portava el ttol de Al-Sira wa-akhbar al-a-imma, la principal obra pel coneixement dels ibadites magribins i de la dinastia rustmida.

 Bibliografia .

E. Masqueray, Chronique d'Abou Zakaria, Alger 1878



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351520" title="Arlos" nonfiltered="2646" processed="2634" dbindex="137662">

Arlos s un municipi francs, situat al departament de l'Alta Garona i a la regi de Migdia-Pirineus.  











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351523" title="Artigue" nonfiltered="2647" processed="2635" dbindex="137663">

Artigue s un municipi francs, situat al departament de l'Alta Garona i a la regi de Migdia-Pirineus.  











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351525" title="Mort a Vencia" nonfiltered="2648" processed="2636" dbindex="137664">
Mort a Vencia  s una pellcula franco-italiana de Luchino Visconti, estrenada el 1971. Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.

 Argument . 

L'acci es desenvolupa el 1911, a la Belle poque, en una Vencia visitada per la burgesia despreocupada, abans dels drames que sorgiran. A l'hotel de luxe on s allotja el vell compositor  Gustav von Aschenbach, (molt lliurement inspirat en Gustav Mahler), el seu estiueig s enterbolit per un jove adolescent androgin, el polons Tadzio, que sembla encarnar l'ideal de bellesa etria, a la qual ha intentat desesperadament donar expressi en les seves creacions.

Aquest noi desconcertant, per mirades creuades, pren conscincia de la seva fascinaci, l'artista somia amb abordar-ho, i arriba a replantejar-se les certeses de tota la seva vida.

En una ciutat que se sap afectada d una epidmia de clera, amagada per les autoritats, Aschenbach, en lloc de fugir, s'enfonsa en la decadncia (pensant a alertar la famlia del jove polons), i mor sobre la platja del Lido desprs d haver contemplat per ltima vegada Tadzio, el seu estimat a qui mai no haur gosat parlar...

 Repartiment .
Dirk Bogarde : el compositor Gustav von Aschenbach;
Silvana Mangano : la mare de Tadzio;
Bjrn Andresen : Tadzio;
Marisa Berenson : Frau von Aschenbach;
Romolo Valli : el director de l'hotel;
Nora Ricci : la governanta;
Carole Andr : Esmeralda;

Al voltant de la pellcula .
La pellcula est inspirada en la novella de Thomas Mann, La Mort a Vencia (editada en 1913), per tamb per una altra de les seves novelles, El doctor Faust; el director de l'hotel d'altra banda s assembla molt a un personatge imaginat per Marcel Proust.

s una meditaci sobre la puresa, l'impuresa, el malestar, la bellesa; l'home que en un instant es dna compte que no s'ha adonat del temps que ha passat.

La utilitzaci de ladagietto , de la Simfonia no 5 de Gustav Mahler, engendrar una fascinaci per la msica del compositor, i traur definitivament la seva obra tota sencera del (relatiu) purgatori en el qual era confinada.

Bjrn Andresen, l'actor que interpreta el jove Tadzio, ha fet ms tard una carrera en la msica (tamb com a compositor) i alguns llargmetratges suecs.

 Premis i nominacions .

 Premis .
Festival Internacional de Cinema de Cannes 1971 : Premi del 25 aniversari del Festival, atorgat a Luchino Visconti per Mort a Vencia i el conjunt de la seva obra.
1971 BAFTA ;
Millor direcci artstica per Ferdinando Scarfiotti ;
Millor fotografia per Pasqualino De Santis ;
Millor vestuari per Piero Tosi ;
Millor banda sonora per Vittorio Trentino i Giuseppe Muratori ;

 1971 David di Donatello Millor Director per Luchino Visconti;

Nominacions .

1972 Oscar al millor vestuari per Piero Tosi;

 1971BAFTA ;
Millor actor per Dirk Bogarde ;
Millor Director per Luchino Visconti ;
Millor pellcula;

 Palma d'Or per Luchino Visconti ;

Enllaos externs .
 Pgina de la pellcula a l'IMDb;
 Anlisi de Freddy Buache;
 Fitxa de la pellcula;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351526" title="Derivaci simblica" nonfiltered="2649" processed="2637" dbindex="137665">
La derivaci simblica s el procs pel qual un algorisme programat en un ordinador resol el problema de trobar la frmula de la funci derivada d'una funci donada.

s l'equivalen al clcul de derivades que es pot fer a ma aplicant un programa d'ordinador per tal d'automatitzar-lo.



 Algorisme .

L'esquema bsic dels algorismes de clcul simblic de derivades s el segent:

Analitzar l'expressi de la funci a derivar.
Per a cada funci que aparegui a l'expressi: aplicar la regla de la cadena (escriure la derivada de la funci, escriure el smbol de multiplicaci i entre parntesi escriure el resultat de cridar l'algorisme de derivaci simblica sobre l'argument de la funci).
Per a cada operaci que aparegui en l'expressi: Aplicar la regla de derivaci de la operaci. Cridar la funci per a cada operand i escriure la cadena de carcters resultat de la derivaci dels operands .
Simplificar l'expressi resultat de la derivaci.

 Vegeu tamb .

Derivada;
Derivaci numrica;
Integraci numrica;
Derivaci automtica;
Integraci simblica;
Algorisme de Richs;

 Enllaos externs .

 Programa obert de derivaci simblica i explicaci del seu contingut ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351527" title="Sode" nonfiltered="2650" processed="2638" dbindex="137666">

Sode s un municipi francs, situat al departament de l'Alta Garona i a la regi de Migdia-Pirineus.  












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351528" title="Abu Zayyan" nonfiltered="2651" processed="2639" dbindex="137667">


Emirs abdalwadites de Tremissn (Tlemcen)

 Abu-Zayyan I 1303-1308 (fill);
 Abu-Zayyan II 1394-1399 ((germ);
 Abu-Zayyan III 1540-1543 (germ);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351529" title="Abu-Zayyan" nonfiltered="2652" processed="2640" dbindex="137668">


Emirs abdalwadites de Tremissn (Tlemcen)

 Abu-Zayyan I 1303-1308 (fill);
 Abu-Zayyan II 1394-1399 ((germ);
 Abu-Zayyan III 1540-1543 (germ);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351530" title="Juzet-de-Luchon" nonfiltered="2653" processed="2641" dbindex="137669">

Juzet-de-Luchon s un municipi francs, situat al departament de l'Alta Garona i a la regi de Migdia-Pirineus.  











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351532" title="Nataci als Jocs Olmpics d'estiu de 1900 - 200 metres esquena" nonfiltered="2654" processed="2642" dbindex="137670">

Els 200 metres esquena masculins va ser una de les proves de nataci que es van disputar als Jocs Olmpics de Pars de 1900. La competici tingu lloc entre l'11 i el 12 d'agost de 1900, amb la presncia de 16 nedadors representants de 6 nacions.

Medallistes.


Resultats.
Semifinals.
La primera ronda d'aquesta prova consist en les semifinals. Se'n disputaren tres, passant a la final el vencedor de cadascuna d'elles i els set millors temps. Es disputaren l'11 d'agost.

Semifinal 1.



Semifinal 2.



Semifinal 3.



Final.
La final es disput el 12 d'agost


DNF: No finalitza la cursa
Notes.


Referncies.
 ;
 ;
 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351533" title="Airglow" nonfiltered="2655" processed="2643" dbindex="137671">

L' airglow (luminiscncia del cel nocturn) s una emissi de llum molt feble de l'atmosfera terrestre que fa que el cel nocturn no sigui mai completament fosc.   Anders ngstrm el va descriure per primera vegada al 1868. L'airglow s el resultat de diferents processos que tenen lloc a l'alta atmosfera, com la recombinaci d'ions ionitzats pel Sol durant el dia, la luminiscncia que provoquen els raigs csmics en xocar amb les capes altes de l'atmosfera, i la quimioluminiscncia produda quan l'oxigen i hidrogen principalment reaccionen amb ions hidroxils a uns centenars de quilmetres d'alada. Durant el dia aquesta luminiscncia no s perceptible degut a la llum provinent del Sol. 

L'efecte de l'airglow limita la sensibilitat dels telescopis de longitud d'ona visible situats a la Terra. Aquesta s una de les raons per les quals  s'han construt telescopis a l'espai del tipus Hubble que poden observar objectes molt ms tnues que els telescopis terrestres de longitud d'ona visible. 

La luminiscncia nocturna (airglow) , generalment de color blavs, pot arribar a ser prou brillant com per a que un observador la pugui percebre. Tot i que l'emissi aiglow s prcticament uniforme en l'atmosfera, per a un observador terrestre, sembla ms brillant a uns 10 graus per sobre de l'horitz, degut a que com ms baix s l'angle de visi ms gran s la profunditat de l'atmosfera a travs de la que mirem. Si l'angle s molt baix, no obstant, l'extinci atmosfrica redueix la lluentor aparent de l'airglow. 

Un dels mecanismes que produeix l'airglow s que un tom d'hidrogen es combina amb un tom d'oxigen per a formar una molcula de xid ntric (NO). En aquest procs s'emet un fot que pot tenir qualsevol de les diferents longitud d'ona caracterstica de les molcules d'xid ntric. Hi ha toms lliures per aquest procs perqu les molcules de nitrogen  (N2) i oxigen (O2) es dissocien quan  l'energia solar arriba a les capes altes de l'atmosfera, i pot trobar qualsevol per formar NO. Altres molcules que poden crear airglow en l'atmosfera sn OH, OI i Nal. La lluentor del cel s'expressa normalment en unitats de magnituds astronmiques per arcsegon quadrat de cel.
Airglow indut.

S'han get diferents experiments cientfics  per induir l'airglow  mitjanant la direcci de emissions de rdio d'alta potncia a la ionosfera terretre. Aquestes longituds d'ona interactuen amb la ionosfera per induir una feble per perceptible llum visible a especfiques longituds d'ona.   sota certes condicions.


Referncies.


Enllaos externs.
Descripci i imatges ;
Informaci sobre la lluentor  per l'observatori del Roque de los Muchachos ;
Airglow detectat a Mart entrevista Space.com ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351535" title="Girolamo da Carpi" nonfiltered="2656" processed="2644" dbindex="137672">



Girolamo da Carpi (1501 - 1556) era un pintor i decorador a la Cort del Ducat dels Este a Ferrara (Itlia). Va comenar a pintar a Ferrara, d aprenent de Benvenuto Tisi (il Garofalo); per abans dels 20 anys, va passar a Bolonya, on se l considera una figura del primer Renaixement de l'Escola Bolonyesa. Es va influenciar de l estil manierista de Giulio Romano

Va tornar a Ferrara i va collaborar amb Dosso Dossi i Garofalo entre altres en encrrecs de la famlia d'Este. Girolamo es va convertir en l'arquitecte del Papa Juli III el 1550 i va supervisar la remodelaci dels palaus del  Vatic. De tornada a Ferrara, se li van encarregar les ampliacions del Castello Estense.

Les pintures de Da Carpi inclouen un Descens de l'Esperit Sant , a l'esglsia de Sant Francesc a Rovigo; una Madonna, una Adoraci dels Mags, i una Santa Caterina a Bolonya; i el Sant Jordi  i Sant Jeroni a Ferrara.

Obres.

Adoraci dels Mags, (1531, San Martino, Bolonya);
Casament de Santa Caterina, (1532-4, San Salvatore, Bolonya);
St. Longinus, (1531);
Pentecosta, (San Francesco, Rovigo);
Oportunitat, (1541, Gemldegalerie, Dresden);
Paciencia, (1541, Gemldegalerie, Dresden);

Bibliografia.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351536" title="Universitat de la Repblica" nonfiltered="2657" processed="2645" dbindex="137673">

La Universitat de la Repblica (UdelaR) (Universidad de la Repblica en castell) s la universitat pblica ms antiga i gran de l'Uruguai, creada l'any 1849 per Dmaso Antonio Larraaga. La UdelaR va comenar a impartir les primeres classes en quatre facultats: dret, medicina, teologia i cincies naturals.

Facultats.



La Universitat de la Repblica t actualment 14 facultats:

Facultat d'Agronomia;
Facultat d'Arquitectura ;
Facultat de Cincies;
Facultat d'Economia i Administraci;
Facultat de Cincies socials;
Facultat de Dret;
Facultat d'Infermeria ;
Facultat d'Humanitats i Cincies de l'Educaci;
Facultat d'Engenyeria;
Facultat de Medicina;
Facultat d'Odontologia;
Facultat de Psicologia;
Facultat de Qumica;
Facultat de Veterinria;

Programa d'ensenyament de llenges.

La facultat d'Humanitats imparteix cursos d'idiomes. Entre les llenges que l'alumne pot escollir es troba el catal en tres nivells (bsic, mitj i avanat) que es corresponen a tres cursos diferents: I, II i III. Donada l'immigraci espanyola a l'Uruguai fins a la segona meitat del segle XX, no s estrany, doncs, que hi hagi cursos de les llenges oficials al territori espanyol. El programa d'ensenyament de la llengua catalana est operatiu des de fa poc temps i, juntament amb el basc i el gallec, s part del nou programa de llenges ibriques que la facultat ha adoptat com propi amb l'ajut d'organismes d'immigrants residents en territori uruguai, entre ells, el Casal Catal de Montevideo. A ms, l'estudiant, si ho desitja, pot estudiar alemany, francs, angls, itali, japons, grec i portugus.

 Referncies .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351538" title="Abu-Zayyan I" nonfiltered="2658" processed="2646" dbindex="137674">
Abu-Zayyan I (nom complet Muhammad ben Abi Said Uthman ben Yaghmurasan Abu Zayyan) fou emir de la dinastia abdalwadita de Tremissn (Tlemcen).

Va succeir al seu pare Abu-Sad Uthman I el 6 de juny de 1304. Va aconseguir que els marnides aixequessin el setge al que sotmetien a Tlemcen.

Desprs va iniciar una expedici contra les tribus orientals que havien donat suport als marnides, especialment els berbers tudjin, que foren derrotats i obligats a sotmetre's i a pagar impostos; els beduins per la seva banda foren empesos cap al desert

Va retornar a Tlemcen i es va ocupar de reparar la ciutat, damnada durant el setge, per va morir a l'any segent el 14 d'abril de 1308. El va succeir el seu germ Abu Hammu I.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351543" title="Abu-Zayyan II" nonfiltered="2659" processed="2647" dbindex="137675">
Abu-Zayyan II (nom complet Muhammad ben Abi Hammu Abu Zayyan) fou emir de la dinastia abdalwadita de Tremissn (Tlemcen).

El 1389, a la mort del seu pare, era governador d'Alger, i va intentar assolir el poder per va fracassar i va fugir a la cort marnida d'Abu l-Abbas Ahmad

El 1393 el sold marnida va organitzar una expedici que el va proclamar emir en el lloc d'Abu-l-Hajjadj I (novembre/desembre de 1393). Va romandre fidel vassall dels marnides. Va protegir a poetes, savis i artistes.

El 1398 fou enderrocat per son germ Abu-Muhmmad I, i poc desprs assassinat


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351545" title="Abu-Hammu" nonfiltered="2660" processed="2648" dbindex="137676">


Abu Hammu I, emir abdalwadita;
Abu Hammu II, emir abdalwadita;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351550" title="Pramo de Boedo" nonfiltered="2661" processed="2649" dbindex="137678">

Pramo de Boedo s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Inclou les pedanies de Villaneceriel de Boedo i Zorita del Pramo.

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351551" title="Abu-Zayyan III" nonfiltered="2662" processed="2650" dbindex="137679">
Abu-Zayyan III (nom complet Ahmad ben Abi Muhammad Abd Allah Abu Zayyan) fou emir de la dinastia abdalwadita de Tremissn (Tlemcen).

El 1540 amb l'ajut dels turcs, va enderrocar al seu germ Abu-Abd-Allah VI, aliat dels espanyols, i es va proclamar emir. Els espanyols van fer un atac per restaurar al seu protegir el 1543, per foren rebutjats; als pocs mesos una segona expedici va ocupar el poder i va restablir a Abu-Abd-Allah VI, que al cap de poc fou enderrocat per una revoluci popular.

El 1544 els habitants de Tlemcen el van portar altre vegada al tron. Es va declarar vassall otom.

Va morir el 1550.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351552" title="Extinci (astronomia)" nonfiltered="2663" processed="2651" dbindex="137680">
En astronomia, l'extinci designa el fenmen  responsable de l'absorci i de la dispersi de la llum emesa pels objectes astronmics degut a la matria (gas i pols) situada entre l'objecte emissor i l'observador. El concepte d'extinci interestellar s'atribueix a Robert Julius Trumpler

Per a un observador situat a la Terra, l'extinci ve provocada alhora pel medi interestellar i per l'atmosfera terrestre. La forta extinci de certes regions de l'espectre electromagntic (com els raigs X, els ultraviolats o els infraroigs) provocada per l'atmosfera fan que sigui necessari la utilitzaci de telescopis espacials. En el domini ptic, la llum blava s'atenua ms que la llum vermella, els objectes es veuen sovint ms vermells que a l'origen. Aquest fenmen no t res a veure amb el desplaament cap al vermell degut a l'efecte Doppler o a l'expansi de l'univers.

Referncies.


Vegeu tamb.
 Medi interestellar;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351553" title="Payo de Ojeda" nonfiltered="2664" processed="2652" dbindex="137681">

Payo de Ojeda s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351555" title="Sanedr" nonfiltered="2665" processed="2653" dbindex="137682">
El Sanedr (en hebreu         del grec           o synedrion, s a dir "assemblea asseguda" o "consell") era una assemblea formada per vint-i-tres representants  i jutges de la llei jueva a qualsevol ciutat d'Israel.

El Gran Sanedr era la cort suprema amb la missi d'administrar justcia interpretant i aplicant la Tor, tant oral com escrita, fonamentalment a la ciutat de Jerusalem. Alhora representava al poble jueu davant les autoritats romanes. Estava format per setanta-un membres sota la presidncia d'un gran sacerdot anomenat Nass, que en ocasions era el mateix Summe Sacerdot, i la vicepresicndia de lAb beth Din o pare del tribunal. S'estructurava en tres cmeres de vint-i-tres representants cadascuna, integrats per la noblesa sacerdotal, ancians de les principals famlies i mestres i doctors de la Llei que juntament amb els dos dirigents sumen els setanta-un membres que es reunien a diari a excepci de les festes jueves i el sbat.

Orgens i etimologies.

Segons la tradici jueva el nom de sanedr, en comptes de venir del grec, podria ser una combinaci de dos mots hebreus: sin, l'arrel del mot "Sina", la muntanya sagrada on Moiss reb la Tor, i la segona, hadrin, s a dir "glorificaci", per expressar el paper de la glorificaci divina per part de la cort suprema. Tantmateix se'l ha anomenat de diferentes maneres, com "consell d'ancians" (guerusia) al segon llibre dels Macabeus (1, 10); "gran consell" (concilium) a la Vulgata i fins i tot el Talmud en parla a vegades com "tribunal dels asmoneus o macabeus", tot i que habitualment usa el terme de sanedr. Malgrat ser noms equivalents s el de sanedr el ms popular histricament ja que l'usen la Bblia dels Setanta, l'historiador jueu Flavi Josep i determinats escrits rabnics del Talmud.

Aquesta mateixa tradici remunta a l'poca de Moiss el naixement del Sanedr quan Jahv li orden que pugs al Mont Sina per rebre els preceptes de la Llei: Puja cap a mi, el Senyor, amb Aaron, Nadab i Abih, i setanta ancians d'Israel, i adoreu-me des de lluny (xode 24, 1). Poc desprs Moiss s'hi queix per haver de carregar ell tot sol amb el pes del poble d'Israel, i Jahv li diu: Reuneix-me setanta homes dels ancians d'Israel que tinguis realment com a ancians i capdavanters del poble; porta'ls a la tenda del trobament i que es quedin all amb tu. Jo baixar i parlar amb tu, i els infondr una part de l'esperit que tu tens. (Nombres 11, 16-17).

Abans de morir, Moiss impos les mans a Josu com a successor seu en la guia del poble d'Israel i el present al sacerdot Eleazar i a la resta de la comunitat, i a partir d'aqu s on segons la tradici comena el Sanedr, amb setanta ancians que junt amb Moiss fan els setanta-un membres. A ms la composici en tres grups representatius de l'alta societat: sacerdots, ancians i mestres de la llei jueva ja la trobem tamb a 2 Crniques 19, 8: A Jerusalem, Josafat tamb va designar-hi alguns levites, sacerdots i caps de llinatge perqu jutgessin tal com mana el Senyor i perqu resolguessin els plets dels habitants de Jerusalem.
Segons el teleg Jacques Basnage a Histoire des Juifs, depuis Jesus-Christ jusqu' a present, la presidncia del Sanedr pertanyia per dret al Summe Sacerdot, per tal com afirm Maimnides no sempre el presidia ell, sin que el president era el ms digne i el ms savi, com en temps de Moiss que el presid ell i no el sacerdot Aaron i desprs d'ell el mateix Josu.

La constituci del Sanedr com a tal es va establir a l'any 191 aC i es va abolir poc desprs de la destrucci del Segon Temple al 70. Fou reemplaat pel Beth Din o "casa de justcia" i traslladat a Javn, petita ciutat al centre d'Israel. D'aqu s'an traslladant a diferents ciutats, fins a l'any 429 en el que Teodosi II destitueix al Summe Sacerdot Gamaliel VI per facilitar la cristianitzaci de la zona. Malgrat que la tradici jueva ho considera com una continuitat del Sanedr, era essencialment diferent, ja que les seves decisions noms tenien autoritat moral i religiosa.

Funcions del Sanedr.

La cort asmonea, presidida per Alexandre Janeu el Rei de Judea, ja estava fortament hellenitzada amb la presncia de ministres, cortesans, burcrates i un consell d'ancians que agaf el nom de Sanedr. La composici i funcions d'aquest primer Sanedr no estan gaire clares, per sembla ser que era o b una assemblea de savis i sacerdots, o b una instituci poltica que tenia les atribucions prpies d'un parlament, ja que exercia el poder legislatiu, el judicial i l'executiu. Alhora exercia tamb de cort suprema envers els aspectes religiosos fixant la doctrina religiosa i el calendari litrgic.

Amb l'arribada de l'Imperi Rom, Judea va quedar relegada a una provncia romana i el ius gladii, s a dir la pena de mort, quedava reservada a la justcia romana, per el Sandr tenia les atribucions d'excomunicar  empresonar i flagelar. La prdua del dret a exercir la pena capital supos un fort cop a les aspiracions d'independncia de la naci jueva.

El Sanedr en el cristianisme.

En el Talmud de Jerusalem (Tractat del Sanedr, 24) hi trobem: Uns quaranta anys abans de la destrucci del Temple, li fou arrebatat als jueus el dret a dictar sentncia capital. Tot i el reconeixement de no poder exercir el dret a la condemna de mort, en algunes ocasions el Sanedr execut presos infringint aix les lleis romanes. L'historiador jueu Flavi Josep, aix en dna testimoni:
Ananies era un saduceu sense nima. Va convocar astutament al Sanedr en el moment propici. El procurador Fest havia mort. El successor, Alb, encara no havia pres possessi. Va fer que el sanedr jutgs a Jaume, germ de Jess, qui era anomenat Crist, i a alguns altres. Els va acusar d'haver transgredit la llei i els va entregar perqu fossin apedregats. Tots els savis i observants de les lleis de Jerusalem desaprovaren aquesta acci. (Antiguitats judaiques XX, ix, 1).

La cmera sacerdotal del Sanedr pertanyia majoritriament a la facci dels saduceus, que eren membres de l'aristocrcia sacerdotal, mentre que els doctors i mestres de la Llei eren fariseus. A l'poca de Jess els procuradors romans nombraven i destituien als Summes Sacerdots tal com podem comprovar a les Antiguitats judaiques (XVIII, ii, 2), al Talmud i als evangelis que parlen de grans sacerdots en plural, car realment se n'havien destituit a molts i al ser un crrec vitalici, el ttol i la representaci com a membres de ple dret al Sanedr era de per vida. Aquesta situaci d'ingerncia romana en els costums jueus cre una corrupci en l'elecci arbitrria del president del Sanedr i fou objecte de comer.

Segons els evangelis un cop Jess s apresat pels soldats romans s condut a casa de Caifs, el gran sacerdot, on s'havien reunit els mestres de la Llei i els notables (Mateu 26, 57). El Sanedr en aquesta ocasi no es va reunir al Temple de Jerusalem, com era el costum, sin a casa del Summe Sacerdot d'aquell moment on desprs de preguntar-li si s el messies, Jess contesta:
S, sc jo; i veureu el Fill de l'home assegut a la dreta del Totpoders i venint amb els nvols del cel (Marc 14, 62);

Desprs l'apresen acusat de blasfmia i s condemnat a morir lapidat per quan el porten davant de Pon Pilat, el governador rom de Judea, finalment el condemn a morir crucificat per sedici perqu: prohibeix de pagar tributs al Csar i diu que s el Messies, el rei. (Lluc 23, 2)

Referncies.


Bibliografia.
LMANN, AUGUSTIN i JOSEPH. La Asamblea que conden a Jesucristo. Ediciones Rialp, 2004;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351559" title="Pedrosa de la Vega" nonfiltered="2666" processed="2654" dbindex="137683">

Pedrosa de la Vega s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351561" title="Pino del Ro" nonfiltered="2667" processed="2655" dbindex="137684">

Pino del Ro s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351562" title="Poza de la Vega" nonfiltered="2668" processed="2656" dbindex="137685">

Poza de la Vega s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351564" title="Prdanos de Ojeda" nonfiltered="2669" processed="2657" dbindex="137686">

Prdanos de Ojeda s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351565" title="Velk Rozsutec" nonfiltered="2670" processed="2658" dbindex="137687">

El Ve k Rozsutec s una muntanya de 1.609 metres situada al la serralada de Mal Fatra a la regi de ilina, Eslovquia. El cim es troba a la part nord de Mal Fatra, anomenada Krivnska Mal Fatra i forma part del Parc Nacional de Mal Fatra aix com de la Reserva Natural Nacional de Rozsutec des de 1967.

Al Ve k Rozsutec i l'rea circumdant i proliferen diferents espcies de plantes i animals, algunes d'elles endmiques, i cont un rar terreny crstic.

Enllaos externs.
Reserva Natural Nacional de Rozsutec;
 Panorama virtual de 360 des del cim el dia 20/9/2007;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351566" title="Renedo de la Vega" nonfiltered="2671" processed="2659" dbindex="137688">

Renedo de la Vega s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351568" title="Revilla de Collazos" nonfiltered="2672" processed="2660" dbindex="137689">

Revilla de Collazos s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351570" title="San Cristbal de Boedo" nonfiltered="2673" processed="2661" dbindex="137690">

San Cristbal de Boedo s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351571" title="Santa Cruz de Boedo" nonfiltered="2674" processed="2662" dbindex="137691">

Santa Cruz de Boedo s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351572" title="Santervs de la Vega" nonfiltered="2675" processed="2663" dbindex="137692">

Santervs de la Vega s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Comprn les pedanies de Villapn i Villarrobejo.

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351573" title="Caraguatatuba" nonfiltered="2676" processed="2664" dbindex="137693">

Caraguatatuba s un municipi de l'estat de So Paulo, en el litoral nord, en la microrregio del mateix nom. La poblaci el 2007 va ser de 88.815 habitants, distributs per una rea 484 km, el que resulta en una densitat demogrfica de 183,52 hab/km. El municipi participa del programa d'inclusi digital.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351574" title="Santibez de Ecla" nonfiltered="2677" processed="2665" dbindex="137694">

Santibez de Ecla s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Inclou les pedanies de San Andrs de Arroyo i Villaescusa de Ecla.

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351577" title="Sotobaado y Priorato" nonfiltered="2678" processed="2666" dbindex="137695">

Sotobaado y Priorato s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Inclou la pedania de Sotillo de Baedo.

Demografia.



Personalitats.
Jos Luis Lpez Henares, senador entre 1977 i 2000 ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351578" title="Pietro di Benevento" nonfiltered="2679" processed="2667" dbindex="137696">
Pietro di Benevento (en catal: Pere de Benevent) va ser cardenal-diaca de Santa Maria in Acquiro, notari i legat pontifici, i autor de la "Compilatio tertia".

La Croada albigesa.

El Papa Innocenci III el nomen legat papa el gener del 1214 amb la missi de pacificar les terres sotmeses pels croats francesos durant la Croada albigesa. Posteriorment va intervenir en l'alliberament de l'infant Jaume quan aquest era ostatge del comte Sim IV de Montfort. Pel maig del mateix any lliur el jove sobir als barons aragonesos i catalans reunits a la ciutat de Narbona. Un cop alliberat l'infant Jaume va convocar corts generals o una assamblea equivalent a Lleida i posteriorment organitz la procuradoria (regncia) de la Corona d'Arag a fi d'evitar que caigu en el caos.

Retorn a Occitnia davant la urgncia de la convocatria d'un concili el 8 de gener del 1215 a Montpeller. Presid el concili on s'acord atorgar al comte Sim IV de Montfort totes les terres que els croat francesos havien ocupat; aquestes terres incloen les del vescomte Trencavel i les del comte de Tolosa.

Bibliografia.
 Enciclopdia Catalana;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351580" title="Tabanera de Valdavia" nonfiltered="2680" processed="2668" dbindex="137697">

Tabanera de Valdavia s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351581" title="Valderrbano" nonfiltered="2681" processed="2669" dbindex="137698">

Valderrbano s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351589" title="Villabasta de Valdavia" nonfiltered="2682" processed="2670" dbindex="137699">

Villabasta de Valdavia s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord amb Valles i Arenillas de San Pelayo. A l'Est amb Villaeles de Valdavia. Al Sud amb Villamelendro de Valdavia i a l'Oest amb Valenoso.

Demografia.



 Personatges illustres .
Pare Lucas Espinosa Prez (Villabasta, 18 d'octubre de 1895 -   Neguri, 1975) Pade Agust i filleg especialitzat en les llenges Kokama, Kokamilla i Omagua de l'Amaznia peruana.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351591" title="Abu-Taixufn III" nonfiltered="2683" processed="2671" dbindex="137700">
Abu-Taixufn III  fou emir de la dinastia abdalwadita de Tremissn (Tlemcen).

Va succeir al seu pare Abu-Abd-Allah III Muhammad al-Mutawakkil, el 1468. Va regnar molt breument, sent substituit pel seu germ Abu-Abd-Allah IV Muhammad al-Thabit.

Els hfsides van fer una expedici a Tlemcen i van imposar un nou sobir.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351593" title="Villaeles de Valdavia" nonfiltered="2684" processed="2672" dbindex="137701">

Villaeles de Valdavia s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al sud amb Villamelendro de Valdavia, a l'oest amb Villabasta de Valdavia, al Nord amb Arenillas de San Pelayo, i a l'Est amb San Martn del Monte.

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351594" title="Villaluenga de la Vega" nonfiltered="2685" processed="2673" dbindex="137702">

Villaluenga de la Vega s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Comprn les pedanies de Barrios de la Vega, Quintanadez de la Vega i Santa Olaja de la Vega. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351595" title="Villameriel" nonfiltered="2686" processed="2674" dbindex="137703">

Villameriel s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Comprn les pedanies de Cembrero, Santa Cruz del Monte, Villorquite de Herrera, San Martn del Monte i Villameriel.

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351597" title="Villanuo de Valdavia" nonfiltered="2687" processed="2675" dbindex="137704">

Villanuo de Valdavia s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.



 Administraci .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351598" title="Abukir" nonfiltered="2688" processed="2676" dbindex="137705">
Abukir o Ab  Q r, (en rab        ), s una ciutat situada en la costa mediterrnia de Egipte, 23 kilmetres a l'est d'Alexandria i dins la governaci d'Alexandria. El nom Abukir es pronuncia Abu(pausa)ir en dialecte local. Hi ha una antiga pres utilitzada per Muhammad Ali. A l'est de la ciutat hi havia l'antic bra canpic del riu Nil.

Correspon a l'antiga Canop de l'antic Egipte les runes de la qual sn a uns 3 km al sud-est; hi ha tamb abundants restes egpcies, gregues i romanes. A la badia d'Abukir, una espaiosa badia enfront de la ciutat, allargant-se a l'est fins a la boca del delta, es va reunir la flota enviada de refor des de Tars per protegir Egipte de la conquesta fatimita el 969 . Un atac de pirates europeus s'hi hauria produt el 11 de juny de 1363, els quals es van emportar uns 60 habitants que foren venuts com esclaus a Sid.

A la badia es va lliurar el 1 d'agost de 1798, entre la flota anglesa (dirigida per Horaci Nelson) i la flota otomana, l'anomenada batalla del Nil o batalla de la badia d'Abukir, en qu la flota turca fou derrotada; el 25 de juliol de 1799 els britnics i els turcs (auxiliats per un cos expedicionari francs)  es van enfrontar altre cop a Abukir i l'exrcit otom fou aniquilat (Batalla d'Abukir). El 8 de mar de 1801 l'exrcit angls (manat per Sir Ralph Abercromby) va desembarcar a Abukir i es va trobar amb forta resistncia francesa; finalment els francesos foren expulsats d'Egipte. Els anglesos i van establir una base el 1807 ja que disposava d'un bon moll i estava molt ben protegit de vents i corrents.

El llac d'Abukir fou un dels tres que es trobaven a la ruta entre Alexandria i Rosetta (Maryut, Abukir i Atku). La noticia ms rellevant sobre el llac es troba a l'obra de Kalkashandi. S'hi pescava un peix anomenat buri que es menjava a Alexandria; hi vivien ocells rars; a les ribes hi havien salines que s'explotaven i la sal s'exportava; un dic separava el llac Maryut del d'Abukir. El 1887 el canal fou assecat i els terrenys dedicats al cultiu.

Referncies.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351601" title="Governaci d'Abyan" nonfiltered="2689" processed="2677" dbindex="137706">
 

Abyan (    ) s una governaci o divisi administrativa del Iemen. La capital es Zinjibar. La poblaci s de 415.271 habitants (2004) i la superficie de 16.450 kms.

La regi natural d'Abyan fou part histricament del soldanat de Fadli. Darrerament i fou activa la organitzaci armada Exrcit Islmic d'Aden-Abyan considerada propera a Al-Qaeda, la qual porta el antic nom de la ciutat d'Aden (que abans de ser possessi britnica es deia Aden-Abyan) la principal de la regi d'Abyan per fora de la governaci. Las seva base inicial fou Aden, la governaci d'Abyan i la governaci de Shebewa (Shabwah) per vers el 2000 havia traslladat el seu quarter a la governaci d'Al-Jawf

Vegeu tamb: Abyan (regi)











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351602" title="Lnia prohibida" nonfiltered="2690" processed="2678" dbindex="137707">
En fsica i qumica, una lnia prohibida o mecanisme prohibit s una lnia espectral emesa per toms sotmesos a transicions d'energia no permitides normalment per les regles de selecci de la mecnica quntica. 

En qmica, prohibit vol dir absolutament impossible degut a les lleis naturals, per amb l'assumpci d'un ideal de simetria.

En fsica, vol dir que el procs no pot continuar via la ruta ms eficient (dipol elctric). Encara que les transicions sn nominalment prohibides, no hi ha una probabilitat zero de la seva occurrncia espontnia si un tom  o molcula s'eleva a un estat excitat. Ms precisament, hi ha una certa probabilitat que un tom excitat faci una transici prohibida a un estat d'energia ms baix per unitat de temps; per definici aquesta probabilitat s molt menor que la de qualsevol transici permesa per les regles de selecci. Per tant, si un estat pot desexcitar via una transici permesa ( o via collisions per exemple) prcticament segur far aix en comptes que escollit una ruta prohibida. No obstant aix, les transicions prohibides sn tan sols relativament improbables; els estats que noms poden degenerar d'aquesta manera (anomenada tamb estat metaestable) normalemnt tenen una vida de l'ordre de millisegons, comparat amb menys d'un microsegon per a la degeneraci via transicions permeses. 

Les emissions de lnies prohibides noms s'han observat en gasos d'extremadament baixa densitat i en plasmes, o de l'espai exterior o en l'extrema atmosfera superior de la Terra. Incls el ms potent laboratori de buit de la Terra s encara massa dens per les lnies d'emissi prohibides abans que els toms es desexciten per collisions. No obstant aix, a l'espai, les densitat poden ser de noms uns quants toms per centmetre cbic, fent poc probables les collisions atmiques. Sota aquestes condicions, una vegada un tom o una molcula ha estat excitada per qualsevol motiu a un estat metaestable, llavors s quasi segur que degenerar emetent fotos de lnies prohibides. Com els estats metaestables sn fora comuns, les transicions prohibides sn un percentatge significatiu dels fotons emesos pel gas d'ultra baixa densitat de l'espai. 

Les transicions de lnies prohibides s'escriuen posant parntesis quadrats al voltant de l'espcie atmica o molecular en qesti, per exemple  III o II. Les lnies prohibides de nitrogen (II a 654.8 i 658.4 nm), sofre (II a 671.6 i 673.1 nm), i oxigen (II a 372.7 nm, i III a 495.9 i 500.7 nm) s'observen comunment en plasma astrofsic. Aquestes lnies sn extremadament importants en l'equilibri energtic de nebuloses planetries i regions H II. Tamb la lnia d'hidrogen de 21 cm s de cabdal importncia en radioastronomia ja que permet veure gas d'hidrogen neutre molt fred. 

Referncies.
Osterbrock, D.E., Astrophysics of gaseous nebulae and active galactic nuclei, University Science Books, 1989, ISBN 0-935702-22-9.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351606" title="L'anima del filosofo" nonfiltered="2691" processed="2679" dbindex="137708">
	
L'anima del filosofo s una pera en quatre actes de Joseph Haydn, amb llibret de Carlo Francesco Badini, basat en el mite d'Orfeu i Eurdice de Les Metamorfosis d'Ovidi. S'estren al Teatro della Pergola de Florncia el 9 de juny de 1951.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351607" title="Abyan" nonfiltered="2692" processed="2680" dbindex="137709">
Abyan (tamb Ibyan) fou un antic districte  (mikhlaf) del Iemen a la regi del Wadi Bana que incloa diversos castells i el port martim d'Aden el nom de la qual fou Aden Abyan. 

La part occidental del soldanat de Fadli fins Aden s prpiament la regi d'Abyan; s un terreny frtil i pla, amb poblaci sedentria; la regi s'acaba on comencen les muntanyes i la poblaci se sovint nmada. Les valls principals sn el Wadi Bana i el Wadi Hasan. L'economia est basada en el cot; tamb fruites i llegums que es consumeixen principalment a Aden; tamb hi ha producci de  cereals. La pesca s una activitat principal a les zones de la costa entre Aden i Zinjibar, principal ciutat de la regi desprs d'Aden.

Una petita localitat modernament abandonada, situada a 18 km al nord-est d'Aden portava tamb el nom; la seva fama deriva del fet que hi va nixer  el poeta Abu Bakr ben al-Adib al-Idi (+1353).

Dona nom a la moderna governaci d'Abyan.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351608" title="Villaprovedo" nonfiltered="2693" processed="2681" dbindex="137710">

Villaprovedo s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 
 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351609" title="Villarrab" nonfiltered="2694" processed="2682" dbindex="137711">

Villarrab s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351612" title="Villasila de Valdavia" nonfiltered="2695" processed="2683" dbindex="137712">

Villasila de Valdavia s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351613" title="Fundulus sciadicus" nonfiltered="2696" processed="2684" dbindex="137713">

Fundulus sciadicus  s una espcie de  peix de la famlia dels fundlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 9 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Nord-amrica: Estats Units.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351614" title="Villota del Pramo" nonfiltered="2697" processed="2685" dbindex="137714">

Villota del Pramo s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Inclou les pedanies d'Acera de la Vega, San Andrs de la Regla i Villosilla de la Vega.

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351615" title="La vera costanza" nonfiltered="2698" processed="2686" dbindex="137715">
	
La vera costanza s una pera de Joseph Haydn, amb llibret de Pasquale Anfossi. S'estren al Palau d'Esterhzy de Fert d (Hongria) el 25 d'abril de 1779.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351617" title="Fundulus seminolis" nonfiltered="2699" processed="2687" dbindex="137716">

 Fundulus seminolis s una espcie de  peix de la famlia dels fundlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 7,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Nord-amrica: Florida (Estats Units).

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351621" title="Fundulus similis" nonfiltered="2700" processed="2688" dbindex="137717">

Fundulus similis  s una espcie de  peix de la famlia dels fundlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 12 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Nord-amrica: Florida (Estats Units).

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351622" title="So Sebastio (So Paulo)" nonfiltered="2701" processed="2689" dbindex="137718">


So Sebastio s un municipi de l'estat de So Paulo, en el litoral nord, microrregio de Caraguatatuba. La poblaci estimada en 2006 era de 75.886 habitants, i l'rea s de 403 km, el que resulta en una densitat demogrfica de 162,47 hab/km. 

Histria.

s la ciutat ms antiga del litoral nord. Abans de la colonizacin portuguesa, la regi de So Sebastio era ocupada per indis Tupinambs i Tupiniquins, sent la serra de Boiucanga una frontera natural de les terres de les tribus. L'ocupaci portuguesa ocorre amb l'inici de la Histria de Brasil, desprs de la divisi del territori en Capitanias Hereditrias.Es van iniciar llavors la poblaci, desenvolupant el local amb agricultura i pesca. En aquella poca la regi explicava amb desenes d'engenhos de canya/canya de sucre, responsables per un major desenvolupament econmic i la caracterizaci com nucli habitacional i poltic. Aix va possibilitar l'emancipaci de So Sebastio. Un dels principals punts de trobada dels habitants de les ciutat s el "Carrer de la Platja", en el centre de la ciutat, on aquesta localitzada la major pista de skate de la ciutat amb 7 mil m i considerada la major de Brasil, a ms del teatre municipal.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351623" title="Fundulus stellifer" nonfiltered="2702" processed="2690" dbindex="137719">

 Fundulus stellifer s una espcie de  peix de la famlia dels fundlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 18 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Nord-amrica: Estats Units.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351624" title="Fundulus waccamensis" nonfiltered="2703" processed="2691" dbindex="137720">

Fundulus waccamensis  s una espcie de  peix de la famlia dels fundlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

 Morfologia .

Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.

 Distribuci geogrfica .

Es troba a Nord-amrica: Estats Units.

 Referncies .



 Bibliografia .

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

 Enllaos externs .

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351625" title="Fundulus zebrinus" nonfiltered="2704" processed="2692" dbindex="137721">

Fundulus zebrinus  s una espcie de  peix de la famlia dels fundlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 8 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Nord-amrica: Estats Units.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351628" title="Repco" nonfiltered="2705" processed="2693" dbindex="137722">
 Repco   nom abreviat de Replacement Parts Company va ser un equip australi de cotxes de competici que va arribar a disputar curses a la Frmula 1.

Repco es va fer famosa al conquerir amb Brabham els campionats del mn de Frmula 1 els anys 1966 i 1967.


 Palmars a la F1 .

 Curses: 77;
 Victries: 184;
 Podis: 25;
 Punts:  168;
 2 Ttols mundials de pilots. 1966 i 1967.
 2 Ttols mundials de constructors. 1966 i 1967.

 Enllaos externs .

 Web oficial de l'empresa Repco ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351629" title="Jos Sols Ruiz" nonfiltered="2706" processed="2694" dbindex="137723">

Jos Sols Ruiz (Cabra (Crdova), 1915 - Madrid, 1990) fou un poltic espanyol. Va estudiar Dret en les universitats de Deusto i Valladolid. En la ciutat castellana va iniciar la seva militncia a la Falange, lluitant com a voluntari al comenament de la Guerra Civil, i arribant al grau d'oficial provisional. En acabar la guerra, va ingressar per oposici en la Secretaria Tcnica Sindical, on va ocupar la plaa de secretari de la secci sindical central del Sindicat Nacional del Metall. En 1944 va guanyar l'oposici al cos jurdic de l'Armada i es va incorporar a la sotssecretaria general d'Ordenaci Social. Va ser membre de les Corts franquistes prcticament sense interrupci des de 1946. En 1946 va ser l'organitzador del primer Congrs Nacional de Treballadors. Ms tard va ser governador civil de Pontevedra i Guipscoa. 

En 1951 va ser nomenat Delegat Nacional de Sindicats i, en 1957, Ministre Secretari General del Movimiento, crrec que compatibilitzaria amb l'anterior fins a 1969, data que va ser cessat d'ambds. Aquesta destituci es va produir en el context de l'escndol MATESA. Sols en aquest marc va protegir les postures falangistes enfront de les defensades pels tecncrates de l'Opus Dei. Va ocupar de nou, a partir de juny de 1975, la Secretria General del Movimiento en l'ltim govern de Franco amb motiu de la mort del seu antecessor Fernando Herrero Tejedor. Va formar part del primer govern posterior a la mort de Franco en qualitat de ministre de Treball, crrec que va ocupar des del 11 de desembre de 1975 fins al 7 de juliol de 1976. Des de llavors va abandonar la vida poltica i es va concentrar en l'activitat empresarial. Va recollir part dels seus plantejaments poltics en l'obra Nueva convivencia espaola (1959).













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351630" title="Fundulus diaphanus menona" nonfiltered="2707" processed="2695" dbindex="137724">

Fundulus diaphanus menona s una subespcie de peix de l'espcie Fundulus diaphanus, de la famlia dels fundlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Nord-amrica: Estats Units i Canad.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 Encyclopedia of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351632" title="Lucania goodei" nonfiltered="2708" processed="2696" dbindex="137725">

Lucania goodei  s una espcie de  peix de la famlia dels fundlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Nord-amrica: Estats Units.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351633" title="Guillem de Mont-rodon" nonfiltered="2709" processed="2697" dbindex="137726">
Guillem de Mont-rodon (tamb escrit: Montrodon o Montredon) (Taradell, Osona, 1165 - 1225) fou Mestre de l'Orde del Temple a la Corona d'Arag i tutor del rei Jaume I d'Arag des del 1214 al 1217. 

Llinatge.
El seu pare tamb s'anomenava Guillem de Mont-rodon i sa mare s'anomenava Guillema. Nasqu al casal de Mont-rodon de Taradell i pertanyia al llinatge dels Mont-rodon.

Biografia.
El 1203 fu desapropiaci i ingress a l'Orde del Temple. Del 1207 al 1211 fou nomenat comanador de Gardeny i posteriorment fou nomenat mestre del Temple al Regne d'Arag, Catalunya i el Comtat de Provena. Va lluitar al servei del rei Pere II d'Arag en la Batalla de Las Navas de Tolosa i en la Batalla de Muret, on mor el rei Pere. Desprs de la mort del rei, an a Roma per reclamar al Papa Innocenci III la restituci de l'infant Jaume, que es trobava retingut per Sim IV de Montfort. L'any 1214 se sotmet al legat papal Pietro di Benevento l'any 1214 i seguint les diposicions del testament de la mare de l'infant Jaume I d'Arag, el Papa Innocenci III alliber el jove rei que era ostatge del croat francs Sim IV de Montfort i l'entreg a l'Orde del Temple, esdevenint-ne Guillem de Mont-rodon el seu educador i protector al castell templer de Monts. All rest l'infant Jaume dels 6 als 9 anys, fins que el 1217 un grup de nobles aragonesos i catalans en demanaren la seva sortida. El 1220 fou nomenat pel rei Jaume I Procurador General de les rendes reials a Catalunya i el rei l'elogi en la seva crnica per la seva lleialtat.

Bibliografia.
 Enciclopdia Catalana;
 L'ordre du Temple en pays catalan:Montrodon;








|-






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351634" title="Lucania interioris" nonfiltered="2710" processed="2698" dbindex="137727">

Lucania interioris  s una espcie de  peix de la famlia dels fundlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Nord-amrica: Coahuila (Mxic).

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351635" title="Lucania parva" nonfiltered="2711" processed="2699" dbindex="137728">

Lucania parva  s una espcie de  peix de la famlia dels fundlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Nord-amrica: Estats Units i Mxic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351637" title="Jos Ferrer Forns" nonfiltered="2712" processed="2700" dbindex="137729">
Jos Ferrer Forns (Castell de la Plana, 1912 - 1985) fou un poltic castellonenc, besnt d'Antonio Forns Snchez, alcalde de Castell. Llicenciat en dret, aviat s'interess en el cooperativisme agrari. Fou alcalde de Castell i procurador a Corts franquistes del 15 d'abril de 1955 a octubre de 1960. Posteriorment fou president de la diputaci de Castell de 1960 a novembre de 1968, president de la Caixa Rural de Castell i de la Uni Territorial de Cooperatives Agrries de 1970 a 1977.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;
 Biografia a El Peridico Mediterrneo.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351638" title="Leptolucania ommata" nonfiltered="2713" processed="2701" dbindex="137730">

Leptolucania ommata  s una espcie de  peix de la famlia dels fundlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Nord-amrica: Estats Units.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351639" title="Contrapposto" nonfiltered="2714" processed="2702" dbindex="137731">

Contrapposto s un terme itali per designar l'oposici harmnica de les diferents parts del cos de la figura humana, el que proporciona un cert moviment i contribueix a trencar la llei de la frontalitat. 

S'usa a l'escultura per donar sensaci de moviment. Una de les cames est fixa al terra i l'altra s'avana, els braos fan el propi, mentre el cap mira cap a un costat simulant una passa. 

Va ser l'escultor Policlet qui ho va posar en prctica en obres com el Dorfor, influint molt a la escultura del Renaixement (per exemple, el David de Miquel ngel) i el David de Donatello. Bsicament consisteix en representar la figura humana amb una cama lleugerament flexionada, amb el que el maluc del costat oposat apareix ms elevada, a l'igual que de l'espatlla d'aquest mateix costat est a ms petita alada que la contraria, el que dna lloc a que la figura descrigui una lleugera girangonsa (una S) en el seu recorregut vertical. L'escultor grec del segle IV aC Praxteles va practicar un contrapposto molt particular i elegant que va ser denominat "corba praxiteliana".


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351640" title="Lucania" nonfiltered="2715" processed="2703" dbindex="137732">

Lucania s un gnere de peixos de la famlia dels fundlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Espcies.

 Lucania parva .
 Lucania interioris . ;
 Lucania goodei .;

 Referncies .



Bibliografia.

 Girard C. F. 1859. Ichthyological notices. Proc. Acad. Nat. Sci. Phila. v. 11. 56-68, 100-104, 113-122.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351641" title="Carlos Fabra Andrs" nonfiltered="2716" processed="2704" dbindex="137733">
Carlos Fabra Andrs (Castell de la Plana, 1912 - 1979) fou un poltic i advocat castellonenc, fill de Luis Fabra Sanz i pare de Carlos Fabra Carreras. Es llicenci en dret per la Universitat de Valncia i es gradu a la Universitat Central de Madrid el 1934. El 1932 va fundar la Joventut Catlica a Castell i milit a les joventuts de la Dreta Regional Agrria (equivalent a la Dreta Regional Valenciana). Durant la guerra civil espanyola es va allistar a l'exrcit franquista com a alferes de Complement, dins el VII Regiment de Caadors de Ceuta. Particip a la Batalla de l'Ebre i desprs ascend a tinent per mrits de guerra. El 1939 fou nomenat delegat de la Confederacin Nacional de Excombatientes.

Des del 1943 va ocupar crrecs de direcci local i provincial dins el Movimiento Nacional, i del juny de 1948 al mar de 1955 fou nomenat alcalde de Castell de la Plana i procurador a Corts franquistes. Durant el seu mandat va intentar modernitzar urbansticament la ciutat, va equipar algunes infraestructures i va municipalitzar el Castell de Penscola, el Palau del Cardenal Ram de Morella, els Castells d'Alcal de Xivert i Santa Magdalena de Polps i la Torre del Rei d'Oropesa, alhora que exerc com a promotor del Camp de Golf Mediterrneo i de la urbanitzaci La Coma.  Tamb va organitzar els actes del VI Centenari de la troballa de la Mare de Du del Lled. De 1955 a octubre de 1960 fou president de la Diputaci Provincial, i de 1968 a 1972 fou deg del Collegi Oficial d'Advocats de Castell. Tamb va ser conseller del Banc d'Espanya i assessor de la Caixa de Castell.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;
 Biografia a El Peridico Mediterrneo.
 Biografia alternativa;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351642" title="Fundulus" nonfiltered="2717" processed="2705" dbindex="137734">







Fundulus s un gnere de peixos de la famlia dels fundlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Espcies.

 Fundulus albolineatus .
 Fundulus auroguttatus .
 Fundulus bermudae .
 Fundulus bifax .
 Fundulus blairae .
 Fundulus catenatus .
 Fundulus chrysotus .
 Fundulus cingulatus .
 Fundulus confluentus .
 Fundulus diaphanus diaphanus .
 Fundulus diaphanus menona .
 Fundulus dispar .
 Fundulus escambiae .
 Fundulus euryzonus .
 Fundulus grandis .
 Fundulus grandissimus .
 Fundulus heteroclitus heteroclitus .
 Fundulus heteroclitus macrolepidotus .
 Fundulus jenkinsi .
 Fundulus julisia .
 Fundulus kansae .
 Fundulus lima .
 Fundulus lineolatus .
 Fundulus luciae .
 Fundulus majalis .
 Fundulus notatus .
 Fundulus notti .
 Fundulus olivaceus .
 Fundulus parvipinnis .
 Fundulus persimilis .
 Fundulus pulvereus .
 Fundulus rathbuni .
 Fundulus relictus .
 Fundulus rubrifrons .
 Fundulus saguanus .
 Fundulus sciadicus .
 Fundulus seminolis .
 Fundulus similis .
 Fundulus stellifer .
 Fundulus waccamensis .
 Fundulus zebrinus .;

 Referncies .



Bibliografia.

 Lacepde B. G. E. 1803: Histoire naturelle des poissons. Hist. Nat. Poiss. v. 5. i-lxviii + 1-803 + index.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;
 Encyclopedia of Life ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351643" title="Benjamn Fabregat Mart" nonfiltered="2718" processed="2706" dbindex="137735">
Benjamn Fabregat Mart (Albocsser, 1889 - Castell de la Plana, 1974) fou un farmacutic i poltic castellonenc. Fill d'un metge, la seva mare va morir durant el part. Estudi farmcia a les universitats de Saragossa i Barcelona. El 1921 va exercir a Vistabella del Maestrat, i ms tard a Atzeneta del Maestrat i a Castell. El 1938 ocup la Jefatura del Subsidio al Combatiente i delegat provincial de la FET y de las JONS.

L'abril de 1939 fou designat regidor de l'ajuntament de Castell, i en fou nomenat alcalde de mar de 1944 a juny de 1948, aix com procurador a Corts franquistes. El 1948 fou nomenat conseller provincial del Movimiento Nacional. De 1951 a 1972 fou president de la Cambra Agrria de Castell, entre 1955 i 1959 president de la Junta d'Obres del Port de Castell, novament procurador a Corts de 1961 a 1967. Tamb fou president del Collegi Oficial de Farmacutics de Castell i de la UTECO.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;
 Biografia a El Peridico Mediterrneo.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351645" title="Universitat de Saragossa" nonfiltered="2719" processed="2707" dbindex="137736">

La Universitat de Saragossa s una centre d'educaci superior pblic aragons, repartida geogrficament entre els campus de Saragossa, Huesca, Jaca, Terol i La Almunia de Doa Godina, tots ells a Arag. Fundada en 1542, reunia en 2008 a ms de 32.000 estudiants i 3.500 membres docents entre els seus 22 centres i 74 titulacions i estudis propis. El seu actual rector s Manuel Lpez Prez.

 Histria . 
Els orgens de l'ensenyament superior a Arag es remunten a l'Acadmia fundada a Osca per Quint Sertori (segle I a.C). Ms tard, a la merc de l'Esglsia i per m del bisbe Brauli, es formarien les Escoles eclesistiques amb seu a Saragossa. Aquestes evolucionaran entre els segles XII i XIV fins que, en 1474, es crea l'"Estudi general d'arts" de Saragossa. No obstant aix, i a causa de l'oposici oposada, no fou fins a 1583 quan, de la m del seu fundador (Pedro Cerbuna), es van aprovar els estatuts de la nova Universitat de Saragossa. Alguns dels seus professors illustres han estat Gaspar Lax, matemtic; l'humanista Juan Lorenzo Palmireno, el jurista Jos de Sess; el cientfic Pedro Simn; l'historiador Esps; l'hellenista Lorente; el jurista Portols; el canonista Ejea; el metge Royo; el bibligraf Latassa; el gegraf Antilln y Montiano, primer director de la Reial Acadmia d'Histria. Entre els seus alumnes han estat Miguel Servet, Jernimo Blancas, l'arquebisbe Pedro Apaolaza Ramrez, Blas Antonio Nasarre, Jos Mart, Santiago Ramn y Cajal, Premi Nobel de Medicina en 1906, Manuel Azaa, president la II Repblica i Mara Moliner, autora del fams Diccionario de uso del espaol. 

 Titulacions . 
 
En el curs 2008-2009, la Universitat de Saragossa va oferir 62 titulacions oficials de primer i segon cicle (sense contar els programes de doble titulaci)aix com 12 nous programes de grau., aix com diversos cursos de postgrau i programes de doctorat.

 Investigaci .

La Universitat de Saragossa es va crear amb la missi de formar personal especialitzat per amb el temps es va dedicar tamb a la investigaci. 
 Oficina de Transferncia de Resultats d'Investigaci (OTRI)  ;
Des de la seva creaci en 1989 la Oficina de Transferncia de Resultats d'Investigaci (OTRI) de la Universitat de Saragossa ha assumit les actuacions relacionades amb les transferncia dels resultats d'Investigaci generats en la Universitat de Saragossa, que abasten des de la realitzaci de contractes d'I+D amb empreses fins a la gesti de la cartera de patents de la Universitat, sense oblidar la realitzaci de contractes d'Assessoria o l'emissi d'informes o peritatges o en general qualsevol acci relacionada amb la transferncia de la I+D generada en la Universitat de Saragossa a la societat. 

En els darrers anys, la incorporaci de Promotors Tecnolgics tant a Saragossa com a Osca i a Terol ha aconseguit una Intensificaci de la Transferncia de tecnologia cap a les empreses a travs dels contactes generats per l'equip. A ms la creaci de l'Oficina de creaci d'empreses de base tecnolgica (oficina de Spin-of) ha contribut a dur a la societat, resultats d'Investigaci per part dels propietaris de dites resultades i que d'una altra manera no haurien pogut tenir sortida. 

Ms informaci sobre OTRI de la Unizar: OTRI de la Unizar. Cap destacar el paper dels instituts d'investigaci adscrits a la Universitat: 
 Institut de Biocomputacin i Fsica de Sistemes Complexos (BIFI) ;
 Institut de Catlisi Homognia (IUCH) ;
 Institut d'Investigaci en Enginyeria d'Arag (I3A) ;
 Institut de Nanociencia d'Arag (INA) ;
 Institut d'Investigaci en Matemtiques (IUMA) ;
 Institut en Cincies Ambientals d'Arag (IUCA) ;

 Rectors . 
 

 Referncies .


 Enllaos externs .

Web oficial de la Universitat de Saragosa;
Web oficial del Campus d'Osca de la Universitat de Saragossa;
Web oficial del Campus de Terol de la Universitat de Saragossa;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351646" title="Placa Indoaustraliana" nonfiltered="2720" processed="2708" dbindex="137737">
La placa Indoaustrialiana s la placa tectnica que inclou el continent d'Australi i els oceans que l'envolten i que s'estn al nord-oest i inclou el subcontinent indi i els mars adjacents. Els estudis ms recents suggereixen que la placa indoaustraliana podria estar en el procs de trencar-se en dues plaques separades, atesos els estressos induts per la seva collisi amb Eursia sobre l'Himlaia. Les dues protoplaques o subplaques derivades d'aquesta collisi sn la placa ndica i la placa australiana. 

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351650" title="Zona econmica exclusiva" nonfiltered="2721" processed="2709" dbindex="137739">
Segons la Convenci de les Nacions Unides sobre el dret al mar, una zona econmica exclusiva, tamb coneguda com a mar patrimonioal s l'rea del mar sobre la qual un Estat t drets especial sobre l'exploraci i l's dels recursos martims. S'estn des del lmit exterior del mar territorial una distncia de dos-cents milles nutiques (370,4 km), que es mesuren a partir de les lnies de base i de manera perpendicular a aquestes. L'excepci sn els casos en qu les zones econmiques exclusives se sobreposen; s a dir, que les lnies de base de costa entre dos estats sn a menys de de 400 milles nutiques de distncia. Quan aix s el cas, els Estats mateixos han de delimitar-ne les fronteres, de llurs zones econmiques exclusives. En termes generals, qualsevol punt sobre una rea de sobreposici  passa a l'Estat ms proper. Els Estats tamb tenen el dret al llit mar fins 350 milles nutiques des de la costa, si aquesta s'estn ms enll de la zona econmica exclusiva, tot i que no en forma part.

Referncies.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351654" title="Jos Mara Casado Pallars" nonfiltered="2722" processed="2710" dbindex="137740">
Jos Mara Casado Pallars fou un poltic i advocat castellonenc. Va guanyar les oposicions de notari i exerc a Castell de la Plana. Fidel al nou rgim franquista en acabar la guerra civil espanyola, fou nomenat alcalde de Castell i procurador a Corts franquistes de 1942 a mar de 1944. Renunci al seu crrec quan fou traslladat a Valncia a exercir com a notari.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351655" title="Territori Antrtic Australi" nonfiltered="2723" processed="2711" dbindex="137741">
El Territori Antrtic Australi (TAA) s la regi de l'Antrtida que reclama l'Austrlia, i el ms gran que qualsevol Estat en reclama. Inclou totes les illes i el territori al sud del 60 S i entre els  4438' E and 160 E, llevat de la Terra Adlia (13611' E to 14202' E), que divideix el territori en dues seccions: el TAA Occidental i el TAA Oriental. Limita amb la Terra de la Reina Maud a l'oest i amb la Dependncia Ross a l'est. La superfcie total del TAA s de 5.896.000 km. El territori noms s habitat pels empleats de les estacions de recerca. La Divisi Antrtica Australiana gestiona l'rea principalment amb el manteniment anual de les tres estacions: la base antrtica Mawson, la base antrtica Davis i la base antrtica Casey. 

La Terra Victoria fou reclamada primerament pel Regne Unit el 9 de gener, 1841, que posteriorment reclam la Terra Enderby el 1930. El 1933, una ordre imperial transfer el territori al sud del 60 S i entre els meridians 160 E and 45 E a Austrlia. Les fronteres amb la Terra Adlia foren establertes de manera definitiva el 1938. El 1947, el Regne Unit tamb hi transfer l'illa Heard i les illes McDonald. El 13 de febrer, 1954, s'hi establ l'estaci Mawson, la primera estaci australiana sobre el continent mateix i no pas sobre les illes adjacents.  

La reivindicaci de sobirania d'Austrlia s reconegut pel Regne Unit, la Nova Zelanda, Frana i Noruega. Com a part del Tractat Antrtic, que inclou totes les diferncies d'opinions sobre les reivindicacions territorials, Austrlia noms hi exercita la seva sobirania en maneres consistents amb all que estipula el Tractat, que se sign el 23 de juny, 1961. 

Referncies.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351656" title="Vicente Traver Toms" nonfiltered="2724" processed="2712" dbindex="137742">
Vicente Traver Toms (Castell de la Plana, 1888 - Alacant, 1966) fou un arquitecte i poltic valenci. El 1912 es llicenci en arquitectura a la Universitat de Madrid, i el 1919 es cas amb Elena Gonzlez-Espressati Snchez, filla de Carlos Gonzlez-Espressati Chaparro. El 1926 fou nomenat director artstic de la Exposici Iberoamericana de Sevilla en substituci d'Anbal Gonzlez. All va fer els plnols del Casino de l'Exposici, el Teatre Municipal Lope de Vega (1925-1928), la Fonte de la Plaa d'Espanya (1929), el Caseriu al Cortijo de la Cebolla.

Fou el primer el primer alcalde franquista de Castell de la Plana, nomenat per Ramn Serrano Ser l'abril de 1939. Ocup el crrec fins novembre de 1942. Tamb fou vicepresident de la Societat Castellonenca de Cultura. Desprs de deixar l'alcaldia torn a treballar com a arquitecte dioces, i durant els anys cinquanta fou el dissenyador del retaule major de la Baslica de la Mare de Du del Lled.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;
 Vicente Traver a Sevilla  ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351657" title="Palau Rameau" nonfiltered="2725" processed="2713" dbindex="137743">
El Palau Rameau s un palau d'exposicions d'horticultura a Lilla a Frana.

Al 1875, l'horticultor Auguste Rameau va deixar tota la seva fortuna a la ciutat amb la condici de construir un palau dedicat a les exposicions d'horticultura. 

Els arquitectes Henri Contamine i Auguste Mourcou van disenyar l'edifici en un estil mixt romnic-bizant, amb elements industrials de vidre i de ferro, tpics del segle XIX. Baix relleus amb temes com les quatre estacions, Flora i Pomona illustren la destinaci original del palau.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351658" title="Regi de Valncia" nonfiltered="2726" processed="2714" dbindex="137744">


s una regi del Pas Valenci que comprn la Ciutat de Valncia, sent alhora municipi, comarca i regi del Pas Valenci, per la seua condici especial de Capital.



Vegeu tamb.
Regions del Pas Valenci;
Comarques del Nord del Pas Valenci;
Comarques de l'interior del Pas Valenci;
Comarques del Tria-Xquer del Pas Valenci;
Comarques del Sud del Pas Valenci;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351660" title="Exrcit Islmic d'Aden-Abyan" nonfiltered="2727" processed="2715" dbindex="137745">
L'Exrcit Islmic d'Aden-Abyan s una organitzaci poltica i militar del Iemen. Agafa el seu nom de l'antic nom de la capital del sud, Aden, abans del domini britnic, i declara lluitar contra la societat secular que predomina al sud del Iemen.

El seu cap fou Zein al-Abideen al-Mehdar (Abu El-Hassan El-Mohader). Va participar en el segrest de 16 turistes occidentals el desembre de 1998; els turistes van ser rescatats per les forces de seguretat excepte 4 que van morir junt amb dos segrestadors durant la operaci. Abu El-Hasan fou condemnat a mort per aquest fets junt amb dos altres membres del grup. La base del grup es va desplaar a la governaci de Al Jawf vers 1999. El 17 d'octubre de 1999 el seu cap Abu El-Hassan fou executat. El 6 d'octubre del 2002 va reclamar la autoria d'un atac contra un petrolier.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351661" title="Antoni Esteva Ginard" nonfiltered="2728" processed="2716" dbindex="137746">
Antoni Esteva Ginard va nixer a Art (Mallorca) a l'any 1905 i mor al 1972. s autor de la lletra de l'himne d'Art, Vos sou nostra llum primera.

 Biografia .
Va aprendre les primeres lletres a l'escola de la Vila i ampli coneixements sota les ensenyances del seu parent i sempre recordat, mestre Andreu Ferrer Ginard, Sagrist. s trasllad a viure a Ciutat i de la m d'es Capell Viol freqent assduament el convent de Sant Felip Neri on sent esclatar amb fora la seva vocaci per la msica i el cant. 

Reprengu l'aprenentatge del solfeig, iniciat anteriorment a Art, va completar la seva formaci musical amb estudis de piano i harmonia. El 1945 s incorpor a la Capella Clssica en la qual realitzaria diverses gires per la pennsula i l'estranger. El 1947 s fundador i primer director de la Capella Oratoniana. El 1949 assumeix la batuta de la Coral Polifnica de Mallorca desenvolupant una inusitada activitat en el camp de la sarsuela i cant coral. Finalment l'any 1966 s nominat per dirigir la Coral Polifnica de Sller amb la qual enregistrarien un disc.

Antoni Esteva fou una persona impulsiva, vehement i prou expressiva. D'aquesta imatge es desprs el sobrenom de El Tigre amb el qual afectuosament era conegut. Va anar publicant collaboracions a diverses revistes com Ponent i Ideas estticas, publicaci de la qual va ocupar el crrec de redactor en cap.

El 1982, data en qu es compl 10 anys del seu bit, per iniciativa d'un grup d'amics, es public el llibre-homenatge Poesies, recull pstum de la seva reproducci potica.
Aquest es un fragment de l'obra Art:

Eixa terra que, vestida;
de cel blau i verd pinar,
s la que dna a la vida;
homes de cel, terra i mar.
Santedat, saber, bravura,
poesia, art i valor,
hi ha fons, i pla i altura;
tot cantant al Creador.

 Bibliografia .
 CASELLAS FLAQUER, Jaume. "Antoni Esteva Ginard, el nostre gran desconegut...". Bellpuig. Nm. 643 (27 d'abril de 2001), pgines 22-23.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351665" title="Regions del Pas Valenci" nonfiltered="2729" processed="2717" dbindex="137747">


El Pas Valenci consta de 6 regions:

 Regi de les Comarques del Nord;
 Regi de les Comarques de l'Interior;
 Regi de les Comarques del Tria-Xquer;
 Regi de les Comarques Centrals;
 Regi de les Comarques del Sud;
 Regi de la  Ciutat de Valncia (D.Capital);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351666" title="Ada Kale" nonfiltered="2730" processed="2718" dbindex="137748">
Ada Kale fou una illa del Danubi a Romania, al lmit amb Srbia (llavors Iugoslvia), que mesurava 800 metres de llarg i 200 d'ample, situada a 4 km de les Portes de Ferro i a 500 metres d'Orsova. 

Els turcs hi van establir 400 soldats el 1691 per ordre del visir Dursun Mehmed Pasha; se li va donar el nom de Shans adasi (illa de l'Annexi). El 1716 el muhafiz de les Portes de Ferro, Txerks  Mehmed Paix hi va construir fortificacions. Ocupada pels austracs en virtut de la pau de Passarowitz, el 1718, i es va dir Nova Orsova; fou recuperada pels otomans el 1738 (tractat de Belgrad) i ocupada per orde d'Ali Paix (1839) i se li va dir Ada Kale (Illa de la Fortalesa); va passar a dependre del valiat de Vidin. El 1788 hi van haver combats a l'illa durant l'expedici de Kodja Yusuf Pasha contra l'exrcit austrac de Gideon Ernst von Laudon. En endavant fou una base fluvial otomana. Els 1809 hi foren executats el rebels serbis que havien capitulat a Belgrad, per orde del muhafiz Redjeb Agha. Aquest Redjeb es va revoltar al cap de poc per fou derrotat i executat, i els seus germans  Adam, Bekir i Salih, que eren a la fortalesa de Kladovo (Feth-Islam) es van replegar cap a l'illa, per foren perdonats per Weli Pasha, fill de Ali Tebelen Pasha, encarregat de pacificar Srbia, a canvi de lliurar l'illa.

El 1867, desprs de la evacuaci otomana de Srbia, la base va quedar allada. Al Congrs de Berln del 1878 l'illa fou oblidada i va restar turca; fou formalment declarada territori otom obert per un nhiye mdr de 22 de novembre de 1885. Va restar otomana fins al tractat del Trianon (1920), quan, junt amb el Banat, fou incorporada a Rumania que ja l'administrava des del 1919. Turquia ho va reconixer pel tractat de Lausana de 1923.

El 1971 va quedar coberta per les aiges quan es va construir una presa i el nivell va pujar. Una part dels monuments de l'illa foren traslladats.

Enllaos externs.
Escrit sobre Ada Kale ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351667" title="Adaym" nonfiltered="2731" processed="2719" dbindex="137749">
Adaym (Al-Adaym o Adem) s un riu afluent oriental del Tigris. es forma per la uni de diverses rius a les muntanyes paralleles al Djabal Hamrim, entre els quals el Kirkuk (tambe Khasa o Kaza o Kissa o Kissa ay o Kara su) el Tauk o Dakuka, el Ak su o Thuz Khurmatli. Normalment no t aigua a la desembocadura durant els mesos d'estiu.

El nom Adaym apareix al segle XIV sota la forma Azim o Uzayyim. Probablement abans era el Turnat de les inscripcions cuneformes, i desprs Tornadotus o Tornas dels clssics.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351670" title="Aggica" nonfiltered="2732" processed="2720" dbindex="137750">
L'aggica (neologisme provinent de l'alemany agogik, proposat el 1884 per Hugo Riemann) designa les lleugeres modificacions de ritme o de tempo en la interpretaci d'un fragment musical  de manera transitria, en oposici a una execuci exacta i mecnica (metronmica). 

L'aggica pot ser una acceleraci, un alentiment, una cesura rtmica o qualsevol altre tipus de fluctuaci del moviment al si d'un fragment. s per tant una part important de la interpretaci que s'utilitza per a obtenir una major expressivitat en la interpretaci. En aquest sentit, t un significat similar a rubato.

Fou Hugo Riemann qui va utilitzar per primer cop aquest mot en la seva obra titulada Musikalische Dynamik und Agogik (Hamburg/St. Petersburg/Leipzig, 1884). Etimolgicament deriva del llat agog  i aquest del grec      ,  "moviment musical". En aquesta obra diferencia entre l'accent dinmic (relatiu a la fora) i l'accent aggic (relatiu al moviment)

El compositor pot assenyalar a la partitura les modificacions de velocitat o de tempo ms grans utilitzant expressions com ara:

 accel. (accelerando) - accelerant;
 string. (stringendo) - estrenyent ;
 ritard. (ritardando) - retardant;
 rall. (rallentando) - ralentint;
 rit. (ritenuto) - retingut;
 smorz. (smorzando) - esmorteint;
 mosso - mogut;

Per extensi, el terme s'aplica a tot el que fa referncia a la teoria del moviment en l'execuci musical.

Referncies.


Bibliografia.

 SCHOLES, Percy A.. Diccionario Oxford de la Msica. Barcelona: Edhasa, 1984. ISBN 84-350-9018-3;
 ZAMACOIS, Joaquin. Teoria de la msica. Libro I. Barcelona: Editorial Labor, 1981. ISBN 84-335-7837-5;
 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351673" title="Ninot de neu" nonfiltered="2733" processed="2721" dbindex="137751">


Un ninot de neu s una figura feta de neu condensada. La imatge del ninot de neu est connectada popularment amb el nadal i lligada a la cultura occidental. La construcci d'un ninot de neu s un entreteniment hivernal per als nens a pasos on abunda aquest element. 

Un ninot de neu pot ser construt fent rodar una bola gran de neu per fabricar un "cos". S'hi posa una segona (i sovint una tercera) bola ms petita damunt i la superior figurar com el "cap". Els trets facials, com ara els ulls i la boca, es fan tradicionalment usant trossos de carb o petites pedres, i tamb botons. Tamb s'hi pot afegir un nas fent servir un tros de fruita o de verdura, com ara una pastanaga. Per ltim, als laterals es colloquen de vegades uns pals per a formar els braos. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351674" title="Spartacus International Gay Guide" nonfiltered="2734" processed="2722" dbindex="137752">
La Spartacus International Gay Guide s una guia de turisme gai d'mbit internacional. Hom la considera una referncia, car s ser la ms documentada en llocs d'ambient gai-lsbic de tots cinc continents. s editada en 5 idiomes (angls, alemany, francs, espanyol i itali) i t una periodicitat anual des del 1970. L'empresa editora s Bruno Gmnder Verlag, amb seu a Berln, Alemanya. L'ltima edici, que fa la nmero 37, est disponible des de mar del 2008 i correspon a 2008.

Contingut.
La guia est classificada alfabticamente per pas, i ofereix informaci til sobre aquest, com ara informaci sobre legislaci, normes bsiques, etc. S'informa dels llocs ms proclius al turisme homosexual, i fins i tot t un text introductori on s'indiquen les claus dels llocs esmentats. Tamb ressenya les ciutats amb un nombre ms alt de locals i infraestructura per a aquest tipus de turisme. bviament menciona bars, clubs, hotels, saunes o platges nudistes, per tamb inclou informaci sobre associacions, collectius o serveis d'assistncia, grups d'ajuda o de suport respecte a la SIDA.

L'edici 2007 de la guia t 1218 pgines on hom refereix aproximadament 22.000 adreces de 160 pasos. El criteri d'inclusi a la guia difereix segons pasos i ciutats. Per exemple, un club que admeti la clientela homosexual no s habitualment referenciat en grans ciutats, per s en localitats amb un nombre menor d'habitants.

Enllaos externs.
Lloc web oficial de la guia;
Editorial Bruno Gmnder Verlag;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351675" title="Don Miki" nonfiltered="2735" processed="2723" dbindex="137753">
Don Miki va ser una revista juvenil que es va editar a Espanya als anys 70 i 80 del segle XX per part de l'editorial Montena primer i Primavera posteriorment. En total se'n van editar 664 nmeros en un perode de 16 anys, Va ser una de les ms longeves de la seva categoria. L'edici setmanal va durar des de l'octubre del 1976 fins al juny del 1989.

El contingut estava format per historietes grfiques de Mickey Mouse i l'nec Donald, juntament amb els personatges secundaris creats per Floyd Gottfredson en el primer cas i Carl Barks en el segon. En concret, aquesta revista era una adptaci en castell de la revista italiana Topolino, per la qual cosa la majoria de les historietes estaven signades per artistes italians com Romano Scarpa, Giorgio Cavazzano o Giovan Battista Carpi.

Paralellament a la seua publicaci, van aparixer altres publicacions de contingut similar com Dumbo o Don Donald.

Actualment el nom de la revista ha estat recuperat per part de Planeta de Agostini (actual propietari dels drets de publicaci dels cmics Disney a l'Estat espanyol per donar ttol a la seua nova collecci de llibres amb historietes d'aquestos personatges.

 Vegeu tamb .

Romano Scarpa, illustrador itali de les primeres historietes.

 Enllaos externs .
Llista de nmeros editats amb les portades a inducks.com;
Inducks.com Llista de nmeros editats de la nova collecci Don Miki de Planeta de Agostini.

 
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351676" title="Sueca Televisi" nonfiltered="2736" processed="2724" dbindex="137754">
Sueca Televisi s una emissora local de televisi de Sueca (La Ribera Baixa) de titularitat pblica, gestionada per l empresa Nirvana Audiovisuals SL. Les primeres emissions van comenar el 18 de desembre del 2000. 

Els continguts de producci prpia es fan ntegrament en catal i els programes se centren en persones, esdeveniments, notcies i collectius relacionats amb Sueca, El Perell i el Mareny de Barraquetes. 

 Histria .
Sueca Televisi va nixer l'any dos mil de la m de l'empresa Nirvana S.A. La seva histria comen quan un grup d'empreses proposaren a l'Ajuntament la creaci d'una televisi local. 
Front a la creixent demanda d aquesta ja no sols per les empreses sin tamb per part de la poblaci en general, els distints partits poltics s ho comenaren a plantejar fins que finalment veieren en ella una forma de guanyar vots, amb la qual cosa decidiren incloure la creaci de qu seria la televisi de Sueca en el seu programa electoral.
Aleshores el que es feu s un concurs per veure quina empresa era la millor capacitada i, desprs de barallar diverses opcions, es consider que la ms adequada era Nirvana S.A. Probablement no era la que aportava major capital, per s la que ms experincia tenia i la que comptava amb major nombre d aparells. bviament el fet de tenir-los comportava que seria menor el cost  per a l'Ajuntament de la creaci de l emissora.

Aquesta fou inaugurada el dia 15 de desembre de 2000, i es va fer la primera emissi el dia divuit del mateix mes. Les imatges que s'emeten sempre sn de gravaci prpia, excepte en les publicitats. En tots els programes que sn producci de Sueca Televisi s empra el valenci, normalment estandarditzat excepte en algunes excepcions com  I vost que opina...  i  Ning no s perfecte . Tamb els espots publicitaris que produxen utilitzen el valenci, excepte els que ja venen donats per l empresa anunciada.

 Descripci de programes .
Informatiu

Des de Sueca Televisi, es prepara diriament, de dilluns a divendres, un informatiu amb notcies municipals amb tot el que ocorre a les localitats de Sueca, el Perell i el Mareny de Barraquetes. 

La nostra terra

s un programa informatiu d'actualitat basat en l'agricultura de la Ribera Baixa. En este espai es pot trobar reportatges i notcies d inters per al llaurador, entrevistes amb personalitats del mn agrari i presentaci de pgines web relacionades amb el camp entre d'altres.

 100% esport 

L informaci de tot l esport de Sueca, des de infantils fins als professionals del S.D. Sueca. S'informa de tota mena d esports.

L entrevista de la setmana

Cada dijous es fa una entrevista a una personalitat de Sueca, de qualsevol camp, ja pot ser artista, deportista o poltic.

Calidoscopi

Programa cultural que t com a objectiu principal donar a conixer d una manera diferent, totes les activitats artstiques que tenen lloc a la ciutat de Sueca i qualsevol altre tipus d'activitats culturals que puguen ser interessants per a la gent del nostre municipi. El format s gil i amb msica d'actualitat, i intenta mostrar que la cultura no t per qu ser avorrida.

 I vost que opina 

L'equip d'exteriors de STV es passeja tractant cada setmana un tema diferent d'actualitat; una manera divertida de tractar temes candents i on els autntics protagonistes sn la gent del poble. 

Teleban 

Agenda visual on es pot estar al dia pel que fa a totes les activitats que tenen lloc a Sueca: dades d'events interessants, exposicions, informaci de l'ajuntament, publicitat, actualitat al dia... un espai que s'emet contnuament en les hores que no estan en antena els programes de STV.

Ning no s perfecte

"Treballs de la quarantamaula" presenta un programa que tracta de cine. S'expliquen pellcules i tendncies cinematogrfiques. Es fa una crtica cida a la societat i s'emet una pellcula antiga.

 Enllaos externs .
 Lloc web de Sueca Televisi;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351678" title="El Faller" nonfiltered="2737" processed="2725" dbindex="137755">
Pasdoble compost per Josep Serrano i Simen, considerat l'himne de la festa de les Falles de Valncia.

Es va estrenar el 1929 a l'Exposici Regional Valenciana que es va celebrar aquell any a Valncia. En un principi hom va encarregar la lletra a Teodor Llorente, per aquest va rebutjar la proposta per falta de temps i finalment l'autor en va ser Maximili Thous i Llorens.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351680" title="La manta al coll" nonfiltered="2738" processed="2726" dbindex="137756">
La manta al coll s una can popular de tradici festiva original d'Alacant. L'autor de esta can va ser Joaqun Segura. La lletra sol variar quan s cantada d'un municipi a un altre, per sempre es mant la lletra de la tornada.  

Lletra.

Tornada: La manta al coll i el cabasset;
mos n'anirem al Postiguet;
La manta al coll i el cabasset;
mos n'anirem, mos n'anirem al Postiguet;

Arreando a xim-pam-pum.;
Arreando a xim-pam-pum.;

Una volta passejava;
un gurdia municipal;
passejant-se per la plaa;
cap amunt i cap avall.;
De la bragueta li faltava;
la mananeta  i un bot.
Per all se li mostrava;
don Joaqun, el director.

(tornada);
Una volta quan tornava;
el tio Pep de l'horta;
es va trobar de casa;
oberta la porta.;
Pujant per l'escaleta;
es trob un senyoret;
que oberta la bragueta;
li ensenyava el cacauet.

(tornada);
Les xicotes de Xixona;
s'han comprat una romana;
pa pesar-se les mamelles;
dos voltes a la setmana.;
Si vols que te les pesen;
posa't panxa cap amunt;
i vors qu polseguera;
que t'ix pel forat del cul.

(tornada);
Per dos quinzets un puro.;
Per tres una pipa.;
Per quatre una guitarra.;
Per cinc una xica.;
El puro pa fumar.;
La pipa pa lluir.;
La guitarra pa tocar.;
I la xica pa dormir.

(tornada);

La barca del pescador;
sempre fa olor de quitr,;
la dona del pescaor;
ja sabem quina olor fa.;
Quan pregona cada dia;
a tot el que veu passar,;
"duc fresca la mercancia;
pel que la vullga comprar".

(tornada);

Notas.



 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351683" title="Mon pare no t nas" nonfiltered="2739" processed="2727" dbindex="137757">
Mon pare no t nas s una can popular infantil dels Pasos Catalans.

 Lletra .
Hi ha diferents variants segons la zona. La versi que es canta al Pas Valenci diu aix:


Mon pare no t nas, (bis)
ma mare s xata.
I un germanet que tinc, (bis)
el nas li falta.


Al Principat de Catalunya i a les Illes Balears, deixa de ser autiobiogrfica, esdev conativa i fa referncia a l'oient. Pot ser tant una burla com una mostra de compassi:

 
Ton pare no t nas, (bis)
ta mare s xata.
I un germanet que tens, (bis) o I el teu germ petit (bis)
t el nas de rata (o nas de patata).
 
 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351690" title="Jurassic Park 2: The Chaos Continues" nonfiltered="2740" processed="2728" dbindex="137758">


Jurassic Park 2: The Chaos Continues (o Jurassic Park Part 2: The Chaos Continues s un videojoc, de la srie de pellcules de Parc Jurssic per la SNES i la Game Boy.  El joc prediu que el dest de Parc Jurssic est sense control pels esdeveniments de la primera pellcula, i que International Genetics Technologies vol restablir el control.  D'altra banda, la illa s vulnerable a atacs de fora.

Referncies.
Jurassic Park 2 a Gamespot;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351694" title="AMX-13" nonfiltered="2741" processed="2729" dbindex="137759">

L'AMX-13 s un tanc francs lleuger produt a partir de 1953 a 1985. Es va servir en l'Exrcit francs i s'exporten a ms de 25 altres nacions. La inclusi dels prototips i de versions d'exportaci hi ha ms d'un centenar de variants incloent automotors d'arma de foc, sistemes antiaeris vehicles blindats, i TOW / ATGM versions. S'estima que la producci total de la famlia AMX-13 s 7700 unitats, dels quals al voltant de 3400 es van exportar.

 El disseny .
El tanc va ser dissenyat en l'Atelier de Construction d'Issy-les-Moulineaux el 1946 per complir amb un requisit per a un vehicle aerotransportat de recolzament a paracaigudistes; el primer prototip es va portar a caporal des de 1948. El xasss compacte tnia barra de torsi suspensi amb cinc roadwheels i dos rodets de retorn, el motor funciona a la durada de la cisterna en la part dreta amb el conductor de l'esquerra. Compta amb una poc freqent de dues parts oscillant  torreta on l'arma es fixa a la torre i tota la part superior de la torreta de canvis d'elevaci. La torre est muntada a la part posterior del vehicle i t el comandant i artiller. El can de 75 mm original, inspirat en l'alemany Panther can L/70, s'alimenta amb un sistema de crrega automtica de sis a dues revistes ronda. Una debilitat de les petites dimensions significava les recrregues s'han muntat en l'exterior, amb el que els exigeix que es recarregui fora del vehicle.

 Producci .
La producci va comenar en la SE (Atelier de la Construction Roanne) de 1952, amb les primeres unitats lliurades a l'any segent.

En 1964 la producci va ser transferida a Creusot-Loire en Chalon-sur-Saone, en la SE es va traslladar a la construcci del MBT AMX 30, i els nombres produts van disminuir significativament.

En 1966 el calibre estndard es va augmentar a 90 mm (l'AMX-13/90) i el francs actualitzats tots els models de base a aquesta especificaci. Encara que hi ha moltes variants sobre el xasss de la torre de base va ser gaireb sense canvis fins i tot 1985, quan canvia la inclusi d'un nou motor disel, transmissi automtica i totalment una nova suspensi hidropneumtica es van introduir.
Producci detinguda amb el Model 1987. Desprs de les actualitzacions i suport de vendes encara s'ofereixen a travs de GIAT Industries.

El tanc AMX-13 va ser eliminat de servei en l'Exrcit francs en la dcada de 1970.

 Usuaris .
 Argentina -24 AMX Mk F3 155 mm en servei i 50 AMX-13 i VC Patagon) (AMX-13 amb Safata SK-105;
 Xile -47 AMX Mk F3 155 mm;
 Costa d'Ivori -5 AMX-13;
 Xipre -12 AMX-13;
 Repblica Dominicana -2 AMX-13;
 Equador -102 AMX-13;
 Indonsia -275 AMX-13;
 Lban -35 AMX-13;
 Mxic -409 AMX-VCI (Variant de transport d'infanteria);
 Per -110 AMX-13;
 Singapur -350 AMX-13/SM 1 (venuts pel Tzahal, localment modernitzats en Singapur);
 Veneuela -36 AMX-13 C.90 ;

Literatura.
Armour in Profile No.12 - AMX.13 by Colonel E. F. Offord, Profile Publication Ltd., 1967.
The AMX-13 Light Tank, Volume 2: Turret by Peter Lau, Rock Publications, 2007.
The AMX-13 Light Tank, Volume 1: Chassis by Peter Lau, Rock Publications, 2006.

Enllaos externs.

Jedsite.info (cal pagar per ser membre);
 Chars-francais.net;

Vegeu tamb.
AMX 50;
Panhard EBR;
SK-105 Krassier;
PT-76;
2S25;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351695" title="La reine de Saba" nonfiltered="2742" processed="2730" dbindex="137760">
	
La reine de Saba s una pera en cinc actes de Charles Gounod, amb llibret de Jules Barbier i Michel Carr, basat en Le voyage en Orient de Grard de Nerval. S'estren al Teatre de l'pera de Pars el 28 de febrer de 1862.	
	



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351696" title="Silver Surfer" nonfiltered="2743" processed="2731" dbindex="137761">

El Silver Surfer s un superheroi de Marvel Comics creat per Jack Kirby. La primera aparici del personatge fou en el nmero 48 dels 4 Fantstics (mar de 1966), el primer nmero d'una trama argumental de tres episodis anomenada la trilogia de Galactus (The Galactus Trilogy).

El nom autntic de Silver Surfer s Norrin Radd, un jove astrnom del planeta Zenn-La que va fer un tracte amb l'entitat csmica coneguda com a Galactus per tal de salvar al seu mon de la fam d'aquest. El tracte consist en qu Norrin es convertiria en l'herald de Galactus i cercaria per a ell nous mons per a consumir. Galactus atorg a Norrin una porci del seu Poder Csmic , i d'aquesta manera Norrin Radd adquir grans poders i una nova versi de la seva aparena original. Aix mateix Galactus cre per a Norrin Radd una taula de surf (prenent de model una antiga fantasia infantil de Norrin) amb la qual pot viatjar a velocitats properes a la velocitat de la llum. Per aquest motiu a partir d'aleshores fou conegut amb el sobrenom de Silver Surfer.

Norrin Radd comena a viatjar pel cosmos tal de complir amb el tracte, cercant nous planetes que pugui consumir el seu amo, Galactus. En el transcurs dels seus viatges el surfista visitar la terra on s'enfronta amb els Quatre Fantstics que intenten evitar que Galactus consumeixi el planeta. Finalment Norrin Radd es revolta contra el seu amo i la terra se salva. Davant de la rebelli, Galactus castiga el seu herald exiliant-lo a la terra 

Biografia del Personatge.
Herald de Galactus.
Norrin Radd neix al planeta Zenn-La. Fill de Jartan Radd i Elmar Radd, i germanastre de Fennan Radd. La societat del planeta Zenn-la s una societat molt avanada fins al punt que els seus ciutadans han perdut el sentit de l'esfor i la necessitat d'explorar. Aquest fet marca a Norrin Radd el qual anhela alguna cosa ms que dedicar-se a satisfer el seu plaer. Encarat sobtadament amb la total destrucci del seu planeta per part del consumidor de planetes Galactus, Radd tanca un pacte amb el que sembla un du omnipotent. A canvi de la seguretat de Zenn-la i del seu amor, Shalla-Bal, Norrin Radd s'ofereix a si mateix per servir com a herald i cercar altres planetes per a qu Galactus els devori. A banda de salvar el planeta Radd, veu acomplert el seu anhel d'aventures ms enll del seu mn natal. Acceptant el sacrifici del jove mortal, Galactus l'imbueix amb una porci del seu Poder Csmic, transformant-lo en el Silver Surfer. Norrin Radd serveix a Galactus al llarg d'un tems no especificat, incapa de tornar a Zenn-La i a Shalla-Bal. Durant aquest temps, el surfista intenta escollir planetes no habitats pel menjador de mons, per a mesura que aquests sn cada vegada ms difcils de trobar, Galactus manipula la consciencia del seu herald i li elimina aquesta restricci auto imposada. Eventualment, el surfista arriba a la terra, i avisa al seu amo que el planeta s apte per a ell.


A la terra el surfista es troba amb els 4 Fantstics. Emocionat per la seva noblesa, el surfista decideix revelar-se contra el seu amo i s'alia amb aquests per tal d'evitar que Galactus devori la terra. Galactus abandona la intenci de consumir la terra, per castiga el surfista per la seva rebelli : el confina a la terra mitjanant una barrera que tan sols afecta a Norrin Radd.

Confinament a la Terra .
Les histories immediatament posteriors descriuen el surfista com a un sser semi div, amb un poder incommensurable i amoral. El personatge comena a desenvolupar la seva compassi mitjanant el tracte que mant amb Alicia Masters, escultora cega, novia de The Thing (la cosa) dels 4 fantstics, que percep la noblesa innata del surfista. Aquest tema, la humanitzaci del personatge, continua al llarg de la srie, descobrint, aquest, diferents sentiments que degut a la manipulaci soferta a mans de Galactus el surfista havia perdut, o b no havia experimentat mai en el seu mon d'origen. El personatge experimenta sentiments negatius com la gelosia (quan La Cosa explota de rbia arran de la relaci del surfista amb Alicia), decepci, maldat, crueltat (capturat i anullat el seu poder en mans del Doctor Doom (Dr.Mort), s torturat), desesperana (restant en una cella de Latveria mentre el Dr.Mort empra el seu poder csmic per conquerir el mon) i sentiments de revenja (destruint el castell del Dr.Mort i els seus raptors quan aconsegueix escapar). Amb tot, i al mateix temps, el surfista evoluciona com a individu i desenvolupa una personalitat noble amb un gran coneixement del cosmos i les seves forces, conseqncia del seu temps al servei de Galactus.

Durant el seu confinament a la terra, el surfista lluita contra nombrosos brivalls, entre ells el mencionat Doctor Mort i Mephisto. El Doctor Mort est obsessionat en posseir el poder csmic del surfista i finalment l'aconsegueix i, posteriorment, el perd quan xoca amb la barrera de Galactus. El dimoni Mephisto s igualment persistent en l'intent d'aconseguir l'nima del surfista, intenta, repetides vegades, doblegar l'esperit del surfista, fet que no acaba d'aconseguir mai..

Durant aquest temps el surfista t com aliat el fsic Al B. Harper. Harper se sacrifica per salvar el mn de l'atac de l'entitat csmica coneguda com Stranger (el foraster). Enfadat amb la manca de reconeixement mostrada pels humans, el surfista declara la guerra contra els humans. Finalment s derrotat per l exrcit mitjanant un mssil experimental anomenat "Sonic Shark". 

Junt amb Hulk i Namor, el surfista forma part dels "Tres Titans", un grup dedicat a combatre la maldat a la Terra. Al grup se'ls afegeix el mag Doctor Strange i passen a anomenar-se The Defenders(Els defensors). El surfista forma part del grup durant un temps, per el seu desig de d'abandonar la terra i els xocs freqents amb la barrera de Galactus, el porten a abandonar el grup.

Durant a quest temps de confinament el Surfista es reuneix diverses vegades amb la seva estimada Shalla-Bal, la qual apareix cada vegada com a ostatge dels seus enemics, i invariablement el surfista l'ha de deixar per salvar el planeta. Durant el xoc entre els Vengadors (Avengers) i els Defensors orquestrat pels aliengenes Nebulon i Supernalia, el surfista, amb l'ajut de Reed Richards, trenca la barrera de Galactus i escapa temporalment de la terra. El surfista es dirigeix cap el seu plantea natal, Zenn-La, per a descobrir que ha estat desolat per Galactus i que Shalla-Bal ha estat abduda per Mephisto i portada a la Terra. Malgrat que el seu retorn a la Terra el condemna a tornar a estar atrapat en ella, el surfista torna i derrota Mephisto, el qual, abans de ser derrotat, retorna Shalla-Bal a Zenn-La. Amb tot el surfista se les empesca per cedir part del seu poder csmic a Shalla-Bal i aquesta l'empra per revitalitzar Zenn-La.

Alliberat del confinament.
Finalment el Surfista aconsegueix trencar definitivament la barrera de Galactus. La Cosa li suggereix que provi de superar la barrera sense la seva taula, fet que funciona. El surfista cerca Galactus i fa les paus amb ell, ja que rescata el seu actual herald Nova (Frankie Raye) de les mans dels Skrulls i Galactus declara que ha finalitzat el seu exili a la terra. Lliure del seu captiveri el surfista es dirigeix al seu mn per tal de reunir-se amb Shalla-Bal, la qual s'ha convertit en Emperadriu del rejovenit Zenn-La. Per ensima vegada els dos amants no poden renovar el seu roman. 

Embolicat en la guerra interestellar entre els imperis Kree i Skrull, El surfista interv, tamb, en una srie de plans ideats pels Ancians de l'Univers (Elders of the Universe) amb la intenci de convertir-se en el poder suprem, destruint en Galactus i l'Univers amb ell. El surfista desbarata el pla amb l'ajut de Mantis (amb la qual mant un idili). El surfista dna per morta a Mantis. Desprs d'aquesta prdua, els sentiments del Surfista es giren cap a Nova. La influncia del surfista fa que Nova es qestioni la moralitat del seu rol com a herald de Galactus. Galactus reemplaa a Nova per un nou herald Morg, el qual s un sser sense moral, fet que porta al Surfista i els altres exeralds de Galactus a enfrontar-se amb Morg. Durant l'enfrontament, Nova mor.

Durant aquest perode el surfista lluita repetidament contra amenaces csmiques. La major de les quals s Thanos, un servent de la Mort pertanyent a la raa dels Eterns, el qual sega la meitat de la vida de l'univers emprant l'omnipotent Infinity Gauntlet.. Parallelament el Surfista troba aliats interestellar amb el grup conegut com Adam Warlock's Infinity Watch, i torna a unir-se als Defensors quan aquest ho requereixen. Durant els seus viatges el Surfista es retroba amb el seu germanastre, Fennan, qui s'ha casat amb Shalla-Bal. 

En el transcurs d'una de les seves aventures, el surfista descobreix la manera amb la qual Galactus va modelar la seva ment i la seva nima mentre el servia com a herald. Aspectes ocults de la seva vida sn revelats, incloent el sucidi de la seva mare (tallant-se les venes) i com el seu pare, un cientfic prominent, era acusat de plagi i se sucida davant la desaprovaci de Norrin. Durant la saga del Infinity Gauntlet, el surfista s'enfronta a aquests records i es perdona a si mateix. 

EL Surfista retorna a Zenn-La i troba el planeta devastat, descobreix que el planeta fou destrut cap el 1940 (en temps terrestre) per l'entitat coneguda com L'Altre (the Other). Tant Zenn-La com la gent del planeta que el surfista s'ha trobat repetidament, des que deix el servei a Galactus, sn recreacions creades per Galactus per tal que el Surfista tingues una llar on retornar. Perdent la seva capacitat d'emocionar-se, el surfista retorna a la terra. Posteriorment retroba la seva personalitat durant un viatge en el temps i un curt roman amb Alicia Masters.

Desprs que els Quatre Fantstics siguin ressuscitats en el transcurs de la saga Onslaught i retornats de l'univers alternatiu de la saga Heroes Reborn, el surfista retorna a la terra per donar-los la benvinguda; amb tot el surfista acabar ajudant Spider-Man en la seva darrera batalla contra Carnage. Durant la lluita el simbiot de Carnage intenta unir-se al surfista, el qual s capa de desprendre's d'ell i confinar-lo en una pres infranqejable on el simbiot hauria d'estar retingut per a tota l'eternitat  (amb tot el simbiot aconsegueix escapar-se en circumstancies encara no revelades).Quan una Gaea, personificaci d'un moribund Yandroth, fora msticament al Surfista, Namor, Hulk i Strange a unir-se en resposta a qualsevol perill que amenaci la terra, provoca que els primers Defensors es tornin bojos i intentin conquerir el mon sota el nom de The Order(l'ordre) creient que aquesta s la millor manera per a protegir el planeta. Els segons Defensors Hellcat, Nighthawk, Valquria i Clea formen equip amb altres superherois (incloent Ardina, una dona amb poder csmic creada msticament a partir d'una porci del poder del Surfista) i s'enfronten a L'Ordre, provocant que aquests recuperin la cordura temps per a evitar que Yandroth ressusciti sent totpoders.

A la srie de l'any 2003, el surfista collabora amb la raa aliengena dels Annunaki per tal de protegir alguns del nens ms extraordinaris de la terra. Al final, un d'aquets nens, Ellie Waters, salva la terra de les mans de Marduk, evitant l'apocalipsi i reordenant la realitat de manera que no es recordi la crisi provocada per Marduk (D'aquesta manera, noms Ellie recorda aquests fets). Desprs d'aix el surfista reprn les seves aventures interestellars, prometent que sempre acudir en ajut de la Terra.

Planet Hulk.
En un dels seus viatges el surfista s'endinsa dins d'un portal que el transporta al planeta Sakaar. El viatge a traves del portal el deixa momentniament vulnerable, el surfista s sotms i li implanten un disc d'obedincia. Lluitant com a gladiador, el surfista s'enfronta finalment amb Hulk i el grup Warbound. Mitjanant el treball en equip Hulk allibera al surfista del disc d'obedincia i llavors el surfista empra els seus poders i alliberar Hulk, altres esclaus i gladiador,s obrint-los una via de fugida de l'arena. Desprs d'escapar el surfista s'ofereix per dur a Hulk de retorn a la terra, oferta que aquest declina.

Annihilation.
Posteriorment el surfista s'alia amb els altres heralds de Galactus contra les forces de l'onada d'anihilaci, i torna a convertir-se en herald de Galactus per tal d'ajudar a salvar l'univers del dspota Annihilus i dos ssers primigenis Tenebrous, of The Darkness Between i Aegis, Lady of All Sorrows.. Aegis i Tenebrous capturen al surfista i Galactus i els entreguen a Annihilus i Thanos per que experimentin amb ells. Thanos descobreix el plans reals d'Annihilus i decideix d'alliberar Galactus. Mentre Thanos es dirigeix a alliberar Galactus s'enfronta amb Drax el destructor, qui, pensant que Thanos segueix de part d'Annihilus, el mata. Drax se n'adona massa tard del pla de Thanos i allibera al surfista, el qual allibera al seu torn a Galactus. Un enrabiat Galactus destrueix ms de la meitat de l'onada d'anihilaci, permetent al grup anomenat el Front Unit que derrotar Annihilus. El surfista persegueix a Aegis i Tenebrous, els derrota i els envia a l'Antiunivers. Desprs d'aquests fets retorna a la seva missi d'herald de Galactus, aquest cop acompanyat per Stardust., Aix mateix Galactus enforteix els poders del surfista, convertint-lo en el ms poders dels seus heralds.

Poders i Habilitats.
El Silver Surfer posseeix el Poder Csmic, podent absorbir i manipular l'energia csmica de l'univers, i s virtualment indestructible; amb tot pot ser ferit o, fins i tot, mort per ssers d'igual o ms poder que els que el Surfista t, com Morg o Thanos. Pot viatjar a traves de l'espai, barreres dimensionals i per l'Hiperespai, al qual pot entrar quan supera la velocitat de la llum amb la seva taula de surf. s capa de viatjar en el temps. El Surfista no necessita ni menjar, ni aigua, ni aire ni dormir; s'alimenta transformant matria en energia. s immune a temperatures extremes i a radiacions, pot sobreviure en l'espai i l'hiperespai; ha provat la seva capacitat per sobreviure a les forces extremes presents en forats negres i estrelles. s capa d'analitzar i manipular la matria i l'energia, pot reestructurar o animar la matria a voluntat i fins i tot transmutant-la. s capa de projectar energia de diferents maneres, tant per atacar com per defensar-se. El poder del surfista s tant gran que pot arribar a crear projeccions d'energia capaces de destruir planetoides i planetes.  Pot emprar el Poder Csmic per augmentar la seva fora a nivells mitjans mesurats en l'escala sobrehumana. El Surfista pot curar organismes vius, per no s capa de ressuscitar-los i s'ha provat la seva capacitat per revitalitzar i fer evolucionar la vida orgnica a escala planetria. Pot alterar la seva prpia mida i alterar la matria, i pot travessar elements slids. Aix mateix es pot projectar al pla astral.. 

Els seus sentits li permeten detectar objectes i energies a anys llum de distncia i pot percebre matria i energia a nivells subatmics. El surfista pot arribar a veure a travs del temps, i concentrant-se pot tenir un percepci, limitada, del passat i del futur.  Ha demostrat tenir habilitats teleptiques, incloent-hi la capacitat de llegir la ment, I s'ha demostrat que s capa d'influenciar en les sensacions i les percepcions humanes.

La taula del Surfista s feta d'un material molt similar a la seva pell. Est mentalment unida al surfista i es mou responent als seus pensaments fins i tot sense estar en contacte amb ella. La taula t un alt nivell d'indestructibilitat, i en les poques ocasions en qu aquesta ha estat danyada o destruda, el surfista s capa de reparar-la o, fins i tot recrear-la. La taula s capa d'absorbir i empresonar altres ssers, almenys temporalment.

Altres Versions.
Ultimate Silver Surfer.
A Ultimate Galactus Trilogy, de Warren Ellis. Es suggereix que l'aliat dels The Ultimates, la Vision era l'Herald de Galactus, un robot que viatjava per l'espai alertant a les civilitzacions de l'imminent arribada de Gah Lak Tus. Al final d'aquesta mini serie, Ultimate Extinction, robots platejats comencen a aparixer, enviats en atacs sucides per tal de reduir la resistncia de la poblaci. Tot i que aquests personatges sn reminiscncies del surfista el seu nom oficial es Silver Men.

A Ultimate Fantastic Four n42, un altre encarnaci, dins l'univers Ultimate, del surfista apareix. Es anomenat Silver Searcher, es transportat a la terra desprs que Reed el confon amb una estrella que est intentant guarir. La seva aparici fa augmentar el caos i els desastres naturals del planeta. En el n43, Reed comenta que sembla que Gah Lak Tus hagi modelat els seus drons a imatge d'aquest surfista a qui li dona el nom de Norin Radd. El Searcher manifesta que avisar al seu "mestre", el qual far que la poblaci de la terra sigui ms feli del que ha estat mai.

En el n44, Es revela la identitat del "mestre" del surfista: el governant de Zenn-La, Revka Temerlune Edifex Scyros III, "el rei sense enemics", El qual empra el control mental per tal que la poblaci de la terra l'adori (abans que el control mental afecti als 4 fantstics, l'Human Torch l'anomena Psycho-Man). Desprs que Psycho-Man controli la Terra, el Silver Surfer, que havia est empresonat dins d'una esttua en memria seva, rescata a Mr. Fantstic, el qual li explica la seva histria i li demana ajuda per a salvar la terra. El surfista ajuda als 4 Fantstics a derrotar els assassins de Psyco-Man ( que tenen la mateixa aparena que el surfista). Amb els altres surfistes derrotats i amb Psycho-Man derrotat, patint la desesperana i el mal que havia imposat als altres, el Silver Surfer torna a l'espai.

Carnage Cosmic.
El Silver Surfer s'uneix amb el simbiot de Carnage en dos entregues de The Amazing Spider-Man, obtenint el nom de "Carnage Cosmic". L'aspecte d'aquest s molt similar al Carnage d'Spider-Man mantenint la taula del surfista. El simbiot de Carnage deixa Cletus Kasady, veient que el surfista s molt ms poders que aquest. desprs de la fusi del simbiot amb el surfista, s'estableix una lluita interna entre els dos sers. El Carnage Cosmic se'n va cap a l'espai. Cletus Kasady, sense el simbiot, es internat en un hospital psiquitric. Mentre Carnage Cosmic s'endinsa en l'espai, el simbiot traspassa els records d'ell mateix i de Cletus a Norrin Radd. Radd observa com el simbiot rememora la submissi del surfista a Galactus, reviu els abusos que va patir Kasady. Finalment la personalitat de Norrin s'imposa momentniament al simbiot i retorna a la terra com a Carnage cosmic. Carnage cosmic cerca a Kasady, mantenint una breu batalla amb Spider-man. Finalment quant troben Kasady el simbiot retorna a ell. En aquest oment el surfista empresona a Carnage (Kasady + simbiot) en un escut d'energia. . En un nombre de la serie What If?, el simbiot resta unit al surfista, forant a Spider-Man i els Vengadors a combatre'l. Finalment Firestar es capa de trencar momentniament el control que exerceix el simbiot sobre el surfista. Pensant que s l'nica manera d'aturar l'sser en qu s'ha convertit el surfista es llena contra el sol, destruint-se a si mateix a al simbiot .

Exiles.
En l'univers alternatiu de l'a Terra 552, Norrin Radd havia estat un cientific militar que va destruir accidentalment el seu planeta amb un invent. Resolt a retornar la vida al seu planeta, s'acosta a Galactus, el restaurador de mons, i es converteix en el seu herald amb l'esperana que aquest ressusciti el seu mn. Amb tot, Galactus nicament reviu els mons que han estat destrut per the Blight. Un enrabiat surfista es torna contra el seu amo i intenta matar Galactus amb la intenci de robar-li el coneixement necessari per a dur a terme la restauraci de mons . Aquest fet provoca la destrucci de la Terra, el naixement dels Exiles, la mort de la gurdia imperial Shi'ar, i la mort del surfista a mans d'un Sabretooth amb poder csmic.

Marvel Zombies. 
En la realitat alternativa de Marvel Zombies el surfista es vctima d'aquests. En aquesta realitat el surfista, en lloc d'arribar a la terra i trobar-se amb els 4 fantstics, es atacat per un grup de zombies. Desprs de platar cara es finalment derrotat i mort per l'Hulk zombie i el seu cos es devorat per uns quants d'aquests (Hulk, Colonel America, Giant-Man, Iron Man, Luke Cage, Wolverine, i Spider-Man). El cos del surfista atorga a aquests zombis els poders csmics d'aquest, amb els quals maten a tots els altres zombies (tant herois com malvats). Posteriorment maten i es mengen a Galactus per posteriorment, un cop descobreixen que sn capaos de sobreviure en l'espai exterior, marxen de la terra per subjugar la resta de l'univers.

MC2.
Durant el final de la saga Last Planet Standing, el Silver Surfer desbarata el pla de Galatus de crear un nou Big Bang, fusionat-se amb en Galactus en el procs, originant-se un nou sser. Amb els poders de Galactus el nou sser desf el mal generat pl vell Galactus.

The Keeper.
en l'univers de la terra Earth-691, aparegut en els nmeros 24 i 25 de la serie els Guardians of the Galaxy, Norrin Radd apareix com The Keeper (el Guardi). Aquesta versi del surfista apareix com a portador dels Quantum Bands (braalets csmics), els quals li augmenten el poder csmic i el designen com al Protector de l'Univers. Aquest surfista collabora amb els Guardians en l'intent de matar a Galactus, aquest intent amb Firelord i Dargo-Thor no t xit. Amb tot, el guardi descobreix que amb el seu poder augmentat pot proveir a Galactus de l'energia que necessita per sobreviure i conven a aquest que deixi d'alimentar-se de planetes.Eon, l'sser csmic creador dels braalets, revela que aquesta era la finalitat del Guardi, el qual parteix amb Galactus, aquest cop sobre una taula de surf platejada.

Earth X/Universe X/Paradise X.
a la serie Earth X, en els nmeros 11 i 12. Apareix el surfista quant Black Bolt reclama l'ajud de Galactus per a destruir al Celestial que est creixent a la Terra. El surfista surt acompanyat pel seu amor Shalla-Bal convertida, tamb, en un herald de Galactus.

Elseworlds.
A Silver Surfer/Green Lantern, el surfista s'enfronta al Cyborg Superman i es troba amb Parallax. Parallax derrota al Cyborg, per el surfista el deixa escapar i prova de simpatitzar amb Parallax. Els dos retornen a la terra on troben a Kyle Rayner amb Thanos, fet que els porta a considerar que aquests dos s'han aliat. Kyle cnven al surfista per que l'ajudi a aturar a Parallax i Thanos i evitar la destrucci de l'univers.

Publicacions.
Primers Temps.
El Silver Surfer debuta com una addici no planejada de l'equip de superherois els Quatre Fantstics en el nmero 48 de la seva collecci publicat el mar de 1966. En aquell moment els responsables del cmic dels 4 fantstics, Stan Lee com a guionista i Jack Kirby com a dibuixant, collaboraven estretament en la decisi dels fils argumentals del cmic. Lee i Kirby desenvoluparen una forma de treball coneguda com el Mtode Marvel: el guionista i dibuixant discuteixen idees i desenvolupen el fil argumental, posteriorment el dibuixant plasma l'histria en les vinyetes i finalment el guionista afegeix els dilegs i peus de pgina. En el cas del Silver Surfer, desprs que Lee i Kirby decidiren el fil argumental de l'histria, Kirby dibuix les vinyetes incloent-hi un personatge nou del que ni ell ni Lee havien parlat., Lee declar l'any 1995, "All, al mig de l'histria que havem treballat tant acuradament, hi havia un individu sobre una especie de taula voladora". Afegint: "Vaig Pensar, 'Jack, aquest cop t'has passat'". Posteriorment Kirby explic que l'antagonista de l'histria, Galactus, donat el seu poder equiparable a un du, havia de tenir un herald i que per aquest motiu va crear el surfista "per que estava cansat de dibuixar naus espacials!" i Lee, prengu aquest nou personatge i el desenvolup, dotant-lo d'un carcter noble que far que aquest es torni en contra del seu amo i ajudi a defensar la terra, 

Desprs del seu debut, Lee i Kirby convertiren el surfista en un convidat recurrent en el cmic dels Quatre Fantstics nmeros 55-61, 72, 74-77 (entre Oct. de 1966 - Ago. de 1968). I el personatge debut en una histria en solitari dins del Fantastic Four Annual #5 (Nov. de 1967).

L'any segent , Lee llen un cmic exclusiu del personatge The Silver Surfer. John Buscema fou el dibuixant dels primers 17 nombres i posteriorment fou substitut per Kirby des del nmero 18 fins al nombre final.

Les primeres 7 entregues, que incloen les "Histories del Vigilant" ("Tales of the Watcher"), foren de 72 pgines (enlloc de les 36 tradicionals) amb un preu de 25 cntims de dolar (en lloc del 12 cntims que costaven el cmics de 36 pagines).La Temtica de les histories girava al voltant de l'exili del surfista a la terra i la inhumanitat que aquest observava en els seus habitants. Malgrat la curta durada de la srie aquesta es considerada com un dels treballs ms introspectius i sincers de Stan Lee

Desprs de la cancellaci de la seva srie, el surfista fa aparicions espordiques com a "artista" convidat o antagonista en diferents cmics com Thor, Els Defensors i els Quatre Fantstics. Lee es mantingu parcialment amb el surfista i, junt amb Kirby, collaboraren en una novella grfica sobre el personatge l'any 1978.

Altres Series.
Desprs d'un One-shot escrit i dibuixat per John Byrne l'any 1982, l'any 1987 es public la segona srie en solitari del surfista.En aquesta srie el surfista pot escapar del seu exili a la terra i explora l'espai. Inicialment escrita per Steve Englehart i illustrada per Marshall Rogers, la srie passar a mans de l'escriptor Jim Starlin i el dibuixant Ron Lim. A Starlin el succeir Ron Marz, amb George Prez i J. M. DeMatteis com a escriptors ocasionals. Altres dibuixants de la srie foren Tom Grindberg, Ron Garney i Jon J. Muth, amb collaboracions del mencionat John Buscema. Malgrat que la srie fou molt reeixida en els seus inicis, xit que continu amb la saga del Infinity Gauntlet i altres "crossovers", la srie fou cancellada l'any 1998 desprs de 146 captols.

Silver Surfer: Parbola (The Silver Surfer: Parable), escrita per Lee i dibuixada per Moebius, fou publicada en dues parts els anys 1988 i 1989. Degut a les inconsistncies vers altres histories, es digu que la parbola transcorre en un univers alternatiu. La novella grfica de Lee/Moebius guany el premi Eisner Award a la millor serie limitada/serie auto conclusiva l'any 1989.

La dcada del 2000.
L'any 2003 s'inici una nova srie del Silver Surfer centrada en la naturalesa aliengena i l'aire messinic del personatge. Aquesta per dur noms 14 captols.Posteriorment el surfista apareix en un captol de Cable & Deadpool i es reunit, per dos cops als Defensors.

Entre els anys 2006 i 2007, el surfista protagonitza les mini series de quatre episodis  i , ambdues part del "crossover" Annihilation.

El 2007, s'edit la mini srie Silver Surfer: Requiem escrita per J. Michael Straczynski i dibuixada per Esad Ribic. El primer nombre d'aquesta aparegu el 30 de maig coincidint amb la primera aparici cinematogrfica del personatge. Publicada sota el segell Marvel Knights, a Silver Surfer: Requiem el surfista descobreix que pateix una malaltia terminal.

Posteriorment es public la mini srie Silver Surfer: In Thy Name, escrita per Simon Spurrier i dibuixada per Ten Eng Huat.

Altres Mitjans.
Televisi.
La primera aparici animada del surfista t lloc a la serie de dibuixos deks The Fantastic Four de Hanna-Barbera l'any 1967, amb un argument molt similar al del cmic.

Tamb apareix en alguns episodis de la serie animada del 4F de 1994. 

L'any 1998, s'emet una serie prpia del Surfista per FOX Network. La serie fou cancellada desprs de 13 episodis, malgrat que aquesta tingu una bona acollida..

Cinema.
El Silver Surfer debuta en el cinema a la pelicula de la 20th Century Fox Fantastic Four: Rise of the Silver Surfer l'any 2007. Doug Jones interpreta al surfista, mentre que Laurence Fishburne posa veu al personatge. A la pellcula, els orgens dels surfista sn molt similars als orgens del cmic. Aquesta versi difereix de la del cmic en el fet que en la versi cinematogrfica el poder del surfista recau en la seva taula de surf. 

Videojocs.
 Silver Surfer, desenvolupat per Software Creations, Ltd. per a Nintendo;
El surfista tamb apareix en altres vdeo jocs:
Marvel Super Heroes: War of the Gems per a Super Nintendo Entertainment System;
;
 Videojoc de la pellcula Fantastic Four: Rise of the Silver Surfer;

Segells.
El servei postal dels Estats units d'Amrica public dos segells de 41 cntims de dolar on apareix el surfista dins d'una serie de segells dedicats a Marvel comics editada el Novembre de 2007.

Notes.


 Referncies .
 Fantastic Four and the Silver Surfer Go Way Back Marvel.com;
 Llista completa de les aparicions de Silver Surfer;

Enllaos externs.
 Badmouth (15 Juny 2007): "Fantastic Four: The Mad Birth of the Silver Surfer", per Brian McDonough;
 Marvel Database wiki: Silver Surfer;
 Marvel.com pagina del Silver Surfer;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351698" title="La colombe" nonfiltered="2744" processed="2732" dbindex="137762">
	
La colombe s una pera en dos actes de Charles Gounod, amb llibret de Jules Barbier i Michel Carr, basat en el poema Le Faucon de Jean de la Fontaine. S'estren al Teatre de Bade de Baden Baden el 6 d'agost de 1860.	
	
	


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351703" title="Aphanius asquamatus" nonfiltered="2745" processed="2733" dbindex="137763">

Aphanius asquamatus  s una espcie de  peix de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a sia: Turquia i Iran.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351706" title="Aphanius baeticus" nonfiltered="2746" processed="2734" dbindex="137764">

 Aphanius baeticus s una espcie de  peix de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a la Pennsula Ibrica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Doadrio, I., J. A. Carmona & C. Fernndez-Delgado. 2002. Morphometric study of the Iberian Aphanius (Actinopterygii, Cyprinodontiformes), with description of a new species. Folia Zool. v. 51 (nm. 1): 67-79. Any 2002.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;
 Fauna Europaea ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351708" title="Aphanius burdurensis" nonfiltered="2747" processed="2735" dbindex="137765">

Aphanius burdurensis  s una espcie de  peix de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a sia: Turquia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;
 Catalogue of Life ;
 Encyclopedia of Life ;
 Discover Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351709" title="Aphanius chantrei" nonfiltered="2748" processed="2736" dbindex="137766">

 Aphanius chantrei s una espcie de  peix de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 7 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a sia: Turquia .

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 Catalogue of Life ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351711" title="Aphanius danfordii" nonfiltered="2749" processed="2737" dbindex="137767">

Aphanius danfordii  s una espcie de  peix de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a sia: Turquia .

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351714" title="Aphanius desioi" nonfiltered="2750" processed="2738" dbindex="137768">

Aphanius desioi  s una espcie de  peix de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: nord de Lbia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351716" title="Aphanius fasciatus" nonfiltered="2751" processed="2739" dbindex="137769">

Aphanius fasciatus  s una espcie de  peix de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a sia (Turquia), Europa (Estat francs, Itlia, Eslovnia, Crocia, Albnia, Grcia i Montenegro) i a l'frica del Nord (des d'Egipte fins a l'est d'Algria).

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351718" title="La, la, la" nonfiltered="2752" processed="2740" dbindex="137770">
La, la, la va ser la can guanyadora del Festival de la Can d'Eurovisi 1968. Va ser interpretada per Massiel al Royal Albert Hall de Londres, la nit del 6 d'abril, representant Espanya. La can va ser composta per Ramn Arcusa i Manuel de la Calva, integrants del Do Dinmico.
 
El cantautor catal Joan Manuel Serrat va ser en un principi l'intrpret original de la can. Uns dies abans del festival, per, va anunciar que volia realitzar la seva actuaci en catal, cosa que TVE no va permetre. Arran d'aix, Massiel, que era l'altra cantant estrella de la casa discogrfica en la qual estava Serrat, va ser elegida per a interpretar la can.  




 Enllaos externs .
 Vdeo a Youtube del tema La, la, la interpretat per Joan Manuel Serrat;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351720" title="Aphanius isfahanensis" nonfiltered="2753" processed="2741" dbindex="137771">

 Aphanius isfahanensis s una espcie de  peix de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3,1 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a sia: Iran.

 Referncies .



Bibliografia.

 Hrbek, T., Y. Keivany & B. W. Coad. 2006. New species of Aphanius (Teleostei, Cyprinodontidae) from Isfahan Province of Iran and a reanalysis of other Iranian species. Copeia 2006 (no. 2): 244-255. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 AQUATAB.NET ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351721" title="Aphanius mento" nonfiltered="2754" processed="2742" dbindex="137772">

Aphanius mento  s una espcie de  peix de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a sia: Iran, Iraq, Sria, Israel, Jordnia, Lban i Turquia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351723" title="Aphanius punctatus" nonfiltered="2755" processed="2743" dbindex="137773">

Aphanius punctatus  s una espcie de  peix de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a sia: Iran.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;
 Encyclopedia of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351724" title="Dyango" nonfiltered="2756" processed="2744" dbindex="137774">
Jos Gmez Romero (Barcelona, 8 de maig del 1940) s un cantant de msica romntica, conegut artsticament com Dyango.


 Trajectria artstica .

Dyango va adoptar de nom artstic Django Reinhardt (guitarrista de jazz gitano) pel qual hom el coneix avui, i va debutar al Festival de la Can del Duero (1965). Discogrficament s'inicia a Zafiro, el 1974, i posteriorment va fitxar per a EMI.
El seu primer lbum el 1975 va tenir molt d'xit a l'Amrica Llatina, en contrast amb l'escassa repercusi de la seua msica a Espanya. Des de la gravaci del tango 'Nostalgia', el 1976, Dyango va comenar la seva conquista del mercat espanyol de la balada romntica. 

Desprs d'obtenir en el mateix any el premi al millor intrpret i a la millor can del Festival de Benidorm amb el tema 'Si yo fuera l', la seva carrera resultaria imparable tant a escala estatal com internacional i arriba fins l'actualitat, amb canons tan conegudes com La mare (en catal), Por esa mujer, Doctor, Amor de tango, cuando quieras, entre d'altres. 

El 1980 va representar Espanya al Festival OTI 1980, amb la can Querer y Perder, escrita per Ray Girado, i va ocupar el segon lloc.

 Discografia .

 Dyango- (1969);
 El mundo es de los jvenes - (1970);
 La voz del amor - (1970);
 Dyango - (1971);
 Vuelve la voz del amor - (1972);
 Yo maana - (1974);
 Alma, corazn y vida - (1975);
 Cuando quieras donde quieras - (1975);
 Si yo fuera l - (1976);
 Contigo en la distancia - (1977);
 IV - (1978) ;
 El mundo - (1979);
 La radio - (1980);
 Entre una espada y la pared - (1981);
 Bienvenido al club - (1983);
 Al fn solos - (1984);
 Por amor al arte - (1985);
 Cada da me acuerdo ms de ti - (1986);
 Cae la noche - (1988);
 Tango - (1988);
 Dyango en catal - (1989);
 Suspiros - (1989);
 Corazn de bolero - (1990);
 Amante Gaviota - (1992);
 Morir de amor - (1993);
 Un loco como yo - (1994);
 Agua de lluvia - (1996);
 Quan l'amor s tan gran - (1997);
 Serenata - (1997);
 Vuela conmigo - (2000);
 Himnos al amor - (2001);
 Perdido en la nostalgia - (2001);
 A ti - (2003) ;
 Momentos inolvidables - (2004);
 El pare - (2004);
 Alma, corazn y vida - (2005);
 ntimamente - (2006);

Enllaos externs.
Lloc web oficial de Dyango ;
 Dyango interpretant La mare. Vdeo de Youtube ac ;
 

 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351726" title="Llista de canons del Guitar Hero III Mobile" nonfiltered="2757" processed="2745" dbindex="137775">
Repertori complet del Guitar Hero III Mobile, videojoc musical desenvolupat MachineWorks Northwest LLC i publicat per Hands-On Mobile. Es tracta d'una adaptaci de la saga Guitar Hero per a telfons mbils que es va llanar el 20 de desembre de 2007 per terminals Verizon Wireless i l'1 d'abril de 2008 per BlackBerry.

El joc inclou un total de 15 canons que provenen del Guitar Hero II i Guitar Hero III: Legends of Rock amb l'addici de diferents packs llanats mensualment. La qualitat de les canons varia segons el tipus de mbil, no obstant, noms es poden tocar els dos primers minuts de cada can a causa de la reducci de la mida dels arxius.





 Repertori principal .

Aquesta edici presenta nicament tres nivells d'escenari que estan formats per quatre canons ms una d'extra que es desbloqueja quan es completen correctament totes les canons de l'escenari. Un cop s'ha tocat correctament la extra, es desbloqueja en segent escenari. Aix doncs, el repertori principal est format per 15 canons que noms es poden tocar en mode carrera individual o en mode rpid (quickplay).


L'exponent indica el nivell de la can.


 Canons descarregables .

Des del mes de gener de 2008, mensualment es llana un pack de tres canons que pot es pot adquirir per ser tocat en el mode rpid.




 Referncies .



 Enllaos externs .
 Hands-On Mobile;
 Lloc oficial Guitar Hero III Mobile;
 MachineWorks Northwest LLC;
 Pgina del producte Guitar Hero III Mobile a Magmic Games;
 Guitar Hero III Mobile a MobileGamesDB;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351727" title="Aphanius saourensis" nonfiltered="2758" processed="2746" dbindex="137776">

Aphanius saourensis  s una espcie de  peix de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3,2 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Algria.

 Referncies .



Bibliografia.

 Blanco, J. L., T. Hrbek & I. Doadrio. 2006. A new species of the genus Aphanius (Nardo, 1832) (Actinopterygii, Cyprinodontidae) from Ageria. Zootaxa Nm. 1158: 39-53.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 Catalogue of Life ;
 AQUATAB.NET;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351728" title="Aphanius sirhani" nonfiltered="2759" processed="2747" dbindex="137777">

Aphanius sirhani  s una espcie de  peix de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a sia: Jordnia .

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351729" title="Aphanius sophiae" nonfiltered="2760" processed="2748" dbindex="137778">

Aphanius sophiae  s una espcie de  peix de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a sia: Iran i Iraq.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351730" title="Aphanius sureyanus" nonfiltered="2761" processed="2749" dbindex="137779">

Aphanius sureyanus  s una espcie de  peix de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a sia: Turquia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351733" title="Aphanius villwocki" nonfiltered="2762" processed="2750" dbindex="137780">

Aphanius villwocki  s una espcie de  peix de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4,8 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a sia: Turquia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Hrbek, T. & R. H. Wildekamp. 2003. Aphanius villwocki, a new species from the Sakarya River basin of central Anatolian plain, Turkey (Teleostei: Cyprinodontiformes). Ichthyol. Explor. Freshwaters v. 14 (nm. 2): 137-144.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351736" title="Aphanius vladykovi" nonfiltered="2763" processed="2751" dbindex="137781">

Aphanius vladykovi  s una espcie de  peix de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5,8 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a sia: Iran.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351741" title="El barranc de l'Assut" nonfiltered="2764" processed="2752" dbindex="137782">
El barranc de l'Assut s una can popular del Pas Valenci.

 Lletra .

A ta mare l'he vista
en el barranc de l'Assut,
que es menjava una coca
que li xorrava el suc,
que li xorrava el suc,
que li xorrava el suc.
I a ta mare l'he vista
en el barranc de l'Assut.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351742" title="Aphanius dispar" nonfiltered="2765" processed="2753" dbindex="137783">

Aphanius dispar  s una espcie de  peix de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 7 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des d'Egipte fins a Somlia, Mar Roig, Golf Prsic, ndia occidental, Arbia Saudita, Iran i, a travs del Canal de Suez, ha penetrat a la Mediterrnia sud-oriental (Israel).

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351743" title="Aphanius ginaonis" nonfiltered="2766" processed="2754" dbindex="137784">

 Aphanius ginaonis s una espcie de  peix de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 7 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a sia: Iran.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351745" title="Aphanius anatoliae" nonfiltered="2767" processed="2755" dbindex="137785">

Aphanius anatoliae  s una espcie de  peix de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 15 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a sia: Turquia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351747" title="Cyprinodon albivelis" nonfiltered="2768" processed="2756" dbindex="137786">

Cyprinodon albivelis  s una espcie de  peix de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5,3 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Nord-amrica: Mxic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Minckley, W. L., R. R. Miller & S. M. Norris 2002. Three new pupfish species, Cyprinodon (Teleostei, Cyprinodontidae), from Chihuahua, Mxico, and Arizona, USA. Copeia 2002 (nm. 3): 687-705.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 AQUATAB.NET ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351748" title="Cyprinodon alvarezi" nonfiltered="2769" processed="2757" dbindex="137787">

Cyprinodon alvarezi  s una espcie de  peix de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Nord-amrica: Mxic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351749" title="Kauhajoki" nonfiltered="2770" processed="2758" dbindex="137788">

Kauhajoki   s una ciutat a l'Oest de Finlndia, situada a la provncia de Finlndia Occidental. T una poblaci d'uns 14.000 habitants amb una densitat de 11,09 hab./km. Aquesta petita ciutat s tamb coneguda perqu durant la Guerra d'Hivern va ser la seu de l'Eduskunta (Parlament de Finlndia).

Un altre fet desgraciat que ha contribut a la popularitat d'aquest municipi s l'assassinat de 10 persones en un institut, el 23 de setembre de 2008.

Actualment, la poblaci d'aquest municipi es troba en decreixement, passant dels ms de 17.500 habitants el 1963 fins als menys de 14.500

Enllaos externs.
Ciutat de Kauhajoki   pgina oficial ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351751" title="Cyprinodon arcuatus" nonfiltered="2771" processed="2759" dbindex="137789">

Cyprinodon arcuatus  s una espcie de  peix de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4,6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Nord-amrica: sud d'Arizona i nord de Sonora.

 Referncies .



Bibliografia.

 Minckley, W. L., R. R. Miller & S. M. Norris 2002. Three new pupfish species, Cyprinodon (Teleostei, Cyprinodontidae), from Chihuahua, Mxico, and Arizona, USA. Copeia 2002 (nm. 3): 687-705.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351754" title="Cyprinodon artifrons" nonfiltered="2772" processed="2760" dbindex="137790">

Cyprinodon artifrons  s una espcie de  peix de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de Mxic fins a Belize.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351756" title="Cyprinodon atrorus" nonfiltered="2773" processed="2761" dbindex="137791">

 Cyprinodon atrorus s una espcie de  peix de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Nord-amrica: Mxic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351770" title="Cyprinodon beltrani" nonfiltered="2774" processed="2762" dbindex="137792">

Cyprinodon beltrani  s una espcie de  peix de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Nord-amrica: Mxic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351786" title="Cyprinodon bifasciatus" nonfiltered="2775" processed="2763" dbindex="137793">

Cyprinodon bifasciatus  s una espcie de  peix de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Nord-amrica: Mxic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351794" title="Cyprinodon bobmilleri" nonfiltered="2776" processed="2764" dbindex="137794">

Cyprinodon bobmilleri  s una espcie de  peix de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Nord-amrica: Mxic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351795" title="Daraa" nonfiltered="2777" processed="2765" dbindex="137795">
Daraa o Dera (rab     ), antiga Adhriat i biblica Edri, es una ciutat de Sria, al sud-oest del pas prop de la frontera amb Jordnia, capital de la governaci de Daraa, i de la regi histrica de l'Hauran (Hawran), a 106 km al sud de Damasc. La regi produeix vi i oli. Fou antigament centre comercial de cereals i de les caravanes.

El rei amorita de Bashan, Og, fou derrotat i mort a Edrei per Josu i els seus homes en una batalla, segons la Bblia. La zona fou disputada entre els regnes de Damasc i d'Israel. El 732 aC va esdevenir possessi assria, i podria ser l'Aduri de les tauletes d'Amarna. Fou capital de la Batanea amb el nom Adraa. Fou conquerida per Antoc III el Gran el 218 aC i desprs ocupada pels nabateus, per esdevenir finalment romana i part de la provncia d'Arbia Ptria el 106. 

Al segle V era seu d'un bisbat. Fou assolada pels perses en la seva campanya del 613-614, i les oliveres de la regi foren destrudes; els bizantins la van recuperar; en aquest temps hi havia una gran colnia jueva; s'hi va installar la tribu rab dels Nadir quan fou expulsada de Medina per Mahoma per ser jueus. Sota el califa Abu Bakr va ser conquerida pels musulmans; la ciutat fou visitada pel califa Umar. Probablement hi va nixer el califa Muawiya II. El 906 la poblaci fou massacrada durant la revolta crmata i va passar a ser un llogaret.

A l'poca de les croades port el nom de "Cit Bernard d'tampes" i se l'esmenta el 1119 i 1147. Sota els mamelucs i otomans portava el nom de Adhriat i era capital de la Bathaniyya dins la provncia de Damasc. Al segle XIX la construcci de la via frria Damasc-Amman-La Meca la va convertir en un a estaci important. En aquesta ciutat fou suposadament fet presoner Lawrence d'Arbia pel governador otom que l'hauria violat. El 28 de setembre de 1918 fou ocupada pels britnics i desprs cedida a Frana.

Referncies.

Westermann, Groer Atlas zur Weltgeschichte (in German);
Lawrence, Seven Pillars of Wisdom, Capitol LXXX;
R. Grousset, Histoire des Croisades, volum I;

Enllaos externs.
 Official Site of Daraa Governorate;
 www.daraa.net ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351800" title="Cyprinodon bondi" nonfiltered="2778" processed="2766" dbindex="137796">

Cyprinodon bondi  s una espcie de  peix de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Hait i a la Repblica Dominicana.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351803" title="Cyprinodon bovinus" nonfiltered="2779" processed="2767" dbindex="137797">

Cyprinodon bovinus  s una espcie de  peix de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5,6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Nord-amrica: Texas (Estats Units).

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351805" title="Cyprinodon ceciliae" nonfiltered="2780" processed="2768" dbindex="137798">

Cyprinodon ceciliae  s una espcie extinta de  peix de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

 Morfologia .

Els mascles podien assolir els 7 cm de longitud total.

 Distribuci geogrfica .

Es trobava a Mxic.

 Referncies .



 Bibliografia .

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

 Enllaos externs .

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351806" title="Cyprinodon dearborni" nonfiltered="2781" processed="2769" dbindex="137799">

Cyprinodon dearborni  s una espcie de  peix de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al nord de Sud-amrica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351807" title="Cyprinodon diabolis" nonfiltered="2782" processed="2770" dbindex="137800">

 Cyprinodon diabolis s una espcie de  peix de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Nord-amrica: Nevada (Estats Units).

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351809" title="Cyprinodon elegans" nonfiltered="2783" processed="2771" dbindex="137801">

 Cyprinodon elegans s una espcie de  peix de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Nord-amrica: Texas (Estats Units).

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351810" title="Adhruh" nonfiltered="2784" processed="2772" dbindex="137802">
Adhruh s una petita vila de Jordnia entre Maan i Petra on hi ha unes runes romanes destacades.

La comarca s'anomenava antigament Djudham i durant l'expedici de Tabuk, en temps de Mahoma, es va sotmetre a aquest, junt amb la ciutat de Yarba. Les dos ciutats eren dependents llavors del bisbe d'Ailah (Eliath) un representant del qual va acompanyar als delegats de les dues ciutat a fer submissi a Mahoma. Se la va fixar un tribut de 100 dinar al any.

Desprs de la batalla de Siffin es va celebrar en Adruth una conferncia per prendre una decisi final en el conflicte entre Ali i Muawiya I. En aquesta ciutat Muawiya I hauria rebut el reconeixement de Hasan, el fill d'Ali. Abans de les Croades fou capital del  districte d'Al-Sharat a la provncia d'Al-Balka. Durant les croades no se l'esmenta tot i que els croats posseen a la regi Ahamant, Vaux Moyse (Wadi Musa) i altres llocs

Les runes son descrites per Brnnow i Domaszewski a l'obra "Die provincia arabia".

 Bibliografia .
 Bal dhur , Ans b al-ashr f (Le genealogie dei nobili), Muhammad Hamidullah (ed.), El Caire, D r al-Ma' rif, 1959.
 Leone Caetani, Annali dell'Isl m, Milano-Roma, Hoepli   Fondazione Caetani della Reale Accademia dei Lincei, 1905-1926.
 Hicham Djat, La Grande Discorde, Pars, Gallimard, 1989.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351812" title="Adi ben Hatim" nonfiltered="2785" processed="2773" dbindex="137803">
Adi ben Hatim (vers 600-687/688) fou un company de Mahoma.

Era cristi i fill del poeta Hatim al-Ta'i. Per conservar la direcci de la seva tribu es va fer musulm el 630. El 632 en morir Mahoma no va voler fer apostasia com altres caps de tribus. Va participar a la guerra de conquesta d'Iraq i va rebre Al-Rawha prop de la  actual Bagdad. El 656 va lluitar al costat d'Ali a la batalla del Camell on va perdre un ull; a la batalla de Siffin van morir els seus tres fills. Desprs va romandre a Kufa, i va continuar sent alida, protegint als perseguits pel governador Ziyad ben Abi Sufyan. 

Va morir el 687 o 688.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351815" title="Adi ben Musafir al-Hakkari" nonfiltered="2786" processed="2774" dbindex="137804">
Adi ben Musafir al-Hakkari fou un religis d'origen quraixita nascut prop de Baalbek.

Desprs de fer diversos viatges i viure un temps al desert, es va establir vers el 1111 a Laylah, prop de Mossul on va fundar un convent i l'orde anomenada Adawiyya amb unes regles molt estrictes. Va morir assassinat a Maragha el 1221. Com que no tenia fills la direcci de l'orde va passar a la branca del seu germ Sakhr.

L'orde, on tots els membres eren kurds, va adquirir molta fora; al segle XIV gaudien d'un estatut de virtuals prnceps independents a Bayr Fat (al costat de Baalbek, i lloc de naixement del fundador). Fou l'origen de la secta dels yazids .

 Bibliografia .
Lescot, Enqute sur les Yzidis, Beirut 1938



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351816" title="Endevinalla" nonfiltered="2787" processed="2775" dbindex="137805">
Una endevinalla s un enigma senzill dirigit especialment als nens en el qual cal endevinar fruites, animals, objectes quotidians, etc. Com que s orientat als nens t un component educatiu a l'hora de representar d'una manera divertida mots i tradicions.

Les endevinalles es plantegen en diferents formats de metre i composici, si b sn molt comuns els versos octosllabs, les estrofes de dos o quatre versos i les rimes assonants o consonants en tots els versos o, ms habitualment, en versos alterns.

Les endevinalles tenen un origen popular i s'agrupen en recopilacions. No tenen, per tant, una autor conegut.  

Exemples.
Alguns exemples clssics sn:

Una capseta blanca,
que quan s'obre ja no es tanca.
Qu s?




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351817" title="Adi ben Zayd" nonfiltered="2788" processed="2776" dbindex="137806">
Adi ben Zayd fou un poeta rab d'Hira (Al-Hira) (lakhmides) de la segona meitat del segle VI. 

Va viure a la cort sassnida i a la cort lakhmida on fou conseller del rei Nu m n III ibn al-Mundhir (582-602) al que havia ajudat a pujar al poder, per amb el que es va enemistar i el va fer empresonar i finalment matar (vers 600). La seva poesia s'ha perdut i noms resten fragments dispersos, per va influir en la posterior poesia musulmana.

 Bibliografia .
F. Gabrieli, Adi ibn Zaid, il poeta do al-Hira;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351822" title="Cyprinodon eremus" nonfiltered="2789" processed="2777" dbindex="137807">

Cyprinodon eremus  s una espcie de  peix de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Nord-amrica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351823" title="Cyprinodon esconditus" nonfiltered="2790" processed="2778" dbindex="137808">

Cyprinodon esconditus  s una espcie de  peix de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Nord-amrica: Mxic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Strecker, U.   2002. Cyprinodon esconditus, a new pupfish from Laguna Chichancanab, Yucatan, Mexico (Cyprinodontidae). Cybium v. 26 (no. 4): 301-307.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351827" title="Eduardo De Filippo" nonfiltered="2791" processed="2779" dbindex="137809">
Eduardo De Filippo (Npols, 24 de maig de 1900   Roma, 31 d octubre de 1984 va ser un actor, dramaturg, empresari teatral i director d escena itali.

Fill natural del tamb actor i director Eduardo Scarpetta i de la sastressa teatral Luisa De Filippo (de la qual conserv el cognom tota la vida), als quatre anys va debutar al teatre amb la comdia La geisha que interpretava el seu pare.

Va crixer en l'ambient teatral napolit amb els seus germans Titina i Peppino, i des de molt jove va destacar per les seves qualitats cmiques tant en el teatre dialectal com en la revista i les varietats en general. L'any 1920 va escriure la seva primera comdia, Farmacia di turno. Els tres germans ingressaren l any 1929 a la companyia  Molinari , per a la qual Eduardo De Filippo va escriure i protagonitzar una de les seves obres ms clebres, Natale in Casa Cupiello (Nadal a Can Cupiello). El 1931 va fundar amb els seus germans la Compagnia Umoristica  I De Filippo , que continuaria en actiu fins al 1945, quan Peppino se'n separ per a dedicar-se a altres activitats artstiques. Amb aquesta companyia havia aconseguit xits esclatants, com per exemple el de la seva comdia Chi  cchi felice 'e me! (Qui s ms feli que jo?) i Il berretto a sonagli (El barret de cascavells) de Luigi Pirandello. Individualment interpret aquests anys diverses pellcules.

Adquir i rehabilit el  Teatro San Fernando  de Npols, edifici del s. XVIII que havia quedat molt malms a causa de la II Guerra Mundial. All interpret moltes de les seves obres i d'altres autors, tot elevant a la categoria de llengua teatral el dialecte napolit. De la seva producci d'aleshores destaquen les comdies Napoli milionaria (1945), La grande magia (1948), Questi fantasmi! (1946), Mia famiglia (1953), Bene mio e core mio (1956), L'arte della commedia (1964)  i Gli esami non finiscono mai (1973).

Algunes obres que ell escrigu li donaren fama universal, com ara Filumena Marturano (1946), traduda a una vintena d idiomes i que va ser duta al cinema amb el ttol de  Matrimoni a l italiana  (1964) per Vittorio de Sica, amb gui del mateix De Filippo i interpretaci de Sophia Loren i Marcello Mastroianni. Tamb cal destacar Il sindaco del rione Sanit (L alcalde de barri de la Salut) de 1961, duta al cinema per Ugo Giordani (1996) i interpretada per Anthony Quinn. 

Un altre gran xit internacional va ser Sabato, domenica, luned (Dissabte, diumenge, dilluns) de 1959 , que va romandre a la cartellera de Broadway durant prop de dos anys, i que a Londres fou estrenada per l'Old Vic Theater dirigida per Franco Zeffirelli i interpretada per Laurence Olivier (1973).

Mai no va deixar la direcci i la interpretaci -en teatre, cinema i televisi- fins poc abans de la seva mort. 

Eduardo de Filippo havia estat investit doctor honoris causa per les universitats de Birmingham (1977) i La Sapienza de Roma (1980). L'any 1981 el president de la Repblica Italiana Sandro Pertini, tot fent s de les seves prerrogatives constitucionals, el nomen senador vitalici.

Notes.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351828" title="Cyprinodon eximius" nonfiltered="2792" processed="2780" dbindex="137810">

Cyprinodon eximius  s una espcie de  peix de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Nord-amrica: Mxic i Estats Units.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351830" title="Cyprinodon fontinalis" nonfiltered="2793" processed="2781" dbindex="137811">

 Cyprinodon fontinalis s una espcie de  peix de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Nord-amrica: Mxic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351832" title="Cyprinodon higuey" nonfiltered="2794" processed="2782" dbindex="137812">

 Cyprinodon higuey s una espcie de  peix de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a la Repblica Dominicana.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351834" title="Cyprinodon hubbsi" nonfiltered="2795" processed="2783" dbindex="137813">

Cyprinodon hubbsi  s una espcie de  peix de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Nord-amrica: Estats Units.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351835" title="Cyprinodon inmemoriam" nonfiltered="2796" processed="2784" dbindex="137814">

Cyprinodon inmemoriam  s una espcie extinta de peix de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

 Morfologia .

Els mascles podien assolir els 7,5 cm de longitud total.

 Distribuci geogrfica .

Es trobava a Nord-amrica: Mxic.

 Referncies .



 Bibliografia .

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

 Enllaos externs .

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351836" title="Cyprinodon labiosus" nonfiltered="2797" processed="2785" dbindex="137815">

Cyprinodon labiosus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 7 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Nord-amrica: Mxic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351837" title="Porro (cigarret)" nonfiltered="2798" processed="2786" dbindex="137816">

Porro s un terme popular que es dna als cigarrets de cannabis o haixix a la major part de les terres de llengua catalana. El nom s degut a l'aspecte en forma de porro que tenen aquests cigarrets. Aquesta denominaci es fa servir tamb en altres idiomes, com ara el castell o el gallec.

Altres noms populars, segons les regions, sn: "canut", "petard", "peta", "flai", "canyeta", "canya" (o "canna" -de l'itali-, a L'Alguer), "may" i "joint". Segons la mida i la forma els canuts reben un nom o un altre, per exemple: "ela", "biturb", "fletxa", "ceba", "tres papers", "quatre papers"...

Vegeu tamb.
Cannabis;
Tetrahidrocannabinol;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351838" title="Cyprinodon laciniatus" nonfiltered="2799" processed="2787" dbindex="137817">

Cyprinodon laciniatus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les Bahames.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351839" title="Cyprinodon latifasciatus" nonfiltered="2800" processed="2788" dbindex="137818">

 Cyprinodon latifasciatus s una espcie extinta de peix de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

 Morfologia .

Els mascles podien assolir els 5,5 cm de longitud total.

 Distribuci geogrfica .

Es trobava a Nord-amrica: Mxic.

 Referncies .



 Bibliografia .

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

 Enllaos externs .

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351840" title="Cyprinodon longidorsalis" nonfiltered="2801" processed="2789" dbindex="137819">

Cyprinodon longidorsalis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5,1 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Nord-amrica: Mxic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351841" title="Cyprinodon macrolepis" nonfiltered="2802" processed="2790" dbindex="137820">

Cyprinodon macrolepis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Nord-amrica: Mxic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351842" title="Al-Adid Abd Allah ben Yusuf" nonfiltered="2803" processed="2791" dbindex="137821">
Al-Adid Abd Allah ben Yusuf (nom complert Abu Muhammad Abd Allah ben Yusuf al-Adid li-Dini Llah) (nascut el 16 de maig de 1151-mort el 13 de setembre de 1171) fou el catorz i darrer califa fatimita d'Egipte. Era net del califa Al-Hafiz Abul Maimun Abdel Meshid i fill de Yusuf ben Abdel, que havia estat mort per orde del visir Abbs el dia en qu va pujar al tron Al-Faiz Abul Qasim Isa (1154).

A la mort del jove Faiz (de 11 anys), que era son cos, el va succeir el 23 de juliol de 1160. Fou escollit degut a la seva edat (9 anys), pel ministre Salih Tala'i, verdader governant d'Egipte des de feia 6 anys. Per assegurar la seva docilitat Tala'i el va casar amb la seva filla. Tala'i va morir assassinat el 11 de setembre de 1161, en una conspiraci en la que el califa potser va participar, per va haver de confiar el visirat al fill del difunt Ruzzik que volia el mateix poder que el pare.

El califa va buscar el suport del governador de l'Alt Egipte Shawar; aquest va reunir tropes i es va apoderar del Caire el febrer de 1163. Pero no va entregar el poder al califa sin que el va conservar com els anteriors visirs. Shawar fou rpidament enderrocat per un dels seus oficials, Dirgham, que va assolir el crrec de visir el mes d'agost del 1163. Shawar va fugir i es va refugiar a la cort del atabeg zengida d'Alepo Nur al-Din al que va demanar suport per recuperar el poder i l'atabeg no ho va dubtar ja que el domini d'Egipte suposava posar fi a l'escissi califal i al xiisme en benefici de la tendncia sunnita. El general Shirkuh va rebre el comandament. 

El 24 d'abril de 1164 Shirkuh va ocupar Bilbeis, arribant al Caire l'1 de maig, on va enderrocar a Dirgham i va restaurar a Shawar que fou confirmat pel califa, per una vegada en el poder Shawar va rebutjar obeir a Nur al-Din i va intentar forar el retorn de Shirkuh cap a Sria. Com que no ho va aconseguir, va demanar l'ajut d'Amauri I de Jerusalem. Shirkuh es va fer fort a Bilbeis. Com a maniobra de distracci va organitzar un atac d'emirs al altra flanc, a Harim, prop d'Antioquia on l' 11 d'agost deu mil francs van morir a una batalla. Tot i aix la posici de Shirkuh era complicada, i es va arribar a un comproms entre Amauri i Shirkuh concertat a Bilbeis, que va establir que els dos exrcits es retirarien del pas.

Per el pacte de Shawar amb Amauri va incitar a Nur al-Din a autoritzar una nova expedici de Shirkuh que va arribar a Egipte el gener del 1167; la batalla contra Shawar es va lliurar prop de les pirmides, a Al-Babein, el 18 de mar i la victria fou per Shirkuh; Amauri, que combatia al costat de Shawar, va poder arribar a El Caire i reunir-se amb els gros de les seves forces mentre Shirkuh va entrar a Alexandria. Poc desprs un acord va establir que Amauri i Shirkuh es retirarien d'Egipte. 

Shawar havia de pagar cent mil dinars cada any a Amauri, per aquest tribut, exagerat, va provocar la revolta del camperols el 1168. Amauri va assetjar Bilbeis, i va entrar a la ciutat el dia de tots sants (1 de novembre) i va fer una matana indiscriminada dels seus habitants musulmans; aix li va fer perdre el suport dels coptes, que fins llavors l' havien ajudat. Al mateix temps Shawar va fer cremar els barris vells del Caire; el incendi va durar 58 dies; fou llavors el mateix califa qui va demanar ajut a Nur al-Din contra el seu visir.

El gener de 1169 Shirkuh i el seu nebot Salad van entrar a El Caire i Salad va executar a Shawar (18 de gener del 1169). Shirkuh va rebre el crrec de visir per va morir dos mesos desprs (23 de mar de 1169) i el va succeir el seu nebot Salad (Salah al-Din).

En una batalla al carrer les restes de l'exrcit fatimita, i els contingent sudanesos i armenis, foren eliminats. Poc desprs la khutba es comenava a fer en nom del califa abbssida (1171). El califa va morir potser del disgust el 13 de setembre de 1171 amb noms 20 anys.

 Bibliografia .

Wiet, Prcis de l'histoire d'Egypte;
Schlumberger, Campagnes du roi Amaury Ier;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351843" title="Cyprinodon macularius" nonfiltered="2804" processed="2792" dbindex="137822">

Cyprinodon macularius  s una espcie de peix de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Nord-amrica: Mxic i Estats Units.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351844" title="Abd al-Mumin" nonfiltered="2805" processed="2793" dbindex="137823">


Abd al-Mumin ben Ibrahim, emir hfsida;
Abd al-Mumin ben Ali ben Alwi ben Ya'la al-Kum Abu Muhammad, fundador de la dinastia mumnida i segon amir-al-muminin dels almohades;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351850" title="Cyprinodon maya" nonfiltered="2806" processed="2794" dbindex="137824">

Cyprinodon maya  s una espcie de peix de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Nord-amrica: Mxic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351852" title="Cyprinodon meeki" nonfiltered="2807" processed="2795" dbindex="137825">

Cyprinodon meeki  s una espcie de peix de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Nord-amrica: Mxic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351853" title="Cyprinodon nazas" nonfiltered="2808" processed="2796" dbindex="137826">

Cyprinodon nazas  s una espcie de peix de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Nord-amrica: Mxic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351855" title="Al-Adil" nonfiltered="2809" processed="2797" dbindex="137827">



Sultans aibides:
Al-Adil I;
Al-Adil II;

Altres:
Al-Adil ben al-Salar, visir fatimita;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351856" title="Cyprinodon nichollsi" nonfiltered="2810" processed="2798" dbindex="137828">

Cyprinodon nichollsi  s una espcie de peix de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 9 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a la Repblica Dominicana.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351857" title="Cyprinodon pachycephalus" nonfiltered="2811" processed="2799" dbindex="137829">

 Cyprinodon pachycephalus s una espcie de peix de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Nord-amrica: Mxic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351858" title="Cyprinodon pecosensis" nonfiltered="2812" processed="2800" dbindex="137830">

Cyprinodon pecosensis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Nord-amrica: Texas i Nou Mxic (Estats Units).

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351860" title="Cyprinodon pisteri" nonfiltered="2813" processed="2801" dbindex="137831">

Cyprinodon pisteri  s una espcie de peix de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4,9 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Nord-amrica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Minckley, W. L., R. R. Miller & S. M. Norris   2002. Three new pupfish species, Cyprinodon (Teleostei, Cyprinodontidae), from Chihuahua, Mxico, and Arizona, USA. Copeia 2002 (no. 3): 687-705.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;
 AQUATAB.NET ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351861" title="Gerard Piera i Piera" nonfiltered="2814" processed="2802" dbindex="137832">
Gerard Piera i Piera (tamb anomenat Guerau i Grau) 
Va nixer al municipi de Les Corts el 1831, fruit del matrimoni entre Bru Piera i Vidal (1804 - 1896) i Maria Anna Piera i Castell, fou el germ petit de sis fills. Anomenat en ocasions Gerard, tamb era conegut pels sobrenoms de Guelardo o Galardo. Arrendatari, com a masover de l heretat Sl de Baix, propietat de la famlia Comas i Masferrer, Guerau Piera fou home de confiana sense cap dubte de Josep Comas i Masferrer, industrial i poltic que va arribar a ser president de la Diputaci i senador per Barcelona.

Fou el darrer alcalde del poble de Les Corts des del 1871 al 1897. Com a regidor de l'Ajuntament de les Corts, va substituir interinament, l'any 1871, a l'alcalde, el qual, per motius personals, va haver de deixar la poblaci. Quan era alcalde provisional, es convocaren noves eleccions municipals el 1872, i com que el seu antecessor havia deixat de residir a la poblaci, fou escollit alcalde. Sembla que Guerau Piera va ser un bon gestor i una persona estimada entre els seus vens, els quals l anaren reelegint encara que se l considers com l" home de palla" Josep de Comas i Masferrer, en una etapa del segle XIX prou convulsa, amb canvis constants de govern, revoltes, aldarulls, la proclamaci de la primera Repblica, la Restauraci borbnica, etc. Eren temps en els quals s havia de fer mans i mnigues per tirar endavant. El seu mandat s exting el 20 d abril de 1897, quan la reina regent Maria Cristina de Borb-Dues Siclies va signar el decret d annexi dels diferents pobles del pla  entre els quals les Corts  a Barcelona. Casat amb Merc Serra i Compte el 15 de febrer de 1859, va tenir vuit fills. Va morir el 28 de mar de 1906.

 Enllaos externs .
Pgina web del Nomencltor de l'Ajuntament de Barcelona;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351862" title="Cyprinodon radiosus" nonfiltered="2815" processed="2803" dbindex="137833">

 Cyprinodon radiosus s una espcie de peix de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Nord-amrica: sud de Califrnia (Estats Units).

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351865" title="Cyprinodon riverendi" nonfiltered="2816" processed="2804" dbindex="137834">

Cyprinodon riverendi  s una espcie de peix de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 7 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Florida, Cuba, Jamaica i les Illes Caiman.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351868" title="Cyprinodon rubrofluviatilis" nonfiltered="2817" processed="2805" dbindex="137835">

Cyprinodon rubrofluviatilis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Nord-amrica: Oklahoma i Texas (Estats Units).

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351869" title="Cyprinodon salvadori" nonfiltered="2818" processed="2806" dbindex="137836">

 Cyprinodon salvadori s una espcie de peix de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Nord-amrica: Mxic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Lozano-Vilano, M. de L. 2002. Cyprinodon salvadori, new species from the upper Rio Conchos, Chihuahua, Mexico, with a revised key to the C. eximius complex (Pisces, Teleostei: Cyprinodontidae). In: Libro jubilar en honor al Dr. Salvador Contreras Balderas, Universidad Autnoma de Nuevo Len, Monterrey, Mexico, pp. 5-325. Lib. Jub. Hon.S. C. Balderas 2002: 15-22. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 AQUATAB.NET ;
 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351870" title="Cyprinodon simus" nonfiltered="2819" processed="2807" dbindex="137837">

Cyprinodon simus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Nord-amrica: Mxic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351871" title="AMX-30" nonfiltered="2820" processed="2808" dbindex="137838">

L'AMX-30 s un tanc francs dissenyat per GIAT Industries i primer adquirit per l'Exrcit francs al 1966.

 Histria .

L'AMX-30 s el resultat de les especificacions franceses per a un nou tanc principal de batalla (MBT) desprs del fracs del projecte AMX50 que havia de reemplaar els tancs de disseny nord-americ en servei en l'exrcit francs. Igual com els alemanys en el mateix perode, els francesos es van adherir a la teoria que fins i tot els vehicles ms pesats no podrien fer front a les noves armes antitanc, i que per tant la millor forma de defensar els tancs era millorar la seva maniobrabilitat.

 Producci .

L'AMX-30 es va produir a Frana i Espanya.

 Variants .

Del disseny bsic s'han derivat diverses versions com l'AMX-AMX-30D, carro destinat a la recuperacion i reparacion de vehiculos avariats, aquesta provet d'una pala excavadora i estabilitzadora en la part davantera, dos cabrestants i una grua hidraulica situada a la dreta del xasss per canviar motors i altres elements.
L'AMX-30 pasapuentes porta un tram articulat que pot ser utilitzat per superar rases de fins a 20 m. El mateix xasss s utilitzat tambien per al transport i llanament del mssil tactico nuclear superfcie-superfcie Pluton.

El vehicle de combat d'enginyers AMX-AMX-30EBG. Ademas s'empra per a una version de sistema de mssil antiaeri Roland i el sistema Shahine SA-10 desenvolupat per Thompson-CSF per a l'Ejercito d'Arbia Saudita. La version AMX-30-S d'un caon doble antiaeri autopropulsat de 30 mm

L'AMX-30 GCT dotat amb un obs de 155 mm, el qual aquesta provet de carregador automtic, que permet disparar 8 projectils per minut fins a esgotar la munici, aquesta en servei en l'Ejercito de Frana, Arbia Saudita i ha estat demanat per l'Iraq.

 Pasos que integren aquest carro en les seves Forces Armades .

  (52 AMX 30s);
  (60 AMX 30s, 39 d'ells B2s) (Retirats);
  (102 AMX 30 B2s);
  (387 AMX 30s & 659 AMX 30 B2s);
  (140 AMX 30 Gs) (Retirats);
  (24 AMX 30 Ss);
  (290 AMX 30 S segon & AMX 30SAs)
  (299 AMX 30s) 280 made under license as AMX-AMX-30E. Actualitzats des del 1989 a AMX-30 ER 1 (transmissi automtica CD-850, 60 convertit) i AMX-30 EM 2 (Hughes/ENOSA Mk9 A/D sistema digital de control, cambra trmica ENOSA, MTU 833 disel de motor amb transmissi automtica ZF LSG 3000). Retirat.
  (64 AMX 30s);
  (AMX 30 V model, la variaci ms avanada, modernitzat al 1989) (82 AMX 30 V s +4 AMX 30D);

 Variants .
 AMX 30 D: tanc de recuperaci;
 AMX 30 AuF1: can autopropulsat de 155 mm;
 AMX 30 EBG: Vehicle d'enginyers;
 AMX-30 Bridge - Vehicle llana ponts;
 AMX 30 ROLAND: Vehicle llanador de mssils antiaeris Roland.
 AMX 30 PLUTON: Vehicle llanador de mssils SS Pluton.
 AMX 30 B2: Versi millorada amb computador dna abordo.
 AMX 30 EBD: Escombramines;
 AMX 30 BRENUS: Versi amb blindatge reactiu;
 AMX 30 FORAD: Versi modificada per al rol de vehicle enemic en exercicis militars.
 AMX 32: Versi d'exportaci amb millores bsiques. ;

 Imatges .


 Referncies .


 Enllaos externs .

  Informacions tcniques;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351872" title="Cyprinodon tularosa" nonfiltered="2821" processed="2809" dbindex="137839">

Cyprinodon tularosa  s una espcie de peix de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Nord-amrica: Nou Mxic (Estats Units).

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351873" title="Cyprinodon verecundus" nonfiltered="2822" processed="2810" dbindex="137840">

Cyprinodon verecundus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Nord-amrica: Mxic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351875" title="Cyprinodon veronicae" nonfiltered="2823" processed="2811" dbindex="137841">

Cyprinodon veronicae  s una espcie de peix de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Nord-amrica: Mxic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351879" title="AMX-56 Leclerc" nonfiltered="2824" processed="2812" dbindex="137842">

L'AMX-56 Leclerc s el tanc de guerra principal (MBT) normalitzat de l'exrcit francs, construt pel consorci pblic d'armament Nexter. El Leclerc va rebre el seu nom en honor a Philippe Leclerc de Hautecloque, un destacat militar francs que va liderar la marxa sobre Pars al comandament de la 2 Divisi Blindada (2 me DB') en la Segona Guerra Mundial.

El Leclerc est en servei en l'Exrcit Francs i en l'exrcit dels Emirats rabs Units. Va entrar en producci en 1991, i en servei actiu a Frana en 1992, reemplaant al venerable AMX-30 com el tanc estndard. L'exrcit francs t un total de 406 unitats, i el dels Emirats rabs Units 388.

 Histria .
A comenaments dels anys 1970, el AMX-30 es feia obsolet a ulls vista i, en 1977, el Exrcit de Frana va fer un esborrador|esborrany de requisits per a un nou MBT, anomenat "EPC" (Engin Principal de Combat). Es va estudiar l'adquisici de material estranger, com el M1 Abrams, el Leopard 2 o el Merkava, per l'esmentada possibilitat es va rebutjar. Un programa conjunt amb Alemanya, basat en el Leopard 2, es va descartar al 1979 i es van iniciar els estudis per dur a terme un projecte nacional.

En contrast amb la majoria dels programes occidentals, es va posar ms mfasi en la protecci actives que en la passiva per limitar la massa total del vehicle. Es va prestar|deixar especial atenci a la mobilitat -per evitar el foc enemic- i al control de tret|tir del carro.


L'associaci amb un estat estranger tenia com a finalitat limitar el cost per unitat. Aquest objectiu es va aconseguir quan els Emirats rabs Units van encarregar 436 vehicles, que es van afegir a les 426 unitats ja previstes per a l'exrcit francs.

El projecte va comenar en 1986 sota el nom de "Leclerc" amb la rpida construcci de sis prototips. La producci en massa va comenar en 1990 amb un primer lot de quatre unitats, utilitzats principalment per a proves comparatives en pasos estrangers. A les 17 unitats dels lots 2 i 3, amb millores a la torreta i el blindatge del casc, se'ls van diagnosticar problemes al motor i la suspensi i van ser rpidament retirades.

Els lots 4 i 5 van ser construts millor, se'ls van eliminar els problemes recurrents en la planta motriu i segueixen en servei, desprs d'haver estat modernitzats a finals dels anys 1990.

La segona srie, a la qual es va afegir un sistema de climatitzaci en la part posterior dreta de la torreta, va comenar amb el lot 6. Al lot 7 es va introduir un sistema de transmissi per als vehicles de comandament i un sistema de dades proporcionant visi instantnia de l'estat de tots els tancs i blancs adquirits; tamb va incorporar millores menors al visor. Al lot 8 es va modernitzar el sistema electrnic i el 9 es va reemplaar el visor amb un sistema iris SAGEM amb presentaci trmica, que permet l'adquisici d'objectius a un abast major.

Tots els lots anteriors al 9 serien modernitzats als estndards del mateix a partir de 2005. En 2004 es va presentar el lot 10, que incorporava nous sistemes d'informaci que permetien compartir la informaci de la disposici de les unitats enemigues i amigues a tots els vehicles, i un nou blindatge. Aquest s l'inici de les 96 unitats de la tercera srie. En 2007, haurien de ser operatius 355 tancs, 320 d'ells aisgnados a quatre regiments, constant cada un d'ells de 80 Leclerc.

Els quatre regiments sn:
1er-*1er-11e Rgiment de Cuirassiers (1r-11 Regimiento de Coraceros) ubicat en Carnoux-en-Provence, part de la 3a Brigada Mecanitzada.
6e-*6e-12e Rgiment de Cuirassiers (6-12 Regiment de Cuirassers) ubicat a prop de Orlans, part de la 2a Brigada Cuirassada.
1er-*1er-2e Rgiment de Chasseurs (1r-2 Regiment de Caadors) ubicat a prop de Verdn, part de la 7a Brigada Cuirassada.
501e-*501e-50e Rgiment de Chars de Combat (501-503 Regiment de Tancs) ubicat en Mourmelon-le-Grand, 1a Brigada Mecanitzada.

 Caracterstiques .
 Armament .

El Leclerc est equipat amb un can GIAT CN120-26 120 mm de nima llisa. Tericament aquest can pot disparar munici OTAN estndard de 120 mm, com el Leopard 2 alemany i el M1 Abrams nord-americ, per a la prctica noms s'utilitza munici especfica produda a Frana. El can|gorja est allat amb una funda trmica i t un sistema d'extracci de fums automtic d'aire comprimit en comptes del cilindre d'extracci de fums habitual. El Leclerc t un sistema de crrega automtica nic que va ser especficament dissenyat per a ell i que permet reduir la tripulaci a tres membres, suprimint el lloc del carregador. La torreta del Leclerc va ser dissenyada al voltant del sistema d'autocarrega per evitar els problemes comuns per a altres tancs amb autocarrega.

L'autocarrega del Leclerc permet una cadncia de foc de 12 trets per minut i mant 22 projectils preparats. Pot emmagatzemar fins cinc tipus diferents de munici alhora encara que, com la majoria de sistemes d'autocarrega, no pot canviar de tipus de municicin una vegada que el projectil ha estat carregat. Els tipus ms comuns sn el perforant subcalibrat estabilitzat per aletes (APFSDS) amb nucli de tungst i el projectil anticarro d'alt explosiu HEAT. Hi ha uns altres 18 projectils disponibles per recarregar. Un tanc Leclerc pot disparar mentre es desplaa a una velocitat de 50 km/h a un objectiu a 4 km de distncia. El can t 52 calibres de longitud en lloc de -com en la majoria dels tancs de la generaci del Leclerc- 44, donant als projectils una major velocitat de sortida. Els tancs d'ltima generaci alemanys i britnics tenen canons|gorges del calibre 55, encara ms potents, i els nord-americans utilitzen projectils perforants d'urani empobrit avanats per compensar els seus canons ms curts.

El Leclerc tamb est equipat amb una metralladora coaxial de 12.7 mm i una metralladora antiaria per control remot de 7.62 mm, mentre que molts altres tancs de l'OTAN utilitzen el calibre 7.62 mm per a ambdues. La major excepci s el M1 Abrams nord-americ, que t una metralladora coaxial de 7.62 mm i dues metralladores muntades en la part superior, una de 7.62 mm i una altra de 12.7 mm.

 Protecci .

El Leclerc t el sistema de protecci de vehicles de combat Galix de GIAT, que dispara diversos tipus de granades de fum i cartutxos de projecci infraroja, aix com granades|magranes antipersona.

El casc i el can sn compostos d'acer soldat acoblat amb un blindatge modular, que pot ser reemplaat fcilment per reparar-lo o actualitzar-lo en el futur. L'exrcit francs va rebutjar el blindatge Chobham a finals dels anys 1970 ja que estava massa especialitzat en la seva optimitzaci per neutralitzar armes de crrega buida i per tant, van optar per desenvolupar un sistema de blindatge perforat d'acer, comparable al que hi havia en els primers Leopard 2. Quan el Leclerc va ser introdut a comenaments dels anys 1990 aix se seguia fonament de dret adequat, a causa de la major espessor dels seus mduls comparada amb el blindatge d'altres tancs occidentals moderns, fet possible -per a un pes limitat- a causa del disseny compacte del conjunt del tanc. Tanmateix, durant els anys 1990 els estndards per a la protecci del blindatge dels tancs es van fer ms exigents, com va exemplificar el seu principal rival al mercat de l'exportaci, el Leopard 2 A 5 alemany, que va ser equipat amb un sistema de blindatge espaiat addicional. Per tot aix es va decidir seguir la tendncia marcada per alemanys (Leopard 2 A 4) i britnics (Challenger 2), que aplicaven un sistema de titani-tungst, aplicant-lo al seu torn al Leclerc en 2001, al lot 10.

L'espai interior es va omplir amb blindatge reactiu no explosiu (NERA).

 Control de tir i observaci .
El Leclerc disposa d'un sistema de gesti de combat FINDERS i d'un sistema de comunicaci digital ICONE TIS que integra dades d'altres carros i esglaons de comandament superiors.

El sistema de control de tir digital del Leclerc pot ser operat independentment tant per l'artiller com pel comandant, i ofereix representacions integrades a temps real de tots els sensors i visors, incloent la mira estabilitzada SAVAN 20, desenvolupada per SAGEM, i el sistema de visi OB-60 dirn/nocturn per al conductor, de Thales Optrosys. El sistema pueded adquirir sis blancs simultniament i s molt similar al desenvolupat per la mateixa companyia per al tanc britnic Challenger 2.

 Propulsi .

El Leclerc t un motor disel hiperbrico de vuit cilindres i 1.500 cavalls Wrtsil (antigament SACM) V8X-1500 i transmissi automtica SESM ESM 500, amb cinc velocitats cap a endavant i dos cap a enrere. La velocitat mxima oficial s de 72 km/h en carretera i 55 km/h camp a travs, encara que s'ha constatat que s capa de superar els 80 km/h en carretera. L'abast mxim s de 550 km, ampliable a 650 amb tancs externs. El sistema hiperbrico integra una turbina de gas Turbomeca TM 307 B al motor, que actua tant com turbocompressor i com unitat d'energia auxiliar (APU en angls) , proporcionant potncia auxiliar a tots els sistemes quan el motor principal s apagat.

Amb un pes en combat de 56 t, el Leclerc s un dels MBTs ms lleugers del mn, aix li proporciona una de les millors relacions potncia/pes dels tancs occidentals (27 cv/t) i ho fa uns dels ms rpids de la seva generaci (accelera de 0 a 32 km/h en 5 s).

El tub d'escapament, situat enrere a l'esquerra, s refrigerat per reduir la imatge termal del tanc. La transmissi s de tipus hidromecnic, amb cinc velocitats cap a endavant i dos cap a enrere. Els dipsits tenen una capacitat de 1.300 L i actuen com a protecci addicional; se li pot afegir dos dipsits externs de 200 L en la posterior de la torre, per han de ser rebutjats abans d'entrar en combat perqu limiten la rotaci de la torre.

La caixa de canvis est equipada amb un fre hidrocintico que pot reduir la velocitat del Lecrerc a una taxa de 7 m/s (0.7 g), el que pot ser molt til en l'ltim moment abans de rebre un impacte. La dotaci ha d'estar assegurada amb els seus cinturons per poder usar aquest sistema.

 s en combat .
El primer Leclerc va ser lliurat el 1992, massa tard per a la Guerra del Golf de 1991, i no ha estat usat encara en una guerra a gran escala.

Quinze unitats han estat desplegades en Kosovo dins del marc de les operacions de pau de l'ONU, on els oficials francesos van considerar com a satisfactori el seu rendiment . Aix mateix tretze unitats del Leclerc estan desplegats al sud del Lban en missi de pau amb la Fora Provisional de Nacions Unides al Lban (UNIFIL en angls).

 Variants .
 Leclerc AZUR:Action a Zone Urbaine; amb millors prestacions per combatre en terreny urb).
 Leclerc EPG: Engin Principal du Gnie; vehicle principal d'enginyers.
 Leclerc DNG: Dpanneur Nouvelle Gnration; vehicle de reparacions.
 Leclerc MARS: Moyen Adapt de Remorquage Spcifique; vehicle de recuperaci.

 Leclerc EAU: versi tropicalitzada dels Emirats rabs Units; est equipat amb:
 EuroPowerPack amb el motor disel de 1.100 kW MTU 883. Els Emirats rabs Units tenen participaci en la companyia que els construeix (MTU) i van preferir un motor propi. Aquest motor s ms fiable que el francs UDV 8 X (1.500 HP), encara que t lleugers problemes amb l'embragatge.
 Unitat de potncia auxiliar externa;
 Metralladora de 7.62 mm accionada per control remot;
 Funci de conducci i gir de torre completament automatitzats, per usar per tripulacions que hagin rebut noms l'entrenament bsic.
 Aire condicionat generat mecnicament, per refrigerar el tanc sense emprar corrent elctric, l's del qual podria revelar la posici del carro.

 Usuaris .

 : 406 carros de combat +20 carros de recuperaci ;
 : 388 carros de combat +46 carros de recuperaci  +2 tancs d'entrenament;

 Carros de combat similars .
 M1 Abrams;
 Challenger 2;
 Leopard 2;
 T-90;
 Merkava ;

 Referncies .

Chassillan, Marc(2005); Char Leclerc: De la guerre froide aux conflits de demain.
Chassillan, Marc(2001); Raids Hors-srie N.3: les chars de combat en action;

 Enllaos externs .


 Article del tanc Leclerc a www.potierramaryaire.com ;
 Article del tanc Leclerc a www.casusbelli.com.ar ;
 www.chars-francais.net (en francs; moltes fotografies, tamb interiors);
 Modernizacin del Leclerc en la revista online Defense Update ;
 Article sobre el Leclerc en Army-technology.com ;
 Descripci detallada del tanc Leclerc en www.kampfpanzer.de  ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351880" title="Pic Verdaguer" nonfiltered="2825" processed="2813" dbindex="137843">

El Pic Verdaguer s un cim de 3.129 metres situat al masss de la Pica d'Estats, juntament amb la Pica d'Estats i la Punta Gabarr, dins el Parc Natural de l Alt Pirineu.

Bibliografia.
 Mapa "Pica d Estats", ed. Alpina.
 "Los tresmiles del Pirineo", Juan Buyse, ed. Martnez Roca.
 "Pirineus, 1000 ascensions Val d Aran-Andorra", Miguel Angulo, ed. Elkarlanean.  ;

Enllaos externs.
 Ruta a la Pica d'Estats per Canalbona. Inclou el Pic Verdaguer;

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351883" title="Operaci Tro" nonfiltered="2826" processed="2814" dbindex="137844">

Operaci Tro s una pellcula britnica de Terence Young, estrenada el 1965. s una de les pellcules de la srie de James Bond interpretada per Sean Connery.Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.

 Argument .

 Quan SPECTRE amaga dues bombes atmiques, James Bond s enviat pel govern britnic per trobar les bombes. Per fer-ho, s'haur d'acostar al N2 de l'organitzaci criminal, Emilio Largo.

Ajudat pel MI6 aix com pel seu fidel aliat Flix Leiter, de la CIA, Bond haur de patrullar pels fons marins de les Bahames per tal de trobar el rastre de les bombes desaparegudes.

 Repartiment .
Sean Connery : James Bond;
Adolfo Celi : Emilio Largo (N2);
Claudine Auger : Dominique Derval;
Rik Van Nutter : Felix Leiter;
Philip Locke : Vargas;
Luciana Paluzzi : Fiona Volpe;
Guy Doleman : Comte Lippe;
Bernard Lee : M;
Desmond Llewelyn : Q;
Lois Maxwell : Miss Moneypenny;
Martine Beswick : Paula Caplan;
Anthony Dawson :Ernst Stavro Blofeld;
Molly Peters : Patricia Fearing;
Paul Stasino : Commandant Derval;

 Llocs de l'acci .
Windsor, Regne Unit;
Nassau, Bahames;

 Llocs de rodatge .
 Estudios Pinewood;
 Castell d'Anet, a prop de Dreux, Frana;
 Pars, Frana, ;
 Circuit automobilstic de Silverstone per la persecuci entre el Comte Lippe, Fiona Volpe i James Bond;
 Nassau i Paradise Island a les Bahames;

 Al voltant de la pellcula .

 * Martine Beswick, que encarna Paula Caplan, el contacte de Bond a les Bahames, apareix tamb en Des de Rssia amb amor:  interpreta el paper d una de les zngares que es barallen per un home.
 Els militars britnics es van interessar pel minirespirador desprs d'haver vist Operaci Tro. Desgraciadament, aquest aparell no era ms que un accessori fet de dues cpsules de CO2 i d'un estoig de cigars d alumini.
 El  :
 Per crear aquest vaixell, Ken Adam va recuperar un vell hidropl, el Flying Fish (el peix volant) i el va portar a Miami per renovar-lo. All, es va construir un embolcall de 50 peus i va ser lligat al vaixell. El conjunt va costar en total 500.000 dlars.
 La destrucci del Disco volante va ser tan espectacular que l'explosi va trencar vidres a la badia de Nassau, a ms de 50 km.
 La guerra sota les ones :
 Les repeticions de l'escena es van desenvolupar de fet en els aparcaments d'un centre comercial.
 Boren i l'equip submar d Ivan Tors van utilitzar 60 submarinistes i van gastar 60.000 dlars en equips d'immersi per a aquesta seqncia que va ser realitzada en sis dies.
 s la nica pellcula de Bond que presenta junts els nous agents "00". Es cridat, com els altres a una reuni top secret, Bond arriba ltim i ocupa el seu lloc: el set.

Per obtenir les bombes atmiques, SPECTRE roba un bombarder estratgic Avro Vulcan de la Royal Air Force, reemplaant un membre de tripulaci per un pilot al seu sou. Diverses escenes de la pellcula ensenyen aquest avi volant, desprs d haver estat amagat en el fons del mar.

 Errors diversos .

Cap a la meitat de la pellcula (a 01:15:10), James Bond surt d'un soterrani obrint una trampa que deixa oberta de bat a bat. Alguns segons ms tard (a 01:15:18) desprs d'un breu canvi de pla es veu la trampa tancada. Els homes d'Emilio Largo que sn en estat d'alerta passen llavors davant la trampa tancada i no poden doncs saber que 007 ha passat per all, mentre que aix hauria de ser el cas.

Bibliografia .
 Monthly Film Bulletin, n 385;
 Sight and Sound, primavera 1966, p. 104;
 Cahiers du cinma n 174, gener 1966		;
 Positif, n 74, mar 1966;

 Premis i nominacions .

 Premis .
1966 Oscar als millors efectes visuals per John Stears

 Nominacions . 

1966 Premi BAFTA a la millor direcci artstica per Ken Adam

 Referncies .


Enllaos externs.
 Pgina de la pellcula a l'IMDb;
 Web oficial de James Bond;
 Thunderball (Universal);































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351884" title="Voghiera" nonfiltered="2827" processed="2815" dbindex="137845">
 
 Voghiera  s un municipi de 3.926 habitants de la provncia de Ferrara, dins la regi d'Emlia-Romanya. Les seves frazioni sn Ducentola, Gualdo, Montesanto i Voghenza.
Els comuni limtrofs sn Argenta, Ferrara, Masi Torello i Portomaggiore.
El nom dels seus habitants s voghieresi. 

El seu patr s San Antoni, festiu el 13 de juny. El nom del Sindaco (alcalde) s Claudio Fioresi, del partit lista civica, des de les eleccions de 14/06/2004.

 Llocs d'inters .
 Delizia di Belriguardo   Residencia dels Este que acull el museu arqueolgic local.
 Necrpoli Romana a Voghenza.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351890" title="Al-Adil I" nonfiltered="2828" processed="2816" dbindex="137846">
Al-Malik al-Adil Abu Bakr Muhammad ben Ayyub Sayf al-Din (Al-Adil I, nascut juny/juliol de 1145- mort 31 d'agost de 1218) fou sold aibida de Damasc i d'Egipte germ de Salad. Els croats el van anomenar Safad (Saphadin); el seu lakab de Sayf al-Din vol dir "prncep de la religi".

Va nixer a Damasc o a Baalbek. Era entre 6 i 8 anys ms jove que Salad al que va acompanyar a la tercera i darrera expedici de Shirkuh a Egipte (gener de 1169). El seu germ va ser nomenar visir d'Egipte el mar de 1169 i li va confiar el govern del pas en les seves absncies, especialment desprs de 1174.

Desprs de la conquesta d'Alep (1183), Salad va donar la ciutat al seu fill Al-Zahir Ghazi com a governador, per el desembre del mateix any la va confiar a Al-Adil amb plens poders. Al-Zahir va acceptar la decisi per no li va agradar, i en endavant les relacions amb Al-Adil van ser tenses. El 1186 Al-Adil va demanar a Salad de retornar el govern d'Alep a Al-Zahir i Al-Adil va retornar llavors a Egipte on era el virtual sobir, com a regent en nom de Salad, del fill d'aquest Al-Aziz Uthman. El 1187/1188 va participar la la companya militar i la croada que va seguir i va conquerir personalment el sud de Palestina amb Kerak (Karak) de les que fou nomenat governador. El 1189/1190 va enviar vaixells a Salad per ajudar-lo en el intent de desblocar la ciutat d'Akko (Acre). 

Va participar tot seguit a les negociacions amb Ricard Cor de Lle, del que es va fer molt amic. Fins i tot, com una de les propostes de negociaci, va estar a punt de casar-se amb Juana, la germana de Ricard, per formar un regne a Palestina. El 1192 a causa dels desordres ocasionats per les campanyes de iniciativa personal de Taki al-Din  a la Djazira i el Diyar Bakr, fou nomenat governador d'aquests dues provncies sense perdre el govern de Kerak i Balka.

Salad va morir el 1193. Al-Adil va iniciar la lluita contra l'atabeg de Mossul, Izz al-Din, que volia recuperar la Djazira. Desprs va fer de mediador entre els fills de Salad, Al-Afdal de Damasc i Al-Aziz d'Egipte; va donar suport inicialment a Al-Afdal per finalment es va decantar per Al-Aziz. Al-Afdal va perdre el govern de Damasc (que tenia nominalment subordinat a Al-Aziz) el 1196, i Al-Adil el va agafar personalment.

Al-Aziz va morir el 1198 i les seves forces a Egipte es van dividir entre les que afavorien com a cap de famlia a Al-Afdal  i les que afavorien a Al-Adil. Aquest fou assetjat a Damasc per l'arribada de les seves forces des de Mesopotmia dirigides pel seu fill Al-Kamil el va permetre fer aixecar el setge i llavors va empaitar a Al-Afdal que va fugir cap a Egipte, el va derrotar i es va apoderar del govern d'Egipte, on fou proclamat sold el 1200. A la seva proclamaci es va oposar Al-Zahir d'Alep, que va marxar contra Damasc  que altre cop fou assetjada per fou derrotat i perseguit fins Alep on finalment va haver de reconixer a Al-Adil (1202).

El 1207 el califa abbssida el va reconixer com a sult. Llavors va distribuir les provncies entre els seus fills: Al-Kamil l'Egipte, Al-Muazzam la provncia de Damasc, Al-Ahhad la Djazira i Al-Ashraf el Diyar Bakr. Van assolir els seus govern per el pare romania a Egipte i podia anar a la provncia que considers necessari. A Alep va respectar a Al-Zahir i va assegurar la successi pel seu fill Al-Aziz ben al-Zahir (nebot d'Al-Adil) i tanmateix a les branques collaterals d'Homs i Hammah.

Successives treves amb els croats es van trencar el 1217 quan va arribar la cinquena croada. Llavors va anar a Sria per ajudar a Al-Muazzam a protegir Damasc i Jerusalem; gran part de l'exrcit va restar a Egipte; quan organitzava reforos per protegir Damietta, es va posar malalt. Va morir el 31 d'agost de 1218.

 Nota .


 Referncia .
R. Grousset, Histoire des Croisades;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351898" title="Renault FT-17" nonfiltered="2829" processed="2817" dbindex="137847">

El Renault FT-17 s el tanc francs ms conegut en la Primera Guerra Mundial, va estar en servei en l'exrcit francs fins i tot el comenament de la Segona Guerra Mundial.

 Presentaci .

El tanc Renault FT 17 es pot considerar el primer tanc modern, un disseny francs que desprs de la Gran Guerra va ser copiat i exportat a quantitat de pasos (entre ells Espanya). Pot considerar-se modern per la seva disposici i xasss amb torreta superior, que posteriorment seria l'estndard per a la majoria dels carros de combat.

Es tractava d'un carro lent, de suport a la infanteria, amb una velocitat mxima de 6-8 km/h, i una tripulaci de noms dos homes, el cap-tirador, situat a la torreta, i el conductor, situat al frontal del vehicle. Motor, canvi i altres elements mecnics ocupaven la part posterior del vehicle.

 Fabricaci .

D'aquest model es van fabricar ms de 3.000 unitats durant la Gran Guerra, estant en servei fins i tot 1944, any en qu els alemanes de la Frana ocupada els van utilitzar en els combats que van tenir lloc als carrers de Pars.

 Versions .

Existien dues versions en funci del seu armament, una muntava el can curt de 37 mm Puteaux SA-18, i l'altra la metralladora de 8 mm Hotchkiss Mle 1914. Els carros espanyols portaven la metralladora de la mateixa marca en calibre 7 mm. Posteriorment es van fabricar algunes unitats de comandament desarmades.

 Pasos .

Entre els pasos que van comptar amb aquest carro desprs de la Primera Guerra Mundial, Espanya va rebre un per a la seva avaluaci en 1919.

En 1925, sn usats en la desembarcada de Espgols, per la llanxa K que els transportava encalla i no poden ser usats en les primeres onades. Posteriorment mostrarien la seva eficcia en la guerra del Rif, encara que mostrant clarament la seva tendncia a quedar indefensos quan la seva nica pea s'avariava o reescalfava.

Posteriorment serian usats a Astries, en els combats de la revoluci d'octubre, i amb l'arribada de la guerra civil, 5 quedarien en mans governamentals, en Madrid i uns altres 5 en mans revoltades, a Saragossa. El bndol republic compraria a Polnia uns altres 64 que aquests anaven a enviar a desballestament.

Els carros Renault es van mostrar molt actius al front nord i en els combats de la batalla de Madrid, i les seves ltimes accions en Espanya se centren en els ltims dies de la guerra, a Madrid, en les lluites entre comunistes i homes de Segismundo Casado. 

 Referncies .
 Zaloga, Steven J., James Grandsen (1984). Soviet Tanks and Combat Vehicles of World War Two, London: Arms & Armour Press. ISBN 0-85368-606-8;

 Enllaos externs .

En angls.
American six-ton tank M1917   Walk around photos;
American six-ton tank M1917(Fort Knox)   Walk around photos;
French Renault FT-17 tank   Walk around photos;
Description and pictures at WWII Vehicles;
Chars-francais.net:   ;
Tanc francs FT-17 en acci;
FT-17 en servei japons;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351899" title="Al-Adil II" nonfiltered="2830" processed="2818" dbindex="137848">
Al-Malik al-Adil II Abu Bakr Sayf al-Din (Adil II, nascut el 1221-mort 9 de febrer de 1248) fou fill de Al-Kamil (sult d'Egipte 1218-1238) i net d'Al-Adil I. Va succeir al seu pare en el govern d'Egipte el 1238 pero el 1239 anys desprs fou destronat a Damasc pel seu germ gran As-Salih Ayyub (o Al-Salih Ayyub) que el 1240 es va apoderar d'Egipte i va assolir el poder. 

Va morir a la pres al Caire el 9 de febrer de 1248.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351900" title="Anglo American Racers" nonfiltered="2831" processed="2819" dbindex="137849">
 Anglo American Racers  s el nom de l'empresa estatunidenca de cotxes de competici que va arribar a disputar curses a la Frmula 1.

Anglo American Racers es ms coneguda sota el nom de Eagle . Va participar en un total de 25 Grans Premis, amb un total de 34 presncies de monoplaces a la graella de sortida de les curses. Va debutar al Gran Premi de Blgica del 1966 de la m del pilot estatunidenc Dan Gurney, amb un meritori set lloc final encara no va computar perqu no van crrer la distancia mnima per comptabilitzar el resultat. 

Van aconseguir la seva primera i nica victria al Gran Premi de Blgica del 1967, a ms d'un podi al Gran Premi de Canad del 1967.

 
 Resultats a la Frmula 1 .





 Resum .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351902" title="Orestias agassizii" nonfiltered="2832" processed="2820" dbindex="137850">

Orestias agassizii  s una espcie de peix de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 7 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Per, Bolvia i Xile.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351904" title="Orestias albus" nonfiltered="2833" processed="2821" dbindex="137851">

Orestias albus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 18 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Bolvia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351905" title="Orestias ascotanensis" nonfiltered="2834" processed="2822" dbindex="137852">

 Orestias ascotanensis s una espcie de peix de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 7,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Xile.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351906" title="Orestias chungarensis" nonfiltered="2835" processed="2823" dbindex="137853">

Orestias chungarensis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 7 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Xile.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351908" title="Orestias crawfordi" nonfiltered="2836" processed="2824" dbindex="137854">

Orestias crawfordi  s una espcie de peix de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 8 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Per.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351917" title="Pic de Sotllo" nonfiltered="2837" processed="2825" dbindex="137855">

El Pic de Sotllo s un cim de 3.073 metres situat a la frontera entre el Pallars Sobir (Catalunya) i l'Arieja (Frana), dins el Parc Natural de l'Alt Pirineu.

Bibliografia.
 Mapa "Pica d Estats", ed. Alpina.
 "Los tresmiles del Pirineo", Juan Buyse, ediciones Martnez Roca.

Enllaos externs.
 Ressenya d'ascensi des de l'Arija;

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351919" title="Al-Adil ben al-Salar" nonfiltered="2838" processed="2826" dbindex="137856">
Abu l-Hasan Ali al-Adil ben al-Salar fou visir fatimita d'Egipte del 1150 al 1153.

Era fill d'un oficial ortkida que el 1098 es va posar al servei dels fatimites.

El seu primer crrec important fou el de governador d'Alexandria que exercia quan va pujar al tron Al-Zahir Abu Mansur Ismail (1149 1154). All es va casar amb la vdua d'un emir zrida que havia mort a l'exili a la ciutat. 

El califa fatimita va reunir tropes contra el seu visir i Al-Adil va marxar llavors al Caire amb les seves forces; el visir Ibn Masal, fora vell, havia abandonat la seu dels visirs i va morir assassinat a l'Alt Egipte el 19 de febrer de 1150, i el califa va haver de nomenar visir a Abu l-Hasan Ali al que va donar el ttol de Malik Adil. Per no era a ell a qui el califa volia en aquest lloc i va tramar un complot que fou descobert pel visir; en revenja al-Adil va fer exterminar els cos de patges reials.

El 1150 els croats van fer un atac a Farama i la van saquejar. En revenja el 1151 Al-Adil va enviar la flota a la costa del Llevant, la qual va atacar Jaffa, Sid, Beirut i Trpoli, que van patir seriosos danys.

El seu fillastre, Abbas ben Abi l-Futuh es volia desfer d'ell per ocupar el seu lloc i va encarregar la tasca al seu fill Nasr ben Abbas, que el va matar el 3 d'abril de 1153; una vegada coms el magnicidi va enviar un colom missatger al seu pare, que acabava de prendre possessi del comandament de la important ciutat d'Ascal; quan el pare va rebre l'anunci de la mort, va avanar cap el Caire amb les seves forces i va reclamar el crrec de visir. Exercir aquest crrec durant ms de sis anys i ser el verdader governant.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351920" title="Orestias ctenolepis" nonfiltered="2839" processed="2827" dbindex="137857">

Orestias ctenolepis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 8 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Per.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351934" title="Adila Khatun" nonfiltered="2840" processed="2828" dbindex="137858">
Adila Khatun (segle XVIII) era la muller de Solim Abu Layla primer mamluq wali (governador mameluc semi independent) de Bagdad (1751-1761). Era filla d'Ahmed Pasha.

Ja en vida del seu marit prenia part en els afers de govern. A la mort de Solim, el va succeir Ali Paix; per no perdre el poder al que havia agafat gust, va organitzar un cop d'estat dels genssers i cinc principals mamelucs, i va fer nomenar mamluq wali al seu cunyat Omar Paix.

Va morir retirada dels afers en data desconeguda.

 Bibliografia .

Cl. Huart, Histoire de Bagdad dans les temps modernes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351956" title="Ahigal de los Aceiteros" nonfiltered="2841" processed="2829" dbindex="137859">

Ahigal de los Aceiteros s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita amb San Felices de los Gallegos a l'Est, Puerto Seguro al Sud, amb Portugal a l'Oest i La Redonda i Sobradillo al Nord.

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351957" title="Renault R-35" nonfiltered="2842" processed="2830" dbindex="137860">


El tanc Renault R35 va ser un tanc de fabricaci francesa, actiu durant la Segona Guerra Mundial, en la qual va participar mentre que va ser utilitzat per diversos exrcits contendents, amb la particularitat que alguns d'ells havien estat venuts a Romania, que seria un dels pasos aliats amb el Tercer Reich en la guerra. Ja que a ms parteix dels carros francesos van ser capturats per les tropes alemanyes durant la batalla de Frana en 1940, i incorporats a la Wehrmacht, aquest carro de combat va servir en les forces armades d'ambds bndols durant el conflicte. Estava protegit per un blindatge davanter de 43 mm d'espessor, el que era una xifra respectable per a la seva poca; no obstant aix, estava equipat amb un can de 37 mm dissenyat per a la Primera Guerra Mundial, i nicament era tripulat per dos soldats (un pilot i el comandant de carro, que era en realitat un home per a tot, ja que havia d'encarregar-se de carregar, d'apuntar i disparar i, a ms, guiar al pilot del tanc). D'aquesta manera possea manques quant a les seves possibilitats operatives. El carro Renault R 35 es trobava equipat amb un motor de 85 cavalls, amb el que podia arribar a la velocitat punta de 20 km/h. D'altra banda, el Exrcit francs utilitzava (en el cas del R35, per tamb amb tots els carros de combat en general) unes tctiques antiquades: en lloc d'acostar-se a l'enemic amb una gran formaci d'atac de blindats, s'efectuaven assalts en petits grups, de la grandria d'un batall, s a dir, prcticament en solitari, malgastant la possibilitat de concentrar la potncia de foc sobre l'enemic. Aquestes tctiques obsoletes, juntament amb un armament pobre, amb l'afegit de la deficincia en tripulaci, van conduir rpidament a la mort com vehicle operatiu del carro R 35. 

 Disseny i producci . 
 Origen: concurs per a un tanc de 6t, de 2 d'agost de 1933. ;
 Proves del prototip: agost de 1934. ;
 Adopci pel Exrcit francs: 25 de juny de 1936. ;
 Anys de construcci: 1936 a 1940. ;
 Recepci per part de l'Exrcit francs: des de maig de 1936 ;
 . Producci total el 1 de maig de 1940: aproximadament 1.460 tancs, que van arribar el 22 de juny la xifra de 1.540. * Situaci industrial en 1939: programa de guerra (tipus R40 amb suspensi AMX a contar des de maig de 1940 ;
 . Constructors: Renault per a les part mecniques i AMX per al seu muntatge. ;
 Dotacions . 
 
 Lliuraments als exrcits de defensa territorial el 1 d'abril de 1940. 
 Al setembre de 1939, tan sols havia 17 batallons: els 1, 2, 3, 5, 9, 10, 12, 16, 17, 20, 21, 22, 23, 24, 34, 35, 39 BCC; ;
 880 en 20 batallons el 1 d'abril de 1940: els 6 i 32 BCC (batallons de carros de combat), que desprs de la seva mobilitzaci havien estat dotats de vehicles d'inferior qualitat, van rebre els R35 al setembre-octubre de 1939, i el 43, de nova formaci, estava completat al gener de 1940, el que completava un total de 880 carros en estat de marxa i 13 en reparaci en tallers, s a dir, un dficit de 7 tancs sobre els 900 terics; ;
 98 tancs en els dipsits de les escoles (dels quals 39 en la ECC (Escola de Carros de Combat) de Versalles i 10 en el CPTICC (Centre Prctic de Tir i Instrucci de Carros de Combat); ;
 6 carros de combat en els batallons de maniobra: es tractava de batallons en formaci, els 40, 44 i 48 BCC, que provisionalment estaven equipats amb carros FT i d'alguns carros moderns, reservats per a la instrucci; ;
 60 tancs disponibles en el ERGM (Dipsit de Reserva General de Material) situat en Gien, aix com en mans dels constructors; ;
 6 carros en reparaci en els hangares dels constructors; ;
 2 tancs destruts. Total general a Frana el 1 d'abril de 1940: 1063 ;
 Lliuraments a les tropes de defensa territorial el 1 de maig de 1940 . 
La situaci detallada per al 1 de maig de 1940 no consta en els arxius militars, per pot reconstruir-se ms o menys aix: 
 aproximadament 80 carros en fabricaci el mes d'abril; ;
 els 44, 40 i 48 BCC no van ser equipats sin a mitjan maig. ;
 Lliuraments en ultramar el 1 d'abril de 1940) . 
 30 tancs, repartits en 2 companyies del 62 BCC al Marroc. ;
 95 carros en Sria: havia dos batallons, el 63 no tenia ms que una companyia de R-35 al setembre de 1939, els altres dos, equipats al moment de la seva mobilitzaci amb tancs Renault FT-17, van ser dotats amb R-35 al febrer de 1940. Igualment, el 68 BCC va ser equipat amb 50 carros procedents d'un lot destinat a l'Exrcit de Polnia, que no va poder ser expedit a temps abans de la guerra. ;
 Cessions efectuades a potncies amigues . 
 50 tancs a Polnia al juliol de 1939; ;
 40 tancs a Romania a l'agost i setembre de 1939; ;
 100 tancs a Turquia en dos lots, el primer de 50 unitats al febrer de 1940, i el segon, d'altres 50 unitats ms, al mar de 1940; ;
 50 tancs a Iugoslvia, a l'abril de 1940. ;

Operadors.
Batallons usat a Frana:
VIIe Arme;
GBC 510;
9eBCC (R 35);
22BCC (R 35);
Ie Arme;
GBC 515;
13BCC (H 35);
35BCC (R 35);
GBC 519;
38BCC (H 35);
39BCC (R 35);
IXe Arme;
GBC 518;
6eBCC (R 35);
32BCC (R 35);
33BCC (FT 17);
IIe Arme;
GBC 503;
3eBCC (R 35);
4eBCC (FCM 36);
7eBCC (FCM 36);
IIIe Arme;
GBC 511;
5eBCC (R 35);
12BCC (R 35);
GBC 513;
29BCC (FT 17);
51BCC (Char 2C);
GBC 520;
23BCC (R 35);
30BCC (FT 17);
GBC 532;
43BCC (R 35);
IVe Arme;
GBC 502;
20BCC (R 35);
24BCC (R 35);
GBC 504;
10BCC (R 35);
343 CAC (FT 17);
344 CAC (FT 17);
Ve Arme;
GBC 501;
1rBCC (R 35);
2eBCC (R 35);
31BCC (FT 17);
GBC 508;
21BCC (R 35);
34BCC (R 35);
GBC 517;
19BCC (Char D2);
VIIIe Arme;
GBC 506;
16BCC (R 35);
36BCC (FT 17);
17BCC (R 35);
18BCC (FT 17);
Arme des Alpes;
GBC 514;
Bataillon de Chars des Troupes Coloniales (FT 17);

 Referncies .


Fonts d'informaci.
 Pascal Danjou, 2005, Renault R35/R40, Editions du Barbotin, Ballainvilliers;
 

Enllaos externs.

WWII Vehicles;
  Chars-francais.net;
  1939.pl;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351959" title="Baobrez" nonfiltered="2843" processed="2831" dbindex="137861">

Baobrez s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351960" title="Shannon F1" nonfiltered="2844" processed="2832" dbindex="137862">
 Shannon s el nom de un equip britnic de cotxes de competici que va arribar a disputar curses a la Frmula 1.

Va participar en un nic Gran Premi, debutant al Gran Premi de Gran Bretanya del 1966 de la m del pilot tamb britnic Trevor Taylor, retirant-se per problemes mecnics abans de finalitzar la cursa.

 
 Resultats a la Frmula 1 .





 Resum .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351961" title="Bermellar" nonfiltered="2845" processed="2833" dbindex="137863">

Bermellar s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita amb Cerralbo a l'Est, Olmedo de Camaces i Lumbrales al Sud, Hinojosa de Duero a l'Oest i Saucelle, Barruecopardo i Saldeana al Nord.

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351962" title="Cerralbo" nonfiltered="2846" processed="2834" dbindex="137864">

Cerralbo s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351963" title="Fuenteliante" nonfiltered="2847" processed="2835" dbindex="137865">

Fuenteliante s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351964" title="Adilshhides" nonfiltered="2848" processed="2836" dbindex="137866">
Els adilshhides o dinastia adilshhida fou un llinatge musulm que va governar el sultanat de Bijapur. Van substituir als bahmnides del Dcan. Van governar entre 1489 i 1686 quan foren conquerits per l'Imperi Mogol. El nom derivava del ttol dels sobirans "Adil Khan" inicialment i desprs "Asil Shah".

La dinastia la va fundar Yusuf Adil Khan que era esclau de Mahmud Gawan, el ministre bahmnida. Yusuf fou nomenat governador de la provncia de Dawlatabad i el 1489 va fer pronunciar per primer cop la khutba en el seu nom, ara canviat a Yusuf Adil Shah; es va crear tamb una nova genealogia: era fill del sold otom Murat II que fou salvat per la seva mare de la mort ordenada per Mehmet II; fou enviat a Sava amb un mercader que el va criar i desprs posat al servei de Mahmud Gawan. Fou el primer governant musulm que va introduir les doctrines xites a l'ndia. Va lluitar contra els altres reis del Dcan i el rei hind de Vijayanagar; els portuguesos van arribar en aquest temps i es van apoderar de Goa.  La histria segent est plena de guerres contra Bidar, Ahmadnagar, Golconda, i Vijayanagar; el 1564 els quatre estats musulmans es van coaligar contra el regne hind i el van derrotar a Talikot. El seu mxim poder va arribar amb Ibrahim II. Els enfrontaments amb els mogul van comenar el 1636 i el sobir es va haver de declarar vassall. El 1656 a la mort de Muhammad, Djahan Shah no va acceptar al seu successor Ali i va enviar a Aurangzeb a envair el pas; la malaltia de Djahan Shah va aturar les operacions, per el 1659 el peshwa mahrata Siwadji va iniciar les hostilitats. El 1672 va pujar al tron un menor, Sikandar i el regne va ser ocupat progressivament per mahrates i mogols; el 1686 la capital fou conquerida per Aurangzeb. El darrer rei va morir captiu el 1700.

Adilshhides de Bijapur.

Yusuf Adil Shah (1489-1510);
Ismail Adil Shah (1510-1534);
Mallu Adil Shah (1534);
Ibrahim Adil Shah I (1534-1558);
Ali Adil Shah I (1558-1580);
Ibrahim Adil Shah II (1580-1627);
Muhammad Adil Shah (1627-1657) ;
Ali Adil Shah II (1657-1672);
Sikandar Adil Shah (1672-1686);

Referncies.

 Devare, T. N. A short history of Persian literature; at the Bahmani, the Adilshahi, and the Qutbshahi courts.  Poona:  S. Devare, 1961.
Cambridge History of India;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351967" title="Orestias cuvieri" nonfiltered="2849" processed="2837" dbindex="137867">

Orestias cuvieri  s una espcie de peix de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 27 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Llac Titicaca (Bolvia).

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351968" title="La Fregeneda" nonfiltered="2850" processed="2838" dbindex="137868">

La Fregeneda s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita amb Hinojosa de Duero i Sobradillo a l'Est i amb Portugal al Sud, a l'Oest i al Nord.

Demografia.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351969" title="Orestias elegans" nonfiltered="2851" processed="2839" dbindex="137869">

 Orestias elegans s una espcie de peix de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Per.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351970" title="Orestias empyraeus" nonfiltered="2852" processed="2840" dbindex="137870">

Orestias empyraeus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: nord del Per.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351972" title="Orestias forgeti" nonfiltered="2853" processed="2841" dbindex="137871">

Orestias forgeti  s una espcie de peix de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 12 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Bolvia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351973" title="La Redonda" nonfiltered="2854" processed="2842" dbindex="137872">

La Redonda s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351974" title="Orestias frontosus" nonfiltered="2855" processed="2843" dbindex="137873">

Orestias frontosus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 15 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Per i Bolvia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351975" title="Kieren Perkins" nonfiltered="2856" processed="2844" dbindex="137874">


Kieren John Perkins, nascut el 14 d'agost de 1973, s un nedador australi ja retirat. Dels millors especialistes en les proves de llarga distncia, guany dos medalles d'or en els Jocs Olmpics de Barcelona 1992 i Jocs Olmpics d'Atenes 1996 en els 1500 m i la plata a Sydney 2000.


Biografia.
Perkins, nascut a Brisbane, Austrlia, s'educ al Collegi Mascul de Brisbane.

S'inici en el mn de la nataci als vuit anys com a mesura de rehabilitaci d'una lesi en una de les seves cames. Als 13 anys el seu potencial era ja visible i al costat del seu entrenador personal John Carew aconsegu el seu primer titol nacional l'any 1989 debutant a nivell internacional als Jocs de la Commonwealth de 1990.

Des de 1992 va dominar la prova dels 1500 m estil lliure, aconseguint diversos rcords del mn. S'adjudic l'or a Barcelona 1992 amb un registre de 14 min 43 s. Titular del rcord en els 400 m estil lliure, fou derrotat pel rus Yevgeny Sadovyi, aconformant-se amb la plata.

En els Jocs de la Commonwealth de 1994 Perkins rebaix els rcords mundials dels 400, 800 i 1500 m estil lliure. El rcord dels 800 fou aconsguit mentre participava en la prova dels 1500 m. El rcord dels 400 m estil lliure no fou superat fins el 1999 pel tamb australi Ian Thorpe, mentre que els dels 800 i 1500 perduraren fins el 2001 sent superats per Thorpe i Grant Hackett respectivament. Les seves prestacions els portaren a ser nomenat com a Nedador de l'Any per la revista Swimming World Magazine.

En els Jocs Olmpics d'Atlanta 1996, Perkins arrib amb marques per sota del seu compatriota Daniel Kowalski. No millor el resultat a la srie de semifinals iniciant la final des del vuit carril. Malgrat aix, Perkins domin la prova, relegant Kowalski a la segona posici.

Desprs del seu triomf a Atlanta, alguns comentaristes especialitzats mostraren sorpresa quan Perkins decid seguir competint sobretot desprs de l'aparici i consagraci de Grant Hackett, un dels millors nedadors australians de llarga distncia dels darrers temps. El duel en els 1500 m estil lliure a Sydney 2000 caigu del costat de Hackett, encara que Perkins s'adjudic la plata baixant dels 15 minuts.

Perkins ha tingut sempre una imatge modlica de cara al pblic, similar a la d'Ian Thorpe. Des de la seva retirada, ha treballat de manera ocasional en alguna srie de televisi. Est casat amb Symantha i s pare de tres fills, Harry, Georgia i Charlie.

Durant el Dia d'Honors d'Austrlia de 1992, li fou atorgada la Medalla de l'Ordre d'Austrlia. Forma part de la lista de Tresors Vius Australians.


Controvrsia.
Durant en els Jocs de la Commonwealth disputats a Victoria, Canad, l'any 1994 Perkins estigu a punt de ser expulsat al disparar amb una pistola d'aire comprimit dins la vila dels atletes. Noms la participaci d'Arthur Tunstall, el seu entrenador, evit el fet.

Malgrat poder netejar la seva imatge, l'any 2004 Perkins se situ de nou en el centre de la polmica quan don suport a Craig Stevens enmig de l'enorme pressi meditica que patia a fi que renuncis a la seva plaa en els 400 m estil lliures a favor d'Ian Thorpe, desqualificat en les proves de classificaci.


Referncies.



Enllaos externs.
 Biografia completa de Kieren Perkins;
 ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351977" title="Orestias gilsoni" nonfiltered="2857" processed="2845" dbindex="137875">

 Orestias gilsoni s una espcie de peix de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Bolvia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351978" title="Orestias gracilis" nonfiltered="2858" processed="2846" dbindex="137876">

Orestias gracilis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Per i Bolvia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351979" title="San Felices de los Gallegos" nonfiltered="2859" processed="2847" dbindex="137877">

San Felices de los Gallegos s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita amb Olmedo de Camaces i Baobrez a l'Est, Castillejo de Martn Viejo, Villar de la Yegua i Villar de Ciervo al Sud, Puerto Seguro i Ahigal de los Aceiteros a l'Oest i amb La Redonda i Lumbrales al Nord. Fou fundat pel rei Dions de Portugal, qui la va incorporar al seu reialme de 1297 fins a 1476.

Demografia.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351980" title="Orestias gymnotus" nonfiltered="2860" processed="2848" dbindex="137878">

Orestias gymnotus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 8 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: nord del Per.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351983" title="Orestias hardini" nonfiltered="2861" processed="2849" dbindex="137879">

Orestias hardini  s una espcie de peix de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: nord del Per.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351984" title="Sobradillo" nonfiltered="2862" processed="2850" dbindex="137880">

Sobradillo s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita amb La Redonda i Lumbrales a l'Est, Ahigal de los Aceiteros al Sud, amb Portugal a l'Oest i Hinojosa de Duero al Nord.

Demografia.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351986" title="Orestias imarpe" nonfiltered="2863" processed="2851" dbindex="137881">

 Orestias imarpe s una espcie de peix de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 7,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Per.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351988" title="Orestias incae" nonfiltered="2864" processed="2852" dbindex="137882">

Orestias incae  s una espcie de peix de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Per.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351989" title="Orestias ispi" nonfiltered="2865" processed="2853" dbindex="137883">

 Orestias ispi s una espcie de peix de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 9 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Llac Titicaca (Per i Bolvia).

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351991" title="Serenissima F1" nonfiltered="2866" processed="2854" dbindex="137884">
 Serenissima s el nom de un equip itali de cotxes de competici que va arribar a disputar curses a la Frmula 1.

Va participar en un nic Gran Premi, debutant al Gran Premi de Gran Bretanya del 1966 de la m del pilot neozelands Bruce McLaren, finalitzant en sisena posici i assolint un punt pel campionat de pilots.

 
 Resultats a la Frmula 1 .





 Resum .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351992" title="Orestias jussiei" nonfiltered="2867" processed="2855" dbindex="137885">

Orestias jussiei  s una espcie de peix de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 8,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Per.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351993" title="Orestias lastarriae" nonfiltered="2868" processed="2856" dbindex="137886">

 Orestias lastarriae s una espcie de peix de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Hbitat.

s una espcie d'aigua dola.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: est de Lima (Per).

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 Encyclopedia of Life ;
 Discover Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351996" title="Adiyaman" nonfiltered="2869" processed="2857" dbindex="137887">

Ad yaman (Zaza : Semsur) (al costat de l'antiga Perre o Pordonnium, desprs Hisn Mansur en turc Hsnmansur) s una ciutat del sud-oest de Turquia, capital de la provncia d'Adiyaman. La poblaci el 2000 era de 178.538 habitants amb un fort creixement (100.045 deu anys abans, 10.192 el 1945). Anteriorment fou un kada del sandjak (desprs vilayat) de Malatya.
 
Histria.

Signes d'habitaci existeixen del 40.000 aC a la cova de Palanli a 10 km al nord. A Samsat(Samosata) hi ha restes del neoltic i edat del bronze. La zona va pertnyer a assiris, perses i macedonis i fou lloc del regne de la Commagena. En aquest darrer perode es van construir les esttues de la muntanya Nemrut. La ciutat de Pordonium disposava de muralles, que foren restaurades diverses vegades. Va passar desprs a l'Imperi Rom (72) i al Imperi Bizant (395), fins a la conquesta omeia vers el 670.

Va agafar el nom de l' amir omeia Mansur ben Djawana executat en aquest lloc per orde del califa Al-Mansur. Harun al-Rashid va fortificar la plaa i hi ha installar guarnici i es va dir Hisn Mansur. Va pertnyer als croats (comtat d'Edessa) i fou una de les fortaleses ortquides (1114); van seguir els seljcides, mongols i mamelucs, fins a ser inclosa a l'Imperi Otom el 1516 dins de l'emirat del Dhul-Kadr. El nom Hisn Mansur era difcil de pronunciar pels turcs, que li deien Adyaman ("ciutat del nom difcil") al que fou canviat oficialment el 1926.

Llocs d'inters.
Mont Nemrut;
Coves de Pirin (antiga ciutat de Perre) ;
Informaci de llosc interessants.;

Referncies.

 Richard Talbert, Barrington Atlas of the Greek and Roman World, (ISBN 069103169X), p. 67.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="351998" title="Orestias laucaensis" nonfiltered="2870" processed="2858" dbindex="137888">

Orestias laucaensis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 11 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Xile.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352000" title="Orestias luteus" nonfiltered="2871" processed="2859" dbindex="137889">

 Orestias luteus s una espcie de peix de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 17 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Per i Bolvia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352008" title="Adja" nonfiltered="2872" processed="2860" dbindex="137890">
Adja s una de les dues principals serralades muntanyoses de la part central del nord d'Arbia Saudita, en el conjunt anomenat Djabala Tayyi o simplement al-Djabal (que vol dir la "Muntanya").

Una antiga detat pre islmica, Fals o Fils o Fulus, hauria estat adorada en una forma rocosa d'aquestes muntanyes. Aquest tipus de cultes estan testimoniats a la zona entre el segle II aC i el segle II.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352010" title="Orestias minimus" nonfiltered="2873" processed="2861" dbindex="137891">

Orestias minimus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Per.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352014" title="Salma" nonfiltered="2874" processed="2862" dbindex="137892">
Salma s una de les dues principals serralades muntanyoses de la part central del nord d'Arbia Saudita, en el conjunt anomenat Djabala Tayyi o simplement al-Djabal (que vol "la Muntanya").  L'altra es Adja.

En les dues serralades est testimoniat un antic culte pre islmic a detats representades per formes rocoses  Aquest tipus de cultes estan testimoniats a la zona entre el segle II aC i el segle II.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352016" title="Adjaib" nonfiltered="2875" processed="2863" dbindex="137893">
Adjaib s una paraula rab que designa coses meravelloses, inicialment en especial les meravelles del mon antic. Desprs s'utilitz tamb  a l'Alcor per indicar les meravelles de la creaci d'Allah i la naturalesa.

Es considera que el concepte deriva de l'hellenisme i del pensament bblic.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352017" title="Orestias minutus" nonfiltered="2876" processed="2864" dbindex="137894">

Orestias minutus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Per.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352018" title="Orestias mooni" nonfiltered="2877" processed="2865" dbindex="137895">

 Orestias mooni s una espcie de peix de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Per.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352020" title="Orestias mulleri" nonfiltered="2878" processed="2866" dbindex="137896">

Orestias mulleri  s una espcie de peix de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Per.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352021" title="Orestias multiporis" nonfiltered="2879" processed="2867" dbindex="137897">

Orestias multiporis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Per.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352022" title="Orestias mundus" nonfiltered="2880" processed="2868" dbindex="137898">

Orestias mundus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Per.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352029" title="Acemi Oglan" nonfiltered="2881" processed="2869" dbindex="137899">
Acemi Oglan (rab Adjami Oghlan) fou el nom donat als cristians reclutats pel servei de kapi kulus otomans. El nom vol dir "nois estrangers" i inicialment es reclutaven retenint a un de cada 5 presoners de guerra i ms tard per comscripci. Es van crear per pen ik kanun del 1362.

Estaven al servei dels sipahis feudals d'Anatlia i Rumlia per entre 5 i 7 anys i desprs passaven al adjemi odjak de Gallipoli (i desprs del 1453 del adjemi odjak d'Istanbul. Passaven al servei de palau (kapima cikma) per rang o edat, quan es produen vacants. Els que arribaven a aquest servei (anomenats i  oghlams i i  aghas) inicialment exercien com koghush (dormitori inferior) i podien arribar a khass oda, que era un lloc que facilitava l'accs al crrec de beylerbeyi o de wezir. Els regiments de cavalleria principal (sipahs i sihladars) es reclutaven entre els i  agha, i els regiments de cavalleria secundaris  (olufdedjis i ghureba) es reclutaven entre els acemi oglan. La majoria dels acemi oglan que no arribaven al servei del palau estaven destinats a ser genssers. 

Van desaparixer de fet al final del segle XVII per la organitzaci va existir nominalment fins que fou suprimida el 1826.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352035" title="La Ramajera" nonfiltered="2882" processed="2870" dbindex="137900">




]]

La Ramajera s una comarca situada en la provncia de Salamanca, en la comunitat autnoma de Castella-Lle. Els seus lmits no es corresponen amb una divisi administrativa, sin amb una denominaci histrica i turstica. No existeix una divisi comarcal consolidada a la provncia de Salamanca ja que les comarques tradicionals sn sovint redundants i se sobreposen entre elles, quedant-se en simples zones de relaci cultural i geogrfica entre municipis. 

La Ramajera s'inclou en l'actual comarca de Vitigudino i limita amb altres comarques de tradici histrica com El Abadengo o la d'Arribes. La comarca, que havent pertangut a l'alfoz de Ledesma, ms tard al Ducat d'Alburquerque i durant el segle XVIII al partit de Ledesma, passa a incloure's en el nou partit judicial de Vitigudino en 1833 amb la reorganitzaci administrativa de Javier de Burgos, arribant aix fins als nostres dies. Dintre de la comarca, els municipis de Almendra, Barruecopardo, Cabeza del Caballo, Cerezal de Peahorcada, La Pea, Saldeana, Trabanca i La Zarza de Pumareda formen part del Parc Natural Arribes del Duero. 
 Etimologia . 
Segons el professor Antonio Llorente Maldonado, la denominaci de Ramajera que sost Fernando de Gotta s la ms adequada. Ramajero s el bestiar bov de la zona de Vitigudino que en les poques de falta de pastures ha de recrrer a les branques dels roures per a poder sobreviure. s bestiar que es mant en ocasions a fora de brancatge o ramn, d'aqu ramajero, i per extensi ramajero hauria passat a significar, habitant d'aquesta comarca. Desprs sorgiria el macrotoponmic: Ramajera, com a terra dels ramajeros. 

 Municipis .
La Ramajera comprn 14 municipis propiament ramajeros:

Ahigal de Villarino, Barreras, Cabeza de Framontanos, Cabeza del Caballo, Cerezal de Peahorcada, El Milano, La Pea, Las Uces, Valderrodrigo, Valsalabroso, Villar de Samaniego, La Vdola, Villasbuenas i La Zarza de Pumareda. ;

Per a establir el presumpte lmit mxim de la comarca, cal afegir els nuclis: 

Almendra, Barceo, Barceno, Barruecopardo, Brincones, El Carrasco, Encinasola de los Comendadores, Guadramiro, Iruelos, Picones, Robledo Hermoso, Saldeana, Sanchn de la Ribera, Trabanca i La Zarza de Don Beltrn.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352038" title="Orestias olivaceus" nonfiltered="2883" processed="2871" dbindex="137901">

Orestias olivaceus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 7,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Per.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352048" title="Ajradita" nonfiltered="2884" processed="2872" dbindex="137902">
Els ajradites foren els seguidors d'una branca del kharigisme. Fou un grup principalment actiu al Khurasan. El seu nom deriva del seu fundador, Abd-al-Karim ibn jrad, distanciat de la branca atawiyya, una de les escoles de Nadjadat. 

Abd-al-Karim era nadiu de Balkh i va ser empresonat pel governador d'Iraq, Khlid al-Kasr, entre el 724 i el 738. Aquest corrent exclou els infants de l'islam fins a la pubertat.

El grup es va ramificar en:
Mamuniyya;
Khalafiyya;
Hamziyya;
Shuaybiyya;
Saltiyya;
Khazimiyya;
Dos grups;
Thaliba;
Cinc grups;
Atrafiyya;

La ms rellevant fou la branca Hamziyya, que va organitzar la revolta kharigita del Khurasan del sud, dirigida per Hamza ibn Adrak, en 795.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352060" title="Orestias parinacotensis" nonfiltered="2886" processed="2873" dbindex="137904">

 Orestias parinacotensis s una espcie de peix de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 8,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Xile.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352061" title="Iguape" nonfiltered="2887" processed="2874" dbindex="137905">


Iguape s un municipi brasiler de l'estat de So Paulo. Est a una altitud de 3 metres. La seva poblaci estimada el 2004 era de 28.367 habitants.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352068" title="Ahigal de Villarino" nonfiltered="2888" processed="2875" dbindex="137906">

Ahigal de Villarino s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352070" title="Saint-Maurice-la-Souterraine" nonfiltered="2889" processed="2876" dbindex="137907">


Saint-Maurice-la-Souterraine s una municipi de la regi del Llemos, departament de la Cruesa. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352072" title="Villasbuenas" nonfiltered="2890" processed="2877" dbindex="137908">

Villasbuenas s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352073" title="Saint-Vaury" nonfiltered="2891" processed="2878" dbindex="137909">


Saint-Vaury (Sent Vauri en occit) s una municipi de la regi del Llemos, departament de la Cruesa. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352077" title="Solenhac" nonfiltered="2892" processed="2879" dbindex="137910">


Solenhac (Solignac en francs i forma oficial) s una municipi de la regi del Llemos, departament de l'Alta Viena. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352078" title="Cabeza del Caballo" nonfiltered="2893" processed="2880" dbindex="137911">

Cabeza del Caballo s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita amb La Pea, Valderrodrigo i Valsalabroso a l'est, Villasbuenas al Sud i El Milano, La Zarza de Pumareda i Masueco a l'Oest.


Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352081" title="Orestias pentlandii" nonfiltered="2894" processed="2881" dbindex="137912">

Orestias pentlandii  s una espcie de peix de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 23,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Per.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352082" title="Germ" nonfiltered="2895" processed="2882" dbindex="137913">


Germ  s una municipi de la regi del Migdia-Pirineus, departament dels Alts Pirineus. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352093" title="Cerezal de Peahorcada" nonfiltered="2896" processed="2883" dbindex="137914">

Cerezal de Peahorcada s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Limita amb Vilvestre a l'Est, Barruecopardo i El Milano al Sud, La Zarza de Pumareda a l'Oest i La Zarza de Pumareda i Mieza al Nord.

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352103" title="Couflens" nonfiltered="2897" processed="2884" dbindex="137915">


Couflens  s una municipi de la regi del Migdia-Pirineus, departament de l'Arieja.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352109" title="El Milano" nonfiltered="2898" processed="2885" dbindex="137916">

El Milano s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352110" title="Orestias piacotensis" nonfiltered="2899" processed="2886" dbindex="137917">

Orestias piacotensis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6,6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Xile.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352113" title="Potencial de membrana" nonfiltered="2900" processed="2887" dbindex="137918">
El potencial de membrana s el voltatge de la diferencia de potencial elctric de un lloc i l'altre de la membrana plasmtica d'una cllula. La membrana de les cllules est polaritzada, degut a que hi ha un repartiment desigual de les crregues elctriques entre l'interior i l'exterior de la cllula. Aix crear una diferncia de potencial, sent l'exterior positiu respecte l'interior.

L'existncia d'aquest potencial de membrana s imprescindible per l'origen i la transmissi de l'impuls nervis.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352114" title="Cant d'Oust" nonfiltered="2901" processed="2888" dbindex="137919">
El Cant d'Oust s un cant francs del departament de l'Arieja, a la regi de Migdia-Pirineus. Est enquadrat al districte de Saint-Girons, compta amb 8 municipis i el cap cantonal s Oust.

Municipis.
 Aulus-les-Bains;
Couflens;
Erc;
Oust;
Seix;
Sentenac-d'Oust;
Soueix-Rogalle;
Ustou;

Vegeu tamb.
Cantons de l'Arieja;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352115" title="Orestias polonorum" nonfiltered="2902" processed="2889" dbindex="137920">

Orestias polonorum  s una espcie de peix de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 14,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Per.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352116" title="Cant de Vicdessos" nonfiltered="2903" processed="2890" dbindex="137921">
El Cant de Vicdessos s un cant francs del departament de l'Arieja, a la regi de Migdia-Pirineus. Est enquadrat al districte de Foix, compta amb 10 municipis i el cap cantonal s Vicdessos.

 Municipis .
 Auzat;
Gestis;
Goulier;
Illier-et-Laramade;
Lercoul;
Orus;
Sem;
Siguer;
Suc-et-Sentenac;
Vicdessos;

 Vegeu tamb .
Cantons de l'Arieja;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352118" title="Orestias puni" nonfiltered="2904" processed="2891" dbindex="137922">

Orestias puni  s una espcie de peix de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 15 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Per.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352119" title="Relax" nonfiltered="2905" processed="2892" dbindex="137923">

Relax s el nov disc del grup de msica Lax'n'Busto, i el primer amb el cantant Salva Alberch, el qual substitua Pemi Fortuny, el qual havia format part de la banda d'El Vendrell des dels inicis. Va ser editat per Msica Global.

Va ser presentat el 22 de mar del 2007 a la Sala la Mirona, a Salt. En Relax, els nous Lax'n'Busto s'apropen al rock ms dur, propi de bandes americanes com els Red Hot Chili Peppers o Aerosmith. Precisament es va enregistrar a uns estudis de Califrnia on ho solen fer bandes d'aquesta mena.

La llista de canons de Relax, que a ms a ms anava acompanyada per un DVD, era aquesta.

 Perdut;
 Blues de diumenge;
 Si tu vols;
 La terra;
 No s massa tard;
 Abraa'm;
 Per tu. Mare;
 Ara o mai;
 Veig, sento i penso;
 Ms enll;
 En tu jo sc etern;
 He somiat;

El disc va tenir una gran acollida entre el pblic, fins al punt de situar-se en el 18 lloc dels ms venuts a l'estat espanyol (escalaf de Promusicae), la ms alta assolida per un disc en catal.

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352120" title="Cant de Queragut" nonfiltered="2906" processed="2893" dbindex="137924">
El Cant de Queragut (Canton de Qurigut en francs i oficialment) s un cant francs del departament de l'Arieja, a la regi de Migdia-Pirineus. Est enquadrat al districte de Foix, compta amb 7 municipis i el cap cantonal s Queragut. Ocupa gran part de la regi histrica occitana del Donas.

 Municipis .
Artigues;
Carcaneres (Carcanires);
Mijans;
El Pla (Le Pla);
El Puc (Le Puch);
Queragut (Qurigut);
Rosa (Rouze);

 Vegeu tamb .
Cantons de l'Arieja;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352121" title="La Pea" nonfiltered="2907" processed="2894" dbindex="137925">

La Pea s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita amb La Vdola i Villarino de los Aires a l'Est, Valsalabroso al Sud, Cabeza del Caballo i Masueco a l'Oest i amb Perea de la Ribera al Nord.

Demografia.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352122" title="Orestias richersoni" nonfiltered="2908" processed="2895" dbindex="137926">

 Orestias richersoni s una espcie de peix de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Per.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352125" title="Valderrodrigo" nonfiltered="2909" processed="2896" dbindex="137927">

Valderrodrigo s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352129" title="Orestias robustus" nonfiltered="2910" processed="2897" dbindex="137928">

 Orestias robustus s una espcie de peix de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 7 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Per.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;
 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352131" title="Orestias silustani" nonfiltered="2911" processed="2898" dbindex="137929">

Orestias silustani  s una espcie de peix de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Per.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352132" title="Federaci Unida de Planetes" nonfiltered="2912" processed="2899" dbindex="137930">
La Federaci Unida de Planetes, coneguta tamb com la FPU o sencillament la Federaci, es un Estat interplanetari fictici de l'univers de Star Trek.

La Federaci, com el seu nom indica, s un Estat federal de ms de 150 planetes membres i milers de colnies que, segons el capit Jean-Luc Picard en la pellcula Star Trek VII: Primer Contacte, s'estn per ms de 8000 anys llum en la Galxia Via Lctia. Bsicament s una de les grans potncies de la Galxia. 

El seu sistema de govern s democrtic, amb un poder legislatiu conegut com el Consell de la Federaci amb un representant de cada planeta federal, la seu del qual es troba a San Francisco, Estats Units, la Terra. El poder executiu ho exerceix el President de la Federaci, electe pel Consell, la seu del qual es troba en el Palau de la Concrdia a Pars, Frana. Tamb existeix un poder judicial denominat la Suprema Cort de la Federaci. Les forces armades s'aglutinen a la Flota Estellar, que compleix el rol d'agncia militar, cientfica i d'exploraci. 

La carta fonamental d'aquest Estat es denomina la Carta de la Federaci que, segons s'indica en diversos captols, s similar a la Carta Magna de les Nacions Unides, encara que Picard  es refereixi a aquesta com la Constituci. La Carta de la Federaci inclou les denominades  Set Garanties  similars a les cinquanta esmenes de la Constituci dels Estats Units. 

Hi ha diversos requisits per a ser membre de la Federaci, incloent l'abolici de qualsevol sistema de castes, manipulaci gentica amb fins blliques o tracte cruel contra la poblaci, o manca de drets civils dintre de l'Estat. Encara que s recomanat, no s requisit que el planeta que ingressi aquest completament unificat i la Federaci pot admetre planetes els governs dels quals no administrin la totalitat del territori planetari, s a dir, on no hi hagi una unificaci mundial. 

La Federaci s aliada militar de l'Imperi Klingon durant la major part de la seva histria, encara que van ser enemics durant un temps. Malgrat aix, la Federaci ha sostingut violentes guerres i conflictes bllics amb gaireb totes les altres potncies galctiques com el Imperi Romul, la Uni Cardassiana, l'Aliana Ferengi i el Domini. 

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352133" title="Orestias taquiri" nonfiltered="2913" processed="2900" dbindex="137931">

Orestias taquiri  s una espcie de peix de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Per.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352134" title="Orestias tchernavini" nonfiltered="2914" processed="2901" dbindex="137932">

 Orestias tchernavini s una espcie de peix de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Per.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352135" title="Valsalabroso" nonfiltered="2915" processed="2902" dbindex="137933">

Valsalabroso s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352136" title="Norman Bottomley" nonfiltered="2916" processed="2903" dbindex="137934">

El Mariscal en Cap de l'Aire Sir Norman Howard Bottomley KCB CIE DSO AFC RAF (18 de setembre de 1891 - 13 d'agost de 1970) va ser el successor del Mariscal de la RAF Arthur 'Bomber' Harris com a Comandant en Cap del Comandament de Bombarders de la Royal Air Force al 1945.

 Biografia .

Nascut a Yorkshire, va ser educat a la Halifax Secondary, al Borough College (Londres) i a la Universitat de Rennes (Frana), abans de rebre despatx com a oficial subaltern al East Yorkshire Regiment, unint-se al 1915 al Royal Flying Corps, a on serv durant la Primera Guerra Mundial. El 27 de gener de 1916 reb el certificat RAeC 2328. 

Durant el perode d'entreguerres, entre els seus destins s'inclou servei a l'Estat Major del Quarter General de la zona de l'Orient Mitj (1921) i a Egipte (maig de 1921). Al 1924 assist a l'Acadmia d'Estat Major de la RAF, sent destinat al Directori d'Operacions i d'Intelligncia de l'Estat Major al 1925. Al gener de 1930 assisteix a l'Acadmia de Defensa Imperial, i al desembre d'aquell any passa a dirigir l'Estat Major de l'Acadmia d'Estat Major de la RAF. Al 1934 s destinat a l'ndia, comandant l'aerdrom de Lahore i, a l'octubre de 1934, s nomenat comandant del 1r Grup Indi. 

Entre 1938 i 1940, Bottomley va ser Oficial Superior de l'Estat Major de l'Aire al Quarter General de la Comandncia de Bombarders, iniciant-se un rpid ascens dins del comandament de bombarders. All organitz un Cos de Bombarders per ser enviats a Frana amb la petici del Component de l'Aire, sense autoritzaci superior (prova de la manca de mesures per contenir l'avan alemany). Al novembre de 1940 va ser nomenat com a Comandant del 5 Grup. Posteriorment va ser nomenat Adjunt al Cap de l'Estat Major de l'Aire al 1943. Va ser un dels principals defensors de la tctica d'rea de Bombardeig, sent instrumental en l'acceptaci d'aquesta poltica. No obstant aix, amb els preparatius d'Overlord intenta que Sir Arthur Harris modifiqus la poltica al bombardeig de precisi, tasca en la que faria que ambds topessin sovint. Al final de la guerra es retir com a Comandant de la Comandncia de Bombarders. Al 1947 va esdevenir Inspector General de la RAF, retirant-se del servei actiu l'1 de gener de 1948. Entre 1948 i 1956 treball com a Director d'Administraci de la BBC. 

Sir Norman Bottomley va morir el 13 d'agost de 1970, als 78 anys d'edat.

 Promocions .
 Exrcit .
 Sots-tinent   15 d'agost de 1914;
 Tinent   12 de febrer de 1915;
 Capit   9 d'abril de 1916;

 RAF .
 Capit   1 d'abril de 1918;
 Tinent de Vol - 1 d'agost de 1919;
 Comandant d'Esquadr   30 de juny de 1922;
 Comandant d'Ala   1 de juliol de 1929;
 Capit de Grup   1 de juliol de 1935;
 Comodor de l'Aire   1 de novembre de 1938;
 Vicemariscal de l'Aire   14 d'abril de 1942;
 Mariscal de l'Aire   1 de gener de 1946;
 Mariscal en Cap de l'Aire   23 de mar de 1947;

 Condecoracions .

 Comandant de l'Orde del Bany   8 de juny de 1944;
 Company de l'Orde del Bany   17 de mar de 1941;
 Company de l'Orde de l'Imperi Indi   11 de maig de 1937;
 Orde del Servei Distingit   21 de desembre de 1937;
 Creu de la Fora Aria   2 de novembre de 1918;
 5 Mencions als Despatxos - 12 de novembre de 1937, 18 de febrer de 1938 (2), 14 de juny de 1938, 1 de gener de 1941;
 Estrella de 1914-15;
 Medalla Britnica de la Guerra 1914-20;
 Medalla de la Victria 1914-1918;
 Estrella de 1939-45;
 Estrella de les Tripulacions Aries d'Europa amb barra Frana i Alemanya;
 Medalla de la Guerra 1939-1945;
 Comandant de la Legi del Mrit (Estats Units) - 9 Oct 1945;

Referncies.
Air of Authority   Histia de l'Organitzaci de la RAF - Air Chf Mshl Bottomley;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352140" title="Villar de Samaniego" nonfiltered="2917" processed="2904" dbindex="137935">

Villar de Samaniego s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352141" title="La Vdola" nonfiltered="2918" processed="2905" dbindex="137936">

La Vdola s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352142" title="Orestias tomcooni" nonfiltered="2919" processed="2906" dbindex="137937">

Orestias tomcooni  s una espcie de peix de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Per i Bolvia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352145" title="La Zarza de Pumareda" nonfiltered="2920" processed="2907" dbindex="137938">

La Zarza de Pumareda s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita amb Cabeza del Caballo a l'Est, El Milano al Sud, Cerezal de Peahorcada i Mieza a l'Oest i amb Aldeadvila i Masueco al Nord.

Demografia.



 Enllaos externs .
Escut oficial de La Zarza de Pumareda;
Bandera oficial de La Zarza de Pumareda;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352146" title="Adjabiya" nonfiltered="2921" processed="2908" dbindex="137939">


Adjabiya (L'esteril) s una ciutat i municipalitat de Lbia a mig cami entre Barka i Surt.

Fou conquerida per Amr ben al-As el 643 i va haver de pagar el impost de capitaci. Als segles VIII, IX i X fou una important estaci de caravanes i militar. Disposava de mesquita (frundada el 912/913 pel fatimita Abul Qasim Muhammad al-Qaim Biamrillah (fill d'Abu Muhammad Ubayd Allah al-Mahdi Billah), ciutadella, banys, mercats i pous d'aigua. A uns 10 km, a la costa, tenia el port de Al-Mahur. La poblaci era berber del grup luwata. Els moviments dels hilalians i sulaymites a partir del segle XI, li van fer perdre importncia i desprs del segle XIII esdevingu un llogaret irrellevant. S'ha recuperat als darrers anys i fou erigida en municipalitat el 1983.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352147" title="Levi Leipheimer" nonfiltered="2922" processed="2909" dbindex="137940">

Levi Leipheimer (nascut el 24 d'octubre del 1973 a Butte, Estats Units) s un ciclista professional estatunidenc. Actualment corre a les files del Team Astana, un equip de l'UCI ProTour. s un contrarellotgista i un corredor complet en les voltes per etapes.

 Palmars .












1998
Tour de Beauce + 1 etapa;

1999
Campi dels Estats Units en contrarellotge individual;
Tour de Beauce + 1 etapa;

2000
Etapa 2 del Circuit Francobelga;

2001
Etapa 6 del Circuit Francobelga;

2002
Ruta del Sud + 1 etapa;

2004
Etapa 4 de la Setmana Catalana;

2005
Volta a Alemanya + 1 etapa;

2006
Critrium del Dauphin Libr + 1 etapa;
Prleg de la Volta a Califrnia;

2007
Campi dels Estats Units en ruta;
Volta a Califrnia + 2 etapes;
2 etapes a la Volta a Gergia;
1 etapa a la Volta a Missouri;
1 etapa al Tour de Frana;

2008
Volta a Califrnia + 1 etapa;
Prleg del Critrium del Dauphin Libr;
Cascade Cycling Classic;
Clsica a los Puertos;
2 etapes a la Volta a Espanya;
Medalla de bronze en contrarellotge individual als Jocs Olmpics d'estiu 2008 ;

Enllaos externs.

Lloc web oficial;
Perfil al web del Team Astana;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352149" title="Francesc Almarche i Vzquez" nonfiltered="2923" processed="2910" dbindex="137941">
Francesc Almarche i Vzquez (Valncia, 29 de desembre de 1875 - Valncia, 28 de maig de 1927) va ser un historiador valenci.

 Biografia .
Va nixer al si d'una famlia d'humils artesans. Brillant als estudis i amb l'ajut de beques va aconseguir arribar a cursar Filosofia i Lletres a la Universitat de Valncia, llicenciant-se amb la qualificaci d'excellent. Posteriorment es va traslladar a Madrid, on es va doctorar. Va ser professor de llat i histria en diversos instituts i collegis de Valncia.

A la seua ciutat natal va entrar en contacte amb l'hitoriador Roc Chabs, de qui sempre es consider deixeble. El Marqus del Tria el va nomenar Secretari General de l'Exposici Regional i Nacional de Valncia.

Desprs d'unes primeres publicacions va presentar al primer Congrs d'Histria de la Corona d'Arag l'estudi Ramon Muntaner, ciutad de Valncia (1910). L'any 1911 va accedir per oposici al cos d'arxivers, bibliotecaris i arquelegs, i va ser destinat a Terol. Va passar desprs a Castell de la Plana, on es va fer crrec de la Biblioteca Provincial, i on amb l'ajut de Ramon Huguet i Joan Baptista Carb va crear el Museu Provincial. Tamb va ser un assidu collaborador de la Societat Castellonenca de Cultura, publicant diversos treballs al seu Butllet. Posteriorment ocuparia plaa a l'Arxiu del Regne de Valncia i a l'arxiu de la Delegaci d'Hisenda, ambds a la ciutat de Valncia.

Des de 1919 fins a la seua mort va ocupar la presidncia de Lo Rat Penat, des d'on va impulsar la celebraci de la festa de les Creus de Maig a la ciutat de Valncia.

 Obres .
Llista no exhaustiva
1910 Ramon Muntaner, ciutad de Valncia;
1918 La antigua civilizacin ibrica en el Reino de Valencia;
1918 Goigs valencians. Segles XV al XIX;
1920 Historiografia valenciana: estudio de dietarios, libros de memorias, Relaciones, etc. publicat als Annals de l'Institut de Valncia;

Bibliografia.
  Vicente Gascn Pelegr. Prohombres valencianos en los ltimos cien aos, 1878-1978. Valncia. Caixa d'Estalvis de Valncia, 1978. ISBN 845002603X;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352151" title="Almendra" nonfiltered="2924" processed="2911" dbindex="137942">

Almendra s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita amb Sardn de los Frailes a l'Est, Ahigal de Villarino i El Manzano al Sud, Trabanca a l'Oest i amb Fermoselle i Villar del Buey al Nord.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352152" title="Barceo" nonfiltered="2925" processed="2912" dbindex="137943">

Barceo s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352155" title="Ajlun" nonfiltered="2926" processed="2913" dbindex="137944">


Adjlun o Ajlun (     ) s la capital de la governaci d'Ajlun (per no la ciutat ms gran). s una ciutat de muntanya a 76 km al nord-oest d'Amman. Poblaci: 7.289  habitants (l'any 2004)

 Histria .

El seu nom primitiu fou Djabal Djarash i desprs Djabal Awi per estat ocupat per la tribu Awi (segles X i XI). Al-Adil I la va donar en feu a Izz al-Din Usama que hi va construir una fortalesa anomenada Kalat Adjlun. Destruda pels mongols, fou reconstruda desprs del 1260 i sota els mamelucs va ser capalera d'un districte de la provncia de Damasc. Sota els otomans va arribar a donar nom a un kada (capital Irbid). La vila moderna est propera a l'antiga fortalesa.

Vegeu: Governaci d'Ajlun











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352156" title="Barruecopardo" nonfiltered="2927" processed="2914" dbindex="137945">

Barruecopardo s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita amb El Milano i Villasbuenas a l'Est, Saldeana i Bermellar al Sud, Saucelle i Vilvestre a l'Oest i Cerezal de Peahorcada al Narte.

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352157" title="Governaci d'Ajlun" nonfiltered="2928" processed="2915" dbindex="137946">

La governaci d'Ajlun s una divisi administrativa de Jordnia, camb capital a la vila d'Ajlun.

T una poblaci de 119.000 habitants (2004) distribuits en 27 pobles i viles. La superficie es de 420 km2. Hi viuen les tribus Alqudah, Almomani, Freihat, Zoghoul i Rabadi. Les ciutats principals, a ms de la capital Ajlun, sn: Ain-Janna, Kufranji, Anjara, Sakhra i Ibbeen.

Administrativament es divideix en dos nahies (nahia = rea)
 1. Ajlun;
 2. Kofranjah;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352158" title="Prat de Sant Jordi" nonfiltered="2929" processed="2916" dbindex="137947">
Prat de Sant Jordi fou una zona dins el terme de Cat que estava envoltat d'aiges que causaven malalties i d'altres inconvenients. Diverses vegades es va intentar la dessecaci sense xit.

La soluci per a dur a terme la dessecaci del Prat fou la introducci de molins de vent per a fer pujar l'aigua, aquest projecte fou realitzat entre l'any 1845 i 1849. 

 Referncies .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352159" title="Brincones" nonfiltered="2930" processed="2917" dbindex="137948">

Brincones s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352161" title="Encinasola de los Comendadores" nonfiltered="2931" processed="2918" dbindex="137949">

Encinasola de los Comendadores s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352162" title="Orestias tschudii" nonfiltered="2932" processed="2919" dbindex="137950">

Orestias tschudii  s una espcie de peix de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 20 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Per.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352163" title="Guadramiro" nonfiltered="2933" processed="2920" dbindex="137951">

Guadramiro s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352164" title="Orestias tutini" nonfiltered="2934" processed="2921" dbindex="137952">

 Orestias tutini s una espcie de peix de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Per.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352166" title="Orestias uruni" nonfiltered="2935" processed="2922" dbindex="137953">

Orestias uruni  s una espcie de peix de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Per.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352170" title="Orestias ututo" nonfiltered="2936" processed="2923" dbindex="137954">

Orestias ututo  s una espcie de peix de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: Per.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352171" title="Saldeana" nonfiltered="2937" processed="2924" dbindex="137955">

Saldeana s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita amb Villasbuenas a l'Est, Cerralbo al Sud, amb Bermellar a l'Oest i Barruecopardo al Nord.

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352172" title="Sanchn de la Ribera" nonfiltered="2938" processed="2925" dbindex="137956">

Sanchn de la Ribera s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352173" title="Le Translay" nonfiltered="2939" processed="2926" dbindex="137957">

Le Translay s un municipi francs, situat al departament de Somme i a la regi de Picardia. L'any 1999 tenia 182 habitants.

Situaci.
Le Translay s troba a l'oest del Somme, a pocs quilmetres del Sena Martim.

Administraci.
Le Translay forma part del cant de Gamaches, que al seu torn forma part del districte d'Abbeville. L'alcalde de la ciutat s Engilbert Bouvet (2008-2014).

Histria.

Llocs d'inters.

Vegeu tamb.
Llistat de municipis del Somme;

Enllaos externs.
Le Translay al lloc web de l'INSEE;
Poblacions ms properes a Le Translay;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352174" title="Ajmer" nonfiltered="2940" processed="2927" dbindex="137958">
Ajmer s una ciutat del Rajasthan, ndia, capital del districte d'Ajmer. La seva poblaci es d'uns 600.000 habitants.

 Llocs d'inters .

Pushkar, ciutat propera, centre religis, a la vora d'un llac. Ciutat molt sagrada on noms es poden menjar vegetals; l'alcohol i la carn de pollastre (nica existent a la ndia) no es poden prendre ni als hotels per estrangers. Temple notable. Les cerimnies suposadament religioses al llac sn noms per enganyar al turistes i obtenir diner per unes mfies local ben organitzades.

Dargah Shareef (mausoleu) de Khodja Muin al-Din Hasan Sidjzi, al peu del turo de Taragarh, format per diversos edificis de marbre  i patis amb una gran porta donada pel nizam d'Hyderabad, una mesquita donada per l'emperador Shah Djahan, l'Akbari Masjid i la tomba del sant. La tomba de Khodja Muin al-Din Hasan Sidjzi (+1236) el que la converteix en un dels centres de peregrinatge de l'ndia. La tomba fou construda pel sold de Malwa el 1455. Inclou un palau fortificat que fou construt per Akbar, uns jardins construts per Djahangir i uns pavellons de marbre fets per Shah Djahan;

Taragarh Fort, el fort d' Ajmer,

Adhai-din-ka-jhonpra, temple jainista datat el 1153, esdevingu mesquita desprs del 1193;

Palau de Salim, avui museu de la ciutat. ;

Collegi Mayo establert el 1875 per Lord Mayo, virrei de l'ndia ;

Catedral de la Immaculada Concepci (seu de la diocesi catlica d'Ajmer);

Histria .

La ciutat fou fundada pel raja raput Adijaja (Aja) Chawhan, segons la tradici l'any  145, amb el nom de Nagpahar (de la muntanya on era), i al ser destrut per un geni, la va reconstruir a la propera muntanya Taragarh, amb el nom de Garh Bitli, donant a la vall el nom d'Indrakot  i a la ciutat (al costat de la fortalesa), el seu propi nom Ajmere (derivat d'Aja). El 685, Dola Rao, Chauhan governant a Ajmere, es va unir a altres sobirans hinds contra els primers atacs musulmans dirigits per Muhammad Kasim, el conqueridor del Sind, per fou derrotat i mort pels musulmans; el va succeir Manik Rai, fundador de Sambhar, de la que els prncep d'Ajmer va agafar desprs el seu ttol 

El 1024  el sold Mahmud de Gazni va passar per Ajmere en cam cap al temple de Somnath, i la va saquejar destruint temples i deus, per va obviar assetjar la fortalesa de Taragarh per no perdre temps. Els seus guies que l'havien de portar al Gujarat el van portar al desert i les forces d'Ajmer els van atacar i els van causar fortes prdues a ms de qu milers dels soldats musulmans van morir de set; els guies que van confessar haver actuar aix per venjar al seu deu, foren executats.  Visaladeva o Bisal Deo regnava poc desprs a Ajmer i va construir el gran dipsit d'aigua de Bisalsagar; va derrotar els tuars de Delhi i va dominar a les tribus de la selva del Mewar. Ana Deo, net de Bisal Deo va construir l'embarcador del llac Ana Sagar (que desprs va tenir uns pavellons de marbre construts per Shah Djahan). El tercer descendent d'Ana es va casar amb la filla d'Anang Pal Tuar de Delhi; el seu fill Prithwi Raja fou el darrer chauhan i fou adoptat per Anang Pal de Delhi i aix va esdevenir rei d'aquesta i d'Ajmere

el 1192 Prithwi Raja, de Delhi i Ajmere, fou derrotat i mort en un xoc sagnant amb el grida Muizz al-Din Muhammad i poc desprs Ajmer fou conquerida pel sold grida (1192) i els seus habitants que feien resistncia foren massacrats o esclavitzat. El pas fou concedit a un parent de Prithwi a canvi d'un fort tribut. El 1193 el sold va enderrocar als reis rathor de Kanauj i els rathor van emigrar a Marwar. El raja d'Ajmer no fou lleial i va conspirar amb els rathor per eliminar a 
Kutb al-Din, el fundador de la dinastia musulmana de Delhi (1195); per  Kutb al-Din el va atacar inesperadament i va quedar tancat a la fortalesa on es va sucidar amb les seves dones, a la pila funerria. Tot seguit el sobir de Delhi va atacar als mers (habitants de Merwar) i als rajputs i va patir alguna derrota quedant assetjat fins i tot a Ajmer per finalment va aconseguir annexionar el pas de les muntanyes Aravalli. El fort de Taragarh fou donat a Sayyid Husain. Kutb al-Din va morir el 1210 i aprofitant aix els rathors i chauhans van atacar Taragarh i van massacrar la guarnici. Shams al-din Altamish, successor de Kutb al-Din va restaurar el domini de Delhi a Ajmere (Ajmer)

Desprs del 1398 amb els saqueig de Delhi per Tamerl se'n van apoderar Rama Kumbho  cap dels rajputs de  Mewar (Udaipur) per en foren expulsats el 1455 (altres fonts donen el 1469)  pels soldans de Malwa. Van conservar la ciutat fins el 1531 quan Malwa va passar a Gujarat i Ajmer fou ocupada pel raja rathor Mal Deo de Marwar (Jodhpur). Al comenament del seu regnat (1556) se'n va apoderar Akbar el Gran que la va incloure en un subadahat o districte del imperi que va agafar el nom d'Ajmer i abraava tota Rajputana.  Fou sovint residncia reial i Akbar hi va fer construir un palau. Tamb Djahangir hi va residir llargues temporades. Sir Thomas Roe, ambaixador del rei Jaume I d'Anglaterra, va presentar les seves credencials al emperador a Ajmer el 23 de desembre del 1615. El 1659 Aurangzeb va derrotar prop de la ciutat a les forces del seu germ  Dara, la fugida del qual i les seves privacions foren relatades pel viatger Bernier.

El 1721 va ser ocupada per Ajit Singh de Marwar que va matar al governador imperial . Muhammad Shah la va recuperar poc temps desprs per deu anys desprs tornava a ser ocupada per Abhay Singh, successor de Ajit com a governant de Marwar. Ram Singh, fill d'Abhay, enfrontat a un oncle, va cridar en ajut als marathes dirigits per Jai Apa Sindhia. Desprs d'una srie de fets complicats, intrigues i contra complots, Jai Apa fou assassinat i el 1756 es va fer un acord pel que Bijai Singh, cos i rival de Ram Singh, entregava la sobirania d'Ajmer als marathes i rebia el principat com a feu contra pagament d'un tribut triennal; Els segents 31 anys van dominar el districte per el 1787 Madhuji Sindhia va envair Jaipur, i els rathors, en defensa de Jaipur, van ocupar Ajmer i van anullar el tribut. El 1790 els marathes dirigits per  De Boigne, van derrotar els rathors a Patan, i van recuperar Ajmer.
 
Desprs de la guerra de Pindari, Daulat Rao Sindhia va haver d'entregar el territori d'Ajmer als britnics (pel tractat de 25 de juny de 1818). Va esdevenir un districte britnic; el 1820 li fou incorporat el districte de Merwara (vegeu Merwara). L'administraci britnica, sobretot per part del coronel Dixon, fou excellent, i la regi va prosperar. Vegeu territori d'Ajmer i Ajmer-Merwara (provncia).

Durant la rebelli del 1857 no es van produir incidents a la regi que va romandre lleial als britnics. El 28 de maig dos regiments d'infanteria de Bengala i un d'artilleria es van revoltar a Nasirabad per els europeus foren protegits per un regiment de infanteria de Bombai i un destacament del batall de Merwara va vigilar amb eficcia el tresor i els magatzems de la provncia a Ajmer. Els regiments rebels van anar a Delhi. El 1868-1869 la regi fou afectada per una gran fam.

Ajmer fou capital de la provncia d'Ajmer-Merwara que va subsistir amb la independncia el 1947, i esdevingu l'estat d'Ajmer el 1950, que es va unir al Rajasthan el 1 de Novembre del 1956. 

 referencia .

The Imperial Gazetteer of India, Oxford, Clarendon Press, 1908-1931.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352175" title="Trabanca" nonfiltered="2941" processed="2928" dbindex="137959">

Trabanca s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita amb Almendra a l'Est, Ahigal de Villarino al Sud, Cabeza de Framontanos i Villarino de los Aires a l'Oest i Fermoselle al Nord.

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352176" title="Lnia evolutiva de Grimer" nonfiltered="2942" processed="2929" dbindex="137960">
Aquesta lnia evolutiva de Pokmon inclou Grimer i Muk.

Grimer.

Grimer s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus ver i evoluciona en Muk.





Muk.

Muk s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus ver i evoluciona de Grimer.





Enllaos externs.
Web oficial de Pokmon;
;
;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352177" title="Adjnadayn" nonfiltered="2943" processed="2930" dbindex="137961">
Adjnadayn fou una batalla lliurada el juliol/agost del 634 entre els rabs musulmans que havien envat Palestina, i els bizantins. Segons les fonts rabs el lloc de la batalla estava situat entre Ramla i Bayt Djibrin. S'ha identificat com un lloc proper al wadi l-Samt.

Els bizantins anaven manat per Teodor, germ de l'emperador Heracli i per un general anomenat pels rabs Artabun; els rabs estaven formats per tres contingents reunits probablement sota el comandament suprem de Khalid ben al-Walid. Els grecs foren derrotats i es van replegar cap a Damasc.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352178" title="Adnan" nonfiltered="2944" processed="2931" dbindex="137962">
Adnan s l'ancestre epnim dels rabs del nord segons el sistema genealgic establert el 800.

El nom apareix a les inscripcions nabatees (com Abd Adnon o com Adnon) i es va estendre cap a l'Arbia del sud a travs de la ruta de l'encens. No est testimoniat a la poesia pre islmica i molt poc a la islmica primitiva.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352182" title="Adrar" nonfiltered="2945" processed="2932" dbindex="137963">


Adrar (paraula berber que vol dir muntanya) s un nom geogrfic donat a diversos llocs:

Adrar (Algria), capital de la regi de Touat;
Provncia d'Adrar, provncia d'Algria;
Adrar des Ifoghas, muntanyes de Mali;
Adrar Tmar, altipl a Mauritnia ;
Regi d'Adrar, regi (subdivisi administrativa) de Mauritania;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352183" title="Adrar (Algria)" nonfiltered="2946" processed="2933" dbindex="137964">
Adrar (rab       berber: ) s una ciutat d'Algria, capital de la provncia d'Adrar. Es troba a 650 km al sud-est de Bchar (antiga Colomb-Bechar). Es capital tanmateix de la regi encara anomenada Touat (nom de la divisi administrativa sota l'administraci francesa) i principal ksar (kasr) de la tribu dels timmi. La comuna (molt gran) t 633 km2 i la poblaci estimada el 2007 era de 50.000 habitants.

La ciutat moderna fou fundada pels francesos el 30 de juliol de 1900. Es va desenvolupar com a centre administratiu i comercial. El 1951 tenia 1785 habitants. Disposa d'un aeroport (Aeroport de Touat-Cheikh Sidi Mohamed Belkebir, tamb anomenat Aeroport d'Adrar)  a 10 km del centre.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352184" title="Comaloforno" nonfiltered="2947" processed="2934" dbindex="137965">

El Comaloforno s una muntanya de 3.029 metres  (3.033 m. segons altres mesures) situada dins el Parc Nacional d'Aigestortes i Estany de Sant Maurici a la comarca de l'Alta Ribagora, i s el cim ms alt situat completament dins de Catalunya.

Rutes.
Fonamentalment existeixen dues rutes principals: des de l'Hospital de Viella i des de la presa de Cavallers, a la Vall de Bo.

Bibliografia.
 Mapa Vall de Bo, ed. Alpina.
 Los tresmiles del Pirineo, Juan Buyse, ed. Martnez Roca.

Enllaos externs.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352186" title="La Bouza" nonfiltered="2948" processed="2935" dbindex="137966">

La Bouza s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita amb Puerto Seguro a l'Est, Villar de Ciervo al Sud, amb Portugal a l'Oest i Puerto Seguro al Nord.

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352187" title="Besiberri Sud" nonfiltered="2949" processed="2936" dbindex="137967">

El Besiberri Sud s una muntanya de 3.023 metres situada al Parc Nacional d'Aigestortes i Estany de Sant Maurici a la comarca de l'Alta Ribagora. Aquesta muntanya forma part del Masss del Besiberri juntament amb el Besiberri del Mig, Besiberri Nord i el Comaloforno.

Rutes.
Fonamentalment existeixen dues rutes principals: des de l'Hospital de Vielha i des de la presa de Cavallers, a la Vall de Bo

Bibliografia.
 Mapa "Vall de Bo", ed. Alpina.
 "Los tresmiles del Pirineo", Juan Buyse, ed. Martnez Roca.

Enllaos externs.
 Ressenya des del Tnel de Vielha;

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352188" title="Besiberri Nord" nonfiltered="2950" processed="2937" dbindex="137968">

El Besiberri Nord s una muntanya de 3.009 metres situada al Parc Nacional d'Aigestortes i Estany de Sant Maurici a la comarca de l'Alta Ribagora. Aquesta muntanya forma part del Masss del Besiberri juntament amb el Besiberri del Mig, Besiberri Sud i el Comaloforno.

Rutes.
La ruta principal parteix de la presa de Cavallers, a la Vall de Bo.

Bibliografia.
 Mapa "Vall de Bo", ed. Alpina.
 "Los tresmiles del Pirineo", Juan Buyse, ed. Martnez Roca.

Enllaos externs.
 Ressenya des Cavallers;

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352190" title="Masueco" nonfiltered="2951" processed="2938" dbindex="137969">

Masueco s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita amb Perea de la Ribera i La Pea a l'Est, La Zarza de Pumareda i Cabeza del Caballo al Sud, Aldeadvila de la Ribera a l'Oest i Portugal al Nord.

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352191" title="Besiberri del Mig" nonfiltered="2952" processed="2939" dbindex="137970">

El Besiberri del Mig s en realitat dues muntanyes: el Besiberri del Mig N o Pic Sim de 2.995 metres (3.002 segons altres mesures), i el Besiberri del Mig S o Pic Jols de 2.995 metres (3.003 segons altres mesures).

Est situat al Parc Nacional d'Aigestortes i Estany de Sant Maurici a la comarca de l'Alta Ribagora. Forma part del Masss del Besiberri juntament amb el Besiberri Nord, Besiberri Sud i el Comaloforno, conformant tots els l'anomenada Cresta dels Besiberris.

Rutes.
La ruta amb ms renom parteix de la presa de Cavallers, a la Vall de Bo, i ressegueix tota la cresta, del Nord al Comaloforno.

Bibliografia.
 Mapa "Vall de Bo", ed. Alpina.
 "Los tresmiles del Pirineo", Juan Buyse, ed. Martnez Roca.

Enllaos externs.
 Ressenya de la cresta dels Besiberris;

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352196" title="Mieza (Salamanca)" nonfiltered="2953" processed="2940" dbindex="137971">

Mieza s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita amb La Zarza de Pumareda a l'Est, Vilvestre al Sud, Portugal a l'Oest i Aldeadvila de la Ribera al Nord.

Demografia.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352198" title="Punta Alta" nonfiltered="2954" processed="2941" dbindex="137972">

s Punta Alta s una muntanya de 3.014 metres situada al Parc Nacional d'Aigestortes i Estany de Sant Maurici a la comarca de l'Alta Ribagora.

Rutes.
La ruta principal parteix de la presa de Cavallers, a la Vall de Bo, travs de la vall de Comalesbienes, o b pel refugi Ventosa i Calvell.

Bibliografia.
 Mapa "Vall de Bo", ed. Alpina.
 "Los tresmiles del Pirineo", Juan Buyse, ed. Martnez Roca.

Enllaos externs.
 Ressenya des Cavallers;

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352199" title="Chris Irwin" nonfiltered="2955" processed="2942" dbindex="137973">
 Chris Irwin  va ser un  pilot de curses automobilstiques britnic que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Va nixer el 27 de juny del 1942 a Wandsworth, Londres, Anglaterra. 


 A la F1 .

Chris Irwin va debutar a la quarta cursa de la temporada 1966 (la dissetena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 16 de juliol del 1965 al circuit de Brands Hatch el GP de Gran Bretanya.

Va participar a deu proves puntuables pel campionat de la F1, disputades en dues temporades consecutives (1966 i 1967) aconseguint una cinquena posici com a millor classificaci en una cursa i assolint dos punts pel campionat del mn de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352200" title="Perea de la Ribera" nonfiltered="2956" processed="2943" dbindex="137974">

Perea de la Ribera s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita 1mb Villarino de los Aires a l'Est, La Pea al Sud, Masueco a l'Oest i amb Portugal al Nord.

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352204" title="Adrar des Ifoghas" nonfiltered="2957" processed="2944" dbindex="137975">
Adrar des Ifoghas s un masss muntanys del Shara del sud entre els 18 i els 21 graus nord i els 0,3 i 3 est, a la regi de Kidal.

s una prolongaci de l'Ahaggar, i com aquest, est format per roques cristallines precambrianes.

Hi viuen els tuareg entre els quals les tribus noble de la regi, els ifoghas, que fins fa uns anys encara es consideraven independents. El nom de la tribu s'ha donat a totes les tribus del Adrar i rodalies. A tota la regi de Kidal hi vivien 14.574 nmades el 1949 que pasturaven prop del masss i venien els productes a Tidikelt i a Touat. El principal centre administratiu es la ciutat de Kidal (683 habitants el 1949)




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352205" title="Puerto Seguro" nonfiltered="2958" processed="2945" dbindex="137976">

Puerto Seguro s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita amb San Felices de los Gallegos a l'Est, Villar de Ciervo al Sud, amb La Bouza i Portugal a l'Oest i Ahigal de los Aceiteros al Nord.

Demografia.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352206" title="Resilincia" nonfiltered="2959" processed="2946" dbindex="137977">

En enginyeria, la resilincia es una magnitud que mesura la quantitat d'energia, que absorbeix un material al trencar-se sota l'acci d'un impacte, per unitat de superfcie de trencada. 

Relaci entre Resilincia i Tenacitat.
La Resilincia es diferencia de la tenacitat en qu aquesta quantifica la quantitat d'energia absorbida per unitat de superfcie de trencada sota l'acci d'un esfor progressiu, i no d'un impacte. La relaci entre resilincia i tenacitat es generalment constant i creixent, s a dir, quan un material presenta major resilincia que un altre, generalment presenta major tenacitat. Malgrat aix, la relaci no s lineal.

Mesure de la resilincia d'un material.
La quantificaci de la resilincia d'un material es determina amb un assaig pel mtode Izod o el pndul de Charpy, resultant un valor indicatiu de la fragilitat o la resistncia als xocs del material assajat. Un elevat grau de resilincia es caracterstic dels acers austentics, acers amb alt contingut de austenita. En acers al carboni, els acers suaus (amb menor contingut percentual de carboni), tenen una major resilincia que els acers durs.

Unitats.
En el Sistema Internacional d'Unitats s'expressa en Joule per metre quadrat (J/m).

Una unitat molt utilitzada en enginyeria per la resilincia es el kilogram-fora metre per centmetre quadrat (kgfm/cm), o kilopond metre per centmetre quadrat (kpm/cm).

Proveta.



Enllaos externs.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352207" title="Lnia evolutiva de Shellder" nonfiltered="2960" processed="2947" dbindex="137978">
Aquesta lnia evolutiva de Pokmon inclou Shellder i Cloyster.

Shellder.

Shellder s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus aigua i evoluciona en Cloyster.





Cloyster.

Cloyster s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus aigua i gel. Evoluciona de Shellder.





Enllaos externs.
Web oficial de Pokmon;
;
;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352209" title="Saucelle" nonfiltered="2961" processed="2948" dbindex="137979">

Saucelle s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita amb Barruecopardo a l'est, Bermellar i Hinojosa de Duero al sud, amb Mogadouro a l'oest i Vilvestre al nord.

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352211" title="Vilvestre" nonfiltered="2962" processed="2949" dbindex="137980">

Vilvestre s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita amb Barruecopardo i Cerezal de Peahorcada a l'Est, Saucelle al Sud, amv Portugal a l'Oest i Mieza al Nord.

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352212" title="Eri de Manxria" nonfiltered="2963" processed="2950" dbindex="137981">

L'eri de Manxria (Erinaceus amurensis) s una espcie d'eri similar a l'eri com en aparena i estil de vida, tot i que t una coloraci ms clara. Un exemplar mitj pesa entre 600 i 1.000 grams. s originaria de l'Provncia de l'Amur i Primrie a Rssia, Manxria a la Xina i la pennsula de Corea.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352219" title="Uperitzaci" nonfiltered="2964" processed="2951" dbindex="137982">
La uperitzaci, ultrapasteuritzaci o UHT (Ultra High Temperature) s una tcnica moderna per a la conservaci d'aliments. Consisteix en sotmetre els aliments a una temperatura d'uns 140C i 150C, generalment mitjanant vapor, sense alterar-ne el sabor ni el color, eliminant aix els microbis que pugui contenir.

Generalment s utilitzat en lctics.

Vegeu tamb.
 Pasteuritzaci;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352220" title="Jos Gimeno Almela" nonfiltered="2965" processed="2952" dbindex="137983">
Jos Gimeno Almela fou un arquitecte i poltic valenci. s autor del magatzem d'valos (1910) i de l'Auditori Municipal de Castell (1923) amb Vicente Vicioso. Fou alcalde de Castell de la Plana de juny de 1938 a abril de 1939, quan la ciutat va caure a mans de les tropes franquistes.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352221" title="Amadeo Rib Simont" nonfiltered="2966" processed="2953" dbindex="137984">
Amadeo Rib Simont fou un poltic valenci, que form part de la comissi gestora del Front Popular que va governar l'ajuntament de Castell de la Plana i que en fou nomenat alcalde de juny de 1937 a maig de 1938.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352222" title="Gimnstica als Jocs Olmpics d'estiu de 1924" nonfiltered="2967" processed="2954" dbindex="137985">

Als Jocs Olmpics de 1924 celebrats a la ciutat de Pars (Frana) es realitzaren nou proves de gimnstica, totes elles en categoria masculina. Les proves es desenvoluparen a l'Estadi Olmpic de Colombes entre els dies 17 i 24 de juliol de 1924.

Nacions participants.
Participaren 72 gimnastes de nou nacions difernts:


  (8);
  (8);
  Frana (8);
  Itlia (8);
  Iugoslvia (8);

  (8);
  (8);
  (8);
  (8);


Resum de medalles.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  Gimnstica - Pars 1924;
  www.sports-reference.com - Gimnstica 1924;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352225" title="Jos Castell Arroyo" nonfiltered="2968" processed="2955" dbindex="137986">
Jos Castell Arroyo (Castell de la Plana, 1904 - Mxic, 1982) fou un advocat i poltic castellonenc, fill de Jos Castell Trrega, amb qui collabor en la redacci d'El Heraldo de Castelln. Es llicenci en dret a la Universitat de Valncia i quan comen a exercir es va afiliar al PSOE, del qual en fou delegat al Congrs de 1931. Desprs del triomf del Front Popular a les eleccions generals espanyoles de 1936, fou nomenat vicepresident de la Comissi gestora provincial del PSOE de mar a octubre de 1936. El maig de 1936 fou designat regidor de l'ajuntament de Castell i magistrat de l'Audincia de Castell, i n'exercir d'alcalde de novembre de 1936 fins a la seva dimissi el maig de 1937. Tamb fou vicepresident de la Diputaci de Castell.

Fou fiscal de l'Exrcit Popular de la Repblica fins al final de la guerra civil espanyola, quan es va exiliar cap a Algria i d'ac el 1942 a Mxic, on va dirigir la revista Siempre i es dedic al comer i l'exportaci de papereria i sabons.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352230" title="Manuel Aragons Cucala" nonfiltered="2969" processed="2956" dbindex="137987">
Manuel Aragons Cucala (Sant Mateu (Baix Maestrat), 1904 - 1982) fou un advocat i poltic valenci. Es llicenci en dret a la Universitat de Valncia i va exercir a Castell de la Plana, Vila-real i Sant Mateu. Fou diputat provincial diverses vegades durant la dcada de 1930 i president de la secci castellonenca d'Uni Republicana. Fou nomenat alcalde de Castell de maig a novembre de 1936 per deix el crrec quan fou nomenat jutge de primera instncia i instrucci. Quan es refugi a Barcelona fou nomenat magistrat, i en acabar la guerra civil espanyola marx a Mxic, on es disting com a tractadista de dret amb Nociones de derecho positivo mexicano (1974).

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352232" title="Journal France 3 - Pas Catal" nonfiltered="2970" processed="2957" dbindex="137988">
Programa informatiu per a la Catalunya Nord del canal francs France 3. 

Va comenar a emtere's el 20 de mar del 1999, amb una durada de 6 minuts, que desprs es va incrementar a 7 minuts. 

S'emet setmanalment, cada dissabte a les 19.30 h. s ntegrament en catal, amb subttols en francs. 

 Enllaos externs .
 Edici del Journal France 3 - Pas Catal, vdeo de YouTube ac;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352233" title="Miguel Santos Moliner" nonfiltered="2971" processed="2958" dbindex="137989">
Miguel Santos Moliner fou un sindicalista i poltic socialista valenci. Espardenyer de professi, fou dirigent de la UGT i un dels fundadors del PSOE a Castell de la Plana, amb el qual fou escollit regidor de l'ajuntament. El 1932 fou secretari de la Federaci Nacional d Obrers Espardenyers i Oficis Annexos d Espanya de la UGT. 

Desprs de les eleccions generals espanyoles de 1936 fou escollit alcalde de Castell de febrer a maig de 1936. Desprs de la guerra civil espanyola fou condemnat a 30 anys de pres.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;
 La repressi a Castell  ;
 Petita biografia;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352236" title="Vicent Tirado Gimeno" nonfiltered="2972" processed="2959" dbindex="137990">
Vicent Tirado Gimeno fou un poltic valenci, avi d'Antonio Tirado Jimnez. Treball com a prit mercantil i fou membre del Partit Republic Radical. De 1933 a 1936 va ocupar l'alcaldia de Castell de la Plana. En esclatar la guerra civil espanyola fou empresonat per les milcies del Front Popular, que l'alliberaren el 1938. Desprs de la guerra fou representant a Castell de la General Motors.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352238" title="Manuel Pelez Edo" nonfiltered="2973" processed="2960" dbindex="137991">
Manuel Pelez Edo ( -   la Pobla de Valverde, provncia de Terol, 1936) fou un poltic valenci. Treball com a rellotger i el 1903 milit a Uni Republicana, desprs es passaria al Partit Republic Radical, amb el que fou regidor de l'ajuntament de Castell de la Plana de 1918 a 1922. A les eleccions municipals de 15 d'abril de 1931 fou escollit alcalde de Castell, crrec que va ocupar fins  a desembre de 1933. Tamb fou vicepresident del Comit Provincial del seu partit (1932), i governador civil d'Alacant i de Terol. Mentre ocupava aquest crrec esclat la guerra civil espanyola, i al poc temps fou detingut i afusellat per les milcies del Front Popular.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352240" title="Adrar Tmar" nonfiltered="2974" processed="2961" dbindex="137992">
L'altipl d' Adrar  (berber: , literalment Muntanya) conegut tamb com Adrar Tmar per distingir-lo de les muntanyes Adrar de Mali s un conjunt d'altiplans del Shara que cobreix una superfcie de 150.000 km2 al nord de Mauritnia

Fou poblat al neoltic  i la seva desertificaci ha deixat les restes arqueolgiques intactes entre les quals els cercles de pedra i l'antiga ciutat d'Azougui. Les seves depressions estan seguides per ueds (rius generalment secs) o a les depressions tancades (anomenades grayr) estan plenes de shebkhas (llacunes salades generalment seques excepte els periodes de pluja)  L'altura mxima es el Dhar de 830 metres. Coneguda per les seves gorgues i dunes, hi viu poca gent, la majoria a la ciutat d'Atar. Hi ha altres oasis: Azougui, Ksar Torchane, Toungad, Oujeft i Chuinguiti.

La zona fou habitada pels bafour. Els portuguesos encara anomenaven aquestes muntanyes com "muntanyes de Bafor" en el segle XVI per a partir del segle X hi havien entrat els lamtuna i el seu cap Abu Bakr ben Umar va conquerir Shinkit (Chinguiti o Chinguetti) i desprs efmerament Ghana; tres segles ms tard els makil, expulsats pels marnides del Marroc, es van dirigir al sud i van sotmetre a les tribus berbers; el moviment marabut del segle XV tamb va contribuir a difondre l'rab; en aquesta poca es va establir la jerarquia a la societat; a dalt els guerrers o hasan, desprs els marabut o zuaya i finalment els tributaris o zenaga, i sota de tot el esclaus (bafour, negres, mestissos) coneguts com haratin. 

El territori estava regit per un emir que fou independent fins el 1909. La zona fou ocupada per la columna Gouraud aquest any 1909. L'emir fou posat sota protectorat francs per es va revoltar el 1932 i la lluita va durar dos anys.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352243" title="Regi d'Adrar" nonfiltered="2975" processed="2962" dbindex="137993">

Adrar (           ) s una disi administrativa de Mauritnia, la segona ms gran del pas, anomenada aix per l'altipla d'Adrar (conegut tamb com Adrar Tmar). La capital s Atar que concentra al menys la meitat de la poblaci. Altres viles sn Choum, Chinguetti (Chinguiti) i  Ouadane. 

Administrativament est subdividida en tres departaments:

Aoujeft;
Atar;
Chinguiti;

La poblaci el 1988 era de 61.847 i el 2000 s'havia redut a 60.847 habitants. La superfcie s de 215.300 km2

Vegeu tamb: Adrar Tmar




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352246" title="Matrimoni homosexual" nonfiltered="2976" processed="2963" dbindex="137994">

Homosexualitat legal




Homosexualitat illegal



]]El matrimoni homosexual o matrimoni entre persones del mateix sexe s el reconeixement social, cultural i jurdic que regula la relaci i convivncia de dues persones del mateix sexe, amb iguals requisits i efectes que els existents per als matrimonis entre persones de diferent sexe. Com a alternativa a aquesta instituci, existeixen altres institucions civils, que difereixen segons la regi o el pas, i amb diferents denominacions com ara "parelles de fet", "unions civils" o "concubinats", tot i que sovint sn criticades per els moviments de defensa dels drets dels homosexuals per ser insuficients o discriminatoris. 

Actualment, el matrimoni homosexual s totalment legal a sis Estats: Blgica, el Canad, Noruega, Espanya, els Pasos Baixos i Sud-frica. s legal, a ms a alguns estats nord-americans. Tot i que els Pasos Baixos foren el primer Estat a legalitzar el matrimoni homosexual, Espanya fou el primer Estat a reconixer-ne tots els drets, incloent-hi el dret d'adopci, sota els mateixos termes i sota la mateixa llei.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352249" title="Atar" nonfiltered="2977" processed="2964" dbindex="137995">
Atar ( rab:     ) s una ciutat del nord-oest de Mauritnia, capital de la regi d'Adrar i del departament d'Atar, i principal establiment de l'altipl d'Adrar (Adrar Tmar). Disposa d'un petit aeroport, un museu i una mesquita histrica construda l'any 1674. Algunes vegades ha estat final d'etapa en el Rally anomenat Pars-Dakar. La seva poblaci estimada es d'uns 30.000 habitants (4.500 el 1950). El departament d'Atar tenia 35.313 habitants el 1988 i 41.645 el 1996.

Darrerament gelegs russos han descobert un riu subterrani que pot abastir d'aigua a 50.000 persones ms que tota la poblaci de la ciutat i la meitat de tota la provncia.

 Histria .

Fou fundada el segle XVI o XVII per dissidents de Chingueti. Segons la tradici cada any els Idau Ali organitzaven a Chingueti una caravana de peregrins i donaven el imamat dels peregrins a un notable Smcida, per un any es va trencar la tradici i el imamat fou confiat a un Ghellaoui; llavors un grup d'smcides va abandonar la ciutat i es va anar a instal lar prop d'Azougui, que llavors era una ciutat destacada (desprs va desaparixer) on fins i tot els portuguesos van tindre una feitoria el segle XV. D'aquest establiment va sorgir Atar que aviat esdevingu un centre comercial dels nmades i una sortida pels productes del sud marroqu.

Al comenament del segle XX Coppolani i el successor el coronel Montan-Capdebosc va estendre la influncia francesa al nord del Senegal van veure que calia conquistar l'Adrar que era el centre d'oposici a la colonitzaci. El coronel Gourad va decidir establir les seves forces a Atar, considerada capital d'Adrar i hi va arribar la seva columna desprs de derrotar a l'emir d'Atar i als que els francesos anomenaren "talibs" del xeic Ma al-Ainin (Ma al-Aynayn) al pas d'Hamdun entrant al ksar el 9 de gener de 1909. El cap dels smcides, Sidia Ould Sidi Baba va presentar la seva submissi a Frana. Des de aquesta data no va parar de guanyar importncia. Esta unida per carretera i avi amb la capital del pas, Dakar i Marroc.

 Bibliografia .
Gouraud, Mauritani-Adrar, Pars 1945


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352250" title="Planeta Imaginari" nonfiltered="2978" processed="2965" dbindex="137996">
Planeta Imaginari va ser un programa infantil-juvenil de televisi produt per TVE-Catalunya, als seus estudis de Sant Cugat del Valls, que es va comenar a emetre per primera vegada els dissabtes de mat el 1983, al circuit catal de TVE. 

El 1984 va saltar a la primera cadena de Televisi Espanyola, els dilluns a la tarda, on va romandre fins l'any 1986. Els primers episodis es van emetre doblats del catal i desprs es van realitzar directament en castell.

La protagonista/conductora del programa era Flip, una noia que vivia acompanyada d'en Muc, el seu amic invisible, al Planeta Imaginari i, eventualment, amb en Malet (un noi de la seva mateixa edat). Dormia en un llit de metacrilat transparent, la capalera del qual canviava en cada programa, igual com la superfcie del seu planeta, que era completament blanc amb uns volums cbics, que simbolitzaven el relleu, que tamb canviaven en cada epoisodi. 

El programa l'animaven les fantstiques visites que rebia el planeta i que interactuaven amb Flip, com ara personatges de contes, malabaristes, titelles, contacontes, msics, mims, etc

La sintonia del programa del programa era una versi de l'Arabesque nm. 1 de Debuddy, del japons Isao Tomita: Arabesque n1 de Debussy.

 Repartiment .
 Teresa Soler (Flip);
 Josep Maria Gimeno (Malet);
 Manuel Barcel (prof. Otto Lidenbrok);
 Vol-Ras (clons);
 Santi Arisa (astronautes);
 Marta Angelat (veu lluna);
 Cifr (cmic);
 Lloren Miquel (Lluna de Mlis);
 Georges Mlis (Director de "Voyage a la Lune" - seqncies ofertes);
 La Fira Creatures (Laura Rispa i Toni Barberan) (Titelles de fils i contes amb diverses tcniques);
 

 Gui i direcci - Miquel Obiols;
 Decoraci - Luis Gracia;
 Ambientaci - Rosa Maria Oliva;
 Illuminaci - J. M. Villar Penarroya;
 Caracteritzaci - Josefina Derch;
 Vestuari - Pau Gag;
 Muntatge musical - Xavier Maristany;
 Coordinaci - Pep Duran;
 Ajudant de producci - ngel Viloria;
 Ajudant de realitzaci - Maria Mir;
 Producci - Fernando G. Tejedor;
 Realitzaci - Conxa Fernndez, Amparo Sols;

 Enllaos externs .
 Sintonia completa del programa, vdeo de Youtube ac;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352252" title="Chinguiti" nonfiltered="2979" processed="2966" dbindex="137997">


Chinguiti o Chinguetti (rab      ) s una vila i un ksar o fortalesa-magatzem del nord de Mauritnia a la regi d'Adrar. La mesquita s tambe rellevant, pero no tant antiga. Hi ha cinc biblioteques de manuscrits alcornics. Es considera la sptima ciutat ms santa del islam per el ttol s discutit. S'ha intentat desenvolupar a la ciutat el turisme d'aventura. A la rodalia hi ha les pintures rupestres del pas d'Amoghar

La fundaci de la ciutat est datada tradicionalment el 777. El segle XI hi van arribar els berbers sanhadja. El ksar es va fundar al segle XIII per ser centre de caravanes que anaven de la mar Mediterrnia a l'frica sub-sahariana, i encara se'n conserva una part. Tamb va esdevenir un centre d'estudis islmics i d'erudici cientfica a la regi.

La ciutat donava nom a tot el pas conegut a l'edat mitjana com Bilad Shinguit (Terra de Chinguiti)

Junt amb Ouadane i Tichit ha estat designada com a Patrimoni de la Humanitat el 1996. El nom de Chingueti s'ha donat al primer pou de petroli de Mauritnia a la mar.

Hi va nixer Ahmad ibn al-Amin al-Shinqiti (1863 1913) un dels escriptors mauritans ms famosos

Referncies . 
UNESCO sobre Chinguetti;
"The Treasures in Mauritania's Dunes" in The Courier, December, 2000;
Mauritania Today - Chinguetti;
A "Saudi Aramco World" article sobre els manuscrits de Chinguetti;
CNN Traveler article sobre Chinguetti i les seves biblioteques;
U.S. Department of State Reports - Mauritnia;
Palin's Travels - Chinguetti;
Llibreries del desert;

Enllaos externs . 

Shinqit Forum;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352254" title="David Corts Caballero" nonfiltered="2980" processed="2967" dbindex="137998">

David Corts Caballero (Campillo de Llerena, 29 d'agost de 1979) s un futbolista professional extremeny. Juga com a lateral dret al Getafe CF.

Es va formar a les categories inferiors del CF Extremadura, debutant amb el primer equip a la Segona Divisi a la temporada 1999-00. Desprs de tres temporades al club blaugrana va fitxar pel Reial Mallorca per a la temporada 2002-03. 

Al club vermellenc va guanyar una Copa del Rei a la seva primera temporada. La temporada 2006-07 va fitxar pel Getafe CF on la primera temporada va disputar la titularitat al romans Cosmin Contra, jugant disset partits de titular. Durant la temporada segent va aconseguir ser la primera opci de l'entrenador Michael Laudrup, jugant trenta partits com a titular i arribant a disputar els quarts de final de la Copa de la UEFA on va ser eliminat pel Bayern de Munic.

Enllaos externs.
 Fitxa a la plana oficial de la LFP ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352255" title="L'Alqueria Blanca (srie)" nonfiltered="2981" processed="2968" dbindex="137999">

L'Alqueria Blanca s una srie de Canal 9. Va ser estrenada el 2007.

Est ambientada en els anys 60 i reflecteix la vida d'un poble de l'interior de l'Alcoi. En un ambient eminentment rural i marcat per les grans diferncies entre les dues famlies ms representatives del lloc, els Falc i els Pedreguer, es viuen una srie d'histries amb l'amor per damunt de la diferncia de classes, l'enveja, la gelosia i l'escndol davant d'alguns dels avanos imparables de la societat com a eixos principals de l'argument. El que podria resultar un poble tranquil en qu es reflecteix la vida absorta dels seus habitants, allunyats de les grans ciutats, dels mitjans de comunicaci i dels avanos de la societat, es converteix en l'escenari d'una lluita de classes, poder i terres. 

 Personatges i actors .
Famlia Pedreguer;
 Josep Pedreguer (Berna Llobell);
 Dora Pedreguer (Lola Molt);
 Rafel Sanchis (Juan Gea);
 Jaume Sanchis Pedreguer (Miguel Barber);
 Robert Sanchis Pedreguer (skar Ramos);
 Raquel (Mara Maroto);

Famlia Falc;
 Joaquim Falc (Joan Gadea);
 Maria Martnez(Remedios Cervantes);
 Assun Falc Martnez (Nani Jimnez);
 Vctor (Juanjo Prats);
 Ximet (Alejandro Esteso);

Vens;
 Miquel Falc (Joan Molina);
 Cipriano (Guillermo Montesinos);
 Tonet (Ferrn Gadea);
 Empar (Elisa Lled);
 Sento (Oscar Pastor);
 Blanca (Carme Juan);
 Teresa Martnez (Raquel Escribano);
 Tomy (Manuel Maestro);
 Ferri (Paco Sarro);
 Conxeta (Cristina Fernndez);
 Llus Falc (Javier Enguix);
 Julia (Empar Canet);
 Paqui (Inma Sncho);

 Vegeu tamb .
 Canal 9;

 Enllaos externs .
 Web oficial de l'Alqueria Blanca;
 Web de RTVV;
 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352256" title="Ouadane" nonfiltered="2982" processed="2969" dbindex="138000">

Ouadane (rab:      ) s una ciutat del nord-oest de Mauritnia, a la regi d'Adrar, al nord-est de Chinguetti. 

Fou fundada el 1147 pels berbers de la tribu Idalwa el Hadji i va esdevenir centre de caravanes i de comer. El 1487 els portuguesos hi van establir un fort per al segle segent el van abandonar. 

La vella ciutat fou declarada patrimoni de la humanitat el 1996. El lloc est en runes per molt ben conservades; el poblet nou est just al costat.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352258" title="Tichit" nonfiltered="2983" processed="2970" dbindex="138001">
Tichit (rab:      ) s una ciutat del centre sud de Mauritnia a l'altipl de Tagant.

Fou fundada ver 1150 i es coneguda per la seva arquitectura vernacular. La ciutat es dedica principalment a l'explotaci de les palmeres. La ciutat t un petit museu.

Fou declarada patrimoni de la humanitat el 1996



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352270" title="Illa Grossa" nonfiltered="2984" processed="2971" dbindex="138002">
L'illa Grossa, o el Columbret Gran, s la principal de l'arxiplag dels Columbrets, amb una superfcie de 14 hectrees.

Al segle XIX hom va incendiar l'illot per tal de liquidar-ne les serps i hi va installar un far que va mantenir una poblaci de faroners fins al 1975, l'any en qu el far, de 67 m d'altitud  el punt ms alt de l'arxiplag , es va automatitzar. D'en d'aleshores, est habitat noms per personal dels serveis de vigilncia establerts per la Generalitat Valenciana el 1987.

 Vegeu tamb .
 la Ferrera;
 la Foradada;
 el Carallot;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352304" title="Real Murcia Plantilla 2007-2008" nonfiltered="2985" processed="2972" dbindex="138003">
La temporada 2007-08, la plantilla del primer equip de futbol del Real Murcia estava formada pels segents jugadors:




























Els equips espanyols estan limitats a tenir en la plantilla un mxim de tres jugadors sense passaport de la Uni Europea. La llista inclou noms la principal nacionalitat de cada jugador; alguns jugadors no europeus tenen doble nacionalitat d'algun pas de la UE: 

 Regueiro t passaport espanyol  .
 Pablo Garca t passaport espanyol  .
 Carini t passaport itali  .
 Ivn Alonso t passaport itali  .


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352306" title="Adud al-Dawla" nonfiltered="2986" processed="2973" dbindex="138004">
Adud al-Dawlah Abu Shudja Fanna Khusraw (Esfahan 24 de setembre del 936-Bagdad 26 de mar de 983) fou un sobir buwyhida (o byida), fill de l' amir al-umara buwyhida Rukn al-Dawla Hasan ibn Buyah (o Buwayh). Va tenir com a mestre a Abu l-Fadl ben al-Amid que fou wazir del seu pare a Rayy.

 Biografia .

El 949 va morir el seu oncle Imad al-Dawla Ali ibn Buyah sense fills, i seguint la seva voluntat, el seu nebot Khusraw de 13 anys fou nomenat hereu al Fars; molts dels oficials de Imad al-Dawla eren nobles daylamites amb ms dret que els buwyhides (que tamb eren daylamites per d'origen humil) i per evitar una revolta contra el seu hereu, Imad al-Dawla, abans de morir va arrestar un grup dels oficials i quan el nebot va arribar a Shiraz, la capital de Fars, Imad al-Dawla el va rebre i el va asseure al seu tron a palau, i va cridar a tots els cortesans a la seva presncia. Tot i aix nova poder evitar una revolta al cap de poc temps de morir el novembre del 949. Adud al-Dawla (de fet encara no portava aquest ttol) va rebre l'ajut del seu pare. Rukn al-Dawla es va trobar llavors amb el visir de Muizz al-Dawla enviat amb el mateix propsit i junts van restablir a Fanna Khusraw al tron, dominant la situaci. Rukn al-Dawla va annexionar el districte d'Arrajan als seus dominis (abans part del Fars). En endavant el jove va governar Fars sense problemes. 

El 962 va rebre del califa el lakab (titol) d' Adud al-Dawla. El seu once Muizz al-Dawla, buwyhida d'Iraq, va aconseguir el control de Bssora desprs del novembre de 947 i des de llavors va tenir com a objectiu controlar Oman, on es cobraven les taxes del comer cap a l'oce ndic; el 966 Muizz al-Dawla i Adud al-Dawla van enviar una expedici conjunta a Oman que va imposar el domini buwyhida directe per els governador imposats no van tardar a ser expulsats.

El 967 va morir el seu altre oncle Muizz al-Dawla que li va deixar l'Oman; el 968 va conquerir Kirman a Ilyasa  i el govern d'aquesta provncia li fou reconegut pel califa, i el governador de Sistan  el va reconixer com el seu sobir.

El 970/971, va avortar el intent d'un germ de l'anterior governador de Kirman Ilyasa , que tenia el suport samnida, al qual va derrotar, i tot seguit va infringir una derrota decisiva al seus aliats els Ku -Balu  el 13 de desembre del 970 que havien estat els principals aliats de tots els governadors musulmans del Kirman. Llavors va dominar el Kirman i  va estendre la seva autoritat cap al sud-est, a Tiz i el Makran poblat de tribus qufs (sud de Kirman) i balutxis (sud-est)  als que va sotmetre, arribant fins a la costa del golf Prsic al port d'Hormuz. L'agost i setembre del 971 va haver de fer una expedici contra els balutxis que havien trencat el seu jurament de fidelitat i els va infringir una decisiva derrota el 8 de gener de 972, desprs de la qual es va establir com a grangers.

Adud al-Dawla havia deixat oberta la ruta del golf cap a Oman, i el 972 va enviar un exrcit que va conquerir Suhar a Oman. Entre 972 i 974 els seus comandants van conquerir les zones de muntanya del pas, el que li va garantir un domini que fins aleshores cap governant havia tingut a Oman.  El 973 es va signar un tractat general de pau amb els samnides, pel qual els buwyhides acordaven pagar un tribut de 150000 dinars a l'any.

El 974 es va revoltar a Kirman un antic oficial samnida que es va apoderar de Bam. Llavors (974) va voler expropiar al seu cos Izz al-Dawla Bakhtiar que havia succet a Muizz al-Dawla al Iraq (967). El 975 va enviar una expedici a Kirman que va ocupar Bam. Tot seguit, un altre cop el fill de Ibn Ilyas fou derrotat a Djiroft. En endavant la frontera entre buwyhides i samnides al Kirman ja no va partir ms conflictes en vida d'Adud al-Dawla.

Ara seguia amb la idea d'expropiar a Izz al-Dawla Bakhtiar. Aquest s'havia vist sorprs per una revolta de les seves tropes turques i havia quedat tancat a Wasit, mentre els rebels dominaven Bagdad i Khuzestan; i Adud al-Dawla va convncer al seu pare Rukn al-Dawla, que era el deg de la famlia i que governava al Djabal, de fer una expedici en ajut de Bakhtiyar amb les tropes prpies i algunes que en va enviar Rukn al-Dawla des de Rayy. No obstant va retardar tant com va poder la intervenci a l'espera de qu Bakhtiyar estigus a punt de ser derrotat; llavor va actuar, va derrotar els rebels (30 de gener del 975) i va entrar a Bagdad el 31 de gener del 975.

Al cap de dos mesos, sota pressi, Bakhtiyar va abdicar (12 de mar del 975). Aquesta actuaci va molestar tant al seu pare Rukn al-Dawla que el va obligar a restablir a Bakhtiyar, i encara que Adud va obeir, del disgust que el pare va tenir es va posar malalt i va morir el 16 de setembre del 976. Adud al-Dawla fou reconegut ja abans com hereu del seu pare, per va deixar governar com a vassalls al seus germans Muayid al-Dawla a Esfahan (976-984) i Fakhr al-Dawla a Rayy (974-980). La mort del pare el va afavorir perqu li deixava el cam lliure cap Iraq.

Quan el 977 va envair Iraq, Bakhtiyar ja l'esperava:; s'havia aliat a Fakhr al-Dawla de Rayy, als hamdnides, als cap kurd hasanwayh Barkezani i a Imran ibn Shahin, emir de les maresmes del sud d'Iraq, i s'havia avanat cap a Ahwaz, on es van trobar els dos exrcits. Adud va aconseguir la victria  el 1 de juliol del 977 prop de la ciutat. Finalment l'octubre Bakhtiyar va reconixer la sobirania de Adud al-Dawla i li va demanar perms per marxar a establir-se a Sria. Bakhtiyar es va dirigir doncs cap a Sria i passant per Mossul l'hamdnida Fadl Allah Abu Taghlib ben Hasan al-Ghadanfar el va encoratjar a intentar recuperar el poder. Amb ajut de l'emir hamdnida, Bakhtiyar va retornar al Iraq per les forces colligades van patir una greu derrota a mans d'Adud prop de Samarra (a Kasr al-Djuss) el 29 de maig del 978. Bakhtiyar va ser capturat i executat desprs de la batalla i Abu Taghlib fou perseguit durant uns quants mesos i els seus estats ocupats incloent Mossul . La major part de Djazira, i el Diyar Bakr i el Diyar Rabia van passar als byides . En els mesos segents va sotmetre als kurds . 

Adud al-Dawla va casar a la seva filla amb el califa Al-Ta'i (974-991). Va obtenir tamb un segon lakab, el de Tadj al-Milla  i el privilegi de qu a la lectura de la khutba el nom del amir-al-umara fou llegit desprs del nom del califa.

Bakhtiyar havia buscat aliats arreu; Imran ben Shahin emir d'Al-Batiha (la zona de maresmes ms al sud d'Iraq amb Bssora), al cap kurd Hasanwayh al-Barzikani, a Fakhr al-Dawla governador de Rayy i Prsia del nord, i al ziyrida de Tabaristan Kabus ben Wushmgir. Encara que no havien tingut temps de participar Adud al-Dawla va decidir que havien de ser castigats. A la Batiha, on ara (979) governava Al-Hasan ben Imran, fill i successor de Imran ben Shahin, es van enviar dues expedicions, fins que el 980 va acceptar pagar tribut; un altre expedici fou enviada contra els hasanwyhides ; al seu germ Fakhr li va enviar una carta suau, que va obtenir una violenta resposta; el 980 Adud al-Dawla va marxar en persona contra el Djibal i Rayy; Fakhr, abandonat per tothom,  va haver de fugir a Qazwin on va formar una lliga amb el ziyrida Kabus ibn Wusmghir, a la que entraria el samnida Nuh II ben Mansur; Adud va donar suport a Kabus enfrontat amb els seus germans i Fakhr se'n va anar a Nishapur per les negociacions adients amb Nuh II. Durant l'expedici, encara en territori hasanwyhida, Adud va tenir alguns atacs d'epilpsia; les fortaleses dels hasanwyhides foren redudes per Adud i els seus metges van considerar prudent retornar a Bagdad. 

El 980 el rebel bizant Bardas Skleros es va refugiar al Diyar Bakr i va demanar asil i ajut a Adud al-Dawla; per al mateix temps l'imperi va enviar una ambaixada a Bagdad i, absent Adud, va obtenir una contesta favorable a les seves peticions del cadi Abu Bakr al-Bakillani. Quan Adud de retorn va saber aquest suport, li va donar el seu vist-i-plau i va refusar la petici d'ajut de Bardas Skleros, que fou posat sota custodia amb el resta de la seva famlia. El mateix any tamb va arribar a Bagdad una ambaixada del califa fatimita Al-Aziz Nizar Abu Mansur Billah (975 996) que havia sentit rumors de qu Adud planejava envair Egipte . El sobir buwyhida va donar seguretats de qu no es feria cap invasi per la delegaci egpcia no va retornar ben convenuda. 

L'agost/setembre del 980 Adud havia ocupat Hamadan, que pertanyia al seu germ Fakhr al-Din i les regions al sud i est de la ciutat; poc desprs va arribar el ministre del seu germ, Muayyid al-Dawla, Ismail ibn Abbad, procedent de Rayy (octubre/novembre) per negociar la transferncia d'aquesta ciutat (abans de Fakhr al-Din) a Muayyid. No fou la nica recompensa que Muayyid va rebre per haver restat lleial a Adud en el conflicte amb el seu germ i Balkhtiyar: l' amir al-umara li va donar el govern d'Hamadan i Nihawand i se li van donar tamb les tropes que abans estaven al servei de Fakhr que encara foren incrementades desprs per combatre als samnides, possiblement aliat als ziyrides (aquestos des de 978 o 979 dominaven Tabaristan mercs a l'ajut d'Adud al-Dawla que esperava en compensaci el suport per exemple en la lluita contra els samnides); Kabus va refusar aliar-se a Muayyid contra els samnides (juliol/agost del 981) i Adud va obtenir llavors del califa el nomenament oficial de governador del Tabaristan i Gurgan (Djurdjan) a favor del seu germ Muayyid, amb el dret de conquistar els territoris . Muayyid va aconseguir dominar militarment les dues provncies (982) reforat amb el nomenament del califa, i Kabus, aliat amb Fakhr al-Din no el van poder expulsar tot i el suport que van rebre del samnida Nuh II.

Adud al-Dawla va morir el 26 de Mar del 983.

 Visirs .

Inicialment va tenir com a visir a Nasr ibn Harun, un cristi. Desprs va duplicar el crrec i va nomenar un segon visir que fou a Mutahhar ibn Abd Allah

 Construccions .

Entre les seves construccions cal esmentar:
L'observatori d'Esfahan ;
Una resclosa al riu Kur entre Shiraz i Istakhr (any 960) que regava 300 poblets den Fars i fou conegut com Band-i Amir.
Bimaristan-i Adhudi (Hospital Al-Adudi), un a Bagdad i un a Shiraz;
Mausoleu de la tomba d'Ali ben Abi Talib a Nadjaf (on fou enterrat);

 Consideracions generals .

Va establir la pau publica a Fars i Iraq, imposant el fi de les manifestacions poltiques i una administraci regular efica, i fent de patr a alguns erudits xites com al-Mufid, i restaurant un bon nombre de santuaris xites. Fou mecenes de poetes i savis, per molt exigent; ell mateix va compondre alguns versos.

 Bibliografia . 

A. A. Faqihi,   han h -e  A od al-dawla, Teheran, 1968;

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352307" title="La quimera de l'or" nonfiltered="2987" processed="2974" dbindex="138005">
La quimera de l'or (The Gold Rush) s una pellcula de cine nord-americ dirigida per Charles Chaplin, estrenada el 26 de juny del 1925. Va ser reestrenada el 1942, amb un nou acompanyament musical i narraci en off del mateix Chaplin.

 Argument .

Chaplin, que fa el personatge del vagabund, es troba a Klondike, atret per la febre de l'or. Hi ha una tempesta i es veu obligat a buscar aixopluc, i troba una casa allada a les muntanyes, habitada per un assass fugat, Larsen. I encara que tracta de fer fora el vagabund, l'hurac Larsen l'hi impedeix i porta, a ms a ms, un altre hoste, el gegant Mac Kay. Desprs d'una baralla en la qual queda inutilitzat el rifle del fugitiu, els dos hostes aconsegueixen quedar-s'hi.

La fam els afecta aviat i decideixen que un d'ell surtir a buscar menjar. Per tocar-li el nmero ms baix entre uns naips trets a l'atzar, Larsen s l'elegit. Quan es trobat per uns policies els mata i els furta el trineu, i deixa Mac Kay i Chaplin abandonats. Tots dos  sucumbeixen aviat a la fam. El vagabund prepara una de les seves sabates, mentre en Mac Kay veu visions i creu que el seu company s una gallina, i tracta de menjar-lo. Ser un s, caat per fortuna quan ingressa a la cabanya, qui els salvar la vida.

Quan acaba la tempesta cada un segueix el seu cam. En Mac Kay es dirigeix a una mina d'or que havia trobat, per un accident en el cam li afectar la memria. El vagabund, per la seva banda, va al poble, i atret pels llums entra al cabaret, on coneix la bella Gergia, qui decideix de ballar amb ell, noms per provocar gels a Jack Cameron, el donjoan del cabaret, que la desdenya. Hi ha una baralla entre els dos homes, en la qual Chaplin sale como azaroso ganador desprs que un rellotge hagus caigut al cap al seu rival, sense que ell ho veis i creient-se just vencedor.  

Per poder sobreviure, fingeix que est mort per tal de despertar la solidaritat de l'enginyer Hank, qui el reviu i li dna menjar, i li encarrega desprs que tingui cura de la casa mentre ell va a la recerca d'or. Mentre Gergia i les seves amigues juguen en la neu, essent Chaplin vctima de les boles de neu per accident, entren a la casa i, per divertir-se amb ell, li prometen d'anar a sopar amb ell per any nou.

Prepara el sopar amb molta cura, per Gergia oblida la cita divertint-se al cabaret. El vagabund espera en va i s'adorm. Somia que esta amb la Gergia, i que l'entret amb la seva dansa dels panets, una de les escenes ms recordades de Chaplin. Per s un somni, va cap al cabaret per veure la Gergia, la que acaba de recordar la seva cita. Va a la seva cabanya i la veu buida, se sent trist pel vagabund, i renega Jack, que segueix igual de prepotent com sempre.

Gergia manifesta el seu inters pel vagabund i aquest es torna boig de felicitat, per Mac Kay, que el busca per recordar la ubicaci de la seva mina, se l'emporta a estirons. Aconsegueixen trobar la cabanya, per a la nit el vent se l'end fins un penya-segat, on la casa amb prou feines es mant en equilibri. Aconsegueixen sortir vius, descobreixen que en el lloc precs on eren hi havia la mina d'or.

El vagabund se'n torna en vaixell, ja rico, al seu pas, ho t tot... menys la Gergia. Els periodistes demanen poder retratar-lo amb la seua granota de buscador d'or. Cau dintre d'un rotllo de corda, hom el confon amb un poliss i el volen expulsar del vaixell, per la Gergia, que tamb torna al seu pas, tracta d'impedir-ho pagant-li el passatge. La resta de passatgers adoben la situaci, mentre el vagabund i la Gergia s'adonen que s'estimen, el fotgraf insisteix que vol prendre una foto, que s arrunada pel pet beso que es fan els enamorats. Van llenar a perdre la foto, per aix a Chaplin ja no l'interessa.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352308" title="Bandera de l'Arc de Sant Mart" nonfiltered="2988" processed="2975" dbindex="138006">


La Bandera de l'Arc de Sant Mart o Bandera Gai s'ha fet servir com a smbol de l'orgull gai i lsbic d'en la dcada dels 70. Els diferents colors simbolitzen la diversitat de la comunitat gai. Va nixer als Estats Units i va ser popularitzada com a smbol del orgull gai per l'artista nascut a San Francisco, Gilbert Baker, el 1978. Actualment t sis franges de colors vermell, taronja, groc, verd, blau i violeta, copiant l'ordre dels colors de l'Arc de Sant Mart.
Avui, molts homosexuals i defensors dels drets dels homosexuals, fan servir a tot el mn la bandera en manifestacions, a les portes de les seves cases o posen enganxines de l'arc iris als seus vehicles com un smbol exterior del seu suport a l'homosexualitat.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352310" title="Edgar F. Codd" nonfiltered="2989" processed="2976" dbindex="138007">


Edgar Frank "Ted" Codd (23 d'agost del 1923 - 18 d'abril del 2003) va ser un informtic britnic el qual, mentre treballava per IBM, va inventar el model relacional per a la gesti de bases de dades, la base terica per les bases de dades relacionals. Encara que va fer altres contribucions valuoses a la informtica, per el model relacional, una teoria general molt influent de gesti de dades, roman la seva aportaci ms memorable.

 Biografia .

Edgar Frank Codd va nixer a Portland en el Dorset (Regne Unit). Va estudiar matemtiques i qumica al College d'Exeter, Oxford, abans de servir com a pilot en la Royal Air Force durant la Segona Guerra mundial. El 1948 es va traslladar a Nova York per treballar en IBM com a programador matemtic. El 1953, irritat per la poltica del senador Joseph McCarthy, Codd va emigrar a Ottawa (Canad). Deu anys ms tard que va tornar als Estats Units i va rebre el seu doctorat en informtica de la Universitat de Michigan a Ann Arbor. Dos anys desprs va arribar al centre d'investigacions d'Almaden d'IBM a San Jos, Califrnia.

En les dcades dels 60 i 70 va establir les seves teories d'arranjament de dades que va publicar el 1970 en el seu article (A Relational Model of Data for Large Shared Data Banks) Un model relacional de dades per a grans bancs de dades compartits. Es va decebre quan va comprovar que IBM tardava a explotar les seves
idees i suggeriments i quan les primeres aplicacions de les seves teories van ser desenvolupades per empreses rivals. Va ser, per exemple, el cas de la base de dades Oracle, desenvolupada per Larry Ellison segons les idees de Codd.

Codd va continuar desenvolupant i estenent el seu model de dades relacionals, de vegades en collaboraci amb Chris Date. Una de les formes normals en la normalitzaci de base de dades, la forma normal de Boyce-Codd, s batejada del nom de Codd. Edgar Codd va inventar igualment el terme OLAP i va escriure les dotze lleis del tractament analtic en lnia. Codd va contribur igualment al coneixement en el sector dels autmats cellulars.

Codd  va ser guardonat amb el Premi Turing el 1981.

El divendres 18 abril de 2003, Edgar F. Codd va morir d'una parada cardaca al seu domicili a l'Illa de Williams (Florida) a l'edat de 79 anys.

 Enllaos .

 Collected Works of E. F. Codd;
 Codd et. al. 1993   Providing OLAP to User-Analysts;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352312" title="San Jos (Califrnia)" nonfiltered="2990" processed="2977" dbindex="138008">


San Jos (pronunciat en angls ho  ze ) s una de les ciutats ms importants de l'estat de Califrnia, als Estats Units i s la capital del comtat de Santa Clara. La ciutat s'ubica al sud de la badia de San Francisco, dins dels lmits de l'anomenada Vall del Silici. Per a 2003, la poblaci s'estimava en 925.000 habitants el que la fa la desena ciutat en poblaci dels Estats Units. San Jos s la major ciutat de l'rea de la badia de San Francisco, que t uns 7 milions d'habitants en total. Entre les ciutats ms importants de l'rea es troben tamb San Francisco i Oakland.

 Histria .

Els primers habitants de la regi sn els Amerindis Ohlone. La primera colnia permanent europea a Califrnia i de la regi de San Jos va ser fundada pels espanyols el 1769 amb el Presidio de Monterey i la Missi San Carlos Borromeo del Carmelo, establertes pel pare mallorqu Junper Serra. Sobre els ordres d'Antonio Mara de Bucareli i Ursa, virrei de la Nova Espanya.

El Pueblo de San Jos de Guadalupe  va ser fundat el 29 de novembre de 1777 per Jos Joaqun Moraga. Va ser la primera colnia espanyola a l Alta Califrnia que no era ni una missi ni una posici militar avanada. La ciutat va servir com a comunitat agrcola per proveir els assentaments militars de San Francisco i de Monterey. El 1778, la seva poblaci era de 68 habitants. El 1797, canvi d'indret i s'installa all on es troba actualment la Plaza de Csar Chvez. Quan Califrnia va adquirir el seu carcter d'estat dels Estats Units el 1850, San Jos va ser la seva primera capital.

En les dcades del 50 i 60 la ciutat va comenar a expandir-se i en la dcada dels 70, San Jos es va convertir en la ciutat dormitori per a la Vall del Silici, al mateix temps que va comenar a atreure diferents empreses, consolidant la seva posici com una de les ciutats ms importants de la vall.

El3 d'abril de 1979, el consell municipal va adoptar San Jos, en espanyol, com l'ortografia correcta del nom de la ciutat, tant a l'escut de la ciutat com als documents oficials. Tanmateix, el nom de la ciutat se sol escriure sense titlla. El nom oficial s The City of San Jos.

Segons les estadstiques oficials del FBI, San Jos s la ciutat de ms de 500.000 habitants ms segura dels Estats Units. Aquesta qualificaci es basa en estadstiques criminals per a l'any 2004 en sis categories: homicidis, robatoris, assalts amb violncia, robatoris a domicilis i robatoris de autombils.

 Clima .

San Jos, com la major part de l'rea de la Badia, t un clima mediterrani, temperat per la presncia de la badia de San Francisco. A diferncia de San Francisco, que est exposada a l'oce o a la badia per tres dels seus costats --amb el qual la seva temperatura varia poc durant l'any o durant el dia-- San Jos jeu a l'interior, protegit per tres costats per turons i muntanyes. Aix protegeix a la ciutat de la pluja, i fa el clima ms aviat semirid, gaireb desrtic, amb precipitacions anuals de 366 mm, a comparaci d'altres parts de la zona, que poden rebre fins quatre vegades aquesta quantitat. Aix tamb evita la boira, omnipresent en San Francisco, gaireb tot l'any.

Malgrat aix, les temperatures tendeixen a ser moderada. La mitjana superior de gener s de 15 C, la mitjana inferior de 6 C, amb ocasionals gelades nocturnes; la mitjana superior de juliol s de 29 C i l'inferior de 14 C, amb mximes superiors a 38 C diversos dies a l'any. La ms alta temperatura registrada a San Jos va ser de 42,8C i la ms baixa de -8,3 C. La variaci entre el dia i la nit pot ser de 17 a 22 C.

Donades les lleugeres pluges, San Jos experimenta ms de 300 dies a l'any de brillantor solar complet o significatiu. Els mesos plujosos sn d'octubre a abril o maig, amb poca o cap precipitaci de juny a setembre. En hivern, els turons i camps es verdegen amb pastures i vegetaci nativa, encara que els arbres perdin les seves fulles; amb l'arribada del perode anual de sequera la vegetaci s'asseca i mor, donant-li els turons una coberta daurada, vista com a bella per molts encara que s combustible per a freqents incendis de pastures.

El nivell de les neus arriba a 610 m, de vegades menys, ocasionalment als hiverns, cobrint la propera muntanya Hamilton (Califrnia), i amb menys freqncia les muntanyes de Santa Cruz, amb neu lleugera que sol de tant en tant dura pel dia. Aix de vegades demora el trnsit de la ruta estatal 17 cap a Santa Cruz. Calamarsa o flocs de neus cauen ocasionalment a San Jos, encara que en el perode 1976 a 2006 la nevada ms recent va ser el febrer de 1976. De nou el mar del 2006 1,25 cm de neu es va reportar en el centre de la ciutat, amb prou feines a uns 60 msm.

Com la major part de l'rea de la badia, San Jos t dotzenes de microclimes, amb el centre de la ciutat experimentant la ms lleugera precipitaci de la ciutat, i el sud de la ciutat, amb prou feines a 16 km, rebent ms pluja i temperatures lleugerament ms forts.

 Educaci .

 Universitats .

San Jos allotja diverses institucions d'educaci superior. La ms gran i ms coneguda de totes s la Universitat Estatal de San Jos (San Jose State University), el campus original del conjunt que ara compon el sistema de la Universitat Estatal de Califrnia (Califrnia State University). Est localitzada en el centre de la ciutat des de 1870 comptant amb ms de 30.000 estudiants en cursos de pregrau i mestria. La Universitat Nacional Hispana (National Hispanic University), amb una matrcula de 600 estudiants, ofereix ttols d'estudis superiors als seus estudiants, enfocant-se principalment en la poblaci hispana. La Universitat de la Vall del Silici (Silicon Valley College) ofereix ttols enfocats en treballadors de la indstria d'alta tecnologia. LEscola de Lleis Lincoln de San Jos (Lincoln Law School of San Jose) ofereix carreres de lleis per a persones emprades. El campus de San Jos de la Universitat Golden Gate (Golden Gate University) ofereix llicenciatures i mestries (MBA) en negocis.

Existeixen tamb els colleges denominats o community colleges, que als Estats Units sn, generalment (encara que hi ha excepcions) universitats que ofereixen ttols tcnics (associate degrees). Entre aquests es troben el San Jose City College i lEvergreen Valley College.

A ms, habitants de San Jos assisteixen a universitats als voltants, com la Universitat de Santa Clara (Santa Clara University), De Anza College, a Cupertino; la Universitat de Stanford (Stanford University), a Palo Alto; i la Universitat de Califrnia a Berkeley.

 Referncies .



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352318" title="Jos Gmez Lucas" nonfiltered="2991" processed="2978" dbindex="138009">

Jos Gmez Lucas (Navalcarnero, 9 de gener de 1944) va ser un ciclista espanyol que fou professional entre 1969 i 1975. Anteriorment, com a ciclista amateur, va prendre part a la prova en ruta dels Jocs Olmpics de Mxic de 1968, en la que qued 16. Com a professional la seva vctria ms destacada fou la general de la Volta a Andalusia de 1970.
 
 Palmars .
1970;
 1r a la Volta a Andalusia;
1971;
 1r de la Volta a Mallorca i vencedor d'una etapa;
1972;
 1r de la Clssica de Primavera;
1974;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Arag;

 Resultats al Tour de Frana .
 1971. abandona (10a etapa);
 1973. abandona (5a etapa);

Resultats a la Volta a Espanya.
1970. 29 de la classificaci general;
1971. 24 de la classificaci general;
1972. Abandona;
1975. Abandona;

 Enllaos externs .
 Fitxa de Jos Gmez Lucas a sitiodeciclismo.net;
 Palmars de Jos Gmez Lucas a cyclebase.nl;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352320" title="Tuc de Mauberme" nonfiltered="2992" processed="2979" dbindex="138010">

El Tuc de Mauberme (o Tuc de Maubrme) de 2.880 metres d'altitud s un cim dels Pirineus que es troba a la carena entre la Vall d'Aran i l'Arieja (Catalunya del Nord) entre el port d'Era Horqueta (2.406 m.), al NW, i el d'Orets (2.533 m.), al SE.

El cim, cap al N, domina la Vall del Lez i cap al S la Vall d'Unhla. Abunda el mineral del ferro i encara es poden observar les restes de les antigues explotacions mineres.

Rutes.
Una ruta habitual s la que puja des de la Cabana des Calhaus.

Bibliografia.
 Mapa "Vall d'Aran", ed. Alpina.

Enllaos externs.
 Ressenyes d'ascensions al cim;

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352321" title="Gran Tuc de Colomers" nonfiltered="2993" processed="2980" dbindex="138011">

El Montardo s una muntanya de 2.934 metres, situada dins el Parc Nacional d'Aigestortes i Estany de Sant Maurici a la carena entre l'Alta Ribagora i la Vall d'Aran

Rutes.

Bibliografia.
 Mapa Aigestortes i Sant Maurici, ed. Alpina.

Referncies.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352327" title="Guitar Hero: On Tour" nonfiltered="2994" processed="2981" dbindex="138012">

Guitar Hero: On Tour s un videojoc musical que pertany a la saga Guitar Hero amb la particularitat que s exclusivament per la plataforma Nintendo DS. Desenvolupat per Vicarious Visions i publicat per RedOctane i Activision, el seu llanament es va produir a l'estiu de l'any 2008. A Europa van sortir a la venda dues versions diferents, una pels pasos de parla anglesa i una altra per la resta de pasos, les quals noms difereixen lleugerament en la banda sonora.

Com la resta de ttols de la saga, el jugador ha de simular que s el guitarrista principal d'una banda de rock i ha de tocar les notes que apareixen per la pantalla. La singularitat de la consola ha provocat que enlloc d'un controlador en forma de guitarra s'hagi creat un perifric en forma d'empunyadura o guant amb quatre botons de trast que va acoblat a la consola ("Guitar Grip") i una pua especial per fer l'acci de "rascar" les cordes a la pantalla tctil. Vicarious Visions va invertir molt temps en el disseny final d'aquests dispositius ja que es van provar molts prototipus abans. Una altra novetat s la incorporaci d'un nou mode duel contra la mquina o un altre jugador mitjanant la xarxa local wi-fi que disposa la consola.





 Desenvolupament .


La companyia Vicarious Visions va comenar a treballar en la versi de Nintendo DS a principis de l'any 2007, encara que oficialment no es va anunciar fins el 7 de setembre del mateix any. Segons l'executiu en cap de l'empresa, Karthik Bala, els primers sis mesos es van dedicar a proves i experiments per determinar el millor mecanisme per tocar els botons de trast. De la mateixa forma que la principal atractiu de les altres versions recau en el controlador en forma guitarra, al tractar-se d'una consola porttil, era necessari trobar un mecanisme idoni i singular per la consola porttil. Bala assegura que es van provar ms de vint combinacions de programari i perifrics fins a escollir la idea de crear un perifric amb els botons de trast. El dispositiu escollit, el Guitar Grip, s una empunyadura que inclou els botons de trast i que es munta sobre la consola, i t l'avantatge de ser compacte i permetre el seu transport de forma fcil. Anteriorment s'havien descartat prototipus de guitarres, empunyadures amb tres, sis i dotze botons o la utilitzaci de pues per jugar. Fins que Vicarious Visions no va presentar el primer prototipus, Nintendo i RedOctane eren fora escptiques al projecte, per llavors van collaborar en la interacci amb el maquinari i en la ergonomia del Guitar Grip respectivament.

Un cop escollit el disseny del maquinari, Vicarious Visions es va dedicar a refinar la seva jugabilitat. Degut a la particularitat del dispositiu per tocar, l'equip de desenvolupament va contractar l'equip de proves ms gran dels que ha tingut per qualsevol altre projecte, ja que calia millorar el procs de "tocar" amb la pantalla tctil. Per altra banda, tamb es va incidir en l'expansi del mode duel i la recreaci dels personatges a causa del lmit d'imatges de 2000 polgons imposat pel maquinari de la Nintendo DS.


El 8 de maig de 2008, Activison va revelar que el joc es vendria individualment (juntament amb el perifric Guitar Grip) o en un pack amb la Nintendo DS. A Amrica del Nord, Nintendo va llanar un pack d'edici limitada que incloa una Nintendo DS Lite platejada amb el logotip de Guitar Hero i el joc Guitar Hero: On Tour. Ms endavant tamb va estar disponible al Regne Unit. El 14 de juny del mateix any, les botigues Toys "R" Us dels Estats Units van muntar l'esdeveniment "First to Play" perqu els jugadors provessin el joc abans del llanament.

En la 2008 E3 Convention es va anunciar el llanament de la seqela anomenada Guitar Hero On Tour: Decades tamb desenvolupada per Vicarious Visions. La principal novetat del joc ser la utilitzaci de la Nintendo Wi-Fi Connection per permetre que els jugadors puguin compartir canons amb altres jugadors.


 Jugabilitat .


El sistema de joc continua intacte respecte les altres versions de la saga. Simplement s'ha agut d'adaptar a la consola Nintendo DS amb el perifric especial anomenat Guitar Grip. Aquest dispositiu s'ha dissenyat per la consola DS Lite per incorpora un petit adaptador que permet la seva utilitzaci en els models vells de Nintendo DS. Creat com una empunyadura, incorpora quatre botons situats a un costat, aprop de la ranura dels cartutxos, i una corretja que permet introduir la m i facilitar el suport de la consola mentre s'est jugant. El jugador ha de sostenir la consola en forma de llibre i ha d'utilitzar una pua de guitarra amb l'altra m per fer l'acci de "rascar" en la pantalla tctil de la consola. En l'altra pantalla hi apareixen les notes mentre es veu de fons l'actuaci del personatge escollit. Aix doncs, el jugador ha de fer coincidir les notes que apareixen per la pantalla amb els botons de trast de l'empunyadura mentre es fa l'efecte de "rascar" les cordes de la guitarra amb la pua en la pantalla tctil. L'efecte de vibraci es genera prement una nota llarga mentre es mou la pua per la pantalla. La potncia estellar ("Star Power") s'activa bufant o cridant pel micrfon que incorpora la DS o tamb prement els botons propis de la consola.

El Guitar Hero: On Tour inclou els mateixos modes de joc que el Guitar Hero III: Legends of Rock, on el principal continua sent el mode carrera individual. Per el mode multijugador, ja sigui competitiu o cooperatiu, el joc utilitza la xarxa local sense fils que implementen les consoles Nintendo DS per poder jugar 2 jugadors. A ms, tamb s'ha incls el mode batalla o duel, aqu anomenat Guitar Duel, on dos jugadors s'enfronten i han de fer perdre al rival enviant-se atacs mtuament. En aquesta edici hi ha sis personatges disponibles, dels quals quatre provenen de la saga (Axel Steel, Judy Nails, Pandora i Johnny Napalm) i els altres dos sn nous (Gunner Jaxon i Memphis Rose). Si es completa el mode carrera individual, es desbloquegen ms escenaris i acabats pels personatges.


 Banda sonora .

El Guitar Hero: On Tour disposa de dos repertoris diferents de canons, un angls per les regions d'Amrica del Nord, les Illes Britniques i Austrlia, i un altre per Europa excepte els pasos de parla anglesa. Als videojocs distributs al Jap s'inclou el repertori angls. Ambds repertoris estan formats per un total de 26 canons, de les quals en difereixen cinc. De les 26 canons, vint sn exclusives d'aquesta versi de Guitar Hero, mentre les sis restants han aparegut en alguna versi anterior de la saga. La can "I Am Not Your Gameboy" de Freezepop s de bonificaci i es desbloqueja en completar tots els Guitar Duels independentment del nivell de dificultat.





 Recepci .



Les crtiques que ha rebut el Guitar Hero: On Tour han estat fora variades. En general les sensacions sn les mateixes que en els altres ttols de la saga i que la corba de dificultat de les canons s millor. No obstant, el centre d'atenci de les crtiques recauen en el Guitar Grip ja que s la novetat d'aquesta versi. Molts mitjans l'han criticat negativament perqu consideren que s massa complicat aguantar la consola, ja que costa mantenir el pols tota l'estona, i aix comporota que sigui complicat seguit les notes de la pantalla i alguns jugadors han patit rampes a causa de l'esfor realitzat. Tamb s'ha criticat que la banda sonora sigui tan curta i que la majoria de canons siguin fora recents. Pel que fa al costat positiu, ha estat molt ben acceptat el mode multijugador i molts consideren que s el millor mode del joc.

El videojoc es va situar en la primera posici del rnquing de jocs de la Nintendo DS a Amrica del Nord la mateixa setmana del seu llanament amb ms de 300.000 unitats venudes. Tamb es va convertir en el segon videojoc ms venut del ms de juny de 2008 de totes les plataformes desprs de 422.000 unitats venudes. Durant el mes de juliol del mateix any es van aconseguir unes vendes de ms de 15 milions de dlars a tot el mn.


 Referncies .



 Enllaos externs .

 Lloc oficial de Guitar Hero: On Tour;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352329" title="Miquel Bover Pons" nonfiltered="2995" processed="2982" dbindex="138013">

Miguel Bover Pons (Palma de Mallorca, 14 de febrer de 1928 -  Palma de Mallorca, 25 de gener de 1966) va ser un ciclista espanyol que fou professional entre 1948 i 1962. Durant la seva carrera esportiva aconsegu 13 victries, sent la ms destacada la victria d'etapa al Tour de Frana de 1956. 

Era fill del tamb ciclista Miquel Bover Salom, campi d'Espanya el 1920.

Palmars.
1949;
 1r al Trofeu Masferrer;
1956;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
 1r de la Volta a Andalusia i vencedor de tres etapes;
 1r al G.P. Pascuas;
 1r al Trofeu Jaumendreu;
1957;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Andalusia;
 1r al G.P. Martorell;
1958;
 Vencedor d'una etapa al Giro de Cerdenya;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Llevant;
1962;
 1r als Sis dies de Madrid (junt a Miquel Poblet Orriols);

Enllaos externs.
Fitxa de Miquel Bover Pons a sitiodeciclismo.net;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352341" title="Trofeu Moscatell" nonfiltered="2996" processed="2983" dbindex="138014">
El Trofeu Moscatell s un torneig de galotxa jugat a Godelleta. Aprofitant les festes d'agost al poble, hom hi juga parallelament una competici per a aficionats i una altra per a pilotaris professionals amb jugadors locals destacats.

s el trofeu ms antic de galotxa, jugada per primer any el 1968; el prestigi del torneig i la participaci del pblic serviren de model per a competicions posteriors, com el Trofeu el Corte Ingls.

El format de la competici s de 4 trios enfrontant-se en dos semifinals per a arribar a la final. Tot a partida nica.

 Historial .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352353" title="Anthony Ervin" nonfiltered="2997" processed="2984" dbindex="138015">


Anthony Lee Ervin, nascut el 26 de maig de 1981 a Burbank, (Los Angeles), Califrnia, Estats Units.

Ervin s el primer nedador descendent d'afroamericans que forma part de l'equip olmpic de nataci amb el qual s'ha adjudicat una medalla d'or olmpica en els Jocs Olmpics de Sydney 2000 a la prova dels 50 m estil lliure, al finalitzar amb el mateix temps que el seu compatriota Gary Hall Jr. A ms, el palmars d'Ervin compta amb una medalla de plata aconseguida a Sydney en els 4x100 m estil lliures. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352355" title="Kosuke Kitajima" nonfiltered="2998" processed="2985" dbindex="138016">

Kosuke Kitajima  nascut el 22 de setembre de 1982 a Tquio. s un nedador japons de braa.

 Biografia esportiva .
Va fer histria sent el primer nedador en batre un rcord mundial en els Jocs Asitics quan rebaix el rcord dels 200 m estil braa a Busan, Jap, l'any 2002.

Dos anys ms tard, en els Jocs Olmpics d'Atenes de 2004 guany la medalla d'or en els 100 i 200 m estil braa.

En els Jocs Olmpics de Pequn 2008 rebaix el rcord del mn a la final dels 100 m estil braa i aconsegu baix dels 59 segons per primera vegada a la histria. Tamb aconsegu la medalla d'or en els 200 metres braa malgrat no aconseguir un nou rcord mundial.

 Marques personals .
 100 m braa: 58"91 s Rcord del Mn (11 d'agost de 2008);
 200 m braa: 2'07"51 min Rcord del Mn (8 de juny de 2008);

 Referncies .


 Enllaos externs .

Lloc web oficial de Kosuke Kitajima;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352377" title="Jaume Janer" nonfiltered="2999" processed="2986" dbindex="138017">

Jaume Janer (Terrassa, 20 de maig de 1900 - ? ) va ser un ciclista catal que va crrer entre 1919 i 1926. Durant la seva carrera esportiva aconsegu 7 victries, entre ells dos campionats d'Espanya de ciclisme en ruta i 4 etapes de la Volta a Catalunya.

Fou el primer ciclista catal en participar al Tour de Frana, en l'edici de 1920. El 1924 tamb fou el primer catal en finalitzar-lo, en 30a posici, a ms de 15 hores del vencedor final, l'itali Ottavio Bottechia.

Palmars.
1919;
 Campi d'Espanya de ciclisme en ruta;
1923;
 Campi d'Espanya de ciclisme en ruta;
1924;
 1r a la Vuelta al Puerto de Vitoria ;
 Vencedor d'una etapa de la Volta Ciclista a Catalunya;
1925;
 Vencedor de 3 etapes de la Volta Ciclista a Catalunya i 2n a la classificaci general;

Resultats al Tour de Frana.
1920. Abandona (5a etapa);
1921. Abandona (11a etapa);
1924. 30 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Fitxa de Jaume Janer a sitiodeciclismo.net;
Resultats de Jaume Janer al Tour de Frana;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352383" title="Somua S-35" nonfiltered="3000" processed="2987" dbindex="138018">

El tanc Somua S 35 va ser un tanc que va donar servei durant la Segona Guerra Mundial en l'Exrcit francs. Es tractava d'un vehicle construt per l'empresa francesa SOMUA (Socit d outillage Mcanique et d usinage d artillerie) una subsidiria de l'empresa Schneider, i que est considerat com el millor carro de combat en servei en l'Exrcit francs durant la campanya de Frana al 1940 (la invasi de Frana per la Wehrmacht del Tercer Reich).

Havent-se assolit una xifra de producci d'un total de 430 exemplars, es tractava d'un vehicle dotat de la suficient rapidesa, provet d'un blindatge correcte i equipat amb un can de 47 mm.

Equipat amb una torre pensada per a un nic ocupant, el cap de carro exercia a ms com a canoner, la qual cosa impedia que es tragus plenament partit de l'armament principal del vehicle.

 Historial .
El seu nom procedeix de la Socit d'Outillage Mcanique et d'Usinage d'Artillerie (Societat d'tils Mecnics i de Fabricaci d'Artilleria) ubicada a la localitat de Saint-Ouen (Sena-San Denis). Al 1935 l'esmentada societat va procedir a la fabricaci d'un primer prototip del vehicle, planificat segons un concepte nou, al qual el que l'Exrcit francs va batejar amb el nom d'Automitrailleuse de Combat (AMC) modle 1935 Somua (Autometralladora de Combat model 1935 Somua).

Sobre la base d'una concepci profundament innovadora per a l'poca, el carro de combat Somua tenia un casc emmotllat, cargolat mitjanant perns, el que el convertia en un carro de combat modular. No obstant aix, a ra dels erronis plantejaments existents en aquell moment, nicament estava previst inicialment que el carro del cap de l'escamot estigus equipat amb radio (del model ER 29), per la qual cosa l'esmentat carro no podia establir comunicaci amb els seus carros subordinats sin a travs de banderes de senyals. s cert que es trobava en estudi la possibilitat d'equipar als esmentats carros subordinats amb una rdio del model ER, per aquesta modificaci no va poder entrar en servei abans del 10 de maig de 1940, data d'inici de la Batalla de Frana.

La seva fabricaci en srie va quedar limitada a ra de les baixes xifres de peticions de construcci de nous vehicles que fa l'Estat Major de l'Exrcit francs (nicament un centenar de nous vehicles a l'any entre 1938 i 1939, i aix malgrat que les capacitats productives de l'empresa SOMUA eren certament superiors. D'aquesta manera, amb prou feines poc ms de 400 carros de combat Somua S-35 havien estat produts en maig-juny de 1940, i tots ells van participar en els combats de la Batalla de Frana, incloent aquells de nou sortits de les cadenes de muntatge i posats a les mans de les inexpertes tripulacions de la 4 Divisi Blindada francesa, al front del qual es trobava un personatge per aquell moment gaireb desconegut per que aviat destacaria en la Histria, el futur general Charles de Gaulle.


L'Exrcit francs va concentrar els tancs Somua S-35 en unes anomenades Divisions Lleugeres Mecniques, exactament igual que el que la Wehrmacht aplicava per a seus Panzerdivisionen.

Desprs de la derrota de Frana, seguida per la firma de l'Armistici del 22 de juny de 1940 entre el nou rgim francs, l'anomenada Frana de Vichy del mariscal Philippe Ptain, i l'Alemanya nazi de Adolf Hitler, els francesos van sabotejar o van destruir alguns dels vehicles que no havien estat destruts en els combats precedents, per en qualsevol cas els alemanys van aconseguir apoderar-se d'un bon nombre de carros de combat Somua S-35 (aproximadament 297). Inicialment la Wehrmacht va pensar en fer s d'aquests tancs capturats al mateix nivell que seus propis Panzer III, que en aquell moment eren escassos en les seves prpies existncies de carros de combat. No obstant aix, rpidament van desistir de la seva utilitzaci, degut essencialment que van considerar que la seva torre de control, amb una nica plaa, era poc efectiva. Finalment, van desmuntar les torres dels S 35 capturats, i van efectuar la reconversi dels mateixos en carros de combat d'entrenament, reservant tamb alguns vehicles per al seu s en campanya contra els partisans en diferents llocs, denominant al vehicle resultant com Panzerkampfwagen 35 S 739. Ms avanada la guerra, alguns carros S-35 van ser enviats al front oriental, mentre que alguns d'altres van ser cedits als seus aliats del Regi Esercito itali. Curiosament, un d'aquests ltims, que va ser capturat pels partisans iugoslaus, va tornar a donar per segona vegada servei entre els Aliats.

El juny de 1944, durant la batalla de Normandia, quan la Wehrmacht llanava m de tots els recursos al seu abast per sostenir la lluita contra els Exrcits aliats, els alemanys en van recuperar alguns d'aquests per mantenir el combat. A mesura que, per la retirada alemanya, els Aliats anaven capturant alguns d'aquests vehicles, els cedien a les Forces Franceses Lliures, que els posaven novament en servei contra els alemanys.

 Identificaci .
T una superestructura de major altura|alria que la del D2, amb un can|gorja ms llarg i una cpula major (APX1 CE).

 Anecdotari .
El dia 11 de maig de 1940 va tenir lloc la primera gran batalla de la Histria en la qual van prendre part en forma destacada els carros de combat, i els tancs Somua S-35 van tenir mplia participaci en la mateixa, en Blgica, en l'eix Maastricht-Tongres. 

 Notes i referncies .


 Enllaos externs .

  Naixement del S 35, en un web dedicada a la 3 Divisi Lleugera Motoritzada francesa ;
  El Somua S 35 1937;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352389" title="Can de 88 mm" nonfiltered="3001" processed="2988" dbindex="138019">

El can de 88 mm Flak 18/36/37/41 va ser una pea de artilleria alemanya, fams durant la Segona Guerra Mundial. Usat tant per a la defensa antiaria com per a la defensa antitancs, va ser grcies a aquest segon paper que va aconseguir la seva fama, a causa de la seva letal efectivitat, ja que podia penetrar el blindatge de qualsevol tanc en grans distncies. El model Pak 43, per exemple, podia penetrar 167 mm de blindatge a 1.000 m. Era conegut pels alemanys com a 'acht-acht' (vuit-vuit en alemany).

 Histria .

L'antecedent d'aquest can va ser el antiaeri (Flak, o Fliegerabwehrkanone) de 88 mm desenvolupat en 1917 per Krupp i Erhadt. Va ser usat al final de la Primera Guerra Mundial per protegir els centres industrials alemanys en el Ruhr i el Rin de les incursions aries aliades.

En finalitzar la Primera Guerra Mundial se li va imposar a Alemanya una srie de restriccions armamentstiques (Tractat de Versalles), entre les que figurava la prohibici de desenvolupar o posseir armes antiaries. D'aquesta manera, de moment, el projecte quedava oblidat.

Quan els nazis van arribar al poder, Adolf Hitler va denunciar el Tractat de Versalles i va comenar el rearmament. Krupp, que havia evitat les restriccions traslladant al seu personal a Sucia, va presentar un prototip que va passar a ser fabricat en 1933.

 Models .

 FlaK 18 .

Aquest model, similar al seu predecessor de la Primera Guerra Mundial, va comenar a ser fabricat en srie en 1933. Tenia un calibre de 88/L 56, podent disparar obusos d'alt explosiu de 10,4 kg, aix com munici perforadora de blindatge de 9,2 kg. La velocitat inicial era de 820 m/segon

Possea quatre potes en forma de creu (kreuzlafette), amb el can situat sobre un pedestal, permetent-li un gir de 360 i una elevaci entre -3 i +85 graus, el qual el capacitava per atacar tant blancs aeris com a terrestres. El can era compost de dues seccions, la qual cosa permetia una substituci rpida d'una de les parts si es desgastava, sense haver de canviar tot el can.

El Flak 18 va ser provat en la Guerra Civil Espanyola amb la Legi Cndor enviada per Hitler per recolzar a les tropes sublevades contra la Repblica, on es va descobrir el seu potencial com a can antitanc.

 Flak 36 .

Com a conseqncia de l'experincia en la Guerra Civil Espanyola es van fer algunes modificacions.

 La plataforma va ser millorada per incrementar l'estabilitat i facilitar la producci.

 El can va passar que ser compost de tres seccions, el que permetia un estalvi a la indstria alemanya, ja que noms calia, substituir una de les seccions en lloc del can sencer.

La resta de caracterstiques continuaven sent igual que el model 18.

 Flak 36/43 .

Aquest can, que va entrar en servei en 1942, era un can Flak 41 muntat sobre la plataforma del Flak 36. Aix es va deure que la producci de canons del model FlaK 41 va ser superior a la de plataformes per a aquest model.

 Flak 37 .

Les millores del model Flak 37 respecte al 36 van ser les segents:

 Va tornar al can de dues seccions, en lloc de tres.

 Es va millorar el sistema de punteria, de manera que rebia informaci enviada per un lloc central de la posici de l'avi a una computadora mecnica analgica perqu calculs la posici ptima de tret. Aquesta es mostrava amb un punter en un dels dials, i els operadors havien de moure el can de manera que el segon dial coincids amb el punter.

 Per les millores del sistema de punteria, el Flak 37 no podia operar com arma antitanc.

 Flak 37/41 .

Aquesta versi va sorgir quan encara el FlaK 41 estava en desenvolupament. Bsicament eren un model FlaK 37 amb una cmbra ms gran per permetre disparar munici ms poderosa. Noms es van construir 13 unitats d'aquesta variant.

 Flak 41 .

El model Flak 41 incloa un nombre de millores, dutes a terme per Rheinmetall-Borsig:

El calibre va passar a ser 88/L 74.

El can al principi era compost de tres seccions, per van sorgir problemes i finalment va ser canviat a dos.

La velocitat de sortida, grcies al nou can, va augmentar 1000 m/segon;

El mecanisme de retrocs va ser millorat per compensar l'elevaci al paper d'antiaeri.

La elevaci va ser augmentada a +90. Per a objectius terrestres es va mantenir l'elevaci de -3 .

El can podia disparar fins i tot a 15.000 m d'altura, i a 19.700 m de distncia a terra usant foc indirecte.

El can estava muntat sobre una plataforma giratria.

 Pak 43 .

Aquest model desenvolupat per Krupp, que va entrar en servei en 1943, era una variant del can de 88 mm per al rol exclusiu d'arma antitanc (PaK, Panzerabwehrkanone). Les seves caracterstiques eren:

Encara que continuava estant muntat sobre les negues d'anteriors models, podia ser usat sense retirar les rodes de la plataforma. Tanmateix, d'aquesta manera es limitava a 30 de transvers, en comparaci amb els 360 quan estava muntat sobre la kreuzlafette.

La elevaci era de -8 a +40.

La munici perforadora de blindatge en tenia una velocitat de sortida de 1.200 m/segon;

Sense rodes, el can tan sols tenia una altura|alria d'1,5 m, facilitant el seu camuflament.

El sistema de tret era elctric.

El can estava equipat amb un fre de desviaci de la boca.

 Pak 43/41 .

Davant de la necessitat d'una arma de major potncia en vista dels carros de combat pesats sovitics, es va decidir usar el can del FlaK 41, de major velocitat de sortida, per a l'arma antitanc.
Aix mateix, s'abandona la kreuzlafette per un sistema de gualdera. Aix va reduir el transvers a 28 a l'esquerra o dreta.

 Artilleria antiaria autopropulsada .

En 1942 Krupp va iniciar un projecte per proveir a la Wehrmacht d'un can antiaeri de 88 mm mbil per protegir els avenos. Es van construir alguns prototips, per la prioritat donada per als carros de combat va fer que el projecte s'estanqus.

Va destacar el 8,8 cm Flak auf Sonderfahrgestell muntat sobre el xasss d'un Panzerkampfwagen IV, amb un can FlaK 37/56 i desprs amb Flak 41/75. Krupp va fabricar tres prototips, i encara que el desenvolupament va continuar fins a febrer de 1945, no va arribar a fabricar-se en srie.

 Artilleria antitanc autopropulsada .

8,8 cm Pak 43/1 (L/51) auf Geschtzwagen III und IV. Desenvolupat a partir de 1943 per Deutsche-Eisenwerke, era un can Pak 43 muntat sobre els xassisos de Panzerkampfwagen III i IV. Van ser sobrenomenats Nashorn (Rinoceront) i Hornisse (Vespa).

Sturmgeschtz mit 8,8 cm Pak 43/2. Nibelungenwerke va fabricar 90 models en 1943, sobre el xasss d'un Panzerkampfwagen VI "Tiger", amb un can PaK43/2 L/71. Va ser sobrenomenat Elefant i Ferdinand, per Ferdinand Porsche, l'enginyer dissenyador de cotxes i tancs.

Panzerjger fr 8,8 cm PaK 43 auf Fgst Panther I, o Jagdpanther va ser fabricat per MIAG i MNH entre 1944 i 1945, arribant a fabricar-se gaireb 400 unitats, sobre el Panther amb un can Pak 43/3 L/71.

 Cadncia .
De 15 a 20 projectils per minut per als models Flak 18, 36 i 37, i de 20a 25 el Flak 41.

 Avantatges i desavantatges .

Avantatges:
 El can de 88 mm era altament efectiu penetrant el blindatge de carros enemics. No obstant aix, els aliats comptaven amb armes antiaries semblants que es podrien haver utilitzat en rol antitanc. Per va ser l's que els generals alemanys com Rommel van donar a aquest can que va permetre arribar a un rendiment ptim d'aquesta arma.
Desavantatges:
 El can era molt pesat, el que dificultava el seu desplegament tctic.
 En el rol d'artilleria antiaria no es va destacar, especialment sent el seu rendiment mediocre. ;

Enllaos externs.

 Histria de la sre de canons de 88 mm;
 US Military Intelligence document on the 88 mm gun;
 The New 88 and Its Carriages;
 Detailed examination of the effect of 88 mm FlaK on B-17 and B-24 bombers;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352390" title="CWT" nonfiltered="3002" processed="2989" dbindex="138020">
CWT s una unitat de massa britnica, que significa c-weight. La C s el numeral rom de 100. Hi ha dues diferents mesures per al cwt:

 L'anglesa, que equival a 112 lliures o 50,80234544 kg. Aix va ser usat per a una millor conversi al sistema mtric.
 L'americana, equivalent a 100 lliures o 45,359237 kg;

El segle XIX era molt utilitzat per consignar el pes del can. Ex: el Can Armstrong de 71 cwt equival a 71 x 112 lb =7952 lb o 3615 kg. Era usat en comptes del calibre, ja que un can ms pesat era ms potent.

Actualment s usat freqentment per a la venda de bestiar. 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352396" title="Gorgonpsid" nonfiltered="3003" processed="2990" dbindex="138021">

Els gorgonpsids (Gorgonopsidae) sn una famlia de sinpsids terpsids, l'nica del subordre dels gorgonopsis (Gorgonopsia). El seu nom s una referncia a les grgones de la mitologia grega. Com altres terpsids, en el passat els gorgonpsids foren denominats "rptils mamiferoides", tot i que en la majoria de models de classificaci actuals, no se'ls considera rptils autntics, sin molt ms propers als mamfers autntics. Les seves especialitzacions mamiferoides inclouen una forma diferenciada de les dents, una fossa temporal ben desenvolupada, potes posteriors similars a pilars, i fins i tot els ossos de l'orella. Els gorgonpsids formen part d'un grup particular de terpsids anomenats teriodonts, que inclou els mamfers.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352401" title="Sant Salvador Saverdera" nonfiltered="3004" processed="2991" dbindex="138022">

El cim de Sant Salvador Saverdera s una muntanya de l'Alt Empord, entre els municipis de Palau-saverdera i la Selva de Mar

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352403" title="Lnia evolutiva de Gastly" nonfiltered="3005" processed="2992" dbindex="138023">
Aquesta lnia evolutiva de Pokmon inclou Gastly, Haunter i Gengar.

Gastly.

Gastly s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus fantasma i ver. Evoluciona en Haunter.





Haunter.

Haunter s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus fantasma i ver. Evoluciona de Gastly i evoluciona en Gengar.





Gengar.

Gengar s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus fantasma i ver. Evoluciona de Haunter.





Enllaos externs.
Web oficial de Pokmon;
;
;
;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352405" title="Lnia evolutiva d'Onix" nonfiltered="3006" processed="2993" dbindex="138024">
Aquesta lnia evolutiva de Pokmon inclou Onix i Steelix.

Onix.
Si busqueu la pedra preciosa, vegeu nix.;

Onix s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus roca i terra i evoluciona en Steelix.





Steelix.

Steelix s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus acer i terra. Evoluciona d'Onix.





Enllaos externs.
Web oficial de Pokmon;
;
;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352406" title="Lnia evolutiva de Drowzee" nonfiltered="3007" processed="2994" dbindex="138025">
Aquesta lnia evolutiva de Pokmon inclou Drowzee i Hypno.

Drowzee.

Drowzee s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus psquic i evoluciona en Hypno.





Hypno.

Hypno s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus psquic i evoluciona de Drowzee.





Enllaos externs.
Web oficial de Pokmon;
;
;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352407" title="Lnia evolutiva de Krabby" nonfiltered="3008" processed="2995" dbindex="138026">
Aquesta lnia evolutiva de Pokmon inclou Krabby i Kingler.

Krabby.

Krabby s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus aigua i evoluciona en Kingler.





Kingler.

Kingler s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus aigua i evoluciona de Krabby.





Enllaos externs.
Web oficial de Pokmon;
;
;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352408" title="Lnia evolutiva de Voltorb" nonfiltered="3009" processed="2996" dbindex="138027">
Aquesta lnia evolutiva de Pokmon inclou Voltorb i Electrode.

Voltorb.

Voltorb s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus elctric i evoluciona en Electrode.





Electrode.
Si buscveu el conductor elctric, vegeu Elctrode.

Electrode s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus elctric i evoluciona de Voltorb.





Enllaos externs.
Web oficial de Pokmon;
;
;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352409" title="Lnia evolutiva d'Exeggcute" nonfiltered="3010" processed="2997" dbindex="138028">
Aquesta lnia evolutiva de Pokmon inclou Exeggcute i Exeggutor.

Exeggcute.

Exeggcute s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus planta i psquic. Evoluciona en Exeggutor.





Exeggutor.

Exeggutor s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus planta i psquic. Evoluciona d'Exeggcute.





Enllaos externs.
Web oficial de Pokmon;
;
;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352411" title="Granada (Nicaragua)" nonfiltered="3011" processed="2998" dbindex="138029">

Granada s, amb 110.326 habitants el 2003, la quarta ciutat ms poblada de Nicaragua i la capital del department homnim. Se situa a la riba nord-occidental del llac Cocibolca, prop del volc Mombacho, al sud de la ciutat.

Fou fundada el 8 de desembre de 1524 per Francisco Hernndez de Crdoba, que la va batejar en memria de la ciutat andalusa de Granada. s la ciutat ms antiga de les fundades pels europeus en terres continentals d'Amrica que encara existeix en el seu emplaament original (Veracruz, a Mxic, fou fundada abans, el 1519, per fou reconstruda en un indret diferent de l'originari arran d'un desastre natural). 

Granada histricament ha estat una de les ciutats ms importants de Nicaragua, tant en el camp econmic com en el poltic. Tradicionalment florent en el comer de la fusta, l'or i l'argent i els productes agrcoles (caf, cacau, bananes), avui dia s la principal destinaci turstica nicaragenca.

La ciutat t un ric patrimoni colonial, que es reflecteix en la seva arquitectura i planificaci urbanstica. s anomenada la Gran Sultana del Gran Lago.

Est agermanada amb Badajoz (Extremadura), Frankfurt (Alemanya), Santa Ana de Coro (Veneuela) i Terrassa (Catalunya).
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352412" title="Tournaisi" nonfiltered="3012" processed="2999" dbindex="138030">
El Tournaisi s una de les tres edats de l'poca del Mississippi del perode Carbonfer. Comprn el temps entre fa 359,2 2.5 i 345,4 2.1 milions d'anys. Succea el Famenni i precedia el Vise. Durant el Tournaisi es formaren i moriren antics boscos, donant peu a la creaci dels combustibles a base de carboni utilitzats en l'actualitat, com ara el carb, el petroli i altres combustibles fssils. El seu nom fa referncia a la ciutat belga de Tournai.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352416" title="Replicaci de l'ADN" nonfiltered="3013" processed="3000" dbindex="138031">

La replicaci de l'ADN s el mecanisme molecular per mitj del qual l'ADN produeix una cpia de si mateix. Cada vegada que una cllula es divideix, el genoma sencer ha de ser duplicat per poder ser transms a la descendncia (per mitj de la mitosi o la meiosi). El mecanisme de la replicaci s complex i requereix la intervenci de mltiples enzims i protenes iniciadores. El procs de replicaci de l'ADN es considera "semiconservador": la doble cadena d'ADN parental fa la funci de plantilla per la sntesi de les dues cadenes filles complementries.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352418" title="Pere Arquillu" nonfiltered="3014" processed="3001" dbindex="138032">
Pere Arquillu s un actor de teatre catal.

 Obres .
 Com a actor de teatre .
 Coral romput (2008);
 El silenci del mar (2008);
 Soterrani (2008);
 El duo de la africana (2007);
 Els fsics (lectura dramatitzada) (en el paper de Moebius) (2007);
 La nit just abans dels boscos (2007);
 Arbusht (2006);
 Otello (2006);
 european house (prleg d'un Hamlet sense paraules) (2006);
 Ricard III (2005);
 Santa Joana dels escorxadors (2004);
 Juli Csar (en el paper de Antoni) (2004);
 L'habitaci del nen (en el paper de pare) (2003);
 Lo cor de l'home s una mar (2002);
 Orga (en el paper de home) (2002);
 Juli Csar (2002);
 La Gavina (en el paper de Konstantin Gavrilovitx Trepliov (el seu fill)) (1997);

 Com a actor de cinema .
 Amor en defensa propia (2006);
 Princesas (2005);
 Las voces de la noche (2003);
 Salom (2002);
 Buuel y la mesa del rey Salomn Dir. Carlos Saura. (2001);
 Conte Amor a El perqu de tot plegat Dir. Ventura Pons. (1994);

 Premis .
 Premi a Millor Actor Protagonista 1992 per La filla del mar atorgat per l'Associaci d'Actors i Directors de Catalunya (1993).
 Premi de la crtica teatral de Barcelona pel paper de Louis a ngels a Amrica (1996-97).
 Premi Butaca 2008 al millor actor de Teatre per El silenci del mar.

 Enllaos externs .
 http://www.hoycinema.com/perfil/Pere-Arquillue.htm;
 http://www.teatrenacional.com/qui_es_qui/pere-arquillue.html;
 http://www.teatrebcn.com/quiesqui/quiesqui2.asp?id=221;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352419" title="Juan Carlos Moreno Cabrera" nonfiltered="3015" processed="3002" dbindex="138033">
Juan Carlos Moreno Cabrera (Madrid, 1956) s un lingista espanyol. s catedrtic de Lingstica General a la Universitat Autnoma de Madrid.

Ha publicat "Lgica Formal y Lingstica" (1987), "Fundamentos de Sintaxis General" (1987), "Lenguas del Mundo" (1990), "La lingstica Terico-Tipolgica" (1995), "Diccionario de Lingstica Neolgico y Multilinge" (1998), "Curso Universitario de Lingstica General" (2 ed. 2000), "La Dignidad e Igualdad de las lenguas" (2000), "Semntica y Gramtica" (2003) e "Introduccin a la Lingstica" (2 ed. 2004) i "El nacionalismo lingstico" (2008)

Ha dirigit l'adaptaci al castell de l'"Enciclopdia del Llenguatge de la Universitat de Cambridge".

Ha publicat diversos artccles sobre la situaci de la diversitat lingstica mundial i ha format part del comit cientfic de l '"Informe sobre les Llenges del Mn" de la UNESCO.

s membre del Comit Cientfic de Linguamn-Casa de les llenges.

Juan Carlos Moreno Cabrera sost que totes les llenges sn iguals i que no existeixen llenges difcils i fcils. Explica el paper del nacionalisme en l's i extensi de les llenges.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352420" title="Tilloy-Floriville" nonfiltered="3016" processed="3003" dbindex="138034">

Tilloy-Floriville s un municipi francs, situat al departament de Somme i a la regi de Picardia. L'any 1999 tenia 324 habitants.

Situaci.
Tilloy-Floriville s troba a l'oest del Somme, a pocs quilmetres del Sena Martim.

Administraci.
Tilloy-Floriville forma part del cant de Gamaches, que al seu torn forma part del districte d'Abbeville. L'alcalde de la ciutat s Pierre Boulnois (2001-2008).

Histria.

Llocs d'inters.

Vegeu tamb.
Llistat de municipis del Somme;

Enllaos externs.
Tilloy-Floriville al lloc web de l'INSEE;
Poblacions ms properes a Tilloy-Floriville;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352421" title="Avi de reacci" nonfiltered="3017" processed="3004" dbindex="138035">

Un avi de reacci s un avi impulsat per motors a reacci. Els avions de reacci volen molt ms rpidament que els avions impulsats per hlixs, i poden volar a altituds superiors   tan alt com 10.000 - 15.000 metres. A aquestes altituds, els motors a reacci assoleixen l'eficincia mxima en distncies llargues. Els motors d'avions impulsats per hlixs assoleixen l'eficincia mxima a altituds molt inferiors.

Dos enginyers, Frank Whittle del Regne Unit i Hans von Ohain d'Alemanya, desenvoluparen el concepte independentment a finals de la dcada del 1930, tot i que el primer turbojet s atribut a Whittle.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352426" title="Itanham" nonfiltered="3018" processed="3005" dbindex="138036">
Itanham s un municipi de l'estat de So Paulo,a la Regi Metropolitana de la Baixada Santista, que dna el seu nom a una microrregio. La poblaci estimada el 2006 era de 91.153 habitants i l'rea s de 599,017 km, el que resulta una densitat demogrfica de 134,19 hab/km.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352427" title="Els sndics dels drapers" nonfiltered="3019" processed="3006" dbindex="138037">

Els sndics dels drapers s un quadre del pintor holands Rembrandt pintat el 1662 que est exposat permanent al Rijksmuseum d'Amsterdam, pinacoteca especialitzada en art holands.

Es retrata a cinc Staalmeesters, membres d'una comissi la guilda o confraria dels drapers d'msterdam. Possiblement sigui la Waardijns van de Lakenen, s a dir, la que controlava la qualitat dels draps. Era un crrec pel que no cobraven, i eren nomenats pel perode d'un any. Es reunien tres vegades a la setmana. Aquests sndics van ocupar els seus crrecs des del Divendres Sant de 1661 fins al Divendres Sant de 1662. El llibre sobre la taula probablement es refereixi a la comptabilitat de la confraria.

 Estan asseguts entorn d'una taula coberta per un drap vermell. Darrere d'ells, sobre la paret, hi ha un oli en el qual es representa el tema del far, smbol del bon exemple i del cam a seguir.

Pot comparar-se aquest quadre amb els de Las regents i els regents de l'asil d'ancians d'Haarlem, de Frans Hals, que data d'una dcada ms tard, per comprovar l'evoluci d'aquest tipus de retrat de grup del barroc holands: els aspectes dramtics i escnics han quedat reduts al mnim, concentrant l'atenci en els individus que formen el grup, que sn retratats amb falta de vitalitat i creant-se una distncia entre el grup i l'espectador.

 Rembrandt va elegir per a aquesta obra una perspectiva amb un punt de vista baix, de manera que es mira directament a la part baixa de la taula, sense que sigui clarament visible el llibre que estan utilitzant. Es colloca els cinc personatges aproximadament formant una fila: cinc volums foscos, amb colls blancs, representats frontalment i mirant seriosament, conscients de la importncia de la seva funci. 

 Referncies .


 Enllaos externs .
Rijksmuseum (Pgina web oficial);












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352430" title="Mongagu" nonfiltered="3020" processed="3007" dbindex="138038">
Mongagu s un municipi de l'estat de So Paulo, en la Baixada Santista. La poblaci estimada el 2006 era de 46.977 habitants i l'rea s de 137 km, el que resulta en una densitat demogrfica de 292,33 hab/km.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352435" title="Praia Grande (So Paulo)" nonfiltered="3021" processed="3008" dbindex="138039">
Praia Grande s un municipi de l'estat de So Paulo, a la Regi Metropolitana de la Baixada Santista, en la microrregio de Santos. La poblaci estimada el 2006 era de 245.386 habitants i l'rea s de 145 km, el que resulta en una densitat demogrfica d'1.444,12 hab/km.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352436" title="Toni Coromina" nonfiltered="3022" processed="3009" dbindex="138040">

Toni Coromina (Vic, Osona, 1 de maig de 1955) s un periodista, guionista i activista cultural catal.

Entre 1976 i 1982 va ser promotor de happenings teatrals i altres activitats culturals a Vic, entre altres la majoria d'activitats culturals o ms ben dit contraculturals de l'esbart recreatiu Palafox, Periple Pantaner, carnaval ciclista de la Vic-Bojons, installaci d'una 'solarium' a la plaa de Vic; va liderar la formaci teatral atpica La Troca amb el que van representar Poema bllic (pardia de Tot esperant Godot), Don Juan Tenorio, los Palagina i la foca Ins i Pastorets, 40 i una cabra amb gran xit de pblic.. En la seva activitat musical va fundar junt amb J. Grau, E. Sol, C.Pujols i Q. Sol lOrquestra Smola, la Coral Vajillas (sorgida del cor de l'obra Poema bllic); junt amb Quimi Portet el grup Salvans & Presseguer, va ajudar a l'autoedici del primer lbum de Los Burros; com a fotgraf s l'autor de les fotografies, incls la portada del lbum de Cuando la pobreza entra por la puerta, el amor salta por la ventana del grup El ltimo de la fila. Editor i coordinador de la revista vigatana El Pardal Moderat. Guionista humorstic a Rdio 4, a Rac 1, a La Vanguardia en la vinyeta editorial Ventura & Coromina i de La rateta, un film de dibuixos animats de Pilarn Bays. Va ser, al octubre del 1988, el primer assessor dels promotors del Mercat de Msica Viva de Vic. Ha collaborat amb articles als mitjans de comunicaci comarcals: El 9 Nou, La Marxa, El Ter, Osona Comarca, Rdio Vic, Canal Taronja. Actualment s columnista de la secci de Vivir de La Vanguardia.

Obra.
Rebotiga d'Il.lustres, Co-autor amb Albert Om. Premsa d'Osona (1989);
Quimi Portet : Pes mosca, editorial Grup Enderrock;
El que la sigue la persigue, biografia del grup musical El Ultimo de la Fila. Editorial Can S.L.. 84-605-4187-8. (1995);
 CAF VIC, retrat d'una generaci de rebels i bromistes (1970-1985), Ajuntament de Vic-Eumo Editorial (2007).

Enllaos externs.
Disbauxa i contracultura vigatana (Vilaweb);
"Prquing subterrani"  fotografies de  Toni Coromina  (2007);

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352440" title="Mercenaries: Playground of Destruction" nonfiltered="3023" processed="3010" dbindex="138041">

Mercenaries: Playground of destruction (aquest s el ttol original en angls, pel ttol publicat als Pasos Catalans en territori espanyol s Mercenarios: El arte de la destruccin i en territori itali Mercenari) s un videojoc d'acci en tercera persona ambientat en un imaginari cop d'estat a Corea del Nord el setembre de 2009. Va ser publicat en venda el 18 de febrer de 2005. Actualment hi ha una continuaci titulada Mercenaries 2: World in Flames, ambientada a Veneuela.


 Argument .

El lder de Corea del Nord, l'anci president Choi Kim, havia transms a Corea del Sud el seu desig d'assolir la pau. Per a aix, va acceptar la Sunshine Policy (Poltica de m estesa) i va revifar aix les esperances d'una reunificaci pacfica. En resposta Corea del Sud va accedir a invertir diners en Corea del Nord amb la condici que aquests desmantellessin el seu exrcit. El president Choi Kim es va convertir en una figura molt admirada entre la joventut sud-coreana i va despertar un nou sentiment d'esperana i orgull al poble.

Ning no s'esperava els terribles esdeveniments que llanarien per terra els plans de pau. El fill de Choi Kim, el general Choi Song, no estava gens content amb les negociacions i els tractats de pau. Ell creia que el seu pare estava equivocat sobre la destinaci|dest de Corea del Nord. En el transcurs de la cerimnia on se celebrava la unificaci de Corea, el general Song va organitzar un cop. Amb el suport|respatller d'un exrcit d'insurgents va dinamitar la cerimnia i va aniquilar la vida dels lders de les dues Corees, fins i tot al seu propi pare.

El nou dictador de Corea del Nord va expulsar a tots els ambaixadors, va prohibir l'entrada de premsa estrangera i va tallar tota comunicaci amb l'exterior. Finalment la premsa va oblidar Corea i es va centrar en altres crisis. Per quan menys ho esperaven, va arribar el pitjor.

L'armada australiana va acudir a rescatar als tripulants d'un vaixell de crrega nord-core per quan aquests els van veure arribar van fer tot el possible per enfonsar el vaixell, una cosa que va fer sospitar els australians, que van decidir inspeccionar-lo. Van trobar armes nuclears a la bodega amb destinaci a una empresa indonsia que funcionava com a tapadora per a terroristes. Les nacions aliades es van fer eco desvincle que hi havia entre el general Song, les armes nuclears i els terroristes. Poc desprs el govern xins va publicar un informe que revelava que la capacitat nuclear de Corea del Nord estava molt ms avanada del que es creia, els nord-coreans posseen armament nuclear per atacar els cinc continents.

Les Nacions Aliades (pardia de les Nacions Unides) van envair Corea del Nord i van desarticular la zona de llanament de Yongbyon. Inspectors de les NA van trobar all documents que confirmaven que Corea del Nord estava construint 30 caps nuclears en una altra zona encara desconeguda, i que serien llestos en tres setmanes. El caos era imminent, i aqu s quan entren en acci els protagonistes, els mercenaris.

 Remena de 52 cartes .

Desprs de l'ofensiva, en va, a Yongbyon les NA ara tenien un objectiu nou i urgent: localitzar i capturar el General Song abans que els mssils fossin llestos per al seu llanament i del qual Song es trobs al comandament d'una superpotncia nuclear. Desprs de setmana i mitjana|mitja de recerca infructuosa les rodes de premsa de les nacions unides van adquirir un aire de desesperaci. Van distribuir una llista de els ms buscats. Song, era l'As de Picas. Els seus principals assessors militars i cientfics completaven la resta de la baralla al costat de diversos criminals contractats per ell. Un portaveu de les NA va aparixer en GSRN (canal de notcies internacional) i va oferir un bot pel general Song, res ms i res menys que cent milions de dlars.

La baralla es divideix en quatre pals:

 Trebols: Homes de negocis, mafiosos i poltics corruptes (divisi 39).
 Diamants: Membres de l'exrcit de Corea del Nord.
 Cors: Bilegs, qumics i cientfics nuclears.
 Piques: Els ms propers al general Song. La majoria sn dones, per tamb hi ha alguns exministres nord-coreans.

 Personatges .

Tot just comenar el joc hem d'escollir entre un d'aquests tres mercenaris que treballen per a OpEx (Operacions Executives) que s un exrcit privat (mercenaris) inventat per al joc. OpEx va ser constituda en 2001, accepta encrrecs tant de governs com de privats.

 Chris Jacobs .
 ;
Parla angls i core;
Nascut a: San Jos, Califrnia;

La seva mare s una intrpret coreana i el seu pare era coronel de l'exrcit dels Estats Units. La seva mare el va ensenyar a parlar core mentre el seu pare li donava inestimables consells sobre tctiques militars. Va servir com a part del grup d'aplicacions de combat de l'exrcit durant set anys, fins que es va adonar que podia treure molt profit de les seves habilitats. De manera que es va unir a OpEx. Ning no s capa d'aguantar tant cstig com a ell.

 Jennifer Mui .
  ;
Parla angls i xins;
Nascuda a: Hong Kong, Xina;

Jennifer s filla d'una xinesa resident en Hong Kong i d'un alt comandament de l'exrcit britnic. Desprs del divorci dels seus pares, quan ella tenia 12 anys, es va traslladar a viure amb la seva mare a Anglaterra. La seva especialitat s passar desapercebuda, utilitzant la seva formaci i aptituds naturals per infiltrar-se en llocs on altres soldats desentonarien terriblement.

 Mattias Nilsson .
 ;
Parla angls, suec i rus;
Nascut a: Arvisaujur, Sucia;

En la seva infantesa Nilsson era un desastre estudiant, preveient que s'acabaria convertint en un treballador no qualificat als 16 anys es va allistar a l'exrcit; que deixaria ms tard per entrar a OpEx. Pot ser que Nilsson tingui poca experincia, per pel que respecta als altres mercenaris no s ms que un principiant. Fins i tot que no porti uns anys ms no sabr el que s el combat de veritat. No obstant aix, en tan poc temps ha demostrat moure's ms rpid que ning en el camp de batalla i un mercenari rpid no s un mercenari que torna sa a casa.

 Fiona Taylor (Tcnica).
 ;
Parla angls;
Nascuda a: Sydney, Austrlia;

Fiona no s mercenria, s l'experta en tecnologia que OpEx ha seleccionat per a aquest conflicte. Ella s el contacte dels mercenaris amb el mn exterior, dominant el flux d'informaci d'un centenar de satllits i canals de comunicaci intervinguts. Fiona t molta experincia manejant els agents i s capa de posar al seu lloc qualsevol mercenari.

Fiona va ser tinent de l'armada real australiana, on es va especialitzar en armament electrnic per a submarins. Desprs va treballar per a l'ASIS (Servei Secret d'Intelligncia Australi), per recentment ha deixat el seu lloc per incorporar-se a OpEx.

 Faccions .

A diferncia d'altres videojocs bllics, aqu es t total llibertat per fer el que es vulgui, quan es vulgui i amb qui s'estimi. Durant la recerca de Song capturarem alguns comandaments menors, i per obtenir informaci realitzarem missions per a les diferents faccions del joc.

Les nostres accions poden influir en la relaci amb una facci. Si matem un soldat (encara que sigui per error), destrum una caserna general... la relaci amb aquesta facci disminuir. Tamb disminuir si una facci sollicita els nostres serveis per atacar a una altra facci (Exemple: La uni sud-coreana ens demana que destrum un magatzem de Xina, la nostra amistat amb Corea del sud augmentar per ocorrer al contrari amb la Xina)

Per emportar-nos millor amb una facci podem realitzar una missi, atacar a una facci enemiga, capturar a una carta (sol en el cas de les NA), lliurar-los un vehicle (sol en el cas de la mfia russa) o destrueix un monument dedicat al general Song (sol en el cas de la Uni Sud-Coreana). I si res d'aix no funciona podem subornar el soldat que trobarem a la porta de les diferents casernes de les faccions.
  Nacions aliades .

El grup operatiu de les NA (pardia de l'ONU) t un sol propsit: enderrocar el general Song i acabar amb l'amenaa que representen seus armes nuclears. El grup funciona com una organitzaci militar i est controlat per un comit. s inevitable que aix provoqui indecisions i que les reaccions a les amenaces siguin lentes, i per aquest motiu sovint anomenen companyies com a OpEx. Les NA tenen a la seva disposici gran quantitat d'arsenal, per ha quedat dispersat a causa de la sobtada ofensiva a Corea del Nord. I el que s ms important, sn els que paguen el bot pels membres de baralla de 52 cartes.

 Lder de les NA: Coronel Samuel Garrett .

El coronel Samuel Garret aconsegueix mantenir el cap fred malgrat l'embolic que t entre mans. Ell considera els mercenaris un malament necessari; si les coses es fessin a la seva manera capturaria o assassinaria a tota la baralla en 30 dies, per aix no seria correcte i ha de fingir que les coses funcionen correctament. Mentre la baralla sigui eliminada, li s igual que facci resulti victoriosa al final.

  Xina .

Encara que tcnicament Xina forma part del grup operatiu de les NA, este pas tamb compte amb un exrcit propi que es troba desplegat en Corea del Nord i que opera de forma autnoma. Els xinesos volen absorbir a Corea del Nord desprs de l'enderrocament del General Song. Poden proporcionar vehicles blindats, artilleria potent i atacs aeris. Sempre que t'hi portis b

 Lder xins: Coronel Peng .

El coronel Peng s summament fred i professional. s un veter espia i un alt comandament militar. s un fidel membre del partit, per reconeix les debilitats del seu propi govern. Els mercenaris li mereixen la mateixa opini que qualsevol altre agent estranger: sn tils mentre es mantinguin sota control, per no conv confiar-hi.


  Mfia Russa .

La Mfia russa pretn controlar els mercats illegals de Corea del Nord. A ells en realitat els s igual qui estigui en el poder sempre que la xarxa criminal russa pugui operar. Els objectius de la mfia els fan estar enfrontats amb la resta de faccions, encara que ells prefereixen evitar el conflicte militar directe.

La mfia no t gaire presncia militar a Corea del Nord. Tanmateix, controlen el mercat negre i grcies a aix poden proporcionar tota classe d'artefactes, sempre que es mantingui una bona relaci amb ells. A ms, poden imitar les comunicacions d'altres faccions i aix permet adquirir vehicles o armes d'altres faccions.

 Lder de la Mfia: Sergei Voronov .

Sergei s un jove vndal rus, un pinxo del posglasnost que busca fer-se notar al marge dels padrins tradicionals. El seu pare s un exsenyor del crim de la KGB procedent de Moscou. Est ansis per demostrar que s ms llest, ms dur i millor que la resta.


  Uni Sud-Coreana .

La uni sud-coreana s en realitat una organitzaci militar controlada per la CIA. Volen assegurar-se que al final del conflicte, hi ha un govern proameric (un estat marioneta dels EUA) en el poder. Aix els enfronta amb la Xina i en menor grau amb la Mfia russa.

Compte amb suport aeri proporcionat per la CIA. La uni pot oferir atacs aeris sigillosos i precisos.

 Lder de la uni sud-coreana: agent especial Mitchell Buford .

Buford s en un americ. El lder de la uni sud-coreana s un agent de la CIA que porta massa temps treballant en aix i ja est fart de tot. Aquesta vegada est decidit a fer les coses b per establir una slida democrcia proamericana en una Corea reunificada. Ell considera a Corea la via per portar la democrcia a la Xina, per continua allotjant el tpic odi pel comunisme i la Xina vermella. Per a ell, un mercenari s dels bons i est content per compartir les comoditats de Occident.

  Corea del Nord .

Corea del Nord s l'nica facci amb la qual el nostre grau d'amistat no pot augmentar o disminuir, la facci aquesta declarada com a enemiga principal.

Sota el control del general Song, Corea del Nord intenta mantenir la seva prpia estabilitat interna mentre tracta de conquerir Corea del Sud per reunificar la pennsula de Corea. En ltima instncia, el seu objectiu s usar la seva capacitat nuclear per convertir-se en una potncia mundial. La baralla de 52 cartes identifica als lders de la facci nord-coreana.

 Lder nord-core: general Choi Song .

Song sempre ha estat un arrogant i per a ell la soluci a tot passava per l's de la fora, per el seu pare mai no va sospitar el gaire que el seu fill anhelava el poder. El general Song no s sol un brillant estrateg militar, a ms oculta com a ning les seves verdaderes intencions i aix el converteix en un influent dictador. Tanmateix, malgrat la seva meticulosa planificaci, hi ha un factor que no ha tingut en compte: els mercenaris.

 Vehicles .

A continuaci alguns dels vehicles disponibles en el joc:

 NA .

Helicpter de combat YAH-56;
Vehicle blindat M1126;
Jeep 1024;

 Xina .

Transport Meu-17;
Tanc 80;
Tanc 96;

 Mfia Russa .

Patruller MD-530;
Jeep;
Furgoneta de TDW;
Sedan de la mfia;

 Uni Sud-Coreana .

Atac lleuger LHX;
Vehicle blindat K200;
Jeep 516;

 Corea del Nord .

Frog 7;
Patruller Sungri;

 Vehicles Civils .

Jaju;
Autobs;
Transportamaletes;
Lada 124;
Cami de transport;

 Armes .

Aquestes sn algunes de les armes disponibles:

Metralladora lleugera (NA);
Granada Coet;
Subfusell de supressi encobert;
Rifle de precisi;
Metralladora lleugera (Corea);
Mssil antiaeri;
Escopeta;
Mssil antitanc;
Bomba antibnquer;
Ataque amb mssil creuer;
Carga d'explosius C4;
Granada de fragmentaci;
Ataque quirrgic;



 Curiositats .

 Hi ha un gran nombre de referncies en els noms de les armes de destrucci massiva, com per exemple a la pirateria de videojocs, al Falc millenari, a l'Estrella de la mort (Episodi VI). Algunes de les referncies humorstiques s'amaguen en els personatges que no parlen angls, per exemple, durant les batalles amb soldats xinesos exclamen "baixar nec" (literalment, l'animal en xins) i quan el jugador visita la caserna general xinesa, el gurdia de la caserna de tant en tant diu (en xins), "el porc capitalista s aqu per veure el Coronel. ";

 Hi ha un gran nombre de referncies a Star Wars en els titulars de notcies durant les notcies de GRSN desprs de cada contracte: 'Una tropa de clons ha estat clonat a Tipoca City, les reivindicacions d'un comit internacional decideixen que Beneita Fett va disparar primer, i 'una demanda que es va presentar en Coruscant respecte a una estaci espacial defectuosa  '. Amb referncia a l'Estrella de la mort, Han Solo s una de les disfresses desbloquejables. En una missi, Buford diu "... com els destructors d'una estrella de l'espai en el cinema". Finalment, durant l'escena del final, un periodista anomenat Kyle Kowakian parla de la captura del general Song. Kowakian s una raa de Star Wars, i Kyle s una referncia a un personatge popular en la Guerra de les Galxies: Kyle Katarn.

 Un nombre de referncies de Indiana Jones es fan notar, com el ttol "Artefacte egipci trobat en caixes del dipsit del govern des de 1936", en un dels objectes histrics de Corea. Indiana Jones s tamb un vestit desbloquejable.

 Tamb hi ha referncies a la pelula Alien en una de les respostes: "Qu se suposa que usar?". Pel carcter quan es fa un intent de fuegoen una arma buida. Altres gags en aquesta situaci sn, "Hey, jo tiro la meva sabata si vols!";

 Al primer Contracte de l'As, el jugador ha de destruir la "Song Tower" amb una bomba antibnquer. La torre s en realitat el Ryugyong Hotel, que s buit des que es va abandonar la construcci en 1992.

 En el joc, en "Pyongyang Nord" hi ha un edifici que sembla una gran tenda de campanya. s la Pista de Gel de Pyongyang.

 Tamb visible en el joc, en "Pyongyang Nord" un gran arc, de color blanc, quadrat i de 4 cares. Aquesta estructura existeix al mn real. s el Arc del Triomf (Pyongyang), i s el major Arc del Triomf del mn.

 Durant els informatius de GSRN desprs de la captura del general Chul Kang en els titulars es pot llegir: "Cientfics desconcertats desprs de descobrir empremtes gegants a l'illa Odo". Es tracta d'una referncia a Godzilla.

 Garret porta tres estrelles al seu uniforme, la qual cosa indica que s tinent general, per se li anomena coronel.

 El joc tamb fa referncia a Starcraft: el 16 tresor nacional (el que s davant la seu de les Nacions Aliades) porta per ttol "cincia-ficci ETR" (estratgia en temps real).

 Hi ha tamb una referncia a Speed: a "Pyongyang Nord", el jugador pot fer una missi secundria en la qual ha de conduir un autobs, per sobre de la velocitat de 90 km/h. La missi acaba quan el vehicle redueix la velocitat a menys de 90 km/h.

 La baralla de 52 cartes s un concepte semblant a Deck of 52, el mtode usat a l'Iraq per capturar a Saddam Hussein i a membres del seu govern.

 El pare del general Song, el president Choi Kim guarda una semblana raonable amb el president de Corea del Nord, Kim Jong-il.

 Operacions Executives (OpEx) s una clara referncia a Executive Outcomes, una companyia militar privada que va desaparixer en 1999;

Premis.
Incls en la llista de Game Informer sobre el "Top 50 Games of 2005";

 Referncies .


 Enllaos externs .
  El videojoc a Internet Movie Database;
  El videojoc a MobyGames;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352444" title="Lnia evolutiva de Riolu" nonfiltered="3024" processed="3011" dbindex="138042">
Aquesta lnia evolutiva de Pokmon inclou Riolu i Lucario.

 Riolu .

 
Riolu (    Rioru) s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus Lluita. Evoluciona en Lucario. Riolu s un Pokmon conegut pel seu carisma i valentia. Com la seva evoluci Lucario, pot veure l'Aura dels Pokmon i les persones. La seva Aura s'intensifica per a alertar a uns altres quan aquesta trista o t por. Li agraden les zones humides, per prefereix que no faci molt fred. El seu cos s gil per fort, pot pujar tres muntanyes i creuar dos canons en una sola nit. T un collaret de pl que li envolta el coll, el qual a l'evolucionar es converteix en el pelatge del seu pit i cintura. El nom de Riolu sembla venir del de Lucario, ja que, a Lucario, ho expressem en sllabes del revs (Lu-ca-rio   Rio-ca-lu) i a Riocalu se li suprimeix ; queda Riolu. En el nom japons passa el mateix, a Rukario s'expressa en sllabes del revs (Riokaru), i a Riokaru se li suprimeix ; queda Rioru. 

Riolu evoluciona a Lucario per amistat amb el seu entrenador, pujant un nivell durant el dia. Riolu s de tipus Lluita, el seu cos s petit per arriba a una flexibilitat increble, tamb s conegut per la seva gran fortalesa, la seva Aura s'intensifica quan est espantat o trista per a alertar als seus companys del seu estat emocional. Per a aconseguir un ou de Riolu, s'ha d'anar a la Illa de Ferro (Iron Island) i ajudar a Riley, al derrotar als dos Galactic Grunts al final del laberint, Riley et donar l'ou.

 Aparicions de Riolu .

 Videojocs .

 Pokmon Diamant i Perla . 


Riolu noms s'aconsegueix en Pokmon Diamant i Perla, l'ou de la qual s'aconsegueix ajudant a Riley. Per a ajudar a Riley lo que has de fer s trobar-lo en la cova de "Illa Ferro"/Iron Island, a la qual s'arriba agafant un ferri des de Ciutat Canalave/Canal, i ajudar-li a arribar fins al final de la cova, per a lluitar contra dos Galaxy Grunt/Reclutes Galxia, i al vncer-los et dna l'ou.

 Moviments  .

Riolu pot aprendre els segents moviments pujant de nivell:



 Lucario .
 
Lucario (     Rukario) s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus lluita i acer. Evoluciona de Riolu. Lucario s un Pokmon de la quarta generaci i protagonista de la pellcula Lucario i el Misteri de Mew. La seva estatura es de 1,2 m i el seu pes de 54 kg. T un aspecte de llop negre amb parts grogues i punxons en el pit i en les mans.

Pot parlar amb els humans  i llena unes esferes de energia (Esfera Aural) que poden utilitzar-ne per curar a Mew a dems de ser un atac bastant poders. Pot capturar-se en las noves edicions Pokmon Diamant i Pokmon Perla per Nintendo DS. Tamb s un dels Pokmon que t la Campiona Cynthia de la Lliga Pokmon dels jocs Diamant i Perla.

Al noment Lucario s una variaci de      (Rukario), que es compon d'una transcripci alternativa en katakanas de la paraula Oracle (    , Orakuru). Al seu torn, el nom occidental ve a ser una barreja i evoluci entri Orakuru i Oracle: Oraculi, que t les mateixes lletres que Lucario. A Oraculi, li llevem l'ltima i la primera lletra. Queda llavors Racul. S'expressa posteriorment del revs; Lucar. I a Lucar se li afegix la i i lo que es van llevar: pel que queda el nom del fams Pokmon: Lucario.  

 Aparicions de Lucario .

 Videojocs .

 Pokmon Diamant i Perla . 

Lucario noms s'aconsegueix en Pokmon Perla i Diamant evolucionant a Riolu (per felicitat), l'ou de la qual s'aconsegueix ajudant a Quinoa/Aaron, estrany personatge de la pellcula Pokmon: Lucario i el Misteri de Mew que se suposa qu morir al lliurar la seva aura a Mew per a salvar el Mn Pokmon (cosa que tamb fa Lucario al final de la pellcula). Per a ajudar a Quinoa/Aaron/Riley ho que has de fer s trobar-lo en la cova de "Illa Ferro"/Iron Island, a la qual s'arriba agafant un ferri des de Ciutat Canalave/Canal, i ajudar-li a arribar fins al final de la cova (qu no el principi), per a lluitar contra dos Galaxy Grunt/Reclutes Galxia, i al vncer-los et dna l'ou. Encara que hi ha ms entrenadors pots tornar quan vulguis per haurs de lluitar solament. El Lucario de Maylene, nvl 30, i amb atacs poderosos com Metal Claw, Bone Rush, Force Palm i Drain Punch, s el Pokmon final de aquesta Lder de Gimns Pokmon de Veilstone City s. Tamb era el segon Pokmon Final de la Campiona Cynthia, al nivell 63, amb els atacs Aural Sphere (Esfera Aural), Earthquake (Terratrmol), Dragon Pulse (Pols Drac), i Psychic (Psquic).

 Moviments  .

Lucario pot aprendre els segents moviments pujant de nivell:



 Anime .

 Lucario i el Misteri de Mew .

Lucario apareix en la octava pellcula de Pokmon: Lucario i el Misteri de Mew. Apareix com el principal protagonista de la pellcula   aix com Mewtwo va protagonitzar les seves dues - i per tant el Pokmon ms important. Lucario s el Pokmon de Aaron, qui considera el seu mestre, i lluita per salvar el Regne on esta situada la pellcula, Rotha. Lucario es tancat en el ceptre del seu mestre durant mil anys per obra d aquest, mentre ell traa a la Reina Lynn i al pas durant la guerra. 

Lucario queda cec durant la batalla, per ell podia veure l Aura de les cosses que el rodejaven. Anys ms tard, durant el festival del Regne de Rotha, Ash es el elegit escollit com l Heroi de la Ptria en honor a l heroi de l antiguitat, el fals i trador Aaron, que durant 1000 anys ha estat venerat coma tal. Lucario desperta del seu son i es alliberat del ceptre per Ash durant el festival. Al principi, Lucario confondr Ash amb el seu mestre, per quant pogu obrir els ulls, i veure que no era aix, escapar.

Lucario no entenia el motiu de la celebraci, ja que quant ell havia estat despert en anterioritat estava esclatant una cruenta guerra. La actual Reina Eileen li notific que havien passat mil anys des de llavora ns i que els seu anterior mestre, Aaron, havia salvat el Regne. Lucario no o comprenia, ja que el seu mestre  feia mil anys escapar del Regne, traint-lo. Llavora ns, Ash que havia perdut a Pikachu, (acompanyat pel poders i rar Mew) es dispos a anar al Arbre del Origen, on es trobaven aquets dos. 

La Reina li demana a Lucario que acompanyes i guies  a Ash i que esbrins el passat del Regne. Lucario acati dient que era el seu deure d honor. Junts Lucario i Ash, i els seus amics, es posaren en marxa. En el cam fins al Arbre, Lucario i Ash tenien els seus malentesos, ja que Ash feia tot el possible per caure-li b a Lucario, per aquest no li feia ni el ms mnim cas. En una ocasi Lucario i Ash tingueren una greu baralla, que comena en una discussi sobre l amistat i els amics. Lucario no comprenia les fortes emocions de Ash pel seu Pokmon, i les considerava estpides. Dit i fet, continuaren el cam.

Finalment, just a la entrada del Arbre del Origen, Lucario descobrir  amb una Flor del Temps, les intencions de traci del seu antic mestre. Lucario qued de pedra, sense paraules. Ash, en veure tal cosa, plor en veure la escena i se n compadir-ne  de Lucario. Lucario li digu que es tranquilitzes, que l ajudaria a trobar al seu Pikachu.

En aquest precs moment, Lucario salvar a Ash d una mort terrible en mans de Regirock, que aparegu en escena. Regirock, Regice, i Registeel eren esl guardians del Arbre de la Vida. Per aquest motiu atacaven a Ash i companyia. Lucario defensava al grup amb les seves Esferes Aurals, per els Pokmon Llegendaris no es cansaven mai de perseguir-los. I la cosa anava a pitjor; unes bactries del arbre havien cobrat dimensions gegantesques i absorbien sense compassi als intrusos humans (excepte als Pokmon). 

Quant Ash i Pikachu es trovaren, Ash fou absorbit per una bactria. Lucario no el pogu ajudar, ja que Registeel li agafar per sorpresa. A les llgrimes del seu amic Pikachu, Mew se sacrific per salvar els humans absorbits per la matria bacteriana. Per Mew, en a fer aix es debilit, a tal grau que estava a punt de morir. Mew els gua al cor del Arbre de la Vida, que s estava descomponent; aix significava que el Mn estava en perill.  All, Lucario trob els guants de Aura del seu antic mestre, Aaron. Grcies a una Flor dels Temps, el Pokmon Aura contempl la veritable escena del passat: com Aaron, el seu mestre, havia salvat el Regne de Rotha sacrificant-se donant-li la seva Aura a Mew. 

All comprengu que Aaron no era el seu mestre, sin el seu amic. Per aquest motiu, per salvar el Mn, Lucario se sacrific entregant-li la seva Aura a Mew, morint en el acte. L arbre torna a la normalitat. Junts els nostres herois tornaren a palau. En el quadre del Aaron, ara apareixia Lucario al seu costat: aix significava que Lucario s havia reunit amb el seu mestre en el altre mn...

 Altres aparicions .

 Super Smash Bros. Brawl .

 Lucario apareix como personatge ocult en el joc Super Smash Bros. Brawl,  com es va confirmar en la pgina oficial Smash Bros Dojo!!!. La majoria dels seus atacs estan basats en la seva Aura, pel que tenen un major abast i es tornen ms forts com ms gran s el seu percentatge de dany, i la seva posici en la baralla. Lucario es personatge molt equilibrat en combat; s fort, poders, rpid, i molt, molt astut. 

Quant ms fort sigui el pro centratge, ms forts seran els seus atacs. Aix es defineix el estil de combat de Lucario. Lucario tamb es molt elegant alhora de golpejar al rival, donant-li i caracteritzant-lo com un bell Pokmon. Lucario, en la histria del Subspace Emissary, s uneix en equip amb Meta Knight i Solid Snake per vncer les fores de Ganondorf, Bowser, l Ancier Minister, i el gran enemic final del joc: Tabuu. Lucario s uneix amb Snake trobant-lo grcies  la seva Aura dintre d una caixa.

 Atacs . 

Lucario s un lluitador extremadament poders en el joc Brawl. Els seus atacs sn poderosos i rpids, el que el converteix en un contrincant casi implacable.  La seva Aura Sphere (Esfera Aural), que seria el seu atac bsic, que mentre s m atingus podria incrementar la seva mida i poder. Desprs vindria el Force Palm, un atac especial, poders i segur que dona a Lucario confiana en si mateix en el camp de lluita. 

Possiblement ExtremeSpeed sigui l atac especial i el atac ms rpid de tots d en Lucario, un devastador i fort atac que no et deixar veure com en Lucario et colpeja. Double Teames un atac rpid que permet atac mentre confon al rival. Finalment, i per aquest motiu, el ms important, esta el Aura Storm, el Final Smash de Lucario, on el Pokmon  utilitzar tot el seu poder i coneixement de l Aura per derrotar el rival.



 Codec informaci (en Shadow Moses Island) .
Mei Ling: "You're fighting Lucario, aren't you, Snake?";
Solid Snake: "Mei Ling, what's that purple fire coming out of his hands??";
Mei Ling: "That's his "Aura.";
Solid Snake: "Aura?";
Mei Ling: "I guess you could call it his life force. Lucario can use his own Aura and turn it into power. Every time Lucario's damage increases, his Aura gains strength, making his attacks more powerful. So don't think you've got him beat just because his health is down.";
Solid Snake: "The cornered rat will bite the cat... Sounds like trouble.";
Mei Ling: "Hey! When did you become so good with ";
Solid Snake: "You must have rubbed off on me.";
Mei Ling: "Well, come back in one piece, and I'll teach you all the Chinese proverbs you can handle.";

 Altres .

 Curiositats .

 Lucario no s un Pokmon Llegendari, el que ocorreix s que, desprs de l'xit de la pellcula Lucario i el Misteri de Mew, l'hi ha interpretat com a tal; encara que, a primera vista i pel seu paper en la pellcula, Lucario podria fer de Llegendari. T estadstiques per sobre de la mitjana i bons atacs.

 El nom angls d en Lucario fou revelat el 9 de Febrer del 2006, mesos abans de l estren de la pellcula de Lucario i el Misteri de Mew.

 Lucario s el segon Pokmon que parla en els videojocs (concretament en Super Smash Bros. Brawl) desprs de Mewtwo en Super Smash Bros. Melee.

 s un dels pocs Pokmon en apendre l'atac Aura Sphere.

 Enllaos externs .

 Web oficial de Pokmon.;

 Riolu a la Bulbapedia.;

 Riolu a Smogon.;

 Lucario a la Bulbapedia.;

 Lucario a Smogon.;

 Referncies .




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352445" title="Mercenaries 2: World in Flames" nonfiltered="3025" processed="3012" dbindex="138043">


Mercenaries 2: World in Flames s un videojoc desenvolupat per Pandemic Studios i publicat per Riley Donnelly i Electronic Arts. s la continuaci de  (llanat el 2005) i va ser posat en venda el 31 d'agost de 2008 als Estats Units i el 5 de setembre en Europa. El joc s'ubica a Veneuela.


 Sinopsi de l'argument .
El joc mostra tres personatges jugables confirmats del joc original: Jennifer Mui, Mattias Nilsson i Chris Jacobs

Mercenaries 2: World in Flames est ambientat l'any 2010. La histria segueix la cacera de Ramn Solano pel jugador, una gran figura poltica que contracta al mercenari del jugador per un treball|feina, a qui desprs es refusa a pagar i intenta matar-lo(a). Desprs d'un cop d'Estat, Solano es torna dictador de Veneuela. Usa la seva posici per apoderar-se del control nacional del subministrament de petroli el que desencadena un incident internacional i angoixa en la OPEP. Junt amb les Forces rebels de Solano, la major part de l'Exrcit veneol recolza de manera fera la causa del dictador. Les altres forces rebels, en oposici a Solano, han sorgit sota el nom d'EPLV (Exrcit Popular d'Alliberament de Veneuela). Aviat se'ls uneixen a la baralla pel control del petroli nombroses faccions, entre elles la Corporaci Universal Petrolfera; els Pirates Rastafaris (l'equivalent a la Mfia russa del primer lliurament de Mercenaries);EPL de la Xina; i l'AN (Aliana de Nacions). Aquestes sis forces formen inevitablement la columna d'una guerra que determinar el dest del subministrament de petroli del pas.

Trat, el mercenari s'aliar amb qualsevol de les altres faccions per atrapar Solano i fer alguna cosa de diners al cam.


 Vegeu tamb .
 ;

Referncies.


 Enllaos externs .
  Web oficial de Mercenaries 2: World in Flames;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352446" title="The Sheltering Sky" nonfiltered="3026" processed="3013" dbindex="138044">
The Sheltering Sky  s una pellcula britnico-italiana de Bernardo Bertolucci, estrenada el 1990. Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.

 Argument .

El 1947, tres rics intellectuals americans, Port i Kit Moresby i el seu amic George Tunner, desembarquen a Tnger amb l intenci de travessar el Shara. Port s un compositor desencantat; Kit una autora dramtica, ms optimista per tamb ms frgil. La seva parella travessa una crisi dolorosa. Pensen que l'aventura del Shara els pot aportar l'oxigen que els hi manca.

Quant a Tunner, s un home de mn, preocupat sobretot de seduir la bonica Kit. Port sospita una relaci entre Kit i Tunner. Les seves relacions es degraden, plenes de desconfiana; el trio mant trboles relacions. La trobada amb Mrs. Lyle, anglesa excntrica que redacta guies turstiques, i del seu fill Eric, noi gras i mals, apressar la seva sortida cap al sud.

Port s aprofita del Mercedes dels anglesos, mentre que Kit marxa amb tren amb Tunner. Durant el viatge, es fa la seva amant. Les condicions de viatge es fan cada vegada ms penoses i estranys malestars assalten Port. Desprs de desfer-se de Tunner, Port porta Kit a El Ga'a. Per el seu estat empitjora i s transportat al fort francs on un metge l'alla: t el tifus.

Desprs d'haver ajudat Port en la seva lenta agonia, Kit, rosegada per un intens sentiment de culpabilitat, surt sola cap el desert. Belqassim, un jove cap tuareg, el porta en la seva caravana, s'apassiona per ella i una vegada al seu poble, l'amaga a la casa familiar. Per la gelosia de les altres esposes fora Kit a fugir de nou, disfressada d'rab, fins que els diners francesos que t la traeixin. Repatriada a Tanger, Kit, muda, embajanida, s conduda per Miss Ferry a l'hotel on l'espera Tunner. Desbaratant la vigilncia de la seva companya, Kit s'escapa per tornar al caf on els agradava anar al comenament del seu viatge, on  hi troba un vell home testimoni de la seva histria.

 Repartiment .

Debra Winger : Kit Moresby;
John Malkovich : Port Moresby;
Campbell Scott : George Tunner;
Jill Bennett : Mrs. Lyle;
Timothy Spall : Eric Lyle;
Eric Vu-An : Belqassim;
Amina Annabi : Mahrnia;
Philippe Morier-Genoud : Capit Broussard;
Sotigui Kouyat : Abdelkader;
Tom Novembre : Un oficial francs;

 Premis i nominacions .

 Premis .
1991 BAFTA Millor fotografia per Vittorio Storaro ;
1991  Globus d'Or a la millor banda sonora original per Ryuichi Sakamoto i Richard Horowitz ;

 Nominacions .
BAFTA Millor direcci artstica per Gianni Silvestri ;
Globus d'Or al millor director per Bernardo Bertolucci ;

Enllaos externs.
 Pgina de la pellcula a l'IMDb;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352447" title="Pi Studios" nonfiltered="3027" processed="3014" dbindex="138045">

Pi Studios s una empresa desenvolupadora de videojocs localitzada a Houston, Texas (Estats Units). La companyia va ser fundada al 2002 per:

Robert Erwin - Desenvolupament,
John Faulkenbury - Producci,
Rob Heironimus - Disseny,
Dan Kramer - Programaci,
Peter Mack - Programaci.

Originalment estaven establerts a Dallas (Texas) per desprs es van mudar a Houston, en el mateix estat, el gener del 2005.

El primer treball comercial va ser Call of Duty: United Offensive, d'Activision. Tamb van contribuir a Call of Duty 2 per a l'ordenador personal.

Videojocs desenvolupats.
Call of Duty: United Offensive (2004);
Call of Duty 2 (2005);
Call of Duty 2: Big Red One (2005);
Call of Duty 3 (2006);
Halo 2 Vista (2007);
Mercenaries 2 (PS2) (2008);
Rock Band (PS2) (2007);
Rock Band (Wii) (2008);
Rock Band Track Pack Vol. 1 (PS2)(Wii) (2008);
Quake Arena (XBLA) (TBA);
Wolfenstein (TBA);


Enllaos externs.
 Pgina oficial de Pi Studios;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352451" title="Llista de sufixos" nonfiltered="3028" processed="3015" dbindex="138046">


 El sufix ment es l'nic que pot formar adverbis i slament ho pot fer a partir d'adjectius en forma femenina. Aquest sufix pot formar adverbis de diversos tipus: de manera (els mes freqents), temporals, quantitatius, modals, connectors textuals...

Fonts.
Gramtica normativa valenciana

Vegeu tamb.
Afix;
Composici, derivaci i lxic;
Llista de prefixos;
Llista de mots emprats en la composici de paraules;
Prefix;
Sufix;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352454" title="Tur d'Onofre Arnau" nonfiltered="3029" processed="3016" dbindex="138047">

El Tur d'Onofre Arnau s una muntanya de 131 metres situada a la comarca del Maresme, a la Serra de Marina.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352455" title="Tur d'en Galzeran" nonfiltered="3030" processed="3017" dbindex="138048">

El Tur d'en Galzeran o d'en Mates (o tamb, localment, el Telgraf) s una muntanya de 484 metres situada entre el Maresme i el Valls Oriental, a la Serra de Marina.

Des del tur podem veure la panormica ms mplia de tot l'entorn i s el punt d'uni dels municipis d'Alella, Tiana i Martorelles de Dalt. Hi ha un monlit geodsic que fou utilitzat l'any 1794 per a mesurar el meridi de Dunkerque a Barcelona, que serv per a determinar la longitud del metro. Es feu servir per a la triangulaci del vrtex format pel Matagalls, el Puig Rod i el Tur d'en Galzeran.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352456" title="Albert V d'Este" nonfiltered="3031" processed="3018" dbindex="138049">


Albert V d'Este (nascut el 27 de febrer de  1347 - mort el 30 de juliol de  1393) va ser senyor de Ferrara i Mdena des de 1388 fins a la seva mort.

Va estar implicat en el govern de la senyoria dels Este amb el seu germ Nicolau el 1361, convertint-se en l'nic governant de Ferrara i a Mdena desprs de la mort d aquest el 1388.

Albert va fundar la Universitat de Ferrara el 1391. En el mateix any es va casar amb Giovanna de' Roberti (morta el 1393). Desprs de la seva mort, es va casar amb la seva amant Isotta Albaresani.

El va succeir el seu fill legitimat Nicolau III.

Referncies.
 L. A. Muratori. Delle antichit Estensi. 1717, Modena;
 G. B. Pigna. Historia dei Principi d'Este. 1570, Ferrara.

 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352464" title="Illes Sverdrup" nonfiltered="3032" processed="3019" dbindex="138050">

Les illes Sverdrup (en angls Sverdrup Islands) sn un arxiplag del nord-oest de les illes de la Reina Elisabet, a l'Arxiplag rtic Canadenc, pertanyents al territori de Nunavut. Les illes s'estenen a l'oest d'Ellesmere, a 82 N i 95 O.

Les illes principals del grup sn les d'Axel Heiberg, Amund Ringnes i Ellef Ringnes, i l'arxiplag compta tamb amb un bon nombre d'illes menors a les aiges del voltant. Aquest grup d'illes fou batejat aix en memria de l'explorador noruec Otto Sverdrup, que les va explorar i cartografiar de 1898 a 1902 amb el vaixell Fram, si b algunes havien estat prviament habitades per inuits. L'nica construcci de tot l'arxiplag s l'antiga estaci meteorolgica d'Isachsen, a l'illa d'Ellef Ringnes, avui automatitzada i, per tant, deshabitada.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352465" title="Romul" nonfiltered="3033" processed="3020" dbindex="138051">
Els romulans sn una espcie aliengena fictcia de l'univers de Star Trek. Sn una espcie que provenen dels vulcanians. Sn representats com apassionats, traidors i oportunistes. Sn la raa dominant de l'Imperi Estellar Romul, un dels grans imperis al Quadrant Beta de la Via Lctia. 

Els romulans van ser creats per Paul Schneider, qui va dir que "aix va ser relacionat amb desenvolupar un grup romanesc d'antagonistes admirables... una extensi de la civilitzaci romana en el punt de vista dels viatges espacials". 


Histria fictcia. 

Formen un imperi fundat per viatgers originaris del planeta Vulc que van decidir abandonar la saviesa i calma que envoltava a la societat d'aquest planeta i canviar-la per una filosofia d'exploraci, conquesta i poder en la galxia. El centre del poder romul part dels seus dos planetes de major importncia, Rmul i Rem.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352466" title="Creu de l'Aragall" nonfiltered="3034" processed="3021" dbindex="138052">

La Creu de l'Aragall s un cim de 548 metres de la Serra de l'Ordal, situat a la comarca del Baix Llobregat.

La cim de la muntanya, a ms d'un vrtex geodsic (referncia 283124001), tamb si pot trobar la Creu que porta el nom del cim. La creu original es va construir cap al 1909 a la memria d'en Joseph Rif i Munt, mort l'any 1900. Sota mateix, en terrenys invats per l'Urbanitzaci Creu Aragall s'hi troba el Pl dels Voluntaris, on l'any 1811 el coronel Manso va entrenar un nombrs grup de voluntaris (uns 20.000) que formaren el Batall de Caadors de Catalunya, tamb conegut com a Batall Manso.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352468" title="Illa d'Ellef Ringnes" nonfiltered="3035" processed="3022" dbindex="138053">

L'illa d'Ellef Ringnes (en angls Ellef Ringnes Island) s una de les integrants del grup de les Sverdrup, a les illes de la Reina Elisabet, dins l'Arxiplag rtic Canadenc; pertany al territori de Nunavut. S'estn entre les illes d'Amund Ringnes a l'est i Borden a l'oest i t una extensi d'11.295km; s la 69a illa ms gran del mn i la setzena del Canad. A la costa oest de l'illa s'aixeca l'estaci meteorolgica d'Isachsen, que estigu habitada fins a la seva automatitzaci l'any 1989. L'illa es troba a 78 36  46" N i 101 56  13" O. La mxima altitud s de 260m.

L'illa fou batejada aix per Otto Sverdrup en memria del cerveser d'Oslo Ellef Ringnes, un dels patrocinadors de la seva expedici. El 1902 Noruega en va reclamar la sobirania, si b el 1930 va renunciar-hi a favor del Canad.

Ellef Ringnes fou l'ltima massa terrestre a ser visitada per l'errant pol nord magntic. L'abril i el maig de 1994, Larry Newitt, de la Comissi Geolgica del Canad, i Charles Barton, de l'Organitzaci Australiana de Recerca Geolgica, van dur a terme una investigaci per determinar la posici mitjana del pol nord magntic d'aleshores. Van establir un observatori magntic temporal a l'illa de Lougheed, propera al que creien la posici del pol. Van determinar que la posici mitjana del pol nord magntic el 1994 se situava a la pennsula de Noice, al sud-oest de l'illa d'Ellef Ringnes, a 78,3 N 104,0 O. El pol es va desplaar de l'illa aquell mateix any i actualment es troba a uns 400km al NNO .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352469" title="Heinrich Karl Ebell" nonfiltered="3036" processed="3023" dbindex="138054">
Heinrich Karl Ebell (Neu-Ruppin, 1775 - Breslau, 1824) fou un compositor alemany 

A la ciutat en qu va morir en fou director del teatre de la msica. Ni desprs del seu nomenament (1807) de secretari de la regncia de la ciutat, no deix de cultivar la msica. Estren les peres Der Nachtwchter i Anacren; l'oratori L'Immortalit; la msica per la tragdia Lanassa; varies cantates, simfonies, quartets, cors i d'altres moltes obres que romanen manuscrites.

Referncies.
Tom nm. 18 de l'Enciclopdia Espasa.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352471" title="Ustou" nonfiltered="3037" processed="3024" dbindex="138055">


Ustou  s una municipi de la regi del Migdia-Pirineus, departament de l'Arieja.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352472" title="Jean George Ebeling" nonfiltered="3038" processed="3025" dbindex="138056">
Jean George Ebeling (Lunebourg 1620 - Stettin, Polnia, 1676) fou un compositor francs.

Fou director d'una societat de msics de Berln i professor a Sttetin. Llur obra ms important s una collecci de 120 cants a quatre veus, dos violins i baix, per acompanyar les poesies de Paul Gerhard, la qual primera edici es public a Berln (1666), amb el ttol de Archeologiae orphicae (1676), i un Concerto per a diversos instruments.

Referncies.
Tom nm. 18 de l'Enciclopdia Espasa.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352473" title="Aulus-les-Bains" nonfiltered="3039" processed="3026" dbindex="138057">


Aulus-les-Bains  s una municipi de la regi del Migdia-Pirineus, departament de l'Arieja.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352474" title="Goulier" nonfiltered="3040" processed="3027" dbindex="138058">


Goulier  s una municipi de la regi del Migdia-Pirineus, departament de l'Arieja. En aquest municipi hi ha l'estaci d'esqu de Goulier Neige.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352476" title="Thomas Ebdon" nonfiltered="3041" processed="3028" dbindex="138059">
Thomas  Ebdon fou un compositor angls del segle XVIII. Enseny msica a Durham i public dues sonates per a clavec, una collecci de Glees i Sacred Music, containing complete services for cathedrals (1790).

Referncies.
Tom nm. 18 de l'Enciclopdia Espasa.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352477" title="Lercoul" nonfiltered="3042" processed="3029" dbindex="138060">


Lercoul  s una municipi de la regi del Migdia-Pirineus, departament de l'Arieja.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352479" title="Siguer" nonfiltered="3043" processed="3030" dbindex="138061">


Siguer  s una municipi de la regi del Migdia-Pirineus, departament de l'Arieja.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352480" title="Gestis" nonfiltered="3044" processed="3031" dbindex="138062">


Gestis  s una municipi de la regi del Migdia-Pirineus, departament de l'Arieja.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352482" title="Meren" nonfiltered="3045" processed="3032" dbindex="138063">


Meren (en francs i oficialment Mrens-les-Vals, en occit Merens) s un municipi francs de la regi del Migdia-Pirineus, al departament de l'Arieja. Es troba a l'alta vall del riu Arieja o vall d'Acs, identificada per alguns amb el Sabarts. Histricament forma part de la regi occitana del pas de Foix.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352484" title="L'Ospitalet" nonfiltered="3046" processed="3033" dbindex="138064">


L'Ospitalet (en francs i oficialment L'Hospitalet-prs-l'Andorre, en occit L'Espitalet) s un municipi francs de la regi del Migdia-Pirineus, al departament de l'Arieja. Limita al sud amb Andorra (pel Pas de la Casa) i amb la Cerdanya (pel port del Pimorent). Histricament, es pot englobar en la comarca del Sabarts, s a dir, l'alta vall del riu Arieja o d'Acs, dins la regi occitana del pas de Foix.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352485" title="Sem (Frana)" nonfiltered="3047" processed="3034" dbindex="138065">


Sem  s una municipi de la regi del Migdia-Pirineus, departament de l'Arieja.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352488" title="Joan Baptista Planelles Marco" nonfiltered="3048" processed="3035" dbindex="138066">

Joan Baptista Planelles Marco va nixer a Borriana (la Plana Baixa, Castell) el 26 de gener de 1951. Va ser un futbolista que milit en el Real Madrid, Castell, Valncia i Saragossa, tots en primera divisi, abans de penjar les botes al Borriana. Els majors xits en forma de ttols els visqu en el Real Madrid, per el seu millor futbol es va veure a Castlia. Amb el Castell va protagonitzar dos ascensos a Primera divisi i va jugar la final de Copa de 1973, a ms de ser cridat per la selecci espanyola de futbol en dues ocasions. 

Trajectria.
Juan Planelles va comenar a jugar a futbol en equips dels seu poble natal, fins arribar al juvenil del Borriana. Amb setze anys el va contractar el Real Madrid, alternant les actuaccions amb l'equip juvenil i el Real Madrid Aficionados. Llavors jugava com mitjapunta o interior. El 14 de desembre de 1969 va fer el seu a Primera divisi de la ma de Miguel Muoz. Uns mesos desprs va jugar i marcar a la final de Copa del Generalssim de 1970, disputada al Camp Nou on el Real Madrid derrot el Valncia per 3-1. Planeles no va tindre massa oportunitats en un equip ple d'estreles i menys quan va negar-se a acceptar les jerarquies del vestidor blanc. Malgrat tot, va tindre l'honor de jugar i marcar tant en la Copa d'Europa com en la Recopa (on va fer-li un hattrick a l'Hibernians de Malta).

La temporada 1971/72 marx cedit al Castell de Lucien Mller. Molt promte es va convertir en el lder de l'equip i l'heroi de l'afici en guiar al conjunt orellut cap al segons ascens a Primera divisi de la seva histria. El partit decisiu fou contra el Mallorca a l'estadi Castlia l'1 de juny de 1972. El propi Planelles i Tonn marcaren els dos gols del partit. La cessi del Real Madrid es prolong un any ms, pel que Planelles torn a liderar el conjunt albinegre, aquest cop en la Primera divisi. Les actuacions del borrianenc foren fonamentals per a que aquesta fora una de les millors temporades de la histria del club: cinquens a la Lliga (destacant el 4-0 al Bara, on Planelles feu dos gols) i finalistes de la Copa del Generalssim (amb actuacio decisiva del migcampista en les semifinals contra l'Sporting). La sensacional temporada de Planelles fou culminada amb la internacionalitat absoluta amb Espanya, convertint-se en el primer jugador del Castell en aconseguir-ho.

El president madridista, Santiago Bernanbu, l'incorpor novament a les files blanques la temporada 1973/74. Apenes jug vuit partis de Lliga, pel que a final de temporada canvi el Real Madrid pel Valncia. Malgrat disposar de moltes ms oportunitats a Mestalla, les relacions amb els entrenadors iugoslaus Milovan Ciric i Dragoljub Milosevic no foren bones. Aquestes raons, juntament amb les econmiques, afavoriren el seu trasps al Real Zaragoza, entrenat per Mller, a l'estiu de 1976. Malgrat que els aragonesos havien estat segons a la Lliga dues temporades, l'equip acab descendint a Segona divisi. Per, el que era ms greu per a Planelles, una lesi de lligaments creuats amenaava amb soterrar la seva carrera esportiva.

El doctor catal Joaqun Cabot, especialista en lesions de lligaments i meniscos, s'encarreg de l'operaci, mentre que el tamb borrianenc Manolo Granell (pare del Pablo Granell, qui fora fisioterapeuta del CD Castelln per diverses temporades) s'encarreg de la recuperaci. El nou president del Castell, Antonio Sales, agilitz la seva tornada a Castlia. En febrer de 1979 torn a vestir-se d'albinegre. Planelles no va recaur greument de la lesi i, ara des de una posici ms retardada, torn a liderar al club orellut. La temporada 1980/81, amb el propi Planelles i Ferrer com a nics supervivents de l'anterior, el Castell pujava novament a la Divisi d'or. Com nou anys abans, novament el partit decisiu va ser a Castlia, es gunay per 2-0 i planelles marc un dels gols. El rival va ser el Rayo Vallecano i Robert tanc el marcador. El pas per Primera divisi l'any segent va ser efmer i vergonys. Planelles ja ho havia fet prcticament tot al mn del futbol i va deixar el profesionalisme a la fi a l'estiu de 1983 per anar-se'n al Borriana. Tot i aix, encar tingu l'oportunitat, dirigit per Paco Causanilles, d'enfrontar-se al seu antic equip a la Copa del Rei. L'eliminatria acab amb un global de 3-2 en contra dels de Planelles.

Com a internacional per Espanya debut el 3 de maig de 1973 en un amists contra els Pasos Baixos a l'Olympisch Stadion Amsterdam, substiuint a Jabo Irureta. El 17 d'octubre jug contra Turquia el segon i darrer partit internacional, el mateix dia que s'estren Manolo Clares

Palmars.
 2 Copes del Generalssim: 1970 i 1974 amb el Real Madrid;

Altres mrits.
 1 Campionat d'Espanya d'aficionats: 1969/70 amb el Real Madrid Aficionados.
 2 Copes d'Espanya en categoria juvenil: 1967/68 i 1968/69 amb el Real Madrid juvenil.
 1 cop finalista de la Recopa: 1970/71 amb el Real Madrid;
 2 ascensos a Primera divisi: 1971/72 i 1980/81 amb el CD Castelln;
 1 cop finalista de la Copa del Generalssim: 1972/73 amb el CD Castelln;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352489" title="Cant de la Bastide-de-Srou" nonfiltered="3049" processed="3036" dbindex="138067">
El Cant de la Bastide-de-Srou s un cant francs del departament de l'Arieja, a la regi de Migdia-Pirineus. Est enquadrat al districte de Foix, compta amb 13 municipis i el cap cantonal s la Bastide-de-Srou.

 Municipis .
 Aigues-Juntes;
Allires;
Alzen;
La Bastide-de-Srou;
Cadarcet;
Durban-sur-Arize;
Larbont;
Montagagne;
Montels;
Montseron;
Nescus;
Sentenac-de-Srou;
Suzan;

 Vegeu tamb .
Cantons de l'Arieja;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352490" title="Cant de Les Cabannes" nonfiltered="3050" processed="3037" dbindex="138068">
El Cant de Les Cabannes s un cant francs del departament de l'Arieja, a la regi de Migdia-Pirineus. Est enquadrat al districte de Foix, compta amb 25 municipis i el cap cantonal s Les Cabannes.

 Municipis .
 Albis;
Appy;
Aston;
Aulos;
Axiat;
Bestiac;
Bouan;
Les Cabannes;
Caussou;
Caychax;
Chteau-Verdun;
Garanou;
Larcat;
Larnat;
Lassur;
Lordat;
Luzenac;
Pech;
Senconac;
Sinsat;
Unac;
Urs;
Vbre;
Verdun;
Vernaux;

 Vegeu tamb .
Cantons de l'Arieja;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352491" title="Cant de Sainte-Croix-Volvestre" nonfiltered="3051" processed="3038" dbindex="138069">

El Cant de Sainte-Croix-Volvestre s un cant francs del departament de l'Arieja, a la regi de Migdia-Pirineus. Est enquadrat al districte de Saint-Girons, compta amb 12 municipis i el cap cantonal s Sainte-Croix-Volvestre.

 Municipis .
Bagert;
Barjac;
Bdeille;
Crizols;
Contrazy;
Fabas;
Lasserre;
Mauvezin-de-Sainte-Croix;
Mrigon;
Montardit;
Sainte-Croix-Volvestre;
Tourtouse;

 Vegeu tamb .
Cantons de l'Arieja;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352492" title="Michael Klim" nonfiltered="3052" processed="3039" dbindex="138070">


Michael Klim, nascut el 13 d'agost de 1977 a Gdynia, Polnia, s un nedador nacionalitzat australi.

Klim va ser seleccionat per primera vegada per representar Austrlia en els Jocs de la Commonwealth de 1994 disputats a Victria, Canad, sent estudiant del Wesley College de Melbourne. L'any 1996 participa en els Jocs Olmpics d'Atenes de 1996 amb la millor marca en els 200 m estil lliure per sorprenentment fou eliminat en les sries inicials. Es classific per a la finals dels 100 m estil papallona i particip en els relleus 4x100 estils, on Austrlia s'adjudic el bronze.

Michael Klim assol el seu mxim nivell l'any 1998. En el Campionat Mundial de Nataci disputat a Perth, Austrlia, Michael s'adjudic els 200 m estil lliure i els 100 m estil papallona, afegint una medalla de plata en els 50 i 100 m estil lliures. Form part del quartet australi de relleus, adjudicant-se l'or en els 4x200 estil lliure i en els 4x100 estils i una plata en els 4x100 estil lliure. Aquests xits esportius el portaren a ser nomenat Nedador de l'Any per la Swimming World Magazine.

L'any 1999, Klim rebaix el rcord mundial dels 100 m papallona amb un registre de 51"81 s. Aquesta marca no seria superada fins el Campionat Mundial de Nataci de Barcelona el 2003 per l'ucrans Andriy Serdinov a la primera semifinal, i tornat a superar per Michael Phelps a la segona.

L'any 2000, en els Jocs Olmpics de Sydney 2000, Klim s'anot un nou rcord mundial, ara en els 4x100 m estil lliure, amb un registre de 3'13"67 min. Tres dies ms tard form part del relleu dels 4x200 m estil lliure que rebaix el rcord mundial amb una marca de 7'07"05 min. El cansament fsic afect el seu rendiment en els 100 m estil lliure on fou quart per darrera de l'holands Pieter van den Hoogenband, qui havia rebaixat el rcord mundial a semifinals (47"84 s). En els 100 m estil papallona fou segon rere el suec Lars Frlander sumant una altra plata en els 4x100 estils.

L'any 2001 Klim restring les seves participacions a causa d'una lesi. Tanmateix contribu a dos rcords mundials ms, adjudicant-se l'or en els 4x100 m estil lliure i els 4x200 estils en el Campionat Mundial de Nataci de Fukuoka, Jap.

Els anys 2002 i 2003 Klim se'ls passa sense competir a causa d'una lesi crnica a l'esquena i amb problemes en una espatlla.

L'any 2004 participa en els Jocs Olmpics d'Atenes adjudicant-se la medalla de plata en els 4x200 m estil lliure.

L'any 2005 Klim participa en el Campionat Mundial de Nataci disputat a Mont-real, Canad, sense aconseguir classificar-se per a la final en els 100 m estil lliure. S'endur el bronze en els relleus 4x100 estil lliure.

El 26 de juny del 2007, Michael Klim posa fi a la seva carrera professional.


Vida privada.
Klim est casat des de l'abril del 2006 amb l'antiga model, empresria de la moda i princesa balinesa Lindy Rama. El gener del 2006 don a llum la seva primera filla, Stella, a Melbourne, Austrlia. El 10 de maig del 2008, Rama i Klim van ser per segona vegada pares d'un fill, Rocco, nascut a Sydney. Linda s neboda del rei de Denpasar i per aix s considerada princesa a Bali.


 Enllaos externs .
Thorpe vs Hall: Whose Guitars Got Smashed? a Els 101 Millors Moments Olmpics;


Referncies.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352494" title="Melamina" nonfiltered="3053" processed="3040" dbindex="138071">

La melamina s un compost orgnic amb la frmula qumica C3H6N6 amb el nom sistemtic de la IUPAC 2,4,6-triamino-1,3,5-triazina. s lleugerament soluble en aigua. De forma natural forma un slid blanc.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352507" title="Canet (Erau)" nonfiltered="3055" processed="3041" dbindex="138073">

Canet s un municipi del departament de l'Erau, regi de Llenguadoc-Rossell. Est agermanat amb el municipi valenci de Canet d'en Berenguer.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352508" title="Eri fosc oriental" nonfiltered="3056" processed="3042" dbindex="138074">

L'eri fosc oriental (Erinaceus concolor) s una espcie d'eri molt similar en aparena i estil de vida a l'eri com, per es caracteritza per una taca blanca al pit. Durant molt de temps se'ls consider una nica espcie, i de fet poden hibriditzar-se.

A diferncia de l'eri com, l'eri fosc oriental no excava mai caus, sin que prefereix fer-se nius d'herba en llocs amagats.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352512" title="Aphanius apodus" nonfiltered="3057" processed="3043" dbindex="138075">

Aphanius apodus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Algria.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352515" title="Replegament proteic" nonfiltered="3058" processed="3044" dbindex="138077">

El replegament proteic s el procs fsic pel qual un polipptid es replega en la seva estructura tridimensional caracterstica i funcional. Cada protena comena en forma de polipptid, tradut d'una seqncia d'ARNm com a cadena lineal d'aminocids. Aquest polipptid manca d'estructura tridimensional desenvolupada (a l'esquerra de la imatge). Tanmateix, es pot considerar que cada aminocid de la cadena t unes determinades caracterstiques qumiques "brutes". Poden ser, per exemple, la hidrofbia, la hidroflia, o una crrega elctrica. Els aminocids interactuen entre ells i amb el seu medi cellular per produir una forma tridimensional ben definida, la protena replegada (a la dreta de la imatge), coneguda com a estat nadiu. L'estructura tridimensional resultant s determinada per la seqncia d'aminocids. El mecanisme del replegament proteic no s comprs del tot.

Referncies.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352517" title="Derivaci automtica" nonfiltered="3059" processed="3045" dbindex="138078">
En matemtiques i en lgebra computacional, la derivaci automtica, de vegades anomenada de forma alternativa derivaci algorsmica, s un mtode d'avaluar numricament la derivada d'una funci en un punt fent servir un programa d'ordinador. Els dos camins clssics per resoldre la derivaci d'una funci en un punt emprant programes d'ordinador sn:

 amb algorismes de derivaci simblica es troba l'expressi de la funci derivada i llavors s'avalua aquesta funci derivada en el punt en qesti; o;
 fer servit la derivaci numrica. ;

El principal inconvenient de la derivaci simblica s que s lenta i tamb de vegades la dificultat d'obtenir una expressi matemtica per a les funcions que venen definides per un programa d'ordinador. A dems, moltes funcions esdevenen fora complexes a mesura que es calculen derivades d'ordre superior. 

Dos inconvenients important de la derivaci numrica sn l'error d'arrodoniment en la discretitzaci i la cancellaci catastrfica. 

Els dos mtodes clssics tenen problemes amb el clcul de derivades d'ordre superior on la complexitat i els errors creixen. 

La derivaci automtica soluciona tots els problemes esmentats.

La derivaci automtica explota el fet de qu qualsevol programa d'ordinador que implementi una funci vectorial y = F(x) (generalment) es pot descompondre en una successi d'assignacions elementals, cada una de les quals es pot derivada de forma trivial mirant la taula de derivades.  Aquestes derivades de les parts elementals que composen la funci, avaluades per a un argument particular, es combinen d'acord amb la regla de la cadena per al clcul de derivades per tal d'obtenir informaci d'algun tipus de derivada de F (com ara el gradient, la tangent, la matriu jacobiana etc.).  Aquest procs dna derivades exactes (dins de l'exactitud numrica). Com que la transformaci simblica noms es dona al nivell ms bsic, la derivaci automtica evita el problemes computacionals inherents a la complexitat del clcul simblic.

 La regla de la cadena, acumulaci vers davant i vers darrere .

La descomposici de les derivades que dna la regla de la cadena s fonamental per a la derivaci automtica. En el cas de la composici simple de funcions  la regla de la cadena diu:

;

La derivaci automtica normalment es presenta de dues formes diferents, acumulaci directa (o marxa directa) i acumulaci inversa (o marxa inversa). Es desaconsella fer servir la expressi marxa enrere). La acumulaci directa especifica que es ressegueixi la regla de la cadena de la dreta cap a l'esquerra, es a dir, primer es calcula  i desprs ,i la acumulaci inversa de l'esquerra cap a la dreta. 



Acumulaci directa.

L'acumulaci directa en derivaci automtica s la ms fcil d'entendre i d'implementar. La funci  s'interpreta per l'ordinador (o el programador hum) com la successi d'operacions elementals en les variables de treball , les eines de derivaci automtica amb acumulaci directa afegeixen les operacions corresponents del segon component de l'aritmtica augmentada.


Per a calcular la derivada de  cal definir una llavor de forma que es distingeixi entre derivar respecte de  o . La taula de ms amunt esta bleix la llavor del clcul en  i  i es pot veure que aix fa que el resultat del clcul sigui  que s la derivada respecte de . Fixeu-vos que, tot i que a la taula es presenta la derivada simblica, al ordinador sempre s'avalua l'expressi i el que s'emmagatzema a la memria s sempre el seu valor numric. La Figura 2 representa les expresions anteriors en un graf computacional.

Per tal de calcular el gradient en aquesta funci d'exemple, es a dir  i , calen dos passades pel graf computacional, primer amb les llavors  i , i llavors amb  i .

La complexitat computacional d'una passada d'acumulaci directa s proporcional a la complexitat de l'expressi original de la funci a derivar.

La acumulaci directa s millor que la acumulaci inversa pel cas de funcions  with  perqu nomes es necessita una passada, en comparaci amb  passades per a la acumulaci inversa.



Acumulaci inversa.

La acumulaci inversa ressegueix la regla de la cadena de l'esquerra cap a la dreta, o en el cas del graf computacional de la Figura 3, de dalt cap a baix. La funci de l'exemple s una funci real, i per tant noms hi ha una llavor per al clcul de la derivada, i noms cal una passada per tal de calcular els dos components del gradient. Aix s la meitat del treball comparat amb la acumulaci directa, per la acumulaci inversa necessita emmagatzemar algunes de les variables de treball , aix pot representar una qesti significativa pel que fa al s de memria.

El graf del flux de dades d'un clcul es pot manipula per tal de calcular el gradient del seu clcul original. Aix es fa afegint un node adjunt a cada node primari, aquest node adjunt es connecta amb branques adjuntes, paralleles a les branques principals per que flueixen en direcci oposada. Els nodes del graf adjunt representen la multiplicaci per les derivades de les funcions calculades pels nodes del graf primari. Per exemple, una suma en el graf primari causa un repartiment en l'adjunt; un repartiment en el graf primari causa una suma en l'adjunt; una funci unria  en el primari causa  en l'adjunt; etc.

La acumulaci inversa s millor que la acumulaci directa per a funcions  amb .

La retropropagaci d'errors en perceptrons multicapa (una tcnica que es fa sevir en aprenentatge artificial) s una as particular de la derivaci automtica amb acumulaci inversa.

Clcul del jacobi.

La matriu jacobiana  of  s una matriu . Es pot calcular fent servir  passades en acumulaci directa, cada passada de les quals dna un vector columna de la matriu jacobiana, o amb  passades d'acumulaci inversa, cada una de les quals dna un vector fila de la matriu jacobiana.

Ms enll de la acumulaci directa e inversa.

Les acumulacions directa e inversa sn noms formes (extremes) de resseguir la regla de la cadena. El problema de calcular la matriu jacobiana de  amb el nombre mnim d'operacions, es coneix com el problema de l'"acumulaci ptima del jacobi" (AOJ).  AOJ s NP-complet.
Una idea centrad d'aquesta demostraci s que poden existir dependncies algebraiques entre les derivades parcials locals que etiqueten les arestes del graf.  En particular, dues o ms arestes del graf posen resultar iguals. La complexitat del problema s encara una qesti oberta si se suposa que les etiquetes de totes les arestes sn niques i algebraicament independents.

 Deducci de la aritmtica augmentada per a la derivaci automtica amb acumulaci directa fent servir nombres duals .

La derivaci automtica en mode directe es realitza augmentant l'lgebra dels nombres reals amb lo que s'obt una nova aritmtica. S'afegeix un component addicional a cada nombre que representar la derivada d'una funci en el nombre, i totes les operacions aritmtiques s'estenen a aquesta lgebra augmentada. L'lgebra augmentada s l'lgebra dels nombres duals.

Es substitueix cada nombre  pel nombre , on  s un nombre real, per  no s res ms que un smbol amb la propietat . Noms fent servir aix s'obt per a les operacions habituals d'aritmtica
;
;
I de forma similar per a la resta i la divisi.

Ara, es poden calcular polinomis en aquesta aritmtica augmentada. Si , llavors



on  denota la derivada de  respecte del seu primer argument, i
, anomenada una llavor, es pot triar arbitrriament.

Els elements de la nova aritmtica sn parelles ordenades  que s'escriuen , sobre els primers components s'aplica la aritmtica ordinria, i sobre els segons la aritmtica de les derivades de primer ordre, tal com s'ha descrit ms amunt. Estenent els resultats anteriors dels polinomis a les funciona analtiques s'obt una llista de les funcions aritmtiques bsiques i algunes funcions estndard per a la nova aritmtica:
;
;
;

;
;
;
;


I en general, per a la funci primitiva ,
;
on  i  sn les derivades de  respecte dels seus primer i segon arguments respectivament.

Quan s'aplica una operaci binria bsica a arguments barrejats   el parell  i el nombre real    primer s'estn el nombre real a . Llavors es troba la derivada d'una funci  al punt  calculant  fent servir la aritmtica anterior, aix dona com a resultat .

Arguments vectorials i funcions.

Les funcions de varies variables es poden manipular amb la mateixa eficincia i els mateixos mecanismes que les funcions de una variable emprant un operador de derivada direccional, el qual troba la derivada direccional  of  a  en la direcci  calculant  fent servir la mateixa aritmtica que ms amunt.

Derivades d'ordre superior.

La aritmtica de ms amunt es pot generalitzar de forma natural a derivades segones i a derivades d'ordre superior. Per, les regles de la aritmtica creixen rpid i es fan molt complicades, la complexitat ser quadrtica en els graus ms alts de derivaci. En comptes d'aix, es fa servir aritmtica de sries de Taylor truncades. Aix s possible perqu els sumands de la srie de Taylor d'una funci sn productes de coeficients coneguts i de les derivades de la funci. El clcul de la matriu Hessiana fent servir derivaci automtica s'ha demostrat til en alguns contextos d'optimitzaci.

 Implementaci .

La implementaci del mode directe de la derivaci automtica es fa amb una interpretaci no estndard del programa en la que els nombres reals se substitueixen per nombres duals, per operar en nombres duals, les constants s'estenen a nombres duals amb un coeficient epsilon igual a zero. Aquesta interpretaci no estndard en general s'implementa fent servir una de les segents dues estratgies: transformaci del codi font o sobrecrrega d'operadors.

 Transformaci del codi font .


El codi font de cada funci se substitueix per un codi font generat automticament que inclou instruccions per al clcul de les derivades intercalades amb les instruccions originals.

La transformaci del codi fon es pot implementar per a tots els llenguatges de programaci, i tamb s fcil que el compilador pugui fer optimitzacions en el moment de la compilaci. Per, la implementaci de l'eina mateixa de derivaci automtica s ms difcil.

Exemples:
 ADIC (C/C++, mode directe);
 ADIFOR (Fortran77);
 OpenAD (Fortran77, Fortran95, C/C++);
 TAPENADE (Fortran77, Fortran95);

 Sobrecrrega d'operadors .


La sobrecrrega d'operadors noms es possible en un codi font si est escrit en un llenguatge que el suporta. Els objectes que representen els nombres reals i les operacions matemtiques elementals s'han de sobrecarregar per que suportin la aritmtica augmentada que s'ha descrit ms amunt. Aix fa que no calgui cap canvi en el codi font de la funci original per que es pugui fer el clcul de la derivada.

La sobrecrrega d'operadors per la acumulaci directa s fcil de implementar i tamb s possible per a la acumulaci inversa. Per, els compiladors actuals es queden enrere al optimitzar el codi si es compara amb la acumulaci directa.

Exemples:
 ADC Version 4.0 (C/C++);
 ADF Version 4.0 (Fortran 77, Fortran 95);
 ADOL-C (C/C++);
 FADBAD++ (C/C++);
 CppAD (C/C++);
 MAD (Matlab);
 Sacado (Part of the Trilinos collection) (C++, forward/reverse);

Referncies.



 Literatura .

 
 

Enllaos externs.

 www.autodiff.org, Un "lloc d'introducci a tot all que vulgueu saber sobre la derivaci automtica";
 Derivaci utomtica de programes Parallel OpenMP Programs;
 Derivaci automtica, Plantilles C++ i Fotogrametria;
 Derivaci automtica, Enfocament de sobrecrrega d'operadors;
 Compute analytic derivatives through a web-based interface Derivaci automtica de models no lineals;
 Compute analytic derivatives of any Fortran77 or Fortran95 through a web-based interface Derivadci automtica de programes Fortran;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352520" title="Sergi Picazo" nonfiltered="3060" processed="3046" dbindex="138079">
Sergi Picazo (Barcelona, 1980) s un periodista catal. Treballa com a redactor del diari El Punt, a la secci de Poltica. Desprs d anys de trajectria en el periodisme crtic, actualment tamb s el coordinador de l'Indirecta, l'entrevista de la contraportada de la revista alternativa Directa. En el passat, ha treballat al diari Universal, al setmanari El Triangle, a Rdio 4 i a la revista local barcelonina Transversal. Tamb ha collaborat amb revistes com Presncia, Illacrua i Diari de la Pau, entre moltes altres.  

Va guanyar amb Iolanda Parra l any 2007 el Premi Joan Gomis de periodisme solidari, convocat per Justcia i Pau i la revista El Ciervo, amb un reportatge sobre l ajuda al desenvolupament i les ONG a Nicaragua.

 Obres publicades .
PICAZO, Sergi (2008). La Indirecta. Una entrevista a l'esquerra. Editorial Virus. Barcelona. ISBN: 978-84-96044-95-1 

FOSS, Clive (2007). Fidel Castro, colaboracin en el eplogo, de PICAZO, Sergi. Editorial Swing. Madrid. ISBN: 978-84-96746-04-6 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352521" title="Eri de pit blanc septentrional" nonfiltered="3061" processed="3047" dbindex="138080">

L'eri de pit blanc septentrional (Erinaceus roumanicus) s una espcie d'eri. Durant molt de temps es consider que formava part de la mateixa espcie que l'eri com. Posteriormen se'l reclassific dins la mateixa espcie que l'eri fosc oriental, per finalment se li atribu la seva prpia espcie. La seva distribuci s'estn per tot Europa oriental (incloent-hi les illes de l'Adritic), Ucrana, Rssia, el nord del Caucas i Sibria occidental.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352524" title="Museu Dioces de Barcelona" nonfiltered="3062" processed="3048" dbindex="138081">



El Museu Dioces de Barcelona est situat a la plaa de la Catedral de Barcelona, a l'edifici de la Pia Almoina. Es va inaugurar com a Museu Arqueolgic Dioces de Barcelona el 1916, installant-se a l'espai de la planta baixa del seminari Conciliar, essent el seu primer director Manuel Trens. Es va traslladar i va obrir al pblic al nou espai l'any 1991. El museu recull una extensa collecci d'obres d'art d'esglsies del Bisbat de Barcelona des del seu inici fins als nostres dies.

 Histria .

La celebraci a Barcelona, l'any 1913, del Primer Congrs d'Art Cristi a Catalunya, junt amb la ja constituci del Museu Episcopal de Vic el 1891 i el Museu Dioces i Comarcal de Solsona el 1896, van fer que jerarquies de l'esglsia de Barcelona, com els bisbes Enric Reig i Casanovas i Joan Josep Laguarda, juntament amb l'historiador Manuel Trens, entre d'altres, decidissin d'organitzar la formaci d'un museu Dioces a Barcelona. En menys d'un any es van rebre de totes les esglsies del bisbat ms de 600 obres que eren fora de culte. Amb elles es va inaugurar el 22 d'octubre de 1916 el Museu Arqueolgic Dioces de Barcelona, al Seminari Conciliar del carrer Diputaci de Barcelona (edifici construt per Elies Rogent entre els anys 1878 i 1888).

Durant la guerra civil espanyola (1936-39), va ser saquejat i incendiat, perdent-se part de les seves obres. Desprs d'alguns anys de reformes, es va poder tornar a inaugurar en el mateix lloc el 30 de maig de 1960, amb algunes obres que van ser tornades des dels museus Cleveland Museum of Art i l'Institut d'Art de Chicago. A poc a poc, i degut a l'augment progressiu dels fons, el local es va anar quedant petit, i l'any 1982 es va decidir el seu trasllat, desprs de l'adequaci, a l'edifici de la Pia Almoina. Les ltimes reformes van ser realitzades el 1989. El 23 de setembre de 1991 va ser inaugurat per l'arquebisbe Ricard Maria Carles.

 Arquitectura . 
 Casa de la Pia Almoina .
Anomenada tamb la Canonja, per haver estat des del segle X on habitaven la comunitat dels canonges de la catedral pertanyents a l'orde agustini, fins l'any 1369, que van deixar la vida conventual; l'edifici va ser enderrocat l'any 1400. 


La instituci de la Pia Almoina va ser fundada l'any 1009 per a l'atenci i manutenci dels pobres; es trobava al segle XII a la capella de Santa Llcia, adossada a la catedral, fins el seu trasllat a l'edifici de la Pia Almoina, que havia estat reconstrut sobre l'antiga Canonja l'any 1435. D'estil gtic, amb una portalada de dovelles d'arc de mig punt, presenta, en el centre, a sobre seu en uns relleus, els smbols de la passi, i a tots dos costats un escut del captol catedralici i un altre de santa Llcia; la teulada s a dos vessants. Se li va afegir un altre cos renaixentista durant l'any 1546, en sentit longitudinal a l'anterior, amb una gran galeria recorrent la seva part superior formada per arcs escarsers sobre columnes.

 Portes del Museu Dioces . 

Les noves portes del museu van ser dissenyades i realitzades per l'artista catal Josep Plandiura (Sant Pere de Vilamajor) al costat de l'escultor i forjador Enric Pla Montferrer, per encrrec del Bisbat de Barcelona. La impactant obra visual realitzada per Plandiura, va ser objecte de dures crtiques a causa del contrast que existia entre la seva obra abstracta i l'arquitectura gtica de la catedral de Barcelona. La forma orgnica i laberntica d'acer Corten mesura 3,5 metres d'alt per 2,6 d'amplada, essent actualment senya d'identitat del museu.

 Colleccions .
L'arxidicesi de Barcelona en collaboraci amb la Diputaci de Barcelona i la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya han contribut en l'habilitaci de l'edifici de la Pia Almoina (propietat del captol catedralici) per tal d'aconseguir espais idonis per a sales de museu i exposicions. Les peces d'art de la collecci han estat catalogades i algunes tamb restaurades. S'han realitzat importants exposicions d'art, destacant "Millenum" l'any 1989,  i d'altres com "Splendor II Valls", "Selecta I del Museu Dioces" el 1991, "Selecta II del Museu Dioces" i "Catalunya Medieval" el 1992.

 poca romana .
Moltes esglsies catalanes es van construir sobre edificacions romanes, com el mateix edifici de la Pia Almoina que conserva restes de la muralla de la romana Brcino. Barcelona ja disposava de catedral paleocristiana al segle IV, un capitell de tipus mossrab conservat al museu s procedent d'aquesta baslica. 

En una excavaci d'una torre romana del palau episcopal, es va trobar una escultura de marbre blanc de la primera meitat del segle I, representant el retrat d'un jove rom; tamb es va trobar en aquestes mateixes excavacions un fragment de lpida sepulcral datat al segle II. 

Del segle IV-V es guarda un altar de marbre de l'esglsia de Santa Maria l'Antiga de Santiga (Santa Perptua de Mogoda) i un mosaic en opus tessellatum policrom de Pacs del Peneds.

 Romnic .
Al romnic la iconografia ms representativa s el Pantocrtor amb el smbol dels quatre evangelistes anomenat tetramorf, i les escenes bbliques a les pintures murals de les esglsies. Aix com a les imatges escultriques, la representaci de Crist en Majestat, (Maiestas Domini) i Verge amb Nen (Sedes sapientiae). 

Les pintures murals del romnic estan representades al museu pel conjunt de l'esglsia de Sant Salvador de Poliny datades de l'any 1122  i la pintura mural de l'Epifania de l'esglsia de Sant Iscle de les Feixes de Cerdanyola del Valls. 

La imatgeria romnica policromada de Verge amb Nen, tan freqent a Catalunya, entre les que es destaquen les procedents del monestir de Sant Pau del Camp del segle XIII, del mateix segle la de l'esglsia de Santa Maria de Toudell de Viladecavalls,i la de l'esglsia parroquial de Masquefa del segle XII. Altre pea s la Majestat del segle XII de quasi un metre d'alada, procedent del Rossell.

Una gran pea d'orfebreria romnica s la creu processional de 98 x 52 cm, en argent repussat sobre fusta del monestir de Sant Miquel del Fai, presenta la imatge de Crist crucificat amb els ulls oberts i amb un ampli pany amb llaada i plecs abundants fins els genolls. Al medall superior es troba un ngel, i als medallons dels braos les figures de la Verge i Sant Joan en posici horitzontal, a la part inferior del Crist hi ha una figura mirant Jess, representant la humanitat, de les pedres que segurament tenia en tots els espais lliures, solament es conserva una a la part superior de la creu; al revers t l'Agnus Dei en el centre, i repartit als quatre braos els smbols dels evangelistes amb uns carcters epigrfics que especifiquen els seus noms; est datada del segle XII. 

Un Crist crucificat de coure amb esmalts del segle XIII. Del monestir de Sant Cugat s un Bcul pastoral de fusta tallada i policromada de l'abat Guerau de Clasquer, una lipsanoteca i una capa de lli brodada en seda i or de l'abat Arnau Ramon de Biure. De transici entre el romnic i el gtic destaca el frontal d'altar de Santa Perptua de Mogoda amb la representaci de la vida de la santa a la pintura.

 Gtic .
L'evoluci de l'estil gtic catal es pot seguir mitjanant les obres guardades al museu, des del segle XIII l'art cistercenc va ser el que ms va influir a Catalunya en el desenvolupament de l'arquitectura gtica. La catedral de Barcelona actual es va iniciar l'any 1298.

De la pintura gtica s'exposen obres d'estil italo-gtic com les de Ramon Destorrents, la taula de Sant Vicen de l'esglsia de Sant Celoni (1360-1365); del mestre de Rubi una taula procedent de l'esglsia de Santa Maria de Santa Oliva i una altra de Sant Vicen dels Horts; de Ferrer i Arnau Bassa i del monestir de Santa Maria de Jonqueres, una pintura sobre fusta representant Sant Jaume. D'artistes del gtic internacional com Bernat Martorell, Jaume Cirera i Llus Borrass amb una taula representant Sant Esteve de l'esglsia de Sant Esteve de Palautordera datat el 1424. El gtic amb inspiraci flamenca, est representat per Jaume Huguet amb una pintura de la Verge de l'Anunciaci de l'esglsia de Sant Feliu d'Alella, Pere Garcia de Benavarri amb el retaule de Sant Quirze i Santa Julita de l'esglsia parroquial de Sant Quirze del Valls, Rafael Vergs amb el retaule de Santa Justa i Santa Rufina de l'esglsia de Lli d'Amunt i el de Sant Pere de l'esglsia de Montcada i Reixac.

Es pot ressaltar algunes peces importants d'artistes annims procedents de diferents llocs, com de la Baslica de la Merc el sarcfag de Santa Maria de Cervell, amb la representaci de la santa i com donant a Pere el Cerimonis; el frontal de Tordesillas del Reial Monestir de Santa Clara de Tordesillas (Valladolid), datat de la segona meitat del segle XV, o les cinc claus de volta procedents de l'esglsia de Nostra Senyora dels ngels de El Toro (Alt Palncia). 

L'escultura gtica reflecteix una nova expressivitat menys hiertica que a l'etapa anterior romnica, es pot copsar perfectament a les imatges de la Verge amb Nen que mostren ms dileg entre tots dos, la representaci de la imatge de la Verge passa d'estar asseguda a estar dempeus i a tenir el cos lleugerament inclinat. 

Entre les escultures de la Verge destaquen les realitzades en alabastre com la Verge de la Vall de Santes Creus de la Selva de Mar, la de la Verge de les Valls de Sant Medir de l'ermita de Sant Medir de Sant Cugat i la de la Verge dels Perdons realitzada per Pere Joan i procedent de l'antiga collegiata de Santa Anna de Barcelona, d'alabastre tamb sn unes escultures del sepulcre de la reina Elisenda de Montcada del monestir de Pedralbes. De talla de fusta policromada s la imatge d'una Verge i de Sant Adjutori del monestir de Sant Cugat i un grup del Sant Sepulcre amb algunes figures en terracota de la collegiata de Santa Anna de Barcelona, atribudes a Gabriel Gurdia.

L'orfebreria gtica est representada en una gran quantitat d'objectes litrgics, entre ells el reliquiari - arqueta de sant Cugat, venerada durant segles al monestir de Sant Cugat; s d'argent repussat, en algunes bandes daurada, sobreposada en fusta i est datada prop de l'any 1306. Hi ha gran varietat de creus processionals des de les realitzades en bronze fins les ms riques en argent i esmalts com la d'esglsia de Sant Esteve d'en Bas de l'any 1380,  i degut a la instauraci de les processons del Corpus des del segle XIV es comencen a crear custdies. Es complementa l'exposici gtica amb cermica i teixits.

 Renaixement .
El renaixement a Catalunya es va produir tard i no va ser molt abundant pel que fa a artistes autctons, la pintura es realitzava a l'oli amb bona perspectiva i amb colors en gammes tonals a imitaci del corrent itali. Pel que fa a l'escultura van ser els artistes italians, francesos o flamencs els que ms van treballar en la zona catalana.

La pintura renaixentista del retaule de Sant Maral i Sant Sebasti de l'esglsia de Sant Pere de Vilamajor realitzada per l'artista navarrs Juan Gasc el 1520 mostra una pintura exquisida amb grans influncies italianes. Pere Seraf junt Francesc Ribes van fer el retaule de Sant Cristfol per al convent de Santa Maria de Montsi de Barcelona; de Jaume Forner s el retaule de Santa Agns a l'oli pintat per a l'esglsia de Santa Agns de Malanyanes a La Roca del Valls. Destaca l'obra dels portuguesos Pere Nunyes i Enrique Fernandes que l'any 1542 van realitzar el retaule de Sant Sever  que representa la curaci del rei Mart I d'Arag mitjanant les relquies de Sant Sever; a les taules es veu el trasllat de les relquies del monestir de Sant Cugat a la catedral de Barcelona amb els retrats del rei Mart l'Hum i el seu fill Mart el Jove.
 
L'escultura renaixentista va arribar a Catalunya mitjanant els artistes italians, entre ells el pis, Lupo di Francesco, que va realitzar el sarcfag de santa Eullia a la catedral de Barcelona. De Bartolom Ordez guarda el museu el relleu en alabastre Sacra conversa procedent del palau episcopal de Barcelona, unes talles en fusta policromada i daurada d'imatges de la Verge , de les esglsies de Sant Celoni i Argentona. Escultures de Dami Forment realitzades per al retaule de Sant Server. I de l'esglsia de Sant Miquel de Barcelona, quan va ser derrocada el 1869, van passar a la custdia del museu: el sepulcre napolit de Jeroni Descoll, imatges de Sant Cristfol de Gil de Medina, una talla de Sant Miquel Arcngel de dos metres d'alada i una altra representant Sant Jeroni.

De l'orfebreria renaixentista el museu posseeix un gran nombre de creus processionals i copons de diverses esglsies dels segles XVI i XVII. Tamb es guarda una magnfica custdia de Santa Maria del Pi de Barcelona, de l'artista Lltzer de la Castanya realitzada el 1587 en argent daurat repussat i cisellat de 125 centmetres d'alada. Tamb s important la diversa indumentria religiosa que disposa el museu, de l'poca renaixentista, de casulles, capes pluvials i dalmtiques entre d'altres.

 Barroc .
El barroc sorgit a Itlia a comenaments del segle XVII va anar estenent-se rpidament per tota Europa. Els canvis histrics tamb es van produir dins de la dicesi barcelonina, destacant el bisbe Josep Climent i Avinent que va reformar el seminari convertint-lo en un dels centres d'ensenyament superior pblic ms important de la ciutat, aix com tamb va crear les primeres escoles primries gratutes. Als artistes se'ls demana que la iconografia representada sigui ms propera al poble, les escenes sn dinmiques i els rostres i vestidures de les representades sn ms comunes i vulgars, les ombres i llums junt amb el colorit ofereixen una imatge ms atraient, per als creients de la religi.

La pintura barroca religiosa del Museu Dioces t una gran representaci en artistes annims dels segles XVII i XVIII des de les obres del tenebrisme fins el barroc autcton. De la primera poca destaquen la Coronaci de la Verge del Carme de l'esglsia de Piera; Sant Antol de Monistrol de Montserrat; Calvari de l'esglsia parroquial de Sant Pere de Riudebitlles; del pintor Josep de Ribera una pintura a l'oli sobre tela de Sant Jeroni. De l'artista barcelon Antoni Viladomat i Manalt es troben les obres de Transfiguraci de Jess; de l'esglsia Santa Maria del Pi el quadre de sant Josep Oriol realitzant un miracle i procedents del convent de Sant Agust de Barcelona les pintures de sant Antoni de Pdua i el Sant Sopar. De Manuel Tramulles i Roig es conserva de l'any 1776 una obra titulada Sant Francesc de Borja.

L'escultura barroca religiosa es va realitzar a l'rea mediterrnia amb imatges tallades en fusta principalment per a la seva collocaci a retaules creades en relleu o exemptes, amb un gran realisme, cercant de despertar l'emoci en qui les observs. Aix la majoria que posseeix el museu sn procedents d'antics retaules, la talla central del retaule de Sant Eloi de la baslica de la Merc (Barcelona), la de sant Honorat de l'esglsia de Sant Pere Molanta (Olrdola), Verge amb Nen de la parroquial de la Roca del Valls, uns reliquiaris de l'esglsia de Betlem (Barcelona) i de Ramon Amadeu un sant Mari penitent del desaparegut convent de Sant Josep dels Carmelitans Descalos tamb a Barcelona. 

El museu disposa d'una gran quantitat d'orfebreria del barroc, rococ i neoclssic de la zona de la seva dicesi com algunes peces de l'escola castellana, entre elles destaca una urna d'argent de Toledo de l'any 1734, un calze en argent daurat de Navarra signat per Heredia. Amb plafons de cermica esmaltada, mobiliari i indumentria religiosa es tanca la collecci d'aquesta poca.

 Segles XIX i XX .
La desamortitzaci i l'exclaustraci durant l'any 1835, la Setmana Trgica del 1909 amb la crema de convents i edificis religiosos, juntament amb els saquejos i incendis que es van produir durant la guerra civil espanyola de 1936, van fer que moltes obres d'art religioses exposades a les esglsies catalanes desapareguessin. 

Entre les pintures modernistes que guarda el museu es troba la Purssima, obra d'Alexandre de Riquer realitzada el 1887 i una rosassa Sanctus de l'any 1892 realitzada per Antoni Gaud per a la cripta del temple de la Sagrada Famlia. De l'aquarellista Frederic Lloveras es poden veure diverses obres.

Es conserven obres d'escultura de Domnec Talarn; diverses d'Agapit Vallmitjana i Barbany amb l'ngel del Judici de terracota de l'any 1884 i una Immaculada en marbre de l'any 1898; d'Agapit Vallmitjana i Abarca l'obra Sant Antoni de Pdua en terracota policromada; un Sant Josep amb el Nen de Josep Llimona; la mscara funerria en guix de Venanci Vallmitjana realitzada per Pau Gargallo, etc. 

Diverses peces d'orfebreria amb els diferents estils artstics de tot aquest perode es poden veure, sobretot a la collecci de custdies. Posseeix la collecci el calze i la patena pertanyent al bisbe Josep Torras i Bages, de l'esglsia parroquial de les Cabanyes, i realitzats el 1900, per l'orfebre Josep Ignasi Ginabreda.

 Bibliografia .





 Referncies .


 Enllaos externs .

Web de la ciutat de Barcelona.Ajuntament.Dades sobre el Museu Dioces;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352527" title="Mare de Du de la Posa" nonfiltered="3063" processed="3049" dbindex="138082">

La Mare de Du de la Posa s un santuari de la Mare de Du del municipi d'Isona i Conca Dell, pertanyent a l'antic terme municipal d'Isona. Est situat a poc ms de dos quilmetres i mig en lnia recte, en direcci est-nord-est del centre de la vila d'Isona, i a uns quatre pel cam que en permet l'accs. Aquest cam surt del punt quilomtric 3,3 de la carretera L-511 (Isona - Coll de Narg), just al lloc on hi ha al trencall cap al nord de la carretera local que mena a Abella de la Conca. Gaireb al davant del trencall d'Isona es troba l'arrencada d'una pista, senyalitzada, cap al sud, que mena en un quilmetre a l'Obac de la Posa, on hi el santuari de la Mare de Du i, davant seu, un camp de petjades de dinsaures.

Centre religis de l'antic municipi d'Isona, no era tan sols un santuari on un cop a l'any se celebrava un aplec, sin que era l'escenari de moltes de les festes populars isonenques. Fins i tot marcava la data de l'antiga Festa Major d'Isona, que se celebrava en la diada de les Mares de Du trobades, com s el cas de la de la Posa.

No se'n tenen gaires notcies, al llarg de la histria: de fet, el primer document que l'esmenta s del segle XVII. Ara b, t un absis romnic de segle XI o primers anys del XII, fet amb un aparell molt regular. La resta de l'edifici s ms tardana, refeta en diversos moments al llarg dels temps. Tanmateix, a la base de l'altra hi ha una lpida romana, probablement procedent d'Isona.

Una particularitat del darrer segle s que aquest santuari fou, com tot el terme d'Isona, escenari d'una llarga i dura batalla de la guerra civil, al llarg de tot el 1938. Una mostra en queda a la Mare de Du de la Posa: a l'espadanya, i com a campana, hi queda un fragment d'obs reciclat per al servei de crida al temple.





 Parc Cretaci de la Posa .

A prop del santuari, al seu costat de ponent i en un pends pronunciat que mira cap al barranc de la Colomera i Cal Siall hi ha una estesa de petjades de dinosaure, en un lloc arranjat per a la visita i gestionat pel Museu de la Conca Dell, amb seu a Isona. Es tracta d'una superfcie bastant gran on es poden observar centenars de petjades d'animals prehistrics.




 Bibliografia .
 ADELL I GISBERT, Joan Albert i CASES I LOSCOS, Maria-Llusa. "Mare de Du de la Posa", a Catalunya romnica. XV. El Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993. ISBN 84-85194-56-X;

 BURON, Vicen. Esglsies i castells romnics del Pirineu catal i Andorra: Guia. Tremp: Garsineu Edicions, 1994 (Biblioteca pirinenca; 10). ISBN 84-88294-28-X;

 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies, 8). ISBN 84-85180-25-9.

 Enllaos externs.
 Museu de la Conca Dell - Parc Cretaci;
 Institut Cartogrfic de Catalunya;
 Enciclopdia Catalana en lnia;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352529" title="Aphanius almiriensis" nonfiltered="3064" processed="3050" dbindex="138083">

Aphanius almiriensis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 2,9 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Europa: Grcia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Kottelat, M., Barbieri, R. & Stoumboudi, M. T. 2007. Aphanius almiriensis, a new species of toothcarp from Greece (Teleostei: Cyprinodontidae). Revue suisse de Zoologie 114(1): 13-31. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 Catalogue of Life ;
 AQUATAB.NET;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352530" title="Megupsilon aporus" nonfiltered="3065" processed="3051" dbindex="138084">

Megupsilon aporus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Mxic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352531" title="Cualac tessellatus" nonfiltered="3066" processed="3052" dbindex="138085">

Cualac tessellatus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 8 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Mxic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352532" title="Jordanella floridae" nonfiltered="3067" processed="3053" dbindex="138086">

 Jordanella floridae s una espcie de peix de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Nord-amrica: Florida (Estats Units).

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352533" title="Garmanella pulchra" nonfiltered="3068" processed="3054" dbindex="138087">

Garmanella pulchra  s una espcie de peix de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Centreamrica: Mxic (Yucatn) i Belize.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352536" title="Cubanichthys cubensis" nonfiltered="3069" processed="3055" dbindex="138088">

Cubanichthys cubensis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 8 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Cuba.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352537" title="Cubanichthys pengelleyi" nonfiltered="3070" processed="3056" dbindex="138089">

 Cubanichthys pengelleyi s una espcie de peix de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Jamaica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352539" title="Floridichthys carpio" nonfiltered="3071" processed="3057" dbindex="138090">

Floridichthys carpio  s una espcie de peix de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 8 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al sud-est de Florida (Estats Units), Golf de Mxic i des de Yucatn fins a Hondures.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352540" title="Eri orellut" nonfiltered="3072" processed="3058" dbindex="138091">

L'eri orellut (Hemiechinus auritus) s una espcie d'eri originria de pasos del centre d'sia i les muntanyes del Caucas. s ms petit que l'eri com; pesa un mxim de 500 grams (i una mitjana de 200) i s ms rpid. T menys tendncia a enrotllar-se en una bola per defensar-se dels predadors, i prefereix fugir d'ells o atacar-los amb les espines. Degut al seu estil de vida, t unes espines menys abundants i ms curtes.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352542" title="Floridichthys polyommus" nonfiltered="3073" processed="3059" dbindex="138092">

Floridichthys polyommus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 11 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Yucatn.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352543" title="Llord" nonfiltered="3074" processed="3060" dbindex="138093">

Llord s actualment un poble del terme municipal d'Isona i Conca Dell, antigament del terme d'Isona, que durant molts segles exerc de centre neurlgic del terme isonenc, atesa l'estratgica situaci que ocupava el seu castell, que, a ms, era dels ms slids i bells de la Conca Dell. Darrerament ha estat restaurat i en part reconstrut, i torna a ser un espectacular punt de referncia per a tota la Conca Dell oriental.

 Etimologia .
Com la majoria dels pobles que acaben en vocal tnica, el nom de Llord deriva del nom o apellatiu d'un antic poblador d'poca romana, que s'intall en aquest lloc en el moment de la romanitzaci.

Hi ha dues hiptesis plausibles: que procedeixi de luridanu, derivat de luridu (fosc), o que provingui de lauretanu, derivat de lauru (llorer).

 Gentilici .
No existeix un gentilici propi per als del poble de Llord. Seria, en tot cas, un d'aquells pobles que formen el gentilici amb la preposici de: els de Llord.

 Descripci .
El poble de Llord s uns 3 quilmetres a l'est-sud-est d'Isona, i s fcilment accessible per una carretera local que hi mena des del km. 37 de la carretera C-1412, just a llevant de l'indret on hi ha les cases de cal Carl i cal Cavaller. El Castell de Llord s a quasi un quilmetre al nord-est del poble, ms enlairat, per seguint la carena on es drea el poble mateix.


Es tracta d'un poble que mai no ha tingut gaire poblaci, per l'estat en qu es troba a principis del segle XXI s francament llastims, llevat d'aquelles cases que han continuat habitades o arranjades com a segona residncia. Pascual Madoz deia el 1847 que Llord tenia 11 cases miserables i una capella dependent de la parrquia de Covet. Tamb deia que conservava vestigis d'haver estat un poble gran, ja que es veien les restes de molt edificis.

L'any 1981 tenia ja noms 20 habitants, i el 2006, 13. L'poca ms esplendorosa havia estat al segle XIV, en qu arrib a 23 focs (uns 115 habitants), per la tnica general de Llord s que estigus al voltant d'una cinquantena d'habitants.


Dna una idea de l'important que fou a l'poca medieval el poble de Llord el fet que, a part del castell i la seva esglsia de Sant Sadurn, hi havia al poble dues esglsies ms: la parroquial de Santa Maria i la de Sant Andreu, romnica, situada a molt poca distncia del poble.

L'esglsia parroquial s dedicada a Santa Maria, i, tot i que sembla tenir elements romnics, la major part del temple actual s ms tard, a ms d'haver estat refet o haver rebut modificacions tot al llarg de la histria.

 Histria .

La histria del poble de Llord est molt lligada a la del castell, ats que el poble es form a partir de l'existncia del castell. El poble primitiu era a reds del castell, dins del recinte ms exterior dels tres de qu est format. El desplaament cap al lloc on s ara s ms tard. Amb el nou emplaament es constru l'esglsia de Santa Maria.

Aquesta esglsia, que fou parroquial, conserva un campanar d'espadanya de dos ulls. En un d'ells, que fou desposset de la campana a la darrera guerra civil, es pot trobar un obs de morter fent de campana, igual que a la Mare de Du de la Posa o a la capella de sant Urb dels Obacs de Llimiana.

A part del castell i del poble de Llord, en terres d'aquest poble hi ha les restes del despoblat de Llatzeret, situat en una fondalada entre el castell de Llord i el de Biscarri.

 Serveis turstics i comunicacions .

Llord no t cap mena de servei, ni turstic ni de cap mena, sin que utilitza els de la propera vila d'Isona.

S'accedeix al poble per una carretereta local asfaltada que surt del quilmetres 37 de la carretera C-1412b (Ponts - Tremp), i que mena al poble en uns 2 quilmetres.

No t cap mena de servei de transport pblic, atesa la proximitat d'Isona. Noms existeix el servei de transport escolar per tal de dur els nens a l'escola d'Isona (primria) o de Tremp (secundria i batxillerat).

 Bibliografia .
 ADELL I GISBERT, Joan-Albert. "Castell de Llord" i "Sant Sadurn del Castell de Llord", a Catalunya romnica, XV, el Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993. ISBN 84-7739-566-7;

 BELLMUNT I FIGUERAS, Joan. "Llord", a Pallars Juss, II. Lleida: Pags editors, 1997 (Fets, costums i llegendes, 32). ISBN 84-7935-406-3;

 BERTRAN I CUDERS, Jordi. Histria d'Isona i la Conca Dell. Tremp: Garsineu Edicions, 2007 (Estudis, 21). ISBN 978-84-96779-27-4;

 CONDAL, Teresa i PRADAS, Marga. "Castell de Llord i Sant Sadurn del Castell de Llord", a el Pallars Sobir, el Pallars Juss, la Vall d'Aran. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2000 (Catalunya romnica. Guies, viii). ISBN 84-412-0247-8;

 GAVN, Josep Maria. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies, 8). ISBN 84-85180-25-9;

 PAGS, M. i PONS, J. "Isona", a Gran geografia comarcal de Catalunya. El Pallars, la Ribagora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984. ISBN 84-85194-47-0.

 Enllaos .

Institut Cartogrfic de Catalunya;
Enciclopdia Catalana en lnia;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352544" title="Bogajo" nonfiltered="3075" processed="3061" dbindex="138094">

Bogajo s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352545" title="Chris Lawrence" nonfiltered="3076" processed="3062" dbindex="138095">
 Chris Lawrence  va ser un  pilot de curses automobilstiques britnic que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Va nixer el 27 de juliol del 1933 a Ealing, Londres, Anglaterra. 


 A la F1 .

Chris Lawrence va debutar a la quarta cursa de la temporada 1966 (la dissetena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 16 de juliol del 1965 al circuit de Brands Hatch el GP de Gran Bretanya.

Va participar a dues proves puntuables pel campionat de la F1, disputades a la mateixa temporada (1966), aconseguint una onzena posici com a millor classificaci en una cursa i no assolint cap punt pel campionat del mn de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352546" title="Ciprez" nonfiltered="3077" processed="3063" dbindex="138096">

Ciprez s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Limita al Nord amb Villar de Peralonso, al Nordest amb Grandes, a l'Oest amb San Cristbal de los Mochuelos i Gomeciego, al Sud amb La Moralita i El Cubo de Don Sancho.

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352548" title="El Cubo de Don Sancho" nonfiltered="3078" processed="3064" dbindex="138097">

El Cubo de Don Sancho s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord amb Ciprez, a l'Est amb Garcirrey, Pelarrodrguez i Buenamadre , al Sud amb La Fuente de San Esteban i Boada i a l'Oest amb Villares de Yeltes i Pozos de Hinojo.

Demografia.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352550" title="El Manzano" nonfiltered="3079" processed="3065" dbindex="138098">

El Manzano s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Limita al Nord amb Almendra i Sardn de los Frailes, a l'Oest amb Monleras, al Sud amb Puertas i Iruelos i a l'Oest amb Ahigal de Villarino.

Demografia.



 Enllaos externs .
 Enlla a Wikisalamanca;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352552" title="Espadaa" nonfiltered="3080" processed="3066" dbindex="138099">

Espadaa s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord amb Puertas, a l'Est amb Tremedal de Tormes i Villar de Peralonso, al Sud amb Ciprez i Peralejos de Arriba i a l'Oest amb Villarmuerto.

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352553" title="Moronta" nonfiltered="3081" processed="3067" dbindex="138100">

Moronta s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352554" title="Peralejos de Abajo" nonfiltered="3082" processed="3068" dbindex="138101">

Peralejos de Abajo s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Limita al Nord amb Villarmuerto, a l'Est amb Peralejos de Arriba, al Sud amb Pozos de Hinojo i a l'Oest amb Vitigudino.

Demografia.



 Enllaos externs .
de Abajo Enlla a Wikisalamanca;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352555" title="Peralejos de Arriba" nonfiltered="3083" processed="3069" dbindex="138102">

Peralejos de Arriba s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Limita al Nord amb Villarmuerto i Espadaa, a l'Est i Sud amb Ciprez, al Sudoest amb Pozos de Hinojo i a l'Oest amb Peralejos de Abajo.

Demografia.



 Enllaos externs .
de Arriba Enlla a Wikisalamanca;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352563" title="Pozos de Hinojo" nonfiltered="3084" processed="3070" dbindex="138103">

Pozos de Hinojo s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord amb Peralejos de Abajo i Peralejos de Arriba, a l'Est amb Ciprez i El Cubo de Don Sancho, al Sudoest amb Villares de Yeltes, a l'Oest amb Moronta i al Nordoest amb Vitigudino.

Demografia.



 Enllaos externs .
de Hinojo Enlla a Wikisalamanca;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352565" title="Puertas" nonfiltered="3085" processed="3071" dbindex="138104">

Puertas s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord amb El Manzano i Villaseco de los Reyes, a l'Est amb Tremedal de Tormes, al Sud amb Espadaa i Villarmuerto i a l'Oest amb Brincones i Iruelos.

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352566" title="Villar de Peralonso" nonfiltered="3086" processed="3072" dbindex="138105">

Villar de Peralonso s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord amb Tremedal de Tormes, a l'Est amb Gejuelo del Barro, al Sud amb Villasdardo i Ciprez, i al Nordoest amb Espadaa.

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352570" title="Villares de Yeltes" nonfiltered="3087" processed="3073" dbindex="138106">

Villares de Yeltes s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352573" title="Villarmuerto" nonfiltered="3088" processed="3074" dbindex="138107">

Villarmuerto s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord amb Brincones, a l'Est amb Puertas i Espadaa, al Sud amb Peralejos de Arriba i Peralejos de Abajo, al Sudoest amb Vitigudino i al Noroest amb Sanchn de la Ribera.

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352575" title="Las Villas (Salamanca)" nonfiltered="3089" processed="3075" dbindex="138108">
Las Villas s una comarca de Salamanca formada pels municipis d'Arabayona de Mgica, Babilafuente, Cantalpino, Cordovilla, Huerta, Moriigo, Villoria i Villoruela.

Aquesta comarca es dedica principalment a l'agricultura, principalment de regadiu, regada pels canals de Babilafuente, Villoria i Arabayona, i sense deixar-nos el riu Tormes, i ramaderia, encara que tamb en les localitats ms grans, com Babilafuente, Cantalpino o Villoria, predomina tamb el sector serveis i l'industrial, en el poble de Villoruela tamb es treballa l'artesania de la vmet. La poblaci total de les Viles sn 5592 vens, repartits desigualment per la comarca. 

Pobles com Villoria que concentra el 30% de la poblaci total de les viles (1485 habitants) o Cantalpino (1069 h) Babilafuente (965 h) que concentren un 20% i 19% respectivament... a diferncia de Cordovilla, que la seva representaci s molt menor en la comarca (136 h) La comunicaci en la comarca aquesta donada per les carreteres ms importants com la SA-810 o la SA-804, eixos principals de comunicaci de la comarca, i la N-501, A-50 o l'A-62 que queda a un costat de la comarca , o els ferrocarrils de Madrid-Salamanca o Valladolid-Salamanca, i sense oblidar-nos de l'Aeroport de Salamanca a 5 minuts de la comarca. 

 Taula de poblaci .
Villoria	        1487;
Cantalpino	        1069;
Babilafuente	965;
Villoruela	        964;
Arabayona de Mgica486;
Huerta 309                  ;
Moriigo	        136;
Cordovilla	        136;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352576" title="Oberheim" nonfiltered="3090" processed="3076" dbindex="138109">


Oberheim Electronics s una companyia d'origen nord-americ, especialitzada en la construcci d'instruments musicals electrnics.

Histria.

Fundada per Tom Oberheim el 1970, la companyia fabricava als seus inicis accessoris addicionals (com unitats d'efectes), fins que el 1973 llanaren el primer seqenciador digital, l'Oberheim DS-2, o el SEM, un sintetitzador sense teclat que es podia connectar a models com el Minimoog o l'ARP Odyssey. Quatre anys desprs llanaren al mercat el primer sintetitzador monofnic programable, l'Oberheim OB-1, que a ms incloa memria per emmagatzemar vuit sons.

El seu segent producte ja fou un sintetitzador polifnic, l'Oberheim OB-X, que aparegu el 1979; tot i que no tingu tant d'xit com el Prophet 5, constitu la base del disseny de models ms populars i ms complets, com l'Oberheim OBX-a o l'Oberheim OB-8, apareguts els anys 1981 i 1983. L'OBX-a fou mpliament utilitzat, fins i tot per grups de rock, com Van Halen al seu disc 1984 (un dels seus temes ms coneguts, "Jump", s'obre amb una melodia de sintetitzador tocada justament amb un OBX-a). Tamb entraren al mercat de les caixes de ritmes amb un model, l'Oberheim DMX, que aviat guany adeptes a l'escena hip hop i entre diversos grups de synthpop, com New Order (al tema "Blue Monday").

Poc abans de l'aparici del MIDI, Oberheim intent implantar un sistema propi, lOberheim Parallel Bus, incls al seu seqenciador Oberheim DSX, amb qu es podien controlar diversos sintetitzadors de la marca; per el llanament del MIDI impossibilit que Oberheim pogus universalitzar el seu sistema.

El 1986, desprs d'un perode de crisi que afect molts fabricants de sintetitzadors analgics (motivats per l'apogeu dels samplers i del sintetitzador digital Yamaha DX-7), Oberheim fou venuda al fabricant de guitarres Gibson i canvi el seu nom per EEC Oberheim; un dels models que aparegu fou l'Oberheim OB-Xm, dissenyat en collaboraci amb Don Buchla. Per ja abans Tom Oberheim havia sortit de la companyia, per fundar Marion Systems i la seva empresa actual, SeaSound.

El 1997 Oberheim torn a canviar de propietaris; en l'actualitat Oberheim pertany al fabricant itali d'orgues Viscount. Un dels ltims models d'Oberheim s el sintetitzador de modelat analgic Oberheim OB-12 (2000).

Fonts i enllaos externs.

 Future Music, n57, Octubre 2001, LARPress, pgs. 52-53.
 http://www.museresearch.com/about.php?id=16;
 http://www.viscount.it/;
 Vdeo de la can "Jump" de Van Halen;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352583" title="Arabayona de Mgica" nonfiltered="3091" processed="3077" dbindex="138110">

Arabayona de Mgica s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord amb El Pedroso de la Armua, a l'Est amb Cantalpino, al Sud amb Villoruela i Babilafuente i a l'Oest amb Pitiegua.

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352584" title="Cordovilla" nonfiltered="3092" processed="3078" dbindex="138111">

Cordovilla s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352585" title="Morigo" nonfiltered="3093" processed="3079" dbindex="138112">

Morigo s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita a l'Oest i Nord amb Babilafuente, al Nordest amb Villoruela, a l'Est amb Villoria, al Sudest amb Ventosa del Ro Almar i al Sud amb Cordovilla.

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352592" title="Miquel Pacheco Font" nonfiltered="3094" processed="3080" dbindex="138113">

Miquel Pacheco Font (Sabadell, 5 de setembre de 1931) va ser un ciclista catal, que fou professional entre 1955 i 1966. Els seus xits esportius ms importants els aconsegu a la Volta a Espanya, on guany dues etapes i acabaria tercer a la classificaci general de 1963. 

Palmars.
1955;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Catalunya;
1956;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Astries;
1957;
 1r a la Seu d'Urgell;
1958;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Espanya ;
1959;
 1r a la Volta a Andalusia;
 1r al Campionat Vasco Navarro de Muntanya;
1963;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Espanya ;
1965;
 1r a la Porto-Lisboa;

Resultats a la Volta a Espanya.
1958. 20 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa. Maillot groc durant 1 etapa;
1960. 3r de la classificaci general;
1961. 12 de la classificaci general;
1962. 4t de la classificaci general;
1963. 3r de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;

Resultats al Tour de Frana.
1958. Abandona (4a etapa);
1960. 69 de la classificaci general;
1961. Abandona (2a etapa);
1963. 17 de la classificaci general ;
1964. Abandona (14a etapa) ;

Enllaos externs.
Fitxa de Miquel Pacheco a sitiodeciclismo.net;
Palmars de Miquel Pacheco a cyclebase.nl;
Palmars de Miquel Pacheco al Tour de Frana;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352596" title="Alaraz" nonfiltered="3095" processed="3081" dbindex="138114">

Alaraz s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352597" title="Segona revolta nobiliria contra Jaume I d'Arag" nonfiltered="3096" processed="3082" dbindex="138115">







Antecedents.
La Guerra entre Nun San d'Arag i Guillem de Montcada havia causat grans danys en les propietats d'aquest darrer. 

Ferran d'Arag i Pero Ahones s'alien amb Guillem de Montcada.
Tornat el rei a Arag, Guillem de Montcada ocup Terrassa i Sarbos. posteriorment tract d'ocupar Piera de manera infructuosa. En aquest context es teix una Lliga nobiliaria amb l'aliana entre Guillem de Montcada, l'infant Ferran d'Arag i Pero d'Ahones. Un cop bastida l'aliana, Guillem de Montcada s'endins al Regne d'Arag i s'install a Tahuste, villa que tenia en feu Pero d'Ahones. La situaci s'agruej quan les ciutats de Saragossa, Osca i Jaca s'uniren a la Lliga nobiliria.  

La traci d'Alag.
A la villa d'Alag el rei Jaume (que aleshores tenia 14 anys) I es trobava reunit amb el seu parent Nuno San d'Arag, el fidel Majordom del Regne d'Arag Ato I de Foces, el senyor de la villa Blasco I d'Alagn, Artal de Luna i els cabdills de la primera revolta contra el rei i posteriorment perdonats Rodrigo de Liana i Pero Ferrandes de Aagra. 

All Nuno San d'Arag i Pero Ferrandes de Aagra decidiren trar el rei i unir-se a la Lliga formada per Ferran d'Arag, Guillem de Montcada i Pero d'Ahones, utilitzant com a intermediari a Lope Ximenes de Luesia, qui era vassall de Nuno San d'Arag. Establerta la conxorxa, feren creure al rei que els revoltat Ferran d'Arag, Guillem de Montcada i Pero d'Ahones havien decidit sotmetre's i que solicitaven entrar a la villa d'Alag per parlamentar amb el rei. 

Davant d'aquesta situaci, el rei orden a Nuno San d'Arag i Pero Ferrandes de Aagra que els fos permesa l'entrada amb la sola companyia de 4 o 5 cavallers, i que les seves tropes s'allotgessin en les viles prximes a Alag. Per durant la nit, un cop el rei es retir a la seva cambra, Nuno San d'Arag i Pero Ferrandes de Aagra deixaren entrar els nobles revoltats no pas amb 4 cavallers com havia ordenat el rei sin amb 400 cavallers, els quals ocuparen rpidament el castell.

Presoner a Saragossa.
Seguidament Ferran d'Arag, Guillem de Montcada, Pero d'Ahones, Nuno San d'Arag i Pero Ferrandes de Aagra li feren saber que la seva intenci era la d'apartar-lo dels mals consellers que tenia i que era necessari reorganitzar els assumptes de la Corona d'Arag. Li ordenaren doncs que ans a Saragossa on parlarien millor d'estos temes i el rei finalment hagu d'acatar els seus imperatius. El dia segent fou portat a Saragossa i an al castell de la Suda, situat prop de la Porta de Toledo. En la seva cmabra el rei es vei novament humiliat quan els nobles revoltats li posaren dos capitans per fer-li gurdia anomenats Guillem Boi i Pere San de Martell, privant-lo de tota intimitat amb la reina. Aix estigu retingut fins a tres setmanes, impedint que el fidel cavaller i Majordom del Regne d'Arag Ato I de Foces es pogus reunir amb el rei. La rbia del rei es centr en Pero d'Ahones, a qui retragu que havent tingut tant bona amistat amb ell i havent-lo afavorit contra Artal de Luna, com podia ser que forms part d'aquella conxorxa nobiliria contra la seva persona. 

Empresonat d'aquella manera amb la seva muller Elionor de Castella i temers que si provava cap atac els nobles revoltats la podien emprar com a penyora, li propos que escaps per una finestra, proposici que la reina es neg completament a obeir.

Acord i alliberament.
La situaci d'empresonament continu fins que l'abat Ferran d'Arag propos a Jaume I que recompenss a Guillem de Montcada amb 20.000 morabetins en compensaci pels danys que el rei li havia fet en les seves terres de Catalunya. Per la seva part, l'abat Ferran d'Arag aconsegu una major influncia en el govern de la Corona, fet que li supos l'enemistat de molts rics-homes.

 Referncies i notes .


Bibliografia.
 Jaume I d'Arag: Libre dels Feyts;
  i  Jernimo Zurita: Anales de la Corona de Aragn (1562-1580);
  Aleksi Aslaniants: La nobleza aragonesa en el siglo XIII;
 Enciclopdia Catalana;
 Enciclopdia Aragonesa;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352599" title="Alconada" nonfiltered="3097" processed="3083" dbindex="138116">

Alconada s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Limita al Nord amb Cordovilla i Ventosa del Ro Almar, a l'Est amb Nava de Sotrobal, al Sud amb Coca de Alba i Pearandilla i a l'Oest amb Garcihernndez i Encinas de Abajo.

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352610" title="Aldeaseca de la Frontera" nonfiltered="3098" processed="3084" dbindex="138117">

Aldeaseca de la Frontera s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Limita al Nordoest amb El Campo de Pearanda, al Nordest amb Paradinas de San Juan, al Sudest amb Cantaracillo, al Sud amb Pearanda de Bracamonte, al Sudoest amb Nava de Sotrobal i a l'Oest amb Villar de Gallimazo.

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352635" title="Bveda del Ro Almar" nonfiltered="3099" processed="3085" dbindex="138118">

Bveda del Ro Almar s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord amb Pearanda de Bracamonte, al Nordest amb Cantaracillo, al Sud amb Mancera de Abajo i Salmoral i a l'Oest amb Macotera i Nava de Sotrobal.

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352637" title="Francisco Breva Perales" nonfiltered="3100" processed="3086" dbindex="138119">
Francisco Breva Perales fou un advocat i poltic valenci, germ de Manuel Bravo Perales. Fou membre de la directiva del Casino de Castell i regidor de l'ajuntament de Castell de l'abril de 1922 a l'octubre de 1933. Fou nomenat alcalde entre febrer i abril de 1931, i va dimitir quan es proclam la Segona Repblica Espanyola.  

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352638" title="Manuel Breva Perales" nonfiltered="3101" processed="3087" dbindex="138120">
Manuel Breva Perales (?- Castell de la Plana, 29 d'agost de 1936) fou un advocat i poltic castellonenc. Es llicenci en filosofia i lletre i inicialment milit en Comuni Tradicionalista, per desprs es va passar al Partit Conservador, dins el sector d'Antoni Maura, del qual en fou el principal dirigent a la provncia de Castell. Fins el 1918 va dirigir La Gaceta de Levante i fou diputat provincial de Castell de 1919 a 1923. Durant la Dictadura de Primo de Rivera es va afiliar a la Unin Monrquica Nacional. De mar de 1930 a febrer de 1931 fou nomenat alcalde de Castell, i des del 1931 es va afiliar a la Derecha Regional Agraria, de la qual el 1935 en fou membre del Consell Provincial. Quan esclat la guerra civil espanyola fou fet presoner per milicians del Front Popular i el 29 d'agost del 1936 fou afusellat a Castell amb 55 presoners ms, entre ells Francisco Javier Bosch Marn, Jos Pascual Viciano, Manuel Cosn Fabregat i Juan Mut Armengol.

 Obres .
 Rudimentos de derecho (1915);

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352639" title="Jos Pascual Viciano" nonfiltered="3102" processed="3088" dbindex="138121">
Jos Pascual Viciano (?- Castell de la Plana, 29 d'agost de 1936) fou un poltic castellonenc. Membre del Partit Conservador, el 1910 fou vicepresident de la Junta Social de Defensa Catlica i durant la Dictadura de Primo de Rivera fou membre del consistori municipal de Castell de la Plana i president del Sindicat de Recs, alhora que lder destacat de la Unin Patritica. Ocup l'alcaldia de Castell de desembre de 1929 a febrer de 1930. En esclatar la guerra civil espanyola fou detingut per milicians del Front Popular. El 29 d'agost de 1936 fou afusellat amb 55 presoners ms al port de Castell, entre ells Francisco Javier Bosch Marn i Manuel Breva Perales.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352641" title="Rambures" nonfiltered="3103" processed="3089" dbindex="138122">

Rambures s un municipi francs, situat al departament de Somme i a la regi de Picardia. L'any 1999 tenia 365 habitants.

Situaci.
Rambures s troba a l'oest del Somme, a pocs quilmetres del Sena Martim.

Administraci.
Rambures forma part del cant de Gamaches, que al seu torn forma part del districte d'Abbeville. L'alcalde de la ciutat s Jean-Claude Gandon (2001-2008).

Histria.

Llocs d'inters.

Vegeu tamb.
Llistat de municipis del Somme;

Enllaos externs.
Rambures al lloc web de l'INSEE;
Poblacions ms properes a Rambures;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352675" title="Susan Sarandon" nonfiltered="3104" processed="3090" dbindex="138123">

Susan Sarandon (4 d'octubre de 1946) s una actriu i productora de cinema estatunidenca, guanyadora d'un oscar.
 
 Biografia .
De petita, Susan va ser educada al si d'una famlia molt conservadora. Va ser escolaritzada en una instituci catlica i va destacar per la seva actitud desvergonyida i insolent. Obt un diploma a la Catholic University of America Drama School abans de comenar la seva carrera, fent de model i petits papers al teatre i a la televisi. 

Va comenar en el cinema el 1970 amb Joe de John G. Avildsen. Es dna a conixer a The Great Waldo Pepper, on dna la rplica a Robert Redford, i en la pellcula culta The Rocky Horror Picture Show, en la que interpreta Janet Weiss, una jove ingnua. 

Va rebre el primer nomenament a l'Oscar a la millor actriu el 1982 per a Atlantic City. Treballa al costat de Shirley MacLaine a Canvi d'esposes el 1980, amb Gena Rowlands a Tempest, o amb Catherine Deneuve en The Hunger (1983) de Tony Scott abans de tenir xit a la gran pantalla amb la comdia fantstica Les Bruixes d'Eastwick el 1988 al costat de Jack Nicholson, Cher i Michelle Pfeiffer, i el mateix any en Bull Durham amb Kevin Costner. 
Desprs del drama Una rida estaci blanca (1989) amb Marlon Brando i Donald Sutherland, accedeix a la glria interpretant la temerria Louise Sawyer en el road movie culte de Ridley Scott, Thelma i Louise. Amb Geena Davis, s candidata al Oscar a la millor actriu i rep nombrosos premis internacionals.

Desprs d'una nominaci l'any segent pel drama Lorenzo (1992) i dos anys ms tard per al seu paper d'advocada en el trhiller El client (1994), interpreta la mare de Winona Ryder, Kirsten Dunst, Trini Alvarado i Claire Danes a Little Woman. El 1996, l actriu va ser premiada amb l Oscar a la millor actriu per al seu emotiu paper d'una religiosa dirigint un condemnat a mort a la Dead Man Walking (1995), dirigida pel seu company, Tim Robbins.

Actriu confirmada, adulada pel pblic, no vacilla a donar la rplica a joves actors d'Hollywood. Per aix s la mare de Reese Witherspoon a Twilight (1997), de la jove Jena Malone a Stepmom (1998) enfront de  Julia Roberts, de Natalie Portman a Anywhere But Here (1999), de Erika Christensen a The Banger Sixters (2001) o tamb de Kieran Culkin i de Ryan Phillippe a Igby (2002) de Burr Steers. 

Posant al davant la seva edat amb un orgull exemplar, i interpretant al cinema ms per plaer que per a altra cosa, tria segons papers, com a Alfie (2004) al costat de Jude Law, a Shall We Dance? (2004) amb Richard Gere i Jennifer Lopez o tamb a Elizabethtown (2005) on s la mare d Orlando Bloom.

Des de 2002, t la seva estrella al Passeig de la Fama de Hollywood al 6801 de Hollywood Boulevard.

 Filmografia .
 Com a Actriu .

 Al cinema .

 1970 : Joe  de John G. Avildsen : Melissa Compton;
 1971 : Lady Liberty de Mario Monicelli : Sally;
 1971 : The Apprentice de Larry Kent : Elizabeth Hawkins;
 1974 : Lovin' Molly de Sidney Lumet : Sarah;
 1974 : The Front Page de Billy Wilder : Peggy Grant;
 1975 : The Great Waldo Pepper de George Roy Hill : Mary Beth;
 1975 : The Rocky Horror Picture Show de Jim Sharman : Janet Weiss;
 1977 : The Other Side of Midnight de Charles Jarrott : Catherine Alexander Douglas;
 1978 : La petita (Pretty Baby) de Louis Malle : Hattie;
 1979 : Atlantic City de Louis Malle : Sally Matthews;
 1980 : Canvi d'esposes (Loving Couples) de Jack Smight : Stephanie;
 1982 : Tempest de Paul Mazursky : Aretha;
 1983 : L'nsia (The Hunger) de Tony Scott : Sarah Roberts;
 1984 : The Buddy System de Glenn Jordan : Emily;
 1985 : Mussolini and I d'Alberto Negrin : Edda Ciano;
 1987 : Les bruixes d'Eastwick (The Witches of Eastwick) de George Miller : Jane Spofford;
 1988 : Els bfals de Durham (Bull Durham) de Ron Shelton : Annie Savoy;
 1989 : Una rida estaci blanca (A Dry White Season) d'Euzhan Palcy : Melanie Bruwer;
 1989 : January Man  de Pat O'Connor : Christine Starkey;
 1990 : White Palace de Luis Mandoki : Nora Baker;

 1991 : Thelma i Louise de Ridley Scott : Louise Sawyer;
 1992 : Ciutad Bob Roberts (Bob Roberts) de Tim Robbins : Tawna Titan;
 1992 : El joc de Hollywood (The Player) de Robert Altman : ella mateixa;
 1993 : Lorenzo's Oil  de George Miller : Michaela Odone;
 1993 : Light Sleeper de Paul Schrader : Ann;
 1994 : El client (The Client) de Joel Schumacher : Reggie Love;
 1995 : Pena de mort (Dead Man Walking) de Tim Robbins : Sor Helen Prejean;
 1995 : Little Women  de Gillian Armstrong : Marmee March;
 1996 : Safe Passage de Robert Allan Ackerman : Margaret Singer;
 1996 : The Celluloid Closet de Robert Epstein : ella mateixa;
 1997 : James and the Giant Peach d'Henry Selick : Araigne (veu);
 1998 : Twilight  de Robert Benton : Catherine Ames;
 1999 : Stepmom de Chris Columbus : Jackie Harrison;
 1999 : Illuminata de John Turturro : Celimene;
 2000 : Anywhere But Here de Wayne Wang : Adele August;
 2000 : Cradle Will Rock  de Tim Robbins : Margherita Sarfatti;
 2001 : Rugrats in Paris: The Movie - Rugrats II de Stig Bergqvist : Coco LaBouche (voix);
 2001 : Cats & Dogs de Lawrence Guterman : Ivy (veu);
 2002 : Joe Gould's Secret de Stanley Tucci : Alice Neel;
 2003 : The Banger Sisters de Bob Dolman : Lavinia Kingsley;
 2003 : The Party's Over de Rebecca Chaiklin : ella mateixa;
 2003 : Igby (Igby Goes Down) de Burr Steers : Mimi Slocumb;
 2004 : Jiminy Glick in Lalawood de Vadim Jean;
 2004 : Noel de Chazz Palminteri;
 2004 : Alfie  de Charles Shyer : Liz;
 2004 : Shall We Dance? de Peter Chelsom : Beverly Clark;
 2005 : Elizabethtown de Cameron Crowe : Hollie Baylor;
 2005 : Romance & Cigarettes : Kitty;
 2006 : Irresistible : Sophie;
 2007 : Mr. Woodcock : Beverly Farley;
 2007 : Emotional Arithmetic : Melanie Lansing Winters;
 2007 : Bernard and Doris : Doris Duke;
 2007 : Enchanted  de Kevin Lima : la Reina Narissa;
 2007 : In the Valley of Elah de Paul Haggis : Joan Deerfield;
 2008 : Speed Racer : Mom Racer;
 2008 : Middle of Nowhere : Rhonda;
 2009 : The Lovely Bones  de Peter Jackson : via Lynn;

 A la televisi .
 1970 : A World Apart (srie TV) : Patrice Kahlman (1970-1971);
 1972 : Search for Tomorrow (srie TV) : Sarah Fairbanks (1972);
 1974 : The Satan Murders;
 1974 : F. Scott Fitzgerald and 'The Last of the Belles' : Ailie Calhoun;
 1974 : June Moon : Eileen;
 1974 : The Rimers of Eldritch : Patsy Johnson;
 1974 : The Whirlwind;
 1982 : Who Am I This Time? : Helene Shaw;
 1984 : Oxbridge Blues : Natalie;
 1985 : A.D. : Livilla;
 1985 :  : Edda Ciano;
 1986 : Women of Valor : Margaret Ann Jessup;
 2000 : Friends (srie TV) : Jessica Lockhart (temporada 7, episodi 15);
 2001 : Malcolm (srie TV) : Meg (temporada 3, episodis 11 i 12);
 2003 : Ice Bound : Dr Jerri Nielsen;
 2005 : The Exonerated : Sunny;

 Com a productora .
 1971 : Lady Liberty de Mario Monicelli;
 1977 : The Last of the Cowboys;
 1999 : Stepmom de Chris Columbus;
 2002 : Moonlight Mile;

 Premis i nominacions .
 Premis .
 1994 : BAFTA a la millor actriu per El client;
 1995 : Oscar a la millor actriu per Dead Man Walking;

 Nominacions .
 1982 : Oscar a la millor actriu per Atlantic City;
 1988 : Saturn Award a la millor actriu per Les bruixes d'Eastwick;
 1992 : BAFTA de la millor actriu per Thelma i Louise;
 1992 : Oscar a la millor actriu per Thelma i Louise;
 1993 : Oscar a la millor actriu per Lorenzo;
 1995 : Oscar a la millor actriu per El client;

Enllaos externs.

 ;
 ;
 Susan Sarandon a Yahoo! Movies;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352676" title="Font de programari" nonfiltered="3105" processed="3091" dbindex="138124">
Una font de programari, s un espai centralitzat on s'emmagatzema i es mant paquets de programari , habitualment en bases de dades o arxius informtics.

L'Enciclopdia Catalana recull la paraula repositori com a: "Dipsit d informaci en format digital integrat per la producci cientfica que els seus productors hi han dipositat o autoarxivat voluntriament, respectant les normes de dipsit, per tal que pugui sser utilitzada per qualsevol usuari de manera lliure i gratuta.", d'aqu s'ha aplicat al lxic especfic de la informtica per a designar als dipsits d'informaci digital. El concepte repositori s'ha tradut al catal normatiu com a font de programari.

Les fonts de programari estan preparades per distribuir-se habitualment servint-se d'una xarxa informtica com Internet o un medi fsic com un disc compacte. Poden ser d'accs pblic, o estar protegits i necessitar autenticaci prvia.

Els fabricants de programari i altres organitzacions mantenen servidors, normalment allotjats a Internet amb aquest objectiu. Els repositoris poden ser gratuts o poden requerir una subscripci prvia i poden ser noms per a programes particulars, com s el cas de CPAN del llenguatge de programaci Perl, o per a un sistema operatiu complet.

A diferncia dels ordinadors personals, els dipsits solen contar amb sistemes de cpia de seguretat (Backup) i manteniment preventiu i correctiu, el que fa que la nostra informaci pugui ser recuperada en el cas que el nostre equip quedi inutilitzable.

Les fonts de programari s'empren de forma intensiva en moltes distribucions del GNU/Linux, emmagatzemant paquets de programari disponibles per a la seva installaci mitjanant un gestor de paquets. Per exemple, moltes distribucions GNU/Linux utilitzen Advanced Packaging Tool (APT) o yum (yum).

Com que els repositoris de programari estan dissenyats per a incloure programes tils, la majoria de repositoris tenen eines per evitar programari malware. Un dels sistemes ms utilitzats s l's de la signatura digital per tal de garantir l'origen del paquets descarregats des de un repositori. Un efecte collateral d'utilitzar aquest tipus de sistemes s que no s requereix de programari anti-malware (com programes antivirus).

 Vegeu tamb .

 Synaptic Package Manager;
 RPM Package Manager;

 Referncies .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352686" title="Crusader" nonfiltered="3106" processed="3092" dbindex="138125">

Crusader s el nom d'un tanc de tipus mig, usat pels britnics en la Segona Guerra Mundial. La seva denominaci, va donar nom a la Operaci Crusader, desenvolupada en el nord de frica, que va anar el moment que es va emprar per primera vegada en gran nombre aquest model. 

Desprs de les primera versi, els Crusader Mk. I, el 1941 es van provar a Egipte els nous tipus II, prenent part en la Operaci Battleaxe i en la Operaci Crusader, amb greus prdues. Encara que resistia la comparana amb els Panzer III tipus G de Rommel, estava totalment indefens abans els Panzer IV i davant els famosos "acht-acht"(vuit-vuit), els antiareos de 88 mm usats com anti-tancs pels alemanys. El seu can de 40 mm. no estava a l'altura de el Afrika korps. Posteriorment es desenvoluparia el Crusader III, que a pesar dels seus avanos seguia tenint una escassa capacitat de foc, comparant amb els models ms recents de l'Alemanya nazi.

Referncies.

Fletcher, David, and Peter Sarson. Crusader and Covenanter Cruiser Tank 1939 1945 (New Vanguard 14).  Botley, Oxford: Osprey Publishing, 2000. ISBN 1-85532-512-8.

 Enllaos externs .

Enllaos en angls:;
 Detailed Crusader performance statistics and production data;
 LemaireSoft;
 Nae noviny - The Crusader Tank;
 OnWar Mk I, Mk II, Mk III;
 WWII vehicles;
 Crusader MkII photo gallery at svsm.org;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352697" title="Transport passiu" nonfiltered="3107" processed="3093" dbindex="138126">

El transport passiu s una modalitat de moviment de substncies qumiques a travs de membranes biolgiques mitjanant la difusi (molcules hidrofbiques) o la difusi facilitada (molcules hidrfiles). A diferncia del transport actiu, aquest procs no requereix l'alliberament d'energia qumica (hidrlisi d'ATP) car, a diferncia del transport actiu, redueix l'energia lliure i augmenta l'entropia del sistema.

El transport passiu depn de la permeabilitat de la membrana cellular, que, al seu torn, depn de la seva composici lipdica i protenica.

Els quatre tipus principals de transport passiu sn la difusi, la difusi facilitada, la filtraci i l'osmosi.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352703" title="Entrevista" nonfiltered="3108" processed="3094" dbindex="138127">

L'entrevista s un dileg entre dues persones on l'entrevistador pregunta per conixer el punt de vista de l'entrevistat sobre determinades qestions. Hi ha tres tipus d'entrevistes. El primer s el gnere del periodisme que pregunta a persones rellevants per fer un reportatge a partir de les preguntes, seleccionant les frases ms importants d'una llarga conversa. La segona s un mtode de recerca similar a l'enquesta, on es tracta de preguntar gent annima per obtenir una opini o estat de la qesti (s'usa en anlisi de mercats o en etnografies, per exemple). La tercera s l'entrevista com a part del procs de selecci d'un candidat a una feina i acostuma a ser el pas segent de la tria per currculum vitae o de tests psicotcnics.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352704" title="Pic de Peguera" nonfiltered="3109" processed="3095" dbindex="138128">

El Pic de Peguera s una muntanya de 2.982 metres enclavada al Parc Nacional d'Aigestortes i Estany de Sant Maurici entre les comarques del Pallars Sobir i el Pallars Juss, essent el cim ms alt d'aquesta ltima. Es troba situat entre la capalera lacustre de la vall Fosca i les valls de Monestero i Peguera.

Rutes.
Una de les rutes habituals parteix es de l'embassament de Sallente.

Bibliografia.
 Mapa Aigestortes i Estany de Sant Maurici, ed. Alpina.

Enllaos externs.
 Ressenya des de la presa de Sallente;

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352705" title="FV101 Scorpion" nonfiltered="3110" processed="3096" dbindex="138129">


El FV101 Scorpion s un vehicle blindat de combat lleuger britnic, membre de la famlia Combat Vehicle Reconnaissance (Tracked) o CVR(T). El seu nom complet s Combat Vehicle Reconnaissance (Tracked) Fire Support (Scorpion). Fabricat per Alvis Vickers, va entrar en servei en l'Exrcit Britnic en 1973, servint fins a 1994. Es van produir ms de 3.000. s tamb un dels tancs ms rpids del mn, juntament amb la famlia BT de la URSS (anterior a la Segona Guerra Mundial). 

 Histria . 
Dissenyat per a ser un vehicle de reconeixement rpid i transportable per via aria, el Scorpion posseeix un blindatge predominantment de alumini i duu un can L23A1 de 76 mm capa de disparar munici d'alt explosiu, HESH, fum i metralla. Els models inicials estaven propulsats per un motor Jaguar de gasolina de 4,2 litres, que va ser triat per la seva alta relaci potencia/pes. Alguns clients van preferir canviar-los per motors disel, per a aix es va escollir el motor Perkins, que ha demostrat posseir major vida de servei i menor risc d'incendi. Tots els models sn capaos d'arribar a 80 km/h. 

L'Scorpion i la semblana Scimitar van entrar en acci en la guerra de les Malvines, en 1982, quan van ser els nics vehicles blindats dels britnics. Per transmetre menys crrega al terreny que un tanc, era dels pocs vehicles capaos d'operar en les condicions extremes de les Malvines, donant bon resultat. Alguns caps de carro han opinat que una quantitat major hauria suposat una gran ajuda per a la campanya britnica. La seva capacitat per a marxar camp a travs la demostra el fet empric que un cap de carro salts des del mateix i s'embusss en el terreny tou (els vehicles de rodes no tenen tot just uso fora de carreteres permanents).  

L'Scorpion ha estat donat de baixa, per la ra principal que el can de 76mm no tenia extractor de gasos i podia asfixiar a la tripulaci si el vehicle estava tancat per a protecci ABQ. Els xasss s'han reutilitzat amb torretes del blindat de reconeixement sobre rodes FV 721 Fox, donant lloc a un nou vehicle, el Sabre, molt similar en aspecte al Scimitar.

 Usuaris . 
  - Exrcit de Blgica - (701 Scorpion i variants, tots daus de baixa) ;
  - Fora de Defensa de Botsuana ;
 Exrcit de Brunei ;
  - Armada de Xile (Infanteria de Marina xilena) ;
  - Exrcit d'Hondures ;
  - Exrcit d'ndia ;
  - Exrcit d'Indonsia - 100 Scorpion 90 ;
  - Exrcit d'Iran- 80 en servei ;
  - Exrcit d'Irlanda ;
  - Exrcit de Jordnia ;
  - Exrcit de Malisia - 26 Scorpion 90 ;
  - Exrcit de Nova Zelanda ;
  - Exrcit d'Oman ;
  - Exrcit de Filipines - 41 Scorpions ;
  - Armada Espanyola, Infanteria de Marina. 17, dels quals un passar a un museu i la resta es vendran per un preu simblic a Xile (vegi's). ;
  - Exrcit de Tailndia- 154+ ;
  - Exrcit Nacional de Veneuela - (90 Scorpion 78 FV101-C.90 + 6 FV104 +2 FV105 + 4 FV106) ;
  ;
  Exrcit Britnic ;
  Regiment de la RAF ;

 Variants . 
 Scorpion 90 - Versi d'exportaci armada amb can Cockerill M.k3 M-A1 de 90mm, amb un fre de boca cridaner. Es va comprar per les forces armades de Indonsia, Malisia i Veneuela. Altres vehicles semblants que usen el mateix casc, o un semblana: 
 FV102 Striker, vehicle llanador de mssils antitanc. ;
 FV103 Spartan, transport blindat de personal ;
 FV104 Samaritan, ambulncia blindada ;
 FV105 Sultan, vehicle de lloc de comandament ;
 FV106 Samson, vehicle blindat de recuperaci ;
 FV107 Scimitar, vehicle blindat de reconeixement ;
 Sabre, compost per un casc de Scorpion amb torreta del Fox Armoured Reconnaissance Vehicle ;
Al conjunt d'aquests vehicles se li coneix com la famlia CVR(T) - Combat Vehicle Reconnaissance (Tracked). 

 Producci . 
 Aproximadament 4.000 vehicles de la famlia CVR(T) s'havien fabricat en el Regne unit i Blgica per a la fi de la producci, a mitjan la dcada de 1990. ;

 Referncies .


 Vegeu tamb .
 AVGP, vehicle blindat de reconeixement canadenc que usa la torreta de l'Scorpion.

 Enllaos externs .

 British Army museum;
 Janes Land Forces;
 History of the development of the series;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352712" title="Al-Hilal Al-Sudany Omdurman" nonfiltered="3111" processed="3097" dbindex="138130">


L'Al-Hilal Al-Sudany Omdurman (en rab                     ) s un club sudans de futbol de la ciutat d'Omdurman. Al-Hilal significa Creixent.

Histria.
Durant els anys 20 i 30 les autoritat colonials britniques van prohibir moltes activitats que potencialment poguessin destorbar el control britnic de la regi. Noms les activitats esportives i les relacionades amb escoltisme eren permeses.

L'any 1930, quatre graduats del Gordon Memorial College (actual Universitat de Khartum) - Hamadnallah Ahmed, Yussuf Mustafa Al-Tini, Yusuf Al-Mamoon, i Babikir Mukhtar - decidiren crear un club esportiu a la ciutat. El 4 de mar de 1930, una dotzena de joves es reuniren a la casa d'Hamadnallah Ahmed a Omdurman, per posar-hi fil a l'agulla.

En aquells anys els clubs solien anomenar-se amb noms de barris o persones. Els fundadors del nou club, per no es posaren d'acord en quin nom escollir fins que un dels fundadors, Adam Rajab, va veure la lluna en quart creixent (Hilal en rab). El 13 de febrer de 1930 Al-Hilal esdevingu el nom oficial del club. Els colors del club escollits foren el blau fosc i el blanc, s a dir, el color del cel de nit i de la Lluna.

s un dels club ms reeixits del pas amb un total de 25 campionats en un total de 43 temporades. Tamb ha estat finalista de la Copa d'frica de futbol (1987 i 1992) i de la Recopa arbiga de futbol (2002).

 Palmars .
 Lliga sudanesa de futbol    24;
1962, 1964, 1965, 1966, 1967, 1974, 1981, 1983, 1984, 1986, 1987, 1988, 1989, 1991, 1994, 1995, 1996, 1998, 1999, 2003, 2004, 2005, 2006 , 2007;

 Copa sudanesa de futbol   4;
1977, 1993, 2000, 2004;

Enllaos externs.
 Web oficial;
 Perfil a la Lliga de Campions arbiga;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352721" title="Al-Hilal Bengasi" nonfiltered="3112" processed="3098" dbindex="138131">


L'Al Hilal Bengasi (en rab       ) s un club libi de futbol de la ciutat de Bengasi. Al-Hilal significa Creixent.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352722" title="Dilema de l'eri" nonfiltered="3113" processed="3099" dbindex="138132">
El dilema de l'eri exposa que, com ms propera sigui la relaci entre dos ssers humans, ms probable s que es puguin fer mal l'un a l'altre. Aix es basa en el fet que els erions tenen espines a l'esquena i si s'apropen l'un a l'altre, les espines d'un farien mal a l'altre. Per els erions tenen la necessitat d'estar a prop d'un de l'altre per escalfar-se, i d'aquesta contradicci neix el dilema.


El concepte s'origina a l'obra d'Arthur Schopenhauer, Parerga und Paralipomena. La histria fou introduda en el domini de la psicologia desprs del seu descobriment i adaptaci per Sigmund Freud en l'obra Adaptaci de la massa i estudi del jo








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352729" title="Athanasius Kircher" nonfiltered="3114" processed="3100" dbindex="138133">

Athanasius Kircher (Geisa,1602 - 1680, Roma) va ser un jesuta i investigador intersdiscplinar del barroc. Va influir decisivament en els seus contemporanis i en filsofs com Gottfried Wilhelm Leibniz.

Vida.
Va nixer a Geisa (Turngia, Alemanya), el seu pare va ser un filsof que es va dedicar a la docncia desprs de la caiguda en desgrcia del seu protector (Balthasar de Fulda). El jove Kircher va estudiar humanitats, teologia, matemtiques i llenges orientals i, desprs d'ordenar-se sacerdot, va dedicar-se a la recerca universitria a Wurzbourg.

Les seves troballes van cridar l'atenci del Papa Urb VIII, qui mitjanant el seu cardenal Francesco Barberini va aconseguir-li un lloc com a professor a Roma, on va continuar les seves investigacions cientfiques.

Les seves despulles estan enterrades al Santuario della Mentorella, esglsia que ell mateix va descobrir i restaurar.

Cincia i tcnica.
Algunes de les seves aportacions al camp de la cincia sn:
una mquina de moviment perpetu;
construcci de rellotges solars ms precisos;
invenci de la llanterna mgica ;
estudi de microorganismes a la sang i proposta de mesures profilctiques per prevenir infeccions;
construcci d'instruments musicals automtics;
va escriure el primer tractat de geologia sobre el volc Etna;
invenci del pantgraf;
creaci d'un museu etnogrfic (desapregut);
estudi de fssils ;
construcci d'un rellotge magntic;
aportacions sobre el magnetisme;

Aportacions en humanitats.
Kircher va destacar en l'estudi de llenges i en la interpretaci bblica. A la seva obra ms famosa, Oedipus Aegyptiacus, fa un estudi comparat de diverses religions, anticipant-se al corrent predominant al segle XIX.

Interessat en el jeroglfic egipci, va estudiar copte per intentar entendre'l (creia que la llengusa reflectida als dibuixos era l'idioma d'Adam, en una interpretaci literalista de la Bblia comuna a la seva poca). Igualment va apropar-se a la cultura xinesa, de la qual va escriure un tractat que barreja dades reals amb mitologia de l'poca (com la presncia de dracs). Va creure que els pictogrames eren una corrupci dels jeroglfics per que reflectien el mateix idioma original. Aquest idioma original era l'antecessor de l'hebreu modern, que segons ell es va dividir en cinc gran dialectes: caldeu, fenici-samarit, siri, rab i egipci, dels qual deriven totes les llenges existents, confoses a la Torre de Babel. 

Per aquestes recerques, se li va enviar el Manuscrit Voynich, per si podia desxifrar-lo, amb fins a tres peticions d'erudits del seu temps. No consta si les va rebutjar o no va aconseguir cap aven. 

Va escriure sobre l's de lArs Magna de Ramon Llull, com a "mquina" per raonar correctament . Inspirant-se en aquesta, va idear una llengua internacional amb una variant secreta per a la mgia o el misticisme que es basava en conceptes universals (poligrafia). 

Obres.
Les seves obres conservades, per ordre cronolgic, sn:
 1631 Ars Magnesia;
 1635 Primitiae gnomoniciae catroptricae;
 1636 Prodromus Coptus sive gyptiacus;
 1637 Specula Melitensis encyclica, hoc est syntagma novum instrumentorum physico- mathematicorum;
 1641 Magnes sive de arte magntica;
 1643 Lingua gyptiaca restituta;
 1645 1646 Ars Magna Lucis et umbrae in mundo;
 1650 Obeliscus Pamphilius;
 1650 Musurgia universalis, sive ars magna consoni et dissoni;
 1652 1655 dipus gyptiacus;
 1656 Itinerarium extaticum s. opificium coeleste;
 1657 Iter extaticum secundum, mundi subterranei prodromus;
 1658 Scrutinium Physico-Medicum Contagiosae Luis, quae dicitur Pestis;
 1660 Pantometrum Kircherianum... explicatum a G. Schotto;
 1661 Diatribe de prodigiosis crucibus;
 1663 Polygraphia, seu artificium linguarium quo cum omnibus mundi populis poterit quis respondere;
 1664 1678 Mundus subterraneus, quo universae denique naturae divitiae;
 1665 Historia Eustachio-Mariana;
 1665 Arithmologia sive de abditis Numerorum mysteriis;
 1666 Obelisci gyptiaci... interpretatio hieroglyphica;
 1667 China Monumentis, qua sacris qua profanis;
 1667 Magneticum naturae regnum sive disceptatio physiologica;
 1668 Organum mathematicum;
 1669 Principis Cristiani archetypon politicum;
 1669 Latium;
 1669 Ars magna sciendi sive combinatorica;
 1671 Ars magna lucis et umbrae;
 1673 Phonurgia nova, sive conjugium mechanico-physicum artis & natvrae paranympha phonosophia concinnatum;
 1675 Arca No;
 1676 Sphinx mystagoga;
 1676 Obelisci gyptiaci;
 1679 Musaeum Collegii Romani Societatis Jesu;
 1679 Turris Babel sive Archontologia;
 1679 Tariffa Kircheriana sive mensa Pathagorica expansa;
 1680 Physiologia Kicheriana experimentalis;

Referncies.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352733" title="Al-Hilal Al Saudi FC Al-Riyad" nonfiltered="3115" processed="3101" dbindex="138134">


L'Al-Hilal Al Saudi FC Al-Riyad (en rab       ) s un club saudita de futbol de la ciutat d'Al-Riyad. Al-Hilal significa Creixent.

Histria.
Fou conegut com Olympic Club desprs de la seva fundaci, adopt el nom actual l'any segent. s el club ms reeixit del seu pas amb 47 trofeus oficials des de la seva fundaci el 1957. Jugadors destacats a la histria del club han estat els saudites Sami Al-Jaber i Yousuf Al-Thunayan i el brasiler Roberto Rivellino, que jug al club de 1978 a 1981.

 Palmars .
 Lliga saudita de futbol    11;
1977, 1979, 1985, 1986, 1988, 1990, 1996, 1998, 2002, 2005, 2008;

 Copa del Rei saudita de futbol   6;
1961, 1964, 1980, 1982, 1984, 1989;

 Copa del Prncep saudita de futbol   7;
1964, 1995, 2000, 2003, 2005, 2006, 200;

 Copa del Prncep saudita de futbol   7;
1987, 1990, 1993, 1996, 2000, 2005, 2006;

 Lliga de Campions de l'AFC   2;
1992, 2000;

 Recopa asitica de futbol   2;
1997, 2002;

 Supercopa asitica de futbol   2;
1997, 2000;

 Lliga de Campions arbiga de futbol   2;
1994, 1995;

 Recopa arbiga de futbol   1;
2001;

 Supercopa arbiga de futbol   1;
2002;

 Supercopa saud-egpcia de futbol   1;
2001;

 Copa del Golf de futbol   2;
1986, 1998;

 Jugadors destacats .


 Entrenadors destacats .
 Mrio Zagallo;
 Marcos Paquet;
 Willem van Hanegem;
 Francisco Maturana;
 Anghel Iord nescu;
 Ilie Balaci;
 Aad de Mos;
 Edson Tavares;

Enllaos externs.
 Web oficial;
 Web oficial;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352735" title="Pic de Contraix" nonfiltered="3116" processed="3102" dbindex="138135">

El Pic de Contraix s una muntanya de 2.957 metres enclavada al Parc Nacional d'Aigestortes i Estany de Sant Maurici, a la comarca de l'Alta Ribagora. El cim forma part de la llarga carena que va del Gran Tuc de Colomers fins a la Punta Alta de Comalesbienes.

Del Contraix avana cap al sud la cresta del Serrader, que separa les valls de Contraix, a l'est,
Serrader, a l'oest, tributries ambdues del riu Sant Nicolau. Per la seva situaci, aquest cim s un gran mirador.

Rutes.
Una de les rutes habituals parteix des del refugi de Ventosa i Calvell.

Bibliografia.
 Mapa Aigestortes i Estany de Sant Maurici, ed. Alpina.

Enllaos externs.
 Ressenya des del refugi de Ventosa i Calvell;

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352744" title="Llista de provncies espanyoles per superfcie" nonfiltered="3117" processed="3103" dbindex="138136">
Llista de les provncies espanyoles ordenades per superfcie segons l'INE.

 


 Fonts .
 Institut Nacional d'Estadstica.


 Vegeu tamb .

 Llista de provncies espanyoles per poblaci;
 Llista de comunitats autnomes espanyoles per poblaci;
 Llista de comunitats autnomes espanyoles per superfcie;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352746" title="Al-Hilal Al-Sahel Port Sudan" nonfiltered="3118" processed="3104" dbindex="138137">


L'Al-Hilal Al-Sahel Port Sudan (en rab            ) s un club sudans de futbol de la ciutat de Port Sudan. Al-Hilal significa Creixent.

 Palmars .
 Lliga sudanesa de futbol    1;
1992;

Enllaos externs.
Web a goalzz.com;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352749" title="Al Hilal Al Sahely Al Hudaydah" nonfiltered="3119" processed="3105" dbindex="138138">


L'Al Hilal Al Sahely Al Hudaydah (en rab               ) s un club iemenita de futbol de la ciutat d'Al Hudaydah. Al- Hilal significa Creixent.

 Palmars .
 Lliga iemenita de futbol    1;
2008;

 Copa iemenita de futbol   2;
2005, 2008;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352754" title="Hadit" nonfiltered="3120" processed="3106" dbindex="138139">
Un  hadit o hadith (en rab ; transcripci:  ad  , plural       , a  d  , literalment  narraci  o  narrativa ) s, dins de l'islam, un relat que explica una dita, feta o capteniment atribut al profeta Muhmmad. El conjunt dels hadits constitueixen el fonament de la sunna, o pautes de comportament per als musulmans. 

Se'ls considera com una de les fonts ms importants de la fe i de la prctica islmiques, immediatament desprs de l'Alcor: especifiquen lleis, exposen discussions sobre temes teolgics, com ara els mtodes de dejuni i de pregria, aix com codis de conducta personal, social i comercial.

Els hadits foren transmesos oralment pels contemporanis del Profeta i els seus descendents, fins a la seva fixaci per escrit. Aquesta cadena de transmissi s anomena isnad i n'existeixen sis recopilacions oficials (fetes al segle IX). Lisnad consta d una introducci i d'una llista cronolgica d'autoritats (muhadit, transmissors del hadit) que avalen la legitimat del hadit; aix fa que, segons les escoles o els diferents corrents, certs hadits siguin considerats ms vlids que d'altres.




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352763" title="Illa de Bylot" nonfiltered="3121" processed="3107" dbindex="138140">

L'illa de Bylot (en angls Bylot Island) s una de les illes de l'Arxiplag rtic Canadenc, pertanyent al territori de Nunavut, situada al nord-oest de l'illa de Baffin. Amb 11.067 km, s la 71a illa ms gran del mn i la 17a del Canad. Tot i que no disposa de cap nucli de poblaci permanent, els inuits de Mittimatalik (Pond Inlet) i d'arreu de Baffin s'hi traslladen amb regularitat.

Gaireb la totalitat de l'illa forma part del Parc Nacional de Sirmilik, que comprn un gran nombre de somorgollaires de Brnnich (Uria lomvia), gavinetes de tres dits (Rissa tridactyla) i grans oques de les neus (Chen caerulescens).

L'illa fou batejada en memria de l'explorador rtic Robert Bylot.

Les muntanyes Byam Martin, que travessen l'illa d'est a oest, formen part de les muntanyes de Baffin, pertanyents a la serralada rtica.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352779" title="Artal II d'Alagn" nonfiltered="3122" processed="3108" dbindex="138141">
Artal II d'Alagn ( ? - ~1213 ) va ser un cavaller aragons, Alferes Major del Regne d'Arag, Gran Senescal d'Arag, 3er Senyor d'Alagn i 1er Senyor de Sstago.

Orgens familiars.
Fill de Palacn I d'Alagn.

Npcies i descendents.
Es cas amb Toda Romeo. D'aquest matrimoni tingueren:
 Blasco I d'Alagn;
 Toda de las Cellas, senyora de Sobradiel;
 Filla de nom desconegut, casada amb Pero de Sesse;

Biografia.
Apareix mencionat a Lleida el 1149. Fou un dels testimonis del Tractat de Cazola de l'any 1179. Va participar amb Pere II d'Arag "el Catlic" en la campanya que va conduir a la primera conquesta del Rac d'Adems el 1212, amb el Setge d'Al-D m s i el Setge de Castellfabib. A partir d'agost de 1213 desapreix dels registres i pren el seu testimoni el seu fill Blasco I d'Alagn.

Referncies.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352784" title="Blasco II d'Alagn" nonfiltered="3123" processed="3109" dbindex="138142">
Blasco II d'Alagn "el Nt" (? - 1293) Noble valenci d'origen aragons, Majordom del Regne d'Arag com el seu avi Blasco I d'Alagn, 3er Senyor de Sstago i de Pina. 

Orgens familiars.
Fill d'Artal III d'Alagn, era nebot de Constana d'Alagn, muller de Guillem d'Anglesola.

Npcies i descendents.
Es cas amb Giussiana Ximenes d'Entena Luesia, cosina seva. D'aquest matrimoni nasqueren:
 Artal IV d'Alagn, casat el 1279 amb Teresa Prez d'Arag, filla del rei Pere III d'Arag;
 Blasco d'Alagn;
 Mallada d'Alagn;
 Ximeno Blasco d'Alagn;
 Eva d'Alagn;

Biografia.
Fund el castell d'Albocsser.

Referncies.







|-









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352790" title="Perxenat" nonfiltered="3124" processed="3110" dbindex="138143">
Els perxenats sn sals d'cid perxnic, H4XeO6. Tant l'cid com l'ani XeO64  sn poderosos agents oxidants; l'cid es pot formar dissolent tetraxid de xen, XeO4, en aigua, com en la majoria de preparacions. Les sals de sodi i de potassi sn solubles, per la de bari pot formar una estructura de xen atrapat en un cristall insoluble.

El perxenat de bari es fa servir com a material inicial per sintetitzar el tetraxid de xen (XeO4); s'ha de barrejar amb cid sulfric concentrat, cosa que provoca la reacci segent:

 Ba2XeO6(s) + 2H2SO4(aq)    H4XeO6(aq) + 2BaSO4(s).

La reacci s similar a la que es produeix quan es barreja perxid de bari amb cid sulfric concentrat per obtenir perxid d'hidrogen, que s la manera habitual d'obtenir-ne al laboratori. Les tendncies i caracterstiques de solubilitat dels perxenats sn molt similars a les dels carbonats (la majoria sn insolubles).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352812" title="Sunna" nonfiltered="3125" processed="3111" dbindex="138144">

La sunna (en rab , marxa, avan, direcci presa) expressa, dins de l'Islam, el Capteniment del Profeta i pels sunnites constitueix la  Tradici del Profeta.   Aquest capteniment del Profeta est basat principalment en els relats dels hadit.

La sunna, junt amb l'Alcor, forma la base de la llei islmica o xara.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352818" title="Josep Maria Lailla Vicens" nonfiltered="3126" processed="3112" dbindex="138145">

Josep Maria Lailla i Vicens (Barcelona, 1948) s un metge barcelon.

Llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona, amb premi al Millor Expedient Acadmic (1971). Doctor per la Universitat Autnoma de Barcelona (1976). Especialista en Obstetrcia i Ginecologia (1976). Ha realitzat estudis de l'especialitat en les Universitats de Viena, Parma, Paris, Amsterdam, Vencia i Mil (European School of Oncology Gynecology and Perinatal Medicine).

Actualment s catedrtic d'obstetrcia i ginecologia de la Universitat de Barcelona (2000). Cap de Servei d'Obstetrcia i Ginecologia de l'Hospital Universitari de Sant Joan de Du, Barcelona (1990). Vicepresident de la Societat Espanyola d'Obstetrcia i Ginecologia. President d'Honor de la Societat Catalana d'Obstetrcia i Ginecologia. Membre de la WAPM (Wold Association Perinatal Medicine).

s autor del llibre  Obstetricia . 5a Edici i ha escrit 21 captols de llibres, editats a Espanya i a l'estranger. Ha dictat 123 conferncies i ha publicat 174 articles cientfics a revistes nacionals i internacionals.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352823" title="cid perxnic" nonfiltered="3127" processed="3113" dbindex="138146">
L'cid perxnic, H4XeO6, s un cid hipottic; de fet, s una soluci aquosa de tetraxid de xen (com el trixid de crom, que sovint s considerat una barreja d'cid crmic amb aigua).

s un agent oxidant molt poders, i molt acdic, tot i que ho s menys que l'cid perclric. Com que s un cid tetrabsic, se'n poden formar quatre menes de sals. Per exemple, amb el perxenat de plata es poden formar el trihidrogenperxenat de monoplata, AgH3XeO6, el dihidrogenperxenat de diplata, Ag2H2XeO6, l'hidrogenperxenat de triplata, Ag3HXeO6, i el perxenat de tetraplata, Ag4XeO6.

No s anleg a cap altre cid, per el tetraxid de xen es pot classificar amb el tetraxid d'osmi (cid smic), tot i no ser-hi comparable.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352825" title="Lliga saudita de futbol" nonfiltered="3128" processed="3114" dbindex="138147">
La Lliga saudita de futbol (o Lliga Professional Saudita, oficialment coneguda com Torneig de Lliga Saudita per Equips de Primer Nivell, en rab:                                           ), s la mxima competici futbolstica d'Arbia Saudita.

 Histria .
Fins als anys setanta, el futbol a Arbia estava organitzat segons criteris regionals. L'nic torneig nacional era la Copa del Rei. L'any 1976, es decid crear la primera lliga nacional amb la participaci de vuit equips. Des de l'any 1990 la competici s professional.

 Equips participants temporada 2008/09 .
 Al-Hilal Al-Riyad;
 Al-Nassr Al-Riyad;
 Al-Shabab Al-Riyad;
 Al-Ahli Jeddah;
 Al-Ittihad Jeddah;
 Al-Ettifaq Dammam;
 Al-Wahda La Meca;
 Al-Hazm Ar Rass;
 Al Raed Beraida;
 Abha Club;
 Al-Watani Tabuk;
 Najran SC;

 Historial .


 1975/76 Al-Nassr Al-Riyad;
 1976/77 Al-Hilal Al-Riyad;
 1977/78 Al-Ahli Jeddah;
 1978/79 Al-Hilal Al-Riyad;
 1979/80 Al-Nassr Al-Riyad;
 1980/81 Al-Nassr Al-Riyad;
 1981/82 Al-Ittihad Jeddah;
 1982/83 Al-Ettifaq Dammam;
 1983/84 Al-Ahli Jeddah;
 1984/85 Al-Hilal Al-Riyad;
 1985/86 Al-Hilal Al-Riyad;
 1986/87 Al-Ettifaq Dammam;
 1987/88 Al-Hilal Al-Riyad;

 1988/89 Al-Nassr Al-Riyad;
 1989/90 Al-Hilal Al-Riyad;
 1990/91 Al-Shabab Al-Riyad;
 1991/92 Al-Shabab Al-Riyad;
 1992/93 Al-Shabab Al-Riyad;
 1993/94 Al-Nassr Al-Riyad;
 1994/95 Al-Nassr Al-Riyad;
 1995/96 Al-Hilal Al-Riyad;
 1996/97 Al-Ittihad Jeddah;
 1997/98 Al-Hilal Al-Riyad;
 1998/99 Al-Ittihad Jeddah;
 1999/00 Al-Ittihad Jeddah;
 2000/01 Al-Ittihad Jeddah;

 2001/02 Al-Hilal Al-Riyad;
 2002/03 Al-Ittihad Jeddah;
 2003/04 Al-Shabab Al-Riyad;
 2004/05 Al-Hilal Al-Riyad;
 2005/06 Al-Shabab Al-Riyad;
 2006/07 Al-Ittihad Jeddah;
 2007/08 Al-Hilal Al-Riyad;


 Enllaos externs .
 Federaci de Futbol d'Arbia Saudita;
 RSSSF;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352826" title="Joan Moya Amors" nonfiltered="3129" processed="3115" dbindex="138148">

El Doctor Joan Moya Amors s pioner a Espanya en la introducci, perfeccionament i prctica de la simpatectomia, que consisteix en la desconnexi de la Cadena Simptica Torcica Superior mitjanant una senzilla intervenci quirrgica.

 Llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona amb qualificaci d'excellent el 1975.
 Doctor en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona amb qualificaci d'excellent "Cum laude" per unanimitat, el 1978.
 Especialista en Cirurgia General per l'Escola Universitria de Cirurgia de l'Hospital Clnic de Barcelona, des de 1978.
 Especialista en Cirurgia Torcica sistemticament M.I.R. en la Ciutat Sanitria i Universitria de Bellvitge, el 1979.
 Metge Adjunt de Cirurgia Torcica en la Ciutat Sanitria i Universitria de Bellvitge, des de 1982 fins a 1992.
 Cap de Secci de Cirurgia Torcica de l'Hospital Universitari de Bellvitge, de 1992 a 2005.
 Cap de Servei de Cirurgia Torcica de l'Hospital Universitari de Bellvitge, des de 2006 fins a l'actualitat.
 Professor Titular de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, des de 1988 fins a l'actualitat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352827" title="Biologia matemtica" nonfiltered="3130" processed="3116" dbindex="138149">
La biologia matemtica representa l'associaci de dos camps de la cincia: la biologia i les matemtiques. La biologia matemtica es compon del conjunt de mtodes i tcniques matemtiques, digitals i informtiques que permeten estudiar i modelar els fenmens i processos biolgics. Aix doncs, es tracta d'una cincia fortament pluridisciplinria que el matemtic o el bileg per si sols no sn capaos de desenvolupar.





 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352833" title="Creaci de DVD" nonfiltered="3131" processed="3117" dbindex="138150">
La Creaci de DVD s el procs de creaci de DVD per ser visionat en un reproductor de DVD. El programari de creaci de DVD ha de satisfer les especificacions establertes pel consorci DVD Forum al 1995. 

Programari de Creaci de DVD.

Programari Lliure.
 DVDStyler que usa wxWidgets;
 'Q' DVD-Author que usa Qt;
 KDE DVD Authoring Wizard (KDE);
 DVD Flick (Noms Windows);
 VCD Menu Lite (Noms Windows);
 DeVeDe (X11/Windows);
 SmallDVD (MacOSX);

Programari propietari.
 Avi2DVD;
 GUI per a DVD Author;
 The FilmMachine;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352838" title="Sumba" nonfiltered="3132" processed="3118" dbindex="138151">

Sumba s una de les illes Petites de la Sonda, a Indonsia. Amb una superfcie d'11.153 km, el 2005 tenia una poblaci de 611.422 habitants. T una estaci seca de maig a novembre, i una de plujosa de desembre a abril. Histricament, l'illa exportava sndal.

Est situada entre les illes de Sumbawa al nord-oest, Flores al nord-est (a l'altra banda de l'estret de Sumba) i Timor a l'est (ms enll de la mar de Savu); al sud, enll de l'ndic, hi t Austrlia. s part de la provncia de les illes Petites de la Sonda Orientals. La ciutat principal s Waingapu, amb uns 10.700 habitants.

Abans de la colonitzaci, Sumba era habitada per uns quants petits grups etnolingstics, alguns dels quals segurament eren tributaris de l'Imperi Majapahit. El 1522 hi van arribar els primers vaixells procedents d'Europa, i el 1866 Sumba ja pertanyia a la Companyia Holandesa de les ndies Orientals, si b no va ser estar sota l'administraci real dels Pasos Baixos fins al segle XX.

Els sumbanesos parlen diverses llenges austronsies estretament emparentades i provenen d'una barreja de malais i melanesis. El 25% de la poblaci practica la religi animista marapu; la resta sn cristians (majoritriament calvinistes, per amb una minoria substancial de catlics), i a les rees costaneres es pot trobar un petit nombre de musulmans sunnites.

Malgrat la influncia de les religions occidentals, Sumba s un dels pocs llocs del mn en qu els sepulcres megaltics encara sn una tradici usada avui dia per enterrar els individus ms destacats. Aquesta prctica, que fou molt habitual arreu durant el neoltic i l'edat de bronze, ha sobreviscut en aquesta illa indonsia.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352844" title="Lnia evolutiva de Cubone" nonfiltered="3133" processed="3119" dbindex="138152">
Aquesta lnia evolutiva de Pokmon inclou Cubone i Marowak.

Cubone.

Cubone s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus terra i evoluciona en Marowak.





Marowak.

Marowak s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus terra i evoluciona de Cubone.





Enllaos externs.
Web oficial de Pokmon;
;
;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352847" title="Maithili" nonfiltered="3134" processed="3120" dbindex="138153">

El Maithili s una llengua de la famlia de llenges indories les quals sn part de la gran famlia indoeuropea. Es parla a l'estat indi de Bihar i a l'est de la regi Terai del Nepal per un total de 24 milions de persones.

Els lingistes consideren que el Maithili s un idioma ndic oriental i llavors diferent a l'hindi o indostnic, que s ndic central. El maithili s'ha considerat un dialecte de l'hindi aix com del bengal i en realitat va ser classificat com a llengua mare de l'Hindi en el cens d'ndia.

El 2003, el Maithili va obtenir l'estatus de llengua independent de la ndia. Un moviment per a brindar-li estatus oficial via el vuit article de la constituci perqu pugui ser usat en educaci, govern, o altres contextos oficials.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352848" title="Lnia evolutiva de Tyrogue" nonfiltered="3135" processed="3121" dbindex="138154">
Aquesta lnia evolutiva de Pokmon inclou Tyrogue, Hitmonlee, Hitmonchan i Hitmontop.

Tyrogue.

Tyrogue s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus lluita i evoluciona en Hitmonlee, Hitmonchan o Hitmontop.





Hitmonlee.

Hitmonlee s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus lluita i evoluciona de Tyrogue.





Hitmonchan.

Hitmonchan s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus lluita i evoluciona de Tyrogue.





Hitmontop.

Hitmontop s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus lluita i evoluciona de Tyrogue.





Enllaos externs.
Web oficial de Pokmon;
;
;
;
;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352852" title="Scoiattoli confusi" nonfiltered="3136" processed="3122" dbindex="138155">
Scoiattoli confusi ("Esquirols confusos") s un disc de Cristina Zavalloni i Stefano de Bonis de 2001. Publicat per BassesfeREC, segell discogrfic del collectiu de msics improvisadors Bassesfere ("Baixes esferes"), al disc interv a ms de na Zavalloni com a vocalista, i de Bonis com a pianista, el flautista Stefano Agostini a la versi de la can de Charles Trenet, Boum!.

El disc s una mostra d'eclecticisme que recull un fotimer de positures enlluernadores barrejades amb histrionisme teatral (com ara ah, quel dner) i prova amb escreix l'habilior vocal de la Zavalloni, amb registres duits molts volts fins a extrems insospitats. Tamb en constata les capacitats lingstiques: alln de poder trobar-hi canons en itali (amore mio mannaggiatt i le pantofole che camminano da sole), encara s'hi destrien composicions en francs (4, 7 i 11) i castell (5 i 10), totes interpretades sense gaire cantarella italiana. 

La resta sn peces rtmiques repetitives instrumentals acompanyades de veu en llenguatge no articulat (luna park can gaireb hipntica, nati per adeguarsi, latinetto) o, fins i tot, gemecs i udoladissa circumstancial (filmico). A ms a ms, la mateixa Zavalloni s autora de canons en itali (amore mio mannaggiatt, le pantofole che camminano da sole, amb Stefano de Bonis) i en francs (fuoco sacro).

Com a curiositat es pot esmentar que hi ha una petita i remota connexi catalana al disc: es tracta de la pea de l'etapa antillanista del compositor giron Xavier Montsalvatge i Bassols, Cancin de cuna para dormir a un negrito, del disc "Cinco canciones negras" (1945).

Pistes.
 intro;
 amore mio mannaggiatt - ("amor meu, mala negada facis"), (Stefano de Bonis / Cristina Zavalloni);
 luna park (Cristina Zavalloni);
 ah, quel dner ... - ("ah, quin sopar..."), de l'pera La Prichole de Jacques Offenbach;
 mira la madrugada - ("mira la matinada"), (Michel Godard / Cristina Zavalloni);
 nati per adeguarsi - ("nascuts per fer ali"), (Stefano de Bonis), dedicada a Iso, Rosa, Rosa i Egberto;
 fuoco sacro - ("foc sagrat"), (Cristina Zavalloni);
 solo piano (Stefano de Bonis)  dedicada a Fabrizio;
 filmico (Stefano de Bonis) dedicada a Ennio Morricone;
 cancin de cuna para dormir a un negrito (Xavier Montsalvatge / arranjaments de Cristina Zavalloni);
 boum! (Charles Trenet);
 latinetto (Stefano de Bonis), dedicada a Mirko i Lullo;
 le pantofole che camminano da sole - ("les plantofes que caminen totes soles"), (Stefano de Bonis / Cristina Zavalloni), dedicada a Claudio L.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352854" title="Pic de Subenuix" nonfiltered="3137" processed="3123" dbindex="138156">

El Pic de Subenuix s una muntanya de 2.949 metres enclavada al Parc Nacional d'Aigestortes i Estany de Sant Maurici, a la comarca del Pallars Sobir.

Rutes.
Dues de les rutes habituals sn la que parteix des de la presa de Sallente, i l'altra des del refugi Ernest Mallafr.

Bibliografia.
 Mapa Aigestortes i Estany de Sant Maurici, ed. Alpina.

Enllaos externs.
 Ressenya des de la presa de Sallente;

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352856" title="Punta Senyalada" nonfiltered="3138" processed="3124" dbindex="138157">

La Punta Senyalada s una muntanya de 2.952 metres enclavada al Parc Nacional d'Aigestortes i Estany de Sant Maurici, a la comarca de l'Alta Ribagora. s un dels cims que tanquen pel S la Vall de Besiberri, juntament amb el Tossal d'Escobedieso

Rutes.
Una des les possibles rutes parteix des de la boca sud del Tnel de Vielha

Bibliografia.
 Mapa Vall de Bo, ed. Alpina.

Enllaos externs.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352862" title="Xara (llei islmica)" nonfiltered="3139" processed="3125" dbindex="138158">
La xara (en rab: , transcripci: ar  ah, "cam" o "cap a la font") s el nom donat a la llei cannica de l'islam que regula el conjunt d'activitats pbliques i privades de tot fidel musulm. Es fonamenta en  l'Alcor, en la sunna i en els hadit i est complementada per altres normes jurdiques establertes per analogia (qiya) i per consens de la comunitat (igma).

Vegeu tamb.
Fiqh o jurisprudncia islmica.



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352869" title="Ans" nonfiltered="3140" processed="3126" dbindex="138159">


Ans (Anse en val) s un municipi belga de la provncia de Lieja a la regi valona. A principis de 2008 comptava amb 27.550 habitants.

Situat a tocar de la ciutat de Lieja, ha tingut un passat carboner. La hulla va ser explotada des del segle XIII i el municipi arrib a comptar amb fins a 4 mines d'aquest mineral. Ans s tamb localitat de fi d'etapa en la carrera ciclista Lieja-Bastogne-Lieja (que habitualment es desenvolupa a l'abril).

Ans forma juntament amb Lieja, Seraing, Herstal, Saint-Nicolas i Flmalle l'aglomeraci de Lieja (480.000 habitants). Des de les fusions de municipis, el municipi d'Ans comprn tamb els nuclis de poblaci d'Alleur, Xhendremael i Loncin.

Des de 1999, Ans est agermanat amb l'associaci "Pas d'Ans", al Perigord (Frana). Aquesta asociaci agrupa sis comunes que porten la desinncia d'Ans: Badefols-d'Ans, La Boissire-d'Ans, Chourgnac d'Ans, Granges-d'Ans, Sainte-Eulalie-d'Ans i Saint-Pantaly-d'Ans. Ambdues regions comparteixen una histria comna. Al segle XIV, el senyor de Hautefort-en-Prigord, senyor feudal de tota la regi, va casar una de les seves filles amb un senyor d'Ans de l'aleshores principat de Lieja. Ella, li va aportar, de dot, diversos territoris on els seus pobles porten encara avui el nom d'Ans.



Referncies.


Enllaos externs.
Lloc web oficial d'Ans ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352876" title="Els Ministrils del Rossell" nonfiltered="3141" processed="3127" dbindex="138160">
Els Ministrils del Rossell (Ceret, 1994) s un grup de msica tradicional catalana.

 Components a l'inici del grup.

Ives Gras (tarota);
Frdric Guisset (flabiol i tambor);
Maties Mazarico (sac de gemecs) ;
Vincent Vidalou (tarota prima) ;

 Enllaos externs .
 Lloc web del grup;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352879" title="Mindoro" nonfiltered="3142" processed="3128" dbindex="138161">

Mindoro s la setena illa ms gran de les Filipines, situada entre Luzon al nord-est i Palawan al sud-oest. Administrativament pertany a la regi de MIMAROPA i se subdivideix, des de 1950, en dues provncies: Mindoro Occidental i Mindoro Oriental; abans d'aquesta data, i des de 1921, l'illa formava una sola provncia.

T una superfcie de 10.572 km i una poblaci d'1.062.000 (2000). La ciutat principal s Calapan (105.910 hab.), al nord-est de l'illa.

Ja al segle X tenia relacions comercials amb els xinesos, que la coneixien com a Ma-i o Mait, i els espanyols la van anomenar Mina de Oro, nom del qual deriva l'actual. 

L'economia de Mindoro es basa en l'agricultura: fruites, cereals, canya de sucre, cacauets, peix, bestiar i aviram. Tamb hi destaquen la producci de fusta i la mineria (marbre i coure). Darrerament hi t una importncia creixent el turisme, centrat a Puerto Galera.

La llengua principal dels habitants de Mindoro, originriament d'tnia mangyan, s el taglog i professen l'animisme i el catolicisme.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352880" title="Kalit?" nonfiltered="3143" processed="3129" dbindex="138162">

Kalit  s una vila i municipi a prop de Humpolec, a Okres Pelh imov, a la regi de Vyso ina, de la Repblica Txeca. La seva poblaci s de 330 habitants.

La vila s esmentada per primera vegada com a propietat del Captol de Vyehrad el 1318. El poble s sobretot conegut per ser el lloc de naixement del compositor Gustav Mahler.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352899" title="Fleury (Aude)" nonfiltered="3144" processed="3130" dbindex="138164">

Fleury  , en occit Fluris, s un municipi francs, situat al departament d'Aude i a la regi de Llenguadoc-Rossell.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352900" title="Gruissan" nonfiltered="3145" processed="3131" dbindex="138165">

Gruissan  s un municipi francs, situat al departament d'Aude i a la regi de Llenguadoc-Rossell.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352902" title="Pennsula de Mangyshalk" nonfiltered="3146" processed="3132" dbindex="138166">

La pennsula de Mangyshlak o Mangghyshlaq s una pennsula asitica situada a la part occidental del Kazakhstan. Est rodejada pel mar Caspi pel nord i l'oest. Administrativament pertany a la provncia de Mangystau. Les ciutats ms importants de la regi sn Aktau, Mangyslak i Novyj Uzen.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352903" title="Leucata" nonfiltered="3147" processed="3133" dbindex="138167">

Leucata (en occit Laucata, en francs Leucate) s un municipi francs, situat a la comarca de Fitor, departament de l'Aude i regi de Llenguadoc-Rossell.

Limita al sud amb Salses, amb que comparteix l'estany de Salses o de Leucata.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352904" title="Palaja" nonfiltered="3148" processed="3134" dbindex="138168">

Palaja  s un municipi francs, situat al departament d'Aude i a la regi de Llenguadoc-Rossell.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352906" title="Canet (Aude)" nonfiltered="3149" processed="3135" dbindex="138169">

Palaja  s un municipi francs, situat al departament d'Aude i a la regi de Llenguadoc-Rossell.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352907" title="Vinassan" nonfiltered="3150" processed="3136" dbindex="138170">

Vinassan  s un municipi francs, situat al departament d'Aude i a la regi de Llenguadoc-Rossell.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352908" title="Pic de la Pala Alta de Sarrad" nonfiltered="3151" processed="3137" dbindex="138171">

El Pic de la Pala Alta de Sarrad s una muntanya de 2.982 metres enclavada al Parc Nacional d'Aigestortes i Estany de Sant Maurici, a la comarca de l'Alta Ribagora.

Bibliografia.
 Mapa Aigestortes i Estany de Sant Maurici, ed. Alpina.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352909" title="Altipl de Ustiurt" nonfiltered="3152" processed="3138" dbindex="138172">
L'altipl d'Ustiurt, tamb anomenada Ust-Urt o Ustyurt est ubicat a l'sia Central en els estats d'Uzbekistan, Turkmenistan i Kazakhstan. T una superfcie d'uns 200.000 Km. Est limitat pel mar Aral per l'est i per l'oest pel Caspi. El clima de la regi s rid, de fet s un desert. 
Tradicionalment la poblaci humana de la zona s seminmada i s'ha dedicat a la ramaderia (cabres, ovelles i camells principalment)


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352911" title="Africa Sports National" nonfiltered="3153" processed="3139" dbindex="138173">

L' Africa Sports National s un club de futbol ivori de la ciutat d'Abidjan.

 Palmars .
 Lliga ivoriana de futbol: 14 ;
1967, 1968, 1971, 1977, 1978, 1982, 1983, 1985, 1986, 1987, 1988, 1989, 1996, 1999, 2007;

 Copa ivoriana de futbol: 14 ;
1961, 1962, 1964, 1977, 1978, 1979, 1981, 1982, 1985, 1986, 1989, 1993, 1998, 2002;

 Copa Houphout-Boigny: 10;
1979 ,1981, 1982, 1986, 1987, 1988, 1989, 1991, 1993, 2003;

 Recopa africana de futbol: 2;
1992, 1999;

 Supercopa africana de futbol: 1;
1992;

 Campionat d'frica Occidental de futbol (Copa UFOA):
1985, 1986, 1991;

Copa de l'frica Occidental Francesa de futbol: 1;
1958;

 Jugadors destacats .
 Joseph-Antoine Bell;
 Kwame Ayew;
 Oussou Konan Anicet;
 Lacina Dao;
 Serge Die;
 Olivier Ottro Gnakabi;
 Kader Keta;
 Tiass Kon;
 Serge-Alain Liri;
 Edgar Lou;
 Serge Maguy;
 Jonas Meyer;
 Jean-Jacques Tizi;
 Ahmed Toure;
 Stephen Keshi;
 Thompson Oliha;
 Rashidi Yekini;
 Ishmael Dyfan;
 Brima "Mazolla" Kamara;
 Kossi Agassa;
 Franck Atsou;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352915" title="Stade d'Abidjan" nonfiltered="3154" processed="3140" dbindex="138174">

L'Stade d'Abidjan s un club de futbol ivori de la ciutat d'Abidjan.

 Palmars .
 Lliga ivoriana de futbol: 5;
1962, 1963, 1965, 1966, 1969;

 Copa ivoriana de futbol: 4;
1971, 1976, 1984, 1994;

 Copa Houphout-Boigny: 1;
1985;

 Lliga de Campions de la CAF: 1;
1966;

Campionat d'frica Occidental de futbol (Copa UFOA): 1;
1977;

 Jugadors destacats .
 Traore Lacina;
 Bernard Kouakou;
 Michel Yoro Bi Tra;
 Kandia Traore;
 Aristide Bance;
 Souleymane Youla;
 Zephirin Zoko;
 Jean-Jacques Tizie  ;
 Ibrahima Bakayoko;
 Sekou Drame;
 Joel Tiehi;
 Stephen Keshi;
 Didier Otokore;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352918" title="Jeunesse Club d'Abidjan" nonfiltered="3155" processed="3141" dbindex="138175">

La Jeunesse Club d'Abidjan s un club de futbol ivori de la ciutat d'Abidjan.

 Palmars .
Copa ivoriana de futbol: 1;
1963;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352919" title="Stella Club d'Adjam" nonfiltered="3156" processed="3142" dbindex="138176">

L'Stella Club d'Adjam s un club de futbol ivori de la ciutat d'Abidjan.

El club va ser fundat l'any 1953 com a resultat de la fusi dels clubs Red Star, Etoile d'Adjam i US Bella. 

 Palmars .
 Lliga ivoriana de futbol: 3;
1979, 1981, 1984;

 Copa ivoriana de futbol: 2;
1974, 1975;

 Copa Houphout-Boigny: 2;
1977, 1984;

 Recopa africana de futbol: 0;
Finalista el 1975;

 Copa de la CAF de futbol: 1;
1993;

Campionat d'frica Occidental de futbol (Copa UFOA): 1;
1981;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352922" title="ERM" nonfiltered="3157" processed="3143" dbindex="138177">
Les protenes ERM inclou a les tres protenes Ezrin (82KDa), Radixin (80KDa) i Moesin (75KDa) que actuen d'uni entre la membrana plasmtica i el citoesquelet regulant l'estructura i la funci de dominis especfics de la membrana plasmtica. 

Estan implicats en la formaci de microvellositats, rugositats en la membrana i unions adherents. S'han relacionat amb el recruitament de protenes en punts especfics de la membrana plasmtica com els receptors CD44, CD95 o I-CAM. 

Les protenes ERM sn expressades i molt conservades en tots els metazoos.

Domini FERM.

Les protenes ERM estan incloses en la superfamlia de protenes Band 4.1. Aquesta superfamlia tamb inclou les protenes Merlin, Talin, PTP/H1 i PTP-MEG. Totes les protenes de la superfamilia Band 4.1 presenten un domini com anomenat FERM amb un 86% d'identitat.

En les protenes ERM el domini FERM es troba a l'extrem N-terminal de la protena, seguid d'una hlix alpha i de un lloc d'uni a la F-actina (l'actina polimeritzada formant fibres, en contrast dels monmers d'actina no polimeritzats, anomenats G-actina)


Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352925" title="Acadmie Sportive des Employs de Commerce Mimosas" nonfiltered="3158" processed="3144" dbindex="138178">

L'Acadmie Sportive des Employs de Commerce Mimosas (tamb conegut com ASEC Mimosas o ASEC Abidjan) s un club de futbol ivori de la ciutat d'Abidjan.

 Histria .
El club va ser fundat el 1948 per vuit homes de negocis d'Abidjan. L'ASEC t el rcord de partits de lliga sense perdre, amb un total de 108 partits entre 1989 i 1994, superant un rcord de l'Steaua Bucure ti als anys 80.

T una acadmia de futbol molt reeixida, iniciada l'any 1993. L'acadmia t acords de collaboraci amb clubs europeus com el K.S.K. Beveren o el Charlton Athletic.

 Jugadors destacats .
 Kolo Tour ;
 Yaya Tour;
 Ibrahim Tour;
 Emmanuel Ebou ;
 Didier Zokora;
 Salomon Kalou;
 Bonaventure Kalou;
 Bakari Kon;
 Abdul Nafiu Idrissu;
 Aruna Dindane;
 Mamadou Zare;
 Youssouf Fofana;
 Laurent Pokou;
 Donald-Olivier Si;
 Abdoulaye Traor;
 Romaric N'Dri Koffi;

 Palmars .
 Nacional .
Lliga ivoriana de futbol: 22 ;
1963, 1970, 1972, 1973, 1974, 1975, 1980, 1990, 1991, 1992, 1993, 1994, 1995, 1997, 1998, 2000, 2001, 2002, 2003, 2004, 2005, 2006;

Copa ivoriana de futbol: 15 ;
 1962, 1967, 1968, 1969, 1970, 1972, 1973, 1983, 1990, 1995, 1997, 1999, 2003, 2005, 2007;

Copa Houphout-Boigny: 8 ;
 1975, 1980, 1983, 1990, 1995, 1996, 1998, 1999, 2007;

 Internacional .
 Campionat d'frica Occidental de futbol (Copa UFOA):
1990;

Lliga de Campions de la CAF ;
1998;

Supercopa africana de futbol;
1999;

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Web oficial;
Article sobre l'acadmia de l'ASEC Abidjan;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352929" title="Olomouc" nonfiltered="3159" processed="3145" dbindex="138179">

Olomouc (m u  , en alemany Olmtz, en polons O omuniec, en llat Eburum o Olomucium) s una ciutat de la Morvia Septentrional, a la Repblica Txeca, prop del riu Morava. Del segle XIII al XVII fou, alternativament amb Brno, capital de Morvia. La seva poblaci era de 100.752 habitants l'any 2005.

s bisbat des del 1063 i arquebisbat des del 1777. Hi ha la catedral de Sant Wenceslau (comenada al segle XII) i algunes esglsies gtiques i barroques, i l'Ajuntament s l'antiga residncia dels prnceps-bisbes (1664-1774). Compta amb una universitat. s nus de comunicacions, amb importants indstries metallrgiques, alimentries i qumiques.

Gustav Mahler en va dirigir l'orquestra municipal el 1883.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352950" title="Aina Clotet" nonfiltered="3160" processed="3146" dbindex="138180">
Aina Clotet s una actriu catalana de teatre, cinema i televisi.

 Teatre .
 Las seoritas de Siam (2005);
 Tota una senyora (2005) ;
 Algo (2005);
 Sonets (2007);
 Germanes (2008);

 Pellcules .
 Anita no perd el tren (2001);
 Gnomon (2002);
 Joves (2004);
 53 das de invierno (2006);
 Positius (2007) (TV), amb gui d'lex Maas i ella mateixa.

 Sries de televisi .
 Estaci d'enlla (1994-1996) (28 episodis);
 Temps de silenci (2001);
 Mirall trencat (2002) (1 episodi);
 Hospital Central (2005) (3 episodis);
 El cor de la ciutat (2006-2007) (26 episodis);

 Enllaos externs .
 Lloc web oficial;
 L'actriu a IMDB;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352952" title="Santa Aliana" nonfiltered="3161" processed="3147" dbindex="138181">
La Santa Aliana fou un acord internacional de tres pasos (ustria, Prssia i Rssia), els quals es varen comprometre a ajudar-se en cas de revolucions populars.

A Espanya, l'exrcit francs anomenat Cent mil fills de Sant Llus, l'any 1823 va anar a Espanya, com a resposta a la petici d'ajuda que fu Ferran VII per a qu fos restaurat com a monarca absolut.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352957" title="Sant Miquel d'Abella de la Conca" nonfiltered="3162" processed="3148" dbindex="138182">

Sant Miquel d'Abella de la Conca fou una esglsia del terme d'Abella de la Conca, de la qual actualment noms en queden unes filades de pedra que deixen entreveure la forma de l'absis romnic.

Est situada al sud-est de la vila d'Abella, en un collet al nord-est de la masia de Cal Vila, al sud-est de la de Cal Serret i a ponent del lloc conegut com lo Botant.

s en un lloc molt desavinent i difcil de trobar.

 Bibliografia .
 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies, 8). ISBN 84-85180-25-9.

 Enllaos externs .
Institut Cartogrfic de Catalunya;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352958" title="Vicen Tur Mart" nonfiltered="3163" processed="3149" dbindex="138183">
Vicen Tur Mart (1 de desembre de 1978 ) s un poltic menorqu, proper alcalde de Ma. Fou designat com a candidat a la batllia pel seu antecessor en el crrec, Artur Bagur, que dimit el 26 de setembre del 2008.

Tamb s el secretari general del PSOE de Ma.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352963" title="Reliquiari" nonfiltered="3164" processed="3150" dbindex="138184">


S'anomena reliquiari a la capsa o estoig per guardar relquies o records dels sants i exposar-les a la veneraci dels fidels. Van estar en s amb el nom de enclpium als primers segles de l'Esglsia, encara que en aquell temps  tenien carcter privat i es portaven penjants del coll en forma de capsetes o de medalles amb figures i inscripcions. 

Consten exemplars almenys del segle IV i sn clebres els que es troben del segle VI al Tresor de Monza, regalats per Sant Gregori a la reina Teodolina. Entre ells, es troben unes certes ampolletes molt comunes en aquella poca, que noms contenien cot xop en oli benet o pres de les lmpades que cremaven junt al sepulcre d'algun mrtir. Per a la veneraci pblica de les relquies en aquells primers segles bastaven els sepulcres i altars que les contenien. Per des del segle IX van comenar a collocar-se a ms a ms sobre l'altar reliquiaris en forma de capsetes o arquetes.

Aquesta forma de reliquiari va continuar als segles posteriors fins l'poca d'art ogival sent preferides les arquetes ms o menys riques, segons la magnitud de les relquies i la magnificncia del donant i aprofitant-se amb freqncia per a l'objecte arquetes d's prof. D'aquestes, es poden citar: 

l'Arca santa de les Relquies de la catedral d'Oviedo ;
l'Arca de Sant Milln ;
el cofret de fusta xapat d'argent repussat i amb figures de sants a la parrquia d'Abrzuza (segle XI) ;
l'arqueta de bronze esmaltat i amb figures de relleu al monestir de Silos i el Museu de Burgos (segle XIII) ;
l'arqueta de Colnia  ;
l'arqueta de Llemotges;

El reliquiari va prendre des del segle XIII formes molt variades i artstiques, estant les principals: 

la d'arqueta i templet, imitant un temple amb les seves arcuacions ogivals i la seva cresteria ;
la d'ostensori, amb el seu peu i la seva torreta ;
la de bust i esttua, amb la imatge del Sant a que pertany la relquia que all es recull.

A la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya es troba el reliquiari d'argent daurat del fmur de Sant Jordi, realitzada per l'argenter Felip Ros i donada la relquia per Guillem de Sant Climent, ambaixador de Frana a les Corts de Felip II de Castella. 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352964" title="Montserrat Casas Ametller" nonfiltered="3165" processed="3151" dbindex="138185">
Montserrat Casas Ametller (Hostalric, Catalunya, 1955) s fsica i l'actual rectora de la Universitat de les Illes Balears.

s llicenciada (1971) i doctorada (1981) en cincies fsiques per la Universitat Autnoma de Barcelona. Des de 1984, s catedrtica de la UIB. Fou elegida rectora en guanyar les eleccions el 28 de mar de 2007, desprs d'obtenir en la segona volta de les eleccions el 59,45% dels vots enfront del 40,55% que va aconseguir el seu oponent Sergio Alonso, catedrtic de Metereologia. Succe en el crrec a Avell Blasco.

Referncies.
 Gran Enciclopdia de Mallorca, Volum 18.


Enllaos externs.
 Web de la rectora a la UIB;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352966" title="Konstantinos Karakatsanis" nonfiltered="3166" processed="3152" dbindex="138186">
Konstantinos Karakatsanis (grec:                          , n. 1877,Atenes - ?) fou un atleta grec.

Va competir als Jocs Olmpics d'estiu de 1896 en la categoria dels 1500 metres. Va quedar en les vuit ltimes posicions, tot i que la seva posici s desconeguda.

 Enllaos externs .

 Llista d'atletes grecs;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352967" title="Estatut d'Autonomia de les Illes Balears" nonfiltered="3167" processed="3153" dbindex="138187">


 Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 1983;
 Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 2007;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352977" title="Llista de codis FIFA" nonfiltered="3168" processed="3154" dbindex="138188">
La FIFA asigna un codi de tres lletres a cadascn dels seus pasos membres o no membres. Aquests sn els codis oficials emprats per la FIFA i les diverses confederacions continentals (AFC, CAF, CONCACAF, CONMEBOL, OFC i UEFA) com a abreviacions dels noms de cada selecci a les competicions oficials.

 Membres de la FIFA .

Actualment 208 membres formen la FIFA, cadasc amb el seu nic codi.



 No membres de la FIFA .

Els segents codis es refereixen a pasos o territoris dependents que actualment no sn membres de la FIFA per sn regularment emprats per la FIFA o les confederacions continentals.



1 Membres associats a la CAF.;
 Membres associats a la CONCACAF.;
 La CONCACAF tamb empra el codi MQE per Martinica.;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352979" title="Gabriel Mas Arbona" nonfiltered="3169" processed="3155" dbindex="138189">

Gabriel Mas Arbona (Algaida, 9 de mar de 1933) va ser un ciclista mallorqu que fou professional entre 1957 i 1966. Els seus xits ms destacats tingueren lloc el 1959, en guanyar una etapa de la Volta a Espanya, i el 1960, en guanyar la victria final a la Volta a Andalusia.

Palmars.
1957;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Andalusia;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Astries;
1959;
 1r a Barcelona;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Espanya;
1960;
 1r a la Volta a Andalusia;

Resultats a la Volta a Espanya.
1958. 18 de la classificaci general;
1959. 39 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1960. Abandona;
1961. 35 de la classificaci general;
1964. 38 de la classificaci general;

Resultats al Giro d'Itlia.
1960. 51 de la classificaci general;
1961. 17 de la classificaci general;

Resultats al Tour de Frana.
1960. Abandona (6a etapa);
1963. 40 de la classificaci general;
1964. Abandona (7a etapa);

Enllaos externs.
Fitxa de Gabriel Mas Arbona;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352980" title="Romeu i Julieta (Prokfiev)" nonfiltered="3170" processed="3156" dbindex="138190">


Romeu i Julieta (Op. 64) (en rus:                  ) s un ballet de Serguei Prokfiev basat en l'obra de William Shakespeare Romeu i Julieta. La msica del ballet fou reutilitzada per Prokofiev per a tres suites per a orquestra i diverses obres per a piano.

La creaci del ballet va ser difcil. L'obra fou un encrrec de 1934 del teatre Kirov de Leningrad, per quan Prokfiev va proposar el tema de Romeu i Julieta, el teatre el va refusar. Prokfiev va signar llavors un contracte amb el Bolxoi per a la representaci del ballet, per tampoc va anar gaire b. Una vegada la partitura fou acabada, a l'estiu de 1935, els ballarins van declarar el ballet indansable, sobretot a causa de la complexitat rtmica i de passatges que jutjaven inaudibles. Prokfiev va treballar el 1936 el ballet per treure'n dues suites per a orquestra simfnica en set moviments, aix com una transcripci per a piano. Una tercera suite va ser escrita el 1946.

El ballet no va ser finalment enllestit i estrenat el 1938 a Brno, on va ser molt ben acollit, desprs va seguir l'estrena russa el 1940 al Kirov (amb coreografia de Lonide Lavrovski), i al Bolxoi el 1946.

s una de les seves obres ms apreciades en base a l'alta inspiraci meldica, de la gran varietat rtmica i del carcter memorable dels temes principals (el clebre i sinistre Ball dels cavallers i les seves diverses variacions; el delicat i abundant tema de Julieta).  














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352981" title="Palau de l'Elisi" nonfiltered="3171" processed="3157" dbindex="138191">



El palau de l'Elisi (palais de l lyse) s la seu de la presidncia de la Repblica francesa i la residncia oficial del president de la Repblica des de la II Repblica (1848 a 1851). s situat al nm. 55 del carrer Faubourg-Saint-Honor a Pars, al 8 districte.

Histria.

Entre el carrer del Faubourg-Saint-Honor, aleshores una simple calada que duia al poble de Roule, i el Grand Cours (Champs-lyses), l'arquitecte Armand-Claude Mollet possea un terreny que va vendre el 1718 a Louis Henri de La Tour d'Auvergne, comte d'vreux. El contracte de venda preveia que Armand-Claude Mollet estaria encarregat de construir-hi un hotel, destinat a la residncia del comte d'vreux.

Edificat i condecorat entre 1718 i 1722, l'hotel va ser condicionat segons els principis d'arquitectura de moda en aquell temps. Resta com un dels millors exemples del model clssic. L'ordenament dels llocs permetr totes les adaptacions desitjades pels propietaris successius. La decoraci dels salons de recepci, tot i que modificat en el transcurs dels segles, ha conservat l'essncia del seu aspecte d'origen. A la seva mort el 1753, el comte d'vreux deixar un hotel admirat per tots els seus contemporanis. El rei Llus XV va comprar l'hotel per fer-ne la residncia parisenca de la marquesa de Pompadour, una de les seves favorites. Desprs de la mort d'aquesta, l'hotel esdevingu propietat de la princesa Bathilde d'Orlans, nora del prncep de Cond, que el va ocupar. El 1773, Nicolas Beaujon va comprar l'hotel, que va conservar fins l'agost de 1786, data en la que el va vendre en renda vitalcia a Llus XVI. Va fer transformar l'hotel per l'arquitecte tienne-Louis Boulle. Va fer sobretot perllongar l'ala dels Petits Appartements cap als Champs-lyses i condicionar una galeria per exposar la seva magnfica collecci de quadres, entre els quals La Bohmienne de Frans Hals i Les Ambassadeurs d'Hans Holbein el Jove. Va fer igualment reorganitzar el parc a l'anglesa.

 Al final del segle XVIII, l'hotel va prendre el nom de palau d'lyse en referncia al passeig molt proper (avinguda dels Champs-lyses).

s sota el regnat de Napole Bonaparte que la seva histria va estar vinculada a la histria de Frana. El 1816, l'lyse va entrar definitivament a formar part dels bns nacionals.

Durant el govern provisional de la II Repblica, el palau va prendre el nom de lyse nacional, i l'Assemblea nacional el va assignar per decret com a residncia del president de la Repblica.

El 1853, Napole III va determinar la renovaci completa del palau per un nou arquitecte, Joseph-Eugne Lacroix. Les estructures actuals del palau provenen d'aquesta poca, i el conjunt d'aquests treballs, que es van acabar el 1867, constitueixen els darrers grans arranjaments.

Des de 1873, l'lyse ha estat la residncia oficial del president de la Repblica.

mpliament transformat en el transcurs dels segles, el palau de l'lyse guarda tanmateix una certa coherncia arquitectnica.

Al comenament de la presidncia de Charles de Gaulle, aquest darrer troba el palau poc adaptat a la funci, la transferncia de la Presidncia cap a un altre lloc va ser estudiada, ms particularment cap als Invlids o el castell de Vincennes per disposar de ms espai, garantir millor la seguretat i poder accedir-hi amb helicpter. Aquest projecte no va tenir continuaci.

Arquitectura interior.


La planta baixa s perfectament descrita a la web de l'lyse. Comprn sobretot el sal Murat, on es mant el Consell de ministres, la sala de Festes i el sal Napole III, on tenen lloc els sopars d'Estat, el sal de les Ajudes de camp i el sal dels Retrats.

Per l'escala d'honor, s'arriba al primer pis on, per un vestbul on s'hi troben els retrats dels antics Presidents de la V Repblica, s'accedeix:

 al despatx del cap de l'Estat,
 al del secretari general de l'lyse,
 al del director de gabinet (excepte sota la presidncia de Valry Giscard d'Estaing que l'havia ocupat ell mateix, trobant-ho ms agradable, i sota Nicolas Sarkozy, utilitzat pel seu conseller especial Henri Guaino),
 a la sala de reuni utilitzada pel President de la Repblica (antic despatx del conseller especial Jacques Attali del temps de Franois Mitterrand) i passatge obligat dels visitants del cap de l'Estat),
 a l'avantcambra del director de gabinet (antiga cambra de bany d'Eugnie de Montijo, futura esposa de Napole III sota el nom d'emperadriu Eugnie),
 a les secretaries del president, del secretari general i del director de gabinet.

A les dues ales que envolten el tribunal d'honor del palau, se situen els despatxos dels principals collaboradors del President. Altres, sobretot l'estat major particular, sn installats en diferents immobles que posseeix la presidncia de la Repblica al carrer de l'lyse, on es troben igualment la llar d'infants (a la disposici dels fills dels collaboradors), i la cantina.

El Palau de l'Elisi en xifres.

 Superfcie explotada: 11179 m (dels que 300 m sn apartaments privats).
 Superfcie del parc: 1,5 hectrees (plantada amb 40 espcies diferents).
 Nombre de cambres: 365 (de les que 90 sn al subsl).
 Nombre de treballadors: 1000.

Presidncia de la Repblica a l'Elisi.

La presidncia de la Repblica, s a dir el conjunt dels collaboradors del president de la Repblica s sovint designat per L'lyse. La plana web del president s www.elysee.fr (vegeu enllaos externs).

Vegeu tamb.
 President de la Repblica francesa;

Enllaos externs.
 Plana web de l'lyse ;
 Reflexi sobre un trasllat de l lyse ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352982" title="Guillem Vidal Bibiloni" nonfiltered="3172" processed="3158" dbindex="138192">
Guillem Vidal Bibiloni (Marratx, 17 d'agost de 1941) fou un poltic mallorqu d'UM primer i del PP desprs.

Fou alcalde de Marratx entre 1979 i 1991 i senador al Senat Espanyol entre el 17 de juliol de 1991 i el 5 de juliol de 1995.

Referncies.
 Fitxa al Senat;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352984" title="Bastida (vilanova)" nonfiltered="3173" processed="3159" dbindex="138193">
Una bastida (nom que deriva de l'occit bastida) s el nom que serveix per anomenar de dos-cents cinquanta a tres-cents pobles o viles fundats de bell nou (vilanoves) a l'oest d'Occitnia, entre l'any 1229 (el Tractat de Pars s de 1229) i l'any 1373. Tenen unes caracterstiques urbanstiques i arquitectniques prpies.






 Definicions d una bastida.

La paraula bastida, als textos medievals, podia tenir diversos significats, segons els perodes. Fou d'en de l'any 1229, que aquest terme va prendre el significat de vilanova ("bastida sive populatio"). 

Inicialment es va considerar que les principals caracterstiques de les bastides occitanes eren que:
 la bastida era una poblaci;
 hi hagu una fundaci;
 i hi hagu uns textos fundacionals.

Els estudis fets darrerament ens duen a pensar que les bastides no foren molt sovint fundacions creades de bell nou. Moltes vegades:
 hi hagu l'absorci d'un antic poble;
 se situaren en un lloc molt conegut;
 de vegades triaren una crulla on hi havia ja un comer important en alguns moments de l'any. ;

La bastida de fet era una urbanitzaci, la mida de la qual era establerta pel que la concebia i tamb depenia de la posici que havia d'ocupar en la xarxa urbana general. Les bastides foren l'expressi d'una voluntat medieval de planificaci del territori. 

Sovint veiem les bastides com a poblets amb uns carrers organitzats ortogonalment, com si fos un tauler d'escacs. Tenien molts cops una plaa central, una llotja i uns porxos. A ms, de vegades, van nixer arran de l'associaci (pariatge) entre dos poders i van gaudir d'uns costums i d'unes franqueses i llibertats. Cal tenir present, amb tot, que aquesta imatge una mica mtica, de vegades simplifica molt un fenmen histric molt ms complex i que va viure una evoluci. 

De fet, per fundar una bastida calia que hi hagus dues condicions sovint indispensables: que el senyor tingus una base material immoble suficient i que posses una autoritat suficient. Per aquest motiu, sovint es va recrrer als contractes de pariatge, en qu s'associava el senyor de la terra (sovint un senyor eclesistic) i el senyor que tenia l'autoritat pblica. Els costums i les llibertats establien les condicions de la vida social. L'urbanisme d'aquestes viles i pobles es caracteritz per l'adopci de plans ortogonals, que pogueren variar segons el moment i la situaci topogrfica, com a resultat d'una intervenci voluntria. Molt sovint, la bastida s'organitzava al voltant de la plaa del mercat.


 Bibliografia .
 BERESFORD, Maurice, "Les villes nouvelles du Moyen Age", Cahiers du CEB, Villefranche-de-Rouergue, Ed. du Centre d Etude des Bastides, 1994-2000.
 BERNARD, Gilles, "Gographie des bastides", Cahiers du CEB, Villefranche-de-Rouergue, Ed. du Centre d Etude des Bastides, 1992, nm., p.16-30.
 BERNARD, Gilles, Les bastides du Sud-Ouest, Toulouse, Diagram, Impr. Bouquet, 1990.
 BERTHE Maurice, "Quelle a t la premire des bastides ? ", Sempre los camps aurn segadas resurrgantas. Mlanges offerts  Xavier Ravier, Etudes runies par Jean-Claude Bouvier, Jacques Gourc et Franois Pic, Tolosa, Universit de Toulouse-le Mirail, ps. 599-608.
 BERTHE, Maurice, "Les territoires des Bastides : terroirs d'occupation ancienne ou terroirs de colonisation nouvelle", Annales du Midi (Cadres de vie et socit dans le Midi mdival. Hommage  Charles Higounet), 1990, vol. 102, n189-190, ps. 97-108.
 CALMETTES Claude (Agence),Le bti ancien en bastide, coll. Connaissance de l habitat existant, E.D.F., 1986, 134 p. ;
 CALMETTES, Claude, "Les bastides en question : l'heure de vrit", Permanences et actualits des bastides, Colloque de Montauban, 14-16 maig 1987, Cahiers de la Section franaise de l ICOMOS, Paris, octubre 1988, ps. 37-45.
 CURIE-SEIMBRES, A., Essai sur les villes fondes dans le sud-ouest de la France aux XIIIe et XIVe sicles sous le nom gnrique de bastides, Tolosa, 1880, 424 p.
 DIVORNE F., GENDRE B., PANERAI Ph., Les bastides d Aquitaine, du Bas-Languedoc et du Barn : essai sur la rgularit, Bruxelles, Ed. AAM, 1985, 128 p.
 HAUTEFEUILLE Florent, "La fondation des villes neuves dans le sud-ouest de la France au 12e sicle : du bourg central au bourg mercadier", Les petites villes du sud-ouest de l antiquit  nos jours, Actes du colloque d Aiguillon  mai 200-, Revue de l Agenais, 131e anne, n1, gener-mar 2004, ps. 69-87.
 HIGOUNET Charles, "Les anciennes bastides du Sud-Ouest de la France", L Information Historique, 1946, ps. 28-35.
 HIGOUNET Charles, "Bastides et frontires", Le Moyen Age, 1948, t. LIV.
 HIGOUNET, Charles, "Les bastides du Sud-Ouest", Le Moyen Age, 1948.
 HIGOUNET Charles, "La frange orientale des bastides", Annales du Midi, Tolosa, Privat, 1948-1949, t. LXI, ps. 359-367.
 HIGOUNET Charles, "Villeneuves et bastides dsertes", Villages dserts et histoire conomique (XI-XVIIIe sicle), Les hommes et la terre-IX- Ecole pratique des Hautes Etudes, Paris, S.E.V.P.E.N., 1965, ps. 253-265.
 HIGOUNET Charles, "Nouvelle approche sur les bastides du Sud-Ouest aquitain", Revue Urbanisme, Paris, 1967, n101, ps. 32-35.
 HIGOUNET Charles, "Les villeneuves du Pimont et les bastides de Gascogne (XIIe-XIVe sicles)", Compte-Rendus de l'Acad. des Inscr. et Belles Lettres, Paris, 1970, ps. 130-139.
 HIGOUNET Charles, "Paysages et Villages neufs du Moyen Age", recueil d'articles, Bordeaux, 1975, 492 p.
 HIGOUNET Charles, "Les bastides en question ", Revue Urbanisme, Paris, n173-174, Paris, 1979, p. 6-10.
 HIGOUNET Charles, "La place dans les bastides mdivales", Plazas et sociabilit en Europe et Amrique latine, Publications de la Case de Velasquez, sr. Recherches en Sciences Sociales, Paris, fasc. VI, 1982, p. 119;
 HIGOUNET, Charles. Villes, socits et conomies mdivales / Recueil d'articles de Charles Higounet, Talence, Institut d'histoire, Universit de Bordeaux III, Fdration historique du Sud-Ouest, 1992.
 LAURET, Alain, MALEBRANCHE, Raymond, SERAPHIN, Gilles, Bastides, villes nouvelles du Moyen Age, Cahors, Ed. Etudes et Communication, 1988, 296 p.
 PUJOL, Florence,  L'laboration de l'image symbolique de la bastide , Annales du Midi, vol. 103, n 195, juil-sept 1991, pp. 345-367.
 SAINT-BLANQUAT, Odon (de), "Qu est-ce qu une bastide ? ", Cahiers du C.E.B., Villefranche-de-Rouergue, Ed. du Centre d Etude des Bastides, 1992, nm., ps. 6-15.
 SAINT-BLANQUAT, Odon de, "Comment se sont cres les bastides du Sud-Ouest de la France ?", Annales Economies, socits, civilisations, 1949, ps. 278-289.
 VERNEILH PUYRAZEA, Baron G. de, "Sur les bastides du Midi de la France", Congrs Scientifique de France, Bordeus, 1861, t. II.
 Les Cahiers du Centre d'Etude des Bastides, Publications du Centre d'Etude des Bastides, 12200 Vilafranca de Roergue.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352985" title="Sant Andreu de Llord" nonfiltered="3174" processed="3160" dbindex="138194">

L'esglsia de Sant Andreu de Llord era una construcci romnica al nord del poble de Llord, al terme d'Isona i Conca Dell, de la qual noms queden unes restes, que permeten identificar l'absis i una part dels murs. Devia ser una esglsia d'una sola nau, amb absis romnic a llevant. L'aparell, format de carreus ben tallats, ens remet a les esglsies romniques rurals del segle XI.

No est prcticament gens documentada, i sembla que era una de les esglsies del terme del Castell de Llord donades al monestir de Sant Serni de Tavrnoles el 973 pel comte d'Urgell Borrell II. Tamb pot ser una de les esglsies que, genricament, esmenta Arnau Mir de Tost en el seu testament (1071), on les dna a Sant Sadurn de Llord.

 Bibliografia .
 BURON, Vicen. Esglsies i castells romnics del Pirineu catal i Andorra: Guia. Tremp: Garsineu Edicions, 1994 (Biblioteca pirinenca; 10). ISBN 84-88294-28-X;

 CASES I LOSCOS, Maria-Llusa. "Sant Andreu de Llord", a El Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-85194-56-X;

 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies, 8). ISBN 84-85180-25-9;

 PAGS, M. i PONS, J. "Isona", a El Pallars, la Ribagora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.

 Enllaos externs .
Institut Cartogrfic de Catalunya;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352989" title="Halteroflia als Jocs Olmpics d'estiu de 1924" nonfiltered="3175" processed="3161" dbindex="138195">

Als Jocs Olmpics de 1924 celebrats a la ciutat de Pars (Frana) es disputaren cinc proves d'halteroflia, totes elles en categoria masculina, entre els dies 21 i 23 de juliol de 1924. 

Nacions participants.
Participaren un total de 107 halters de 16 nacions diferents:


 (3);
 (15);
 (8);
 Egipte (1);
 (8);
 Frana (14);
 Itlia (15);
 (4);

 (4);
 (3);
 (1);
 (10);
 (5);
 (9);
 (1);
 (6);


Resum de medalles.


Medaller. 


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  Halteroflia - Pars 1924;
  www.sports-reference.com - Halteroflia 1924;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352992" title="Hpica als Jocs Olmpics d'estiu de 1924" nonfiltered="3176" processed="3162" dbindex="138196">

Als Jocs Olmpics de 1924 celebrats a la ciutat de Pars (Frana) es disputaren cinc proves d'hpica, tres en categoria individual (doma clssica, concurs complet i salts) i dues per equips (concurs complet i salts). Respecte als anteriors Jocs s'eliminaren les proves individuals i per equips de figures.

Les proves es realitzaren entre els dies 21 i 27 de juliol de 1924 entre l'Hipdrom d'Auteuil i l'Estadi Olmpic de Colombes.

Nacions participants.
Participaren un total de 97 genets de 17 nacions diferents:


  (2);
  (11);
  (2);
  (1);
  Espanya (4);
  (5);
  (1);
  Frana (12);
  Itlia (5);

  Iugoslvia (1);
  (5);
  (6);
  (4);
  (6);
  (12);
  (9);
  (11);


Resum de medalles.


Medaller. 


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  Hpica - Pars 1924;
  www.sports-reference.com - Hpica 1924;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="352995" title="Regi H I" nonfiltered="3177" processed="3163" dbindex="138197">
Una regi H I s un nvol format per hidrogen atmic fred, poc dens i molt feblement  ionitzat al voltant de 10-4 (una partcula entre 10.000) amb temperatures d'al voltant de 100 K. Aquestes regions  HI sn d' hidrogen atmic neutre, mentre que les HII ho sn d'hidrogen ionitzat i H2 hidrogen molecular. Les regions HI no emeten radiaci en el rang visual, noms en el rang de rdio. 

L'emissi est concentrada en una lnia espectral procedent de la transici 
superfina d'hidrogen (entre estats que en els que l'espn de l'electr i el prot s parallel i antiparallel) centrada en 1.420 MHz. Aquesta lnia de l'hidrogen tamb s coneguda com la lnia de 21 cm i s molt til per a estudiar la dinmica de galxias. 

Aquesta lnia t una molt baixa probabilitat de transici, per tant requereix gran quantitat de gas d'hidrogen per poder veure-la. En fronts d'ionitzaci, on les regions H I collisionen amb el gas ionitzar (com el de les regions HII) aquestes darreres brillen molt ms.El mtode de Tully-Fischer usa l'ample d'aquesta lnia per a estimar la lluminositat d'una galxia (el que juntament amb un mesurament de la seva lluentor permet estimar la seva distncia). 

El mapatge de les emissions H I amb radiotelescopis s una tcnica que s'usa per a determinar l'estructura de les galxies espirals. Tamb s'usa per a mapar les disrupcions gravitacionals entre galxies. Quan dues galxies collisionen, el material s ejectat en fils, cosa que permet als astrnoms determinar la direcci del moviemnt de les galxies. 

 Referncies .



Vegeu tamb.
Regi HII;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353000" title="Restauraci Kemmu" nonfiltered="3178" processed="3164" dbindex="138198">
La Restauraci Kemmu (     , Kenmu no shinsei) va ser un perode de la histria japonesa que es va produir des de 1333 fins el 1336. s el perode de tres anys entre la caiguda del shogunat Kamakura i l'arribada del shogunat Ashikaga, quan l'emperador Go-Daigo va tractar de restablir el control imperial enderrocat pel shogun. Durant aquest perode degut a un conflicte que hi havia entre dues lnies successries tenia que exiliar-se per grcies a un pacte de deficitari mutu amb Ashikaga Takauji va recobrar el tro.

Degut a la lluita pel shogunat deixava l'emperador Go-Daigo amb massa gent reclamant un subministrament limitat de terra. Ashikaga Takauji es va girar contra seu amb el disgust de la distribuci de les terres que es va fer. El 1336 Go-Daigo es desterrava una altra vegada, a favor d'un emperador nou.

Durant la restauraci Kemmu, desprs de la caiguda del shogunat Kamakura el 1333, un altre shogun passatger sorgia. El prncep Moriyoshi, fill d'Emperor Go-Daigo, se li atorgava el ttol de Sei-i Taishgun. Tanmateix, el prncep Moriyoshi va ser segrestat, posat sota arrest domiciliari i executat per Ashikaga Tadayoshi.


 La restauraci Kemmu a la ficci .

A la novella d'histria alternativa Romanites de Sophia McDougall, la restauraci Kemmy es converteix en un esdeveniment tan essencial en japons, o Histria de 'Nionian', com la restauraci Meiji. En aquella continutat, l'emperador Go-Daigo tenia (subreptciament) tecnologia de plvora adquirida des d'un Imperi rom encara existent (i influncia), i posava el treball preliminar perqu Nionia desafi Roma per a la supremacia global als segles a venir.

 Referncies .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353003" title="Luki Botha" nonfiltered="3179" processed="3165" dbindex="138199">
 Lukas "Luki" Botha  va ser un  pilot de curses automobilstiques sud-afric que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Va nixer el 16 de gener del 1930 a Tswane (ara Pretoria), Gauteng, Sud-frica i va morir l'1 d'octubre del 2006. 



 A la F1 .

Luki Botha va debutar a la primera cursa de la temporada 1967 (la divuitena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 2 de gener del 1967 el GP de Sud-frica al circuit d' Kyalami.

Va participar en una nica ocasi en una cursa puntuable pel campionat de la F1, aconseguint una vuitena posici per que no es va comptabilitzar perqu no va recrrer la distancia mnima requerida per qualificar i no va assolir cap punt pel campionat del mn de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .





 Resum .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353005" title="Ofrena Musical" nonfiltered="3180" processed="3166" dbindex="138200">
L'Ofrena Musical BWV 1079 s una de les darreres obres instrumentals del compositor Johann Sebastian Bach. 

Aquesta obra consta d'una srie de complicats cnons i fugues, inspirats tots ells en un mateix tema musical. 

 Gnesi de l'obra .
El maig de 1747, Bach viatj a Postdam a visitar el seu fill Carl Philipp Emanuel Bach, clavecinista del rei de Prssia. Hom explica que quan Bach arrib a palau, va ser condut immediatament a la presncia del rei Frederic el Gran, que era un excellent msic. El rei va convidar Bach a improvisar al clavec sobre un complicat tema musical (suposadament de la seva invenci) per tal de demostrar als presents fins on arribava el seu saber. Bach va fer i desfer durant molta estona sobre aquell complicat tema. Quan va acabar, va dir al rei que, amb una mica de temps, es podia anar molt ms enll i li va prometre que, tal com torns a Leipzig, comenaria la composici d'una srie de cnons i fugues sobre aquell mateix tema. Aix ho va fer, i va nixer la genial Ofrena Musical BWV 1079, obra mestra del contrapunt noms superada per la segent i darrera gran obra de Bach: L'art de la fuga.

 El Tema .
El tema musical que inspira lOfrena Musical consta de 21 notes i s de caire cromtic, no gaire susceptible de ser tractat de manera fugustica i, per tant, amb tot l'aspecte de ser un subtil parany musical ideat per a posar a prova el talent de Bach. s possible que el creador del tema no fos realment el rei Frederic sino algun dels seus msics, potser Johann Joachim Quantz.

 Moviments .
L'Ofrena Musical BWV 1079 consta dels segents moviments:

1. Ricercare a 3 voci, per a clavec.

2. Canon perpetuus super thema regium, per a instruments de corda.

5 Canones diversi super thema regium:

3a. Canon a 2, per a instruments de corda.

3b. Canon a 2, per a 2 violins a l'unson.

3c. Canon a 2, per motum contrarium, per a instruments de corda.

3d. Canon a 2, per augmentationem, contrario motu, per a instruments de corda.

3e. Canon a 2, per tonos, per a instruments de corda.

4. Fuga canonica in Epidiapente, per a instruments de corda.

5. Ricercare a 6, per a clavec.

6. Canon a 3 (Quaerando invenietis / Buscant, trobareu) per a clavec.

7. Canon a 4, per a clavec.

8. Trio per a flauta, Viol i Baix Continu: I. Largo - II. Allegro - III. Andante (Mi bemol major) - IV. Allegro

9. Canone perpetuo, per a Flauta,Viol i Baix Continu.

 Curiositats .
La cineasta sussa Dominique de Rivaz plasm la seva particular versi de la trobada entre Bach i el rei Frederic al film Mein name ist Bach (2003).

 Enllaos externs .
CataBach.com: La pgina en catal de JS Bach;
Traduccions al catal de les obres de J.S. Bach;
Obres Instrumentals de J.S. Bach;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353008" title="Glbul de Bok" nonfiltered="3181" processed="3167" dbindex="138201">


Un  glbul de Bok s un nvol fosc de pols i gas dens en el que a vegades es produeix formaci estellar. Els glbuls de Bok es troben en les regions HII, i normalment presenten una massa d'unes  10 50 masses solars dins una regi d'un any llum aproximadament de dimetre. Contenen hidrogen molecular (H2), xids de carboni i heli, i al voltant d'un 1% de la massa de pols de silicat. Els glbuls de Bok normalment formaran sistemes d'estrelles binries o mltiples

Els glbuls de Bok els va observar per primera vegada l'astrnom Bart Bok alsw anys 40. Al 1947 Bok va publicar la hiptesi que aquests nvols fossin 'semblants als capolls dels cucs de seda' que estaven patint un collapse gravitacional per a formar noves estrelles.  Aquesta hiptesi era difcil de verificar degut a les dificultats d'observaci, ja que els nvols de pols que les envolten enfosquien tot l'espectre de llum visible que puguessin emetre.  Al 1990, una anlisi observacional en infraroig va poder confirmar que dins del glbuls de Bok existia formaci estellar. Observacions posteriors han revelat que alguns glbuls de Bok contenen fonts calentes, alguns contenen  objectes Herbig-Haro, i alguns mostren ejeccions de gas molecular.   Estudis amb lnies d'emissi d'ona millimtrica han mostrat proves del collapse del material en protoestrelles en acreci.

Els glbuls de Bok encara estan subjectes a intensa recerca, ja que la seva estructura i densitat encara sn desconegudes tot i saber que sn els objectes ms freds de l'univers (fins s 8 kelvins) 


Vegeu tamb.
 Nvol molecular;
 Glbuls de Thackeray;

Referncies.


Enllaos externs.

 Article from American Scientist (maig-juny 2001);
 Una estrella formant-se ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353011" title="Piers Courage" nonfiltered="3182" processed="3168" dbindex="138202">
 Piers Courage  va ser un  pilot de curses automobilstiques britnic que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Va nixer el 27 de maig del 1942 a Colchester, Anglaterra i va morir el 21 de juny del 1970 en un accident disputant una cursa al circuit de Zandvoort, als Pasos Baixos. 



 A la F1 .

Piers Courage va debutar a la primera cursa de la temporada 1967 (la divuitena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 2 de gener del 1967 el GP de Sud-frica al circuit d' Kyalami.

Va participar en un total de vint-i-nou curses puntuables pel campionat de la F1, disputades en quatre temporades consecutives (1967-1970) aconseguint en dues ocasions pujar al podi en segona posici de la cursa i aconseguint un total de vint punts pel campionat del mn de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353013" title="Romeu i Julieta (desambiguaci)" nonfiltered="3183" processed="3169" dbindex="138203">

 Romeu i Julieta s una clebre tragdia de William Shakespeare (1595) que ha inspirat a nombroses obres posteriors.

 Msica .

 Romo et Juliette, simfonia per a mezzosoprano, tenor, baix, cor i orquestra d'Hector Berlioz (1839).
 Romeu i Julieta, obertura de Piotr Ilitx Txaikovski (1869).
 Romeu i Julieta, ballet de Serguei Prokfiev (1935).
 Romo et Juliette, pera de Charles Gounod (1867).
 Romeo and Juliet, una can de Dire Straits (1981). ;
 Romo et Juliette, de la haine  l'amour, comdia musical de Grard Presgurvic (2001).
 Giulietta & Romeo, comdia musical de Richard Cocciante (2007).












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353014" title="Glbul de Thackeray" nonfiltered="3184" processed="3170" dbindex="138204">
Els glbuls de Thackeray sn nvols de pols opaca i densa que es troben a l'espai, coneguts com a glbuls de Bok en la regi de formaci estellar  IC 2944.

No es coneix gaire sobre l'origen i la natura d'aquests glbuls a  IC 2944, descoberts per l'astrnom A. David Thackeray al 1950. Els glbuls s'associen a grans regions de formaci estellar que emissores d'hidrogen, que anullen la lluentor de la llum del gas d'hidrogen.Contenen una massa de fins a 15 vegades la massa del Sol. La regi IC 2944 rica en hidrogen que l'envolta s plena de gas i pols illuminat i escalfat per un cmul d'estrelles que sn molt ms massives que el nostre Sol.  IC 2944 s troba a uns  5.900 anys llum de la constellaci de Centaure.  

Els glbuls sn zones potencials de formaci de noves estrelles, encara que probablement erosionades per la radiaci de les estrelles joves del voltant.
http://apod.nasa.gov/apod/ap080418.html

Els glbuls de Thackeray estan fracturats i   com a conseqncia de la radiaci de les estrelles  joves i calentes que escalfen la brillant nebulosa d'emissi. Aquests glbuls i d'altres de similars associats a zones de formaci estellar podrien acabar dissipant-se degut a l'ambient hostil que els envolta.  http://antwrp.gsfc.nasa.gov/apod/ap030816.html
 Referncies .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353025" title="Johnny Servoz-Gavin" nonfiltered="3185" processed="3171" dbindex="138205">
 Georges-Francis "Johnny" Servoz-Gavin  va ser un  pilot de curses automobilstiques francs que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Va nixer el 18 de gener del 1942 a Grenoble, Frana i va morir el 29 de maig del 2006 al mateix lloc. 



 A la F1 .

Johnny Servoz-Gavin va debutar a la segona cursa de la temporada 1967 (la divuitena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 7 de maig del 1967 el GP de Mnaco al circuit de Montecarlo.

Va participar en un total de tretze curses puntuables pel campionat de la F1, disputades en quatre temporades consecutives (1967-1970) aconseguint un podi com a millor classificaci en una cursa i aconseguint un total de nou punts pel campionat del mn de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353026" title="Palau dels Prnceps-Bisbes de Lieja" nonfiltered="3186" processed="3172" dbindex="138206">



 El Palau del Prnceps-Bisbes de Lieja (Palais des Princes-vques en francs) era el palau i la seu administrativa del prnceps-bisbes del principat de Lieja. Es troba a la plaa Saint-Lambert, al centre de la ciutat de Lieja.

La seva imponent faana domina la plaa de Sant Lambert, centre de la vida comerciant de Lieja i on s'aixecava fins a la revoluci francesa la Catedral de Sant Lambert. 

Dues construccions van precedir l'actual palau. Un primer palau integrat dintre de les fortificacions va ser edificat cap a l'any mil pel prncep-bisbe Notger. Aquest palau, que va ser destrut per un incendi l'any 1185, fou reconstrut sota Ral de Zhringen. La segona construcci, fortament deteriorada desprs del saqueix de 1468 pels Ducs de Borgonya, va sufrir la mateixa sort a l'any 1505. 

Quan al 1505 el prncep-bisbe rard de La Marck va accedir al tro, va trovar un palau en ruines i confi la construcci d'un nou palau al contractista Arnold Van Mulken al 1526 que fou acabat a finals del segle XVI. 

Al 1685, Maximili Enric de Baviera va encarregar l'escultor Jean Del Cour de modernitzar la  sala blava  i la sala dels escabins et XVIIIe sicles in: Bruno Dumont (redacci), Lige et le palais des princes-vques, Brusselles, Fonds Mercator, 2008, pgina 67. La tribuna que va realitzar per a aquesta sala s'ha transferit a la sala de l'actual consell provincial. La faana principal fou totalment refeta desprs de l'incendi de 1734 durant el regne del prncep bisbe Jordi Llus de Berghes sota la direcci de l'arquitecte brussells Jean-Andr Anneessens, fill de Franois Anneessens en estil Louis XIV-Rgence. El seu gran pati est rodejat de galeries arquejades i de 60 elegants columnes amb capitells ricament ornamentats. La varietat de la dcoraci de les columnes s extraordinria. El petit pati on s'accedeix mitjanant els passadissos s ms ntim.

L'any 1849, l'arquitecte Jean-Charles Delsaux va construir una nova ala en estil neogtic per tal d'acollir la sala del consell de la diputaci provincial i la residncia del gobernador.

Actualment la diputaci provincial i una part de la justcia ocupen l'edifici. 
 
Les diverses corts de justcia de Lieja es troben disperses en una quinzena de llocs dintre de la ciutat. La construcci d'una extensi damunt la via del ferrocarril Lieja-Hasselt, segons els plans de l'arquitecte Claude Strebelle al costat del Palau no fa pas la unanimitat. Aquest projecte aspira d'un costat a concentrar tota la administraci judicial en un lloc i d'altre costat de junyir dos barris de la ciutat que van separar-se  per al ferrocarril al segle XIX i per a les demolicions de centenars de cases per a construir una autopista dit de penetraci - mai acabada - al segle XX.

 Vegeu tamb .
 Histria de Lieja;
 Bisbat de Lieja;
 Plaa de Saint-Lambert;

 Enllaos externs .
 Informaci sobre les extencions del Palau (en francs);
 Plaa Saint-Lambert: Fotos d'ahir i d'avui (en francs);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353032" title="Prominncia" nonfiltered="3187" processed="3173" dbindex="138207">
 	
En topografia, orografia i orometria, la prominncia s un valor absolut que indica el desnivell mnim que cal descendre des del cim d'una muntanya per a arribar a la muntanya ms propera amb una altitud superior. Sovint, com ms alt s aquest valor ms destaca la muntanya entre les que l'envolten.

Excepte en el cas de l'Everest, sempre hi ha una muntanya que s ms alta que una altra; aix significa que ha d'existir algun lloc en el qual es perdi la menor altitud possible per a passar d'una muntanya a una altra. Aquest lloc, anomenat "punt mnim", sol ser una collada, per tamb pot ser una plana o fins i tot el mar. En aquest darrer cas, la prominncia t el mateix valor que l'altitud. Per calcular la prominncia, doncs, noms cal restar l'altitud del punt mnim de l'altitud de la muntanya.

Per exemple, la muntanya ms propera a l'Aneto, (3.404 m) que s ms alta que ell s el Mulhacn (3.479 m), a Sierra Nevada, Granada, a uns 700 km de distncia; per arribar des de l'Aneto al Mulhacn cal arribar a una cota mnima de 592 m i, per tant la prominncia de l'Aneto s de 3404 - 592 = 2.812 m.

L'establiment del punt mnim, per, es pot complicar, perqu la muntanya de ms altitud ms propera pot ser a tocar, per tamb pot trobar-se a milers de quilmetres de distncia, i sovint calen models digitals d'elevacions per a trobar el punt mnim que les relaciona. Un exemple en seria el Mont McKinley (6.194 m), a Alaska; la muntanya ms propera que s ms alta que ell s l'Aconcagua, a l'Argentina, a uns 13.000 quilmetres de distncia. El punt mnim del McKinley s una collada de 56 m d'altitud propera al llac de Nicaragua.

Aplicacions.
La prominncia s d'utilitat en muntanyisme ats que s una mesura objectiva molt relacionada amb la importncia relativa d'un cim. Els cims amb prominncies baixes solen ser subsidiaris d'altres de principals, o b cims independents relativament insignificants. En canvi, els cims amb prominncies altes sn sovint els mes punts ms alts dels voltants i s probable que s'hi pugui gaudir de vistes extraordinries.

Vegeu tamb.
 ;

Enllaos externs.
Llista de pics amb prominncies i punts mnims;
Relative summit listings, amb diverses llistes de pics ;

Referncies.
 Europe Ultra-prominences, les 98 muntanyes amb una prominncia superior als 1.500 m;
 Orometra;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353033" title="Cadena lateral" nonfiltered="3188" processed="3174" dbindex="138208">
En qumica orgnica i en bioqumica, una cadena lateral s una part d'una molcula unida a una estructura nuclear. Les cadenes laterals sn un mitj de funcionalitzar una molcula, combinant les propietats de la cadena principal amb les seves prpies.

Un grup R s el smbol general d'un grup alquil.

Vegeu tamb.
 Grup funcional;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353036" title="Lmits d'integraci" nonfiltered="3189" processed="3175" dbindex="138209">
En clcul i en anlisi matemtica els lmits d'integraci de la integral
;
d'una funci Riemann integrable f definida el un interval tancat i afitat  b son els nombres reals a i b.

Integrals imprpies.

Els lmits d'integraci tamb es poden definir per a les integrals imprpies, els lmits d'integraci en els dos cassos segents
;
i
;
sn altre cop a i b. Per a la integral imprpia
;
o
;
els lmits d'integraci sn a i  , o    i b, respectivament.

Vegeu tamb.
 Integral;
 Integral de Riemann;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353040" title="Cupertino" nonfiltered="3190" processed="3176" dbindex="138210">


Cupertino s una petita ciutat del comtat de Santa Clara, a l'estat de Califrnia (Estats Units). Segons el cens de 2000 tenia una poblaci de 50.546, i el 2005 comptava amb 52.171 habitants.

Cupertino s a la zona coneguda com Silicon Valley. Al sud de Sunnyvale, i a prop de la costa de la badia de San Francisco, Cupertino s la ciutat on son actualment les seus centrals d'Apple Inc., Hewlett-Packard, i moltes altres companyies d'informtica i tecnologia.

 Histria del nom .

A Cupertino se li va posar originalment el nom dArroyo de San Jos de Cupertino (ara Stevens Creek). El rierol havia estat batejat el 1776 pel cartgraf de l'explorador espanyol Juan Bautista de Anza, que l anomen Sant Josep de Cupertino. Aquest Sant Josep (nascut Giuseppe Maria Desa, i ms tard conegut com Giuseppe da Copertino) va rebre el nom de la ciutat de Copertino a la regi de Pulla a Itlia. 

El nom de Cupertino en lloc del anterior West Side va comenar a ser emprat a comenaments del segle XX quan John T. Doyle, un advocat de San Francisco i historiador, anomen les seves bodegues a la carretera de McClellan Cupertino.

 Referncies .





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353041" title="Llista de senyors d'Alagn" nonfiltered="3191" processed="3177" dbindex="138211">

Llista de senyors de la senyoria d'Alagn:
 
 Lope Gars "el Peregrino" o 'Lope I d'Alagn';
 Ximena Lpe d'Alagn o 'Ximena I d'Alagn' (filla);
 Ximena Pre d'Alagn o 'Ximena II d'Alagn' (filla);
 Artau III de Pallars Sobir o 'Artal I d'Alagn' (marit);
 Palacn I d'Alagn (fill);
 Artal II d'Alagn (fill);
 Blasco I d'Alagn "el Gran" (fill);
 Artal III d'Alagn (fill);
 Blasco II d'Alagn "el Nt" (fill);
 Artal IV d'Alagn (fill). Era germ de Blasco d'Alagn "el Vell", qui va ser pare de Blasco d'Alagn "el Jove";
 Artal V d'Alagn (fill);
 Blasco III d'Alagn (fill);
 Artal VI d'Alagn (fill);
 Artal VII d'Alagn (fill);
 Artal VIII d'Alagn (fill);
 Blasco IV d'Alagn (fill);
 Pero I d'Alagn (fill);
 Blasco V d'Alagn (1er comte de Sstago) (fill). El 1511 el rei Ferran II d'Arag convert la senyoria de Sstago en el comtat de Sstago. A partir d'aleshores seran coneguts com els Alagn de Sstago.

Vegeu tamb.
 Llinatge Alagn;
 Senyoria d'Alagn ;
 Llista de comtes de Sstago;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353045" title="Tossal de la Baltasana" nonfiltered="3192" processed="3178" dbindex="138212">

El Tossal de la Baltasana s un tur que es troba a les muntanyes de Prades, a cavall entre la Conca de Barber i el Baix Camp, entre Vimbod i Poblet i Prades, a uns 2 km en lnia recta d'aquesta darrera poblaci. s vrtex geodsic (nmero 261129001) i, amb els seus 1.201,9 metres sobre el nivell del mar, s el punt ms alt d'aquestes muntanyes. S'hi accedeix pel sender de gran recorregut GR-171, que hi passa a tocar.

Forma part de la cresta que parteix la conca de l'Ebre (riu de Montsant) de la del Francol. s tamb el cim ms alt de les comarques del Baix Camp i de la Conca de Barber.

Enllaos externs.
 Pgina sobre el Tossal;

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353046" title="Histria del Metro de Barcelona" nonfiltered="3193" processed="3179" dbindex="138213">
La Histria del Metro de Barcelona t el seu origen en l'any 1863, juntament amb la de Londres, la xarxa ms antiga del mn. Tenint en compte que les Lnies 6 i 7 de FGC formen part de la xarxa metropolitana de transports i per tant sn un metro subterrani i que tenen un tram com que data d'aquest any.

El Metro de Barcelona, des de la seva posada en funcionament -la primera lnia de TMB va comenar a circular el 1924- ha estat protagonista indiscutible de la mobilitat urbana, en unir la rapidesa, avantatge fonamental derivat de la seva independncia en relaci amb el trnsit de superfcie, a la millora constant de les seves installacions, que sn renovades peridicament. 

 Antecedents .
Un antecedent clar del Metro de Barcelona s la lnia Barcelona-Valls, que s remonta al 1863 (al gener d'aquell mateix any Londres inaugurava el primer ferrocarril metropolit del mn) amb la inauguraci del Ferrocarril de Barcelona a Sarri construit per la Compaia del Ferrocarril de Barcelona a Sarri i tamb n'era l'operadora. 

Malgrat l'xit que va tenir la lnia, l'any 1874 la companyia que tenia problemes financers es va veure absorbida per la nova societat Ferrocarril de Sarri a Barcelona.

El 1912 es va constituir la societat Ferrocarriles de Catalua que va comprar la lnia i el 1917 arribava a Sant Cugat. El 1919 s'inaugurava el tram fins a Terrassa i tres anys amb un nou ramal arribava a Sabadell.

Un any ms tard de la inauguraci del ramal de Reina Elisenda el 1976, la companyia amb una economia precria es va veure obligada a abandonar el servei. Des d aleshores, i fins al trasps a la Generalitat de Catalunya el 1978, la companyia estatal Ferrocarriles de Va Estrecha (FEVE) es va fer crrec de la lnia.

La histria de la Lnia 8, i de les lnies de Llobregat-Anoia, s remonta al 1912 quan la companyia Camino de Hierro del Nordeste de Espaa va inaugurar la lnia Barcelona a Martorell.

El 1919 es van fusionar la companyia Ferrocarril Central Cataln (Lnia Martorell a Igualada) i el Camino de Hierro del Nordeste de Espaa sota el nom de Compaia General de Ferrocarriles Catalanes. Amb penries la lnia es va anar renovant fins que l'any 1977 per la precria situaci econmica, des d aleshores, i fins al trasps a la Generalitat de Catalunya el 1978, la companyia estatal Ferrocarriles de Va Estrecha (FEVE) es va fer crrec de la lnia.

 1920-1922 Neixen els Metropolitans de Barcelona .

El 1920, la societat coneguda popularment com a El Transversal (Ferrocarril Metropolit de Barcelona, S.A.) va impulsar el projecte ideat per Fernando Reyes Garrido per installar un ferrocarril subterrani de tracci elctrica i transversal entre les lnies frries de Barcelona a Tarragona i de Barcelona a Frana, que permets el trnsit combinat de passatgers i mercaderies, en una lnia urbana local que tindria com a eix de partena la que ms tard seria l'estaci d'Espanya i que uniria el Sud-oest i el Nord-est de Barcelona.

Parallelament, un altre grup de promotors, constitut sota el nom de Gran Metropolitano de Barcelona el 1921, va comenar les obres de construcci del traat Lesseps-Liceu, que, segons el projecte original, s'estenia des de Grcia fins a Colom. Totes dues operacions, que comptaven amb un capital inicial de 15 milions de pessetes cada una, van marcar el naixement del Metro barcelon. Companyia integrada per Tramvies de Barcelona S.A., Ferrocarrils de Catalunya S.A. i diversos bancs de Barcelona i de Bilbao: Banc de Biscaia, Banc Hispano-Colonial i la S.A. Arns Gar.

El 7 de mar de 1922 s'aprova per reial ordre l'execuci del projecte de ferrocarril subterrani de tracci elctrica i transversal entre les lnies de Barcelona a Tarragona i de Barcelona Frana (actual Lnia 1). Tres mesos ms tard el rei Alfons XIII presidia l'acte inicial de les obres de la construcci de la primera lnia del Metro barcelon, per que seria la segona en inaugurar-se.

 1924-1934 Entren en circulaci el Gran Metro i el Transversal .

La posada en servei el dia 30 de desembre de 1924 del primer tram del Metro de Barcelona va constituir un gran esdeveniment social que desvetllava la curiositat dels ciutadans, davant el fet de veure circular, el que (per a aquells temps) era un mitj de transport extraordinari, que permetia als viatgers desplaar-se des del barri de Grcia fins a Colom, al llarg d'un recorregut de ms de tres quilmetres jalonats per sis estacions. Per la seva banda, el Transversal, que aspirava a esdevenir el tren d'enlla entre les diferents terminals de passatgers i mercaderies cap al sud (Tarragona) i cap al nord (Frana), va activar el seu primer tram de gaireb quatre quilmetres.

El Gran Metro de Barcelona (actual Lnia 3) va ser inaugurat per Ferran de Baviera, en representaci del rei, i van entrar en funcionament les estacions de Lesseps, Diagonal, Arag (ara Passeig de Grcia) i Catalunya, amb un traat de 2.470 metres.

Al maig de 1925 entr en servei l'estaci de Fontana, entre Diagonal i Lesseps, que va comportat un gran avantatge per als vens de la Travessera de Grcia que quedaven apartats de les estacions anteriors, situades a 1362 metres l'una de l'altra. Dos mesos ms tard s'inaugur l'estaci de Liceu aportant 878 metres ms a la lnia del Gran Metro.

El projecte de la companyia aspirava a la configuraci d'un 8 sobre el plnol de la ciutat, dividit per lnies numerades de l'I al V. En realitat en aquella poca, el projecte va quallar pel que fa a la lnia Lesseps-Liceu i la d'Arag-Correus (que en el projecte s'anomenava Bifurcaci-Portal de Mar) endinsant-se aquesta estaci a la mateixa zona porturia. La terica Lnia 3, es denominava Lesseps-Horta i la Lnia 4 Lesseps-Estaci de Frana amb 12 estacions que passaven per Sarri, les Corts, Gran Via, fins al Parc de la Ciutadella i l'Estaci de Frana. La Lnia 5 havia d'unir les estacions de Liceu-Drassanes-Porta de la Pau i Passeig de Colom amb la ja esmentada Estaci de Frana.

Al juny de 1926 les autoritats de la ciutat van inaugurar la lnia Transversal (Ferrocarril Metropolitano Transversal) amb una llargada de 3.948 metres, distribuda en nou estacions: la Bordeta, Mercat Nou, Sants (ara plaa de Sants), Hostafrancs, plaa d'Espanya, Rocafort, Urgell, Universitat i Catalunya.

La lnia del Gran Metro a finals de 1926 va posar en funcionament el tram Encreuament Arag (Psg. de Grcia), Urquinaona, Jaume I. Posteriorment es va ampliar fins a la desapareguda estaci de Correus. Aix a la lnia circulaven els trens en un tram com de Lesseps a Arag i des d'aquesta es bifurcaven: uns cap a Catalunya-Liceu i els altres cap a Urquinaona-Correus.

L'1 de juliol de 1932 s'inaugura la macroestaci de Catalunya. Per les seves vies centrals sortien i hi arribaven trens de passatgers de la companyia dels Ferrocarrils de Nord procedents de la frontera francesa. Parallelament per les vies laterals hi circulaven els combois cap a les, estacions d'Urquinaona i Triomf Nord (Arc de Triomf) i, en sentit contrari, cap a la nova terminal Santa Eullia, a l'Hospitalet de Llobregat.

L'estaci de Marina (1933) va ser construda pels ferrocarrils de la companyia del Nord, desprs del pagament efectuat per la companyia del Metro Transversal. Aquesta obra es va poder iniciar grcies al crdit atorgat per l'Ajuntament de Barcelona a la companyia Ferrocarril Metropolit de Barcelona operadora del Metro Transversal.

Al llarg d'aquests anys, el principal problema de la companyia que gestionaval el Transversal, va ser la necessitat d'augmentar la capacitat del seu material mbil, que, amb sis quilmetres de lnia en funcionament, era insuficient per servir el creixent nombre d'usuaris. Quatre cotxes motors encarregats a la Maquinista Terrestre i Martima no van poder entrar en funcionament fins al 1944 a causa de les dificultats de tota classe derivades de la Guerra Civil i de la Segona Guerra Mundial.

El 1934 es va incoporar al Gran Metropolit l'estaci, actualment fora d's, de Correus amb una sola via i 8 anys ms tard en doble via.

 1935-1950 La guerra i la postguerra frenen el rpid creixement del Metro .

L'extensi de la xarxa metropolitana es va limitar durant l'etapa de 1935-1950 per culpa de la Guerra Civil i es va limitar a la construcci de tnels de connexi entre lnies, que van ser utilitzats com a dipsits de material bllic o com a refugis antiaeris per protegir la poblaci civil dels intensos bombardejos que patia Barcelona.

El llarg i difcil perode de postguerra, en el qual van quedar derrogades les concessions pbliques i privades dels ferrocarrils amb ample de via espanyol, lleis que afectaven al Metro Transversal i per aix tan sols el Gran Metro va prolongar el seu recorregut fins a Ferran.

L'1 de febrer de 1941 entr en vigor la llei de Bases d'Ordenaci Ferroviria (publicada al BOE del 24 de gener del mateix any), que va deixar derogades totes les concessions, tant pbliques com privades, dels ferrocarrils amb ample de via ibric. En ser la lnia del Ferrocarril Metropolit de Barcelona d'aquest ample, el ministeri d'Obres Pbliques va cursar a la direcci de l'empresa l'ordre de tancament dels llibres de comptabilitat de la companyia i va disposar el rescat per l'Estat de tota la concessi. Tanmateix, desprs de complicades diligncies i diverses gestions, per decret publicat el 1943, la Companyia del Transversal es tornava a fer crrec de la gesti de l'explotaci.

L'abril de 1946 la lnia del Gran Metro es prolonga fins a Ferran. Fins llavors a la lnia s'havien realitzat un seguit de millores, com la comunicaci, encara que indirecta, amb el Metropolit Transversal a la plaa de Catalunya, la comunicaci de l'estaci d'Arag amb el baixador dels ferrocarrils de Madrid, Saragossa i Alacant (MZA), actualment Renfe.

Tamb es va posar en servei les primeres escales mecniques a les estacions d'Arag i Diagonal i es van installar nous sistemes d'illuminaci a totes les estacions.

 1951-1967 Perode de ressorgiment .

En aquesta poca Barcelona presenta un important impuls de creixement cap al riu Bess, circumstncia que comporta afrontar, sense perdre temps, la urgent necessitat de dotar la zona dels corresponents serveis de transport, comproms que permet a l'empresa del Transversal reprendre el seu procs de desenvolupament amb noves prolongacions de les seves lnies, interrompudes per la guerra, amb unes installacions que, reformades, modernitzades i modificades, amb elements considerats avanguardistes en la seva poca, van permetre que s'hi dons la ms gran densitat de viatgers d'Europa.

S'inaugura el tram del Transversal Marina - el Clot (1951), les obres del qual es van iniciar grcies al crdit de cinquanta milions de pessetes aprovat per l'Ajuntament de Barcelona, que va facilitar les possibilitats d'expandiment. Dos anys ms tard es va inaugurar la prolongaci fins a Navas de Tolosa (actualment Navas) i en menys d'un any va arribar a la Sagrera.

Quatre mesos ms tard, el 15 de maig de 1954, amb la posada en servei d'un nou tram es completava el projecte d'ampliaci del Metro Transversal fins a Fabra i Puig, amb el seus gaireb deu quilmetres de lnia, que es van mantenir fixos durant catorze anys, durant els quals el Transversal va conservar, reformar i modernitzar una gran part de les seves intallacions, com ara les estacions d'Universitat, Rocafort, Santa Eullia, la Bordeta, Mercat Nou i Triomf Nord; es van crear nous accessos a Moians (Hostafrancs) i escales mecniques a la plaa d'Espanya. Una de les millores de ms xit va ser la inauguraci del passads d'enlla directe entre les dues estacions de Catalunya, duta a terme el 25 de juny el 1956.

Ms tard, aquest enlla va haver d'ampliar-se, davant el progressiu transvasament de pblic entre ambdues companyies, que utilitzaven part d'una lnia i continuaven per l'altra. 

El 21 de juliol de 1959 es posava en funcionament la Lnia II, amb ms de dos quilmetres i totalment automatitzada, amb trens que funcionaven mitjanant contactes per cllules foto-elctriques. El recorregut dels quals cobreix les estacions de la Sagrera, Congrs, Maragall, Virrei Amat i Vilapicina. El 1967 la Lnia II va arribar a Horta.

 1951-1961 Fusi i municipalitzaci .

La dcada de 1950 va ser per a Barcelona un perode d'un gran creixement industrial i d'un gran augment de la poblaci, que va generar la necessitat d'emprendre una poltica de transport pblic d'una gran decisi, que fos capa de palliar les demandes de mobilitat dels passatgers i de solucionar les dificultats que es donaven en el trnsit de superfcie.

Eivdentment els transports subterranis estaven destinats a tenir un paper preponderant, que ja en aquell temps trasladaven uns 140 milions de viatgers anuals, xifra que els collocava en situaci d'imprescindibles per tal d'afrontar les exigncies que s'esperaven en el futur.

La situaci va plantejar la convenincia de fusionar les dues companyies metropolitanes. En aquest sentit, l'Ajuntament de Barcelona va iniciar un expedient de municipalitzaci que va permetre al consistori passar a ser propietari del capital social de totes dues empreses, les quals van se agrupades sota el nom definitiu de Ferrocarril Metropolit de Barcelona, S.A..

El 31 de desembre de 1954 l'Ajuntament de Barcelona inici l'expendient de municipalitzaci del Ferrocarril Metropolit de Barcelona (Transversal) i el Gran Metropolit de Barcelona. Quatre anys ms tard totes dues empreses adapten els seus estatuts socials al rgim previst per a les societats privades municipals, per aix l'ajuntament, desprs de rescatar totes les accions i les part beneficiries que les esmentades empreses tenien en circulaci, resta com a nic i exclusiu propietari del capital social.

El 28 de juny de 1961 es conclou el procs de fusi entre la companyia Gran Metropolit de Barcelona, S.A. i el Ferrocarril Metropolit de Barcelona, S.A. amb qu qued absorbida la primera per la segona, que va conservar la seva actual denominaci.

 1968-1974 Expansi .

L'aplicaci del Pla d'Urgncia redactat a la dcada de 1960 va permetre prolongar la Lnia I, estendre i modificar la Lnia III, ampliar a ms de quatre quilmetres el recorregut de la Lnia V (llavors Lnia II) i preparar l'adequaci i la incorporaci de la que va ser, ms tard, la Lnia IV. 

Al mar de 1968 es prolonga la Lnia I de Fabra i Puig a Torras i Bages. A finals del mateix any l'actual Lnia 3 amplia el recorregut amb una nova estaci; Drassanes, i alhora, s'aprofita l'ocasi per condicionar la installaci de la de Liceu. Poc abans de l'obertura de Drassanes va quedar fora de servei l'estaci de Ferran.

A finals del 1969 la Lnia V, que al Pla d'Urgncia es denominava Transversal Alt, va comenar a afaionar-se quan s'obren al pblic set estacions: Sant Ramon (ara Collblanc), Badal, Sants (plaa de Sants), Roma (Sants-Estaci), Entena, Hospital Clnic i Diagonal.

L'obertura del tram de la Lnia III entre Drassanes i Poble Sec (actualment Parallel) el 1970 havia passat per dificultats de construcci, degudes al tipus de terreny sorrenc i a les filtracions d'aigua per la proximitat del mar.

El mateix any la Lnia V es complementava amb sis estacions: Diagonal, General Mola (Verdaguer), Sagrada Famlia, Dos de Maig (Hospital de Sant Pau), Camp de l'Arpa i Sagrera. Aquestes tres ltimes estacions, que formaven part del primitiu projecte de la Lnia II, van quedar annexionades a la Lnia V amb aquesta denominaci, per evitar la confusi als usuaris. L'acte inaugural va ser presidit per l'aleshores cap de l'Estat, Francisco Franco.

El 1972 el tram entre Correus i Jaume I va quedar fora de servei per preparar-ne l'adequaci que passaria a formar part d'una nova lnia denominada Lnia IV. Dos mesos ms tard tamb va quedar fora de servei el tram Encreuament d'Arag - Jaume I pel mateix motiu, i d'aquesta manera desapareixia el ramal Arag - Correus de la Lnia III.

El 5 de febrer de 1973 s'inaugurava la Lnia IV amb sis estacions de Jaume I a Joanic i l'estaci de Correus va quedar definitivament fora de servei.

Aquell mateix dia entrava en funcionament el tram de la Lnia V de Pubilla Cases a Sant Ramon (Collblanc). Amb aquesta inauguraci el Metro de Barcelona s'endinsava per primera vegada a zones que no pertanyien al municipi de Barcelona.

Un any ms tard la Lnia IV arribava a Guinard.

 1975-1977 Intens ritme d'inauguracions .

Els plans d'expandiment del Metro, complerts durant aquest bienni segons estipulen els acords establerts entre el ministeri d'Obres Pbliques i l'Ajuntament de Barcelona permeten la posada en funcionament de nous trams de la Lnia III de la xarxa metropolitana inaugurats pels, aleshores, prnceps d'Espanya: Joan Carles i Sofia.

A principis de l'any 1975 s'inaugura el tram de la Lnia III-B (ara integrada a la Lnia 3) que comprn les estacions de Zona Universitria a Tarragona i sis mesos ms tard entra en servei les estacions d'Espanya, Parlament (actualment Poble Sec) i Poble Sec i es completa la Lnia III-B, que llavors s'havia de fer un transbordament a Poble Sec (Parallel) per enllaar de la Lnia III a la Lnia III-B i a l'inrevs. Tots dos trams es van unificar el 5 de juny del 1982 a l'installar el mateix sistema de presa de corrent, per tercer carril a les dues lnies.

La Lnia IV el 1976 arriba a la Barceloneta i l'estaci de Correus conserva la seva estructura per amb els accessos tancats.  A finals del mateix any entra en servei un nou tram de la Lnia V de Sant Ildefons a Pubilla Cases.

El 1977 es connecta el Poblenou amb la resta de la ciutat amb la prolongaci de la Lnia IV de la Barceloneta a Selva de Mar.

 1978-1982 Comena una nova etapa .

La instauraci de la democrcia permet a l'Ajuntament crear l'entitat Transports Metropolitans de Barcelona, per oferir un servei de transport pblic en el qual la xarxa de superfcie i la subterrnia es complementin, integrades per mantenir i millorar les prestacions i, de passada, palliar en el possible, l'inevitable dficit econmic.

En aquesta etapa, la infraestructura del Metro de Barcelona passa a dependre de la Generalitat de Catalunya, organisme que, a proposta de la direcci del Metro i de l'Ajuntament, va revitalitzar, desprs d'un laboris procs d'estudi, el Pla del 71, que preveia un conjunt de millores i ampliacions.

La Lnia I el 1980 suprimeix les prestacions de l'estaci de Santa Eullia amb la finalitat d'ampliar el servei per als vens de la Torrassa, per construir una nova estaci, amb el mateix nom, una mica ms proprera a la Bordeta, que proporcionar ms comoditat als usuaris de la zona.

El 1982 la nomenclatura de les lnies canvia de la nmeraci romana a la arbiga.

El 1982 la Lnia 4 es prolonga amb tres estacions ms: Maragall, Llucmajor i Roquetes (ara Via Jlia), que estaven dotades dels sistemes de seguretat i control ms moderns de l'poca. Dos mesos ms tard s'unifiquen les Lnia 3 i Lnia 3-B i s'elimina els transbordament que es feia a Poble Sec (ara Parallel), es modific el sistema de presa de corrent de catenria a tercer carril. Per aix es van adaptar amb patins de presa de corrent els 72 cotxes (36 de motors i 36 remolcs) de la srie 300 que funcionaven per l'antiga Lnia 3.

La Lnia 4 el 15 d'octubre de 1982 s'estn per ambds extrems. Per una banda arriba fins a Guinard i per l'altra a la Pau. Aquests dos trams compten amb sistemes molt moderns de control i seguretat, entre els quals es troben el dispositiu ATP (protecci automtica de trens), rdio telfon i connexi al CTC (control de trnsit centralitzat).

 1983-1992 El Metro ms metropolit .

Aquest perode, que est determinat per la celebraci a Barcelona dels Jocs Olmpics, la xarxa subterrnia de transports s'orienta, de manera molt clara, cap als municipis de l'rea metropolitana. Els seus recorreguts comuniquen Santa Coloma de Gramenet, Cornell de Llobregat, Sant Adri de Bess i Badalona, amb una srie d'estacions dotades dels ms sofisticats equips tcnics.

A finals de l'any 1983 la xarxa de metro va travessar el riu Bess per enllaar la Trinitat Vella amb Santa Coloma. La Lnia 1 en aquest nou tram es caracteritza per un traat de vies sobre travesses de formig i la millora de la ventilaci, que, s'aconsegueix grcies als equips d'impulsi i, als tnels, mitjanant equips d'extracci. Dos dies desprs la Lnia 1 es prolonga amb dues estacions ms: Santa Eullia, que havia estat en un altre emplaament fins el 1980, i Torrassa, que deix fora de servei a l'estaci de la Bordeta. I la Lnia 5 arriba a Cornell (actualment Cornell Centre).

El 1985 es torna a travessar el Bess i la Lnia 4 arriba a Pep Ventura. A finals del mateix any la Lnia 3 arriba a Montbau i el nou tram de quatre estacions es dota de megafonia a vestbuls i andanes, circuits tancats de televisi, telefonia automtica i selectiva, radiotelefonia entre els trens i el post central. Les vies eren antivibratries amb carril de 54 kg/ml i travesses amb grapa elstica muntades sobre llit de formig. El circuit d'alimentaci de corrent estava telecomanat des del post central (CTC) situat a la Sagrada Famlia.

El 24 d'abril de 1987 la Lnia 1 es prolonga amb quatre estacions, totes pertanyents al terme municipal de l'Hospitalet de Llobregat, fins a Avinguda Carrilet. Dos anys ms tard arriba a Feixa Llarga (ara Hospital de Bellvitge).

El 1992 la Lnia 1 va inaugurar l'estaci de Fondo, que, equipada amb tots els elements que permetien les noves teconologies, va ser la primera que va atendre les necessitats de mobilitat i circulaci dels discapacitats fsics, per als quals va installar escales mecniques, ascensors i paviments amb franges de textura especial que serveixen de guia a les persones amb deficincies de visi.

 1993 1998 Una nova lnia .

Els estudis de noves prolongacions de lnies en funcionament, per donar cobertura a zones escassament comunicades, serveixen en la darrera dcada del segle XX, per completar all que els tcnics del Metro anomenen "cosir la xarxa".

El 25 de setembre de 1995, la Lnia 2, les obres de la qual estaven aturades per diversos motius des del 1973, enllaa les estacions de Parallel amb Sagrada Famlia. Aquesta fou la primera lnia del metro que va obrir amb ascensors hidrulics, escales mecniques, paviments de textura especial per invidents, plafons d'informaci visual, megafonia d'ordres i msica ambiental i tamb de mquines expenedores de bitllets i valedores d'accs, en totes les estacions. A finals del mateix any la Lnia 2 va enllaar a Parallel amb la Lnia 3. Dos anys ms tard es va estendre de Sagrada Famlia a la Pau amb una inversi de 21.000 milions de pessetes.

 1999-2001 Arriba la poltica del Transport per a tothom .

En aquest perode, el transport pblic s'orienta cada cop ms a garantir la mobilitat de totes les persones. En aquest sentit, totes les estacions de les darreres prolongacions o remodelacions de la xarxa que es realitzen en aquests anys tenen en compte tots els requisits d'adaptaci per a persones amb mobilitat reduda (PMR) i discapacitats visuals i auditives.

El 27 d'octubre de 1999 s'obre el nou tram de Via Jlia (antigament Roquetes) a Trinitat Nova. L'estaci de Trinitat Nova s la primera de la xarxa de Metro en qu el pas per la lnia de peatge t la validadora a la dreta del viatger.

El 2001 la Lnia 3 s'estn  fins a Canyelles i les tres estacions d'aquest ltim tram tenen una nica andana central.

 2002-2008 Noves actuacions al suburb .

La signatura del contracte programa entre l'Autoritat del Transport Metropolit (ATM) i l'administraci de l'Estat, amb vigncia per als anys 2002-2004, significa una dotaci de recursos econmics que ha de garantir la competitivitat de la ciutat de Barcelona en relaci amb altres ciutats europees. Aquest impuls anir unit a les obres d'ampliaci i prolongaci de les lnies de metro previstes en el Pla d'Infraestructures Ferroviries (PDI), a la continuaci de les obres d'adaptaci de les estacions, a la compra de nous trens, i a la millora de freqncies, que permetran tamb donar servei a la posada en funcionament de la futura Lnia 9.

El 29 de juny de 2002 cinc estacions de la Lnia 4 del Metro es converteixen en estacions de la Lnia 2. Es tracta del tram entre la Pau i Pep Ventura. TMB va decidir integrar aquest tram a la L2 desprs que els estudis de mobilitat manifestessin la convenincia d'un enlla directe entre el centre de Barcelona i Badalona. Amb aquesta modificaci la Pau es converteix amb l'estaci terminal de la Lnia 4 a la vegada que enlla amb la Lnia 4.

El 2003 es va inaugurar l'estaci del Maresme - Frum de la Lnia 4 per donar servei a l'esdeveniment que va acollir la ciutat el 2004: El Frum de les Cultures.

El 15 de desembre de 2003 s'inaugur una nova lnia, la Lnia 11. Un metro lleuger que enllaa Trinitat Nova amb Can Cuis, la primera estaci de metro de TMB al Valls Occidental, en via nica.

Des de 2003 no s'havia inaugurat cap tram del Metro de Barcelona, el 4 d'octubre de 2008 s'ha inaugurat el nou tram de la Lnia 3 entre Canyelles i Trinitat Nova afegint dues estacions ms i quasi dos quilmetres a la lnia.

 Esfondrament del Carmel .


El 25 de gener de 2005 va haver-hi un despreniment en les obres del perllongament de la Lnia 5 des de l'estaci d'Horta fins a l'estaci de Vall d'Hebron (L3), concretament en un tnel que s'havia de fer servir com a cua de maniobres situat al barri del Carmel. El despreniment va obligar a desallotjar a 1057 persones de 84 blocs de pisos del voltant del carrer de Calafell de Barcelona. 

Aquesta mesura va evitar lamentar vctimes mortals en el collapse principal del 27 de gener que va provocar la desaparici del garatge del carrer Calafell 12 en un esvoranc de 18 metres de dimetre i 35 de profunditat. Inmediatament es va enderrocar l'edifici nmero 10 del mateix carrer perqu l'estrucutra havia quedat molt danyada i ms tard tres immobles ms.

Sis mesos desprs d'haver-se excavat la secci completa, la convergncia del tnel detectada, que fou de 60 mm, va obligar a executar una contravolta en la zona de l'accident. Quan s'estaven rebaixant els 70 cm necessaris per a albergar la contravolta de 30 cm, es va tocar la base d'un pla de discontinutat parallel a l'eix del tnel, descobert a posteriori. No se sap amb certesa si l'excavaci per a la contravolta es fu correctament o no. A un quart de 9 del mat del 25 de gener va aparixer una xemeneia on immediatament s'hi van fer tasques d'estabilitzaci i tot i que no es va tmer un collapse global, l'incident va culminar el dia 27 de gener amb un gran esvoranc.

Com a conseqncia de l'episodi va esclatar una greu crisi poltica i social. A part de la crisi, l'esfondrament va provocar l'endarreriment general de totes les obres ferroviries que s'estaven executant a la ciutat de Barcelona. Es va constituir la plataforma de l'AVE pel litoral per evitar el tnel que ha de passar per sota del carrer Mallorca i Provena per por que tant els habitatges com la Sagrada Famlia es vegin afectats. 

Evidentment l'esfondrament va provocar la parallitzaci total de les obres de la Lnia 5. Els projectes van haver de ser revisats i de retruc se'n van veure afectades les obres d'ampliaci de la L3 (actualment ja ha arribat a Trinitat Nova) i sobretot de la L9. Aquesta ltima s l'obra ferroviria ms gran que s'est realitzant a Barcelona i alguns trams tenen caracterstiques similars al tnel de la L5. Havia d'entrar en funcionament al voltant de l'any 2009 i sembla ser que no ser fins el 2014 que es podr obrir la totalitat de la lnia que ha vist com ha duplicat els seus costos de construcci pels retrassos ocasionats, per l'agument de la seguretat i per la revisi de tots els estudis.

 Vegeu tamb .
 Metro de Barcelona;
 Histria del ferrocarril a Catalunya;
 Xarxa ferroviria de Catalunya;
 Transports Metropolitans de Barcelona;
 Autoritat del Transport Metropolit;
 Llista d'estacions del metro de Barcelona;

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353048" title="Ximena Pre d'Alagn" nonfiltered="3194" processed="3180" dbindex="138214">
Ximena Pre d'Alagn o Ximena II d'Alagn ( ? - ?) fou Senyora d'Alagn. 

Orgens familiars.
Filla de Ximena Lpe d'Alagn i el seu marit Gonalo Pre de Aagra.

Npcies i descendents.
El 1135 es cas amb Artau III de Pallars Sobir. D'aquest matrimoni nasqu:
 Palacn I d'Alagn, senyor d'Alagn;

Referncies.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353049" title="Ermita del Calvari (Alcal de Xivert)" nonfiltered="3195" processed="3181" dbindex="138215">

L Ermita del Calvari (Alcal de Xivert) est situada a la part meridional del pla de la Foia, a uns 400 m d Alcal, al mig del cam del seu nom que s inicia al poble d Alcal i arriba a la vall d Estopet. Davant de l ermita i delimitant el cam d accs es plantaren xiprers i, fins la guerra civil, existien les capelletes del calvari.

Histria.
En 1727 comencen les obres, tot i que damunt la finestra de la faana principal apareix l any 1731, i al poc es paralitzen les obres per comenar la construcci de la nova esglsia parroquial. Acabada aquesta se segueix la construcci de l ermita, fins acabar l any 1779, on el 31 d agost, en plenes festes patronals, s consagrada.

Arquitectura.
L ermita t planta rectangular, quasi grega, centrada en la cpula, amb dues petites sales adossades al presbiteri: la sagristia i la casa de l ermit. Al peus desenvolupa dues capelles laterals menudes. La volta s de can. La cpula descansa sobre un tambor octogonal amb finestres cegades i esta coberta de teules envernissades blaves i blanques als angles. La llum penetra per la finestra del peu i les dues del creuer.

Els angles de la faana principal, la cornisa i la portada sn de carreus, la resta de maoneria.

La portada s d ordre dric-tosc amb un ondulant front. Per sobre una finestra amb llinda gravada la data d inici de la construcci. I remata el frontis una cornisa mixtilnia i al damunt, un campanar de paret, avui desaparegut.

L espai interior es troba decorat amb pintures i estucs, amb caracterstiques del rococ. Les petxines estan pintades amb motius de la Passi, algunes molt deteriorades: l Oraci a l Hort de Getseman, la Flagellaci, el Descendiment i l Enterrament. La cpula est decorada amb grisalles i trompe-l oeil (illusi pictrica). Es pinta una llanterna i uns ulls de bou illusoris, i entre un ull i l altre les grisalles decorades amb temes de l Antic Testament: Can assassina Abel, el sacrifici d Isaac, la serp de bronze i Moiss demanat ajuda a Du en la batalla contra els amalequites; que formen un conjunt allegric de la passi i mort de Crist.

Bibliografia.
Arnau i Vallina, Joaquim; Sanz i Sancho, Joan V.; Iturat, Joaquim (2001). El patrimoni arquitectnic gaspatxer. Alcal de Xivert: Associaci d'Amics de Mainhardt. ISBN 84-923793-3-2;
Iturat, Joaquim (1998). Las ermitas de Alcal (I). Alcal de Xivert: Associaci d'Amics de Mainhardt. ISBN 84-923793-1-6;
 Rodriguez Culebras, Ramn (1986). ``Calvarios castellonenses. Alcal de Chivert  . Hoja Parroquial. Dicesis Segorbe-Castelln. Nm. 1236.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353050" title="Ximena Lpe d'Alagn" nonfiltered="3196" processed="3182" dbindex="138216">
Ximena Lpe d'Alagn o Ximena I d'Alagn ( ? - ?) fou Senyora d'Alagn. 

Orgens familiars.
Filla de Lope Gars "el Peregrino" i la seva muller Maria de Pallars Sobir.

Npcies i descendents.
El 1133 es cas amb Gonalo Pre d'Aagra. D'aquest matrimoni nasqu:
 Ximena Pre d'Alagn, senyora d'Alagn;

Referncies.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353051" title="Al-Shabab" nonfiltered="3197" processed="3183" dbindex="138217">

Al-Shabab  o Al Shabab, tamb escrit Al-Shabaab, (en rab:       ) significa en catal Joventut. s el nom que utilitzen molts clubs de futbol del mn de parla rab. A destacar:
Al-Shabab Manama a Bahrain;
Al-Shabab Bagdad a Iraq;
Al-Shabab Al-Kuwait a Kuwait;
Al-Shabab Al-Riyad a Arbia Saudita;
Al-Shabab Dubai als Emirats rabs Units;
Al-Shabab tamb pot referir-se a:
Al-Shabaab, Un moviment islamista de Somlia.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353053" title="Al-Tersana" nonfiltered="3198" processed="3184" dbindex="138218">

Al-Tersana o Al Tersana (en rab:            ) significa en catal Arsenal. s el nom que utilitzen molts clubs de futbol del mn de parla rab. A destacar:
Tersana Sporting Club a Egipte;
Al Tersana Trpoli a Lbia;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353055" title="Al-Wahda" nonfiltered="3199" processed="3185" dbindex="138219">

Al-Wahda o Al Wahda (en rab:        ) significa en catal Unitat. s el nom que utilitzen molts clubs de futbol del mn de parla rab. A destacar:
 Al-Wahda Trpoli, a Lbia;
 Al-Wahda La Meca, a Arbia Saudita;
 Al-Wahda Damasc, a Sria;
 Al-Wahda Abu Dhabi, als Emirats rabs Units;
Al-Wahda tamb pot referir-se a:
 Al-Wahda (Sudan), un estat del Sudan;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353057" title="Joan M. Oleaque" nonfiltered="3200" processed="3186" dbindex="138220">
Joan M. Oleaque s un periodista valenci (Catarroja, L'Horta Sud, 1968), autor de llibres com Des de la tenebra:un descens al cas Alcsser (1995) i En xtasi (2004).

Ha estat collaborador a El Temps i El Pas. Va collaborar amb el programa de TV3 30 minuts i amb els programes Passengers i Eurotrash de la televisi britnica Channel 4. 

L'any 1999 va obtenir el premi de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana al millor periodista valenci del 1998, en la modalitat de premsa escrita. El seu libre Des de la tenebra: un descens al cas Alcsser, reconstrucci novellada del cas Alcsser, va guanyar el premi Octavi Pallissa del 1997 a projectes d'assaig i, el 2003, el Premi Internacional Rodolfo Wash a la millor obra no fictcia sobre tema criminal publicada al 2002.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353059" title="Paradoxa de Condorcet" nonfiltered="3201" processed="3187" dbindex="138221">
La paradoxa de Condorcet, o efecte Condorcet, en realitat s ms una qesti espinosa de la teoria de la decisi o un dilema de la democrcia que no pas una paradoxa lgica. 

 Nicolas de Condorcet .
L'any 1785, Nicolas de Condorcet publica un dels seus principals treballs: lAssaig sobre l'aplicaci de l'anlisi de la probabilitat de les decisions sotmeses a la pluralitat de veus. En aquesta obra s'explora la paradoxa de Condorcet, descrita com la possible intransitivitat de la majoria (s a dir, que les preferncies collectives poden ser circulars, tot i que individualment aix no passi): en un mateix electorat, i en una mateixa elecci, s possible que una majoria prefereixi A a B, que una altra majoria prefereixi B a C, i que una tercera majoria prefereixi C a A. Aix doncs, les decisions preses per una majoria popular seguint aquesta votaci seran incoherents en comparaci amb les que prendria un individu racional. Condorcet mateix precisa, en les seves obres, com evitar aquesta paradoxa.

 Exemples .

 Exemple 1. Les preferncies .
Suposem un sistema de preferncia majoritria amb tres criteris. Les opcions es jutgen tenint en compte aquests tres criteris, i es considera que una opci s millor que l'altra quan s millor en dos criteris.

Considerem els tres objectes segents en un sistema de preferncies creixent (la nota ms alta s la millor):

 ;
 ;
 ;

Al final:
  s preferit a  perqu s millor en els criteris 1 i 3.
  s preferit a  perqu s millor en els criteris 1 i 2.
  s preferit a  perqu s millor en els criteris 2 i 3. ;

Aix doncs,  s preferit a , que al seu torn s preferit a , que alhora s preferit a .

 Exemple 2. El vot .

Suposem per exemple una assemblea de seixanta votants que han de triar entre tres proposicions A, B i C. Les preferncies es reparteixen de la manera segent (tenint en compte que A > B vol dir que A s preferit a B):
23 votants prefereixen: A > B > C;
17 votants prefereixen: B > C > A;
2 votants prefereixen: B > A > C;
10 votants prefereixen: C > A > B;
 8 votants prefereixen: C > B > A;

Si es fan les comparacions majoritries per parelles, s'obt que:
33 prefereixen A > B, per 27 que prefereixen B > A ;
42 prefereixen B > C per 18 que prefereixen C > B ;
35 prefereixen C > A per 25 que prefereixen A > C;
Aix condueix a la contradicci interna A > B > C > A .

En un cas com l'anterior, Condorcet proposa eliminar l'opci que ha guanyat amb menys diferncia (en aquest cas seria A, perqu A >B ha obtingut el resultat ms ajustat) i limitar la disjuntiva a les opcions B i C, que en aquest cas guanyaria B. Tot i aix, hi ha altres solucions possibles (vegeu Resoluci dels conflictes).

Sovint se cita l'elecci presidencial francesa del 1974 com a exemple de paradoxa Condorcet: en la primera volta, Franois Mitterrand, Valry Giscard d'Estaing i Jacques Chaban-Delmas van obtenir respectivament el 43,2, el 32,6 i el 15,1 per cent dels vots. En la segona volta, Giscard d'Estaing va guanyar amb el 50,81% dels vots, tot i que partia en segona posici.

 Polmica .
Contrriament al que diuen certes opinions ms o menys esteses (com les d'Elisabeth i Robert Badinter en la seva biografia de Condorcet), aquesta paradoxa noms qestiona la coherncia de certs sistemes de vot, i no pas de la democrcia en si mateixa. 

S'ha de tenir en compte el teorema d'impossibilitat de la democrcia, enunciat al segle XX, que afirma que el problema s inherent al sistema democrtic, sobre la base d'hiptesis raonables, i evidentment discutides tenint en compte l'abast del problema. 

En el seu assaig, Condorcet exposa tamb el mtode Condorcet, concebut per simular les eleccions per parelles de candidats, tot i que ell mateix ja fa notar que, a la prctica, el temps que s'hauria de dedicar a l'escrutini fa que el seu plantejament sigui difcil de dur a terme, si ms no en la seva poca. Aquesta dificultat en l'aplicaci el va conduir a nombroses discussions amb Jean-Charles de Borda en qu comparaven els seus mtodes respectius. Avui el mtode Condorcet es fa servir en les activitats que apliquen la mineria de dades.

 Conseqncies .
La paradoxa de Condorcet posa de manifest que els sistemes de votaci per majories no sn independents de l'ordre de les votacions. s a dir, tot i que cada persona t un ordre de preferncies ben definit que no canvia amb l'ordre de les votacions, el resultat d'aquestes votacions s que depn de l'ordre en qu es facin. El teorema d'Arrow ha demostrat que aquesta situaci s inevitable en qualsevol forma de votaci que respecti alguns criteris ben simples:
 Universalitat (o domini no restringit): la regla de tria social hauria d'establir un ordre de les preferncies socials complet per a qualsevol conjunt inicial de preferncies individuals (el resultat del vot hauria de poder ordenar entre si totes les preferncies i el mecanisme de votaci hauria de poder processar tots els conjunts possibles de preferncies dels votants).
 No imposici (o sobirania del ciutad): s'ha de poder arribar a qualsevol preferncia social possible a partir d'una conjunci adequada de preferncies individuals (s'han de poder obtenir tots els resultats independentment de la manera com s'hi arribi).
 No dictatorialitat: la regla de tria social no ha de seguir simplement l'ordre de les preferncies d'un individu o d'un grup d'individus, ignorant les preferncies dels altres.
 Monotonia, o associaci positiva entre els valors individuals i socials: si un individu modifica el propi ordre de preferncies promovent una opci determinada, la regla de tria social ha d'afavorir aquesta opci o continuar sense canvis, per no pot assignar a aquesta opci una preferncia menor (cap individu hauria de perjudicar una opci tot i assignar-li una preferncia major).
 Independncia de les alternatives irrellevants: si la nostra atenci es restringeix a un cert nombre d'opcions i els apliquem la regla de tria social, el resultat ha de ser compatible amb el cas en qu la regla de tria social s'aplica a tot el conjunt d'alternatives possibles.

 Articles relacionats .
Paradoxa de l'Alabama;
Teorema de la impossibilitat de la democrcia d'Arrow;

 Enllaos externs .
Illustraci de la paradoxa de Condorcet en els sondejos de les eleccions presidencials franceses del 2007;
Logiciel DemExp, que intenta proposar una soluci de democrcia participativa basada en el suport de les noves tecnologies.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353061" title="Al-Wahda Club La Meca" nonfiltered="3202" processed="3188" dbindex="138222">


L'Al-Wahda Club La Meca (en rab       ) s un club saudita de futbol de la ciutat de La Meca. Al-Wahda significa Unitat.

Fundat l'any 1945, s un dels clubs ms antics d'Arbia.

Palmars.
Copa del Rei saudita de futbol: 2;
 1957, 1966;
Copa del Prncep saudita de futbol: 1;
 1960;

 Referncies .


Enllaos externs.
Web oficial;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353065" title="Al-Shabab Club Al-Riyad" nonfiltered="3203" processed="3189" dbindex="138223">


L'Al-Shabab Club Al-Riyad (en rab       ) s un club saudita de futbol de la ciutat d'Al-Riyad. Al-Wahda significa Joventut.

 Histria .
El club es fund l'any 1947 amb el nom de Shabab AlRiyadh. Fou el primer club de futbol de Riyad, essent el primer president Abdulrahman Bin Saeed. Conflictes interns l'any 1957 provoc l'eixida del club d'Abdulrahman Bin Saeed que fund un nou club anomenat Al-Hilal. El Shabab atur a conseqncia d'aquests fets la seva activitat durant dos anys, reemprenent-la el 1959. L'any 1967 s'un als clubs Al Najmah FC i Al Marekh adoptant el nom d'Al Shabab.

Respecte als colors, els primers foren el blanc i el verd. Desprs de la fusi adopt el blau i el taronja, per el 1977 els canvi de nou pel blanc, gris i negre.

Palmars.
Lliga saudita de futbol: 5;
1991, 1992, 1993, 2004, 2006;

Copa de Campions saudita de futbol : 1;
2008;

Copa del Prncep saudita de futbol: 3;
1993, 1996, 1999;

Copa Federaci saudita de futbol: 2;
1988, 1989;

Segona divisi saudita de futbol: 1;
1976;

Copa Rei Saud : 1;
1960;

Recopa asitica de futbol: 1;
2001;

Lliga de Campions arbiga de futbol: 2;
1992, 1999;

Supercopa arbiga de futbol: 2;
1996 , 2001;

Copa del Golf de futbol: 2;
1993 , 1994;

 Jugadors destacats .
 Fuad Amin;
 Saeed Al-Owairan;
 Fahad Al-Mehallel;
 Saleh Al-Dawod;
 Awad Al-Anazi;
 Redha Tukar;
 Abdulaziz Khathran;
 Abdullah Al-Waked;
 Mohammad Khouja;

Enllaos externs.
 Web oficial;
 Web oficial de seguidors;
 Info a goalzz.com;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353068" title="Waterloo (disc)" nonfiltered="3204" processed="3190" dbindex="138224">
Waterloo fu el segon disc del grup suec ABBA, va ser editat el 1974 i incloa les segents canons:

 Waterloo ;
 Sitting In The Palmtree ;
 King Kong Song ;
 Hasta Maana ;
 My Mama Said ;
 Dance (While The Music Still Goes On) ;
 Honey, Honey ;
 Watch Out ;
 What About Livingstone? ;
 Gonna Sing You My Lovesong ;
 Suzy-Hang-Around;

En posteriors reedicions, s'han afegit com a extres una altra versi de Ring, Ring i les versions en suec de Waterloo i Honey, Honey.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353069" title="Msica institucional del Govern de les Illes Balears" nonfiltered="3205" processed="3191" dbindex="138225">

La msica institucional del Govern de les Illes Balears ha estat creada quan es compleixen 25 anys de l'aprovaci de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears. En aquesta msica hi ha representades les arrels de la nostra cultura i la vocaci de futur de la nostra societat.

 Descripci .
Amb aquesta melodia, Joan Valent fa seves les notes bsiques de les tonades populars de les Balears, i les envolta de tota la riquesa de matisos de la Mediterrnia. Joan Valent se'n va anar a Formentera a pensar aquesta msica, i per aix la composici t el ritme de la mar, assossegada a estones, vigorosa i vibrant en altres, perqu aix ha vist ell el carcter de la nostra terra i de la nostra gent. La sintonia principal es completa amb diferents variacions que exploren tota la seva potencialitat emotiva. La xeremia, el flabiol, el tambor, les castanyoles, el llat, el piano i el viol, s'alternen per evocar en uns casos essncies ancestrals i, en altres, l'impuls dinmic de la societat actual.

 Enllaos externs .
 Web descripci musica institucional al web del Govern Balear;
 Fitxer sonor de la msica;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353071" title="Ramn d'Andrs" nonfiltered="3206" processed="3192" dbindex="138226">
Ramn d'Andrs o Ramn de Andrs Daz (Madrid, 1959) s un filleg relacionat amb l'estudi de la llengua asturiana.

Resum biogrfic.

s fill de l'escriptor popular en asturi Manuel d'Andrs Fernndez "Mnfer de la Llera". Va crixer a Gijn/Xixn (Astries), ciutat on va viure la major part de la seva vida. s professor titular de Filologia Espanyola i Asturiana a la Universitat d'Oviedo (Astries), on va comenar a impartir la primera assignatura de Llengua Asturiana (1985) i on va llegir la seva tesi doctoral, la primera realitzada sobre sociolingstica asturiana i redactada en aquesta llengua (1988). Les seves recerques s'han dedicat sobretot a aspectes gramaticals i sociolingstics de la llengua asturiana. Desenvolupa tamb una intensa tasca de divulgaci en llibres, assaigs i articles de premsa.

Principals publicacions.

Els seus llibres ms importants sn els segents: Allugamientu de los pronomes tonos col verbu n asturianu (1993), Encuesta sociollingstica nuna parroquia asturiana (Deva-Xixn) (1993), Gramtica prctica de asturiano (1997), Vocabulariu asturianu de la mina (1997, coautor junt amb Manuel d'Andrs), Reivindicacin llingstica: unes reflexones (2002), Cuestiones d asturianu normativu (3 vols., 2001-2003), Juicios sobre la lengua asturiana. Algunas cuestiones bsicas acerca del debate lingstico en Asturias (2002) i Diccionario Toponmico del Concejo de Gijn (2008). Entre els seus articles hom pot destacar  Los pronomes reflexivos tonos n asturianu  (1994),  La llingua asturiana na socied  (1995),  Lingstica y sociolingstica en el concepto de dialecto  (1997) i  L asturianu mnimu urbanu. Delles hiptesis  (2002).

Altres dades.

s membre numerari de l'Acadmia de la Llengua Asturiana, dins la qual va treballar intensament en l'elaboraci de les Normes Ortogrfiques, la Gramtica de la Llingua Asturiana i el Diccionariu de la Llingua Asturiana. Pertany a la Fundaci  Caveda y Nava , de la qual fou secretari, entitat que busca el consens lingstic a Astries. s membre del grup de recerca Seminariu de Filoloxa Asturiana, de la Universitat d'Oviedo. Durant el perode de govern 2003-2007 va exercir el crrec de Cap de l'Oficina de Poltica Lingstica del Principat d'Astries. s membre de la Junta Assessora de Toponmica del Principat d'Astries, de la qual fou secretari al perode esmentat.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353073" title="Lope Gars el Peregrino" nonfiltered="3207" processed="3193" dbindex="138227">
Lope Gars el Peregrino o Lope I d'Alagn ( ? - 1133) fou Senyor d'Alagn. 

Orgens familiars.
Desconeguts

Npcies i descendents.
Es cas amb Maria de Pallars Sobir, filla d'Artau I de Pallars Sobir. D'aquest matrimoni nasqu:
 Toda Lpe, casada amb Rodrigo Pre d'Aagra;
 Ximena Lpe d'Alagn, senyora d'Alagn, casada amb Gonalo Pre d'Aagra;

Biografia.
El desembre del 1119 el rei Alfons I d'Arag "el Bataller" conquer la vila d'Alag, que fou donada en feu a Lope Gars "el Peregrino". A la seva mort, el 1133, les seves possessions es repartiren entre les seves filles Toda i Ximena.

Referncies.




|-









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353074" title="Vctor D'Hondt" nonfiltered="3208" processed="3194" dbindex="138228">
 
Victor D'Hondt (20 de novembre, 1841 -   30 de maig, 1901) va ser un jurista belga i professor de dret civil i de dret fiscal en la Universitat de Gant. Va ser tamb matemtic. Va idear un mtode, descrit el 1878 per a repartir els seients dels crrecs electes en un sistema de partits en eleccions proporcionals, conegut com Regla D'Hondt. 

El seu mtode va ser adoptat en molts pasos, com per exemple Argentina, ustria, Blgica, Brasil, Bulgria, Xile, Colmbia, Crocia, Eslovnia, Espanya, Finlndia, Guatemala, Irlanda, Israel, Jap, Pasos Baixos, Paraguai, Polnia, Portugal, Repblica Txeca, Sussa, Turquia o Veneuela.

 Publicacions .
La reprsentation proportionnelle des partis par un lecteur, Gant,1878.
Systme pratique et raisonn de reprsentation proportionelle, Bruselles, 1882.
Expos du systme pratique de reprsentation proportionnelle, Gant, 1885.
Tables de division des nombres 1  400 par 1  31 et 401  1000 par 1  13 pour la rpartition proportionnelle des siges en matire lectorale avec expos de la mthode, Gant, 1900.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353075" title="Artal III d'Alagn" nonfiltered="3209" processed="3195" dbindex="138229">
Artal III d'Alagn (-1239) va ser un noble aragons, 3er Senyor d'Alagn, 2on Senyor de Sstago i Pina, entre d'altres ttols. Va morir en una cavalcada combatent a Saix el 1239

Orgens familiars.
Fill de Blasco I d'Alagn i germ de Constana d'Alag.

Npcies i descendents.
Es cas amb Eva Ximenes d'Urrea, filla de Ximeno d'Urrea i Maria Rodrigues de Luesia, el gener del 1234 i tingueren almenys un fill:
 Blasco II d'Alagn, tamb anomenat Blasquiello o Blasco d'Alagn "el nt";

Referncies.








|-



Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353076" title="Palacn I d'Alagn" nonfiltered="3210" processed="3196" dbindex="138230">
Palacn I d'Alagn ( ? - ?) fou Senyor d'Alagn. 

Orgens familiars.
Fill de Ximena Pre d'Alagn i el seu marit Artau III de Pallars Sobir.

Npcies i descendents.
Es cas amb una dama de nom desconegut. D'aquest matrimoni nasqu:
 Artal II d'Alagn, senyor d'Alagn;
 Toda d'Alagn, casada amb Ruy Vsquez Barbosa;

Referncies.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353077" title="Universitat de Gant" nonfiltered="3211" processed="3197" dbindex="138231">

La Universitat de Gant (en neerlands Universiteit Gent, abreujat UGent) s una de les tres ms grans universitats flamenques. Est situada en la histrica ciutat de Gant a Flandes, Blgica. T prop de 30.000 estudiants i un cos docent i funcionari de 6.400 membres. 

Histria. 
La universitat va ser fundada pel rei Guillem I i va obrir les seves portes el 9 d'octubre de 1817. En el seu primer any, va contar amb 190 estudiants i 16 professors. Les quatre facultats originals eren Humanitats, Lleis, Medicina i Cincia, i l'idioma d'instrucci era el llat. El francs es va convertir en l'idioma oficial de la Universitat desprs de la independncia de Blgica. El 1903, el poltic flamenc Lodewijk De Raet va conduir una reeixida campanya per a comenar la instrucci en neerlands, i els primers cursos en aquest idioma van comenar el 1906. 

Un "Institut Flamenc" (Vlaemsche Hoogeschool) va ser fundat el 1916, per va ser tancat a causa de la Primera Guerra Mundial. El ministre del gabinet Pierre Nolf va alar una moci el 1923 per a establir completament l'holands com l'idioma de la universitat, el que es va oficialitzar el 1930, convertint a la Universitat de Gant en la primera universitat exclusivament neerlandesa a Blgica.

Durant la Segona Guerra Mundial, l'administraci alemanya de la Universitat va intentar dotar-la d'una orientaci germanista installant a activistes lleials a la seva ideologia. No obstant aix, la universitat es va convertir en el punt focal per a molts membres de la resistncia mentre progressava la guerra. 

Cap a 1953, havien ms de 3.000 estudiants, i el 1969 ms de 11.500. El nombre de facultats va augmentar a onze, comenant amb Cincies Aplicades el 1957, seguint amb Economia i Medicina Veterinria el1968, Psicologia i Biocincies el 1969, i Cincies Farmacutiques. La facultat de Cincies Poltiques i Socials s la ms recent, datant de 1992.

Facultats. 
Les onze facultats de la Universitat de Gant reuneixen conjuntament ms de 130 departaments, i sn les segents: 
 Facultat d'Arts i Filosofia ;
 Facultat de Lleis ;
 Facultat de Cincies;
 Facultat de Medicina i Cincies de la Salut ;
 Facultat d'Enginyeria ;
 Facultat d'Economia i Administraci d'Empreses ;
 Facultat de Medicina Veterinria ;
 Facultat de Psicologia i Cincies de l'Educaci ;
 Facultat de Bioenginyeria ;
 Facultat de Cincies Farmacutiques ;
 Facultat de Cincies Poltiques i Socials ;

A ms, la Universitat de Gant t cinc Escoles de Doctorats nicament per a investigadors de programes doctorals.


Enllaos externs.
 Web oficial de la Universitat de Gant;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353079" title="Andr Sainte-Lagu" nonfiltered="3212" processed="3198" dbindex="138232">
Andr Sainte-Lagu (20 d'abril de 1882 - 18 de gener de 1950) va ser un matemtic francs que va ser un pioner en l'mbit de la teoria de grfics. La seva investigaci sobre mtodes d'assignaci d'escons (publicada el 1910) va donar lloc a un sistema nomenat en el seu honor, el Mtode Sainte-Lagu. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353086" title="Palau de Chaillot" nonfiltered="3213" processed="3199" dbindex="138233">

El Palau de Chaillot de Pars est situat al districte XVI, en la plaa del Trocadro, damunt del pujol de Chaillot. Es va construir per a la Exposici Universal de 1937 pels arquitectes Lon Azma, Jacques Carlu i Louis-Hippolyte Boileau, al lloc de la plaa de l'antic Palau del Trocadro. 


Histria.


El tur de Chaillot protegia d'en 1651 el convent de la Visitaci, destrut desprs de la Revoluci.
L'esplanada buida al cor de Pars que result d'aquesta destrucci va suscitar nombrosos projectes: Napole hi desitjava una ciutat imperial en honor del seu fill, el rei de Roma; l'escultor Antoine Etex desitjava per la seva part una monumental font i un far. Per res de tot all no va ser realitzat. Davant l'xit popular de l'expedici espanyola de 1823 i la seva victria a la batalla del Fort del Trocadero pel duc d'Angoulme, Llus XVIII va tenir la idea de construir un monument en homenatge a aquell fet d'armes. La villa Trocadro era un palau d'estil moresc, flanquejat per dos minarets de 70m d'alada.

Es va construir aleshores l'antic Palau del Trocadro per Gabriel Davioud i Jules Bourdais per a l'Exposici Universal de 1878, amb jardins de l'enginyer Alphand. Ms tard, en el moment de l'Exposici Universal de 1937, l'edifici va ser destrut i reemplaat pel Palau de Chaillot, que en va guardar una part de l'estructura i la configuraci de dues ales en semicercle.

Arquitectura.

El palau de Chaillot s doncs format per dos pavellons i dues ales curvilnies delimitant un buit central (l'esplanada dels drets humans) baixant cap al Sena. Entre les dues ales de Passy i  de Pars, el jardins del Trocadro dominen la vista sobre la torre Eiffel i el Camp de Mart.

El conjunt de l'edifici es caracteritza per l'abundncia d'esttues deguda, entre altres, als artistes Paul Belmondo, Lon-Ernest Drivier i Marcel Gimond. Els dos pavellons sn superats per grups monumentals esculpits per Raymond Delamarre i Carlo Sarrabezolles. Al davant, se situen el jard del Trocadro, guarnit d'escultures i d'una vegetaci organitzada al si d'un parc a l'anglesa que emmarca basses en cascada, la font de Varsvia, transformada el 1937 i que s'escola per vint brolladors d'aigua superposats sobre vuit replans successius. Flix Fvola ha realitzat el mirall d'aigua i els fonts. Tot ha estat condicionat per l'arquitecte Roger-Henri Expert.

Contingut dels edificis.


Al Palau de Chaillot hi ha diversos museus com el Muse de l'Homme, de la Marina, el Thtre national de Chaillot, aix com la Cit de l'architecture et du patrimoine (Muse des monuments franais, cole de Chaillot i Institut franais d'architecture - IFA). La reestructraci de l'ala de Pars s'ha acompanyat del trasllat definitiu de la Cinmathque franaise a Bercy.



s en aquest palau que l'Assemblea General de l'ONU va adoptar la Declaraci Universal dels Drets Humans el 10 de desembre de 1948. Les inscripcions sobre el front del Palau sn obra del poeta Paul Valry:

 Costat museu de l'Home:

Depn del que passa
Que sigui tomba o tresor
Que parli o calli
Aix no t'aprecia ms que a tu
Amic no entre pas sense desig

 Costat museu dels monuments francesos:

Tot home crea sense saber-ho
com respira
Per l'artista se sent crear
El seu acte compromet tot el seu sser
la seva pena el fortifica 

L'orgue Cavaill-Coll/Gonzalez.

El palau de Chaillot protegeix un orgue prestigis, l'antic orgue del palau Trocadro, esdevingut avui el de l'Auditorium Maurice-Ravel de Li.

Vegeu tamb.


Referncies.


Enllaos externs.

Fotos del palau de Chaillot durant els treballs de renovaci;
Palau de Chaillot al GoogleMaps;
Histria del Palau de Chaillot;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353090" title="Aigas Vivas (Aude)" nonfiltered="3214" processed="3200" dbindex="138234">
Aigas Vivas s un municipi de Frana de la regi del Llenguadoc-Rossell, al departament de l'Aude













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353091" title="Alairac" nonfiltered="3215" processed="3201" dbindex="138235">
Alairac s un municipi de Frana de la regi del Llenguadoc-Rossell, al departament de l'Aude















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353092" title="Pugnautir" nonfiltered="3216" processed="3202" dbindex="138236">
Pugnautir (en francs i oficial Pennautier) s un municipi de Frana de la regi del Llenguadoc-Rossell, al departament de l'Aude















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353093" title="Rius de Menerbs" nonfiltered="3217" processed="3203" dbindex="138237">
Rius de Menerbs (en francs i oficial Rieux-Minervois) s un municipi de Frana de la regi del Llenguadoc-Rossell, al departament de l'Aude














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353094" title="Vilamostausson" nonfiltered="3218" processed="3204" dbindex="138238">
Vilamostausson (en francs i oficial Villemoustaussou) s un municipi de Frana de la regi del Llenguadoc-Rossell, al departament de l'Aude













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353097" title="Alzona" nonfiltered="3219" processed="3205" dbindex="138239">
Alzona (en francs i oficial Alzonne) s un municipi de Frana de la regi del Llenguadoc-Rossell, al departament de l'Aude
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353099" title="Armissan" nonfiltered="3220" processed="3206" dbindex="138240">
Armissan s un municipi de Frana de la regi del Llenguadoc-Rossell, al departament de l'Aude















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353100" title="Gabriel Company Bauz" nonfiltered="3221" processed="3207" dbindex="138241">

Gabriel Company Bauz (Sant Joan, 16 de maig de 1930) va ser un ciclista mallorqu que fou professional entre 1954 i 1962. Els xits esportius ms importants els aconsegu a la Volta a Espanya, en aconseguir dues victries d'etapa. 

Palmars.
1954;
 1r al G.P. de Martorell;
1955;
 1r al Trofeu Masferrer;
 1r al Trofeu Borrs;
 1r al Trofeu de l'Esprint;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Espanya;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Catalunya;
 Vencedor d'una etapa de la Bicicleta Eibarresa;
1956;
 1r de la Clssica de los Puertos;
 1r al Trofeu Borrs;
1957;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Catalunya;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Andalusia;
 1r al G.P. de Sabadell;
 1r a Valncia;
1958;
 1r a la Volta a Andalusia;
1959;
 1r al Trofeu Masferrer;
1960;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Andalusia;
1961;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Espanya;

Resultats a la Volta a Espanya.
1955. 6 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1958. 24 de la classificaci general;
1959. 23 de la classificaci general;
1961. 28 de la classificaci general;
1962. 45 de la classificaci general;

Resultats al Tour de Frana.
1955. 57 de la classificaci general;

Resultats al Giro d'Itlia.
1957. 31 de la classificaci general;
1961. 43 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Fitxa de Gabriel Company a sitiodeciclismo.net;
Palmars de Gabriel Company a cyclebase.nl;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353102" title="Arzens" nonfiltered="3222" processed="3208" dbindex="138242">
Arzens s un municipi de Frana de la regi del Llenguadoc-Rossell, al departament de l'Aude














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353104" title="Asilha" nonfiltered="3223" processed="3209" dbindex="138243">
Asilha (en francs i oficial Azille) s un municipi de Frana de la regi del Llenguadoc-Rossell, al departament de l'Aude















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353106" title="Lagrand" nonfiltered="3224" processed="3210" dbindex="138244">
Lagrand s un municipi de Frana de la regi de Provena-Alps-Costa Blava, al departament dels Alts Alps














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353109" title="Cllula vegetal" nonfiltered="3225" processed="3211" dbindex="138245">

La cllula vegetal s la unitat elemental que constitueix qualsevol organisme vegetal, i comprn generalment un nucli cellular envoltat d'un citoplasma, diversos orgnuls o plasts, i tot protegit per una membrana cellular. 

 Caracterstiques distintives .

Les cllules vegetals sn molt diferents de les cllules dels organismes que pertanyen als altres eucariotes. Els principals carcters distintius sn:
 un gran vacol central, envoltat d'una membrana o tonoplast, que mant la turgncia de la cllula i controla els intercanvis de molcules entre el citosol i la saba. Aquests vacols serveixen de galledes de les escombraries a les cllules vegetals, al final de la vida de la cllula, aquests vacols ocupen el 90% de l'espai cellular.
 una paret pectocellulosica feta de cellulosa i de protenes i, en molts casos, de lignina dipositada pel protoplast fora de la membrana cellular. Es diferencia clarament de la paret cellular dels bolets, feta de quitina, i dels procariotes, feta de peptidoglicans.
 els plasmodesms, als porus de la paret cellular, que permet a cada cllula vegetal comunicar amb les cllules adjacents. Aquest sistema s diferent de la xarxa d'hifes present en els bolets.
 els plasts, en particular els cloroplasts que contenen la clorofilla, aquest pigment que dna a les plantes el seu color verd i que interv en el procs de la fotosntesi.
 l'absncia de centrols que sn presents a les cllules animals.

Com les altres cllules eucariotes, les cllules vegetals posseeixen tpicament un nucli, que cont l'essncia de l'ADN cellular, i dels mitocondris, les fbriques de la cllula. Tanmateix, certes parts dels teixits d'una planta viva moren de manera selectiva per ser tils a la planta i no consumir nodriments.

 Tipus de teixits .

Les tres principals classes de cllules vegetals es poden diferenciar d'acord amb l'estructura histolgica que formen: les arrels, les tiges i les fulles. Totes les plantes tenen aquests tipus de teixits.

Aquests tipus de cllules vegetals sn classificats segons l'estructura de la seva paret cellular i les caracterstiques dels seus protoplasts. Les plantes tenen una paret cellular primria, i de vegades una paret secundria igualment. Aquests dos elements determinen la funci de cada cllula individual.
 Epidermis, l'embolcall extern de la planta.
 Teixit vascular, que assegura el transport dels elements en tota la planta.
 Teixit assimilador, que assegura la fotosntesi i l'emmagatzematge del mid. El parnquima, parets primries primes, poden no tenir paret secundria i es poden desenvolupar en els teixits ms especialitzats de la planta.
 Teixits de suport:
 Collnquima. Sn parets primries desigualment espesses, reagrupades per assegurar el suport de les parts de la planta en creixement.
 Esclernquima. Sn parets secundries espesses, que serveixen de suport a les parts de la planta que no creixen.

Enllaos externs.
 Cllula vegetal  ;
 Model interactiu de cllula vegetal ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353115" title="Cant de Montral" nonfiltered="3226" processed="3212" dbindex="138246">
El Cant de Montral s un cant francs el departament de l'Aude, a la regi del Llenguadoc-Rossell. S'inclou al districte de Carcassona, compta amb 9 municipis i el cap cantonal s Montral.

Municipis.
Alairac;
Arzens;
Lavalette;
Montclar;
Montral;
Preixan;
Rouffiac-d'Aude;
Roullens;
Villeneuve-ls-Montral;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353117" title="Cant de Peyrac-Minervois" nonfiltered="3227" processed="3213" dbindex="138247">
El Cant de Peyrac-Minervois s un cant francs el departament de l'Aude, a la regi del Llenguadoc-Rossell. S'inclou al districte de Carcassona, compta amb 16 municipis i el cap cantonal s Peyriac-Minervois.

 Municipis .
Aiguas-Vives;
Azille;
Cabrespine;
Castans;
Caunes-Minervois;
Citou;
La Redorte;
Laure-Minervois;
Lespinassire;
Ppieux;
Peyriac-Minervois;
Puichric;
Rieux-Minervois;
Saint-Frichoux;
Trausse;
Villeneuve-Minervois;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353119" title="Cant de Mas-Cabards" nonfiltered="3228" processed="3214" dbindex="138248">
El Cant de Mas-Cabards s un cant francs el departament de l'Aude, a la regi del Llenguadoc-Rossell. S'inclou al districte de Carcassona, compta amb 15 municipis i el cap cantonal s Mas-Cabards.

 Municipis .
Caudebronde;
Fournes-Cabards;
Les Ilhes;
Labastide-Esparbairenque;
Las tors;
Les Martys;
Mas-Cabards;
Miraval-Cabards;
Pradelles-Cabards;
Rocafera;
Salsigne;
La Tourette-Cabards;
Trassanel;
Villanire;
Villardonnel;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353125" title="Josep Seg Soriano" nonfiltered="3229" processed="3215" dbindex="138249">

Josep Seg Soriano (La Garriga, 19 de mar de 1935) va ser un ciclista catal que fou professional entre 1956 i 1966. Els seus xits esportius ms importants els aconsegu a la Volta a Espanya on guany dues etapes i aconsegu la segona posici final a l'edici de 1959.

Palmars.
1953;
 1r al Trofeu Jaumandreu;
1955;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Llevant;
1958;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Catalunya;
 1r del Campionat de Barcelona;
1959;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Catalunya;
 Vencedor d'una etapa de la Dauphin Libr;
1960;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Catalunya;
 Vencedor d'una etapa de la Barcelona-Madrid;
 1r al G.P. Ayuntamiento de Bilbao;
1962;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Espanya;
 Vencedor de 4 etapes de la Volta a Andalusia;
 1r al G.P. Pascuas;
1963;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Espanya;
 Vencedor d'una etapa de la Midi Libre;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a la Rioja;
1965;
 1r a la Volta a Andalusia i vencedor d'una etapa;
 1r a la Volta a Guatemala;

Resultats a la Volta a Espanya.
1958. 42 de la classificaci general;
1959. 2n de la classificaci general;
1960. 20 de la classificaci general;
1962. 22 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1963. 31 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1965. 27 de la classificaci general;

Resultats al Tour de Frana.
1964. 45 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Fitxa de Josep Seg a sitiodeciclismo.net;
Palmars de Josep Seg a cyclebase.nl;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353127" title="Dnipropetrovsk" nonfiltered="3230" processed="3216" dbindex="138250">

Dnipropetrovsk (en ucrans                ; en rus                , Dniepropetrovsk; abans                , Iekaterinoslav) s una ciutat d'Ucrana situada a la vora del riu Dniper, capital de la provncia de Dnipropetrovsk. Pel que fa a la seva superfcie, es tracta de la tercera ciutat del pas i s un important centre comercial, industrial i econonmic d'Ucrana. T un gran desenvolupament tecnolgic al sector de la metallrgia i la construcci de maquinria. Tamb s coneguda com el principal centre aeronutic del pas. La seva poblaci se situa entorn d'1,1 mili d'habitants.

Les fortificacions militars que existeixen actualment a la ciutat daten de mitjan segle XVI. La nova Dnipropetrovsk va ser fundada el 1776 pel prncep rus Grigori Aleksndrovitx Potiomkin per ordre de Caterina II de Rssia i fou anomenada, entre 1776 i 1926, Iekaterinoslav.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353130" title="Bioritme" nonfiltered="3231" processed="3217" dbindex="138251">



Els bioritmes sn la suma de les activitats corporals degudes a diferents canvis, com:

vacances: bioritme inactiu, llavors el teu sistema immunolgic tamb est inactiu i pot ser que durant les vacances tinguis alguna malaltia;

treballar: bioritme actiu;

esport: partit bsquet, hoquei, futbol... (bioritme actiu);

malaltia: bioritme actiu, si tens febre ,els nens, creixen perqu tot el teu cos va al mxim per poder-te curar, incls el sistema del creixement aix creixes ms;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353140" title="John Turberville Needham" nonfiltered="3232" processed="3218" dbindex="138252">
John Turberville Needham (10 de setembre de 1713 - 30 de desembre de 1781), fou un bileg angls. Va ser ordenat sacerdot catlic el 1738. Des de 1746 a 1749 estudi a Londres i Pars.

Comen a exposar la "filosofia natural" en un seminari a l'escola i, posteriorment, en un article publicat; aquest article, tot i que la temtica era principalment de l'mbit de la geologia, tamb descrivia la mecnica del pollen i amb la seva difusi aconsegu reconeixement dins la comunitat de botnics. 

El 1745 John Needham bull trossos de carn per poder aix destruir els organismes preexistents i els colloc en un recipient mal segellat, ja que segons la seva teoria es necessitava aire perqu aix es pogus produir de manera adequada. Al cap d'un temps va observar colnies de microorganismes a la superfcie i va concloure que es generaven espontniament a partir de la matria no viva; ho va publicar a l'article An Account of Some New Microscopical Discoveries.

El 1748 va publicar Observations upon the Generation, Composition, and Decomposition of Animal and Vegetable Substances, treball en el qual pretenia demostrar la teoria de la generaci espontnia de la vida a partir de la matria inorgnica.

El 1769, Lazzaro Spallanzani va repetir l'experiment per tapant els recipients de manera correcta, evitant que apareguessin les colnies, la qual cosa contradeia la teoria de la generaci espontnia. Per Needham argument que l'aire era essencial per a la vida, inclosa la de la generaci espontnia de microorganismes i aquest aire havia estat excls en els experiments de Spallanzani. En concret, va arribar a afirmar que Spallanzani destrua el que ell anomenava la "fora vegetativa". Tanmateix, Spallanzani va tornar a obrir els recipients on suposadament s'havia destrut aquesta "fora vegetativa" i observar i demostr que tornaven a aparixer els organismes.

El 1768 va ser elegit membre de la Royal Society de Londres, i fou el primer sacerdot catlic en ser-ho.

 Referncies .


Enllaos externs.

Biografies de cientfics  ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353143" title="Nataci als Jocs Olmpics d'estiu de 1900 - 200 metres obstacles" nonfiltered="3233" processed="3219" dbindex="138253">


Els 200 metres obstacles masculins va ser una de les proves de nataci que es van disputar als Jocs Olmpics de Pars de 1900. La competici tingu lloc entre l'11 i el 12 d'agost de 1900, amb la presncia de 12 nedadors representants de 5 nacions. s l'nica vegada que s'ha distputat aquesta prova en uns Jocs Olmpics.

Hi havia tres obstacles durant els 200 metres de recorregut de la cursa. Els nedadors havien de franquejar els dos primers (un pal i una filera de vaixells), i nedar per sota del tercer (una altra filera de vaixells).

Medallistes.


Resultats.

Semifinals.
Els dos nedadors ms rpids de cadascuna de les tres semifinals i els quatre millors temps passaven a la final. Aix feu que sols dos nedadors no prenguessin part a la final. 

Semifinal 1.



Semifinal 2.



Semifinal 3.



Final.
La final es disput el 12 d'agost.



Referncies.
 ;
 ;
 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353146" title="Lebias persicus" nonfiltered="3234" processed="3220" dbindex="138254">

 Lebias persicus s un peix de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes. 

Distribuci geogrfica.

Es troba a sia: Iran.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ZipCodeZoo.com ;
 MarineSpecies.org ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353151" title="Nataci als Jocs Olmpics d'estiu de 1900 - Nataci subaqutica" nonfiltered="3235" processed="3221" dbindex="138255">

La nataci subaqutica masculina va ser una de les proves de nataci que es van disputar als Jocs Olmpics de Pars de 1900. La competici tingu lloc el 12 d'agost de 1900, amb la presncia de 14 nedadors representants de 4 nacions. s l'nica vegada que s'ha disputat aquesta prova en uns Jocs Olmpics.

Medallistes.


Resultats.
La puntuaci final s obtinguda a partir d'atorgar un punt per cada segon i dos punts per cada metre nedat sota l'aigua. 



Referncies.
 ;
 ;
 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353153" title="Lebias splendens" nonfiltered="3236" processed="3222" dbindex="138256">

 Lebias splendens    s un peix de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes. 

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a sia: Turquia central.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ZipCodeZoo.com ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353157" title="Lebias stiassnyae" nonfiltered="3237" processed="3223" dbindex="138257">

 Lebias stiassnyae    s un peix de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 7,7 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Etipia .

 Referncies .



Bibliografia.

 Getahun, A. & K. J. Lazara. 2001. Lebias stiassnyae: a new species of killifish from Lake Afdera, Ethiopia (Teleostei: Cyprinodontidae). Copeia 2001 (nm. 1): 150-153. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ZipCodeZoo.com ;
 Encyclopedia of Life ;
 AQUATAB.NET;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353159" title="Lebias transgrediens" nonfiltered="3238" processed="3224" dbindex="138258">

 Lebias transgrediens    s un peix de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes. 

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a sia: Turquia central.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ZipCodeZoo.com ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353162" title="Neverwinter Nights" nonfiltered="3239" processed="3225" dbindex="138259">

Neverwinter Nights s un videojoc de rol en tercera persona en 3D basat en la tercera versi de les regles del joc de rol Dracs i Masmorres en el qual es juga en escenaris generats mitjanant el motor Aurora sent possible fer-lo en manera d'un jugador o online. Va Ser publicat en els Estats Units el 18 de juny de l'any 2002 per BioWare. 

El joc. 

Neverwinter Nights est considerat com un dels ms complets jocs de rol de la histria dels videojocs. El joc utilitza gaireb la totalitat de la versi 3.0 de les regles oficials de Dracs i Masmorres, segons publicades per Wizards of the Coast, l'empresa propietria dels drets del joc de taula. No obstant aix alguns elements del joc no sn 100% aplicats (encara que en minoria) degut primordialment a decisions que va prendre l'empresa publicant per a millorar certes caracterstiques del joc. Internament el joc executa els mateixos moviments que es farien amb el joc de taula (bsicament llenades de daus). 

Un dels punts forts del joc s la seva manera multijugador, que ho fa altament similar a Dracs i Masmorres, doncs permet jugar amb les mateixes regles del joc de taula amb diversos jugadors en un ambient molt semblant. Els mateixos jugadors sn els quals fan els mduls per a jugar online, el que ha fet que el joc gaudi de gran xit, per l'ampli univers i possibilitats que s'obren. 

El joc inclou una eina d'edici cridada Aurora Toolset que amplia enormement les seves possibilitats ja que permet la creaci de mapes o fins i tot mduls de joc complets de forma fcil. Aix permet no solament viure l'experincia com jugador sin menjo Dungeon Master, en la qual no es viu l'experincia unipersonal sin la del controlador de tot l'ambient i infraestructura del joc.

La histria. 

La ciutat de Neverwinter/Noyvern est en quarantena. Una terrible epidmia cridada La Mort Alullant (similar a la pesta negra que va assolar Europa en el s. XIV) est causant estralls entre la poblaci, i els clergues de la ciutat sn incapaces de trobar una cura per a la mateixa. En un intent desesperat, demanen ajuda al savi Khelben "Encalla Negra" de Aiges Profundes, el qual envia A Noyvern quatre criatures mgiques a partir de les quals es fabricar la cura per a tan terrible malaltia. 

Les criatures queden sota la custdia de l'Acadmia d'Herois de Noyvern, en el districte Niu del captaire de la ciutat. Aqu s on comena la nostra histria, doncs casualment acudim des de lluny per a auxiliar a la ciutat, i se'ns allotja all. Durant la nostra estada, l'Acadmia s atacada per unes forces desconegudes que irrompen per a segrestar a les criatures. La paladina elfa que dirigeix el centre, Lady Aribeth de Tylmarande, ens demanar que recuperem les criatures i les retornem al Temple de Tyr, on es realitzar el ritual de creaci de la cura. 

Una vegada recuperem all que va ser robat, comena el ritual de mans de Aribeth, de la seva proms Fenthick, un polmic sacerdot de Yelmo cridat Deshter i altres clergues, davant la presncia de Lord Nasher, mxim mandatari de la ciutat, que tamb est afectat per la Mort Aullante. Una vegada creada la cura, i sense intervenir paraula, Deshter traeix als seus camarades robant la poci curativa. s seguit per Fenthick a travs d'un portal, creient tots que tamb s un trador, quan l'nica cosa que desitja s fer entrar en ra al seu amic, que resulta que actua per mandat d'una estranya secta. Desprs de vncer tu al yelmita i recuperar la poci, Desther i Fenthick sn jutjats per Alta Traci i executats davant una torba assedegada de sang. Aquest fet marca els esdeveniments posteriors, doncs neix en Aribeth un sentiment d'ira contra la ciutat a la qual va ajudar, que aix li va pagar l'esfor (executant a la seva parella). 

La ciutat a poc a poc va recobrant la calma. Ara l'important s trobar a la secta que ha provocat la Mort Aullante, esbrinar perqu i fer-los pagar el dany causat. Per a aix et trasllades amb el teu grup, amb Aribeth i amb l'espia Aarin a Port Final, on s'iniciar una recerca exhaustiva de totes les regions confrontants a Noyvern, a la recerca de qualsevol vestigi que apunti a l'existncia d'una secta. Tot apunta en direcci a la ciutat de Luskan, i ms concretament a la Germanor Arcana de la ciutat. El liche que la dirigiria (al com arribes desprs de no pocs esforos) t'informa que un tal Maugrim s'ha fet amb el control de la Germanor i que ha deslligat el caos en Luskan para fer-se amb el poder. El seu objectiu s llanar a l'exercito luskanita sobri Noyvern a la recerca d'un artefacte al que criden La Pedra Origen. En ella es troben els supervivents d'una antiga raa cridada "La raa creadora", amb aspecte d'homes llangardaix per amb un poder infinitament major, que van viure milers d'anys enrere i van governar fins i tot als Dracs, per van caure a causa d'un canvi climtic. Tots ells estan governats per Morag, una hechicera que exerceix el seu enorme poder a travs de la secta de Maugrim. Desprs de contar-nos aix, el Liche ens deixa passar, sense oposar resistncia, a les teulades de la torre on es troba Maugrim, doncs vol que ho destrum perqu aix ell pugui recuperar l'adrea de la Germanor. En les teulades veiem a Maugrim, a un avatar de la Regna Morag, i a Aribeth (a la qual es creia morta o desapareguda) jurant-los fidelitat i prometent-los dirigir als ejercitos de Luskan sobri Noyvern. Abans de poder-los fer gens, desapareixen davant la nostra vista. 

Si Maugrim obri la Pedra Origen, els pobles lliures tornaran a ser sotmesos a la voluntat de la Raa Creadora. Sabem ara que all que l'enemic cerca, la Pedra Origen, es troba sota el castell de Lord Nasher en Noyvern, i que per a activar aquesta pedra fan falta uns artefactes millenaris anomenats Paraules de Poder, pel que s'iniciar una carrera contrarellotge entre els fidels a Noyvern i la Secta de Maugrim per trobar-les. L'acci es trasllada a un llogaret de brbars cridada Pou de Beorunna, amb alguns moments emblemtics com la lluita contra la Sierpe Vermella Klauth. Desprs de fer el nostre treball tan b com sigui possible i recuperar 3 de les 4 Paraules de Poder, vam regressar a Noyvern para ajudar en la defensa de la mateixa. All ens informa Aarin que la quarta paraula est en poder de Maugrim, i que si volem recuperar-la haurem d'anar a per ell. Tal dit tal fet, vam iniciar la recerca d'un amagatall secret enmig d'una batalla molt sagnant i en la qual no faltaran els combats contra enemics de tota classe, inclosa la prpia Aribeth (a qui podrem triar desprs de vncer-la si volem deixar-la amb vida o no). Desprs de trobar al causant de tantes hores de joc i matar-lo sense contemplacions, vam recuperar l'ltima Paraula i vam regressar al castell. 

Prenem la decisi d'entrar en la Pedra Origen i acabar d'arrel amb el problema, destruint a Morag i a qui se'ns posi per davant. En la Pedra Origen ens trobem amb l'equivalent de Aribeth d'altre mn i ens proporciona una ajuda momentnia (com una espcie de redenci per part de  nostra  Aribeth). Mentre, l'exrcit enemic es veu confs i desmoralitzat al quedar-se sense lders, i la milcia de Noyvern no triga en tirar-lo de la ciutat, triomfant novament la Justcia i l'Ordre, i regressant una vegada ms la pau a Noyvern. 

Expansions i seqeles. 

Existeixen dues expansions oficials del joc original (Shadows of Undrentide i Hordes of the Underdark), a ms de cinc mduls comercials denominats Premium Modulis amb aventures independents (Witch's Wake, Shadow Guard, Kingmaker, Pirates of the Sword Coast, i Infinite Dungeons). Aix mateix, sn molts altres els mduls creats per la comunitat de jugadors. 

Existeix un conjunt de complements creat per la comunitat de Neverwinter Nights, CEP (Community Expansion Pack), el qual s necessari per a diversos mduls del joc que circulen per Internet. 

T una continuaci, Neverwinter Nights 2, publicat el 7 de novembre de 2006 a Espanya. 

Vegeu tamb.
 Neverwinter Nights 2;
 Llista de personatges de Neverwinter Nights;
 Baldur's Gate;
 Baldur's Gate 2;
 Icewind Dale;

Referncies.


 


Enllaos externs.
 Web oficial de NWN;
 NWN Vault, la web ms gran amb contingut creat per usuaris;
 NeverwinterConnections.com, Matchmaking site for NWN online multi-player gaming;

Referncia i utilitat;
 Wikia t un wiki del Neverwinter Nights;
 NWN Lexicon Scripting Reference;
 NWmax 3d modeling software for gmax and 3dsmax;
 DVD/CD Install Script for Linux;

Recursos generals;
 El videojoc a MobyGames;

Relacionat;
 'Neverending Nights' - Machinima Series Using the Neverwinter Nights;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353165" title="Edats de l'Home" nonfiltered="3241" processed="3226" dbindex="138261">
Les Edats de l'Home s un tema recurrent a la mitologia de diversos indrets que explica l'evoluci de la histria, de manera que hi ha diversos perodes o etapes civilitzadores (que no es corresponen amb els histrics reals). A diferncia de la concepci de progrs o millora, aquest mite sol considerar que el present s una poca de decadncia enfront una edta daurada anterior. El document ms important que reflecteix aquest tema s l'obra d'Hesode Els treballs i els dies, per apareix en moltes altres fonts.

Versions.
Hesode contempla cinc grans edats: edat d'or,  de plata, de bronze, heroica i de ferro (la seva). La primera correspon a la convivncia entre ssers humans i dus, la segona correspon a la humanitat sota el govern de Zeus, la de bronze equival a les gran guerres gregues, l'heroica (l'nica que suposa una revifada o progrs) s la prpia de la Guerra de Troia i la de ferro est marcada per la falta de veneraci a la divinitat i la corrupci en els costums. Ovidi a Les Metamorfosis incliu tamb aquesta histria, per redueix les edats a quatre, suprimint l'heroica. A la Bblia, al llibre de Daniel, apareix una esttua que representa aquestes quatre edats.

La tradici oriental t un mite anleg. Segons l'hinduisme, la civilitzaci passa per quatre edats, que alternen cadascuna un perode d'esplendor i un de decadncia, durant 12000 anys. L'edat contempornia equivaldria a un ascens en el bronze, com prova l'auge de la tecnologia. La principal diferncia amb els clssics grecollatins s aquest carcter cclic, que inspira idees com l'etern retorn de Nietzsche, entre d'altres.

El canvi entre edats es pot produir de manera natural per acostuma a haver-hi un cataclisme on els dus destrueixen la humanitat per la seva impietat. Aquests creacions successives es troben tamb als pobles americans, on en comptes de metalls les edats es caracteritzen per aliments i materials de la terra, com el fang o el blat. 

L'edat d'or.
L'edat d'or segueix a la Creaci de l'home i s'associa amb la innocncia i la felicitat (en una mena d'allegoria amb la infncia humana). Per als romans aquesta edat estava marcada tamb per l'absncia de temps (sempre era primavera), que s el que pot alterar i degenerar les coses.

Aquesta edat s'assimila a un estil de vida buclic i pastoril (a un indret com l'Arcdia), recreat en gneres com l'gloga, lluny de la ciutat que s smbol de pecat (aquesta associaci camp-virtut enfront urbs-vici s recurrent al llarg de la histria de la cultura). Hi havia pocs homes, que vivien sense necessitat de treballar per l'abundncia de recursos i en una igualtat perfecta (des de llavors una de les metes de la utopia poltica), com destaquen els textos hinds.

Pel que fa a la cultura judeo-cristiana, l'edat d'or s'identifica amb l'estada al Parads d'Adam i Eva. Es mantenen els tpics: els dos van nus (innocents, de fet s l'nsia de coneixement la que els porta a cometre el pecat original), no pateixen dolor, tot el mn s al seu abast i l'entorn s campestre. Lhybris o orgull excessiu porta a la prdua d'aquests privilegis.

Relats posterios, com els nrdics que tracten de la gullaldr reprodueixen aquest mite, que apareix a nombroses obres de fantasia. Per extensin s'aplica el terme "edat d'or" a perodes d'auge cultural de diferent nacions, essent l'edat de plata la segona en importncia.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353168" title="Cualac" nonfiltered="3242" processed="3227" dbindex="138262">

Cualac s un gnere de peixos de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Espcies.

 Cualac tessellatus  ;

 Referncies .



Bibliografia.

 Miller R. R. 1956. A new genus and species of cyprinodontid fish from San Luis Potosi, Mexico, with remarks on the subfamily Cyprinodontinae. Occas. Pap. Mus. Zool. Univ. Mich. Nm. 581. 1-17.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;
 Encyclopedia of Life ;
 AQUATAB.NET;
 BioLib ;
 MarineSpecies.org ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353169" title="Neverwinter Nights 2" nonfiltered="3243" processed="3228" dbindex="138263">

Neverwinter Nights 2 (NWN2) s un videojoc de rol desenvolupat per Obsidian Entertainment i publicat el 3 de novembre de 2006 per Atari. s la seqela de Neverwinter Nights (NWN) de BioWare, un reeixit joc basat en el sistema Dungeons & Dragons. NWN estava basat en les regles de la 3a edici de Dungeons & Dragons, per NWN2 ho estar en la v3.5 (tamb coneguda com la 3a edici revisada), excepte alguns canvis per a adaptar-lo a un videojoc en temps real. 

 Producci, promoci i publicaci . 

L'original Neverwinter Nights va ser desenvolupat per BioWare. El juliol del 2004 Obsidian Entertainment va anunciar que ells havien comenat la producci de la seqela. Obsidian va ser fundada per membres de la dissolta Black Isle Studios, qui havien treballat amb BioWare en la srie Baldur's Gate. Al desembre del 2004 Obsidian va publicar Star Wars: Cavallers de l'Antiga Repblica 2: Els Senyors Sith, seqela d'altre joc de BioWare. NWN2 s'ha comenat a construir fent s d'una nova versi reescrita i actualitzada del motor Aurora Toolset de NWN, ara anomenat Electron Toolset. BioWare proporciona l'assistncia tcnica per al motor. 

La seqela ser noms per a Windows, al contrari del seu predecessor que tamb corre en Linux i Mac OS X. 

La publicaci estava prevista inicialment en algun dia del 2006. El 12 d'abril de 2006, un portaveu d'Obsidian va dir que la publicaci ms imminent podria ser al setembre de 2006. Finalment, la web oficial del joc ho va anunciar per al 20 d'octubre de 2006. De nou, va sofrir un altre retard, considerant-se com ltima data de publicaci el 3 de novembre de 2006. Per, arribat aquest dia, i pel que sembla per un problema de distribuci, es va retardar al dia 8, quan es va posar a la venda en la major part d'Espanya, encara que alguns llocs van haver d'esperar fins al dia 9 o 10 per a poder adquirir la versi normal aix com alguna de les dues de colleccionista. 

Encara que previst per a l'abril del 2006, el lloc web oficial va ser llanat el 28 de mar de 2006, contenint molt poca informaci nova. 

En les entrevistes que han ofert els desenvolupadors, comenten que han estat molt compromesos amb el seu treball i estan convenuts que la comunitat de jugadors gaudir del joc. Les primeres captures de pantalla oficials del joc van ser redudes imatges en blanc i negre de models simples i van ser publicats en el manual del joc d'ordinador Dragonshard d'Atari, publicat el setembre del 2005. 

Les primeres captures de pantalla a color i a grandria completa van aparixer en exclusiva en un article del suplement de desembre del 2005 de PC Gamer Magazine, encara que ja circulaven extraoficialment des del 10 d'octubre de 2005. La reacci en aquest moment a aquestes captures de pantalla per la comunitat va ser bastant positiva. 

Diverses captures i vdeos de baixa resoluci van aparixer en les setmanes prvies i durant el Electronic Entertainment Expo de 2006 (I3 2006). El ms notable, un triler oficial que va ser publicat en el website oficial poc abans de l'esdeveniment. 

Al contrari que els vdeos de baixa qualitat que circulen per Internet, el triler no mostrava seqncies del joc, sin la introducci cinemtica del mateix.

 Equip de producci . 
Feargus Urquhart - CEO (Chief Executive Officer) ;
Frank Kowalkowski - Programador en cap;
Josh Sawyer - Dissenyador en cap;
Ferret Baudoin - Dissenyador en cap - Va abandonar al mar del 2006 per a entrar a BioWare. ;
Tramell Ray Isaac - Artista en cap ;
Darren Monohan - Productor ;

 Caracterstiques . 
Lo segent s una llista de caracterstiques les quals han estat confirmades o excloses. Aquesta informaci ha estat compilada des dels frums del lloc web oficial de NWN2. 

 General . 
 Videojoc ;
 Molt similar al joc original.
 Regles de Dungeons & Dragons actualitzades de la v3 a la v3.5. ;
 Programari especfic ;
 Noms per a Windows. ;
 Motor de renderitzat de grfics completament reescrit (Electron Toolset). ;
 s de DirectX 9 de Microsoft i Pxel Shader 2.0a, 2.0b i 3.0. Encara que n'hi ha prou amb 2.0 per a jugar b el joc amb una targeta de vdeo de 128 MB.

 Client . 
 Interfcie ;
 Interfcie del joc i controls de cmera ms flexibles i personalitzables. ;
 Les finestres poden escalar-se, personalitzar-se, i arrossegar-se via XML. ;
 Les icones de l'inventari sn ara de la mateixa grandria. ;
 L'original sistema de men radial ara s reemplaat per un sistema de men contextual similar al del jugo Fallout 2 ;
 Suport de grup ;
 Suport multi-jugador. ;
 El control de grup ha estat millorat amb un control de grup absolut confirmat amb fins a 3 PNJ s (Personatges No Jugadors). ;
 El sistema de grup s'ha revisat per a incloure 'companys' millor que 'mercenaris'. Les ordres ara sn ms fcils d'implementar. ;
 Creaci de personatge ;
 Personalitzaci de personatge millorada. ;
 Escalament de personatges i monstres. ;
 S'ha aprofundit ms en les personalitzacions de l'inventari. ;
 Suport per a subraces. ;
 Els retrats s'han retirat i reemplaat amb avatars 3D del jugador, similar a Star Wars: Cavallers de l'Antiga Repblica 2: Els Senyors Sith. ;
 Segueixen estant totes les classes base de NWN. ;
 S'afegix la classe base Bruixot (Warlock). ;
 Es confirma que els personatges poden triar ara fins a 4 classes en comptes de ;
 3 . Es mantenen totes les classes de prestigi de NWN (excepte el Canviant que ha estat retirat). ;
 Afegit el Brib Arc. ;
 Confirmat Campi de Torm renombrado menjo Campi Div. ;
 Sortilegis d'alt nivell com Detenir el Temps no seran inclosos. ;
 Els personatges poden desenvolupar-se fins al nivell 20 ;
 Habilitats ;
 S'ha implementat un sistema de fabricaci d'objectes ms complet usant les habilitats apropiades. ;
 La personalitzaci visual d'armes i armadures pot fer-se noms quan l'objecte s'hagi creat.

 Eina de creaci . 
 Deixa d'anomenar-se Aurora Toolset. El seu nou nom s Electron Toolset. ;
 Completament reescrito en C#. ;
 Millorat per a permetre l'obertura de multiples finestres simultaneamente. ;
 Permet dissenyar mduls particulars i distribuir-los a uns altres o allotjar-los en Internet per a jugar online. ;
 Els dilegs i els scripts de NWNScript podran importar-se de Neverwinter Nights. ;
 L's de heightmap substitux ara als conjunts de rajoles (tilesets) en les rees exteriors. ;
 Es fa s del programari SpeedTree per a la generaci de vegetaci.

Referncies.


Enllaos externs.

Oficial;
 Neverwinter Nights 2 - Web oficial;
 Neverwinter Nights 2 - Frum oficial;
 Neverwinter Nights 2 - Frums d'Atari;

Wikis;
  (anteriorment nwn2wiki.org);

No oficial ;
 Neverwinter Connections;
 Sorcerer's Place Neverwinter Nights 2 coverage & online walkthrough  ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353170" title="Sakura (desambiguaci)" nonfiltered="3244" processed="3229" dbindex="138264">

Sakura, cirerer ornamental i les seves flors, tradicional al Jap.
Nom propi japons:
Sakura, la caadora de cartes, manga, anime i pellcula.
Sakura Haruno, personatge del manga i anime Naruto.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353173" title="Cubanichthys" nonfiltered="3245" processed="3230" dbindex="138265">

 Cubanichthys   s un gnere de peixos de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Espcies.

Cubanichthys cubensis ;
Cubanichthys pengelleyi ;

 Referncies .



Bibliografia.

 Hubbs C. L. 1926. Studies of the fishes of the order Cyprinodontes. VI. Misc. Publ. Mus. Zool. Univ. Mich. Nm. 16. 1-86.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;
 Encyclopedia of Life ;
 AQUATAB.NET ;
 BioLib ;
 MarineSpecies.org ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353174" title="Silvia Jato" nonfiltered="3246" processed="3231" dbindex="138266">
Silvia Jato (Lugo,6 de juny de 1971 . s una presentadora de televisi gallega. 
Va estudiar cincies empresarials i econmiques per la Universidad CEU San Pablo.
Va comenar la seva carrera en els mitjans com model i va participar en Miss Espanya, guanyant els ttols de Primera Dama d'Honor (1989) i Miss Europa, els de Primera Dama d'Honor, Miss Fotogenia i Miss Simpatia (1991). 
Est casada i t dos fills.
TV.
1990:"Sabor a ti" TVG (Televisi Autonmica de Galcia);
1991:"Sabor 92",TVG;
1991:"Gala pro-Bosnia",TVG;
1991:"Gala Santiago de Compostela, Capital Cultural Europea del ao 2000", TVG;
1995:"Gala moda Pazo de Marin", TVG;
1995-1996: "Pasarela de Estrellas", TVG;
1996:"Gala de Nochevieja", Antena 3 Televisin;
1996:"Gala moda Pazo de Marin", TVG;
1997:En Antena, Antena 3: amb Ins Ballester.
1997:Noche de Impacto, Antena 3: amb Carlos Garca Hirschfeld.
1999-2000: Mrame, Antena 3;
2000-2005: Pasapalabra, Antena 3;
2004:Pelopicopata, Antena 3;
2004:Los Ms, Antena 3, amb Arturo Valls.
2005:Gala de Nochevieja, Antena 3;
2006:"All t", Telecinco, substituint a Jess Vzquez.
2007: Por la maana, TVE, substituint a Ins Ballester. ;
2007: concunsant de El club de Flo, La Sexta.
2008: Fifty Fifty, Cuatro;
 Enllas  .
 Vertele.com: Entrevista (17/07/2007);
 Deia Entrevista (24/03/2007);
 20 Minutos: Entrevista (20 /07/2006);
Silvia Jato in the IMDB;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353175" title="Nataci als Jocs Olmpics d'estiu de 1900 - 200 metres per equips" nonfiltered="3247" processed="3232" dbindex="138267">

Els 200 metres per equips masculins va ser una de les proves de nataci que es van disputar als Jocs Olmpics de Pars de 1900. La competici tingu lloc el 12 d'agost de 1900, amb la presncia de 20 nedadors representants de 2 nacions. 

Es disputaren quatre sries amb cinc nedadors a cadascuna d'elles. La manera de puntuar els nedadors fou una mica estranya ja que cada nedador rebia els punts depenent de la posici obtinguda a la seva srie. Els cinc nedadors de la primera srie rebien entre 1 i 5 punts, sent la menor puntuaci pel vencedor. Als de la segona srie se'ls atorgava entre 6 i 10 punts, entre 11 i 14 als de la tercera i entre 15 i 18 als de la quarta. Hi hagu dos nedadors que no van nedar i reberen 20 punts cadascun. Els punts obtinguts pels cinc nedadors eren sumats i aquest era el resultat de l'equip, guanyant el que feia menys punts. Aquest estrany sistema don ventatge a l'equip alemany que tenia tres nedadors a la primera srie i perjudicava l'equip de Pars, amb tres nedadors a la quarta srie. 

Si la puntuaci s'hagus obtingut a partir dels temps de cada nedador la primera i darrera posici no haguessin variat, per s la segona i tercera que s'haurien intercanviat.

Medallistes.


Resultats.
Sries.

Srie 1


Srie 2


Srie 3


Srie 4


No van sortir
Els segnets dos nedadors no van prendre la sortida a la seva srie, amb la qual cosa van rebre la puntuaci mxima: 20 punts.
 Herbert von Petersdorff, Deutscher Schwimm-Verband Berlin;
 Houben, Pupilles de Neptune de Lille;

Resultats dels equips.
La final es disput el 12 d'agost de 1900.



Notes.


References.
 Informe Olmpic Oficial;
 ;
 ;
 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353177" title="PCI Express" nonfiltered="3248" processed="3233" dbindex="138268">

PCI Express (PCIe abreviat),anteriorment conegut per les sigles 3GIO, 3rd Generation I/O, s un estndard de bus informtic, el qual inclou el protocol i l'arquitectura per capes que permet targetes d'expansi.

s un nou desenvolupament del bus PCI que usa els conceptes de programaci i els estndards de comunicaci existents, per es basa en un sistema de comunicaci srie molt ms rpid. Va ser creat per Intel el 2004, desprs de retirar-se del sistema Infiniband, per substituir el bus PCI, el PCI-X i l' AGP, en els seus inicis el projecte del nou estndard va rebre el nom d'Arapahoe. T la mateixa interfcie de software que el PCI, per les targetes sn fsica i electrnicament incompatibles, i transmet les dades en srie (a diferncia del PCI que s parallel).

PCI Express no t res a  veure amb PCI-X que s una evoluci del bus PCI a la que s'aconsegueix augmentar l'ample de banda mitjanant l'increment de la freqncia, arribant a ser 32 vegades ms rpid que el PCI 2.1. La seva velocitat s major que PCI Express, per presenta l'inconvenient que a en installar ms d'un dispositiu la freqncia base es redueix i perd velocitat de transmissi. 

El bus PCIe est estructurat com enllaos punt a punt, full duplex, treballant en srie. Cada slot d'expansi porta 1, 2, 4, 8, 16 o 32 enllaos de dades entre la placa base i la targeta connectada. 32 enllaos de 250 MB/s (32x) donen el mxim d'ample de banda, 8 GB/s en cada direcci per PCIe 1.1.

El 15 de gener del 2007, es va anunciar la disponibilitat de l'especificaci PCI Express 2.0, que dobla l'ample de banda estndard del bus de 2,5 Gbit/s a 5 Gbit/s i en el que un connector 32x pot transferir 16 GB/s en cada direcci.

L'any 2007, PCI Express va substituir AGP com a interfcie estndard per targetes grfiques en ordinadors nous. Les marques Ati Technologies i nVIDIA, entre altres, ofereixen targetes grfiques PCIe.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353186" title="Cyprinodon" nonfiltered="3249" processed="3234" dbindex="138269">



 Cyprinodon   s un gnere de peixos de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Espcies.

Cyprinodon albivelis .
Cyprinodon alvarezi .
Cyprinodon arcuatus .
Cyprinodon artifrons .
Cyprinodon atrorus .
Cyprinodon beltrani .
Cyprinodon bifasciatus .
Cyprinodon bobmilleri .
Cyprinodon bondi .
Cyprinodon bovinus .
Cyprinodon ceciliae .
 Cyprinodon dearborni .
 Cyprinodon diabolis .
Cyprinodon elegans .
 Cyprinodon eremus .
Cyprinodon esconditus .
Cyprinodon eximius .
Cyprinodon fontinalis .
 Cyprinodon higuey .
 Cyprinodon hubbsi .
Cyprinodon inmemoriam .
 Cyprinodon labiosus .
 Cyprinodon laciniatus .
 Cyprinodon latifasciatus .
  Cyprinodon longidorsalis .
  Cyprinodon macrolepis .
 Cyprinodon macularius .
 Cyprinodon maya .
Cyprinodon meeki .
  Cyprinodon nazas .
  Cyprinodon nevadensis nevadensis .
Cyprinodon nevadensis amargosae .
 Cyprinodon nevadensis calidae .
 Cyprinodon nevadensis mionectes .
 Cyprinodon nevadensis pectoralis .
 Cyprinodon nevadensis shoshone .
 Cyprinodon nichollsi .

  Cyprinodon pachycephalus .
  Cyprinodon pecosensis .
  Cyprinodon pisteri .
 Cyprinodon radiosus .
 Cyprinodon riverendi .
  Cyprinodon rubrofluviatilis .
 Cyprinodon salinus salinus .
 Cyprinodon salinus milleri .
 Cyprinodon salvadori .
Cyprinodon simus .
 Cyprinodon tularosa .
 Cyprinodon variegatus variegatus .
 Cyprinodon variegatus baconi .
 Cyprinodon variegatus ovinus .
Cyprinodon verecundus .
Cyprinodon veronicae .;

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;
 Encyclopedia of Life ;
 AQUATAB.NET ;
 BioLib ;
 MarineSpecies.org ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353188" title="Harry Dean Stanton" nonfiltered="3250" processed="3235" dbindex="138270">

Harry Dean Stanton (14 de juliol de 1926) es un actor estatunidenc de caracterstica expressi seca i continguda.	

Stanton va nixer a West Irvine, Kentucky. Desprs d'allistar-se en la Segona Guerra Mundial, va tornar a la Universitat de Kentucky per estudiar periodisme; all va comenar a fer teatre participant en l'obra Pygmalion. Poc desprs, es traslladaria a Califrnia per a estudiar en la prestigiosa Pasadena Playhouse i en teatre infantil.

El seu debut en el mn del cinema va ser en la pellcula Tomahawk Trail (1957) i, a partir d'aqu, entre els anys 50 i 60, va comenar a aparixer regularment en pellcules blliques i westerns. De fet, aquesta gran experincia en la guerra i en el cinema fa que els papers de Stanton en pellcules de renom com La llegenda del indomable (1967), Els violents de Kelly(1970), Dillinger (1973) o Alien, el vuit passatger (1979) resultin molt versemblants. Aquestes caracteritzacions van cridar l'atenci a Wim Wenders, que va contar amb l'actor pel paper protagonista de Travis en el film Paris, Texas (1984), guanyadora de la Palma d'Or en el Festival de Cinema de Cannes.

Amb ms de 100 pellcules i 50 treballs per a televisi, Stanton ha seguit treballant fins a l'actualitat i les seves recents intervencions es poden recordar en Por i fstic en Les Vegas (1998) o La milla verda (1999). A ms, Stanton t una banda anomenada "The Harry Dean Stanton Band" en la qual toca la guitarra. Regularment toca temes jazz, pop]], i tex-mex en la zona de Los Angeles i en el bar d'Hollywood 'Jack's Sugar Shack'. 

L'actor ha treballat molt sovint amb directors com Sam Peckinpah, John Milius, David Lynch i Munti Hellman.

Filmografia.
La conquesta de l'Oest (1962);
Ride in the Whirlwind (1966);
The Hostage (1966);
Cool Hand Luke (1967);
Kelly's Heroes (1970);
Two-Lane Blacktop (1971);
Cisco Pike (1972);
Dillinger (1973);
Up in Smoke (1973);
Pat Garrett & Billy the Kid (1973);
Where the Lilies Bloom (1973);
The Godfather Part II (1974);
Cockfighter (1974);
Farewell My Lovely (1975);
The Missouri Breaks (1976);
Renaldo and Clara (1978);
Straight Time (1978);
Wise Blood (1979);
The Rose (1979);
Alien (1979);
Deathwatch (La Mort en Direct) (1980);
The Black Marble (1980);
Private Benjamin (1980);
UFOria (1981);
Escape from New York (1981);
Young Doctors in Love (1982);
Christine (1983);
Paris, Texas (1984);
Red Dawn (1984);
Repo Man (1984);
The Care Bears Movie (1985);
One Magic Christmas (1985);
Fool for Love (1985);
Pretty in Pink (1986);
The Last Temptation of Christ (1988);
Stars and Bars (1988);
Wild at Heart (1990);
Twin Peaks: Fire Walk with Me (1992);
Hotel Room (1992);
Never Talk to Strangers (1995);
The Band - The Authorized Video Biography (1995; com a narrador);
Down Periscope (1996);
She's So Lovely (1997);
Fire Down Below (1997);
Fear and Loathing in Las Vegas (1998);
The Mighty (1998);
The Straight Story (1999);
The Green Mile (1999);
The Pledge (2001);
The Man Who Cried (2001);
Sonny (2002);
Straight to Hell: The Alex Cox Collection (2003);
The Big Bounce (2004);
The Wendell Baker Story (2005);
Alien Autopsy (2006);
You, Me and Dupree (2006), (uncredited);
Inland Empire (2006);
Alpha Dog (2007);
The Open Road (2008);
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353191" title="Floridichthys" nonfiltered="3251" processed="3236" dbindex="138271">

 Floridichthys   s un gnere de peixos de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Espcies.

Floridichthys carpio .
Floridichthys polyommus .;

 Referncies .



Bibliografia.

 Hubbs C. L. 1926. Studies of the fishes of the order Cyprinodontes. VI. Misc. Publ. Mus. Zool. Univ. Mich. Nm. 16. 1-86.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;
 Encyclopedia of Life ;
 AQUATAB.NET ;
 BioLib ;
 MarineSpecies.org ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353194" title="Premi Sambori" nonfiltered="3252" processed="3237" dbindex="138272">


El Premi Sambori s un concurs de narrativa dirigit als centres educatius del Pas Valenci que t com a objectiu promoure i difondre l s del valenci dins l mbit educatiu, a ms d incentivar la creativitat artstica i imaginativa de les xiquetes i els xiquets valencians. La convocatria d'aquest concurs es fa a tots i cadascun dels centres d'ensenyament, pblics i privats, del Pas Valenci.

La Fundaci Sambori organitza aquest premi des de 1998, i en 2008 ha comptat amb la participaci de 69.430 alumnes, 498 centres i 3.292 mestres, la qual cosa el converteix en el premi literari amb ms participants d'Europa.

Des de 2004 tamb convoca, junt als departaments de normalitzaci lingstica de les universitats valencianes, el Concurs Universitari de Narrativa Sambori, i amb mnium Cultural promou des de 2006 el Premi Sambori mnium al Principat de Catalunya.

Enllaos externs.

  Pgina web del Premi Sambori;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353196" title="Eduard Fernndez i Serrano" nonfiltered="3253" processed="3238" dbindex="138273">

Eduard Fernndez i Serrano es un actor catal nascut el 25 d'agost de 1964 a Barcelona.

Ha combinat treballs a teatre, cinema i televisi, i s'ha guanyat un creixent reconeixement i popularitat interpretant papers de perdedors, antiherois i personatges introvertits.

Destaca en teatre el seu paper a Els Joglars durant quatre anys. En cine va ser molt alabada la seva interpretaci a Los lobos de Washington mentre que pellcules com Alatriste o El mtodo han augmentat la seva popularitat i reconeixent.

Eduard Fernndez va guanyar el premi Goya com a millor actor per Fausto 5.0 i com a millor actor de repartiment per En la ciudad.

 Filmografia parcial .
3 das (Francisco Javier Gutirrez, 2008).
Alatriste (Agustn Daz Yanes, 2006).
Ficci (Cesc Gay, 2006).
Obaba (Montxo Armendriz, 2005).
El mtodo (Marcelo Pieiro, 2005).
Hormigas en la boca (Mariano Barroso, 2005).
Cosas que hacen que la vida valga la pena (Manuel Gmez Pereira, 2004).
En la ciudad (Cesc Gay, 2003).
El embrujo de Shanghai (Fernando Trueba, 2002).
Smoking room (Roger Gual, Julio D.Wallovits, 2002);
Son de mar (Bigas Luna, 2001).
Faust 5.0 (2001).
Los lobos de Washington (Mariano Barroso, 1999).

 Premis .

 Premi Barcelona de Cinema a millor actor per Ficci (2007);
 Premi Uni d'Actors a millor actor de repartiment per En la ciudad (2003);

Premis Goya.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353198" title="Stigand" nonfiltered="3254" processed="3239" dbindex="138274">


Stigand (mort el 1072) fou un clergue angls de l'Anglaterra de la pre-conquesta normanda. El 1020 ja tenia el crrec de capell i conseller reial. Fou nomenat bisbe d'Elmham el 1043, i posteriorment Bisbe de Winchester i Arquebisbe de Canterbury. Stigand fou el conselles de diversos membres de les dinasties reials angleses Anglosaxona i Normanda, al servei de sis reis successius. Fou excomunicat per diversos papes pel seu pluralisme, ocupant alhora les seus de Winchester i Canterbury. Fou finalment deposat el 1070, i les seves finques i fortuna personal foren confiscades per Guillem el Conqueridor. Stigand fou empresonat a Winchester, on mor sense haver recuperat la llibertat.

Enllaos externs.
Prosopografia de l'Anglaterra Anglosaxona: Stigand ;
Personatges del Taps de Bayeux ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353202" title="Italia Federale" nonfiltered="3255" processed="3240" dbindex="138275">
Italia Federale (If) fou un moviment poltic itali fundat el 22 d'octubre de 1996 per Irene Pivetti desprs de la seva expulsi de la Lliga Nord el 12 de setembre precedent.

El 29 de gener de 1998 Italia Federale va confluir en el Rinnovamento Italiano.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353204" title="Recopa asitica de futbol" nonfiltered="3256" processed="3241" dbindex="138276">
La Recopa asitica de futbol fou una competici futbolstica organitzada per la Confederaci Asitica de Futbol (AFC) i que disputaven els campions de les copes domstiques de les federacions afiliades.

S'inici l'any 1991. El vencedor disputava la supercopa asitica de futbol contra el guanyador de la Copa asitica de clubs campions. La competici es fusion amb la copa asitica de campions la temporada 2002/03 per crear la Lliga de Campions de l'AFC.

Historial.


Palmars.
Per naci.



Per club.

1 inclou Nissan FC.
2 Yokohama Flgels es fusion amb Yokohama Marinos esdevenint Yokohama F. Marinos el 1999.

Enllaos externs.
 RSSSF;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353205" title="(S)avis" nonfiltered="3257" processed="3242" dbindex="138277">
(S)avis fou un programa d'entrevistes de TV3 que s'emet per la primavera de 2008. Les entrevistes es feren a 13 avis i savis dels ltims 50 anys de Catalunya. Estava dirigit per Marc Roma.

 Els entrevistats .

Vicen Ferrer;
Jordi Pujol;
Fabian Estap;
Rosa Regs;
Josep Benet;
Federico Mayor Zaragoza;
Moiss Broggi;
Josep Maria Castellet;
Jordi Sabater Pi;
Neus Catal;
Vicente Aranda;
Oriol Bohigas;
Montserrat Carulla;

 Els periodistes .

Mnica Terribas;
Albert Om;
Ramon Pellicer;
Josep Cun;
Manel Fuentes;
Nria Sol;
Carolina Ferre;
Xavier Bosch;
Xavier Graset;
Emili Manzano;
Manuel Campo Vidal;
Cristina Puig;
Enric Calpena;

 Enllaos externs .

 Lloc web oficial;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353210" title="Supercopa asitica de futbol" nonfiltered="3258" processed="3243" dbindex="138278">
La Supercopa asitica de futbol fou una competici futbolstica organitzada per la Confederaci Asitica de Futbol (AFC) i que disputaven els campions de la Copa asitica de clubs campions i de la Recopa asitica de futbol.

S'inici l'any l'any 1995 i finalitz el 2002 desprs que els dos grans torneigs es fusionessin per formar la Lliga de Campions de l'AFC.

Historial.


Palmars per nacions.


Enllaos externs.
 RSSSF;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353211" title="Paramaribo" nonfiltered="3259" processed="3244" dbindex="138279">


Paramaribo, s la capital de Surinam. La ciutat es troba en el districte de Paramaribo, a la vora del riu Surinam, aproximadament a 15 quilmetres de la costa de l'Oce Atlntic. La poblaci de la ciutat ronda els 250.000 habitants. Els seus habitants solen referir-se a ella com Par'bo.

Histria.

Els primers europeus en colonizar la zona van ser els holandesos, que van obrir un lloc comercial a la zona. No obstant aix, el 1630 Paramaribo va ser presa pels britnics, per a en 1650 passar a ser la capital de la nova colnia britnica. La zona va canviar de mans diverses vegades entre el Regne Unit i els Pasos Baixos, estan en mans holandeses el 1667, i des de 1815 fins a 1975, any en el qual Surinam va assolir la independncia de la seva metrpoli. La majoria dels habitants de la ciutat sn d'origen indi, indgena, afric i holands. 

Al gener de 1821 un incendi en el centre de la ciutat va destruir ms de 400 cases i edificis. Un altre incendi, aquest al setembre de 1832 va destruir 46 cases en la part occidental del Waterkant.

Economia.

Paramaribo exporta bauxita, canya de sucre, arrs, cacau, caf, rom i fustes tropicals. A la ciutat s'elabora ciment, pintura i cervesa.

Turisme.

El centre de Paramaribo hi ha la Plaa de la Independncia o Onafhankelijkheidsplein en neerlands, en la qual es troben tant el Palau Presidencial com l'Assemblea Nacional. Al costat de la plaa es troba el Palmentuin Park o Parc de les Palmeres. Altres llocs destacats sn el Museu de Surinam (Surinaams Museum), el Museu de Numismtica (Numismatisch Museum) i el Fort Zeelandia, del segle XVII. Destaquen tamb un mercat i una srie de canals que recorden als Pasos Baixos. Hi ha una gran varietat d'edificis colonials holandesos a la ciutat, incloent el Cupchiik coliseum. 

Hi ha una gran varietat d'edificis religiosos en la ciutat a causa de la seva diversitat tnica. Hi ha dues sinagogues, diverses mesquites, dos temples hinds, una esglsia de l'Esglsia Reformada Holandesa, i una catedral catlica dedicada a San Pere i Sant Pau construda amb fusta el 1885. Es creu que s l'edifici de fusta ms gran d'Amrica.

Hotels. 

Existeixen molts hotels a la ciutat. El Torarica Hotel s el ms important, i disposa de casino i s considerat el millor i major hotel del pas. Altres hotels importants sn l'Ambassador, Combi Inn, De Luifel, Ress-Resort, Fanna Guesthouse, Guesthouse Amice, Hotel Savoie, Krasnapolsky, Llisa's Guesthouse, Solana Guesthouse i YMCA Guesthouse. En Paramaribo es troba l'nica sala de cinema del pas.

Cultura.

Paramaribo s famosa per la seva barreja tnica i cultural, que inclou indis, caribenys, cimarrons, originaris de Java, criollos, amerindios, xinesos i europeus, principalment holandesos o anglesos. 

Els diumenges i els dies festius se celebra una competici de cant d'aus. L'Oryzoborus crassirostris s l'au ms comnment usada. 




































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353217" title="Lnia evolutiva de Lickitung" nonfiltered="3260" processed="3245" dbindex="138280">
Aquesta lnia evolutiva de Pokmon inclou Lickitung i Lickilicky.

Lickitung.

Lickitung s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus normal i evoluciona en Lickilicky.





Lickilicky.

Lickilicky s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus normal. Evoluciona de Lickitung.





Enllaos externs.
Web oficial de Pokmon;
;
;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353220" title="Lnia evolutiva de Koffing" nonfiltered="3261" processed="3246" dbindex="138281">
Aquesta lnia evolutiva de Pokmon inclou Koffing i Weezing.

Koffing.

Koffing s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus ver i evoluciona en Weezing.





Weezing.

Weezing s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus ver i evoluciona de Koffing.





Enllaos externs.
Web oficial de Pokmon;
;
;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353224" title="Jorge Alarte Gorbe" nonfiltered="3262" processed="3247" dbindex="138282">
Jorge Alarte Gorbe (Alaqus, 1 d'octubre de 1973) s un advocat i poltic socialista valenci. Es llicenci en dret per la Universitat de Valncia. El 1990 entr a formar part del Consell Escolar Valenci i el 1991-1995 secretari de la Federaci Valenciana d'Associacions d'Alumnes d'Ensenyament Mitj. El 1994 ingress en el PSPV-PSOE, el 1995 fou regidor de joventut de l'ajuntament d'Alaqus i el 1999 en fou escollit alcalde, crrec que ocupa des d'aleshores, des del 2003 amb majoria absoluta. En l'XI Congrs del PSPV-PSOE celebrat el 2008 ha aconseguit el crrec de secretari general del partit, guanyant les eleccions a l'altre candidat, Ximo Puig, amb una escassa diferncia de 20 vots. 

Referncies.
 






 Enllaos externs .
 Web personal de Jorge Alarte;
 Extracte biogrfic a Levante-EMV;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353225" title="Equilibri mecnic" nonfiltered="3263" processed="3248" dbindex="138283">
Es diu que una partcula o cos est en equilibri mecnic quan, en un sistema de referncia inercial presenta una velocitat constant i no actuen (localment) forces que l'inestabilitzin. L'equilibri mecnic d'un conjunt de partcules o cossos implica l'equilibri de cada un dels seus components.


Per tant, la condici necessria i suficient per que una partcula sia en equilibri es pot expressar:


;


Mentre que en el cas d'un cos, s condici necessria i suficient que es compleixi:


;


Sota aquestes condicions la velocitat de la partcula o cos roman constant en el temps. Un cas particular d'equilibri mecnic s aquell d'un cos amb velocitat nulla en relaci al sistema de referncia inercial, llavors parlem d'equilibri esttic.


 Definici basada en l'energia potencial .

Una definici alternativa diu que un sistema s en equilibri mecnic si la seva posici en l'espai de configuracions s en un punt on el gradient de l'energia potencial s nul.


 Vegeu tamb .
 Esttica;
Equilibri esttic;
 Cinemtica;
 Dinmica;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353229" title="Manel Fuentes" nonfiltered="3264" processed="3249" dbindex="138284">
Manel Fuentes Muix (Barcelona, Espanya, 14 de gener de 1971) s un periodista, que ha desenvolupat la seva trajectria professional, essencialment, com a presentador de rdio i televisi. Actualment condueix l'espai Problemes domstics a Catalunya Rdio.

 Biografia .

Llicenciat en Periodisme per la Universitat Autnoma de Barcelona, el gener de 1995 comena en la rdio catalana i dos anys ms tard obt un Premi Ondes al millor programa de rdio local ex aequo. Guard que repeteix el 2001 amb Problemes domstics de Catalunya Rdio.

Es va fer popular com a collaborador de Crnicas marcianas, on va intervenir entre 1997 i 2001. Ms tard, la cadena Telecinco li va concedir un programa propi: va ser presentador i guionista de l'espai d'entrevistes La noche... con Fuentes y ca, late-show que es va emetre entre 2001 i 2005, i que va rebre el Premi Ondes el 2002. A ms va collaborar a El Club de la Comedia.

El 2005 es va fer crrec de liderar la tornada de Caiga Quien Caiga a Telecinco, programa que ha consolidat la seva posici a la graella.

El 2006 va presentar el concurs de patinatge per a personatges famosos Desafo bajo cero.

A ms de presentar Caiga Quien Caiga dirigeix el programa diari de Catalunya Rdio Problemes domstics, una revista satrica on treu a collaci la seva vis ms cmica.

Ha estat candidat el 2002 i 2003 als Premis ATV com "Millor Comunicador de Programes d'Entreteniment" i el 2001, 2002 i 2003 als TP d'Or com "Millor Presentador"; en tots els casos per la seva tasca al capdavant del programa La noche... con Fuentes y ca.

 Filmografia .

 2003;
 Buscant en Nemo (veu);
 El Cid: La leyenda (veu de Rodrigo Daz de Vivar, "El Cid");
 2001 - Torrente 2: Misin en Marbella;

 Sries de televisi .

 2001 - 7 Vidas;

 Llibres .

Problemes Domstics. Per qu no dominem el mn? (2008). Editorial Columna. ISBN 84-664-0915-5;

 Enllaos externs .


  Problemes domstics de Catalunya Rdio;
  Web no oficial de Manel Fuentes;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353231" title="Joaquim Puig Ferrer" nonfiltered="3265" processed="3250" dbindex="138285">
Joaquim Puig Ferrer, ms conegut com Ximo Puig (Morella, 4 de gener de 1959) s un poltic socialista valenci. Va estudiar Cincies de la Informaci, ha treballat, entre d'altres, a l'Agncia EFE, a Radio Popular i a Antena 3. Militant del PSPV-PSOE, fou escollit diputat per la provncia de Castell a les eleccions a les Corts Valencianes de 1983 i diputat provincial, per dimit al poc temps quan fou nomenat secretari de Cultura de la Comissi Executiva del PSPV. El 1986-1995 fou Director General de Relacions Institucionals i Informatives de les Corts Valencianes. 

Des de 1995 s alcalde de Morella i fou escollit novament diputat per Castell a les eleccions a les Corts Valencianes de 1999 i 2003. 

En l'XI Congrs del PSPV-PSOE de 2008 present la seva candidatura a secretari general del PSPV-PSOE, tenint com a rival Jorge Alarte, alcalde d'Alaqus, que li guanyaria les eleccions amb un marge a favor del candidat de l'Horta de 20 vots.






 Referncies .
 Biografies de poltics valencians ;
 Biografia;
 Web de Ximo Puig;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353232" title="Copa de Oro Nicols Leoz" nonfiltered="3266" processed="3251" dbindex="138286">
La Copa de Oro Nicols Leoz, o simplement anomenada Copa de Oro (Copa d'Or) fou una competici futbolstica disputada per clubs sud-americans els anys 1993, 1995 i 1996. La disputaven els campions de la Copa CONMEBOL, Supercopa Masters (CONMEBOL Masters el 1996), Supercopa Sud-americana i la Copa Libertadores de Amrica.

 Historial .


 Palmars per pas.
 Brasil 2 ttols;
 Argentina 1 ttol;

 Referncies .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353234" title="Quadrophenia" nonfiltered="3267" processed="3252" dbindex="138287">


Quadrophenia s una pellcula britnica de 1979 basada en l'pera rock de 1973 Quadrophenia. El repartiment est format per Phil Daniels interpretant el paper protagonista d'un mod anomenat Jimmy. Apareixen tambi Toyah Willcox, Mark Wingett, Leslie Ash, Ray Winstone, Timothy Spall, Phil Davis, Michael Elphick, Kate Williams, Sting, Gary Shail i John Altman. Fou la pera prima del director Franc Roddam.

Al 2004 la revista Total Film va catalogar la pellcula como la trenta cinquena millor  pellcula britnica de tots els temps.

Banda sonora.
La msica de la banda sonora de la pellcula Quadrophenia va ser originalment anomenada com Polydor 2635 037 el dia 6 d'octubre de 1979. Va arribar a la posici nmero #26 de les llistes del Regne Unit. Tirada als Estats Units com Polydor PDP-6235 el 6 d'octubre de 1979, va arribar a la posici nmero #46 de la llista de Billboard.

The Who - I Am the Sea;
The Who - The Real Me;
The Who - I'm One;
The Who - ;
The Who - Love Reign O'er Me;
The Who - Bell Boy;
The Who - I've Had Enough;
The Who - Helpless Dancer;
The Who - Doctor Jimmy;
The High Numbers - Zoot Suit;
Cross Section - Hi Heel Sneakers;
The Who - Get Out and Stay Out;
The Who - Four Faces;
The Who - Joker James;
The Who - The Punk And the Godfather;
James Brown - Night Train;
The Kingsmen - Louie Louie;
Booker T. & the MG's - Green Onions;
The Cascades - Rhythm of the Rain;
The Chiffons - He's So Fine;
The Ronettes - Be My Baby;
The Crystals - Da Doo Ron Ron;
The High Numbers - I'm the Face;

Diferncies amb l'original.
La pellcula no desarrolla l'aspecto de la personalitat dividida en quatre del album original, centrant-se ms en la subtrama de las baralles entre mods i rockers.

Mira tamb.
 The Who;
 Quadrophenia;
 Mod (movimiento juvenil);

Referncies.
Ali Catterall and Simon Wells, Your Face Here: British Cult Movies Since The Sixties (Fourth Estate, 2001) ISBN 0-00-714554-3;

Enllaos externs.
 ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353236" title="Supercopa Masters" nonfiltered="3268" processed="3253" dbindex="138288">
La Supercopa Masters, tamb coneguda com Copa Master de Supercopa, fou una competici disputada els anys 1992 i 1995. La disputaven els passats campions de la Supercopa Sud-americana.

 Historial .


1 L'edici del 1994 es disput el mar del 1995.


 Palmars per pas.
 Argentina 1 ttol;
 Brasil 1 ttol;

Enllaos externs.
RSSSF;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353237" title="Lluita als Jocs Olmpics d'estiu de 1924" nonfiltered="3269" processed="3254" dbindex="138289">

Als Jocs Olmpics de 1924 celebrats a Pars (Frana) es disputaren 13 proves de lluita, totes elles en categoria masculina, dividint-se en sis categories de lluita grecoromana i set de lluita lliure. Les primeres es realitzaren entre els dies 6 i 10 de juliol i les segones entre l'11 i el 14 de juliol de 1924 al Veldrom d'Hivern de Pars.

Nacions participants.
Participaren un total de 229 lluitadors de 26 nacions diferents:


 (1);
 (8) ;
 (17) ;
 Canad (5) ;
 (11);
 Egipte (2);
 Espanya (4) ;
 (14) ;
 (8) ;
 (24) ;
 Frana (23) ;
 Grcia (2);
 (12) ;

 Itlia (17);
 Iugoslvia (2);
 (1) ;
 (6) ;
 (2);
 (7);
 (8);
 (2) ;
 (14);
 (13) ;
 (12) ;
 (5) ;
 (9) ;


Resum de medalles.
Lluita grecoromana.


Lluita lliure.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  Lluita - Pars 1924;
  www.sports-reference.com - Lluita 1924;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353239" title="Baber" nonfiltered="3270" processed="3255" dbindex="138290">

Zahir al-din Muhmmad, anomenat Baber (o Babur), El Tigre (14 de febrer del 1483 - 26 de desembre del 1530), va ser un conqueridor i el fundador de la dinastia i de l'imperi mogol a l'ndia. Era descendent de Tamerl en cinqu grau per Miran Shah i de Genguis Khan en quinz grau per la seva mare Kutluk Nigar Khanum. Baber era doncs eixit d'un llinatge d'origen turcomongol (timrida i txagatai), per alhora, la seva formaci i cultura fou persa. Aix va fer que fos en gran part responsable de la bona acollida d'aquesta cultura per part dels seus descendents i de la seva expansi i influncia a tot el subcontinent indi, el que va donar uns resultats literaris, artstics i historiogrfics brillants. Va deixar als seus successors un llegat de tolerncia envers els no-musulmans, que caracteritzaria ms endavant el carcter de l'imperi mogol al seu zenit.

El seu pare, Umar Shaykh, que era el mirza (rei o prncep) de Fergana, al Turkestan (actualment a l'Uzbekistan) va morir el juny de 1494 i Baber heret del tron amb tot just dotze anys. Va continuar la lluita iniciada pel seu pare pel domini de les regions frtils. El novembre va refusar al ms gran dels seus oncles paterns, Ahmad Mirza de Samarcanda, i pel ms gran dels oncles materns, Sultan Mahmud de Tashkent, que li volien confiscar les seves possessions de Fergana. Aprofitant conflictes entre els seus cosins va conquerir Samarcanda que va haver d'abandonar al cap de quatre mesos per una conspiraci al seu quarter general d'Andidjan, on els mongols de Tanbal van proclamar al seu germ Djahangir; aviat va recuperar Andidjan (1498/1499) i llavors es va repartir Fergana amb el seu germ; desprs es va casar.

Anava a conquerir Samarcanda quan se li va avanar el uzbek Shibani Khan (1500)  per a l'any segent la va ocupar per sorpresa. No obstant Shibani el va derrotar a la batalla de Sai-i Pul (abril i maig del 1501) el va bloquejar i el va reduir a la fam havent d'abandonar Samarcanda i sense poder tornar a Andidjan que havia cedit al seu germ desprs de la conquesta.

Els seus oncles, khans de Tashkent i de Moghulistan del Nord, el van acollir a contracor fent honor al dret d'hospitalitat i li van donar algunes tropes per lluitar contra Tanbal i finalment van anar en persona en el seu ajut per Tanbal va demanar ajust a Shibani Khan que els va derrotar i va capturar als dos khans als que va fer executar a Ar iyan el juny del 1503.

Durant un any Baber es va refugiar lluny amb els nmades de Sukh i Hushyar que li van donar hospitalitat. Per els xits continuats de Shibani Khan van decidir a Baber de buscar la seva sort en un territori fora de la seva influncia.

El juny de 1504 es va dirigir a Kabul que havia estat possessi d'un dels seus oncles per que des del 1501 havia passat als arghun. Babur amb ajut del seu germ i d'altres nobles que havien fugit dels uzbeks, va conquerir Kabul i va imposar el dret a cobrar el tribut de les tribus afganes.

El 1506 Babur va deixar Kabul per anar a Herat on l'havia cridat Sultan Husayn Baykara per ajudar-lo a lluitar contra els uzbeks. Mort Baykara i davant la incapacitat dels fills, Shibani Khan es va apoderar de la major part del Khurasan i Babur va haver de tornar a Kabul. El 1507 va conquerir Kandahar als arghun, per aviat fou assetjat en aquesta ciutat per Shibani Khan i Babur es va retirar cap a l'ndia; per al seu torn Shibani es va haver d'enfrontar al xa safvida Ismail I pel que fou derrotat i mort a Merv el 2 de desembre de 1510.

Llavors Babur va ocupar Samarcanda per tercera vegada (octubre de 1511) com a vassall del xa Ismail I. Aquest vassallatge el va obligar a defensar el xiisme el que li va fer perdre suport popular i finalment fou derrotat pels uzbeks a Kul-i Malik el maig de 1512 i va haver d'evacuar Samarcanda. Va intentar la reconquesta de la ciutat aliat a les forces safvides del general Nadjm-i Thani per aquest fou derrotat a Ghudjuwan el 12 de novembre de 1512 i Babur es va retirar precipitadament.

El 1513 i 1514 va fer incursions a Kunduz i el 1514 va retornar a Kabul. En els segents anys va fer diverses incursions al sud i a l'est, i va acabar recuperant Kandahar als arghun (per negociacions) el maig de 1522. En endavant el seu objectiu fou l'ndia.

Dawlat Khan Lodi de Lahore i Alam Khan, sult de Delhi, el van cridar per ajudar-los contra el seu parent Ibrahim Lodi de Delhi. Babur va ocupar Lahore i va desposseir a Dawlat Khan; a Alam Khan el va utilitzar per obtenir suport dels afganesos. Babur va derrotar a les forces d'Ibrahim Lodi a Panipat l'abril de 1526 i va ocupar Delhi i Agra arribant fins a Djwanpur i Ghazipur. Llavors va derrotar a Rana Sanga, rei de Chitor, a Khanua (mars de 1527) i va derrotar els afganesos orientals a la uni del riu Gogra amb el Ganges (maig de 1529) el que li va donar el domini fins a Bengala.

Va morir a Agra el 26 de desembre de 1530 on fou enterrat encara que anys desprs fou traslladat a Kabul on resta.

 Bibliografia .
S. R. Sharma, Studies in Medieval Indian History, Poona 1956









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353241" title="Cantons de Mayenne" nonfiltered="3271" processed="3256" dbindex="138291">
Els Cantons de Mayenne (Pas del Loira) sn 32 i s'agrupen en 3 districtes:

 Districte de Chteau-Gontier (7 cantons - sotsprefectura Chteau-Gontier) :cant de Biern - cant de Chteau-Gontier-Est - cant de Chteau-Gontier-Ouest - cant de Coss-le-Vivien - cant de Craon - cant de Grez-en-Boure - cant de Saint-Aignan-sur-Ro;

 Districte de Laval (13 cantons - prefectura: Laval) :cant d'Argentr - cant de Chailland - cant d'vron - cant de Laval-Est - cant de Laval-Nord-Est - cant de Laval-Nord-Ouest - cant de Laval-Saint-Nicolas - cant de Laval-Sud-Ouest - cant de Loiron - cant de Meslay-du-Maine - cant de Montsrs - cant de Saint-Berthevin - cant de Sainte-Suzanne;

 Districte de Mayenne (12 cantons - sotsprefectura: Mayenne) :cant d'Ambrires-les-Valles - cant de Bais - cant de Couptrain - cant d'Erne - cant de Gorron - cant de Le Horps - cant de Landivy - cant de Lassay-les-Chteaux - cant de Mayenne-Est - cant de Mayenne-Ouest - cant de Pr-en-Pail - cant de Villaines-la-Juhel;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353243" title="Districte de Chteau-Gontier" nonfiltered="3272" processed="3257" dbindex="138292">
El Districte de Chteau-Gontier s un dels tres districtes del departament francs de la Mayenne, a la regi del Pas del Loira. Compta amb 7 cantons i 71 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Chteu-Gontier.

Cantons.
cant de Biern - cant de Chteau-Gontier-Est - cant de Chteau-Gontier-Ouest - cant de Coss-le-Vivien - cant de Craon - cant de Grez-en-Boure - cant de Saint-Aignan-sur-Ro

Vegeu tamb.
Cantons de Mayenne;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353244" title="Districte de Laval" nonfiltered="3273" processed="3258" dbindex="138293">
El Districte de Laval s un dels tres districtes del departament francs de la Mayenne, a la regi del Pas del Loira. Compta amb 13 cantons i 88municipis. El cap del districte s la prefectura de Laval.

Cantons.
cant d'Argentr - cant de Chailland - cant d'vron - cant de Laval-Est - cant de Laval-Nord-Est - cant de Laval-Nord-Ouest - cant de Laval-Saint-Nicolas - cant de Laval-Sud-Ouest - cant de Loiron - cant de Meslay-du-Maine - cant de Montsrs - cant de Saint-Berthevin - cant de Sainte-Suzanne

Vegeu tamb.
Cantons de Mayenne;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353245" title="Cantaracillo" nonfiltered="3274" processed="3259" dbindex="138294">

Cantaracillo s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353249" title="Districte de Mayenne" nonfiltered="3275" processed="3260" dbindex="138295">
El Districte de Mayenne s un dels tres districtes del departament francs de la Mayenne, a la regi del Pas del Loira. Compta amb 12 cantons i 102 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Mayenne.

Cantons.
cant d'Ambrires-les-Valles - cant de Bais - cant de Couptrain - cant d'Erne - cant de Gorron - cant de Le Horps - cant de Landivy - cant de Lassay-les-Chteaux - cant de Mayenne-Est - cant de Mayenne-Ouest - cant de Pr-en-Pail - cant de Villaines-la-Juhel

Vegeu tamb.
Cantons de Mayenne;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353250" title="Cristina Trrega" nonfiltered="3276" processed="3261" dbindex="138296">
Cristina Trrega (Valncia, 1968) s una periodista valenciana. 

Va estudiar periodisme i va comenar a treballar a la rdio. Est casada amb el futbolista Mami Quevedo i tenen un fill. 
Rdio.
Radio Intercontinental;
Cadena 40 Principales;
Onda Cero;
Cadena Dial, La caa que llevas dentro (1994) ;
Cadena SER, El gusto es mo.
TV.
1995: Progrma taurino de Canal +;
1995: En casa con Rafaella con Raffaella Carr, Telecinco;
1997-1999: Sola en la ciudad, Telemadrid;
1999: Cristina, amiga ma, Antena 3;
1999: Los comunes, dirigido por Jess Hermida, Antena 3;
1999: Pker de damas, como tertuliana, Antena 3;
1999: Crnicas marcianas, como tertuliana, Telecinco;
2000: Hablemos claro, Canal Sur;
2000: Qu calor, Canal Sur;
2000-2001: Debat Obert, Canal 9;
2003: Da a da, dirigido por Mara Teresa Campos, Telecinco;
2003: Mirando al mar, Antena 3;
2004: Cada da, por Mara Teresa Campos, Antena 3;
2005: Vive la vida, Telemadrid;
2006-2008: Territorio Comanche, Telemadrid;
2007-2008: Gent de Trrega, Canal 9;
Films.
Torrente 2: Misin en Marbella, de Santiago Segura, 2001 ;
External lnks.
Cristina Trrega in the IMDB;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353255" title="Cantons del Sarthe" nonfiltered="3277" processed="3262" dbindex="138297">
Els Cantons del Sarthe (Pas del Loira) sn 40 i s'agrupen en tres districtes:

 Districte de la Flche (12 cantons - sotsprefectura: La Flche) :cant de Brlon - cant de La Chartre-sur-le-Loir - cant de Chteau-du-Loir - cant de la Flche - cant de Le Grand-Luc - cant de Le Lude - cant de Lou - cant de Malicorne-sur-Sarthe - cant de Mayet - cant de Pontvallain - cant de Sabl-sur-Sarthe - cant de La Suze-sur-Sarthe;

 Districte de Mamers (16 cantons - sotsprefectura: Mamers) :cant de Beaumont-sur-Sarthe - cant de Bonntable - cant de Bouloire - cant de Conlie - cant de la Fert-Bernard - cant de Fresnay-sur-Sarthe - cant de la Fresnaye-sur-Chdouet - cant de Mamers - cant de Marolles-les-Braults - cant de Montfort-le-Gesnois - cant de Montmirail (Sarthe) - cant de Saint-Calais - cant de Saint-Paterne - cant de Sill-le-Guillaume - cant de Tuff - cant de Vibraye;

 Districte de Le Mans (12 cantons - prefectura: Le Mans) :cant d'Allonnes (Sarthe) - cant de Ballon - cant d'commoy - cant de Le Mans-Centre - cant de Le Mans-Est-Campagne - cant de Le Mans-Nord-Campagne - cant de Le Mans-Nord-Ouest - cant de Le Mans-Nord-Ville - cant de Le Mans-Ouest - cant de Le Mans-Sud-Est - cant de Le Mans-Sud-Ouest - cant de Le Mans-Ville-Est;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353257" title="Districte de la Flche" nonfiltered="3278" processed="3263" dbindex="138298">
El Districte de la Flche s un dels tres districtes amb qu es divideix el departament francs del Sarthe, a la regi del Pas del Loira. Compta amb 12 cantons i 125 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de La Flche.

Cantons.
cant de Brlon - cant de La Chartre-sur-le-Loir - cant de Chteau-du-Loir - cant de la Flche - cant de Le Grand-Luc - cant de Le Lude - cant de Lou - cant de Malicorne-sur-Sarthe - cant de Mayet - cant de Pontvallain - cant de Sabl-sur-Sarthe - cant de La Suze-sur-Sarthe

Vegeu tamb.
Cantons del Sarthe;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353258" title="Artal IV d'Alagn" nonfiltered="3279" processed="3264" dbindex="138299">
Artal IV d'Alagn (? - 1295) Noble valenci d'origen aragons, camarlenc del rei Jaume el Just, 4rt senyor de Sstago. 

Orgens familiars.
Fill de Blasco II d'Alagn "el nt" i Giussiana Ximenes d'Entena Luesia.

Npcies i descendents.
Es cas amb Teresa Prez d'Arag, filla borda del rei Pere III d'Arag i Ins Zapata; en primeres npcies s'havia casat amb Garca Romeo. D'aquest matrimoni nasqueren:
 Artal V d'Alagn, casat amb Toda Prez d'Urrea;
 Blasco d'Alagn "el Vell", casat amb Beatriu de Subia ;
 Isabel d'Alagn, que fou monja;
 Teresa d'Alagn, casada amb Pero de Granyana;
 Violant d'Alagn, casada amb Pero Martnez de Luna, fill de Sanxo Martnez de Luna;

Biografia.
Amb el beneplcit reial, permut les possessions maternes per les de Pina i Alcubierre.  

Referncies.







|-









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353259" title="Districte de Mamers" nonfiltered="3280" processed="3265" dbindex="138300">
El Districte de Mamers s un dels tres districtes amb qu es divideix el departament francs del Sarthe, a la regi del Pas del Loira. Compta amb 16 cantons i 202 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Mamers.

Cantons.
cant de Beaumont-sur-Sarthe - cant de Bonntable - cant de Bouloire - cant de Conlie - cant de la Fert-Bernard - cant de Fresnay-sur-Sarthe - cant de la Fresnaye-sur-Chdouet - cant de Mamers - cant de Marolles-les-Braults - cant de Montfort-le-Gesnois - cant de Montmirail (Sarthe) - cant de Saint-Calais - cant de Saint-Paterne - cant de Sill-le-Guillaume - cant de Tuff - cant de Vibraye

Vegeu tamb.
Cantons del Sarthe;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353261" title="Districte de Le Mans" nonfiltered="3281" processed="3266" dbindex="138301">
El Districte de Le Mans s un dels tres districtes amb qu es divideix el departament francs del Sarthe, a la regi del Pas del Loira. Compta amb 12 cantons i 48 municipis. El cap del districte s la prefectura de Le Mans.

Cantons.
cant d'Allonnes (Sarthe) - cant de Ballon - cant d'commoy - cant de Le Mans-Centre - cant de Le Mans-Est-Campagne - cant de Le Mans-Nord-Campagne - cant de Le Mans-Nord-Ouest - cant de Le Mans-Nord-Ville - cant de Le Mans-Ouest - cant de Le Mans-Sud-Est - cant de Le Mans-Sud-Ouest - cant de Le Mans-Ville-Est

Vegeu tamb.
Cantons del Sarthe;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353266" title="Artal V d'Alagn" nonfiltered="3282" processed="3267" dbindex="138302">
Artal V d'Alagn (? - 1323) Noble valenci d'origen aragons, 5 Senyor de Sstago.

Orgens familiars.
Fill d'Artal IV d'Alagn i germ de Blasco d'Alagn "el Vell".

Npcies i descendents.
Es cas amb Toda Prez d'Urrea, filla de Johan Prez d'Urrea i de Teresa d'Entena. D'aquest matrimoni nasqueren:
 Blasco III d'Alagn, casat amb Marquesa Ferrandis d'Hxar, filla de Pero Ferrandis d'Hxar i de Sibilla d'Anglesola;
 Johan Ximenes d'Urrea, casat amb Sibilla d'Anglesola i desprs amb Maria Ximenes d'Atrosillo;
 Artal d'Alagn;
 Teresa d'Alagn, casada amb Alifonso Ferrndes d'Hxar;
 Toda d'Alagn;
 Pero d'Alagn;
 Isabel d'Alagn;

Referncies.







|-









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353273" title="Llista d'organitzacions de l'Esquerra Independentista" nonfiltered="3283" processed="3268" dbindex="138303">


Heus aqu la llista d'organitzacions de l'Esquerra Independentista dels Pasos Catalans:

Bages.
 SEPC secundria Manresa;
 Maulets de Manresa;
 Assemblea de Joves de Manresa (CAJEI);
 CUP Manresa;
 Casal Popular la Fadulla;
 CUP Sallent;
 SEPC secundria Santpedor;
 CUP Navarcles;
 Ateneu Popular La Fal a Arts;
 Assemblea Revolucionaria d'Arts;
 Associaci Cultural 18 de Setembre a Cardona;
 
L'Horta.
 Assemblea d'Alerta Solidria - Valncia;
 Assemblea d'Endavant - Ciutat Vella;
 Assemblea de Joves de Valncia - L'Espart (CAJEI);
 Assemblea de Maulets - Valncia;
 Assemblea d'Endavant - Benimaclet;
 Assemblea de Maulets - Horta Sud;
 Assemblea de Joves de l'Horta Sud - L'aixada (CAJEI);
 Assemblea de Joves de Benimaclet (CAJEI);
 SEPC - Campus de Tarongers;
 SEPC - Campus de Blasco Ibaez;
 SEPC - Campus de Burjassot;
 SEPC - UPV;
 PSAN - Valncia;
 MDT - Valncia;
 COS - Uni Territorial de l'Horta-Ribera;
 Centre Social Terra - Benimaclet;
 Ateneu Popular - Botnic;
 Rac de la Corbella - Ciutat Vella;
 Ateneu Popular La Canterella - Godella;
 Ca' Bassot - Burjassot;
 Grup de Muntanya de l'Esquerra Independentista Viarany - Valncia;
 Associaci Cultural La Lluna Roja - Ciutat Vella;
 SEPC Benicalp (Valncia): benicalp@sepc.cat;
 SEPC Malilla (Valncia): malilla@sepc.cat;
 SEPC La Pobla de Farnals (Horta Nord);
 SEPC Meliana (Horta Nord);
 SEPC Burjassot (Horta Nord);
 SEPC IES Benlliure (Horta);
 SEPC Torrent (Horta Sud);

 Valls del Vinalop .
 
 PSAN Monver;
 Maulets Novelda;
 SEPC Monver;
 Assemblea de Joves Monver;

 Bergued .

 La Fona de Gironella;
 CUP de Berga;
 Maulets Berga;
 Casal Panxo ;
 Alerta Solidria;
 Ateneu Popular Olvans;
 Lillet Rebel de La Pobla de Lillet;

Tarragons.

 Endavant (OSAN);
 Assemblea de Joves de Tarragona (CAJEI);
 Casal Popular Sageta de Foc;
 SEPC URV ;
 SEPC IES Mart Franqus.

 Baix Camp .

 Casal Despertaferro!
 CUP Reus;
 Maulets Baix Camp;
 Assemblea de Joves de Reus ;
 Casal Popular la Caldedera de Riudoms ;
 Casal el Lluert de Montbri;
 El Brot de Mont-roig;
 SEPC URV ;
 SEPC Riudoms ;
 SEPC La Selva de Camp;
 SEPC Reus;
 Assemblea de Joves de La Selva del Camp;
 Alt Camp .

 Casal Popular la Turba de Valls;
 SEPC Valls;
 Assemblea de Joves de Valls (CAJEI);
 CUP Valls;
 Collectiu 1714 al Pla de St. Maria;
 Casal Popular La Bretxa d'Alcover;

 Priorat .

 Collectiu Independentista de Priorat.

 Baix Gai .

 Assemblea de Joves del Baix Gai (CAJEI);

 Alt Peneds .

 Endavant Peneds;
 CUP Vilafranca;
 Assemblea de Joves de Vilafranca (CAJEI);
 La Torxa - Zitznia Cultural;
 Coordinadora Antirepressiva del Peneds;
 Assemblea Peneds Nord;
 Ateneu Popular X;
 Casal Independentista el Cep;
 CPO El Taller;
 La Fornal;
 AP Suicidi Revolucionari St Mart Sarroca;

 Valls Oriental .

 Assemblea comarcal d Endavant;
 Assemblea de Joves de Caldes (CAJEI) a Caldes de Montbui;
 Assemblea de Joves del Figar a La Garriga;
 Assemlbea de Joves de la Garriga (CAJEI);
 SEPC La Garriga;
 CUP La Garriga;
 Assemblea de Joves de Cardedeu (CAJEI);
 CUP Cardedeu;
 Casal La Traca de Cardedeu;
 Assemblea de Joves de Granollers (CAJEI);
 Casal L Esquerda de Granollers;
 CUP Granollers;
 CUP Sant Celoni;
 SEPC Sant Celoni;
 Casal Independentista de Sant Celoni;
 Popular Quico Sabat de Sant Celoni;
 Ateneu Popular l Esbarzer de Santa Maria de Palautordera ;
 SEPC Santa Maria de Palautordera ;
 SEPC Santa Eullia de Ronana;
 SEPC Sant Esteve de Palautordera;

 Garraf .

 CUP Vilanova i la Geltr;
 CUP-UM9 Ribes;
 CUP Sitges;
 Endavant;
 Assemblea de Joves de Vilanova (CAJEI);
 Assemblea de Joves de Sitges (CAJEI);
 Ateneu Popular de Sitges;
 Associaci Cultural de Vilanova;

 Baix Peneds .

 La Trinxera (el Vendrell);
 Alternativa Vendrellenca;
 Assemblea de Joves de Calafell i Cunit (CAJEI);

 Girons .

 Independents per Salt;
 CUP Celr;
 Assemblea de Joves de Celr;
 CUP Bescan;
 CUP Sant Gregori;
 Endavant de Girona;
 Maulets de Girona;
 SEPC Universitat de Girona;
 SEPC secundria de Girona;
 CUP Girona;
 Casal independentista El Forn;
 SEPC Llagostera;
 Maulets Salt;

 Alt Urgell .

 Assemblea de Joves de l'Alt Urgell (CAJEI);
 Casal Popular de l'Alt Urgell (La Seu);
 CUP La Vansa i Frnols;

 Baix Vinalop .

 Maulets Elx;
 CUP Elx;
 SEPC Secundria Elx ;
 SEPC (UMH);
 SEPC Guardamar;

 Barcelons .

 SEPC UB (Raval, Eixample, Sants-Montjuc, Diagonal);
 SEPC UPC (Les Corts);
 SEPC UPF (Ciutadella i Rambles);
 Maulets de Gramenet del Bess;
 Local Social Krida de Gramenet del Bess;
 Assemblea de Maulets Badalona ;
 Assemblea de Joves de Badalona Sud (CAJEI);
 Casal Independentista Antoni Sala i Font de Badalona;
 Moviment de Defensa de la Terra de Badalona;
 CUP de Badalona;
 Assemblea de Joves de Grcia (CAJEI);
 Endavant (OSAN) de Grcia;
 La Torna de Grcia;
 SEPC de Grcia;
 Ateneu independentista La Barraqueta;
 Assemblea de Joves de Cassoles (CAJEI) de Sant Gervasi;
 SEPC Sant Gervasi;
 Assemblea de Joves de Sarri (CAJEI);
 Assemblea de Joves de Les Corts (CAJEI);
 Casal Independentista de Les Corts.
 Assemblea de Joves Independentista del Clot (CAJEI);
 Casal Popular la Forja del Clot;
 Assemblea de Joves Eixample Nord (CAJEI);
 Casal Popular de l'Eixample ;
 Maulets Eixample;
 Maulets de Poblesec;
 Assemblea de Joves de l'horta - Guinard (CAJEI);
 Casal Popular la Torxa de l'Horta;
 Endavant de Poblenou;
 Assemblea de Joves de Poblenou (CAJEI);
 Ateneu Popular Octubre de Poblenou ;
 l'taca (bar-restaurant) de Poblenou;
 Assemblea de Joves de Sants (CAJEI) ;
 Casal Independentista de Sants;
 Terra d'Escudella (Sants);
 Maulets Sants;
 Can Vies de Sant;
 Endavant Sants;
 Endavant Sant Andreu - Nou Barris;
 Assemblea de Joves de Nou Barris (CAJEI);
 Assemblea de Joves de Sagrera - Sant Andreu (CAJEI);

 Anoia .

 CUP Vila de Capellades;
 Endavant Vila de Capellades;
 SEPC Capellades;
 Assemblea de Joves de Capellades (CAJEI);
 El Ja Roig Capellades;
 El Grill de la  Llacuna Capellades;
 Ateneu Popular de Masquefa;
 Maulets Igualada;
 SEPC Igualada;

 L'Alacant .

 Maulets Alacant;
 Maulets El Campello;
 SEPC El Campello;
 SEPC UA;
 SEPC Alacant (secundria);
 Endavant Alacant;

 Alcoi .

 Maulets Alcoi;

 Plana Baixa .

 Assemblea de Joves de la Plana Baixa (CAJEI);
 Maulets;
 COS - Uni Territorial de La Plana;
 SEPC Betx;
 Endavant;

 Plana Alta .

 Maulets;
 SEPC UJI;
 COS   Uni Territorial de La Plana;
 SEPC Castell (Secundria);
 Endavant;
 Casal Popular de Castell;

 Baix Llobregat .

 SEPC UPC (Castelldefels);
 CUP Martorell;
 CUP Molins;
 Endavant;
 Maulets El Prat;
 CSO Kasablanca (Molins de Rei);

 Ripolls .

 CUP Ripoll;
 CUP Sant Joan de les Abadesses;
 Casal Independentista i Popular l'Espurna;

 La Costera .

 SEPC La Costera;
 Assemblea de Joves de La Costera (CAJEI);
 CUP Barxeta;

 Baix Ebre .

 Maulets a Tortosa;
 SEPC Tortosa;
 Casal Panxampla (Tortosa);

 Osona .

 CUP Calldetenes;
 CUP Centelles;
 CUP Vic;
 CUP Montesquiu;
 SEPC UVic;
 Maulets;
 Endavant ;
 Alerta Solidaria;
 COS   Uni d Osona;
 Casal Popular Boira Baixa (Manlleu);
 Casal Independentista Manuel Vius (Vic);
 Casal Independentista La Traca (Tona);
 CSA La Torratxa (Vic);
 Assemblea de Joves de la Vall del Ges (CAJEI);
 Collectiu Ges Insurrecte (Torell);
 Collectiu El cntir de Sant Juli,
 Vigatans 1705 - Supporters del CP Vic;
 Associaci Cultural d Osona l'ALOU;

 Valls Occidental .
 
 CUP Sant Cugat;
 Assemblea de Joves de Sant Cugat (CAJEI);
 SEPC secundria de Sant Cugat del Valls;
 Casal Popular La Guitza de Sant Cugat del Valls;
 Terra Dola (espai gastronmic i cultural) de Sant Cugat del Valls;
 SEPC UAB Cerdanyola;
 Maulets Cerdanyola;
 PAS Cerdanyola;
 Endavant de Terrassa;
 CUP Terrassa;
 L'Estapera (bar-cafeteria) de Terrassa;
 Assemblea de Joves Independentistes de Terrassa;
 SEPC UPC;
 Endavant Sabadell;
 Assemblea de Joves de la Creu Alta (CAJEI);
 Assemblea de joves de Sabadell Sud (CAJEI);
 Ateneu Popular l'Escletxa;
 CUP Sabadell;
 Casal Independentista i Popular Can Capablanca Sabadell;
 Collectiu Obrer i Popular del Ripollet;
 Assemblea de Joves de Montcada i Reixac (CAJEI);

 Solsons .

 Associaci Cultural Casal Voliac (Solsona);
 Casal Popular La Fura (Solsona);
 Casal Popular l'Estaca (Sant Lloren de Morunys);

 Vall d'Albaida .

 Assemblea de Joves de la Vall d'Albaida;
 Jovent Independentista de la Vall d'Albaida;
 Endavant ;
 SEPC Benignim;
 COS   Uni comarcal;

 Comtat .

 Assemblea de Joves de la Vall de Perputxent (CAJEI);
 Endavant;
 Ateneu de Beniarrs;
 Collectiu El Rogle (Beniarrs);

 Camp de Tria .

 Assemblea de Joves de Casinos (CAJEI);

 Montsi .

 COS;
 Maulets;
 SEPC;

 Maresme .

 Maulets Alt Maresme;
 Maulets Argentona- Cabrera de Mar -Dosrius;
 Maulets Matar;
 Maulets Baix Maresme;
 Maulets Premi de Mar i de Dalt;
 CUP El Masnou;
 CUP Premi de Mar;
 CUP Vilassar de Dalt;
 CUP Vilassar de Mar;
 CUP Dosrius;
 CUP Arenys de Munt;
 CUP Pineda de Mar;
 CUP Matar;
 Casal Flix Cucurull (Matar);
 Associaci Cultural Bullangues;
 Taverna Atzucac (Matar);
 SEPC Argentona;
 SEPC Alella;

 Pla de l'Estany .

 CUP Banyoles;
 Endavant;
 Collectiu La Fal;

 La Selva .

 Casal el Trabuc (Sant Hilari Sacalm);
 CUP Blanes;
 CUP Arbcies;
 Ateneu l'Arb (Arbcies);

 Segri .

 SEPC UdL;
 CUP Lleida;
 Assemblea de Joves de Lleida (CAJEI);
 Casal Independentista Ocell Negre (Lleida);

 Alt Empord .

 CUP Viladamat;
 Maulets;
 Casal La Volta (Figueres);

 Baix Empord .

 CUP Torroella;
 CUP Guxols;
 CUP Palams;
 CUP La Bisbal d'Empord;
 Maulets;
 Assemblea Independentista del Baix Empord;
 Collectiu l'Aixada (Torroella de Montgr);

 Plana d Urgell .

 CUP;
 Maulets;

 Mallorca .

 SEPC UIB;
 Maulets Mallorca;
 SEPC Secundria Mallorca;
 Maulets Mallorca Nord;
 SEPC (Inca) Mallorca Nord;
 Maulets Pla i Llevant;

 El Snia .

 Assemblea de Joves de Vinars (CAJEI);
 COS Vinars ;
 COS Alcanar;
 Casal Popular del Snia (Vinars);
 Associaci Cultural Aplec del Snia;
 Assemblea de Joves de la Snia (CAJEI);

 Rossell .

 Maulets;

 La Ribera Alta .

 Endavant;
 Maulets;
 Assemblea de Joves de Carcaixent;
 Ateneu Popular La Forca (Carcaixent);
 SEPC Alzira;
 SEPC Benifai;
 SEPC Crcer;
 SEPC Castell de la Ribera;
 COS - Uni L'Horta-Ribera;

 Noguera .

 Casal Pere III (Balaguer);
 Maulets;
 SEPC Balaguer;
 CUP Plana d'Urgell;

 Garrotxa .

 Col.lectiu la Greda (Olot);
 Maulets;
 SEPC Olot;

 Conca de Barber .

 Gent del Poble (Montblanc);
 Conca Askatu;

 Alt Maestrat .

 AMBJIAM - Assemblea del Jovent Independentista  (Atzeneta del Maestrat);
 La Ribera Baixa .

 Assemblea de Joves de la Ribera Baixa (CAJEI);
 SEPC Almussafes;
 SEPC Cullera;
 COS - Uni L'Horta-Ribera;

 Pla d'Urgell .

 Maulets Pla d'Urgell;
 CUP Plana d'Urgell;
 
 Urgell .

 CUP Plana d'Urgell;



 La Safor .

 Maulets;
 SEPC UPV Gandia;
 SPEC Vilallonga;
 SEPC Gandia;
 SEPC Oliva;

 La Marina Alta .

 Maulets;
 Assemblea del Joves Benissa;
 Collectiu Penya-roja del Verger;

 La Marina Baixa .

 Maulets;

 Pallars Sobir .

 Maulets;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353274" title="Copa del Magrib de futbol" nonfiltered="3284" processed="3269" dbindex="138304">
La Copa del Magrib de futbol fou una competici futbolstica nord-africana que enfront els campions de les lligues d' Alegria, Marroc, Tunsia i Lbia (noms a la primera edici).

 Historial .


Enllaos externs.
 RSSSF;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353276" title="Recopa del Magrib de futbol" nonfiltered="3285" processed="3270" dbindex="138305">
La Recopa del Magrib de futbol fou una competici futbolstica nord-africana que enfront els campions de les copes d' Alegria, Marroc, Tunsia i Lbia (noms a la primera edici).

 Historial .


Enllaos externs.
 RSSSF;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353278" title="Sontsovka" nonfiltered="3286" processed="3271" dbindex="138306">
Sontsovka s un petit poble del districte de Bakhmut, prop de Donetsk, a Ucrana. s sobretot conegut per ser el lloc on va nixer i va passar tretze anys de la seva joventut Serguei Prokfiev.

Se situa prop d'un riu petit anomenat Volchya. Completament envoltat de l'estepa ucranesa illimitada, coberta a la primavera amb flors que abans de juny el sol ja les ha cremat. Les planes
pelades cobertes d'herba sn tallades per barrancs i corrents silenciosos. A l'hivern, es
desencadenen els vents i les tempestes de neu.

Al final del segle XIX, el districte Bakhmut, ric en carb i sal, es comen a desenvolupar rpidament. Cobert per una densa xarxa de ferrocarrils, mines, i fbriques. Els trens carregats amb carb de Donets passaven a travs de Debaltsevo, Grishino, i Rutchenkovo, a uns 25 km de Sontsovka. No lluny, a Yuzovo, sobresurten els alts forns de les fbriques metallrgiques ms grans de Rssia. Els trens portaven multituds de camperols arrunats a aquesta regi a la recerca de feina.

 Per Sontsovka romania apartat de la vida industrial. A les seves cabanes d'argila empallades, els camperols encara parlaven d'impostos, de sequera. No lluny del poble hi havia la propietat del
terratinent Sontsov. El Sontsovs no vivien en aquest lloc remot i solitari, sin que confiava la seva administraci totalment a un masover. Des del comenament del 1880, la propietat era sota
supervisi d'un agrnom, Sergei Alexeyevich Prokofiev, un home alt, d'ulleres amb una gruixuda barba, pare de Serguei.

Referncies.

Nestyev, Israel V.; Jonas, Florence (1960). Prokofiev. Stanford University Press;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353280" title="Equilibri esttic" nonfiltered="3287" processed="3272" dbindex="138307">
l'equilibri esttic s un cas particular de l'equilibri mecnic, en el que, a ms a ms de la condici de qu la resultant de les forces exteriors sigui nula, la partcula o cos tenen tamb velocitats nules respecte del sistema inercial de referncia.


Per tant, les condicions necessries i suficients per que una partcula sia en equilibri esttic es poden expressar com:





Mentre que en el cas d'un cos, s t:





Una de les aplicacions ms importants de l'equilibri esttic es trova en el camp del clcul d'estructures.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353283" title="Carp" nonfiltered="3288" processed="3273" dbindex="138308">

En tetrpodes, el carp (del llat carpus, i aquest de l'idioma grec       , "fruit") s el conjunt de vuit ossos (ossos carpians) que formen l'esquelet del puny. Els ossos del carp no pertanyen a cap dit de la m en particular (o del peu en quadrpedes), a diferncia del metacarp. La part corresponent en el peu s el tars. 

En crustacis, el "carp" s el nom cientfic de les pinces presents en algunes potes.

Variacions.
En alguns macropdids, l'os escafoide i el semilunar estan fusionats formant l'os escafolunar.

El carp.



Caracterstiques comunes dels ossos del carp: prcticament cada os presenta sis (6) cares.
D'aquestes cares, l'anterior i la posterior sn rugoses per permetre la inserci dels lligaments;  la cara dorsal s ms ample, excepte en el semilunar.
La cara proximal i la distal sn superficies articulars, la superior generalment convexa, i la inferior cncava; les cares medial i lateral tamb sn articulars, i estan en contacte amb els ossos del voltant, encara que sn rugoses.

 Vegeu tamb .
M;
Sndrome del tnel carpi;
Malaltia de Kienbck;

Imatges addicionals.


Referncies.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353287" title="El Campo de Pearanda" nonfiltered="3289" processed="3274" dbindex="138309">

El Campo de Pearanda s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353289" title="El Pedroso de la Armua" nonfiltered="3290" processed="3275" dbindex="138310">

El Pedroso de la Armua s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Limita al Nord amb Espino de la Orbada, a l'Est amb Cantalpino, al Sud amb Arabayona de Mgica i a l'Oest amb Pitiegua i La Orbada.

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353292" title="Mancera de Abajo" nonfiltered="3291" processed="3276" dbindex="138311">

Mancera de Abajo s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353293" title="Nava de Sotrobal" nonfiltered="3292" processed="3277" dbindex="138312">

Nava de Sotrobal s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353297" title="Palaciosrubios" nonfiltered="3293" processed="3278" dbindex="138313">

Palaciosrubios s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Limita al Nord amb Cantalapiedra, a l'est amb Horcajo de las Torres (vila), al Sud amb Zorita de la Frontera i a l'oest amb Poveda de las Cintas.

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353298" title="Garmanella" nonfiltered="3294" processed="3279" dbindex="138314">

 Garmanella   s un gnere de peixos de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Espcies.

 Garmanella pulchra  ;

 Referncies .



Bibliografia.

 Hubbs C. L. 1936. XVII. Fishes of the Yucatan Peninsula. Carnegie Inst. Wash. Publ. Nm. 457. 157-287.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;
 Encyclopedia of Life ;
 AQUATAB.NET ;
 MarineSpecies.org ;
 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353299" title="Paradinas de San Juan" nonfiltered="3295" processed="3280" dbindex="138315">

Paradinas de San Juan s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353308" title="Poveda de las Cintas" nonfiltered="3296" processed="3281" dbindex="138316">

Poveda de las Cintas s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353310" title="Jordanella" nonfiltered="3297" processed="3282" dbindex="138317">

 Jordanella   s un gnere de peixos de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Espcies.

 Jordanella floridae (Goode & Bean, 1879);

 Referncies .



Bibliografia.

 Goode G. B. 1879. A preliminary catalogue of the fishes of the St. John's River and the east coast of Florida, with descriptions of a new genus and three new species. Proc. U. S. Natl. Mus. v. 2 (nm. 73). 108-121.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;
 Encyclopedia of Life ;
 AQUATAB.NET ;
 MarineSpecies.org ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353311" title="La Flche" nonfiltered="3298" processed="3283" dbindex="138318">

La Flche s un municipi francs, situat al departament de Sarthe i a la regi de Pas del Loira. 





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353313" title="Salmoral" nonfiltered="3299" processed="3284" dbindex="138319">

Salmoral s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Limita al nord amb Macotera, Bveda del Ro Almar i Mancera de Abajo, a l'est amb Santiago de la Puebla, al sud amb Malpartida i a l'oest amb Cabezas de Villar i Mancera de Arriba de la provncia d'vila.

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353315" title="Lebias" nonfiltered="3300" processed="3285" dbindex="138320">

  Lebias  s un gnere de peixos de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Espcies.

 Lebias persicus .
 Lebias splendens .
 Lebias stiassnyae .
 Lebias transgrediens .;

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;
 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;
 Catalogue of Life ;
 Histria del gnere Lebias ;
 GBIF ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353316" title="Mayenne (Mayenne)" nonfiltered="3301" processed="3286" dbindex="138321">

Mayenne s un municipi francs, situat al departament de Mayenne i a la regi de Pas del Loira. 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353317" title="Santiago de la Puebla" nonfiltered="3302" processed="3287" dbindex="138322">

Santiago de la Puebla s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Limita al nord amb Macotera, al sud amb Alaraz, a l'est amb Malpartida i Salmoral i a l'oest amb Gajates. 

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353318" title="Chteau-Gontier" nonfiltered="3303" processed="3288" dbindex="138323">

Chteau-Gontier s un municipi francs, situat al departament de Mayenne i a la regi de Pas del Loira. 





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353319" title="Tarazona de Guarea" nonfiltered="3304" processed="3289" dbindex="138324">

Tarazona de Guarea s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353320" title="Ventosa del Ro Almar" nonfiltered="3305" processed="3290" dbindex="138325">

Ventosa del Ro Almar s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353321" title="Villaflores" nonfiltered="3306" processed="3291" dbindex="138326">

Villaflores s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353324" title="Villar de Gallimazo" nonfiltered="3307" processed="3292" dbindex="138327">

Villar de Gallimazo s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353325" title="Megupsilon" nonfiltered="3308" processed="3293" dbindex="138328">

  Megupsilon  s un gnere de peixos de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Espcies.

 Megupsilon aporus .;

 Referncies .



Bibliografia.

 Miller R. R. & Walters V. 1972. A new genus of cyprinodontid fish from Nuevo Leon, Mexico. Contrib. Sci. (Los Ang.) Nm. 233. 1-13.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;
 Encyclopedia of Life ;
 AQUATAB.NET ;
 MarineSpecies.org ;
 Catalogue of Life ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353327" title="Bufador" nonfiltered="3309" processed="3294" dbindex="138329">
El bufador s el tub a travs del qual s'insufla aire en el bot o sac de les cornamuses que sn bufades directament i que per tant no tenen una manxa accionada amb el bra, i que sn la majoria.

Aix succeeix, doncs, en les dues cornamuses prpies de zones on es parla el catal, s a dir el sac de gemecs i les xeremies, respectivament de Catalunya, Catalunya Nord i Andorra, i Mallorca.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353328" title="Calvin Smith" nonfiltered="3310" processed="3295" dbindex="138330">












Calvin Smith (nascut el 8 de gener de 1961 a Bolton, Mississip) s un atleta nord-americ retirat. Va tenir el rcord del mn dels 100 metres, i va ser dues vegades campi del mn dels 200 metres.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353331" title="Emmit King" nonfiltered="3311" processed="3296" dbindex="138331">










Emmit King (nascut el 24 de mar de 1959 a Bessemer, Alabama) s un atleta nord-americ retirat. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353333" title="Elliott Quow" nonfiltered="3312" processed="3297" dbindex="138332">









Elliott Quow (nascut el 3 de mar de 1962) s un atleta nord-americ retirat. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353334" title="Orestias" nonfiltered="3313" processed="3298" dbindex="138333">

 Orestias   s un gnere de peixos de la famlia dels ciprinodntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Espcies.

 Orestias agassizii .
 Orestias albus .
 Orestias ascotanensis .
 Orestias chungarensis .
 Orestias crawfordi .
 Orestias ctenolepis .
 Orestias cuvieri .
 Orestias elegans .
 Orestias empyraeus .
 Orestias forgeti .
 Orestias frontosus .
 Orestias gilsoni .
 Orestias gracilis .
 Orestias gymnotus .
 Orestias hardini .
 Orestias imarpe .
 Orestias incae .
 Orestias ispi .
 Orestias jussiei .
 Orestias lastarriae .
 Orestias laucaensis .
 Orestias luteus .
 Orestias minimus .
 Orestias minutus .
 Orestias mooni .
 Orestias mulleri .
 Orestias multiporis .
 Orestias mundus .
 Orestias olivaceus .
 Orestias parinacotensis .
 Orestias pentlandii .
 Orestias piacotensis .
 Orestias polonorum .
 Orestias puni .
 Orestias richersoni .
 Orestias robustus .
 Orestias silustani .
 Orestias taquiri .
 Orestias tchernavini .
 Orestias tomcooni .
 Orestias tschudii .
 Orestias tutini .
 Orestias uruni .
 Orestias ututo .;

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Valenciennes A. 1839. Quelques observations sur les Poissons que M. Pentland a rapports du lac Titicaca et des autres points levs des Andes. L'Institut v. 7. 118.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;
 Encyclopedia of Life ;
 AQUATAB.NET ;
 MarineSpecies.org ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353336" title="Adinia" nonfiltered="3314" processed="3299" dbindex="138334">

 Adinia   s un gnere de peixos de la famlia dels fundlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Espcies.

Adinia xenica .;

 Referncies .



Bibliografia.

 Girard, C. F. 1859. Ichthyological notices. Proc. Acad. Nat. Sci. Phila. v. 11: 113-122.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;
 Encyclopedia of Life ;
 AQUATAB.NET ;
 MarineSpecies.org ;
 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353337" title="Certmen Internacional de Bandes de Msica Ciutat de Valncia" nonfiltered="3315" processed="3300" dbindex="138335">
El Certmen Internacional de Bandes de Msica Ciutat de Valncia s un prestigis concurs musical per a bandes de msica que se celebra a la Plaa de Bous i al Palau de la Msica de Valncia des de l'any 1886, organitzat per l'Ajuntament. 

 Histria .
Certment creat el 1886 per l'aleshores alcalde de la ciutat Manuel Sapia Rico i el regidor de festes Jos Soriano Plassent. En principi estava dedicat solament a bandes valencianes, fent distinci entre bandes militars i civils, amb un primer premi de 1.200 pessetes, fet que el convertia en un dels certmens ms pretigiosos. 

s a partir del 1895 quan l'event pren un caire internacional al crear una secci per a bandes estrageres. L'any 1902 es creen ms seccions, la primera (de carcter regional) i la segona (de carcter nacional). Recentment s'ha optat per permetre a les bandes internacionals participar en qualsevol de les categories o seccions, junt a les bandes nacionals.

A les darreries dels anys 70 del segle passat, el certmen viu una forta embrancida per l'augment de la qualitat de les bandes participants, exitosos concerts i l'implantaci d'equips de gravaci per a enregistrar les interpretacions (des de 1979), dotant al certment d'un important arxiu d'audio. Des del 1997, l'Ajuntament de Valncia encarrega les obres obligades que interpretaran els participants als millors compositors valencians del moment.

 Seccions .
En l'actualitat, el Certment Internacional de Bandes est dividia en quatre seccions, en les quals poden participar bandes de qualsevol nacionalitat. Cada secci s diferent de la resta pel numero de msics integrants de les bandes que poden participar i per les obres obligades que interpreten.

Aquestes seccions sn:
 Secci Especial. Des de 111 a 150 msics, amb un mxim de 16 instrumentistes de corda-arc.
 Secci Primera. Des de 81 fins a 110 msics, amb 12 instrumentistes de corda-arc com a mxim.
 Secci Segona. Des de 51 fins a 80 msics, amb 8 instrumentistes de corda-arc com a mxim.
 Secci Tercera. Des de 40 fins a 50 msics, amb 6 instrumentistes de corda-arc com a mxim.

 Jurat .
El jurat s l'encarregat de puntuar les bandes, i sol estar conformat per personalitats del mn de la msica de banda (compositors, directors, msics, etc.)

 Vegeu tamb .
 Llista de societats musicals del Pas Valenci;

 Enllaos externs .
 Plana oficial del Certmen;
 Fonoteca del Certmen;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353338" title="Aldehuela de la Bveda" nonfiltered="3316" processed="3301" dbindex="138336">

Aldehuela de la Bveda s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord amb Garcirrey, Mozarbitos (municipi de La Fuente de San Esteban) i Tabera de Abajo, a l'Est amb Robliza de Cojos, Matilla de los Caos del Ro i Villalba de los Llanos, al Sud amb Sanchn de la Sagrada, Olleros (municipi de Carrascal del Obispo) i San Muoz i a l'Oest amb La Fuente de San Esteban, Garcirrey i Buenamadre .

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353339" title="Cabrillas" nonfiltered="3317" processed="3302" dbindex="138337">

Cabrillas s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nordest amb San Muoz, al Sudest amb Abusejo, al Sud amb Sepulcro-Hilario, a l'Oest amb Martn de Yeltes i al Nordoest amb La Fuente de San Esteban.

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353340" title="La Sagrada" nonfiltered="3318" processed="3303" dbindex="138338">

La Sagrada s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Limita al Nord amb Olleros (Carrascal del Obispo), a l'Est amb Sanchn de la Sagrada i Berrocal de Huebra, al Sud amb Tamames i a l'Oest amb Abusejo i San Muoz.

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353341" title="Leptolucania" nonfiltered="3319" processed="3304" dbindex="138339">

 Leptolucania   s un gnere de peixos de la famlia dels fundlids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Espcies.

 Leptolucania ommata .;

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
  Myers G. S. 1924. A new poeciliid fish from the Congo, with remarks on funduline genera. Am. Mus. Novit. Nm. 116. 1-9.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;
 Encyclopedia of Life ;
 AQUATAB.NET ;
 MarineSpecies.org ;
 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353344" title="Vecinos" nonfiltered="3320" processed="3305" dbindex="138340">

Vecinos s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353347" title="Roberto Caldeyro Barcia" nonfiltered="3321" processed="3306" dbindex="138341">
Roberto Caldeyro Barcia (Montevideo, Uruguai, 26 de setembre de 1921), metge especialista en ginecologia i obstetrcia .

Descendent d espanyols i italians, investigador i professor de professors. Va ser el creador i Director del Centre Llatinoameric de Perinatologia, i desprs del PEDECIBA (programa per al desenvolupament de cincies bsiques a l'Uruguai). Va ser pioner al mn amb el Dr. Hermogenes Alvarez en el desenvolupament de Medicina Perinatal.

L'Uruguai ha jugat un paper clau en el naixement de Perinatology, dna les grcies principalment a les contribucions essencials en el camp comenat per els Professors Roberto Caldeyro-Barcia M.D. i Hermogenes Alvarez M.D.

Foren  el prof. Caldeyro-Barcia i el prof. Hermogenes Alvarez els que establien un sistema de traa l any 1947 per controlar la pressi amniotica intrauterina durant embars, la qual cosa feia possible analitzar i definir la contractilitat uterina durant embars i el part, mesurant la intensitat i freqncia de les contraccions i el to uter. Aquesta investigaci va portar a l's mundial les Unitats de Montevideo per qantificar l activitat uterina.

Caldeyro-Barcia i Hermogenes Alvarez el 1955 tamb desenvolupaven un mtode per fer l'efecte de les contraccions uterines sobre la proporci de cor fetal, que es convertiria ms tard en la base de control fetal, globalment utilitzat per controlar la resposta del fetus a les contraccions durant el treball uter i evitar que qualsevol dany neurolgic resultes d'una privaci d'oxigen.

El 1970, la Organitzaci de Salut Americana creava el primer Centre Llatinoameric de Perinatologia (APLAUDEIXI) a Montevideo, nomenant el prof. Caldeyro-Barcia com el seu director. Aix es convertia en un centre de formaci i referncia per a professionals a Llatino-America i en qualsevol altre lloc, amb aix  va formar a metges des de Sussa, els Estats Units, Alemanya, Jap, Sucia, Espanya, aix com un nmero vast de llatinoamericans, molts dels quals sn avui membres de facultat als seus pasos d'origen.

L'Associaci Mundial de Medicina es creava a Tquio el 1991, durant el primer congrs mundial d'aquesta especialitat, que tenia el Dr. Erich Saling (des d'Alemanya), Shouichi Sakamoto (des del Jap) i Roberto Caldeyro-Barcia (des de Uruguay) com els seus fundadors i seguidors principals.

Roberto Caldeyro Barcia es gradu com en medicina per la Universitat de la Repblica (Uruguai) el desembre de 1947. S'especialitzava en la fisiologia obstetricial sota la influncia d'investigadors excepcionals com el belga Corneille Heymans i l'argent Bernardo Houssay (Premis Nobel de Fisiologia i Medicina).

A l'Escola de Medicina de Montevideo, era instructor de Fisiologia (1942-1947), Professor Agregat de Fisiologia (1948), Professor Adjunt de Physiology(1950), Cap del Departament de Fisiologia Obstetricial (1959), i Professor i President de Physiology (des de 1965).

Entre d altres fites, Caldeyro Barcia i Hermogenes Alvarez obtenien els primers enregistraments de pressi amniotica intrauterina el 1947. En aquest mateix any, Roberto obtenia el seu ttol de Doctor en Medicina amb noms 26 anys.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353348" title="Aldeanueva de la Sierra" nonfiltered="3322" processed="3307" dbindex="138342">

Aldeanueva de la Sierra s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353350" title="Igor Dobrovolski" nonfiltered="3323" processed="3308" dbindex="138343">

Igor Ivanovitx Dobrovolski (en rus:                             ) s un entrenador i antic jugador de futbol. Va nixer el 27 d'agost de 1967 a Markovo (URSS), dins de l'blast d'Odessa a la RSS d'Ucrana. 

Trajectria.
Dobrovolski va viure des de jove a la ciutat de Tiraspol, a l'actual Moldvia. All va donar els seus primer passos com a futbolista, fins a debutar profesionalment en el FC Zimbru Chi in u. Al 1986 va marxar a Moscou per jugar en el Dinamo, un del equips forts del campionat sovitic per que portava moltes temporades sense guanyar cap ttol.

Malgrat no poder acabar amb aquesta sequera, els quatre anys que Dobrovolski va romandre al Dinamo el convertiren en un futbolista consolidat al seu pas. El mateix 1986, amb noms dneu anys, debut en la selecci de la URSS. Als Jocs Olmpics de Sel Drobolski fou l'estrela d'un equip es penj la medalla d'or, derrotant a la final a la Brasil d'Alosio, Mazinho, Bebeto o Romrio. El davanter brasiler fou el mxim golejador del torneig amb 7 gols, un ms que Dobrovolski. Igor va marcar en tots els partits exepte en l'inaugural. Dos anys desprs, amb una excellent generaci de jugadors com ara Mostovoi o Kantxelskis, va gunayar l'Europeo sub-21. El rival fou la selecci iugoslava, llavors campiona del mn sub-20 i base de futura Crocia amb jugadors com Jarni, Prosine ki, uker o Boki . El migcampista sovitic va marcar en els dos partits de la final. Aquesta brillant progresi es va coronar amb el reconeiximent com a millor futbolista del seu pas en 1990, el mateix any que va fixar pel Genoa CFC de la Serie A italiana.

L'evoluci ascendent del jove jugador va quedar frenada a Itlia. El Gnova era un equip amb un alt nivell a principis dels 90, present a sovint en les competicions europees. All Dobrovolski va trobar una major competncia. Desprs d'una temporada i mitja molt fosca, perd fins i tot un lloc entre les places de jugadors extranjers. Sense lloc a l'equip, se li busc una eixida amb una cessi. El Castell es feu amb els seus serveis durant sis mesos per 300.000 dlars. Malgrat que l'ambient de l'equip albinegre no era el ms indicat per a la recuperaci del jugador, Igor va rendir a un nivell indivudal considerable. Aix s, no va poder fer res per a evitar el descens a Segona divisi. El 6 de juny de 1991 va eixir ils d'un accident de trnsit a l'A-7 que va destrossar el seu cotxe. L'any segent marx cedit al Servette, on va fer una gran temporada que feia presagiar la seva definitiva resurecci.

Per a la temporada 1992/93 recuper el seu lloc al planter del Gnova, per no disposs de gaires oportunitats. Al mercat d'ivern marx traspassat definitivament al Olympique de Marseille. L'equip francs seria aquella temporada campi de Frana i d'Europa, encara que les aportacions de Dobrovolski foren testimonials. Torn llavors al Dinamo, que competia ara a la Lliga rusa desprs de la disoluci de la URSS. Va intentar-ho novament a la Lliga espanyola amb l'Atltico de Madrid abans de romandre un any en blanc, que no el va impedir disputar l'Eurocopa d'Anglaterra. Amb vint-i-nou anys, Dobrovolski va trobar per fi l'estabilitat esportiva al Fortuna Dsseldorf, aix s, ja allunyat de la lit futbolstica. Va retirar-se novament als trenta-dos anys per a tornar posteriorment al Tiligul Tiraspol de la seva ciutat adoptiva

Selecci nacional.
La carrera de Dobrovolski a les competicions intrnacionals fou ms laureat que no als clubs. Fou un jugador importantssim per a la selecci sovitica i la rusa durant ms d'una dcada. Desprs d'aconseguir els xits amb el convinat sub-20 i olmpic, Dobrovolski esdevingu, amb poc menys de vint anys, una de les referncies de l'absoluta. Particip al Mundial d'Itlia '90, on disput els tres partits com a tiutlar.

Pels temps que li tocaren viure, Dobrovolski s dels pocs jugadors que ha disputat tres grans tornejos futbolstics (1 Mundial i 2 Eurocopes) amb tres seleccions distintes. Al 1992 es cre la Selecci de futbol de la CEI, que particip a l'Eurocopa '92. A la d'Anglaterra '96 acud amb la samarreta rusa, desprs de decantar-se per ella en comtes de la ucrainesa o la moldava. Dos anys desprs disput encara el seu darrer partit internacional.

Entrenador.
Dobrovolski va fer d'entrenador-jugador durant la seva darrera etapa al Tiligul Tiraspol. Posteriorment, va ser triat com a seleccionador de Moldvia amb vistes a l'Eurocopa '08. Els resultats foren prou satisfactoris, superant al Grup C a Malta i Hongria i noms un punt per sota de Bsnia. Aquesta actuaci li valgu la conseci del premi al tcnic moldau de 2007 i la renovaci per a la fase de classificaci del Mundial 2010.

Palmars.





 1 Copa d'Europa: 1992/93 amb l'Olympique de Marseille.
 1 Ligue 1: 1992/93 amb l'Olympique de Marseille.
 1 medalla d'or als Jocs Olmpics: 1988 amb la URSS.
 1 Eurocopa sub-21: 1988/90 amb la URSS.
 1 cop guanyador del Futbolista sovitic de l'any: 1990.
 1 cop guanyador del Entrenador moldau de l'any: 2007.

Referncies.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353352" title="Aldehuela de Yeltes" nonfiltered="3324" processed="3309" dbindex="138344">

Aldehuela de Yeltes s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  
Limita al nord amb Castraz i Martn de Yeltes; a l'est amb Sepulcro-Hilario i Puebla de Yeltes; al sud amb El Mallo i Morasverdes i a l'oest amb Dios le Guarde i Alba de Yeltes.

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353355" title="Anablpid" nonfiltered="3325" processed="3310" dbindex="138345">

Anablepidae s una famlia de peixos de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

 La subfamlia Anablepinae pot arribar als 32 cm de llargria total mentre que Jenynsiinae assoleix els 12. ;

Distribuci geogrfica.

Es troba des del sud de Mxic fins al sud de Sud-amrica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 AQUATAB.NET ;
 MarineSpecies.org ;
 BioLib ;
 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database  ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353356" title="El Mallo" nonfiltered="3326" processed="3311" dbindex="138346">

El Mallo s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord amb Aldehuela de Yeltes i Puebla de Yeltes, a l'Est amb El Cabaco, al Sud amb Monsagro i a l'Oest amb Serradilla del Arroyo, Nava del Buen Padre (municipiode Tenebrn) i Morasverdes.

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353357" title="Blasco III d'Alagn" nonfiltered="3327" processed="3312" dbindex="138347">
Blasco III d'Alagn (? - 1385) Noble valenci d'origen aragons, Alferes major, Camarlenc i Capit General del Regne d'Arag, 6 Senyor de Sstago.

Orgens familiars.
Fill d'Artal V d'Alagn i de Toda Prez d'Urrea.

Npcies i descendents.
Es cas en primeres npcies amb Marquesa Ferrandis d'Hxar, filla de Pero Ferrandis d'Hxar i de Sibilla d'Anglesola. El matrimoni no tingu fills.

Es cas en segones npcies amb Sibilla de Cervi i d'Anglesola. Aquest matrimoni tingu els segents fills:
 Artal VI d'Alagn, casat amb Marquesa de Luna i de Xrica;
 Francesc d'Alagn;

Biografia.
Va lluitar en l'exrcit reialista en la Batalla d'pila (21 de juliol del 1348), durant la Guerra de la Uni.

Referncies.







|-









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353358" title="Star Trek I: La pellcula" nonfiltered="3328" processed="3313" dbindex="138348">
Star Trek I: La Pellcula (Star Trek I: The Motion Picture) s una pellcula americana que es va estrenar als Estats Units el 7 de desembre del 1979.

Va ser la primera pellcula basada en la srie de televisi Star Trek, dirigida per Robert Wise, amb William Shatner com el capit James T. Kirk i Leonard Nimoy com el comandant Spock.

 Data Estellar: 7412.6;

 Argument .
La trama de la pellcula s ms un reflex del que pot fer el temor del ser hum davant el desconegut, en ella s'observa la lluita entre la ra i els sentiments, i tamb per entendre l'Univers, del com la major part ens s desconegut. La histria es realitza sota un viatge especial de la nau USS Enterprise, comandada de manera circumstancial pel comandant Kirk es dirigeix al centre d'una fora desconeguda que es dirigeix a la Terra.

En una mostra de la capacitat d'adaptaci humana, la nau sota totes les seves defenses davant el fenomen, el que li permet l'entrada al seu centre mateix, just per a trobs amb una inteligncia dipositada en una nau que prov del Segle XX, la Voyager 6. Aquesta nau avariada va ser trobada durant el seu viatge per l'Univers, per una civilitzaci de mquines intelligents que la reparen i la doten de la capacitat d'"aprendre tot el que s possible aprendre" i retornar-se-la al seu creador.

L'entitat autoanomenada V'Ger, es comunica amb les unitats de carboni (humans) que es troben en l'Enterprise, a fi de comprendre les seves intencions. La histria revela la disputa entre l'almirall Kirk (l'anterior comandant de la nau) i el comandant actual de la nau, en un intent per demostrar qui dels dos pot prendre les millors decisions davant l'esdeveniment.

Tamb entren en joc l'amor entre el comandant Willar Decker i la Tinent Ilia. Tota l'amenaa acaba al revelar-li a V'Ger la seva procedncia humana. En l'escena final s'observa com V'Ger, que ha pres la forma humana de la tinent Ilia es fon amb el capit Willar Decker en una forma elevada d'existncia, evitant aix la destrucci de la Terra.

La pellcula se situa l'any 2271.

 Personatges .




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353360" title="Morasverdes" nonfiltered="3329" processed="3314" dbindex="138349">

Morasverdes s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Limita al Noroest amb Tenebrn i Dios le Guarde, al Nordest amb Aldehuela de Yeltes, al Sudest amb El Mallo, al Sud amb Nava del Buen Padre (municipi de Tenebrn) i a l'Oest amb Serradilla del Arroyo.

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353362" title="Artal VI d'Alagn" nonfiltered="3330" processed="3315" dbindex="138350">
Artal VI d'Alagn (? - 1419) Noble valenci d'origen aragons, 7 Senyor de Sstago.

Orgens familiars.
Fill d'Blasco III d'Alagn i de Sibilla de Cervi i d'Anglesola.

Npcies i descendents.
Es cas amb Marquesa de Luna i de Xrica. El matrimoni tingu els segents fills:
 Artal VII d'Alagn, casat amb Damiata Ferrandis d'Heredia;
 Marquesa d'Alagn;
 Pero d'Alagn;
 Antonia d'Alagn;
 Elfa d'Alagn;

Referncies.







|-









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353363" title="Mezzoforte" nonfiltered="3331" processed="3316" dbindex="138351">
Mezzoforte s'escriu mf que significa que es mig fort, ms fluix que fort. S'utilitza quan no vols que una frase soni molt forta i aix la deixes suau.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353364" title="Puebla de Yeltes" nonfiltered="3332" processed="3317" dbindex="138352">

Puebla de Yeltes s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord amb Sepulcro-Hilario, a l'Est amb Tamames i El Cabaco, al Sud amb El Mallo i a l'oest amb Morasverdes i Aldehuela de Yeltes.

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353365" title="Blasco d'Alagn" nonfiltered="3333" processed="3318" dbindex="138353">

Onomstica: diversos membres del llinatge Alagn.
Blasco I d'Alagn, el Gran.
Blasco II d'Alagn, el Nt.
Blasco III d'Alagn;
Blasco IV d'Alagn;
Blasco V d'Alagn;
Blasco d'Alagn el Jove;
Blasco d'Alagn el Vell;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353366" title="Artal d'Alagn" nonfiltered="3334" processed="3319" dbindex="138354">

Onomstica: diversos membres del llinatge Alagn.
Artal I d'Alagn o Artau III de Pallars Sobir;
Artal II d'Alagn;
Artal III d'Alagn;
Artal IV d'Alagn;
Artal V d'Alagn;
Artal VI d'Alagn;
Artal VII d'Alagn;
Artal VIII d'Alagn;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353367" title="San Muoz" nonfiltered="3335" processed="3320" dbindex="138355">

San Muoz s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord amb Aldehuela de la Bveda, a l'Est amb Olleros (municipi de Carrascal del Obispo) i La Sagrada, al Sud amb Abusejo i a l'Oest amb Cabrillas i La Fuente de San Esteban.

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353368" title="Campionat Nrdic de futbol" nonfiltered="3336" processed="3321" dbindex="138356">
El Campionat Nrdic de futbol (dans Nordisk Mesterskab, noruec Nordisk Mesterskap, suec Nordiska Msterskapet, abreujadament NM o tamb conegut com Campionat Escandinau de futbol) fou una competici futbolstica disputada per les seleccions de futbol dels pasos de l'Europa escandinava.

 Histria .
La primera edici es disput els anys 1924 1928, amb la participaci de Noruega, Dinamarca i Sucia. La selecci de Finlndia s'hi un la segona edici. La darrera edici disputada, la 2000 2001, s'hi uniren les seleccions d'Islndia i les Illes Feroe.

El torneig fou creat per iniciativa de Dinamarca, en finalitzar l'any 1919 un contracte entre les federacions danesa (DBU), noruega (NFF) i sueca (SvFF) que establia que les seleccions de les tres federacions disputarien dos partits anuals que enfrontarien les unes contra les altres. La idea de la nova competici no es disput fins 5 anys ms tard, el 1924, on la federaci danesa celebrava el seu 35 aniversari. El primer torneig fou organitzat per la DBU. Dinamarca guany la competici que acab el 1928. La segona edici fou organitzada per la SvFF que celebrava el seu 25 aniversari, i aquest cop en fou convidada la federaci de Finlndia (SPF).

La competici va perdre inters cap als anys 70. La darrera edici es disput la temporada 2000 01, amb alguns partits disputats durant un entrenament conjunt a La Manga del Mar Menor, a Mrcia.

 Historial .


 Referncies .
 
;

 Enllaos externs .
RSSSF;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353370" title="Sanchn de la Sagrada" nonfiltered="3337" processed="3322" dbindex="138357">

Sanchn de la Sagrada s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Limita al Nord amb Aldehuela de la Bveda, a l'Est amb Villalba de los Llanos i Carrascal del Obispo, al Sud amb Berrocal de Huebra i a l'Oest amb La Sagrada i Olleros (municipi de Carrascal del Obispo).

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353372" title="Sepulcro-Hilario" nonfiltered="3338" processed="3323" dbindex="138358">

Sepulcro-Hilario s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Limita al Nord amb Martn de Yeltes i Cabrillas, a l'Est amb Abusejo i Tamames, al Sud amb Puebla de Yeltes i a l'Oest amb Aldehuela de Yeltes.

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353373" title="Tenebrn" nonfiltered="3339" processed="3324" dbindex="138359">

Tenebrn s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Limita al Nord amb Alba de Yeltes, a l'Est amb Dios le Guarde i Morasverdes, al Sud amb Serradilla del Arroyo i El Baldo (Serradilla del Llano) i a l'Oest amb Ciudad Rodrigo i Dehesa de Gaviln (Sancti-Spritus).

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353374" title="Star Trek II: La clera de Khan" nonfiltered="3340" processed="3325" dbindex="138360">
Star Trek II: La clera de Khan (Star Trek II: The Wrath of Khan en angls) s una pellcula de Star Trek que es va estrenar als Estats Units l'any 1982.

s la segona pellcula basada en Star Trek, dirigida per Nicholas Meyer.

 Argument .

Desprs de la seva missi de 5 anys, l'ara almirall Kirk est dedicat a la preparaci de cadets. Mentrestant l'USS Reliant, en la seva recerca d'un mn adequat per a la prova del Dispositiu Gnesis, troba accidentalment en un planeta mort a Khan Noonieng Singh, enderrocat dictador del segle XX terrestre, vell enemic de James T. Kirk el qual, tenint la Reliant en les seves mans, decideix venjar-se de Kirk al que culpa de totes les seves desgrcies desprs de ser bandejat per aquest a aquest planeta. No obstant aix, el pensament bidimensional de Khan i el sacrifici de Spock assoleixen fer fracassar els seus intents de revenja, autoinmolant-se al fer detonar el Dispositiu Gnesis a bord de la Reliant en un ltim intent per destruir l'Enterprise. 

La pellcula se situa l'any 2285.

 Personatges .





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353375" title="Aire-sur-l'Adour" nonfiltered="3341" processed="3326" dbindex="138361">

Aire-sur-l'Adour  s un municipi francs, situat al departament de les Landes i a la regi d'Aquitnia. 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353377" title="Senyoria d'Alagn" nonfiltered="3342" processed="3327" dbindex="138362">

La senyoria d'Alagn fou una jurisdicci feudal aragonesa creada el desembre del 1119 quan el rei Alfons I d'Arag "el Bataller" conquer la vila d'Alagn, que fou donada en feu a Lope Gars "el Peregrino". A la seva mort, el 1133, les seves possessions es repartiren entre les seves filles Toda i Ximena. Alagn correspongu a Ximena, qui es cas amb Gonalo Pre d'Aagra. La seva filla, anomenada tamb Ximena, es cas amb Artau III de Pallars Sobir, comte del Pallars Sobir. A partir del moment del casament (desembre del 1135, Artal III de Pallars es pot anomenar tamb Artal I d'Alagn.

Vegeu tamb.
 Llinatge Alagn;
 Llista de senyors d'Alagn;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353378" title="Alagn (llinatge)" nonfiltered="3343" processed="3328" dbindex="138363">

El llinatge dels Alag prengu el cognom de la senyoria d'Alagn i fou dels principals del Regne d'Arag, donant don lloc als comtes de Sstago, una de les vuit grans cases del Regne d'Arag anomenades a les Corts de Monts i considerada la segona en ordre jerrquic. Els Alagn tamb s'emparentaren amb els Hjar, els  marquesos d'Aguilar, els comtes d'Agosta, Aranda, Fuenclara, Gociano, Malta, Montesanto, Nobaria, Policeto i Villasur, els vescomtes de Biota i de Rueda, etc. Tamb tingueren branques al Regne de Valncia, al Regne de Siclia i al Regne de Sardenya. 

Un dels noms habituals del lliantge fou el d'Artal, traducci a l'aragons d'Artau, heretat del comte de Pallars Sobir Artau III de Pallars Sobir. El seu nt, Artal II d'Alagn, es cas amb Toda Romeo, que aport la tradici del nom Blasco propi del seu llinatge. A partir d'aleshores els noms Artal i Blasco seran els propis del lliantge Alagn, que s'aniran alternant en els hereus; a ms, tamb anomenaven Artal o Blasco al segon fill en funci de qu a l'hereu li pertoqus el nom de Blasco o Artal. 

Les seves armes herldiques sn en camp de plata sis rodelles de sable situades en dos pals de tres o quatre cadascn.

Senyors d'Alagn.
 Lope Gars "el Peregrino" o 'Lope I d'Alagn';
 Ximena Lpe d'Alagn o 'Ximena I d'Alagn' (filla);
 Ximena Pre d'Alagn o 'Ximena II d'Alagn' (filla);
 Artau III de Pallars Sobir o 'Artal I d'Alagn' (marit);
 Palacn I d'Alagn (fill);
 Artal II d'Alagn (fill);
 Blasco I d'Alagn "el Gran" (fill);
 Artal III d'Alagn (fill);
 Blasco II d'Alagn "el Nt" (fill);
 Artal IV d'Alagn (fill). Era germ de Blasco d'Alagn "el Vell", qui va ser pare de Blasco d'Alagn "el Jove";
 Artal V d'Alagn (fill);
 Blasco III d'Alagn (fill);
 Artal VI d'Alagn (fill);
 Artal VII d'Alagn (fill);
 Artal VIII d'Alagn (fill);
 Blasco IV d'Alagn (fill);
 Pero I d'Alagn (fill);
 Blasco V d'Alagn (fill) (1er comte de Sstago). El 1511 el rei Ferran II d'Arag cre el comtat de Sstago, ssent coneguts a partir d'aleshores com els Alagn de Sstago.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353379" title="Benquet" nonfiltered="3344" processed="3329" dbindex="138364">

Benquet  s un municipi francs, situat al departament de les Landes i a la regi d'Aquitnia. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353380" title="Aploquilid" nonfiltered="3345" processed="3330" dbindex="138365">




Aplocheilidae s una famlia de peixos de l'ordre dels ciprinodontiformes amb 13 gneres i 310 espcies.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica, sud d'sia i des del sud de Nord-amrica fins a Sud-amrica.

Gneres.

 Adamas ;
 Aphyoplatys  ;
 Aphyosemion ;
 Aplocheilus ;
 Callopanchax  ;
 Epiplatys ;
 Episemion ;
 Foerschichthys ;
 Fundulopanchax ;
 Nothobranchius ;
 Pachypanchax ;
 Pseudepiplatys;
 Scriptaphyosemion;

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Parenti, Lynne R. 1981: A phylogenetic and biogeographic analysis of cyprinodontiform fishes (Teleostei, Atherinomorpha). Bulletin of the American Museum of Natural History, vol. 168, pt. 4. 335-557.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 Catalogue of Life ;
 AQUATAB.NET;
 ITIS ;
 Animal Diversity Web ;
 NCBI ;
 ZipCodeZoo.com ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353382" title="Boos (Landes)" nonfiltered="3346" processed="3331" dbindex="138366">

Boos  s un municipi francs, situat al departament de les Landes i a la regi d'Aquitnia. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353383" title="Tartas" nonfiltered="3347" processed="3332" dbindex="138367">

Tartas  s un municipi francs, situat al departament de les Landes i a la regi d'Aquitnia. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353386" title="Yzosse" nonfiltered="3348" processed="3333" dbindex="138368">

Yzosse  s un municipi francs, situat al departament de les Landes i a la regi d'Aquitnia. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353387" title="Model de color RYB" nonfiltered="3349" processed="3334" dbindex="138369">


El Model de color RYB (Red, Yellow, Blue = Vermell, groc, blau) s un model de sntesi sostractiva de color igual que el model CMYK. Ara com ara, sabem que aquest model no s correcte, per encara aix s un model que s'usa comunament en belles arts. En aquest model, el verd s una mescla de blau i el groc. El groc s el complementari del violeta i el taronja, el complementari del blau. Avui, els cientfics saben que el conjunt correcte s el model CMYK, que usa el cian en lloc del blau i magenta en lloc del vermell.









 Cercle cromtic .

El model RYB tamb usa la trada de colors en un cercle cromtic estndard. Els colors secundaris tamb formen una trada. Las trades es formen amb tres colors equidistants en una roda particular. Altres rodes de color usuals inclouen el Model de color RGB i el CMYK.
















 Vegeu tamb .
 Model de color;
 Teoria del color;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353389" title="Barbalos" nonfiltered="3350" processed="3335" dbindex="138370">

Barbalos s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord amb Berrocal de Huebra, a l'Est amb Narros de Matalayegua i La Sierpe, al Sud amb Herguijuela del Campo i Escurial de la Sierra i a l'Oest amb Escurial de la Sierra i Tejeda y Segoyuela.

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353391" title="Star Trek III: A la cerca de Spock" nonfiltered="3351" processed="3336" dbindex="138371">
Star Trek III: A la cerca de Spock (Star Trek III: The Search for Spock en angls) s una pellcula de Star Trek que es va estrenar als Estats Units l'any 1984. s la tercera pellcula basada en Star Trek, dirigida per Leonard Nimoy.

 Argument .

Desprs de la mort de Spock (Star Trek II: La clera de Khan), el doctor Leonard McCoy (DeForest Kelley) comena a sofrir trastorns mentals i somnis relacionats amb Spock. L'almirall James T. Kirk, desobedeint l'ordre que cap nau s'apropi al planeta Gnesis, creat per l'explosi del dispositiu Gnesis i ara qualificat com una "controversia intergalctica", roba l'USS Enterprise desprs de la seva retirada del servei a causa dels greus danys causats per l'ltima batalla que va lliurar. Secundat i acompanyat pels seus oficials, es dirigeix a l'esmentat planeta, on, desprs d'un enfrontament amb els klingon que deixa la nau completament inutilizada i davant la mort del seu fill David Marcus a les mans d'aquests, no t un altre remei ms que destruir a l'Enterprise en un intent desesperat d'obtenir avantatge davant els seus adversaris. Desprs d'escapar de la seva condemnada nau, Kirk i els seus amics van a la trobada amb un Spock jove per sense memria, i trobant-se amb que el planeta s ara inestable, envellint a passos engegantits, estant Spock lligat al mateix procs. Desprs d'una batalla entre Kirk i el Comandant Kruge (Christopher Lloyd) on el primer surt victoris, escapa del planeta en destrucci i es trasllada a Vulc en la nau klingon, duent a Spock. All, desprs d'una cerimnia altament perillosa i complexa (el ritual Katra), se li reincorpora la memria a Spock, que romania en la ment de McCoy. Ara reunits, tots romandrien a Vulc per a preparar-se per a respondre pels seus actes a la Terra.

La pellcula se situa l'any 2285.

 Personatges .



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353397" title="La Bastida (Salamanca)" nonfiltered="3352" processed="3337" dbindex="138372">

La Bastida s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353398" title="Sntesi additiva de color" nonfiltered="3353" processed="3338" dbindex="138373">

Un sistema de color additiu implica que s'emeti llum directament d'una font d'illuminaci d'algun tipus. El procs de reproducci additiva normalment utilitza llum de color vermell, verd i blau per produir la resta de colors. Combinant un d'aquests colors primaris amb un altre de proporcions iguals produeix els colors additius secundaris: cian, magenta i groc. Combinant els tres colors primaris de llum amb les mateixes intensitats, es produeix el blanc. Variant la intensitat de cada llum de color finalment deixa veure l'espectre complet d'aquestes tres llums.

Les televisons i els monitors d'ordinador sn les aplicacions prctiques ms comunes de la sntesi additiva.

James Clerk Maxwell t el mrit de ser el pare de la sntesi additiva. Va fer que el fotgraf Thomas Sutton fotografis un estampat escocs tres vegades, cada vegada amb un filtre de color diferent sobre la lent. Les tres imatges es van projectar en una pantalla amb tres projectors diferents, cada un equipat amb el mateix filtre de color utilitzat para prendre les imatges. En  unir els tres focus es va formar una imatge a tot color, demostrant aix els principis de la sntesi de color.



 Vegeu tamb .
 Model de color RGB;
 Sntesi sostractiva de color;
 Teoria del color;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353403" title="Berrocal de Huebra" nonfiltered="3354" processed="3339" dbindex="138374">

Berrocal de Huebra s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Limita al Nord amb Sanchn de la Sagrada i Carrascal del Obispo, a l'Est amb Narros de Matalayegua, al Sud amb Barbalos i Tejeda y Segoyuela i a l'Oest amb Tamames i La Sagrada.

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353404" title="Pero I d'Alagn" nonfiltered="3355" processed="3340" dbindex="138375">
Pero I d'Alagn (? - 1510) Noble valenci d'origen aragons, camerlenc del rei Ferran II d'Arag, 10 Senyor de Sstago, 8 senyor de Pina de Ebro i Alcubierre.

Orgens familiars.
Fill d'Blasco IV d'Alagn i de Blanca d'Hxar. 

Npcies i descendents.
El 19 de setembre del 1489 es cas amb Joana d'Olcina i Centelles, filla de Joan d'Olcina Centelles i de Johana Ferrandis d'Heredia. El matrimoni tingu els segents fills:
 Blasco V d'Alagn (o Blasco I de Sstago), casat amb Ana d'Esps i Fabra;
 Beatriu d'Alagn;

Referncies.








|-

|-









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353405" title="Boada" nonfiltered="3356" processed="3341" dbindex="138376">

Boada s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord amb El Cubo de Don Sancho, a l'Est amb La Fuente de San Esteban, al Sud amb Martn de Yeltes i a l'Oest amb Retortillo i Villares de Yeltes.

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353407" title="Buenamadre" nonfiltered="3357" processed="3342" dbindex="138377">

Buenamadre s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita a l'Oest i Nord amb El Cubo de Don Sancho, a l'Est amb Pelarrodrguez i Garcirrey i al Sud amb La Fuente de San Esteban.

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353409" title="Avinguda dels Camps Elisis" nonfiltered="3358" processed="3343" dbindex="138378">

L'avinguda dels Camps-Elisis (o simplement els Camps-Elisis, de vegades fins i tot els Camps) s una gran i clebre avinguda de la ciutat de Pars. s considerada l'avinguda ms maca de Pars, i, segons una expressi correntment utilitzada a Frana, com l'avinguda ms maca del mn. Treu el seu nom dels camps Elisis, el lloc dels Inferns on restaven les nimes virtuoses en la mitologia grega.

Descripci.

Els Champs-lyses sn situats al 8 districte de Pars, al nord-oest de la ciutat. Comencen a la place de la Concorde, on s'aixeca l'Obelisc, i s'extenen fins a 1950 metres, d'est a oest, sobre terreny pla en la primera meitat, desprs en pujada fins a la place Charles-de-Gaulle (antiga place de l'toile, al cim del pujol de Chaillot), en el centre del qual es troba l'Arc de triomphe de l'toile. La seva amplada s de setanta metres.

El seu traat rectilini ofereix una llarga perspectiva nascuda del Palais du Louvre, en la qual s'alineen l'esttua eqestre de Llus XIV al pati Napole del Louvre, l'Arc de triomphe du Carrousel, el Jardin des Tuileries, l'Obelisc, l'Arc de triomphe de l'toile, i ms lluny a l'oest, en-fora de Pars, l'Arche de la Dfense. Es tracta de l'eix histric de l'oest parisenc.

s un dels principals llocs turstics de Pars. En la seva part inferior, l'avinguda s vorejada d'espais verds (plaa Marigny) i d'algunes construccions ((thtre Marigny, Petit Palais, Grand Palais i el seu Palais de la dcouverte), Palau de l'lyse. En la seva part superior, s'hi troben nombroses botigues de luxe, llocs d'espectacle (cinemes, sobretot els UGC Normandie, George-V i Triomphe; el Lido; el thtre des Champs-lyses), clebres cafs i restaurants (Fouquet's)...

Histria.

A l'origen, els Champs-lyses no eren ms que camps. El 1616, Maria de Mdici decideix de fer-hi condicionar una llarga avinguda d'arbres. El 1667, Andr Le Ntre perllonga aquesta perspectiva de les Teuleries. Al segle XVII, els Champs-lyses (nom aparegut el 1709) no eren ms que un llarg passeig arborat al cor d'una zona no urbanitzada.

El seu traat actual s acabat el 1724, i perllongava la perspectiva del jard de les Teuleries. Mig segle ms tard, s perllonga a l'oest fins al Sena per les actuals avingudes de la Grande-Arme i Charles-de-Gaulle a Neuilly-sur-Seine, per poc temps desprs, el mur dels Fermiers Gnraux la limita altre cop a l'toile. A partir de 1828, l'avinguda s condicionada per la ciutat de Pars que construeix les primeres voreres.

El 1838 els Champs-lyses sn condicionats per l'arquitecte Jacques Hittorff, incloent-hi el disseny dels reverbers. Els jardins sn condicionats, llavors, per Jean-Charles Alphand per ordre de Napole III.

Els Champs-lyses s'han beneficiat d'una redisposici costosa (250 milions de francs) per necessria el 1994, amb la intervenci de Bernard Huet (urbanista), Jean-Michel Wilmotte i Norman Foster (dissenyadors de mobiliari urb).

L'avinguda ha inspirat la creaci de la Benjamin Franklin Parkway a Filadlfia (Pennsilvnia) el 1917 i el Paseo de la Reforma a Ciutat de Mxic (Mxic) el 1860.

Economia.



Habitants clebres.

Si Jean Casimir-Perier president de la Repblica hi visqu el 1847, altres personatges coneguts hi han residit durant alguns anys:

 Thomas Jefferson, tercer president dels Estats Units.
 Charles de Morny, duc de Morny germanastre de Napole III.
 mile de Girardin periodista, publicista i home poltic i la seva dona l'escriptora Delphine Gay.
 Julie-Victoire Daubi primera batxillera de Frana el 1861 i periodista econmica.
 Sarah Bernhardt clebre actriu de teatre.
 Raymond Poincar president de la Repblica.
 La duquessa d'Uzs, la primera dona titular del perms de conduir d'autombil el 1897 i escultora sota el nom de Manuella.
 Henry de La Vaulx explorador francs.

Edificis destacables.

 n 152: En aquest immoble, la comtessa de Loynes tenia al comenament del segle XX un influent sal literari i poltic del qual el crtic Jules Lemaitre era el gran home.
 n 119: L'hotel Carlton, construt per l'arquitecte Pierre Humbert, fet el 1988 la seu de la Companyia Air France.
 n 121: Aquest imponent immoble haussmannien va ser construt el 1907 per l'arquitecte Pierre Humbert.

Esdeveniments.

Els Champs-lyses sn el teatre dels grans esdeveniments histrics francesos: desfilada de l'Alliberament el 1944 o concentraci dels Parisencs per celebrar la victria de la Copa del Mn de Futbol el 1998.

Cada any, en ocasi de la festa nacional francesa el 14 de juliol, la principal desfilada militar de Frana, terrestre i aria, t lloc als Champs-lyses. Les tropes de les 3 armes, exrcit de terra, marina nacional i exrcit de l'aire de la gendarmeria, de la policia i dels bombers civils i militars, baixen l'avinguda i passen davant el president de la Repblica, el govern i els ambaixadors estrangers reunits sobre una tribuna oficial a la plaa de la Concrdia, de cara a l'avinguda.

Els Champs-lyses sn tamb el lloc tradicional d'arribada de la darrera etapa del Tour de Frana (Etapa del Tour de Frana dels Champs-lyses).

Cada any, de final de novembre a final de desembre, el comit Champs-lyses ofereix les illuminacions de l'avinguda, tradici establerta sota la presidncia de Mr Pozzo di Borgo.

Cada any, al vespre del 31 de desembre, els Champs-lyses estan reservats als vianants per celebrar el nou any.



Enllaos externs.

  Web oficial del Champs-lyses- Web en Francs, Angls i Xins amb un plnol interactiu de l'avinguda.
  Les Champs-lyses - Fotos dels anys 1900 als nostres dies.
  Patrimoine photographique de la ville de Paris - Imatges histriques.

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353410" title="Star Trek IV: Missi: Salvar la Terra" nonfiltered="3359" processed="3344" dbindex="138379">
Star Trek IV: Missi: Salvar la Terra (Star Trek IV: The Voyage Home en angls) s una pellcula de Star Trek que es va estrenar als Estats Units l'any 1986.

s la quarta pellcula basada en Star Trek, dirigida per Leonard Nimoy.

 Argument .

Spock s'uneix als seus companys per a retornar al comandament de la Flota Estellar per a poder rendir comptes (robatori i destrucci de l'Enterprise, sabotatje al USS Excelsior, desobeir ordres de superiors, etc). No obstant aix quan estan cam a casa en una vella Au de Presa Klingon reben un cridat d'alerta sobre una Sonda Desconeguda que emet una srie de missatges indescifrables els quals alteren el camp electromagntic de la Terra i fa que es produeixin tremends cataclismes en el planeta. Estudiant aquests missatges, Spock assoleix comprendre que sn similars als cants de balenes, ms endevant descobreix que aquest missatge sn per a les balenes grises, que desgraciadament en el segle XXIII estan extintes. James T. Kirk, Spock, Leonard McCoy, Hikaru Sulu, Nyota Uhura, Pavel Chekov i Montgomery Scott emprenen llavors un viatge al passat per a portar un parell de balenes grises al seu temps. Acaben en l'any 1986, on passen mil i una situacions divertides. Assoleixen el seu coms i al retorn al seu temps les balenes assoleixen calmar la impacincia d'aquesta sonda, salvant-se aix la Terra. Desprs d'aix Kirk i companyia sn jutjats quedant tots els crrecs retirats, excepte per a Kirk qui s degradat d'almirall a capit i se li assigna l'USS Enterprise-A.

La pellcula se situa l'any 2286.

 Personatges .





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353411" title="Diada del 25 d'abril" nonfiltered="3360" processed="3345" dbindex="138380">
La Diada del 25 d'abril es conmemora al Pas Valenci la derrota de la Batalla d'Almansa el 25 d'abril de 1707.
Dins el marc de la Guerra de Succesi a la corona espanyola, la desfeta d'Almansa va significar la fi de la prepondencia del bandol austriacista, i temps desprs la prdua dels Furs i independncia del Regne de Valncia dins la monarquia, subjectant-se a les lleis i domini castell.

El 25 d'abril s per tant una diada reivindicativa, similar al 11 de setembre al Principat. Ho s especialment per als sectors "catalanistes" del nacionalisme valenci, mentres que els sector "blaveristes" han preferit en els darrers anys el 9 d'octubre com a diada principal.

Oficialment, aquest dia se celebra el dia de les Corts Valencianes.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353412" title="El Cabaco" nonfiltered="3361" processed="3346" dbindex="138381">

El Cabaco s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita la nord amb Tamames i Puebla de Yeltes; a l'Est amb Aldeanueva de la Sierra i Cereceda de la Sierra; a l'Oest amb El Mallo i al Sud amb Monsagro, La Alberca i Nava de Francia.

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353413" title="Star Trek V: L'ltima frontera" nonfiltered="3362" processed="3347" dbindex="138382">
Star Trek V: L'ltima frontera (Star Trek V: The Final Frontier en angls) s una pellcula de Star Trek que es va estrenar als Estats Units l'any 1989.

s la cinquena pellcula basada en Star Trek, dirigida per William Shatner.

 Argument .

El capit James T. Kirk, Spock i el Dr. Leonard McCoy veuen bruscament interromput el seu perms en el planeta Terra quan se'ls ordena alliberar a uns ostatges que un grup d'insurgentes ha pres en la cridada Ciutat Parads, en el planeta Nimbus III. Els ostatges sn els ambaixadors terrestres, klingons i romulans en el citat assentament, i el lder dels insurgentes s Sybok, un vulcani que renega de la filosofia de la lgica pura, i que resulta ser, a ms, germanastre de Spock. Sybok ha aconseguit seguidors (inclosos els propis ostatges) mitjanant una estranya tcnica de manipulaci mental mitjanant la qual "allibera del seu dolor" a les seves vctimes, a canvi que "li ajudin a buscar"... el lloc on va comenar la creaci, convenut que trobar l'Edn i al mateix Du en un planeta situat en el centre de la Via Lctea. La seva insurrecci en Nimbus III tenia com objecte atreure a la nau Enterprise i prendre-la, al seu torn, per a realitzar el seu projectat viatge. Tota la tripulaci, excepte Kirk, Spock, McCoy i Scotty cau sota l'influncia d'aquest personatge, mentre l'Enterprise s perseguida per una nau klingon comandada per un inexpert capit. Per a l'arribar a la destinaci, no s a Du a qui Sybok troba, sin a un perills i agressiu aliengena que tracta de matar a Kirk i apoderar-se de la seva nau. Sybok s'autosacrifica per a permetre la fugida dels altres, i Kirk, per la seva banda, s rescatat per Spock, qui es troba a bord de la nau klingon, apaciguada per la intervenci de l'ambaixador del seu planeta en Nimbus III, general Korrd.

La pellcula se situa l'any 2287.

 Personatges .


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353414" title="Carrascal del Obispo" nonfiltered="3363" processed="3348" dbindex="138383">

Carrascal del Obispo s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord amb Aldehuela de la Bveda i Villalba de los Llanos, a l'Est amb Vecinos, al Sud amb Narros de Matalayegua i Berrocal de Huebra i a l'Oest amb Sanchn de la Sagrada. 

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353415" title="Castraz" nonfiltered="3364" processed="3349" dbindex="138384">

Castraz s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord i Est amb Martn de Yeltes, al Sudest amb Aldehuela de Yeltes, al Sud amb Alba de Yeltes i a l'Oest amb Sancti-Spritus.

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353416" title="Blasco V d'Alagn (1er comte de Sstago)" nonfiltered="3365" processed="3350" dbindex="138385">
Blasco V d'Alagn (1er comte de Sstago) (? - 10 de maig del 1529, Saragossa) Noble valenci d'origen aragons, Majordom major del Regne d'Arag, Gran camerlenc del Regne d'Arag, Capit General del Regne de Valncia, 11 Senyor de Sstago i 1er Comte de Sstago, (1511), 10 senyor de Pina de Ebro i Alcubierre.

Orgens familiars.
Fill de Pero I d'Alagn i de Blanca d'Hxar. 

Npcies i descendents.
El 15 d'octubre del 1515 sign captols matrimonials amb Ana d'Esps i Fabra , filla de Ramn d'Esps i Esps i d'Isabel Fabra. El matrimoni tingu els segents fills:

 Artal d'Alagn (2n comte de Sstago);
 Ramn d'Esps (batejat com a Francesc d'Alagn);
 Johana d'Alagn i Esps  ;
 Beatriu d'Alagn i Esps;

Referncies.








|-

|-

|-










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353419" title="Cereceda de la Sierra" nonfiltered="3366" processed="3351" dbindex="138386">

Cereceda de la Sierra s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353420" title="Cilleros de la Bastida" nonfiltered="3367" processed="3352" dbindex="138387">

Cilleros de la Bastida s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.



Personatges illustres.

 Agustn Snchez Vidal, assagista, guionista i novellista.

 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353421" title="Susilo Bambang Yudhoyono" nonfiltered="3368" processed="3353" dbindex="138388">



Susilo Bambang Yudhoyono, militar, s l'actual president d'Indonsia.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353422" title="Escurial de la Sierra" nonfiltered="3369" processed="3354" dbindex="138389">

Escurial de la Sierra s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353423" title="Acer Corten" nonfiltered="3370" processed="3355" dbindex="138390">

L'acer Corten s un tipus d'acer realitzat amb una composici qumica que fa que la seva oxidaci tingui unes caracterstiques particulars que protegeixen la pea realitzada amb aquest material enfront de la corrosi atmosfrica sense perdre prcticament les seves caracterstiques mecniques.

A l'oxidaci superficial de l'acer Corten crea una pellcula d'xid impermeable a l'aigua i al vapor d'aigua que impedeix que l'oxidaci de l'acer prossegueixi cap a l'interior de la pea. Aix es tradueix en una acci protectora de l'xid superficial enfront de la corrosi atmosfrica, amb el que no cal aplicar cap ms tipus de protecci a l'acer com la protecci galvnica o el pintat.

L'acer Corten t un alt contingut de coure, crom i nquel que fa que adquireixi un color vermells ataronjat caracterstic. Aquest color varia de tonalitat segons l'oxidaci del producte sigui forta o feble, enfosquint-se cap a un marr fosc en el cas que la pea es trobi en ambient agressiu com a la intemprie. L's d'acer Corten a la intemprie t el desavantatge que partcules de l'xid superficial es desprenen amb l'aigua, quedant en suspensi i sent arrossegades, el que resulta en unes taques d'xid molt difcils de treure al material que es trobi sota l'acer Corten. En ambients agressius l'acer Corten es pot corroir a una ms gran velocitat (zones costaneres, rees industrials, etc.), pel que s necessari aplicar un tractament anticorrosiu, per tal d'evitar aquesta corrosi.

Des d'un punt de vista artstic, el seu color caracterstic i les seves qualitats qumiques sn molt valorades pels escultors i arquitectes. Artistes com  Eduardo Chillida, Josep Plandiura, Jorge Oteiza o Richard Serra l'utilitzen freqentment a les seves obres. 

Referncies .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353425" title="Star Trek VI: Aquell pas desconegut" nonfiltered="3371" processed="3356" dbindex="138391">
Star Trek VI: Aquell pas desconegut (Star Trek VI: The Undiscovered Country en angls) s una pellcula de Star Trek que es va estrenar als Estats Units l'any 1991.

s la sisena pellcula basada en Star Trek, dirigida per Nicholas Meyer.

 Argument .


L'imperi Klingon entra en crisi desprs que el seu principal productor d'energia, la seva lluna Praxis, explota a causa de la seva sobre-explotaci. Al veure la crtica situaci i al no poder finanar ja una carrera armamentista, l'Imperi Klingon decideix aliarse amb la Federaci Unida de Planetes desprs de gaireb 70 anys com enemics. James T. Kirk s l'encarregat d'escortar al Canceller Klingon Gorkon fins a la Terra per a aix poder concretar un tractat de pau. No obstant aix, en cam a la Terra, Gorkon s assassinat per "uniformats" de la Flota Estellar. James T. Kirk i Leonard McCoy sn acusats del crim i enviats a la pres klingon Rura Penthe de per vida. Spock, ara capit, i la resta de la tripulaci haurien de desemmascarar tals falsedats i exculpar als seus collegues, descobrint una conspiraci entre els mateixos alts comandaments Klingon i de la Federaci perqu la pau no s'assoleixi. Desprs de desbaratar aquells plans, la tripulaci ha d'anar al moll espacial per al seu retiro. L'escena en on la tripulaci es reuneix per a donar el seu comiat, s altament emotiva i plena de nostlgia per a un Trekker.

La pellcula se situa l'any 2293.

 Personatges .


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353426" title="Garcirrey" nonfiltered="3372" processed="3357" dbindex="138392">

Garcirrey s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord amb Ciprez i Sando, a l'Est amb Tabera de Abajo, al Sud amb Aldehuela de la Bveda i La Fuente de San Esteban i a l'Oest amb Buenamadre, Pelarrodrguez i El Cubo de Don Sancho.

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353427" title="Temporada 1984-85 de l'NBA" nonfiltered="3373" processed="3358" dbindex="138393">

La temporada 1984-85 de l'NBA fou la 39 temporada de la histria de l'NBA. La temporada va finalitzar amb Los Angeles Lakers com a campions desprs de guanyar en la final als Boston Celtics per 4-2. 

Classificacions.
Conferncia Est.




Conferncia Oest.




* V: Victries
* D: Derrotes
* %V: Percentatge de victries
* P: Partits de diferncia respecte a la primera posici

* C: Campi

 Estadstiques  .


Premis.
 MVP de la Temporada;
  Larry Bird (Boston Celtics);
 Rookie de l'any;
  Michael Jordan (Chicago Bulls);
 Millor defensor;
  Mark Eaton (Utah Jazz);
 Millor sis home;
  Kevin McHale (Boston Celtics);
 Entrenador de l'any;
  Don Nelson (Milwaukee Bucks);
 Primer Quintet de la temporada;
Larry Bird, Boston Celtics;
Bernard King, New York Knicks;
Moses Malone, Philadelphia 76ers;
Isiah Thomas, Detroit Pistons;
Magic Johnson, Los Angeles Lakers;
 Segon quintet de la temporada;
Terry Cummings, Milwaukee Bucks;
Ralph Sampson, Houston Rockets;
Kareem Abdul-Jabbar, Los Angeles Lakers;
Michael Jordan, Chicago Bulls;
Sidney Moncrief, Milwaukee Bucks;
Millor quintet de rookies;
Charles Barkley, Philadelphia 76ers;
Sam Perkins, Dallas Mavericks;
Hakeem Olajuwon, Houston Rockets;
Sam Bowie, Portland Trail Blazers;
Michael Jordan, Chicago Bulls;
 Primer quintet defensiu ;
Michael Cooper, Los Angeles Lakers;
Mark Eaton, Utah Jazz;
Paul Pressey, Milwaukee Bucks;
Maurice Cheeks, Philadelphia 76ers;
Sidney Moncrief, Milwaukee Bucks;
 Segon quintet defensiu ;
Bobby Jones, Philadelphia 76ers;
Danny Vranes, Seattle SuperSonics;
Hakeem Olajuwon, Houston Rockets;
Dennis Johnson, Boston Celtics ;
T. R. Dunn, Denver Nuggets;

 Vegeu tamb .
 Draft de l'NBA del 1985;
 Playoffs de l'NBA del 1985;
 All Star de l'NBA del 1985;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353428" title="Any europeu" nonfiltered="3374" processed="3359" dbindex="138394">
L'any europeu s una iniciativa del parlament d'Europa per centrar els seus esforos al voltant d'una campanya concreta, al mode dels dies internacionals de l'ONU per amb un esfor sostingut durant tot un any. La llista dels anys europeus s la segent :

1983: de les PIMEs i l'artesania;
1984: dels ciutadans europeus;
1985: de la msica;
1986: de la seguretat vial;
1987: del medi ambient;
1988: del cinema i la televisi;
1989: de la informaci sobre el cncer;
1990: del turisme;
1992: de la seguretat, la higiene i la salut laboral;
1993: de la gent gran;
1994: de l'alimentaci;
1995: dels joves i la conducci;
1996: de l'educaci permanent;
1997: contra el racisme;
1998: de la democrcia local i regional;
1999: contra la violncia masclista;
2001: de les llenges;
2003: de les persones amb discapacitats;
2004 de l'educaci a travs de l'esport;
2005: d'educaci per a la ciutadania;
2006: de la mobilitat dels treballadors;
2007: de la igualtat d'oportunitats;
2008: del dileg intercultural;
2009: de la creativitat i la innovaci ;

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353433" title="Norberto Ferrer Calduch" nonfiltered="3375" processed="3360" dbindex="138395">
Norberto Ferrer Calduch (? 1859 - Castell de la Plana, 1927) fou un advocat, empresari i poltic valenci, avi de Jos Luis Gimeno Ferrer. Milit en el Partit Liberal, en el sector dirigit per Segismundo Moret, amb el que el 1903 fou escolit alcalde de Vinars i diputat a les Corts espanyoles pel districte de Vinars-Sant Mateu (Baix Maestrat) de 1910-1917 i pel de Morella-Albocsser el 1918-1921. Per el 1923 es decant pel sector del comte de Romanones. Tot i aix, fou nomenat alcalde de Castell de la Plana de gener a agost de 1927.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353434" title="Star Trek VII: La propera generaci" nonfiltered="3376" processed="3361" dbindex="138396">
Star Trek VII: La propera generaci (Star Trek VII: Generations en angls) s una pellcula de Star Trek que es va estrenar als Estats Units l'any 1994.

s la setena pellcula basada en Star Trek, dirigida per David Carson.

 Argument .

L'USS Enterprise-B, (classe Excelsior) refaccionada, al comandament del capit John Harriman est a punt de salpar en el seu viatge inaugural, a l'esdeveniment es presenta James T. Kirk, Montgomery Scott i Pavel Chekov. Desgraciadament en el viatge inaugural sn requerits per a ajudar a un comboi de naus que es troben atrapades en un cintur d'energia. A causa de la inexperiencia del capit, Kirk decideix ajudar per aparentment s donat per mort al ser destruda la coberta on es trobava per una rfega d'energia.

80 anys desprs, l'Enterprise-D al comandament de Jean-Luc Picard acull a un cientfic anomenat Doctor Soran, qui va sobreviure a un atac de dues germanes mercenries klingons ja aparegudes en diversos captols de la srie Star Trek: La nova generaci en la seva estaci, no obstant aix ells desconeixen que Soran t el pla d'usar un projectil per a destruir una estrella, jugar amb les forces csmiques i aix portar de volta a aquest mateix cintur d'energia de fa 80 anys, conegut com el Nexus, el qual segons Guinan et trasllada a un lloc on tots els somnis es tornen realitat i al com Soran anhela tornar per a tenir a la seva famlia morta per els Borg. Al tractar de detenir-ho Picard tamb s atret al Nexus, mentre l'Enterprise aterra i xoca en el planeta, per a desprs ser destrut, al costat del planeta, en aquesta lnia de temps tots moren. Picard es veu envoltat d'una suposada famlia i desprs de sortir del Nexus, troba aqu a Kirk qui no havia mort i tamb viu el seu propi somni. Assoleix convncer-ho per a retrocedir en el temps per a derrotar a Soran i aix ho fan, desgraciadament Kirk mor en la baralla. Picard al tornar s'assabenta que l'USS Enterprise va quedar inservible desprs d'una batalla amb una Au de Pressa klingon que s'estrella al planeta, les mateixes scies mercenries ja anteriorment esmentades i ha de ser abandonat.

La pellcula se situa els anys 2294 (al comenament) i 2371 (tota la continuaci de la pellcula).
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353435" title="Borg" nonfiltered="3377" processed="3362" dbindex="138397">
Els Borg sn personatges ficticis de l'univers de Star Trek. Sn humanoides de diverses races que combinen el sinttic amb l'orgnic, donant-los millors capacitats mentals i fsiques. Les ments de tots els Borg estan connectades pels implants corticals a una colmena, una ment collectiva, dominades per la reina Borg, qui no permet la individualitat i els sentiments personals dels seus sbdits o drones; el que pensa un Borg ho comparteix amb tots els Borg de la colmena. Grcies a aix, si un Borg mor, un altre ho reemplaa tenint el coneixement del Borg anterior i podent acabar una tasca sense necessitat de comenar de nou, aix els fa extremadament eficients al moment d'atacar i ser atacats.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353436" title="Mireia Moll i Herrera" nonfiltered="3378" processed="3363" dbindex="138398">
Mireia Moll i Herrera (Elx, 1982) s una poltica valenciana. Ha treballat com a comptable a la Universitat Miguel Hernndez i s membre del consell nacional d'Esquerra Unida del Pas Valenci (EUPV). A les eleccions a les Corts Valencianes de 2007 fou escollida diputada per la provncia d'Alacant per la coalici Comproms pel Pas Valenci.

 Enllaos externs .
 Fitxa de Mireia Moll a les Corts Valencianes;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353437" title="Star Trek VIII: Primer contacte" nonfiltered="3379" processed="3364" dbindex="138399">
Star Trek VIII: Primer contacte (Star Trek VIII: First Contact en angls) s una pellcula de Star Trek que es va estrenar als Estats Units l'any 1996.

s la vuitena pellcula basada en Star Trek, dirigida per Jonathan Frakes.

 Argument .

En aquesta pellcula, com el tema de Star Trek: La nova generaci surten de nou als seus adversaris, els Borg a qui intenten impedir que modifiquin la histria i conquistin la Terra en el Segle XXI per mitj d'un viatge en el temps que impediria el primer vol warp de la raa humana i el consegent Primer contacte amb una raa extraterrestre: els vulcanians.

El Primer contacte entre humans i extraterrestres, ocorre desprs de la tercera guerra mundial i desprs del primer viatge a velocitat Warp fet per humans, especficament pel doctor Zefram Cochrane (cientfic que va descobrir com viatjar ms rpid que la llum), aquesta trobada no es va produir abans, ja que els vulcanians no estan interessats en el planeta terra, ni en els seus habitants per trobar-los primitius. s una regla comuna que les races que han aconseguit viatjar ms rpid que la llum no estableixin contacte amb altres races que encara no han aconseguit el viatge ms rpid que la velocidd de la llum, per a evitar "contaminaci cultural".

Un cub Borg es dirigeix cap a la Terra, per l'USS Entrerprise no s cridat a defensar el planeta doncs els superiors del capit Jean-Luc Picard a la Flota Estellar pensen que ell, per haver estat assimilat pels Borg per un curt temps, no est emocionalment capacitat per a enfrontar-los. Picard decideix contradir els seus ordres i enfila l'Enterprise cap a la Terra. Aqu troba el cub Borg a punt de sobrepassar les defenses terrestres. A l'unir forces amb les altres naus terrestes, assoleixen destruir el cub Borg, sense que abans una esfera d'escapament surti d'aquest. Al perseguir l'esfera, que enfila cap a la Terra, es veuen embolicats en una ona de viatge temporal creada per l'esfera Borg, que es dirigeix endarrere en el temps, fins al 4 d'abril del 2063, un dia abans del primer vol warp dels terrestres. La interferncia de l'ona temporal els permet veure que els Borg van modificar a l'histria, assimilant tota la poblaci terrestre en el collectiu Borg. L'Entreprise segueix a l'esfera cap al passat per a impedir que canvin la histria i abans de poder destruir-la, aquesta dispara les seves armes cap al lloc on estava el Phoenix, primera nau warp terrestre, abans del seu primer vol.

A causa del dany que sofreixen les installacions del doctor Zefram Cochrane, Picard decideix transportar un equip d'enginyers per a ajudar-ho en les reparacions de la nau, per a poder mantenir coherent la lnia histrica. El doctor Zefram Cochrane, un dels ms grans herois de la futura humanitat s mostrat en la seva faceta real abans d'adonar-se de les gegantesques repercussions de la seva nova tecnologia sobre la humanitat. Cochrane beu constantment i est guiat pel desig de fer diners amb la seva invenci, per no s un tipus inescrupuls, noms una mica perdut. Al principi Cochrane creu que la tripulaci de l'Enterprise en un grup de bojos i quan li s revelada la importncia trascendental del seu treball, ell se sent sobrepassat amb el paper d'"heroi de la humanitat", tractant d'escapar-se.

Mentrestant, l'USS Enterprise orbita la Terra i experimenta una srie de petits problemes en els controls ambientals de certes cobertes. Els enginyers van a veure quin s el problema, noms per a trobar que els Borg s'havien transportat a l'Enterprise abans de la seva esfera d'escapament fos destruda. Els Borg comencen a modificar els circuits de l'Entreprise i a assimilar als membres de la tripulaci que intenten frenar el seu avan. Picard est emocionalment molt inestable, sense adonar-se que t un odi intern cap als Borg i que est arrossegant a la seva tripulaci en una batalla intil contra ells en lloc d'abandonar la nau i destruir-la. s molt interessant que Picard, en el climax de l'expressi del seu odi cap als Borgs, comena a citar un segment de Moby Dick, de Herman Melville, que reflecteix exactament la seva conducta: consumit per l'odi anteposa tot, incloent la seguretat de la seva tripulaci i la seva nau, a la recerca de la venjana del seu enemic. A l'adonar-se del seu comportament, recapacita i ordena a la tripulaci abandonar l'Enterprise i dirigir-se a llocs allats de la Terra, per a no alterar la lnia histrica, i inicia la seqncia d'autodestrucci de l'Enterprise, noms per a rebre un missatge mental del collectiu Borg: Data s captiu dels Borg i estan tractant d'assimilar-ho.

A travs d'un pla amb Data, Picard assoleix confrontar a la reina Borg i eventualment destruir-la, alhora de salvar el primer vol warp de la raa humana i aix assegurant que els vulcanians decideixin fer el primer contacte amb la raa humana.

La pellcula se situa l'any 2373.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353438" title="Star Trek IX: Insurrecci" nonfiltered="3380" processed="3365" dbindex="138400">
Star Trek IX: Insurrecci (Star Trek IX: Insurrection en angls) s una pellcula de Star Trek que es va estrenar als Estats Units l'any 1998.

s la novena pellcula basada en Star Trek, dirigida per Jonathan Frakes.

 Argument .

Aquesta pellcula tracta sobre el compliment de les Directives de la Federaci Unida de Planetes. El Tinent Comandat Data es troba observant, juntament amb un equip de la Flota Estellar, a una societat pacfica en un planeta amb caracterstiques especials de la seva atmosfera. Els Son'a, aliats de la Federaci pretenen quedar-se amb els poders curatius i regeneratius de la radiaci del planeta i intervenen en el mateix, trencant la Primera Directiva. El Comandant Data es revela contra la Federaci desprs de sofrir un curtcircuit per a defensar a aquesta societat innocent de les aspiracions dels Son'a.

La pellcula se situa l'any 2375.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353442" title="Llus Torr i Gil" nonfiltered="3381" processed="3366" dbindex="138401">
Lluis Torr i Gil (Alcoi, 1964) s un professor d'universitat i poltic valenci. Llicenciat en Histria per la Universitat de Valncia, el 1977 ingress a la Joventut Comunista del Pas Valenci i el 1980 a Comissions Obreres i al Partit Comunista del Pas Valenci, del que pass a Esquerra Unida del Pas Valenci, d'on s membre del consell nacional. 

Des de 1988 treballa com a professor d'histria econmica de la Universitat d'Alacant, tasca que des del 1999 alterna amb la de regidor i portaveu d'EUPV de l'ajuntament d'Alcoi. A les eleccions a les Corts Valencianes de 2007 fou escollit diputat per la provncia d'Alacant per la coalici Comproms pel Pas Valenci

 Obres .
 Abans de la indstria: Alcoi als inicis del sis-cents (1994);
 La reial fbrica de draps dlcoi: ordenances gremials (segles XVI al XVIII) (1996);

 Enllaos externs .
 Fitxa a les Corts Valencianes;
 Entrevista a alcoidigital.com;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353443" title="Yamaha DX7" nonfiltered="3382" processed="3367" dbindex="138402">


El Yamaha DX7 s un sintetitzador digital fabricat per la marca Yamaha i aparegut l'any 1983. Oferia una nova forma de sntesi, la sntesi digital per FM (modulaci de freqncia), que donava com a resultat sonoritats totalment noves, que imitaven els pianos elctrics, o sons metllics.

Histria i fonament tcnic.

El DX7 implantava la sntesi additiva per modulaci de freqncia (sntesi FM), inventada per l'investigador nord-americ John Chowning a finals dels anys 60, a l'Universitat de Stanford, basada en els clculs de l'anlisi de Fourier, i ja coneguda per la seva aplicaci a la rdio. En aquest cas, la freqncia de l'emissi de la rdio (anomenada freqncia portadora) s modulada per un senyal  el senyal modulador  de baixa freqncia (msica, veu humana...), de manera que la freqncia portadora es desvia de la seva lnia mitjana d'emissi en un valor proporcional a l'amplitud i freqncia puntual del senyal modulador; les variacions de la freqncia portadora s'anomenen bandes laterals de freqncia, perqu se situen a banda i banda de la freqncia originria.

En el cas de la sntesi FM de Chowning, tant la freqncia portadora com la moduladora eren ones sinusodals. L'ona resultant de la modificaci pel senyal modulador pot servir per modificar un nou generador, i aix successivament; el Yamaha DX7 n'incorporava sis (que, en la terminologia de la marca, reberen el nom doperadors; les diferents modificacions que podia rebre cadascun d'aquests operadors s'anomenaven algorismes). En funci de la relaci entre la freqncia portadora i la freqncia moduladora s'obtindran diferents tipus de sons: si aquesta relaci s un nombre enter, el resultat ser un espectre harmnic; si no, hom obtindr un espectre no harmnic, com el d'un gong o una campana. El so resultant podia ser modificat posteriorment per un LFO i per un amplificador-generador de contorns (VCA).

Degut a la gran quantitat de parmetres que influen en la creaci dels sons, no era factible presentar-los amb rodes o botons monofuncionals com en els sintetitzadors analgics, sin que apareixien en mens, que els distribuen per pantalles. En conseqncia, la majoria dels usuaris empraven els sons amb qu l'instrument venia de fbrica, o els que diverses companyies creaven i venien en targetes de memria, quasi sempre sense modificar-los.

A ms de tots aquests elements, el Yamaha DX7 incorporava MIDI, memria interna i polifonia de 16 veus, tot a un preu bastant assequible. L'xit del DX7 va ser considerable, fins al punt que, juntament amb els seus derivats (el Yamaha DX7 MkII, el Yamaha DX9, el Yamaha DX21 o el Yamaha DX100), va dominar l'escena musical fins a l'aparici del Roland D-50 el 1987.

Caracterstiques tcniques.

Yamaha DX7 (1983-1987).

 6 operadors (generadors d'ones sinusodals), de 16 bits.
 LFO amb ones sinusodal, quadrada, dent de xerrac, dent de xerrac superior, dent de xerrac inferior i aleatria.
 Generador de contorns (VCA): 6, cadascun d'ells amb vuit etapes.
 Teclat: 61 tecles (sensibles a la velocitat i a la postpulsaci).
 Polifonia: 16 veus.
 Memria per a 32 sons.
 Control: MIDI.

Alguns usuaris famosos del Yamaha DX7.

 Depeche Mode;
 A-ha;
 Kraftwerk;
 Brian Eno;
 Front 242;
 Genesis;
 Michael Jackson;
 Toto;
 Vangelis;

Fonts i enllaos externs.

 Martin Supper: Msica electrnica y msica con ordenador: Historia, esttica, mtodos, sistemas, Alianza Editorial, Madrid, 2004.
 http://www.vintagesynth.com/yamaha/dx7.shtml;
 http://www.hollowsun.com/vintage/fm/index.html;
 http://www.synthmuseum.com/yamaha/yamdx701.html;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353446" title="Marina Albiol Guzmn" nonfiltered="3383" processed="3368" dbindex="138403">
Marina Albiol Guzmn (Grau de Castell, 1982) s una poltica valenciana. El 2003 es diplom en fisioterpia i ha fet postgrau en traumatologia i ortopdia. Des del 200 s militant del PCPV i d'Esquerra Unida del Pas Valenci, de la que des del 2003 n's membre del Consell Poltic d Esquerra Unida i coordinadora de Joves d'Esquerra Unida del Pas Valenci. Tamb s membre de la Plataforma per la III Repblica i fou escollida diputada per la provncia de Castell a les eleccions a les Corts Valencianes de 2007 per la coalici Comproms pel Pas Valenci.

 Enllaos externs .
 Blog de Marina Albiol al web d'EUPV de Castell;
 Fitxa al web de les Corts Valencianes;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353447" title="Star Trek X: Nmesi" nonfiltered="3384" processed="3369" dbindex="138404">
Star Trek X: Nmesi (Star Trek X: Nemesis en angls) s una pellcula de Star Trek que es va estrenar als Estats Units l'any 2002.

s la desena pellcula basada en Star Trek, dirigida per Stuart Baird.

 Argument .


La pellcula obre amb un important assassinat poltic: l'eliminaci dels dirigents del govern romul.
La tripulaci de l'USS Enterprise-E per dir adu al primer oficial William T. Riker i la Consellera Deanna Troi, que s'han casat a Betazed, un equip de fora descobreix les restes d'un androide semblant al Tinent Comandant Data en un planeta prop de la Zona Neutral Romulana anomenada Kolarus III. Quan l'androide s muntat, revela el seu nom com B-4, un predecessor de Data.

La pellcula se situa l'any 2379.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353449" title="Star Trek XI" nonfiltered="3385" processed="3370" dbindex="138405">
Star Trek XI (encara sense ttol), ser l'onzena pellcula d'una srie de pellcules iniciades en 1979 amb Star Trek I: La pellcula i ambientades en l'univers Star Trek, creat per Gene Roddenberry el 1966.
Excepte remors sense confirmaci oficial, encara no es coneixen els detalls de l'argument. Les niques dades oficials indiquen que la pellcula estar ambientada diversos anys abans de Star Trek: La Srie Original, i que els personatges protagonistes seran uns joves James T. Kirk i Spock. La pelicula tindr un desenvolupament on els viatges en el temps sn un element fonamental de l'argument. Tamb est confirmada l'aparici de tota la tripulaci original: el Doctor Leonard McCoy ("Bones"), l'oficial de comunicacions Nyota Uhura, l'enginyer Montgomery Scott, el timonel Hikaru Sulu i el jove oficial Pavel Chekov, estant presentis alguns personatges ja vists en anteriors sries i pellcules com Sarek o Christopher Pike entre uns altres. Del malvat solament es coneix el seu nom: Nero, encara que remors fiables apunten que podria tractar-se d'un romul.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353455" title="Temporada 1985-86 de l'NBA" nonfiltered="3386" processed="3371" dbindex="138406">

La temporada 1985-86 de l'NBA fou la 40 temporada de la histria de l'NBA. La temporada va finalitzar amb Boston Celtics com a campions desprs de guanyar en la final als Houston Rockets per 4-2. 

Classificacions.
Conferncia Est.




Conferncia Oest.




* V: Victries
* D: Derrotes
* %V: Percentatge de victries
* P: Partits de diferncia respecte a la primera posici

* C: Campi

 Estadstiques  .


Premis.
 MVP de la Temporada;
  Larry Bird (Boston Celtics);
 Rookie de l'any;
  Patrick Ewing (New York Knicks);
 Millor defensor;
  Alvin Robertson (San Antonio Spurs);
 Millor sis home;
  Bill Walton (Boston Celtics);
 Jugador amb millor progressi;
  Alvin Robertson (San Antonio Spurs);
 Entrenador de l'any;
  Mike Fratello (Atlanta Hawks);
 Primer Quintet de la temporada;
A - Larry Bird, Boston Celtics;
A - Dominique Wilkins, Atlanta Hawks;
P - Kareem Abdul-Jabbar, Los Angeles Lakers;
B - Isiah Thomas, Detroit Pistons;
B - Magic Johnson, Los Angeles Lakers;
 Segon quintet de la temporada;
Charles Barkley, Philadelphia 76ers;
Alex English, Denver Nuggets;
Hakeem Olajuwon, Houston Rockets;
Alvin Robertson, San Antonio Spurs;
Sidney Moncrief, Milwaukee Bucks;
Millor quintet de rookies;
Joe Dumars, Detroit Pistons;
Charles Oakley, Chicago Bulls;
Patrick Ewing, New York Knicks;
Xavier McDaniel, Seattle SuperSonics;
Karl Malone, Utah Jazz;
 Primer quintet defensiu ;
Kevin McHale, Boston Celtics;
Mark Eaton, Utah Jazz;
Paul Pressey, Milwaukee Bucks;
Maurice Cheeks, Philadelphia 76ers;
Sidney Moncrief, Milwaukee Bucks;
 Segon quintet defensiu ;
Michael Cooper, Los Angeles Lakers;
Bill Hanzlik, Denver Nuggets;
Manute Bol, Washington Bullets;
Alvin Robertson, San Antonio Spurs ;
Dennis Johnson, Boston Celtics;

 Vegeu tamb .
 Draft de l'NBA del 1986;
 Playoffs de l'NBA del 1986;
 All Star de l'NBA del 1986;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353457" title="Reforma Democrtica" nonfiltered="3387" processed="3372" dbindex="138407">
Reforma Democrtica (RD) va ser una efmera associaci poltica (protopartit) espanyola d'ideologia conservadora. Va ser fundada en 1976 per diverses personalitats provinents de l'ala moderada i tecncrata del franquisme, i va participar en el procs de constituci d'Aliana Popular, tot dissolent-se a l'any segent (1977).
 
 Antecedents . 
A l'empara de la Llei d'Associacions Poltiques aprovades per les Corts franquistes en 1974, que autoritzava per primera vegada la creaci d'estructures de participaci poltica (les associacions poltiques) diferents al Movimiento Nacional, diferents sectors moderats del rgim es van organitzar sota el lideratge de Manuel Fraga Iribarne, amb vista a constituir una formaci poltica de carcter conservador orientada cap a la reforma limitada del sistema franquista. Amb aquesta fi, es va constituir a Madrid la societat annima Gabinete de Orientacin y Documentacin (Godsa), l'activitat de la qual es va concretar, entre altres iniciatives, en l'elaboraci del Libro Blanco para la Reforma Democrtica i el Llamamiento para una Reforma Democrtica. Ambds documents van constituir la base de l'associaci poltica Reforma Democrtica, inscrita en el Registre d'Associacions Poltiques del Ministeri de l'Interior a l'octubre de 1976.

 Reforma Democrtica i Aliana Popular . 
Al desembre d'aquest mateix any (1976) es va celebrar el I Congrs Nacional de Reforma Democrtica, que va escollir com a president Manuel Fraga Iribarne i com a secretari general Carlos Argos Garca. Parallelament al desplegament de Reforma Democrtica, l'entorn de Manuel Fraga va establir contactes amb altres sectors afins dels quadres dirigents moderats del franquisme, entre els quals es contava exministres com Laure Lpez Rod o Federico Silva Muoz. Aquests contactes, que van culminar en la creaci d'Aliana Popular, van dividir als integrants de RD, alguns dels quals, com Gabriel Cisneros, van abandonar el projecte en rebuig a la perspectiva d'integraci amb altres grups de la dreta moderada franquista. Els dies 5, 6 i 7 de mar de 1977 es va celebrar el Congrs constituent d'Aliana Popular, fruit de la convergncia i fusi de Reforma Democrtica amb altres iniciatives similars. En aquest Congrs es van dissoldre la majoria d'associacions poltiques participants, inclosa Reforma Democrtica, en la Federaci de Partits d'Aliana Popular.
 
 Personalitats relacionades amb RD . 
 Manuel Fraga Iribarne, exministre d'Informaci i Turisme, fundador i dirigent d'Aliana Popular (secretari general i president) i el Partit Popular (expresident), ponent de la Constituci espanyola de 1978, expresident de la Junta de Galcia, actual senador i president fundador del Partit Popular. ;
 Gabriel Cisneros, ponent de la Constituci de 1978, dirigent d'UCD, el Partit Liberal i el Partit Popular. ;
 Francisco lvarez Cascos, exsecretari general d'Aliana Popular, exministre de Foment, ex vicepresident del Govern.

 Referncies . 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353460" title="GODSA" nonfiltered="3388" processed="3373" dbindex="138408">
GODSA (sigles del Gabinete de Orientacin y Documentacin, S.A) fou una una associaci poltica o club poltic espanyol fundat en la dcada de 1970 entorn de Manuel Fraga Iribarne (el ms destacat poltic franquista dels considerats aperturistes) que va funcionar com societat mercantil amb el propsit d' elaborar estudis, programes i projectes de carcter poltic, econmic i social. En aquest moment (els ltims anys del franquisme) els partits poltics estaven prohibits i l'ambigua Llei d'Associacions Poltiques (sorgida del tmid aperturisme de president del govern Carlos Arias Navarro, conegut com a esperit del 12 de febrer) nicament permetia l'expressi de la pluralitat existent dintre del Movimiento Nacional, s a dir, de les diferents famlies del franquisme que donaven suport el rgim. A partir de 1974 GODSA va donar pas a una associaci anomenada Reforma Democrtica, que ms tard, en 1977, va ser un dels components d'Aliana Popular, que es va presentar en les primeres eleccions democrtiques (1977). 

Referncies. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353462" title="Zona d'Elusi" nonfiltered="3389" processed="3374" dbindex="138409">

La Zona d'Elusi (en angls: Zone of Avoidance, que es pot traduir com a Zona d'Evitaci, o Zona d'Elusi) s l'rea del cel nocturn que es enfosquida per la galxia local, la Via lctia.

Origen del terme.
La Zona d'Elusi va ser anomenada Zone of Few Nebulae (Zona de Poques Nebuloses) l'any 1878 en un informe de l'astrnom angls Richard Proctor que es referia a la distribuci de les  nebuloses  en el General Catalogue of Nebulae de Sir John Herschel.

Coneixements generals.
La pols interestellar i les estrelles en el pla de la Via Lctia (el pla galctic) obstrueix la vista de aproximadament un 20 % del cel extragaltic en el rang de longitud d'ona visible. Com a resultat, els catlegs de galxies ptiques sn molt incomplets en la proximitat del pla galctic.

Desenvolupaments moderns.

En els anys ms recents, molts de projectes han intentat omplir la llacuna del nostre coneixement causat per la Zona d'Elusi. La pols i el gas de la Via Lctia causen l'extinci en les longituds d'ona visibles, i les estrelles del primer pla es poden confondre amb les galxies del fons. De totes maneres, l'efecte de l'extinci cau a longituds d'ona llargues, com en l'infraroig i la Via Lctia s eficament transparent en les longituds d'ona de rdio. Inspeccions de l'infraroig, com l'IRAS i el 2MASS, ens han donat una imatge completa del cel extragalctic. dhuc dues galxies grans prximes, Maffei 1 i Maffei 2, van ser descobertes dins la Zona d'Elusi per Paolo Maffei degut a la seva emissi infraroja l'any 1968. Aix i tot, aproximadament un 10% del cel encara s difcil d'observar degut a que els objectes extragaltics poden ser confusos amb estels de la Via Lctia.

Els projectes d'observaci de la Zona d'Elusi en la longitud d'ona de rdio, particularment usant la lnia d'emissi de 21 cm de  transici de l'espn de l'hidrogen de parallel (F=1) a antiparallel (F=0) 
(conegut en el llenguatge astronmic com a HI), han detectat moltes galxies que no es podrien detectar en l'infraroig. Sn exemples de galxies detectades a partir de la seva a emissi HI la galxia de Dwingeloo 1 i la Dwingeloo 2.

Notes.


Referncies.



Enllaos externs.
Diccionari d'astronomia, Josep M. Solanes;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353463" title="Esperit del 12 de febrer" nonfiltered="3390" processed="3375" dbindex="138410">
Esperit 12 de febrer va ser un programa moderadament reformista, que protagonitz Carlos Arias Navarro, president de l'ltim govern de Francisco Franco. Es va prendre com nom la data d'un discurs pronunciat en aquesta data de 1974 davant les Corts Espanyoles, el punt de les quals ms important va ser el d'associacionisme poltic, que s'hauria de concretar posteriorment. Fets simultanis, com la coneguda Revoluci dels Clavells de Portugal, van fer que Arias Navarro es replantegs el nou estatut d'associacionisme, de manera que mai es va portar a terme la seva lleial obertura. Djandolo prcticament com estava: Les associacions havies de tenir un mnim de 250.000 afiliats i una presncia mnima de quinze provncies. Per descomptat havien de ser associacions compatibles amb el Movimiento Nacional. Aix que solament uns quants falangistes van treure profit d'aquest nou estatut. 

El nou govern d'Arias. 
El nou ministre, Jos Garca Hernndez, era, com Arias, ex collaborador del general Camilo Alonso Vega. L'antic ministre de Treball, el falangista Licino de la Fuente, provinent del govern de Luis Carrero Blanco, va ser conservat en el seu crrec, cosa que no augurava gens bo per a la flexibilitat que calia en el camp laboral. En concret, Arias va conservar vuit ministres de Carrero Blanco i va introduir o reintrodu a cert nombre de burcrates falangistes de la lnia dura. Prcticament, l'nica concessi a la modernitat, i que en el seu moment va semblar petita, va anar la conservaci d'Antonio Barrera de Irimo, expresident, temps enrere de la Companyia Telefnica Nacional d'Espanya, en el crrec de ministre d'Hisenda. El govern d'Arias no podia ser ms retrgrad. 

Amb tot, per a sorpresa de prcticament tota la classe poltica, la seva primera declaraci sobre la poltica a seguir va ser relativament liberal. El seu celebrat discurs del 12 de febrer de 1974 va oferir les bases per a una obertura controlada, en parlar d'una participaci poltica ms mplia per a tots els espanyols, encara que dintre dels lmits de l'ordre ms estricte. 

Contingut del pla. 
Un pla limitat preveia l'elecci, enfront del nomenament governamental, dels alcaldes i alts funcionaris locals. El nombre de diputats electes en les Corts seria incrementat d'un 17 a un 35 per 100. Els sindicats verticals serien dotats d'un major poder de concertaci. Es va prometre la creaci d'associacions poltiques, per no de partits poltics. No era molt i, a ms, en els segents dos anys tot all fou redut al no-res pel bnker. Amb tot, es va tractar de la declaraci ms liberal mai efectuada per un ministre de Franco. 

Al principi, la declaraci va tenir la seva traducci en l'actitud menys repressiva cap a la premsa i els editors, adoptada per Po Cabanillas, ministre d'Informaci. Aix, unit a un augment de la tolerncia amb els sectors ms moderats de l'oposici, va donar lloc a cert optimisme. Sigui com fos, el govern d'Arias va oscillar entre les promeses de liberalitzaci i la ms violenta repressi. Amb la salut de Franco ja en crisi es percebia una certa sensaci de pnic. Arias s'adonava que la liberalitzaci era una cosa que calia fer, per, enfrontat al malestar obrer i estudiantil i davant l'augment del problema terrorista (ETA, FRAP, FAC), va adoptar mesures dhuc ms dures. En part aix era instintiu, per en aquest cas aix era expressi de l'xit del bnker a manipular les reaccions reflexes del gaireb moribund Franco. 

Mentre Franco continuava amb vida, la vella gurdia del bnker va continuar sent molt poderosa i capa de mobilitzar-se contra les reformes, apellant als valors de la guerra civil. Aix va fer insostenible la postura d'Arias. La seva tasca era la d'intentar ajustar les formes poltiques del rgim a la nova situaci socioeconmica. En plena crisi energtica aix es convertia en un repte impossible. A ms dels problemes derivats de la urgncia de cobrir les seves prpies necessitats energtiques, Espanya patia les greus conseqncies de la crisi del petroli. La consegent recessi a nivell europeu li costaria cara aviat en el que era una de les seves principals fonts de divises estrangeres: el turisme i les remeses dels treballadors emigrants. La perspectiva d'un augment de l'atur i d'una davallada del nivell de vida anticipava un parallel augment de la militncia obrera, pel que un reforma poltica limitada semblava ser una concessi assenyada, amb la finalitat d'evitar problemes ms seriosos a tota l'estructura de poder a Espanya. 

Per desgrcia per a Arias, el fet de necessitar aplacar constantment al bnker, el va obligar a adoptar mesures que van tenir un efecte contrari i que van destruir la seva credibilitat. Dues setmanes desprs del discurs del 12 de febrer, Arias es va veure obligat a provar que el nou esperit manifestat en la seva declaraci no li impediria defensar els valors fonamentals del franquisme.

Cas Aoveros. 
Desprs de la mort de Carrero es va produir una breu treva amb l'esglsia. Arias havia parlat d'un nou enteniment i s'havia enviat una delegaci al Vatic, en un intent de millorar les relacions. No obstant aix, el 24 de febrer el bisbe de Bilbao, monsenyor Antonio Aoveros Atan, va publicar una pastoral en la qual es feia una crida perqu es reconegus la identitat cultural i lingstica del poble basc. Dir aix poc desprs de l'assassinat de Carrero Blanco pels membres d'ETA, era ms del que l'extrema dreta podia tolerar. Aoveros va ser acusat de llanar atacs subversius contra la unitat nacional. Arias es va plegar a les pressions i va condemnar Aoveros i el seu vicari general, monsenyor Ubieta Lpez, a arrest domiciliari. Poc desprs, les esperances d'una reconciliaci amb l'Esglsia van desaparixer per un maldestre intent d'expulsar Aoveros d'Espanya. El bisbe es va negar a abandonar el pas, allegant que noms ho faria sota ordres directes del Papa. Una expulsi forada seria considerada una violaci del Concordat i portaria amb si l'excomuni de tot catlic que poss les mans damunt al bisbe. L'assumpte va atreure molta expectaci i es va convertir en qesti extremadament delicada per al Govern espanyol. Arias es va veure forat, al final, a procedir a una humiliant retirada, i desprs d'haver assolit noms accelerar la retirada de l'Esglsia de l'rbita de les forces del rgim. 

Cas Puig Antich. 
El cop donat a la credibilitat de l'esperit del 12 de febrer va acabar de completar-se poc desprs amb una nova prova que Franco i el bnker no es trobaven amatents, en absolut, a fer concessi alguna que pogus interpretar-se com debilitat. El 1 de mar, Franco es va negar a commutar la pena de mort que havia estat condemnat l'anarquista catal Salvador Puig Antich. Va ser executat a garrot vil l'endem, malgrat el clam internacional. 

Aix no va fer ms que exacerbar la mentalitat de cercle del bnker. La derrota d'Amintore Fanfani en el referndum sobre el divorci en Itlia, la caiguda del rgim dels coronels grecs i, poc desprs, a l'abril de 1974, la revoluci portuguesa, tot aix va contribuir a endurir ulteriorment l'immobilisme del bnker. El procs es va intensificar a causa de les nombroses figures del rgim, de ment ms oberta, que consideraven havia arribat ja el moment d'obrir-se a l'esquerra. L'esquerra espanyola va rebre amb alegria els esdeveniments de Portugal. El blanc dels atacs del bnker fou la relaxaci de la censura amb Po Cabanillas, l'nic camp que l'esperit del 12 de febrer funcionava de deb. Aleshores, el 28 d'abril, Jos Antonio Girn de Velasco va publicar una airada arremesa contra Cabanillas i contra l'altre membre del govern relativament liberal, Barrera de Irimo. El Gironazo, publicat a Arriba, va ser acompanyat de denncies virulentes del Govern per part de Blas Piar. 

L'ofensiva verbal va ser acompanyada tamb per una srie de triomfs tangibles. El 13 de juny el cap de l'Estat Major, el general liberal Manuel Dez Alegria, va ser destitut com a cstig desprs d'una visita a Romania. El 15 de juny, quan Arias anunciava el seu pla per a l'associacions poltiques, simultniament es va declarar que aquestes no haurien d'alterar el paper del moviment ni l'esperit del rgim.

Enllaos externs. 
  L'Esperit del 12 de febrer;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353464" title="Newman" nonfiltered="3391" processed="3376" dbindex="138411">


Alfred Newman, compositor musical de cinema;
Barnett Newman, pintor estadunidenc;
Edward Newman, botnic angls;
Paul Newman, actor i director de cinema dels Estats Units;
Thomas Newman, compositor estadunidenc;
John Henry Newman cardenal britnic;
Randy Newman, msic i compositor;
Ryan Newman, pilot de NASCAR;
Saul Newman, teric poltic;
Stuart Newman, profesor de biologia i anatomia;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353467" title="Arriba" nonfiltered="3392" processed="3377" dbindex="138412">


Arriba fou l'rgan periodstic oficial de Falange Espaola. Va ser fundat com a setmanari a Madrid el 21 de mar de 1935 per Jos Antonio Primo de Rivera. Es va publicar fins al 5 de mar 1936 data en la qual va ser susps pel govern de la II Repblica, suspensi que continuaria a causa de l'inici de la Guerra Civil. Desprs de l'ocupaci de Madrid per les tropes franquistes, els falangistes es van confiscar de les installacions del diari El Sol, i va reaparixer el 29 de mar de 1939, com a diari propietat de Premsa del Movimiento. Des d'aquell moment seria el peridic oficial del Rgim Franquista. El 15 de juny de 1979 el Consell de Ministres disposa el tancament del peridic i a l'endem es publica el seu ltim nombre. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353469" title="Sntesi sostractiva de color" nonfiltered="3393" processed="3378" dbindex="138413">

La sntesi sostractiva explica la teoria de la mescla de pintures, tints, tintes i colorants naturals per crear colors que absorbeixen certes longituds d'ona i en reflecteixen d'altres. El color que sembla que t un determinat objecte depn de quines parts de l'espectre electromagntic sn reflectides per aquest, o dit a la inversa, quines parts de l'espectre no sn absorbides.

Tot el que no s color additiu s color sostractiu. No es coneixen altres sistemes de mescles de colors, excepte el sistema imperfecte resultant de mesclar pigments reals. encara que aix es considera massa confs avui dia.

Considerem una poma "vermella". Quan es veu sota una llum blanca, sembla vermella. Per aix no significa que emeti llum vermella, que seria el caso d'una sntesi additiva. Si ho fes, serem capaos de veure-la a les fosques. En lloc d'aix, absorbeix algunes de les longituds d'ona que componen la llum blanca, reflectint solament aquelles que l'hum veu com vermelles. Els humans veuen la poma vermella a causa del funcionament particular de l'ull i a la interpretaci que fa el cervell de la informaci que li arriba de l'ull.

Es necessiten tres coses per veure un color: una font de llum, una mostra i un detector (que pot ser un ull).

En la impressi en color, les tintes que s'usen principalment sn cian, magenta i groc. Cian s l'oposat al vermell, cosa que significa que actua com un filtre que absorbeix aquest color (-R +G +B). La quantitat de cian aplicada a un paper controlar quant de vermell mostrar. El magenta s l'oposat al verd (+R -G +B) i el groc , l'oposat al blau (+R +G -B). Amb aquest coneixement es pot afirmar que hi ha infinites combinacions possibles de colors. Aix s com les reproduccions d'illustracions sn produdes en massa, encara que per diverses raons tamb sol usar-se una tinta negra (vegeu limitacions). Aquesta barreja de cian, magenta, groc i negre es diu normalment model de color CMYK o simplement, CMYK. CMYK s, per tant, un exemple d'espai de colors sostractius, o una gamma entera d'espais de color, ja que les tintes poden variar i l'efecte de les tintes depn del tipus de paper empleat.

 Limitacions .
La ra principal que la tinta negra s'usi amb el cian, magenta i groc (como en el CMYK) s que aquestes tres ltimes tintes no poden combinar-se per crear un negre autntic. Cap tinta de color absorbir totes les longituds d'ona que poden aparixer, per exemple, de color vermells, cosa que significa que totes les mescles de CMY amb total intensitat, produiran un resultat una mica allunyat del negre. Les tintes de colors s'imprimeixen a priori per produir la tonalitat, mentre que la negra s'usa per produir el valor.

 Vegeu tamb .
Sntesi additiva de color;
Teoria del color;
Colors primaris;
CMYK;

 Enllaos externs .
 Simulador de la mescla de colors sostractius;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353471" title="Manuel Bueo Ortuo" nonfiltered="3394" processed="3379" dbindex="138414">
Manuel Bueno Ortuo (Bonete, provncia d'Albacete, 1957) s un mestre i poltic valenci d'origen castell. Es gradu en Magisteri, especialitat cincies socials. Militant del PSPV-PSOE, treball com a tcnic d'activitats juvenils a l'Institut Valenci de la Joventut (IVAJ) de 1991 a 1995 i des del 2003 s assessor del grup socialista a la Diputaci d'Alacant. Fou elegit diputat a les eleccions a les Corts Valencianes de 2007 per la provncia d'Alacant.

 Enllaos externs .
 Fitxa a les Corts Valencianes;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353472" title="Lliga guineana de futbol" nonfiltered="3395" processed="3380" dbindex="138415">
La Lliga guineana de futbol (Guine Championnat National) s la mxima competici futbolstica de Guinea, organitzada per la Fdration Guinenne de Football. Va ser creada l'any 1965.

 Historial .


1965 : Conakry I;
1966 : Conakry II;
1967 : Conakry II;
1968 : Conakry II;
1969 : Conakry I;
1970 : Conakry I;
1971 : Hafia FC (Conakry);
1972 : Hafia FC (Conakry);
1973 : Hafia FC (Conakry);
1974 : Hafia FC (Conakry);
1975 : Hafia FC (Conakry);
1976 : Hafia FC (Conakry);
1977 : Hafia FC (Conakry);
1978 : Hafia FC (Conakry);

1979 : Hafia FC (Conakry);
1980 : AS Kaloum Star (Conakry);
1981 : AS Kaloum Star (Conakry);
1982 : Hafia FC (Conakry);
1983 : Hafia FC (Conakry);
1984 : AS Kaloum Star (Conakry);
1985 : Hafia FC (Conakry);
1986 : Horoya AC (Conakry);
1987 : AS Kaloum Star (Conakry);
1988 : Horoya AC (Conakry);
1989 : Horoya AC (Conakry);
1990 : Horoya AC (Conakry);
1991 : Horoya AC (Conakry);
1992 : Horoya AC (Conakry);

1993 : AS Kaloum Star (Conakry);
1994 : Horoya AC (Conakry);
1995 : AS Kaloum Star (Conakry);
1996 : AS Kaloum Star (Conakry);
1998 : AS Kaloum Star (Conakry);
2000 : Horoya AC (Conakry);
2001 : Horoya AC (Conakry);
2002 : Satellite FC (Conakry);
2003 : ASFAG Conakry;
2004 : cancellat per problemes financers;
2005 : Satellite FC (Conakry);
2006 : Fello Star;
2007 : AS Kaloum Star (Conakry);
2008 : Fello Star;


Enllaos externs.
RSSSF;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353473" title="Pou quntic" nonfiltered="3396" processed="3381" dbindex="138416">
Un pou quntic (quantum well en angls) s la denominaci que rep un pou de potencial que confina, en dues dimensions, partcules que originalment tenien llibertat per moure's en tres, forant-les a ocupar una zona plana. Els efectes del confinament quntic es produeixen quan l'espessor del pou quntic s comparable a la longitud d'ona de De Broglie de les partcules portadores d'energia (generalment electrons i buits d'electrons), generant aix nivells d'energia anomenades "subbandes energtiques", pel qual aquests portadors d'energia sol podran prendre valors discrets d'energia.

Dringle va observar per primera vegada aquest fenomen el 1974. La discretitzaci dels nivells d'energia s considerada, per molts investigadors, una de les manifestacions ms interessants de la mecnica quntica.

Existeixen altres tipus d'estructures quntiques que mantenen semblances amb els pous quntics: els fils quntics (o quantum wires) i els punts quntics(o quantum dots), encara que en aquestes estructures el confinament de partcules correspon a dos i a tres dimensions respectivament.

Fabricaci.
Els pous quntics es formen en semiconductors que posseeixen materials com l'arsenir de galli (l'arsenir d'alumini, per exemple), emparedat entre dues capes de materials, constituint aix una banda prohibida (tamb anomenada bretxa de banda, banda interdicta o fins i tot band gap, el seu original de l'angls). Aquestes estructures poden ser conreades mitjanant procediments de creixement epitaxial, com l'epitxia de llamp molecular o la deposici qumica de vapor.


Aplicacions ms comunes.
A causa de la naturalesa cuasi bidimensional, els electrons als pous quntics tenen una densitat d'estats ms pronunciada que al cos d'un material. Com a conseqncia, els pous quntics s'usen de manera abundant en la fabricaci de dodes lser. Tamb se'ls utilitza per fabricar transistors d'alta mobilitat d'electrons (TAMEs o tamb HEMTs, de l'angls, High Electron Mobility Transistors), que s'usen en electrnica de baix soroll. Els fotodetectors infrarojos de pous quntics tamb es basen en pous quntics i se'ls utilitza per operar imatges infraroges.

Si es contamina o b el pou mateix o, preferentment, la barrera d'un pou quntic amb impureses donadores, es pot formar un gas d'electrons de dues dimensions (2DEG). Aquest plasma quasi bidimensional t propietats interessants a baixes temperatures. Una d'aquestes propietats s l'efecte Hall quntic, que s'observa en camps magntics elevats. De manera anloga, les impureses aceptoras a la barrera d'un pou quntic pot portar a la formaci d'un gas de buits d'electr.


Vegeu tamb.
 Partcula en una caixa;
 Fil quntic;
 Punt quntic;
 Entremesclat de pou quntic (Quantum-well intermixing) (QWI);

Referncies.
 http://www.imm.cnm.csic.es/castell/memoria2000/l5.pdf ;
 http://valbuena.fis.ucm.es/expint/html/dc/dc05/Ejercicio05.html;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353474" title="Funiculars i telefrics de Catalunya" nonfiltered="3397" processed="3382" dbindex="138417">


Els trens cremallera, funiculars i telefrics de Catalunya es troben en tres de les quatre provncies de Catalunya. Hi ha un total de 20 funiculars, telefrics, aeris, cremalleres, ascensors inclinats i telecabines, sense incloure els telecabines de pistes d'esqu:
 Trens cremallera:
 Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya;
 Cremallera de Montserrat;
 Cremallera de Nria;
 Funiculars:
 Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya;
 Funicular de Gelida;
 Funicular de Vallvidrera;
 Funicular de la Santa Cova;
 Funicular de Sant Joan;
 Transports Metropolitans de Barcelona;
 Funicular de Montjuc;
 Tibidabo;
 Funicular del Tibidabo;
 Telefrics:
 Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya;
 Aeri de Montserrat, Montserrat;
 Telecabina de la Coma del Clot, Vall de Nria;
 Telefric d'Olesa a Esparreguera, Esparreguera;
 Telecabina de la Molina - Alp 2500, La Molina;
 Transports Metropolitans de Barcelona;
 Telefric del Port;
 Telefric de Montjuc;
 La Vall Fosca;
 Telefric de l'Estany Gento;
 Baqueira-Beret;
 Telecabina de Baquira;
 Ascensors:
 Transports Metropolitans de Barcelona;
Ascensor inclinat de Ciutat Meridiana;
 Altres operadors;
Ascensor inclinat de Queralt;
Ascensor inclinat de Puigcerd;
Ascensor inclinat de Cala Giverola;
Vegeu tamb.

Xarxa ferroviria de Catalunya;
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya;
Transports Metropolitans de Barcelona;
Funicular;
Telefric;

Enllaos externs.
Baqueira Beret;
Tibidabo;
La Vall Fosca;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353475" title="Consuelo Catal Prez" nonfiltered="3398" processed="3383" dbindex="138418">
Consuelo Catal Prez (Alacant, 1954) s una poltica socialista valenciana. Llicenciada en infermeria per la Universitat d'Alacant i militant del PSPV-PSOE, fou responsable de l'rea de Salut de l'Institut Valenci de la Dona de juliol de 1986 a octubre de 1988, coordinara de l'IVD a Alacant de desembre de 1988 a iamng de 1990, secretria personal de l'adjunta segona del Sndic de Greuges del Pas Valenci de gener a novembre de 1994.

s fundadora de la Plataforma pels Drets del Naixement de l'Estat Espanyol i membre del Consell Assessor de la Federaci de Dones Progressistes de la Comunitat Valenciana, aix com scia de la Federaci per la Defensa de la Sanitat Pblica. Tamb ha estat regidora de l'ajuntament de Dnia i diputada per la provncia d'Alacant a les eleccions a les Corts Valencianes de 1999, 2003 i 2007. 

 Enllaos externs .
 Biografies de poltics valencians;
 Fitxa a les Corts Valencianes;
 Petita biografia;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353477" title="Vicenta Crespo Domnguez" nonfiltered="3399" processed="3384" dbindex="138419">
Vicenta Crespo Domnguez (Beniarrs, 1958) s una poltica socialista valenciana. Llicenciada en filologia hispnica, ha treballat com a professora d'institut d'ensenyament mitj. Militant del PSPV-PSOE, de 1991 a 2003 fou alcaldessa de Beniarrs, regidora de l'ajuntament de Fageca de 2003 a 2007 i presidenta de la Mancomunitat Xarpolar de 2001 a 2007. Ha estat escollida diputada per la provncia d'Alacant a les eleccions a les Corts Valencianes de 2007.

 Enllaos externs .
 Fitxa de les Corts Valencianes;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353478" title="Fello Star de Lab" nonfiltered="3400" processed="3385" dbindex="138420">

El Fello Star de Lab s un club de futbol guine de la ciutat de Lab.

 Palmars .
Lliga guineana de futbol:  2 ;
2006, 2008;

Copa guineana de futbol: 2;
2002, 2004;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353480" title="Satellite Football Club" nonfiltered="3401" processed="3386" dbindex="138421">

El Satellite Football Club s un club de futbol guine de la ciutat de Conakry.

 Palmars .
Lliga guineana de futbol:  2 ;
2002, 2005;

Copa guineana de futbol: 1;
2006;

Torneig Ruski Alumini: 3;
2001, 2004, 2006;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353482" title="AS Kaloum Star" nonfiltered="3402" processed="3387" dbindex="138422">

L'AS Kaloum Star s un club de futbol guine de la ciutat de Conakry.

Als anys 60 fou conegut com Conacry I. Fou finalista de la Copa de la CAF de futbol l'any 1995.

 Palmars .
Lliga guineana de futbol:  12 ;
1965, 1969, 1970 (com a Conacry I);
1980, 1981, 1984, 1987, 1993, 1995, 1996, 1998, 2007;

Copa guineana de futbol: 6;
 1985, 1997, 1998, 2001, 2005, 2007;

Torneig Ruski Alumini: 2;
 2003, 2007;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353483" title="Horoya Athltique Club" nonfiltered="3403" processed="3388" dbindex="138423">

El Horoya Athltique Club s un club de futbol guine de la ciutat de Conakry.

Fou campi de la Recopa africana de futbol l'any 1978.

 Palmars .
Lliga guineana de futbol:  9 ;
1986, 1988, 1989, 1990, 1991, 1992, 1994, 2000, 2001;

Copa guineana de futbol: 4;
1989, 1994, 1995, 1999;

Recopa africana de futbol: 1;
1978;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353486" title="Dolores Gay Bdalo" nonfiltered="3404" processed="3389" dbindex="138424">
Dolores Gay Bdalo (Cartagena, 1965) s una poltica socialista valenciana d'origen murci. s llicenciada en cincies poltiques i sociologia, especialitat en cincia de l'administraci. Fou membre del consell d'administraci de l'empresa Marina de las Dunas, SA. Militant del PSPV-PSOE, n'es vicesecretria general per a la Vega Baixa. Ha estat regidora a l'ajuntament de Guardamar del Segura de 1999 a 2004, perode durant el qual fou secretria de medi ambient. Ha estat escollida diputada per Alacant a les eleccions a les Corts Valencianes de 2003 i 2007. En l'XI Congrs del PSPV-PSOE ha donat suport la candidatura de Ximo Puig.

 Enllaos externs .
 Biografies de poltics valencians;
 Fitxa a les Corts Valencianes;
 Plataforma de Dones pro Ximo Puig;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353487" title="Lliga sudanesa de futbol" nonfiltered="3405" processed="3390" dbindex="138425">
La Lliga sudanesa de futbol (Sudan Premier League) s la mxima competici futbolstica de Sudan, organitzada per la Federaci Sudanesa de Futbol. Va ser creada l'any 1962.

Clubs participants temporada 2008.
 Al-Ahli Wad Medani;
 Al-Hilal Kadougli;
 Al-Hilal Omdurman;
 Al-Hilal Port Sudan;
 Al-Ittihad Wad Medani;
 Al-Merreikh;
 Al-Mourada;
 Al-Nil Al-Hasahesa;
 Amal Atbara;
 Hay al-Arab Port Sudan;
 Jazeerat Al-Feel;
 Khartoum-3;

 Historial .


1962 : Al-Hilal Omdurman;
1963 : no es disput;
1964 : Al-Hilal Omdurman;
1965 : Al-Hilal Omdurman;
1966 : Al-Hilal Omdurman;
1967 : Al-Hilal Omdurman;
1968 : Al Mourada Omdurman;
1969 : Burri Khartoum;
1970 : Al-Merrikh Omdurman;
1971 : Al-Merrikh Omdurman;
1972 : Al-Merrikh Omdurman;
1973 : Al-Merrikh Omdurman;
1974 (1a) : Al-Hilal Omdurman;
1974 (2a) : Al-Merrikh Omdurman;
1975 : Al-Merrikh Omdurman;
1976 : no es disput;

1977 : Al-Merrikh Omdurman;
1978 : Al-Merrikh Omdurman;
1979 : no es disput;
1980 : no es disput;
1981 : Al-Hilal Omdurman;
1982 : Al-Merrikh Omdurman;
1983 : Al-Hilal Omdurman;
1984 : Al-Hilal Omdurman;
1985 : Al-Merrikh Omdurman;
1986 : Al-Hilal Omdurman;
1987 : Al-Hilal Omdurman;
1988 : Al-Hilal Omdurman;
1989 : Al-Hilal Omdurman;
1990 : Al-Merrikh Omdurman;
1991 : Al-Hilal Omdurman;
1992 : Al-Hilal Port Sudan;

1993 : Al-Merrikh Omdurman;
1994 : Al-Hilal Omdurman;
1995 : Al-Hilal Omdurman;
1996 : Al-Hilal Omdurman;
1997 : Al-Merrikh Omdurman;
1998 : Al-Hilal Omdurman;
1999 : Al-Hilal Omdurman;
2000 : Al-Merrikh Omdurman;
2001 : Al-Merrikh Omdurman;
2002 : Al-Merrikh Omdurman;
2003 : Al-Hilal Omdurman;
2004 : Al-Hilal Omdurman;
2005 : Al-Hilal Omdurman;
2006 : Al-Hilal Omdurman;
2007 : Al-Hilal Omdurman ;


Enllaos externs.
RSSSF;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353488" title="Jos Antonio Godoy Garca" nonfiltered="3406" processed="3391" dbindex="138426">
Jos Antonio Godoy Garca (Benferri, 1947) s un poltic socialista valenci. s llicenciat en dret per la Universitat d'Alacant, en filosofia per la Universitat de Valncia i en periodisme per la Universitat de Friburg. Ha estat catedrtic de filosofia de l'IES Miguel Hernndez i professor de dret administratiu a la Universitat d'Alacant. Es va afiliar al PSOE i a la UGT en la seva estncia a Sussa. Ha estat secretari d'infraestructures i transport de la comissi executiva nacional del PSPV-PSOE i secretari d'ensenyament mitj de la FETE-UGT de Catalunya.

Entre altres crrecs ha estat Director Territorial de Cultura i Educaci a Alacant i secretari general de la Conselleria de Cultura i Educaci de la Generalitat Valenciana, membre del consell d'administraci de RTVV. Tamb ha estat escollit diputat per la provncia d'Alacant a les eleccions a les Corts Valencianes de 2003 i 2007.

 Obres .
 El Derecho de la televisin sin fronteras (1995) ;
 Marco jurdico de la Televisin Digital (1999)  ;

 Enllaos externs .
 Currculum;
 Biografies de poltics valencians;
 Fitxa a les Corts Valencianes;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353490" title="Lliga ghanesa de futbol" nonfiltered="3407" processed="3392" dbindex="138427">
La Lliga ghanesa de futbol (Ghana Premier League, o OneTouch Premier League per patrocini) s la mxima competici futbolstica de Ghana, organitzada per la Federaci Ghanesa de Futbol. Va ser creada l'any 1956.

Clubs participants temporada 200708.
All Blacks (Swedru);
All Stars (Wa);
Asante Kotoko (Kumasi);
AshantiGold (Obuasi);
Berekum Arsenal ;
Great Olympics (Accra);
Heart of Lions (Kpandu);
Hearts of Oak (Accra);
Kessben (Prempeh);
King Faisal Babes (Kumasi);
Liberty Professionals (Accra);
Sekondi Hasaacas;
Real Tamale United;
Real Sportive (Tema);
Tema Youth;
Zaytuna  (Accra);

 Historial .


1956 : Hearts of Oak (Accra);
1957 : no es disput;
1958 : Hearts of Oak (Accra);
1959 : Asante Kotoko (Kumasi);
1960 : Eleven Wise (Sekondi-Takoradi);
1961/62 : Hearts of Oak (Accra);
1962/63 : Real Republicans (Accra);
1963/64 : Asante Kotoko (Kumasi);
1964/65 : Asante Kotoko (Kumasi);
1966 : Mysterious Dwarfs (Cape Coast);
1967 : Asante Kotoko (Kumasi);
1968 : Asante Kotoko (Kumasi);
1969 : Asante Kotoko (Kumasi);
1970 : Great Olympics (Accra);
1971 : Hearts of Oak (Accra);
1972 : Asante Kotoko (Kumasi);
1973 : Hearts of Oak (Accra);
1974 : Great Olympics (Accra);
1975 : Asante Kotoko (Kumasi);

1976 : Hearts of Oak (Accra);
1977 : Sekondi Hasaacas (Sekondi-Takoradi);
1978 : Hearts of Oak (Accra);
1979 : Hearts of Oak (Accra);
1980 : Asante Kotoko (Kumasi);
1981 : Asante Kotoko (Kumasi);
1982 : Asante Kotoko (Kumasi);
1983 : Asante Kotoko (Kumasi);
1984 : Hearts of Oak (Accra);
1985 : Hearts of Oak (Accra);
1986 : Asante Kotoko (Kumasi);
1987 : Asante Kotoko (Kumasi);
1988/89 : Asante Kotoko (Kumasi) ;
1989/90 : Hearts of Oak (Accra);
1990/91 : Asante Kotoko (Kumasi);
1991/92 : Asante Kotoko (Kumasi);
1992/93 : Asante Kotoko (Kumasi);
1993/94 : Goldfields (Obuasi);
1994/95 : Goldfields (Obuasi);

1995/96 : Goldfields (Obuasi);
1996/97 : Hearts of Oak (Accra);
1997/98 : Hearts of Oak (Accra);
1999 : Hearts of Oak (Accra);
2000 : Hearts of Oak (Accra);
2001 : Hearts of Oak (Accra);
2002 : Hearts of Oak (Accra);
2003 : Asante Kotoko (Kumasi);
2004/05 : Hearts of Oak (Accra);
2005 :  Hearts of Oak (Accra);
2006/07 : Hearts of Oak (Accra);
2007/08 : Asante Kotoko (Kumasi);


Enllaos externs.
Web oficial de la lliga;
Web oficial de la federaci;
Frum;
Notcies;
RSSSF;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353493" title="Temporada 1986-87 de l'NBA" nonfiltered="3408" processed="3393" dbindex="138428">

La temporada 1986-87 de l'NBA fou la 41 temporada de la histria de l'NBA. Los Angeles Lakers van ser els campions i a la final van guanyar als Boston Celtics por 4-2.

Classificacions.
Conferncia Est.




Conferncia Oest.




* V: Victries
* D: Derrotes
* %V: Percentatge de victries
* P: Partits de diferncia respecte a la primera posici

* C: Campi

 Estadstiques  .


Premis.
 MVP de la Temporada;
  Magic Johnson (Los Angeles Lakers);
 Rookie de l'any;
  Chuck Person (Indiana Pacers);
 Millor defensor;
  Michael Cooper (Los Angeles Lakers);
 Millor sis home;
  Ricky Pierce (Milwaukee Bucks);
 Jugador amb millor progressi;
  Dale Ellis (Seattle SuperSonics);
 Entrenador de l'any;
  Mike Schuler (Portland Trail Blazers);
 Primer Quintet de la temporada;
 F - Larry Bird, Boston Celtics;
 F - Kevin McHale, Boston Celtics;
 C - Hakeem Olajuwon, Houston Rockets;
 G - Michael Jordan, Chicago Bulls;
 G - Magic Johnson, Los Angeles Lakers;
 Segon quintet de la temporada;
Charles Barkley, Philadelphia 76ers;
Dominique Wilkins, Atlanta Hawks;
Moses Malone, Washington Bullets;
Isiah Thomas, Detroit Pistons;
Lafayette Lever, Denver Nuggets;
Millor quintet de rookies;
 John "Hot Rod" Williams, Cleveland Cavaliers;
 Roy Tarpley, Dallas Mavericks;
 Chuck Person, Indiana Pacers;
 Brad Daugherty, Cleveland Cavaliers;
 Ron Harper, Cleveland Cavaliers;
 Primer quintet defensiu ;
Kevin McHale, Boston Celtics;
Michael Cooper, Los Angeles Lakers;
Hakeem Olajuwon, Houston Rockets;
Alvin Robertson, San Antonio Spurs ;
Dennis Johnson, Boston Celtics;
 Segon quintet defensiu ;
Paul Pressey, Milwaukee Bucks;
Rodney McCray, Houston Rockets;
Mark Eaton, Utah Jazz;
Maurice Cheeks, Philadelphia 76ers ;
Derek Harper, Dallas Mavericks;

 Vegeu tamb .
 Draft de l'NBA del 1987;
 Playoffs de l'NBA del 1988;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353494" title="Gema Amor Prez" nonfiltered="3409" processed="3394" dbindex="138429">
Gema Amor Prez (Benidorm, 1972) s una poltica valenciana. Es llicenci en dret a la Universitat d'Alacant el 1995 i ha obtingut un mster en poltica territorial i urbanisme a la Universitat Carlos III el 1996. s propietria de l'empresa Elipse Arquitectura SA, el 1997 fou assessora de la Conselleria d'Urbanisme i el 2001-2003 fou Directora de Grans Projectes de la Generalitat Valenciana. Diputada per la provncia d'Alacant a les eleccions a les Corts Valencianes de 2003 i 2007, ha estat Consellera d'Agricultura, Pesca i Alimentaci de la Generalitat Valenciana en 2003, crrec que deix l'agost de 2004 per a ocupar la Conselleria de Participaci i Cooperaci. 

 Enllaos externs .
 Currculum;
 Biografies de poltics valencians;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353498" title="Csar Augusto Asencio Adsuar" nonfiltered="3410" processed="3395" dbindex="138430">
Csar Augusto Asencio Adsuar (Alacant, 1962) s un poltic valenci. Llicenciat en dret, s'afili al Partit Popular, amb el qual fou candidat a les eleccions a les Corts Valencianes de 1987 (no fou escollit), regidor a l'ajuntament de Crevillent el 1987 i diputat provincial des de 1991 fins a l'actualitat. El 1995 fou escollit alcalde de Crevillent amb el suport de Falange Espaola, i a les eleccions de 1999, 2003 i 2007 revalid l'alcaldia amb majoria absoluta. A les eleccions a les Corts Valencianes de 2007 fou escollit diputat per la provncia d'Alacant. Tamb s secretari regional del PP de Poltica Autonmica i Local.





 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;
 Fitxa a les Corts Valencianes;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353504" title="Saturaci" nonfiltered="3411" processed="3396" dbindex="138431">


 Saturaci orgnica: Una molcula orgnica s saturada quan no cont dobles enllaos ni triples enllaos carboni-carboni. Es creu que la saturaci dels greixos  determina la seva capacitat de bloquejar el sistema circulatori de la sang en el cos.
 Saturaci analtica: Una soluci s saturada s la que cont un nivell de solut tan gran como s possible en el volum de dissolvent donat. Una soluci sobresaturada cont ms solut del que pot ser dissolt en el dissolvent, normalment aconseguit en baixar la temperatura o per evaporaci del dissolvent. En aquest cas l'addici de cristalls de solut pot provocar el seu precipitat.
Saturaci acstica;
Saturaci cromtica;
Saturaci magntica;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353506" title="Andrs Antonio Ballester Costa" nonfiltered="3412" processed="3397" dbindex="138432">
Andrs Antonio Ballester Costa (Benejsser, 1959) s un empresari i poltic valenci. Ha estat empresari del sector hortcola i fruiter, el 1983 ingress a Aliana Popular i form part del comit executiu regional de Nuevas Generaciones. Ha estat regidor de transport i benestar social de l'ajuntament d'Oriola de 1999 a 2002. Ha estat escollit diputat per la provncia d'Alacant a les eleccions a les Corts Valencianes de 2007.

 Enllaos externs .
 Fitxa a les Corts Valencianes;
 Entrevista a ActivaOrihuela;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353516" title="Angela Mara Barcel Martorell" nonfiltered="3413" processed="3398" dbindex="138433">
Angela Mara Barcel Martorell (Benidorm, 1953) s una poltica valenciana, filla de Miguel Barcel, promotor immobiliari a Terra Mtica, germana de Rosa Barcel i cunyada d'Eduardo Zaplana. Militant del Partit Popular, s regidora de l'ajuntament de Benidorm i diputada per la provncia d'Alacant a les eleccions a les Corts Valencianes de 2007.

 Referncies .

 Fitxa a les Corts Valencianes;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353517" title="Elena Bonet Mancheo" nonfiltered="3414" processed="3399" dbindex="138434">
Elena Bonet Mancheo (Lleida, 1958) s una poltica valenciana d'origen catal. Militant del Partit Popular, s regidora de l'ajuntament d'Elx i ha estat escollida diputada a la provncia d'Alacant a les eleccions a les Corts Valencianes de 2007. 

 Enllaos externs .
 Fitxa al Congrs dels Diputats;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353518" title="Great Olympics" nonfiltered="3415" processed="3400" dbindex="138435">

El Great Olympics s un club de futbol de la ciutat d'Accra, Ghana.

 Palmars .
Lliga ghanesa de futbol: 2;
1970, 1974;

Copa ghanesa de futbol: 3;
1975, 1983, 1995;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353520" title="Sekondi Hasaacas Football Club" nonfiltered="3416" processed="3401" dbindex="138436">

El Sekondi Hasaacas Football Club s un club de futbol de la ciutat de Sekondi-Takoradi, Ghana.

 Palmars .
Lliga ghanesa de futbol: 1;
 1977;

Copa ghanesa de futbol: 1;
 1985;

Supercopa ghanesa de futbol: 2;
 1982, 1983;

Ghana Telecom Gala: 1;
 1988/89;

 Campionat d'frica Occidental de futbol (Copa UFOA): 1;
 1983;

Enllaos externs.
 Web oficial;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353522" title="Ashanti Gold Sporting Club" nonfiltered="3417" processed="3402" dbindex="138437">

L'Ashanti Gold Sporting Club s un club de futbol de la ciutat d'Obuasi, Ghana.

 Histria .
El club es fund el 1978 per un grup de treballadors de l'Ashanti Goldfields Corporation amb el nom de Obuasi Goldfields Sporting Club. El 2004 el club fou comprat per l'empresa Anglogold Ashanti i adopt el nom actual. Fou finalista de la Copa de Campions africana el 1997.

 Palmars .
Lliga ghanesa de futbol: 3;
 1993/94, 1994/95, 1995/96;

Copa ghanesa de futbol: 1;
 1992/93;

 Ghana Telecom Gala: 1;
 1995/96;

Enllaos externs.
Web oficial;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353525" title="Pirrol" nonfiltered="3418" processed="3403" dbindex="138438">

El pirrol s un compost orgnic heterocclic i aromtic de frmula C4H5N. Cadenes lineals de pirrols constitueixen el polmer polipirrol, conegut perqu al ser dopat esdev conductor elctric.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353526" title="Accra Hearts of Oak Sporting Club" nonfiltered="3419" processed="3404" dbindex="138439">

L'Accra Hearts of Oak Sporting Club, sovint anomenat Hearts of Oak o simplement Hearts, s un club de futbol de la ciutat d'Accra, Ghana.

 Histria .
El club es fund el 1911, essent el segon club fundat a Accra desprs dels Invincibles. s el club en actiu ms antic de Ghana. El club pat una gran tragdia el 9 de maig de 2001 quan 126 persones van morir al seu estadi en un partit que enfrontava el club amb l'Asante Kotoko. s la pitjor tragdia futbolstica mai succeda a l'frica.

 Palmars .
Lliga de Campions de la CAF: 1;
2000;

Copa Confederaci africana de futbol: 1;
2005;

Lliga ghanesa de futbol: 19;
 1956, 1958, 1961/62, 1971, 1973, 1976, 1978, 1979, 1984, 1985, 1989/90, 1996/97, 1997/98, 1999, 2000, 2001, 2002, 2004/05, 2006/07;

Copa ghanesa de futbol: 9;
 1973, 1974, 1979, 1981, 1989, 1993/94, 1995/96, 1999, 2000;

Ghana SWAG Cup: 7;
 1973, 1974, 1977, 1978, 1979, 1984, 1985;

Ghana Telecom Gala: 4;
 1974, 1976, 1986, 1998/99;

Ghana Top Four Cup: 2;
 2002, 2006;

PLB Special Knock-out: 1;

Ghana Annual Republic Day Cup: 1;
 2002;

African Super Cup Champions: 1;
2001;

Enllaos externs.
Web oficial;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353528" title="Kumasi Asante Kotoko" nonfiltered="3420" processed="3405" dbindex="138440">

El Kumasi Asante Kotoko s un club de futbol de la ciutat de Kumasi, Ghana.

 Histria .
El club es fund el 1935 per Kwasi Kumah, de la tnia dels Aixanti.

 Palmars .
Lliga de Campions de la CAF: 2;
1970, 1983;

Lliga ghanesa de futbol: 21;
1959, 1963/4, 1964/5, 1967, 1968, 1969, 1972, 1975, 1980, 1981, 1982, 1983, 1986, 1987, 1988/9, 1990/1, 1991/2, 1992/3, 2003,2005/2006, 2007/08;

Copa ghanesa de futbol: 8;
1958, 1960, 1976, 1978, 1984, 1989/90, 1997/98, 2001;

Ghana SWAG Cup: 12;
 1981, 1988, 1989, 1990, 1991, 1992, 1993, 1998, 2001, 2003, 2005, 2008;

Ghana Telecom Gala: 3;
 1999/00, 2001, 2005;

Ghana Top Four Cup: 2;
 2003, 2007;

Ghana Annual Republic Day Cup: 3;
 2004, 2005 ,2008;

Enllaos externs.
Web oficial ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353531" title="Partit Social Demcrata (2005)" nonfiltered="3421" processed="3406" dbindex="138441">
El Partit Social Demcrata (PSD) s un partit poltic socialdemcrata espanyol amb uns resultats testimonials. Va sorgir a partir del partit Uni Social Demcrata el 9 d'abril de 2005 al Pas Valenci. L'objectiu poltic del PSD s aconseguir vots arreu d'Espanya i estimular la participaci ciutadana en la poltica, va estar present en les eleccions a les Corts Valencianes de 2007 (encapalat per Fernando Piera Gimnez) i les municipals i autonmiques del 27 de maig de 2007 a Pas Valenci, en la Comunitat de Madrid, a la Regi de Mrcia, Extremadura, Cantbria, Arag, Andalusia i Castella-la Manxa. El resultat obtingut en les eleccions de 2007 li conced alguns regidors a algunes localitats espanyoles: 
 Pas Valenci: 11.062 vots - 13 regidors i 1 alcalde ;
 Extremadura: 939 vots - 7 regidors ;
A les eleccions generals espanyoles de 2008 va obtenir 19.042 al Congrs dels Diputats, el que va suposar un 0,08% dels sufragis emesos, amb resultat de 0 escons. D'aquests vots, 4.047 van ser obtinguts a Andalusia (on no es van presentar als comicis autonmics de la mateixa data) i 3.309 a la Comunitat Valenciana. El partit no va presentar candidatura ni al Pas Basc, ni a Melilla. Tampoc van aconseguir cap esc al Senat. 

 Enllaos externs . 
 Partit Social Demcrata;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353533" title="Josefa Andrs Barea" nonfiltered="3422" processed="3407" dbindex="138442">
Josefa Andrs Barea (Burjassot, 1958) s una poltica socialista valenciana. Diplomada en infermeria, ha treballat com a subinspectora de sanitat. S'afili a la UGT el 1982 i al PSPV-PSOE el 1983, ha ocupat diversos crrecs dins el partit, i actualment s secretria de poltica institucional de l'executiva comarcal del PSPV-PSOE de l'Horta Nord. Ha estat escollida diputada a les eleccions a les Corts Valencianes de 1999, 2003 i 2007.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353535" title="Jos Camarasa Albertos" nonfiltered="3423" processed="3408" dbindex="138443">
Jos Camarasa Albertos (Cabdet, provncia d'Albacete, 1952) s una advocat i poltic valenciana d'origen castell. s diplomat en Gesti Econmica de Centres Hospitalaris per l'Escola d'Alta Direcci i Administraci de Barcelona, i ha treballat com a funcionari de la Generalitat Valenciana.

Ha estat vocal del Comit Provincial del PSOE a Castella la Manxa i regidor de l'ajuntament de Cabdet. Desprs fou vicepresident de la Creu Roja Espanyola al Pas Valenci, secretari del Consell de Salut del Pas Valenci i de Director del Gabinet del Conseller de Sanitat de la Generalitat Valenciana Joaqun Colomer de 1988 a 1992. Posteriorment ha estat diputat per la provncia de Valncia pel PSPV-PSOE a les eleccions a les Corts Valencianes de 1999, 2003 i 2007. Fou un dels dos diputats socialistes valencians que implicaren Eduardo Zaplana amb el frau de Terra Mtica el 2006.

 Referncies .

 Fitxa de les Corts Valencianes;
 Biografies de poltics valencians;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353537" title="Nuria Esp de Navas" nonfiltered="3424" processed="3409" dbindex="138444">
Nuria Esp de Navas (Valncia, 1958) s una poltica valenciana. Ha treballat com a administrativa i ha estat secretria de poltiques socials i migratries a Comissions Obreres. Posteriorment s'ha afiliat al PSPV-PSOE, partit amb el que fou escollit regidora a l'ajuntament de Valncia el 1995-1999. El 1997 fou nomenada responsable de serveis socials de la Comissi executiva nacional del PSPV-PSOE i ha estat escollida diputada per la provncia de Valncia a les eleccions a les Corts Valencianes de 1999, 2003 i 2007, on ha estat portaveu adjunta del grup socialista.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;
 Fitxa de les Corts Valencianes;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353547" title="Adamas" nonfiltered="3425" processed="3410" dbindex="138445">

 Adamas   s un gnere de peixos de la famlia  Aplocheilidae i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Espcies.

Adamas formosus ;

 Referncies .



Bibliografia.

 Huber, J. H. 1979. Cyprinodontids de la cuvette congolaise (Adamas formosus n. gen., n. sp. et nouvelle description de Aphyosemion splendidum). Rev. Fr. Aquariol. v. 6 (nm. 1): 5-10.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;
 Encyclopedia of Life ;
 AQUATAB.NET ;
 MarineSpecies.org ;
 ZipCodeZoo.com ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353550" title="Aphyoplatys" nonfiltered="3426" processed="3411" dbindex="138446">

 Aphyoplatys   s un gnere de peixos de la famlia  Aplocheilidae i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Espcies.

Aphyoplatys duboisi;

 Referncies .



Bibliografia.

 Clausen, H. S. 1967. Tropical Old World cyprinodonts. Reflections on the taxonomy of tropical Old World cyprinodonts, with remarks on their biology and distribution. Akad. Forlag, Kbenhavn: 1-64.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;
 Encyclopedia of Life ;
 AQUATAB.NET ;
 MarineSpecies.org ;
 ZipCodeZoo.com ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353558" title="Aphyosemion" nonfiltered="3427" processed="3412" dbindex="138447">




 Aphyosemion   s un gnere de peixos de la famlia  Aplocheilidae i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'frica Occidental (des de Costa d'Ivori fins al riu Congo).

Espcies.

Aphyosemion abacinum  ;
Aphyosemion ahli  ;
Aphyosemion amoenum  ;
Aphyosemion aureum  ;
Aphyosemion australe  ;
Aphyosemion bamilekorum  ;
Aphyosemion bivittatum;
Aphyosemion bochtleri  ;
Aphyosemion bualanum  ;
Aphyosemion buytaerti  ;
Aphyosemion calliurum  ;
Aphyosemion cameronense  ;
Aphyosemion caudofasciatum  ;
Aphyosemion celiae  ;
Aphyosemion chauchei  ;
Aphyosemion christyi   ;
Aphyosemion citrineipinnis  ;
Aphyosemion coeleste  ;
Aphyosemion cognatum  ;
Aphyosemion congicum  ;
Aphyosemion cyanostictum  ;
Aphyosemion dargei  ;
Aphyosemion decorsei  ;
Aphyosemion deltaense  ;
Aphyosemion edeanum  ;
Aphyosemion elberti  ;
Aphyosemion elegans  ;
Aphyosemion escherichi  ;
Aphyosemion etsamense  ;
Aphyosemion exigoideum  ;
Aphyosemion exiguum  ;
Aphyosemion ferranti  ;
Aphyosemion franzwerneri  ;
Aphyosemion fulgens  ;
Aphyosemion gabunense  ;
Aphyosemion georgiae  ;
Aphyosemion guineense  ;
Aphyosemion halleri  ;
Aphyosemion hanneloreae  ;
Aphyosemion heinemanni  ;
Aphyosemion hera  ;
Aphyosemion herzogi  ;
Aphyosemion hofmanni  ;
Aphyosemion jeanpoli  ;
Aphyosemion joergenscheeli  ;
Aphyosemion labarrei  ;
Aphyosemion lamberti  ;
Aphyosemion lefiniense  ;
Aphyosemion lividum ;
Aphyosemion louessense;
Aphyosemion lugens ;
Aphyosemion lujae  ;
Aphyosemion maculatum  ;
Aphyosemion maeseni  ;
Aphyosemion malumbresi  ;
Aphyosemion margaretae  ;
Aphyosemion mimbon  ;
Aphyosemion obscurum  ;
Aphyosemion ocellatum  ;
Aphyosemion ogoense  ;
Aphyosemion pascheni  ;
Aphyosemion passaroi ;
Aphyosemion petersi  ;
Aphyosemion plagitaenium  ;
Aphyosemion polli  ;
Aphyosemion primigenium  ;
Aphyosemion punctatum  ;
Aphyosemion raddai  ;
Aphyosemion rectogoense  ;
Aphyosemion schioetzi  ;
Aphyosemion schluppi  ;
Aphyosemion seegersi  ;
Aphyosemion striatum  ;
Aphyosemion thysi  ;
Aphyosemion tirbaki  ;
Aphyosemion trilineatus  ;
Aphyosemion viride  ;
Aphyosemion wachtersi  ;
Aphyosemion wildekampi  ;
Aphyosemion zygaima;

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Myers, G. S. 1924. A new poeciliid fish from the Congo, with remarks on funduline genera. Am. Mus. Novit. Nm. 116: 1-9.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;
 AQUATAB.NET ;
 MarineSpecies.org ;
 ZipCodeZoo.com ;
 NCBI ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353559" title="Beaurepaire (Vende)" nonfiltered="3428" processed="3413" dbindex="138448">

Beaurepaire s un municipi francs, situat al departament de Vende i a la regi del Pas del Loira. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353560" title="Aubigny (Vende)" nonfiltered="3429" processed="3414" dbindex="138449">

Aubigny s un municipi francs, situat al departament de Vende i a la regi del Pas del Loira. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353562" title="Aign" nonfiltered="3430" processed="3415" dbindex="138450">

Aign s un municipi francs, situat al departament de Vende i a la regi del Pas del Loira. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353563" title="Fergana" nonfiltered="3431" processed="3416" dbindex="138451">

Regne de Fergana;
Fergana (regi),  regi de l'Uzbekistan;
Fergana (ciutat), capital d'aquesta regi ;
Vall de Fergana, ms extensa que la regi administrativa, englobant una zona del Tadjikistan;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353564" title="Bourg-le-Roi" nonfiltered="3432" processed="3417" dbindex="138452">

Bourg-le-Roi s un municipi francs, situat al departament de Sarthe i a la regi del Pas del Loira. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353565" title="Champfleur" nonfiltered="3433" processed="3418" dbindex="138453">

Champfleur s un municipi francs, situat al departament de Sarthe i a la regi del Pas del Loira. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353567" title="Ahuill" nonfiltered="3434" processed="3419" dbindex="138454">

Ahuill s un municipi francs, situat al departament de Mayenne i a la regi del Pas del Loira. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353568" title="La Baconnire" nonfiltered="3435" processed="3420" dbindex="138455">

La Baconnire s un municipi francs, situat al departament de Mayenne i a la regi del Pas del Loira. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353569" title="Carelles" nonfiltered="3436" processed="3421" dbindex="138456">

Carelles s un municipi francs, situat al departament de Mayenne i a la regi del Pas del Loira. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353573" title="Daon" nonfiltered="3437" processed="3422" dbindex="138457">

Daon s un municipi francs, situat al departament de Mayenne i a la regi del Pas del Loira. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353575" title="Entrammes (Mayenne)" nonfiltered="3438" processed="3423" dbindex="138458">

Entrammes s un municipi francs, situat al departament de Mayenne i a la regi del Pas del Loira. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353576" title="Fontaine-Couverte" nonfiltered="3439" processed="3424" dbindex="138459">

Fontaine-Couverte s un municipi francs, situat al departament de Mayenne i a la regi del Pas del Loira. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353579" title="Gastines" nonfiltered="3440" processed="3425" dbindex="138460">

Gastines s un municipi francs, situat al departament de Mayenne i a la regi del Pas del Loira. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353580" title="Khanat" nonfiltered="3441" processed="3426" dbindex="138461">
Khanat s una paraula d'origen turc utilitzada per descriure una entitat poltica governada per un Khan. En turc modern la paraula utilitzada s hanlik i en azer, xanat. Aquesta entitat poltica, especialment utilitzada a l'estepa eurasitica, pot significar l'equivalent de "cap de tribu", "principat", "regne" i fins i tot "imperi".



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353582" title="La Haie-Traversaine" nonfiltered="3442" processed="3427" dbindex="138462">

La Haie-Traversaine s un municipi francs, situat al departament de Mayenne i a la regi del Pas del Loira. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353584" title="Aplocheilus" nonfiltered="3443" processed="3428" dbindex="138463">

 Aplocheilus   s un gnere de peixos de la famlia  Aplocheilidae i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Espcies.

Aplocheilus blockii  ;
Aplocheilus dayi ;
Aplocheilus kirchmayeri  ;
Aplocheilus lineatus ;
Aplocheilus panchax  ;
Aplocheilus parvus ;
Aplocheilus werneri ;

 Referncies .



Bibliografia.

 McClelland, J. 1839. Indian Cyprinidae. Asiatic Researches v. 19 (pt 2): 217-471, Pls. 37-61. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;
 Encyclopedia of Life ;
 AQUATAB.NET ;
 MarineSpecies.org ;
 ZipCodeZoo.com ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353585" title="Mara Dolores Pradera" nonfiltered="3444" processed="3429" dbindex="138464">
Mara Dolores Fernndez Pradera, cantant i actriu, coneguda artsticament com Mara Dolores Pradera, va nixer a Madrid el 29 d'agost de 1924. s una de les intrprets espanyoles que ha aconseguit la fama internacional per la seva excepcional veu i la seva difusi de la can en castell, sobretot de la can popular llatinoamericana i l'obra dels seus autors ms grans.


 Biografia .
Va nixer a Madrid, i durant la seva infantesa va viure a Espanya i a Xile, on el seu pare tenia negocis. El 1940 va comenar a treballar com a actriu de cinema i teatre, al mateix temps que mostrava el seu dot per al cant. Va intervenir en films com Yo no me caso (1944), de Juan de Ordua) o Los habitantes de la casa deshabitada (1946), de Gonzalo Delgrs, en la qual tamb actuava Fernando Fernn-Gmez, amb qui va estar casada des de 1947 fins a 1959 i va tenir dos fills: Elena i Fernando.


Posteriorment va actuar en diversos teatres d'Espanya, Frana i Mxic, representant obres d'Enrique Jardiel Poncela, Jos Zorrilla, Federico Garca Lorca o Edmond Rostand. Com a cantant, va ser acompanyada durant molts anys pels guitarristes Santiago i Julin Lpez Hernndez, coneguts com los Gemelos.


Ha interpretat, amb gran sensibilitat i xit internacional, les canons de compositors com el mexic Jos Alfredo Jimnez, la peruana Chabuca Granda, el cub Miguel Matamoros i molts altres autors llatinoamericans. La seva veu suau i la seva perfecta dicci en diversos registres  balades, boleros, coples, rancheras, fados, etc. , aix com les seves grans qualitats interpretatives sobre l'escenari, han convertit les seves versions de Flor de la canela, Fina estampa, Limea o Rosario de mi madre, clssics peruans, en clssics de la can popular en castell.


Ha obtingut nombrosos guardons espanyols i internacionals, tant per la seva faceta teatral com per la seva carrera com cantant, com el Premio Nacional de Teatro, la Medalla de las Bellas Artes i el premi Lara.


Entre els seus ltims treballs hi ha diverses collaboracions amb cantautors com Joaqun Sabina o Rosana. El 2006 va publicar un nou lbum al costat de Los Sabandeos, titulat Al cabo del tiempo, que va aconseguir el Disc d'Or.


El 2007 aparegu al mercat un recopilatori en un CD ms un DVD titulat En buena compaa, que recull els seus millors duets amb artistes de la talla de Joaqun Sabina, Caetano Veloso, Rosana i Vctor Manuel. 




Discografia recent.
En buena compaa (2007);
Al cabo del tiempo (2006);
Ellas cantan as (2003);
Canciones del alma (2003);
A Carlos Cano (2001);
As de corazones (1999);
Reverdecer (1997);
Caminemos (1996);
Caballo viejo (1992);
Por derecho (1992);
Amarraditos (1992);
A mis amigos (1990);
Homenaje a Chabuca Granda (1990);
Mara Dolores (1989);


Ttols d'alguns dels seus xits.
El tiempo que te quede libre;
Amarraditos;
En un rincn del alma;
Dos amores;
Limea;
Amanec en tus brazos;
Son de la loma;
Carino malo;
T que puedes vulvete;
Ausente;
Cuando vivas conmigo;
Ya no me quieras;
Mi mejor tristeza;
La flor de la canela;
El rosario de mi madre;
De carne y hueso;
Pa' todo el ao;
Fina estampa;
Toda una vida;
Quisiera amarte menos;
Caballo viejo;


Filmografia.
Ins de Castro (1944), de Manuel Augusto Garca Violas;
Yo no me caso (1944), de Juan de Ordua;
Noche decisiva (1945), de Julio de Fleischner;
Los habitantes de la casa deshabitada (1946), de Gonzalo Delgrs;
Embrujo (1947), de Carlos Serrano de Osma;
Tiempos felices (1950), de Enrique Gmez;
Niebla y sol (1951), de Jos Mara Forqu;
Vida en sombras (1952), de Lorenzo Llobet Gracia;
Vuelo 971 (1953), de Rafael J. Salvia;
Fantasa espaola (1953), de Javier Set;
La danza de los deseos (1954), de Florin Rey;
Zalacan el aventurero (1955), de Juan de Ordua;
Carlota (1958), de Enrique Cahen Salaberry;
Hay alguien detrs de la puerta (1960) de Tulio Demicheli;
Cena de matrimonios (1962), de Alfonso Balczar;
Leccin de Toledo (1966), de Jos Luis Borau;
La Orilla (1971), de Luis Lucia;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353592" title="Angina de pit" nonfiltered="3445" processed="3430" dbindex="138465">
L angina de pit s una obstrucci d una o ms artries coronries afecta ms del 75 % de la llum s quan la malaltia comena a donar smptomes. 

El smptoma ms important s l anomenada angina de pit (angor, dolor angins), que consisteix en una sensaci molesta, de vegades dolorosa, i gaireb sempre de tipus opressiu localitzada al pit. De vegades s estn als braos o a la mandbula. Per distingir-lo d altres possibles dolors i molsties en aquesta zona, que podrien ser banals o de menys importncia, els metges solen tenir en compte les caracterstiques segents: 

El dolor de l angina de pit t relaci directa amb l esfor fsic, mentre que en altres dolors la relaci no s clara. Respecte a la durada, el dolor angins generalment es prolonga de 2 a 30 minuts, mentre que altres dolors tenen una durada ms diversa. I, per acabar, la impressi de gravetat que es dna quan es produeix una angina de pit, a diferncia d altres dolors.

El pacient acabat de diagnosticar d angina de pit (els metges l anomenen angina inestable) ha d ingressar a l hospital, on s iniciar el tractament adreat a calmar el dolor, evitar l oclusi completa de l artria responsable i evitar les recidives. 

De vegades l angina ja s coneguda, es produeix noms en augmentar l activitat fsica, caminant, treballant, o en situacions de preocupaci o de nervis (l anomenat estrs). Aleshores no t la mateixa gravetat o perill. El pacient i el metge ja ho saben, per aix la denominem angina de pit estable. En aquest cas el pacient ha de tenir ben informat el seu metge de la freqncia amb qu passen els episodis d angina, i dels canvis, en cas que es produeixin.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353598" title="Angina" nonfiltered="3446" processed="3431" dbindex="138466">
L'angina s una inflamaci total o parcial de les membranes mucoses de l'istme de la gola i de la faringe de la regi del tub digestiu dels cordats que comunica la boca amb l'esfag.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353601" title="Cant de Gurande" nonfiltered="3447" processed="3432" dbindex="138467">
El Cant de Gurande s un cant francs situat al departament del Loira Atlntic, a la regi del Pas del Loira. Est enquadrat al districte de Saint-Nazaire i compta amb 6 municipis. El cap cantonal s Gurande.

 Municipis .
Gurande;
Mesquer;
Piriac-sur-Mer;
Saint-Andr-des-Eaux;
Saint-Molf;
La Turballe;


 Vegeu tamb .
Cantons del Loira Atlntic;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353603" title="Cant de la Baule-Escoublac" nonfiltered="3448" processed="3433" dbindex="138468">
El Cant de la Baule-Ecoublac s un cant francs situat al departament del Loira Atlntic, a la regi del Pas del Loira. Est enquadrat al districte de Saint-Nazaire i compta amb 2 municipis. El cap cantonal s La Baule-Escoublac.

 Municipis .
 La Baule-Escoublac;
 Pornichet;


 Vegeu tamb .
Cantons del Loira Atlntic;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353605" title="Cant de Le Croisic" nonfiltered="3449" processed="3434" dbindex="138469">
El Cant de Le Croisic s un cant francs situat al departament del Loira Atlntic, a la regi del Pas del Loira. Est enquadrat al districte de Saint-Nazaire i compta amb 3 municipis. El cap cantonal s Le Croisic.

 Municipis .
Batz-sur-Mer;
Le Croisic;
Le Pouliguen;


 Vegeu tamb .
Cantons del Loira Atlntic;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353607" title="Cant d'Ancenis" nonfiltered="3450" processed="3435" dbindex="138470">
El Cant d'Ancenis s un cant francs situat al departament del Loira Atlntic, a la regi del Pas del Loira. Est enquadrat al districte d'Ancenis i compta amb 8 municipis. El cap cantonal s Ancenis.

Municipis.
Ancenis;
Anetz ;
Msanger ;
Oudon ;
Pouill-les-Coteaux ;
La Roche-Blanche ;
Saint-Gron ;
Saint-Herblon;


Vegeu tamb.
Cantons del Loira Atlntic;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353608" title="Mariner" nonfiltered="3451" processed="3436" dbindex="138471">
Un mariner s una persona que es dedica a una professi relativa al mar a bord d'un vaixell i que desenvolupa les tasques necessries per al bon estat de navegaci.

Professi relacionada amb la pesca i el transport martim.

La vida del mariner tendeix a ser catica. No obstant aix, t certes normes que s'han de complir, encara que a vegades la mar t'obliga a fer coses que escandalitzarien a qualsevol.

Per un mariner existeix una forta superstici amb la mar, s tant la seva enemiga com la seva amant. La temen, la reverencien i sempre es demana que el mal temps miri cap a un altre costat quan estan al mar.

La seva feina adquireix un grau d'aventura, on el concepte d'aventura perd la seva categoria. El primer dia que posen un peu en un vaixell prenen conscincia que s possible que no tornin mai a terra. Sempre estan buscant noves i fortes sensacions.

 Llenguatge mariner .

Conceptes tcnics: Proa, Popa; Bavor, Estribor

 Histria dels mariners .

Sorgeixen qual les pobles comencen utilitzar la mar com a mitj de transport

Sempre tindran origen en les poblacions ms civilitzades i que poden mantenir coneixements de construcci de barques i baixells, coneixements tcnics i mtodes d'orientaci

 Situaci actual dels mariners .

La marineria actualment s una professi que no s rendible per als pasos desenvolupats i que est perdent la seua tradici. D'altra banda cal tenir en compte la sobre explotaci que s'la fet en els ltims temps dels recursos martims i la seua condici de risc natural i baixa productivitat en les zones tradicionalment riques.


 Vegeu tamb .

Pirateria;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353609" title="Petit Palais" nonfiltered="3452" processed="3437" dbindex="138472">



El Petit Palais s un monument histric de Frana i museu de les belles arts situat al 8 arrondissement de Pars, avinguda Winston-Churchill, de cara al Grand Palais construt en ocasi de l'Exposici Universal de Pars (1900) per l'arquitecte Charles Girault.

Presentaci.

El Petit Palais s organitzat al voltant d'un jard semicircular. Els llocs d'exposici sn situats al primer pis, la planta baixa s consagrada als despatxos i a les reserves.

La faana fa prop de 150 m de longitud, centrada per un porxo monumental superat d'una cpula. Columnes driques en guarneixen la cara principal aix com el peristil semicircular del tribunal interior. La decoraci s completada per nombrosos baix-relleus.

Charles Girault havia concebut espais de manera nica illuminats per la llum natural, creant vidrieres, cpules transparents i amples obertures.

La faana del Museu reial de l'frica central de Tervuren, a Blgica, tamb dibuixada per Charles Girault, reprendr en part la composici i els motius del Petit Palais.

L'arquitectura del Petit Palais s'assembla molt significativament a l'pera de Saigon al Vietnam, antiga capital de l'Indoxina francesa. Construda tamb el 1900 (d'ac aquesta semblana).

Les colleccions.

Des de 1902, el Petit Palais esdev Palau de les Belles Arts de la Ciutat de Pars per acollir una collecci permanent (de l'Antiguitat a la fi del segle XIX, les colleccions del segle XX es troben al palais de Tokyo), i exposicions temporals.

Aquestes colleccions han estat enriquides per nombroses donacions de les quals es poden citar les ms importants :

 Eugne i Auguste Dutuit han cedit la seva collecci el 1902, rica en prop de 20000 obres i implicant diverses obres majors de l'escola holandesa (entre els quals un autoretrat de Rembrandt i el Segrest de Proserpine de Rubens), antiguitats greco-romanes, objectes d'art de l'edat mitjana i del Renaixement, gravats i dibuixos de mestres (Martin Schongauer, Albrecht Drer, Rembrandt, Fragonard...).
 Edward i Julia Tuck cedeixen el 1930 la seva collecci d'objectes d'art francs del segle XVIII.
 Ambroise Vollard cedeix diverses obres modernes al museu, entre les quals es pot citar el Portrait d'Ambroise Vollard au chat per Pierre Bonnard (1924) o un altre retrat del mecenes per Paul Czanne (1899).
 Roger Cabal llega al museu una collecci d'icones el 1998.

Parallelament a aquestes donacions, el museu es adquireix nombroses obres entre les quals diversos quadres de Gustave Courbet.

Algunes grans exposicions.

 1955, Artistes estrangers a Frana (Alkis Pierrakos, Genevive, Nina Tryggvadottir, Zaven Hadichian, Paul Jenkins...).
 1967 Els tresors de Tutankamon. Organitzada per l'egiptleg Christiane Desroches Noblecourt, l'exposici ha d'ajudar a salvar els temples de Nbia, com el d'Abou Simbel, en perill de desaparixer per la construcci de la Resclosa d'Assuan. El concepte de patrimoni de la humanitat sorgeix aleshores. L'exposici que llanar la passi francesa per Egipte, durar ms de sis mesos i reunir 1,2 mili de visitants.

La renovaci.

Entre gener de 2001 i juny de 2005, el Petit Palais fou tancat per a fer renovaci. El mestre d'obra dels treballs ha estat assegurat per lAtelier d'architecture Chaix & Morel et associs.

El Petit Palais va reobrir les seves portes al gran pblic el 10 de desembre de 2005 exposant tres fotgrafs: La fotgrafa Flore, Patrick Tourneboeuf i Bruno Delamain.



Es creen a la planta baixa espais d'exposici suplementaris (22000 m en total), les reserves es traslladen al subsl. La collecci permanent s exposada a l'esquerra entrant, les exposicions temporals a la dreta.



Al fons del jard, un caf permet refrescar-se. Les finestres dels espais d'exposici i les vidrieres de les colleccions permanents sn restaurades per a l'enllumenat natural. Els despatxos sn situats a sobre les exposicions temporals. Es crea un amfiteatre a la planta baixa sota el jard.



Enllaos externs.

Le Petit Palais al web de l'Ajuntament de Paris;
www.floreensonpalais.net El treball de la fotografa Flore al Petit Palais;
Le Petit Palais- Fotos actuals i dels anys 1900.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353610" title="Temporada 1946-47 de la BAA" nonfiltered="3453" processed="3438" dbindex="138473">

La temporada 1946-47 de la BAA fou la primera de la histria de la BAA, que ms tard es convertiria en l'actual NBA. La lliga comptava amb 11 franqucies i jugaren 60 partits cada una. Els Philadelphia Warriors foren el primers campions i van guanyar als Chicago Stags per 4-1.

Classificacions.


* V: Victries
* D: Derrotes
* %V: Percentatge de victries
* P: Diferncia de partits respecte al primer lloc

* C: Campi

Estadstiques.


Premis.

 Primer quintet de la temporada;
Max Zaslofsky, Chicago Stags;
Bones McKinney, Washington Capitols;
Joe Fulks, Philadelphia Warriors;
Stan Miasek, Detroit Falcons;
Bob Feerick, Washington Capitols;

 Segon quintet de la temporada;
John Logan, St, Louis Bombers;
Ernie Calverley, Providence Steamrollers;
Chuck Halbert, Chicago Stags;
Frank Baumholtz, Cleveland Rebels;
Fred Scolari, Washington Capitols;

Vegeu tamb.
 Draft de l'NBA del 1947;
 Playoffs de la BAA del 1947;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353611" title="Funicular de Sant Joan" nonfiltered="3454" processed="3439" dbindex="138474">




El Funicular de Sant Joan s un dels funiculars de Montserrat juntament amb el cremallera de Montserrat i el funicular de la Santa Cova. El primer Funicular de Sant Joan va ser inaugurat el 1918 i comunicava la part exterior del Monestir de Montserrat amb l'ermita de Sant Joan (1000 m), que per la seva situaci a la part alta del masss es va aprofitar per construir-hi un mirador i un restaurant. L'xit va propiciar que el 1926 se'n fes un de nou de ms gran capacitat. El nou funicular tenia el mateix traat que l'anterior, si b amb cabines de ms gran capacitat i ample de via de 1000 mm. L'any 1997 es va reformar totalment, installant uns moderns vehicles amb el sostre panormic.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353612" title="Lina Llubera" nonfiltered="3455" processed="3440" dbindex="138475">
Lina Llubera, pseudnim de Carolina Codina, (Madrid, 1898 - Londres, 6 de gener de 1989) va ser una soprano casada durant divuit anys amb el compositor rus Serguei Prokfiev. Llubera, que va agafar el nom musical de la seva via paterna nascuda a Badalona, era filla del cantant catal Joan Codina i Llubera.

En la infantesa va viatjar d'un pas a un altre amb els seus pares, ambds dedicats al cant. Joan Codina posseda una agradable, encara que no molt potent, veu de tenor i va donar recitals a Rssia, on es va guanyar l'estimaci del pblic, no solament per les seves interpretacions, sin tamb pels seus impressionants bigotis. L'anomenaven afectuosament Ivan Ivnovitx.

Coneixena de Prokfiev.

Lina va passar els anys de la seva joventut als Estats Units i va ser all on es va iniciar com a cantant. All tamb coneixeria el 1918 el mundialment fams Serguei Prokfiev en acudir a felicitar-lo desprs d'un concert. El jove mestre aviat sentiria un afecte especial per aquesta admiraora. El 16 de desembre de 1919, desanimat per les dificultats per estrenar la seva pera L'amor de les tres taronges, Prokfiev escriu: "El meu estat d'nim millora grcies a la presncia de Linette. Linette s el que porto buscant molt temps i el que fins ara no havia pogut trobar. Intento raonar d'aquesta manera: no s'estrena l'pera, per tens a Linette, aix que sigues feli!".  Fins i tot va canviar el nom d'una de les princeses L'amor de les tres taronges per "Linetta" per demostrar-li la seva admiraci.

De la m de Prokfiev, Lina Llubera va entrar en el cercle de les personalitats ms brillants de l'poca: Stravinski, Rakhmninov i Ravel, Koussevitski i Toscanini, Picasso i Sert, el gran mestre d'escacs Capablanca, amic i contrincant de Prokfiev. Amb els seus atractius ulls color atzabeja i cabellera ondulada, Lina captivava la gent en els sopars i soires, on s'espavilava amb grcia i encant. En aquest ambient internacional es podia apreciar el seu fi sentit d'humor i el seu do de gent grcies a la seva facilitat per expressar-se en sis idiomes.

Es van casar l'any 1923 a Ettal, al districte de Garmisch-Partenkirchen (Alemanya), 
on Serguei vivia calculant que podia trobar-hi la suficient tranquillitat per compondre i usar-lo com a base des d'on viatjar cap al circuit de concerts estrangers. Llavors van comenar els anys ms agradables de la vida de Lina, amb el creixent xit del seu marit, la msica burleta i agredola del qual expressava admirablement l'humor dels anys 20, acompanyat d'una vida de societat de qu ella gaudia i a qu la seva bellesa, el seu encant i el seu domini de les llenges donaven una brillantor particular. Van viure durant uns anys a Pars i van tenir dos fills, Oleg i Sviatoslav.

El 1925-1926 la parella va fer una gira pels Estats Units, d'est en oest; el 1927 van donar recitals a la Uni Sovitica, incloent Leningrad, Moscou, Kev i Odessa (on va transcrrer la infantesa de Lina). El 1930, de tornada d'EUA, van visitar
tamb Cuba, on van conixer Federico Garca Lorca.

Retorn a Rssia.

Serguei Prokfiev havia nascut i s'havia educat a Rssia. Ja de molt jove se l'havia reconegut com a geni musical i es movia en els ambients ms cultes i interessants de Sant Petersburg. Adorava als seus amics i els paisatges de la seva terra, els racons ms bells de la qual coneixia grcies a la seva afici a caminar. Malgrat els advertiments dels amics que continuaven vivint a Rssia que no torns, el 1927, recolzat en la seva decisi per Lina, va decidir visitar l'URSS. Per a Lina, aquesta estada va suposar una infinitat d'impressions noves: la immensitat dels espais, la misria del quotidi i, sobretot, la gent amb qui es va trobar, gent que la va sorprendre per
la simpatia i admiraci que li mostraven.

El 1935, desprs d'una srie de gires de concert, Serguei decideix acabar amb el seu exili voluntari i es trasllada a Rssia, amb Lina i els seus dos fills. All es troben en l'atmosfera inusual de la Rssia d'Stalin. En un primer moment, el rgim de Stalin tenia menys inters en els msics que en altres artistes, aix que la vida dels Prokfiev va seguir el seu curs normal, sense grans sobresalts.

 La tornada a la Uni Sovitica del compositor, amb la intenci de residir permanentment amb la seva famlia, va ser un sacrifici per a Lina que el va afrontar per no interferir en la seva creativitat musical. "Jo sc rus i per tant no suporto l'exili", solia declarar ell.

La parella va patir un descens dramtic del nivell de vida. Si b Prokofiev, com artista privilegiat, va obtenir un pis de quatre habitacions en una nova construcci, no podia comparar-se amb el seu habitatge al 15 arrondissement de Pars on Lina i Serguei sovint rebien brillantment els seus convidats. Oleg Prokfiev explica com la seva mare venia peces del seu guarda-roba parisenc a canvi de menjar. "Nosaltres, acostumvem a fer broma amb ella: 'Mam, qu menjarem avui; una de les teves bruses de Pars?".

Mentrestant, Prokfiev continuava component msica. El pblic l'adorava en les seves facetes de pianista, compositor i director d'orquestra, i sempre hi havia una gran expectaci quan, al teatre
Bolxoi, es representaven peres i ballets de la seva creaci. A ms, per a la seva gran satisfacci, els vells i els nous amics havien acollit de molt afecte a la seva esposa.

Entre els nous coneguts i admiradors sorgeix Mira Mendelson, una dona jove, no molt afavorida, per amb cert encant, prima i frgil d'aspecte, per de carcter fort. Es van separar l'any 1941, just abans de la invasi alemanya. Les autoritats s'ocupen que Prokfiev, junt a Mira, sigui evacuat de Moscou. Lina refusa seguir-lo, es queda sola amb els seus fills i es posa a treballar com a traductora en l'agncia Sovinformburo per obtenir la cartilla de racionament. 

 Passen els anys, la guerra acaba, els fills es fan grans i, per a llavors, Prokfiev i Mira tornen del lloc d'evacuaci. Per, el ms terrible s encara per arribar. L'any 1948 el govern publica una resoluci en la qual es condemna la msica de Prokfiev, declarant-la nociva i antipatritica i, conseqentment, es deixa d'interpretar. El compositor sofreix un cop que no pot superar, emmalalteix i desprs d'alguna cosa ms de quatre anys, mor el 5 de mar de 1953, el mateix
dia que Stalin. Aquell any 1948 tamb fou fatdic en la vida de Lina: el govern declara no vlid el seu matrimoni amb Prokfiev, decisi que li permet al msic casar-se amb Mira sense el trmit de divorci.

Reclusi.

Per acabar de rematar el fatdic any 1948, Lina va ser condemnada en un judici que va durar noms uns minuts per espionatge i "traci a la ptria". Era l'poca del terror xenfob de Stalin, quan tots els estrangers eren sospitosos i es prohibia el matrimoni amb estrangers als ciutadans
sovitics, segons una llei formulada l'any precedent.

El mtode fou l'habitual en aquesta poca: la criden perqu baixi a l'entrada de l'edifici a recollir un paquet, ella baixa i els fills no tornen a veure-la en vuit anys. Formalment se l'acusa de ser espia estrangera i s sentenciada a 20 anys de reclusi. "Ell tamb caur a les nostres mans aviat, quan perdi el favor, ell no s realment un dels nostres", recordava Lina que van ser les paraules d'un coronel del KGB que la interrogava a la pres de Lubyanka a Moscou, desprs del seu arrest el febrer de 1948. Aix succea en efecte noms pocs dies desprs de l'emissi del decret Zhdanov contra la "msica formalista" promulgat pel Comit Central del PCUS. Altres oficials durant els interrogatoris denunciaven el compositor com un "rus blanc emigrat" casat amb "una espia". 

Primer la tanquen a la pres de Lefortovo i desprs l'envien a un camp de concentraci ms enll del cercle polar rtic. Malgrat totes les privacions i sofriments que viu -interrogatoris, tortures i treballs forats- Lina continua sent, abans que res, una dona amb fora de voluntat. Comparteix el seu tancament amb una ballarina i, al seu costat, fa exercicis a diari per mantenir-se en forma.

Lina va sobreviure grcies a la seva afecci a la vida i el seu esperit optimista. Tenint ella llavors ms de 50 anys, no li van ser assignats treballs forats a l'exterior, sovint amb temperatures molt per sota dels zero graus, sin que treballava en el centre mdic del camp
assistint als metges.

El 1953, Prokfiev va morir i Lina i els seus dos fills varen passar per seriosos entrebancs, ja que les autoritats sovitiques noms reconeixien com a vdua a Mira Mendelson, la segona esposa de Prokfiev. Ella no es va assabentar de la mort del seu marit -esdevinguda irnicament el mateix dia que la de Stalin- fins diversos mesos desprs, quan alg del camp li va dir que a les notcies de la rdio s'havia parlat de la commemoraci a Argentina de la vida i obra del compositor sovitic difunt.

Alliberament i retorn a Occident.

Desprs de vuit anys de reclusi, l'alliberen el 1956 i li lliuren un document en el qual consta la seva rehabilitaci, procediment habitual desprs de la mort de Stalin. El 1974, desprs d'una llarga i tena lluita amb les autoritats de l'URSS, va aconseguir el perms per tornar a Occident. Es va reunir amb el seu fill Oleg a Londres, on va fundar l'Fundaci Prokfiev.

Viatjava molt i en ocasi d'una visita a Catalunya l'any 1977 va decidir investigar sobre les seves arrels paternes. Per, diu Oleg, quan va consultar "Codina" a la guia telefnica de Barcelona, es va adonar que no sabia on comenar. Tanmateix, a Barcelona va trobar Frederic Mompou, que admirava les composicions per a piano del seu marit, i que li va prometre la seva ajuda. Aix, li va transmetre una fotocpia en la quual constava que Joan Codina va ser batejat a la catedral de Barcelona el 22 d'octubre de 1866 i que era fill d'un comerciant de Barcelona i de la seva esposa Isabel Llubera, natural de Badalona. Aix va ser com la noia de Badalona va donar a Lina el seu nom d'artista.

Va gravar el 1987 la narraci de Pere i el Llop per a l'Orquestra Nacional Escocesa dirigida per Neeme Jarvi. Al disc, amb una veu molt ferma, malgrat els 89 anys, i en un angls gaireb perfecte, ella s la narradora. Va estar present al Lincoln Center de Nova York durant un concert en honor de Prokfiev. 

Va morir a Londres el 6 de gener de 1989, als 91 anys, i va ser enterrada al cementiri de Medon, al costat de la seva mare.

Referncies.



Enllaos externs.

Reportatge a La Vanguardia;
Reportatge a La Vanguardia;
Pgina de la Fundaci Prokfiev;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353619" title="Funicular de la Santa Cova" nonfiltered="3456" processed="3441" dbindex="138476">



El Funicular de la Santa Cova s un dels funiculars de Montserrat juntament amb el cremallera de Montserrat i el funicular de Sant Joan. El funicular de la Santa Cova va ser inaugurat el 1929 i modernitzat el 1963. L'any 2001 i desprs dels forts aiguats del 2000 que van destruir el cotxe que estava situat a l'estaci inferior, es van installar dos nous moderns vehicles similars als del funicular de Sant Joan, amb sostre panormic. La funci d'aquest funicular s comunicar el monestir amb el cam de la Santa Cova, un dels llocs de pelegrinatge de la muntanya.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353621" title="Temporada 1947-48 de la BAA" nonfiltered="3457" processed="3442" dbindex="138477">
La temporada 1947-48 de la BAA fou la segona de la histria de la BAA, que ms tard es convertiria en l'actual NBA. Abans de l'inici de la temporada, els equips de Cleveland, Detroit, Pittsburgh i Toronto van desaparixer, deixant una lliga amb noms set equips. Per aquest motiu van haver d'incorporar als Baltimore Bullets de la ABL per aix poder igualar les dues divisions. Cada franqucia jug 48 partits. Els Baltimore Bullets foren els campions en guanyar als Philadelphia Warriors per 4-2.

Classificacions.
Divisi Est


Divisi Oest


* V: Victries
* D: Derrotes
* %V: Percentatge de victries
* P: Diferncia de partits respecte al primer lloc

* C: Campi

Estadstiques.


Premis.

 Primer quintet de la temporada;
Ed Sadowski, Boston Celtics;
Joe Fulks, Philadelphia Warriors;
Howie Dallmar, Philadelphia Warriors;
Bob Feerick, Washington Capitols;
Max Zaslofsky, Chicago Stags;

 Segon quintet de la temporada;
Buddy Jeannette, Baltimore Bullets;
Stan Miasek, Chicago Stags;
Carl Braun, New York Knicks;
Fred Scolari, Washington Capitols;
John Logan, St. Louis Bombers;

Vegeu tamb.
 Draft de la BAA del 1948;
 Playoffs de la BAA del 1948;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353622" title="Vori (color)" nonfiltered="3458" processed="3443" dbindex="138478">


El vori o ivori (del llat ebor um,  d'ivori ) designa un blanc crems, s a dir un tint de blanc griss, amb una lleugera coloraci grogosa.

Pretn reproduir el color del vori d'elefant, generalment encara no esgroguet pel temps. 









Una mostra del color vori:
 




 	













 Usos .
 Vori s el color utilitzat com a smbol de puresa.

 Vori s el color utilitzat per descriure les carrosseries de vehicles, aix com les peces de vestir, tradicionalment per als vestits de casament.

 Vori s el color  del bec d'algunes aus.

















 Vori s el color del peu d'alguns bolets.

















 Vori s el color d'alguns formatges.

















 Vegeu tamb .

Llista de colors;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353623" title="Telefric del Port" nonfiltered="3459" processed="3444" dbindex="138479">

El Telefric del Port de Barcelona s un transbordador aeri obra de l arquitecte Carles Bugas, que uneix la zona de Miramar, a la muntanya de Montjuc (Barcelona) amb la Torre de Jaume I, al costat del World Trade Centre al bellmig del Port Vell de Barcelona i amb la Torre de Sant Sebasti, situada ja al lmit del port i tocant a la platja. Bona part del recorregut es realitza per sobre les aiges del port, amb un recorregut sense grans pendents que t el seu punt ms alt a la torre de Jaume I, situada just a la meitat del recorregut. La lnia es va posar en servei l'any 1931 quan hi havia quatre cabines que funcionaven simultniament, dues entre Miramar i Jaume I i dues entre Jaume I i Sant Sebasti, de manera que calia fer transbordament a la meitat del trajecte. Passada la Guerra Civil la lnia va deixar de prestar servei fins que l'any 1963 es va reobrir per noms amb dues cabines, que realitzen el recorregut complet. El telefric del Port s bsicament usat pels turistes que visiten Barcelona ja que les vistes de la ciutat des de la lnia sn realment magnfiques. L'aeri s gestionat per una companyia privada, Telefricos de Barcelona S.A.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353624" title="Marcus Hurley" nonfiltered="3460" processed="3445" dbindex="138480">











Marcus Latimer Hurley (Nova York, 22 de desembre de 1883 - Nova York, 28 de mar de 1941) va ser un ciclista estatunidenc que va crrer a primers del segle XX. Es va especialitzar en proves de velocitat, aconseguint guanyar 4 medalles d'or i una de bronze als Jocs Olmpics de Saint Louis de 1904. 

Amb tant sols 17 anys, el 1901, va guanyar la prova d'esprint del Campionat de Ciclisme en Pista dels Estats Units de categoria amateur. Els tres anys posteriors retindria el ttol. El 1904 arribaren els seus grans xits, sobretot als Jocs Olmpics de Saint Louis en guanyar la medalla d'or a les proves d'1/4 de milla, 1/3 de milla, 1/2 milla i 1 milla, aix com la medalla de bronze a la de 2 milles. Aquell mateix any, a Londres guany la medalla d'or de la prova d'esrpint del Campionat del Mn de Ciclisme en Pista.

Fins el 1908 va jugar a bsquet al New York Athletic Club i a la Universitat de Columbia.

Enllaos externs.
Fitxa de Marcus Hurley;
US Bicycling Hall of Fame ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353628" title="Temporada 1948-49 de la BAA" nonfiltered="3461" processed="3446" dbindex="138481">

La temporada 1948-49 de la BAA fou la tercera de la histria de la BAA, que ms tard es convertiria en l'actual NBA. L'equip de Minneapolis Lakers, que ms endavant es dirien "Los Angeles Lakers", fou el campi desprs de guanyar al Washington Capitols per 4-2.

Classificacions.
Divisi Est


Divisi Oest


* V: Victries
* D: Derrotes
* %V: Percentatge de victries
* P: Diferncia de partits respecte al primer lloc

* C: Campi

Estadstiques.


Premis.

 Primer quintet de la temporada;
Max Zaslofsky, Chicago Stags;
Bob Davies, Rochester Royals;
George Mikan, Minneapolis Lakers;
Jim Pollard, Minneapolis Lakers;
Joe Fulks, Philadelphia Warriors;

 Segon quintet de la temporada;
Ken Sailors, Providence Steamrollers;
Bob Feerick, Washington Capitols;
Bones McKinney, Washington Capitols;
Arnie Risen, Rochester Royals;
John Logan, St, Louis Bombers;

Vegeu tamb.
 Draft de la BAA del 1949;
 Playoffs de la BAA del 1949;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353634" title="Acrocantosaure" nonfiltered="3462" processed="3447" dbindex="138482">

L'acrocantosaure (Acrocanthosaurus, "sargantana amb espina alta" en grec) s un gnere de dinosaure terpode allosaurodeu que visqu en el que actualment s Nord-amrica a mitjans del perode Cretaci, entre fa aproximadament 125 i 100 milions d'anys. Com la majoria de gneres de dinosaure, Acrocanthosaurus noms cont una nica espcie, A. atokensis. Les seves restes fssils provenen principalment dels estats d'Oklahoma i Texas (Estats Units), tot i que s'han trobat dents atribudes al gnere tan a l'est com Maryland.

Es tractava d'un predador bpede. Com ho suggereix el seu nom, s especialment conegut per les altes apfisis espinoses que hi havia a gran part de les seves vrtebres, que probablement suportaven un pont de msculs que passaven per sobre el coll, l'esquena i el maluc de l'animal. L'acrocantosaure era un dels terpodes ms grans, assolint una mida de 12 metres de llargada, i un pes d'aproximadament 2.400 quilograms. Unes grans petjades de terpode descobertes a Texas podrien haver estat produdes per acrocantosaures, tot i que no hi ha una associaci directa amb restes esqueltiques.

Els descobriments recents han aclarit molts detalls de la seva anatomia, permetent estudis especialitzats concentrats en la seva estructura cerebral i en el funcionament de les seves potes anteriors. Tanmateix, encara existeix debat sobre les seves relacions evolutives; alguns cientfics el classifiquen com a allosurid, i altres com a carcarodontosurid. L'acrocantosaure era el terpode ms gran del seu ecosistema, i era probablement un predador alfa que possiblement s'alimentava de grans saurpodes i ornitpodes.

Descripci.

Tot i ser lleugerament ms petit que alguns parents seus gegantescs com ara el giganotosaure, l'acrocantosaure fou un dels terpodes ms grans que han existit mai. L'exemplar ms llarg conegut mesurava 11,5 metres del musell a la punta de la cua i s'estima el seu pes en 2.400 quilograns. Noms el seu crani ja mesurava gaireb 1,3 metres de llarg.

El crani de l'acrocantosaure, com la majoria d'allosaurodeus, era llarg, baix i estret. L'obertura reductora del pes situada davant de l'rbita ocular (la fossa antorbital) era bastant gran, representant ms d'un quart de la llargada del crani i dos teros de la seva alada. La superfcie exterior del maxillar superior i la superfcie superior de l'os nasal no tenien ni molt menys una textura tan aspra com les del giganotosaure o el carcarodontosaures. Dels ossos nasals sortien llargues crestes baixes, que anaven des de la nariu de cada banda del musell fins a l'ull, on continuaven fins a l'os lacrimals. Aquest s un tret caracterstic de tots els allosaurodeus. A diferncia de l'allosaure, no tenia cap cresta prominent a l'os lacrimal davant de l'ull. Els ossos lacrimal i postorbital s'unien per a formar una cella gruixuda sobre els ulls, com en els carcarodontosurids i els abelisurids (aquests ltims, no relacionats amb l'acrocantosaure). A cada banda del maxillar superior hi havia dinou dents corbades i serrades, per no s'ha publicat cap recompte de dents del maxillar inferior. Les dents de l'acrocantosaure eren ms amples que les del carcarodontosaure, i no tenien la textura rugosa que caracteritza els carcarodontosurids. L'os dentari tenia la vora anterior quadrada, com en el giganotosaure, i somera, mentre que la resta de la mandbula ms enrere era molt profunda. L'acrocantosaure i el giganotosaure compartien una gruixuda cresta horitzontal situada a la superfcie exterior de l'os surangular del maxillar inferior, a sota de l'articulaci amb el crani.


La caracterstica ms destacada de l'acrocantosaure era la seva filera d'altes apfisis espinoses, situades a les vrtebres del coll, l'esquena, el maluc i el principi de la cua, que podien ser ms de 2,5 vegades ms grans que les vrtebres de les quals s'estenien. Altres dinosaures tamb tenien apfisis altes a l'esquena, en ocasions molt ms altes que les de l'acrocantosaure. Per exemple, l'espinosaure, una espcie no relacionada, tenia apfisis de gaireb dos metres d'alada, unes onze vegades ms grans que el cos de les seves vrtebres. En lloc de suportar una "vela" de pell com en l'espinosaure, les apfisis ms baixes de l'acrocantosaure tenien ancoratges per msculs potents similars als del bis modern, formant probablement una alta i gruixuda cresta que s'estenia per la seva esquena. La funci de les apfisis roman desconeguda, tot i que podrien haver jugat un paper en la comunicaci, l'emmagatzemament de greixos o el control de la temperatura. Totes les seves vrtebres cervicals (del coll) i dorsals (de l'esquena) tenien depressions prominents (pleurocels) als costats, mentre que les vrtebres caudals (de la cua) en tenien de ms petites. Aquesta s una caracterstica ms similar als carcarodontosurids que a l'allosaure. 

A part de les vrtebres, l'acrocantosaure tenia un esquelet tpicament allosaurodeu. L'acrocantosaure era bpede, amb una llarga cua pesant que feia de contraps del cap i el cos, mantenint el centre de gravetat sobre el maluc. Les potes anteriors eren relativament ms curtes i robustes que les de l'allosaure, per a part d'aix eren similars: cada m tenia tres dits amb urpes. A diferncia de molts dinosaures cursorials ms petits, el fmur era ms llarg que la tbia i els metatarsos, indicant que l'acrocantosaure no era un corredor velo. Cosa no sorprenent, els ossos de les potes posteriors de l'acrocantosaure eren comparativament ms robusts que els del seu parent ms petit, l'allosaure. Cada peu tenia quatre dits, tot i que, com s habitual en els terpodes, el primer era molt ms petit que la resta i no tocava a terra.

Classificaci i sistemtica.

L'acrocantosaure s classificat dins la superfamlia dels allosaurodeus, al si de l'infraordre dels tetanurs. Aquesta superfamlia es caracteritza per crestes dobles als ossos nasal i lacrimal a sobre del musell, aix com les altes apfisis espinoses de les vrtebres cervicals, entre altres trets. Originalment fou assignat a la famlia dels allosurids juntament amb l'allosaure, una classificaci tamb recolzada per alguns estudis ms recents. Altres cientfics el classifiquen com a membre de la famlia propera dels carcarodontosurids.

A l'poca del seu descobriment, l'acrocantosaure i la majoria d'altres terpodes grans eren coneguts noms a partir de restes fragmentries, portant a classificacions molt variables d'aquest gnere. J. Willis Stovall i Wann Langston, Jr. l'assignaren originalment als antrodmids, sinnim dels allosurid, per el 1956 Alfred Sherwood Romer el reclassific dins el calaix de sastre taxonmic dels megalosurids. Per altres autoritats, les llargues apfisis de les vrtebres suggerien una relaci amb l'espinosaure. Aquesta interpretaci de l'acrocantosaure com un espinosurid persist fins entrada la dcada del 1980, i fou repetida als llibres semitcnics sobre dinosaures d'aquell temps. 

Unes vrtebres amb apfisis altes del Cretaci inferior d'Anglaterra foren antigament considerades molt similars a les de l'acrocantosaure, i el 1988 Gregory S. Paul les defin com a una segona espcie del gnere, A. altispinax. Aquests ossos foren assignats originalment a Altispinax, un terpode angls altrament conegut noms a partir de dents, i aquesta assignaci dugu com a mnim un autor a proposar que Altispinax era un sinnim d'Acrocanthosaurus. Aquestes vrtebres foren posteriorment assignades al nou gnere Becklespinax, distint tant de l'acrocantosaure com dAltispinax.

Si l'acrocantosaure fou un allosurid, hauria estat relacionat ms estretament a gneres del Jurssic com Allosaurus i Saurophaganax. Les anlisis cladstiques que el defineixen com a carcarodontosurid solen situar.-lo en una posici basal en relaci al carcarodontosaure d'frica i el giganotosaure de Sud-amrica. Neovenator, descobert a Anglaterra, s sovint considerat un carcarodontosurid encara ms basal. Aix suggereix que la famlia s'origin a Europa i desprs es dispers vers els continents meridionals (aleshores units en el supercontinent de Gondwana). Si l'acrocantosaure era un carcarodontosurid, aleshores tamb s'haurien dispersat vers Nord-amrica. Tots els carcarodontosurids visqueren entre el perode Cretaci inferior i Cretaci mitj.

Descobriment i nom.

L'acrocantosaure deu el seu nom a les seves altes apfisis espinoses, del grec     /akra ("altes"),       /akantha ("pua" o "espina") i       /sauros ("llangardaix"). N'hi ha una espcie descrita (A. atokensis), que deu el nom al Comtat d'Atoka d'Oklahoma, on es trobaren els exemplars originals. El nom fou encunyat el 1950 pels paleontlegs estatunidencs J. Willis Stovall i Wann Langston, Jr. Langston havia proposat el nom Acracanthus atokaensis pel gnere i l'espcie a la seva tesi de mster no publicada del 1947, per el nom fou canviat a Acrocanthosaurus atokensis per la publicaci formal.

L'holotip i el paratip (OMNH 10146 i OMNH 10147), descrits alhora el 1950, consisteixen en dos esquelets parcials i una pea de material cranial de la formaci d'Antlers a Oklahoma. A la dcada del 1990 es descrigueren dos exemplars molt ms complets. El primer (SMU 74646) s un esquelet parcial, sense gran part del crani, trobat a la formaci de Twin Mountains de Texas, i actualment forma part de la collecci del Museu de Cincia i Histria de Fort Worth. Un esquelet encara ms complet (NCSM 14345, anomenat "Fran") fou trobat a la formaci d'Antlers d'Oklahoma per colleccionistes privats, preparat per l'Institut de Black Hills de Dakota del Sud, i actualment es troba al Museu de Cincies Naturals de Carolina del Nord a Raleigh. Aquest exemplar s el ms gran i inclou els nics crani i pota anterior coneguts. Les restes esqueltiques d'OMNH 10147 sn de gaireb la mateixa mida que els ossos corresponents d'NCSM 14345, indicant que pertanyien a animals d'aproximadament la mateixa mida, mentre que l'holotip i l'SMU 74646 sn significativament ms petits.

L'acrocantosaure podria ser conegut de restes menys completes de fora d'Oklahoma i Texas. Una dent del sud d'Arizona ha estat referida al gnere, i s'han trobat marques de dents corresponents en ossos de saurpode de la mateixa rea. Diverses dents de la formaci d'Arundel de Maryland han estat descrites com a gaireb idntiques a les de l'acrocantosaure, i podrien representar un parent oriental del gnere. Moltes altres dents i ossos de diverses formacions geolgiques de l'oest dels Estats Units tamb han estat referits a l'acrocantosaure, per la majoria d'ells han estat mal identificats.

Paleobiologia.
Funcionament de les potes anteriors.
Com en la majoria de la resta de terpodes no aviaris, les potes anteriors de l'acrocantosaure no tocaven a terra i no servien per la locomoci, sin que tenien una funci predadora. El descobriment d'una pota anterior completa (NCSM 14345) permet la primera anlisi del funcionament i el radi de moviment de la pota anterior de l'acrocantosaure. L'estudi examin les superfcies ssies que haurien estat articulades amb altres ossos per a determinar quant es podien moure les articulacions sense dislocar-se. En moltes de les articulacions, els ossos no encaixaven exactament, indicant la presncia d'una quantitat considerable de cartlag a les articulacions, com s'observa en molts arcosaures vivents. Entre altres descobriments, l'estudi sugger que, en una posici de reps, les potes anteriors haurien penjat de les espatlles amb l'hmer lleugerament inclinat cap enrere, el colze plegat, i les urpes mirant cap endins.

L'espatlla de l'acrocantosaure era limitada en el seu radi de moviment en comparaci amb la dels humans. El bra no podia girar en un cercle complet, per podia retractar-se 109 de la vertical, de manera que de fet l'hmer podia quedar inclinat lleugerament cap amunt. La protracci estava limitada a noms 24 de la vertical. El bra no podia assolir una posici vertical quan era addut, per es podia abduir-se a 9 per sobre l'horitzontal. El moviment del colze tamb era limitat en comparaci amb els humans, amb un radi total de moviment de noms 57. El bra no podia estendre's completament, ni podia flexionar-se gaire]], i l'hmer era incapa fins i tot de formar un angle recte amb l'avantbra. El radi i el cbit estaven encaixats de manera que no hi havia cap possibilitat de pronaci o supinaci com en l'avantbra dels humans.

Cap dels carps no encaixa precisament amb els altres, suggerint la presncia d'una gran quantitat de cartlag al canell, cosa que l'hauria rigidificat. Tots els dits podrien hiperestendre's (torar-se cap enrere) fins que gaireb tocaven el canell. Quan era flexionat, el dit central convergia vers el primer dit, mentre que el tercer dit es torava cap endins. El primer dit de la m presentava l'urpa ms gran, que estava permanentment flexionada de manera que es corbava cap enrere vers el palmell de la m. La urpa del mig tamb podria haver estat permanentment flexionada, mentre que la tercera i ms petita era capa tant de flexionar-se com d'estendre's.

Desprs de determinar el radi de moviment de les articulacions de la pota posterior, l'estudi fu una hiptesi sobre els costums predadors de l'acrocantosaure. Les potes anteriors no podien girar gaire cap endavant, i fins i tot eren incapaces de rascar el coll de l'animal. Per tant, no s gaire versemblant que fossin utilitzades en la captura inicial de la presa, de manera que s probable que l'acrocantosaure comencs utilitzant la boca a l'hora de caar. D'altra banda, les potes anteriors podien retractar-se vers el cos amb molta fora. Un cop la mandbula havia agafat la presa, es possible que les musculars potes anteriors s'haguessin retractat, aguantant la presa amb fora contra el cos i evitant que s'escaps. Quan la presa hauria intentat escapolir-se, noms hauria aconseguit quedar ms empalada a les urpes permanentment flexionades dels dos primers dits. L'extrema hiperextensibilitat dels dits podria haver estat una adaptaci que permetria a l'acrocantosaure aguantar preses combatents sense por que se li disloquessin els dits. Un cop la presa estava atrapada contra el cos, l'acrocantosaure podria haver-la mort amb la mandbula. Una altra possibilitat s que l'acrocantosaure hagus aguantat la presa a la boca, retractant repetidament les potes anteriors, i obrint grans ferides amb les urpes.

Cervell i estructura de l'orella interna.
 
El 2005, els cientfics reconstruren una rplica de la cavitat cranial d'un acrocantosaure, utilitzant la tomografia computada (escaneig CT) per a analitzar els espais dins el neurocrani de l'holotip (OMNH 10146). En vida, gran part d'aquest espai hauria estat ocupat per les meninges i el lquid cefaloraquidi, a ms del cervell. Tanmateix, les caracterstiques generals del cervell i els nervis cranials podien ser determinats de la rplica i comparades a les d'altres terpodes dels quals s'havien fet rpliques. Mentre que el cervell s similar al de molts terpodes, s'assembla particularment al dels allosaurodeus. S'assembla ms al cervell del carcarodontosaure i del giganotosaure que al de l'allosaure o Sinraptor, donant suport  la hiptesi que l'acrocantosaure era un carcarodontosurid.

El cervell era lleugerament sigmoidal (en forma de lletra S), sense gaire expansi dels hemisferis cerebrals, ms semblant a un cocodril que a un ocell. Aix concorda amb el conservadurisme general del cervell dels terpodes no celurosaures. L'acrocantosaure tenia bulbs olfactius grans i bulbosos, cosa que indica un bon sentit de l'olfacte. La reconstrucci dels canals semicirculars de l'orella, que controlen l'equilibri, mostra que el cap s'aguantava a un angle de 25 per sota de l'horitzontal. Aix fou determinat orientant la rplica per tal que el canal semicircular lateral queds parallel al terra, com ho sol estar quan un animal est en posici d'alerta.

Possibles petjades.

La formaci de Glen Rose de Texas central preserva moltes petjades de dinosaure, incloent-hi les de grans terpodes tridctils. La ms clebre d'aquestes pistes fou descoberta al llarg del riu Paluxy al Parc Estatal de Dinosaur Valley, una part de la qual s actualment exhibida al Museu Americ d'Histria Natural de Nova York, tot i que s'han descrit diverses altres pistes en altres punts de l'estat a la literatura. Resulta impossible dir quin animal deix aquestes petjades, car no s'han trobat ossos fssils associats a les pistes. Tanmateix, els cientfics fa temps que consideren que s probable que pertanyin a l'acrocantosaure. Un estudi del 2001 compar les petjades de Glen Rose als peus de diversos terpodes grans, per no pogu assignar-les amb certesa a cap gnere en particular. Tanmateix, l'estudi remarc que les pistes estaven dins la varietat de mida i de forma que es pot esperar per l'acrocantosaure. Com que la formaci de Glen Rose s propera a les formacions d'Antlers i de Twin Mountains tant en situaci geogrfica com en edat geolgica, i com que l'nic terpode gran conegut d'aquestes formacions s l'acrocantosaure, l'estudi conclogu que l'acrocantosaure era el creador ms versemblant d'aquestes pistes.

La clebre pista de Glen Rose exhibida a Nova York inclou petjades de terpodes pertanyents a diversos exemplars que es movien en la mateixa direcci que fins a dotze dinosaures saurpodes. A vegades, les petjades dels terpodes es troben a sobre de les dels saurpodes, cosa que indica que es formaren ms tard. Aix ha estat presentat com a prova que un petit grup d'acrocantosaures estava perseguint un ramat de saurpodes. Tot i ser interessant i plausible, aquesta hiptesi s difcil de demostrar i existeixen altres interpretacions. Per exemple, diversos terpodes solitaris podrien haver passat en la mateixa direcci en diferents moments desprs del pas dels saurpodes, creant la illusi d'un grup que persegueix la seva presa. El mateix es pot dir del suposat "ramat" de saurpodes, que tamb podria haver-se mogut en grup o no. Al punt en qu es creua amb el cam d'un dels saurpodes, a una de les pistes de terpode li manca una petjada, cosa que ha estat indicada com a prova d'un atac. Tanmateix, altres cientfics posen en dubte la validesa d'aquesta interpretaci, car el saurpode no canvi d'anadura, com seria d'esperar si ports un predador gran penjant del flanc.

Paleoecologia.
S'han trobat fssils pertanyents amb tota certesa a l'acrocantosaure a la formaci de Twin Mountains del nord de Texas i la formaci d'Antlers del sud d'Oklahoma. Aquestes formacions geolgiques no han estat datades radiomtricament, per els cientfics han utilitzat la bioestratigrafia per a estimar-ne l'edat. Basant-se en canvis en els txons d'ammonits, el lmit entre els estatges Apti i Albi del Cretaci inferior ha estat situada dins la formaci de Glen Rose de Texas, que pot contenir petjades d'acrocantosaure i es troba just a sobre de la formaci de Twin Mountains. Aix significa que la formaci de Twin Mountains es troba completament a l'estatge Apti, que s'estengu entre fa 125 i 112 milions d'anys. La formaci d'Antlers tamb cont fssils de Deinonychus i el tenontosaure, dos gneres de dinosaure tamb descoberts a la formaci de Cloverly de Montana, que ha estat datada radiomtricament als estatges Apti i Albi, suggerint una edat similar de l'Antlers. Per tant, el ms probable s que l'acrocantosaure hagus existit entre fa 125 i 100 milions d'anys.

Durant aquest temps, l'rea preservada a les formacions de Twin Mountains i Antlers era una gran plana inundable que es drenava en un mar interior somer. Uns quants milions d'anys ms tard, aquest mar s'estendria vers el nord, esdevenint el mar Niobrar i dividint Nord-amrica en dues parts durant gaireb tot el Cretaci superior. La formaci de Glen Rose representa un ambient costaner, i hi ha possibles petjades d'acrocantoaure preservades en sls fangosos al llarg de l'antiga lnia de costa. Com que l'acrocantosaure era un predador gran, es creu que tenia un territori extens i que vivia en molts ambients diferents de l'rea. Les seves preses potencials inclouen saurpodes com el paluxysaure o possiblement fins i tot el colossal Sauroposeidon, aix com grans ornitpodes com ara el tenontosaure. Un terpode ms petit, Deinonychus, tamb caava en aquesta rea, per amb una longitud de tres metres el ms probable s que noms fos una competncia mnima per l'acrocantosaure.

Referncies.


Enllaos externs.

Acrocanthosaurus FAQ del Museu de Cincies Naturals de Carolina del Nord. ;
L'acrocantosaure a The Theropod Database. ;
Imatges esqueltiques de l'acrocantosaure a The Grave Yard. ;
Histria de "Fran" (NCSM 14345) ;
La pista de Glen Rose al Museu Americ d'Histria Natural.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353635" title="Telefric de l'Estany Gento" nonfiltered="3463" processed="3448" dbindex="138483">

El Telefric de l'estany Gento va ser construt l'any 1981 per l'empresa Fuerzas Electricas de Catalua, S.A. (FECSA) per substituir l'antic sistema d'accs al llac (format per dos funiculars i un ferrocarril de via estreta -el carrilet-) i facilitar el transport del personal i els materials durant la construcci de la nova central hidroelctrica reversible Sallente-Estany Gento. El telefric realitza un servei mixt (viatgers i mercaderies) i s un dels de ms gran capacitat de transport d'Europa, ja que pot transportar fins a 25.000 kg de crrega i durant les obres de la central va arribar a pujar un cami formigonera amb tota la crrega. Els bonics paisatges de l'estany Gento (2.143 m) i dels llacs propers van propiciar cada vegada ms una gran afluncia de visitants, la qual cosa va determinar que a partir del 1991 la companyia propietria decids obrir al pblic aquest telefric durant els mesos d'estiu.

El telefric de l'estany Gento s una installaci fora singular. Sobretot pel que fa a la seva comesa i al fet que noms hi circuli un sol vehicle. En total hi ha 5 cables: dos de sustentaci (sobre els quals llisca la cistella), un de tracci (que estira la cabina), el mateix cable de tracci per de retorn (sense vehicle a traccionar) i finalment un cable auxiliar. A l'estaci superior podrem veure que els cables de tracci segueixen una srie de politges per donar-los continutat. A ms a ms, tamb hi ha els tensors, que van lligats a la roca.

L'antic carrilet de l'estany Gento. 
El carrilet de l'estany Gento s un petit ferrocarril de cinc quilmetres i via de 60 cm d'ample que s'usava per transportar materials per a les preses i tots els sistemes hidroelctrics que es van anar construint durant el segle XX. Actualment, trobarem encara els rails i les travesses en tot el seu traat, menys en els trams de tnels, on s'han aixecat per facilitar el pas caminant. 

S'est estudiant la possibilitat d'arreglar la via, reposar-la en tots els trams i utilitzar uns artefactes dissenyats per la Universitat Politcnica de Catalunya que es podrien desenvolupar al Centre de Formaci de SEAT anomenats "tumilets". Seria un vehicle per realitzar el cam a fora de braos. Ja veurem com acaba tot plegat...





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353637" title="Bac Ninh" nonfiltered="3464" processed="3449" dbindex="138484">
Bac Ninh (en vietnamita: B c Ninh, literalment "el nord de la serenitat") s una provncia del Vietnam, situada al Delta del Riu Vermell (  ng B ng Sng H ng) de la part nord del pas.

Enllaos externs.
Quan h  B c Ninh (les canons populars);
Lloc web oficial de la provncia de Bac Ninh (en Vietnamita);
Lloc web de l'autoritat de les zones industrials de Bac Ninh;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353640" title="Telefric d'Olesa a Esparreguera" nonfiltered="3465" processed="3450" dbindex="138485">

El nou Telefric d'Olesa de Montserrat a Esparreguera s el primer funicular aeri de caire no turstic que es construeix a Catalunya. De fet, s una extensi del Metro del Baix Llobregat. La seva construcci respon a la demanda dels usuaris de la zona. Els habitants d'Esparreguera tenen en la lnia noves possibilitats de connexi amb el municipi ve d'Olesa de Montserrat, a ms de poder anar cap al Baix Llobregat i el Barcelons, aix com una nova uni directa cap al Bages, totes elles usant l'aeri i la lnia de tren Llobregat-Anoia. L'aeri monocable recorre el quilmetre de la lnia en 4 minuts, tenint cada cabina capacitat per a 15 persones. El nou telefric es va posar en servei el 14 d'octubre de 2005 i es preveu que al voltant de 250.000 usuaris facin servir l'aeri cada any.

 El telecabina s de tipus vaiv (no dna la volta a les estacions) monocable, amb estacions a Olesa i a Esparreguera.
 La distncia de 440 m entre les pilones P4 i P5, a ms de permetre el  salt  per sobre del riu Llobregat, permet que en cas d una avinguda per la pluja de perode de retorn de 500 anys, les piles quedin fora de la zona inundable.
 Les dues pilones ms altes sn les ms properes al riu Llobregat i fan 32 metres d'alt.
 Les cabines es creuen al llarg tram entre les pilones P4 i P5.
 Les cabines estan dotades d'un sistema d'intercomunicaci amb el centre de control de l'aeri, mitjanant un intrfon i cmeres de vigilncia.
 Est prevista una possible futura ampliaci de l'aeri collocant una altra cabina just al costat de les actuals, que pujarien i baixarien juntes, de manera que es podria doblar la capacitat.

Coordenades estacions.
 Estaci d'Esparreguera: ;
 Estaci d'Olesa: ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353641" title="Guillem Berenguer de Barcelona (arquebisbe de Narbona)" nonfiltered="3466" processed="3451" dbindex="138486">
Guillem Berenguer de Barcelona (? - 1212), fill bord del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, fou abat de Mont Aragn, bisbe de Lleida i arquebisbe de Narbona.

 Orgens familiars .
Va ser fill bord del comte de Barcelona i prncep d'Arag Ramon Berenguer IV de Barcelona.

 Biografia .
El 1170 fou nomenat bisbe de Tarassona per decid no prendre'n possessi i escoll sser abat de Mont Aragn. Del 1177 al 1191 fou bisbe de Lleida, des d'n hagu de combatre els ctars. El 1179 particip en el III Concili del Later celebrat a Roma] i el 1180 al concili provincial de Lleida per donar-ne a conixer les decisions, per tal d'aplicar-les a la provncia tarraconense. El 1186 va jurar davant del captol de la catedral mantenir i conservar els privilegis i concessions que el bisbe Guillem Pere de Ravidats havia concedit. Del 1191 al 1212 fou arquebisbe de Narbona. El Papa Innocenci III el priv de l'Abadia de Mont Aragn.  

Vegeu tamb.
 Abadia de Mont Aragn;

Bibliografia.
 Bisbat de Lleida: Guillem Berenguer de Barcelona;
  El obituario de los abades de Montearagn;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353644" title="Temporada 1949-50 de l'NBA" nonfiltered="3467" processed="3452" dbindex="138487">

La temporada 1949-50 de l'NBA fou la quarta de la histria de la lliga, i la primera en la que oficialment es feia servir la denominaci NBA. El Minneapolis Lakers fou el campi desprs de guanyar al Syracuse Nationals per 4-2.

Classificacions.
Divisi Est


Divisi Central


Divisi Oest  


* V: Victries
* D: Derrotes
* %V: Percentatge de victries
* P: Diferncia de partits respecte al primer lloc

* C: Campi

Estadstiques.


Premis.

 Primer quintet de la temporada;
Max Zaslofsky, Chicago Stags;
Bob Davies, Rochester Royals;
Alex Groza, Indianapolis Olympians;
George Mikan, Minneapolis Lakers;
Jim Pollard, Minneapolis Lakers;

 Segon quintet de la temporada;
Fred Schaus, Fort Wayne Zollner Pistons;
Frank Brian, Anderson Packers;
Al Cervi, Syracuse Nationals;
Ralph Beard, Indianapolis Olympians;
Dolph Schayes, Syracuse Nationals;

Vegeu tamb.
 Draft de l'NBA del 1950;
 Playoffs de l'NBA del 1950;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353648" title="Aeroport de Mrcia-San Javier" nonfiltered="3468" processed="3453" dbindex="138488">
L'Aeroport de Mrcia-San Javier (IATA MJV) s alhora una base militar i un aeroport civil, situat a la Regi de Mrcia. Est gestionat per AENA (Aeroports Espanyols i Navegaci Aria).

Aquest aeroport pot acceptar avions fins a la mida d'un Boeing 757 o Airbus 300. Ha estat declarat de categoria cinc per l'IATA. En ser Mrcia una destinaci popular per al turisme estival, el seu aeroport rep un alt nombre d'aerolnies xrter. Va ser remodelat per ser usat com a aeroport civil el 1995, any en el qual va tenir un volum de 88,608 passatgers. Des de llavors, aquesta xifra ha anat augmentant cada any, fins a assolir 1,995,162 passatgers el 2007. 

 Aerolnies .

 Sterling;
 Air Nostrum;
 BMIbaby;
 Easyjet;
 Norwegian;
 Jet2.com;
 Monarch;
 Ryanair;
 SAS aviation;

 Enllaos externs .

 Mapa de Google del Aeroport de San Javier-Mrcia;
 Aeroport de San Javier-Murcia;
 Aena.es - Aeroport MJV amb galeria i apropa;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353658" title="Ailant" nonfiltered="3469" processed="3454" dbindex="138489">

L'ailant (Ailanthus altissima), conegut com a chouchun en mandar estndard (   chuch n), s un arbre caducifoli de la famlia de les simaroubcies. s originari tant de Taiwan com del nord-est i el centre de la Xina. A diferncia d'altres membres del gnere Ailanthus, prefereix els climes temperats abans que els tropicals. Aquest arbre creix amb rapidesa i s capa d'assolir una alada de fins a quinze metres en vint-i-cinc anys. Tanmateix, s poc longeu i rarament viu ms de cinquanta anys.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353660" title="Escola de Nutica de Barcelona" nonfiltered="3470" processed="3455" dbindex="138490">
L'Escola de Nutica de Barcelona neix l'any 1769 a Barcelona a mans del pilot d'altura Sinibald de Mas, despres que la Junta General de Comer i Moneda de Madrid li dones el perms. 



S'inicia en plena poca del despotisme illustrat del segle XVIII i amb el perms i beneplcit del seu major representant, el rei Carles III. Tenia la intenci de fomentar els coneixements prctics de nutica i afavorir la navegaci. Tamb s'hi emmarca en la mateixa poca la supressi del monopoli de Cadis per al comer amb les Amriques.

L'edifici on s'installa l'Escola es trobava a la Barceloneta, i ha anat passant per diversos lloc fins situar-se finalment a l'edifici del Pla del Palau, on es troba actualment. 

L'Escola ha format part de diverses entitats (de la Marina Mercant, Ministeri de Marina, mitjanant la Direcci General de Navegaci, Ministeri d'Instrucci Publica ) segons el context histric en qu es trobava, per des de l'any 1990 forma part de la Universitat Politcnica de Catalunya (UPC). 

La Facultat de Nutica de Barcelona s actualment la ms antiga de totes les que hi ha a Espanya, i l'any 1969 va celebrar el 200 aniversari de la seva creaci.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353664" title="Lnia evolutiva de Rhyhorn" nonfiltered="3471" processed="3456" dbindex="138491">
Aquesta lnia evolutiva de Pokmon inclou Rhyhorn, Rhydon i Rhyperior.

Rhyhorn.

Rhyhorn s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus terra i roca. Evoluciona en Rhydon.





Rhydon.

Rhydon s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus terra i roca. Evoluciona en de Rhyhorn i evoluciona en Rhyperior.





Rhyperior.

Rhyperior s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus terra i roca. Evoluciona de Rhydon.





Enllaos externs.
Web oficial de Pokmon;
;
;
;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353666" title="Sinibald de Mas" nonfiltered="3472" processed="3457" dbindex="138492">
Sinibald de Mas, home de mar nascut a Torredembarra l'any 1736 que va morir el 1806. Fou un excellent navegant i l'impulsor de l'Escola de Nutica de Barcelona.


Havia comenat a navegar als catorze anys. Expert mar i bon cosmgraf, desprs de llargues i accidentades navegacions va obtenir el ttol de primer pilot d'altura l'any 1768 de l'Escola de Pilotatge de Cartagena.

Amb aquesta titulaci a la m va presentar-se a Barcelona per plantejar a la Junta de Comer la seva proposta d'una escola de nutica. La Junta de Comer va establir l'Escola de Nutica pel seu compte, i va fixar que desprs d'un nombre d'anys prudencial ning que no hagus passat l'examen no podria comandar embarcacions. 

Sinibald de Mas en va ser el director fins el 1806 quan va morir i fou substitut pel seu ajudant. Es va comprometre a ensenyar les regles geomtriques i cosmogrfiques, el maneig de totes les operacions de navegaci, astronomia aplicada, etc. A canvi del seu professorat, la Junta va assignar-li un sou durant quatre anys, a ms de pagar el lloguer del local per establir l'Escola i de comprometre's a adquirir els instruments necessaris per a l'ensenyament. 

 Vegeu tamb .
Centre d'Estudis Sinibald de Mas de Torredembarra;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353670" title="Funicular de Gelida" nonfiltered="3473" processed="3458" dbindex="138493">

El Funicular de Gelida, situat a la comarca de l'Alt Peneds, uneix l'estaci de tren de Rodalies de la Renfe (lnia Barcelona- Tarragona per Vilafranca) amb el centre urb del poble. El funicular es va inaugurar el novembre de 1924 amb equips del vell funicular del Tibidabo. Per les instal.lacions es van envellir i, a principi dels anys vuitanta, els FGC es van fer crrec del funicular i el van modernitzar. El funicular de Gelida funciona regularment des de l'abril del 1982. Normalment s'utilitza un sol cotxe per al transport de viatgers mentre que l'altre s'usa simplement per fer el contraps. El viatge dura 8 minuts amb la possibilitat de fer parada en un punt situat a la part baixa del nucli urb anomenat Gelida-Baixador.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353673" title="Llista d'arquebisbes de Narbona" nonfiltered="3474" processed="3459" dbindex="138494">
Llista d arquebisbes de l'Arquebisbat de Narbona:

Daniel c. 760-790;
Nebridi  c. 790-822;
Bartomeu c. 822-844 (deposat nominalment el 835);
Berari 844-852;
Frdol 852-873;
Sigebod 873-885;
Teodard 885-893;
Arnust 893-912;
Agi 914-924;
Aimeric 926-977;
Ermengol 977-1016;
Guifr de Cerdanya 1016-1079;
Pere Berenguer 1079 (usurpador);
Dalmau 1086-1097;
 Bertran de Montredon 1097-1106;
 Ricard de Millau 1106-1121;
 Arnau de Lvezou 1121-1149;
 Pierre d'Anduze 1150-1156;
 Berengar 1156-1162;
 Pons D'Arce 1162-1181;
 Bernard Gaucelin 1182-1191;
 Guillem Berenguer de Barcelona 1191-1212;
 Arnaldus Amalric 1212-1225;
 Pierre 1226-1245;
 ....



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353675" title="Albatros" nonfiltered="3475" processed="3460" dbindex="138495">

Els albatrossos (Diomedeidae) sn grans aus marines relacionats amb els procellrids, els hidrobtids i els pelecanidids, dins l'ordre dels procellariformes. Tenen una mplia distribuci a l'oce Antrtic i el nord del Pacfic. No habiten a l'Atlntic nord, tot i que les restes fssils indiquen que hi visqueren en el passat, i de tant en tant n'hi apareixen alguns.

Els albatrossos sn uns dels ocells voladors ms grans, i els albatrossos grans (Diomedea) tenen l'envergadura ms gran de tots els ocells vivents. Se solen repartir els albatrossos en quatre gneres, per existeix desacord quant al nombre d'espcies.























 




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353678" title="Callopanchax" nonfiltered="3476" processed="3461" dbindex="138496">

 Callopanchax   s un gnere de peixos de la famlia  Aplocheilidae i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Espcies.

Callopanchax huwaldi  (Berkenkamp & Etzel, 1980);
 
Callopanchax monroviae  ;
Callopanchax occidentalis ;
Callopanchax toddi ;

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Myers G. S. 1933. The genera of Indo-Malayan and African cyprinodont fishes related to Panchax and Nothobranchius. Copeia 1933 (nm. 4). 180-185.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;
 Encyclopedia of Life ;
 AQUATAB.NET ;
 MarineSpecies.org ;
 ZipCodeZoo.com ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353679" title="Aeri de Montserrat" nonfiltered="3477" processed="3462" dbindex="138497">

L'Aeri de Montserrat s un funicular aeri inaugurat el 1930 que comunica l'estaci de Montserrat-Aeri de la lnia Barcelona-Manresa dels FGC i l'eix del Llobregat amb el Monestir. Malgrat que durant un temps no va circular (degut als desperfectes ocasionats per la Guerra Civil) avui dia encara presta servei amb les installacions originals.



Coordenades de les estacions.
 Estaci de Montserrat-Aeri: ;
 Estaci del Monestir de Montserrat: ;

Galeria.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353683" title="Agricultura a Espanya" nonfiltered="3478" processed="3463" dbindex="138498">

L'agricultura a Espanya va ser fins a la dcada de 1960 el suport principal de l'economia, per actualment emplea noms al voltant del 5% de la poblaci activa. Els principals cultius sn blat, ordi, remolatxa sucrera (betabel), blat de moro, patates, sgol, civada, arrs, tomquets i ceba. El pas t vinyes tamb extenses i horts de ctrics i oliveres. El 2005 la producci anual (expressada en t) de cereals va ser de 14 milions; dels quals 3,8 van ser de blat, 8,3 d'ordi, 4 de blat de moro i 126.100 t de sgol. La producci anual d'altres importants productes era: 6,7 milions de tones de remolatxa sucrera, 2,6 milions de patates, 5,9 milions de rams, 3,9 milions de tomquets, gaireb 3 milions de taronges, i alguna cosa menys d'1 mili de cebes.

Les condicions climtiques i topogrfiques fan que l'agricultura de sec sigui obligatria en una gran part d'Espanya. Les provncies del litoral mediterrani tenen sistemes de regadiu des de fa temps, i aquest cintur costaner que anteriorment era rid s'ha convertit en una de les rees ms productives d'Espanya, on s freqent trobar cultius sota plstic. A la vall de l'Ebre es poden trobar projectes combinats de regadiu i hidroelctrics. Grans zones d'Extremadura estan irrigades amb aiges procedents del riu Guadiana per mitj de sistemes de reg que han estat installats grcies a projectes governamentals (Pla Badajoz i regadius de Coria, entre d'altres). Les explotacions de regadiu de petita mida estan ms esteses per les zones de clima humit i per l'horta de Mrcia i l'horta de Valncia.

 Vegeu tamb .

 Agricultura ecolgica;
 CIEMAT;
 Biocombustible;

 Enllaos externs .
  Cultius energtics, un assumpte d'inters estratgic en Espanya.;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353685" title="Vinca (color)" nonfiltered="3479" processed="3464" dbindex="138499">



El color vinca s una variaci del color lavanda. Es tracta d'un color lavanda blavs. s un color insaturat de la famlia dels blau / indi / violeta. Pot ser considerat com un color indi pastel.
		

Pren el nom de la flor vinca minor.







Una mostra del color vinca:
 
















Localitzaci i usos.
 Vinca s un dels colors del gnere d'espcies d'herbes tropicals americanes Ageratum.


















 Vinca s el color del cncer d'estmac.

 Vinca s'utilitza com a pigment per a la roba i objectes. En pintura, apareix al cel i als rius.




Vegeu tamb.
Llista de colors;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353686" title="Ferran d'Arag (abat de Mont Aragn)" nonfiltered="3480" processed="3465" dbindex="138500">
Ferran d'Arag (? - 1 de juliol del 1248), tercer fill del rei Alfons II d'Arag, fou abat de Mont Aragn. Ms inclinat a la vida secular que a la religiosa, particip en diverses campanyanes militars. Desprs de la mort del seu germ el rei Pere II d'Arag a la Batalla de Muret, aspir a convertir-se en rei de la Corona d'Arag oposant-se a Jaume I d'Arag.

 Orgens familiars .
Era el tercer fill del rei Alfons II d'Arag i de Sana de Castella i de Polnia. Per tant, era germ del rei Pere II d'Arag. 

 Biografia .
El 1201 la seva mare l'ofer al Monestir de Poblet en compliment d'un vot. El 1205 fou nomenat abat de Mont Aragn, i de seguida s'inici un conflicte amb el bibse d'Osca per defensar els privilegis del monestir. El conflicte finalitz amb la intervenci del seu germ, el rei Pere II d'Arag, qui atorg un privilegia a l'abadia de Mont Aragn. Ms inclinat a la vida secular que a la religiosa, prengu part en diverses campanyes militars. Va luitar a la Batalla de Las Navas de Tolosa comandant la Host del comtat de Rosell.

A la mort del seu germ el rei Pere II d'Arag a la Batalla de Muret disput la procuradoria general (regent) de la Corona d'Arag al seu oncle San d'Arag. Posterirment aspir a ser rei de la Corona d'Arag fonamentant-se en la nullitat del matrimoni entre el seu germ Pere II d'Arag i Maria de Montpeller, fet que deslegitimaria a Jaume I d'Arag per esdevenir rei. Amb aquest objectiu el 1214 se secularitz i deix de titular-se abat, encara que reten el control de l'Abadia de Mont Aragn amb el ttol de "servus, minister et rectus". Lider la segona revolta nobiliria contra Jaume I d'Arag, en la que Jaume I arrib a estar pres a Saragossa.

Desprs de la Concrdia d'Alacal del 1227 que determin l'hegemonia de la monarquia sobre la noblesa i consolid el regnat de Jaume I, serv al rei en les diverses campanyes que aquest emprengu. Aix, particip en la conquesta de Valncia, i el 1248 estava llluitant al setge de Xtiva. Mor l'1 de juliol del 1248 i fou enterrat a la cripta de l'Abadia de Mont Aragn.

 Sepulcre .
Fou enterrat a la cripta de l'Abadia de Mont Aragn i el seu sepulcre estava coronat per un figura en alabastre de l'Infant Ferran d'Arag amb els hbits d'abat. La segona desamortitzaci i l'exclaustraci de l'abadia es produ el 1835. No fou fins el 1844 que les restes de l'Infant Ferran d'Arag foren traslladades a l'esglsia San Vicente el Real d'Osca; posteriorment fou traslladat a capella de San Batrtolom del claustre de San Pedro el Viejo. El sarcfag rest per a Abadia de Mont Aragn i fou totlalment arrasat pels anarquistes l'any 1936.  

Vegeu tamb.
 Abadia de Mont Aragn;
 Segona revolta nobiliria contra Jaume I d'Arag;

Bibliografia.
  El obituario de los abades de Montearagn;
  Cinco documentos del Infante don Fernando, abad de Montearagn ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353696" title="Temporada 1950-51 de l'NBA" nonfiltered="3481" processed="3466" dbindex="138501">

La temporada 1950-51 de l'NBA fou la quinta en la histria de l'NBA. El Rochester Royals fou el campi desprs de guanyar al New York Knicks per 4-3.

Classificacions.

Divisi Est


Divisi Oest   


* V: Victries
* D: Derrotes
* %V: Percentatge de victries
* P: Diferncia de partits respecte al primer lloc

* C: Campi

Estadstiques.


Premis.

 Primer quintet de la temporada;
Alex Groza, Indianapolis Olympians;
Ralph Beard, Indianapolis Olympians;
Bob Davies, Rochester Royals;
George Mikan, Minneapolis Lakers;
Ed Macauley, Boston Celtics;

 Segon quintet de la temporada;
Dick McGuire, New York Knicks;
Joe Fulks, Philadelphia Warriors;
Frank Brian, Tri-Cities Blackhawks;
Vern Mikkelsen, Minneapolis Lakers;
Dolph Schayes, Syracuse Nationals;

Vegeu tamb.
 Draft de l'NBA del 1951;
 Playoffs de l'NBA del 1951;
 All Star de l'NBA del 1951;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353697" title="Estaci de Montserrat-Monestir" nonfiltered="3482" processed="3467" dbindex="138502">





L'Estaci de Montserrat-Monestir es troba al monestir de Montserrat. Arriba el cremallera de Montserrat i l'aeri de Montserrat i d'aqu parteixen els funiculars de la Santa Cova i Sant Joan









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353699" title="Temporada 1951-52 de l'NBA" nonfiltered="3483" processed="3468" dbindex="138503">

La temporada 1951-52 de l'NBA fou la sexta en la histria de la NBA. El Minneapolis Lakers fou el campi desprs de guanyar al New York Knicks per 4-3. 

Classificacions.

Divisi Est


Divisi Oest  


* V: Victries
* D: Derrotes
* %V: Percentatge de victries
* P: Diferncia de partits respecte al primer lloc

* C: Campi

Estadstiques.


Premis.

 Primer quintet de la temporada;
Paul Arizin, Philadelphia Warriors;
Bob Cousy, Boston Celtics;
Ed Macauley, Boston Celtics;
Bob Davies, Rochester Royals;
Dolph Schayes, Syracuse Nationals;
George Mikan, Minneapolis Lakers;

 Segon quintet de la temporada;
Vern Mikkelsen, Minneapolis Lakers;
Andy Phillip, Philadelphia Warriors;
Larry Foust, Fort Wayne Pistons;
Jim Pollard, Minneapolis Lakers;
Bob Wanzer, Rochester Royals;

Vegeu tamb.
 Draft de l'NBA del 1952;
 Playoffs de l'NBA del 1952;
 All-Star de l'NBA del 1952;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353704" title="Temporada 1952-53 de l'NBA" nonfiltered="3484" processed="3469" dbindex="138504">

La temporada 1952-53 de l'NBA fou la sptima en la histria de la NBA. El Minneapolis Lakers fou el campi desprs de guanyar al New York Knicks per 4-1.

Classificacions.

Divisi Est


Divisi Oest  


* V: Victries
* D: Derrotes
* %V: Percentatge de victries
* P: Diferncia de partits respecte al primer lloc

* C: Campi

Estadstiques.


Premis.

 Rookie de l'any;
  Don Meineke (Fort Wayne Pistons);

 Primer quintet de la temporada;
George Mikan, Minneapolis Lakers;
Neil Johnston, Philadelphia Warriors;
Bob Cousy, Boston Celtics;
Ed Macauley, Boston Celtics;
Dolph Schayes, Syracuse Nationals;

 Segon quintet de la temporada;
Bob Davies, Rochester Royals;
Bill Sharman, Boston Celtics;
Vern Mikkelsen, Minneapolis Lakers;
Andy Phillip, Philadelphia Warriors;
Bob Wanzer, Rochester Royals;

Vegeu tamb.
 Draft de l'NBA del 1953;
 Playoffs de l'NBA del 1953;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353705" title="Temporada 1953-54 de l'NBA" nonfiltered="3485" processed="3470" dbindex="138505">

La temporada 1953-54 de l'NBA fou l'octava en la histria de la NBA. El Minneapolis Lakers fou el campi desprs de guanyar al Syracuse Nationals per 4-3. 

Classificacions.

Divisi Est


Divisi Oest  


* V: Victries
* D: Derrotes
* %V: Percentatge de victries
* P: Diferncia de partits respecte al primer lloc

* C: Campi

Estadstiques.


Premis.

 Rookie de l'any;
  Ray Felix (Baltimore Bullets);

 Primer quintet de la temporada;
George Mikan, Minneapolis Lakers;
Harry Gallatin, New York Knicks;
Dolph Schayes, Syracuse Nationals;
Bob Cousy, Boston Celtics;
Neil Johnston, Philadelphia Warriors;

 Segon quintet de la temporada;
Jim Pollard, Minneapolis Lakers;
Bob Wanzer, Rochester Royals;
Paul Seymour, Syracuse Nationals;
Ed Macauley, Boston Celtics;
Carl Braun, New York Knicks;

Vegeu tamb.
 Draft de l'NBA del 1954;
 Playoffs de l'NBA del 1954;
 All Star de l'NBA del 1954;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353711" title="Histria de les Illes Balears" nonfiltered="3486" processed="3471" dbindex="138506">
Les Illes Balears sn un arxiplag de la Mediterrnia situat enfront del Pas Valenci i de Catalunya, i comunitat autnoma d'Espanya.


 Els primers poblaments .


Fins fa poc, els historiadors tenien la hiptesi que les Illes Balears van ser poblades per pobles procedents de la Pennsula Ibrica en el cinqu milleni abans de Crist. El descobriment d'indicis de carbons a la cova de Canet, en el municipi mallorqu d'Esporles, ha fet sospitar als arquelegs que, cap a l'any 7.200 a.C., va existir probablement una poblaci a cavall entre el Paleoltic i el Neoltic. 

Entre el 3.000 i el 1.300 a.C., petites collectivitats organitzades al voltant de l'agricultura i la ramaderia van habitar l'arxiplag. s l'poca dels sepulcres megaltics i els rituals religiosos en tmuls mortuoris formats per pedres gegantines. A finals d'aquest perode comencen a sorgir les navetes, unes edificacions en forma de nau invertida destinades a fins funeraris, tot i que a Mallorca, les anomenades navetiformes servien d'habitaci. La ms famosa naveta s la d'Es Tudons, a l'illa de Menorca.


 La cultura megaltica dels talaiots .


Cap a l'any 1.300 a.C., les Illes Balears van viure la invasi dels pobles talaitics (de talaiot, atalaia gran), cultura guerrera que perduraria fins la conquesta romana. s l'poca de la civilitzaci megaltica, en la qual els talaiots, les taules menorquines i les navetes proliferen al voltant d'una societat guerrera, la dels balerics, segons la denominaci emprada per diversos autors de l'antiguitat. Els historiadors clssics van anomenar a Mallorca i Menorca "illes Gimnesies", o dels homes nus. 


 L'arribada de les civilitzacions Antigues .

Els (grecs, fenicis, cartaginesos, romans) seran les invasions de les grans civilitzacions mediterrnies seran primerenques i notables i causants del primer poblament estable a les illes. Aquesta diferncia rau en la diferent histria paleogeogrfica que ha condicionat ecosistemes diferents, molt pobres per als humans en el cas de les Pitises, i amb ms recursos aprofitables en el cas de les Gimnsies.

El nom de les Illes Balears prov del grec           , nom amb el qual eren conegudes des de l'Antiguitat clssica. Els autors grecs i romans derivaven el nom del poble de la seva habilitat com a llanadors (baleareis,          , de ballo,      ), encara que Estrab considerava que l'origen del nom era fenici. De fet, l'arrel bal- t un origen fenici; potser les illes foren consagrades al du Baal; la similitud amb l'arrel grec     (en      ), i l'ocupaci de les persones, podrien ser el fonament de l'assimilaci d'aquesta designaci al grec. Que el seu origen no sigui grec, s'ha inferit del fet que el nom grec ms com per a les illes no s          .


Els fenicis s estableixen a Eivissa el S. VIII aC i el els carteginesos el 654 aC funden la ciutat d'Eivissa passant a convertir-se, grcies a la seva privilegiada i estratgica ubicaci, en el centre del comer mediterrani occidental. Durant la II Guerra Pnica, l'illa pacta amb Roma una capitulaci que li permet conservar autonomia poltica i econmica. El general cartagins Mag intenta entrar a l'illa i, en no permetre-li els eivissencs, intenta desembarcar a Mallorca. En fracassar l'intent de desembarcar a Mallorca, decideix posar rumb a Menorca, on s estableix temporalment i tradicionalment s ha dit que funda Ma (avui aix es posa en dubte). Els foners menorquins s uneixen als exrcits cartaginesos. La necrpolis pnica d'Ibiza, formada per unes cinc mil tombes, data d'aquesta poca. 


Acabada la Guerra Pnica, els romans intenten sotmetre Mallorca en diverses ocasions, per fracassen fins el 123 aC, quan les hostes de Quint Cecili Metel cnsul de Roma, anomenat per aix "el Baleric", conquereix l'illa i funda amb tres mil colons les ciutats de Palma i Pollentia (a Alcdia). Expliquen els historiadors que les tropes invasores van ser rebudes per una pluja de pedres llanades pels foners, mtics i avesats llanadors que perviuen en l'art i la memria collectiva. Gaireb dotze anys desprs de la conquesta ja s'havien integrat a la campanya africana dels exrcits romans. Al segle IV, l'emperador Teodosi les va unir a Mallorca i Menorca per formar la provncia provncia de les Illes Balears. 


Amb la caiguda de Roma en el segle V, les illes de la Mediterrnia occidental queden en mans dels vndals, que estableixen el seu regne al nord d'frica en el marc d'un perode turbulent. El 534, en temps de Justini I, l'Imperi Bizant conquereix el regne vndal i les Illes queden sota el seu domini.


 L'arabitzaci .
 

El domini bizant tampoc va perdurar. El 707 est datat com el primer desembarcament rab del qual se'n t constncia a Mallorca. A Ibiza va comenar l'assentament uns quatre anys ms tard. Tnmateix, van haver de passar dos segles perqu, entre els anys 902 i 903, les Illes Balears s'incorporessin de forma definitiva a la dinastia musulmana dels Omeies. Va seguir una etapa de gran creixement, que va tenir a Medina Mayurka, la Palma actual, un lloc d'irradaci cultural. La caiguda i desmembrament del califat de Crdova deixa les Balears dins la taifa de Dnia. Posteriorment, les Illes s independitzen i formen una taifa prpia que viuria d'una excellent explotaci agrcola i la pirateria, amb unes eficaces rtzies que colpejaven les costes veines com la catalana fins la conquesta catalana. 


 Dins la Corona d'Arag .

La Corona d'Arag, durant els segles XII i XIII experimenta un fort procs d'expansi cap a la Mediterrnia que la porta a fer seves les terres balears. A diferncia del que succeir amb Valncia, que ser una conquesta conjunta de catalans i aragonesos, la conquesta del regne de Mallorca s noms catalana. El jove rei aragons Jaume I el Conqueridor (tenia 21 anys) comanda una flota que desembarca a Mallorca a finals d'estiu de 1229. Desprs d'ardents combats que es van prolongar durant mesos, entra victoris a la ciutat el 31 de desembre d'aquell any. L'assalt fou seguit d'una matana indiscriminada que va ocasionar un veritable genocidi de la poblaci mallorquina. Els milers de cossos morts que no podien ser enterrats van produir una epidmia entre els conquistadors que provoc nombroses morts. Com a conseqncia, els nobles van voler apoderar-se de tot el bot en compte de sortejar-lo entre la tropa. Aix va motivar la revolta de peons i cavallers. Finalment es va fer el repartiment del bot, que dur fins el 30 d'abril de 1230. 

Grcies a tot plegat, els musulmans supervivents van tenir temps d'organitzar diferents focus de resistncia a les muntanyes, cosa que va fer allargar durant un parell d'anys ms les lluites contra els musulmans a Mallorca, que finalment van acabar convertits en esclaus o semi-esclaus. Arran de tota aquesta destrucci, per tamb a causa de la debilitat en qu havia quedat l'exrcit de Jaume I, Menorca va demanar el vassallatge de la Corona i aix li va ser concedit. D'aquesta manera, Menorca esdevindria una taifa autnoma on la religi i la cultura rab encara van mantenir-se mig segle ms. Per en ple gener de 1287, i amb una flota mig delmada per un fort temporal, Alfons el Franc arrib al port de Ma. El Moixerif va pactar la capitulaci de manera que cabdills i nobles pogueren escapar dels catalans a canvi de lliurar la resta de la poblaci perqu l'esclavitzessin. Pel que fa a Eivissa, tamb va ser conquerida durant el regnat de Jaume I, el 8 d'agost del 1235. Els seus habitants tamb van ser esclavitzats i els seus bns repartits entre els magnats.

El nou regne cristi de Mallorca o Mallorques queda institut per la Carta de Privilegis i Franqueses de Mallorca (1230). Com el seu nom indica, no noms institueix el nou regne, sin que s una carta de poblament que dna una srie de llibertats als nous repobladors en un intent de protegir-los dels abusos del rgim feudal i per tal d'atreure ls a les noves terres. No existeixen corts ni institucions comunes a totes les Illes, llevat de la prpia monarquia. Aix, el lloctinent (anomenat tamb virrei en temps de la Monarquia Hispnica) i la Reial Audincia de Mallorca sn les niques institucions per a totes les illes. Mallorca es regeix pel Gran i General Consell i les Pitises per la Universitat. Menorca i Eivissa eren governades tamb per governadors nomenats pels lloctinents mallorquins. 


El 1276 mor Jaume I i la Corona d'Arag es parteix, quedant-se els regnes peninsulars (Arag, Catalunya i Valncia) en mans del fill major, Pere el Gran i el regne de Mallorca en mans del fill menor, Jaume II de Mallorca, si b els reis de Mallorca eren vassalls dels d'Arag. Neix aix l'anomenat Regne Privatiu de Mallorca. Aquest regne estava format, a ms de per les Illes Balears, pels comtats catalans del nord dels Pirineus (Rossell i Cerdanya) i les possessions que encara li restaven a Occitnia i malgrat fer construir els seus reis el castell de Bellver, no van residir habitualment a l'illa. El palau dels reis de Mallorca s a Perpiny. Durant aquest perode la Corona d'Arag conquereix Menorca, que definitivament s incorpora al regne de Mallorca el 1295. El perode del regne privatiu va durar de 1276 a 1349, quan Pere el Cerimonis d'Arag conquereix Mallorca a Jaume III. Aix, el regne de Mallorca queda definitivament integrat a la Corona d'Arag.

Econmicament les illes gaudeixen de la puixana econmica el segle XIII i bona part del XIV, quan comena la crisi baix medieval. Les Illes pateixen durant la Baixa Edat Mitjana retrocs econmic i demogrfic. A ms, pateixen tamb durant l'Edat Mitjana i el principi de la Moderna nombrosos atacs de la pirateria berberesca i el cors. En aquest aspecte destaquen el desembarcament i saqueig de Barba-roja a Ma el 1535 i el de Ciutadella el 1558. El 1521 esclata a Mallorca la Germania, en part com a continuaci de la de Valncia. Els agermanats es fan amb el control de Ciutat i el virrei es veu obligat a fugir i refugiar-se a Eivissa, que pateix l'atac dels agermanats. La revolta acab amb l'enviament d'una flota a Mallorca per part de Carles I. 

El segle XVII tamb s un segle de persecuci religiosa. A Mallorca els processos i la discriminaci pblica contra els jueus, anomenats despectivament xuetes, sn especialment durs. Des de la Baixa edat mitjana els xuetes havien estat discriminats i obligats a convertir-se, vivint com a criptojueus.


 De Regne a Provncia Espanyola .

Les Illes Balears es declaren lleials a l'arxiduc Carles d'ustria durant la Guerra de Successi. El 1715 els castellans ocupen Mallorca i les Pitises i es fa efectiva la derrota. S aprova el decret de Nova Planta de les Illes Balears, que posa fi a l'administraci sorgida de la conquesta catalana i al dret foral, implanta el municipi castell i el centralisme. A ms, la llengua catalana desapareix de l'administraci i n's prohibit el seu s pblic. 

El 1706 els anglesos ocupen Menorca en nom de l'arxiduc i posteriorment se la queden com a colnia en virtut del Tractat d'Utrecht. L administraci pblica fa servir l'angls en les relacions amb la metrpoli, per a nivell intern continua fent-se servir la llengua catalana, essent Menorca l'nic territori on el catal s oficial desprs de la fi de la Guerra de Successi. La presncia britnica a Menorca deixa canvis en la ramaderia i l'agricultura (introducci de vaques, porcs i conreus de lleguminoses i farratges) i es construeixen noves carreteres (destaca el Cam d'en Kane) que ajuden a la prosperitat demogrfica i econmica de l'illa. A ms, els anglesos suprimeixen la Inquisici i deixen la seva empremta arquitectnica en les cases senyorials del camp menorqu. Entre 1756 i 1763 els francesos ocupen l'illa, que va tornar a domini angls. La Pau d'Amiens (1802) va suposar el retorn definitiu de Menorca a Espanya. 

El segle XVIII s tamb un segle de reformes illustrades dins la poltica general de la monarquia borbnica. Es funda la Societat Econmica d'Amics del Pas de Mallorca, que intenta posar en marxa reformes importants amb la introducci de conreus ms comercials (cot, lli, morera, vinya, ametller, garrover ) i difondre la utilitzaci d'adobs. El reformisme borbnic permetr l'obertura al mercat americ i es participar en la fundaci de la Companyia de Comer, que pretenia fomentar els intercanvis comercials amb Amrica i impulsar les primeres fbriques. A Eivissa, el canvi en l'organitzaci territorial tamb pretenia urbanitzar l'illa, ja qu els illustrats consideraven que el poblament dispers al camp era el major obstacle per al progrs de l'illa. La davallada de la pirateria i el cors fa que definitivament es repobli Formentera, que mai no havia tingut un poblament estable des del segle XIII. En conjunt s ha de dir que malgrat els esforos, totes les mesures illustrades a Mallorca i les Pitises seran en general, fracassos, o xits ms b relatius. s a dir, continuen sent zones bsicament endarrerides.


 L'poca contampornia a les Illes Balears .




 Restituci de l'autonomia .

La transici democrtica iniciada amb la mort del dictador Franco van permetre  dotar a les Illes Balears d'un Estatut d'Autonomia el 1983 com a expressi de la seva identitat histrica. L'Estatut estableix la doble oficialitat del catal, llengua prpia de les illes, i del castell, llengua oficial de l'Estat. 

El catal s una llengua parlada per set milions de persones dins d'un territori habitat per onze milions, repartit en quatre estats: Espanya, Frana, Itlia i Andorra. Amb l'Estatut, les Illes recuperen com a pas les institucions prpies: els tres Consells o governs insulars, el Parlament i el Govern de les Illes Balears. Tot aix s fruit de la recuperaci de la democrcia a Espanya el 1977, amb la nova Constituci de l'Estat de les Autonomies. Sorgeix aix un perode democrtic on floreix un enorme associacionisme civil amb moviments alternatius importants a les Illes com l'ecologisme, el feminisme, i el pacifisme. 

El desenvolupament turstic de les Illes s enorme en aquest anys, amb la vinguda de turistes de l'europa occidental i central (Alemanys) que tenen una enorme presncia en el territori. L evoluci econmica s molt positiva tot i  el debat sobre l'impacte al territori o els dficits fiscals. Tamb ha resorgit el debat sobre el fet nacional de les Balears representat per una enorme xarxa d'Entitats i Partits poltics. La incorporaci a la Uni Europea i la creaci de la Universitat de les Illes Balears sn altres fets destacables. 

Les Illes Balears mantenen avui dia un forta realitat cultural i artstica. S'ha fet un gran esfor de recuperaci de la cultura popular i tradicional que encara sn molt vives. S'han recuperat les relacions culturals amb Catalunya i les aportacions dels diferents governs autonmics que han canviat diverses vegades de mans han creat una institucionalitat prpia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353712" title="Vermell" nonfiltered="3487" processed="3472" dbindex="138507">

El vermell,  quan es troba a la natura, s un pigment de color taronja vermells opac, usat des de l'antiguitat, originalment derivat del mineral cinabri (del grec kinnbari, vermell). Qumicament el pigment s sulfur de mercuri, HgS. Com tots els compostos amb mercuri, s txic.













Una mostra del color vermell, que pren el nom del pigment homnim:
 










 	
 Producci .

Avui dia el vermell s ms comunament produt artificialment per la reacci de mercuri amb sulfur fos. El vermell produt ms naturalment ve del cinabri de la Xina, d'aqu ve el seu nom alternatiu de vermell Xina. 

Com que les fonts de cinabri  pur sn molt rares, el vermell natural sempre ha estat extremadament car. A l'edat mitjana, el color vermell va ser sempre tan car com el color daurat. El 2007, un tub de 40 ml de pintura a l'oli vermell xins genu pot costar 51 (US ~$100) .

En pintura, el vermell s'ha mpliament reemplaat pel vermell cadmi, un pigment que s menys reactiu a causa que el reemplaament del mercuri amb cadmi, especialment en certes aplicacions como las aquarelles. L'ltim corrent de fonts comercials en aquarelles va ser de la companyia belga Blockx de materials artstics, encara que el pigment encara es pot obtenir en olis, on es considera ms estable. A diferncia del sulfur de mercuri, el sulfur de cadmi est disponible en una gran gamma de matisos cllids, incloent-hi els matisos obtinguts per l'addici de seleni o zinc. La gamma va d'un groc llimona a un vermell profund i dens, a vegades anomenat "prpura cadmi".


 Histria .

Hi ha evidncies de l's prehistric del pigment de cinabri a l'ndia i a la Xina, i a Espanya a les pintures rupestres properes a Almadn;.  Els romans ja el coneixien; Plini el Vell va registrar que s'havia tornat molt car de manera que el preu va haver de fixar-lo el govern rom. La sntesi de vermell de mercuri i sulfur potser la van inventar els xinesos; la descripci ms antiga del procs data del segle VIII.

El pigment sintticament produt el van usar per tot Europa el segle XII, principalment per a  manuscrits illustrats, encara que continus exhorbitantement car fins al segle XIV quan la tcnica per a la sintetizaci del vermell es va difondre per Europa. En un primer moment, el vermell sinttic es va considerar superior al pigment derivat del cinabri natural. Cennino Cennini menciona que el vermell es "fet per alqumia, preparat en una retorta. Deixo de banda el sistema per a aix, perqu seria massa tedis exposar tots els mtodes i receptes. Perqu, si ho voleu provar, trobareu moltssimes receptes per a aix. Per us recomano que n'aconseguiu a les farmcies, aix no perdeu el temps en la varietat de procediments. I us ensenyar com comprar-lo i com reconixer el vermell bo. Sempre compreu vermell sense trencar. La ra? Perqu aquest en general s adulterat, como el mini"

El vermell s'adulterava freqentment a causa del seu alt preu, usualment amb mini(del llat minium, vermell), un pigment brillant d'xid de plom barat que era massa reactiu per ser prou fiable per a l's en l'art.

 Vermell Xina .
"Vermell Xina" s un altre nom del pigment vermell, que s el pigment tradicional de l'art xins.  Els "segells" xinesos es pintaven amb pasta vermella de cinabri, i vermell (o cinabri) s el pigment usat en las laques vermelles xineses. El cinabri tamb tenia un significat en la cultura taoista, i es va considerar com el color de la vida i l'eternitat. 

 Cultura bramnica .

Es una prctica comuna entre les dones casades de les cultures bramniques aplicar una fina lnia de vermell, al mig de la clenxa del pentinat, com a senyal del seu matrimoni.

 Referncies .



 Vegeu tamb .
Llista de colors;
Teoria del color;
Cercle cromtic;

 Enllaos externs .
 National Pollutant Inventory - Mercuri i compostos amb mercuri ;
 Una pgina en vermell ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353714" title="Song Kang-ho" nonfiltered="3488" processed="3473" dbindex="138508">
Song Kang-ho (17 de gener de 1967), s un reconegut actor de cinema Sud-core.

Biografia.

Est va graduar al Busan Kyungsang College, per va comenar la seva carrera en grups de teatre sense preparaci professional com actor. Va fer el seu debut l'any 1991, en l'obra Dongseung.
Al 1996 va comenar a aparixer en petits papers per al cinema i un any ms tard va formar part del repartiment de No. 3, com gangster encarregat de l'entrenament d'un grup de novells. Per aquest paper va guanyar el seu primer premi de rellevncia en la seva carrera, en els Blue Dragon Film Awards. Song va veure crixer el seu catxe per la seva magnfica tasca com a secundari en la producci de 1999 Shiri. Al 2000, va aconseguir els seus primers papers de protagonista: Com lluitador a The Foul King i com sergent a Nord-core en Joint Security Area (J.S.A.).

Recentment ha aconseguit excellents crtiques per les seves interpretacions en diversos papers: Un pare assedegat de venjana a Sympathy for Mr. Vengeance (2002); un incompetent detectiu rural a of Murder] (2003); un perruquer en The President's Barber (2004); i un maldestre per afectus pare a The Host (2006). Ha estat guanyador del Premi a Millor Actor en els 2007 Asian Film Awards. 

Filmografia.


Enllaos externs.
Song Kang-ho a Internet Mobie Data Base;
Plana de fans coreans (no oficial);










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353788" title="Capella de msica" nonfiltered="3489" processed="3474" dbindex="138509">
Una capella de msica era una estructura que permetia que hi hagus msica en una determinada instituci, ja fos vinculada a la noblesa, a la reialesa, o b a l'esglsia, ja fos una catedral o un monestir o convent. En la seva faceta ms visible era un grup de cantaires o cantors i un grup d'instrumentistes, dirigits tots pel mestre de capella.

 Antecedents .

Els antecedents de les capelles de msica les trobem en les escoles de cant existents en els principals monestirs i catedrals durant l'edat mitjana i les principals capelles es troben ja plenament formades i estructurades durant el Renaixement.

 El mestre de capella .

El principal responsable de la capella de msica era el mestre de capella. En funci del tipus de msica que s'hagus de fer en aquella capella -cosa que podia venir determinat tant per l'estil predominant al moment com pel fet de si predominava la prctica de la msica religiosa o de la msica profana- es buscava que la persona que tingus aquest crrec tingus unes capacitats i aptituds o b unes altres. En general el mestre de capella era el responsable ltim del bon funcionament de la capella: responsable de determinar el repertori que interpretaria, de compondre'l en la majoria de casos, d'obtenir cpies de repertori provinent d'altres centres quan fos desitjable, d'assajar aquest repertori, d'ensenyar cant i msica en general als nens o adolescents que cantaven les veus superiors en la polifonia (i en molts casos tamb era responsable d'altres elements referits a aquests nens com per exemple el seu aprenentatge d'uns instrument, de la seva instrucci o formaci general i fins i to de la seva manutenci), de dirigir el grup en les seves interpretacions, i de representar els msics davant dels responsables de la instituci a la qual pertanyia la capella. 

Durant segles, i fins a la fi de l'antic rgim, el crrec de mestre de capella va representar el mxim escalaf al qual podia arribar un professional de la msica de manera que molts dels compositors dels segles XV al XVIII van exercir de mestres de capella. Per aix era freqent que, a ms de les seves obligacions al servei de la capella, fossin requerits per a altres tasques, com exmens, oposicions, etc.

 ELs cantors i els instrumentistes .

El nombre i tipologia dels cantors i instrumentistes va variar, tamb, en funci dels estils i dels tipus d'instituci al qual servien, atenent a si era de tipus secular o religis, i a les despeses que aquesta instituci hi dedicava.
 
En tots els casos i contextos en qu la interpretaci de msica religiosa va estar vetada al sexe femen, les capelles de msica van comptar sempre amb nens i adolescents que cantaven les veus de tiple i contralt en la polifonia. Completaven el cor un nombre tamb variable d'homes adults que hi cantaven les parts de tenor i de baix; a les capelles vinculades a les catedrals, aquestes veus greus acostumaven a estar a crrec de persones de l'estament eclesistic; en els convents i monestirs, aquesta era absolutament la norma. En alguns casos tamb hi va haver homes adults que van cantar com a falsetistes o com a castrats.
La composici dels grups instrumentals de les capelles va anar variant des d'una composici quasi centrada en instruments de vent al Renaixement, cap a una de ms diversificada cap al segle XVII en el temps del Barroc fins a encaixar fora amb la plantilla orquestral a finals del segle XVIII en el perode del Classicisme.
Durant el segle XVIII, a les capelles musicals dels temples de Catalunya hi tenia un paper especialment destacat l'organista que no sols havia de tocar l'orgue a la litrgia, compondre msica per a tocar-la ell mateix, improvisar en molts moments, i ensenyar a tocar aquest instruments als escolans, sin que havia de substituir al mestre de capella quan fos necessari, de manera que acabava convertint-se en un sots director, el segon responsable de la instituci.

 Funcions de les capelles de msica. 

D'aquesta manera les capelles de msica van esdevenir no sols estructures d'interpretaci musical, sin tamb centre de composici, de cpia i difusi de msica, i les principals escoles de msica d'aquest llarg perode. Les famlies que descobrien unes aptituds musicals en els seus fills i els volien donar una educaci musical de qualitat ben sovint els enviaven a les capelles de ms anomenada, que a Catalunya durant un llarg perode de temps varen ser l'Escolania de Montserrat i la Catedral de Barcelona.

 Referncies .

Els Estatuts de la Capella Musical de la Seu de Vic, any 1733. Comparaci amb les Ordinacions de la Seu de Girona, any 1735, i les de la Seu de Tarragona, any 1747  / Rif i Santal, Jordi. Recerca musicolgica, N. 9-10 (1989) p. 359-365.

La msica a la Seu de Manresa en el segle XVIII. Josep Mara Vilar. Manresa: Centre d'Estudis del Bages, 1990
    



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353820" title="Aiguze" nonfiltered="3490" processed="3475" dbindex="138510">


Aiguze  s un municipi francs del departament del Gard, a la regi del Llenguadoc-Rossell.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353822" title="La Roque-sur-Cze" nonfiltered="3491" processed="3476" dbindex="138511">


La Roque-sur-Cze  s un municipi francs del departament del Gard, a la regi del Llenguadoc-Rossell.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353823" title="Factoritzaci dels polinomis" nonfiltered="3492" processed="3477" dbindex="138512">
La factoritzaci d'un polinomi consisteix a escriure'l com a producte de polinomis. Les factoritzacions interessants sn aquelles que permeten escriure el polinomi inicial com a producte de polinomis de grau inferior al grau del polinomi de sortida. Un polinomi per al qual no existeix cap factoritzaci d'aquest tipus es diu un polinomi irreductible.

La descomposici d'un polinomi en producte de polinomis irreductibles existeix, i s nica, per a tot polinomi amb coeficients reals o complexos. Aix tamb s cert quan els coeficients sn en un anell factorial (anomenat tamb domini de factoritzaci nica), tant si el polinomi s d'una o diverses variables. Aquesta propietat s, per al conjunt dels polinomis, equivalent al teorema fonamental de l'aritmtica per al conjunt dels enters.

La cerca d'una factoritzaci s un problema algorsmic de dificultat variable en funci de, en primer lloc, l'anell de coeficients considerat, i en segon lloc, la mida d'aquests coeficients i el grau del polinomi.

La factoritzaci d'un polinomi s til per reduir una funci racional en un producte de fraccions parcials.

 Polinomis amb coeficients reals o complexos .
 Polinomis amb coeficients reals .
 Mtodes elementals .
Les identitats notables i la propietat de distributivitat de la multiplicaci sobre l'addici subministren mtodes elementals de factoritzaci de polinomis

Exemples 
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
La primera de les factoritzacions no descompon el polinomi en producte de polinomis de grau menor. Per, ofereix l'avantatge de presentar un polinomi en el que el coeficient del terme de ms alt grau s 1. Tals polinomis s'anomenen mnics i s'utilitzen en les descomposicions per garantir-ne la unicitat.

La darrera factoritzaci ofereix un mitj per provar que tot polinomi P que tingui r com a arrel es pot escriure
 ;
on Q s de grau inferior al grau de P.

Tanmateix, a la prctica, quan es coneix una arrel r, la factoritzaci precedent es calcula ms fcilment fent servir la divisi de polinomis o el mtode de Ruffini.

 Polinomis irreductibles.

Els polinomis irreductibles en  sn els polinomis que no es poden descompondre en producte de dos polinomis de graus superiors o iguals a un. En particular, els polinomis de grau 1 sn irreductibles.

Un polinomi de grau 2 que es pugui escriure com a producte de polinomis de grau 1 ha de tenir les arrels reals. Per contraposici, un polinomi de grau 2 que no tingui cap arrel real s irreductible. s el cas de tots els polinomis de grau 2 el discriminant dels quals s negatiu.

Es demostra que el nics polinomis amb coeficient reals irreductibles sn d'aquest tipus (polinomis de grau 1 o polinomis de grau 2 el discriminant dels quals s negatiu). Aquest resultat en general es veu com una conseqncia del teorema fonamental de l'lgebra, que es basa en els polinomis amb coeficients complexos.

Aix el polinomi  
 ;
Que no sembla pas factoritzable de manera senzilla i que no t cap arrel (real) no s pas irreductible.
;
El teorema fonamental de l'lgebra tamb permet demostrar que tot polinomi P amb coeficients reals t una descomposici nica de la forma segent: 
 ;
On les arrels r que no sn reals apareixen sempre en parelles de complexes conjugats, al multiplicar els membres da cada una d'aquestes parelles queden polinomis de grau dos amb coeficients reals.

 Arrels i factoritzaci .

La relaci entre les arrels d'un polinomi i la seva factoritzaci justifica els estudis sobre la cerca de les seves arrels. Les investigacions s'orienten en dues direccions : clcul d'arrels exactes eventualment per incursi en els complexos i clcul d'arrels aproximades. 

La primera via ha condut a l'estudi dels coeficients dels polinomis, que segons las frmules de Vite, s'expressen com a polinomis simtrics de les arrels. Aquesta via d'investigaci, fructuosa sobre els polinomis de grau 3 i 4, i sobre certs polinomis de grau superior va fer creure que seria possible determinar totes les arrels d'un polinomi utilitzant noms operacions de suma, producte, quocient i extracci d'arrels ensimes, amb el preu de passar pels complexos. Si les arrels d'un polinomi s'escriuen efectivament aix, es diu que s resoluble per radicals. En el segle XIX, Niels Henrik Abel demostr que les equacions polinmiques de grau superior o igual a 5 no sn sempre resolubles per radicals (teorema d'Abel). Una classificaci de les equacions resolubles per radicals ve donada per la teoria de Galois. 
Vegeu equaci de segon grau, equaci de tercer grau i equaci de quart grau on hi ha les solucions per radicals que permeten trobar les arrels d'aquest polinomis.
La segona via s la cerca d'arrels apropades dels polinomis. Sn els algorismes de clcul d'un zero d'una funci dels quals un dels clssics s el mtode de Newton. Aquests mtodes requereixen determinar quantes arrels es troben en un interval donat. Ren Descartes amb la seva regla dels signes permet determinar el nombre de canvis de signe del valor d'un polinomi (i per tant el nombre d'arrels, ja que si el valor del polinomi passa de digne positiu a negatiu o viceversa en algun punt intermedi ha de valer zero) observant noms el signe dels seus coeficients i pel mateix el nombre d'arrels. El teorema de Sturm permet determinar el nombre d'arrels simples (no conjugades i per tant en els polinomis amb coeficients reals arrels reals) d'un polinomi en un interval donat. Permet tamb separar les arrels en intervals diferents.

 Polinomis amb coeficients complexos .
Com s'ha indicat en la secci precedent, la investigaci dels polinomis irreductibles amb coeficients reals i la factoritzaci dels polinomis necessita una incursi en els complexos on les factoritzacions tenen una presentaci simple. 

En el conjunt dels complexos noms els polinomis de grau 1 sn irreductibles i tot polinomi P complex de grau n es descompon de manera nica sota la forma segent : 
 ;
amb 

La arrel  es repeteix cops, s a dir s d'ordre .

Per persisteixen les mateixes dificultats a l'hora d'obtenir una factoritzaci.

Exemples.

Descompondre el polinomi  amb coeficients en  o en .

La identitat notable  dna:
 ;
i aplicant-la altre cop al segon terme:
 .
 Aquesta s la factoritzaci en producte de factor irreductibles amb coeficients en .

Aix es t que els signe de  en funci de X s:



La factoritzaci en producte de factors irreductibles amb coeficients en  s:
 .

Ms generalment, se sap factoritzar en   desprs en , tot polinomi P de la forma  on a > 0. Si es nota
;
Les arrels e P sn:
;
i P t per descomposici en :
;

La descomposici en  consisteix en agrupar les arrels conjugades. La descomposici s diferent segons que n sigui parell o senar 

  Polinomis amb coeficients en un anell .
Quan els coeficients no sn reals o complexos, els polinomis irreductibles poden ser de grau superior a 2 i no sempre hi ha unicitat de la factoritzaci.
 Polinomis irreductibles . 
S'anomena polinomi irreductible a tot polinomi de grau superior o igual a un els nics divistrs del qual sn els polinomis de grau nul o els polinomis associats. En Altres Paraules
 P s irreductible si i noms si  i ;

En un anell ntegre, els segents resultats sn immediats:
 Tot polinomi de grau u s irreductible;
 per no s el cas en un anell qualsevol. en efecte en , ;
 Tot polinomi de grau dos s irreductible si no t arrel;
Els polinomis reductibles en  poden resultar irreductibles en : 
  s reductible en  per no s reductible en  ( perqu  no s un nombre racional);
Le lema de Gauss permet permet afirmar que tot polinomi de  irreductible en  tamb ho s en 

El criteri d'Eisenstein dona a una condici suficient perqu un polinomi de  sigui irreductible: n'hi ha prou amb trobar un nombre primer que sigui divisor de tots els coeficients de P excepte el coeficient del terme de grau ms alt i tal del que   no sigui divisor del terme constant. Aix
 s irreductible en  car 3 divideix tots els coeficients tret del terme de grau 4 i 9 no divideix pas 15.

 Factoritzaci .

En un anell ntegre, l'existncia d'una descomposici d'un polinomi no constant en producte de polinomis irreductibles s una conseqncia immediata de la definici d'un polinomi irreductible. Una inducci completa ho prova fcilment: els polinomis de grau 1 sn irreductibles. Se suposa que tot polinomi de grau estrictament inferior a n s irreductible (s a dir descomponible en producte de polinomis irreductibles). Sigui llavors P un polinomi de grau n, s o b irreductible o b descomponible en producte de dos polinomis de grau estrictament inferiors a n ells mateixos producte de polinomis irreductibles.

Tanmateix la unicitat de la descomposici, no s verdadera ms que sobre els anells factorials. I no s sempre possible descompondre'l en producte de polinomis unitaris multiplicat per una de constant.
 ;
s una descomposici nica a tret del factor (-1).

En un anell que no sigui factorial, per exemple , es poden trobar polinomis que tenen descomposici diferents: fixant-se que 
;
Es pot escriure
 ;
qui dna dues descomposicions diferents.

En tot cos, (com que s un cas particular d'anell factorial), tot polinomi no constant de  t una descomposici nica en forma de producte de polinomis unitaris irreductibles multiplicats per una constant.

 Polinomis amb diverses variables .
Si A s un anell factorial, A s factorial, llavors A = A s tamb factorial i n's igualment  . Un polinomi amb n variables sobre un anell factorial s doncs sempre descomponible de manera nica en productes de polinomis irreductibles.

 Algorismes de descomposici.
Segons la naturalesa de l'anell dels coeficients considerat, els algorismes de factoritzaci dels polinomis en producte de polinomis irreductibles sn de dificultat variable.

En el cas de coeficients reals o complexos, l'obtenci d'una factoritzaci exacta amb coeficients en escriptura decimal s en general impossible, ja que l'escriptura d'una arrel requereix una infinitat de decimals. Tanmateix nombrosos algorismes, dels quals el ms clebre s el mtode de Newton, permeten obtenir aproximacions tan bones com es vulgui. Tal algoritme iteratiu, sota bones condicions de partida, pot doblar (fins i tot ms que doblar) el nombre de decimals obtinguts a cada iteraci. Condicions de sortida acceptables poden ser obtingudes utilitzant prviament algorismes de separaci de les arrels. El cas de les arrels mltiples, o extremadament prximes, necessita consideracions particulars.

En el cas dels polinomis amb coeficients a cossos finits, per a un polinomi fixat, no existeix ms que un nombre finit de divisors potencials, els polinomis de grau inferior. Un algoritme ingenu consisteix doncs a factoritzar un polinomi provant la seva divisibilitat pels polinomis de grau inferior, de manera anloga a l'algorisme ingenu de divisi dels enters. Tanmateix, existeixen algorismes fora ms eficaos. Han estat descoberts entre la fi dels anys 1960 i el comenament dels anys 1980, i sn de complexitat polinmica, determinista o probabilista, per exemple l'algorisme de Berlekamp, o el de Cantor-Zassenhaus.

De la factoritzaci polinomis amb coeficients als cossos finits es dedueixen dels algorismes de factoritzaci en altres dominis. En principi per als polinomis dels quals els coeficients sn nombres p-adics, amb la restricci, com en el cas dels coeficients reals i complexos, que no es pot obtenir en tant que finit ms que un nombre finit de termes d'un desenvolupament p-adic (els factors irreductibles poden ser de qualsevol grau, i no noms de grau 1 o 2 com en els casos reals i complexos). Aix es pot fer grcies a una versi algorsmica del lema de Hensel. Llavors, per als polinomis amb coeficients racionals, o en cossos de nombres. El pas d'una factoritzaci en l'mbit dels coeficients p-adics a una factoritzaci amb coeficients racionals s possible ja que la segona s'obt reagrupant convenientment els factors de la primera. s possible de provar totes aquestes combinacions, el que pot ser de complexitat algortmica exponencial, o b transformr aquest problema a un problema algorsmic d'lgebra lineal de tipus problema de la motxilla. Aquests algorismes encara estan sent millorats als comenaments dels anys 2000 (veure algorisme de Van Hoeij).

Finalment, aconseguir la factoritzaci dels polinomis amb coeficients sencers s equivalent algorsmicament a aconseguir conjuntament factoritzar els enters i els polinomis amb coeficients racionals.

 Vegeu tamb .
 Teorema fonamental de l'lgebra;
 Equaci polinmica;
 Equaci de segon grau;
 Algorisme de van Hoeij;
 factoritzaci;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353826" title="Jorge Sedano Delgado" nonfiltered="3493" processed="3478" dbindex="138513">
Jorge Sedano Delgado (Alcoi, 1957) s un poltic valenci. Llicenciat en sociologia, ha treballat com a mecnic, installador de problemes i administratiu en una entitat bancria. Proper ideolgicament a la UCD, no entr en poltica fins el 1999, merc la seva amistat amb l'anterior alcalde, Miguel Ignacio Peralta Vies. S'afili al Partit Popular, i amb aquest partit fou escollit alcalde d'Alcoi a les eleccions municipals de 2003 i 2007.

 Enllaos externs .
 Petit perfil biogrfic;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353827" title="Teatre Marigny" nonfiltered="3494" processed="3479" dbindex="138514">
El Teatre Marigny (Thtre Marigny) es troba a l'avinguda dels Camps Elisis, al 8 arrondissement de Pars.

El 1835, un fsic-prestidigitador proposa espectacles de fsica divertida, fantasmagoria i curiositat al Carr Marigny, que s rpidament rebatejat Folies Marigny. El 1855, Jacques Offenbach en pren la direcci sota el nom actual, Thtre Marigny. La sala s reconstruda el 1880 per Charles Garnier, l'arquitecte de l'pera de Pars, per fer-ne un Panorama, desprs transformada en teatre el 1894 per douard Niermans. La sala encara s ampliada el 1925.

El 1948, sota la impuls de la seva directora Simone Volterra, el Teatre Marigny fa una crida a actors de la Comdie-Franaise per constituir una troupe maison, s la creaci de la  Companyia Renaud-Barrault. El 1965 pren la direcci Elvire Popesco.

El teatre Marigny ha acollit, de 1966 a 1988, l'emissi de televisi Au thtre ce soir aix que alguns Crmonies des Molires.

Recomprat pel holding rtemis de Franois Pinault, i presidit per la seva filla, Laurence Pinault, el teatre ha estat dirigit per Robert Hossein de 2000 a 2008, i actualment per Pierre Lescure.

Dotat d'una gran sala de 1024 places, i d'una petita, Popesco, de 311 places, el teatre ha acollit 170000 espectadors el 2007.



 Enllaos externs .

 Web oficial del Teatre;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353828" title="Trois-Ponts" nonfiltered="3495" processed="3480" dbindex="138515">


Trois-Ponts (Troes-Ponts en val) s un municipi belga de la provncia de Lieja a la regi valona. El 2006 comptava amb 2445 habitants.

Trois-Ponts s un petit poble turstic del masss de les Ardenes belgues situat a la confluencia dels rius Amblve, Salm i Baleur. La seva principal atracci s la central hidroelctrica de Coo.

El seu nom (Tres-Ponts seria la seva traducci en catal) ve del fet que hi trovem tres ponts sobre dos cursos d'aigua diferents: Un sobre el riu Amblve i els altres dos sobre el Salm.



Enllaos externs.
 Lloc web oficial del municipi;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353830" title="Aramon (Gard)" nonfiltered="3496" processed="3481" dbindex="138516">


Aramon  s un municipi francs del departament del Gard, a la regi del Llenguadoc-Rossell.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353832" title="Dia del mestre" nonfiltered="3497" processed="3482" dbindex="138517">
El dia del mestre s una festivitat en la qual se celebra els mestres, catedrtics i professors. Generalment els alumnes i estudiants donen regals als mestres aquell dia. En algunes escoles s'organitzen festivals. Se celebra en diferents dates d'acord amb cada pas.

El cas d'Amrica hi va haver una recomanaci de celebrar el Dia Panameric del Mestre l'11 de setembre (mort de Sarment) per la Conferncia Interamericana d'Educaci, celebrada a Panam el 1947.

A Amrica:

 Argentina, 11 de setembre (Mort de Domingo Faustino Sarmiento);
 Bolvia, 6 de juny (Fundaci de la primera Escola de Mestres a Sucre i naixement de Modesto Omiste Tinajeros);
 Brasil, o Dia do Professor, 15 d'octubre (L'Emperador del Brasil Pere I firma la llei que cregui escoles de primeres lletres a totes les ciutats, viles i llocs populars);
 Canad, 5 d'octubre (Dia Mundial del Mestre);
 Colmbia, 15 de maig (papa Pius XII va proclamar a Sant Joan Baptista de la Salle com a Patr Celestial de Tots els Educadors);
 Costa Rica, 22 de novembre (Onomstic de Mauro Fernndez Acua);
 Cuba, 22 de desembre (declaraci de Cuba Territori lliure d'analfabetisme);
 Xile, com a dia del Professor, 16 d'octubre (Fundaci del Collegi de Professors);
 Equador, 13 d'abril (Naixement de Juan Montalvo);
 El Salvador, 22 de juny;
 EE. UU., dimarts de la primera setmana de maig;
 Guatemala, 25 de juny (assassinat de la mestra Mara Chinchilla);
 Hondures, 17 de setembre (Homenatge a Jos Trinidad Reyes);
 Mxic, 15 de maig (Presa de Quertaro);
 Nicaragua, 29 de juny (Homenatge a Emanuel Mongalo i Rubio);
 Panam, 1 de desembre (Naixement de Manuel Jos Hurtado);
 Per, 6 de juliol (fundaci de la primera Escola Normal de Barons);
 Puerto Rico, divendres de la primera setmana del mes de maig;
 Repblica Dominicana, 30 de juny;
 Uruguai, 22 de setembre;
 Veneuela, 15 de gener (Fundaci de la Societat de Mestres d'Instrucci Primria el 1932);

A Europa:

 Espanya, 27 de novembre;
 Portugal, o Dia do Professor, 5 d'octubre (Dia Mundial del Mestre);
 Rssia, 1 de setembre;

A sia:

 Vietnam, 20 de novembre;

 Enllaos externs .

  Dia del mestre;
  Dia del mestre;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353835" title="Remoulins" nonfiltered="3498" processed="3483" dbindex="138518">


Remoulins  s un municipi francs del departament del Gard, a la regi del Llenguadoc-Rossell.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353839" title="Saint-Chaptes" nonfiltered="3499" processed="3484" dbindex="138519">


Saint-Chaptes  s un municipi francs del departament del Gard, a la regi del Llenguadoc-Rossell.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353840" title="Martn de Yeltes" nonfiltered="3500" processed="3485" dbindex="138520">

Martn de Yeltes s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord amb Boada, al Nordest amb La Fuente de San Esteban, al Sudest amb Cabrillas i Sepulcro-Hilario, al Sud Aldehuela de Yeltes i Castraz i a l'Oest amb Sancti-Spritus i Retortillo. Inclou els nuclis de Campocerrado (26 hab.), Castillejo de Yeltes (3 hab.) i Collado de Yeltes (0 hab.).

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353842" title="Anduze" nonfiltered="3501" processed="3486" dbindex="138521">


Anduze  s un municipi francs del departament del Gard, a la regi del Llenguadoc-Rossell.

Vegeu tamb Bambuseria de Prafrance


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353843" title="Epiplatys" nonfiltered="3502" processed="3487" dbindex="138522">

 Epiplatys   s un gnere de peixos de la famlia  Aplocheilidae i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Espcies.

Epiplatys annulatus  ;
Epiplatys ansorgii  ;
Epiplatys azureus ;
Epiplatys barmoiensis ;
Epiplatys berkenkampi  ;
Epiplatys biafranus  ;
Epiplatys bifasciatus  ;
Epiplatys chaperi  ;
Epiplatys chaperi chaperi  ;
Epiplatys chaperi  sheljzhkoi  ;
Epiplatys chevalieri  ;
Epiplatys coccinatus  ;
Epiplatys dageti  ;
Epiplatys esekanus  ;
Epiplatys etzeli  ;
Epiplatys fasciolatus  ;
Epiplatys grahami  ;
Epiplatys guineensis  ;
Epiplatys hildegardae  ;
Epiplatys huberi  ;
Epiplatys josianae  ;
Epiplatys lamottei  ;
Epiplatys longiventralis  ;
Epiplatys mesogramma  ;
Epiplatys multifasciatus  ;
Epiplatys neumanni  ;
Epiplatys njalaensis ;
Epiplatys olbrechtsi  ;
Epiplatys phoeniceps  ;
Epiplatys roloffi  ;
Epiplatys ruhkopfi  ;
Epiplatys sangmelinensis  ;
Epiplatys sexfasciatus  ;
Epiplatys singa  ;
Epiplatys spilargyreius  ;
Epiplatys zenkeri  ;

 Referncies .



Bibliografia.

 Gill T. N. 1862. On the West African genus Hemichromis and descriptions of new species in the museums of the Academy and Smithsonian Institution. Proc. Acad. Nat. Sci. Phila. v. 14. 134-139.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;
 Encyclopedia of Life ;
 AQUATAB.NET ;
 MarineSpecies.org ;
 ZipCodeZoo.com ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353844" title="Cobla Simfnica de Catalunya" nonfiltered="3503" processed="3488" dbindex="138523">
La Cobla Simfnica de Catalunya fou presentada a Barcelona l'any 2002 sota la direcci general del mestre Antoni Ros-Marb. El mestre Joan Llus Moraleda, adjunt a la direcci general, compta amb un ingent treball de composici de msica lliure o simfnica de cobla, i tamb amb la direcci de cobles i orquestres simfniques d'arreu. 

L'especialitat musical en la qual es centra la cobla sn, principalment, els concerts de msica lliure o simfnica. Presenta obres dels autors clssics i de nova producci que a voltes gaudeixen d'efmeres aparicions. Per la seva versatilitat la Cobla Simfnica de Catalunya, com les orquestres simfniques, pot oferir obres de format molt ms ampli del que s habitual en una cobla d'onze msics, per la qual cosa pot interpretar obres d'especial abast, amb una plantilla de ms de 30 membres si la partitura ho requereix.

La cobla est integrada per grans intrprets de msica de cobla:

 Direcci: Joan Llus Moraleda;
 Flabiol: Bernat Castillejo ;
 Tibles: Santiago Pars, Francesc Bentez, ;
 Tenores: Jordi Molina, Jaume Vil, Jordi Figar;
 Trompetes: ngel Vidal, Santiago Gozlbez, Josep Llus Lpez, ;
 Trombons: David Morales, Eduard Font;
 Fiscorns: Rubn Zuriaga, Joan Prez;
 Contrabaix: Albert Moraleda;
 Percussi: Ferran Armengol, Robert Armengol ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353846" title="Explorador" nonfiltered="3504" processed="3489" dbindex="138524">

Explorador (cientfic);
Explorador (militar);
 Un programari explorador d'internet. Vegeu navegador web.
 Un nen explorador o boy scout. Vegeu escoltisme.

 Vegeu tamb .
Era de l'exploraci;
 Exploraci espacial;
Exploraci entrellaada;
Exploraci progressiva;
Exploraci segmentada;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353851" title="Tanc Matilda" nonfiltered="3505" processed="3490" dbindex="138525">

Matilda va ser un tanc de tipus mig usat pels exrcits britnics, australians i d'altres pasos aliats durant la Segona Guerra Mundial. Els primers models van entrar en servei en Frana, a la fi de 1940, com element blindat auxiliar de la infanteria, al Cos Expedicionari Britnic. Malgrat el seu enorme blindatge (10-60 mm), la seva baixa capacitat de foc li va fer aviat obsolet. Encara que la serie Mark II va arribar a entrar eventualment en combat a Frana, el seu baptisme de foc va anar en el nord de frica. Es va emprar en gran nombre, especialment a partir de la Operaci Crusader. Era mpliament capa de destruir qualsevol carro itali en el teatre d'operacions, per a causa de la seva escassa velocitat (9mph o 15kmph) no assolia collocar-se en situaci ptima de tir enfront dels Panzer III i Panzer IV alemanys. Es van construir un total de 3.000 unitats. 

Origen. 

El Matilda va nixer de la necessitat de l'exrcit britnic de contar amb un vehicle lleuger de suport, la tasca del qual seria la d'efectuar la ruptura inicial contra posicions defensives enemigues, el cal precisa un carro lent per ben blindat per a absorbir la major quantitat de dany possible. Cap a 1934 l'inspector del Reial Cos de Carro, general de divisi P. Hobart va explicar les alternatives: 
 Un carro poc conspicu, b blindat i equipat amb una metralladora, disponible en grans quantitats per a sobrepassar les defenses enemigues. ;
 O un ms gran, amb un can i prou blindat com per a resistir l'artilleria de campanya. La decisi sobre qu modelo seguir estava en mans del director general d'Armament i Material, general Sir Hugh Dobles eles, comandant del Cos de Carros a Frana durant la Gran Guerra. ;

Dobles eles era un gran partidari i defensor del concepte de carros d'infanteria, per, limitat enormement per l'economia de temps de pau, tub que donar prioritat al tipus ms petit. 

El Matilda va sofrir de l'error de concepte que els britnics tenien, un carro de suport a infanteria en comptes del sistema alemany d'usar a la infanteria com suport dels seus Panzers. En general, els tancs britnics d'inicis de guerra eren semblats, un gran blindatge frontal, molt lents i poc armament. No obstant aix, en el desert van ser durs oponents dels Panzers III, que disparaven a les erugues al veure's impotentes de penetrar el frontal.

Variants.

Matilda I (Tanc d'infanteria Mk I) ;
Primer model en producci.
Matilda II (Tanc d'infanteria Mk IIA) ;
Can Vickers substitut per una Besa MG.
 Es van produir una srie de tancs d'entrenament no-blindats.
Matilda III (Tanc d'infanteria Mk IIA*) ;
Nou motor disel Leyland.
Matilda III CS (per suport tancat) ;
Variant amb can de 3 polzades (75 mm).
Matilda IV (Tanc d'infanteria Mk IIA**) ;
Amb motors millorats.
Matilda V ;
Millorada caixa de canvis i transmissi.
Baron I, II, III, IIIA ;
Xssis de Matilda amb detector de mines.
Matilda Scorpion I / II;
Xssis de Matilda amb detector de mines.
Matilda II CDL / Matilda V CDL (Canal Defence Light) ;
La torreta original ha sigut substituda per una altra de cilndrica amb llum i metralladora BESA.
Variants australianes:
Matilda Frog (25);
Tanc llanaflames.
Murray i Murray FT ;
Tanc llanaflames.
Matilda Hedgehog (6);


Tancs sobrevivents.
Queden 45 Matilda II avui en dia en diversos graus de conservaci. La majoria (cap a uns 30) sn en museus o en propietats privades a Austrlia. 




Bibliografia.
Handel, Paul : Dust, Sand and Jungle, 2003 RAAC Memorial and Army Tank Museum, ISBN 1-876439-75-0. ;
David Fletcher, Peter Sarson - Matilda Infantry Tank 1938-45, 1994 Osprey Publishing (New Vanguard 8), ISBN 1-85532-457-1. ;

Enllaos externs.

 OnWar - Matilda II i III;
 Vehicles militars durant la II Guerra Mundial;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353852" title="Nava de Francia" nonfiltered="3506" processed="3491" dbindex="138526">

Nava de Francia s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353853" title="Navarredonda de la Rinconada" nonfiltered="3507" processed="3492" dbindex="138527">

Navarredonda de la Rinconada s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353861" title="Charlotte's Web" nonfiltered="3508" processed="3493" dbindex="138528">
Charlotte's Web  s un llibre infantil escrit per E. B. White. Va ser publicat per primera vegada el 1952 i fou illustrat per Garth Williams.

El llibre ha tengut tres adaptacions al cinema:
1973 - Charlotte's Web (pellcula del 1973);
2003 - Charlotte's Web 2: Wilbur's Great Adventure;
2006 - Charlotte's Web (pellcula del 2006);






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353862" title="Episemion" nonfiltered="3509" processed="3494" dbindex="138529">

  Episemion  s un gnere de peixos de la famlia  Aplocheilidae i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Espcies.

Episemion krystallinoron ;
Episemion callipteron ;

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Radda A. C. & Przl E. 1987. *Episemion callipteron, ein neuer Killifisch aus Nordgabun. Deutsche Killifisch Gem. J. v. 19 (nm. 2). 17-22.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;
 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;
 ZipCodeZoo.com ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353869" title="Pelarrodrguez" nonfiltered="3510" processed="3495" dbindex="138530">

Pelarrodrguez s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita a l'Est amb Garcirrey, al Sud amb Buenamadre i a l'Oest amb El Cubo de Don Sancho.

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353871" title="Coure (color)" nonfiltered="3511" processed="3496" dbindex="138531">


El coure s un color marr vermells que s'assembla al del metall coure actual.

El mot ve del llat c pru, mateix significat.











Una mostra del color coure:
 




 















 Localitzaci i usos .
Arquitectura
 Coure s el color del M. H. de Young Memorial Museum reconstrut de San Francisco (Califrnia), que es va obrir a l'octubre de 2005. Est xapat amb 1,000,000 lliures de coure.  ;

















 Coure s el color de la gegantina Esttua de la Llibertat de Nova York, totalment revestida en coure, del gruix aproximat d'un penic americ.


Etnografia
 Coure s el color dels amerindis, que s'anomenen sovint els pintats de coure o pell de coure.  ;


Geografia
 Coure s el color del riu de Coure d'Alaska (EUA).


















 Coure s el color de la Barranca del Cobre, que s un grup de canyons a la Sierra Tarahumara a la part sud-oest de l'estat de Mxic Chihuahua.


















Cuina
 Coure s el color d'estris de cuina, que fabricats amb aquest metall couen ms de pressa, per que sovint la gent tria perqu els agraden en aquest color.



















 Referncies .



  
 Vegeu tamb .

 Llista de colors;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353873" title="Rinus Michels" nonfiltered="3512" processed="3497" dbindex="138532">
Marinus Hendriks Jacobus Michels va nixer a Amsterdam el 9 de febrer de 1928, i fou un dels entrenadors que van fer evolucionar el futbol a finals de la dcada dels seixanta i setanta. Exseleccionador neerlands i entrenador del Bara, l Ajax i el Bayer Leverkusen, entre altres grans equips, Michels passar a la histria, ms que pels nombrosos ttols, per ser el pare del futbol total, que va representar l excellncia tcnica, tctica i fsica, i va significar un salt qualitatiu en el futbol d equip.

Va tenir una notable carrera de jugador en l embrionari futbol neerlands: va jugar 269 partits i va marcar 121 gols. Va debutar amb 17 anys com a jugador de l Ajax, club en qu es va quedar tretze anys, fins al 1958, i amb el qual va guanyar dos campionats de Copa, el 1947 i el 1957. A ms, amb la selecci dels Pasos Baixos va ser cinc vegades internacional.

El 1965, desprs de retirar-se del terreny de joc, Michels es va convertir en l entrenador de l Ajax, en un moment en qu l equip estava immergit en la lluita per la permanncia, i el va transformar. En aquest temps va fer debutar els seus grans deixebles Johan Cruyff i Johan Neeskens, entre d altres. Durant els anys en qu va entrenar l Ajax l equip va guanyar quatre Lligues (1966, 1967, 1968 i 1970), tres Copes (1967, 1970 i 1971) i va ser subcampi de la Copa d Europa el 1969. Finalment, el 1971, l Ajax va guanya la Copa d'Europa i Michels va deixar el seu lloc d entrenador.

Aquell mateix any, el FC Barcelona, per iniciativa d Agust Montal i Armand Carabn, va decidir fitxar-lo. Anomenat pel club Mister Mrmol  per la seva serietat extrema-, Michels va viure dues etapes (71-75 i 76-78): en la primera, va guanyar la Lliga del 1974, el que coincidia amb l arribada de Cruyff, i en la segona, la Copa del Rei el 1978.

Va tornar a l Ajax com a director tcnic la temporada 1975/76 i entre el 1978 i el 1980, va dirigir Los ngeles Aztecas. Desprs, Michels va entrenar el Colnia durant el perode de 1980 a 1983, amb qui va guanyar el Campionat de Copa el 1983. Per el seu prestigi mundial va ser als Pasos Baixos, on se l coneixia com el General. Primer va liderar la selecci el 1974, amb els seus fills futbolstics  Cruyff, Rep, Krol, i van ser subcampions al Mundial contra la selecci alemanya amb un futbol espectacular. Era el concepte de la taronja mecnica: tots els jugadors ocupaven tot el camp i tots els jugadors eren capaos de realitzar diferents funcions. Va ser director tcnic de la selecci neerlandesa entre el 1984 i el 1986.

El 1986, Michels ja va ser operat del cor, per va tornar al capdavant de l equip nacional durant dues temporades. El 1988 els Pasos Baixos van guanyar l Eurocopa, contra l URSS, amb jugadors com Ronald Koeman, Marco van Basten, Frank Rijkaard, Ruud Gullit. Desprs d aquest triomf Michels va abandonar temporalment la selecci. La temporada 1988-89 va liderar el Bayer Leverkusen i, del 1990 al 1992, va viure una tercera etapa al capdavant de la selecci neerlandesa, per sense guanyar cap ttol.

Michels es considerat el pare del futbol total, l ideleg d una manera d entendre el joc atractiva, dinmica i moderna. Els seus equips es caracteritzaven pel joc d extrems, els davanters que creaven joc i un mig del camp mbil. Des dels seus inicis com a jugador fins a arribar a ser entrenador, va definir una manera prpia d'entendre el futbol.

En els ltims mesos de la seua vida havia patit diverses recaigudes cardiaques que havien anat debilitant la seva salut, fins que el 3 de mar va morir als 77 anys a la localitat belga d Aalst,  en un hospital al no superar una operaci de cor que li van practicar el 18 de febrer del mateix any.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353880" title="La Rinconada de la Sierra" nonfiltered="3513" processed="3498" dbindex="138533">

La Rinconada de la Sierra s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353881" title="Charlotte's Web 2: Wilbur's Great Adventure" nonfiltered="3514" processed="3499" dbindex="138534">
Charlotte's Web 2: Wilbur's Great Adventure s una continuaci del film d'animaci Charlotte's Web.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353883" title="Robliza de Cojos" nonfiltered="3515" processed="3500" dbindex="138535">

Robliza de Cojos s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord amb Tabera de Abajo i Canillas de Abajo, a l'Est amb Calzada de Don Diego, al Sud amb Matilla de los Caos del Ro i a l'Oest amb Aldehuela de la Bveda.

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353885" title="Tejeda y Segoyuela" nonfiltered="3516" processed="3501" dbindex="138536">

Tejeda y Segoyuela s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353887" title="M. H. de Young Memorial Museum" nonfiltered="3517" processed="3502" dbindex="138537">

El M.H. de Young Museum (anomenat normalment solament El de Young) s un museu de Belles Arts ubicat en el parc del Golden Gate a San Francisco (Califrnia) (EUA). Rep el nom d'un periodista de San Francisco anomenat M. H. de Young.

El museu va obrir les portas el 1895 com a part de l'Exposici Internacional de Califrnia el 1894. El terratrmol de 1989 va fer malb l'edifici del museu. Els arquitectes Jacques Herzog i Pierre de Meuron van dissenyar-ne una nova estructura, i es va reobrir el 15 d'octubre de 2005. 

Com a part de l'acord que va crear el Museu de Belles Arts de San Francisco el 1972, la collecci de Young d'art europeu es va enviar al Museu Legion of Honor (California Palace of the Legion of Honor). En compensaci, el museu de Young va rebre el dret a mostrar el gruix de la collecci antropolgica, que inclou significatives obres precolombines de Teotihuacn i Per, aix como art tribal indgena de l'frica subsahariana.

Enllaos externs.
de Young Museum;
KQED's Spark;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353891" title="Las Veguillas" nonfiltered="3518" processed="3503" dbindex="138538">

Las Veguillas s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nordest amb San Pedro de Rozados, a l'Est amb Membribe de la Sierra, al Sud amb Narros de Matalayegua i a l'Oest amb Vecinos i l'enclavament de Cortos de la Sierra (municipi de Narros de Matalayegua).  

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353920" title="Temporada 1954-55 de l'NBA" nonfiltered="3519" processed="3504" dbindex="138539">

La temporada 1954-55 de l'NBA fou la novena en la histria de l'NBA. El Syracuse Nationals fou el campi desprs de guanyar al Fort Wayne Pistons per 4-3. 

Classificacions.

 Divisi Est;


 Divisi Oest;


* V: Victries
* D: Derrotes
* %V: Percentatge de victries
* P: Diferncia de partits respecte al primer lloc

* C: Campi

Estadstiques.


Premis.

 Rookie de l'any;
  Bob Pettit (Milwaukee Hawks);

 Primer quintet de la temporada;
Neil Johnston, Philadelphia Warriors;
Dolph Schayes, Syracuse Nationals;
Bob Cousy, Boston Celtics;
Bob Pettit, Milwaukee Hawks;
Larry Foust, Fort Wayne Pistons;

 Segon quintet de la temporada;
Vern Mikkelsen, Minneapolis Lakers;
Bill Sharman, Boston Celtics;
Paul Seymour, Syracuse Nationals;
Slater Martin, Minneapolis Lakers;
Harry Gallatin, New York Knicks;

Vegeu tamb.
 Draft de l'NBA del 1955;
 Playoffs de l'NBA del 1955;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353921" title="Villalba de los Llanos" nonfiltered="3520" processed="3505" dbindex="138540">

Villalba de los Llanos s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Limita al Nord amb Matilla de los Caos del Ro, a l'Est amb Vecinos, al Sud amb Carrascal del Obispo i a l'Oest amb Sanchn de la Sagrada i Aldehuela de la Bveda.

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353924" title="Comarca de Ciudad Rodrigo" nonfiltered="3521" processed="3506" dbindex="138541">



]]
Comarca de Ciudad Rodrigo-Sierra de Gata s una comarca de la provncia de Salamanca (Castella-Lle). La capital i centre ms important s Ciudad Rodrigo. Est formada per uns 45 municipis del sudoest de la provncia.

 Municipis .
 Agallas;
 La Alameda de Gardn;
 La Alamedilla ;
 La Alberguera de Argan;
 El Bodn ;
 Espeja;
 Campillo de Azaba ;
 Carpio de Azaba;
 Casillas de Flores ;
 Castillejo de Martn Viejo;
 Ciudad Rodrigo;
 La Atalaya;
 La Encina ;
 Fuenteguinaldo ;
 Fuentes de Ooro;
 Gallegos de Argan;
 Herguijuela de Ciudad Rodrigo ;
 Ituero de Azaba ;
 Martiago ;
 Monsagro;
 Navasfras ;
 Pastores ;
 El Payo ;
 Peaparda ;
 Puebla de Azaba ;
 Robleda ;
 Saelices el Chico;
 Serradilla del Arroyo;
 Serradilla del Llano;
 El Sahugo ;
 Villar de Argan;
 Villar de Ciervo;
 Villar de la Yegua;
 Villasrubias;
 Zamarra;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353928" title="Temporada 1955-56 de l'NBA" nonfiltered="3522" processed="3507" dbindex="138542">

La temporada 1955-56 de l'NBA fou la desena de la histria de l'NBA. El Philadelphia Warriors fou el campi desprs de guanyar al Fort Wayne Pistons per 4-1. 

Classificacions.

 Divisi Est;


 Divisi Oest;


* V: Victries
* D: Derrotes
* %V: Percentatge de victries
* P: Diferncia de partits respecte al primer lloc

* C: Campi

Premis.
 MVP de la temporada;
  Bob Pettit (St. Louis Hawks);

 Rookie de l'any;
  Maurice Stokes (Rochester Royals);

 Primer quintet de la temporada;
Bob Cousy, Boston Celtics;
Paul Arizin, Philadelphia Warriors;
Neil Johnston, Philadelphia Warriors;
Bob Pettit, St. Louis Hawks;
Bill Sharman, Boston Celtics;

 Segon quintet de la temporada;
Dolph Schayes, Syracuse Nationals;
Maurice Stokes, Rochester Royals;
Slater Martin, Minneapolis Lakers;
Jack George, Philadelphia Warriors;
Clyde Lovellette, Minneapolis Lakers;

Vegeu tamb.
 Draft de l'NBA del 1956;
 Playoffs de l'NBA del 1956;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353930" title="Albertosaure" nonfiltered="3523" processed="3508" dbindex="138543">

L'albertosaure (Albertosaurus, llangardaix d'Alberta en grec) s un gnere de dinosaure terpode tiranosurid que visqu a l'oest de Nord-amrica durant el perode Cretaci superior, fa ms de 70 milions d'anys. L'espcie tipus, A. sarcophagus, estava limitada al que actualment s la provncia canadenca d'Alberta, a la qual deu el nom el gnere. Els cientfics no es posen d'acord sobre el contingut del gnere, i alguns reconeix Gorgosaurus libratus com una segona espcie.






















 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353938" title="El Rebollar (comarca)" nonfiltered="3524" processed="3509" dbindex="138544">
El Rebollar (en la parla local, El Rebollal) s una comarca natural situada en l'extrem sud-oest de la provncia de Salamanca, (Comunitat autnoma de Castella-Lle) en el vessant salmantina de la Sierra de Gata. 

Etimologia. 
S'anomena aix per ser el roure rebollo (Quercus pyrenaica) l'espcie ms caracterstica de la zona. Es tracta solament d'una denominaci histrica, ja que no existeixen divisions per comarques oficialment reconegudes en la provncia. 

Dades bsiques. 
La seva extensi s de 301,79 km, i est formada pels municipis de:  Navasfras (Navafras), El Payo (Payu), Peaparda (Peaparda), Robleda (Robrea) i Villasrubias (Villarrubias).

Poblaci. 
A 1 de gener de 2006, la poblaci de la comarca natural del Rebollar ascendia a uns 2.300 habitants, encara que la tendncia poblacional est en franca reculada (a 1 de gener de 2001 en la comarca vivien 2.606 habitants, amb el que en 5 anys la poblaci ha descendit en 300 persones). 

Municipis. 
La riquesa natural de la comarca ha fet que en l'any 1991 la Junta de Castella-Lle delimits preventivament la comarca com espai natural protegit que encara no ha estat declarat definitivament com a tal. Aquest espai natural protegit transcendeix de les fronteres naturals de la comarca del Rebollar (La Serra de Gata i els rius gueda i Ollerus) per a arribar a altres pobles fora de la mateixa. Aix, l'espai protegit comprn terres dels termes municipals dels segents pobles (inclosos els 5 que formen El Rebollar): Agallas, Martiago, El Sahugo, Herguijuela de Ciudad Rodrigo, Robleda, El Payo, Peaparda, Villasrubias, Fuenteguinaldo, Casillas de Flores i Navasfras.

Cultura tradicional. 
Si la comarca s rica en naturalesa, no ho s menys en cultura tradicional: 
La parla. 
El seu tret cultural ms caracterstic s la coneguda com a parla del Rebollar (palra d'El Rebollal), que s la varietat local de la llengua altoextremenya (una varietat dintre del domini lingstic asturlleons) i que encara conserven al voltant de 4.000 persones (entre la gent que viu dintre de la comarca i els emigrants a altres pasos o altres zones de la Pennsula). Sobre aquesta varietat de l'altoextremeny sn d'obligada consulta els treballs del professor ngel Iglesias Ovejero ("El habla de El Rebollar. Descripcin" i "El habla de El Rebollar. Lxico"), Jos Alonso Pascual ("Robleda. Cronica y descripcin del lugar") i Jos Benito Mateos Pascual ("Breve descripcin de Peaparda"). El 2003 va aparixer el primer nombre de la revista electrnica LA GURULLA i en l'any 2004 el primer llibre literari escrit en aquesta varietat lingstica: "El corral los mis agelus". 

Instruments. 
No podem oblidar-nos tampoc d'un altre dels elements singulars de la comarca, com s el "panderu cuadru de Peaparda, que s tocat per les dones amb una porra similar a la dels timbalers, de manera que s nica en cap altra localitat de la Pennsula (i potser, del mn). 
Balls. 
A ms, existeixen multitud de balls singulars dintre del folklore de la provncia de Salamanca com "el fandangu", "el son" "jota de dos pasus" o "el ofretoriu" (tots ells de Robleda), els "ajechus", "salteus", "corrus y brincus" i el "ofretoriu" (tots ells de Peaparda) o la "charr primera", "charr segona" "repicoteu" i "fandangu" d'El Payo. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353941" title="Artal I de Foces" nonfiltered="3525" processed="3510" dbindex="138545">
Artal I de Foces (tamb anomenat Arnau) (?-?) va ser un cavaller i ric-home aragons senyor de Foces.

Orgens familiars.
No es t seguretat de qui fou el seu pare.

Biografia.
Va participar amb el rei Pere II d'Arag en la Batalla de Las Navas de Tolosa. 

 Bibliografia .
  Ibieca y los Foces (I);
  Aragoneses en Mallorca bajomedieval;
  Armas heraldicas de Foces;
  GEA; Linaje de Foces;
  Los Foces: Ricos-Hombres de Aragn;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353942" title="Foerschichthys" nonfiltered="3526" processed="3511" dbindex="138546">

 Foerschichthys   s un gnere de peixos de la famlia  Aplocheilidae i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Espcies.

Foerschichthys flavipinnis  ;

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Scheel J. J. & Romand R. 1981. A new genus of rivulin fish from tropical Africa (Pisces, Cyprinodontidae). Trop. Fish Hobby. v. 29 (nm. 11, Juliol). 22-30.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;
 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;
 ZipCodeZoo.com ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353945" title="Urub" nonfiltered="3527" processed="3512" dbindex="138547">

L'urub (Coragyps atratus) s un ocell de la famlia dels catrtids la distribuci del qual s'estn des del sud-est dels Estats Units fins a Sud-amrica. Tot i que s una espcie comuna i estesa, t una distribuci un xic ms limitada que la del seu parent, l'aura, que s'estn al nord fins al Canad i al sud fins a la Terra del Foc. Malgrat la semblana fsica, aquesta espcie no t relaci amb el voltor negre. Aquest ltim s un voltor del Vell Mn de la famlia dels acciptrids (que inclou les guiles, falcons, milans, les arpelles i els esparvers), mentre que l'espcie americana s un voltor del Nou Mn. s l'nic membre vivent del gnere Coragyps, dins de la famlia dels catrtids. Viu en zones relativament obertes amb boscos i zones arbustoses. Amb una envergadura de 150 cm, l'urub s un ocell gran, per relativament petit per ser un voltor. T un plomatge negre, un cap i un coll calbs de color negre griss, i un curt bec ganxut.

Referncies.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353947" title="Ato II de Foces" nonfiltered="3528" processed="3513" dbindex="138548">
Ato II de Foces (tamb anomenat At de Foces) (? - 1302) va ser un cavaller valenci d'origen aragons, senyor de Foces.

Orgens familiars.
Era fill d'Eximen I de Foces.

Biografia.
Va servir els reis Alfons III d'Arag i Jaume II d'Arag.

Va morir el 1302 i el seu pare l'enterr a l'esglsia de Sant Miquel de Foces.

 Bibliografia .
  Ibieca y los Foces (I);
 Sant Miquel de Foces;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353948" title="Taronja mecnica" nonfiltered="3529" processed="3514" dbindex="138549">
El concepte de Taronja mecnica se li dona a la selecci holandesa que va desenvolupar l'anomenat futbol total duran la dcada dels 70's revolucionant el mn del futbol amb una nova manera d'entendre'l.

A partir d'aquesta fita que va assolir la selecci de Rinus Michels es va donar lloc a la manera holandesa de jugar a futbol: futbol holands. L'escola holandesa t una data molt concreta de naixement que la podrem situar al Mundial de 1974, a Alemanya. All es van encunyar els termes "taronja mecnica" per primera vegada i futbol total per definir un estil vists, ofensiu i al seu dia revolucionari. En cap altre Mundial s'ha tornat a parlar tant del segon classificat, s a dir, del perdedor de la final del mundial que, tot i perdre va captivar als aficionats. 

De fet, l'escola holandesa s'anava gestant des de feia ja alguns anys. El 1969, l'Ajax va arribar a la final de la Copa d'Europa i perd per 1-4 contra el AC Milan. L'any segent, el Feyenoord va ser el primer club holands a guanyar-la. Desprs van venir les tres Copes d'Europa consecutives de l'Ajax. Sn les fites que marcaven els triomf d'un nou estil futboltic.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353953" title="El Payo" nonfiltered="3530" processed="3515" dbindex="138550">

El Payo (Payu en extremeny) en s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord amb Casillas de Flores i Fuenteguinaldo, a l'Est amb Peaparda, al Sud amb Gata, Acebo, San Martn de Trevejo i Eljas i a l'Oest amb Navasfras

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353954" title="Temporada 1956-57 de l'NBA" nonfiltered="3531" processed="3516" dbindex="138551">

La temporada 1956-57 de l'NBA fou l'onzena de la histria de l'NBA. El Boston Celtics fou el campi desprs de guanyar al St. Louis Hawks per 4-3. Seria el primer anell de campions del setze que ha aconseguit fins a l'any 2008.

Classificacions.
 Divisi Est;


 Divisi Oest;


* V: Victries
* D: Derrotes
* %V: Percentatge de victries
* P: Diferncia de partits respecte al primer lloc

* C: Campi


Estadstiques.


Premis.
 MVP de la temporada;
  Bob Cousy (Boston Celtics);

 Rookie de l'any;
  Tom Heinsohn (Boston Celtics);

 Primer quintet de la temporada;
Paul Arizin, Philadelphia Warriors;
Bob Pettit, St, Louis Hawks;
Bob Cousy, Boston Celtics;
Bill Sharman, Boston Celtics;
Dolph Schayes, Syracuse Nationals;

 Segon quintet de la temporada;
Dick Garmaker, Minneapolis Lakers;
Maurice Stokes, Rochester Royals;
Neil Johnston, Philadelphia Warriors;
Slater Martin, St, Louis Hawks;
George Yardley, Fort Wayne Pistons;

Vegeu tamb.
 Draft de l'NBA del 1957;
 Playoffs de l'NBA del 1957;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353955" title="Eri orellut de l'ndia" nonfiltered="3532" processed="3517" dbindex="138552">

L'eri orellut de l'ndia (Hemiechinus collaris) s un eri relativament petit (~17 cm, 200-500 grams) originari de l'ndia i el Pakistan. Degut a les seves orelles tan grans, antigament se'l considerava una subespcie de l'eri orellut.

L'eri orellut de l'ndia s notable pel seu ritual nupcial bastant complex, que implica que el mascle "balli" al voltant de les femelles durant uns dies abans d'aparellar-se.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353956" title="Joan Codina i Llubera" nonfiltered="3533" processed="3518" dbindex="138553">

Joan Codina i Llubera (Barcelona, 8 de setembre de 1866) fou un cantant catal, pare de Carolina Codina, que amb el pseudnim de Lina Llubera fou una soprano i muller de Serguei Prokfiev.

Des de molt petit, Joan Codina tenia una atractiva veu. Va estudiar msica i cant, i va cantar com a solista a la catedral de Barcelona. La seva veu de soprano va obtenir tanta fama que venia gent de molt lluny per sentir-lo cantar. Tamb tocava el piano encara que no de forma professional i va ser capa de compondre senzilles canons lriques.

Va anar a completar els seus estudis vocals a la famosa escola de La Scala de Mil, on va conixer a Olga Nemysskaia, que, com Joan, tenia una bona veu i havia vingut des de Rssia amb els mateixos objectius. Es van casar i van recrrer Europa i Amrica cantant junts. A Rssia li van posar el sobrenom de Ivan Ivanovich.

Durant els anys vint i trenta, Joan i Olga van viure a Lo Canet, prop de Cannes, en diverses mansions entre les quals es desplaaven sovint. A partir del naixement del 1924, molt sovint es feien crrec dels fills de Prokfiev i Llubera, Sviatoslav i Oleg, mentre aquests estaven de gira.

Es guarden gravacions de la seva veu.

Enllaos externs.

Biografia a la pgina de la Fundaci Prokfiev;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353958" title="Fundulopanchax" nonfiltered="3534" processed="3519" dbindex="138554">


 Fundulopanchax   s un gnere de peixos de la famlia  Aplocheilidae i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Espcies.

Fundulopanchax amieti ;
Fundulopanchax arnoldi  ;
Fundulopanchax avichang  ;
Fundulopanchax batesii ;
Fundulopanchax cinnamomeum  ;
Fundulopanchax fallax  ;
Fundulopanchax filamentosus  ;
Fundulopanchax gardneri  ;
Fundulopanchax gresensi  ;
Fundulopanchax gularis  ;
Fundulopanchax intermittens ;
Fundulopanchax marmoratus  ;
Fundulopanchax mirabilis  ;
Fundulopanchax moensis  ;
Fundulopanchax ndianus  ;
Fundulopanchax oeseri  ;
Fundulopanchax powelli  ;
Fundulopanchax puerzli  ;
Fundulopanchax robertsoni  ;
Fundulopanchax rubrolabialis  ;
Fundulopanchax scheeli  ;
Fundulopanchax sjostedti ;
Fundulopanchax spoorenbergi  ;
Fundulopanchax traudeae  ;
Fundulopanchax walkeri  ;

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;
 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;
 ZipCodeZoo.com ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353959" title="Peaparda" nonfiltered="3535" processed="3520" dbindex="138555">

Peaparda s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Limita al Nord amb Fuenteguinaldo i Robleda, a l'Est amb Villasrubias, al Sud amb Santibez el Alto i Gata i a l'Oest amb El Payo.

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353960" title="Thtre des Champs-lyses" nonfiltered="3536" processed="3521" dbindex="138556">



El Thtre des Champs-lyses es troba a l'avenue Montaigne, al 8 arrondissement de Pars.

Histria.

Arquitectura.

s un edifici construt el 1913 d'estil mixt art dco i clssic que compta amb tres sales d'espectacles i un restaurant a la part de dalt alineat sobre els immobles vens de tres nivells.

L'arquitecte escollit va ser Henry Furg de Velde: havent demanat a l'empresa Perret per a l'estructura en formig, va ser finalment excls del projecte. August Perret transigeix aqu una mica amb els seus principis. Afirmava habitualment que el formig en t prou amb ell mateix, per va integrar-hi baix-relleus de Bourdelle en marbre blanc a la faana.

Els quatre grups de pilars interiors es van deixar visibles.

La faana s classificada dins els monuments histrics. El Consell d'Estat va decidir el 16 de desembre de 1994 que l'afegit de 1000 m per al restaurant havia de donar lloc a un perms de construcci i no noms una declaraci de treballs.

L'edifici compta amb tres sales d'espectacles: una gran sala a la italiana de 1905 places, consagrada a l'pera i a la msica; tant la comdia com l'estudi dels Champs-lyses, consagrats al teatre.

El teatre s propietat de la Caisse des dpts et consignations.

Teatre.

El juliol de 1926, la Comdie des Champs-lyses acull la primera projecci a Frana de la pellcula alemanya Les Aventures del prncep Ahmed, de Lotte Reiniger, una obra pionera del cinema d'animaci.

El Teatre dels Champs-lyses i la msica clssica.

El teatre dels Champs-lyses s un dels millors llocs de la msica clssica a Pars, amb la Salle Pleyel, la Cit de la musique, i la Salle Gaveau en musica de cambra. L'Orquestra Nacional de Frana hi s installada en residncia.

Les orquestres simfniques com l'Orquestra Filharmnica de Viena, de Munic, de New York, l'Orquestra simfnica de la Radiodifusi bavaresa, i l'Orquestra reial del Concertgebouw sovintegen o ho han fet aquesta sala.

s en aquest teatre que van tenir lloc dues creacions mundials que van fer un fams escndol. La primera va ser la creaci de La consagraci de la primavera d'Igor Stravinsky el 29 de maig de 1913 sota la direcci de Pierre Monteux que va suscitar una formidable discussi on detractors i coadjuvants van arribar a les mans. La segona va ser la creaci de la veritable primera obra musical "mixta" (una obra per a instruments de msica i dispositius electroacstics): Deserts d'Edgard Varse el 2 de desembre de 1954 amb Pierre Henry a la banda magntica i Hermann Scherchen a la vareta. El xoc inspirat per les interpolacions va provocar crits, riures i males passades. L'escndol que en va resultar va ser comparable al de la Consagraci 41 anys abans. La histria d'aquest teatre no va ser doncs del tot tranquilla.

Enllaos externs.

 Thtre des Champs-lyses;
 Comdie & Studio des Champs-lyses;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353961" title="Robleda" nonfiltered="3537" processed="3522" dbindex="138557">

Robleda s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord amb El Bodn, a l'Est amb El Sahugo, al Sud amb Descargamara i Villasrubias i a l'Oest amb Peaparda i Fuenteguinaldo.

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353962" title="Jade (color)" nonfiltered="3538" processed="3523" dbindex="138558">



Jade s un color saturat verd lleugerament blavs. El nom prov del mineral jade, encara que varia molt en el to. 

El mot ve del francs jade, pres del castell de la ijada (illada: part entre les costelles i la pelvis), perqu  els conquistadors d'Amrica feien servir la pedra jade com a remei per a aquella part del cos). 














Una mostra del color jade:
 





 









	
Localitzaci i s.
 Jade s el color d'algunes plantes.



























 En la cultura xinesa, si un vol expressar el seu amor per alg, li regala alguna cosa de pedra jade o que sigui d'aquest color.


Vegeu tamb.
Llista de colors;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353966" title="Prvenchres" nonfiltered="3539" processed="3524" dbindex="138559">

Prvenchres s un municipi francs, situat al departament de la Losera i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353967" title="Villasrubias" nonfiltered="3540" processed="3525" dbindex="138560">

Villasrubias s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord i Oest amb Robleda, al Sudeste amb Descargamara i Santibez el Alto i a l'Oest amb Peaparda.

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353968" title="M3 Lee" nonfiltered="3541" processed="3526" dbindex="138561">

El tanc mig M3 va ser un tanc nord-americ usat durant la Segona Guerra Mundial. En Anglaterra el tanc va ser conegut com "General Lee" en honor del general de la Confederaci Robert I. Lee, i la seva versi modificada construda segons especificacions britniques amb una nova torreta va rebre el nom de "General Grant", en honor del general Ulysses S. Grant. 

A causa de les necessitats blliques, el carro M3 va passar del tauler de disseny a la producci en un curt perode de temps. Estava b blindat i armat per al moment que va ser concebut, per a causa de diversos desavantatges (silueta alta, muntatge del can principal en una casamata en la barcassa en lloc d'en la torre, prestacions camp a travs deficients) no va resultar competitiu i va ser retirat del front quan el M4 va estar disponible en quantitats apreciables. 

 Histria . 

Al 1939 l'exrcit dels Estats Units disposava de pocs tancs o dissenys de tancs viables. Durant els anys de entreguerres el pressupost per al desenvolupament de carros havia estat escs. Els Estats Units mancaven d'infraestructures per a produir tancs, tenien poc experincia en el disseny de blindats i escassa doctrina per a establir les bases dels dissenys. 

En aquest context s'emmarca el desenvolupament de la srie de tancs mitjos M2. Quan va ser produt en 1939 era un tanc tpic de l'poca, per per a quan els EUA van entrar en la guerra ja estava obsolet (estava equipat amb un can de 37 mm., tenia una protecci -insuficient- de 30 mm. de blindatge, i la seva silueta era molt alta). L'xit de tancs com el Panzer III i el Panzer IV durant la campanya de Frana en 1940 va induir a l'exrcit nord-americ a redissenyar els seus carros i, com a conseqncia, es van especificar els requisits per a produir un carro amb un can de 75 mm. en la torre, el que donaria lloc al futur M4 Sherman. No obstant aix fins que es pogus produir aquest carro es necessitava amb urgncia un tanc de transici armat amb un can de 75 mm. 

El M3 va ser una soluci de circumstncies. El seu disseny era inusual pel que fa a l'armament principal: un can de 75 mm. de baixa velocitat (model M2 o M3) muntat en una barbeta situada en la part dreta de la barcassa, amb un gir limitat. Sobre l'alta barcassa es va installar una torre amb un can d'alta velocitat de 37 mm (model M5 o M6). Sobre la torre havia una petita cpula amb una metralladora, que visualment feia l'efecte de ser una torre installada sobre altra torre. El muntatge de dos canons no era una mica inhabitual, ho usaven, per exemple, Char B francs, els T-28 i T-35 sovitics, i la primera versi del Churchill britnic. La idea que impulsava a installar dos canons era la de dotar als carros de capacitat antipersonal (per a la qual es necessita munici amb gran quantitat d'explosiu i on la velocitat s irrellevant) i anticarro (que depn ms de l'energia cintica del projectil). El patr usat en el M3 diferia lleugerament d'aquesta tnica: el can principal podia disparar un projectil perforant a un velocitat prou alta com per a travessar el blindatge i tamb era capa d'usar munici d'alt explosiu prou gran com per a ser efectiva. El muntatge en la barcassa va fer que fos possible comenar a fabricar-lo ms rpidament que si s'hagus muntat la torre idnia. Els seus creadors eren plenament conscients que el disseny tenia greus deficincies, per la necessitat de tancs era peremptria. 

Alguns estaven dotats d'estabilitzador d'elevaci; es distingien dels altres per la presncia d'un contraps cilndric sota el can de 37 mm i un contraps al final del can de M2 de 75 mm. Els quals duien el model M3 no necessitaven contraps. 

 

Quan als britnics se'ls va denegar el perms perqu els seus propis dissenys fossin produts en fbriques nord-americanes, van realitzar demanats de M3. No els agradava la seva alta silueta, i van fer que se'ls installs la seva prpia torre (ms baixa) amb un equip de rdio en la seva part posterior, el que va permetre a ms reduir la dotaci en un tripulant. Aquests carros van rebre dels britnics el nom de "General Grant", mentre que als originals els van cridar "General Lee" o, simplement, Grant i Lee. Aquestes denominacions van ser usades solament pels britnics i les forces de la Commonwealth, en l'exrcit dels EEUU se'ls designava noms com M3 Mediums -(tanc) mitj M3-. Encara que es tractava d'una soluci de circumstncies, el M3 va tenir un gran xit i va aportar a les forces britniques en el nord d'frica una potncia de foc que necessitaven amb enorme urgncia. 

El xasss i la rodadura del M3 van ser adaptats pels canadencs per a desenvolupar el tanc Ram, un carro de torre convencional que es va usar com vehicle d'entrenament. El casc es va usar tamb com base per a produir peces d'artilleria autopropulsada i vehicles de recuperaci.

 Histria operativa . 

 

El tanc mig M3 va entrar en acci per primera vegada en 1942, durant la campanya del nord d'frica. Els Lee i Grant britnics van combatre per primera vegada contra les tropes de Rommel en la desastrosa batalla de Gazala el 27 de maig d'aquest any, i van seguir en servei en aquest teatre fins al final. El 2/13 de la 1 Divisi Blindada nord-americana tamb els va emprar en el nord d'frica. En aquesta campanya el M3 va ser ben considerat per la seva fiabilitat mecnica, blindatge i poder de foc. Superava en la fiabilitat i poder de foc als tancs britnics i podia combatre en igualtat d'oportunitats als carros i canons antitanque remolcats alemanys. Per contra, la seva alta silueta i el seu can muntat en el xasss suposaven un notable desavantatge tctica, ja que havia de mostrar el casc per a disparar el can principal i el seu perfil ho feia enormement visible. L'armadura reblada tamb va suposar un problema, ja que les rebladures podien trencar-se i saltar cap a l'interior del carro al rebre un impacte, rebotant en l'interior com si ans metralla. En els models posteriors es van substituir les rebladures per soldadura. Tan prompte com va estar disponible, el M4 va reemplaar al M3, i cap d'aquests va ser usat en el teatre europeu desprs de maig de 1943. 

En el Pacfic un nombre molt redut de M3 va prestar servei en l'exrcit dels EUA en el Atoln de Makin en 1943. Cap va ser subministrat als marines. Austrlia va rebre diversos centenars, per cap va entrar en combat. Els britnics els van usar a Xina, Birmnia i l'ndia, manejats per dotacions ndies habitualment. Donat l'escs nombre de blindats japonesos i el notori grau d'obsolescncia dels mateixos, les deficincies del M3 no eren tan rellevants, sent de fet molt superiors als seus equivalents nipones, encara que el seu paper fonamental va ser el donar suport a la infanteria. Van jugar un paper importantsimo durant la batalla de Imphal i a pesar del seu baix rendiment camp a travs, van fer un gran servei en els empinats pujols que envoltaven Imphal. 

En compliment dels acords de prstec i arrendament, ms de 1.300 M3A3 i M3A5 disel -tots del tipus Lee, encara que de vegades se'ls denomini (incorrectament) "Grant"- van ser subministrats a la URSS entre 1942 i 1943. Per la seva tendncia a cremar a l'impacte els russos li van donar l'lies de "un tat per a set germans". A patir de mitjan de 1943 molt pocs van entrar en combat. Alguns van ser usats en el front de l'rtic en l'ofensiva sovitica cap a Kirkenes a l'octubre de 1944. En aquest front els alemanys tot just tenien un grapat de carros francesos capturats obsolets Hotchkiss H35, pel que les seves prestacions en el combat carro contra carro del M3 (males en comparaci dels ltims models alemanys) van ser un detall menor a tenir en consideraci. 

En conjunt pot dir-se que el M3 les hi va arreglar b en el camp de batalla de 1942. El seu blindatge i armament eren iguals o superiors a la major part d'enemics als quals s'havia d'enfrontar. Pocs tancs alemanys -i en escs nombre- estaven equipats amb canons de llarg abast i alta velocitat. No obstant aix el rpid desenvolupament dels carros de combat durant la Segona Guerra Mundial i l'entrada en servei en grans quantitats del M4 Sherman ho van deixar obsolet per a mitjans de 1943 i va anar rpidament retirat del servei del teatre europeu.

 Variants . 
 

Denominacions britniques entre parntesis 
 Nord-americans . 
M3 (Lee I/Grant I). ;
Casc reblat. Produts 4.724. ;
M3A1 (Lee II). ;
Part superior del xasss de fosa. Produts 300 ;
M3A2 (Lee III). ;
Casc soldat. Produdes noms 12 unitats ;
M3A3 (Lee IV/Lee V). ;
Casc soldat, Motors bessons disel GM 6-71. Portelles laterals soldades o eliminades. Produts 322 ;
M3A4 (Lee VI). ;
Casc redut reblat, 5 motors multibanc Chrysler. Portelles laterals eliminades. Produts 109. ;
M3A5 (Grant II) . ;
Casc reblat. Motors bessons disel GM 6-71 disel. A pesar de dur la torre original del Lee i no la del Grant, els britnics li cridaven Grant II. Produts 591 ;
Vehicle de recuperaci de carros M31 (Grant ARV I). ;
Basat en el xasss del M3, amb falsa torreta i fals can de 75 mm. Duia una grua de 27.215 kg. ;
Vehicle de recuperaci de carros M31B1. ;
Basat en el xasss del M3A3 ;
Vehicle de recuperaci de carros M31B2. ;
Basat en el xasss del M3A5 ;
Tractor M33. ;
M31 TRV convertit (amb torre i sense grua) per a realitzar el paper de tractor d'artilleria. 109 vehicles van ser transformats entre 1943 i 1944 *. Transport de obs motoritzat M7 (Priest) ;
 Obs M1/M2 de 105 mm. installat en una superestructura oberta. ;
Vehicle d'observaci artillera. Versi sense can de l'anterior. ;
Transport de obs motoritzat M12 de 155 mm. ;
T-6. Obs de 155 mm sobre xasss de M3. ;
 Britniques . 


Conservat en el Imperial War Museum a Londres]] 
Grant ARV ;
 Grant I i Grant II sense can amb equip de recuperaci de vehicles. ;
Grant Command ;
 Grant amb equip de rdio i sense can o amb un can fals. ;
Grant Scorpion III ;
Grant sense can al que se li ha equipat amb el mayal netejamines Scorpion III. Es van fer uns pocs a principis de 1943 per a usar-los en el nord d'frica. ;
Grant Scorpion IV ;
Grant Scorpion III amb motor addicional per a incrementar la potncia del mayal Scorpion. ;
Grant CDL ;
"Projector de defensa del canal" (Canal Defence Light en angls); es va reemplaar la torre de 37 mm. per una nova torreta que albergava un potent focus i una metralladora. Es van fabricar 355 i va ser usat tamb pels nord-americans que ho van designar Shop Tractor T10. ;
 
 Australianes . 
M3 BARV ;
 Un nic M3A5 Grant va ser transformat en vehicle blindat de recuperaci costanera (Beach Armoured Recovery Vehicle en angls). *Can autopropulsat Yeramba. ;
Obs de 25 lliures australi. Es van construir 13 vehicles en 1949 sobre xasss de M3A5 en una conversi molt semblant a la del Sexton canadenca. ;

 Usuaris . 
 Austrlia ;
 Brasil ;
 Canad ;
 Nova Zelanda ;
 Uni Sovitica ;
 Regne Unit ;
 Estats Units;

 Bibliografia.
 Peter Chamberlain: British and American Tanks of World War Two, Weidenfeld Military, 2000, ISBN 0-304-35529-1;

 Enllaos externs .

 Lee in 'AFRIKA' ;
 AFV Database (Pictures) ;
 World War II Vehicles ;
 Manual for 75mm Gun as Installed in M3 Medium Tank ;
 OnWar M3, M3A1, M3A3, M3A4 ;
 M3 in the USSR ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353969" title="Olargues" nonfiltered="3542" processed="3527" dbindex="138562">

Olargues s un municipi francs, situat al departament de l'Erau i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353970" title="Sant Guilhm dau Desrt" nonfiltered="3543" processed="3528" dbindex="138563">

Sant Guilhm dau Desrt (Sant Guilhm dau Desrt en occit, Saint-Guilhem-le-Dsert en francs) s un municipi francs, situat al departament de l'Erau i a la regi de Llenguadoc-Rossell. Aquest poble t el reconeixement de ser un dels pobles ms bonics de Frana.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353971" title="Julio lvarez Mosquera" nonfiltered="3544" processed="3529" dbindex="138564">


Julio lvarez Mosquera (nascut l'1 de maig de 1981 a Caracas) s un futbolista que juga de centrecampista a la UD Almera.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353980" title="Xon-Manuel Casado" nonfiltered="3545" processed="3530" dbindex="138565">
Xon-Manuel Casado Martnez (Barcelona, 1949-2002) fou un poeta gallec.

Fill de l escriptor i poeta Manuel Casado Nieto. Va estudiar dret a la Universitat Central de Barcelona. Va publicar dues novelles, O inverno do lobo (1986, Premi Blanco-Amor) i Os brasileiros]] (1985), i el llibre de converses Xos Luis Mndez Ferrn (1989) en collaboraci amb Xos M. Salgado. Com a poeta, es va donar a conixer amb Rexistro de Menores espantos (1973), Os preludios (1980), Libro de Caldelas (1982, Premi Nacional da Crtica) i Antigo futuro (1986). En Crnica persoal (2006), ttol indit, es recullen els poemaris editats per l autor, els que restaven indits i una srie de composicions disperses per diferents publicacions.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353981" title="Cant d'Olargues" nonfiltered="3546" processed="3531" dbindex="138566">

El Cant d'Olargues s un cant francs del departament de l'Erau, a la regi del Llenguadoc-Rossell. Forma part del districte de Bziers, compta amb 13 municipis i el cap cantonal s Olargues. 

Municipis.
 Berlou;
Cambon-et-Salvergues;
Colombires-sur-Orb;
Ferrires-Poussarou;
Mons-la-Trivalle;
Olargues;
Prmian;
Roquebrun;
Saint-tienne-d'Albagnan;
Saint-Julien-d'Olargues;
Saint-Martin-de-l'Aron;
Saint-Vincent-d'Olargues;
Vieussan;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353984" title="Cant de Villefort" nonfiltered="3547" processed="3532" dbindex="138567">
El Cant de Villefort s un cant francs del departament de la Losera, a la regi de Llenguadoc-Rossell. Est circumscrit al districte de Mende, compta amb 7 municipis i el cap cantonal s Villefort.

Muncipis.

Altier;
La Bastide-Puylaurent;
Pied-de-Borne;
Pourcharesses;
Prvenchres;
Saint-Andr-Capcze;
Villefort;

Vegeu tamb.
Cantons de la Losera;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353985" title="Futbol total" nonfiltered="3548" processed="3533" dbindex="138568">
El futbol total s un estil de joc que implica una dedicaci absoluta de tots els jugadors d'un equip en totes les funcions estratgiques del joc per tal d'assolir un futbol verstil, dinmic i molt viu.

 Origens .

El futbol total sorgeix a Holanda en la dcada dels 70's amb la seua mxima expressi en la Selecci Holandesa de 1974 de la dcada que fou coneguda amb el mtic nom de Taronja mecnica. No obstant aix, aquest estil venia de lluny i portava cultivant-se a les escoles de futbol i a la mateixa lliga holandesa des de feia anys. Una bona mostra d'aix sn les 4 Copes d'Europa consecutives que es van guanyar per part d'equips holandesos.

 Filosofia .

El futbol total es una filosofia de joc que intenta esdevenir la millor manera d'entendre el futbol en totes les seues habilitats. Intenta desenvolupar a la vegada un joc atractiu pel pblic, capa de fer aixecar els espectadors dels seients i emocionar-los, alhora que tamb s guanyador. 

s mol important per al futbol total la clara vocaci de tots els jugadors d'un equip en ocupar totes les funcions del joc que siguin necessries. Defensors atacant i atacants defenent. La lluita i l'esfor constant de tots per tal d'arribar a controlar el joc i els marcadors del partit.

 El joc .

De les caracterstiques bciques del futbol total s la vocaci per a controlar sempre el domini de la pilota i assolir possecions molt elevades. Indica la intenci d'un equip de dirigir el partit i els ritmes, que sempre seran elevats i molt rpids mitjanant molta velocitat. Tamb es destaca la vocaci clara per l'atac i la creaci enorme d'ocasions de gol, alhora que es fuig del futbol especulatiu (Calcio) i dels marcadors ajustats o amb pocs gols. 

 Actualitat.

En l'actualitat el terme de futbol total continua viu tan en els aficionats com en els especialistes del futbol. Amb el temps, el terme de futbol total s'ha anat reutilitzant per aquells equips que han tingut una gran facilitat per desenvolupar un joc visualment molt atractiu i que a la vegada pogus aportar grans xits.

Tan en els any 80's, com en els 90's, com ara en els segle XXI, hi ha hagut diferents equips que han enlluernat l'afici i han rebut el terme de futbol total. Un bon exemple sn el Dream Team del Bara, la quinta del buitre del Reial Madrid]], el Manchester United, l'AC Milan, el Liverpool, Bayern de Munich... 

 Enllaos externs .

http://futbolint.blogspot.es/1191613320/;

http://www.fcbarcelona.cat/web/catala/noticies/futbol/temporada07-08/01/n080122103031.html;

http://www.anuaris.cat/continguts/article.php?id=2534;

http://www.lamalla.cat/esports/noticies/article?id=97766;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353987" title="Foces (llinatge)" nonfiltered="3549" processed="3534" dbindex="138569">
El llinatge dels Foces prengu el cognom de la senyoria de Foces. Una branca pass al regne de Valncia i posteriorment el seu cognom fou tradut al castell, passant de Foces a Hoces. Els Hoces esdevingueren comtes d'Hornachuelos i desprs ducs d'Hornachuelos.

Les seves armes herldiques eren en camp d'or, tres fal d'atzur en triangle; una variant d'alguna branca figura en camp d'or, cinc fla de plata amb pom d'or; una altra variant, en camp de gules, tres fal d'or en angle.

Llista de senyors de Foces.
 Ortunyo Ortiz de Foces;
 ....
 Remn de Foces;
 ....
 Artal I de Foces;
 Ato I de Foces (?-1244);
 Eximen I de Foces (1244-?);
 Ato II de Foces (?-1302);

Llista de Foces del Regne de Valncia.
 ....
 Ximeno de Foces;
 ....
 Palah de Foces;
 ....
 Artal de Foces;
 ....
 Ramir de Foces;
 ....

Llista de comtes d'Honrachuelos.
 Alonso de Hoces, primer en traduir el cognom de Foces a Hoces;
 Pedro de Hoces (1er comte d'Hornachuelos);
 Lope de Hoces (2on comte d'Hornachuelos);
 Alonso-Anton de Hoces (3er comte d'Hornachuelos);
 ....

Referncies.


 Bibliografia .
  Ibieca y los Foces (I);
  Aragoneses en Mallorca bajomedieval;
  Armas heraldicas de Foces;
  GEA; Linaje de Foces;
  Los Foces: Ricos-Hombres de Aragn;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353988" title="Agallas" nonfiltered="3550" processed="3535" dbindex="138570">

Agallas s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord amb Zamarra, a l'Est amb Serradilla del Llano, al Sud amb Pinofranqueado i Robledillo de Gata i a l'Oest amb Martiago.

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353991" title="Senyoria de Foces" nonfiltered="3551" processed="3536" dbindex="138571">
La senyoria de Foces fou una jurisdicci feudal aragonesa centrada en l'actual municipi d'Ibieca.

Vegeu tamb.
 Llinatge Foces;
 Llista de senyors de Foces;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353992" title="Natalio Lorenzo Poquet" nonfiltered="3552" processed="3537" dbindex="138572">


Natalio Lorenzo Poquet, Natalio (nascut el 18 de setembre de 1984 a Valncia), s un futbolista que juga de davanter a la UD Almera.

Enllaos externs.
Dades a Futbolme.com ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353994" title="Martiago" nonfiltered="3553" processed="3538" dbindex="138573">

Martiago s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord amb Pastores, al Nordest amb Zamarra, a l'Est amb Agallas, al Sud amb Robledillo de Gata i a l'Oest amb El Sahugo i Herguijuela de Ciudad Rodrigo.  

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353997" title="Nothobranchius" nonfiltered="3554" processed="3539" dbindex="138574">



 Nothobranchius   s un gnere de peixos de la famlia  Aplocheilidae i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Espcies.

 Nothobranchius albimarginatus  ;
 Nothobranchius annectens  ;
 Nothobranchius bojiensis  ;
 Nothobranchius brieni  ;
 Nothobranchius eggersi  ;
 Nothobranchius elongatus  ;
 Nothobranchius fasciatus  ;
 Nothobranchius flammicomantis  ;
 Nothobranchius foerschi  ;
 Nothobranchius furzeri  ;
 Nothobranchius fuscotaeniatus  ;
 Nothobranchius geminus  ;
 Nothobranchius guentheri  ;
 Nothobranchius interruptus  ;
 Nothobranchius janpapi  ;
 Nothobranchius jubbi  ;
 Nothobranchius kafuensis  ;
 Nothobranchius kilomberoensis  ;
 Nothobranchius kirki  ;
 Nothobranchius kiyawensis  ;
 Nothobranchius korthausae  ;
 Nothobranchius kuhntae  ;
 Nothobranchius lourensi  ;
 Nothobranchius luekei  ;
 Nothobranchius malaissei  ;
 Nothobranchius melanospilus  ;
 Nothobranchius microlepis  ;
 Nothobranchius neumanni  ;
 Nothobranchius nubaensis  ;
 Nothobranchius ocellatus  ;
 Nothobranchius orthonotus  ;
 Nothobranchius palmqvisti ;
 Nothobranchius patrizii  ;
 Nothobranchius polli  ;
 Nothobranchius rachovii  ;
 Nothobranchius robustus  ;
 Nothobranchius rubripinnis  ;
 Nothobranchius rubroreticulatus  ;
 Nothobranchius steinforti  ;
 Nothobranchius symoensi  ;
 Nothobranchius taeniopygus  ;
 Nothobranchius ugandensis  ;
 Nothobranchius virgatus  ;
 Nothobranchius vosseleri  ;
 Nothobranchius willerti ;

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Peters W. (C. H.) 1868. ber eine neue Untergattung der Flederthiere, so wie ber neue Gattungen und Arten von Fischen. Monatsb. Akad. Wiss. Berln, 1868. 145-148.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;
 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;
 ZipCodeZoo.com ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353998" title="El Sahugo" nonfiltered="3555" processed="3540" dbindex="138575">

El Sahugo s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Limita al Nord amb El Bodn i Herguijuela de Ciudad Rodrigo, a l'Est amb Martiago i Cespedosa de Agadones (municipi d'Herguijuela de Ciudad Rodrigo), al Sud amb Robledillo de Gata i Descargamara i a l'Oest amb Robleda.

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="353999" title="Adri (nom)" nonfiltered="3556" processed="3541" dbindex="138576">
Adri s un nom propi mascul que prov del llat Hadrianus, gentilici de Hadria, antic port al mar Adritic, al que tamb va donar nom, que actualment es troba a uns 20 km de la costa a causa dels dipsits fluvials. Va dur el nom d'Adri un emperador rom (Publi Eli Adri) i diversos papes. En femen s Adriana. 
 Santoral . 
 1 de mar: Sant Adri, mrtir francs del segle III. ;

 En altres llenges .
 Alemany: Adrian;
 Francs: Adrien;
 Angls: Adrian;
 Espanyol: Adrin / Adriano;
 Llat: Hadrianus;
 Portugus: Adrio / Adriano;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354003" title="Herguijuela de Ciudad Rodrigo" nonfiltered="3557" processed="3542" dbindex="138577">

Herguijuela de Ciudad Rodrigo s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord amb La Encina, a l'Est amb Martiago, al Sud i Oest amb El Sahugo i al Nordoest amb El Bodn. 

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354006" title="Agust" nonfiltered="3558" processed="3543" dbindex="138578">
Agust s un nom propi mascul que prov del llat Augustinus, que deriva dAugustus, per tant, significaria "relatiu a August" o "pertanyent a August"; i tamb se li pot donar el mateix significat que August: "consagrat pels augurs".

El nom va ser popularitzat per Sant Agust d'Hipona. En femen s Agustina.

 Santoral .
28 d'agost: Sant Agust d'Hipona.

En altres llenges.
 Alemany: Augustinus;
 Francs: Augustin;
 Angls: Augustine;
 Espanyol: Agustn;
 Llat: Augustinus;
 Portugus: Agostinho;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354008" title="Pachypanchax" nonfiltered="3559" processed="3544" dbindex="138579">

  Pachypanchax  s un gnere de peixos de la famlia  Aplocheilidae i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Espcies.

Pachypanchax arnoulti  ;
Pachypanchax omalonotus ;
Pachypanchax patriciae  ;
Pachypanchax playfairii ;
Pachypanchax sakaramyi ;
Pachypanchax sparksorum   ;
Pachypanchax varatraza ;

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Myers G. S. 1933. Pachypanchax, a new genus of cyprinodont fishes from the Seychelles Islands and Madagascar. Am. Mus. Novit. Nm. 592. 1 p.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;
 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;
 ZipCodeZoo.com ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354010" title="Casillas de Flores" nonfiltered="3560" processed="3545" dbindex="138580">

Casillas de Flores s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord amb Puebla de Azaba, a l'Est amb Fuenteguinaldo, al Sud amb El Payo i Navasfras, a l'Oest amb Sabugal i al Noroest amb La Alberguera de Argan.

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354011" title="Llista de senyors de Foces" nonfiltered="3561" processed="3546" dbindex="138581">
Llista de senyors de la Senyoria de Foces:

 Ortunyo Ortiz de Foces;
 ....
 Remn de Foces;
 ....
 Artal I de Foces;
 Ato I de Foces (?-1244);
 Eximen I de Foces (1244-?);
 Ato II de Foces (?-1302);
 Passa a l'Orde de l'Hospital;

Ato II de Foces va morir abans que el seu pare Eximen I de Foces. Aquest deix la senyoria de Foces a l'Orde de l'Hospital.

Vegeu tamb.
 Llinatge Foces;
 Senyoria de Foces ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354012" title="Afdal" nonfiltered="3562" processed="3547" dbindex="138582">


Onomstica:
Al-Afdal ben Salah al-Din, emir aibida de Damasc;
Al-Afdal ben Badr al-Djamali, visir del califa fatimita;
Afdal Khan, emir d'Afganistan;
Afdal Khan Sukrallah al-Shirazi, primer ministre de l'emperador mogul Shah Djahan;
Al-Afdal Kutayfat, visir del califa fatimita;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354013" title="Al-Afdal" nonfiltered="3563" processed="3548" dbindex="138583">


Al-Afdal ben Salah al-Din, emir aibida de Damasc;
Al-Afdal ben Badr al-Djamali, visir del califa fatimita;
Al-Afdal Kutayfat, visir del califa fatimita;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354015" title="Koikili Lertxundi" nonfiltered="3564" processed="3549" dbindex="138584">

Koikili Lertxundi Del Campo, conegut com Koikili (nascut el 23 de desembre de 1980 a Otxandio, Biscaia) s un futbolista basc que juga a l'Athletic Bilbao.

Enllaos externs.
Fitxa de l'Athletic Bilbao ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354016" title="Pseudepiplatys" nonfiltered="3565" processed="3550" dbindex="138585">

  Pseudepiplatys  s un gnere de peixos de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Espcies.

Pseudepiplatys annulatus ;

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;
 ZipCodeZoo.com ;
 Animal Diversity Web ;
 Discover Life ;
 Flickr ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354017" title="La Alberguera de Argan" nonfiltered="3566" processed="3551" dbindex="138586">

La Alberguera de Argan s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord amb La Alamedilla, al Nordest amb Puebla de Azaba, al Sudest amb Casillas de Flores i al Sud i Oest amb les freguesias de Forcalhos i Aldeia da Ponte (Sabugal).

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354019" title="Senyor" nonfiltered="3567" processed="3552" dbindex="138587">

Senyor (en llat: dominus) s qui t domini sobre alguna cosa o alg. En aquest sentit s'apliqen les expresions "senyor dels exrcits", "senyor del regne" o "senyor de la casa". 

edat mitjana.
A l'edat mitjana era el ttol del qui tenia un feu, el "senyor feudal", i de manera significativa, el terme feu era sinnim de senyoria, el territori d'un senyor. 

Expresi de respecte.
El ttol de "senyor" o "senyora" davant del cognom s'empra generalment per expresar la condici de casat. 

Expresi religiosa.
En les religions judeocristianes se sol aplicar a Du, emprant en aquest cas les majscules "El Senyor". En el cristianisme tamb s'empra el ttol per referir-se a Crist, tradici que ja es troba refelxada en les espstoles de Pau de Tars entre els anys 51 i 67.

Lnia d'honor dels ttols nobiliaris.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354022" title="Charlotte's Web (pellcula del 1973)" nonfiltered="3568" processed="3553" dbindex="138588">
Charlotte's Web s una pellcula d'animaci de l'any 1973 basada en el llibre del mateix nom escrit per E. B. White i produda per Hanna-Barbera. El 2003 se'n va fer una continuaci titulada Charlotte's Web 2: Wilbur's Great Adventure.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354023" title="Muntura equatorial" nonfiltered="3569" processed="3554" dbindex="138589">


Una muntura equatorial s una muntura que t un eix rotacional parallel a l'eix de rotaci de la Terra. Aquest tipus de muntura s usada en telescopis, antenes parabliques, i cameres. L'avantatge d'una muntura equatorial s deguda a la seva habilitat per suportar instruments subjectats de manera que poden seguir el moviment dirn movent un eix a velocitat constant. Quan suporta una antena parablica, una muntura equatorial permet a l'antena apuntar a molts de satllits geostacionaris girant sobre un eix. 

Muntures de telescopi.
A les muntures equatorials de telescopis, l'eix equatorial (l' ascensi recta) du acoblat un segon eix de moviment perpendicular (conegut com a declinaci). Les muntures equatorials sovint estan equipades amb un motor per poder seguir de forma automtica els objectes a traves del cel. Tamb estan equipats amb cercles graduats per permetre la localitzaci dels objectes segons les seves coordenades celestes. Les muntures equatorials sn diferents, des del punt de vista mecnic, ms simples que les muntures  altazimuts, que necessita un moviment de velocitat variable en els dos eixos per seguir un objecte fixe del firmament. Tamb, en el cas de l'astrofotografia, la imatge no gira en el pla focal, com en el cas de les muntures altazimuts quan sn guiades per seguir el moviment de l'objectiu, a no ser que s'installi un prisma rotatori o un altre instrument que redreci el camp.


Les muntures equatorials de telescopi es poden trobar en diferents dissenys. En els vint anys els aparells motoritzats han millorat amb la localitzaci d'objectius computeritzada. Els cercles graduats digitals tenen un petit ordinador amb una base de dades d'objectes astronmics. L'ordinador controla la posici del telescopi respecte al cel. L'operador ha de programar el telescopi. Llavors els sistemes fan anar uns servomotors i l'operador no ha de tocar l'instrument que canvia la seva posici respecta al cel, seguint els objectes que han estat programats. Els ordinadors en aquests sistemes es controlen amb un petit teclat o mitjanant un ordinador que serveix tant per controlar el telescopi com per capturar imatges amb una cmera electrnica. L'electrnica dels telescopis moderns sovint inclouen un comandament per autoguiatge. Un instrument especial segueix el rastre d'un estel i fa ajustaments en la posici del telescopi mentre fotografia el cel. Per funcionar l'autoguiatge ha de ser capa de comandar el telescopi per medi del sistema de control. Aquest comandament pot compensar errors lleugers en la programaci del rastreig, com poden ser els errors peridics deguts el moviment cap avant i cap arrere que sembla tenir el moviment del telescopi.

En els nous observatoris les muntures equatorials han estat desplaades durant dcades en els aparells professionals de gran escala. Els instruments nous grans sn ms estables quan es munten en un altazimut. El rastreig i la derrota a travs del camp computeritzats no sn difcils d'aconseguir pels professionals. Mentre entre els afeccionats les muntures equatorials encara sn populars, particularment en astrofotografia.

En el cas de los muntures ms elaborades, els dos eixos sn motoritzats. Un ordinador, amb un receptor GPS, comanda els motors per una posada en estaci rpida, i permet apuntar als objectes astronmics de forma automtica: se suficient entrar les coordenades celestes de l'objecte, o seleccionar-lo d'una llista.

Muntura anglesa.

La muntura anglesa s com un gran signe ms (+). L'eix de l' ascensi recta sostingut pels dos caps, l'eix de la declinaci hi est subjectat aproximadament al punt mig.

El telescopi esta posat al final de l'eix de declinaci, i a l'altre cap hi ha un contraps adequat.

Muntura alemanya.
En la muntura alemanya  l'estructura es en forma de T, en la que la barra ms baixa es l'eix de l' ascensi recta, i la barra ms alta s l'eix de declinaci. s el model ms freqent per a telescopis d'afeccionat, en aquesta muntura l'eix equatorial s un cilindre slid en un dels extrems del qual s'acobla el telescopi, i en l'altre un contraps.

Aquesta muntura es el tipus ms com de muntura de telescopi, i molts de telescopis Schmidt-Cassegrain d'afeccionats amb refractors des de 60 mm (2,4") a 350 mm (14") incorporen aquesta muntura.

Forquilla.

La majoria de telescopis de reflexi catadiptrics fabricats en massa (de 200 mm o de dimetre ms gran) tenen tendncia a ser d'aquest tipus. Aquesta muntura sembla ser un altazimut, per la forquilla s'ha d'alinear parallela a l'eix de la Terra. 


Molts de telescopis professionals sn forquilles equatorials, i estan en el rang de 0,5   2,0 metres de dimetre.

 Referncies .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354024" title="Charlotte's Web (pellcula del 2006)" nonfiltered="3570" processed="3555" dbindex="138590">

Charlotte's Web s una pellcula, basada en el popular llibre del mateix nom escrit per E. B. White. Va ser dirigida per Gary Winick i produda per Paramount Pictures. El gui fou escrit por Susannah Grant i Karey Kirkpatrick, basat en el llibre de White. s la segona adaptaci d'aquest llibre, la primera va ser gravada al 1973 i produda per Hanna-Barbera. 

 Repartiment .
 Humans .
Dakota Fanning (Fern Arable);
Kevin Anderson (John Arable);
Beau Bridges (Dr. Dorian);
Louis Corbett (Avery Arable);
Essie Davis (Sra. Arable);
Siobhan Fallon Hogan (Sra. Zuckerman);
Gary Basaraba (Homer Zuckerman);
Nate Mooney (Lurvy Zuckerman);

 Animals .
Dominic Scott Kay (Wilbur the Pig);
Julia Roberts (Charlotte A. Cavatica the spider);
Steve Buscemi (Templeton the Rat);
John Cleese (Samuel the Sheep);
Oprah (Gussie the Goose);
Cedric the Entertainer (Golly the Goose);
Kathy Bates (Bitsy the Cow);
Reba McEntire (Betsy the Cow);
Robert Redford Jr. (Ike the horse);
Thomas Haden Church (Brooks the Crow);
Andr Benjamin (Elwyn the crow);
Abraham Benrubi (Uncle the Pig);

 Enllaos externs .
Lloc web oficial;
;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354025" title="Scriptaphyosemion" nonfiltered="3571" processed="3556" dbindex="138591">

  Scriptaphyosemion  s un gnere de peixos de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Espcies.

Scriptaphyosemion banforense   ;
Scriptaphyosemion bertholdi   ;
Scriptaphyosemion brueningi   ;
Scriptaphyosemion cauveti  ;
Scriptaphyosemion chaytori   ;
Scriptaphyosemion etzeli   ;
Scriptaphyosemion fredrodi   ;
Scriptaphyosemion geryi   ;
Scriptaphyosemion guignardi  ;
Scriptaphyosemion liberiense   ;
Scriptaphyosemion roloffi   ;
Scriptaphyosemion schmitti  ;

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Radda A. C. & Przl E. 1987. Colour atlas of cyprinodonts of the rain forests of tropical Africa. Vienna, O. Hofmann. African Rain Forest Cyprinodonts . 1-160.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;
 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;
 ZipCodeZoo.com ;
 FishBase ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354027" title="Associaci Espanyola de Pediatria d'Atenci Primria" nonfiltered="3572" processed="3557" dbindex="138592">

AEPap sn les sigles que corresponen a l'Associaci Espanyola de Pediatria d'Atenci Primria. L'Associaci Espanyola de Pediatria d'Atenci Primria (AEPap) es constitueix com una Federaci d'Associacions de Pediatres que treballa en Atenci Primria, de carcter cientfic i professional, sense finals lucratius i que es regeix per l'establert en la Llei Orgnica 1/2002 de 22 de mar, reguladora del dret d'associaci i altres normes complementries.

L'Associaci Espanyola de Pediatria d'Atenci Primria s'organitza com a Federaci d'Associacions integrada per les diferents Associacions i Societats Federades i podr federar-se al seu torn amb altres Associacions o Federacions d'objectius i funcions anlogues. En l'actualitat, la AEPap s una Secci de l'Associaci Espanyola de Pediatria (AEP).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354029" title="Al-Afdal ibn Salah al-Din" nonfiltered="3573" processed="3558" dbindex="138593">
Al-Malik Al-Adal Abu l-Hasan Ali Nur al-Din (1169/1170 - Sumaysat  1225)  conegut com Al-Afdal o Al-Afdal ben Salah al-Din, fou un emir aibida de Damasc, fill del gran Salad. 

El 1187, al-Afdal va dirigir les forces aibides, uns set mil homes, contra Gerard de Ridefort, el gran mestre dels templaris, a la batalla de Cresson (1 de maig de 1187) en qu els croats foren derrotats. 

A la mort del seu pare el 1993 li va correspondre el feu de Damasc. El 1196, al-Aziz d'Egipte el va atacar a Damasc amb el suport de Al-Zahir d'Alep. Al-Adil de la Djazira va fer de mediador i va donar suport inicialment a Al-Afdal per finalment es va decantar per Al-Aziz. Al-Afdal va perdre el govern de Damasc (que tenia nominalment subordinat a Al-Aziz) davant les forces dels seus germans i oncle, el 1196, i Al-Adil va agafar personalment el govern de Sria amb Damasc per Al-Aziz va tenir la direcci familiar.  

Al-Aziz va morir el 1198 i les seves forces a Egipte es van dividir entre les que afavorien com a cap de famlia a Al-Afdal i les que afavorien a Al-Adil. De moment fou proclamat Afdal, i aquest va assetjar al seu oncle Adil a Damasc, per l'arribada de les forces d'Al-Adil des de Mesopotmia, dirigides pel seu fill Al-Kamil, el va permetre fer aixecar el setge i llavors va empaitar a Al-Afdal que va fugir cap a Egipte, el va derrotar i es va apoderar del govern d'Egipte, on fou proclamat sold el 1200. Al-Afdal va anar exiliat a Salkhad, al Hauran.

Al-Afdal va morir a Sumaysat el 1225, quan era vassall seljcida.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354030" title="Jard angls" nonfiltered="3574" processed="3559" dbindex="138594">



El jard angls, o millor jard a l'anglesa, amb les seves formes irregulars s sovint oposat al jard francs, del que en pren el contra-punt estticament i simblicament.

El punt de vista del pintor.

Apareguts des del comenament del segle XVI, els jardins a l'anglesa s'organitzen segons camins sinuosos treballant sobre punts de vista de carcter pintoresc: aquests punts de vista sn llocs on a un pintor li agradaria posar el seu cavallet.

s doncs natural que els seus dissenyadors siguin sovint pintors. Lluny del sistema geomtric dels jardins clssics, concebuts per arquitectes, posen en valor a travs dels punts de vista un element natural destacable: arbre rar amb el fullatge virolat, tronc torturat, gespa, rierol, estany, praderia o fins i tot esllavissada i precipici. El pintor William Kent (1685-1748) crea els primers jardins paisatges.

La composici des del punt de vista respon a les regles del quadre. Es recerquen l'equilibri dels volums, la varietat i l'acord dels colors i de les matries vegetals.

A la perspectiva ptica, explotada en el model clssic, se substitueix la perspectiva atmosfrica, inspirada de la pintura anglesa, en la qual els efectes de profunditat sn creats per la calitja que ofega les llunyanies o b per la variaci dels fullatges dels diferents bosquets del jard.

L'organitzaci del jard a l'anglesa en una successi de punts de vista empeny els dissenyadors a explotar ms aviat que a corregir els accidents de l'indret. Els relleus es fan aix miradors, els esfondraments de les grutes. El jard s la joia de la casa (o del quiosc).

Histria del jard a l'anglesa.

Fins al segle XVIII, la influncia francesa es va estendre a Anglaterra en l'arquitectura i a l'art dels jardins. Les composicions a la francesa, nascudes del jard itali, sn extremadament estructurades, impliquen parterres geomtrics, jocs de simetria i de perspectiva. L'objectiu era aleshores de domesticar la natura.

El mestre jardiner Georges London va portar aquest estil a l'extrem del clssic holands amb boixos estrictament tallats, formes verdes immbils .

La voga d'aquest tipus de jard va acabar a Anglaterra sota la influncia d'una esttica privilegiant el redescobriment de la natura sota el seu aspecte salvatge i potic. No sent l'objectiu controlar la natura sin de gaudir-ne.

Des de mitjans del segle XVIII, en una Anglaterra en plena preindustrialitzaci, el jard irregular s una reacci a la rigidesa de les fbriques.

Aquesta concepci s'escampava per Europa. A Versalles, es crea un jard a l'anglesa al Petit Trianon per la reina Marie-Antoinette. Amb pujols artificials, comprn un petit llac, una gruta i un mirador. Una xarxa de camins de passeigs ofereix una multitud des de punts de vista acuradament calculats sobre tots els elements destacables del paisatge.

Caracterstiques del jard a l'anglesa.

 La seva concepci s irregular: camins tortuosos, vegetaci en aparena no domesticada donant una impressi natural. Els accidents del terreny (sots, pendents) sn conservats i explotats.

 Presncia d'arbusts, de maleses i d'elements arquitecturals participant en la seva decoraci: Folie (fbrica de jard), roques, esttues, bancs.

 Associaci de diverses espcies ornamentals. Les formes i els colors dels vegetals sn variats. Les gespes i els camins que guarneixen el jard inciten a passejar-s'hi.

 L'itinerari no s abalisat: el passeig en un jard a l'anglesa deixa una gran part a la sorpresa i al descobriment. No hi ha passejos rectilinis guiant les passes del passejant sin ms aviat una mena de vagareig potic.

Aquest tipus de jard no s noms un lloc tancat. Es defineix com a paisatge. Es defineix com a obra d'art.

L'esttica del jard a l'anglesa.

Objectius esttics.

 imitar la natura.
 inspirar-se en el seu costat salvatge.
 recrear l'efecte produt per la natura sobre l'nima humana.
 exhalar la poesia d'un lloc.
 recrear una decoraci natural en un plantejament tant artstic com arquitectural. La tria dels colors i de les formes tenint per objectiu compondre una pintura viva en oposici a l'estil clssic holands aleshores a la seva plenitud. El poeta Joseph Addison "prefereix contemplar un arbre en tota l'exuberncia de les seves branques i dels seus rams ms que quan s tallat i retallat en figura geomtrica" i l'escriptor Alexander Pope posa aquestes idees en prctica al seu jard de Twickenham.
 El rebuig a la regularitat topolgica crea una esttica de la renovaci.

Segons les estacions i els moments de la jornada, el jard a l'anglesa ofereix sensacions i vistes diferents. La metamorfosi dels elements crea un lloc constantment renovat. La relaci amb la natura i per tant el mn, es reinventa permanentment.

Evoluci de l'esttica.

Els jardins a l'anglesa coneixen una evoluci esttica al llarg del segle XVIII i desprs al segle XIX..

 Al comenament del segle XVIII, componen paisatges evocant l'Antiguitat. Oberts sobre el camp, apareixen com una prolongaci del jard. s el jard angls idllic.
 A la meitat del segle XVIII, la composici paisatgista ha de ser sbria i sensual. s el jard angls sublim.
 Al final del segle XVIII, el jard a l'anglesa ha d'implicar accidents de terreny (sots, pujols, pendents...) i jugar sobre un contrast entre elements pentinats (s a dir regulars) i salvatges. s el jard angls pintoresc.
 El jard pintoresc a l'anglesa s'ha fet un gnere europeu al segle XIX. Sota el Segon Imperi, va ser fins i tot l'art oficial dels jardins a Frana.
 Al segle XIX, a Anglaterra, el jard a l'anglesa coneix les mutacions esttiques sota la influncia de personalitats de temperament artstic afirmat com Gertrude Jekyll (1843-1932). En aquest perode, el jard a l'anglesa es defineix ms aviat com un lloc d'experimentaci artstica. Gertrude Jekyll introdueix els massisos virolats de vivaos en plates-bandes de flors, encara utilitzats i admirats actualment sota el nom de mixed-borders. Nombroses obres li sn consagrades.

Aquest tipus de jard s qualificat de jard burgs, ja que concedeix un lloc important a la fragmentaci manierista dels espais i a l'exaltaci de la virtuositat en el maneig de les espcies naturistes per produir efectes de colors .

La simbologia del jard a l'anglesa.

Aquesta mena de jard es defineix com paisatge i pintura.

El seu agenament irregular, oposat a l'ordre del jard a la francesa el guarneix amb una simbologia de llibertat que va trobar necessriament un ress durant la Revoluci Francesa: al jou del jard a la francesa s'oposava la lliure concepci anglesa de tradici whig.

El rebuig a la simetria semblava aleshores un rebuig als codis.

Es va fer el smbol d'una emancipaci davant la monarquia absoluta i els seus representants.

Es tracta tanmateix d'una decoraci reconstituda: aix per a la comoditat dels passejants un banc pot ser collocat per tal de contemplar un estany o d'aprofitar l'ombra dels arbres. El salvatgisme de la natura s recreat, suavitzat. L'evoluci que aquest tipus de jard va conixer al segle XIX illustra b aquesta recreaci idealitzada de la natura.

Jardins a l'anglesa a Frana.

 Jardin du Petit Trianon a Versailles, magistralment restaurat entre l'any 2000 i el 2007.
 Jardin public de Cognac;
 Jard angls del Chteau de Compigne.
 Jard del Parc Monceau a Pars.
 Parc de la Tte d'Or a Li.
 Parc d'Ermenonville;
 Chteau de Fontaine-Henry;

Galeria d'imatges.



Enllaos externs.

 The English Garden Magazine website;
 The English Landscape Garden (1600-1818);




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354033" title="Infantesa" nonfiltered="3575" processed="3560" dbindex="138595">
La infantesa s el primer perode de la vida humana i acaba amb l'adolescncia, tot i que els hbits culturals moderns, que allarguen la joventut, han fet sorgir una sub-etapa anomenada pre-adolescncia. Els lmits cronolgics sn variables per acostuma a considerar-se que dura fins als 12 anys. 

s una etapa on la persona ha de gaudir d'especial protecci, com es reflecteix a la Convenci sobre els drets de l infant per aquesta concepci no s universal ni ha existit sempre a la histria, com prova el fet del treball infantil, la manca de referncies al desenvolupament i especificitat dels nens i nenes a l'antiguitat. De fet, la paraula "infant" (el que no parla) s una prova evident del carcter que se li atribua, una persona que no era adulta, que estava a mig fer. 

A la infantesa la persona forja les bases de la seva personalitat i desenvolupa les capacitats intellectuals bsiques, per aix s fonamental que el nen compti amb un entorn que li garanteixi afecte, cura fsica i una bona educaci (al sistema formal aquesta s proporconada pel preescolar i l'educaci primria).













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354035" title="El Bodn" nonfiltered="3576" processed="3561" dbindex="138596">

El Bodn s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord amb Carpio de Azaba, a l'Est amb La Encina, al Sud amb Herguijuela de Ciudad Rodrigo, El Sahugo i Robleda i a l'Oest amb Fuenteguinaldo, Ituero de Azaba i Campillo de Azaba.

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354036" title="Invasi sovitica de Polnia (1939)" nonfiltered="3577" processed="3562" dbindex="138597">



La Invasi sovitica de Polnia de 1939  va ser una operaci militar iniciada el 17 de setembre de 1939, a l'inici de la Segona Guerra Mundial, setze dies desprs de la invasi de Polnia per part de l'Alemanya nazi. Va suposar una important victria per a l'Exrcit Roig.

A inicis de 1939, la Uni Sovitica intentava formar una aliana amb el Regne Unit, Frana, Polnia i Romania, per a fer front a l'Alemanya nazi, per es presentaren diverses dificultats, com la negativa romanesa i polonesa a permetre el trnsit de les tropes sovitiques a travs dels seus territoris com a forma de seguretat collectiva. Davant l'absncia d'avanos en les negociacions, els sovitics van canviar radicalment la seva estratgia, signant el 23 d'agost de 1939 el Pacte Ribbentrop-Molotov amb l'Alemanya nazi. Conseqentment, l'1 de setembre els alemanys van envair l'oest polons, mentre que els sovitics travessarien la frontera el 17. El govern sovitic anunci que actuava per a protegir els ucranesos i bielorussos que habitaven a la Polnia oriental, degut al collapse de l'administraci polonesa desprs de la invasi nazi. Segons els sovitics, el govern polons ja no podia assegurar la seguretat dels seus ciutadans. 

L'Exrcit Roig va assolir rpidament els seus objectius, car sobrepassava en xifres als defensors polonesos. Uns 230.000 soldats polonesos (tot i que algunes estimacions ho eleven fins a 452.000) van ser fets presoners de guerra. El govern sovitic s'annexion el nou territori, posant-lo sota el seu control i declarant al novembre d'aquell mateix any que 13 milions i mig de ciutadans polonesos, residents a la zona annexionada, passaven a ser ciutadans sovitics. Els sovitics van contrarrestar l'oposici mitjanant execucions i detencions. Centenars (o milers, segons les estimacions) de detinguts van ser enviats a Sibria i a d'altres zones remotes de la Uni Sovitica en quatre sries de deportacions produdes entre 1939 i 1941.

La invasi sovitica, que el Politbur va anomenar "campanya d'alliberament", va permetre la incorporaci de milions de polonesos, ucranesos i bielorussos a les Repbliques Socialistes Sovitiques d'Ucrana i Bielorssia. Durant l'existncia de la Repblica Popular de Polnia (1945-1989), aquest afer va ser considerat com un tema delicat, arribant a ser tab i oms de la histria oficial amb l'objectiu de preservar la illusi de l'amistat eterna entre els membres del Bloc de l'Est.

 Preludi .

Al final de la dcada dels 30, la Uni Sovitica pretenia formar una aliana contra Alemanya amb el Regne Unit, Frana i Polnia. Les negociacions, no obstant, van ser difcils. Els sovitics insistien en la creaci d'una esfera d'influncia que s'estengus des de Finlndia fins a Romania i van demanar ajut militar, no noms per a actuar contra qualsevol pas que els ataqus directament, sin que tamb contra qualsevol organitzaci que ataqus als pasos de dita esfera d'influncia. Des de l'inici de les negociacions amb Frana i Gran Bretanya, la Uni Sovitica demand el seu dret a ocupar els Estats Bltics (Estnia, Letnia i Litunia). Finlndia tamb hauria d'incloure's en el cercle d'influncia sovitica, i els sovitics finalment van reclamar el seu dret a actuar a tots aquests pasos, aix com a Romania, quan la seva seguretat es veies amenaada. Els governs de tots aquests pasos van rebutjar la proposta, car pressentien que si l'Exrcit Roig envaa el seu territori, ja mai no l'abandonaria, com aix va assenyalar el ministre d'exteriors polons Jzef Beck. La Uni Sovitica deix de confiar en britnics i francesos per a mantenir la seguretat collectiva des que aquests van rebutjar ajudar la Repblica Espanyola contra els sublevats durant la Guerra Civil Espanyola, o quan van rebutjar ajudar Txecoslovquia de l'Alemanya Nazi a Munic. D'igual manera, sospitaven que els Aliats Occidentals preferien que la Uni Sovitica s'enfronts a Alemanya per ella mateixa, mentre que ells observaven la situaci. A la vista d'aquests interessos divergents, els sovitics abandonaren el dileg i reprengueren les converses amb Alemanya.

El 23 d'agost de 1939, la Uni Sovitica sign el Pacte Ribbentrop-Molotov amb l'Alemanya Nazi, sorprenent a tothom. Ambds governs anunciaren que l'acord era un simple tractat de no agressi; per en un apndix secret tamb van acordar repartir-se Polnia entre ells i dividir l'Europa Oriental entre les esferes d'influncia sovitica i germana. El Pacte Ribbentrop-Molotov, que ha estat descrit com una llicncia per a la guerra, va ser un factor clau en la decisi de Hitler d'envair Polnia.

El tractat atorg als sovitics un espai defensiu addicional a l'oest. Tamb els ofer la possibilitat cedits a Polnia vint anys abans, i aix unir als pobles ucranesos i bielorussos occidentals i orientals sota un govern sovitic i, per primer cop, sota un mateix estat. Stalin, a ms, veia avantatges en cas de qu es declars una nova guerra a l'Europa Occidental, car els seus enemics ideolgics es debilitarien entre ells i aix s'obririen noves regions per a l'avan del comunisme.

Poc desprs de qu els alemanys envassin Polnia l'1 de setembre de 1939, els lders nazis comenaren a animar als sovitics a jugar la seva part del Pacte Ribbentrop-Molotov per a que envas la part oriental de Polnia. L'ambaixador alemany a Moscou, Friedrich Werner von der Schulenburg, i el ministre d'Afers Exteriors sovitic Mlotov , van intercanviar una srie de comunicats diplomtics sobre l'afer.

Llavors, Mlotov vingu al costat poltic de l'afer i declar que el Govern Sovitic havia tingut la intenci d'aprofitat l'oportunitat de l'avan de tropes alemanyes sobre Polnia per declarar que Polnia es desfeia i que era necessari que la Uni Sovitica, en conseqncia, acuds en ajut dels ucranesos i bielorussos "amenaats" per Alemanya. Aquest argument havia de fer que la intervenci de la Uni Sovitica fos admissible des del punt de vista de les masses i, al mateix temps, evitar que la Uni Sovitica tingus aspecte d'agressor

Els sovitics van retardar la seva intervenci per diversos motius: es trobaven ficats en una srie de disputes frontereres amb Jap, necessitaven temps per a mobilitzar a l'Exrcit Roig i veien una avantatge diplomtic en esperar que Polnia es desintegrs abans de realitzar cap mena de moviment. El 17 de setembre de 1939, Mlotov declar a la radio que tots els tractats existents entre la Uni Sovitica i Polnia havien quedat anullats perqu el govern polons havia abandonat el seu poble i havia deixat d'existir de forma efectiva. Aquell mateix dia, l'Exrcit Roig travess la frontera polonesa, comenant la invasi del pas.

 La campanya militar .

L'Exrcit Roig penetr per la regi de Kresi, a l'est de Polnia, amb 7 exrcits formats per entre 450.000 i 1.000.000 de soldats. Aquests exrcits estaven agrupats en 2 Fronts Sovitics: el Front Bielors, dirigit per Mikhail Kovaliov i el Front Ucrans, comandat per Semion Timoixenko. Fins a aquell moment, els polonesos no havien aconseguit defensar les seves fronteres occidentals, i en resposta a les incursions alemanyes, havien llanat una contraofensiva de certa importncia a Bzura. L'Exrcit Polons tenia originriament un pla defensiu ben desenvolupat per a combatre una possible invasi sovitica, per no estaven preparats per a fer front a dues invasions simultnies. En el moment en qu els sovitics van envair el pas, els comandants polonesos ja havien enviat a la major part de les seves tropes a l'oest per a enfrontar-se als alemanys, deixant l'est sota una protecci simblica formada per 20 batallons, composats per 20.000 soldats de defensa fronterera (Korpus Ochrony Pogranicza, sota la direcci del general Wilhelm Orlik-Rueckemann)

Al iniciar-se la invasi, el comandant en cap polons, Mariscal de Polnia Edward  mig y-Rydz orden a les forces frontereres que resistissin davant l'envestida sovitica. Desprs canvi de postura, desprs de consultar amb el Primer Ministre Felicjan Slawoj Skladkowski, ordenant retrocedir i limitar els atacs en cas de defensa prpia.

Els sovitics han entrat. Ordeno un replegament general cap a Romania i Hongria per la ruta ms curta. No lluiteu contra els bolxevics a no ser que us assaltin o intentin desarmar les vostres unitats. Les tasques defensives de Varsvia i d'altres ciutats que havien de defensar-se dels atacs alemanys queden sense canvis. Les ciutats amenaades pels bolxevics haurien de negociar la qesti de retirar la guarnici cap a Hongria o Romania.

Aquestes ordres contradictries van portar a la confusi, i quan l'Exrcit Roig atac les unitats poloneses esclataren diverses batalles de forma inevitable. La resposta dels no-polonesos tnics a la situaci comport una nova complicaci. En alguns casos, ucranesos, bielorussos i jueus aplaudiren l'entrada de les tropes sovitiques, considerant-les alliberadores. L'Organitzaci de Nacionalistes Ucranesos s'aixec contra els polonesos, i partisans comunistes organitzaren revoltes locals, com per exemple a Skidel.

El pla original de replegament dels militars polonesos consistia en retirar-se i reagrupar-se als voltants de la frontera romanesa. La idea era adoptar posicions defensives all i esperar l'atac proms pels francesos i els britnics a l'oest. Aquest pla suposava que Alemanya es veuria obligada a limitar les seves operacions a Polnia per poder combatre en un segon front. Els aliats esperaven que les forces poloneses podrien resistir durant diversos mesos, per l'atac sovitic va convertir instantniament aquesta estratgia en obsoleta.

Els caps militars i poltics polonesos sabien que estaven perdent la guerra contra l'Alemanya Nazi abans i tot de qu la invasi sovitica converts la derrota en inevitable. No obstant aix, van rebutjar rendir-se o negociar la pau amb Alemanya. En canvi, el govern polons deman a totes les seves unitats militars que evacuessin Polnia i es reunissin de nou a Frana. El propi govern es despla fins a Romania la mitjanit del 17 de setembre de 1939 pel pas fronterer de Zalischyky. Algunes unitats poloneses van seguir maniobrant al sud-est de Polnia, suportant atacs alemanys a un costat, mentre que per l'altre s'enfrontaven als sovitics. Durant els dies que van seguir a l'ordre d'evacuaci, els alemanys van derrotar els polonesos a la Batalla de Tomaszw Lubelski, que es produ entre el 17 i el 20 de setembre.



Les unitats sovitiques sovint es trobaven amb que els alemanys avanaven des de la direcci oposada. Van succeir diversos exemples notables de cooperaci entre ambdues forces. La Wehrmacht captur la Fortalesa de Brest amb l'ajut de la 29a Brigada de tancs sovitica, desprs de la batalla de Brest Litovsk, el 17 de setembre. El General alemany Heinz Guderian i el sovitic Semi Krivoixein van portar a terme una desfilada conjunta desprs de capturar Brest. Lviv (o Lww) es va rendir el 22 de setembre, uns dies desprs de qu els alemanys haguessin lliurat el comandament de les operacions a la zona dels sovitics. Forces sovitiques van capturar Wilno el 19, desprs de dos dies de combats. El 24 de setembre van capturar Goradnia desprs de quatre dies de combats. Cap el 28, l'Exrcit Roig ja havia arribat fins a la lnia dels rius Narew, Bug, Vstula i San, que formaven la frontera acordada prviament amb els nazis.

Tot i a la victria tctica polonesa a Szack el 28 de setembre, la derrota polonesa ja estava fora de tot dubte. Voluntaris civils, milcies i unitats reorganitzades es van replegar cap a Varsvia. La Fortalesa Modlin, al nord de la ciutat, es rend el 29, desprs d'una intensa batalla de setze dies. L'1 d'octubre, tropes sovitiques van conduir a unitats poloneses fins als boscos, a la batalla de Wytyczno, una de les darreres confrontacions directes de la campanya.

Diverses guarnicions poloneses allades van aconseguir mantenir les seves posicions durant molt de temps abans de ser finalment venudes, sent la darrera unitat en rendir-se el Grup Independent Operatiu "Polesie" (Samodzielna Grupa Operacyjna "Polesie"), del general Franciszek Kleeberg Polesie. Kleeberg es rend el 6 d'octubre, desprs de lluitar durant 4 dies a Kock, prop de Lublin, finalitzant aix la Campanya de Setembre. Els sovitics en sortien victoriosos. El 31 d'octubre, Mlotov present un informe al Soviet Suprem: "Un cop curt de l'Exrcit Alemany, i posteriorment un altre de l'Exrcit Roig han estat suficients per anihilar aquesta lletja criatura del Tractat de Versalles".

 La reacci aliada .
La reacci de la Gran Bretanya i Frana a la invasi de Polnia va ser el silenci, car no desitjaven cap mena de confrontaci amb els sovitics en aquells moments. Sota els termes de l'aliana militar anglo-polonesa del 25 d'agost de 1939, els britnics havien proms assistncia militar a Polnia si aquesta era atacada per una potncia europea. Per quan l'ambaixador polons Edward Raczynski record al ministre d'exteriors britnic E.F.L. Wood el tractat signat, aquest li declar taxativament que no seria una bona empresa per al Regne Unit declarar la guerra a la Uni Sovitica. El Primer Ministre Neville Chamberlain consider fer pblic un comproms de restaurar l'estructura de l'Estat Polons, per finalment tot qued en unes declaracions de condemna general.

Els francesos tamb havien adquirit compromisos amb Polnia, incloent la provisi d'ajut aeri, i aquests tampoc no van ser complerts. Una vegada que els sovitics havien envat Polnia, tant francesos com britnics van decidir que no hi havia res que poguessin fer per Polnia a curt termini, aix que van iniciar a planificar una victria a llarg termini. Els francesos havien avanat de manera provisional pel Sarre a inicis de setembre, per desprs de la derrota polonesa, es retiraren fins al darrera de la Lnia Maginot. Molt polonesos van indignar-se davant de la manca de recolzament dels seus aliats occidentals, creant-se un sentiment de traci entre els polonesos.

 Conseqncies .
A l'octubre de 1939, Mlotov inform al Soviet Suprem que la invasi havia provocat un total de 737 morts i 1.862 ferits sovitics, tot i que les xifres poloneses augmenten aquestes xifres fins a 3.000 morts i entre 8.000 i 10.000 ferits. A l'altre costat, entre 6.000 i 7.000 polonesos van morir durant els enfrontaments amb l'Exrcit Roig, sent fets presoners entre 230.000 i 450.000 homes. Els sovitics solien fer cas oms dels termes de les rendicions. En alguns casos van arribar a prometre als soldats polonesos la llibertat en cas de rendici, per acabaven detenint-los noms deposar les armes.

La Uni Sovitica havia deixat de reconixer oficialment a l'Estat Polons al iniciar la invasi. Com a resultat, ambds estats mai no es declararen la guerra de forma oficial i, per tant, els sovitics no tractaren als presoners militars polonesos com a presoners de guerra, sin com a rebels contra el nou govern de la Ucrana i la Bielorssia occidental. Els sovitics van matar a desenes de milers de presoners polonesos. Alguns van ser executats en plena campanya, com el Jzef Olszyna-Wilczynski, que va ser capturat, interrogat i assassinat el 22 de setembre. El 24, els sovitics van matar a 42 persones, entre personal i pacients d'un hospital militar polons al poble de Grabowiec, prop de Zamosc. Els sovitics tamb van executar a tots els oficials polonesos capturats desprs de la Batalla de Szack, el 28 de setembre de 1939. Ms de 20.000 persones, tant militars com civils polonesos, van morir a la Massacre de Katyn.

Els polonesos i els sovitics van reestablir les seves relacions diplomtiques al 1941, seguint el Pacte Sikorski-Mayski, per els sovitics tornaren a trencar-les al 1943 desprs de qu el govern polons demans un examen independent de les foses comuns descobertes al bosc de Katyn. Llavors, el govern sovitic pression als Aliats Occidentals per a que reconeguessin al govern titella pro-sovitic de Wanda Wasilewska a Moscou.

El 28 de setembre de 1939, la Uni Sovitica i Alemanya van modificar en secret els terminis del Pacte Ribbentrop-Molotov. Van passar Litunia al cercle d'influncia sovitic i van desplaar la frontera polonesa cap a l'est, donant un territori major a Alemanya. Amb aquest acord, anomenat la Quarta Partici de Polnia, la URSS es qued amb tot el territori polons situat a l'est de la lnia dels rius Pisa, Narew, Bug i San. Aix li proporcionava un total de 200.000 kilmetres quadrats, habitats per tretze milions i mig de ciutadans polonesos.

L'Exrcit Roig havia sembrat la confusi entre la gent del lloc al assegurar que arribaven per salvar a Polnia dels nazis. El seu avan va sorprendre als polonesos i als seus lders, que no havien rebut informaci sobre com respondre davant d'una invasi sovitica. Alguns ciutadans polonesos i jueus potser haurien preferit en principi un rgim sovitic a un de nazi. No obstant aix, els sovitics aviat van imposar la seva ideologia rpidament a la vida del pas, confiscant i nacionalitzant totes les empreses tant de titularitat pblica com estatal. Durant els dons anys que seguiren a la invasi i annexi de Polnia, els sovitics van arrestar a uns 100.000 ciutadans polonesos, i en van deportar entre 350.000 i 1.500.000 ms, dels quals en van morir entre 250.000 i 1000.000, la majoria d'ells, civils.

 Territoris polonesos annexionats per la URSS .

Dels tretze milions i mig de civils que vivien als territoris annexionats per la Uni Sovitica, els polonesos eren el major grup tnic, per els bielorussos i els ucranesos, en conjunt, representaven la meitat de la poblaci. L'annexi no don pas a la Uni Sovitica el control de totes les rees a on vivien els bielorussos i els ucranesos, car algunes d'elles es quedaren a la zona alemanya degut el moviment de la frontera cap a l'est. De tota mena, la Uni Sovitica aconsegu unir la major part d'ambds pobles, expandint les Repbliques de Bielorssia i Ucrana.

El 26 d'octubre de 1939 se celebraren unes "eleccions" a les assamblees de Bielorssia i Ucrana per a donar una aparena de legalitat. Els bielorussos i ucranesos residents a Polnia havien estat alineats per la poltica de polonitzaci del Govern de Varsvia i per la repressi contra els moviments separatistes, i per la qual cosa sentien poca lleialtat cap a l'estat polons; per no tots veieren amb bons ulls la seva incorporaci a la URSS, car recordaven la fam d'Ucrana d'inicis de la dcada dels 30. En general, mentre que els pobres reberen b als sovitics, les elits van tendir a formar part de l'oposici, tot i a recolzar la reunificaci.

Els sovitics van introduir rpidament poltiques de sovietitzaci a Bielorssia i a Ucrana Occidental, incloent collectivitzacions massives en la totalitat de la regi. Durant el procs, eliminaren implacablement els partits poltics i les associacions pbliques, arrestant als seus lders sota l'acusaci "d'enemics del poble". Les autoritats tamb van suprimir l'Organitzaci de Nacionalistes Ucranesos, de carcter anti-polons i que portava resistint activament contra l'estat polons des de la dcada dels 20. Tot i al canvi de regim, els nacionalistes ucranesos van seguir aspirant a un estat ucrans independent i unificat. Les unificacions de 1939 van ser, malgrat tot, un succs decisiu a la histria d'Ucrana i de Bielorssia perqu van assentar la base territorial amb la que ambdues repbliques arribarien a la independncia al 1991 desprs de la dissoluci de la Uni Sovitica.

Censura .
Els censors sovitics van suprimir molts dels detalls de la invasi de 1939 i de les seves conseqncies. El Politbur va qualificar l'operaci com una "campanya d'alliberament", i posteriorment les institucions i publicacions sovitiques no van variar aquesta postura. El 30 de novembre de 1939, Stalin assegur que no era Alemanya qui havia atacat a Frana i al Regne Unit, sin que eren Frana i el Regne Unit els qui havien atacat a Alemanya. Al mar de 1940, Mlotov va assegurar que Alemanya havia tractat de negociar la pau, per que la seva proposta havia estat rebutjada pels "imperialistes anglo-francesos". Tots els governs sovitics posteriors van negar l'existncia d'un protocol secret al Pacte Mlotov-Ribbentrop, per quan aquest document va ser "trobat" als arxius sovitics al 1989, es don a conixer tota la veritat. La censura tamb s'aplica a la Repblica Popular de Polnia per a mantenir la imatge d'amistat Sovitico-Polonesa, promoguda per ambds governs comunistes. La poltica oficial noms admetia que la campanya de 1939 serv per unir als pobles ucrans i bielors i per a alliberar als polonesos del "capitalisme oligrquic". Les autoritats van desanimar qualsevol estudi profund sobre la matria; per malgrat aix, diverses publicacions encobertes (conegudes en polons com Bibu a) van aprofundir la qesti, com van fer d'altres mitjans de comunicaci.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354037" title="Campillo de Azaba" nonfiltered="3578" processed="3563" dbindex="138598">

Campillo de Azaba s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord amb Carpio de Azaba, a l'Est amb El Bodn, al Sud amb Ituero de Azaba i a l'Oest amb Espeja.  

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354040" title="Museu Egipci de Barcelona" nonfiltered="3579" processed="3564" dbindex="138599">
El Museu Egipci de Barcelona s una instituci de la ciutat de Barcelona d'inters cultural i educatiu que pertany a la Fundaci Arqueolgica Clos. La collecci permanent que t i les contnues exposicions temporals que desenvolupa el converteixen en un referent de l'arqueologia i el mn egipci. A ms, aquesta entitat porta a terme diferents cursos, activitats culturals, viatges a indrets millennaris d'inters histric...

El Museu t un monogrfic de l antic Egipte i dna a conixer al visitant una collecci privada de primer ordre a Europa formada per ms de mil peces. Un recull qu ens apropa a la vida, la societat i els costums d una de les civilitzacions ms antigues de la humanitat.

El Museu obre gaireb tot l'any i t unes installacions que ocupen ms de 2.000 m2 dividits en tres sales, una d elles dedicada a aules d'ensenyament i a la biblioteca. A ms, compta amb els serveis de visites guiades i botiga.


Les primeres installacions que va ocupar el Museu Egipci de Barcelona foren  inaugurades l'any 1993 i s'hi exposaren al principi unes 300 antiguitats que parlaven dels aspectes del mn funerari i les creences religioses. Ben aviat, es van emprendre algunes iniciatives per a difondre la cultura i l art antic.

L any 1994, amb la collaboraci de la Universitat d Oxford, van crear una exposici referida a Tutankhamon, una mostra que va gaudir d'una bona acollida i que es va repetir en altres institucions. Tamb des del principi, la Fundaci va oferir visites guiades i tallers a les escoles per contagiar, als ms petits, la passi per Egipte; i va organitzar expedicions culturals.

Davant l'xit recollit, el creixement de la collecci i del nombre de visitants l any 2000, el Museu va traslladar-se a una nova seu on els visitants poguessin gaudir d un gran nombre de peces que fins aleshores no havien estat exposades. A la nova ubicaci es va ampliar el recorregut, per veure totes las facetes rellevants de la civilitzaci de l Egipte: monarquia, burocrcia, societat, vida quotidiana, momificaci, mon funerari, culte als temples. 

Amb l amplitud d espais es cre l Escola d Egiptologia; un projecte destinat a cobrir la manca d estudis reglats sobre una disciplina de gran tradici en molts pasos europeus. La primera promoci de l Escola va iniciar la seva marxa el 2001 i avui compte amb la quarta promoci.

A l abril de 2002, es va inaugurar el Campus Arqueolgic, un espai nic concebut per apropar al pblic la prctica d'excavacions arqueolgiques, mitjanant les recreacions de jaciments que representen diferents moments de la historia del antic Egipte.

A travs de la Fundaci tamb es van inaugurar un nou tipus d expedicions: el Vaixell-Escola, que nasqu amb l objectiu de qu els participants fossin viatgers i alumnes al mateix temps, de manera que les visites als llocs arqueolgics d Egipte es complementessin amb un curs d'egiptologia. 

Fins avui han passat pel Museu Egipci de Barcelona quasi dos milions de persones, essent aquesta xifra un dels majors xits per a la instituci i la Fundaci Arqueolgica Clos.

Adrea.
C/ Valncia 284
08007 Barcelona
+34 934 880 188

Enllaos externs.
 Web oficial;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354044" title="Exercicis d'estil" nonfiltered="3580" processed="3565" dbindex="138600">
Exercicis d'estil s una obra de Raymond Queneau publicada en 1946, seguint l'experimentalisme del corrent del nouveau-roman. Es tracta d'explicar una histria aparentment anodina de les mximes formes possibles (escull 99 variants), en un joc literari que parteix de la restricci i dificultat per crear art (fet que esdevindr com en el Oulipo posterior).

El llibre ha inspirat nombrosos contes i adaptacions, tant al teatre com al cmic o a la poesia visual. Ha estat tradut a nombroses llenges, destaca la versi italiana d'Umberto Eco. En catal ha aparegut a Quaderns Crema en traducci d'Annie Bats i Ramon Llad.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354046" title="Bases antrtiques d'Espanya" nonfiltered="3581" processed="3566" dbindex="138601">

Espanya t actualment dues bases antrtiques estivals situades a les Illes Shetland del Sud que noms sn utilitzades l'estiu, a diferncia d'altres bases que sn permanents tot l'any.

 Funcionament .

En l'actualitat, s'usen les bases per realitzar nombrosos estudis cientfics, tant biolgics, com geolgics, climatolgics, etc. en el cas de Gabriel de Castella, tamb s d's per a la investigaci militar. Aquests experiments es realitzen sol a l'estiu, i serveixen per obtenir conclusions molt valuoses.

El suport logstic i de manteniment el realitza des de 1991 el Vaixell d'Investigaci Oceanogrfica Hesprides, de l'Armada Espanyola.

 Base Antrtica Joan Carles I .
 


La primera que es va obrir va ser la Joan Carles I a la Pennsula Hurd (davant de la Badia Sud) de l'Illa Livingston (6239 46 S 6023 20 O ). Oberta el gener de 1988, est gestionada pel Ministeri d'Educaci, Poltica Social i Esports d'Espanya a travs de la Unitat de Tecnologia Marina del CSIC i basa les seves activitats en els voltants de la Pennsula Hurd aix com l'establiment d'un campament temporal a la Pennsula Bayers.

 Base Antrtica Gabriel de Castella .
La segona s la Gabriel de Castella, de gesti per part de l'Exrcit de Terra, situada a l'illa volcnica d'Illa Decepci en la latitud (6239 46 S 6023 20 O ). Oberta a finals de 1989 i principis de 1990, actualment s'estan fent acampades temporals dins del mateix continent per provar la resistncia d'equips i s'est collaborant amb els investigadors argentins, possiblement amb vista a installar en el futur un nova base dins del continent antrtic, i no a les illes perifriques.

 Flora i fauna .


Les aiges sn extraordinriament riques en fauna: bentos (esponges antrtiques), artrpodes i crustacis, molluscs, cetacis, focoenis, pinpis; les aiges abisals no congelades tenen una extraordinria fauna que de nou a inicis del segle XXI ha estat descoberta, per exemple peixos la sang del qual i altres humors tenen substncies anticongelants orgniques. Hi ha animals de tot tipus i mida, des del krill fins a balenes.

Els animals ms destacats sn: la foca lleopard, wedell, cranc, lle mar, estercorrid, petrell, corb mar, colom antrtic, etc. Per la ms destacada s el ping, ms de mig mili habiten en l'estiu antrtic a l'illa. Sol ser molt habitual observar a balenes, ja que solen alimentar-se i desplaar-se per aquestes zones.

 Objectius .

Els objectius de les bases sn quatre:

 Mantenir la presncia d'Espanya al territori antrtic, en compliment als acords subscrits pel nostre pas en el marc del Tractat Antrtic i els seus Protocols, vetllant per l'estricte compliment i respecte a la legislaci internacional relativa a l'esmentat continent.
 Collaborar amb el MEC en les tasques d'investigaci cientfica realitzades en l'Illa Decepci i en aquells altres llocs del territori antrtic que es determinin, mitjanant el suport en les segents rees:
 Logstica: alimentaci, infraestructura, motors, sanitat.
 Comunicacions.
 Gesti mediambiental, incloent monitoratge de l'impacte mediambiental per activitats humanes com el turisme.
 Desplaaments a la zona, per terra o mar.
 Seguretat davant de situacions d'emergncia causades per l'orografia i la climatologia.
 Mantenir en adequades condicions d'ocupaci les installacions, material i equip de la BAE GdC, possibilitant el desenvolupament dels treballs d'investigaci i experimentaci en condicions de personal i amb el menor impacte mediambiental possible a la zona.
 Desenvolupar projectes d'investigaci i experimentaci d'inters per a l'Exrcit de Terra.

 Referncies .


 Vegeu tamb .

 CSIC;
 Ministeri d'Educaci, Poltica Social i Esports d'Espanya;
 Exrcit de Terra Espanyol;

 Enllaos externs .

 i  BAE Joan Carles I;
 i  BAE Gabriel de Castella;
 Base Gabriel de Castella;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354047" title="Mn egipci" nonfiltered="3582" processed="3567" dbindex="138602">
*En l'mbit histric i de l'antiguitat s Antic Egipte format per:
Antic Egipte, civilitzaci antiga;
En sentit actual pot designar un territori o estat designat Egipte format per:
Egipte, estat actual d'Egipte, al nord-est africa situat a la desenvocadura del Nil;

 Vegeu tamb .

Histria d'Egipte;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354050" title="Fightstar" nonfiltered="3583" processed="3568" dbindex="138603">

Fightstar s un grup post-hardcore britnic de 4 membres, els quals sn Charlie Simpson, Alex Westaway, Dan Haigh i Omar Abidi. 

Va ser format a finals de 2003, i des de llavors ha gravat i realitzat un EP, "They Liked You Better When You Were Dead", 2 LPs de llarga duraci, "Grand Unification" i "One Day Son, This Will All Be Yours" i tamb un lbum compilaci "b-side" Alternate Endings.

 Histria .
 Orgens (2003 - 2004) .

Fightstar va ser format a finals de 2003 desprs que Alex Westaway i Charlie Simpson es coneguessin a una festa a casa seva a Londres. Desprs d'un concert improvitzat de jazz, Westaway i Simpson van decidir crear una banda. Un cop escrites unes quantes canons, el grup va reclutar el baixista Dan Haigh, un amic de l'escola del guitarrista Alex Westaway i del bateria Omar Abidi.

El primer EP de Fightstar va estar fora influenciat per l'autor Chuck Palahniuk, on desprs el grup va nombrar una can amb el nom "Palahniuk's Laughter" i incloent un dibuix d'Edward Norton, personatge que apareix a la adaptaci de la pellcula "Palahniuk book Fight Club".

 L'EP They Liked You Better When You Were Dead (2004 - 2005) .

L'estrena de Fightstar amb l'lbum, "They Liked You Better When You Were Dead", va sortir el 28 de febrer de 2005, desprs d'un rpid viatge promocional pel Regne Unit. La sortida va demostrar suficient popularitat com per garantitzar una reimpresi el 23 de mar de 2.005. La primera pista, "Palahniuk's Laughter", va gaudir d'una forta aparici en els canals musicals de la televisi i va durar varies setmanes a la llista de demandes i solicituts de video i radio.La pista al principi va ser titulada "Out Swimming in the Flood", per va ser renombrada desprs del tsunami de 2004.

El primer single de la banda, "Paint Your Target" va ser acabat el 13 de Juny 13 de 2.005, va arribar al lloc *9 en la llista de singles del Regne Unit. El seu segon single, "Grand Unification Part 1" va sortir el 31 d'octubre de 2.005, i es va quedar en el lloc #20 de la llista.

Una nova versio de "They Liked You Better When You Were Dead" va sortir a principis de 2.006 was released in early 2006 per Deep Elm Records a Amrica.

Durant el mar de2006, van ser llistats per la revista de rock Americana Alternative Press com un dels grups que val la pena veure i escoltar.
 Grand Unification (2005 - 2006) .

Fightstar va entrar a l'estudi a l'octubre de 2.005 per comenar a treballar en el seu primer lbum de llarga duraci. Van re-gravar tres canons del seu primer EP, les quals eren "Mono", "Hazy Eyes", i "Lost like tears in rain". Comentar tamb que van gravar una nova versi del seu primer single "Paint your target" el qual va ser originalment produt per Chris Sheldon. Fightstar va acabar el seu primer lbum de longitud completa el 13 March de 2006 per Island Records, amb el ttol Grand Unification. Produt i editat per Colin Richardson (Bullet for My Valentine, Machine Head, Funeral for a Friend), l'lbum va entrar a mitjans de setmana a l'#11 i va acabar al #28 a la llista del Regne Unit. Grand Unification va sortir a Amrica el Mar de 2007, i desprs van fer un tur complet pels Estats Units.

Fightstar ha fet una versi de la can de Metallica "Leper Messiah" i de Deftones "My Own Summer" pel CD gratut de la revista Kerrang! durant el 2.006. Tamb han fet una versi acstica de la cano de Deftones' "Minerva", la qual est disponible en el 7 vinil de la versi del single "Waste A Moment".

 One Day Son, This Will All Be Yours (2007 - 2008) .

El grup va signar un contracte amb Institute Records. Van gravar "One Day Son, This Will All Be Yours" a Los Angeles amb el productor Matt Wallace, el qual ha produt Faith No More", Satchel, Deftones i Sugarcult. L'lbum va sortir al 24 de Setembre del 2.007.

El primer single d'aquest lbum va ser "99", seguit per "We apologise for nothing" (que va arribar al nmero 1 de la llista "UK independent char"), Deathcar (can de la qual es va fer un video amb molt poc pressupost La banda per aix, afirma que estan molt contents amb el resultat), Floods (que va arribar al lloc nmero 3 de la llista d'indie rock britnica: "UK indie rock chart, i video del qual ha sigut el ms ben rebut de la banda) i finalment "I'm the message" (que va ser realitzat el 16 de juny del 2.008)

Al 11 d'Agost, la banda va realitzar un lbum "B-side" anomenat "Alternate Endings".

 Be Human (2008 - Actualitat) .

Al "Download Rock Festival" de 2008, Fightstar va anunciar a la premsa que tornarien a l'estudi a l'agost d'aquest any per comenar a grabar el seu segent lbum, per a tenir-lo llest a principis del 2.009, afirmant que ja tenien llestes 4 canons en el moment.

Fightstar va grabar una "cover" de "Fear Of The Dark" per a un CD de "covers" de Iron Maiden cover amb la collaboraci de diversos artistes. 

Fightstar van ser premiats pel nou video del single "'English Way'", que va quedar 62 a les llistes britniques. Va superar el lloc nmero 75 que va arribar "We Apologise for Nothing" l'any 2007.

L'lbum estar realitzat per la discogrfica "Search & Destroy Records" i la banda co-produir la grabaci amb Carl Bown.


El nou single ser 'Mercury Summer' i sortir el 30 de Mar de 2009.

El nom de l'lbum ser "Be Human" i  y estar a la venda a partir del 13 d'Abril de 2009.

 Membres .

 Charlie Simpson - vocal i guitarra;
 Alex Westaway - guitarra i vocal;
 Dan Haigh - baix;
 Omar Abidi - bateria;

 Registre .

 Regne Unit (UK) .

 Island Records|Sandwich Leg: 2003 - Septembre 2006;
 Institute Records via Gut Records: Febrer 2007 - Septembre 2008;
 Search and Destroy via PIAS Records: Septembre 2008 - Actualitat;

 Estats Units d'Amrica (US) .

 Deep Elm Records: Gener 2006 - Mar 2007;
 Trustkill Records: Mar  2007- Actualitat;

 Discografia .    

 They Liked You Better When You Were Dead (2005);
 Grand Unification (2006);
 One Day Son, This Will All Be Yours (2007);
 Alternate Endings (2008);
 Be Human (2009);

 Referncies .
 Fightstar a musicremedy.com (en angls);
 Review (informaci) de deathcar (en angls);
 Fightstar a freebase.com (en angls);
 Review (informaci de They liked you better when you were dead (en angls);
 Notcies de Fightstar a contactmusic.com (en angls);
 Fotografies de Fightstar al Greenbelt Festival. www.flickr.com/photos/greenbelt. (en angls);
 Videoclip del darrer single "The English Way" a Youtube;
 Fightstar a Allmusic.com (en angls);

 Enllaos externs .
 Web Oficial;
 MySpace Oficial;
 Entrevista a Fightstar al Slam Dunk Festival (Maig 2008);















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354051" title="Fundaci Arqueolgica Clos" nonfiltered="3584" processed="3569" dbindex="138604">
La Fundaci Arqueolgica Clos va nixer, l any 1993, per la iniciativa individual del mateix Jordi Clos arran de la seva passi per Egipte i la volutat de crear un espai d'inters cultural i social dedicat al mn egipci.

Des del seu inici, la Fundaci s ha comproms amb la investigaci, l estudi i la difusi de l antic Egipte; i ha desenvolupat, amb recursos totalment privats, un ampli ventall d activitats a favor de la cultura i l art del mn antic.

Sens dubte, el Museu Egipci de Barcelona s el smbol distintiu de la Fundaci Arqueolgica Clos; per tamb el Mster en Egiptologia, el programa d estudis, el Campus Arqueolgic, la companyia de teatre Philae Theatrum, la biblioteca, la botiga especialitzada o Arqueotravel, l agncia de viatges del Museu, formen part de les propostes culturals que planteja la Fundaci per donar resposta a les inquietuds que desperta el llegat per l Egipte faranic.

L excellent acollida per part del pblic que han passat per les exposicions, el Museu segueix creixent tant en nombre de peces com en installacions.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354052" title="La Encina" nonfiltered="3585" processed="3570" dbindex="138605">

La Encina s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord amb Ciudad Rodrigo, a l'Est amb Pastores, al Sud amb Martiago i Herguijuela de Ciudad Rodrigo i a l'Oest amb El Bodn. 

Demografia.



 Enllaos externs .
Encina Enlla a Wikisalamanca;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354054" title="Fundaci" nonfiltered="3586" processed="3571" dbindex="138606">

 Fundaci En dret civil s un patrimoni organitzat sense nim de lucre, habitualment en finalitats culturals o socials, amb personalitat jurdica reconeguda per la llei.

 En dret cannic s un patrimoni que es deixa a una persona o instituci eclesistic amb la condici que se n'utilitzin els interessos per celebrar misses o altres funcions eclesistiques.

 "La Fundaci" tamb s el ttol d'una novella de cincia-ficci d'Isaac Asimov.

 La Saga de "La Fundaci" tamb s una srie de novelles escrites per Isaac Asimov entre 1951 i 1992.
Fundaci (acci), acci de fundar;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354055" title="Campionat del Mn de futbol australi a 9 2008" nonfiltered="3587" processed="3572" dbindex="138607">


El I Campionat del Mn de Futbol Australi a 9 es disput entre l'11 i el 14 de setembre de 2008 a Valls (Alt Camp). La World Australian Football Federation (WAFF) va organitzar aquest campionat del mn en la modalitat de 9 jugadors, d'un esport on els equips estan formats per 18 jugadors. Va comptar amb la participaci de 6 seleccions.


Participants.




Fase Inicial.

Llegenda


























Fase final.




Semifinals





FINAL







Classificaci final.




Vegeu tamb.
Selecci Catalana de Futbol Australi;

Enllaos externs.
Notcia a Seleccions.cat;
Notcia a World Footy News;
Notcia a la Federaci Francesa ;
Notcia bloc futbol australi;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354056" title="Campionat del Mn de futbol sala femen AMF 2008" nonfiltered="3588" processed="3573" dbindex="138608">


El I Campionat del Mn de Futsal femen de l'Associaci Mundial de Futsal es disput entre el 29 de setembre i el 5 d'octubre de 2008 a la ciutat de Reus (Baix Camp), organitzat per la Federaci Catalana de Futbol Sala, amb la participaci de 12 seleccions nacionals.




Participants.





Fase Inicial.

Llegenda


















































Fase final.



Jornada 4.
Posicions 9 a 12




Quarts de final








Jornada 5.
Posicions 11 i 12


Posicions 9 i 10


Posicions 5 a 8



Semifinals




Jornada final.
Posicions 7 i 8

Posicions 5 i 6

Posicions 3 i 4

FINAL







Classificaci final.





Vegeu tamb.
 Associaci Mundial de Futsal;

Enllaos externs.
Lloc web del Mundial Reus 2008;
 Reus24: Jornada 1   Jornada 2  Jornada 3  Quarts de final  Semifinals  Final;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354057" title="Pastores" nonfiltered="3589" processed="3574" dbindex="138609">

Pastores s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord amb Ciudad Rodrigo i l'enclavament de Cabezal Viejo (municipi de La Encina), a l'Est amb Zamarra, al Sud amb Martiago i a l'Oest amb La Encina.

Demografia.



 Poltica .
De 2003 a 2007 l'alcalde del municipi fou Santiago Marcos Hergido (Unin del Pueblo Salmantino).  

 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354058" title="Al-Afdal ben Badr al-Djamali" nonfiltered="3590" processed="3575" dbindex="138610">
Al-Afdal ben Badr al-Djamali (Acre 1066-Caire 1121) de nom verdader Abu l-Kasim Shahanshah ben Badr al-Djamali (Afdal fou el seu ttol com a visir), fou un visir fatimita. Fou anomenat pels croats com "Lavendalius" o "Elafdalio".

Era fill del mameluc armeni Badr al-Djamali que el 1074 havia estat nomenat visir i el 1089 el va associar al poder (que el pare va exercir fins a la seva mort el 1094). El 1094, al morir Badr, l'exrcit va obligar al califa Al-Mustansir Abu Temim Moad (1035 1094) a acceptar al fill com a visir; el califa, que ja era vell, va morir al cap de pocs mesos de fer el nomenament. El va succeir Al-Mustali Abul Qasim Ahmed (1094 1101) el ms jove dels fill del califa difunt, imposat pel visir contra el pretendent Nizar, que va fugir a Alexandria on va intentar reclutar un exrcit; per fou capturat i empresonat. Va crrer el rumor de qu s'havia escapat i havia estat reconegut per Hasan ; els ismalites egipcis es van anomenar nizarians.

En aquestos anys va sufocar la revolta del governador de Tir (1097), i va fer reparacions a algunes fortaleses com Sid (1098); uns oficials ortquides del atabeg Ilgazi que s'havien installat a Jerusalem, en foren immediatament expulsats. Davant els croats es van perdre moltes posicions sense combat. Les tropes que es van retirar de Jerusalem quan aquesta va caure en mans dels croats el 15 de juliol de 1099, es van establir a Ascal, esperant reforos, i aprofitant aquesta espera els francs dirigits per Godofreu de Bouillon els van atacar i van massacrar l'exrcit egipci a l'anomenada batallada d'Ascal (12 d'agost de 1099). Al-Afdal que era amb les tropes, va retornar al Caire immediatament. 

El 1101 va morir el jove califa que havia restat 9 anys a palau com un virtual presoner; alguns historiadors sospiten que potser fou enverinat pels nizarians. Llavors Afdal va proclamar califa a un fill de Mustali, un infant de cinc anys anomenat Al-Amir Abu Ali Mansur Bi-Ahkamillah (1101 1130). El 1101 els croats van ocupar gran part de Palestina. Els contraatacs d'Afdal foren constants per dbils. El 1103 es va perdre Acre, el governador de la qual es va haver de rendir al no haver rebut socors. El 1105 Afdal estava aliat als brides de Damasc i un dels seus fill va aconseguir recuperar Ramla per els croats els van derrotar davant aquesta ciutat. El 1108 els croats van incendiar la vila de Farama, episodi fams per la mort accidental del rei Baldu I de Jerusalem. Trpoli va oferir gran resistncia i Afdal va enviar a la zona una flota que va arribar tard ja que la ciutat va caure en mans dels croats el 1109. El 1110 el governador d'Ascal, Shams al-Khilafa, es va revoltar contra al-Afdal, amb la idea de vendre la fortalesa als croats a un bon preu, per fou assassinat per les seves prpies tropes berbers, que van enviar el cap del rebel a Al-Afdal.

En poltica interior va introduir una reforma de les taxes o iqta al pas, que va subsistir fins el temps de Salad. Va rebre els lakabs de Djalal al-Islam ("gloria del Islam") i Nasir al-Din ("Protector de la Fe"). Ibn al-Qalanisi el descriu com a creient en la seva doctrina sunnita, recte en la seva conducta, amant de la justcia per soldats i civils, assenyat, ambicis i decidit, amb molt de tacte, fcil comprensi, naturalesa generosa, i intutiu.

Amb el jove califa de moment tot va anar be, i desprs de la conquesta croada el pas va gaudir de pau, per quan el califa es va fer gran li va comenar a desagradar la tutela que sobre la seva persona i sobre el califat exercia Afdal. Va contractar a uns assassins a sou que van assassinar al visir el 1121; es va donar la culpa als nizarians. Encara que el califa es va fer amb el poder, a la seva mort (1130) l'exrcit va imposar com a successor al fill Al-Afdal Abu Ali Ahmad conegut com Al-Afdal Kutayfat.

 Nota .


 Bibliografia .
G. Wiet, Histoire de la Nation gyptienne.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354060" title="Puebla de Azaba" nonfiltered="3591" processed="3576" dbindex="138611">

Puebla de Azaba s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354063" title="Sant Sadurn del Castell de Llord" nonfiltered="3592" processed="3577" dbindex="138612">

Sant Sadurn del Castell de Llord era una esglsia romnica pertanyent al castell de Llord, del terme municipal d'Isona i Conca Dell, dins de l'antic municipi d'Isona.

Les seves runes estan situades en el recinte inferior del castell, al costat de llevant. Fou, a ms de capella del castell, seu d'una cannica i, possiblement, parrquia del poble de Llord, quan aquest era a l'ample espai que hi ha a ran de les restes de l'esglsia, a ponent seu, abans de traslladar-se a l'indret que ocupa ara aquest poble.

A finals del 2008 estava previst de comenar la quarta fase d'excavacions i restauraci del castell de Llord, que afectaria aquesta esglsia.

 Histria .

Consagrada el 6 de juliol del 1085 per Bernat Guillem, bisbe d'Urgell, Jaume Caresmar, illustrat de la segona meitat del segle XVIII en cita una acta anterior, del 1040, que no es troba en l'actualitat. Tanmateix, en d'altres documents anteriors ja hi surt esmentada, aquesta esglsia: 1009, 1031, 1071, 1077... Precisament aquest any fou el de la mort del seu possible fundador: Arnau Mir de Tost, senyor de Llord.


Amb aquesta mort comenaren els litigis sobre Sant Sadurn: Sant Pere d'ger en reclam la possessi, que constava en el testament d'Arnau Mir de Tost, i Sant Sadurn del Castell de Llord, erigida parrquia el 1085, fou retornada al domini d'ger. A finals del segle XI s'establ en aquesta esglsia una comunitat de canonges, la qual intent el retorn de la cannica al domini episcopal d'Urgell, a travs de la comunitat de canonges de la Seu d'Urgell. Resolt el litigi en contra dels interessos del bisbe, Sant Sadurn retorn al domini de Sant Pere d'ger, i la comunitat de canonges es va desplaar a Santa Maria de Covet, que era una possessi del bisbat d'Urgell.

Sant Sadurn del Castell de Llord actu un temps com a parrquia del poble de Llord, per amb el desplaament del poble cap al sud-oest del castell, sofr la mateixa decadncia que la resta del castell, fins que reb el cop definitiu de la desamortitzaci, que signific la runa definitiva de l'antiga cannica.

 Descripci .


Abans de comenar la intervenci en aquesta cannica, l'esglsia mostra poca cosa de la seva antiga esplendor: la part baixa de la torre del campanar, fragments dels murs, entre ells el de separaci de les naus principal i sud, amb dos arcs formers i els pilars dels arcs torals de la volta central, el de l'absis i el de la faana meridional.


El temple era de tres naus, amb la central ms llarga que les laterals, capada per tres absis semicirculars. s un model constructiu molt primitiu, que ens remet a esglsies del segle X, com la de Sant Miquel de Cuix.

El campanar, de torre, s a l'angle sud-est de l'esglsia, i presenta a l'exterior una vistosa ornamentaci en arcades llombardes separades en grups de tres per lesenes, com es dna sovint en esglsies del segle XI.


Sota de l'esglsia, al peu del cingle que la limita per llevant, hi ha les restes d'una construcci quadrada, de la qual no se sap res, per que, per l'aparell amb qu est construda, s contempornia de Sant Sadurn del Castell de Llord.

 Bibliografia .
 ADELL I GISBERT, Joan-Albert i BENITO I MONCLS, Pere. "Castell de Llord", a El Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-85194-56-X;

 BOLS, Jordi. Diccionari de la Catalunya medieval (segles VI-XV). Barcelona, Edicions 62, 2000 (El Cangur / Diccionaris, 284). ISBN 84-297-4706-0;

 BURON, Vicen. Esglsies i castells romnics del Pirineu catal i Andorra: Guia. Tremp: Garsineu Edicions, 1994 (Biblioteca pirinenca; 10). ISBN 84-88294-28-X;

 CONDAL, Teresa i PRADAS, Marga. "Castell de Llord i Sant Sadurn del Castell de Llord", a El Pallars Sobir, el Pallars Juss, la Vall d'Aran. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2000 (Guies Catalunya Romnica, VIII). ISBN 84-412-0247-8;

 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies, 8) ISBN 84-85180-25-9.

 MRA I PRESAS, Francesc. Rutes i castells del Pallars. Tremp: Garsineu Edicions, 1996 (Biblioteca Pirinenca, 22). ISBN 84-88294-57-3;

 PAGS, M. i PONS, J. "Isona", a El Pallars, la Ribagora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.

 Enllaos externs .
Castells del Pallars Juss. Llord;
Una interessant fotografia circular del Castell de Llord;
Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354067" title="Saelices el Chico" nonfiltered="3593" processed="3578" dbindex="138613">

Saelices el Chico s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord amb Castillejo de Martn Viejo, a l'Est amb Ciudad Rodrigo, al Sud amb Carpio de Azaba i a l'Oest amb Gallegos de Argan i Villar de Argan.

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354068" title="Al-Afdal Kutayfat" nonfiltered="3594" processed="3579" dbindex="138614">
Al-Afdal Kutayfat (Abu Ali Ahmad al-Afdal Kutayfat) fou visir del califa fatimita, i fill del visir Al-Afdal ben Badr al-Djamali.

A la mort del califa Al-Amir Abu Ali Mansur Bi-Ahkamillah (1101 1130) el 17 d'octubre del 1130, el poder va passar a dos dels seus favorits, Hazarmard i Bargash que van portar a la regncia al cos del difunt Abd al-Madjid (Abdel Meshid); al cap de quatre dies l'exrcit va donar un cop d'estat i va elevar al crrec de visir a Abu Ali Ahmad, que portava el ttol d'al-Afdal i era conegut com Kutayfat.

Al cap de molt poc temps el visir va declarar deposada a la dinastia fatimita i va anunciar que el poder passava al "imam" esperat de la "shia ithna ashariyya"; Abd al-Madjid fou destitut de la regncia i empresonat. En endavant Kutayfat va governar com un dictador. Les monedes d'aquest temps no porten el nom del califa sin del imam Muhammad Abu l-Kasim al-Muntanzir li-Amr Allah (any 525 = 1131), i l'"imam al mahdi al-kaim bi-amr Allah budjdjat Allah ala l-alamin (any 526 = 1131/1132) dels que el visir era el teric representant (naib) i lloctinent (khalifa). La religi fatimita o ismalita va quedar abolida com a religi d'estat per fou respectada. Per els ismalites no estaven disposats a perdre tots els privilegis del poder i van tramar una conspiraci. 

El 8 de desembre de 1131, quan Kutayfat passejava per la rodalia de la ciutat del Caire, fou assassinat; al mateix temps Abd al-Majid era alliberat del seu captiveri i portat altre cop al poder com a regent, sent proclamat aviat com califa amb el nom de Al-Hafiz Abul Maimun Abdel Meshid (1132 1149). El contracop d'estat fou commemorat cada any fins al final de la dinastia.

 Bibliografia .
S. M. Stern, The succession to the Fatimid Imam al-Amir, Oriens 1951



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354069" title="Castillejo de Martn Viejo" nonfiltered="3595" processed="3580" dbindex="138615">

Castillejo de Martn Viejo s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord amb La Granja (Baobrez), a l'Est amb Gordolobal (Retortillo) i Sancti-Spritus, al Sud amb Ciudad Rodrigo i Saelices el Chico, a l'Oest amb Villar de Argan i Villar de la Yegua i al Nordoest amb San Felices de los Gallegos.

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354071" title="Villar de Argan" nonfiltered="3596" processed="3581" dbindex="138616">

Villar de Argan s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord amb Villar de la Yegua, a l'Est amb Castillejo de Martn Viejo i Saelices el Chico, al Sud amb Gallegos de Argan i a l'Oest amb La Alameda de Gardn i Aldea del Obispo.  

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354072" title="Lorenzo di Credi" nonfiltered="3597" processed="3582" dbindex="138617">


Lorenzo di Credi (Florncia, c. 1459   Florncia, 12 de gener de 1537) va ser un pintor i escultor itali. En un primer moment va influir Leonardo da Vinci, per desprs va ser influt per aquest. 

Biografia.
Va comenar a treballar al taller d'Andrea del Verrocchio. Desprs de la mort del seu mestre va heretarne la direcci del taller. En aquest taller va fer la Madonna di Piazza per a la Catedral de Pistoia, i probablement tamb va collaborar-hi en diverses escultures.

Entre les seues obres cal destacar una Anunciaci que es conserva als Uffizi, una Mare de Du amb Infant a la Galleria Sabauda de Tor i una Adoratci de l'Infant a la Querini Stampalia de Vencia. D'una poca posterior sn una Mare de Du amb sants (Museu del Louvre) (1493) i una Adoraci de l'Infant als Uffizi. A Fiesole va repintar part d'unes taules de Fra Angelico als altars de l'esglsia de Sant Domnec.

A les seues obres de maduresa (com la Crucifixi del Museu de Gottingen, l'Anunciaci de Cambridge i la Mare de Du amb sants de Pistoia) s'hi veuen influncies de Fra Bartolomeo, Perugino i del jove Rafael. 

Ms recentment, una de les obres de di Credi va cridar l'atenci dels estudiosos perqu el rostre de Caterina Sforza que s'hi representa mostrava un gran semblana amb la Mona Lisa de Leonardo da Vinci. Caterina Sforza era senyora de Forl i d'Imola, i va ser empresonada per Csar Borja. El retrat, conegut tamb com La dama dei gelsomini, es troba a la Pinacoteca de Forl.



Bibliografia.

 ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354073" title="Gallegos de Argan" nonfiltered="3598" processed="3583" dbindex="138618">

Gallegos de Argan s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord amb Villar de Argan, al Nordest amb Saelices el Chico, al Sudest amb Carpio de Azaba, al Sud amb Espeja, al Sudoest amb Fuentes de Ooro i a l'Oest amb La Alameda de Gardn.

Demografia.



 Enllaos externs .
de Argan Enlla a Wikisalamanca;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354074" title="Segona Repblica Polonesa" nonfiltered="3599" processed="3584" dbindex="138619">


La Segona Repblica Polonesa s el nom histric de la Repblica de Polnia que va existir entre 1918 i 1939. Limitava amb Alemanya, Txecoslovquia, Romania, Letnia, Litunia i la Uni Sovitica. Tamb rep el nom de Polnia d'entreguerres, al comprendre el perode histric entre la Primera Guerra Mundial i la Segona Guerra Mundial.

Quan les fronteres de l'estat van quedar fixades al 1922 desprs de diverses guerres, la nova repblica tenia fronteres amb Txecoslovquia, Alemanya, la Ciutat Lliure de Danzig, Litunia, Letnia, Romania i la Uni Sovitica, aix com amb una petita franja costanera al Bltic, als voltants de la ciutat de Gdynia. Tenia una superfcie de 388.634 km (el sis pas major d'Europa a la tardor de 1938; desprs de l'annexi de Zaolzie, la zona va crixer fins a 389.720 km.), i d'acord amb el cens d'aquell any, tenia una poblaci estimada de 27,2 milions de persones. Al 1939, just abans de l'esclat de la Segona Guerra Mundial, tenia una poblaci estimada de 35,1 milions. Gaireb un ter d'ells eren minories tniques (13,9% d'ucranesos, 3,1% de bielorssos, 8,6% de jueus, 2,3% d'alemanys i un 3,4% de lituans, russos i txecs).

La Segona Repblica sovint s associada amb moments de gran adversitat, de problemes i de triomfs. Havent de lluitar amb les dificultats econmiques i la destrucci de la Primera Guerra Mundial, seguida de la invasi sovitica durant la Guerra Poloneso-Sovitica, i l'increment de vens hostils com l'Alemanya Nazi, la Repblica no noms es va fer forta, sin que ams s'expand. Mancada d'un imperi d'ultramar, Polnia no obstant aconsegu un nivell de desenvolupament econmic i prosperitat comparables als de l'oest. Els centres culturals de Varsvia, Cracvia, Poznan, Wilno i Lviv van arribar als nivells de les principals ciutats europees. Tamb eren seu d'universitats d'anomenada i llocs d'un gran intercanvi cultural. Al 1939, la Repblica havia esdevingut una potncia a nivell poltic i econmic.

 Histria .



Ocupada pels exrcits alemany i austro-hongars a l'estiu de 1915, la regi abans ocupada per Rssia del que es considerava la Polnia histrica es propos que fos un estat titella alemany el 5 de novembre de 1916, amb un Consell d'Estat governant (des del 15 d'octubre de 1917)] i un Consell de la Regncia (Rada Regencyjna Krlestwa Polskiego) per administrar un pas sota els auspicis alemanys, pendent de l'elecci d'un rei.

Poc abans del final de la Primera Guerra Mundial, el 7 d'octubre de 1918, el Consell de la Regncia va dissoldre el Consell d'Estat i anunci la seva intenci de restaurar la independncia polonesa. Amb la notable excepci del Partit Social Democrtic del Regne de Polnia i Litunia (SDKPiL) (d'orientaci marxista), la majoria dels partits poltics van recolzar la proposta. El 23 d'octubre, el Consell nomen un nou govern sota Jzef Swierzynski, iniciant el reclutament de l'Exrcit Polons. El 5 de novembre, a Lublin, es cre el primer Soviet de Delegats; i el 6 els comunistes anunciaven la creaci d'una Repblica de Tarnobrzeg; mentre que el mateix dia es creava un Govern Popular Provisional de la Repblica de Polnia sota el socialista Ignacy Daszynski.

El 10 de novembre, Jzef Pi sudski, alliberat de l'empresonament alemany, retorn a Varsvia. Al dia segent, grcies a la seva popularitat i amb el suport de la majoria dels partits poltics, el Consell de la Regncia l'anomen Comandant en Cap de les Forces Armades Poloneses. El 14 de novembre, el Consell es dissolgu a si mateix i transfer tota la seva autoritat a Pi sudski com a Cap d'Estat (Naczelnik Pa stwa).

Es van crear centres de govern a Galtsia (antigament sota domini austro-hongars), incloent un Consell Nacional al Principat de Cieszyn (creat a novembre de 1918) i un Comit de Liquidaci, creat el 28 d'octubre. Poc desprs esclat un conflicte a Lww entre forces del Comit Militar d'Ucranesos i unitats irregulars de polonesos, composades per estudiants i quitxalla, anomenats Aguilons de Lww, que posteriorment serien recolzats per l'exrcit polons.

Desprs de consultar-ho amb Pi sudski, el govern de Daszynski es dissolgu i es form un nou govern sota la presidncia de Jedrzej Moraczewski.

 Segona Guerra Mundial .

Envoltada d'enemics, la Repblica Polonesa busc sempre el recolzament del Regne Unit, intentant en tot moment realitzar acords de no-agressi amb els seus vens ms amenaadors: la Uni Sovitica (1932) i l'Alemanya Nazi (1934). Al final, tots aquests tractats acabarien sent paper mullat, car ning no els respectaria. 

En efecte, l'arribada de Hitler al poder a Alemanya, condemnaria a Polnia, car insatisfet per la sortida al mar que Polnia havia rebut al Tractat de Versalles a expenses d'Alemanya, Hitler decid envair-la; els aliats francesos i britnics no els ajudarien, car llavors no estarien preparats per la guerra. L'altre aliat importat polons, Txecoslovquia, havia sigut desmembrat mesos abans als Acords de Munic.

L'inici de la Segona Guerra Mundial marc el final de la Segona Repblica Polonesa. La invasi de Polnia s'inici l'1 de setembre de 1939, noms una setmana desprs de la signatura del Pacte Ribbentrop-Mlotov, i finalitz el 6 d'octubre de 1939, amb Alemanya i la Uni Sovitica ocupant tot el territori polons. Polnia no es rend, sin que segu com el Govern Polons a l'Exili i l'Estat secret polons.






 Dates principals a la histria de la Segona Repblica Polonesa (1918-1939) .
 Independncia; alliberament de Varsvia: 11 de novembre de 1918;
 Eleccions pel Sejm: 26 de gener de 1919;
 Tractat de Versalles (articles 87-93) i Petit Tractat de Versalles, establint Polnia com un estat sobir i independent dins l'arena internacional: 28 de juny de 1919;
 Guerra amb Ucrana: 1918-19;
 Guerra amb la Uni Sovitica. Miracle del Vstula. Tractat de Riga: (febrer de 1919   mar de 1921) ;
 Guerra contra Litunia;
 Conflictes fronteres entre Polnia i Txecoslovquia;
 Alaments a i Silsia. Alament de la Gran Polnia, Alaments a Silsia;
 Reforma agrria: 15 de juliol de 1920;
 Constituci de Mar: 17 de mar de 1921;
 Aliances amb Frana i Romania: 1921;
 Eleccions pel Sejm: 5 de novembre de 1922;
 Eleccions pel Senat: 12 de novembre de 1922 ;
 Assassinat del President Gabriel Narutowicz: 16 de desembre de 1922;
 Govern de Wladyslaw Grabski. Bank Polski. Reforma monetria polonesa de 1924;
 Stanislaw Wojciechowski President: 20 de desembre de 1922;
 Cop de Maig. Inici del Govern Sanacja (1926);
 Eleccions: 16 de novembre de 1930;
 Pacte de No Agressi amb la Uni Sovitica: 25 de juliol de 1932;
 Pacte de No Agressi amb Alemanya: 26 de gener de 1934;
 Constituci d'Abril: 23 d'abril de 1935;
 Mort de Jzef Pilsudski: 12 de maig de 1935;
 Centralny Okreg Przemyslowy. Eugeniusz Kwiatkowski: 1936;
 Creaci del Partit Poltic Obz Zjednoczenia Narodowego: 2 de febrer de 1937;
 Annexi de Zaolzie, Grna Orawa i Jaworzyna (abans txecoslovaques): octubre de 1938;
 Mort de : 2 de gener de 1939;
 Garanties militars del Regne Unit i Frana: 31 de mar de 1939;
 Pacte de no agressi Germano-Sovitic amb un protocol secret per dividir-se Polnia;
 Aliana entre Polnia i el Regne Unit: 25 d'agost de 1939;
 Invasi alemanya de Polnia: 1 de setembre de 1939;
 Invasi sovitica de Polnia: 17 de setembre de 1939;

 Poltics i Governs .
 Cap d'Estat .
Jzef Pilsudski   22 de novembre de 1918 - 9 de desembre de 1922;

 Presidents .
Gabriel Narutowicz   9 de desembre de 1922 - 16 de desembre de 1922;
Stanislaw Wojciechowski   20 de desembre de 1922 - 14 de maig de 1926;
Ignacy Moscicki   1 de juny de 1926 - 30 de setembre de 1939;
Boleslaw Wieniawa-Dlugoszowski - 1 d'octubre de  1939;

Primers ministres.
J drzej Moraczewski   18 de novembre de 1918 - 16 de gener de 1919;
Ignacy Paderewski   18 de gener de 1919 - 27 de novembre de 1919;
Leopold Skulski   13 de desembre de 1919 - 9 de juny de 1920;
Wladyslaw Grabski   27 de juny de 1920 - 24 de juliol de 1920;
Wincenty Witos   24 de juliol de 1920 - 13 de setembre de 1921;
Antoni Ponikowski   19 de setembre de 1921 - 5 de mar de 1922;
Antoni Ponikowski   10 de mar de 1922 - 6 de juny de 1922;
Artur Sliwinski   28 de juny de 1922 - 7 de juliol de 1922;
Wojciech Korfanty   14 de juliol de 1922 - 31 de juliol de 1922;
Julian Nowak   31 de juliol de 1922 - 14 de desembre de 1922;
Wladyslaw Sikorski   16 de desembre de 1922 - 26 de maig de 1923;
Wincenty Witos   28 de maig de 1923 - 14 de desembre de 1923;
Wladyslaw Grabski   19 de desembre de 1923 - 14 de novembre de 1925;
Aleksander Skrzynski   20 de novembre de 1925 - 5 de maig de 1926;
Wincenty Witos   10 de maig de 1926 - 14 de maig de 1926;
Kazimierz Bartel   15 de maig de 1926 - 4 de juny de 1926;
Kazimierz Bartel   8 de juny de 1926 - 24 de setembre de 1926;
Kazimierz Bartel   27 de setembre de 1926 - 30 de setembre de 1926;
Jzef Pilsudski   2 d'octubre de 1926 - 27 de juny de 1928;
Kazimierz Bartel   27 de juny de 1928 - 13 d'abril de 1929;
Kazimierz Switalski   14 d'abril de 1929 - 7 de desembre de 1929;
Kazimierz Bartel   29 de desembre de 1929 - 15 de mar de 1930;
Walery Slawek   29 de mar de 1930 - 23 d'agost de 1930;
Jzef Pilsudski   25 d'agost de 1930 - 4 de desembre de 1930;
Walery Slawek   4 de desembre de 1930 - 26 de maig de 1931;
Aleksander Prystor   27 de maig de 1931 - 9 de maig de 1933;
Janusz Jedrzejewicz   10 de maig de 1933 - 13 de maig de 1934;
Leon Kozlowski   15 de maig de 1934 - 28 de mar de 1935;
Walery Slawek   28 de mar de 1935 - 12 d'octubre de  1935;
Marian Zyndram-Koscialkowski   13 d'octubre de  1935 - 15 de maig de 1936;
Felicjan Slawoj Skladkowski   15 de maig de 1936 - 30 de setembre de 1939;

 Economia .
Desprs d'adquirir la seva independncia, Polnia va haver d'encarar grans dificultats econmiques. Els lmits de la Repblica eren les restes de 3 sistemes econmics diferents, amb 3 monedes diferents i molt poques infrastructures d'enlla o directament inexistents. La situaci era tan dolenta que el centres industrials de les grans ciutats no tenien enllaos ferroviaris directes, perqu havien estat part de diferents nacions. Per exemple, a la dcada dels 20 no hi havia una connexi ferroviria directe entre Varsvia i Cracvia, i la lnia no es complet fins al 1934.

Al capdavant de tot aix hi havia la gran destrucci que qued desprs de la Primera Guerra Mundial i la Guerra Poloneso-Sovitica. A ms, hi havia una gran disparitat econmica entre les Polnies oriental i occidental, amb la meitat occidental molt ms desenvolupada i prspera. Els freqents tancaments de fronteres i taxes (especialment amb l'Alemanya Nazi) tamb van tenir impactes negatius a l'economia polonesa.

Malgrat aquests problemes, Polnia aconsegu un estat de prosperitat econmica durant els anys d'entreguerres a la par amb l'Europa occidental. Al 1924 el Primer Ministre i Ministre d'Economia Wladyslaw Grabski introdu el Zloty com a nica moneda com per tot el territori, que rest com una de les divises ms estables de l'Europa central. La moneda ajud a Polnia a controlar una hiperinflaci, sent l'nic pas europeu capa de fer-ho sense ajuda exterior.

Les bases de la relativa prosperitat europea van ser els plans de desenvolupament econmic que contemplaven la construcci de 3 elements d'infrastructures claus. El primer va ser l'establiment del port de mar de Gdynia, que permet a Polnia a evitar passar per Gdansk (que suportava una gran pressi alemanya per boicotejar les exportacions poloneses de carb). La segona va ser la construcci de 500km de connexi ferroviria entre la Silsia superior y Gdynia, anomenada la Lnia carbonfera polonesa. La tercera va ser la creaci d'un districte industrial central, anomenat la RIC   Regi Industrial Central (Centralny Okreg Przemyslowy). Desafortunadament, tot aquest desenvolupament va quedar interromput i molt destrut per les invasions nazi i sovitica a l'inici de la Segona Guerra Mundial.

 Demografia .




Tradicionalment, Polnia ha estat una naci formada per diverses nacions, amb unes grans minories jueves i ucraneses. Aix es va fer especialment pals des que guany la seva independncia al 1918, desprs de la I Guerra Mundial. El cens d'aquell any situava un 30,8% de la poblaci pertanyent a minories. Aix s'exacerb encara ms desprs de la victria polonesa a la Guerra Poloneso-Sovitica i els guanys territorials fets per Polnia en conseqncia. D'acord al cens polons de 1931, hi havia un 2,3% de bielorussos, un 2,3% d'alemanys i un 2,8% d'altres nacionalitats, incloent lituans, txecs i armenis.

Ams, Polnia era llar de diverses religions: al 1921, 16.057.229 polonesos (aproximadament un 62,5%) eren catlics romans, 3.031.057 (aproximadament un 11,8%) eren catlics de ritus oriental (principalment catlics ucranesos i armenis, 2.815.817 (aproximadament un 10,95%) eren ortodoxos, uns 2.771.949 (un 10,8%) eren jueus i 940.232 (un 3,7%) eren protestants (principalment (luterans. Al 1931, Polnia tenia la segona major concentraci de poblaci jueva de tot el mn, amb una cinquena part dels jueus del mn vivint dins les seves fronteres (aproximadament 3.136.000).

 Poblaci .


Principals ciutats al 1939:
Varsvia   1.289.000;
d    672.000;
Lviv   318.000;
Pozna    272.000;
Cracvia   259.000;
Vlnius   209.000;
Bydgoszcz   141.000;
Cz stochowa   138.000;
Katowice   134.000;
Sosnowiec   130.000;
Lublin   122.000;
Gdynia   120.000;
Chorzw   110.000;
Bia ystok   107.000;

 Divisions administratives .
La divisi administrativa de la Segona Repblica Polonesa estava basat en un sistema esglaonat de 3 nivells. Al pis inferior estaven els gminy, que eren poc ms que governs locals a nivell de poble. Aquests estaven agrupats en powiaty, i finalment en Voivodat wojewodstwa.



L'1 d'abril de 1938, les fronteres de diversos voivodats de la Polnia central i occidental van modificar-se considerablement. 

 Geografia de la Segona Repblica Polonesa .
La Segona Repblica Polonesa era principalment pla, amb una elevaci mitjana de 223 metres sobre el nivell del mar (desprs de la Segona Guerra Mundial, l'elevaci mitjana va descendir fins als 173 metres). Noms el 13% del territori, localitzat a la frontera sud, estava per damunt de 300 metres. La mxima elevaci s el Mont Rysy, que s'ala fins a 2.499 metres als Crpats, a 95km al sud de Cracvia. Entre octubre de 1938 i setembre de 1939, la mxima elevaci va ser el Lodowy Szczyt, amb 2.627 metres. El major llac s el Narach.

La superfcie total del pas, desprs de l'annexi de Zaolzie, era de 389.720 km, estenent-se 903km de nord a sud i 894km d'est a oest. L'1 de gener de 1938, la longitud total de les fronteres era de 5.529km, incloent:
 140km de costa (dels quals, 71km eren la Pennsula de Hel);
 1.412km amb la Uni Sovitica;
 948km amb Txecoslovquia (fins al 1938);
 1.912km amb Alemanya;
 1.081 amb d'altres pasos (Litunia, Romania, Letnia i la ciutat lliure de Danzig);






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354075" title="Anton Rubinstein" nonfiltered="3600" processed="3585" dbindex="138620">
Anton Rubinstein (Vykhvatinec, Transnstria (Repblica de Moldvia), 28 de novembre de 1829 - Peterhof, Sant Petersburg, 20 de novembre de 1894) fou un compositor i pianista i director d'orquestra rus.

Format primer per la seva mare, a l'edat de 9 anys esdev alumne del clebre pianista francs Alexandre Villoin. Va rebre consells de Liszt a Pars, on actu com a intrpret. Comena una gira de concerts per diferents ciutats d'Europa. El 1844, amb la seva mare i el seu germ Nikolai, s'installa a Berln, on estudia composici i teoria amb Siegfried Dehn i fa amistat amb Felix Mendelssohn i Giacomo Meyerbeer.

Desprs de passar per Viena, el 1848 s'establ a Sant Petersburg on es dedic des d'aleshores a compondre, protegit per la duquessa Helena Pavlova. Fund la Societat Russa de Msica (1850) i fund i dirig el Conservatori de Sant Petersburg (1862-67 i 1887-90). Deix sis simfonies, quatre obertures per a orquestra, dues cantates, sonates per a piano (s clebre la seva Melodia en fa per a piano), 14 peres (Demon, 1875), 4 oratoris (Christus, 1888), etc.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354076" title="Carpio de Azaba" nonfiltered="3601" processed="3586" dbindex="138621">

Carpio de Azaba s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord amb Saelices el Chico, a l'Est amb Ciudad Rodrigo, al Sud amb El Bodn i Campillo de Azaba i a l'Oest amb Espeja i Gallegos de Argan.  

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354077" title="La Alameda de Gardn" nonfiltered="3602" processed="3587" dbindex="138622">

La Alameda de Gardn s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord amb Aldea del Obispo, a l'Est amb Villar de Argan i Gallegos de Argan, al Sud amb Fuentes de Ooro i a l'Oest amb Almeida.

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354079" title="Entitat" nonfiltered="3603" processed="3588" dbindex="138623">

Una entitat s un organisme compost per diversos membres que desenvolupa una funci associativa que justifica la seua formaci.

Aquest ens, pot ser un collectiu de socis individuals, com un grup d'empreses o associacions diverses que s'uneixen.
La idea d'una entitat s unir en una mateixa instituci diferents persones, tant fsiques com jurdiques i dotar-les d'un nic ens que, ja que les agrupa, respon millor als seus objectius i defensa ms eficament els seus interessos. 

 Vegeu tamb .
 Entitat local menor;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354080" title="Temporada 1957-58 de l'NBA" nonfiltered="3604" processed="3589" dbindex="138624">

La temporada 1957-58 de l'NBA fou la dotzena en la histria de l'NBA. St. Louis Hawks fou el campi desprs de guanyar a Boston Celtics per 4-2.

Classificacions.
 Divisi Est;


 Divisi Oest;


* V: Victries
* D: Derrotes
* %V: Percentatge de victries
* P: Diferncia de partits respecte al primer lloc

* C: Campi

Estadstiques.


Premis.
 MVP de la temporada;
  Bill Russell (Boston Celtics);

 Rookie de l'any;
  Woody Sauldsberry (Philadelphia Warriors);

 Primer quintet de la temporada;
Bob Cousy, Boston Celtics;
Dolph Schayes, Syracuse Nationals;
Bob Pettit, St, Louis Hawks;
George Yardley, Detroit Pistons;
Bill Sharman, Boston Celtics;

 Segon quintet de la temporada;
Maurice Stokes, Cincinnati Royals;
Slater Martin, St, Louis Hawks;
Bill Russell, Boston Celtics;
Cliff Hagan, St, Louis Hawks;
Tom Gola, Philadelphia Warriors;

Vegeu tamb.
 Draft de l'NBA del 1958;
 Playoffs de l'NBA del 1958;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354081" title="Telecabina de la Molina - Alp 2500" nonfiltered="3605" processed="3590" dbindex="138625">

El Telecabina de la Molina - Alp 2500 es va posar en servei l'any 1999 a l'estaci d'esqu de La Molina, gestionada per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), per enllaar amb el domini esquiable de l'estaci d'esqu de La Masella, anomenant al conjunt de les dues estacions: Alp 2500. A ms, a l'estiu s un dels principals atractius de La Molina ja que l'estaci superior es converteix en el punt de sortida de diverses activitats de lleure.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354082" title="Antoni Lozano Pastor" nonfiltered="3606" processed="3591" dbindex="138626">
Antoni Lozano Pastor (Alginet, 1948) s un empresari agrari i poltic valenci. Estudi enginyeria agrnoma a la Universitat de Valncia i treball com a empresari agrcola des de 1975. Ha estat membre de la comissi executiva de la Uni de Llauradors i  Ramaders del Pas Valenci el 1986-1995, i secretari general el 1989-1992, membre de la COAG, de la PYMEV i de la Cambra de Comer de Valncia. Fou escollit diputat per la provncia de Valncia a les eleccions a les Corts Valencianes de 1999 com a independent dins les llistes del PSPV-PSOE. Fou reescollit a les eleccions de 2003 i 2007, i des del 2004 s secretari del PSPV a la Ribera Alta.

 Enllaos externs .
 Biografies de poltics valencians;
 Fitxa de les Corts Valencianes;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354083" title="Temporada 1958-59 de l'NBA" nonfiltered="3607" processed="3592" dbindex="138627">

La temporada 1958-59 de l'NBA fou la 13 en la histria de l'NBA. Boston Celtics fou el campi desprs de guanyar a Minneapolis Lakers per 4-0. Aquest seria el primer dels vuit anells consecutius que aconseguirien els Celtics.

Classificacions.
 Divisi Est;


 Divisi Oest;


* V: Victries
* D: Derrotes
* %V: Percentatge de victries
* P: Diferncia de partits respecte al primer lloc

* C: Campi

Estadstiques.


Premis.
 MVP de la temporada;
  Bob Pettit (St. Louis Hawks);

 Rookie de l'any;
  Elgin Baylor (Minneapolis Lakers);

 Primer quintet de la temporada;
Bob Cousy, Boston Celtics;
Bob Pettit, St. Louis Hawks;
Bill Sharman, Boston Celtics;
Bill Russell, Boston Celtics;
Elgin Baylor, Minneapolis Lakers;

 Segon quintet de la temporada;
Paul Arizin, Philadelphia Warriors;
Cliff Hagan, St. Louis Hawks;
Dolph Schayes, Syracuse Nationals;
Slater Martin, St. Louis Hawks;
Richie Guerin, New York Knicks;

Vegeu tamb.
 Draft de l'NBA del 1959;
 Playoffs de l'NBA del 1959;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354084" title="Al-Aflaj al-Dawasiri" nonfiltered="3608" processed="3593" dbindex="138628">
Al-Aflaj al-Dawasiri (o Al-Afladj al-Dawasiri) s una regi natural de l' Arbia Saudita, amb diversos rierols alimentats per fonts anomenades Uyun al-Sayh. Hi ha un antic sistema de canals.

El seu antic nom fou Al-Falaj o Al-Faladj (aflaj s el plural de la paraula Falaj, que volia dir aqeducte subterrani, per actualment s'utilitza la paraula saki, plural sawadzi); els aqeductes millor conservats sn els de Samhan, Barabir, i Al-Wadjdjadj que serveixen per regar el oasi de Al-Sahy. 

El territori est delimitat pel Wadi Birk al nord; les arenes de Al-Daby a l'oest; el Wadi al-Makran al sud; i la plana d'Al-Bayad a l'est.

Les principal localitat es Layla, amb l'establiment de Ghasiba, residencia de l'emir, Al-Mubarraz, ex residncia de l'emir i Djufaydiriyya. La vila ms al nord s Usaylia mentre al sud hi ha els oasis d'Al-Amar, Al-Sahy, Al-Kharfa i Al-Rawda. A les muntanyes de Tuwayk hi ha les antigues viles de Al-Sitara (ja esmentada per Hamdani com al-Sidara), Hurada i Al-Ghayl.

El territori estava dominat al segle VII pels Djada que vers el 631 van abraar el islam. El 743/744 els Djada i els seus aliats Banu Amir es van revoltar contra els Banu Hanifa que hi havien imposat el seu domini, i van matar al seu governador. Aquests fets sn coneguts com els tres dies d'Al-Aflaj: el primer quan van matar el governador; el segon quan els Banu Hanifa van derrotar els rebels; i el tercer o dia d'al-Nishash, quan finalment els Banu Hanifa foren derrotats i expulsats.

Al segle XI les tribus que vivien a la regi es van enfrontar de manera violenta; el 1051 el pas estava devastat quan hi va passar Nasir Khusraw; fou en aquesta poca que la tribu Djumayla va substituir als Djada com a tribu hegemnica. A la meitat del segle XVIII els Dawasir van expulsar als Djumayla. D'aquesta darrera tribu van sortir els clans dels Al-Sabah i Al-Khalifa que governen Kuwait i Bahrein. Un petit nombre de membres va restar a Al-Haddar on encara viuen.

El 1785 els Dawasir i altres habitants de la regions van adoptar les doctrines wahhabites que ja no van abandonar. El 1910 Abd al-Aziz al-Saud va encerclar a Layla als lders rebels dels Hazazina d'Al-Fara, els va capturar i els va executar. L'autoritat va quedar en mans d'un emir responsable davant el sobir saudita.

Els dtils de la varietat sufri (sayyid al-tumur segons Hamdani) i siri sn molt apreciats i considerats millors que els de Bssora. Les principals tribus de la regi, a ms dels Dawasir, sn:

Subay;
Suhul;
Fudul;
Ashraf;
Banu Khadir;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354085" title="Telecabina de la Coma del Clot" nonfiltered="3609" processed="3594" dbindex="138629">

El telecabina puls de Nria Telecabina de la Coma del Clot a la Residncia segueix el mateix traat de l'antic funicular, ja que comunica l'estaci del cremallera de Nria amb l'alberg del Pic de l'liga. La lnia va entrar en servei el 1988, pertany tamb a FGC i s l'nic aparell del tipus puls (amb tren de cabines) que hi ha a Catalunya.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354086" title="Uni de Llauradors i Ramaders del Pas Valenci" nonfiltered="3610" processed="3595" dbindex="138630">
Uni de Llauradors i Ramaders del Pas Valenci (ULRPV) s un sindicat agrari valenci fundat el 12 de novembre de 1976 a la Llar Parroquial de Bonreps, de caire independent, democrtic i unitari, que t com a finalitat de defensar i promoure els interessos generals dels llauradors i ramaders professionals valencians. Compta amb aproximadament 30.000 afiliats. Forma part de la COAG i participa en el Comit d'Organitzacions Professionals Agrries d'Europa (COPA-COGECA), en el Consell Europeu de Joves Agricultors (CEJA) i en el Consell Econmic i Social (CES). El seu rgan s Camp Valenci, i el secretari general s Joan Brusca Beltran.

 Vegeu tamb .
 Uni de Pagesos;

 Enllaos externs .
 Web de la Uni de Llauradors;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354087" title="Corall (color)" nonfiltered="3611" processed="3596" dbindex="138631">


Corall o coral s un color taronja rosat, que deu el nom a un tipus de cnidaris anomenats coralls, mot que ve del llat c rallium (<gr.          ), mateix significat. S'obt suavitzant amb blanc un vermell tirant lleugerament al magenta en colors pigment. En colors llum, seria el resultat d'illuminar amb una mica de llum blava sumada a llum vermella al mxim de potncia.

El corall s un color que representa una llarga gamma de gradacions  del corall. El color complementari del corall s el color turquesa.




Una mostra del color corall:
 




 











Localitzaci i usos.
 Corall s el color d'alguns bolets.


















 Corall s el color del bec d'algunes aus.

















 Corall s el color d'algunes plantes. ;


















 Corall s el color d'alguna cermica grega.






















 Corall s un dels colors d'Oshosi, divinitat de la religi ioruba.

 Corall s el color que s'usa freqentment en el disseny interior per crear una atmosfera calmada i relaxant a l'ambient.

 Corall s el color que en algunes sectes hinduistes representa el primer txakra de la filosofia hinduista.

 Corall s un color dels colors de l'equip de futbol americ professional Miami Dolphins, que t seu Miami, Florida (EUA).


Vegeu tamb.
Llista de colors;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354088" title="Jos Garca Hernndez" nonfiltered="3612" processed="3597" dbindex="138632">

Nascut el 19 de mar del 1915 a Guadalajara, advocat, va presidir la Diputaci Provincial de Guadalajara i va ser Governador Civil de Lugo i Las Palmas, Director General d'Administraci Local.

Fou nomenat Ministre del a Governaci i Vice-President del Govern per Carlos Arias Navarro, el qual havia coincidit amb ell en la etapa en qu tots dos eren Governadors Civils.

La seva gesti al capdavant del Ministeri de la Governaci va caracteritzar-se per un enduriment de l'autoritarisme, executant-se sota aquell govern a Salvador Puig Antich i Heinz Chez (1974) i ngel Otaegui Echevarra, Jos Humberto Baena Alonso, Ramn Garca Sanz, Jos Luis Bravo Solla i Juan Paredes Manot (1975).

Aquests ltims varen ser processats i condemnats seguint un decret-llei antiterrorista publicat pel seu Ministeri que autoritzava la celebraci de consells de guerra sumarssims contra civils per accions armades contra el rgim.

Fou cessat quan va constituir-se el primer govern de la Monarquia i succet per Manuel Fraga Iribarne.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354091" title="Telecabina de Baquira" nonfiltered="3613" processed="3598" dbindex="138633">

El Telecabina de Baquira es va posar en servei durant la temporada d'esqu 2005-2006 i s el primer que existeix a l'estaci d'esqu de Baquira-Beret i a la Val d'Aran. La primera fase del telecabina unia la cota 1.500 amb la cota 1.800 mentre que la nova fase que es posa en servei durant la temporada 2008-2009 prolonga el recorregut de l'aeri cap a cota inferior en perpendicular amb l'altre tram fins al complex residencial de la Val de Ruda. El telefric compta amb 93 cabines de 9 persones cadascuna, en les quals els esquiadors poden entrar amb els esqus en m, amb una capacitat de 3000 persones/hora i sentit. El temps de viatge s de 5 minuts.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354093" title="Afrasiyab" nonfiltered="3614" processed="3599" dbindex="138634">


Afrasiyab fou un rei llegendari dels turnics o turcs, que hauria mort combatent al rei irani Kai Khusraw. La llegenda el va fer protagonista de totes les guerres dels turcs contra els kaynides i contra els seus predecessors el pixddides, les dues dinasties mtiques iranianes a l'Avesta.

Algunes dinasties turques han reivindicat el seu origen, entre les que cal destacar els karakhnides  i els seljcides.

 Nota .


Enllaos externs.

 Article Afrasiyab a Enciclopdia Irnica;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354097" title="Cristina Moreno Fernndez" nonfiltered="3615" processed="3600" dbindex="138635">
Cristina Moreno Fernndez (Valncia, 1963) s una economista i poltica valenciana. Es llicenci en econmiques i empresarials a la Universitat de Valncia i treballa com a funcionria a la Conselleria de Treball, Indstria i Comer de la Generalitat Valenciana. El 1985 es va afiliar a la UGT, de la que entre 1990 i 1999 fou membre de la comissi executiva al Pas Valenci, i el 1987 al PSPV-PSOE, del que en fou membre de l'executiva comarcal el 2000-2004. Fou escollida diputada per la provncia de Valncia a les eleccions a les Corts Valencianes de 1999, 2003 i 2007, on ha estat vocal d'economia del grup socialista.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;
 Fitxa de les Corts Valencianes;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354100" title="Jos Luis Arrese Magra" nonfiltered="3616" processed="3601" dbindex="138636">

Va nixer a Bilbao el 14 d'abril de 1905 i va morir el 1986, des de jove va afiliar-se a Falange, i a la guerra civil lluit al bndol nacional. Un cop instaurat el rgim de Franco, fou nomenat Governador Civil de Mlaga.

El 19 de maig de 1941, Franco va encarregar-l'hi la Secretaria General del Movimiento, en la que va destacar-se com a germanfil, va publicar a la prensa del Movimiento una arenga on conminava als espanyols a formar una divisi espanyola de voluntaris per a anar a lluitar a la URSS amb els Nazis (Divisin Azul). El 20 de juliol de 1945, Arrese, per a la opini pblica internacional estava considerat com a pro-nazi, per aix Franco va cessar-lo per a donar una imatge menys identificada amb els perdedors de la guerra.

El 15 de febrer del 1956, Franco va nomenar-lo un altre cop Ministre Secretari General del Movimiento, va intentar crear en aquella etapa unes lleis que institucionalitzssin la Dictadura, per va trobar nombrosos obstacles, finalment com que no va trobar el suport necessari, va voler dimitir el 1957, i Franco, va encomenar-li la creaci d'un nou ministeri, el de la Vivenda, passant a ocupar Arrese aquesta nova Cartera.

El 25 de febrer del 1957 fou nomenat Ministre de la Vivenda, crrec que desenvolup fins el 17 de mar del 1960, en qu va dimitir.

Fins el final del rgim va dedicar-se a actuar com a procurador a les Corts i Conseller Nacional del Movimiento.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354101" title="Vicente Betoret Coll" nonfiltered="3617" processed="3602" dbindex="138637">
Vicente Betoret Coll (Vilamarxant, 1972) s un advocat i poltic valenci. Llicenciat en dret a la Universitat de Valncia, el 1990 es va afiliar a Nuevas Generaciones. Secretari del Partit Popular al Pas Valenci, s alcalde de Vilamarxant des de 1999 i diputat a les eleccions a les Corts Valencianes de 2007.

 Referncies .
 Fitxa de les Corts Valencianes;
 Entrevista a La Hoja de la Tarde;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354102" title="Ferrocarril Turstic de l'Alt Llobregat" nonfiltered="3618" processed="3603" dbindex="138638">

El Ferrocarril de l'Alt Llobregat constitueix un nou tipus de lnia fins ara indita al nostre pas: un tren que ha nascut com a turstic sobre el qu havia estat la lnia de Guardiola a Castellar de n'Hug, en ample de via de 600 mm. El traat enllaa l'estaci de La Pobla de Lillet, situada als afores d'aquesta poblaci al peu de la carretera de Guardiola, amb la zona del Clot del Moro, on hi havia la fbrica de ciment Asland i ja al terme municipal de Castellar de n'Hug. El nou Ferrocarril Turstic de l'Alt Llobregat es va posar en servei l'1 de juliol de 2005 i s gestionat per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.

El traat del Ferrocarril Turstic de l'Alt Llobregat s'inicia a l'estaci de La Pobla de Lillet, passant tot seguit un tnel. A continuaci, la lnia voreja la muntanya per un cam formigonat compartit amb vehicles. El traat s'endinsa entre les cases del poble, sense deixar mai el traat tipus "tramvia" i s'arriba al baixador de La Pobla Centre. La via segueix el seu cam sortint del nucli i passant ben aviat per un pont metllic sobre el riu Llobregat. Vorejant una fbrica de cartr i alguna trinxera s'arriba a l'estaci de Jardins Artigas. A partir d'aqu, la via torna a recolzar-se sobre balast i amb sinus traat s'arriba a Castellar de n'Hug.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354103" title="Mara Dolores Botella Arbona" nonfiltered="3619" processed="3604" dbindex="138639">
Mara Dolores Botella Arbona (Valncia, 1945) s una poltica valenciana. Militant del Partit Popular, s alcaldessa de Carcaixent des de 1999, ssent reescollida a les eleccions municipals de 2007. Ha estat escollida diputada per la provncia de Valncia a les eleccions a les Corts Valencianes de 2007.

 Enllaos externs .
 Fitxa a les Corts Valencianes;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354108" title="Manuel Miguel Bustamante Bautista" nonfiltered="3620" processed="3605" dbindex="138640">
Manuel Miguel Bustamante Bautista (Xirivella, 1954) s un poltic valenci d'tnia gitana. Especialista en activisme social, s coordinador del poble gitano a la Comissi del Poble Gitano i de les Federacions Gitanes al Pas Valenci, aix com assessor en afers gitanos a l'Ajuntament de Valncia. El 1997 fou nomenat vicesecretari del Consell Valenci d'Acci Social i expert en Drets Humans nomenat pel Consell Europeu. Ha estat diputat per la provncia de Valncia a les eleccions a les Corts Valencianes de 1999, 2003 i 2007 dins les llistes del Partit Popular.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;
 Fitxa a les Corts Valencianes;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354110" title="Afrasiab" nonfiltered="3621" processed="3606" dbindex="138641">
Afrasiab (o Afrasiyab) s un lloc de runes de l'antiga Samarcanda, al nord de la moderna ciutat. Apareix en fonts escrites com Qa  a-ye Afr s  b al final del segle XVII i encara que relacionada amb el mtic Afrasiyab per la tradici popular, probablement deriva del tadjik "parsiab" (sobre el riu Negre, o sigui sobre el riu Siab)

Fou excavada entre finals del segle XIX i el dia d'avui, per especialment entre 1960 i 1980. Es va localitzar la ciutat del segle VI o VII aC en el primer nivell una ciutat fortificada amb bon provement d'aigua per mitj d'un canal. Vers al segle IV aC  probablement corresponia a l'antiga Maracanda esmentada a l'expedici d'Alexandre el Gran (329-327 aC).

El segent nivell entre el segle IV i el segle I aC, ha aportat molta cermica de qualitat amb influncies hellenstiques i s'han trobat monedes d'Antoc Ster i dels reis Eutidem I i Eucrtides I de Bactriana. Contrriament al suposat anteriorment, el perode kushana va suposar un floriment de la ciutat i no un declivi, i es va construir un aqeducte i una muralla defensiva; s'han trobat nombrosos objectes datats entre el segle I aC i el segle III.

El declivi es apreciable en els segles IV i V. Les muralles noms rodegen una part de la ciutat i els enterraments es fan a l'antiga muralla; la poteria es de menys qualitat. Al segle VI i VII s'hi va establir la dinastia Ekxdida que va governar Sogdiana i les muralles es van duplicar, amb quatre portes (Bukhar, Xina, Ka i Nowbah r). El desenvolupament va tornar a la ciutat en tots els aspectes (pintures, terracotes, cermiques, talles de fusta, escultures). 

El 732 Samarcanda fou conquerida pels rabs i les muralles foren destrudes; el temple local va esdevenir una mesquita; la ciutat es va despoblar; la situaci no es va redrear fins al segle IX quan va esdevenir possessi dels samnides; novament es van reconstruir les muralles amb quatre portes (Bukhar, Oriental, Nowbah r n, i Iron) i es va fundar una ciutadella (kohandez), un palau, una pres i altres edificis; l'antic aqeducte es va posar en servei. Es esmentada per diversos viatgers al segle X.

A la meitat del segle XI amb el karakhnida Tam a  Khan Ebr h m (1052-1068) i al comenament del segle XIII amb el Khwarizmshah Muhammad Ala al-Din (1200-1221), es va provar de convertir la ciutat en un centre administratiu, i es van fer construir a l'exterior, al terreny no habitat de ahr-e b r n, mentre Afr s  b romangu com a centre defensiu. Els karakhnides hi van tenir un palau i tamb s'hi va construir el mausoleu del khan karakhnida Ibr h m ben  asan.

El mar del 1220 Samarcanda fou ocupada pels mongols i destruda. Afrasiab ja no es va recuperar. Al segle XV era esmentada com B l   e  r ( antiga fortalesa ). 

El 1923 les runes foren posades sota protecci de l'estat i el 1966 declarades reserva arqueolgica; es va fundar llavors un Museu per les troballes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354111" title="Afrasiyab (desambiguaci)" nonfiltered="3622" processed="3607" dbindex="138642">


Afrasiyab, llegendari rei turc;
Afrasiyab o Afrasiab, runes prop de Samarcanda, d'una antiga ciutat fortificada, probablement la vella Maracanda.
Al-Afrasiyab, dinastia de Bssora;
Afrasiyab, fundador de la dinastia Al-Afrasiyab;
Al-Afrasiyab, nom de la dinastia dels karakhnides;
Afrasiybides, dinastia del Mazanderan;
Afrasiyab ben Kiya Djalawi, epnim de la dinastia Afrasiybida;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354112" title="Burton Downing" nonfiltered="3623" processed="3608" dbindex="138643">










Burton Cecil Downing (San Jos, 5 de febrer de 1885 - Red Bank, 1 de gener de 1929) va ser un ciclista estatunidenc que va crrer a primers del segle XX. 

Va participar als Jocs Olmpics de Saint Louis de 1904, on va guanyar 6 medalles, dues d'or, a les curses de 25 milles i 2 milles, tres de plata, a les curses d'1/4 de milla, 1/3 de milla i 1 milla, i una de bronze, a la prova de la mitja milla.

Enllaos externs.
Fitxa de Burton Downing a sitiodeciclismo.net;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354114" title="Serafn Castellano Gmez" nonfiltered="3624" processed="3609" dbindex="138644">
Serafn Castellano Gmez (Benisan, 1964) s un advocat i poltic valenci. Es llicenci en dret per la Universitat de Valncia. Es va afiliar al Partit Popular el 1988, i ha estat alcalde de Benisan de 1991 a 1999, aix com vicepresident provincial de Nuevas Generaciones i president de la Federaci Valenciana de Municipis i Provncies. Ha estat escollit diputat per la provncia de Valncia a les eleccions a les Corts Valencianes de 1991, 1995, 1999, 2003 i 2007. Durant aquest temps ha estat Conseller de Justcia el 1999-2000, Conseller de Sanitat el 2000-2003 i portaveu del grup popular el 2003-2007.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;
 Fitxa a les Corts Valencianes;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354115" title="Al-Afrasiyab" nonfiltered="3625" processed="3610" dbindex="138645">
Al-Afrasiyab fou una dinastia de paixes de Bssora.

La va fundar Afrasiyab, dels que s'ignora el seu origen tnic; noms se sap que va comprar el govern al paix local vers el 1612. Afrasiyab va morir el 1624/1625 i el va succeir el seu fill Ali Paix; en aquell moment els perses estaven atacant la ciutat per Ali els va poder rebutjar; un segon atac persa el 1629 fou igualment rebutjat. Ali en canvi no va participar a les lluites entre turcs i perses per Bagdad, i va conservar la seva provncia governant com a virtual sobir independent. 

Vers el 1652 el va succeir el seu fill Husayn Paix, per alguns conflictes interns foren aprofitats per Murtada Paix de Bagdad per expulsar a Husayn, que fou substitut pel seu oncle Ahmad Paix, germ d'Ali (1654), per al cap de molt poc, encara el mateix 1654, Murtada va fer executar a Ahmad  i el poble i les tribus es van revoltar, i van restaurar a Husayn Paix. 

Vers el 1664 va fer una expedici per apoderar-se d'Al-Hasa i al cap d'uns mesos (1665) fou atacat per Uzun Ibrahim Tawil Paix de Bagdad (1665). Desprs d'un setge, probablement d'Al-Kurna, Husayn va abdicar en el seu fill Afrasiyab II, que era menor d'edat, per va restar com a regent, per finalment fou derrotat i enderrocat per Qara Mustada Firari Paix de Bagdad que va restablir el poder otom efectiu al territori el 1668.

  Llista de governants .

Afrasiyab I 1612-1625;
Ali Paix  1625-1652;
Husayn Paix  1652-1654;
Ahmed Paix 1654;
Murtada Paix de Bagdad 1654-1655;
Husayn Paix (restaurat) 1654-1666, regent 1666-1668;
Afrasiyab II 1666-1668;

 Bibliografia .
S. H. Longrigg, Four Centuries of Modern Iraq, Oxford 1925;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354118" title="Henri-Benjamin Constant de Rebecque" nonfiltered="3626" processed="3611" dbindex="138646">
Henri-Benjamin Constant de Rebecque va nixer el 25 d'octubre de 1767 a Lausana i va mori el 8 de desembre de 1830. Fou un important filsof i pensador del liberalisme francs a ms d'un poltic i prolfic escriptor. Es va destacar en la seua participaci en la Revoluci Francesa i en les contribucions que va fer per definir el liberalisme post-revolucionari.

 Es va formar amb professors particulars i ms tard es va incorporar a diferents centres i universitats ja que es va traslladar amb freqncia amb la seva famlia per Europa. Aix va assistir a la Universitat d'Erlangen, a Baviera, i a la d'Edimburg al Regne Unit.

Unit sentimentalment a Madame de Stal, la seva collaboraci intellectual els va convertir en un equip de treball nic. Mme. de Stal va portar una vida sentimental agitada i va mantenir en particular una relaci tempestuosa amb Benjamin Constant, que va conixer l'any 1794. A comenaments del segle XIX i fins a 1830 va ser un poltic actiu, membre de l'Assemblea Nacional situat a l'ala liberal i crtica. El seu model poltic tractava d'imitar l'angls al que admirava per diversos factors, tant en el poltic com en l'econmic. Es va mostrar contrari a les teories que admiraven les antigues societats lliures com les de la Grcia Antiga, fins i tot en una Frana que havia conegut el Consolat, en considerar que estaven basades en l'esclavitud de la majoria per a benefici d'uns pocs, a ms de ser inaplicables a estats moderns molt ms grans que la polis on era impossible concentrar al poble en un frum per al debat pblic obert i directe.

La seva teoria de la llibertat es basava en la possessi i gaudi dels drets civils, de l'imperi de la llei i de la llibertat en un sentit ampli, confrontada en aquest sentit a l'activitat de l'Estat. El seu projecte de participaci poltica se sostenia en el dels representants elegits per tots els ciutadans que exercirien el dret dels ciutadans en el parlament. De nou l'exemple de la revoluci anglesa de 1688 amb una monarquia constitucional i liberal era recurrent en els seus plantejaments.

Contrari al bellicisme de l'poca, es va oposar a les tesis napoleniques i, de manera general, al militarisme, en creure que era ms interessant dirigir els esforos de la naci al comer com a forma d'expansi i de relaci amb tercers pasos. La mala experincia, al seu judici, de la repblica, el va fer considerar la idea d'una monarquia hereditria limitada en els seus poders, amb un sistema bicameral: una cambra de diputats lliurement elegits i un senat designat. Al costat d'ells, el poder executiu organitzat en un Consell de Ministres responsable dels seus actes davant del poder legislatiu encara que designat pel monarca.

A ms, va proposar -i en part va obtenir- l'aplicaci d'un sistema de descentralitzaci administrativa des de l'estat a les entitats locals per aproximar la gesti als ciutadans beneficiaris i descarregar la burocrcia del model centralista.

El model proposat per Constant superava els propis lmits del sistema anglosax basat en les tesis del jurista angls William Blackstone que havia unit la Corona al poder executiu. Constant limitava el poder real a la direcci de l'estat, encara que tindria capacitat per dissoldre el parlament i nomenar i cessar ministres, per se li impedia la capacitat d'administrar el govern de l'estat. El seu pensament moral i religis va rebre clares influncies de Jean-Jacques Rousseau i els pensadors alemanys, tals com Immanuel Kant.

La influncia de les tesis de Constant no va ser immediata, per va comenar a ocupar un lloc en la histria constitucional en diferents pasos. Aix en Portugal (1822), Brasil () i l'estatut de Sardenya (1848), els nous texts fonamentals van recollir amb variants la teoria de Constant.

Literriament, la seva gran obra s "Adolfo" (1816), un referent de l'amor romntic per a tota la generaci posterior. 

Deia Benjamin Constant que la llibertat dels antics comparada amb la dels moderns (1819): La independncia individual s la primera de les necessitats modernes i est doblement amenaada, tant per l estat que tendeix a buscar l uniformisme per millorar les seves formes de control, com per les masses que no accepten cap dret a la diferncia i volen que la minoria se subjecti a la majoria. En aquest sentit qualsevol concepci liberal de la fraternitat passa per la uni lliure i voluntria d individus i pel respecte sense cap limitaci per la vida privada (aqu s inclou l opci sexual, la religi...) sense que no afecti els drets d altri.   






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354119" title="Antonio Clemente Olivert" nonfiltered="3627" processed="3612" dbindex="138647">
Antonio Clemente Olivert (Valncia, 1955) s un poltic valenci. Llicenciat en farmcia, s especialista en anlisi clnic. Militant del Partit Popular, ha estat escollit diputat per la provncia de Valncia a les eleccions a les Corts Valencianes de 1995, 1999, 2003 i 2007. Ha estat portaveu adjunt del Grup Popular a les Corts Valencianes.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;
 Fitxa de les Corts Valencianes;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354121" title="Rosa Mara Barrieras Mombr" nonfiltered="3628" processed="3613" dbindex="138648">
Rosa Mara Barrieras Mombr (Barcelona, 1955) s una poltica valenciana d'origen catal. Militant del Partit Popular, n'ha estat membre del Comit executiu Provincial a Castell i tinent d'alcalde d'Almassora de 1991 a 2003. Posteriorment, ha estat escollida diputada per la provncia de Castell a les eleccions a les Corts Valencianes de 1995, 1999, 2003 i 2007. Durant el seu mandat ha estat membre del consell assessor de RTVE i vicepresidenta primera de les Corts Valencianes el 2003-2007.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;
 Fitxa a les Corts Valencianes;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354123" title="Mariano Castejn Chaler" nonfiltered="3629" processed="3614" dbindex="138649">
Mariano Castejn Chaler (Vinars,  1956) s un poltic valenci. Dirig el Centre de Formaci, Innovaci i Recursos Educatius (CEFIRE) del Maestrat-Ports, amb centre a Vinars. Militant del Partit Popular, el 1987 fou escollit regidor de l'ajuntament de Vinars i el 2003 secretari general del PP de Vinars. Tamb ha estat escollit diputat per la provncia de Castell a les eleccions a les Corts Valencianes de 2003 i 2007.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;
 Fitxa a les Corts Valencianes;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354125" title="Jean-Joseph Benjamin-Constant" nonfiltered="3630" processed="3615" dbindex="138650">
Jean Joseph Benjamin Constant (1845-1902) va nixer a Pars, pintor i retratista.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354126" title="Ricardo Costa Climent" nonfiltered="3631" processed="3616" dbindex="138651">
Ricardo Costa Climent (Castell de la Plana, 1972) s un poltic valenci, germ de Juan Costa Climent i fill de Mara Dolores Climent del Pino. Llicenciat en cincies econmiques. Ha estat president provincial de Nuevas Generaciones del Partit Popular i diputat per la provncia de Castell a les eleccions a les Corts Valencianes de 1995, 1999, 2003 i 2007. El 2008 fou nomenat portaveu del PP a les Corts Valencianes en substituci d'Esteban Gonzlez Pons.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;
 Ricardo Costa, portaveu del PP a El Pas;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354128" title="Mussa ibn Fortun" nonfiltered="3632" processed="3617" dbindex="138652">
Mussa ibn Fortun  tamb conegut com Mussa I (?, v.740 - Saraqusta, 802) fou governador musulm d'Arnedo, Saragossa i Tarassona el segle VIII.

Antecedents familiars. 
El nom complert en rab de Mussa era                                (M s ibn Furt n ibn Q s  ibn Furt n) i pertanyia a la famlia muladina dels Banu Qassi: El seu avi era el comte Casius Fortunius, noble visigot que es va convertir a l'islamisme amb l'arribada dels rabs a la Pennsula Ibrica.

Els pares de Mussa eren Fortun, fill primognit de Cassi i nat abans de la conversi religiosa del comte, i xa, nta alhora de l'ltim rei visigot, Roderic, i del conqueridor musulm d'Hispnia Mussa ibn Nussayr i, a ms, descendent directe del profeta Mahoma.

Npcies i descendents.
Mussa es cas amb nnega (que es casaria posteriorment amb nnec Ximenes, llegendari Comte de Sobrarb, i tindria el seu fill nnec Aritza, primer rei cristi de Pamplona) i tingueren diversos fills:
Mutrrif, val de Pamplona.
Yunus;
Mussa II, senyor de Saragossa. ;
Llop, senyor de Borja. ;
Yuqrtaix ;
Garcia;

Biografia.
El 788 moria l'emir de Crdova Abd-ar-Rahman I i es produ una lluita entre els seus tres fills (Sulayman, Hixam i Abd-Allah) per la successi. Mussa ibn Fortun ajud Hixam i quan aquest fou proclamat emir, Mussa guany en influncia i poder. Tamb va ajudar Hixam I en la revolta antiomeia que es va estendre des de Saraqusta a Tortosa, lluitant per la zona dels Ports de Beseit contra Sad ibn al-Hussayn, qui s'havia alat en armes contra Hixam I.

Durant el sufocaci de la revolta va ocupar la ciutat de Saraqusta en nom de l'emir (789) per la perd l'any segent quan Matruh ibn Sulayman de Barcelona va arribar amb el seu exrcit. Desprs de diverses conspiracions, el desembre de 802 va revoltar-se a Saraqusta, tot morint durant la revolta.






Referncies.
 
Caada Juste, Alberto; Los Banu Qasi (714 - 924), Prncipe de Viana, ISSN 0032-8472, Any 41, Nm. 158-159, 1980 , pgs. 5-96  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354130" title="Afrasiybides" nonfiltered="3633" processed="3618" dbindex="138653">
Els Afrasiybides (dinastia Afrasiybida) fou una petita dinastia musulmana del Mazanderan. Rabino di Borgomale l'esmenta con els Kiyes (Kiya) de  ulab, pel nom de la seva capital,  ulab, un dels vuit districtes (buluks) d'Amol; Tamb sn esmentat per Sachau com Kiya Djalawi.

Afrasiyab ben Kiya Hasan s considerat el fundador; servia com a sipahsalar a les ordes del seu cunyat el bawndida Fakhr al-Dawla Hasan; la seva germana, la dona de Hasan, tenia una filla d'un primer matrimoni; es va posar d'acord amb Afrasiyab i va acusar al seu marit d'haver convertit a la seva filla en la seva amant i els ulemes d'Amol van emetre una fatwa condemnant a mort al culpable. En aquest moment el bawndida havia ordenat la mort del seu ministre Kiya Djalal al-Din Ahmad ben Djalal, i s'havia enfrontat a la famlia de notables dels Kiya Djalali (o Djalawi?); per fer front als ulemes, la seva dona i a la famlia del ministra, els Kiya Djalali, va buscar l'amistat del seu cunyat, com a cap de la famlia rival dels Kiya  ulab. Per Afrasiyab, contrriament al esperat, va fer les paus amb els seus rivals; poc desprs Kiya Afrasiyab va enviar als seus dos fills Ali i Muhammad, per matar al bawndida, cosa que van fer mentre es banyava el 17 d'abril de 1349. 

A la seva mort la dinastia bawndida que havia governat 750 anys (665 a 1349) es va acabar i Kiya Afrasiyab va agafar el poder a Amol i probablement a Sari. Els servidors i oficials de Fakhr al-Dawla Hasan refusaren de reconixer al nou sobir; per obtenir suport es va declarar deixeble del superior dels dervixos locals de la vena Sari, Sayyid Kawam al-Din Marashi conegut per Mir-i- Buzurg, al que tot el poble tenia molt de respecte i devoci. Per deu anys desprs foren els mateixos dervixos aliats als militars bawndides, els que van derrotar a Kiya Afrasiyab al combat de Djalalakamarpa in (1359); tant Kiya com tres fills van morir en aquesta lluita. 

Sayyid Kawam al-Din Marashi lies Mir-i- Buzurg es va installar a Amol com a governant i va fundar la dinastia dels Sayyids Marashi que va durar del 1359 al 1581.  En aquest any Kiya Kjahr al-Din Djalawi va assassinar a Abd Allah, fill de Mir-i- Buzurg, per fou capturat i executat junt amb quatre fills. Un altre noble de nom Kiya Gushtasp (o Kiya Wishtas), tamb cunyat del darrer bawndida, tamb va planejar alguna cosa i fou executat junt amb set dels seus fills.

Els afrasiybides no sn esmentats gaire ms.  El vuit fill de Kiya Afrasiyab, Iskandar-i-Shaykh, que havia fugit a Herat el 1349, desprs de portar una vida d'aventurer, va entrar al servei de Tamerl, que el 1392/1393 va conquerir Mazanderan, entrant a la fortalesa de Mahana-Sar, prop d'Amol; aquesta ciutat i la de Sari foren atacades i devastades; els Sayyid Marashi foren deportats i el govern fou donat a Iskandar.  No fou gaire popular a la regi especialment quan va fer enderrocar el mausoleu del venerat Mir-i- Buzurg a Sari. El 1400/1401 Iskandar va acompanyar a Tamerl en les seves expedicions i finalment se'l va autoritzar a tornar a Amol. Noms arribar es va revoltar (1402). El 1403/1404 Tamerl va venir a la regi per capturar-lo, i Iskandar va fugir, i va morir a Shirud-D-Hazar; el seu fill Husayn Kiya, que governava el castell de Firuzkuh per compte del seu pare, va rebre el cap d'aquest, i immediatament es va rendir; un altre fill, Ali Kiya, va ser capturat per tropes timrides (tamerlnides), per Tamerl el va perdonar com tamb a Husayn, al que va deixar governar Firuzkuh.

El fill de Husayn Kiya, Luhrasp ben Husayn ben Iskandar ben Afrasiyab apareix governant Talakan el 1479/1480. El seu net Amir Husayn (o Hasan) ben Ali ben Luhrasp ben Husayn governava part del Rustamdar i el territori de les muntanyes de Firuzkuh, Damawand i Harirud. El 1503 Ismail I el safvida, desprs d'apoderar-se dels castells de  Gulkhandan i Firuzkuh , va assetjar la fortalesa de Wusta on s'havia fet fort Amir Husayn (o Hasan) ben Ali ben Luhrasp, el qual es va haver de rendir, i poc desprs es va sucidar a ywan-i Rasul Wad (Kabud-Gumbad). Un altre membre de la dinastia, Amir Shurab  ulab, governador del castell d'Ardehin a Sawdjbulak, fou confirmat en el crrec per Ismail.

 Bibliografia .
H. L. Rabino di Borgomale, Les dynasties alaouides du Mazandran, JA  210, 1927, pp. 266-68;
H. L. Rabino di Borgomale, M zandar n and Astar b d, Londres, 1928, pp. 141-02;
H. L. Rabino di Borgomale, L histoire du M zandar n, JA  234, 1943-45, pp. 236-40, amb taula genealgica, p. 237. ;
Zambaur, pagina 188;
E. Sachau, Ein Verzeichnis Muhammedanische Dynastien, 1923,



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354132" title="Soledad Linares Rodrguez" nonfiltered="3634" processed="3619" dbindex="138654">
Soledad Linares Gutirrez (San Martn de Valdeiglesias, Comunitat de Madrid, 1950) s una poltica valenciana d'origen madrileny. Ha treballat com a funcionria i s militant del PP, partit amb el que ha estat regidora de l'ajuntament de Castell de la Plana el 1999-2003 i directora territorial de la Conselleria de Benestar Social del Pas Valenci el 1997-2003. Ha estat escollida diputada per la provncia de Castell a les eleccions a les Corts Valencianes de 2003 i 2007.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;
 Fitxa a les Corts Valencianes;
 Biografia;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354139" title="Afrin" nonfiltered="3635" processed="3620" dbindex="138655">
Afrin (rab       , kurd Efrn) s una ciutat de la governaci d'Alep a Sria. The uns 80.000 habitants. Els districte t uns 490.000 habitants i 2033 km2, i es troba al peu de les Kurd-Dagh (iyay Kurd                          , Muntanyes dels Kurds). Dins el districte hi ha 7 municipalitats: (Afrin (centre), Jindrs, Sharan, Mobetan/Mahbatli, Rajo, Bulbul i Shiy amb 366 llogarets i granges. Efrin en kurd vol dir "creaci fructfera" o "creaci beneda".

Les tribus de la regi foren les primeres que van mostrar oposici als francesos el 1920. Desprs Frana va erigir la ciutat com a centre comercial. L'anterior capital comarcar era Azaz.

Vegeu tamb: Riu Afrin


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354140" title="Riu Afrin" nonfiltered="3636" processed="3621" dbindex="138656">
Afrin s un afluent del riu  Orontes, a la part baixa i per la dreta.

Durant els primers segles del islam tenia al sud diverses petites fortaleses: Tizin, Artah, Imm, i en temps de les croades la gran fortalesa de'Harim ms propera a l'Orontes.  A la vora del riu hi havia l'antiga metrpolis regional de la Cirrstica (Cirrhstica), Quris (Cyrrhus o Cirrhestis) mentre la capital amb els rabs, Azaz, estava lluny del riu. A una de les seves fonts es conserven la runes de la fortalesa de Rawandan. Fou una de les principals regions de l'occident del territori anomenat Awasim, un districte militar de frontera. Al segle X la vall fou reconquerida pels bizantins (965) que la van perdre al segle XI, i al segle XI fou ocupada pels croats.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354142" title="Afshar" nonfiltered="3637" processed="3622" dbindex="138657">
Afshar (o Awshar) sn una tribu turca dels oghuz (ghuzz), que van emigrar junt a les altres tribus de l'sia Central cap a Prsia al segle XI. El seu epnim fou Afshar fill de Yildiz Khan (que era fill d'Oghuz Khan). El nom Afshar vol dir "obedient".

 Histria general .

Apareix un cap afshar de nom Ayodghu ben Kushdogan  lies Shumla que governava el Khuzestan per compte dels seljcides vers 1148 a 1174. El va succeir el seu fill Ghars al-Dawla (o Izz al-Dawla segons les fonts) que va morir el 1194 sense deixar continuadors coneguts.

Les informacions sobre els afshar es perden desprs d'aquesta data. Per com era tradicional el cap tribal establia el seu poder hereditria a la ikta o iqta (en turc tiyul = feu) on s'establien el seu clan, els clients i els vassalls. Aix a la mateixa regi reapareixen els afshar sota els Ak Koyunlu (Mansur Beg Awshar el 1472/1473 i dates posteriors). Al comenament del segle XVI donaven suport als safvides.

Amb aquestos alguns caps afshar van rebre el govern de districtes i provncies. Un khan afshar governava a Ku Gilu. Membres dels clans Gndzl i Arashlu van tenir el govern de Dizful i Shushtar (Mahdi Kuli Sultan i Haydar Sultan). El primer es va revoltar el 1539/1540 i Haydar Kuli l'encarregat de reprimir la revolta. Vegeu Shushtar.

Un cap afshar, el general Kasim Khan, cap del clan Inalu, es va installar a la regi del llac rmia vers el 1622/1623, a Sain Kala i Sulduz. El seu fill Kalb-i Ali Khan governava aquesta zona el 1627/1628 i el van seguir altres afshars. Khudadad Beg Kasimlu, del clan Kasimlu (descendents de Kasim Khan) va agafar el ttol de beglerbeg el 1707. Vegeu Afshars d'rmia ms avall.

Desprs de la revolta de 1596/1597, els afshar foren castigats i la seva autoritat es va esvair en molts llocs, i els que no foren tocats per la repressi van quedar dispersats. 

Sota Nadir Shah els afshar van recuperar la seva antiga fora i influncia. Nadir era un afshar de la branca qirqlu. Fins i tot apareixen afshar entre els seus assassins (els lders de tres dels clans). Al Khurasan un estat afshrida va sobreviure a la mort de Nadir Shah i els seus successors immediats com estat tamp entre els Zand de Prsia i els Durrani (abans Ghilzay) d Afganistan. Sota Shahruk es va mantenir independent fins que Khurasan fou conquerit per Aga Muhammad Qadjar el 1796 i Shahruk torturat fins a la mort. Vegeu Afshrides.

Els ms importants governaven un petit principat autnom a Kazarun, que van conservar fins el 1834/1835. Altres governadors afshar foren els Inallu a Yadz, Kirmanshah, Mossul i Rumiyya; els Alplu Kse Ahmadlu i Kirklu a Abiward, Farah i Isfizar  (al Khurasan).

Progressivament es van reduir en nombre, principalment degut als atacs de les tribus rabs desprs de Nadir Shah. Encara que alguns afshar van servir a la dinastia qadjar i van tenir alguns crrecs destacats, la seva fragmentaci en grups dispersos els va fer perdre tota la seva influencia. Eren pocs al segle XIX (un 88.000). 

 Clans .

Alplu;
Arashlu;
Bekeshlu;
Gndzl;
Imirl;
Kse A medlu;
Papalu;
Qasemlu;
Qereklu;
Qirqlu;

El clan Imirlu estaria relacionat a la tribu Imir, una de les 24 tribus oghuz originals. Parts d'altres clans o tribus foren incorporades: Aynallu (variants: Inanl , Imanl ), Usalu (variant: Usanlu) i Ustadjlu.

 Afshar d'rmia .

A rmia s'hi van establir segons la llegenda vers el 1399 o 1400 quan Tamerl va donar el govern a Gorgin Beg Usalu, un afshar, cosa que no pot ser comprovada, i probablement l'establiment cal situar-lo ms de dos segles ms tard amb Qasem Sultan Imanlu Afshar, general safvida encarregat de defensar la frontera a la zona de Kirmanshah sota Abbas I el Gran, que desprs de combatre als otomans va rebre el govern de Mossul el 1622/1623 per per una plaga es va traslladar a la regi d'rmia. El seu fill Kalb-e Ali Beg va rebre el govern d'rmia el 1627/1628 i va formar el clan Qasemlu en honor del seu pare. El clan va aportar 39 governadors d'rmia a partir del segle XVIII amb ttol de beglerbegs, el ms fams dels quals fou Fat  Ali Khan Arashlu, que desprs de la mort de Nadir Shah i abans de la pujada de Karim Khan Zand, va arribar a dominar part de l'Azerbaidjan incloent Tabriz i Maragha.

Els seus clans sn: Gkl, Gndzl, Qasemlu, Bekeshlu, Ostadjlu, Imanlu, Arashlu i Sari Beglu. Modernament s'estima que sn uns cinquanta mil.

 Afshar de Sayen Qala .

Nadir Shah va desplaar 3000 famlies Afshars d'rmia a   yen Qa  a (moderna Sh h n De),  al sud de l'Azerbaidjan. Van patir diversos trasllats i s'estima el seu nombre en vint mil.

Els seus clan sn: Q seml , Q l     n  i Qere l  

 Afshar de Kamsa .

Un grup Afshar es va establir a la provncia de Kamsa, a l'entorn de Zandjan, segurament al segle XVI o XVII. Molts governadors de la provncia foren afshars. El seu nombre actual s'estima en vint-i-cinc mil

 Afshar de Teheran .

Un grup de la tribu es va establir a la zona en poca indeterminada. Al segle XIX eren uns set mil i actualment s'estima que sn uns vint mil.

 Afshar de Mazanderan .

Un grup establert en aquesta provncia del que no se sap gaireb res. Al segle XIX eren uns 5000 per progressivament van ser absorbits per la poblaci de la rodalia dels seus establiments.

 Afshar de Mashad .

Grup 'afshars establerts a la regi de Darragaz al nord de Mashad des del segle XVI en temps d'Ismail I (1501-1524). Abbas I els va moure segurament a Khurasan per dominar els districtes de Nisah i Abiward que abans eren dels uzbeks. Iskander Beg esmenta a un lder afshar de nom Khusraw Sultan Kuroglu que va jugar un paper important en el domini de Khurasan a la mort del cap uzbek Ubayd  Allah (1539). Nadir Shah hi va portar dotze mil famlies de les quals dos mil del seu propi clan. El seu nombre actual no pot ser precisat.

 Afshar de Kirmanshah .

Grup de la tribu establert a la zona a l'poca safvida. Al segle XIX eren un set mil. No hi ha dades sobre el seu nombre actual.

 Afshars de Khuzestan .

Els afshar estan testimoniats al Khuzestan des del segle XII, quan el van arribar a governar. En temps dels safvides els formaven els clans Gndzl, Arashl  i Alplu. Sota els safvides i en temps de Nadir Shah van aportar molts governadors del Khuzestan, de Kuh Giluya, de Dezful i de Shushtar, i van lluitar sovint contra els seus vens lurs i rabs; ms d'una vegada es van revoltar, la darrera quan els Arashlus i els Gndzls de K h G l ya es van aixecar contra un governador impopular (1596-1597); la revolta fou reprimida per Allaverdi Khan  enviat per Abbas I el Gran, i es va produir una gran massacra. Aix els va debilitar i va facilitar la expansi d'rabs i bakhtiyaris entre d'altres que van ocupar les seves terres de pastura, i molts van marxar. A la mort de Nadir Shah el 1747 grups rabs es van apoderar de part dels territoris que conservaven i van haver de fugir a Kirmanshah i a rmia. Van quedar alguns afshars a la zona dels clans Gdzl a Sh shtar, i dels A    Er  de K h G l ya. Son uns dos o tres mil.

 Afshars de Fars .

Dos grups afshars es van establir a Fars: els Afshar Kermani que formen un clan de la tribu Kak l  K  ek de la confederaci Qaq    desplaada cap al Kirman (vers la meitat del segle XIX) i que el 1958 eren menys de mil; i els Af r   g , que formen el clan dels Aynall , tribu de Fas .

Els Alpl  Af r, governadors de Kazerun o Kazarun que van governar la zona durant dos segles i mig (a comptar des del temps d'Abbas I el Gran) sembla que eren d'un grup separat. Un grup d'afshars vivia tamb a la regi d'Abarkuh

 Afshars de Kirman .

Els primers s'hi van establir al segle XVI. El primer governador afshar fou Shah Kuli Khan el 11526/1527 sota Tahmasp I i van participar a la campanya de Khurasan el 1536/1537. Kirman va tenir vuit altres governadors afshars  abans de la dinastia Zand, dels quals dos, Y sof Khan i Wal  Khan, foren caps militars sota Abbas I el Gran; el darrer governador fou Shahrok Khan, que va ser nomenat poc desprs de la mort de Nadir i va derrotar els sistanis i als balutxis i per uns deu any fou virtualment independent fins que fou derrotat i mort per Karim Khan Zand el 1758/1759.

Els afshar de la provncia s'estimen en uns trenta mil. Modernament formen els segents grups:

Afshar Jahanshahis;
Afshar  Amuis ;
Bu aq  s ;
Afshar Mir Habibis;

Tots quatre grups al segle XX encara vivien com a nmades a la zona de Sirdjan. Els darrers eren notoris lladregots

Els Bu aq  s van jugar un paper important en la revolta contra els britnics al sud de Prsia a la I Guerra Mundial, especialment el anomenat episodi de Sirdjan (agost-octubre de 1916) 

 Afshars de Turquia .

Completament destribalitzats avui dia, nombrosos grups d'afshar vivien a Turquia.

 Afshars d'Afganistan .

Uns trenta mil afshars viuen a Afganistan especialment a Andkhuy i a les rodalies de Maymana on estan barrejats. El primer governador afshar d'Andkhuy, Ahmad Sultan, fou nomenat pel xa safvida Ismail I el 1522.

 Bibliografia .

B. Nikitine,  Les Af rs d Urumiyeh,  JA, 1929, ;
G. Stber, Die Afsh r Nomadismus im Raum Kerm n, Marburg, 1978;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354143" title="Llista de sabadellencs clebres" nonfiltered="3638" processed="3623" dbindex="138658">
Aquesta s una llista de la gent notable o coneguda que ha nascut o exercit una funci important a Sabadell.

Escriptors - Historiadors.
Antoni Bosch i Cardellach, metge i historiador (1758-1829);
Agns Armengol i Altay, escriptora (1852-1932);
Miquel Carreras i Costajuss, escriptor i historiador (1905-?1938);
Llus Carreras i Mas, escriptor i periodista (1884-1955);
Joan Montllor i Pujal, excursionista i escriptor (1874-1960);
Armand Obiols, Joan Prat i Esteve escriptor (1904-1971);
Joan Oliver i Sallars, Pere Quart escriptor (1899-1986);
Francesc Trabal i Benessat, escriptor (1899-1957);
Manuel Ribot i Serra, arxiver municipal (1859-1925);
Marian Burgs i Serra, artista, pensador i escriptor (1851-1932);
Ramon Barnils i Folguera, periodista;

Enginyeria - Cincia.
Josep Renom i Costa, arquitecte municipal (1879-1930);
Pau Vila i Dinars, gegraf (1881-1980);
Ferran Casablancas i Planell, industrial i inventor txtil (1874-1960);
Miquel Crusafont i Pair, paleontleg (1910 - 1983);
Francesc Izard i Bas (1872-1957), enginyer industrial. Torre de l'aigua, Vapor Buxeda Vell.
Enric Casassas i Sim, qumic membre de l'IEC (1920-2000);
Oriol Casassas i Sim, metge membre de l'IEC (1923);
Joaquima Jdez i Fageda,(1934, psicloga i pediatra Creu de Sant Jordi ;

Poltica.
Flix Vilarrbias i Busquets, advocat, periodista i batlle de Sabadell (1812-1884);
Pere Turull i Sallent, industrial, poltic i fundador de la Caixa d'Estalvis de Sabadell (1796 - 1869);
Antoni Farrs i Sabater, poltic i batlle de la ciutat;
Josep Moix, secretari general del PSUC del 1949 al 1965 (1898-1973) i alcalde de la ciutat;
Alb Rosell i Llongueras, pedagog anarquista i independentista (1881-1964);
Avenir Rosell i Figueras, professor fill d'Alb Rosell (1907 - ?);
Pau Colomer i Oliver, (1851-1911);
Teresa Claramunt i Creus, dirigent obrera i sindicalista (1862-1931);

Arts.
Msica.
 
Agust Borguny i Garriga, compositor (1894-1967);
Benet Casablancas i Domingo, compositor (1956);
Narcs Casanoves i Bertran, compositor (1747-1799);
Sergio Dalma, cantant (1964);
Anna Fernndez Recasens ,  professora de piano (1915-1995);
Jordi Ferran, cantant (1960);
Mirna Lacambra, soprano (1910);
Albert Pla, cantautor (1966);
Toni Ramon i Mim, msic (1966-2007);
Josep Vila i Casaas, msic (1966);

Pintura.
Andreu Castells i Peig, historiador i pintor (1918-1987);
Jaume Mercader, pintor;
Antoni Vila i Arrufat, pintor (1894-1989);
Joan Vilacasas, nom amb qu signava l'obra Joan Vila i Casas, pintor i escriptor (1920-2007);
Joan Vila i Cinca, pintor (1856-1938);
Oriol Vilapuig, pintor;

Cinema.
Francesc Bellmunt, director de cinema (1947);
Teresa Cunill i Rovira, actriu (1924);
Marina Gatell, actriu (1979);
Ramon Madaula, actor;
Sergi Mateu, actor (1955);

Esport.

Roger Garcia Junyent, exfutbolista professional (1976);
scar Garcia Junyent, exfutbolista professional (1973);
Jordi Gen, pilot professional de la WTCC per l'equip Seat (1970);
Marc Gen, pilot de Frmula 1 (1974);
Moiss Hurtado Prez (1981), futbolista;
David Meca, nedador de llarga distncia (1974);
Dani Pedrosa, motorista (1985);
Oleguer Presas, futbolista del FC Barcelona (1980);
Montse Pujol, atleta participant als Jocs Olmpics de Sel (1961);

Altres.
Francesc Bellapart, (Sant Joan de les Abadesses, 1839 -Sabadell, 1885);
Miquel Calada i Olivella, tamb conegut com a Mikimoto, periodista de rdio i televisi (1965);
 Ramon Antol i Francs (Algemes 1944) Vitjant textil de "l'antiga escola" per diverses cases de panyeria de Sabadell. Ha acavat la seva carrera com a cap de Vendes de Textil Juan Moragas, una casa de folres de Barcelona, fundada per un fill de Sabadell, en Juan Moragas. ;

Mateu Morral Roca, anarquista responsable de l'atemptat contra Alfons XIII el 31 de maig de 1906 (1880 - 1906);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354149" title="Ann Arbor" nonfiltered="3639" processed="3624" dbindex="138659">

Ann Arbor s una ciutat nord-americana localitzada en l'estat de Michigan al comtat de Washtenaw. s la setena ciutat ms gran de l'estat amb una poblaci de 114.024 habitants segons dades del cens de l'any 2000, segons el qual 38.892 (32%) eren estudiants universitris o de colleges. Es troba 45 milles a l'Est de Detroit i 35 milles al nord d'Ohio. Aqu es troba la Universitat de Mchigan.
 Histria .
Ann Arbor va ser fundada el 1824 per John Allen i Elisha Rumsey, ambds especuladors de terreny. El 25 de maig de 1824 el traat de la ciutat va ser registrat al Comtat de Wayne com Annarbour, constituint el primer nom usat per denominar la ciutat. L'origen del seu nom no s completament segur, no obstant aix la versi ms recent afirma que va ser elegit pels fundadors de la ciutat en honor a les seves dones, Anna, i a la gran quantitat de roures que creixen en els 640 acres de terreny que van ser comprats al govern federal per la suma de 800 dlars. Segons aquesta teoria Arbor va ser la paraula elegida per John Allen per seguir el nom de la seva esposa i es crida aix a un efecte de llum i ombra produt pels roures.

Ann Arbor es va convertir en el principal assentament del Comtat de Washtenaw el 1827 i va ser incorporada com a vila el 1833. La Companyia de Terrenys d'Ann Arbor, un grup d'especuladors de terrenys, van deixar a part 40 acres de terreny sense explotar i s'ho van oferir a l'Estat de Michigan com a assentament de la capital de l'estat, per va perdre concurs davant de Lansing. El 1873, la propietat va ser acceptada com a assentament per a la Universitat de Michigan, lligant d'aquesta manera per sempre la ciutat d'Ann Arbor i la seva histria amb la de la universitat. La ciutat es va convertir en un centre regional per al transport amb l'arribada del Ferrocarril Central de Michigan i el 1851 va assolir l'estatus de poble.

Durant la dcada dels 60 i els 70, la ciutat va guanyar reputaci com un centre important de la poltica liberal. El candidat a la presidncia John F. Kennedy va presentar la seva proposta dels Cossos de Pau el 1960 a la Universitat de Michigan. El President Lyndon B. Johnson va convocar per vegada primera a la Gran Societat en el discurs de graduaci el 1964.
Aquestes influncies poltiques van calar en la poltica municipal durant l'inici i mitjans dels anys 70 quan tres membres del Partit dels Drets Humans de tall progressista, van guanyar representaci en l'ajuntament, potenciant d'aquesta manera la veu dels estudiants. Durant el temps en qu aquests membres van romandre en el govern de la ciutat van lluitar per establir ordenances antidiscriminaci, mesurades per descriminalitzar la possessi de marihuana i per a control dels lloguers; moltes d'aquestes han perdurat fins a l'actualitat modificades.

 Geografia .
Segons el Cens dels Estats Units, l'rea de la ciutat s de 71.7 km2; 70 km2 s terreny i 1.7 km2 o el 2.43% s aigua, pertanyent la major part al riu Huron. Ann Arbor aquesta situada a 35 milles a l'oest de Detroit.

 Educaci .
En l'actualitat Ann Arbor s la seu de la Universitat de Michigan, la qual va ser establerta a la ciutat el 1837. En ser la instituci d'ensenyament superior dominant a la ciutat, la universitat li dna a Ann Arbor una atmosfera de ciutat universitria. La universitat s el motor principal en l'economia de la ciutat ja que ocupa 30.000 treballadors, incloent-ne al voltant de 7.500 en el centre mdic. L'economia de la ciutat tamb aquesta centrada en l'alta tecnologia amb diverses companyies que s'han installat a causa de l'activitat investigadora de la universitat, el desenvolupament monetari i pels seus graduats.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354153" title="Trofeu Ciutat de Llria" nonfiltered="3640" processed="3625" dbindex="138660">
El Trofeu Ciutat de Llria s un torneig d'Escala i corda organitzat des de 2006 per l'empresa ValNet i patrocinat per l'Ajuntament de Llria, al Trinquet del Pla de l'Arc, coincidint amb les Fires i Festes de Sant Miquel (segona quinzena de setembre).

El sistema de competici s de 4 equips, jugant un total de 3 partides: 2 semifinals i 1 final a partida nica.

 Historial .




 Regles especfiques .
El Trofeu Ciutat de Llria compta amb unes regles especfiques:
 Puntuaci inicial: Les partides comencen amb empat a 3 jocs, 15-15.
 Galeries lliures: Enviar la pilota a les galeries del dau o del rest, sense que en torne, s quinze directe.
 Falta: Si, en la ferida, la pilota no cau dins el dau s falta, i, per tant, quinze directe per a l'equip al dau.

 Enllaos externs .
 Cartell del 2007;
 Cartell del 2008;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354159" title="Malmedy" nonfiltered="3641" processed="3626" dbindex="138661">


Malmedy (Mmdey en val) s un municipi belga de la provncia de Lieja a la regi valona. A principis del 2008 comptava amb 11.943 habitants.

Tot i ser un municipi francfon compta amb un rgim de facilitats lingstiques pels seus habitants germanfons.

Malmedy es troba situat a la confluncia dels rius Warche i Warchenne.


 Histria .


La vila va ser fundada cap a l'any 648, per sant Remacle, prior de l'abadia de Solignac. Entre la seva fundaci i l'any 1794, Malmedy i Stavelot mantingueren una histria comuna formant el principat de Stavelot-Malmedy, un estat independent fins que l'any 1795 passaren a formar part del departament de l'Ourte, dintre de la Frana napolenica.

Entre 1815 i 1919 pass a ser un territori de Prssia. Va ser desprs de la Primera guerra mundial que Malmedy, a travs del Tractat de Versalles i per mitj de referndum, va passar a ser una vila belga. s un dels municipis dels Cantons de l'Est incorporats a Blgica al 1925. De 1920 a 1925 va ser la seu del bisbat d'Eupen-Malmedy.

Al 1940, l'Alemanya Hitleriana va tornar a annexar la ciutat. Les forces americanes van alliberar-la el mes setembre del 1944. Va trobar-se al centre de la batalla de les Ardenes a la fi de 1944. El 17 de desembre, la Waffen SS va assassinar 70 soldats americans presoners, esdeveniment conegut com la Massacre de Malmedy. Tot i atacar-la feroment el 21 de desembre, les forces alemanyes dirigides per Otto Skorzeny no van poder reconquerir la ciutat. En ser un nus ferroviari important va ser bombardejada per a l'aviaci americana durant tres dies del 23 al 25 desembre. Gaireb tot el centre histric va ser destrut durant l'ofensiva, 200 civils i un nombre desconegut de soldats americans van morir. 

Al 1977, Malmedy es fusion amb Bverc i Bellevaux-Ligneuville passant aix de 6.300 a 10.000 habitants.

Llocs d'inters.
La catedral dels sants Pere, Pau i Quir. Antiga esglsia de l'abadia va esdevenir catedral al 1921;
La casa Cavens, antic orfenat, dedicat a diverses funcions culturals;
La capella dels malalts;
La villa Lang, actual jutjat de pau;
La casa de la vila;
La casa Villers, una de les niques cases antigues que va sobreviure als bombardejos del 1944;
El parc natural de les Hautes Fagnes o Hohes Venn;

 Enllaos externs .
 Lloc web oficial de Malmedy;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354164" title="Revoluci Gloriosa" nonfiltered="3642" processed="3627" dbindex="138662">
La Revoluci Gloriosa fou un aixecament de les classes altes angleses que s'alaren el 1688 contra els intents absolutistes del rei Jacob II. Aquest rei de la dinastia escocesa dels Estuard pretenia, a travs de les poltiques autoritries imposar un sistema que trenqus amb les tradicions parlamentries angleses i adoptar el catolicisme enfront del anglicanisme protestant del pas. La Revoluci va consistir en un canvi de dinastia que propicis un afavoriment de l'autonomia del Parlament Angls per governar en inters del pas (o les classes preeminents) i no en pro d'un sol rei.

Aquesta revoluci s'emmarca, per tant, en la lluita religiosa entre el poder catlic de Roma i el protestantisme europeu de tota l'Edat Moderna, per tamb entre el poder absolut i cada cop ms autoritari de les monarquies europees i els drets nobiliaris i patricis de les classes altes que volien constitucions i normes per limitar el poder monrquic i parlaments per sancionar l'obra dels reis i arribar a pactes favorables.

El nom es va donar tamb a la revoloci comunista al Congo (Brazzaville)

 vegeu tamb .
 Revoluci Francesa;
 Guerra de Successi;
 Partit Whig angls;
 Tory;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354167" title="Dansa de les abelles" nonfiltered="3643" processed="3628" dbindex="138663">



La dansa de les abelles s el terme utilitzat en apicultura i etologia per referir-se al ball amb qu les abelles recollectores comparteixen amb les seves companyes de rusc la informaci sobre la direcci i la distncia a la qual es troben les flors que contenen nctar o pollen  o totes dues coses  i els llocs amb aigua. Aix doncs, la dansa de les abelles s un mecanisme pel qual les recollectores poden informar les seves companyes de la colnia de quins sn els millors llocs per obtenir recursos. Tradicionalment es pensava que les abelles feien dues menes de danses  les danses circulars i les danses amb l'abdomen, la primera per indicar els objectius propers i la segona per indicar els objectius llunyans , per avui se sap amb certesa que una dansa circular s una dansa amb l'abdomen en qu el moviment de l'abdomen s molt breu (vegeu ms avall). El mecanisme de la dansa el va estudiar i explicar l'etleg austrac Karl von Frisch, motiu pel qual l'any 1973 va rebre el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia. Aristtil ja havia descrit aquesta conducta el 330 aC, en el seu Historia animalium.

Descripci.
La dansa de les abelles consisteix en un seguit de voltes  entre una i ms de cent  cadascuna de les quals t dues fases: la fase de moviment i la fase de retorn. Per saber com es comuniquen les abelles per mitj de la seva dansa, observem el comportament d'una abella quan torna havent trobat una nova font d'aliment. Excitada per la seva descoberta, entra al rusc i immediatament s'arrossega fins a una de les bresques verticals, enmig d'una multitud d'abelles amuntegades; aqu s on balla la seva dansa, durant la qual dibuixa una petita figura en forma de vuit: primer avana en lnia recta movent l'abdomen de dreta a esquerra (s el moviment ms informatiu de la dansa), tot seguit gira a la dreta per dibuixar un semicercle i tornar al punt de partida (fase de retorn), torna a avanar en lnia recta fent els moviments d'abdomen i gira a l'esquerra per dibuixar un semicercle i tornar al punt de partida; aquest dibuix es pot repetir diverses vegades, alternant els moviments d'abdomen i els semicercles a la dreta i a l'esquerra.

La direcci i la durada dels moviments d'abdomen tenen una relaci directa amb la direcci i la distncia a la qual es troben les flors que ha localitzat l'abella. Aix, la direcci del moviment en lnia recta de l'abella indica l'angle respecte al sol, i la distncia entre el rusc i l'objectiu depn de la durada d'aquest trajecte en lnia recta: com ms lluny s l'objectiu, ms llarg s el trajecte, a ra d'uns 0,75 millisegons per cada cent metres. 


El ms increble s que abelles que han estat al rusc una llarga temporada ajusten l'angle de les seves danses a la direcci canviant del sol, de manera que les abelles que observen la dansa reben una informaci correcta encara que l'angle respecte al sol no sigui el mateix.

Aplicacions en recerca operacional.

En lnia amb els ltims treballs de recerca sobre la intelligncia d'eixam per optimitzar els algorismes inspirats en el comportament dels insectes socials i dels animals (com ara peixos, ocells i formigues), darrerament la recerca s'ha centrat a investigar la dansa de les abelles per desenvolupar un sistema d'orientaci eficient i que pugui obviar les possibles errades (en angls, fault-tolerant). L'abstract de l'article de Wedde, Farooq i Zhang (2004) diu:

En aquest article presentem un algorisme d'orientaci original, el BeeHive ('rusc d'abelles'), inspirat en els procediments i els mtodes de comunicaci i avaluaci de les abelles. En aquest algorisme, les abelles es desplacen per un sistema de zones anomenades zones d'aliment, i la informaci dels seus moviments s'incorpora a les taules d'orientaci locals. El BeeHive obvia les possibles errades, s escalable i s'adapta completament a entorns locals o regionals. Demostrem, amb unes extenses simulacions, que el BeeHive iguala o fins i tot millora tots els algorismes coneguts fins avui.  

En l'optimitzaci de servidors d'Internet es fa servir una altra tcnica computacional estigmrgica inspirada en les abelles; s l'optimitzaci de la colnia d'abelles.

Bibliografia complementria.
Gould, J. L. (1975). "Honey bee recruitment: the dance-language controversy". Science, 189: 685 693.
Riley, J. R.; Greggers, U.; Smith, A. D.; Reynolds, D. R.; Menzel, R. (2005). "The flight paths of honeybees recruited by the waggle dance". Nature, 435: 205-207.
Seeley, T. D. (1995). "The Wisdom of the Hive". Cambridge, MA: Harvard University Press.
Von Frisch, K. (1967). "The Dance Language and Orientation of Bees". Cambridge, MA: Harvard University Press.

Vegeu tamb.
Comunicaci animal;
Aprenentatge i comunicaci de les abelles;
Apis;
Dansa del tremolor;

Enllaos externs.
La comunicaci de les abelles. Un breu resum de la dansa amb un petit vdeo que permet observar-la.
Collegi d'Agricultura de la Universitat de Carolina del Nord. Una curiosa aplicaci sobre la dansa de les abelles.
Comunicaci i reclutament de lApis mellifera per a l'obtenci de recursos alimentaris. Departament d'Agricultura dels EUA (ltim accs: 29.9.2008).
Comunicaci de les abelles. Ms informaci sobre el procs, en angls (ltim accs: 29.9.2008).

Notes.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354169" title="Constitucionalisme" nonfiltered="3644" processed="3629" dbindex="138664">
El constitucionalisme s una doctrina ideolgica i poltica que defensa l'establiment d'un conjunt de normes bsiques per les quals s'ha de regir una societat. s sempre el pacte de tots els membres representatius de la societat que constitueix el collectiu definit per aquest pacte i limita el dret, les accions i les autoritats de tots els agents de poder.

Els constitucionalisme s una doctrina histrica que ha pervingut durant tota l'Edat Moderna i s'ha materialitzat en l'poca contempornia a travs de la ideologia del liberalisme i les revolucions liberals de finals del Segle XVIII i primera meitat del Segle XIX.

La lluita contra el poder absolut dels reis, l'oposici a les constants guerres de religi a Europa, i les constants apellacions a la tolerncia caracteritzen al constitucionalisme.

 vegeu tamb .
 Constituci;
 Liberalisme;
 Parlamentarisme;
 Absolutisme;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354176" title="Teoria del color" nonfiltered="3645" processed="3630" dbindex="138665">
En l'art de la pintura, el disseny grfic, la fotografia, la impremta i en la televisi, la teoria del color s un grup de regles bsiques en la mescla de colors per aconseguir l'efecte desitjat combinant colors de llum o pigment. La llum blanca es pot produir combinant el vermell, el verd i el blau, mentre que combinant pigments cian, magenta i groc es produeix un color negre.

 Teoria d'Ostwald .

La Teoria del color que proposa Ostwald consta de quatre sensacions cromtiques elementals (groc, vermell, blau i verd) i dues sensacions acromtiques amb les seves sensacions intermitges (blanc i negre).

 Model de color RYB .

En el model de color RYB, el vermell, el groc i el blau sn els colors primaris, i en teoria, la resta de colors purs (color matria) poden crear-se barrejant pintura vermella, groga i blava. Molta gent aprn nocions sobre el color en los estudis d'educaci primria, barrejant pintura o llapis de colors amb aquests colors primaris.

El model RYB s'utilitza en general en conceptes de art i pintura tradicionals, i en rares ocasions usat en exteriors en la mescla de pigments de pintura. Encara que s'usi com a guia per a la mescla  de pigments, el model RYB no representa amb precisi els colors que haurien de resultar de mesclar els 3 colors RYB primaris. El 2004, es va reconixer mitjanant la cincia que aquest model s incorrecte, per es continua utilitzant habitualment en art.

 Model de color RGB .

La mescla de colors llum, normalment vermell, verd i blau (RGB), es realitza utilitzant el sistema de color additiu, tamb referit com el model RGB o l' espai de color RGB. Tots els colors possibles que poden crear-se por la mescla d'aquests 3 llums de color s'alludeixen com l'espectre de color d'aquests llums en concret. Quan cap color llum est present, es percep el negre. Els colors llum tenen aplicaci en els monitors d'un ordenador, televisions, projectors de vdeo i tots els que utilitzen combinacions de materials que fosforegen en el vermell, verd i blau.

 Model CMY .

Per a impressi, els colors usats sn cian, magenta i groc; aquest sistema es denomina model CMY. En el model CMY, el negre es crea per mescla de tots els colors, i el blanc s l' absncia de qualsevol color (assumint que el paper sigui blanc). Com que la barreja dels colors s sostractiva, tamb es diu model de color sostractiu. Una mescla de cian, magenta i groc en realitat resulta en un color negre trbol per la qual cosa normalment s'utilitza tinta negra de veritat. Quan el negre s'afegeix, aquest model de color es denomina model CMYK. Fa poc, s'ha demostrat que el model de color CMY s tamb ms precs per a mescles de pigment.

Cal tenir en compte que solament amb alguns colors "primaris" ficticis es pot arribar a aconseguir tots els colors possibles. aquest primaris sn conceptes arbitraris utilitzats en models de color matemtics que no representen les sensacions de color reals o fins i tot els impulsos nerviosos reals o processos cerebrals. En altres paraules, tots els colors "primaris" perfectes sn completament imaginaris, cosa que implica que tots els colors primaris que s'utilitzen en les mescles sn incomplets o imperfectes.

 El cercle cromtic .
Tradicionalment els colors s'han representat en una roda de 12 colores: tres colores primaris, tres colors secundaris (creats per la mescla de dos primaris), i sis colors terciaris (la mescla dels colors primaris i els secundaris). Els artistes utilitzen un cercle cromtic basat en el model RYB (vermell, groc i blau) amb els colors secundaris taronja, verd i violeta. Per a tots els colors basats en un ordinador, s'utilitza la roda RGB; aquesta engloba el model CMY ja que el cian, el magenta i el groc sn colors secundaris del vermell, verd i blau (al mateix temps, aquests sn els colors secundaris en el model CMY). A la roda RGB/CMY, el taronja s un color terciari entre el vermell i el groc, i el violeta s un altre terciari entre el magenta i el blau.

 Harmonies de color .
Els colors harmnics sn aquells que funcionen ben junts, s a dir, que produeixen un esquema de color atractiu a la vista. El cercle cromtic s una valuosa eina per determinar harmonies de color. Els colors complementaris sn aquells que es contraposen en aquest cercle i que produeixen un fort contrast. Aix, per exemple, en el model RYB, el verd s complementari del vermell, i en el model CMY, el verd s el complementari del magenta.

 Espais de color .
Un espai de color defineix un model de composici del color. En general un espai de color el defineix una base de N vectors (per exemple, l'espai RGB el formen 3 vectors: Vermell, Verd i Blau), la combinaci lineal genera tot l'espai de color. Els espais de color ms generals intenten englobar la major quantitat possible dels colors visibles per l'ull hum, encara que hi ha espais de color que intenten allar tan sols un subconjunt d'aquests.

Hi ha espais de color de/d':
 Una dimensi: Escala de grisos, escala Jet, etc.
 Dues dimensions: subespai rg, subespai xy, etc.
 Tres dimensions: espai RGB, HSV, YCbCr, YUV, YI'Q', etc.
 Quatre dimensions: espai CMYK.

Dels quals, els espais de color de 3 dimensions sn els ms estesos i els ms utilitzats. Llavors, un color s'especifica usant tres coordenades, o atributs, que representen la seva posici dins un espai de color especfic. Aquestes coordenades no ens diuen quin s el color, sin que mostren on es troba un color dins un espai de color en particular.

 Espai RGB .

RGB s conegut com un espai de color additiu (colors primaris) perqu quan la llum de dues freqncies diferents viatgen juntes, des del punt de vista de l'observador, aquests colors sn sumats per crear nous tipus de colors. Els colors vermell, verd i blau es van escollir perqu cada un correspon aproximadament a un dels tres tipus de cons sensitius al color en l'ull hum (65% sensibles al vermell, 33% sensibles al verd i 2% sensibles al blau). amb la combinaci apropiada de vermell, verd i blau es poden reproduir molts dels colors que poden percebre els humans. Per exemple, vermell pur i verd clar produeixen groc, vermell i blau produeixen magenta, verd i blau combinats creen cian i els tres junts mesclats a mxima intensitat, creen el blanc.

Hi ha tamb l'espai derivat RGBA el qual afegeix el canal alpha (de transparncia) a l'espai RGB original.

Vegeu tamb: Espai de color sRGB

 Espai CMY .
CMY treballa mitjanant l'absorci de la llum (colors secundaris). 
Els colors que es veuen sn de part de la llum que no s absorbida. A CMY magenta ms groc produeixen vermell, magenta ms cian produeixen blau, cian ms groc generen verd i la combinaci de cian, magenta i groc formen negre.
A causa que el negre generat per la mescla de colors primaris sostractius, no s tan dens com el color negre pur (un que absorbeix tot l'espectre visible). s per aix que al CMY original s'ha afegit un canal clau (key) que normalment s el canal negre (black) per formar l'espai CMYK o CMYB. Ara com ara les impressores de quatre colors, utilitzen un cartutx negre a ms dels colors primaris d'aquest espai, cosa que genera un millor contrast. aix no obstant el color que una persona veu en una pantalla de computador difereix del mateix color en una impressora, a causa que els models RGB i CMY sn distints. El color en RGB es fa per la reflexi o emissi de llum, mentre que el CMY mitjanant l'absorci d'aquesta.

 Espai YIQ .
Va ser una recodificaci realitzada per la televisi americana (NTSC), la qual havia de ser compatible amb la televisi en blanc i negre que solament requereix del component d'illuminaci. Els noms dels components d'aquest modelo sn Y per luminncia (luminance), I fase (in-phase) i Q quadratura (quadrature). Aquestes ltimes generen la cromaticitat del color. Els parmetres I y Q sn nomenats en relaci al mtode de modulaci utilitzada para codificar el senyal portador.
Els valores de RGB, se sumen per produir un nic senyal Y  que representa la illuminaci o brillantor general d'un punt en particular. El senyal I desprs es crea en restar  Y' del senyal blau dels valors RGB originals i desprs Q es realitza restant el senyal Y' del vermell.

 Espai HSV .

s un espai cilndric, per normalment associat a un con o con hexagonal, a causa que s un subconjunt visible de l'espai original amb valores vlids de RGB.
Tonalitat (Hue): Es refereix a la freqncia dominant del color dins de l'espectre visible. s la percepci d'un tipus de color, normalment la que es distingeix en un arc iris, s a dir, s la sensaci humana d'acord a la qual una rea sembla similar a una altra o quan existeix un tipus de longitud d'ona dominant. Incrementa el seu valor mentre ens movem de manera antihorria en el con, amb el vermell a l'angle 0.
Saturaci (Saturation): Es refereix a la quantidtat del color o a la "puresa" d'aquest. Va d'un color "clar" a un color ms viu (blau cel   blau fosc). Tamb es pot considerar com la mescla d'un color amb blanc o gris.
Valor (Value): s la intensitat de llum d'un color. Dit d'una altra manera, s la quantitat de blanc o de negre que posseeix un color.

 Percepci del color .
En la retina de l'ull existeixen milions de cllules especialitzadas a detectar les longituds d'ona procedents del nostre entorn. Aquestes cllules fotoreceptores, cons i bastonets, recullen part de l'espectre de llum solar i el transformen en impulsos elctrics, que sn enviats al cervell a travs dels nervis ptics, essent aquests els encarregats de crear la sensaci del color.

Hi ha grups de cons especialitzats a detectar i processar un color determinat, essent diferent el total d'aquests dedicats a un color i a un altre. Per exemple, hi ha ms cllules especialitzades a treballar amb les longituds d'ona corresponents al vermell que a cap altre color, per la qual cosa quan l'entorn en qu ens trobem ens envia massa vermell es produeix una saturaci d'informaci en el cervell d'aquest color, originant una sensaci d'irritaci en les persones. 

Quan el sistema de cons i bastonets d'una persona no s el correcte es poden produir una srie d'irregularitats en l'apreciaci del color, aigual que quan les parts del cervell encarregades de processar aquestes dades estan fetes malb. Aquesta s l'explicaci de fenmens com el daltonisme. Una persona daltnica no aprecia las gammes de colores en la seva justa mesura, i confon els vermells amb els verds. 
 
A causa que el procs d'identificaci de colors depn del cervell i del sistema ocular de cada persona en concret, podem mesurar amb tota exactitud la longitud d'ona d'un color determinat, per el concepte del color produt per aquesta s totalment subjectiu, depenent de la persona en si. Dues persones diferents poden interpretar un color donat de forma diferent, i pot haver-hi tantes interpretacions d'un color com persones hi ha. 

El mecanisme de mescla i producci de colors produt per la reflexi de la llum sobre un cos no s el mateix al de l'obtenci de colors per mescla directa de raigs de llum.

 Vegeu tamb .
 Llista de colors HTML;
Llista de colors;


 Enllaos externs .
 Consideraciones generales de la teora cromtica, Matas Echenique ;
 Colores en los pigmentos y en la Luz, Alejandra Len Castell ;
 La luz y sus propiedades: el Color de Educaplus.org ;
Un crculo cromtico interactivo ;
Teoria del Color de Kueppers ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354178" title="Eri del Gobi" nonfiltered="3646" processed="3631" dbindex="138666">

L'eri del Gobi (Mesechinus dauuricus) s un petit eri solitari. El Llibre Vermell de la Federaci Russa el llista com a espcie protegida amb un estatus incert, generalment considerada amenaada, tot i que la IUCN el llista com a en "risc mnim". Viu a la regi del Transbaikal (Rssia) i el nord de Monglia. Viu en caus i habita en boscos i estepes. Els adults mesuren 15-20 cm de llarg i pesen fins a 1 kg (normalment, uns 600 g). La majoria d'exemplars viuen fins a sis anys en estat salvatge. Com gran part dels erions de regions temperades, l'eri del Gobi hiberna durant l'hivern.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354185" title="Miranda de Llaberia" nonfiltered="3647" processed="3632" dbindex="138667">

La Miranda de Llaberia s una muntanya de 918 metres que es troba entre els municipis de Colldejou al Baix Camp i Tivissa a la Ribera d'Ebre, a la Serra de Llaberia.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354186" title="Mola de Colldejou" nonfiltered="3648" processed="3633" dbindex="138668">

La Mola de Colldejou s una muntanya de 922 metres situada a la Serralada Prelitoral, dins el municipi de Colldejou a la comarca del Baix Camp.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354188" title="Moll Puntaire" nonfiltered="3649" processed="3634" dbindex="138669">

La Moll Puntaire s una muntanya de 727 metres situada a la Serralada Prelitoral al Baix Camp.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354189" title="Picorandan" nonfiltered="3650" processed="3635" dbindex="138670">

El Picorandan s una muntanya de 991 metres situada al municipi de Capafonts al Baix Camp, formant part de la Serralada Prelitoral.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354190" title="Espai de color sRGB" nonfiltered="3651" processed="3636" dbindex="138671">


L' espai de color sRGB, o estndard RGB (Red Green Blue), s un espai de color RGB creat en cooperaci per Hewlett-Packard i Microsoft Corporation. El van aprovar W3C, Exif, Intel, Pantone, Corel i molts altres actors de la indstria. s tamb ben acceptat pel Software lliure com el GIMP, i s'usa en formats grfics propietaris i lliures com el PNG.

El sRGB defineix el vermell, el verd i el blau com colors primaris, on un dels tres canals s al seu valor mxim i els altres dos a zero. En la coordenades cromtiques xy de l'espai de color CIE de 1931, el vermell s a 0.3300, el verd, a 0.6000 i el blau, a 0.0600. El punt blanc s el punt blanc D65 situat en les coordenades . La resta de valors produeixen el color obtingut de multiplicar cada color primari pel valor d'aquesta corba i sumant-los tots junts. L'espai sRGB ha estat criticat pel mal emplaament d'aquests colors primaris. Si es limiten els valors del rang 0-1, no es podr sortir fora de l'espectre de l'espai (el triangle produt per aquests), el qual s que s dins del conjunt de colors visibles per l'sser hum. Aix no obstant, els valors d'aquests primaris sn de menor importncia que els d'aquesta corba de luminncia en reproduir una imatge el millor possible.

Cal indicar que l'espai sRGB est dissenyat per coincidir amb l'utilitza actualment pels monitors CRT. Molts programes d'ordinador, tant professional com domstic, assumeixen que una imatge de 8 bits disposada en una pantalla amb un circuit adaptador de 8 bits per canal es mostrar correctament. Per aquesta ra es pot assumir que qualsevol imatge de 8 bits treta d'Internet s dins l'espai de color sRGB (en absncia de qualsevol perfil de color incls en la imatge). De la mateixa manera, aquells dispositius no CRT, com pantalles LCD, cambres digitals o impressores, encara que no produeixen per naturalesa una corba sRGB, estan construts amb sistemes de circuits o programes de compensaci que al final obeeixen aquest estndard (encara que aix s menys cert en equips professionals). Per aquesta ra cal assumir que gaireb qualsevol imatge que es trobi amb 8 bits per canal s dins del sRGB.

Aquest espai de color a part ha estat criticat pels professionals del camp editorial, a causa del seu limitat espectre de color, cosa que que significa que alguns colors que sn visibles, fins i tot alguns colors que poden ser reproduts en CMYK, no poden ser representats en sRGB. En aquest sentit l'espai Adobe RGB es prefereix com a estndard.

Especificaci de la transformaci.





Clcul de valors triestmuls sRGB en coordenades cromtiques CIE xy.



C pot ser R, G  B. a=0.055 i  =2.4

 Si  llavors ;
 Si  llavors ;
 Si  llavors ;
 ;



 La transformaci inversa .



on...
 per a ;
si no, 


 Teoria de la transformaci .

La part no lineal de la transformaci es va dissenyar per aproximar-se a un gamma de 2.2, per sense tenir un pendent zero en K=0, cosa que pot ser causa de problemes numrics. Aix s ms o menys cert per a la transformaci sRGB. La condici que g(K) coincideixi en alguns  s:


;

on el valor estndard de  dit ms amunt, ens dna ... i aquesta s la transformaci utilitzada. Si imposem la condici que el pendent coincideixi tamb, llavors hem de tenir:

;

Ara tenim dues equacions. Si substitum les dues incgnites a  i  llavors podem resoldre a =0.03928 i =12.9232... Aquests valors s'usen a vegades per a l'especificaci sRGB, encara que no sn estndard.

Enllaos externs.
 Especificaci oficial IEC 61966-2-1 ;
 International Color Consortium ;
 W3C.org - A Standard default Color Space for the Internet - sRGB ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354191" title="Punta de les Airasses" nonfiltered="3652" processed="3637" dbindex="138672">

La Punta de les Airasses s una muntanya de 993 metres situada a la Serralada Prelitoral al Baix Camp.

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354194" title="Entitat (desambiguaci)" nonfiltered="3653" processed="3638" dbindex="138673">

Demografia:
Entitat de poblaci;
Entitat local menor;
Entitat municipal descentralitzada;
Economia:
Entitat de capital risc: vegeu Capital risc;
Filosofia:
Entitat (essncia);
Sociologia:
Entitat;
Entitat sense nim de lucre: vegeu Organitzaci sense nim de lucre;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354198" title="Joan Miquel Saura Morell" nonfiltered="3654" processed="3639" dbindex="138674">
Joan Miquel Saura Morell fou el cabdill de l'aixecament dels austriacistes menorquins en 1706.

Saura Morell va nixer a Ciutadella a finals del segle XVI, a casa de bona famlia, d'ascendncia aristocrtica, ja que era un membre de la segona lnia dels Saura de Ciutadella.

Desprs de l'aixecament produt per ell en 1706 a Ciutadella en contra dels borbnics, fou nombrat Governador i Capit General de Menorca, el 19 d'octubre d'aquell mateix any. El 5 de gener de 1707 lluit a la Batalla de Biniatap a Ma contra les forces borbniques. En caure els austriacistes, s enviat a Mallorca on es quedar fins 1708 que tornar a la seva illa, retornant un cop ms la Presa Austriacista de Menorca.

Molt possiblement va participar en la famosa guerra de l'11 de novembre de 1714 que enfront els austriacistes contra els borbnics a Menorca.

Referncies.
 Histria de Menorca;
 http://www.11setembre1714.org/Biografies/Saura-Joan-Miquel-frame.htm;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354199" title="Johann Joseph Eberle" nonfiltered="3655" processed="3640" dbindex="138675">
Johann Joseph Eberle ( ?, 1735 - Praga, 1772) va ser un compositor i pianista bohemi.

Va ser autor d'una collecci de canons alemanyes, amb acompanyament de piano (Oden und Lieder mit Melodien auf den Flgel, Leipzig: Bey B. C. Breitkopf und Sohn, 1765). Tamb cultiv la poesia.

 Referncies .
Informaci extreta de l'Enciclopdia Espasa






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354202" title="Cuina de l'Horta" nonfiltered="3656" processed="3641" dbindex="138676">

La cuina de l Horta tracta sobre els menjars i begudes tpiques de la cuina de l Horta de Valncia. 

L Horta s una comarca histrica que es troba en una situaci privilegiada, entre la mar i l Albufera de Valncia, i disposada al voltant de la ciutat de Valncia. Com el nom indica, s una zona de conreu molt productiu. Tot a aporta una rica varietat d ingredients a la seua cuina tradicional: hortalisses de l horta, ctrics de Puol, arrossos i anguiles de l Albufera, i peix i marisc de la mar. A ms a ms s una creulla natural entre l interior i la costa. 

L alt ndex d immigraci a la ciutat de Valncia ha introdut vries novetats a la cuina tradicional local, sobretot en la forma de plats de tradici castellana. Tanmateix les comunitats xineses i llatinoamericanes, malgrat ser importants a la capital, no han tingut un sostingut impacte en la cuina de l Horta, on la paella continua sent el plat ms tpic a la taula. 

A continuaci es detalla els elements ms destacables de la gastronomia d aquesta comarca:

All i pebre.
L all i pebre s un plat tradicional de l Horta que conjuga un suquet d anguiles, crella i una escalivada d hortalisses. Es pot degustar a tots els pobles de la rodalia de l'Albufera, d'on provenen les anguiles.

Esgarrat.
L esgarrat (esqueixada) s una escalivada de pebreres esgarrades (d on prov el nom) amanida d oli d oliva, all i trossos de bacall salat. s un tpic entrems que hom pot demanar a qualsevol bar o restaurant.

Paella.
La paella s el plat ms identificat amb l Horta, malgrat que el seu origen podria ser tant de la Ribera com de la Safor. En tot cas s l arrs de l Albufera l element essencial per a considerar una paella com a  autntica . La paella de l Horta cont garrof (s a dir bajoques o mongetes verdes), conill i caragols.

La coca.
A l Horta, la coca ms tpica s la coca de llauna. Sn unes coques ensucrades sense cap farcit, amb una massa de bescuit i fetes en una llauna fonda, la qual els dna un aspecte rectangular. Poden ser tan grans o petites com permeta la placa de forn. Existeix tamb la coca d ametlla, una coca dola pareguda a la coca d ametlla de la Plana i altres comarques valencianes.

Les coques salades ms tpiques de la costa com la coca de mullador o de bleda (de la Marina) i de tomquet (de la Plana) tamb sn presents als forns de la comarca, tipicament en forma oval o quadrada i de 20 a 40 centmetres de llargada. Igualment s hi pot trobar la coca amb xulla, ms tpica de l Alt Palncia i altres comarques de l interior.

Bunyols .
Els bunyols sn un dol tpic de tota la costa, fins a l Empord. Sn un postre d origen rab que tenen forma de boles de cinc centmetres. Al Pas Valenci, es fa amb una massa a la qual s inclou carabassa. Es fregeix i es cobreix de sucre. A Valncia aquests tenen un paper important dins de la festivitat de les Falles, on es menja al carrer. Tanmateix quan es comercialitza, a sovint es prescindeix de la carabassa per tal de abaratir el producte final. Actualment les "bunyoleres" que els venen al carrer els fan en dos versions : la "normal", bunyols fets de rent i farina; i els de carabassa.

Fartons.
Els fartons sn rotllos allargassats de massa pastissera passats pel forn i espolsats de sucre. Ocasionalment porten xocolate o crema dins, si b sn variacions ms recents. Els fartons acompanyen l orxata (vegeu avall) i sn originals d Alboraia.

Mocador de Sant Dons.

La Mocador s un regal de dolos que es fa el dia de Sant Dons, que s tamb la Diada del Pas Valenci, tpic de Valncia i els pobles de l'Horta. Sn massapans en formes de fruites i hortalisses, presentats en un mocador decoratiu als estimats. Fins i tot hi ha un premi per millor mocador i millor aparador que guanya un forn cada any. A la mocador tamb s'inclouen altres dos figures : el tronador i la piuleta.

Altres dolos.
Altres dolos de la comarca sn la Corona, a base de massap, ou, ametlla, bescuit i sucre amb fruita escarxada; els pastissets de moniato; el coquet, una mena de panellet de coco; les tortes d ametlla i canyella; mantegades i rosquilles.  

Entre els dolos de fora de la comarca presents a les pastisseries de Valncia sn els pestinyos, una pasta seca d'ans i taronja; i els rosegons, pareguts als carquinyolis i fets a base d'ametlla i suc de llima; ensamades, xuixos, croissants, xurros, bunyols, milfulls, palmeres, caragols de xocolate, i ms.

Altres plats tpics.
Caragols i allioli;
Arrs amb bacall, acompanyat de cigrons o floricol.;
L Hortana, amb albergnia, carxofa i faves, alls tendres, psols i garrof.;
Fetge de bou amb cigrons i endvies.;
Rossejat (gratinat amb botifarra de ceba, botifarra blanca, garreta de vedella, peus de porc i pilotes.;


Begudes tpiques.
Orxata. s una beguda no-alcohlica originria d Alboraia, a l Horta Nord, popular a tota la comarca i ms enll, feta a base de la xufa, aigua i sucre. La xufa es cultiva a la mateixa horta d Alboraia i hi t denominaci d origen. L orxata s una de les nostres begudes ms comercialitzades, al costat del cava. Es pren majorment a l estiu, fresca o granissada, a terrasses de la capital i d Alboraia, on existeixen diverses orxateries famoses; fins i tot la beguda ha donat nom a l avinguda principal del poble.;

Aigua de Valncia. Una altra beguda famosa, beguda arreu del mn amb el nom angls de   Buck s Fizz  . Es tracta d una mixta de suc de taronja, xampany i vodka. Es comercialitza sobretot a la capital, en forma d atracci turstica.

Ingredients bsics.
Hortalisses i llegums de tota classe: xufa, all, tomquet, albergnia, pebrera, crella (patata), carxofa, fava, bajoca, ceba, calot, penca, fesols de careta, psols, bleda, nap i col.
Taronja i llima, tpiques de Puol.
Mel de Foios.
Arrs de l Albufera.
Anguiles de l Albufera.
Bacall de la mar.

Vegeu tamb.

Enllaos externs.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354206" title="Universitat de Califrnia" nonfiltered="3657" processed="3642" dbindex="138677">
 

La Universitat de Califrnia (University of California, oficialment i en angls) s la xarxa superior d'Universitats pbliques de l'Estat de Califrnia, als Estats Units.

En l'actualitat, est composta per 10 campus i tres laboratoris nacionals: 

 Universitat de Califrnia, Berkeley ;
 Universitat de Califrnia, Davis ;
 Universitat de Califrnia, Irvine ;
 Universitat de Califrnia, Los Angeles ;
 Universitat de Califrnia, Merc ;
 Universitat de Califrnia, Riverside ;
 Universitat de Califrnia, San Diego ;
 Universitat de Califrnia, San Francisco ;
 Universitat de Califrnia, Santa Barbara ;
 Universitat de Califrnia, Santa Cruz;

Mentre que el sistema representa la xarxa superior d'universitats pbliques de l'estat, la funci d'educaci en massa s'han deixat en mans del sistema de les "Cal State Universities." Aquestes es concentren ms a donar educaci prctica per a s directe en el treball mentre que la xarxa superior de la Universitat de Califrnia s'ocupa d'atorgar educaci terica que prepara als seus alumnes per a adquirir treballs que requereixen nivells ms alts d'educaci com catedrtics, doctors, advocats, i negociantes d'alt rang. Entre les dues, noms la Universitat de Califrnia est capacitada per a atorgar doctorats, una cosa que juntament amb els seus millors resultats en rnquings nacionals, li dna ms prestigi.

 Laboratoris nacionals .
La Universitat de Califrnia regenta i opera directament dos laboratoris del Departament d'Energia dels Estats Units: 
 Lawrence Berkeley National Laboratory (LBNL) (Berkeley, Califrnia) ;
 Lawrence Livermore National Laboratory (LLNL) (Livermore, Califrnia) ;

La Universitat s tamb scia d'una companyia privada, Los Alamos National Security LLC, que regenta i opera un tercer laboratori del mateix Departament: 
 Los Alamos National Laboratory (LANL) (Los Alamos, Nou Mxic);

 Llista dels Presidents de la Universitat de Califrnia (UC) .


Enllaos externs.
 Web Oficial;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354207" title="Rectoria de la Marina Alta" nonfiltered="3658" processed="3643" dbindex="138678">
La Rectoria de la Marina Alta s una sub-comarca histrica situada al centre de la Marina Alta, al Pas Valenci. Es tracta d una vall de suaus relleus al voltant del riu Girona, encaixonada entre la serra de la Segria i la serra del Migdia al nord, l interior muntanyenc anomenat les Valls a l oest, la serra del Penyal i la serra del Seguili al sud, i la plana de Ondara i El Verger a l est. El barranc de Trullent, tributari del Girona, fa tot el seu recorregut dins de la Rectoria.

Els pobles de la Rectoria sn:
Beniarbeig;
Sanet i els Negrals;
Benimeli;
El Rfol d Almnia ;
Sagra;
Tormos;
Orba;
Benidoleig;

 Paratges d inters .
La cova de les calaveres, a Benidoleig.
Castellet d Orba;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354208" title="Valls de la Marina Alta" nonfiltered="3659" processed="3644" dbindex="138679">
Les Valls de la Marina Alta s el nom turstic que el consorci de turisme valenci dna al conjunt de valls de l interior de la comarca de la Marina Alta, al Pas Valenci. Aix mateix s format en gran part per la histrica sub-comarca anomenada Valls de Pego. Comparteix un relleu accidentat i de difcil accs, el qual ha contribut a l allament dels pobles de les Valls.

Aquestes valls sn:
Vall de Pego (amb el municipi d Atsvia i Forna);
Vall d Ebo (amb un municipi homleg d un poble);
Vall d Alcal (amb un municipi, Alcal de la Jovada, i una pedania, l Atzuvieta);
Vall de la Gallinera (amb un municipi homleg, dividit en Alpatr, La Carroja, Benissiva, Benitaia, Beniali, Benirrama) ;
Vall de Laguar (amb un municipi homleg, dividit en Fontilles, El Campell, Fleix i Benimaurell);
Vall de Pop (amb els municipis de Castell de Castells, Benigembla, Alcalal, Parcent, Murla, Xal i Llber);

Histria.
L interior de la Marina Alta, a l igual que el Comtat ve, sn des del temps de la Reconquesta una terra conflictiva. La resistncia musulamana troba en les valls interiors un baluard des d on llanar atacs a les viles cristianes com Alcoi, Pego o Dnia. Amb la conquesta dels pobles de l interior, queden relegats a un paper menor, patint un procs de despoblament que culmina al segle XVII amb l expulsi dels moriscs. Els subsegents intents de repoblar aquests pobles amb cristians de les viles properes fracassen amb la renncia per gran part d ells. Aquests pobles passen doncs, a ser repoblats de nou per mallorquins, donant una srie de caracterstiques especials al parlar i gastronomia de la zona. Sobretot destaquen la producci autctona de sobrassada i la presncia d elements del dialecte salat propi de Mallorca. 

Tanmateix, tots els esforos de rescatar l economia de les valls grcies al repoblament fracassen i al llarg del segle XVII i XVIII sn un focus de bandolerisme, i centre dels subsegents moviments antifeudalistes anomenats les Germanies, que repercuteixen en una dura repressi per part de la virreina Germana de Foix.

Productes tpics.
En adici a la sobrassada, les valls sn famoses per la producci d embotits: botifarra negra, llonganissa roja i blanca. La vall de la Gallinera ho s per la cirera i Xal, pels seus vins.

Paratges naturals.
Entre els paratges destacats de les valls, figuren:
El barranc de l infern;
El riu Gorgos, que vertebra la vall de Pop.
Jaciment del Pla de Petracos a l alta vall de Pop ;
Castell d Aix, al nord de Xal.
Castell de Forna, a Forna.
Castell de Gallinera, a l est de Benirrama.
El mirador del Coll de Rates, al sud de Parcent per la CV-715.
Cova del Rull al poble de la Vall d Ebo.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354216" title="Ocupaci anglesa de Menorca" nonfiltered="3660" processed="3645" dbindex="138680">
L'ocupaci anglesa a Menorca comen durant l'enfrontament entre els austriacistes i els borbnics en el marc de la guerra de successi espanyola. Aquesta ocupaci deix empremta en la llengua menorquina amb la "catalanitzaci" de paraules angleses com per exemple bonder (bow window) o btil (bottle).

Els anglesos ocuparen Menorca en tres perodes diferents:

 La primera del 1708 fins el 1756.
 La segona del 1763 fins  el 1782.
 La tercera del 1789 fins el 1802.

Durant la primera fase de dominaci britnica, els anglesos envaren Menorca de mans dels austricistes en 1708. El nou governador angls fou Richard Kane, qui far uns canvis molt grans a tota l'illa. Principalment, canvi la capital de Menorca, histricament establida a Ciutadella per Ma. Millor l'administraci local, la indstria, el comer i don noves regles per la protecci i regulaci de la ramaderia i l'agricultura de l'illa. Tamb s coneguda la carretera que el governador angls cre i que duu el seu nom: "The Kane's Road" o cam d'en Kane.

El 1713 es firm el Tractat d'Utrecht, pel qual, Gran Bretanya assum la sobirania de l'illa de Menorca, de forma oficial, en contra dels desitjos de la nova Espanya borbnica.

El 1756 els francesos envaren Menorca, obligant als 300 soldats anglesos que protegien l'illa a rendir-se a la Frana borbnica. Comen la dominaci francesa a Menorca.

El 1763 es firm el tractat de Pars, pel qual, Menorca torn a mans dels britnics fins el 1782. Durant aquest perode, Kane mor sent governador de l'illa de Menorca el 31 de desembre de 1776, desprs de 25 anys de serveis a la corona britnica.

El 1782 i fins 1789 Espanya enva Menorca apropiant-se de l'illa per a la corona dels Borbons.

El 1789 i fins el Tractat d'Amiens de 1802, els anglesos dominaren Menorca, obligant els espanyols a tornar-los-la.

D'aquesta poca s la casa construda per a l'amant de l'almirall Nelson, Lady Emma Hamilton, que encara es visitada a prop de la ciutat de Ma.

Hi ha una referncia del dia 12 d'octubre de 1800 en la que l'almirall angls, Horatio Nelson visits el Port de Ma.  

Referncies.
http://www.telefonica.net/web2/terronponce/Obras/Articulos/Nelson.htm ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354217" title="Nosy Komba" nonfiltered="3661" processed="3646" dbindex="138681">


Nosy Komba s una petita illa volcnica al nordest de Madagascar, situada entre Nosy Be i la illa principal. S anomena tamb Nosy Ambariovato, que significa illa envoltada de roques. El nucli de poblaci ms important s Ampangorina, a la seva part sempentrional; all  hi podem trobar el dispensari mdic i la nica escola com cal de l illa, encara que hi ha algunes petites escoles en algunes aldees interiors. 

 Geografia .
L illa, d uns 500 habitants, fa uns 8 km de dimetre. El relleu s agreste, amb la seva mxima alada al volc Antaninaomby (621m). Est revestida de bosc tropical dens i esps, que allotja una fauna i una flora riques i variades.
No hi ha una xarxa elctrica per els grups electrgens sn cada vegada ms abundants. Tampoc hi ha carreteres, noms els camins sorgits per l s permeten pujar la muntanya i arribar als vilatges de l interior.

 Economia .

Est basada en la fabricaci d estovalles, treballades amb brodats o amb punt  Richelieu . L autonomia en l alimentaci la proporcionen els cultius d arrs de la part alta i la pesca. Tamb s hi fabriquen unes magnfiques piraiges de fins a 12 m i amb capacitat de fins a 24 persones. Una cantera de pedra s explotada a la vora de la platja.
Els principals comeros sn les botigues d ultramarins. Tamb hi ha alguns bungalows, restaurants tpics i bars per acollir als turistes, la majoria dels quals venen a passar la jornada.

 Accs .
L illa est situada a 20 minuts en barca de Nosy Be i hi ha un viatge diari en cada sentit.

 Turisme .

Les seves precioses platges i l ambient despreocupat la fan un dest ideal per als amants del  farniente  i dels espais salvatges que volen allunyar-se del trnsit. Hi ha alguns bungalows per passar-hi uns dies per la major part dels turistes hi arriben amb els seus propis vaixells per comprar les seves famoses estovalles i observar els lemrids. Resten unes hores a Ampangorina  on es queden a dinar o tamb  poden trobar algunes botigues on es venen collarets, talles de fusta, pintures o xals malgaxs. 
Tamb hi ha la possibilitat de fer un passejada al voltant de l illa en piragua o una excursi guiada per l interior per tal de conixer la flora endmica de Madagascar.

 Referncies .
 ;
 Guies Lonely Planet (Madagascar);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354218" title="Gonzalo Queipo de Llano y Sierra" nonfiltered="3662" processed="3647" dbindex="138682">

Gonzalo Queipo de Llano y Sierra (Tordesillas, 5 de febrer de 1875 - Sevilla, 9 de mar de  1951) va ser un general conspirador espanyol, i un dels principals protagonistes del cop d'estat que va donar origen a la Guerra Civil Espanyola.
 Vida .

 Inicis .
Format en l'Acadmia de Cavalleria de Valladolid, va prendre part com oficial en les campanyes de Cuba i el Marroc. Va participar en 1928 en activitats contra la dictadura de Primo de Rivera, el que li va valer ser bandejat. Al desembre de 1930, durant el mandat del general Berenguer, va ser un dels militars participants en el complot republic en l'aerdrom de Cuatro Vientos contra la monarquia, desprs del fracs de la revolta de Jaca. Aquesta acci, tamb fallida, portada a terme juntament amb Ramn Franco (germ de Francisco Franco) va obligar a ambds a abandonar Espanya i exiliar-se a Portugal. L'exili va durar poc, car el 14 d'abril de 1931 es va proclamar la II Repblica i va poder tornar a Espanya. 

 Durant la repblica .
Com a presumptament addicte a la causa republicana se li va concedir el comandament de la 1a. Divisi Orgnica (el rang de general de Divisi era el mxim en l'exrcit en aquest moment, ja que per decret de 16 de juny de 1931 s'havien suprimit les capitanies generals i els graus de capit general i tinent general). Va ser tamb cap de la Casa Militar del president de la Repblica, Alcal-Zamora, amb el qual va emparentar com consogre durant el seu perode en el crrec, fins a 1934.

Durant el bienni radical-cedista se li confia la Inspecci General de Carabiners. Aquest crrec, com ell mateix declararia cnicament ms tard, li va permetre desplaar-se, sense aixecar sospites, per tota Espanya i contactar amb els militars compromesos que preparaven el cop d'estat.

 Cop d'estat .
Se li va assignar l'aixecament a Sevilla dels militars en el cop d'estat. En produir-se l'aixecament en les guarnicions del Marroc, el 17 de juliol de 1936, Queipo de Llano es trobava a Huelva per a despistar al govern simulant una inspecci, i estant en el cinema va ser informat de l'execuci del cop, senyal per al comenament del de la revolta que s'havia estat preparant.
 
La consolidaci de la presa de Sevilla pel Ter i els Regulars es produeix per l'acci indiscriminada de l'artilleria i del terror en els barris que resistien, mitjanant detencions i afusellaments massius de militars lleials i de civils, militants, simpatitzants o presumptes simpatitzants de partits i sindicats d'esquerra. Gaireb sempre sobre la base de delacions, llistes negres o informes oficiosos.

Queipo de Llano va ser el veritable artfex d'aquest patr repressiu mestre (cridat tcnicament neteja poltica), aplicat sistemticament a Espanya fins al final de la guerra civil.

Guerra civil .
Nomenat Cap de l'Exrcit d'Operacions del Sud va ser l'encarregat d'organitzar les forces de la regi andalusa, actuant amb una gran independncia durant tota la guerra, el que li va valer una certa antipatia per part de Franco, poc acostumat que no es compts amb ell en totes les decisions. En els pobles i ciutats que s'anaven conquerint, es va aplicar per ordre seva la mateixa neteja poltica que en els barris sevillans, pel que durant bastant temps ha estat recordat amb terror en molts pobles andalusos i extremenys. Va utilitzar per a aquest treball als falangistes, Gurdia Civil, Requet, Policia Muntada i altres forces paramilitars addictes.

Una novetat va ser la utilitzaci de la rdio com mitj de guerra psicolgica. Sn famoses les seves xerrades radiofniques a travs dels micrfons d'Uni Rdio Sevilla, dirigida pel tinent coronel Antonio Fontn, en les quals tots els dies, a les deu de la nit, amb la finalitat d'acoquinar a l'enemic i animar als partidaris nacionalistes en zona republicana, en un llenguatge directe i generalment groller, es burlava dels dirigents de la Repblica i feia allusions a la virilitat de legionaris i regulars, amb comentaris tals com:

Els nostres valents legionaris i regulars han demostrat als rojos covards el que significa ser home de deb. I, alhora, a les seves dones. Aix s totalment justificat perqu aquestes comunistes i anarquistes prediquen l'amor lliure. Ara almenys sabran el que sn homes de deb i no milicians marietes. No se'n lliuraran per molt que bramin i espeterneguin.

Dem anem a prendre Peaflor. Vagin les dones dels "vermells" preparant els seus mantons de dol.

Estem decidits a aplicar la llei amb fermesa inexorable: Morn, Utrera, Puente Genil, Castro del Rio, aneu preparant sepultures! Jo us autoritzo a matar com a un gos a qualsevol que s'atreveixi a exercir coacci davant vosaltres; que si ho fssiu aix, quedareu exempts de tota responsabilitat. 

Queipo de Llano va representar el terror amb les seves despietades consignes des de la rdio, en les quals anticipava l'assassinat de milers de persones, assenyalava a les vctimes, i animava els assassins. Aquestes xerrades eren molt celebrades i seguides amb gran inters en la zona revoltada i el seu text publicat a l'endem obligatriament per tots els diaris, encara que finalment al febrer de 1938 i seguint instruccions del comandament poltic de Salamanca van ser suspeses, ja que el seu to no convenia a la imatge que del nou rgim es pretenia donar a les potncies democrtiques amb vista a un eventual reconeixement per part d'aquestes.

Al gener de 1937 va dirigir les operacions de la presa de Mlaga amb l'ajuda de tropes italianes feixistes al comandament del general Roatta, que va concloure amb una de les majors massacres de civils de tota la guerra. Per la implacable crueltat de Queipo s'havia tornat contra ell tocant a la seva prpia famlia, que en part havia quedat allada a Mlaga. Tamb la seva germana Rosario va romandre retinguda en la pres Model de Madrid. Queipo va fer tot el possible per a salvar a la seva famlia, que per fi va ser alliberada grcies al cnsol itali D. Tranquil Bianchi. Queipo disposava d'un adequat assortiment d'ostatges la vida dels quals conservava ex profeso. Per exemple, tenien en la pres de Melilla a la famlia (dona i sis nens) del general Miaja i totes les nits Queipo parlava per la rdio :"...Miaja, tenim a la teva famlia en el nostre poder i tots ells pagaran amb les seves vides en represlia pel que tu facis... , afinant que amb la seva pell farien carteres o petaques. Els historiadors no han aconseguit explicar perqu Miaja no va atacar Crdova quan ho tenia molt fcil. Al final de la guerra Rosario Queipo de Llano va poder ser canviada pel fill de Largo Caballero.

Andalusia es va convertir gaireb en un feu de Queipo de Llano, que dictava disposicions comercials, exigia impostos, repartia llicncies d'exportaci a travs dels ports de Sevilla, Cadis, Huelva i Algesires, estenia el cultiu de l'arrs (molt escs al quedar Valncia en zona republicana) a les maresmes del Guadalquivir i fins i tot construa habitatges socials i poblats de colonitzaci mitjanant la compra a preus simblics de terres a aquells terratinents que, en alguna manera, havien simpatitzat amb el rgim republic. De totes aquestes actuacions no es rendien comptes oficials a la Junta de Burgos.

Postguerra.
En finalitzar la guerra en 1939 va ser nomenat tinent general, al ser restablert aquest rang que havia estat eliminat per la Repblica.

Mitjanant decret de 26 de febrer de 1944, se li va concedir la Cruz Laureada de San Fernando en la seva categoria de Gran Cruz, per no la Cruz Laureada individual la qual havia sollicitat endebades en acabar la guerra, possiblement per les seves discrepncies amb el general Franco. El Generalsimo la hi va imposar en pblic en un acte en la plaa d'Espanya de Sevilla.

Va ser nomenat Marqus de Queipo de Llano per Franco al 1950, encara que ell va rebutjar ostentar el ttol. Amb la seva famlia ennoblida i situada i convertit en hisendat de diverses finques, ramader i conreador de fruiters, va morir el dia 9 de mar de 1951 en la seva propietat del terme de Camas, denominada Gambogaz que li havia regalat l'Ajuntament de Sevilla per subscripci popular en 1937 sent alcalde el marqus de Sotohermoso. Va sser enterrat a l'endem i envoltat de multituds a la baslica de la Macarena de la ciutat de Sevilla, de la Germanor de la qual havia estat nomenat en vida Confrare d'Honor.

 Responsabilitat en l'assassinat de Federico Garca Lorca .

Ian Gibson va acusar en la seva biografia de Lorca a Queipo d'ordenar l'afusellament del poeta i dramaturg espanyol Federico Garca Lorca amb la frase "doneu-li caf, molt caf", si b no hi ha constncia documental alguna d'aquesta conversa telefnica. 

 Bibliografia .
 Antonio Bahamonde Un ao con Queipo de Llano (Memorias de un nacionalista) Sevilla: Espuela de Plata, 2005 ISBN 84-96133-46-X;
 Manuel Barrios El ltimo virrey Barcelona: Ed. Argos Vergara S.A, 1979. ISBN 84-7017-583-1;
 Francisco Espinosa Maestre, La justicia de Queipo. Violencia y terror fascistas en Sevilla, Huelva, Cdiz, Crdoba, Mlaga y Badajoz (2000);
 Francisco Espinosa Maestre, La columna de la muerte: El avance del ejrcito franquista de Sevilla a Badajoz Barcelona: Editorial Crtica, 2003;
 Paul Preston La Guerra Civil Espaola Barcelona: Ed. Debolsillo, 2003. ISBN 84-9759-063-5;
 Servicio documentacin de la Cadena SER En el aire : 75 aos de radio en Espaa Madrid: Promotora Gral. Revistas, 1999. ISBN 84-931179-0-0;
 Ian Gibson Queipo de Llano : Sevilla, verano de 1936 (amb les alocucions radiofniques completes) Barcelona: Grijalbo, 1986. ISBN 84-253-1773-8 ;
 Diari ABC de Sevilla (Recull diari de les xerrades);
 Jorge Fernndez-Coppel Queipo de Llano. Memorias de la guerra civil Madrid: La esfera de los libros, 2008;

 Veu de Queipo de Llano .
 Veu de Queipo de Llano (en castell). Fonoteca de Radio ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354219" title="Richard Kane" nonfiltered="3663" processed="3648" dbindex="138683">
Richard Kane (1662-1736) fou el governador angls de Menorca durant els dos primers perodes de l'ocupaci anglesa a Menorca. 

Richard Kane va nixer amb el nom de Richard O'Cahan, a Duneane (Irlanda). De pares irlandesos, Richard viatjaria a Anglaterra per rebre una millor formaci militar i es canviaria el nom per Richard Kane al prendre la religi anglicana i abandonant la seva prpia, la catlica i posar-se aix en contra del rei catlic, Jaume II de la Gran Bretanya.

Entre 1720 i 1721 Kane fou nomenat governador de Gibraltar.
En 1733 fou nomenat pel rei Jordi II de la Gran Bretanya nou governador de Menorca i el 1735, el monarca britnic, el nomenaria Brigadier General, per mai arribaria a rebre el ttol de Sir.

A Menorca treballaria fora per regular el comer, la indstria, millorar l'agricultura, ramaderia i l'administraci insular.
Tamb fou el governador que canvi la capital de l'illa, fins llavors, Ciutadella (antiga capital de Menorca) per Ma, la nova capital.  
Fou coneguda la carretera que orden fer en aquesta illa, la coneguda "The Kane's Road" (Cam d'en Kane).

El 1756 no va poder intervenir en contra a la invasi francesa que l'apartaria de l'illa.

El 1763 amb el Tractat de Pars, tornaria a ser governador de Menorca en el segon perode de dominaci britnica.

Mor el 31 de desembre de 1776 a Ma desprs de vint-i-cinc anys de serveis a la corona britnica. Fou enterrat a la capella del castell de Sant Felip de Ma.

Bibliografia.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354225" title="Cap de la Gallina Pelada" nonfiltered="3664" processed="3649" dbindex="138684">

El Cap de la Gallina Pelada s una muntanya de 2.322 metres situada a la Serra d'Ensija a la comarca del Bergued.

Rutes.
Una de les possibles rutes s la que prov del refugi Delgado beda.

Bibliografia.
 Mapa Rasos de Peguera-Serra d'Ensija, Esc. 1:25.000., ed. Alpina. (exhaurit);

Enllaos externs.
 Ressenya;

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354229" title="Esplai Sarau" nonfiltered="3665" processed="3650" dbindex="138685">

L'Esplai Sarau s una entitat del Club Muntanyenc de Sant Cugat del Valls dirigida a l'activitat didctica d'entre 6 i 16 anys, desprs hi ha l'opci de seguir a l'esplai com a premonitor i desprs com a monitor.

Est separat entre:

 Petits;
 Mitjans I i II;
 Grans I, II;
 Premonitors i monitors.

El grup de grans II monitoritzats per tres montiors, est format per un grup de nois i noies adolescents entre 13 i 16 anys, i ja sn el grup ms gran abans de premonitors, s'organitzen sols les sortides i sn ms autnoms referint-se a les activitats i l'economia del grup. Sn el grup on els nois estan mes units.

fet: per unes noies del grup de Grans II





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354230" title="Cap del Verd" nonfiltered="3666" processed="3651" dbindex="138686">

El Cap del Verd s una muntanya de 2.284 metres situada a la Serra del Verd, a la confluncia de les comarques de l'Alt Urgell, el Bergued i el Solsons.

Rutes.
Les dues rutes ms utilitzades sn des del Coll de la Mola, o des de la Coma i la Pedra.

Bibliografia.
 Mapa Serra del Cad - Pedraforca, Esc. 1:25.000., ed. Alpina.

Enllaos externs.
 Ressenya amb raquetes de neu;

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354231" title="Cogull d'Estela" nonfiltered="3667" processed="3652" dbindex="138687">

El Cogull d'Estela s una muntanya de 1.869 metres situada als Rasos de Peguera, a la comarca del Bergued. Aquest cim est allat sobre els Plans de Tagast, Espinalbet i sobre l'emblemtic Santuari de Corbera.

Rutes.
Una possible ruta s des del refugi dels Rasos de Peguera.

Bibliografia.
 Mapa Serra del Cad - Pedraforca, Esc. 1:25.000., ed. Alpina.

Enllaos externs.
 Ressenya;

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354235" title="Ferde Grof" nonfiltered="3668" processed="3653" dbindex="138688">

Ferde Grof (Nova York, 27 de mar del 1892   Santa Monica, 3 d'abril del 1972) va ser un pianista, compositor i arranjador estatunidenc. 

Nasqu al 1892 a Nova York amb el nom de Ferdinand Rudolph von Grof. s especialment coneguda l'orquestraci que va fer de la pea Rhapsody in Blue, del seu compatriota George Gershwin, l'any 1924.

El seu domini dels sons de la orquestra queda pals en totes les seves obres, en qu no noms utilitzava al mxim el potencial de cada instrument, sin que tamb aprofitava per utilitzar alguns efectes especials. Aix, a l'ltim temps de la seva The Niagara Falls Suite (titulat "The Power of Niagara") hi sona una sirena de vaixell. 

Tot i aix, la seva pea ms coneguda s Grand Canyon Suite (1931), un viatge sonor a travs d'un paisatge nic, dividida en cinc moviments amb ttols prou illustratius: Sunrise, The painted desert, On the Trail, Sunset i Cloudburst.

Tota la seva obra, escassa, t com nexe d'uni els paisatges i la gent dels EUA. Enregistrades per Naxos es poden trobar, a part de les dues obres mencionades, Mississipi Suite, Death Valley Suite, Hudson River Suite i Hollywood Suite.

Grof es va formar amb professors particulars i va treballar en diverses orquestres i agrupacions de jazz, cosa que es nota en les seves composicions, on el ritme moltes vegades s el propi d'aquest gnere. Des de 1920, va formar part de la banda del seu compatriota Paul Whiteman.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354236" title="Toro (desambiguaci)" nonfiltered="3669" processed="3654" dbindex="138689">


 Geografia:
 El Toro (Menorca), la muntanya ms elevada de l'illa de Menorca. ;
 El Toro, municipi del Pas Valenci.
Serra del Toro, sistema muntanyenc entre les actuals provncies de Terol i Castell.
Alfoz de Toro, comarca natural de la provncia de Zamora (Espanya):
Morales de Toro, municipi de Zamora. ;
Segura de Toro, municipi de Zamora. ;
 Toro, municipi de Zamora.
 Regne de Toro, regne tradicional d'Uganda.
Bocas del Toro, arxiplag de Panam.
Provncia de Bocas del Toro, divisi administrativa de Panam.

 Onomstica:
Benicio del Toro, (19 de febrer de 1967), actor, productor, guionista i director de cinema estatunidenc. ;
Ray Toro, (15 de juliol de 1977, Kearny, Nova Jersey), guitarrista.
Suso de Toro, (Santiago de Compostella, 1956) escriptor gallec.
Xels de Toro, (Santiago de Compostella, 1962), escriptor gallec, germ de Suso de Toro.

Scuderia Toro Rosso, equip de frmula 1.

 Toro mecnic;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354237" title="Satrapia de Mdia" nonfiltered="3670" processed="3655" dbindex="138690">
Media (M da), fou una gran satrapia persa amb capital a Ecbatana, generalment encarregada als prnceps aquemnides fills del rei,  com Tanyoxarces o Tanaoxares, fill de Cir II el Gran (que va governar tamb Armnia i els territori dels cadusis); al segle IV aC un altre prncep fou Bistanes, fill d'Artaxerxes III de Prsia Ocus. A Mdia hi va haver una revolta entre maig i juny del 521 que fou aplanada i va estar coordinada a un altre revolta a Armnia.

La gran satrapia estava formada per les satrapies de 

Mdia;
Armnia (Armina);
Prtia (Par ava) ;
Corsmia ( Uv razm ) ;

La satrapia de Media al seu torn estava formada per tres satrapies menors: 

Mdia, que limitava a l'est amb la satrapia de Prtia i les portes Cspies que feien de frontera aix com el desert de Kavir i les llacunes salades; al nord les muntanyes Elbruz fins al territori dels mardis o amardis que ja vivien a Hircnia; a l'oest el territori dels cadusis, la Matiana o Matiene (zona del llac Urmia) i seguia per la frontera moderna entre Iran i Iraq pel territori d'Arbelitis; al sud-oest el territori dels cossae (regi de Kirmanshah) part encara de la satrapia, i fins a les muntanyes Zagros fins al lmit amb Elimaida; i al sud la provncia de Paraetacene.
Mdia Menor;
Paraetacene;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354238" title="Mdia Menor" nonfiltered="3671" processed="3656" dbindex="138691">
Mdia Menor fou una satrapia menor de l'Imperi persa aquemnida, integrada dins la satrapia de Mdia.

Se sap que existia perqu Alexandre el Gran va nomenar a Oxatres (Oxathres), fill d'Abulites (ex governador de Susiana), com a strapa. Quan desprs va nomenar a Atrpat la regi que va agafar el nom d'Atropatene.

La satrapia abraava les terres al sud-oest de la mar Cspia i probablement incloa el territori dels cadusis. La frontera seria al riu Chalus; per l'oest limitava amb Armnia i al sud amb la Matiana (que quedava fora de la seva jurisdicci) fins a la riba nord del llac Urmia; al nord tenia el Caucas.

Vegeu: Mdia Atropatene




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354240" title="Paretacene" nonfiltered="3672" processed="3657" dbindex="138692">
Paretacene (Paraetacene) fou una satrapia menor de la Prsia aquemnida, situada entre Mdia i Persis. Formava part de la satrapia de Mdia.

Limitava amb Susiana al sud-oest; amb el desert que anava fins a Carmnia al sud-est; i amb la satrapia de Prtia al nord-est. Correspondria aproximadament a la moderna provncia iraniana d'Esfahan.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354244" title="Armnia Occidental" nonfiltered="3673" processed="3658" dbindex="138693">
Armnia Occidental o Armnia Menor fou una satrapia menor de la Prsia aquemnida, integrada dins la satrapia d'Armnia.

Se sap que limitava amb el Caucas al nord-est; amb la mar Negra al nord-oest; i amb Armnia (oriental) a l'est. La resta dels limits no es poden definir clarament.

Vegeu: Histria d'Armnia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354248" title="El prncep de les marees" nonfiltered="3674" processed="3659" dbindex="138694">
El prncep de les marees  s la primera pellcula dirigida per Barbra Streisand, estrenada el 1991, basada en una novella de Pat Conroy. Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.

 Argument .

El prncep de les marees explica la histria de Tom Wingo, un professor i entrenador de futbol que s reticent d'ajudar la psiquiatra de la seva germana bessona per resoldre les seves disfuncions familiars. Quan la germana, la famosa poetessa de Nova York Savannah Wingo, intenta sucidar-se una altra vegada, Tom surt del seu mn segur i avorrit i viatja a Nova York per ajudar-la. Savannah, tanmateix, est en tal estat de dissociaci que s incapa d'ajudar la seva psiquiatra, Susan Lowenstein, a entendre l'abast dels seus problemes. Susan demana a Tom que actu com la memria del seu bess i l'ajudi a descobrir en el subconscient esdeveniments dolorosos que han contribut al seu esfondrament emocional i a la prdua d'identitat.
Tom i Susan s'enamoren mentre treballen junts per ajudar Savannah, i Tom es cura de la seva insensibilitat, i s'adona dels traumes severs que va passar amb la seva mare i germans.

 Repartiment .
Barbra Streisand: Dra. Susan Lowenstein;
Nick Nolte: Tom Wingo;
Blythe Danner: Sallie Wingo;
Kate Nelligan: Lila Wingo Newbury, la mare de Tom i Savannah;
Jeroen Krabb: Herbert Woodruff, marit de Lowenstein;
Melinda Dillon: Savannah Wingo;
George Carlin: Eddie Detreville, ve de Savannah;
Jason Gould: Bernard Woodruff, fill de Lowenstein's;

 Premis i nominacions .

 Premis .
 Globus d'Or al millor actor dramtic per Nick Nolte;

Nominacions.
 Oscar a la millor pellcula;
 Oscar al millor actor per Nick Nolte;
 Oscar a la millor actriu secundria per Kate Nelligan;
 Oscar al millor gui adaptat per Becky Johnston i Pat Conroy);
 Oscar a la millor direcci artstica per Paul Sylbert i Caryl Heller;
 Oscar a la millor fotografia per Stephen Goldblatt;
 Oscar a la millor banda sonora per James Newton Howard;
 Globus d'Or a la millor pellcula dramtica;
 Globus d'Or al millor director per Barbra Streisand;

 Al voltant de la pellcula.
L'actriu Kate Nelligan, que interpreta el paper de Lila, la mare de Tom i de Savannah, va nixer el 16 de mar de 1950, i s ms jove que els seus bessons a la pellcula, Tom (Cran Nolte, nascut el 8 de febrer de 1941) i Savannah (Melinda Dillon, nascuda el 13 d'octubre de 1939).
 La pellcula es pot veure en l'episodi Two Tonys de The Sopranos.
 La histria original va inspirar Jimmy Buffett a escriure una can del mateix nom el 1988 (a l'lbum Hot Water.
En la quarta temporada d' Els Simpson, "Selma's Choice", Marge recorda que  ella mateixa i la seva tia Gladys saltaven des d'un moll, abans de recordar que s una escena del Prncep de Marees. Ms tard en un episodi de la sisena temporada Fear of Flying, mentre dona les grcies a la seva psiquiatra Marge diu quan alguna vegada el vent bufa, sentir el nom Lowenstein...Lowenstein... " malgrat que el nom del psiquiatre  s Zweig.
George Carlin va dir en nombroses ocasions que Eddie Detreville era el seu personatge favorit de tots els que havia interpretat en una pellcula.

Enllaos externs.
 Pgina de la pellcula a l'IMDb;
 Barbra Archives Prince of Tides page with cut scenes, and laser disc details;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354250" title="Palio" nonfiltered="3675" processed="3660" dbindex="138695">

Palio s el nom donat a Itlia a una competici atltica anual, molt sovint de carcter histric, entre els barris d'una ciutat o els llocs d'un comune, l'un contra l'altre. La cursa pren el nom del seu premi, il Palio (originriament, mantell), que s una gran bandera pintada en secret abans de la cursa que es colloca al damunt d'un pal i que de manera colloquial se l'anomena il cencio (el drap). Normalment es competeix en vestit d poca i es commemora algun esdeveniment o tradici de l'edat mitjana, i aix sovint implica curses de cavalls, tir amb arc, amb ballestes, i esports medievals similars. Molts s'han convertit ara en esdeveniments per a visitants i turistes estrangers.

Les carreres de Palio eren comuns durant l'edat mitjana a les ciutats italianes  com Verona, Pdua, Ferrara o Bolonya-, i sovint estaven associades amb grans festivals de l'Esglsia catlica i acompanyades de brutalitat i vessaments de sang. El ms fams s indubtablement el Palio de Siena.

Enllaos externs.
 Palio de Siena;
 Palio de Ferrara;
 Dades diverses sobre Itlia;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354251" title="Palio de Ferrara" nonfiltered="3676" processed="3661" dbindex="138696">

El Palio di Ferrara s una competici entre els vuit barris (contrade) de Ferrara i  oficialitzat el 1279, s considerat el palio ms antic del mn. La ciutat es divideix en burgs i barris, els burgs fora muralles i els barris, a l interior. Un mes de festes, desfilades, competicions entre les vuit divisions de la ciutat dels Este: San Giorgio, S.Giacomo, S.Paolo, S.Spirito, Santa Maria in Vado, S.Luca, S.Giovanni e S.Benedetto.

La competici pren el nom del seu premi, il Palio (originriament, mantell), que s una gran bandera pintada en secret abans de la cursa que es colloca al damunt d'un pal i que de manera colloquial se l'anomena il cencio (el drap). El Palio es basa en quatre curses:
Cursa per nois:       		Palio di San Romano;
Cursa per noies:      			Palio di San Paolo ;
Cursa de rucs:    			Palio di San Maurelio;
Cursa de cavalls:        			  Palio di San Giorgio;

Les curses tenen lloc a la histrica Plaa Ariostea, una plaa quadrada amb nombrosos edificis importants. La plaa va ser dissenyada per Biagio Rossetti, capdavanter de l urbanisme modern.

 Histria .
Les crniques de Ferrara es refereixen al que el poble ferrars va fer per celebrar la victria obtinguda a Cassano d'Adda el 1259 per  Azzo II de Ferrara, comandant de les tropes Pontifcies sobre Ezzelino III Da Romano anomenat "el tir" i comandant de les tropes imperials, i que va consistir en organitzar curses d'infants i assistentes , rucs i cavalls a travs dels carrers de la ciutat.
La tradici va arrelar tant que les curses s'organitzaven per celebrar naixements i matrimonis i es van institucionalitzar el 1279 establint l obligaci de crrer "en honor al beat Jordi el 23 d'abril i per la Mare de Du el 15 d'agost. Les curses es van disputar ininterrompudament fins el 1600, desprs van ser parcialment canviades per unes altres desfilades. Des del comenament de 1900, amb interrupcions provocades per la guerra, es van reprendre les curses al Palio, i avui es corre de forma estable el darrer diumenge de maig. A destacar el pali extraordinari per celebrar el retorn a Ferrara de Borso d'Este elevat a Duc pel Papa Pau II a Roma, el darrer diumenge de Maig de 1471.


Process histrica .
La Process Histrica del Palio de Ferrara s formada per aproximadament 1.100 persones que porten vestits tpics del segle XV. Es divideix en dame (senyores), cavalieri (senyors), Gonfalonieri (els qui porten la bandera amb el smbol de la contrada pintat o brodat), armigeri (guerrers), musici (msics), i sbandieratori (els qui executen exercicis tradicionals amb banderes).
A part del Palio, la gent que forma la process histrica ha estat present a nombrosos espectacles folklriques, a Itlia i a l'estranger, i sn especialment admirats pels seus vestits i l'habilitat del sbandieratori.

 Referncies .


Enllaos externs.
 Lloc oficial del Palio de Ferrara;
 Palio de Ferrara;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354252" title="Satrapia de Trcia" nonfiltered="3677" processed="3662" dbindex="138697">
La satrapia de Trcia (Skudra) fou un territori de la Prsia aquemnida entre els anys 512 aC i 479 aC (darrera possessi perduda el 476 aC).

Va romandre autnoma sota un rei local (Amyntas =Amintes). Arribava tericament fins al riu Danubi.

L any 513 aC Darios I el gran de Prsia va creuar el Bsfor amb un exercit en persecuci dels escites i creuant el pas no va trobar oposici. Els grecs el van haver d acompanyar fins el Danubi, i entre ells el jove Milcades el Jove, futur heroi de Marat, que llavors governava el Quersons (com abans havia fet el seu oncle) i era casat amb la filla d un rei de Trcia. Quant Darios va tornar va passar per l'Hellespont i va creuar a Sestos, va erigir una fortalesa a Doriscos, prop de la boca del riu Hebros. 

Megabazos fou enviat a sotmetre Trcia amb 80.000 homes, i va iniciar la conquesta assetjant Perint, que havia patit els atacs dels peons, i fou ocupada. Desprs d aix tot el pas (de fet noms a la zona costera) es va sotmetre als perses. El strapa va arribar fins al riu Estrim, segons se sap per la concessi que va fer Darios d un districte de la zona a Histieos, que hi va fundar la ciutat de Murcinos. 

Quan Megabazos va retornar a sia acompanyat de part del exercit (o potser de tot) el pas es va perdre. Els peons van passar a Frgia creuant l'Estrim; els jnics es van revoltar (498 aC) i van conquerir Bizanci i les demes ciutats. Aquest perode coincideix amb les invasions escites que van arribar fins el Quersons on Milcades va haver de fugir. La revolta jnica fou sufocada el 493 aC i la flota fencia va anar a l'Hellespont i va posar tot el pas sota domini persa. Nomes la ciutat de Crdia va resistir i els perses no la van poder sotmetre ni conquerir. Milcades es va escapar del Quersons cap a Atenes.

El 492 aC Mardoni amb un exercit va creuar l'Hellespont i va avanar cap a Macednia per els soldats patiren atacs tracis per terra i la flota fou en part destruda a la muntanya Athos. Els grecs ocupaven llavors l oest del Estrim, per van abandonar la regi i se'n van anar a sia.

El 480 aC Xerxes, amb el seu exercit, va creuar l'Hellespont pels pont que creuaven d'Abidos a Sestos. Herdot explica la marxa. Desprs de la batalla de Salamina,  Xerxes i 60000 homes es van retirar per Trcia i sembla que no foren inquietats. L any segent (479 aC) el strapa Artabasos amb 40000 homes (les restes del exercit persa) va passar per Tesslia, Macednia i Trcia per no va destruir les ciutats gregues i va perdre bona part dels seus homes per cansament, gana i els atacs dels tracis, fins que finalment va arribar a Bizanci.

Els grecs van aprofitar el moment i van sotmetre a Trcia (excepte Doriscos) expulsant els pocs perses que restaven. Desprs de la batalla de Micale la flota grega va estar a l'Hellespont on els atenencs van posar setge a Sestos, que fou ocupada el 478 aC. El 477 aC l espart Pausanies va ocupar Bizanci. El 476 aC, desprs d una llarga resistncia, va caure a les mans de Cim II d'Atenes la ciutat de Eion (el governador persa es va sucidar desprs de matar la seva famlia) i els perses van perdre aix la seva darrera possessi europea i les colnies gregues es van poder recuperar; la majoria van quedar sota influencia d'Atenes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354257" title="Ab Urbe Condita" nonfiltered="3678" processed="3663" dbindex="138698">

Ab Urbe Condita ("Des de la fundaci de la Ciutat") s una obra monumental que narra la histria de Roma des de la seva fundaci, datada a l any 753 aC per Marc Terenci Varr (Marcus Terentius Varro) i alguns investigadors moderns. El llibre va ser escrit per Titus Livi (59 aC - 17) i s freqentment referit com a Histria de Roma. 

Originriament escrit en 142 llibres, solament 35 n'han sobreviscut fins als nostres dies. Els llibres I a X conten la histria de Roma des de la seva fundaci fins a les guerres samnites, mentre que els llibres XXI a XLV narren la Segona Guerra Pnica i el final de la guerra contra Perseu de Macednia. 

Els llibres restants sn preservats per un ndex sumari del segle IV, anomenat Periochae. 

Entre les seves pgines es troba la primera ucronia coneguda: Titus Livi imaginant el mn si Alexandre el Gran hagus iniciat les seves conquestes cap a l'oest i no cap a l'est de Grcia.

 Bibliografia .
 Livi, Titus (2002/2007). Histria de Roma (en curs de publicaci). Text bilinge catal-llat. Barcelona, Fundaci Bernat Metge. ISBN 84-7225-798-3 (obra completa, ed. en tela); ISBN 84-7225-797-5 (obra completa, ed. en rstica).
1.  (2002) Volum I: Llibre I. Introducci d'Antonio Fontn. Text revisat, traducci i notes d'Antoni Cobos. Collecci Bernat Metge (Histria llatina), nm. 330. ISBN 84-7225-795-9.
2.  (2007) Volum XI: Llibre XXI. Text llat establert, traducci i notes de Jordi Avils. Collecci Bernat Metge (Histria llatina), nm. 363.  ;

Livi, Tit (1993). Els Orgens de Roma: Ab urbe condita, liber I. Introducci, traducci i notes de Brbara Matas i Bells. Barcelona, Edicions de la Magrana. Collecci L'Esparver Clssic, nm. 3. ISBN 84-7410-696-6.

 
 
 
 
 
 
 
 
 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354258" title="Satrapia de Frgia" nonfiltered="3679" processed="3664" dbindex="138699">
La satrapia de Frgia o de Gran Frgia, fou un territoride la Prsia aquemnida, amb capital a Celenes (Celaenae). 

Incloa Licania, Psdia i Pamflia i per tant arribava a la mar (entre Celenderis i Coracesium a l'est i Faselis a l'oest); al nord limitava amb Ldia i Frgia Hellespntica; a l'est limitava amb el riu Halis (Halys) i al sud-est amb les muntanyes del Taure.

Va passar a Prsia  el 546 aC al conquerir el regne de Frgia; va romandre persa sota strapes en general desconeguts fins a la consquesta d'Alexandre el Gran el 333 aC. Va pertanyer a Antgon el Borni des del 323 aC i es va fer independent a Sardes com a rei d'sia el 305 aC, fins el 301 aC. En aquest any va passar a Seleuc I Nictor. El 190 aC va passar al Regne de Prgam amb el que va entrar a les possessiones romanes el 133 aC.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354263" title="Capadcia a la part del Pont" nonfiltered="3680" processed="3665" dbindex="138700">
Capadcia a la part del Pont (Katpatuka, llat Cappadocia) fou una satrapia de la Prsia aquemnida. Dependia de la satrapia de Capadcia (una de les que formaven la gran satrapia de Ldia).

Limitava a la seva part occidental  i al sud amb el riu Halis (Halys), a la zona on vivien els leucosiris; aquest riu Halis la separava de les satrapies menors de Capadcia del costat del Taure, Gran Frgia i Paflagnia. La frontera oriental s'iniciava a l'oest de Cotyora (Cotiora); els curs del lmit amb Armnia Occidental no es pot determinar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354267" title="Capadcia a la part del Taure" nonfiltered="3681" processed="3666" dbindex="138701">
Capadcia a la part del Taure (Katpatuka, llat Cappadocia) fou una satrapia de la Prsia aquemnida.

Tenia al nord la satrapia menor de Capadcia a la part del Pont i a l'est el Eufrates; les fronteres occidentals (amb la satrapia menor de la Gran Frgia) i al sud (amb la satrapia menor de Sria) son imprecises; al sud-oest les muntanyes del Taure marcaven el lmit amb Cilcia (anomenada tamb Cilcia a la part de mar).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354270" title="La Carabassa" nonfiltered="3682" processed="3667" dbindex="138702">

La Carabassa s una muntanya de 2.736 metres situada a la Baixa Cerdanya.

Rutes.
Una ruta habitual s la que parteix des del refugi de Meranges.

Bibliografia.
 Mapa Cerdanya, Esc. 1:25.000., ed. Alpina.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354275" title="Comabona" nonfiltered="3683" processed="3668" dbindex="138703">

El Comabona s una muntanya de 2.547 metres situada a la Serra del Cad entre les comarques del Bergued i la Baixa Cerdanya.

Al cim hi ha un vrtex geodsic (referncia 278083001).

Rutes.
 Ruta N: des del refugi Prat Agull;
 Ruta S: des del Coll de la Balma (1.577 metres);

Enllaos externs.
Ressenya des del N.;
Ressenya des del S.;

Bibliografia.
 Mapa Cerdanya, Esc. 1:25.000., ed. Alpina.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354276" title="Penyes Altes de Moixer" nonfiltered="3684" processed="3669" dbindex="138704">

Les Penyes Altes de Moixer s una muntanya de 2.276 metres situada a la Serra de Moixer entre les comarques del Bergued i la Cerdanya, dins el Parc Natural del Cad-Moixer.

Enllaos externs.
Ressenya

Bibliografia.
 Mapa Cerdanya, Esc. 1:25.000., ed. Alpina.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354277" title="Xquera Vella" nonfiltered="3685" processed="3670" dbindex="138705">
s un conglomerat de diferents melodies amb ritmes diversos. Es t la creena popular de qu aquestes danses es feien en noes i que eren el nuvis qui escomenaben el ball i despres s'afegia tota la concurrencia. Tot i que s'aplica a tota la pea el nom de Xaquera vella aquest tipus de melodia noms correspon a la primera part, ms reposada. 
La xquera era un tipus de ball o ritme solemne i pausat molt de moda al segle XVII. En canvi esta pea si que podria ser d'origen ms modern degut a les pees que conglomera.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354280" title="Sittacene" nonfiltered="3686" processed="3671" dbindex="138706">
Sittacene fou una satrapia menor de la Prsia aquemnida, dins la satrapia de Babilnia. A la inscripci de Bisutun (Behistun) aperiex una satrapia de nom Sattagdia (antic persa Thatagu, pas de les cent vaques), per encara que es pensava que era Sittacene s'ha comprovat que no era aix.

Estava formada per les rees a l'est del Tigris a la rodalia del riu Physcus (modern Nahr al- Uzaym) i cap al sud fins a Susiana. El lmit provincial amb la satrapia de Mdia devia estar al Diyala superior i el Karkeh.

Agafava el nom de la ciutat de Sittace, que Plini situa entre Chalonitis, Persis i Mesene i entre Arbelitis i Palestina. Altres ciutats importants eren Sabata i Antioquia de Sittacene. Probablement fou el districte desprs anomenat  
Apolloniatis per Estrab (xi. p. 524), que tocava a la Susiana (xv. p. 732); Quint Curti l'anomena Satrapene .

Amb els selucides s'hi van establir colons de Becia. (Didor de Siclia, xvii 110).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354285" title="Sittace" nonfiltered="3687" processed="3672" dbindex="138707">
Sittace (, accadi Sattag  ), fou una antiga ciutat de Prsia, capital de la satrapia menor de Sittacene, dins la satrapia de Babilnia. 

Estava situada en el cam entre Artemita i Susa. (Estrab xvi. p. 744.) Diodor de Siclia l'anomena Sitta () (xvii. 110). William Smith pensa que quan Diodor parla de Samba tamb es refereix a Sittace.

El origen del nom apareix a les tauletes babilnies que assenyalen una entitat de nom "URU.Sattag" que seria una traducci de "poble de Sattagdia". 

Notes.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354287" title="Sattagdia" nonfiltered="3688" processed="3673" dbindex="138708">
Sattagdia ( atagus, Sattagydia, el nom persa, llegit Tatagus, vol dir "Pas de la cent vaques") fou una satrapia de la Prsia aquemnida. Apareix a la inscripci de Bisutun i es va pensar que es tractava de Sittacene per desprs, noves dades i interpretacions han modificat aquesta idea.

La regi estava poblada per mallians i  oxydracis o sudracis. El territori coincideix amb el Panjab. Ja pertanyia als perses en temps de Cir II el Gran  a la meitat del segle VI aC; en temps d'Alexandre el Gran hi havia tres reis locals (Taxiles, Porus i Abisares). La principal ciutat era Taxila. El rei de Taxila aspirava a l'hegemonia per que els altres dos reis no respectaven la seva jerarquia; Alexandre va nomenar a Filip fill de Machatas i el va fer responsable per tot el territori, amb seu a Taxila i al qual van quedar supeditats els tres reis de manera igualitaria.

La satrapia de Sattagdia formava part de la gran satrapia d'Aracsia. Al seu torn estava formada per tres satrapies de nom desconegust identificades amb numeros (Sattagdia 1, 2 i 3).

Sattagydia 1, limitava a l'oest amb l'Indus i al nord amb un riu que la separava de Gandhara,  segurament el riu Hydaspes o Jhelum; el lmit al sud era l' Acesines (Chenab) on formava la uni amb el riu Indus. Hi havia els regnes de Porus i Abisares.

Sattagydia 2 correspondria a la moderna Caixmir

Sattagydia 3 se situava a l'est de l' Hydaspes (Jhelum), formada pel regne de Taxiles; a l'est hi havia el riu Sutlej (Hyphasis) que formava la frontera oriental.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354288" title="Ricard Marlet i Saret" nonfiltered="3689" processed="3674" dbindex="138709">
Ricard Marlet i Saret (Sabadell, 25 de setembre de 1896 - Matadepera, 8 de juny de 1976) fou un xilgraf, pintor i escultor catal.

Autodidacte, va ser un dels principals representats del Noucentisme artstic valles, essent co-fundador de "L'Almanac de les Arts" i de l'Associaci de Msica de Sabadell, per a les publicacions de les quals va fer emblemtiques illustracions gravades a la fusta. s un dels ms prolfics i refinats xilgrafs catalans; dignific amb les seves composicions gran quantitat d'impressos de tot tipus, des dels publicitaris a edicions de biblioflia, passant per estampes religioses, calendaris, etc. Tamb va practicar la pintura mural i de cavallet, l'escultura i diverses altres arts plstiques. Diverses de les seves matrius es conserven a la Biblioteca de Catalunya i al Museu d'Histria de Sabadell.

 Fonts .
Ricard Marlet. Exposici del Centenari, Sabadell 1996.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354290" title="Partit Whig angls" nonfiltered="3690" processed="3675" dbindex="138710">

La paraula WHIG t origen en la manera despectiva de referir-se a aquest sector poltic per part dels oponents. Sorgeix dels Covenanters presbiterianos (els suplicants) que van marxar des del sud-oest d Esccia sobre Edimburg el 1648 en el que es va conixer com el "Whiggamore Raid", utilitzant els termes Whiggamore y Whig (conductor de cavall en galic) com a denominaci despreciativa  que designava al Kirk Party, facci presbiteriana radical dels covenanters escocesos, que efectivament van acabar fent-se amb el poder. Aix, podem comparar als grups socials que ms van lesionar el poder reial duran la dictadura, i fent el smil, representen els sectors socials que ms s oposen al poder desmesurat del rei a l Anglaterra de finals del XVIII. 

Durant la crisis de la llei d exclusi de 1678-1681, el sobrenom es va donar a Anglaterra a les agrupacions que amb el temps es van convertir en el partit whig britnic, considerant que Shaftesbury va ser el seu fundador. Defensaran els drets del parlament i voldran excloure al pretendent Duc de York a ser rei per evitar l absolutisme. Representen als  dissenters  (dissidents) religiosos i per tant no adscrits a la confessi tradicional anglicana a ms dels comerciants. Rebutjaven l anglicanisme intervencionista de l esglsia oficial y la monarquia absoluta. 

Impulsaren la proclamaci del Bill of Rights (Declaraci de drets) que s erigiria com una nova empenta per consolidar unes constitucions bsiques al pas, alhora que recolzaren i protagonitzaren  la revoluci de 1688. Per als Whig la revoluci de 1688 no fa ser un episodi allat, un cicle que es va tancar en el mateix moment en qu la revoluci va concloure. La revoluci de 1688 es la plataforma que utilitzaran els whig per avanar i evolucionar poltica i institucionalment cap un rgim ms obert i amb unes bases ms slides i mplies. D altra banda, la interpretaci estricte dels fets de la revoluci t unes connotacions prpies. Per als whig el rei s un servidor del poble que hi est vinculat a travs d un contracte que es fixa a les constitucions. Aqu no hi juga el paper div, i per tant, s l incompliment del contracte per part del rei el que permet a la naci canviar el contracte o escollir un nou rei.

El filsof John Locke (1632-1704) s un dels personatges que ms va influir en el pensament dels whig i va assentar les bases del liberalisme poltic tan favorable a les classes socials que els propis whig representaven. En el seu Tractat del Govern Civil va proposar un sistema poltic que assegurava les llibertats i els dret dels individus. Pensava que els membres d una societat estableixen entre s un contracte, pel qual delegaven el poder en els governants. s per aix que l acci dels governants calia ser controlada pels representants del poble, i si el govern era injust el poble tenia el dret a rebellar-s hi en contra. 

En la seua Carta sobre la Tolerncia de 1689, Locke afirma:  Per hom, l Estat s una societat d homes constituts nicament amb la finalitat d adquirir, conservar y millorar els seus propis interessos civils. Per interessos civils entenc la vida, la llibertat, la salut y la prosperitat del cos; i a la possessi de bens externs, com el diners, la terra, la casa, el mobiliari i objectes. 

Durant el segle XVIII, els grups comercials i manufacturers ms poderosos van poder assolir el govern parlamentari amb la finalitat de promoure els seus  interessos econmics. Es van eliminar privilegis reials, aristocrtics i de las corporacions artesanals, els monopolis, les prohibicions, els peatges i els controls de preus, que obstaculitzaven la llibertat de comer i indstria. Es van crear i enfortir instruments que servien pel desenvolupament de les noves activitats econmiques: es va crear el Banco d Anglaterra i es varen generalitzar las societats annimes, es va difondre la tolerncia religiosa i es va protegir i fomentar el progrs de la cincia.

L Estat angls va promoure especialment el desenvolupament del comer i de la indstria manufacturera. L Acta de Navegaci, sorgide del rgim de Cromwell el 1651, es va mantenir i ampliar. Establia que el transport de totes les mercaderies procedents de o destinades a Anglaterra es faria exclusivament amb vaixells anglesos, i aix trobem el desenvolupament d una flota mercant que converteix a Anglaterra en la propietria dels mars del mn. 

Des del 1700, a ms, el Parlament va prohibir exportacions de llana en brut i va organitzar l establiment d artesans estrangers per desenvolupar la indstria txtil. Els compradors de deute pblic de l Estat i els accionistes del Banc d Anglaterra van formar una classe nova de capitalistes, interessats en el triomf de Guillem. El rei sost els whig en el poder i els Tory a l opisici que seguien propers als Estuards.

Els whigs es va anar formant a partir dels habitants de las ciutats i petits propietaris rurals, defensors dels drets del Parlament i acrrims enemics de l autoritarisme monrquic. Apareixeran com autntics triomfadors en dues dates tan emblemtiques com 1688 i en 1714 al consolidar la victria del constitucionalisme sobre l absolutisme que s erigir com una senya d identitat, i contribueixen a assentar la dinastia Hannover, apartant definitivament als Estuards catlics de la Corona britnica. 

Duran tota la primera meitat del segle XVIII van ser el grup hegemnic en el poder, guanyant-se la confiana del rei i assentant el seu poder enfront de les pretensions dels Estuard o persuadint els Tory perqu els acceptessin. Destaquen, com ja hem vist, personatges com Robert Walpole, Henry Pelham o William Pitt  el vell  que consolidarien la forma de fer dels whig i el poder parlamentari. A ms, prendran durant el XVIII la imatge de ser el partit del pas, s a dir, els veritables representants de la voluntat de la poblaci i els  defensors dels interessos de les classes  productives  enfront de les rendistes.

Ham d entendre que tot i les corrupcions que poguessin anar entorn dels Whigs i els seus governs, a ms del faccionalisme i personalismes que els caracteritzaven, aquest grup foren els artfex del constitucionalisme sorgit del XVIII. La corrupci d altra banda, tot i utilitzar-se, evidentment, per aconseguir beneficis personals i avantatges, es cert que va afavorir tamb a la presa de conscincia d uns sectors que calis que estiguessin units per governar. L enlla econmic i personal va motivar per una banda la relaxaci de les posicions i per altre l inters en entrar en el Parlament per rebre aquests beneficis. Veiem com sense voler-ho i de forma contradictria, l intent de submissi dels Comuns via suborns implicava, alhora, que el suport parlamentari era necessari per governar, essent centre d inters poltic.

Varen ser un element de transformaci del mn angls i duran el seu poder hegemnic no van desaprofitar la situaci per enfortir el sistema institucional angls del qual ara els britnics en poden parlar amb orgull. Certament no van estar sols i els Tory en sn un altre elements transcendental, tanmateix, la marca Whig s ha d escriure al costat dels primers anys de construcci institucional britnica.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354295" title="Whig" nonfiltered="3691" processed="3676" dbindex="138711">


Whig s un concepte que es refereix a una ideologia o un partit poltic.
 Partit Whig angls, protagonista la Revoluci de 1688 i partit tradicional dels liberal anglesos.
 Partit Whig dels Estats Units, important durant el segle XIX i va aportar algun president.

 Vegeu tamb .
Tory;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354297" title="Satrapia d'Assria" nonfiltered="3692" processed="3677" dbindex="138712">
La satrapia d'Assria (A ur ) fou un territori de la Prsia aquemnida, integrat dins la gran satrapia de Babilnia.

La satrapia es dividia en tres satrapies menors: 

 Assria (A ur ) formada per la Mesopotmia al nord del coll de botella, arribant a l'oest fins el desert de Arbia ; al nord-oest l'Eufrates la separava de les satrapies menors de Capadcia a la part del Taure i de Sria ; la frontera amb Armnia era el Tigris i el Centrites o Botan ay (Botan Su); a l'est el Licos o Gran Zab i el Tigris la separaven de Arbelitis i Sittacene.
 Sria (Ebir-n ri) que incloa Fencia, Xipre i Palestina ;
 Cilcia a la part de mar;

Mazaeus que fou strapa menor de Cilcia a la meitat del segle IV aC, fou desprs strapa d'Assria i es va enfrontar amb Alexandre el Gran; finalment aquest el va nomenat com a gran strapa de Babilnia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354301" title="Satrapia de Sria" nonfiltered="3693" processed="3678" dbindex="138713">
La satrapia de Sria (Ebir-n ri) fou un territori (satrapia menor) de la Prsia aquemenida, dins la satrapia d'Assria.

Incloa Fencia, Xipre i Palestina amb diverses unitats de baix rang com a subdivisions que sn conegudes per la Bblia per que no arribaven al rang de satrapia. 

La capital fou Damasc. Limitava al nord amb Capadcia a la part del Taure (les muntanyes feien de frontera) i amb Cilcia a la part de mar (amb la que el lmit eren les muntanyes Amanos o Amanus i les portes Sirianes); a l'est limitava amb la satrapia menor d'Assria normalment per l'Eufrates; cap al sud el desert d'Arbia; i a la costa arribava fins a Gaza, i quan la satrapia d'Arbia es va perdre el lmit sud (limitat a la franja costera) es va estendre fins a Pelusium.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354302" title="Partit Whig dels Estats Units" nonfiltered="3694" processed="3679" dbindex="138714">
El Partit Whig dels Estats Units fou una important alternativa electoral al tradicional bipartidisme nord-americ durant la dcada dels anys 40 del segle XIX a aquest pas.

Va arribar a aportar a la presidncia dels Estats Units 4 poltics:
El 9. William Henry Harrison (1841);
El 10. John Tyler (1841-1845);
El 12. Zachary Taylor (1849-1850);
El 13. Millard Fillmore (1850-1853);

Tamb va aportar 2 vicepresidents:
El 10. John Tyler (4 de mar de 1841 - 4 d'abril de 1841);
El 12. Millard Fillmore (4 de mar de 1849 - 9 de juliol de 1850);

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354303" title="August de Prima Porta" nonfiltered="3695" processed="3680" dbindex="138715">


L'August de Prima Porta s una esttua de Csar August que va ser descoberta el 20 d'abril de 1863 a la villa de Prima Porta pertanyent a Livia, a la ciutat de Roma. Es tracta d'una cpia de marbre de l'esttua de bronze anterior. Avui dia s'exhibeix al Braccio Nuovo dels Museus Vaticans. 

L'esttua s una imatge idealitzada d'August que es basa en el Dorfor de Policlet del segle V aC. Recull la forma de contrapposto d'aquesta escultura, creant diagonals entre els membres tensos i els relaxats, un tra tpic de l'escultura clssica. 

Es tracta d'una esttua exempta, de 204 cm d'alt, tallada en marbre, i que encara conserva restes de daurat, porpra, blau i d'altres colors amb qu va ser policromada.

 Gnere .
s, evidentment, un retrat, dempeus, de l'emperador Octavi August, personificat com a thoracatus (literalment, en llat, 'cuirassat') -o cap suprem de l'exrcit rom-, que devia formar part d'un monument commemoratiu de les ltimes victries de l'emperador. August hi apareix a peu, amb indumentria militar, sostenint un bast de comandament consular i aixecant la m dreta, mostrant la corona de llorer del triomf a les seves tropes. 

La seva cuirassa t relleus allusius a diversos dus romans, entre els quals Mart, el du de la guerra, aix com les personificacions dels ltims territoris que havia conquerit: Hispnia, Gllia, Germnia i Prtia (els perses de la frontera de l'Eufrates que havien humiliat Marc Licini Cras, i aqu apareixen tornant els emblemes robats a aquelles legions); al damunt, el carro del Sol, illuminant els passos d'August.

 Estil .
L'esttua est clarament inspirada en el Dorfor de Policlet, encara que amb algunes modificacions que recorden un cert retrat rom d'poca republicana conegut com L'orador. Tanmateix, malgrat la influncia republicana, l'estil d'aquest retrat est ms a la vora de l'idealisme hellenitzant, que del realisme llat. Malgrat l'exactitud amb qu es descriuen les faccions de l'emperador (amb la mirada trista i el serrell caracterstic), el seu rostre tranquil i distant ha estat idealitzat; el mateix es pot dir del contrapposto, de les proporcions anatmiques i de la profunda draperia del paludamentum o mantell militar. 

D'altra banda, August ha estat retratat descal, com els antics herois olmpics, i un Cupido (que cavalca sobre un dof) li abraa la cama, simbolitzant la seva immortalitat com a hereu de la deessa Venus per mitj d'Enees. Tots aquests refinaments estilstics i smbols hermtics revelen una clara inspiraci grega del retrat oficial, que els emperadors romans van convertir en instrument de propaganda governamental, la funci poltica de la qual era molt evident: es tractava de mostrar al poble rom que l'emperador -August, en aquest cas- era un sser excepcional, equiparable als antics herois mitolgics, i tamb digne d'ascendir a la divinitat de l'Olimp. Qui hi havia millor que ell, si no, per governar Roma? 

L'esttua fa servir la la tcnica anomenada dels teixits mullats, que deixa transparentar la musculatura d'August.

 Identificaci de l'obra .
Aquesta esttua, d'uns dos metres d'alada, va ser descoberta el 1863, quan s excavava una villa palatina dels voltants de Roma, anomenada Prima Porta. Pel que sembla, aquest va ser el lloc on es va retirar Lvia en morir el seu esps, l'emperador August, l'any 14. L'esmentada escultura sembla que s un duplicat, encarregat per la mateixa Lvia l'any 20, d'un retrat d'August, originriament de bronze i or, de l'any 19 aC, que s'exposava en algun lloc pblic de Roma. Actualment, aquesta rplica de marbre, que s el millor retrat conegut de l'emperador, s'exhibeix al Museu Chiaramonti, un dels Museus Vaticans.

Context histric .
El retratat, Octavi August, va ser el primer emperador de Roma (del 27 aC al 14 dC) i, a ms a ms, va posar fi a les guerres de conquesta. Amb ell va comenar un perode de pau que, llevat de guerres espordiques, va durar dos segles (fou l'anomenada pax romana). A l'art i, concretament, a l'escultura, tamb hi va haver canvis importants: si en poca republicana dominava el realisme extrem, durant l'Imperi la influncia grega es deixa veure als retrats dels emperadors, que eren idealitzacions que resumien totes les virtuts que havia de tenir alg excepcional, digne de governar aquell imperi.

Hi havia diversos tipus iconogrfics de retrat imperial: 
Per exemple, aquesta de lAugust de Prima Porta s una imatge torcica, en qualitat de cap militar absolut. ;
Tamb podia ser representat com a pontfex mxim: amb un vel al cap oficiant com a cap religis o summe sacerdot (com el retrat d'August del Museu Nacional Rom). ;
Togatus, representant l'emperador amb la toga senatorial, com a cap civil absolut (com el retrat d'August com a pretor, al Museu del Louvre). ;
Retrat eqestre, del qual noms es conserva un exemple, el de Marc Aureli, actualment als Museus Capitolins. ;
Retrat apotesic, que representa l'emperador a mig vestir, personificant algun du rom (en certa manera, el retrat d'August de Prima Porta t caracterstiques apotesiques, ja que l'emperador va descal).

 Bibliografia .
Ranuccio Bianchi Bandinelli i Mario Torelli, L'arte dell'antichit classica: Etruria-Roma, UTET, Tor, 1976. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354307" title="Cilcia a la part de mar" nonfiltered="3696" processed="3681" dbindex="138716">
Cilcia a la part de mar o simplement Cilcia fou una satrapia de la Prsia aquemnida, dins la satrapia d'Assria.

La capital fou Tars. Fins el segle IV aC fou governada per una dinastia local dels anoments Syennesis. 

Limitava al nord i nord-est amb les muntanyes del Taure i les muntanyes Amanus que la separaven al nord de la satrapia de Frgia i de Capadcia a la part del Taure i al nord-est de la satrapia de Sria. Segurament les portes de l'Amanus o Amanos, les portes Cilcies i les portes Sirianes marcaven la frontera; a l'oest tocava a Pamflia, que era part de la satrapia de Frgia, en un lloc entre Coracesium i Celenderis.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354312" title="Villar de la Yegua" nonfiltered="3697" processed="3682" dbindex="138717">

Villar de la Yegua s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord amb San Felices de los Gallegos, a l'Est amb Castillejo de Martn Viejo, al Sud amb Villar de Argan i a l'Oest amb Aldea del Obispo i Villar de Ciervo. Inclou els nuclis de Barquilla (61 h), Serranillo (36 h) i Villar de Yegua (162 h)

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354314" title="Partit Whig" nonfiltered="3698" processed="3683" dbindex="138718">


Whig s un concepte que es refereix a una ideologia o un partit poltic.
n'hi ha dos segons el territoti que compreneu:

 Partit Whig angls, protagonista la Revoluci de 1688 i partit tradicional dels liberal anglesos.
 Partit Whig dels Estats Units, important durant el segle XIX i va aportar algun president.

 Vegeu tamb .
Tory;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354316" title="Partit Tory" nonfiltered="3699" processed="3684" dbindex="138719">

El naixement del partit TORY es dona durant l ltim ter del segle XVII en el debat de la Llei d Exclusi, quan una part del Parlament angls es va oposar enrgicament a la possibilitat d aprovar una llei en contra dels principis hereditaris. Estant al tr Carles II sense descendncia legtima, es vivia en aquella poca una preocupaci per la possibilitats de limitar jurdicament els drets civils dels catlics, ja que per dret hereditari la Corona passava a mans del germ del rei.

L agitaci conseqents a la poltica i a la actitud religiosa, marcadament catlica, del monarca Carles II i del prncep Jacob, va conduir a l aristocrcia governant a dividir-se en dos faccions en el Parlament angls, entre les quals la Tory. Aquesta denominaci sorgeix del nom despectiu que l altra facci, els Whigs, els hi dirigien com a forma d insult. L origen del nom est en la paraula irlandesa thairide o traighe que significava bandoler (assaltador de camins, fugitiu, i/o proscrit). En realitat aquest nom s havia utilitzat per primera vegada en vers als irlandesos catlics que a mitjans del segle XVII van ser expulsats de les seus terres pels puritans anglesos durant la dictadura de Cromwell, i el joc estava en fer el smil dels defensors d un rei catlic als dissidents irlandesos. Aquest grup estava compost per una actitud rgidament anglicana, per de respecte a l autoritat del Rei i als drets hereditaris i divins de Jacob. A ms, desitjaven conservar l status quo de l esglsia i de l estat enfront dels dissidents. 

La facci Tory va aparixer durant el debat de la Llei d Exclusi, en oposici de la facci Whig que foren els que la van presentar al Parlament per fer una afirmaci del poder del Parlament i excloure al prncep Jacob de la successi pel seu catolicisme declarat. Es considera que l agrupaci Tory va ser fundada per Thomas Osborne, Comte de Danby, Lord Canceller de Carles II, degut a l episodi es va estendre l s.

Els Tory eren profundament anti-dissidents i sobretot anticatlics, per pensant sempre en la possibilitat d una cruenta guerra civil de record recent, estaven disposats a sotmetre s a un sobir catlic,  i aix evitar l alteraci de l ordre successors. La lluita sostinguda contra els seus oponents poltics sobre la Llei d Exclusi, que descartava la possibilitat de qu Jacob pugs al trono, va ser aprovada en la Cambra dels Comuns el 1680, per rebutjada en la dels Lords. Els rumors d un intento de conspiraci per part dels Whigs, per instaurar en el tr al fill illegtim de Carles, el Duc de Monmouth, va produir una violenta reacci Tory que permet a Carles governar sense el Parlament des de 1681 fins a la seua mort el 1685.

Quan el Prncipe va pujar al tr amb el nom de Jacob II (1685-88), la seua poltica va escandalitzar als mateixos partidaris Tory, portant un govern encaminat a donar poder als catlics i recuperar aquesta religi. D altra banda, va intentar crear un exrcit permanent amb oficiales catlics. Els Tory van suportar Jacob amb l esperana de veure pujar al tr a alguna de les filles protestants, Maria o Anna, degut a la seua ja abanada edat. Tanmateix, la segona esposa del Rei, una italiana catlica, li va donar un hereu  mascul amb ms drets que les dues filles i per tant que perpetuaria una dinastia que molt probablement seria educada a la catlica. Davant aquesta possibilitat, Torys i Whigs van decidir convidar a Mara i al seu marit Guillem d Orange, a ocupar la corona, executant el pla el 1688 sense gran resistncia i participant en un dels episodis ms emblemtics de la histria anglesa conegut com la Gloriosa Revoluci. 

La situaci provocava un problema dinstic. Els Tory estaven d acord amb els seus rivals en limitar els poders del Rei, per no respecte a la legitimitat d un nou Monarca amb dubtosos drets hereditaris i divins. Un grup de Torys, anomenats jacobites, van proposar el retorn de Jacob II sota unes condicions determinades. Els moderats Tory per la seus banda (Notthingham, Sancroft i la  High Church ) reconeixien de facto a Guillem, per no de iure (dret div o hereditari), i es mostraven partidaris d una regncia del Monarca, en nom de Jacob II. Per ltim, els ms oberts i radicals, entre els quals Lord Danby, entenien que el Rei va abdicar i, per tant, era legtim la successi de la filla Maria i Guillem com a Rei consort. La qesti religiosa, que en part va provocar aquesta Revoluci, es va resoldre d acord amb els criteris Torys. La Llei d Indulgncia de 1689 va permetre la lliure prctica de totes les religions, excepte la catlica, per es van limitar els drets civils dels que no fossin anglicans.

Durant el s. XVIII, la vida poltica anglesa giraria en torn als dos partits en els qual l aristocrcia havia quedat dividida. Els Tory defensaran els interessos d una economia ms estrictament agrria, seran religiosament anglicans i defensors del poder i l intervenci de l Esglsia d Estat i seran respectuosos i partidaris de l autoritat regia. No obstant aix, les diferncies amb els Whig no eren molt profundes. Les seues disputes anaven ms en el repartiment de crrecs i sous que no pas a principis terics. Els Torys, a la prctica representaven, en general, els interessos de l alta noblesa terratinent, l alta burgesia rural adaptada a la vida aristocrtica i coneguts com a  gentry , la classe mercantil ms monopolstica i privilegiada i a grups de l administraci pblica.

En el regnat de Guillem III, es va comenar a aplicar el mecanisme de nomenament de governs de les faccions Whig i Tory de governs quan alguna d aquestes dominaven el Parlament, i viceversa. L oligarquia parlamentaria va anar guanyant poder, mentre el Monarca perdia el domini sobre les seues prerrogatives en funcions executives i legislatives del govern britnic. En el regnat de la reina Anna (1702-14), que era anglicana i decididament partidria dels Tory, es va tendir a fases de collaboraci dels dos partits per garantir l estabilitat parlamentria, en un Parlament compost majoritriament d extremistes. Els dos grans homes del govern, Marlborough i Godolphin, van buscar als Whigs i la reina en el seu inici va mantenir unes bones relacions amb aquesta facci mentre hi tenia contactes personals.

Tanmateix, les diferncies es van anar accentuant a mida que s arribava al final del seu regnat degut al trencament de les estretes relacions personals de personatges prxims als Whig amb Anna i, sobretot per la firma de la pau d Utrecht (1713). La reina va tornar a escollir ministres Tory en el seu govern i, degut a que la Cambra dels Lords tenir una majoria Whig, va utilitzar la prerrogativa reial per crear nous Lords i donar als Tory 12 pars establint un precedent en la histria constitucional anglesa, que donaria molt de joc poltic. Tanmateix, la situaci prepararia el terreny als Whigs que, amb la mort d Anna, tornarien al poder amb la dinastia Hannover. 

En ocupar el tr el primer monarca de la nova dinastia alemanya, los Tory es van mostrar partidaris d una segona restauraci de la dinastia Estuard i el 1715, diversos  lders de la facci van participar en un intent, inefica, del fill de Jacob II per ocupar el tr britnic amb el nom de Jacob III. Posteriorment, se n va protagonitzar un altre el 1745, quan un grup de partidaris jacobites, va prendre part en un nou aixecament escocs organitzat pel net de Jacob II, conegut com a Prncep Carles. La reacci contraria provocada pels moviments va fomentar el poder de la facci Whig que van governar sense una oposici real del partit Tory i que va mantenir una hegemonia duran gaireb una meitat del segle, aprofitant el desinters dels Hannover en la poltica interna del pas per consagrar, a la prctica el poder del pas. 

Els anys que van del 1714 fins l arribada al tr de Jordi III (1760) van ser difcils pels Tory ja que tenien la desconfiana dels Monarques i a ms estaven completament dividits entre possibilistes i partidaris d acceptar la nova realitat i els jacobites que mantenien una postura aferrissadament legitimista. D altra banda, quan el 1711, degut a l arribada al tr Austrac de l arxiduc Carles, en mig de la guerra de successi, els Torys van liderar un canvi d estratgia en la poltica internacional per arribar a un pacte amb els francesos el 1713, els Hannover ho van entendre com una traci cap els interessos eminentment antifrancesos que la dinastia mantenia. Sn els anys considerats la travessia del desert dels Torys.

Per el canvi arribaria amb Jordi III, el tercer dels Hannover per el primer rei tpicament angls i interessat en els assumptes de govern de Gran Bretanya per tal d acabar amb la reconeguda hegemonia i corrupcions dels Whig. Desprs de tants anys de govern Whig, el que fou conegut en el seu inici com el  partit del pas , havia esdevingut un partit bastant desprestigiat i el pas ja s estava esgotant d ells. Va ser un canvi que el Rei, educat en una formaci profundament anglicana i conservadora prefers recolzar-se en la facci Tory que es mostraven ms servils, o fins i tot amb partits com el nou  Amics del Rei . Amb ajudes populars, de l esglsia, de l aristocrcia terratinent i mitjanant el suborn, va convertir el Parlament en una majoria de diputats proclius a l autoritat d un monarca que recupers els seus deures governatius, sobretot grcies a l absncia d un fort Partit Tory parlamentarista. 

El  predomini Tory i dels  Amics del Rei  des de 1770 fins 1782, amb el Primer Ministre Tory Lord North va ser l experincia reial ms important per tal de recuperar la situaci que s havia fixat en els acords de la Revoluci de 1688, i que el parlamentarisme (Whig) com l incapacita reial havien deixat perdre. Tot i aquesta slida experincia, els atacs que va tenir el monarca en vida, i els problemes econmics de l endeutament van portar a situacions molt complicades esclatant en enormes dissidncies interiors per part de comerciants i el camperolat irlands. D altra banda, la poltica autoritria de Jordi III va dur a episodis d enorme inestabilitat com el cas Wilkes o la Revoluci Americana que van acabar desacreditant els mtodes reials i a la independncia de les 13 colnies cansades de la intransigncia (les colnies que volien  mantenir els vincles amb la metrpoli foren conegudes com a Torys).

En desembre de 1783 va ser nomenat, amb l oposici reial William Pitt el jove, un diputat Tory. Conegut com a Pitt  el Jove  per diferenciar-lo del seu pare (Lord Chathman), va ingressar al Parlament essent molt jove i va adoptar les mateixes postures colonials conciliadores i liberals que el seu pare tot i que no va heretar l afiliaci Whig. William Pitt el jove va guanyar-se prestigi en els mitjans poltics i financers de la  Ciutat  de brillant advocat, enriquit en els negocis. Molt aviat , tamb es va guanyar fama d incorruptible i honest, assolint el recolzament d importants grups socials, financers, arrendataris i de la burgesia comercial, creant una nova facci d ideologia Tory renovada, ms liberal, flexible i tolerant. Amb l estabilitat aconseguida pel nou grup i Pitt com a lder, Jordi III an renunciant al poder personal i novament el Parlament recupera el protagonisme. Al principi el Rei no el va veure amb bons ulls la designaci de Pitt; tanmateix va respondre amb fora, busca la manera de deixar d estar en minoria i demana i obt de Jordi III la dissoluci del Parlament sense cap oposici reial. Era una prerrogativa reial molt important que des d aleshores es trasllada en la prctica al Primer Ministre, i anticipant l estil de governar. Les eleccions es convoquen el mar del 1784 i donen mplia majoria on recolzar-se Pitt.

Durant el perode va dedicar la principal atenci a la poltica financera i econmica esforant-se en millorar la condici jurdica dels catlics anglesos i irlandesos per afavorir i donar garanties les estructures productives. Va portar el partit Tory a un clientelisme important de gents enriquides pels negocis fomentant una nova aristocrcia Tory del comer. En matria econmica demostr un gran pragmatisme buscant, sobretot, acabar amb el creixent  deute pblic causat per la guerra i fer descansar el sistema fiscal en impostos sobre els consums. No trobem masses innovacions en aquest camp, recorrent sempre a les mesures tradicionals per estalviar com la reducci de  crrecs pblics i supressi de prebendes, elevaci de las tarifes duaneres, una progressiva substituci del metall pel paper moneda (per agilitar les transaccions) utilitzant el recurs freqent al Fons d Amortitzaci. Amb aquestes mesures es va afavorir el creixent procs de concentraci de la manufactura, de la especialitzaci agrcola i el desenvolupament del comer interior i exterior.

Tamb va intentar algunes reformes parlamentries i electorals en la Cambra dels Comuns, per adaptar les circumscripcions a les noves situacions i actualitzar la representativitat per no les va poder dur endavant. Malgrat tot, el Rei li va concedir l s de la prerrogativa reial nomenant un considerable nombre de Pars a la Cambra dels Lords per atorgar-li majoria. Tamb va proposar reformes com l adopci del lliurecanvisme entre Gran Bretanya i Irlanda o l abolici del comer amb esclaus  que foren rebutjades, per  en realitat les seues temptatives de reformes van crear importants precedents en el futur. A ms va reorganitzar el partit Tory a la manera de profecionalitzar la tasca poltica i seguint fins i tot algunes de les receptes de Edmund Burke. Pitt tamb va contribuir a que el propi partit Whig es reforcs orgnicament, a la manera com ho havia fet Pitt, en torn a un dirigent indiscutible, Charles James Fox. No hi ha dubtes que el sistema parlamentari va avanar notablement amb Pitt.

La facci Tory va dirigir, resistir i vncer la guerra contra la Frana revolucionria a partir de l expansionisme de l poca republicana que va posar en joc els interessos continentals de Gran Bretanya i, sobretot, enfront de Napole. Quan el poder, a partir de 1795 en endavant va caure a les mans de Bonaparte i Frana es transformar en un imperi encara ms potent, la lluita aferrissada i antirevolucionria va desembocar en un esclat patritic involucionista (en contra de qualsevol dissidncia, llibertat o reforma). Al aconseguir la victria, el prestigi el va monopolitzar el govern britnic per mantenir un domini absolut i oligrquic sobre el Parlament i preservar les costums i institucions resistint a las demandes reformadores. Els seus ms destacats dirigents van d aleshores van ser Castlereagh, Wellington y el Prncipe regent, el futur Jordi IV.
Ser a finals de la dcada dels 20 s que la seua poltica ultra conservadora i de caire reaccionari va causar el rebuig majoritari i la derrota de 1830 que va portar altre cop als Whig al poder iniciant un programa de reformes que transformaria la vida poltica  interior. En aquest desenvolupament de canvis, el 1830 comportar l inici de la eixamplaci de les bases i suport del sistema poltic angls i la inclusi en el qual de les classes mitjanes i productives que va ibligar als dos partits a evolucionar. 

El Partit Tory va passar a denominar-se Partit Conservador i el Whig Partit Liberal, tot i que el terme de Tory es va seguir utilitzant fins l actualitat com a sinnim de conservador. Els Torys van partir la transformaci fonamental sota la influncia de Robert Peel, un industrial que, deslligat de la tradicional mentalitat terratinent, esbossar la nova lnia filosfica dels conservadors, en vers la reforma social per mantenir els  aspectes positius del tradicional sistema angls.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354321" title="Charlie Simpson" nonfiltered="3700" processed="3685" dbindex="138720">


Charles Robert Simpson (nascut el 7 de Juny de 1.985 a Woodbridge, Suffolk, Regne Unit), va ser el membre ms jove del grup de pop Busted, el qual va tenir molt xit. 
Actualment s el vocal i guitarrista al grup de post-hardcore i  metal progressiu Fightstar. 

T dos germans ms grans, Will i Edd - Will s el vocal i guitarrista de Brigade i Edd s el cantant i guitarrista d'un grup alternatiu anomenat Prego. Simpson t bastants antecedents musicals a la seva famlia, com Sir William Sterndale-Bennett qui al 1.826 era un important pianista britnic, compositor i una figura notable a la seva poca.

Simpson va asistir a l'escola pblica Uppingham. 

 Msica .

Charlie va ser seleccionat com a tercer membre de Busted desprs de respondre a un anunci de la revista NME publicat per els altres dos components del grup, Matt Willis i James Bourne. Ell toca la guitarra, el piano, la bateria, el baix, i es cantant i compositor. 

Van guanyar un lloc en el Record Guinness Mundial, pel fet d'aconseguir una fila durant 6 nits fora de Wembley Arena per la venda del seu CD i arribar al lloc 4 dels nmero 1 britnics (UK number ones).

El 14 de Gener del 2.005 Simpson va decidir deixar Busted i concentrar-se en la seva nova banda Fightstar. Des de llavors ha sigut focus d'opinions molt diferents dels mitjans de comunicaci i dels seus fans, que van des de dures crtiques fins a altes admiracions de respecte.

La major part del seu recolzament ha vingut de la revista ms venuda de rock setmanal del Regne Unit Kerrang!, el redactor del qual Paul Brannigan demanda que el primer lbum de llarga duraci de Fightstar "Grand Unification s un dels millors lbums de rock britnics de les ltimes dcades".

Fightstar tamb van ser nominats als premis Kerrang! per "El millor recent britnic" (Best British Newcomer) i per la "Millor banda britnica" (Best British Band).

Simpson ha fet diverses aparicions com a vocal en lbums d'alguns grups de metal Britnics com "This Is Menace", "Cry For Silence", entre d'altres.

 Curiositats .

Segons la Revista Caris, Simpson recentment ha pres el curs Alfa i ara s cristi practicant.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354322" title="Villar de Ciervo" nonfiltered="3701" processed="3686" dbindex="138721">

Villar de Ciervo s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Limita al Nord amb La Bouza, Puerto Seguro i San Felices de los Gallegos, al Sudest amb Villar de la Yegua, al Sudoest amb Aldea del Obispo i a l'Oest amb Almeida.

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354323" title="Szczecin" nonfiltered="3702" processed="3687" dbindex="138722">



Szczecin (AFI: t in; en alemany Stettin; en caixubi Sztetno; en llat: Stetinum, Scecinum, i Sedinum), ciutat i port de Polnia, capital del voivodat de Zachodniopomorskie, Polnia. Poblaci (2007), 407.811 habitants.

Situada a les vores de l'Oder, a l'entrada de l'estuari del riu, a prop del mar Bltic, s un dels primers ports d aquesta mar i el primer de Polnia. La ciutat s un centre important de construcci naval i port martim, connectat amb Berln a travs d'un canal. Els principals centres industrials sn fargues de ferro, tallers, fbriques qumiques, d'aliments processats i txtils, refineries de sucre i cimenteres.

Conserva notables monuments gtics: algunes esglsies dels segles XIII XIV i l'antic ajuntament (1423). El castell (antiga residncia dels ducs de Pomernia) s d'estil renaixentista (segle XVI, molt restaurat). De les antigues fortificacions conserva la Porta de Berln (1726 40), seu de l'actual museu patritic) i la Porta del Rei (1726).

 Histria .
Probablement Szczecin va ser fundada per tribus eslaves a comenaments del segle VIII. Els eslaus van fundar un establiment al Tur del Castell que va esdevenir una lloc fortificat al expandir-se fins a un gual del  riu Oder. El prncep Miecislau I de Polnia va prendre el control de la regi entre els anys 967 i 972. Al voltant de l any 1005 els pagans de Pomernia es revoltaren. El 1080 tota l rea va tornar a estar sota el control de la Dinastia Piast.

Fou seu episcopal (1124) i residncia dels ducs de Pomernia, el 1243 aconsegu la carta municipal que consagr la seva autonomia, i el 1360, per tal de defensar-la, s'un a la l'Hansa Teutnica (o Lliga Hansetica).

Ocupada per Gustau Adolf el 1630, els tractats de Westflia (1648) que van posar el punt final a la Guerra dels Trenta Anys en reconegueren la possessi als suecs, que el 1720 la vengueren a Prssia al final de la Gran Guerra del Nord. Al segle XIX tingu un notable desenvolupament industrial i urb.

Quan el 1919 la regi va quedar dividida, Szczecin va ser nomenada capital de la provncia alemanya de Pomernia. Per, durant la Segona Guerra Mundial va ser intensament bombardejada per les forces aliades i la meitat dels seus immobles i la quasi totalitat de les installacions porturies foren destrudes; a la fi del conflicte, la conferncia de Potsdam (1945) l'atribu a Polnia.

 Enllaos .

Web oficial de la ciutat de Szczecin;
Szczecin virtual;
Port de Szczecin- winoujscie;
Aeroport de Szczecin;
Universitat de Szczecin;
Universitat tcnixa de Szczecin;
G os Szczeci ski, diari;
Kurier Szczeci ski, diari;
Radio Plus Szczecin, radio regional;
Radio Szczecin;
TV Szczecin ;




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354325" title="Gesta Dei per Francos" nonfiltered="3703" processed="3688" dbindex="138723">
La Gesta Dei per Francos, en francs que significa La heroicitat de Du per mitj del poble Franc s un text medieval escrit entre 1107 i 1108. En aquesta obra destaca l'explicacio i relat planer que fa sobre la primera croada coneguda com la croada dels pobres o popular degut al enorme impacte que va tenir la croada entre les classes ms desafavorides del recent implantat feudalisme.

El seu autor, o a qui se li atribueix l'obra s a Guibert de Nogent, que era l'abat del monestir de Nogent-sous-Coucy.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354328" title="Satrapia d'Arbia" nonfiltered="3704" processed="3689" dbindex="138724">
La satrapia d'Arbia (Arab ya) fou una entitat administrativa de la Prsia aquemnida. Era una satrapia menor dependent d'Egipte. Estava centrada a l'oasi de Tayma. 

Aquest territori pertany a l'Imperi Neobabilnic conquerit pels perses el 539 aC, moment en qu el territori va esdevenir independent. No fou conqueit fins a l'expedici de Cambises II de Prsia a Egipte vers el 525 aC, i llavors no fou incls a la gran satrapia de Babilnia o la satrapia d'Assria, sin que fou convertida en satrapia dins a la gran satrapia d'Egipte. Els sobirans locals van restar al crrec del govern.

La provncia arribava a l'oest fins als territoris al sud de Gaza (fins a Pelusium) i ms al nord fins a la vora del mar Mort; al sud i est fins al desert d'Arbia, i el lmit al nord, no es pot determinar. 

Quan els perses van perdre la satrapia (en una poca indeterminada ja que no hi ha cap referncia al fet) la regi costera entre Gaza i Pelusium fou agregada a la satrapia de Sria.

 Vegeu tamb .
 Arabaya;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354330" title="Serradilla del Llano" nonfiltered="3705" processed="3690" dbindex="138725">

Serradilla del Llano s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord amb Serradilla del Arroyo, a l'Est amb Monsagro i Ladrillar (Cceres), al Sud amb Casares de las Hurdes (Cceres) i a l'Oest amb Agallas, Zamarra i La Atalaya.

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354332" title="Escut de Badalona" nonfiltered="3706" processed="3691" dbindex="138726">


Badalona no t un escut legalment oficialitzat per la Generalitat de Catalunya. Tanmateix, el 1914, Llus Domnech i Montaner va fer-ne un disseny que, modificat, l'Ajuntament encara ara el fa servir a manera de logotip corporatiu. No t un blasonament oficial, per tant t diverses formes i variacions.

Enllaos externs.
Manual d'identitat corporativa de Badalona;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354333" title="Satrapia de Lbia" nonfiltered="3707" processed="3692" dbindex="138727">
Satrapia de Lbia (Put y ) foun una entitat administrativa de la Prsia aquemnida. Depenia de la granb satrapia d'Egipte.

Lbia no fou conquerida inicialment quan Cambises II de Prsia va sotmetre Egipte sin que ho fou en temps de Darios I el gran, vers el 512 aC (vers el 515 aC es va imposar el vassallatge a Cirene), encara que posteriorment devia gaudir de perodes de virtual independncia, per va restar sota sobirania persa, el que s'acredita perqu Alexandre el Gran va nomenar governador a Apolloni el 331 aC cosa que indica que encara romania sota els perses en aquest any. 

Segurament incloa l'oasi de Siwah; a l'oest anava fins al golf de Sirte. El lmit nord venia determinar per la mar i el sud pel desert.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354334" title="Camon" nonfiltered="3708" processed="3693" dbindex="138728">


Camon s un municipi francs, situat al departament d'Arieja i a la regi de Migdia-Pirineus.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354335" title="Nogent-sous-Coucy" nonfiltered="3709" processed="3694" dbindex="138729">
 L'Abadia de Nogent-sous-Coucy

Antigament situada sobre la riba dreta de la ribera del Ailette, l'abadia benedictina de Nogent-sous-Coucy va ser fundada el 1059 per Albric senyor de Coucy, amb la seva esposa Ade de Marle i Mathilde la seva sogra.

Construda sobre l'emplaament d'una antiga capella dedicada a la Santa Verge, l'abadia va ser prspera el temps que van ser sota la protecci senyors de Coucy.

El clebre cronista Guibert de Nogent (1053 -   1124) hi va ser designat abat el 1104

El 1789 l'abadia va ser desmantellada i va servir llavors de carrera de pedres.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354336" title="Camon (Somme)" nonfiltered="3710" processed="3695" dbindex="138730">


Camon s un municipi francs, situat al departament del Somme i a la regi de Picardia. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354340" title="Luc-sur-Mer" nonfiltered="3711" processed="3696" dbindex="138731">


Luc-sur-Mer s un municipi francs, situat al departament de Calvados i a la regi de la Baixa Normandia. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354342" title="Llista d'alcaldes de Lli de Vall" nonfiltered="3712" processed="3697" dbindex="138732">
Llista d'alcaldes de Lli de Vall:

 Josep Bruns i Cruells (1899 - 1906);
 Jaume Armadans i Surs (1906 - 1909);
 Vicen Serra i Fontcuberta (1909 - 1914);
 Joan Puig i Argem (1914 - 1916);
 Marcell Vilardeb i Farns (1916 - 1923);
 Jaume Armadans i Surs (1923 - 1924);
 Ramon Bruns i Grau (1924 - 1927);
 Josep Puig i Font (1927 - 1930);
 Josep Oriach i Pera (1930 - 1931);
 Jaume Nadal i Many (1931 - 1932);
 Josep Oriach i Pera (1932 - 1932);
 Marcell Vilardeb i Farns (1932 - 1933);
 Albert Sans i Fargas (1933 - 1934);
 Jaume Carreras i Vill (1934 - 1934);
 Josep Maria Pons i Nonell (1934 - 1935);
 Josep Vilardeb i U (1935 - 1936);
 Jaume Carreras i Vill (1936 - 1936);
 Joan Ramon i Vill (1936 - 1939);
 Josep Vilardeb i U (1939 - 1943);
 Juli Armadans i Serra (1943 - 1951);
 Joan Puig i Pujades (1951 - 1952);
 Gaiet Oliv i Nadal (1952 - 1958);
 Jaume Francs i Bruns (1958 - 1962);
 Iu Pons i Masachs (1962 - 1966);
 Vicen Serra i Pou (1966 - 1976);
 Pere Guillamet i Salom (1976 - 1979);
 Joan Mas i Jord (1979 - 1986);
 Andreu Carreras i Puigdelliure (1986 - );

 Enllaos .
 Diccionari biogrfic d'alcaldes i alcaldesses del Valls Oriental, del Museu de Granollers, amb les biografies dels alcaldes;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354343" title="Satrapia de Nbia" nonfiltered="3713" processed="3698" dbindex="138733">
La satrapia de Nbia (K iy ) fou una entitat administrativa de la Prsia aquemnida. Era una satrapia dependent de la gran satrapia d'Egipte.

Nbia fou conquerida sota Cambises II de Prsia desprs del 525 aC, per fou perduda en data desconeguda, al segle IV aC. Quan Cambises va iniciar la conquesta des de Tebes, la seu del govern de l'Alt Egipte, Nbia era un regne amb seu a Meroe i probablement tamb amb certes cerimnies oficials a Napata, l'antiga capital. Els perses segurament no va anar ms enll de la segona cascada del Nil, molt lluny de Napata (propera a la quarta) i de Meroe (entre la cinquena i la sesena). La zona entre la primera i segons cascades sense havia estat una territori tamp entre egipcis i nubis i implicava ms un canvi de frontera que una conquesta del regne; si en algun moment van arribar a Napata no es pot establir per ben segur que mai van arribar a Meroe.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354345" title="Serradilla del Arroyo" nonfiltered="3714" processed="3699" dbindex="138734">

Serradilla del Arroyo s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord amb Tenebrn, Morasverdes i l'enclavament de Nava del Buen Padre (Tenebrn), a l'Est amb El Mallo, al Sud amb Monsagro, Serradilla del Llano i La Atalaya i a l'Oest amb Zamarra, Ciudad Rodrigoi l'enclavament d'El Baldo (Serradilla del Llano).

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354346" title="Brigade" nonfiltered="3715" processed="3700" dbindex="138735">


Brigade s un grup de rock, post-hardcore de Londres, Anglaterra.


 Orgens.
Brigade es va formar l'any 2003. Les primeres gires els van veure guanyar una batalla de grups de msica al Emergenza festival a West One Four venue de West Kensington al Maig de 2.004 (and hence 'beating' the band that was to become GoodBooks who were then known as the Fingerprints). 

Brigade va estrenar el seu primer EP, "Made to Wreck", al 12 de Septembre de 2.005. Per donar suport aquesta sortida del seu EP i per a donar-se a conixer, van realitzar un tur amb diverses bandes, una de les quals era Fightstar, qui tenia com a representant (Charlie Simpson) el germ petit d'en Will.

Membres.
 Will Simpson - Vocal / Guitarra;
 James Plant - Guitarra / Vocal;
 Naoto Hori - Baix;
 Andrew Kearton - Bateria;

Antics Membres.

Nathaniel Finbow - Bateria (2004 - 21/5/2007);

Discografia.
Demos.
Early Sessions Demo;
Acoustic CD;
Safe Hands Demo;

EP's.


lbums.


Singles/Senzills.



 Curiositats .
Will Simpson s el germ ms gran de Charlie Simpson, el cantant i guitarrista de Fightstar, i del cantant Edd Simpson, cantant i guitarrista de Prego. ;
Brigade van ser nominats pel "Millor recent arribat britnic" (Best British Newcomer) en els Premis de Kerrang 2.006, per al final "Bring Me the Horizon" va ser el grup que es va emportar aquesta menci.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354347" title="Referndum d'autodeterminaci" nonfiltered="3716" processed="3701" dbindex="138736">
Un referndum d'autodeterminaci s un instrument democrtic de consulta popular que permet exercir un tipus de democrcia directe i participatia vers la ciutadania ja que decideixen, sense intermediaris, quin ha de ser el futur d'all que es consultat.

Aquest tipus de referndum en el qual els ciutadans d'un territori decideixen sobre el territori qualsevol aspecte de l'organitzaci interna del territori o les relacions exteriors t una enorme validesa legal i est reconegut internacionalment.

 Vegeu tamb .
 Referndum d'independncia;
 Autodeterminaci;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354348" title="Monsagro" nonfiltered="3717" processed="3702" dbindex="138737">

Monsagro s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita a l'Oest amb Serradilla del Llano, a l'Oest i Nord amb Serradilla del Arroyo, al Nord amb El Mallo, a l'Est amb El Cabaco i La Alberca i al Sud amb Ladrillar.

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354354" title="Llista d'alcaldes de Lli d'Amunt" nonfiltered="3718" processed="3703" dbindex="138738">
Llista d'alcaldes de Lli d'Amunt:

 Josep Mas i Pascual (1877 - 1881);
..
 Joaquim Xiol i Quintana (1895 - 1901);
 Andreu Pou i Roca (1901 - 1904);
 Patrici Artigas i Pags (1904 - 1909);
 Flix Relats i Iglsias (1909 - 1909);
 Josep Manent i Vieta (1910 - 1912);
 Josep Sala i Sanrom (1912 - 1920);
 Josep Artigas i Riera (1920 - 1922);
 Pere Relats i Padr (1922 - 1923);
 Josep Sala i Sanrom (1923 - 1930);
 Josep Puig i Xiol (1930 - 1933);
 Juli Mart i Pou (1933 - 1935);
 Antoni Parera i Bellonch (1935 - 1936);
 Juli Mart i Pou (1936 - 1939);
 Pere Bonet i Serrat (1939 - 1945);
 Pere Manent i Torras (1945 - 1953);
 Pere Relats i Padr (1953 - 1958);
 Joan Sala i Rocarias (1958 - 1965);
 Pere Riera i Nadal (1965 - 1975);
 Josep Cladellas i Cladellas (1975 - 1979);
 Isidre Ballester i Torras (1979 - 2003);
 Joaquim Ferriol i Tarafa (2003 - 2007);
 Ignacio Simn i Ortoll (2007 - );

 Enllaos .
 Diccionari biogrfic d'alcaldes i alcaldesses del Valls Oriental, del Museu de Granollers, amb les biografies dels alcaldes;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354358" title="Associaci Catalana de Llevadores" nonfiltered="3719" processed="3704" dbindex="138739">
LAssociaci Catalana de Llevadores s una associaci cientfica que representa a les llevadores de tota Catalunya.

Actualment compta amb 550 scies. L'ACL s una societat cientfica que representa a les llevadores de Catalunya i que t com a objectius fomentar i defensar els aspectes professionals que corresponen a les llevadores en l mbit deontolgic, formatiu, cientfic, de recerca, a nivell de competncies i de prestigi social.

 Enllaos externs.
 Lloc web oficial;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354359" title="Oritnia" nonfiltered="3720" processed="3705" dbindex="138740">
Oritnia, el pas dels oritans (oritani) fou una satrapia menor de la Prsia aquemnida, dins la satrapia de Gedrsia.

Se sap que els seus habitants, el oritani, van ser aliats dels gedrosis quan va arribar Alexandre el Gran.

El pas dels oritans estava a l'est del riu Tomeros (Hingol) probablement entre el Hingol i el Hab. La capital fou Rhambacia. Estava governada per sobirans locals. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354360" title="Llista d'alcaldes de la Llagosta" nonfiltered="3721" processed="3706" dbindex="138741">
Llista d'alcaldes de la Llagosta:

 Josep Sis i Pons (1936 - 1937);
 Joan Sariol i Castell (1937 - 1938);
 Andreu Ricart i Bons (1938 - 1938);
 Pere Monrs i Pags (1938 - 1939);
 Marc Mogas i Ventura (1944 - 1949);
 Salvador Sariol i Grau (1949 - 1950);
 Josep Marjanet i Ricart (1950 - 1958);
 Joan Pags i Gabarra (1958 - 1967);
 Antoni Morral i Dulcet (1967 - 1975);
 Melcior Sayeras i Vilardell (1975 - 1979);
 Francisco Javier Serrano i Postigo (1979 - 1982);
 Juan Alfaro i Iniesta (1982 - 1983);
 Jos Luis Lpez i Segura (1983 - 2002);
 Adelino Jos Macas i Gonzlez (2002 - 2003);
 Antonio Rsquez i Caballero (2003 - );

 Enllaos .
 Diccionari biogrfic d'alcaldes i alcaldesses del Valls Oriental, del Museu de Granollers, amb les biografies dels alcaldes;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354362" title="Arispia" nonfiltered="3722" processed="3707" dbindex="138742">
Arispia, el pas dels ariaspes, fou una satrapia menor de la Prsia aquemnida, dependent de la satrapia de Gedrsia.

s coneix el nom d'un oficial anomenat Amedines, que fou probablement strapa. Va estar governada per sobirans locals.

Abraava la zona del riu Helmand (Etymandros) i tocava a Aracsia, Drangiana i Gedrsia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354374" title="Cantons de les Costes del Nord" nonfiltered="3723" processed="3708" dbindex="138743">
Els Cantons de les Costes del Nord (Bretanya) sn 52 i s'agrupen en quatre districtes:

 Districte de Dinan (12 cantons - sotsprefectura: Dinan) :cant de Broons - cant de Caulnes - cant de Colline - cant de Dinan-Est - cant de Dinan-Ouest - cant d'vran - cant de Jugon-les-Lacs - cant de Matignon - cant de Merdrignac - cant de Plancot - cant de Pllan-le-Petit - cant de Ploubalay;

 Districte de Guingamp (12 cantons - sotsprefectura: Guingamp) :cant de Bgard - cant de Belle-Isle-en-Terre - cant de Bourbriac - cant de Callac - cant de Gouarec - cant de Guingamp - cant de Mal-Carhaix - cant de Mr-de-Bretagne - cant de Plouagat - cant de Pontrieux - cant de Rostrenen - cant de Saint-Nicolas-du-Plem;

 Districte de Lannion (7 cantons - sotsprefectura: Lannion) :cant de Lannion - cant de Lzardrieux - cant de Perros-Guirec - cant de Plestin-les-Grves - cant de Plouaret - cant de la Roche-Derrien - cant de Trguier;

 Districte de Saint-Brieuc (21 cantons - prefectura: Saint-Brieuc) :cant de Chtelaudren - cant de la Chze - cant de Corlay - cant d'tables-sur-Mer - cant de Lamballe - cant de Langueux - cant de Lanvollon - cant de Loudac - cant de Moncontour (Ctes-d'Armor) - cant de Paimpol - cant de Plneuf-Val-Andr - cant de Plrin - cant de Pluc-sur-Li - cant de Ploufragan - cant de Plouguenast - cant de Plouha - cant de Quintin - cant de Saint-Brieuc-Nord - cant de Saint-Brieuc-Ouest - cant de Saint-Brieuc-Sud - cant d'Uzel;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354379" title="Aphyosemion abacinum" nonfiltered="3724" processed="3709" dbindex="138744">

 Aphyosemion abacinum s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids  i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: nord-est de Gabon.

 Referncies .



Bibliografia.

 Huber, J. H. 1976. Un nouveau killi du Gabon nord-oriental Aphyosemion abacinum nov. spec. (athriniforme, cyprinodontid, rivulin). Rev. Fr. Aquariol. v. 3 (nm. 3): 79-82. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354381" title="Districte de Dinan" nonfiltered="3725" processed="3710" dbindex="138745">

El districte de Dinan s un dels quatre districtes amb qu es divideix el departament francs de les Costes del Nord, a la regi de Bretanya. Compta amb 12 cantons i 110 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Dinan.

Cantons.
cant de Broons - cant de Caulnes - cant de Colline - cant de Dinan-Est - cant de Dinan-Ouest - cant d'vran - cant de Jugon-les-Lacs - cant de Matignon - cant de Merdrignac - cant de Plancot - cant de Pllan-le-Petit - cant de Ploubalay

Vegeu tamb.
Cantons de les Costes del Nord;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354382" title="Aphyosemion ahli" nonfiltered="3726" processed="3711" dbindex="138746">

Aphyosemion ahli  s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids  i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Camerun i Guinea Equatorial.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Myers, G. S. 1933. The genera of Indo-Malayan and African cyprinodont fishes related to Panchax and Nothobranchius. Copeia 1933 (nm. 4): 180-185. ;
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354383" title="Districte de Guingamp" nonfiltered="3727" processed="3712" dbindex="138747">

El districte de Guingamp s un dels quatre districtes amb qu es divideix el departament francs de les Costes del Nord, a la regi de Bretanya. Compta amb 12 cantons i 90 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Guingamp.

Cantons.
cant de Bgard - cant de Belle-Isle-en-Terre - cant de Bourbriac - cant de Callac - cant de Gouarec - cant de Guingamp - cant de Mal-Carhaix - cant de Mr-de-Bretagne - cant de Plouagat - cant de Pontrieux - cant de Rostrenen - cant de Saint-Nicolas-du-Plem
Vegeu tamb.
Cantons de les Costes del Nord;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354384" title="Acesines" nonfiltered="3728" processed="3713" dbindex="138748">
Acesines (hindi Ashkini) fou l'antic nom d'un riu del Panjab modernament anomenat Chenab. El seu naixement s a les muntanyes de l'Himlaia i el seu curs de 960 km. Desaigua al riu Indus.

L'estiu del 326 aC l'exrcit d'Alexandre el Gran era a la vora d'aquest riu. Creuar-lo fou difcil degut a la fora de l'aigua; l'amplada era d'uns 3 km. El riu passava antigament pel lloc de la moderna Lahore, on alguns situen la capital del rei Porus, l'enemic d'Alexandre el Gran; ms probablement el riu formava el lmit oriental del regne; el riu Hidaspes (Jhelum) formava el seu lmit occidental.

L'Acesines s'engrandia amb l'aportaci dels rius Hidaspes (Jhelum) i Hydraotes (Ravi). Prop d'Alexandria, moderna Uch, rebia les aiges del Hyphasis (Sutlej) i desaiguava finalment a l'Indus al lloc anomenat "cap del Panjab", on el riu pot arribar a tenir 6 km d'ample.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354385" title="Escola d'Art d'Olot" nonfiltered="3729" processed="3714" dbindex="138749">

L'Escola d'Art d'Olot s l'escola oficial d'art i disseny de les comarques gironines. Des de la seva fundaci ha mantingut una participaci activa en el seu entorn social, educatiu, econmic i cultural. L Escola est ubicada al casc antic de la ciutat d Olot amb una poblaci que supera els vint-i-set mil habitants.

L'origen de l escola de Belles Arts fou fundada l 1 de juliol de 1783 pel Bisbe Toms de Lorenzana. En els seus anys d histria cal destacar l any 1891 com a "Escola menor de Belles Arts" depenent de la Diputaci de Girona i l etapa de 1934 a 1938 com a "Escola Superior de Paisatge" depenent de la Generalitat de Catalunya. 

El curs 1986-87 t lloc l inici de l ensenyament oficial d arts aplicades i oficis artstics, que segons la normativa del Pla de 1963 per a les escoles, l'Escola d'Art passa a dependre de l'Ajuntament d'Olot com a escola municipal.

El 20 de juny de 1990 l escola entra a formar part de la xarxa oficial d escoles d art de Catalunya amb el nom de Escola d Arts Aplicades i Oficis Artstics d Olot, per la qual cosa els recursos humans i els recursos de funcionament passen a dependre de la Generalitat de Catalunya. 

Al llarg de l ltima dcada s ha produt un desplegament notable de la xarxa d equipaments, amb la potenciaci d Olot com a centre cultural i de serveis. Setze municipis disposen de centre d ensenyament infantil i primari, per tots els estudis secundaris es concentren a Olot.

Des del curs 2003-2004 l'Escola d'Art, ha passat a ser "Escola Superior d Art i Disseny" completant l oferta formativa amb una diplomatura de Disseny d Interiors. Finalment des del curs 2007-08 l'Escola imparteix tamb la diplomatura de Disseny Grfic. 

En l'actualitat est dedicada a satisfer les necessitats de formaci artstica de ms de quatre-cents alumnes procedents, principalment de totes les comarques venes. s important tamb la presncia d un considerable nombre d entitats i associacions culturals als pobles vens: biblioteques, museus locals, ateneus, sales d actes, algun arxiu local... aix es pot destacar una infrastructura cultural parallela a l Escola d Art.

 Enllaos externs .
 Web oficial;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354386" title="Districte de Lannion" nonfiltered="3730" processed="3715" dbindex="138750">

El districte de Lannion s un dels quatre districtes amb qu es divideix el departament francs de les Costes del Nord, a la regi de Bretanya. Compta amb 7 cantons i 60 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Lannion.

Cantons.
cant de Lannion - cant de Lzardrieux - cant de Perros-Guirec - cant de Plestin-les-Grves - cant de Plouaret - cant de la Roche-Derrien - cant de Trguier

Vegeu tamb.
Cantons de les Costes del Nord;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354387" title="Llista d'alcaldes de Santa Eullia de Ronana" nonfiltered="3731" processed="3716" dbindex="138751">
Llista d'alcaldes de Santa Eullia de Ronana:

 Josep Riera i Camp (1897 - 1902);
 Mateu Dant i Artigues (1902 - 1904);
 Josep Margenat i Poch (1904 - 1904);
 Francesc Brustenga i Mrgens (1904 - 1909);
 Josep Riera i Camp (1909 - 1916);
 Josep U i Calder (1916 - 1918);
 Josep Riera i Camp (1918 - 1923);
 Enric Gubern i Pineda (1923 - 1924);
 Jaume Dant i Puigdomnech (1924 - 1930);
 Josep Brustenga i Oller (1930 - 1934);
 Pere Riera i Pujol (1934 - 1935);
 Josep Ciurans i Rocasalbas (1935 - 1936);
 Pere Riera i Pujol (1936 - 1936);
 Esteve Moret i Cusc (1936 - 1936);
 Llus Dant i Bonet (1936 - 1936);
 Jess Jorba i Pons (1936 - 1937);
 Joan Puigdomnech i Pal (1937 - 1937);
 Esteve Moret i Cusc (1937 - 1937);
 Joan Francs i Ventura (1937 - 1939);
 Pere Codina i Torruella (1939 - 1939);
 Joan Duran i Rocasalbas (1939 - 1951);
 Esteve Barbany i Casabay (1951 - 1956);
 Jaume Maspons i Barbany (1956 - 1973);
 Francesc Brustenga i Galceran (1973 - 1979);
 Jaume Valls i Bassa (1979 - 1983);
 Francesc Brustenga i Galceran (1983 - 1987);
 Josep U i Ciurans (1987 - 2003);
 Jaume Dant i Riu (2003 - 2007);
 Enric Barbany i Bages (2007 - );

 Enllaos .
 Diccionari biogrfic d'alcaldes i alcaldesses del Valls Oriental, del Museu de Granollers, amb les biografies dels alcaldes;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354389" title="Aphyosemion amoenum" nonfiltered="3732" processed="3717" dbindex="138752">

Aphyosemion amoenum  s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids  i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Camerun.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Radda, A. C. & E. Przl. 1976. Der Aphyosemion cameronense - Komplex. Deutsche Killifisch Gem. J. v. 8 (nm. 11): 131-144. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354392" title="Districte de Saint-Brieuc" nonfiltered="3733" processed="3718" dbindex="138753">

El districte de Saint-Brieuc s un dels quatre districtes amb qu es divideix el departament francs de les Costes del Nord, a la regi de Bretanya. Compta amb 21 cantons i 122 municipis. El cap del districte s la prefectura de Saint-Brieuc.

Cantons.
cant de Chtelaudren - cant de la Chze - cant de Corlay - cant d'tables-sur-Mer - cant de Lamballe - cant de Langueux - cant de Lanvollon - cant de Loudac - cant de Moncontour (Ctes-d'Armor) - cant de Paimpol - cant de Plneuf-Val-Andr - cant de Plrin - cant de Pluc-sur-Li - cant de Ploufragan - cant de Plouguenast - cant de Plouha - cant de Quintin - cant de Saint-Brieuc-Nord - cant de Saint-Brieuc-Ouest - cant de Saint-Brieuc-Sud - cant d'Uzel

Vegeu tamb.
Cantons de les Costes del Nord;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354394" title="Sierra de Francia" nonfiltered="3734" processed="3719" dbindex="138754">
La Sierra de Francia s una comarca de la Provncia de Salamanca, en Espanya, situada en el sud de la provncia a uns 70 km de la capital de provncia, limitant al sud amb la comarca de Las Batuecas, al nord de la Provncia de Cceres; al nord amb la comarca del Campo Charro i a l'est amb la Sierra de Bjar. s una zona molt despoblada encara que s la comarca de major tradici turstica de tota la provncia de Salamanca. Cont tot un seguit de poblacions serranes d'enorme valor monumental, uns paratges de gran valor paisatgstic, rica en folklore, artesania i gastronomia tradicional. 

Geografia. 
La serralada pertany al Sistema Central. s un mitj muntanyenc amb valls de diversos rius poblats de grans masses boscoses, un terreny elevat sobre l'altipl Castell on acaba la plana salmantina, amb tot un seguit de cims entre les quals destaca la Pea de Francia amb 1723 m. d'altitud, en el cim se situa el santuari mari ms alt del mn, un repetidor de RTVE i un mirador. El punt ms elevat de la serra s el picc de La Hastiala de 1.735 m. Tamb sn ressenyables la Mesa del Francs amb 1.638 m., i el Pic Robledo amb 1.614 m. La Serralada s travessada pel recorregut de diversos rius, entre els quals destaquen el riu Francia, que dna el nom a la serra, i el riu Alagn. 

Parc Natural. 
La seva riquesa mediambiental li va fer mereixedor del nomenament de gran part del seu territori com Parc Natural de Las Batuecas-Sierra de Francia el 1978. Alhora, li acaba de ser reconegut tamb el ttol de "Reserva de la Biosfera" juntament amb la Sierra de Bjar. 
Conjunts histric-artstics. 
La cultura i la arquitectura tradicional altament conservades en els municipis de la serra han dut a aconseguir la declaraci de Conjunt Histric-Artstic a diverses viles de la comarca: Mogarraz, San Martn del Castaar, Sequeros, Monlen, Miranda del Castaar i La Alberca.

Municipis.
 La Alberca   	;
 Aldeanueva de la Sierra   	 ;
 Aldehuela de Yeltes  	;
 Barbalos;
 La Bastida 	;
 Berrocal de Salvatierra 	;
 El Cabaco 	 ;
 Casafranca;
 Las Casas del Conde 	 ;
 Casas de Monlen;
 Cepeda 	;
 Cereceda de la Sierra 	 ;
 Cilleros de la Bastida;
 Colmenar de Montemayor 	 ;
 Cristbal 	 ;
 Endrinal 	 ;
 Escurial de la Sierra;
 Frades de la Sierra 	 ;
 Fuenterroble de Salvatierra;
 Garcibuey ;
 Guijuelo;
 Herguijuela de la Sierra 	;
 Herguijuela del Campo ;
 Horcajo de Montemayor ;
 Linares de Riofro;
 Madroal;
 El Mallo;
 Miranda del Castaar;
 Mogarraz;
 Molinillo;
 Monforte de la Sierra;
 Monlen;
 Monsagro;
 Morasverdes ;
 Nava de Francia;
 Navarredonda de la Rinconada 	;
 Pinedas;
 Puebla de Yeltes;
 La Rinconada de la Sierra;
 San Esteban de la Sierra	;
 San Martn del Castaar;
 San Miguel de Valero ;
 San Miguel del Robledo;
 Santibez de la Sierra	 ;
 Los Santos;
 Sequeros;
 Serradilla del Arroyo ;
 La Sierpe;
 Sotoserrano;
 Tamames ;
 Tejeda y Segoyuela;
 El Tornadizo ;
 Valdefuentes de Sangusn;
 Valdelacasa ;
 Valdelageve ;
 Valdelosa ;
 Valero;
 Valverde de Valdelacasa;
 Villanueva del Conde;

 Enllaos externs .
 Diputaci de Salamanca - Turisme - Sierra de Francia.;
 Web de Turisme de la Junta de Castella-Lle.;
 Parc Natural Las Batuecas-Sierra de Francia.;
 Ruta pel Parc Natural Las Batuecas-Sierra de Francia.;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354396" title="Aphyosemion aureum" nonfiltered="3735" processed="3720" dbindex="138755">

Aphyosemion aureum  s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids  i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: sud de Gabon.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Radda, A. C. 1980. Beschreibung zweier neuer Aphyosemion-Arten aus Sd-Gabun. Aquaria v. 27 (nm. 11): 201-205. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354397" title="Raffaello da Montelupo" nonfiltered="3736" processed="3721" dbindex="138756">
Raffaello da Montelupo (Montelupo Fiorentino, c. 1504/1505   Orvieto, c. 1566/1567), nat Raffaele Sinibaldi, va ser un escultor i arquitecte itali del Renaixement, i aprenent de Miquel ngel.  Era fill d'altre escultor, Baccio da Montelupo.  Tant el pare com el fill apareixen biografiats a les clebres Vite de' pi eccellenti pittori, scultori, ed architettori de Vasari.  

Obres.


Raffaello va nixer a Montelupo Fiorentino, prop de Florncia.

En la seua joventut, al voltant de la vintena, va ser ajudant de Lorenzetto a Roma en l'execuci de les esttues d'Elies i Jons per a la Capella Chigi a Santa Maria del Popolo (sobre dibuixos de Rafael).  Tamb se li atribueix un relleu en marbre que representa les esposalles mstiques de santa Caterina (c. 1530), en una capella de Santa Maria della Consolazione.

Desprs va traslladar-se a Loreto. S'hi li atribuiex l'autoria d'una Visitaci i una Adoraci dels Reis Mags (c. 1534) que es troben a la Basilica de la Santa Casa (Esglsia de la Santa Casa) (fetes sobre dibuixos d'Andrea Sansovino). 

Poc desprs, segons Vasari, Raffaello va comenar a treballar amb Miquel ngel a la Capella dels Mdici (Sacrestia Nuova) de la Baslica de San Lorenzo de Florncia , on va fer l'esttua de Sant Dami (c. 1534).  El Sant Cosme tamb se li atribueix a ell i a Giovanni Angelo Montorsoli, altre dels ajudants de Miquel ngel. 

Va tornar a Roma, on va continuar treballant a les ordres de Miquel ngel. Hi va contribuir al treball de la tomba de Juli II a San Pietro in Vincoli, i, amb Bandinelli, a la tomba del papa Lle X a Santa Maria sopra Minerva.

Per a la capella construda per Lle X a la fortalesa de Castel Sant'Angelo va fer una Mare de Du.  A ms, va fer una esttua de marbre de sant Miquel empunyant la seua espasa, dissenyada per a ser collocada coronant el castell. (La llegenda diu que l'any 590 l'arcngel va aparixer al cim del que llavors era el mausoleu d'Adri brandant la seua espasa com a senyal de la fi de la pesta a Roma, fent que se li donara el seu nom al castell). Aquest Sant Miquel de Raffaello va ser posteriorment reemplaat per una esttua de bronze amb el mateix tema, obra de l'escultor flamenc Peter Anton von Verschaffelt l'any 1753.  La seua versi pot ser encara admirada al pati interior de la fortalesa.

Sota el papat de Pau III li van ser encarregats catorze ngels per a adornar el Ponte Sant'Angelo, el pont que connecta el centre de Roma amb el Castel Sant'Angelo.  Aquestes escultures tamb van ser reemplaades posteriorment per uns nous ngels de Bernini, a qui li van ser encarregats pel papa Climent IX l'any 1669.

Raffaello da Montelupo tamb va treballar com a arquitecte i va fer, entre altres projectes, contribucions escultriques i arquitectniques a la Catedral d'Orvieto, on es va retirar i on moriria entre 1566 i 1567.  Vasari resumeix el seu judici sobre Raffaello amb aquestes paraules:

Crec que Raffaello, si haguera mamprs grans obres, com va tenir oportunitat de fer-ho, hauria fet ms coses en l'art, i millor. Per era massa gentil i considerat, evitava tot conflicte i s'acontentava amb all que la providncia havia disposat per a ell; aix que va deixar passar moltes oportunitats de fer obres destacades. Era un bonssim artes, i possea molts ms coneixements de tots els assumptes de l'art que els mostrats per son pare Baccio

Autobiografia.

En la dcada del 1560, Raffaello va escriure una autobiografia parcial en qu conta episodis de la seua joventut, el saqueig de Roma de l'any 1527 per l'exrcit de Carles V i la seua obra com a artista i escultor principiant. Fa una menci de passada a l's de la m esquerra per part del seu mestre  Miquel ngel, quan parla del propi s d'aquesta m per a dibuixar i escriure, que s l'nica referncia contempornia sobre la suposada condici d'esquerr d'aquest gran geni del Renaixement: 

No vull ometre que sc esquerr de naixement, i trobant aquesta m ms fcil que la dreta l'emprava per a escriure car al meu mestre no li importava, i estava satisfet de la meua bona calligrafia. Per tant sempre usava la m esquerra, tant per a escriure com per a dibuixar alguns dibuixos del Morgante, que era usat per a llegir a l'escola. Quan posava el full de manera longitudinal, per a escriure-hi amb la m esquerra, molts s'estranyaven pensant que escrivia a la manera hebraica dreta a esquerra i que desprs no es podria llegir el que havia escrit... Com ja he dit, dibuixava millor amb l'esquerra, i una vegada que em trobava dibuixant l'"Arco di Trasi al Colosseo" , Miquel ngel i Sebastiano del Piombo van passar i van aturar-se per a mirar-me. He d'advertir que ambds, tot i que esquerrans de naixement, ho feien tot amb la m dreta, excepte accions que requeriren fora.  Aix que van estar una llarga estona mirant-me amb gran admiraci, perqu, com s de pblic coneixement, cap dels dos feia res amb la seua esquerra.

Referncies.


Enllaos externs.
Enlla a la biografia en lnia de Baccio i Raffaello da Montelupo a Le Vite de Vasari;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354398" title="Aphyosemion australe" nonfiltered="3737" processed="3722" dbindex="138757">


Aphyosemion australe  s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids  i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Angola, Gabon, Camerun i Repblica del Congo.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rachow, A. 1921. Die Zahnkarpfen oder Krpflinge, Teil 2: Die Gattung Haplochilus. In Stansch, K.: Bibliothek fr Aquarien- und Terrarienkunde (Braunschweig), v. 16:26-27. Bibliothek fr Aquarien- und Terrarienkunde. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354399" title="Sum 41" nonfiltered="3738" processed="3723" dbindex="138758">


Sum 41 s una banda de Rock canadenca d'Ajax, Ontrio. Els membres actuals sn Deryck Whibley (vocal, guitarra, piano-teclat), Cone McCaslin (baix, segones veus), i Steve Jocz bateria, instruments de percussi, i segones veus). La lnea "clssica" del grup s la mateixa, excepte per Dave Baksh, guitarra principal i segones veus.

 Histria discogrfica .

Els inicis i Half Hour of Power (1996 - 2000)

Els membres de Sum 41 van comenar com a bandes rivals a l'escola preparatria. Bromegen que es van conixer en un concert de Hole 41 dies desprs que comencs l'estiu de 1996. D'acord amb el lloc web Supernova, la banda va ser anomenada originalment Kaspir i ms tard van canviar el seu nom al de Sum 41 per a un show de Supernova el 28 de setembre de 1996. El lloc web tamb declara que van ser descoberts per Greig Nori de Treble Charger en un concert de Supernova en la Casa Opera de Toronto el 24 de febrer de 1996. No obstant aix, el seu actual baixista, Cone, es va unir a la banda el 1999, desprs que la banda passs per diversos baixistes. 


La banda va utilitzar una cmera de video casolana per a grabar les seves tonteries que incloen el robatori d'una pizzera amb armes d'aigua i la realitzaci d'un ball per "Makes No Difference" al davant d'un teatre (ambdues imatges poden ser vistes en "Introduction to Destruction" i en algunes versions del DVD "Does This Look Infected?". 

La banda va presentar els seus videos i algunes demos a diverses companyies discogrfiques. Island Records, volent ficar-se de ple en el Pop Punk, amb grups com Green Day i Blink 182 que estaven de moda, va signar contracte amb Sum 41 a principis de l'any 2000.

Sum 41 va llanar el seu primer lbum Half Hour of Power el 27 de Juny de 2000. El primer single llanat per la banda va ser Makes No Difference, que tenia dos vdeos diferents. El primer, que havia estat enviat a les discogrfiques, va ser unit amb el segon que mostrava a la banda tocant en una festa de camp. 

All killer no filler, Does this look infected? (2000 - 2004) 

El primer lbum de llarga duraci de Sum 41, All Killer No Filler, va ser llanat el 8 de Maig del 2001. El seu primer single va ser Fat Lip, que va convertir-se en un dels hits de l'estiu, quedan en primer lloc en les emisores de rock dels Estats Units per una setmana. Les presentacions en el Warped Tour durant l'any van incrementar encara ms la popularitat del grup.

Unes altres dues canons llanades van ser, In Too Deep, amb un vdeo cmic d'una competici de capbussades, i Motivation, amb un video simple de la banda tocant en un clssic garatge. 
La banda va realitzar un tour durant gran part d'aquest any, amb 300 shows al 2001, incloent un recital amb Blink 182 abans de tornar als estudis per a l'enregistrament d'un altre CD. 

El 26 de Novembre de 2003, Sum 41 va llanar el seu segon lbum de llarga durada anomenat Does This Look Infected?, alterant lleugerament el seu estil - amb introduccions una mica ms pesades - per mantenint l'harmonia llisa per la qual s'havien fet coneguts. El primer single d'aquest lbum va ser Still Waiting que els tenia en un simulat "nou-garatge" retro sota el nom de "The Sums", en forma de pardia a un dels vdeos de The Strokes. Still Waiting era molt ms pesada que l'esperat per la majoria dels fans. 

A l'xit de Still Waiting li va seguir The Hell Song, aquesta ltima can no t video (oficialment fet per la banda), per si un fet pels fans, on Sum 41 s un grup de ninots amb fotografies de les seves cares i les d'uns altres com Ozzy Osbourne i Pamela Anderson. La segent can, Over My Head (Better Of Dead), tenia un video realitzat completament a Canad i sobre el seu lloc web, mostrant diferents escenes en viu de la banda. El video va ser a ms, incls en el seu DVD en viu, Sake Bombs And Happy Endings (2004), com un bonus. Va rebre una transmissi limitada en diverses cadenes musicals de televisi en Estats Units i el Regne Unit. 


Desprs d'una llarga gira per a promocionar l'lbum, Iggy Pop va convidar a Sum 41 per al seu nou lbum, Skull Ring. La banda va ajudar a escriure la primera can de l'lbum Little Know It All i van participar amb Iggy en The Late Show with David Letterman per promoure la can. 

Chuck, Underclass Hero (2004 - 2008)

Sum 41 va llenar un altre disc anomenat Chuck, que va sortir el 12 d'Octubre de 2004 amb el seu primer single "We're All To Blame". L'lbum el van anomenar aix per Chuck Pelletier, una persona de les forces de pau de les Nacions Unides que va salvar les vides dels membres de la banda i uns altres 40 civils mentres que el grup gravava un documental sobre la guerra a la Repblica Democrtica del Congo per a War Child Canada, un DVD benfic anomenat Rocked: Sum 41 in Congo que est a la venda a travs d'internet.

La banda va treure un disc en viu poc abans de la retirada del membre Dave (BrownSound), el qual van titular "Go Chuck Yourself". 
Aquest disc s l'enregistrament d'un show a Ontario durant la gira del mateix nom que el disc. s durant aquests anys en els quals la banda comena una etapa de maduresa, amb exemples com les lletres de les seves canons, ms propera a la poltica, i tamb amb les noces de Deryck amb la cantant Avril Lavigne. 

El 11 de maig de 2006, Dave Baksh anuncia el seu retir de Sum 41 per treballar a la seva nova banda anomenada Brown Brigade, no hi ha dades que indiquin cap relaci dolenta amb la resta de membres, i fins i tot ha tocat amb ells posteriorment com a convidat. 

El 24 de Juliol de 2007 va sortir a la venda l'ltim treball discogrfic Underclass Hero llanant com a primer single Underclass Hero,com a segon Walking Disaster i l'ltim, With Em. En els ltims videos (enregistraments en el seu estudi), va ser vist un altre membre tocant amb ells, Thomas William Thacker, de la banda GOB, com guitarra solista i cors. 

Nou lbum Complicity (2009)

La banda ha anunciat que desprs de la gira de l'estiu de 2.008, comenaran a treballar en el seu nou lbum Complicity, encara que tamb es dedicaran a projectes personals (com un disc en solitari de Cone), el que far que el seu nou treball no surti a la llum fins a finals de 2.009.


 Estil musical i influncies .

En quant a la seva tendncia musical Sum 41 va assenyalar; que en els seus comenaments van ser influenciats fortament per NOFX. Una atra influncia en la seva msica van ser els Beastie Boys especialment en el disc All Killer No Filler. Per altra banda el Hip-Hop i el Rapcore es va trobar en els singles Fat Lip i What We're All About. Posteriorment amb l'lbum Does This Look Infected? la banda va comentar que possea una msica ms pesada i influenciada per The Offspring, i algunes altres provinents del metal, bandes com Iron Maiden, exemple inspiraci d'aquesta s la cita "Maiden and Priest were the gods that we praised", clarament fan referncia a Iron Maiden i Judas Priest. L'lbum Chuck ofereix una srie de canons que poden ser comparades amb la msica Thrash Metal, nomenant a Metallica com la principal influncia de la seva msica metal. 

Gran controvrsia va causar la notable semblana entre les canons del grup nord-americ My Chemical Romance i Sum 41. Cal destacar la cita del guitarrista de Sum 41, Dave Baksh, en la qual afirma que Ray Toro (guitarrista principal de MCR) s un dels seus guitarristes ms influents. Mikey Way, baixista, diu que no va ser plagi ni influncia, va ser noms coincidncia. Per qu no?. Molt per contra, el productor Rob Cavallo va dir que demanar una explicaci o disculpa formal, o que dur el problema a tribunals. Pel que sembla, les aiges ja es van calmar. 

Recentment el gnere musical de la banda ha estat qestionat pels fans a causa de la complexa combinaci de diferents estils musicals. L'argument est centralitzat al voltant del Punk street de la banda, i ells al seu torn s'han catalogat com una banda Pop Punk, Punk Rock i de Rock Alternatiu. 

 Discografia .
 lbums .


 Singles .


 VHS i DVDs .
Introduction to Destruction (2001) ;
All Killer No Filler (2002);
Cross Your T's and Gouge Your I's (2002);
Sake Bombs And Happy Endings (2004);
Happy Live Surprise (2005);
DeeVeeDee (2008);

 Altres .
Maximum Sum 41 (2003) - entrevista;

 Membres .

 Deryck Whibley - Guitarra, vocal.
 Cone McCaslin - Baix, segones veus.
 Steve Jocz - Bateria, segones veus.

 Membres anteriors .

 Dave Baksh - Guitarra solista.
 Richard Twitch - Baix, segones veus.

Enllaos externs.

Lloc oficial @ Island Records;
Sum 41 a Last.fm;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354400" title="Satrapia de l'ndia" nonfiltered="3739" processed="3724" dbindex="138759">
La satrapia de l'ndia (Hindu) fou una entitat de la Prsia aquemnida governada per tres reis Sambus, Musicanus, i  Porticanus o Oxycanus. Probablement Sambus tenia una jerarquia superior ja que Alexandre el Gran el va  nomenar strapa inicialment, per desprs aquest lloc fou confiat a Pithon, fill d'Agenor.

La satrapia depenia de la gran satrapia d'Aracsia, i al seu torn estave formada per tres satrapies menors de noms desconeguts i identificades amn nmeros (ndia 1, 2 i 3):

India 1 estava situada a l'oest de l'Indus i anava al nord fins a la desembocadura del Chenab i a l'oest fins Aracsia, al riu Hab que marcava la frontera amb Oritnia i Gedrsia. Les muntanyes Kithar en formaven part.

India 2 estava entre el  Indus a l'oest i el desert del Thar a l'est. Al nord limitava amb Sattagdia a la uni del Chenab amb l'Indus; al sud no se sap.

India 3 estava a la part sud de la ndia fins al delta del riu Indus, a l'oest del desert del Thar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354401" title="Aphyosemion bamilekorum" nonfiltered="3740" processed="3725" dbindex="138760">

Aphyosemion bamilekorum  s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids  i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Camerun.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Radda, A. C. 1971. Cyprinodontidenstudien im sdlichen Kamerun. 5. Das Wald- und Grasland im westlichen Kamerun. Aquaria v. 5: 173-182. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354402" title="Berrocal de Salvatierra" nonfiltered="3741" processed="3726" dbindex="138761">

Berrocal de Salvatierra s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354405" title="Aphyosemion bochtleri" nonfiltered="3742" processed="3727" dbindex="138762">

Aphyosemion bochtleri  s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids  i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: nord de Gabon, Guinea Equatorial i Camerun.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Radda, A. C. 1975. Contribution to the knowledge of the Cyprinodonts of Gabon, with the description of four new species and one new subspecies of the genus Aphyosemion Myers. Brit. Killifish Assoc., Killi News (Separate) Juny de 1975: 1-20. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354406" title="Partit Judicial de Bjar" nonfiltered="3743" processed="3728" dbindex="138763">
Comarca de Bjar s un partit judicial de la provncia de Salamanca, que est formada pels municipis de:




 Referncies .
 Extret de  amb llicncia Commons 3.0 Unported;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354407" title="Sambus" nonfiltered="3744" processed="3729" dbindex="138764">
Sambus (Sambhu) fou un rei indi que es va enfrontar amb Alexandre el Gran el 326 aC.

Com que no va pagar el tribut exigit, Alexandre el Gran va atacar el regne de Music (Musicanus, Mshika), regne anomenat Sindhu. Music es va rendir i va rebre en feu el seu regne (moderna Alor); desprs va atacar al seu ve, Oxic o Portic (Oxicanus o Porticanus) que regnava prop de la moderna Sukkur. Va seguir llavors cap al sud i va atacar a Sambus entre les muntanyes Kirthar i el Indus, amb capital a Sindimana identificada amb la moderna Sehwan.

Quan Alexandre va tirar endavant, aquestos regnes es van revoltar. La revolta estava inspirada pels bramans que tenien un centre religis a una ciutat anomenada Harmatelia. Els macedonis van mantar molts rebels i els brahmans van ser penjats i Music que havia donat suport als rebels, fou crucificat pero Sambus es va poder escapar; la revolta es va estendre a Gandara on el satrapa va morir, pero finalment els macedonis van pacificar el pas.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354410" title="Onze de setembre de 1977" nonfiltered="3745" processed="3730" dbindex="138765">
L'onze de setembre de 1977 hi hagu una massiva manifestaci unitria pels carrers de Barcelona amb els conegut lema de Llibertat, Aministia i Estatut d'Autonomia.

S'emmarca en mig del procs de la Transici espanyola i fou la primera autoritzada desprs de la mort del General Franco a la capital catalana.

T el precedent de la Diada Nacional de 1976 a Sant Boi que fou el primer acte prems de recuperaci d'aquesta simblica data pel catalanisme.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354415" title="Xavier Seoane" nonfiltered="3746" processed="3731" dbindex="138766">
Xavier Seoane (La Corunya, 1954) s un poeta gallec. Va estudiar filologia romnica a Santiago de Compostella i s professor de llengua i literatura a la Corunya. Des de 1975 desplega la seva activitat en els terrenys de la creaci literria, de l art i de l animaci cultural, tant en premsa i revistes com donant conferncies.

s una de les veus ms destacades de la Xeracin dos 80 i de la poesia gallega comtempornia.

En la seva obra potica adquireix una gran importncia la creaci de la paraula i la naturalesa, vista des d'una perspectiva cultural. El seu primer poemari individual fou Os bosques encendidos (1981). Don do horizonte (1999) aplega la seva obra potica escrita entre 1977 i 1998, a la qual cal afegir els volums A nboa invisbel i Agra da Brea.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354417" title="Aphyosemion bualanum" nonfiltered="3747" processed="3732" dbindex="138767">

Aphyosemion bualanum  s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids  i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Nigria, Camerun i Repblica Centreafricana.

 Referncies .



Bibliografia.

 Ahl, E. 1924. Zur Systematik der altweltlichen Zahnkarpfen der Unterfamilie Fundulinae. Zool. Anz. v. 60 (art. 4): 49-55. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354418" title="Aphyosemion buytaerti" nonfiltered="3748" processed="3733" dbindex="138768">

Aphyosemion buytaerti  s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids  i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: sud de la Repblica del Congo.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Radda, A. C. & J. H. Huber. 1978. Die Rivulinae des sdlichen Kongo (Brazzaville). 1. Beschreibung von vier neuen Arten der Gattung Aphyosemion Myers. Aquaria v. 25 (nm. 12): 173-187. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354420" title="Casafranca" nonfiltered="3749" processed="3734" dbindex="138769">

Casafranca s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354423" title="Aphyosemion calliurum" nonfiltered="3750" processed="3735" dbindex="138770">

 Aphyosemion calliurum s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids  i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: sud de Benn i des del sud de Nigria fins al sud-oest del Camerun.

 Referncies .



Bibliografia.

 Boulenger, G. A. 1911. Descriptions of new African cyprinodont fishes. Ann. Mag. Nat. Hist. (Ser. 8) v. 8 (nm. 44): 260-268. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354424" title="Mutrrif ibn Mussa ibn Fortun" nonfiltered="3751" processed="3736" dbindex="138771">
Mutrrif ibn Mussa (? - Pamplona, 799) fou l'ltim val de Pamplona (789?-799) fins la revolta que pos fi a la dominaci musulmana.

El nom complert en rab de Mutrrif era                                        (Mu arrif ibn M s ibn Furt n ibn Q s  ibn Furt n) i pertanyia a la famlia muladina dels Banu Qassi: El seu pare era Mussa I, fill de Fortun ibn Qassi i xa (descendent del profeta Mahoma i de Roderic, l'ltim rei visigot d'Hispnia). La seva mare era nnega, una dama cristiana que posteriorment esdevindria tamb mare d'nnec Artiza I de Pamplona. D'aquesta manera l'ltm val musulm de Pamplona i el primer rei cristi de Pamplona eren germans uterins.

Sembla que fou nomenat val de Pamplona poc desprs de l'ajuda del seu pare Mussa I a l'emir de Crdova Hixam I el 789.

El 799, el rei dels francs Carlemany organitza un complot i recolza una revolta cristiana contra els musulmans que aconsegueix assassinar el val Mutrrif i donar el control de la ciutat a la famlia dels Velasco.





Referncies.
 
Caada Juste, Alberto; Los Banu Qasi (714 - 924), Prncipe de Viana, ISSN 0032-8472, Any 41, Nm. 158-159, 1980 , pgs. 6-8  ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354427" title="Aphyosemion cameronense" nonfiltered="3752" processed="3737" dbindex="138772">

Aphyosemion cameronense  s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids  i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Repblica del Congo, Camerun, Guinea Equatorial i Gabon.

 Referncies .



Bibliografia.

 Boulenger, G. A. 1903. Descriptions of new freshwater fishes from southern Cameroon. Ann. Mag. Nat. Hist. (Ser. 7) v. 12 (nm. 70): 435-441. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354428" title="Las Casas del Conde" nonfiltered="3753" processed="3738" dbindex="138773">

Las Casas del Conde s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354429" title="Aphyosemion caudofasciatum" nonfiltered="3754" processed="3739" dbindex="138774">

 Aphyosemion caudofasciatum s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids  i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: sud de la Repblica del Congo.

 Referncies .



Bibliografia.

 Huber, J. H. & A. C. Radda. 1979. Die Rivulinae des sdlichen Kongo (Brazzaville). 2. Der Aphyosemion lujae-Komplex. Aquaria v. 26: 175-185. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354430" title="Aphyosemion celiae" nonfiltered="3755" processed="3740" dbindex="138775">

 Aphyosemion celiae s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids  i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: oest del Camerun.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Scheel, J. J. 1971. Aphyosemion franzwerneri and Aphyosemion celiae, two new rivulins from Cameroon. Trop. Fish Hobby. v. 19 (nm. 5): 48-66. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354432" title="Aphyosemion chauchei" nonfiltered="3756" processed="3741" dbindex="138776">

Aphyosemion chauchei  s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids  i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: centre de la Repblica del Congo.

 Referncies .



Bibliografia.

 Huber, J. H. & J. J. Scheel. 1981. Revue systmatique de la superespce Aphyosemion elegans description de A. chauchei et A. schioetzi n. sp. Rev. Fr. Aquariol. v. 8 (nm. 2): 33-42.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354433" title="Cepeda" nonfiltered="3757" processed="3742" dbindex="138777">

Cepeda s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354435" title="Aphyosemion christyi" nonfiltered="3758" processed="3743" dbindex="138778">

 Aphyosemion christyi s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids  i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Repblica Centreafricana, Repblica del Congo i Repblica Democrtica del Congo.

 Referncies .



Bibliografia.

 Boulenger, G. A. 1915. Catalogue of the fresh-water fishes of Africa in the British Museum (Natural History). London. Cat. Fresh-water Fish. Africa v. 3: i-xii + 1-526. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354436" title="Colmenar de Montemayor" nonfiltered="3759" processed="3744" dbindex="138779">

Colmenar de Montemayor s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354438" title="Maria ngels Sanahuja Pons" nonfiltered="3760" processed="3745" dbindex="138780">
Maria ngels Sanahuja Pons (Barcelona, setembre de 1948) s una empresria catalana, promotora immobiliria.

Ha realitzat estudis econmics a Estats Units. Filla de Roman Sanahuja Bosch, nascut a Vila-sana l'any 1907, i que va aixecar un imperi immobiliari a Barcelona. Va heretar la constructora del seu pare i la va fer molt ms gran; el seu vaixell insgnia, Sacresa, ha construt, per exemple, l'Illa Diagonal. s consellera delegada i administradora nica de diferents societats del Grup Sanahuja, totes dedicades a la promoci immobiliria. s vdua d'Antoni Roca Lluch. 

Recentment ha donat 4,4 milions d'euros a l'Hospital de la Vall d'Hebron per construir la nova unitat de cncer de mama del centre, amb la intenci que sigui un referent mundial que cobrir totes les rees d'atenci a la dona que tingui aquesta malaltia. El centre, que duu el nom Endavant i de Cara, ha estat possible grcies a la donaci de Maria ngels Sanahuja, antiga pacient del doctor Baselga, director de la nova Unitat de Patologia Mamaria de la Vall d'Hebron. En el projecte tamb participa la Fundaci d'Estudis i Investigaci Oncolgica (FERO), presidida pel mateix Baselga i que al 2005 va establir els primers contactes amb Maria ngels Sanahuja per a finanar la nova unitat de la Vall d'Hebron, que est dedicada a la memria dels seus pares, Roman i Francisca. Per tot aix, el 27 de maig de 2008 se li va otorgar la Medalla i la Placa Josep Trueta al mrit sanitri.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354439" title="Aphyosemion citrineipinnis" nonfiltered="3761" processed="3746" dbindex="138781">

Aphyosemion citrineipinnis  s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids  i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: centre de Gabon.

 Referncies .



Bibliografia.

 Huber, J. H. & A. C. Radda. 1977. Cyprinodontiden--Studien in Gabun. 4. Das Du Chaillu-Massiv. Aquaria v. 24 (nm. 6): 99-104 . ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354442" title="Caiena" nonfiltered="3762" processed="3747" dbindex="138782">


Caiena (en francs Cayenne) s una ciutat francesa d'Amrica, capital del departament d'ultramar de Guaiana Francesa i del districte del seu mateix nom. Est situada en la costa de l'Oce Atlntic, en el lloc que antigament era una illa en la desembocadura del riu Cayenne. 

La ciutat t 62.926 habitants segons el cens de 2006. La ciutat compta amb els serveis de l'aeroport de Cayenne-Rochambeau, situat en la comuna vena de Remire-Matoury, que es pot considerar un suburbi de Caiena, no obstant aix aquesta no estava inclosa en l'rea urbana de Caiena segons l'INSEE de 1999. Incloent Matoury, la conurbaci superava els 100.000 habitants el 2007. 

Histria.

La regi va ser ignorada pels exploradors espanyols a causa de qu aquests la van trobar massa clida per a ser colonitzada, pel que la zona no va ser colonitzada fins a 1604 quan Frana va fundar un assentament, La Ravardire. No obstant aix, l'assentament va ser destrut pels portuguesos en virtut de l'acordat en el Tractat de Tordesillas. Els francesos van tornar el 1643 quan van fundar la ciutat de Caiena, que van abandonar desprs dels atacs d'indgenes, i va ser ocupada pels Pasos Baixos entre 1654 i 1664. El 1664, Frana va assolir finalment establir amb xit un assentament permanent a Caiena, per el 1667 va tornar a les mans dels holandesos. La ciutat va canviar de mans contnuament entre els Pasos Baixos, Frana i el Regne Unit fins que ja en el segle XVIII passaria definitivament a mans franceses. Desprs de l'emancipaci dels esclaus, la ciutat va ser triada com emplaament per a una colnia penal en la propera illa del Diable, que es va mantenir des de 1848 fins a 1946. 

La poblaci de la ciutat ha crescut rpidament, sobretot a causa dels alts nivells d'emigraci des de les Antilles i Brasil, unit a una alta natalitat.

Economia.

La seva economia es basa en la producci de rom i el cultiu i processat de la canya de sucre, aix com en les exportacions dutes a terme en el seu mbit portuari de Dgrad donis Cannes, principalment or, cuir, especies i fusta. Tamb s un important centre en la criatura de camarons.

Cultura.

Caiena explica amb una gran varietat tnica. En la ciutat conviuen criolls, haitians, brasilers, europeus, i diverses comunitats asitiques com els miao. La ciutat s famosa pel seu carnaval, que dna comenament amb l'arribada de Vaval (el rei del carnaval) el primer diumenge desprs del Dia d'Any Nou, i contnua tots els caps de setmana amb balls de disfresses nocturnes i desfiladess els diumenges a la tarda fins al dimecres de cendra o Mardi Gras.

Enllaos externs.

Imatges Caiena












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354444" title="Cristbal" nonfiltered="3763" processed="3748" dbindex="138783">

Cristbal s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354445" title="Alan Rees" nonfiltered="3764" processed="3749" dbindex="138784">
 Alan Rees  va ser un  pilot de curses automobilstiques britnic que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Va nixer el 12 de gener del 1938 a Langstone, Monmouthshire, Gal.les.


 A la F1 .

Alan Rees va debutar a la sisena cursa de la temporada 1967 (la divuitena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 15 de juliol del 1967 el GP de Gran Bretanya al circuit de Silverstone.

Va participar en un total de dues curses puntuables pel campionat de la F1, disputades en la temporada 1967 aconseguint una setena posici com a millor classificaci en una cursa i no aconseguint cap punt pel campionat del mn de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354446" title="Jard francs" nonfiltered="3765" processed="3750" dbindex="138785">
El jard francs (jard a la francesa) o jard clssic s un jard amb ambici esttica i simblica. Porta al seu apogeu l'art de corregir la natura per imposar-hi la simetria. Expressa el desig d'exaltar en el vegetal el triomf de l'ordre sobre el desordre, de la cultura sobre la natura salvatge, de la reflexi sobre l'espontanetat. Culmina al segle XVII amb la creaci per a Llus XIV del jard a la francesa aviat copiat per totes les corts d'Europa.


Les lleis de composici.

L'organitzaci del jard a la francesa, hereu del jard itali, s fixada des de mitjans del segle XVI.

Philibert de l'Orme, a la seva tornada de Roma el 1536, realitza els jardins d'Anet. Porta del seu viatge aquest sentit de la proporci que mancava als jardins francesos, encara massa embrutits pel model del jard tancat medieval.

L'harmonia sviament calculada en el disseny dels parterres i l's de les superfcies d'aigua integrant-se a les parts de verdor sn els primers exemples del que constitueix l'esperit del jard clssic:

 el pla s geomtric i explota plenament les noves descobertes de l'ptica;
 una terrassa sobrealada el domina i permet al visitant sotmetre a un sol cop d'ull l'arranjament del jard;
 un eix perspectiu passa pels pisos. Sobre aquest eix s'ordenen simtricament:
 els passeigs;
 les figures geomtriques dels parterres i basses;
 les alineacions d'arbres.

Els espais lliures d'aquest pla perfecte sn ocupats pels brodats de boixos tallats, els parterres i els bosquets. Els passeigs sn guarnits per esttues i topiries.

Els jardins d'arquitectes.


Formats en el dibuix d'arquitectura, els dissenyadors de jardins francesos del segle XVII deixen transparentar el predomini d'aquest art major sobre tots els altres.

El jard francs s el prolongament de la casa. Domestica i ordena la natura segons els principis de la geometria, de l'ptica i de la perspectiva. El jard s dibuixat com un edifici, en una successi de cambres que el visitant travessa segons un recorregut preestablert, del vestbul a les cambres d'aparat.

El vocabulari arquitectural emprat en la descripci del jard a la francesa tradueix sense ambigitat les intencions del dibuixant. S'hi parla de sales, de cambres o de teatres de verdor. Un es desplaa entre murs de bedollars o al llarg d'escales d'aigua. Es recobreix el sl de catifes de gespa adornades amb boix, els arbres sn tallats en cortina al llarg dels passeigs.

Els tcnics hidrulics utilitzen tots els seus recursos per moblar sumptuosament el jard. L'aigua reprodueix la lluentor del cristall, les basses juguen el paper de miralls. Al bosquet de l'Aiguamoll a Versalles, el paisatgista de Llus XIV Andr Le Ntre disposa taules de marbre blanc i vermell per servir bufets. L'aigua escapant-se fabrica garrafes, vidres i gerros virtuals que imiten el cristall.

La perspectiva corregida.

El jard a la francesa no es pot reduir a l'aplicaci rigorosa dels traats geomtrics i de les lleis de la perspectiva. Des de la publicaci dels primers tractats, al comenament del segle XVII, captols complets sn consagrats a la perspectiva corregida. A diferncia de la perspectiva ptica, essencialment terica, la perspectiva corregida anticipa les deformacions vinculades als efectes de fugida.

Aquestes observacions neixen de les solucions originals: ampliaci progressiva dels passeigs i dels compartiments per escurar l'escala del jard (Vaux-le-Vicomte), separaci de les alineacions d'arbres respecte de l'eix teric (Tanlay).
La llibertat presa pels dissenyadors de jardins a la francesa amb les regles de la perspectiva ideal els permet evitar la rigidesa de la geometria. Amb la demanda creixent al llarg del segle XVII de jardins cada vegada ms ambiciosos, s'assistir a una inversi dels valors. A Chantilly com a Saint-Germain, el jard ja no s el prolongament del castell per el castell ha esdevingut un dels accessoris del jard, del qual n'ocupa ara una part.


Principals jardins a la francesa.

Chteau de Hautefort a Dordonya - Jardins a la francesa i Parc a l'anglesa.
Potager du chteau de la Roche-Guyon del chteau de La Roche-Guyon;
Chteau de Breteuil;
Chteau de Chantilly;
Chteau de Josselin;
Jardin du Luxembourg a Pars ;
Parc de Saint-Cloud;
Parc de Sceaux;
Chteau de Saint-Germain-en-Laye;
Chteau de Vaux-le-Vicomte;
Parc del Palau de Versalles;
Chteau de Villandry;
Jardin des Tuileries a Pars;
Jardin de l'vch de Castres per Andr Le Ntre el 1616;
 Jardin du Pavillon de Galon - jard a la francesa contemporani al cor del Parc du Luberon.;

Vegeu tamb.

 Jard angls;
 Jard itali;
 Andr Le Ntre (paisatgista de Llus XIV);
 Parc de Versailles;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354449" title="Frades de la Sierra" nonfiltered="3766" processed="3751" dbindex="138786">

Frades de la Sierra s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.



 Personatges illustres .
 Jos Mara Gabriel y Galn;

 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354452" title="Nataci als Jocs Olmpics d'estiu de 1924" nonfiltered="3767" processed="3752" dbindex="138787">

Als Jocs Olmpics de 1924 celebrats a la ciutat de Pars (Frana) es realitzaren onze proves de nataci, sis en categoria masculina i cinc en categoria femenina.

Les proves es realitzaren entre els dies 13 i 20 de juliol a l'Estadi Olmpic de Colombes i a la Piscina de Tourelles.

Nacions participants.
Participaren un total de 169 nedadors, entre ells 51 dones, de 23 nacions diferents:


  (4) (homes:4; dones:0);
  (5) (homes:5; dones:0);
  (6) (homes:6; dones:0);
  Canad (2) (homes:2; dones:0);
  (4) (homes:0; dones:4);
  (26) (homes:14; dones:12);
  Espanya (4) (homes:4; dones:0);
  (2) (homes:2; dones:0);
  Frana (20) (homes:12; dones:8);
 Grcia (1) (homes:1; dones:0);
  (5) (homes:5; dones:1);
 Itlia  (6) (homes:6; dones:0);

  Iugoslvia (6) (homes:6; dones:0);
  (6) (homes:6; dones:0);
  (4) (homes:2; dones:2);
  (2) (homes:1; dones:1);
  (1) (homes:1; dones:0);
  (12) (homes:8; dones:4);
  (1) (homes:1; dones:0);
  (26) (homes:15; dones:11);
  (14) (homes:9; dones:5);
  (2) (homes:2; dones:0);
  (9) (homes:6; dones:3);


Resum de medalles.
Categoria masculina.


Categoria femenina.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  Nataci - Pars 1924;
  www.sports-reference.com - Nataci 1924;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354453" title="Lion-sur-Mer" nonfiltered="3768" processed="3753" dbindex="138788">


Lion-sur-Mer s un municipi francs, situat al departament de Calvados i a la regi de la Baixa Normandia. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354455" title="Jos Mara Gabriel i Galn" nonfiltered="3769" processed="3754" dbindex="138789">

Jos Mara Gabriel y Galn (Frades de la Sierra, Salamanca, 28 de juny de 1870 -   Guijo de Granadilla, Cceres, 6 de gener de 1905) fou un poeta espanyol en castell i altextremeny.


Biografia. 
Era fill de camperols propietaris de les seves terres. Pass la seva infantesa al poble natal assistint a la seva escola, i als 15 anys es trasllada a Salamanca a prosseguir els estudis, datant d'aquesta poca els seus primers versos. Simultniament treballa en un magatzem de teixits. Obt en 1888 el ttol de mestre d'escola i fou destinat a Guijuelo, a uns 20 Km del seu poble natal. Desprs d'una curta estada es trasllada a Madrid a continuar estudis a l'Escola Normal Central. Resideix poc temps, doncs la metrpoli li produx rebuig (la titlla en algunes cartes de Modernpolis ). s destinat a Piedrahta (provncia d'vila) on posa en prctica els nous coneixements pedaggics adquirits a Madrid. El seu estat d'nim s baix, signant les cartes als seus amics com El Solitario. 

El jove mestre es perfila ja com un noi trist, malenconis, molt sensible i de profundes conviccions religioses (rebudes de la seva mare, Bernarda), que ja es noten en els seus poemes. Al conixer a la seva dona Desideria (a la que anomena afectuosament mi vaquerilla) en 1893, experimenta un canvi radical, que s'accentua a partir de les seves noces, un 26 de gener de 1898 an Plasncia. Abandona la plaa de mestre i es trasllada a Guijo de Granadilla (Cceres), on administra la devesa El Tejar, propietat de l'oncle de la seva esposa. All troba el temps i assossec per a madurar la seva poesia. En nixer el seu primer fill (Jess, 1898) compon El Cristu benditu, primera de les seves famoses Extremeas. Mor el 6 de gener de 1905, a conseqncia d'una pulmona mal guarida. L'ajuntament de Guijo de Granadilla mant la casa que va habitar, com museu, on es mostren manuscrits i objectes personals del poeta, donaci dels seus hereus. 

Obra. 
La seva obra potica s'aparta del modernisme, sent conservadora en estructura i temtica: defensa la tradici, la famlia, l'estirp, el dogma catlic o la descansada vida campestre. I a ms s rica en paraules en dess que ens transmeten usos i costums d'una poca passada.  

 Poemaris .
Castellanas (1902);
Extremeas (1902);
Campesinas (1904);
Nuevas Castellanas (1905);
Religiosas (1906);

Influenciats.
Aquest autor ha influenciat d'altres poetes extremenys, com Mario Simn Arias-Camisn o Luis Chamizo Trigueros.

Enllaos externs.
Portal I consagrat a Gabriel y Galn ;
Portal II consagrat a Gabriel y Galn;
Poetess reciten poemas de Gabriel y Galn;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354457" title="Campionat del Mn de Clubs d'hoquei patins mascul" nonfiltered="3770" processed="3755" dbindex="138790">
El Campionat del Mn de clubs d'hoquei patins mascul s una competici internacional d'hoquei patins en la que s'enfronten clubs dels diversos continents en una seu fixada.

S'inici l'any 2006 a Luanda, Angola, i va recuperar el format de les dues premeres edicions de la Copa Intercontinental, una lligueta entre 12 equips d'frica, Amrica i Europa. La segona edici d'aquesta competici es disput a Reus el 2008.

Historial.


Palmars.


 Articles relacionats .
Copa Intercontinental d'hoquei patins;

 Enllaos externs .
Resultats mundials d'hoquei patins ;

Categoria :Competicions d'hoquei patins mundials



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354458" title="Eix Transversal ferroviari" nonfiltered="3771" processed="3756" dbindex="138791">



L'Eix Transversal ferroviari (ETF) s un projecte, de la Generalitat de Catalunya, de lnia ferroviria d'alta velocitat (d'ample estndard) que vol connectar transversalment Catalunya, s a dir de Lleida a Girona passant en alguns trams parallel a la carretera Eix Transversal. Alhora connectaria amb les lnies d'alta velocitat a Lleida, Girona i Martorell, en aquest ltim cas tant en transport de mercaderies cap al port com de viatgers cap a Barcelona.

Neix com a conseqncia d una nova concepci de les comunicacions i del model territorial de Catalunya, que contraposa la transversalitat a la centralitat i el sistema en malla al de nusos. Aix, esdev clau la necessitat de concebre l com un  element de reequilibri territorial. Actua com una via que fa d'intersecci amb els eixos naturals nord/sud creant una comunicaci continua i directa entre comarques que tradicionalment no han estat prou ben comunicades.

Les comarques que creua el traat de l ETF presenten en com nuclis amb gran capacitat de desenvolupament. Es tracta d un grup de ciutats mitjanes, la majoria capitals de comarca i on la planificaci territorial preveu que en l horitz del 2026 a les comarques situades al llarg del corredor transversal s hi concentraran 1,5 milions d habitants.

Aix, en la conjunci de les dinmiques metropolitana i territorial apareix l ETF que permet crear una infraestructura fixa entre ciutats mitjanes, cosir els extrems de les lnies de rodalies, generar economia en noves zones i aportar accessibilitat a les comarques interiors catalanes, servir fluxos transversals i reforar la connexi d Igualada i Manresa amb l rea ms central de la metrpoli barcelonina.

 Caracterstiques principals .

L eix Transversal ferroviari ser una lnia de trfic mixt de mercaderies i de viatgers en alta velocitat que unir, en uns 313 km de recorregut, Lleida, Mollerussa, Trrega, Cervera, Igualada, Manresa, Vic i l aeroport de Girona, i connectar, aix mateix, amb la lnia d alta velocitat a Lleida i a Girona. A ms, mitjanant dos ramals, connectar Igualada i Manresa amb Martorell i amb les lnies de mercaderies cap al Port i de viatgers cap a Barcelona.

Aquest eix ser d ample internacional i dissenyat per a trens de viatgers a 250 km/h i de mercaderies a 120 km/h. Es preveu crear 7 noves estacions de passatgers i diverses terminals de crrega. Dels seus 313 km es preveu que 118 siguin en tnel, 174 en superfcie i compti amb 21 km en viaducte.

El Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques ha donat un nou pas en la definici del futur eix Transversal Ferroviari. La Comissi d Urbanisme de Catalunya ha informat favorablement sobre el document d objectius i criteris i els informes ambientals preliminars, que seran sotmesos a la consideraci dels ajuntaments implicats i del Departament de Medi Ambient. Aquests documents sn la base dels plans directors urbanstics que permetran realitzar les reserves de sl necessries per a la lnia, que es preveu sotmetre a informaci pblica abans de l estiu de l any vinent.

Durant el 2005 el Govern de la Generalitat va presentar l estudi de les alternatives de traat del futur Eix. Posteriorment el Departament va encarregar a l empresa pblica IFERCAT licitar l avantprojecte de l Eix, aix com els estudis informatius i d impacte ambiental dels trams del futur Eix entre Lleida i Cervera; Igualada, Manresa i Castellbisbal; i Vic i Girona per un import de  4 MEUR .

Respecte del document presentat l any 2005, s ha incrementat el grau de concreci i s han realitzat certes modificacions de traat aix com noves propostes, entre les quals hi figuren les segents:

 Variant de Lleida i connexi amb l aeroport: es fa possible l accs ferroviari al futur aeroport de Lleida-Alguaire i una connexi entre l ETF i la lnia actual de Lleida a Tarragona, de manera que es configura tota una variant completa per evitar el pas de qualsevol tren de mercaderies pel centre de Lleida.
 Nou traat entre Lleida i Cervera: s ha estudiat un nou traat molt cenyit a l actual corredor de l autovia A-2 per tal d evitar la creaci d una una nova barrera infraestructural a les planes del Segri i l Urgell.
 Noves estacions al Pla d Urgell, l Urgell i la Segarra: sobre el nou traat s hi preveuen tres estacions de viatgers, a les comarques del Pla d Urgell (prop de Mollerussa), de l Urgell (prop de Trrega) i de la Segarra (prop de Cervera), poblacions que seran servides parallelament amb tren-tramvia.
 Estaci intermodal a la comarca de l Urgell:en aquesta estaci, al terme municipal de Vilagrassa, prop de Trrega, hi coincidiran els trens d alta velocitat del nou eix Transversal i els de l actual lnia Lleida   Manresa reconvertida en tren-tramvia,
 Nova rea logstica amb servei ferroviari a la conca d dena, al nord d Igualada:les mercaderies passaran pel nord d Igualada, mentre que els trens de viatgers entraran soterrats dins la ciutat, amb una nova estaci.
 Entre Igualada i Martorell s ha previst tot un nou ramal:amb un tnel de 13,5 km per salvar el coll del Bruc. Al nord de Martorell s hi preveu una estaci de viatgers, i a Castellbisbal la nova lnia enllaar amb la lnia d alta velocitat que entra a Barcelona (Sants i Sagrera) i amb la lnia de mercaderies que va cap al Port. Aquest ramal converteix l ETF en la lnia ferroviria que posar les comarques de l Anoia, la Segarra, l Urgell i el Pla d Urgell en connexi directa amb la Regi Metropolitana de Barcelona, tant per viatgers com per a mercaderies, anlogament com l autovia A-2 ho fa per al transport per carretera.
 Al Bages: s ha aprofundit en el desenvolupament d una estaci intermodal a Manresa entre l ETF, Rodalies, una variant d FGC i una futura xarxa de trens -tramvia.
 A Osona: es preveu que el trens de viatgers de l ETF puguin entrar a l actual estaci de Vic, mentre que s ha estudiat un nou traat per creuar la plana pel sud de la ciutat seguint al mxim la xarxa viria existent i prevista.
 A l aeroport de Girona: s hi preveu tamb una estaci de viatgers, a la qual hi podran accedir tamb els trens de la lnia d alta velocitat Barcelona   Frana.
 Variant de Girona per a mercaderies: s ha optat per completar l ETF amb una variant complerta de Girona per als trens de mercaderies, ja que es considera que, a mitj termini, quan s incrementin els fluxos, ser convenient evitar el pas de nombrosos trens de mercaderies per dins de l estaci de viatgers de Girona.

La situaci del projecte est en redacci pel Pla Director Urbanstic amb una inversi de 6.500 milions d'euros.

 Territori cobert .
Les comarques per les que passaria l'eix, sn: Segri, Urgell, Pla d'Urgell, Segarra, Anoia, Bages, Osona i Girons. A les vegueries de Ponent, Comarques Centrals i Comarques Gironines.
  	
 Vegeu tamb .
 Eix Transversal;
 Xarxa ferroviria de Catalunya;

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354461" title="Fuenterroble de Salvatierra" nonfiltered="3772" processed="3757" dbindex="138792">

Fuenterroble de Salvatierra s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354464" title="Pentatl modern als Jocs Olmpics d'estiu de 1924" nonfiltered="3773" processed="3758" dbindex="138793">

Als Jocs Olmpics de 1924 celebrats a la ciutat de Pars (Frana) es disput una prova de pentatl modern en categoria masculina. 

Aquest esport combina proves de tir (competici de tir de 10 metres de distncia), esgrima (competici d'espasa), nataci (200 metres lliures), hpica (concurs de salts d'obstacles) i cros.

Nacions participants.
Participaren 38 competidors d'11 nacions diferents:


 (4);
 (3);
 (4);
 (3);
 Frana (4);
 Itlia (4);

 (4);
 (4);
 (2);
 (4);
 (2);


Resum de medalles.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  Pentatl Modern - Pars 1924;
  www.sports-reference.com - Pentatl modern 1924;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354465" title="Herguijuela de la Sierra" nonfiltered="3774" processed="3759" dbindex="138794">

Herguijuela de la Sierra s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354466" title="Copa Intercontinental d'hoquei patins masculina 1983" nonfiltered="3775" processed="3760" dbindex="138795">
La primera edici de la Copa Intercontinental d'hoquei patins masculina es disput a Sertozinho (Brasil) el febrer del 1983.

Es disput en format de lligueta i hi van participar dos equips brasilers, dos argentins, dos xilens i dos europeus. El FC Barcelona es proclam campi.

 Resultats .


 Classificaci .


 Enllaos externs .
Resultats mundials d'hoquei patins ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354468" title="Herguijuela del Campo" nonfiltered="3776" processed="3761" dbindex="138796">

Herguijuela del Campo s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354469" title="Copa Intercontinental d'hoquei patins masculina 1985" nonfiltered="3777" processed="3762" dbindex="138797">
La segona edici de la Copa Intercontinental d'hoquei patins masculina es disput a Sertozinho (Brasil) del 2 al 10 de febrer del 1985. Tamb s'anomen Mundialet de Clubs.

Es disput en format de lligueta, amb la participaci de majoria de clubs sud-americans. Per primer cop, dos equips africans (d'Angola) en prengueren part, per en aquesta edici la representaci europea es redu a un club sus de segon nivell. El Sertozinho es proclam campi.

 Resultats .


 Classificaci .


 Enllaos externs .
Resultats mundials d'hoquei patins ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354470" title="Copa Intercontinental d'hoquei patins masculina 1986" nonfiltered="3778" processed="3763" dbindex="138798">
La tercera edici de la Copa Intercontinental d'hoquei patins masculina es disput l'any 1986.

En aquesta edici, la competici es deix de disputar en format de lligueta, amb la participaci de diversos clubs, i es disput directament una final a doble partit entre els vencedors d'Europa i de Sud-amrica. El campi fou la Unin Vecinal de Trinidad (UVT), de l'Argentina.

 Resultats .


 Enllaos externs .
Resultats mundials d'hoquei patins ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354471" title="Polo als Jocs Olmpics d'estiu de 1924" nonfiltered="3779" processed="3764" dbindex="138799">

Als Jocs Olmpics de 1924 celebrats a la ciutat de Pars (Frana) es disput una prova de polo en categoria masculina. Desprs del seu retorn al programa oficial dels Jocs en els Jocs Olmpics de 1920 d'Anvers (Blgica), al finalitzar la participaci d'aquest esport en aquests Jocs deix novament de disputar-se (exceptuant la seva aparici en els Jocs Olmpics de 1936 de Munic) i de ser considerat un esport olmpic.

 Nacions participants .
Hi participaren 24 jugadors de 5 nacions diferents:
 (5);
 Espanya (6);
 Frana (5);
 (4);
  Regne Unit (4);

 Resum de medalles .

 Medaller .


 Enllaos externs .
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  Polo - Pars 1924;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354472" title="Pas dels Dahes" nonfiltered="3780" processed="3765" dbindex="138800">
La satrapia dels Dahes o del pas dels Dahes (persa Dah  o  Sak  paradraya; llat dahae) fou una entitat de la Prsia aquemnida formada pel territori ocupat pels nmades dahes, considerats un poble escita.

El territori se situava a l'est de la mar Cspia fins a la mar d'Aral; al sud el lmit era Uzboy, per al nord es incert.

La satrapia depenia de la gran satrapia de Bactriana.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354473" title="Aphyosemion coeleste" nonfiltered="3781" processed="3766" dbindex="138801">

Aphyosemion coeleste  s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids  i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: sud de la Repblica del Congo i Gabon.

 Referncies .



Bibliografia.

 Huber, J. H. & A. C. Radda. 1977. Cyprinodontiden--Studien in Gabun. 4. Das Du Chaillu-Massiv. Aquaria v. 24 (nm. 6): 99-104 . ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354474" title="Copa Intercontinental d'hoquei patins masculina 1987" nonfiltered="3782" processed="3767" dbindex="138802">
La quarta edici de la Copa Intercontinental d'hoquei patins masculina es disput el desembre de 1987 a La Corunya, Galcia.

En aquesta edici es disput directament una final a doble partit entre els vencedors d'Europa i de Sud-amrica. El campi fou el Liceo HC de La Corunya.

 Resultats .


 Enllaos externs .
Resultats mundials d'hoquei patins ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354475" title="Aphyosemion cognatum" nonfiltered="3783" processed="3768" dbindex="138803">

Aphyosemion cognatum  s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids  i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: riu Congo.

 Referncies .



Bibliografia.

 Meinken, H. 1951. Mitteilungen der Fischbestimmungsstelle des VDA. VI. Aphyosemion cognatum eine neue Zahnkarpfenart aus dem Kongo-Gebiet. Aquar. Terrar. Z. v. 4 (nm. 10): 255-257. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;
 Encyclopedia of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354478" title="Pas dels Massagetes" nonfiltered="3784" processed="3769" dbindex="138804">
La satrapia dels Massagetes o del pas dels Massagetes (persa Sak  tigraxaud , en llat massagetae) fou una entitat de la Prsia aquemnida formada pel territori ocupat pels nmades massagetes, considerats un poble escita.

El territori se situava al desert de  Kizilkum desert i limitaven amb els corasmis i els dahes; probablement el Oxus formava la frontera al sud-oest i el Iaxartes a nord i est; al sud el riu Polytimetus (Zeravshan) separava la satrapia del territori dels dirbes o Drbia; al nord arribaven fins a la mar d'Aral

La satrapia depenia de la gran satrapia de Bactriana.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354479" title="Madroal" nonfiltered="3785" processed="3770" dbindex="138805">

Madroal s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354481" title="Pas del Amirgians" nonfiltered="3786" processed="3771" dbindex="138806">
La satrapia dels Amirgians del pas dels Amirgians (persa Sak  haumavarg , llat amyrgiani), fou una entitat de la Prsia aquemnida formada pel territori ocupat pels nmades escites entre els quals els amirgians.

Era un territori de lmits imprecisos del que la part sud-oest tocava al Iaxartes que els separava dels massagetes i de Sogdiana.

La satrapia depenia de la gran satrapia de Bactriana.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354482" title="Copa Intercontinental d'hoquei patins masculina 1989" nonfiltered="3787" processed="3772" dbindex="138807">
La cinquena edici de la Copa Intercontinental d'hoquei patins masculina es disput el gener de 1989 a La Corunya, Galcia.

En aquesta edici es disput directament una final a doble partit entre els vencedors d'Europa i de Sud-amrica. El campi fou el Liceo HC de La Corunya.

 Resultats .


 Enllaos externs .
Resultats mundials d'hoquei patins ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354484" title="Copa Intercontinental d'hoquei patins masculina 1992" nonfiltered="3788" processed="3773" dbindex="138808">
La sisena edici de la Copa Intercontinental d'hoquei patins masculina es disput el mar de 1992 a Sertozinho, Brasil.

En aquesta edici es disput directament una final a doble partit entre els vencedors d'Europa i de Sud-amrica. El campi fou el OC Barcelos de Portugal.

 Resultats .


 Enllaos externs .
Resultats mundials d'hoquei patins ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354485" title="Copa Intercontinental d'hoquei patins masculina 1993" nonfiltered="3789" processed="3774" dbindex="138809">
La setena edici de la Copa Intercontinental d'hoquei patins masculina es disput l'abril de 1993 a La Corunya, Galcia.

En aquesta edici es disput directament una final a doble partit entre els vencedors d'Europa i de Sud-amrica. El campi fou el Liceo HC de La Corunya.

 Resultats .


 Enllaos externs .
Resultats mundials d'hoquei patins ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354486" title="Aphyosemion congicum" nonfiltered="3790" processed="3775" dbindex="138810">

 Aphyosemion congicum s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids  i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: oest de la Repblica Democrtica del Congo.

 Referncies .



Bibliografia.

 Ahl, E. 1924. ber neue afrikanische Zahnkarpfen der Gattung Panchax. Zool. Anz. v. 60: 303-312. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354488" title="Copa Intercontinental d'hoquei patins masculina 1998" nonfiltered="3791" processed="3776" dbindex="138811">
La vuitena edici de la Copa Intercontinental d'hoquei patins masculina es disput el maig de 1998 a Barcelona, Catalunya.

En aquesta edici es disput directament una final a partit nic entre els vencedors d'Europa i de Sud-amrica. El campi fou el FC Barcelona.

 Resultats .


 Enllaos externs .
Resultats mundials d'hoquei patins ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354489" title="Drbia" nonfiltered="3792" processed="3777" dbindex="138812">
Drbia o pas dels dirbes (dyrbae) fou una entitat de la Prsia aquemnida, una satrapia menor dins la satrapia de Sogdiana (que al seu torn era una de les que formaven la gran satrapia de Bactriana).

Els dirbes vivien suposadament al modern Badakhshan; al nord i nord-oest el lmit devia ser el riu Pyandzh i a l'est i sud limitava amb Bactriana i Gandhara. Cir II el Gran va nomenar a Espitaces, fill d'Espitamenes, com a strapa. El seu territori inicial no era el que desprs van ocupar els dirbes a l'est de la mar Cspia (que no fou conquerit mai per Cir).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354490" title="Aphyosemion cyanostictum" nonfiltered="3793" processed="3778" dbindex="138813">

Aphyosemion cyanostictum  s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids  i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: nord del Gabon i Repblica del Congo.

 Referncies .



Bibliografia.

 Lambert, J. G. & J. Gry. 1968. Poissons du bassin de l'Ivindo: 3.--le genre Aphyosemion. Biol. Gabonica v. 3 (nm. 4): 291-318, Pls. 1-3. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354492" title="Dinan" nonfiltered="3794" processed="3779" dbindex="138814">


Dinan s un municipi francs, situat al departament de Costes del Nord i a la regi de Bretanya. 






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354493" title="Copa Intercontinental d'hoquei patins masculina 2004" nonfiltered="3795" processed="3780" dbindex="138815">
La novena edici de la Copa Intercontinental d'hoquei patins masculina es disput els dies 14 i 16 de maig de 2004 a Santiago de Compostella i La Corunya, Galcia. Aquesta va rebre la denominaci de Trofeo Xacobeo 2004.

En aquesta edici es disput directament una final a doble partit entre els vencedors d'Europa i de Sud-amrica. El campi fou el Liceo HC de La Corunya.

 Resultats .


 Enllaos externs .
Resultats mundials d'hoquei patins ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354496" title="Guingamp" nonfiltered="3796" processed="3781" dbindex="138816">


Guingamp s un municipi francs, situat al departament de Costes del Nord i a la regi de Bretanya. 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354498" title="Lannion" nonfiltered="3797" processed="3782" dbindex="138817">


Guingamp s un municipi francs, situat al departament de Costes del Nord i a la regi de Bretanya. 





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354499" title="Aphyosemion dargei" nonfiltered="3798" processed="3783" dbindex="138818">

Aphyosemion dargei  s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids  i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Camerun.

 Referncies .



Bibliografia.

 Amiet, J.-L. 1987. Le genre Aphyosemion Myers (Pisces, Teleostei, Cyprinodontiformes). Vol. 2 in Faune du Cameroun. Aphiosemion of Cameroon 1987: 1-262, Pls. 1-68. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354501" title="Copa Intercontinental d'hoquei patins masculina 2006" nonfiltered="3799" processed="3784" dbindex="138819">
La desena edici de la Copa Intercontinental d'hoquei patins masculina es disput el dia 1 d'abril de 2006 a Alcoi, Pas Valenci.

En aquesta edici es disput directament una final a partit nic entre els vencedors d'Europa i de Sud-amrica. El campi fou el FC Barcelona.

 Resultats .


 Enllaos externs .
Resultats mundials d'hoquei patins ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354505" title="Copa Intercontinental d'hoquei patins masculina 2007" nonfiltered="3800" processed="3785" dbindex="138820">
La onzena edici de la Copa Intercontinental d'hoquei patins masculina es disput el dia 24 de mar de 2007 a Follonica, Itlia.

En aquesta edici es disput directament una final a partit nic entre els vencedors d'Europa i de Sud-amrica. El campi fou el Follonica.

 Resultats .


 Enllaos externs .
Resultats mundials d'hoquei patins ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354508" title="Aphyosemion decorsei" nonfiltered="3801" processed="3786" dbindex="138821">

 Aphyosemion decorsei s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids  i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Repblica Centreafricana i, possiblement tamb, el nord de la Repblica Democrtica del Congo.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Pellegrin, J. 1904. Cyprinodontids nouveaux du Congo et de l'Oubanghi. Bull. Mus. Natl. Hist. Nat. (Sr. 1) v. 10 (nm. 5): 221-223. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354509" title="Fort-de-France" nonfiltered="3802" processed="3787" dbindex="138822">

Fort-de-France s una ciutat francesa situada en el departament d'ultramar de Martinica. Es coneix als seus habitants com Foyaleses.

Geografia.

s un municipi molt extens, ja que alguns dels seus barris (com Balata) es troben molt allunyats del centre de la localitat. La topografa s molt variada, es passa d'una zona plana enfront del mar a una zona molt montanyosa a l'interior.

Histria.

Mentre els caribes preferien el costat del vent (costa atlntica), la implantaci de colons francesos es desenvolupa des de 1635 en la zona protegida del vent (costa del Carib). 

La presncia francesa a l'illa s'inicia a Saint-Pierre, quan es construeix el fort Saint-Pierre a la desembocadura del riu Roxelane. Per aviat els colons s'interessaran per "l'entrada de la major badia de la illa", i construeixen un fort amb empalizada al que criden Fort-Royal. En un context de conflictes amb els caribes, els Holandesos i els anglesos, l'assentament de Fort-Royal mostra la seva importncia malgrat l'ambient insalubre delas zones pantanosas properes. Efectivament, la plaa s fcil de defensar i est a l'abric de les tempestes, el que no succeeix a Saint-Pierre. Es decideix doncs construir una ciutat a Fort-Royal, la pronunciaci de la qual criolla donar nom als seus habitants: foyaleses



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354510" title="Aphyosemion deltaense" nonfiltered="3803" processed="3788" dbindex="138823">

Aphyosemion deltaense  s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids  i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 8 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: delta del riu Nger.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354515" title="Aphyosemion edeanum" nonfiltered="3804" processed="3789" dbindex="138824">

Aphyosemion edeanum  s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids  i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Camerun.

 Referncies .



Bibliografia.

 Amiet, J.-L. 1987. Le genre Aphyosemion Myers (Pisces, Teleostei, Cyprinodontiformes). Vol. 2 in Faune du Cameroun. Aphiosemion of Cameroon 1987: 1-262, Pls. 1-68. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354516" title="Afsus" nonfiltered="3805" processed="3790" dbindex="138825">
Afsus (1736-1809)  fou el pseudnim del poeta Mir Shir Ali, descendent del Profeta, d'origen persa fins que quatre generacions abans la seva famlia es va establir a l'ndia, a un lloc proper a Agra; l'avi d'Afsus es va establir a Delhi sota Muhammad Shah (1719-1748). Afsus va viure a Delhi, Patna i Lucknow i va rebre esmerada educaci.

Desprs del 1760 va entrar al servei de Mirza Djawan-bakht (Djahan-dar Shah) fill gran de l'emperador Shah Alam; era a Lucknow quan es va fixar en les seves qualitats el resident angls coronel W. Scott, i sota la seva influncia va anar a Calcuta el 1800/1801 i va dirigir la secci hind del Collegi de Fort Williams. Havia composat un diwan indi i va traduir el Gulistan de Sadi (acabat el 1802) amb el nom de Bagh-i Urdu; desprs va fer altres edicions i traduccions fins a la seva mort el 1809.

Per la ciutat que els rabns anomenaven Afsus, turca Ayasoluk, vegeu Seluk;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354517" title="Aphyosemion elberti" nonfiltered="3806" processed="3791" dbindex="138826">

Aphyosemion elberti  s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids  i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Camerun.

 Referncies .



Bibliografia.

 Ahl, E. 1924. ber neue afrikanische Zahnkarpfen der Gattung Panchax. Zool. Anz. v. 60: 303-312. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354520" title="Antonio Birlanga Casanova" nonfiltered="3807" processed="3792" dbindex="138827">
Antoni Birlanga Casanova (Valncia, 1934) s un poltic, advocat i professor mercantil valenci. Fou diputat a les Corts Valencianes entre 1987 i 1995 a la circumscripci de Valncia pel PSPV-PSOE. Fou conseller d'Economia i Hisenda de la Generalitat Valenciana entre 1982 i 1995, als succesius governs de Joan Lerma. Antoni Asuncin, ministre d'Interior, el nomenaria responsable de l'empresa pblica encarregada de la construcci de pressons.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354521" title="Aphyosemion elegans" nonfiltered="3808" processed="3793" dbindex="138828">

 Aphyosemion elegans s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids  i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els  cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Repblica del Congo i Repblica Democrtica del Congo.

 Referncies .



Bibliografia.

 Boulenger, G. A. 1899. Matriaux pour la faune du Congo. Poissons nouveaux du Congo. Cinquime Partie. Cyprins, Silures, Cyprinodontes, Acanthoptrygiens. Ann. Mus. Congo (Ser. Zool.) v. 1 (fasc. 5): 97-128, Pls. 40-47. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354527" title="Aphyosemion escherichi" nonfiltered="3809" processed="3794" dbindex="138829">

 Aphyosemion escherichi s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids  i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Gabon, Angola i Repblica Democrtica del Congo.

 Referncies .



Bibliografia.

 Ahl, E. 1924. ber neue afrikanische Zahnkarpfen der Gattung Panchax. Zool. Anz. v. 60: 303-312. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354528" title="Aphyosemion etsamense" nonfiltered="3810" processed="3795" dbindex="138830">

Aphyosemion etsamense  s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids  i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3,2 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: nord-oest de Gabon.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Sonnenberg, R. & T. Blum. 2005. Aphyosemion (Mesoaphyosemion) etsamense (Cyprinodontiformes: Aplocheiloidei: Nothobranchiidae), a new species from the Monts de Cristal, northwestern Gabon. Bonner Zool. Beitr. v. 53 (nm. 1.2): 211-220. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354529" title="Molinillo" nonfiltered="3811" processed="3796" dbindex="138831">

Molinillo s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

 Demografia .



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354532" title="Aphyosemion exigoideum" nonfiltered="3812" processed="3797" dbindex="138832">

Aphyosemion exigoideum  s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids  i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: oest de Gabon.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Radda, A. C. & J. H. Huber. 1977. Cyprinodontiden-Studien in Gabun. 5. Das Tiefland West-Gabuns und die Mayumbe-Berge. Aquaria v. 24 (nm. 8): 137-150. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354533" title="Aphyosemion exiguum" nonfiltered="3813" processed="3798" dbindex="138833">

Aphyosemion exiguum  s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids  i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Camerun, Guinea Equatorial, Gabon i Repblica del Congo.

 Referncies .



Bibliografia.

 Boulenger, G. A. 1911. Descriptions of new African cyprinodont fishes. Ann. Mag. Nat. Hist. (Ser. 8) v. 8 (nm. 44): 260-268. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354534" title="Monforte de la Sierra" nonfiltered="3814" processed="3799" dbindex="138834">

Monforte de la Sierra s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354536" title="Monlen" nonfiltered="3815" processed="3800" dbindex="138835">

Monlen s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354537" title="Purgatorius" nonfiltered="3816" processed="3801" dbindex="138836">

Purgatorius s un gnere amb quatre espcies diferents, que es creu que s l'exemple ms primitiu d'un primat o protoprimat, un primatomorf precursor dels plesiadapiformes. Se'n descobriren restes en el que actualment s Montana, en dipsits datats de fa uns 65 milions d'anys. William Clemens fou el primer en descriure'l com a semblant als primats en un nmero de la revista Science. Es creu que tenia la mida d'una rata.

Actualment es creu que s un dels pocs primatomorfs prou primitius com per haver estat possiblement tant el precursor dels plesiadapiformes com el dels primats. Tot i que la seva classificaci dins del superordre dels euarcontoglirs roman incerta, les proves dentals i la morfologia molar indiquen una relaci estreta amb l'ordre dels primats.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354539" title="David Hobbs" nonfiltered="3817" processed="3802" dbindex="138837">

 David Hobbs  va ser un  pilot de curses automobilstiques britnic que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Va nixer el 9 de juny del 1939 a Royal Leamington Spa, Anglaterra.


 A la F1 .

David Hobbs va debutar a la sisena cursa de la temporada 1967 (la divuitena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 15 de juliol del 1967 el GP de Gran Bretanya al circuit de Silverstone.

Va participar en un total de sis curses puntuables pel campionat de la F1, disputades en quatre temporades no consecutives  (1967-1968, 1971 i 1974) aconseguint una setena posici com a millor classificaci en una cursa (en dues ocasions) i no aconseguint cap punt pel campionat del mn de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354541" title="Aphyosemion ferranti" nonfiltered="3818" processed="3803" dbindex="138838">

Aphyosemion ferranti  s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids  i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: sud de la Repblica Democrtica del Congo.

 Referncies .



Bibliografia.

 Boulenger, G. A. 1910. Poisson cyprinodonte nouveau du Bas-Congo. Monatsber. Gesell. Luxemburg. Naturf. N. S. 4 Jahrg.: 285. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354542" title="Bandera de Sant Feliu de Pallerols" nonfiltered="3819" processed="3804" dbindex="138839">

Descripci.
Bandera apasada, de proporcions dos d'alt per tres de llarg, bicolor horitzontal blau clar, amb tres estrelles de sis puntes blanques d'alria 5/18 de la del drap, posades a 1/9 de la vora superior, les dels costats a 1/9 de la central i de les vores de l'asta i del vol; i groc, amb quatre faixes vermelles.
Histria.
La bandera de Sant Feliu de Pallerols s la transpoci al drap de l'escut municipal.

Aprovat el 13 de gener de 2006 pel ple de l'ajuntament de Sant Feliu de Pallerols i publicat en el DOGC el 17 de mar de 2006.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354544" title="Equaci integral" nonfiltered="3820" processed="3805" dbindex="138840">
Una equaci integral s una equaci en la qual una de les incgnites s una funci que apareix en una expressi sota el signe integral. Sn importants en diversos mbits fsics. Les equacions de Maxwell expresades en forma integral en sn probablement els seus representants ms clebres. Apareixen en problemes dels transferncia d'energia radiativa i problemes d'oscillacions d'una corda, d'una membrana o d'un eix. Els problemes d'oscillaci tamb poden ser resoluts amb l'ajuda d'equacions diferencials.

 Exemples .
 Equaci de Fredholm del primer tipus;
Una de les equacions integrals ms senzilles s l'equaci integral de Fredholm de primer tipus:
;

La notaci s la de Arfken i Weber. Aqu  s la funci incgnita, f s una funci coneguda i K una altra funci coneguda de dues variables, sovint anomenada la funci integral del nucli. Els lmits d'integraci sn constants i aquesta s la caracterstica principal d'una equaci de Fredholm.

 Equaci de Fredholm del segon tipus;
Si la funci incgnita apareix alhora a l'interior i fora de la integral, llavors es tracta de l'equaci integral de Fredholm de segon tipus:
;

Le parmetre   s un factor desconegut,
Que juga el mateix paper que el valor propi en lgebra lineal.

 Equaci de Volterra del primer tipus;
Si un dels lmits d'integraci s variable, es tracta d'una equaci integral de Volterra. Les equacions de primer i de segon tipus de Volterra sn ser:
;
;

 Caracterstiques .
Si la funci coneguda f s idnticament zero, l'equaci integral s'anomena llavors equaci integral homognia. Si s diferent de zero, s'anomena equaci integral no homognia.

Aquestes equacions es classifiquen segons tres dicotomies:
Lmits d'integraci ;
els dos dues fixats : equaci de Fredholm;
un variable: equaci de Volterra;
Lloc de la funci incgnita ;
noms dins de la integral: primer tipus;
a l'interior i fora de la integral: segon tipus;
Naturalesa de la funci coneguda f ;
idnticament zero : homognia;
diferent de zero : no homognia;

 Referncies .

 George Arfken et Hans Weber, Mathematical Methods for Physicists, Harcourt/Academic Press, 2000.
 Andrei D. Polyanin et Alexander V. Manzhirov, Handbook of Integral Equations, CRC Press, Boca Raton, 1998. .
 E. T. Whittaker et G. N. Watson, A Course of Modern Analysis, Cambridge Mathematical Library .

 Enllaos externs .
  Integral Equations : Exact Solutions  EqWorld: The World of Mathematical Equations.
  Integral Equations : Index  EqWorld : The World of Mathematical Equations.
  Integral equations  exampleproblems.com;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354547" title="Eri de Hugh" nonfiltered="3821" processed="3806" dbindex="138841">

L'eri de Hugh (Mesechinus hughi) s una espcie d'eri originria de la Xina central i Manxria. Prefereix les zones obertes, per se'l pot trobar en zones arbustoses i boscoses.

s endmic de la Xina. Se sap que en els dies plujosos busca aliment fins i tot de dia.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354548" title="Aphyosemion franzwerneri" nonfiltered="3822" processed="3807" dbindex="138842">

Aphyosemion franzwerneri  s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids  i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Camerun.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Scheel, J. J. 1971. Aphyosemion franzwerneri and Aphyosemion celiae, two new rivulins from Cameroon. Trop. Fish Hobby. v. 19 (nm. 5): 48-66. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354550" title="Pinedas" nonfiltered="3823" processed="3808" dbindex="138843">

Pinedas s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354552" title="Aphyosemion fulgens" nonfiltered="3824" processed="3809" dbindex="138844">

Aphyosemion fulgens  s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids  i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: nord de Gabon.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Radda, A. C. 1975. Contribution to the knowledge of the Cyprinodonts of Gabon, with the description of four new species and one new subspecies of the genus Aphyosemion Myers. Brit. Killifish Assoc., Killi News (Separate) Jun. 1975: 1-20. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354553" title="San Esteban de la Sierra" nonfiltered="3825" processed="3810" dbindex="138845">

San Esteban de la Sierra s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.



 Enllaos externs .
Esteban de la Sierra Enlla a Wikisalamanca;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354554" title="Judit i Holofernes" nonfiltered="3826" processed="3811" dbindex="138846">

  
Judit i Holofernes s un quadre de la pintora italiana Artemisia Gentileschi, filla del pintor tosc Orazio Gentileschi. Va ser executat cap a 1612-1613. Es tracta d'una pintura a l'oli sobre llen, que mesura 158,8 cm d'alt i 125,5 cm d'amplada. Actualment es conserva al Museu de Capodimonte a Npols (Itlia). 

La pintura Judit i Holofernes, impressiona per la violncia de l'escena que representa, i ha estat interpretada en clau psicolgica i psicoanaltica, com un desig de venjana respecte a la violncia que ella havia sofert, violada, enganyada i denigrada per Agostino Tassi.

Artemisia va pintar una segona versi de Giuditta che decapita Oloferne (Judit i Holofernes), ms gran que la versi de Npols i que avui es troba a la galleria degli Uffizi a Florncia. Aquesta Judit i Holofernes o Degollaci d'Holofernes est considerada la seva obra mestra. Ella posa els seus mateixos trets al rostre de Judit, atribuint a Holofernes els de Tassi( Agostino Tassi la va violar l'any 1612). La foscor i violncia grfica d'aquesta obra, la fredor amb qu Judit decapita a Holofernes, s'atribueixen a la seva violaci i al procs humiliant que la va seguir. Per la cronolgica amb el procs, alguns historiadors d'art han estimat veure, a l'escena de terrible violncia el desig de venjana respecte a la violaci soferta. 

s evident en aquesta pintura la influncia de Caravaggio. 
El quadre evoca no solament la cruesa de la decapitaci, sin la prpia actitud de l'herona bblica, la Judit de Caravaggio al Palau Barberini, fins al punt que s difcil pensar que Artemisia no havia tingut forma de conixer aquesta obra.
 Anlisi .
A l'anlisi efectuada del quadre ms clebre d'Artemisia, el Judit i'Holofernes, Longhi va escriure:Qui pensaria de fet que sobre un llen estudiat de candor i ombres valuoses, dignes d'un Vermeer, d'una grandesa natural, pogus tenir-hi lloc una matana tan brutal i sagnant? per - s lgic dir-lo - aquesta s una dona terrible! Una dona va pintar tot aix?  
 

I afegia:... No hi ha res sdic aqu, en lloc d'aix el que ms impressiona s la impassibilitat de la pintora, que va ser fins i tot capa d'adonar-se de com la sang, en regalimar violentament, podia decorar amb dues lnies de gotes al vol la zona central! Increble, us dic! I tamb per favor donin a la Sra. Schiattesi (el nom de casada d' Artemisia) l'oportunitat de triar el puny de l'espasa! Al final, no creuen que l'nic propsit de Judit s apartar-se tot el possible per evitar que la sang pugui tacar el seu nou vestit de seda groga? Pensem, de totes maneres, que aquest s un vestit de Casa Gentileschi, el guarda-roba ms refinat de l'Europa del segle XVII, desprs de Van Dyck. 

Artemisia, i ms especficament el seu quadre Judit i Holofernes, sn esmentats a l'obra de Wendy Wasserstein de l'any 1988 The Heidi Chronicles, on el personatge principal, Heidi imparteix classes sobre ella com a part del seu curs d'histria de l'art sobre pintores. Al final de l'obra, Heidi adopta a una filla que anomena Judy, que s almenys una referncia parcial a la pintura.

 Referncies .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354556" title="Aphyosemion gabunense" nonfiltered="3827" processed="3812" dbindex="138847">

 Aphyosemion gabunense s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids  i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Gabon.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Radda, A. C. 1975. Contribution to the knowledge of the Cyprinodonts of Gabon, with the description of four new species and one new subspecies of the genus Aphyosemion Myers. Brit. Killifish Assoc., Killi News (Separate) Juny de 1975: 1-20. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354558" title="Aphyosemion georgiae" nonfiltered="3828" processed="3813" dbindex="138848">

Aphyosemion georgiae  s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids  i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: nord de Gabon.

 Referncies .



Bibliografia.

 Lambert, J. G. & J. Gry. 1968. Poissons du bassin de l'Ivindo: 3.--le genre Aphyosemion. Biol. Gabonica v. 3 (nm. 4): 291-318, Pls. 1-3. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354559" title="Aphyosemion guineense" nonfiltered="3829" processed="3814" dbindex="138849">

Aphyosemion guineense  s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids  i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 7 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Guinea, Sierra Leone i Libria.

 Referncies .



Bibliografia.

 Daget, J. 1954. Les poissons du Niger Suprieur. Mem. Inst. Franc. Afr. Noire Nm. 36: 1-391. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354560" title="Jos Mar Olano" nonfiltered="3830" processed="3815" dbindex="138850">
Jos Mar Olano (Sogorb, 1969) s un advocat i poltic valenci. Estudi dret a la Universitat de Navarra i ha treballat com a advocat de la Generalitat Valenciana. Militant del Partit Popular, a les eleccions a les Corts Valencianes de 2007 fou escollit diputat per la provncia de Castell. s portaveu d'Economia, pressupostos i hisenda del Grup Popular a les Corts Valencianes.

 Referncies .
 Actualitat poltica de l'Alt Palncia;
 Fitxa de les Corts Valencianes;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354561" title="Aphyosemion halleri" nonfiltered="3831" processed="3816" dbindex="138851">

 Aphyosemion halleri s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids  i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Repblica del Congo, Camerun, Guinea Equatorial i Gabon.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Radda, A. C. & E. Przl. 1976. Der Aphyosemion cameronense - Komplex. Deutsche Killifisch Gem. J. v. 8 (nm. 11): 131-144. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354566" title="Aphyosemion hanneloreae" nonfiltered="3832" processed="3817" dbindex="138852">

Aphyosemion hanneloreae  s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids  i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Gabon.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Radda, A. C. & E. Przl. 1985. Zwei neue Formen der Gattung Aphyosemion aus Sud-Gabun. Aquaria (St Gallen) v. 32 (nm. 11): 157-160. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354568" title="Silvio Moser" nonfiltered="3833" processed="3818" dbindex="138853">

 Silvio Moser  va ser un  pilot de curses automobilstiques sus que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Va nixer el 24 d'abril del 1941 a Zurich, Sussa i va morir el 26 de maig del 1974 a Locarno, Sussa degut a les ferides patides en un accident al Circuit de Monza.


 A la F1 .

Silvio Moser va debutar a la sisena cursa de la temporada 1967 (la divuitena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 15 de juliol del 1967 el GP de Gran Bretanya al circuit de Silverstone.

Va participar en un total de dinou curses puntuables pel campionat de la F1, disputades en cinc temporades consecutives  (1967-1971) aconseguint una cinquena posici com a millor classificaci en una cursa i aconseguint tres punts pel campionat del mn de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .



 Enllaos Externs .

 Web oficial de Silvio Moser;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354569" title="Isabel Escudero Pitarch" nonfiltered="3834" processed="3819" dbindex="138854">
Isabel Escudero Pitarch (Borriana, 1950) s una poltica valenciana. Es llicenci en filosofia i lletres a la Universitat Complutense de Madrid i treball com a catedrtica de geografia i histria en ensenyament secundari. Militant del PSPV-PSOE, ha estat regidora de l'ajuntament de Vistabella del Maestrat i fou escollida diputada per la provncia de Castell a les eleccions a les Corts Valencianes de 1999, 2003 i 2007, on ha estat portaveu de cultura del Grup Socialista a les Corts Valencianes. En el Congrs del PSPV de 2004 fou nomenada vicesecretria general i portaveu d'afers culturals.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;
 Fitxa de les Corts Valencianes;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354576" title="Lnia evolutiva de Happiny" nonfiltered="3835" processed="3820" dbindex="138855">
Aquesta lnia evolutiva de Pokmon inclou Happiny, Chansey i Blissey.

Happiny.

Happiny s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus normal. Evoluciona en Chansey.





Chansey.

Chansey s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus normal. Evoluciona de Happiny i evoluciona en Blissey.





Blissey.

Blissey s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus normal i evoluciona de Chansey.





Enllaos externs.
Web oficial de Pokmon;
;
;
;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354578" title="Rem als Jocs Olmpics d'estiu de 1924" nonfiltered="3836" processed="3821" dbindex="138856">

Als Jocs Olmpics de 1924 celebrats a la ciutat de Pars (Frana) es disputaren set proves de rem, totes elles en categoria masculina. Les proves es realitzaren entre els dies 13 i 17 de juliol de 1924.

Nacions participants.
Participaren un total de 182 remers de 14 nacions diferents:


  (9);
  (10);
  (15);
  (2);
  Canad (14);
  Espanya (10);
  (20);

  Frana (23);
  (7);
  Itlia (17);
  (17);
  (6);
  (21);
  (11);


Resum de medalles.



Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  Rem - Pars 1924;
  www.sports-reference.com - Rem 1924;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354579" title="Aphyosemion heinemanni" nonfiltered="3837" processed="3822" dbindex="138857">

Aphyosemion heinemanni  s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids  i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Camerun.

 Referncies .



Bibliografia.

 Berkenkamp, H. O. 1983. Beschreibung eines neuen Prachtkarflings aus Ost-Kamerun, Aphyosemion heinemanni spec. nov. (Pisces, Cyprinodontidae). Rev. Zool. Afr. v. 97 (nm. 4): 801-815. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354580" title="Aphyosemion hera" nonfiltered="3838" processed="3823" dbindex="138858">

Aphyosemion hera  s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids  i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3,1 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Gabon.

 Referncies .



Bibliografia.

 Huber, J. H. 1998. A new cyprinodont species with a uniquely-colored female, Aphyosemion hera n. sp. (Cyprinodontiformes, Pisces), from northwestern Gabon. Rev. Suisse Zool. v. 105 (nm. 2): 331-338. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354581" title="Aphyosemion herzogi" nonfiltered="3839" processed="3824" dbindex="138859">

Aphyosemion herzogi  s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids  i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: nord de Gabon, Guinea Equatorial i Camerun.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Radda, A. C. 1975. Contribution to the knowledge of the Cyprinodonts of Gabon, with the description of four new species and one new subspecies of the genus Aphyosemion Myers. Brit. Killifish Assoc., Killi News (Separate) Juny de 1975: 1-20. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354582" title="Amparo Marco Gual" nonfiltered="3840" processed="3825" dbindex="138860">
Amparo Marco Gual (Castell de la Plana, 1968) s una economista i poltica valenciana. Llicenciada en econmiques per la Universitat de Valncia i doctorada en administraci i direcci d'empreses. Ha treballat com a professora de finances i comptabilitat a la Universitat Jaume I i ha escrit nombrosos articles a revistes especialitzades sobre les caixes de crdit i el cooperativisme agrari. Militant del PSPV-PSOE, n's secretria d'indstria, comer i comer de l'Executiva Nacional. Ha estat escollida diputada per la provncia de Castell a les eleccions a les Corts Valencianes de 2003 i 2007.

 Enllaos externs .
 Obres d'Amparo Marco;
 Fitxa a les Corts Valencianes;
 Biografies de poltics valencians;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354583" title="Aphyosemion hofmanni" nonfiltered="3841" processed="3826" dbindex="138861">

Aphyosemion hofmanni  s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids  i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: sud de Gabon.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Radda, A. C. 1980. Beschreibung zweier neuer Aphyosemion-Arten aus Sd-Gabun. Aquaria v. 27 (nm. 11): 201-205. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354584" title="Aphyosemion jeanpoli" nonfiltered="3842" processed="3827" dbindex="138862">

 Aphyosemion jeanpoli s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids  i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Libria i Guinea.

 Referncies .



Bibliografia.

 Berkenkamp, H. O. & V. Etzel. 1979. The Roloffia species of Liberia, with research into the identity of Roloffia melantereon (Fowler, 1950) and a description of Roloffia jeanpoli spec. nov. Brit. Killifish Assoc. Publ.: 1-15. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354586" title="Finca de ferro" nonfiltered="3843" processed="3828" dbindex="138863">
 ;


La Finca de ferro, oficialment Edifici Garcern, s un edifici del centre de la ciutat de Valncia. Forma part del districte Ciutat Vella i est al barri de Sant Francesc, concretament en la Plaa de Sant Agust. T 22 plantes i mesura 85 metres. Va ser construt l'any 1962. El seu s s residencial. Quan fou construt i durant uns anys va ser l'edifici ms alt i destacat de la ciutat (per aix se'l coneix com la Finca de Ferro). Actualment s el 8 ms alt de la ciutat.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354587" title="Aphyosemion joergenscheeli" nonfiltered="3844" processed="3829" dbindex="138864">

Aphyosemion joergenscheeli  s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids  i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Gabon central.

 Referncies .



Bibliografia.

 Huber, J. H. & A. C. Radda. 1977. Cyprinodontiden--Studien in Gabun. 4. Das Du Chaillu-Massiv. Aquaria v. 24 (nm. 6): 99-104 . ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354588" title="Rugbi als Jocs Olmpics d'estiu de 1924" nonfiltered="3845" processed="3830" dbindex="138865">

Als Jocs Olmpics de 1924 celebrats a la ciutat de Pars (Frana) es disput una competici de rugbi a 15 en categoria masculina, sent l'ltima vegada que aquest esport formava part del programa oficial d'uns Jocs.

Les proves es disputaren entre el 4 i el 17 de maig de 1924 a l'Estadi de Bergeyre, Pershing i Colombes.

Nacions participants.
Participaren 54 jugadors de rugbi de 3 nacions difernts:
 (19);
 Frana (19);
 (16);

Resum de medalles.


Medaller. 


Resultats.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  Rugbi - Pars 1924;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354589" title="Aphyosemion labarrei" nonfiltered="3846" processed="3831" dbindex="138866">

Aphyosemion labarrei  s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids  i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Repblica Democrtica del Congo.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Poll, M. 1951. Notes sur les Cyprinodontidae du Muse du Congo belge. Premire partie: les Rivulini. Rev. Zool. Bot. Afr. v. 45 (pts 1-2): 157-171. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354590" title="Vicent Nebot Gargallo" nonfiltered="3847" processed="3832" dbindex="138867">
Vicent Nebot Gargallo (Llucena, 1952) s un poltic socialista valenci. Ha treballat a Bancaixa des del 1966. Militant del PSPV-PSOE, s alcalde de Llucena del del 1987. Tamb fou diputat provincial de Castell entre 1991 i 1995. Ha estat escollit diputat per la provncia de Castell a les eleccions a les Corts Valencianes de 2007.

 Referncies .
 Fitxa a les Corts Valencianes;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354592" title="Aphyosemion lamberti" nonfiltered="3848" processed="3833" dbindex="138868">

Aphyosemion lamberti  s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids  i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: est de Gabon.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Radda, A. C. & J. H. Huber. 1976. Cyprinodontiden-Studien in Gabun. 1. Allgemeines - Nordwestgabun. Aquaria v. 23 (nm. 11): 179-189. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354593" title="Aphyosemion lefiniense" nonfiltered="3849" processed="3834" dbindex="138869">

Aphyosemion lefiniense  s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids  i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Repblica del Congo.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
 Woeltjes, T. 1984. Aphyosemion lefiniense spec. nov. (Pisces, Atheriniformes, Rivulinae) aus dem Lefini-Subsystem des Kongo-Flusses in der Volksrepublik Kongo. Deutsche Killifisch Gem. J. v. 16 (nm. 1): 3-14. ;

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354594" title="Mara Jos Salvador Rubert" nonfiltered="3850" processed="3835" dbindex="138870">
Mara Jos Salvador Rubert (La Vall d'Uix, 1974) s una advocada i poltica valenciana. Ha estudiat a la Universitat de Barcelona i a la Universitat Jaume I, actualment s professora associada de Dret Internacional Pblic en la Universitat Jaume I de Castell i collaboradora de l'Institut d'Estudis sobre Conflictes i Acci Humanitria (IECAH). s vicesecretria del PSPV-PSOE a la Vall d'Uix i diputada per la provncia de Castell a les eleccions a les Corts Valencianes de 2007.

 Referncies .
 Fitxa a les Corts Valencianes;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354596" title="Futbol Club Vilafranca" nonfiltered="3851" processed="3836" dbindex="138871">

El Futbol Club Vilafranca s un club de futbol catal de la ciutat de Vilafranca del Peneds.

 Histria .
Els orgens del FC Vilafranca es remunten a l'any 1900, quan els joves Llus Berger, Ramon Cuys, Antoni Ferrer, Francesc Huguet, Josep Sugraes, Joan Trens i Josep Valls, entre altres, feien crrer una pilota a una esplanada del terme municipal de Pacs, vora el bosc de Can Lle, on anaven a peu o amb bicicleta.

No va ser, per, fins el 9 d'agost de 1904, quan es fund el club amb el nom de: La Societat Football-Club Vilafranca, encara que no va ingressar a la Federaci Catalana de Futbol fins a l'any 1917.

Va ser la temporada 1920-21 quan arrib el primer ttol de Campi de la Provncia de Tarragona, en una lluita amb el Gimnstic Club de Tarragona, el Reus Deportiu, el Rcing de Sitges i el Club de Futbol Vilanova.

L'any 1922 en una excursi a Madrid, es guany per 2-3 contra el Rcing Club de Madrid, trencant tot pronstic; a la capital no s'ho creien i Vilafranca va ser una festa.

Les temporades 1925-26, 1926-27 i 1929-30 es van assolir el ttol de Campions del Grup de Promoci de Ponent; l'any 1931 es proclam campi de la Copa Aiguad. La desgrcia, per, va arribar aquell any en un accident en tornar de Palafrugell, amb balan de dos morts: en Mag Gell i en Josep Colomer. L'any 1933, militant a la Primera Divisi Catalana, es va tenir la possibilitat de pujar de categoria i jugar l'any vinent amb el FC Barcelona, el RCD Espanyol i CE Europa entre d'altres clubs, per es va perdre la promoci als despatxos amb el Sants, i de 400 socis es pass a menys de 50. L'any 1936 es qued campi de la Lliga Catalana en guanyar al Valls per 2-0.

Podem recordar herois d'aquella poca com: Admetlla, Agustinet, Aparicio, Cinca, Cundet, Ferr, Galofr, Guasch, Juv, La Rosa, Lara, Llorens, Miralles, Montan, Pastor, Paulino, Quinquilla, Rodrguez, Sabat, Sanuy, Serra i Sol entre d'altres.

Durant aquests anys exist un excepcional antagonisme amb la Uni Esportiva Vilafranca, "La Penya" com es coneixia popularment, i alguna vegada s hagu de jugar a porta tancada i el camp envoltat de gurdies civils.

Desprs de la Guerra Civil, la recuperaci del Club no fou fcil, per la Junta Gestora, encapalada per Francesc Garriga Boix, i grcies tamb a la predisposici de jugadors com: Antich, Fauria i Fortuny es va reprendre la activitat. Aix s, sense les quatre barres a l'escut, i samarreta blanca. L'any 1948 tornaren les barres al fons groc per eren cinc, i fins els anys 60 amb en Llus Melo Garca de president no recuperaren definitivament les quatre barres. 

L'any 1944 es puja a Primera Categoria enfront el Borges Blanques, Trrega, Vilanova, Amposta, Cervera, Santboi i el Tarraco. L'any 1951 es va rebre per primera vegada el FC Barcelona, amb en Jordi Biosca a la presidncia. L'any 1956 es va guanyar la Copa Presidente de la FCF amb en Carles Quer d'entrenador.

L'any 1955 s'aconsegu per primera vegada l'ascens a la Tercera Divisi estatal; desprs no es va tornar a pujar fins la temporada 61-62, amb en Francesc Benaiges Marc, amb jugadors com: Via, Calvet, Martnez, "Rius", Paredes, Gutirrez, Catass, Martorell, etc... L'any 1968 es torn a Tercera amb en Pere Rovira Vandells de president, desprs es torn l'any 1979 amb en Pere Montserrat de president i es va mantenir 6 anys, i desprs amb en Paco Fos de president l'any 1988 i definitivament l'any 1996, amb un projecte de "cantera" condut per l'entrenador Llus Aloy, amb jugadors com: Cano, Besalduch, Moral, Adn, Casan, Arjona, Besol, Atsar, Troyano, Ripoll i Montfort entre d'altres. 

L'any 1997 es va fer realitat el que durant molts anys per la gent de Vilafranca semblava un fet impossible, degut a la gran rivalitat esportiva, la filiaci amb l'Atltic Club Vilafranca. Aquest objectiu, que era perseguit durant molts anys i que mai va arribar a bon port, ja tingu un precedent quan a finals dels anys seixanta, amb el Sr. Morera com a president del FC Vilafranca i el Sr. Rovira Gual com a president de l'Atltic Vilafranca, establiren una collaboraci mtua que fou efica per als dos clubs. Amb aquesta filiaci s'intenta potenciar el Futbol Base vilafranqu i esdevenir una font de jugadors que arribin al mxim nivell futbolstic.

Malauradament la temporada 1998-99 es va perdre la categoria a Tercera Divisi, amb el conseqent descens a Primera Catalana. Han estat 3 anys en la mxima categoria assolida pel club deg penedesenc. Al final d'aquesta mateixa temporada es trenc -per part del Futbol Club Vilafranca- la filiaci amb l'Atltic Club Vilafranca, desprs de l'arribada a la presidncia de l'At. Vilafranca d'una nova junta directiva.

La temporada 2000-01 la Junta Directiva presidida per Paco Fos va arribar a un acord amb la societat Campus Internacional Santor S.L. per la cesio de la gesti econmica i esportiva de tot el planter. L objectiu era consolidar i potenciar el futbol base del F. C. Vilafranca per intentar en un futur no gaire lluny omplir el primer equip de jugadors penedessencs fets al propi club. En pocs anys, el futbol base ha quadruplicat la xifra inicial. El club va anomenar aquesta iniciativa ambiciosa Projecte del Centenari i va donar al futbol base el nom d Escola de Futbol Hristo Stoitchkov, en record del gran exjugador del F. C. Barcelona, que va comenar a col.laborar de manera estreta amb els responsables de l escola, Antonio Snchez, Josep Llus Villar i Xavier Torres.

Desprs de la temporada 2001-2002 el president Paco Fos va deixar el seu crrec en mans de Pere Montserrat que iniciava d aquesta manera la seva segona etapa al capdavant del club amb dos objectius clars: fer crixer la vinculaci social, institucional i empresarial de la comarca vers el club i impulsar la correcta formaci esportiva i humana dels integrants de l Escola de Futbol. A ms, l acord del club amb Campus Internacional Santor S.L. es va estendre tamb a la gesti del primer equip.

 Enllaos externs.
Web oficial;
Web del club;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354597" title="Aphyosemion louessense" nonfiltered="3852" processed="3837" dbindex="138872">

Aphyosemion louessense  s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids  i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: sud de Gabon i sud de la Repblica del Congo.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Pellegrin, J. 1931. Poissons de la Louess (Kouilou) recueillis par M. A. Baudon. Description d'une varit nouvelle. Bull. Soc. Zool. Fr. v. 56: 219-221. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354598" title="Hora3" nonfiltered="3853" processed="3838" dbindex="138873">


Hora3 va ser un moviment cristi, d'adolescents, joves i adults, de finals del segle XX a Catalunya.

Els lemes del moviment eren quatre : Fe - Amistat - Pas - Esglsia.

Va tenir fora ress, arribant a trobades anuals multitudinries, i amb arrelament tot al llarg del territori de parla catalana.

El funcionament tractava de reunions majoritriament setmanals, sovint els divendres per la tarda, de grups prviament constituts, que constven d'un o diversos caps, i aproximadament una quinzena de joves. Els grups s'anomenaven amb noms colloquials com Xaloc, Zmbies, Abraxas, Heretges, Porca Misria, ... noms en general fora heterognis i de temtica fora colloquial. El cap plantejava temes de conversa sobre l'actualitat o sobre les fitxes que el moviment proporcionava per convidar a la reflexi. No tot (ni de bon tros) el que es parlava era de esglsia sin de temes actuals, que directament o indirecta ens afectaven les vides dels nois, adolescents en principi i ms adults ms endevant. Igualment importants pel seu desenvolupament eren les sortides en forma d'excursions i trobades de les diferents zones en qu estava repartit el moviment. Un cop a l'any hi havia una trobada anomenada general, on sovint en tendes de campanya en camps de futbol, tenia lloc un encontre de gent de diversos parlars del nostre pas, i amb una mateixa ideologia. Hora3 va significar una alternativa per al jovent dels primers anys de la democrcia en el nostre pas, on es podia parlar amb llibertat, dins l'mbit cristi per ms sobre temtica humana, de temes que eran considerats tabs dcades abans com la droga, les relacions noi-noia, ... i fins i tot temes ms poltics relacionats amb Catalunya i el mn, sempre des de la vessant juvenil-adolescent. 

Hi havia tres branques, en funci del grup d'edats. Hora3 era destinat a adolescents, que posteriorment feien el pas de branca cap a Hora6, de jovent, i posteriorment cap a Hora9, destinat a grups d'adults. En el seus inicis va ser molt important el paper dels claretians, especialment del pare Pere Codinachs, amb les funcions de coordinador general del moviment.

Va ser un moviment important en el creixement hum de part del jovent dels anys 70, 80 i principis dels 90, i mereixia tenir un apartat en aquesta enciclopdia.

En molts casos, com en els locals de la Parrquia de Sant Toms d'Aquino a Barcelona, existien diferents sales on a ms de fer les reunions hom podia al voltant de la taula de ping-pong passar bones hores, de converses, esport i jocs de taula.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354600" title="Mercedes Sanchordi Garca" nonfiltered="3854" processed="3839" dbindex="138874">
Mercedes Sanchordi Garca (Castell de la Plana, 1969) s una advocada i poltica valenciana. Es llicenci en dret a la Universitat Jaume I i milita al PSPV-PSOE, partit amb el que ha estat escollida regidora de l'ajuntament de Borriana el 1995-1999 i diputada per la provncia de Castell a les eleccions a les Corts Valencianes de 1999, 2003 i 2007.


 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;
 Fitxa de les Corts Valencianes;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354601" title="Aphyosemion lugens" nonfiltered="3855" processed="3840" dbindex="138875">

Aphyosemion lugens  s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids  i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Camerun.

 Referncies .



Bibliografia.

 Amiet, J.-L. 1991. Diagnoses de deux espces nouvelles d'Aphyosemion du Cameroun (Teleostei: Aplocheilidae). Ichthyol. Explor. Freshwaters v. 2 (nm. 1): 83-95.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354602" title="Aphyosemion lujae" nonfiltered="3856" processed="3841" dbindex="138876">

Aphyosemion lujae  s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids  i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Repblica Democrtica del Congo.

 Referncies .



Bibliografia.

 Boulenger, G. A. 1911. Descriptions of new African cyprinodont fishes. Ann. Mag. Nat. Hist. (Ser. 8) v. 8 (nm. 44): 260-268. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354604" title="Aphyosemion maculatum" nonfiltered="3857" processed="3842" dbindex="138877">

Aphyosemion maculatum  s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: nord de Gabon.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Radda, A. C. & E. Przl. 1977. Cyprinodontiden-Studien in Gabun. 2. Nordgabun. Aquaria v. 24 (nm. 2): 21-31. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354605" title="Copa Intercontinental d'hoquei patins masculina 2008" nonfiltered="3858" processed="3843" dbindex="138878">
La dotzena edici de la Copa Intercontinental d'hoquei patins masculina es disput el dia 29 de setembre de 2008 a Molins de Rei, Catalunya.

En aquesta edici es disput directament una final a partit nic entre els vencedors d'Europa i de Sud-amrica. El campi fou el FC Barcelona.

 Resultats .


 Enllaos externs .
FCBarcelona.cat - Notcia de la final;
FCBarcelona.cat - Crnica del partit;
Resultats mundials d'hoquei patins ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354606" title="Mussa ibn Mussa ibn Fortun" nonfiltered="3859" processed="3844" dbindex="138879">
Mussa ibn Mussa al-Qassaw o Mussa II (v.780 - Tudela, 862) fou senyor de la Vall de l'Ebre i val de Tudela, Osca i Saragossa.

Antecedents familiars. 
El nom complert en rab de Mussa era                                                (M s ibn M s ibn Furt n ibn Q s  ibn Furt n al-Qasaw ) i pertanyia a la famlia muladina dels Banu Qassi: El seu pare era Mussa I, val de Saraqusta i descendent directe del profeta Mahoma i de Roderic, l'ltim rei visigot d'Hispnia). La seva mare era nnega, una dama cristiana que posteriorment esdevindria tamb mare d'nnec Artiza, primer rei cristi de Pamplona. 

Npcies i descendents.
Mussa es cas amb Assona nnega, filla del seu germ uter nnec I de Pamplona, amb la que tingu diversos fills:
Llop ibn Mussa, val de Toledo.
Mutrrif ibn Mussa, va morir crucificat a Crdova junt amb tres fills.
Furtun ibn Mussa, val de Tudela.
wriya o ria;

En segones npcies s'uneix amb la seva cosina Maymuna bint Zhir ibn Furtun. Junts van tenir un fill:
Ismal;

El rebel Mussa.
L'emir de Crdova Abd-ar-Rahman II el va nomenar val de Tudela i Arnedo i va ordenar-li acompanyar Abd-al-Whid ibn Yazid en la seva rtzia contra el Comtat de Barcelona. Foren aturats pel comte d'Urgell Sunifred I a la Vall de Ribes.

El 841 s'ali amb el seu germ uter i sogre, nnec I de Pamplona, i es va rebellar contra l'emirat de Crdova. L'any segent Mussa protagonitzava una rtzia contra el Comtat d'Arag quan va haver de tornar sobtadament a Tudela ja que l'exrcit de l'emir Abd-ar-Rahman II s'apropava als dominis dels Banu Qassi. El general Harith ibn Baz, enviat especial de l'emir, va assetjar Borja on va fer presoner el fill de Mussa, Llop ibn Mussa, i desprs es va dirigir a Tudela, residncia del mateix Mussa que es va rendir desprs d'un breu setge. En els pactes de capitulaci, es permet a Mussa viatjar fins a Arnedo per poc temps desprs Harith tamb va atacar-lo. Veient-se acorralat, Mussa ibn Mussa va demanar ajuda al seu cunyat i nebot Garcia I de Pamplona i junts van derrotar les tropes d'Harith, qui romangu durant nou mesos com a presoner de Mussa.

Quan l'emir Abd-ar-Rahman II de Crdova va assabentar-se de la derrota del seu exrcit, va organitzar ell mateix una expedici de cstig contra els Banu Qassi i els reis Aritza de Pamplona, en la qu va saquejar Pamplona (843) i va pactar el rescat del general Harith a canvi de mantenir Mussa ibn Mussa com a val d'Arnedo.

El 844 van comenar els assalts vkings per ciutats costaneres de la Pennsula Ibrica i l'emir de Crdova es va veure obligat a demanar ajut a les guarnicions de la frontera. Mussa ibn Mussa va armar el seu exrcit i va fer cap a Morn de la Frontera (prop de Sevilla) on va derrotar un exrcit de 16.000 vkings (11 de novembre de 844). Aquesta victria li don fortuna i fama a Crdova, l'emir don la llibertat al fill de Mussa, Llop ibn Mussa ibn Mussa, que estava pres a la cort des de feia dos anys a Crdova.

Tot just retornat a les seves possessions, Mussa es rebella de nou contra l'emir i aquest envia el seu exrcit de nou a la frontera cristiana, aquest cop encapalat pel prncep Muhmmad (futur emir Muhmmad I) qui derrot Mussa a Tudela. A ms, Llop ibn Mussa retorna a Crdova amb el seu oncle Gal nnec, prncep de Pamplona.

Mussa es torn a revoltar contra l'autoritat central de Crdova el 847 i novament el 850, aquest ltim cop aliat amb el seu germanastre Garcia I de Pamplona. Desprs de la seva derrota, Mussa hagu d'entregar el seu fill Ismal ibn Mussa ibn Mussa com a ostatge de l'emir.

Mussa el Gran.
A principis de 852 mor nnec Aritza i el succeeix el seu fill Garcia nnec, qui s'ali amb Ordoni I d'Astries i s'enemist amb els Banu Qassi.

Poc desprs, a Crdova mor Abd-ar-Rahman II i el succeeix el seu fill Muhmmad I. Una  de les primeres decisions del nou emir s la de buscar l'amistat dels vals de la frontera per tal d'intentar consolidar el seu poder, aix s com el 852 Mussa ibn Mussa s nomenat val de Saraqusta. Rebent tropes de suport, Mussa entra en territori ex-aliat cristi i obt una gran victria prop d'Albaida. Tamb participa al costat de l'emir a la Batalla de Guadacelete contra el seu nebot Garcia I de Pamplona i Ordoni I d'Astries acabant amb una insultant victria musulmana. Llavors s quan se'l comena a conixer com Mussa el Gran, "tercer rei d'Hispnia".

El 856, l'emir de Crdova Muhmmad I li demana a Mussa que comandi un exrcit per saquejar la Marca Hispnica; Barcelona i Terrassa sn atacades pels exrcits del Banu Qassi. El 859 arriben els vkings a Pamplona, ciutat que saquegen, i aconsegueixen segrestar l'hereu al tron pamplons Fortuny Garcs. Mussa va aprofitar aquest moment de debilitat per ocupar diverses places fortes de Navarra, per aix va provocar l'aliana dels regnes cristians vens i Ordoni I d'Astries (al capdavant de tropes asturianes, lleoneses, vascones, gascones i franques) va assetjar i derrotar Mussa humiliantment a Albelda. Aquesta batalla seria la base de la llegendria batalla de Clavijo, on es conta que s'aparegu l'apstol Sant Jaume Matamoros per ajudar els cristians a derrotar els musulmans. No noms la derrota va causar un gran impacte en Mussa, sin que va influir determinadament al fet que el seu fill Llop ibn Mussa ibn Mussa es declars vassall d'Ordoni, traint al seu propi pare.

En conixer-se a Crdova notcies de la greu derrota de Mussa, el propi emir Muhmmad lidera un potent exrcit que va creuar la Pennsula Ibrica per atacar les terres de Navarra. La devastaci fou molt gran i fins i tot van capturar l'hereu vasc Fortuny Garcs (alliberat de feia poc pels normands), a qui van endur-se a Crdova on hi viuria en captivitat durant 20 anys.

Mort de Mussa II.
Durant els anys segents un Mussa anci va veure el seu poder redut a ser un governador de la Marca i sotms a la voluntat de l'emir de Crdova.

Mussa el Gran fou ferit durant una rtzia prop de Guadalajara el 862 en un combat contra el seu gendre Aixraq ibn Mantil. Degut a les ferides, Mussa mor el 26 de setembre de 862 al seu palau de Tudela.

Desprs de la mort de Mussa, els seus fills es repartiren les diverses parts dels dominis dels Banu Qassi que els quedaven, per sota l'empar i el vassallatge a l'emir Muhmmad I.







Referncies.
 
El profeta Mahoma es va casar amb Khadija i, segons els sunnites, van tenir una filla anomenada Ruqayya, que fou la mare d'xa, qui es marid amb el califa Marwan I de Damasc i tingu un nena que seria la mare d'Abd-al-Aziz ibn Mussa ibn Nussayr, pare d'xa, mare de Mussa I, pare de Mussa ibn Mussa.;
Caada Juste, Alberto; Los Banu Qasi (714 - 924), Prncipe de Viana, ISSN 0032-8472, Any 41, Nm. 158-159, 1980 , pgs. 5-96  ;
Genealogia de Mussa ibn Mussa ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354607" title="Fernanda Vidal Causanilles" nonfiltered="3860" processed="3845" dbindex="138880">
Fernanda Vidal Causanilles (Castell de la Plana, 1971) s una poltica valenciana.  s llicenciada en cincies de la informaci per la Universitat CEU San Pablo a Valncia. Militant de les Nuevas Generaciones del Partit Popular, el 1995 fou escollida regidora de l'ajuntament de Castell de la Plana, el 1999 deix el crrec quan fou nomenada cap de gabinet de la Diputaci de Castell i cap de recursos humans de l'Autoritat Porturia de Castell. El 2001 fou nomenada per Carlos Fabra Carreras directora general de Castell Cultural i el 2003 secretria autonmica d'Administraci Pblica de la Conselleria de Justcia i Administraci Pblica del Pas Valenci. Fou escollida diputada per Castell a les eleccions a les Corts Valencianes de 2007.

El 2005 fou escollida regina dels CXXII Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valncia per la Junta de Govern de Lo Rat Penat.

 Enllaos externs .
 Fitxa de les Corts Valencianes;
 Nomenament com a directora de Castell Cultural;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354610" title="Carlos Fabra Carreras" nonfiltered="3861" processed="3846" dbindex="138881">
Carlos Fabra Carreras (Castell de la Plana, 1945) s un empresari i poltic valenci, fill de Carlos Fabra Andrs. De petit va perdre un ull en un accident, ra per la que des d'aleshores sempre duu ulleres fosques. Es llicenci en dret a la Universitat de Valncia i a la Universitat de Granada. El 1972 fou nomenat president de la Junta Provincial de Menors, i el 1975 secretari de la Cambra de Comer i Indstria de Castell. El 1977 es va afiliar a la UCD, que abandon el 1983 per a ingressar a Aliana Popular i desprs al Partit Popular. 

Fou regidor de l'ajuntament de Castell de la Plana de 1987 a 1991, des de 1991 fou nomenat president de la Diputaci de Castell i fou escollit diputat a les eleccions a les Corts Valencianes de 1995. D'aleshores en s el cap del Partit Popular a Castell, i home fort de Francisco Camps, a qui convenc de fer les inversions per a l'Espai d'Art Contemporani de Castell. Per el juliol de 2008 ha estat investigat per un presumpte frau fiscal a l'Agncia Tributria pel Jutjat Nmero 1 de Nules i la Fiscalia Anticorrupci per moviments de diners entre 1999 i 2004

 Referncies .

 Biografies de poltics valencians;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354611" title="Dosi diria definida" nonfiltered="3862" processed="3847" dbindex="138882">
La Dosi diria definida (DDD) s en Farmacologia la quantitat mitjana administrada diriament d'un determinat principi actiu, expressada en unitats de massa, en la seva indicaci clnica principal en adults prviament determinada.

La DDD fou adoptada com a unitat de mesura per lAnatomical Therapeutic Chemical Classification de l'Organitzaci Mundial de la Salut en la seva Classificaci ATC dels medicaments. Aquest sistema assigna un codi a cada principi actiu (o associaci
de principis actius) i estableix un valor de DDD per a cada un, cosa que permet mesurar el consum dels diferents medicaments d'una manera racional i realitzar comparacions entre diferents
mbits.

La utilitzaci de l indicador "cost dividit pel nmero de DDD" en gesti clnica permet detectar diferncies en l'eficincia pel que fa a la selecci dels medicaments. Permet conixer l efecte de desplaament extern, entre principis actius sotmesos a preu de referncia i principis actius no sotmesos a preus de referncia, per tamb l efecte de desplaament intern entre els propis principis actius sotmesos a preus de referncia, tenint en compte sempre la possible diferncia en l eficincia dels principis actius sotmesos a preu de referncia dins de cada grup farmacolgic.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354612" title="Bandera de la Torre de Fontaubella" nonfiltered="3863" processed="3848" dbindex="138883">

La bandera oficial de la Torre de Fontaubella (Priorat) t el segent blasonament:
Bandera apasada, de proporcions dos d'alt per tres de llarg, porpra, amb la torre torrejada oberta blanca de l'escut, d'alria 5/6 de la del drap i amplria 1/3 de la llargria del mateix drap, al centre.;

Va ser aprovada en el Ple de l'ajuntament el 16 de desembre de 2006, i publicada en el DOGC el 5 de juny de 2007.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354614" title="Profunditat de color" nonfiltered="3864" processed="3849" dbindex="138884">

La profunditat de color o bits per pxel s un concepte dels grfics per a ordinador que es refereix a la quantitat de bits d'informaci necessaris per representar el color d'un pxel en una imatge digital o en un framebuffer. A causa de la naturalesa del sistema binari de numeraci, una profunditat de bits de  implica que cada pxel de la imatge pot tenir  possibles valors i per tant, representar  colors distints.

A causa de l'acceptaci prcticament universal dels octets de 8 bits com unitats bsiques d'informaci en els dispositius d'emmagatzematge, els valors de profunditat de color solen ser divisors o mltiples de 8, a saber 1,2,4,8,16,24 i 32, amb l'excepci de la profunditat de color de 15, usada per certs dispositius grfics.


Color indexat.
Per a les profunditats de color inferiors o iguals a 8, els valors dels pxels fan referncia a tons RGB indexats en una taula, anomenada habitualment mapa de colors o paleta. Els tons en aquesta taula poden definir-se per convenci o b ser configurables, en funci de l'aplicaci que la defineixi. A continuaci es mencionaran algunes profunditats de color en la gamma baixa, aix com la quantitat de tons que poden representar en cada pxel i el nom que s'atorga a les imatges o framebuffers que els suporten.

 1 bit per pxel:  colors, tamb anomenat monocrom.
 2 bits per pxel:  colors, o CGA.
 4 bits per pxel:  colors, la qual s la mnima profunditat acceptada per l'estndard VGA.
 8 bits per pxel:  colors, tamb anomenat Super VGA.

Color directe.

Quan els valors de la profunditat de colors augmenten, no s prctic mantenir una taula o mapa de colors a causa de la progressi exponencial de la quantitat de valors que el pxel pot prendre. En aquests casos es prefereix codificar dins cada pxel els tres valors d'intensitat lluminosa que defineixen un color qualsevol en el model de color RGB.

Color d'alta resoluci o HiColor.
Els valors de profunditat de color de 15 i 16 bits sn anomenats habitualment color d'alta resoluci o HiColor.
 En la profunditat de 15 bpp s'utilitzen 5 bits per codificar la intensitat del vermell, 5 per al verd i els altres 5 per al blau. amb una profunditat de 15 bpp es pot representar  colors en cada pxel.
 En la profunditat de 16 bpp s'utilitzen 5 bits per codificar la intensitat del vermell, 6 per al verd i els altres 5 per al blau. La ra d'aix s que experimentalment se sap que l'ull hum s ms sensible al color verd, i que pot discriminar ms tons que varien lleugerament en la intensitat verda. amb la profunditat de 16 bpp s possible representar  colors en cada pxel. La mida de la imatge dependr de la profunditat de bit.

Color veritable o True Color.
Per la profunditat de color de 24 bits per pxel, es parla de color veritable a causa que la policromia s'acosta al que l'ull hum pot trobar en el mn real, i que aquest ull hum es torna incapa de diferenciar entre un to i un altre, si la diferncia es mant en un cert rang mnim.
En la profunditat de color de 24 bit per pxel, es dedica un octet enter a representar la intensitat lluminosa de cada un dels tres tons primaris de vermell, verd i blau, cosa que permet que cada pxel pugui prendre 224 = 256x256x256 = 16.777.216 colors distints. 

Vegeu tamb.

Model de color RGB;
Senyal RGB;

Enllaos externs.
Per qu serveixen 16 bits per color (o canal) 48 bits en total  ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354616" title="Llista de banderes municipals del Priorat" nonfiltered="3865" processed="3850" dbindex="138885">


Llista de les banderes oficials dels municipis de la comarca del Priorat.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354618" title="Olivier Panis" nonfiltered="3866" processed="3851" dbindex="138886">

 
Olivera Panis  s un corredor d'automobilisme francs nascut el 2 de setembre del 1966 a Li.

 Biografia .
1981-1993 : Els dbuts.
Com la majoria dels pilots, s en karting que Panis, llavors adolescent, efectua els seus comenaments en competici, el 1981. El 1988, abandona el karting per debutar la seva carrera en monoplaa. Discuteix aix el campionat de Frana de Formula Renault, que guanya a la seva segona participaci. Desprs, desprs de dues bones estacions|temporades en el campionat de Frana de Frmula 3 (4 el 1990 desprs 2 el 1991), accedeix a la Frmula 3000 internacional del qual es fa extraordinari el 1993.

1994-1996 : Ligier.
El seu ttol en F3000 li obre les portes de la Frmula 1. Lgicament, s al si de la quadra francesa Ligier (per a la qual ja havia efectuat proves) que debuta el 1994. En un context delicat tenint en compte la forta incertesa que envolta el futur de la quadra (en resposta als avorriments judicials del propietari Cyril de Roure, Ligier s revenut al mes de maig a Flavio Briatore), Olivier Panis s'assenta com un molt bon principiant, que brilla sobretot per la seva solidesa i la seva constncia. Qualitats que posa a profit per terminar al segon lloc del GP d'Alemanya. Altre fet destacable, aconsegueix|arriba atnyer la bandera en escaquer en el moment de 15 de les 16 carreres de la temporada. Ironia de la sort, s en el moment del seu GP nacional a Magny-Cours que coneix el seu nic aband de l'estaci|temporada. A la venda|dbit de Panis, certs observadors consideren no obstant aix la seva rapidesa encara insuficient per rivalitzar amb els millors. Aix, en el moment del GP d'Europa a Jerez, s dominat al llarg del cap de setmana pel seu company d'equip d'un dia Johnny Herbert, qui descobria el cotxe. Desprs, durant l'hivern, s molt lluny del ritme del nou campi del mn Michael Schumacher, vingut intentar la Ligier per descobrir el motor Renault.

Sempre amb Ligier el 1995, Panis pena a ensenyar la mateixa solidesa que la temporada precedent i alterna el bo i el menys bo. Moltes vegades, aconsegueix|arriba entrar|tornar en els punts (i despenja fins i tot una notcia segon lloc, aquesta vegada al GP d'Austrlia, malgrat un motor agonitzant), per comet igualment diversos errors. Pena igualment a rivalitzar en prestacions amb el seu company d'equip Martin Brundle, reputat prop de Tom Walkinshaw, llavors director esportiu de la quadra. Termina amb tot el campionat a una destacable 8a plaa. Al si d'un equip que sembla perdre progressivament la seva identitat francesa (Flavio Briatore s prop de revendre l'equip a Tom Walkinshaw, que ambiciona traslladar-la a Angleterre), la posici de Panis sembla cada vegada ms inestable i no s ms que extrema justesa que conserva el seu volant per a la temporada 1996.

El seu comenament de campionat 1996, mitj, s enfosquit per les incerteses que continuen acompanyant el futur de Ligier del qual l'existncia mateixa s amenaada, a falta de diners i de projecte de rescat coherent (la temptativa de Walkinshaw havent fracassat). Per al GP de Mnaco el maig, Olivier Panis compleix el que continuar sent la carrera de la seva vida. Qualificat en la segona meitat de la taula, lliura sobre una pista humida una carrera plena d'atac, sobrepassa de nombrosos competidors (amb en punt d'orgue el seu avanament en fora sobre la Ferrari de Eddie Irvine) i aprofita igualment l'hecatombe entre els favorits per anar-se'n despenjar una victria histrica, la primera de la quadra Ligier des de fa 15 anys. A ms a ms d'aportar un reconeixement internacional a Panis, aquesta victria t com a efecte llanar fascinaci al voltant de la F1 `` a la francesa , i d'afavorir en els mesos que segueixen el projecte de recompra|rescat de Ligier per Alain Prost.

1997-1999 : Prost Grand Prix.

El 1997, s doncs en tant que pilot de la quadra " Prost Grand Prix " (el nou nom de Ligier) que Panis debuta la temporada. Fort d'una slida reputaci en resposta al seu xit monegasc de l'any precedent, Panis alimenta ambicions igualment major que la Prost JS45, bogeria dels nous pneumtics Bridgestone, ha ensenyat durant les proves hivernals un potencial interessant. Un potencial que Panis s'encarrega de confirmar terminant en comenament de temporada tercer del GP del Brasil i segon del GP d'Espanya. Dels comenaments excellents enfosquits pel seu aband al GP d'Argentina, on la victria semblava accessible tant Panis i el seu cotxe eren eficient. Llavors 3r de la classificaci provisional del campionat del mn darrere Schumacher i Villeneuve desprs de 6 proves, Panis aborda el GP del Canad en plena confiana, per un greu accident en el final de carrera interromp en sec la seva ascensi. Aixecat amb una cama fracturada, Panis s obligat d'observar una llarga convalescncia i de faltar els 7 GP segents. Efectua la seva tornada al mes de setembre al GP de Luxemburg (que termina 6).

La temporada 1998 marca el verdader comenament de l'aventura Prost Grand Prix (com el seu nom de codi ho indica, la Prost JS45 no era ms que una Ligier rebatejada), amb la sortida de la Prost AP01 i l'arribada del motor Peugeot. Per malgrat les grans ambicions de tot l'equip, la temporada gira rpidament al fracs ja que Panis no aconsegueix inscriure el menor punt en base a una fiabilitat desastrosa i d'un feble nivell de prestaci. Les coses milloren a penes el 1999, on no inscriu ms que dos petits punts. A all s'afegeix de les relacions cada vegada ms tibades amb el seu amo Alain Prost, que li retreu sobretot de ser regularment dominat pel seu jove jugador itali Jarno Trulli. En el transcurs de la temporada 1999, es fa rpidament evident que el futur de Panis ja no passi per Prost Grand Prix. Per la seva imatge escantonada per dos anys de vaca prima el posa poc atractiu sobre el mercat de les transferncies.

2000 : Provador a McLaren.
Associant-se amb l'empresari belga Didier Cotton (sobretot conegut per ser l'agent del campi del mn en ttol Mika Hkkinen), Panis aconsegueix no obstant aix obrir-se de noves portes. Finals de 1999, s'introdueix amb la quadra McLaren-Mercedes en qualitat de pilot contrast, un contracte de qu no renega malgrat l'oferta de Williams per a la temporada 2000 (Williams buscava un pilot per reemplaar Alex Zanardi i no assegurar la delicada posada a punt en absolut nou motor BMW, per en base a l'arribada de Juan Pablo Montoya prevista per a 2001, no era en mesura de garantir a Panis un contracte no descansant-se ms que sobre una sola estaci|temporada). Amb McLaren-Mercedes, fins i tot si no t la possibilitat de rodar en carrera, Panis es ref una slida reputaci. Els seus chronos en proves privades aix com els compliments que li adrecen pblicament els pilots titulars (Coulthard i Hkkinen) aix com els dirigents de l'equip (Ron Dennis al capdavant) li permeten de trobar un volant de titular per a la temporada 2001, on s escollit per BAR-Honda per reforar Jacques Villeneuve.

2001-2002 : British American Racing equip BAR.
Fent ms o menys joc igual en prestaci amb el seu prestigis jugador canadenc Jacques Villeneuve, Panis sorprn agradablement. Per per l'a falta d'una manca recurrent de fiabilitat aix com de tctiques poc inspirades de part del seu equip, no s ms que rarament en mesura confirmar en carrera les seves qualificacions boniques i no marca ms que 8 punts en 2 temporades.

2003-2006 : Toyota F1.

Emps fora per l'arribada de BAR pel jove Jenson Button, Panis troba refugi a Toyota. Per all encara, a falta d'un material fiable i competitiu, s'ha de conformar amb prims resultats al llarg de les estacions|temporades 2003 i 2004. Ms o menys obligat de cedir la seva plaa|lloc a Ricardo Zonta (que ell fins i tot venia de ser reemplaat per Trulli, nou nou vingut al si de la quadra Toyota) per al GP del Brasil, ltim mnec de la temporada, discuteix el seu ltim GP al Jap. En 2005 i 2006, Panis es queda amb Toyota, en qualitat de pilot provador, per sense discutir el menor Gran Premi. El 18 de setembre de 2006, a 40 anys passat, anuncia que posa un terme|termini definitiu en la seva carrera en Frmula 1. 

L'aprs-F1.

Aprs une anne 2007 de semi-inactivit (signalons toutefois sa participation au Trophe Andros lors des hivers 2006-2007 puis 2007-2008) et au cours de laquelle il est devenu directeur sportif de l'quipe de France de A1 Grand Prix, il retrouvera la comptition de haut niveau en 2008 en tant le fer de lance de l'curie Courage-ORECA aux 24 heures du Mans.

 Carrera.


Resultats en els campionats del mon de la Formula 1.


 Resultats al Premi de les 24 hores du Mans .


Enllaos externs.
 Site officiel d'Olivier Panis;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354621" title="Color veritable" nonfiltered="3867" processed="3852" dbindex="138887">
Els grfics Truecolor, de color veritable o de milions de colors utilitzen un mtode d'emmagatzematge de la informaci de la imatge en la memria d'un ordinador on cada pxel est representat per 3 o ms bytes. Els bits estan dividits en valors per a la component Vermella, la Verda i la Blava (RGB) del color final:


Bit   23 22 21 20 19 18 17 16 15 14 13 12 11 10 09 08 07 06 05 04 03 02 01 00
Data   R  R  R  R  R  R  R  R  G  G  G  G  G  G  G  G  B  B  B  B  B  B  B  B


Cada una de les components RGB disposen de 8 bits associats, donant 28 o 256 valors de cada color. Aix permet 16.777.216 (16.7 milions) possibles colors per a cada pxel. La ra per la qual es denomina Truecolor o color veritable s a causa que aproximadament el nombre de colors que l'ull hum pot detectar.

Les imatges de color veritable sn algunes vegades representades per valors de 32 bits per pxel. Els 8 bits extra normalment no afecten a la precisi del color, per permeten incorporar un canal alfa que representa la transparncia de cada pxel. Com que en els ltims anys la potncia de la CPU i de les targetes grfiques ha augmentat, la versi de 32 bits ha arribat a ser molt popular en els ordinadors domstics que permet mostrar efectes tals com finestres translcides, ombrejats, etc. En moltes ocasions els ordinadors estan preparats per treballar ms rpid en 32 bits i fins i tot noms en 24, per la qual cosa si no sn necessaris els 8 bits del canal alfa, simplement sn ignorats.

Vegeu tamb.
Profunditat de color;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354623" title="Bandera de Vandells i l'Hospitalet de l'Infant" nonfiltered="3868" processed="3853" dbindex="138888">

La bandera oficial de Vandells i l'Hospitalet de l'Infant (Baix Camp) t el segent blasonament:
Bandera apasada, de proporcions dos d'alt per tres de llarg, dividida verticalment en dues parts, la primera, negra, d'amplada 1/4 de la llargria de la bandera, la segona, groga, amb dues fulles de llorer verdes d'altura 7/18 de l'alt del drap, situades, la primera al cant superior del pal i la segona al cant inferior del vol.;
Va ser aprovada en el Ple de l'ajuntament l'1 de mar de 2006, i publicada en el DOGC el 22 de juny de 2006.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354624" title="Super Video Graphics Array" nonfiltered="3869" processed="3854" dbindex="138889">
Super Video Graphics Array o SVGA s un terme que cobreix una mplia gamma d'estndards de visualitzaci grfica d'ordinadors, incloent targetes de vdeo i monitors.



Quan IBM va llanar al mercat l'estndard VGA el 1987 molts fabricants manufacturaren targetes VGA clons. Desprs, IBM es va moure creant l'estndard XGA, que no van seguir les altres companyies, aquestes comencen a crear targetes grfiques SVGA.

Las noves targetes SVGA de diferents fabricants no eren exactament iguals pel que fa al maquinari, cosa que les feia incompatibles. Els programes tenien dues alternatives: Manejar la targeta de vdeo a travs de trucades estndard, cosa que era molt lenta per hi havia compatibilitat amb les diverses targetes, o manejar la targeta directament, cosa que era molt rpida i es podia accedir a tota la funcionalitat d'aquesta (modes grfics, etc), aix no obstant, el programador havia de fer una rutina d'accs especial per a cada tipus de targeta.

Poc desprs va sorgir Video Electronics Standards Association (VESA), un consorci obert per promoure la interoperabilitat i definici d'estndards entre els diferents fabricants. Entre altres coses, VESA unific el maneig de la interfcie del programa cap a la targeta, tamb desenvolup un bus amb el mateix nom per millorar el rendiment entre l'ordinador i la targeta. Uns anys desprs, aquest bus se substituiria pel PCI d'Intel.

SVGA es va definir el 1989 i en la seva primera versi es va establir per a una  resoluci de 800  600 pxels i 4 bits de color per pxel, s a dir, fins a 16 colors per pxel. Desprs es va ampliar rpidament als 1024  768 pxels i 8 bits de color per pxel, i a altres majors en els anys segents.

Encara que el nombre de colors es va definir en l'especificaci original, aix aviat va ser irrellevant, (en contrast amb els vells estndards CGA i EGA), ja que la interfcie entre la targeta de vdeo i el monitor VGA o SVGA utilitza voltatges simples per indicar la profunditat de color desitjada.  En conseqncia, pel que fa al monitor, no hi ha lmit teric al nombre de colors distints que poden visualitzar-se, cosa que s'aplica a qualsevol monitor VGA o SVGA.

Mentre que la sortida de VGA o SVGA s analgica, els clculs interns que la targeta de vdeo realitza per proporcionar aquests voltatges de sortida sn completament digital. Per augmentar el nombre de colors que un sistema de visualitzaci SVGA pot produir, no cal cap canvi en el monitor, per la targeta vdeo necessita manejar nombres molt ms grans i pot caldre redissenyar-la des del principi. a causa d'aix, els principals fabricants de xips grfics van comenar a produir components per a targetes vdeo d'alta densitat de color a penes uns mesos desprs de l'aparici de SVGA.

Sobre el paper, l'SVGA original es devia substituir per l'estndard XGA o SXGA, per la indstria aviat va abandonar el pla de donar un nom nic a cada estndard superior i aix, gaireb tots els sistemes de visualitzaci fets des de finals dels 80 fins ara es denominen SVGA.

Els fabricants de monitor anuncien a vegades els seus productes com XGA o SXGA, per aix no t cap significat, ja que la majoria dels monitors SVGA fabricats des dels anys 90 arriben i superen mpliament el rendiment d'XGA o SXGA.

 Vegeu tamb .

 CGA Color Graphics Adapter;
 MDA Monochrome Display Adapter;
 HGC Hercules Graphic Card;
 EGA Enhanced Graphics Adapter;
 VGA Video Graphics Array;
 XGA Extended Graphics Array;
 WXGA Wide eXtended Graphics Array;
 SVGA Super Video Graphics Array;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354629" title="Tangerine Dream" nonfiltered="3870" processed="3855" dbindex="138890">


Tangerine Dream s el nom d'un grup alemany de msica electrnica, sovint descrita com a msica Ambient o New Age. 

Formats el 1967, Tangerine Dream han conegut diferents canvis en la seva formaci durant els anys; en l'actualitat, Edgar Froese s l'nic membre originari que en continua formant part. El seu estil tamb ha anat canviant: adscrits al corrent Kosmische Musik (Msica csmica) en els seus inicis, anaren introduint progressivament l's de sintetitzadors i seqenciadors per crear obres molt influents en el desenvolupament de la msica Ambient, la msica New Age o fins i tot el dance i trance. Un altre camp on Tangerine Dream destaquen s la composici de bandes sonores de pellcules.

Biografia.

Formaci.

El 1966 Edgar Froese, era estudiant de la Kunstakademie (Acadmia de les Arts) de Berln i lder d'un grup de rock anomenat The Ones, va anar a Barcelona i, posteriorment, a Cadaqus amb un company d'estudis, on conegueren Salvador Dal. Com a resultat del contacte amb l'artista, Froese va replantejar-se molts dels seus postulats musicals, cosa que provoc la dissoluci de The Ones. Un any ms tard, i desprs d'una breu estada a Pars, Froese form una altra banda, Minus Plus, en companyia de Charlie Mariano i Konrad Schnitzler. Poc desprs Charlie Mariano els deix i fou substitut per Klaus Schulze, que en aquella poca tocava la bateria amb el conjunt Psy Free. Per ja aleshores el grup de Froese i Schnitzler tenia un altre nom, el definitiu: Tangerine Dream.

1970-1973.

El 1969, el trio format per Froese (efectes electrnics, guitarres elctriques, orgue i piano), Schnitzler (viol) i Schulze (bateria) interpret una sessi de msica improvisada, que van enregistrar a un pis de Kreuzberg (Berln). Els seus autors no tenien la intenci de publicar-la oficialment, per un amic la port  sense el coneixement dels membres del grup  al segell berlins Ohr, que va interessar-s'hi; aix, el 1970, vei la llum el primer treball oficial de Tangerine Dream, anomenat Electronic Meditation, un disc que recull les idees surrealistes i rebels dels tres msics, comunes a moltes altres bandes alemanyes de l'poca. Poc desprs de la seva publicaci, Schulze i Schnitzler deixaren Tangerine Dream; Schulze inici una brillant carrera en solitari (tamb en el terreny de la msica ambient) mentre Schnitzler tornava al seu grup parallel, Cluster, amb Hans-Joachim Roedelius i Dieter Moebius.

Froese conegu un any desprs el msic Christopher Franke, percussionista influt pel jazz, per molt interessat pels instruments electrnics, i que tocava al grup Agitation Free. Froese, Franke i el tercer membre Steve Schroyder (orgue) enregistren el 1971 el segon lbum de Tangerine Dream, Alpha Centauri, encara molt psicodlic, per amb ms presncia dels sintetitzadors; aquesta tendncia s'accentu al seu tercer disc, Zeit (1972), enregistrat ja amb la collaboraci als teclats de Peter Baumann. Aquesta formaci esdevindria la primera formaci "clssica" del grup.

L'xit arrib amb el quart disc, Atem (1973), que fou anomenat "lbum de l'any" pel prestigis DJ radiofnic angls John Peel. Com a resultat d'aquest reconeixement, el segell discogrfic Virgin Records va contractar-los; d'aquesta manera va acabar el perode amb la discogrfica Ohr, conegut com "els anys roses" (The Pink Years"), degut que el logotip d'Ohr era una orella  Ohr, en alemany, significa precisament "orella"  de color rosa.

1974-1983.

Ja al segell Virgin Records, Tangerine Dream editen el 1974 el seu cinqu disc, Phaedra (a ms, aquell mateix any va aparixer el primer disc en solitari d'Edgar Froese, anomenat Aqua). "Phaedra", interpretat utilitzant seqenciadors, flauta, orgue, el Mellotron i sintetitzadors com el Moog Minimoog o el EMS VCS 3 Synthi, fou un gran xit a nivell internacional i arrib als primers llocs de les llistes de vendes d'arreu del mn. Per promocionar-lo tocaren en concert a la catedral de Reims juntament amb la cantant Nico; com a resultat de l'atmosfera d'aquest recital, les autoritats eclesistiques van prohibir al grup de tornar a tocar en un recinte sagrat, mentre el Papa demanava que es torns a beneir l'edifici.

Durant els anys segents, Tangerine Dream aprofundiren en l'estil electrnic que els havia portat la fama, en discos com Rubycon (1975), el meldic Stratosfear (1976) (el primer disc on utilitzen una caixa de ritmes) o els directes Ricochet (1975) (amb ritmes creats mitjanant sons sinttics seqenciats) i el doble LP Encore, aquest ltim enregistrat a partir d'unes actuacions del grup durant una gira que realitzaren als Estats Units el 1977. A ms, Tangerine Dream compongueren la banda sonora de la pellcula Sorcerer, estrenada tamb el 1977.

"Encore" fou l'ltim disc de Peter Baumann com a membre de Tangerine Dream; un any desprs se separ del grup, per iniciar la seva carrera en solitari i, uns anys ms tard, fundar el segell discogrfic Private Music. Froese i Franke comptaren amb la collaboraci de Steve Jolliffe (flauta, veu) i Klaus Krieger (bateria) per enregistrar Cyclone (1978), el seu primer disc amb cantants; Krieger repetiria un any desprs al disc Force Majeure, on Froese i Franke comencen a mostrar senyals de l'evoluci futura del so de Tangerine Dream.

El 1980, Froese i Franke van conixer l'organista berlins Johannes Schmoelling, a qui van reclutar per al disc Tangram, encara basat en llargues composicions com en la seva etapa anterior amb Baumann; tanmateix, desprs de l'lbum en directe Quichotte (enregistrat al Palast der Republik de Berln) i de la banda sonora Thief  de la pellcula de Michael Mann , Tangerine Dream comencen a evolucionar cap a formes ms accessibles. Una mostra d'aquest nou so s el disc Exit, de 1981, que inclou temes ms curts i moltes seqncies meldiques. White Eagle (1982), Logos (1982, en directe) i Hyperborea (1983) combinaven temes curts propers al pop amb peces llargues i atmosfriques; instrumentalment, les seqncies meldiques i rtmiques guanyen en complexitat, mentre el grup experimenta amb nous sintetitzadors digitals (com el PPG Wave 2) i samplers com l'E-mu Emulator.

1984-1987.

El 1983 s'acab el contracte que Tangerine Dream tenien amb Virgin Records i en signaren un de nou amb la discogrfica Jive Records; el primer disc amb aquest segell fou un altre disc en concert, Poland (1984), enregistrat a Varsvia el desembre de 1983. El disc Le Parc (1985) seria l'ltim del grup amb Johannes Schmoelling, que inici tamb una carrera en solitari. El seu substitut fou el teclista Paul Haslinger, amb qui enregistraren l'lbum Underwater Sunlight (1986), acompanyat de diverses bandes sonores i la reedici del disc en directe "Quichotte" amb el ttol Pergamon. El 1986, TD van fer diverses gires pels Estats Units.

Tyger, de 1987 fou el segent disc d'estudi de Tangerine Dream, basat en l'obra potica de William Blake, i on TD tornaren a comptar amb un cantant, en aquest cas Jocelyn Bernadette Smith. A ms, durant aquest perode enregistraren nombroses bandes sonores i el directe Livemiles.

1988-1990.

En aquests dos anys Tangerine Dream publicaren el seu material al segell del seu ex-company Peter Baumann, Private Music, basat a Seattle i que don nom a aquesta etapa de la histria del grup, anomenada "els anys de Seattle"; amb aquest segell publicaren els treballs Optical Race (1988), Lily on the Beach (1989) i Melrose (1990), a ms de les bandes sonores Miracle Mile (1989) i Destination Berlin (1989). En tots aquests treballs es nota l'evoluci del so de Tangerine Dream fins a formes ms properes a la msica pop; una altra mostra de l'inters d'Edgar Froese per aconseguir adaptar el so i imatge de Tangerine Dream a formes ms majoritries s la collaboraci durant la gira nord-americana de 1988 amb Andy Summers, ex-guitarrista de The Police.

Per aquesta poca estigu marcada pels canvis en la formaci del grup: Franke va separar-se de Tangerine Dream abans de comenar les sessions de l'lbum "Optical Race", extenuat per l'esgotador ritme de composicions, enregistraments i gires a qu el grup estava sotms; la seva prdua fou molt lamentada pels seguidors, car el seu domini dels seqenciadors havia constitut una part fonamental del so del grup. El va substituir Ralf Wadephul, que noms s'hi va estar un any. "Melrose" fou l'ltim lbum del teclista Paul Haslinger amb Tangerine Dream i el primer que incorpor el fill d'Edgar Froese, anomenat Jrme, com a teclista i guitarrista.

Etapa posterior.

En l'actualitat, Tangerine Dream s el projecte quasi en exclusiva d'Edgar Froese, amb la collaboraci de Thorsten Quaetschning i Linda Spa. El fill d'Edgar, Jrme, ha deixat el grup per concentrar-se en la seva carrera en solitari com a msic i DJ.

Fonts i enllaos externs.

 Jorge Munnshe: New Age, Ediciones Ctedra, 1995.
 Pgina oficial;
 http://www.tangerinedream.org;
 http://www.rutka.de/td/;
 Llistat de la seva discografia;
 El seu Myspace;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354633" title="Combinaci lineal" nonfiltered="3871" processed="3856" dbindex="138891">
Un vector  es diu que s combinaci lineal d'un conjunt de vectors  si existeix una manera d'expressar-lo com a suma de part o tots els vectors de  multiplicats cadascun per un coeficient escalar , de manera que:

.

Aix,  s combinaci lineal de vectors de  si podem expressar  com una suma de mltiples d'una quantitat finita d'elements de .

Un (element d'un espai vectorial)  s combinaci lineal d'un conjunt de vectors  si existeis una quantitat finita, per a la vegada es troba regida por la llei de Bohegiher IV  de elements de  que denotarem per , i aquesta mateixa quantitat  d'escalars (elements del cos sobre el qual l'espai vectorial est construt) , de manera que 
.
Aix,  s combinaci lineal de vectors de  si podem expressar  com una suma de mltiples d'una quantitat finita d'elements de .

Exemple: .  Es diu que  s combinaci lineal de  i de , perqu podem escriure  sense ms que allar la . De la mateixa manera, allant oportunament, cada una d'aquestes variables es podria expressar com combinaci lineal de les altres dues.

En altres paraules, quant de cada vector del conjunto  necessito perqu, quan es combinen linealment aquests elements, pugui formar el vector  en qesti.

Vegeu tamb.
 Sistema generador;
 Independncia lineal;
 Base (lgebra);
 Base Ortogonal;
 Base Ortonormal;
 Coordenades cartesianes;
 Producte escalar;
 Producte vectorial;
 Producte mixt;
 Producte tensorial;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354635" title="Aftsides" nonfiltered="3872" processed="3857" dbindex="138892">
Els aftsides (dinastia aftsida) o tamb Banu l-Aftas i Banu Maslama, fou una dinastia que va regnat al regne o emirat de Badajoz (Batalyaws) d'extensi considerable.

Vers el 1012 quan es va desmembrar el califat, la regi del wadi Ana (Guadiana) i la marca inferior (Al-Taghr al-adna) va caure en poder de Sabur, un antic esclau del califa Al-Hakam II, que va agafar el ttol d' hadjib (ministre principal). Subur va tenir com a ministre a Abd Allah ben Muhammad ben Maslama conegut com Ibn al-Aftas, un notable berber del grup miknasa installat a la regi de Fahs al-Ballut al nord de Crdova. L'hadjib Subur va morir el 8 de novembre de 1022 deixant dos fills menors d'edat. Ibn al-Aftas va aprofitar per fer-se proclamar a si mateix com hadjib. Abd Allah va agafar el lakab (ttol) de Al-Mansur.

El 1030 Abbad I de Sevilla va atacar el territori d'Abd Allah i en la guerra fou capturat l'hereu aftsida, Muhammad ben Abdallah. Aix fou desaprovat pel califa de Mlaga, Yahya ben Ali, nominal sobir de Abbad I, i aquest va respondre amb la proclamaci d'un anticalifa, un suposat Hixem II el que va ocasionar grans conflictes. El 1031, aprofitant tots aquestos fets, Abd Allah va agafar el ttol d'emir independent. Els darrers anys de la seva vida es va enfrontar a Abbad II de Sevilla, que el va arribar a fer presoner a Beja. Abd Allah va morir el 30 de desembre del 1045 i el va succeir el seu fill Muhammad ben Abd Allah, que va agafar el lakab d'al-Muzaffar.

La poltica agressiva d'Abbad II contra els emirats de Mertola, Niebla i Carmona van portar a una aliana amb Badajoz. Se sap que Al-Muzaffar va concertar una aliana amb els Banu Birzal de Carmona, emirat on el 1042 havia mort el sobir  Muhammad ben Abd Allah Ibn Birzal, i el successor, el seu fill Ishak ben Muhammad, es va acostar als aftsides. Al-Muzaffar es va destacar com home culte i de bon gust literari, per no va protegir als poetes als que considerava de baix nivell; se'l considera autor d'una antologia anomenada Al-Muzaffari (en 50 volums) que no va tenir gaire xit. La guerra contra el Regne de Sevilla fou constant. El 1052, en la guerra entre Sevilla i Carmona que va acabar amb la mort d'Ishak i el reconeixement del vassallatge a Sevilla per part del seu successor Al-Arish Mostandhir, les forces aftsides foren derrotades, per finalment es va ajustar la pau amb intervenci dels Djahwrides de Crdova.

El 1055 els castellanolleonesos (rei Ferran I) van fer la primera incursi i van ocupar el castell de Sena al actual Portugal. El 1057 van ocupar Lamego i el 1058 Viseu, a ms de diverses fortaleses i pobles com per exemple Mortagua. L'emir de Badajoz va haver de pagar tribut, per no va servir de gaire doncs el 1063 es van apoderar de la regi entre el riu Duero i el riu Mondego, amb la fortalesa de Marcalva i el gener del 1064 van iniciar el setge de Coimbra (Kulumriya), que va durar sis mesos; finalment el  24 de juliol del 1064 Coimbra va capitular; la comarca fou donada al mossrab Sisenand amb ttol comtal.

El 1067 va morir Muhammad ben Abd Allah al-Muzaffar i el va succeir el seu fill Yahya ben Muhammad al-Mansur; es va enfrontar al seu propi germ, Umar ben Muhammad, governador d'Evora (Yabura), que es va revoltar en una data desconeguda. El 1069 Yahya va enviar tropes contra Crdova, que fou assetjada; Abd al-Malek, que governava a Crdova en nom del seu pare, va demanar ajut a Sevilla i l'abbadita Mutamid va enviar un destacament que va forar als aftsides a retirar-se.
 
Yahya sembla que va morir al llit el 1073, per el seu germ Umar d'Evora fou llavors reconegut com emir i va agafar el lakab de al-Mutawakkil. El 1077 el rei castell Alfons VI  li va arrabassar Coruche i Coria (Kuriya). El 1079 un cop d'estat a Toledo va enderrocar al emir Al-Kadir dels Banu Dhi l-Nun, i va proclamar al seu germ Yahya II ben Yahya al-Dhafer al-Kadir billah. Els partidaris de l'emir enderrocat li van demanar ajut i sembla que li van oferir el tron; Umar llavors va agafar uns milers de soldats  i es va presentar a Toledo, on es va fer proclamar emir o rei (1080). Yahya II es va refugiar a Conca. Aquest mateix any els aftsides van recuperar Coruche. 

Desprs de deu mesos de residir a Toledo sense interrupci, al-Mutawakkil va retornar a Badajoz (1081); els castellans van iniciar els atacs (1082) per la zona del Tajo, amb combats a Majerit (Madrid), Talavera (Talavera de la Reina) i Escalona (que fou fortificada), i van recuperar Coruche. Sembla que ja en aquest moment al-Mutawakkil va demanar la intervenci dels almorvits que de moment no es va produir. A Toledo els castellans van imposar el restabliment al tron de Yahya II ben Yahya al-Dhafer al-Kadir billah. El rei castell va exigir als sevillans que evacuessin els territoris toledans que ocupaven (la moderna provncia de Ciutat Reial i part de la provncia de Conca), cosa que fou rebutjada pel rei abbadita, que aviat buscar l'aliana amb els almorvits.

Justament l'arribada dels almorvits va produir la batalla de Zalaca el 23 d'octubre del 1086, en territori de l'emirat de Badajoz. Els almorvits per van comenar a annexionar els petits emirats o taifes. El 1093 al-Mutawakkil es va sentir greument amenaat i va oferir la cessi de Lisboa (Al-Ushbuna), Sintra o Cintra (Shintara) i Santarem (Shantarim) al rei castell Alfons VI (que las va unir al comtat de Portugal), a canvi del seu ajut en cas d'un atac almoravit al seu territori. El pacte fou signat i la cessi efectuada.

Quan la noticia es va saber, el governador almorvit de Sevilla, Sir ben Abi Bakr va iniciar els atacs a l'emirat (1094) i el 1095 va assetjar la capital; la poblaci de la ciutat, cansada de la pressi fiscal a la que estava sotmesa, va obrir les portes al almorvit. Umar i els seus fills Al-Fadl ben Umar i Sad ben Umar foren capturats i desprs executats durant el seu trasllat a Sevilla, quan va arribar sobtadament l'orde per posar fi a les seves vides. Un altre fill, anomenat Mansur o al-Mansur, va poder fugir i es va fer fort al castell de Montnchez (a la moderna provncia de Cceres) on va agafar el ttol reial, per el 1096 va haver de fugir cap a Castella-Lle i va acabar com un refugiat convertit al cristianisme.

 Bibliografia .
E. Levi-Provenal, Historia de la Espaa musulmana
A. Pieto y Vives, Los reyes de Taifas, Madrid 1926


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354639" title="Afyonkara Hisar" nonfiltered="3873" processed="3858" dbindex="138893">
Afyonkara Hisar (antigament Afyun Kara Hisar o Afyon Kara Hisari, sovint apareix tamb com Afyonkarahisar) s una ciutat de Turquia, capital de la provncia d'Afyon. 

 Situaci, poblaci i administraci .

Es troba a poc ms de 1000 metres d'altitud, a la riba del Akar- ay afluent de l'Eber Gol i al cens del 2000 tenia  128.516 habitants. El seu nom vol dir "Castell negre de l'opi" (Afyon = opi; kara = negre, Hisar = castell), doncs aquesta planta creix a la rodalia i el vell castell est sobre una roca negra a 200 metres per damunt de la ciutat. El nom Afyon sol, fou corrent (per no oficial) fins que el parlament va imposar el nom complert el 2004.

La seva poblaci el 1945 era de quasi 30.000 habitants, per va romandre estancada fins als anys seixanta (el 1950 encara no havia arribat als 30.000). El kada tenia una poblaci de 136.500 habitants, i el wilayat (1950) de 372.600 habitants. El wilayat tenia una superfcie de 13.555 km2.

Amb el nom de Kara Hisar-i Sahib fou capital d'un sandjak de l' eyalat d'Anatlia (Anadolu) fins el 1864, i desprs la capital del vilayat de Khudawendigar; amb la repblica fou declarada capital del il o wilayat del mateix nom que la ciutat, antigament dividit en els kada (il e) d'Afyon Kara Hisar, Bolwadin, Emir-dagh o Aziziyya, Sandikli i Shuhut. 

Histria.


La roca on s'ala la ciutat fou una fortalesa hitita anomenada Hapanuwa, i fou ocupada desprs pels frigis, lidis i perses, fins a la conquesta d'Alexandre el Gran. Fou desprs selucida, de Prgam, romana i bizantina.  Es pensa que podria ser el castell bizant d'Akroinon o Akronos. Lle III de Bizanci el Isuric va derrotar prop d'aquest castell als rabs el 740, batalla en la que va morir com un heroi  Sayyid Battal. El castell i la ciutat al seu peu for rebatejada Nicpolis (Ciutat de la Victria). 

Els seljcides es van apoderar d'Anatlia desprs de la seva victria de Manzikert del 1071 i van anomenar al castell i la vila com Kara Hissar (Castell Negre) per amb el seu nom Nicpolis va restar en mans dels bizantins. Aleix I Comn (emperador del 1081 al 1118) va negociar a aquesta ciutat amb el sult seljcida. Romania encara en mans bizantines vers el 1200, i probablement la van perdre en els primers anys del segle XIII, en tot cas abans del 1209 any en qu una inscripci demostra que ja era turca. 

El visir seljcida Sahib Ata Fakhr al-Din (mort el 1288/1289) es va retirar a aquesta fortalesa amb els tresors, davant els karamnides. D'aquest visir la ciutat fou anomenada desprs Kara Hisar-i Sahib, nom que va conservar tot el perode otom. Els seus fill Tadj al-Din Husayn i Nusrat al-Din  van rebre el territori en feu seljcida el 1271 incloent Kutahya, Sandikli, Ghurghurum i Ak Shehir i ms tard Ladik (Laodicea) a la vora del Licos, i Khonas (antiga Chonae, moderna Honaz). El turcman Ali Beg es va apoderar de Ladik i Khonas el 1277 durant el conflicte de Djimri per desprs fou derrotat pel sult seljcida i mort en una batalla prop de Kara Hisar. 


Posteriorment es perd la pista del que va passar i se suposa que els Sahib Oghlu es van sotmetre als Germiyan Oghlu i van acabar expropiats per aquestos. Germiyan va esdevenir ms tard vassall de l'emir de Brusa (otom). Baiazid I va conquerir Germiyan el 1390, per fou restaurat per Tamerl el 1402. El 1428/1429 Germiyan va caure definitivament en mans dels otomans i Kara Hisar i el seu territori van esdevenir un liwa o sandjak (districte) de l'eyalat d'Anadolu. Va conservar importncia militar com a fortalesa de frontera amb l'emirat de Karaman. Aix va durar fins a la conquesta d'aquest emirat.

Al segle XVII fou teatre de lluites entre paixes rivals a la revolta de Djelali el 1602, a la revolta de Baba mer, el 1631, i a la revolta d'Abaza Hasan Paix el 1658. 

El 1802 la fortalesa de Bek Baran Kalesa (un antic fort bizant restaurat pels Germiyan Oghlu) va servir pel internament de soldats francesos fets presoners a Egipte. El 1833 la ciutat fou ocupada temporalment per Muhammad Ali Paix d'Egipte. A la guerra del 1921-1923 entre Turquia i Grcia, fou ocupada dues vegades pels grecs, la primera el 28 de mar del 1921, fins el 7 d'abril del mateix anys; la segona el 13 de juliol del 1922 i fins el 27 d'agost del mateix any. La vila va quedar fora damnada per fou restaurada en els segents anys.

 Llocs d'inters .

Monuments destacats de la ciutat apart del castell i la fortalesa esmentada sn el Sahibler Turbesi, l'Ulu Djami de Khodja Beg i el mausoleu de Sultn Diwani; el pont Altigz s seljcida i fou construt al segle XIII; monument otom principal s la mesquita d'Ahmed Gedik Pasha, amb la madrassa (avui dia museu), i la gran mesquita (Ulu Camii). Un monument modern es l'elefant blanc, smbol de la ciutat alemanya d'Hamm, amb la que est agermanada

 Economia .

La comarca produa abundant opi fins que la pressi als anys seixanta va obligar a cremar els camps i aturar la producci. Actualment segueix sent una ciutat principalment agrcola amb producci tamb de marbre blanc (355 pedreres a la provncia) i ciment. La ciutat disposa d'universitat (Afyon Kocatepe). Sn particulars les salsitxes picants locals (sucuk) i els postres coneguts com a kaymak, una mena de crema, amb mel i altres presentacions. Hi ha tamb algunes fonts d'aigua mineral.

Cuina.

sucuk;
 etli pide (una mena de pizza) ;
 a z  a k o bkme, pastissos amb formatge ;
ke kek - cereals i cigrons bullits amb carn  ;
kaymak;
 Delcies turques;
Helva, ssam ensucrat;

Ciutats germanes.

 Hamm (Alemanya) , des del 2006;

Personatges.
 L'ex President de la Repblica Ahmet Necdet Sezer.
 General lker Ba bu  comandant en cap de l'Exrcit turc desprs del 30 d'agost del 2006.

 Enllaos externs .
 Website del Consell local ;
 Oficina del governador;
 Afyonkarahisar;
 Fotos ;
 Afyon i els frigis;
 Universitat Afyon Kocatepe ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354640" title="Agha" nonfiltered="3874" processed="3859" dbindex="138894">
Agha s un qualificatiu utilitzat pels turcs.

El seu significat literal s "germ gran" per oposici a "ini" (germ petit) encara que en algunes llenges menors vol dir "pare", "avi", "oncle" i fins i tot "germana gran" (en txuvaix); en tur otom agha significa "cap" o "mestre". 

Fou empleat com a ttol honorfic pels prnceps mongols; els otomans el donaven com a ttol a personatges que estaven al servei de l'estat, ms o menys importants, per en general militars, per oposici al ttol "efendi" reservat als civils.

El 1826, desprs de la supressi dels genssers, els oficials que no sabien lletra del cos substitutori, els Asakir-i Mensure, s'anomenaven agha si tenien fins al rang de kaim-makam, mentre que els que sabien lletra s'anomenaven efendi. Aix va durar fins al final de l'Imperi Otom.

A Prsia, agha es deia als eunucs i el va portar el primer membre de la dinastia Qadjar: Agha Muhammad Shah

 Bibliografia .
M. D'Ohsson, Tableau de l'Empire Othoman;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354641" title="Aga Khan" nonfiltered="3875" processed="3860" dbindex="138895">
Aga Khan s el ttol islmic que porten els imams dels ismalites nizartes. s un ttol utilitzat a l'ndia i a l'frica oriental.

A l'inici era un ttol honorfic de la cort Kajar de Prsia. El primer que el va portar fou Hasan Ali Shah, que el 1817, desprs de l'assassinat del seu pare Khalil Allah, va obtenir el favor de la cort i es va casar amb una filla del xa. El 1838 es va revoltar a Kirman per fou derrotat i va fugir al Sind on va fer bons serveis al general Napier. Desprs es va installar a Bombai, per a petici del govern persa fou expulsat a Calcuta fins que el 1848 va poder tornar a Bombai que va quedar establerta com a quarter general de la secta (excepte per un breu perode, en qu el quarter va passar a Bangalore). 

Un conflicte sobre l'acci de l'imam va portar al fams judici de Sir Joseph Arnould de 1866 en qu l'aga Khan va rebre la ra. Durant el judici es fer conixer al mn la subsistncia de la secta dels ismalites, a Occident anomenats assassins i suposadament extingits.

Hasan va morir el 1881 i el va succeir el seu fill Ali Shah mort el 1885; llavors va seguir el seu fill Sultan Muhammad Shah, nascut el 2 de novembre de 1877). El 1910 va nixer l'hereu Ali, que fou un destacat lder poltic pakistans de la independncia; es va casar amb l'actriu Rita Hayworth de la que es va divorciar el 1951; per aix el 1957, a la mort de Sultan Muhammad Shah, el testament d'aquest institua hereu al seu nt (fill d'Ali), Karim, que s l'actual Agha Khan, el quart que porta aquest ttol i el de 49 imam ismalita.

 Llista dels aga Khan .
Aga Khan I = Hasan Ali Shah Mehalatee Aga Khan I (1800 1881), 46 Imam (1817 1881);
Aga Khan II = Ali Shah Aga Khan II (vers 1830 1885), 47 Imam (1881 1885);
Aga Khan III = Prince Sultan Mohammed, (1877 1957), 48 Imam (1885 1957);
Aga Khan IV = Prince Karim Al Husseini (nascut el 1936), 49 Imam (1957-);

Fonts.
Institut d'estudis ismalites;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354646" title="Agha Muhammad Shah" nonfiltered="3876" processed="3861" dbindex="138896">

Agha Muhammad Shah (1742-1797) fou el fundador de la dinastia Qadjar de Prsia.

Era el fill gran de Muhammad Hasan Khan, el cap de la tribu dels qadjar o kadjar; era encara jove i fou castrat per orde d'Adil Shah el nebot de Nadir Shah. A la mort del seu pare el 1758, amb noms 16 anys i eunuc, va esdevenir cap de la tribu. 

Capturat per una tribu rival fou enviat a la cort de Karim Khan a Shiraz, on viure tota la seva joventut, per a la mort d'aquest el 1779, va fugir a Astarabad  i va iniciar la lluita contra els seus descendents. El 1785 s'havia apoderat del nord i centre del pas i es va installar al llogaret de Teheran (abans residia a Sari) per la seva posici central i la proximitat als llocs d'assentament dels qadjars.

El 1794 va capturar a Lutf Ali Khan, darrer descendent de Karim Khan i el va fer matar desprs de torturar-lo de forma horrorosa. El 1795 va imposar la sobirania persa a Gergia que va atacar, i va cremar Tblisi massacrant a la poblaci cristiana. El 1796 fou coronat com a xa i poc desprs, el mateix 1796, va annexionar el Khurasan que estava en poder de Shah Rukh el net cec de Nadir Shah; Shah Rukh fou capturat i el va voler obligar, per mitj de la tortura, a revelar on s'amagaven els llegendaris tresors del seu avi; el prncep va morir a causa dels patiments infringits. Aquest any 1796 els russos, en una expedici, van ocupar Derbent i temporalment Baku, per per altra banda Agha Muhammad es va fer reconixer com a sobir pels petits prnceps locals del Caucas.

Fou assassinat el 1797 a Susha al khanat de Karabagh segons la llegenda per uns servidors amenaats de ser decapitats al dia segent. El va succeir el seu nebot Fath Ali Shah.

 Bibliografia .

J. Malcom, History of Persia


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354647" title="Duino-Aurisina" nonfiltered="3877" processed="3862" dbindex="138897">

Duino-Aurisina (eslov: Devin-Nabreina) s un municipi dispers de 8.698 habitants a la provncia de Trieste, regi de Fril   Vencia Jlia, al nord-est de Itlia. La poblaci s escampa per una dotzena de poblets, els ms importants dels quals sn: Duino (eslov: Devin, alemany: Tybein), Sistiana (eslov: Sesljan, alemany: Seestein) i Aurisina (eslov: Nabreina).

A Duino hi ha dos castells, el ms antic (segle XI) est en runes, mentre en el castell nou encara hi viu gent i s obert al pblic com a museu. Sota les runes del castell vell, un esper de roca blanca cau a plom sobre el mar, s la  Dama Bianca , per qu sembla una dona embolcallada en un vel blanc, i que va ser l origen de llegendes gtiques.

El poble s conegut arreu per ser el lloc on se sucidar el fsic austrac Ludwig Boltzmann i on es va inspirar el poeta Rainer Maria Rilke per a escriure les Elegies de Duino mentre visitava a la princesa Maria von Thorn und Taxis.

El castell nou es va comenar a construir el 1389 per substituir l antic castell. El 1400 va passar a mans de la famlia Walsee, desprs als Habsburg i a diverses famlies alemanyes de l Imperi Austrac, fins arribar als Thurn und Taxis, un dels quals es va naturalitzar itali el 1923, canviant el nom per della Torre e Tasso, duc del Castell de Duino. 

 Enllaos .

 Castell di Duino   lloc oficial     ;
 Histria del castell de Duino;








 


 

 


 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354653" title="Ramiro Fonte" nonfiltered="3878" processed="3863" dbindex="138898">
Ramiro Fonte Crespo (Pontedeume, la Corunya, 1957-Barcelona 2008) s un poeta, narrador, crtic i assagista gallec.

Militant de joventut de l'esquerra galleguista, va pertnyer al Partido Socialista Galego (PSG) dirigit per Xos Manuel Beiras. Desprs es va allunyar de la militncia poltica, encara que va mantenir vincles amb el PSOE gallec. Llicenciat en filosofia por la Universitat de Santiago de Compostella, va ensenyar llengua i literatura gallegues en un institut de Vigo.

Es va donar a conixer com a poeta en el grup Cravo Fondo al final dels anys setanta, i el 1983 va publicar el seu primer llibre: As cidades da nada. Posteriorment public els ttols segents: Designium el 1984, Pensar na tempestade el 1986, Pasa un segredo el 1988 (Premi de la Crtica Espanyola 1989), Adeus Norte el 1991 (Premi Esquo 1991), Luz do medioda el 1995, O cazador de libros el 1997, Mnima Moralidade el 1998 i Capitn Inverno el 1999.

Membre corresponent de la Real Academia Gallega, va ser director de l Instituto Cervantes de Lisboa.
Va obtenir el Premi de la Crtica Galicia i el Premi Losada Diguez el 1984 i el Premi de la Crtica Espanyola el 1989.
La ciutat s un motiu i un escenari especialment rellevant i recurrent en la seva obra potica i assagstica.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354655" title="Cantons d'Ille i Vilaine" nonfiltered="3879" processed="3864" dbindex="138899">
Els Cantons d'Ille i Vilaine (Bretanya) sn 52 i s'agrupen en 4 districtes:



Districte de Rennes (31 cantons, prefectura Rennes):
Cant d'Argentr-du-Plessis ;
Cant de Bcherel ;
Cant de Betton ;
Cant de Bruz ;
Cant de Cesson-Svign ;
Cant de Chteaubourg ;
Cant de Chteaugiron ;
Cant de La Guerche-de-Bretagne ;
Cant de Hd ;
Cant de Janz ;
Cant de Liffr ;
Cant de Montauban-de-Bretagne ;
Cant de Montfort-sur-Meu ;
Cant de Mordelles ;
Cant de Pllan-le-Grand ;
Cant de Retiers ;
Cant de Rennes-Brquigny;
Cant de Rennes-Centre;
Cant de Rennes-Centre-Ouest;
Cant de Rennes-Centre-Sud;
Cant de Rennes-Est;
Cant de Rennes-le-Blosne;
Cant de Rennes-Nord;
Cant de Rennes-Nord-Est;
Cant de Rennes-Nord-Ouest;
Cant de Rennes-Sud-Est;
Cant de Rennes-Sud-Ouest;
Cant de Saint-Aubin-d'Aubign ;
Cant de Saint-Men-le-Grand ;
Cant de Vitr-Est;
Cant de Vitr-Ouest;


Districte de Fougres (6 cantons, sotsprefectura de Fougres):
Cant d'Antrain ;
Cant de Fougres-Nord;
Cant de Fougres-Sud;
Cant de Louvign-du-Dsert ;
Cant de Saint-Aubin-du-Cormier ;
Cant de Saint-Brice-en-Cogls;


Districte de Redon (7 cantons, sotsprefectua de Redon):
Cant de Bain-de-Bretagne ;
Cant de Grand-Fougeray ;
Cant de Guichen ;
Cant de Maure-de-Bretagne ;
Cant de Pipriac ;
Cant de Redon ;
Cant du Sel-de-Bretagne;


Districte de Saint-Malo (9 cantons, sotsprefectura Saint-Malo):
Cant de Cancale ;
Cant de Chteauneuf-d'Ille-et-Vilaine ;
Cant de Combourg ;
Cant de Dinard ;
Cant de Dol-de-Bretagne ;
Cant de Pleine-Fougres ;
Nord;
Cant de Saint-Malo-Sud;
Cant de Tintniac;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354656" title="Districte de Rennes" nonfiltered="3880" processed="3865" dbindex="138900">
El Districte de Rennes s un dels quatre districtes amb qu es divideix el departament francs d'Ille i Vilaine, a la regid e Bretanya. Compta amb 31 cantons i 179 municipis. El cap del districte s la prefectura de Rennes.

Cantons.
Cant d'Argentr-du-Plessis ;
Cant de Bcherel ;
Cant de Betton ;
Cant de Bruz ;
Cant de Cesson-Svign ;
Cant de Chteaubourg ;
Cant de Chteaugiron ;
Cant de La Guerche-de-Bretagne ;
Cant de Hd ;
Cant de Janz ;
Cant de Liffr ;
Cant de Montauban-de-Bretagne ;
Cant de Montfort-sur-Meu ;
Cant de Mordelles ;
Cant de Pllan-le-Grand ;
Cant de Retiers ;
Cant de Rennes-Brquigny;
Cant de Rennes-Centre;
Cant de Rennes-Centre-Ouest;
Cant de Rennes-Centre-Sud;
Cant de Rennes-Est;
Cant de Rennes-le-Blosne;
Cant de Rennes-Nord;
Cant de Rennes-Nord-Est;
Cant de Rennes-Nord-Ouest;
Cant de Rennes-Sud-Est;
Cant de Rennes-Sud-Ouest;
Cant de Saint-Aubin-d'Aubign ;
Cant de Saint-Men-le-Grand ;
Cant de Vitr-Est;
Cant de Vitr-Ouest;

Vegeu tamb.
Cantons d'Ille i Vilaine;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354657" title="Cravo Fondo" nonfiltered="3881" processed="3866" dbindex="138901">
Cravo Fondo. Grup potic gallec creat l any 1977 a Santiago de Compostel la, que don nom a una generaci de poetes disposats a la renovaci de la literatura gallega, i que aconsegu superar les limitacions i pobreses de la lrica galaica d aquells anys. Estava format pels poetes Ramiro Fonte, Xess Rbade Paredes, Xavier Rodrguez Barrio, Xulio Lpez Valcrcel, Xess Manuel Valcrcel, Fiz Vergara Vilario i Helena Villar Janeiro. El nom d aquest grup potic, Cravo Fondo, don ttol a un nic llibre conjunt (1977), una antologia de poemes que s obre amb un manifest que mostra la voluntat de superaci del socialrealisme epigonal, per sense renunciar a la historicitat ni caure en l esteticisme. S hi recalca la necessitat d una poesia que comuniqui realment amb el poble i de fer recitals no elitistes. El manifest acaba amb la consigna:  Por Galicia, pola poesa, Cravo Fondo, verba nova para unha terra ceibe  ( Per Galcia, per la poesia, Clau Tauler, paraula jove per a una terra a lloure ).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354658" title="Districte de Fougres" nonfiltered="3882" processed="3867" dbindex="138902">
El Districte de Fougures s un dels quatre districtes amb qu es divideix el departament francs d'Ille i Vilaine, a la regid e Bretanya. Compta amb 6 cantons i 57 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Fougures.

Cantons.
Cant d'Antrain ;
Cant de Fougres-Nord,
Cant de Fougres-Sud;
Cant de Louvign-du-Dsert ;
Cant de Saint-Aubin-du-Cormier ;
Cant de Saint-Brice-en-Cogls;

Vegeu tamb.
Cantons d'Ille i Vilaine;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354659" title="Districte de Redon" nonfiltered="3883" processed="3868" dbindex="138903">
El Districte de Redon s un dels quatre districtes amb qu es divideix el departament francs d'Ille i Vilaine, a la regid e Bretanya. Compta amb 7 cantons i 53 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Redon.

Cantons.
Cant de Bain-de-Bretagne ;
Cant de Grand-Fougeray ;
Cant de Guichen ;
Cant de Maure-de-Bretagne ;
Cant de Pipriac ;
Cant de Redon ;
Cant du Sel-de-Bretagne;


Vegeu tamb.
Cantons d'Ille i Vilaine;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354660" title="Districte de Saint-Malo" nonfiltered="3884" processed="3869" dbindex="138904">
El Districte de Saint-Malo s un dels quatre districtes amb qu es divideix el departament francs d'Ille i Vilaine, a la regid e Bretanya. Compta amb 9 cantons i 63 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Saint-Malo.

Cantons.
Cant de Cancale ;
Cant de Chteauneuf-d'Ille-et-Vilaine ;
Cant de Combourg ;
Cant de Dinard ;
Cant de Dol-de-Bretagne ;
Cant de Pleine-Fougres ;
Cant de Saint-Malo-Nord;
Cant de Saint-Malo-Sud;
Cant de Tintniac;

Vegeu tamb.
Cantons d'Ille i Vilaine;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354662" title="Fougres" nonfiltered="3885" processed="3870" dbindex="138905">


Fougres s un municipi francs, situat al departament d'Ille i Vilaine i a la regi de Bretanya. 
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354663" title="Redon" nonfiltered="3886" processed="3871" dbindex="138906">


Redon s un municipi francs, situat al departament d'Ille i Vilaine i a la regi de Bretanya. 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354664" title="Acign" nonfiltered="3887" processed="3872" dbindex="138907">


Acign s un municipi francs, situat al departament d'Ille i Vilaine i a la regi de Bretanya. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354665" title="Broons" nonfiltered="3888" processed="3873" dbindex="138908">


Broons s un municipi francs, situat al departament de les Costes del Nord i a la regi de Bretanya. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354666" title="Guitar Hero On Tour: Decades" nonfiltered="3889" processed="3874" dbindex="138909">

Guitar Hero On Tour: Decades s un videojoc musical desenvolupat per Vicarious Visions que Activision publicar nicament per a la consola Nintendo DS. Es tracta d'un dels nombrosos videojocs que pertanyan a la saga Guitar Hero i concretament s la sequela del Guitar Hero: On Tour. En la conferncia d'E3, Nintendo va anunciar que tenia previst el seu llanament el dia 16 de novembre de 2008.

Tot i que encara no s'han anunciat totes les seves caracterstiques, una novetat ser que es podr utilitzar la xarxa local Wi-Fi que incorporen les consoles per compartir canons entre aquesta versi i la seva preqela, Guitar Hero: On Tour.





 Desenvolupament .


 Jugabilitat .




 Banda Sonora .


Segons alguns mitjans, hi ha previst un repertori total de 28 canons dividits en grups de cinc, on cada grup de canons representar una etapa concreta dins la histria de la msica rock i estar representat per un escenari especfic de l'poca. De moment es coneixen el ttol de dues poques, anomenades "2000" i "Modern".

De monent s'han anunciat una dotzena de canons entre les que destaquen "One Step Closer" de Linkin Park, "Sweet Home Alabama" de Lynyrd Skynyrd, "Can't Stop" de Red Hot Chili Peppers, "Tarantula" de Smashing Pumpkins i "You Give Love a Bad Name" de Bon Jovi.


 Recepci .




 Referncies .



 Enllaos externs .

 Lloc oficial Guitar Hero On Tour: Decades;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354668" title="Vctor Snchez i Mata" nonfiltered="3890" processed="3875" dbindex="138910">

Vctor Snchez i Mata, nascut a Terrassa el 8 de setembre del 1987, s un polivalent futbolista catal que juga al FC Barcelona. Va debutar amb el primer equip del Bara en el partit de tornada dels setzens de final de la Copa del Rei 2007-08 davant l Alcoi.

 Clubs .
CE Europa (formaci);
Juvenils del FC Barcelona: 2005-2007.
FC Barcelona B: 2007-2008.
FC Barcelona: 2008-2009.

Referencies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354675" title="Business Angel" nonfiltered="3891" processed="3876" dbindex="138911">
Un Business angel s una persona fsica que inverteix una part del seu patrimoni en una empresa potencialment innovadora, i qui, a ms dels seus diners, aporta gratutament a disposici de l'emprenedor les seues habilitats, la seua experincia, les seues xarxes relacionals i una part del seu temps.

 Una persona fsica  : cada Business angel t un perfil especfic, per la major part dels inversors pot ser distribuda en tres perfils principals:
 l'antic cap d'empresa o executiu d'empresa que ha acumulat un cert patrimoni i que pot permetre's invertir entre 5.000 i 200 000 euros per any,
 l'emprenedor que anteriorment va crear la seua empresa, que l'ha venuda i que alguns anys ms tard pot invertir quantitats entre 50.000 i 500.000 euros. Aquest tipus de Business angels, tot i que en un nombre inferior, est creixent,
 el membre d'una  family office  (agrupaci d'inversors membres de la mateixa famlia).

 Una part del seu patrimoni  :
La inversi en una empresa innovadora en creaci comporta generalment un alt risc: aquest gran risc ha d'anar acompanyat amb unes expectatives de guanys en capital molt importants.

 Empresa potencialment innovadora  :
El terme  innovadora  s'entn en el sentit d'  all que s nou en relaci a all que ja existeix . Per tant no es tracta nicament d'innovaci tecnolgica. La major part dels Business angels inverteix en camps diferents al de la tecnologia.

Activitats i motivacions dels BA.

Els Business angels inverteixen en els sectors d'activitat coherents amb els que corresponen amb llur experincia professional. Solen invertir al principi de l'activitat, diversificant la inversi en diferents projectes empresarials i amb participacions minoritries. Els sectors en qu inverteixen prioritriament sn :

 Informtica i Telecomunicacions;
 Serveis;
 Indstria;

Les principals motivacions dels Business angels sn :

 la recerca d'importants plusvlues en capital ;
 la participaci en una aventura empresarial;
 l'aportaci d'experincia i suport;
 afavorir l'emergncia de les empreses lders del futur.

Histria.

Els Business Angels han existit sempre, per va ser a partir de 1958 i als Estats Units d'Amrica quan la seua presncia va comenar a ser notria. Aquesta multiplicaci va ser afavorida per les mesures contingudes a la Small Business Investment Act i particularment a la creaci de la Subchapter S corporation. En l'exposici de motius, el legislador nord-americ posa de manifest l'existncia de l'  equity gap , el forat d'accessibilitat a finanament que es produeix entre un capital inferior a 100.000 $ (import que una empresa pot arribar a reunir entre els anomenats  FFF : la famlia  family , els amics  friends  i els  fools , bojos) i superior a 2 milions de $ (capital a partir del qual els fons de capital risc hi poden estar interessats a invertir). s aquest el forat que la SBIAct va aconseguir tancar amb xit. Un estudi encarregat pel Departament de Comer l'any 1986-88 ( The informal supply of capital  Applied Economic Group. Robert J.Gaston et Sharon Bell) i que va cobrir 240.000 empreses i prop de 35.000 inversors, s probablement l'estudi quantitatiu estadsticament ms slid fet sobre els BA. Posa de manifest com l'any 1988 hi havia 500.000 BA als Estats Units, aportant al voltant de 60 milers de milions de dlars anualment per a la creaci i inici d'empreses, gaireb 10 vegades ms que els fons gestionats pel capital risc o la Small Business Administration.

Xarxes. 
 
Una xarxa de Business Angels s una organitzaci amb personalitat jurdica que permet posar en contacte inversors potencials i emprenedors amb l'objectiu general d'afavorir les inversions dels BA i ser un pol d'atracci per als emprenedors regionals a la recerca de finanament.

 Per qu associar-se a una xarxa ?
 per a tenir accs als plans d'empresa ms interessants i originals, ats que les xarxes sn pols d'atracci per als emprenedors a la recerca de finanament,
 per a compartir habilitats i experincies amb altres Business angels,
 per a analitzar conjuntaments els plans d'empresa, el que permet reduir el risc degut a errors de judici,
 per a poder, eventualment, invertir conjuntament en un mateix projecte empresarial amb altres Business angels, el que permet accedir a projectes ms importants (de major exigncia en capital), i reduir els riscos individuals.

A les primeries de la dcada del 2000 hi havia gaireb 300 xarxes de BA a Europa, que integraven ms de 12.500 inversors (aquests suposarien noms el 10% dels existents: 125.000), amb un volum d'anlisi anual d'11.000 projectes empresarials. S'estimava tamb un volum de creaci de 500 empreses anuals participades per BA

Referncies i notes .


 Vegeu tamb.
 Capital risc;
 Inversi;

 Enllaos externs .
Business Angels Network Catalunya;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354677" title="Matt Willis" nonfiltered="3892" processed="3877" dbindex="138912">


Matthew James Willis (va nixer el 8 de Maig del 1983 a Tooting, Londres) i s un cantant-compositor angls. Es va fer fams en un principi grcies a la banda de pop/pop-rock Busted.

 Biografia .

Matt va nixer a Tooting (Londres) per aviat la seva famlia es va mudar a Surrey i all va ser on es va criar. Ms tard va haver de mudar-se altre cop, aquesta vegada a la poblaci de Wooking , per a poder assistir a l'institut. 
Matt no era feli a l'institut, se'l considerava un noi problemtic i, encara que en part si ho era, moltes vegades se li acusava de coses que no havia fet. A aix se li sumava la separaci dels seus pares quan ell tan solament tenia tres anys i els problemes de salut com l'asma, la hiperactivitat i sobretot el seu problema d'ossos que juntament amb la seva rebellia va fer que als 10 anys ja s'hagus trencat 28 ossos. 

Per una tarda la seva vida va canviar, es trobava en el pub Hasting al costat de la seva famlia quan aquests li van animar a cantar en el karaoke ja que deien que mai li havien escoltat fer-lo. Matt es va animar a cantar  Don t Look Back in Anger  del grup Oasis i immediatament desprs de la seva actuaci un home li va proposar posar la veu en una de les seves canons per a un concurs de compositors el "Vivian Ellis Award", Matt va acceptar i la seva vida va seguir un nou cam. Va deixar l'institut i es va apuntar a l'escola teatral Sylvia Young, la qual pagava fent anuncis, programes de televisi, etc. All va ser company de coneguts artistes com Llig Ryan (ex component del grup Blue), Tom Fletcher (McFly), Billie Pipier i Amy Winehouse entri altres.

Algunes de les fonts utilitzades per aquest article:

 

 Discografia en solitari .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354678" title="Saras" nonfiltered="3893" processed="3878" dbindex="138913">
Saras s un poble situat al marge dret del riu Noguera de Tor, a la Vall de Bo (Alta Ribagora). T actualment 8 habitants.

Histria.
En realitat, el poble real est ms endins. Avui abandonat, a tres quarts d'hora a peu del Pont de Saras. El nom de Saras coincideix amb el nom de la llengua basca de la vall de Salazar: araitze, sembla tenir una interpretaci clara, "les pletes". Saras s l'nic poble de la vall de Bo l'esglsia del qual no s romnica, per tamb va tenir el seu temple romnic. Just al cant de la nova esglsia, en el soler de l'antiga abadia, que s l'nica casa que queda de peu, s'hi veu encara una part de l'absis romnic. No se sap si l'esglsia estigui dedicada a sant Lloren, el mrtir que va morir abrandat. El incendi ha estat la gran desgrcia del poble, s va incendiar una nit i s va menjar tot el poble, inclosa l'antiga esglsia. Noms va quedar una casa de peu, per tots els habitants van anar a viure al riu, per aquesta ra el poble actual est a baix, on actualment hi ha unes 5 cases.

Geografia.
Ja que el antic poble est una mica ms baix de Durro, l'actual est a una mateixa altura de Barruera. Esta junt amb el riu Noguera de Tor. S'accedeix per la L-500, passat Cll, a m dreta passant per un pont estret s'arriba a Saras, on una pista va cap al Pont de Suert, passant pels pobles de Iran, Irgo, Igerri i Gotarta. Bona senyalitzaci, pista asfaltada de males condicions. Com ja s'ha dit abans, el antic poble s'arriba a peu.

Caracterstiques.
Ja que l'economia s ramadera, Saras te una casa de pags molt acollidora per als que els hi agrada el turisme rural. s casa Arnall i est situat just al costat del pont, la primera casa de Saras (poble nou).

Llocs d'inters.
 Sant Lloren de Saras;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354680" title="James Bourne" nonfiltered="3894" processed="3879" dbindex="138914">


James Elliot Bourne (nascut el 13 de setembre de 1983 a  Southend, Essex, Anglaterra) s un cantant/compositor i fundador de les dues bandes de pop Son of Dork i Busted.

 Biografia .

James Elliot Bourne, per els seus amics li diuen Jimmy, JB, Pocket... Va nixer el 13 de Setembre de 1983 a Southend, Essex, Anglaterra, encara que actualment viu en Finchley, Londres. 

Va ser integrant del grup Busted (veu, guitarra i compositor). El grup es va separar al gener del 2005, ja que en Charlie (guitarra i veu) no va voler seguir en el grup i va voler seguir la seva carrera en un nou grup anomenat Fightstar. Al fer una promesa entre els tres membres, que si qualsevol d'ells marxava del grup ning el podia substituir, el grup va desaparixer.

Pel que James va formar altra banda: Son Of Dork que sortir per primera vegada a la llum a un "Party In the Park" a l'agost del mateix any. 
Va participar tamb en el primer albm de Mcfly com a compositor de la majoria de les seves canons. Toca diversos instruments (bateria i baix) encara que solament domina 2 d'ells: Piano i guitarra 

 Famlia .

Els seus pares sn Peter i Mery Bourne, i t tres germans menors: Nick, Mellissa y el pequeo Chris.

 Discografia .

James t molts lbums al mercat

Busted

 A Present for Everyone;
 A Present for Everyone 2;
 A Present for Everyone (Versin Americana);
 A ticket for everyone (Live);
 A ticket for everyone (El DVD);

Son Of Dork

 Ticket Outta Loserville;

Tamb ha collaborat en compondre algunes canons de McFLY com: We are the young, Surfer babe, Down by the lake, That girl, She left me, I'll be OK, Obviously, Five colours in her hair, Lonely.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354683" title="Sant Quirc de Tall" nonfiltered="3895" processed="3880" dbindex="138915">


Sant Quirc de Tall s una ermita molt petita d'una sola nau i un absis. s pobra en decoraci i s molt senzilla, ja que s'ha utilitzat per actes religiosos per la gent de Tall.

Situaci.
Est situat en una gran explanada a les afores de la urbanitzaci. S'hi accedeix per un petit cam no gaire lluny, on s'hi veu una zona boscosa de cmping. L'ermita domina el paisatge de Tall, on hi treu el cap des de dalt del tur on est situat.

Llegenda.
Des de la Ribera, baixaven a la zona de Sant Quirc, les encantaires (unes bruixes). Potser aix, l'ermita pogu constituir un element ms en la lluita del cristianisme contra les arrelades creences seculars. s una creena popular.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354686" title="Moloc" nonfiltered="3896" processed="3881" dbindex="138916">


Moloc s, dins la tradici bblica, el nom d'un dels dus a qui adoraven diferents pobles de l'antiguitat, com els fenicis, cartaginesos, ammonites i els moabites i a qui entregaven els seus primognits en sacrifici, cremant-los en un braser. Se'l considerava el smbol del foc que purifica i que alhora simbolitza l'esperit. Est tamb associat a altres dus de l'antiguitat com Baal (a vegades incls Baal Moloc) o Cronos.

Desprs dels recents descobriments a la ciutat de Cartago, el mot designaria ms aviat el sacrifi en s mateix o molk, i no pas una divinitat que hauria estat creada per fer ms comprensible l'expressi.


Etimologia.
Moloc (de l'hebreu    , o mlk) s el nom d'un du al que se li oferien sacrificis humans que surt reiterades vegades a la Bblia. L'origen del nom s complex ja que l'alfabet hebreu no t vocals, aix s'ha proposat que el nom era originalment Melek, s a dir "rei", nom que els hebreus atorgaven sovint al seu nic i veritable du. Posteriorment l'haurien evolucionat a Molek prenent les vocals o i e del mot boixeth ("vergonya") per referir-se al du pag del ammonites del qual se'n avergonyien. Tanmateix hi ha coneixement d'un du anomenat Maluk (o Malik) al nord de Mesopotmia al que se li oferien tamb sacrificis humans com a promeses.

En altres passatges de l'Antic Testament es fa referncia a Milcom (mlkm) com a du dels ammonites, que amb la caracterstica terminaci om significaria senzillament "senyor rey", terme amb el que es designaven moltes de les divinitats locals dels cananeus. Es suggereix que la m final va anar desapareixent fins arribar al nom hebreu de mlk.

L'any 1921 l'arqueleg Otto Eissfeldt va descobrir una necrpolis a Cartago carregada de restes d'animals i de nens, usada des del segle VIII aC fins l'any 146 aC, amb les inscripcions mlk (o molk) que s'interpretarien com un tipus de sacrifici hum amb foc i no pas com el nom d'un du. La tesi d'Eissfeldt est recolzada per les inscripcions pniques i entra en contradicci amb el que trobem als relats bblics.

Iconografia i sacrificis.

A Moloc se'l sol representar com una figura d'aspecte hum amb cap de marr o de vedell amb banyes prominents i assegut en un tron, normalment amb els braos extesos on es collocava l'animal o hum a sacrificar. L'esttua, esculpida en bronze, era buida per dins el que facilitava calar-hi foc i que es poss incandescent agafant altes temperatures. 

Al Tofet de Salamb era on els cartaginesos feien els sacrificis a Moloc, normalment nens sans i preferentment els primognits eren cremats com oferiment al du, normalment entregats per aplacar la ira divina o en ocasions per obtenir favors, sobretot en les guerres. Les cendres i altres restes sense cremar del tot, es dipositaven en urnes, juntament amb joies, collarets de perles i sobretot amulets i es tapaven amb plats de terrissa o d'argila. Durant l'holocaust les vctimes, possiblement narcotitzades, eren immobilitzades i embolcallades en teles subjectades amb agulles mentre els sacerdots feien sonar tambors, timbals, flautes i trompetes molt possiblement per no sentir els crits. En el setge d'Agtocles a Cartago, els cartaginesos van arribar a immolar prop de dos-cents dels seus fills. S'estima per, en ms de 20.000 les urnes de nens sacrificats al tfet de Cartago segons aquest ritual.

Plutarc relata a De Superstitiones, 171:
Abans que l'esttua fos omplerta s'inundaba la zona amb un so fort de flautes i tambors, de forma que els crits i plors no arribaven a odes de la multitud.;

Diodor de Siclia (20.14) va escriure:
Hi havia a la ciutat una imatge de bronze de Cronos amb les mans exteses, els palmells cap amunt i cada nen que era collocat damunt d'elles se'l pujava i queia per la boca oberta dins el foc.;

La llei mosaica prohibia la immolaci dels fills a Moloc i condemnava a mort qui transgredia aquesta llei Tantmateix el poble d'Israel l'hi seguia fent culte i sacrificant fills.. Els mateixos reis de Jud, Acaz i Manasss,  van cremar els seus fills al tfet de la vall de Benhinnom (o Gehenna) al sud de Jerusalem i Josies fou el que finalment destru el lloc perqu mai ms se li torns a rendir culte.

Referncies.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354688" title="Grand Unification" nonfiltered="3897" processed="3882" dbindex="138917">



Llista de canons.
 "To Sleep" - 1:38;
 "Grand Unification Part 1|Grand Unification, Pt. I" - 3:19;
 "Waste A Moment" - 3:39;
 "Sleep Well Tonight" - 4:15;
 "Paint Your Target (Single)|Paint Your Target" - 3:18;
 "Build An Army" - 4:03;
 "Here Again (Last Conversation)" - 3:16;
 "Lost Like Tears In Rain" - 4:02;
 "Open Your Eyes" - 4:09;
 "Mono" - 6:26;
 "Hazy Eyes" - 3:15;
 "Grand Unification, Pt. II" - 3:58;
 "Wake Up" - 4:38;

Totes les pistes escrites per: Fightstar 

"B-sides".
"Paint Your Target";
"Until Then"   4:40;
"Cross Out The Stars"   5:02;
"Paint Your Target (Acoustic)" - 3:12;
"Grand Unification Pt. I";
"Take You Home"   3:21;
"Waste A Moment (Acoustic)"   3:25;
"Days I Recall Being Wonderful" (Last Days of April Cover) - 4:24;
"Waste A Moment";
"Ghosts On 31"   3:51;
"Call To Arms" - 3:59;
"Minerva (Acoustic)" (Deftones Cover) - 3:33;
"Hazy Eyes";
"Fight For Us" - 4:07;
"Hazy Eyes (Live Acoustic)" - 3:34;
"Sleep Well Tonight (Live Acoustic)" - 3:46;
"She Drove Me To Daytime Television" (Funeral For A Friend Cover) - 3:34;

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354692" title="Campionat del Mn de Clubs d'hoquei patins mascul 2006" nonfiltered="3898" processed="3883" dbindex="138918">
La primera edici del Campionat del Mn de Clubs d'hoquei patins mascul es va disputar a la ciutat de Luanda, Angola, l'any 2006.

El pressupost per a la competici fou d'un mili de dlars. El vencedor guany 5.000 euros de premi, el segon 2.500 euros i el tercer 1.250. Tots els equips participants van tenir el seu premi. El mxim golejador fou Lus Viana, jugador portugus del Bassano, qui marc 13 gols.

Format.
12 equips de 8 pasos diferents van prendre part a la competici. Els equips es van dividir en quatre grups de tres equips cadascun. El primer classificat de cada grup avanava a la fase final que es disputava en forma de lligueta per decidir en campi. La resta d'equips s'enfrontaren en un sistema d'eliminatries per decidir-ne les posicions de la 5 a la 12.

Equips participants.
frica:
 Juventude de Viana;
 Petro de Luanda;
 Desportivo de Maputo;

Europa:
 FC Porto;
 SL Benfica;
 Bassano Hockey 54;
 Amatori Lodi;
 Reus Deportiu;

 Sud-amrica :
 Sertozinho HC;
 Concepcin CP;
 Olimpia de San Juan;
 Estudantil San Miguel;

Fase de grups.
Tots els horaris corresponen als horaris locals d'frica Occidental / Europa Occidental.
Grup A.




Grup B.




Grup C.




Grup D.




Fase final.




 Posicions de la 5 a la 12.
Primera ronda.


Segona ronda.
Vencedors de la primera ronda


Perdedors de la primera ronda


Tercera ronda.
Posici 5a i 6a


Posici 7a i 8a


Posici 9a i 10a


Posici 11a i 12a


Classificaci final.


 Enllaos externs .
 Web oficial;
 Resultats ;

 Referncies .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354693" title="Aghmat" nonfiltered="3899" processed="3884" dbindex="138919">
Aghm t s una petita vila del sud del Marroc a uns 40 al sud de Marrqueix a la riba del wadi Urika o wadi Aghhmat. Al segle XI la formaven dos entitats separades: Aghmat an-waylan (Aghmat del la tribu berber dels Aylan) i Aghmat Urika (Aghmat de la tribu Urika), situades a uns 3 km una de l'altra.

 Histria .
Es creu que fou conquerida amb tot el Sus per Musa ibn Nusayr a l'entorn del 700.  A la mort d'Idris II el 828, els dominis idrssides es van repartir i Aghmat i el Sus va passar al fill Abd Allah ben Idris . Fou un centre cultural amb refugiats de Qurtuba i Kairouan.

Al segle XI era capital d'un estat berber dels maghrawa dominat per Lakkut ben Yusuf casat amb Zaynab al-Nafzawiyya, dama molt rica, filla d'un exiliat de Kairouan; conquerida Aghmat pels almorvits el 27 de juny del 1058 , Zaynab fou llavors l'esposa de l'almorvit Abu Bakr ibn Umar i finalment el 1071 la del seu lloctinent i successor Yusuf ibn Tashfin; Zaynab es va rodejar a Aghmat d'una cort de poetes  i escriptors. L'establiment de la capital a Marrqueix va desviar cap aquesta bona part dels membres d'aquests cortesans, i la ciutat va iniciar la seva decadncia molt lentament.

A Aghmat van ser exiliats Abd Allah ibn Buluggin, emir zrida de Granada i l'Emir d'Isbiliya Muhammad Ibn Abbad Al Mutamid. Les seves tombes encara es conserven.

El 1126 i 1127 fou teatre de lluites entre els almorvits i els almohades; aquestos van entrar finalment a la ciutat el 27 de juny del 1146.

Beaumier que la va visitar, escriu el 1860 que la ciutat tenia ms de cinc mil habitants dels que un miler eren jueus.

El 18 de novembre de 1950,  una manifestaci de l'Istiqlal, partit nacionalista marroqu, a la tomba d'al-Mutamid, fou reprimida brutalment per la policia .

 Llocs d'inters .
Es conserven les runes de l'antiga muralla o hammam, algunes edificacions i canals d'irrigaci o qanats. Les tombes de Muhammad Ibn Abbad Al Mutamid i Abd Allah ibn Buluggin, especialment la primera, sn llocs de peregrinatge. A la d'Al Mutamid es va fer un modern mausoleu el 1970 amb cpula d'estil almorvit.

Notes i referncies.


Enllaos externs.
 Pagina d'Aghmat;
  tomba de Muhammad Ibn Abbad Al Mutamid;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354694" title="Museus Vaticans" nonfiltered="3900" processed="3885" dbindex="138920">



Els Museus Vaticans (en itali Musei Vaticani) es troben a la Ciutat del Vatic, a Roma. Situats tocant a la baslica de Sant Pere, els componen diferents edificis de museus, edificis pontificis, galeries, monuments i jardins. La base de les seves obres va ser la collecci privada de Juli II, que va ser escollit papa el 1503; ms tard altres papes han anat augmentant les extenses colleccions de qu consten aquests museus. A aquest conjunt d'edificis tamb pertany la Biblioteca Vaticana, una de les millors del mn.

Els Museus Vaticans foren visitats per 4.310.083 persones l'any 2007.

Origen .

Les colleccions dels Museus Vaticans es van configurar a partir de les obres d'art que de manera privada tenia el cardenal Giuliano della Rovere, que quan va ser escollit papa el 1503 amb el nom de Juli II va traslladar la seva collecci al palau Belvedere i les escultures les va exposar als jardins. All va collocar, entre d'altres, el Laocoont i els seus fills, escultura trobada el 14 de gener de 1506 a la Domus Aurea de Ner, al tur rom de l'Esquil; va ser l'arquitecte Giuliano da Sangallo el que va identificar l'escultura, que va ser adquirida pel papa Juli II. Es van construir nous edificis, i tamb passadissos i galeries per unir-los amb els altres bastits anteriorment; amb el pas del temps i la l'accs al poder  de nous papes, es van anar desenvolupant i ampliant fins a formar els actuals museus.

Els fons d'art tamb van anar creixent per la tradici de les grans famlies italianes de formar colleccions, ja que aquestes famlies solien tenir entre els seus membres cardenals que arribaven al pontificat. Per altra banda, les colleccions d'obres d'art van anar enriquint-se i augmentant tamb grcies a poder-se assortir de tots els tresors de les catacumbes romanes, les obres de la baslica de Sant Pere i de les de Sant Joan del Later, aix com de totes les excavacions arqueolgiques realitzades en sl rom, ja que els terrenys on est situada la Ciutat del Vatic van ser ocupats pels etruscs i posteriorment per l'imperi rom en temps d'August. En aquesta zona anomenada els Jardins de Ner va sofrir martiri sant Pere, i Constant el Gran, desprs de la seva conversi al cristianisme, hi va construir una baslica cap a l'any 326.
 Creaci dels Museus Vaticans .


La gran etapa constructiva del Vatic es va iniciar el 1447 amb el papa Nicolau V: va encarregar a l'arquitecte Bernardo Rossellino el disseny de la nova baslica de Sant Pere, i al pintor Fra Angelico, la decoraci de la capella Nicolina, i va ser el fundador de la Biblioteca Vaticana. Sixt IV, el 1471, va fer construir una nova capella, la Sixtina, amb la decoraci pictrica de diversos artistes, entre ells Sandro Botticelli i Pietro Perugino. El 1740, Benet XIV va arranjar en noves sales els museus Sacre i Prof i el Gabinet de Medalles. El museu Pius-Clement va ser projectat pels papes Climent XIV i el seu successor Pius VI durant l'poca dels seus papats, compresa entre els anys 1769 i 1799.

La Illustraci i els descobriments arqueolgics de Johann Joachim Winckelmann, nomenat conservador de les antiguitats romanes i bibliotecari del Vatic el 1756, van donar un nou impuls per a l'exposici de les grans colleccions que possea el Vatic; a partir de llavors i sense interrupci es van fent tasques de catalogaci per a l'exposici pblica dels seus fons. El segent papa, Pius VII, el 1800 va encarregar a Antonio Canova l'organitzaci del museu que duu el seu nom: el Museu Chiaramonti, i va crear la primera secci de la Pinacoteca. Gregori XVI (1831-1846) va fundar els Museus Gregorians: l'Etrusc i l'Egipci. Amb el papa Pius XI, l'any 1927 es va inaugurar el Museu Missioner Etnolgic. Arran dels criteris de renovaci del Concili Vatic II, el 1973 es va fundar la Collecci d'Art Religis Modern, sota el pontificat de Pau VI.

Escala de cargol .

A l'antiga villa d'Innocenci VIII es va construir, com a accs a les plantes superiors des d'un extrem del jard de Belvedere, una rampa helicodal dissenyada per Donato Bramante, que la va realitzar a l'poca de Juli II (cap al 1505), amb un punt de fuga nic a la part superior entre les columnes successivament driques, jniques i cornties, amb una forma cilndrica buida, que van perdent gruix i acceleren la sensaci d'accs. 

Una nova escala de cargol, dissenyada el 1932 per l'itali Giuseppe Momo, s noms utilitzada com a rampa de baixada; la balustrada s d'Antonio Maraini.

Biblioteca Vaticana .

Va ser fundada per Nicolau V (1447-1455), gran amant de l'art, amb estudis de teologia i art realitzats a Bolonya. Aquest papa va iniciar una gran etapa de renovaci. 

Per a la Biblioteca Vaticana va comprar un gran nombre de manuscrits que es van afegir als que ja s'havien reunit anteriorment; en va encarregar l'organitzaci a Bartolomeo Platina, qui va elaborar-ne el primer catleg el 1481. El papa Sixt V, el 1587, va encarregar a l'arquitecte Domenico Fontana la construcci d'un nou edifici.

La biblioteca custodia uns 75.000 manuscrits i ms d'1.100.000 llibres, dels quals 8.000 sn incunables.

Obres importants:

 
 Codex Vaticanus, un dels manuscrits ms antics de la Bblia grega. ;
 Codex Aureus de Lorsch, evangeli miniat de l'poca de Carlemany. ;
 Cancioneiro da Vaticana, un dels tres canoners que recullen les cantigues de la poesia medieval galaicoportuguesa. ;
 La Historia Arcana de Procopi de Cesarea.;

S'hi ha incorporat l'anomenat Salone Sistino (o Sal Sixt), dedicat principalment a exposar exemplars bibliogrfics com els cdexs de Virgili i el Rotlle de Josu, entre d'altres.

La biblioteca roman tancada al pblic des de l'any 2007 per obres de restauraci, amb una durada prevista d'uns tres anys.

 Museu Sacre .
Com era habitual antigament a les biblioteques, on a ms a ms de llibres s'hi conservaven altres objectes de collecci, en aquest Museu Sacre s'hi exposen obres d'art menor medieval, com el Dptic de Rambona del segle IX. Aquest museu fou un projecte del papa Benet XIV (1740-1758), segons diu una inscripci que es pot llegir a l'entrada: 

Per acrixer l'esplendor de l'Urbs i testimoniar la veritat de la religi mitjanant els monuments sagrats dels cristians. 

 Museu Prof .
Benet XIV va disposar una nova sala per a la collecci d'art prof, amb l'objectiu de reunir-hi les obres menors de l'Antiguitat, tal com havia fet amb les d'art sacre. La collecci consta d'importants pintures romanes del segle I, com les anomenades Noces aldobrandines, cpia romana de principis de l'Imperi d'un original grec d'Eti, i frescos amb relats de L'Odissea.

 Gabinet de Medalles .
Com les anteriors, aquesta collecci procedeix de la Biblioteca Vaticana i cont ms de 100.000 peces, dividides entre les monedes romanes i les pontifcies, i s una de les ms extenses que es coneixen dins la seva especialitat.

 Museu Pius-Clement .


Fundat pels papes Climent XIV (1769-1774) i Pius VI (1775-1799), va ser realitzat pels arquitectes Michelangelo Simonetti i, ms tard, Camporesi. Pius VI es va encarregar de fer-hi construir una entrada, l'atri dels Quatre Cancells, des del qual s'accedia pujant per l'escala Simonetti fins a la sala en forma de creu grega, per on s'arribava a la Sala Rodona, desprs la Sala de les Muses, la Sala dels Animals i, finalment, l'antic Pati de les Esttues del Belvedere, ara anomenat Pati Octagonal. El recorregut actualment "obligat" s en sentit contrari, des del Vestbul Quadrat fins a la Sala I (la sala en forma de creu grega). 

Va ser a l'any 1797 quan les obres mestres del museu van ser dutes a Pars segons el Tractat de Tolentino. Aquestes haurien de tornar al museu entre les dates del 4 de gener i l'11 d'agost de 1816, segons l'ordre del Congrs de Viena, ja durant el papat de Pius VII. 

Desprs de la mort de Pius VI, se li va donar el nom actual, perqu aquest papa havia augmentat considerablement el nombre d'obres d'art que contenia el museu. 

Aquest museu mostra escultures romanes i gregues a les dotze sales de qu disposa, aix com al Pati Octagonal. L'origen de bona part de les escultures es deu a la collecci privada del papa Juli II, que fins al segle XVIII es va mantenir als jardins del palau del Belvedere.
Obres destacades:
Laocoont i els seus fills, cpia romana en marbre del segle I, realitzada per Agesandre, Polidor i Atenodor de Rodes, d'un original grec del segle II aC.
Apollo del Belvedere, cpia romana del segle II d'un original grec del 330 aC aproximadament.
Apoximenos, cpia romana d'un original grec de l'escultor Lisip, del 320 aC aproximadament.
Apollo Saurktonos, cpia d'un original de Praxteles de l'any 350 aC aproximadament.
Tors del Belvedere, original del segle I aC de l'escultor atens Apolloni.
Sarcfag de santa Helena de Constantinoble, del segle IV.
Sarcfag de Constantina, filla de Constant el Gran.

 Museu Chiaramonti .
Pren el nom del seu fundador Barnaba Chiaramonti, el papa Pius VII (1800-1823), que li'n va encarregar a l'escultor Antonio Canova l'organitzaci i la reforma. Es troba dividit en tres galeries:
 Galeria Chiaramonti, al corredor de Bramante, on s'exposen nombroses escultures i sarcfags. ;
 Galeria Lapidria, que consta d'una collecci de ms de tres mil peces, amb gran varietat d'epgrafs. ;
 Galeria del Braccio Nuovo (o del Bra Nou), construda per l'arquitecte itali Raffaele Stern el 1817, on s'exposen importants obres d'escultura antiga com: ;
 Atena Giustiniani, cpia romana del segle II. ;
 Dorfor, cpia romana del bronze grec de l'escultor Policlet del segle V aC. ;
 August de Prima Porta, cpia en marbre de l'any 20 d'una d'anterior en bronze i or.


 Museu Gregori Etrusc .



Fundat l'any 1837 pel papa Gregori XVI (1831-1846), s'hi mostren peces etrusques, procedents de les excavacions realitzades a l'Etrria meridional des del 1828 fins al 1870, any en qu el territori dels Estats Pontificis es va haver de limitar al permetre del Vatic. La collecci ha anat augmentant per adquisicions i donacions, entre les quals es troben les colleccions de Falcioni el 1898, de Mario Astarita el 1967 i les de Guglielmi el 1935 i 1987. 

Entre les seves nombroses peces de cermica i objectes de bronze, or i argent destaquen: 
Pectoral d'or de la tomba Regolini Galassi, Cerveteri, mitjan segle VII aC. ;
Acroteri amb cavall alat de Cerveteri, segle V aC.
mfora tica de figures negres d'Exekias, datada entre 540 i 530 aC.
Klix atribut al pintor de Comacchio, cap al 450 aC. ;
Monument funerari amb Adonis agonitzant de Tuscnia, segle III aC. ;

En unes sales habilitades d'aquest museu es troba lAntiquarium Romanum, que mostra les troballes de l'poca romana, amb l'exposici de retrats i escultures junt amb vasos de bronze i argent de la segona meitat del segle I.

Ocupa les estances del palauet d'Innocenci VIII (1484-1492) i un altre edifici annex de l'poca de Pius IV (1559-1565), amb un total de 22 sales, algunes de les quals decorades amb frescs de Federico Barocci i Federico Zuccaro.

 Museu Gregori Egipci .
Fundat pel papa Gregori XVI l'any 1839, disposa de nou sales on es conserva una gran collecci de l'antic Egipte. Una gran part dels fons provenen de la Villa Adriana de Tvoli, uns altres procedeixen d'exploracions realitzades a Egipte i, la resta, de donacions principalment de la collecci de Carlo Grassi, que va ser cedida a Pius XII i que consisteix en bronzes egipcis dels segles X al IV aC, aix com el fams Llibre dels morts. 

El museu conserva unes colleccions que comprenen esteles, papirs, inscripcions jeroglfiques, objectes de culte funeraris i escultures egpcies trobades a Roma i la seva rodalia. Una de les sales est dedicada a Alexandria i una altra a Palmira (Sria), i en total aplega objectes que van del segle IV aC al II dC.

 Museu Gregori Prof .
Fundat pel papa Gregori XVI l'any 1844 al Palau del Later, fou traspassat al Vatic pel papa Joan XXIII i tornat a obrir al pblic el 1970.

La major part de les obres que cont corresponen a excavacions efectuades als Estats Pontificis. Comprn fragments d'escultures originals gregues dels segles V i IV aC; cpies romanes d'originals grecs del segle I al III; escultures romanes dels segles I, II i III, i una galeria amb sarcfags ordenats per la temtica, provinents de l'antic Museu Pius Cristi.
 
Exposa tamb, a la sala del Lapidari Hebreu, les troballes (dels segles I al III) de les catacumbes de Monteverde al costat del riu Tiber, descobertes el 1602, si b no foren explorades a fons fins als anys 1904-1906.

 Museu Missioner Etnolgic .
Va ser fundat l'any 1927 pel papa Pius XI (1922-1939), i es va situar primerament al Palau del Later, al costat de la baslica de Sant Joan, fins el 1963, quan el papa Joan XXIII (1958-1963) el va traslladar al Vatic. 

Durant uns anys va romandre tancat al pblic per obres de reforma i conservaci. Ha estat reestructurat en quatre seccions i amb subdivisions dedicades a les prctiques religioses de cada estat d'sia, Oceania, frica i Amrica. Es xifra en unes 80.000 peces la collecci d'aquest museu. Moltes d'aquestes obres van ser cedides al papa en ocasi de l'Exposici Universal Missionera de l'Any Sant de 1925, i cont tamb importants llegats com el de la collecci de l'antic Museu Borgi de Propaganda Fide o els retrats en guix d'amerindis realitzats per l'escultor alemany Ferdinand Pettrich (1798-1872).

 Pinacoteca Vaticana .
Desprs de la invasi de Roma per les tropes de Napole, un important nombre d'obres d'art van ser traslladades al Museu del Louvre de Pars, segons el Tractat de Tolentino. El 1815 es va establir una clusula en el Congrs de Viena en qu es va acordar la tornada d'aquestes obres, amb l'exigncia al papa Pius VII (1800-1823) d'exposar-les pblicament, ja que durant el segle XVIII noms se n'havien organitzat exposicions puntuals. 

Les obres, una vegada recuperades, van ser exposades primer als Apartaments Borja, per a causa de les males condicions en qu es trobaven es va procedir a traslladar-les novament. Pius X (1903-1914) va fer condicionar els estables del Belvedere, que tamb van resultar poc adequats per les condicions trmiques desfavorables; aix i l'augment constant del nombre d'obres per exposar va fer que el papa Pius XI (1922-1939) encarregus la construcci d'un nou edifici a l'arquitecte milans Luca Beltrami el 1932. 

Sn prop de cinc-centes les obres que s'exhibeixen a la Pinacoteca Vaticana. Les pintures estan exposades en divuit sales, ordenades cronolgicament del segle XII fins a la fi del XIX, amb una representaci de les millors escoles italianes: la sienesa (Perugino), la florentina (Giotto, Leonardo da Vinci), la veneciana (Giovanni Bellini, Tici) i la bolonyesa (Guido Reni).

 Obres representatives .
 


 Collecci d'Art Religis Modern .

 
La collecci, inaugurada per Pau VI (1963-1978) l'any 1973, es va aplegar sota els criteris de renovaci del Concili Vatic II i est composta per 800 peces distribudes en 55 sales. Representen els moviments artstics del segle XX i els fons provenen de donacions realitzades per colleccionistes o pels mateixos artistes.

Entre els artistes exposats hi ha, entre d'altres, Auguste Rodin, Vincent van Gogh, Paul Gauguin, Maurice Denis, Odilon Redon, Vasili Kandinski, Marc Chagall, Paul Klee, Ernst Barlach, Max Beckmann, Otto Dix, Maurice Utrillo, Giorgio de Chirico, Giorgio Morandi, Georges Rouault, Oskar Kokoschka Bernard Buffet, Renato Guttuso, Giacomo Balla, Francis Bacon, Giacomo Manz, Eduardo Chillida, Salvador Dal i Pablo Picasso.

 Capella Nicolina .
Construda sota el pontificat de Nicolau V (1455-1558) al segon pis del palau papal, se'n va encarregar la decoraci pictrica a Fra Angelico, qui la va realitzar entre els anys 1447 i 1451. El pintor hi va representar al fresc la vida dels sants Esteve i Lloren; les divisions les va fer mitjanant la simulaci d'elements arquitectnics netament classicistes, amb arcs de mig punt i colors pastels i amb els teixits de les robes ricament treballats. A ms, tamb hi va pintar vuit pares de l'Esglsia (grega i romana), i els evangelistes.

Fra Angelico va pintar les diverses escenes de la vida de sant Esteve al registre superior, i a l'inferior la vida de sant Lloren, un diaca natural d'Osca que va ser nomenat tresorer papal al segle III i que, en negar-se a lliurar els tresors de l'esglsia als romans, va ser martiritzat. El pintor en fa una narraci de gran naturalisme, que emmarca l'obra plenament en el Renaixement.

 Apartaments Borja .
Fou Roderic de Borja, quan fou nomenat papa amb el nom d'Alexandre VI (1492-1503), qui va encarregar al Pinturicchio, deixeble del Perugino, la decoraci de les seves estances, compostes per sis sales. Per a cadascuna en va escollir un tema diferent:

Sala de la Sibilla: temes d'apstols i profetes .
Sala del Credo: igual que l'anterior, amb temes sobre apstols i profetes. ;
Sala de les Arts Liberals: allegories de la Retrica, la Msica, la Gramtica, l'Astrologia, la Dialctica i l'Aritmtica. ;
Sala dels Sants: la disputa de santa Caterina, sant Antoni i sant Pau, la Visitaci, el martiri de sant Sebasti, santa Brbara, santa Susanna i els vells, i la Mare de Du i l'Infant. ;
Sala dels Misteris: l'Anunciaci, la Nativitat, l'Ascensi, la Pentecosta, l'Assumpci i la Resurrecci. ;
Sala dels Pontfexs: temes astrolgics.

El sostre est decorat amb motllures i daurats i amb un gran emblema pontifici amb l'escut dels Borja.

A la mort d'Alexandre VI les sales van ser tancades, fins que el 1897, durant el pontificat de Lle XIII, es van restaurar i van ser obertes al pblic.

 Estances de Rafael .





Es tracta de quatre estances que va triar el papa Juli II com a habitatge privat, per no ocupar les anteriors dels seus predecessors. Se'n va encarregar la decoraci pictrica a Rafael, que hi fou ajudat pels seus deixebles, entre d'altres Giulio Romano, Giovanni da Udine i Perino del Vaga. Hi van comenar a treballar el 1508, fins al 1524. Quan va morir Juli II el 1513, el segent papa, Lle X (1513-1521), va seguir amb l'encrrec perqu Rafael continus amb les dues sales que li faltaven; desprs de la mort del pintor el 1520, van acabar els frescos de l'ltima sala els seus ajudants.
 Estana de la Signatura .
s una sala de planta rectangular, de 10 x 8 metres, coberta totalment per pintura al fresc, amb una iconografia proposada per Juli II mateix, amb el tema central de la Veritat, del B i de la Bellesa.
L'escola d'Atenes. Datada el 1510 i amb una base de 770 cm, est situada davant per davant de La disputa del Sagrament i t un format similar. El centre de la composici est configurat per la presncia de Plat i Aristtil, a l'interior d'un gran edifici amb voltes de can inspirades en una arquitectura romana tardana. Representa la recerca de la Veritat. Molts experts la consideren l'obra mestra de Rafael; amb un gran rigor compositiu, s expressi de l'ordre del pensament hum.;
Les virtuts cardinals. Datada el 1511, t una amplria de 660 cm i representa les virtuts de la Fortalesa, la Prudncia i la Temprana. La Fortalesa agafa el tronc d'un arbre, en clara allusi al papa Juli II, que pertanyia a la famlia Della Rovere (literalment, en itali, 'Del Roure'). La Prudncia es troba al centre de la composici i t a la seva dreta la Temprana.;
La disputa del Sagrament. De 1509, fa 770 cm d'ample i representa el triomf de la fe cristiana. A la part superior, la zona celestial, amb el dogma de l'Eucaristia a travs de la representaci de la Trinitat, amb Jess al centre entre Maria i sant Joan Baptista, i tot plegat envoltat pels apstols i els sants; al registre inferior s'observa l'mbit terrenal, al centre del qual es troba un altar amb una custdia que guarda el Sant Sagrament i, a banda i banda, els telegs i Doctors de l'esglsia debatent la transsubstanciaci.;
El Parns. La representaci del Parns, o tur de les Muses, va ser realitzada entre 1510 i 1511, amb una base d'amplria de 650 cm. S'hi exalta la poesia, amb la imatge central d'Apollo tocant la lira i envoltat per les nou muses i amb personatges com Homer, el Dant i Virgili. La composici est ben equilibrada, tant pel nombre de figures com per la combinaci de colors.;
La volta. Datada entre 1509 i 1511, cada medall fa 180 cm de dimetre. La decoraci va ser realitzada pels pintors ajudants i els medallons per Rafael mateix, que presenten les allegories de la Filosofia, la Teologia, la Poesia i, finalment, la Justcia. Als angles de la volta hi ha pintats quatre compartiments amb les representacions d'Adam i Eva; el judici de Salom; l'astronomia, i Apollo i Mrsies.;

 Estana d'Heliodor .
En aquesta estana s'havia de confirmar l'autoritat del papat i els interessos de Juli II, que en aquest moment afrontava el Concili cismtic de Pisa. Rafael en va comenar els frescos el 1511 i els va finalitzar el 1514. A les parets hi ha narrats quatre episodis diversos i a la volta quatre ms de bblics, sobre la protecci de Du al poble escollit. Recorre tota la sala un fris decorat amb dotze caritides en color monocrom.
L'expulsi d'Heliodor del temple. Realitzat amb la tcnica de la pintura al fresc durant els anys 1511 i 1512, t una amplria de base de 750 cm. La histria est representada a l'interior d'un edifici clssic amb voltes de can, i narra el miracle que va realitzar Du, enviant un genet a cavall que, juntament amb dos joves ms, assoten Heliodor (tresorer de Seleuc IV Filoptor), com a cstig per haver intentat apoderar-se del tresor del Temple de Jerusalem. En primer terme a la part esquerra de la pintura, Rafael hi va representar Juli II; s l'nica part que es va fer amb un esquema esttic. La resta de la narraci pictrica posseeix una una tipologia dramtica, amb un gran moviment de tots els seus personatges.;
Trobada del papa Lle Magne amb tila. Aquest fresc fa referncia a la trobada entre el papa Lle I i tila, ocorregut l'any 452 a la vora del riu Mincio, prop de Mntua. S'hi mostra el papa amb gran dignitat i el seu cavall blanc ser, mentre el d'tila est nervis i a punt de llenar a terra el seu genet. S'hi aprecien les figures armades amb espases de sant Pere i sant Pau. Aquesta pintura s una clara allusi a les lluites de Juli II contra les invasions franceses.;
La missa de Bolsena. El miracle representat va tenir lloc a Bolsena l'any 1263, durant el papat d'Urb IV; es diu que la sang va brollar de l'hstia consagrada, durant la celebraci d'una missa per part d'un capell que dubtava de la transsubstanciaci. En aquest fresc, Juli II hi est retratat davant de l'altar orant. Darrere del papa es troben quatre personatges que van agradar especialment a Vasari, que va dir de Rafael: T qualitats admirables per al retrat. Cal ressaltar el contrast que ofereix un costat amb les vestidures vermelles i la banda contrria amb les vestidures blanques dels altres personatges.;
L'alliberament de sant Pere. Representa el tema miraculs inspirat en els Fets dels Apstols de l'alliberament del primer papa de la histria de l'esglsia, Pere. Es relata en tres episodis: a la part central, darrere de les reixes de la pres, ressalta l'ngel alliberador amb una gran resplendor al voltant. A la dreta, l'ngel acompanya Pere fora de la pres; segueix sent l'ngel la figura amb ms visibilitat. La tercera secci es narra a la part esquerra, quan els soldats es desperten; hi sn amb una tnue claror lunar i amb la llum d'una torxa que ressalta la lluentor de les armadures.;
La volta. Est dividida en quatre parts de forma triangular, amb el vrtex al voltant del centre, ocupat per un escut de la famlia papal. Els episodis narrats sn histries bbliques teofniques: l'esbarzer ardent, l'escala de Jacob, l'aparici de Du a No i el sacrifici d'Isaac, tractades amb grans semblances amb la pintura de Miquel ngel.;
 Estana de l'Incendi del Borgo .
Pintada en temps de Lle X (1513-1521), aquesta sala es feia servir de menjador (encara que ms tard es va destinar a sala de msica), per tant les pintures es van realitzar en tons ulics i la decoraci t una iconografia d'episodis relacionats amb anteriors papes que van ser anomenats Lle i que van tenir alguna connexi amb Lle X.
L'incendi del Borgo. El tema est basat en el Liber Pontificalis i tracta d'un incendi al barri del Borgo, davant la baslica de Sant Pere, ocorregut l'any 847 i que amb la benedicci del papa Lle IV es va apagar miraculosament. La relaci allusiva a Lle X s la seva funci pacificadora, en contrast amb l'poca anterior de Juli II.
La coronaci de Carlemany. L'escena recull el moment de la coronaci de Carlemany pel papa Lle III l'any 800. Es relaciona amb el tractat entre Lle X i el rei Francesc I de Frana, pel qual el rei francs va decidir defensar l'Esglsia com abans ho havia fet Carlemany. ;
La batalla d'stia. Aquesta escena tamb es basa en el Liber Pontificalis i representa la victria del papa Lle IV sobre els sarrans, l'any 849, a la batalla d'stia. Aquest tema alludeix a l'esperana de Lle X de derrotar els turcs. El disseny de l'obra s de Rafael, per la seva execuci es deu a Giulio Romano.  ;
Justificaci de Lle III. El tema s el papa Lle III davant de Carlemany i del clergat, justificant-se de les acusacions dels nebots d'Adri I, i fa allusi a la butlla papal Unam Sanctam de Bonifaci VIII de l'any 1515, concedida pel cinqu concili del Later. La pintura s'atribueix al taller de Rafael.
Volta i scol. Es conserven a la volta les pintures executades en temps de Juli II pel Perugino (1508), allusives a la funci d'aquesta cambra com a tribunal. Sn quatre medallons: la Trinitat, el Creador entre ngels i querubins, Crist Justicier i Crist temptat pel dimoni, i Crist entre la Misericrdia i la Justcia. Al scol de tota la sala, Rafael va dissenyar la representaci d'emperadors i de sobirans en un to monocrom groc; hi sn retratats Carlemany, Arnulf de Carntia, Godofreu de Bouillon, Lotari I i Ferran el Catlic, i collocades entre ells unes figures de caritides en clarobscur.;



 Estana de Constant .
Encarregada a Rafael per Lle X l'any 1517, segons Vasari tan sols li va donar temps, abans de la seva mort, a realitzar els dissenys dels frescs. L'execuci de les pintures, doncs, es deu a part dels seus deixebles, especialment Giulio Romano. Els frescos de les quatre parets representen: 
La visi de la Creu. La composici s plena de figures i s'inspiraci clarament en els relleus romans. Representa la visi de la Creu juntament amb la inscripci  ('amb aquest signe guanyars'), visi que va tenir Constant quan preparava el seu enfrontament amb Maxenci. ;
La batalla del pont Milvi. Representa el moment de la batalla de Constant contra Maxenci, el 28 d'octubre del 312 al pont Milvi. La pintura, una clara allusi a la victria del cristianisme sobre el paganisme, s obra de Giulio Romano.;
El baptisme de Constant. S'hi veu el moment en qu l'emperador Constant s'agenolla davant el papa Silvestre I per rebre el sagrament del Baptisme al baptisteri del Later. Les pintures tenen uns tons sense grans contrastos, a diferncia dels colors emprats per Rafael; aquest fresc s'atribueix a Giovanni Francesco Penni.;
La donaci de Roma. El tema constantini conclou amb aquest episodi, que representa l'emperador oferint al papa Silvestre I (amb la fisonomia de Climent VII), tal com es relata al document de la Donaci de Constant, una esttua de la deessa Roma, smbol del poder.;


 Capella Sixtina .


Fou construda entre el 1471 i el 1484, a l'poca del papa Sixt IV, del qual procedeix el nom pel qual s coneguda. Hi tenen lloc els conclaves i altres cerimnies oficials, com ara les coronacions papals. s clebre arreu per la seva decoraci pictrica, obra de Miquel ngel. 

Al centre de la volta es representen nou escenes rectangulars sobre la creaci i la caiguda de l'home, flanquejades per profetes i sibilles, els avantpassats de Jess i arquitectures i escultures fingides. La paret sobre l'altar major, amb una superfcie de 13,7 x 12,2 m, l'ocupa el Judici Final, encarregat pel papa Pau III el 1535. La composici se centra entorn de la figura del Crist jutge, el qual es mostra despullat dels atributs de la iconografia tradicional, nu, amb una anatomia atltica i un gest de poderosa autoritat.

 Museu Filattic i Numismtic .

Aquesta s l'ltima collecci incorporada als Museus Vaticans. Es va inaugurar el 25 de setembre de 2007. 

S'hi recullen tots els segells i les monedes de la Ciutat del Vatic, des del moment del seu naixement (1929) fins avui; cont tamb la gran collecci filatlica dels Estats Pontificis, i peces amb alguns errors. 

El museu es divideix en dues seccions: 
La secci filatlica consta de les emissions vaticanes de segells de correus, classificades segons els diversos pontificats (de Pius XII a Benet XVI); targetes postals i aerogrames; les emissions dels Estats Pontificis (1852-1870), amb segells nous, i els sobres usats; lacres; cilindres, planxes i material divers usat per gravar els segells; i alguns dissenys que s'exposen a les parets. ;
La secci numismtica consta de monedes de lires vaticanes des del 1929 fins al 2001; les monedes commemoratives, del 1979 a, 2001; les monedes de desprs del 2001, en euros; les monedes de l'Any Sant; monedes i segells emesos durant la seu vacant.;
 Altres colleccions .

 Galeria dels Tapissos .
Una collecci de tapissos dels segles XV al XVII s'exposen en aquesta sala des de l'any 1838. 
 Galeria dels Mapes . 
Fou batejada aix pels quaranta mapes pintats al fresc sobre els murs, que representen les regions italianes i les possessions de l'Esglsia a l'poca del papa Gregori XIII (1572-1585). Van ser realitzats entre els anys 1580 i 1585 segons els cartrons d'Ignazio Danti, fams gegraf d'aquell temps. Considerant els Apenins l'element divisori, sobre una paret hi ha pintades les regions banyades pels mars Lgur i Tirr, i sobre l'altra les regions banyades per l'Adritic. Cada mapa regional representa el plnol de la seva ciutat principal. Cal destacar-ne els frescs d'Ignazio i Antonio Danti, que mostren les belles possessions del papa a Vencia. Van ser restaurats per ordre d'Urb VIII (1623-1644).
 Galeria dels Canelobres . 
Construda l'any 1761, s'hi exposen una srie de grans canelobres d'Otricoli, junt amb obres d'escultura de l'poca hellenstica. 
 Pavell dels Carruatges .
Arranjat pel papa Pau VI l'any 1973, conserva nombrosos carruatges usats per diferents papes, entre ells el construt per a Lle XII, juntament amb selles, cadires de m, carrosses de gala, autombils i papambils. Es tracta d'una de les dues seccions del Museu Histric Vatic; l'altra es troba al Palau del Later.

 Bibliografia .




 Referncies .


 Enllaos externs .
Pgina web dels Museus Vaticans;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354695" title="They Liked You Better When You Were Dead" nonfiltered="3901" processed="3886" dbindex="138921">


 Llista de canons .
 "Palahniuk's Laughter" - 4:10;
 "Speak Up" - 3:27;
 "Mono" - 6:22;
 "Lost Like Tears In Rain" - 4:07;
 "Amethyst" - 4:20;
 "Hazy Eyes Track" - 3:10;

Totes les pistes escrites per: Fightstar

"UK 7 Vinil" .    
Un 7" Vinyl de dos pistes va sortir amb un lmit de 1000 copies. Aix va ser per, suficient com per arribar al #12 a la Llista britnica d'Indie (UK Indie Album Chart)
 "Palahniuk's Laughter" - 4:10;
 "Mono" - 6:22;

Versi Americana.
Aquest lbum ha sigut ha sortit tamb als Estats Units i al Jap, per sn una mica diferents del descrit amunt. La versi americana es va fer a travs de Deep Elm Records no com la versi Anglesa i Japonesa, que es va fer a travs de Charlie Simpson's Sandwich Leg Records. Les dos versions (d'EUA i Jap) tenen diferents llistes de pistes, i sn les seguents:

 "Paint Your Target" - 3:18;
 "Palahniuk's Laughter" - 4:10;
 "Amethyst" - 4:20;
 "Lost Like Tears In Rain" - 4:07;
 "Speak Up" - 3:27;
 "Until Then" 4:40;
 "Cross Out The Stars" - 5:02;
 "Hazy Eyes" - 3:10;
 "Mono" - 6:22;

Llista de pistes Japonesa.

 "Paint Your Target" - 3:18;
 "Palahniuk's Laughter" - 4:10;
 "Speak Up" - 3:27;
 "Mono" - 6:22;
 "Lost Like Tears In Rain" - 4:07;
 "Amethyst" - 4:20;

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354696" title="Carisma" nonfiltered="3902" processed="3887" dbindex="138922">
El carisma es considera una qualitat de la personalitat que atreu els altres i els fa ms receptius a les prpies idees, s una barreja de carcter, influncia i habilitats socials. En determinants moviments religiosos es considera un atribut div que fa possible els grans lders, tot i que en llenguatge com s'aplica a persones persuasives i simptiques amb encant. 

El terme va ser introdut per Max Weber, en les seves teories del poder, per explicar com un cert magnetisme personal esdevenia la font de legitimitat del lideraratge de grups.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354697" title="Ets Alocs" nonfiltered="3903" processed="3888" dbindex="138923">


Ets Alocs s una platja del nord del municipi de Ferreries. S'hi arriba per un trencant de la carretera Me-1 de Ma a Ciutadella. Uns pocs quilometres desprs de Ferreries es troba el cam de tramuntana. L'ltim tram s accessible amb una certa dificultat per vehicles motoritzats a travs d'una pista forestal que ressegueix un torrent. s una cala de cdols gruixuts que gaudeix de protecci de pesca.

Enllaos externs.
 Fitxa a Platgesdebalears.com;
 Els Alocs a Menorcaweb;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354700" title="Provncia d'Agri" nonfiltered="3904" processed="3889" dbindex="138924">


La provncia d'A r  (armeni:        ) s una provncia de la part oriental de Turquia, a la frontera amb Iran. La superfcie s de 11.376 km i la poblaci (2006) de 571.243 habitants. La capital s Agri. La poblaci el 1889 era de 47.236 habitants dels que 8.367 eren armenis i la resta quasi tots kurds; el 1945 la poblaci era de 133.504 habitants i ja no quedaven armenis; els kurds eren 78.987 i la resta turcs.

Fou part del sandjak de Bayazid en temps de l'Imperi Otom. El seu nom deriva de la muntanya Agri Dagh (el mont Ararat). Establert com a il o vilayat sota la repblica fou dividit en sis kada:
Karakse (moderna Agri), capital;
Diyadin;
Dogubayazit (antiga Bayazid), que era l'antiga capital del sandjak;
Eleskert (abans Aleskird o Alasgird);
Patnos (abans Antab);
Tutak;

Actualment esta dividida en vuit kada o districtes:

Agri;
Diyadin;
Dogubeyazit (Dogubayazit);
Eleskirt (Eleskert);
Hamur;
Patnos;
Taslicay;
Tutak;

46% de la provncia es muntanys, 29% planes, 18% altipl. Hi ha diverses muntanyes de mes de tres mil metres apart de l'Ararat
incloent l' Alada lar i el Tendrek. Hi corren alguns afluents del Murat Su. Les temperatures sobretot al hivern, sn molt baixes. 

Va constituir la Repblica d'Ararat proclamada pels kurds el 1927, i que no fou controlada per les tropes turques fins el 1930. El 2007 s'hi va produir un terratrmol.



Enllaos externs.

 govern provincial;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354710" title="Golf de Tonqun" nonfiltered="3905" processed="3890" dbindex="138925">

El golf de Tonqun (en vietnamita V nh B c B ; en xins     Beibu Wan) s un bra del mar de la Xina Meridional que limita amb el Vietnam a l'oest i amb la Xina al nord i a l'est. La gran illa xinesa de Hainan forma el lmit oriental del golf. Amb 470 km de nord a sud i 240 km d'est a oest, t una superfcie de 126.250 km i s molt poc profund (fa menys de 60 metres de fondria).

Els principals ports sn H i Phng al Vietnam i Beihai a la Xina. Al seu interior cont nombroses illes, les principals de les quals sn les vietnameses B ch Long V  i Ct B i la xinesa Weizhou (  ). El riu Vermell o Sng H ng s el principal tributari que aboca les seves aiges al golf. 

El nom de Tonqun, escrit    en carcters xinesos i  ng Kinh en vietnamita, significa 'la capital oriental' i s l'anterior nom que rebia Hanoi, la capital del Vietnam. 
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354714" title="Agri (Turquia)" nonfiltered="3906" processed="3891" dbindex="138926">
A r , antiga Karakse o Karakilise (armeni:        ; kurd: Agir), s una ciutat de Turquia, capital de la provncia d'Agri, situada a l'est del pas, prop de la frontera amb Iran. Es troba a un 90 km al nord del mont Ararat. El 1945 tenia 8.605 habitants.

La ciutat portava el nom de Kara Kilise durant l'imperi; sota la repblica es va passar a dir Karakse. Finalment el nom fou canviat a A r . 

El 1927 form part de la repblica kurda de l'Ararat proclamada per Ihsan Nuri Pasha que va durar fins el 1930, per no en fou la capital.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354721" title="Conca del riu Paraguai" nonfiltered="3908" processed="3892" dbindex="138928">
La conca del riu Paraguai s una de les dotze regions hidrogrfiques del territori brasiler. ;

T una rea d'1,1 mili de km, comprenent no noms els estats de Mato Grosso i del Mato Grosso do Sul com tamb altres pasos vens de Brasil, com Argentina, Paraguai i Bolvia. El principal riu de la conca s el Paraguai, que neix en territori brasiler en la Chapada dels Parecis. El cabal mitj conjunta de la conca s de 363.445 m/s. 

La conca del Paraguai pot ser dividida en dues regions separades: el Planalto, amb terres per sobre de 200 m d'altitud, i el Pantanal, de terres amb menys de 200 m d'altitud i subjectes la inundacions peridiques, funcionant com un gran reserva  regularitzats de les accions dels rius de la conca. 

Els biomes predominants en la conca sn el 'Cerrado' (en la regi de planalto) i el Pantanal. En virtut de l'expansi de les activitats agro-industrials i de la mineria, els desmataments vnen accentuant els processos d'erosi, contribuint per a l'augment de la sorra dels rius de la regi, principalment el Taquari i el Sao Loureno, afluents del riu Paraguai. 

El principal centre urb localitzat en la regi hidrogrfica de Paraguai s la capital matogrossense de Cuiab.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354723" title="Emma Hamilton" nonfiltered="3909" processed="3893" dbindex="138929">

Lady Emma Hamilton (1761-1815) fou una cortesana anglesa famosa per ser la darrera amant de l'almirall britnic Horatio Nelson. Tamb fou actriu, model i ballarina.

Va nixer a Neston (comtat de Cheschire, Anglaterra) en 1761, com a Amy Lyon.  Era filla del ferrer Henry Lyon que va morir quan ella era molt petita.  Fou criada per la seva mare, Mary Kidd en Hawarden, al nord-oest de Gales, per per manca de fortuna familiar no va poder rebre una bona educaci.  Amb el temps, Amy Lyon es canviaria de nom pel d'Emma Hart.

Amb dotze anys es colloc a treballar com a serventa a casa del doctor Honorat Leigh Thomas, un cirurgi de Hawarden que treballava a Chester.  Deix el treball i viatj a Londres on comenaria a treballar per a la famlia Budd en Chatham, Blackfriars.
Al seu nou treball coneixeria a la serventa Jane Powell, que volia ser actriu. A partir d aqu, Emma comenaria la seva vida en el mn del teatre, coneixent molta gent i gaudint de les nits de la capital britnica. 

Amb el doblers que va aconseguir com a actriu, va poder dur a la seva mare a Londres i comprar una petita casa a un carrer al costat de Oxford Street.  Aviat, comenaria a treballar a la companyia de teatre George Romney i de Sir Joshua Reynolds.  Treballar al  Teatre Drury Lane al fams Convent Garden de Londres.

Desprs de treballar en molts de papers com a actriu baix el patronat de Sir Joshua Reynolds, aconsegu un treball com a model per la Royal Academy, i posteriorment com a ballarina per un metge ambulant escocs.  Desprs de molts treballs, Emma coneixeria a l'amant del prncep de Gales, el futurJordi IV de la Gran Bretanya, la coneguda Mary Robinson. A causa de les seves relacions amb l'amant del prncep de Gales entraria dins un crcol d'amics del hereu al tron, on coneixer a molts homes de l'aristocrcia britnica.

Emma s enamor de Charles Francis Grenville (1749-1809),primer comte de Warwick, per la relaci no prosper per qu, ell necessitava casar-se amb una dama noble amb un patrimoni superior a la d ell, ja que tenia greu problemes econmics per solventar, un matrimoni amb Emma hagus estat un greu problema per Grenville.  Per altre part, l'amor que sentia per Emma era tan gran que propos al seu ric oncle, Sir William Hamilton, que vivia a Npols, que es cass amb ella, per aix poder continuar les seves relacions en secret amb Emma.  Aix que, va demanar a la jove Emma que accepts un matrimoni amb el seu vell oncle, a lo qual, la jove accept. 

Durant unes vacances amb Grenville, Emma va conixer al que seria el seu esps.  La jove va agradar molt al oncle de Grenville i organitzaren els esponsoris pel dia 6 de setembre de 1791 a la esglsia de St. Jordi de Londres.


El matrimoni es trasllad a viure a Npols on no tardaria molt de temps en qu es faria molt amiga de la reina Maria Carolina de Npols.  Entre les moltes aptituds artstiques de la nova Lady Hamilton, era el de fer de modista i feia robes a actors de la cort napolitana.  
Desprs de la batalla del Nil a Egipte en 1798, el fillastre d Emma, acompanyat de Horatio Nelson visitaren als Hamilton a Npols. Emma i Horatio Nelson s enamoraren durant l'estada de l'almirall en terres napolitanes.  

El 12 d'octubre de 1799 l'almirall Nelson arrib al port de Ma (Menorca) i molt possiblement durant la seva curta estada a l'illa, deman la construcci d'una casa per la seva amant, Lady Hamilton.  Hi ha poques referncies de qu Nelson visits Menorca i no hi ha cap documentaci fideligne que especifiqui la visita de Nelson i Lady Hamilton a Menorca.

Emma i Nelson mantingueren relacions ntimes malgrat que Sir Hamilton sabia molt b de les relacions dels dos amants, el qual, no va voler intervenir.  Emma don a llum a la primera filla de Nelson a Londres el 31 de gener de 1801, a la que anomen Horacia. 
L'esps d Emma, Sir William Hamilton mor en 1803 quan Emma esperava al seu segon fill. Emma donar a llum a una altra noia que mor poques setmanes desprs de nixer, a principis de 1804. Les fugides constants de l almirall Nelson de la seva llar dificult les relacions entre ella i el seu amant. La soledat desesperava a Lady Hamilton.  

L'almirall Nelson morir al sur d'Espanya en 1805 durant una batalla naval.  De la petita pensi que Emma rebr en herncia del seu esps, va sobreviure una mica, ja que va gastar molts de diners en jocs d'atzar.
Tota la herncia de Nelson pass al seu germ, i aquest ignor per complet la herncia que li pertocava a Emma Hamilton i a la seva filla Horacia.
A causa de les moltes dubtes creades per els seus jocs i despeses sense fre de Lady Hamilton, pass un any de pressi. Fugint dels seus acreedors, viatj a Frana amb la seva filla on s establir fins a la seva mort. S'entreg a la beguda i mor molt pobre a Calais, a causa d'una insuficincia heptica, el 15 de gener de 1815.

Bibliografia.

"Emma, Lady Hamilton" de Mollie Hardwick (1969);














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354724" title="Dia internacional de la traducci" nonfiltered="3910" processed="3894" dbindex="138930">
El Dia internacional de la traducci se celebra cada any el 30 de setembre, el dia de Sant Jeroni, el traductor de la Bblia que es considera el patr dels traductors.

La celebraci va ser promoguda per la FIT (la Federaci Internacional de Traductors) que l'any 1991 va llenar la idea d'un dia oficialment reconegut per mostrar la solidaritat amb la comunitat mundial de traductors, en un esfor per promoure la professi de traductor a diferents pasos. s una oportunitat de mostrar l'orgull d'una professi que s'ha anat convertint en essencial en aquesta poca de progressiva globalitzaci.


Enllaos externs.
Paper presentat el 1997 per L. Katschika a la FIT Conference d'Itlia ;
Article sobre el Dia internacional dels traductors a les pgines del Projecte Prozwiki ;
Avui, 30-09-2008: Ada Castells. Dia del traductor ms mal pagat (La llengua russa protagonitza avui la diada internacional dels traductors);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354738" title="Nombre 220" nonfiltered="3911" processed="3895" dbindex="138931">

El nombre 220 (CCXX) s el nombre natural que segueix al nombre 219 i precedeix al nombre 221.
La seva representaci binria s 11011001, la representaci octal 334 i l'hexadecimal DC.
La seva factoritzaci en nombres primers s 2  5  11 = 220.

En altres dominis.

Nombres del 221 al 229.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354750" title="Fundaci puntCat" nonfiltered="3912" processed="3896" dbindex="138932">
La Fundaci puntCAT s una entitat privada sense nim de lucre ni filiaci poltica fundada el 28 de desembre del 2004 i inscrita amb el nmero 2100 en el Registre de Fundacions de la Generalitat de Catalunya.

La finalitat fundacional s promoure tota mena d'activitats relacionades amb la creaci, gesti i control del registre del nom de domini .CAT i, en general, de la promoci de la llengua i la cultura catalanes a l'mbit d'Internet i de les noves tecnologies de la informaci.

Entre els patrons fundadors de la Fundaci puntCAT, i pel seu suport a la candidatura per a l'obtenci del domini, cal destacar l'Institut d'Estudis Catalans, la Corporaci Catalana de Rdio i Televisi i el Captol Catal de la Internet Society. A ms a ms, 98 entitats i associacions (de tots els llocs de parla catalana, de tots els sectors de la cultura i activitat), 2.615 empreses i 65.468 persones van donar suport explcit a la candidatura pel domini .CAT, fet que ajud significativament a la seva obtenci.

Al ser la Fundaci una entitat sense nim de lucre, els beneficis de l'operaci del Registre .CAT es destinaran a assegurar la continutat i viabilitat d'aquest, potenciar la Societat de la Informaci en els mbits catalanoparlants i emprendre accions per a fer el domini assequible a tothom.

El domini .cat, s un domini genric com el .com o el .org, per  adreat especficament a la comunitat lingstica i cultural catalana a Internet. De la mateixa manera que un particular no pot registrar un .edu (destinat a institucions d'ensenyament superior) o que cal ser un museu per a sollicitar un .museum, per a obtenir un .cat cal demostrar alguna relaci amb la nostra comunitat lingstica i cultural o ms en general, posar en lnia continguts significatius en catal. El procs de registre s completament en lnia, sense necessitat d'enviar certificats o documents de cap tipus als registradors. Des del primer dia, el .CAT permet el registre de noms amb les lletres especials prpies del catal.

 Vegeu tamb.
 Domini .cat;

Enllaos externs.
 http://www.domini.cat;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354752" title="Ahaggar" nonfiltered="3913" processed="3897" dbindex="138933">

Ahaggar s una paraula berber que designa:

Als membres d'una tribu de nobles dels tuareg del nord (plural ihaggaren);
Kel Ahaggar, nom de la tribu;
Ahaggar o Hoggar, regi habitada pels ahaggar;

Estrictament Ahaggar designa el conjunt de territoris habitats pels Kel Ahaggar, uns 500.000 km2 entre l'Ahanef a l'est, el Tassili des Ajjer al nord-est, l'Immidir al nord, i l'Adrar des Ifoghas i l'Ayr al sud. La poblaci estimada era vers 1950 de 5000 habitants, de les tribus  Kel Ghela, Taytok i Tgeh Mellet que en conjunt, amb els seus vassalls, formen la confederaci dels Kel Ahaggar. El capt tradicional o amenokal s escollit entre els Kel Ghela. Quasi tota la poblaci es nmada i la societat est divida en tres classes o castes: el nobles (ihaggaran o imuhagh), els plebeus vassalls (amghid, plural imghad) i els esclaus (akli, plural iklan). La seva llengua s el tamahakk i l'escriptura el tifinagh

En aquest territori hi ha pintures rupestres i alguns restes de industries ltiques (neoltiques). El pas estava governat per un amenokal. La missi d'exploraci Flatters fou massacrada el 1880; llavors fou reconegut per la missi Foureau-Lamy el 1898; l'amenokal Musa ag Amastan es va sotmetre el 1904 al comandant Laperrine i fou incorporat al territori francs dels Oasis, amb capital a Tamanrasset (Tamanghaset).

Les muntanyes Ahaggar formen avui dia un parc nacional.

 Bibliografia .

H. Lhote, Les Touaregs du Hoggar, Pars 1944;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354754" title="Conca del riu Uruguai" nonfiltered="3914" processed="3898" dbindex="138934">
La conca del riu Uruguai s una de les dotze regions hidrogrfiques del territori brasiler. 

T una rea de 385.000 km, dels quals 174.612 km es situen dintre del Brasil, comprenent 384 municipis dels estats del Rio Grande do Sul i de Santa Catarina. Les principals ciutats brasileres localitzades a la conca sn Lajes i Chapec (SC), Uruguaiana, Bag i Santana del Livramento(RS). 

La regi hidrogrfica d'Uruguai presenta un gran potencial hidroeltric, amb una capacitat total de producci de 40,5 KW/km, considerant els costats brasiler i argent, una de les majors relacions d'energia/km del mn. 

Sn importants fonts de contaminaci de les aiges superficials i subterrnies a la regi els afluentes procedents del porc i l'avicultura a l'oest catarinense i els agrotxics, utilitzats principalment en el cultiu de l'arrs. 

La conca s formada pel riu Uruguai i pels seus afluents, desaguaant en l'estuari del riu de la Plata ja fos del territori brasiler. 

En la frontera entre els municipis de Riu dos Indios (Rio Grande do Sul) i Caxambu do Sul (Santa Catarina), la travessa del Riu Uruguai s fa amb balsa, sent recorreguda una distancia d'aproximadament 30 km de carretera sense pavimentaci asfltica.Tan bon punt arriba en territori catarinense, recorre aproximadament 3 km i ja s'accedeix l'asfalt a SC-480.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354755" title="Josep Plandiura Vilacs" nonfiltered="3915" processed="3899" dbindex="138935">

Josep Plandiura Vilacs (Taradell, 1943) s un escultor catal. 

Les seves obres estan treballades en ferro, des de grans proporcions per a escultures pbliques com la porta per al Museu Dioces de Barcelona o la magnfica escala per al Teatre de Granollers, i obres de format ms redut per a colleccions particulars. 

Va collaborar en projectes amb els artistes angls Anthony Caro i el nord-americ Roger Mack durant l'any 1987. Va fundar el 1988 el Centre d'Art Contemporani La Rectoria a Sant Pere de Vilamajor, un espai amb carcter multidisciplinari per a l'experimentaci artstica i on l'artista imparteix el seu saber en la transformaci del ferro en art.

 Obres .
Homenatge a Pau Casals. Acer Corten. Santa Maria de Palautordera. ;
Desafio al vent. Platja d'Arinaga. Las Palmas de Gran Canaria. ;
Carro. Santa Maria de Palautordera. ;
Homenatge a Alfons I. Santa Maria de Palautordera. ;
 Entrada esglsia gtica. Esglsia de Sant Pere de Vilamajor.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354756" title="Ahdal" nonfiltered="3916" processed="3900" dbindex="138936">
Els al-Ahdal foren una famlia de sayyids del sud-oest de la pennsula d'Arbia descendents del sis imam alida Djafar al-Sadik.

Els membres principals foren:
Husayn ben Abd al-Rahman ben Muhammad Badr al-Din (1377-1451);
Husayn ben al-Siddik ben Hussayn (1446-1497);
Tahir ben Husayn ben Abd al-Rahman Djamal al-Din (1508-1590);
Muhammad ben Tahir;
Hatim ben Ahmand ben Musa ben Abi l-Kasim ben Muhammad (mort el 1604);
Abu Bakr ben Abi l-Kasim ben Ahmas (1576-1626);
Abd al-Rahman ben Sulayman (mort 1835);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354760" title="Pont de xarxa" nonfiltered="3917" processed="3901" dbindex="138937">
Un pont de xarxa o bridge es un dispositiu d'interconnexi de xarxes d'ordinadors que opera amb la capa 2 (nivell d'enlla de dades) del model OSI. Aquest interconecta dos segments de xarxa (o divideix una xarxa en segments) fent el passatge de dades d'una xarxa a l'altre, amb base de la direcci fsica de dest de cada paquet.

Un bridge connecta dos segments de xarxa com una sola xarxa fent servir el mateix protocol d'establiment de xarxa.

Funciona a travs d'una taula de direccions MAC detectades en cada segment que est connectat. Quan detecta que un node de un dels segments est intentant transmetre dades a un node de l'altre, el bridge copia la trama per l'altra subxarxa. per utilitzar aquest mecanisme d'aprenentatge automtic, els bridges no necessiten configuraci manual.

La principal diferncia entre un bridge i un hub s que el segon passa qualsevol trama amb qualsevol dest per a tots els altres nodes connectats, en canvi el primer noms passa les trames pertinents a cada segment. Aquesta caracterstica millora el rendiment de les xarxes al disminuir el trfic intil.

Per a fer el bridging o interconnexi de ms de 2 xarxes, s'utilitzen els switchs.

Es distingeixen dos classes de bridges:
 Locals: serveixen per enllaar directament dues xarxes fsicament prximes.
 Remots o d'rea extensa: es connecten en parelles  enllaant dos o ms xarxes locals, formant una xarxa d'rea extensa, a travs de lnies telefniques.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354772" title="Federaci Catalana d'Atletisme" nonfiltered="3918" processed="3902" dbindex="138938">
La Federaci Catalana d'Atletisme, constituda el 2 de setembre de 1915, s una entitat
privada, sense afany de lucre, que gaudeix de personalitat jurdica i capacitat d'obrar
prpies per al compliment dels seus fins, integrada per clubs, atletes, entrenadors,
jutges, agrupacions i associacions esportives, dedicats a la prctica de l'atletisme i el
foment, el desenvolupament i l'organitzaci d'activitats atltiques dintre de l'mbit del
territori de Catalunya.


La Federaci Catalana d'Atletisme coordina i tutela els organitzadors i altres
col lectius dedicats a la prctica de l'atletisme. La Federaci t la condici d'entitat d'utilitat pblica i d'inters cvic i social, i com a tal gaudeix dels beneficis i prioritats que legalment li puguin correspondre. A ms, s'adscriu a la Uni de Federacions Esportives Catalanes  i el catal es la llengua prpia de la Federaci.

Pgina Web. 
 http://www.fcatletisme.cat;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354775" title="Club" nonfiltered="3919" processed="3903" dbindex="138939">


S'anomena Club a un grup de persones lliurement associades, o societat, que reuneix un nombre variable d'individus que coincideixen en els seus gustos i opinions artstics, literaris, poltics, filantrpics, esportius, etc, o simplement en els seus desitjos de relaci social .

Els caps i activitats dels clubs sn molt diversos i depenen del motiu pel qual les persones s'hagin associat: realitzaci d'activitats esportives, intercanvis d'idees, debats culturals, organitzaci d'activitats a favor de tercers, activitats formatives i informatives en benefici propi , Etc

Una caracterstica comuna per a prcticament tots els clubs s l'absncia d'nim de lucre pel que fa a les activitats desenvolupades. Poden realitzar, a ms de les activitats prpies de les seves finalitats, activitats que podrien ser considerades com empresarials, i el benefici d'activitats contes del mar aplicat a la continutat del club.

Probablement siguin els clubs esportius els ms coneguts, i, en especial, els clubs de futbol i els clubs nutics. Al nord d'Espanya dels clubs gastronmics, tamb anomenats "societats gastronmiques", gaudeixen de gran prestigi.

Histria.

Histricament, els clubs es va produir en tots els antics Estats dels que tenim un coneixement detallat. Un cop que les persones van comenar a viure junts en grups ms grans, hi va haver necessitat que les persones amb un inters com per a ser capaos d'associar tot i no tenir llaos de parentiu. Organitzacions de l'espcie han existit durant molts anys, com ho demostra grec antic clubs i associacions en l'antiga Roma.

Orgens de la paraula i el concepte.

s incert si al's del mot club "s'origin si significat un nus persones o fet els Membres clubber" costat pagar despeses reunions. El ms antic dels clubs d'angls no sn ms que reunions informals peridiques d'amics per tal de menjador o beure junts. Thomas Occleve (en el moment de Henry IV) s'esmenta per exemple un club anomenat La Cort de Compaignie ssia (el Tribunal de bona companyia), de la qual era membre. El 1659 John Aubrey va escriure, "Ara l's de la paraula per clubber un sodality societat, associaci o fraternitat de qualsevol tipus, en una taverna".

En els temps de Shakespeare.

Dels primers clubs dels ms famosos va ser el Bread Street o el divendres Street Club, es va originar per Sir Walter Raleigh, i reunits en la Taberna Mermaid. John Selden, John Donne, John Fletcher i Francis Beaumont es trobaven entre els membres (encara que sovint s'afirma que William Shakespeare era un membre d'aquest club, no hi ha proves documentades per recolzar aquesta afirmaci). Un altre club, suposadament fundada per Ben Jonson, va ser la que es va reunir a la Taberna el Diable, prop de Temple Bar, tamb a Londres.

Cafs.

La paraula "club", en el sentit d'una associaci per a la promoci de la bona beca i relacions socials, es va convertir en com a Anglaterra en el moment de Tatler i El Espectador (1709-1712). Amb la introducci del caf potable al mig del segle 17, els clubs van entrar en una fase ms permanent. El caf de les cases ms tard Stuart perode sn els veritables originals de la moderna casa club. Els clubs de finals dels 17 i principis de segle 18 semblava tipus Tudor seus precursors en qu es oftenest associacions exclusivament per a la convivncia o penyes literries. Tot aix, molts es confessedly poltics, per exemple, La Rota, o Club de Caf (1659), una societat de debat per a la propagaci d'idees republicanes, trencat a la Restauraci en 1660, el Cap Vedells Club (c.1693) i la Cinta Verda Club (1675). Les caracterstiques de tots aquests clubs van ser els segents:


Aquests caf clubs de aviat es va convertir en focus d'escndol poltic-mongering i intrigant, i en 1675 el rei Charles II va emetre una proclamaci que diu: "Sa Majestat ha considerat apropiat i necessari que es cafs (per al futur) presentat i reprimides, ", Perqu" en aquestes cases bussejadors fals, escandals i malitious informes s'elaboren a l'estranger i la propagaci a la difamaci del Govern de Sa Majestat i la pertorbaci de la pau i la tranquil  litat del Regne. "Aix va ser impopular que aquesta proclamaci era gaireb instantniament retirar considerat necessari, i per Anne del regnat del caf-club de casa va ser una caracterstica de l'Anglaterra de la vida social.

 Entre els Segles XVIII i XIX.

La idea del club es va desenvolupar en dues direccions. Un d'ells era d'una instituci permanent amb un club fix. El caf clubs de Londres a l'augment dels seus membres absorbit tot l'allotjament de la taverna o caf, on celebrar les seves reunions, i aix es va convertir en el club, sovint mantenir el nom original del pals, per exemple, White, de Brooks, Arthur's, i Boodle's. Aquests segueixen existint avui els famosos grups cavallers.

L'estil de vida itinerant de la 18  i 19 del segle classes mitjanes tamb va impulsar el desenvolupament dels clubs ms residencial, que havia dormitoris i altres instal  lacions. Militars i oficials navals, advocats, jutges, membres del Parlament i funcionaris del govern tendeixen a tenir una presncia irregular a les principals ciutats de l'Imperi, en particular Londres, la despesa potser uns pocs mesos abans de passar per un perode prolongat de temps i desprs tornar. Especialment quan aquesta presncia no coincideix amb la temporada, un establiment permanent a la ciutat (s a dir, una casa de propietat o llogat, amb el corresponent personal), o l'obertura d'una casa (en general d'obturaci fora de la temporada) va ser inconvenient o poc rendible, mentre que els hotels sn poc freqents i socialment declasee. Clubbing amb una srie d'idees afins per garantir amics una gran casa compartida amb un gerent, per tant, s convenient una soluci.

L'altre tipus de club o de tant en tant es reuneix peridicament i, sovint, no t club, per existeix principalment per a determinats objectes. Tales sn molts purament esportiu esports i clubs passatemps els Alps, escacs, iots motor i clubs. Tamb hi ha clubs literaris (vegeu el cercle i l'escriptura del llibre club), l'art musical i clubs, clubs de la publicaci i el nom de "club" s'ha annexat per un nombrs grup d'associacions que se situen entre el club adequat i simple amistat societats, d' un diari purament temporal i la natura, com ara la pissarra, i el ganso de Nadal clubs, que no necessiten ser registrats d'acord amb la Llei de societats d'amistat.

En tot el mn.


L'instituci del cavaller del club s'ha propagat a tot l'angls mn de parla. Molts dels que alimentats la Il  lustraci escocesa eren membres de la Poker Club d'Edimburg. Als Estats Units els clubs es va establir per primera vegada desprs de la Guerra de la Independncia. Un dels primers va ser el Club Tortuga Hoboken (1797), que encara sobreviuen a partir de 1911.

Els primers clubs en el continent europeu eren de carcter poltic. Ets a 1848 va a ustria i Alemanya, i ms tard els clubs de Berln i Viena eren meres rpliques dels seus prototips angls. A Frana, on el terme cercle s el ms habitual, el primer va ser Le Club Politique (1782), i durant la Revoluci Francesa aquestes associacions demostrat importants forces poltiques (vegeu l'Jacobins, Feuillants, Cordeliers). Dels purament socials en els clubs de Pars, la ms notable van ser els Jockey-Club de Pars (1833), el Cercle de la Uni, el viatger i el Cercle INTERALIE.

 Diferents tipus de Clubs.

Escola de clubs.


Aquests sn les activitats realitzades pels estudiants que queden fora de l'mbit de les classes. Aquests clubs poden quedar fora del currculum normal de l'escola o la universitat o l'educaci, com en el cas dels clubs de la matria (per exemple, captols d'estudiants de societats professionals), podran completar el programa d'estudis a travs de reunions informals i professionals de tutoria.

Les societats professionals.

Article principal: Collegi professional

Aquestes organitzacions sn, en part, social, en part de carcter professional i proporcionar professionals amb oportunitats d'educaci avanada, presentacions sobre investigacions en curs, contactes de negocis, la promoci pblica de la professi i altres avantatges. Exemples d'aquests grups inclouen les associacions mdiques, societats cientfiques, i associacions d'advocats. Les societats professionals sovint tenen capes de l'organitzaci, amb el regional, nacional i internacional. Els captols locals en general, reunir-se amb ms freqncia i sovint inclouen estudiants avanats no puguin assistir a reunions nacionals.

Servei de clubs.
Servei s del club un tipus d'organitzaci voluntria on els membres es reuneixen peridicament per sortides i social per dur a terme les obres de beneficncia, ja sigui directament per les mans-o en els esforos per recaptar diners per altres organitzacions.

clubs socials.

Article principal: clubs socials

Alguns clubs socials s'organitzen al voltant dels jocs competitius, com ara els escacs o el pont. Altres clubs estan dissenyats per encoratjar la pertinena a determinades classes socials. Els compostos de l'elit sn ms coneguts com els clubs de cavallers (no confondre amb tira dels clubs) i els clubs de pas (encara que aquests tamb tenen una funci d'atletisme, vegeu ms avall). Menys elitista, per en alguns casos exclusius, estan treballant els clubs d'homes. Restringit als clubs, ja sigui oficials o existeixen homes allistat en les bases militars.

El moderno club de cavallers, a vegades de propietat, s a dir, propietat d'una persona o sindicat privat, per amb ms freqncia propietat dels membres que delegar en un comit de la gesti dels seus assumptes, en primer lloc va assolir el seu mxim desenvolupament a Londres, on el districte de St James's ha estat durant molt temps conegut com "Clubland". Londres actual clubs del Soho incloure Groucho Club, que va obrir les seves portes el 1985 com "l'antdot a la tradicional club". En aquest esperit, el club va ser nomenat per Groucho Marx a causa de la seva famosa observaci de qu no volen unir-se a qualsevol club que tindria com a membre.

les activitats dels clubs Social.

Activitats dels clubs socials sn una moderna combinaci de diversos tipus de clubs i avui reflecteixen la ms eclctica i variada societat. Aquests clubs se centren al voltant de les activitats a disposici dels membres del club a la ciutat o zona en qu el club es troba. Ats que l'objectiu d'aquests clubs es divideix entre la interacci social general i prenent part en els esdeveniments mateixos, els clubs tendeixen a tenir ms membres que noms els casats, i alguns clubs de restringir la pertinena a un dels altres, i alguns d'ells sn per a gais i lesbianes.

Composici pot ser limitat o obert al pblic en general, com dels esdeveniments. La majoria dels clubs tenen un nombre limitat de membres sobre la base de criteris especfics, i limitar els esdeveniments als membres per augmentar la seguretat dels membres, creant aix un major sentit de pertinena i cameradery. Les activitats socials poden ser els clubs amb nim de lucre o sense nim de lucre, i alguns sn una mescla dels dos (un amb nim de lucre amb un club sense nim de lucre, de beneficncia bra, per exemple). L'Inter-Varsity Club (IVC) s el major britnic sense nim de lucre una.

clubs esportius.

Article principal: Club esportiu

Hi ha dos tipus de atletisme i els clubs esportius, els esportius organitzats per als participants (que inclouen els clubs esportius i clubs de pas), i principalment per als espectadors fantics d'un equip.

Athletic i els clubs de pas ofereixen una o ms instal  lacions esportives recreatives als seus membres. Aquests clubs tamb poden oferir activitats socials i serveis, i alguns membres poden unir-se principalment a aprofitar les oportunitats socials. Pas clubs ofereixen una varietat d'instal  lacions esportives recreatives als seus membres i sn en general ubicades en zones suburbanes o rurals. La majoria dels clubs de golf. Piscines, pistes de tennis, pel motius i en l'exercici de les instal  lacions tamb sn comuns. Pas clubs solen proporcionar serveis de menjador als seus membres i convidats, i amb freqncia d'acollida atn esdeveniments com casaments. Clubs similars a les zones urbanes sn sovint anomenats els clubs d'atletisme. Sovint Aquests clubs esportius interiors caracterstica, per exemple, el tennis, esquaix, bsquet, boxa, i en l'exercici de les instal  lacions.

Els membres de els clubs esportius que el suport d'un equip poden ser els esports amateurs - grups que es reuneixen per practicar un esport, com, per exemple, en la majoria dels clubs de bicicleta - o professionals - els clubs de futbol constar de ben pagats membres de l'equip i milers de seguidors. Club esportiu pot comprendre per tant, els participants (no necessriament els competidors) o espectador fans, o ambdues coses.

Hi ha algunes organitzacions amb una manca de correspondncia entre nom i funci. El Jockey Club no s un club de genets, sin que existeix per regular l'esport de les curses de cavalls, el Marylebone Cricket Club fins fa poc era l'organisme regulador de cricket, i aix successivament.

Club esportiu no confondre amb gimnasos i clubs de salut, que tamb pot ser noms per als membres.

Les confraries i sororities.

Solidaritat, fraternitat i clubs socials sn de secundria o estudiants d'educaci superior. La participaci en aquestes organitzacions s en general noms per invitaci.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354781" title="Xavier Rodrguez Baixeras" nonfiltered="3920" processed="3904" dbindex="138940">
Xavier Rodrguez Baixeras (Tarragona, 1945) viu a Vigo des de 1977, desprs de residir a Ribadeo, Segvia, la Corunya, Palma...

Traductor al gallec d autors italians i catalans, i d autors gallecs al castell i al catal, s una de les veus lriques ms suggestives i profundes en llengua gallega. Fentos no mar (1981); Lembranza do areal (1985); Anos de viaxe (1987), que inclou la seva obra anterior ms Os celestes faiados i A gndara da noite, i amb el qual va obtenir el Premi de la Crtica espanyola; Visitantes (1991), Premi Gonzlez Garcs; Sonetos do irmn (1991); Nadador (1995), Premi de la Crtica gallega; i Beira Norte (1997), amb el qual va tornar a obtenir el Premi de la Crtica espanyola, sn algunes de les seves obres.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354782" title="Club social" nonfiltered="3921" processed="3905" dbindex="138941">
Un club social pot referir-se a un grup de persones o el lloc on es reuneixen, generalment al voltant d'un inters com, l'ocupaci o activitat (per exemple, la caa, la pesca, la poltica, la caritat o del treball). 

Cal tenir en compte que un club social abasta noms un tipus de club molt determinat i no cobreix una varietat d'altres tipus de clubs que tinguin algunes caracterstiques socials, per exemple els clubs de cavallers, oficials militars dels clubs, els clubs i fraternitat i solidaritat.


Activitats dels Clubs Socials sn una moderna combinaci de diversos tipus de clubs i avui reflecteixen la ms eclctica i variada societat. Aquests clubs se centren al voltant de les activitats a disposici dels membres del club a la ciutat o zona en qu el club es troba. Alguns tenen una tradicional casa club, bar o restaurant on es reuneixen els membres, altres no.

Esdeveniments pot incloure una mplia gamma d'activitats dels esdeveniments esportius i socials, les arts o els clubs de llibre. A diferncia dels tradicionals clubs que no es limiten a un tipus d'esdeveniment o d'inters especial, sin que inclouen una mplia gamma d'esdeveniments en els seus calendaris mensuals. Els membres triar els esdeveniments que el club va prendre part en basar-se en l'evoluci dels interessos dels membres. Els membres de determinar ells mateixos els esdeveniments, dels oferts, que assistir.

Ats que l'objectiu d'aquests clubs es divideix entre la interacci social general i prenent part en els esdeveniments mateixos, ambds solters i casats la gent pot prendre part. Tanmateix els clubs tendeixen a tenir ms membres que noms casat, i hi ha molts clubs noms per a persones solteres, o es limiten noms a les parelles casades. Hi ha fins i tot activitats dels clubs per a homosexuals.

Composici pot ser limitat o obert al pblic en general, com dels esdeveniments. La majoria dels clubs tenen un nombre limitat de membres sobre la base de criteris especfics, i restringir els esdeveniments als membres a augmentar la seva sensaci de seguretat, creant una major sensaci de companyonia i pertinena.

Les activitats socials poden ser els clubs amb nim de lucre, sense nim de lucre, o una combinaci dels dos (A nim de lucre amb un club sense nim de lucre, de beneficncia bra, per exemple). Alguns clubs socials tenen sales de la funci que els membres o, a vegades, el pblic en general pot llogar per parts. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354791" title="Marc Colomer Casamitjana" nonfiltered="3922" processed="3906" dbindex="138942">
Marc Colomer Casamitjana (Olot, la Garrotxa, 17 d'agost de 1974) ha estat un dels millors pilots de la histria del trial.

Marc Colomer ha estat un dels pilots amb ms tcnica i classe dels darrers anys, campi del mn el 1996, subcampi en els anys 93, 95, 97 i 98, campi indoor del 94 al 96, 5 vegades campi d'Espanya, 18 victries en el mundial i 87 podis li colloquen com un dels 5 millors pilots en la histria del trial.

En la seva carrera ha viscut l'evoluci del trial en gaireb totes les seves etapes, la revoluci de pilotatge en aplicar les tcniques del trialsin amb Jordi Tarrs, l'arribada de novetats com la refrigeraci lquida o l'poca de Dougie Lampkin. Per tot aix potser sigui ell una de les persones amb ms experincia i visi del mn del trial i la seva evoluci.

Es va creuar en el seu cam amb els dos grans monstres d'aquest esport, primer amb Tarrs i desprs amb Lampkin, malgrat aix va aconseguir el seu objectiu de ser campi del mn i s, sens dubte, un dels pilots ms fins i tcnics que han existit .

El pilot garrotx Marc Colomer va deixar la competici amb 30 anys, desprs d'haver-ne dedicat la meitat justa al trial d'alta competici. D'aquesta manera tancar una trajectria esportiva amb xits com ara el ttol de campi mundial de l'any 1996, o cinc ttols de campi d'Espanya, a ms d'haver guanyat tres vegades la Copa del Mn de trial indoor, o d'haver format part en nou ocasions de l'equip espanyol guanyador del Trial de les Nacions.

Marc Colomer, que continuar vinculat al trial i a la marca de motos gironina Gas-Gas com a pilot provador i com a preparador de Jeroni Fajardo.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354795" title="Manuel Forcadela" nonfiltered="3923" processed="3907" dbindex="138943">
Manuel Forcadela (pseudnim de Manuel Santiago Fernndez lvarez, Tomio, 1958) s un poeta gallec.

Doctor en filologia, catedrtic de llengua i literatura gallegues en l ensenyament secundari i professor associat a la Universitat de Vigo. Com a estudis de la literatura ha publicat les obres segents: A harpa e a terra. Unha visin da poesa lrica de Eduardo Pondal (1988), Gua de lectura de A Esmorga (1991); Manual e Escolma da Nova Narrativa Galega (1993); A poesa de Eduardo Pondal (1994), l edici crtica de la Poesa d Eduardo Pondal (1988) i A poesa galega de posguerra (1997). Com a poeta ha publicat Ferida acstica de ro (1982), Premi Celso Emilio Ferreiro; O regreso das ninfas (1985); O varredor en outono (1987), Premi Leliadoura; Nauscaa (1992); Profeca (1993); Morte do fadista (2000), Premi Espiral Maior; Refutacin da Musa (2001), Premi de l Aula de Poesia de Barcelona. La seva obra narrativa es compon dels ttols segents: Paisaxe con muller e barco (1990), Premi de Novella Garca Barros; Sangue sobre a neve (1990); Barato, barato (1991); Contos interruptus (1992); Fra de xogo (1993); Anxlica (1994); A equipaxe do azar (1994), i A armada invencible (1996).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354797" title="Flux gnic" nonfiltered="3924" processed="3908" dbindex="138944">

En gentica de poblacions, el flux gnic (tamb conegut com a migraci gnica) s la transferncia d'allels de gens d'una poblaci a una altra.

La immigraci o emigraci d'una poblaci pot ser la causa d'un canvi significatiu en la freqncia alllica (la proporci d'exemplars que tenen una variant determinada d'un gen). La immigraci tamb pot resultar en l'addici de noves variants gentiques al patrimoni gnic establert d'una espcie o poblaci determinada.

Hi ha una srie de factors que afecten la velocitat del flux gnic entre poblacions diferents. Un dels factors ms importants s la mobilitat, car un exemplar amb una major mobilitat tendeix a tenir un major potencial migratori. Els animals tendeixen a ser ms mbils que les plantes, tot i que el pollen i les llavors poden ser transportades grans distncies per animals o el vent.

Un flux gnic persistent entre dues poblacions tamb pot dur a la combinaci dels dos patrimonis gnics, reduint la variaci gentica entre els dos grups. s per aquest motiu que el flux gnic actua significativament contra l'especiaci, per mitj de la recombinaci dels patrimonis gnics dels grups, compensant aix les diferncies en la variaci gentica que haurien causat una especiaci completa i la creaci d'una espcie filla.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354800" title="Oliver Rolf Kahn" nonfiltered="3925" processed="3909" dbindex="138945">

Oliver Rolf Kahn (nascut el 15 de juny de 1969 a Karlsruhe) s un ex-porter alemany de futbol. Va comenar la seva carrera al Karlsruher SC i el 1994 va ser traspassat al Bayern de Munic, el seu ltim club professional. Ell s un dels ms exitosos jugadors d'alemanya en la histria recent, havent guanyat vuit campionats alemanys, sis copes d'alemanya, la Copa de la UEFA el 1996, la Lliga de Campions i la Copa Intercontinental (ambds de 2001). Les seves contribucions individuals li han perms guanyar quatre premis consecutius, el premi al Millor Porter Europeu concedit per la UEFA, tres de la IFFHS al Millor Porter de l'Any i dos premis al "Futbolista de l'Any" d'Alemanya. 

Va jugar per l'equip nacional alemany des del 1994 fins el 2006,  siguent junt amb Michael Ballack l'emblema del combinat alemany a la Copa del Mn de 2002, arribant fins a la final i esdevenint el millor jugador del torneig per la FIFA.

El seu darrer partit com a professional va ser el 27 de maig de 2008 a un amists contra el Mohun Bagan AC a l'ndia, durant una gira asitica del Bayern. Al voltant de 120.000 espectadors van veure el partit, que acab 0-3 a favor del Bayern. Kahn jug com a titular i va ser substitut al minut 55 per Michael Rensing. 

Se'l considera un dels ms millors porters alemanys i s l'nic porter en la histria del futbol a guanyar la Golden Ball (trofeu que l'acredita com el millor jugador a una Copa del Mn) durant la Copa del Mn de 2002.

 Trajectria .

 Karlsruher SC .

Oliver Kahn va iniciar seva carrera futbolstica l'any 1987, a l'equip de la seva ciutat natal el Karlsruher SC, sent el porter suplent desprs d'Alexander Famulla. El debut es produ el 1990 quan el tcnic Winfried Schfer, va decidir alinear-lo en l'equip titular. En els anys segents, Kahn es va convertir en un porter de qualitat contribuint a consolidar al Karlsruher SC com un dels millors equips de la Bundesliga. El seu major xit amb el Karlsruher SC va ser arribar a les semifinals de la Copa de la UEFA a la temporada 1993-94, obtenint una histrica victria per 7-0 al partit de tornada davant el Valncia CF a la primera ronda, desprs d'haver estat derrotat en el partit d'anada per 3-1. Oliver Kahn va romandre al club durant set temporades.

 FC Bayern de Munic .

En 1994 va fitxar pel FC Bayern Munich per una xifra de 2,5 milions d'euros, disputant 23 trobades. A la temporada 1995-96, va patir una lesi al lligament creuat. El 1999, va arribar a la final de la Lliga de Campions, on serien derrotats pel Manchester United per marcador de 2-1, encara que va ser nomenat amb el futbolista ms valus de la trobada.

A causa de lesions i problemes personals, el seu nivell va comenar a disminuir desprs de la temporada 2002-03, a la Lliga de Campions de la temporada 2003-04, Kahn va deixar entrar un xut fcil al porteria del Bayer contribuint a l'eliminaci de les seves equip de la competici. No obstant aix, des de la temporada 2003-04 i malgrat la seva edat, les actauciones de Kahn millorat substancialment.

A ms Kahn era el porter de la 1. Bundesliga que ms minuts ha estat imbatut, quan va estar 803 minuts sense rebre un gol. Per Timo Hildebrand ho va superar el estar 885 minuts sense rebre un gol.

L'1 de maig de 2008 Kahn va dir adu a la competici europea disputant el seu ltim partit de la copa de la UEFA contra el FC Zenit Sant Petersburg a les semifinals d'aquesta competici, caient eliminat el Bayern desprs de rebre un contundent 4:0.

El 17 de maig de 2008, Kahn va disputar el seu ltim partit a la Bundesliga amb la samarreta del Bayern de Munic contra l'Hertha de Berln, amb un resultat final de 4:1 a favor del Bayern. Kahn va ser substitut en el minut 89 per Michael Rensing, el seu successor en la meta del conjunt bavars, sota una forta ovaci del pblic del Allianz Arena. Aquest partit va ser el n  557 de Kahn a la Bundesliga establint el rcord de 3r jugador amb ms partits disputats en la histria d'aquesta competici, tamb en aquest mateix partit Kahn va aconseguir el seu ltim rcord com a jugador: el de menys gols encaixats en una temporada. Kahn va encaixar 21 gols en 34 partits, rcord que fins aquell moment pertanyia al Werder Bremen.

 Selecci nacional .

Va ser internacional amb la Selecci de futbol d'Alemanya en 86 ocasions. Encara que ja havia estat convocat amb la selecci a 1994, el seu debut com internacional es va produir el 23 de juny de 1995 en un matx contra Sussa . Va ser convocat per a la Eurocopa 1996, encara que no arribo a disputar ni un sol partit. Va participar en la Copa del Mn de Futbol de Corea i Jap del 2002 disputant set trobades contra Arbia Saudita, Camerun, Irlanda, Paraguai, EUA, Corea del Sud i Brasil. Kahn va ser el capit de la Selecci alemanya i va disputar tots els partits d'aquest Mundial. Va aconseguir el subcampionat en perdre a la final contra Brasil per dos gols a zero. Kahn va rebre tres gols en el campionat i va ser decisiu per al seu equip, per la qual cosa va ser escollit millor jugador del torneig.

Poc abans de comenar la Copa del Mn de Futbol 2006 el Director Tcnic de la Selecci Alemanya anunci la titularitat de Jens Lehmann en el marc de la selecci quedant aix Oliver Kahn com el segon porter, la qual cosa va ser un gran cop inesperat per a ell, aix es va donar per una disputa entre la llegenda Alemanya Franz Beckenbauer i el tcnic de la seleccio. Va ser aix com durant la Copa del Mn de Futbol 2006 Oliver Kahn va ser el segon porter de la Selecci de futbol d'Alemanya, per darrere del seu company Jens Lehmann , Jugant noms el partit on es va disputar el tercer lloc (Portugal-Alemanya 1:3). En finalitzar el torneig, va anunciar la seva retirada com a integrant de la selecci nacional.

 Participacions en Copes del Mn .



 Participacions en Eurocopa .



 Clubs .



 Palmars .

 Campionats nacionals .



 Copes internacionals .




(*) Incloent la Selecci





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354803" title="Saint-Pierre-du-Mont" nonfiltered="3926" processed="3910" dbindex="138946">


Saint-Pierre-du-Mont s un municipi francs, situat al departament de Calvados i a la regi de la Baixa Normandia. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354806" title="Tret (biologia)" nonfiltered="3927" processed="3911" dbindex="138947">

En biologia sistemtica, els trets o carcters sn cadascuna de les caracterstiques que s'utilitzen en la descripci dels ssers vius. Si sn hereditaris, sn apropiats per a descriure les espcies.

Els trets poden ser morfolgics, anatmics, fisiolgics, comportamentals, bioqumics, gentics, biogeogrfics o de qualsevol altre tipus. La comparaci de trets homlegs s la base del mtode comparatiu aplicat en biologia sistemtic, especialment de l'anlisi filogentica.

D'altra banda, els trets poden ser qualitatius o quantitatius. Aquests ltims sn els que, per descriure'ls, cal mesurar-los o comptar-los. En aquests trets, hi sol haver diferncies entre els individus, i per descriure'ls i comparar-los s'ha de recrrer a intervals de variaci, o millor a parmetres estadstics com ara la mitjana i la varincia.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354810" title="Vierville-sur-Mer" nonfiltered="3929" processed="3912" dbindex="138949">


Vierville-sur-Mer s un municipi francs, situat al departament de Calvados i a la regi de la Baixa Normandia. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354813" title="Saint-Laurent-sur-Mer" nonfiltered="3930" processed="3913" dbindex="138950">


Saint-Laurent-sur-Mer s un municipi francs, situat al departament de Calvados i a la regi de la Baixa Normandia. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354814" title="Patrimoni gnic" nonfiltered="3931" processed="3914" dbindex="138951">
En gentica de poblacions, un patrimoni gnic s el conjunt complet d'allels diferents d'una espcie o poblaci. 

Descripci.
Un patrimoni gnic gran s indicatiu d'una alta diversitat gentica, que s'associa amb poblacions fortes que poden sobreviure a moments de selecci intensa. En canvi, una baixa diversitat gentica (vegeu consanguinitat i coll d'ampolla poblacional) poden causar un descens de l'aptitud i una probabilitat ms alta d'extinci.

Quan tots els exemplars d'una poblaci sn idntics quant a un tret fenotpic determinat, es diu que sn monomrfics. En canvi, quan els exemplars presenten diverses variants d'un tret determinat, es diu que sn polimrfics.

Vegeu tamb.
Biodiversitat;
Biologia de la conservaci;
Efecte fundador;
Deriva gentica;
Flux gnic;
Mida poblacional petita;

Enllaos externs.
The Gene Pool and Speciation - de Biology Online ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354818" title="Cant de Trvires" nonfiltered="3932" processed="3915" dbindex="138952">
El Cant de Trvires s un cant francs del departament de Calvados integrat al districte de Bayeux. Compta amb els segents 25 municipis:

 Aignerville;
Bernesq;
Blay;
Le Breuil-en-Bessin;
Bricqueville;
Colleville-sur-Mer;
Colombires;
Crouay;
crammeville;
trham;
Formigny;
Louvires;
Maisons;
Mandeville-en-Bessin;
Mosles;
Rubercy;
Russy;
Sainte-Honorine-des-Pertes;
Saint-Laurent-sur-Mer;
Saon;
Saonnet;
Surrain;
Tour-en-Bessin;
Trvires;
Vierville-sur-Mer;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354826" title="Eurobasket 2009" nonfiltered="3933" processed="3916" dbindex="138953">
El XXXVI Campionat europeu de bsquet mascul es celebrar a Polnia entre el 7 i el 20 de setembre de 2009 sota la denominaci Eurobasket 2009.

Un total de 16 pasos europeus competiran pel ttol de campi europeu. Rssia defensar el ttol com a vigent campi.

Pasos classificats.
 - Pas anfitri;
 - Or a l'ltim europeu;
 - Plata a l'ltim europeu;
 - Bronze a l'ltim europeu;
 - Participant a Pequn 2008;
 - Participant a Pequn 2008;
 - Participant a Pequn 2008;
 - Quart millor equip europeu del preolmpic;
 - Ronda de classificaci;
 - Ronda de classificaci;
 - Ronda de classificaci;
 - Ronda de classificaci;
 - Ronda de classificaci;
 - Ronda de classificaci;
 - Ronda de classificaci;
 - Repesca;

Seus.




 Grups . 




Primera ronda.
Grup A.




Resultats;



Grup B.




Resultats;



Grup C.




Resultats;



Grup D.




Resultats;



Segona ronda.
Grup E.




Resultats;



Grup F.




Resultats;



Fase final.


Quarts de final.





Semifinals.



Final.


 Cinc ideal .



 Classificaci final .




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354832" title="Beca" nonfiltered="3934" processed="3917" dbindex="138954">
Una beca s una aportaci monetaria que es concedeix a aquells estudiants o investigadors que no compten amb suficients recursos econmics per poder dur a terme els seus estudis o investigacions.

Es tracta d'una quantitat de diners que es concedeix a una persona que cursi, acabi o completi uns estudis per tal que pugui adquirir o ampliar coneixements sense les dificultats econmiques. El seu destinatari s un individu concret dedicat a l'estudi en general.

Les aportacions econmiques poden provenir d'organismes oficials (Ministeris, administracions autonmiques, entitats locals, etc.) O d'intituciones privades (empreses, entitats financeres, fundacions, associacions, etc).

Les beques es poden classificar en dos tipus fonamentals: generals, per fer els estudis ordinaris; o poden pertnyer a programes especfics, com intercanvis educatius (les beques Erasmus, per exemple), prctiques laborals en empreses, etc.

En els darrers anys ha augmentat la demanda d'estudiants universitaris per a la realitzaci de prctiques professionals en empreses. s interessant per tal d'enriquir el currculum mitjanant una beca de prctiques o Ocupacional, on es publiquen nombroses ofertes de prctiques i primera feina.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354840" title="Aurelio Martnez Estvez" nonfiltered="3935" processed="3918" dbindex="138955">
Aurelio Martnez Estvez (Saragossa, 1947) s un poltic i economista valenci d'origen aragons. Catedrtic d'Economia Aplicada i Doctor en Cincies Econmiques i Empresarials per la Universitat de Valncia, fou nomenat el 2004 president de l'Institut de Crdit Oficial (ICO).

Ha ocupat distints crrecs a l'administraci, tant nacional, autonmica com local. Sigu conseller d'Economia i Hisenda de la Generalitat Valenciana entre 1993 fins 1995, al govern socialista de Joan Lerma, abans (1991-1993) ocup la direcci del Departament d'Economia del Gabinet de Presidncia del mateix govern. Tamb ha sigut president de l'Institut Valenci de Finances.

Desprs d'abandonar la conselleria, el 1995 seria el candidat socialista a l'Alcaldia de l'Ajuntament de Valncia. Eleccions que perdria front a Rita Barber. Romangu com a regidor fins a 1999

Anteriorment va ocupar diversos crrecs en l'mbit de la banca, entre ells els de Vicepresident de la Caixa d'Estalvis Provincial de Valncia i Secretari General de la Federaci Valenciana de Caixes d'Estalvi. Tamb fou membre del Consell de Poltica cientfica i tecnolgica de la Conselleria d'Educaci i Cultura i del Comit assessor de la Instituci Alfons el Magnnim, aix com de l'Institut Valenci d'Estudis i Investigaci.

Fins al seu nomenament com President de l'ICO era Director de l'Observatori de Conjuntura Econmica Internacional (OCEI) i Director del Departament d'Estructura Econmica de la Universitat de Valncia. 

 Obres .
 Reflexiones en torno a la crisis econmica de los aos 70 (Valncia, 1977).
 Dinmica exportadora del Pas Valenciano (Valncia, 1978);
 Estructura industrial y generacin de empleo en la economa murciana (Valncia, 1980);
 Coyuntura y crisis econmica: apuntes para su interpretacin (Valncia, 1983);
 Economia internacional. Diez aos de crisis (Valncia 1985);

 Referncies .
 CV a la web de l'ICO;
 Biografies de poltics valencians;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354841" title="Manuel Vilanova" nonfiltered="3936" processed="3919" dbindex="138956">
Manuel Vilanova (Barbantes, Ourense, 1944). Poeta en gallec i en castell. Va estudiar filologia romnica a Santiago de Compostella. s doctor per la Universidad Complutense amb la tesi La soledad en la poesa de Luis Cernuda. Catedrtic d ensenyament secundari de llengua i literatura espanyoles, exerceix a Vigo. Autor del poemari E direivos eu do mister das cobras (1980), que va ser acollit com el poemari ms innovador de la lrica gallega contempornia. L any 1985 va publicar el llibre de poemes en gallec A lenda das rbores de prata, que va rebre el Premi de la Crtica Gallega. Desprs d un llarg perode de producci en castell, va tornar a la publicaci en gallec amb A esmeralda branca (2006), un canoner de ms de 500 pgines escrit en un gallec local, quasi dialectal, amb qu va obtenir el Premi Nacional de la Crtica 2007.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354842" title="Llista d'alcaldes de Sant Pere de Vilamajor" nonfiltered="3937" processed="3920" dbindex="138957">
Llista d'alcaldes de Sant Pere de Vilamajor:

 Josep Planas i Mirambell (1900 - 1903);
 Jaume Pujol i Planas (1903 - 1911);
 Pere Pujol i Calder (1911 - 1914);
 Josep Pujol i Mas (1914 - 1915);
 Joan Cullell i Sureda (1915 - 1917);
 Pere Pujol i Calder (1917 - 1923);
 Joan Bruguera i Costa (1923 - 1924);
 Jaume Pujol i Planas (1924 - 1927);
 Josep Arqu i Masifern (1927 - 1927);
 Josep Pujol i Mas (1927 - 1932);
 Pere Otzerans i Bassa (1932 - 1933);
 Sebasti Gibert i Espinosa (1933 - 1934);
 Jacint Ballesc i Pins (1934 - 1934);
 Salvador Codina i Monfulleda (1934 - 1935);
 Pere Otzerans i Bassa (1935 - 1936);
 Jacint Ballesc i Pins (1936 - 1936);
 Joan Illa i Morell (1936 - 1936);
 Esteve Auladell i Auladell (1936 - 1937);
 Esteve Arqu i Filb (1937 - 1937);
 Joan Pascual i Corney (1937 - 1937);
 Jacint Ballesc i Pins (1937 - 1938);
 Pere Otzerans i Bassa (1939 - 1945);
 Esteve Illa i Safont (1945 - 1947);
 Jaume Pujol i Planas (1947 - 1949);
 Rafael Font i Pou (1949 - 1950);
 Josep Prat i Mas (1950 - 1956);
 Artur Arabia i Ventura (1956 - 1964);
 Joan Bassa i Paituv (1964 - 1965);
 Ramon Batlles i Balmes (1965 - 1966);
 Francesc Casademunt i Concustell (1966 - 1973);
 Esteve Brugera i Arqu (1973 - 1983);
 Josep Brunell i Gmez (1983 - 1995);
 Joan Icart i Clos (1995 - 2003);
 Joan Bruguera i Gras (2003 - 2007);
 Josep Maria Llesuy i Suol (2007 - );

 Enllaos .
 Diccionari biogrfic d'alcaldes i alcaldesses del Valls Oriental, del Museu de Granollers, amb les biografies dels alcaldes;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354844" title="Joan Bruguera i Gras" nonfiltered="3938" processed="3921" dbindex="138958">
Joan Bruguera i Gras (Sant Pere de Vilamajor, 1954) s empresari agrcola i ramader i va ser alcalde de Sant Pere de Vilamajor entre el 2003 i el 2007.

Estudi arquitectura a la Universitat Politcnica de Catalunya, tot i que  es dedic en exclusiva a la gesti de can Ribes, l'empresa agrria de la seva famlia, a Sant Pere de Vilamajor. Al 1993 es va fer militant d'ERC, i en les eleccions del 1995 encapalava la llista municipal d'aquest partit, amb qu entr de regidor a l'ajuntament. Repet esc al 1999, i al 2003 la seva llista va ser la ms votada. Pact l'alcaldia amb els dos regidors del PSC i va ser alcalde del municipi des del 25 de maig del 2003 al 16 de juny del 2007. 

A les eleccions municipals de 2007, la llista d'Esquerra Republicana de Catalunya va obtenir 2 regidors quedant com a segona fora del consistori. La fora majoritria, CiU sign un pacte de govern amb PSC, ISP i PPC que don l'alcaldia a Josep Maria Llesuy (CiU). El 20 de juliol de 2007, Joan Bruguera present la seva renncia com a regidor.

El seu avi va ser alcalde entre els anys 1923 i 1924. El seu pare, Joan Bruguera i Arqu, i un oncle seu, Francesc Gras i Ventura, van ser regidors en els anys seixanta.  Un altre oncle, Esteve Bruguera, fou alcalde deu anys, del 1973 al 1983. Finalment, el seu germ Salvador va ser regidor de l'ajuntament en el perode 1987-1981.

 Enllaos .
 Fitxa biogrfica;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354849" title="Joan Bruguera" nonfiltered="3939" processed="3922" dbindex="138959">


 Biografia;
 Joan Bruguera, metge giron del segle XV;
 Joan Baptista Bruguera i Moreras, compositor i teric musical del segle XVIII;
 Joan Bruguera i Costa (Sant Pere de Vilamajor,1887-1968), alcalde de Sant Pere de Vilamajor entre els anys 1923 i 1924 i avi de Joan Bruguera i Gras;
 Joan Bruguera i Gras (Sant Pere de Vilamajor, 1954), alcalde de Sant Pere de Vilamajor entre el 2003 i el 2007;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354854" title="Ahmad ben Abi Duad" nonfiltered="3940" processed="3923" dbindex="138960">
Abu Abd Allah Ahmad ben Abi Duad al-Iyadi  (776-854 ) fou un cadi mutazilita de Bagdad.

Va esdevenir conseller d'al-Mamun (813-833) i sota recomanaci d'aquest abans de morir, el seu successor al-Mutasim (833-842) el va nomenar (833) com a gran cadi. Va restar al crrec sota al-Wathik (842-847). Va ajudar a proclamar califa a al-Mutawakkil, (847-861) per aquest li fou hostil ja que simpatitzava amb els sunnites i no amb els mutazilites. Va patir una apoplexia i va transmetre el seu crrec al seu fill Abu l-Walid Muhammad que ja era el seu naib (lloctinent) des del 833, per aquest fou destitut el 851/852 i empresonat amb els seus germans; els bens de tota la famlia foren confiscats, i encara que foren alliberats no es van recuperar de la desgracia. Muhammad va morir el maig/juny del 854 i Ahmad tres setmanes desprs (juny del 854).

 Bibliografia .
Weil, Gesch. d. Chalifen


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354857" title="Daro Xohn Cabana" nonfiltered="3941" processed="3924" dbindex="138961">
Daro Xohn Cabana (Ros, Terra Cha de Lugo, 1952) s un escriptor gallec.

Va fer el batxillerat a Lugo, i no va seguir estudis acadmics. El 1968 va ingressar a la Union do Povo Galego (UPG). Des del 1971 fins al 1975 va treballar a les Edicins Castrelos de Vigo amb Xos Mara lvarez Blzquez. Va tornar a Lugo, on va fer diversos treballs de supervivncia, fins que va ser alliberat per la Central Sindical Nacionalista. Desprs de passar alguns anys a Corcubin (Costa da Morte, Corua) com a guarda municipal, des del 1986 s funcionari del Concello de Lugo, i viu a la parrquia de Romen, prop de Lugo. Est casat i t dos fills. Collabora diriament, des del 1987, a La Voz de Galicia amb un encreuat en gallec, s membre del Consell de Redacci d A Trabe de Ouro. Forma part de les Redes Escarlata, i s acadmic de la Real Academia Galega.

Entre els seus llibres, prop de quaranta, es poden comptar, de poesia, Romanceiro da Terra Cha (1973), VIII fragmentos (1987), Amor e tempo liso (1987), Patria do mar (1989), Canta de cerca a morte (1994) i Cabalgada na brtema (2006); de narrativa, Galvn en Saor (1989), que va constituir un xit editorial, Fortunato de Trasmundi (1990), Vidas senlleiras (1992), O cervo na torre (1994), Morte de rei (1996), i Mitos e memorias (2003). Tamb s autor de diverses antologies de poesia gallega, i d estudis histrics com Modios e moios: nota sobre metroloxa galega medieval, A chegada a Lugo do primeiro tren i Cunqueiro e Don Hamlet en Lugo. Va publicar tamb traduccions del Cancioneiro de Petrarca, dA Divina Comdia i la Vida nova, de Dant, i dOs Tres Mosqueteiros d Alexandre Dumas; per la de La Divina Comdia li va ser atorgada la medalla d or de la ciutat de Florncia. L'any 2003 va reunir en un volum, sota el ttol de Vinte cadernos, tota la seva obra potica anterior.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354858" title="Castellruf" nonfiltered="3942" processed="3925" dbindex="138962">


Castellruf s un tur de 459 m. del terme municipal de Santa Maria de Martorelles, en el Valls Oriental. En ell es troben les restes d'un dolmen, un vilatge ibric i un castell del segle XI; els dos darrers han estat anomenats tamb "Castell Ruf" i "Castell-Ruf". s un indret molt transitat per excursionistes, que hi troben itineraris fcils des de les publicacions que l'envolten.

El dolmen de Castellruf s un meglit que fa 1,60 m. de llarg per 1,50 d'ample i 60 cm. d'altura. Al seu costat hi havia un menhir que, modernament, s'ha traslladat a la plaa de Santa Maria de Martorelles.

El poblat ibric de Castell Ruf s ve dels poblats ibrics catalans del Tur de Montgat, del Puig Castellar i del Tur d'en Bosc. Sembla que es va comenar a habitar en el perode ibric arcaic (es conserva una resta arqueolgica del segle VII aC) i va ser abandonat o destrut a principis del segle II aC, a partir del canvi de les condicions econmiques i poltiques, i de les campanyes de Cat i dels seus seguidors. Algunes de les restes que s'han trobat en les excavacions empreses es conserven en el Museu de Granollers.

El castell (castro vocitato Radolphi) s esmentat ja al 1060 en el Libri antiquitatis de la catedral de Barcelona. En l'actualitat noms en queden vestigis d'alguns murs, al costat de les runes ibriques. Originalment, aquest castell tenia la propietat del nucli de Santa Maria de Martorelles (cosa que en l'actualitat s a l'inrevs).

 Bibliografia .
 Josep Maria Massagu i Torn El poblat ibric de Castell Ruf, article a Ronda Vallesana. Uni Excursionista de Sabadell XXI, 22 (2000);
 Pepa Gasull i cols. El poblat ibric de Castellruf Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1995;
 Pere Catal, Miquel Bras Castell Ruf, captol de Els Castells Catalans II Barcelona: Edicions Dalmau, 1969;
 Jaime Fbregas Dolmen de Castell Ruf, a Informes i Memorias 1956;

 Enllaos .
 Fitxa del dolmen de Castell Ruf ;
 El menhir de Castell Ruf;
 El poblat ibric;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354861" title="Jos Ramn Garca Antn" nonfiltered="3943" processed="3926" dbindex="138963">
Jos Ramn Garca Antn (Sant Vicent del Raspeig, 1948) s un poltic valenci i enginyer de camins, canals i ports per l'Escola Superior de Madrid. Entre 1972 i 1995 fou professor a la Universitat Politcnica de Valncia, a l'rea d'enginyeria hidrulica. Tamb sigu president del Collegi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports d'Alacant desde 1984 fins 1995. Entre 1993 i 1995 fou gerent de Proaguas-Costablanca SA, empresa pblica de la Diputaci d'Alacant.

El 1995, amb l'arribada del popular Eduardo Zaplana a la Generalitat Valenciana, es nomenat Director General i Subsecretari d'Obres Pbliques de la Conselleria d'Obres Pbliques, Urbanisme i Transport de la Generalitat Valenciana, siguent conseller Luis Fernando Cartagena Travesedo. Amb el cesament d'aquest, el 1998, Garca Antn passa a ocupar el crrec, renovant-lo als successius governs populars, amb Zaplana i amb el govern inter de Jos Luis Oliva.

Ocupa el c'arrec de conseller d'Infrastructures i Transports de la Generalitat Valenciana des de 2003 a 2007, al govern del tamb popular Francesc Camps.

Actualment s el responsable de la conselleria de Media Ambient, Aigua, Urbanisme i Vivenda.

Jos Ramn Garca Antn s un dels mxims exponents per a la defensa del Trasvassament de l'Ebre que el derogat Plan Hidrolgica Nacional preveia.

 Referncies .
 CV a la web oficial de la Generalitat Valenciana;
 Biografies de poltics valencians;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354863" title="Ahmad ben Abi Khalid" nonfiltered="3944" processed="3927" dbindex="138964">
Ahmad ben Abi Khalid al-Ahwal (mort 826/827) fou secretari del califa Al-Mamun (813-833).

Era d'origen siri. Va tenir contactes amb els barmquides i va entrar desprs al servei de Fadl ben Sahl. Segurament ja el va obtenir alguns diwans (ministeris) a Merv al Khurasan, abans de la presa de Bagdad el 813. Desprs va ajudar a al-Hasan ben Sahl a portar els afers administratius del califat, i finalment el va substituir. Era poc honest i fcilment subornable, i un notable golafre. 

Va fer nomenar el 821 al prefecte de Bagdad, Tahir ben al-Husayn, com a governador del Khurasan en lloc de Ghassan ben Abbad, per Tahir es va fer independent el 822. Llavors al-Mamun va enviar a Ahmad al Khurasan, ja que era el garant de la fidelitat del rebel; Ahmad va demanar un ajornament de l'orde durant 24 hores i en aquestes va arribar la noticia de la mort de Tahir, el que fa sospitar que el va fer matar. Llavors Ahmad va fer nomenar governador al fill del difunt, Talha ben Tahir, per al-Mamun el va enviar al Khurasan per vigilar al nou governador. En la seva estada a Khurasan, gaudint de poders militars, va fer una expedici a la Transoxiana i va conquerir Ushurusana. 

Ms tard va obtenir el perd per l'oncle del califa, Ibrahim ben al-Mahdi, que havia aspirat al tron i vivia clandestinament. Va morir el 826/827 i no consta que exercs oficialment el crrec de wazir que si que tenia de fet.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354864" title="San Martn del Castaar" nonfiltered="3945" processed="3928" dbindex="138965">

San Martn del Castaar s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354865" title="San Miguel de Valero" nonfiltered="3946" processed="3929" dbindex="138966">

San Miguel de Valero s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354869" title="San Miguel del Robledo" nonfiltered="3947" processed="3930" dbindex="138967">

San Miguel del Robledo s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354873" title="Vtor Vaqueiro" nonfiltered="3948" processed="3931" dbindex="138968">
Vtor Vaqueiro Foxo (Vigo, 1948). Escriptor gallec. Va estudiar cincies qumiques a la Universitat de Santiago. Comena a publicar el 1979. Conrea la poesia i la narrativa. El 1984 va rebre el Premi de la Crtica Espanyola en la seva modalitat de poesia per Fraga prateada. Paral lelament a la seva feina literria ha desplegat un intens treball en el camp de la fotografia, realitzant nombroses exposicions a Galcia, a Portugal i a Bretanya, i tamb impartint seminaris sobre la matria. Aix mateix, s autor de la Gua da Galiza mxica, mtica e lendaria (1998).

Columnista habitual del setmanari A Nosa Terra, ha publicat articles i entrevistes en diferents revistes i peridics.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354874" title="Santibez de la Sierra" nonfiltered="3949" processed="3932" dbindex="138969">

Santibez de la Sierra s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354876" title="Bara TV" nonfiltered="3950" processed="3933" dbindex="138970">
Bara TV s un canal de televisi esportiu dedicat ntegrament al Futbol Club Barcelona. Aquest canal temtic de televisi del FC Barcelona va fer la seva primera emissi el 27 de juliol de 1999 sota el nom de Canal Bara.

Des d'aleshores, l'ens audiovisual barcelonista ha configurat una emissi durant tot l'any de 12 hores diries de programaci dedicada exclusivament al club, fent una atenci especial als aspectes lligats al primer equip de futbol, a la vessant poliesportiva del club i a l'activitat social de la instituci.

Informaci, entreteniment, partits en directe del primer equip de futbol, dels equips del planter en totes les categories, partits histrics del FC Barcelona i programes especfics que observen i mostren la realitat del teixit social barcelonista han estat i sn els eixos principals de la programaci del canal.

El mes de febrer del 2004 Canal Bara va passar a denominar-se Bara TV, desprs que el club torns a fer-se amb els drets d'exclusivitat, fins aleshores en mans de Telefnica Sports.

Bara TV emet a travs dels satllits Astra i Hispasat i es troba disponible com a canal de pagament a les plataformes Digital+ (dial 58), ONO (dial 78) i Imagenio (dial 95), tenint ms de 50.000 abonats el novembre del 2006. A partir del 13 de desembre de 2008 Bara TV tamb es pot seguir en obert per TDT al Principat de Catalunya.

El canal es produeix i s'emet ntegrament en catal, tot i que a les plataformes de pagament disposa d'un canal d'udio addicional que tradueix simultniament al castell tota la programaci.

Les installacions de la televisi oficial del club estan al mateix estadi del FC Barcelona, destacant els plats a la zona mixta  en l'rea dels vestidors  i a la tribuna del Camp Nou.

Referncies.


Vegeu tamb.
 Bara TV Online;

 Enllaos externs. 
 Bara TV;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354877" title="Los Santos (Salamanca)" nonfiltered="3951" processed="3934" dbindex="138971">

Los Santos s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.



 Enllaos externs .
Santos Enlla a Wikisalamanca;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354878" title="Bara TV Online" nonfiltered="3952" processed="3935" dbindex="138972">


Bara TV Online neix al maig del 2007, quan es va posar en marxa el projecte per oferir un nou servei per als internautes blaugrana de tot el mn des d on es pot seguir l actualitat del club en format audiovisual grcies als continguts generats per Bara TV.

Bara TV Online neix amb l objectiu de ser un referent dels continguts audiovisuals del nostre club que ajuda a optimitzar l experincia de l internauta barcelonista en la nova web i que facilita l accs a la informaci blaugrana amb les imatges i les locucions de tot el que passa al Camp Nou.

La nova plataforma, disponible en catal, castell i angls, permet que els internautes de qualsevol indret del mn puguin veure els diferents continguts disponibles en qualsevol moment, accedint a travs de la web oficial del club www.fcbarcelona.cat o de l adrea www.fcbonline.tv 

Els continguts que ofereix Bara TV Online sn molt variats grcies a una mplia graella de vdeos formada per resums de partits, entrenaments, partits histrics, seguiments de jugadors del futbol base, informaci actualitzada de les seccions i programes especfics com 'L habitaci dels miralls', 'Promeses', 'Contra qui juguem', entre d altres.

Bara TV Online s un servei exclusiu de subscripci en qu els socis i scies del club gaudeixen d un 25% de descompte. 


Vegeu tamb.

FC Barcelona

Bara TV



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354879" title="Prova dels signes de Wilcoxon" nonfiltered="3953" processed="3936" dbindex="138973">
La prova dels signes de Wilcoxon s un mtode no paramtric, alternatiu a la prova t de Student, que compara la mitjana de dues mostres relacionades per a determinar si existeixen diferncies entre elles. La prova rep el nom per Frank Wilcoxon (1892 1965) que, en un article, la proposava juntament amb la prova rank-sum test for two independent samples (Wilcoxon, 1945).

La prova de Wilcoxon s'aplica al cas de les distribucions contnues simtricas. Sota aquesta condici, la mitjana s igual a la mediana i el procediment pot emprar-se en provar la hiptesi nulla que U=Uo.

 Plantejament .
Suposem que tenim dues mostres de n parelles d'observacions. Sigui  una observaci inicial i  una altra final.

 Suposicions .
Sigui  per a 'i=1,...,n'. Les diferncies  es presuposen independents.
Cada  prov d'una poblaci contnua (no han de ser necessriament idntiques) i simtriques respecte a una mediana comuna .

 Mtode .
La hiptesi nulla s : . L'estadstic  s calculat desprs d'ordenar els valors absoluts ,...,. L'ordre de cada  ve donat per . Representat per  on  s un indicador de funci. L'estadstic de la prova dels signes de Wilcoxon, , es defineix com,



Se sol usar per a comparar les diferncies entre dues mostres de dades preses abans i desprs del tractament, el valor central de les quals s'espera que sigui zero. Les diferncies iguals a zero sn eliminades i el valor absolut de les desviacions respecte  al valor central sn ordenades de menor a major. A les dades idntiques de'ls assigna el lloc mitj en la srie. La suma dels rangs es fa per separat per als signes positius i els negatius. S representa la menor d'aqueixes dues sumes. Comparem S amb el valor proporcionat per les taules estadstiques a l'efecte per a determinar si rebutgem o no la hiptesi nulla, segons el nivell de significaci elegit.

 Bibliografia .

Wilcoxon, F. (1945) "Individual Comparisons by Ranking Methods." Biometrics 1, 80-83.

 Enllaos externs .
Com calcular la p per a la prova dels signes de Wilcoxon ;
Un exemple illustratiu ;

 Font .

Viquipdia. Traducci de l'article en espanyol, al seu torn tradut de l'angls.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354882" title="Sequeros" nonfiltered="3954" processed="3937" dbindex="138974">

Sequeros s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354883" title="Capital llavor" nonfiltered="3955" processed="3938" dbindex="138975">
El capital llavor s la primera aportaci de capital d'una empresa. Habitualment els fons es reuneixen abans de la mateixa creaci de l'empresa. 

Aquests fons s'usen generalment per a totes les despeses prvies a l'arribada al mercat del primer producte o servei de la nova empresa; despeses de recerca i desenvolupament, prototipatge, pla d'empresa, assessorament jurdico-econmic, lloguers...

A banda dels fundadors de la societat i els seus amics i familiars (el que en angls es coneix com FFF: family famlia, friends amics, fools bojos), els fons poden ser aportats per Business Angels i per l'Administraci pblica mitjanant subvencions adreades a la promoci de l'emprenedorisme. Les fases segents de creixement de l'empresa solen ser finanades pel capital risc.

El capital llavor t sentit en el camp de les noves empreses amb elevades expectatives de creixement.

A diferncia del primer capital aportat pels fundadors, els seus amics i familiars o l'Administraci, les intervencions de fons de capital llavor marquen una etapa important en la vida d'una jove empresa. A l'entrada de capital llavor es plantejaran qestions importants, com ara el valor de l'empresa, el repartiment del capital entre els fundadors i els nous partceps (els fons de capital llavor).

Tamb es plantejar el repartiment del poder al si de l'empresa: s'ha de trobar un punt d'equilibri entre els objectius i interessos del nou capital entrant i els dels socis fundadors.

El capital llavor s sovint l'nica alternativa de finanament de les joves empreses amb gran potencial de creixement en les seues primeres etapes.

A Espanya, l'any 2005 noms el 4,5% de la inversi en capital risc es va destinar a empreses en la fase prvia al llanament (capital llavor) o d inici, en els seus primers estadis de desenvolupament, front al 6,4% de la mitja europea. La inversi total de capital llavor en aquest any va ascendir a 187 milions d'euros.

 Referncies i notes .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354887" title="La Sierpe" nonfiltered="3956" processed="3939" dbindex="138976">

La Sierpe s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354888" title="Paulino Vzquez" nonfiltered="3957" processed="3940" dbindex="138977">
Paulino Vzquez Vzquez (Vilanova dos Infantes-Celanova, 1962). Poeta gallec. L any 1972, una vegada que els seus pares tornen de l emigraci, passa a viure a Vigo. Es llicencia en filologia galegoportuguesa a la Universitat de Santiago. Des l any 1985 treballa en l ensenyament secundari i des del 1987 resideix a Compostella. Entre la seva obra potica destaquen els llibres segents: Perdendo o tempo que fuxe como Xoan Sebastian Bach (1983), Seixo de desfacer entre os dedos (1985), Aqu podan ser os ps de arxila (1992), Un spero tempo de caliza (1994), A Experiencia inglesa poesia (1998) i (V. W., 1941) (2002). Considerat com un poeta de la Xeracin dos 80, destaca per l acurat cultiu de la  da intertextualitat.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354892" title="El Tornadizo" nonfiltered="3959" processed="3941" dbindex="138979">

El Tornadizo s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354894" title="Llista d'alcaldes de Cnoves i Samals" nonfiltered="3960" processed="3942" dbindex="138980">
Llista d'alcaldes de Cnoves i Samals:

 Antoni Crous i Mart (1901 - 1904);
 Josep Parera i Crous (1904 - 1908);
 Pere Espinasa i Bald (1908 - 1909);
 Miquel Cuch i Carbonell (1909 - 1912);
 Josep Parera i Crous (1912 - 1920);
 Miquel Cuch i Carbonell (1920 - 1922);
 Josep Masaguer i Crous (1922 - 1923);
 Joan Puig i Collell (1923 - 1924);
 Joan Volart i Torruella (1924 - 1930);
 Josep Parera i Crous (1930 - 1931);
 Josep Masaguer i Crous (JOSEP	1931 - 1936);
 Salvador Parera i Prou (1936 - 1938);
 Esteve Badell i Pou (1938 - 1939);
 Jaume Garriga i Masjuan (1939 - 1953);
 Joan Volart i Torruella (1953 - 1963);
 Joan Domnech i Filb (1963 - 1966);
 Antoni Crous i Casademunt (1966 - 1979);
 Pere Pujols i Isart (1979 - 1987);
 Mart Traver i Costa (1987 - 1995);
 Loreto Romero i Peralvo (1995 - 2007);
 Jos Luis Lpez i Carrasco (2007 - );

 Enllaos .
 Diccionari biogrfic d'alcaldes i alcaldesses del Valls Oriental, del Museu de Granollers, amb les biografies dels alcaldes;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354895" title="Valdefuentes de Sangusn" nonfiltered="3961" processed="3943" dbindex="138981">

Valdefuentes de Sangusn s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354897" title="Estadstica no paramtrica" nonfiltered="3962" processed="3944" dbindex="138982">
L'estadstica no paramtrica s una branca de l'estadstica que estudia les proves i models estadstics la distribuci subjacent dels quals no s'ajusta als anomenats criteris paramtrics. Llur distribuci no pot ser definida a priori, puix sn les dades observades les qui la determinen. La utilitzaci d'aquests mtodes es fa recomanable quan no es pot assumir que les dades s'ajustin a una distribuci normal o quan el nivell de mesura emprat no sigui, com a mnim, d'interval.

Les principals proves no paramtriques sn les segents:

 Prova de khi quadrat;
 Prova binomial;
 Prova d'Anderson-Darling;
 Prova de Cochran;
 Prova de Cohen kappa;
 Prova de Fisher;
 Prova de Friedman;
 Prova de Kendall;
 Prova de Kolmogrov-Smirnov;
 Prova de Kruskal-Wallis;
 Prova de Kuiper;
 Prova de Mann-Whitney o prueba de Wilcoxon;
 Prova de McNemar;
 Prova de la mediana;
 Prova de Siegel-Tukey;
 Coeficient de correlaci de Spearman;
 Taules de contingncia;
 Prova de Wald-Wolfowitz;
 Prova dels signes de Wilcoxon;

 Vegeu tamb .
 Estadstica paramtrica;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354899" title="Valdelacasa" nonfiltered="3963" processed="3945" dbindex="138983">

Valdelacasa s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354900" title="Llista d'alcaldes de Castellcir" nonfiltered="3964" processed="3946" dbindex="138984">
Llista d'alcaldes de Castellcir:

 Francesc Giol i Gros (1900 - 1901);
 Pere Majem i Rovira (1901 - 1906);
 Pere Comas i Oliva (1907 - 1909);
 Pere Majem i Rovira (1910 - 1911);
 Nazari Giol i Casellas (1912 - 1921);
 Toms Arnaus i Puig (1921 - 1923);
 Enric Prat i Sansalvador (1923 - 1930);
 Toms Arnaus i Puig (1930 - 1931);
 Jaume Soler i Puigdomnech (1931 - 1933);
 Alfons Roca i Oliveras (1933 - 1934);
 Salvador Sala i Canet (1934 - 1936);
 Alfons Roca i Oliveras (1936 - 1936);
 Josep Piella i Teixidor (1936 - 1938);
 Llus Guiteras i Arisa (1938 - 1938);
 Marc Mas i Baulenas (1938 - 1939);
 Josep Guiteras i Arisa (1939 - 1951);
 Toms Arnaus i Puig (1951 - 1959);
 Dions Guiteras i Soler (1959 - 1974);
 Joan Valldeoriola i Rius (1974 - 1974);
 Jess Guiteras i Sala (1974 - 1983);
 Enric Gamisans i Prat (1983 - 1995);
 Miquel Prat i Sabat (1995 - 2007);
 Carles Ibez i Pueyo (2007 - );

 Enllaos .
 Diccionari biogrfic d'alcaldes i alcaldesses del Valls Oriental, del Museu de Granollers, amb les biografies dels alcaldes;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354901" title="Llista d'alcaldes de Fogars de Montcls" nonfiltered="3965" processed="3947" dbindex="138985">
Llista d'alcaldes de Fogars de Montcls:

 Francesc Mas i Vulart (1899 - 1904);
 Joan Valls i Tusell (1904 - 1909);
 Joan Costa i Costa (1909 - 1912);
 Josep Deumal i Castaera (1912 - 1914);
 Esteve Riera i Llad (1914 - 1916);
 Joan Rovira i Bruguera (1916 - 1920);
 Joan Jubany i Puig (1920 - 1922);
 Joan Rovira i Bruguera (1922 - 1923);
 Esteve Argem i Puig (1923 - 1924);
 Joan Jubany i Puig (1924 - 1930);
 Joan Rovira i Bruguera (1930 - 1931);
 Salvador Deumal i Cervera (1931 - 1933);
 Ferm Calsina i Sais (1933 - 1934);
 Joan Galofr i Sabater (1934 - 1936);
 Joan Garriga i Mas (1936 - 1939);
 Joan Mart i Gir (1939 - 1943);
 Jaume Riera i Basart (1943 - 1953);
 Josep Arenas i Cullell (1953 - 1972);
 Francesc Deumal i Planas (1972 - 1979);
 Agust Net i Vives (1979 - 1983);
 Joan Rovira i Cervera (1983 - 1987);
 Jaume Cullell i Gir (1987 - );

 Enllaos .
 Diccionari biogrfic d'alcaldes i alcaldesses del Valls Oriental, del Museu de Granollers, amb les biografies dels alcaldes;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354902" title="Llista d'alcaldes de Granera" nonfiltered="3966" processed="3948" dbindex="138986">
Llista d'alcaldes de Granera:

 Josep Marcet i Armadans (1901 - 1901);
 Jaume Clapers i Bosch (1902 - 1904);
 Bartomeu Otzet i Pineda (1904 - 1909);
 Jaume Clapers i Bosch (1909 - 1916);
 Joan Vil i Pineda (1916 - 1919);
 Llogari Coll i Grau (1919 - 1920);
 Joan Vil i Pineda (1920 - 1923);
 Francesc Mundet i Osul (1923 - 1924);
 Joan Vil i Pineda (1924 - 1930);
 Salvador Font i Llobet (1930 - 1933);
 Joan Font i Noguera (1933 - 1934);
 Salvador Soler i Riera (1934 - 1934);
 Mari Ubals i Canals (1934 - 1935);
 Salvador Soler i Riera (1935 - 1936);
 Ernest Clapers i Antonell (1936 - 1938);
 Josep Comellas i Rosinyol (1938 - 1938);
 Josep Ubals i Canals (1938 - 1938);
 Joan Vil i Pineda (1939 - 1940);
 Paul Torre i Maspl (1940 - 1947);
 Josep Vall i Torre (1947 - 1967);
 Ramon Rosell i Garcia (1967 - 1979);
 Josep Torre i Mundet (1979 - 1987);
 Ramon Clapers i Roca (1987 - 1991);
 Josep Torre i Mundet (1991 - 1995);
 Joan Vil i Font (1995 - 1999);
 Josep Torre i Mundet (1999 - 2003);
 Pere Genesc i Girbau (2003 - );

 Enllaos .
 Diccionari biogrfic d'alcaldes i alcaldesses del Valls Oriental, del Museu de Granollers, amb les biografies dels alcaldes;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354903" title="Llista d'alcaldes de Martorelles" nonfiltered="3967" processed="3949" dbindex="138987">
Llista d'alcaldes de Martorelles:

 Casimir Vallbona i Torrents (1899 - 1902);
 Josep Terrades i Comulada (1902 - 1906);
 Jaume Cun i Vilardach (1906 - 1909);
 Vicen Puig i Pont (1909 - 1916);
 Joan Matons i Estany (1916 - 1920);
 Miquel Albiana i Catafal (1920 - 1922);
 Joaquim Pont i Puig (1922 - 1923);
 Domnec Mil i Puig (1923 - 1930);
 Pere Xicola i Cariteu (1930 - 1931);
 Albert Gimeno i Sorolla (1931 - 1931);
 Jaume Cun i Vilardach (1931 - 1934);
 Joan Mil i Oliveras (1934 - 1936);
 Francesc Xicola i Camp (1936 - 1936);
 Joan Sents i Serra (1936 - 1937);
 Carles Ayza i Zaragoza (1937 - 1939);
 Ignasi Solanich i Sistacs (1939 - 1940);
 Ramon Prat i Mil (1940 - 1943);
 Pere Xicola i Cariteu (1943 - 1952);
 Enric Mil i Defaus (1952 - 1965);
 Francesc Xicola i Delcls (1965 - 1970);
 Llus Matons i Mitjavila (1970 - 1979);
 Joan Sanjuan i Esquirol (1979 - 1988);
 Mart Marn i Gil (1988 - 1995);
 Jaume Mompel i Comadran (1995 - 2003);
 Pere Truyols i Gass (2003 - 2004);
 Miquel ngel Sria i Cuartero (2004 - );

 Enllaos .
 Diccionari biogrfic d'alcaldes i alcaldesses del Valls Oriental, del Museu de Granollers, amb les biografies dels alcaldes;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354904" title="Llista d'alcaldes de Montseny" nonfiltered="3968" processed="3950" dbindex="138988">
Llista d'alcaldes de Montseny:

 Pere Cervera i Planas (1897 - 1902);
 Joan Planas i Borrell (1902 - 1918);
 Esteve Planas i Caellas (1918 - 1922);
 Francesc Cervera i Mass (1922 - 1923);
 Miquel Bosch i Vil (1923 - 1924);
 Joan Masnou i Volart (1924 - 1929);
 Llus Planas i Andreu (1929 - 1930);
 Francesc Cervera i Mass (1930 - 1933);
 Pere Deumal i Anglada (1933 - 1935);
 Agust Planas i Planas (1935 - 1936);
 Pere Deumal i Anglada (1936 - 1936);
 Francesc Deumal i Vila (1936 - 1936);
 Pere Deumal i Anglada (1936 - 1939);
 Isidre Planas i Vila (1939 - 1950);
 Llus Planas i Andreu (1950 - 1970);
 Josep Jubany i Deumal (1970 - 1983);
 Alfons Planas i Jubany (1983 - );

 Enllaos .
 Diccionari biogrfic d'alcaldes i alcaldesses del Valls Oriental, del Museu de Granollers, amb les biografies dels alcaldes;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354905" title="Valdelageve" nonfiltered="3969" processed="3951" dbindex="138989">

Valdelageve s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354908" title="Llista d'alcaldes de Sant Antoni de Vilamajor" nonfiltered="3970" processed="3952" dbindex="138990">
Llista d'alcaldes de Sant Antoni de Vilamajor:

 Joan Bruguera i Esqus (1898 - 1904);
 Jaume Vidal i Icart (1904 - 1907);
 Marcell Tubau i Illa (1907 - 1909);
 Bonaventura Planas i Sabater (1909 - 1910);
 Josep Vidal i Codina (1910 - 1912);
 Josep Argila i Tramunt (1912 - 1914);
 ngel Prat i Pujadas (1914 - 1922);
 Josep Llavina i Pla (1922 - 1923);
 Joan Planas i Colomer (1923 - 1924);
 Joaquim Saur i Saur (1924 - 1930);
 Joan Bruguera i Esqus (1930 - 1931);
 Josep Llavina i Pla (1931 - 1934);
 Antoni Icart i Carrasco (1934 - 1936);
 Pere Junoy i Jo (1936 - 1938);
 Antoni Icart i Carrasco (1939 - 1951);
 Manuel Massip i Marin (1951 - 1964);
 Marcell Vidal i Tubau (1964 - 1977);
 Francesc Sesat i Grau (1977 - 1983);
 Joan Sap i Saboya (1983 - 1994);
 Mari Llobera i Batlles (1994 - 1995);
 Esteve Mas i Roca (1995 - 2002);
 Mari Llobera i Batlles (2002 - 2003);
 Francesc Tella i Maci (2003 - );

 Enllaos .
 Diccionari biogrfic d'alcaldes i alcaldesses del Valls Oriental, del Museu de Granollers, amb les biografies dels alcaldes;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354909" title="Llista d'alcaldes de Sant Fost de Campsentelles" nonfiltered="3971" processed="3953" dbindex="138991">
Llista d'alcaldes de Sant Fost de Campsentelles:

 Francesc Torrens i Pujol (1894 - 1902);
 Melcior Xicola i Vias (1902 - 1904);
 Salvador Xicola i Aloy (1904 - 1909);
 Josep Torrents i Ti (1909 - 1912);
 Salvador Xicola i Aloy (1912 - 1920);
 Josep Torrens i Pujol (1920 - 1923);
 Joan Mas i Garreta (1923 - 1924);
 Jaume Torrents i Murgarella (1924 - 1929);
 Josep Torrens i Pujol (1929 - 1930);
 Antoni Baliarda i Campalans (1930 - 1931);
 Jaume Torrents i Murgarella (1931 - 1934);
 Enric Torrents i Murgarella (1934 - 1934);
 Ramon Gass i Escuder (1934 - 1935);
 Jaume Torrents i Murgarella (1935 - 1936);
 Enric Torrents i Murgarella (1936 - 1939);
 Pau Baliarda i Bigaire (1939 - 1939);
 Salvador Xicola i Aloy (1939 - 1942);
 Josep Molas i Rupelo (1942 - 1952);
 Joan Suol i Su (1952 - 1962);
 Josep Toms i Mirngels (1962 - 1967);
 Josep Iglesias i Angls (1967 - 1970);
 Fernando Prez i Blasco (1970 - 1979);
 Jordi Baiget i Felip (1979 - 1981);
 ngel Costa i Maiques (1981 - 1983);
 Antoni Font i Cleries (1983 - 1985);
 Jaume Font i Torrents (1985 - 1993);
 Joan Gass i Ramiro (1993 - 1995);
 ngel Costa i Maiques (1995 - 1995);
 Jordi Ribas i Gabarda (1995 - 1996);
 Joan Gass i Ramiro (1996 - 1996);
 Jaume Font i Torrents (1996 - 1996);
 Joan Gass i Ramiro (1996 - 1997);
 Antoni Font i Cleries (1997 - 1998);
 Joan Gass i Ramiro (1998 - 2008);
 Montserrat Sanmart i Pratginests (2008 - );

 Enllaos .
 Diccionari biogrfic d'alcaldes i alcaldesses del Valls Oriental, del Museu de Granollers, amb les biografies dels alcaldes;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354910" title="Llista d'alcaldes de Santa Maria de Martorelles" nonfiltered="3972" processed="3954" dbindex="138992">
Llista d'alcaldes de Santa Maria de Martorelles:

 Joan Riulas i Valls (1928 - 1930);
 Jaume Oliveras i Pruns (1930 - 1931);
 Josep Escrigas i Colomer (1931 - 1934);
 Antoni Armengol i Calvet (1934 - 1936);
 Feliu Coll i Xiol (1936 - 1937);
 Bautista Ventura i Torres (1937 - 1937);
 Jaume Bru i Alba (1937 - 1938);
 Jaume Oliveras i Pruns (1939 - 1953);
 Josep Castellsegu i Guarro (1953 - 1970);
 Joan Vallbona i Esteve (1970 - 1979);
 Josep Maria Cases i Casals (1979 - 1983);
 Joan Vallbona i Esteve (1983 - 1991);
 Vicen Ventura i Fors (1991 - 1995);
 Joan Domnguez i Snchez (1995 - 1999);
 Anna Plaza i Font (1999 - 1999);
 Joan Frias i Subirats (1999 - 2003);
 Francesc Garcia i Costa (2003 - 2007);
 Maria Concepci Collado i Villa (2007 - );

 Enllaos .
 Diccionari biogrfic d'alcaldes i alcaldesses del Valls Oriental, del Museu de Granollers, amb les biografies dels alcaldes;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354914" title="Llista d'alcaldes de Tagamanent" nonfiltered="3973" processed="3955" dbindex="138993">
Llista d'alcaldes de Tagamanent:

 Segimon Portet i Collell (1901 - 1911);
 Cristfol Grau i Esteve (1912 - 1916);
 Josep Grau i Casals (1917 - 1923);
 Miquel Marsal i Espins (1923 - 1925);
 Josep Grau i Casals (1926 - 1932);
 ngel Torndelacreu i Moncau (1933 - 1936);
 Bonaventura Brills i Robert (1936 - 1937);
 Ramon Mateu i Sans (1937 - 1938);
 Joan Portet i Mass (1939 - 1954);
 Francesc Grau i Sentias (1954 - 1968);
 Valent Leiro i Paz (1968 - 1979);
 Josep Vila i Sans (1979 - 1987);
 Nria Jord i Vila (1987 - 1988);
 Jaume Font i Rosell (1988 - 2007);
 Jordi Morera i Cortines (2007 - );

 Enllaos .
 Diccionari biogrfic d'alcaldes i alcaldesses del Valls Oriental, del Museu de Granollers, amb les biografies dels alcaldes;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354916" title="Llista d'alcaldes de Vilalba Sasserra" nonfiltered="3974" processed="3956" dbindex="138994">
Llista d'alcaldes de Vilalba Sasserra:

 Josep Cortina i Viader (1891 - 1902);
 Lloren Saur i Rier (1902 - 1908);
 Salvador Saur i Rier (1909 - 1909);
 Pere Reverter i Massuet (1909 - 1912);
 Josep Riera i Mart (1912 - 1916);
 Pere Reverter i Massuet (1916 - 1917);
 Agust Elias i Paituv (1917 - 1918);
 Jaume Esparrica i Rier (1918 - 1922);
 Josep Masjuan i Masifern (1922 - 1923);
 Agust Elias i Paituv (1923 - 1924);
 Jaume Esparrica i Rier (1924 - 1930);
 Josep Masjuan i Masifern (1930 - 1933);
 Jaume Agell i Serrat (1933 - 1934);
 Josep Cortina i Mart (1934 - 1936);
 Josep Pou i Borent (1936 - 1938);
 Josep Cortina i Mart (1939 - 1943);
 Jaume Esparrica i Rier (1943 - 1947);
 Toms Nogueras i Mart (1947 - 1954);
 Joan Masagu i Gens (1954 - 1970);
 Joan Nogueras i Andreu (1970 - 1979);
 Jaume Esparrica i Reverter (1979 - 1991);
 Marcial Fernndez i Barragan (1991 - 1999);
 Catalina Mayol i Mondelly (1999 - 2003);
 Maria Teresa Colomer i Jaurs (2003 - );

 Enllaos .
 Diccionari biogrfic d'alcaldes i alcaldesses del Valls Oriental, del Museu de Granollers, amb les biografies dels alcaldes;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354917" title="Valdelosa" nonfiltered="3975" processed="3957" dbindex="138995">

Valdelosa s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord amb Mayalde i El Cubo de Tierra del Vino, a l'Est amb Topas, al Sud amb Forfoleda i Torresmenudas i a l'Oest amb Zamayn, Palacios del Arzobispo i Santiz. 

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354922" title="Duralumini" nonfiltered="3976" processed="3958" dbindex="138996">
Els duraluminis sn un conjunt d'aliatges d'alumini, coure (0,45%-1,5%) i magnesi (0,45%-1,5%) aix com mangans (0,6%-0,8%) i silici (0,5%-0,8%) com elements secundaris. Formen part de la famlia dels aliatges d'alumini-coure (2000).

Presenta'n una elevada resistncia mecnica a temperatura ambient, per, la seva resistncia a la corrosi, soldabilitat i aptitud pel anoditzat sn baixes. S'utilitzen a la industria aeronutica i la de l'autombil.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354924" title="Valero" nonfiltered="3977" processed="3959" dbindex="138997">

Valero s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354925" title="Idrssides del Iemen" nonfiltered="3978" processed="3960" dbindex="138998">
Els Idrssides del Iemen foren una dinastia que va governar a l'Asir al segle XIX i segle XX. Sel's anomena del Iemen per oposici als idrssides del Magrib que van governar del 789 al 974 i on els idrssides del Iemen tenien tamb origen.

El seu origen es troba en el xarif i mstic marroqu Ahmad ben Idris, que era deixeble de Abd al-Aziz al-Dabbagh, fundador de l'orde dels Khadiriyya. Ell mateix va fundar una congregaci religiosa a Asir, anomenada els Idrisiyya en la que va iniciar el 1823 al que fou el fundador de l'orde dels Sanusiyya. El 1830 el xarif d'Abu Arish li va cedir la ciutat i comarca de Sabya. Ahmad va morir en aquesta ciutat el 1837, quan havia aconseguit establir una mena d'estat teocrtic-militar. El va succeir el seu fill Muhammad que va governar fins el 1889 o 1892 (segons les fonts), el qual desprs del 1871 fou un vassall (al menys nominal) de l'Imperi Otom. A la seva mort el va succeir el seu fill Ali (I) ibn Muhammad ibn Ahmad al-Idrisi al-Hasani que el 1908 va agafar el ttol de sult i va morir el 1909 o 1910. 

El va succeir el seu fill Sayyid Muhammad (II) ibn Ali al-Idrisi, de 33 anys, que va agafar el ttol de imam i emir; el 1910 es va revoltar i es va declarar independent dels otomans, i d'Abu Arish i de l'Alt Asir, i va conquerir Abha; el governador otom Sulayman Shafik es va retirar i es van enviar socors des de la Meca, per quan van arribar el juny de 1911 van trobar que Sulayman ja havia reprs la ciutat (que va restar turca fins l'armistici de 1918). El 1915 Muhammad es va aliar als britnics que donaven suport a la revolta rab; el 1916 va ocupar al-Qunfudhah a l'Hedjaz per ja no va poder avanar ms per la resistncia del general turc Fakhri Pasha. 

Abha per va quedar assetjada fins el 1916 encara que no va poder ser ocupada fins desprs de la retirada turca. Desprs del 1916 els Aydides o Banu Mughayd de l'Alt Asir (Abha) van ser admesos a Abha i van dominar una part dels seus territoris per compte dels otomans, territoris que no obstant eren reconegut possessi dels idrssides pels aliats, mentre els ayddes van buscar el suport del xarif d'Hedjaz.

Els britnics van cedir a Muhammad el 1916 el port d'Hodeida al Iemen, que abans estava en possessi dels otomans.  El 1917 Muhammad va bescanviar al-Qunfudhah per les illes Farasan amb el xarif de la Meca i Hedjaz.

Amb l'armistici de Mudros del 30 d'octubre del 1918 els otomans van evacuar Abha i la resta de l'Asir i el Iemen. El Aydides van intentar conservar Abha i foren atacats pels idrssides que llavors tamb es van apoderar dels territoris que quedaven en mans dels otomans com Abu Arish i la resta de l'Asir; tanmateix al final de la guerra la cessi d'Hodeida fou confirmada per un plebiscit celebrat el 1919.

Els aydides tamb van ser derrotats pels saudites en les campanyes de 1921 i 1922 la segona sota el comandament de Faysal ben Abd al-Aziz i els saudites van ocupar Abha; la bandera del ayddes, blanca amb inscripci rab i mitja lluna al cant (tot blau) va onejar a alguns llocs fins el 1923.

El 29 d'octubre de 1920 (15 de safar de 1339) Muhammad va signar un tractat d'aliana amb els saudites. El 1921, desprs de la no ratificaci del tractat de Sevres per Turquia, els aliats li van reconixer la possessi del port d'Hodeida. Va morir el 20 de mar de 1923 i el va succeir el seu fill Sayyid Ali (II) ibn Muhammad al-Idrisi  al-Hasani de 18 anys. 

Al negar-se el nou emir a convocar el consell dinstic, el seu oncle Sayyid Mustafa Idris es va revoltar a Hodeida (1924) per fou derrotat i va haver de fugir a Egipte. Ali va deixar llavors el poder en mans dels seus oncles materns, negres sudanesos, que eren analfabets, i entre els quals fou nomenat governador d'Hodeida Abdul Muttalim, avaricis i cruel, cosa que va provocar el descontentament general. Les tribus de la zona es van aliar al iman zaidita del Iemen, que va enviar al general Abdallah Al Wazir, el qual va conquerir la ciutat d'Hodeida l'abril de 1925, i tamb la regi de Medi.

Buscant l'abdicaci d'Ali, el gran xeic sanusita Djemal Baja, que gaudia d'un gran prestigi, es va traslladar a Sabya (febrer del 1926). Al va abandonar la ciutat i fou proclamat Sayyid Mirghani al-Idrisi com a regent del menor Sayyid al-Hasan ibn Ali al-Idrisi. Amb tota aquesta agitaci les ambicions del Iemen van augmentar, per la tribu dels Banu Hummad va obtenir una important victria sobre els iemenites a Medi. Per prevenir un contraatac iemenita els saudites van enviar tropes. Les illes Farasan foren venudes als britnics aquest any 1926. El 21 d'octubre de 1926 Mirghani va signar un tractat de protecci sobre l'Asir conegut com tractat de la Meca (amb les fronteres establertes pel tractat de 15 Safar 1339, obrint la questi d'Hodeida).

El 20 de novembre de 1930 la dinastia fou deposada i el pas annexionat a la provncia saudita d'Hedjaz. El 1933 els iemenites van fomentar una revolta de les tribus favorables als idrssides el que va portar a la ocupaci saudita d'Hodeida el 1934. Finalment el tractat de pau de Taif de 20 de maig de 1934 va suposar que el 20 de novembre de 1934 es va retornar Hodeida al Iemen que va haver de reconixer la possessi de l'Asir i la Tihama als saudites.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354926" title="Valverde de Valdelacasa" nonfiltered="3979" processed="3961" dbindex="138999">

Valverde de Valdelacasa s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354927" title="Xeracin dos 80" nonfiltered="3980" processed="3962" dbindex="139000">
Xeracin dos 80 s una generaci de poetes gallecs sorgida amb la democrcia. Se la denomina  dels vuitanta  perqu els nous autors van publicar els primers poemaris entorn d aquests anys, encara que alguns es formaren en els anys immediatament anteriors.

La crtica destaca, entre d altres, Xavier Rodrguez Baixeras, Daro Xohn Cabana, Xos Mara lvarez Cccamo, Claudio Rodrguez Fer, Miguel-Anxo Fernn-Vello, Ramiro Fonte, Manuel Forcadela, Luis Gonzlez Tosar, Pilar Pallars, Manuel Rivas i Xulio Lpez Valcrcel. Aquesta ambiciosa promoci va trencar amb el realisme social i potenci la renovaci del llenguatge, el rigor en la construcci formal i una nova amplitud de la dimensi universalista de la poesia gallega (culturalisme, intertextualitat...).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354930" title="Villanueva del Conde" nonfiltered="3981" processed="3963" dbindex="139001">

Villanueva del Conde s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354933" title="Aphyosemion maeseni" nonfiltered="3982" processed="3964" dbindex="139002">

Aphyosemion maeseni  s una espcie de peix de la famlia dels aplocilids  i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Guinea, Libria i Costa d'Ivori.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Poll, M. 1941. Poissons nouveaux de la Cte d'Ivoire. Rev. Zool. Bot. Afr. v. 34 (nm. 2): 133-143. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354934" title="Ahmad ben Muhammad" nonfiltered="3983" processed="3965" dbindex="139003">
Ahmad ben Muhammad ben Abd al-Samad Abu Nasr (segle XI) fou un visir del sult gaznvida Masud I ben Mahmud (1030-1040)

El seu primer gran crrec fou el de majordon (ketkhoda) del khwarizmshah Altuntash. Va substituir al fams visir al-Maymandi el 1032 i va conservar el crrec durant tot el regnat de Masud. 

Desprs de la derrota d'aquest a Dandanakan (28 de maig de 1040), va enviar al seu fill Mawdud ben Masud (1041-1048) amb l'exrcit a Balkh per defensar la ciutat contra els seljcides, i va encarregar la custodia del jove a Ahmed, i desprs es va retirar cap a la ndia. 

Amb aquestes tropes Mawdud va agafar (1041) el poder que havia caigut en mans del seu oncle Muhammad ben Mahmud el Cec (1040-1041) i el fill d'aquest Ahmed ben Muhammad (1041). 

Va continuar exercint com a visir per un temps indeterminat fins que fou substituit pel fill d'al-Maymandi. No es coneix la data de la seva mort.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354935" title="Aldeacipreste" nonfiltered="3984" processed="3966" dbindex="139004">

Aldeacipreste s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354938" title="Aldeavieja de Tormes" nonfiltered="3985" processed="3967" dbindex="139005">

Aldeavieja de Tormes s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354939" title="Armenteros" nonfiltered="3986" processed="3968" dbindex="139006">

Armenteros s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354940" title="Aphyosemion margaretae" nonfiltered="3987" processed="3969" dbindex="139007">

Aphyosemion margaretae  s una espcie de peix de la famlia dels aplocilids  i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Repblica Centreafricana, Repblica del Congo i Repblica Democrtica del Congo.

 Referncies .



Bibliografia.

 Fowler, H. W. 1936. Zoological results of the George Vanderbilt African Expedition of 1934. Part III,--The fresh water fishes. Proc. Acad. Nat. Sci. Phila. v. 88: 243-335. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354942" title="La Cabeza de Bjar" nonfiltered="3988" processed="3970" dbindex="139008">

La Cabeza de Bjar s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354943" title="Revoluci Liberal" nonfiltered="3989" processed="3971" dbindex="139009">
Una Revoluco Liberal s un tipus de revoluci d'una a terme, majoritariament per la classe social de la burgesia i que aspira a esdevenir la classe dirigent enfront d'altres grups socials que s'oposin al seu poder.

Les Revolucions liberals estan inspirades en la doctrina del liberalisme i pretenen canviar un tipus de societat reglamentada a traves d'uns principis contraris al liberalisme, per imposar-ne d'altres favorables a la llibertat individual, la igualtat davant la llei, la propietat...

Les revolucions liberals sorgeixen a finals del segle XVIII i el seu millor exponent s la Revoluci Francesa. No obstant, existexen antecedents com la Revoluci Americana o la Revoluci Anglesa. A quest tipus de revolucions s'han erigit histricament contra l'Antic Rgim i els models de monarquies absolutes que escanyaven el progrs i el lliure enriquiment.


Vegeu Tamb.

Liberalisme

Burgesia

Revoluci burgesa

Segle XIX


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354944" title="Andr Le Ntre" nonfiltered="3990" processed="3972" dbindex="139010">


Andr Le Ntre (Pars, 12 mar 1613 - 15 setembre 1700) fou jardiner del rei Llus XIV de 1645 a 1700 i va tenir sobretot com a tasca concebre la disposici del parc del palau de Versalles, per tamb el del Chteau de Vaux-le-Vicomte i del Chteau de Chantilly. Era un fams cortes i aconsegueix fer amistat amb Llus XIV. Va ser l'autor dels plnols de nombrosos jardins a la francesa.

El seu pare, Jean Le Ntre, tenia tamb un somni a la vida: esdevenir un gran pintor.

Biografia.


 1613: Naixement d'Andr Le Ntre a Pars, fill de Jean Le Ntre, jardiner del rei a les Tuileries.
 1635: Le Ntre s nomenat primer jardiner del duc d'Orlans.
 1637: succeeix al seu pare com a jardiner del rei a les Tuileries.
 1640: Es casa amb Franoise Langlois.
 1643: s nomenat "dibuixant de les plantes i terrasses" d'Anna d'ustria;
 1645-1646: Modernitza els jardins del castell de Fontainebleau.
 1656-1661: Crea els jardins del Chteau de Vaux-le-Vicomte a petici de Nicolas Fouquet.
 1657: Es fa controlador general dels edificis del Rei.
 1662: Le Ntre dibuixa els plnols de Greenwich per a Carles II d'Anglaterra i d'Esccia.
 1662 - 1687: Es dedica als jardins de Versalles.
 1662 - 1684: Le Ntre transforma per al Grand Cond els jardins del castell de Chantilly.
 1663 - 1672: Renova els jardins del chteau de Saint-Germain-en-Laye.
 1665 - 1693: Condiciona i mant els jardins del Chteau de Saint-Cloud per a Philippe d'Orlans.
 1666 - 1672: Colbert encarrega Le Ntre d'embellir el jard de les Tuileries.
 1667: Le Ntre perllonga la perspectiva de les Teuleries : s el naixement de l'avinguda dels Champs-lyses.
 1670 - 1683: Colbert encarrega a Le Ntre d'arranjar els jardins del seu Chteau de Sceaux.
 1670: Concep un projecte per al castell de Racconigi a Itlia.
 1674 - 1698: Ref els jardins de Venaria Reale a Itlia.
 1675: Le Ntre s ennoblit pel Rei.
 1679 - 1691: Interv en l'arranjament dels jardins del Chteau de Meudon per a Louvois.
 1692: Participa en el condicionament del Chteau de Marly, darrera residncia de Llus XIV.
 1693: Deixa de treballar i ofereix les seves obres d'art ms belles al Rei.
 1694: Envia per carta les seves instruccions per al Palau de Charlottenburg i el Castell de Cassel a Alemanya.
 1698: Adrea a Guillem III d'Anglaterra els plnols per al Castell de Windsor.
 1700: Mor a Pars. s enterrat a l'esglsia Saint-Roch de la mateixa ciutat.

La seva vida.



Un futur de jardiner.

Andr Le Ntre neix a una famlia de jardiners. El seu pare i el seu avi van ser responsables del jard de les Tuileries. El seu padr s controlador dels jardins i el marit de la seva padrina, Claude Mollet, s un illustre jardiner. Andr va viure doncs en una famlia de jardiners i guanya rpidament un coneixement prctic que completa de coneixements terics. El primer gran jard francs portant la marca distintiva de Le Ntre va ser el jard del chateau de Wattignies (sud de Lilla), acabat el 1640 i construt pel senyor de Wattignies, Philippe de Kessel. S'estima que el jard va ser dissenyat cap a 1635-1637, quan Le Ntre tenia 22/24 anys. s'hi troben els passeigs en angle agut, l'exposici sud est (clssica), el degradat de les essncies d'arbres en perspectiva, els grans testos Medicis esculpits en la pedra, el Teatre de verdor. Aquesta primera realitzaci li aportar els seus primers grans ingressos i sobretot la primera referncia que llanar la seva reputaci.

Un adolescent estudis.

Per, tamb s atret per altres arts que entraran en joc en el seu futur ofici de jardiner del Rei. Coneix les matemtiques, la pintura i l'arquitectura. Entra aleshores al taller de Simon Vouet, pintor del rei Llus XIII. Aprendr aleshores l'art del clacissisme i de les perspectives, i es fa amic de Charles Le Brun. Franois Mansart li permet estudiar arquitectura durant diversos anys.

Cap a l'edat de quaranta anys, decideix fer-se jardiner, fort de totes les competncies guanyades durant les seves experincies artstiques precedents.

Els inicis com a jardiner.

Andr Le Ntre debuta en el seu ofici amb el projecte dels jardins del chteau de Vaux-le-Vicomte, iniciat per Nicolas Fouquet. Treballa llavors en coordinaci amb Louis Le Vau i Charles Le Brun. Aquest taller va fer d'ell un illustre jardiner mundial.

Desprs de la detenci de Fouquet el 1661, Andr Le Ntre s contractat per Llus XIV per rehabilitar els jardins de Versalles. Dissenya i realitza aleshores nombrosos projectes a tota Frana.

La fi de la seva vida.

Interv en nombrosos projectes a Frana, i forma nombrosos deixebles, un d'ells el seu nebot, Claude Desgots. El 1678, visita Itlia i jutja que "els jardins no s'apropen als del seu pas".

Le Ntre mor a l'edat de 87 anys el setembre de 1700. Deixa darrere seu nombrosos jardins condicionats a la francesa reconeixedors per les seves perspectives i les seves geometries perfectes, coneguts i amb renom arreu al mn.

Els principals jardins de Le Ntre.



 jardins del Palau de Versalles;
 jardins del chteau de Vaux-le-Vicomte;
 jardins del chteau de Saint-Germain-en-Laye;
 jardins del chteau de Saint-Cloud (El castell fou destrut, per els jardins encara hi sn).
 jardin des Tuileries;
 parc de Sceaux;
 jardins del chteau de Fontainebleau;
 jardins del chteau de Chantilly;
 jardins del chteau de Bercy a Charenton-le-Pont;
 jardins del chteau de Chambonas;
 jardins del chteau du Fayel;
 jardins del chteau de Cords prop d'Orcival dissenyats el 1695;
 jardins del Palais du Luxembourg;
 jardins del chteau de Versigny (Oise);

Vegeu tamb.

 Arquitecte paisatgista;
 Jard francs;
 Art barroc;

Enllaos externs.

 Andr Le Ntre a la web del govern francs;
 Terrassa le Notre a Saint Germain en Laye;
 Parc Le Ntre al chteau de Versigny;
 Andre Le Notre - una biografia des de l'arquitectura de paisatge i guia de jard;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354946" title="Aphyosemion mimbon" nonfiltered="3991" processed="3973" dbindex="139011">

 Aphyosemion mimbon s una espcie de peix de la famlia dels aplocilids  i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Gabon i, possiblement tamb, Guinea Equatorial.

 Referncies .



Bibliografia.

 Huber, J. H. 1977. Une chane de deux Aphyosemion sympatriques dans les monts de Cristal, Gabon, avec description d'une espce nouvelle: A. mimbon n. sp. Rev. Fr. Aquariol. v. 4 (nm. 1): 3-10. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354947" title="Xulio Lpez Valcrcel" nonfiltered="3992" processed="3974" dbindex="139012">
Xulio Lpez Valcrcel (Lugo, 1953) s un poeta gallec. Llicenciat en dret por la Universitat de Santiago, exerceix de procurador dels Tribunals. Va participar en els collectius Cravo Fondo i De Amor e Desamor. Ha publicat els llibres de poemes Vspera do da (1979), Alba de auga sonmbula (1983); Solaina da ausencia (1987); O sol entre os dedos (1993); Memoria de Agosto (1993) i En Voz Baixa (2002). Fa part de la Xeneracin dos 80.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354949" title="Ahmad ben Sahl" nonfiltered="3993" processed="3975" dbindex="139013">
Ahmad ben Sahl ben Hashim fou governador samnida del Khurasan, de la famlia dels dihkans kamkariyan de Merv amb suposat origen sassnida.

En venjana per la mort d'uns familiars en una lluita local a Merv entre perses i rabs, es va revoltar durant el govern del saffrida Abu Hafs Amr I ibn Layth (879-900) per derrotat fou portat presoner al Sistan; va aconseguir fugir de manera rocambolesca, i va provar una nova revolta a Merv, capturant al governador local saffrida Ab  Ja far   r , i proclamant la seva adhesi al samnida Ismail ben A mad (885-907). Va fracassar altre cop i va haver de fugir a Bukhar amb el samnida.

Al servei d'aquest va participar a les lluites a Khurasan i a Rayy i durant el govern del seu fill Ahmad ben Ismail (907-914) va participar a la conquesta del Sistan a Amr ben Layth (910/911). Nasr II ben Ahmad (914-943) el va enviar contra el governador rebel del Khurasan, Husayn ben Ali al-Marwarudi, al que va derrotar l'estiu del 918 (rabi I del 306) i va ocupar el seu lloc, pero al cap de poques setmanes es va revoltar al seu torn a Nishapur i va atacar la provincia de Gurgan, per dreprs fortificar-se a Merv davant l'arribada d'una expedici dirigida pel general Hamuya ben Ali; enganyat va abandonar la seva posici inatacable i fou derrotat prop de Murghab o Marvarr   (Ra ab, 307/decembre del 919), sent portat a Bukhar on va morir a la pres poc desprs (maig del 920).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354950" title="Hospital Comarcal d'Inca" nonfiltered="3994" processed="3976" dbindex="139014">

L'Hospital Comarcal d'Inca s un hospital general d'aguts ubicat al municipi d'Inca (Mallorca) a les Illes Balears. Va esser inaugurat el 26 de febrer de 2007. Aquest centre sanitari disposa de 158 llits installats, 5 quirfans, 1 sala destinada a cirurgia menor ambulatria, 30 locals de consultes externes, 11 sales de radiodiagnstic entre d'altres dependncies i una superfcie total construda aproximada de 25.000 m. Les principals vies d'accs a l'hospital sn l'autovia Ma-13 per la sortida 27 i la lnia d'autobs que uneix, cada 30 minuts, el centre de la ciutat d'Inca i l'hospital amb un bus-llanadera.

 rea d'influncia .

L'rea d'influncia de l'hospital, dedins l'ordenament territorial de la sanitat pblica a les Illes Balears, comprn 7 zones bsiques de salut (ZBS): ZBS des Blanquer, ZBS des Raiguer, ZBS des Pla, ZBS de Torrent de Sant Miquel, ZBS de Marines, ZBS d'Alcdia y ZBS de Pollena. Aquestes zones de salut formen part del sector sanitari d'Inca, dedins de l'rea de salut de Mallorca. Els nclis principals de poblaci, entre d'altres, ubicats a l'rea d'influncia de l'hospital sn: Inca, Binissalem, Sineu, Sa Pobla, Muro, Alcdia i Pollena. La poblaci de cobertura del centre, a 31 de desembre de 2007, era de 134.122 persones.

 Cartera de serveis .



Enllaos externs.
 Govern de les Illes Balears;
 Servei de Salut de les Illes Balears (ib-salut);
 Hospital Comarcal d'Inca;
 L'hospital a Google Maps;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354951" title="Aphyosemion ocellatum" nonfiltered="3995" processed="3977" dbindex="139015">

Aphyosemion ocellatum  s una espcie de peix de la famlia dels aplocilids  i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: sud-oest de Gabon i oest de la Repblica del Congo.

 Referncies .



Bibliografia.

 Huber, J. H. & A. C. Radda. 1977. Cyprinodontiden--Studien in Gabun. 4. Das Du Chaillu-Massiv. Aquaria v. 24 (nm. 6): 99-104 . ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354952" title="Adni" nonfiltered="3996" processed="3978" dbindex="139016">
Adni fou el non artstic del poeta i visir otom Mahmud Paix (mort 1474).

Era d'origen grec o serbi i va estudiar a Edirne. El sult Mehmet II el va nomenar visir. Els seus xits poltics i militars van provocar la hostilitat d'alguns cortesans que van provocar la seva destituci seguida de l'execuci el 1474.

El seu diwan inclou 46 obres en persa; tamb va escriure algunes cartes oficials.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354957" title="Aphyosemion ogoense" nonfiltered="3997" processed="3979" dbindex="139017">

 Aphyosemion ogoense s una espcie de peix de la famlia dels aplocilids  i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Gabon i Repblica del Congo.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Pellegrin, J. 1930. Poissons de l'Ogou, du Kouilou, de l'Alima et de la Sangha recueillis par M. A. Bandon. Description de cinq espces et cinq varits nouvelles. Bull. Soc. Zool. Fr. v. 55: 196-210. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354958" title="La Calzada de Bjar" nonfiltered="3998" processed="3980" dbindex="139018">

La Calzada de Bjar s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354959" title="Adrapana" nonfiltered="3999" processed="3981" dbindex="139019">
Adrapana fou una residncia reial dels parts. s esmentada per Isidor de Carax que l'anomena "basileia" (reial).

Fou destruda per Tigranes II d'Armnia el Gran en la seva campanya contra els parts el 87 aC.

Ha estat identificada amb la moderna Asadabad.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354960" title="Pilar Pallars Garca" nonfiltered="4000" processed="3982" dbindex="139020">
Pilar Pallars Garca (Culleredo, la Corunya, 1957) s una poetessa gallega llicenciada en filologia gallega per la Universitat de Santiago.

Poeta, assagista i crtica literria i collaboradora habitual en revistes especialitzades. Viu a la Corunya, on imparteix classes de llengua gallega en un institut.

Comena a escriure als 17 anys els seus primers versos en espanyol, per el seu vehicle d'expressi definitiu ser el gallec. El 1979 guanya el Premi Poesia Nova do Facho, a la Corunya, publicant Entre lusco e fusco, el seu primer llibre de poemes, l'any segent. 

El seu segon llibre, Stima soidade, rep el III Premi de Poesia Esquo 1983. s l'nica dona en el grup potic De amor e desamor, donat a conixer mitjanant la publicaci de dos llibres del mateix nom. Fa part de la Xeracin dos 80. Collabora habitualment en diverses publicacions especialitzades com Grial, Festa da palabra silenciada, Zurgai, Si scrive, Nords i Anthropos, i ha estat articulista en O Correo Galego, A Nosa Terra i El Pas.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354961" title="Aphyosemion pascheni" nonfiltered="4001" processed="3983" dbindex="139021">

Aphyosemion pascheni  s una espcie de peix de la famlia dels aplocilids  i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: sud-oest del Camerun.

 Referncies .



Bibliografia.

 Ahl, E. 1928. Beitrge zur Systematik der afrikanischen Zahnkarpfen. Zool. Anz. v. 79 (pt 3/4): 113-123. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354962" title="Aphyosemion passaroi" nonfiltered="4002" processed="3984" dbindex="139022">

 Aphyosemion passaroi s una espcie de peix de la famlia dels aplocilids  i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Gabon.

 Referncies .



Bibliografia.

 Huber, J. H. 1994. Aphyosemion passaroi, espce indite du Gabon sud-oriental, au patron de coloration unique et description complmentaire de Aphyosemion decorsei (Pellegrin). Cyprinodontiformes, Aplocheilidae. Rev. Fr. Aquariol. v. 20 (nm. 3) for 1993: 77-79.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354963" title="Anna Isipova" nonfiltered="4003" processed="3985" dbindex="139023">

Anna Nikolievna Isipova (en rus                        ) (Sant Petersburg, 31 de gener de 1851 - Sant Petersburg, 5 d'agost de 1914) fou una pianista russa.

Fou una de les alumnes ms brillants de Teodor Leszetycki. Feia el seu debut a Sant Petersburg el 1871. La seva virtuositat va atreure l'admiraci artstica de Txaikovski i Liszt. Llavors comen gires de concerts que la portarien el 1876 als Estats Units, on va obtenir un gran xit. Des de 1893 a 1908 va ser professora de piano al Conservatori de Sant Petersburg. Entre els seus estudiants tingu a Serguei Prokfiev, Maria Yudina, Isabelle Vengerova, Leo Ornstein i Thomas de Hartmann.

Va ser molt clebre per la seva finesa. Als crtics els agradava contrastar-la amb una altra gran pianista contempornia, l'ardent Teresa Carreo.

Referncies.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354966" title="Aphyosemion petersi" nonfiltered="4004" processed="3986" dbindex="139024">

Aphyosemion petersi  s una espcie de peix de la famlia dels aplocilids  i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Costa d'Ivori i Ghana.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Sauvage, H. E. 1882. Notice sur les poissons du territoire d'Assinie (Cte d'Or). Bull. Soc. Zool. Fr. v. 7: 313-325, Pl. 5. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354970" title="Cabedelo" nonfiltered="4005" processed="3987" dbindex="139025">

Cabedelo s un municipi localitzat en l'estat de la Paraba, a Brasil. T una rea de 31,42 km, tenint una forma singular, amb 18 km d'extensi per 3 km d'amplria. T una poblaci d'aproximadament cincuanta i set mil habitants.

Generalitats.

El clima s calent i humit, amb temperatura mxima de 35C i mnima de 22C. Les pluges comencen generalment a l'abril i acaben al juliol. La vegetaci s bastant diversificada, presentant franges de Mata Atlntica, cocoters i manglars. 

Formen part del municipi de Cabedelo els districtes: Renascer ( Creat per la Llei 614/91 de 20 de Juny de 1991); Pou (Creat per la Llei 651/92 de 10 d'Abril de 1992); i Intermares.

Histria.

Fundada a finals del segle XVI, a la dcada de 1580, quan es va edificar Cabedelo,pertanyia al municipi de Joo Pessoa. A travs de la Llei n 283, de 17 de mar de 1908, va tenir autonomia, quedant el poblat elevat a vila. Va perdre els frums de vila i municipi, per Llei Estadual n 676, de 20 de novembre de 1928, la qual anexion el seu territori al municipi de la Capital. En divisi administrativa de 1933 tornava a figurar com districte del municipi de Joo Pessona. Amb la Llei Estadual n 1631 de 12 de desembre de 1956 ms una vegada tornava Cabedelo a la categoria de municipi, composantse en un nic districte. Aquell diploma legal crea la Comarca, per desmembrament de la Capital, la installaci de la qual del nou municipi estava prevista per a 4 d'abril de 1959 sent, per installat a 31 de gener de 1957. 

s una ciutat que forma part de la Regi Metropolitana de Joo Pessoa, per que t una personalitat prpia i encantadorament discreta. Cabedelo s una ciutat porturia i queda en una pennsula entre l'Oce Atlntic i el Riu Paraba. El seu nom ve de l'expressi que significa  petit cap . El Port de Cabedelo s la gran entrada i sortida comercial de l'Estat. Lloc d'histria rica, Cabedelo s plena de moments importants en la vida paraibana i nacional. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354971" title="Cantagallo" nonfiltered="4006" processed="3988" dbindex="139026">

Cantagallo s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354973" title="Salts als Jocs Olmpics d'estiu de 1924" nonfiltered="4007" processed="3989" dbindex="139027">

Als Jocs Olmpics de 1924 celebrats a la ciutat de Pars (Frana) es realitzaren cinc proves de salts, tres en categoria masculina i dos en categoria femenina. Les proves es realitzaren entre els dies 14 i 20 d'agost de 1924 a la Piscina de Tourelles i les installacions aqutiques de l'Estadi Olmpic de Colombes.

Nacions participants.
Participaren 71 saltadors, entre ells 26 dones, de 14 nacions diferents:


  (1) (homes:1 dones:0);
  (3) (homes:0 dones:3);
  (2) (homes:1 dones:1);
  (4) (homes:3 dones:1);
  Espanya (3) (homes:3 dones:0);
  (10) (homes:5 dones:5);
  (6) (homes:6 dones:0);

  Frana (12) (homes:9 dones:3);
  Itlia (1) (homes:1 dones:0);
  (4) (homes:2 dones:2);
  (11) (homes:5 dones:6);
  (11) (homes:7 dones:4);
  (1) (homes:1 dones:0);
  (2) (homes:1 dones:1);


Resum de medalles.
Categoria masculina.


Categoria femenina.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  Salts - Pars 1924;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354975" title="De amor e desamor" nonfiltered="4008" processed="3990" dbindex="139028">
De amor e desamor. Grup potic gallec creat en els anys vuitanta del segle XX entorn del lema "De amor e desamor". Propugna una lrica preocupada pel llenguage, culta. Pertanyents o no a "De amor e desamor", hi han collaborat Miguel-Anxo Fernn-Vello  fonamental no tan sols per la seva obra, sino tamb per la seva tasca com a editor, des de la imprescindible Espiral Maior , Pilar Pallars, Manuel Rivas, Vicente Araguas, Ramiro Fonte, Xos Mara lvarez Cccamo, Claudio Rodrguez Fer o els ja traspassats Lois Pereiro, Lusa Villalta i Xela Arias. Tamb cal esmentar Luisa Castro, que noms publica un libro en gallec (Baleas e baleas, 1987), per exerceix una influncia poderosa en les poetes dels anys noranta.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354976" title="El Cerro" nonfiltered="4009" processed="3991" dbindex="139029">

El Cerro s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354979" title="Nombre 230" nonfiltered="4010" processed="3992" dbindex="139030">

El nombre 230 (CCXXX) s el nombre natural que segueix al nombre 229 i precedeix al nombre 231.
La seva representaci binria s 11100110, la representaci octal 334 i l'hexadecimal DC.
La seva factoritzaci en nombres primers s 2  5  23 = 230.

En altres dominis.

Nombres del 231 al 239.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354986" title="Cespedosa de Tormes" nonfiltered="4011" processed="3993" dbindex="139031">

Cespedosa de Tormes s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354992" title="Cron" nonfiltered="4012" processed="3994" dbindex="139032">

Un cron s una unitat de temps que equival a un mili d'anys. s utilizada en geologia per determinar edats. En unitats SI s un megaannum.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354995" title="Tennis als Jocs Olmpics d'estiu de 1924" nonfiltered="4013" processed="3995" dbindex="139033">

Als Jocs Olmpics de 1924 celebrats a la ciutat de Pars (Frana) es van disputar cinc proves tennstiques, dues en categoria masculina, dues en categoria femenina i una en categoria mixta. La competici es realitz entre el 13 i el 21 de juliol de 1920 sobre terra batuda a l'Estadi Olmpic de Colombes.

Aquesta fou l'ltima edici en la qual el tennis fou esport olmpic en uns Jocs Olmpics d'estiu, sent incorporat novament com a esport de demostraci en els Jocs Olmpics d'estiu de 1968 i Jocs Olmpics d'estiu de 1984. A partir de la celebraci dels Jocs Olmpics d'estiu de 1988 aquest esport fou novament integrat al programa olmpic.

Nacions participants.
Participaren un total de 124 tennistes, entre ells 35 dones, de 27 nacions diferents:

 
  (5) (homes: 5;dones: 0);
  (2) (homes: 2;dones: 0);
  (8) (homes: 4;dones: 4);
  (5) (homes: 4;dones: 1);
  (9) (homes: 4;dones: 5);
  Espanya (8) (homes: 6;dones: 2);
  (4) (homes: 4;dones: 0);
  Frana (10) (homes: 5;dones: 5);
 Grcia (3) (homes: 2;dones: 1);
  (5) (homes: 4;dones: 1);
  ndia (6) (homes: 5;dones: 1);
  Irlanda (4) (homes: 2;dones: 2);
 Itlia (5) (homes: 2;dones: 3);
  Iugoslvia (1) (homes: 1;dones: 0);

  (4) (homes: 4;dones: 0);
  (1) (homes: 1;dones: 0);
  (2) (homes: 2;dones: 0);
  (4) (homes: 2;dones: 2);
  (3) (homes: 2;dones: 1);
  (1) (homes: 1;dones: 0);
  (10) (homes: 5;dones: 5);
  (3) (homes: 3;dones: 0);
  Sud-frica  (4) (homes: 4;dones: 0);
  (4) (homes: 2;dones: 2);
  (4) (homes: 4;dones: 0);
  (5) (homes: 5;dones: 0);
  (2) (homes: 2;dones: 0);


Resum de medalles.
Categoria masculina.


Categoria femenina.


Categoria mixta.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  Tennis - Pars 1924;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354996" title="Aphyosemion polli" nonfiltered="4014" processed="3996" dbindex="139034">

Aphyosemion polli  s una espcie de peix de la famlia dels aplocilids  i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Repblica Democrtica del Congo.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Radda, A. C. & E. Przl. 1987. Colour atlas of cyprinodonts of the rain forests of tropical Africa. Vienna, O. Hofmann. African Rain Forest Cyprinodonts: 1-160. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354998" title="Ducat de Carntia" nonfiltered="4015" processed="3997" dbindex="139035">

El Ducat de Carntia (Alemany: Herzogtum Krnten; Eslov: Vojvodina Koroka) va ser un ducat situat al sud d'ustria i una zona del nord d'Eslovnia. Va formar part del Sacre Imperi Romano-Germnic entre el 976 i la dissoluci de l'Imperi el 1806 i desprs de la uni entre ustria i Hongria fins a la seva separaci el 1918. Des del Tractat de Saint Germain-en-Laye el 1919, la major part del ducat forma part de l'estat austrac de la Carntia, un petita part del sud-est (la Carntia eslovena i la comunitat de Jezersko) es va afegir al nou Regne dels Serbis, Croats i Eslovens, mentre que la Val Canale amb la municipalitat de Tarvisio era cedida al Regne d'Itlia.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="354999" title="Aphyosemion primigenium" nonfiltered="4016" processed="3998" dbindex="139036">

Aphyosemion primigenium  s una espcie de peix de la famlia dels aplocilids  i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: sud-oest de Gabon.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Radda, A. C. & J. H. Huber. 1977. Cyprinodontiden-Studien in Gabun. 5. Das Tiefland West-Gabuns und die Mayumbe-Berge. Aquaria v. 24 (nm. 8): 137-150. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 UNEP-WCMC Species Database ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355000" title="Fresnedoso" nonfiltered="4017" processed="3999" dbindex="139037">

Fresnedoso s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Limita amb Nava de Bjar, Ledrada i Sorihuela al nord, Vallejera i Valdesangil al sud, Sanchotello i Ledrada a l'oest, Neila i Sorihuela a l'est.

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355001" title="Aphyosemion punctatum" nonfiltered="4018" processed="4000" dbindex="139038">

 Aphyosemion punctatum s una espcie de peix de la famlia dels aplocilids  i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: nord de Gabon, nord de la Repblica del Congo i Camerun.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Radda, A. C. & E. Przl. 1977. Cyprinodontiden-Studien in Gabun. 2. Nordgabun. Aquaria v. 24 (nm. 2): 21-31. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355004" title="Fuentes de Bjar" nonfiltered="4019" processed="4001" dbindex="139039">

Fuentes de Bjar s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355006" title="Gallegos de Solmirn" nonfiltered="4020" processed="4002" dbindex="139040">

Gallegos de Solmirn s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355007" title="Guijo de vila" nonfiltered="4021" processed="4003" dbindex="139041">

Guijo de vila s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355010" title="La Hoya" nonfiltered="4022" processed="4004" dbindex="139042">

La Hoya s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355011" title="Aphyosemion raddai" nonfiltered="4023" processed="4005" dbindex="139043">

Aphyosemion raddai  s una espcie de peix de la famlia dels aplocilids  i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Camerun central.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Scheel, J. J. 1975. Another new species of Aphyosemion from the Cameroons. J. Am. Killifish Assoc. v. 8 (no. 9): 259-263. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355012" title="Lagunilla" nonfiltered="4024" processed="4006" dbindex="139044">

Lagunilla s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita amb Aldeacipreste, El Cerro, Colmenar de Montemayor, Valdelageve, Sotoserrano i Zarza de Granadilla.

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355013" title="Aphyosemion rectogoense" nonfiltered="4025" processed="4007" dbindex="139045">

Aphyosemion rectogoense  s una espcie de peix de la famlia dels aplocilids  i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els5  cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: sud-est de Gabon.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Radda, A. C. & J. H. Huber. 1977. Cyprinodontiden-Studien in Gabun. III. Zentral-und Sdostgabun. Aquaria v. 24 (nm. 4): 59-69. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355014" title="Aphyosemion schioetzi" nonfiltered="4026" processed="4008" dbindex="139046">

Aphyosemion schioetzi  s una espcie de peix de la famlia dels aplocilids  i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Repblica Democrtica del Congo i Repblica del Congo.

 Referncies .



Bibliografia.

 Huber, J. H. & J. J. Scheel. 1981. Revue systmatique de la superespce Aphyosemion elegans description de A. chauchei et A. schioetzi n. sp. Rev. Fr. Aquariol. v. 8 (nm. 2): 33-42. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355015" title="Ledrada" nonfiltered="4027" processed="4009" dbindex="139047">

Ledrada s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita amb Fuentes de Bjar, La Cabeza de Bjar, Nava de Bjar, Sorihuela, Fresnedoso, Sanchotello, Valverde de Valdelacasa i Puebla de San Medel.
 
Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355016" title="Aphyosemion schluppi" nonfiltered="4028" processed="4010" dbindex="139048">

 Aphyosemion schluppi s una espcie de peix de la famlia dels aplocilids  i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: sud de la Repblica del Congo.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Radda, A. C. & J. H. Huber. 1978. Die Rivulinae des sdlichen Kongo (Brazzaville). 1. Beschreibung von vier neuen Arten der Gattung Aphyosemion Myers. Aquaria v. 25 (nm. 12): 173-187. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355017" title="Aphyosemion seegersi" nonfiltered="4029" processed="4011" dbindex="139049">

 Aphyosemion seegersi s una espcie de peix de la famlia dels aplocilids  i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: nord de la Repblica del Congo.

 Referncies .



Bibliografia.

 Huber, J. H. 1980. Die Aphyosemion-Arten des Ivindo-Beckens im Kongo, mit der Beschreibung von Aphyosemion (diapteron) seegersi nov. spec. Deutsche Killifisch Gem. J. v. 12 (no. 1): 1-10. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355018" title="Montejo" nonfiltered="4030" processed="4012" dbindex="139050">

Montejo s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355019" title="Aphyosemion striatum" nonfiltered="4031" processed="4013" dbindex="139051">

Aphyosemion striatum  s una espcie de peix de la famlia dels aplocilids  i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Guinea Equatorial i Gabon.

 Referncies .



Bibliografia.

 Boulenger, G. A. 1911. Descriptions of new African cyprinodont fishes. Ann. Mag. Nat. Hist. (Ser. 8) v. 8 (nm. 44): 260-268. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355020" title="Aphyosemion thysi" nonfiltered="4032" processed="4014" dbindex="139052">

Aphyosemion thysi  s una espcie de peix de la famlia dels aplocilids  i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: sud-oest de la Repblica del Congo.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Radda, A. C. & J. H. Huber. 1978. Die Rivulinae des sdlichen Kongo (Brazzaville). 1. Beschreibung von vier neuen Arten der Gattung Aphyosemion Myers. Aquaria v. 25 (nm. 12): 173-187. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355021" title="Aphyosemion tirbaki" nonfiltered="4033" processed="4015" dbindex="139053">

Aphyosemion tirbaki  s una espcie de peix de la famlia dels aplocilids  i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3,9 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Gabon.

 Referncies .



Bibliografia.

 Huber, J. H. 1999. A new species of cyprinodont fish, Aphyosemion tirbaki n. sp. (Cyprinodontiformes: Aplocheilidae) from Gabon, with further evidence of the frontier species concept. Freshwater Mar. Aquar. v. 22 (nm. 4): 104, 106, 108, 110-113, 116, 118. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355023" title="Aphyosemion trilineatus" nonfiltered="4034" processed="4016" dbindex="139054">

Aphyosemion trilineatus  s una espcie de peix de la famlia dels aplocilids  i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5,1 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Camerun.

 Referncies .



Bibliografia.

 Ladiges, W. 1934. Tropical fishes. Tropical Fishes: 1-236. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355025" title="Aphyosemion viride" nonfiltered="4035" processed="4017" dbindex="139055">

 Aphyosemion viride s una espcie de peix de la famlia dels aplocilids  i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 7 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Guinea i nord de Libria.

 Referncies .



Bibliografia.

 Ladiges, W. & E. Roloff. 1973. Roloffia viridis spec. nov. Beschreibung einer neuen Rollofia-Art aus Liberia. Aquar. Terrar. Z. v. 26 (nm. 5): 155-157. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355026" title="Aphyosemion wachtersi" nonfiltered="4036" processed="4018" dbindex="139056">

 Aphyosemion wachtersi s una espcie de peix de la famlia dels aplocilids  i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: sud de la Repblica del Congo.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Radda, A. C. & J. H. Huber. 1978. Die Rivulinae des sdlichen Kongo (Brazzaville). 1. Beschreibung von vier neuen Arten der Gattung Aphyosemion Myers. Aquaria v. 25 (nm. 12): 173-187. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355029" title="Aphyosemion wildekampi" nonfiltered="4037" processed="4019" dbindex="139057">

Aphyosemion wildekampi  s una espcie de peix de la famlia dels aplocilids  i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Camerun, Repblica Centreafricana i Repblica del Congo.

 Referncies .



Bibliografia.

 Berkenkamp, H. O. 1973. Beschreibung eines neuen Prachttkrpflings aus Ost-Kamerun, Aphyosemion wildekampi spec. nov. Aquarienfreund v. 2 (nm. 7): 107-120. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355030" title="Robert Robert" nonfiltered="4038" processed="4020" dbindex="139058">
Robert Robert (Barcelona, 1830 - Madrid, 1873). Va ser un escriptor i poltic. 

El 1850 es trasllad a Madrid, actu com a periodista poltic. S'afili al partit democrtic. El 1855 fou condemnat per injries a la monarquia. El 1864 torn a Barcelona, on particip en les activitats literries del grup de Frederic Soler, i el 1866 fou secretari dels Joc florals de Barcelona. Desprs de la Revoluci de 1868 va ser regidor de Barcelona i va ser elegit diputat a Corts.

Obra.
En castell tres llibres d'articles de costums seguint a Larra, una novella i una farsa satirica.

En catal una trentena d'articles de costums publicats a "Un tros de paper" entre 1865 i 1866 (signats com "X")en els quals descrivi i satiritz la Barcelona del seu temps, reflectint inconscientment, la fi del mn menestral i el naixement de la nova societat capitalista industrial. Aquests articles, primer exemple del gnere en llengua catalana, exerciren una influncia decisiva sobre Emili Vilanova;

Josep Pla considera a Robert Robert com el millor narrador del seu temps i el considera a l'alada de Jacint Verdaguer


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355031" title="Aphyosemion zygaima" nonfiltered="4039" processed="4021" dbindex="139059">

 Aphyosemion zygaima s una espcie de peix de la famlia dels aplocilids  i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: sud de la Repblica del Congo.

 Referncies .



Bibliografia.

 Huber, J. H. 1981. Ichthyology. A new but well-known Aphyosemion species from the southern Congolese Plateau, Aphyosemion zygaima n. sp. Trop. Fish Hobby. v. 29 (nm. 8): 23-30. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355033" title="Riu Solimes" nonfiltered="4040" processed="4022" dbindex="139060">


El Riu Solims s un riu brasiler que banya l'estat de l'Amazones. 

Comena al Per i a l'entrar a Brasil, al municipi de Tabatinga, rep el nom de Solims. T com afluents del marge dret el Riu Javari, Juta, Juru i Purus i del marge esquerre els rius I i Japur. Banya les ciutats de So Paulo d'Olivena, Amatur, Sant Antnio de l'I, Tonantins, Juta, Font Bona, Tef, Coari, Codajs, Anam, Anori, Manacapuru, totalizant aproximadament 1.700 km fins arribar a Manaus, on al trobar el Riu Negro, rep el nom de Riu Amazones. Ell s important per al Nord perqu s font d'aliment, transport, comer, investigacions cientfiques i oci.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355035" title="Aphyosemion bivittatum" nonfiltered="4041" processed="4023" dbindex="139061">

 Aphyosemion bivittatum s una espcie de peix de la famlia dels aplocilids  i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: sud-est de Nigria i sud-oest del Camerun.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 Catalogue of Life ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355037" title="Almeida" nonfiltered="4042" processed="4024" dbindex="139062">

Almeida s un municipi (concelho) portugus, situat al districte de Guarda, a la regi del Centre i a la subregi de Beira Interior Norte. L'any 2004 tenia 7.784 habitants. Limita al nord amb Figueira de Castelo Rodrigo, a l'est amb Aldea del Obispo, Villar de Ciervo i La Alameda de Gardn, al sud amb Sabugal i a l'oest amb Guarda i Pinhel. 

 Estadstiques .


 Freguesies .
Les freguesies d'Almeida sn:


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355038" title="Enyimba International FC" nonfiltered="4043" processed="4025" dbindex="139063">

L'Enyimba International FC s un club de futbol nigeri de la ciutat d'Aba.

Enyimba significa elefant en Igbo i s l'lies de la ciutat d'Aba. Per aquest motiu l'lies associat al club s "l'elefant del poble".

El club va ser fundat el novembre de 1976 per Sir Jerry Amadi Enyeazu, una personalitat esportiva nigeriana. El club passar a ser propietat del govern de l'estat d'Abia a partir del 1999.

Palmars.
Lliga nigeriana de futbol: 5;
 2001, 2002, 2003, 2005, 2007;

Copa nigeriana de futbol: 1;
2005;

Lliga de Campions de la CAF: 2;
2003, 2004;

 Jugadors destacats .


Nnaemeka Onovo ;
David Tyavkase;
Kola Ademola;
Garba Yaro-Yaro Ahmed;
Raphael Chukwu;
Benedict Idahor;

John Gaadi;
Kelechi Iheanacho;
Emmanuel Issah;
Chukwudi Nwogu;
Pascal Ojigwe;
Ndongo Ukhana;

Christian Chukwu Okoro;
 Emeka Ezeugo;
 Eric Fashindo;
 Atanda Sakibu;
 Benedict Atule;
 Oliver Agbo;

 Mangut Mbwas;
 Mohammed Pele;
 Aliyu Musa;
 Alhaji Mohammed;
 Ambrose Aikhomuogbe;
 Alphonsus Ezimorah;


Enllaos externs.
Web oficial;
Escut;
Resultats a la CAF;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355041" title="Nothobranchius albimarginatus" nonfiltered="4044" processed="4026" dbindex="139064">

Nothobranchius albimarginatus  s una espcie de peix de la famlia dels aplocilids  i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3,3 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Tanznia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Watters, B. R., R. H. Wildekamp & B. J. Cooper. 1998. Zwei neue Nothobranchius-Arten aus der Kustenebene Tansanias. Deutsche Killifisch Gem. J. v. 30 (nm. 3): 52-63. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355043" title="Shooting Stars Sports Club" nonfiltered="4045" processed="4027" dbindex="139065">

El Shooting Stars Sports Club (sovint anomenat 3SC) s un club nigeri de futbol de la ciutat d'Ibadan.

Fou un dels fundadors de la lliga nigeriana de futbol el 1972, quan s'anomenava WNDC Ibadan (Western Nigeria Development Company). Posteriorment adopt el nom de Shooting Stars. Ha estat campi afric diversos anys i en diferents competicions.

Palmars.
 Lliga nigeriana de futbol: 5;
1976, 1980, 1983, 1995, 1998;

 Copa nigeriana de futbol: 3;
1977, 1979, 1995;

 Lliga de Campions de la CAF: 0;
Finalista els anys 1984, 1996;

 Copa de la CAF de futbol: 1;
1992;

 Recopa africana de futbol: 1;
1976;

Campionst d'frica Occidental de futbol (UFOA Cup): 1;
1998;

Jugadors destacats.
Mutiu Adepoju;
Sani Abacha;
Muisi Ajao;
Olumide Harris;
Friday Christopher Iwezu;
Ademola Johnson;
Ajibade Kunde Babalade;
Mudashiru Lawal;
Ebenezer Ojo;
Gordon Osusu;
Felix Owolabi;
Patrick Pascal;
Ike Shorunmu;
Rashidi Yekini;

Referncies.
BBC;
Histria;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355046" title="Nothobranchius annectens" nonfiltered="4046" processed="4028" dbindex="139066">

 Nothobranchius annectens s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3,3 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Tanznia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Watters, B. R., R. H. Wildekamp & B. J. Cooper. 1998. Zwei neue Nothobranchius-Arten aus der Kustenebene Tansanias. Deutsche Killifisch Gem. J. v. 30 (nm. 3): 52-63. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355047" title="Sabugal" nonfiltered="4047" processed="4029" dbindex="139067">

Sabugal s un municipi portugus, situat al districte de Guarda, a la regi del Centre i a la subregi de Beira Interior Nord. L'any 2004 tenia 14.222 habitants. Limita al nord amb Almeida, a l'est amb La Alberguera de Argan, Navasfras, La Alamedilla i Casillas de Flores, al sud amb Penamacor, al sudoest amb Fundo, a l'oest amb Belmonte i al noroest amb Guarda.

 Poblaci .


 Freguesies .
Les freguesies de Sabugal sn:


 Patrimoni .
 Castelo do Sabugal;


Enllaos externs.

Aldeia da Ponte;

 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355048" title="Nothobranchius bojiensis" nonfiltered="4048" processed="4030" dbindex="139068">

Nothobranchius bojiensis  s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Kenya.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
 Wildekamp, R. H. & R. Haas. 1992. Redescription of Nothobranchius microlepis, description of two new species from northern Kenya and southern Somalia, and note on the status of Paranothobranchius (Cyprinodontiformes: Aplocheilidae). Ichthyol. Explor. Freshwaters v. 3 (nm. 1): 1-16. ;

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355049" title="Nothobranchius brieni" nonfiltered="4049" processed="4031" dbindex="139069">

Nothobranchius brieni  s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Repblica Democrtica del Congo.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Poll, M. 1938. Poissons du Katanga (bassin du Congo) rcolts par le professeur Paul Brien. Rev. Zool. Bot. Afr. v. 30 (nm. 4): 389-423. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355050" title="Nothobranchius eggersi" nonfiltered="4050" processed="4032" dbindex="139070">

Nothobranchius eggersi  s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Tanznia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Seegers, L. 1982. Nothobranchius eggersi n. sp. aus dem Rufiji-Einzug in Tanzania mit Bemerkungen zum Vorkommen von Nothobranchius melanospilus (Pfeffer, 1896) (Pisces, Atheriniformes, Rivulinae) Ichthyologische Ergebnisse aus Tanzania, 1. Rev. Zool. Afr. v. 96 (no. 3): 539-558. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355051" title="Heartland Football Club" nonfiltered="4051" processed="4033" dbindex="139071">

El Heartland Football Club s un club nigeri de futbol de la ciutat d'Owerri.

 Histria.
Evoluci del nom:
1976: Spartans FC;
1985: Iwuanyanwu Nationale FC (en agafar el control del club Emmanuel Iwuanyanwu);
2006: Heartland FC (el govern de l'estat d'Imo obt el control del club) ;

 Palmars .
 Lliga nigeriana de futbol: 5;
 1987, 1988, 1989, 1990, 1993;

 Copa nigeriana de futbol: 1;
 1988;

 Lliga de Campions de la CAF;
 Finalista el 1988;

 Jugadors destacats .


Abiodun Baruwa;
Vincent Enyeama;
Emeka Ifejiagwa;
Benedict Iroha;
Uche J Ekeocha;
Finidi George;
Nwankwo Kanu;
Ajibade Kunde Babalade;
Chidi Nwanu;
Paul Obiefule;

Mobi Oparaku;
Uche Okechukwu;
Isaac Okoronkwo;
Thompson Oliha;
Mobi Oparaku;
Arinze Ewenike;
Ikechukwu Uche;
Emeka Ifejiagwa;
Henry Nwosu;
Kalu Uche;

Romanus Orjinta;
Bob Usim;
Benedict Idahor;
Yakubu Adamu;
Isaac Semitoje;
Lucky Idahor;
Friday Elaho;
Michael Obiku;
Philip Obhafuoso;
Mutiu Adegoke;


 Referncies .


 Enllaos externs .
 Heartland get Bulgarian striker;
 Heartland promise better days;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355058" title="Enugu Rangers International FC" nonfiltered="4052" processed="4034" dbindex="139072">

L'Enugu Rangers International FC s un club de futbol nigeri de la ciutat d'Enugu.

s un dels dos clubs nigerians que mai han baixat a la segona divisi nigeriana de futbol (juntament amb el Heartland FC).

 Palmars .
Lliga nigeriana de futbol:
1974, 1975, 1981, 1982, 1984;

Copa nigeriana de futbol:
1974, 1975, 1976, 1981, 1983;

Recopa africana de futbol:
1977;

Finalista de la Lliga de Campions de la CAF:
1975;

Jugadors destacats.


 Christian Chukwu;
 Jay-Jay Okocha;
 John Utaka;
 Taribo West;
 Onyekachi Apam;
 Michael Emenalo;
 Joseph Enakarhire;
 Sam Okoye;
 Okey Odita;
 Sam Ledor;
 Ekene Emigo;
 Imadu Dooyum;
 Chukwuma Akabueze;
 Emmanuel Okala;
 Aloysius Atuegbu;

 Adokie Amiesimaka;
 Davidson Owumi;
 Patrick Okala;
 Patrick Ekeji;
 Donald Igwebuike;
 Dominic Ezeani;
 Daniel Olerum;
 Charles Okonkwo;
 Nduka Ozokwo;
 Kenneth Boardman;
 David Ngodigha;
 Dominic Nwobodo;
 Alex Nwosu;
 Ifeanyi Onyedika;
 Eloka Asokuh;

 Otegheri Igho;
 Ebenezer Ojo;
 Bob Usim;
 Romanus Orjinta;
 Haruna Doda;
 Kenneth Zeigbo;
 Emeka Ezeugo;
 Amaechi Otti;
 Ikechukwu Ofoje;
 Golden Ajeboh;
 Charles Nduka;
 Ogechukwu Ajah;
 Dotun Alatishe;
 Okwuchukwu Obiora;
 Edward Ofere;


 Referncies .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355060" title="Mario Simn Arias-Camisn" nonfiltered="4053" processed="4035" dbindex="139073">
Mario Simn Arias-Camisn (Santa Cruz de Paniagua, Cceres, 31 de desembre de 1907) s un escriptor, historiador i poeta espanyol, destacat per ser un dels millors conreadors del lxic extremeny de l'actualitat. 
 Vida . 
Va nixer el 31 de desembre de 1907 en el poble de Santa Cruz de Paniagua (Cceres), retir espiritual del gran asceta Sant Pere d'Alcntara. Desprs dels estudis primaris en la seva localitat natal, el poeta va estudiar magisteri. Va exercir com a mestre nacional a Hervs, Albires, Ajuntament d'Izagre (Lle) i Santa Crez de Paniagua. Es va casar i va tenir tres fills: Jos-Antonio, Felipe i Gonzalo. Actualment s un dels vens ms ancians de la localitat on resideix. 
 Obra . 
Podem diferenciar dues poques en la seva vida literria: una etapa intellectual i altra de retir personal al seu poble natal que podem denominar com etapa suficient o veritable.
 Etapa Intellectual (Fins a 1970) . 
Abasta fins que deixa la seva professi de mestre. En aquest perode, el poeta es documenta i rep influncia del segle d'Or espanyol. Mentre es troba fora de Santa Cruz per treball, mostra la seva preocupaci per elogiar la seva terra natal i desitja plasmar en la seva obra l'amor cap a les persones que all viuen, especialment a les dones extremenyes. D'aquesta manera, els seus primers poemes sn lloes per les dones del nord d'Extremadura que passen el dia en la monotonia del treball en el camp i en la casa. Per a deixar clares les seves arrels, Mario Simn escriu la majoria de les seves composicions en casto, parla tpic del nord de Cceres; seguint l'exemple dels escriptors extremenys Gabriel y Galn i Luis Chamizo Trigueros. 

"Dati priesa mujel, qu'es ya mu tardi
y prestu va a sel hora,
que siempri andamus tan tardus
comu las cabras cojas."
El fragment anterior pertany al seu poema Loa a la Romera (o Loa a Dios Padre, hi ha discrepncies quant al ttol oficial), escrita en 1952, consagrant-li com un dels mxims exponents de la poesia extremenya i, en particular, de l'escrita en parla extremenya. Aquest poema va ser publicat en una revista local que va organitzar en el seu poble natal per a commemorar el Romiatge de Du Pare de 21 d'abril de 1952. La revista va ser publicada per la Impremta "La Victoria" de Plasncia (Cceres). 

A part de l'amors, a l'autor ho embriaga un sentiment d'incertesa religiosa, augmentant la seva fe catlica durant els anys, que queda reflectit en la seva poesia. Podem observar la lleu presncia catlica dels primers poemes de Mario Simn en el mateix poema: 


"Abri el arca te digu y no te jagas
ms la remolona,
qu es la Romera, Dios Padri Benditu,
da de los grandris y fiesta mu gorda,
y yo mayordomu
y t mayordoma,
a la Ermita tenemus que dil
lo mismitu qu el da de la boa."

Aquesta poca destaca per l'estudi que realitza de la modalitat dialectal extremenya. Alguns dels seus estudis sn publicats en el peridic regional Hoy. 

 Etapa Veritable (A partir de 1970) . 
L'autor es retira al seu poble natal. Publica diversos estudis histrics i alguns mites, llegendes i tradicions de la seva comarca en el peridic HOY. s guardonat en nombrosos concursos literaris pels seus treballs per la literatura extremenya. Al costat de la seva famlia, Mario Simn torna a escriure en els anys 80. Ara, la seva poesia es fa ms expressiva. Mostra l'amor per la seva famlia i Du Pare. Aquest sentiment es reflecteix metafricament en els monuments de Santa Cruz de Paniagua i la comarca. Es preocupa ms per la qualitat de les seves obres, encara que no abandona la seva forma mtrica: rima assonant en versos parells, quedant lliures els imparells. Abandona l's del casto i se centra ms a aconseguir una fonologia perfecta, una poesia molt treballada, que arriba a fer realitat, sobretot, grcies a la continutat de versos octosllabs. 

El 28 de maig de 1980, l'autor publica "Santa Cruz de Paniagua. La batifora y la Camer" al diari HOY, fent-se conegut arreu de la regi. L'obra de Mario Simn augmenta quan inclou altres estils, com la Triaria. Cap destacar la "Triaria del Humilladero", poema de summa importncia entre les seves composicions, ja que, per primera vegada, abandona els seus sentiments jovials i d'alegria i ens mostra la tristesa per la prdua de la illusi en la vida, del temps... Aix es veur superat grcies a la seva fe en Du Pare. Podem fer una crtica objectiva als segents fragments d'aquest triaria pel Humilladero, monument de Santa Cruz, ms comunament conegut per "Ermita del Cristo" o simplement "El Cristo". En ell hi trobem la presncia de la mort i del pas del temps: un clar exemple del tpic de "Tempus Fugit" (el temps vola) i de la fugacitat de la vida. Relacionat amb el "Tempus Fugit", vam trobar el tpic "Cotidie Morimum" ("la vida s un continu morir", "la fi de la vida s la mort"); i el cam cap a la fi d'aquesta vida ho trobem en "el cam a Oliva" (poble de Cceres proper a la localitat natal de l'autor). La vida com cam s el "Vita flumen". Com podem observar, aquest poema s totalment contrari a l'anteriorment citat en el qual es podria arribar a parlar del tpic Religio Amoris o Locus Amoenus; el que ens pot fer pensar que aquesta tristesa tamb s nostlgia del passat, "Aurea Aetas", o fins i tot "Et in Arcadia ego". Apareixen nombroses personificacions com "les mans de l'oblit" o "pedres benedes que avui ens besen". No falten les allusions a la religi (Viacrucis, ermita, benedes...). Tamb es troben preguntes retriques i nombrosos substantius d'idealitzacions del cos, amb el que l'autor busca arribar a a Du. 


"Caminito de Aceituna
hay una ermita en mi pueblo
muerta a manos del olvido
en el Viacrucis del tiempo.
(...)
Piedras benditas que hoy besan
slo las aves y el viento!
Cuando paso a vuestro lado
os miro y no lo comprendo!
Es verdad que fueron hombres,
hombres de carne y hueso,
con alma, con corazn,
con ojos y con cerebro?
(...)
Yo no s si vivirs,
pero si s que ests muerto,
que sepultado te miro
bajo la laude del tiempo."

Per l'obra mestra de Mario Simn s, sense cap dubte, el llibre que escriu (per primera vegada inclou prosa i vers) pel seu poble natal. Gens ms llegir el ttol podem conixer molt de l'autor: "Historia Lrica y Amorosa de Santa Cruz de Paniagua y de su culto y santuarios a Dios Padre por su hijo y devoto Mario Simn Arias-Camisn".

En aquest llibre, de 257 pgines i publicat el 25 de juliol de 1990 per "Grficas Sandoval" en Plasencia, l'autor fa un estudi exhaustiu de la histria de la seva regi, especialment de Santa Creu de Paniagua: des dels primers coloniadores fins a finals del segle XX. Apareix la descripci com element fort de l'obra: s, prcticament, una guia de viatge que cont cites de desenes d'escrits antics i fins i tot illustracions amb mapes de la zona per a arribar a llocs recndits. No hi ha una pgina en la qual l'autor no nom a Du Pare, considerat creador del nomenat en el llibre. s un veritable llibre d'histria en vers i prosa amb Du com testimoni; tot aix intercalat entre rimes (les rimes escrites durant aquests anys sense publicacions de poesia) com les quals apareixen en la dedicatria a la seva dona i fills:


"Te di mis Amores
y por Don Divino,
t los convertiste
en Flor de Tres Hijos:
Tres Lirios Morados
como el propio Cristo.
Slo otro Milagro
a Dios Padre pido
Que a mi muerte los cuatro
estis conmigo!"

Dissortadament, la seva muller va morir desprs d'editar "Sonetos de Amor" el 2002 (primera i nica obra en el segle XXI), dedicat a ella. Els "Lirios Morados" sn una esmena a una llegenda escrita per elll sobre unes flors que hi ha a una Ermita del seu poble (lrelatada en el llibre histric). La llegenda diu que "durant la crucifixin de Crist, la sang que va vessar va caure sobre uns lliris vermells i d'altres blancs; desprs dels anys, un pais de Santa Cruz troba aquests lliris a Terra Santa i els duu a Santa Cruz, on sn custodiats segles desprs per Sant Pere d'Alcntara". 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355062" title="Hubert Hahne" nonfiltered="4054" processed="4036" dbindex="139074">

 Hubert Hahne  va ser un  pilot de curses automobilstiques alemany que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Va nixer el 28 de mar del 1935 a Moers, Alemanya.

 A la F1 .

Hubert Hahne va debutar a la setena cursa de la temporada 1967 (la divuitena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 6 d'agost del 1967 el GP d'Alemanya al circuit de Nrburgring.

Va participar en un total de tres curses puntuables pel campionat de la F1, disputades en tres temporades no consecutives  (1967-1968 i 1970) aconseguint una desena posici com a millor classificaci en una cursa i no aconseguint cap punt pel campionat del mn de pilots.

 Resultats a la Frmula 1 .



 Resum .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355063" title="Kano Pillars FC" nonfiltered="4055" processed="4037" dbindex="139075">

El Kano Pillars FC s un club de futbol nigeri de la ciutat de Kano.

El club va ser fundat l'any 1990, l'any en qu comen la lliga professional a Nigria. Fou el resultat de la fusi de tres clubs amateurs de l'estat, WRECA FC, Kano Golden Stars i Bank of the North FC.

Palmars.
Lliga nigeriana de futbol: 1;
 2007-08;

 Jugadors destacats .
 Sani Kaita;
 Kofarmata Bello;
 Umar Zongo;
 Rabiu Baita;
 Ndubuisi Chukwunyere;
 Abiodun Baruwa;
 Abdulrazak Ekpoki;
 Obinna Ajoku;
 Akin Akinseinde;
 Obi Moneke;
 Francis Okammor;
 Suraju Lukman;
 Benedict Atule;
 Abbas Auwalu (Solar);

Enllaos externs.
Web oficial;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355071" title="Tout Puissant Mazembe" nonfiltered="4056" processed="4038" dbindex="139076">

El Tout Puissant Mazembe, antigament anomenat Englebert, s un club de futbol is a congols de la ciutat de Lubumbashi.

 Histria .
El club va ser fundat el 1939 per monjos benedictins de l'Institut de Sant Bonifaci d'lisabethville (Lubumbashi), amb la intenci de diversificar les activitats dels estudiants. El club s'anomen FC Saint Georges i s'afili a la Royal Federation of the Native Athletic Associations (FRASI). L'any 1944 el club canvi de nom pel de Saint Paul FC i, posteriorment, quan els missioners abandonaren la direcci del club, pass a anomenar-se FC Englebert. Ms tard adopt les denominacions Tout Puissant Englebert (tot poders Englebert) i Tout Puissant Mazembe.

 Palmars .
Lliga de Campions de la CAF;
1967, 1968;
Finalista el 1969, 1970;

Recopa africana de futbol;
Winner : 1980;

Lliga de la Repblica Democrtica del Congo de futbol;
1966, 1967, 1969, 1976, 1987, 2000, 2001, 2006, 2007;

Copa de la Repblica Democrtica del Congo de futbol;
1966, 1967, 1976, 1979, 2000;

Lliga provincial de Katanga (LIFKAT);
2006, 2007;

 Jugadors destacats .
 Ilunga Mwepu;
 Janvier Besala Bokungu  ;
 Papin Alakiaku Bananga ;
 Patou Kabangu ;
 Pierre Kalala ;
 Ntumba Kalala ;
 Andr Kalonzo ;
 Eric Kateng ;
 Pierre Katumba ;
 Robert Kazadi ;
 Sony Mpinda ;
 Eric Nkulukuta ;
 Mukinay Tshani ;
 Martin Tshinabu ;
 Boule Tshizeu ;
 Sadi Lonard;

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Web oficial;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355073" title="Roca Entravessada" nonfiltered="4057" processed="4039" dbindex="139077">

La Roca Entravessada s una muntanya de 2.928,6 metres situada a la carena entre el Pallars Sobir i Andorra, al terme municipal d'Alins.

Rutes.
Una de les rutes parteix des d'Arinsal, a Andorra, passant pel refugi del Pla de l'Estany i els Estanys Forcats.

Enllaos externs.
Ressenya 

Bibliografia.
 Mapa Andorra, Esc. 1:25.000., ed. Alpina.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355074" title="Lliga de la Repblica Democrtica del Congo de futbol" nonfiltered="4058" processed="4040" dbindex="139078">
La Lliga de la Repblica Democrtica del Congo de futbol (Linafoot) s la mxima competici futbolstica de la Repblica Democrtica del Congo, organitzada per la Fdration Congolaise de Football-Association. Va ser creada l'any 1958.

Historial.


1958 : FC St. Eloi (Lubumbashi);
1963 : CS Imana (Kinshasa);
1964 : CS Imana (Kinshasa);
1965 : AS Dragons (Kinshasa) ;
1966 : TP Mazembe (Lubumbashi) ;
1967 : TP Mazembe (Lubumbashi);
1968 : FC Saint Eloi Lupopo (Lubumbashi);
1969 : TP Mazembe (Lubumbashi);
1970 : AS Vita Club (Kinshasa);
1971 : AS Vita Club (Kinshasa);
1972 : AS Vita Club (Kinshasa);
1973 : AS Vita Club (Kinshasa);
1974 : CS Imana (Kinshasa);
1975 : AS Vita Club (Kinshasa);
1976 : TP Mazembe (Lubumbashi);
1977 : AS Vita Club (Kinshasa);
1978 : CS Imana (Kinshasa);

1979 : AS Bilima (Kinshasa);
1980 : AS Vita Club (Kinshasa);
1981 : FC Saint Eloi Lupopo (Lubumbashi);
1982 : AS Bilima (Kinshasa);
1983 : SM Sanga Balende (Mbuji-Mayi);
1984 : AS Bilima (Kinshasa);
1985 : US Tshinkunku (Kananga);
1986 : FC Saint Eloi Lupopo (Lubumbashi);
1987 : TP Mazembe (Lubumbashi);
1988 : AS Vita Club (Kinshasa);
1989 : DC Motema Pembe (Kinshasa);
1990 : FC Saint Eloi Lupopo (Lubumbashi);
1991 : SCOM Mikishi (Lubumbashi);
1992 : US Bilombe (Bilombe);
1993 : AS Vita Club (Kinshasa);
1994 : DC Motema Pembe (Kinshasa);
1995 : AS Bantous (Mbuji Mayi);

1996 : DC Motema Pembe (Kinshasa);
1997 : AS Vita Club (Kinshasa);
1998 : DC Motema Pembe (Kinshasa);
1999 : DC Motema Pembe (Kinshasa);
2000 : TP Mazembe (Lubumbashi) ;
2001 : TP Mazembe (Lubumbashi) ;
2002 : FC Saint Eloi Lupopo (Lubumbashi);
2003 : AS Vita Club (Kinshasa);
2004 : DC Motema Pembe (Kinshasa);
2005 : DC Motema Pembe (Kinshasa);
2006 : TP Mazembe (Lubumbashi);
2007 : TP Mazembe (Lubumbashi);


Enllaos externs.
RSSSF;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355076" title="Association Sportive Vita Club" nonfiltered="4059" processed="4041" dbindex="139079">

L'Association Sportive Vita Club s un club de futbol congols de la ciutat de Kinshasa. Amb anterioritat s'anomen Victoria Club.

 Palmars .
Lliga de Campions de la CAF: 1;
1973 (finalista el 1981);

Lliga de la Repblica Democrtica del Congo de futbol: 10;
1970, 1971, 1972, 1973, 1975, 1977, 1980, 1988, 1997, 2003;

Copa de la Repblica Democrtica del Congo de futbol: 9;
1971, 1972, 1973, 1975, 1977, 1981, 1982, 1983, 2001;

Lliga provincial de Kinshasa (EPFKIN): 5;
1957, 2001, 2002, 2004, 2005;

Supercopa de Kinshasa: 3;
2002, 2005, 2006;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355078" title="Luis Chamizo Trigueros" nonfiltered="4060" processed="4042" dbindex="139080">
Luis Florencio Chamizo Trigueros (Guarea, Badajoz, 7 de novembre de 1894     Madrid, 24 de desembre de 1945) s un escriptor espanyol en castell i en la varietat local d'extremeny de Guarea, conegut popularment com a casto.

Nasqu en el si d'una famlia humil i treballadora. El seu pare Joaqun Chamizo Guerrero, natural de Castuera s boter, i la seva mare, Asuncin Triguero Bravo, natural de Guarea. Va fer els cursos primaris a Guarea, pel que sembla, amb el mestre Diego Lpez. Molt jove freqenta el despatx del seu pare i d'amagat escriu els seus primers poemes amorosos. Es trasllada a Madrid i per a comenar a cursar Batxillerat que finalitzar a Sevilla, on tamb obt el Ttol de Perit Mercantil. Als 24 anys es llicencia en Dret a la Universitat de Mrcia, on acaba els estudis comenats a la Universitat Central de Madrid. 

Durant les vacances estiuenques del seu batxillerat i primers anys de carreraa Guarea entaula amistat amb el seu pais , Eugenio Frutos Corts (edici d'Antonio Viudas Camarasa "Obras completas" de Luis Chamizo, 1982). Collabora en el peridic  La Semana  en Don Benito, que dirigeix Francisco Valds i en estones lliures, inicia la seva  aventura  en parla extremenya component versos als paratges de Valdearenales, les seves gents, i a la terra que li va veure nixer. Admirador de Jos Mara Gabriel y Galn va assistir a la vetllada potica i inauguraci de l'esttua, realitzada per Enrique Prez Comendador, que el poble de Cceres li va oferir l'any 1925. 

En 1921 marxa a Guadalcanal (Sevilla) i coneix a Virtudes Cordo Nogales amb qui contreu matrimoni a l'any segent. Van tenir cinc filles, M Luisa, M Victria, M de les Virtuts, Consolaci i M Assumpci. El 7 d'abril de 1924 s escollit circumstancialment, alcalde de Guadalcanal. I al mes segent s designat acadmic de la Reial Acadmia de Bones Lletres de Sevilla (Vid. edici d'Antonio Viudas Camarasa (1982)) En 1930 va ser homenatjat a Madrid per l'estrena de Les  Brujas , acte que va presidir el Premi Nobel de Literatura Jacinto Benavente. 

Acabada la Guerra Civil Espanyola marxa a Madrid i ingressa en el Sindicat d'Espectacles aconseguint un sou de l'Estat. En el carrer madrileny de l'Escorial, 15, fa classes de declamaci totalment gratis. El 24 de desembre de 1945, mor als 51 anys a Madrid. 49 anys desprs del dia de la seva defunci, el 7 de Novembre de 1994, i grcies al poble de Guarea, les seves restes sn traslladaades al Cementiri Municipal per a la resta dels segles, complint-se el seu desig en l'any del centenari del seu naixement 1994. 

Chamizo va contactar amb el moviment modernista a travs de Salvador Rueda, Francisco Villaespesa, Amado Nervo, Emilio Carrere, etc. Va conixer Federico Garca Lorca, probablement a Rafael Alberti i a altres intellectuals i poetes de llavors. Chamizo fou coetani de la Generaci del 27 per va estimar-se ms quedar-se en el cam de la poesia regionalista. En 1921 apareix per primera vegada El Miajn de los Castuos, posteriorment escriuria l'obra de teatre Las Brujas (1932), i el seu llibre Extremadura. En 1967 es va editar a Madrid una antologia potica amb el nom d'Obra Potica Completa.

Bibliografia.
El Miajn de los Castos (1921) ;
Las Brujas (1932);
Extremadura (1932);
Obra Potica Completa (1967);

 Enllaos externs .

Rapsodes recitant Chamizo;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355081" title="Pic Morto" nonfiltered="4061" processed="4043" dbindex="139081">

El Pic Morto s una muntanya de 2.902 metres situada a la carena que separa la Vall Fosca de la Vall d'Espot, entre el Pallars Juss i el Pallars Sobir. Es troba entre els pics de Sobremonastero i de Subenulls, al N de l'estany Morto.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355082" title="Estat Naci" nonfiltered="4062" processed="4044" dbindex="139082">
L'estat naci s un concepte modern de caire doctrinari poltic que segons algunes escoles dedicades a l'estudi de les cincies poltiques. L'estat naci s la materialitzaci en estructura de poder propi, com les d'un estat, per part d'un poble que mant certa coherncia nacional (naci)

Es caracteritza per tenir un territori clarament delimitat per una poblaci constant, un conjunt de trets culturals, tamb lingstics, que tenen una memria collectiva, i es regeixen per unes normes prpies amb un cap d'estat i un govern. Altres atributs importants per a esdevenir estat naci s tenir un exrcit permanent de defensa de totes les caracterstiques i estructures prpies i un cos de representaci diplomtica, s a dir, una poltica exterior.

L'Estat Naci es considera que es va erigir com un mecanisme poltic per a delimitar el poder i influncies de les potncies europees en els diferents territoris on s'hi discutia l'hegemonia sobre els pobles. L'estat naci veu la llum, histricament, mitjanant el tractat de Westflia firmat el 1648, al final de la guerra dels 30 anys i que buscava una sortida a les lluites de religions iniciades per les reformes protestant. El principi bsic d'aquest tractat s l'equilibri de poders dels diferents estats d'Europa, i per fer-ho es va recrrer a la frmula de l'estat naci i el reconeixement internacional de certa tolerncia poltica i religiosa en el desenvolupament intern de cada estat.

Mitjanant aquest tractat s'acaba amb l'antic ordre dels estats feudals, controlats i privatitzats per un ttol nobiliari, que no mantenia cap correlaci amb fronteres, nacions, pobles, correlacions i s limitaven a una explotaci medieval dels dominis. A partir d'aqu, es dna pas a organitzacions territorials i poblacionals definides al voltant d'un govern que reconeix els seus lmits espacials, i per tant, de poder.


Desenvolupament de l'Estat naci.
El progrs de l'Estat modern, no va consistir noms en un desplaament de les velles institucions, sin la seva destrucci, creant un ordre social nou (liberal, burgs i capitalista), en eliminar les velles formes estamentals d'origen feudal de l'Antic Rgim mitjanant un trip procs revolucionari: Revoluci liberal, Revoluci burgesa i Revoluci industrial. No obstant aix, el procs s lluny de ser una revoluci instantnia, perqu tot i que es van produir peridicament esclats revolucionaris (Revolta de Flandes, Revoluci anglesa, Revoluci americana, Revoluci Francesa, Revoluci de 1820, Revoluci de 1830, Revoluci de 1848), com procs de llarga durada el que es va produir va ser una lenta evoluci i transformaci de les monarquies feudals. Primer es van transformar en monarquies autoritries i desprs a monarquies absolutes, que durant l'Antic Rgim van ser conformant la personalitat de nacions i estats en base a aliances territorials i socials canviants de la monarquia; tant d'unes monarquies amb altres com de cada monarquia en el seu interior : En lo social amb l'ascendent burgesia i amb els estaments privilegiats, i per l'espacial amb el manteniment o vulneraci dels privilegis territorials i locals (furs).

El racionalisme va crear la idea del "ciutad", l'individu que reconeix a l'Estat com el seu mbit legal. Va crear un sistema de dret uniforme en tot el territori i la idea de "igualtat legal".

Les diferents escoles de cincia poltica, defineixen de diverses maneres el concepte de l'estat naci, per en la majoria dels casos es reconeix que les nacions, grups humans identificats per caracterstiques culturals, tendeixen a formar estats amb base a aquestes similituds. Cal anotar que sota aquesta ptica la naci s un agrupament hum, delimitat per les similituds culturals (llengua, religi) i fsiques (tipologia). Un estat pot albergar a diverses nacions en el seu espai territorial i una naci pot estar dispersa a travs de diversos estats.

Si b l'estat naci sorgeix cap a l'any 1648 (Tractat de Westflia), les institucions poltiques d'aquesta entitat tenen un desenvolupament que es pot rastrejar fins a una maduraci el 1789 (Revoluci Francesa). Els models d'agrupaci al voltant d'una autoritat central segueixen dues visions contraposades, pessimista i optimista, sobre l'home en estat de naturalesa, marcades pels treballs filosfic-poltics de Hobbes i Rousseau, sense excloure altres tradicions del pensament poltic: el concepte platnic de Repblica o la Poltica d'Aristtil, i el funcionament i teoritzacions de la democrcia atens i la Repblica romana a l'Edat Antiga; els debats de l'Edat Mitjana entre els poders universals i l'intent fallit de l'conciliarismo (concili de Constana de 1413, concili de Florncia o de Basilea de 1431); o en l'Edat Moderna l'establiment del ius gentium, els justos ttols i el tiranicidi pels espanyols de l'Escola de Salamanca-Bartolom de las Casas, pare Mariana-o l'holands Grotius, l'humanisme de Nicolas de Cusa, el racionalisme de Leibniz o l'empirisme de Locke;  tots ells refosos i reprs per la Illustraci europea (primer Montesquieu i desprs els enciclopedistes), aix com la percepci d'exemples d'algunes experincies poltiques indgenes americanes-les comunitats precolombines a les Antilles, el mite d'El Dorado, l'imperi incaic del Tahuantinsuyo o la Confederaci Iroquesa-que vistes des de la perspectiva eurocntrica van conformar la idea del bon salvatge i el utpica. La primera plasmaci poltica textual d'aquest procs intel  lectual van ser els textos de la Revoluci Americana: la Declaraci d'Independncia dels Estats Units (4 de juliol de 1776) i la Constituci de 1787

 Vegeu tamb.
 Naci;
 Estat;
 Naci sense estat;
 Sobirania;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355084" title="Amicale Sportive Dragons" nonfiltered="4063" processed="4045" dbindex="139083">

L'Amicale Sportive Dragons s un club de futbol congols de la ciutat de Kinshasa.

En el passat el club s'anomen Amicale Sportive Bilima.

 Palmars .
Finalista de la Lliga de Campions de la CAF;
1980, 1985;

Lliga de la Repblica Democrtica del Congo de futbol: 3;
1979, 1982, 1984;

Copa de la Repblica Democrtica del Congo de futbol;
1965;

 Referncies .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355089" title="Daring Club Motema Pembe" nonfiltered="4064" processed="4046" dbindex="139084">

El Daring Club Motema Pembe s un club de futbol congols de la ciutat de Kinshasa.

 Histria .
El club va ser fundat el 22 de febrer de 1936 com a Daring. Posteriorment, el 1949, canvi el nom pel de CS Imana. El club guany diversos campionats nacionals als anys 70 i 80. L'any 1985 fou obligat a canviar el nom pel de Motema Pembe per la Confederaci Africana de Futbol desprs d'incidents causats pels hooligans a la Recopa africana contra el Dragons de l'Oum.

 Palmars .
Recopa africana de futbol: 1;
 1994;

Lliga de la Repblica Democrtica del Congo de futbol: 7 ;
 1963, 1964, 1974, 1978, 1989, 1994, 1996;

Copa de la Repblica Democrtica del Congo de futbol: 11;
 1964, 1974, 1978, 1984, 1985, 1990, 1991, 1993, 1994, 2003, 2006;

Supercopa de la Repblica Democrtica del Congo: 2;
 2003, 2005;

Campionat de Lopoldville: 3;
 1943, 1948, 1949;

Copa de la LINAFOOT: 4 ;
 1998, 1999, 2004, 2005;

Copa de la Fcofa: 1;
 2002;

Lliga provincial de Kinshasa (EPFKIN): 5;
 1994, 2000, 2003, 2006, 2007;

Supercopa de Kinshasa: 3;
 2001, 2004, 2008;

 Referncies .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355091" title="FC Saint Eloi Lupopo" nonfiltered="4065" processed="4047" dbindex="139085">

El FC Saint Eloi Lupopo s un club de futbol congols de la ciutat de Lubumbashi.

Amb anterioritat el club tingu les segents denominacions:
1939: Standard, fundat pel un belga anomenat Vanden Broek. El nom el pos en honor a l'Standard de Lige.
1946: FC Saint Eloi.
1974: FC Lupopo, en sser prohibits els noms estrangers.

 Palmars.
Lliga de la Repblica Democrtica del Congo de futbol: 6;
1958, 1968, 1981, 1986, 1990, 2002;

Copa de la Repblica Democrtica del Congo de futbol: 1;
1968;

Lliga provincial de Katanga (LIFKAT): 2;
2001, 2003;

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355094" title="Jos Ciscar Bolufer" nonfiltered="4066" processed="4048" dbindex="139086">
Jos Ciscar Bolufer (Teulada, 1961) s un advocat i poltic alacant. El 1999 fou escollit alcalde de Teulada amb la llista Ciudadanos por Moraira, i va revalidar el seu mandat a les eleccions municipals de 2003 i 2007 amb el Partit Popular. Fou escollit diputat per la provncia d'Alacant a les eleccions a les Corts Valencianes de 2007.

 Enllaos externs .
 Fitxa a les Corts Valencianes;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355095" title="Mn actual" nonfiltered="4067" processed="4049" dbindex="139087">
El Mn actual s un concepte nou dins el mn de la historiografia que intenta descriure un peride de la que compren des de la Segona Guerra Mundial el 1945 fins als nostres dies.

Es defensa aquesta divisi, o ms aviat, subdivisi de l'Edat Contempornia degut als enormes canvis que van propiciar el final de l'enfrontament bllic i el canvi drstic d'horitzons que es van provocar que fan impossible comprendre l'abans i el desprs del conflicte.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355096" title="Mara Josefa Garca Herrero" nonfiltered="4068" processed="4050" dbindex="139088">
Mara Josefa Garca Herrero (Villena, 1955) s una advocada i poltica valenciana. Militant del Partit Popular, opt infructuosament a l'alcaldia deVillena a les eleccions de 1991 i 1995. Posteriorment fou nomenada una de les secretries del Comit Executiu del PP Valenci i escollida diputada per la provncia d'Alacant a les eleccions a les Corts Valencianes de 1995, 1999, 2003 i 2007.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355097" title="Yolanda Garca Santos" nonfiltered="4069" processed="4051" dbindex="139089">
Yolanda Garca Santos (Lle, 1971) s una poltica valenciana d'origen castellanolleons. Ha estat membre del consell executiu de Nuevas Generaciones del Partit Popular d'Alacant i ocup el crrec de directora de gabinet de la Conselleria d'Educaci del Pas Valenci. Considerada ideolgicament propera a Francisco Camps, fou escollit diputada per Alacant a les eleccions a les Corts Valencianes de 2007.

 Enllaos externs .
 Fitxa de les Corts Valencianes;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355098" title="ndex" nonfiltered="4070" processed="4052" dbindex="139090">

L ndex (o, en cas d ambigitat, ndex alfabtic o ndex analtic) s una llista alfabtica dels termes significatius que apareixen en un document (o conjunt de documents), tot indicant la pgina o pgines on figuren. L ndex sorg histricament com a element integrant del llibre imprs, per tamb hi ha ndexs conjunts de diverses obres o de conjunts d obres; per exemple, els ndexs peridics i cumulatius de les publicacions en srie. 

En el cas dels llibres, l ndex va collocat sempre al final (darrere seu noms s admet el colof). En el llibre hi pot haver un sol ndex o b diversos d especialitzats; per exemple: ndex onomstic, ndex toponomstic, ndex temtic o ideolgic, ndex d autors i obres citats, etc.  

En estudis acadmics, manuals prctics, etc., l ndex s un element indispensable per a recuperar la informaci amb comoditat i rapidesa. 

Histria.
Com el sumari, l ndex s fruit de la impremta i, doncs, de la paginaci; ja era fora usat al si del llibre a mitjans segle XVI, i des del segle XVIII es considera inadmissible la seva absncia en els casos que el reclamen.

Precisions terminolgiques.
Conv puntualitzar que l ndex del catal equival a l angls index, al francs index, al portugus ndice, etc. Aix doncs, cal evitar d emprar el terme ndex per a designar el sumari. Entre les llenges romniques, noms en itali s normatiu d emprar el terme indice tant amb el valor de sumari com en el de ndex (b que en aquest segon sentit es tendeix a usar la forma indice alfabetico). Aix es produeix tamb en espanyol colloquial (ndice i ndice alfabtico), mentre que en l s acadmic es vacilla entre seguir la confusi colloquial i fer la distinci internacional (sumario i ndice).

Bibliografia.
 Bohigas, Pere. Resum d histria del llibre. Barcelona: Barcino, 1933. (Collecci popular Barcino; 90);
 Carreras, Concepci; Martnez, Concepci; Rovira, Teresa. Organitzaci d una biblioteca: popular, escolar o infantil. 3a ed. Barcelona: Edicions 62, 1991. (Didctiques; 10) ISBN 84-297-1631-9;
 Dahl, Svend. Historia del libro. Madrid: Alianza, 1982. (Alianza Universidad; 336) ISBN 84-206-2336-9;
 Dictionarium bibliothecarii practicum: ad usum internationalem in XXII linguis = The librarian's practical dictionary: in 22 languages = Wrterbuch des Bibliothekars: in 22 Sprachen. Herausg. von Dr. Zoltn Pipics. 7. Auflage. Mnchen: Dokumentation, 1977. ISBN 3-7940-4110-0 ;
 Extracte del Reglament del Dipsit Legal; Normes per a l establiment del nmero d ISBN; Normes per a la inscripci d obres en el Registre de la Propietat Intel elctual; Recomanacions per a la impressi dels fulls de portada i portadella. 2a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 1987. ISBN 84-393-0812-4;
 Martnez de Sousa, Jos. Diccionario de edicin, tipografa y artes grficas.Gijn: Trea, 2001. (Biblioteconoma y administracin cultural; 46) ISBN 84-95178-96-6;
 Pujol, Josep M.; Sol, Joan. Ortotipografia: manual de l autor, l autoeditor i el dissenyador grfic. 2a ed., rev. Barcelona: Columna, 1995. ISBN 84-7809-632-9;
 TERMCAT, Centre de Terminologia. Lxic d arts grfiques i edici. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament d Indstria i Energia, 1993. (La indstria a Catalunya) ISBN 84-393-2698-X;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355099" title="Aspreg de la Barca" nonfiltered="4071" processed="4053" dbindex="139091">
Aspreg de la Barca (Montpeller, ~1170 - Tarragona, 1233) fou un destacat religis occit, prebost de Sant Esteve de Tolosa, bisbe de Comenges, bisbe de Pamplona i arquebisbe de Tarragona. En l'mbit poltic destac com a conseller del rei Jaume I d'Arag i en l'mbit religis contribu a la implataci de la reforma eclesistica del concili Lateranense del 1215. 
 
Orgens familiars.
Desconeguts, tot i que estava emparentat amb la reina Maria de Montpeller, mare de Jaume I d'Arag; aquesta seria la ra per la qual el rei Jaume l'anomenava "oncle".

Biografia.
Arquebisbe de Tarragona.
Inici les seves funcions eclesials sent prebost de Sant Esteve de Tolosa; del 1205 al 1206 fou bisbe de Comenge i posteriorment, del 1212 al 1215 fou bisbe de Pamplona. El captol tarragon l escoll per unanimitat el 23 de febrer de 1215 com a arquebisbe de Tarragona, funci que exercic fins a la seva mort el 1233. Ser en aquest crrec quan destac notablement la seva obra poltica, convertint-se en protector i conseller del rei Jaume I d'Arag.

Regncia de San d'Arag.  
L'agost del 1214, desprs que l'infant Jaume, que aleshores comptava 6 anys, fos alliberat, fou presentat a la noblesa aragonesa i catalana a l'assamblea convocada a la ciutat de Lleida. All la noblesa jur obedincia a Jaume I com a nou rei, mentre l'arquebisbe de Tarragona Aspreg de la Barca el tenia a la falda durant la cerimnia. 

Conseller de Jaume I.  
El 1218 el Papa Honori III el va nomenar el primer dels consellers del rei durant la seva minoria d edat. 
Va concertar treves amb el vescomte de Cardona Ramon Folc i Guillem de Montcada, els quals, amb els seus bndols, amenaaven la pau del pas. 

Va ajudar Jaume I a la conquesta de Mallorca amb l aportaci d homes i diners; i va destacar com a figura de primera magnitud a les corts de Barcelona de 1228, en les quals s acord la conquesta d aquella illa. 

Mor a Tarragona el 1233 i fou enterrat a la catedral de Tarragona.

Obra religiosa.
Va continuar la persecuci dels heretges valdesos que tenien molts partidaris a les poblacions de les muntanyes de Prades, i es va valdre de les prdiques dels cartoixans d Escaladei als quals, en agrament, va concedir extensos territoris. 
En representaci d aquest prelat, el bisbe de Vic va participar al concili Lateranense celebrat a Roma. En els debats, l arquebisbe de Toledo va pretendre una declaraci favorable a les seves pretensions a la primacia d Espanya. El bisbe de Vic, en nom del seu cap s hi va oposar, i all es va iniciar un plet encara no resolt. 

El 20 de juny de 1220 va donar per a l obra de la Seu alguns delmes del terme i vila d Alcover i altres drets sobre els delmes que la Mitra percebia en altres poblacions del Camp. 
S atribueix a la munificncia d aquest prelat l altar major primitiu de la Catedral, constitut d una sola pea. 
Va morir el dia 3 de mar de 1233.

Sepulcre i escut herldic.
La seva ossera est situada a la catedral de Tarragona, prop de la capella dels Sants Cosme i Dami. El seu escut: en camp d'atzur, un creixent d'argent.  

Notes i referncies.


Bibliografia.
 Arquebisbat de Tarragona: Aspreg de la Barca;
 Enciclopdia Catalana: Aspreg de la Barca;
 Vinas, Agns i Robert: "La conquesta de Mallorca";

Vegeu tamb.
 Jaume I d'Arag;
 Conquesta de Mallorca;
 Arquebisbat de Tarragona;








|-



|-




|-



|-



|-







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355100" title="Fornells" nonfiltered="4072" processed="4054" dbindex="139092">


Fornells s una entitat de poblaci d'es Mercadal, situat a la zona nord de l'illa de Menorca. Es troba allotjat a la badia de Fornells que forma un port natural d'uns 4 km de longitud i 2 km d'amplada mxima; s un refugi per als navegants a la costa nord de l'illa. Els habitants de Fornells s'anomenen fornellencs o fornellenques.

S'hi arriba des d'es Mercadal a travs de la carretera Me-15 a uns 8 km en direcci nord.

La villa t una dedicaci gaireb exclusiva al turisme i la pesca, destacant-ne el gran nombre d'amarradors (tant pesquers com esportius) i les zones d'apartaments de Platja Fornells i del proper nucli mercadelenc de  ses Salines.

Histria.
 El nucli nasqu arrel de la construcci del castell de Sant Antoni el 1625, com a defensa contra els pirates berberiscos per a qui la badia de Fornells proporcionava el refugi segur perfecte. El castell fou demolit al segle XVIII i tot el que resta del passat militar de Fornells s la torre de vigia en el promontori, a fora del poble. Des d'all es pot veure la part oriental del Cap de Cavalleria i a l'est la majoria de Sa Mola, formant el costat oriental de l'entrada de la badia. 

Esdeveniments.
 Process marinera del Carme (juliol).

Llocs destacats.
 Torre de Fornells s actualment la seu d'un museu.  ;
 Esglsia de Sant Antoni (1789);
 Castell de Sant Antoni;
 Casa del Contramestre (1925);
 Illa d'en Tusqueta, al bell mig de la badia de Fornells. ;
 Cala Tirant;

Enllaos externs.
Fornells Independent Web que boga per a la independncia municipal de Fornells. ;
Blog Fornells;
Visita virtual a Fornells;
Webcam de la badia de Fornells;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355102" title="Jo Schlesser" nonfiltered="4073" processed="4055" dbindex="139093">
 Joseph Schlesser  va ser un  pilot de curses automobilstiques francs que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Va nixer el 18 de mar del 1928 a Liouville, Frana i va morir el 7 de juliol del 1968 en un accident disputant el GP de Frana al circuit de Rouen-Les-Essarts.


 A la F1 .

Jo Schlesser va debutar a la setena cursa de la temporada 1967 (la divuitena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 6 d'agost del 1967 el GP d'Alemanya al circuit de Nrburgring.

Va participar en un total de dues curses puntuables pel campionat de la F1, disputades en dues temporades consecutives  (1967-1968) no aconseguint finalitzar cap cursa i no aconseguint cap punt pel campionat del mn de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355103" title="Rafael Maluenda Verd" nonfiltered="4074" processed="4056" dbindex="139094">
Rafael Maluenda Verd (Monver, 1941) s un empresari i poltic valenci. Estudi peritatge mercantil i direcci d'empreses. Ha estat gerent de l'empresa del marbre Carlos Tortosa SA, i principal accionista de Mrmoles Seleccionados SA.

El 1977 es va afiliar a Aliana Popular; el 1979 en fou secretari al Vinalop Mitj, el 1982 president i el 1983 secretari provincial d'Alacant, de la qual secci en fou autor dels estatuts. El 1986 fou expedientat pel seu propi partit per protagonitzar un enfrontament intern amb un altre sector dirigit per Juan Antonio Montesinos Garca i ngel Castroviejo Calvo, que acab imposant-se.

Ha estat diputat per la provncia d'Alacant a les eleccions a les Corts Valencianes de 1983, 1987, 1991, 1995, 1999, 2003 i 2007. El 1995 fou nomenat portaveu adjunt del Grup Popular a les Corts Valencianes i ha estat ponent en la reforma de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;
 Fitxa de les Corts Valencianes;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355104" title="Platges de Cavalleria" nonfiltered="4075" processed="4057" dbindex="139095">
Les platges de Cavalleria, sn unes platges relativament amples d'arena torrada. L'espai s accessible per la carretera que duu al cap de Cavalleria, per donada la presncia de sistemes dunars frgils l'accs directe motoritzat no s possible i cal seguir un cam a peu vora 5 o 10 minuts per accedir-hi.

S'hi poden trobar restes de construccions militars recents. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355107" title="Mara Milagrosa Martnez Navarro" nonfiltered="4076" processed="4058" dbindex="139096">


Mara Milagrosa Martnez Navarro (Crdova, Andalusia, 1958) s una poltica valenciana d'origen andals. Establida a Novelda, es llicenci en dret per la Universitat d'Alacant. Militant d'Aliana Popular primer i del Partit Popular desprs, ha estat alcaldessa deNovelda el 1995-1997, quan fou expulsada del crrec que una moci de censura del PSPV i el Bloc Nacionalista Valenci, per recuper el crrec a les eleccions de 1999 i el conserv fins a les de 2004, quan fou nomenada consellera de Turisme del Pas Valenci fins el 2007, i deix el crrec a Jos Rafael Sez Snchez. A les eleccions a les Corts Valencianes de 2007 fou escollida diputada per Alacant i poc desprs nomenada presidenta de les Corts Valencianes.

Tamb ha estat residenta de la Comissi de l'rea de salut de les Corporacions Locals de la Federaci Valenciana de Municipis i Provncies i vocal de la Comissi de Cooperaci al Desenvolupament de la Federaci Espanyola de Municipis i Provncies. 

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;
 Fitxa al Congrs dels Diputats;
 Currculum;
 Nomenament com a presidenta de les Corts a El Pas;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355109" title="Dolores Huesca Rodrguez" nonfiltered="4077" processed="4059" dbindex="139097">
Dolores Huesca Rodrguez (Alacant, 1971) s una advocada i poltica socialista valenciana. Llicenciada en dret i militant del PSPV-PSOE, ha estat Secretria de benestar social i moviments migratoris de la comissi executiva d'Alacant del PSPV-PSOE, membre del comit federal del PSOE i assessora legal del grup municipal socialista de l'ajuntament d'Alacant. Fou escollida diputada a les eleccions a les Corts Valencianes de 2007. 
Enllaos externs .
 Fitxa al Congrs dels Diputats;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355111" title="Cala Tirant" nonfiltered="4078" processed="4060" dbindex="139098">


Cala Tirant s una platja d'arena on, a l'oest, hi desemboca un torrent que drena una zona d'aiguamolls al sud. L'arribada amb vehicles a motor s possible i s'hi pot arribar des d'es Mercadal a travs de les carreteres Me-15 que duu a Fornells i Cf-3 que duu al cap de Cavalleria per desviaments senyalitzats. 

Enllaos externs.
 Cala Tirant a Platgesdebalears.com;
 Cala Tirant a Menorcaweb.com;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355113" title="Ahmad ben Tulun" nonfiltered="4079" processed="4061" dbindex="139099">
Ahmad ben Tulun (setembre del 835-10 de maig del 884) fou el fundador de la dinastia Tulnida o dels Tulnides.

El seu pare, Tulun, era un esclau que va formar part del tribut enviat al califa al-Mamun pel governador de Bukhar (vers 815/816); va arribar al crrec de cap de la gurdia particular del califa; el seu fill va nixer el 835 i va seguir instrucci militar a Samarra, estudiant tamb teologia a Tars. Quan el califa al-Mustain fou enderrocat el 866 va escollir a Ahmad com a cap de la gurdia que l'havia d'acompanyar a l'exili; no va tenir cap part en la mort, poc desprs, del deposat califa.

El 868 el califa al-Mutazz va nomenar governador d'Egipte al turc Bakbak, que estava casat amb la vdua de Tulun, i Ahmad fou nomenat lloctinent del seu sogre que el va enviar a Egipte i va restar a Iraq. Ahmad va arribar a Fustat el 15 de setembre del 868 acompanyat del que fou el seu visir Ahmad ibn Muhammad al-Wastiti. El seu ttol era wali al-jaysh wa l-salat (supervisor de l'exrcit i la pregaria del divendres o al-juma) i va rebre tamb autoritat sobre el kharadj, les taxes sobre la propietat agrria. Va nomenar tanmateix un prefecte de policia (wali al-shurta) i un delegat a Alexandria que no estava dins el seu govern, el qual noms s'estenia a Fustat i el seu districte.

Una de les seves primeres tasques era ajudar al governador d'Aswan que exercia el govern sobre tot l'Alt Egipte i que estava amenaar pels budja, pels nubis (cristians) i pels Banu Rabia. El budja van esdevenir musulmans el 868 i en endavant foren utilitzats per lluitar contra els nubis.

Un alida, Bugha al-Asghar, s'havia revoltat el 859 en els oasis entre Egipte (Alexandria) i Lbia (Barka) i s'havia proclamat califa per fou capturat i executat l'estiu del 869. Un altre alida, Ibrahim ibn Muhammad ibn al-Sufi, va continuar la revolta i el 869 va massacrar als habitants d'Esna i durant dos anys va fer diverses incursions. El hivern del 870 va derrotar a un exrcit enviat per Ahmad per va haver de buscar refugi als oasis (871). El 872 es va enfrontar a un altre cap rebel que havia sorgit a Nbia, Abu Abd Allah ibn Abd al-Hamid al-Umari, per fou derrotat i en revenja va assolar el districte d'Aswan on va tallar milers de palmeres, per fugir desprs a la Meca on fou capturat i entregat a Ahmad que desprs de tenir-lo un temps empresonat el va deixar marxar a Medina. 

Per la seva part, Abu Abd Allah ibn Abd al-Hamid al-Umari, descendent del califa Umar, s'havia creat un petit estat a la zona de les mines d'or de Nbia, i un exrcit enviat contra ell fou derrotat; llavors es va tolerar la seva presencia i de fet venia l'or i els esclaus lliurement al mercat d'Aswan, per finalment fou assassinat pels seus oficials (873/874). 

Abu Ruh Sukun, un seguidor d'Ibrahim ibn Muhammad ibn al-Sufi, va continuar la revolta alida, i d'oasis en oasi no podia ser dominat per la cavalleria, per finalment la lluita es va acabar quan se li va oferir laman (pau i perd) vers el 874.

Durant quatre anys Ahmad ben Tulun va disputar la direcci dels afers administratius al cap de finances Ibn al-Mudabbir Ahmad ibn Muhammad al-Rastisani, odiat pel poble per la seva cobdcia, el qual exercia el crrec de supervisor de les taxes del kharadj probablement des del 861. La lluita es va acabar el juliol del 871 amb el trasllat d'Ibn al-Mudabbir a les mateixes funcions a Sria. Les funcions d'Ibn al-Mudabbir van passar de fet a mans d'Abu Djafar Muhammad ibn al-Kan (mort el 891) que desprs fou el canceller d'Ahmad a Fustat.

Un temps abans, el 869/870 el seu sogre Bakbak al-Turki havia estat executat i l'estiu del 871 nomenat governador Yardjukh, una de les filles del qual estava casada amb Ahmad ben Tulun. El nou governador va confirmar a Ahmed com a lloctinent a Egipte, i en les seves facultat es van incloure probablement el 872 els governs d'Alexandria i Barka; dos anys desprs el seu fill Abbas fou nomenat governador d'Alexandria. El 873 fou nomenat governador titular Djafar al-Mufawwad, jove fill del califa al-Mutamid. Aquest havia reconegut hereu al seu germ al-Muwaffak i al seu propi fill Djafar al-Mufawwad i havia repartit l'imperi entre els dos presumptes hereus: al-Muwaffak l'orient i el jove al-Mufawwad l'occident, i un turc, Musa ben Bugha al-Umara al-Muzaffar, fou nomenat com a regent del segon per si arribava el cas. En realitat al-Muwaffak exercia tot el poder per, entre altres problemes, s'enfrontava a la revolta dels zandj i no podia actuar com volia.

El 874/875 es va revoltar el governar de Barka, Muhammad ibn al-Faradj al-Farghani i l'exrcit enviat contra ell no va aconseguir res; va caler un setge en forma; no obstant la repressi fou moderada.

Una revolta dirigida per Amadjur, governador de Sria i Palestina (el primer turc en aquest crrec), va donar ocasi a Ahmad de reunir forces nombroses, i quan finalment la repressi de la rebelli no li fou encarregada, es va trobar amb un exrcit important i intacte. 

El califa no va rebre participaci d'Egipte en una expedici contra els zandj i va enviar contra Ahmad que era el governador efectiu un contingent dirigit per Musa ben Bugha al-Umara al-Muzaffar. Per l'expedici va fracassar i Ahmad va ocupar Sria (878) incloent Damasc, Homs i Alep. El governador d'Alep Sima al-Tawil es va refugiar a Antioquia que fou assaltada per Ahmad, i en la lluita va morir al-Tawil potser a mans d'una de les seves dones. Llavors va seguir fins a Tars que va ocupar, per els mateixos habitants li van demanar de reduir les seves forces. Finalment es va retirar al rebre noticies alarmants d'Egipte (abril del 879).

De retorn va retornar als notables d'Alep propietats expropiades per Sima al-Tawil, va confirmar al cadi local i va nomenar al seu ghulam Lulu al front de l'exrcit local. Els Banu Kilab o Kilabites li van donar suport i a travs d'aquestos va exercir el domini de la zona. A Harran va deixar tamb un contingent per aturar al general Musa ibn Atamish que desafiava la seva progressi.

En absncia del pare, ocupat a Sria, Abbas ben Ahmad ben Tulun, va ocupar el crrec de governador inter; es va revoltar ms o menys obertament vers comenaments del 879. Ahmad va retornar rpidament alertat pel visir al-Wasiti. Al acostar-se el pare, Abbas va fugir amb deu mil soldats i 800 cavallers cap a Alexandria i Barka, i va exigir al aglbida Ibrahim III d'Ifriquiya la renuncia del govern al seu favor, i va mostrar per justificar aquesta exigncia un suposat diploma del califa al-Motamid que el nomenava governador d'Ifriquiya. Abbas va atacar Labda, on va derrotar el governador aglbida Muhammad ibn Qurhub, i va assetjar Trpoli. Per Ilyas ibn Mansur al-Nafusa, el imam ibadita del Djabal Nafusa, va organitzar una fora de 12000 homes que el va derrotar  en una data incerta que podria ser el hivern del 879 al 880 o al hivern del 880 al 881. Abbas es va retirar cap a Egipte i fou capturat prop d'Alexandria i conduit a Fustat on el seu pare el va fer cegar, i als seus cmplices els va fer tallar les mans. Abbas fou tancat a la pres i l'altra fill Khumarawayh ben Tulun fou declarat hereu. 

El 879 Ibn al-Kan fou nomenat camarlenc i les funcions de director de finances van passar a Abu Bakr al-Atrash, que va morir el 884 per el crrec va romandre en mans de la seva famlia que va arribar a ser de les ms riques del mon musulm.

El 879 Ahmad va comenar a unir el seu nom al del prncep governador Djafar al-Mufawwad en les monedes d'or. Fins el final, per, va reconixer al califa al-Mutamid, encara que probablement degut a que aquest no gaudia del poder efectiu. El 882 va  convidar al califa a anar a Egipte i refugiar-se a la seva cort per recuperar el poder. Ahmad va anar a Sria per recollir a al-Mutamid per aquest no va aconseguir fugir. Al-Muwaffak va nomenar llavors a Ishak ben Kundadj com a nou governador d'Egipte i Sria, i Ahmad va respondre reunint una assemblea de notables juristes a Damasc que va declarar la manca de dret d'al-Muwaffak a la successi; aquest al seu torn va respondre obligant al seu germ el califa a fer maleir a Ahmad a totes les mesquites, i en revenja Ahmad va fer el mateix amb el prncep a totes les mesquites que controlava a Sria i Egipte. 

El 883 va nomenar a Lulu, que desprs de ser nomenat (879) cap de l'exrcit a Alep ara era governador del Diyar Mudar, com a governador dels districtes d'Homs, Alep i Kinnasrin. A tota Sria noms la ciutat d'al-Karkisiya havia estat recuperada per forces lleials al califa el 881.

Finalment el prncep abbssida, una vegada dominada la revolta dels zandj, va decidir reconixer el status quo i va fer gestions amb Ahmad que les va acollir be per va morir el 10 de maig  del 884.

El seu secretari Ahmad ibn al-Daya (859 o 864 a 941 o 951) va escriure una historia del seu regnat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355114" title="Elvira Mara Jimnez Gutirrez" nonfiltered="4080" processed="4062" dbindex="139100">
Elvira Mara Jimnez Gutirrez (Las Palmas de Gran Canaria, 1955) s una poltica socialista valenciana d'origen canari. Ha treballat com a auxiliar d'infermeria, ha estat secretria de moviments socials i ONG del PSPV-PSOE de l'Alacant i dirigent de la UGT de l'Alacant. Fou escollida diputada socialista d'Alacant a les eleccions a les Corts Valencianes de 2007.

 Enllaos externs .
 Fitxa de les Corts Valencianes;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355118" title="Ahmad ben Yusuf" nonfiltered="4081" processed="4063" dbindex="139101">
Ahmad ben Yusuf ben al-Kasim ben Subayh Abu Djafar (mort 828) fou secretari del califa al-Mamun.

Era d'una famlia de mawali dedicats a secretaris i poetes, originaria de Kufa. El seu pare Yusuf ibn al-Kasim fou secretari de la cort califal fins al temps dels barmquides. Al inici del califat d'al-Mamun (813-833) era secretari a Iraq i el seu amic Ahmad ibn Abi Khalid el va presentar al nou califa amb el que va emparentar per matrimoni. A una data desconeguda li fou encarregat el diwan al-sirr (ms probablement que el diwan al-rasail que per tant fou confiat a Amr ibn Masada), i va ocupar el lloc de secretari privat del califa, posici que ha fet suposar als historiadors que fou visir, per aquest nomenament no consta oficialment. Es va enfrontar al futur califa al-Mutasim.

Va morir a finals de l'any 828.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355119" title="Isabel Lloret Ivorra" nonfiltered="4082" processed="4064" dbindex="139102">
Mara Isabel Maisa Lloret Ivorra (La Vila Joiosa, 1971) s una esportista i poltica valenciana. S'inici en gimnstica rtmica el 1984 a l'Atltic Montemar, on fou entrenada per Elena Garca, i el 1986 Emilia Boneva la va dur a la selecci espanyola de gimnstica. En aquesta especialitat va assolir un cinqu lloc als Jocs Olmpics d'estiu de 1988 celebrats a Sel. Intent preparar-se per als Jocs Olmpics d'estiu de 1992, per hagu de renunciar a participar a causa d'una lesi de menisc i poc desprs es retir de la competici.

Desprs es llicenci en mrqueting i obtingu un mster en direcci d'instalacions esportives a l'Escola Superior de Mrqueting i Negocis de Madrid (ESEM). Ha treballat en el departament de mrqueting de la Federaci Espanyola de Gimnstica, fou escollida diputada per la provncia d'Alacant a les eleccions a les Corts Valencianes de 2007 dins les llistes del PSPV-PSOE.

 Enllaos externs .
 Fitxa de les Corts Valencianes;
 La seva candidatura a PSPV-PSOE.net;
 Currculum gimnstic d'Isabel Lloret ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355120" title="Ahmad al-Badawi" nonfiltered="4083" processed="4065" dbindex="139103">
Ahmad al-Badawi Abu l-Fityan fou un sant marroqu, i des de fa uns 750 anys el ms popular dels sants musulmans egipcis.  Se'l coneix com is-sayyid. Era nascut a Fes el 1199/1200 i va morir el 24 d'agost del 1276.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355121" title="Saint-Nicolas (Lieja)" nonfiltered="4084" processed="4066" dbindex="139104">


Saint-Nicolas (Sint-Nicolye en val) s un municipi belga de la provncia de Lieja a la regi valona. A principis de 2008 comptava amb 22.600 habitants.

El nom del municipi ve de la construcci d'un santuari, consagrat pel bisbe de Lieja Enric II de Leez,  l'any 1151 i dedicat a Sant Nicolau. Aquest santuari esdevingu rapidament un priorat depenent de l'Abadia de Saint-Laurent, sota el vocable de la Capella de Saint-Nicolas-en-Glain. Els oficis religiosos es celebraren fins a l'anexi del Principat de Lieja a Frana. En aquestes dates, la capella fou un annex de l'esglsia parroquial de Saint-Gilles. Ms tard fou utilitzada com a granja fins que fou derruida l'any 1906.  

El municipi reagrupa, desde l'1  de gener de 1977, els antics municipis de Montegne, Saint-Nicolas i Tilleur.

Saint-Nicolas forma conjuntament amb Lieja, Seraing, Herstal, Ans i Flmalle l'area metropolitana de Lieja, que compta amb 600 000 habitants.

Dels 262 municipis valons, Saint-Nicolas se situa en la posici 262 pel que respecta a la seva superfcie, a la 27ena pel que fa al nombre d'habitants i a la primera posici en densitat de poblaci.

Enlaos externs.
 Ma commune : Saint-Nicolas.;
 Fotos del municipi de Saint-Nicolas.;
 Lloc web del diputat i burgmestre Patrick AVRIL.;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355122" title="Qualitat de vida" nonfiltered="4085" processed="4067" dbindex="139105">
La qualitat de vida s un concepte complex i multidimensional que considera els aspectes objectius i subjectius del benestar social. Dins l'economia, s un concepte relacionat amb el nivell de vida, tot i que aquest darrer est ms basat en indicadors econmics. Tanmateix, el concepte pot tenir una definici ms ampla, relacionada amb la satisfacci amb la vida diria en oposici amb el benestar financer o material. En aquest sentit, la qualitat de vida s un concepte ms subjectiu que no pas objectiu, que contrasta les esperances o expectacions d'una persona amb el seu present.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355123" title="Arnold Bcklin" nonfiltered="4086" processed="4068" dbindex="139106">
 
Arnold Bcklin (16 d'octubre de 1827 - 16 de gener de 1901) va ser un pintor sus enquadrat en el moviment artstic del Simbolisme. 

Biografia. 
 
Va estudiar a Dsseldorf, on va conixer a Ludwig Andreas Feuerbach. Encara que va comenar com un pintor de paisatges, els seus viatges al llarg de Brusselles, Zurich, Gnova i Roma li van exposar a l'art renaixentista i a l'atmosfera del Mediterrani, la qual cosa va conduir a una inclusi de figures mitolgiques i alegriques en la seva obra. En 1866 va residir a Basilea, en 1871 a Munic, en 1885 a Hottingen (Sussa) i al final de la seva vida a Fiesole, prop de Florncia. 

Infludo pel Romanticisme, per dins de l'estil de l'Art Nouveau, les seves obres bosquejan figures fantstiques, mitolgiques, sota construccions provinents de l'arquitectura clssica (que revelen sovint una obsessi amb la mort), creant un mn estrany, de fantasia. Bcklin s conegut sobretot per les seves cinc versions de La illa dels morts, que en part evoca al Cementiri angls de Florncia, prop del seu estudi i on havia enterrat a la seva filla petita Maria.

Llegat. 


Bcklin va exercir la seva influncia sobre pintors surrealistes com Max Ernst i Salvador Dal, i sobre Giorgio de Chirico. Otto Weisert va dissenyar un tipus de lletra Art Nouveau el 1904 i el va anomenar Arnold Bcklin en el seu honor. El tipus de lletra Bcklin va ser ms tard objecte d'apropiaci pel moviment hippy i la seva influncia pot veure's tamb en l'obra d'illustradors dels anys 1970 com Roger Dean. L'artista stuckista Paul Harvey tamb fa servir aquest tipus de lletra en la seva obra. 

Les pintures de Bcklin, especialment La illa dels morts, van inspirar a diversos compositors romntics. Rachmaninov i Heinrich Schlz-Beuthen van compondre poemes sinfnics inspirats per ella, i el 1913 Max Reger va compondre un conjunt de Quatre poemes tonals segons Bcklin dels quals el tercer moviment s La illa dels morts (Els altres sn L'ermit tocant el viol, El joc de les ones i Bacanal). 





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355124" title="Ahmad-i Djam" nonfiltered="4087" processed="4069" dbindex="139107">
Ahmad-i Djam fou un sufita persa de l'poca seljcida. El seu nom complert era Shihab al-Din Anu Nasr Ahmad ben Abu l-Hasan ben Ahmad ben Muhammad al-Namaki al-Djami. Era nascut a Nama o Namak al Kohistan el 1049/1050 i mort al seu convent l'agost del 1141. 

Es va dedicar a l'ascetisme, va fundar un masjid-i nur, i desprs un convent (khankah), una mesquita i una catedral, tot a  Maaddabad prop de Djam, al Kohistan.

Va escriure (en persa):

Uns al-taibin;
Siradj al-sairin;
Futuh al-Kulub;
Rabdat al-mudhnibin;
Bihar al-hakika;
Kunus al-kikma;
Miflak al-nadjat;

Bibliografia .
W. Ivanov, A Biography of Shaykh Ahmad-i Djam, JRAS, 1917;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355125" title="Mondego" nonfiltered="4088" processed="4070" dbindex="139108">
El riu Mondego s el riu ms llarg que es troba totalment dins territori portugus. Neix a la Serra da Estrela, la muntanya ms elevada del Portugal continental. T una longitud de 234 km. des del municipi de Gouveia fins desembocar a l'oce Atlntic a la ciutat de Figueira da Foz. Creua el poble de Penacova, la ciutat de Coimbra, i el municipi de Montmenor-o-Velho. Els principals afluents del Mondego sn, des del seu naixement fins a la desembocadura: el Do (per la dreta), l'Alva, (esquerra), el Ceira (esquerra), l'Arunca (esquerra) i el Pranto (esquerra). 





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355127" title="Ahmad Khan" nonfiltered="4089" processed="4071" dbindex="139110">
Ahmad Khan (Delhi 17 d'octubre de 1817-27 de mar de 1898) tamb Ahmad Khan Bahadur (urdu:                    ), que portava els ttols de Sir i Sayyid, fou un reformador de l'ensenyament i fundador del modernisme musulm a l'ndia Britnica.

Marcat per la rebelli dels Sipais del 1857 que anomenava "el mot" o "la revolta" va optar per la occidentalitzaci per considerant el problemes religiosos. Va trobar com era d'esperar la oposici dels ulemes. Va proposar reformes socials i de l'ensenyament per fou tamb un reformador religis.


Bibliografia .
J. M. S. Baljon jr. The Reforms and Religious ideas of Sir Sayyid Ahmad Khan, 1949




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355131" title="Iztacchuatl" nonfiltered="4090" processed="4072" dbindex="139111">
L'Iztacchuatl (del nhuatl: iztac: blanc/a i cihuatl (dona); per tant "dona blanca"), amb una altitud de 5.230 m s la tercera muntanya ms alta de Mxic, desprs del Pico de Orizaba i el Popocatpetl. s localitzat entre els estats de Mxic i Puebla, a 70 km al sud-oest de la ciutat de Mxic i a 40 km a l'est de la ciutat de Puebla de Zaragoza. L'Iztacchuatl s la nord del Popocatpetl i ambdues muntanyes estan connectades pel Pas de Corts. T tres pics, dels quals el pic del centre s el ms alt. Tots tres estan coberts de neu durant tot l'any, i des de les ciutats de Puebla i Mxic la muntanya t forma d'una dona ajaguda, i per tant tamb es coneix popularment com la "dona dormida". 

En la mitologia asteca, Iztacchuatl fou una princesa que s'enamor d'un dels guerrers del seu pare, en Popocatpetl.  El seu pare l'envi a la guerra a Oaxaca, prometent-li la m de la seva filla si retornava. El seu pare no esperava que retorns, i hom digu a Iztacchuatl que el seu amant havia mort. Ella mor de dolor. Quan Popocatpetl retorn, ell tamb mor de dolor. Els dus els convertiren en muntanyes i els cobriren de neu per sempre, per recordar tothom del seu amor.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355132" title="Ahmad Midhat" nonfiltered="4091" processed="4073" dbindex="139112">
Ahmad Midhat fou un escriptor turc nascut a Istanbul el 1844 i mort al final de 1912 o comenament del 1913.

Va comenar a escriure llibres d'escola i contes vers el 1869. desprs es va dedicar al periodisme i va collaborar a diversos diaris i fou arrestat el 1872 per estar vinculat als Joves Turcs i desterrat a Rodes, per va obtenir el perd el 1876 quan va pujar el nou sult. El 1877 va publicar  Uss-i inkila (en favor d'Abdul Hamid II); fou llavors nomenat director de la gazeta i la impremta oficials i va trencar amb els Joves Turcs. El 1878 va comenar a editar la revista Terdjman-i hakikat. El 1888 va viatjar per Europa i va escriure un relat sobre aix anomenat Awrapada bir Djewelan que es va publicar el 1891. Va perdre els seus crrecs el 1908 quan va triomfar la revoluci dels Joves Turcs. Llavors va fer de professor a la universitat  i a algunes escoles. Va morir el mes de muharran del 1331 que equival al desembre del 1912 i gener del 1913.

El nombre total de les seves obres s'estima en 150 (novelles i difusi principalment per tamb obres de histria, filosofia, religi, moral, cincia i altres temes); a ms va destacar per la seva aportaci al periodisme. Les seves obres histriques principals sn:

Uss-i inkila (1877/1878);
Zubdet l-hakaik (1878);
Histria universal en 3 volums (1880 a 1882);
Histries de pasos europeus (Kainat) en 14 volums (1871 a 1881);

 Bibliografia .

Paul Horn, Geschichte der Turkischen Moderne, Leipzig 1909


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355137" title="Ahmad al-Nasiri" nonfiltered="4092" processed="4074" dbindex="139114">
Ahmad al-Nasiri, de nom complert Abu l-Abbas Shihab al-Din Ahmad ben Khalid ben Hammad al-Nasiri al-Salawi, fou un historiador marroqu nascut a Sal el 20 d'abril de 1835 i mort a la mateixa ciutat el 13 d'octubre de 1897.

Ja una mica gran, amb uns 40 anys, fou notari i intendent de les terres de l'estat i desprs va ocupar altres crrecs de certa importncia. Desprs de viure a Casablanca, Marrqueix, Mazagan, Tnger i Fes, va retornar a Sal on es va dedicar a l'ensenyament.

La seva obra cabdal es el Kitab al-istiksa li-akhbar duwal al-Maghrib al-aksa que va acabar el 15 de maig de 1881. Una histria general del Marroc. Es va publicar al Caire en 4 volums el 1894. Un dels volums (dinastia alwida) fou tradut al francs per E. Fumey, a Pars el 1906 i 1907; la resta fou tradut tamb a Paris entre el 1923 i el 1935.

Tamb va escriure:

un comentari de la Shamakmakiyya (poema d'Ibn al-Wannan)  titulat Zahr al-afnan min hadikat Ibn al-Wannan;
Tazim al-minnna bi nusrat al-Sunna (sobre les moltes divisions del islam);
Nasiriyya, una monografia de la casa suposadament xarifiana dels Nasiriyya (a la que pertanyia);
Talat al-mushtari fi l-nasab al-djafari, traduit per M. Bodin com "La Zaua de Tamegrout", una histria de la zawiyya de Tamgrut.

 Bibliografia .

E. Levi-Provenal, Chorfa


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355148" title="Ahmad Pasha" nonfiltered="4093" processed="4075" dbindex="139116">
Ahmad Pasha (mort 1747) fou governador otom de Bagdad. Era fill de Hasan Pasha que tamb havia ocupat el mateix crrec.

El 1715 fou nomenat governador de Shahrizur i Kirkuk, i el 1721 de Bssora. Al comenament del 1724 va morir el seu pare i llavors fou nomenat al seu lloc com a governador de Bagdad i encarregat de continuar la campanya ja iniciada contra els perses.

El 1724 es va signar un tractat entre l'Imperi Otom i l'Imperi rs estipulant un repartiment de Prsia: Pere el Gran es quedava amb Derbent, Baku i Gilan, i Ahmet III amb Gergia, Erevan, Shirvan i Azerbaidjan i el territori persa a l'oest de la lnea Ardebil-Hamadan. Ahmet III va ordenar a Ahmad Pasha de Bssora ocupar aquesta zona la primavera del 1724, i va conquerir Hamadan i altres llocs amb facilitat.

L'abril del 1725 l'afg (ghilzay) Ashraf va agafar el ttol de xa i va exigir la retirada otomana. La Porta va refusar (novembre del 1726). Ashraf va atacar i inicialment va derrotar a les forces d'Ahmad Pasha prop d'Esfahan, el qual dirigia l'exrcit turc a Prsia, per el 1727 Ashraf es va veure forat a signar la pau i va haver de reconixer la sobirania otomana sobre els territoris ocupats que incloen Kirmanshah, Hamadan, Tabriz, Rawan, Nakhitxevan i Tblisi. Fou llavors quan es va produir una revolta dels rabs a Bssora que fou reprimida (1727-1728). El 1730 el safvida Tahmasp, que tenia per general a Nadir Shah, va recuperar els territoris conquerits. El 1731 Ahmad va iniciar una nova campanya en qu va conquerir Kirmanshah i Ardalan, i el 1732 va vncer a la batalla de Kuridjan i va entrar a Hamadan. Pel tractat de pau de 1732 una part d'aquestos territoris foren conservats per Turquia i la resta van retornar a Prsia.

El 1733 Nadir Shah va rebutjar al tractat (i va utilitzar la seva signatura com a pretext per empresonar a Tahmasp) i va atacar Bagdad per les seves forces foren rebutjades. Llavors Ahmad va rebre el crrec de governador de Bssora que va unir al de governador de Bagdad (els dos governs van quedar definitivament units el 1750), per el 1734 fou nomenat governador d'Alep, i desprs governador de Rakka el 1735 fins que a la mort del general Kopruluzade Abd Allah Pasha a Baghaward el mateix 1735, Ahmad fou cridat altre cop per dirigir l'exrcit oriental sense deixar el govern de Rakka i va aconseguir un armistici de Nadir Shah. El 1737 va ser nomenat altre cop governador de Bagdad crrec que va ocupar dotze anys. 

El 1743 una nova guerra contra Prsia es va iniciar i fou nomenat un dels tres saraskars o comandants en cap encarregats de les operacions; Nadir Shah noms acceptava negociar amb Ahmad Pasha i va rebre de la Porta (govern) plens poders. Nadir va poder fer el viatge als llocs sants deixant a les seves forces, i desprs a la tornada les va retirar.

Desprs de la pau amb Nadir va haver de dirigir una expedici contra el cap kurd baban, Salim.  Va morir al 18 d'agost del 1747 quan tornava de l'expedici contra Salim, just 60 dies desprs de la mort de Nadir Shah.

Ahmed va redur el poder dels genissers deportant algun dels seus regiments a Mosul. Aquesta poltica va agradar a les classes mitjanes i altes, que el van encoratjar a pendre una postura ms autnoma respecte a l'imperi otom i va redur a la meitat el pagament de tributs a Istanbul, i va fer que els nomenaments importants es fessin des de Bagdad. Va incrementar el nombre de mamelucs georgians i els va lligar amb les seves famlies per enllaos matrimonials. 

El va succer el seu gendre mameluc Solim Abu Layla, casat amb la seva filla Adila Khatun.

Referncies.


 Bibliografia .
Cl. Huart, Histoire de Bagdad;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355149" title="Ahmad Pasha Kara" nonfiltered="4094" processed="4076" dbindex="139117">
Ahmad Pasha Kara (mort 1555) fou gran visir otom del sult Solim I.

Era d'origen albans i fou introdut al cos del genssers on va ocupar diversos crrecs (kapidji bashi, mir-i alem) fins arribar a agha (1521). Nomenat beylerbeyi de Rumlia va participar a la guerra que els otomans lliuraven a Hongria i va ocupar Valpo i Sikls (1543) i estava present a la conquesta d'Esztergom (turc Usturgun, alemany Gran) i a la de Szkesfehrvar (turc Estun-i Belghrad, alemany Stuhlweissenburg).

El 1548 fou enviat al front oriental com a comandant de les operacions contra els perses i ascendit al rang de segon visir. Va derrotar els perses prop de Kamakh i es va apoderar d'un gran nombre de castells a la part oriental d'Anatlia i a Gergia.

Quan Sokollu Mehmed Pasha va perdre Lippa (1552) i va assetjar sense xit Temesvar (turc Temshvar) fou enviat com a comandant en cap de les forces otomanes a Hongria i desprs d'un setge de 35 dies, va conquerir Temesvar que estava defensada per Esteve Losonczy; tot seguit va conquerir Szolnok, per el setge que amb ajuda de Sokollu Mehmed Pasha va imposar a  Eger (turtc Eghri, alemany Erlau) fou rebutjat.

Durant la guerra contra Prsia el 1553, el sult Solim I va deposar al gran visir Rustam Pasha i va cridar al crrec a Ahmad Pasha. Aquest va participar a la campanya del 1554 a Nakhitxevan i Karabagh, fins el tractat d'Amasya que va podar fi a la guerra (1555). Ahmad va retornar a Istanbul.

Durant una sessi del diwan (consell de govern) fou arrestat i decapitat  (28 de setembre de 1555). La ra oficial fou que intrigava contra el governador d'Egipte Ali Pasha, per la real es que el sult es va voler desfer del seu gran visir per donar el crrec al seu gendre Rustam Pasha. Ahmad era tamb gendre d'un sult, de Selim I, amb la filla del qual, Ftima Sultan, s'havia casat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355155" title="Dependncies de la Corona" nonfiltered="4095" processed="4077" dbindex="139118">
Les Dependncies de la Corona sn possessions de la Corona britnica en dret del Regne Unit, que es distingeixen dels territoris d'ultramar o les colnies del Regne Unit. Les Dependncies de la Corona sn l'illes del Canal de Jersey i Guernsey, i Man al mar irlands. Com a jurisdiccions administrades de manera independent, no formen part ni del Regne Unit ni de la Uni Europea. Totes tres sn membres del Consell Britanicoirlands. Des del 2005, cadascuna de les Dependncies de la Corona t un ministre en cap que n's el cap de govern. Tanmateix, com a possessions de la Corona, no sn Estats sobirans de dret, i tot que la potestat legislativa recau en llurs assemblees legislatives prpies, han de tenir el consentiment de la Corona, i els residents tenen la nacionalitat britnica. Les Dependncies de la Corona i el Regne Unit tots junts conformen les Illes Britniques.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355162" title="Joanne Woodward" nonfiltered="4096" processed="4078" dbindex="139120">
Joanne Gignillat Woodward (27 de febrer de 1930 a Thomasville, Gergia, Estats Units) s una actriu nord-americana guanyadora d'un Oscar a la millor actriu el 1957. Va estar casada amb Paul Newman des de l'any 1958 fins a la mort d'aquest, el 2008, formant aix una de les parelles ms estables de Hollywood. 

 Carrera . 
Woodward va estudiar a la Universitat de Louisiana, on va participar en produccions teatrals. 
Per a desenvolupar les seves inquietuds interpretatives es va mudar a principis dels anys 50 a Nova York. Va estudiar en diverses acadmies de la ciutat i va actuar en algunes obres teatrals a Broadway i en sries de televisi. Va aconseguir signar un contracte amb la 20Th Century Fox i actuar en la pellcula Count Three and Pray. A partir de llavors va actuar sobretot en pellcules dramtiques. Va rebre l'Oscar a la millor actriu per la seva interpretaci en Les tres cares d'Eva. Va aconseguir el Premi a la interpretaci femenina (Festival de Cannes) pel paper de Beatrice a The Effect of Gamma Rays on Man-in-the-Moon Marigolds de Paul Newman.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355165" title="Llibre Diari" nonfiltered="4097" processed="4079" dbindex="139121">
El Llibre diari s un llibre comptable on es recullen, dia a dia, els fets econmics d'una empresa. L'anotaci d'un fet econmic en el llibre Diari es diu assentament. Els assentaments sn anotacions registrades pel sistema de partida doble i contenen entrades de dbit en un o ms comptes i crdit en d'altres de tal manera que la suma dels dbits sigui igual a la suma dels crdits. 

Es garanteix aix que es mantingui la equaci de comptabilitat. Depenent del sistema d'informaci comptable, alguns assentaments sn automtics i poden utilitzar-se en conjunci amb els assentaments manuals per al manteniment de registres. 

 Format . 
Un assentament de diari inclou com a mnim: 

 La data de la transacci o comptabilitzaci o ambdues; ;
 Els noms o codis dels comptes que es debiten; ;
 Els noms o codis dels comptes que s'acrediten; ;
 L'import de cada dbit i crdit, i, ;
 Una explicaci de l'operaci que s'est registrant ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355168" title="Carlos Gonzlez Reigosa" nonfiltered="4098" processed="4080" dbindex="139122">
Carlos Gonzlez Reigosa (Aberlaira de Lagoa-Pastoriza, Lugo, 1948) s un narrador, assagista i periodista gallec.

Es va llicenciar en cincies poltiques a la Universitat Complutense i va estudiar periodisme en l'Escola de Periodisme de Madrid. Establert a Madrid, Carlos G. Reigosa s un dels autors ms llegits i ms venuts en gallec. Alguns dels seus ttols, com Crime en Compostela (1984), novella que va guanyar el Premi Xerais i que inaugur la novella negra en la literatura gallega, a ms de ser un dels llibres ms venuts en llengua gallega), Intramundi (2002) o Pepa a Loba (2006), representen el cim d una aposta per acostar la literatura escrita en gallec al gran pblic, b per mitj de la novella de gnere b pels llibres periodstics.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355169" title="Antn Risco" nonfiltered="4099" processed="4081" dbindex="139123">
Antn Martnez-Risco Fernndez (Allariz, 1926-Vigo, 1998) s un escriptor gallec conegut per Antn Risco.

Fill de l escriptor Vicente Martnez-Risco e Agero (Vicente Risco). Creix a Orense, on aviat es manifesta el seu esperit inquisitiu i imaginatiu. Comena dret, per prefereix viure, llegir i pensar. Abandona els estudis i treballa en una fosca oficina. Reprn filosofia i lletres, estudis que conclou amb facilitat. Es converteix en deixeble de Rafael Lapesa. Amb ms de 30 anys decideix marxar a Tolosa del Llenguadoc com a lector de castell i al cap d uns anys es trasllada a Eugene-Oregon (EUA), on roman un curs. Passa a la Universitat Laval, al Qubec, on Antn Risco ser successivament professor i catedrtic, durant 30 anys. S interessa profundament pel nacionalisme canadenc francfon. Simpatitzant comunista, evolucionar cap al nacionalisme. Al final dels seus dies escull tornar a Galcia, per la malaltia acaba amb ell. La figura d Antn Risco cobra una especial rellevncia en la literatura gallega per la seva obra de creaci, en la qual destaquen les novelles  Memorias dun emigrante (1986), Premi Nacional de la Crtica 1987, As metamorfoses de Proteo (1989), Mascarada (1995) o Os fillos do ro (pstuma, 1999).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355171" title="Xaqun del Valle-Incln" nonfiltered="4100" processed="4082" dbindex="139124">
Joaqun del Valle-Incln Alsina (Santiago, 1951) es un escriptor, crtic i professor gallec, conegut per Xaqun del Valle-Incln nt de l escriptor Ramon Mara del Valle-Incln.

s un dels autors ms experimentals i avantguardistes de la narrativa gallega contempornia, amb obres com Historias da cidade do deserto (1988), A praia de lastros (1995), en collaboraci amb Manuel Prez Maha, i As clases de maxia (2002).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355175" title="Lois Xos Pereira" nonfiltered="4101" processed="4083" dbindex="139125">
Lois Xos Pereira (Lugo, 1965) s un escriptor gallec.

Professor de llengua i literatura gallegues en un institut, es revel com a escriptor en guanyar el Premi Xerais 1985 amb la novella As horas de cartn, que va rebre el Premi de la Crtica espanyola l any segent. Tamb ha publicat A vida vexetal (1992).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355180" title="Bildungsroman" nonfiltered="4102" processed="4084" dbindex="139126">
La Bildungsroman s un tipus de novella centrat en l'evoluci del protagonista o personatges principals a travs del viatge, les aventures o el pas del temps. L'heroi comena com a infant innocent i els esdeveniments el fan madurar i forjar la seva personalitat, que esdev el nucli de la narrativa de l'obra. El gnere va experimentar un fort auge durant la Illustraci.

Exemples famosos d'aquestes novelles podrien ser el Lazarillo, els Anys d'aprenentatge de Wilhelm Meister de Goethe, David Copperfield o Demian de Hermann Hesse.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355181" title="Noms es viu dues vegades" nonfiltered="4103" processed="4085" dbindex="139127">
Noms es viu dues vegades (You Only Live Twice)  s una pellcula de Lewis Gilbert, estrenada el 1967. Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.

 Argument .
Artefactes espacials americans i sovitics desapareixen, els uns menjats pels altres. Cada pas ho retreu a l'altre. El govern angls detecta l'artefacte espacial responsable que aterra en alguna part als voltants del mar del Jap. James Bond est encarregat d'investigar, i, per tal d'evitar els seus antics enemics simula la seva prpia mort. Viatja al Jap, i investiga qu passa, seduint dones i visitant nombroses regions del Jap.

 Repartiment .
 Sean Connery : James Bond;
 Mie Hama : Kissy Suzuki;
 Donald Pleasence : Blofeld;
 Karin Dor : Helga Brandt;
 Akiko Wakabayashi : Aki;
 Tetsuro Tamba : Tigre Tanaka;
 Teru Shimada : M. Osato;
 Bernard Lee : M;
 Desmond Llewelyn : Q;
 Lois Maxwell : Miss Moneypenny;
 Charles Gray : Dikko Henderson;

Llocs de l'acci .
 Hong-Kong, ;
 Tquio, Jap;

Llocs de rodatge .
 Jap : Akime, Kobe, Tquio i Himeji;
 Bahames ;
 Gibraltar;
 Hong Kong;
 Noruega : Mger;
 Regne Unit (estudis);
 Espanya :  la batalla d'helicpters ;

 Al voltant de la pellcula .

Arran del rodatge de l'escena de la Petita Nellie, el fotgraf aeri Johnny Jordan es va enganxar una cama en les pales d'un dels helicpters, i va caldre amputar-lo.;
En les escenes de pesca, Diane Cilento  aleshores esposa de Sean Connery- dobla diverses actrius japoneses, entre les quals Mie Hama (Kisy), que no aconseguia nedar en els forts corrents marins.;
El gui d'aquesta pellcula es reprendria a L'Espia que em va estimar, amb una transposici del mn de l'espai al mn dels submarins.

 Premis i nominacions .

 Nominacions .
1968  BAFTA 	Direcci artstica per Ken Adam

 Referncies .


Enllaos externs.
 Pgina de la pellcula a l'IMDb;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355184" title="Silverstein" nonfiltered="4104" processed="4086" dbindex="139128">


Silverstein (pronunciat Silver-steen) s un grup post-hardcore de 5 membres de Burlington, Ontrio.  El nom de la banda es va treure del fams autor Shel Silverstein.

Membres.
Membres Actuals.
Shane Told - cantant;
Neil Boshart - Guitarra;
Josh Bradford - Guitarra;
Bill Hamilton - Baix;
Paul Koehler - Bateria;

Antics Membres.
Richard McWalter - Guitarra;

Discografia.
lbums.


EPs.
Summer's Stellar Gaze (EP) 29 d'Agost del 2000;
When the Shadows Beam (EP) 26 d'Abril del 2002;

Compilacions.


Singles/Senzills.


Enllaos externs.
 Web oficial de Silverstein;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355186" title="Roberto Ros Patus" nonfiltered="4105" processed="4087" dbindex="139129">

Roberto Ros Patus (Bilbao, 8 d'octubre de 1971) s un ex-futbolista espanyol que va jugar als equips del Real Betis Balompi i Athletic de Bilbao.

 Biografia .
Fill de mtic jugador del Betis Eusebio Ros, es va formar a les categories inferiors d'aquest equip, debutant a la primera divisi espanyola el 4 de setembre de 1994 davant el Club Deportivo Logros. Desprs de 3 temporades defenent la samarreta verda i blanca, en les que va jugar 71 partits i va marcar 5 gols, va ser fitxat per l'Athletic de Bilbao la temporada 1997-1998 per 2.000 milions de pessetes (12 millones de ), sent el fitxatge ms car d'un jugador espanyol fins a la data. A l'Athletic va jugar-hi fins a la temporada 2001-2002.

L'any 2003 va estar en negociacions amb un club angls, West Bromwich Albion.

 Selecci Nacional .
Ha sigut 11 vegades convocat per la selecci espanyola. Va debutar el 9 d'octubre de 1996 davant de Repblica Txeca.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355187" title="Ostellato" nonfiltered="4106" processed="4088" dbindex="139130">
 
Ostellato s un municipi de 6.609 habitants de la provncia de Ferrara. Les seves frazioni sn  Alberlungo, Campolungo, Dogato, Libolla, Medelana, Rovereto, San Giovanni i San Vito.
Les comuni limtrofes sn Comacchio, Ferrara, Lagosanto, Masi Torello, Massa Fiscaglia, Migliarino, Migliaro, Portomaggiore i Tresigallo.
Els seus habitants s anomenen ostellatesi o ostolensi. 

El patr s San Pietro, festiu el 7 d abril. El nom de l alcalde (Sindaco) s Paolo Calvano, des del 14 de  juny de 2004, del partit centrosinistra.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355188" title="Codigoro" nonfiltered="4107" processed="4089" dbindex="139131">
 
Codigoro s un municipi de 12.741 habitants de la provncia de Ferrara. Les seves frazioni sn Caprile, Italba, Mezzogoro, Pomposa, Pontelangorino, Pontemaodino, Torbiera i Volano. Els comuni limtrofes sn Berra, Comacchio, Goro, Jolanda di Savoia, Lagosanto, Massa Fiscaglia, Mesola i Migliarino. Els seus habitants s anomenen codigoresi.

El seu patr s San Martino, festiu el 11 de novembre. El seu Sindaco (alcaldessa) s Rita Cinti Luciani, del partit lista civica, des de les eleccions de 30/05/2006.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355193" title="Schola Cantorum d'Algemes" nonfiltered="4108" processed="4090" dbindex="139132">

Fundada en 1971, la Schola Cantorum d'Algemes sota el mestratge i esperit del seu fundador Diego Ramn Lluch i recollint any rere any el testimoni dels 2400 cantors que han cantat en alguna de les nombroses agrupacions corals, ha esdevingut, a la ciutat d'Algemes, una manifestaci cultural important. Una associaci musical adaptada al llarg dels anys a les necessitats d'expressi de la msica coral i instrumental, recolzada pel poble d'Algemes i amb un volum d'activitat que va ms enll de les 25 hores setmanals, 500 membres en actiu i una mitjana de 25 concerts i actuacions per any. 

La Schola inici la seua activitat pblica l'any 1971 al s de la Parrquia de Sant Jaume, on l'agrupaci va prendre consistncia, essent la collaboraci en les celebracions ms importants de la Baslica, part essencial de l'activitat. Actualment l'entitat est constituda legalment com a Associaci cultural sense nim de lucre des de 1990. 

L'Entitat pertany a la Federaci de Cors de la Comunitat Valenciana i mant relacions amb la Federaci Nacional de Pueri-Cantores i amb la Federaci Catalana d'Entitats Corals. L'activitat fonamental s la pedagogia i la interpretaci musical especialment de la msica coral.

Les agrupacions corals.
La Schola Cantorum d'Algemes, actu en pblic per primera vegada en les Segones Vespres del dia de Tots Sants a l'Esglsia de St. Jaume d'Algemes. Al recer d'aquesta Parrquia i estretament vinculats, Diego Ramon Lluch, motor entusiasta, amb la veu i el cant com a eina ms perfecta de l'expressi musical, envoltat i acompanyant d'un bon nombre d'amants de la msica d'Algemes i rodalies, ha bastit aquesta associaci cultural arrelada en les essncies ms fondes de la cultura valenciana i universal, que desprs de ms de vint-i-cinc anys de treball ha esdevingut, les xifres ho diuen, fora cultural de primer ordre a Algemes i al Pas Valenci.

Al temps ha construt una filosofia de la prctica musical, vocal i instrumental, i ha estat exemple de vida per a tots els qui han treballat i treballen, dia a dia, al seu costat. Girar la mirada enrera s observar la construcci d'un poders engranatge musical i hum, enfortit amb el pas dels anys, que, basat en uns poc principis bsics i essent-ne fidels, sn necessaris per a comprendre qu s la Schola Cantorum d'Algemes. 

L'agrupament de tots aquells que desitgen cantar en una srie de cors distributs per edat, nivell de dedicaci i nivell musical i solfstic, n's un primer principi sense el qual no s possible entendre la quantitat d'activitat coral actual i la gran quantitat de cors que, malgrat circumstncies adverses, ha sobreviscut durant uns quants anys, al llarg de la histria de la Schola. Aix tots aquells que s'hi volen integrar, troben, o el desig seria que pogueren trobar, el cor adequat per a poder gaudir de la msica. 
El carcter gratut, renunciant a qualsevol remuneraci o pagament directes. El manteniment del sentit collectiu i d'empresa comuna beneficia i enforteix el carcter primordialment ldic de la prctica artstica. 
El treball continuat, aconseguit per assaigs de periodicitat setmanal per a cadascun dels cors segons llur possibilitat de temps i nivell.

La contnua renovaci musical i pedaggica de tots el membres que permet ampliar la qualitat prpia de les interpretacions aix com especialitzar els cantors en la prctica de la direcci coral, de la tcnica vocal, de l'especialitzaci pedaggica musical o de la prctica docent instrumental per assegurar la contnua formaci dels membres de la Schola.

Tot amb la intenci d'encarar la prctica musical, primer vocal i si cal desprs, instrumental, com a una activitat fonamentalment vital, que sense menystenir la possibilitat de professionalitzaci dels msics, tinga com a objectiu fonamental i englobador la prctica musical i la recerca de la perfecci interpretativa com a una activitat ms del desenvolupament personal.

Tots aquestos principis ordenadors de la Schola Cantorum d'Algemes projectaren des del nucli iniciador que fou l'actual Cor Cabanilles, una evoluci cap a la formaci coral dels xiquets i joves, cap a la prctica instrumental i cap a la formaci musical de la manera ms integral possible, obrint les portes i dedicant recursos a tot all que des d'aquesta perspectiva beneficiara la consecuci d'aquestos objectius. La premissa que qualsevol formaci musical, passa necessriament per la prctica del cant coral, s el Centre de tota l'activitat de la Schola Cantorum d'Algemes.

El Cor Cabanilles s la formaci central de la Schola, per la seua antiguitat i per oferir les interpretacions de ms qualitat. Des dels orgens el ritme d'assaigs ha estat constant i ininterromput, comenant l'activitat a principis d'octubre i finalitzant-la a principis del mes de juny, amb algunes excepcions provocades per actuacions fora del curs. El dimarts per la nit i els dissabtes per la vesprada sn els moments triats, de 1979, per fer els assaigs, que sumen aproximadament 5 hores setmanals, a ms de les sessions extraordinries quan ho requereix el programa. Cada trimestre s dedicat, fonamentalment, a preparar el concert ordinari que el clou, sense abandonar per aix la resta de compromisos. La disposici del cor s la clssica a quatre veus mixtes, dues masculines i dues femenines. No obstant aix i si ho requereixen les obres es pot cantar fins a 12 veus. El cor gaudeix d'una mitjana d'edat bastant jove si tenim en compte que l'agrupaci com a tal compta amb 30 anys d'existncia. Encara que variable al llarg de la histria el nombre de components ha estat sempre entre els 60 i 90 cantors en actiu. 

L'activitat concertstica del Cor Cabanilles s molt variada i segons cursos molt extensa. Fonamentalment es construeix sobre un cicle de concerts anuals a Algemes on efectua la major part de les estrenes del repertori i al qual dedica la part fonamental del treball trimestral. Des de 1974 el Concert de Nadal, al voltant del 22 de desembre, el de ms pblic i generalment el ms brillant. Des de 1975 el Concert Sacre, el dimarts Sant, un concert que, integrat en les meditacions de la Setmana Santa, esdev una de les aportacions ms estimades a la litrgia de la Parrquia de St. Jaume. I, des de 1978 el Concert de fi de curs, de data i contingut molt variable depenent de l'activitat anual. Participa habitualment des dels inicis en les celebracions ms solemnes de la Baslica de St. Jaume. Completa la seua activitat amb els ms variats contractes, tant per efectuar concerts com per acompanyar amb el cant celebracions litrgiques. Tamb habitualment i almenys una vegada per curs es realitza un gira de concerts b per l'Estat Espanyol o b per l'estranger.

Parallelament al costat del Cor Cabanilles i des del curs 1985/86 fins al 1990/91 exist un cor, tamb de veus mixtes, anomenat primer Francisco Guerrero i desprs Ambrosi Cotes. La formaci d'aquest cor corresponia a la prctica d'un principi fonamental de la Schola pel qual la possibilitat de cantar ha d'arribar a tothom. La dificultat i nivell del Cor Cabanilles, amb un extens repertori i una implicaci horria gran, obligava a fer un cor amb assaigs ms reduts i que comencs per treballar el repertori ms senzill del cor Cabanilles amb una seqncia d'assaigs ms adequada al nivell dels nous cantors. 

Actualment i des dels curs 1998/99 funciona el cor Sine Nomine, cor de veus intermdies dirigit per Inma Oltra Mulet. La segona agrupaci coral que fund Diego desprs del Cor Cabanilles, l'any 1975, fou un cor de veus blanques, s'anomenaren Xiquets Cantors d'Algemes i nasqueren al recer del Centre Musical Cabanilles, on Diego Ramn impartia classe de msica. 

s un cor de veus blanques, de xiquets i xiquetes d'edats compreses entre els 12 i 15 anys aproximadament. Tamb amb ritme d'assaigs constant els dimarts i els dijous per la vesprada, dedicant-hi un total de 3 hores setmanals d'assaig. s una de les expressions ms fermes de la dedicaci i continuat treball de Diego Ramn a la pedagogia i prctica musical dels ms menuts. La formaci musical de tots els membres del cor garanteix un alt nivell d'interpretaci tot i ser un cor en contnua renovaci pels canvis de la veu.

Habitualment els Xiquets Cantors participen conjuntament amb els treballs que fa el cor Cabanilles en els seus concerts ordinaris, especialment en els Concerts de Nadal, i cada curs realitzen o b en solitari o b conjuntament un concert de fi de curs. Igual que el cor Cabanilles, participa de la mateixa estructura concertstica i ambds sn la projecci artstica de la Schola envers l'exterior.
Els ms menuts s'agrupen en quatre cors d'un assaig setmanal d'una hora, els dissabtes pel mat. Aquestos cors, lluny de ser un primer pas per accedir desprs als Xiquets Cantors i molt menys per al cor Cabanilles, fonamenten el sentit de la Schola en la mesura que participen del sentiment que el cant ha de ser present durant tota la vida i que en el xiquet ajuda al desenvolupament de la seua sensibilitat, autocontrol i treball en grup, al temps que comena a despertar les seues habilitats musicals. L'altre ingredient, la introducci de la msica prpia i tradicional en l'educaci musical i social del xiquet arrelant la personalitat al medi propi, s fonament d'una educaci integral.

Els cors Pradas (de xiquetes) i Kodly (de xiquets) comprenen cantors dels 8 als 12 anys aproximadament. Durant els primers anys assajaven en moments i dies diferents encara que en l'actualitat ho fan alhora conservant els noms antics. Les activitats d'aquestos cors sn ms b d'assaig i treball i les actuacions pbliques molt poques, redudes a les mostres de Nadales i algun recital de fi de curs, a ms de la participaci en aplecs de cors de xiquets, activitat promoguda per la Schola i que, cada any en un poble, aplega un nombre indeterminat i variable d'agrupacions de xiquets per assajar unes peces comunes i passar una jornada festiva i ldica de relaci i treball.

Els cors de Minicantors (de 6 a 8 anys) i Microcantors (de 3 a 6) tanquen per baix aquesta relaci d'agrupacions corals que avui treballen a la Schola. No realitzen prcticament cap activitat davant del pblic i sn cors dedicats a fer habitual i quotidi el cant en grup. Aquestos cors de xiquets, sn assistits per un equip de direcci, tot de cantors del cor Cabanilles i dels Xiquets Cantors que s'hi dediquen amb tota l'nima per a que aquesta feina, dura de vegades i que comporta poc d'xit musical, siga una de les mostres de qu ms s'enorgulleix la Schola.

Un cor de cambra completa aquesta relaci de l'activitat coral de la Schola Cantorum d'Algemes. Format per alguns cantors del cor Cabanilles que, fora dels assaigs i programes habituals, van ms enll i amb ms dedicaci prepararen altres obres, segons les necessitats de programaci.

La dedicaci a la formaci de cors de veus blanques i de cors de xiquets s una de les majors vocacions musicals de la Schola Cantorum d'Algemes i la gran aportaci de Diego a la cultura i msica del Pas Valenci.

L'equip de direcci de la Schola Cantorum d'Algemes.
Desprs dels primers anys de treball de la Schola Cantorum, es va veure la necessitat de crear un equip que sota la direcci de Diego Ramon Lluch, ajudara en les feines de direcci dels cors. Ha estat fonamental en l'evoluci de la Schola l'accs continuat dels mateixos cantors a les funcions de direcci coral i docncia musical i instrumental. Un riu d'aprenents de directors i de professors han possibilitat l'atenci continuada dels cors, de l'orquestra i de l'Institut Kodly, formant aix una escola pedaggica que, en diversos casos, ha traspassat la frontera local i ha possibilitat la formaci d'agrupacions semblants a la nostra, en altres indrets de la nostra geografia.

La primera formaci de directors tingu lloc, bsicament, amb cursos monogrfics a Cervera, organitzats per l'Orfe Lleidat, on molts cantors de la Schola hi feren grandssimes amistats. Diego, primer alumne i desprs instructor, hi foment amb tota la seua nima l'assistncia del mxim nombre de membres del Cor Cabanilles. Desprs a Algemes amb cursos integrats dintre de l'Acadmia musical primer i desprs de l'Institut Kodly es perfeccionaven les tcniques i els coneixements, que rebien la seua aplicaci prctica amb els cors menuts de la Schola i amb el muntatge d'obres concretes amb el cor Cabanilles o amb els Xiquets Cantors de cara al Concert de fi de curs que moltes vegades ha destinat una de les seues parts a fer una mostra d'aquesta activitat.

A ms dels cursos de Cervera, tamb foren importants els celebrats a Panticosa i Saragossa. Vicky Lumbroso ha estat la ms gran amistat que el Cor Cabanilles ha fet en aquelles convocatries.

Des de fa diversos anys la Schola ha iniciat la celebraci d'un curs intensiu de direcci coral durant la tercera setmana de setembre. En vies d'expansi, el futur es pesenta prou optimista. El mestratge de Diego en la formaci de futur directors s fonamental per entendre l'expansi del mn coral valenci i fins i tot en algunes parts de l'Estat.

El gabinet de tcnica vocal.
Un altre dels pilars que sost tota l'activitat coral s aquest conjunt de cantors que amb molta dedicaci i de diverses maneres al llarg de la histria de la Schola atenen eixa part tan important per al cant, i al temps difcil, com s la tcnica vocal. Com s'ha de cantar per cantar b. Parallelament a la formaci en direcci coral es treball durant els primers anys l'aprenentatge de les tcniques vocals per part dels cantors ms implicats en la Schola. Els cursos de Cervera i Panticosa estigueren en els orgens; ampliaci d'estudis amb diversos professors permeten avui una doble assistncia, la general a tots els cors, principalment durant els moments previs a qualsevol concert o assaig important o l'atenci individualitzada a aquells que ho desitgen, integrada dins dels ensenyaments de l'Institut Kodly.
Tot plegat garanteix qualitat interpretativa als programes treballats i permet programes amb dificultats vocals ms o menys complexes.


 Una Escola de Msica .
  
La Schola Cantorum d'Algemes disposa d'un escola de msica capdavantera en la renovaci pedaggica de l'ensenyament musical, que t com a principis fonamentals els segents:

 Un ensenyament racionalitzat del llenguatge msical, adequat a l'edat de l'alumne, on el joc i la participaci activa ajuden a la recepci de la matria, tot prenent com a metodologia la pedagogia musical que aporta Zoltn Kodly.
 Aquest ensenyament, amb el mateix objectiu que el solfeig tradicional utilitza un procs pedaggic diferent i renovador, encara que a partir dels grups superiors s compatible amb els diversos sistemes d'aprenentatge del solfeig i la msica.
 Aquestos estudis manquen d'exmens i de la validesa oficial que dna l'Administraci pblica, tot i que segons la legislaci vigent, l'alumnat pot integrar-se a l'ensenyament reglat en el punt equivalent al seu grau de formaci.
 Comptem amb un professorat especialitzat amb coneixements musicals i pedaggics i amb anys d'experincia; tamb  grups reduts que permeten un seguiment personal de cadascun d'ells.
 La manca d'exmens no significa falta de control dels alumnes. La relaci amb els pares es mant mitjanant informacions peridiques escrites i entrevistes personals que es poden sollicitar al llarg del curs.
 L'Institut Kodly de la Schola Cantorum d Algemes s una Escola de Msica reconeguda per la Generalitat valenciana segons l'Ordre de 4 gener de 1994 de la Conselleria d'Educaci i Cincia. (DOGV 2.196).
 Com que el principi fonamental que mou l'actuaci de la Schola Cantorum d'Algemes i la pedagogia Kodly s la prctica del cant com a vehicle fonamental per a l'aprenentatge musical, aquest s obligatori per a tots els alumnes tal i com apareix als programes de cada curs.
 Per assistir a les classes de l'Institut Kodly cal ser membre actiu de la Schola Cantorum d'Algemes cantant en algun dels seus cors.

Les agrupacions orquestrals.

Des del 1986 la SCHOLA CANTORUM D'ALGEMES, compta amb un formaci orquestral de cambra i dos grups instrumentals de corda. Aquesta activitat, complement de l'activitat coral i una projecci ms dels estudis musicals de l'Institut Kodly, es desenvolup a mesura que la Schola necessitava, prcticament una o dues vegades per curs, d'acompanyament instrumental. La idea d'una formaci de corda prpia, que en principi podia resultar illusria, prompte esdevingu realitat i el Concert de Nadal de 1986, tres mesos desprs d'iniciat el curs es presentava amb peces de dificultat adequada per als nous instrumentistes. Una campanya de donacions permet disposar d'un conjunt important d'instruments de corda (vint violins, quatre violoncels i un contrabaix) cedits als alumnes; conjunt que ha anat augmentant pels anys i ha perms a tots els alumnes de l'Institut Kodly una formaci instrumental. Aquestos instruments, a mesura que els alumnes van adquirint el seu de propi, passen als ms menuts.

Els mateixos plantejaments bsics que sustenten la formaci coral han estat traslladats al treball instrumental. La interpretaci en grup des dels inicis i l'adequaci d'un pla de formaci pedaggicament estudiat per garantir el sentiment d'utilitat de l'activitat i la formaci progressiva.

El grup ms avanat, actualment dit Ensems, s l'hereu de la primera formaci orquestral amb ms de 10 anys d'existncia. Malgrat el nivell dels programes i amb moltes hores de treball ha acompanyat els ltims concerts del Cor Cabanilles amb molta efectivitat. Dedica dues hores d'assaig conjunt a la setmana, a ms de les sessions particulars per cordes i individuals. El grup instrumental Musiqueries, dedica part important del seu repertori a l'acompanyament de canons populars i a peces orquestrals de dificultat baixa. Tamb disposen d'un assaig conjunt, d'una hora a la setmana. El grup inicial Preludi incorpora tots els qui es troben amb l'instrument per primera vegada.

Tot i que l'activitat concertstica de les formacions orquestrals gira al voltant dels concerts del Cor Cabanilles, ha efectuat concerts en solitari en diverses ocasions.

 Editorial Schola Cantorum d'Algemes .
Per tal d'estructurar i publicar el material per al projecte Msica a l'Escola, es constitu una editorial que amb el nom de l'entitat s'encarrega de la publicaci dels llibres de la srie. La inicial const de 3 volums que es refongueren i ampliaren en els 7 volums actuals. 
Nous projectes com la reedici dels llibres Eixam. 333 canons i Msica coral estan entre les properes novetats de l'editorial.

Servei d'enregistraments.
Des dels primers anys i fins a l'actualitat la Schola ha efectuat enregistraments d'aquells concerts ms importants que han creat un fons fonogrfic de ms 100 enregistraments en cassette de carcter privat, 2 enregistraments i edicions professionals en cassette, les dels Concerts de Nadal de 1979 i 1980, 2 edicions discogrfiques, 4 Villancicos del Padre Soler i Cabanilles, obra coral i 1 Edici en CD i cassette, Frederic Mompou - L'ocell daurat. A ms a ms apareixen interpretacions de la Schola als treballs discogrfics Encontre Juvenil de Polifonia 1982. Ed. Ministeri de Cultura. Encontre Juvenil de Polifonia 1983. Ed. Ministeri de Cultura. I Festival Coral del Pas Valenci. Ed. per la Diputaci de Valncia i Coral'92. Ed. Coral de Alcobendas.

En l'actualitat, la Schola t capacitat tcnica suficient per efectuar enregistraments digitals professionals amb mitjans propis. Est prevista, en breu, la catalogaci del fons fonogrfic.

Arxiu musical.
Opera magna arxivadora i recopiladora de Diego. La Schola compta amb un fons musical escrit de ms de 7.000 obres catalogades de les quals ms de 1.000 reprodudes per a s de les diferents agrupacions de la Schola. Des dels primers anys el servei de reproducci de multicpia, propietat de la Parrquia de St. Jaume ha estat al servei de la Schola i Diego ha estat l'encarregat durant aquestos vint-i-cinc anys de l's dels aparells de reprografia per al servei de la Schola i per a la mateixa Parrquia.

Cicle de concerts Concerts a la Capella.
El curs 93/94 assol la forma definitiva una vella aspiraci de la Schola, la de mantenir un cicle estable de concerts a la Capella de la Troballa. Impulsat el projecte per uns amics de Benifai, amics de la msica de cambra, el primer cicle const de 7 concerts. Actualment la programaci s'adapta a les disponibilitats pressupostries i consta d'un mnim de tres concerts per curs on domina la msica de cambra, alguns d'ells interpretats per membres de la Schola.

 Enllaos externs .
 http://www.scholalgemesi.com;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355197" title="Presumpci d'innocncia" nonfiltered="4109" processed="4091" dbindex="139133">
El principi d'innocncia o presumpci d'innocncia s un principi jurdic penal que estableix la innocncia de la persona com a regla. Noms a travs d'un procs o judici en el qual es demostri la culpabilitat de la persona, l'Estat podr aplicar-li una pena o sanci.

La contracara de la presumpci d'innocncia sn les mesures precautries com la pres preventiva. En el dret penal modern noms s'admeten mesures precautries quan hi ha risc de fugida o el perill cert que la persona afecti la investigaci del fet de manera indeguda.

La presumpci d'innocncia en l'mbit dels drets humans.
La presumpci d'innocncia s una garantia consagrada en la Declaraci Universal dels Drets Humans i en tractats internacionals sobre drets humans, com ara la Convenci Americana sobre Drets Humans o Pacte de San Jos de Costa Rica.


Hom presumeix innocent tota persona acusada d'un acte delictiu fins que la seva culpabilitat hagi estat establerta legalment en el curs d'un procs pblic, en el qual totes les garanties necessries per a la defensa hagin estat assegurades.
Garanties judicials  Tota persona inculpada d'un acte delictiu t el dret a que hom presumeixi la seva innocncia mentre la seva culpabilitat no hagi estat establerta legalment

Vegeu tamb.
 Onus probandi;
 In dubio pro reo;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355198" title="Ham" nonfiltered="4110" processed="4092" dbindex="139134">


 Animals: Ham (ximpanz), el primer homnid astronauta.
 Eines: Ham (eina), una eina usada en la pesca.
 Mitologia egpcia: Du de la fertilitat i el patr de la civilitzaci egpcia. Era representat portant robes de dona. Vegeu Chem o Khem.
 Geografia:
Ham (Richmond upon Thames), barri de Richmond upon Thames;
Ham (Frana), prop de Coucy.
Onomstica:
H m o Cam;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355200" title="Ahmad Djewdet Pasha" nonfiltered="4111" processed="4093" dbindex="139135">
Ahmad Djewdet Pasha (22 de mar de 1822-25 de maig de 1895) fou un escriptor i home d'estat turc nascut a Lovec (turc Lof a) a Bulgria.

Era fill d'Hadjdji Ismail Agha, membre del consell administratiu provincial. Desprs d'estudiar va exercir alguns lloc relacionats amb l'administraci judicial. El 1850 va ingressar a la carrera administrativa. 

El 1852 va escriure la seva obra ms coneguda, Tarikh-i- wakayi-i dewlet-i-aliyye publicada dos anys ms tard. El 1857 fou nomenat al consell dels tanzimat i va redactar un kanun-name criminal. El 1858 fou proposat pel walilik de Vidin per no es va decidir. El 1866 fou nomenat governador del wilayat d'Alep per el 1868 fou cridat a la capital per presidir el Diwan-i akham-i adliyye una de les institucions que van substituir a la Medjlis-i-wala (l'altra fou la Shura-yi dewlet) i mercs als seus esforos el diwan es va dividir en cort d'apellaci (temyiz) i de cassaci (istinaf), i la presidncia tenia rang de ministeri (de justicia). 

Fou ministre de justcia fins el 1870; desprs va publicar algunes obres i el 1875 torn a ser ministre de justcia i desprs ministre d'educaci per tornar a justcia el 1876, per passar desprs al nou ministeri de l'Interior; el 1877 fou ministre dels Ewkaf imperials i desprs wali a Sria. Aqu va reprimir una revolta a Kozan; a final de 1877 torn a Istanbul per ocupar el ministeri de comer. 

L'octubre de 1879 va ocupar interinament per deu dies el crrec de gran visir desprs de la destituci de Khayr al-Din Pasha i fins el nomenament de K k Said Pasha, i llavors fou ministre de justcia (1879-1882) fins que va formar govern Ahmed Wefik Pasha, i es va destacar per la seva hostilitat a Midhat Pasha; el 1886 va tornar al ministeri de justcia fins que va dimitir el maig del 1890 per divergncies amb el gran visir Kamil Pasha. 

Els darrers anys de la seva vida es va dedicar a la producci literria. Deix tamb una considerable producci d'obres jurdiques.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355201" title="L'Ajuntaera" nonfiltered="4112" processed="4094" dbindex="139136">
L Ajuntaera pa la Pltica, l'Esturrie y l'Escarculle e la llengua murciana (catal: Associaci per la parla, l'estudi i la protecci de la llengua murciana) o ms coneguda com L'Ajuntaera, tal com el seu mateix nom esmenta, s una associaci que pretn estudiar a qualsevol lloc la llengua murciana, la investigaci i la llengua i el poder ajudar a qualsevol persona que vulgui aprendre la llengua. T com a finalitat portar a terme una srie d'accions que duguin a un major coneixement de la llengua i la possibilitat del seu s tant parlat com escrit, i intentar que tingui estatus com llengua oficial dins de la regi de Mrcia.

Enllaos externs. 
 Pgina oficial de L'Ajuntaera (En murci);
 Qu es L'Ajuntaera (En murci);
 Notcia en 7 Regi de Mrcia sobre L'Ajuntaera i la llengua murci ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355235" title="Ahmad al-Mansur" nonfiltered="4113" processed="4095" dbindex="139137">
Ahmad al-Mansur al-Dhahabi  (1549-1603) fou el sis sobir de la dinastia sadita del Marroc. Era fill del sult Muhammad al-Mahdi (o Muhammad al-Shayk al-Mahdi) i va nixer a Fes. El seu pare va morir quan tenia 8 anys. 

Va exercir alguns comandaments militars per es va haver d'exiliar a Algria amb el seu germ gran mawlay Abd al-Malik; aquest va pujar al tron el 1576 i va designar a Ahmad com hereu. El 1578 va prendre part a la batalla de Wadi l-Makhazin prop de Ksar al-Kabir (4 d'agost de 1578) contra els portuguesos en la que va morir el rei Sebasti de Portugal (mort en combat), i el mateix sult Abd al-Malik (mort de malaltia). El mateix dia Ahmad fou proclamat sult i va agafar el lakab de al-Mansur (Victoris).

Amb els diners del rescat dels presoners a la batalla va constituir una gurdia pretoriana organitzada a la turca i dirigida per oficials moriscs. Va fortificar Taza, Marrqueix i Fes, i va instaurar reformes a l'administraci i l'exrcit per acostar-lo al otom. Algunes revoltes tribals i de parents foren sufocades i en general el seu regnat fou pacfic. Negociacions amb Felip II de Castella i Arag no van donar resultat i el sult va encoratjar el contraban, i potser la pirateria; una anglesos van arribar a fundar (1585) una "Barbary Company" per monopolitzar el comer exterior. 

El sult s'acost a Anglaterra desprs de la derrota espanyola de la esquadra invencible (1588). Ahmad vivia a Marrqueix, i va voler construir un palau. La construcci va durant prop de vint anys i finalment es va acabar i va rebre el nom de al-Kasr al-badi. A la seva cort, de la que van formar part diversos escriptors, va destacar el secretari Abu Faris Abd al-Aziz al-Fishtali, que li va dedicar un panegric.

El seu fet ms rellevant fou la conquesta de la regi del Sudan, que li va valer el lakab d'al-Dhahabi (l'uric). Es va iniciar amb la conquesta dels oasis de Tuwat (Touat) i Tigurarin (1581), i sobre aquestes bases l'estat major va aconsellar seguir endavant. L'expedici va sortir de Marrqueix el 1590 a les ordes del general Djawdhar, i va arribar al riu Nger tres mesos desprs al comenament de 1591; el askya de Gao va presentar batalla prop de la seva capital per fou derrotat i va haver de demanar la pau. Els marroquins van entrar a Tombuct (Tinbuktu). Djawdhar havia estat substitut per un altre general, Mahmud Zarkun, que va seguir endavant; els principals fakihs de Tombuct (entre els quals l'escriptor Ahmad Baba) foren deportats a Marrqueix. De la zona, i durant uns anys, va fluir cap al Marroc, l'or i altres articles.

Als darrers anys va tindre dificultats amb els fills, que es disputaven la successi. El 1598/1599 es va iniciar una greu epidmia de colera que va delmar la poblaci especialment a la capital. El sult va abandonar Marrqueix i va anar a Fes, per va morir noms arribar (20 d'agost del 1603). Fou enterrat a un mausoleu a Marrqueix.

 Bibliografia .
E. Levi-Provenal, Chorfa


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355253" title="Ahmad Pasha Bonneval" nonfiltered="4114" processed="4096" dbindex="139138">
Ahmad Pasha Bonneval (1675-1747) de nom verdader Claude-Alexandre comte de Bonneval (al Llemos), fou un militar francs que va estar al servei de l'Imperi Otom.

Va lluitar per Frana a la guerra de successi espanyola per el 1704 es va considerar ofs i va passar al servei d'ustria lluitant contra francesos, contra el Papa i contra l'Imperi Otom. El 1716 fou ferit a Peterwardein i el 1717 va prendre part al setge de . Enfrontat al prncep Eugeni de Savoia fou empresonat el 1726 per va fugir a Vencia el 1727 i es va posar al servei de Turquia. El 1729 va passar per Bsnia i es va fer musulm. Va viure a la Gumuldjina a Trcia i el 1731 fou cridat pel gran visir Topal Uthman Pasha per reformar l'exrcit segons el model europeu; la cosa no va tirar endavant amb el nou gran visir Hekimoghlu Ali Pasha pero aquest li va donar el gener del 1735 un crrec militar important fins que el gran visir fou destituit el juliol; llavors fou conseller del gran visir Muhsinzade Abd Allah Pasha, i desprs del gran visir Yeghen Mehmed Pasha fins el 1738 que va caure en desgracia; el 1739 fou desterrat a Kastamonu; un any desprs va retornar al seu comandament per ja com a oficial de segona fila fins a la seva mort. En el seu comandament el va succeir el seu fill adoptiu, un francs convers anomenat Sleyman Agha.

 Bibliografia .

A. Vandal, Le Pacha Bonneval, Pars 1884



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355259" title="Ahmad Pasha Bursali" nonfiltered="4115" processed="4097" dbindex="139139">
Ahmad Pasha Bursali (mort 1496/1497) fou el segon poeta turc ms important de la segona meitat del segle XV.

Va ocupar diversos crrec com a cadi i desprs com a sandjak beyi (a Tir, Ankara i Brusa). Va prendre part a la batalla d'Agha ayiri contra els mamelucs el 17 d'agost de 1488.

Va compondre diversos poemes i un himne fnebre, i va estar influt per la poesia persa. El seu diwan fou compilat per orde de Baiazet II.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355260" title="Dorfor" nonfiltered="4116" processed="4098" dbindex="139140">


El Dorfor (del grec          , doryforos, 'el que porta la llana') s una escultura de Policlet, realitzada entre el 450 i el 445 aC, molt probablement una representaci ideal del mtic heroi Aquilles.

El Dorfor, en l'imaginari collectiu, s l'encarnaci del cnon clssic. En aquesta esttua s'expressa l'harmonia entre les parts: Policlet aconsegueix crear una proporcionalitat i un dinamisme estructural en les cames i els braos, les espatlles i l'abdomen. Es tracta d'un dels exemples ms primerencs del contrapposto, un lleu moviment que trenca la frontalitat, amb la cama dreta aguantada a terra i l'esquerra simulant un pas, amb noms els dits del peu tocant a terra, el bra dret en reps i l'esquerre doblegat per sostenir la llana, el tors i el cap lleugerament decantats a la dreta.

D'aquesta obra no se n'ha conservat l'original, de bronze, i noms ha arribat fins a nosaltres en diverses cpies romanes de marbre, entre les quals destaca la del Museu Arqueolgic Nacional de Npols, de 212 cm d'alt, trobada al segle XVI a la Villa Aldobrandini de Frascati. Cal fer notar que les cpies de marbre afegeixen un tronc d'arbre darrere la cama dreta per aguantar el pes de l'esttua, ja que es tracta d'un material molt ms pesant que el bronze originari, i ms si es t en compte que les esttues de bronze eren buides. Aquesta i moltes altres obres de Policlet noms es coneixen a travs de cpies posteriors i fragments. 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355262" title="Nombre 240" nonfiltered="4117" processed="4099" dbindex="139141">

El nombre 240 (CCXL) s el nombre natural que segueix al nombre 239 i precedeix al nombre 241.
La seva representaci binria s 11110000, la representaci octal 360 i l'hexadecimal F0.
La seva factoritzaci en nombres primers s 24  3  5 = 240.

En altres dominis.

Nombres del 241 al 249.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355274" title="Nombre 250" nonfiltered="4118" processed="4100" dbindex="139142">

El nombre 250 (CCL) s el nombre natural que segueix al nombre 249 i precedeix al nombre 251.
La seva representaci binria s 11111010, la representaci octal 372 i l'hexadecimal FA.
La seva factoritzaci en nombres primers s 2  5 = 250.

En altres dominis.

Nombres del 251 al 259.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355276" title="Nombre 256" nonfiltered="4119" processed="4101" dbindex="139143">

El nombre 256 (CCLVI) s el nombre natural que segueix al nombre 255 i precedeix al nombre 257.
La seva representaci binria s 100000000, la representaci octal 400 i l'hexadecimal 100.
La seva factoritzaci en nombres primers s 28 = 256.

En altres dominis.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355283" title="Ahmad Pasha Gedik" nonfiltered="4120" processed="4102" dbindex="139144">
Ahmad Pasha Gedik (mort 1482) fou gran visir de l'Imperi Otom.

Era nascut a Srbia. En el servei a palau va arribar a beglerbegi de Rum o Tokat amb Mehmet II, i desprs beglerbegi d'Anadolu (Anatlia) el 1461. El 1470 fou nomenat segon visir.

Va conquerir Koyli Hisar el 1461; entre 1469 i 1472 va sotmetre la regi muntanyosa de l'emirat de Karaman i va conquerir Alaiyya el 1471, i Silifke, Mokan, Gorigos i Lulye (Lullon) el 1472. Va rebutjar un atac del karamnida Pir Ahmad ajudat pels Ak Koyunlu que havia reconquerit Karaman i avanava cap a la regi d'Hamid, i va recuperar l'emirat de Karaman. Sembla que va tenir part important en la victria sobre l'Ak Koyunlu Uzun Hasan el 1473. Els karamnides van conquerir (1473) la regi d'I  amb ajut d'una flota cristiana i Ahmad els va combatre i va recuperar la regi i va ocupar Minan i Silifke; va massacrar als caps locals a la regi de Tash (1474). El 1474 el gran visir Mahmud Kemal Pashzade fou executat i Ahmad, que era segon visir, va ocupar el seu lloc.

Va ser enviar al khanat de Crimea contra els genovesos i va ocupar Kaffa (juny de 1745), Soldaia (Soldaya) i Tana, assetjant Mangup . Mengli Giray (o Meli II Giray), tret de la pres a Kaffa  fou portat a Istanbul on va haver de signar un tractat pel que reconeixia la protecci otomana (1476) 

Va contradir al sult sobre una expedici a Escutari (Albnia) i fou empresonat a Rumeli Hisar el 1477; alliberat el 1478 fou nomenat kapudan (almirall) de la flota. El 1479 va conquerir l'illa de Santa Maura (Lucada) a Leonardo III Tocco que al perdre tamb Vonitza va fugir a Npols. Ahmad va sortir de Valona amb la flota i va conquerir Otranto el 11 d'agost de 1480. A la primavera segent, mentre organitzava la flota a Otranto, va ser sollicitat per donar suport a Baiazet II contra el seu germ Djem Sultan, i va ser decisiu en la victria, per sembla que va deixar escapar a Djem cap a Egipte i Baiezet II  el va fer empresonar, encara que fou tot seguit rehabilitat. Quan un nou intent de Djem per assolir el tron va fracassar, Baiazed II es va considerar prou consolidat per no necessitar a Ahmad i el va fer executar el 18 de novembre de 1482.

Va construir la mesquita Gedik Ahmed a Afyun.

Notes.


 Bibliografia .
D. da Lezze  (G. M. Angiolello), Historia Turchesca, Bucarest 1910



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355285" title="TAM (tanc)" nonfiltered="4121" processed="4103" dbindex="139145">



El Tanque Argentino Mediano (en catal: Tanc Argent Mitj o simplement com a TAM) s un tanc mitj, dissenyat al 1973 per l'empresa Thyssen-Henschel d'Alemanya per a l'Exrcit argent. Utilitza el mateix xasss que el Marder, i va ser fabricat per l'empresa Tanque Argentino Mediano Sociedad del Estado (TAMSE), dissolta durant la presidncia de Carlos Menem. A parir del model principal han sorgit almenys una dotzena de variants. 

 Histria . 

L'ambicis projecte per a la fabricaci d'un tanc totalment argent va nixer al 1973, quan l'Estat Major General de l'Exrcit va encarregar la construcci nacional d'un tanc mitj per a reemplaar als desfasats vehicles blindats que la fora terrestre mantenia des de la Segona Guerra Mundial, s a dir, els M4 Sherman i Sherman Firefly. El xasss i casc del nou tanc tamb havien de ser utilitzats per a la construcci d'una versi IFV, amb la finalitat de substituir als obsolets semierugues M9. 

Cal tenir en compte que durant les dcades del seixanta i del setanta, va haver moments en els quals es va poder haver deslligat un conflicte bllic amb Xile, i la construcci d'un tanc propi, superior als de la regi, que va ser vist per la cpula militar com la millor opci per a reemplaar el vell parc blindat, tenint en compte que possiblement, si hagus hagut una guerra, les altres nacions no vendrien armament a Argentina. 

Els requeriments generals del tanc eren els segents: 

 Portar un can de 105 o 120 mm; ;
 Posseir una velocitat mxima en carretera de fins a 80 km/h; ;
 Tenir una autonomia en asfalt de ms de 500 km sense utilitzar tancs de combustible externs. ;
 No superar les 35 tones en ordre de combat; ;
 Estar equipat amb un modern sistema de control de tir i de visi nocturna.
 

La idea de produir un tanc propi era molt avantatjosa, ja que en estar dissenyat per a ser usat en un escenari especfic, el futur operari aconsegueix un vehicle molt ms acord als requisits i necessitats, en lloc d'adquirir un producte estranger que va ser pensat per a teatres d'operacions molt diferents.

Per aquesta ra, el TAM va ser desenvolupat tenint en compte molts aspectes d'Argentina, com els relleus, els climes, la infraestructura vial, etctera. Ja que el pas t una enorme extensi territorial, es requeria d'un blindat amb un excepcional abast de gaireb 1.000 quilmetres amb combustible extra, i amb una velocitat final major als 70 km/h. A causa dels diversos tipus de sls, el vehicle havia de tenir una escassa pressi sobre el sl, i com que els camins i carreteres del pas es trobaven encara en ple desenvolupament, no convindria que el pes del mateix supers la massa de les 30 tones. s per aix que el TAM no podria dur molt blindatge; a ms aquesta caracterstica no era molt necessria, perqu els carros de combat de les nacions venes eren antiquats i no era una urgncia posseir un tanc massa protegit. 

Encara que els enginyers argentins ja havien construt un tanc nacional durant els anys quaranta (el Nahuel DL-43), no posseen experincia en dissenys moderns. Va ser per aquest motiu que el projecte Tanc Argent Mitj va ser ofert a empreses alemanyes i franceses.
 
 

Els germans van presentar el seu reeixit Leopard 1 mentre que la francesa GIAT Industries va fer el mateix amb el AMX-30. Aquests dos models eren molt similars, ja que estaven considerats com els millors MBT d'Europa; ambds eren relativament lleugers, estaven poc protegits, i a ms posseen una molt bona mobilitat. Els EUA va voler participar al concurs i va enviar un M60 Patton per a ser avaluat per l'Exrcit argent. El tanc nord-americ era molt pesat, no tenia tanta autonomia com la requerida, era ms lent que els europeus, i a ms era ms costs d'adquirir i mantenir. 

Va ser llavors quan, al 1977, l'empresa alemanya Thyssen Henschel va mostrar dos prototips basats el IFV Schtzenpanzer Marder; un podia ser adoptat com a tanc mitj, i l'altre com a vehicle de combat d'infanteria. Ja que comenar des de zero amb el disseny d'un tanc era alguna cosa molt complicada per a un pas llatinoameric, i com que els militars argentins es trobaven molt precipitats, la Thyssen Henschel va guanyar el contracte. Aquesta li va proporcionar el trasps de tecnologies necessries per a la construcci del blindat en sl argent, i aquest mateix any els dos vehicles van ser sotmesos a durssimes proves de supervivncia i demostraci de capacitats, les quals van ser realitzades per personal de l'Exrcit argent. Els prototips van ser utilitzats en totes les zones del territori argent en les quals podrien ocrrer hipottics conflictes, com en la Serralada dels Andes, la selva missionera, l'estepa patagnica, etctera.

Aquestes proves van ser superades amb xit i al 1978 es va iniciar la construcci del primer lot de 6 vehicles de presrie en la Fbrica Militar de Riu Tercer. El govern argent va crear una empresa estatal la funci de la qual era acabar tot el projecte en si; que es coneixeria desprs com a TAMSE (Tanque Argentino Mediano Sociedad del Estado), i la seva fbrica comptaria amb materials i mtodes de producci moderns per la Llatinoamrica de llavors. Les installacions sumaven ms de 15.000 m2, i es tenia pensat construir-hi uns 252 tancs i 316 IFV.

 Disseny . 
La base del TAM est basada en un IFV, ja que el xasss s el mateix que l'utilitzat en el Marder, i per tant no s el d'un tanc, condicionant en gran mida el pes final del vehicle, ja que aquest sistema de rodat no suporta molt ms que 30 tones. Si b aquesta caracterstica no li va permetre portar un blindatge acceptable per a les dimensions que t, li va proporcionar un escs pes per a la seva grandria, i per tant, baixa pressi sobre el sl. A aix caldria afegir-li que la seva desproporcional relaci entre potncia i pes per als estndards de l'poca, li va atorgar una excellent mobilitat. 

Duu el seu motor muntat al capdavant del casc, igual que el Merkava israeli, ajudant de manera significativa a la supervivncia de la tripulaci. El matellet del can s molt semblant al Leopard 1 i el snorkel de tres peces que utilitza per a vadejar cursos d'aigua profunds s similar a l'usat pel Leopard 1 i Leopard 2. A excepci del motor, la transmissi i el sistema de control de tir, que per la seva sofisticaci hagueren de ser importats, les altres parts van ser produdes per empreses estatals o privades, que van participar en conjunt sota la coordinaci del govern. Compostos essencials del tanc com el blindatge, el can i els sistemes de comunicaci van ser fets en el pas, sent de disseny nacional o en molts casos fabricats sota llicncia. 

 Mobilitat . 

Grcies al seu escs pes, el TAM gaudeix d'excellent mobilitat, sumant-se a aix la relaci pes/potncia de 24hp/ton i la pressi sobre el sl de 0,77 kg/cm2. Possex un motor MTU MB 833 Ca 500 disel de 6 cilindres i 22,4 litres, supercarregat, que desenvolupa 720 cavalls a 2.200 rpm. Pot creuar rius de fins a 1,4 metres sense preparaci, 2,5 metres amb un sistema hidrulic de vadeig, i 4 metres amb un snorkel de tres peces que s'ajusta en la cpula del cap del tanc, en la torreta. Finalment, t una frenada mxima de 5m/s grcies als seus frens de disc.

 Blindatge . 

El blindatge s convencional, d'acer de fabricaci nacional, produt a la planta Alts Forns Zapla. Solament pot donar protecci davant de projectils de 30mm o poc ms. Cal tenir en compte que l's d'un blindatge sofisticat estava fora de l'abast de la logstica de l'poca i del poder adquisitiu de l'Estat. Per aix, per a palliar aquests inconvenients, se li va donar al tanc una silueta baixa, i es van collocar les planxes de blindatge en angles el ms inclinat possibles, per a disminuir l'eficcia de projectils perforants. A ms, tenint en compte que la majoria dels tirs impacten en la torreta, va ser en la part frontal de la on es va concentrar la protecci del vehicle. 

 Armament . 

Les primeres unitats estaven equipades amb la versi local del difs can de 105mm angls L7A3. Les segents unitats van ser armades amb el can alemany Rheinmetall LTA2, el qual equipa a la majoria dels TAM. Els ltims models van adoptar la versi localment modificada del can francs CN-105-57, produda per la Fbrica Militar de Riu Tercer. s capa de disparar municions APFSDS-T, HEAT-T, HESH, HE, HEP-T, Canister, fumgena i traadora, amb magatzem de 50 rondes. A ms del can principal, el TAM possex una metralladora coaxial al can i altra antiaria en la torre, ambdues de 7,62mm i amb 6.000 cartutxos.

 Modernitzaci del TAM a TAM s. XXI . 
Cap a finals dels anys 1990 s'havia arribat a un punt crtic d'obsolescncia, que amenaava amb deixar a l'Exrcit argent sense el seu principal mitj de combat blindat. Aix, l'Exrcit i l'empresa Champion S.A. emprenen un programa de recuperaci-reparaci, i de modernitzaci i conservaci del parc de TAM existent en la fora, assolint recuperar a nou, 100 VC TAM. Com s sabut, no pot existir un Tanc de Guerra que es vani d'anomenar-se Vehicle de Combat, si no compta amb capacitat de combat 24 h, s a dir "tot el temps". Davant d'aix l'empresa Champion va dissenyar un conjunt de millores per a fer d'aquest tanc un veritable "tot el temps". Les millores comprenen en noves capacitats per a l'adquisici de blancs i la installaci d'un sistema de visi per infrarojos muntat en la part externa de la torreta, a la dreta del can en una caixa blindada.

 Exportacions . 
A pesar de ser un disseny econmic i rendible, no ha pogut ser exportat per pressions internacionals i per la inestable situaci econmica de la naci. 

Al 1986, en el marc de la guerra que estaven combatent en el Golf Prsic, l'Iraq va ordenar 400 TAM i Iran 1.000, per els EUA i Alemanya van pressionar perqu no es venguessin. 

 

Al 1987, Per va demanar 40 TAM i 46 VCTP, per les comandes van ser cancellades, de la mateixa forma que tres anys desprs, quan Equador va fer una competncia per a triar el tanc que equiparia al seu exrcit, i el TAM va guanyar als SK-105A2 i AMX-13/105, per no es va concretar l'adquisici. 

El TAM ha quedat avui en dia relegat per la poca capacitat d'ampliaci del disseny, que encara que va ser bo per a l'poca, es troba actualment desfasat. L'elecci d'un casc com el del Marder, que va abaratir els costos en el seu moment, no permet que ara se li incorpori un can ms pesat ni que se li afegeixi ms blindatge (el seu punt ms feble). Qualsevol d'aquestes millores sobrecarregaria la suspensi i altres elements motrius o al mateix casc. Fins i tot es va intentar de millorar la protecci aplicant-se-li blindatge reactiu, per no va prosperar. Amb els seus ja 30 anys de servei en l'exrcit, el TAM hauria de comenar a ser reemplaat per un tanc ms modern que estigui a l'altura de les circumstncies. 

Finalment, s per a destacar que el TAM no ha vist mai el combat, degut al fet que no va participar de la Guerra de les Malvines, perqu en llavors les millors unitats blindades se situaven a la frontera de Xile, ja que es creia que si es deixava desguarnida aquesta frontera, el pas ve aprofitaria per a atacar a Argentina mentre aquesta combatia en les Illes Malvines. 

 Variants . 
 

TAM VCA: ambulncia. ;
TAM VCA 155: utilitza un xasss de TAP (Tanc Argent Pesat, un projecte abandonat), de 40 tones i 7 rodes de rodadura, i una torreta i obs de 155 mm Palmaria d'origen itali. 17 unitats construdes. ;
TAM VC AMUN: municionador de vehicles d'artilleria. Compte amb cinta transportadora i aparell per a facilitar la crrega. s capa de transportar 80 projectils 155mm i reabastir a un VCA Palmaria en 10 minuts. 2 unitats construdes. ;

TAM VCCDT: amb lloc de artiller. 6 unitats produdes. ;
TAM VCDA: defensa antiaria amb 2 canons de 30 o 35 mm. ;
 
TAM VCLC: llana coets mltiple, de 160 o 350mm, utilitza projectils "CAL-160" o "CAL-350", versions locals dels israelians LAR-160 i MAR-350. ;
TAM VCLM: amb sistema de mssil solc aire Roland 2. ;
TAM VCLP: equipat amb un pont. ;
TAM VCPC: versi de comandament model de base VCTP. Duu equips de comunicaci i fins a 6 soldats. 9 unitats produdes. *TAM VCRT: per a remolc i de manteniment. ;
TAM VCTM: porta morter, amb una pea de 120mm i una tripulaci de 5 homes. Tamb utilitzable com antimines installant-li corrons "Urdan". 13 unitats construdes. ;
TAM VCTP: vehicle de combat i transport d'infanteria, armat amb un can RH-202 de 20mm. Pot transportar en el seu interior a 10 soldats que entren i surten per una rampa del darrere i es pot fer foc des del compartiment de tropa grcies a uns portells situats en els costats del casc. Unes 106 unitats produdes i en servei. ;

 Vegeu tamb . 
Vehicle blindat de combat (AFV) ;
Transport blindat de personal (APC) ;
Vehicle de combat d'infanteria (IFV) ;
Cotxe blindat ;

 Enllaos externs .
http://www.casusbelli.com.ar/tierra/tam.htm ;
http://www.gratisweb.com/fliatam/Idex.htm ;

Referncies.








 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355286" title="Ahmad Pasha Khain" nonfiltered="4122" processed="4104" dbindex="139146">
Ahmad Pasha Khain (mort 1524) fou visir de l'Imperi Otom i sult d'Egipte.

Era nascut a Gergia. Va servir a palau i el 1519 fou nomenat beglerbegi de Rum o Tokat. A la companya de Solim I contra Belgrad, va idear el pla d'operacions i va conquerir Bgrdelen (Sabacz) el 8 de juliol de 1521, entrant llavors a Srmia (Syrmia, clssica Sirmium); com a premi fou nomenat tercer visir (tardor del 1521).

Fou comandant en cap de la campanya de Rodes i va ser part important en la rendici del castell pels Cavallers de Sant Joan de Jerusalem (21 de desembre de 1522). 

A la caiguda del gran visir Piri Mehmed Pasha, a la que va contribuir, esperava ser nomenat gran visir ja que el segon visir estava absent a Egipte; per contra la costum fou nomenat gran visir Ibrahim Pasha que era khass odabashi. Desenganyat va demanar el govern d'Egipte que li fou concedit (19 d'agost de 1523) i va reconciliar als mamelucs amb l'imperi i tamb als beduins que estaven agitats desprs de la mort de Khayri Beg.

Poc desprs Solim I va nomenar governador a Kara Musa i va ordenar a aquest executar a Ahmed, per aquest se'n va assabentar i es va proclamar independent agafant el ttol de sult (gener del 1524); els genssers foren massacrats al castell del Caire, i va fer aliana amb les potencies europees occidentals. Solim I va enviar una flota dirigida pel visir Ayla Pasha i alguns agents que van incitar a la revolta de les tropes d'Egipte. Un oficial de l'exrcit, Kadizade Mehmed Beg, el va intentar assassinar mentre era als banys pblics, per noms el va ferir; llavors va fugir amb els beduins Banu Bakr, que finalment el van entregar i fou decapitat.

 Bibliografia .
Marino Sanuto, I Diari, volums 25 a 28. Venncia 1879 a 1903;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355288" title="La colla mata-degolla" nonfiltered="4123" processed="4105" dbindex="139147">
La colla mata-degolla o Desprs de l'excursi (The Gashlycrumb Tinies: or, After the Outing) s un llibre d'Edward Gorey publicat el 1963. Gorey explica la histria de vint-i-sis nens (un per cada lletra de l'alfabet) i la seva mort prematura en apariats dactlics, com ara "La A de l'Amy, que va caure per les escales. La B d'en Basil, atacat pels ssos" (en angls, "A is for Amy who fell down the stairs.  B is for Basil assaulted by bears"). Tamb s'ha publicat en forma d'auca. El llibre fa passar el lector per tot l'alfabet, acompanyat per les illustracions en blanc i negre de Gorey. 

L'expressi Gashlycrumb Tinies (literalment, "els nens de les engrunes tallades profundament") s'ha popularitzat fins al punt que se sol utilitzar per designar una mena determinada d'humor macabre, aplicat sobretot als infants.. La colla mata-degolla ha tingut una presncia d'una certa importncia en la cultura popular dels Estats Units; per exemple, la can "The Perfect Drug" de Nine Inch Nails hi fa una clara referncia.



Notes.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355293" title="Marine Le Pen" nonfiltered="4124" processed="4106" dbindex="139148">
 Marine Le Pen (nascuda com Marion Anne Perrine Le Pen, el 5 d'agost de 1968 a Neuilly-sur-Seine) s una poltica francesa del Front Nacional (FN); advocada de professi, ella s principalment coneguda per ser la filla de Jean-Marie Le Pen i haver format part del partit Identitat, Tradici, Sobirania.




 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355295" title="Bruno Gollnisch" nonfiltered="4125" processed="4107" dbindex="139149">
 
Bruno Gollnisch s un poltic francs membre del Front Nacional. s el nt d'mile Flourens. Actualment s eurodiputat i fou president del grup parlamentari Identitat, Tradici i Sobirania. Sobre ell pesa una acusaci de negaci de l'Holocaust. Est casat i t tres fills. s trinet d'Edmond Gollnisch, alcalde de Sedan. 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355297" title="Ahmad Rasim" nonfiltered="4126" processed="4108" dbindex="139150">
Ahmad Rasim (Istanbul 1864-Illa d'Heybeli Ada 21 de setembre de 1932) fou un escriptor i historiador turc.

Va collaborar en nombroses revistes i diaris i va compilar els seus escrits a Makalat ww musahabat (2 volums) i Omr-i edebi (4 volums). Va escriure unes 140 obres incloent algunes novelles per joves i comtes. En historia va escriure entre d'altres Istibaddan Hakimiyyet-i Milliyyeye (histria de Turquia entre Selim III i Murat V) i un compendi anomenat Othmanli Tarikhi. Va escriure tamb obres socials descriptives, de gramtica, retrica, i una guia epistolar a ms de traduir obres occidentals.

 Bibliografia .
Sabri East Siyavusgil, Ahmad Rasim a Islam ansiklopedisi, 1940 ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355299" title="Ahmad Rasmi" nonfiltered="4127" processed="4109" dbindex="139151">
Ahmad Rasmi (Rethymno en turc Resmo, 1700-Istanbul 31 d'agost de 1783) fou un historiador i home d'estat otom.

D'origen grec cretenca ocupar diversos crrecs i a partir de 1757 importants delegacions diplomtiques  i ambaixador a Prssia. Va escriure un relat de la seva missi diplomtica a Viena i a Berln i un tractat de la guerra rusoturca i la pau de K k Kaynardje (1769 a 1774) titulat Khulaset l-itibar, i les biografies de 64 alts crrecs a Hadikat l-ruesa. La vida dels eunucs i l'harem fou exposada a Hamilet l-kbera que va tenir una segona part. Tamb va escriure obres de geologia i recull de proverbis.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355300" title="Ahmad Shah" nonfiltered="4128" processed="4110" dbindex="139152">


Ahmad Shah Bahadur Mudjahid al-Din Abu Nasr, emperador mogul;
Ahmad Shah I Bahman, sult bahmnida;
Ahmad Shah II Bahman, sult bahmnida;
Ahmad Shah III Bahman, sult bahmnida;
Ahmad Shah I, sult de Gujarat;
Ahmad Shah II, sult de Gujarat;
Ahmad Shah Nizam, fundador de la dinastia de nizams d'Hayderabad;
Ahmad Shah ben Muhammad Shah Shams al-Din, prncep de Bengala;
Ahmad Shah Durrani, emir de l'Afganistan;
Ahmad Shah Qadjar, set i darrer xa de la dinastia qadjar de Prsia.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355301" title="Ahmad Shah Bahadur" nonfiltered="4129" processed="4111" dbindex="139153">
Ahmad Shah Bahadur Mudjahid al-Din Abu Nasr (1725-1775) fou emperador mogul.

Va pujar al tron el 1748 succeint al seu pare Muhammad Shah, per el poder efectiu estava en mans de Safdar Djang, nawab d'Oudh, que va ser nomenat visir de l'emperador. Per mantenir allunyats als rohilla (rohela) va cridar als marathes amb el resultat del saqueig dels seus territoris per aquestos mentre els afgans entraven al Panjab.

El 1754 Safdar Djang fou enderrocat per l'altra visir Imad al-Mulk Ghazi l-Din Khan, que va declarar a Bahadur indigne i el va empresonar i cegar. 

Va morir el 1775.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355305" title="Mont-roig (Alt neu)" nonfiltered="4130" processed="4112" dbindex="139154">

El Mont-roig s una muntanya de la capalera de la Vall de Cards, fronterera entre Catalunya i Frana. 
Est situada dins els municipis de l'Alt neu, la Guingueta d'neu i Lladorre la Pallars Sobir.

Disposa d'un refugi de muntanya a les seves faldes, a l'altitud de 2.290 metres, i al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 265063001).

Rutes.
S'hi pot arribar des de Tavascan. ;

 Enllaos externs .
 Itinerari amb esqus;
 Ruta d'ascensi al Mont-roig;

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355307" title="Capicorb" nonfiltered="4131" processed="4113" dbindex="139155">

Capicorb (escrit de vegades Cap i Corb, Capicorp o Cap i Corp), s un nucli poblacional que pertany al municipi d Alcal de Xivert, i est enclavat al sud del terme municipal, des del barranc d Estopet fins el terme de Torreblanca, en la plana litoral.

Capicorb s una entitat de poblaci amb personalitat prpia, figura al Nomencltor amb aquesta denominaci i en 1970 tenia un poblaci de 142 habitants. En ocasions ha tingut Alcalde pedani.

Les platges de Capicorb sn: Manyetes o Tropicana, d arena, i Serradal i Capicorb, de cdols. A aquesta costa desemboquen el barranc d Estopet, al nord, i el riu Coves o Sant Miquel, al sud.

L escola pblica, construda en la segona repblica, i utilitzada en l actualitat per l Associaci de vens i per a diversos actes festius, i un edifici religis del segle XVIII, l Ermita de Sant Antoni, li han atorgat cohesi al conjunt. Altres edificis pblics sn: El magatzem de la sal, del segle XVIII, avui convertit en discoteca; La caserna de protecci de la costa, avui desapareguda per l avan de la mar, i una antiga fortificaci de guaita i defensa litoral del segle XV, la torre de Capicorb, reutilitzada com habitatge particular.




Fitxer:Platja Manyetes.JPG| Platja de Manyetes
Fitxer:Platja del Serradal.JPG| Platja del Serradal
Fitxer:Platja Capicorb.JPG|Platja de Capicorb




Els terrenys de Capicorb han estat histricament deshabitats, a excepci d algunes famlies en determinats moments, i fou a principis del segle XX quan algunes famlies que venien de pobles de les comarques de l interior comenaren a installar-se en cases disseminades. Actualment, la poblaci assentada s ha mantingut i amb la construcci d habitatges turstics s ha incrementat la poblaci estacional.





Els habitants s han dedicat tradicionalment a l agricultura i la ramaderia. Avui en dia la construcci i el turisme han diversificat les ocupacions de la poblaci.

Notes.


Bibliografia.
 Bosch, Nieves (2001).   Capicorb, un poblado y bello paraje de la costa mediterrnea  . Mainhardt, 40. pp. 18-26.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355308" title="Ahmad Shah Durrani" nonfiltered="4132" processed="4114" dbindex="139156">
Ahmad Shah Durrani (vers 1723-1773) fou el primer sobir sadozay de l'Afganistan fundador de la dinastia Durrani.

Era fill del cap tribal Zaman Khan, del clan popalzay dels sadozay de la tribu abdali que vivien al comenament del segle XVIII a Herat. Inicialment el seu nom era Ahmad Khan. Desprs de resistir la pressi persa contra Herat, es van sotmetre el 1728 a Nadir Shah. Vers el 1730 es van revoltar dirigits per Dhu l-Fikar Khan, germ d'Ahmad per el 1731 foren derrotat per Nadir que va entrar a Herat. Els abdali van passar a formar part del seu exrcit i el 1737 els va deixar retornar a la seva terra ancestral, Kandahar. 

Ahmad Khan es va distingir al servei de Nadir. Assassinat aquest el 19 d'agost de  per conspiradors kizilbashi, a Ku an (Khurasan), Ahmad se'n va anar amb els seus soldats a Kandahar i pel cam els soldats, al saber que el cap dels muhammadzay o barakzay, Hadjdji Djamal Khan, havia renunciat al aspirar al poder, el van proclamar xa i va agafar el nom d'Ahmad Shah i el ttol de Durr-i Durran (perla de les perles) nom que es va traslladar a la tribu abdali, ara durrani. Va arribar a Kandahar on fou coronat; va organitzar l'exrcit sobre el model persa i va estendre el seu control sobre Gazni, Kabul i Peshawar.

Es considerava l'hereu de les possessions orientals de Nadir Shah i per tant va envair la ndia nou vegades entre 1747 i 1769.

Primer va sortir el desembre el 1747 i el gener del 1748 va ocupar Lahore i Sarhind, per fou rebutjat per les forces moguls a Manupur (mar) i el vencedor Muin al-Mulk  (fill del wazir Kamar al-Din mort poc abans en la lluita) va ser nomenat governador de Panjab. Ahmad va retornar a Kandahar.

El 1749 va sortir altre cop el desembre i com que Muin al-Mulk no va rebre reforos va haver de pactar i li va oferir les taxes de Gujarat, Awrangabad, Sialkot i Pasrur (que havien estat de Nadir). En absncia es va produir una conspiraci del general Nur Muhammad Alizay, que el volia destronar, i que fou eliminada a la tornada, i el general executat.

El 1751 va conquerir Herat, Mashad i Nishapur que estaven en poder de Mirza Shahrukh, net de Nadir Shah, que va haver de reconixer la sobirania de Ahmad. Llavors va atacar als Qadjar per fou derrotat a Astarabad d'on no va poder passar. Va anar llavors cap a orient i va ocupar Balkh i Badakhshan fixant la frontera a l'Oxus.

El 1752, com que les taxes ndies promeses no es pagaven, va fer una nova expedici. Va assetjar Lahore quatre mesos i Muin al-Mulk derrotat a la rodalia (mar del 1752). L'emperador va haver de cedir Lahore i Multan on Ahmad va nomenar governador al mateix Muin al-Din. L'abril va retornar a Kandahar.  

El mateix 1752 Ahmad va fer una expedici en qu fou annexionat el Caixmir. 

Uns mesos desprs va morir el governador de Panjab Muin al-Din (novembre del 1753) i la seva vdua Mughalani Begum va agafar el control per l'anarquia va prevaldre. Llavors el wazir mogul Imad al-Mulk va reocupar el Panjab (1755) i en va donar el govern a Adina Beg.

Immediatament Ahmad va sortir en expedici per recuperar el territori (1756) i es va presentar a Lahore al desembre del 1756 i a Delhi el 28 de gener del 1757; la capital mogul fou saquejada i la poblaci massacrada igual que la de Mathura, Brindaban i Agra; es va casar amb Hadrat Begam, filla del difunt emperador Muhammad Shah i el seu fill Timur es va casar amb Zuhra Begam, filla de l'emperador Alamgir II; el Sarhind fou annexionat a ms del territori recuperat; una epidmia de colera iniciada el mar el va obligar a retirar-se cap a Kandahar deixant com a governador de Delhi al cap rohilla Nadjib al-Dawla que li havia donar suport en la campanya; el seu fill Timur fou nomenat virrei del Panjab. Noms sortir es van revoltar els sikhs i el ex governador Adina Beg.

Adina Beg va demanar l'ajut maratha al comenament del 1758; els marathes van avanar cap al Panjab, i van ocupar Peshawar. Ahmad va tornar altra vegada a l'ndia el 1759. El khan balutxi dels brahui de Kelat, Nasir Khan, que s'havia proclamat independent, i Ahmad va iniciar una campanya contra aquest; no va poder conquerir Kelat per Nasir va acceptar reconixer la sobirania afganesa i va aportar contingents per anar a l'ndia. A l'arribada d'Ahmad els marathes van evacuar Peshawar; Sadashiv Bhau, el germ del peshwa, fou nomenat comandant de les forces marathes; molts caps musulmans de l'ndia es van unir a Ahmad, i tamb els rajputs que no havien obtinguts dels marathes les concessions esperades; tamb alguns prnceps hinds van donar suport als afgans. Els marathes van entrar a Delhi el 22 de juliol de 1760, esperant poder utilitzar-la com a base, per no fou efectiva, ja que els afgans van creuar el riu Jumma i van tallar les comunicacions de l'enemic amb Delhi. Sadashiv Bhau es va traslladar llavors a Panipat, on, mancat de avituallament, va haver de lliurar batalla en condicions desfavorables.  La batalla de Panipat va tenir lloc el 14 de gener de 1761 i els marathes van patir una greu derrota. Desprs de la batalla Ahmad no va tardar en retornar a Kandahar. La derrota maratha va salvar al nizam d'Hayderabad, estat que desprs de la seva derrota a Udgir estava a punt de desaparixer a mans dels marathes. Els anglesos de Bengala tamb van quedar lliures per un temps del perill maratha.

La seva segent anada a l'ndia fou contra els sikhs que interceptaven les comunicacions (1762) als que va derrotar greument a Gudjarwal (pels sikhs Ghallkughara). Va perllongar la seva estada durant nou mesos per sotmetre al governador afganes del Caixmir que s'havia revoltat.

El 1763 es van revoltar els Aymak prop d'Herat per foren sotmesos.

Els sikhs no van desmaiar i van seguir els seus atacs, que foren respostos amb tres noves expedicions  el 1764, 1766 i 1769. El 1767 hi va haver conflictes interns al Khurasan.

Va morir el 1773. El seu fill Timur Shah el va succeir.

 Referncies .
Nabi Misdaq, Ahmad Shah Durrani, 1722-1772: Founder and first king of modern Afghanistan : revolutionary reformer, poet or feudal lord by ;
Singh, Ganda, Ahmad Shah Durrani. Father of Modern Afghanistan. Bombai, Asia Publishing House, 1959.
Munshi Abdul Karim, Waquiyat-i-Durrani, tradut per Mir Waris Ali, Punjabi Adabi Akadami, Lahore (Pakistan) 1963;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355311" title="Colleville-sur-Mer" nonfiltered="4133" processed="4115" dbindex="139157">

Colleville-sur-Mer s un municipi francs, situat al departament de Calvados i a la regi de Baixa Normandia. 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355312" title="Graye-sur-Mer" nonfiltered="4134" processed="4116" dbindex="139158">

Graye-sur-Mer s un municipi francs, situat al departament de Calvados i a la regi de Baixa Normandia. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355313" title="Emili Guanyavents" nonfiltered="4135" processed="4117" dbindex="139159">
Emili Guanyavents i Jan (Barcelona, 1860 - 1941) poeta i traductor, s l'autor de la lletra d'Els Segadors actual (1899).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355315" title="Escut de la Mata" nonfiltered="4136" processed="4118" dbindex="139160">


L'escut oficial de la Mata t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona, truncat. Al primer quarter, en camp d argent, un escuss en losange, amb quatre pals de gules en camp d or, dins d'una corona de llorer de sinople. Al segon quarter, en camp d or, un bra de sable i una m del seu color sostenint una mata d'herba de sinople. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 5 de maig de 2003, del conseller de Justcia i Administracions Pbliques. Publicat en el DOGV nm. 4.521, del 13 de juny de 2003.

Els quatre pals recorden la vinculaci histrica amb Morella, vila reial, mentre que la figura del bra aguantant la mata s un senyal parlant allusiu al nom de la localitat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355316" title="Matilda Mk I" nonfiltered="4137" processed="4119" dbindex="139161">

El Tanc d'infanteria, Mk I, Matilda I (A11) va ser un tanc d'infanteria britnic de la Segona Guerra Mundial. No s'ha de confondre amb el model posterior, el Tanc d'infanteria Mk II (A12), tamb conegut com a "Matilda II" que va substituir el "Matilda" desprs de la primera part de la guerra quan el primer Matilda va ser retirat de servei. Entre les dues versions els dissenys es van canviar totalment i no es van aprofitar components, per tenen alguns trets similars als tancs d'infanteria, un tipus de tancs que va ser dissenyat per disminuir la velocitat i la potncia de foc a canvi de afegir-li ms protecci de blindatge.

Histria del desenvolupament.
El desenvolupament, per Vickers-Armstrongs Ltd, va comenar al 1935. El resultat va ser un vehicle de dos homes amb poc buc i una petita torreta en qu noms cont una arma, una metralladora Vickers, que va ser muntada. Dissenyat per accions rpides, el A11 usava diversos components d'altres vehicles dels quals inclouen: un motor Ford V8, caixa de canvis Fordson, mecanisme de transmissi Vickers similar als tancs lleugers, suspensi adaptada del tractor d'artilleria Mk IV Dragon que es basava en el Tanc de sis tones model E.

D'altra banda en buc i la torreta que estaven protegides d'armes antitanc de l'poca, les erugues no estaven gaire protegides fent-los molt vulnerables. 

La metralladora era del calibre .303 o .50 mm.

El General Hugh Elles, el General de l'Ordre, mirant el vehicle, va comentar que 'Camina com un nec'. El nom d'un dibuix d'un nec anomenat 'Matilda' que es va fer popular, ve del General.

Histria de producci.
La primera demanda de 60 tancs Matilda va ser ordenat a l'abril de 1937, i es van produir fins l'agost de 1940. Se'n van construir 140, alguns d'ells amb la metralladora Vickers del calibre .50 i el del calibre .303 era el de per defecte.  De totes maneres, per a un tanc amb poc ms que una metralladora illustra la manera de veure els tancs en l'poca.

Histria en combat.
Els tancs Matilda I (55) i Matilda II van estar en servei junts a Frana com a part de la 1a Brigada de Tancs de l'Exrcit de les Forces Expedicionries Britniques en la Batalla de Frana. Van participar en la defensa i la operaci de contraatac a Arrs contra la invasi de l'Alemanya Nazi el maig de 1940, temporalment descentrant la 7a Divisi Panzer amb Rommel.

Quan les FEB van tornar al Regne Unit, es va treure tot el blindatge dels vehicles. El Matilda Mk va tornar al Regne Unit per a propsits d'entrenament.

Vegeu tamb.
Llista de tancs britnics;

Referncies.
 Fletcher, David, i Peter Sarson. Matilda Infantry Tank 1938 45 (New Vanguard 8).  Oxford: Osprey Publishing, 1994. ISBN 1-85532-457-1.

Enllaos externs.

 Els tancs Matilda britnics a World War II Tanks and Vehicles / Advanced Squad Leader;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355329" title="Escut de Benifato" nonfiltered="4138" processed="4120" dbindex="139162">


L'escut oficial de Benifato t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona, truncat. Al primer quarter, en camp d'atzur, una balana d argent. Al segon quarter, en camp de gules, tres cards d or ben ordenats. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 2 de juliol de 2003, del conseller de Justcia i Administracions Pbliques. Publicat en el DOGV nm. 4.558, del 4 d'agost de 2003.

Les balances sn l'atribut de sant Miquel, patr del poble. A sota, les armes parlants dels Cardona, marquesos de Guadalest i senyors de Benifato.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355330" title="Saint-Aubin-sur-Mer (Calvados)" nonfiltered="4139" processed="4121" dbindex="139163">

Saint-Aubin-sur-Mer s un municipi francs, situat al departament de Calvados i a la regi de Baixa Normandia. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355331" title="Llista de bibes de Comenge" nonfiltered="4140" processed="4122" dbindex="139164">
Llista de bisbes del bisbat de Comenge

Suavis 506 ? ;
Presidius 533 ?
Heiliger Afrique (Afric) 540 ? ;
Amelius 549 ? ;
Rufin 584 588 ;
Abraham 788 ? ;
Involatus 879 ?
Oriol 980 ?
Bertrand Roger 990 ? ;
Peter I. 1003 ? ;
Arnaud I. 1035 ? ;
Wilhelm I. 1040 1055 ;
Bernhard II. 1056 ? ;
Wilhelm II. 1068 ? ;
Olger (Ulger) ? 1073?
Heiliger Bertrand 1073 1123 ;
Roger de Nuro 1123? 1153?
Arnaud II. Roger 1153 1176 ;
Arsius (Arsenius) 1179 1188 ;
Raymond Arnaud 1188 1205 ;
Aspreg de la Barca (Sperague) (Hisparigus) 1205 1206 ;
Adhmar du Chtel 1207 1209 ;
Garcias de Lorte 1210 1217 ;
Grimoard I. 1217 1240 ;
Arnaud III. Roger 1241 1260 ;
Guillaume III. d'Audiran 1260 1263 ;
Bertrand II. de Miramont 1263 1286 ;
Guillaume IV. 1269 1274 ;
Bertrand III. 1276 ? ;
Raymond II. 1279 ? ;
Bertrand IV. 1282 1285 ;
Clemens V.(Bertrand de Got) 1295 1299 ;
Guillaume V. 1300 1300 ;
Boson de Salignac 1300 1315 ;
Pierre Vital de Millario 1317 1318 ;
Scot de Linires 1318 1325 ;
Guillaume de Cun 1325 1336 ;
Hugues I. de Castillon 1336 1351 ;
Bertrand (Mertrans?) VI. de Cosnac 1352 1374 ;
Guillaume VII. d'Espagne 1372 1382 ;
Amelius (Amelie) II. de Lautrec 1384 1390 ;
Menaud de Barbazan 1390 1421 ;
Pierre II. de Foix 1426 1437 ;
Grimoard (Grimoald) II. ? 1442 ;
Arnaud-Raymond V. d'Espagne 1446 1462 ;
Jean I. Cibo ? 1467 ;
Jean II. de Foix 1471 1501 ;
Gaillard de l'Hospital 1502 1515 ;
Jean III. de Maulon 1523 1551 ;
Jean IV. Bertrand 1551 1555 ;
Charles I. Caraffa 1556 1560 ;
Pierre III. d'Albert 1561 1565 ;
Charles de Bourbon 1569 1579 ;
Urbain de Saint-Gelais de Lansac 1580 1613 ;
Gilles de Souvray 1614 1623 ;
Barthlemy de Donnadieu de Griet 1625 1637 ;
Hugues II. de Labatut 1638 1644 ;
Gilbert de Choiseul Duplessis Praslin 1644 1671 ;
Louis de Rechigne Voisin de Guron 1671 1693 ;
Louis-Franois de Brezay de Denon-Ville 1693 1710 ;
Olivier-Gabriel de Lubires du Bouchet 1710 1740 ;
Antoine de Lastic 1740 1763 ;
Charles-Antoine-Gabriel d'Osmond de Mdavy 1763 1785 ;
Antoine Eustache d'Osmont 1785 1807;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355334" title="Ahmadu Seku" nonfiltered="4141" processed="4123" dbindex="139165">
Ahmadu Seku (Ahmad al-Shaykh) (mort 1898) fou un dirigent takrur (tokolor), fill de l'Hadjdj Umar Tal el conqueridor de la regi sudanesa occidental.

Quan Hadjdj Umar Tal va marxar en expedici a Masina (on va morir) va deixar al seu fill com a regent dels seus estats (el regne bambara de Segu) amb ttol de khalifa (lloctinent) de la tariqa tidjaniyya. Mort Umar el 1864 van esclatar revoltes de diverses tribus. Els seus germans Habib, governador de Dingiray, i Mukhtar governador de Joniakari, actuaren com a virtualment independents. El seu cos Al-Tidjani, governador de Masina, va esdevenir de fet independent (1864-1887). Un esclau del seu pare, Mustafa, es va fer independent a Nyoro per el 1873 fou derrotat i nomenat governador Muntaka, germ d'Ahmadu.

Ahmadu va lluitar tamb contra els bambara que no estaven del tots sotmesos. Habib es va revoltar el 1868 i Ahmadu hi va haver de lluitar un temps. El 1874 va agafar el ttol damir al-muminin. A partir del 1878 van comenar a penetrar els francesos. La rivalitat entre Ahmadu i Samori va permetre als francesos fcils victries. Adjibu, germ d'Ahmadu que havia estat nomenat governador a Dingiray, va fer aliana amb els francesos.

El 1884, amenaat al cor del regne pels bambara i els seus oficials tokolor, es va establir a Nyoro, d'on va eliminar al seu germ Muntaka. Els francesos dirigits pel coronel Archinard van entrar a Segu el 6 d'abril de 1890. El 1 de gener de 1891 Archinard va ocupar Nyoro d'eon Ahmadu va fugir; es va dirigir a Bandjagara on fou finalment derrotat el 26 d'abril de 1893. Ahmadu va poder escapar cap a Sokoto on va morir el 1898.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355337" title="Bernires-sur-Mer" nonfiltered="4142" processed="4124" dbindex="139166">

Bernires-sur-Mer s un municipi francs, situat al departament de Calvados i a la regi de Baixa Normandia. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355338" title="Llista de bibes de Pamplona" nonfiltered="4143" processed="4125" dbindex="139167">
Llista de bisbes del bisbat de Pamplona

 Sant Ferm (272-303);
 Liliolo (vers 589 - 592);
 Juan I. (vers 610);
 Atilano (vers 683);
 Marciano (vers 693);
 Opilano (vers 829);
 Wilesindo (848-860);
 Jimeno (876-914);
 Basilio (918-922);
 Galindo (922-928);
 Valentn (928-947);
 Blasco I. ;
 Bibas (vers 979);
 Julin (983-985);
 Sisebuto (981-997);
 Eximeno (1000-1005);
 Sancho "El Mayor" (1015-1024);
 Sancho "El Menor" (1025-1051);
 Juan II. (1052-1068);
 Blasco II. (1070-1076);
 Garca Ramrez (1077-1083);
 Pedro de Roquez ou de Anduque (1083-1115);
 Guillermo (1122);
 Sancho de Larrosa (1122-1142);
 Lope de Artajona (1143-1159);
 Sancho (1160-1164);
 Pedro Compostelano (1162-1164);
 Raimundo (1163) (1);
 Bibiano (1165-1166);
 Pedro de Paris (1167-1193);
 Martn (1193-1194) ;
 Garca Fernndez (1194-1205);
 Juan de Tarazona (1205-1211);
 Aspreg de la Barca (1212-1215);
 Guillermo de Santonge (1215-1219);
 Remigio de Navarra (1220-1229);
 Pedro Ramrez de Piedrola (1230-1238);
 Pedro Jimnez de Gazlaz (1241-1266);
 Armingo (1268-1277);
 Miguel Snchez de Uncastillo (1277-1286);
 Miguel Periz de Legaria (1288-1304);
 Arnaldo de Puyana (1310-1316);
 Guillermo Mechn (1316-1317);
 Raul Rossellet (1317);
 Miguel de Maucondiut (1317) ;
 Semen Garca de Asian (1317) ;
 Arnaldo de Barbazn (1318-1355);
 Pedro de Monteruc (1355-1356);
 Miguel Snchiz de Asian (1356-1364);
 Bernardo Folcaut (1364-1377);
 Martn de Zalba (1377-1390 - 1390-1403);
 Miguel de Zalba (1404-1406) ;
 Martn de Eusa (1406-1407) ;
 Nicols Lpez de Roncesvalles (1407-1408) ;
 Garca de Aibar (1408) ;
 Lancelote de Navarra (1408-1420) ;
 Sancho Snchiz de Oteiza (1420-1425);
 Martn de Peralta I. (1426-1456);
 Martn de Peralta II. (1457-1458);
 Juan Bessarion (1458-1462) ;
 Nicols de Echvarri (1462-1469);
 Alfonso Carrillo (1473-1491);
 Csar Borja (1491-1492) ;
 Antonio Pallavicino Gentili (1492-1507) ;
 Fazio Giovanni Santori (1507-1510) ;
 Amanevo de Labrit (1510-1512) ;
 Juan Rufo (1512-1517) (administrateur);
 Amanevo de Labrit (1517-1520) ;
 Alessandro Cesarini (1520-1538) ;
 Juan Reina (1538-1539);
 Pedro Pacheco Ladrn de Guevara (1539-1545) ;
 Antonio de Fonseca, O.S.A. (1545-1550);
 Alvaro Moscoso (1550-1561) ;
 Diego Ramrez Sedeo de Fuenleal (1561-1573);
 Antonio Manrique Valencia (1575-1577);
 Pedro de Lafuente (1578-1587);
 Bernardo de Rojas y Sandoval (1588-1596) ;
 Antonio Zapata y Cisneros (1596-1600) ;
 Mateo Burgos Moraleja, O.F.M. (1600-1606) ;
 Antonio Benegas Figueroa (1606-1610) ;
 Prudencio Sandobal, O.S.B. (1612-1620);
 Francisco Hurtado de Mendoza y Ribera (1621-1622) ;
 Cristbal Lobera Torres (1623-1625) ;
 Jos Gonzlez Dez, O.P. (1625-1627) ;
 Pedro Fernndez Zorrilla (1627-1637);
 Juan Queipo de Llano Flores (1639-1647) ;
 Francisco Daz Alarcn y Covarrubias (1648-1657) ;
 Diego de Tejada y la Guardia (1658-1663);
 Andrs Girn (1664-1670);
 Pedro Roche (1670-1683);
 Juan Grande Santos de San Pedro (1683-1692);
 Toribio Mier (1693-1698);
 Juan Iiguez Arnedo (1700-1710);
 Pedro Aguado, C.R.M. (1713-1716);
 Juan Camargo Angulo (1716-1725);
 Andrs Murillo Velarde (1725-1728);
 Melchor Angel Gutirrez Vallejo (1729-1734);
 Francisco Ignacio Aoa Busto (1735-1742) ;
 Gaspar Miranda Argiz (1742-1767);
 Juan Lorenzo Irigoyen Dutari (1768-1778);
 Agustn Lezo Palomeque (1779-1783) ;
 Esteban Antonio Aguado Rojas (1785-1795);
 Lorenzo Igual Soria (1795-1803) ;
 Veremundo Anselmo Arias Teixeiro (1804-1814) ;
 Joaqun Javier Uriz Lasaga (1815-1829);
 Severo Leonardo Andriani Escofet (1829-1861);
 Pedro Cirilo Uriz Labayru (1861-1870);
 Jos Oliver y Hurtado (1875-1886);
 Antonio Ruiz-Cabal y Rodrguez (1886-1899);
 Jos Lpez Mendoza y Garca, O.S.A. (1899-1923);
 Matteo Mgica y Urrestarazu (1923-1928) ;
 Toms Muiz Pablos (1928-1935) ;
 Marcelino Olaechea Loizaga, S.D.B. (1935-1946) ;
 Enrique Delgado y Gmez (1946-1968) ;
 Arturo Tabera,  (1968-1971);
 Jos Mndez Asensio (1971-1978) ;
 Jos Mara Cirarda Lachiondo (1978-1993);
 Fernando Sebastin Aguilar (des de 1993);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355339" title="Sainte-Marie-du-Mont (Manche)" nonfiltered="4144" processed="4126" dbindex="139168">

Sainte-Marie-du-Mont s un municipi francs, situat al departament de Manche i a la regi de Baixa Normandia. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355340" title="Ahmed Vefik Paix" nonfiltered="4145" processed="4127" dbindex="139169">
Ahmed Vefik Paix (Ahmad Wafik Pasha) (6 de juliol de 1823 - Istanbul 2 d'abril de 1891) fou un turcleg i home d'estat otom.

Va ocupar diversos crrecs diplomtics, i fou visir i dues vegades gran visir (una vegada del 4 de febrer de 1878 al 18 d'abril de 1878  i un altra noms un dia i mig, del 1 de desembre del 1882 al 3 de desembre segent) i finalment governador de Brusa. Va dirigir un diari turc (Tasviri Efkar).

Eminent turcleg autodidacta va escriure un diccionari de turc (Lehcei osmani). Va fer tamb traduccions d'obres d'autors europeus.


 Bibliografia .
Islam Ansikopledis, III;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355341" title="Quinville" nonfiltered="4146" processed="4128" dbindex="139170">

Quinville s un municipi francs, situat al departament de Manche i a la regi de Baixa Normandia. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355342" title="Llista de consellers reials" nonfiltered="4147" processed="4129" dbindex="139171">
Llista de consellers del Consell Reial de la Corona d'Arag

Consell de la Procuradoria de 1216.
El Consell de la Procuradoria fou organitzat definitivament pel Papa Innocenci III amb la butlla del 23 de gener del 1216. 

Regne d'Arag:
 Bisbe de Tarassona, Garca Fortn I;
 Ximeno Cornel I;
 Pero d'Ahones;

Catalunya:
 Arquebisbe de Tarragona, Aspreg de la Barca;
 Mestre de l'Orde del Temple, Guillem de Mont-rodon;
 Guillem I de Cardona;
 Guillem IV de Cervera;

Consell Reial de 1219.
 Arquebisbe de Tarragona, Aspreg de la Barca;

Consell Reial de 1221.

Consell Reial de 1225.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355343" title="Ahmadi ben Khird Tadj al-Din" nonfiltered="4148" processed="4130" dbindex="139172">
Ahmadi ben Khird Tadj al-Din (vers 1335- Amasya 1413) fou el poeta otom ms gran del segle XIV.

Protegit per l'emir de Germiyan, Sulayman Shah (1367-1386) i desprs pel gendre d'aquest l'otom Baiazet I i el seu fill Sulayman Celebi. Es va oposar a Mehmet I que tenia el suport de la poblaci a Brusa. Va fer l'elogi fnebre de Sulayman Celebi (1411) per desprs va fer poemes dedicats a Ahmet I.

Va escriure a ms del seu diwan, i entre d'altres:

Iskander name;
Djemshid we-Khurshid;
Tarwih et-arwah;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355344" title="Cantons de la Manche" nonfiltered="4149" processed="4131" dbindex="139173">
Els Cantons de la Manche (Baixa Normandia) sn 52 i s'agrupen en 4 districtes:


 Districte d'Avranches (16 cantons - sotsprefectura: Avranches) :cant d'Avranches - cant de Barenton - cant de Brcey - cant de Ducey - cant de Granville - cant de La Haye-Pesnel - cant d'Isigny-le-Buat - cant de Juvigny-le-Tertre - cant de Mortain - cant de Pontorson - cant de Saint-Hilaire-du-Harcout - cant de Saint-James - cant de Saint-Pois - cant de Sartilly - cant de Sourdeval - cant du Teilleul;

 Districte de Cherbourg-Octeville (15 cantons - sotsprefectura: Cherbourg-Octeville) :cant de Barneville-Carteret - cant de Beaumont-Hague - cant de Bricquebec - cant de Cherbourg-Nord-Ouest - cant de Cherbourg-Sud-Est - cant de Cherbourg-Sud-Ouest - cant d'queurdreville-Hainneville - cant de Montebourg - cant des Pieux - cant de Quettehou - cant de Sainte-Mre-glise - cant de Saint-Pierre-glise - cant de Saint-Sauveur-le-Vicomte - cant de Tourlaville - cant de Valognes;

 Districte de Coutances (10 cantons - sotsprefectura: Coutances) :cant de Brhal - cant de Cerisy-la-Salle - cant de Coutances - cant de Gavray - cant de La Haye-du-Puits - cant de Lessay - cant de Montmartin-sur-Mer - cant de Priers - cant de Saint-Malo-de-la-Lande - cant de Saint-Sauveur-Lendelin;

 Districte de Saint-L (11 cantons - prefectura: Saint-L) :cant de Canisy - cant de Carentan - cant de Marigny - cant de Percy - cant de Saint-Clair-sur-l'Elle - cant de Saint-Jean-de-Daye - cant de Saint-L-Est - cant de Saint-L-Ouest - cant de Tessy-sur-Vire - cant de Torigni-sur-Vire - cant de Villedieu-les-Poles;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355347" title="Districte d'Avranches" nonfiltered="4150" processed="4132" dbindex="139174">

El Districte d'Avranches s un dels quatre districtes amb qu es divideix el departament francs de la Manche, a la regi de la Baixa Normandia. Compta amb 16 cantons i 160 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura d'Avranches.

Cantons.
cant d'Avranches - cant de Barenton - cant de Brcey - cant de Ducey - cant de Granville - cant de La Haye-Pesnel - cant d'Isigny-le-Buat - cant de Juvigny-le-Tertre - cant de Mortain - cant de Pontorson - cant de Saint-Hilaire-du-Harcout - cant de Saint-James - cant de Saint-Pois - cant de Sartilly - cant de Sourdeval - cant du Teilleul

Vegeu tamb.
Cantons de la Manche;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355348" title="Districte de Cherbourg-Octeville" nonfiltered="4151" processed="4133" dbindex="139175">

El Districte de Cherbourg-Octeville s un dels quatre districtes amb qu es divideix el departament francs de la Manche, a la regi de la Baixa Normandia. Compta amb 16 cantons i 189 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Cherbourg-Octeville.

Cantons.
cant de Barneville-Carteret - cant de Beaumont-Hague - cant de Bricquebec - cant de Cherbourg-Nord-Ouest - cant de Cherbourg-Sud-Est - cant de Cherbourg-Sud-Ouest - cant d'queurdreville-Hainneville - cant de Montebourg - cant des Pieux - cant de Quettehou - cant de Sainte-Mre-glise - cant de Saint-Pierre-glise - cant de Saint-Sauveur-le-Vicomte - cant de Tourlaville - cant de Valognes

Vegeu tamb.
Cantons de la Manche;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355349" title="Districte de Coutances" nonfiltered="4152" processed="4134" dbindex="139176">

El Districte de Coutances s un dels quatre districtes amb qu es divideix el departament francs de la Manche, a la regi de la Baixa Normandia. Compta amb 10 cantons i 130 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Coutances.

Cantons.
cant de Brhal - cant de Cerisy-la-Salle - cant de Coutances - cant de Gavray - cant de La Haye-du-Puits - cant de Lessay - cant de Montmartin-sur-Mer - cant de Priers - cant de Saint-Malo-de-la-Lande - cant de Saint-Sauveur-Lendelin

Vegeu tamb.
Cantons de la Manche;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355350" title="Districte de Saint-L" nonfiltered="4153" processed="4135" dbindex="139177">

El Districte de Saint-L s un dels quatre districtes amb qu es divideix el departament francs de la Manche, a la regi de la Baixa Normandia. Compta amb 11 cantons i 122 municipis. El cap del districte s la prefectura de Saint-L.

Cantons.
cant de Canisy - cant de Carentan - cant de Marigny - cant de Percy - cant de Saint-Clair-sur-l'Elle - cant de Saint-Jean-de-Daye - cant de Saint-L-Est - cant de Saint-L-Ouest - cant de Tessy-sur-Vire - cant de Torigni-sur-Vire - cant de Villedieu-les-Poles

Vegeu tamb.
Cantons de la Manche;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355351" title="Escut de Forcall" nonfiltered="4154" processed="4136" dbindex="139178">


L'escut oficial de Forcall t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona. En camp d or, quatre pals de gules. El tot, carregat d'un mont floronat d argent. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 3 de setembre de 2003, del conseller de Justcia i Administracions Pbliques, pel qual es rehabilita l'escut histric d's immemorial. Publicat en el DOGV nm. 4.591, del 19 de setembre de 2003.

L'escut tradicional de Forcall presenta el senyal dels quatre pals, ja que histricament pertanyia a la vila reial de Morella. El mont floronat d'argent fa referncia a l'antic nom de la localitat, Puig Blanc, anterior a la seva carta de poblament, atorgada el 2 de maig de 1246.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355364" title="Castelo Branco" nonfiltered="4155" processed="4137" dbindex="139179">


 Biografia;
 Camilo Castelo Branco, escriptor portugus del segle XIX;
 Humberto d'Alencar Castelo Branco, president del Brasil;
 Joo Rodrigues de Castelo Branco, Amado Lusitano, metge portugus del segle XVI;

 Geografia de Portugal;
 Castelo Branco, ciutat i municipi de Portugal;
 Castelo Branco, parrquia del municipi d'Horta, a les Aores;
 Castelo Branco, parrquia del municipi de Mogadouro, en el Districte de Bragana;
 Districte de Castelo Branco, districte de Portugal amb capital a la ciutat del mateix nom;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355365" title="Atltico Petrleos Luanda" nonfiltered="4156" processed="4138" dbindex="139180">

L'Atltico Petrleos Luanda, sovint anomenat Petro Atltico Luanda, o smplement Petro Atltico, s un club de futbol futbol de la ciutat de Luanda, Angola.

Va ser fundat l'any 1980 i guany el seu primer ttol nacional el 1982. Juga els seus partits a l'Estdio da Cidadela, amb capacitat per a 35.000 espectadors.

El club disposa tamb de seccions de basquetbol i d'hoquei sobre patins.

 Palmars .
Lliga angolesa de futbol: 13;
1982, 1984, 1986, 1987, 1988, 1989, 1990, 1993, 1994, 1995, 1997, 2000, 2001;
Copa angolesa de futbol: 8;
1987, 1992, 1993, 1994, 1997, 1998, 2000, 2002;
Supercopa angolesa de futbol: 4;
1988, 1993, 1994, 2002;

Jugadors destacats.
 Lus Delgado;
 Flvio Amado;
 Manucho;
 Gilberto;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355369" title="Estrela Clube Primeiro de Maio" nonfiltered="4157" processed="4139" dbindex="139181">

L'Estrela Clube Primeiro de Maio, sovint anomenat Primeiro de Maio, s un club de futbol de la ciutat de Benguela, Angola.

Va ser fundat l'any 1955. El seu primer ttol nacional el guany l'any 1982. Disputa els seus partits a l'Estdio Municipal de Benguela, amb capacitat per a 15.000 espectadors.

Palmars.
 Lliga angolesa de futbol: 2;
 1983, 1985;
 Copa angolesa de futbol: 3;
 1982, 1983, 2007;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355371" title="Clube Desportivo Primeiro de Agosto" nonfiltered="4158" processed="4140" dbindex="139182">

El Clube Desportivo Primeiro de Agosto, sovint conegut com Primeiro de Agosto (o 1 de Agosto), s un club esportiu de Luanda, Angola.

Va ser fundat el 1977. La seva principal secci s la de futbol per tamb t una secci professional de basquetbol. Els colors del club sn el vermell i el negre. El seu primer ttol futbolstic fou l'any 1979.

Disputa els seus partits a l'Estdio da Cidadela, amb capacitat per a 60.000 espectadors.

 Palmars .
Lliga angolesa de futbol: 9;
1979, 1980, 1981, 1991, 1993, 1996, 1998, 1999, 2006;
Copa angolesa de futbol: 4;
1984, 1990, 1991, 2006;
Supercopa angolesa de futbol: 6;
1991, 1992, 1997, 1998, 1999, 2000;

Jugadors destacats.
 Lus Delgado;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355373" title="Montsent de Pallars" nonfiltered="4159" processed="4141" dbindex="139183">


El Montsent de Pallars s una muntanya de 2.883 m d'altitud del Pirineu axial l'extrem nord del Pallars Juss i a cavall amb el Pallars Sobir. Enllaa amb la Serra d'Altars a travs del coll del Triador. Aquest masss separa les valls del Flamicell (Vall Fosca) del riu de Sant Antoni (Vall d'ssua), format pels rius de Caregue i de Berasti. Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 262073001).



Enllaos externs.
Ressenya

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355377" title="Grupo Desportivo Interclube" nonfiltered="4160" processed="4142" dbindex="139184">

El Grupo Desportivo Interclube, usualmente anomenat Inter o Inter Luanda s un club de futbol de la ciuta de Luanda, Angola.

Guany el seu primer ttol del pas l'any 1986. Juga a l'Estdio dos Coqueiros, que t una capacitat de 12.000 espectadors i que fou construt el 2004.

 Palmars .
Lliga angolesa de futbol: 1;
 2007;
Copa angolesa de futbol: 2;
 1986, 2003;
Supercopa angolesa de futbol: 2;
 2001, 2008;

Referncies.
 RSSSF;
 RSSSF;
 World Stadiums;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355381" title="Ahmadilis" nonfiltered="4161" processed="4143" dbindex="139185">
Els Ahmadilis foren una dinastia d'emirs o atabegs de Maragha a l'Azerbaidjan. Van governar a Maragha entre el comenament del segle XII fins el 1208/1209 i desprs a Ruyin Dez (Ruyindiz) sota domini mongol.

El seu epnim fou Ahmadil ben Ibrahim ben Wahsudan al-Rawwadi al-Kurdi mort entre 1114 i 1116.

Els seus successors apareixen amb noms i ttols diferents segons les fonts. Probablement el va succeir el seu esclau turc Ak Sunkur al-Ahmadili (Ak Sunkur I) que apareix esmentat en els segents anys en les lluites entre els fills del sult seljcida Sultan Muhammad (mort el 1118), el primer que porta el ttol d'atabeg. A aquest atabeg el va succeir vers 1134 el seu fill Ak Sunkur II  o Arslan ben Ak Sunkur . El poder al Azerbaidjan es dividia entre Ildiguz (o Ildeguz o Eldiguz o Ildegiz), atabeg d'Arslan ben Tughril, a Tabriz, i Ak Sunkur II a Maragha. Mort vers 1169 (1164 segons altres fonts), segons els historiador Mustawfi el poder fou confiat a dos altres germans, Ala al-Din Karba (o Karpa) Arslan i Rukn al-Din per imposici d'Ildegiz. De com van seguir els fets no se'n  sap res.

El 1175 Ibn al-Athir esmenta com a atabeg a Maragha a Falak al-Din, fill i hereu d'Ak Sunkur II que hauria recuperat el poder. Ibn al-Athir noms indica que quan el ildegzida Muhammad Pahlawan va assetjar Maragha el 1174/1175, Ak Sunkur II ja havia mort i l'havia succeir el seu fill Falak al-Din, per no assenyala clarament quan fou aquesta mort. Pahlawan va assetjar la fortalesa de Ruyin Dez i desprs la prpia Maragha per no a poder conquerir ni l'una ni l'altra; el seu germ Kizil Arslan fou enviat a assetjar Tabriz, governada tamb per Falak que se'n havia apoderat en un moment incert. Finalment es va fer la pau per la qual Tabriz va ser cedida als ildegzides. Falak va regnar fins una data incerta no ms enll del 1188/1189. En aquesta data torna a aparixer Ala al-Din Karba Arslan, que desprs de la derrota del califa davant els seljcides en 1188/1189 a Dar Marg, va anar a Hamadan a fer homenatge al sult seljcida i fou nomenat atabeg del fill de Toghrul Beg, Barkyaruk, desprs del qual va retornar a Maragha.

Desprs d'aquesta data  hi ha un buit de noticies per catorze anys (1189-1203). Se sap que era un home interessat en la cultura, descendent d'Ak Sunkur I, que tenia dos fills dels que noms es coneix el nom: Nusrat al-Din Muhammad i Falak al-Din Ahmad, i que la seva capital fou Ruyin Dez al menys fins el 1197. Ibn al-Athir diu que vers 1203 planejava arrabassar l'Azerbaidjan al ildegzida Nusrat al-Din Abu Bakr (1195-1210) i per aix es va aliar a Muzaffar al-Din Gokburi de Irbil, per l'atac va poder ser rebutjar pel ildegzida amb l'ajut del mameluc Aydogmes o Aytogmes, senyor del Djabal (1203/1204 a 1211/1212) que havia estat un dels mamelucs de Muhammad Pahlawan. Llavors Abu Bakr va atacar Maragha on va assetjar a Ala al-Din per finalment es va arranjar la pau en la que l'atabeg de Maragha cedia una de les seves dues fortaleses (la de Maragha) i rebia en compensaci Ushnu i Urmia en feu d'Abu Bakr que va passar a dominar la situaci. El 1205/1206 l'atabeg local era encara Ala al-Din tamb esmentat com Ala al-Dawla que va morir el 1207/1208  i el va succeir un fill menor d'edat sota la protecci d'un servidor lleial eunuc. El infant  va morir al cap d'un any (1208/1209) i el regent va restar al castell de Ruyindiz, prop de Maragha, mentre Abu Bakr ocupava la resta del territori ahmadlida, probablement limitat a Ushnu i Urmia. 

Un altre possible membre de la famlia conegut i que no pot ser situat, apareix al Madjma al-adab amb el nom d'Izz al-Din Abu l-Harith Arslan Aba ibn Atabak Turki Maraghi mort en batalla prop de Tabriz el 1208/1209 amb Nusrat al-Din Bishkin. No se sap quan va regnar i si fou el menor mort en aquesta data dona la sensaci de qu no era pas un infant ja que ocupava un crrec en una madrassa i va morir en batalla.

Amb l'eunuc hi havia segurament una neta (de nom Salafa Khatun) del darrer atabeg, que fou la darrera representant de la famlia esmentada que dominava altre cop a Maragha encara el 1221 quan els mongols van ocupar la ciutat; es va casar  amb el sord i mut Kizil Arslan Malik-i Kamus (o Malik al-Khamush = "el rei silencis"), enlla que segurament va comportar el domini de Maragha i Ruyindiz pel matrimoni. El 1221, quan els mongols van ocupar Maragha, Salafa Khatun es va refugiar al castell de Ruyindiz. El 1224 el general Sharaf al-mulk, al servei del khwarizmshah Djalal al-Din Manguberti, va assetjar la fortalesa, dominada per la neta d'Ala al-Din o Ala al-Dawla i el seu marit al-Khamush ("el silencis), fill sord i mut de l'ildigzida Uzbeg; Khamush es va unir a les forces del Khwarizmshah . Salafa Khatun va repudiar al seu marit i va negociar el seu enlla amb el general, per abans de la cerimnia va aparixer Djalal al-Din en persona que la va fer la seva dona i va nomenar un governador de la seva confiana pel castell.

Segons Djuwayni, el fill de Al-Khamush , Nusrat al-Din, que vivia refugiat al sultanat de Rum, va obtenir una anys desprs un decret del khan Guyuk, que el nomenava governador de Tabriz i Azerbaidjan. Probablement la mort de Guyuk (que noms va regnar del 1246 al 1248) i el capgirament de la situaci a Monglia on els ogodedes foren apartats del poder en favor dels tuludes, van impedir fer efectiu aquest decret. Les referncies als ahmadilis desapareixen.

 Llista d'emirs i atabegs .

Ahmadil ben Ibrahim ben Wahsudan al-Rawwadi al-Kurdi, emir abans de 1111-1114 o 1116;
Ak Sunkur I, emir,  1114 o 1116 a 1121;
Kasim al-Dawla al-Bursuki 1121-1122/1123;
Ak Sunkur I (atabeg) 1122/1123-1134 (segona vegada);
Ak Sunkur II 1134-1169;
Ala al-Din Karba i Rukn al-Din, junts 1169- vers 1173;
Falak al-Din ibn Ak Sunkur II vers 1173-1188;
Ala al-Din Karba (segona vegada) 1188-1207;
Un fill menor de nom no conegut (a Ruyindiz, Ushnu i Urmia) 1207-1208;
Salafa Khatun (noms a Ruyindiz) 1208-1225 (vers 1215 recupera Maragha per matrimoni);
Kizil Arslan al-Khamush  vers 1215-1225;
Annexio pel Khwarizmshah 1225;

 Bibliografia .

V. Minorsky, Cambridge History of Iran V;

 Referncies i notes .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355382" title="John Dill" nonfiltered="4162" processed="4144" dbindex="139186">


El Mariscal de Camp Sir John Greer Dill, GCB, CMG, DSO (25 de desembre de 1881   4 de novembre de 1944) va ser un comandant britnic durant la I i la II Guerra Mundial, que tingu un paper significatiu en la formaci de la relaci especial entre el Regne Unit i els Estats Units.

 Biografia .
Nascut a Lurgan, comtat d'Armagh, Irlanda al 1881, el seu pare era el director d'un banc local i la seva mare era originria de Kentucky. Assist al Cheltenham College i al Acadmia Militar Reial. El 8 de maig de 1901 reb el despatx com a tinent de 2a al 1r Batall del Regiment de Leinster, i destinat a Sud-frica per participar a la Segona Guerra Boer.

 Carrera Militar .
Dill va ser nomenat adjunt del regiment el 15 d'agost de 1906, tot i que ja ho havia estat al 1902. Promogut a capit el 12 de juliol de 1911, va cursar a l'Acadmia d'Estat Major de Camberley des de l'1 de febrer de 1913, romanent encara all a l'esclat de la Primera Guerra Mundial. Va esdevenir Major de la 25a Brigada (8a Divisi) a Frana, on participa a la Batalla de Neuve Chapelle. Al final de la guerra havia ascendit fins a brigadier i havia estat mencionat als Despatxos en 8 ocasions. Als Honors de Cap d'Any de 1918 va ser fet Company de l'Orde de Sant Miquel i Sant Jordi. A ms, pel seu servei durant la Gran Guerra, reb diverses condecoracions estrangeres, com la Legi d'Honor francesa, en rang d'Oficial; la Creu de Guerra belga o l'Orde de la Corona de Romania en rang d'Oficial.

Desprs de la guerra guany reputaci com a un dotat instructor de l'exrcit. Al 1929 va ser destinat a la ndia i al 1930 va ser promogut a Major General, abans de tornar a l'Acadmia d'Estat Major i desprs a l'Oficina de Guerra com a Director d'Operacions Militars i Intelligncia, ocupant aquest crrec fins a l'1 de setembre de 1936.

Dill va ser nomenat Comandant de les forces britniques a Palestina el 8 de setembre de 1936, mantenint el crrec fins al 1937, sent fet cavaller al 1937 amb els honors conferits arran de la coronaci de Jordi VI. Va ser fet comandant de la guarnici d'Aldershot, per amb l'esclat de la II Guerra Mundial va haver de veure inicialment com oficials ms joves eren promocionats per damunt d'ell. Vist com una mena de dinosaure i sabent que tant Churchill com el Ministre de la Guerra Leslie Hore-Belisha tenien una pobre opini d'ell, va ser nomenat comandant del I Cos a Frana el 3 de setembre de 1939. L'1 d'octubre de 1939 va ser promogut a General, amb antiguitat de 5 de desembre de 1937, a les ordres del Cap de l'Estat Major Imperial William Ironside, pel llavors Primer Ministre Neville Chamberlein. El 27 de maig de 1940, desprs de qu Churchill substitus a Chamberlein al capdavant del govern, Dill va substituir a Ironside. Posteriorment, al 1940, Dill esdevingu Aide-de-Camp del Rei Jordi VI


En aquells moments, Dill era el Cap de l'Estat Major General Imperial, i era clar la nulla qumica existent entre ell i Churchill. Dill assol una reputaci de poc imaginatiu i obstruccionista. Va ser promogut a mariscal de camp el 18 de novembre de 1941, i enviat a Washington com a representant personal de Churchill al 1941, sent Cap de la Missi Conjunta Britnica d'Estat Major. Noms al 1943 assist a les Conferncies de Quebec, a la de Casablanca i a la de Teheran, aix com trobades a la ndia, Xina i Brasil. Tamb serv durant un breu espai de temps al comit combinat dels Governs d'Estats Units i el Regne Unit per supervissar la construcci de la bomba atmica.

Als Estats Units va ser molt important en la formaci el Comit de Caps d'Estat Major, que incloa membres britnics i estatunidencs. Va ser molt amic del General Marshall, i ambds van exercir una gran influncia sobre Roosevelt, el qual va descriure a Dill com "la figura ms important en el remarcable acord assolit en les operacions combinades d'ambds pasos".

 Mort .
Dill servi a Washington fins a la seva mort al novembre de 1944. El seu funeral va reflectir el gran respecte personal i personal, aix com el gran afecte que havia aconseguit. Se celebr un servei memorial a la Catedral de Washington, i la ruta del corteig va ser seguida per diversos milers de soldats fins al Cementiri Nacional d'Arlington, on se celebr un simple servei. 

El seu trasps va ser molt sentit per la Junta de Caps d'Estat Major dels Estats Units, que van enviar un sentit missatge de condol als seus collegues britnics:

Sentim que compartim amb vosts la prdua pel nostre esfor de guerra combinat per la mort del Mariscal de Camp Sir John Dill. El seu carcter, la seva devoci a la causa aliada, van fer que la seva contribuci a la l'esfor de guerra combinat anglo-americ fos d'una gran importncia. No s exagerar afirmar que probablement cap altre persona fos ms responsable per aconseguir una completa cooperaci en el treball de la Junta Combinada de Caps d'Estat Major.

... L'hem vist com un lder en les nostres deliberacions. Ha estat un amic personal per a tots nosaltres...

Sentim amb vosts la prdua d'un soldat gran i savi, aix com d'un gran cavaller. La seva feina en aquesta guerra ha estat ben feta. 

El 21 de novembre de 1944 va ser condecorat a ttol pstum amb la Medalla del Servei Distingit a l'Exrcit, i reb una resoluci conjunta del Congrs dels Estats Units (sense precedents) apreciant els seus serveis.

 Carrera .

 Tinent de 2 - 08/05/1901 ;
 Tinent - 27/05/1903;
 Capit - 12/07/1911;
 Major - 08/05/1916;
 Tinent Coronel - 01/02/1917-26/03/1918;
 Coronel - 10/08/1920 (mitja paga 01/07/1922, paga sencera 01/09/1922);
 Brigadier - 01/06/1928-28/12/1928, 19/01/1929-23/11/1930;
 Major General - 11/12/1930 (mitja paga 16/12/1930, paga sencera 08/01/1931) ;
 Tinent General - 13/04/1936 (mitja paga 01/09/1936, paga sencera 08/09/1936; mitja paga 20/09/1937, paga sencera 12/10/1937);
 General - 01/10/1939, antiguitat 05/12/1937;
 Mariscal de Camp - 18/11/1941;

 Condecoracions .

 Gran Creu de l'Orde del Bany (1942);
 Comandant de l'Orde del Bany (1937);
 Company de l'Orde del Bany (1928);
 Company de l'Orde de Sant Miquel i Sant Jordi (1 de gener de 1918);
 Orde del Servei Distingit (1915);
 8 Mencions als Despatxos;
 Medalla Britnica de la Guerra 1914-20;
 Medalla de la Victria 1914-1918;
 Oficial de la Legi d'Honor (Frana) (11 de juliol de 1919);
 Creu de Guerra (Frana) (5 de mar de 1920);
 Comandant de l'Orde de la Corona (Blgica) (19 d'agost de 1919);
 Creu de Guerra (Blgica);
 Oficial de l'Orde de la Corona de Romania (19 de setembre de 1919);
 Gran Creu del Reial Orde Noruec de Sant Olaf (26 de novembre de 1943);
 Orde Polnia Restituta de 1a Classe (22 de juliol de 1941);
 Medalla del Servei Distingit a l'Exrcit (Estats Units) (21 de novembre de 1944, a ttol pstum);























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355385" title="Ahmadil ben Ibrahim ben Wahsudan al-Rawwadi al-Kurdi" nonfiltered="4163" processed="4145" dbindex="139187">
Ahmadil ben Ibrahim ben Wahsudan al-Rawwadi al-Kurdi (mort vers 1114 o 1116), fou el fundador epnim de la dinastia dels atabegs Ahmadilis.

Era descendent de la branca de Maragha d'una famlia rab, els Rawwad, establerta a Tabriz, que va estar assimilada pels kurds. Va participar a la lluita contra la croada el 1111 al servei del sult seljcida Muhammad ibn Malik Shah (1105-1118). Durant el setge de Tell Bashir, va fer un acord amb el comte d'Edessa Jocelyn, i es va retirar de la zona. Poc desprs, el 1112, va anar a Armnia on esperava recollir la successi a Tabriz del Shah-i Arman Sukman, que havia conquerit la ciutat. Es va apoderar de Maragha. 

Retornat al Iraq uns dos anys desprs va ser assassinat per un ismalita a Bagdad (vers 1114 o 1116). El va succeir el seu esclau Ak Sunkur I.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355386" title="Sistema de coordenades esfriques" nonfiltered="4164" processed="4146" dbindex="139188">


En matemtiques, el sistema de coordenades esfriques s un sistema de coordenades que es fa servir per a determinar unvocament cada punt de l'espai de tres dimensions  assignant-l'hi tres nombres reals anomenats coordenades: la distncia radial entre el punt i un origen fixat, l'angle zenital que es mesura des del semieix positiu z fins a la recta que passa per l'origen i el punt, i l'angle azimutal que es mesura entre el semieix positiu x i la projecci ortogonal al pla x-y d'aquesta mateixa recta.

Notaci.

Hi ha diverses convencions per a representar les tres coordenades. D'acord amb la Organitzaci Internacional per a la Estandarditzaci (ISO 31-11), la notaci s (r,  ,  ) per indicar la distncia radial, l'angle zenital i l'angle azimutal respectivament.

Els matemtics nord-americans, inverteixen la notaci dels angles zenital i azimutal i fan servir   pel zenital i   per l'azimutal. Hi ha una complicaci afegida perqu en alguns textos matemtics els anomenen aix per els escriuen canviant l'ordre escrivint primer l'azimut i desprs el zenit, per aquesta convenci t orientaci negativa i s'hauria d'evitar. La convenci americana t l'avantatge de qu s ms compatible en el significat de   amb la notaci tradicional per al sistema de coordenades polars en dus dimensions i el sistema de coordenades cilndriques en tres dimensions, mentre que els sistema ISO t una acceptaci ms estesa arreu del mn. Alguns usuaris del sistema ISO tamb fan servir   per notar l'angle en coordenades polars i d'aquesta manera evitar el primer problema (tal com ho fa l'estndard ISO per a coordenades cilndriques). Un altre notaci fa servir   per indicar la distncia radial. Abans de fer servir les frmules i les equacions d'un autor en un treball en qu empra les coordenades esfriques, sempre s'hauria de comprovar quina convenci fa servir en la notaci. En aquest article es fa servir la notaci ISO.

 Definici .


 
Les tres coordenades (r,  ,  ) es defineixen com:
 r   0  s la distncia de l'origen al punt P.
 0          s l'angle entre la part positiva de l'eix z i la recta que passa per l'origen i P.
 0     < 2  s l'angle entre la part positiva de l'eix x-axis i la recta que passa per l'origen i P projectada sobre el pla xy.

  s'anomena l'azimut, mentre que   s'anomena el zenit, la colatitud o l'angle polar.

  i   deixen de tenir sentit quan r = 0 i   deixa de tenir sentit quan sin( ) = 0 (a   = 0 i a   =  ).

Per traar un punt conegudes les seves coordenades esfriques, desplaar r unitats de longitud des de l'origen al llarg de la part positiva de l'eix z, girar un angle   al voltant de l'eix y en la direcci positiva de l'eix x i girar un angle   al voltant de l'eix z en la direcci de la part positiva de l'eix y.

 Conversions entre sistemes de coordenades .

Com que el sistema de coordenades esfriques noms s un dels molts sistemes de coordenades en tres dimensions, hi ha equacions que a partir de les coordenades d'un punt en un sistema esfric permeten calcular les coordenades del mateix un en cada un dels altres i viceversa. 

D'aquest clcul, o d'aplicar aquestes equacions (composar les funcions) a les equacions que defineixen diferents entitats geomtriques, se'n diu canvi de coordenades o transformaci de coordenades. 

Sistema de coordenades cartesianes.

Les tres coordenades esfriques s'obtenen a partir de les coordenades cartesianes aplicant:
;
;
;
Fixeu-vos que la funci arctangent s'ha de definir de forma adequada de manera que tingui en compte el quadrant correcte de . La funci atan2, o un altre d'equivalent, pot servir per a fer aix a efectes de clcul amb programes informtics.

A la inversa, Les coordenades cartesianes es poden calcular a partir de les coordenades esfriques aplicant:
;
;
;

Sistema de coordenades geogrfic.

El sistema de coordenades geogrfiques s una versi alternativa del sistema de coordenades esfriques, es va fer servir inicialment en geografia i desprs tamb en aplicacions en fsica i en matemtiques. En geografia, habitualment es descarta,   o se substitueix per un valor que representa la elevaci o altitud.

La latitud  s el complement de l'angle zenital i es pot convertir aplicant:
, or;
,
Tot i que la latitud tamb s'escriu habitualment per  . Aqu representa l'angle zenital mesurat a partir del pla xy amb un domini de -90       90. La longitud es mesura en graus est o oest a partir de 0, per tant el seu domini s -180       180.

Sistema de coordenades cilndriques.


El sistema de coordenades cilndriques s un sistema de coordenades en tres dimensions que s'obt arrossegant al llarg d'una lnia recta perpendicular al pla (l'eix z) el sistema de coordenades polars, la coordenada z descriu la alada del punt per damunt (valors positius) o per davall (valors negatius) del pla xy. Les tres coordenades sn  ( ,  , z).

Les coordenades cilndriques es poden transformar en esfriques aplicant:
;
;
;

Les coordenades esfriques es poden transformar en cilndriques aplicant:
;
;
;

 Aplicacions .
El sistema de coordenades geogrfiques fa servir els dos angles del sistema de coordenades esfriques per indicar posicions en la superfcie de la Terra, d'aquests angles se'n diu latitud i longitud. Igual com el sistema bidimensional de coordenades cartesianes s til en el pla, in sistema bidimensional de coordenades esfriques s til en la superfcie d'una esfera. Si en aquest sistema s'agafa om a unitat de mesura de les longituds el radi de l'esfera, llavors la coordenada radial val sempre 1 i en general es pot ignorar. Aquesta simplificaci pot ser tamb molt til en tractar objectes com ara les matriu de rotaci.

Els sistemes de coordenades esfriques sn tils quan s'analitzen sistemes que sn simtrics respecte d'un punt; una esfera que en coordenades cartesianes t l'equaci x2 + y2 + z2 = c2 en coordenades esfriques, la seva equaci s tan simple com r = c. Un exemple s al resoldre una integral triple sobre un domini esfric.

L'element de superfcie per una superfcie esfrica is
;

L'element de volum s
;

Les coordenades esfriques sn es coordenades naturals per descriure i analitzar situacions fsiques on hi ha simetria esfrica, com ara el camp d'energia potencial que envolta una esfera (o un punt) amb massa o crrega.
Dies equacions diferencials en derivades parcials importants , l'equaci de Laplace i l'equaci de Helmholtz, admeten una soluci per separaci de variables en coordenades esfriques. Les parts angulars de les solucions d'aquestes equacions prenen la forma d'harmnics esfrics.

Un altra aplicaci s en disseny per a la ergonomia, on r s la longitud del bra d'una persona quieta i els angles descriuen la direcci del bra per abastar els objectes.

 Aplicaci en cinemtica .

En coordenades esfriques la posici d'un punt s'escriu,
;
Llavors la seva velocitat s,
;
I la seva acceleraci s,
;
;
;

Generalitzaci.

El concepte de coordenades esfriques es pot estendre a espais de dimensi superior i llavors es parla de coordenades hiperesfriques.

 Notes .


 Vegeu tamb .

 Camps vectorials en coordenades cilndriques i esfriques;
 Laplaciana en coordenades cilndriques i esfriques;
 Llista de transformacions canniques de coordenades;
 Esfera;
 Hiperesfera;

Bibliografia.

 ;

 ;

 ;

   ;

 ;

Enllaos externs.
 MathWorld description of spherical coordinates;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355388" title="Ak Sunkur I" nonfiltered="4165" processed="4147" dbindex="139189">
Ak Sunkur I (Ak Sunkur al-Ahmadili) era l'esclau turc d'Ahmadil ben Ibrahim ben Wahsudan al-Rawwadi al-Kurdi fundador de la dinastia dels Ahmadilis de Maragha i va succeir a aquest en el govern quan fou assassinat vers 1114 o 1116.

El 1121 el sult Masud ben Muhammad va nomenar atabeg de Maragha a Kasim al-Dawla al-Bursuki que va ocupar la ciutat. Ak Sunkur se'n va anar a Bagdad i poc desprs, amb la derrota de Masud dvant el seu germ el sulta Mahmud ibn Muhammad, li fou retornada la regi per aquest darrer. Aquell mateix any 1121 va morir Kuntughdi, atabeg del sult Malik Tughril ben Muhammad i Ak-Sunkur va demanar la successi i se li va demanar aixecar un exrcit de 10000 cavallers. Ho va aconseguir i va acompanyar al sult en expedici contra Ardabil per en la seva absncia Maragha fou ocupada per Djuyush Beg enviat per Masud ben Muhammad.

El 1122 s'esmenta la derrota de l'atabeg d'Arran (sens dubte referit a Maragha) amb el nom d'Aghsunthul (Ak Sunkur) que Tughril havia enviat en expedici a Shirvan. El 1128 o 1129 se'l va enviar a Iraq i se li va encarregar anular les intrigues del mazydida Dubays ibn Sadaka. El 1131, a la mort del sult Mahmud s esmentat com atabeg de Ghiyath al-Din Daud ben Mahmud i partidari d'aquest prncep, i junt amb el visir Abu l-Kasim Dargazini el van proclamar sulta a l'Azerbaidjan i Djabal, pero fou derrotat a Hamadan (vers 1132) per Tughril, germ de Mahmud, nomenat sult per Sandjar, que va entrar a Maragha i a Tabriz. Un altre germ de Tughril, Masud, va quedar assetjat a Tabriz per finalment es va signar la pau. Ak Sunkur va fugir altre cop a Bagdad igual que Masud. All el califa va proclamar sult a Masud i al seu nebot Ghiyath al-Din Daud ben Mahmud con el seu hereu i Ak Sunkur va entrar al seu servei  i desprs de derrotar a Tughril a Ardabil on Ak Sunkur va assetjar les forces enemigues, van recuperar l'Azerbaidjan; els assetjats a Ardabil van intentar una sortida, i Ak Sunkur llavors els va aniquilar, sent perseguits cap a Hamadan on el mateix Tughril fou derrotat i expulsat el maig/juny de 1134. 

Fou assassinat pels ismalites per encrrec de Tughril o del seu visir Dargazini, probablement el 1134 a Hamadan.. Ibn al-Athir diu que l'assassinat fou instigat pel sult Masud.

El va succeir el seu fill Ak Sunkur II o Arslan Ak Sunkur.

 Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355389" title="Llista de bisbes de Tarassona" nonfiltered="4166" processed="4148" dbindex="139190">
Llista de bisbes del bisbat de Tarassona

 Leo (449);
 Pablo (516);
 San Gaudioso (527-541);
 Ddimo (560);
 San Prudencio (572);
 Esteban (589-592);
 Floridio (610);
 Elpidio (633-638);
 Anterio (683);
 Nepotiano (688-693);
....
 Miguel Cornel (1118-1151);
 Martn de Vergua (1151-1169);
 Berenguer (1170-1172);
 Johan Frontn (1172);
 Garca Frontn I (1195-1218);
 Garca Frontn II (1219-1254);
 Pero I (1257);
 Garca III (1258-1263);
 Alfonso (ca. 1263);
 Fortunio (1270-1277);
 Garca (1280-1289);
 Pero II (1289-1304);
 Pero III (1305-1308);
 Miguel Ximnez de Urrea (1309-1317);
 Pere Arnau de Torres (1317-1321);
 Beltrn de Cormidela (1324-1342);
 Sanxo Lpez d'Ayerbe (1343-1346);
 Gaufrido o Jorge (1346-1352);
 Pero Prez Calvillo (1354-1391);
 Ferrando Prez Calvillo (1391-1404);
 Berenguer de Ribalta (1404-1405);
 Francesc Climent Sapera (1405-1407);
 Juan de Valtierra (1407-1433);
 Martn Cerdn](1435-1443);
 Jordi Bardag (1442-1463);
 Pedro Ferriz (1464-1478);
 Andrs Martnez Ferriz (1478-1495);
 Guillem Ramon de Montcada (1496-1521);
 Gabriel Orti (1523-1535);
 Ercole Gonzaga (1537-1546);
 Juan Gonzlez Munbraga (1546-1547);
 Pedro Martnez de Luna (1572-1574);
 Juan Redn Cruzat (1577-1584);
 Pedro Cerbuna Negro (1585-1597);
 Diego Chaves Casas (de Yepes), O.S.H. (1599-1613);
 Juan Moriz Salazar (1604-1616, nombrado obispo de Huesca);
 Martn Terrer Valenzuela, O.S.A. (1614-1630, nombrado arzobispo de Zaragoza);
 Pedro Herrera Surez, O.P. (1630-1631);
 Baltasar Navarro Arroytia (1631-1642);
 Diego Castejn Fonseca (1644-1655);
 Pedro Manero (1656-1659);
 Diego Escolano y Ledesma (1660-1664, nombrado obispo de Segovia);
 Miguel Escartn Arbeza, O. Cist. (1664-1673);
 Diego Antonio Francs de Urrutigoyti (1673-1682);
 Bernardo Mateo Snchez del Castellar (1683-1700);
 Blas Serrate (1701-1718);
 Garca Pardias Villar de Francos, O. de M. (1720-1741);
 Jos Alcaraz Belluga (1741-1755);
 Esteban Villanova Colomer (1755-1766);
 Jos Laplana Castelln (1766-1776);
 J. Damin Martnez de Galinsonga, O.F.M. (1795-1802);
 Francisco Porr Reinado (1803-1814);
 Jernimo Castelln Salas (1815-1835);
 Vicente Ortiz Labastida, O.P. (1848-1852);
 Gil Estvez y Toms (1854-1857, nombrado obispo de Tortosa);
 Cosme Marrodn Rubio (1857-1888);
 Juan Soldevilla y Romero (1889-1901, nombrado arzobispo de Zaragoza);
 Jos Maria Salvador y Barrera (1901-1905, nombrado obispo de Madrid-Alcal);
 Santiago Ozcoidi y Udave (1905-1916);
 Isidoro Bada y Sarradel (1917-1926);
 Isidro Gom y Toms (1927-1933, nombrado arzobispo de Toledo);
 Nicanor Mutiloa e Irurita, C.SS.R. (1935-1946);
 Manuel Hurtado y Garca (1947-1966);
 Jos Mndez Asensio (1968-1971, nombrado arzobispo de Pamplona);
 Francisco lvarez Martnez (1973-1976, nombrado obispo de Calahorra y La Calzada-Logroo);
 Victorio Oliver Domingo (1976-1981, nombrado obispo de Albacete);
 Ramn Ba Otero (1982-1989, nombrado obispo de Calahorra y La Calzada-Logroo);
 Miguel Jos Asurmendi Aramendia, S.D.B. (1990-1995, nombrado obispo de Vitoria);
 Joaqun Carmelo Borobia Isasa (1996-2004);
 Demetrio Fernndez Gonzlez (2004-...);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355391" title="Villers-Cotterts" nonfiltered="4167" processed="4149" dbindex="139191">

Villers-Cotterts s un municipi francs, situat al departament de l'Aisne i a la regi de Picardia. 



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355394" title="Ak Sunkur II" nonfiltered="4168" processed="4150" dbindex="139192">
Ak Sunkur II fou fill i successor el 1134 de l'atabeg dels Ahmadilis de Maragha Ak Sunkur I. Apareix sota diversos noms: Ak Sunkur (II)  o Arslan ben Ak Sunkur . 

Apareix esmentat per primer cop el 1135/1136 com un dels caps que va recollir suports junt amb el seljcida Daud ibn Mahmud a Bagdad en favor del califa al-Rashid. Ak Sunkur II va fer aliana amb la famlia del sult Malik Muhammad ibn Mahmud.

El seu germ Sirgir va dirigir tropes favorables a Masud al les ordes del general (de Masud) a l'Azerbaidjan, Javli o Cavli; estava tamb entre els que van lluitar al costat d'un general seljcida de nom Khass Beg Arslan ben Balingari, contra els enemics de Masud i especialment contra Buz Aba, l' amir de Fars i Isfahan (1147/1148) ; no obstant un altra noticia  diu que aquest Khass Beg Arslan ben Balingari va assetjar Maragha el 1146/1147 per fou executat pel sult Muhammad el 1153. Rawandi tamb indica que el mateix sult Masud va assetjar Maragha el febrer del 1151 i la va ocupar al cap de dos dies destruint les fortificacions; tanmateix explica que hi havia hostilitat entre Khass Beg i Ak Sunkur II per que finalment es van reconciliar al castell de Ruyindiz que estava probablement a uns 15 km al nord de Maragha a la riba del Sufi  ay, al lloc d'un poblet modern anomenat Yay-ahar (Poble d'Estiu)

Ildigiz i Ak Sunkur II van protestar per l'execuci per orde de Muhammad ibn Mahmud el 1153. Desconfiats de seguir la mateixa sort, els dos atabegs es van aliar en secret entre ells i amb altres amirs, per posar al tron al seljcida a Sulayman ibn Muhammad a Hamadan i van agafar posici contra Muhammad. El 1154/1155 van aconseguir expulsar de l'Azerbaidjan al prncep seljcida  aghri Beg, i es van repartir la provncia entre ambds, excepte Ardabil. 

Quan Muhammad va derrotar a Ildegiz a Nakhitxevan (1156/1157) i va recuperar el poder, va nomenar a Ak Sunkur II com wali de l'Azerbaidjan, cosa que va molestar a Ildigiz que va iniciar hostilitats contra Maragha. Ak Sunkur es va aliar al Shah-i Arman, amb l'ajut del qual va derrotar a Muhammad Pahlawan, fill d'Ildegiz, que governava Tabriz, a la riba del riu Safid Rud.

A la mort del sult (1159/1160) va nomenar a Ak Sunkur II com atabeg del seu fill Daud, per  Ak Sunkur va refusar el control del sult seljcida per part d'Ildegiz proclamant al seu propi sult, Arslanshah. Ildegiz va enviar al seu fillMuhammad Pahlawan contra Ak Sunkur; amb ajut de forces enviades pel Shah-i Arman d'Akhlat, Pahlawan va derrotar a Ak Sunkur II (1161), per entre 1161 i 1168 no va parar de provar d'oposar-se a Ildegiz per mitja d'Arslanshah aprofitant l'oposici a Ildegiz de Inandj de Rayy: vers el 1161 li va enviar a Husam al-Din Inandj cinc mil soldats per ajudar-lo en la seva revolta, per desprs de la derrota d'aquest Ak Sunkur va haver de reconixer l'hegemonia dels ildegzides i el 1162/1163 va haver d'acompanyar a Ildegiz en la seva campanya de Gergia (1162-1163, anys 557 i 558 corresponents a 1161/1162 i 1162/1163) en qu va ocupar Ani i va saquejar Dabil (Dwin) i en la que tamb van prendre part al costat d'Ildegiz, altres prnceps com el Shah-i Armin d'Akhlat. El 1163 Ak Sunkur va obtenir la confirmaci de les seves funcions com atabeg de Daud i aix va provocar un nou conflicte amb Pahlawan ben Ildiguz 

Revoltat altre cop Inandj el 1165/1166 en aliana amb suport del khwarizmshah Il Arslan, Ak Sunkur va aprofitar aquesta rebelli per renovar la oposici a Ildegiz i el 1167/1168 Ak Sunkur va demanar al califa de llegir la khutba en nom del sult que estava amb ell; per la revolta es va acabar el 1168/1169 degut a l'assassinat del rebel pel seu visir, subornat per Ildegiz, que es va apoderar de Rayy que va passar al seu fill Muhammad Pahlawan que ja havia rebut tamb Ardabil a la mort del seu amir. El 1168, el desafiament de Ak Sunkur fou resps per Ildegiz que va enviar al seu fill Muhammad Pahlawan a Maragha. S'esmenta un confs episodi en qu un germ d'Ak Sunkur de nom Kutlug, instigat per Inandj de Rayy (+ 1168/1169) s'hauria revoltat, per sembla degut a un error d'un copista. Ak Sunkur fou atacat a Maragha per Muhammad Pahlawan i es va haver de tancar a la ciutat; potser va morir a la lluita i llavors el prncep ildegzida va deixar el govern com a vassalls a dos altres germans, Ala al-Din Karba i Rukn al-Din en perjudici de l'hereu designat Falak al-Din, fill d'Ak Sunkur II.

 Referncies .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355395" title="Obernai" nonfiltered="4169" processed="4151" dbindex="139193">

Obernai (alsaci Ewernhn) s un municipi francs, situat al departament del Baix Rin i a la regi d'Alscia. Limita amb els de 
Bernardswiller, Goxwiller, Krautergersheim, Meistratzheim, Niedernai , Heiligenstein, Bischoffsheim, Brsch i Ottrott.

 Demografia .


 Administraci .



 Personatges illustres .
 Thomas Murner, teleg.
 Ren Schickle, escriptor;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355396" title="Ahmadiyya" nonfiltered="4170" processed="4152" dbindex="139194">
Ahmadiyya s el nom d'una comunitat religiosa musulmana, que deriva el seu nom del seu fundador Mirza Ghulam Ahmad de Kadiyan.

s tamb el nom del moviment derivat d'aquesta comunitat


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355397" title="Femme fatale" nonfiltered="4171" processed="4153" dbindex="139195">

Una femme fatale (l'expresi francesa pot traduir-se al catal com dona mortfera) s un arquetip, normalment una malvada que usa el poder maligne de la sexualitat per a atrapar el desventurat heroi. Sol representar-se com sexualment insadollable. Tot i que sol ser malvada, tamb hi ha femmes fatales que en algunes histries fan d'antiherones i fins i tot d'herones. En l'actualitat l'arquetip sol ser vist com un personatge que constantment creua la lnia entre la bondat i la maldat, actuant sense escrpols siga quina siga la seua lleialtat. 

 Histria . 

Les femmes fatales han existit, en una o altra forma, en la mitologia i el folklore en prcticament totes les cultures. Entre els primers exemples s'hi troba la deessa sumria Ishtar i la bblica Dalila. La femme fatale es va fer omnipresent en la cultura occidental a la fi del segle XIX i principis del segle XX i hi apareix, entre d'altres, en les obres d'Oscar Wilde, Edvard Munch i Gustav Klimt. S'ha considerat aquesta popularitzaci com una reacci als moviments feministes i al canvi del rol de la dona associat. Amb la introducci del cinema negre en els anys 1940, la femme fatale va comenar a florir en la cultura pop. N'hi ha exemples als thrillers d'espionatge i a alguns cmics d'aventures, com ara The Spirit de Will Eisner, o Terry i els pirates de Milton Caniff. 

Al mn anglosax, la femme fatale s amb freqncia d'origen estranger. Hom la sol retratar sovint com una mena de vampir sexual, els foscos apetits del qual es creia que eren capaos d'arrabassar la virilitat i la independncia dels seus amants, convertint-los en una mscara buida de si mateixos. Noms fugint dels seus braos, l'heroi podia tenir salvaci. En aquest sentit, en l'antic argot nord-americ se solia anomenar a les femmes fatales vamps, un terme associat a les modes dels anys 1920. El terme vamp era un apcope de vampire,  vampir , perqu aquests personatges extreien la vida de les seues vctimes no necessriament bevent la seua sang sin mitjanant l'explotaci sexual i econmica. Un retrat clssic de femme fatale va ser el personatge de Justine en El quartet d'Alexandria de Lawrence Durrell. 

En l'pera i el teatre musical, la femme fatale sol ser interpretada per una mezzosoprano dramtica i sovint representa el contrast o b s l'enemiga de la ingnua o la dama en dificultats, habitualment una soprano. 

Alguns argumenten que aquest personatge t la seua contrapartida masculina. Alguns exemples podrien ser el Heathcliff de Cims borrascosos o molts dels herois dels llibres de Lord Byron. 

Les ninjas femenines, anomenades Kunoichi, representades en innombrables ocasions, sn famoses i llegendries per ser entrenades amb mtodes propis de les femmes fatales, usant la seua sexualitat amb la mateixa fludesa que les seues mortferes habilitats per a assassinar. 

 Bibliografia .

 Dijkstra, Bram. dolos de perversidad: la imagen de la mujer en la cultura de fin de siglo, ISBN 8474446481 ;
 Dijkstra, Bram. Evil Sisters: The Threat of Female Sexuality in Twentieth-Century Culture, ISBN 0805055495;
 Belluscio, Marta. Las fatales Bang! Bang! Una mirada de mujer al mundo femenino del gnero negro. Valencia: Editorial La Mscara, 1996. ISBN 84-7974-151-1.
 Bornay, Erika. Las hijas de Lilith. Madrid: Ediciones Ctedra, 1990. ISBN 84-376-0868-6.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355398" title="Tir als Jocs Olmpics d'estiu de 1924" nonfiltered="4172" processed="4154" dbindex="139196">

Als Jocs Olmpics de 1924 celebrats a la ciutat de Pars (Frana) es van disputar deu proves de tir olmpic, totes elles en categoria masculina.

Les proves es realitzaren entre els dies 23 de juny i el 9 de juliol de 1924 entre les installacions de Versailles, Reims, Chlons i Issy-les-Moulineaux. Aquesta fou l'ltima edici en la qual integraren el programa olmpic proves de tir olmpic per equips.

Nacions participants.
Participaren un total de 258 tiradors de 26 nacions diferents:


  (8);
  (6);
  (14);
  Canad (6);
  (7);
  Egipte (1);
  (21);
  Espanya (1);
  (15);
  Frana (22);
 Grcia (7);
  (5);
  (7);

 Itlia (14);
  (2);
  (4);
  (13);
  (11);
  (7);
  (8);
  (22);
  (5);
  Sud-frica (7);
  (19);
  (7);
  (18);


Resum de medalles.



Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  Tir - Pars 1924;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355400" title="Juan Gabriel Cotino Ferrer" nonfiltered="4173" processed="4155" dbindex="139197">
Juan G. Cotino Ferrer (Xirivella, 1950) s un empresari agrcola i de la construcci, i poltic  valenci. Procedent d'una famlia d'empresaris agrcoles, entr a formar part d'algunes associacions agrries als anys 70 del segle passat, com Joves Agricultors, arribant a ocupar crrecs directius a la Cambra Agrria Provincial de Valncia. s considerat un dels cofundadors de l'Associaci Valenciana d'Agricultors.

En la tasca poltica, igressa en 1976 en la UCD, partit amb el qual fou regidor a l'ajuntament de Xirivella (Horta Nord, Pas Valenci). Amb la desaparici del partit, s'integra en el Partit Demcrata Popular, i a continuaci, en el Partit Popular. En 1991 es triat tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Valncia, encarregant-se de la delegaci de Serveis Socials i Seguretat Ciutadana. Crrec que renov el 1995.

El 1996 s nomenat Director General de la Policia en l'estructura del Ministeri de l'Interior, en aquell moment dirigida per Jaime Mayor Oreja. El 2002 desenvolupa les funcions de Delegat del Govern al Pas Valenci fins 2004, quan es cridat per Francesc Camps per a ser conseller d'Agricultura, Pesca i Alimentaci (2004-2007). Actualment, i des del 2007, s conseller de Benestar Social i vicepresident tercer del Consell de la Generalitat Valenciana.

Pertany a l'organitzaci religiosa Opus Dei.




 

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;
 Fitxa de la Generalitat Valenciana;
 Fitxa de El Pas.com;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355402" title="Conselleria de Benestar Social de la Generalitat Valenciana" nonfiltered="4174" processed="4156" dbindex="139198">
La Conselleria de Benestar Social del Consell de la Generalitat Valenciana s el departament o conselleria amb competncies relatives a poltiques de prestaci sociosanitria, serveis socials, discapacitats, famlia, adopcions, inmigraci, joventut, tercera edat i dona.

En l'actualitat (2007), el conseller de Benestar Social s Juan Gabriel Cotino Ferrer.

Tamb formen part altres institucions com:
 Institut Valenci de la Joventut (IVAJ);
 Institut Valenci d'Atenci als Discapacitats (IVADIS);
 Consell Valenci de la Dona;

 Llista de Consellers de Benestar Social .


 Antecedents .
 Conselleria de Transports i Benestar Social.
Durant l'etapa pre-autonmica, aquesta conselleria s'integra en amb el departament de Transports.
 Llista de Consellers de Transports i Benestar Social .


 Conselleria de Treball i Afers Socials .
Departament que funcionaria entre 1991 al 1997 de forma ininterrompuda.
 Llista de Consellers de Treball i Afers Socials .


 Vegeu tamb .
 Conselleria d'Economia, Hisenda i Ocupaci de la Generalitat Valenciana;
 Conselleries del Pas Valenci;
 Generalitat Valenciana;

 Enllaos externs .
 Portal de la Conselleria;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355407" title="Stira" nonfiltered="4175" processed="4157" dbindex="139200">

Stira s definida, amb freqncia de manera estricta, com un gnere o forma literria, encara que, en la prctica, sigui tamb trobada en els arts grfiques i arts escnics. En la stira, addiccions, ximpleries, abusos o defectes individuals o humans sn exposats a la censura a travs del ridcul, derisi, pardia, ironia o altres mtodes, idealment amb la intenci de produir millorances. Encara que generalment es pensi que tota stira hagi de ser divertida, l'objectiu principal de la stira no s l'humor en si mateixa, per l'atac a alguna cosa que l'autor fortament desaprova, usant el enginy com arma.

Una caracterstica molt comuna, gaireb especfica de la stira, s l'mfasi en l's de la ironia o sarcasme, per la pardia, l'exageraci, la juxtaposici, la comparaci, l'analogia i el doble sentit sn tots freqentment utilitzats en parles i escrits satrics. El punt essencial, no obstant aix, s que en la stira, la ironia s militant. Aquesta ironia militant (o sarcasme) freqentment afirma aprovar les mateixes coses que el satric desitja atacar.

El terme.

La paraula stira s originada del llat satura (ofrena de diversos fruits, safata de les primcies) i va ser considerada per Quintili com un fenomen tpicament rom (satura tota nostra est). Aquesta derivaci gens t a veure amb la figura del stir de la mitologia grega. Per a Quintili, la stira era estrictament una forma literria, per el terme immediatament va escapar de la seva definici original restrictiva. Robert Elliott va escriure:
Tan aviat un substantiu entri en el domini de la metfora, com va destacar un acadmic modern, ell clama per ampliaci; i satura (que no tenia formes verbals, adverbials o adjectivals) va ser immediatament ampliada per la apropiaci de la paraula grega per a stir (satyros) i les seves derivats. L'estrany resultat s que l'angls satire prov del llat satura; per satirize, satiric etc., sn d'origen grega. Al voltant del segle IV AD, l'escriptor de stires va passar a ser conegut com satyricus; Sant Jeroni, per exemple, va ser denominat pels seus enemics com un satric en prosa (satyricus scriptor in prosa). Modificacions ortogrfiques subseqents van enfosquir l'origen llatina de la paraula stira: satura es va fer satyra, i a Anglaterra, al voltant del segle XVI, va ser escrit satyre.;

El terme s tamb considerat avui aplicable a moltes altres obres a ms d'aquelles que serien considerades stira per Quintili - incloent, per exemple, antics autors grecs que precedeixen las primers stires romanes. L'opini pblica en la democrcia atens, per exemple, era notablement influenciat per la stira poltica escrit per poetes cmics tals com Aristfanes per al teatre.

Stira i humor.

Obres satrics freqentment cont humor correcte (no satric) - generalment per a subministrar algun alleugeriment per a alguna cosa que d'una altra forma podria ser considerat un serm implacable. Aix t gaireb sempre va ser un estndard, encara que hi hagi major destaqui en la stira moderna. D'altra banda, algunes stires posseeixen poc o cap humor. No sn divertides - ni es pretenia que fossin.

L'humor sobre un determinat assumpte (poltica, religi i art, per exemple) no s necessriament satric perqu el propi assumpte ja s freqentment objecte de stira. Ni l'humor que usa de les grans eines satrics (ironia, sarcasme o parodia) posseeix necessriament un sentit satric.

Desenvolupament.

Antic Egipte.

La Stira dels Negocis data de l'inici del segon millenni aC i s un dels exemples ms antics. Per a convncer estudiants cansats d'estudiar que el seu treball com escribes era til, el text pondera que el paper dels escribes s molt superior al de l'home com dels carrers. Alguns erudits, com Helck pensen que el context s argumentatiu en comptes de satric: les descripcions estaven pensades per ser seris.

El Papir Anastasi I (fins del segon millenni aC) cont el text d'una carta satrica en la qual l'autor a principi elogia les virtuts, per a de seguida mofar-se del parc coneixement i realitzacions del destinatari.

Mn grecorom.

Els grecs no van tenir cap paraula pel que ms tard seria denominada stira, tot i que els termes cinisme i pardia van ser utilitzats. Retrospectivament, el dramaturg grec Aristfanes s un dels primerencs satrics ms coneguts; s particularment fams per la seva stira poltica en el qual va criticar el poders Cle (en Els cavallers) i la persecuci que ha sofrit.

La forma ms antiga de stira encara en l's s la satura Menippeae per Mnip de Gadara. Les seves obres s'han perdut, per els seus admiradors i imitadors barregen serietat i burla en els dilegs, presentant parodies contra un fons de diatribes, significant que alg hauria de comenar a qestionar les veritats aprovades, per a aix formar un conjunt didctic de coneixements.

En Roma, el primer a parlar de stira crticament va ser Quintili, qui va inventar el terme per descriure les escriptures de Lucili. Satrics prominents de l'antiguitat romana incloure Horaci i Juvenal, qui estaven en activitat durant els dies primerencs de l'Imperi Rom i van ser els dos satrics llatins ms influents. Altres satrics romans importants sn Lucili i Persi.

Ms tard, al segle segle XVI, molts creurien que el terme stira venia del grec stir; els stirs eren acompanyants del du Dions i personatges centrals dels drames satrics del teatre grec antic. Els seus derivats satric i satiritzar sn en efecte sufixos grecs, per l'estil de la stira romana est connectat ms precisament amb la satira, o satura lanx, un plat de fruits assemblant-se al colorit de les burles, o figurativament, un popurr. Plini informa que el poeta Hiponax del segle VI aC ha escrivit satirae qui eren tan cruels que els ofesos es van sucidar penjant-se. La confusi amb stir ha donat suporti a la comprensi de la stira com morda, com Juvenal, i no suau, com Horaci, i aix es reflecteix en mtode i crtica literria des de l'inici de l'Europa Moderna fins al segle XVII.

La crtica dels emperadors roms (notablement per Horaci sobre August) necessitava ser presentat en termes de velada ironia - per el terme quan aplicat a les obres llatines de fet titulades com stires s molt ms ample que en el sentit modern de la paraula, incloent escriptures fantstics i altament humorstiques amb petit o no verdader intent de fer burla.

Mn rab.

En la poesia rab medieval, el gnere de la poesia satrica va ser conegut com hija. La stira va ser introduda a la prosa literria rab pel escriptor afrorab Al-Jahiz al segle IX. Mentre tractant de temes seriosos en el que s ara conegut com antropologia, sociologia i psicologia, va introduir una abordatge satrica, basat en la premissa de que, encara que l'assumpte examinat fos seris, podria ser fet ms interessant i aix aconseguir un efecte ms gran, noms deixant de costat la prosa solemne i inserint algunes ancdotes divertides o observacions gracioses o paradoxals. Era b conscient que, al tractar de nous temes en les seves obres de prosa, hauria d'emprar un vocabulari d'una naturalesa ms familiar en la hija, poesia satrica. Per exemple, en un de les seves obres zoolgics, va satiritzar la preferncia pel penis hum gran, escrivint: si la grandria del penis va ser un signe d'honor, llavors el mul pertanyeria al (tribu honorable de) Quraix. Una altra histria satrica basat en aquesta preferncia va ser un conte rab de Les mil i una nits anomenat Ali amb el membre gran.

Al segle X, l'escriptor Tha'alibi va enregistrar la poesia satrica escrita pels poetes rabs As-Salami i Abu Dulaf, amb As-Salami lloant el ampli coneixement de Abu Dulaf per a de seguida burlar-se de la seva capacitat en tots aquests assumptes, i amb Abu Dulaf recanviant i satiritzant As-Salami a canvi. Un exemple de la stira poltica rab va incloure un altre poeta del segle X, Jarir, satiritzant Farazdaq com un transgressor de la Xara i poetes rabs posteriors per la seva vegada, utilitzant la expressi estil Farazdaq com una forma de stira poltica.

Prsia medieval.

Ubaid Zakani va introduir la stira en la literatura persa durant el segle XIV. La seva obra satrica es destaca per l's de versos obscens i lascius, freqentment citats en debats embolicant prctiques homosexuals. Ell va escriure el Resaleh-ye Delgosha, aix com Akhlaq al-Ashraf (tica de l'aristocrcia) i la famosa fbula humorstica Masnavi Mush-El-Gorbeh (Ratol i Gat), la qual s una stira poltica. Els seus versos clssics no-satrics sn considerats com ben escrits, sent equiparats a altres grans obres de la literatura persa.

Europa medieval.

En l'inici de l'edat mitjana, les stires eren exemplificats per les canons escrits pels goliards o clerici vagantes, avui ms coneguts a travs de una antologia anomenat Carmina Burana, i feia famosa al segle XX com text d'una composici del compositor Carl Orff. Es considera que la poesia satrica ha estat popular, encara que poc ha sobreviscut. Amb l'adveniment de l'alta edat mitjana i el naixement de la literatura vernacla moderna al segle XII, es va comenar a utilitzar-se novament, ms notablement per Chaucer. La conducta irrespectuosa va ser considerat no cristiana i ignorat, menys per la stira moral, que es va burlar la mala conducta en termes cristians. Els exemples sn el Livre des Manires (al voltant del 1170), i en alguns dels Contes de Canterbury, de Chaucer. Els epos eren burlats, i fins i tot la societat feudal, per difcilment podria ser dit que hi havia un inters general pel gnere.

Durant el Renaixement han viscut els dos principals satrics de l'Europa medieval: Giovanni Boccaccio i Franois Rabelais. Altres exemples, part de l'inters per les tradicions literries romanes renovat pel Renaixement van ser les stires Till Eulenspiegel i Roman de Renart, i tamb el Narrenschiff de Sebastian Brant (1494), Elogi de la bogeria d'Erasme (1509) i lUtopia de Thomas More (1516).

Principis de la stira moderna occidental.

Els escriptors elisabetians (s a dir, anglesos del segle XVI) pensaven que la stira estava relacionat amb les rudes, grosseres i acerbes peces dramtiques gregues. Per aix, la stira elisabetiana (tpicament sota la forma de pamflet) contenia ms ofenses que subtil ironia. L'hugonot francs Isaac Casaubon va assenyalar el 1605 qu la stira a la moda romana era alguna cosa molt ms civilitzat. La stira anglesa del segle XVII va passar novament a tenir com a objectiu la correcci de vicis (Dryden).

Referncies.


Enllaos externs.

 Rossend Domnec. La stira poltica a Itlia: un gnere televisiu d xit ;
 Caricatures i stira durant la Guerra Civil;
 El Web Negre;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355412" title="Garca Frontn II" nonfiltered="4176" processed="4158" dbindex="139201">
Garca Frontn II, (?-?), nebot de Garca Frontn I, va ser conseller reial de Jaume I d'Arag i bisbe de Tarassona. Durant el seu pontificat s'alaren diversos temples: catedral, Santa Maria, Sant Sepulcre de Calatayud, Vereuela, etc.. aix com diversos monestirs.

Bibliografia.
  Obispado de Tarazona;
  Ibercronox: Obispado de Tarazona;




|-








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355413" title="Ak Sunkur" nonfiltered="4177" processed="4159" dbindex="139202">


Ak Sunkur I, emir i atabeg Ahmadili de Maragha;
Ak Sunkur II, emir i atabeg Ahmadili de Maragha;
Ak Sunkur al-Hadjib, atabeg d'Alep;
Ak Sunkur al-Bursuki, atabeg seljcida de Mossul;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355414" title="Ahmadu Lobbo" nonfiltered="4178" processed="4160" dbindex="139203">
Ahmadu Lobbo (tamb Hamadu Lobbo, Seku Ahmadu Lobbo, Seku Hamadu Lobbo, i Sheku Ahmadu Sise) de nom original Hamadu Hamadu Lobbo (Hamadu fill d'Hamadu Lobbo) fou un cap religis del clan bari o sangar o daeb dels mande de Sise, a la regi de Masina a la regi del Sudan occidental. En el seu temps els peuls de la regi estaven poc islamitzats i els governava un ardo de la dinastia Dyallo que era vassalla dels reis bambara de Segu (excepte Djenne que estava sota ocupaci d'una guarnici marroquina).

Marabut de la confraria dels kadiriyya del xeic Sidi Muhammad (+1826) va participar amb Uthman Dan Fodio (Osman Dan Fodio) en la seva empresa militar-religiosa d'expansi del islam. Establert a un llogaret prop de Djenne, va agafar la reputaci de sant i en fou expulsat pels marroquins; llavors se'n va anar al pas dels sebera, d'eon era la seva mare on va fer molts deixebles.

Un incident entre els seus estudiants  i el fill de l' ardo de Masina, Gurori Dyallo, el va impulsar a revoltar-se. Un exrcit bambara enviat contra ell fou derrotat amb una enganyifa, i la dinastia local deposada (1810). Els peuls es van posar al seu costat. Llavors va assetjar Djenne que va capturar al cap de nou mesos, va derrotar a Geladjo, el senyor local de Kunari, i el 1815 va construir en aquest districte la seva nova capital  Hamdallahi (peul Hamdallay), a la riba del Bani. El 1825 es va apoderar d'Isa Ber que pertanyia als tuaregs, i dos anys desprs de Tombuctu, arribant per l'est fins a les muntanyes de Tombo i als sud-est fins a la confluncia del Volta Negre i el Siru. 

Va agafar el ttol damir al-muminin, i es va dedicar a la predicaci del islam, seguint normes molt estrictes (com exigia la kadiriyya). Va enviar ambaixadors al sult otom i va organitzar el seus estats de manera adequada: caps locals nomenats responsables en justcia davant el cadi regional (peul algali), terres i ramats estatals, percepci per l'estat d'una part del bot de guerra i de les multes i altres taxes . Cada primavera s'organitzaven expedicions militars a les que cada vila havia d'aportar un nombre determinat (cada any noms es mobilitzava un ter aix que un soldat noms servia una vegada cada tres anys) i les famlies dels soldats rebien un subsidi mentre aquestos estaven absents. L'exrcit estava organitzat en cinc comandaments per sectors; per la justcia hi havia cadis regionals, un cadi superior a la capital, i apellaci al mateix emir assistit per un tribunal de marabuts consultiu.

El 1838 va rebre al Haddj Umar Tal quan tornava de la seva peregrinaci a la Meca. Va morir el 19 de mar de 1845  i el va succeir el seu fill Ahmadu II o Hamadu II. 

 Notes .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355415" title="Ahmadu" nonfiltered="4179" processed="4161" dbindex="139204">


Ahmadu I o Ahmadu Lobbo, emir de Masina;
Ahmadu II, emir de Masina;
Ahmadu III, emir de Masina;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355416" title="Vela als Jocs Olmpics d'estiu de 1924" nonfiltered="4180" processed="4162" dbindex="139205">

Als Jocs Olmpics de 1924 celebrats a la ciutat de Pars (Frana) es disputaren tres proves de vela, 11 proves menys que en els anteriors Jocs Olmpics. Les proves es disputaren entre els dies 10 i 13 de juliol de 1924 en el cas del Monotip Olmpic a la ribera de Meulan, i entre el 21 i el 26 de juliol en la resta de categories a la costa de Le Havre.

Nacions participants.
Participaren un total de 65 regatistes, entre ells una nica dona en representaci de Sussa, de 19 nacions diferents:


  (5);
  (8);
  Canad (1);
  (3);
  (4);
  Espanya (3);
  (1);
  Frana (9);
  Itlia (3);
  (1);

  (9);
  (4);
  (1);
  (1);
  (5);
  Sud-frica (1);
  (4);
  (1);
  (1);


Resum de medalles.




Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  Vela - Pars 1924;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355418" title="Hamadu" nonfiltered="4181" processed="4163" dbindex="139206">


Hamadu I o Hamadu Lobbo, emir de Masina;
Hamadu II, emir de Masina;
Hamadu III, emir de Masina;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355422" title="Ahmadu II" nonfiltered="4182" processed="4164" dbindex="139207">
Ahmadu II o Hamadu II fou emir de Masina, successor del seu pare Ahmadu I (Ahmadu Lobbo).

Poc desprs de morir el pare el 19 de mar de 1845 es va revoltar Tombuctu per fou sotmesa el 1846 encara que va haver d'acceptar una major autonomia.

Devia morir el 27 de febrer de 1853  i el va succeir el seu fill Ahmadu III.

 Nota.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355424" title="Garca Frontn I" nonfiltered="4183" processed="4165" dbindex="139208">
Garca Frontn I, (?-1218?), va ser conseller reial de Pere II d'Arag, conseller de la procuradoria durant la minoria d'edat de Jaume I d'Arag i bisbe de Tarassona. Acompany al rei Pere II d'Arag a la batalla de Las Navas de Tolosa

Bibliografia.
  Obispado de Tarazona;
  Ibercronox: Obispado de Tarazona;







|-



|-

|-








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355427" title="Ahmadu III" nonfiltered="4184" processed="4166" dbindex="139209">
Ahmadu III o Hamadu III fou emir de Masina, successor del seu pare Ahmadu II (Hamadu III) a la mort d'aquest el 27 de febrer de 1853.

Es va enfrontar amb el gran conqueridor el Haddj Umar Tal, al que va voler derrotar mitjanant enganys, per Umar va ocupar Hamdallay (Hamdallahi) el 16 de maig de 1862. Ahmadu III va fugir cap a Tombuctu per pel cam fou interceptar per les forces d'Umar i executat per orde d'aquest (juny de 1862).

El seu oncle Ba Lobbo va assolir la successi i va seguir la lluita.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355428" title="Jard itali" nonfiltered="4185" processed="4167" dbindex="139210">


El jard itali o jard a la italiana (Giardino all'italiana) neix sobre els turons que voregen l'Arno, a la regi de Florncia, al comenament del Renaixement itali, inspirat pels jardins romans i napolitans i sintetitzant llurs noves maneres.

Els principis de composici.


Durant el Renaixement itali, la transformaci de l'art dels jardins s'efectua sense renunciar als temes medievals que empraven gespes, emparrats, bedollars i fonts guarnides d'esttues. La composici es produeix tanmateix en conjunts ms vastos, superposats en terrasses i obrint mplies perspectives. El jard a la italiana es caracteritza per la seva capacitat per explotar el paisatge proper. La composici dels plans horitzontals en terrasses, la utilitzaci de pantalles de vegetaci tallades creen fugues que emmarquen i posen en valor el paisatge del camp itali. Aquest mode de composici, que es troba en la pintura del Renaixement itali reflecteix l'ideal d'obertura del pensament humanista.

Les esttues imitades de l'antigor, la presncia reposant de l'aigua, vegetals escollits i ordenats i la divisi matemtica de l'espai dominada per la geometria i la simetria sn els principis mateixos del jard del Renaixement florent. Minerals i vegetals hi sn tractats de la mateixa manera, al servei d'un mateix propsit arquitectural.

S'hi expressen les vicissituds, la difcil investigaci de la veritat, simbolitzades per la presncia d'un laberint, els destins humans escapen als homes per les esttues inspirades per l'art antic (esttua de Jpiter, esttua colossal dels Apenins...), les grutes representen l'origen terrestre dels homes.

Els jardins sn situats al voltant de les villes, gaireb sempre dels Mdici, posant-los en valor i servint de teatre per les seves festes fastuoses. Aquests jardins, autmats accionats per fora de l'aigua permeten totes les escenografies festives.

Llista dels jardins de la Toscana.




Regi de Florncia.

 Antella (Florncia) - Jardins de la villa di Lappeggi.
 Cerreto Guidi -  Jardins de la villa di Cerreto Guidi, per al comte Guidi desprs venuda a Cosme I de Mdici, al segle XVI.
 Fiesole - Jardins de la villa Mdicis, clebre per les roses del seu "jard secret".
 Montelupo - Jardins de la villa dell'Ambrogiana,  per l'arquitecte  Buontalenti, vers 1587.
 Pian del Giullari - Jardins de la villa Capponi per Carlo Fontana.
 Pratolino - Jardins de la villa du Pratolino o villa Demidoff, a crrec de Francesc I de Mdici el 1568, per l'arquitecte Buontalenti.
 San Piero a Sieve - Jardins del castello del Trebbio. ;
 Sesto Fiorentino - Jard de la villa Corsi Salviati. ;
 Settignano - Jardins de la Villa Gamberaia.
 Stia - Jardins del Castello di Palagio.
 Villa La Pietra.

Regi de Siena.


 Siena - Jardins de la Villa di Fagnano,  de l'arquitecte  Giovanni Battista Piccolomini. ;
 Castelnuovo Berardenga - Jardins de la Villa Chigi, de l'arquitecte Agostino Fantastici.
 Geggiano - Jardins de la Villa Bianchi Bandinelli. ;
 Castelnuovo Berardenga - Jardins de la Villa Arceno.
 San Quirico d'Orcia - els Horti Leonini, en forma d'hexgon allargat.

Regi de Pisa.

 Agnano - Jardins de la Villa Medicea,  construda per Laurent le Magnifique.
 Calci - Jardins de la Villa Lanfranchi, condicionats vers 1570, per Jacopo VI Appiano d'Aragona, commandant de la Marina de Cosme I. ;
 La Cava (Pisa) - Jardins de la Villa Riccardi, famlia florentina dels Riccardi.
 Villa di Corliano - Jardins de la Villa di Corliano.

Regi de Lucca.

 Lucca - Jardins de la Villa Bottini.
 Lucca - Jardins del Palau Pfanner,  condicionats al segle XVIII per l'arquitecte Filippo Juvara.

Regi de Prato.

 Jardins de la Villa di Artimino G. Zocchi, anomenada la ferdinande ja que fou construa per a Ferran I per Buontalenti. ;
 Jardins de la Villa di Poggio a Caiano.

Regi de Pistoia.

Buggiano - Jardins de la Villa Bellavista, de l'arquitecte florent Antonio Maria Ferri, a crrec de Francesco Feroni (1673). ;
 Jardins de la Villa di Montevettolini.
 Jardins de la Villa Garzoni. ;
 Lamporecchio -  Jardins de la villa Rospigliosi,  construda el 1667 per Giulio Rospigliosi, elegit papa sota el nom de Climent IX;

Els jardins a la italiana a Frana.

 Jardins del Chteau d'Ambleville, al Vall d'Oise.

Enllaos externs.

 L'art des jardins italiens;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355435" title="Bisbat de Tarassona" nonfiltered="4186" processed="4168" dbindex="139211">
El Bisbat de Tarassona s un dels bisbat d'Arag i forma la provncia eclesistica de Saragossa el cap de la qual n's l'Arquebisbat de Saragossa, el Bisbat d'Osca, el Bisbat de Barbastre-Monts, el Bisbat de Terol i Albarras. Els seus lmits originals es corresponien en l'anomenada "divisi de Wamba". Desprs de la conquesta, els seus lmits foren retocats lleugerament i el 1130 tornaren a ser modificats, quedant aix delimitats fins el 1956. 

Vegeu tamb.
 Llista de bisbes de Tarassona;

Bibliografia.
  Diocesis de Tarazona;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355447" title="Waterpolo als Jocs Olmpics d'estiu de 1924" nonfiltered="4187" processed="4169" dbindex="139212">

Als Jocs Olmpics de 1924  celebrats a la ciutat de Pars (Frana) es disput una nica competici de waterpolo en categoria masculina a l'installaci de la Piscina de Tourelles.

Nacions participants.
Participaren un total de 140 waterpolistes de 13 nacions diferents:


  (11);
  Espanya (11);
  (11);
  Frana (11);
  Grcia (10);
  (11);
  (10);

  Itlia (11);
  (11);
  (10);
  (11);
  (11);
  (11);


Resum de medalles.


Medaller. 


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  Waterpolo - Pars 1924;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355449" title="Ahnaf ben Kays" nonfiltered="4188" processed="4170" dbindex="139213">
Abu Bahr Sakhr (de vegades apareix tamb com al-Dahhak per es un error) ben Kays ben Muawiya al-Tamimi al-Sadi conegut com al-Ahnaf ben Kays, fou un notable tamimita de Bssora nascut en poca preislmica vers 610, i mort el 687.

Desprs de la mort del Profeta el 632, va influir en els tamimites per la conversi al islam. Va participar desprs a les campanyes del 644 i 649/650 (conquestes de Qom, Kashan i Esfahan), i desprs a la conquesta del Kuhistan (Kohistan), Herat, Merv al-Rudh, Balkh i altres llocs. Desprs va retornar a Bssora on va jugar un paper important com a cap del clan tamimita. Va restar neutral a la batalla del Camell del 656 per el 657 va combatre a Siffin a les files d'Ali.

Quan va morir el califa Yazid I ibn Muawiya el 683 va esclatar a Bssora una revolta i el governador Ubayd Allah ben Ziyad va entregar el govern al azdita (una de les faccions locals) Masud ben Amr al-Ataki que fou assassinat; els azdites es van aliar als Bakr i als Abd al-Kays (membres de la facci local dels Rbia) contra els tamimites, i al-Ahnaf va haver d'acceptar un comproms favorable als azdites. El 684/685 va proposar al azdita al-Muhallab  per dirigir una expedici contra els azraquites (kharigites radicals) que amenaaven la ciutat. El 686/687 l'agitador xita Al-Mukhtar ben Abi Ubayd va reclutar molts partidaris a la ciutat i al-Ahnaf es va declarar en contra i va aconseguir la seva expulsi. Va dirigir el contingent de Bssora de l'exrcit de Musab ben al-Zubayr que va anar a Kufa a atacar a al-Mukhtar (687). Va morir estant a Kufa probablement el mateix 687, a una edat avanada.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355450" title="Catedral d'Aquisgr" nonfiltered="4189" processed="4171" dbindex="139214">


La Catedral d'Aquisgr (en alemany Aachener Dom i en francs Cathdrale d'Aix-la-Chapelle) s una catedral situada a la ciutat alemanya d'Aquisgr, a l'oest del pas i a escassos quilmetres de la frontera amb Blgica i els Pasos Baixos. 

La Catedral d'Aquisgr s considerada la catedral ms antiga del nord d'Europa. El seu origen es remunta a la Capella Palatina construda per l'emperador franc Carlemany a la fi del segle VIII. A partir d'aquest nucli original, el temple va anar creixent i engrandint-se durant els segles posteriors fins a formar el conjunt actual, que s un conglomerat de molt diferents estils arquitectnics. 

La Catedral d'Aquisgr va ser un dels primers 12 llocs inclosos en la llista del Patrimoni de la Humanitat.

Capella Palatina.

La Capella Palatina s considerada com el monument principal de l'Art Carolingi. Va ser originalment l'esglsia privada del palau d'hivern que va fer construir l'emperador Carlemany a Aquisgr a la fi del segle VIII. La Capella Palatina adquiriria una aurola mtica en la seva poca a causa de la seva espectacularitat, que no tenia comparaci al nord dels Alps (va ser durant 200 anys l'edifici ms alt d'aquesta part d'Europa), i al prestigi del seu promotor, Carlemany, que a la seva mort a l'any 814 seria enterrat en aquesta Capella. Amb el pas dels anys i desprs de ser abandonada Aquisgr com residncia dels emperadors francs, la Capella seria l'nic edifici del conjunt palat a sobreviure. 

Successives ampliacions, al llarg dels segles, entorn de la Capella originria configurarien l'actual Catedral d'Aquisgr. Fins al segle XVI la Capella seria utilitzada com el lloc tradicional de coronaci dels emperadors del Sacre Imperi Rom Germnic, que es consideraven successors de Carlemany. Per aix la Catedral d'Aquisgr rep tamb el nom de Kaiserdom (Catedral Imperial). La Capella, nucli original de la catedral, es contempla actualment com una construcci relativament modesta, en comparaci de la resta del conjunt catedralici. Malgrat aix s l'element ms valorat de la mateixa. 


Origen i Construcci.
L'elecci d'Aquisgr com seu de la principal residncia imperial carolingia es va deure a diversos factors, Aquisgr ocupava una zona central en l'Imperi Carolingi, es trobava a prop de les terres patrimonials de la famlia carolingia i a ms, comptava amb aiges termals que eren conegudes des de l'poca romana. 

Carlemany va fer construir un gran complex de palau i dintre del mateix va edificar una esglsia de planta octogonal per al seu s privat. En dita esglsia es guardava com relquia un tros de la capa de Sant Mart (en llat capella). L'esglsia construda per a albergar dita relquia adoptaria el nom de la capella i pel prestigi que va adquirir la Capella Palatina de Carlemany, aquesta paraula es convertiria en sinnim dels oratoris privats de prnceps i nobles. Posteriorment la paraula capella aniria adoptant un significat ms ampli. El nom en francs de la ciutat d'Aquisgr, Aix-la-Chapelle, es deriva tamb del de la Capella Palatina. 

La construcci de la Capella Palatina va comenar cap a l'any 790 i va ser finalitzada en l'any 805, quan l'esglsia va ser consagrada pel Papa Lle III. 


Arquitectura.
La Capella Palatina s un edifici de dues plantes coronat per una cpula. La seva planta, com correspon a un edifici destinat a albergar una important relquia religiosa en el seu interior, s una planta centralitzada, formada per un octgon circumdat per un hexadecgon. Entre ambds polgons es forma un deambulatori, delimitat per columnes. L'edifici est inspirat en l'esglsia bizantina de Sant Vital de Rvena feta construir per l'emperador Justini I al segle VI i que Carlemany havia conegut i admirat. 

L'arquitecte de la Capella va ser el franc Eudes de Metz, encara que va comptar amb nombrosos artesans procedents d'Itlia i de l'Imperi Bizant per a la realitzaci de l'obra. 

La Capella Palatina d'Aquisgr, va ser el ms clar exponent artstic del poder poltic aconseguit per Carlemany, al capdavant de l'Imperi Franc a principis del segle IX. Com una expressi de l'ideal imperial de Carlemany, la capella va ser decorada amb sumptuosos mosaics, marbres i bronzes i fins i tot columnes, que van ser expoliadas d'edificis de les velles capitals imperials, les ciutats de Rvena i Roma. Aquesta reutilitzaci d'elements artstics pot entendre's com un intent d'entroncar-se amb la tradici imperial romana; tradici que Carlemany pretenia recuperar i, fins i tot, renovar. El resultat artstic s una barreja d'estils clssic, bizant i franco-germnic. 

Les columnes originals van ser expoliadas durant l'ocupaci francesa en les Guerres Napoleniques i portades a Pars. Algunes van ser recuperades, per moltes d'elles van haver de ser reconstrudes totalment a partir de 1840, utilitzant-se per a aix granit d'Asun. 
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355451" title="Jaume Esparrica i Reverter" nonfiltered="4190" processed="4172" dbindex="139215">
Jaume Esparrica i Reverter (Vilalba Sasserra, 1952) s delineant i assessor tcnic d'assegurances, i va ser alcalde de Vilalba Sasserra del 1979 al 1991.

A l'any 1979 es present candidat a l'alcaldia de Vilalba Sasserra com a independent. Sort elegit i govern tres mandats, del 4 d'abril del 1979 al 28 de juny del 1991. A partir del 1991, i fins al 1999, va ser regidor per l'"Alternativa Convergent per Vilalba". Entre la seva obra de govern es pot esmentar la catalanitzaci del nom del poble, la fixaci de l'escut municipal, l'Ateneu i la inauguraci de la plaa de la Guineu.






 Enllaos .
 Fitxa biogrfica;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355453" title="Marcial Fernndez i Barragan" nonfiltered="4191" processed="4173" dbindex="139216">
Marcial Fernndez i Barragan (Flix, 1949) s constructor i va ser alcalde de Vilalba Sasserra entre el 1991 i el 1999.

A l'any 1969 s'establ a Vilalba Sasserra, on fund una empresa constructora. Es present a les eleccions municipals del 1991 per l'agrupaci "Independents per Vilalba", i en va sortir escollit alcalde de la vila, crrec que exerc dos mandats, del 28 de juny del 1991 al 19 de juliol del 1999. Entre altres obres de govern, impuls la renovaci de la carretera vella i organitz la recollida d'escombraries. En el seu mandat tamb es produ la cessi del cementiri parroquial a l'Ajuntament, el 1992.






 Enllaos .
 Fitxa biogrfica;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355454" title="Chteau d'Ambleville" nonfiltered="4192" processed="4174" dbindex="139217">


El Castell d'Ambleville s un castell renaixentista situat a Vexin, (Frana).
La finca, classificada al ttol dels monuments histrics, forma part del parc natural regional del Vexin francs.

Ha rebut el guard Jard destacable, atorgada pel Ministeri de la Cultura.

 Histria .

Construt per a Louis de Mornay per l'arquitecte Jean Grappin, va ser construt sobre les bases d'una fortalesa feudal apostada sobre les vores de l'Aubette, al confins de l'Illa de Frana i de Normandia, aleshores anglesa.

Els seus jardins dels segles XVII i XVIII, sn refets el 1928 per la nova propietria, la marquessa de Villefranche, i inspirats per la restauraci de la Villa Gamberaia a Florncia. Ofereixen un exemple particularment reeixit de jard a la italiana.

Els seus nous propietaris han comenat des de 2003 un ambicis projecte de reconstituci dels jardins originals.



 Enllaos externs .

 Web del chteau d'Ambleville;
 Els jardins al web del dpartement du Val d'Oise;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355458" title="Al-Ahsai" nonfiltered="4193" processed="4175" dbindex="139218">
Shaykh Ahmad al-Ashai (Al-Hasa 1753-1826) fou un religis musulm fundador de l'escola teolgica o secta shaykhi.

Interpretava la resurrecci en sentit simplement espiritual i no dels cossos. Les seves idees foren condemnades per mudjtahids xites el 1824. Va morir en el pelegrinatge a la Meca el 1826.

L'escola que va fundar va tenir continutat sota la direcci de Sayyid Kazim Rashti i va acabar originant el moviment anomenat babi.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355468" title="Nothobranchius elongatus" nonfiltered="4194" processed="4176" dbindex="139219">

 Nothobranchius elongatus s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Kenya.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
 Wildekamp, R. H. 1982. Die Nothobranchius-Arten des Kstengebietes Kenias. Aquar. Terrar. Z. v. 35 (nm. 9): 333-339. ;

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355470" title="Nothobranchius fasciatus" nonfiltered="4195" processed="4177" dbindex="139220">

 Nothobranchius fasciatus s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 7 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Somlia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
 Wildekamp, R. H. & R. Haas. 1992. Redescription of Nothobranchius microlepis, description of two new species from northern Kenya and southern Somalia, and note on the status of Paranothobranchius (Cyprinodontiformes: Aplocheilidae). Ichthyol. Explor. Freshwaters v. 3 (nm. 1): 1-16. ;

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355472" title="Nothobranchius flammicomantis" nonfiltered="4196" processed="4178" dbindex="139221">

Nothobranchius flammicomantis  s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4,7 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Tanznia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
 Wildekamp, R. H., B. R. Watters & I. F. N. Sainthouse. 1998. Eine neue Nothobranchius-Art aus Tansania (Cyprinodontiformes: Aplocheilidae). Datz vo. 51 (nm. 12): 780-784. ;

Enllaos externs.

 ITIS ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355477" title="Nothobranchius foerschi" nonfiltered="4197" processed="4179" dbindex="139222">

Nothobranchius foerschi  s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Tanznia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
 Wildekamp, R. H. & H. O. Berkenkamp. 1979. Nothobranchius foerschi spec. nov. ein aquaristisch bekannter, jedoch wissenschaftlich neuer Prachtgrundkrpfling aus Tansania, Ostafrika (Pisces, Cyprinodontidae). Deutsche Killifisch Gem. J. v. 11 (nm. 11): 145-157.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355482" title="Nothobranchius furzeri" nonfiltered="4198" processed="4180" dbindex="139223">

Nothobranchius furzeri  s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Zimbabwe.

 Referncies .



Bibliografia.

 Jubb, R. A. 1971. A new Nothobranchius (Pisces, Cyprinodontidae) from Southeastern Rhodesia. J. Am. Killifish Assoc. v. 8 (nm. 1): 12-19. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355486" title="Nothobranchius fuscotaeniatus" nonfiltered="4199" processed="4181" dbindex="139224">

 Nothobranchius fuscotaeniatus s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3,3 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Tanznia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Seegers, L. 1997. Killifishes of the World. Old World Killis II. Aqualog. Verlag: A.C.S. GmbH, Germany. Old World Killis II: 1-112. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355487" title="Catedral d'Espira" nonfiltered="4200" processed="4182" dbindex="139225">


La Catedral d'Espira (en alemany Speyerer Dom) s una catedral situada a la ciutat alemanya d'Espira, sota advocaci conjunta de La nostra Senyora de l'Assumpci i Sant Esteve. s una enorme i imponent baslica d'arenisca vermella i un dels ms destacats exemples d'arquitectura romnica existents al mn. Juntament amb les properes catedrals romniques de Magncia i Worms constitueix una de les anomenades Kaiserdome (Catedrals imperials) de la regi alemanya de Rennia-Palatinat. Des de la destrucci de l'Abadia de Cluny durant la Revoluci Francesa, la Catedral d'Espira s l'edifici romnic en peu ms gran del mn. 

Un element distintiu i caracterstic d'aquesta catedral s la galeria de columnes que voreja tot el permetre de l'edifici, just sota la lnia de la teulada. 

Un element distintiu i caracterstic d'aquesta catedral s la galeria de columnes que voreja tot el permetre de l'edifici, just sota la lnia de la teulada. 

La construcci va comenar el 1030 durant el regnat de l'emperador Conrat II, va prosseguir durant el regnat del seu successor Enric III el Negre i va finalitzar el 1061, durant la minoria d'edat d'Enric IV. Un dels punts ms dramtics de la histria de la catedral va tenir lloc el 1689, quan els soldats del rei francs Lluis XIV la van cremar gaireb totalment, destruint part de la seva estructura i profanant les tombes dels emperadors alemanys all enterrats. 

Va ser restaurada entre 1772 i 1784, sent afegits un vestbul i una faana, i va tornar a ser profanada pels francesos el 1794. Entre 1846 i 1856 va ser restaurada per ltima vegada a fons, sent el seu interior adornat amb frescs. Aquesta ltima restauraci va ser sufragada pel rei Llus I de Baviera.

El 1981, la catedral va ser afegida a la Llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355488" title="Microscopi electrnic de transmissi" nonfiltered="4201" processed="4183" dbindex="139226">

Un microscopi electrnic de transmissi (TEM, per les seves sigles en angls de Transmission electron microscopy, o MET, en catal) s un microscopi que utilitza un feix d'electrons per visualitzar un objecte. La potncia amplificadora d'un microscopi ptic est limitada per la longitud d'ona de la llum visible. A causa que els electrons tenen una longitud d'ona molt menor que la de la llum visible, poden mostrar estructures molt ms petites. Entre altres coses, s'utilitza en microbiologia ja que permet observar l'estructura dels virus.

 Estructura i funcionament .

Les parts principals sn:
 Can d'electrons, que emet els electrons que xoquen contra l'objecte, creant una imatge augmentada.
 Lents magntiques per crear camps que dirigeixen i enfoquen el feix d'electrons, ja que les lents convencionals utilitzades als microscopis ptics no funcionen amb els electrons.
 Sistema de buit s una part molt important del microscopi electrnic. A causa que els electrons poden ser desviats per les molcules de l'aire, s'ha de fer un buit gaireb total en l'interior d'un microscopi d'aquestes caracterstiques.
 Placa fotogrfica o pantalla fluorescent que es colloca darrere de l'objecte a visualitzar per registrar la imatge augmentada.
 Sistema de registre que mostra la imatge que produeixen els electrons, que sol ser una computadora.

El microscopi electrnic de transmissi emet un feix d'electrons dirigit cap a l'objecte que es desitja augmentar. Una part dels electrons reboten o sn absorbits per l'objecte i d'altres el travessen formant una imatge augmentada de la mostra.

Per utilitzar un microscopi electrnic de transmissi s'ha de tallar la mostra en capes fines, no majors d'un parell de milers de ngstroms. Aquest tipus de microscopis poden augmentar un objecte fins un mili de vegades.

 Histria .

El primer microscopi electrnic de transmissi va ser desenvolupat entre 1931 i 1933 per Ernst Ruska i els seus collaboradors. L'ptica bsica d'aquest primer microscopi electrnic es mant fins als nostres dies; els canvis als microscopis moderns consisteixen a addicionar ms lents per incrementar l'mbit d'augments i donar-li major versatilitat. El primer microscopi electrnic de transmissi comercial el va construir Siemens el 1939.

Enllaos externs .
The National Center for Electron Microscopy, Berkeley California USA ;
Manufacturer of TEM's (FEI Company) ;
Tutorial courses in Transmission Electron Microscopy ;
Cambridge University Teaching and Learning Package on TEM ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355494" title="Crisi hipotecria de 2007" nonfiltered="4202" processed="4184" dbindex="139227">
La crisi de les hipoteques subprime es va comenar a estendre pels mercats, principalment, a partir del dijous 9 d'agost de 2007, si b el seu origen es remunta als anys precedents. Les hipoteques subprime sn prstecs hipotecaris concedits a clients de baixa solvncia i que, per tant, presenten un risc ms elevat de morositat. Generalment, es considerada com el disparador de la posterior deflaci estructural del sistema econmic mundial. 

Motius.
Les hipoteques subprime han estat una bomba de rellotgeria per als mercats financers per tres motius fonamentals:

En primer lloc, l'enorme increment del preu de l'habitatge als EUA durant els anys que van precedir la crisi va provocar que moltes famlies ampliessin la hipoteca per finanar les vacances o la compra de bns de consum.

En segon lloc, la gran pujada de tipus d'inters des de l% el juny del 2003 fins al 5'25% tres anys desprs va fer cada cop ms difcil el pagament de les quotes mensuals de les hipoteques subprime.

El tercer i ltim factor que ha afavorit la crisi hipotecria ha estat l'absncia de regulaci sobre les hipoteques subprime als EUA. Ni la Reserva Federal ni el govern de Bush no havien establert un control mnim en la concessi d'aquest tipus d'hipoteques.

El problema que hi ha a Catalunya s que l'oferta no coincideix amb la demanda. Els preus dels pisos havien anat pujant fins a l'any 2008.

La crisi hipotecria va produir, a partir de setembre de 2008, nombroses fallides financeres, nacionalitzacions bancries, constants intervencions dels bancs centrals de les principals economies desenvolupades, descensos en les cotitzacions borsries i un deteriorament de l'economia global real, que ha suposat l'entrada en recessi d'algunes de les economies ms desenvolupades. 

Protecci de l'economia real.

La crisi financera contamina des del 10 d'octubre de 2008 l'economia real suportada pels sectors productius. Els seus efectes es traslladen de l'ens financer i poltic generador, fins a les famlies, constituint un atac sense precedents al benestar del proletariat o classe mitjana.

Els principals sectors afectats per la crisi.

A continuaci parlarem sobre els diferents sectors afectats per la crisi actual.

EL sector immobiliari

Est en continua escalada de preus entre d'altres, pels casos de corrupci dels ajuntaments i per l'augment de demanda de la societat. La crisi actual a canviat les coses i hi ha molta oferta de pisos per la gent no compra. Per tant hi ha una oferta molt gran i mplia de molts pisos, per la demanda s molt baixa. Experts diuen que el sector immobiliari s el principal motor de l'economia espanyola, i per tant si falla aix l'economia del pas es veu molt afectada, com ho est actualment en la crisi.

El sector financer

Vegeu.
Leopoldo Abada;


















 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355495" title="Nothobranchius geminus" nonfiltered="4203" processed="4185" dbindex="139228">

 Nothobranchius geminus s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3,2 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Tanznia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
 Wildekamp, R. H., B. R. Watters & I. F. N. Sainthouse. 2002. Two new species of the genus Nothobranchius (Cyprinodontiformes: Aplocheilidae) from the Kilombero River basin, Tanzania. Ichthyol. Explor. Freshwaters v. 13 (nm. 1): 1-10. ;

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355497" title="Nothobranchius guentheri" nonfiltered="4204" processed="4186" dbindex="139229">

Nothobranchius guentheri  s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Zanzbar (Tanznia).

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Pfeffer, G. J. 1893. Ostafrikanische Fische gesammelt von Herrn Dr. F. Stuhlmann in Jahre 1888 und 1889. Jahrb. Wiss. Anst. Hamburg v. 10: 131-177, 3 pls. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355499" title="Nothobranchius interruptus" nonfiltered="4205" processed="4187" dbindex="139230">

 Nothobranchius interruptus s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Kenya.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
 Wildekamp, R. H. & H. O. Berkenkamp. 1979. Untersuchungen zur Identitt von Nothobranchius neumanni (Hilgendorf, 1905) aus Tansania, mit der Beschreibung einer neuen Art und einer Unterart aus dem Kstentiefland Kenias. Deutsche Killifisch Gem. J. v. 11 (nm. 5): 65-75. ;

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355500" title="Nothobranchius janpapi" nonfiltered="4206" processed="4188" dbindex="139231">

 Nothobranchius janpapi s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Tanznia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
 Wildekamp, R. H. 1977. Nothobranchius lourensi spec. nov. un Nothobranchius janpapi spec. nov., zwei neue Rivulinen aus Ostafrika. Aquarium Aqua Terra v. 11 (nm. 98): 326-331. ;

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355501" title="Nothobranchius jubbi" nonfiltered="4207" processed="4189" dbindex="139232">

 Nothobranchius jubbi s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Kenya, Somlia i Etipia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
 Wildekamp, R. H. & H. O. Berkenkamp. 1979. Untersuchungen zur Identitt von Nothobranchius neumanni (Hilgendorf, 1905) aus Tansania, mit der Beschreibung einer neuen Art und einer Unterart aus dem Kstentiefland Kenias. Deutsche Killifisch Gem. J. v. 11 (nm. 5): 65-75. ;

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355502" title="Cap de l'Estat Major Imperial General" nonfiltered="4208" processed="4190" dbindex="139233">
Cap de l'Estat Major Imperial General (angls: Chief of the Imperial General Staff, abreujat CIGS) va ser el ttol del comandant professional de l'Exrcit Britnic entre 1908 i fins a 1964.

Des de la restauraci de la monarquia a Anglaterra al 1660, el Sobir va ser capa de prendre un considerable control de les forces armades del Parlament amb el nomenament d'un Comandant General en Cap de l'Exrcit ("General in Chief Comman of the Army"). Aquest ttol evolucion tant en el ttol com en els deures. Fins al 1793 era un crrec no estatutari anomenat Comandant en Cap General, i ms freqentment se l'anomenava de manera no oficial com a Comandant en Cap de les Forces. Aix comportava ttols com el de Capit General. El darrer ttol tamb era en ocasions un rang, podent-se considerar un precursor del de Mariscal de Camp.

Entre 1904 i 1909 el ttol va ser Cap de l'Estat Major General; tornant a aquesta denominaci al 1964.

 Caps de l'Estat Major Imperial .

 Mariscal de Camp Sir William Nicholson, 1r Bar Nicholson, GCB, KJStJ 1909 1912;
 Mariscal de Camp Sir John French, 1r Comte d'Ypres, KP, GCB, OM, GCVO, KCMG 1912 Abril 1914;
 General Sir Charles Douglas, GCB, ADC 6 d'abril de 1914-25 d'octubre de 1914;
 Tinent General Sir James Murray, KCB 30 d'octubre 1914 de setembre 1915;
 General Sir Archibald Murray, GCB, GCMG, CVO, DSO 26 de setembre de 1915   desembre de 1915;
 General Sir William Robertson, Bt, GCB, GCMG, GCVO, DSO 23 de desembre 1915 febrer de 1918;
 Mariscal de Camp Sir Henry Wilson, Bt, GCB, DSO 19 de febrer de 1918 19 de febrer de 1922;
 Mariscal de Camp Frederick Lambart, KP, GCB, GCMG, GCVO, GBE 19 de febrer de 1922-19 de febrer de 1926;
 Mariscal de Camp Sir George Milne, 1r Bar Milne de Salonika, GCB, GCMG, DSO, KStJ 19 de febrer de 1926 19 de febrer de 1933;
 Mariscal de Camp Sir Archibald Montgomery-Massingberd GCB, GCVO, KCMG 1933 1936;
 Mariscal de Camp Sir Cyril Deverell GCB, KBE, ADC 1936 1937;
 General John Vereker VC, GCB, CBE, DSO & 2 Barres, MVO, MC 1937 1939;
 Mariscal de Camp Sir Edmund Ironside GCB, CBE, CMG, DSO 1939 1940;
 Mariscal de Camp Sir John Dill GCB, CMG, DSO 1940 1941;
 Mariscal de Camp Sir Alan Brooke KG, GCB, OM, GCVO, DSO 1941 1946;
 Mariscal de Camp Bernard Montgomery Vescomte Montgomery de l'Alamein KG, GCB, DSO, PC  1946 1948;
 Mariscal de Camp Sir William Slim KG, GCB, GCMG, GBE, DSO, MC 1948 1952;
 Mariscal de Camp Sir John Harding GCB, CBE, DSO, MC 1952 1955;
 Mariscal de Camp Sir Gerald Templer KG, GCB, GCMG, KBE 1955 1958;
 Mariscal de Camp Sir Francis Festing GCB, KBE, DSO 1958 1961;
 General Sir Richard Hull KG, GCB, DSO 1961 1964;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355504" title="Nothobranchius kafuensis" nonfiltered="4209" processed="4191" dbindex="139234">

 Nothobranchius kafuensis s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Zmbia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
 Wildekamp, R. H. & J. Rosenstock. 1989. Anmerkungen zu den Nothobranchius-Arten Sambias mit der Beschreibung von Nothobranchius kafuensis spec. nov. (Cyprinodontiformes; Nothobranchiinae). Aquar. Terrar. Z. v. 42 (nm. 7): 413-418, 419. ;

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355506" title="Nothobranchius kilomberoensis" nonfiltered="4210" processed="4192" dbindex="139235">

Nothobranchius kilomberoensis  s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3,4 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Tanznia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
 Wildekamp, R. H., B. R. Watters & I. F. N. Sainthouse. 2002. Two new species of the genus Nothobranchius (Cyprinodontiformes: Aplocheilidae) from the Kilombero River basin, Tanzania. Ichthyol. Explor. Freshwaters v. 13 (nm. 1): 1-10. ;

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355507" title="Nothobranchius kirki" nonfiltered="4211" processed="4193" dbindex="139236">

Nothobranchius kirki  s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: sud de Malawi.

 Referncies .



Bibliografia.

 Jubb, R. A. 1969. The Nothobranchius (Pisces, Cyprinodontidae) of southern Africa, and a new species from Lake Chilwa, Malawi. Ann. Cape Prov. Mus. Nat. Hist. v. 8 (pt 1): 1-11. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355508" title="Nothobranchius kiyawensis" nonfiltered="4212" processed="4194" dbindex="139237">

 Nothobranchius kiyawensis s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Gmbia, Mali, Nger, Nigria, Burkina Faso, Txad, Camerun i Ghana.

 Referncies .



Bibliografia.

 Ahl, E. 1928. Descriptions of two new cyprinodont fishes from Nigeria. Ann. Mag. Nat. Hist. (Ser. 10) v. 2 (nm. 12): 600-602. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355509" title="Nothobranchius korthausae" nonfiltered="4213" processed="4195" dbindex="139238">

 Nothobranchius korthausae s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Tanznia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Meinken, H. 1973. Mitteilung der Fischbestimmungsstelle des VDA No. 77. Nothobranchius korthausae spec. nov., eine hbsche Cyprinodonten-Neuheit von der Insel Mafia (Ostafrika). Das Aquarium Nm. 51: 351-355. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355511" title="Montemayor del Ro" nonfiltered="4214" processed="4196" dbindex="139239">

Montemayor del Ro s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355512" title="Nothobranchius kuhntae" nonfiltered="4215" processed="4197" dbindex="139240">

 Nothobranchius kuhntae s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Moambic i Malawi.

 Referncies .



Bibliografia.

 Ahl, E. 1926. Neue oder selten importierte Fische. I. Bltt. Aquar. Terrarienkunde v. 37 (nm. 9): 220-222. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 Encyclopedia of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355517" title="Nothobranchius lourensi" nonfiltered="4216" processed="4198" dbindex="139241">

Nothobranchius lourensi  s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Tanznia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
 Wildekamp, R. H. 1977. Nothobranchius lourensi spec. nov. un Nothobranchius janpapi spec. nov., zwei neue Rivulinen aus Ostafrika. Aquarium Aqua Terra v. 11 (nm. 98): 326-331. ;

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355518" title="Navacarros" nonfiltered="4217" processed="4199" dbindex="139242">

Navacarros s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355520" title="Nothobranchius luekei" nonfiltered="4218" processed="4200" dbindex="139243">

Nothobranchius luekei  s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Tanznia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Seegers, L. 1984. Nothobranchius luekei spec. nov., ein neuer Prachtgrundkrpfling aus Tanzania. Aquar. Terrar. Z. v. 37 (nm. 7): 248-252. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355521" title="Nothobranchius malaissei" nonfiltered="4219" processed="4201" dbindex="139244">

Nothobranchius malaissei  s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Repblica Democrtica del Congo.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
 Wildekamp, R. H. 1978. Redescription of Nothobranchius brieni Poll 1938, and the description of three new Nothobranchius species (Pisces, Cyprinodontidae) from the province of Shaba, Zare. Rev. Zool. Afr. v. 92 (nm. 2): 341-354. ;

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355522" title="Nava de Bjar" nonfiltered="4220" processed="4202" dbindex="139245">

Nava de Bjar s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355523" title="Nothobranchius melanospilus" nonfiltered="4221" processed="4203" dbindex="139246">

Nothobranchius melanospilus  s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 7,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Tanznia i Kenya.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Pfeffer, G. J. 1896. Die Thierwelt Ost-Afrikas und der Nachbargebiete. Lief. v. Die Fische Ost-Afrikas. Fische Ost-Afrikas v. 3: i-xviii + 1-72. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355524" title="Nothobranchius microlepis" nonfiltered="4222" processed="4204" dbindex="139247">

Nothobranchius microlepis  s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 8 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Kenya, Somlia i Etipia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Vinciguerra, D. 1897. Pesci raccolti dal Cap. V. Bottego durante la sua seconda spedizione nelle regioni dei Somali e dei Galla. Ann. Mus. Civ. Stor. Nat. Genova (Ser. 2a) v. 17: 343-364. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355525" title="Navalmoral de Bjar" nonfiltered="4223" processed="4205" dbindex="139248">

Navalmoral de Bjar s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355526" title="Esglsia de Wies" nonfiltered="4224" processed="4206" dbindex="139249">


L'Esglsia de Wies (en alemany Wieskirche) s una esglsia de peregrinaci en el districte de Weilheim-Schongau en l'estat federat de Baviera, Alemanya. El simple edifici oval, amb un extravagant interior en estil rococ, va ser realitzat pels germans Dominikus Zimmermann i Johann Baptist Zimmermann. El 1983 l'esglsia de Wies va ser proclamada patrimoni de la humanitat per la UNESCO.

Histria.

El 14 de juny de 1738, la camperola Maria Lory vei, el que ella va pensar eren llgrimes, sortint d'una esttua de fusta de Crist flagelat. Aquest miracle va generar un devessall de peregrins que volien veure l'esttua. El 1740, es va construir una petita capella, per aviat aquest edifici va resultar insuficient per a acomodar al nombre creixent de peregrins. El prxim monestir de Steingaden va comissionar la construcci de la present esglsia. 

La construcci i decoraci de l'esglsia de Wies es va realitzar entre els anys 1745 i 1754 pels germans Dominikus i Johann Baptist Zimmermann, sota l'adrea de l'abat del monestir de Steingaden, Marinus Mayer. L'interior est decorat en un elaborat estil rococ, amb treball d'estuc de l'escola de Wessobrunner. La pintura de l'altar major va ser realitzada pel pintor de la cort de Mnich, Balthasar August Albrecht. Les figures dels grans telegs d'Occident (Sant Jeroni, Sant Ambrosi, Sant Agust i Sant Gregori Magno), sn el treball de l'escultor tirols, Anton Sturm. L'rgan, reconstrut en 1957, est en la caixa original feta per Johann Georg Hrterich. La superfcie aplanada de la cpula est pintada amb un fresc trampantojo. "Tot el possible es va fer a traves de l'esglsia, per a fer el sobrenatural visible. Escultures i murals es combinen per a revelar el div en forma visible".

En el marc de la secularitzaci dels bns de l'esglsia per l'estat de Baviera als anys 1802 i 1803, l'esglsia de Wies i els seus continguts, estaven destinats a ser subhastats i la resta demolida. L'oposici dels camperols locals va assolir salvar l'esglsia i permetre que les peregrinacions continuessin.

Desprs de ser designada Patrimoni de la Humanitat el 1983, es va emprendre una restauraci completa de l'esglsia que va durar de 1985 a 1991 i que va costar 10,6 milions de marcs. Avui dia l'esglsia s visitada per ms d'un mili de visitants a l'any i s lloc de freqents concerts musicals. L'esglsia s la seu de la "Confraternitas Domini Nostri Flagellati" (Fraternitat del nostre Senyor Flagelat), dedicada a honrar el flagelamient de Crist, que t 350 membres entre clrgues i laics. Fins al dia present, persones que han orat enfront de l'esttua de fusta de Crist flagelat a l'altar, proclamen haver rebut sanaciones miraculoses

Enllaos externs.

Pgina informativa
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355529" title="Khuzestan" nonfiltered="4225" processed="4207" dbindex="139250">
Khuzest n (Persa:        ) s una de les 30 provincies d'Iran al sud-oest del pas, a la frontera amb Iraq (provncia de Bssora) i el golf Prsic. La capital s Ahvaz (Ahwaz). La superficie es de 62.238 km i la poblaci el 2006 de 4.274.979 habitants. Altres ciutats de la provncia son Behbahan, Abadan, Andimeshk, Khorramshahr, Bandar Imam, Dezful, Shushtar, Omidiyeh, Izeh, Baq-e-Malek, Mah Shahr, Dasht-i Mishan/Dasht-e-Azadegan, Ramhormoz, Shadegan, Susa, Masjed Soleiman, Minoo Island i Hoveizeh. La provncia portava anteriorment al 1926 el nom d'Arabistan i els independentistes l'anomenen Ahwaz.

 Histria antiga .

Pendent 

 Histria moderna .

Els perses van comenar a ocupar la zona el 1508 per el 1514 els otomans la van reconquerir, per caure de nom en mans perses el 1529. Pel tractat d'Omassiyah, del 1542 va ser reconeguda possessi otomana.

Els perses van conquerir altre cop la regi el 1623 i la van conservar fins el 1639 quan el tractat de Qasr-e-Shirin la va retornar als otomans. A comenaments del segle XVIII els perses van iniciar la penetraci al districte d'Hawizah per finalment el tractat de Amir Ashraf de 1727 va restablir l'anterior situaci, que fou confirmada per Nadir Shah el 1747.

El 1818 la regi fou atacada pels perses per una vegada ms la sobirania otomana fou confirmada pel tractat d'Ard Roum el 1823. El poder principal era el xeic de la tribu Bani Kaab, que considerava que la seva autonomia estava millor preservada sota domini otom. Prsia va reclamar contnuament el territori i una comissi ruso-britnica va establir el 1851 la frontera entre ambdues parts a Mohammara, per l'acord mai fou signat oficialment. Finalment el 1865 es va decidir que cada districte correspondria a qui l'ocups de fet, el que afavoria als otomans per sobretot als caps locals rabs.


El 1902 Gran Bretanya va reconixer la independncia del xeic d'Al-Ahwaz i el 1905 va signar un tractat d'aliana amb el xeic Kazaal (el darrer xeic d'Ahwaz), en forma similar al signat amb el xeic de Kuwait. El 1913 Prsia i l'Imperi Otom van ratificar el tractat d'Ard Roum, amb una clusula addicional que reconeixia els drets de sobirania del xeics d'Al-Ahwaz, anomenat xeic de Mohammara, sobre la regi. Amb la derrota otomana al final de la segona guerra mundial, des del 1917 de fet el territori fou plenament independent. 

El 20 d'abril de 1925 el perses van envair el territori; els britnics van allegar que el xeic Kazaal estava sota la seva protecci per no van voler o saber impedir l'atac i van permetre l'ocupaci del pas per les forces del xa en poques setmanes, i llavors es va formar la provncia d'Arabistan i desprs Khuzestan. Fadlallah Khan Zahidi fou nomenat governador. Fins aquestes dates la bandera en s al pas era totalment blanca i s'anomenava Baiyoodh ("La blanca"), en relaci a una llegenda sobre un ocell blanc. Kazaal fou capturat i enviat a Teheran on fou obligat a abdicar en el seu fill Khaseb, que es va reconixer vassall de Prsia i va denunciar tots els tractats fets amb altres pasos, excepte els fets amb Prsia. La llengua rab fou prohibida. Les tribus rabs van ser hostils al nou govern i al cap de tres mesos els antics soldats de Kazaal es van revoltar (juliol del 1925) dirigits per Shalash i Sultan, proclamant la independncia d'Al-Mohammara i hissant la bandera nacional que fou vermella, blanca i negra. L' artilleria persa va posar fi a la revolta. 

No va tardar a esclatar un altre rebelli dirigida pel xeic Abdel Mohsen Al Khaqani amb centre a Al-Mohammara, per tanmateix fou dominada. El 1928 es va revoltar Mohieddine Az Zebaq, cap de les tribus Churfa, al districte d'Al-Hawizah, formant un govern que va resistir sis mesos. El 1929 es va rebellar el xeic Hadi Kashef al Ghata, rebelli que es va mantenir, encara que a baix nivell, fins el 1939. L'ex xeic Kazaal va morir a Teheran el 1936.

El 1940 va esclatar la revolta del xeic Haidar Al Kaabi a Al-Minauw, per fou capturat i executat. El 1943 es va rebellar Khasseb, fill de l'ex xeic Kazaab, al que va seguir el seu germ Abdallah el 1945. El 1946 es va formar i es va rebellar el partit As Saadah (El Saadeh), dirigit per Husein Fatami, que va acabar executat pels perses. El 1949 Jounos A l'Assi es va revoltar a Al-Besitien sense xit. 

El 1956 es va crear el Ahwaz Liberation Front (ALF) que va donar pas el 1960 al National Front for the Liberation of Al Ahwaz (NFLA) i el 1968 al Peoples Front for the Liberation of Al Ahwaz (PFLA), el nom del qual fou canviat el 7 de febrer de 1979 a "Arab Revolution Movement for the  Liberation of Al-Ahwaz" (ARMLA). 

A la provncia de Khuzestan es va formar el 1979 la Arab Political Cultural Organization (APCO) que va demanar algunes concessions l'abril d'aquell any i se li va permetre formar un consell provincial amb autonomia limitada; no obstant els Guardians de la Revoluci tenien una forta presencia a Khorramshahr. El 14 de juny de 1979 un grup d'oposici anomenat "Arab Popular Movement in Arabistan" va atacar les refineries (l'anomenat Dimecres Negre) i el 3 d'abril de 1980 el mateix grup va ocupar l'ambaixada d'Iran a Londres, demanant l'alliberament de 91 rabs detinguts pel rgim irani; desprs foren acusat de ser un moviment d'oposici irani amb suport iraqui. El seu lder "Salim" (Awn Ali Mohammed) i quatre membres ms del grup van morir en l'assalt policial i un sis membre, Fowzi Badavi Nejad, fou capturat i condemnat a pres de per vida.
Els moviments d'oposici van haver de sortir del pas.

La provncia fou el principal teatre de les operacions iraquianes a la guerra entre Iran i Iraq del 1980 al 1988. La refineria d'Abadan fou destruda, diverses ciutats i llocs foren destruts incloent llocs artstics i histrics; la meitat de la provncia fou ocupada pels iraquians (1980-1982) amb lluites; milers d'habitants van fugir de la provncia. El 1982 els iranians van passar al contraatac i van expulsar les forces de Saddam Hussein. La batalla de Khorramshahr fou un moment crucial i la victria iraniana va capgirar la situaci i encara se celebra cada any a Iran. Al final de la guerra, a mesura que es van restaurar les ciutats destrudes, els iranians perses van tornar a la provncia per no hi ha estadstiques de la poblaci per tnies. Khorramshahr fou la nica ciutat destruda completament.
   
Diversos grups es va unir i durant la guerra entre Iran i Iraq es va acabar formant com a principal organitzaci (1990) la Al-Ahwaz Liberation Organisation (ALO) presidida per Faleh Abdullah al-Mansouri un antic oficial del xa, que va haver de fugir a Holanda el 1989 . A l'interior un partit anomenat Islamic Reconciliation Party (Hezb al-Wefagh), conegut tamb com a Reconciliation Committee (Lejnat al-Wefagh), va romandre tolerat fins el 2006.

Una srie d'atacs armats es van produir el 2005, els primer a l'elecci presidencial del 12 de juny

 Poltica i simbologia independentista .


La bandera adoptada per l'ALO com a nacional s en proporci oficial 1:2 (de fet hi ha una majoria d'exemplars en 2:3) amb tres franges horitzontals, vermella, blanca i negre; al centre de la franja blanca un anell verd i al seu interior, tocant l'anell, un estel verd de cinc puntes. El vermell representava la independncia, el sacrifici i la defensa del pas; el blanc, la pau la puresa i l'amistat; el negra la profunditat del mar; l'estel representava la grandesa i gloria dels rabs i al poble; el cercle, el poble a l'entorn d'Ahwaz. Aquesta bandera s reconeguda com a bandera nacional per les tres organitzacions que formen l'ALO, i per altres organitzacions: el Democratic Solidarity Party of Al-Ahwaz, i el Al-Ahwaz Arab Peoples Democratic Popular Front. 

La situaci interior posterior es bastant desconeguda; tots els grups d'oposici es van refugiar a l'Iraq, excepte L'Arabic Front Liberation Ahwaz (AFLA).



El anomenat Parlament d'Ahwaz (o Arabistan) a l'exili, format per una part dels grups rabs opositors, va decidir el 1999 sobre la bandera nacional, amb l'acord de totes les tendncies participants, per amb l'oposici de les vinculades a l'ALO, per motius poltics. La bandera seleccionada tenia els colors de la revoluci rab. La mitja lluna representa als habitants musulmans de la regi; l'estel t vuit puntes, una per cada revoluci en las que el pobla d'Ahwaz ha participat. Els colors sn coincidents amb els d'altres pobles rabs que busquen la llibertat, com els palestins o sahraus, amb les que el poble d'Ahwaz declara una especial germanor i solidaritat. A la franja blanca es va incloure les paraules "Allah Akbar" en verd (tamb en negre).

Els grups principals existents actualment sn: 



Ahwaz Liberation Organisation (ALO), basada a Holanda, ja esmentada.

Fou formada per la uni del Democratic Revolutionary Front for the Liberation of Arabistan (DRFLA) , People's Front for Liberation of Arabistan (PFLA) i Arab Front for the Liberation of Al-Ahwaz (AFLA). 

La seva branca armada s l'Ahwaz Popular Army (APA).

Els seus rgans executius sn el Ahwaz Revolutionary Council i la Democratic Republic of Al-Ahwaz.



Al-Ahwaz Arab Peoples Democratic Popular Front (AAPDF), basat a Londres i dirigit per Mahmud Ahmad Al-Ahwazi.

la seva bandera es blanca amb l'emblema al centre. L'emblema est format per un cercle que a la part superior sn les lletres arbigues del nom i a la inferior, al costat esquerra una palmera i a la dreta una espiga de blat; al centre l'estel de cinc puntes verd i al centre de l'estrella un pentgon blanc dins del qual un cap de falc mirant al vol; sota el falc un trapezi vermell. La figura del centre imita tanmateix un puny que era al centre de l'antic emblema; aquest incloa tamb una mitja roda dentada i una fal, que donava indicaci de la seva orientaci esquerrana.


Democratic Solidarity Party of Al-Ahwaz, basat als Estats Units, membre de l'UNPO.

Propugna un estat federal i reconeix la integritat territorial d'Iran.

s el motor del Congress of Iranian Nationalities for a Federal Iran (CINFI) en el que participen diversos grups d'Iran, entre els quals grups kurds, balutxis, zeris, turcmans i alguns altres.


Ahwaz Arab Renaissance Party, establert amb suport de Sria i actualment basat a Canada.

Va reclamar algunes bombes a un oleoducte (abril 2005) i a la ciutat d'Ahwaz (juny 2005), per altres grups tamb van reivindicar els fets i la seva activitat real sobre el terreny es avui per avui incerta.

El seu emblema presenta la bandera nacional. Inclou algunes insripcions (les inscripcions de la imatge no sn segures).



Al-Ahwaz National Liberation Movement (Moviment Nacional d'Alliberament d'Al-Ahwaz); aquest partit va adoptar el 6'agost de 2007 una bandera verda amb les paraules "Allah Akbar", el nom del moviment (damunt) i altres inscripcions arbigues (sota), tot en color blanc, i va reconixer la bandera nacional d'Ahwaz decretada per l'anomenat parlament a l'exili.

El secretari general s Sayed Taher Al-Sayed Na'ma. 

El seu organisme poltic aglutinador s la Al-Ahwaz National Assembly i el Parlament a l'exili.

 Notes.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355534" title="Navamorales" nonfiltered="4226" processed="4208" dbindex="139251">

Navamorales s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Limita amb Puente del Congosto, Valdemolinos, Villar de Corneja, Santa Mara del Berrocal, La Horcajada i El Tejado.

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355535" title="Nothobranchius neumanni" nonfiltered="4227" processed="4209" dbindex="139252">

Nothobranchius neumanni  s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Tanznia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Hilgendorf, F. M. 1905. Fische von Deutsch und Englisch Ost-Africa. Zool. Jahrb., Syst. (Jena) v. 22 (nm. 4): 405-420. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355536" title="Llista d'edificis ms alts de Valncia" nonfiltered="4228" processed="4210" dbindex="139253">
 ;



Aquesta s una llista dels edificis ms alts de la ciutat de Valncia.
L'edifici Columbia 30 est proposat pel 2009 i tindr 114 metres. El pont de l'Assut de l'Or construit per Santiago Calatrava al Jard de Tria s, amb 123 metres, la construcci ms elevada de la ciutat.
 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355537" title="Nothobranchius nubaensis" nonfiltered="4229" processed="4211" dbindex="139254">

 Nothobranchius nubaensis s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Sudan.

 Referncies .



Bibliografia.

 Bellemans, M. 2003. A new Nothobranchius from the Sudan, provisional description of N. nubaensis n. sp. Brit. Killifish Assoc., Killi News (Separate) Separatum (Juny de 2003): 7 pp, unnumbered. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355538" title="Puente del Congosto" nonfiltered="4230" processed="4212" dbindex="139255">

Puente del Congosto s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;
Blog Puente del Congosto;
Frum de Puente del Congosto;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355539" title="Nothobranchius ocellatus" nonfiltered="4231" processed="4213" dbindex="139256">

Nothobranchius ocellatus  s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Tanznia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Seegers, L. 1985. Prachtgrundkrpflinge. Die Gattung Nothobranchius: Systematik, Vorkommen, Pflege und Zucht. Deutsche Killifisch Gem. J. Suppl. 1: 1-48.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355541" title="La Tala" nonfiltered="4232" processed="4214" dbindex="139257">

La Tala s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355542" title="Nothobranchius orthonotus" nonfiltered="4233" processed="4215" dbindex="139258">

 Nothobranchius orthonotus s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Malawi, Moambic, Zimbabwe i Sud-frica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Peters, W. (C. H.). 1844. Einige neue Fische und Amphibien aus Angola und Mozambique. Monatsb. Akad. Wiss. Berlin 1844: 32-37. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355544" title="Nothobranchius palmqvisti" nonfiltered="4234" processed="4216" dbindex="139259">

Nothobranchius palmqvisti  s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Kenya i Tanznia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Lnnberg, E. 1907. Fishes. (Sjstedts Kilimandjaro-Meru Expedition, 5.) Uppsala. Kilimandjaro-Meru Exped.: 1-8. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355546" title="El Tejado" nonfiltered="4235" processed="4217" dbindex="139260">

El Tejado s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355548" title="Nothobranchius patrizii" nonfiltered="4236" processed="4218" dbindex="139261">

Nothobranchius patrizii  s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Kenya, Somlia i Etipia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Vinciguerra, D. 1927. Enumerazione di alcune specie di pesci della Somalia Italiana raccolte dal Marchese Savario Patrizi. Ann. Mus. Civ. Stor. Nat. 'Giacomo Doria' v. 52: 246-259. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355549" title="Nothobranchius polli" nonfiltered="4237" processed="4219" dbindex="139262">

Nothobranchius polli  s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Repblica Democrtica del Congo i Zmbia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
 Wildekamp, R. H. 1978. Redescription of Nothobranchius brieni Poll 1938, and the description of three new Nothobranchius species (Pisces, Cyprinodontidae) from the province of Shaba, Zare. Rev. Zool. Afr. v. 92 (nm. 2): 341-354. ;

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355550" title="Chagarca Medianero" nonfiltered="4238" processed="4220" dbindex="139263">

Chagarca Medianero s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355551" title="Futbol als Jocs Olmpics d'estiu de 1924" nonfiltered="4239" processed="4221" dbindex="139264">

Als Jocs Olmpics de 1924 celebrats a la ciutat de Pars (Frana) es disput una nica prova de futbol en categoria masculina. La prova es realitz entre els dies 25 de maig i 9 de juny de 1924 entre les installacions de l'Estadi de Pars, Bergeyre, Pershing i Colombes.

Nacions participants.
Participaren 280 futbolistes de 22 nacions diferents:


 (11);
 (11);
 Egipte (12);
 Espanya (11);
 (13);
 (11);
 Frana (12);
 (11);
 Iugoslvia (11);
 (12);
 Itlia (13);

 (11);
 (11);
 (11);
 (19);
 (11);
 (11);
 (18);
 (15);
 (19);
 (11);
 (15);


Resum de medalles.


Medaller. 


Resultats.
Primera Ronda.

----

----

----

----

----


Segona Ronda.

----

----


----

----

----

----

----


Quarts de final.

----

----

----


Semifinals.

----


Medalla de Bronze.

----


Final.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  Futbol - Pars 1924;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355553" title="Horcajo Medianero" nonfiltered="4240" processed="4222" dbindex="139265">

Horcajo Medianero s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.



 Enllaos externs .
Medianero Enlla a Wikisalamanca;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355554" title="Nothobranchius rachovii" nonfiltered="4241" processed="4223" dbindex="139266">

 Nothobranchius rachovii s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Moambic i Sud-frica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Ahl, E. 1926. Neue oder selten importierte Fische, III. Bltt. Aquar. Terrarienkunde v. 37 (nm. 14): 346-348. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355555" title="Carniola" nonfiltered="4242" processed="4224" dbindex="139267">

La Carniola (eslov: Kranjska, alemany: Krain) s una regi d'Eslovnia al voltant de la capital eslovena Ljubljana (en alemany Laibach). El nom fa referncia a l antic poble dels Carnii, una tribu de filiaci encara dubtosa, que habitaven la regi quan va ser incorporada a l Imperi Rom.

Antic ducat de la Casa d'ustria, fins al 1918 va formar part de l'Imperi Austrohongars. Desprs de la I Guerra Mundial va passar majoritriament a Iugoslvia, excepte la seva part ms occidental, que es va incorporar a Itlia. Desprs de la Segona Guerra Mundial, la part que havia estat incorporada a Itlia es va integrar a Iugoslvia, fins a la dissoluci d'aquesta.

 Geografia .

La Carniola s una regi muntanyosa alpina amb una superfcie aproximada de 9.838 km2, el riu Sava, un afluent del Danubi la travessa. La temperatura mitjana a la regi s de 10C.

 Histria .

En el moment de entrar en la Histria, el territori de l actual Carniola estava ocupat per diverses tribus illiries i celtes. El 200 aC, els romans van conquerir la regi que va formar part de les provncies romanes Pannnia i Noricum.

Desprs de la caiguda de l'Imperi Rom va formar part del Regne Ostrogot d Itlia. Els Longobards, un poble germnic originari d'Europa del Nord, es van installar en la regi de Carniola abans de marxar sobre la pennsula italiana. Els eslaus, qu ja havien comenat a infiltrar-se cap a la fi del segle V, ocuparen tota la regi a mitjans del segle VI.

Al a fi del segle VI, els vars van imposar el seu domini sobre Carniola des del seu centre de poder a les planes de Pannnia. El 626, desprs de fracassar d'aquest poble en el seu intent de prendre Constantinoble, els eslaus es revoltaren i la Carniola va entrar a formar part de l efmer Imperi eslau de Samo. 

Els francs de Carlemany van conquerir Carniola el 788. La regi va ser incorporada al Marca de Fril i, quan aquest es va dividir, es va constituir en una Marca independent, la Marca de Carniola, amb un cap eslau, depenent de governador de Baviera, que residia a Kranj. Cent anys desprs, el tribus magiars van creuar els Crpats i s installaren en Pannnia, separant als avantpassats dels eslovens dels avantpassats dels eslovacs.

Els nobles bavaresos i francs van anar ocupant els feus que s anaven creant, de tal manera que, entre el segle VIII i fins a la fi de la Primera Guerra Mundial, la poblaci eslava va ser governada per una minoria de parla germnica. En aquest repartiment de poder van tamb va participar l Esglsia i els bisbes de Freising, Brixen y Aquileia, van gaudir de extenses possessions a Carniola fins al punt de ser tant poderosos com els ducs de Celje, Gorizia o Babemberg. La Marca de Carniola va canviar de mans fins que finalment, el 1268, tota Carniola, junt amb Carntia, foren heretades per Ottokar II de Bohmia. En ser venut i mort aquest rei a la batalla de Drnkrt, el 1278, Carniola va tornar novament a mans austraques. 

Convertida en ducat, el ducat de Carniola, va pertnyer a l Imperi Austrac fins al final de la Primera Guerra Mundial, quan Carniola es va incorporar al Regne dels Serbis, Croats i Eslovens, conegut desprs como Regne de Iugoslvia.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355556" title="Nothobranchius robustus" nonfiltered="4243" processed="4225" dbindex="139268">

Nothobranchius robustus  s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Uganda i Tanznia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Ahl, E. 1935. ber neue oder seltene afrikanische Zahnkarpfen der Gattungen Aphyosemion und Nothobranchius. Zool. Anz. v. 112 (nms. 5/6): 123-129. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355557" title="Peacaballera" nonfiltered="4244" processed="4226" dbindex="139269">

Peacaballera s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355558" title="Nothobranchius rubripinnis" nonfiltered="4245" processed="4227" dbindex="139270">

Nothobranchius rubripinnis  s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Tanznia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Seegers, L. 1986. Beschreibung von Nothobranchius rubripinnis spec. nov. aus Tanzania. Ichthyologische Ergebnisse aus Tanzania. VII. Aquar. Terrar. Z. v. 39 (nm. 1): 18-22.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355559" title="Nothobranchius rubroreticulatus" nonfiltered="4246" processed="4228" dbindex="139271">

 Nothobranchius rubroreticulatus s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Txad i Camerun.

 Referncies .



Bibliografia.

 Blache, J. & F. Miton. 1960. Poissons nouveau du bassin du Tchad et du bassin adjacent du Mayo Kebbi. (suite et fin). III. Cyprinodontidae-Cichlidae. Bull. Mus. Natl. Hist. Nat. (Sr. 2) v. 32 (nm. 3): 214-218. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355560" title="Nothobranchius steinforti" nonfiltered="4247" processed="4229" dbindex="139272">

 Nothobranchius steinforti s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Tanznia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
 Wildekamp, R. H. 1977. Zur identifikation von Nothobranchias guentheri (Pfeffer, 1893) und Nothobranchias palmqvisti (Lnnberg, 1907), zwei Saisonfische aus dem sdstolichen Kenia und dem nordstlichen Tansania; mit der Beschreibung von Nothobranchias steinforti species novum. Deutsche Killifisch Gem. J. v. 9 (nm. 3): 33-46. ;

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355561" title="Peromingo" nonfiltered="4248" processed="4230" dbindex="139273">

Peromingo s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355562" title="Nothobranchius symoensi" nonfiltered="4249" processed="4231" dbindex="139274">

Nothobranchius symoensi  s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Repblica Democrtica del Congo i Zmbia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
 Wildekamp, R. H. 1978. Redescription of Nothobranchius brieni Poll 1938, and the description of three new Nothobranchius species (Pisces, Cyprinodontidae) from the province of Shaba, Zare. Rev. Zool. Afr. v. 92 (nm. 2): 341-354. ;

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355563" title="Pizarral" nonfiltered="4250" processed="4232" dbindex="139275">

Pizarral s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355564" title="Nothobranchius taeniopygus" nonfiltered="4251" processed="4233" dbindex="139276">

Nothobranchius taeniopygus  s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: autcton d'Uganda, del sud-oest de Kenya i de Tanznia central.

 Referncies .



Bibliografia.

 Hilgendorf, F. M. 1891. Eine Aufzhlung der von Emin Pascha und Dr. Stuhlmann gesammelten Fische und Krebse. Sitzungsber. Ges. Naturf. Freunde Berlin 1891: 18-20. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355567" title="Nothobranchius ugandensis" nonfiltered="4252" processed="4234" dbindex="139277">

 Nothobranchius ugandensis s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Uganda i Kenya.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
 Wildekamp, R. H. 1994. The Nothobranchius species from Uganda, with description of a new polymorphic species (Cyprinodontiformes: Aplocheilidae). Ichthyol. Explor. Freshwaters v. 5 (nm. 3): 193-206. ;

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355568" title="Festibity" nonfiltered="4253" processed="4235" dbindex="139278">

Festibity es un sopar anual, que organitza la Facultat d'Informtica de Barcelona (FIB) i el "Cercle Fiber"-associaci d'antics alumnes de la FIB,  que involucra al sector empresarial, les universitats i l'administraci pblica.

 Edicions .

Les sis edicions de la Festibity s'han dedicat als segents temes:

1a. Festibity - 2002 - 25 de la FIB

2a. Festibity - 2004 - Les TIC, ms enll de la cinquena utility?

3a. Festibity - 2005 - el rol del sector pblic de les TIC

4a. Festibity - 2006 - Catalunya, referent d'innovaci?

5a. Festibity - 2007 - FinanTIes?. Les TIC i el sector financier

6a. Festibity - 2008 - L esport d alta compeTICi


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355569" title="Hotel Hilton Valncia" nonfiltered="4254" processed="4236" dbindex="139279">


L'Hotel Hilton Valncia s un edifici de la ciutat de Valncia que pertany a aquesta cadena hotelera. Situat a l'avinguda de les Corts Valencianes, davant el Palau de Congressos, s l'edifici ms alt de la ciutat actualment. Amb 29 plantes, s'enlaira fins als 117 metres. T categoria de cinc estrelles i fou inaugurat l'any 2006.

Enllaos externs.
Hotel Hilton Valncia   ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355570" title="Puebla de San Medel" nonfiltered="4255" processed="4237" dbindex="139280">

Puebla de San Medel s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355571" title="Nothobranchius virgatus" nonfiltered="4256" processed="4238" dbindex="139281">

Nothobranchius virgatus  s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: sud de Sudan.

 Referncies .



Bibliografia.

 Chambers, J. 1984. A new Nothobranchius species (Teleosti, Cyprinodontiformes, Aplocheilidae) from the Sudan. J. Fish Biol. v. 25 (nm. 5): 505-513. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355573" title="Nothobranchius vosseleri" nonfiltered="4257" processed="4239" dbindex="139282">

 Nothobranchius vosseleri s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: est de Tanznia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Ahl, E. 1924. Neue afrikanische Zahnkarpfen aus dem Zoologischen Museum Berlin. Zool. Anz. v. 61: 135-145. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355574" title="Salvatierra de Tormes" nonfiltered="4258" processed="4240" dbindex="139283">

Salvatierra de Tormes s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355575" title="Nothobranchius willerti" nonfiltered="4259" processed="4241" dbindex="139284">

 Nothobranchius willerti s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Kenya.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
 Wildekamp, R. H. 1992. A new Nothobranchius (Cyprinodontiformes: Aplocheilidae) from the Kenyan coastal plains, with a redefinition of the subgenus Aphyobranhius. Ichthyol. Explor. Freshwaters v. 3 (nm. 2): 187-192. ;

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355576" title="Torre de Frana" nonfiltered="4260" processed="4242" dbindex="139285">
La Torre de Frana s un edifici de la ciutat de Valncia. Actualment s el segon ms alt de la ciutat i compta amb 115 metres i 35 plantes. s d's residencial. Est situat a l'Avinguda de Frana, enfront del Riu Tria i de la CAC.
 Vegeu tamb .

Pgina web sobre rascacels;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355577" title="Sanchotello" nonfiltered="4261" processed="4243" dbindex="139286">

Sanchotello s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355578" title="Fundulopanchax amieti" nonfiltered="4262" processed="4244" dbindex="139287">

Fundulopanchax amieti  s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 7 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Camerun.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Radda, A. C. 1976. Neubeschreibung von Aphyosemion amieti nov. spec. aus Kamerun und Aphyosemion deltanse nov. spec. aus Nigeria. Aquaria v. 23 (nm. 4): 51-60. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355579" title="Santibez de Bjar" nonfiltered="4263" processed="4245" dbindex="139288">

Santibez de Bjar s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  s travessat pel riu Tormes i s proper a la frontera amb la provncia d'vila. 

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355581" title="Sorihuela" nonfiltered="4264" processed="4246" dbindex="139289">

Sorihuela s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355582" title="Valdehijaderos" nonfiltered="4265" processed="4247" dbindex="139290">

Valdehijaderos s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355584" title="Vallejera de Riofro" nonfiltered="4266" processed="4248" dbindex="139291">

Vallejera de Riofro s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355585" title="Tresmil" nonfiltered="4267" processed="4249" dbindex="139292">



En muntanyisme, un tresmil (ats que no s un terme normalitzat, tamb se sol escriure tres-mil o tres mil) s un cim que assoleix una altura mnima de 3.000 metres, per que no arriba als 4.000. El terme se sol aplicar gaireb exclusivament als cims dels Pirineus i de Sierra Nevada, ja que a aquestes serralades no hi ha cap cim que arribi als 4.000 metres i, per tant, els tresmils en sn els cims ms alts. En canvi, en parlar d'altres serralades amb cims de ms altitud se solen utilitzar altres cotes: a l'Himlaia per exemple, se sol utilitzar la cota 8.000 com a referncia i per tant es parla de "vuitmils", o de quatremils als Alps.

A part de l'altitud, cal decidir si comptar noms els cims principals, de manera que si molt a prop d'un tresmil n'hi ha un altre de secundari, aquest darrer no es t en compte. El problema s tamb definir qu s un "cim secundari"; Juan Buyse i els seus collaboradors, en el seu llibre Los tresmiles del Pirineo, van establir una prominncia mnima per als Pirineus de 10 metres per a fer aquesta distinci; en canvi, als quatremils dels Alps se sol utilitzar una prominncia mnima de 30 m. Cal tenir en compte tamb la determinaci de l'altitud dels cims, ja que, sovint, hi ha diferncies considerables en l'altitud d'un cim segons les fonts topogrfiques, i fins i tot en mapes diferents d'una mateixa font, de manera que un cim determinat pot ser un tresmil segons uns mapes i no ser-ho segons d'altres. D'altra banda, noms diferents del mateix pic segons la font compliquen encara ms el tema.

Els tresmils dels Pirineus.


Atesa la disparitat de criteris, un butllet de la Uni Excursionista de Catalunya (UEC) de l'any 1935 incloa solament 39 tresmils al Pirineu, i se n'han realitzat llistes, amb un nombre de tresmils molt variable, que han anat apareixent als butlletins de nombroses entitats excursionistes i revistes del ram.

La llista confeccionada finalment per l'equip de Buyse, amb 212 cims (129 de principals i 83 de secundaris), fou reconeguda el 1995 per la Uni Internacional d'Associacions d'Alpinisme (UIAA) i acceptada per molts muntanyencs del Pirineu. Aquesta relaci es considera, doncs, la llista oficial de tresmils del Pirineu, encara que no tothom la reconeix per no trobar adients els criteris seguits. Posteriorment s'ha reivindicat un 213 cim, la Torre Cordier, de 3.050 m, al masss de la Maladeta, a Benasc, Ribagora, proposat el 2004 pel catal Tfol Tobal, del Centre Excursionista de Catalunya (CEC), i cartografiat per primer cop el maig de 2005.

Tots els tresmils pirinencs es troben a la part central de la serralada; el pic ms occidental es el Frondella Occidental o Frondella SW (3.004 m), a Sallent de Gllego, Osca, i el ms oriental, el Montcalm (3.078 m), a l'Arieja, Frana, molt proper a la Pica d'Estats, separats tots dos per uns 140 km.

Alguns dels tresmils pirinencs ms coneguts sn l'Aneto (el ms alt dels Pirineus), la Pica d'Estats, el Mont Perdut, el Vinyamala...

Diversos muntanyencs han realitzat l'ascensi als 212 cims; el 2008, la Federaci d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) va decidir constituir en el seu web un registre de membres d'entitats federades que hagussin completat l'ascensi de tots els tresmils de la serralada pirinenca.

Altres tresmils.

A Sierra Nevada hi ha una cinquantena de tresmils, encapalats pel Mulhacn (3.483 m), el Veleta (3.394 m) i l'Alcazaba (3.371 m).
A les Canries, el Teide (3.717 m) i el Pico Viejo (3.135 m), a ms de diversos cims secundaris d'aquest darrer entre els 3.018 i els 3.117 m.

Hi ha molts altres tresmils al mn, per en molts casos sn irrellevants atesa l'existncia de cims propers molt ms alts. Per exemple, un tresmil als Andes s poc important si tenim en compte que el cim ms alt dels Andes, l'Aconcagua, s gaireb un setmil. Se'n pot consultar una llista no exhaustiva a mendiak.net .

Bibliografia.
Els tres mils dels Pirineus;

Referncies.


Enllaos externs.
Quants tres mils hi ha als Pirineus? al web de la Federaci d'Entitats Excursionistes de Catalunya;
Pirineo Solitario ;
Pirineos 3000 ;
Llista dels 212 tresmils dels Pirineus, ordenats per altura ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355586" title="Piragisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1924" nonfiltered="4268" processed="4250" dbindex="139293">

Als Jocs Olmpics de 1924 celebrats a la ciutat de Pars (Frana) es realitzaren per primera vegada sis proves de piragisme. Tot i que en aquests Jocs aquestes proves formaren part dels esports de demostraci el piragisme va esdevenir esport olmpic en el programa dels Jocs Olmpics de 1936.

Participaren embarcacions de dues nacions (Canad i Estats Units d'Amrica) a requeriment del Comit Organitzador Francs. 

Resum de medalles.


Medaller. 

Aquestes medalles no es tenen en compte en el medaller final dels Jocs Olmpics de 1924;

Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355588" title="Comarca de Ledesma" nonfiltered="4269" processed="4251" dbindex="139294">



]]

Comarca de Ledesma s una comarca de la provncia de Salamanca. Limita a l'est amb la Comarca de Vitigudino i al sud amb el Campo Charro. La capital s Ledesma.

 Municipis .

 Aldearrodrigo ;
 Almenara de Tormes ;
 Almendra ;
 Aover de Tormes;
 El Arco;
 Calzada de Valdunciel ;
 Doinos de Ledesma ;
 Encina de San Silvestre;
 Florida de Libana ;
 Forfoleda ;
 Gejuelo del Barro ;
 Golpejas ;
 Juzbado ;
 Ledesma ;
 El Manzano ;
 Castellanos de Villiquera ;
 La Mata de Ledesma;
 Monleras ;
 Palacios del Arzobispo ;
 Parada de Arriba ;
 El Pino de Tormes;
 Rolln ;
 Sando ;
 San Pedro del Valle ;
 San Pelayo de Guarea ;
 Santa Mara de Sando ;
 Santiz ;
 Sardn de los Frailes;
 Tabera de Abajo;
 Torresmenudas ;
 Tremedal de Tormes;
 Valdelosa ;
 Valdunciel ;
 Valverdn ;
 Vega de Tirados ;
 Villar de Peralonso;
 Villarmayor ;
 Villasdardo;
 Villaseco de los Gamitos;
 Villaseco de los Reyes ;
 Zamayn ;
 Zarapicos;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355591" title="Art als Jocs Olmpics d'estiu de 1924" nonfiltered="4271" processed="4252" dbindex="139296">
Als Jocs Olmpics de 1924 celebrats a la ciutat de Pars (Frana) es realitzaren cinc competicions d'art. Es van concedir medalles en cinc categories (arquitectura, literatura, msica, pintura i escultura) per a obres inspirades en l'esport olmpic, si b en l'apartat musical rest desert.

Les competicions d'art formaren part del programa olmpic entre 1912 i 1948, moment en el qual es van suspendre per problemes sobre la seva professionalitat. A partir de 1952, a l'entorn dels Jocs Olmpics, s'associ un entorn no competitiu de festival cultural i artstic.

Resum de medalles.


Medaller.
En el seu moment es concidiren medalles als artistes que participaren en la competici i resultaren vencedors, sent per no reconegudes pel Comit Olmpic Internacional.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355593" title="Aldearrodrigo" nonfiltered="4272" processed="4253" dbindex="139297">

Aldearrodrigo s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord amb Zamayn, a l'Est amb Torresmenudas, al Sud amb Almenara de Tormes i a l'Oest amb El Arco.  

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355594" title="Gran Premi de Catalunya de motociclisme" nonfiltered="4273" processed="4254" dbindex="139298">


El Gran Premi de Catalunya de motociclisme s un esdeveniment esportiu que es disputa des de l'any 1992 al Circuit de Catalunya, a Montmel, dins del calendari del Campionat del mn de motociclisme. L'any 1991 es va crear el Gran Premi d'Europa de motociclisme, el qual es disput en la seva primera edici al Circuit del Jarama, i a partir de l'edici de 1992 ja es disput al Circuit de Catalunya, essent a partir de 1996 que canvi la seva denominaci per Gran Premi de Catalunya de motociclisme. 

Guanyadors del Gran Premi de Catalunya.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355596" title="Almenara de Tormes" nonfiltered="4274" processed="4255" dbindex="139299">

Almenara de Tormes s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord amb San Pelayo de Guarea, El Arco, Aldearrodrigo i Torresmenudas, a l'Est amb Valverdn, al Sud amb El Pino de Tormes i Zarapicos i a l'Oest amb San Pedro del Valle i Juzbado.

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355597" title="Partida doble" nonfiltered="4275" processed="4256" dbindex="139300">
El sistema de partida doble s el mtode o sistema de registre de les operacions ms usat en la comptabilitat. 

Orgens.
L'origen de la Comptabilitat per partida doble data del segle XV a Itlia, sent el francisc Fra Lucca Pacioli qui va escriure el primer tractat comptable. El seu postulat principal s "No hi ha deutor sense creditor, ni creditor sense deutor". Aix significa que, considerant la totalitat dels elements patrimonials de l'empresa, si un element disminueix s perqu un altre augmenta, o, el que s el mateix, si es produeix una entrada en un element s perqu hi ha una sortida d'altre element i, per tant, fer un crrec en un compte (o comptes) suposa sempre haver de fer un abonament en altra (o altres). 

Funcionament.
Seguint aquest sistema de partida doble, en cada operaci que realitza una empresa cal buscar sempre una doble modificaci en els elements patrimonials de la mateixa. El registre comptable es realitza anotant dues vegades la quantitat de l'operaci: al Deu un compte i a l'Haver d'una altra. Per exemple, si ens concedeixen una subvenci per ens la deixen a deure i no ens la paguen fins a tres mesos ms tard, apuntarem l'ingrs en el moment de la concessi i el cobrament quan ens la paguin, i mentrestant aquesta quantitat estar recollida en un compte de deutors, perqu tenim dret que ens la paguin. Quan s'empra aquest sistema, es diu que seguim el criteri d'import, perqu apuntem els despeses i ingressos quan neixen els drets i obligacions, al marge de quan es doni el pagament o el cobrament. 




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355599" title="Equaci de comptabilitat" nonfiltered="4276" processed="4257" dbindex="139301">
L'equaci de comptabilitat, o equaci comptable, s un dels conceptes fonamentals en comptabilitat, sent la base sobre la qual se sustenta el sistema comptable per partida doble. Es defineix, sota els principis de comptabilitat generalment acceptats, de la segent forma:

Actiu = Passiu + Capital (o Patrimoni, o Fons propis).

D'aquesta forma, la suma del valor dels comptes de l'actiu haur de ser igual a la suma de valor dels comptes del passiu ms la suma del valor dels comptes del patrimoni. 

A Lucca Pacioli se li reconeix l'sser el primer a publicar una decripci del mtode de comptabilitat que els mercaders venecians van utilitzar durant el renaixement itali, la comptabilitat per partida doble.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355601" title="Rebeca Soler Cejudo" nonfiltered="4277" processed="4258" dbindex="139302">
Rebeca Soler Cejudo (Alcoi, 1970) s una sociloga i poltica valenciana. s llicenciada en sociologia i ha treballat com a professora de mrqueting i comer internacional. Militant del PSPV-PSOE, s secretria executiva de l'Agrupaci Socialista d'Alcoi i ha estat regidora de l'ajuntament d'Alcoi del 1999 al 2007, aix com diputada per la provncia d'Alacant a les eleccions a les Corts Valencianes de 2003 i 2007, on ha estat secretria de la comissi de Sanitat.

 Enllaos externs .
 Biografia;
 Fitxa a les Corts Valencianes;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355604" title="Ministril" nonfiltered="4278" processed="4259" dbindex="139303">
Un ministril o ministrer era un instrumentista, segons la denominaci prpia dels segles XV al XVIII, tot i que encara es troba espordicament al XIX. Aquests instrumentistes, ho eren principalment d'instruments de vent i acostumaven a tocar en grup, integrant-se en conjunts ms o menys estables denominats sovint cobles, mot relacionat amb l'acci d'acoblar-se, d'ajuntar-se per fer msica.

Sobretot en el Renaixement i principis del Barroc, aquests ministrers van tocar instruments de vent aptes per a l'acompanyament de la msica vocal a cappella, s a dir, doblant les parts vocals, o b per fer msica instrumental a l'aire lliure: cornetes, xeremies, sacabutxos i baixons.

Els ministrils a vegades formaven part de les capelles, a vegades constituen grups al servei del poder civil, sobretot municipal, i en altres indrets es constituen en grups autnoms que es llogaven a qui necessitava un grup de msica per a una festivitat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355605" title="Corm" nonfiltered="4279" processed="4260" dbindex="139304">
El corm s el conjunt d'arrel, tija i fulles, i evolutivament es correspon amb el cos esporoftic de les plantes superiors. s per aquest motiu que a les plantes vasculars tamb se les anomena cormfits o, ms rarament, cormobionts. El corm presenta veritables teixits i procedeix del tallus dels vegetals inferiors.

L'aparici del corm ha perms colonitzar definitivament el medi aeri a travs de les modificacions citolgiques i histolgiques que han donat lloc a un sistema complet de teixits especialitzats. Aix, les membranes externes d'una planta (teixits allants com l'epidermis o el sber) la impermeabilitzen per tal d'evitar la prdua d'aigua, per, a la vegada, permeten l'intercanvi de gasos amb l'exterior a travs dels estomes i lenticelles. Els teixits absorbents (la rizodermis) i els teixits conductors (floema i xilema), sn els encarregats d'aportar aigua a la planta del medi exterior i repartir-la convenientment per tota la planta. Hi ha teixits mecnics encarregats del sosteniment de la planta com sn el collnquima i l'esclernquima. 

A grans trets, el corm s'organitza de manera que la rel s l'encarregada d'absorbir aigua i nutrients, les fulles fan la fotosntesi i el tronc fa d'enlla i suport als rgans aeris. s a travs d'aquest tronc que circula la Saba (biologia)saba bruta de la rel cap a les fulles i la saba elaborada en totes direccions. La polaritat d'aquest tronc s fora manifesta de tal manera que l'arrel s'enterra al terra, mentre que les fulles i les branques creixen en sentit vertical cap a la llum.

El corm noms representa l'estructura vegetativa de la planta que, es veu complementada, amb l'estructura reproductiva (flor i llavor) i que expliquen el seu xit des del punt de vista evolutiu.  












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355606" title="Eduardo Vicente Navarro" nonfiltered="4280" processed="4261" dbindex="139305">
Eduardo Vicente Navarro (Elda, 1975) s un poltic valenci. Llicenciat en cincies poltiques a la UNED. Militant del PSPV-PSOE, ha estat secretari general de les Joves Socialistes del Pas Valenci el 1997-2003, crrec que canvi pel de secretari del PSPV-PSOE al Vinalop Mitj. Tamb fou regidor de l'ajuntament d'Elda el 1995-1999 i diputat per la provncia d'Alacant a les eleccions a les Corts Valencianes de 1999, 2003 i 2007.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355608" title="Ricardo Martnez Rodrguez" nonfiltered="4281" processed="4262" dbindex="139306">
Ricardo Martnez Rodrguez (La Vall d'Uix, 1970) s un empresari i poltic valenci. Ha treballat com a director de l'empresa del sector cermic Keraben. Alhora, milita al Partit Popular, partit amb el qual ha estat regidor de l'ajuntament de la Vall d'Uix del 1995 al 1999, i tinent d'alcalde de 1999 a 2003. Deix el crrec quan fou escollit diputat per la provncia de Castell a les eleccions a les Corts Valencianes de 2003 i 2007.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;
 Fitxa de les Corts Valencianes;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355610" title="Falset (veu)" nonfiltered="4282" processed="4263" dbindex="139307">
El falsetto (o en la seva forma catalanitzada de falset) s una tcnica vocal que permet que un home adult pugui cantar en una tessitura aguda, la que habitualment correspon a les veus femenines o blanques: soprano, mezzosoprano i contralt. Aix, per no impedeix pas que aquesta persona, a ms, pugui cantar, tamb, en alguna de les tessitures habituals de es veus masculines.
Malgrat que hi ha veus que de forma natural estan ms dotades que altres per a l'exercici del falsetto, s una tcnica que s'aprn, s'exercita, es desenvolupa i es millora, com qualsevol altra tcnica d'execuci musical.

La tcnica del falsetto t una llarga histria, especialment en la msica religiosa, en tots els contextos en els quals no eren permeses les veus femenines i les parts agudes de la polifonia l'havien de fer nens, castrats o falsetistes. La tcnica, en el terreny de la msica clssica s'ha revifat d'en de la moda de la interpretaci de la msica antiga amb criteris histrics i amb voluntat de restituir les sonoritats originals.

En el terreny de la msica popular tamb s'ha utilitzat a bastament. Luca Turilli o Sigur Rs sn exemples de grups la sonoritat dels quals reposa sobretot en la veu d'un solista falsetista.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355614" title="Sumari" nonfiltered="4283" processed="4264" dbindex="139308">

El sumari (o taula, o, a voltes, taula de continguts) s un element propi del llibre i, a voltes, de la revista, consistent en la llista d encapalaments o seccions principals de qu consta el document (toms, parts, captols, epgrafs...), presentats en el mateix ordre successiu en qu figuren al cos de l obra, i amb indicaci de la pgina corresponent. 

En la tradici romnica, el sumari es colloca al final del llibre; en la tradici anglosaxona, a l inici, sigui immediatament desprs de la portada o b darrere algun altre preliminar. Darrerament hi ha una certa tendncia a adoptar aquest s anglosax, ats que el sumari constitueix una guia general del contingut i de l estructura de l obra; d aquesta manera, a ms, hom evitaria que el sumari s acumuls innecessriament amb l ndex al final del volum.

Tamb rep el nom de sumari la llista de temes tractats en un captol, situada a l inici d aquest, a manera d epgrafs agrupats. Es tracta d un element en prctic dess avui dia. 

Histria.
El sumari, lgicament, s fruit de la paginaci, i es desenvolupa conjuntament amb aquesta, s a dir, no es generalitza fins a mitjans segle XVI. El terme mateix de sumari es documenta per primera volta a cavall dels segles XV i XVI: el catal sumari al diccionari de Brusa (1507); l angls table of contents en un imprs de Caxton (1481). 

Precisions terminolgiques.
De fet, podrem considerar que taula s un terme ms genric que sumari; el sumari s la taula dels continguts globals de l obra, mentre que hi pot haver, a ms a ms, diverses taules especialitzades: taula de lmines, taula d illustracions, taula de mapes, etc., etc. Aix, taula (per oposici a sumari) fra l equivalent de l angls list, del francs table, de l itali elenco, etc. 

Conv puntualitzar que el sumari del catal equival a l angls table of contents, al francs table des matires, al portugus sumrio, etc. Aix doncs, cal evitar de confondre l amb l ndex. Entre les llenges romniques, tan sols en itali s normatiu emprar indice per a designar el sumari; aix tamb s esdev en espanyol (ndice), sobretot colloquialment, mentre que en contextos acadmics, o b se segueix l s colloquial, o b es fa la distinci internacional (sumario). 


Bibliografia.
 Bohigas, Pere. Resum d histria del llibre. Barcelona: Barcino, 1933. (Collecci popular Barcino; 90);
 Carreras, Concepci; Martnez, Concepci; Rovira, Teresa. Organitzaci d una biblioteca: popular, escolar o infantil. 3a ed. Barcelona: Edicions 62, 1991. (Didctiques; 10) ISBN 84-297-1631-9;
 Dahl, Svend. Historia del libro. Madrid: Alianza, 1982. (Alianza Universidad; 336) ISBN 84-206-2336-9;
 Dictionarium bibliothecarii practicum: ad usum internationalem in XXII linguis = The librarian's practical dictionary: in 22 languages = Wrterbuch des Bibliothekars: in 22 Sprachen. Herausg. von Dr. Zoltn Pipics. 7. Auflage. Mnchen: Dokumentation, 1977. ISBN 3-7940-4110-0 ;
  Extracte del Reglament del Dipsit Legal; Normes per a l establiment del nmero d ISBN; Normes per a la inscripci d obres en el Registre de la Propietat Intellectual; Recomanacions per a la impressi dels fulls de portada i portadella. 2a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 1987. ISBN 84-393-0812-4;
 Martnez de Sousa, Jos. Diccionario de edicin, tipografa y artes grficas.Gijn: Trea, 2001. (Biblioteconoma y administracin cultural; 46) ISBN 84-95178-96-6;
 Pujol, Josep M.; Sol, Joan. Ortotipografia: manual de l autor, l autoeditor i el dissenyador grfic. 2a ed., rev. Barcelona: Columna, 1995. ISBN 84-7809-632-9;
 TERMCAT, Centre de Terminologia. Lxic d arts grfiques i edici. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament d Indstria i Energia, 1993. (La indstria a Catalunya) ISBN 84-393-2698-X;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355615" title="Falsetista" nonfiltered="4284" processed="4265" dbindex="139309">
Un falsetista s una persona- habitualment un home adult- que canta ambla tcnica del falsetto la qual cosa li permet cantar en una veu molt ms aguda, en la regi o tessitura de les veus femenines.
Alfred Deller o Ren Jacobs han estat dos grans falsetistes, pertanyents a dues generacions diferents, especialistes en la interpretaci de msica antiga, terreny en el qual aquests intrprets sn especialment importants.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355618" title="Jaime Mundo Alberto" nonfiltered="4285" processed="4266" dbindex="139310">
Jaime Mundo Alberto (Benicarl, 1948) s un empresari i poltic valenci. s enginyer tcnic txtil i militant del Partit Popular, partit amb el qual ha estat regidor del 1987 al 1991 i alcalde de Benicarl de 1991 a 2005, quan fou destitut per una moci de censura del socialista Jos Enrique Escuder Arn, i diputat per la provncia de Castell a les eleccions a les Corts Valencianes de 2003 i 2007. Ha estat vicepresident de la Comissi de Sanitat de les Corts Valencianes.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;
 Fitxa de les Corts Valencianes;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355619" title="Improvisaci" nonfiltered="4286" processed="4267" dbindex="139311">
La improvisaci s un procediment musical d'un tipus d'interpretaci musical en la qual l'acte de la composici o invenci de l'obra musical s simultani i corre a crrec de la mateixa persona o grup de persones que el de la interpretaci.

Alguns estils i gneres sn prcticament inimaginables sense unes dosis enormes d'improvisaci. Tal s el cas de les msiques tradicionals d'mplies zones de l'frica subsahariana o del Jazz. En canvi, altres estils com pugui ser la msica clssica europea t un component d'improvisaci molt menor.

En alguns casos, all que s'improvisa no s la totalitat del discurs musical sin alguns elements. Aix, per exemple, en la msica barroca era habitual que s'improvisessin tant l'ornamentaci com la resoluci del baix continu. D'altra banda, els instrumentistes que han cultivat ms la improvisaci han estat, tradicionalment, els organistes.

La improvisaci, tant si s individual com si s collectiva, requereix d'una preparaci profunda, ats que fa necessari disposar no sols d'un gran nombre i una gran varietat de recursos per portar-la a terme, sin tamb la capacitat de posar-los en funcionament de forma selectiva, d'acord amb les circumstncies en qu es dna aquesta improvisaci.

La transcripci escrita en partitura de les millors improvisacions dels gran intrprets del jazz constitueixen un material de primer ordre per a l'aprenentatge d'aquest estil.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355622" title="Kurt Ahrens Jr." nonfiltered="4287" processed="4268" dbindex="139312">
 Kurt Ahrens Jr.  va ser un  pilot de curses automobilstiques alemany que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Va nixer el 19 d'abril del 1940 a Braunschweig, Alemanya.


 A la F1 .

Kurt Ahrens Jr. va debutar a la setena cursa de la temporada 1967 (la divuitena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 6 d'agost del 1967 el GP d'Alemanya al circuit de Nrburgring.

Va participar en un total de tres curses puntuables pel campionat de la F1, disputades en tres temporades consecutives  (1967-1969) aconseguint una setena posici com a millor classificaci en una cursa i no aconseguint cap punt pel campionat del mn de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355624" title="Cornel (llinatge)" nonfiltered="4288" processed="4269" dbindex="139313">

El llinatge dels Cornel era un llinatge aragons.

Les seves armes herldiques eren en camp d'or, 5 garses de sinople.

Llista dels Cornel.

 ....
 Castn de Biel, present a la Batalla d'Alcoraz (1096);
 Fortn Garcs de Biel (o Fortun Garcs Cornel). (fill). Present a la Batalla d'Alcoraz (1096) i primer en prendre les garses per armes;
 Pero Cornel I Un dels executats a la Campana de Huesca (1135 o 1136) pel rei Ramir II d'Arag;
 ....
 Pero Cornel II. Figura fins el jurament de fidelitat a Pere II d'Arag el 1196;
 Ximeno Cornel I (fill o germ). Participa en la Batalla de Las Navas de Tolosa (1210);
 Pero Cornel III (nebot de l'anterior) (potser fill de Gonzalo Ibnyez de Baztan i Adola Cornel);
 Pero Cornel IV (fill). Mort el 1302. Casat amb Ximena Artal de Luna;
 Ximeno Cornel II (fill). Casat amb Violant de Pallars, germana de Sibilla de Pallars;
 Tomas Cornel I (fill). Lluit a la Batalla d'pila. Casat amb Mara de Luna;
 Pero Cornel V (o Pero Cornel de Luna) (fill). Casat amb Urraca Artal de Luna;
 Ramon Cornel I (germ);
 Luis Cornel I (fill);

Pero Cornel V tingu un fill bord, que podria ser l'orgen d'aquesta branca dels Cornel de la vila de Cerler

 Bibliografia .
  Jernimo Zurita: Anales de la Corona de Aragn (Ed. 1562-1580);
  Linajes de Aragn: los Cornel;
  El nobiliario original, Linajes de Aragn;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355626" title="Ximeno Cornel I" nonfiltered="4289" processed="4270" dbindex="139314">
Ximeno Cornel I (~1170? - ~1221?) va ser un cavaller del llinatge aragons dels Cornel. Fou un fidel servidor i conseller dels reis Pere II d'Arag i del seu fill Jaume I d'Arag.

 Orgens familiars.
Apareix en els registres a partir del 1190. Jernimo Zurita indica que era fill de Pero Cornel II. La seva germana fou Adola Cornel i el fill d'aquesta, Pero Cornel III, era el seu nebot.
 
Biografia.
Fou nomenat Majordom del Regne d'Arag en temps del rei Pere II d'Arag. Lluit a la Batalla de Las Navas de Tolosa i a la Batalla de Muret. Mort el rei, form part de l'ambaixada enviada a Roma per reclamar al Papa Innocenci III la restituci de l'Infant Jaume, el futur rei Jaume I d'Arag, que es trobava en mans del comte Sim IV de Montfort. El 1216 va participar en la conjura de Monts per treure l'Infant Jaume del castell de Monts. El 1218 fou nomenat conseller reial de Jaume I.

 Vegeu tamb .
 Batalla de Las Navas de Tolosa;
 Batalla de Muret;

 Bibliografia .
  Jernimo Zurita: Anales de la Corona de Aragn (Ed. 1562-1580);
  Linajes de Aragn: los Cornel;




|-



|-



|-








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355627" title="Ar" nonfiltered="4290" processed="4271" dbindex="139315">



Ar (tamb Ayr, tuareg Ay r, hausa occidental Azbin o Abzin) s un masss triangular del nord del Nger al desert del Shara. La seva altura mitj es de 830 metres i la superfcie de 84000 km.. Es troba al mig del desert al nord del parallel 17; forma una illa de clima saheli amb una gran varietat de vida. 

Es divideix en tres zones principals: l'Ar septentrional formada per planes i altiplans; l'Ar central on es troben les altures de les que alguna arriba fins a ms de 1500 metres; i l'Ar meridional, altiplans rocosos. La pluja es de entre 50 i 160 mm a l'any. Hi ha rees completament desertes i amb roques volcniques mentre altres (sobretot a l'entorn de Timia) formen un oasi amb plantes i granges; l'altipl de Barzane al centre, rep prou aigua per l'agricultura. La principal ciutat es Agads (Agadez), ciutat dels tuaregs; generalment la poblaci sedentria sn hauses o altres pobles, i deriven dels vassalls o servidors de la classe nobiliria dels pastors tuaregs (anomenats Kel Ar, un dels set principals grups de tuareg i del que formen part els Kel Gers i els Kel Oui o Ewey encara que aquestos darrers es consideren barrejats amb els hauses). Al cens acabat el 1938 els tuaregs de l'Ar eren uns 28000 i el districte d'Agads en total tenia 40.000 censats.

Historia.

A les roques de l'Ar es troben pintures i gravats datats entre el 6000 i el 1000 aC. Al neoltic la regi era de pastures com acrediten aquestes pintures amb mamfers i ramats; el procs de desertificaci va comenar al tercer millenni temps en que s'hi van establir els tuaregs emigrats del nord; les pintures del darrers temps indiquen guerres amb imatges de carros i cavalls. La pintura ms famosa es una girafa de cinc metres descoberta a Dabous el 1999 

Els tuaregs foren expulsats dels territoris ms al nord pels rabs per van controlar l'Ar completament al menys des de el segle XII. Al segle XV es va fundar Agads que fou part de l'Imperi Songhai; els tuaregs van esdevenir musulmans en aquest temps. El 1515 va sorgir el sultanat de Kel Oui (quan aquest grup va suplantar als Kel Gers) que desprs fou conegut com sultanat d'Ar governat pels tuaregs.

El sult  Muhammad al-Baqiri "Sufu" va demanar l'ajut francs per fer front a l'anarquia que s'havia iniciat al territori uns anys abans amb incursions dels tubus, i es va establir una guarnici francesa a Agads el 1902. Segurament fou per aix que el 1903 fou proclamat sult Uthman Mikitan ibn Abd al-Qadir. Per la situaci no va millorar, l'autoritat del sult no era respectada perqu els abans servidors eren encoratjats a no servir com esclaus, i fins i tot el sult ja no estava cmode amb els francesos, i la guarnici fou retirada el 1905. Aix va tenir un efecte negatiu al Ahaggar i la guarnici va ser restablerta el 1907 i es va installar un nou sult Ibrahim ad-Dusuqi ibn Ahmad ar-Raffa que va governar un any fins a la proclamaci el 1908 de Abd ar-Rahman Taghama ibn Muhammad al-Baqiri. El 1908 Agads tenia uns 1000 habitants i els testimonis indicaven que la situaci no s'havia estabilitzat encara. Quan la situaci va millorar els tuareg ja no estaven interessats en la presencia francesa, per Frana no tenia cap intenci de retirar-se. A partir del 1909 els tuareg van comenar a veure clarament als francesos com invasors i van comenar accions puntuals i allades de lluita. El 22 de juny de 1910 es va constituir el territori militar del Nger i el sultanat hi fou incls.

El 1911 es va rebellar Firhoun, amenokal d'Ikazkazan, per fou derrotar a Mnaka, i empresonat. En el perode de 1911 a 1914 els francesos van confiscar camells per servir en altres llocs i van imposar l'abolici de l'esclavatge. Ag Mohammed Wau Teguidda Kaocen (1880-1919) era l'amenokal (cap) d'Ikazkazan adherent de la secta sanusiyya la qual el mes d'octubre del 1914 havia declarat la djihad contra els francesos a l'oasi de Kufra al Fezzan. Kaocen va comenar a preparar la rebelli a l'Ar. Taghama el sult d'Agads, d'acord als rebels, va convncer als francesos que els tuareg de l'Ar romanien lleials i aix foren sorpresos a Agads per les forces de Kaocen i del seu germ Mokhtar Kodogo (total uns mil homes) el 17 de desembre de 1916 deixant a la guarnici assetjada al fort; amb fusells capturats als italians a Lbia van derrotar a les columnes franceses enviades a Agads i es van apoderar de totes les viles de l'Ar incloent Ingall, Assod, i Aouderas. L'antic amenokal Firhoum es va escapar dels mateixos francesos durant el 1916 i ara es trobava al nord de Mali. El 3 de mar de 1917 una fora francesa important va arribar des de Zinder i va rescatar a la guarnici per desprs recuperar les ciutats ocupades. Les represlies franceses fores cruels i desproporcionades, especialment contra els marabuts locals tot i que molts ni eren tuaregs ni havien donat suport a la rebelli; hi van haver nombroses execucions sumaries a Agads i Ingall (unes 130). .  El sult Taghama fou deposat i substitut per Ibrahim ad-Dusuqi ibn Ahmad ar-Raffa (que ja havia estat sult al final del segle XIX i del 1907 al 1908). El 13 de maig de 1920 fou proclamat Umaru Agg-Ibrahim, sense cap autoritat efectiva (encara als anys seixanta el va succeir el seu fill Ibrahim ibn Umaru)

Kaocen va fugir cap al nord al Tibesti, i van seguir fent incursions contra els francesos, fins que fou expulsat cap al Fezzan on fou capturat a Murzuk per forces locals enemigues dels sanusiyya i penjat. El seu germ Kodogo va resistir fins el 1920 amb els tubus i els fula al sultanat de Damagaram, fins que va morir en lluita el 1920. El 4 de desembre de 1920 el territori de Nger va deixar de ser militar i el 26 de desembre de 1922 es va crear la colnia.

Sota el domini francs, Agads fou capital d'un cercle administratiu amb aquest mateix nom; la ciutat tenia uns 4.000 habitants el 1950. El 1960 Nger esdevingu independent per els tuareg no van obtenir autonomia poltica o cultural. Les grans sequeres de finals dels anys setanta i els vuitanta i la fam que va comportar, la mort o disminuci dramtica dels ramats, i la desestructuraci de la vida tradicional, van causar, junt amb altres causes ms immediates, la revolta armada dels tuareg iniciada el 1990 que va durar fins a l'acord de pau de Ouagadougou de 5 d'abril de 1995, acords als que es van adherir algun petits grups en els tres anys segents. La revolta es va reprendre el 2007 i encara dura (2008)

 Notes .


Referncies.
 URANIUM GEOLOGY: NIGER, WEST AFRICA, NWT Uranium Corp. ;
 James Decalo. Historical Dictionary of Niger. Scarecrow Press/ Metuchen. NJ - London (1979) ISBN 0810812290;
 Finn Fuglestad. A History of Niger: 1850-1960. Cambridge University Press (1983) ISBN 0521252687;
 Michael J. Mortimore. The Changing Resources of Sedentary Communities in Air, Southern Sahara. Geographical Review, Vol. 62, No. 1 (Jan., 1972), pp. 71-91.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355634" title="xa bint Abi Bakr" nonfiltered="4291" processed="4272" dbindex="139316">
xa bint Abi Bakr (La Meca 614-Medina 678) fou la tercera esposa del Profeta Mahoma, i la seva parella preferida. El Profeta li va donar la kunya de Umm Abd Allah del nom del seu nebot Abd Allah ben al-Zubayr. La seva mare era Umm Ruman de la tribu dels kunama. 

La proposta del matrimoni va sorgir quan es va morir Khadidja, per iniciativa de Khawla bint Hakim, esposa de Uthman ben Mazun, i que segurament servia a casa de Mahoma. xa noms tenia 6 anys i era filla d'Abu Bakr, partidari matiner del Profeta. Un altra candidata fou Sawda bint Zama, una vdua de ms de 30 anys. El matrimoni es va concertar i fou consumat l'abril del 623 o del 624 (la novia tenia entre 9 i 10 anys).

Un incident es va produir el 627 en l'expedici contra els Banu l-Mustalik. A la tornada l'expedici es va aturar o xa, que anava en llitera coberta, va sortir per fer una necessitat fisiolgica; quan es va donar l'orde de marxa els portadors no es van adonar que no era a la llitera, ja que era menuda i pesava molt poc. Quan xa va tornar la caravana ja havia sortit i es va quedar al mig del camp desert, per fou ajudada per un jove molt maco de nom Safwan ben al-Muattal al-Sulami que la va portar a Medina. Van crrer tota mena de rumors especialment encoratjats pel cap dels munafikun o hipocrites (els que estaven amb els musulmans per de fet ja no creien en el islam), i Mahoma va haver de declarar que havia tingut una revelaci i que era innocent.

Va quedar vdua sense haver tingut fill als 18 anys i el seu pare fou llavors califa. Quan Uthman fou assassinat (juny del 656) es va declarar contraria a aquest fet. Va anar a la Meca i es va reunir amb Talha i Al-Zubayr i junt amb ella van esdevenir caps del moviment contra Ali. Es van apoderar de Bssora i van sortir de la vila per trobar a Ali que avia sortit de Medina per anar a Kufa i marxava ara contra ells. La batalla que es va lliurar porta el nom de batalla del Camell perqu es va centrar en torn al camell que portava la llitera d'xa. Ali va triomfar i l'exrcit enemic fou dispersat. xa fou tractada amb respecte per Talha i Al-Zubayr foren executats.

En endavant va viure a Medina durant 20 anys en tranquillitat. Va morir el ms de ramad del 58 de l'hgira (juliol del 678)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355635" title="Consell Suprem de la Repblica de Gergia" nonfiltered="4292" processed="4273" dbindex="139317">
El Consell Suprem de la Repblica de Gergia, tamb conegut com Soviet Suprem de la Repblica de Gergia (em georgi:                                        ) va ser el primer parlament nacional de la repblica de Gergia a l'era post-sovitica (entre 1990 i 1992). Les eleccions parlamentries del 28 d'octubre de 1990 foren les primeres democrtiques i multipartidries al Caucas. Els presidents del Consell Suprem entre 1991 i 1992 foren Zviad Gamsakhurdia, (primer president democrticament electe) i Akaki Asatiani. El primer vice-president del Consell Suprem va ser Nemo Burchuladze. Desprs del cop d'estat del 22 de desembre de 1991 al 6 de gener de 1992, el Consell Suprem, el govern i el president Gamsakhurdia van ser obligats a abandonar Gergia.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355636" title="Aisha al-Mannubiyya" nonfiltered="4293" processed="4274" dbindex="139318">
Aisha al-Mannubiyya fou una santa tunisiana del segle XIII de nom Aisha bint Imram ben al-Hadjdj Sulayman. La seva nisba deriva del seu lloc de naixement, Mannuba, a 8 km a l'oest de Tunis. 

Per no casar-se amb un cos es va escapar a Tunis i va fer una vida asctica en una mena de campament de caravanes (kaysariyya) prop de la Bab al-Fallak (desprs Bab al-Gurdjan) al sud-est de la ciutat. Va morir el 20 d'abril de 1257 o el 19 de novembre de 1255 (segons les fonts).)



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355639" title="Ak Hisar" nonfiltered="4294" processed="4275" dbindex="139319">

Ak Hisar o Akhisar (antigament, Thyateira o Thyatira) s un districte i la ciutat capital d'aquest a la provncia de Manisa a Turquia. Abans del 1921 era part del wilayat d'Aydin i desprs va passar al de Manisa. Es troba en una plana propera a la riba esquerra del riu Grdk subafluent del Gediz, a 115 metres d'altura.

Histria.

L'arqueologia la identifica com un centre comercial important en temps dels hitites. Sembla que va seguir existint sota lidis i perses. Els macedonis la van conquerir i l'anomenen Thyateira. Va passar a Antgon el Borni, l'Imperi Selucida, el regne de Prgam, Mitridates VI Eupator del Pont i a Roma el 80 aC (Thyatira). El 214 Caracalla la va erigir en capital d'un convent jurdic. s esmentada dues vegades al Nou Testament. Va passar el 395 a l'Imperi Roma Oriental desprs Imperi Bizant. Al segle VII va patir alguns atacs dels rabs que arribaven molt lluny en incursions de saqueig. Els turcmans van arribar a Anatlia desprs de la batalla de Manzikert el 1071 i el 1307 va quedar en mans dels Saruhan. Va agafar el seu nom per la fortalesa bizantina (Ak = blanc; Hisar = Castell; per tant Castell Blanc). 

Va passar als otomans el 1382 i perduda desprs de l'atac de Tamerl (estiu del 1402). Fou reconquerida al rebel Djunayd per Khalil Yakhshi Beg el 1425/1426. 

El 1914 tenia uns 12.000 habitants, uns 9000 musulmans; el 1935 eren 21.000, tots musulmans. Al 1914 el kada (districte) tenia 31.746 habitants i el 1935 en tenia 91.000.

Llocs d'inters.

Tomba  del Hospital de l'estat (runes hellenstiques);
Tepemezari (edifici rom);
Monedes d'Akhisar  (a la ciutat fou el primer lloc on es va utilitzar la moneda) ;
Plateia Petra (roca amb runes de l'edat mitjana);
Tombes ldies ;
Ulucami (la gran mesquita) del segle XV;
Mesquita Aynali (restaurada el 1958) ;
Biblioteca Zeynelzade ;
Mesquita Hashoca ;
Cementiri Jueu;
Sinagoga jueva;
Escola jueva Kayal o lu ;

Enllaos externs.

 akhisar.com Web d' informaci sobre Akhisar;
 MAN SA Glmarmara Eseler ( salar);

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355641" title="Ak Hisar (desambiguaci)" nonfiltered="4295" processed="4276" dbindex="139320">


Ak Hisar vol dir "Castell Blanc" o "Fortalesa Blanca" i aquest nom el van portar o el porten diverses localitat dins l'antic Imperi Otom:

Ak Hisar, ciutat de la provncia de Manisa a Turquia;
Ak Hisar o Pamukova, ciutat de la provncia d'Izmid, districte de Geyve, a Turquia.
Ak Hisar, nom d'una antiga localitat de Bsnia a l'oest de Sarajevo, que correspon al poble de Polniy Wakuf (Wakuf Inferior);
Ak Hisar, a l'antic sandjak d'Shkdra a Albnia, correspon al poble de Krugac, al nord del pas. Vegeu Kroja;

A les persones originaries d'aquestes ciutats se'ls anomena Ak-Hisari. Els ms destacats, tots de la ciutat d'Ak Hisari a la provncia de Manisa, excepte el darrer que ho era de la localitat de Bsnia, sn:

Ilyas ben Isa (Ibn Isa ben Madj al-Din) escriptor turc mort el 1559/1560;
Muhammad ben Bardr al-Din Muhyi l-Din al-Munshi (tambe al-Sarukhani, al-Rumi i al-Mufassir), escriptor turc mort el 1592;
Nasub lies Nawali, turor del sulta Mehmet III que va escriure un llibre de conducte pel prncep, mort el 1594/1595;
Hasan lies Kafi (1544-1616), escriptor i jurista turc;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355642" title="Kroja" nonfiltered="4296" processed="4277" dbindex="139321">
Kroja (tamb Croia (en catal i itali), Kroya i  Kroas) s el nom que portava a l'edat mitjana una ciutat d'Albnia de gran importancia. Correspon a la otomana Ak Hisar, i a la ms moderna Krugac (1924-1949) i a la actual Kruj (tambe Kruja). El seu nom vol dir "font".

Es famosa per haver estat la capital de Jordi Castriota Skanderbeg al segle XV. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355646" title="Kruj" nonfiltered="4297" processed="4278" dbindex="139322">
Kruj (tambe Kruja) s una ciutat d'Albnia, capital del districte de Kruj al comtat o regi de Durrs, i t una poblaci d'uns 20.000 habitants. El districte de Kruj t una superfcie de 372 km2 i una poblaci de 64,357 habitants (1999).

Correspon a la catalana Croia, albans antic Kroja i grec Kroas (tamb apereix com Kroya) que s el nom que portava a l'edat mitjana. Sota els otomans es va dir Ak Hisar; amb la Repblica va agafar el nom de Krugac (1924-1949); desprs apareix amb el nom de Kruj. El seu nom albans vol dir "font".

 Histria .

s esmentada a la crnica d'Acropolita del segle XIII amb el nom de Kroas. El 1343 va passar a Vencia i el 1395 va passar a mans de Constant Castriota per esdevenir clebre com a residncia del fams Jordi Castriota Skanderbeg. Va patir setges dels otomans amb fora medis el 1450, 1466 i 1467-1468, per no es va rendir a Mehmed II fins el 1478. Llavors va esdevenir un centre de l'orde dels dervixos bektashis per tota Albnia.

El 1832 Rashid Pasha va fer demolir la ciutadella. A l'Albnia independent (vers 1924-1939) va esdevenir seu d'una sotsprefectura


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355658" title="Fundulopanchax arnoldi" nonfiltered="4298" processed="4279" dbindex="139323">

Fundulopanchax arnoldi  s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: sud de Nigria.

 Referncies .



Bibliografia.

 Boulenger, G. A. 1908. Description of two new cyprinodontid fishes from West Africa. Ann. Mag. Nat. Hist. (Ser. 8) v. 2 (no. 7): 29-30. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP    ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355664" title="Franco Bitossi" nonfiltered="4299" processed="4280" dbindex="139324">







Franco Bitossi (Camaioni di Carmignano, Prato, 1 de setembre de 1940) s un ciclista itali que fou professsional entre 1961 i 1978. Durant aquesta llarga carrera professional aconsegu 171 victries, sent d'aquesta manera un dels grans ciclistes italians de tots els temps. 

Franco Bitossi comena a crrer molt jove, als 17 anys, aconseguint 10 victries el 1957 en la categoria de principiants. De 1959 a 1961 corre en la categoria d'aficionats, on asoleix 21 victries. 

 Principals victries .
La seva primera victria com a professional fou una etapa dels Trois Jours du Sud, amb els colors de l'equip Philco. El 1964, corre per a l'equip Springoil-Fuchs i guanya quatre etapes del Giro d'Itlia, entre elles la mtica etapa Cuneo-Pinerolo. El 1965 passa a l'equip Filotex, de Prato, i guanya la Volta a Sussa i el Campionat de Zuric. El 1966 guanya dues etapes del Giro d'Itlia i del Tour de Frana, aix com la Coppa Sabatini. El 1967 guanya la Tirreno-Adriatico, el Giro de Llombardia i la Coppa Agostoni. El 1968 guanya, de nou, dues etapes del Giro d'Itlia i del Tour de Frana, on guanya la classificaci per punts (nic itali que ha aconseguit aquest maillot); aix com el Campionat de Zuric. El 1969 guanya la classificaci per punts del Giro.

El 1970 guanya 4 etapes del Giro, aix com la classificaci per punts, la Volta a Catalunya, el Campionat d'Itlia i fins a un total de 23 victries. El 1972 es convertir en portada de tots els diaris del mn quan al Campionat del mn de ciclisme de Gap sigui superat a la mateixa arribada pel seu compatriota Marino Basso. 

El 1973, deixa l'equip Filotex per passar al Sammontana amb el qual guanya el Girp del Veneto i el Giro de l'Emilia. L'any segent, amb la Scic, guanya 4 etapes de la Volta a Sussa i 3 del Giro d'Itlia. El 1976 torna a ser campi d'Itlia i el 1977 aconsegueix una nova medalla al Campionat del mn de ciclisme de San Cristbal, Veneuela. 

El 1978, desprs de 17 anys a l'elit del ciclisme decideix retirar-se. Franco Bitossi era conegut amb el sobrenom de cuore matto (cor trencat) degut a una artmia cardaca que l'obligava a parar-se en cursa.

Palmars.
 1964;
 Vencedor de 4 etapes al Giro d'Itlia ;
 1965 ;
 1r al Campionat de Zuric;
 1r a la Volta a Sussa;
 1r al Giro del Lazio;
 Vencedor de 2 etapes al Giro d'Itlia;
 1966;
 1r a la Coppa Sabatini;
 Vencedor de 2 etapes al Giro d'Itlia;
 Vencedor de 2 etapes al Tour de Frana;
 Vencedor de 2 etapes al Tour de Romandia;
 1967;
 1r al Giro de Llombardia;
 1r a la Coppa Agostoni;
 1r a la Tirreno-Adriatico;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
 Vencedor d'una etapa a la Tirreno-Adriatico;
 1968;
 1r al Campionat de Zuric;
 1r a la Mil-Tor;
 1r al Giro de Toscana;
 1r a la Coppa Bernocchi;
 1r a la Coppa Sabatini;
 Vencedor de 2 etapes al Giro d'Itlia;
 Vencedor de 2 etapes al Tour de Frana;
 Vencedor d'una etapa a la Tirreno-Adriatico;
 1969;
 1r a la Coppa Agostoni;
 Vencedor de 2 etapes al Giro d'Itlia;
 Vencedor de 2 etapes a la Tirreno-Adriatico;
 Vencedor de 2 etapes a la Volta a Catalunya;
 1970;
 Campi d'Itlia;
 1r a la Volta a Catalunya i vencedor d'una etapa;
 1r al Giro de Llombardia;
 1r al Giro de Campania;
 1r al Giro de l'Emilia;
 Vencedor de 4 etapes al Giro d'Itlia;
 Vencedor de 2 etapes a la Volta a Sussa;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Romandia;
 1971;
 Campi d'Itlia;
 1r a la Coppa Agostoni;
 1r al Giro de la Romanya;
 Vencedor d'una etapa a la Pars-Nia;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Romandia;
 1972;
 1r al Giro de Campania;
 1973;
 1r al Giro de Vntie;
 1r al Giro d'Emilia;
 1974;
 1r al Giro de la Romanya;
 Vencedor de 4 etapes a la Volta a Sussa;
 Vencedor de 3 etapes al Giro d'Itlia;
 Vencedor d'una etapa a la Tirreno-Adriatico;
 1975;
 Vencedor d'una etapa a la Pars-Nia;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
 1976;
 Campi d'Itlia;
 1978;
 Vencedor d'una etapa a la Tirreno-Adriatico;

Resultats al Giro d'Itlia.
1963. 28 de la classificaci general;
1964. 10 de la classificaci general. Vencedor de 4 etapes. 1r del Gran Premi de la Muntanya;
1965. 7 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa. 1r del Gran Premi de la Muntanya;
1966. 8 de la classificaci general. Vencedor de 2 etapes. 1r del Gran Premi de la Muntanya;
1967. 15 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1968. 10 de la classificaci general. Vencedor de 2 etapes;
1969. 10 de la classificaci general. Vencedor de 2 etapes. 1r de la classificaci per punts;
1970. 7 de la classificaci general. Vencedor de 4 etapes. 1r de la classificaci per punts;
1971. 23 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1972. Abandona;
1973. Abandona;
1974. 9 de la classificaci general. Vencedor de 3 etapes;
1975. 26 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1976. Abandona;
1977. 73 de la classificaci general;

Resultats al Tour de Frana.
1967. 17 de la classificaci general. Vencedor de 2 etapes;
1968. 8 de la classificaci general. Vencedor de 2 etapes. 1r de la classificaci per punts;

Enllaos externs.
Palmars de Franco Bitossi a memoire-du-cyclisme.net;
Palmars i biografia de Franco Bitossi ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355666" title="Tanc Mark" nonfiltered="4300" processed="4281" dbindex="139325">



El Mark I britnic va ser el primer tanc de combat del mn, entrant en servei a mitjans de la I Guerra Mundial, nascut per tenir domini sobre les trinxeres i metralladores dels camps de combat del Front Occidental. Amb les seves subsegents variants, va ser el tanc pesat amb ms xit de la guerra.

Desenvolupament.

El Mark I va ser un disseny del Little Willie, un tanc experimental construt per Landships Committee pels Tinents Walter Wilson i William Tritton a l'estiu de 1915. Treballant en els problemes que hi havia en el Willie, el Mark I va ser dissenyat per Wilson. La construcci d'una torreta amb una arma sobre el buc feia que pesss massa per davant, per tan les armes es van collocar als laterals. El prototip del Mark I, va estar en funcionament el desembre de 1915, i es va anomenar "Mother". Se'n van construir 150. Vegeu la histria del tanc per la histria completa.

Descripci.

El Mark I era un vehicle romboide amb un baix centre de gravetat i unes llargues erugues de rodolament a cada costat, perfecte per travessar terrenys irregulars i trinxeres. Els Sponsons (tamb anomenats "barbettes") collocats en els bucs laterals estaven provets de canons navals de 6 trets simultanis. Hi havia dos metralladores Hotchkiss en els sponsons i dos ms que eren extrables al davant i el darrere.

El buc no estava dividit internament; la tripulaci estava al mateix espai del motor. L'entorn a l'interior era extremadament desagradable; i l'atmosfera estava contaminada del verins monxid de carboni, a causa dels vapors que desprenia el motor i els fums de cordita de les armes, ja que el sistema de ventilaci era inadequat. Les temperatures de dins podien arribar als 50 C (122 F). La tripulaci podia arribar a marejar-se o a tenir comportaments violents si no respiraven aire fresc.

A causa dels fums dins el tanc i els residus i fragments de les armes de retrocs acumulats dins el buc, els tripulants havien de protegir-se amb ulleres i mscares. Les mscares de gas eren elements necessaris ja que tots els soldats havien d'estar-ne en possessi en aquest punt de la guerra (vegeu guerra qumica). El blindatge lateral de 8 mm, en un principi feia immune a les armes de foc de poc calibre, per podia ser penetrat per les recents i innovadores bales K. Hi havia el perill de ser atacat per infanteria i amb granades. La segent generaci va consistir en posar-hi ms blindatge, fent-lo ms immune a les bales K. En resposta, els alemanys van construir uns grans rifles antitanc, i tamb un Geballte Ladung ("Crrega agrupada"); unes petites granades que es llancen juntes per crear una explosi major.

Un impacte directe al sostre per artilleria o morter podia causar estralls en els dipsits de gasolina, que eren collocats a la part davantera al costat de les erugues en el lloc dels conductors, per fer fora de gravetat. Els tripulants sovint es cremaven a causa del frec a frec amb els motors, la qual cosa s'havia de canviar de tripulaci constantment. Les males condicions era un aspecte que no s'havia parlat gaire, i resultava un problema pels tripulants. 

Conduir era difcil; ja que s'havia de controlar la velocitat de les dues erugues laterals. Aix ho controlaven quatre tripulanats, dos conductors (que un era tamb el comandant; actuava als frens, i l'altra a la transmissi) i dos ms "homes de marxes" (un per les marxes secundries de cada eruga) i necessitaven controlar la velocitat i la direcci   l'ltim noms feia que caminar.  Com que el soroll a dins feia tornar sord, el conductor, desprs de posar la caixa del canvi primera, comunicava amb el segon homes de les marxes amb senyals amb la m, fent bloquejar els motors amb un clau pesada. Per a girs lleugers, el conductor podria utilitzar la cua de direcci: un dispositiu enorme que arrossegava darrere el dipsit i consistia de dues rodes grans, cada un de les quals es podria bloquejar estirant un cable d'acer que provoca el vehicle sencer fer relliscar en la mateixa direcci.  Si el motor s'atura, l'home de les marxes utilitzava una maneta gran que actuava entre el motor i el caixa de canvis. Molts d'aquests vehicles s'espatllaven en la calor de batalla que els feia un objectiu fcil per a franctiradors alemanys. No hi havia xarxa sense fils (radio);  la comunicaci amb correus d'ordres era a travs de dos coloms, que tenia la seva prpia finestreta de sortida petita en els sponsons, o per corredors que animaven completar la seva missi sucida per ampolles de l'olor de begudes alcohliques com a recompensa.

Les marques posteriors eren eines de semfor per fer senyals.

Variants i desenvolupaments.
Es trobava un requisit per a dos tipus d'armament, per tant el Mark estava armat amb un can de 6 trets i quatre metralladores i s'anomenava "Mascle" (75) o dos metralladores Vickers substituint el can de 6 trets i s'anomenava "Femella" (75).

Per  contribuir a la direcci, un parell de grans rodes es van afegir al darrere del tanc. Per no eren tan efectives com s'esperava i van ser retirades.

Els subsegents tancs Mark II, III, IV i V i posteriors, tenen tots semblances amb la seva "Mother".

Mark I.

Tripulaci: 8;
Pes en combat;
Mascle: 28 tones (28,4 tones) ;
Femella: 27 tones (27,4 tones);
Blindatge: .23-.47 polzades (6-12 mm);
Armament;
Mascle: Dos 6-pounder QF, quatre metralladores de 8 mm Hotchkiss;
Femella: quatre metralladores .303 de Vickers, dos metralladores de 8 mm Hotchkiss;

El Can d'assalt del Mark I va ser llargament produt amb parts idntiques que se solien construir al Mark I.

Mark II.

Tenia un arns no endurit. Construt des de desembre de 1916 al gener de 1917 per noms entrenament, per usat en la Batalla d'Arrs a l'abril de 1917  a causa de retards en la producci del tanc Mark I.

Mark III.

El Mark III va ser un tanc d'entrenament, que utilitzava metralladores Lewis machine guns i un petit sponson per les femelles. Se'n van construir 50. En un principi es volia que el Mark III tingus totes les noves caracterstiques de disseny del Mark IV. Aix s perqu hi ha dos tipus d'entrenament, el Mark II era una millor que el lleugerament millorat Mark I. No obstant aix, el desenvolupament de noves caracterstiques anava lent, i per aix els canvis del Mark II van ser graduals. Els ltims dos Mark III van ser destruts en la II Guerra Mundial.

Mark IV.
Una versi millorada del Mark I amb un dipsit extern de combustible (situat entre les banyes de les erugues del darrera)  en un intent de millorar seguretat de la tripulaci. Els sponsons  podien ser empesos en reduir l'amplada del tanc per al
transport ferroviari. Les baranes del sostre mantenien una biga. Es van construir un total de 1.220: 420 Mascles, 595 Femelles i 205 Tancs de Subministrament.

El director del Departament de Tancs de Subministrament, Albert Gerald Stern, va ser el  primer en pensar que en el Mark IV s'havia de collocar un nou motor i transmissi. La producci de tancs de batalla s'aturava fins que el disseny nou estava preparat, requerint el Mark II i III com a tancs d'entrenament. No obstant aix, va fracassar en no completar el desenvolupament prou aviat per comenar la producci a temps, per tenir 200 tancs per la data de l'1 d'abril de 1917. Va estar forat a portar el Mark IV en producci el maig de 1917, motiu del qual les diferncies del Mark I eren poques.

El Mark IV Mascle estava armat amb quatre metralladores Lewis com tamb dos sponsons amb canons petits (ara QF 6 pdr 6 cwt). La Femella tenia sis metralladores. Dos metralladores eren a les mans dels dos carregadors de munici.


Tripulaci: 8;
Pes reglamentat en combat;
Mascle: 28 tones (28,4 tones), Femella: 27 tones (27.4 tones);
Blindatge: .25 .47 polzades (6,1 12 mm);
Armament;
 Dos MG (Mascle), Sis .303 Lewis MG (Femella);
Emmagatzematge de la munici;
 6 pounder: 180 HE trets i caixa de retrocs;

Srie Mark V.
Mark V.


El Mark V va ser el primer en ser un disseny complet. No obstant en el desembre de 1917 era convenient tenir disponible un motor i transmissi nous, aquest disseny va ser abandonat i va donar pas a fer millores en el Mark IV, de fet un Mark IV estava pensat originalment per: ms potncia (150 bhp) amb un nou motor Ricardo, millorat el sistema de direcci i transmissi, i noms es necessitava un pilot. Hi havia una cabina al sostre pel tirador. Se'n van construir 400, 200 en Mascles i 200 ms en Femelles. Alguns van ser convertits a Hermafrodites canviant els sponsons per tenir noms una metralladora hotchkiss de 6 trets a cadascun. Ha sigut a vegades conegut com a "Mark V Composite".

Mark V*.


El Senyor William Tritton, al 1917 va desenvolupar una Cua de Capgrossos: una extensi de les erugues al darrere per millorar les capacitats per travessar trinxeres. Aix era necessari perqu la lnia de Hindenburg tenia 3,5 metres d'amplada per aturar els tancs britnics. Quan el senyor Philip Johnson de la Central Tank Corps Workshops es va assabentar d'aquest projecte, va entendre que el pes de les bigues que reforcen l'adjunci podia tenir un millor s creant un tanc llarg. Ell va reduir el Mark IV per la meitat i va estirar el buc,  allargant-lo per sis peus.  Quan s'havien oblidat els detalls hi va haver molt de temps que havia estat assumit que la majoria dels Mark V* havien sigut versions d'en Johnson. Ara sabem que eren tot va ocrrer en el fbrica. Tenia una gran "torreta" on el sostre i tamb portes al costat del buc. Pesava 33 tones. Se'n van construir 645 desprs que s'ordenessin 500 Mascles i 200 Femelles.

La secci extra va estar designada per la infanteria. Va ser el primer vehicle de transport blindat de personal (APC), i va ser el primer APC en ser significativament armat, ja que altres versions de tancs no serien equipats amb cap armament. Podia operar com a tanc com tamb el transport de personal, i no va ser fins el final de la II Guerra Mundial amb els Merkava que el tanc podia ser tamb auto-protegit.

Nota: l'asterisc (*) en les primeres designacions de tancs britnics era usual pronunciar com a "star" quan es parlava, p.e., Mark Five-star, o Mark Five-star-star, etc.

Mark V**.


Com que el Mark V* va ser allargat,  la seva proporci d'amplada-llargada original s'havia fet
malb. Les forces laterals en un gir eren molt altes feia que el tanc es mogus incorrectament. De totes maneres el senyor Wilson va redissenyar les cadenes d'eruga el maig de 1918, amb una corba ms forta que redueix contacte amb el terra ( per augmentant la pressi al terra a canvi). Es va collocar el poders motor de 225 hp anomenat Ricardo. La cabina per al conductor es combinava amb la cabina del sostre;  ara hi havia una posici de metralladores separada al
darrere. Se'n van construir 197 dels 750 Mascles i 150 Femelles que es van ordenar.

Mark V***.
Vegeu: Mark X.

Mark VI.

El Mark VI va ser un disseny amb un can al davant i am el buc completament redissenyat sense sponsons. No avanava endavant en zones boscoses.

Mark VII.
Un dels vehicles Mark II d'entrenament que tenia una transmissi hidrulica. A l'octubre de 1917, Brown Brothers a Edimburg van ser concedits un contracte per desenvolupar en un tanc. El juliol de 1918, ja estava preparat el prototip. El sistema de conducci era difcil. EL motor Ricardo estava muntat amb una caixa de velocitats variable i estava provet de dos motors hidrulics (Williams-Janney), movent-se noms una cadena per a cada moviment. Per protegir-se del perill obvi de sobreescalfament hi havien molts
ventalls, ventiladors i radiadors. La direcci era fcil i gradual, tanmateix, la versi es prenia a producci per proveir un batall de tancs. Es van construir tres fora de temps i en total s'havien fet 74 quan la guerra va acabar. El buc va ser allargat lleugerament en comparaci amb el Mark V. No ha quedat cap Mark VII al dia d'avui.

Mark VIII.



La implicaci americana en el desenvolupament del disseny de tancs en la Primera Guerra Mundial ho va deixar amb el Mark VIII, tamb conegut com a "Liberty" o tanc angloameric (encara que inicialment els francesos estaven implicats parcialment). 

El motor compartia espai amb la tripulaci, i l'estructura de la torreta  inclosa en enviar i aixecar metralladores de tiroteig. Dels planejats (deixat en producci) de 1.500, se'n van construir 24 pels britnics que van sortir del projecte i 100 van ser fets pels americans. El 100 van ser produts entre setembre de 1918 1920, al Rock Island Arsenal, hi va costar $35,000  per pea ($430,000 al 2006).

Van ser usats i millorats fins a la dcada de 1930 quan van ser donats a Canad per entrenament (per oposici als M1917s que van ser venuts a preu de desballestats). El tanc feia 34 peus (10 m) de llarg, i hi havia una versi encara ms llarga de 44 peus (13 m) planejada per mai es va fer (the Mark VIII*). El tanc va ser retirat de servei al 1930 per la velocitat (sota 6 mph/10 km/h) i el blindatge (16 6 mm) per era el que tenia ms capacitats de travessar trinxeres de qualsevol dels vehicles blindats de combat (AFV) mai fets. Els tancs principals de batalla moderns i els AFVs sn fiables en la disposici de ponts per creuar fosses oceniques grans.

Tripulaci: 12 (desprs 10);
Pes de 37 tones (37,6 tones);
Longitud/Alada/Amplada : 34 peus i 2 polzades per 10 peus i 3 polzades per 12 peus i 4 polzades (10,4 m per 3,1 m per 3,8 m) (Mark VIII* llargada de 44 peus/13.4 m);
Motor: Ricardo 300 hp gasolina (Regne Unit),  Liberty V12 340 hp (EUA);

Mark IX.


El Mark IX va ser un transport d'infanteria i tropes i es diu que va ser el primer vehicle totalment amb cadenes de transport blindat de personal, sense comptar els experiments amb els Mk V allargats. Se'n van construir 34 dels 200 demanats.

Mark X.
El seu paper era millorar les caracterstiques del Mark V, en un principi conegut com a Mark V***. Va ser principalment un pla de contingncia en el cas que el projecte del Mark VIII fracasss (la producci era de 2000 era previst pel 1919), intentant produir un tanc amb diverses parts del Mark V com fos possible per amb la millorada maniobrabilitat i el confort de la tripulaci, aquest projecte es va abandonar.

Histria en combat.
Els primers tancs van ser afegits, com a "Branca Pesada", als Cosos de metralladores fins que es va crear els Cosos de Tancs en el 28 de juliol de 1917 per la Royal Warrant. Un petit nombre de tancs Mark I van tenir un paper en la batalla del Somme durant la Batalla de Flers-Courcelette el setembre de 1916. Encara que molts es descomponien i es tornaven ha enganxar, gaireb un ter que atacava el feia travessant (sense soldats a terra),  i el seu efecte sobre l'enemic es notava portant a una petici per el britnic C-en-C Douglas Haig per a un centenar ms. Aix va ser una sorpresa perqu William Tritton ja va comenar el disseny d'un nou tanc ms pesat: el Flying Elephant. Desafortunadament, pels Aliats, va donar temps als alemanys per construir una arma antitanc especialment dissenyat per a la infanteria, amb munici de 7,92 mm.

Els tancs Mark IV van ser usats en la Tercera batalla de Ypres (Passchendaele) a mitjan 1917, per sense gran xit a causa del fang. Al voltant d'uns 460 tancs Mark IV van ser usats durant la Batalla de Cambrai el novembre de 1917, mostrant que una concentraci gran de tancs podria de travessar fins i tot el sistema de trinxeres ms sofisticat. Se'n van capturar 40 Mark IV que van ser utilitzats pels alemanys amb el nom de Beutepanzer amb dotze tripulants. (La paraula alemanya Beute vol dir "bot".) Alguns d'aquests feien que es subsitus les sis metralladores per a equivalents alemanyes..

 En l'actuaci alemanya en la Ofensiva de Primavera en el Front Occidental, la primera batalla tanc-contra-tanc va ser entre tancs Mk IV i A7Vs alemanys en la Segona batalla de Villers-Bretonneux a l'abril de 1918,(vegeu la entrada per a ms detalls). Durant la Batalla d'Amiens l'agost de 1918, alguns tancs Mark V amb el nou tanc Whippet van penetrar en les lnies alemanyes en una mostra de guerra blindada moderna.

Els tancs Mark V i Whippet proveen els britnics al Moviment blanc durant la Guerra Civil Russa; alguns van ser conseqentment capturats per l'Exrcit Roig.  Quan algunes forces russes blanques queien enrere, els seus tancs van quedar en mans estonianes i usades fins al 1941. Els Mark Vs tamb eren repartits als exrcits francs, canadenc i americ.

Es pot veure un tanc Mark V en diverses fotografies a Berln al 1945 davant la Catedral de Berln.  S'ha suggerit que era una peade museu que s'havia mostrat prviament al Lustgarten i que va ser usat com a un bnquer esttic per ajudar a reforar les defenses de la ciutat durant els dies finals de l'Alemanya Nazi. No obstant,  no hi ha cap d'evidncia que vingui el cas i que fos clar quin paper (si hi ha) va tenir a la Batalla de Berln.

Vehicles supervivents.
Little Willie.
Queda un  al Museu de Tancs de Bovington; que es va salvar de ser desmuntat al 1940 per fer prototips per la por d'invasi en el pretext que es necessitaria la base de Bovington contra possibles atacs alemanys.

Mark I.
Noms en queda un. Aquest s l'nic Mark I que ha sobreviscut com tamb el tanc de combat ms antic. s part de la collecci del Museu de Tancs de Bovington. Est pintat per represntar el Nombre 705, C19, Clan Leslie com est identificat en l'poca de batalla per no se sap res ms. Ha hagut indicis que hi ha un tanc d'entrenament i s'ha comentat que s el Nombre 702, el qual podia ser el secgon Mark I construt mai. Entre el 1919 i 1970, es commemora que en els camps de Hatfield House va ser el lloc on es va comenar a provar el vehicle.

Mark II.
Noms queda un sobrevient Mark II Femella, , al Museu de Tancs de Bovington. Aquest tanc encara est malms des de la Batalla d'Arrs a l'abril de 1917.

Mark IV.

Queden set Mark IV. 

Un Mark IV Femella, , que es va estar a la Batalla de Cambrai, s ara al Museum of Lincolnshire Life, Lincoln, Anglaterra. Una empresa local, William Foster & Co., va fabricar-ne els primers tancs.
Un  es preserva a Ashford, Kent. Aquest s un dels molts que es van mostrar pels pobles i ciutats al Regne Unit desprs de la guerra. La majoria van ser desmuntats en les dcades de 1920 i 1930.
Al Museu Reial de l'Exrcit a Brussels hi ha un tanc mascle Mark IV, el , encara amb els colors originals.
Un Mark IV Femella, , que es mostra en el hall d'ANZAC a l'Australian War Memorial.
Al 1999, un Mark IV Femella, D51: Deborah, va ser escapat al poble de Flesquires a Frana. Va ser abatut en la Batalla de Cambrai (1917) i va ser enterrat alhora de pujar un crter i llavors va ser destrut. Estan treballant en la seva restauraci, vegeu http://www.tank-cambrai.com/pages/indexpag.html.
Un Mark IV Mascle, Excellent, que es mostra a Bovington. Desprs de la I Guerra Mundial, aquest tanc va ser presentat a l'Exrcit per ser HMS Excellent, un departament reial que permet entrenar amb els vehicles. Durant la 2a Guerra Mundial, va estar posat en condicions per operar davant una possible invasi alemanya al 1940.
: mostrat al United States Army Ordnance Museum, Aberdeen, Maryland.

Mark V.
Queden onze Mark V. La majoria sn de Rssia o de Ucrana i els sobrevivents van donar els tancs per a les Forces Blanques durant la Guerra Civil Russa.

El Museu del Tanc de Bovington tenen un Mark V Mascle, , l'nic tanc britnic de la 1a Guerra Mundial que encara funciona (hi ha alguns tancs francesos d'aquest perode que encara funcionen). Va estar en servei a la Batalla d'Amiens on el comandant va ser guardonat amb la Creu Militar.
Hi ha un Mark V** Femella: Ol'Faithfull, que encara es conserva a Bovington.
Tamb queda l'acuradament restaurat Mark V Mascle, , que sobreviu al Imperial War Museum de Londres.
Mark V* Femella: Patton Museum of Cavalry and Armor, Fort Knox, Kentucky.   ;
Mark V: Museu de tancs de Kubinka, Rssia.
Un Mark V serveix de memorial a Arkhangelsk. Va ser usat en un principi per les forces britniques durant la Intervenci aliada en la guerra civil russa.
Es conserven dos Mark V, un Mascle i un Femella, com a part de  a Luhansk, Ucrana; hi ha dos ms emmagatzemats.
Mark V Femella: Al Museu Histric de Kharkiv, Ucrana.

Mark VIII/Liberty.
Es conserva un tanc Liberty tank a Aberdeen Proving Ground, Maryland.
Es conserva un tanc Liberty modificat a Fort Meade, Maryland. El tanc formava part de l'anterior museu al 1920 a Rock Island Arsenal, Illinois.  Va ser assignat a la 301a Divisi de Tancs (Pesats), per desprs va ser reassignat a la 17a Divisi de Tancs (Pesats). Durant el 1921-1922, el Major Dwight D. Eisenhower va comandar aquesta unitat.
Queda un Mark VIII britnic a Bovington.

Mark IX.
Tan sols ha sobreviscut una unitat a Bovington; ha sigut restaurat.



Cultura popular.
 Durant la Primera Guerra Mundial, la propaganda britnica feia freqent l's dels tancs, fent veure a la gent la importncia de tenir una arma potent capa de fer guanyar la guerra. Ha sigut reflectit en diverses pellcules i canons. . 
 A la pellcula Indiana Jones i la ltima Croada es pot veure en mans alemanyes el Mark VIII. Aquest vehicle va ser construt per la pellcula a partir d'una excavadora. La principal diferncia externa s que en el tanc de la pellcula se li va afegir una torreta.
 En el cmic Charley's War es mostra el primer tanc de la histria en la batalla del Somme.
 En el joc de guerra de taula Warhammer 40,000, el tanc Land Raider s molt semblant al Mk1, que t el mateix nom.
 En la srie d'Anime Dominion Tank Police, els criminals usen tancs moderns que s'anomenen tancs Mk1 per lluitar contra la policia.

 Referncies .


Vegeu tamb.


Mark V Composite en servei estoni;
Batalla del Somme;

Enllaos externs.
Headquarters, Tank Corps, December 1, 1917, British Army : "Instructions for the training of the Tank Corps in France". Includes Mk IV & V tank specifications.;
http://www.spartacus.schoolnet.co.uk/FWWmother.htm;
http://www.tankmuseum.co.uk/colww1.html;
http://www.dvinainform.ru/landoflom/2006/12/18/50915.shtml - Article sobre el tanc preservat d'Arkhangelsk.















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355670" title="Ludwig Boltzmann" nonfiltered="4301" processed="4282" dbindex="139326">


Ludwig Edward Boltzmann (Viena, 20 de febrer del 1844 - Duino, Itlia, 5 de setembre del 1906) va ser un fsic austrac pioner de la mecnica estadstica i un fervent defensor de l'existncia dels toms. Validant la hiptesi de Demcrit segons la qual la matria pot ser considerada com un conjunt d'entitats indivisibles, Boltzmann, amb l'ajuda de la seva equaci cintica anomenada de Boltzmann, va teoritzar sobre nombroses equacions de mecnica dels fluids.

Va nixer a Viena, que a l poca era la capital de l Imperi Austrohongars. El 1906 es va sucidar per penjament durant unes vacances a Duino, prop de Trieste. El motiu que li va portar al sucidi roman poc clar, per va pot haver estat relacionat amb el seu ressentiment en ser rebutjada la seva tesi sobre la realitat de l tom i les molcules per la comunitat cientfica de llavors,  una creena compartida, no obstant aix, per Maxwell al Regne Unit i Gibbs als Estats Units; i per la majoria dels qumics des dels descobriments de John Dalton el 1808 .

En el transcurs de la seva carrera de fsic, Boltzmann va tenir igualment l'ocasi d'adoptar un punt de vista filosfic ms general sobre les cincies. Tot inscrivint-se plenament en la tradici de filosofia de les cincies austraques, les seves posicions poden igualment ser considerades alhora com una anticipaci de les concepcions de Thomas Kuhn relatives a les revolucions cientfiques. Partidari d'un enfocament evolucionista inspirat dels treballs de Charles Darwin, Boltzmann consider les teories cientfiques com tantes imatges del mn susceptibles d'evolucionar en funci del nostre marc cultural. Va desenvolupar igualment la tesi segons la qual el coneixement consisteix principalment en una elaboraci de models, i va sistematitzar aquesta idea a l'article Model que redacta per a l'Encyclopdia Britannica. Aquestes concepcions exercirien una influncia decisiva sobre el positivisme lgic del Cercle de Viena, aix com sobre Ludwig Wittgenstein que va reconixer en ell una de les seves influncies principals.

 Biografia .

Nascut dins d una famlia acomodada, Boltzmann va cursar estudis mitjans en Linz, doctorant-se en la Universitat de Viena el 1866. L any segent treballaria com a ajudant de Josef Stefan.
Va ser professor de fsica a Graz el 1869, encara que quatre anys desprs va acceptar un lloc com a professor de matemtiques a Viena. Malgrat aix, tornaria a Graz com a catedrtic el 1876. Per aquella poca ja era conegut per la comunitat cientfica, pel seu desenvolupament, el 1871, de l estadstica de Maxwell-Boltzmann per a les velocitats de les molcules d un gas.

El 1894, Viena desprs de la mort de Joseph Stefan, va reprendre el seu lloc, aquesta vegada com a professor de fsica terica, en la Universitat de Viena. L any segent, Ernst Mach va obtenir la ctedra d Histria i Filosofia de les Cincies. Mach era un dels ms ferms opositors al treball de Boltzmann. El 1900, a causa del seu descontent amb Mach, Boltzmann es va traslladar a Leipzig on va conixer a Wilhelm Ostwald.

Mach va deixar la Universitat de Viena el 1901 per motius de salut, la qual cosa va permetre a Boltzmann tornar l any segent. En aquesta ocasi, a ms de recuperar la seva ctedra de Fsica, va obtenir la ctedra de Mach d Histria i Filosofia de les Cincies. El 1904 va visitar Estats Units, on s estava celebrant la Exposici Universal de Saint Louis.

La dura oposici al seu treball, amb Ostwald com a cap  la hiptesi de l existncia d toms, que encara no estava demostrada completament-, va poder haver causat trastorns psquics que li portarien al sucidi el 1906.

Noms uns anys desprs de la seva mort, els treballs de Jean Perrin sobre les suspensions collodals (1908-1909) van confirmar els valors del Nombre d'Avogadro i la constant de Boltzmann, convencent a la comunitat cientfica de l existncia dels toms.

 La constant de Boltzmann .

Citant Planck, La connexi logartmica entre l entropia i la probabilitat va ser expressada per primera vegada per Boltzmann en la seva teoria cintica dels gasos. Aquesta famosa frmula per a l entropia () s:




on,   = 1.3806504(24)   10 23 J K 1   = 8.6173404(24)   10 5 eV K 1  s la constant de Boltzmann, i  s el logaritme neperi o natural.  s el nombre dels possibles microestats corresponents a l estat macroscpic d un sistema  el nombre de camins (no observables) de l estat termodinmic d un sistema (observable) pot ser efectuats assignant diferents posicions i moments a unes quantes molcules.

El paradigma de Boltzmann va ser un gas ideal de  partcules idntiques, de les quals  sn les i-simas condicions microscpiques de posici i quantitat de moviment.  podria ser obtinguda utilitzant de les permutacions de l estadstica de Maxwell-Boltzmann.



on i varia dins de tots les condicions moleculars possibles. La correcci en el denominador s a causa del fet de qu partcules idntiques en la mateixa condici sn indistingibles.  s denominada com a probabilitat termodinmica.

 Enllaos .

Biografa de L. Boltzmann ;
Boltzmann's Work in Statistical Physics ;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355674" title="La nacionalitat catalana" nonfiltered="4303" processed="4283" dbindex="139328">

La nacionalitat catalana s un llibre escrit pel poltic Prat de la Riba

Aquesta obra va aparixer el maig de 1906 amb finalitats poltiques (i no pas com una obra histrica)aprofitant l'xit de la formaci transversal del catalanisme anomenada Solidaritat catalana.

Prat de la Riba fu el 1910 una reedici corregida. El 1917 es va fer la traducci al castell per Royo Vilanova.

L'autor estava preparant una obra ms completa i exhaustiva de la qual noms aparegu un esquema.

La naci es considera com un estat natural mentre que l'estat s artificial per que tota naci aspira a constituir un estat. Considera a Espanya un estat plurinacional i que Espanya no s una naci sin un estat format per Castella.

Diferencia naci de nacionalitat dient que aquesta segona s una unitat de cultura i de civilitzaci i que la nacionalitat sn els components que formen la naci.

Com a lema poltic esmenta el de Catalunya pels catalans.

Parla dels "pasos de llengua catalana" com la naci natural tot i que reconeix que mai havien format un sol estat.

La raa no s la nacionalitat per ms que en sigui un factor importantssim.

Considera com elements de la nacionalitat la llengua el dret i l'art per detalla sobretot els dos primers.

El dret no fa la nacionalitat sin que es fet per ella.

Considera com a principis del dret catal la consagraci de la llibertat individual i el reconeixement del gran valor social del patrimoni.

Com a forma poltica Prat de la Riba no planteja la independncia sin la federaci tot respectant "la unitat d'Espanya".

En el captol dedicat a l'imperialisme (sembla que influt per Eugeni d'Ors) admet que hi ha cultures superiors i inferiors i de la necessitat d'imposar-se a travs de la guerra. En tot cas se serveix del concepte d'imperialisme per justificar la influncia poltica de Catalunya sobre la resta d'Espanya



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355675" title="Escipi Nasica" nonfiltered="4304" processed="4284" dbindex="139329">

Llinatge de l'antiga Roma pertanyent a la gens Escipi iniciat al segle II aC.
 Publi Corneli Escipi Nasica (cnsol 111 aC).
 Publi Corneli Escipi Nasica Corculum, fill de Corneli Escipi Nsica (cnsol rom el 111 aC).
 Publi Corneli Escipi Nasica Serapi, fill de Publi Corneli Escipi Nasica Corculum.
 Publi Corneli Escipi Nasica (pretor), fill de Corneli Escipi Nasica Serapi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355682" title="Bilhorod-Dnistrovskyi" nonfiltered="4305" processed="4285" dbindex="139330">


Bilhorod-Dnistrovskyi tamb Bilhorod-Dnistrovsky o Bilhorod-Dnistrovskyy (ucraini:         -              transliterat Bilhorod-Dnistrovskyi) s una ciutat d'Ucrana a la dreta del Dniester Liman a l'estuari del Dniester, a la vora de la mar Negra, part de l'oblast d'Odessa a la regi histrica de Besarbia. Tenia una poblaci el 2004 de 48.100 habitants la majoria ucrainians amb un 28% de russos, 4% de blgars, i 2% de moldaus.. Es capital del districte (raion) de Bilhorod-Dnistrovskyi

Noms.

Bilhorod-Dnistrovskyi ha portat diferents noms: els grecs l'anomenaren Ophiusa (       ) o Tyras (     ) (que era el nom del Dniester); els romans li deien Album Castrum ("Castell Blanc"). Sota els bizantins s'esmenta com  Asperon, derivat del petxenega "blanc". La paraula blanc est a la base dels seus successius noms. Altres noms bizantins foren  Leukopolis (          ) o Ciutat Blanca, Asprokastron (            ), Maurokastron (            ) que en aquest cas vol dir Castell Negre del que va derivar el llat Maurocastrum i Moncastrum i en itali Moncastro o Maurocastro. Sota domini moldau fou Alba Cetaea. De 1503 a 1918 (i 1940 a 1941) fou anomenada  Ak Kirman o Akkerman (rus:         ) que en turc vol dir Roca Blanca. Del 1918 al 1944 va recuperar el nom  de Cetatea Alb , (Ciutadella Blanca). Del 1944 al 1991 fou anomenada en rus com Belgorod-Dnestrovskiy (         -             ) que vol dir Ciutat Blanca del Dniester. El 1991 va adoptar el mateix nom al ucrans. En blgar s'anomena                      (Belgorod-Dnestrovski), en gagause Akerman (       ) en polons Bia ogrd nad Dniestrem, en hongars  Dnyeszterfehrvr, en hebreu          (Ir Lavan), i en dialecte alemany local Walachisch Weienburg o Akkerman.

Histria.

Una colnia milsia es va fundar el segle VI aC amb el nom de Tyras. Al perode bizant s'hi va construir una fortalesa anomenada Asprocastron. s esmentada per Constant VII Porfirognit com a "fortalesa blanca"  (Asprocrastron) i per l'annim Toparcha Goticus com "Manrokastron" (fortalesa negra). La crnica de Vozonezh l'assenyala com una de les ciutats controlades pels russos de Kev al segle XI.

Els mongols s'hi van establir el 1241. Fou visitada sovint per mercaders genovesos que l'anomenaven Maurocastrum o Malvocastrum o Moncastrum i tamb Album Castrum. Abu l-Fida l'esmenta com Ak a Kirman del que va derivar desprs Ak Kirman i Akkerman. Al segle XIV era una fortalesa genovesa sota l'administraci de l' Officum Gazarie (Administraci de Khazria) que abraava les viles genoveses del nord de la mar Negra. 

Sfntul Ioan cel Nou (Sant Joan Nou), patr de Moldvia, fou martiritzat a la ciutat el 1330 durant un atac dels trtars. Al 1391 fou ocupada pel prncep de l'estat recentment constitut de Moldvia i va restar a les seves mans fins 1484 amb el nom de Cetaea Alba. Va partir atacs per part de la flota otomana el 1420 i 1454 i el 1455 el voivoda Petru III va reconixer la sobirania otomana sobre Moldvia.. Per un firman (decret) de 9 de juny de 1456 el sult va concedir als comerciants de Cetaea Alba el dret de comerciar amb Edirne, Bursa i Istanbul.



El 4 d'agost de 1484 fou ocupada pels otomans, en operacions dirigides pel sult en persona. Els habitants foren deportats a Istanbul i a Anatlia i es va formar el sandjak d'Ak Kirman sota autoritat del beylerbeyi de Rumlia fins el 1593 en qu el sandjak fou transferit al nou eyalat d'z.

El 1502 s'hi va refugiar Shaykh Ahmad, darrer khan de l'Horda d'Or, que tractava de reagrupar les seves forces. El 1511 Selim I la va fer servir de base contra el seu pare Baiazet II (1 d'abril). El 1595 es va produir un intent d'ocupaci per part del voivoda Aron de Moldvia i desprs d'aix s'hi van establir turc i trtars de Crimea i alguns nogais. Els germans Mehmed i Shahin Giray s'hi van establir el 1610 per fer expedicions cap a Ucrana, per en foren expulsats pel seu germ el khan Djanbey Giray. 

Entre 1618 i 1636 fou part de les possessions del ttar Kantemir, paix de Silistra que en aquestos anys es va fer amb el poder a la zona entre el Danubi i el Dniester, i va derrotar el kalgay Husam Giray a la plana de la ciutat, per fou finalment decapitat pel sult Murat IV. Fou visitada per Ewliya  elebi el 1658 que en va donar una descripci. Hi va nixer el filsof turc Mehmed Efendi Ak Kirmani. El 1667 fou teatre d'una batalla entre Mehmed Giray khan i Adil Giray.

El 1683 fou atacada pel cossac Kunicki, pero fou rebutjat pel serdar Bosnak Sari Suleyman Pasha. Fou ocupada pels russos (general Igelstrm) el 1770 pero restituda a Turquia pel tractat de Kck Kaynarca el 21 de juliol de 1774. La fortalesa fou restaurada el 1780. El 1789 fou ocupada altre cop per Potemkime pero restituda altre cop per la pau de Yassi (Jasi) el 1792. El 1806 el coronel rus Frster i el prncep Kantakuzino la van ocupar altre cop; els ttars van evacuar la regi cap a l'est del Dniester. Fou confirmada a Rssia per la pau de Bucarest del 1812. El 1826 s'hi va signar la Convenci d'Akkerman entre Rssia i l'Imperi Otom relativa als principats romanesos i a Srbia (els hospodars i el prncep havien de ser nomenats per 7 anys pels respectius diwans amb l'aprovaci de les dues parts). 

El 1918 va passar a Romania per els sovitics van imposar la cessi el 1940. El 1941 els romanesos la van conquerir durant la guerra i la van conservar fins el 1944. Fou inclosa a la Repblica Socialista Sovitica d'Ucrana, independent el 1991. Hi va nixer Nicolae V c roiu, ex primer ministre i president inter de Romania.

Enllaos externs.
Mapa topogrfic 1:100,000;
Fortalesa de Bilhorod-Dnistrovsky;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355706" title="Nombre 260" nonfiltered="4306" processed="4286" dbindex="139331">

El nombre 260 (CCLX) s el nombre natural que segueix al nombre 259 i precedeix al nombre 261.
La seva representaci binria s 100000100, la representaci octal 404 i l'hexadecimal 104.
La seva factoritzaci en nombres primers s 2  5  13 = 260.

En altres dominis.

Nombres del 261 al 269.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355708" title="Antn Figueroa" nonfiltered="4307" processed="4287" dbindex="139332">
Antn Figueroa (Chantada, Lugo, 1943) s un escriptor gallec.

s catedrtic a la Facultat de Filologia de la Universitat de Santiago de Compostella, on ensenya literatura francesa. Aquest ofici el va dur a reflexionar sobre el funcionament de la comunicaci literria en contextos de contacte de llenges i de cultures i a intentar precisar els resultats literaris d aquestes relacions, sense perdre de vista la dinmica del mn literari gallec i les funcions dels seus intercanvis amb altres literatures. En aquesta lnia bsica d investigaci, Figueroa mant una constant preocupaci per la renovaci metodolgica des de les teories de la recepci fins al concepte de camp literari. s autor de diversos llibres (Diglosia e Texto, 1988; Lecturas Alleas, 1996) i d articles com  Texto y lectura en otra lengua  (1989);  Les Problemes de la Traduction en langues minoritaires  (1992);  Literatura Nacional e sistema literario  (1992);  Texto extranjero y Lectura  (1995); etc. Fruit d aquest inters pels contactes literaris s el seu llibre publicat en collaboraci amb Xon Gonzlez-Milln Communication littraire et culture en Galice (1997), que tracta de presentar la pblic francs la situaci del mn literari gallec.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355710" title="Compendi de la doctrina catalanista" nonfiltered="4308" processed="4288" dbindex="139333">
Compendi de la doctrina catalanista s una obra del poltic Prat de la Riba que fou premiada en un concurs del Centre Catal de Sabadell l'any 1894.

S'estructura a travs de preguntes breus i respostes detallades sobre els segents temes:

La Ptria (es refereix a Catalunya);
Catalunya;
L'Estat espanyol;
La confederaci catalanoaragonesa (en diu Corona d'Arag);
Agravis (sic, Greuges)de Catalunya;
Reivindicacions de Catalunya;
Triomfarem?;
Apendix;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355720" title="Simferopol" nonfiltered="4309" processed="4289" dbindex="139334">
Simferopol (ucrans:            , rus:            , ttar de Crimea: Aqmescit, tots els nom volen dir "Mesquita Blanca") s una ciutat ucranesa, capital de la Repblica autnoma de Crimea. El 2006 tenia 340.600 habitants dels que el 21% son trtars. s tamb capital del districte (raion) de Simferopol. La ciutat est dividida en tres districtes: Zaliznychnyi, Tsentralnyi, i Kyivskyi, quatre establiments urbans (Ahrarne, Aeroflotskyi, Hriesivskyi, Komsomolske) i un poble (Bitumne). Disposa d'aeroport internacional  i de la universitat nacional Taurida V.Vernadsky.

Historia .

Hi ha evidncies arqueolgiques de l'existncia d'un important assentament escita; el conjunt es anomenat Nova Ciutat Escita (Grec Scythia Neapolis); els escites hi van viure entre el segle III aC i el segle IV. . El lloc va restar abandonat fins al segle XVI quan els khans de Crimea hi van construir una fortalesa per protegir la seva capital Bagh e Saray dels atacs dels nmades. El seu nom fou Aqmescit o Ak Mecet. Fou la residncia del prncep hereu (Qal a-Sultan) el palau del qual estava una mica allunyat de la ciutat que havia sorgit al costat de la fortalesa.

El 1736 fou destruda pels russos. La van reconstruir ells mateixos desprs de l'annexi de Crimea (1783) iniciant les obres el 1784, i prenent el nom de Simferopol derivat del grec               (Sympheropolis), que volia dir Ciutat til " El 1802 Simferopol fou declarada capital del govern de la Taurida. Fou el quarter general de l'exrcit rus a la guerra de Crimea i cementiri per trenta mil soldats.

A la guerra civil fou quarter general de Wrangel, el cap blanc anti bolxevic per fou ocupada per l'Exrcit Roig el 18 d'octubre de 1921.  Simferopol fou llavors capital de la Repblica Socialista Sovitica Autnoma de Crimea, mentre va existir (fou dissolta el 30 de juny de 1940). Fou llavors part de Rssia. Ela alemanys la van ocupar el 1 de novembre de 1941; la policia NKVD va fer una matana de presoner el 31 d'octubre de 1941 al edifici de la policia de la ciutat . Fou objecte d'altre atrocitats morint 22.000 ciutadans, russos, jueus, krimtxacs (turcs jueus) i gitanos ; en un sol dia el 13 de desembre de 1941 van morir 14.300 persones

Els alemanys es van retirar sota l'empenta de l'Exrcit Roig el 13 d'abril de 1944. El trtars locals (i els de tota Crimea) foren deportats a l'sia Central per haver colaborat amb els alemanys. L'oblast rus de Crimea fou transferit a la Repblica Socialista Sovitica d'Ucrania el 19 de febrer de 1954. El 1990 va passar a formar part de la nova Repblica Autnoma de Crimea, dins Ucrana reconeguda el 1991.

Va donar nom a un planeta descobert el 1970 (2141 Simferopol). El ttars van poder tornar als anys noranta i reclamen les seves terres.

 Ciutats germanes .

Simferopol est agermanada amb: Heidelberg (Alemanya); Kecskemt (Hongria); Salem a Massachusetts, Bursa i Eski ehir (Turquia); i Rousse (Bulgria).

Personatges.

 Lyudmila Blonska, atleta;
 Andriy Hryvko, ciclista;
 Kelly Holiday, productor musical;
 Adolph Joffe, bolxevic;
 Yana Klochkova, nedador  ;
 Zara Levina, compositor;
 Yuri I. Manin, matemtic;
 Evhen Tsybulenko, professor ;
 Sergey Karjakin, mestre d'escacs;
 Ekaterina Serebrianskaya, gimnasta;
 Lev Sigalevich, pintor;
 Oleg Kotov, astronauta;
 Oleg Aleksandrovich Dzubenko, jurista;
 Franz Josef Grenzebach jr. diplomtic tsarista;

Referncies.


Enllaos externs.

Website de Simferopol;
Website de Simferopol;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355725" title="Ak Masdjid" nonfiltered="4310" processed="4290" dbindex="139335">


Equivalent a Mesquita Blanca, fou l'antic nom de:

Simferopol;
Kizil Orda;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355726" title="Augustusburg i Falkenlust" nonfiltered="4311" processed="4291" dbindex="139336">


Els Palaus d'Augustusburg i Falkenlust es troben a la ciutat de Brhl, en l'estat de Rin del Nord - Westflia d'Alemanya, molt a prop de la ciutat de Colnia. Sn dos dels monuments ms significatius dels estils barroc i rococ d'Alemanya. Van ser palaus dels prnceps-arquebisbes de Colnia durant el segle XVIII. Des de 1984 estan inscrits com monuments del Patrimoni de la Humanitat. 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355727" title="Llista de bisbes de Saragossa" nonfiltered="4312" processed="4292" dbindex="139337">
Llista de bisbes del bisbat de Saragossa

 Atanasio, (39-59);
 Teodoro, (h. 66);
 Epicteto (h. 105);
 Flix (h. 256);
 Valero (h. 277);
 San Valerio de Zaragoza (290-315);
 Clemente (~ 326);
 Casto (h. 343);
 Valerio II (vers 380);
 Vicente (vers en 516) ;
 Juan (540-546);
 Vicente II ;
 Simplicio (589-592);
 Mximo (592-619);
 Juan II (619-631);
 Braulio, San (631-651);
 Tajn (651-664);
 Valderedo (683-701);
 Senior (839-863);
 Eleca (864-902);
 Paterno (1040-1077);
 Julin (1077-1110);
 Vicente III (1111);
 Pero de Librana (1112);
 Bernardo (1113-1118);
 Pero de Librana (1119-1128);
 Esteban (1128-1130);
 Garca Guerra de Majones (1130-1137);
 Guillermo (1137);
 Bernardo Ximnez (1137-1152);
 Pere Tarroja (1152-1184);
 Remn de Castiellazuelo (1184-1199);
 Roderic de Rocabert (1200);
 Ramn de Castrocol (1201-1216);
 Sanxo d'Ahones (1216-1236);
 Bernardo de Monteagudo (1236-1239);
 Vicent Sola (1239-1244);
 Rodrigo de Ahons (1244-1248);
 Arnaldo de Peralta (1248-1271);
 Sanxo de Peralta (1271-1272);
 Pero Garcs de Jaunas (1272-1280);
Seu vacant (1280-1289)
 Hug de Mataplana (1289-1296);
 Ximeno de Luna (1296-1317);
 Pero Lpez de Luna (1317-1318);


El 14 de juny de 1318, sota el regnat de Jaume II d'Arag i el pontificat de Joan XXII, el bisbat de Saragossa es convert en arquebisbat.

Vegeu tamb.
 Llista d'arquebisbes de Saragossa;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355730" title="Kizil Orda" nonfiltered="4313" processed="4293" dbindex="139338">
Kizil Orda, Kyzylorda o Kyzyl-Orda (kazak:          ) s una ciutat del Kazakhstan, capital de la provncia del mateix nom. T una poblaci de 157.400 (1999) i es troba a la riba del Sir Darya que passa per la ciutat. Disposa d'aeroport i Universitat de l'estat. A la rodalia hi ha pous de petroli a la conca del Turgay.

Fou fundada el 1820 com una fortalesa del Khanat de Kokand amb el nom d'Ak Masdjid o Akmecet (tamb Aq Masjid, Aq Mechet, i altres variants). Yaqub Beg fou comandant d'aquesta fortalesa que fou ocupada pels russos sota el general Vasily Alekseevich Perovsky el 28 de juliol de 1853 (calendari gregori) o sigui el 9 d'agost. Es va dir llavors Fort Perovsky i el 1867 Perovsk sent capital d'un districte de la provncia de Sir Darya. El 1920 va recuperar el seu nom d'Ak Masdjid que va canviar el 1924 a Kizil Orda o Kyzyl Orda (Kizil = Roig, Orda = capital) i fou capital del Kazakhstan fins el 1928 i desprs d'una provncia.

Est agermanada a  Arvada, EUA.

Enllaos externs.
http://www.kyzylorda-city.kz;
http://www.kyzylorda.kz;
http://www.kyzylordaforum.com;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355732" title="Brhl" nonfiltered="4314" processed="4294" dbindex="139339">


Brhl s una ciutat d'Alemanya, localitzada a 20 km al sud de Colnia, en el Rhein-Erft-Kreis. Est localitzat a la vora de la reserva de naturalesa Naturpark Kottenforst-Ville.

s una ciutat del Rin del Nord - Westflia.

S'hi troben els palaus de Augustusburg i Falkenlust

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355733" title="Lliga maliana de futbol" nonfiltered="4315" processed="4295" dbindex="139340">
La Lliga maliana de futbol (Malien Premire Division) s la mxima competici futbolstica de Mali, organitzada per la Fdration Malienne de Football. Va ser creada l'any 1966.

Es disputa entre gener i agost, participant-ne 14 equips que disputen un total de 26 partits. s una competici professional des del 2004.

 Clubs participants la temporada 2007/08 .
Association Sportive Bakaridjan de Barouli;
Association Sportive de Bamako (Bamako);
Association Sportive de Korofina  (Bamako) ;
Association Sportive Nianan (Koulikoro);
Association Sportive Real Bamako (Bamako);
CS Duguwolofila;
Centre Salif Keita (Bamako);
Cercle Olympique de Bamako;
Dbo Club de Mopti;
Djoliba AC (Bamako);
Onze Crateurs de Niarla;
Stade Malien (Bamako);
Stade Malien de Sikasso;
Union Sportive des Forces Armes et Scurit de Bamako;

 Historial .


1966 : Djoliba AC (Bamako);
1967 : Djoliba AC (Bamako);
1968 : Djoliba AC (Bamako);
1969 : AS Real Bamako (Bamako);
1970 : Stade Malien (Bamako);
1971 : Djoliba AC (Bamako);
1972 : Stade Malien (Bamako);
1973 : Djoliba AC (Bamako);
1974 : Djoliba AC (Bamako);
1975 : Djoliba AC (Bamako);
1976 : Djoliba AC (Bamako);
1977 : no es disput;
1978 : no es disput;
1979 : Djoliba AC (Bamako);
1980 : AS Real Bamako (Bamako);

1981 : AS Real Bamako (Bamako);
1982 : Djoliba AC (Bamako);
1983 : AS Real Bamako (Bamako);
1984 : Stade Malien (Bamako);
1985 : Djoliba AC (Bamako);
1986 : AS Real Bamako (Bamako);
1987 : Stade Malien (Bamako);
1988 : Djoliba AC (Bamako);
1989 : Stade Malien(Bamako);
1990 : Djoliba AC (Bamako);
1991 : AS Real Bamako (Bamako);
1992 : Djoliba AC (Bamako);
1993 : Stade Malien (Bamako);
1994 : Stade Malien (Bamako);
1995 : Stade Malien (Bamako);

1996 : Djoliba AC (Bamako);
1997 : Djoliba AC (Bamako);
1998 : Djoliba AC (Bamako);
1999 : Djoliba AC (Bamako);
2000 : Stade Malien (Bamako);
2001 : Stade Malien (Bamako);
2002 : Stade Malien (Bamako);
2003 : Stade Malien (Bamako);
2004 : Djoliba AC (Bamako);
2005 : Stade Malien (Bamako);
2006 : Stade Malien (Bamako);
2007 : Stade Malien (Bamako);
2008 : Djoliba AC (Bamako);


Enllaos externs.
Futbol a Mali;
Fifa.com;
RSSSF;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355734" title="Stade Malien de Bamako" nonfiltered="4316" processed="4296" dbindex="139341">

L'Stade Malien de Bamako s un club mali de futbol de la ciutat de Bamako. Tamb t diverses seccions esportives.

 Histria .
El club fou fundat l'any 1960 com a resultat de la fusi dels clubs Jeanne d'Arc du Soudan i Esprance de Bamako.

El Jeanne d'Arc va ser fundat el 1938 per dos francesos-africans i el reverend missioner Pre Bouvier. El nom l'adopt del Jeanne d'Arc Dakar, i l'uniforme blanc d'una societat missionera anomenada Pres Blancs, uniforme que ret l'Stade. Fou un dels clubs ms importants abans de la independncia. Guany la Copa AOF el 1953 i 1956 i en fou finalista el 1951 i 1959 (la darrera disputada). Guanya 4 de sis finals disputades de la coupe du Soudan (victria el 1950, 51, 52, 55 i derrota el 1947, 48). El seu gran rival fou l'Africa Sport de Bamako, que esdevingu Djoliba AC el 1960. Alguns dels seus jugadors ms destacats foren Mamadou "Coulou" Coulibaly, Seydou Ndaw, Seydou Thiam, Cheick Oumar Diallo, Bacoroba "Baco" Tour, i Oumar Sy.

L'Esprance de Bamako va ser fundat el 1958 com un club d'estudiants, sota la supervisi de Fernand Diarra i capitanejat per Bakary Samak.

Desprs de la independncia, els dos clubs de Bamako es fusionaren en l'Stade Malien de Bamako (1960). L'Stade s un dels clubs amb ms ttols del pas. Juga a l'estadi 26 mars al centre de la ciutat tot i que el club t els quarters a la zona est, al barri industrial de Sotuba. 

Fou finalista de la Copa de Campions africana el 1964-65. Alguns destacats jugadors que han passat pel club han estat Modibo Maga, Boucader Diallo, Mohamed Djila, Bassala Toure, Djlimory Kan, Rafan Sidib, Mohammed Muyei, Lassine Diarra, Dramane Traor (1999), Adama Diakite, Harouna Diarra, Boucader Diallo, i Soumbeyla Diakit.

 Palmars .
Lliga maliana de futbol: 14;
 1970, 1972, 1984, 1987, 1989, 1993, 1994, 1995, 2000, 2001, 2002, 2003, 2005, 2006, 2007;

 Copa maliana de futbol: 16;
 1961, 1963, 1970, 1972, 1982, 1984, 1985, 1986, 1988, 1990, 1992, 1994, 1997, 1999, 2001, 2006;

 Supercopa maliana de futbol: 1;
 2005;

Campionat d'frica Occidental de futbol (Copa UFOA): 1;
 1992;

Copa de l'frica Occidental Francesa: 2;
 1953, 1956 (com a Jeanne d'Arc);

Secci de basquetbol.
L'equip de l'Stade disposa de seccions masculina i femenina de basquetbol. L'equip mascul fou campi de Mali el 2003 i 2004.

Altres seccions.
L'Stade Malien de Bamako tamb t altres seccions com ara: atletisme i rugbi.

Referncies.


Enllaos externs.
Web oficial;
Web no oficial;
AfricaBasket.com: Mali;
Fotos Stade Malien vs Djoliba AC;
Lliga de Mali a la FIFA.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355736" title="Bisbat de Saragossa" nonfiltered="4317" processed="4297" dbindex="139342">
El Bisbat de Saragossa fou un dels bisbats d'Arag elevat a arquebisbat el 1318. El rei Alfons I d'Arag conquer la ciutat de Saragossa el 18 de desembre del 1118, nomenant-ne bisbe a Pero de Librana, el nomenament del qual fou confirmat pel Papa Gelasi II. La primera seu fou a l'Esglsia del Pilar, per el 6 de gener del 1119 purific la mesquira i la dedic al Salvador, convertint-se en l'Esglsia del Salvador i seu del bisbat. 

El 14 de juny de 1318, sota el regnat de Jaume II d'Arag i el pontificat de Joan XXII, el bisbat de Saragossa es convert en l'arquebisbat de Saragossa.

Vegeu tamb.
 Llista de bisbes de Saragossa;
 Arquebisbat de Saragossa;

Bibliografia.
  Arzobispado de Zaragoza;
  Obispado y Arzobispado de Zaragoza;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355737" title="Aksaray" nonfiltered="4318" processed="4298" dbindex="139343">
Aksaray o Ak Saray s una ciutat de Turquia a Anatlia, capital de districte i de la provncia d'Aksaray.

La seva poblaci s de 129.949 habitants i el districte de 236.560 habitants

Histria .

Era la ciutat de Garsaura que sota els romans fou anomenada Archelais nom que li havia donat el darrer rei de Capadcia Arquelau; fou una ciutat romana i desprs bizantina de certa importncia que va passar als seljcides a la part final del segle XI. La fortalesa fou construda per Kilidj Arslan II. Al segle XIV va passar a l'emirat de Karaman i d'aquest als otomans el 1470. Els habitants foren en part deportats a Istanbul on van fundar un barri amb el nom de la ciutat.

Els monumenta principala de la ciutat sn l'Ulu Djami del segle XV, la madrassa Zindjirli (segle XV), la madrassa Kadiroghlu (seljcida per restaurada pel karamnida Ibrahim Beg) i diversos hammans. Altres llocs d'inters sn:

Hasan Da  , volc de 3000 metres en direcci a Ni de;
A  kl  Hyk un lloc d'enterrament a 25 kma l'est de la ciutat;
Acemhyk, establiment de l'edat del bronze a 18 km al nord-oest;
Les runes de la romana i bizantina ciutat de Nora al llogaret proper d'Helvadere;
Ihlara, un congost a 40 km  amb esglsies del segle IX amb frescos;
Cementiri d'Ervah, tombes del segle XIV de Somuncu Baba i Cemaleddin'i Aksaray;
Karamano lu Camii, mesquita;
Minaret E ri, seljcida del segle XIII;
Esglsia alta, a una roca a 3 km de la ciutat;
Campament de caravanes (Sultanhan del 1229, a 40 km, el ms gran de Turquia);

Referncies.
 Stierlin, Henry. 1998. Turkey: From the Seluks to the Ottomans. New York: Taschen, 240.
 Sultan Han Aksaray;
 Yavuz, Aysil Tkel. 1997. The Concepts that Shape Anatolian Seljuq Caravanserais. In Muqarnas XIV: An Annual on the Visual Culture of the Islamic World. Glru Necipoglu (ed). Leiden: E.J. Brill, 80-95 (download);

Enllaos externs .

 Website del govern provncial ;
 Website de la municipalitat ;
 Fotos d'Aksaray;
 Mapes;
 Aksaray;
 Noticies d'Aksaray ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355740" title="Copa maliana de futbol" nonfiltered="4319" processed="4299" dbindex="139344">
La Copa maliana de futbol s la segona competici futbolstica de Mali en importncia. Es disputa per eliminatries.

 Historial .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355742" title="Ak?ehir" nonfiltered="4320" processed="4300" dbindex="139345">
Ak ehir (abans Ak Shehr i Akshehir) s una ciutat de Turquia a Anatlia, capalera d'un districte de la provncia de Konya. El 2000 tenia  60.226 habitants i el seu districte 114.918 habitants. Est situada a una plana al nord de las serralada de Sultan Dagh. El seu nom vol dir "Localitat Blanca" ( ehir ve del persa shahr, "poble").

 Histria .

Fou la clssica Philomelium (llat) o Philomelion (grec). Sota els bizantins fou plaa fronterera amb els seljcides de Rum. Al segle XIV va passar a l'emirat de Karaman i fou una ciutat important que va passar als otomans sota Baiazet I a finals del segle XIV, per fou perduda el 1402, noms per recuperar-la uns anys ms tard. 

 Monuments .

Baiazet I va fundar la seva mesquita; la madrassa de Tash inclou una inscripci del seljcida Kaykaus I (1216) per s d'poca posterior. La tomba del sayyid Mahmud Khayrani t una pirmide octogonal de 1224 per restaurada al segle XV). L'Ulu Djami es del segle XV i el Iplik i Djami del 1337. La tomba moderna de Nasr al-Din Khodja porta la data 386/996

Personatges.
 Nasreddin Hodja;
 Ali Kirca;
 Aykut Karaman;
 Meltem Cumbul;
 Lutfi Kibiroglu;
 Tarik Bugra;
 Ozgu Namal;

Referncies.
 ;
 Enciclopdia Catlica, entrada Philomelium;

Enllaos externs.
 Website del governador ;
 Website de la municipalitat ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355746" title="Sanxo d'Ahones" nonfiltered="4321" processed="4301" dbindex="139346">
Sanxo d'Ahones (?- Acre, ?) fou bisbe de Saragossa entre els anys 1112 i 1236, i va recolzar el seu germ Pero d'Ahones en la revolta contra el rei Jaume I d'Arag. 

 Bibliografia .
  Jernimo Zurita: Anales de la Corona de Aragn (Ed. 1562-1580);




|-








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355748" title="Dave Baksh" nonfiltered="4322" processed="4302" dbindex="139347">

David Nizaam Baksh (26 de juliol de 1980, Toronto, Ontrio, Canad) s el guitarrista i segona veu de la banda de heavy metal/reggae Brown Brigade, per s ms conegut per haver sigut el guitarrista de la banda de punk rock canadenca Sum 41, on va estar-hi 10 anys, desde 1996 fins al 2006.

 Vida .
Baksh s fill d'immigrants de Guyana que van anar a viure a Canad. Est casat amb Jennifer Baksh i admira a grups com Anthrax, James Brown, Metallica, The Meters, Megadeth, Pantera, Arch Enemy, Judas Priest, Kool Herc, etc.

 Carrera .
Baksh es va unir a Sum 41 com a tercer membre desprs de Deryck Whibley i Steve Jocz que havien format el grup durant l'estiu de 1996, adicionalment de ser guitarrista Baksh feia les segones veus. A l'onze de maig de 2006, Baksh va anunciar en un comunicat a travs del seu representant que deixava Sum 41 per motius personals, ell va explicar que no podia continuar, creativament parlant, a Sum 41 sense ser una espina a la banda. Desprs del xito de l'lbum Chuck, va decidir que era hora de deixar Sum 41 i unir-se a Brown Brigade, la seva nova banda que va fundar juntament amb el seu cos Vaughn i en la que tamb toca la guitarra i fa els cors.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355749" title="Ahones (llinatge)" nonfiltered="4323" processed="4303" dbindex="139348">
El llinatge dels Ahones fou un llinatge aragons documentat des del segle XIII i que el segle XVII s'un a la famlia Cavero.

Les seves armes herldiques presente diverses variant. Una d'aquestes era en camp de gules, dues campanes d'or i el lema Campanas de Ahones ya no zumbaris ms.

Llista dels Ahones.
 ....
 Pero d'Ahones;
 Sanxo d'Ahones (germ) (bisbe de Saragossa);
 Pelegrn d'Ahones (germ);
 Beltran d'Ahones (fill de Pero d'Ahones?);
 ....
 Ferrando d'Ahones;

 Bibliografia .
  Jernimo Zurita: Anales de la Corona de Aragn (Ed. 1562-1580);
  Gran Enciclopedia Aragonesa: Ahones, linaje de los;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355753" title="Ettal" nonfiltered="4324" processed="4304" dbindex="139349">

 Ettal s un municipi de l'Alta Baviera a 10 km al nord de Garmisch-Partenkirchen i a aproximadament 8 km cap al sud-est d'Oberammergau al districte de Garmisch-Partenkirchen. Compta amb aproximadament 850 habitants i es compon d'Ettal i de Graswang, (on se situa el castell de Linderhof), Dickelschwaig i Rahm. Al municipi hi ha el monestir d'Ettal.

El 1922, el compositor rus Serguei Prokfiev s'hi va retirar durant divuit mesos per a acabar-hi la composici de la seva pera L'ngel de foc.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355757" title="Ak Sunkur al-Hadjib" nonfiltered="4325" processed="4305" dbindex="139350">
Ak Sunkur al-Hadjib (Ak Sunkur ben Abd Allah Kasim al-Dawla) fou atabeg d'Alep.

Era un dels mamelucs del seljcida Malik Shah que el 1087 el va nomenar el seu atabeg governador d'Alep. Va donar suport a Tutush en el seu intent d'establir-se a Sria. A la mort de Malik Shah (1092) es va declarar, junt amb els dems governadors del nord de Sria i la Djazira a favor de Barkiyaruk. Fou derrotat per Tutush prop d'Alep el maig de 1094 i executat.

El seu fill Zanki (Zengi) fou desprs atabeg de Mossul.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355759" title="Ak Sunkur al-Bursuki" nonfiltered="4326" processed="4306" dbindex="139351">
Ak Sunkur al-Bursuki (Abu Said Sayf al-Din Kasim al-Dawla) fou atabeg de Mossul.

Era un dels mamelucs de Bursuk i un dels principals oficials dels sultans seljcides Muhammad i Mahmud. Va exercir el comandament militar (shina) a Iraq pel que fou nomenat el 1105. Va combatre als mazydides de l'emir Dubays que amenaaven Bagdad. El 1113 va ser nomenat governador atabeg de Mossul i va lluitar contra els croats a Sria al temps que restaurava l'autoritat seljcida al Diyar Bakr (Diyar Bakir) i fins la Mediterrnia.

Va caure en desgracia el 1115 durant un perode de quatre anys en els que va restar al seu feu de Al-Rahba. Desprs va tornar a governar Mossul. Va salvar a Alep d'un atac dels croats ajudats per Dubays, i amb l'acord dels notables de la ciutat va assolir el govern d'Alep i tota la provncia el 1125 que va unir a la Djazira que dominava.

Fou assassinat el 1127 pels batinides d'Alamut

 Bibliografia .

C. Cahen, La Syrie du Nord a l'poque des Croisades, Pars 1940;
R. Grousset, Histoire des Croisades, Pars 1934;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355764" title="Djoliba Athletic Club" nonfiltered="4327" processed="4307" dbindex="139352">

El Djoliba Athletic Club s un club de futbol mali de la ciutat de Bamako. Djoliba s el nom del riu Nger en el idioma local dels Bambara.

 Histria .
El club es fund l'any 1960 mitjanant la fusi dels clubs Africa Sport de Bamako i Foyer du Soudan, dos destacats clubs durant l'poca colonial francesa.

Durant els anys 70, el president del club, Ticoro Bagayoko, era molt proper a la dictadura militar de Moussa Traor, fet que provoc que els seus rivals l'acusessin d'sser afavorit pel govern.

 Palmars .
Lliga maliana de futbol 20 ;
 1966, 1967, 1968, 1971, 1973, 1974, 1975, 1976, 1979, 1982, 1985, 1988, 1990, 1992, 1996, 1997, 1998, 1999, 2004, 2008;

 Copa maliana de futbol: 18;
 1965, 1971, 1973, 1974, 1975, 1976, 1977, 1978, 1979, 1981, 1983, 1993, 1996, 1998, 2003, 2004, 2007, 2008;

 Supercopa maliana de futbol: 1 ;
 1999;

 Jugadors destacats .
 Amadou Sidib;

 Enllaos externs.
Fotos Stade Malien vs Djoliba AC;
Djoliba AC : C'est OK pour Darou, l'Essor n15903 du - 2007-02-28 ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355766" title="Hildesheim" nonfiltered="4328" processed="4308" dbindex="139353">






Hildesheim s una ciutat situada al sud de l'estat federat de Baixa Saxnia (Alemanya) i constitueix una de les vuit localitats ms grans de la regi. Fins a l'any 1974 va ser una ciutat independent. Els nuclis urbans ms importants propers a Hildesheim sn Hannover (a uns 30 km al nord-oest) i Brunswick (a uns 40 km al nord-est). Aix mateix, s seu episcopal catlica (Bisbat de Hildesheim) i ciutat universitria. 

Fundaci de la ciutat: l'any 815 com a seu episcopal.

Desprs d'unir-se amb altres localitats properes el 1974, la poblaci de Hildesheim va superar els 100.000 habitants i va aconseguir, d'aquesta manera, ser reconeguda com ciutat. Els 103.000 habitants que disposa en l'actualitat fan de Hildesheim la menor de les grans ciutats de Baixa Saxnia. 

Situada a la vall de l'Innerste, a l'ES d'Hannover. Port sobre un ramal del canal de Mittelland. La seva economia es basa en la construcci de maquinria, indstries electrniques, cosmtica, del cautx i alimentria (sucre). 

Posseeix nombrosos edificis medievals, com la Catedral de Santa Maria i l'esglsia de Sant Miquel, ambdues del segle XI i declarades Patrimoni de la Humanitat, l'esglsia romnica de Sant Gotard, del segle XII, i l'ajuntament, del segle XIV.

Llocs destacats.

L'histric Mercat de Hildesheim fou considerat un dels ms bonics mercats del mn. Va ser reconstrut el 1984-1990 retornant a la seva esplendor anterior, desprs de la seva destrucci el 1945 en un raid aeri. El edificis ms destacats a la plaa sn: ;

El Knochenhauer-Amtshaus ("Gremi dels Carnissers"), tamb conegut com a element bo i bonic essent la meitat del edifici de fusta. Destrut el 1945, va ser reconstrut de 1987 a 1989 segons plnols originals. La faana s sumptuosa decorada amb colors pintures i proverbis alemanys. Avui l'edifici engloba un restaurant i el Museu de Ciutat. ;
L'Ajuntament, construt el segle XIII en estil gtic. En part destrut el 1945, fou reconstrut entre 1954 i 1989.
El Tempelhaus, un gtic tard del segle XIV essent una casa patrcia, el qual avui sn cases de l'oficina d'informaci turstica. Va patir algun dany durant la Segona Guerra Mundial per va ser restaurat el 1952. ;
La Wedekindhaus, una casa patrcia del segle XVI, es caracteritza per la seva gran ornamentaci tallada en pisos inclosos els seus prestatges amb representacions de figures allegriques. ;

La Catedral romnica de Santa Maria, amb les seves portes de bronze antigues (Bernward porta) (c. 1015). L'esglsia va ser construda en el segle IX, per gaireb completament destruda el 1945; va ser reconstruda rpidament desprs de la guerra. s en la llista de l'UNESCO del Patrimoni Mundial des de 1985. El roser dels mil anys, s una rosa de 1.000 anys, suposadament el roser ms vell del mn. Continua a florint a la paret de la Catedral. Museu de la Catedral, Tresor de Catedral. ;

L'Esglsia de St.Miquel (Declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO)   assenyalat com a esglsia romnica primerenca a Alemanya i un exemple nic d'arquitectura Ottoniana.Fou construt de 1010 a 1022. ;

L'Andreaskirche (l'esglsia de Sant Andreu), una esglsia del segle XII que s la  ms alta de la Baixa Saxnia. ;

El Roemer-und-Pelizaeus-Museu, amb colleccions significatives de l'Egipte antic i Per i les exposicions especials organitzades cada any. ;
Al barri histric de Neustadt a un km al sud-est del Mercat,

 Moltes cases de fusta dels segles XVI, XVII i XVII, no malmeses durant la Segona Guerra Mundial. La casa ms antiga s la Casa del Armer (Waffenschmiedehaus) de l'any 1548 al carrer Gelber Stern. La faana s decorada amb escultures de fusta.
Torratxa Kehrwiederturm (segle XIV) de la muralla antiga, no malmesa durant la Segona Guerra Mundial, en el carrer pintoresc Am Kehrwieder.
El Monument de la Sinagoga en el carrer pintoresc Lappenberg en el barri vell jueu. La sinagoga fou consagrada a l'any 1849 i destruda a l'any 1938.
L'Esglsia de Sant Lambert (Lambertikirche), una esglsia gtica de l'any 1474. Fou fortament malmesa durant la Segona Guerra Mundial per fou reconstruda el 1952.

El terrapl de l'Edat Mitjana est molt ben conservat al sud,i l'oest i el nord-oest del centre de la ciutat. Algunes parts de l' antiga muralla del segle XIV sn molt ben conservades.

L'Esglsia de Sant Gotart (Godehardikirche). L'esglsia romnica va ser construda de 1133 a 1172. Gaireb sense danys durant la Segona Guerra Mundial. Possiblement tamb formar dintre de poc del Patrimoni Mundial per la UNESCO. Enfront de l'Esglsia a la Plaa de Sant Gotard (Godehardsplatz), hi ha algunes cases boniques de fusta. La Casa del Comerciant Werner (Wernersches Haus) de l'any 1606 t moltes escultures de fusta a la faana.

L'Esglsia de Sant Maurici (Mauritiuskirche), al barri de Moritzberg a 2 km del centre, al oest de la ciutat, s una esglsia romnica del segle XI amb un antic claustre ben conservat.Al barri hi ha boniques cases de fusta.

El Castell de Steuerwald (Burg Steuerwald), a 3 km del centre, al nord de la ciutat fou construt de 1310 a 1313, amb una capella gtica i una torratxa de 26 metres de l'any 1325.

El Castell Marienburg (Burg Marienburg) al barri de Marienburg, a 5 km del centre al sud-est, fou construt de 1346 a 1349.

El Convent Marienrode (Kloster Marienrode), al barri de Marienrode a 6 km del centre al sud-oest, fou fundat a l'any 1125. Hi ha una esglsia gtica del segle XIV, un gran viver i un mol de vent. El paisatge s romntic amb molts cirerers.

Altres llocs d'inters inclouen el Teatre, oferint pera, opereta i musicals, teatre, ballet i concerts;i el medieval apareixent amb cases mig de fusta.




Personatges destacats.
Rudolf Schenker fundador i guitarrista dels Scorpions.
Oskar Schindler mort a Hildesheim.
Didrik Pining possiblement viatj a les Amriques vint anys abans que Cristfor Colom.
Sir Hans Adolf Krebs, Nobel de Medicina i Psicologia el 1953.

Enllaos externs.
 Ajuntament de Hildesheim;
 Turisme a Hildesheim;
 Fotografies;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355767" title="Un cadver a les postres" nonfiltered="4329" processed="4309" dbindex="139354">
Un cadver a les postres  s una pellcula estatunidenca de Robert Moore, estrenada el 1976. Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.

 Argument .
Els 5 detectius ms importants de tots els temps sn convidats per un boig maquiavelic a un sopar i a un homicidi. La vctima no s altra que  l'amfitri d'aquests detectius. 

 Repartiment.
 Eileen Brennan : Tess Skeffington;
 Truman Capote : Lionel Twain;
 James Coco : l'inspector Milo Perrier;
 Peter Falk : Sam Diamond;
 Alec Guinness : Jamesieur Bensondame;
 Elsa Lanchester : Srta. Jessica Marbles;
 David Niven : Dick Charleston;
 Peter Sellers : l'inspector Sidney Wang;
 Maggie Smith : Sra. Dora Charleston;
 Nancy Walker : Yetta;
 Estelle Winwood : Srta. Withers;
 James Cromwell : Marcel Cassette;
 Richard Narita : Willie Wang;

Al voltant de la pellcula.
 El rodatge es va desenvolupar durant la tardor del 1975, al comtat de Berkshire, a Anglaterra.
 La pellcula va tenir una continuaci el 1978, a The Cheap Detective, tamb dirigida per Robert Moore.
 Un cadver a les postres  marca el comenament en el cinema de l'actor James Cromwell.
 El paper de l'inspector Wang  primer va ser proposat a Orson Welles, per estava interpretant una altra pellcula a Itlia.

 Premis i nominacions .

 Nominacions . 
 Globus d'Or al millor actor musical o cmic per Truman Capote el 1977.

Enllaos externs.
 Pgina de la pellcula a l'IMDb;

 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355769" title="Formignana" nonfiltered="4330" processed="4310" dbindex="139355">
 
Formignana s un municipi de 2.841 habitants de la provncia de Ferrara. Les comuni limtrofes sn: Copparo, Ferrara, Jolanda di Savoia i Tresigallo.
El patr s San Pietro, festiu el 7 d abril. El nom de l alcaldessa (Sindaco) s Daniela Montani, des del 30 de  maig de 2006, del partit lista civica

Personatges clebres.
 Goffredo Stabellini;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355770" title="Pero d'Ahones" nonfiltered="4331" processed="4311" dbindex="139356">
Pero d'Ahones (? - Burbguena, 1226) va ser un cavaller aragons del llinatge dels Ahones. Conjuntament amb el seu germ, el bisbe Sanxo d'Ahones i el tamb cavaller Pelegrn d'Ahones, dominaven el Sobrarb, Bolea i Loarre, que li havia estat empenyorat pel rei Pere II d'Arag; aix mateix, tamb tenia Tauste, cedit per Jaume I d'Arag. Fou servidor del rei Pere II d'Arag i defensor del seu fill Jaume I d'Arag durant la minoria d'edat d'aquest. Posteriorment va participar en les revoltes nobiliries contra Jaume I d'Arag i fou mort pels cavallers del rei durant una discussi amb el rei. La seva mort origin la tercera revolta nobiliria contra Jaume I d'Arag. 

 Orgens familiars.
Els seus orgens sn desconeguts, i Jernimo Zurita indica que fou criat a la cort del rei Pere II d'Arag. El seu germans eren el bisbe de Saragossa Sanxo d'Ahones, i el cavaller Pelegrn d'Ahones. 
 
Biografia.
Servidor del rei Pere II d'Arag, l'acompany a la Batalla de Las Navas de Tolosa. Desprs de la mort del rei a la Batalla de Muret, fou un dels escollits com ambaixador a Roma per tal de demanar al Papa Innocenci III la restituci de l'infant Jaume (el futur rei Jaume I d'Arag), que aleshores es trobava en mans del comte Sim IV de Montfort. 

El 1216 va ser designat conseller de la Procuradoria i el 1217 va participar en la conjura de Monts per treure l'Infant Jaume del castell de Monts. El 1218 fou nomenat conseller reial de Jaume I i fou designat Majordom del Regne d'Arag succeint el seu germ Pelegrn d'Ahones. Continu servint fidelment al rei durant la primera revolta nobiliria aix com en la guerra entre Guillem de Montcada i Nuno San d'Arag. Per el 1224, durant la segona revolta nobiliria tra la fidelitat al rei i es pass al bndol dels opositors. Finada la segona revolta i alliberat el rei, l'any 1225 fou un dels nobles que l'acompany al setge de Penscola. El setge no fou reeixit, per el rei sign un treva amb els sarrans que garantia la pau per que al mateix temps impedia qualsevol expansi territorial cap el sud.

El 1226, Pero d'Ahones tingu la intenci de desacatar l'ordre del rei de respectar la treva, per el rei l'intercept abans que inicis l'expedici. En mig d'una forta discussi, acab per batre's cos a cos amb el rei, que l'intim a rendir-se; per  pogu escapar i els cavallers del rei iniciaren una persecuci i l'encalaren, ferit-lo mortalment. Mentre el traslladaven a Burbguena per curar-li les ferides, mor. La seva mort a mans del rei fou la causa que inici la tercera revolta nobiliria contra Jaume I d'Arag. 

 Vegeu tamb .
 Batalla de Las Navas de Tolosa;
 Primera revolta nobiliria contra Jaume I d'Arag;
 Segona revolta nobiliria contra Jaume I d'Arag;
 Tercera revolta nobiliria contra Jaume I d'Arag;

 Bibliografia .
  Jernimo Zurita: Anales de la Corona de Aragn (Ed. 1562-1580);





|-



|-



|-







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355772" title="Aqaba" nonfiltered="4332" processed="4312" dbindex="139357">
Aqaba (rab       }}, Al-Aqabah) s una ciutat costera de Jordnia, capital de la governaci d'Aqaba, al anomenat golf d'Aqaba, i s l'nic port de Jordnia a la mar Roja. Esta al costat de la moderna ciutat israeliana d'Eilat (Elat) i al peu del Djabal Umm Nusayla. La ciutat t una poblaci de 80.059 (2004) i s la cinquena ciutat del pas desprs d'Amman, Zarqa, Irbid i Rusaifa. La ciutat disposa d'un aeroport.

 Histria .

Aqaba estava habitada ja vers el 4000 aC; els primers assentaments eren segurament edomites; Fou una ciutat del regne d'Edom i desprs dels nabateus. La Bblia esmenta Ezion-Geber, propera a Elath. Sota els Ptolemeus fou anomenada Berenice i els romans la van batejar Aila o Aelana. Era final de trajecte d'una via romana que anava des de Damasc a Aqaba per Amman, i connectava amb la via que portava a Palestina i Egipte. El seu nom deriva de la forma abreujada de Akabat Ayla (Congost d'Eilat) que li van donar els rabs. El tulnida Khumarawayh (884-895) va millorar el pas. Al-Idrisi l'esmenta com Akabat Ayla (abans de 1166) per el nom ms corrent era Ayla. Tamb Ibn Battuta (mort 1377) l'anomena Akabat Ayla. 

Al segle XII els croats van ocupar la zona i van construir la fortalesa d'Helim que encara es conserva; tamb van fortificar l'illa de Graye (Ille dels Faraons) a uns 7 km de la costa (avui en aiges egpcies). El 1170 Salad va recuperar la zona. El 1250 va passar als mamelucs que al segle segent van reconstruir la fortalesa sota el sult Qansah al-Ghouri.

A partir del segle XVI ja apareix sempre com Akaba o Aqaba, i el primer que aix l'esmenta fou Ibn Ilyas. El 1516 va passar als otomans quan noms era un llogaret amb 50 cases que comerciava amb els beduins huwaytat de la rodalia. L'obertura del canal de Suez el 1869, i del ferrocarril d'Hedjaz el 1908 va privar a la ciutat de ser una estaci pels peregrins a la Meca. El 1898 hi havia guarnici turca que vigilava la frontera amb el Sina en poder dels britnics, i era part de la provncia d'Hedjaz, i seu d'un muhafiz dependent del wali de Djedda.



El juliol de 1917 fou bombardejada pels britnics que la van ocupar el dia 6 del mateix mes en un atac des del desert de T. E. Lawrence. La ciutat va quedar fora damnada. Fins el 1925 era part del regne haiximita de l'Hedjaz per quan aquest estat fou ocupat pel regne wahhabita del Nedj o Nedjed, la ciutat i tot el districte de Maan fou annexionat a Transjordnia governada tamb pels haiximites. El 1942 els britnics hi van fer construccions i van construir una carretera que la va enllaar amb la via frria a Nakb Shitar al sud-oest de Maan. Les runes de l'antiga Aylat o Ayla foren descobertes prop de la ciutat (al nord) per un equip israeloameric als anys vuitanta.

Desprs de la guerra de Palestina del 1948-1949, la poblaci va augmentar fora. El 1954 es va decidir establir el port. El 1965, Hussein de Jordnia va permutar amb Arbia Saudita un terreny del desert de 6000 km2 amb 12 km de costa al sud d'Aqaba. La zona de coral de Yamanieh va quedar en territori jord. L'agost del 2000 es va crear la zona econmica especial. Un atac amb llanagranades es va produir el 20 d'agost del 2005, dirigit especialment contra l'israeliana Eilat.

Als darrers anys esdevingu un centre turstic amb platges i hotels de luxes i activitats esportives marines.

 Bibliografia .
Musil, The Nothern Higaz, Nova York 1926;

 Enllaos externs .
 Histria;
 Aqaba Tourism Division;

 Vegeu tamb .

Al-Akaba, nom rab d'un pas de muntanya;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355773" title="Centre d'Estudis Nova Catalunya" nonfiltered="4333" processed="4313" dbindex="139358">
El Centre d'Estudis Nova Catalunya (CENC, abreujat) s una organitzaci catalanista d'extrema dreta, nacionalsocialista i per tant racista i xenfoba. T com a objectius la independncia de Catalunya, l'expulsi dels immigrants, als que consideren "contaminadors de la raa catalana", i una poltica d'ultradreta. Aix s el que provoca el rebuig de partits com el Partit Republic Catal, les Candidatures d'Unitat Popular i Esquerra Republicana de Catalunya, entre d'altres, envers aquest petit grupscul. El seu gruix de membres se situa a Arbeca, i tenen bones relacions amb skinheads neonazis i partits com Plataforma per Catalunya.

 Enllaos externs .

 Lloc web oficial;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355774" title="Al-Akaba" nonfiltered="4334" processed="4314" dbindex="139359">


Al-Akaba s el nom rab que es dona als passos de muntanya o lloc de difcil accs situat en alt o en pendent.

El porten nombrosos llocs arreu, el ms important dels quals s el que hi ha entre Medina i la Meca, on Mahoma tingu les seves reunions secretes amb la gent de Medina el 621 i 622; a la primera reuni hi havia 12 medinencs  que es van lligar al Profeta pel anomenat "jurament de les dones (bayt al-nisa); a la segona  i havia 73 medinencs i 2 medinenques que van fer la "promesa de guerra" (bayt al-harb).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355775" title="Ana Roman" nonfiltered="4335" processed="4315" dbindex="139360">
Ana Roman (Noia, la Corunya, 1962) s una escriptora i periodista. Locutora de la Radio Galega. Dirigeix el programa  Diari Cultural  d'emissi diria.

Publica els poemaris Palabra de Mar  (1987), Das ultimas mareas (1994), Arden (1998), el conte  Marmelada de amoras  (1997), i Antoloxia de Anton Avils de Taramancos (2003). Va coordinar el volum de relats Narradio. 56 historias no ar (2003) promogut pel diari Cultural de la Radio Galega. La seva obra est recollida en diferents antologies i llibres collectius. Va participar en diferents projectes artstics, entre els quals  O Son da Pedra , de Milladoiro;  Daquelas que cantan. Rosala na palabra de once poetas galegas ,  de la Fundaci Rosala de Catro ;  Son Delas , coordinat per Uxia Senlle;  Lob*s  (1998), amb Anton Lopo;  Estalactitas  (2002), amb Anxos Romeo i Lupe Gmez;  Catro poetas suicidas. Intervencin poetica contra a levidade  (2002), en solitari, i  A voz e o poema. Os periplos de Aviles de Taramancos , amb Anxo Quintela.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355778" title="Akansus" nonfiltered="4336" processed="4316" dbindex="139361">
Akansus Abu Abd Allah Muhammad ben Ahmad (Sus 1797-Marrqueix 14 de febrer de 1877) fou un historiador marroqu d'origen berber del Sus.

Va estudiar a Fes. Va esdevenir secretari del sult i servir en algunes missions del sult Mawlay Sulayman fins a la mort d'aquest el 1822. Es va retirar a Marrqueix on va escriure les seves obres histriques. La seva obra principal s Al-Djaysh al-aramram al-khumasi fi dawlat awlad Mawlana Ali al-Sidjilmasi, una histria del islam amb especial atenci al Marroc i a la dinastia alauita, fins el 1865.

 Bibliografia .
E. Levi-Provenal, Chorfa



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355779" title="Akarkuf" nonfiltered="4337" processed="4317" dbindex="139362">
Akarkuf (tambe Aqar-Quf) s un grup de runes a 30 km a l'oest de Bagdad. 

H. Rawlinson les va identificar amb la ciutat de Dur Kurigalzu fundada pels cassites al segle XIV aC.  Una torre anomenada al-manzara es considerada una tomba de la dinastia preilmica de Kaynani. Les excavacions principals sn de 1942 a 1945.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355782" title="Guillem IV de Cervera (senyor de Juneda i Castelldans)" nonfiltered="4338" processed="4318" dbindex="139363">
Guillem IV de Cervera "el Monjo" (1156 - Monestir de Poblet, 1244) va ser un cavaller del llinatge catal dels Cervera, senyor de Juneda i Castelldans. Fou un fidel servidor i conseller dels reis Pere II d'Arag i del seu fill Jaume I d'Arag.

 Orgens familiars.
Era fill de Guillem III de Cervera i de Berenguera d'Anglesola.
 
 Matrimoni i descendents .
En primeres npcies es cas amb Laura de Fultan, una dama provenal. D'aquest matrimoni en nasqueren dos fills:
 Guillem V de Cervera "Folc de Ponteves", que fou desheretat;
 Ramon de Cervera (o Ramon de Ponteves). ;

El 1212 es cas en segones npcies amb Elvira de Narbona, senyora de Subirats, vdua del comte Ermengol VIII d'Urgell. Esdevingu per tant, padrastre d'Aurembiaix d'Urgell, ra per la qual es vei implicat en els temes derivats pel matrimoni d'aquesta amb lvaro Prez i llur posterior separaci, i en les disputes per la successi al comtat amb Guerau IV de Cabrera.

Biografia.
El 1203 empenyor al Monestir de Santa Maria de Poblet les honors de Verd i de Preixana per tal de finanar-se la seva participaci en la Quarta croada a Terra Santa. El 1210 reb dels templers la ciutat de Tortosa per tota la vida. El 1212 lluit a la Batalla de Las Navas de Tolosa i el 1213 acompany el rei Pere II d'Arag en la campanya que acab en la Batalla de Muret. 

Desprs de la mort del rei Pere, fou fidel servidor del seu fill, el rei Jaume I d'Arag. A les corts de Monts del 1215 fou dels nomenats com a ambaixadors per tal de reclamar al Papa Innocenci III la restituci de l'infant Jaume, que aleshores es trobava en mans del comte Sim IV de Montfort.

Durant el conflicte que sorg per la successi al Comtat d'Urgell, actu com a marmessor del testament del difunt comte Ermengol VIII d'Urgell. 

El 1227 va vendre al Monestir de Santa Maria de Poblet el castell i la vila de Verd per tal de finanar-se la seva paticipaci en la conquesta de Mallorca. El 1233 particip en la presa de Borriana. Retornat de la conquesta, es convert en monjo del monestir per continu sent conseller reial de Jaume I d'Arag, aix com confessor del rei i tutor del seu fill primognit, l'infant Alfons d'Arag. 

Fou enterrat al claustre del Monestir de Santa Maria de Poblet, per desprs va ser traslladat al sepulcre familiar de Galilea.

 Veure tamb .
 Batalla de Las Navas de Tolosa;
 Batalla de Muret;
 Conquesta de Mallorca;

 Bibliografia .
 Enciclopdia catalana: Guillem IV de Cervera;







|-


|-




|-







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355785" title="Beja" nonfiltered="4339" processed="4319" dbindex="139364">


 Geografia;
 Beja, una ciutat i municipi portuguesos;
 Beja, una ciutat i municipi letons;
 Districte de Beja, districte portugus de la provncia del Baix Alentejo;
 Beja, un principat-estat de l'ndia Himachal Pradesh;
 Bja, ciutat de Tunsia;
 Governaci de Bja, governadorat de Tunsia;

 Els beges (beja en singular), un grup tnic del Sudan;
 La Llengua beja;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355787" title="Association Sportive Real Bamako" nonfiltered="4340" processed="4320" dbindex="139365">

L'Association Sportive Real Bamako s un club mali de futbol de la ciutat de Bamako.

Juga els seus partits a l'estadi Modibo Keta. Per palmars s el tercer equip del pas, per darrera de Djoliba AC i Stade Malien. En el passat destac al club el jugador Salif Keita (1963-1967), amb qui el club guany tres campionats consecutius i que fou futbolista afric de l'any el 1970 a Saint-Etienne.

 Jugadors destacats .
 Salif Keita;
 Amara Morik Kall;

 Palmars .
Lliga maliana de futbol: 6;
 1969, 1980, 1981, 1983, 1986, 1991;

 Copa maliana de futbol: 9;
 1962, 1964, 1966, 1967, 1968, 1969, 1980, 1989, 1991;

Referncies.


 Enllaos externs.
  AS REAL de Bamako : Une crise persistante. Sadou BOCOUM in Soir de Bamako  2007-12-03.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355791" title="toile Filante de Lom" nonfiltered="4341" processed="4321" dbindex="139366">

L'toile Filante de Lom s un club togols de futbol de la ciutat de Lom. Juga a l'estadi Oscar Anthony. El seu nom significa en catal Estrella fuga de Lom. Va ser fundat el 15 de febrer de 1933.

 Palmars .
Lliga togolesa de futbol;
1961, 1962, 1964, 1965, 1967, 1968, 1992;

Copa togolesa de futbol;
1956, 1958, 1961, 1994;

Copa de l'frica Occidental Francesa;
1960;

Lliga de Campions de la CAF;
Finalista el 1968;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355792" title="Etoile Filante" nonfiltered="4342" processed="4322" dbindex="139367">

toile Filante de Lom, un club de futbol de Togo.
toile Filante Ouagadougou, un club de futbol de Burkina Faso.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355793" title="Snob" nonfiltered="4343" processed="4323" dbindex="139368">
Un snob, tamb anomenat esnob, s una persona que imita amb afectaci les maneres, opinions, etc., d'aquells a qui considera distingits o de classe social alta; per aconseguir aparentar ser igual que ells. El seu plural s esnobs.

El terme s d'origen dialectal, amb el significat de "sabater  adobador" ("cobbler" en l'original), i per extensi una persona de classe social baixa o humil.

Histria.
El sentit modern de la paraula per indicar el desig d'aparentar la pertinncia a una classe social superior es va establir a mitjans del segle XIX, grcies a una serie d'articles publicats per William Makepeace Thackeray a la revista "Punch" sota el ttol The Snobs of England by One of Themselves, i posteriorment editats en un llibre al 1848.

El primer s que es registra de "snob", indicant a una persona que menysprea a qui considera de classe inferior a la seva, surgeix al 1911, en una obra de George Bernard Shaw.

Encara que hi ha pocs estudis seriosos sobre el tema, l'esnobisme t una funci social en l'individu, de superaci intellectual, que poden portar-lo a un resultat positiu i atenuar la carga pejorativa del terme. Des d'aquest punt de vista s una forma instintiva de practicar la part d'emulaci aconsellada de la PLN (Psico Neuro Lingstic), per en aquest cas l'individu seria un Wannabe.

Vegeu tamb.
Wannabe;
Poseur;
Dandy;

Referncies.
 World Wide Words;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355795" title="Ak?e" nonfiltered="4344" processed="4324" dbindex="139369">
Ak e fou una moneda otomana de plata, coneguda a Europa com asper del grec aspron. 

La moneda va existir des del segle XII a l'Iraq, amb els seljcides, i el nom fou utilitzar per la primera moneda encunyada per Orhan el 1327 (es va dir Ak e Othman). Al segle XIV i XV les peces otomanes eren anomenades normalment othmanis per sota Selim I es va adoptar el nom nic d'ak e

Es va encunyar fins al regne de Mahmut II per el seu valor s'havia redut sensiblement al final del segle XVII i de fet ja noms era una unitat comptable.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355799" title="Escut de la Ciutat del Vatic" nonfiltered="4345" processed="4325" dbindex="139370">

En l'Escut d'armes de l'Estat de la Ciutat del Vatic figuren, en un camp de gules, dues claus entrecreuades, una d'or i l'altra de plata unides amb un cord de gules o atzur. Sobre les claus, en el cap apareix representada la tiara del pontfex.

L'escut d'armes de l'Estat Vatic, apareix regulat en la Llei fonamental de l'Estat de la Ciutat del Vatic, de 26 de novembre de 2000.

Les claus entrecreuades sn les claus de Sant Pere. La clau d'or a ms representa al poder espiritual de l'Esglsia Catlica i la de plata el seu poder temporal. El cord s el smbol del vincle entre els dos poders. Les claus sn, des del segle XIV, smbol de la Santa Seu.

La tiara est composta per tres corones que representen les atribucions del papa com "pastor", "mestre" i "suprem sacerdot" de l'Esglsia.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355800" title="Akhal Tekke" nonfiltered="4346" processed="4326" dbindex="139371">
Akhal Tekke fou el nom que va portar entre 1882 i 1890 un districte (uedz) de la provncia russa de la Transcspia. El nom akhal es dona als oasis de la vessant nord del Kopet Dagh i el Kren Dagh. Tekke s un nom tribal dels turcmens.

 Histria .

A l'edat mitjana el territori tenia centre a Nasa o Nisa, la ciutat ms important, avui en runes. Hi havia tamb la fortalesa fronterera de Shahristan una mica al nord de Nisa i tamb la vila de Farawa o Afrawa, prop de la moderna Kizil Arwat. Al segle XVII els uzbeks van dominar el pas i li van dir Tagh Boyu (costat de la muntanya) per oposici a Su Boyu (costat de l'aigua, s a dir Khwarizm). Nisa o Nasa encara existia per va desaparixer en poc anys. 

El territori, que no tenia cap ciutat gran, fou conquerit per Rssia el 1881 amb les comarques d'Atek (capital Kaakha) i Durun o Darun (capital Bakharden). El districte fou rebatejat com Ashkabad (o Askhabad o Ashkhabad moderna Ashgabat o A gabat) el 1890. La regi va patir terratrmols el 1893, 1895, 1929, 1948 i 1962.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355803" title="Akhbar Madjmua" nonfiltered="4347" processed="4327" dbindex="139372">
Akhbar Madjmua s una crnica annima curta que relata la conquesta d'Al-ndalus pels rabs, el perode de l'emirat dependent i de l'emirat independent omeia fins Abd al-Rahman III.

El descobriment del Muktabis d'Ibn Hayyan, que relata els mateixos fets ms ampliament, li van fer perdre inters.

 Bibliografia .
Claudio Snchez Albornoz, El ajbar maymuna, cuestiones historiogrficas que suscita, Buenos Aires, 1944.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355804" title="Cantons del Morbihan" nonfiltered="4348" processed="4328" dbindex="139373">
Els Cantons del Morbihan (Bretanya) sn 42 i s'agrupen en 3 districtes:

 Districte de Lorient (15 cantons - sotsprefectura: Lorient) :cant d'Auray - cant de Belle-le - cant de Belz - cant de Groix - cant d'Hennebont - cant de Lanester - cant de Lorient-Centre - cant de Lorient-Nord - cant de Lorient-Sud - cant de Ploemeur - cant de Plouay - cant de Pluvigner - cant de Pont-Scorff - cant de Port-Louis - cant de Quiberon;

 Districte de Pontivy (10 cantons - sotsprefectura: Pontivy) :cant de Baud - cant de Clgurec - cant du Faout - cant de Gourin - cant de Gumen-sur-Scorff - cant de Josselin - cant de Locmin - cant de Pontivy - cant de Rohan - cant de Saint-Jean-Brvelay;

 Districte de Vannes (17 cantons - prefectura: Vannes) :cant d'Allaire - cant d'Elven - cant de La Gacilly - cant de Grand-Champ - cant de Guer - cant de Malestroit - cant de Mauron - cant de Muzillac - cant de Plormel - cant de Questembert - cant de La Roche-Bernard - cant de Rochefort-en-Terre - cant de Sarzeau - cant de La Trinit-Porhot - cant de Vannes-Centre - cant de Vannes-Est - cant de Vannes-Ouest;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355806" title="Districte de Lorient" nonfiltered="4349" processed="4329" dbindex="139374">
El districte de Lorient s un dels tres districtes amb qu es divideix el departament francs del Morbihan, a la regi de la Bretanya. Compta amb 15 cantons i 60 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Lorient.

Categoria.
cant d'Auray - cant de Belle-le - cant de Belz - cant de Groix - cant d'Hennebont - cant de Lanester - cant de Lorient-Centre - cant de Lorient-Nord - cant de Lorient-Sud - cant de Ploemeur - cant de Plouay - cant de Pluvigner - cant de Pont-Scorff - cant de Port-Louis - cant de Quiberon

Vegeu tamb.
Cantons del Morbihan;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355807" title="Districte de Pontivy" nonfiltered="4350" processed="4330" dbindex="139375">
El districte de Pontivy s un dels tres districtes amb qu es divideix el departament francs del Morbihan, a la regi de la Bretanya. Compta amb 10 cantons i 78 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Pontivy.

Categoria.
cant de Baud - cant de Clgurec - cant du Faout - cant de Gourin - cant de Gumen-sur-Scorff - cant de Josselin - cant de Locmin - cant de Pontivy - cant de Rohan - cant de Saint-Jean-Brvelay


Vegeu tamb.
Cantons del Morbihan;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355809" title="Districte de Vannes" nonfiltered="4351" processed="4331" dbindex="139377">
El districte de Vannes s un dels tres districtes amb qu es divideix el departament francs del Morbihan, a la regi de la Bretanya. Compta amb 17 cantons i 123 municipis. El cap del districte s la prefectura de Vannes.

Categoria.
cant d'Allaire - cant d'Elven - cant de La Gacilly - cant de Grand-Champ - cant de Guer - cant de Malestroit - cant de Mauron - cant de Muzillac - cant de Plormel - cant de Questembert - cant de La Roche-Bernard - cant de Rochefort-en-Terre - cant de Sarzeau - cant de La Trinit-Porhot - cant de Vannes-Centre - cant de Vannes-Est - cant de Vannes-Ouest


Vegeu tamb.
Cantons del Morbihan;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355811" title="Akhidjuk" nonfiltered="4352" processed="4332" dbindex="139378">
Akhidjuk (Petit Akhi) (mort 1359) fou el malnom d'un emir de nom desconegut que va governar a Tabriz al segle XIV.

Era partidari del cobnida Malik Ashraf que fou derrotat i mort per Djahi Beg, khan mongol de l'Horda d'Or. Djahi va deixar com a governador de Tabriz al seu fill Berdi Beg, per va abandonar la ciutat el 1357 per anar a recollir la successi del pare. Akhidjuk, el crrec anterior del qual s desconegut, per un mitja o altra va quedar amb el poder que va estendre a tot l'Azerbaidjan i va enfrontar amb xit per un temps al sult djalayrida de Bagdad Uvays (o Uways)  fill de Hasan-i Buzurg. Finalment el 1359 Uvays va conquerir Tabriz, i va fer executar a Akhidjuk. En els pocs anys que va governar va mantenir correspondncia amb els mamelucs egipcis que li donen el ttol de Sub al-asha. Va intentar tamb fer assassinar a Uvays per no ho va aconseguir.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355812" title="Cantons de Finisterre" nonfiltered="4353" processed="4333" dbindex="139379">
Els Cantons de Finisterre (Bretanya) sn 54 i s'agrupen en quatre districtes:

 Districte de Brest (20 cantons - sotsprefectura: Brest) :cant de Brest-Bellevue - cant de Brest-Cavale-Blanche-Bohars-Guilers - cant de Brest-Centre - cant de Brest-Kerichen - cant de Brest-L'Hermitage-Gouesnou - cant de Brest-Lambezellec - cant de Brest-Plouzan - cant de Brest-Recouvrance - cant de Brest-Saint-Marc - cant de Brest-Saint-Pierre - cant de Daoulas - cant de Guipavas - cant de Landerneau - cant de Lannilis - cant de Lesneven - cant d'Ouessant - cant de Plabennec - cant de Ploudalmzeau - cant de Ploudiry - cant de Saint-Renan;

 Districte de Chteaulin (7 cantons - sotsprefectura: Chteaulin) :cant de Carhaix-Plouguer - cant de Chteaulin - cant de Chteauneuf-du-Faou - cant de Crozon - cant du Faou - cant d'Huelgoat - cant de Pleyben;

 Districte de Morlaix (10 cantons - sotsprefectura: Morlaix) :cant de Landivisiau - cant de Lanmeur - cant de Morlaix - cant de Plouescat - cant de Plouigneau - cant de Plouzvd - cant de Saint-Pol-de-Lon - cant de Saint-Thgonnec - cant de Sizun - cant de Taul;

 Districte de Quimper (17 cantons - prefectura: Quimper) :cant d'Arzano - cant de Bannalec - cant de Briec - cant de Concarneau - cant de Douarnenez - cant de Fouesnant - cant de Guilvinec - cant de Plogastel-Saint-Germain - cant de Pont-Aven - cant de Pont-Croix - cant de Pont-l'Abb - cant de Quimper-1 - cant de Quimper-2 - cant de Quimper-3 - cant de Quimperl - cant de Rosporden - cant de Scar;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355813" title="Estadi Los Arcos" nonfiltered="4354" processed="4334" dbindex="139380">


L'Estadi Municipal Los Arcos s un estadi de futbol de la ciutat d'Oriola. Aquest estadi s actualment utilitzat per l'Orihuela Club de Ftbol, i t capacitat per a 5000 espectadors.

Histria.
Va ser construt entre finals de l'any 1944 i principis de 1945, jugant-se el primer partit oficial el 13 de maig, que va enfrontar a l'Oriola Esportiva contra el Club Deportivo Torrevejense, i que va acabar amb el resultat de 5 gols a 1 a favor dels escorpins.

Per la inauguraci oficial es va realitzar alguns mesos desprs; el 26 de desembre d'aqueix mateix any, el Bisbe d'Oriola En Jos Garca Goldraz benea les installacions municipals i a continuaci es va celebrar una trobada amistosa entre el Real Murcia de Primera Divisi espanyola i l'Oriola Esportiva, que va acabar amb victria visitant.

En l'any 1990, coincidint amb l'ascens de l'Orihuela Club de Ftbol a Segona Divisi A, es va portar a terme la ms important de les remodelacions hagudes al camp, construint-se les dues graderies elevades de preferncia.

En l'any 2001 amb l'Oriola Esportiva ja desaparegut i actuant en el seu terreny l'actual Orihuela Club de Ftbol, es va dotar a la graderia de seients de plstic en les zones de tribuna i fons i a ms es va collocar l'actual marcador electrnic. Finalment en l'any 2002 es van retirar les tanques que separaven el terreny de joc i es van pintar les graderies de general amb els colors representatius del club, groc i blau.

Ms recentment el municipal oriol va viure un dels seus dies ms grans amb la consecuci de l'ascens a Segona Divisi B el passat 14 de juny de 2006.

Referncies.
 

Vegeu tamb.
 Orihuela CF;
 Oriola;

Enllaos externs.
 Estadi Los Arcos a orihuelacf.net;
 Estadi Municipal Los Arcos a Google Maps;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355814" title="Districte de Brest" nonfiltered="4355" processed="4335" dbindex="139381">
El Districte de Brest s un dels quatre districtes amb qu es divideix el departament francs de Finisterre, a la regi de la Bretanya. Compta amb 20 cantons i 80 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Brest.

Categoria.
cant de Brest-Bellevue - cant de Brest-Cavale-Blanche-Bohars-Guilers - cant de Brest-Centre - cant de Brest-Kerichen - cant de Brest-L'Hermitage-Gouesnou - cant de Brest-Lambezellec - cant de Brest-Plouzan - cant de Brest-Recouvrance - cant de Brest-Saint-Marc - cant de Brest-Saint-Pierre - cant de Daoulas - cant de Guipavas - cant de Landerneau - cant de Lannilis - cant de Lesneven - cant d'Ouessant - cant de Plabennec - cant de Ploudalmzeau - cant de Ploudiry - cant de Saint-Renan

Vegeu tamb.
Cantons de Finisterre;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355815" title="Districte de Chteaulin" nonfiltered="4356" processed="4336" dbindex="139382">
El Districte de Chteaulin s un dels quatre districtes amb qu es divideix el departament francs de Finisterre, a la regi de la Bretanya. Compta amb 7 cantons i 61 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Chteaulin.

Categoria.
cant de Carhaix-Plouguer - cant de Chteaulin - cant de Chteauneuf-du-Faou - cant de Crozon - cant du Faou - cant d'Huelgoat - cant de Pleyben

Vegeu tamb.
Cantons de Finisterre;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355818" title="Districte de Morlaix" nonfiltered="4357" processed="4337" dbindex="139383">
El Districte de Morlaix s un dels quatre districtes amb qu es divideix el departament francs de Finisterre, a la regi de la Bretanya. Compta amb 10 cantons i 60 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Morlaix.

Categoria.
cant de Landivisiau - cant de Lanmeur - cant de Morlaix - cant de Plouescat - cant de Plouigneau - cant de Plouzvd - cant de Saint-Pol-de-Lon - cant de Saint-Thgonnec - cant de Sizun - cant de Taul

Vegeu tamb.
Cantons de Finisterre;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355819" title="Districte de Quimper" nonfiltered="4358" processed="4338" dbindex="139384">
El Districte de Quimper s un dels quatre districtes amb qu es divideix el departament francs de Finisterre, a la regi de la Bretanya. Compta amb 17 cantons i 82 municipis. El cap del districte s la prefectura de Quimper.

Categoria.
cant d'Arzano - cant de Bannalec - cant de Briec - cant de Concarneau - cant de Douarnenez - cant de Fouesnant - cant de Guilvinec - cant de Plogastel-Saint-Germain - cant de Pont-Aven - cant de Pont-Croix - cant de Pont-l'Abb - cant de Quimper-1 - cant de Quimper-2 - cant de Quimper-3 - cant de Quimperl - cant de Rosporden - cant de Scar

Vegeu tamb.
Cantons de Finisterre;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355821" title="Chteaulin" nonfiltered="4359" processed="4339" dbindex="139385">


Chteaulin (en bret Kastellin) s un municipi francs, situat al departament de Finisterre i a la regi de Bretanya. 























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355822" title="Coutances" nonfiltered="4360" processed="4340" dbindex="139386">


Coutances s un municipi francs, situat al departament de Manche i a la regi de la Baixa Normandia. 























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355823" title="Guillem III de Cervera (senyor de Juneda i Castelldans)" nonfiltered="4361" processed="4341" dbindex="139387">
Guillem III de Cervera (? - 1172?/1181?) va ser un cavaller del llinatge catal dels Cervera, senyor de Juneda i Castelldans. 

 Orgens familiars.
Era fill de Guillem II de Cervera i d'Ermessenda.
 
 Matrimoni i descendents .
En cas amb Berenguera d'Anglesola, senyora de Verd. D'aquest matrimoni nasqueren:
 Guillem IV de Cervera "el Monjo";
 Berenguera (o Eliarda, o Elisenda o Elvira), abadessa de Vallbona. ;

Biografia.
Pel seu matrimoni amb Berenguera d'Anglesola reb la senyoria de Verd, a la que fou atorgada atorgada carta de franquesa el 1184.

Bibliografia.
 Enciclopdia Catalana: Llinatge Cervera;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355826" title="Evoluci molecular" nonfiltered="4362" processed="4342" dbindex="139388">

L'evoluci molecular es refereix als canvis en la seqncia  de nucletids de l'ADN que ocorren durant la histria de les especies diferenciant-les dels seus ancestres. Com a disciplines, el camp de l'evoluci molecular s'encarrega de l'evoluci de gens i de protenes, preguntant-se per la taxa de mutaci (veure rellotge molecular) i els mecanismes que regeixen l'evoluci molecular. Una de les teories ms destacades en aquest cap s la teoria neutralista de l'evoluci molecular.

 Bilegs destacats en el camp de l'evoluci molecular .
Emile Zuckerkandl;
Walter Fitch;
Emanuel Margoliash ;
Motoo Kimura   Teoria neutralista;
Masatoshi Nei   Evoluci adaptativa;
Walter M. Fitch   Reconstrucci filogentica;
Walter Gilbert   Mn de l'ARN;
Joe Felsenstein   Mtodes filogentics;
Susumu Ohno   Duplicaci gentica;
John H. Gillespie   Matemtiques de l'adaptaci;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355828" title="Chteau de Vincennes" nonfiltered="4363" processed="4343" dbindex="139389">



El castell de Vincennes s la ms important fortalesa reial francesa subsistent. Per l'alada de la seva torrassa, 50 metres, s la fortalesa ms alta de plana d'Europa. Va ser erigit del segle XIV al segle XVII al municipi de Vincennes.

Histria.

L'poca medieval.


El senzill pavell de caa, condicionat per Llus VII cap a 1150 al bosc de Vincennes, esdev al segle XIII un casal que fan edificar Felip II de Frana i Sant Llus. s de Vincennes que partir Sant Llus per a una croada de la que no en tornar. A la meitat de l'Edat Mitjana, Vincennes va ser ms que una fortalesa militar: Felip III (el 1274) i Felip IV de Frana (el 1284) s'hi van casar i tres reis del segle XIV hi moriren: Llus X (1316), Felip V (1322) i Carles IV (1328). D'altra banda, les relquies de la corona d'espines van ser conservades a Vincennes abans de trobar-se a la Sainte-Chapelle de Pars. Una nova capella va ser edificada al recinte del castell per rebre un fragment de la relquia que romangu a Vincennes.

Cap a 1337, Felip VI de Frana decideix de fortificar l'indret construint una torrassa a l'oest del casal. Amb els seus 52 metres d'alada, s la ms important fortificaci medieval d'Europa. El recinte monumental, que es ocupa ms d'un quilmetre (330 x 175 m), flanquejat de tres portes i de sis torres de 42 metres d'alada, va ser edificat pels Valois, dues generacions ms tard, cap a 1410. Els seus fossats eren alimentats pel r de Montreuil, rierol de Montreuil-sous-Bois. El sobrant es dirigia aleshores cap a Pars i s'acabava al llac de Saint-Mand.

Del Renaixement  a la Restauraci.

Enric IV va ser un dels amfitrions forats del castell, en el que va ser empresonat durant les Guerres de religi.

Al segle XVII, l'arquitecte Louis Le Vau va construir per a Llus XIV les ales (dites abusivament "pavellons") del Rei i de la Reina. El castell es va esdevenir aix la tercera residncia reial. Els treballs de reconstrucci no van ser tanmateix perseguits ja que Versalles concentrava aleshores tots els esforos. El castell conserva alguns exemples de l'estil Llus XIV preco als grans apartaments. Aquest model ser rpidament superat pel Chteau de Vaux-le-Vicomte, el que valdr a Nicolas Fouquet els honors de la pres de Vincennes.

Abandonat al segle XVIII, el castell servir de seu per a la Manufactura de porcellana de Vincennes, precursor d'aquella de la de Svres i desprs de pres d'Estat. El marqus de Sade, Mirabeau i Diderot hi van ser internats.

El 1796, el castell va ser convertit en arsenal, sent des d'aleshores la secci histrica de l'exrcit. El 1804, el duc d'Enghien va ser afusellat als fossats del castell. Anomenat governador del castell per Napole, el general Pierre Daumesnil el va defensar amb aferrissament en el moment de l'ocupaci de Pars per les tropes russes i prussianes el 1815. Aquestes darreres, que volien apoderar-se de l'arsenal del castell, van xocar amb la intransigncia del general. Amb menys de 200 homes, aquest va resistir, malgrat les pressions i les temptatives de corrupci, a la seu del fort durant ms de cinc mesos. Va acabar capitulant per ordre de Llus XVIII i va sortir de la fortalesa amb la bandera tricolor.

L'poca moderna.

El parc fou condicionat al segle XIX en el gust dels jardins anglesos. Napole III va confiar a Eugne Viollet-le-Duc la tasca de restaurar la capella i la torrassa i va llegar administrativament els 9,95 km del bosc de Vincennes a la Ciutat de Pars.

El 15 d'octubre de 1917, Mata Hari de ser afusellada per espionatge als fossats de la fortalesa de Vincennes.
A la Segona Guerra Mundial, el castell va servir igualment d'efmera caserna general de l'estat major del General Maurice Gamelin, encarregat de la defensa de Frana contra la invasi alemanya de 1940. El 2 d'agost de 1944 tres divisions de la Waffen SS en retirada del front de Normandia s'hi installen. El 20 d'agost de 1944, 30 ostatges hi van ser executats per les forces nazis que destruiran tres dipsits de municions en el moment de l'alliberament de Pars, la nit del 24 al 25 d'agost. L'incendi provocat va durar prop de vuit dies.

El 1964, Charles de Gaulle, aleshores President de la Repblica, va desitjar anar-se'n del Palau de l'lyse, que jutjava massa englobat a Pars, sense perspectiva sobre la capital i no prou prestigis per acollir el cap de l'Estat. Escull el castell de Vincennes per fer-se la nova casa presidencial. L'operaci ser oblidada a l'arxiu en benefici d'altres prioritats.

La renovaci contempornia.


El castell de Vincennes depn alhora del ministeri de la Cultura - s un monument histric - i del ministeri de la Defensa - el castell cont el Servei histric de la defensa (SHD). Des de 1988, s'ha emprs un vast programa de renovaci. Els importants treballs de la torrassa s'han acabat el 2007 desprs d'una consolidaci general de la seva estructura i la reobertura al pblic dels pisos reials.

Galeria d'imatges.



Enllaos externs.

 Web oficial;
 Web de la ville de Vincennes;
 Web oficial del Service historique de la Dfense;
 El Chteau de Vincennes a la Web del govern francs.
 Web oficial del Chteau de Vincennes;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355829" title="Guillem II de Cervera (senyor de Juneda i Castelldans)" nonfiltered="4364" processed="4344" dbindex="139390">
Guillem II de Cervera "el Gros" (? - 1164?) va ser un cavaller del llinatge catal dels Cervera, senyor de Juneda, Castelldans i Gebut. 

 Orgens familiars.
Era fill de Guillem I de Cervera i de Maria (o Solastern).
 
 Matrimoni i descendents .
En cas amb Ermessenda, de llinatge no conegut. D'aquest matrimoni nasqueren:
 Guillem III de Cervera "el Monjo";
 Ramon de Cervera (senyor de Gebut), que inici la branca dels Cervera de Gebut. ;

Biografia.
L'any 1154 particip en la conquesta de Siurana. El 1161 es fu monjo del Monestir de Santa Maria de Poblet. 

Bibliografia.
 Enciclopdia Catalana: Llinatge Cervera;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355837" title="Guillem I de Cervera (senyor de Juneda i Castelldans)" nonfiltered="4365" processed="4345" dbindex="139391">
Guillem I de Cervera (? - ~1130?) va ser un cavaller del llinatge catal dels Cervera, castl de Cervera, d'on prengu el cognom, i senyor de Castelldans, Gebut i Albi. 

 Orgens familiars.
Desconeguts, tot i que se l'emparenta amb el llinatge Cervera senyalant-lo com a fill de Dalmau, senyor de Ferran, Malacara i Castellfollit de Riubregs.
 
 Matrimoni i descendents .
En cas amb Ermessenda, de llinatge no conegut. D'aquest matrimoni nasqueren:
 Guillem III de Cervera "el Monjo";
 Ramon de Cervera (senyor de Gebut), que inici la branca dels Cervera de Gebut. ;

 Biografia .
Entre 1119 i 1130, conquer i repobl Castelldans, a Les Garrigues, i Gebut, al Segri.

Bibliografia.
 Enciclopdia Catalana: Llinatge Cervera;







|-








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355839" title="Fundulopanchax avichang" nonfiltered="4366" processed="4346" dbindex="139392">

Fundulopanchax avichang  s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 2,6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Guinea Equatorial.

 Referncies .



Bibliografia.

 Malumbres, F. & R. Castelo. 2001. Descripcin de una nueva especie del gnero Fundulopanchax Myers, 1924 (Cyprinodontiformes, Aplocheilidae), para la ictiofauna continental de Guinea Ecuatorial. Graellsia v. 57 (nm. 2): 175-180. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355841" title="Pblic" nonfiltered="4367" processed="4347" dbindex="139393">


Paraula que s refereix a societat
 Espectador quan parlem de gent que assisteix a un esdeveniment;
 Dret pblic quan parlem de normes pel conjunt de la societat;
 Sector pblic quan parlem del poder econmic i institucional d'un estat;
Domini pblic, bns destinats a l's pblic.

Vegeu tamb.
 Pblico i Pblico (desambiguaci).
 Repblica;
 Publicitat;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355842" title="Fundulopanchax batesii" nonfiltered="4368" processed="4348" dbindex="139394">

Fundulopanchax batesii  s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 9 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Camerun, Gabon, Repblica del Congo i, possiblement tamb, a la Repblica Democrtica del Congo.

 Referncies .



Bibliografia.

 Boulenger, G. A. 1911. Descriptions of new African cyprinodont fishes. Ann. Mag. Nat. Hist. (Ser. 8) v. 8 (nm. 44): 260-268. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355847" title="Fundulopanchax cinnamomeum" nonfiltered="4369" processed="4349" dbindex="139395">

Fundulopanchax cinnamomeum  s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: oest del Camerun.

 Referncies .



Bibliografia.

 Clausen, H. S. 1963. Description of three new species of Aphyosemion Myers from Nigeria and Cameroun. Vidensk. Medd. Dansk Naturh. Foren. Kjbenhavn v. 125: 195-206, Pl. 7. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355848" title="Teatre Nacional de l'Opra-Comique" nonfiltered="4370" processed="4350" dbindex="139396">


El Teatre Nacional de l'Opra-Comique, anomenat tamb  sala Favart , s un teatre d'pera situat a la place Boieldieu, al 2n arrondissement de Pars. 

Histria.
 Origen.
L'Opra-Comique va ser fundada el 26 de desembre de 1714 per Catherine Baron i Gautier de Saint-Edme a partir de companyies qualificades de  forasteres  que actuaven als espectacles oferits amb ocasi de les fires anuals de Pars. Una de les companyies de la fira de Saint-Germain va prendre llavors el nom d'Opra-Comique.

El seu repertori estava constitut fonamentalment per pantomimes i pardies d'peres amb l'objectiu d'evitar les prohibicions que els havien estat imposades arran d'uns processos interposats per la Comdie-Franaise, inquieta per la gran quantitat d'espectacles que li suposaven una creixent competncia.
L'any 1714 un decret va autoritzar la companyia a tenir el seu propi teatre, amb una restricci: intercalar els dilegs parlats amb les parts cantades. Aquesta s la definici actual de l'opra-comique.

Els inicis de l'Opra-Comique van ser difcils i van conixer diversos episodis d'inactivitat: de 1719 a 1720 i novament de 1722 a 1723. L'any 1743, Jean Monnet va fer-se'n crrec de la direcci i hi va invitar l'autor Charles-Simon Favart. L'xit va ser absolut, per va fer ombra als altres teatres parisencs. Per remeiar la situaci, les autoritats van provocar un nou tancament entre 1745 i 1751. Aquest any, l'Ajuntament de Pars va permetre'n la reobertura, de nou sota la direcci de Jean Monnet.

Al gener de 1762, l'Opra-Comique de la fira es va fusionar amb la Comdie-Italienne. Llavors, el 3 de febrer de 1762 es va traslladar a l'htel de Bourgogne.

L'any 1779, la  Comdie-Italienne  va esdevenir  Thtre-Italien , tot i que la companyia no comptava amb cap itali.

Finalment, l'any 1780, la companyia va reprendre oficialment el nom d'Opra-Comique.

 L'Opra Comique al seu emplaament actual .
La primera sala Favart (1783-1838);
La  sala Favart , obra de l'arquitecte Jean-Franois Heurtier, va ser inaugurada el 28 d'abril de 1783 amb la presncia de la reina Maria Antonieta. Va ser construda sobre uns terrenys que pertanyien al duc de Choiseul al lloc on hi ha encara avui el Teatre Nacional de l'Opra-Comique, a la place Boieldieu al 2n arrondissement de Pars i amb 1933 places per a espectadors.

Durant la Revoluci Francesa, l'Opra-Comique va continuar la seua activitat per va patir la forta competncia del Teatre Feydeau. L'any 1801, les dues companyies es van fusionar per a formar, el 16 de setembre, el Teatre Nacional de l'Opra-Comique. Durant uns anys, el funcionament de la instituci va oscillar entre un model de societat de comediants i un altre ms jerrquic, amb un director.

El 15 de gener de 1838, un incendi va destruir la sala desprs d'una representaci de Don Giovanni. L'origen d'aquest incendi va ser degut al sistema de calefacci, ms concretament a un tub de la calefacci situat al camer dels msics de l'orquestra que, escalfat al roig, va calar foc al magatzem dels decorats. Llavors, Hector Berlioz va proposar al ministeri un projecte d'explotaci de la sala assumint ell les despeses, per la sollicitud va ser rebutjada per la Cambra dels diputats.

La segona sala Favart (1840-1887);
L'any 1840, la sala es va reconstruir.

El segle XIX va ser una poca de grans xits per a l'Opra-Comique, grcies principalment a compositors com ara Adolphe Adam, Daniel-Franois Esprit Auber, Georges Bizet, Flicien David, Jules Massenet i dhuc Nicolas Bochsa, el clebre arpista excntric que va compondre set obres per al teatre.

El 17 de novembre de 1866, l'Opra-Comique, dirigida per Adolphe de Leuven, va presentar per primera vegada una obra d'Ambroise Thomas que esdevindria un gran xit: Mignon, amb llibret de Michel Carr i Jules Barbier inspirat en Els anys d'aprenentatge de Wilhelm Meister de Goethe.

L'any 1880, el nou director Lon Carvalho (1825-1897) va tornar a programar Mignon amb una nova cantant nord-americana, Marie van Zandt, anomenada miss Fauvette o miss Caprice. Desprs d'alguns xits amb Le Pardon de Plormel i Les noces de Fgaro, Carvalho va fer-la cantar El barber de Sevilla de Rossini, per el seu accent nord-americ va causar escndol, i no va tenir ms remei que abandonar. 

El 25 de maig de 1887, a les 21 hores, un segon incendi va destruir el teatre durant la representaci del primer acte de Mignon, d'Ambroise Thomas. Aquest incendi, provocat per una avaria de la illuminaci a gas de la grada situada damunt de l'escenari, va costar la vida a vint-i-quatre persones, entre les quals hi va haver quatre ballarins, dos membres del cor, quatre encarregades del vestuari i quatre aposentadores, i va enviar a l'atur tota la resta del personal. El govern va pagar una compensaci a les vctimes i es va donar un concert a benefici dels empleats del teatre. 

Emmanuel Chabrier, en ser anulades arran de l'incendi les representacions de la seua pera Roi malgr lui sense cap indemnitzaci, va escriure el Duo de l'ouvreuse de l'Opra-Comique et de l'employ du Bon March (Duo de l'aposentadora de l'Opra-Comique i de l'empleat del Bon March) , pea d'humor ms aviat negre. Lon Carvalho, llavors director, va ser-ne declarat responsable i va ser condemnat, tot i que desprs va ser-ne absolt desprs d'apellar. Arran d'aquest incendi es va decretar l'obligaci d'installar la illuminaci elctrica a tots els teatres i els cafs-concerts.

La tercera sala Favart (de 1898 als nostres dies);
El 7 de desembre de 1898, desprs d'onze anys de treballs de reconstrucci, la sala va ser reinaugurada en presncia del president de la Repblica, Flix Faure. Era la tercera sala Favart, la que ha arribat fins als nostres dies. L'arquitecte en va ser Louis Bernier.

Les dificultats financeres del teatre durant els anys 1930 van forar la intervenci de l'Estat, i l'any 1936 es va crear la instituci Runion des thtres lyriques nationaux (RTLN), que agrupava l'Opra-Comique i el Teatre Nacional de l'pera. 

Desprs d'un primer tancament l'any 1971, l'Opra-Comique va cessar la seua activitat el 30 de novembre de 1972. L'any 1974, la sala Favart va prendre el nom d' Opra-Studio  i va ser destinada a lloc de formaci per als actors. L'any 1978, l'Opra-Studio va ser tancada, i la sala va ser posada a disposici del Teatre Nacional de l'pera. 

L'any 1990, l'Opra-Comique va guanyar de nou la seua autonomia.

El Teatre Nacional de l'Opra-Comique avui.
Des de l'1 de gener de 2005 el teatre est regulat pel decret nm. 2004-1232, que fixa l'estatut del Teatre Nacional de l'Opra-Comique. L'article 2 del decret li confia una missi molt mplia, perqu pot representar obres lriques per tamb obres de teatre no musical. El seu repertori s'estn des de la msica barroca a la msica contempornia.

Entre 2000 i 2007 va ser dirigit per Jrme Savary. Jrme Deschamps el va succeir el 27 de juny de 2007.


 Arquitectura i distribuci .
Hom considera sovint l'Opra-Comique conm l'quivalent de l'Opra Garnier en una mida ms reduda, de dimensi humana, ms propera al pblic, principalment des del punt de vista dels artistes.

La sala actual, feta l'any 1898, va comptar amb les contribucions dels artistes de moda a l'poca. Els principals artistes de Belle poque van participar-hi:
 Albert Maignan : plaf i panells davant de les finestres del gran vestbul;
 Henri Gervex : gran vestbul;
 Joseph Blanc : avant-vestbul;
 douard Toudouze : plaf i panells (el joc de Robin i Marion) de la rotonda Favart;
 Raphal Collin : plaf i panells de la rotonda Marivaux;
 Luc-Olivier Merson : plaf de l'escala d'honor;
 Franois Flameng : fresc La tragdia grega i la dansa que adorna el mur de l'escala lateral que condueix al gran vestbul.
 Benjamin Constant : pintura del plaf de la sala;


Estrenes absolutes a l'Opra-Comique (llista incompleta).

En negreta, els ttols ms importants.

 1800  Le calife de Bagdad de Franois Adrien Boieldieu;
 1807  Joseph d'tienne Nicolas Mhul;
 1825  La dame blanche  de Franois Adrien Boieldieu;
 1835  L'clair de Fromental Halvy;
 1831  Le philtre de Daniel-Franois Esprit Auber; Zampa, ou, La fiance de marbre de Ferdinand Hrold;
 1836  Le postillon de Lonjumeau d'Adolphe Adam;
 1837  Le domino noir  de Franois Adrien Boieldieu;
 1840  La fille du rgiment de Gaetano Donizetti;
 1841  Les diamants de la couronne de Daniel-Franois Esprit Auber;
 1846  La damnation de Faust d'Hector Berlioz;
 1854  L'toile du Nord de Giacomo Meyerbeer;
 1856  Manon Lescaut de Daniel-Franois Esprit Auber;
 1872  Djamileh de Georges Bizet;
 1875  Carmen de Georges Bizet;
 1883  Lakm de Lo Delibes;
 1884  Manon de Jules Massenet;
 1887  Le roi malgr lui d'Emmanuel Chabrier;
 1888  Le roi d'Ys d'douard Lalo;
 1889  Esclarmonde de Jules Massenet;
 1898  Thais de Jules Massenet;
 1899  Cendrillon de Jules Massenet;
 1900  Louise de Gustave Charpentier;
 1902  Pellas et Mlisande de Claude Debussy;
 1907  Ariane et Barbe-bleu de Paul Dukas;
 1910  Macbeth d'Ernest Bloch;
 1913  Julien de Gustave Charpentier;
 1927  Le pauvre matelot de Darius Milhaud;

 Referncies .


Bibliografia.
Raphalle Legrand, Nicole Wild, Regards sur l Opra-Comique : trois sicles de vie thtrale, ditions du Centre national de la recherche scientifique, Paris, 2002. (Sciences de la musique) ISBN 2-271-05885-6. ;
Nicole Wild, David Charlton, Thtre de l Opra-Comique, Paris : rpertoire 1762-1972, Mardaga, Lige, 2005. (Musique/musicologie). ISBN 2-87009-898-7. ;
 mile Campardon, Les Spectacles de la foire, Pars, Berger-Levrault, 1877, 2 vol.

 Vegeu tamb .
 Opra-comique (gnere musical);

Enllaos externs .

  Thtre national de l'Opra-Comique;
  Totes les representacions oferides a l'Opra-Comique de la Fira de Saint-Laurent i de la Fira Saint-Germain a la plana CSAR;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355853" title="Fundulopanchax fallax" nonfiltered="4371" processed="4351" dbindex="139397">

 Fundulopanchax fallax s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 9 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Camerun.

 Referncies .



Bibliografia.

 Ahl, E. 1935. Beschreibungen zweier neuer Ssswasserfische aus West-afrika. Zool. Anz. v. 110: 251-253.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355854" title="Aover de Tormes" nonfiltered="4372" processed="4352" dbindex="139398">

Aover de Tormes s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord amb Moraleja de Sayago i Palacios del Arzobispo, a l'Est amb San Pelayo de Guarea, al Sud amb Juzbado i a l'Oest amb Ledesma.

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355855" title="Fundulopanchax filamentosus" nonfiltered="4373" processed="4353" dbindex="139399">

Fundulopanchax filamentosus  s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Togo, Benn i Nigria.

 Referncies .



Bibliografia.

 Meinken, H. 1933. ber einige, in letzter Zeit eingefhrte Fische. Bltt. Aquar. Terrarienkunde v. 44 (nm. 15): 249-251.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355856" title="Fundulopanchax gardneri" nonfiltered="4374" processed="4354" dbindex="139400">

Fundulopanchax gardneri  s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Boulenger, G. A. 1911. Descriptions of new African cyprinodont fishes. Ann. Mag. Nat. Hist. (Ser. 8) v. 8 (nm. 44): 260-268. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355857" title="Adaptaci" nonfiltered="4375" processed="4355" dbindex="139401">


L'adaptaci s un procs fisiolgic o una caracterstica del comportament d'un organisme que ha evolucionat durant un perode de temps a travs de la selecci natural de tal manera que incrementa les seves expectatives al llarg pla per reproduir-se amb xit. El terme adaptaci tamb s'utilitza ocasionalment com a sinnim de selecci natural, tot i que la majoria de bilegs no estan a favor d'aquest s. s important tenir present que les variacions adaptatives no sorgeixen com a resposta al voltant sin com a resultat de la deriva gentica.
 
 Selecci natural .


Aquesta concepte va ser introdut per Charles Darwin a travs de la seva teoria de la selecci natural, que descriu el desenvolupament de les especies com a producte d'aquesta interacci, tendeixen a persistir els patrons gentics que proporcionen als individus les caracteritzen ms adequades a la supervivncia en el medi ambient en el qual es troben.

Les adaptacions sn mecanismes mitjanant els quals els organismes fan front a les tensions i pressions del seu medi ambient. Els organismes que s'adapten al seu ambient sn capaces de:

 Obtenir aire, aigua, menjar i nutrients.
 Fer front a les condicions fsiques com la temperatura i la llum.
 Defensar-se dels seus enemics naturals.
 Reproduir-se;
 Respondre els canvis en l'entorn.
 Seguir transmetent la caracterstiques adquirides dels seus progenitors per que l'adaptaci sigui cada cop ms contant.

 Tipus d'adaptaci .
Hi ha 3 tipus d'adaptaci al medi:
Morfologia o estructural: Com la substituci de les fulles per espines en el cas dels cactus per evitar la prdua d'aigua. ;
Fisiolgica o funcional: Com les glndules de sal en les iguanes marines per eliminar l'excs de sal en el cos.
Etologica o de comportament: Com la dansa per cortejar que tenen moltes aus per atraure femelles.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355858" title="El Arco" nonfiltered="4376" processed="4356" dbindex="139402">

El Arco s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord amb Zamayn, a l'Est amb Aldearrodrigo, al Sud amb Almenara de Tormes i a l'Oest amb San Pelayo de Guarea.

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355859" title="Fundulopanchax gresensi" nonfiltered="4377" processed="4357" dbindex="139403">

 Fundulopanchax gresensi s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4,7 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Camerun.

 Referncies .



Bibliografia.

 Berkenkamp, H. O. 2003. ber den Artenkreis Fundulopanchax mirabilis (Radda, 1970), mit der Beschreibung von Fundulopanchax gresensi sp. nov. Aquaristik aktuell (Germany) 6/2003: 50-56. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355863" title="Fundulopanchax gularis" nonfiltered="4378" processed="4358" dbindex="139404">


Fundulopanchax gularis  s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 9 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Nigria, Benn i Ghana.

 Referncies .



Bibliografia.

 Boulenger, G. A. 1902. Descriptions of two new fishes discovered by Dr. W. J. Ansorge in southern Nigeria. Proc. Zool. Soc. Lond. 1901, v. 2 (pt 2): 623-624, Pl. 37.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355865" title="Jocs Olmpics d'estiu de 1928" nonfiltered="4379" processed="4359" dbindex="139405">

Els Jocs Olmpics d'estiu de 1928, oficialment Jocs Olmpics de la IX Olimpada, es van celebrar a la ciutat d'Amsterdam (Pasos Baixos) entre el 28 de juliol i el 12 d'agost de 1928. Hi van participar 2.883 atletes, entre ells 277 dones, en representaci de 46 Comits Olmpics Nacionals que van competir en 109 proves de 15 esports olmpics diferents.

Antecedents.
La ciutat d'Amsterdam estigu interessada en la realitzaci d'uns Jocs Olmpics d'estiu ja en les edicions de 1920 i 1924, perdent respectivament davant les candidatures d'Anvers (Blgica) i Pars (Frana.

La ciutat d'Amsterdam fou escollida el 2 de juny de 1921 pel Comit Olmpic Internacional (COI) per davant d'una nica rival, la ciutat de Los Angeles (Estats Units d'Amrica), la qual realitz els Jocs en l'edici de 1932.

Comits participants.


Participaren en aquesta edici 46 Comits nacionals, participant per primera vegada Malta, Panam i Rodhsia. Aix mateix, desprs de 16 anys d'absncia, Alemanya fou invitada a participar en els Jocs, i en aquesta edici no participaren el Brasil i l'Equador.


Esports disputats.
Es disputaren un total de 15 esports en aquests Jocs, realitzant-se un total de 109 proves. Respecte als Jocs anteriors desaparegu del programa olmpic el polo i el rugbi (que deixaren de ser considerats esports olmpics), el tennis (que es torn a introduir com a esport de demostraci en l'edici dels Jocs de 1968) i el tir olmpic (que fou reintroduit en l'edici de 1932) i torn al programa l'hoquei sobre herba. Aix mateix s'introdu la categoria femenina en les competicions d'atletisme i gimnstica artstica.




Fets destacats.

Per primera vegada es va realitzar l'encesa del pebeter amb la Flama Olmpica, la qual es va mantenir encesa durant la realitzaci dels Jocs. S'inici la tradici durant la desfilada dels competidors en la cerimnia d'obertura de ser encapalada per Grcia, bressol de l'Olimpisme, i de ser finalitzada pel pas organitzador, en aquesta ocasi els Pasos Baixos. Aquesta tradici encara s vigent en l'actualitat.

Foren els primers Jocs Olmpics no presidits per Pierre de Coubertin, el qual havia deixat de ser president del Comit Olmpic Internacional l'any 1925. Aix mateix, a causa d'una malaltia, tampoc pogu assistir als Jocs. 

En aquests Jocs Olmpics s'introdu per primera vegada el patrocini d'una empresa, en aquesta ocasi de la Coca Cola. Aix mateix foren els primers en denominar-se oficialment Jocs Olmpics d'estiu.

Els Jocs foren ignaugurats pel prncep Enric de Mecklenburg-Schwerin, esps de la reina Guillermina I dels Pasos Baixos, la qual l'havia autoritzat personalment. Aquesta va ser la primera vegada que un cap d'Estat no ofici personalment una cerimnia d'obertura olmpica. La reina es va negar a retornar a Amsterdam tot just haver iniciat les seves vacances a Noruega furiosa de no haver estat consultada pel Comit Organitzador sobre la data d'obertura dels Jocs. 

Les dones van competir per primera vegada en atletisme malgrat les objeccions de Coubertin i del papa Pius XI, encara que la seva participaci es va limitar a cinc proves. La fatiga que patiren les corredores en la prova de 800 metres llisos provoc que aquesta prova fos suspesa fins l'edici de 1960.

Dos herois olmpics van mantenir el seu domini en els seus respectius terrenys: el finlands Paavo Nurmi va aconseguir guanyar tres medalles d'or ms en proves de fons i mig fons per a culminar la seva brillant trajectria amb nou metalls daurats. Per la seva banda, Johnny Weismuller va tornar a imposar-se en la prova de velocitat dels 100 metres lliures en nataci, aconseguint aix un total de cinc ors i un bronze. 

La diversitat va ser un altre segell d'aquests Jocs. Esportistes de 28 nacions van aconseguir guanyar alguna medalla d'or, rcord que no va ser superat fins a 40 anys desprs. El continent asitic va obtenir els seus primers ors grcies als japonesos Mikio Oda, en atletisme, i Yoshiyuki Tsuruta, en nataci. Aix mateix la ndia va guanyar la primera de les seves sis medalles d'or consecutives, de 1928 a 1960, en hoquei sobre herba. 

El prncep Olaf de Noruega aconsegu la medalla d'or en la seva participaci en la competici de Vela. 

L'egipci Ibrahim Moustafa es convert en el primer no-europeu a guanyar una prova de lluita grecorromana, i la italiana Luigina Giavotti es va convertir en la ms jove medallista de tots els temps al guanyar la medalla de plata en gimnstica artstica integrant l'equip d'Itlia als seus 11 anys i 302 dies d'edat. 

Amrica del Sud obtingu la supremacia en el futbol internacional desprs que la selecci de l'Uruguai derrots a la selecci de l'Argentina a la final, revalidant aix el seu ttol de 1924. 

Medaller.

Deu nacions amb ms medalles en els Jocs Olmpics de 1928. Pas amfitri ressaltat.


Enllaos externs.

  Jocs Olmpics d'Amsterdam de 1928;
  "The Ninth Olympiad. Amsterdam 1928". Informe Oficial;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355868" title="Fundulopanchax intermittens" nonfiltered="4380" processed="4360" dbindex="139406">

 Fundulopanchax intermittens s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Camerun.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Radda, A. C. 1974. Studien zur Cytogenetik, Taxonomie und Verbreitung der `Gardneri-Gruppe' der Gattung Aphyosemion (Osteichthyes, Cyprinodontidae) aus dem sdlichen Westkamerun. Jahrbuch Naturh. Mus. Bern. v. 5: 189-200. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355869" title="Espectador" nonfiltered="4381" processed="4361" dbindex="139407">
Un espectador s una persona que assisteix a una espectacle o treball i que, com a subjecte que rep el treball d'aquesta obra, l'autor hi dedica el seu esfor per tal qu l'apreci. El paper de l'espectador est predefinit segons la voluntat de l'autor, per el subjecte que en la realitat percep l'obra pot no ajustar-se a all que l'autor de l'obra esperava. 

L'espectador s aquell qui t el poder de jutjar i decidir el valor d'una obra, i per tant, en forma part, tant en el procs de presentaci com en el d'elaboraci del treball que ha de ser presentat ja que condiciona el seu treball

L'espectador al teatre.

Al teatre en particular, l'espectador t una importncia fonamental no noms com a destinatari de la representaci sin tamb per la comunicaci privilegiada que s'estableix entre ell i l'actor en escena que interpreta la feina i les intencions que es volen transmetre. 

En un espectacle en viu, la condici ptima per a l'xit d'aquest s l'empatia entre el que actua i el que mira, fent que la persona del pblic participi en la narraci. 

Segons Peter Brook, l'espectador s una de les tres cordes que l'actor ha de siempre mantenir equilibrades. Inclinar a favor de l'espectador fa preponderant l'aspecte d'exhibici de la representaci teatral mentre una escassa atenci al destinatari de la representaci pot arribar a fer-feble i privada de sentit, si no en l'elaboraci privada de qui l'executa. 

El teatre del segle XX ha modificat profundament la concepci clssica de l'espectador. Vist en el passat com un element passiu, important noms perqu era necessari per a una representaci (de la qual constitueix el destinatari), diversos directors i autors han subratllat en canvi la importncia del mateix com a element 
actiu. 

 La participaci de l'espectador.

En certes representacions artstiques com en el mateix teatre s molt important la collaboraci dels espetadors a l'hora de desenvolupar l'espectacle.

La interactivitat que s'hi estableix fomenta una millor conexi i entreteniment entre all que vol dit l'autor i el que acaba de ser percebut per l'espectador. La simple contemplaci en silenci d'una obra ja no s prou per satidfer la representaci.

 Vegeu tamb.

Audincia;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355870" title="Calzada de Valdunciel" nonfiltered="4382" processed="4362" dbindex="139408">

Calzada de Valdunciel s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord i Est amb Valdunciel, al Sud amb Castellanos de Villiquera i Valverdn i a l'Oest amb Forfoleda.

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355874" title="Fundulopanchax marmoratus" nonfiltered="4383" processed="4363" dbindex="139409">

Fundulopanchax marmoratus  s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Camerun.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Radda, A. C. 1973. Vorlufige Beschreibung von Aphyosemion marmoratum nov. spec. und Aphyosemion rubrolabiale nov. spec. aus Westkamerun. Aquaria v. 20: 184-188.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355876" title="Fundulopanchax mirabilis" nonfiltered="4384" processed="4364" dbindex="139410">

Fundulopanchax mirabilis  s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 7 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Camerun.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Radda, A. C. 1970. Vorlufige Beschreibung zweier neuer Unterarten einer neuen Art, der Gattung Aphyosemion Myers, aus Westkamerun. Aquaria v. 4: 58-61. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355877" title="Fundulopanchax moensis" nonfiltered="4385" processed="4365" dbindex="139411">

Fundulopanchax moensis  s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Camerun.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Radda, A. C. 1970. Vorlufige Beschreibung zweier neuer Unterarten einer neuen Art, der Gattung Aphyosemion Myers, aus Westkamerun. Aquaria v. 4: 58-61. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355878" title="Encina de San Silvestre" nonfiltered="4386" processed="4366" dbindex="139412">

Encina de San Silvestre s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord amb Villaseco de los Gamitos, a l'Est amb Doinos de Ledesma, al Sud amb Sando i Santa Mara de Sando i a l'Oes amb Villasdardo.


Demografia.



 Personatges illustres .
 Juan del Enzina;

 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355880" title="Fundulopanchax ndianus" nonfiltered="4387" processed="4367" dbindex="139413">

Fundulopanchax ndianus  s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Nigria i, possiblement tamb, el Camerun.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Scheel, J. J. 1968. Rivulins of the Old World. T.F.H. Publications Inc., New Jersey. Rivulines Old World: 1-473. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355881" title="Fundulopanchax oeseri" nonfiltered="4388" processed="4368" dbindex="139414">

 Fundulopanchax oeseri s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 8 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Guinea Equatorial (Fernando Poo).

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Schmidt, H. 1928. Ueber zwei neuimportierte Fische. Das Aquarium Oct. 1928: 165-166. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355885" title="Florida de Libana" nonfiltered="4389" processed="4369" dbindex="139415">

Florida de Libana s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord amb Valverdn, a l'Est amb Villamayor, al Sud amb Carrascal de Barregas i Parada de Arriba i a l'Oest amb El Pino de Tormes.  

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355890" title="Akhsikath" nonfiltered="4390" processed="4370" dbindex="139416">
Akhsikath o Aksikat o Aksikant (nom sogdi que vol dir "Ciutat del prncep") fou una ciutat de Sogdiana, capital de la Vall de Fergana a la riba nord del riu  en  u (Iaxartes) prop del riu d'Uzgend (tamb anomenat Kaart que vol dir "Afluent principal" del Sir Darya o Iaxartes) que seria el riu Kasan Say, al lloc on s'uneix al Sir Darya. A l'poca medieval tardana s'anomen noms Akhsi o Aksi.

Fergana constitua un regne independent al temps de la conquesta rab, sota un governant local sogdi. Segurament era la Si-kien de les fonts xineses (segle VI i VII)

Fou residncia de l' amir i els seus lloctinents (ummal). Al segle X era tant gran com Kuba l'altra principal ciutat de Fergana. La regi produa ram i els seus habitants eren notables bevedors de vi. Sota els samnides s'hi va encunyar moneda. Fou una ciutat important sota els karakhnides, i part del seu khanat occidental; el khan Yusuf Kadir Khan hi va encunyar moneda el 1025, Ahmad Tukan Khan ibn Harun Bughra Khan el 1026/1027, i ms tard (el mateix segle XI) Ibrahim Tamga  Khan

La vila fou en part destruda al comenament del segle XIII en les guerres entre karakhnides i Khwarizm i desprs entre Muhammad de Khwarizm i els mongols, quan es va produir la invasi de Gengis Khan. La capital regional es va traslladar a Antigen. Akhsikath es va recuperar i al segle XIV-XV apareix sota el nom d'Akhsi i encara era la segona ciutat de la regi. Fou llavors teatre de lluites entre Babur i els txagatais. Desprs es va despoblar.

Les seves runes, de nom Eski Aksi, foren explorades el 1885 per N.I. Veselovskiy. A la vora hi ha els llogarets moderns d'Aski i Sahad a la provncia ms oriental del Uzbekistan.

 Bibliografia .
N.I. Veselovskiy, Sredneaziatskiy Vyestnik, Tashkent, 1896;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355892" title="Fundulopanchax powelli" nonfiltered="4391" processed="4371" dbindex="139417">

Fundulopanchax powelli  s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 2,8 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Nigria.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Van der Zee, J. R. & R. H. Wildekamp. 1994. Description of a new Fundulopanchax species (Cyprinodontiformes: Aplocheilidae) from the Niger delta, with a redefinition of the genus Fundulopanchax. J. Afr. Zool. v. 108 (nm. 5): 417-434. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355893" title="Forfoleda" nonfiltered="4392" processed="4372" dbindex="139418">

Forfoleda s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord amb Valdelosa, a l'Est amb Valdunciel i Calzada de Valdunciel, al Sud amb Valverdn i a l'Oest amb Torresmenudas.  

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355894" title="Fundulopanchax puerzli" nonfiltered="4393" processed="4373" dbindex="139419">

Fundulopanchax puerzli  s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 8 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Camerun.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Radda, A. C. & J. J. Scheel. 1974. Aphyosemion puerzli nov. spec. und Aphyosemion robertsoni nov. spec, zwei neue Rivulinen aus Kamerun. Aquarium J. v. 4 (nm. 3): 33-41.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355896" title="Fundulopanchax robertsoni" nonfiltered="4394" processed="4374" dbindex="139420">

Fundulopanchax robertsoni  s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Camerun.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Radda, A. C. & J. J. Scheel. 1974. Aphyosemion puerzli nov. spec. und Aphyosemion robertsoni nov. spec, zwei neue Rivulinen aus Kamerun. Aquarium J. v. 4 (nm. 3): 33-41. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355898" title="Al-Akhtal" nonfiltered="4395" processed="4375" dbindex="139421">
Al-Akhal (l'Eloquent) (mort abans del 710) fou el nom amb el que fou conegut el poeta rab Ghiyatg ben Ghawth ben al-Salt, de la tribu dels taghlbides de Sria que era cristiana monofisita, i ell va restar cristi monofisita tota la seva vida.

Va servir a la cort del califa Muawiya I i els seus successors. La seva obra fou compilada per Al-Sukkari. 

L'obra fou publicada a Beirut el 1891/1892 amb el ttol Diwan al-Akhtal, i completada el 1905 i 1906. La seva poesia reflexa les corrents poltiques del seu temps.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355900" title="Fundulopanchax rubrolabialis" nonfiltered="4396" processed="4376" dbindex="139422">

Fundulopanchax rubrolabialis  s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Camerun.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Radda, A. C. 1973. Vorlufige Beschreibung von Aphyosemion marmoratum nov. spec. und Aphyosemion rubrolabiale nov. spec. aus Westkamerun. Aquaria v. 20: 184-188. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355901" title="Fundulopanchax scheeli" nonfiltered="4397" processed="4377" dbindex="139423">

 Fundulopanchax scheeli s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Nigria i Camerun.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Radda, A. C. 1970. Vorlufige Beschreibung von Aphyosemion scheeli nov. spec. Aquaria v. 4: 177-180. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355902" title="Akhund" nonfiltered="4398" processed="4378" dbindex="139424">
Akhund s un ttol que en general es dona als savis als pas turcofons.

Al Turquestan Oriental (Xinjiang) no onstant se substitutiu de "senyor"; a l'sia Central es dona el ttol als ulemes de ms rang i a Kazan al imam cap d'una localitat. A Iran es fa servir pels mestres d'escola.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355904" title="Gejuelo del Barro" nonfiltered="4399" processed="4379" dbindex="139425">

Gejuelo del Barro s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord amb Villaseco de los Reyes, a l'Est amb Ledesma i Doinos de Ledesma, al Sud amb Villaseco de los Gamitos i Villasdardo i a l'Oest amb Villar de Peralonso i Tremedal de Tormes. 

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355905" title="Fundulopanchax sjostedti" nonfiltered="4400" processed="4380" dbindex="139426">

 Fundulopanchax sjostedti s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 13 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Nigria, Camerun i Ghana.

 Referncies .



Bibliografia.

 Lnnberg, E. 1895. Notes on fishes collected in the Cameroons by Mr. Y. Sjstedt. Oefvers. Svensk. Vet. Akad. Frh. 1895 (nm. 3): 179-195. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355906" title="El Blu" nonfiltered="4401" processed="4381" dbindex="139427">

El Blu s obre el 20 de desembre del 1969 com a discoteca. S obria dissabte i diumenge de 5 a 10 amb el nom de Blue Dolly. Els seus propietaris eren el Srs. Eduard Rossinyol i Josep Rossinyol i el preu de l entrada era de 25 pts. Hi havia de dj una noia que s deia Jeannine Cottaz i es feia una entrada de 400 persones. Funcionava a ple rendiment.

Desprs va venir com a dj el Sr. Csar Entrena, l expropietari de RKOR i pare de l actual dj del Erik Entrena. La barra estava on s ara l actual i al final de la barra hi havia la cabina del dj.

Desprs els germans Rossinyol obren una discoteca a Torell que es deia Danatella on hi va anar de dj Csar Entrena. En aquest temps venia molta gent de Barcelona, com la filla de l alcalde, fills d enginyers de la Seat o el Sr. De la Cueva, actual gerent de l Espanyol.

En aquest temps est de dj el Sr. Guix. Passa el temps i 5 anys desprs el Sr. Guix obre el Sheila, que desprs passaria a dir-se Qdisc, i deixa el Blue Dolly per anar a punxar al Sheila. El Blue Dolly segueix funcionant a ple rendiment en el transcurs de 18 anys des de l obertura inicial, per a partir d aquell moment es comencen a obrir altres discoteques a Granollers i als voltants: el Moustache a la Garriga, el HH a Granollers, actual As, i a causa d aix la nostra discoteca comena a baixar. Aleshores, s hi fa una reforma total: es canvia la barra de lloc i es posa a l altre cant, s obre una barra a baix i en els cantons de la discoteca es colloquen grades i la cabina del dj es posa a dalt, a sobre l arc que connectava les dues sales. La disco s molt fosca, amb molts neons i molts miralls i se li posa el nom de Model s. De dj hi ha el Sr. Llus Pucurull, actual encarregat i dj de l Eibisi. La discoteca obre de dimecres a diumenge per no funciona gaire. En aquell moment entren a formar part de la direcci com a associats el Srs. Josep M. Ventura, Albert Arimany, Paco Puig i Miquel Argil; es torna a reformar i s obre com a Disco Bar. La cabina del dj es posa enganxada a la barra i segueix de dj el Sr. Llus Pucurull. En poc temps la discoteca torna a funcionar i s obre cada dia fins a les 3 per sempre s acabava ms tard.

El dia ms fort a part del cap de setmana era el dimecres. Es feien concursos de miss Granollers, de coktails, etc 
A partir d aqu comencen els problemes amb els vens ja que tamb al costat del Blu hi havia la discoteca Aigueta, que portava oberta des de feia uns 19 anys. Les dues funcionaven a ple rendiment i l ambient era immillorable i era tpic beure cervesa (es venien 13 barrils en 2 dies). La situaci amb els vens es torna insostenible i obliguen a tancar l Aigueta (que tanca definitivament) i el Blu a les 22:00. A canvi d aix deixen obrir el Sans Bar que desprs seria Tacsi, actual Milar. En aquest temps el Local Radical actual Zoolgic, propietat del Sr. Guix est completament buit. El Blu segueix funcionant a ple rendiment i com a dj hi havia Otegui. L HH passa una crisi bastant forta i en els ultims anys es deia Neutro que v d una disco que estava al polgon que dirigia el Sr. Benja, i en aquests moment s associa amb el Sr. Guix. Tots aquests intents no funcionen fins que s obre l As de Copes. El Tacsi es tancat per l Ajuntament i El Blu degut a l obertura de l As baixa completament, i s ha de fer una reforma total que es l actual (fa 5 anys). El Blu est durant 8 mesos tancat i quan s obre, torna a estar al mxim rendiment. Com a dj hi ha el Sr. Jordi Joanola que ja portava a El blu desde feia 4 anys i va estar-ne 5 ms. L encarregat de El Blu, en aquest moment s el Sr. Aleix Riera. Del mar del 2001 fins al 2008 la direcci canvia i passa a ser portada pel Sr. Josep Manel Martn, actual propietari del Loco i amb ell entra de dj el Sr. Juan, ex dj de la disco Q.

Des del febrer de 2008 han entrat a portar la gesti de la Discoteca el Sr. Oriol Gili i El Sr. Marc Fradera. Actualment El Blu est funcionant a ple rendiment des de la seva ltima reforma a durant el mes de febrer de 2008 donant un toc modern i actual a la discoteca que segueix sent un dels locals de referencia i amb ms histria de la comarca.

 Enllaos externs .

El Blu;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355907" title="Fundulopanchax spoorenbergi" nonfiltered="4402" processed="4382" dbindex="139428">

Fundulopanchax spoorenbergi  s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 8 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: a l'rea fronterera entre el Camerun i Nigria.

 Referncies .



Bibliografia.

 Berkenkamp, H. O. 1976. Aphyosemion spoorenbergi spec. nov., ein neuer Prachkrpfling aus dem Grenzengebiet von Nigeria/west-Kamerun. Aquarienfreund v. 5 (nm. 7): 123-138. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355908" title="Fundulopanchax traudeae" nonfiltered="4403" processed="4383" dbindex="139429">

Fundulopanchax traudeae  s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Camerun.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Radda, A. C. 1971. Wunderkrpflinge aus Westkamerun, mit der vorlufigen Beschreibung von Aphyosemion mirabile traudae nov. subspec. Vivarium, Wien v. 1: 1-4. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355909" title="Akhund-zada" nonfiltered="4404" processed="4384" dbindex="139430">
Mirza Fat Ali conegut com Akhun-zada (1812-1878) fou el primer escriptor de peces de teatre originals en llengua turca.

Va escriure sis obres de teatre (comdies):
Hiyaket i Molla Ibrahim Khalil-i Kimyager;
Hiyaket  Monsieur Jordan hekim-i nebadat ve Mostali Shah djadiger i-meskhur;
Serguzesht-i vezir-i Khan-i Serab;
Hikayet-i hirs-i guldur-basan;
Serguzesh i merd-i khasis;
Hiyaket-i vukaa ye mirafaa;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355910" title="Golpejas" nonfiltered="4405" processed="4385" dbindex="139431">

Golpejas s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord amb Vega de Tirados, a l'Est amb Carrascal de Barregas, al Sud amb Rolln i a l'Oest amb La Mata de Ledesma i Villarmayor.  

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355912" title="Fundulopanchax walkeri" nonfiltered="4406" processed="4386" dbindex="139432">

 Fundulopanchax walkeri s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Costa d'Ivori i Ghana.

 Referncies .



Bibliografia.

 Boulenger, G. A. 1911. Descriptions of new African cyprinodont fishes. Ann. Mag. Nat. Hist. (Ser. 8) v. 8 (nm. 44): 260-268. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355914" title="Akil ben Ali Talib" nonfiltered="4407" processed="4387" dbindex="139433">
Akil ben Ali Talib (mort 670) fou el germ gran del califa Ali (que era 20 anys ms jove).

Va lluitar contra els musulmans a Badr on fou fet presoner (623). Rescatat per al-Abbas es va convertir al islam per la data no ha pogut ser establerta. En el conflicte civil entre Ali i Muawiya I, va donar suport a aquest darrer en revenja perqu el seu germ no havia volgut utilitzar els fons del tresor pblic per pagar un deute seu personal, si be se sospita que en el fons hi havia diferencies politiques. 

Va morir el 670 hi fou entrerrat a Medina. Els seus fills es van unir a al-Husayn quan aquest es va revoltar contra Yazid I; entre sis i nou fills van morir a la batalla de Karbala. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355918" title="Pachypanchax arnoulti" nonfiltered="4408" processed="4388" dbindex="139434">

 Pachypanchax arnoulti s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5,9 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Madagascar.

 Referncies .



Bibliografia.

 Loiselle, P.V. 2006. A review of the Malagasy Pachypanchax (Teleostei: Cyprinodontiformes, Aplocheilidae), with descriptions of four new species. Zootaxa, 1366: 1 44. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355921" title="Pachypanchax omalonotus" nonfiltered="4409" processed="4389" dbindex="139435">

Pachypanchax omalonotus  s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 9,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Madagascar.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database   ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355922" title="Pachypanchax patriciae" nonfiltered="4410" processed="4390" dbindex="139436">

Pachypanchax patriciae  s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5,2 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Madagascar.

 Referncies .



Bibliografia.

 Loiselle, P.V. 2006. A review of the Malagasy Pachypanchax (Teleostei: Cyprinodontiformes, Aplocheilidae), with descriptions of four new species. Zootaxa, 1366: 1 44. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355923" title="Populisme" nonfiltered="4411" processed="4391" dbindex="139437">
El populisme ve del concepte llat de Populus que significa poble i que en la actualitat s un terme poltic utilitzat per designar diferents corrents heterognies per que es destaquen per la seva aversi discursiva o real a les elits econmiques i intellectuals, el seu rebuig dels partits tradicionals (institucionals i ideolgics), la seva denncia de la corrupci poltica per part de les classes privilegiades i la seva constant apellaci al "poble" com a font del poder. 

L'aparici del populisme com a fenomen social es lliga a processos de rpida modernitzaci o canvi com una actitud crtica davant els diferents graus de desenvolupament que aquests processos poden generar en les diverses classes o regions d'un pas i en conseqncia una desigualtat en diversos mbits de la societat. El terme populisme s'ha usat en poltica amb dues accepcions diferents, una d'elles t un significat positiu, per principalment s'usa aquella amb una connotaci pejorativa. 

En alguns casos s'identifica errniament el populisme amb la demaggia: mentre aquesta ltima est referida al discurs del poltic buscant influir en les emocions dels votants, el populisme est referit a la mesures que pren un poltic, buscant l'acceptaci dels votants.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355924" title="Pachypanchax playfairii" nonfiltered="4412" processed="4392" dbindex="139438">

Pachypanchax playfairii  s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les Illes Seychelles.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355925" title="Akindji" nonfiltered="4413" processed="4393" dbindex="139439">
Els akindji foren unes tropes irregulars de cavalleria que van existir entre el segle XII i el XVI al Soldanat Seljcida de Rm i a l'Imperi Otom. El seu nom deriva de "akin" (incursi) volent dir "els que fan una incursi".

Foren utilitzats pel seljcides de manera poc coneguda. Sota els otomans aquestos bandes irregulars s'anaven establint als territoris conquerits als Balcans, i foren utilitzats per les campanyes otomanes en aquesta regi, on van arribar a ser vers el 1391 entre 40 i 50 mil. Els seus caps formaven autentiques dinasties regionals: Ewrenos-oghullari a Gumuldjina, Serez i Ishkodra, Mikhail-oghullari a Srbia i Hongria; Turhan-oghullari a Grcia i Valquia; Malkoc-oghullari a Valquia, Moldvia i Polnia; i Kasim-oghullari a ustria.

Desprs de l'expedici fracassada del gran visir Kodja Sinan Paix contra Mihai Viteazul de Valquia el 1595, van sortir malparats a Giurgiu al Danubi. Van restar als principats. Encara el 1604 van participar a l'expedici a Hongria. Les noves formes de combat els van obligar a canviar d'ofici i esdevingueren artillers, carreters, etc... i van ingressar a l'exrcit regular.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355927" title="Castellanos de Villiquera" nonfiltered="4414" processed="4394" dbindex="139440">

Castellanos de Villiquera s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord amb Calzada de Valdunciel,  Valdunciel, Palencia de Negrilla i Negrilla de Palencia, a l'Est amb La Vells i Monterrubio de Armua, al Sud amb Villares de la Reina i Villamayor i a l'Oest amb Valverdn. El 1975 es va unir amb Carbajosa de la Armua i La Mata de la Armua per a formar un sol municipi.   

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355929" title="Ermita de Sant Antoni (Alcal de Xivert)" nonfiltered="4415" processed="4395" dbindex="139441">

L Ermita de Sant Antoni d Alcal de Xivert est situada a la part meridional de la zona costera d Alcossebre, al nucli poblacional de Capicorb, molt a prop del terme de Torreblanca i a la vora del mar. Dista 10 km d Alcal de Xivert.

Histria.
En 1690 es va trobar en la platja una imatge de Sant Antoni de Pdua i en 1773, Gabriel Ebr, prevere beneficiat de l esglsia parroquial d Alcal de Xivert, construeix l ermita, que fou beneda el 19 de gener de 1774. 

Arquitectura.
La porta s de carreus llisos protegida per una porxada de construcci posterior. Al damunt, una finestra oval i un campanar de paret.

L ermita t una sola nau coberta per volta de can, de dos trams amb llunetes decorades de finestres segues emmarcades de rocalla. La rocalla s estn per mnsules i florons. Les parets es protegeixen amb un scol de taulells. El presbiteri, vuitavat, presenta un altar molt senzill, amb un nnxol on es guarda l imatge del sant, esttua rococ de meitat del segle XVIII.

Festivitat.
Se celebra el diumenge segent al 25 de juliol, festivitat de Sant Jaume.

Bibliografia.
Arnau i Vallina, Joaquim; Sanz i Sancho, Joan V.; Iturat, Joaquim (2001). El patrimoni arquitectnic gaspatxer. Alcal de Xivert: Associaci d'Amics de Mainhardt. ISBN 84-923793-3-2 . pp. 44-45.
Iturat, Joaquim (1998). Las ermitas de Alcal (I). Alcal de Xivert: Associaci d'Amics de Mainhardt. ISBN 84-923793-1-6 . pp. 40-47;
 Pascual Moliner, Vicente (1997). Tresors amagats: Les ermites de Castell. Castell: Diputaci Provincial. ISBN 84-86895-95-2 . pp. 223-224.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355930" title="Xavier Rodrguez Barrio" nonfiltered="4416" processed="4396" dbindex="139442">
Xavier Rodrguez Barrio (Lugo, 1954) s un poeta gallec.

Va ser conegut com a poeta des de molt jove. Va pertnyer al collectiu dels Novsimos, en una primera poca de poesia lligada al socialrealisme, amb poemaris com Apalpando o eisilio da Raza (1974) i Pranto a Castelao vivo e morto (1975). La seva integraci en el grup Cravo Fondo va suposar una segona poca creativa caracteritzada per un al pic ms gran, amb ttols com Antfona da redencin (1977) i Herdo e alucinacin en Fisterra (1981).
 
El 1984 va obtenir el Premi Celso Emilio Ferreiro amb Os laberintos da xerf, llibre amb el qual va aconseguir la seva maduresa expressiva. A aquest, el seguiren uns altres ttols igualment rellevants i celebrats, com Os aposentos silenciados (1987), Celebracin do Gozo (1989, Premi Esquo i finalista del Nacional de Literatura), Alborada no muro (1991, Premi Eusebio Lorenzo Baleirn) i Antiga claridade (1992, Premi Martn Cdax i de la Crtica Espanyola).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355934" title="Pachypanchax sakaramyi" nonfiltered="4417" processed="4397" dbindex="139443">

Pachypanchax sakaramyi  s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 9 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al nord de Madagascar.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355936" title="Pachypanchax sparksorum" nonfiltered="4418" processed="4398" dbindex="139444">

Pachypanchax sparksorum  s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Madagascar.

 Referncies .



Bibliografia.

 Loiselle, P.V. 2006. A review of the Malagasy Pachypanchax (Teleostei: Cyprinodontiformes, Aplocheilidae), with descriptions of four new species. Zootaxa, 1366: 1 44. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355938" title="La Mata de Ledesma" nonfiltered="4419" processed="4399" dbindex="139445">

La Mata de Ledesma s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord amb Doinos de Ledesma i Villarmayor, a l'Est amb Golpejas i Rolln, al Sud amb Canillas de Abajo i Tabera de Abajo i a l'Oest amb Sando.  

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355940" title="Pachypanchax varatraza" nonfiltered="4420" processed="4400" dbindex="139446">

 Pachypanchax varatraza s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6,8 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Madagascar.

 Referncies .



Bibliografia.

 Loiselle, P.V. 2006. A review of the Malagasy Pachypanchax (Teleostei: Cyprinodontiformes, Aplocheilidae), with descriptions of four new species. Zootaxa, 1366: 1 44. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355943" title="Elit" nonfiltered="4421" processed="4401" dbindex="139447">
Una elit s una classe social minoritaria dins una societat que s privilegiada a travs de la seua preeminncia en aspectes tan diversos com pot ser l'economia, la institucionalitat, la cultura... i que mant una situaci de superioritat respecte a la resta de classes que componen el collectiu.

Dins d'una mateixa societat poden existir diferents elits, depenent dels interessos particulars de cada una d'elles. L'existncia d'aquestes elits en plural es relaciona amb la creixent diferenciaci de la societat. En la mesura que diferents camps socials es van fent cada vegada ms autnoms (art, economia, cincia, poltica, etc.), Van emergint elits sectorials que defensen els seus propis punts de vista. Des d'aquest angle, un dels problemes centrals de les societats modernes s la integraci horitzontal, s a dir, el manteniment de relacions mitjanament harmniques entre diferents elits sectorials. D'altra banda, tamb presenten el desafiament de la integraci vertical, s a dir, l'establiment d'un contacte fluid amb el com de la poblaci. 

A la histria del pensament social aquest tema ha estat estudiat des de l'antiguitat, a partir de conceptes de saviesa i virtut. No obstant aix, s cap a finals del segle XVIII i principis del XIX quan la noci d'elit cobra gran rellevncia. L'aparici del terme elit en el francs est ntimament relacionat amb els ideals republicans, en tant el concepte simbolitza la demanda de qu els qui exerceixen el poder han de ser escollits "per les seves virtuts i els seus mrits" i no pel seu origen familiar. 

En termes analtics, els pares d'una Teoria de elits sn Caetano Mosca i Vilfredo Pareto, encara que alguns tamb consideren la rellevncia fundacional de Robert Michels, sobretot per la seva llei sobre la creixent oligarquizaci dels partits poltics en particular i de les organitzacions socials en general. Un altre autor de gran rellevncia s Wright Mills, ja que ell va encunyar el terme d'elit de poder. Amb aquest concepte es fa referncia al nucli de poder que als Estats Units es produeix entre les elits econmiques, poltiques i militars. 

Actualment hi ha cert consens en qu les elits sn necessries en la societat i que seria ms aviat quimrica pensar en la seva inexistncia. De fet, amb la caiguda dels social real i l'ocs de la utopia d'una societat sense classes, les elits tornen lentament a ocupar un lloc central en la teoria social. El propi d'una teoria de elits s l'accent del conflicte entre diferents elits, aix com tamb la imputaci de responsabilitat pel decurs que va adoptant la societat i, per ltim, l'mfasi en l'agncia abans que en l'estructura. De fet, les elits poden ser concebudes com a actors claus per possibilitar o impedir el canvi d'una societat.

Social elit.

Elit religiosa .
Elit lingstiques elit .
Elit financera .
Elit militars .
Elitisme.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355944" title="Monleras" nonfiltered="4422" processed="4402" dbindex="139448">

Monleras s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord amb Roelos de Sayago, a l'Est i Sud amb Villaseco de los Reyes i a l'Oest amb El Manzano i Sardn de los Frailes.

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355945" title="Palacios del Arzobispo" nonfiltered="4423" processed="4403" dbindex="139449">

Palacios del Arzobispo s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord amb Santiz i Valdelosa, a l'Est amb Zamayn, al Sud amb San Pelayo de Guarea i Aover de Tormes i a l'Oest amb Moraleja de Sayago.

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355946" title="Parada de Arriba" nonfiltered="4424" processed="4404" dbindex="139450">

Parada de Arriba s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord amb El Pino de Tormes i Florida de Libana, a l'Est amb Carrascal de Barregas, al Sud amb Galindo y Perahuy i a l'Oest amb Porteros (Carrascal de Barregas) 

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355949" title="Elitisme" nonfiltered="4425" processed="4405" dbindex="139451">
L'elitisme s la creena o actitud que consisteix en sostenir que aquells que sn considerats com l'elit -un selecte grup de persones amb notables habilitats personals, riquesa, experincia, o altres atributs distintius- sn persones de les quals s'haurien de prendre amb ms seriositat les seues opinions i influncies per mantenir un estatus superior. 

Aquests grups de persones serien les ms adequades per governar doncs les seves accions i pensament serien els ms constructius. El terme elitisme tamb pot ser utilitzat per descriure una situaci en la qual una elit gaudeix de privilegis o t ms poder que la resta dels membres de la societat. Es refereix a una situaci de fet, per no institucional, ja que si ho fos, seria una oligarquia. 

El terme sovint s'utilitza pejorativa per descriure una actitud generalitzada d'arrogncia o rebuig respecte a l'opini pblica en general (la meritocrcia, algun tipus d'elitisme, normalment no t aquestes connotacions). 

Vegeu tamb.
 Populisme;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355951" title="Arquitecte paisatgista" nonfiltered="4426" processed="4406" dbindex="139452">
L'arquitecte paisatgista s una persona capa de crear plnols, i portadora d'un diploma de nivell Bac+6 que pot ser reconegut per l'associaci dels arquitectes de jardins i dels arquitectes paisatgistes si aquesta persona t al corrent la cotitzaci anual.

El paisatgista s una persona que crea en l'mbit del paisatge, que concep el projecte i que segueix la seva realitzaci. T coneixements en nombroses matries (propietats dels vegetals, tcniques de construcci, materials, visualitzaci perspectiva, projecci, topografia, estudi del paisatge, histria dels jardins...).

El jardiner o l'empresari d'espais verds s el que posa en obra els treballs al seu jard.

Prova de definici relativa.

L'especificitat del paisatgista respecte a les altres professions se situa aix:

 enfront del mediambientalista: en la seva aptitud per integrar la dimensi subjectiva, cultural i social del paisatge, i per posar en obra la seva prpia creativitat.

 enfront de l'arquitecte: en la seva aptitud per integrar no noms el vegetal, per ms generalment la complexitat, l'evoluci i la incertesa d'un medi vivent, del jard al territori, de la ciutat al camp.

 enfront de l'urbanista: en una cultura i una histria professional que t el seu origen entre la ciutat, el camp i la natura; en la seva aptitud per fer de l'indret el guia del projecte (i no al contrari, imposant un projecte sobre un indret), a privilegiar les relacions entre els objectes (i no a tractar els objectes per la seva individualitat prpia), a tractar les articulacions i preservar els espais buits, i ms generalment a reconquerir els espais desestructurats.

Complementari i soci de l'ecleg i de l'arquitecte, compartint coneixement amb un o l'altre, el paisatgista no es confon per ni amb un ni amb l'altre, s un especialitat especfica "a la francesa". Si l'arquitecte treballa sobre un projecte definit, el paisatgista, com l'ecleg, administra un procs que noms s parcialment determinat. L'ecleg s un Gegraf, un enginyer, un cientfic, el paisatgista s un creador. s igualment cada cop ms considerat com un mediador i un pedagog, en el sentit que la seva acci s reveladora de la realitat inherent i de les modes de percepcions del nostre medi ambient.

Histria de la professi.

Aquesta professi "manefla" continua sent encara difcil de delimitar per dues raons: d'una banda pel fet fins i tot del seu carcter interdisciplinari; d'altra banda per l'absncia de reglamentaci sobre l'afer. Contrriament a la professi d'arquitecte, la professi de paisatgista no s reconeguda jurdicament, i no s per tant sotmesa a cap denominaci estricta. Des del segle XX, l'enginyer paisatgista treballa sobretot en agncies de paisatge i realitza tamb molts estudis de les missions de concepci i de realitzaci de disposici paisatgistes.

Els paisatgistes avui.

Els paisatgistes contribueixen en la prctica de la seva professi, al desenvolupament durable a travs d'un pas triple:

1. Una anlisi pluridisciplinria del context: grcies a l'aposta pel que fa a informacions cientfiques, tcniques i culturals de diversos mbits, el paisatgista obt una imatge "multicapa" de la realitat d'una espai o d'un territori.

2. Una acci pedaggica: representant aquesta realitat sota una forma comprensible pel gran pblic, comunica la seva visi dels paisatges, dels territoris i dels mitjans de vida per tal de fer-ne sotmetre les modes i les dinmiques a evoluci, els avantatges i problemes a venir si aquesta evoluci prossegueix, les apostes en relaci amb el domini d'aquesta evoluci.

3. Una acci creativa: concebent i organitzant la posada en marxa de nous espais a construir i/o participant en l'establiment de plans de gesti dels espais existents per tal d'augmentar l'equilibri i la diversitat del medi ambient.

Escoles francfones del paisatge.

 cole nationale suprieure du paysage de Versalles (ENSPV) a Versalles;
 cole nationale suprieure d'architecture et de paysage de Bordeaux (EAP Bx.) a Bordeus;
 cole nationale suprieure d'architecture et de paysage de Lille (ENSAPL) a Lilla;
 cole nationale suprieure de la nature et du paysage (ENSNP) a Blois;
 Institut national d'horticulture (INH) a Angers ;
 cole suprieure d'architecture des jardins et des paysages (ESAJ) a Pars;
 cole d'ingnieurs de Lullier  a Ginebra, Sussa;
 Institut suprieur industriel de Gembloux (ISI) a Gembloux, Blgica;
 Institut Arthur Haulot- HELDB a Brusselles, Blgica;
 Institut d'Architecture de l'Universit de Genve ();
 cole d'architecture et de paysage de Montral (EAPM) a Mont-real, Canad;

Vegeu tamb.

 Paisatgista;
 Jardineria;
 Paisatge;
 Medi ambient;
 Ecologia humana;

Enllaos externs.

A Frana
 Fdration Franaise de Paysage;
 Fdration Franaise de Paysage, Section Sud-Est;
 Fdration Franaise de Paysage, Section Sud-Ouest;
 Union nationale des entrepreneurs du paysage ;

Federacions internationals
 European Federation of Landscape Architecture;
 Interational Federation of Landscape Architecture;
 Association Belge des Architectes de Jardins et des Architectes Paysagistes;
 Canadian Society of Landscape Architecture;

Altres webs
 El portal de referncia dels paisatgistes francfons: paysagisme.com;
 Web dels arquitectes paisatgistes;
 ;
 Topos, magazine internacional del paisatge;
 Le conseil du Paysage Quebecois;
 Arquitecte paisatgista i altres professions;
 Institut de paisatgisme;
 Vull ser arquitecte paisatgista;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355954" title="El Pino de Tormes" nonfiltered="4427" processed="4407" dbindex="139453">

El Pino de Tormes s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord amb Almenara de Tormes i Valverdn, a l'Est amb Florida de Libana, al Sud amb Parada de Arriba i Porteros (Carrascal de Barregas) i a l'Oest amb Zarapicos. 

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355955" title="Apoximenos" nonfiltered="4428" processed="4408" dbindex="139454">

L'Apoximenos (del grec            , apoxymenos, d'      , apoxo, 'fregar, gratar') s una esttua de marbre d'poca romana que es troba als Museus Vaticans. La majoria dels historiadors d'art sostenen que es tracta d'una cpia d'una altra esttua de bronze perduda de l'antiga Grcia realitzada per Lisip cap als anys 340-330 aC, per alguns autors han qestionat que aquesta cpia sigui similar a l'esttua de Lisip. 
 Descobriment .
Va ser descobert el 1849 al barri rom del Trastevere, i a l'any segent l'arqueleg alemany August Braun va identificar l'esttua com la cpia d'un bronze de Lisip citat per Plini el Vell a la seva obra Histria Natural: Lisip va realitzar, com hem dit, el major nombre d'esttues de tots, amb un art molt fecund, i entre elles, un atleta que est netejant-se amb un estrgil. LApoximenos de Lisip va ser fams des de l'antiguitat; segons Plini, l'esttua va ser consagrada per Agripa davant les termes que duen el seu nom. L'emperador Tiberi, que n'era un gran admirador, la va fer transportar a la seva habitaci. El poble rom va reclamar la devoluci de l'esttua.
 Temtica i trets d'estil .
Fa 2,05 metres d'alada. Una de les mans s una restauraci moderna. Es tracta d'un atleta nu que es neteja d'oli amb l'estrgil. El conjunt produeix un efecte de moviment momentani. Es recolza en una cama mentre l'altra est desplaada cap a un costat, rebent part del pes. El cap s petit i est girat de forma semblant a la del Dorfor de Policlet, obra que hagu de tenir influncia en la realitzaci d'aquesta esttua.
 Bibliografia .
J.J. Pollitt. El arte helenstico. Madrid, Editorial Nerea, 1989. ISBN 8486763150.
Martin Robertson. El arte griego: Introduccin a su historia, cap. 7. Madrid, Alianza Editorial, 1993. ISBN 8420670502.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355960" title="Esglsia de Sant Miquel de Hildesheim" nonfiltered="4429" processed="4409" dbindex="139455">


L'esglsia de Sant Miquel (Michaeliskirche) d'Hildesheim, a Alemanya, s una esglsia romnica, catalogada com Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO en 1985 juntament amb la Catedral de Santa Maria de Hildesheim.

Estan al municipi d'Hildesheim.

Histria.

L'esglsia abadia de Sant Miquel va ser construda entre 1001 i 1031 sota la direcci del bisbe Bernward d'Hildesheim (993-1022), com capella per al seu monestir benedict. Bernward va dedicar l'esglsia a l'arcngel Miquel, que condueix els morts al cel, perqu planejava ser enterrat all. No obstant aix, els seus plans no van poder complir-se, ja que va morir el 1022, onze anys abans de la consagraci de l'esglsia el 1033. El successor de Bernward, Gotard, va traslladar les restes de Bernward a la cripta quan aquesta va ser acabada. 

Quan es va adoptar la Reforma Protestant a Hildesheim el 1542, l'esglsia de San Miquel va passar a ser protestant, per l'activitat del monestir benedict va continuar fins a la seva secularitzaci el 1803. Els monjos van continuar usant l'esglsia, i la cripta va seguir sent catlica. 

A l'any 1943, les obres d'art de l'esglsia foren escondides a una mina i enterrades als terraplens de l'Etat Mitjana de Hildesheim. El cor i els quaderns ms ntics foren protegits amb formig. Per aix varen sobreviure la destrucci: El 22 de mar de 1945 l'esglsia de Sant Miquel va ser destruda per un bombardeig durant la Segona Guerra Mundial, per va ser reconstruda entre 1950 i 1957. 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355963" title="Sando" nonfiltered="4430" processed="4410" dbindex="139456">

Sando s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord amb Santa Mara de Sando i Encina de San Silvestre, a l'Est amb Doinos de Ledesma, La Mata de Ledesma i Tabera de Abajo, al Sud amb Garcirrey i a l'Oest amb Ciprez.   

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355964" title="Manuel lvarez Torneiro" nonfiltered="4431" processed="4411" dbindex="139457">
Manuel lvarez Torneiro (la Corunya, 1932) s un escriptor i periodista gallec.

Va ser alumne de l'Escola d Alts Estudis Mercantils de la seva ciutat. Pertany a l'anomenada Xeracin das Festas Minervais. s autor d una extensa obra potica d importncia reconeguda en diversos estudis i antologies. Va ser fundador del grup Alba en els anys cinquanta, collaborador en diversos llibres collectius i revistes (Dorna, Clave Orin, A Xanela, etc.). Tamb va participar en nombrosos recitals. Durant 25 anys va ser redactor del peridic La Voz de Galicia, on, entre altres funcions, va portar a terme una important labor com a crtic literari.

Ha publicat les segents obres: Memoria dun silencio (1982); Frtil corpo do soo (1985); Restauracin dos das (1986); As voces consagradas (1992); As doazns do incendio (1993); Rigorosamente humano, Premi Esquo (1994); Luz de facer memoria, Premi Gonzlez Garcs i Premi de la Crtica de l any 1999. En castell va publicar: Desnudo en barro (1983) i Cenizas en el Salm (1985). 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355967" title="Al-Akra ben Habis ben Ikal ben Muhammad ben Sufyan ben Mudjashi ben Darim" nonfiltered="4432" processed="4412" dbindex="139458">
Al-Akra ben Habis ben Ikal ben Muhammad ben Sufyan ben Mudjashi ben Darim (segle VII) fou un general tamimita musulm.

Desprs de participar en diverses batalles tribal es va acostar a Mahoma i el va ajudar a conquerir la Meca (630). Desprs va lluitar a la batalla d'Hunayn i no va voler entregar el bot com li ordenava el Profeta. Durant la Rida (reacci antimusulmana del 632-634) va participar a les batalles de Duimat, al-Djandal i al-Anbar.

El seu nom s'esmenta per darrer cop el 653/654 quan fou enviat per Al-Ahnaf ben Kays per sotmetre Djuzdjan. En aquest temps ja era bastant vell. Al-Baladhuri diu que els seus descendents s'havien establert al Khurasan.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355969" title="San Pedro del Valle" nonfiltered="4433" processed="4413" dbindex="139459">

San Pedro del Valle s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Limita al Nord amb Juzbado, a l'Est amb Almenara de Tormes i Zarapicos, al Sud amb Porteros (Carrascal de Barregas) i a l'Oest amb Vega de Tirados.

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355970" title="Callopanchax huwaldi" nonfiltered="4434" processed="4414" dbindex="139460">

 Callopanchax huwaldi s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6,7 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Sierra Leone.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355972" title="Joventuts d'Esquerra Republicana-Estat Catal" nonfiltered="4435" processed="4415" dbindex="139461">
Les JEREC, o Joventuts d'Esquerra Republicana-Estat Catal, eren una organitzaci juvenil d'Esquerra Republicana de Catalunya ERC, tamb coneguda com Joventuts d'Esquerra d'Estat Catal, que van viure duran l'poca de la Segona Repblica Espanyola. Ms enll de ser una fracci del partit o les seues juventuts, les JEREC van pretendre d'actuar com una fora autnoma de caire nacionalista catalana independent, en especial a partir de 1934, i amb un comporent "social" que s'assimilava a organitzacions proletries o revolucionries.

L'origen de les JEREC es troba en el servei d'ordre, format per Miquel Badia i Capell (membre del grup Bandera Negra, que el 1925 assaj d'atemptar contra el rei), que el 14 d'abril de 1931 custodi l'edifici del Govern de la Repblica Catalana. Sorg aleshores la iniciativa de formar una Gurdia Cvica Republicana, a la qual se sumaren els caps nacionalistes partidaris de la lluita armada (Daniel Cardona, Josep M. Batista i Roca i Ricard Fages). Per en crear-se la Generalitat (17 d'abril), Maci abandon la idea d'una fora armada catalana. Quan alguns nacionalistes descontents, en nom de la puresa, s'escindiren d'ERC i es reclamaren de nou d'"Estat Catal", Badia i Josep Dencs (aliats des de l'estiu de 1931) construren les JEREC com a organitzaci juvenil del partit i foren la base d'un poder alternatiu als dirigents histrics d'Estat Catal ms propers a Maci (com Jaume Aiguader o Ventura Gassol). Durant el 1932, Badia ampli les JEREC, en multiplic els centres propis i n'install en casals d'altres fraccions, tot i que ni ell ni Dencs no tenien el favor explcit de Maci. Tanmateix, existien altres nuclis de les Joventuts que no responien a llur direcci.

L'oportunitat de Badia i Dencs es present a partir del gener de 1933, amb el cessament de Josep Tarradellas com a conseller de Governaci, i al setembre segent amb l'escissi del Grup de L'Opini, que cre el Partit Nacionalista Republic d'Esquerra PNRE, seguit per una part del jovent que volia una organitzaci jovenvola genrica, de tot el partit. Badia, nomenat secretari general de la Comissaria d'Ordre Pblic i desprs cap de serveis, connect amb les forces policaques i impuls una actuaci enrgica contra el terrorisme anarquista, transgredint ocasionalment la legalitat, i utilitz les JEREC durant la vaga de transports de Barcelona del desembre de 1933 per a garantir serveis mnims.

Les joventuts havien comenat una acci contra els crtics de Maci (atac a finals d'octubre contra la impremta NAGSA, on s'imprimia El Be Negre) acompanyada d'un desplegament uniformat i paramilitar d'"escamots" (desfilada del 22/X/1933). El debat sobre el "feixisme catal" port la Uni Socialista de Catalunya, aliat electoral d'ERC, a amenaar amb la ruptura si no es desmuntaven els "escamots". Finalment, una Assemblea Nacional Extraordinria de les JEREC (3/XII/1933) els dissolgu formalment (per no en realitat). Mort Maci el dia de Nadal de 1933, Dencs don el seu suport a Companys a canvi del reconeixement com a cap de fracci. Ats que Companys volia reincorporar els sectors oposats al macianisme, l'acord no fou difcil. El nou president compt amb les JEREC per tal de facilitar la presncia d'ERC en alguns pobles rurals o de disputar alguns predominis locals de la Uni de Rabassaires o del Bloc Obrer i Camperol. Les JEREC tingueren un fort arrelament entre els estudiants universitaris i de batxillerat de Barcelona (declaraven posseir uns 10.000 afiliats).

Les JEREC, sota Dencs (conseller de Governaci des del juny de 1934) i Badia, es proposaren aplegar tots els sectors nacionalistes d'acci (l'Organitzaci Militar Nosaltres Sols!, l'Organitzaci Militar Catalana  de Palestra, els grups del Partit Nacionalista Catal ) en un Front Nacional de Joventuts, que no quall. Durant la crisi constitucional de 1934 les JEREC tingueren un paper destacat: a l'estiu desarmaren el Sometent i el 9 de setembre provocaren incidents al Palau de Justcia de Barcelona arran del processament d'un dirigent del PNC. Els fets comportaren la destituci de Badia (12 de setembre), la ruptura amb Companys i, per extensi, amb Dencs. El resultat fou una actuaci confusa de les milcies nacionalistes el 6 d'octubre, amb el consegent descrdit (accentuat perqu Dencs fou l'nic conseller que s'evad a l'exili amb Badia). Els partidaris de Companys els acusaren del fracs de l'aixecament. Publicacions de signe divers reivindicaren les sigles de les JEREC o del "Front Nacional" i una representaci d' Estat Catal" assist al primer encontre exploratori de la unificaci marxista el 1935. 

La victria del Front d'Esquerres (febrer de 1936) consagr el triomf de Companys davant del "feixista" Dencs i el retorn dels dirigents nacionalistes determin una agressiva ruptura dins les Joventuts, casal per casal. Els partidaris de Dencs i Badia preconitzaren la necessria "depuraci" de les JEREC des del seu setmanari Ara! (febrer-maig 1936) i l'assassinat de Badia i del seu germ Josep (28 d'abril) accentu el conflicte. Companys atac Dencs amb duresa al Parlament (5-6 de maig), per encara que hom en culp oficialment primer els falangistes i desprs els cenetistes, de la mort dels germans Badia, els nacionalistes radicals en responsabilitzaren el president. Els diversos sectors nacionalistes d'acci donaren suport a Dencs i iniciaren el procs d'escissi, que es produ en el Congrs de les JEREC (22-25/V/1936), per tal de formar un nou Estat Catal, on al juny entraren el PNC, Nosaltres Sols! i altres nuclis menors.

Com a resposta, el manifest Acci Unificadora de les Joventuts (26 de maig) reclam una "Comissi Unificadora" que redrecs les JEREC al servei de tot el partit. El 28-30 de maig, els sectors lleials a Companys celebraren el II Congrs Nacional Ordinari, si b els seus organitzadors (Jaume Vchier i Antoni Perramon Descasi) anirien al Partit Socialista Unificat de Catalunya, poc desprs de la seva constituci (4 d'agost). Durant la Guerra Civil les JEREC foren la secci juvenil d'ERC, amb Jaume Miravitlles, home de confiana de Companys, com a principal rector, si b un altre assessor presidencial, Josep M. Llad (procedent del PNRE), tamb hi tingu un protagonisme destacat el 1938 amb el setmanari Abril.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355973" title="Callopanchax monroviae" nonfiltered="4436" processed="4416" dbindex="139462">

 Callopanchax monroviae s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 8 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: sud de Libria.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Roloff, E. & W. Ladiges. 1972. Roloffia mouroviae spec. nov. -- Beschreibung einer reuen Rofoffia-Art aus Liberia. Aquar. Terrar. Z. v. 25 (nm. 9): 299-301. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355974" title="Ala Dagh" nonfiltered="4437" processed="4417" dbindex="139463">


Ala Dagh (Muntanya de Colors), s el nom de diverses serralades:

Ala Dagh, a Anatlia nord-occidental prop de Bolu;
Ala Dagh, a les muntanyes del Taure, de les que formen l'extrem oriental;
Ala Dagh, a Anatlia oriental prop de les fonts del Murad Su al nord-est de llac Van, que fou quater general d'estiu dels Il-khan;
Ala Dagh, a Iran nord-oriental al sud de l'Atrek;
Ala Dagh, a l'sia Central entre Xinjiang i la conca del llac Baikal;
Ala Dagh, a l'sia Central entre l'Issik kul i Alma Ata;
Ala Dagh, a Sibria al nord de les muntanyes Alta, en rus muntanyes Kouznets;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355975" title="San Pelayo de Guarea" nonfiltered="4438" processed="4418" dbindex="139464">

San Pelayo de Guarea s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord amb Palacios del Arzobispo, a l'Est amb Zamayn i El Arco, al Sud amb Almenara de Tormes i Juzbado i a l'Oest amb Aover de Tormes.

L'actual alcalde, Alipio Tapia Herrero, fou alcalde el 2003 dins les llistes de la Unidad Regionalista de Castilla y Len.

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355976" title="Callopanchax occidentalis" nonfiltered="4439" processed="4419" dbindex="139465">

Callopanchax occidentalis  s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 8 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Sierra Leone i Libria.

 Referncies .



Bibliografia.

 Clausen, H. S. 1966. Definition of a new cyprinodont genus and description of a "new" but well-known West African cyprinodont, with a clarification of the terms "sjstedti", Aphyosemion sjstedti (Lnnberg), and Aphyosemion coeruleum (Boulenger). Rev. Zool. Bot. Afr. v. 74 (pts 3-4): 331-341. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355979" title="Callopanchax toddi" nonfiltered="4440" processed="4420" dbindex="139466">

 Callopanchax toddi s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 8 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Sierra Leone.

 Referncies .



Bibliografia.

 Clausen, H. S. 1966. Definition of a new cyprinodont genus and description of a "new" but well-known West African cyprinodont, with a clarification of the terms "sjstedti", Aphyosemion sjstedti (Lnnberg), and Aphyosemion coeruleum (Boulenger). Rev. Zool. Bot. Afr. v. 74 (pts 3-4): 331-341. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355980" title="Santa Mara de Sando" nonfiltered="4441" processed="4421" dbindex="139467">

Santa Mara de Sando s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord amb Encina de San Silvestre, a l'Est i Sud amb Sando, al Sudoest amb Ciprez i al Nordoest amb Villasdardo. 

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355981" title="Hipoderma" nonfiltered="4442" processed="4422" dbindex="139468">

La hipoderma, tamb anomenat teixit subcutani, s la capa ms profunda del sistema integumentari dels vertebrats, situada per sota de la derma. s la principal responsable de l'acumulaci de greix. Tamb s'anomena hipoderma a les estructures anlogues d'artrpodes, nematodes i plantes.

La forma hipodermis, emprada en ocasions en llenguatge informal, s un barbarisme.

Origen embrionari.
En els vertebrats, la hipoderma s un derivat de la  mesoderma, per a diferncia de la derma, no deriva del dermatoma. En el nematode Caenorhabditis elegans, la hipoderma deriva de l'epidermis.

Tipus cellulars.
A la hipoderma s'hi poden trobar els segents tipus cellulars:
fibroblasts;
adipcits;
macrfags;

Referncies.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355982" title="Bitllet" nonfiltered="4443" processed="4423" dbindex="139469">


Un bitllet s un contracte econmic que s fa entre dues parts on una s l'usuari i l'altre s el grup, persona o instituci que es compromet a satisfer la demanda que contrau amb l'usuari que compra el bitllet. 

El bitllet sol estar fet de paper o de cartr i s d'unes dimensions redudes per tal de donar facilitats per al seu s, en un viatge o un espectacle, o b per al seu intercanvi a l'hora d'adquirir-lo o bescanviar-lo per un producte contractat.

Un bitllet t un preu que aquell que vol contractar el servei o producte ha de pagar per tal d'accedir-hi. A ms, els bitllets tenen una regulaci que afecta a ambdues parts que contrauen aquest contracte, amb el comproms de respectar i complir les normes que cada part exigeix a l'altra.

Els bitllets generalment donen dret a entrar a un recinte, a seure en un lloc (sn anomenats tamb entrades o tiquets), o a fer un viatge tant en transport privat (bitllets o passatges d'avi, de vaixell...) com en transport pblic (autobs, tren...). Tamb poden servir per acreditar la participaci d'una persona en un esdeveniment, com ara un sorteig o rifa (bitllets de loteria).

 Paper moneda .

Un cas especial de bitllets sn els emesos per un banc central, que representen una certa quantitat de diners que cal pagar-li al portador a la vista d'aquest ttol monetari. Aquests bitllets de banc sn coneguts tamb com a paper moneda.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355983" title="Santiz" nonfiltered="4444" processed="4424" dbindex="139470">

Santiz s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord amb Peausende, a l'Est amb Valdelosa, al Sud amb Palacios del Arzobispo i a l'Oest amb Alfaraz de Sayago.
  

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355986" title="Sardn de los Frailes" nonfiltered="4445" processed="4425" dbindex="139471">

Sardn de los Frailes s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord amb Salce, a l'Est amb Monleras, al Sud amb El Manzano i a l'Oest amb Almendra.  

Demografia.


 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355987" title="Adamas formosus" nonfiltered="4446" processed="4426" dbindex="139472">

Adamas formosus  s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Repblica del Congo i Repblica Democrtica del Congo.

 Referncies .



Bibliografia.

 Huber, J. H.   1979. Cyprinodontids de la cuvette congolaise (Adamas formosus n. gen., n. sp. et nouvelle description de Aphyosemion splendidum). Rev. Fr. Aquariol. v. 6 (nm. 1): 5-10.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355989" title="Aphyoplatys duboisi" nonfiltered="4447" processed="4427" dbindex="139473">

 Aphyoplatys duboisi s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Repblica del Congo i Repblica Democrtica del Congo.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
  Poll, M. 1952. Notes sur les Cyprinodontidae de Lopoldville avec description d'une espce nouvelle du genre Epiplatys. Rev. Zool. Bot. Afr. v. 46 (pts 3-4): 295-300. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355990" title="Internacional (poltica)" nonfiltered="4448" processed="4428" dbindex="139474">

Internacional s un concepte poltic que fa referncia als afers que sorgeixen de la interacci entre ms d'una naci o a la construcci d'una estructura institucional o agrupaci formada per socis de dos o ms estats. Sovint tamb s'usa la paraula internacional amb el significat de "fora del pas", com per exemple quan a un peridic es parla de notcies internacionals. 

En esports d'equip, "internacional" es refereix comunament a un partit entre dos equips nacionals, o per a un jugador limitat pel seu equip nacional. 

En poltica, "La Internacional" - tals com la "Primera Internacional", la "Segona Internacional", o la "Internacional Socialista" - es pot referir a qualsevol lliga dels comunistes, radicals, socialistes, o les organitzacions sindicals de diversos pasos. 

En lingstica, una "llengua internacional" s parlada per un poble d'almenys dues nacions, per de preferncia un gran nombre de nacions. 

En interlinguistics internacionals, sovint t a veure amb els idiomes, ms que les prpies nacions. Una "paraula internacional" s un que ocorre en almenys dos idiomes, per preferible molts ms, com amb la lingstica anterior. Aquestes paraules es recullen mpliament parlat de la font o el control d'idiomes i, sovint, utilitzats per establir sistemes de llenguatge que la gent pot utilitzar per a comunicar internacionalment, i, de vegades per a altres finalitats com ara l'aprenentatge d'altres llenges amb ms rapidesa. El vocabulari d'interlingua compta amb una mplia gamma en particular, perqu el control d'idiomes interlingua van ser seleccionats per donar les seves paraules i afix seu mxim abast geogrfic. En part, la llengua Ido s tamb un producte de la investigaci interlinguistic.
 
Global s comunament utilitzat com un sinnim de "internacional", per aquest s sol ser incorrecta com "global" implica "un mn" com una sola unitat, mentre que "internacional" reconeix que els diferents pobles, cultures, llenges, nacions, fronteres, les economies , I els ecosistemes existents. La paraula, per, considera que l's dels mitjans de comunicaci en diverses paraules, com "l'economia mundial".

Vegeu tamb.
Diplomcia;
Naci;
internacionalisme;
Nacions Unides;
Globalitzaci;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355991" title="Tabera de Abajo" nonfiltered="4449" processed="4429" dbindex="139475">

Tabera de Abajo s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord amb La Mata de Ledesma, a l'Est amb Canillas de Abajo, al Sud amb Robliza de Cojos i Aldehuela de la Bveda i a l'Oest amb Garcirrey, Sando i l'enclavament de Valdelacoba (Doinos de Ledesma).

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355992" title="Ala?ehir" nonfiltered="4450" processed="4430" dbindex="139476">


Ala ehir o Alasehir (abans Ala Shehr, grec: Philadlphia  =             - Filadlfia) s una ciutat de la provncia de Manisa, capital del districte d'Ala ehir a la regi de la mar Egea, situada a la vall del Kuzuay (clssic Cogamus), al peu de la muntanya Bozda  (clssica Tmolus o Tmolos). Domina la frtil plana del riu Gediz (clssic Hermus o Hermos). T nombroses mesquites i alguna esglsia cristiana (s titular d'una seu catlica); hi ha alguna petita industria i molt de comer. Disposa d'una font d'aigua mineral molt popular. Es cultiven fruites i el ram anomenat sultana. El seu nom vol dir "Vila Variada" o "Vila de Colors".

Histria.
Fou fundada el 189 aC pel rei umenes II de Prgam en honor del seu germ, el futur tal II de Prgam, i la va anomenar  Philadelphia (Filadlfia) per la gran lleialtat del seu germ cap a la seva persona. Del regne de Prgam va passar a Roma (133 aC) i fou ocupada pels romans vers 129 aC i inclosa a la provncia d'sia.

Es considerada una de les set esglsies d'sia al llibre de la Revelaci. Va romandre bizantina fins el 1075 o 1076 quan fou ocupada per Sulayman ben Kutlumush, per el 1098 els bizantins la van reconquerir i els va servir com a important base d'operacions contra els turcmans. El 1205 va quedar en poder de Nicea, i el 1210 fou teatre d'una batalla entre l'emperador Teodor I Lscaris (1204-1222) i el sult seljcida Khay Khusraw I en la que aquest darrer va morir, per curiosament la batalla noms es indicada per Ibn Bibi, i no consta a les crniques bizantines.

El 1303 fou assetjada per Yakup bin Ali  ir, Bey de Germiyan-o hlu, per la Companyia Catalana d'Orient va derrotar els turcs a la Batalla d'Aulax i va salvar la ciutat. Els Germiyan-oghlu la van assetjar dues vegades ms, el 1307 i 1324 i finalment va haver de pagar un tribut. El 1335 el tribut va passar a l'emir Umur Bey dels Aydin-oghlu (el Dstr-name-yi Enweri diu que Umur va ocupar la ciutat, per probablement noms es va canviar el destinatari del tribut). Va romandre com un virtual estat autnom grec, de sobirania imperial  pero pagant tribut als turcmans fins que el 1390 fou ocupada per Baiazet I amb l'ajut obligat d'una fora bizantina a la que foren convidats a  participar l'emperador Joan V Paleleg (teric sobir de la ciutat) i Manel II Paleleg (hostatge a la cort otomana) que no van tenir ms remei que accedir. Aquesta era la darrera possessi dels grecs a sia Menor. El 1402 fou ocupada per Tamerl  que va fer construir una muralla amb els cossos dels presoners. Mort Tamerl el 1405 va passar a Djunayd Bey, per la va perdre davant Murat II.

La poblaci grega va restar a la ciutat. La ciutat fou capital d'un kada o districte  del vilayat d'Aydin i desprs de Manisa. El 1919 fou ocupada pels grecs que la van perdre el 1921 i hi van haver de renunciar el 1923. El 1890 tenia encara 4000 habitants grecs (i 17000 musulmans); el 1935 tenia 9.375 habitants (tots musulmans). El districte (1.310 km2) tenia 40.163 habitants el 1935. El seus habitants grecs van fundar Nea Filadelfia a Grcia.

Personatges.
 Joannes Laurentius Lydus (nascut el 490) escriptor grec;
 Kenan Evren, general i president de Turquia;

Referncies.
http://www.ephesusguide.com/seven_churches_philadelphia.php;
http://www.enjoyturkey.com/Tours/Interest/Biblicals/philadelphia.htm;
http://www.toursforchurches.co.uk/turkey-churches.htm;
http://www.luthersem.edu/ckoester/Revelation/Philadelphia/main.htm;

Vegeu tamb.
 Filadlfia;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355993" title="Aplocheilus blockii" nonfiltered="4451" processed="4431" dbindex="139477">

Aplocheilus blockii  s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a sia: ndia, Pakistan i Sri Lanka.

 Referncies .



Bibliografia.

 Arnold, J. P. 1911. Der Formen- und Farbenkreis der Haplochilus panchax-Gruppe. Wochenschrift Aquar.-Terr. Nm. 46, 8th yr.: 669-672. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355995" title="Aplocheilus dayi" nonfiltered="4452" processed="4432" dbindex="139478">

Aplocheilus dayi  s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 9 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a sia: s endmic de Sri Lanka per tamb es troba a l'ndia i a Malisia. .

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Steindachner, F. 1892. ber einige neue und seltene Fischarten aus der ichthyologischen sammlung des k. k. naturhistorischen Hofmuseums. Denkschr. Akad. Wiss. Wien v. 59 (1. abth.): 357-384, Pls. 1-6. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355996" title="Torresmenudas" nonfiltered="4453" processed="4433" dbindex="139479">

Torresmenudas s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord amb Zamayn i Valdelosa, a l'Est amb Forfoleda, al Sud amb Almenara de Tormes i a l'Oest amb Aldearrodrigo. 

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355998" title="Aplocheilus kirchmayeri" nonfiltered="4454" processed="4434" dbindex="139480">

 Aplocheilus kirchmayeri s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a sia: ndia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Berkenkamp, H. O. & V. Etzel. 1986. Revision der asiatischen gattung Aplocheilus McClelland, 1839 (Familie Aploheilidae  Bleeker, 1860). Deutsche Killifisch Gem. J. v. 18 (no. 3): 32-43. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="355999" title="CARA Brazzaville" nonfiltered="4455" processed="4435" dbindex="139481">

El CARA Brazzaville s un club congols de futbol de la ciutat de Brazzaville.

 Palmars .
Lliga de la Repblica del Congo de futbol: 8;
1970, 1972, 1973, 1974, 1975, 1976, 1981, 1984;

Copa de la Repblica del Congo de futbol: 3;
1981, 1986, 1992;

Lliga de Campions de la CAF: 1;
1974;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356000" title="Aplocheilus lineatus" nonfiltered="4456" processed="4436" dbindex="139482">

 Aplocheilus lineatus s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a sia: ndia i Sri Lanka.

 Referncies .



Bibliografia.

 Cuvier, G. & A. Valenciennes. 1846. Histoire naturelle des poissons. Tome dix-huitime. Suite du livre dix-huitime. Cyprinodes. Livre dix-neuvime. Des soces ou Luciodes. Hist. Nat. Poiss. v. 18: i-xix + 2 pp. + 1-505 + 2 pp., Pls. 520-553. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356001" title="Crim" nonfiltered="4457" processed="4437" dbindex="139483">

En el camp sociolgic, un crim s la violaci d'una norma o llei perqu alguns autoritat governamental o en ltima instncia, la fora pot prescriure un cstig. La paraula prov de la delinqncia el crim Llatina (genitiu criminis), a partir de l'arrel llatina i grega cern       = "I jutge". Originalment significava "crrec (en la llei), la culpabilitat, l'acusaci". 

Amb els canvis institucionals i mecanismes jurdics a la seva disposici, els agents de l'Estat sn capaos d'obligar a les persones a ajustar-se als codis de conducta i castigar als que no. Diversos mecanismes s'utilitzen per a regular el comportament, incloses les normes codificades en lleis, de policia a les persones per tal que compleixin amb les disposicions legals, i altres poltiques i prctiques destinades a prevenir la delinqncia. A ms estan els recursos i les sancions, i en conjunt constitueixen un sistema de justcia penal. No totes les violacions de la llei, per, sn considerats delictes, per exemple, l'incompliment dels contractes i altres infraccions a la legislaci civil. 

L'etiqueta de "crim" i l'estigma social que acompanya normalment estan reservats per a les activitats que sn perjudicials per a la poblaci en general o de l'Estat, inclosos alguns que causen greus danys i perjudicis causats a les persones. L'etiqueta est destinada a afirmar una hegemonia d'una poblaci dominant, o per a reflectir un consens de condemna per al comportament identificat i per justificar un cstig imposat per l'Estat, en el cas que un acusat s jutjat i condemnat d'un crim. En general, l'autor del delicte s una persona natural, per en algunes jurisdiccions i moral en alguns entorns, les persones jurdiques es consideren tamb tenen la capacitat de cometre delictes.

Vegeu tamb.
 Delicte;
 Crim de guerra;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356002" title="Ala al-Dawla al-Simnani" nonfiltered="4458" processed="4438" dbindex="139484">
Ala al-Dawla al-Simnani Rukn al-Din Abu l-Makarim Ahmad ben Sharaf al-Din Muhammad ben Ahmad al-Biyabanaki (Simnan, al Khurasan, 1261-1336) fou un mstic persa. El seu pare fou governador de Bagdad sota Il-Khan Arghun i va renunciar vers 1289; un oncle fou executat.

Va defensar els punts de vista sunnites i va escriure nombroses obres. Va tenir una activitat educativa i literari tota la vida. Va morir al seu monestir a Simnan el 6 de mar de 1336.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356003" title="Aplocheilus panchax" nonfiltered="4459" processed="4439" dbindex="139485">

Aplocheilus panchax  s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 9 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a sia: Pakistan, ndia, Bangladesh, Birmnia, Nepal, Cambodja, Vietnam, Sri Lanka i Malisia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Hamilton, F. . 1822. An account of the fishes found in the river Ganges and its branches. Edimburg & Londres. Fishes Ganges: i-vii + 1-405, Pls. 1-39. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356004" title="Aplocheilus parvus" nonfiltered="4460" processed="4440" dbindex="139486">

Aplocheilus parvus  s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6,3 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a sia: ndia i Sri Lanka.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Sundara Raj, B. 1916. Notes on the freshwater fish of Madras. Rec. Indian Mus. (Calcutta) v. 12 (pt 6): 249-294, Pl. 25-29. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356005" title="Aplocheilus werneri" nonfiltered="4461" processed="4441" dbindex="139487">

Aplocheilus werneri  s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 7 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a sia: s un endemisme de Sri Lanka.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 Encyclopedia of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356007" title="Joigny" nonfiltered="4462" processed="4442" dbindex="139488">


Joigny s un municipi francs, situat al departament d'Yonne i a la regi de Borgonya. 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356013" title="Orthez" nonfiltered="4463" processed="4443" dbindex="139489">


Orthez s un municipi francs, situat al departament d'Pirineus Atlntics i a la regi d'Aquitnia. 






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356014" title="Episemion krystallinoron" nonfiltered="4464" processed="4444" dbindex="139490">

 Episemion krystallinoron s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Gabon i Guinea Equatorial.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Sonnenberg, R., Blum, T. & Misof, B.Y. (2006): Description of a new Episemion species (Cyprinodontiformes: Nothobranchiidae) from northern Gabon and southeastern Equatorial Guinea. Zootaxa, 1361:1 20. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356015" title="Valverdn" nonfiltered="4465" processed="4445" dbindex="139491">

Valverdn s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord amb Forfoleda, al Nordest amb Calzada de Valdunciel, a l'Est amb Castellanos de Villiquera, al Sudest amb Villamayor, al Sud amb Florida de Libana i a l'Oest amb El Pino de Tormes i Almenara de Tormes.  

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356016" title="Episemion callipteron" nonfiltered="4466" processed="4446" dbindex="139492">

Episemion callipteron  s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Gabon i Guinea Equatorial.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Radda A. C. & Przl E. 1987. *Episemion callipteron, ein neuer Killifisch aus Nordgabun. Deutsche Killifisch Gem. J. v. 19 (nm.. 2). 17-22.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356017" title="Vega de Tirados" nonfiltered="4467" processed="4447" dbindex="139493">

Vega de Tirados s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord amb Juzbado, a l'Est amb San Pedro del Valle, al Sud amb Porteros (Carrascal de Barregas) i Golpejas i a l'Oest amb Villarmayor.

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356018" title="Foerschichthys flavipinnis" nonfiltered="4468" processed="4448" dbindex="139494">

Foerschichthys flavipinnis  s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Ghana, Togo, Benn i Nigria.

 Referncies .



Bibliografia.

 Meinken, H. 1932. ber einige neue Zahnkarpfen aus dem tropischen Westafrika. Bltt. Aquar. Terrarienkunde v. 43 (nm. 4): 53-58. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356019" title="Scriptaphyosemion banforense" nonfiltered="4469" processed="4449" dbindex="139495">

Scriptaphyosemion banforense  s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Burkina Faso, Guinea i Costa d'Ivori.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Seegers, L. 1982. Roloffia banforensis spec. nov. aus Obervolta. Aquar. Terrar. Z. v. 35 (nm. 12): 448-454. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356020" title="Villarmayor" nonfiltered="4470" processed="4450" dbindex="139496">

Villarmayor s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord amb Ledesma, al Nordest amb Juzbado, a l'Est amb Vega de Tirados i Golpejas, al Sud amb La Mata de Ledesma i a l'Oest amb Doinos de Ledesma.

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356021" title="Esvoranc" nonfiltered="4471" processed="4451" dbindex="139497">
Un esvoranc s un forat que es produeix a la superfcie d'un cos degut a un buit en la seua massa. 

Una excavaci profunda a la terra o al subsol tamb pot produir amb un esvoranc.

Els esvorancs naturals sn molt tpics dels llocs amb afluncia hdrica que a causada de l'aigua fan una erosi hdrica.

Vegeu tamb.
 Excavaci;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356022" title="George Edward Moore" nonfiltered="4472" processed="4452" dbindex="139498">

George Edward Moore (4 de novembre del 1873   24 d octubre del 1958), filsof britnic, conegut pel seu paper en el desenvolupament de la filosofia occidental contempornia, la seva contribuci a la teoria tica i la seva defensa del realisme filosfic. Va estudiar i ensenyar a la Universitat de Cambridge, sobretot al Trinity College, on va formar part de la societat secreta dels Cambridge Apostles, com Alfred North Whitehead. s, al costat de Bertrand Russell, Ludwig Wittgenstein, i abans d'ells, Gottlob Frege, un dels fundadors de la filosofia analtica, que predomina actualment al mn universitari anglfon.

Nascut en Upper Norwood, Londres, el 4 de novembre del 1873. Mentre estudiava al Trinity College de la Universitat de Cambridge, Bertrand Russell, que era company seu, li va animar a estudiar filosofia. Moore va viure llavors durant uns anys com un alumne particular, mantingut per una herncia, i en 1911 va comenar a ensenyar en Cambridge, retirant-se en 1939. Va morir el 24 d octubre de 1958 a Cambridge.

La filosofia, per a Moore, era en essncia una activitat per partida doble. En primer lloc, implicava anlisi, s a dir, l intent d aclarir les proposicions enigmtiques, o conceptes, mitjanant apunts de proposicions menys enigmtiques o conceptes que havien de ser equivalents, segons la lgica, als originals. Moore estava perplex, per exemple, davant de l afirmaci d alguns filsofs que el temps s irreal. En analitzar aquesta declaraci, mantenia que la proposici el temps s irreal era, per lgica, equivalent a no hi ha fets temporals (Vaig llegir l article ahir s un exemple d un fet temporal). Una vegada aclarit el sentit d assentar una afirmaci que cont el concepte problemtic, la segona comesa s determinar si existeixen o no les raons justificatives per a acceptar aquesta afirmaci. L atenci diligent de Moore a l anlisi conceptual com un mitj d aconseguir claredat li va situar com un dels fundadors de l mfasi contemporani analtic i lingstic en la filosofia.

L obra ms famosa de Moore, Principia Ethica (Principis d tica) (1903), es relaciona amb la seva afirmaci que el concepte del bo es referix a una qualitat senzilla, indefinible i impossible d analitzar respecte a les coses i situacions concretes. s una condici no natural, perqu s agarra no pel sentit de l experincia sin per un tipus d intuci moral. La bondat s evident, sens dubte, raonava Moore, en aquelles experincies com l amistat i el plaer esttic. Els conceptes morals de dret i deure sn llavors examinats en termes de produir tot all que possesca bondat.

Alguns dels assajos de Moore, com La refutaci de l Idealisme (1903), van contribuir al desenvolupament del realisme filosfic modern. Empirista en la seva aproximaci al coneixement, no va identificar l experincia pura, d origen kanti, amb el sentit experincia, i va evitar l escepticisme que sovint acompanya a l empirisme. Va defendre el punt de vista del sentit com que suggereix que l experincia resulta del coneixement d un mn extern, independent de la ment.

Moore tamb va escriure tica (1912), Estudis filosfics (1922) i Documents filosfics (1959), i des de 1921 fins a 1947 va editar Mind, un destacat peridic filosfic britnic.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356023" title="Vital'O Football Club" nonfiltered="4473" processed="4453" dbindex="139499">

El Vital'O Football Club s un club de futbol de la ciutat de Bujumbura, Burundi. 

 Histria .
El club neix a finals dels cinquanta amb el nom de Rwanda Sport FC i adopta els colors malva i blanc. El 1971 adopta el nom de ALTECO. El 1973 canvia de nou a Tout Puissant BATA. Ms tard, amb la fusi amb el Rapide, l'equip adopta el nom d'Espoir, canviant poc desprs per Vital'O.

 Presidents .
1957 - 1966 : Karuretwak;
1966 - 1974 : Samuel Batsinda;
1974 - 1976 : Emile Kuzungu;
1976 - 1978 : Samuel Nduwigoma;
1978 - 1986 : Samuel Batsinda;
1987 - 1994 : Grgoire Muramira;
1995 - 1998 : Nestor Irambona;
1998 - 2001 : Samuel Batsinda;
2002 - 2003 : Augustin Kampanda;
2004 - avui : Dsir Bahama;

 Palmars .
Lliga burundesa de futbol: 11;
 1979, 1983, 1984, 1991, 1993, 1994, 1998, 1999, 2000, 2006, 2007;

Copa burundesa de futbol: 12;
 1982, 1985, 1986, 1988, 1989, 1991, 1993, 1994, 1995, 1996, 1997, 1999;

 Finalista de la Recopa africana de futbol el 1992 (derrotat per l'Africa Sports de Costa d'Ivori).

Jugadors destacats.
Malik Jabir;
Juma Mossi;
Stanley Nduwayo lies "Maradona";
Saidi Ntibazonkiza;

 Enllaos externs .
 Web oficial;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356025" title="Scriptaphyosemion bertholdi" nonfiltered="4474" processed="4454" dbindex="139500">

 Scriptaphyosemion bertholdi s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Sierra Leone i Libria.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Roloff, E. 1965. Aphyosemion bertholdi spec. nov. eine neue Aphyosemion - Art aus Sierra Leone. Aquar. Terrar. Z. v. 18 (nm. 12): 362-364. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356027" title="Villasdardo" nonfiltered="4475" processed="4455" dbindex="139501">

Villasdardo s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord amb Villar de Peralonso i Gejuelo del Barro, a l'Est amb Villaseco de los Gamitos i Encina de San Silvestre, al Sud amb Santa Mara de Sando i a l'Oest amb Ciprez.  

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356028" title="Excavaci" nonfiltered="4476" processed="4456" dbindex="139502">
L'excavaci s una tcnica d'extracci de terra del subsol per tal d'explorar quins objectes hi ha sota la superfcie de la terra, tals com fer exhumacions, extracci d'objectes o monuments arqueolgics.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356029" title="Power Dynamos FC" nonfiltered="4477" processed="4457" dbindex="139503">

El Power Dynamos FC s un club de futbol de la ciutat de Kitwe, Zmbia. Juga a l'estadi Arthur Davis Stadium. El club s patrocinat per la Copperbelt Energy Corporation.

 Palmars .
Recopa africana de futbol: 1;
1991;

Lliga zambiana de futbol: 5;
1984, 1991, 1994, 1997, 2000;

Copa zambiana de futbol: 7;
1979, 1980, 1982, 1990, 1997, 2001, 2003.

Copa Challenge zambiana de futbol: 2;
1990, 2001;

Charity Shield zambiana de futbol: 1;
2004;

Copa Coca Cola zambiana de futbol: 1;
2003;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356031" title="Villaseco de los Gamitos" nonfiltered="4478" processed="4458" dbindex="139504">

Villaseco de los Gamitos s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord amb Gejuelo del Barro, a l'Est amb Ledesma, al Sud amb Encina de San Silvestre i a l'Oest amb Villasdardo.  

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356032" title="Scriptaphyosemion brueningi" nonfiltered="4479" processed="4459" dbindex="139505">

Scriptaphyosemion brueningi  s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Sierra Leone i Libria.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Roloff, E. 1971. Roloffia brueningi spec. nov. Aquar. Terrar. Z. v. 24 (nm. 9): 285-287. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356033" title="Mats (color)" nonfiltered="4480" processed="4460" dbindex="139506">

El mats s una de las propietats del color. El mats s la propietat que es refereix als aspectes qualitativament diferents de l'experincia de color que tenen relaci amb diferncies de longituds d'ona o amb mescles de diferents longituds d'ona. 

El mats s la qualitat que diferencia un color d'un altre: permet classificar-lo amb termes com vermell, groc o blau.

Hi ha una alta correlaci entre longitud d'ona i mats, tal com apareix a l'arc iris. Aquests colors formen part del grup d'colors espectrals, els relacionats amb una longitud d'ona determinada. Mentre que els colors no espectrals serien els no relacionats amb una longitud d'ona determinada (com els porpres i morats). Solament poden obtenir-se mitjanant la mescla de dos o ms llums monocromtiques.

Els colors cromtics sn els colors tant espectrals com no espectrals, per t importncia per entendre'ls el mats, mentre que en els colors acromtics, la seva visualizaci o percepci s'entn millor en relaci en referir-nos a la dimensi de claredat que a la del mats (blanc, gris i negre).











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356034" title="Villaseco de los Reyes" nonfiltered="4481" processed="4461" dbindex="139507">

Villaseco de los Reyes s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord amb Carbellino (Zamora), a l'Est amb Salamanca, al Sud amb Gejuelo del Barro, Tremedal de Tormes i Puertas i a l'Oest amb Monleras.   

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356037" title="Exhumaci" nonfiltered="4482" processed="4462" dbindex="139508">
L'exhumaci s una excavaci que t la missi de rescatar un cos que es trobava enterrat, no obstant, es considera un sacrilegi per la majoria de les cultures que enterren els seus morts sota terra. 

No obstant aix sovint hi ha un nombre de circumstncies en les quals es tolera la exhumaci.
Si un individu ha mort sota circumstncies sospitoses, la branca que investiga el cas (ex. Agncia de policia) pot exhumar el cos per determinar la causa de la seva mort. ;
Un cos pot ser exhumat de manera que pugui ser enterrat en una altra part.

Desprs de cert temps: 
Molts cementiris tenen un nombre limitat de terrenys en els quals enterrar els morts. Una vegada que tots els terrenys es troben plens, el contingut de les tombes ms velles es mou tpicament a un osseres per acomodar ms cossos. ;
Els arquelegs utilitzen les exhumacions per trobar restes humanes que permeten comprendre millor a l'evoluci humana o calcular una cronologia. ;
Permet a les agncies de construcci aclarir antics cementiris per alguna nova infraestructura. ;

Amb freqncia les cultures tenen diversos tabs sobre la exhumaci. Aquestes diferncies donen lloc a conflictes on, per exemple, les empreses de construcci han tingut moltes diferncies a l'hora de fer una excavaci en un lloc considerat sagrat o protegit cultural i religiosament. 

En el folklore i la mitologia, la exhumaci tamb s'ha associat amb freqncia a l'exercici de ritus sobrenaturals.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356039" title="Tors del Belvedere" nonfiltered="4483" processed="4463" dbindex="139509">

L'anomenat Tors del Belvedere s un fragment de l'esttua d'un nu mascul signat per l'escultor atens Apolloni. L'escultura va ser descoberta a la plaa del Campo de' Fiori de la ciutat de Roma durant el papat de Juli II (1503-1513). Es creia que es tractava d'un original del segle I aC, per actualment s'estima que es tracta d'una cpia d'una esttua ms antiga, probablement datada al segle II aC. 

L'esttua sembla que representa una figura humana sobre un animal, tot i que el qui hi s representat exactament encara es discuteix: s possible que sigui Hrcules, Polifem o Mrsies, entre d'altres. La posici retorta del tors i la seva extraordinriament ben representada musculatura va tenir una gran influncia en artistes posteriors (incloent-hi Miquel ngel i Rafael) del Renaixement, el manierisme i el barroc. 

Avui dia l'esttua forma part de la collecci del Museu Pius-Clement dels Museus Vaticans. El qualificatiu del Belvedere deriva del Cortile del Belvedere, pati dissenyat per Bramante, on es va exposar l'esttua originriament. Aquest tors no s'ha de confondre amb el tamb fams Apollo del Belvedere, pertanyent a la mateixa collecci musestica.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356040" title="Villa Sports Club" nonfiltered="4484" processed="4464" dbindex="139510">

El Villa Sports Club s un club de futbol ugands de la ciutat de Kampala. El nom del club s en honor a l'Aston Villa FC angls.

 Histria .
El Villa SC nasqu amb el nom de Nakivubo Boys. Ms tard adopt el nom de Nakivubo Villa i finalment Villa SC. Ascend per primer cop a la Primera Divisi del pas el 1979, i des d'aleshores s'ha convertit en el club ugands amb ms ttols nacionals. 

 Palmars .
 Lliga ugandesa de futbol: 13;
1982, 1984, 1987, 1990, 1992, 1994, 1998, 1999, 2000, 2001, 2002, 2003, 2004;

 Copa ugandesa de futbol: 7;
1983, 1986, 1988, 1989, 1998, 2000, 2002;

 Copa CECAFA de futbol: 3;
1987, 2003, 2005;

 Supercopa d'frica de l'Est de futbol: 1;
1999-00;

Jugadors destacats.
Paul Hasule;
Majid Musisi;
Hassan Mubiru;
Andrew Mwesigwa;

Enllaos externs.
 Web oficial;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356042" title="Zarapicos" nonfiltered="4485" processed="4465" dbindex="139511">

Zarapicos s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord amb Almenara de Tormes, a l'Est amb El Pino de Tormes, al Sud amb Porteros (Carrascal de Barregas) i a l'Oest amb San Pedro del Valle.  

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356045" title="Medaller dels Jocs Olmpics d'estiu de 1928" nonfiltered="4486" processed="4466" dbindex="139512">
El medaller dels Jocs Olmpics de 1928 presenta totes les medalles lliurades als esportistes guanyadors de les proves disputades en aquest esdeveniment, realitzat entre el 17 de maig i el 22 d'agost de 1928 a la ciutat d'Amsterdam (Pasos Baixos).

Les medalles apareixen agrupades pels Comits Olmpics Nacionals participants i s'ordenen de forma decreixent contant les medalles d'or obtingudes; en cas d'haver empat, s'ordena d'igual forma contant les medalles de plata i, en cas de mantenir-se la igualtat, es conten les medalles de bronze. Si dos equips tenen la mateixa quantitat de medalles d'or, plata i bronze, es llisten en la mateixa posici i s'ordenen alfabticament.

Medaller.





Vegeu tamb.
  Comit Olmpic Internacional - Medaller Amsterdam 1928;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356054" title="Simba Football Club" nonfiltered="4487" processed="4467" dbindex="139513">

El Simba Football Club s un club ugands de futbol de la ciutat de Lugazi. s el club de l'exrcit del pas. Fou un dels clubs dominants a Uganda als anys 70 i 80, quan la majoria de jugadors havien de servir a l'exrcit.

  Palmars .
Copa de Campions africana de futbol;
Finalista el : 1972;

Lliga ugandesa de futbol: 2;
1971, 1978;

Copa ugandesa de futbol: 1;
1977;

Jugadors destacats.
  Godfrey Wakaza;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356057" title="Coberta" nonfiltered="4488" processed="4468" dbindex="139514">
La coberta s la part ms externa del llibre, opuscle o revista, que cobreix i protegeix la tripa. Hom distingeix entre coberta anterior (de davant, o principal) i coberta posterior (de darrere, o secundria). 

El sector frontal de la coberta s el pla. En el llibre, pot ser llis (s tradicional) o illustrat (s majoritari avui); en la revista, el ms habitual s que sigui illustrat en un grau o altre.  

En el llibre, la coberta pot sser dura o tova; en el primer cas tendeix a parlar-se de tapes. Segons el material de qu siguin fetes les cobertes, hom distingeix tres grans tipus d enquadernaci: en tela, en carton i en rstica.





Les cobertes dures sn particularment riques en elements: queix (o queixell), nervis, teixell, capada...

A voltes la coberta (sobretot si s dura) pot anar protegida, al seu torn, per una sobrecoberta, la qual s hi mant fixa mitjanant les solapes. 

Per regla general les revistes duen coberta tova. Els diaris manquen de coberta; n hi fa la funci la primera plana.

Histria.

Histricament, el llibre imprs es comercialitzava en volums relligats, per sense enquadernar, s a dir, sense coberta (quan no en plecs solts sense relligar). D aquesta manera, les cobertes normalment eren de producci artesanal i privada, b que sovint luxosa; era s que noms podien permetre s les classes altes. s durant el segle XVIII que es generalitza la coberta editorial, s a dir, enquadernada, ja de srie, conjuntament amb la tripa. Llavors, i d acord amb la tradici sumpturia, l habitual era que les cobertes fossin llisses, o b amb alguna figura ornamental. Les cobertes illustrades (i illustrades en colors) comencen a generalitzar-se en la segona meitat del segle XIX, arran l expansi del llibre de consum popular, i actualment han esdevingut la norma.

Precisions terminolgiques.

Conv puntualitzar que la coberta del catal equival a l angls cover, al francs couverture, a l itali copertina, al portugus capa, etc. Per aix mateix s erroni designar la coberta com a portada, confusi, aquesta, que es dna sovint en la parla colloquial del sud de les Alberes, sembla que per calc de l espanyol colloquial: per posar un exemple ben grfic (malgrat les connotacions sexistes), pensem que un terme angls tan transparent com cover girl (literalment noia de coberta) tendeix a sser maltradut com a  noia de portada . Similarment, a voltes s usa el mot  contraportada  per a designar la coberta posterior, essent aix que contraportada s un terme genric per a designar la pgina encarada amb la portada (s a dir, el verso de la portadella, o el frontispici, o el verso del full de respecte, o el verso de la coberta anterior). 

Bibliografia.

 Bohigas, Pere. Resum d histria del llibre. Barcelona: Barcino, 1933. (Collecci popular Barcino; 90);
 Carreras, Concepci; Martnez, Concepci; Rovira, Teresa. Organitzaci d una biblioteca: popular, escolar o infantil. 3a ed. Barcelona: Edicions 62, 1991. (Didctiques; 10) ISBN 84-297-1631-9;
 Dahl, Svend. Historia del libro. Madrid: Alianza, 1982. (Alianza Universidad; 336) ISBN 84-206-2336-9;
 Dictionarium bibliothecarii practicum: ad usum internationalem in XXII linguis = The librarian's practical dictionary: in 22 languages = Wrterbuch des Bibliothekars: in 22 Sprachen. Herausg. von Dr. Zoltn Pipics. 7. Auflage. Mnchen: Dokumentation, 1977. ISBN 3-7940-4110-0 ;
 Extracte del Reglament del Dipsit Legal; Normes per a l establiment del nmero d ISBN; Normes per a la inscripci d obres en el Registre de la Propietat Intellectual; Recomanacions per a la impressi dels fulls de portada i portadella. 2a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 1987. ISBN 84-393-0812-4;
 Martnez de Sousa, Jos. Diccionario de edicin, tipografa y artes grficas.Gijn: Trea, 2001. (Biblioteconoma y administracin cultural; 46) ISBN 84-95178-96-6;
 Pujol, Josep M.; Sol, Joan. Ortotipografia: manual de l autor, l autoeditor i el dissenyador grfic. 2a ed., rev. Barcelona: Columna, 1995. ISBN 84-7809-632-9;
 TERMCAT, Centre de Terminologia. Lxic d arts grfiques i edici. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament d Indstria i Energia, 1993. (La indstria a Catalunya) ISBN 84-393-2698-X;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356058" title="Herminia Palomar Prez" nonfiltered="4489" processed="4469" dbindex="139515">
Herminia Palomar Prez (Castell de la Plana, 1971) s una poltica valenciana. Militant del Partit Popular,  s alcaldessa de Begs des del 1999, i ha estat diputada a la Diputaci de Castell de 1999 a 2003. Ha estat escollida diputada per la provncia de Castell a les eleccions a les Corts Valencianes de 2003 i 2007. Tamb s vicesecretria provincial del PP a Castell

 Enllaos externs .
 Biografies de poltics valencians;
 Fitxa de les Corts Valencianes;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356063" title="Adolf Sanmartn Besalduch" nonfiltered="4490" processed="4470" dbindex="139516">
Adolf Sanmartn Besalduch (Vinars, 1963) s un historiador i poltic valenci. Es llicenci en geografia i histria en la Universitat de Valncia, ha treballat com a professor a l'IES Ramon Cid de Benicarl i a la UNED. Militant del PSPV-PSOE, n'ha estat secretari comarcal per als Ports i el Maestrat i regidor de l'ajuntament de Cervera del Maestrat i diputat per la provncia de Castell a les eleccions a les Corts Valencianes de 2003 i 2007.

 Obres .
 Els convents de dominics i agustines de Sant Mateu abans i desprs de la desamortitzaci de Mendizbal (1989) publicat pel Centre d'Estudis del Maestrat;
 Les fortificacions de la vila de traiguera 1641-1650 (1990) publicat pel Centre d'Estudis del Maestrat;
 Les estratgies socioeconmiques desenvolupades per una famlia noble castellonenca al segle XIX. El cas del Barn de La Pobla, publicat al Butllet de la Societat Castellonenca de Cultura (2000);

 Enllaos externs .
 Biografies de poltics valencians;
 Fitxa de les Corts Valencianes;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356064" title="Sistema de coordenades cilndriques" nonfiltered="4491" processed="4471" dbindex="139517">

El sistema de coordenades cilndriques s un sistema de coordenades tridimensional que essencialment estn el sistema de coordenades polars afegint-li una tercera coordenada (normalment notada ) que mesura la alada del punt per damunt del pla del sistema de coordenades polars inicial.

Notaci.
La notaci per aquest sistema de coordenades no s uniforme. L'estndard ISO 31-11 l'estableix com . Per, en molts cassos l'azimut  es denota com . La coordenada radial de vegades s'anomena  mentre que a coordenada vertical de vegades s referida com .
Definici.

En el sistema de coordenades cilndriques, a cada punt P de l'espai se li assignen les coordenades  de forma que:
  s la distncia de l'origen O a P', la projecci ortogonal del punt P al pla XY. O el que s el mateix: la distncia de P a l'eix z. ;
  s l'angle entre el semieix positiu x i la recta OP', mesurat en sentit contrari a les agulles del rellotge.
  el mateix que en el sistema de coordenades cartesi s a dir, la distancia del punt P al pla xy. ;

Conversions entre sistemes de coordenades.
Com que el sistema de coordenades cilndriques noms s un dels molts sistemes de coordenades en tres dimensions, hi ha equacions que a partir de les coordenades d'un punt en un sistema cilndric permeten calcular les coordenades del mateix un en cada un dels altres i viceversa. 

D'aquest clcul, o d'aplicar aquestes equacions (composar les funcions) a les equacions que defineixen diferents entitats geomtriques, se'n diu canvi de coordenades o transformaci de coordenades.

Sistema de coordenades cartesianes.

La funci de canvi de variables  per passar de coordenades cartesianes a coordenades cilndriques s .
 La funci de canvi de variables  per passar de coordenades cilndriques a coordenades cartesianes s .

Fixeu-vos que es fa servir la funci atan2() que no s estndard: Aix fa que s'obtingui un valor entre 0 i 2  en comptes de entre -  i   com faria la funci arctangent habitual.

Sistema de coordenades esfriques.

Les coordenades esfriques per a determinar unvocament cada punt de l'espai de tres dimensions  li assignen: la distncia radial entre el punt i un origen fixat (r), l'angle zenital que es mesura des del semieix positiu z fins a la recta que passa per l'origen i el punt ( ), i l'angle azimutal que es mesura entre el semieix positiu x i la projecci ortogonal al pla x-y d'aquesta mateixa recta ( ).
Les coordenades cilndriques es poden transformar en esfriques aplicant:
;
;
;

Les coordenades esfriques es poden transformar en cilndriques aplicant:
;
;
;
Aplicacions.
Les coordenades cilndriques sn tils al analitzar fenmens que sn simtrics respecte d'un eix, si es tria l'eix z de forma que coincideixi amb l'eix de simetria del fenomen.  Per exemple per estudiar el camp magntic creat pel corrent que circula per un conductor cilndric recte molt llarg. El sistema de coordenades cilndric permet obtenir expressions matemtiques ms senzilles en aquests cassos perqu l'equaci d'un cilindre que en coordenades cartesianes s  en coordenades cilndriques adopta una forma tan senzilla com . D'aqu ve el nom de coordenades "cilndriques".
Clcul integral.
Vegeu Integral mltiple per trobar ms detalls sobre la inintegal de volum en coordenades cilndriques.;
En molts problemes on intervenen coordenades cilndriques, s til conixer l'expressi dels elements d'arc, superfcie i de volum per tal de poder efectuar clculs d'integrals que donin logituds de corbes rees de superfcies i volums. 

L'element d'arc s 
;

L'element de superfcie s
;

L'element de volum s 
;

Clcul diferencial.
Els operadors diferencials gradient, divergncia, rotacional i laplaciana tenen expressions particulars en coordenades cilndriques:

Gradient;


Divergncia;


Rotacional;


Laplaciana;

Vegeu Tamb.
Sistema de coordenades;
Coordenades cartesianes;
Coordenades polars;
Coordenades esfriques;
Llista de transformacions canniques de coordenades;

Bibliografia.
 ;

   ;

  ;

 ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356068" title="Ala al-Din Bey" nonfiltered="4492" processed="4472" dbindex="139518">
Ala al-Din Bey (tamb  Ala al-Din Paix) (mort vers 1133) fou fill d'Osman I el primer sult de la dinastia otomana. La seva figura es enimagtica i els seus fets han estat narrats de manera tendenciosa per les primera croniques. El seu nom sembla que era Erden Ali i era germ d'Orhan havent nascut els dos de la mateixa mare, Mal Khatun, per no se sap si era el germ gran o el petit.

A la mort d' Osman sembla que Ala al-Din, que vivia retirat a Biledjik, va refusar la oferta de Orhan de participar als afers d'estat i es va retirar a les seves terres de Kotra o Kudra (districte de Kete, entre Brusa i Mikhali ). Alguns historiadors con Hsam al-Din sugereixen que li pertanyia la successi legitima i que va refusar compatir el poder amb el seu germ o fins i tot que va pujar al tron i fou apartat d'aquest pel seu germ, ja que Ibn Taghribirdi i Ibn Hadjar diuen: "Erden Ali va succeir al seu pare".

La tradici diu que Ala al-Din va ocupar per un temps el lloc de visir i de comandant en cap i realment en un document datat el 1333 porta aquestos ttols; Hsam al-Din diu que mentre fou comandant en cap no fou visir i que la seva persona ha estat confosa amb un altra personatge del mateix nom que fou visir d'Osman i Orkhan (que efectivament apareix en un document datat el 1323). 

Va morir vers 1133 i fou enterrat a Brusa al mausoleu d'Osman.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356070" title="Soledad Sorribes Martnez" nonfiltered="4493" processed="4473" dbindex="139519">
Soledad Sorribes Martnez (1956) s una poltica valenciana. s diplomada en magisteri i llicenciada en geografia i historia, i ha treballat com a professora de valenci (1983-1990) i de geografia i histria (1990-2007). Militant socialista, ha ocupat diversos crrecs dins la FETE-UGT del Pas Valenci, en representaci de la qual ha estat membre del patronat de la Fundaci Isonomia de la Universitat Jaume I i ha estat escollida diputada per la provncia de Castell pel PSPV-PSOE a les eleccions a les Corts Valencianes de 2007.

 Enllaos externs .
 Fitxa de les Corts Valencianes;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356072" title="Simba Sports Club" nonfiltered="4494" processed="4474" dbindex="139520">

El Simba Sports Club s un club tanz de futbol de la ciutat de Dar es Salaam.

 Histria .
El club va ser fundat l'any 1936. Durant la seva vida ha tingut diversos noms. Aquests han estat Queens, Eagles, Dar Sunderland i a partir de 1971 Simba, que en idioma Swahili significa Lle.

Disputa els seus partits a l'Estadi Nacional de Tanzania. s el club ms important del pas pel que fa a ttols, juntament amb el seu mxim rival, el Young Africans.

El seu major xit internacional fou quan arrib a la final de la Copa de la CAF, on fou derrotar per l'Stella Abidjan de Costa d'Ivori, el 1993.

 Palmars .
Lliga tanzana de futbol: 16;
1965, 1966 (com a Sunderland);
1972, 1973, 1976, 1977, 1978, 1979, 1980, 1993, 1994, 1995, 2001, 2002, 2004, 2007;

Copa tanzana de futbol: 3;
1984, 1995, 2000;

Copa Tusker de Tanznia: 4;
2001, 2002, 2003, 2005;

Copa de la CAF: 0;
Finalista el 1993;

Copa CECAFA de clubs: 6;
1974, 1991, 1992, 1995, 1996, 2002;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356074" title="Cervera (llinatge)" nonfiltered="4495" processed="4475" dbindex="139521">
Llinatge de l'aristocrcia militar catalana que prengu el cognom de Cervera en ser-ne castlans i derivada dels senyors dels castells de Ferran, Malacara i Sant Esteve (anomenat posteriorment de Castellfollit de Riubregs) a l'alta Segarra. 

Antecedents.
 Isarn, senyor dels castells de Ferran, Malacara i Sant Esteve ;
 Dalmau, senyor dels castells de Ferran, Malacara i Sant Esteve   ;

Lnia troncal de Cervera; desprs Vescomtes de Bas i desprs Jutges d'Arborea.
 Hug I de Cervera (el 1038 ja apareix amb el cognom Cervera) ;
 Pon I de Cervera casat amb Beatriu de Bas, vescomtessa de Bas;
 Pere I de Cervera (Pere I de Bas)  ;
 Pon II de Cervera (Pon II de Bas);
 Hug I de Cervera (Hug I de Bas);
 Hug I d'Arborea (Hug II de Bas) (Hug II de Cervera) (el govern del vescomtat de Bas passa als germans regents);
 Pere II d'Arborea (Pere III de Bas) (Pere III de Cervera);
 Mari II d'Arborea ;
 Joan d'Arborea ;
 Mari III d'Arborea ;
 Hug II d'Arborea ;
 Mari IV d'Arborea ;
 Hug III d'Arborea ;
 Elionor d'Arborea ;
 Frederic I d'Arborea ;
 Mari V d'Arborea;
* El Jutjat d'Arborea passa als Narbona

Subbranca de regents del Vescomtat de Bas.
 Regent 1155-1195 Pon III de Cervera (Pon III de Bas);
 Regent 1195-1198 Pere II de Cervera (Pere II de Bas) ;

Subbranca de l'Espluga Jussana.
 Ramon de Cervera (senyor de l'Espluga Jussana);

Branca de Granyanella.
La branca de Granyanella s'inici amb Berenguer I de Cervera, senyor de Granyanella i de Vilagrasseta, i probablement emparentat amb la branca troncal dels Cervera. S'exting amb els seus besnts Berenguer III de Cervera, mort desprs del 1230 i Arnau II de Cervera, mort desprs del 1250. 

 Berenguer I de Cervera ;
 Berenguer II de Cervera ;
 Arnau I de Cervera ;
 Berenguer III de Cervera ;
 Arnau II de Cervera ;

Branca de Juneda, Castelldans i Gebut.
La branca de Juneda, Castelldans i Gebut s'inici amb Guillem I de Cervera, castl de Cervera, i probablement emparentat amb la branca troncal dels Cervera. La branca finalitz amb Guillem VI de Cervera, qui mor jove i sense descendncia lluitant a Sardenya. El 1336 el patrimoni pass als Vescomtes de Vilamur.

 Guillem I de Cervera ;
 Guillem II de Cervera ;
 Guillem III de Cervera ;
 Guillem IV de Cervera ;
 Guillem V de Cervera ;
 Ramon I de Cervera ;
 Ramon I de Cervera ;
 Guillem VI de Cervera ;
* Passa als vescomtes de Vilamur 

Subbranca de Gebut i Algerri.
La subbranca de Gebut i Algerri s'origin de la branca de Juneda, Castelldans i Gebut per mitj del segon fill de Guillem III de Cervera. El nt d'aquest, Jaume de Cervera (senyor de Gebut), mor sense fills mascles i la seva filla, Adola de Cervera, es cas amb Pere d'Ayerbe, bar d'Ayerbe i fill bord del rei Jaume I d'Arag: 

 Guillem III de Cervera ;
 Ramon de Cervera (senyor de Gebut) ;
 Jaume de Cervera (senyor de Gebut);
 Adola de Cervera, casada amb Pere d'Ayerbe;
* Passa als Barons d'Ayerbe

Bibliografia.
 Enciclopdia Catalana: Llinatge Cervera;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356075" title="Llop ibn Mussa ibn Mussa" nonfiltered="4496" processed="4476" dbindex="139522">
Llop ibn Mussa, de nom complert en rab                                                      Lubb ibn M s al-Qasaw  ibn M s ibn Furt n ibn Q s  ibn Furt n, (v.820 - Cameros, 875) fou val de Toledo.

La famlia de Llop.
Llop, que duia un nom d'origen romnic, era fill del Banu Qassi Mussa II el Gran, dominador de la vall de l'Ebre durant el segle IX, i de la princesa vascona Assona nnega, filla del rei de Pamplona nnec Aritza I.

Llop es cas amb l'esclava jab al-Balatiyya i tingueren tres fills:
Muhmmad ibn Llop, val de Toledo.
Issa ibn Llop;
Mutrrif ibn Llop;


Arbre de famlia:



















Llop, entre musulmans i cristians.
L'emir de Crdova Abd al-Rahman II va enviar el general Harit ibn Baz a la frontera musulmano-cristiana de l'actual Arag per sufocar la revolta del val de Tudela Mussa ibn Mussa de 842. L'exrcit cordovs va ocupar Borja i va fer presoner Llop ibn Mussa, qui s'havia fet fort en aquesta poblaci.

Llop fou enviat a Crdova a la cort de l'emir on romangu captiu fins el 844. En aquell any els normands va assolar les costes atlntiques de la pennsula ibrica i Abd al-Rahman II va ordenar a Llop encapalar un exrcit per enfrontar-s'hi. Llop tornaria poc desprs a Crdova com a vencedor dels normands, aleshores l'emir va concedir-li la llibertat i li regal una esclava anomenada jab al-Balatiyya.

L'any segent el pare de Llop, Mussa ibn Mussa, es torna a rebellar contra l'emir i, un cop arribat l'exrcit cordovs a les terres dels Banu Qassi, Llop tra el seu propi pare i es pass a les files de l'emir juntament amb el seu oncle Gal nnec, fill del rei nnec I de Pamplona.

Sembla que Llop va fer de mitjancer entre el seu pare Mussa i l'emir Muhmmad per tornar a amistanar-los. Aix, el 859 Llop fou nomenat val de Toledo. Per al poc temps d'ocupar el poder de la poderosa ciutat es va produir la desfeta musulmana de Clavijo i Llop no va dubtar gens en posar-se immediatament al servei del rei d'Astries Ordoni I, aliana que continu a la mort d'aquest el 866 amb el seu successor Alfons III el Magne.

Com a vassall dels cristians, particip en diverses rtzies en territori musulm. En una ocasi aconsegu capturar l'aristcrata Ibn Hamza i el bescanvi pels seus dos germans Mutrrif i Furtun, presoners de l'emir Muhmmad I des de 860.

Insurreci dels Banu Mussa.
EL 871 Llop va sublevar-se des del seu feu d'Arnedo contra l'emir de Crdova i, aliat amb els seus germans van ocupar tots els antics territoris del seu pare Mussa ibn Mussa;Llop i Ismal van ocupar Sarqusta, Mutrrif va entrar a Osca i Fortun va conquerir Tudela. Immediatament va organitzar-se una expedici des de Crdova per aplacar els Banu Qassi, liderada pel propi emir Muhmmad I i la famlia dels Banu Tujib, va lluitar contra els fills de Mussa. 

Primerament van entrar a Toledo i desprs va arribar a Saraqusta. El fill de Llop, Muhmmad ibn Llop, defenia la ciutat i l'emir va decidir anar a restablir l'ordre a Osca. En arribar a la ciutat pirinenca, Muhmmad I es va trobar que el rebel Mutrrif ibn Mussa havia esta detingut per Amrs ibn Umar, lleial a Crdova.

Posteriorment va marxar fins Ejea i va saquejar els voltants de Pamplona. Quan va arribar a Crdova, l'emir fu crucificar Mutrrif ibn Mussa i els seus fills Muhmmad, Mussa i Llop. La resta dels fills de Mussa II van comenar a discutir-se i enemistar-se fins al punt que Fortun i Ismal van atacar Llop a Arnedo i van aconseguir recluir-lo a la fortalesa de Viguera.

Mort de Llop.
Un 27 d'abril de 875 Llop ibn Mussa va sortir a caar crvols i, perseguint-ne un, es va endinsar en un bosc esps on se li va enganxar un bra a les branques d'un gran arbre i se li va arrencar. Llop mor desagnat en aquell mateix lloc i fou enterrat a Viguera.







Bibliografia.

Caada Juste, Alberto; Los Banu Qasi (714 - 924), Prncipe de Viana, ISSN 0032-8472, Any 41, Nm. 158-159, 1980  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356076" title="Alaba wa-l-Kila" nonfiltered="4497" processed="4477" dbindex="139523">
Alaba wa-l-Kila (laba i els Castells) fou una denominaci geogrfica que als segles VIII i XI designava en els cronistes rabs la part de la Pennsula Ibrica ms exposada als tacs de pillatge dels rabs, les conegudes saifes (saifa) que els emirs de Crdova enviaven cada any. 

El territori d'laba designava a l'poca una zona ms gran que la moderna provncia i territori foral d'laba, i anava entra la riba esquerra de l'Ebre i els territoris vascons, tenint a l'oest la Bureba i els Castells (Al-Kila). La regi dels Castells anava de la riba esquerra de l'Ebre a l'altura del congost de Pancorbo, fins a la moderna ciutat de Santander.
 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356077" title="Movimiento por la Unidad del Pueblo-Republicanos" nonfiltered="4498" processed="4478" dbindex="139524">
El Movimiento por la Unidad del Pueblo - Republicanos (MUP-R) s partit poltic nascut en 2003 en la ciutat valenciana d'Elx. Inscrit al Registre de Partits Poltics amb les sigles MUP-R 

 Ideologia . 
El MUP-R va nixer amb la intenci d'aglutinar a aquells que se senten republicans d'esquerra i discrepen de la poltica cada vegada ms propera al PSOE que va prendre Izquierda Unida desprs de perdre el lideratge de Julio Anguita. El MUP-R aplega sindicalistes, estudiants i treballadors de tota classe. Lluita per la unitat de les classes populars que duran a la conquesta de la Repblica Popular i Federativa. El MUP-R, com a membre de la plataforma Ciutadans Per la Repblica, defensa la idea de presentar a nivell estatal una candidatura unitria republicana i d'esquerres. Es presenta individualment en les localitats amb suficients militants a l'espera que arribi aquesta unitat de l'esquerra republicana. 
 Histria . 
El Movimiento para la Unidad del Pueblo (MUP) neix en 2003, quan altres collectius d'esquerra decideixen crear una assemblea de treballadors que els permets presentar-se a les eleccions, i aix fer-se escoltar. Es va presentar a les Eleccions Municipals de 2003, amb els seus dirigents Manuel Albentosa i Sergi Sanchiz encapalant la llista. El seu programa i llista electoral van ser elaborats de forma democrtica per tots els militants i vens que acudien a les assemblees. 

El seu programa es basava principalment en la construcci d'un moviment popular la meta del qual fos la Tercera Repblica, una poltica local ms participativa mitjanant Consells de Barri, preocupaci pel medi ambient, dret a vot per als immigrant, aix com a donar facilitats en l'accs a un primer habitatge i la creaci de nous serveis com les guarderies pbliques. Encara que no va aconseguir cap regidor, va desenvolupar una campanya en la qual es denunciava la Transici Espanyola i s'apostava per la Repblica Popular com forma d'avanar en la democrcia. Durant els segents anys el MUP va seguir sortint al carrer, destacant les seves mobilitzacions contra l'alt preu de l'habitatge, en defensa dels immigrant, i, principalment, en defensa de la indstria del calat, doncs s'estava deslocalitzant i els treballadors illicitans es quedaven sense treball. 

Va ser una poca de creixement per al MUP. Per a 2007, amb unes noves eleccions a la vista, el MUP va accentuar el seu carcter republic afegint "Republicans" al seu nom, passant a cridar-se Moviment per la Unitat del Poble - Republicans (MUP-R). El creixement del MUP-R era latent, aquesta vegada no noms era una candidatura, es constitua en partit, presentant-se tamb en la ciutat d'Alacant, aix com a Arvalo (vila). D'altra banda, els seus militants van optar per presentar-se a les eleccions autonmiques del Pas Valenci per les provncies d'Alacant i Valncia. Cap destacar que en Arvalo el MUP-R va superar en vots a Izquierda Unida, amb un 0,41% ms, quedant el MUP-R com s tercer partit de la localitat, a 45 vots d'aconseguir un regidor. 
 Resultats electorals . 



 Enllaos externs.

MUP-R;
El MUP-R s La Verdad;
El MUP-R a El Pas;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356079" title="Aladja Dagh" nonfiltered="4499" processed="4479" dbindex="139525">


Aladja Dagh (Muntanya de molts colors), s el nom de diverses muntanyes en territoris turcfons; les principals sn:

Aladja Dagh, al sud-oest de Konya a Turquia;
Aladja Dagh, a Turquia a la part sud-est de Kars, formant una branca de les muntanyes Kara Dagh. En aquesta muntanya els russos van derrotar els otomans el 16 de desembre de 1877;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356080" title="Steampunk" nonfiltered="4500" processed="4480" dbindex="139526">

Steampunk s un subgnere de fantasia i cincia ficci ambientat en una poca o mn a on l'energia orginada amb les mquines de vapor s usada de manera preponderant  usualment al sigle XIX i, amb freqncia a l'Anglaterra victoriana , per amb elements que provenen de la cincia ficci o de la fantasia, invents tecnolgics ficticis com els que es troben a les obres de H. G. Wells o tecnologia posterior, com els ordinadors. Amb freqncia se l'associa amb el cyberpunk.


Veure tamb.
Cyberpunk;
Cincia-ficci;

Enllaos externs.

 Alrededor del Mundo  Steampunk ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356084" title="Lliga angolesa de futbol" nonfiltered="4501" processed="4481" dbindex="139528">
La lliga angolesa de futbol (oficialment Girabola) s la mxima competici futbolstica d'Angola. s organitzada per la Federao Angolana de Futebol.

 Equips participants el 2008.
ASA, Luanda;
Benfica Luanda, Luanda;
Benfica Lubango, Lubango;
Desportivo Huila, Huila;
Inter, Luanda;
Kabuscorp do Palanca, Luanda;
GD Libolo, Cuanza-Sul;
Onze Bravos do Maqui, Luena;
Petro Huambo, Huambo;
Petro Luanda, Luanda;
Primeiro de Agosto, Luanda;
Primeiro de Maio, Benguela;
Sagrada Esperana, Dundo;
Santos. Luanda;

Historial.
Campions colonials.


1965 : Atltico de Luanda;
1966 : Atltico de Luanda;
1967 : Atltico de Luanda;
1968 : Atltico de Luanda;

1969 : Independente Sport Clube;
1970 : Independente Sport Clube;
1971 : Independente Sport Clube;
1972 : Sport Nova Lisboa e Benfica;

1973 : Futebol Clube do Moxico (Luena);
1974 : Ferrovirio de Nova Lisboa;
1975 : abandonat;


Des de la independncia.


1979: Primeiro de Agosto;
1980: Primeiro de Agosto;
1981: Primeiro de Agosto;
1982: Petro Atltico;
1983: Primeiro de Maio;
1984: Petro Atltico;
1985: Primeiro de Maio;
1986: Petro Atltico;
1987: Petro Atltico;
1988: Petro Atltico;

1989: Petro Atltico;
1990: Petro Atltico;
1991: Primeiro de Agosto;
1992: Primeiro de Agosto;
1993: Petro Atltico;
1994: Petro Atltico;
1995: Petro Atltico;
1996: Primeiro de Agosto;
1997: Petro Atltico;
1998: Primeiro de Agosto;

1999: Primeiro de Agosto;
2000: Petro Atltico;
2001: Petro Atltico;
2002: Aviao;
2003: Aviao;
2004: Aviao;
2005: Sagrada Esperana;
2006: Primeiro de Agosto;
2007: Inter de Luanda;


 Referncies .


Enllaos externs.
Web oficial;
RSSSF;
Portal de futbol;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356088" title="Histria de l'Arag" nonfiltered="4502" processed="4482" dbindex="139532">
El territori d'Arag a tingut una presncia histrica humana que data des de fa molts millenis, tot i que, com la majoria de regions europees histriques, sorgeixen a l'Edat mitjana. El territori que actualment comprn la Comunitat Autnoma d'Arag histricament s'ha caracteritzat per la seva condici de crulla, ocupant un solar del nord-est de la pennsula ibrica que ha servit de pont entre la costa mediterrnia, el centre peninsular i les costes del mar cantbric, a ms de ser un dels passos histrics entre el sud i el nord dels Pirineus.

En el segle VIII, dona inici a la histria d'Arag amb la invasi musulmana de la Hispnia visigoda i el conseqent enfonsament de l'Estat visigot. Desprs d'aquesta invasi, sorgeixen al territori diversos reductes cristians de resistncia a l'Islam, entre ells el futur embri d'Arag. En el segle IX un redut territori situat entre les valls de Canfranc i Fet tutelat pel Regne de Pamplona (supeditat per l'Imperi Carolingi) prendria el nom del riu Arag, denominaci que est documentada per primera vegada l'any 828, i donant comenament per tant a la histria d'Arag. 

Amb el pas del temps, Arag aniria ampliant fronteres durant els segles amb els quals anar evolucionant poltica i institucionalment passant a ser Comtat, desprs Regne, definint uns lmits territorials que es conserven en l'actualitat, ms tard pass a ser Consell i Audincia Reials quan va ser un regne confederat dins la Corona d'Arag al segle XII. Fou al principi el territori que va encapalar la confederaci dels regnes que la componien per va anar perdent el seu poder i influncia mica en mica sobretot a l'Edat Moderna.

En aquesta poca de decadncia comena amb el comproms de Casp on comena a Regnar la dinastia castellana dels Trstamara. Fins que passaria a ser un dels Regnes que integrarien l'Espanya imperial dels ustries. En aquest perode trobem un procs de debilitament dels Drets forals propis i del respecte institucional del rei al territori i costums d'Arag. Un dels fets ms destacats en aquest cam fou el 1591 quan Felip II acaba executant la mxima instituci del territori: el Justcia Major d'Arag.

Amb la guerra de successi, Arag va apostar pel candidat austracista esdevenint un camp de conflicte i perdent el seu estatus de Regne el 1707 quan desprs d'una gran ofensiva borbnica va conquerir els territoris i van ser proclamats els Decrets de Nova Planta que varen abolir els drets propis, passant aix a ser uns territoris de l'Espanya borbnica centralitzada.

Al segle XIX, Arag s un dels territoris que ms pateix la Guerra del Francs, i ms endavant ser un dels llocs on ms es van patir els enfrontaments de les guerres carlistes, amb enormes partides guerrilleres rurals, amb projecte propis absolutistes i de recuperaci dels drets Forals.

Al segle XX Arag va viure moltes convulsions poltiques i socials que varen esclatar, sobretot, duran l'etapa republicana i la guerra civil revivint antigues aspiracions regionalistes i esdevenint, altre cop, camp de batalla entre republicans i nacionals. El rgim franquista va propiciar una dura repressi social i l'adormiment de qualsevol conscincia collectiva prpia.

En l'actualitat, Arag s'ha constitut com una Comunitat Autnoma i ha iniciat un procs de recuperaci lingstica, d'integraci social i geogrfica i desenvolupament econmic.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356090" title="Mesoderma" nonfiltered="4503" processed="4483" dbindex="139533">

La mesoderma s la capa germinativa que es troba noms en embrions d'animals triblstics. Es diferencia entre l'ectoderma i l'endoderma. Dna lloc a diverses estructures embrionries que derivaran en teixits i rgans com el cor, part dels ossos, els msculs o el conjuntiu.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356092" title="Endoderma" nonfiltered="4504" processed="4484" dbindex="139534">

L'endoderma s la capa germinativa que es troba a l'interior dels embrions de metazous. Dna lloc a diverses estructures, com per exemple el fetge, el pncrees, part del tub digestiu, epitelis de la trquea, bronquis, uretra, i altres.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356093" title="Gran Premi Wolber" nonfiltered="4505" processed="4485" dbindex="139535">
El Gran Premi Wolber va ser un cursa ciclista que s'organitz a Frana durant els anys vint del segle XX.

Aquesta cursa fou considerada com una mena de Campionat del mn de ciclisme no oficial, ja que sols hi eren convidats a participar els tres millors classificats de les principals curses de Frana, Itlia, Blgica i Sussa. La primera edici d'aquesta cursa es disput el 1922. La creaci del Campionat del mn de ciclisme supos una progressiva prdua de prestigi per aquesta cursa, que acabar desapareixent el 1950.

El sus Henri Suter fou l'nic en aconseguir dues victries.

 Palmars .


Notes. 


Enllaos externs.
El Gran Premi Wolber a memoire-du-cyclisme.net;
El Gran Premi Wolber a cyclebase.nl;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356094" title="Ectoderma" nonfiltered="4506" processed="4486" dbindex="139536">

L'ectoderma s la capa germinativa que es troba a l'exterior dels embrions de metazous. Dna lloc a diverses estructures, com per exemple l'epidermis i el tub neural (que ms endavant formar l'encfal i la medulla espinal).




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356096" title="Kruevac" nonfiltered="4507" processed="4487" dbindex="139537">


Kruevac (antiga Krushevats, en turc Aladja Hisar, que vol dir "Fortalesa Variada" o "Fortalesa de Colors") (serbi:         ) s una ciutat i municipalitat de Srbia  amb 75.256  habitants el 2002, i 133.732 habitants la municipalitat. Kruevac s la capital del districte de Rasina.

Histria.

Kruevac fou fundada el 1371,  i hi va tenir la capital el prncep serbi Lazar. Aqu va reunir un exrcit per lluitar contra els otomans que fou derrotat a la batalla de Kosovo Polje, el 1389. El seu fill Esteve tamb va tenir residncia a la ciutat. Al lloc del seu palau resten algunes runes i un fragment de la torre de la reina Milica, on segons la llegenda els corbs li van portar la noticia de la derrota.

El 1428 fou ocupada pels otomans desprs de la pujada al tron de Jordi Brankovits, que va establir la seva capital a Semndria. 

Abans de la meitat del segle segent el sult Mehmet II hi va establir una foneria de canons. Va esdevenir capital del sandjak d'Aladja Hisar dins el eyalat de Rumlia (R meli).

El 1737 fou ocupada pels austracs per breument; la segona ocupaci va durar del 1789 a 1791 sent restituda a Turquia pel tractat de Sistovo. El 1806 fou ocupada pels insurgents serbis de Kara Georges que la van conservar fins el 1813. El 1833 va ser reconeguda part del principat autnom de Srbia com un dels seus sis districtes, pero la guarnici de la ciutadella noms es va rendir per la fam.

 Monuments .

Apart les esmentades restes del palau, una esglsia del segle XIV, amb algunes escultures destacades als murs. Tamb hi ha edificis otomans del segle XIX i anteriors, abandonades abans de 1900, una font turca i un hamman o banys minerals. Un monument ms modern recorda la batalla de Kosovo (             , Boj na Kosovu) amb una esttua del poeta serbi Filip Vinji .

Municipalitat.

La municipalitat de Kruevac esta formada per 101 establiments, 100 rurals i Kruevac que es urb. La llista es la segent:

 Kruevac;
 Begovo Brdo;
 Bela Voda;
 Belasica;
 Bivolje;
 Bovan;
 Bojince;
 Boljevac;
 Brajkovac;
 Bukovica;
 Buci;
 Velika Kruevica;
 Velika Lomnica;
 Veliki Kupci;
 Veliki iljegovac;
 Veliko Golovode;
 Veliko Kruince;
 Vitanovac;
 Vratare;
 Vu ak;
 Gavez;
 Gaglovo;
 Gari;
 Globare;
 Globoder;
 Gornji Stepo;
 Grevci;
 Grkljane;
 Dvorane;
 Dedina;
 Dobromir;
 Doljane;
 Donji Stepo;
 unis;
 abare;
 Zdravinje;
 Zebica;
 Zubovac;
 Jablanica;
 Jasika;
 Joje;
 Kamenare;
 Kaonik;
 Kapidija;
 Kobilje;
 Komorane;
 Konjuh;
 Koevi;
 Krvavica;
 Kukljin;
 Lazarevac;
 Lazarica;
 Lipovac;
 Lovci;
 Lukavac;
 Ljubava;
 Majdevo;
 Makreane;
 Mala Vrbnica;
 Mala Reka;
 Mali Kupci;
 Mali iljegovac;
 Malo Golovode;
 Malo Kruince;
 Ma kovac;
 Meevo;
 Modrica;
 Mudrakovac;
 Naupare;
 Pade;
 Pakanica;
 Parunovac;
 Pasjak;
 Pepeljevac;
 Petina;
 Pozlata;
 Poljaci;
 Ribare;
 Ribarska Banja;
 Rlica;
 Rosica;
 Sebe evac;
 Sezem e;
 Slatina;
 Srndalje;
 Srnje;
 Stanci;
 Suvaja;
 Suica;
 Tekija;
 Trebotin;
 Trm are;
 elije;
 Cerova;
 Crkvina;
 itluk;
 avrane;
 anac;
 ailovac;
 ogolj;
 titare;

Personatges.

Miodrag Petrovi   kalja;
Predrag Jovanovi ;
Radmila Savi evi ;
Vlastimir  uza Stojiljkovi ;
Radmila ivkovi ;
Tako Na i ;
Rado Baji ;
Milija Vukovi ;
Vojin  etkovi ;
Nataa olak;
Neboja Bradi ;
Dobrica  osi ;
Stanislav Bini ki;
Petar Miladinovi ;
Ljiljana Habjanovi   urovi ;
Milan Milovanovi ;
Predrag Vesi ;
Marko ivi ;
Dejan Mileti ;
Goran Grbovi ;
Miroslav Mikovi ;
Stojan Proti ;

 Ciutats germanes .

Agermanaments:

 Pistoia, Itlia (1966);
 Trogir, Crocia (1972);
 Travnik, Bsnia i Herzegovina (1972);
 Corfu, Grcia (1985);
 Szentendre, Hongria (1990);
 Qiryat Gat, Israel (1990);
 Rimnicu Vilcea, Romania (2003);

Convenis de cooperaci:

 Volgograd, Rssia (1999);
 Stara Zagora, Bulgria (2000);
 Ryazan, Rssia (2000);
 alec, Eslovnia (2006);
 Bijeljina, Bsnia i Herzegovina (2006);

 Enllaos externs .
website oficial;
Diari local;
web independent;
Krusevac online;

Referncies.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356097" title="Amni" nonfiltered="4508" processed="4488" dbindex="139538">

L'amni s un rgan embrionari en forma de sac membrans. Es troba noms als amniotes, que precisament reben el seu nom a aquesta esctructura.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356105" title="Membrana allantoide" nonfiltered="4509" processed="4489" dbindex="139539">

La membrana allantoide o, simplement, allantoide, s un rgan embrionari en forma de sac membrans. Participa en l'intercanvi de gasos i lquids de rebuig.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356110" title="Arqunteron" nonfiltered="4510" processed="4490" dbindex="139541">

L'arqunteron s una estructura embrionria dels metazous que es forma en el procs de gastrulaci. s conegut tamb com a intest primitiu donat que desenvolupa aquesta funci en els animals menys evolucionats, i s el precursor de l'intest i les seves glndules en la resta d'animals.

Etimologia.
El mot prov de la paraula grega Archenteron (Arch: antic, Enteron: intest)








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356111" title="Observatori Reial de Greenwich" nonfiltered="4511" processed="4491" dbindex="139542">
LObservatori Reial, localitzat a la ciutat de Greenwich, Anglaterra, suburbi de Londres, (abans oficialment, l'Observatori Reial de Greenwich) s un observatori astronmic, la construcci del qual fou comissionada el 1675 pel rei Carles II d'Anglaterra; la primera pedra es coloc el 10 d'agost. El rei tamb cre el crrec d'"astrnom reial", director de l'observatori que s'hauria de deciar a la "diligncia i cura ms exacta amb la rectificaci de les taules dels moviments del cels i els llocs dels estels fixos per tal de trobar la molt desitjada longitud dels llocs per a perfeccionar l'art de la navegaci". 

A causa de la contaminaci ambiental de la ciutat de Londres aix com la illuminaci nocturna que dificultaven les observacions, es trasllad al castell de Herstmonceux, tot i que encara es continua prenent com a origen dels meridians l'emplaament original de l'observatori. En l'actualitat s un museu d'eines i artefactes de navegaci, d'astronomia i rellotgeria, entre els quals, els cronmetres H1 a l'H4 de John Harrison. El febrer del 2005, l'observatori ha comenat a ser remodelat, i tindr un nou planetari, galeries d'exposici suplementries i equip educatiu. 































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356112" title="Primer ministre del Regne Unit" nonfiltered="4512" processed="4492" dbindex="139543">
El Primer Ministre del Regne Unit de la Gran Bretanya i d'Irlanda del Nord s el lder poltic del Regne Unit, cap del Govern de Sa Majestat. El Primer Ministre i el gabinet responen de llur gesti davant el Sobir el monarca , el Parlament del qual en sn membres , llur partit poltic, i finalment l'electorat.  El Regne Unit no t cap constituci escrita. El crrec del primer ministre s el resultat de l'evoluci poltica i no pas per les lleis. 

El primer ministre del Regne Unit modern t amplis poders executius i legislatius; el seu partit t la majoria a la Cambra dels Comuns, i encapala el gabinet, o el govern executiu. Sota el sistema britnic, hi ha unitat de poders, en comptes d'una separaci clara, com a d'altres democrcies. La majoria d'aquestes prerrogatives "reials", recauen, formalment sobre el cap d'Estat, el Sobir o monarca. En la prctica, s'han atorgat al primer ministre, crrec que ha adquirit, des de 1688, una posici dominant en la jerarquia constitucional en comparaci amb el Sobir, la Cambra dels Comuns i la Cambra dels Lords, i el gabinet. 

El crrec de primer ministre no fou creat intencionalment com la presidncia estatunidenca. El crrec no est definit per la constituci ans per convencions no escrites que han evolucionat amb el pas del temps.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356113" title="Alamut" nonfiltered="4513" processed="4493" dbindex="139544">


Alamut (persa:       Alam t "Senyal de l'liga", rab:            Qal atu l-M t "Castell de la Mort") fou una fortalesa de muntanya avui en runes l'Iran, al centre de les muntanyes Alborz al sud de la mar Cspia, propera a Gazor Khan i a dos dies i mig caminant al nord-nord-est de Qazwin, i uns 100 km de la moderna Teheran.

Origen.

Alamut es troba al cim conegut com Alah Amut. Entre les etimologies s'assenyala "Puig de l'liga", "Niu de l'liga" o "Senyal de l'liga". Segons la llegenda una liga va ensenyar el lloc a un rei daylamita, que hi va fer construir una fortalesa al lloc on l'liga (aluh) va fer el senyal (amukht). Sembla que fou vers l'any 860 quan l'alida al-Hasan al-Dai ila al-Hakk va acabar de reconstruir la fortalesa, en un cim a 2100 metres, amb un nic accs artificial per la pedra del penya-segat frontal i com a nica manera d'acostar-s'hi un pendent escarpat i perills que en feia molt difcil la conquesta. La fortalesa, que tenia el seu propi sistema de provement d'aigua, feia 400 metres de llargria i noms 30 d'amplada.

Al-Hasan al-Sabbah, el fundador de la secta dels ismalites nizarites (coneguda com els Hashshashins i a Europa com "els assassins"), se'n va apoderar el 1090 i va convertir el castell en quarter general de la secta. Era quasi impossible de conquerir i va resistir tots els atacs fins que fou rendida sense lluita als mongols el 15 de desembre del 1256 (fou reconquerida efmerament el 1275 pels ismalites). Vint-i-tres altres fortaleses de les rodalies estaven dominades per la secta. 

Sota els safvides fou una pres. Les muralles van patir fora danys en el terratrmol del 2004.

L'estat ismalita .

Entre 1090 i 1257 fou la capital d'un estat ismalita (desprs ismalita nizarita) format per territoris dispersos a Iran i Sria. Els ismalites (xites) s'havien revoltat a favor dels fatimites (tamb xites) als darrers anys del regnat de Malik Shah I (1072-1092) sult seljcida sunnita. El intent dels seljcides de recuperar-la el 1092 va fracassar. La revolta va agafar volada sobretot en el regnat del sult Barkiyaruk. Fortaleses al Kohistan, Kumis, Fars (Qa  at al-Je  , Qa  at  al   n o Dez Kel t i Qa  at al-N  er, vegeu Arrajan) i la Djazira de Sria foren ocupades pels rebels. Entre els caps rebels Attash Ahmad ibn Abd al-Malik que era el dai (missioner, en aquest cas en sentit de cap) d'Esfahan, el seu fill Ahmad ibn Attash, que va conquerir Shahidz o Shahdez (prop d'Esfahan) el 1100, i el ja esmentat Al-Hasan al-Sabbah que dominava Alamut des del 1090. A la mort del imam o califa fatimita al-Mustansir Abu Temim Moad  d'Egipte (1035 1094) els ismalites iranians van donar suport al seu fill Nizar i derrotat aquest, no van voler reconixer a al-Mustali Abul Qasim Ahmed (1094 1101) i van continuar la seva revolta ara en nom de Nizar i ja no del califa fatimita, per lo que es van dir ismalites nizarites.

El sult ibn Malik Shah] Tapar va estar a punt de posar fi a la revolta; va conquerir Shahdiz el 1107 i va assetjar Alamut durant set anys, pero el sult va morir el 1118, i els ismalites van tenir una treva. En aquest temps la direcci del moviment estava ja totalment en mans de  Al-Hasan al-Sabbah. L'estat el formaven 23 fortaleses del districte de Rudbar a l'entorn d'Alamut, la fortalesa de Girkudh (prop de Damghan) a la regi de Kumis, i nombroses viles i fortins al Kohistan o Kuhistan (al sud del Khurasan). Tots els ismalites l'obeen incloent els nizarites d'Egipte. De fet l'estat mai es va expandir i es va conservar de manera similar fins a la seva extinci.

La poltica ismalita consistia en l'assassinat de tots els que s'oposaven a la doctrina i dels poblacions sunnites (o fins i tot xites) hostils. La reacci de l'altra bndol era similar. El s de l'assassinat com a medi d'acci poltica va crear un terror particular. Els ismalites vivien dispersos entre poblaci sunnita o xita on les doctrines ismalites eren impopulars, i per tant havien d'actuar a la clandestinitat. Els pobles sunnites consideraven un acte piets atacar un poblat ismalita i matar als seus habitants.

Quan un ismalita rebia l'encrrec d'assassinat a un cap enemic, el seguia i finalment el matava de manera espectacular; aix creava un estat de por, pero al mateix facilitava que qualsevol mort publica fos atribuda als ismalites. Se'ls donava el nom d'al-Hashishiyya perqu prenien la droga anomenada hashish (encara que aix no sembla relacionat amb els assassinats sin ms aviat en la visi d'un suposat parads que els feia desitjar la mort). El nom es va traduir a Europa com "Assassins". Fins i tot el servei d'assassins ismalites fou  contractat per sobirans per desfer-se d'enemics.

A la mort de Sabbah el 1124 el va succeir el seu general Buzurg-Ummid. A aquest el va succeir el seu fill Muhammad el 1138. En aquestos anys es va lluitar contra els sultans Sandjar i Mahmud i contra els muntanyencs rivals especialment de la zona de Qazwin. Els califes al-Mustarshid i al-Rashid foren obre d'ismalites. A Sria van aconseguir en aquest temps les fortaleses de part del Djabal Bahra (al nord del Lban) nic guany territorial rellevant de la seva histria.

A Muhammad el va succeir (1162) el seu fill Hasan II que va abandonar el ttol de dai i es va proclamar khalifa (lloctinent del imam amagat) o Hudjdja (8 d'agost de 1164). Va abolir la xara xita per ser incompatible amb la vida al parads a la que els ismalites estaven cridats. Aix va provocar el trencament total amb els musulmans, i els mateixos ismalites s'hi van oposar i el 1166 fou assassinat, pero el va succeir el seu fill Nur al-Din Muhammad II que tot i la seva joventut va imposar les idees del pare. En endavant el sobir d'Alamut era imam alida descendent en lnea directa de Nizar. Va gaudir de relativa tranquillitat fins que al final fou atacat pel Khwarizmshah Muhammad de Khwarizm. En aquest temps els ismalites de Sria dirigits per Rashid al-Din Sinan van gaudir prcticament de independncia i va tractar amb Salad, els croats, els nusayrites de la muntanya i els estats aibides, pero a la seva mort el 1193 l'autoritat d'Alamut, mai discutida, va tornar a ser exercida amb fermesa.

Djalal al-Din Hasan III va succeir al seu pare Muhammad II el 1210 i es va declarar sunnita i va ordenar a tots els seus sbdits d'acceptar la xara i al califa al-Nasir. Els ismalites el van obeir. Aliat a Uzbeg d'Azerbaidjan va fer algunes petites conquestes temporals com Abhar i Zandjan pero va morir el 1221 probablement enverinat i el va succeir el seu fill Muhammad III que no va acceptar la xara sunnita i encara que oficialment no es va tocar decret, la practica fou abandonada i es va tornar a l'allament. Hasan III fou el primer sobir que es va sotmetre als mongols quan just havien passat el Oxus.

Abans de 1231 Muhammad III es va enfrontar a Djalal al-Din Manguberti. Els mongols van provar de destruir l'estat. Hulagu tenia aquesta missi principal quan fou enviat a Prsia. Encara que van fracassar a Gerdkuh va ocupar totes les fortaleses del Kuhistan i Kumis. Muhammad III es negava a negociar contra el parer dels seus general i fou assassinat per un cortes el 1255; es van fer negociacions que no van portar a res i els mongols van anar acostant-se a Alamut. El seu fill Khurshah, esperant misericrdia, es va rendir al desembre del 1256 i els mongols van destruir Alamut (que probablement no haurien pogut conquerir); totes les fortaleses es van rendir excepte Gerdkuh i Lamasar. Les fortaleses de Sria, que es van lliurar dels mongols foren ocupades aviat per Baybars d'Egipte. El 1275 els ismalites van recuperar Alamut pero la van perdre al cap de poc davant l'atac mongol.e Khurshah fou portat a Qazwin on va viure uns mesos i desprs cridat a Monglia on va anar aveure al gran khan Mongke i a la seva tornada fou executat (1257). Els ismalites de Kohistan, Kumis i Daylam foren massacrats. Encara que una part va sobreviure ja no van poder reconstruir l'estat, tot i una efmera reconquesta d'Alamut el 1275.

Dais de Daylam a Alamut (dais suprems ismalites - nizarites) (1090-1256).
 Hasan-i Sabbah (1090 1124);
 Buzurg-Ummid (1124 1138);
 Muhammad I d' Alamut (1138 1162);
 Hassan II d'Alamut (1162 1166);
 Muhammad II  d' Alamut (1166 1210);
 Hassan III d' Alamut (1210 1221);
 Muhammad III d'Alamut (1221 1255);
 Rukn al-Din Khurshah (1255 1256);

Enllaos externs.
 "Alamut Cultural Heritage Base - Website oficial";
 "Manuscrit de Chinghiz-nama: Hulagu Khan destrueix el Fort d'Alamut" (trobat el 23 de febrer de 2005);
;

 Vegeu tamb .

Vall d'Alamut;
Riu Alamut;
Fortalesa d'Alamut;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356115" title="Ismalisme nizarita" nonfiltered="4514" processed="4494" dbindex="139545">
Els ismalites nazrites foren una dinastia que va governar, amb centre a Alamut, de 1090 i 1257. Primer fou un estat ismalita i desprs ismalita nizarita, i estava format per territoris dispersos a Iran i Sria.

Els ismalites (xites) s'havien revoltat a favor dels fatimites (tamb xites) als darrers anys del regnat de Malik Shah I (1072-1092) sult seljcida sunnita.

A la mort del imam o califa fatimita al-Mustansir Abu Temim Moad  d'Egipte (1035 1094) els ismalites iranians van donar suport al seu fill Nizar i derrotat aquest, no van voler reconixer a al-Mustali Abul Qasim Ahmed (1094 1101) i van continuar la seva revolta ara en nom de Nizar i ja no del califa fatimita, per lo que es van dir ismalites nizarites.

Ver el 1100 la direcci del moviment estava totalment en mans de  Al-Hasan al-Sabbah. A la mort de Sabbah el 1124 el va succeir el seu general Buzurg-Ummid. A aquest el va succeir el seu fill Muhammad el 1138. 

A Muhammad el va succeir el seu fill Hasan II que va abandonar el ttol de dai i es va proclamar khalifa (lloctinent del imam amagat). Va abolir la xara xita per ser incompatible amb la vida al parads a la que els ismalites estaven cridats. Aix va provocar el trencament total amb els musulmans, i els mateixos ismalites s'hi van oposar i el 1166 fou assassinat, pero el va succeir el seu fill que tot i la seva joventut va imposar les idees del pare. En endavant el sobir d'Alamut era imam alida descendent en lnea directa de Nizar. Va gaudir de relativa tranquillitat en el seu regnat 

Hasan II va succeir al seu pare Muhammad II el 1210 i es va declarar sunnita i va ordenar a tots els seus sbdits d'acceptar la xara i al califa al-Nasir. Els ismalites el van obeir. Va morir el 1221 probablement enverinat i el va succeir el seu fill Muhammad III que no va acceptar la xara| sunnita i encara que oficialment no es va tocar decret, la practica fou abandonada i es va tornar a l'allament.

Els mongols van provar de destruir l'estat. Hulagu tenia aquesta missi principal quan fou enviat a Prsia. Muhammad III es negava a negociar contra el parer dels seus general i fou assassinat per un cortes el 1255; es van fer negociacions que no van portar a res i els mongols van anar conquerint fortaleses. El seu fill Khurshah, esperant misericrdia, es va rendir al desembre del 1256 i els mongols el van executar i van destruir Alamut (que probablement no haurien pogut conquerir); en els segents mesos els ismalites de Kohistan, Kumis i Daylam foren massacrats. Encara que una part va sobreviure ja no van poder reconstruir l'estat. Les fortaleses de Sria, que es van lliurar dels mongols foren ocupades aviat per Baybars d'Egipte. El 1275 els ismalites nizarites van recuperar Alamut pero la van perdre al cap de poc davant l'atac mongol.

Dais de Daylam a Alamut (dais suprems ismalites - nizarites) (1090-1256).

 Hasan-i Sabbah (1090 1124);
 Buzurg-Ummid (1124 1138);
 Muhammad I d' Alamut (1138 1162);
 Hassan II d'Alamut (1162 1166);
 Muhammad II  d' Alamut (1166 1210);
 Hassan III d' Alamut (1210 1221);
 Muhammad III d'Alamut (1221 1255);
 Ruknud-Din Khurshah (1255 1256);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356117" title="Nizarisme" nonfiltered="4515" processed="4495" dbindex="139546">
El nizarisme s un corrent del xiisme, sorgit de la branca ismalita, format pels seguidors de Nizar. Aquest moviment va tenir un cert poder poltic fins a finals del segle XIII, i avui dia encara se'n troben adeptes a l'ndia, a Sria i a l'Iran. Llur cap espiritual t el ttol d'aga khan.

A la mort del califa fatimita d'Egipte al-Mustansir (1035 1094), l'hereu legtim, el seu fill Nizar, va ser suplantat per al-Mustali (1094 1101). Els ismalites no el van reconixer i van revoltar-se en nom de Nizar, pel que es van anomenar ismalites nizarites, tot i que a Egipte foren coneguts simplement com a "nizarites".


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356120" title="Colnies" nonfiltered="4516" processed="4496" dbindex="139547">

Les colnies o convivncies sn unes estades educatives per a infants i joves en les quals mestres o monitors realitzen educaci no formal a travs d'activitats ldiques. S'acostumen a realitzar al llarg de tres o ms dies al voltant d'un edifici, anomenat casa de colnies, en el qual es pernocta. Sovint es parla de colnies d'estiu (o ~ de vacances) quan es realitzen en temps de lleure, b siguin organitzades per esplais o altres entitats. Tamb es parla de colnies escolars quan es realitzen en ple calendari escolar, i llavors sn organitzades per les escoles o instituts.

Histria.
Les primeres colnies de les quals es t constncia daten de 1876, amb l'organitzaci a Appenzell (Sussa) de les primeres colnies escolars pel pastor sus Walter Bion. Originriament, aquestes colnies tenien una intenci higienista, tot i que amb el temps van adoptar una base pedaggica ms mplia.

Les primeres colnies arriben a la Pennsula el 1887 de la m del Museo Pedaggico de Madrid, i a Catalunya el 1893 per la Societat Barcelonesa d'Amics del Pas. Per la seva importncia, destaquen les colnies escolars organitzades per l'Ajuntament de Barcelona el 1906.

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356128" title="Capa germinativa" nonfiltered="4517" processed="4497" dbindex="139548">

S'anomena capa germinativa o capa de teixit primari a cada una de les tres capes de cllules que es diferencien en els embrions dels eumetazous: ectoderma, mesoderma i endoderma. Sn estructures temporals, que donaran lloc, en ltima instncia, als teixits i rgans de l'animal.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356132" title="Antn Reixa" nonfiltered="4518" processed="4498" dbindex="139549">
Antonio Rodrguez Reixa (Vigo, 1957). Va estudiar filologia gallega. La seva professi s molt diversa. Ha estat escriptor i cantant del grup Os Resentidos. Com a poeta ha estat un dels fundadors del grup potic Rompente (1976-1983) i tamb de Rompente Edicins. Com a membre d aquest collectiu, ha publicat Silabario da turbina (1978), Fra as vosas suxas mans de Manoel Antonio (1979) i A dama que fala (1983). 

Tamb s autor d' As ladillas do travesti (1980), d' Historia do rock and roll (1984), de Das contra fotocopias (1987), carpetes de poemes i gravats en collaboraci amb els pintors Menchu Lamas i Antn Patio, i de Ltego de algas (2008). I ha publicat el videopoemari Ringo Rango (1993) i el llibre de narracions Transporte de superficie (1991). La seva obra s emmarca en l avantguarda i es caracteritza per un deliberat distanciament de qualsevol element de transcendncia literria.

En 1984 funda, al costat d Alberto Torrado i Javier Soto el grup Os Resentidos. La seva can ms popular va ser "Fai un sol de carallo" (1986), per el seu disc ms aclamat per la crtica va ser Jei (1990), triat per la revista musical Rockdelux com a millor disc de l any. Immers en la moguda madrilenya tamb va collaborar amb el grup Siniestro Total. Os Resentidos se separaren el 1994. Llavors es va ajuntar amb el basc Kaki Arkarazo (guitarrista i productor de Negu Gorriak i els extints M-ak) amb el qual va formar el grup Nacin Reixa, al qual s uneix Mikel Abrego el 1997. El 1999 llan un disc en solitari ajudat per Kaki Arkarazo: Escarnio.

Encara que en els anys vuitanta i noranta es va dedicar ms a la msica, tamb va treballar en el mn del cinema. A partir del 2000 s ha centrat ms en la faceta multimdia.

El 2002 estrena la seva primera pellcula com a director, El lpiz del carpintero, protagonitzada per Mara Adnez, Tristn Ulloa i Luis Tosar, a la qual seguiria el 2007 Hotel Tvoli, amb Luis Tosar de nou entre el repartiment principal.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356136" title="Pic de l'Infern" nonfiltered="4519" processed="4499" dbindex="139550">

El Pic de l'Infern s una muntanya de 2.859 metres situada entre el Ripolls i el Conflent. 

Rutes.
Una de les possibles rutes parteix des del refugi d'Ulldeter.

Bibliografia.
 Mapa Ulldeter, ed. Alpina.

Enllaos externs.
 Ressenya des de Vallter2000;

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356142" title="Domus Aurea" nonfiltered="4520" processed="4500" dbindex="139551">


La Domus Aurea (literalment, en llat, 'Casa d'Or') s un palau grandis bastit per l'emperador Ner a Roma desprs del gran incendi de l'any 64, que ocupava, segons s'ha calculat, al voltant de 50 hectrees entre els turons del Palat i l'Esquil. Edifici construt bsicament amb ma, seva luxosa decoraci incloa incrustacions d'or, pedres precioses i ivori. Inacabat a la mort de Ner i danyat per l'incendi del 104, l'emperador Traj en va fer cobrir les runes, cosa que ha perms que les restes trobades durant les excavacions mostrin un bon estat de conservaci. Les seves pintures murals sn particularment belles. 

Suetoni conta que Ner, quan va entrar per primera vegada a la seva Domus Aurea, va exclamar:B! Ara per fi puc comenar a viure com un sser hum.

Tancada al pblic durant molts anys per problemes de conservaci, es va tornar a obrir el 26 de juny de 1999 i des d'aleshores s'ha anat tancant i obrint segons ho han anat permetent les tasques de restauraci i les condicions del terreny, que regularment pateix inundacions quan plou fort que n'han fet tmer l'ensorrament. Torna a tenir l'accs prohibit al pblic des del 30 de setembre del 2008.

 Bibliografia .
 Iacopi, Irene / Segala, Elisabetta. Domus Aurea. Mil, Electa, 1999.
 Ball, Larry F. The Domus Aurea and the Roman architectural revolution. Cambridge University Press, 2003.

 Enllaos externs.

La Domus Aurea dins Lletres d'Elsinore;
La Domus Aurea dins Guest House in Italy ;
La Domus Aurea dins Rome Guide  ;
Imatges de la Domus Aurea ;
Text original de la Vida de Ner de Suetoni ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356144" title="Lorsch" nonfiltered="4521" processed="4501" dbindex="139552">

Lorsch s una petita ciutat del sud-oest d'Alemanya situada al districte de Bergstrae, dins el land de Hessen, a 60 km al sud de Frankfurt. El 2007 tenia una poblaci de 12.810 habitants. Es troba vora el riu Weschnitz, tributari del Rin.

s famosa per la seva clebre abadia benedictina, pante dels reis carolingis i un dels grans centres de l'art preromnic. En destaca el Codex Aureus Laurensius, un evangeli miniat de l'poca de Carlemany, escrit entre els anys 778 i 820, que va ser trobat per primer cop a l'abadia i que actualment es conserva fragmentriament a la Biblioteca Vaticana, al Victoria and Albert Museum de Londres i a la Biblioteca Battyaneum d'Alba Iulia. L'abadia de Lorsch fou declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 1991.

Enllaos externs.
 Pgina oficial de la ciutat  ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356147" title="Cercle de Viena" nonfiltered="4522" processed="4502" dbindex="139553">
El Cercle de Viena (alemany: Wiener Kreis) va ser un moviment cientfic i filosfic format per Moritz Schlick a Viena, ustria, l any 1922 i dissolt definitivament en 1936. Aquest moviment, amb el nom original de Cercle de Viena per a la concepci cientfica del mn, s ocup principalment de la lgica de la cincia, considerant la filosofia com una disciplina encarregada de distingir  entre el que s cincia i el que no, i de l elaboraci d un llenguatge com a totes les cincies.

 Histria .

Els membres del cercle de Viena van publicar en 1929 el seu manifest programtic, en un opuscle titulat La visi cientfica del mn. Van proposar utilitzar un llenguatge com que havia de ser elaborat per la filosofa, basant-se en el llenguatge de la fsica, per ser aquesta la disciplina cientfica de majors avanos i la que practicaven professionalment molts dels membres del cercle. Per al Cercle de Viena la filosofia t l accepci d una disciplina lligada a lgica i'lempirisme angls, que defineix el rellevant dels enunciats. La publicaci en 1922 de Ludwig Wittgenstein del seu Tractatus logico-philosophicus que va influir en els treball del Cercle i va reafirmar posicions prvies quant a tractar la cincia com un conjunt de proposicions amb sentit i rellevants.

El projecte del Cercle de Viena va comenar a difondre s a partir dels treballs de la revista Erkenntnis dirigida per Rudolf Carnap, en la qual es van publicar les principals aportacions d aquest moviment. Karl Popper va fer una presentaci de la seva obra La lgica de la investigaci cientfica que va influir en forma important en el Cercle. Si b es va identificar amb certes premisses que estan en el falsacionisme, Mai es va considerar o es va associar posteriorment amb el Cercle sent un crtic del seu positivisme.

El Cercle de Viena es dissoldr producte de la pressi poltica i ascens del nacionalsocialisme En ustria. En 1936 Moritz Schlick seria assassinat per un estudiant Nazi, Johann Nelbck, situaci justificada per la premsa Alemanya de l poca. Darrere d aquests esdeveniments, la major part dels membres del cercle de Viena van escapar a altres pasos (principalment als Estats Units) on continuaren desenvolupant la seva filosofia: el positivisme lgic, per ja no com un cercle, sin de manera disseminada.

En 1939 Rudolf Carnap, Otto Neurath y Charles Morris publicaren L Enciclopdia Internacional de la Cincia Unificada. Si b l empirisme lgic va seguir desenvolupant-se per un temps, aquest volum s considerat com l ltim treball realitzat pel Cercle de Viena.

 Filosofia .

La filosofia del Cercle de Viena advoca per una concepci cientfica del mn, defenint l empirisme de David Hume, John Locke y Ernst Mach, el mtode de la inducci, La busca de la unificaci del llenguatge de la cincia i la refutaci de la metafsica. Aquesta filosofia s una forma d empirisme i una forma de positivisme coneguda amb els noms de positivisme lgic, neopositivisme, empirisme lgic o neoempirisme, encara que els membres del Cercle de Viena preferien cridar-lo empirisme conseqent.

El positivisme i el empirisme lgic o neoempirisme no precisaven cap distinci, perqu disposaven de criteris objectius Amb els que poder respondre: els principis de verificaci i de confirmaci respectivament. No obstant aix, tan prompte com s identifica el coneixement amb el coneixement provat o confirmat, en un cert grau sorgeix l escull d haver de justificar el inductivisme com a doctrina legitimadora de les inferncies. D aquest escull es veuen lliures les concepcions instrumentalistes, que basen l acceptabilitat en criteris utilitaristes.

 Membres del Cercle de Viena .

 Moritz Schlick;
 Rudolf Carnap;
 Otto Neurath;
 Herbert Feigl;
 Philipp Frank;
 Friedrich Waissman;
 Hans Hahn;
 Hans Reichenbach;
 Kurt Gdel;
 Carl Hempel;
 Alfred Tarski;
 A. J. Ahir;
 Charles Morris;
 Felix Kaufmann;
 Victor Kraft;

 Antecedents .

Podem considerar com a precursors del Cercle de Viena als segents autors.

 Auguste Comte;
 Albert Einstein;
 Gottlob Frege;
 David Hume;
 Ernst Mach;
 Bertrand Russell;
 Ludwig Wittgenstein;
 Hans Kelsen;

 Bibliografia .

 Ayer, Alfred Julius (1977), El positivismo lgico, Fondo de Cultura Econmica de Espaa. ISBN 978-84-375-0133-8.
 Kraft, Victor (1986), El crculo de Viena, Taurus Ediciones. ISBN 978-84-306-1045-7.
 Casals, Josep (2003), Afinidades vienesas: sujeto, lenguaje, arte, Editorial Anagrama. ISBN 978-84-339-6195-2.
 Artigas, Mariano (1994), El desafo de la racionalidad, Eunsa. ISBN 978-84-313-1307-4.
 Neurath, Otto, Carnap, Rudolf y Hahn, Hans (1929) La concepcin cientfica del mundo - El Crculo de Viena, en Otto Neurath, Wissenschaftliche Weltauffassung Sozialismus und Logischer Empirismus, editado por R. Hegselmann, Francfordt del Meno, Suhrkamp, 1995, pp. 81-101.
 Prez de Laborda, Alfonso (1991), La razn y las razones, Editorial Tecnos. ISBN 978-84-309-2036-5.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356151" title="Berthe Morisot" nonfiltered="4523" processed="4503" dbindex="139554">
Berthe Morisot (Bourges, 14 de gener de 1841   Pars, 2 de mar de 1895) va ser una pintora impressionista francesa. 

Nascuda en el s d'una famlia molt interessada per l art (era besnta del pintor Jean-Honor Fragonard), pass la seva infantesa a Bourges, ciutat on el seu pare havia estat destinat com a prefecte del departament de Cher. L'any 1852 es traslladaren a Pars, on aviat prengu classes de dibuix juntament amb les seves germanes Yvette i Edma. Amb aquesta darrera practicava la cpia dels grans mestres del Louvre, i all conegu el seu primer mestre important, Henri Fantin-Latour. Ms tard i per intermediaci d'aquest, entr en contacte amb douard Manet.

A partir de 1861 Berthe i Edma van rebre el mestratge de Jean-Baptiste Camille Corot. Aquest li facilit la presncia als  Salons  de 1864 i 1865 amb algunes pintures de paisatge que tingueren un xit discret. El 1868 pos per a tres quadres d'douard Manet.

L'any 1874 s'un als Artistes Anonymes Associs, grup format per Claude Monet, Auguste Renoir i Alfred Sisley, entre altres, que, tot renegant dels Salons oficials, particip a l'exposici d'artistes independents que el fotgraf Nadar organitz al seu estudi. Aquesta exposici, que compt amb una trentena de participants, s considerada el tret de sortida de l'impressionisme. Aquell mateix any Berthe Morisot es cas amb Eugne Manet, germ d'douard, i el 1878 tingueren la seva nica filla, Julie.

Tret de la de l'any 1879, Morisot particip en totes les exposicions impressionistes. Hi aconsegu un xit esclatant de pblic i de crtica, que la qualific com el talent ms refinat d'aquell moviment pictric. El 1892, poc desprs de la mort del seu marit, fu la seva primera exposici individual a la Galrie Bossard-Valadon de Pars, on present una quarantena d'obres que foren venudes totes.

Emmalalt sobtadament de pneumnia i, desprs de confiar la tutoria de la seva filla al poeta Stphane Mallarm i l'educaci artstica d'aquesta a Auguste Renoir, mor als cinquanta-quatre anys d'edat. Fou sebollida al pante de la famlia Manet al cementiri de Passy, a Pars.

Malgrat que havia repartit el gruix de la seva obra entre els seus amics Degas, Monet i Renoir, un any desprs de morir hom aconsegu de reunir-la gaireb tota -394 quadres- en una gran exposici retrospectiva a la Galrie Durand-Roel. Actualment les pintures de Berthe Morisot estan repartides per tot el mn, per la collecci ms important es conserva al Muse Marmottan-Monet de Pars. 

Enllaos externs.
  Web de la   Runion des Muses Nationaux   de Frana Cliqueu sobre "Recherche" i desprs escriviu el nom de l'artista a "Recherche simple".





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356154" title="Bitllet de banc" nonfiltered="4524" processed="4504" dbindex="139555">


El bitllet de banc (o paper moneda) s un mitj de pagament en paper imprs, ems generalment per un banc central, si b histricament n'ha ems tamb la banca privada. Juntament amb les monedes, els bitllets conformen el diner en efectiu dels sistemes monetaris moderns. Les monedes s'acostumen a fer servir per als exemplars de menys valor, mentre que els bitllets sn per als de ms valor nominal; igualment, en la majoria de sistemes monetaris, la moneda de valor ms alt val menys que el bitllet de valor nominal ms baix.

Histria.
El paper moneda fou introdut pels comerciants de te xinesos al comenament del segle X, que duien a terme les grans transaccions amb bitllets per tal d'evitar el transport de monedes metlliques. L'administraci xinesa va adoptar oficialment els bitllets de banc el 1024. Als bitllets de la dinastia Song s'hi representaven simblicament unes monedes.

La primera menci occidental d'una forma de bitllet de banc la va fer Marco Polo al comenament del segle XIV. Quan els descobreix a la Xina, escriu: El Gran Khan fa servir com a moneda escorces d'arbre que semblen cartes (Llibre de les meravelles del mn, captol XCVI).

Els primers bitllets de banc apareguts a Europa daten de mitjan segle XVIII: en destaquen els de la banca de Law, si b foren precedits molt abans per protobitllets com les lletres de canvi. El primer banc que va emetre bitllets fou, el 1661, el Banc d'Estocolm, el precedent del Riksbank o banc central suec. Fins al regnat de Llus XIV de Frana, els bitllets eren emesos tan sols per petits creditors, tenien una circulaci limitada i no comptaven amb l'autoritat de l'Estat. A partir d'aleshores va comenar a ser habitual que els bancs centrals estatals fossin els emissors de moneda en cada pas, tot i que els bitllets emesos per bancs privats encara sn d's actualment a Esccia, Irlanda del Nord i Hong Kong.

Als Pasos Catalans, les autoritats franceses de Barcelona van emetre assignats imperials de 100 pessetes els anys 1813 i 1814. Ms endavant, el Banc de Barcelona va posar en circulaci bitllets per valor de 5 a 250 pesos fuertes de 1844 a 1868; altres bancs locals com el de Reus, el Balear i el de Tarragona tamb van fer emissions de rals en aquella poca. Ms endavant, un cop creat el Banc d'Espanya (1856), diverses societats de crdit van emetre obligacions al portador, acceptades com a paper moneda. La Generalitat de Catalunya i diversos ajuntaments van emetre els seus propis bitllets de cntims i pessetes durant la guerra civil espanyola (1936-1939), a causa de l'escassetat de monedes de poc valor nominal.

Material.
Al llarg de la histria s'han utilitzat diversos materials, a part del paper, per fabricar bitllets. Aqu s'hi inclouen diverses fibres txtils (fins i tot la seda) o b el cuir, especialment en poques d'escassetat o hiperinflaci; se'n van arribar a imprimir al damunt de fusta i de cartes de joc.

D'en del segle XIX, els bitllets de banc s'imprimeixen sobre un paper cuix fi, molt resistent a l'envelliment i a les manipulacions, fet exclusivament de pasta de teixit de cot que ha estat objecte d'un refinatge molt intens; aquest paper no est encolat sin recobert de gelatina, i desprs es possa a assecar a l'aire, abans de passar pel procs del calandratge, mitjanant un sistema de corrons que allisen i abrillanten el paper. 


Els bitllets porten tradicionalment com a tret distintiu una filigrana o marca a l'aigua que es veu per transparncia, aconseguida mitjanant una disminuci de la quantitat de fibres en un indret determinat del paper. Aquest i altres mtodes (l's d'emblanquidors ptics, relleus o tinta pticament variable, o fins i tot hologrames) s'utilitzen per dificultar-ne la falsificaci.

Des de fa una trentena d'anys, les autoritats monetries estan canviant la matria primera dels bitllets i els fabriquen amb polmers (com ara el polipropil), encara ms resistents que el paper i ms difcils de falsificar. El 2008, eren cinc els estats que tenien tots els seus bitllets fets de polmer: Austrlia, Brunei, Nova Zelanda, Romania i el Vietnam. Una desena ms en tenen tamb alguns en circulaci.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356155" title="Saba (biologia)" nonfiltered="4525" processed="4505" dbindex="139556">
En la botnica i fisiologia vegetal, la saba s el lquid que circula flueix a travs de cllules especialitzades anomenats vasos conductors entre els diferents rgans de les plantes per al transport dels nutrients necessaris per al creixement i la funci de redistribuir les substncies orgniques produdes per la fotosntesi. La saba ascendent o bruta va, a travs del xilema, des de les arrels fins a les fulles i altres rgans i cont bsicament les sals minerals absorbides del sl. La saba descendent o elaborada va, a travs del floema, de les fulles i rgans fotosintetitzadors a tot el cos de la planta; cont substncies orgniques solubles, principalment aminocids i glcids resultants de la fotosntesi i que serveixen per a nodrir les cllules de la planta.

La fora que empeny la saba cap amunt es deguda principalment al fenomen de l'osmosi que permet la transferncia de fluids a diferents concentracions a travs de membrana cellular semipermeable.

 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356156" title="Nombre 270" nonfiltered="4526" processed="4506" dbindex="139557">

El nombre 270 (CCLXX) s el nombre natural que segueix al nombre 269 i precedeix al nombre 271.
La seva representaci binria s 100001110, la representaci octal 416 i l'hexadecimal 10E.
La seva factoritzaci en nombres primers s 2  3  5 = 270.

En altres dominis.

Nombres del 271 al 279.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356160" title="Adipcit" nonfiltered="4527" processed="4507" dbindex="139558">
Els adipcits sn les cllules animals encarregades d'emmagatzemar el greix, i contenen la principal reserva energtica dels homeoterms. Tot i aix, es troba en prcticament tots els metazous.

En els vertebrats, els adipcits es troben al teixit conjuntiu, especialment a la hipoderma.

Referncies.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356170" title="Alanya" nonfiltered="4528" processed="4508" dbindex="139559">



Alanya (abans Alaiya, Alaiyya i Alaya) s un port i municipalitat de Turquia al sud d'Anatlia a 120 km d'Antalya, dins la provncia d'Antalya i capital del districte d'Alanya. El districte t 264.240 habitants (2000, uns 293.000 el 2007) i es una popular destinaci turstica. La ciutat t 91.713 habitants (2007). La poblaci el 1945 era de 5.884 habitants.

Noms.

El nom de la ciutat ha canviat diverses vegades. Fou la luvita Korakasa i desprs la clssica Coracesium en grec Korakesion. El nom voldria dir "Ciutat del Promontori". En el perode bizant fou coneguda com Galanoros o Kalonoros o Kalon Oros, que vol dir "Muntanya Bonica".. Els seljcides la van anomenar  Alaiye (      ), derivat del nom del sult Ala al-Din Kay kubad que la va conquerir el 1220 a un senyor local grec o armeni anomenat pels turcs Kir Fadr. Al segle XIII i XIV els mercaders italians i altres europeus l'anomenaren Candelore, Candeloro, Cardelloro o Skandeloro.. El 1935 va visitar la ciutat Mustafa Kemal Atatrk i va establir el nom en el nou alfabet turc com Alanya .

La ciutat gaudeix d'un clima mediterrani moderat. El 2005 la Universitat Akdeniz d'Antalya va obrir una facultat de Estudis de Negocis (orientada al turisme) a Alanya. 

Histria.
Histria antiga .
Vegeu: Coracesium
Edat Mitjana .

En mans dels seljcides des de una data a l'entorn del 1071, fou recuperada el 1120 per Joan II Comn.. El sult seljcida Ala al-Din Kay kubad I que la va conquerir el 1220 o 1221 a un senyor local grec o armeni anomenat pels turc Kir Fadr  i la va convertir en la seva residncia de hivern . El sult es va casar amb la filla de Kir Fadr al qual va nomenar governador d'Ak ehir.

Els seljcides van construir edificis, entre els quals el castells, les muralles, l'arsenal, la Torre Roja (K z l Kule), jardins, pavellons, i altres (que encara existeixen) esdevenint  un port important de la Mediterrnia amb un comer constant amb Egipte i les ciutats italianes . Les construccions foren principalment obra d'Abu 'Ali al-Kattani al-Halabi. El sult  Giyath al-Din Kay Khusraw II, va continuar les construccions amb, entre altres, una cisterna el 1240 .



A la batalla de Kse Da  del 1242, els seljcides foren derrotats greument pels mongols. Les lluites que van seguir van portar el 1293 a la conquesta d'Alanya per part de l'emirat de Karaman (dinastia Karaman-oghlu) governat per Medj al-Din Mahmud.. El 1333 Ibn Battuta va trobar en aquesta ciutat a l'emir karamnida Yusuf Beg. Sembla que per un temps fou ocupada per Hamid (dinastia Hamid-oghlu) al emir de la qual, Beylik, li van arrabassar els Lusignan de Xipre el 1371.. D'aquestos va tornar als Karamnides en poca desconeguda. 

Els karamnides van vendre la ciutat el 1427 per 5000 monedes d'or als mamelucs egipcis on regnava Bars-bay per a la meitat del segle XV les crniques otomanes parlen d'un governant local descendents dels sultans seljcides. El 1471, sota el sult otom Ahmet II, fou conquerida pel general Gedik Ahmed Paix; llavors va esdevenir una liva o sandjak de l'eyalat d'I el (moderna provncia de Mersin)  . El 1477 la concessi veneciana fou suprimida . El 1571 fou inclosa en la provncia de Xipre.

Com que el trfic comercial es va desviar a partir del segle XVI, la ciutat va entrar en decadncia. La ciutadella va ser guarnici militar otomana. La ciutat va perdre habitants progressivament.  El 6 de setembre de 1608 un atac naval veneci fou rebutjat.. Visitada per 
Evliya elebi el 1671/1672, la va trobar en prou mal estat..

El 1864 fou traspassada a la provncia de Konya i el 1868 a la d'Antalya. Al segles XVIII i XIX s'hi van construir nombroses villes dels nobles otomans.

Desprs de la I Guerra Mundial la zona fou tericament entregada al control d'Itlia (Acord de St.-Jean-de-Maurienne) per aquest control mai fou efectiu i el 1923 el tractat de Lausana  la va reconixer a Turquia.. La seva poblaci grega va haver de marxar. El 1893 hi havia 964 grecs (sobre 37.914 habitants), per el 1930 no en quedava cap. La poblaci va decaure sensiblement entre 1914 i 1934.

L'explotaci turstica es va iniciar el 1958 (obertura del primer hotel) per no va prendre empenta fins al anys seixanta. L'obertura de l'aeroport d'Antalya el 1998 van aconseguir que esdevingus un centre turstic important. La poblaci es va multiplicar entre 1980 i el 2000 pels efectes de l'emigraci interna.

Monuments.


Castell d'Alanya, seljcida, construt el 1226. Inclou una esglsia bizantina, la mesquita de Sleymaniye, i una estaci de caravanes construda per Solim I. S'ha restaurat des de 2007.
Viles a l'exterior de la muralla, d'arquitectura clssica otomana (la major part del segle XIX);
Torre Roja (Kizil Kule) de 33 metres, construda per Kay Kobad I, i avui museu etnogrfic;
Les 83 torres d'estructura octogonal que protegien l'arsenal, exemple d'arquitectura medieval.
Casa d'Atatrk a la seva estada a la ciutat el 18 de febrer de 1935 i avui Museu  ;


Demografia.

El creixement de la ciutat s'aprecia en aquestes dades: 

Districte:

1985: 87080 habitants;
1990: 129936 habitants;
1997: 222028 habitants;
2000 264240 habitants;
2007 384949 habitants;

Ciutat: 

1893: 37914 habitants;
1945: 5884 habitants;
1985: 28733 habitants;
1990: 52460 habitants;
1997: 110181 habitants;
2000: 88346 habitants;
2007: 91713 habitants;
2008: 94022 habitants;

 Govern .

La municipalitat fou creada el 1872 i va escollir alcalde per primer cop el 1901. Actualment el govern est en mans d'un alcalde i un consell de 25 membres. El districte d'Alanya es divideix en 17 municipalitats una de les quals es Alanya (centre) i 29 nuclis rurals. 


 Economia .

Apart del turisme es produeixen ctrics i altres fruites i tamb vegetals diversos; la pesca t poca importncia. La capacitat hotelera de la ciutat es de 157000 llits. . La Cova de Damlata  Cave, amb un microclima de 22 graus i 95% d'humitat s una de les principals destinacions. El 29,9% de les cases que es venen a Turquia sn venudes a Alanya. L'activitat guerrillera dels kurds del Partit dels Treballadors del Kurdistan, la pesta aviaria, la saturaci (amb la sobre oferta de 20.000 vivendes a la venda) han provocat una caiguda del turisme desprs del 2005.

Media.
Disposa de 10 diaris locals el principal dels quals s Yeni Alanya, en angls, alemany i turc; el segueixen el Aktuelle Trkei Rundschau i el Alanya Bote  per alemanys. El mensual Hello Alanya per estrangers es publica en angls i holands. El gratut Riviera News, es fa en angles.

Tamb hi ha cinc estacions de radio i dues televisions locals (Kanal Alanya, i Alanya Televizyonu o ATV)

Ciutats agermanades.

 Bors, Sucia;
 Fushun, Xina;
 Gladbeck, Alemanya;
 Keszthely, Hongria;
 Nea Ionia, Grcia;
 Schwechat, ustria;
 Talsi, Letnia;
 Trakai, Litunia;
 Wodzis aw  l ski, Polnia;

Bibliografia.
 Redford, Scott. Landscape and the state in medieval Anatolia: Seljuk gardens and pavilions of Alanya, Turkey. Oxford: Archaeopress; 2000. ISBN 1-8417-1095-4;

Enllaos externs.

Web site de la municipalitat;
Web site del districte;
Guies de viatge: Wikitravel, World66, Encyclopaedia of Turkey: Alanya;
Mapes d'Alanya;

Referncies.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356177" title="Elburz" nonfiltered="4529" processed="4509" dbindex="139560">


Elburz o Alborz (rab Alburz, tamb apareix com Elburs; en antic persa Hara Berezaiti = Muntanyes Altes) s una cadena muntanyosa que separa l'altipl central irani de la depressi de la mar Cspia i d'altra part estableix la continutat entre el Caucas i el Hindu Kush (Paropamisades). No s'ha de confondre amb el mont Elbrus, que s un cim del Caucas.

L'altura mitjana de la serralada no sobrepassa els 3000 metres amb el cim ms alt el Damavand (rab Damawand) que arriba a 5.654 metres. A la part septentrional hi molts boscos per a la meridional la vegetaci es minsa degut a la poca quantitat de pluja.

El primer que va donar aquest nom a la serralada fou Hamd Allah Mustawfi.

Llocs.

 Damavand;
 muntanya i cim Tochal;
 Tangeh Savashi;
 Alam Kuh;
 Alamut;
 Dizin;



Font.
 North, S.J.R., Guide to Biblical Iran, Roma 1956, p. 50;

Enllaos externs.

 Alborz Mountains, Photos from Iran, Livius.
 Mapes, fotos i llista de cims;
 Astronomia;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356178" title="Carrer de Manacor" nonfiltered="4530" processed="4510" dbindex="139561">

El carrer de Manacor de Palma (Mallorca) s una de les principals vies d'entrada per l'est a la capital. Comena a l'encreuament de la Via de Cintura i la carretera de Manacor, considerant-se el carrer un perllongament d'aquesta. Finalitza a l'Avinguda Gabriel Alomar i Villalonga.

En temps de la dictadura franquista s'anomen Heroes de Manacor en referncia al desembarcament de Mallorca durant la Guerra Civil. Tot i que el nom oficial s carrer de Manacor encara hi ha persones que l'anomenen amb l'antiga denominaci.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356192" title="Villa Adriana" nonfiltered="4531" processed="4511" dbindex="139562">

La Villa Adriana (en itali Villa Adriana) s un dels ms famosos complexos arqueolgics romans. Est situada a 23 quilmetres de Roma, als afores de Tvoli. El 1999 fou declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. 

 Histria .
La villa va ser creada al segle II per l'emperador Adri a Tbur, l'actual Tvoli, com a lloc de reps. Es deia que a Adri no li agradava el palau del tur Palat de Roma, cosa que el va dur a construir aquest lloc de retir, on va passar els ltims anys de la seva vida i des d'on va governar l'Imperi. S'hi va concentrar una gran cort que hi vivia de manera permanent i que estava en comunicaci constant amb Roma a travs d'un servei postal.

Desprs d'Adri, la villa va ser usada per diversos dels seus successors. Durant el declivi de l'Imperi Rom, va caure en dess i va quedar parcialment en runes. Al segle XVI, el cardenal Hiplit II d'Este en va fer traslladar una gran part dels marbres i de les esttues per decorar la seva prpia villa, situada dins mateix de Tvoli. Entre les esttues que hi havia a la Villa Adriana se citen, entre d'altres, una cpia del Discbol de Mir (Museu Britnic), les vuit muses de Cristina de Sucia (Museu del Prado), la Diana de Versalles (Museu del Louvre) o lAntnous Capitol (Museus Capitolins).

 Estructura i arquitectura .

La Villa Adriana era un complex de ms de 30 edificis en una extensi d'almenys un quilmetre quadrat, una gran part del qual encara est per excavar. Va ser el ms gran exemple rom d'un jard de tipus alexandr, que recreava un paisatge sagrat. 

s com una petita ciutat, amb palaus, fonts, diverses termes, biblioteques, teatres, temples, sales per a cerimnies oficials i habitatges per als cortesans, els pretorians i els esclaus.

Va reunir tot de construccions que representen diferents llocs i monuments del mn rom. Per aix mostra una gran diversitat d'ordres arquitectnics, majoritriament grecs i egipcis. Adri, un emperador que va viatjar molt, va manllevar aquests models, com el de les caritides per al Canop, juntament amb les esttues del costat que representen el du egipci de la fertilitat, Bes. La biografia d'Adri afirma que els diversos espais de la villa foren batejats amb el nom dels llocs que l'emperador va veure durant els seus viatges.

Noms uns quants llocs dels esmentats a la biografia poden tenir una correlaci precisa amb les runes de l'actualitat. 

El Canop i el Serapeu.

Una de les parts de la villa ms sorprenents i ms ben conservades sn una piscina i una gruta artificial que van rebre el nom de Canop (Canopus) i Serapeu (Serapeum), respectivament. Canop era una ciutat egpcia on hi havia un temple (el Serapeu) dedicat al du Serapis. No obstant aix, l'arquitectura t influncies gregues (la qual cosa s tpica de l'arquitectura romana de l'alt imperi), com es pot veure a les columnes cornties i les cpies de famoses esttues gregues que envolten la piscina. De l'aigua emergia un cocodril esculpit amb tota mena de detall.

Hi ha una ancdota que involucra el Serapeu i, particularment, la seva cpula. Un destacat arquitecte de l'poca, Apollodor de Damasc, va menysprear els dissenys d'Adri, tot comparant la cpula del Serapeu amb una carabassa. Literalment, va dir:Vs-te'n i dibuixa les teves carabasses. No hi entens gens, d'aquests detalls arquitectnics.Quan Adri es va convertir en emperador, Apollodor va sofrir l'exili i ms tard se'n va ordenar la mort.

El Teatre Martim.

Una estructura interessant de la villa s l'anomenat Teatre Martim. Consisteix en un prtic rod amb una volta sostinguda per pilars. Dintre del prtic hi ha una piscina en forma d'anell amb una illa central. Antigament l'illa estava connectada amb el prtic per dos ponts llevadissos. A l'illa hi ha una petita villa romana sencera, amb un atri, una biblioteca, un triclini i unes petites termes. Mostra l'estil jnic clssic. Aquests edificaci probablement va ser usada per l'emperador com a lloc per reposar de l'atrafegada vida cortesana.

Altres edificis d'inters.
La plaa d'Or, grandis peristil. ;
El Pecile, una reconstrucci de la Sto Poikile (o Prtic Pintat), que era el centre poltic i cultural de la ciutat d'Atenes, per la qual es passejaven els estoics que en van prendre el seu nom, la predilecta d'Adri durant els seus nombrosos viatges per terres de Grcia. ;
L'edifici de les tres exedres. ;

El teatre grec. ;
Les Petites Termes, destinades a les dones. ;
Les Grans Termes, destinades als homes. ;
Les termes de l'Heliocaminus, les ms antigues de la villa.
El templet circular de Venus. ;
Les biblioteques llatina i grega.
Les Cent Cambretes, destinades al personal de servei.

El 1998 es van descobrir a la villa les restes de la monumental tomba d'Antnous, el benvolgut company d'Adri, o un temple a la seva memria.

 Enllaos externs .

La Villa Adriana dins Tibur Superbum   ;
La Villa Adriana, guia i plnols detallats  ;
Informaci sobre la Villa Adriana amb un bon nombre de fotos ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356197" title="La Armua" nonfiltered="4532" processed="4512" dbindex="139563">
La Armua s una comarca situada al nord de la provncia de Salamanca. Els seus lmits estan marcats al sud pel riu Tormes, a l'oest amb la Tierra de Ledesma, i a l'est pel camp de Pearada. En la seva part nord limita amb les provncies de Zamora i Valladolid. T una extensi aproximada de 800 kilmetres quadrats. El seu nom prov de l'rab i vol dir l'hort.

 Municipis .
 Aldeanueva de Figueroa;
 Aldealengua;
 Arcediano;
 Cabezabellosa de la Calzada;
 Cabrerizos;
 Calzada de Valdunciel;
 Castellanos de Moriscos;
 Castellanos de Villiquera;
 Espino de la Orbada;
 Forfoleda;
 Gomecello;
 Monterrubio de Armua;
 Moriscos ;
 Negrilla de Palencia;
 La Orbada;
 Pajares de la Laguna;
 Palencia de Negrilla;
 Parada de Rubiales;
 Pedrosillo el Ralo ;
 El Pedroso de la Armua ;
 Pitiegua ;
 San Cristbal de la Cuesta;
 Tardguila ;
 Topas ;
 Torresmenudas;
 Valdunciel;
 Valverdn ;
 La Vells ;
 Villamayor ;
 Villares de la Reina;
 Villaverde de Guarea;
 Histria . 
Les primeres referncies existents a La Armua daten del segle X durant les repoblacions, sent nomenada per primera vegada amb aquest nom en documents relatius a les campanyes d'Almansor del 980. Abans, en el 939, desprs de la victria de Ramir II de Lle a la batalla de Simancas, la presncia cristiana va comenar a notar-se a pesar dels atacs musulmans, a l'iniciar-se la repoblaci de la zona amb astur-lleonesos, cntabres, basc-navarresos i riojans. En el regnat d'Alfons VI de Castella (1072/1109) comena a assentar-se la frontera amb els musulmans i el rei encarrega a Ramon de Borgonya, el seu gendre, dirigir la repoblaci de la zona, que va continuar durant el regnat de Alfons VII de Castella (1126/1157). 

Durant la Repoblaci els enviats del rei eren els encarregats de distribuir la terra. La perllongada repoblaci va permetre que els pobladors de La Armua tinguessin diverses procedncies. Durant l'Edat Mitjana, el Cabildo de la Catedral de Salamanca va ser adquirint terres donant origen a l' Abadengo de la Armua, que era una senyoria pertanyent al Cabildo de la Catedral, i estava format per Arcediano, La Vells, Negrilla, Palencia de Negrilla, Carbajosa i La Mata, per la seva formaci va suposar una srie de plets amb el Concejo de Salamanca, que volia recuperar la seva jurisdicci. A ms d'aquestes localitats el cabildo va ser adquirint ms terres de La Armua progressivament, i tamb van augmentar les donacions a causa de la Pesta Negra que va assolar Europa entre 1347 a 1350. Van desaparixer poblacions petites i es va experimentar un augment de la religiositat.

Ja a la fi de l'Edat Mitjana i fins al segle XVIII la poblaci en la Armua va ser decreixent a poc a poc, en aquests anys nombrosos pobles es van anar despoblant convirtiendose en deveses i alqueras. El motiu estava en el desplaament de poblaci, abandonaven les seves localitats i es marxaven a altres localitats. Carles III va tractar de palliar la situaci amb la creaci en 1769 d'una Junta de Repoblaci, per va fracassar i va acabar per desaparixer en 1801.


En 1807 arribaren a la Provncia de Salamanca les tropes de Napole, amb el pretext d'envair Portugal, aliat d'Anglaterra. La Armua no va viure grans combats durant la Guerra del Francs, per si va sofrir diverses escaramusses, saquejos i incendis de les tropes franceses. Per les seves terres van passar sense arribar a enfrontar-se les tropes del duc de Wellington i de Marmont, sofrint les conseqncies els camperol de La Armua. El 1836 s'hi va dur a terme la desamortitzaci de Mendizabal, per no hi va tenir gran repercussi, encara que la noblesa i la burgesia van veure ampliades les seves propietats en La Armua en perjudici de l'Esglsia. 

Ja a la fi del segle XIX La Armua va patir l'epidmia de clera de 1885, sent la zona de la Provncia de Salamanca ms afectada. Novament, en 1918, va sofrir greument les conseqncies de l'anomenada grip espanyola. En el segle XX la poblaci de La Armua s'ha ressentit per l'emigraci, primer a l'estranger i desprs a les ciutats. Fins als anys seixanta l'alta natalitat va palliar els efectes de l'emigraci, per amb l'inici d'un paulat descens de la natalitat i els corrents migratoris, els municipis de La Armua han perdut progressivament poblaci, amb l'excepci de Villamayor i Villares de la Reina, grcies a la proximitat amb Salamanca. 

 Enllaos externs .
 Informaci extreta de Wikisalamanca, publicada sota llicncia Commons 3.0;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356201" title="Tremedal de Tormes" nonfiltered="4533" processed="4513" dbindex="139564">

Tremedal de Tormes s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord i Est amb Villaseco de los Reyes, a l'Est amb Gejuelo del Barro, al Sud amb Villar de Peralonso i a l'Oest amb Espadaa i Puertas.  

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356202" title="Aldeanueva de Figueroa" nonfiltered="4534" processed="4514" dbindex="139565">

Aldeanueva de Figueroa s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord amb Villamor de los Escuderos i Fuentesaco, a l'Est amb Villaescusa i Parada de Rubiales, al Sud amb La Orbada, Pajares de la Laguna, La Vells i Arcediano i a l'Oest amb Tardguila i Topas.  

Demografia.



Personatges illustres .
 Jacinto Bustos Vasallo, escultor.

 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356203" title="Galactus" nonfiltered="4535" processed="4515" dbindex="139566">



Galactus es un personatge de ficci de Marvel Comics creat per Stan Lee i Jack Kirby. Apareix per primera vegada el mar de 1966 en el nm. 48 en la srie Fantastic Four, el primer captol d'una trama de tres entregues coneguda com la trilogia de Galactus, 

 Biografia del Personatge .
 Renaixement .
Originalment anomenat Galn del planeta Taa, Galactus s l'nic sobrevivent del Big Crunch de l'univers que existia abans del Big Bang, que va donar lloc a l'actual Univers Marvel.

Galn s inicialment un explorador espacial que es troba investigant l'imminent final del seu univers. Finalment, Taa s assolat per una radiaci que mata gaireb tots els seus habitants. En l'ltim segon, Galn s'escapa del planeta en una nau amb uns pocs supervivents. En lloc de fugir de la radiaci letal, que ha extingit totes les formes de vida a tot l'univers, Galn proposa a la seva tripulaci dirigir-se directament al mig del Big crunch. Quant s'aproxima l'ou csmic - el punt focal del Big crunch i la font de la radiaci - la nau i la seva tripulaci sn destrudes rpidament. En el moment que l'univers de Galan arriba a la seva fi, l'encarnaci de la Fora Fnix (Phoenix), d'aquest univers, aglutina les emocions positives de tots els ssers vius en el cosmos per tal de conservar-les de la condemnaci eterna, possibilitant que la Sentencia de l'Univers (Sentience of the Universe) - Encarnaci de l'eternitat (Eternity) d'aquest univers - es reuneixi amb Galn. En l'ou csmic (Cosmic Egg),  Sentencia de l'Univers es revela a Galn i l'informa que tot, incloent-los, morir en el Cataclisme imminent. I que renaixeran en el proper univers . la Sentencia del univers es fusiona amb la mortal Galn, quedant aquest com l'nic supervivent de l'antic univers. Aquesta uni, de fet, condueix al renaixement de Galan en el present univers com a Galactus. Desprs del Big Bang i el naixement de la realitat actual, Galactus es gesta en un capoll d'energia csmica, per tal de completar la seva metamorfosi, i desprs d'un perode indeterminat de temps, sorgeix com una entitat csmica de gran potncia que s essencial i intrnseca al nou univers. Quant surt de la seva incubaci, Galactus destrueix el planeta Archeopia - el primer mn a caure presa de la seva fam - i l'empra per a construir Taa II, en homenatge als morts de Taa i Archeopia . A causa de la mida de Taa II, diversos planetes i una estrella sn capturats per la fora gravitatria d'aquest. Reed Richards ha especulat que Taa II s la major font d'energia a tot l'univers .

Si b no es una entitat abstracta tradicional, donat que es un sser corpori, s'ha referit a Galactus com la "tercera fora de l'univers", i l'equilibri entre les entitats Eternity (eternitat) i Death (mort). L'Eternitat l'ha anomenat "pare" , mentre que la mort l'ha anomenat com "el meu marit i pare, el meu germ i fill".  Galactus ha declarat que existeix per a corregir els desequilibris de les dues entitats.

En el primer Univers Marvel, el supervisor csmic, el Living Tribunal (Tribunal Vivent) assimila Galactus a una de les tres forces essencials que est representat en la seva trinitat de cares, Equitat. L'eternitat i la mort sn al seu torn representades per les altres dues cares,essent aquestes necessitat i venjana.

 El Devorador de mons .
Degut al seu gran poder i el seu paper en l'ordre universal, Galactus es considera a si mateix un sser superior a tots els ssers no abstractes. Galactus mant la seva existncia devorant planetes amb potencial per donar suport a la vida, o que en contenen. En fer-ho, ha consumit una infinitat de mons, eliminant civilitzacions senceres i qualsevol rastre de vida d'aquests. Galactus va crear un sser csmic en la seva prpia imatge, Tyrant,  del qual, posteriorment, va renegar i derrotar desprs de Tyrant desenvolups sentiments de luxria pel poder i la tirania.Amb freqncia Galactus utilitza un Herald a qui encarrega la cerca d'aliment per l'univers. Desprs que l'herald identifiqui un planetari adient, aquest envia una senyal a Galactus i aquest es dirigeix al planeta. Un cop a la superfcie del planeta, el devorador de mons desplega una colossal mquina capa de drenar tota la vida l'energia del planeta en qesti de minuts anomenada Convertidor elemental (Elemental Converter). Amb tot Galactus no necessita del convertidor per tal d'alimentar-se, ja que es capa de fer-ho per si sol.

Galactus ha nomenat diferents heralds, a cada un dels quals els hi ha atorgat una fracci de l'energia csmica.

 La Terra .
Galactus ha amenaat a consumir la Terra en diverses ocasions. Durant la seva primera trobada amb els ssers humans,El Vigilant (The Watcher) i el herald de Galactus Silver Surfer, Ajuden als Quatre Fantstics. Galactus s derrotat quan Mister Fantstic l'amenaa amb lUltimate Nulifier, recuperat per la Torxa Humana (Human Torch) de Taa II. Galactus exilia al Silver Surfer a la Terra i, a continuaci, marxa i promet no atacar la Terra de nou. Galactus torna a la Terra, per, a la recerca de la Silver Surfer. Ms tard, Senyor Fantstic demana a Galactus de posar fi a l'amenaa de l'entitat csmica anomenada Sphinx (Esfinx) alliberant de Galactus de la seva promesa.

Posteriorment, Galactus torna a la Terra a la recerca de Terrax, herald seu revoltat. Galactus gasta una considerable quantitat d'energia en la recerca i, finalment, arriba amb la intenci de consumir la Terra per reposar forces. Un afamat i debilitat Galactus resol el problema amb Terrax, per s derrotat pels esforos combinats dels 4F, els Venjadors i el Doctor Strange. Tanmateix, en comptes de deixar que Galactus morir de fam, Mister Fantstic utilitza un dispositiu alimentat pel Du del Tro Thor per alimentar a Galactus. Agrat, Galactus proclama que la Terra est fora de perill abans de marxar.
 
Les accions de Mr. Fantstic tenen conseqncies: L'heroi, posteriorment, es jutjat per un consorci de mons aliengenes per haver salvat a Galactus, fet que indirectament causa la mort dels mons que Galactus consumir ms tard. Els Shi'ar presideixen el judici, amb la intenci d'executar Mr. Fantstic, fins que Eternity (Eternitat) s convocat, mitjanant els esforos combinats de Galactus i el Watcher. Eternitat, llavors, fa que els milions d'espectadors aliengenes es converteixin, momentniament,en un amb l'univers, Aquesta fusi temporal permet veure amb claredat que Galactus s una part essencial de l'ordre natural del cosmos.

 Mort Temporal .
Galactus s aparentment destrut quan el Silver Surfer dirigeix el convertidor elemental (Elemental Converter) contra ell. Mentre el seu cos es dispersa, Galactus adverteix que la seva mort permetr emergir a un gran mal. Desprs de la seva "mort", Galactus pren la forma d'una estrella, la segona al Sistema Chandilar dels Shi'ar . El gran mal de Galactus parla sorgeix en la forma de l'entitat Abraxas, l'encarnaci universal de la destrucci i l'anttesi de l'eternitat. Els 4 Fantstics descobreixen que gran part de l'energia que Galactus recull dels planetes la dedica a mantenir empresonat Abraxas. Conscient de Galactus es l'nic que pot aturar Abraxas, Franklin Richards empra tot el seu poder i el de la seva germana, Valeria Von Doom, i el centra en  Galactus per tal de ressuscitar-lo, en aquest proces els germans perden permanentment els seus poders. El recent ressuscitat apareix abans que Abraxas i recupera lUltimate Nullifier. Reed Richards utilitza el dispositiu per reajustar la realitat i empresonar Abraxas. Galactus revela que, en ltima instncia, el Nullifier s en realitat un aspecte del seu sser.

Algun temps desprs, Galactus, mostrant mal de conscincia dels innombrables sers que ha destrut, intenta d'unir i utilitzar les gemmes del infinit (Infinity Gems), per tal d'alleugerir la seva necessitat de devorar planetes. Galactus est sent manipulat per un parasit devorador de cosmos inter-dimensional anomenat Hunger. Amb la  collaboraci de Thanos de Titan, Galactus frustra el pla de l'entitat d'entrar, i consumir, el seu univers. Llavors Galactus s atacat pel seu primer Herald, The Fallen One (el Caigut), Galactus ,simplement, tele-transporta l'Herald cap a Thanos, que derrota i esclavitza l'Herald mitjanant la bruixeria.

Ms tard, Reed Richards dissenya un arma amb el propsit de despullar Galactus de l'energia csmica. La creaci del dispositiu s possible amb l'ajud de Quasar i Johnny Storm, que actua, en aquest moment, com a Herald de Galactus . L'arma funciona i separa Galactus en els seus dos components principals:  Galn i el Poder Cosmic. Llavors Galn s'exilia a una altra dimensi, amb l'esperana que aquest acte evitar que l'energia csmica el trobi . Amb tot, l'estratagema falla, ja que poc desprs el guerrer alienigena Beta Ray Bill troba Galactus, tornat a formar totalment.

 Anihilation .
En un perode indeterminat de temps enrere, "quan l'univers era jove", Diableri Of Chaos, un dels "Dus Primigenis", desitja fer-se amb el control de l'univers, provocant una guerra civil. Aquest intent provoca un enfrontament entre Diableri i Galactus. Galactus mata Diableri i empresona als seus dos principals lloctinents, Tenebrous of the Darkness Between (Tenebrs d'entre la foscor) i Aegis Lady of All Sorrows (Senyora de Tots els Dolors) a l'interior del Kyln. Quan l'ona d'aniquilaci (Annihilation Wave) entra en l'univers el Kyln resulta malms, el que permet tenebrs i Aegis despertar de l'estasis i escapar . Galactus nota aquest fet i demana a Silver Surfer que torni a ser el seu Herald. Galactus augmenta els poders del surfista. Aegis i tenebrs derroten a Galactus i Silver Surfer . Un incapacitat Galactus s empresonat per Annihilus - el creador de l'ona d'aniquilaci - que t previst utilitzar el poder cosmic de Galactus per destruir tota la vida en l'univers. Drax el Destructor pot alliberar a Galactus, el qual, enfurismat, desencadena una explosi que destrueix la majoria de l'ona d'anihilaci, un Vigilant, i ms de tres sistemes estalars. Fet que acaba foant una treva entre les parts en conflicte.

 Notes .


 References .
 Galactus at the Unofficial Handbook of Marvel Comics Creators;
 Galactus at the Marvel Directory;

 Enllaos externs .
 Galactus at the Marvel Universe wiki;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356208" title="Arcediano" nonfiltered="4536" processed="4516" dbindex="139567">

Arcediano s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord amb Aldeanueva de Figueroa, a l'Est i Sud amb La Vells i a l'Oest amb Negrilla de Palencia i Tardguila.   

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356209" title="Cabezabellosa de la Calzada" nonfiltered="4537" processed="4517" dbindex="139568">

Cabezabellosa de la Calzada s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord amb Villaverde de Guarea, a l'Est amb Pitiegua, al Sud amb Aldearrubia i a l'Oest amb Gomecello.  

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356211" title="Saint-Grgoire (Ille i Vilaine)" nonfiltered="4538" processed="4518" dbindex="139569">

Saint-Grgoire s un municipi francs, situat al departament de Illa-et-Vilaine i a la regi de Bretanya. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356212" title="Castellanos de Moriscos" nonfiltered="4539" processed="4519" dbindex="139570">

Castellanos de Moriscos s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Limita al Nord amb La Vells i Pedrosillo el Ralo, a l'Est amb Gomecello, al Sud amb Moriscos, Cabrerizos i Villares de la Reina i a l'Oest amb San Cristbal de la Cuesta. 

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356213" title="Saint-Grgoire (Tarn)" nonfiltered="4540" processed="4520" dbindex="139571">

Saint-Grgoire s un municipi francs, situat al departament de Tarn i a la regi de Migdia-Pirineus. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356214" title="Saint-Men-le-Grand" nonfiltered="4541" processed="4521" dbindex="139572">

Saint-Men-le-Grand s un municipi francs, situat al departament de Ille-et-Vilaine i a la regi de Bretanya. 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356215" title="Lliga zambiana de futbol" nonfiltered="4542" processed="4522" dbindex="139573">
La lliga zambiana de futbol (oficialment Konkola Copper Mines Premier League) s la mxima competici futbolstica de Zmbia. s organitzada per la Football Association of Zambia. Es cre l'any 1962.

 Equips participants el 2008.
Chambishi F.C.;
City of Lusaka;
Green Buffaloes (Lusaka);
Green Eagles F.C. (Kabwe);
Kabwe Warriors;
Konkola Blads;
Lusaka Dynamos;
Nchanga Rangers (Chingola);
Nkana F.C (Kitwe);
Nkwazi (Lusaka);
Power Dynamos (Kitwe);
Red Arrows (Lusaka);
Roan United (Luanshya) ;
Young Arrows (Lusaka);
Zanaco (Lusaka);
Zesco United (Ndola);

Historial.


1962: Roan United;
1963: Mufulira Wanderers;
1964: Lusaka City Council;
1965: Mufulira Wanderers;
1966: Mufulira Wanderers;
1967: Mufulira Wanderers;
1968: Kabwe Warriors;
1969: Mufulira Wanderers;
1970: Kabwe Warriors;
1971: Kabwe Warriors;
1972: Kabwe Warriors;
1973: Zambia Army;
1974: Zambia Army;
1975: Green Buffaloes;
1976: Mufulira Wanderers;
1977: Green Buffaloes;

1978: Mufulira Wanderers;
1979: Green Buffaloes;
1980: Nchanga Rangers;
1981: Green Buffaloes;
1982: Nkana Red Devils;
1983: Nkana Red Devils;
1984: Power Dynamos;
1985: Nkana Red Devils;
1986: Nkana Red Devils;
1987: Kabwe Warriors;
1988: Nkana Red Devils;
1989: Nkana Red Devils ;
1990: Nkana Red Devils;
1991: Power Dynamos;
1992: Nkana FC;
1993: Nkana FC;

1994: Power Dynamos;
1995: Mufulira Wanderers;
1996: Mufulira Wanderers;
1997: Power Dynamos ;
1998: Nchanga Ramgers;
1999: Nkana FC;
2000: Power Dynamos;
2001: Nkana FC ;
2002: Zanaco;
2003: Zanaco;
2004: Red Arrows Lusaka;
2005: Zanaco;
2006: Zanaco;
2007: ZESCO United;



Enllaos externs.
Web oficial;
RSSSF;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356218" title="Espino de la Orbada" nonfiltered="4543" processed="4523" dbindex="139574">

Espino de la Orbada s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord amb Parada de Rubiales, a l'Est amb Caizal i Cantalpino, al Sud amb El Pedroso de la Armua i a l'Oest amb La Orbada. 

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356219" title="Lliga togolesa de futbol" nonfiltered="4544" processed="4524" dbindex="139575">
La lliga togolesa de futbol (oficialment Togolese Championnat National) s la mxima competici futbolstica de Togo. s organitzada per la Fdration Togolaise de Football. Es disputa des de 1961 com a naci independent, tot i que s'havien disputat edicions amb anterioritat.

 Histria .
Abans del campionat de 1934, l'Etoile Filante (fundat el 1933) guany el championnat de foot-ball juniors de 1933.

El 1974 es produ una reforma esportiva que port a la uni de diversos clubs per formar grans entitats. Aquestes foren:
Lom 1   fusi de Etoile Filante, Modle i Dynamic Togolais; ms tard anomenat Dma Club.
Lom 2   fusi de Unisport i Essor Lom.
Lom 3   fusi de Alliance, Freedom Star, Venus i Dragons; ms tard anomenat Edan.
Lom 4   fusi de Racing Club, Ral, Hearts of Oak i US du Bnin.

El 1978 aquests clubs es desferen i es form el Entente 2 (Modle i Nykonakpo-Kodjoviakop) que ms tard es desfu. En canvi, a altres ciutats aquestes entitats continuaren:
Anho          - Gbohlo-Su (prviament anomenat Elavagnon), fusi d'Standard Anho, USA Adjido i d'altres.
Atakpam       - Ifodj, fusi de CS Atakpam i UA Atakpam.
Kpalim        - Gomido, fusi d'Excelsior, Etoile Filante i Modle.
Sansann Mango - Doumbe FC.

 Equips participants el 2006/2007.
Abou Oss Football Club (Ani);
Union Sportive Kokori;
Maranatha Football Club (Fiokpo);
Association Sportive de la Kozah Football Club (Kara);
Union Sportive de Massda;
Kotoko Football Club (Lavi);
AC Merlan (Lom);
Association Sportive des Douane de Lom (Lom);
Association Sportive Togo-Port (Lom);
Dynamic Togolais (Lom);
Etoile Filante de Lom;
OC Agaza (Lom);
Togo Telecom Football Club (Lom);
Doumb Football Club (Sansann Mango);
AC Semassi Football Club (Sokod);
Tchaoudjo Athltic Club (Sokod);

Historial.
 Abans de la independncia .


1934 : Etoile Filante de Lom;
1936/37 : Etoile Filante de Lom;
1937/38 : Etoile Filante de Lom;
1940 : Etoile Filante de Lom;
1945 : Etoile Filante de Lom;

1946/47 : Etoile Filante de Lom;
1947/48 : Etoile Filante de Lom;
1949 : Etoile Filante de Lom;
1952/53 : Etoile Filante de Lom;
1954 : Essor (Lom);

1955 : Essor (Lom);
1956 : Essor (Lom);
1957 : Essor (Lom);
1958/59 : Etoile Filante de Lom;
1960 : Etoile Filante de Lom;


 Des de la independncia .


1961 : Etoile Filante de Lom;
1962 : Etoile Filante de Lom;
1963 : desconegut;
1964 : Etoile Filante de Lom;
1965 : Etoile Filante de Lom;
1966 : Modle;
1967 : Etoile Filante de Lom;
1968 : Etoile Filante de Lom;
1969 : Modle;
1970 : Dynamic Togolais (Lom);
1971 : Dynamic Togolais (Lom);
1972 : Modle;
1973 : Modle;
1974 : Lom 1;
1975 : Lom 1;
1976 : Lom 1;
1977 : no es disput;

1978 : AC Semassi (Sokod);
1979 : AC Semassi (Sokod);
1980 : OC Agaza (Lom);
1981 : AC Semassi (Sokod);
1982 : AC Semassi (Sokod);
1983 : AC Semassi (Sokod);
1984 : OC Agaza (Lom);
1985 : ASFOSA (Lom);
1986 : ASFOSA (Lom);
1987 : Doumb FC (Sansann-Mango);
1988 : ASKO Kara (Kara);
1989 : ASKO Kara (Kara);
1990 : Ifodj (Atakpam);
1991 : no es disput;
1992 : Etoile Filante de Lom;
1993 : AC Semassi (Sokod);
1994 : AC Semassi (Sokod);

1995 : AC Semassi (Sokod);
1996 : ASKO Kara (Kara);
1997 : Dynamic Togolais (Lom);
1998 : no es disput;
1999 : AC Semassi (Sokod);
2000 : no finalitz;
2001 : Dynamic Togolais (Lom);
2002 : AS Douane (Lom);
2003/04 : Dynamic Togolais (Lom);
2004/05 : AS Douane (Lom);
2005/06 : Maranatha FC (Fiokpo);
2006/07 : ASKO Kara (Kara);



Enllaos externs.
RSSSF;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356223" title="Estadi Olmpic d'Amsterdam" nonfiltered="4545" processed="4525" dbindex="139576">


L'Estadi Olmpic d'Amsterdam (en neerlands: 'Olympisch Stadion Amsterdam) s un estadi olmpic situat a la ciutat d'Amsterdam, construt l'any 1928 en motiu de la realitzaci dels Jocs Olmpics d'estiu de 1928 celebrats en aquella ciutat.

Histria. 
Jocs Olmpics.
L'estadi fou dissenyat per l'arquitecte Jan Wils per a la celebraci dels Jocs Olmpics de 1928, disseny que fou guardonat amb una medalla d'or en la competici d'Art dels Jocs Olmpics d'aquell any. Una vegada completat, l'estadi tenia una capacitat de fins a 34.000 espectadors, si b desprs de la construcci de l'Estadi De Kuip a la ciutat de Rotterdam les autoritats del pas van augmentar la seva capacitat fins als 64.000 seients. 

Desprs dels Jocs.
Desprs dels Jocs Olmpics l'estadi va ser usat per a albergar variats esdeveniments esportius, destacant competicions d'atletisme, hoquei sobre herba i ciclisme. Aix mateix el 1954 l'Estadi Olmpic marc l'inici del Tour de Frana 1954. 

El futbol ha estat un dels esports del qual ms s ha fet l'estadi, tenint la seva seu permanent els clubs Blauw Wit FC, BVC Amsterdam, posteriorment fusionats en el FC Amsterdam. Aix mateix fou seu del AFC Ajax fins l'any 1996, moment en el qual es trasllad a la seva nova seu, l'Amsterdam ArenA.

Actualitat.
Desprs de la marxa de l'equip de futbol l'Estadi pat una reconstrucci total entre 1966 i 2000, en la qual s'ensorr la segona graderia i adopt la configuraci actual, destinat exclusivament a competicions atltiques.

Enllaos externs.

  Portal Oficial de l'Estadi;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356227" title="Gomecello" nonfiltered="4546" processed="4526" dbindex="139577">

Gomecello s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord amb Pedrosillo el Ralo, Villaverde de Guarea i La Vells, a l'Est amb Cabezabellosa de la Calzada, al Sud amb Aldearrubia i a l'Oest amb Moriscos.  

Demografia.



 Alcaldes .
 2003 - 2007 Julin Rodrguez Pedraz UPSa;
 2007 -    Rosa Mara Esteban Ayuso (PP);

 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356232" title="Saint-Jacques-de-la-Lande" nonfiltered="4547" processed="4527" dbindex="139578">


Saint-Jacques-de-la-Lande  s un municipi francs, situat al departament d'Ille i Vilaine i a la regi de Bretanya. En aquest municipi s'hi situa l'aeroport de Rennes.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356235" title="Mawlay al-Rashid" nonfiltered="4548" processed="4528" dbindex="139579">
Mawlay al-Rashid ibn Sharif (Mulay Rachid ben Cherif) fou sult del Marroc (vers 1666-1672) de la dinastia alauita.

Muhammad, caid de Tafilelt va morir el 1664. El va succeir el seu germ Mawlay al-Rashid, que, enemistat amb el seu germ, havia format una banda militar que recorria part del Marroc. Fou el vertader fundador de la dinastia alauita.

Mawlay al-Rashid va matar a un jueu ric de nom Ibn Mashal i va aconseguir els fons que li mancaven pels seus objectius. Amb la seva fora militar i els diners es va poder installar al Marroc oriental i va obtenir el suport dels rabs Makil i els berbers Ayt Isnassen. Va engrandir el seu domini i es va establir a Taza (1665). 

El 1666 es va apoderar de Fes on va agafar el ttol de sult i va establir la seva capital. Va iniciar la lluita contra els grups marabuts que dominaven la costa atlntica. Primer va reduir el nord del pas i desprs va derrotar la zawiya d'al-Dila i es va apoderar dels seus territoris. El 1669 va entrar a Marrqueix i va dominar el Sus i l'Anti Atles.

Va morir el 1672 quan la seva obra restava a consolidar i el va succeir el seu germ Mawlay Ismail.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356238" title="Monterrubio de Armua" nonfiltered="4549" processed="4529" dbindex="139580">

Monterrubio de Armua s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita a l'Oest i Nord amb Castellanos de Villiquera, a l'Est amb La Vells i San Cristbal de la Cuesta i al Sud i Oest amb Villares de la Reina.  

Demografia.



 Personatges .
 Agustn Tamames, ciclista guanyador de la Volta ciclista a Espanya 1975;

 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356239" title="Cantons de l'Orne" nonfiltered="4550" processed="4530" dbindex="139581">
Els Cantons de l'Orne (Baixa Normandia) sn 40 i s'agrupen en tres districtes: 

 Districte d'Alenon (11 cantons, prefectura Alenon) : cant d'Alenon-1 - cant d'Alenon-2 - cant d'Alenon-3 - cant de Carrouges - cant de Courtomer - cant de Domfront - cant de la Fert-Mac - cant de Juvigny-sous-Andaine - cant du Mle-sur-Sarthe - cant de Passais - cant de Ses;

 Districte d'Argentan (17 cantons, sotsprefectura Argentan) : cant d'Argentan-Est - cant d'Argentan-Ouest - cant d'Athis-de-l'Orne - cant de Briouze - cant d'couch - cant d'Exmes - cant de la Fert-Frnel - cant de Flers-Nord - cant de Flers-Sud - cant de Gac - cant du Merlerault - cant de Messei - cant de Mortre - cant de Putanges-Pont-crepin - cant de Tinchebray - cant de Trun - cant de Vimoutiers;

 Districte de Mortagne-au-Perche (12 cantons, sotsprefectura Mortagne-au-Perche) : cant de l'Aigle-Est - cant de l'Aigle-Ouest - cant de Bazoches-sur-Hone - cant de Bellme - cant de Longny-au-Perche - cant de la Mortagne-au-Perche - cant de Moulins-la-Marche - cant de Noc - cant de Pervenchres - cant de Rmalard - cant du Theil - cant de Tourouvre;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356240" title="Mawlay Ismail" nonfiltered="4551" processed="4531" dbindex="139582">
Mawlay Ismail ibn Sharif (Mulay Ismail ben Cherif) fou sult del Marroc de la dinastia alauita.

Va succeir al seu germ Mawlay al-Rashid, mort el 1672. Es va enfrontar a dos pretendents i va haver de reprimir nombroses revoltes. Va installar la seva capital a Mequinez (Meknes).

Va crear un exrcit format sobretot per rabs (gish dels Udaya) i descendents dels esclaus negres portats pels sadites durant anys anomenats el Abid al-Bukhari. Va fracassar en el seu intent d'expandir-se cap a Algria per va arrabassar Mamura i Larraix (Al-Araish, Larache) als espanyols-portuguesos (que van conservar Mazagan, Ceuta i Melilla). Els anglesos van evacuar Tnger. 

La guerra ms complexa fou contra els berbers sinhadja i encara que va sotmetre per un temps l'Atles Mitja, no va tenir mai el control complert del pas. A la seva mort va ressorgir l'anarquia (perode 1727-1757).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356242" title="Districte d'Alenon" nonfiltered="4552" processed="4532" dbindex="139583">

El Districte d'Alenon s un dels tres districte amb qu es divideix el departament francs de l'Orne, a la regi de la Baixa Normandia. Compta amb 11 cantons i 133 municipis. El cap del districte s la prefectura d'Alenon.

Cantons.
cant d'Alenon-1 - cant d'Alenon-2 - cant d'Alenon-3 - cant de Carrouges - cant de Courtomer - cant de Domfront - cant de la Fert-Mac - cant de Juvigny-sous-Andaine - cant du Mle-sur-Sarthe - cant de Passais - cant de Ses

Vegeu tamb.
Cantons de l'Orne;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356243" title="Carta de Logu" nonfiltered="4553" processed="4533" dbindex="139584">
 
La Carta de Logu s el recull de lleis de dret civil i penal del jutjat o logu d Arborea. s una de les colleccions de lleis ms antigues d Europa. Les lleis sn de clar caire lliberal i demcrata, i demostren que la societat d'Arborea adquir una fisonomia social i poltica molt avanada.  Reconeixia als sards la legitimitat a ser homes lliures. La Carta de Logu resta vigent en el Regne de Sardenya ms de quatre segles, fins a la implantaci del Codice Feliciano el 16 d'abril de 1827. Les seves normes sobrevisqueren durant 435 anys, temps ms que suficient per marcar amb una profunda empremta la vida poltica, comercial, social i cultural del poble sard.

La Carta de Logu  que no porta data  promulgada per Elionor d'Arborea s l esmena d un altre homnim, publicat l any 1376 per Mari IV poc abans de morir amb el nom de Codice Rurale i Carta de Goceano.


La Carta de Logu, s una collecci de 198 captols. A la part civil i penal de la Carta de Logu, que va del captol 1 al 132, el segueixen els 65/66 captols del Codi Rural de Mari IV. En el prleg, la reina-regent Eleonora d Arborea deixa escrit:



Cadascun dels 198 captols s inicia amb la frmula sancionadora del tipus: Ordinamus et statuimus. La norma s dictada amb claredat i brevetat, els captolsestan agrupats en 10 parts o seccions:
I (sense ttol) Delictes de lesions, homicidis, ferits i bandolerisme.
II Robatoris i maleficis.
III Incendis.
IV Baralles.
V Caa.
VI Cuirs.
VII Gurdia dels pinsos.
VIII Sous.
IX Vinyes, pinso i horts.
X Scites, matances de bestiar, termes i injries.

La carta es consagrada definitivament en el Parlament el 1421 desprs de les victries catalanes a tot Sardenya que provocarien la fi del Regne d Arborea, Alfons el Magnnim va aprovar-ne l aplicaci a tot el territori feu del Regne de Sardenya. Les ciutats reials de Cller, Esglsies, Bosa, l Alguer, Ssser i Castellsard tingueren estatuts especials.

La Carta est redactada en sardo-arbors, una llengua que a travs de les adquisicions territorials anava madurant-se al mateix temps que les altres peculiaritats nacionals del jutjat, i que es distingia de les variants logudoresa, galluresa i campidanesa, que anaven perdent l rea de parla.

Malgrat que la  edici original es perd, ens han arribat  9 edicions impreses que provenen de dos arquetips, el logudorese  i el campidanese .
Existeix un manuscrit de paper de la Carta de Logu, conservat en A la Biblioteca Universitria de Cller; des del punt de vista paleogrfic, es tracta d'un esborrany quatrecentista, mutilat, escrit al voltant dels anys 1480/85 potser per dos religiosos de la Catedral d Esglsies o d Orist.

 Notes .


Enllaos Externs.
Text complert;
Text complert;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356245" title="Districte d'Argentan" nonfiltered="4554" processed="4534" dbindex="139585">

El Districte d'Argentan s un dels tres districte amb qu es divideix el departament francs de l'Orne, a la regi de la Baixa Normandia. Compta amb 17 cantons i 226 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura d'Argentan.

Cantons.
cant d'Argentan-Est - cant d'Argentan-Ouest - cant d'Athis-de-l'Orne - cant de Briouze - cant d'couch - cant d'Exmes - cant de la Fert-Frnel - cant de Flers-Nord - cant de Flers-Sud - cant de Gac - cant du Merlerault - cant de Messei - cant de Mortre - cant de Putanges-Pont-crepin - cant de Tinchebray - cant de Trun - cant de Vimoutiers
Vegeu tamb.
Cantons de l'Orne;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356246" title="Lliga tanzana de futbol" nonfiltered="4555" processed="4535" dbindex="139586">
La lliga tanzana de futbol s la mxima competici futbolstica de Tanznia. s organitzada per la Football Association of Tanzania. Fou creada l'any 1965.

 Equips participants el 2008/09.
Simba SC (Dar es Salaam);
Young Africans FC (Dar es Salaam);
Mtibwa Sugar FC (Turiani);
Kagera Sugar (Bukoba);
Prisons FC (Mbeya);
Moro United  (Dar es Salaam);
Polisi Morogoro (Morogoro);
Polisi Dodoma (Dodoma);
JKT Ruvu Stars (Dodoma);
Toto African (Mwanza);
Azzam United (Dar es Salaam) ;
Villa Squad (Dar es Salaam);

Historial.


1965 : Sunderland (Dar es Salaam);
1966 : Sunderland (Dar es Salaam);
1967 : Cosmopolitans (Dar es Salaam);
1968 : Young Africans FC (Dar es Salaam);
1969 : Young Africans FC (Dar es Salaam);
1970 : Young Africans FC (Dar es Salaam);
1971 : Young Africans FC (Dar es Salaam);
1972 : Simba SC (Dar es Salaam);
1973 : Simba SC (Dar es Salaam);
1974 : Young Africans FC (Dar es Salaam);
1975 : Mseto Sports (Dar es Salaam);
1976 : Simba SC (Dar es Salaam);
1977 : Simba SC (Dar es Salaam);
1978 : Simba SC (Dar es Salaam);
1979 : Simba SC (Dar es Salaam);

1980 : Simba SC (Dar es Salaam);
1981 : Young Africans FC (Dar es Salaam);
1982 : Pan African FC (Dar es Salaam);
1983 : Young Africans FC (Dar es Salaam);
1984 : KMKM (Zanzibar);
1985 : Maji Maji FC (Songea);
1986 : Maji Maji FC (Songea);
1987 : Young Africans FC (Dar es Salaam);
1988 : Pan African FC (Dar es Salaam);
1989 : Malindi SC (Zanzibar);
1990 : Pamba (Shinyanga);
1991 : Young Africans FC (Dar es Salaam);
1992 : Malindi SC (Zanzibar);
1993 : Simba SC (Dar es Salaam);
1994 : Simba SC (Dar es Salaam);

1995 : Simba SC (Dar es Salaam);
1996 : Young Africans FC (Dar es Salaam);
1997 : Young Africans FC (Dar es Salaam);
1998 : Maji Maji FC (Songea);
1999 : Prisons FC (Mbeya);
2000 : Young Africans FC (Dar es Salaam);
2001 : Simba SC (Dar es Salaam);
2002 : Simba SC (Dar es Salaam);
2003 : no s'atorg;
2004 : Simba SC (Dar es Salaam);
2005 : Young Africans FC (Dar es Salaam);
2006 : Young Africans FC (Dar es Salaam);
2007 : Simba SC (Dar es Salaam) lliga;
2008 : Young Africans FC (Dar es Salaam);



Enllaos externs.
RSSSF;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356247" title="Districte de Mortagne-au-Perche" nonfiltered="4556" processed="4536" dbindex="139587">

El Districte de Mortagne-au-Perche s un dels tres districte amb qu es divideix el departament francs de l'Orne, a la regi de la Baixa Normandia. Compta amb 12 cantons i 146 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Mortagne-au-Perche.

Cantons.
cant de l'Aigle-Est - cant de l'Aigle-Ouest - cant de Bazoches-sur-Hone - cant de Bellme - cant de Longny-au-Perche - cant de la Mortagne-au-Perche - cant de Moulins-la-Marche - cant de Noc - cant de Pervenchres - cant de Rmalard - cant du Theil - cant de Tourouvre

Vegeu tamb.
Cantons de l'Orne;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356249" title="Lliga moambiquesa de futbol" nonfiltered="4557" processed="4537" dbindex="139588">
La lliga moambiquesa de futbol (oficialment Moambola) s la mxima competici futbolstica de Moambic. s organitzada per la Federao Moambicana de Futebol.

 Equips participants el 2008.
Atltico Muulmano da Matola;
Clube Ferrovirio de Maputo;
Clube de Desportos da Costa do Sol (Maputo);
Clube Ferrovirio da Beira;
Chingale de Tete;
Clube Ferrovirio de Nampula;
Clube Ferrovirio de Pemba;
Clube de Desportos do Maxaquene (Maputo);
Grupo Desportivo Estrela Vermelha de Maputo;
Grupo Desportivo de Maputo;
Futebol Clube de Lichinga (Lichinga);
Liga Muulmana de Maputo;
Sport Macti e Benfica (Macti);
Textfrica do Chimoio;

 Historial .
Campions colonials .


1956  Ferrovirio (Loureno Marques);
1957  Grupo Desportivo de Loureno Marques;
1958  Ferrovirio de Beira;
1959  Sporting Clube de Nampula;
1960  Sporting Clube de Loureno Marques;
1961  Ferrovirio (Loureno Marques);
1962  Sporting Clube de Loureno Marques;

1963  Ferrovirio (Loureno Marques);
1964  Grupo Desportivo de Loureno Marques;
1965  No finalitzat;
1966  Ferrovirio (Loureno Marques);
1967  Ferrovirio (Loureno Marques);
1968  Ferrovirio (Loureno Marques);
1969 Textfrica (Vila Pery);

1970 Ferrovirio (Loureno Marques);
1971 Textfrica (Vila Pery);
1972 Ferrovirio (Loureno Marques);
1973 Textfrica (Vila Pery);
1974  Ferrovirio de Beira;


Des de la independncia.


1976 Textfrica do Chimoio;
1977 Desportivo de Maputo;
1978 Desportivo de Maputo;
1979 Costa do Sol;
1980 Costa do Sol;
1981 Txtil Pungu;
1982 Ferroviario de Maputo;
1983 Desportivo de Maputo;
1984 Maxaquene;
1985 Maxaquene;
1986 Maxaquene;
1987 Matchedje;
1988 Desportivo de Maputo;

1989 Ferroviario de Maputo;
1990 Matchedje;
1991 Costa do Sol;
1992 Costa do Sol;
1993 Costa do Sol;
1994 Costa do Sol;
1995 Desportivo de Maputo;
1996 Ferroviario de Maputo;
1997 Ferroviario de Maputo;
1998 ;
1998/99 Ferroviario de Maputo;
1999/00 Costa do Sol;
2000/01 Costa do Sol;

2002 Ferroviario de Maputo;
2003 Maxaquene;
2004 Ferrovirio de Nampula;
2005 Ferroviario de Maputo;
2006 Desportivo de Maputo;
2007 Costa do Sol;



 Referncies .


Enllaos externs.
RSSSF;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356253" title="Lliga senegalesa de futbol" nonfiltered="4558" processed="4538" dbindex="139589">
La lliga senegalesa de futbol s la mxima competici futbolstica del Senegal. s organitzada per la Senegal Football Association.

 Equips participants el 2008.
AS Douanes (Dakar);
ASC HLM (Dakar);
ASC Diaraf (Dakar);
ASC Jeanne d'Arc (Dakar);
UCST Port Autonome (Dakar);
Dakar UC (Dakar);
RS Dakar (Dakar);
Gudiawaye FC (Dakar);
ASC Xam Xam (Dakar);
US Gore (Dakar);
US Ouakam (Dakar);
ASC Yakaar (Rufisque);
This Football Club (This);
Stade Mbour (M'Bour);
ASC Saloum (Kaolack);
ASC Lingure (Saint-Louis);
Casa Sport (Ziguinchor);
ASEC Ndiambour (Louga);
ASC SUNEOR (Diourbel);

Historial.
Abans de la independncia.
1956 : Rveil de Saint-Louis;
1957 : Saint-Louisienne AAS;
1958 : desconegut;

Desprs de la independncia.


1960 : ASC Jeanne d'Arc (Dakar);
1961-63 : desconegut;
1964 : Olympique This;
1965 : desconegut;
1966 : Olympique This;
1967 : Espoir Saint-Louis;
1968 : Foyer France (Dakar);
1969 : ASC Jeanne d'Arc (Dakar);
1970 : ASC Diaraf (Dakar);
1971 : ASFA Dakar;
1972 : ASFA Dakar;
1973 : ASC Jeanne d'Arc (Dakar);
1974 : ASFA Dakar;
1975 : ASC Diaraf (Dakar);
1976 : ASC Diaraf (Dakar);
1977 : ASC Diaraf (Dakar);

1978 : US Gore;
1979 : ASF Police (Dakar);
1980 : SEIB (Diourbel);
1981 : US Gore;
1982 : ASC Diaraf (Dakar);
1983 : SEIB (Diourbel);
1984 : US Gore;
1985 : ASC Jeanne d'Arc (Dakar);
1986 : ASC Jeanne d'Arc (Dakar);
1987 : SEIB (Diourbel);
1988 : ASC Jeanne d'Arc (Dakar);
1989 : ASC Diaraf (Dakar);
1990 : UCST Port Autonome (Dakar);
1991 : UCST Port Autonome (Dakar);
1992 : ASEC Ndiambour (Louga);
1993 : AS Douanes (Dakar);

1994 : ASEC Ndiambour (Louga);
1995 : ASC Diaraf (Dakar);
1996 : SONACOS (Diourbel);
1997 : AS Douanes (Dakar);
1998 : ASEC Ndiambour (Louga);
1999 : ASC Jeanne d'Arc (Dakar);
2000 : ASC Diaraf (Dakar);
2001 : ASC Jeanne d'Arc (Dakar);
2002 : ASC Jeanne d'Arc (Dakar);
2003 : ASC Jeanne d'Arc (Dakar)  ;
2004 : ASC Diaraf (Dakar);
2005 : UCST Port Autonome (Dakar);
2006 : AS Douanes (Dakar);
2007 : AS Douanes (Dakar);


Enllaos externs.
RSSSF;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356254" title="Guineu voladora de l'ndia" nonfiltered="4559" processed="4539" dbindex="139590">

La guineu voladora de l'ndia (Pteropus giganteus) s un ratapinyada el cos de la qual mesura uns 30 centmetres de longitud i arriba a tenir una envergadura alar de 12 dm. Pesa ms o menys 800 g. El pl t tons castany rogencs, terrosos i negrosos, ms clars en la part inferior.
 
Es distribueix a l'ndia, Bangladesh, sud de la Xina, Maldives, Nepal, Pakistan i Sri Lanka. Viu en boscos, en els quals s'alimenta de fruita. La seva activitat s nocturna desplaant-se a zones cultivades, on poden causar greus danys. Durant el dia s'estan penjats als arbres essent molt patent la seva presncia. Conformen grups jerrquics. Les femelles s'allunyen abans del part i les cries s'estan sota les ales de la mare durant cinc mesos.


























 Enllaos externs .








 Referncies .
Boitani, Luigi i Stefania Bartoli (1982) Gua de Mamferos: 54. Barcelona: Editorial Grijalbo, 1985. ISBN 84-253-1659-6 ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356255" title="Abraham Breguet" nonfiltered="4560" processed="4540" dbindex="139591">


Abraham-Louis Breguet o Brguet (10 de gener de 1747   17 de setembre de 1823), va nixer a Neuchtel, a Sussa. Va fer diverses innovacions en l'art de la rellotgeria a Frana.

Va estudiar rellotgeria a Frana i Gran Bretanya i va inventar diferents mtodes d'escapament, d'entre ells el Tourbillon (consistent en un balan que oscilla sobre un eix de rotaci, regulant la velocitat del moviment i dividint-lo en parts iguals denominades oscillacions, produint el fams tic-tac que genera el temps compassat dels rellotges). Tamb va millorar els mecanismes de rosca. Els seus rellotges de butxaca i de paret es consideren com uns dels ms bonics i tcnicament aconseguits.

Breguet va morir  a Pars el 1823.

Enllaos externss.
 Web oficial;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356257" title="Atletisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1928" nonfiltered="4561" processed="4541" dbindex="139592">

Als Jocs Olmpics de 1928 celebrats a la ciutat d'Amsterdam (Pasos Baixos) es realitzaren 27 proves d'atletisme, cinc d'elles en categoria femenina i esdevenint la primera vegada que les dones podien participar en aquesta competici.

Resum de medalles.
Categoria masculina.


Categoria femenina.


Medaller. 


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356266" title="Mustafa ben Ahmad ben Abd al-Mawla ?elebi" nonfiltered="4562" processed="4542" dbindex="139593">
Mustafa ben Ahmad ben Abd al-Mawla  elebi lies Ali (Gallipoli 1541-Djedda 1600) s un dels gran escriptors i historiadors otomans del segle XVI. Va escriure tamb poesia per en aquest aspecte s considerat de segon ordre.

Obres destacades sn:

Heft madjlis o Heft dastan, sobre el final del regnat de Solim I i la pujada al tron de Selim II (1572);
Mirat al-awalim, sobre els miracles de la creaci;
Djami al-hubur der madjalis al-sur, sobre la circumcisi del prncep hereu;
Manakib-i hunerveran, biografies de callgrafs, miniaturistes i gravadors;
Kunh al-akhbar en quatre parts, la seva obra principal (1592-1599) sobre la histria otomana desprs de Mehmet II.

Va morir poc desprs de ser nomenat paix de Djedda.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356267" title="Lltzer Escarceller" nonfiltered="4563" processed="4543" dbindex="139594">
Lltzer Escarceller (Ribes de Freser, 30 de setembre del 1914) s un actor catal de teatre, cinema i televisi, especialitzat en papers cmics.

 Biografia .
Als 44 anys es va establir a Barcelona, i va comenar a portar una parada de venda de pipes i caramels al moll. A l'any 1975, el director Francesc Betriu el va veure i el contract per un paper de la pellcula Furia espaola; d'en d'aquell moment, es dedic totalment a la seva nova carrera artstica.

Actu en els programes televisius Filiprim, amb Josep Maria Bachs i a Un, dos , tres, responda otra vez. A ms de televisi, tamb ha actuat en el teatre (Els gegants de la muntanya, representada en el Teatre Nacional de Catalunya, i ha intervingut en ms de 80 pellcules (normalment en papers secundaris). Ha intervingut en diverses edicions de l'obra benfica Guanya't el cel amb el pare Manel.

Al 29 de setembre del 2008, familiars, amics i companys de feina li van fer un homenatge pel seu 94. aniversari.

 Obres .
 Cinema i televisi .
 Pap (2001), srie de TV;
 Los porretas (1996), dirigida per Carlos Surez;
 Adis, tiburn (1996), dirigida per Carlos Surez;
 Makinavaja (1995), srie de TV de Jos Luis Cuerda;
 Un dos, tres, responda otra vez, concurs de televisi (participaci en 18 programes entre els anys 1993 i 1994);
 Don Jaume el Conquistador (1994), dirigida per Antoni Verdaguer;
 Semos peligrosos (usase Makinavaja 2) (1993), dirigida per Carlos Surez;
 Makinavaja - "el ltimo chorizo" (1992), dirigida per Carlos Surez;
 Sauna (1990), dirigida per Andreu Martn;
 Vindrem a sopar (1990), srie de televisi;
 El nio de la luna (1989), dirigida per Agust Villaronga;
 El aire de un crimen (1988), dirigida per Antoni Isasi-Isasmendi;
 La senyora (1987), dirigida per Jordi Cadena;
 Filiprim (1986-1989), concurs de televisi;
 Yo amo a Hitler (1985), dirigida per Ismael Gonzlez;
 Un geni amb l'aigua al coll (1983), dirigida per Llus Josep Comern;
 Asalto al Banco Central (1983), dirigida per Santiago Lapeira;
 Idilli eixorc (1983), dirigida per Rom Guardiet;
 La revolta dels ocells (1982), dirigida per Llus Josep Comern;
 La plaa del Diamant (1982), dirigida per Francesc Betriu;
 Espanjankvijt (1980), dirigida per Mikael Wahlforss;
 Los fieles sirvientes (1980), dirigida per Francesc Betriu;
 Estigma (1980), dirigida per Josep Ramon Larraz;
 Furia Espaola (1975), dirigida per Francesc Betriu;

 Teatre .
 Rubianes solamente (2003), artista convidat a diverses funcions;
 Els gegants de la muntanya de Luigi Pirandello (1999), dirigida per Georges Lavaudant;
 La pregunta perduda o el cor del lle de Joan Brossa (1985), dirigida per Herman Bonin;

 Enllaos .
 Fitxa de l'IMDB ;
 Notcia de l'homenatge;
 Entrevista de la Mari Pau Huguet 29.9.8;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356269" title="Argentan" nonfiltered="4564" processed="4544" dbindex="139595">

Argentan s una ciutat de Frana, situada al departament de l'Orne a la regi de Baixa Normandia. 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356270" title="Mortagne-au-Perche" nonfiltered="4565" processed="4545" dbindex="139596">

Mortagne-au-Perche s una ciutat de Frana, situada al departament de l'Orne a la regi de Baixa Normandia. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356271" title="Lliga ugandesa de futbol" nonfiltered="4566" processed="4546" dbindex="139597">
La lliga ugandesa de futbol (Ugandan Super League) s la mxima competici futbolstica d'Uganda. s organitzada per la Federation of Uganda Football Associations. Fou creada el 1968.

 Equips participants el 2008/09.
Boroboro Holy Hill FC ;
Bunamwaya SC   ;
Express Red Eagles ;
Iganga TC ;
Kampala City Council FC ;
Kinyara Sugar Works FC ;
Maji FC ;
Nalubaale FC (Buikwe);
Police FC ;
Simba FC ;
Victors FC ;
Villa SC ;
Uganda Revenue Authority SC;
Sharing FC;
Mbarara United FC;
Bugerere FC;
Youfra FC;
Kakira FC;

Historial.


1966 : Express FC (Kampala) ;
1967 : Bitumastic (Kampala) ;
1968 : Prisons FC (Kampala);
1969 : Prisons FC (Kampala);
1970 : Coffee United SC (Kakira);
1971 : Simba FC (Lugazi);
1972 : anullat ;
1973 : anullat ;
1974 : Express FC (Kampala);
1975 : Express FC (Kampala);
1976 : Kampala City Council FC;
1977 : Kampala City Council FC;
1978 : Simba FC (Lugazi);
1979 : Uganda Commercial Bank (Kampala);
1980 : Nile Breweries FC (Jinja);
1981 : Kampala City Council FC;

1982 : Nakivubo Villa SC (Kampala);
1983 : Kampala City Council FC;
1984 : Nakivubo Villa SC (Kampala);
1985 : Kampala City Council FC;
1986 : Nakivubo Villa SC (Kampala);
1987 : Nakivubo Villa SC (Kampala);
1988 : Nakivubo Villa SC (Kampala);
1989 : Nakivubo Villa SC (Kampala);
1990 : Nakivubo Villa SC (Kampala);
1991 : Kampala City Council FC ;
1992 : Nakivubo Villa SC (Kampala);
1993 : Express FC (Kampala);
1994 : Nakivubo Villa SC (Kampala);
1995 : Express Red Eagles (Kampala);
1996 : Express Red Eagles (Kampala);
1997 : Kampala City Council FC;

1998 : Villa SC (Kampala);
1999 : Villa SC (Kampala);
2000 : Villa SC (Kampala);
2001 : Villa SC (Kampala);
2002 : Villa SC (Kampala);
2003 : Villa SC (Kampala);
2004 : Villa SC (Kampala);
2005 : Police FC (Jinja);
2006 : Uganda Revenue Authority SC (Kampala);
2007 : Uganda Revenue Authority SC (Kampala);
2008 : Kampala City Council FC (Kampala);



 Referncies .


Enllaos externs.
RSSSF;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356274" title="Ali" nonfiltered="4567" processed="4547" dbindex="139598">


Al ibn Abi-Tlib, califa;
Mustafa ben Ahmad ben Abd al-Mawla  elebi lies Ali, escriptor i historiador otom;
Ali ben Abd Allah, ancestre dels abbssides;
Ali ben Isa, visir abbssida;
Ali ben Isa al-Kahhal, el ms gran oculista rab;
Ali ibn Isa ibn Mahan, general i governador del Khurasan;
Ali ben Muhammad, cap de la rebellio dels zandj;
Ali ben Shams al-Din, historiador persa;
Ali Akbar Khitai, escriptor persa;
Ali Amiri, historiador turc;
Ali ben Yusuf, emir de Creta;
Al ben Yssuf, emir dels almorvits;
Ali Bey, bey d'Egipte;
Al Bey ben Uthman al-Abbas, viatger catal;
Ali Mardan, sult de Lakhanawati;
Ali Mardan Khan, cap dels bakhtiyar de Prsia;
Ali Mardan Khan Lur, wali de Luristan;
Ali Mardan Khan Shamlu, ambaixador persa del temps de Nadir Shah;
Ali Pasha Arabadji, gran visir otom;
Ali Pasha  andarlizade, gran visir otom;
Ali Pasha  orlulu, gran visir otom;
Ali Pasha Damad, gran visir otom;
Ali Pasha Guzeldje, gran visir otom;
Ali Pasha Hakim-oghlu, gran visir otom;
Ali Pasha Khadim, gran visir otom;
Ali Pasha Muhammad Amin, gran visir otom;
Ali Pasha Rizwan Begowi , governador otom d'Hercegovina;
Ali Pasha Semiz, gran visir otom;
Ali Pasha Surmeli, gran visir otom;
Ali Pasha Tepedelenli, paix de Janina;
Ali al-Rida, vuit imam dels xites duodecimans;
Ali Werdi Khan, virrei de l'Imperi Mogul a Bengala;

Mitologia: Ali (mitologia), fill d'Odin.

Cinema: Ali (pellicula)
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356275" title="La Bastide-de-Srou" nonfiltered="4568" processed="4548" dbindex="139599">


La Bastide-de-Srou  s una municipi de la regi del Migdia-Pirineus, departament de l'Arieja.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356276" title="Les Cabannes" nonfiltered="4569" processed="4549" dbindex="139600">


Les Cabannes  s una municipi de la regi del Migdia-Pirineus, departament de l'Arieja.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356277" title="Protos F1" nonfiltered="4570" processed="4550" dbindex="139601">
 Protos s el nom d'un equip britnic de cotxes de competici que va arribar a disputar curses a la Frmula 1.

Va participar en un nic Gran Premi, (a la categoria F2) disputant el Gran Premi d'Alemanya de la temporada 1967 de la m del pilot alemany Kurt Ahrens Jr., havent de retirar-se a la volta 4 per problemes mecnics i no assolint cap punt pel campionat de pilots.

 
 Resultats a la Frmula 1 .





 Resum .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356278" title="Queragut" nonfiltered="4571" processed="4551" dbindex="139602">


Queragut (en francs i oficialment, Qurigut) s un municipi francs de la regi del Migdia-Pirineus, al departament de l'Arieja. s considerat com la capital de la regi histrica occitana del Donas.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356279" title="Ali ben Abd Allah" nonfiltered="4572" processed="4552" dbindex="139603">
Ali ben Abd Allah ben al-Abbas  (691- vers 736), besnebot de Mahoma, fou l'ancestre dels abbssides, fill de Zura bint Mishrah i d'Abd Allah, i net d'Al-Abbas, oncle del Profeta. 

Era considerat el kuraixita ms piets del seu temps. i per les seves constants pregaries va rebre el malnom dal-Sadjdjad (el que s'agenolla sovint per pregar). Va conspirar contra els omeies i fou expulsat de Damasc per Walid I; es va establir al districte de Sharat a la frontera entre Arbia i Palestina. 

Va morir entre el 735 i el 737 a Humayma, una vila que va ser centre de la propaganda abbssida. El seu fill Muhammad fou reconegut cap dels abbssides (fou el pare dels futurs califes Al-Saffah i Al-Mansur).

 Bibliografia .
A. Mller, Der Islam im Morgen und Abendland



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356280" title="Vicdessos" nonfiltered="4573" processed="4553" dbindex="139604">


Vicdessos  s una municipi de la regi del Migdia-Pirineus, departament de l'Arieja.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356293" title="Sem" nonfiltered="4574" processed="4554" dbindex="139606">

Geografia: Sem s un municipi del departament francs de l'Arieja, a Occitnia.
Biografia:
Sem s un personatge bblic fill de No i antecessor dels pobles semites.
Sem s un gramtic de l'Antiga Grcia.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356310" title="Volum (llibre)" nonfiltered="4575" processed="4555" dbindex="139607">


Volum s el nom donat al llibre en tant que unitat fsica, sobretot quan cal distingir-lo del sentit ms genric de llibre com a  obra independent ,  obra de creaci intellectual .
  
Aix, el llibre-obra coincideix sovint amb el llibre-objecte (volum); per exemple, un poemari complet publicat en un sol volum. Per un sol volum (unitat fsica de llibre) tamb pot incloure diverses obres; per exemple, un volum en qu apareixen publicades conjuntament tres novelles. D altra banda, una sola obra independent pot ocupar diversos volums (unitats fsiques de llibre); per exemple, una enciclopdia en vint volums.  

Volum s, doncs, un terme referit a l estructura fsica del llibre. Cal distingir-lo del tom, que designa un tipus d estructuraci intellectual interna d una obra (similarment a la part o al captol). 

Bibliografia.
 Carreras, Concepci; Martnez, Concepci; Rovira, Teresa. Organitzaci d una biblioteca: popular, escolar o infantil. 3a ed. Barcelona: Edicions 62, 1991. (Didctiques; 10) ISBN 84-297-1631-9;
 Dictionarium bibliothecarii practicum: ad usum internationalem in XXII linguis = The librarian's practical dictionary: in 22 languages = Wrterbuch des Bibliothekars: in 22 Sprachen. Herausg. von Dr. Zoltn Pipics. 7. Auflage. Mnchen: Dokumentation, 1977. ISBN 3-7940-4110-0 ;
 Extracte del Reglament del Dipsit Legal; Normes per a l establiment del nmero d ISBN; Normes per a la inscripci d obres en el Registre de la Propietat Intellectual; Recomanacions per a la impressi dels fulls de portada i portadella. 2a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 1987. ISBN 84-393-0812-4;
 Martnez de Sousa, Jos. Diccionario de edicin, tipografa y artes grficas.Gijn: Trea, 2001. (Biblioteconoma y administracin cultural; 46) ISBN 84-95178-96-6;
 Pujol, Josep M.; Sol, Joan. Ortotipografia: manual de l autor, l autoeditor i el dissenyador grfic. 2a ed., rev. Barcelona: Columna, 1995. ISBN 84-7809-632-9;
 TERMCAT, Centre de Terminologia. Lxic d arts grfiques i edici. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament d Indstria i Energia, 1993. (La indstria a Catalunya) ISBN 84-393-2698-X;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356317" title="Arc de Triomf del Carrousel" nonfiltered="4576" processed="4556" dbindex="139608">



L'Arc de Triomf del Carrousel (en francs Arc de Triomphe du Carrousel) s un monument que Napole Bonaparte va fer construir el 1809. T entrades a cadascuna de les quatre cares. s situat al 1r arrondissement de Pars. Es troba a la Place du Carrousel, just a l'oest del Louvre.

Aquest arc de triomf est catalogat com a monument histric des del 10 de setembre de 1888.

 Histria .
Edificat en homenatge a la Grande Arme de Napole entre 1807 i 1809, el monument s situat davant el palau del Louvre, sobre l'esplanada que precedeix l'ala de les Tuileries (abans que es crems el 1871). Celebrant la victria de l'exrcit francs a Austerlitz, l'arc de triomf, projectat per Charles Percier i Pierre-Franois-Lonard Fontaine, illustra la campanya de 1805 i la capitulaci d'Ulm el 1807.

 Descripci de l'arc .

Fa explcitament referncia als arcs de triomf de l'imperi rom i, sobretot, al de Septimi Sever, a Roma. Els temes dels baixos relleus que illustren les batalles foren escollits pel director del Muse Napolon (situat en aquell temps al Museu del Louvre), Vivant Denon, i els va dissenyar Charles Meynier.

La quadriga de dalt de tot de l'arc s una cpia dels Cavalls de Bronze de Constant I, que adornen la part superior de la porta principal de la baslica de Sant Marc a Vencia. En efecte, al final de la primera campanya d'Itlia, l'exrcit francs comandat pel general de l'exrcit Napole Bonaparte va portar de Vencia, el 1798, l'original de l'escultura com a "tresor de guerra" i la va collocar sobre el monument. Va ser envoltat de dues victries a partir de 1808. El 1815, en resposta a la batalla de Waterloo i a la caiguda de l'emperador (Restauraci), Frana torna la quadriga als austracs, que la restitueixen de seguida a la ciutat dels duxs, que acabava de ser annexada a l'Imperi austrac pel Congrs de Viena. Aleshores realitza la cpia l'escultor Franois Joseph Bosio el 1828.

Es pot llegir sobre el frontispici:

Faana est:
L'exrcit francs embarcat a Boulogne amenaava Anglaterra
Una tercera coalici esclata sobre el continent
Els francesos volen de l'oce al Danubi
Baviera s alliberada, l'exrcit austrac pres a Ulm
Napole entra a Viena, triomfa a Austerlitz
En menys de cent dies, la coalici s dissolta

Faana sud:
Honor al gran exrcit
Victoris a Austerlitz
A Morvia
El 2 de desembre de 1805 dia d'aniversari
De la coronaci de Napole

Faana oest:
A la veu del vencedor d'Austerlitz
L'imperi d'Alemanya cau
La confederaci del Rin comena
Els regnes de Baviera i de Westflia sn creats
Vencia s reunida a la corona de ferro
Itlia sencera es colloca sota les lleis del seu alliberador

Faana nord:
Amo dels estats del seu enemic
Napole els hi torna
Signa la pau el 27 de desembre de 1805
A la capital d'Hongria
Ocupada pel seu exrcit victoris
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356318" title="Josep Miquel Gurdia Bagur" nonfiltered="4577" processed="4557" dbindex="139609">
Josep Miquel Gurdia Bagur (23 de gener de 1830, Alaior - 1887) fou un escriptor menorqu naturalitzat francs.

Va iniciar els seus primers estudis a Menorca per acabar al Collegi Reial de Montpeller, on va ser alumne intern des de 1843 a 1848. A Montpeller va comenar els estudis de Medicina, que va continuar a Pars, fins a arribar al grau de doctor l'any 1853. Va fer simultniament la carrera de Lletres, obtenint tamb el doctorat l'any 1855. No va exercir mai la seva professi de metge, i es va graduar de batxiller en lletres, dedicant-se ms aviat a la part histrica i erudita de la cincia. Va ser un humanista de mrit, com ho demostra la seva Gramtica Llatina, compilaci molt til i bn feta. Es va dedicar amb xit a l'ensenyament en diversos collegis privats. Tot i haver-se naturalitzat a Frana, mai va obtenir cap ms crrec pblic que el d'un modestssim lloc a la Biblioteca de la Facultat de Medicina, per va collaborar ms o menys assduament en molts diaris i revistes, tals com la Correspondance Littraire, Magazin de librairie, Revue de l'Instruction Publiqui, Revue donis Deux Mondes i Revue Philosophique.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356319" title="Moriscos (Salamanca)" nonfiltered="4578" processed="4558" dbindex="139610">

Moriscos s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Noroest amb Castellanos de Moriscos, al Nordest amb Gomecello, a l'Est amb Aldearrubia, al Sudest amb Aldealengua, al Sudoest amb Cabrerizos i a l'Oest amb Villares de la Reina.

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356320" title="Aldealengua" nonfiltered="4579" processed="4559" dbindex="139611">

Aldealengua s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord amb Moriscos, a l'Est amb Aldearrubia, al Sud amb Calvarrasa de Abajo i a l'Oest amb Cabrerizos.
  
Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356321" title="Castany rogenc" nonfiltered="4580" processed="4560" dbindex="139612">

Castany rogenc s un color que s'inclou en el que en altres llenges com el francs i l'angls en diuen color pua perqu recorda el color de les puces (insectes) i engloba varietats des del castany rogenc al marr porpra. 







Una mostra del color castany rogenc:
 




 


	









Localitzaci.
Castany rogenc s un color d'alguns edificis.

















Castany rogenc s un color d'algunes aus.







Castany rogenc s un color d'alguns insectes.




 Castany rogenc s un color d'algunes ratapinyades;

















Castany rogenc s un color de l'escora d'alguns arbres.



 Castany rogenc s un color d'alguns fruits.





 Castany rogenc s un color del cabell.















Vegeu tamb.
Llista de colors.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356324" title="Negrilla de Palencia" nonfiltered="4581" processed="4561" dbindex="139613">

Negrilla de Palencia s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord amb Tardguila, a l'Est amb Arcediano, al Sudest amb La Vells, al Sudoest amb Carbajosa de la Armua (Castellanos de Villiquera) i a l'Oest amb Palencia de Negrilla.  

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356326" title="Roc del Comptador" nonfiltered="4582" processed="4562" dbindex="139614">
El Roc del Comptador s un pic situat al municipi de Maanet de Cabrenys, punt culminant (1.451 metres) de la Serra de les Salines i de la comarca de l'Alt Empord. s aix mateix, el punt ms elevat de tot l'Empord . Aquesta fita s sovint atribuda errniament als vens Roc de Frausa (1.421 metres) o El Moixer (1.443 metres), distants noms a uns pocs centenars de metres d'aquest i ms coneguts popularment.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356331" title="Portada (llibre)" nonfiltered="4583" processed="4563" dbindex="139615">






La portada s un element propi dels llibres i opuscles (i d alguna revista acadmica), incls entre els preliminars, que consisteix en la pgina inicial (noms susceptible d sser precedida per full de respecte i per portadella) on figuren, almenys: ttol (i subttol, si n hi ha); autor o autors (o entitats responsables); i peu d impremta (ciutat, editorial i any). 

En llibres i opuscles, la portada s l element identificador per antonomsia: per definici, el ttol del document s el que apareix a la portada, i anlogament pel que fa a la data, etc. 

En el llibre, el verso de la portada pot anar en blanc, per modernament constitueix la pgina de crdits, on s agrupa una srie de dades tcniques sobre l edici: copyright; nmeros de dipsit legal i d ISBN; menci d edici o de reimpressi (si no figura a la portada); ttol original i traductor (quan s escau, i sempre que no figurin a la portada); etc.

En els diaris, l equivalent de la portada s la capalera (que figura a la primera plana); a les revistes, o b la capalera (que figura a la coberta) o b la tira editorial (que apareix en alguna de les planes inicials). Tan sols algunes revistes de caire acadmic tenen portada prpiament dita.

Histria.

El rotlle, el cdex` i el llibre manuscrit mancaven de portada; amb sort, calia cercar el ttol a l ncipit o, a voltes, a l xplicit, i la data de producci al colof.

La portada comena a sorgir amb el llibre imprs: sembla que la primera portada prpiament dita s la del Calendario de Regiomontano (Vencia, Erhard Ratdolt, 1476). Emper, l s no es generalitz fins a mitjans segle XVI, b que en aquella poca incloa ms elements que els actuals (com ara llicncia o privilegi, nihil obstat eclesistic, adrea del distribudor, etc.). El model actual de portada resta fixat a cavall dels segles XVIII i XIX.

Precisions terminolgiques.

Conv puntualitzar que la portada del catal equival a l angls title page, al francs page de titre, a l itali frontespizio (que d altra banda, no hem de confondre amb el catal frontispici), al portugus rosto/pgina de rosto, etc. Es dna el cas que, al sud de les Alberes, s fora habitual en la parla quotidiana d emprar el mot portada per a designar all que, en realitat, s la coberta, mentre que el concepte mateix de  portada  resta inadvertit, com si es tracts d un element adventici. Com a exemple ben grfic, val a dir que, espordicament, hom ha arribat a maltraduir el francs page de titre i l angls title page per  pgina de ttol ! Ats que aquest mal s del terme portada no es dna a Catalunya Nord, resulta evident que es tracta d un calc de l espanyol colloquial, en qu est fora generalitzat aquest equvoc (en contrast amb l s acadmic i especialitzat, que distingeix acuradament entre portada i cubierta). s probable que aquesta confusi popular provingui del fet que, tradicionalment, els llibres es comercialitzaven sense coberta, de manera que el primer element que hi havia a la vista era la portada; en generalitzar-se les cobertes editorials illustrades juntament amb el llibre popular (al llarg del segle XIX), la gent hauria continuat designant portada el primer element a la vista, tot i que aquest ja no era la portada, sin la coberta. 

Per la mateixa via, en les darreres dcades el mot portada tendeix a sser emprat, errniament, per a designar la primera plana dels diaris (que no tenen portada) i la coberta de les revistes (que rarament tenen portada).

Bibliografia.
 Bohigas, Pere. Resum d histria del llibre. Barcelona: Barcino, 1933. (Collecci popular Barcino; 90);
 Carreras, Concepci; Martnez, Concepci; Rovira, Teresa. Organitzaci d una biblioteca: popular, escolar o infantil. 3a ed. Barcelona: Edicions 62, 1991. (Didctiques; 10) ISBN 84-297-1631-9;
 Dahl, Svend. Historia del libro. Madrid: Alianza, 1982. (Alianza Universidad; 336) ISBN 84-206-2336-9;
 Dictionarium bibliothecarii practicum: ad usum internationalem in XXII linguis = The librarian's practical dictionary: in 22 languages = Wrterbuch des Bibliothekars: in 22 Sprachen. Herausg. von Dr. Zoltn Pipics. 7. Auflage. Mnchen: Dokumentation, 1977. ISBN 3-7940-4110-0 ;
 Extracte del Reglament del Dipsit Legal; Normes per a l establiment del nmero d ISBN; Normes per a la inscripci d obres en el Registre de la Propietat Intellelctual; Recomanacions per a la impressi dels fulls de portada i portadella. 2a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 1987. ISBN 84-393-0812-4;
 Martnez de Sousa, Jos. Diccionario de edicin, tipografa y artes grficas.Gijn: Trea, 2001. (Biblioteconoma y administracin cultural; 46) ISBN 84-95178-96-6;
 Pujol, Josep M.; Sol, Joan. Ortotipografia: manual de l autor, l autoeditor i el dissenyador grfic. 2a ed., rev. Barcelona: Columna, 1995. ISBN 84-7809-632-9;
 TERMCAT, Centre de Terminologia. Lxic d arts grfiques i edici. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament d Indstria i Energia, 1993. (La indstria a Catalunya) ISBN 84-393-2698-X;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356332" title="Serra de les Salines" nonfiltered="4584" processed="4564" dbindex="139616">
La Serra de les Salines s una serra fronterera entre les comarques de l'Alt Empord i el Vallespir, continuaci natural de la Serra de l'Albera desprs del coll del Ports. El Roc del Comptador, amb els seus 1.451 metres d'altitud n's el seu pic culminant, convertint-se aix tamb en el sostre de tot l'Empord.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356333" title="Fran Alonso" nonfiltered="4585" processed="4565" dbindex="139617">
Fran Alonso (Vigo, 1963) s un narrador i poeta gallec, llicenciat en filologia gallegoportuguesa. La seva trajectria professional est lligada a l mbit del periodisme i de l edici. Amb l obra titulada Trailer va guanyar en 1991 el Premi Blanco Amor de Novella. Hi van seguir uns altres ttols com Cemiterio de elefantes (1994), Silencio (1995), Territorio ocupado (1998), O brillo dos elefantes (1999), Males de cabeza (2001), Cartas de amor (2006) i A vida secreta de Mara Mario (2007). 

La seva vinculaci als mitjans de comunicaci es concreta a travs de la collaboraci en publicacions com Diario 16 de Galcia, La Voz de Galicia, A Nosa Terra i el suplement  Luces  del diari El Pas. Mant en la xarxa el blog Cabrafanada. Com a poeta, s autor de Ciudades, Premi Raolas al millor llibre infantil i juvenil de 1997, tradut al castell. Una bona part de la seva poesia est recollida en el volum Subversins (2001). El seu ltim poemari, Balada solitaria, s un dileg entre els seus versos i les imatges del fotgraf portugus Renato Roque. Tamb s autor de l'antologia Poetzate (2006), una desenfadada antologia de la poesia gallega, i de l'lbum illustrat A casa da duna (2002), distingit amb el White Ravens.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356334" title="Palencia de Negrilla" nonfiltered="4586" processed="4566" dbindex="139618">

Palencia de Negrilla s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord amb Topas i Torreperales (Negrilla de Palencia), a l'Est amb Tardguila i Negrilla de Palencia, al Sud amb Castellanos de Villiquera i a l'Oest amb Valdunciel.  

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356336" title="Boxa als Jocs Olmpics d'estiu de 1928" nonfiltered="4587" processed="4567" dbindex="139619">

Als Jocs Olmpics de 1928 celebrats a la ciutat d'Amsterdam (Pasos Baixos) es realitzaren 8 proves de boxa, totes elles en la categoria masculina. La competci es realitz entre el 7 i el 12 d'agost.

Comits participants.
Participaren un total de 144 boxadors de 29 nacions diferents:


  Alemanya (8);
  (8);
  (1);
  (6);
  Canad (7);
  (6);
  Espanya (6);
  (8);
  (1);
  (3);
  Frana (8);
  Grcia (2);
  Hongria (4);
  (8);
  Itlia (7);

  (2);
  (2);
  (5);
  (4);
  (2);
  (5);
  (6);
  (4);
  (8);
  Rodhsia (2);
  Sud-frica (6);
  (8);
  (3);
  (4);


Resum de medalles.


Medaller. 


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356339" title="Arturo Lezcano" nonfiltered="4588" processed="4568" dbindex="139620">
Arturo Lezcano (Orense, 1939) s un escriptor gallec.

Va estudiar dret i periodisme a Madrid i va iniciar la seva relaci amb la cultura gallega en la tertlia d'Orense de Vicente Risco. En els anys seixanta va desenvolupar una mplia activitat en el mn dels cinema clubs, que rememora en el seu llibre Ourense, citt aperta (1999), encara que professionalment es va dedicar des de molt jove al periodisme. Va ser director de Ferrol Diario, del qual va publicar un manual el 1993, i va treballar en La Regin i en La Voz de Galicia, peridic del qual va ser redactor en cap. El 1987 va rebre el Premi de Periodisme de Galcia i el 1991 va obtenir el Premi Julio Camba. Com a narrador, es va donar a conixer en l Antoloxa da literatura fantstica en lingua galega, d'Antn Risco (1993), i desprs va publicar Os dados de Deus (1994), un llibre de relats en el qual apareixen moltes de les lnies temtiques de S os mortos soterran os seus mortos (2001), un recull de relats fantstics amb presncia destacada del conte de por.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356340" title="Parada de Rubiales" nonfiltered="4589" processed="4569" dbindex="139621">

Parada de Rubiales s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord i Est amb Fuentesaco i Caizal, al Sud amb Espino de la Orbada i La Orbada i a l'Oest amb Aldeanueva de Figueroa.  

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356343" title="Coordenades bipolars" nonfiltered="4590" processed="4570" dbindex="139622">


El sistema de coordenades bipolar s un sistema de coordenades bidimensional ortogonal. Habitualment hi ha dos sistemes de coordenades bipolars. L'altre s el sistema de coordenades bipolar de dos centres. Tamb hi ha un tercer sistema de coordenades que s basa en dos pols, el sistema de coordenades biangular.  El primer es basa en les Circumferncies d'Apolloni. Les corbes que mantenen constant la coordenada   o la   sn circumferncies que s'intersequen mtuament en angles rectes.  Les coordenades tenen dos focus F1 i F2, que normalment es consideren fixos als punts ( a, 0) i (a, 0), de l'eix x d'un sistema de coordenades cartesianes respectivament.  

El sistema de coordenades bipolar s la base de diversos sistemes de coordenades tridimensionals. Les cilndriques bipolars s'obtenen arrossegant-les en la direcci z.  Les coordenades biesfriques s'obtenen per rotaci de les bipolars entorn a l'eix  es a dir l'eix que connecta els dos focus, les coordenades torodals s'obtenen per rotaci de les coordenades bipolars entorn a l'eix y s a dir entorn a un eix perpendicular a l'eix x en el punt mig entre els dos focus.

La aplicaci clssica de les coordenades bipolars s per a la soluci d'equacions diferencials en derivades parcials, per exemple l'equaci de Laplace o l'equaci de Helmholtz, per a les quals les coordenades bipolars permeten aplicar el mtode de la separaci de variables.  Un exemple tpic pot ser el camp elctric que envolta dos conductors cilndrics parallels.

El terme "bipolar" es fa servir de vegades per descriure altres corbes que tenen dos punts singulars (focus), com ara les ellipses, hiprboles, i els ovals de Cassini.  Per el terme coordenades bipolars es reserva per a les coordenades que es descriuen aqu, i no es fa servir mai per a descriure les coordenades associades a aquestes corbes, com ara les coordenades ellptiques.



Definici bsica.

La forma ms com per definir les coordenades bipolars ( ,  ) s





On la coordenada   del punt P s igual a l'angle F1 P F2 i la coordenada   s igual al logaritme natural del quocient de les distncies d1 i d2 als focus 



(Cal tenir present que F1 i F2 es localitzen a ( a, 0) i (a, 0), respectivament.)

Cal advertir que les corbes de   i   constants es tallen en dos punts, no en un de sol. Els focus divideixen casa lnea de   constant en un arc llarg i un altre de curt. Per convenci, la coordenada   d'aquests dos arcs difereix en 90, s a dir  curt =  llarg + 90; aquesta convenci trenca la degeneraci del sistema de coordenades.

Corbes de   i   constant.





Les corbes de   constant corresponen a circumferncies no concntriques



Que passen pels dos focus. Els centres de les lnies de   constant se situen a l'eix y.  Les circumferncies de   positiu estan centrades per damunt de l'eix x mentre que les de   negatiu ho estan per davall de l'eix.  A mesura que la magnitud | | creix, el radi de les circumferncies decreix i el centre s'apropa a l'origen (0, 0), on hi arriba quan | | =  /2, que s el valor mxim que pot tenir.

Les corbes de  constant son circumferncies de diferent radi que no s'intersequen entre si



Que envolten el focus pero altre cop no sn pas concntriques. Els centres de les circumferncies de   constant romanen a l'eix x.  Les circumferncies de   positiu se situen al cant dret del pla (x > 0), mentre que les circumferncies de   negatiu se situen en el cant esquerra del pla (x < 0). La corba de   = 0 correspon a l'eix y (x = 0).  A mesura que la magnitud de   creix, el radi de les circumferncies disminueix i els seus centres s'apropen als focus.

Factors d'escala.

Els factors d'escala del les coordenades bipolars ( ,  ) sn iguals 



Per tant, L'element infinitesimal d'rea s igual a



I la Laplaciana ve donada per 



Els altres operadors com ara  i  es poden expressar en les coordenades ( ,  ) substituint els factors d'escala en les formules generals que es troben a l'article coordenades ortogonals.

Vegeu tamb.
sistemes de coordenades;
coordenades ortogonals;
Coordenades cartesianes;
coordenades polars;
coordenades esfriques;
coordenades cilndriques;

Referncies.
 H. Bateman "Spheroidal and bipolar coordinates", Duke Mathematical Journal 4 (1938), no. 1, 39 50;
 Lockwood, E. H. "Bipolar Coordinates." Chapter 25 in A Book of Curves. Cambridge, England: Cambridge University Press, pp. 186 190, 1967.
 Korn GA and Korn TM. (1961) Mathematical Handbook for Scientists and Engineers, McGraw-Hill.


Notes.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356346" title="Pedrosillo el Ralo" nonfiltered="4591" processed="4571" dbindex="139623">

Pedrosillo el Ralo s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita a l'Oest i Nord amb La Vells, a l'Est amb Villaverde de Guarea i al Sud amb Gomecello i Castellanos de Moriscos.   

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356347" title="Roc de Frausa" nonfiltered="4592" processed="4572" dbindex="139624">

El Roc de Frausa, o  Roc de Fraussa, s un pic situat a la serra de les Salines, entre els municipis de Maanet de Cabrenys (Alt Empord), Reiners i Ceret (Vallespir). Amb 1.421 metres d'altitud, errniament se li atribueix sovint la condici de cim culminant de l'Alt Empord, degut a la seva proximitat al menys conegut Roc del Comptador, que amb 1.451 metres d'altitud, es mostra com l'autntic sostre de la comarca i de tot l'Empord.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356349" title="El Moixer" nonfiltered="4593" processed="4573" dbindex="139625">
Pic de la Serra de les Salines, al municipi de Maanet de Cabrenys (Alt Empord), amb 1.443 metres d'altitud. s tamb anomenat popularment com "El Repetidor" degut a les antenes que hi ha installades al seu cim. Sovint se li atribueix errniament la condici de sostre de l'Alt Empord, fita que realment ostenta el ve Roc del Comptador (1.451 metres), cim culminant de la comarca i de tot l'Empord.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356350" title="Pitiegua" nonfiltered="4594" processed="4574" dbindex="139626">

Pitiegua s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord amb La Orbada, a l'Est amb El Pedroso de la Armua i Arabayona de Mgica, al Sud amb Babilafuente i Aldearrubia i a l'Oest amb Cabezabellosa de la Calzada i Villaverde de Guarea.  

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356351" title="San Cristbal de la Cuesta" nonfiltered="4595" processed="4575" dbindex="139627">

San Cristbal de la Cuesta s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord amb La Vells, al Sudest amb Castellanos de Moriscos, al Sudoest amb Villares de la Reina i a l'Oest amb Monterrubio de Armua. 

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356353" title="Tardguila" nonfiltered="4596" processed="4576" dbindex="139628">

Tardguila s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nordoest amb Topas, al Nordest amb Aldeanueva de Figueroa, al Sudest amb Arcediano, al Sud amb Negrilla de Palencia, al Sudoest amb Palencia de Negrilla i a l'Oest amb Torreperales (Negrilla de Palencia). 

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356356" title="Ali ben Isa" nonfiltered="4597" processed="4577" dbindex="139629">
Ali ben Isa ben Daud ben al-Djarrah (859-946) fou visir abbssida. Era d'origen persa per la famlia estava installada a Dayr Kunna a la riba del Tigris, ms avall de Bagdad.

Va ocupar diversos crrecs administratius (igual que el seu pare i un oncle). El 892 el visir Ahmad ben al-Furat va crear el diwan al-dar i Ali i el seu oncle Muhammad ben Daud van treballar en aquest servei a les ordres d'Ali ben al-Furat, germ d'Ahmad. El 899 es van crear serveis independents del diwan per les provncies de l'est i de l'oest i Ali ben Isa i Muhammad ben Daud van ser posat al front de cadascun d'aquestos diwans provincials.

Als darrers anys del califat d'al-Mu'tamid (870-892) van esclatar dissensions entre la famlia dels al-Djarrah d'una banda i Ahmad i Ali ben al-Furat de l'altra. L'afer va arribar al punt ms lgid a la mort del califa al-Muktafi (902-908) el 908 i el va succeir el seu germ al-Muqtadir (908-932) per les intrigues dels Ibn al-Furat. Els al-Djarrah van conspirar contra el nou califa en favor de Abd Allah ben al-Mutazz; en l'efmer govern d'aquest Ali ben Isa fou visir, i per aix quan Al-Muqtadir fou restaurat, el va enviar a l'exili a la Meca. Va restar sota vigilncia mentre Ibn al-Furat fou visir fins a la seva caiguda el 912.

El 913 fou cridat a ocupar el crrec de visir en lloc d'al-Khakani, sota imposici del general Munis. Va ocupar el crrec quatre anys. Va intentar posar en ordre les finances de l'estat, per la reducci de les despeses del califa no va agradar a aquest. Va enviar (913/914) una ambaixada als crmates que va acordar un intercanvi de presoners; un nou pacte es va fer el 915/916. La inactivitat crmata durant uns quants anys va fer que fos acusat ms tard de collaborar amb aquesta secta. El 914 va fer una expedici contra els fatimites d'Egipte i el 916 contra rebels del Iraq. Com que les tropes aquarterades a Bagdad no van rebre la paga, es van amotinar i poc temps desprs Ali fou destitut (917) 

Ibn al-Furat fou nomenat altre cop visir perqu va prometre grans sumes al califa i a la seva mare i aprofitant la influencia de la cortesana kakramana Umm Musa, a la que Ali ben Isa havia ofs. Ibn Isa fou jutjat acusat de donar suport a la revolat de Abul Kasim Yusuf ben Abi l-Sadj Diwdad (conegut com Yusuf al-Sadj o sigui Yusuf el sadjida) que havia esclatat el 912, poc abans del seu nomenament. El 918 el califa el va cridar per consultar-li a qui havia de nomenar al lloc de Ibn al-Furat; el juliol aquest any fou destitut i nomenat  Hamid ben al-Abbas; aquest no va fer be la feina i Ali va ser nomenat el seu adjunt, exercint de fet el poder efectiu. Hamid va voler recuperar la seva autoritat i va imposar pel seu compte taxes complementaria a tres ciutats, Sawad, al-Ahwaz i Esfahan; el resultat fou una pujada del preu del gra a Bagdad seguida d'aldarulls al crrec. En endavant Ali va haver d'agafar els afers directament per no va acceptar oficialment el crrec de visir que se li va oferir el 921/922. Les seves mesures econmiques foren impopulars per calia recaptar per fer front a les despeses d'una expedici contra els fatimites i contra Yusuf al-Sadj. La impopularitat de les mesures va tornar a Ibn al-Furat al poder el 923.

Ara Ali fou acusat de tenir relacions amb els crmates que 4 dies desprs de la destituci havien saquejat Bssora. Va ser obligat a pagar una forta quantitat i fou torturat pel fill d'Ibn al-Furat, al-Muhassin. Finalment se'l va posar en residencia vigilada a la Meca, on va patir diversos intents d'assassinat per part de l'encarregat de la seva vigilncia; desprs fou enviat a l'exili a Sana i hi va restar fins el 924 quan Ibn al-Furat fou executat. Llavors fou nomenat inspector de Sria i Egipte.

El 927 fou cridat altre cop a exercir de visir, aquesta vegada amb el ttol. La debilitat de l'estat havia encoratjat als bizantins que havien conquerit Samosata i els crmates es van apoderar de Kufa, van derrotar a Yusuf al-Sadj (enviat pel califa al que ara era altre cop lleial) prop de la ciutat (febrer del 928) i van avanar fins a Bagdad que van estar a punt d'ocupar. Ali va haver de demanar fons privats del califa i la seva mare per pagar les despeses de la defensa. i augmentar el sou dels soldats amotinats. Va dimitir desesperat per el califa li va refusarla dimissi; passat el perill fou destitut (928) i empresonat.

El 929 el califa fou deposat per segona vegada, i Ali fou alliberat. Quan el califa fou restaurat al cap de poc, el general Munis, amic d'Ali, va imposar el nomenament d'aquest com a mazalim i el 920 al front dels diwans i conseller del seu cos Sulayman ben al-Hasan ben Makhlad i desprs del seu successor com a visir, al-Kalwadhi. El 931 va ser nomenat el seu cos al-Husayn ben al-Kasim, amb el que estava en males relacions, fou enviat a l'exili a la seva vila natal de Dayr Kunna, per fou breu i aviat va poder tornar.

Sota el nou califa al-Qahir (932-934) va tenir un petit crrec en el departament de finances. Desprs, amb al-Radi (934-940,  fill d'al-Muqtadir) fou altre cop arrestat i exiliat a al-Safya prop de Dayr Kunna, sota proposta d'Ibn Mukla, per aquest mateix li va haver de demanar el 935 que negocis la pau amb l'hamdnida Nasir al-Dawla Hasan ben Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan, que s'havia apoderat de Mossul (de la que havia estat expulsat poc abans), i que finalment fou reconegut com a governador pel califa. Ali havia estat acusat de contactes amb l'hamdnida.

El 936 Ali va refusar el crrec de visir per va acceptar la d'assistent del seu germ Abd al-Rahman, que va exercir durant tres mesos. Amb el califa al-Muttaqi (940-944, germ d'al-Radi) va exercir altre cop com a mazalim, per desprs ser altre cop adjunt d'Abd al-Rahman per uns quants dies (poc ms d'una setmana). Desprs es va retirar dels afers poltics.

Va intervenir nicament el 944 per aconsellar l'entrega als bizantins d'un relquia cristiana (coneguda per la imatge d'Edessa) a canvi de la promesa grega de no atacar la ciutat d'Edessa. 

El gener del 946 va arribar a Bagdad el buwyhida Muizz al-Dawla. Va morir sis mesos desprs el 1 d'agost del 946. Va deixar dos fills de dones diferents: Ibrahim (+961) que fou secretari d'al-Muti (946-974, germ de al-Muttaqi) i Isa (915-1001), secretari d'al-Tai (974-991, fill d'al-Muti)

 Biografia .

H. Bowen, The life and times of Ali ibn Isa, Cambridge 1928



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356358" title="Topas" nonfiltered="4598" processed="4578" dbindex="139630">

Topas s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord amb El Cubo de Tierra del Vino, El Maderal i Villamor de los Escuderos, a l'Est amb Aldeanueva de Figueroa i Tardguila, al Sud amb Torreperales (Negrilla de Palencia), Palencia de Negrilla i Valdunciel i a l'Oest amb Valdelosa.

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356360" title="Every Breath You Take: The Singles" nonfiltered="4599" processed="4579" dbindex="139631">
Every Breath You Take: The Singles fou el primer lbum de compilaci de The Police, llanat el 1986. El 1990, l'lbum es llenava a Nova Zelanda, Austrlia i Espanya amb el nom de Greatest Hits amb una cartula diferent.

Canons.

"Roxanne"   3:11;
"Can't Stand Losing You"   2:47;
Canons 1 i 2 apareixien originalment a Outlandos d'Amour.
"Message in a Bottle"   4:50;
"Walking on the Moon"   5:01;
Canons 3 i 4 apareixien originalment a Reggatta de Blanc.
"Don't Stand So Close to Me '86"   4:40;
Versi actualitzada de l'apareguda a Zenyatt Mondatta.
"De Do Do Do, De Da Da Da"   4:06;
Cano original de l'album Zenyatt Mondatta.
"Every Little Thing She Does Is Magic"   4:19;
"Invisible Sun"   3:44;
"Spirits in the Material World"   2:58;
Canons 7, 8 i 9 apareixien originalment a  Ghost in the Machine.
"Every Breath You Take"   4:13;
"King of Pain"   4:57;
"Wrapped Around Your Finger"   5:14;
Canons 10, 11 i 12 apareixien originalment a  Synchronicity.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356361" title="Jacob Guillermo Davidson" nonfiltered="4600" processed="4580" dbindex="139632">
Jacob Guillermo Davidson fou un crtic musical angls, (Londres, Margate - 1813-1885) tamb coneixia la tcnica musical, adquir a Anglaterra una popularitat sense lmits i contribu a popularitzar en el seu pas a Mendelssohn, sent un dels primers que senyal el mrit de Berlioz. Per contra, atac de manera violenta en Wagner i Schumann. A ms de nombrosos articles de crtica publicats en el Times, Musical World, Musical Magazine i altres diaris, i d'un estudi envers Chopin (1849), deix varies composicions que es distingeixen per la seva novetat. 

 Referncies .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356362" title="Ali ben Isa al-Kahhal" nonfiltered="4601" processed="4581" dbindex="139633">
Ali ben Isa al-Kahhal (segle XI), tamb esmentat com Isa ben Ali (per la major part de les fonts concorden en la primera forma) s l'oculista rab ms important. Era rab per no era musulm sin cristi i va exercir la medicina a Bagdad.

La seva obra cimera es la Tadhkirat alkahkalin (Memria pels oculistes) tamb coneguda per la seva primera paraula "Risala" que s'ha utilitzat fins a temps recents. Fou traduda a l'alemany a Leipzig el 1904.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356363" title="La Vells" nonfiltered="4602" processed="4582" dbindex="139634">

La Vells s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord amb Arcediano i Aldeanueva de Figueroa, a l'Est amb Pajares de la Laguna, Villaverde de Guarea i Pedrosillo el Ralo, al Sud amb Castellanos de Moriscos, al Sudoest amb San Cristbal de la Cuesta i Monterrubio de Armua i a l'Oest amb Carbajosa de Armua (Castellanos de Villiquera) i Negrilla de Palencia.  

Demografia.






 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356366" title="Paisatgista" nonfiltered="4603" processed="4583" dbindex="139635">
Un paisatgista s un artes del que l'ofici consisteix a arreglar l'espai exterior d'un habitatge o d'un edifici per tal de tornar-lo ms atraient. Es pot dir que el paisatgista s l'artista que crea en l'mbit del paisatge.

Histric.

En el passat, al paisatgista se l'anomenava jardiner. Se'l definia com a dissenyador de jardins i de parcs. El terme de paisatgista ha aparegut al segle XX. Aquest ofici ha conegut el seu desenvolupament a comenaments dels anys 1980, en reacci a l'arquitectura dels anys 1960 que es pot caracteritzar per molt bet. El desenvolupament de les ciutats, la creaci de ciutats noves o fins i tot la construcci de segones residncies exigeixen la intervenci d'especialistes en paisatge. Els oficis del paisatge han conegut una evoluci tecnolgica sensible: nous materials, mquines, nous mtodes de conreu.

Diferents tipus de paisatgistes.

Sota el terme com de paisatgista, es distingeixen diversos oficis:

 l'arquitecte paisatgista que crea plnols. s un professional titular d'un diploma (de nivell Bac+5, a Frana) que pot ser reconegut per l'associaci dels arquitectes de jardins i dels arquitectes paisatgistes si t en ordre la cotitzaci anual.
    
 l'empresari paisatgista (o jardiner) que est encarregat de la posada en marxa, de la realitzaci dels treballs i de la gesti dels espais.
    
 el paisatgista mestre d'obra. T un paper de consell i ajut per a definir una poltica sobre el paisatge o sobre un projecte.
    
 l'enginyer paisatgista que es caracteritza pel seu perfil tcnic i la seva capacitat d'adaptaci per a totes les escales del paisatge; del territori al taller.

L'arquitecte paisatgista.

 Vegeu l'article ampliat: Arquitecte paisatgista.

L'empresari paisatgista.

 Vegeu l'article ampliat: Empresari paisatgista.

El paisatgista mestre d'obra.

Ajuda a definir una poltica sobre el paisatge o un projecte. T a crrec l'anlisi del paisatge a escala d'una gran regi o d'un indret precs en el marc de l'elaboraci d'un document d'orientaci o de planificaci (pla de paisatge, carta paisatgista, esquema de coherncia territorial, pla local d'urbanisme), d'un gran projecte (creaci, requalificaci o investigaci de l'implantaci d'una infraestructura, d'un equip, d'un barri) o de projectes ms puntuals.

Els interventors sobre el paisatge sn nombrosos: agricultors, particulars que construeixen, cap de projecte d'infraestructura, promotors, pedrers, explotadors d'aerogeneradors... El paper del consell consisteix aleshores a comprometre una reflexi sobre l'evoluci del paisatge. En tant que mediador, ajuda a coordinar diverses poltiques o operadors al voltant d'un projecte com i compartit d'evoluci del paisatge. Aquestes eines sn mltiples i van del plnol, afers jurdics, el quadern de recomanaci, el reglament, el quadern d'orientacions...

A partir d'un programa, est encarregat de la creaci o la requalificaci d'espais pblics (places, carrers, travesseres de viles, espais residencials), d'un parc o d'un jard, la concepci de de condicionaments turstics i de lleure, etc.

El paisatgista mestre d'obra en pot aleshores garantir la concepci, considerar el projecte financerament i definir-ne les modalitats tcniques de realitzaci (tria de materials i de posades en marxa), ajudar a definir empreses, seguir el taller, etc.

Els seus camps d'acci sn nombrosos: requalificaci d'erms, de ribes, d'espais pblics urbans, barris residencials, zones industrials, creaci de senders, disposici del litoral, de vies de tramvia, etc.

L'enginyer paisatgista.

 Vegeu l'article ampliat: Enginyer paisatgista.

Alguns paisatgistes famosos.

 Jean-Nol Capart;
 Gilles Clment;
 Michel Desvigne;
 Beatrix Farrand;
 Jean Claude Nicolas Forestier;
 Andr Le Ntre, creador de nombrosos jardins a la francesa;
 Alain Provost;
 Jos Mara Velasco;
 Michel Corajoud,
 Benot Fondu;
 Franois Goffinet;
 David Roland;
 Joseph De Gryse;

Enllaos externs.

 Anuari dels paisatgistes de Frana;
 El portal de referncia dels paisatgistes francfons: paysagisme.com;
 La web dels professionals del paisatge, ofertes i demandes de feina: lesPaysagistes.com ;
 LUnion nationale des entrepreneurs du paysage, organisme professional reagrupant les empreses del paisatge: l'Unep;
 La fdration franaise du paysage: la FFP;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356367" title="Bone" nonfiltered="4604" processed="4584" dbindex="139636">

Bone s un cmic independent publicat en 55 nmeros entre el 1991 i el 2004. Bone va ser escrit i dibuixat per en Jeff Smith. Els seus dibuixos en blanc i negre, estan inspirats en els dibuixos animats i en les tires cmiques, notant-se una notable influncia del cmic Pogo d'en Walt Kelly. En una entrevista va dir que "Tamb era un gran fan d'en Carl Barks i Pogo, per tant era per mi molt natural dibuixar amb aquesta mena de barreja entre en Walt Kelly i en Moebius". Tanmateix, la histria cont tant comdia blanca com fosca fantasia pica.

La revista Time Magazine va indicar que la srie era "tan dramtica com el cicle d'El Senyor dels Anells, per molt ms divertit."

Bone ha rebut numerosos premis, entre ells deu Eisner Awards i deu Harvey Awards. La compilaci de 1.332 pgines va ser collocada per la revista Time en el rnquing de les Deu Novelles Grfiques de Tots els Temps.

Referncies.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356374" title="Guitarra solista" nonfiltered="4605" processed="4585" dbindex="139637">
El terme guitarra solista ("Lead Guitar", en angls), s l'equivalent en catal a la "primera guitarra", dins d'una banda, ja sigui de rock o de qualsevol altre estil musical. La guitarra solista (a vegades anomenada guitarra lder) s la que executa els solos quan un tema ho requereix. De la mateixa manera, guitarra rtmica (Rhythm Guitar, en angls) equival a la "segona guitarra".

En l'actualitat, la distinci entre guitarra rtmica i guitarra solista ha perdut tota la seva importncia, ja que en un grup hi ha ms d'un guitarra, i s normal que es reparteixin entre ells la feina. En grups com The Rolling Stones no hi ha un guitarra solista sin dos "guitarristes de riffs", que es reparteixen les intervencions segons el tema ho requereixi.

 Llista de guitarristes solistes .

La segent llista correspon a msics que habitualment fan els solos de la seva banda.

A
 Ace Andres (The X-15s);
 Aaron Barrett (Reel Big Fish);
 Albert Collins;
 Allen Collins (Lynyrd Skynyrd);
 Andrew Stockdale (Wolfmother);
 Andy Summers (The Police);
 Andr Olbrich (Blind Guardian);
 Andy LaRocque (King Diamond);
 Alexi Laiho (Children of Bodom);
 Alvin Lee (Ten Years After);
 Angus Young (AC/DC);
 Al Di Meola (Go);
 Aaron Fink (Breaking Benjamin);
 Ace Frehley (Kiss);
 Albert Hammond Jr. (The Strokes);
 Adam Jones (Tool);
 Alex Kapranos (Franz Ferdinand);
 Alex Lifeson (Rush);
 Alex Skolnick (Testament, Trans-Siberian Orchestra);
 Adrian Smith (Iron Maiden);
 Akira Takasaki (Loudness);
 Alex Turner (Arctic Monkeys);
 Andy Timmons (Danger Danger);
 Axel Rudi Pell;
 Andrew White (Kaiser Chiefs);

B
 Bryce Avary (The Rocket Summer);
 Bruce Springsteen (E Street Band);
 Billy Squier;
 Billy Corgan (The Smashing Pumpkins);
 Brad Delson (Linkin Park);
 Buck Dharma (Blue Oyster Cult);
 Bernie Leadon (The Eagles);
 Bernie LaBarge (David Clayton-Thomas);
 Billy Duffy (The Cult);
 Billy Gibbons (ZZ Top);
 Brian Jones (The Rolling Stones);
 Ben Kasica (Skillet);
 Bruce Kulick (Kiss);
 Benji Madden (Good Charlotte);
 Brian May (Queen);
 Brian Molko (Placebo);
 Brian Robertson (Thin Lizzy, Motorhead);
 Brian Setzer (The Stray Cats);
 Bernard Sumner (Joy Division, New Order);
 Brian Welch (KoRn);
 Brent Hinds (Mastodon);

C
 Christopher Amott (Arch Enemy, Armageddon) ;
 Corey Beaulieu (Trivium);
 Chuck Berry;
 Creed Bratton (The Grass Roots);
 Charlotte Caffey (The Go-Go's);
 Chris DeGarmo (Queensrche);
 Carl Wilson (The Beach Boys);
 Christopher Walla (Death Cab for Cutie);
 Charlie Simpson (Fightstar, Busted);
 Chuck Schuldiner (Death, Control Denied);
 Carlos Santana (Santana);
 Chris Risola (Steelheart);
 Chris Poland (Megadeth);
 Craig Nicholls (The Vines);
 Cameron Muncey (Jet);
 Craig Goldy (Giuffria, Dio);
 Cesar J. (Prozodicos);

D
 Duane Allman (Allman Brothers Band, Derek and the Dominos);
 Dickey Betts (Allman Brothers Band);
 Doug Blair (W.A.S.P.);
 D. Boon (The Minutemen);
 Devin Bronson (The Black List Club);
 Don Felder (Eagles);
 Dave Felton (Mushroomhead);
 Dick Dale;
 Dave Davies (The Kinks);
 Danny Cedrone (Bill Haley & His Comets; "Rock Around the Clock");
 Dave Murray (Iron Maiden);
 Dave Mustaine (Megadeth);
 Dimebag Darrell (Pantera, Damageplan);
 David Gilmour (Pink Floyd) ;
 Danny Jones (McFly);
 Dave Hill (Slade);
 David Kennedy (Angels and Airwaves);
 Daron Malakian (System of a Down);
 Dave Morrissey (Celtic Legacy);
 Dave Navarro (Jane's Addiction, Red Hot Chilli Peppers);
 Dave Sabo (Skid Row);
 Derek Trucks (Allman Brothers Band);
 Dan Hawkins (Stone Gods (antes The Darkness));

E
 Eddie Van Halen (Van Halen);
 Eric Clapton (The Yardbirds, Cream);
 Elliot Easton (The Cars);
 Eric Johnson;
 Ed King (Lynyrd Skynyrd, Strawberry Alarm Clock);

F
 Franny Beecher (Bill Haley & His Comets);
 Frank Zappa;
 Francis Rossi (Status Quo);

G
 Graham Coxon (Blur) ;
 Gary Lightbody (Snow Patrol);
 Glen Drover (King Diamond, Megadeth, Eidolon);
 Glenn Frey (Eagles);
 Gus G. (Dream Evil, Firewind, Nightrage);
 Greg Ginn (Black Flag);
 Gary Green (Gentle Giant);
 George Harrison (The Beatles, Traveling Wilburys);
 Greg Hetson (Circle Jerks, Bad Religion);
 Gary Hoey;
 George Lynch (Dokken, Lynch Mob);
 Gary Rossington (Lynyrd Skynyrd);
 Glenn Tipton (Judas Priest);
 Gary Moore (Thin Lizzy );
 Gary Myrick (Havana 3am);

H
 Hideto Matsumoto (X Japan);
 Herman Li (Dragonforce);
 Hank B. Marvin (The Shadows);
 Henjo Richter (Gamma Ray);
 Hank Shermann (Mercyful Fate);

I
 Ian D'Sa (Billy Talent);
 Ian Moss (Cold Chisel);

J
 James Burton (Elvis Presley);
 Jeff Beck (The Yardbirds);
 Johnny Borrell (Razorlight);
 James Dean Bradfield (Manic Street Preachers);
 Joey Santiago (Pixies);
 Joe Satriani;
 Jonny Buckland (Coldplay);
 John Butler (The John Butler Trio);
 Jerry Cantrell (Alice in Chains);
 John Cipollina (Quicksilver Messenger Service, The Dinosaurs);
 John Corabi (Ratt);
 J.D. Cronise (The Sword);
 John Frusciante (Red Hot Chili Peppers);
 Jim Fuller (Surfaris);
 John Lawler (The Fratellis);
 Jake E. Lee (Ozzy Osbourne);
 Johnny Winter;
 James Young (Styx);
 Jeff Waters (Annihilator);
 Joe Walsh (James Gang, Eagles);
 Joe Trohman (Fall Out Boy);
 Johnny Thunders (New York Dolls, The Heartbreakers);
 Jeff Stinco (Simple Plan);
 John Squire (The Stone Roses, The Seahorses);
 Jade Puget (AFI);
 John Petrucci (Dream Theater, Liquid Tension Experiment);
 Joe Perry (Aerosmith, The Joe Perry Project);
 Jimmy Page (Led Zeppelin, The Yardbirds, The Firm);
 John McLaughlin (Shakti);
 Jimmy McCulloch (Wings, Thunderclap Newman, Stone the Crows, Small Faces, The Dukes);
 J Mascis (Dinosaur Jr);
 Johnny Marr (The Smiths);
 Jens Ludwig (Edguy);
 Jorma Kaukonen (Jefferson Airplane, Hot Tuna);
 Jon Hume (Evermore);
 Josh Homme (Queens of the Stone Age, Kyuss);
 Jimi Hendrix;
 Jeff Hanneman (Slayer);
 Jonny Greenwood (Radiohead);
 Janick Gers (Iron Maiden);
 Jerry Garcia (The Grateful Dead );
 Jon Foreman (Switchfoot);
 John Fogerty (Creedence Clearwater Revival);
 John Norum (Europe, Dokken);
K
 Kathy Valentine (The Go-Go's);
 K.K. Downing (Judas Priest);
 Kirk Hammett (Metallica, Exodus);
 Kai Hansen (Gamma Ray);
 Kerry King (Slayer);
 Karl Logan (Manowar);
 Keith Richards(Rolling Stones);
 Karl Sanders (Nile);
 Keith Scott (Bryan Adams);
 Kim Thayil (Soundgarden);
 Kevin 'Noodles' Wasserman (The Offspring);

L
 Lindsey Buckingham (Fleetwood Mac);
 Leslie West (Mountain);
 Luther Perkins (Johnny Cash);
 Lee Gaze (Lostprophets);
 Leigh Stephens (Blue Cheer, Sister Ray);

M
 Matt Bellamy (Muse);
 Michael Amott (Arch Enemy, Carcass);
 Matthew Bellamy (Muse);
 Mike Campbell (Tom Petty and the Heartbreakers);
 Mick Jones (The Clash);
 Mick Jones (Foreigner) (Foreigner, Spooky Tooth);
 Michael Denner (Mercyful Fate);
 Mike Einziger (Incubus);
 Matthew Followill (Kings of Leon);
 Marty Friedman (Megadeth);
 Matt Heafy (Trivium);
 Matt Hoopes (Relient K);
 Matthias Jabs (Scorpions);
 Mark Knopfler (Dire Straits);
 Mick Mars (Mtley Cre);
 Mike McCready (Pearl Jam);
 Mark Parry (The Manvils);
 Mick Ralphs (Bad Company, Mott the Hoople);
 Michael Schenker (Scorpions, UFO, Michael Schenker Group);
 Mick Ronson (David Bowie);
 Martin Slattery (The Mescaleros);
 Mick Taylor (John Mayall and the Bluesbreakers, The Rolling Stones);
 Mick Thomson (Slipknot);
 Mark Tremonti (Alter Bridge);

N
 Nick Valensi (The Strokes);
 Nic Cester (Jet);
 Nick Wheeler (The All-American Rejects);
 Nils Lofgren (E Street Band);
 Noel Gallagher (Oasis);
 Neil Finn (Split Enz, Crowded House, Finn Brothers);
 Neil Young (Buffalo Springfield, Crosby, Stills, Nash and Young);
 Neal Schon (Journey);

O
 Ollie Halsall (Patto, Tempest);

P
 Perry Bamonte (The Cure);
 Peter Buck (R.E.M);
 Phil Campbell (Motrhead);
 Phil Collen (Def Leppard);
 Peter Frampton (Humble Pie) ;
 Paul Gilbert (Racer X, Mr. Big);
 Peter Green (Fleetwood Mac );
 Paul Kossoff (Free);
 Porl Thompson (The Cure);
 Pete Townshend (The Who);

R
 Ron Asheton (The Stooges);
 Rob Baker (The Tragically Hip, Stripper's Union);
 Reb Beach (Winger,Dokken,Whitesnake);
 Ritchie Blackmore (Deep Purple, Rainbow);
 Roy Buchanan;
 Roddy Byers (The Specials);
 Robbin Crosby (Ratt) ;
 Rivers Cuomo (Weezer);
 Roope Latvala (Children of Bodom, Sinergy);
 Ronni L Tekr (TNT);
 Robert Cray;
 Richard McNamara (Embrace);
 Robby Krieger (The Doors);
 Richard Z. Kruspe (Rammstein);
 Rick Derringer (The McCoys, Edgar Winter, Johnny Winter) ;
 Ron Wood (The Faces, The Rolling Stones);
 Robin Trower (Procol Harum);
 Richard Thompson;
 Ray Toro (My Chemical Romance);
 Red Symons (Skyhooks);
 Robert Smith (The Cure);
 Richie Sambora (Bon Jovi);
 Ryan Ross (Panic! At the Disco);
 Robbie Robertson (The Band);
 Randy Rhoads (Quiet Riot, Ozzy Osbourne);
 Roddy Radiation (The Specials);
 Ryan Peake (Nickelback);
 Rick Nielsen (Cheap Trick);
 Ronnie Montrose (Gamma);
 Rory Gallagher;
 Robert Fripp (King Crimson);
 Roger Fisher (Heart);

S
 Steve Van Zandt (E Street Band);
 Syd Barrett (Pink Floyd);
 Simon Binks (Australian Crawl);
 Steve Vai;
 Stevie Ray Vaughan;
 Suzanne Vega;
 Stuart MacLeod (Eskimo Joe);
 Stefan Elmgren (HammerFall);
 Synyster Gates (Avenged Sevenfold);
 Scott Gorham (Thin Lizzy, 21 Guns);
 Steve Hackett (Genesis);
 Steve Howe (Yes, Asia);
 Steve Jones (Sex Pistols);
 Steve Marriott (Small Faces), (Humble Pie);
 Steve Morse (Dixie Dregs, Steve Morse Band, Deep Purple);
 Sergio Pizzorno (Kasabian);
 Slash (Guns N' Roses, Velvet Revolver);
 Snail's Pace Slim (The Hamsters);
 Stephen Stills (Buffalo Springfield, Crosby, Stills, Nash and Young);
 Sam Totman (Dragonforce);
 Sickie Wifebeater (The Mentors);

T
 Trey Anastasio (Phish) ;
 Tara McLeod (Kittie);
 Timothy McTague (Underoath);
 Tomo Milicevic (30 Seconds to Mars);
 Tim Mills (Iced Earth);
 Tom Delonge (Blink 182, Box Car Racer, Angels and Airwaves);
 Tim Farriss (INXS);
 Tomoyasu Hotei (Bowy, Complex);
 Tony Iommi (Black Sabbath);
 Tom Keifer (Cinderella);
 Tim Mahoney (311);
 Tak Matsumoto (B'z);
 Tom Morello (Rage Against the Machine, Audioslave);
 Ted Nugent;
 Timo Tolkki (Stratovarius);
 The Edge (U2);

V
 Vito Bratta (White Lion);
 Vinny Burns (Ten);
 Vivian Campbell (Dio, Whitesnake, Def Leppard);
 Vadim Zilberstein (Earth, Wind, & Fire);
 Vicki Peterson (The Bangles);

W
 Wes Borland (Limp Bizkit, Black Light Burns);
 Warren DeMartini (Ratt);
 Warren Haynes (Allman Brothers Band, Gov't Mule) ;

Y
 Yngwie Malmsteen;

Z
 Zakk Wylde (Ozzy Osbourne, Black Label Society);

Enllaos relacionats.

 Guitarra rtmica;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356376" title="Ali ben Muhammad" nonfiltered="4606" processed="4586" dbindex="139638">
Ali ben Muhammad ben Abd al-Rahim al-Zandji conegut com Sahib al-Zandj (mort 883), fou el cap dels zandj, esclaus negres revoltats al sud del Iraq entre el 868 i el 883.

Va nixer a Warzanin prop de Rayy, per d'origen rab dels Abd al-Kays i els Asad (per part de pare i de mare) segons algunes fonts; altres diuen que era persa i el seu nom verdader era Bihbudh. Al-Biruni diu que era conegut com al-Burkui (el velat); ell mateix deia que era alida, descendent d'Husayn el fill d'Ali ben Abi Talib.

Com alida es va intentar revoltar a la provncia de Bahrayn (la moderna Al-Hasa) on tenia relacions familiars, per no se'n va sortir. Llavors ho va provar a Bssora on va intentar agafar el poder , per va fracassar i va haver de fugir a Bagdad. Poc temps desprs, nous disturbis a Bssora van afavorir el seu retorn i llavors va buscar suport en els esclaus negres que treballaven en grups a les maresmes salines a l'est de la ciutat; quan va aconseguir prou suports es va declarar en rebelli el 5 de setembre del 869 i es va proclamar mahdi, per va adoptar les doctrines igualitries del kharigites.

Durant anys va anar de victria en victria ocupant nombroses ciutats com Ubulla, Ahwaz, Bssora i Wasit i  va rebutjar a diversos exrcits enviats contra ell.

Finalment fou derrotat pel regent al-Muwaffak i va quedar assetjat a al-Mukhtara que li feia de capital. Va refusar la oferta d'una amnistia, i una pensi de l'estat a canvi de la seva rendici, i va morir en el assalt a la ciutat el 11 d'agost del 883. El seu cap fou exhibit a Bagdad.

Bibliografia .
Th. Nldeke, Sketches from Eastern History, Londres i Edimburg, 1892


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356377" title="Villaverde de Guarea" nonfiltered="4607" processed="4587" dbindex="139639">

Villaverde de Guarea s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord amb La Vells, Pajares de la Laguna i La Orbada, a l'Est amb Pitiegua, al Sud amb Cabezabellosa de la Calzada i Gomecello i a l'Oest amb Pedrosillo el Ralo. 

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356379" title="Ali ben Shams al-Din" nonfiltered="4608" processed="4588" dbindex="139640">
Ali ben Shams al-Din  (segles XV-XVI) fou un historiador persa.

s l'autor d'una histria de Gilan titulada Tarikh-i khani, que relata la histria del pas entre els anys 1475 i el 1514. A la introducci diu que l'autor era el sult Ahmad Khan, pero tots els erudits estan d'acord que Ali en fou el verdader autor.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356381" title="Ali Akbar Khitai" nonfiltered="4609" processed="4589" dbindex="139641">
Ali Akbar Khitai fou un escriptor persa que vivia el 1516.

En aquesta data va acabar una obra descrivint la Xina, escrita en persa (Khitay-nama) dedicada al sult otom Selim I i que desprs al morir (1520) va ser dedicada a Solim I el Magnfic. Descriu la Xina per observaci personal i dades recollides sobre el terreny, sense ser una descripci d'un viatge.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356382" title="Mancomunitat de Cantalapiedra y Las Villas" nonfiltered="4610" processed="4590" dbindex="139642">
Mancomunitat de Cantalapiedra y Las Villas s una mancomunitat de municipis de la provncia de Salamanca, situada al nordest de la provncia, que limita al nord amb La Armua i inclou la comarca de Las Villas. Es va constituir en la localitat de Cantalapiedra el dia 13 de Desembre de 1985, amb la integraci de nou municipis. Progressivament s'han anat incorporant nous muncipis fins a un total de 19 municipis i una pedania (Cilloruelo). El 29 de Juny de 2001, la seu passa a situar-se en la localitat de Villoria. Est formada pels municipis de:

Aldearrubia ;
Arabayona de Mgica ;
Babilafuente ;
El Campo de Pearanda ;
Cantalapiedra ;
Cantalpino ;
Cordovilla ;
Encinas de Abajo ;
Huerta ;
Morigo ;
Palaciosrubios ;
El Pedroso de la Armua ;
Poveda de las Cintas ;
San Morales ;
Tarazona de Guarea ;
Villaflores ;
Villoria ;
Villoruela ;
Zorita de la Frontera;

 Enllaos externs .
 Dades extretes de  publicada sota llicencia Commons 3.0;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356385" title="Aldearrubia" nonfiltered="4611" processed="4591" dbindex="139643">

Aldearrubia s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord amb Gomecello i Cabezabellosa de la Calzada, a l'Est amb Pitiegua i Babilafuente, al Sud amb Huerta, San Morales i Calvarrasa de Abajo i a l'Oest amb Aldealengua i Moriscos.  

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356386" title="Quim Bou" nonfiltered="4612" processed="4592" dbindex="139644">
Quim Bou (1971, Vidreres) s un comicaire catal complet, aix s que treballa en els aspectes de guionista, dibuixant, entintador i colorista. Tamb ha trebalat com a illustrador de diversos llibres infantils i juvenils.

Biografia.
Va nixer a Vidreres, la Selva. Va passar estudiant molt de temps a Girona ciutat i desprs a Barcelona, estudiant . Actualment viu a Cornell del Terri al Pla de l'Estany.

Va aconseguir estar titulat en cmic per l'Escola de Cmic Joso de Barcelona, va passar 5 anys en el taller de dibuix, pintura i escultura de l'Emlia Xargay a Girona, i va fer el primer curs de Belles Arts a la Universitat Central de Barcelona.

Guardons.
 Primer premi del concurs humorstic i satric Santa Rita, Olot, 1993.
 Primer premi del concurs de cmics de la Generalitat de Catalunya del X Sal del Cmic de Barcelona 1993.
 Millor cmic en catal del concurs Espeleocmic Tortosa, 1993.
 Primer premi del concurs organitzat per Alcmix Annims, Lloret de Mar 1995.
 Primer premi del concurs Serra i Moret els anys 1994, 1995 i 1997, secci cmic, atorgat per la Generalitat de Catalunya.
 Premi "Diario Aviso" al millor gui de cmic per "Haciendo Caf" (Dude Ed.), Illes Canaries, 2000.
 Primer premi Millor Gui votaci popular Sal Internacional del Cmic de Barcelona 2003 per "Oro Rojo" (Dude Ed.),
 Premi al "Millor Dibuixant" i "Millor Obra Nacional" de l'estat espanyol per Orn: Historia Universal #1 (ex aequo amb "La Tetera del Oso Malayo"), "Premios de la Crtica 2007".
 Premi al "Millor Dibuixant" de l'estat espanyol per Orn: Historia Universal #2 , "Premios de la Crtica 2008".
 Nominat a Millor Dibuixant en els premis del sal del Cmic de Barcelona, 2008.
 Premi Especial dels Premis ComiCat 2008;

Producci.
 Illustracions per a diversos llibres de text de les editorials Casals, Edeb, Onda, etc...
 Cartells, llibres de text, dibuixos publicitaris, etc..

Cmics.
 Publicaci de la recopilaci de cmics "Paku Rata & Compaa", Plaga Editorial, 1997.
 Illustracions i cmics en la revista "Caamo" 1997-01- Publicaci de diferents cmics a la revista "El Vbora"; de Ediciones La Cpula, 1997-1998.
 Publicaci dels lbums "A reventar!" i "Cercanas" (guionista Al Garcia), Ediciones La Cpula, 1996 i 1998.
 Publicaci dels lbums "El Mes del drac I-III" ,GRAMC, 1999.
 Publicaci dels lbums "Muerte Animal I- III" Ediciones La Cpula, 1999.
 Publicaci dels lbums "La Sibila I- III", Ediciones La Cpula. 1999-2000.
 Publicaci del cmic-book "Haciendo Caf", Dude Editorial, 2.000.
 Publicaci del cmic-book "El Lobo Mateyo", Dude Editorial, 2.001.
 Publicaci dels cmic-books "El Corazn Negro I-IV", Dude Editorial, 2.000-01.
 Publicaci dels cmic-books "Oro Rojo I-V", Dude Editorial, 2.001-02.
 Publicaci del cmic "Ser Rey", Dude Editorial, 2.003.
 Publicaci del cmic-book Orn, "Dos Espadas: Quiz";, Dude Editorial, 2.003.
 Publicaci dels cmics "Orn, Dos Espadas" I-V, Dude Editorial, 2.003-5.
 Reedici del cmics "Orn, Dues Espases", Integral; Maqui Edicions, 2.006.
 Reedici del cmic "Corazn Negro", Dude Editorial, Dolmen Editorial, 2.007.
 Publicaci de l'lbum "Orn, Histria Universal #1, Herdez", Dolmen Editorial, 2.007.
 Publicaci de l'lbum "Orn, Histria Universal #2, L'Illa Formiga", Dolmen Editorial, 2.008.
 Publicaci de l'lbum "Serrallonga" (guionista Niki Navarro), Editorial Glnat, 2.008.

Illustraci.
Illustracions i disseny del conte infantil "En Bufalletres" de Dolors Garca i Cornell, editat per l'Ajuntament de Girona, 1996.
Illustracions de la novela juvenil "El Malastruc", de Dolors Garcia i Cornell, Ed. Baula, 1999.
Illustracions de la novela juvenil "Port Aventura t ngel", de M. Carme Roca, Ed. Casals, 2001.
Illustracions de la novela juvenil "Els brons a les fondalades tenebroses", de Dolors Garcia i Cornell, Ed. El Pirata, 2004.
Illustracions de la novela juvenil "Talpirons i ratolins", de Jordi Ortz, Ed. El Pirata, 2005.
Illustracions de la novela juvenil "La llgrima de la lluna", de Jordi Palay, Ed. El Pirata, 2007.
Illustracions de la novela juvenil "El rapte d'en Sebas", de Jordi Ortz, Ed. El Pirata, 2007.
Illustracions de la novela juvenil "Peripcies d'un rescat", de Dolors Garcia i Cornell, Ed. Animallibres, 2007.
Illustracions de la novela juvenil "No hi ha petons pels fantasmes", de M. Carme Roca, Ed. Planeta Oxford, 2007.
Illustracions de la novela infantil "Els brons i el malefici de les tres harpies", de Dolors Garcia i Cornell, Ed. El Pirata, 2008.
Illustracions de la novela juvenil "Els formigants i la jove reina", de Jordi Ortz, Ed. El Pirata, 2008.
Illustracions de la novela juvenil "Sc com sc", de Carles Sala, Ed. Barcanova, 2008.

Referncies.


Enllaos externs.
Pgina de l'autor;
Referncia a Guia del Cmic;
Referncia a ComiCat;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356387" title="Ali Amiri" nonfiltered="4613" processed="4593" dbindex="139645">
Ali Amiri (Diyarbakir 1857-Istanbul 1923) fou un historiador turc.

Funcionari de finances de l'Imperi Otom, va aprofitar els seus destins en diverses localitats per fer recerca recollint manuscrits i traduint inscripcions. La seva collecci de manuscrits la va deixar a la biblioteca nacional d'Istanbul. Va publicar un revista i va escriure diverses obres histriques.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356389" title="San Morales" nonfiltered="4614" processed="4594" dbindex="139646">

San Morales s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita a l'Oest, Nord i Est amb Aldearrubia i al Sud amb Calvarrasa de Abajo.
 
Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356390" title="Walford Davies" nonfiltered="4615" processed="4595" dbindex="139647">
Henry Walfor Davies (Oswestry, 6 de setembre del 1869 - Londres,11 de mar de 1941) fou un compositor, professor i musicleg angls. 

Desprs de rebre llions particulars de msica, ingress el 1892 en el cor de la capella de Sant Jordi, de Windsor, on tamb fou deixeble i ajudant organista de Gualteri Parrat el 1885-1890, tenint aix mateix a llur crrec, com a titular, l'orgue de la capella Park. En el perode de 1890-98, any en el que va obtenir el doctorat de msica en la Universitat de Cambridge, fou alumne de composici en el Reial Collegi de Msica de Kensington (1890-1894), organista i mestre de cor de St. Annes, Soho (1890-1891) i de la Christ Church, d'Hampstead (1891-1898), i professor de contrapunt en aquest Collegi, des del 1895, crrec en el que va adquirir notorietat i al qual va tenir de renunciar el 1903.

Entre les activitats professionals que posteriorment desenvolup, hi figuren els crrecs d'organista i director del cor de l'esglsia de Temple (1898-1923); director, amb el grau de comandant, de la R.A.F. durant els anys 1917-19; professor de msica en el Reial Collegi Universitari de Galles, a Aberystwyth, des del 1919 al 1926; director de msica i catedrtic del Consell Nacional de la Universitat de Galles, des del 1919; organista titular de la capella de Sant Jordi de Windsor (1927-1932) i professor reial de Msica des del 1934. Tamb dirig varies entitats corals i va intervenir en nombrosos festivals i concerts, donant a conixer en aquests moltes de llurs obres, que comprenent simfonies, obertures, suites, cantates, peces orquestrals, msica de cambra i religiosa i algunes compilacions.

Entre les activitats professionals que posteriorment desenvolup, hi figuren els crrecs d organista i director del cor de l esglsia de Temple (1898-1923); director, amb el grau de comandant, de la R.A.F. durant els anys 1917-19; professor de msica en el Reial Col legi Universitari de Gal les, a Aberystwyth, des del 1919 al 1926; director de msica i catedrtic del Consell Nacional de la Universitat de Gal les, des del 1919; organista titular de la capella de Sant Jordi de Windsor (1927-1932) i professor reial de Msica des del 1934. Tamb dirig varies entitats corals i va intervenir en nombrosos festivals i concerts, donant a conixer en aquests moltes de llurs obres, que comprenent simfonies, obertures, suites, cantates, peces orquestrals, msica de cambra i religiosa i algunes compilacions.

Citem tot seguit la llista cronolgica de la major part d aquestes, en les que a ms, s indiquen entre parntesis el lloc on foren estrenades algunes d elles; Weep no more (1891); Out of the deep (1892); sturdy Rock (1893); Herv Riel (1894); Prospice, Quintet for baritone voice and strings (1894); Browning); Sonata in E minor, for piano and violin (1894); Psalm 23, for tenor voic and harp and string quartet (1896);  Sonata in D minor, for piano and violin (1896); Six Pastorals for vocal quarted, string quarted and piano(1897); When Christ was born to earth (1898); God created man, Motet Four Songs of Innocence (1898); Hymn before Action (1898); Evening service in C (1898); Walk to Emmaus (1898); And Jesus entered into the Temple (1899); Festal evening service in G (1900); If any man hath not the Spirit of Christ (1901);  As with Gladness (1901); The Blessed Bird (1901); Temple Chant service in G (1902); Festal Te Deum and Jubilate in G (1902);  Three jovial Huntsmen  (with violin obbligato); arranjat tamb per a orquestra (1902); The Temple, un dels mes notables oratoris (1902); Worcester Festival); Whatsoever is born of God (1903); Everyman, probablement la ms coneguda de les seves cantates, i que li n don molt renom (1904; Leeds Festival) per una veu, cor i orquestra, figurant tamb com a obertura orquestral; Six songs, segona srie (1905); Eight Nursery Rhymes i Nursery Rhymes (1905); Lift up your Hearth (1906); Hereford Festival); Humpty Dumpty (1907); Holiday Tunes (1907); England s Pleasant Land (1907); Ode on Time (1908; Milton Celebration); Solemn Melody (1908); Grace to you and peace (1908); Songs of Nature; for voices, strings, flute, horn and P,F, (1908-1909); New Nursery Rhimes (1908); Noble Numbers (1909; Hereford Festival); la suite Peter Pan; strings quarted (1909); Festal Overture (1910); Five Sayings of Jesus (1911); Worcester Festival); Parthenia Suite (1911); Symphony in G (1911); Evening Service (1911); Song of St, Francis (1912; Birmingham Festival); Suite in C, after Wordsworth (1912); Dominus iluminatio mea (1913); Dante Fantasy (1914); Worcester, 1920); Conversations for piano and orchestra (1914); Short Requiem (1914); These Sweeter Far (1914); Four un accompaniment partsongs (1914); Three quartets with piano accompaniment (1914); Fellowship song Book (1915); Thirty songs new and old, arranged for men s voices , Fifty-two Hymn Tunes, arranged for men voices, Thirty-eigth songs for camp concerts, In Hoc Signo (Hymns of war and peace (1915); Heaven s Gate (1916); People s Palace); Unaccompanied Service in C (1916); publicat el 1924); Serial Service in F, Let us now praise famous men (1916); Fourteen spiritual songs (1918); Laus Deo (Hymns of peaceand thanksgiving) (1919); Hymns of the Kingdom, Memorial Suite, A Studens Hymnal (1923); Welsh Festival Music (1924); Men and Angels (1925); Gloucester Festival; High Heaven s King (1926); Worcester Festival); Children s Symphony; Christ in the Universe (1929); Worcester Festival) etc,. Aix mateix tamb public Music and Worship (1935), en col laboraci amb Harvey Grace; Rhythm   in Church; Music in the Christian Church; The Pursuit of Music (1936), etc.,.

El 1919 se li conced el grau d oficial de l Ordre de l Imperi Britnic; el 1922, fou creat cavaller (sir) i el 1932 i 1937, respectivament, comanador i cavaller comanador de la Reial Ordre Victoria. Les Universitats de Leeds el 1904 i Glasgow el 1926 l anomenaren doctor en lleis, las de Lublin i Oxford, doctor en Msica, honoris causa, el 1930 i 1935. Pertanyia al Reial Col legi d Organistes de Londres (1904); a la Reial Acadmia de Msica (1923), com a membre honorari; al Reial Col legi de Msica, de Londres, des del 1926, etc.

 Referncies .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356394" title="Encinas de Abajo" nonfiltered="4616" processed="4596" dbindex="139648">

Encinas de Abajo s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356395" title="Llima (color)" nonfiltered="4617" processed="4597" dbindex="139649">



Llima s un color entre el groc i el verd, semblant al del fruit tropical llima. Es troba entre el color HTML chartreuse i el groc al cercle cromtic. 










Una mostra del color llima:
 





 













Usos.
 El llima s un color popular en art psicodlic.







Vegeu tamb.
 Llista de colors.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356399" title="Mancomunitat de l'Azud de Villagonzalo de Tormes" nonfiltered="4618" processed="4598" dbindex="139650">
Mancomunitat de l'Azud de Villagonzalo de Tormes s una mancomunitat de municipis de la provncia de Salamanca, situat al Nordest de la provncia. Est formada pels municipis de Calvarrasa de Abajo, la capital, Machacn, Pelabravo i Villagonzalo de Tormes.

 Enllaos externs .
 Extret de  publicat sota llicncia Commons 3.0;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356400" title="Castori" nonfiltered="4619" processed="4599" dbindex="139651">
El castori s una secreci glandular del castor, olorosa i oliosa, que l'animal utilitza per brunyir-se el pelatge. Aquesta substncia era d'inters en el passat per la perfumeria, grcies a la seva capacitat de fixar i dotar de matisos a les fragncies, cosa que, juntament amb l'inters de la pell de castor a la indstria pelletera, provoc la explotaci de l'espcie a gran escala.
Actualment es fa servir al nord d'Escandinvia com a condiment per l'elaboraci d'un aiguardent anomenat Bverhojt.

 Caracterstiques .

El castori es barreja amb tintura alcohlica, una vegada extret per trituraci de les glndules que el segreguen. Posseeix una olor animal, semblant a la del cuir, que els perfumistes utilitzen per composicions orientals o masculines.

 Cultura .

A la cultura popular, es coneix una histria associada a la caa del castor: es diu que un castor que es veia acorralat per un caador interessat en obtenir-ne castori, prefer arrancar-se d'una mossegada els testicles, lloc on se suposava que guardava l'apreciada substncia, per poder deteriorar aix, encara que perdent la seva vida, el trofeu del seu perseguidor.

Aquesta ancdota, que data de l'poca romana, est recollida a nombrosos llibres, com per exemple, a El Quixot.

 Referncies .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356404" title="Ali Bey" nonfiltered="4620" processed="4600" dbindex="139652">
Ali Bey al-Kabir (vers 1730-1773) fou bey i Shayk al-Balad (governador de facto) semi independent d'Egipte.

Era del Caucas i fou portat molt jovenet a Egipte i donat com a regal a Ibrahim katkhuda, el verdader senyor del pas del 1743 al 1754. Abans de morir va conferir a Ali la dignitat de Bey i el va introduir al "Consell de les Potencies" rgan que rivalitzava amb el paix nomenat per la Porta al que s'havia privat de tot poder.

Inicialment a partir de 1754 es va abstenir de participar en les intrigues que es desenvolupaven i es va limitar a enriquir-se per tots els mitjans. Aquesta riquesa li va permetre disposar d'un cos de mamelucs al seu servei; aix el va fer poders i el 1763 els seus companys del consell el van reconixer com a cap.

El 1764 va nomenar bey al seu mameluc Muhammad Abu l-Dhahab. Per al cap d'uns mesos fou enderrocat i va haver de fugir a Sria. All va fer relaci amb el xeic d'Acre, i amb la mediaci d'aquest va obtenir el suport de la Porta i va poder tornar a Egipte sent restablert en les seves funcions com a Shaykh al-Balad.

El 1766 va ser altre cop enderrocat,m per aquesta vegada ja havia disposat els seus suports i va retornar al cap de poc per mig de les armes (1767). El nou paix otom Muhamed Raquim Pasha li va haver de reconixer el crrec de Shayk al-Balad per no ho va fer per les bones, i va conspirar fomentant una revolta que va fracassar. Muhamed va haver de dimitir (1768). Ali va eliminar tots els oficials sospitosos d'ambici o que tenien alguna influncia. Va mostrar obertament la hostilitat al govern otom, i va reduir el nombre dels seus genssers per va romandre encara lleial va enviar al sult un contingent per participar a la guerra amb Rssia. Per fou denunciat com a trador i acusat d'haver mobilitzat les tropes per ajudar secretament als russos. La Porta va emetre un firman que el condemnava a mort.

Quan ho va saber Ali es va proclamar independent (1769) i va agafar el ttol de sult. Les tribus de l'Alt Egipte, sota el cap dels hawwara Human Abu Yusuf estaven en revolta i foren derrotats; desprs va enviar al seu mameluc Muhammad Abu l-Dhahab a Hedjaz per donar suport a un pretendent a xarif (Abdullah IV ibn Husein) que fou proclamat el 12 de juliol de 1770. Ali Bey va fer encunyar moneda al seu nom on encara apareixia el nom del sult otom.

Va reunir un gran exrcit que va envair Sria dirigit per Muhammad Abu l-Dhahab. Sria va caure en poc temps. Llavors, el 1772, el lloctinent es va girar contra el sobir i va abandonar Sria per marxar cap a Egipte on pretenia fer-se l'amo. Ali Bey va fugir del Caire l'abril de 1772 i es va refugiar amb el xeic d'Acre; va refer el seu exrcit en part equipat pels russos i desprs d'una srie de combats menors es va trobar amb les forces del seu enemic a Salihiyya. El seu exrcit fou derrotat i Ali Bey fou malferit i va morir al cap de pocs dies el 8 de maig de 1773.

 Bibliografia .
Dehrain, L'Egypte turque.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356407" title="Jackie Oliver" nonfiltered="4621" processed="4601" dbindex="139653">
 Keith Jack Oliver  ms conegut per  Jackie Oliver  va ser un pilot de curses automobilstiques britnic que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Va nixer el 14 d'agost del 1942 a Chadwell Heath, Essex, Anglaterra.

Fora de la F1 va guanyar les 24 hores de Le Mans de l'any 1969.

 A la F1 .

Jackie Oliver va debutar a la setena cursa de la temporada 1967 (la divuitena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 6 d'agost del 1967 el GP d'Alemanya al circuit de Nrburgring.

Va participar en un total de cinquanta-una curses puntuables pel campionat de la F1, disputades en vuit temporades no consecutives  (1967-1973 i 1977) aconseguint dos podis com a millor classificaci en una cursa i assolint tretze punts pel campionat del mn de pilots.

Va ser un dels creadors de l'escuderia Arrows.


 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356408" title="Percepci extrasensorial" nonfiltered="4622" processed="4602" dbindex="139654">
La percepci extrasensorial s la capacitat d'obtenir dades de l'entorn sense usar els cinc sentits tradicionals, sigui a travs de telepatia, precognici, captaci de l'esperit o altres mtodes. Est considerada una creena sense fonament per la cincia acadmica, tot i que els estudiosos de la parapsicologia la defensen i intenten demostrar-ne la validesa (James Randi ofereix 1 mili de dlars a qui ho aconsegueixi). El terme va ser emprat per primer cop per Joseph Banks Rhine als anys 50. 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356411" title="Machacn" nonfiltered="4623" processed="4603" dbindex="139655">

Machacn s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. limita al Nordoest amb Calvarrasa de Abajo, al Nordest amb  Castaeda (Villagonzalo de Tormes), a l'Est amb Encinas de Abajo, al Sud amb Villagonzalo de Tormes i al Sudoest amb Calvarrasa de Arriba.  

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356412" title="Villagonzalo de Tormes" nonfiltered="4624" processed="4604" dbindex="139656">

Villagonzalo de Tormes s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nordoest amb Machacn, al Nordest amb Encinas de Abajo, al Sudest amb Garcihernndez, al Sud amb Alba de Tormes i Terradillos i a l'Oest amb Calvarrasa de Arriba.  

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356413" title="ASKO Kara" nonfiltered="4625" processed="4605" dbindex="139657">

L'ASKO Kara s un club togols de futbol de la ciutat de Kara. Juga els seus partits a l'Estadi Municipal de Kara.

Palmars.
Lliga togolesa de futbol: 4;
1988, 1989, 1996, 2007;

Copa togolesa de futbol: 4;
1975, 1976, 1987, 1995;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356414" title="Association Sportive des Douanes de Lom" nonfiltered="4626" processed="4606" dbindex="139658">

L'Association Sportive des Douanes de Lom s un club togols de futbol de la ciutat de Lom. Juga els seus partits a l'Stade Ago-Nyiv.

Palmars.
Lliga togolesa de futbol: 2;
 2002, 2005;
Copa togolesa de futbol: 1;
 2004;

Jugadors destacats.
 Albert Batsa;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356416" title="Dynamic Togolais" nonfiltered="4627" processed="4607" dbindex="139659">

El Dynamic Togolais (tamb conegut com Dyto Lom) s un club togols de futbol de la ciutat de Lom. Juga els seus partits a l'Stade Ago-Nyiv.

Palmars.
Lliga togolesa de futbol: 5;
 1970, 1971, 1997, 2001, 2004;

Copa togolesa de futbol: 3;
 2001, 2002, 2005;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356417" title="AC Semassi Football Club" nonfiltered="4628" processed="4608" dbindex="139660">

L'AC Semassi Football Club s un club togols de futbol de la ciutat de Sokod. Juga els seus partits a l'estadi Municipal de Sokod.

Palmars.
Lliga togolesa de futbol: 9;
 1978, 1979, 1981, 1982, 1983, 1993, 1994, 1995, 1999;

Copa togolesa de futbol: 3;
 1980 ,1982, 1990;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356419" title="Unin Centrista Liberal" nonfiltered="4629" processed="4609" dbindex="139661">
Unin Centrista Liberal (UCL) s un partit poltic espanyol creat en l'any 2007 per a presentar-se a les eleccions municipals d'Elda (Vinalop Mitj). Va obtenir una mica ms de 1.000 vots i va aconseguir 1 regidor. El lloc l'ocuparia la fundadora d'aquest mateix partit, Cristina Gomis. Ella era afiliada del PP d'Elda per es va escindir per a crear aquesta partit. Va obtenir 417 vots a les eleccions a les Corts Valencianes de 2007. Tamb van obtenir l'alcaldia d'Argujillo (provncia de Zamora).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356427" title="Juan Ignacio Subias Ruz de Villa" nonfiltered="4630" processed="4610" dbindex="139662">
Juan Ignacio Subias Ruz de Villa (Torrelavega, Cantbria, 1951) s un metge i poltic valenci d'origen cntabre. Es llicenci en medicina i cirurgia, especialitat pneumologia. Treball com a director de l'hospital de la Magdalena de Castell el 1987-1988 i de l'Hospital General de Castell el 1988-1993. Militant del PSPV-PSOE, fou governador civil de la provncia de Castell el 1993-1996 i regidor de l'ajuntament de Castell de la Plana de 1999 a 2007. Tamb ha ocupat diversos crrecs dins l'executiva del PSPV-PSOE, del que n'ha estat secretari general a Castell de 1999 a 2004. A les eleccions a les Corts Valencianes de 2007 fou elegit diputat per la provncia de Castell.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;
 Fitxa de les Corts Valencianes;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356429" title="Clara Tirado Museros" nonfiltered="4631" processed="4611" dbindex="139663">
Clara Tirado Museros (Castell de la Plana, 1978) s una psicloga i poltica socialista valenciana. Es llicenci en psicologia a la Universitat de Valncia i ha treballat en el Servei d'Atenci de Toxicomanies i Alcoholisme (SATTA) de l'ajuntament de Borriana. Militant socialista, fou membre de l'executiva dels Joves Socialistes del Pas Valenci a Castell i membre de l'executiva del PSPV-PSOE a la Plana Mitja, regidora de l'ajuntament de Castell de 2003 a 2007 i diputada a les eleccions a les Corts Valencianes de 2007.

 Enllaos externs .
 Fitxa de les Corts Valencianes;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356430" title="Atltico Sport Aviao" nonfiltered="4632" processed="4612" dbindex="139664">

L'Atltico Sport Aviao, sovint conegut com Aviao o ASA, s un club de futbol de la ciutat de Luanda, Angola.

Va ser fundat el 1953. Fou un dels clubs ms destacats del pas abans de la independncia amb el nom d'Atltico de Luanda. Posteriorment pass a un segon nivell fins finals dels 90, quan guany la copa de 1995.

Palmars.
Lliga angolesa de futbol: 3;
 2002, 2003, 2004;
 1965, 1966, 1967, 1968 (campi colonial);

Copa angolesa de futbol: 2;
 1995, 2005;

Supercopa angolesa de futbol: 4;
1996, 2003, 2004, 2005;

Jugadors destacats.
 Yamba Asha;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356433" title="Salvador Corts Llopis" nonfiltered="4633" processed="4613" dbindex="139665">
Salvador Corts Llopis (Madrid, 1944) s un poltic espanyol. El 1983 ingress a Aliana Popular, pass desprs al Partit Popular del Pas Valenci, on ocup diversos crrecs provincials i regionals del Partit. Ha estat escollit diputat per la provncia de Valncia a les eleccions a les Corts Valencianes de 1999, 2003 i 2007.

 Enllaos externs .
 Biografies de poltics valencians;
 Fitxa de les Corts Valencianes;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356434" title="Llista d'alcaldes de Caldes de Montbui" nonfiltered="4634" processed="4614" dbindex="139666">
Llista d'alcaldes de Caldes de Montbui:

 Ramon Palaudries i Sams (1899 - 1904);
 Josep Pascual i Busquets (1904 - 1906);
 Francesc de Paula Torras i Sayol (1907 - 1909);
 Josep Torrents i Roquer (1909 - 1912);
 Joan Angl i Peig (1912 - 1914);
 Ramon Aymerich i Girbau (1914 - 1918);
 Joan Claps i Masachs (1918 - 1920);
 Josep Ventura i Mart (1920 - 1923);
 Joan Baptista Germ i Duran (1923 - 1924);
 Francesc de Paula Torras i Sayol (1924 - 1930);
 Joan Terradas i Catal (1930 - 1931);
 Joan Casademunt i Claps (1931 - 1934);
 Josep Fontcuberta i Rogs (1934 - 1934);
 Joan Casademunt i Claps (1934 - 1935);
 Isidre Angl i Palaudries (1935 - 1936);
 Josep Fontcuberta i Rogs (1936 - 1936);
 Avell Subirana i Duran (1936 - 1938);
 Josep Tura i Casas (1938 - 1939);
 Salvador Masats i Giol (1939 - 1939);
 Isidre Angl i Palaudries (1939 - 1940);
 Carlos Montalbn i Garca-Noblejas (1940 - 1943);
 Miquel Badosa i Gaspar (1943 - 1943);
 Miquel Pags i Sampera (1943 - 1952);
 Joan Riba i Guix (1952 - 1961);
 Ramon Sagals i Torras (1961 - 1973);
 Gens Pujol i Solana (1973 - 1979);
 Miquel Puig i Lucas (1979 - 1989);
 Montserrat Domnech i Borrull (1989 - 1991);
 Josep Manuel Garcia i Prez (1991 - 1992);
 Montserrat Domnech i Borrull (1992 - 1995);
 Josep Maria Bonora i Dasquens (1995 - 1999);
 Montserrat Domnech i Borrull (1999 - 2007);
 Jordi Sol i Ferrando (2007 - );

 Enllaos .
 Diccionari biogrfic d'alcaldes i alcaldesses del Valls Oriental, del Museu de Granollers, amb les biografies dels alcaldes;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356435" title="Membrana nictitant" nonfiltered="4635" processed="4615" dbindex="139667">

La membrana nictitant s una tercera parpella, transparent o translcida, que s present a alguns animals i es pot obrir i tancar lateralment per tal de protegir i humitejar l'ull i aix poder mantenir la visibilitat. Diversos rptils, ocells, i taurons tenen la membrana nictitant sencera. D'altra banda, en molts mamfers, tan sols queda un petit vestigi de la membrana situat a un costat de l'ull. D'altres mamfers, com els ossos polars, les foques i els porcs formiguers, tamb tenen la membrana nictitant sencera.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356438" title="Rafael Ferraro Sebasti" nonfiltered="4636" processed="4616" dbindex="139668">
Rafael Ferraro Sebasti (Valncia, 1942) s un poltic valenci. Treball com a agent comercial collegiat. Fou un dels fundadors d'Uni Valenciana el 1982, i en fou tresorer fins el 1995. El 1996 abandon el partit i el 1997 fund Iniciativa de Progrs de la Comunitat Valenciana (IPCV), que abandonaria tamb el 1999 per a ingressar en el Partit Popular. Fou elegit diputat per la provncia de Valncia a les eleccions a les Corts Valencianes de 1991 i 1995 per Uni Valenciana i a les de 1999, 2003 i 2007 pel Partit Popular. 

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;
 Fitxa de les Corts Valencianes;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356439" title="Iniciativa de Progrs de la Comunitat Valenciana" nonfiltered="4637" processed="4617" dbindex="139669">
Iniciativa de Progrs de la Comunitat Valenciana (IPCV) fou un partit poltic del Pas Valenci, fundat el 1997 com a escissi d'Uni Valenciana. Els principals dirigents van ser Rafael Ferraro Sebasti i Miguel Zaragoz. Cap el 1999 la major part de la formaci es va integrar en el Partit Popular, al mateix temps que alguns dels seus membres fundaven els partits Identitat Regne de Valencia i Alternativa Valenciana, d'ideologia blaverista. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356442" title="Tom" nonfiltered="4638" processed="4618" dbindex="139670">
Tom s el nom amb qu hom designa sovint cadascuna de les grans seccions principals en qu s estructura intellectualment una obra per afinitat temtica. El terme tom s'empra sobretot quan l obra s molt voluminosa o d estructura complexa; l habitual s que cada tom consti de diversos captols (o de diverses seccions o parts, compostes cadascuna de diversos captols). 

En aquest mateix sentit, a voltes s'empra la designaci llibre en comptes de tom; tamb pot sser que les seccions principals duguin la designaci de llibres, i que cadascun d aquests se subdivideixi en toms (o viceversa).

Cal distingir entre tom (sistema d ordenaci intellectual) i volum (unitat fsica de llibre): segons la seva extensi i la voluntat de l'editor, un tom pot ocupar part d un volum, o un volum complet, o diversos volums. 


Bibliografia.
 Carreras, Concepci; Martnez, Concepci; Rovira, Teresa. Organitzaci d una biblioteca: popular, escolar o infantil. 3a ed. Barcelona: Edicions 62, 1991. (Didctiques; 10) ISBN 84-297-1631-9;
 Dictionarium bibliothecarii practicum: ad usum internationalem in XXII linguis = The librarian's practical dictionary: in 22 languages = Wrterbuch des Bibliothekars: in 22 Sprachen. Herausg. von Dr. Zoltn Pipics. 7. Auflage. Mnchen: Dokumentation, 1977. ISBN 3-7940-4110-0 ;
 Extracte del Reglament del Dipsit Legal; Normes per a l establiment del nmero d ISBN; Normes per a la inscripci d obres en el Registre de la Propietat Intellelctual; Recomanacions per a la impressi dels fulls de portada i portadella. 2a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 1987. ISBN 84-393-0812-4;
 Martnez de Sousa, Jos. Diccionario de edicin, tipografa y artes grficas.Gijn: Trea, 2001. (Biblioteconoma y administracin cultural; 46) ISBN 84-95178-96-6;
 Pujol, Josep M.; Sol, Joan. Ortotipografia: manual de l autor, l autoeditor i el dissenyador grfic. 2a ed., rev. Barcelona: Columna, 1995. ISBN 84-7809-632-9;
 TERMCAT, Centre de Terminologia. Lxic d arts grfiques i edici. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament d Indstria i Energia, 1993. (La indstria a Catalunya) ISBN 84-393-2698-X;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356443" title="Alternativa Valenciana" nonfiltered="4639" processed="4619" dbindex="139671">
Alternativa Valenciana s un partit poltic del Pas Valenci, fundat en 1998 com escisi d'Uni Valenciana i d'Iniciativa de Progrs de la Comunitat Valenciana. Dirigit per Rafael Navarro, va concrrer a les eleccions autonmiques i municipals de 1999, en les quals va obtenir 8.073 vots (d'ells 3.389 vots a la ciutat de Valncia) i 11 regidors arreu del Pas Valenci. La formaci es va reintegrar a Uni Valenciana en 2005.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356447" title="Partit Regional de la Comunitat Valenciana" nonfiltered="4640" processed="4620" dbindex="139672">
El Partit Regional de la Comunitat Valenciana (PRCV) s un partit del Pas Valenci d'ideologia regionalista i blaverista fundat en 2002, escisi del partit Uni Valenciana, implantat en la ciutat de Valncia i dirigit per l'advocat Jos Manuel Ricart Lumbreras. El 2005 entr a formar part de la Coalici Valenciana.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356449" title="Palau del Later" nonfiltered="4641" processed="4621" dbindex="139673">

El Palau del Later (en itali Palazzo del Laterano o Palazzo Lateranense) s un antic palau construt durant l'Imperi Rom que es va convertir ms tard en residncia papal. Tot i estar situat fora dels lmits de la Ciutat del Vatic, al costat de la baslica de Sant Joan del Later (que s la catedral de Roma), s una propietat extraterritorial de la Santa Seu. Actualment, acull el Museu Pontifici d'Antiguitats Cristianes. 

s part d'un conjunt ms ampli format tamb per la Baslica esmentada, el Baptisteri i les restes del Palau Papal medieval, amb l'Escala Santa i la capella papal de Sancta Sanctorum. Al costat del palau, vora l'Escala Santa, hi ha el Triclini Lleon, i a la plaa del davant (Piazza di San Giovanni) hi ha l'Obelisc Lateranense, el ms gran dels obeliscos de Roma. Tot aquest complex arquitectnic s conegut com el Later.

Histria.

Al comenament del segle IV, Constant I el Gran va cedir al papa el Palau del Later, que es va convertir en la residncia principal dels pontfexs durant gaireb mil anys. Al segle X, Sergi III el va fer restaurar desprs d'un desastrs incendi i posteriorment va ser profundament embellit per Innocenci III. Aquest va ser el perode en qu va gaudir de la seva mxima magnificncia, per la qual cosa el Dant va dir que es trobava una mica ms all dels assoliments humans. En aquesta poca, el centre de la plaa del davant, on se situa actualment l'Obelisc Lateranense, estava ocupat pel palau i la torre dels Annibaldeschi. Entre aquest palau i la Baslica es trobava l'esttua eqestre de Marc Aureli (que llavors es creia que representava Constant), ms endavant traslladada a la plaa del Capitoli, davant l Ajuntament de la ciutat (actualment l'original es troba dins els Museus Capitolins). La faana principal es va construir al mateix temps que la Sala Conciliar o Aula Concilii, una habitaci monumental proveda d'onze absis a l'interior dels quals van tenir lloc un total de cinc concilis ecumnics entre 1123 i 1517. Darrere d'aquesta sala es troben les estances papals, amb diverses finestres que donen a l'exterior.

El palau va entrar en un perode de decadncia durant el trasllat de la seu papal a la ciutat francesa d'Aviny. El 1307 i, desprs, el 1361 va ser danyat greument per dos grans incendis; es van enviar llavors grans sumes de diners des d'Aviny per poder reparar els estralls, per l'edifici no va tornar a aconseguir mai ms la seva antiga esplendor. Quan els papes van establir de nou la seu a Roma, es van estimar ms installar-se a la baslica de Santa Maria del Trastevere, desprs es traslladaren a Santa Maria Major i, finalment, a Sant Pere del Vatic. 

El nou palau i el Triclini Lleon.

Posteriorment, Sixt V va fer destruir el que quedava de l'antic edifici i hi va fer aixecar el palau actual, molt ms petit que el precedent, segons un projecte de Domenico Fontana inspirat en l'arquitectura del Palau Farnese. Aix, part dels mosaics que decoraven la sala dels banquets oficials, el monumental triclini del temps de Lle III (el Triclinium Leoninum, o Triclini Lleon), es recollocaren a l aire lliure com a decoraraci d'un edifici exempt en forma de gran nnxol (els romans el coneixen com el Nicchione), proper a l Escala Santa. A la part central d aquest edifici, dins l absis, Jesucrist dna la seva missi als dotze Apstols, i a l'esquerra li dna les claus a sant Silvestre i el Lbarum a Constant; a la part dreta es pot veure sant Pere donant l estola a Lle III i l'estendard a Carlemany.

A partir del 1586 el Palau del Later, reconstrut, fou usat novament com a residncia papal estival. Fins al segle XIX els papes eren coronats a la baslica adjacent de Sant Joan.

Els temps moderns.

Modernament, el 1929, s'hi van signar els Pactes del Later entre la Santa Seu i el Regne d'Itlia, representats respectivament pel cardenal Gasparri i per Mussolini, que entre d'altres asseguraven l estatut d'extraterritorialitat per al Later i Castel Gandolfo com a possessions vaticanes.

El 28 de juliol de 1993 l'entrada lateral i part de la faana del palau resultaren greument danyades a causa d'un atemptat amb cotxe bomba, que fou considerat un advertiment al papa Joan Pau II que, poc abans a Siclia, havia parlat contra la Mfia. Des de llavors als voltants del Palau del Later la circulaci hi s limitada.

 Enllaos externs .
Piazza di S. Giovanni in Laterano, dins www.romasegreta.it ;
Piazza laterale di S. Giovanni, dins www.romeartlover.it   ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356451" title="Esther Franco Aliaga" nonfiltered="4642" processed="4622" dbindex="139674">
Esther Franco Aliaga (Cubel, Camp de Daroca, 1950) s una poltica valenciana d'origen aragons. Diplomada en infermeria, ha estat professora de l'Escola Universitria La Fe. Militant del Partit Popular, n'ha estat responsable de l'rea de Sanitat i elegida diputada per la provncia de Valncia a les eleccions a les Corts Valencianes de 1995, 1999, 2003 i 2007.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;
 Fitxa de les Corts Valencianes;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356452" title="Dynamos Football Club" nonfiltered="4643" processed="4623" dbindex="139675">

El Dynamos Football Club s un club zimbabws de futbol de la ciutat d'Harare.

Histria.
El club va ser fundat el 1963 per Sam Dauya. La seva intenci era fundar el seu propi club per a la poblaci negra de Rhodesia, desprs que nasqus un club exclusiu per la poblaci blanca el 1962. Dauya agaf jugadors de dos clubs desapareguts de jugadors negres, el Salisbury City i el Salisbury United. El club s'anomen en el passat St. Paul's FC.

 Palmars .
Lliga zimbabuesa de futbol ;
 1963, 1965, 1966, 1970, 1976, 1978, 1980, 1981, 1982, 1983, 1985, 1986, 1989, 1991, 1994, 1995, 1997, 2007;

Copa zimbabuesa de futbol ;
 1985, 1988, 1989, 1996, 2007;

Trofeu de la Independncia de Zimbabwe;
1983, 1990, 1995, 1998, 2004 ;

Charity Shield de Zimbabwe;
2002;

OK Woza Bhora;
2004;

Lliga de Campions de la CAF;
Finalista el 1998 ;

 Jugadors destacats .
 Marcos;
 Sunday "Mhofu" Chidzambwa;
 Simon Chuma;
 Tichaona Diya;
 Tafadza Dube;
 Daniel Million;
 Memory Mucherahowa;
 Sam Mutenheri ;
 Sebastian Mutizirwa;
 Vitalis "Digital" Takawira;
 Leonard  Tsipa;
 Claudius Zviripayi;

Entrenadors destacats .
 Luke Masomere;
 Keegan Mumba;
 Moses "Bambo" Chunga;
 Sunday "Mhofu" (Marimo) Chidzambwa;
 Clemens Westerhof;
 Peter Fanuel;
 Reinhard Fabisch;

 Referncies .


 Enllaos externs .
Web oficial;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356457" title="Bacterioterpia fecal" nonfiltered="4644" processed="4624" dbindex="139676">

La bacterioterpia fecal, tamb coneguda com transfusi fecal, trasplantament fecal, o infusi probitica humana (HPI), s un tractament mdic per a pacients amb colitis pseudomembranosa (causada per Clostridium difficile), colitis ulcerosa i la sndrome del clon irritable que implica la restauraci de l'homeostasi del clon reintroduint flora bacteriana normal a partir de femta obtinguda d'un donador sa.

Histria.
La bacterioterpia fecal ha estat desenvolupada els darrers anys pel Dr. Thomas J. Borody i el seu equip de Sydney (Australia) com a tractament alternatiu per a la colitis ulcerosa. Aquesta malaltia est causada per la infecci per C. difficile i el seu tractament habitual sn els antibiticss.

Procediment.
El procediment implica un tractament d'entre 5 i 10 dies de duraci amb nemes que contenen flora bacteriana provinent d'un donador sa (prviament analitzat amb tests bacteriolgics i de parsits). Els nemes es preparen i administren a l'hospital per assegurar  totes les precaucions necessries. La infusi probitica tamb es pot administrar a travs d'una sonda nasogstrica, de manera que la infusi arriba directament a l'intest prim. Es poden combinar els dos mtodes per assolir un millor resultat. Cal portar a terme un seguiment del procediment durant ms d'un any.

Bases.
La bacterioterpia fecal s basa en el concepte de la interferncia bacteriana: utilitzar bacteris no lesius per desplaar els patognics. Aquest mode de combatre les infeccions bacterianes no s nou, ja que ha estat utilitzat des de fa molts anys en animals - per exemple per prevenir la salmonellosi en pollastres. En el cas de la colitis pseudomembranosa el patogen s conegut (C. difficile), per encara es desconeix el patogen que causa la colitis ulcerosa, per l'efectivitat de la bacterioterpia fecal suggereix que la causa de la colitis ulcerosa podria ser una infecci prvia per un patogen desconegut. s possible que aquesta lesi inicial es resolgui sola per si mateixa, per causa un desequilibri de la flora bacteriana, produint-se un cicle d'inflamaci (que explicaria els episodis remissi-recaiguda d'aquesta malaltia) que podria ser trencat recolonitzant el clon amb bacteris provinents d'un individu sa. Es pot considerar una extensi de la recerca probitica.

Efectivitat.
El procediment ha estat utilitzat exitosament per curar les infeccions de  C. difficile, amb un ndex d'xit de prop del 95%. Els beneficis de la bacterioterpia fecal inclouen la reducci del risc de desenvolupar resistncia als antibitics, la reducci dels cos respecte la antibioticoterpia i alt rati d'xit. A pesar d'aix, s'utilitza la terpia com a "ltim recurs" deguts als riscs inherents que comporta, a la falta de cobertura sanitria per realitzar el procs sobre el donant sa i a la "repugnncia" del procs en general.

Encara que els efectes sobre la colitis ulcerosa (CU) no han estat estudiats adequadament, alguns estudis suggereixen que t efectes positius. Un estudi de Borody i cols. que detalla 6 casos de colitis ulcerosa severa crnica tractats amb bacterioterpia fecal suggereix que el procediment s extremadament exits, almenys, en aquests casos. La simptomatologia en aquests malalts es va revertir per complet quatre mesos desprs d'iniciar la transfusi fecal, sense que se'ls apliqus cap altre tipus de medicaci. Entre 1 i 13 anys desprs de la bacterioterpia fecal, i sense prendre cap medicament, no existiren signes clnics, colonoscpics ni histolgics que evidenciassin l'existncia de CU en el pacient. El grup Sydney divulg un cas de presumpta colangitis esclerosant, una malaltia freqentment associada a la sndrome del budell irritable, que es recuper totalment desprs del tractament.

Referncies.


 Enllaos externs .
Center for Digestive Diseases, Sydney, Austrlia;
Probiotic Therapy Research Centre, Sydney, Austrlia;
Grup de Google amb pacients interessats per la bacterioterpia fecal ;
Trasplantaments per curar la infecci per Clostridium difficile ;
Don't poo-poo technique: Fecal transplant can cure superbug, doctors say ;
Reportatge de la Canadian Broadcasting Corporation News sobre la bacterioterpia fecal per Clostridium difficile;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356460" title="Siall" nonfiltered="4645" processed="4625" dbindex="139677">

Siall s un poble de l'antic terme municipal d'Isona, actualment integrat en el d'Isona i Conca Dell.

 Etimologia .
El nom del poble, segons Joan Coromines, es deu a l'arbust anomenat sisall, freqent en zones molt humides. Tanmateix, aix no es correspon amb el paisatge del lloc on s el poble de Siall, per la qual cosa no es pot excloure algun origen diferent, potser prerom, per a aquest topnim.

 Geografia .
Est situat a llevant de la vila i al nord-est del poble i castell de Llord, bastant a prop del castell. Aturonat a 1.108 m. alt., s dalt de la carena que separa el riu del Llinar, al nord, del barranc de Rater, al sud. La carena s la que forma l'eix central de l'antic terme isonenc, i t els seus extrems a llevant en la Serra Mitjana, que assoleix els 1.472 m. alt. a Estadella, al lmit municipal amb Abella de la Conca, i a ponent el Tur de la Colomera, de 1.063, a llevant d'Isona i de la Posa, a prop i al damunt d'aquest santuari.

s accessible per una pista en bon estat que surt de prop abans (venint d'Isona) del quilmetre 6 de la carretera L-511 (Isona - Coll de Narg). Aquesta pista duu a Siall en uns 4 quilmetres.

 El poble .
Antigament, havia arribat a formar una entitat municipal, malgrat que mai no va passar de 10 cases habitades. A principis del segle XXI sn dues, les cases habitades, amb 8 persones censades.


Actualment no t esglsia prpia, ja que un cobert que habitualment fa de magatzem s'habilita per a esglsia quan conv; l'antiga esglsia de Sant Mart i Sant Antol s uns 900 metres a ponent del poble, a prop de la pista que mena a Siall. s en runes; noms se'n conserven algunes restes. S que en t l'antiga caseria del Mullol, al nord de Siall, a prop del lmit municipal amb Abella de la Conca i a tocar del riu de Llinar: Santa Clara del Mullol. La jurisdicci parroquial, tanmateix, sempre ha estat de Llord.


Molt a prop i a llevant del poblet hi ha, a ms, la important masia de Cal Piteu.


El mes de setembre se celebra la Festa Major de Siall, com a retrobament dels seus antics habitants i dels qui hi tenen els orgens.

Un costum perdut, per del qual es conserva memria, s el de la plantada de l'arbre maig, en qu Siall rivalitzava amb Isona no tant per la quantitat de joves que mobilitzava, sin per la qualitat (alada i dretura) de l'arbre que plantaven: un any el de Siall era ms alt i recte que els de la vila, i aix els permetia riure'se dels isonencs, un altre era a l'inrevs, i els tocava entomar les burles dels vens.

Tanmateix, quan es trobaven siallencs i isonencs a l'aplec de la Posa, quedaven oblidades les burles de mesos enrere.

 Bibliografia .
 BELLMUNT I FIGUERAS, Joan. "Siall". Dins Pallars Juss, IV. Lleida: Pags Editors, 2000 (Fets, costums i llegendes, 34). ISBN 84-7935-755-X;

 GAVN, Josep Maria. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies, 8). ISBN 84-85180-25-9;

 PAGS, M. i PONS, J. Isona, a El Pallars, la Ribagora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya). ISBN 84-85194-47-0.

 Enllaos externs .
Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356466" title="Lliga zimbabuesa de futbol" nonfiltered="4646" processed="4626" dbindex="139678">
La lliga zimbabuesa de futbol (oficialment Zimbabwe Premier Soccer League, tamb coneguda com CBZ Premier Soccer League per patrocini) s la mxima competici futbolstica de Zimbabwe. s organitzada per la Zimbabwe Football Association. Fou creada l'any 1980, tot i que existeix des de 1962, quan era coneguda com Rhodesia National Football League.

 Equips participants el 2008.
CAPS (Chitungwiza);
CAPS United (Harare);
Chapungu United (Gweru);
Dynamos (Harare);
Eastern Lions (Mutare);
Gunners F.C. (Harare);
Highlanders (Bulawayo);
Kiglon F.C. (Chitungwiza);
Lancashire Steel (Kwekwe);
Lengthens (Kuwadzana, Harare);
Manzo Coldplays (Harare);
Masvingo United (Masvingo);
Monomotapa United (Harare);
Motor Action (Harare);
Njube Sundowns (Bulawayo);
Shooting Stars (Harare);
Underhill F.C. (Beitbridge);

Historial.


1962: Bulawayo Rovers;
1963: St Pauls;
1964: Bulawayo Rovers;
1965: St Pauls;
1966: St Pauls;
1967: State House Tornados;
1968: Bulawayo Sables;
1969: Bulawayo Sables;
1970: Dynamos;
1971: Arcadia United;
1972: Salisbury Sables;
1973: Metal Box;
1974: Salisbury Sables;
1975: Chibuku;
1976: Dynamos;
1977: Zimbabwe Saints;

1978: Dynamos;
1979: Caps United;
1980: Dynamos;
1981: Dynamos;
1982: Dynamos;
1983: Dynamos;
1984: Black Rhinos;
1985: Dynamos;
1986: Dynamos;
1987: Black Rhinos;
1988: Zimbabwe Saints;
1989: Dynamos;
1990: Highlanders;
1991: Dynamos;
1992: Black Aces;
1993: Highlanders;

1994: Dynamos;
1995: Dynamos;
1996: Caps United;
1997: Dynamos;
1998: no es disput;
1999: Highlanders;
2000: Highlanders;
2001: Highlanders;
2002: Highlanders;
2003: AmaZulu;
2004: Caps United;
2005: Caps United;
2006: Highlanders;
2007: Dynamos;


Enllaos externs.
Web oficial;
RSSSF;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356468" title="Malva (color)" nonfiltered="4647" processed="4627" dbindex="139679">


El malva s un color proper al magenta, semblant al de les flors de malva.

Es tracta d'una tonalitat pllida d'un color entre el lila i el lavanda, una de les tantes variacions del violat. s ms un gris o un blau que un mats clar de magenta. Moltes flors salvatges que es defineixen com blaves sn en realitat malva.
















Una mostra del color malva:
 







 	









Localitzaci i usos.
 Malva s el color d'algunes flors.






 Malva s el color d'alguns molluscs.



















 Malva pot ser el color d'una posta de sol.

 Malva s el color d'alguns compostos inorgnics.





















 Malva s el color del citoplasma d'alguns parsits.




















 Malva o ciclamen s el color d'un dels mallots dels guanyadors del Giro d'Itlia;


 Malva s un color que es fa servir en pintura artstica.

 


 Vegeu tamb .
 Llista de colors ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356470" title="Lliga burkinesa de futbol" nonfiltered="4648" processed="4628" dbindex="139680">
La lliga burkinesa de futbol s la mxima competici futbolstica de Burkina Faso. s organitzada per la Fdration Burkinab de Foot-Ball. Es disputa des de 1961.

 Equips participants el 2007-08.
Commune FC Ouagadougou;
Racing Club de Bobo ;
Etoile Filante Ouagadougou ;
Rail Club du Kadiogo ;
Bouloumpoukou FC Koudougou;
Union Sportive de la Como ;
ASFA Yennega ;
Association Sportive SONABEL  ;
Union Sportive des Forces Armes ;
Union Sportive du Yatenga;
Union Sportive de Ouagadougou ;
Association Sportive des Fonctionnaires de Bobo  ;
Bobo Sport ;
Boulgou FC Tenkodogo;

Historial.


1961 : ASF Bobo;
1962 : toile Filante Ouagadougou ;
1963 : USFR Abidjan-Niger;
1964 : USFR Abidjan-Niger;
1965 : toile Filante Ouagadougou ;
1966 : ASF Bobo;
1967 : US Ouagadougou ;
1968 : USFR Abidjan-Niger;
1969 : ASFAN;
1970 : ASFAN;
1971 : ASFAN;
1972 : RC Bobo ;
1973 : Jeanne d'Arc;
1974 : Silures;
1975 : Silures;
1976 : Silures;
1977 : Silures;

1978 : Silures;
1979 : Silures;
1980 : Silures;
1983 : US Ouagadougou ;
1984 : ASFAN;
1985 : toile Filante Ouagadougou ;
1986 : toile Filante Ouagadougou ;
1987 : USFAN ;
1988 : toile Filante Ouagadougou ;
1989 : ASFA Yennega ;
1990 : toile Filante Ouagadougou ;
1991 : toile Filante Ouagadougou ;
1992 : toile Filante Ouagadougou ;
1993 : toile Filante Ouagadougou ;
1994 : toile Filante Ouagadougou ;
1995 : ASFA Yennega ;
1996 : RC Bobo;

1997 : RC Bobo;
1998 : USFAN;
1999 : ASFA Yennega ;
2000 : USFA ;
2001 : toile Filante Ouagadougou;
2002 : ASFA Yennega ;
2003 : ASFA Yennega ;
2004 : ASFA Yennega ;
2005 : Rail Club du Kadiogo;
2006 : ASFA Yennega ;
2007 : Commune FC (Ouagadougou);
2008 : toile Filante Ouagadougou ;


Enllaos externs.
RSSSF;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356473" title="Jacky Ickx" nonfiltered="4649" processed="4629" dbindex="139681">

 Jacques Bernard Ickx, conegut popularment com a Jacky Ickx, va ser un pilot de curses automobilstiques belga que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Va nixer el 1 de gener del 1945 a Brusselles, Blgica.

Fora de la F1 va guanyar les 24 hores de Le Mans dels anys 1969, 1975, 1976, 1977, 1981 i 1982.

 A la F1 .

Jacky Ickx va debutar a la setena cursa de la temporada 1967 (la divuitena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 6 d'agost del 1967 el GP d'Alemanya al circuit de Nrburgring.

Va participar en un total de cent vint curses puntuables pel campionat de la F1, disputades en tretze temporades consecutives  (1967-1979) aconseguint vuit victries i vint-i-cinc podis com a millor classificaci en una cursa i arribant a assolir cent vuitanta-un punts pel campionat del mn de pilots.

 Resultats a la Frmula 1 .



 Resum .


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356474" title="Union Sportive des Forces Armes" nonfiltered="4650" processed="4630" dbindex="139682">

L'Union Sportive des Forces Armes s un club burkins de futbol de la ciutat d'Ouagadougou. Disputa els seus partits a l'Stade de l'USFA. Els seus colors sn el blau i el vermell.

En el passat el club s'ha anomenat:
 Association Sportive des Forces Armes Voltaques (ASFAV);
 Association Sportive des Forces Armes Nationales (ASFAN);
 ASFAP;
 Union Sportive des Forces Armes Nationales (USFAN);

Palmars.
Lliga burkinesa de futbol: 6;
 1969, 1970, 1971, 1984 (com a ASFAN);
 1987, 1998;

Copa burkinesa de futbol: 2;
 1968 (com a ASFAN);
 2002;

Copa Leaders burkinesa de futbol: 1;
 1996;

Supercopa burkinesa de futbol: 2;
 1997/98, 1999/00;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356475" title="Silures Bobo-Dioulasso" nonfiltered="4651" processed="4631" dbindex="139683">
El Silures Bobo-Dioulasso  fou un club de futbol burkins de la ciutat de Bobo-Dioulasso. Als anys 70 fou l'equip ms destacat de la Repblica de l'Alt Volta. Va desaparixer l'any 1982.

Palmars.
Lliga burkinesa de futbol: 7;
 1974, 1975, 1976, 1977, 1978, 1979, 1980;

Copa burkinesa de futbol: 1;
 1981;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356477" title="Association Sportive du Faso-Yennenga" nonfiltered="4652" processed="4632" dbindex="139684">

L'Association Sportive du Faso-Yennenga s un club de futbol burkins de la ciutat d'Ouagadougou. Disputa els seus partits a l'Stade du 4-Aot.

En el passat s'anomen ASFA Ouagadougou i Jeanne d'Arc Ouagadougou.

Palmars.
Lliga burkinesa de futbol: 8;
 1973, 1989, 1995, 1999, 2002, 2003, 2004, 2006;

Copa burkinesa de futbol: 1;
 1991;

Copa Leaders burkinesa de futbol: 7;
 1989, 1990, 1994, 1995, 2000, 2001, 2002;

Supercopa burkinesa de futbol: 1;
 2001/02;

Campionat d'frica Occidental de futbol (UFOA Cup): 1;
 1999;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356479" title="Union Sportive de Ouagadougou" nonfiltered="4653" processed="4633" dbindex="139685">

L'Union Sportive de Ouagadougou s un club de futbol burkins de la ciutat d'Ouagadougou. Disputa els seus partits a l'Estadi Municipal d'Ouagadougou. Els seus colors sn el vermell i el blanc.

Palmars.
Lliga burkinesa de futbol: 2;
 1967, 1983;

Copa burkinesa de futbol: 1;
 2005;

Supercopa burkinesa de futbol: 1;
 2004/05;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356480" title="toile Filante Ouagadougou" nonfiltered="4654" processed="4634" dbindex="139686">

L'toile Filante Ouagadougou s un club de futbol burkins de la ciutat d'Ouagadougou. Disputa els seus partits a l'Stade du 4-Aot. Els seus colors sn el blau i el blanc.

Palmars.
Lliga burkinesa de futbol: 12;
 1965, 1985, 1986, 1988, 1990, 1991, 1992, 1993, 1994, 2001, 2008;

Copa burkinesa de futbol: 20;
1963, 1964, 1965, 1968, 1970, 1972, 1975, 1976, 1985, 1988, 1990, 1992, 1993, 1996, 1999, 2000, 2001, 2003, 2006, 2008;

Copa Leaders burkinesa de futbol: 2;
 1991, 1999;

Supercopa burkinesa de futbol: 5;
 1993/94, 1995/96, 1998/99, 2002/03, 2005/06;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356484" title="ric Daniel Pierre Cantona" nonfiltered="4655" processed="4635" dbindex="139688">

ric Daniel Pierre Cantona (Marsella, 24 de maig de 1966) s un actor i exfutbolista francs recordat per la seva etapa com a jugador del Manchester United. Els seus pares eren gitanos espanyols que van fugir d'Espanya duran la Guerra Civil Espanyola. Des de la seva retirada com a jugador professional de futbol, es va interessar pel futbol platja, i actualment s jugador i entrenador de l'equip francs. Tamb presta la seva imatge per anuncis publicitaris de la firma Nike, com ja fes en la seva etapa de jugador.

Es va fer fams per la seva gran qualitat davant del gol, les seves solapes de la samarreta aixecades i per desgrcia, tamb per una puntada que li propina a un aficionat durant un partit en la seva etapa de jugador del Manchester United.

Al llarg de tota la seva carrera suc un total de 432 partits anotant 161 gols.

	
Biografia.

Inici de la seva carrera.

Encara que va nixer a Marsella el 24 de maig de 1966, ric Cantona no va comenar la seva carrera a l'Olympique de Marsella. Desprs de plans per integrar-se a les ordres de la formaci de Mnaco o Nia, va optar finalment per l'Auxerre.

Es destac com un davanter talents, que rpidament es va convertir en un element clau de l'equip entrenat per Guy Roux. Aix doncs, fou seleccionat al millor equip de Frana del 1987. Va guanyar el Campionat d'Europa tan esperat amb el Blues el 1988, el seu nic ttol internacional.

Clubs, valors i problemes.

Molts clubs francesos van tractar de contractar-lo, arribant a les files de l'Olympique de Marsella, un emblemtic club de futbol francs, el 1988 per 22 milions de francs , un rcord aleshores al futbol francs. Poc desprs, el fort carcter d'ric va fer que perds el control davant els mitjans de comunicaci: l'agost de 1988, al no ser convocat amb la selecci francesa Henri Michel, va anomenar el seleccionador "bossa de merda", fet que li va valer una exclusi de l'equip nacional durant tot un any.

L'aventura marsellesa tamb va estar envoltada de polmica, quan al gener de 1989 durant un partit amists entre l'Olympique i el Torpedo Moscou, l'entrenador Gerard Gili va decidir substituir ric, que va expressar enrgicament el seu descontent i va llanar la seva samarreta al terra. El club va castigar un mes el jugador, cedint-lo posteriorment al Girondins de Burdeus fins a final de la temporada.

Desprs de la seva visita a Bordeus, ric Cantona es va unir al Montpellier-Hrault, amb qui va guanyar la Copa de Frana el 1990, el primer trofeu guanyat fins a la data pel jugador a un club, tornant a l'Olympique. Aquesta segona estada a Marsella no va ser molt ms reeixida que la primera. Si b gaud de la confiana de Franz Beckenbauer, va patir una greu lesi al genoll, estant diversos mesos fora dels terrenys de joc. En tornar, amb l'entrenador belga Raymond Goethals, ric Cantona no va tornar a trobar el seu lloc a Marsella, deixant d'aparixer a les convocatries de l'entrenador. A continuaci, va signar pel Nimes, on va demostrar de nou el seu temperament. Durant un partit, especialment molest per les decisions de l'rbitre, ric finalment li llan la pilota. La Federaci francesa de futbol va decidir sancionar el jugador amb un mes de suspensi. El jugador va respondre a la decisi amb atacs molt violents a la televisi, que va tenir l'efecte d'augmentar la durada de la sanci. Per orgull, Cantona decid el desembre de 1991, rescindir el contracte que el vinculaba al Nimes Olympique i abandonar el futbol.

Anglaterra, terra d'acollida.

La seva decisi de posar fi a la seva carrera desprs d'aquest cas va ser qestionat pels seus admiradors, aix com Michel Platini. El seleccionador dels Bleus, estava convenut que el millor lloc per rellanar la carrera d'ric estava a la lliga anglesa. El gener de 1992, Cantona va fitxar pel Sheffield Wednesday FC. Tanmateix, l'experiment va durar noms un temps de prova i un partit d'exhibici. Cansat per la vacillaci dels dirigents de Sheffield en tardar a oferir un contracte, Cantona va deixar la ciutat cinc dies ms tard, per acceptar una oferta en ferm del Leeds United, on el van ser persuadir per demostrar que encara era un gran jugador. Mesos ms tard esdevindria campi d'Anglaterra, amb un Leeds que feia 18 anys que no guanyava el torneig. Durant les celebracions del ttol, es va dirigir a la multitud de aficionats, i amb un fort accent francs digu: I love you, I don't know why, but I love you. Afegida al seu rendiment al terreny de joc, aquesta simple frase va embogir els aficionats, marcant el punt de partida de la Cantomania a Anglaterra.

Tanmateix, la histria d'amor amb el Leeds s'acab aviat. La seva relaci amb els seus dirigents es deterior rpidament, sent traspassat el desembre de 1992 al Manchester United per una quantitat relativament modesta. ric encaden diverses temporades a aquest prestigis club, guanyant el cor dels aficionats i, sobretot, ttols (quatre vegades campi d'Anglaterra i dues vegades guanyador de la Copa anglesa). Els aficionats el van anomenar ric, the king, i el van triar millor jugador de tots els temps al Manchester United.

La Cantona-mania.

Els seguidors del club continuaven adorant el francs. Va esdevenir una veritable estrella a Anglaterra, on les seves gestes al camp feien oblidar els reversos del seu fort carcter. El futbol francs assistia incrdul a aquest esdeveniment: un futbolista francs que no havien volgut retenir, era triat dues vegades "millor jugador de l'any" del campionat angls! La Cantonamania va ser tal que va permetre el Manchester United a retornar a l'era moderna del futbol, i de desenvolupar el merchandising, les samarretes amb el nom del jugador es venien a centenars. Fins i tot una can va ser creada a la seva glria. 

L'idili entre Cantona i Anglaterra va estar molt a prop de finalitzar prematurament. El 25 de gener de 1995, els televisors van repetir una puntada de peu del jugador contra d'un aficionat del Crystal Palace FC que li havia insultat desprs d'una expulsi. El cas va causar bviament una onada de reaccions i va contribuir a reforar la llegenda del jugador. En una conferncia de premsa relacionats amb el cas, en lloc de respondre a les preguntes dels periodistes, va dir la segent frase en francs i en angls: "Quan les gavines segueixen un pescador, sembla que elles pensen que les sardines seran llanades al mar" abans d'aixecar-se i sortir, amb els seus interlocutors divertits i sorpresos.

En lloc d'amagar els afers extra-esportius de Cantona, van ser els motius principals de les campanyes comercials dels seus patrocinadors, principalment Nike i Sharp. Cantona va aparixer en una campanya de publicitat molt popular on no va dubtar de mostrar el seu fort carcter, a un anunci de Nike, surt amb la bandera anglesa dient en angls: el 66 va ser un gran any per al futbol angls, ric va nixer, per analogia amb la victria anglesa de la Copa del Mn de 1966.

Condemnat el mar a dues setmanes de pres, la sentncia s reduda a 120 hores de servei a la comunitat en l'apellaci, i la suspensi de nou mesos per la federaci anglesa (suspensi ampliada a escala internacional per la FIFA), ric va fer un retorn triomfant sobre la gespa anglesa l'octubre segent, marcant un gol contra el Liverpool FC a la lliga, i contribuint en gran mesura al nou ttol de campi del seu equip.

Desprs de la temporada 1996-1997, marcat per un nou ttol de campi, per tamb per les seves actuacions menys brillants, als 30 anys, Cantona anunci la seva retirada del futbol. Cansat d'aquest esport va decidir llanar la tovallola al cim de la seva carrera. Ell siempre havia tingut altres ocupacions i altres desitjos: la pintura i el cinema.

Selecci francesa.

En general, la carrera de Cantona a l'equip nacional segueix sent el gran punt negre de la seva carrera. Desprs d'un comenament prometedor l'estiu de 1987, va tenir una baralla directe amb Henri Michel. Susps un any de l'equip francs, se'l recorda per Michel Platini. Per, malgrat el formidable duet atacant que va formar amb el seu amic Jean-Pierre Papin, els Bleus no es van poder classificar per a la Copa del Mn de 1990, desprs d'un bonic repertori habilitats tcniques, van fer una decebedora Eurocopa el 1992 (eliminat a la primera ronda) i eliminats tamb a les prvies de les competicions de la Copa del Mn de 1994 a la tardor de 1993.

Amb Aim Jacquet de seleccionador, el 1994, va ser designat capit, i li van donar un paper de lider com el que desenvolupava a Anglaterra. Malgrat aix, Cantona no era tan decisiu i influent com ho era a Manchester. La seva suspensi a partir de gener de 1995 va tenir l'efecte de perdre el contacte permanent amb la selecci francesa, mentre que van aparixer durant la seva absncia joves jugadors com Zindine Zidane i Youri Djorkaeff. Al seu retorn a la competici, Cantona no tornar a ser seleccionat al combinat nacional, destacant la seva absncia a l'Eurocopa de 1996 a Anglaterra. La no convocatria d'ric Cantona ni de David Ginola, les dues estrelles del futbol francs exiliats a Anglaterra, va ser objecte de viva polmica als mitjans de comunicaci.

El 26 de juny, en una entrevista amb la revista Sports va declarar-se el millor seleccionador per al combinat francs, per que preferiria revolucionar el futbol al Manchester United o un altre equip d'Anglaterra.

Al cinema.

Immediatament desprs de la seva retirada de l'esport, ric inici una carrera al cinema. Va desenvolupar un paper notable al 1995 a Le bonheur est dans le pr, dirigida per Stephen Chatiliez. Altres pellcules li han perms continuar la seva segona carrera (Les Enfants du marais o L'Outremangeur) que l'han donat un cert reconeixement de la crtica de cinema francs.

El 2003 es va encarregar de la realitzaci del curtmetratge Apporte-moi ton amour, basada en la novella Bring me your love de Charles Bukowski.

Intimitats.

Es va casar el 16 de juny de 2007, en segon matrimoni amb l'actriu Rachida Brakni, que va conixer a la pellcula L'Outremangeur. T 2 fills del seu primer matrimoni.

 Clubs .
 1983-1985 : AJ Auxerre ();
 1985-1986 : FC Martigues ();
 1986-1988 : AJ Auxerre ();
 1988-1989 : Olympique de Marseille ();
 1989 : Girondins de Burdeos ();
 1989-1990 : Montpellier ();
 1990-1991 : Olympique de Marseille ();
 1991 : Nmes Olympique ();
 1992 : Leeds United ();
 1992-1997 : Manchester United ();

 Palmars .
 Campi de la tercera divisi francesa: 1984 amb el AJ Auxerre.
 2 Lligues franceses: 1989, 1991 amb el Olympique de Marseille.
 1 Copa de Frana: 1990 amb el Montpeller.
 5 FA Premier League: 1992 amb el Leeds United i 1993, 1994, 1996, 1997  Amb el Manchester United.
 4 Community Shield: 1992 amb el Leeds United i 1993, 1994, 1996 amb el Manchester United.
 2 Copes angleses: 1994, 1998 amb el Manchester United.

Equip nacional.

 45 partits a l'equip francs A dels quals 19 com a titular.
 El primer partit i el primer gol amb la selecci francesa va ser el 12 d'agost de 1987, Alemanya - Frana: 2-1.


Televisi.

 2008: La Papallona Negre: Jack;

Referncies.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356486" title="Al ibn Yssuf" nonfiltered="4656" processed="4636" dbindex="139689">
Al ibn Yssuf ibn Taixfn (o Taixufn o Taixafn) (en rab,                      ,  Al  ibn Y suf ibn T xf n o T xuf n) (Ceuta 1082-Marrqueix 1143) fou emir dels almorvits. Fou el segon sobir de la branca taixufnida i va regnar del 1106 al 1143. Era fill d'una esclava cristiana de la pennsula Ibrica.

A la cort almorvit, on la designaci dels prnceps era pel seu origen matern, els complots anaven sempre dirigits per les princeses mares (ummahat) amb el suport dels seus parents directes i dels seus clients, i en favor dels fills propis. Per aix el seu pare Yusuf ibn Tashfin es va abstenir de nomenar hereu a cap dels seus fills de diferents dones, ni al ms gran Abu l-Tahir Tamim la mare del qual ja havia mort.  Finalment l'elecci de successor al final de la seva vida va caure en el seu fill Al, que fou acceptat sense cap dificultat i entronitzat a Marrqueix a la mort del pare (2 de setembre del 1106). El seu germ gran Tamim li va donar el seu suport. En canvi un nebot, Yahya ibn Abi Bakr, governador de Fes, no el va reconixer, per al cap de poc es va sotmetre. Un altre rebel fou al-Lamtuni, governador de Granada, que fou fet presoner i deportat a Marrqueix.

Els primers anys hi van haver conflictes entre dos clans que donaven suport a la dinastia, el lamtuma (el clan de la branca regnant) i el massufa. Al va fer una poltica equilibrada entre els dos, aconsellat pels ministres andalusins que ja havien servit al seu pare.

La batalla d'Ucls.

Al ibn Yssuf va obtenir a la pennsula ibrica alguns triomfs: Ukhlidj fou assetjada i Alfons VII de Castella va enviar un exrcit dirigit pel comte Garca Ordez, que estava acompanyat del infant San Alfnsez, fill d'Alfons VII de Castella, per aixecar el setge. El governador Abu Tahim Tamim, germ d'Al, va derrotar a l'exrcit enemic. El comte, l'Infant i altres nobles van morir poc dies desprs a Belichn quan foren atrapats per forces almorvits. D'aquest fet la batalla fou anomenada "la batalla dels set comtes". Conca va caure temporalment en poder de Tamim. Aquest cop fou molt fort per Alfons VII que va morir un any desprs (30 de juny de 1109) i la successi va passar a la seva filla Urraca (1109-1126). El 1109 el mateix Al va fer la campanya anomenada de Talavera, que es va reproduir el 1110. 

Incursions a Arag i Catalunya .

Abu Tahim Tamim va fer una incursi al comtat de Barcelona el 1107, arribant fins al Castell de Gelida desprs d'arrassar el Peneds i destruir el castell d'Olrdola i amenaar Barcelona. Poc desprs Tamim, que tenia el govern d'al-ndalus amb seu a Granada, fou cessat i va ocupar el crrec interinamentAbd Allah ben Fatima governador de Balansiya, fins la presa de possessi del nou governador Mazdali ben Sulankan, que era cos d'Al. 

A la mort de l'emir Ahmed II Ibn Yusuf al-Mustain a la batalla de Valtierra del 24 de gener de 1110, a qui va succer el seu fill Abd al-Malik ben Ahmed Imad al-Dawla, el 1110 el cadi Muhammad ben al-Hadjdj va atacar l'emirat de Saraqusta i entrar a Saraqusta el 29 de juny.

Retorn a l'frica i reconquesta a Portugal.
Al va retornar a frica el desembre del 1110 i va deixar com a governador al seu nebot Sir ben Abu Bakr. El 1111 els seus generals ocupaven Santarm, Lisboa i Porto a Portugal. El 1112 i 1113 hi va haver campanyes a Guadalajara i la zona del Tajo, i en 1116 els almorvits van conquerir Abrantes i altres fortaleses. El 1117 va tornar Al en persona i va fer la campanya de Coimbra. 

Nova campanya a Arag i Catalunya.
El 1113 l'emir Mubaxer Nasir al-Dawla de les Balears va demanar ajut als almorvits per fer front a la Croada Pisano-Catalana. El 1114 els aragonesos van entrar a Tudela, mentre els generals almorvits van atacar altre cop el comtat de Barcelona per foren rebutjats i van patir una greu derrota en la retirada a la batalla de Martorell el juny de 1114, per l'any segent els almorvits van tornar a terres catalanes i van assetjar Barcelona dos dies, fent que l'expedici catalana a les illes Balears hagus de retornar corrent. El mar del 1115 Muzdali ben Salakan, que  tornava a estar al capdavant del govern peninsular va morir en un combat contra els castellans i el va succeir el seu fill Abd Allah ben Mazdali.

El 1116 els aragonesos van ocupar Belchite i van amenaar Saraqusta que va quedar assetjada per van perdre Ayerbe, Almudvar, Sarinn, Salcey, Robles i Zuera Les forces del comtat d'Urgell van vncer prop de Lleida. El 1118 Saragossa estava defensada per Abu Bakr ben Ibrahim al Sahrawi conegut per Ibn Tifalwit, quan un exrcit almorvit que anave a donar socors als assetjats, fou aniquilat a la batalla de Cutanda. 

El rei de Galicia Alfons Raimndez, va ocupar les places castellanes en possessi d'Arag i va arribar fins a les fortaleses del Tajo que poc abans havien conquerit els almorvits, algunes de les quals va recuperar. El 19 de desembre del 1118 Alfons I d'Arag entrava a Saragossa declarant restablerta la dinastia Banu Hud  posant al tron a Ahmed III ben Abd al-Malik, fill de l'emir de Rueda de Jalon, per com a vassall. El 1119 els aragonesos van ocupar Alagn i Alcanys, mentre els catalans ocupaven la despoblada Tarragona. El 1120 els aragonesos ocupaven Malln, Magalln, Borja, Ariza, Tarassona i Qalat al-Ayyub (aquesta el 24 de juny) i el catalans arribaren efmerament fins a Tortosa.

El 1120 es va produir una revolta a Qurtuba i Al va venir en persona el 1121 i la va sufocar. El 1121 Alfons I d'Arag ocupava pila, Ricla, Bubierca, i Alhama i els pobles de la ribera del Jiloca, Daroca, Monreal i Belchite. 

El 1124 els aragonesos van ocupar Madina Salim. Forces almorvits van ocupar Coria. Tornava a exercir el govern peninsular Tamin per una derrota davant els castellans a la batalla d'Aranzuel li va fer perdre el crrec el 1125 en favor d'Abu Umar Inallu, net d'Al. 

La campanya aragonesa contra Balansiya i Qurtuba.
El 1125 Alfons I d'Arag va iniciar l'expedici a Balansiya: va atacar Alzira sense xit i va seguir cap a Dniyya on fou rebutjat el 31 d'octubre; va avanar cap a Xtiva, desprs Madina Mursiyya i fins a Vera i Almanzora per recular a Purchena i desprs cap a Baza que va atacar sense resultat; el 4 de desembre va atacar Guadix que no va poder conquerir; va anar a Graena i Alcazar llocs on se lo van unir molts mossrabs i va retornar cap a Guadix; el 7 de gener del 1126 va arribar a Diezma i va acampar a la vora del Fardes. 

El seu exrcit va arribar a 50.000 homes pels molts mossrabs que se li unien, i projectava atacar Granada per el mal temps i la presncia de molts soldats almorvits el van fer desistir i va aixecar el camp (22 de gener) passant per Maracena, Pinos Puente, Laseca (prop d'Alcal la Real), Luque, Baena, cija, Cabra, Polei, fins derrotar als almorvits a la batalla d'Arnisol per desprs va passar les Alpujarras, creuar els rius Solobrea i Guadalfeo i va arribar a Vlez-Mlaga on va girar altre cop cap a Granada passant per Dilar i Alhendn on va trobar contingents musulmans als que es va enfrontar i va posar en fuita. Desprs va entrar a la Vega de Granada, va creuar Serra Nevada, i per Alicn, Guadix, Murciyya, Xtiva i Alcolea de Cinca va retornar a l'Arag.

El 1129 els aragonesos entraven a Molina de Aragn. El comte portugus Alfons I Henrquez va vendre Chaves als almorvits per la va haver de recomprar quan es va revoltar la poblaci local cristiana. El 1131 els castellans van ocupar Caracuel. El 1132 les milcies de Toledo manades per Rodrigo Gonzalo, van fer una incursi fins a Sevilla, el governador de la qual va morir. Taxufn ben Al fou cessat i enviat com a governador a Crdova, i a Granada fou nomenat Abu Muhammad al-Zubayr ben Umar Azuel. El 1133 els aragonesos van ocupar Mequinensa i els castellans van fer una incursi fins a Jaen, Crdova i Cadis.

El 1134 el rei d'Arag atacava Fraga per fou derrotat al castell de Monreal pel general Yahya ibn Ali ibn Ghaniya i li va fer aixecar el setge el 17 de juliol; llavors els aragonesos van anar a assetjar el castell de Lizana per el rei va morir poc desprs entre Almuniente i Poliino. Els portuguesos van ocupar Leiria. Revolta del mossrab Aben Cosay a la rodalia de Sevilla. El 1137 es va revoltar Conca per la rebelli fou aplanada en sang. El 1139 els portuguesos van aconseguir una gran victria a la batalla d'Ourique (25 de juliol) desprs de la qual Alfons Henrquez va prendre el ttol de rei. Efmeres ocupacions de Montforte i Montemor Novo. 

La guerra contra els almohades.

El 1120 un predicador religis Muhammed ibn Tumart al-Mahdi va comenar a difondre el tawhid que portar a l'establiment del poder almohade. El predicador es va proclamar Mahdi a Igilliz al Anti Atles, iniciant el moviment dels al-Muwahhidun (almohades) amb suport d'uns quants caps tribals de la regi i del Sus. Els atacs almorvits cap a Igillliz no van reeixir per van forar a Ibn Tumar a traslladar-se a Tinmell o Tinmallal o Tinmal a la vall alta del Nfis a uns 75 km al sud-sud-oest de Marrqueix.

El 1125 Ibn Tumart va encarregar al seu lloctinent Abu Muhammad Abd al-Mumin un atac contra els almorvits, que fou inicialment rebutjat per Ali Abu Hakem; per Abd al-Mumin va rebre reforos i va aconseguir la victria prop d'Aghmat. El maig de 1128 el governador Inalu fou destitut i el va succeir Abu Hafs Umar fill de l'emir Al; aquesta circumstancia no el va eximir de ser deposat el setembre i substitut pel seu germ Taxufn ben Al. El 1140 els almohades van ocupar Damnat i al-Dai al Atlas mitj, i Tafilelt. El 1129 els almohades van atacar Marrqueix durant sis setmanes per no la van poder prendre i van acabar derrotats a la batalla d'al-Buhayra. Ibn Tumart va morir poc desprs per la seva mort fou amagada dos anys, fins que Abd al-Mumin va agafar la direcci dels almohades. El 1133 els almohades van iniciar atacs al Sus i Draa. 

El 1142, amb base a les fortaleses de la Djabala, els almohades van poder ocupar Taza, i aviat van arribar al Rif i fins Ornia.

Visites a la pennsula.
Al personalment va estar quatre vegades a la pennsula Ibrica:

 La primera el 1106, per no va passar d'Al-Yazira al-Jadr  (Algesires). Va deixar el govern de la pennsula al seu germ Tamim.
 La segona el 1109 en la que va conquerir algunes poblacions a la zona del Tajo: Coria, Talavera, Madrid, Guadalajara, i Qalat al-Ayyub, per no va poder rendir Toledo. El 1110 es va atacar la zona d'vila;
 La tercera el 1117 assenyalada per la conquesta de Coimbra el juny desprs d'un setge de 21 dies.
 I la quarta i darrera el 1121 quan va anar a Qurtuba per sufocar una revolta, per no va passar d'aquesta ciutat.

No obstant els seus generals van combatre sovint; les lluites contra els regnes cristians foren constants. L'essencial de les seves tropes es va destinar a la lluita contra els regnes cristians mentre que per la protecci de les seves possessions al nord d'frica tropes lleugeres sota el comandament del vescomte catal Reverter I (Al-Ruburtayr). 

Va morir el 28 de gener de 1143. El va succeir el seu fill Tashfin ibn Al. Cinc anys desprs els almohades dirigits per Abd al-Mumin entraven a Marrqueix.






 Bibliografia .
F. Codera, Decadencia y desaparicin de los Almoravides en Espaa, Saragossa, 1899 maig de 1773.

 Notes .


Enllaos externs.
 Enciclopdia d'Eivissa i Formentera, Ali ibn Yusuf;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356487" title="Nevado de Toluca" nonfiltered="4657" processed="4637" dbindex="139690">
El Nevado de Toluca s un estratovolc de l'estat de Mxic, situat a 80 km. a l'est de la ciutat de Mxic, a prop de la ciutat de Toluca, capital de l'estat. El Nevado de Toluca s un dels cinc pincs ms grans de Mxic, amb una altitud de 4.680 metres al Pico del Fraile, el pic ms alt. En nhuatl el volc s coneix com a Xinantcatl, sovint tradut com a "Senyor Nu".  Dins la caldera volcnica hi ha dues llacunes el Llac del Sol i el Llac de la Lluna, accessibles als visitants. El volc i altres rees properes han estat declarades Parc Nacional de Mxic.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356490" title="Mxic (desambiguaci)" nonfiltered="4658" processed="4638" dbindex="139692">

Geografia poltica:
 el pas de Mxic, una federaci de l'Amrica del Nord, el nom oficial del qual s Estats Units Mexicans;
 l'estat de Mxic, un dels estats constituents de la federaci mexicana; i;
 la ciutat de Mxic, capital de la federaci mexicana, i districte federal. ;
 Geografia fsica:
 la vall de Mxic, vall situada al centre de Mxic a 2.000 m d'altitud mitjana a l'Eix Volcnic Transversal on es troba la ciutat de Mxic;

A ms, porten el nom de Mxic:
 l'estat de Nou Mxic, actualment pertanyent als Estats Units; i;
 el territori de Nou Mxic, territori de la Nova Espanya, de Mxic i posteriorment dels Estats Units, que es convert en l'actual estat de Nou Mxic el segle XX;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356491" title="Territori de Nou Mxic" nonfiltered="4659" processed="4639" dbindex="139693">
Nou Mxic o Santa Fe de Nou Mxic (en castell: Nuevo Mxico o Santa Fe de Nuevo Mxico, en angls: New Mexico) fou un territori de la federaci mexicana, incorporat de 1824 al 1850, data en qu pass als Estats Units, desprs de la Guerra Estats Units - Mxic, i la signatura del Tractat de Guadalupe-Hidalgo. La superfcie del territori original de Nou Mxic incloa l'estat actual d'Arizona, algunes seccions de Nevada i Colorado i l'rea disputada entre Texas i Mxic abans de la guerra. Amb la compra de Gadsden, el 1853, el territori s'expand cap al sud. El 1912, fou adms com un estat ms dels Estats Units.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356493" title="Maneta" nonfiltered="4660" processed="4640" dbindex="139695">



Una maneta o pom s el mecanisme que serveix per obrir i tancar portes, calaixos i altres elements del mobiliari. N'existeixen de nombrosos tipus i formes. Algunes son giratries, per que accionen un mecanisme que obre i tanca. D'altres son fixes i s'agafen per fer l'acci d'obrir o tancar. Tamb n'hi ha de palanca que cal pressionar per fer funcionar el mecanisme.

Entre els materials habituals de fabricaci de manetes tenim el llaut, el bronze, l'alumini, el ferro i altres aleacions de metalls menys comunes.

Curiositats.
Les manetes rodones giratries sn les recomenades a cases amb animals de companyia, ja que alguns d'aquestos animals com el gos o el gat sn capaos d'aprendre por si sols a obrir les portes amb maneta de palanca, si b la seva anatomia no els permet obrir les manetes giratries.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356494" title="Pany" nonfiltered="4661" processed="4641" dbindex="139696">
Un pany s un mecanisme de metall que s'incorpora a portes i calaixos d'armaris, cofres, |arcons, etc. per impedir que es puguin obrir i aix protegir el seu contingut.  Aquest mecanisme s'acciona tradicionalment amb una clau, que s una pea de metal independent, de mida petita i, per tant, porttil. La clau no sols ha d'encaixar a l'ull del pany (el forat situat normalment a la part central) si que a ms ha de poder accionar el mecanisme interior del pany per tal d'obrir o tancar. El manyac i el serraller sn els oficis o artesans que fabriquen o installen panys.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356495" title="Raspall de dents" nonfiltered="4662" processed="4642" dbindex="139697">

El raspall de dents s un raspall de mnec allargat utilitzat per raspallar-se els dents, amb la finalitat de netejar-los. Moltes cultures tradicionals arreu del mn s'han netejat els dents fregant-los amb branques d'arbre o trossos de fusta des de temps immemorial. Tamb s'ha fet servir guix o soda en calent. 

 Vegeu tamb .
Pasta de dents;
Fil dental;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356496" title="Salvador Garca-Bodao" nonfiltered="4663" processed="4643" dbindex="139698">
Salvador Garca-Bodao (Salvador Garca Bodao Zunzunegui) (Teis, Vigo, 1935) s un poeta, narrador, crtic d'art, assagista i columnista de premsa gallec.

Quan encara no tenia un mes, els seus pares es van traslladar a Santiago de Compostella, ciutat on es va formar intellectualment i on treballa. Considerat com a escriptor membre de la Xeracin das Festas Minervais, va fer amistat amb dues figures que influren notablement en el seu pensament: el pintor Carlos Maside i Ramn Pieiro. El primer, despertant el seu inters per les arts plstiques i per una forta preocupaci social; el segon, pel vincle amb tota la tradici galleguista, la conscincia d'Europa i un projecte poltic per a Galcia. Va formar part de nombroses empreses culturals: va ser fundador el 1961 de l'agrupaci cultural O Galo, va collaborar en la realitzaci del projecte de la revista gallega Teima (1976); en l'Escola Oberta; en el Museu del Poble Gallec (1976), secci etnogrfica d'oficis i de l'art popular; en la directiva de la primera Associaci d'Escriptors en Llengua Gallega (1980); en l'Ateneu de Santiago de Compostella ja desaparegut i del qual va ser president; en la Fundaci Patronat d'O Pedrn de Ouro; en el Museu d'Art Contemporani Carlos Maside, en el jove Seminari d'Estudis Gallecs (1983), com a membre numerari, amb la presentaci d'un estudi sobre el pintor Xaime Quessada; com a fundador de l'actual Associaci d'Escriptors en Llengua Gallega (AELG); de l'Institut Gallec de la Informaci (IGI); de l'Associaci de Traductors en Llengua Gallega (ATLG); de la Fundaci Castelao; del PEN Club de Galcia; de l'Associaci Gallega del Llibre Infantil i Juvenil, i a partir de 1992 com a membre numerari de la Real Academia Galega, de la qual s membre de la Directiva. Va rebre el Premi Xunta de Galicia a la Creaci Cultural el 1988.

Dintre del gnere narratiu s autor dels relats curts A Pedra (1991); Conto de reis (1991); O mosteiro (1992); Ruth (1993) i del llibre de relats Os misterios de Monsieur D'Aillier (1992), Premi de la Crtica Espanyola 1993. En la seva activitat periodstica, mant una columna dominical en El Correo Gallego, titulada "No pasar dos das", reunida en part en el volum De onte a hoxe. Ensaios xornalsticos dende Compostela (1993). Com a poeta s autor dels segents llibres: Ao p de cada hora (1967); Tempo de Compostela (1978), Premi de la Crtica 1979; 37 debuxos para un pas (1985); Compostela (1989), i Obra potica (1993), compilaci de la seva obra publicada fins llavors, que inclou dos poemaris indits (Poemas de amor a Xulia i As palabras e os das). En aquests anys, Garca-Bodao, sense abandonar la creaci potica intimista que li s ms essencial, comen a experimentar en una lnia distinta de carcter urb i irnic que va donar a conixer per primera vegada en la plaquette Pegadas no alcatrn (1994) , i que preludiava l'altura i modernitat potica assolits amb el seu llibre Cidade virtual (2003). Com a traductor ha tradut el Viaxe por Galicia 1837 de Georges Borrow (1992).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356503" title="Andelnans" nonfiltered="4664" processed="4644" dbindex="139699">


Andelnans s un municipi francs del departament de Territori de Belfort i a la regi del Franc Comtat. 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356505" title="Banvillars" nonfiltered="4665" processed="4645" dbindex="139700">


Banvillars s un municipi francs del departament de Territori de Belfort i a la regi del Franc Comtat. 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356506" title="Charmois (Territori de Belfort)" nonfiltered="4666" processed="4646" dbindex="139701">


Charmois s un municipi francs del departament de Territori de Belfort i a la regi del Franc Comtat. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356509" title="Danjoutin" nonfiltered="4667" processed="4647" dbindex="139702">


Danjoutin s un municipi francs del departament de Territori de Belfort i a la regi del Franc Comtat. 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356510" title="Anxo Rei Ballesteros" nonfiltered="4668" processed="4648" dbindex="139703">
Anxo Rei Ballesteros (Codeso, Boqueixn, 1952- Vigo 2008) fou un escriptor gallec resident al Concello d Pobra do Caramial.

Llicenciat en dret per la Universitat de Santiago de Compostella, la seva primera novella va aparixer el 1977 amb el ttol Dos anxos e dos mortos, en qu exposa la crisi identitria de la joventut gallega del moment. Aquesta novella assenyala la transici entre la narrativa gallega de postguerra i el posfranquisme. Aqueix any el seu conte Querido Brais va ser premiat en el concurs del Pedrn de Ouro i editat en el volum collectiu corresponent a 1977. El 1992 va aparixer la seva novella Loaira, que tamb recrea el perode final de la dictadura franquista a Compostella, i que va aconseguir el Premi Losada Diguez, i el 1998 el seu llibre de relats A ombra dels teus somnis. L'any 2005 va publicar la novella Non sei cando nos veremos.

El 1987, el grup de teatre Malbarate estren la seva pea teatral Xogos de damas, a Santiago de Compostella. La pea va ser editada l'any segent. Tamb s autor de la versi d' A voz humana de Jean Cocteau, que va ser estrenada el 1991 sota la seva direcci. 

Molt preocupat per la filosofia, ha publicat algun assaig com A outra memoria, que va aparixer el 1989. 

Va publicar alguns assajos sobre art en catlegs com els dedicats al pintor Antonio Mir, i tamb alguns articles periodstics.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356511" title="Eguenigue" nonfiltered="4669" processed="4649" dbindex="139704">


Eguenigue s un municipi francs del departament de Territori de Belfort i a la regi del Franc Comtat. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356513" title="Sceaux (Hauts-de-Seine)" nonfiltered="4670" processed="4650" dbindex="139705">



Sceaux s un municipi francs del departament dels Alts del Sena a la regi d'Illa de Frana. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356518" title="Cantons de l'Eure" nonfiltered="4671" processed="4651" dbindex="139706">
Els Cantons de l'Eure (Alta Normandia) sn 43 i s'agrupen en tres districtes:

 Districte de Les Andelys (12 cantons - sotsprefectura: Les Andelys) : cant des Andelys - cant d'cos - cant d'trpagny - cant de Fleury-sur-Andelle - cant de Gaillon - cant de Gaillon-Campagne - cant de Gisors - cant de Louviers-Nord - cant de Louviers-Sud - cant de Lyons-la-Fort - cant de Pont-de-l'Arche - cant de Val-de-Reuil;

 Districte de Bernay (16 cantons - sotsprefectura: Bernay) :cant d'Amfreville-la-Campagne - cant de Beaumesnil - cant de Beaumont-le-Roger - cant de Bernay-Est - cant de Bernay-Ouest - cant de Beuzeville - cant de Bourgtheroulde-Infreville - cant de Brionne - cant de Broglie - cant de Cormeilles - cant de Montfort-sur-Risle - cant de Pont-Audemer - cant de Quillebeuf-sur-Seine - cant de Routot - cant de Saint-Georges-du-Vivre - cant de Thiberville;

 Districte d'vreux (15 cantons - prefectura: vreux) : canton de Breteuil - cant de Conches-en-Ouche - cant de Damville - cant d'vreux-Est - cant d'vreux-Nord - cant d'vreux-Ouest - cant d'vreux-Sud  cant du Neubourg - cant de Nonancourt - cant de Pacy-sur-Eure - cant de Rugles - cant de Saint-Andr-de-l'Eure - cant de Verneuil-sur-Avre - cant de Vernon-Nord - cant de Vernon-Sud;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356519" title="Districte de Les Andelys" nonfiltered="4672" processed="4652" dbindex="139707">
El Districte de Les Andelys s un dels tres amb qu es divideix el departament de l'Eure a la regi de l'Alta Normandia. Compta amb 12 cantons i ... municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Les Andelys.

Cantons.
cant des Andelys - cant d'cos - cant d'trpagny - cant de Fleury-sur-Andelle - cant de Gaillon - cant de Gaillon-Campagne - cant de Gisors - cant de Louviers-Nord - cant de Louviers-Sud - cant de Lyons-la-Fort - cant de Pont-de-l'Arche - cant de Val-de-Reuil

Vegeu tamb.
Cantons de l'Eure;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356520" title="Districte de Bernay" nonfiltered="4673" processed="4653" dbindex="139708">
El Districte de Bernay s un dels tres amb qu es divideix el departament de l'Eure a la regi de l'Alta Normandia. Compta amb 16 cantons i ... municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Bernay.

Cantons.
cant d'Amfreville-la-Campagne - cant de Beaumesnil - cant de Beaumont-le-Roger - cant de Bernay-Est - cant de Bernay-Ouest - cant de Beuzeville - cant de Bourgtheroulde-Infreville - cant de Brionne - cant de Broglie - cant de Cormeilles - cant de Montfort-sur-Risle - cant de Pont-Audemer - cant de Quillebeuf-sur-Seine - cant de Routot - cant de Saint-Georges-du-Vivre - cant de Thiberville

Vegeu tamb.
Cantons de l'Eure;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356522" title="Districte d'vreux" nonfiltered="4674" processed="4654" dbindex="139709">
El Districte d'vreux s un dels tres amb qu es divideix el departament de l'Eure a la regi de l'Alta Normandia. Compta amb 15 cantons i ... municipis. El cap del districte s la prefectura d'vreux.

Cantons.
canton de Breteuil - cant de Conches-en-Ouche - cant de Damville - cant d'vreux-Est - cant d'vreux-Nord - cant d'vreux-Ouest - cant d'vreux-Sud  cant du Neubourg - cant de Nonancourt - cant de Pacy-sur-Eure - cant de Rugles - cant de Saint-Andr-de-l'Eure - cant de Verneuil-sur-Avre - cant de Vernon-Nord - cant de Vernon-Sud

Vegeu tamb.
Cantons de l'Eure;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356525" title="Moritz Schlick" nonfiltered="4675" processed="4655" dbindex="139710">

Moritz Schlick (Berln, 14 d'abril del 1882   Viena, el 22 de juny del 1936) va ser un filsof alemany que estudi cincies fsiques amb Max Planck i reb la influncia de l'epistemleg fsic Ernst Mach. Va ser un dels fundadors del positivisme lgic i del Cercle de Viena, i un dels primers filsofs analtics.

 Primers treballs .

Mortiz Schlick, pertanyia a una famlia acomodada de Berlin. Va estudiar fsica en Heidelberg, Lausana i, finalment, en la Universitat de Berlin amb Max Planck. El 1904, va presentar la seva tesi de grau ber en einer inhomogenen Schicht (Sobre la reflexi de la llum en un mitj no-homogeni). El 1908, va publicar Lebensweisheit (La saviesa de vida), un volum prim sobre l eudemonisme, la teoria segons la qual la felicitat s l objectiu tic ms alt. El seu assaig Das Wesen Der Wahrheit nach Der modernen Logik (La naturalesa de la veritat segons la lgica moderna), va ser publicat el 1910.

Desprs d escriure alguns assajos sobre esttica, Schlick va bolcar la seva atenci als problemes d epistemologia, sobre la filosofia de la cincia, i les preguntes ms generals sobre la cincia. Schlick es va destacar en publicar el 1915 un article sobre la teoria especial de la relativitat d'Einstein, exposada a penes deu anys abans. Tamb va publicar Raum und Zeit in Der gegenwrtigen Physik (Espai i temps en la fsica moderna), un tractat ms sistemtic de la fsica postnewtoniana.

 El Cercle de Viena .

El 1922 Schlick va ser designat professor de Filosofia de Cincies Inductives en la Universitat de Viena, desprs de dos nomenaments insatisfactoris en Rostock i Kiel. En el mateix any van ocrrer dos esdeveniments que van donar forma a la resta de la seva vida: en primer lloc, un grup de filsofs i cientfics  entre d altres, Rudolf Carnap, Herbert Feigl, Kurt Gdel, Hans Hahn, Otto Neurath, i Friedrich Waismann  li van suggerir a Schlick el dur a terme reunions regulars per a discutir sobre cincia i filosofia. Inicialment es van denominar l Associaci Ernst Mach, per van ser coneguts des de llavors com el Cercle de Viena.

En segon lloc, el gran esdeveniment de 1922 va ser la publicaci del Tractatus Logico-Philosophicus de Ludwig Wittgenstein, obra de brillantor lapidria, que proposava entre altres coses, una teoria lgica del simbolisme i una teoria del llenguatge com a imatge.

Schlick i el seu grup es van veure aclaparats per l obra i la van convertir en tema de discussi en prcticament cada reuni. Schlick mateix va entrar en contacte amb Wittgenstein el 1924 i va exaltar les virtuts del Tractatus respecte al seu cercle immediat. Eventualment Wittgenstein va accedir a reunir-se amb Schlick i Waismann per a discutir el Tractatus i altres idees. Per mitj de la influncia de Schlick, Wittgenstein va comenar a considerar la perspectiva de tornar a la filosofia desprs d uns deu anys d absncia. Se li deu en part a Schlick el que Wittgenstein comencs a redactar les reflexions que van donar desprs lloc a les seves Investigacions Filosfiques. Les discussions de Schlick i de Waismann amb Wittgenstein van continuar fins que aquest ltim es va adonar de qu les seues idees havien sigut utilitzades (i malinterpretades) sense el seu consentiment en un assaig de Carnap. Wittgenstein va continuar escrivint-se amb Schlick, per la seva vinculaci formal amb el Cercle de Viena va acabar el 1932.

Schlick havia estat treballant en el seu Allgemeine Erkenntnislehre (Teoria General del Coneixement) entre el 1918 i el 1925, i encara que desenvolupaments posteriors de la seva filosofia farien insostenibles diverses de les proposicions de la seva epistemologia, la Teoria General s, potser, la seva major obra, pel seu agut raonament contra el coneixement sinttic a priori. Aquesta crtica del coneixement sinttic a priori argumenta que les niques veritats autoevidents a la ra sn proposicions que sn verdaderes per definici, com ara les proposicions de la lgica formal i de les matemtiques. La condici de veritat de la resta de proposicions ha de ser avaluada en referncia a l evidncia emprica. Si es proposa una proposici que no sigui qesti de definici i que no pugui ser confirmada o refutada per l evidncia, es tracta per tant d una proposici metafsica, la qual cosa s sinnim de sense significat. Aquest s el principi sobre el qual els membres del Cercle de Viena concordaven amb ms claredat. Entre el 1926 i el 1930, Schlick va treballar per a finalitzar els seus Fragen Der Ethik (Problemes d tica), amb el qual va sorprendre els seus companys del Cercle, en incloure a l tica com una branca viable de la filosofia. Tamb durant aquest perode el Cercle va publicar La visi cientfica del mn, com a homenatge a Schlick. La seva forta postura antimetafsica representa el punt de vista del grup.

 Auge del nazisme i assassinat .

A causa de l ascens del nazisme a Alemanya i ustria, molts dels membres del Cercle de Viena van emigrar cap als Estats Units i el Regne Unit. Moritz Schlick, tanmateix, va romandre treballant en la Universitat de Viena.

Quan va ser visitat per Herbert Feigl el 1935, Schlick va expressar la seva consternaci pels esdeveniments a Alemanya. El 22 de juny del 1936, quan Schlick pujava les escales de la universitat per a anar a classes, un exalumne, Johann Nelbck, va desenfundar una pistola i li va disparar en el pit. Schlick va morir poc desprs. Nelbck va ser jutjat i sentenciat per es va convertir en una cause clbre per al creixent sentiment antisemita de la ciutat (el fet de qu Schlick no fra jueu va ser passat per alt). Nelbck va ser alliberat baix paraula poc desprs i es va convertir el partit nazi austrac desprs de l Anschluss.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356528" title="El circo" nonfiltered="4676" processed="4656" dbindex="139711">

El circo (El circ, en castell) s la divuitena histria llarga que va dibuixar Francisco Ibez sobre Mortadello i Filem. Va ser publicada el 1973.

Argument.
La TIA ha descobert que s'estan introduint en el pas grans quantitats de material de contraban. Se sospita que passa la frontera amagat entre els objectes del circ "Sidral Circus" i que algun dels seus components n's el culpable. Per tal d'investigar-ho, en Mortadello i en Filem intentaran  entrar a formar part del circ.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356530" title="Nationalia" nonfiltered="4677" processed="4657" dbindex="139712">
Nationalia s una publicaci digital depenent del CIEMEN d'actualitat de les nacions sense estat d'Europa i el mn. Presenta informaci diria i actualitzada sobre la realitat nacional dels diferents pobles del mn, els conflictes, els drets dels pobles i el seu reconeixement internacional, aix com de les llenges minoritzades i tota l'actualitat que les envolta. 

A ms, s'hi poden trobar fitxes monogrfiques de la situaci dels diversos pobles i nacions sense estat d'Europa.

Enllaos.
 Nationalia;
 Pgina web del CIEMEN;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356538" title="Tito Schipa" nonfiltered="4678" processed="4658" dbindex="139713">
Tito Schipa (Lecce, 27 de desembre de 1888   Nova York, 16 de desembre de 1965) va ser un tenor itali. Se'l considera un dels ms perfectes tenore di grazia de la histria de l'pera. Estava dotat amb una veu natural i sensual que usava amb gran intelligncia i gust.

Biografia.
Va nixer a Lecce, sent el seu nom complet Raffaele Attilio Amedeo Schipa. Va ser inscrit com a nascut el 2 de gener de 1889 per endarrerir el seu posterior reclutament militar un any.  Va estudiar a Mil i va fer el seu debut operstic a l'edat de 21 anys, l'any 1910, a Vercelli. Desprs va anar apareixent arreu d'Itlia i a Buenos Aires. L'any 1917, va estrenar, en el paper de Ruggiero, La rondine de Puccini. 

L'any 1919 va viatjar als Estats Units d'Amrica i va ingressar a la companyia de la Lyric Opera de Chicago, on va romandre fins l'any 1932. Des d'aquest any fins el 1935 va pertnyer a la companyia del Metropolitan Opera de Nova York, a la qual tamb s'uniria l'any 1941. Tot i aix, entre 1929 i 1949 va continuar cantant a Itlia, i va tornar a Buenos Aires el 1954. L'any 1957 va fer una gira per l'URSS.

El repertori de Schipa incloa ms d'una vintena de papers d'peres italianes i franceses, com ara el Werther de Massenet, L'elisir d'amore de Donizetti, i L'arlesiana de Francesco Cilea. En concert, Schipa va cantar ries d'pera, per tamb canons napolitanes i espanyoles.

Va fer nombrosos enregistraments, incloent-hi un fams Don Pasquale de Donizetti de l'any 1932, que fou un dels primers enregistraments d'una pera completa i que encara es pot trobar al mercat.

Tito Schipa va ser un precursor d'aquesta peculiar espcie de tenors que, a ms, conreen una carrera com a directors d'orquestra. Avui dia Plcido Domingo continua aquesta tradici. Tot i que de vegades s'ha considerat que la veu de Schipa no era destacable en all que feia al volum i al timbre, el fet es que brillava per la seua musicalitat i la seua slida i magistral tcnica.

Es va retirar l'any 1958 per a ensenyar cant a Budapest. Va morir a l'edat de 77 anys a Nova York, on treballava com a professor de cant, a causa de la seua diabetis.

Bibliografia.
 Plana de Schipa - a Grandi Tenori.com;

Enllaos externs.
 TitoSchipa.it - Plana sobre Schipa mantinguda per la seua famlia.
YouTube - Tito Schipa canta "Una furtiva lagrima" de L'elisir d'amore - Un video de l'any 1929 amb Schipa cantant l'ria "Una furtiva lagrima" de L'elisir d'amore de Gaetano Donizetti.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356544" title="Funeral" nonfiltered="4679" processed="4659" dbindex="139714">
Un funeral s la cerimnia que acompanya i honora la mort d'una persona. Van iniciar-se a la prehistria i cada cultura t els seus propis ritus associats, normalment segons la religi de la famlia del que ha mort. Hi ha diversos elements que caracteritzen un funeral
 l'enterrament o cremaci del cadver;
 els cants i himnes als dus o a la vida (modernament es poden substituir per canons considerades boniques o amb un sentit especial per al mort);
 el dol de les persones properes, que es manifesta en signes externs;
 el record de la vida del mort (antigament es materialitzava en l'enterrament dels objectes que ms usava durant la seva existncia);
 la invocaci al ms enll (si hi ha creena religiosa) o la pregria perqu l'nima descansi en pau;

Els funerals tenen lloc a esglsies, cementiris, parcs o centres del vilatge, segons la cultura. Es tracta de llocs pblics i sagrats, per socialitzar l'experincia de la mort i desenvolupar els ritus mortuoris.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356547" title="Picanyol" nonfiltered="4680" processed="4660" dbindex="139715">
En Picanyol, nom artstic de Josep Llus Martnez i Picaol (16 de mar de 1948, Moi) s un comicaire catal.

El seu personatge ms conegut s l'Ot el bruixot,personatge del que publica dos acudits a cada nmero de Cavall Fort ininterrompudament des de 1971.

Tamb ha  collaborat en altres revistes com L'infantil, Oriflama, En Patufet (segona estapa), Matarratos, Lecturas, Penthouse, lAvui, el Diari de Barcelona i el Punt Diari entre d'altres.

Tamb ha collaborat en la creaci de molts videojocs anomenats Otijocs.

Creacions.
Ot el bruixot.
El trobador.
Miss Lucy and the islanders.
La Nria i la seva famlia.
Sopars de duro.
Alab.
Les filles del joglar.
Els mims.
La famlia moix.
La Noem i el pilot.
L'illa perduda.
El doctor Pots i els seus ajudants.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356550" title="Meritxell Cucurella-Jorba" nonfiltered="4681" processed="4661" dbindex="139716">
Meritxell Cucurella-Jorba (Els Hostalets de Pierola, Anoia, 1973), que tamb firma com a "tx" (vegeu "una seva escletxa", s a dir, la seva pgina web a "el dgraf de desitx"), s poeta, dramaturg, traductora, "potser performer" i activista potica.

 Obra .
 Poesia .
 desamar, amb fotografies de Luigi A. Marzullo, Arola Editors, Tarragona, 2005;
 nuar, collecci El Taller de Poesia 104, Editorial Emboscall, Vic, 2004;
 els amants de Sarajevo, amb imatges de Tiziana Deodato, collecci Dctil 15, Arola Editors, Tarragona, 2004;
 nmada de tu. un quadern, collecci El Taller de Poesia 73, Editorial Emboscall, Vic, 2003;

 Teatre .
 L itali, IEP, Vilafranca del Peneds, 2003 (Premi de Teatre de l Institut d Estudis Penedesencs);
 Pare nostre que esteu en el cel, Arola Editors, Tarragona, 2003 (seleccionada en el I Intercanvi Internacional d Autores Dramtiques) ;

 Traduccions de l'itali .
 A de Srebrenica, de Giovanna Giovannozi, dins En cartell 2: Les filles de King Kong. A de srebrenica, Re&Ma 12, Barcelona, 2002;
 Assass, de Marco Palladini, Arola Editors, Tarragona, 2005 (per aquesta traducci, va rebre un ajut de la Instituci de les Lletres Catalanes);

 Enllaos externs .
 el dgraf del desitx;
 Biografia a Barcelona Review, 2006;
 Biografia a Arola Editors;
 Alguns poemes a Barcelona Review;
 Poema a Daltabaix potic;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356551" title="Loteria" nonfiltered="4682" processed="4662" dbindex="139717">
Una loteria s una forma de joc d'atzar que ofereix, a travs del sorteig, un premi atractiu per tal de fer participar al pblic al sorteig. Algunes loteries funcionen al marge de la llei (de forma alegal, sense regulaci o infringint directament la legalitat), mentre que d'altres sorgeixen precisament de l'organitzaci d'una loteria nacional per part del govern com una estructura pblica. s com trobar un cert grau de regulaci de la loteria per part dels governs.


A principis del segle XX, la majoria de les formes dels jocs d'atzar, incloses les loteries i sortejos, sn illegals en molts pasos. Aix es va mantenir fins desprs de la Segona Guerra Mundial. En el decenni de 1960 els casinos i les loteries van comenar a aparixer a tot el mn com un mitj per obtenir una major font d'ingressos dels impostos.

Les loteries sn, en la majoria dels casos, gestionades pels governs o estats locals i de vegades es descriu com un impost regressiu, ja que el ms probable s que per comprar les participacions solen ser els membres menys prspers d'una societat els qui proven fortuna amb aquest mitjans. L'astronmica improbabilitat de guanyar els grans premis tamb han donat lloc als eptets d'un "impost sobre l'estupidesa", "matemtiques d'impostos" o "impost voluntari". Estan destinades a suggerir que les loteries, essent una forma addictiva als jocs d'atzar, sn uns ingressos pblics que noms perjudiquen als consumidors, i que es necessari deixar el joc, ja que s un molt mal negoci. De fet, el desig dels consumidors d'adquirir loteria per a s mateixos s una garantia de beneficis on la mitjana del premi val substancialment menys del que costa comprar. 

Desprs de tenir en compte el valor actual del premi de loteria com una sola suma global en efectiu, a ms de l'impacte dels impostos que s'hi podrien aplicar, i la probabilitat d'haver de compartir el premi amb altres guanyadors, s'arriba a la conclusi que un bitllet tpic d'una gran loteria t un valor inferior a un ter del seu preu habitual de compra. 

Les Loteries es venen en molts formats. El premi pot ser fix en efectiu o en mercaderies. En aquest format hi ha risc per a l'organitzador en cas d'insuficincia dels bitllets que es venguin. El premi pot ser un percentatge fix dels ingressos on els organitzadors prometen que el premi ser en percentatge establert de tota la recaptaci.

El fet que les loteries sn celebrades habitualment, porten a algunes contradiccions en contra dels models estndard de la racionalitat econmica, trencant la lgica del risc i el benefici. Tanmateix, les expectatives d'alguns jugadors poden no ser per guanyar el joc, en s mateix, sin per experimentar l'emoci i caure en una fantasia de convertir-se possiblement en rics. En el cas d'una assegurana, per exemple, representa un expectativa negativa del valor d'all que s'assegura per no es considera un impost sobre l'estupidesa, perqu dona una garantia i en general, els casos de risc o accidents pot ser d'utilitat per a l'individu o empresa; mentre que la loteria no salva d'una situaci, l'empitjora gastant diners amb l'expectativa de millorar mentre es perd la inversi. 

Bitllets de loteria solen ser escanejats en grans quantitats, amb mecanismes tecnolgics. En l'actualitat el rendiment de la loteria, que triga menys d'un segon per comprovar si hi ha una combinaci guanyadora, s'hi afegeixen els casos que ning reculli el premi, fins i tot en el cas de les loteries milionries.


Histria.

Els primers rastes d'una loteria s'han trobat a la dinastia Han entre 205 i 187 aC. La loteria ha ajudat a finanar importants projectes governamentals com la Gran Muralla de la Xina. Des del xins "El llibre dels Cantars" (segon millenni abans de Crist) ve una referncia a un joc d'atzar com "el dibuix de la fusta", que en aquest context, seria idoni per a descriure el sorteig. Des de l'poca celta, els Cornish utilitzen paraules com "teulet prEN" que es tradueix en "llanar a la fusta" i significa "sorteig". La Ilada d'Homer fa als lots que es colloca en Agamemon del casc per determinar que lluita Hctor.

La primera loteria europea coneguda es va produir durant l'Imperi Rom, i va ser utilitzada principalment com una forma de diversi en els sopars. Cada convidat rebia un bitllet, i els premis consistien en articles de luxe com ara t. Cada bitllet de titular s'assegura de guanyar alguna cosa. Aquest tipus de loteria per, no s ms que la distribuci de regals per rics nobles. Els primers registres d'una oferta de bitllets de loteria a la venda de loteria organitzada es troba feta per l'emperador rom August Csar. Foren per a les reparacions de la ciutat de Roma, i els guanyadors van rebre premis en forma d'articles de desigual valor.

Embri de loteria prov dels genovesos. En aquesta Repblica existia el costum de fer a la sort el nom dels cinc senadors que havien d'ocupar certes places. El Senat estava compost de noranta membres i per al sorteig es ficava en una caixa cinquanta boles, cinc d'elles marcades que eren les dels crrecs vacants. El pblic que desconeixia el nom dels senadors noranta feia apostes sobre els que poguessin ser els premiats les quals eren objectes de veritable especulaci. El primer sorteig pblic en acta escrita s la que es va celebrar a la ciutat holandesa de Sluis en 1434.

La primera loteria que va oferir participacions a la venda amb premis en forma de diners es van dur a terme als Pasos Baixos durant el perode 1443-1449. Diverses ciutats de Flandes (parts de Blgica, Holanda i Frana), que va tenir lloc en pblic per recaptar fons per fortificacions de la ciutat, i recaptar diners per ajudar als pobres. Registres de la ciutat de Gant, Utrecht, i Bruges, indiquen que les loteries poden ser fins i tot de ms antiguitat. Una de les primeres actes sn del 9 de maig de 1445 a L'Ecluse, es refereix a la recaptaci de fons per construir murs i fortificacions de la ciutat, amb un sorteig de 4.304 entrades i un premi en metllic de 1.737 florins. Al segle XVII era fora normal als Pasos Baixos organitzar loteries, a fi de reunir diners per als pobres. El bitllet costa al voltant de quatre florins i els premis sn pintures (50 a 100 per la loteria); algunes d'aquestes pintures son obra de famosos pintors com Jan van Goyen.

Els holandesos van ser els primers a posar els diners com a nic premi. La loteria ha demostrat ser molt popular, i va ser aclamada com una forma indolora i voluntria de fiscalitat.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356553" title="Preu de referncia" nonfiltered="4683" processed="4663" dbindex="139718">
En l'mbit de la regulaci farmacutica pblica del Sistema Nacional de Salut (SNS), el Preu de referncia s la quantitat econmica que l'Estat estableix com a preu mxim que est disposada a pagar per un determinat grup de medicaments, definit a partir del seu principi actiu i d'una via d'administraci i calculat a partir de la seva Dosi diria definida.

La relaci de grups amb preu de referncia s'actualitza anualment i s'hi van incorporant grups de medicaments que comptin com a mnim amb una especialitat farmacutica genrica (EFG), la qual necessriament ha de ser igual o inferior en cost al preu de referncia.

El valor del preu de referncia l'estableix l'administraci mitjanant la mitjana aritmtica de les 3 presentacions amb el preu ms baix.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356554" title="Elvira Lindo" nonfiltered="4684" processed="4664" dbindex="139719">

Elvira Lindo (Cadis, 1962) s una periodista i escriptora espanyola, casada amb Antonio Muoz Molina. De la seva obra destaca la srie de novelles infantils de Manolito Gafotas, un noi que viu a Carabanchel i que t tocs picarescs, per la qual va rebre el Premi Nacional de literatura infantil i juvenil de les Lletres Espanyoles. Escriu habitualment columnes d'opini a El Pas i ha collaborat en la redacci de guions cinematogrfics, com l'adaptaci de la seva novella Una palabra tuya, guardonada amb el Premi Biblioteca Breve.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356555" title="Factoritzaci" nonfiltered="4685" processed="4665" dbindex="139720">
En matemtiques, la factoritzaci o descomposici en producte de factors s el procs de descompondre un objecte (per exemple un nombre enter, un polinomi, o una matriu en el producte d'altres objectes anomenats factors, que en multiplicar-los tots junts donen l'objecte original.  

Per exemple, el nombre 15 es pot descompondre en factors primers com 3   5, i el polinomi x2   4 es factoritza com (x   2)(x + 2). En tots dos cassos, s'ha obtingut un producte d'objectes ms senzills.

L'objectiu de la factoritzaci de vegades s reduir quelcom a "blocs constructius bsics," com ara els nombres enters en nombres primers, o els polinomis en polinomis irreductibles, o una matriu en producte de dues matrius triangulars; d'altres vegades l'objectiu s disposar de l'objecte en una forma ms adequada com en la diagonalitzaci de matrius que es busca expressar la matriu en termes d'una matriu diagonal i les matrius de canvi de base.

 Factoritzaci dels enters .

Segons el teorema fonamental de l'aritmtica, tot enter admet una factoritzaci nica en nombres primers. 

Si es disposa d'un algorisme per descompondre en factors qualsevol enter, llavors tamb es pot descompondre qualsevol enter en nombres primers a base de repetir l'aplicaci de l'algorisme.  

La factoritzaci dels enters grans sembla ser un problema complex. Actualment (2008) no hi ha cap algorisme publicat que ho realitzi de forma rpida, tot i que tampoc hi ha cap demostraci de qu sigui impossible un algorisme d'aquest tipus. Alguns sistemes criptogrfics de clau pblica, com per exemple l'RSA, basen la seva seguretat en la suposada complexitat de resoldre aquest problema.
Per per nombres petits hi ha una gran varietat d'algorismes que es poden aplicar.

 Factoritzaci dels polinomis.


Una conseqncia del Teorema fonamental de l'lgebra s que la descomposici d'un polinomi en producte de polinomis irreductibles existeix, i s nica, per a tot polinomi amb coeficients reals o complexos. Aix tamb s cert quan els coeficients sn en un anell factorial (anomenat tamb domini de factoritzaci nica), tant si el polinomi s d'una o diverses variables. Aquesta propietat s, per al conjunt dels polinomis, equivalent al teorema fonamental de l'aritmtica per al conjunt dels enters.

La factoritzaci d'un polinomi consisteix a escriure'l com a producte de polinomis. Les factoritzacions interessants sn aquelles que permeten escriure el polinomi inicial com a producte de polinomis de grau inferior al grau del polinomi de sortida. Un polinomi per al qual no existeix cap factoritzaci d'aquest tipus es diu un polinomi irreductible i s l'equivalent a un nombre primer per al conjunt dels enters.

La cerca d'una factoritzaci s un problema algorsmic de dificultat variable en funci de, en primer lloc, l'anell de coeficients considerat, i en segon lloc, la mida d'aquests coeficients i el grau del polinomi. En el cas de qu el cos dels coeficients sigui els nombres reals o el nombres enters la dificultat s equivalent a la de trobar les arrels del polinomi i existeixen algorismes eficients que permeten trobar-les, per tant s un problema ms senzill que el de la factoritzaci dels enters.

La factoritzaci d'un polinomi s til per reduir una funci racional en un producte de fraccions parcials.
Factoritzaci de matrius.

Una matriu tamb es pot descompondre en el producte de matrius de tipus especials, de forma que sigui ms adequada per a determinades aplicacions. 
Per exemple la descomposici LU descompon una matriu quadrada en el producte d'una matriu triangular inferior per una de triangular superior. Aquesta descomposici es fa servir per a la resoluci de sistemes d'equacions lineals.

Factoritzaci de funcions. 

Una funci es pot descompondre en la composici d'altres funcions que tinguin certes propietats; per exemple tota funci es pot veure com la composici d'una funci suprajectiva amb una funci injectiva.
Enllaos externs.
 Una pgina sobre factoritzaci i lgebra;
 WIMS Factoris una eina en lnia de  factoritzaci.
 Polynomial Factoring tutorial de factritzaci de polinomis.






 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356556" title="Orqudia (color)" nonfiltered="4686" processed="4666" dbindex="139721">



Orqudia s un color porpra clar.  

Altres matisos orqudia van des de grisenc-porpra a rosa  i a porpra vermells intens.

El nom prov de les flors d'algunes espcies de la gran famlia d'orqudies (Orchidaceae), com ara la Laelia furfuracea i Ascocentrum pusillum, que tenen els ptals d'aquest color, que tamb es pot considerar com un mats del violat.







Una mostra del color orqudia:
 





 	











Vegeu tamb.
 Llista de colors ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356563" title="Joan Joaquim Rodrguez Femenias" nonfiltered="4687" processed="4667" dbindex="139722">
Joan Joaquim Rodrguez Femenias (Ma, 18 de maig de 1839 - Tolosa, 8 d'agost de 1905), naturalista menorqu.

Aquest naturalista menorqu va destacar al segle XIX pels estudis que va fer de botnica, algologia i zoologia, sobretot de les Illes. A ell es deuen, per exemple, descobriments com el de l'alga Laminaria rodriguezii, una espcie considerada endmica del mar Mediterrani o l'arbust endmic Daphne rodriguezii de l'Illa d'en Colom. Rodrguez Femenias tamb s l'autor d'un tractat sobre la flora menorquina que data de 1904, una llista amb totes les plantes que hi ha a l'illa que no s'ha actualitzat fins l'any passat.

Nomenat menorqu il.lustre per l'Ajuntament de Ma dia 12 de mar de 1906.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356566" title="Scriptaphyosemion cauveti" nonfiltered="4688" processed="4668" dbindex="139723">

  Scriptaphyosemion cauveti    s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Guinea.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Romand, R. & C. Ozouf-Costaz. 1995. Aphyosemion cauveti, a new species of killifish (Cyprinodontidae) from Guinea, West Africa. Cybium v. 19 (no 4): 391-400. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356567" title="Popular" nonfiltered="4689" processed="4669" dbindex="139724">



Poblaci quan s refereix directament a la societat;

Popularitat en el sentit de notorietat, conegut per a la societat;


Classes populars en el sentit econmic quan es refereix a les classes ms baixes de la societat;

Sector pblic quan parla d'all que s d'inters del poble;

Vageu tamb.

Pobresa

Populisme

Societat
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356570" title="Scriptaphyosemion chaytori" nonfiltered="4690" processed="4670" dbindex="139725">

  Scriptaphyosemion chaytori    s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4,8 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Sierra Leone.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
  Roloff, E. 1971. Roloffia chaytori spec. nov. Aquar. Terrar. Z. v. 24 (nm. 6): 182-184. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 Discover Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356574" title="Scriptaphyosemion etzeli" nonfiltered="4691" processed="4671" dbindex="139726">

 Scriptaphyosemion etzeli   s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Sierra Leone.

 Referncies .



Bibliografia.

 Berkenkamp, H. O. 1979. Description provisoire de Roloffia etzeli sp. nov. un nouveau Cyprinodontidae de Sierra Leone. Assoc. Killiphile Franc. Belg., Killi Contact: 1-11. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356579" title="Belpech" nonfiltered="4692" processed="4672" dbindex="139727">
Belpech s un municipi de Frana de la regi del Llenguadoc-Rossell, al departament de l'Aude














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356582" title="Scriptaphyosemion fredrodi" nonfiltered="4693" processed="4673" dbindex="139728">

 Scriptaphyosemion fredrodi   s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4,3 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Sierra Leone.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Vandersmissen, J. P., V. Etzel & H. O. Berkenkamp. 1980. Description de Roloffia fredrodi spec. nov., un nouveau Cyprinodontidae de Sierra Leone (Pisces, Cyprinodontidae). Assoc. Killiphile Franc. Belg., Killi Contact Dec. 1980: 1-20. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 Discover Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356583" title="Capendu" nonfiltered="4694" processed="4674" dbindex="139729">
Capendu s un municipi de Frana de la regi del Llenguadoc-Rossell, al departament de l'Aude














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356585" title="Leuc" nonfiltered="4695" processed="4675" dbindex="139730">
Leuc s un municipi de Frana de la regi del Llenguadoc-Rossell, al departament de l'Aude













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356591" title="Premi" nonfiltered="4696" processed="4676" dbindex="139731">

Un premi (del llat praemium) s qualsevol tipus d'article o compensaci d'altre tipus donat a una persona o a un grup que que es rep per agrament o reconeixement a l'esfor realitzat, tan siguin regals o diners en metllic.

Els premis tamb poden anar lligats a jocs o tornejos on hi interv la sort, i en altres es requereix (normalment) a ms de la sort, la participaci en una competici tan sigui per la compra d'un producte, servei, butlleta o veure algun programa o anunci de televisi, fer una trucada telefnica, o per una inscripci voluntria en una llista de participants per poder tenir alguna oportunitat d'accedir a un premi; com s el cas dels premis que atorguen les loteries, rifes i gaireb tots els sortejos de televisi.

Els premis sovint impliquen recompenses monetries, aix com la fama que ve amb ells. Alguns premis tamb s'associen amb l'adjudicaci de cerimnies extravagants. Els premis es poden concedir per un nombre de raons com per atorgar un descans a un treball o assenyalar un comportament exemplar, i per proporcionar incentius en els concursos. En general, els premis es consideren positius, i els guanyadors sn admirats. Tanmateix, molts premis, especialment els dedicats a la fama, sovint han causat controvrsia i gelosia.

 Propsits . 

En moltes loteries i rifes, la suma recaptada es destina a obres de beneficncia pblica o privada. Un exemple d'aquests ltims sn les loeteries, i els sortejos de la Creu Roja de molts pasos. 

Alguns premis sn atorgats per governs locals o nacionals, i altres per institucions privades o individus, ja sigui amb carcter altruista o amb fins de promoci cientfica, artstica o tecnolgica. 

Vegeu tamb.
 Loteria;
 Atzar;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356599" title="Association Sportive de Bamako" nonfiltered="4697" processed="4677" dbindex="139732">

L'Association Sportive de Bamako s un club de futbol mali de la ciutat de Bamako. Disputa els seus partits a l'Stade Municipal de Bamako.

 Palmars .
 Copa maliana de futbol: 1;
2005;

 Enllaos externs.
Championnat national : Le Djoliba repasse en tte l Essor n16204 du - 2008-05-26 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356601" title="USFAS Bamako" nonfiltered="4698" processed="4678" dbindex="139733">

L'USFAS Bamako (Union Sportive des Forces Armes et Scurit de Bamako) s un club de futbol mali de la ciutat de Bamako. s l'equip de l'exrcit de Mali.

 Palmars .
 Copa maliana de futbol: 1;
1995;

 Referncies.
Mali 2007/08 Championnat National Premire Division;
Mali 2006/07 Championnat National Premire DivisionRec.Sport.Soccer Statistics Foundation, obtingut 2008-03-04. Rec.Sport.Soccer Statistics Foundation, obtingut 2008-03-04.
Mali - List of Champions Rec.Sport.Soccer Statistics Foundation, obtingut 2008-03-04.
Mali - List of Cup Winners Rec.Sport.Soccer Statistics Foundation, obtingut 2008-03-04.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356603" title="Llista de mestres de l'Orde del Temple a la Corona d'Arag" nonfiltered="4699" processed="4679" dbindex="139734">
 Pere de Rovira 	Nov. 1143-Jan. 1158;
 Hugh de Barcelona	1159-April 1162;
 Hugh Guifr 	May 1163-1166;
 Arau de Torroja 	Oct. 1166-March 1181;
 Berenguer d'Aviny 	April 1181-March 1183;
 Giu de Selln 	April-June 1183;
 Raimon de Canet 	Nov. 1183-July 1185;
 Gilbert Eral 	Oct. 1185-Aug. 1189;
 Pon de Rigaud 	Sept. 1189-Feb. 1195;
 Gerau de Caercino 	Feb. 1196;
 Arnau de Claramunt 	April-Nov. 1196;
 Pon Marescalci 	Dec. 1196-June 1199;
 Arnau de Claramunt 	Aug. 1199-April 1200;
 Raimon de Gurb 	April 1200-Nov. 1201;
 Pon de Rigaud 	April 1202-July 1206;
 Pero de Monteagudo 	July 1207-June 1212;
 Guillem Cadell 	Oct. 1212-May 1213;
 Guillem de Mont-rodon 	Jan. 1214-Sept. 1218;
 Guillem d'Azylach 	Feb. 1221-July 1223;
 Riperto de Puig Guigone 	Jan. 1224;
 Folc de Montpesat 	1224-Dec. 1227;
 Guillem Cadell 	March 1229-June 1232;
 Raimond Patot 	May 1233-April 1234;
 Hug de Montlaur 	May 1234-April 1238;
 Esteve de Belmonte 	June-Nov. 1239;
 Raimon de Serra 	May 1240-June 1243;
 Guillem de Cardona 	Jan. 1244-May 1252;
 Hugh de Jouy 	Sept. 1254-June 1247/March 1258(2);
 Guilln de Montanyana 	May 1258-Feb. 1262;
 Guillem de Pontons 	March 1262-Aug. 1266;
 Arnau de Castellnou 	March 1267-Feb. 1278;
 Pere de Montcada 	April 1279-Oct. 1282;
 Berenguer de San Justo 	April 1283-May 1290;
 Berenguer de Cardona 	June 1291-Jan. 1307;
 Simon de Lenda 	Sept. 1307;
* 1307. L'Orde del Temple s dissolta.

Bibliografia.
 The Templars in the Corona de Aragon;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356607" title="Pasta de dents" nonfiltered="4700" processed="4680" dbindex="139735">



El tub de pasta de dents o dentfric s un estri d'higiene personal per a netejar les dents amb la collaboraci quasi sempre d'un raspall de dents. La pasta sol contenir fluor sota la forma de monofluorfosfat de sodi (Na2PO3F) i fluorur de sodi (NaF).

Histria.
La primera pasta dentfrica fou creada pels egipcis fa ms de 4000 anys i s'anomenava clister. Per fabricar-la es barrejava pedra tosca polvoritzada, sal comuna, pebre, aigua, peu de bou, closca d'ou i mirra. A Grcia i Roma la pasta de dents es preparava amb orina. Aix i tot, els dentfrics no foren varen estendre's fins al segle XIX.

A inicis del segle XIX, la pasta de dents es feia servir amb aigua, per els antisptics bucals aviat guanyaren popularitat. Els dentfric casolans portaven guix, ma polvoritzat i sal com a ingredients comuns. El 1866 la Home Cyclopedia recomen el carb de llenya en pols, tot advertint que certs dentfrics comerciales i patentats eren nocius.

El tub flexible dispensador de dentfric va ser un invent de l'empresa Colgate.

Altres caracterstiques.
La pasta de dents a ratlles s'aconsegueix colocant pastes de dos colors diferents separades dins el tub. En prmer el tub les dues pastes surten simultniament per la boquilla dissenyada espressament de forma que crei l'efecte  a ratlles . La separaci de les dues pastes dins al tub es pot fer utilitzant cambres separades (sistema ms car) o b jugant amb diferents densitats i un imaginatiu disseny de la boquilla allargant-la internament fins a la pasta base menys densa i amb estries per distribur la pasta ms densa i de color ms vists.

Preparaci casolana.
Una de les formes de preparar dentfric casol s barrejant 3 parts de bicarbonat de sodi i una de sal comuna afegint glicerina fins a tenir la consistencia desitjada, aix com un toc  d'essncia de menta per obtenir la sensaci de frescor.

Referncies.


Vegeu tamb.
Raspall de dents;
Fil dental;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356612" title="Pruna (desambiguaci)" nonfiltered="4701" processed="4681" dbindex="139736">


 Geografia: Pruna: Municipi d'Andalusia.
 Botnica: Pruna: Fruit de la prunera.
 ptica: Color pruna.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356613" title="Uganda Revenue Authority Sports Club" nonfiltered="4702" processed="4682" dbindex="139737">

L'Uganda Revenue Authority Sports Club s un club ugands de futbol de la ciutat de Kampala.

  Palmars .
Lliga ugandesa de futbol: 2;
 2006, 2007;

Copa ugandesa de futbol: 1;
 2005;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356615" title="Express Football Club" nonfiltered="4703" processed="4683" dbindex="139738">

L'Express Football Club s un club ugands de futbol de la ciutat de Kampala. Disputa els seus partits a l'estadi Muteesa II Stadium, Wankulukuku.

L'Express FC s el club ms antic de la primera divisi ugandesa. Va ser fundat l'octubre de 1957. Fou fundat per membres del diari Uganda Express Newspapers, entre ells Jolly Joe Kiwanuka, propietari del diari.

  Palmars .
Lliga ugandesa de futbol: 5;
 1974, 1975, 1993, 1995, 1996;

Copa ugandesa de futbol: 10;
 1985, 1991, 1992, 1994, 1995, 1997, 2001, 2003, 2006, 2007;

 Supercopa d'frica de l'Est de futbol: 1;
 2001-02;

Jugadors destacats.
Hassan Mubiru;
David Obua;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356618" title="Kampala City Council FC" nonfiltered="4704" processed="4684" dbindex="139739">

El Kampala City Council FC s un club ugands de futbol de la ciutat de Kampala.

El club es fund l'any 1967 com un departament de l'ajuntament de Kampala. Ascend a primera divisi per primer cop el 1974, on es mant des d'aleshores. Dos anys desprs de l'ascens, el club guany la seva primera lliga.

  Palmars .
Lliga ugandesa de futbol: 8;
 1976, 1977, 1981, 1983, 1985, 1991, 1997, 2008;

Copa ugandesa de futbol: 8;
 1979, 1980, 1982, 1984, 1987, 1990, 1993, 2004;

Copa CECAFA de clubs: 1;
 1978;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356623" title="Police FC Jinja" nonfiltered="4705" processed="4685" dbindex="139740">

El Police FC Jinja s un club ugands de futbol de la ciutat de Jinja.

  Palmars .
Lliga ugandesa de futbol: 1;
 2005;

Copa CECAFA de clubs: 1;
 2006;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356629" title="Scriptaphyosemion geryi" nonfiltered="4706" processed="4686" dbindex="139741">

 Scriptaphyosemion geryi   s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Sierra Leone, Guinea i Senegal.

 Referncies .



Bibliografia.

 Lambert, J. G. 1958. Poissons Siluriformes et Cyprinodontiformes rcolts en Guine Franaise, avec la description d'une nouvelle espce de Microsynodontis. Rev. Zool. Bot. Afr. v. 57 (nms. 1-2): 39-56. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356630" title="Fil dental" nonfiltered="4707" processed="4687" dbindex="139742">


El fil dental o seda dental s un fil format per fins filaments de nylon o plstic (normalment tefl o polietil) que s'utilitza per retirar les restes de menjar i la placa dental d'entre els dents. El fil es passa entre cada parella de dents i es fa crrer avant i enrera aix com amunt i avall, tenint especial cura prop de la geniva. Aix combinat amb un bon raspallat de dents prev infeccions de les genives, l'halitosi i la cries dental. Ocasionalment la seda dental va protegida per una capa de cera.

Histria.
El fil dental s un invent antic. Investigadors trobaren restes de fil dental en dents humans prehistrics.

A Levi Spear Parmly, un dentista de Nova Orleans, s'el reconeix com a l'inventor del fil dental en la forma que avui en dia es coneix, ja que des del 1815 el recomenva als seus pacients per netejar-se els dents.

El fil dental de fet no va estar a l'abast general del consumidor fins que la companyia americana Codman & Shurtleft comen el 1882 a fabricar fil de seda. El 1898, la companyia Johnson & Johnson va obtenir la primera patent per fabricar seda dental. Altres companyies que comnaren a fabricar aquest producte foren Red Cross, Salter Sill Co. y Brunswick.

La utilitzaci del fil dental fou quasi nul fins la Segona Guerra Mundial. s llavors quan el  Dr. Charles C. Bass desenvolupa el fil de nylon, que aconsegu desbancar al de seda degut a la seva gran resistncia a la abrassi i a la seva elasticitat.

Higiene personal.
Odontlegs de tot el mn recomanen un respallat diari de dents, utilitzaci de la seda dental i l's de collutori bucal. Mentre el raspallat de dents est ms ests a la societat, tant el collutori com el fil dental es mantenen com a sistemes optatius d'higiene dental, quan en realitat haurien de ser complementaris.

Utilitzaci.
Talleu uns 40 cm de fil i enrolleu-lo al voltant dels dits cor i anular de les dues mans;
Agafar el fil entre els dits ndex i polze de cada m, deixant uns 5 cm de fil entre les mans;
Amb el fil tensat, feu-lo lliscar suaument entre cada parell de dents;
Mogueu-lo amunt i avall, aix com endavant i enrera per retirar la placa bacteriana i les restes d'aliments;
Tracteu d'arribar el ms aprop possible de lnia de les genives per amb cura;
Seguiu aquesta rutina un cop al dia com a mnim;

Vegeu tamb.
Raspall de dents;
Pasta de dents;
Collutori bucal;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356631" title="Lliga etop de futbol" nonfiltered="4708" processed="4688" dbindex="139743">
La lliga etop de futbol s la mxima competici futbolstica d'Etipia. s organitzada per l'Ethiopian Football Federation. Fou creada l'any 1944.

Els clubs d'Eritrea participaren en aquest campionat abans de la independncia del pas.

Historial.


1944 : British Military Mission-BMME (A.Abeba);
1945-47 : No es disput;
1948 : Key Baher (Addis Abeba);
1949 : Army (Addis Abeba);
1950 : Saint-George SA (Addis Abeba);
1951 : Army (Addis Abeba);
1952 : Army (Addis Abeba);
1953 : Army (Addis Abeba);
1954 : Army (Addis Abeba);
1955 : Hamassien (Asmara);
1956 : Mechal (Addis Abeba);
1957 : Hamassien (Asmara);
1958 : Akale Guzay (Eritrea);
1959 : Tele SC (Asmara);
1960 : Cotton (Dire Dawa);
1961 : Ethio-Cement (Dire Dawa);
1962 : Cotton (Dire Dawa);
1963 : Cotton (Dire Dawa);
1964 : Ethio-Cement (Dire Dawa);
1965 : Cotton (Dire Dawa);
1966 : Saint-George SA (Addis Abeba);
1967 : Saint-George SA (Addis Abeba);

1968 : Saint-George SA (Addis Abeba);
1969 : Tele SC (Asmara) ;
1970 : Tele SC (Asmara) ;
1971 : Saint-George SA (Addis Abeba);
1972 : Asmara (Asmara) ;
1973 : Asmara (Asmara);
1974 : Embassoyra (Eritrea);
1975 : Saint-George SA (Addis Abeba);
1976 : Mechal (Addis Abeba);
1977 : Medr Babur (Dire Dawa);
1978 : Ogaden Anbassa (Harar);
1979 : Omedla (Addis Abeba);
1980 : Tegl Fre (Addis Abeba);
1981 : Ermejachen (Addis Abeba);
1982 : Mechal (Addis Abeba);
1983 : Cotton (Dire Dawa);
1984 : Mechal (Addis Abeba);
1985 : Brewery  (Addis Abeba);
1986 : Brewery  (Addis Abeba);
1987 : Saint-George SA (Addis Abeba);
1988 : Mechal (Addis Abeba);
1989 : Mechal (Addis Abeba);

1990 : Brewery (Addis Abeba);
1991 : Saint-George SA (Addis Abeba);
1992 : Saint-George SA (Addis Abeba);
1993 : EEPCO (Addis Abeba);
1994 : Saint-George SA (Addis Abeba);
1995 : Saint-George SA (Addis Abeba);
1996 : Saint-George SA (Addis Abeba);
1997 : Ethio-Bunna (Addis Abeba);
1998 : EEPCO (Addis Abeba);
1999 : Saint-George SA (Addis Abeba);
2000 : Saint-George SA (Addis Abeba);
2001 : EEPCO (Addis Abeba);
2002 : Saint-George SA (Addis Abeba);
2003 : Saint-George SA (Addis Abeba);
2004 : Awassa Kenema (Awassa);
2005 : Saint-George SA (Addis Abeba);
2006 : Saint-George SA (Addis Abeba);
2007 : Awassa Kenema (Awassa);
2008 : Saint-George SA (Addis Abeba);



Enllaos externs.
RSSSF;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356632" title="Pruna (color)" nonfiltered="4709" processed="4689" dbindex="139744">




Pruna s el color de la fruita pruna, de la qual pren el nom. s un mats del color porpra.












Una mostra del color pruna:
 

















Usos.
 Pruna s un color que es fa servir en decoraci d'interiors. ;

 Pruna s un color de roba de la llar.

 Pruna s un color de telefonia mbil.


Vegeu tamb.
 Llista de colors;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356634" title="Scriptaphyosemion guignardi" nonfiltered="4710" processed="4690" dbindex="139745">

Scriptaphyosemion guignardi    s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Guinea, Mali, Senegal i Burkina Faso.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Romand, R. 1981. Description d'un nouveau Roloffia de Guine: Roloffia guignardi n. sp. (Pisces, Cyprinodontidae). Rev. Fr. Aquariol. v. 8 (nm. 1): 1-6. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356635" title="Scriptaphyosemion liberiense" nonfiltered="4711" processed="4691" dbindex="139746">

 Scriptaphyosemion liberiense   s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Sierra Leone i Libria.

 Referncies .



Bibliografia.

 Boulenger, G. A. 1908. Description of two new cyprinodontid fishes from West Africa. Ann. Mag. Nat. Hist. (Ser. 8) v. 2 (nm. 7): 29-30. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356636" title="Mitger (dit)" nonfiltered="4712" processed="4692" dbindex="139747">



El dit mitger o mitjancer s el tercer dit de la m humana, situat entre el dit ndex i l'anular.  Se l'anomena  tamb dit del mig, dit del cor, dit llpol, dit llarg  o dit gran.


Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356637" title="Scriptaphyosemion roloffi" nonfiltered="4713" processed="4693" dbindex="139748">

 Scriptaphyosemion roloffi   s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Sierra Leone i Libria.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Roloff, E. 1936. Pflege und Zucht von Aphysosemion roloffi. Wochenschrift Aquar.-Terr. v. 33 (nm. 25): 387. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356638" title="Scriptaphyosemion schmitti" nonfiltered="4714" processed="4694" dbindex="139749">

 Scriptaphyosemion schmitti   s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Libria.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Romand, R. 1979. Vorlaufige beschreibung von Roloffia schmitti spec. nov., einem neuen killifisch aus Liberia. Aquar. Terrar. Z. v. 32 (nm. 9): 299-300. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356639" title="Epiplatys annulatus" nonfiltered="4715" processed="4695" dbindex="139750">

 Epiplatys annulatus   s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.
Els mascles poden assolir els 4 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.
Es troba a frica: Guinea, Libria i Sierra Leone.

 Referncies .


Bibliografia.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356640" title="Epiplatys ansorgii" nonfiltered="4716" processed="4696" dbindex="139751">

  Epiplatys ansorgii  s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 7,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Gabon.

 Referncies .



Bibliografia.

 Boulenger, G. A. 1911. Descriptions of new African cyprinodont fishes. Ann. Mag. Nat. Hist. (Ser. 8) v. 8 (nm. 44): 260-268. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 Encyclopedia of Life ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356641" title="Epiplatys azureus" nonfiltered="4717" processed="4697" dbindex="139752">

 Epiplatys azureus   s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 7,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Libria.

 Referncies .



Bibliografia.

 Berkenkamp, H. O. & V. Etzel. 1983. Epiplatys azureus spec. nov. - eine neue hechtlingsart aus Liberia (Pisces, Cyprinodontidae). Aquar. Terrar. Z. v. 36 (nm. 4): 134-139. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356642" title="Epiplatys barmoiensis" nonfiltered="4718" processed="4698" dbindex="139753">

 Epiplatys barmoiensis   s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 7 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: des de Sierra Leone fins a Libria. Tamb a Guinea.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Scheel, J. J. 1968. Rivulins of the Old World. T.F.H. Publications Inc., New Jersey. Rivulines Old World: 1-473. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356643" title="Alba de Yeltes" nonfiltered="4719" processed="4699" dbindex="139754">

Alba de Yeltes s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Limita al Nord amb Castraz, a l'Est amb Aldehuela de Yeltes, al Sud amb Dios le Guarde, al Sudoest amb Tenebrn, a l'Oest amb Bocacara (municipi de Ciudad Rodrigo) i al Nordoest amb Sancti-Spritus. 

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356645" title="La Atalaya" nonfiltered="4720" processed="4700" dbindex="139755">

La Atalaya s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord i Est amb Serradilla del Arroyo, a l'Est amb Serradilla del Llano i al Sud i Oest amb Zamarra.  

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356646" title="Ciclisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1928" nonfiltered="4721" processed="4701" dbindex="139756">

Als Jocs Olmpics de 1928 celebrats a la ciutat d'Amsterdam (Pasos Baixos) es realitzaren 6 proves de ciclisme, totes elles en categoria masculina.

Aquestes proves es dividiren en dues de ciclisme en ruta, formades per una contrarellotge individual, el temps de la qual fou utilitzada per a decidir el resultat de la contrarellotge per equips, i en quatre proves de ciclisme en pista. La prova de 50 quilmetres se substitu per una prova d'1 quilmetre contrarellotge.

Resum de medalles.
Ciclisma en ruta.


Ciclisma en pista.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356648" title="Aldeaseca de Alba" nonfiltered="4722" processed="4702" dbindex="139757">

Aldeaseca de Alba s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356649" title="Tierras del Tormes" nonfiltered="4723" processed="4703" dbindex="139758">
Tierras del Tormes s una comarca i una mancomunitat de municipis de la provncia de Salamanca, que t com a cap Navales. Est formada pels municipis de:

 Aldeaseca de Alba ;
 Anaya de Alba ;
 Calvarrasa de Arriba ;
 Coca de Alba ;
 Ejeme ;
 Gajates;
 Galinduste ;
 Galisancho ;
 Garcihernndez;
 Larrodrigo ;
 Navales ;
 Pedraza de Alba ;
 Pedrosillo de Alba ;
 Pelayos ;
 Pearandilla ;
 Valdecarros;

 Enllaos externs .
 Extret de Wikisalamanca publicat sota llicncia Commons 3.0;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356650" title="Nombre 280" nonfiltered="4724" processed="4704" dbindex="139759">

El nombre 280 (CCLXXX) s el nombre natural que segueix al nombre 279 i precedeix al nombre 281.
La seva representaci binria s 100011000, la representaci octal 430 i l'hexadecimal 118.
La seva factoritzaci en nombres primers s 2  5  7 = 280.

En altres dominis.

Nombres del 281 al 289.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356651" title="Collutori bucal" nonfiltered="4725" processed="4705" dbindex="139760">


El collutori s una soluci que es fa servir desprs de l'aplicaci del fil dental i del raspall de dents pera eliminar els bacteris causants de la cries i l'halitosi.

Existeixen collutoris amb funcions especfiques depenent de la seva composici.  N'hi ha que s'especialitzen en la prevenci de l'halitosi, altres amb fluor que prevenen la cries i optimitzen la calcificaci dels dents, d'altres per a prevenir o combatre la gingivitis i d'altres estan dissenyats amb l'objectiu de redur o curar les neoplsies de la cavitat bucal. Mentre amb alguns collutoris cal evitar diluir-los per no disminur la seva eficcia d'altres cal rebaixar-los amb aigua segons els diferents efectes que es volen aconseguir. Llegiu sempre abans les instruccions.

Histria.
Anton van Leeuwenhoek descubr organismes vius en els deposits sobre la superfcie dental, el que ara s'anomena placa bacteriana. Tamb trob organismes al canal al costat de casa seva a Delft, Holanda. Experiment amb mostres d'aquestes bacteries en suspensi aquosa, afegint una barreja de vinagre i brandi, comprobant com la barreja immobilitzava i matava els organismes. Experiment sobre ell mateix i altres persones esbandint la boca amb vinagre i brandi, descobrint que els organismes continuaven a la placa. Va concloure (encertadament) que la barreja no permaneixia prou tempa a la boca com per destruir els organismes.

Cap a finals dels anys seixanta Harald Loe demostr que un compost a base de clorhexidina podia prevenir eficament el desenvolupament de la placa dental, degut a que s'adhereix a la superfcie dental, quedant-se molt ms temps a la boca. Des de llavors l'inters comercial pels collutoris ha sigut intens amb gran aparici de productes que asseguren combatre la placa bacteriana i totes les infeccions que aquesta comporta.

Utilitzaci.
Cal esbandir la boca glopejant uns 20 ml de collutori desprs del raspallat i l'aplicaci de seda dental.
El glopeig ha de ser vigors incloent grgares durant un minut. Un cop escupit el collutori, es recomana no esbandir la boca amb aigua.

Vegeu tamb.
Raspall de dents;
Pasta de dents;
Fil dental;

Enllaos externs.
En castell.
Nota a Dmedicina.com.
Article a MedlinePlus, intoxicaci per sobredosis de collutori bucal.
Veritats i mentides sobre el collutori bucal.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356654" title="Anaya de Alba" nonfiltered="4726" processed="4706" dbindex="139761">

Anaya de Alba s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Est format pels municipis de Galindo Bjar (19 hab.), Herrezuelo (31 hab), Narrillos (4 hab.) i Sambelln (3 hab.). 

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356656" title="Alfred Baeschlin" nonfiltered="4727" processed="4707" dbindex="139762">
Alfred Baeschlin (Schaffhausen, cant de Schaffhausen, 1883 - 1964) fou un arquitecte, pintor i poeta sus. Estudi arquitectura a Zuric i fou professor de l'Escola d'Arts i Oficis del Cant de Berna, aix com fundador de la Lliga per a la Conservaci de la Sussa Pintorsca i de la Nova Federaci d'Arquitectes Sussos. Viatj arreu d'Alemanya, Pasos Baixos i Sucia, i va construir cases de camp a Frana. Quan esclat la Primera Guerra Mundial abandon Pars i es va traslladar a Barcelona, on hi va crear l'Escola Sussa, i desprs a Bilbao i Birritz, on va estudiar basc i l'estil arquitectnic dels caserius. 

En els anys trenta va aprendre valenci amb Carles Salvador, alhora que collaborava al setmanari El Cam, on hi va publicar nombrosos estudis d'arquitectura popular valenciana. En acabar la guerra civil espanyola fou detingut per les autoritats franquistes acusat de collaborar amb la Segona Repblica Espanyola i tancat a la Pres Model de Valncia. Posteriorment fou enviat al camp de concentraci de Miranda de Ebro fins a mitjans de 1942, quan fou obligat a marxar d'Espanya.

 Obres .
 Arquitectura rural de la Marina, publicat a El Cam;
 La Arquitectura del casero vasco , 1930;

 Referncies .
 Alfred Baeschlin a l'Enclopedia Auamendi d'Estornes Lasa;
 Santi Corts Carreres Valncia sota el rgim franquista (1939-1951) Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1995  ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356657" title="Esgrima als Jocs Olmpics d'estiu de 1928" nonfiltered="4728" processed="4708" dbindex="139763">

Als Jocs Olmpics de 1928 celebrats a la ciutat d'Amsterdam (Pasos Baixos) es realitzaren set proves d'esgrima, sis en categoria masculina i una en categoria femenina.

Resum de medalles.
Categoria masculina.


Categoria femenina.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356659" title="Calvarrasa de Arriba" nonfiltered="4729" processed="4709" dbindex="139764">

Calvarrasa de Arriba s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356672" title="Coca de Alba" nonfiltered="4730" processed="4710" dbindex="139765">

Coca de Alba s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356676" title="Futbol als Jocs Olmpics d'estiu de 1928" nonfiltered="4731" processed="4711" dbindex="139766">

Als Jocs Olmpics de 1928 celebrats a la ciutat d'Amsterdam (Pasos Baixos) es disput una nica prova de futbol en categoria masculina. La prova es realitz entre els dies 27 de maig i 13 de juny de 1928 entre l'Estadi Olmpic d'Amsterdam, Arnhem i Rotterdam.

Comits participants.
Participaren 338 futbolistes de 17 comits diferents:
;

 Alemanya (22);
 (22);
 (21);
 Egipte (20);
 Espanya (22);
 (16);
 Frana (22);
 Itlia (22);
 Iugoslvia (19);

 (15);
 (17);
 (22);
 (19);
 (21);
 (19);
 (22);
 (17);


Resum de medalles.


Medaller. 


Resultats.
Ronda preliminar.


Primera ronda.

----

----

----

----

----

----

----


Quarts de final.



----

----

----


Semifinals.

----


Partit pel tercer lloc.


Final.

----


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356677" title="Gajates" nonfiltered="4732" processed="4712" dbindex="139767">

Gajates s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356679" title="Galinduste" nonfiltered="4733" processed="4713" dbindex="139768">

Galinduste s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356690" title="Pescola, Ciudad en el Mar" nonfiltered="4734" processed="4714" dbindex="139769">
Pescola, Ciudad en el Mar s una revista cultural i d'actualitat que es publica des de 1970 a la ciutat valenciana de Penscola. Es publica trimestralment.

s per tant la publicaci degana de la comarca de la comarca del Maestrat.T l'objectiu de difondre la histria, cultura i tradicions peniscolanes, i des del seu inici la dut una lnia independent i respectuosa.

Va comenar sent editada pel "Centro de Iniciativas Tursticas de Pescola" i posteriorment quan aquest va desaparixer va crear-se l'associaci Centro de Iniciativas Culturales de Pescola (CIC), entitat de la que depn. Est sostinguda pels seus subscriptors, que adems sn socis del centre.

Entre les persones que han col.laborat a les seues pgines es troben Manel Sanchis Guarner, Camilo Jos Cela... i molts altres, per ha sigut la seua redacci la que ha mantingut un alt nivell periodstic i d'investigaci. Cal destacar a Alfred Ayza Roca, Juan Bautista Sim Castillo, Vicent Albiol Serrat, Venanci Ayza, Manuel Febrer, Mn. Laureano Gil, Vicent Gabriel Rovira Po... i molts altres.

El seu primer director va ser Manuel Arnau Jaques i l'actual s Manuel Febrer.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356692" title="Galisancho" nonfiltered="4735" processed="4715" dbindex="139770">

Galisancho s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356693" title="Larrodrigo" nonfiltered="4736" processed="4716" dbindex="139771">

Larrodrigo s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356695" title="Pedraza de Alba" nonfiltered="4737" processed="4717" dbindex="139772">

Pedraza de Alba s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356697" title="Morat" nonfiltered="4738" processed="4718" dbindex="139773">


El morat s el mateix color que el de la fruita de la qual pren el nom, la mra de l'esbarzer o la mra de l'arbre morera. 





























Una mostra del color morat:
 







 



Herldica.



El morat en herldica s un color entre el gules i el porpra

En algunes herldiques europees, el morat (murrey en angls) s un color poc com o una taca (stain, herldica anglesa) que comparteix origen amb el color sanguini (sanguine), tots dos amb mats marrons o fosc. Es diferencien que mentre aquest s ms vermells, el morat tira al violat (mats blavs), ms marr que el porpra. 


En el model de color RGB utilizat per Flags of the World es defineix el morat herldic como RGB 140-0-75









 Vexillologia .
En vexillologia el morat (mulberry en angls) s un color molt arrelat. A causa de l'observaci de draps vells i deteriorats per la intemprie, aquesta tonalitat s'ha confs contnuament amb altres colors com l'indi, el porpra, el violat i el carmes. 
 
En el sistema cromtic internacional Pantone, tonalitats acceptables per al morat sn el 241  el 675 i les seves gammes ms fosques. 
 

Nota: Aquests tons sn merament aproximatius i no tracten de representar fidelment les posiciones corresponents de la gamma Pantone.


Vegeu tamb.
Llista de colors. ;


 Referncies .
 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356700" title="Nombre 290" nonfiltered="4739" processed="4719" dbindex="139774">

El nombre 290 (CCXC) s el nombre natural que segueix al nombre 289 i precedeix al nombre 291.
La seva representaci binria s 100100010, la representaci octal 442 i l'hexadecimal 122.
La seva factoritzaci en nombres primers s 2  5  29 = 290.

En altres dominis.

Nombres del 291 al 299.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356701" title="Pedrosillo de Alba" nonfiltered="4740" processed="4720" dbindex="139775">

Pedrosillo de Alba s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356711" title="Pelayos" nonfiltered="4741" processed="4721" dbindex="139776">

Pelayos s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356712" title="Pearandilla" nonfiltered="4742" processed="4722" dbindex="139777">

Pearandilla s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356716" title="Epiplatys berkenkampi" nonfiltered="4743" processed="4723" dbindex="139778">

 Epiplatys berkenkampi   s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 7,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Gabon central.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Neumann, W. 1978. Ein neuer Epiplatys aus Gabun Epiplatys berkenkampi spec. nov. Aquarien Terrarien v. 25 (nm. 4): 125-127. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356717" title="Valdecarros" nonfiltered="4744" processed="4724" dbindex="139779">

Valdecarros s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.



 Alcaldes .
 1954 - 1979 Cesreo Vicente Martn;
 1979 - 1983 Francisco Vicente Carabias (UCD);
 1983 - 1987 Francisco Vicente Carabias (PSOE);
 1987 - 1991 Demetria Benavides Snchez (PSOE);
 1991 - 1999 Maltide Martn (PP);
 1999 - 2003 Luis Corral Carabias (PSOE);
 2003 - 2007 Luis Javier Hernndez (UPSa);
 2007 - ?    Jose Angel Vicente Jimnez (PP);

 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356718" title="Epiplatys biafranus" nonfiltered="4745" processed="4725" dbindex="139780">

Epiplatys biafranus    s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: sud-est de Nigria.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Radda, A. C. 1970. Die Epiplatysarten der "senegalensis-bifasciatus-Gruppe", mit der vorlufigen Beschreibung von Epiplatys biafranus nov. spec. Aquaria v. 4 (nm. 4): 6-9. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356720" title="Epiplatys bifasciatus" nonfiltered="4746" processed="4726" dbindex="139781">

 Epiplatys bifasciatus   s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Senegal, Gmbia, Guinea, Mali, Burkina Faso, Ghana, Togo, Benn, Nigria, Camerun, Txad, Repblica Centreafricana, Sudan i Costa d'Ivori.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Steindachner, F. 1881. Ichthyologische Beitrge (X). Sitzungsber. Akad. Wiss. Wien v. 83 (1. Abth.): 179-219, Pls. 1-8. as separate, pp. 1-41, Pls. 1-8. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356721" title="Belea" nonfiltered="4747" processed="4727" dbindex="139782">

Belea s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356723" title="Epiplatys chaperi" nonfiltered="4748" processed="4728" dbindex="139783">

Epiplatys chaperi    s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Costa d'Ivori, Togo i Ghana.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Sauvage, H. E. 1882. Notice sur les poissons du territoire d'Assinie (Cte d'Or). Bull. Soc. Zool. Fr. v. 7: 313-325, Pl. 5. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356725" title="Mancomunitat Cuatro Caminos" nonfiltered="4749" processed="4729" dbindex="139784">
Mancomunitat Cuatro Caminos s una comarca o mancomunitat de municipis de la provncia de Salamanca, situada al nord-est de la provncia. El centre s Mozrbez i est format pels municipis de:

 Belea ;
 Buenavista ;
 Martinamor ;
 Monterrubio de la Sierra ;
 Morille ;
 Mozrbez ;
 Pedrosillo de los Aires ;
 San Pedro de Rozados ;
 Valdemierque ;
 Vecinos   ;

 Enllaos externs .
 Extret de Wikisalamanca editada sota llicncia Commons 3.0;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356730" title="Epiplatys chevalieri" nonfiltered="4750" processed="4730" dbindex="139785">

 Epiplatys chevalieri   s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Repblica Democrtica del Congo, Repblica del Congo i Repblica Centreafricana.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Pellegrin, J. 1904. Cyprinodontids nouveaux du Congo et de l'Oubanghi. Bull. Mus. Natl. Hist. Nat. (Sr. 1) v. 10 (nm. 5): 221-223. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356756" title="Epiplatys coccinatus" nonfiltered="4751" processed="4731" dbindex="139786">

 Epiplatys coccinatus   s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 9 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Libria central.

 Referncies .



Bibliografia.

 Berkenkamp, H. O. & V. Etzel. 1982. Epiplatys coccinatus spec. nov., eine neue hechtlingsart aus Liberia (Pisces, Cyprinodontidae). Aquar. Terrar. Z. v. 35 (nm. 7): 251-255.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356779" title="Epiplatys dageti" nonfiltered="4752" processed="4732" dbindex="139787">

 Epiplatys dageti   s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.

Subespcies.

Epiplatys dageti dageti  ;
Epiplatys dageti monroviae  ;

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Libria, Costa d'Ivori i Ghana.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Poll, M. 1953. Dscription de deux Cyprinodontidae nouveaux de la Cte d'Ivoire. Rev. Zool. Bot. Afr. v. 48 (pts 3-4): 261-268. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356796" title="Gimnstica als Jocs Olmpics d'estiu de 1928" nonfiltered="4753" processed="4733" dbindex="139788">

Als Jocs Olmpics de 1928 celebrats a la ciutat d'Amsterdam (Pasos Baixos) es realitzaren vuit proves de gimnstica. Per primera vegada a la histria s'obr la competici en la categoria femenina, si b aquesta noms pogu competir en una categoria.

Resum de medalles.
Categoria masculina.


Categoria femenina.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Gimnstica 1928;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356797" title="Epiplatys esekanus" nonfiltered="4754" processed="4734" dbindex="139789">

 Epiplatys esekanus   s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: sud-oest del Camerun.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Scheel, J. J. 1968. Rivulins of the Old World. T.F.H. Publications Inc., New Jersey. Rivulines Old World: 1-473. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356806" title="Epiplatys etzeli" nonfiltered="4755" processed="4735" dbindex="139790">

 Epiplatys etzeli   s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Costa d'Ivori.

 Referncies .



Bibliografia.

 Berkenkamp, H. O. 1975. Epiplatys etzeli spec. nov. ein neuer Hechtling aus der sdlichen Elfenbeinkste. Aquarienfreund v. 4 (nm. 10): 183-198. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356807" title="Pont de la Concorde" nonfiltered="4756" processed="4736" dbindex="139791">


El Pont de la Concorde s un pont de Pars que salva el Sena entre l'andana de les Tuileries (plaa de la Concorde) i l'andana d'Orsay.

Ha portat els noms de pont Llus XVI, pont de la Revoluci, pont de la Concorde, altre cop pont Llus XVI durant la Restauraci (1814), i definitivament pont de la Concorde d'en 1830.

Histria.


Construcci (1787-1791).

L'arquitecte Jean-Rodolphe Perronet, que va crear el 1775 amb Daniel-Charles Trudaine lcole royale des ponts et chausses (avui cole nationale des ponts et chausses), s encarregat el 1787 de la construcci d'aquest pont en arc. Aquest pont estava en projecte des de 1725, en el moment de la construcci de la plaa Llus XV (avui plaa de la Concorde). Assegurant la construcci en plena tempesta revolucionria, utilitza per a la maoneria pedres de talla provinents de la demolici de la Bastilla, assaltada el 14 de juliol de 1789.

Escultures afegides al segle XIX.

El 1810, Napole Bonaparte hi va fer collocar esttues en honor de vuit generals morts en el camp d'honor durant les campanyes del Primer Imperi.

Durant la Restauraci, se'ls va reemplaar per un conjunt de dotze esttues monumentals en marbre blanc de quatre grans ministres (Colbert, Richelieu, Suger, Sully), quatre militars (Bayard, Cond, Du Guesclin, Turenne) i quatre marins (Duguay-Trouin, Duquesne, Suffren, Tourville). Per aquest conjunt era massa pesant per al pont, i Llus-Felip I fa prendre aquestes esttues cap a Versalles.

Ampliaci al segle XX.

La circulaci hi s molt densa, i el pont ha hagut de ser ampliat de cada costat entre 1930 i 1932, per atnyer el doble de la seva amplada inicial. Els enginyers Deval i Malet s'ocupen tot i aix de conservar l'arquitectura neoclssica d'origen. Ha estat renovat un darrer cop el 1983. De tots els ponts parisencs, s el que suporta el trnsit ms intens (a banda dels ponts del cintur perifric).

Enllaos externs.

 Web de la mairie de Paris;
 Structurae : pont initial;
 Structurae : largissement de 1932;
 Vista satllit de Google Map;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356812" title="Martinamor" nonfiltered="4757" processed="4737" dbindex="139792">

Martinamor s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356815" title="Temporada 1959-60 de l'NBA" nonfiltered="4758" processed="4738" dbindex="139793">

La temporada 1959-60 de l'NBA fou la 14 en la histria de la NBA. Boston Celtics fou el campi desprs de guanyar a St. Louis Hawks per 4-3. Aquest seria el segon dels 8 anells consecutius que aconseguirien els Celtics.

Classificacions.
 Divisi Est;


 Divisi Oest ;


* V: Victries
* D: Derrotes
* %V: Percentatge de victries
* P: Diferncia de partits respecte al primer lloc

* C: Campi

Estadstiques.


Premis.
 MVP de la temporada;
  Wilt Chamberlain (Philadelphia Warriors);

 Rookie de l'any;
  Wilt Chamberlain (Philadelphia Warriors);

 Primer quintet de la temporada;
Bob Pettit, St. Louis Hawks;
Wilt Chamberlain, Philadelphia Warriors;
Bob Cousy, Boston Celtics;
Gene Shue, Detroit Pistons;
Elgin Baylor, Minneapolis Lakers;

 Segon quintet de la temporada;
Jack Twyman, Cincinnati Royals;
Bill Sharman, Boston Celtics;
Dolph Schayes, Syracuse Nationals;
Bill Russell, Boston Celtics;
Richie Guerin, New York Knicks;

Vegeu tamb.
 Draft de l'NBA del 1960;
 Playoffs de l'NBA del 1960;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356817" title="Epiplatys fasciolatus" nonfiltered="4759" processed="4739" dbindex="139794">

  Epiplatys fasciolatus  s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 9 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: des de Guinea Bissau fins al sud de Libria.

 Referncies .



Bibliografia.

 Gnther, A. 1866. Catalogue of fishes in the British Museum. Catalogue of the Physostomi, containing the families Salmonidae, Percopsidae, Galaxidae, Mormyridae, Gymnarchidae, Esocidae, Umbridae, Scombresocidae, Cyprinodontidae, in the collection of the British Museum. Cat. Fishes v. 6: i-xv + 1-368. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356824" title="Monterrubio de la Sierra" nonfiltered="4760" processed="4740" dbindex="139795">

Monterrubio de la Sierra s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356826" title="Epiplatys grahami" nonfiltered="4761" processed="4741" dbindex="139796">

  Epiplatys grahami  s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 7 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Benn, Nigria, Camerun i nord-oest de Guinea Equatorial.

 Referncies .



Bibliografia.

 Boulenger, G. A. 1911. Descriptions of new African cyprinodont fishes. Ann. Mag. Nat. Hist. (Ser. 8) v. 8 (nm. 44): 260-268. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356830" title="Epiplatys guineensis" nonfiltered="4762" processed="4742" dbindex="139797">

Epiplatys guineensis    s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 7 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Guinea.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Romand, R. 1994. Epiplatys guineensis, a new species of killifish from Guinea, West Africa (Pisces: Cyprinodontidae). Ichthyol. Explor. Freshwaters v. 5 (nm. 4): 365-370. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356835" title="Mozrbez" nonfiltered="4763" processed="4743" dbindex="139798">

Mozrbez s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord amb Aldeatejada, Miranda de Azn i Arapiles, a l'Est amb Terradillos i Valdemierque, al Sudest amb Martinamor, al Sud amb Buenavista i Morille i al Sudoest amb San Pedro de Rozados.  

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356836" title="Doble hlix" nonfiltered="4764" processed="4744" dbindex="139799">


En geometria una doble hlix consisteix tpicament en dos hlixs congruents amb el mateix eix, definits per una translaci al llarg de l'eix.

En la cultural popular moderna, la forma de doble hlix est fortament associada amb l'ADN, on la seva estructura en doble hlix va ser descoberta per James D. Watson i Francis Crick el 1953, basant en el traball de Rosalind Franklin. L'ADN pren forma de manera natural per dos raons: pot ser doble per aix poder reproduir-se per si mateixa i la hlix que s ms forta que dos cadenes paralleles.

 Vegeu tamb .
 cid nucleic;

 Referncies .
Robert Olby; The Path to The Double Helix: Discovery of DNA; publicat per primera vegada l'octubre de 1974; ISBN 0486681173; revisado en 1994.   ;
James D. Watson;  The Double Helix: A Personal Account of the Discovery of the Structure of DNA, Atheneum, 1980, ISBN 0-689-70602-2 (publicat per primera vegada en 1968).
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356837" title="Epiplatys hildegardae" nonfiltered="4765" processed="4745" dbindex="139800">

 Epiplatys hildegardae   s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 7 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Guinea.

 Referncies .



Bibliografia.

 Berkenkamp, H. O. 1978. Voorlopige beschrijving van Epiplatys hildegardae spec. nov., een nieuwe panchaxsoort uit Guinea/West-Afrika. v. 6 (nm. 6): 130-135 v. 6 (nm. 6): 130-135. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356838" title="Epiplatys huberi" nonfiltered="4766" processed="4746" dbindex="139801">

 Epiplatys huberi   s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Gabon central.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Radda, A. C. & E. Przl. 1981. Aplocheilus (epiplatys) huberi sp. nov., eine neue Hechtlingsart aus Sdwest-Gabun. Aquaria v. 28 (nm. 12): 193-199. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356846" title="Epiplatys josianae" nonfiltered="4767" processed="4747" dbindex="139802">

 Epiplatys josianae   s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 7 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Sierra Leone.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356847" title="Pedrosillo de los Aires" nonfiltered="4768" processed="4748" dbindex="139803">

Pedrosillo de los Aires s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356848" title="Halteroflia als Jocs Olmpics d'estiu de 1928" nonfiltered="4769" processed="4749" dbindex="139804">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1928 celebrats a la ciutat d'Amsterdam (Pasos Baixos) es realitzaren cinc proves d'halteroflia, totes elles en categoria masculina. La competici es realitz entre el 28 i el 29 de juliol de 1928.

Comits participants.
Cada naci podia participar en cada prova amb un mxim de dos halters, i poden participare en el campionat amb un mxim de deu. Participaren finalment 92 halters de 19 nacions didferents:


  Alemanya (10);
  (2);
  (10);
  (7);
  (1);
  Egipte (2);
  (4);
  Frana (10);
  Itlia (6);
  (1);

  (1);
  (3);
  (10);
  (1);
  (5);
  (2);
  (10);
  (6);
  (1);


Resum de medalles.


Medaller. 


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Halteroflia 1928;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356849" title="Valdemierque" nonfiltered="4770" processed="4750" dbindex="139805">

Valdemierque s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Consta de cinc nuclis de poblaci:  Abusejo de Abajo, Abusejo de Arriba, Valdemierque, Valdelavade i Velaviejo. 

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356852" title="Diversitat gentica" nonfiltered="4771" processed="4751" dbindex="139806">
La diversitat gentica s un nivell de la biodiversitat que es refereix al nombre total de caracterstiques gentiques de la composici gentica d'una espcies. Es distingeix de la variabilitat gentica, que descriu la tendncia de les caracterstiques gentiques a variar.

El camp cientfic de la gentica de poblacions inclou diverses hiptesis en relaci amb la diversitat gentica. La teoria neutralista de l'evoluci postula que la diversitat s el resultat de l'acumulaci de substitucions neutres. La selecci diversificant s la hiptesi que dues subpoblacions d'una mateixa espcie viuen en ambients diferents que afavoreixen allels determinats en un lloc particular. Aix pot tenir lloc, per exemple, si l'espcie t un mbit de distribucio gran en relaci a la mobilitat dels seus individus. La selecci dependent de la freqncia s la hiptesi que diu que, a mesura que un allel esdev ms com, perd aptitud. Aix t importncia en les relacions hoste-patogen, en qu una gran freqncia d'un allel defensiu en l'hoste significa que s ms probable que el patogen es pugui escampar si s capa de superar aquest allel.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356854" title="Aldeatejada" nonfiltered="4772" processed="4752" dbindex="139807">

Aldeatejada s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord amb Salamanca, a l'Est amb Arapiles, al Sud amb Miranda de Azn, Mozrbez i San Pedro de Rozados i a l'Oest amb Barbadillo i Carrascal de Barregas.

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356855" title="Epiplatys lamottei" nonfiltered="4773" processed="4753" dbindex="139808">

  Epiplatys lamottei  s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 7 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Guinea i Libria.

 Referncies .



Bibliografia.

 Daget, J. 1954. Les poissons du Niger Suprieur. Mem. Inst. Franc. Afr. Noire No. 36: 1-391. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356857" title="Penja-robes" nonfiltered="4774" processed="4754" dbindex="139809">


El penja-robes o penjador s un estri en forma d'espatlles que ens facilita el penjar la roba, sobre tot les camises, jaquetes, pantalons, bruses i vestits prevenint la formaci d'arrugues i ordenar-la eficientment dins un armari rober. Tamb s'anomena penja-robes als estris que permeten enmagatzemar o disposar ordenadament els penjadors, com per exemple la barra superior d'un armari rober.  Ocasionalment porten pinces per penjar faldilles.

Hi han tres tipus bsics de penja-robes: metlics, de fusta i de plstic. Els metlics o de filferro consisteixen en un simple lla triangular cargolat pel vrtex superior en forma de ganxo. En canvi, els de fusta tenen diferents formes i mides per ajustar-se al mxim al tipus de roba que pretenen donar servei. El penjadors de plstic tamb s'ajusten a top tipus de roba i en ser menys cars poden cobrir ms fcilment totes les necessitats del sector txtil. 

El sector del penjador est cada cop ms consolidat per empreses multinacionals (Ser-viz Group - , Mainetti ) que lluiren penja-robes a qualsevol punt del mn.

Tipus de penjadors.
Segons la prenda per a la que estan dissenyades es poden distingir en:

De jaqueta o americana: sn de perfil gruixut i contorn bombat per ajustar-se a la forma de les espatlles de la jaqueta.
De pantalons: duen una espcie de mordaa que tanca sobre els camalls dels pantalons. L'objectiu s d'evitar l'antiesttica marca que es forma en doblegar els pantalons pel mig.
En lloc de mordaes, alguns penjadors porten simplement la barra inferior forrada de'espuma de poliuret para redur la marca i tamb evitar el lliscament. ;
De forma independent, altres penjadors porten una banda elstica addicional que creua sobre la barra inferior impedint eficament que els pantalons llisquin i caiguin al terra.
Hi han penja-robes forrats amb materials fins, com set o vellut, per a la roba cara, la roba interior i els vestits de luxe, per tal de protegir la roba del propi penjador.
De faldilles: duen dues pinces laterals per penjar faldilles, shorts i prendes similars.
De ganxos mltiples: tpicament per a penjar-hi complements com ara cinturons, corbates, etc.

Histria.
Se suposa que fou el president Thomas Jefferson qui invent el penja-robes de fusta, mentre que el de filferro fou inspirat en un altre penjador inventat el 1869 per O. A. Norte de New Britain, Connecticut.

L'any 1903, Albert J. Parkhouse, un treballador del Timberlake Wire & Novelty Company a Jackson, Michigan, cansat de sentir les queixes dels seus companys de feina sobre la manca de penjadors que hi havia a la fbrica, dobleg un tro de filferro en dos vals i tor els extrems entre si per formar un ganxo. s aix com fou inventat el primer penjador bsic de filferro. 

El 1932, Schuyler C. Hulett patent un disseny millorat, utilitzant tubs de cartr ondulat a les parts superiors i inferiors del filferro per prevenir les arrugues i al 1935, Elmer D. Rogers afeg un tub a la barra inferior que avui en dia encara s'utilitza.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356858" title="Arapiles" nonfiltered="4775" processed="4755" dbindex="139810">

Arapiles s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord amb Salamanca i Carbajosa de la Sagrada, a l'Est amb Calvarrasa de Arriba, al Sudest amb Terradillos, al Sud amb Mozrbez i a l'Oest amb Miranda de Azn i Aldeatejada.   

Demografia.



 Vegeu tamb .
 Batalla de Los Arapiles;

 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356859" title="Hpica als Jocs Olmpics d'estiu de 1928" nonfiltered="4776" processed="4756" dbindex="139811">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1928 celebrats a la ciutat d'Amsterdam (Pasos Baixos) es realitzaren sis proves d'hpica: doma clssica, concurs complet i salts, tant en categoria individual com per equips. La competici es desenvolup entre el 8 i el 12 d'agost de 1928.

Comits participants.
Participaren un total de 113 genets d'un total de 20 comits diferents:


  Alemanya (8);
  (3);
  (3);
  (9);
  (3);
  (3);
  Espanya (6);
  (5);
  (1);
  Frana (9);

  Hongria (5);
  Itlia (5);
  (4);
  (6);
  (8);
  (5);
  (3);
  (9);
  (9);
  (9);


Resum de medalles.


Medaller. 


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Hpica 1928;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356863" title="Epiplatys longiventralis" nonfiltered="4777" processed="4757" dbindex="139812">

  Epiplatys longiventralis  s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Nigria.

 Referncies .



Bibliografia.

 Boulenger, G. A. 1911. Descriptions of new African cyprinodont fishes. Ann. Mag. Nat. Hist. (Ser. 8) v. 8 (nm. 44): 260-268. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356864" title="Isabel Bacardit" nonfiltered="4778" processed="4758" dbindex="139813">
Maria Isabel Preanosa Bacardit (Barcelona, 1960) s una pintora catalana, tamb coneguda com a Maribel Bacardit.

Biografia.
Va nixer el 1960 al barri del Poblenou de Barcelona. Inicia la formaci artstica a l'Escola d'Art de Poblenou amb el professor Miquel Sim i segueix els estudis posteriorment a l'Escola d Arts Aplicades i Oficis Artstics (Llotja) de Barcelona.

Pintora abstracta als inicis, utilitzava com a suport materials trobats al carrer: cartrons, fustes, etc. Partint d'imatges urbanes, pintava utilitzant pigments barrejats amb serradures i pasta de paper per aconseguir volums i textures. Basava la composici en colors primaris.

El 1984 s seleccionada a la Cinquena Biennal de Barcelona - Jove Pintura Contempornia. Al 1985 participa a la Primera Muestra de Arte Joven a Madrid i a la Primera Biennal de Produccions Culturals Juvenils de l'Europa Mediterrnia. Al 1986 s seleccionada una altra vegada a la Segunda Muestra de Arte Joven de Madrid. 

Arran de la mort inesperada del seu company el 1984, el tamb pintor Xavier Vidal i Banchs, Barcardit canvia la temtica de la seva obra s'inspira en els canvis accidentals de la vida. Realitza una srie basada en Los desastres de la guerra de Goya i pinta a partir de fotografies d'accidents preses dels diaris. Canvia de paleta utilitzant tons obscurs i colors terra.

El 1986, arran de les obres de la Olimpada de 1992, els seus quadres reflexen la transformaci de Barcelona prenent com a motiu mquines i excavadores.

El 1987 il lustra el poema Helicn Bruno Montan Krebs (poeta). Viatja a Berln on resideix durant un any. Utilitza com a tema els signes de la guerra visibles en els edificis de la ciutat dividida pel mur. Exposa a la galeria Vendemmia amb el ttol "Aquest s el meu silenci".

El 1988 es trasllada a Mallorca on entra en contacte amb l'obra teatral de Tadeusz Kantor. Realitza la carpeta "El dret a viure en pau" amb pintures inspirades en el teatre de la mort d'aquest autor.

El 1989 s'instal la a Santa Coloma de Farners (Girona). En plena naturalesa canvia radicalment de temtica. La seva obra s'inspira en el paisatge, la llum i el silenci. Deixa enrera els treballs sobre la mort densos de matria, donant pas a les aiguades i les transparncies.

Al 1990 viu a Rio de Janeiro on col labora amb organitzacions d'ajuda als nens del carrer, imparteix classes i munta taller a la galeria Maria Teresa Vieira. A Salvador de Bahia exposa a la Universitat de Belles Arts una srie de dibuixos de temtica ertica.

Arriba  Xile el 1991. Exposa a la galeria Buchi de Santiago de Chile. Resideix a Valparaso. Col labora amb diversos artistes xilens: Edgard del Canto (pintor), Alma Martinoia (pintora), Ivo Vergara (pintor), Cristina Correa (pintor), Teresa Olivera (actriu), Hernan Varela (vitralista) i Vctor Barrientos Ormazbal (actor i director de teatre), amb els qui funda la companyia de teatre "Teatro Slo Para Locos".

Inicia les sries "Terra, Mar, Aigua i Foc". Per encrrec del Centre Cultural Las Condes de Santiago de Chile, realitza amb cartr pedra y pintura acrlica l'obra escultrica "Mujer pjaro", dedicada a la bailaora de flamenc Carmen Amaya. Crea per a la companyia Teatro del Silencio  els ninots de mida natural de l'obra "Taca taca mon amour" de Mauricio Celedn. Realitza la instal laci "Mis pequeos mundos" utilitzant caixes de sabates i objectes trobats a la platja.

Torna a Barcelona el 1994. Recupera l'art figuratiu i abandona l'abstracci. Destaca d'aquest perode:

 Instal laci "Des de sempre, fins quan, des de sempre" per al "Encuentro de Artistas en la calle" de Granada;
 Exposici en el centre cvic Can Felipa amb el col lectiu Arta de dones artistes amb obres basades en els temes de l'rgan femen de reproducci i el neixement.
 Instal laci "Zapatera Zapata";
 Accions potico-musicals amb Lucho Hermosilla, Steven Forster i Gaspar Lucas amb el poema Altazor de Vicente Huidobro.

El 1996 viatja a Mxic. Coneix a Ofelia Medina i contacta amb les comunitats zapatistes de Chiapas, on rep una forta influncia dels elements simblics i espirituals indgenes.

El 1997 torna a Barcelona. Inicia la publicaci de la revista Adiosas en col laboraci amb Primitiva Reverter, Judit Bacardit, Montserrat Baqus, Merc Cand, Caty Fernndez i Aina Reverter. Exposa a l'Espai 22a junt amb altres artistes. 

Al 1998 treballa amb la companyia holandesa de teatre itinerant "Azart Ship of Fools". Viatja i actua al vaixell de la companyia i dissenya i crea les mscares i part del vestuari de l'obra La Peregrina al Fin del Mundo.

Al 1999 s'estableix a Vilarnadal (Girona), on residir durant sis anys a un antic mol. Pinta i cultiva la terra. Exposa al 2002 en el centre d'informaci del Parc dels Aiguamolls de l'Empord i, junt amb la seva germana, l'escultora Judit Bacardit, a la sala d'exposicions de Caixa Girona a Roses. El 2003 torna a exposar en aquesta mateixa sala. Participa a Suissa a la trobada europea de dones artistes In Via.

El 2004 realitza escenografies i decorats per el programa "The Ship of Fools" de la cadena de televisi local d'msterdam.

Des de 2005 resideix a Barcelona.

Referncies.


Bibliografia.
 Sintes, Montserrat. Pintures i escultures de l Hotel Romntic de Sitges. Edicions de l'Hotel Romntic. Barcelona, 2003. ;

Enllaos externs.
 www.isabelbacardit.com;
 XV concurso de Arte Joven, Universidad de Valparaso;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356868" title="Epiplatys mesogramma" nonfiltered="4779" processed="4759" dbindex="139814">

  Epiplatys mesogramma  s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Repblica Centreafricana.

 Referncies .



Bibliografia.

 Huber, J. H. 1980. Contribution a l'tude de la morphoespece Epiplatys multifasciatus. Ebauche systematique et description de Epiplatys mesogramma, n. sp., Epiplatys phoeniceps, n. sp. Killi Revue v. 7 (nm. 2) (suppl.): 1-18. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356871" title="Epiplatys multifasciatus" nonfiltered="4780" processed="4760" dbindex="139815">

 Epiplatys multifasciatus   s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Repblica Democrtica del Congo, Repblica del Congo i Camerun.

 Referncies .



Bibliografia.

 Boulenger, G. A. 1913. Descriptions de deux poissons nouveaux provenant des rcoltes de Mr. E. Luja  Kondu, Kasai. Monatsber. Gesell. Luxemburg. Naturf. N. S. Nm. 3: 42-43. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356872" title="Epiplatys neumanni" nonfiltered="4781" processed="4761" dbindex="139816">

 Epiplatys neumanni   s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Gabon, Repblica del Congo, Guinea Equatorial i Camerun.

 Referncies .



Bibliografia.

 Berkenkamp, H. O. 1993. Wiederbeschreibung des Sangmelina-Hechtlings, Epiplatys sangmelinensis (Ahl, 1928) aus Ost-Kamerun, mit der Beschreibung von Epiplatys neumanni spec. nov. aus dem Ivindo-Becken von Nord-Gabun. Wiss. Publ. Ref. Fischbest. 1993 (nm. 1): 1-20. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356873" title="Barbadillo" nonfiltered="4782" processed="4762" dbindex="139817">

Barbadillo s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al nord-oest amb Rolln, al nord-est amb Galindo y Perahuy, al sud amb Calzada de Don Diego i a l'oest amb Canillas de Abajo. En formen part els enclavaments de Muovela, Valverde de Valmuza i Carrascalino situats al sud-est (entre Doinos de Salamanca i Aldeatejada) i el de Gejo de Doa Meca ms al sud.  

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356874" title="Epiplatys njalaensis" nonfiltered="4783" processed="4763" dbindex="139818">

  Epiplatys njalaensis  s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Sierra Leone i Guinea.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Neumann, W. 1976. Ein neuer Epiplatys aus Sierra Leone Epiplatys njalaensis spec. nov. Aquarien Terrarien v. 23 (nm. 1): 4-7. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356875" title="Epiplatys olbrechtsi" nonfiltered="4784" processed="4764" dbindex="139819">

 Epiplatys olbrechtsi   s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 8 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Libria, Costa d'Ivori i Guinea.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Poll, M. 1941. Poissons nouveaux de la Cte d'Ivoire. Rev. Zool. Bot. Afr. v. 34 (nm. 2): 133-143. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356879" title="Calzada de Don Diego" nonfiltered="4785" processed="4765" dbindex="139820">

Calzada de Don Diego s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al nord amb Barbadillo, a l'est amb Rodillo (Carrascal de Barregas) i Gejo de Doa Menca (Barbadillo), al sud amb Cubito (Carrascal de Barregas) i Matilla de los Caos del Ro i al sud-oest amb Robliza de Cojos i a l'oest amb Canillas de Abajo.  

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356880" title="Epiplatys phoeniceps" nonfiltered="4786" processed="4766" dbindex="139821">

 Epiplatys phoeniceps   s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Repblica del Congo.

 Referncies .



Bibliografia.

 Huber, J. H. 1980. Contribution a l'tude de la morphoespece Epiplatys multifasciatus. Ebauche systematique et description de Epiplatys mesogramma, n. sp., Epiplatys phoeniceps, n. sp. Killi Revue v. 7 (nm. 2) (suppl.): 1-18. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356882" title="Canillas de Abajo" nonfiltered="4787" processed="4767" dbindex="139822">

Canillas de Abajo s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al nord amb La Mata de Ledesma i Rolln, a l'est amb Barbadillo i Calzada de Don Diego, al sud amb Robliza de Cojos i a l'oest amb Tabera de Abajo.  

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356883" title="Carrascal de Barregas" nonfiltered="4788" processed="4768" dbindex="139823">

Carrascal de Barregas s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al nord amb Florida de Libana, a l'est amb Villamayor, al sud amb Doinos de Salamanca, al sud-oest amb Galindo y Perahuy i a l'oest amb Parada de Arriba.  

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356886" title="Joan Carrera i Planas" nonfiltered="4789" processed="4769" dbindex="139824">
Joan Carrera i Planas (Cornell de Llobregat, 1930 - Barcelona, 2008) fou un clergue i bisbe auxiliar de Barcelona. 

Nascut el 12 de maig de 1930 a Cornell de Llobregat (Baix Llobregat), pass la seva infncia a Sant Feliu de Llobregat. Realitz els estudis eclesistics al seminari de Barcelona i va ser ordenat sacerdot l'11 de juliol del 1954; fou destinat successivament a la parrquia de Sant Miquel del Port de la Barceloneta, a la parrquia de Llefi (Badalona) i a la parrquia de Sant Isidre (a l'Hospitalet de Llobregat) on va treballar per tal d'ajudar els ms necessitats. Aquest contacte amb la gent necessitada i els immigrants li van fer despertar un comproms poltic que es va materialitzar quan collabor amb la JOC (Joventut Obrera i Cristiana) i l'ACO (Acci Catlica Obrera). Aquesta militncia poltica i la defensa dels drets humans i dels presos franquistes va provocar que fos fitxat per la policia.

Membre de l'Assemblea de Catalunya des de 1969 fins a 1975. Tot i i que tenia contactes amb els socialistes i el PSUC, va ser un dels fundadors de CDC i va estar molt a prop d'UDC, ja que havia conegut a Jordi Pujol, Anton Caellas i Josep Verde Aldea a Demcrates Cristians. Va ser fundador i membre del patronat de la Fundaci Societat i Cultura.

Va treballar intensament en diferents institucions, especialment de defensa dels grups humans: al 1966 va crear el Grup Cristi de   Promoci i Defensa dels Drets Humans (1966-1975) i impuls el Grup Sant Jordi de Defensa dels Drets Humans. Promogu la renovaci del centre educatiu Casal dels ngels, la creaci d'una residncia de gent gran al barri de Santa Eullia i una cooperativa d'habitatges a Llefi. Del 1969 al 1975 va ser director literari de l'Editorial Nova Terra, i al 1984 va crear la Fundaci d'Escoles parroquials de Catalunya. En el camp de la comunicaci, des del 1966 collabor activament en El Noticiero Universal i particip en tertlies radiofniques i en programes de televisi, aix com en la revista El Eco de Badalona i en el diari Avui. Tamb impuls diverses iniciatives catliques de comunicaci, com les revistes Correspondncia, Quaderns de Pastoral  i Catalunya Cristiana, i Rdio Estel. Public els llibres La canya esquerdada i Dels post-concili al post-progressisme (1994).

Fou nomenat bisbe auxiliar de Barcelona el 22 de setembre del 1991. Quan fou substitut Ricard Maria Carles al capdavant de l'arxidicesi de Barcelona i amb qui va tenir profundes discrepncies, ell continu com a nic bisbe auxiliar. El seu comproms catalanista, amb una defensa aferrissada d'una conferncia episcopal prpia, fou, segurament, un dels motius perqu no se li atorgus una dicesi titular del principat. 

Va morir el 3 d'octubre de 2008 a l'Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona a l'edat de 78 anys, a causa d'un vessament cerebral ocorregut el 16 de setembre. El dia 4 d'octubre s'install la capella ardent a la sala capitular de la catedral de Barcelona.

Referncies.


Enllaos externs.
 Biografia a l'Enciclopdia Catalana;
Que parli Carrera, el bisbe del dileg, Blog Laeto Anima.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356887" title="Galindo y Perahuy" nonfiltered="4790" processed="4770" dbindex="139825">

Galindo y Perahuy s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Limita al Nord amb Carrascal de Barregas i Parada de Arriba, a l'Est amb Doinos de Salamanca, al Sud amb Calzada de Don Diego i Barbadillo i a l'Oest amb Rolln.

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356891" title="Castillon-en-Couserans" nonfiltered="4791" processed="4771" dbindex="139826">


Castillon-en-Couserans s un municipi francs, situat a la regi de Migdia-Pirineus, departament de l'Arieja.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356892" title="Miranda de Azn" nonfiltered="4792" processed="4772" dbindex="139827">

Miranda de Azn s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita a l'Oest i Nord amb Aldeatejada, a l'Est amb Arapiles i al Sud amb Mozrbez.  

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356893" title="Oust" nonfiltered="4793" processed="4773" dbindex="139828">


Oust s un municipi francs, situat a la regi de Migdia-Pirineus, departament de l'Arieja.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356894" title="Sainte-Croix-Volvestre" nonfiltered="4794" processed="4774" dbindex="139829">


Sainte-Croix-Volvestre s un municipi francs, situat a la regi de Migdia-Pirineus, departament de l'Arieja.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356895" title="Mauvezin-de-Sainte-Croix" nonfiltered="4795" processed="4775" dbindex="139830">


Mauvezin-de-Sainte-Croix s un municipi francs, situat a la regi de Migdia-Pirineus, departament de l'Arieja.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356896" title="Encinas de Arriba" nonfiltered="4796" processed="4776" dbindex="139831">

Encinas de Arriba s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356897" title="La Bastide-du-Salat" nonfiltered="4797" processed="4777" dbindex="139832">


La Bastide-du-Salat s un municipi francs, situat a la regi de Migdia-Pirineus, departament de l'Arieja.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356898" title="Fresno Alhndiga" nonfiltered="4798" processed="4778" dbindex="139833">

Fresno Alhndiga s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356903" title="La Maya" nonfiltered="4799" processed="4779" dbindex="139834">

La Maya s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356907" title="Epiplatys roloffi" nonfiltered="4800" processed="4780" dbindex="139835">

  Epiplatys roloffi  s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: nord de Libria.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Romand, R. 1978. A new Epiplatys from northern Liberia (Pisces, Cyprinodontidae). Rev. Zool. Afr. v. 92 (nm. 4): 976-984.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356909" title="Sieteiglesias de Tormes" nonfiltered="4801" processed="4781" dbindex="139836">

Sieteiglesias de Tormes s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356911" title="Epiplatys ruhkopfi" nonfiltered="4802" processed="4782" dbindex="139837">

 Epiplatys ruhkopfi   s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 7,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Libria central.

 Referncies .



Bibliografia.

 Berkenkamp, H. O. & V. Etzel. 1980. Epiplatys ruhkopfi spec. nov., eine neue Hechtlingsart aus Liberia (Pisces, Cyprinodontidae). Deutsche Killifisch Gem. J. v. 12 (nm. 11): 165-176. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356912" title="Epiplatys sangmelinensis" nonfiltered="4803" processed="4783" dbindex="139838">

  Epiplatys sangmelinensis  s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Gabon, Repblica del Congo, Camerun i Guinea Equatorial.

 Referncies .



Bibliografia.

 Ahl, E. 1928. Beitrge zur Systematik der afrikanischen Zahnkarpfen. Zool. Anz. v. 79 (pt 3/4): 113-123. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356914" title="Membribe de la Sierra" nonfiltered="4804" processed="4784" dbindex="139839">

Membribe de la Sierra s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al nord amb San Pedro de Rozados, a l'est amb Monterrubio de la Sierra i Pedrosillo de los Aires, al sud amb Frades de la Sierra i La Sierpe i a l'oest amb Narros de Matalayegua i Las Veguillas.  

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356917" title="Epiplatys sexfasciatus" nonfiltered="4805" processed="4785" dbindex="139840">

 Epiplatys sexfasciatus   s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.

Subespcies.

Epiplatys sexfasciatus rathkei  ;
Epiplatys sexfasciatus sexfasciatus  ;
Epiplatys sexfasciatus togolensis  ;

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: des de Ghana fins a Benn, Nigria, Camerun, Guinea Equatorial i Gabon.

 Referncies .



Bibliografia.

 Gill, T. N. 1862. On the West African genus Hemichromis and descriptions of new species in the museums of the Academy and Smithsonian Institution. Proc. Acad. Nat. Sci. Phila. v. 14: 134-139. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356918" title="Mogarraz" nonfiltered="4806" processed="4786" dbindex="139841">

Mogarraz s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356919" title="Epiplatys singa" nonfiltered="4807" processed="4787" dbindex="139842">

Epiplatys singa    s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Angola, Repblica Democrtica del Congo, Repblica del Congo i Gabon.

 Referncies .



Bibliografia.

 Boulenger, G. A. 1899. Matriaux pour la faune du Congo. Poissons nouveaux du Congo. Cinquime Partie. Cyprins, Silures, Cyprinodontes, Acanthoptrygiens. Ann. Mus. Congo (Ser. Zool.) v. 1 (fasc. 5): 97-128, Pls. 40-47. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356920" title="Epiplatys spilargyreius" nonfiltered="4808" processed="4788" dbindex="139843">

 Epiplatys spilargyreius   s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: Senegal, Guinea Bissau, Guinea, Mali, Burkina Faso, Costa d'Ivori, Ghana, Benn, Nigria, Txad, Camerun, Repblica Centreafricana, Repblica Democrtica del Congo i Sudan.

 Referncies .



Bibliografia.

 Dumril, A. H. A. 1861. Poissons de la cte occidentale d'Afrique. Arch. Mus. Natl. Hist. Nat. (Paris) v. 10 1858: 241-268, Pls. 20-23. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356921" title="Epiplatys zenkeri" nonfiltered="4809" processed="4789" dbindex="139844">

 Epiplatys zenkeri   s una espcie de peix de la famlia dels aploquilids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a frica: sud del Camerun.

 Referncies .



Bibliografia.

 Ahl, E. 1928. Beitrge zur Systematik der afrikanischen Zahnkarpfen. Zool. Anz. v. 79 (pt 3/4): 113-123. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356929" title="Fernando Mara Giner Giner" nonfiltered="4810" processed="4790" dbindex="139845">
Fernando Mara Giner Giner (Xtiva, 1952) s un mestre i poltic valenci. Estudi magisteri i treball com a professor a Vilafranca del Peneds i a Vallada, alhora que ha estat vinculat a Lo Rat Penat i president de la Real Academia de Cultura Valenciana.  

Inicialment milit a la UCD, de la qual en fou secretari comarcal de La Costera. Desprs de la ensulsiada del partit, ingress a Uni Valenciana, amb la qual fou escollit regidor de Vallada el 1983. s alcalde de Vallada des de 1987, president de la diputaci de Valncia el 1999-2007, membre del Consell de la Federaci Valenciana de Municipis i Provncies el 1995-1999 i vicepresident el 1999-2007, i vicepresident del Consell de Municipis i Regions d'Europa. Tamb ha presidit la Instituci Alfons el Magnnim i diverses empreses dependents de la Diputaci Provincial.

Ha estat diputat per la provncia de Valncia a les eleccions a les Corts Valencianes de 1991 amb Uni Valenciana i a les eleccions a les Corts Valencianes de 1995 i 2007 amb el Partit Popular, partit en el que va ingressar el 1995. Ben relacionat amb Eduardo Zaplana, el 2004 present la seva candidatura a presidir el PP de la provncia de Valncia, per finalment aquest li va retirar el suport i fou escollit Alfonso Rus Terol, candidat de Francisco Camps.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;
 Fitxa de les Corts Valencianes;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356931" title="Senat de Mxic" nonfiltered="4811" processed="4791" dbindex="139846">
El Senat de la Repblica (Senado de la Repblica, en castell) o la Cambra dels Senadors (Cmara de Senadores, en castell) s la cambra alta del cos legislatiu del govern mexic, el Congrs de la Uni. Est integrat per 128 senadors, dels quals s'hi elegeixen:
 dos per cada estat i dos pel Districte Federal segons el mtode d'escrutini uninominal majoritari s a dir, majoria relativa; els partits poltics han de registrar una llista amb una frmula de dos candidats, els quals s'elegeixen de manera conjunta i es coneixen com a senadors uninominals;
 un per cada estat i un pel Districte Federal, assignat a la primera minoria s a dir, al partit que obtingui la segona posici en les eleccions de cada estat i el Districte Federal; i;
 trenta-dos assignats segons el principi de l'escrutini proporcional plurinominal s a dir, segons el mtode de la representaci proporcional, en qu el pas sencer forma una sola circumscripci. ;

El Senat de la Repblica s la representaci dels estats de la federaci, sense importar llur poblaci, mentre que la Cambra de Diputats s la representaci del poble mexic. Ja que hi ha una combinaci d'eleccions de majoria relativa i de representaci proporcional, el sistema electoral per elegir els membres del Senat s un sistema de vot parallel. El Senat es renova totalment cada sis anys, en eleccions concurrents amb les eleccions presidencials i parlamentries per renovar la Cambra de Diputats. Els senadors no poden reelegir-se per al perode segent immediat.

El Congrs de la Uni es reuneix a partir de l'1 de setembre de cada any per celebrar el primer perode de sessions ordinries, i l'1 de febrer, per en celebrar el segon perode. 

Segons la constituci de 1917, els requeriments per a ser senador sn:
 ser ciutad mexic per naixement i amb la capacitat d'exercir els seus drets,
 tenir almenys vint-i-cinc anys d'edat al dia de l'elecci,
 ser originari de l'estat on es faci l'elecci o ve amb residncia efectiva amb ms de sis mesos anteriors a la data de l'elecci,
 no estar en servei actiu a l'exrcit ni tenir cap crrec dins la policia o gendarmeria rural almenys noranta dies abans de l'elecci,
 no ser ministre (secretari) i subministre (subsecretari) d'estat, ni ministre de la Suprema Cort de Justcia llevat que renunci d'aquell crrec un any (els secretaris) o dos anys (els ministres de la Cort) abans de l'elecci;
 no ser ministre de cap culte religis. ;

Referncies.


Enllaos externs.
 Senado de la Repblica, en castell;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356935" title="Brian Hart" nonfiltered="4812" processed="4792" dbindex="139847">
 Brian Hart  va ser un enginyer i pilot de curses automobilstiques britnic que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Va nixer el 7 de setembre del 1936 a Enfield, Middlesex, Anglaterra.


 A la F1 .

Brian Hart va debutar a la setena cursa de la temporada 1967 (la divuitena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 6 d'agost del 1967 el GP d'Alemanya al circuit de Nrburgring.

Va participar en una nica cursa puntuable pel campionat de la F1,  aconseguint arribar en catorzena posici de la cursa i no assolint cap punt pel campionat del mn de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .





 Resum .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356936" title="Federaci Valenciana de Municipis i Provncies" nonfiltered="4813" processed="4793" dbindex="139848">
Federaci Valenciana de Municipis i Provncies (FVMP) s una organitzaci municipalista i d'mbit local del Pas Valenci, sense nim de lucre, que vol aplegar tots els organismes municipals i provincials. Els seus rgans de govern sn:

 Comissi Executiva, rgan collegiat d'assistncia a la Presidncia de la FVMP, est integrat per un total de 26 membres: la Presidncia, les tres Vicepresidncies i vint-i-dos vocals;
 Consell s l'rgan mxim de la FVMP entre Assemblees i l'encarregat d'executar les seves resolucion;
 Junta de Portaveus, s un rgan de consulta i assessorament a la Presidncia de la FVMP, a travs del qual hi participen els Grups Poltics representats en la Comissi Executiva de la FVMP.
 Secretria General Tcnica s un instrument permanent de suport tcnic i administratiu als rgans de govern de la FVMP ;

El 2007 la presidenta de la FVMP era Elena Bastidas Bono, alcaldessa d'Alzira i els vicepresidents Carlos Fabra Carreras (president de la diputaci de Castell), Vicenta Bosch Palanca (alcaldessa de Bonreps i Mirambell) i Jos Joaqun Ripoll Serrano (president de la diputaci d'Alacant).

 Enllaos externs .
 Web de la FVMP;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356938" title="El Cam (revista)" nonfiltered="4814" processed="4794" dbindex="139849">
El Cam fou un setmanari publicat en catal a Valncia entre el 1932 i el 1934, que pretenia unificar polticament totes les tendncies del valencianisme i difondre l'ortografia aprovada a les Normes de Castell. La direcci era collectiva, en mans d'un consell integrat per Joaquim Reig i Rodrguez, Adolf Pizcueta i Alfonso, Pasqual Asins i Lerma, Francesc Caballero i Muoz i Enric Navarro i Borrs. Hi collaboraren, entre d'altres, els germans Ernest i Eduard Martnez Ferrando, Carles Salvador, Eduard Ranch, Emili Gmez i Nadal, Francesc Bosch i Morata, Manuel Sanchis i Guarner, Antoni Igual beda, Alfred Baeschlin i Robert Morder i Molina.

La seva lnia es destac per impulsar el desenvolupament cultural en valenci, donar suport a la campanya a favor d'un estatut d'autonomia per al Pas Valenci i fer-se ress dels esdeveniments poltics de Catalunya, ra per la qual fou sovint titllat de pancatalanista. Desprs dels fets del sis d'octubre de 1934 fou clausurat per les autoritats.

 Enllaos externs .
 El Cam a enciclopedia.cat;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356939" title="Hold Nickar" nonfiltered="4815" processed="4795" dbindex="139850">
Hold Nickar, encara que sigui relacionat per alguns amb Nickar (nikr o nicor, un dimoni escandinau de les aiges), sembla ser, en la veritat, una corruptela de Hjaldr Hnikar, un dels ttols del du teutnic Odin i que significa Incitador de Batalles. El Odin Hjaldr Hnikar causava destrucci a travs de tempestats en l'oce. Tant el Nickar quant Odin sn representats com vells amb cabells i barba agrisats (encara que el dimoni Nickar tamb pugui assumir l'aparena d'un nen amb cames de cavall).

Hold Nickar pot ser encara l'origen del nom Old Nick, un sinnim per a diable en llengua anglesa.

Fongs, cabras i rens voladors.

Segons les llegendes, Hold Nickar creuava els aires el mes de desembre durant el solstici d hivern, distribuint benediccis per als seus adoradors. En diversos mites escandinaus (Julbock, Jultomten i Joulupukki), el du/esperit del mes de desembre acostumava viatjar pels seus dominis muntat en un boc, mentre que entre els teutnics, las cabras eren animals sagrats del du Thor, que possea una carruatge alada estirada per dos bocs, Llampec i Tro.

La sensaci d'estar volant pot sorgir durant un trngol psicodlic indut per fongs, tals com l'Amanita muscaria. El consum de tals fongs era com entre pobles de l'Antiguitat, incloent els samis de la moderna Finlndia i les tribus Koyak de las estepas russes. Com en altres vegetals, que van passar a ser consumits pels humans desprs de l'observaci del seu efecte sobre animals, el comportament dels rens desprs de la ingesti dels fongs no va passar desapercebuda i va induir al seu consum. Com els ingredients actius del fong no sn metabolitzat per l'organisme, sent eliminats per l'orina, el consum de l'orina aliena (inclusivament dels rens) es va ser un hbit d'aquestes tribus seminmadas, sigui en cerimnies religioses, sigui com una forma de embriaguesa que va precedir en milers d'anys el consum de l'alcohol. Els xamans que agafaven tals fongs, acostumaven regalar-los als membres de la tribu jugant-los per l'obertura de la xemeneia existent en el centre de las tendas (i que, de vegades, servia com entrada alternativa).

Diversos d'aquests smbols pagans, com es pot aprendre, van ser apropiats pel cristianisme i, al llarg d'un procs que va durar diversos segles, atributs a un altre personatge, Nicolau de Bari, un bisbe que suposadament hauria viscut en la regi de l'actual Turquia el segle IV. Nicolau de Bari, finalment, va ser suplantat per la imatge del modern Santa Claus (o Pare Noel), el qual, malgrat la seva vinculaci als comercials de la Coca-Cola, encara mant l'aparena, hbits, manierismes i acompanyants dels vells xamans collidors de fongs.

Referncies.


Enllaos externs.
 Christmas Stories ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356943" title="Rodalies Tarragona (xarxa ferroviria)" nonfiltered="4816" processed="4796" dbindex="139851">











La xarxa ferroviria de Rodalies de Tarragona no existeix com a tal, per si que existeix un servei de regionals o lnies de mitjana distncia de Catalunya que amb freqncies molt inferior substitueixen aquesta funci.

El Pla territorial parcial del Camp de Tarragona que est en fase d'informaci pblica (inici informaci pblica 23 de juny de 2008) per un perode de 3 mesos defineix els projectes i actuacions que es faran al Camp de Tarragona durant els segents anys. Una d'aquestes actuacions sn la creaci d'un servei de Rodalies al Camp de Tarragona aprofitant les infraestructures existents, traslladar i soterrar la lnia convencional de la ciutat de Tarragona al centre, crear nous trams de lnia convencional i d'alta prestaci (alta velocitat) i la creaci d'un tramvia o tren-tram.

Les lnies de mitjana distncia que transcorren actualment pel Camp de Tarragona sn : la Lnia Ca1, Ca3, Ca4, Ca6 i altres de llarga distncia, entre elles la LAV Madrid-Barcelona.

 Rodalies Tarragona .
Es preten crear un sistema de rodalies en corredors amb major demanda de la regi del Camp de Tarragona per fomentar l's del transport pblic, estructurar el territori i crear intercanviadors entre el servei convencional i d'alta velocitat.

El pla preveu que es connectin, a mig o llarg termini, les sis captals comarcals (Alt Camp, Baix Camp, Baix Peneds, Conca de Barber, Priorat i Tarragons) amb l'excepci del Vendrell. Al Vendrell seria important fer-hi arribar el servei de rodalies per pot haver-hi una incompatibilitat per la coexistncia amb rodalies de Barcelona.

El tram entre Tarragona-Reus es faria en un nou traat diagonal parallel a la T-11. La rehabilitaci de la lnia Reus-Roda per a viatgers faria possible la connexi de Tarragona i Reus amb Sant Vicen de Calders (i potser amb el Vendrell) via l Estaci Central i la Secuita-Perafort (estaci del Camp de Tarragona). 
 
Integrar el ferrocarril a la ciutat de Tarragona, traslladant la lnia actual de la costa des del riu Francol a la Budellera. A ms a ms es milloraria la cobertura del servei a la ciutat amb la creaci, a concretar en posteriors estudis de viabilitat, de noves estacions a l entorn d Imperial Tarraco, Terres Cavades i la Budellera. 

Trasllat del cintur de la costa entre l'Hospitalet de l'Infant i el Polgon Petroqumic Sud substituint-lo pel nou Corredor del Mediterrani.

 TramCamp .

Es preveu la creaci d'un sistema de tren tramvia, TramCamp, que connecti Tarragona-Reus i Tarragona-PortAventura-Salou-Cambrils a la vegada que connecti amb l'estaci Central i l'aeroport de Reus.


Vegeu tamb.
Llista d'estacions de tren de Mitjana Distncia de Catalunya;
Camp de Tarragona;

Enllaos externs.
 ATM Camp de Tarragona;
 Pgina oficial de Renfe;
 Pgina oficial d'Adif;

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356944" title="Matra" nonfiltered="4817" processed="4797" dbindex="139852">
 Matra  s el nom d'un equip francs de cotxes de competici que va arribar a disputar curses a la Frmula 1.

Va debutar el 7 de maig el Gran Premi de Mnaco de la temporada 1967 de la m dels pilots francesos Johnny Servoz-Gavin i Jean-Pierre Beltoise, havent de retirar-se tots dos.

Va ser campi del mn de constructors a la temporada 1969.


 Resum .




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356945" title="Cantons del Sena Martim" nonfiltered="4818" processed="4798" dbindex="139853">
Els Cantons del Sena Martim (Alta Normandia) sn 69 i s'agrupen en 3 districtes:

 Districte de Dieppe (20 cantons - sotsprefectura: Dieppe) :cant d'Argueil - cant d'Aumale - cant de Bacqueville-en-Caux - cant de Bellencombre - cant de Blangy-sur-Bresle - cant de Cany-Barville - cant de Dieppe-Est - cant de Dieppe-Ouest - cant d'Envermeu - cant d'Eu - cant de Fontaine-le-Dun - cant de Forges-les-Eaux - cant de Gournay-en-Bray - cant de Londinires - cant de Longueville-sur-Scie - cant de Neufchtel-en-Bray - cant d'Offranville - cant de Saint-Sans - cant de Saint-Valery-en-Caux - cant de Ttes;

 Districte de Le Havre (20 cantons - sotsprefectura: Le Havre) :cant de Bolbec - cant de Criquetot-l'Esneval - cant de Fauville-en-Caux - cant de Fcamp - cant de Goderville - cant de Gonfreville-l'Orcher - cant de Le Havre-1 - cant de Le Havre-2 - cant de Le Havre-3 - cant de Le Havre-4 - cant de Le Havre-5 - cant de Le Havre-6 - cant de Le Havre-7 - cant de Le Havre-8 - cant de Le Havre-9 - cant de Lillebonne - cant de Montivilliers - cant d'Ourville-en-Caux - cant de Saint-Romain-de-Colbosc - cant de Valmont;

 Districte de Rouen (29 cantons - prefectura: Rouen) :cant de Bois-Guillaume - cant de Boos - cant de Buchy - cant de Caudebec-en-Caux - cant de Caudebec-ls-Elbeuf - cant de Clres - cant de Darntal - cant de Doudeville - cant de Duclair - cant d'Elbeuf - cant de Grand-Couronne - cant du Grand-Quevilly - cant de Maromme - cant de Mont-Saint-Aignan - cant de Notre-Dame-de-Bondeville - cant de Pavilly - cant du Petit-Quevilly - cant de Rouen-1 - cant de Rouen-2 - cant de Rouen-3 - cant de Rouen-4 - cant de Rouen-5 - cant de Rouen-6 - cant de Rouen-7 - cant de Saint-tienne-du-Rouvray - cant de Sotteville-ls-Rouen-Est - cant de Sotteville-ls-Rouen-Ouest - cant d'Yerville - cant d'Yvetot;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356947" title="Francisca Mercedes Hernndez Miana" nonfiltered="4819" processed="4799" dbindex="139854">
Francisca Mercedes Maritina Hernndez Miana (Alcsser, 1959) s una poltica valenciana, filla del dirigent d'ASAJA Vicente Hernndez. Llicenciada en cincies qumiques i doctorada en bioqumica. Militant del PP del Pas Valenci, de 2003 a 2007 fou directora de l'Institut Valenci d'Exportaci (IVEX). Elegida diputada per la provncia de Valncia a les eleccions a les Corts Valencianes de 2007, fou nomenada Consellera d'Agricultura, Pesca i Alimentaci de la Generalitat Valenciana.

 Enllaos externs .
 Fitxa de les Corts Valencianes;
 Detall biogrfic a Levante-EMV;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356949" title="Districte de Dieppe" nonfiltered="4820" processed="4800" dbindex="139855">

El Districte de Dieppe s un dels tres districtes amb qu es divideix el departament francs del Sena Martim, a la regi de l'Alta Normandia. Compta amb 20 cantons i 350 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Dieppe.

Cantons.
cant d'Argueil - cant d'Aumale - cant de Bacqueville-en-Caux - cant de Bellencombre - cant de Blangy-sur-Bresle - cant de Cany-Barville - cant de Dieppe-Est - cant de Dieppe-Ouest - cant d'Envermeu - cant d'Eu - cant de Fontaine-le-Dun - cant de Forges-les-Eaux - cant de Gournay-en-Bray - cant de Londinires - cant de Longueville-sur-Scie - cant de Neufchtel-en-Bray - cant d'Offranville - cant de Saint-Sans - cant de Saint-Valery-en-Caux - cant de Ttes

Vegeu tamb.
Cantons del Sena Martim;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356950" title="Cambra de Diputats de Mxic" nonfiltered="4821" processed="4801" dbindex="139856">
La Cambra de Diputats (Cmara de Diputados, en castell), s la cambra baixa del parlament mexic, el Congrs de la Uni. Est integrat per 500 diputats, dels quals s'elegeixen:
 300 diputats electes segons el mtode d'escrutini uninominal majoritari s a dir, per majoria relativa, a cadasc dels tres-cents districtes en qu est dividit el pas; la demarcaci territorial d'aquests districtes es determina en dividir la poblaci total del pas en districtes de la mateixa grandria poblacional entre els estats de la federaci segons l'ltim cens de poblaci;
 200 diputats electes segons el mtode de l'escrutini proporcional plurinominal s a dir, per representaci proporcional, en qu el pas es divideix en cinc grans circumscripcions nacionals agrupant els estats de la federaci, amb llistat de partit obertes. Per ser-hi representat, el partit ha d'aconseguir almenys el 2% dels vots de la circumscripci. ;

Segons la constituci de 1917, els requeriments per ser diputat sn:
 ser ciutad mexic de naixement, en ple exercici dels seus drets,
 tenir almenys vint-i-u anys d'edat el dia de l'elecci,
 ser originari de l'estat on es faci l'elecci, o ve amb residncia efectiva amb ms de sis mesos abans de la data de l'elecci per als diputats uninominals; els diputats plurinominals han de ser originaris o vens d'algun dels estats que conformen la circumscripci;
 no estar de servei actiu a l'exrcit mexic ni cap crrec a la policia o gendarmeria rural almenys noranta dies abans de l'elecci;
 no ser ministre ni subminsitre d'Estat (secretari d'Estat), ni ministre de la Suprema Cort de Justcia  i haver renunciat almenys un anys (els ministres d'Estat) o dos anys (els ministres de la Cort) abans de l'elecci; i ;
 no ser ministre de cap culte religis. ;

Referncies.


Enllaos externs.
 Cmara de Diputados, en castell;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356951" title="Districte de Le Havre" nonfiltered="4822" processed="4802" dbindex="139857">

El Districte de Le Havre s un dels tres districtes amb qu es divideix el departament francs del Sena Martim, a la regi de l'Alta Normandia. Compta amb 20 cantons i 176 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Le Havre.

Cantons.
cant de Bolbec - cant de Criquetot-l'Esneval - cant de Fauville-en-Caux - cant de Fcamp - cant de Goderville - cant de Gonfreville-l'Orcher - cant de Le Havre-1 - cant de Le Havre-2 - cant de Le Havre-3 - cant de Le Havre-4 - cant de Le Havre-5 - cant de Le Havre-6 - cant de Le Havre-7 - cant de Le Havre-8 - cant de Le Havre-9 - cant de Lillebonne - cant de Montivilliers - cant d'Ourville-en-Caux - cant de Saint-Romain-de-Colbosc - cant de Valmont

Vegeu tamb.
Cantons del Sena Martim;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356952" title="Districte de Rouen" nonfiltered="4823" processed="4803" dbindex="139858">

El Districte de Rouen s un dels tres districtes amb qu es divideix el departament francs del Sena Martim, a la regi de l'Alta Normandia. Compta amb 29 cantons i 219 municipis. El cap del districte s la prefectura de Rouen.

Cantons.
cant de Bois-Guillaume - cant de Boos - cant de Buchy - cant de Caudebec-en-Caux - cant de Caudebec-ls-Elbeuf - cant de Clres - cant de Darntal - cant de Doudeville - cant de Duclair - cant d'Elbeuf - cant de Grand-Couronne - cant du Grand-Quevilly - cant de Maromme - cant de Mont-Saint-Aignan - cant de Notre-Dame-de-Bondeville - cant de Pavilly - cant du Petit-Quevilly - cant de Rouen-1 - cant de Rouen-2 - cant de Rouen-3 - cant de Rouen-4 - cant de Rouen-5 - cant de Rouen-6 - cant de Rouen-7 - cant de Saint-tienne-du-Rouvray - cant de Sotteville-ls-Rouen-Est - cant de Sotteville-ls-Rouen-Ouest - cant d'Yerville - cant d'Yvetot

Vegeu tamb.
Cantons del Sena Martim;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356953" title="Vis sens fi" nonfiltered="4824" processed="4804" dbindex="139859">


Vis sens fi, es un tipus de cargol, generalment llarg, i de gran dimetre,   met lic o de fusta, el material ms corrent es acer trempat,  utilitzat  per accionar elements de tancament com premsas o mordasses, aix com per produir el desplaament lineal  dels carros de fresadoras i torns.

El tipus de rosca dels vis sens fins es diferent a la dels cargols normals, perqu a ms de tenir un pas molt gran , el seu perfil pot ser: 

Rosca rodona rectificada : amb circulaci  de boles emprat en les mquines eines CNC per el desplaament dels carros i taules de treball.

Rosca quadrada: emprat  per regular el tancament de elements petits, com gats per canviar rodes de cotxe, cargols de bancs, mordaces... La secci del filet es quadrada.


Rosca trapezial ACME  es el tipus de rosca ms utilitzat en els Visen fins. En aquesta rosca la secci del filet es un trapezi, i s'utilitza en mquines  que tinguin que suportar grans esforos, com premses i mquines-eines.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356955" title="Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentaci de la Generalitat Valenciana" nonfiltered="4825" processed="4805" dbindex="139861">
Conselleria d Agricultura, Pesca i Alimentaci de la Generalitat Valenciana s una de les Conselleries en les que es divideix la Generalitat valenciana i que s'encarrega del disseny i execuci de les poltiques relacionades amb agricultura, pesca i alimentaci. Fou creada el 28 de juny de 1983 com a Conselleria d'Agricultura i Pesca. L'actual consellera s Maritina Hernndez Miana.

 Consellers d'Agricultura i Pesca .
 Manuel Tarancn Fandos (1982 - 1983);
 Luis Font de Mora Montesinos (1983 - 1993);
 Josep Mara Coll Comn (1993 - 1995);
 Maria ngels Ramn-Llin i Martnez (1995 - 1999) i (1999 - 2003);
 Salvador Manuel Ortells Rosell (1999);
 Gema Amor Prez (2003 - 2004) ;
 Juan Gabriel Cotino Ferrer (2004 - 2007);
 Maritina Hernndez Miana (2007);

 Enllaos externs .
 Web de la Conselleria;
 Consellers de la Generalitat Valenciana;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356957" title="Tapaboques" nonfiltered="4826" processed="4806" dbindex="139862">


Ideat per Juan Rojas el 1991 per a protecci del vent en motociclisme, el tapaboques multis o buff (nom de la marca registrada de l'empresa que en fabrica a Igualada (Catalunya)  s un tub fet amb microfibres que, amb diferents modalitats, es pot utilitzar com a bufanda, mocador pirata, gorra, diadema, canellera, cinta de cua, cinta de front, passamuntanyes, tapaboques i altres variacions. El procs de manufactura t lloc en un teler especial tubular per fer peces de vestir sense costures.

Original Buff SA, empresa amb seu a Igualada, prop de Barcelona, confecciona tapaboques multis des que la van obrir el 1992.   

Els tapaboques Buff s'han promocionat en el reality show d'EUA Survivor, on l'utilitzen tots els concursants. L'empresa tamb ha estat la patrocinadora de les curses de resistncia d'alta muntanya Skyrunner World Series  des de 2003.

Els tapaboques Buff tamb l'usen Ewan McGregor i Charley Boorman durant el seu viatge de John O'Groats (Esccia) a Cap Agulhas (frica) per al xou Long Way Down.

Referncies.


Enllaos externs.
 Buff.es, web oficial.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356960" title="Suprema Cort de Justcia de Mxic" nonfiltered="4827" processed="4807" dbindex="139863">
La Suprema Cort de Justcia de la Naci (Suprema Corte de Justicia de la Nacin, en castell) s la cort federal ms alta de Mxic. Est integrada pel president de la Suprema Cort (o Cap de Justcia) i deu ministres ms (jutges associats) designats pel president de la Repblica i confirmats pel Senat. Els ministres de la Suprema Cort de Justcia de la Naci sn designats per un perode nic de quinze anys. Els ministres mateixos n'elegeixen llur president, per un mandat de quatre anys, que no pot ser reelegit pel segent perode immediat. 

La Suprema Cort de Justcia ha de defendre l'ordre establert per la Constituci Poltica dels Estats Units Mexicans, mantenir l'equilibri entre els diversos poders i rgans de govern, i solucionar, de manera definitiva, els afers judicials de gran rellevncia social mitjanant les resolucions jurisdiccionals que dictamini. Ja que s el tribunal ms alt i principal quant als temes constitucionals, no existeix cap altre rgan ni autoritat sobre ella, ni cap recurs judicial que pugui interposar-se contra de les seves decisions.

Referncies.


Enllaos externs.
 Suprema Corte de Justicia de la Nacin, en castell.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356961" title="Stare Babice" nonfiltered="4828" processed="4808" dbindex="139864">


Stare Babice s un poble de Polnia situat a la comarca de Warsaw West de la provncia de Masvia, a 13 km a l'oest del centre de Varsvia.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356962" title="Concepcin Iranzo Martn" nonfiltered="4829" processed="4809" dbindex="139865">
Concepcin Emma Iranzo Martn (Madrid, 1959) s una poltica valenciana d'origen madrileny. Els seus pares sn originaris de Requena. Es llicenci en farmcia a la Universitat Complutense de Madrid el 1982 i doctorada en bioqumica toxicolgica i qumica. Ha treballat al Departament de Protecci Radiolgica i Medi Ambient, el 1989 a la Junta d'Energia Nuclear i el 1990 al Centre d'Investigacions Energtiques Mediambientals i Tecnolgics (CIEMAT) de l'Institut del Medi Ambient. Posteriorment ingress al Partit Popular, amb el que fou escollit alcaldessa de Requena de 1995 a 2003 i presidenta de la FVMP el 1999-2003. Deix aquests crrecs quan fou nomenada Directora General de Regadius i Infraestructures Agrries el 2003-2007. Ha estat escollida diputada per la provncia de Valncia a les eleccions a les Corts Valencianes de 2007.

 Enllaos externs .
 Detalls biogrfics;
 Fitxa de les Corts Valencianes;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356965" title="Cuauhtmoc Crdenas" nonfiltered="4830" processed="4810" dbindex="139866">
Cuauhtmoc Crdenas Solrzano (n. 1 de maig, 1934), s un poltic mexic, fundador del Partit de la Revoluci Democrtica (PRD), el qual el considera el "lder moral", i que l'ha proposat com a candidat a la presidncia de Mxic en tres eleccions federals. 

Fill de l'ex president mexic Lzaro Crdenas, Cuauthmoc pertanyia al Partit Revolucionari Institucional (PRI). Se'n separ en considerar que el partit havia abandonat els principis de la Revoluci Mexicana. Fou candidat a president de la Repblica en les eleccions de 1988, del Partit Autntic de la Revoluci Mexicana, al qual s'afegiren el Partit Popular Socialista i el Partit del Front Cardenista de Reconstrucci Nacional i formaren la coalici del Front Democrtic Nacional, amb altres partits petits. Obtingu la segona posici en unes controvertides eleccions en qu les tendncies el afavorien, per en qu fou declarat guanyador el candidat oficial Carlos Salinas de Gortari. Es realitzaren manifestacions multitudinries per protestar el suposat frau electoral i la "caiguda del sistema de cmput" dels vots. Crdenas opt per una revoluci pacfica, i fund el Partit de la Revoluci Democrtica, el qual el postul com a candidat en les eleccions del 1994 i el 2000. Fou electe cap de govern del Districte Federal la ciutat de Mxic el 1997. Fou coordinadors de les festes del bicentenari de la independncia de Mxic i el centenari de la Revoluci Mexicana, a commemorar-se el 2010, per renunci al crrec el 2006. 

Crdenas s un poltic d'esquerra. Ha criticat els governs de Carlos Salinas de Gortari, Ernesto Zedillo i Vicente Fox. S'oposa al neoliberalisme i proposa una poltica social ms forta. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356967" title="Vernica Marcos Puig" nonfiltered="4831" processed="4811" dbindex="139867">
Vernica Marcos Puig (Valncia, 1976) s una poltica valenciana. Llicenciada en tecnologia dels aliments, ha estat presidenta regional de Nuevas Generaciones del Partit Popular al Pas Valenci. Fou escollida diputada per la provncia de Valncia a les eleccions a les Corts Valencianes de 2003 i 2007.

 Enllaos externs .
 Biografies de poltics valencians;
 Fitxa a les Corts Valencianes;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356968" title="Extrusi de polmers" nonfiltered="4832" processed="4812" dbindex="139868">

L'extrusi de polmers es un procs industrial, basat en el principi de extrusi general, per l'enginyeria de polmers ha desenvolupat parmetres especfics pel plstic, de manera que s'estudia aquest procs a part de la extrusi de metalls u altres materials.

Procs bsic.
El polmer fos, es forat a passar a travs d'un Dau o filera, per medi de l'empenta generada per l'acci giratria d'un Vis sens fi que gira concntricament en una cmera o camisa a temperatures controlades, amb una separaci mi limtrica entre els dos elements. El Vis sens fi es alimentat per medi d'una tremuja en un extrem de la mquina. El polmer avana, fon, mescla en la cmera i finalment surt per la filera que li dna la forma final.

Diferents Tipus d'extrusi.

Perfils ;
Multi-filament;
Mono filament;
Tubs i mnegues;
Recobriment de cable;
Planxes mono-capa i multi-capa;
Bossa;
Bufat d'ampolles ;
Extrusi de semi-acabats (barres i plaques).

Els diferents tipus d'extrusi tenen en com que tots fan servir una extrusora com element per fondre i plastificar el polmer. La diferencia rau en la resta de l'insta laci que sol ser diferent segons cada fabricat.

Fusi del polmer.
El polmer fon per acci mecnica en combinaci de la temperatura per medi del escalfament de la camisa exterior. La acci mecnica inclou els esforos de tall i arrossegament, que empeny el polmer cap la filera i provoca un increment en la pressi.

La primera fusi es produeix en la pared interna de la cmera o camisa, en forma d'una prima pe lcula. Quan aquesta pe lcula creix, es desprn de la pared pel gir del Vis, en un moviment semblant a un remoli. Aix continua fins que es fon tot el polmer. 

Fusi i arrossegament:
Si el material s'adhereix al vis i rellisca sobre la pared de la camisa, llavors el arrossegament es cero, i el material gira amb el vis sens fi.
Si en canvi, el material no rellisca amb la paret de la camisa i rellisca amb el vis, llavors el arrossegament es mxim i el transport de material correcta.

En la realitat el polmer experimenta fricci, tan en la paret de la camisa, com en el vis, les forces de fricci determinen el arrossegament del polmer.

Per obtenir produccions ptimes s'ha d'utilitzar un vis adequat i unes temperatures precises segons el polmer que es treballa. Per materials que agafen humitat (nil, polister...) es fan servir tremuges amb assecador d'aire o millor un equip de des-humificaci.

La filera.


Grcies a la filera, el polmer pren la forma desitjada. La filera es considera com un consumidor de pressi, ja que al final del vis la pressi es mxima, mentre que a la sortida de la filera la pressi es igual a la pressi atmosfrica. La pressi alta que experimenta el polmer avan de la filera, ajuda a que el proces sigui estable i continu.

Hi han diferents tipus de fileres: per tubs, per planxes i per perfils de complicades geometries, cada un te caracterstiques de disseny especials que permeten al polmer adquirir la seva forma final.

Calibrat i acabat final.
Alguns processos, en especial la fabricaci de perfils i tub, disposen davant de la filera de la part de calibratge a on el material pren la forma correcta i es refreda grcies a una banyera posterior i un equip d'estirament. Finalment el perfil es tallat a la llargada necessria, o enrotllat en el cas de cables elctrics i tubs de petit dimetre. Altres processos utilitzen acabats d'impressi de tinta.   







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356970" title="Rem als Jocs Olmpics d'estiu de 1900 - Scull individual" nonfiltered="4833" processed="4813" dbindex="139869">


L'scull individual va ser una de les proves de rem dels Jocs Olmpics de Pars del 1900.  Es va disputar entre el 25 i el 26 d'agost de 1900, amb la participaci de 12 remers representats de 4 nacions.  

Medallistes.


Resultats.

Primera ronda .
Es van disputar quatre sries preliminars, classificant-se els dos primers per les semifinals. 

Srie 1.
Ashe es va desviar del seu carril, tot molestant a Benoit, per no va ser desdesqualificat.



Srie 2.


Srie 3.


Srie 4.


DNF: No finalitza la cursa
Semifinals.
Es van disputar dues semifinals, classificant-se els dos primers de cadascuna d'elles per la final.

Semifinal 1.
 Per raons desconegudes, Ashe protest el resultat d'aquesta semifinal. Barrelet i Gaudin objectaren i es negaren a crrer si Ashe passava ronda, per finalment no portaren a terme les seves amenaces i a la final foren cinc els remers que hi prengueren part. 



Semifinal 2.


Final.
Una nova final enterbol la final d'scull individual, quan Prvel es queix de ser interferit, caure a l'aigua i veure's obligat a abandonar. La seva protesta no fou tinguda en compte. Barrelet i Gaudin, que havien quedat primer i segon a la srie preliminar i a les semifinals, tornen a repetir aquest mateix ordre un cop ms a la final. Ashe aconseguia la medalla de bronze per davant de d'Heilly. 


DNF: No finalitza la cursa

Referncies.
 Base de dades del COI;
 De Wael, Herman. Herman's Full Olympians: "Rowing 1900".  Accs: 26 de febrer de 2006. Consultable a  Herman's Full Olympians: "Rowing 1900".
 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356972" title="Lavanda (color)" nonfiltered="4834" processed="4814" dbindex="139870">


Lavanda s un mats pllid del violat.  Es denomina aix el color de la flor lavanda.  

El terme lavanda es pot usar tamb en general per a una mplia gamma de violats pllids, intensos, mitjans o grisosos, per a alguns pllids o intensos rosats, magenta, o porpra i per a alguns pllids o intensos blavosos-indis. El color lavanda s'obt barrejant violat amb blanc. 






Una mostra del color lavanda:
 










 



	


Usos.
 Lavanda s un color que es fa servir per a decoraci d'interiors.



Vegeu tamb.
Llista de colors;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356974" title="Alicia de Miguel Garca" nonfiltered="4835" processed="4815" dbindex="139871">
Alicia de Miguel Garca (Valncia, 1956) s una metge i poltica valenciana. Llicenciada en medicina i cirurgia per la universitat de Valncia, ha treballat com a especialista en hematologia a l'Hospital General de Valncia i directora del centre de transfusions de la Comunitat Valenciana (1996-1999), aix com professora de la Facultat de Medicina de la Universitat de Valncia (1982). Tamb s membre del Consell Econmic i Social de la Universitat Politcnica de Valncia.

Militant del Partit Popular del Pas Valenci, ha estat escollida diputada per la provncia de Valncia a les eleccions a les Corts Valencianes de 1999, 2003 i 2007. El 2000 fou nomenada Consellera Portaveu del Govern Valenci, i del 2004 al 2007 fou Consellera de Benestar Social de la Generalitat Valenciana.



 


 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;
 Fitxa de les Corts Valencianes;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356975" title="Carmen Ninet Pea" nonfiltered="4836" processed="4816" dbindex="139872">
Carmen Ninet Pea (Valncia, 1958) s una poltica valenciana. Es diplomada en Direcci d'Empreses i treballa com a funcionria de la Diputaci de Valncia, organisme que la nomen administradora de la Plaa de Bous de Valncia (1986-1989 i 1991-1995), del Teatre Principal de Valncia (1989 - 1994) i del Centre Cultural La Beneficncia.

Polticament, s membre del sindicat UGT i ha estat presidenta de la Federaci de Dones Progressistes de la Comunitat Valenciana de 1991 a 1997 i vicepresidenta de la Comissi gestora del PSPV-PSOE durant la crisi interna del partit a mitjans dels anys 1990. Ha estat regidora de Casas Bajas i diputada per la provncia de Valncia a les eleccions a les Corts Valencianes de 1999, 2003 i 2007.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;
 Fitxa de les Corts Valencianes;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356980" title="Ana Isabel Noguera Montagud" nonfiltered="4837" processed="4817" dbindex="139873">
Ana Isabel Noguera Montagud (Krefeld, Rin del Nord - Westflia, 1964) s una poltica socialista valenciana. Filla d'emigrants, el 1965 va tornar a Valncia amb la seva famlia. Es llicenci en Filosofia i Lletres per la Universitat de Valncia, on es doctor el 1996. Ha format part del consell de redacci de la revista Temas.

Militant d'UGT des del 1987 i del PSPV-PSOE des de 1983, entre 1991 i 1995 form part de l'executiva comarcal a Valncia Ciutat, el 1994 del Comit Federal del PSOE i el 1997 de la Comissi Executiva Federal. Des del 2003 s la Secretria de Cultura de l'Executiva del PSPV . Ha estat regidora de l'ajuntament de Valncia el 1995-2003 i diputada per la provncia de Valncia a les eleccions a les Corts Valencianes de 2003 i 2007.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;
 Fitxa de les Corts Valencianes;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356981" title="Llei Orgnica General del Sistema Educatiu" nonfiltered="4838" processed="4818" dbindex="139874">
La LOGSE, Llei Orgnica General del Sistema Educatiu, de 3 d'octubre de 1990 (publicada en el BOE de 4 d'octubre) fou una llei educativa espanyola, promulgada pel govern socialista i substitu a la Llei General d'Educaci de 1970. Ha estat derogada per la Llei Orgnica d'Educaci (LOE), l'any 2006.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356983" title="Jess Ros Piles" nonfiltered="4840" processed="4819" dbindex="139876">
Jes Ros Piles (Torrent (Horta Oest), 1954) s un poltic valenci. Ha treballat a la Caixa d'Estalvis del Mediterrani i del 1978 al 1984 fou conseller de Caixa Torrent. Militant del PSPV-PSOE, amb aquest partit fou escollit regidor (1983-1987) i desprs alcalde de Torrent (Horta Oest) el 1987, crrec que ocup fins el 2003. Tamb ha estat diputat per la provncia de Valncia a les eleccions a les Corts Valencianes de 1999, 2003 i 2007.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;
 Fitxa a les Corts Valencianes    ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356986" title="Vicent Sarri Morell" nonfiltered="4841" processed="4820" dbindex="139877">
Vicent Sarri Morell (Valncia, 1967) s un poltic socialista valenci. El 1988 comen a treballar com a ajudant de producci de RTVE, el 1985 s'afili als Joves Socialistes del Pas Valenci, de les que en fou secretari general el 1994-1997, i el 1987 al PSPV-PSOE. El novembre de 1998 form part de la Comissi Executiva Nacional del PSPV-PSOE, i des del 2000 s secretari d'organitzaci. Proper a Joan Lerma, fou president del Consell de la Joventut de la Comunitat Valenciana de 1993 a 1997. Tamb ha estat diputat per la provncia de Valncia a les eleccions a les Corts Valencianes de 1999, 2003 i 2007.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;
 Fitxa de les Corts Valencianes;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356987" title="Sim V de Montfort" nonfiltered="4842" processed="4821" dbindex="139878">

Sim V de Montfort, comte de Leicester (cap a 1209 - Evesham 1265). Fill de Sim IV de Montfort el fort, es cas amb Elionor d'Anglaterra, germana d'Enric III d'Anglaterra i dirig la revolta dels nobles contra ell, per fou derrotat.

Tercer fill del comte Sim IV de Montfort, abandon Frana a causa d un contesa amb la mare de Llus IX, Blanca de Castella, la qual s oposava al casament amb Joana comtessa de Flandes. Llavors s establ a Anglaterra, ja que el seu propi inters li aconsellava cercar fortuna en aquest pas, doncs pertanyien a la seva famlia els ttols hereditaris de comte de Leicester i senescal d Anglaterra, dels que havia esta desposseda aquella, com represlies de la conquesta de Normandia per Felip August.

Entr, doncs, al servei del rei d Anglaterra, Enric III, el 1229, i assol d aquest que el reconegus el ttol de comte de Leicester, que havia renunciat al seu favor el seu germ gran Amauri, a canvi de la cessi que aquest fu Sim de tots els bens que possea a Frana.

El 1238 cas secretament amb Leonor Plantagenet, germana d Enric III. Aquesta era vdua de Guillem de Pembroke, i com en enviudar havia fet vot de castedat, el matrimoni de Leonor disgust molt al Papa, per Sim va obtenir del Pontfex rom la remissi d aquell vot, en agrament a la part activa que prengu Sim en la croada a Terra Santa de 1240 a 1242, capitanejada per Richard de Cornualles, germ del rei.

El 1248, Enric III l envia de governador a la Gascunya per a restaurar en aquell pas l autoritat reial, donant-li grans poders. Sim assol un xit complet contra els revoltosos; desterr als principals caps o els fu presoners, assolint aix la completa pacificaci del pas el 1251. Aix li n cre molts enemics, els qual es queixaren al monarca angls, i al final aconseguiren que Sim fos destitut del seu govern. Continu, no obstant, al servei d Enric III, que li confia algunes missions, per paulatinament Sim va anar perdent el recolzament del seu cunyat, i decid, per ltim, passar-se al partit de la oposici al rei.

Aprofitant el disgust que regnava a Anglaterra amb motiu de l absolutisme d Enric III, en detriment del Parlament, i de les enormes despeses que ocasionava la conquesta de Siclia, corona la qual Enric III havia acceptat pel seu fill Edmond, excit Sim als barons anglesos a la revoluci, posant-se al cap d ells el 1258, i oblig al monarca a convocar un nou Parlament extraordinari en xford, assemblea en la qual es promulgaren les clebres concessions conegudes Estatuts o Provisions d xford.

Tota aix don molta preponderncia a Sim de Montfort, essent llavors absolut el poder que exercia aquest a Anglaterra. Cansat el rei de sofrir aquest jou i aprofitant la defecci d alguns barons a la causa de Montfort, li present batalla a Lewes (14 de maig de 1264), en la qual el monarca rest derrotat i fou fet presoner junt amb el seu fill el prncep Eduard.

El comte de Leicester oblig llavors al rei venut a subscriure un tractat ignominis. L any segent (1265) Sim convoc una Dieta a la que i foren cridats, a ms de la noblesa i clero, els representants del comer i del poble, comenant els fonaments de la Constituci parlamentaria d Anglaterra. Sorgiren algunes complicacions exteriors i si b el comte de Leicester pogu fer front a elles, el seu partit fou fonent-se, i havent el comte de Gloucester afavorit l evasi d Eduard, prncep de Gal les, presoner encara des de la batalla de Lewes, aquest prncep s apoder de la ciutat de Gloucester, derrot a Kenihvorth al fill de Montfort, i llavors Sim marx al seu encontre, per llurs tropes eren poques i indisciplinades; en aquestes condicions es lliur la batalla d Evesham, en la que fou derrotat per complet, i perdent la vida en ella.

Referncies.

Enciclopdia Espasa. Volum 36, pg. 662.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356990" title="Amando Vilaplana Girons" nonfiltered="4843" processed="4822" dbindex="139879">
Amando Vilaplana Girons (Alcoi, 1960) s un poltic socialista valenci. Treball com a administratiu i s'afili a la UGT el 1977 i al PSPV-PSOE el 1982. Va ocupar diversos crrecs en la UGT d'Alcoi fins que el 1983 fou nomenat regidor de Festes, Seguretat Ciutadana, Policia, Trnsit i Personal, i portaveu del Grup Municipal Socialista a l'ajuntament d'Alcoi, crrec que ocup fins el 2007. Tamb ha estat secretari general de l'agrupaci local d'Alcoi del PSPV-PSOE i diputat per la provncia de Valncia a les eleccions a les Corts Valencianes de 2007.

 Enllaos externs .
 Fitxa a les Corts Valencianes;
 Biografia a alcoidigital.com;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356992" title="Luminncia" nonfiltered="4844" processed="4823" dbindex="139880">
A fotometria, la luminncia es defineix com la densitat angular i superficial de flux llumins que incideix, travessa o emergeix d'una superfcie seguint una direcci determinada. Alternativament, tamb es pot definir com la densitat superficial d'intensitat lluminosa en una direcci donada.

La definici anterior es formalitza com l'expressi segent:

;

on:

LV s la luminncia, mesurada en candeles /metre2.
F s el flux llumins, en lumens.
dS s l'element de superfcie considerat, en metres2.
d  s l'element d'angle slid, en estereoradiants. ;
  s l'angle entre la normal de la superfcie i la direcci considerada.

La luminncia es pot definir a partir de la magnitud radiomtrica de la radincia sense ms que ponderar cada longitud d'ona per la corba de sensibilitat de l'ull. Ax, si LV s la luminncia, L  representa la radincia espectral i V( ) simbolitza la corba de sensibilitat de l'ull, llavors:

 ;

De manera no rigorosa, es pot considerar que l'equivalent psicolgic de la luminncia s la "brillantor". Per exemple, considerant el cas de l'emissi o reflexi de llum per part de superfcies planes i difuses, la luminncia indicaria la quantitat de flux llumins que l'ull percebria per a un punt de vista particular. En aquest cas, l'angle slid que interessa s el subtendit per la pupilla de l'ull.

En una transmissi de senyal de vdeo, la luminncia s la component que codifica la informaci de lluminositat de la imatge. En termes generals, s molt similar a la versi en blanc i negre de la imatge original. Luminncia i crominncia combinades  proporcionen el senyal denominat senyal de vdeo compost, utilitzat en multitud d'aplicacions; o transmetre's independentment. Formen part de la codificaci de vdeo en els estndards de TV NTSC i PAL, entre altres.

s un terme habitualment utilitzat en el processament digital d'imatges per caracteritzar cada pxel. En el sistema de color RGB, la luminncia  d'un pxel es calcula amb l'expressi matemtica:

;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356993" title="Centro Liberal Renovador" nonfiltered="4845" processed="4824" dbindex="139881">
Centro Liberal Renovador (CLr) s un partit poltic de caire centrista i localista, situat al Pas Valenci i amb base a Oriola. El seu cap s Joaqun Ezcurra Gilabert. A les eleccions a les Corts Valencianes de 2007 noms es present a la provncia d'Alacant i va obtenir 1.449 vots (0,18 %). Ms xit va obtenir a les eleccions municipals, ja que va obtenir un regidor a l'ajuntament d'Oriola (Joaqun Ezcurra). El 6 de juny de 2008 va celebrar el seu primer congrs.

 Enllaos externs .
 Web del CLr;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="356995" title="Teodor Llorente Falc" nonfiltered="4846" processed="4825" dbindex="139882">
Teodor Llorente Falc (Valncia, 1869 - 1949) fou un periodista i escriptor valenci, quart fill de Teodor Llorente i Olivares. Treball amb el seu pare al diari Las Provincias, que va dirigir del 1911 fins a la seva mort. Es llicenci en dret per la Universitat de Valncia i tamb collabor als diaris ABC i la Ilustraci Catalana, i utilitz els pseudnims Aradiel, Lucio, Juan de Antao, Vctor Snchez, Levantino, Mateo, El setentn i Jordi del Fenollar, entre altres. Collabor en la gramtica del pare Llus Fullana, i va donar suport la seva candidatura a la Reial Acadmia Espanyola.

Ideolgicament conservador i regionalista moderat, reconegu la unitat lingstica del catal i accept les Normes de Castell. En esclatar la guerra civil espanyola milicians del Front Popular assassinaren el seu fill Teodor Llorente Monlen; ell aconsegu fug a Sant Sebasti el mar de 1937 merc els oficis de l'alcalde Jos Cano Coloma, on va dirigir la revista Valencia amb Joan Beneyto i Prez i Mariano Cuber. En acabar la guerra fou nomenat secretari de Lo Rat Penat i director deg del Centre de Cultura Valenciana el 1940, aix com cronista oficial de la provncia.  

 Obres .
 Rfagas del campo (1909);
 Cuentos maravillosos (1913);
 Nuevos cuentos maravillosos (1928) ;
 Mistral i Llorente (1932)  ;
 En defensa de la personalidad valenciana (1930);
 Eduardo Escalante (1934);
 Memorias de un setentn (1942-48);
 Miniaturas;
 Los valencianos en San Sebastin (1941) ;

 Referncies .
 Santi Corts Carreres Valncia sota el rgim franquista (1939-1951) Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1995  ;
 Biografia a Las Provincias;
 Biografia a enciclopedia.cat;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357006" title="Raj Britnic" nonfiltered="4847" processed="4826" dbindex="139884">


El Raj Britnic (angles: British Raj; "r j" significa literalment regne en Indostnic) es refereix principalment al domini britnic del Subcontinent indi entre 1858 i 1947; tamb pot referir-se al perode de domini, i fins i tot a la regi sota el mandat. La regi, habitualment anomenada l'ndia durant l's contemporani, incloa zones directament directament administrades pel Regne Unit (en aquells moments, l'ndia britnica, aix com els Principats regits per monarques sota la sobirania de la Corona britnica. Desprs de 1876. la poltica d'uni resultant va ser anomenada oficialment l'Imperi Indi, i exped passaports sota aquest nom. Com "ndia", va ser membre fundador de la Societat de Nacions i pas membre dels Jocs Olmpics d'estiu al 1900, 1920, 1928, 1932, i al 1936.

El sistema de govern va ser institut al 1858, quan el domini de la Companyia Britnica de les ndies Orientals va ser transferida a la Corona en la persona de la Reina Victria (la qual, dos anys desprs, al 1876, va ser proclamada Emperadriu de l'ndia), i finalitz al 1947, quan l'Imperi Indi Britnic va ser dividida en dos estats sobirans: la Uni de l'ndia (que es transformaria en la Repblica de l'ndia) i el Domini del Pakistan (posteriorment la Repblica Islmica del Pakistan i Repblica Popular de Bangladesh).

 Extensi geogrfica del Raj .
El Raj britnic s'estenia sobre totes les regions del que actualment s l'ndia, el Pakistan i Bangladesh. En diversos moments tamb va incloure la Colnia d'Aden (entre 1858 i 1937), la Baixa Birmnia (entre 1886 i 1937), la Somlia Britnica  (1937), la Birmnia Superior (de 1886 a 1937) i Singapur (entre 1858 i 1867).

Entre els altres pasos de la regi, Ceilan (avui Sri Lanka) va ser cedit al Regne Unit al 1802 sota el Tractat d'Amiens. Ceilan va ser una Colnia de la Corona britnica, per no pas part de l'ndia Britnica. Els regnes de Nepal i Bhutan, havent guerrejat amb els britnics, van signar diversos tractats amb ells, i van ser reconeguts pels britnics com a estats independents. El Regne de Sikkim va ser establert com un Principat desprs del Tractat Anglo-Sikkimes de 1881. No obstant aix, la sobirania qued indefinida. Les illes Maldives foren un protectorat de 1867 a 1965, per no pas part de l'ndia Britnica.

 La ndia Britnica i els Estats Nadius .
L'Imperi Indi Britnic (llavors simplement anomenada ndia) consistia en dues divisions: lndia Britnica i els Estats Nadius o Estats Principats. A l'Acta d'Interpretaci de 1889, el Parlament Britnic adopt les segents definicions:

 L'expressi ndia Britnica significar tots els territoris dins dels dominis de Sa Majestat, que actualment sn governades per Sa Majestat mitjanant el Governador General de l'ndia, o per  qualsevol Governador o d'altres oficials subordinats al Governador General de l'ndia. L'expressi ndia es referir a l'ndia Britnica juntament amb els territoris d'un Prncep o Cap Nadiu sota la sobirania de Sa Majestat, exercida mitjanant Governador General de l'ndia, o per qualsevol Governador o d'altres subordinats al Governador General de l'ndia.(52 & 53 Vict. cap. 63, sec. 18)

(S'ha de tenir present que, en general, el terme ndia Britnica ha estat fet servir (i encara avui) per referir-se tamb a les regions sota el domini de la Companyia Britnica de les ndies Orientals a l'ndia entre 1600 a 1858, aix com per referir-se als britnics a l'ndia).

La sobirania sobre 175 Estats Principats, alguns dels majors i ms importants, va ser exercida (en nom de la Corona Britnica) pel govern central de l'ndia Britnica sota el Virrei; la resta, aproximadament uns 500, eren dependents dels governs provincials de l'ndia Britnica sota un Governador, Tinent Governador o Cap Comissionat (cas que exists). Es va fer una clara distinci entre "domini" i "feu" mitjanant la jurisdicci de les corts de justcia: la llei de l'ndia Britnica estava sota les lleis aprovades pel Parlament Britnic i els poders legislatius les lleis dels quals conferissin als diversos governs de l'ndia Britnica, tant centrals com locals; en contrast, les corts del Estats Principats existien sota l'autoritat dels legisladors respectius d'aquells estats.

 Divisions administratives de l'ndia Britnica .


 Provncies Majors .
A l'inici del segle XX, l'ndia Britnica consistia en 8 provncies, administrades per un Governador o un Tinent Governador. La segent taula indica la seva superfcie i poblaci (per no inclou els Estats Nadius dependents): durant la partici de Bengala (1905-1911) es cre una nova provncia: Assam i Bengala Oriental, dirigida per un Tinent-Governador. Al 1911, la Bengala Oriental s'un amb Bengala, i les noves provncies a l'est esdevingueren Assam, Bengala, Bihar i Orissa.



 Provncies Menors .
A ms, hi havia diverses provncies menors administrades per un Cap Comissionat:


 Estats Nadius .
Organitzaci de l'ndia Britnica .


Desprs de la Rebelli ndia de 1857, l'Acta per a un Millor Govern de l'ndia (1858) va fer canvis en el govern de l'ndia a 3 nivells: al govern imperial a Londres, al govern central a Calcuta i als governs provincials a les presidncies (i posteriorment a les provncies).
 
A Londres, provea per un nivell de gabinet, la Secretaria d'Estat de l'ndia i d'un Consell de l'ndia format per 50 membres, als quals se'ls requeria haver passat al menys 10 anys a l'ndia i que aix no fes ms de 10 anys en. Tot i que la Secretaria d'Estat formulava les instruccions poltiques per a ser comunicades a l'ndia, es requeria en moltes instncies consultar al Consell, especialment en les qestions relatives a com gastar els ingressos indis. L'Acta vist un sistema de "doble govern" en el qual es Consell servia tant com a xec sobre els excessos de la poltica imperial i com a cos d'experts sobre l'ndia. No obstant aix, la Secretaria d'Estat tamb tenia uns poders especials d'emergncia que li permetien decidir unilateralment i, en realitat, el Consell d'Experts de vegades era deixat de banda. Entre 1858 i 1947, 27 persones servirien com a Secretari d'Estat per l'ndia i van dirigir l'Oficina ndia, entre els que s'incloa a Sir Charles Wood (1859 - 1866), al Marqus de Salisbury (1874 - 1878) (posteriorment 3 vedades Primer Ministre del Regne Unit), John Morley (1905 - 1910) (iniciador de les Reformes Minto-Morley), E. S. Montagu (1917 - 1922) (un arquitecte de les Reformes Montagu-Chelmsford), i Frederick Pethick-Lawrence (1945 - 1947) (cap de la Missi de 1946 del Gabinet per l'ndia). La mida del Consell seria reduda durant els 50 anys segents per els seus poders romandrien inamobibles. Al 1907, per primera vegada, dos indis serien nomenats membres del Consell.

A Calcuta, el Governador General romania com a Cap del Govern de l'ndia, sent ms comunament anomenat Virrei, degut als seu paper secundari com a representant de la Corona als Estats Principats que nominalment eren sobirans; era, no obstant, responsable de la Secretaria d'Estat a Londres i a travs del Parlament britnic. A la Mandat de l'ndia de la Companyia de les ndies Orientals s'havia establert un sistema de doble govern mitjanant l'Acta ndia de 1784. El Governador General a la Capital, Calcuta, i el Governador en una presidncia subordinada (Madrs o Bombai) era requerit que consults amb el seu consell; les ordres executives a Calcuta, per exemple, eren fetes en nom del Governador General en Consell. El sistema de doble govern de la Companyia tenia els seus crtics, doncs des dels temps de la seva creaci s'havia aplicat de manera intermitent entre el Governador General i el seu Consell; per tot i aix, l'Acta de 1858 no va comportar grans canvis en el govern. No obstant aix, als anys immediatament posteriors, alhora que hi havia la reconstrucci de la post-rebeli, el Virrei Lord Canning trob que la presa de decisions col lectiva del Consell malbaratava massa temps davant les tasques urgents que se'ls presentaven. Deman un sistema de carteres d'un Consell Executiu segons el qual els afers de cadascun dels departaments de cada govern (la cartera) fos assignada i esdevingus responsabilitat d'un nic membre del Consell. Les decisions rutinries del departament serien qesti exclusiva del membre, per les decisions importants requeririen el vist-i-plau del Governador General i, en l'absncia del consentiment, es requeriria una discussi de tot el Consell Executiu. Aquesta innovaci del govern indi va ser promulgada mitjanant l'Acta dels Consells Indis de 1861

Si el Govern de l'ndia necessitava promulgar noves lleis, l'Acta dels Consells permetia un Consell Legislatiu (una expansi del Consell Executiu amb 12 membres addicionals, cadascun d'ells nomenat per un perode de dos anys) amb la meitat dels membres sent oficials britnics del govern i amb dret a vot (anomenats oficials) i l'altre meitat formada per indis i per britnics residents a l'ndia, noms amb dret de veu (anomenats no oficials). Totes les lleis promulgades pels Consells Legislatius de l'ndia, fossin mitjanant el Consell Legislatiu Imperial a Calcuta o pels provincials de Madrs i Bombai, requerien el vist-i-plau final de la Secretaria d'Estat a Londres; aix provoca que Sir Charles Wood, el segon Secretari d'Estat, descrigus el Govern de l'ndia com un despotisme controlat des de la llar. Per si el nomenament d'indis al Consell Legislatiu va ser una resposta a les crides fetes desprs de la rebel li de 1857, ms notablement per Sir Sayyid Ahmad Khan, per ms consultes amb els indis, els nomenats d'aquests provenien de l'aristocrcia territorial, sovint triats ms per la seva lleialtat que no pas per la seva capacitat representativa. Ms encara, els febles avanaments en la prctica del govern representatiu van ser posats en prctica per proveir de vlvules segures d'expressi de l'opini pblica que havia estat tan menyspreada abans de la rebelli. Ara, els afers indis serien examinats encara ms de prop pel Parlament Britnic i ms discutits a la premsa britnica. Tot i que el Gran Alament de 1857 havia sacsejat l'empresa britnica a l'ndia, no la va destruir. Desprs de la rebelli, els britnics esdevingueren ms circumspectes. Aix vingu degut a les causes de la revolta, i des d'aquell punt s'aprengueren 3 llions: a un nivell ms prctic, es vei que es necessitava una comunicaci i camaderia ms mplia entre els britnics i els indis; no noms entre els oficials de l'exrcit britnic i el seu estat major indi, sin que tamb calia que aix s'estengus a la vida civil. L'exrcit indi va ser totalment reorganitzat: les unitats composades per musulmans i brahmins de les Provncies unides d'Agra i Oudh, que havien format el nucli de la revolta, van ser desbandades, i en canvi, es formaren nous regiments, com els Sikhs i els Baluchis, composats per indis que, segons les estimacions britniques, havien demostrat ms fidelitat. A partir d'aquell punt, l'exrcit indi no pat cap ms reorganitzaci fins al 1947.

Tamb es va fer evident que tant els prnceps com la majoria dels terratinents, al no unir-se a la rebelli, havien demostrat ser, en paraules de Lord Canning, murs de contenci en una tempesta. Ells tamb van ser recompensats al nou Raj, sent oficialment reconeguts als tractats que cada estat signava a partir d'aquell moment amb la Corona. Parallelament, es vei que els camperols, que no s'havien beneficiat de les reformes territorials de les Provncies Unides, s'havien mostrat deslleials lluitant amb els seus antics terratinents en contra dels britnics. Conseqentment, no s'implementaren noves reformes territorials durant els segents 90 anys: Bengala i Bihan seguirien sent part dels reialmes dels grans terratinents (a diferncia del Punjab i d'Uttar Pradesh).

Finalment, els britnics es mostraren desencantats cap a la reacci ndia als canvis socials. Fins a la revolta, s'havien llenat entusisticament cap a la reforma social. Ara es va fer pals que les tradicions i els costums a l'ndia eren massa forts i massa rgids per ser fcilment canviats; en conseqncia, els britnics no van fer cap mena d'intervenci social a posteriori, en especial en assumptes referents a la religi, tot i quan es sentien totalment en contra de l'assumpte (com en els recasaments de les nenes viudes)

 Fams, epidmies i salut pblica .
La primera pandmia de clera comen a Bengala, expandint-se a travs de l'ndia des del 1820. 10.000 soldats britnics i incomptables indis van morir durant la pandmia. Les morts a l'ndia entre 1817 i 1860 s'estima que van morir fins a 15 milions de persones, i 23 milions ms entre 1865 i 1917. La tercera pandmia de la pesta s'inici a Xina a mitjans del segle XIX, estenent la malaltia per tots els continents i causant la mort de 10 milions de persones noms a l'ndia. Waldemar Haffkine , que principalment treball a l'ndia, va ser el primer microbileg que desenvolup i us vacunes contra el clera i la pesta bubnica. Al 1925, el Laboratori de la Pesta de Bombay va passar a anomenar-se Institut Haffkine.

Les febres han estat considerades com una de les principals causes de mort a l'ndia durant el segle XIX. Va ser Sir Ronald Ross, quan treballava a l'Hospital General de la Presidncia a Calcuta qui demostr finalment al 1898 que la malria es transmet pels mosquits. Al 1881 hi havia uns 120.000 pacients de lepra. El govern central pass l'Acta de Leprosos de 1898, que atorgava fons perqu els malalts fossin confinats a leproseries. La vacunaci massiva contra la verola va fer que l'ndex de mortaldat disminus cap a finals del segle XIX. Al 1849, gaireb un 13% dels morts a Calcuta eren a causa de la verola. Entre 1868 i 1907, van haver aproximadament 4,7 milions de morts a causa d'aquesta malaltia.

Sir Robert Grant dirig la seva atenci cap a l'establiment d'una instituci sistemtica a Bombay per impartir coneixement mdic als nadius. Al 1860, el Grant Medical College esdevingu una de les 4 universitats de medecina.

 Histria .

 Preludi: El Mandat de la Companyia a l'ndia .

Encara que la Companyia Britnica de les ndies Orientals havia administrat les seves zones a l'ndia, la seva victria a la batalla de Plassey al 1757 marc l'inici real del Domini de la Companyia a l'ndia. La victria es consolid al 1764 a la Batalla de Buxar, quan l'emperador mongol derrotat, Shah Alam II, garant a la Companyia el Diwani (dret a recollectar els fruits de la terra) a Bengala, Bihar i Orissa. La Companyia expand ben aviat els seus territoris als voltants de Bombay i Madrs: les Guerres Anglo-Misors (1766 1799) i les Guerres Anglo-Maratha (1772 1818), atorgant el control sobre la major part de l'ndia al sud del riu Narmada.

Abans, al 1773, el Parlament Britnic pass el control de la Companyia Britnica de les ndies Orientals al govern britnic i establ el crrec de Governador General de l'ndia, amb Warren Hastings com el primer nomenat. Al 1784, el Parlament aprov l'Acta ndia de Pitt cre un comit de control per supervisar l'administraci de la companyia. Hastings va ser succet al crrec al 1784 per Lord Cornwallis, qui promulg l'Assentament Permanent de Bengala amb els zamindars.

A finals del segle XVIII, el Governador General Wellesley inici el que es convertiria en dues dcades d'una expansi accelerada dels territoris de la Companyia, b mitjanant aliances subsidiries entre la Companyia i els capitostos locals o b directament per la conquesta militar i l'annexi.  Les aliances subsidiries crearen els Estats Principats (o Estats Nadius) dels Maharajas hinds i els Nawabs musulmans, entre els que destacaven: Cochin (1791), Jaipur (1794), Travancore (1795), Hyderabad (1798), Misore (1799), els Estats Cis-Sutlej (1815), l'Agncia Central ndia (1819), els territoris de Kutch i Gujarat Gaikwad (1819), Rajputana (1818) i Bahawalpur (1833).  Les regions annexionades inclouen les Provncies Nord-Occidentals (formades per Rohilkhand, Gorakhpur i el Doab), (1801), Delhi (1803) i el Sindh (1843). El Punjab, la Provincia Fronterera del Nord-Oest i el Caixmir van ser annexionades desprs de les Guerres Anglo-Sikh al 1849, per el Caixmir va ser venut de manera immediata a la Dinastia Dogra de Jammu pel Tractat d'Amritsar de 1850, esdevenint un principat. Al 1854, Berar va ser annexionat, i l'estat de Oudh, dos anys desprs.

La Companyia tamb sign tractats amb diversos governants afgans i amb el Ranjit Singh de Lahore, per contrarestar el suport rus als plans de Prsia a l'Afganistan occidental. Al 1839, els esforos de la companyia s'incrementaren en recolzar a Shah Shuja com Amir d'Afganistan, desembocant en la Primera Guerra d'Afganistan (1839-1842), que finalitz en un desastre militar pels britnics. Com que els britnics estenien el seu territori a l'ndia, els russos ho feien a l'sia Central, capturant Bukhara i Samarkand al 1863 i 1868, respectivament.

A l'Acta de 1813, el Parlament renov els poders de la Companyia, per finalitz el seu monopoli, obrint l'ndia tant a les inversions privades com al treball dels missioners. Amb un poder a l'ndia incrementat, la supervisi dels afers indis per part de la Corona britnica i del Parlament tamb s'incrementaren; i a la dcada de 1820, els britnics podien establir negocis sota la protecci de la Corona a les 3 presidncies de la Companyia. A l'Acta de 1833, el Parlament revoc la llicncia de comer de la Companyia, convertint-la en part del Govern Britnic, encara que l'administraci de l'ndia Britnica restava en mans dels oficials de la Companyia.

Des de 1772, la Companyia inici una srie d'"assentaments", que crearia uns grans canvis en els drets territorials i en l'economia rural de l'ndia. Al 1793, el Governador General Lord Cornwallis promulg l'Assentament Permanent a la Presidncia de Bengala, la primera regulaci socio-econmica a l'ndia colonial. S'anomenava "permanent" perqu fixava els impostos de la terra a perpetutat en retorn dels drets de la propietat per una classe d'intermediaris anomenats "zamindars", que finalment esdevingueren els propietaris de les terres. La idea era que, sabedors dels impostos que haurien de pagar, els "zamindars" incrementarien el seu rendiment i les terres treballades, doncs podrien quedar-se amb els guanys; a ms de que es podria comercialitzar la prpia terra. No obstant, els propis zamindars sovint eren incapaos d'obtenir el que els demanava la Companyia, i segons estimacions, prop d'un ter de les terres va ser embargat durant les tres primeres dcades desprs de l'assentament permanent. A l'ndia meridional, Thomas Munro, que posteriorment esdevindria Governador de Madrs, va promoure el sistema ryotwari, en el qual el propi govern venia les terres directament als camperols plebeus, o ryots.


 



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357008" title="Apogon" nonfiltered="4848" processed="4827" dbindex="139885">








Apogon s un gnere de peixos de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Hbitat.

La majoria de les espcies d'aquest gnere viuen al voltant dels 200 m de fondria o ms.

Espcies.

N'hi ha 207:

Apogon abrogramma;
Apogon affinis ;
Apogon albimaculosus;
Apogon albomarginata;
Apogon amboinensis ;
Apogon americanus ;
Apogon angustatus;
Apogon annularis ;
Apogon apogonoides;
Apogon argyrogaster;
Apogon aroubiensis;
Apogon aterrimus;
Apogon atradorsatus ;
Apogon atricaudus;
Apogon atripes ;
Apogon atrogaster;
Apogon aureus ;
Apogon aurolineatus;
Apogon axillaris ;
Apogon bandanesis ;
Apogon binotatus ;
Apogon brevicaudata;
Apogon brevispinis;
Apogon bryx;
Apogon cantoris;
Apogon capricornis;
Apogon carinatus;
Apogon catalai;
Apogon cathetogramma;
Apogon caudicinctus;
Apogon cavitensis;
Apogon ceramensis ;
Apogon chalcius;
Apogon cheni;
Apogon chrysopomus ;
Apogon chrysotaenia;
Apogon cladophilos;
Apogon coccineus ;
Apogon compressus;
Apogon cookii;
Apogon crassiceps;
Apogon cyanosoma ;
Apogon cyanotaenia;
Apogon dammermani;
Apogon darnleyensis;
Apogon deetsie ;
Apogon dhofar ;
Apogon dianthus;
Apogon dispar ;
Apogon diversus;
Apogon doederleini;
Apogon doryssa ;
Apogon dovii ;
Apogon ellioti ;
Apogon endekataenia ;
Apogon erythrinus ;
Apogon euspilotus;
Apogon evermanni;
Apogon exostigma ;
Apogon fasciatus ;
Apogon flagelliferus ;
Apogon flavus;
Apogon fleurieu;
Apogon fraenatus ;
Apogon fragilis ;
Apogon franssedai ;
Apogon fukuii;
Apogon fuscomaculatus ;
Apogon fuscus;
Apogon fusovatus;
Apogon gardineri;
Apogon gilberti ;
Apogon gouldi ;
Apogon griffini;
Apogon guadalupensis ;
Apogon guamensis ;
Apogon gularis;
Apogon hartzfeldii ;
Apogon heptastygma;
Apogon hoevenii ;
Apogon holotaenia ;
Apogon hungi;
Apogon hyalosoma ;
Apogon imberbis;
Apogon indicus;
Apogon ishigakiensis;
Apogon isus;
Apogon jenkinsi;
Apogon kallopterus ;
Apogon kalosoma;
Apogon kiensis ;
Apogon komodoensis;
Apogon lachneri ;
Apogon lateralis ;
Apogon lativittatus;
Apogon latus;
Apogon leptacanthus ;
Apogon leptocaulus ;
Apogon leptofasciatus;
Apogon limenus ;
Apogon lineatus ;
Apogon lineomaculatus;
Apogon luteus ;
Apogon maculatus ;
Apogon maculiferus ;
Apogon maculipinnis;
Apogon margaritophorus ;
Apogon marquesensis;
Apogon melanoproctus ;
Apogon melanopterus ;
Apogon melanopus ;
Apogon melas ;
Apogon micromaculatus;
Apogon microspilos;
Apogon moluccensis ;
Apogon monochrous;
Apogon monospilus;
Apogon mosavi ;
Apogon multilineatus ;
Apogon multitaeniatus ;
Apogon mydrus;
Apogon nanus;
Apogon natalensis;
Apogon neotes ;
Apogon niger;
Apogon nigripes ;
Apogon nigripinnis ;
Apogon nigrocincta;
Apogon nigrofasciatus ;
Apogon nitidus ;
Apogon norfolcensis;
Apogon notatus ;
Apogon noumeae;
Apogon novaeguineae;
Apogon novemfasciatus ;
Apogon ocellicaudus;
Apogon omanensis ;
Apogon opercularis;
Apogon oxina;
Apogon oxygrammus;
Apogon pacificus ;
Apogon pallidofasciatus;
Apogon parvulus;
Apogon perlitus ;
Apogon pharaonis;
Apogon phenax ;
Apogon photogaster;
Apogon pillionatus ;
Apogon planifrons ;
Apogon poecilopterus ;
Apogon posterofasciatus;
Apogon properuptus ;
Apogon pselion;
Apogon pseudomaculatus ;
Apogon pseudotaeniatus ;
Apogon quadrifasciatus ;
Apogon quadrisquamatus ;
Apogon quartus;
Apogon queketti ;
Apogon quinquestriatus;
Apogon radcliffei;
Apogon regani;
Apogon regula;
Apogon relativus;
Apogon retrosella ;
Apogon rhodopterus ;
Apogon robbyi ;
Apogon robinsi ;
Apogon rubrimacula;
Apogon rueppellii ;
Apogon rufus;
Apogon sabahensis;
Apogon sangiensis ;
Apogon savayensis ;
Apogon schlegeli;
Apogon sealei ;
Apogon selas ;
Apogon semilineatus ;
Apogon semiornatus ;
Apogon septemstriatus;
Apogon sialis;
Apogon sinus;
Apogon smithi ;
Apogon spilurus;
Apogon spongicolus;
Apogon striatodes;
Apogon striatus;
Apogon susanae;
Apogon taeniatus ;
Apogon taeniophorus ;
Apogon taeniopterus ;
Apogon talboti ;
Apogon tchefouensis;
Apogon thermalis ;
Apogon timorensis ;
Apogon townsendi ;
Apogon trimaculatus ;
Apogon truncatus ;
Apogon unicolor;
Apogon uninotatus;
Apogon unitaeniatus ;
Apogon urostigma;
Apogon ventrifasciatus;
Apogon victoriae;
Apogon wassinki;
Apogon wilsoni;
Apogon zebrinus;

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 NCBI ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357009" title="Durban-Corbires" nonfiltered="4849" processed="4828" dbindex="139886">

Durban-Corbires s un municipi francs, situat al departament de l'Aude i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357010" title="Quintillan" nonfiltered="4850" processed="4829" dbindex="139887">

Quintillan s un municipi francs, situat al departament de l'Aude i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357011" title="Ginestas" nonfiltered="4851" processed="4830" dbindex="139888">

Ginestas (en occit Ginestars) s un municipi francs, situat al departament de l'Aude i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357013" title="Paraza" nonfiltered="4852" processed="4831" dbindex="139889">

Paraza s un municipi francs, situat al departament de l'Aude i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357014" title="Tourouzelle" nonfiltered="4853" processed="4832" dbindex="139890">

Tourouzelle s un municipi francs, situat al departament de l'Aude i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357015" title="Apogon abrogramma" nonfiltered="4854" processed="4833" dbindex="139891">

 Apogon abrogramma   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4,9 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'oest de l'Oce ndic: Maldives.

 Referncies .



Bibliografia.

 Fraser, T. H. & E. A. Lachner. 1985. A revision of the cardinalfish subgenera Pristiapogon and Zoramia (genus Apogon) of the Indo-Pacific region (Teleostei: Apogonidae). Smithson. Contrib. Zool. No. 412: i-iii + 1-47. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357016" title="Tuchan" nonfiltered="4855" processed="4834" dbindex="139892">

Tuchan s un municipi francs, situat al departament de l'Aude i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357017" title="Apogon affinis" nonfiltered="4856" processed="4835" dbindex="139893">

 Apogon affinis   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 11 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'oest de l'Atlntic central (des del sud de Florida i de les Bahames fins a Veneuela. Tamb a Surinam) i a l'est de l'Atlntic central (Golf de Guinea i Cap Verd).

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Poey, F. 1875. Poissons de l'le de Cuba. Espces nouvelles dcrites. Ann. Lyc. Nat. Hist. N. Y. v. 11 (nms. 3-4): 58-70, Pls. 7-10. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357018" title="Apogon albimaculosus" nonfiltered="4857" processed="4836" dbindex="139894">

 Apogon albimaculosus   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els  cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al nord-oest d'Austrlia i a Papua Nova Guinea.

 Referncies .



Bibliografia.

 Kailola, P. J. 1976. A new species of cardinalfish (Apogonidae) from northern Queensland and Papua New Guinea. Rec. Aust. Mus. v. 30 (nm. 8): 129-136. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357019" title="Apogon albomarginata" nonfiltered="4858" processed="4837" dbindex="139895">

 Apogon albomarginata   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 10,2 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'oest del Pacfic central.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357020" title="Apogon amboinensis" nonfiltered="4859" processed="4838" dbindex="139896">

 Apogon amboinensis   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 7 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes de Zanzbar (Tanznia) fins al sud-est d'sia, Jap, Taiwan, Palau, Filipines, Nova Guinea, Illes Salom i Nova Calednia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Bleeker, P. 1853. Vierde bijdrage tot de kennis der ichthyologische fauna van Amboina. Natuurkd. Tijdschr. Neder. Indi v. 5: 317-352. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357021" title="Apogon americanus" nonfiltered="4860" processed="4839" dbindex="139897">

 Apogon americanus   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 10,1 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

s un endemisme de Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Castelnau, F. L. 1855. Poissons. In: Animaux nouveaux or rares recueillis pendant l'expdition dans les parties centrales de l'Amrique du Sud, de Rio de Janeiro a Lima, et de Lima au Para; excute par ordre du gouvernement Franais pendant les annes 1843 a 1847 ... Part 7, Zoology. Exped. Amer. Sud. v. 2: i-xii + 1-112, Pls. 1-50. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357022" title="Apogon angustatus" nonfiltered="4861" processed="4840" dbindex="139898">

  Apogon angustatus  s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 11 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Mar Roig i de l'frica Oriental fins al nord de Taiwan i el sud de Nova Calednia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Radcliffe, L. 1911. Notes on some fishes of the genus Amia, family of Cheilodipteridae, with descriptions of four new species from the Philippine Islands. results of the Philippine cruise of the Fisheries steamer "Albatross," 1907-1910.--No. 12.. Proc. U. S. Natl. Mus. v. 41 (nm. 1853): 245-261, Pls. 20-25. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357024" title="Apogon annularis" nonfiltered="4862" processed="4841" dbindex="139899">

 Apogon annularis   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 7 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Mar Roig i al Golf d'Aden.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rppell, W. P. E. S. 1828-30. Atlas zu der Reise im nrdlichen Africa. Fische des Rothen Meeres. Frankfurt-am-Main. Fische Rothen Meeres 1828-30: 1-141 + 3 pp., col. Pls. 1-35. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357027" title="Power over Ethernet" nonfiltered="4863" processed="4842" dbindex="139900">
PoE (Power over Ethernet) s una tecnologia que permet la alimentaci elctrica de dispositius de xarxa mitjanant un cable de xarxa Ethernet UTP/STP. PoE es regeix per l'estndard IEEE 802.3af i permet donar alimentaci a dispositius que no tenen una font d'alimentaci propera (cmeres de seguretat, punts d'accs inalmbric, etc.)

Actualment existeixen al mercat mltiples dispositius de xarxa com commutadors (switches) o hubs que suporten aquesta tecnologia. Normalment, per utilitzar PoE s'utilitzen uns adaptadors o injectors que es connecten a una font d'alimentaci i permeten afegir corrent a un cable UTP/STP.

 Vegeu tamb.

 RJ45;
 Unshielded twisted pair (UTP);
 Shielded Twisted Pair (STP);
 Ethernet;
 Switch;
 Hub;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357028" title="Apogon apogonoides" nonfiltered="4864" processed="4843" dbindex="139901">

 Apogon apogonoides   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de l'frica Oriental fins a les Filipines, Jap, Taiwan i el nord d'Austrlia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Bleeker, P. 1856. Beschrijvingen van nieuwe of weinig bekende vischsoorten van Manado en Makassar, grootendeels verzameld op eene reis naar den Molukschen Archipel in het gevolg van den Gouverneur Generaal Duymaer van Twist. Acta Soc. Sci. Indo-Neerl. v. 1: 1-80. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357029" title="Apogon argyrogaster" nonfiltered="4865" processed="4844" dbindex="139902">

  Apogon argyrogaster  s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Hbitat.

s una espcie marina.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'oest del Pacfic central: Austrlia i Indonsia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Weber, M. 1909. Diagnosen neuer Fische der Siboga-Expedition. Notes Leyden Mus. v. 31 (note 4): 143-169. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357030" title="Apogon aterrimus" nonfiltered="4866" processed="4845" dbindex="139903">

Apogon aterrimus    s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Hbitat.

s una espcie marina.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'oest del Pacfic central: Austrlia (Queensland).

 Referncies .



Bibliografia.

 Gnther, A. 1867. Additions to the knowledge of Australian reptiles and fishes. Ann. Mag. Nat. Hist. (Ser. 3) v. 20 (nm. 115): 45-68. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357031" title="Apogon aroubiensis" nonfiltered="4867" processed="4846" dbindex="139904">

  Apogon aroubiensis  s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Hbitat.

s una espcie marina.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'oest del Pacfic central.

 Referncies .



Bibliografia.

 Jacquinot, H. & A. Guichenot. 1853. Reptiles et poissons. In: Dumont d'Urville, J., Voyage au Ple Sud et dans l'Oceanie sur les corvettes "L'Astrolabe" et "La Zle.". Voy. Astrolabe et Zlee v. 3 (pt 2): 1-56, Pls. 1-7. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357032" title="Apogon atradorsatus" nonfiltered="4868" processed="4847" dbindex="139905">

 Apogon atradorsatus   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 8,9 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al sud-est del Pacfic: Illes Galpagos.

 Referncies .



Bibliografia.

 Heller, E. & R. E. Snodgrass. 1903. Papers from the Hopkins Stanford Galapagos expedition, 1898-1899. XV. New fishes. Proc. Wash. Acad. Sci. v. 5: 189-229, Pls. 2-20. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357033" title="Apogon atricaudus" nonfiltered="4869" processed="4848" dbindex="139906">

 Apogon atricaudus   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 8 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'est del Pacfic central: des del sud de Califrnia (Estats Units) fins al Golf de Califrnia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Jordan, D. S. & B. W. Evermann. 1898. The fishes of North and Middle America: a descriptive catalogue of the species of fish-like vertebrates found in the waters of North America north of the Isthmus of Panama. Part III. Bull. U. S. Natl. Mus. No. 47: i-xxiv + 2183a-3136. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357034" title="Apogon atripes" nonfiltered="4870" processed="4849" dbindex="139907">

 Apogon atripes   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 9 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al sud-oest del Pacfic: est d'Austrlia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ogilby, J. D. 1916. Three undescribed Queensland fishes. Proc. R. Soc. Queensl. v. 28: 112-116.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357035" title="Apogon atrogaster" nonfiltered="4871" processed="4850" dbindex="139908">

 Apogon atrogaster   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5,9 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Pacfic occidental.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Radcliffe, L. 1912. Descriptions of fifteen new fishes of the family Cheilodipteridae, from the Philippine Islands and contiguous waters. results of the Philippine cruise of the Fisheries steamer "Albatross," 1907-1910.--No. 13.. Proc. U. S. Natl. Mus. v. 41 (nm. 1868): 431-446, Pls. 34-38. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357036" title="Apogon aureus" nonfiltered="4872" processed="4851" dbindex="139909">

 Apogon aureus   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 14,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Mar Roig i l'frica Oriental fins a Papua Nova Guinea, Jap, Austrlia i Nova Calednia.

Observacions.

Es pot confondre fcilment amb Apogon fleurieu.

 Referncies .



Bibliografia.

 Lacepde, B. G. E. 1802. Histoire naturelle des poissons. Hist. Nat. Poiss. v. 4: i-xliv + 1-728, Pl. 1-16. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357040" title="Apogon aurolineatus" nonfiltered="4873" processed="4852" dbindex="139910">

 Apogon aurolineatus   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'Atlntic occidental: des del sud de Florida i les Bahames fins a Curaao i Veneuela, incloent-hi el Golf de Mxic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Breder, C. M., Jr. 1927. Scientific results of the first oceanographic expedition of the "Pawnee" 1925. Fishes. Bull. Bingham Oceanogr. Collect. Yale Univ. v. 1 (art. 1): 1-90. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357066" title="Fotometria (ptica)" nonfiltered="4874" processed="4853" dbindex="139911">

La fotometria s la cincia que s'encarrega de la mesura de la llum com a brillantor percebuda per l'ull hum. s a dir estudia la capacitat que t la radiaci electromagntica d'estimular el sistema visual. No s'ha de confondre amb la radiometria, que s'encarrega de la mesura de la llum en termes de potncia absoluta.

 L'ull hum i la fotometria .

L' ull hum no t la mateixa sensibilitat per a totes les longituds d'ona que formen l'espectre visible. La fotometria introdueix aquest fet ponderant les diferents magnituds radiomtriques mesurades per a cada longitud d'ona per un factor que representa la sensibilitat de l'ull per a aquesta longitud. La funci que introdueix aquests pesos es denomina funci de lluminositat espectral o eficincia lluminosa relativa d'un ull model, que se sol denotar com ,  o  (aquest model o observador estndard s molt similar als de la colorimetria). Aquesta funci s diferent depenent que l'ull estigui adaptat a  condicions de bona illuminaci (visi fotpica) o de mala (visi escotpica). Aix, en condicions fotpiques, la corba assoleix el seu pic per a 555 nm, mentre que en condiciones escotpiques ho fa per a 507 nm combinant alguns nm es formen altres colors com el groc combinaci de vermell i verd, les quals sn diferents nm i si s'ajunten els formen. Per hi ha alguns animals que no poden veure aquestes tonalitats com els esquirols o els gossos que veuen blanc i negre per a l'ull hum per pot ser que els seus ulls vegin diferents tonalitats que no coneix l'ull hum.

 Relaci con la radiometria .

Considerem, por exemple, la magnitud radiomtrica de l'energia radiant, , que descriu l'energia total mesurada per un detector "fsic" davant la presncia de radiaci eletromagntica. Interessa obtenir una mesura de l'energia que seria percebuda per l'ull hum: quantitat de llum, . Per aix, s'hauria de conixer l'energia radiant corresponent a cada longitud d'ona, multiplicar pels valors corresponents de la funci de lluminositat i integrar a totes les longituds d'ona:
 ;
L'energia radiant espectral, , es mesura en el SI en unitats de J/m. En canvi,  es mesura en lms. La constant K pren el valor de 683 lm/W en condicions fotpiques i de 1700 lm/W per a condicions escotpiques.

Eficcia lluminosa.

L'eficcia lluminosa d'una radiaci es defineix como el quocient entre una magnitud fotomtrica d'aquesta, por exemple , i la corresponent magnitud fotomtrica, en aquest cas . Aix:



Per exemple, l'eficcia lluminosa d'un lser infraroig seria igual a 0 lm/W, mentre que la de llum monocromtica a 555 nm seria de 683 lm/W (per a aquest cas, ).

 Principals magnituds fotomtriques .
La segent taula recull les principals magnituds fotomtriques, la seva unitat de mesura i la magnitud radiomtrica associada:







La candela s una unitat bsica del SI. Les restants unitats fotomtriques es poden derivar d'unitats bsiques.

 Referncies .
  



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357079" title="Apogon axillaris" nonfiltered="4875" processed="4854" dbindex="139912">

Apogon axillaris    s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 15 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'Atlntic oriental: illa de Santa Helena.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Valenciennes, A. 1832. Descriptions de plusieurs espces nouvelles de poissons du genre Apogon. Nouv. Ann. Mus. Hist. Nat. (Paris) v. 1: 51-60, Pl. 4. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357081" title="Fight Club" nonfiltered="4876" processed="4855" dbindex="139913">


Fight Club s una pellcula de 1999 basada en la novella de Chuck Palahniuk, El club de la lluita. Fou dirigida per David Fincher i protagonitzada per Brad Pitt, Edward Norton, i Helena Bonham Carter. La pellcula compta amb una banda sonora original (BSO) a crrec del grup The Dust Brothers. El 23 de juny de 2004, Fight Club es va convertir en un musical, adaptat per Palahniuk, Fincher, i Trent Reznor. El videojoc de Fight Club fou llenat a l'octubre de 2004 per fou durament criticat pels seguidors del llibre i de la pellcula, catalogant-lo com un producte merament comercial.

En el moment del seu estreno no va tenir gran repercussi a nivell de crtica i pblic, per amb els anys es va anar creant al seu voltant un uria de pellcula de culte.

 Sinopsis .

 La trama gira al voltant d'un narrador sense nom (representat per l'actor Edward Norton i designat com Jack per molts seguidors de la pellcula, a causa de qu Tyler Durden es refereix a ell d'aquesta manera en una ocasi). Aquesta persona s un investigador d'accidents per a una companyia d'autombils de gran importncia. A causa de qu sofreix severs atacs d'insomni comena a assistir a grups d'ajuda (un dels quals s un grup de supervivents del cncer testicular), comena a utilitzar les reunions com a font per poder tenir relaxaci emocional i grcies a aix aconseguir dormir novament. Per aquesta pau no li dura gaire, car una dona est fent exactament el mateix que ell, fer-se passar per malalta perqu els assistents a aquests reunions d'ajuda li deixin l'atenci que tota la seva vida li ha negat. Aquesta dona es diu Marla Singer i comenar a fer estralls en la vida del protagonista.
D'altra banda, Jack ha perdut el seu departament en un dantesc incendi, i li demana ajuda a Tyler Durden, un home que el far conixer que el procs de fer sab s increblement semblant a fer dinamita. I amb moltes idees revolucionries i anticulturals comencen el club de la lluita: dos homes preparats per lluitar, ning no interv fins que un es dna per venut. La pellcula va obtenir una candidatura al Oscar a la millor edici de so el 1999.

 Repartiment .

Edward Norton - Narrador / Jack;
Brad Pitt - Tyler Durden ;
Helena Bonham Carter - Marla Singer ;
Meat Loaf - Robert 'Bob' Paulson ;
Zach Grenier - Richard Chesler ;
Richmond Arquette ;
David Andrews - Thomas ;
George Maguire ;
Eugenie Bondurant ;
Christina Cabot;
Sydney 'Big Dawg' Colston ;
Rachel Singer - Chloe ;
David Lee Smith - Walter ;
Holt McCallany  ;
Eion Bailey - Ricky ;
Evan Mirand - Steph ;
Jared Leto - Angelface;
Peter Iacangelo - Lou ;
Thom Gossom Jr.;

 Diferncies entre la novella i la pellcula .

Encara que el gui s molt similar a la novella i gran part del dileg s'utilitza extensament, a la pellcula s'han fet alguns canvis significatius.
 Moltes de les lnies preses de la novelles i adaptades a la pellcula, sn dites per diferents personatges. s probable que aix sigui causa que el narrador t ms lnies a la novella que els altres personatges, encara que les lnies dels altres personatges tamb poden haver canviat (per un moment, Tyler dna un discurs que a la novella dna un mecnic).
 El desenvolupament de la histria de vida de Tyler tamb tendeix a canviar en la pellcula, mentre ell no s vist sovint a la novella, el seu desenvolupament s esmentat en retrospectiva pel narrador.
 A la pellcula el narrador coneix a Tyler en un avi, en comptes d'en una platja nudista.
 El narrador llegeix histries sobre Jack a la pellcula, que es diu Joe a la novella. El nom del qual va ser canviat per conflictes amb la revista Reader's Digest sobre l's del nom (els articles llegits pel narrador van ser oferts a la revista);
 La lnia de Marla desprs de tenir sexe amb Tyler va ser "Vull tenir un avortament teu" a la novella. A la pellcula la lnia va ser canviada a No "m'havien follado aix des de l'escola primria". De tota manera, l'escena original va ser filmada i es pot veure en les escenes esborrades del DVD.
 La primera enfornada de sab entre el narrador i Tyler, es fa del greix pres en una clnica de liposuccin no com en el llibre, on el greix prov de la mare de Marla.
 Al final el protagonista s'ha donat compte que Tyler s una personalitat desenvolupada per ell mateix, i que ha teixit una xarxa d'influncies prou forta per posar-los en perill no sol a ell mateix, sin milers de persones. Llavors decideix sucidar-se amb un tret al cap. A la novella, aconsegueix sucidar-se i les ultimes imatges que es llegeixen sn de la seva vida desprs de la mort, a la pellcula, la bala no el mata, i continua|segueix viu per continuar la seva relaci amb Marla Singer. ;

 Curiositats .
 Winona Ryder i Courtney Love van ser principals candidatures per interpretar Marla Singer.
 Brad Pitt va pressionar a la producci perqu s'elimins una frase de la pellcula que assegurava anava a portar-li problemes amb la seva mare si la hi deia la seva companya de repartiment, Helena Bonham Carter, a la pellcula: "Vull que em deixis embarassada, vull tenir el teu avortament".
 El que interpreta el paper de Bob, s el cantant Meat Loaf.
 Tots els mobles de Ikea i els seus preus que apareixen quan Edward Norton camina per l'apartament sn reals.
 La pellcula inclou fragments de pellcules pornogrfiques, aix com quatre plans|plnols d'un nic fotograma amb Brad Pitt, introduts per aconseguir un efecte subliminar.
 Per interpretar a Marla, Helena Bonham Carter es va inspirar en els ltims i ms tristos anys de l'actriu i cantant Judy Garland.
 En el DVD, el missatge d'advertncia|advertiment del FBI s reemplaat per un missatge de Tyler.
 El vocalista de la banda Live, Ed Kowalczyk, fa un petit paper de mesero.
El filsof anarcoprimitivista nord-americ John Zerzan considera Fight Club com una pellcula que reflecteix l'augment de la conscincia alternativa i del pensament anticultural.;
 * A la pellcula Tyler es dedica a treballar en una sala de projecci i per riure's del pblic insereix fotogrames pornogrfics als rotlles de pellcules. En aquest film hi ha inserit un fotograma d'un gran penis de manera gaireb subliminar en el moment en qu es produeixen les explosions, al final de la cinta.

 Notes .


 Enllaos externs .

 Pagina Oficial (en angls);
 Fight Club puntuaci i crtiques d'internautes a FilmAffinity;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357082" title="Thodore de Banville" nonfiltered="4877" processed="4856" dbindex="139914">

Thodore de Banville (Molins (Alier), 14 de mar de 1823   Pars, 13 de mar de 1891) va ser un poeta francs.

Era fill del lloctinent de vaixell Claude Thodore Faullain de Banville (1785-1846) i de Zlie Huet (1799-1876). Va ser un dels ms destacats representants del moviment potic parnassianista. Professava un amor exclusiu per la bellesa i alhora s'oposava a la poesia realista i al les efusions romntiques, front a les quals afirmava la seua fe en la puresa formal de l'acte potic.

Biografia.
Va estudiar al lyce Condorcet. Encoratjat per Victor Hugo i per Thophile Gautier es va consagrar a la poesia i va freqentar els medis literaris ms inconformistes. Menyspreava la poesia oficial i comercial: va ser adversari decidit de la nova poesia realista i enemic de la deriva lacrimgena del romanticisme. 

Tamb va collaborar com a crtic dramtic i cronista literari al diari le Pouvoir (1850) i desprs a le National (1869) i esdevingu una figura molt important del mn literari. Va ser membre de la Revue fantaisiste (1861), on s'agrupaven els poetes que van originar el parnassianisme i tots els altres moviments del segle. 

L'any 1866 va casar-se amb Marie-lisabeth Rochegrosse i va estrenar l'obra de teatre Gringoire. L'any 1867 va publicar Les Exils, recull dedicat a la seua muller i que ell considerava el millor de la seua producci. 

Va ser un dels autors ms influents del mn de les lletres, autor teatral, poeta de la segona generaci romntica i crtic literari. Va ser admirat i sovint imitat per tota una generaci de joves poetes de la segona meitat sel segle XIX.

La seua revista collectva, le Parnasse contemporain, va iniciar Arthur Rimbaud a la poesia del seu temps. El 24 de maig de1870, Rimbaud, amb noms 16 anys, va trametre a Thodore de Banville una carta que incloa diversos poemes (Ophlie, Sensation, Soleil et chair), amb l'objectiu de recaptar el seu suport davant de l'editor Alphonse Lemerre. 

Al novembre de 1871, Thodore de Banville va allotjar a sa casa Arthur Rimbaud, per a partir del mes de maig, Rimbaud expressa llurs diferncies a les seues cartes dites  du voyant  i, a l'agst de 1871, al seu poema pardic Ce qu on dit au pote  propos de fleurs, manifesta una crtica oberta de la potica de Banville.

L'any 1872, amb el seu Petit Trait de posie franaise, Banville va rompre amb el corrent simbolista. Va publicar gaireb una obra per any durant tota la dcada del 1880. Va morir a Pars el 13 de mar de 1891, poc desprs de la publicaci de la seua nica novella, Marcelle Rabe.

Durant tota la seua carrera Banville va treballar a fons les qestions relacionades amb la "forma" potica. Se li ha reprotxat una manca de sensibilitat i d'imaginaci, per la seua saludable influncia va permetre que molts poetes de la seua generaci es pugueren alliberar de la insulsa sensibleria que va sobreviure al vertader romanticisme.

Amb Asselineau es va ocupar de la tercera edici de Les flors del mal de Baudelaire.

Va ser enterrat al cementeri de Montparnasse.

Obres.

 1842, Les Cariatides (recull de poesia), lloat per Charles Baudelaire.
 1846, Les Stalactites (recull de poesia).
 1856, Odelettes (recull de poesia);
 1857, Odes funambulesques i Le Sang de la Coupe (reculls de poesia), li van suposar la consagraci i van marcar una evoluci vers una major naturalitat i encs.
 1861 La Mer de Nice - Lettres  un ami.
 1866, Gringoire (obra de teatre), comdia histrica, dedicada a Victor Hugo, qui havia incls un personatge d'un jove poeta a Nostra Senyora de Pars.
 1866, 1871, 1876, participacions a Le Parnasse contemporain.
 1867, Les Exils.
 1870-1871, Idylles prussiennes.
 1872, Petit Trait de posie franaise, a partir del qual es va anar deslligant a poc a poc de la poesia contempornia arran d'un violent desacors amb el simbolisme.
 1873, Trente-six Ballades joyeuses.
 1874, Rondels composs  la manire de Charles d'Orlans i Les Princesses (sonets).
 1875, Les Occidentales i Rimes dores.
 1878, Roses de Nol.
 1881, Contes pour les Femmes.
 1882, Mes souvenirs.
 1883, Nous tous.
 1884, Contes hroques.
 1885, Lettres chimriques i Socrate et sa femme.
 1887, Madame Robert, contes.
 1888, Le Baiser i Sonnailles et clochettes.
 1891, Marcelle Rabe, novella.
Obres pstumes :
 1892 Dans la fournaise (recull de poesia).
 1917 Critiques.

Distincions.
 Molins, la seua ciutat natal, li va dedicar una avinguda i tamb un parc, on hi ha una escultura de bronze del poeta.
 Lal barri del port de Nia hi ha una glorieta dedicada a Thodore de Banville, al terra de la glorieta hi ha aquesta inscripci:
Les ciutats tenen el seu dest escrit i la sort de Nia s regnar plenament entre les filles de la Mediterrnia que es vesteixen d'aiges transparents i de rosers florits.

Cites.
  Thodore de Banville no s pas precisament materialista; s llumins. La seua poesia representa les hores felices.  Baudelaire, Fuses, 9.

 Bibliografia .
 La biografia escrita per Victor Barrucand;
 Raymond Lacroix, "Thodore de Banville. Une famille pour un pote" - d. Pottier - Moulins, 1990;
 Raymond Lacroix, "La saga d un Banville au " - d. Pottier -CSP - Creuzier-le Vieux, 2007;
 Philippe Andres, "La femme et ses mtamorphoses dans l uvre de Thodore de Banville", d. Champion, 1994;

 Vegeu tamb .

 Eugne de Mirecourt;
 Arthur Rimbaud;

 Enllaos externs .
  Tota la seua obra potica en lnia;
  Comentari de Thodore de Banville sobre les seues Odes funambulesques;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357089" title="European Computer Driving License" nonfiltered="4878" processed="4857" dbindex="139915">
ECDL sn les sigles de European Computer Driving License. Es tracta d'un ttol que es dona a aquelles persones que, mitjanant la superaci d'unes proves teriques (tipus test), demostren tenir coneixements bsics per complerts en informtica a nivell de usuari.

Aquestes proves es poden fer a qualsevol dels centres homologats.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357095" title="Predella" nonfiltered="4879" processed="4858" dbindex="139916">

La predella (de l'itali predella) o bancal s la part inferior del retaule. En general, el bancal s la plataforma sobre la qual es colloca l'altar, i per aix mateix es coneix amb aquest nom les pintures o escultures que recorren el bastiment de la part inferior del retaule, dividida en diversos compartiments o cases. Sovint es tracta d'escenes narratives, per exemple, relatives a la Passi de Crist o a la vida del sant titular del retaule. 

Exemples de predelles sn: 
Duccio, la predella de la seva Maest de la catedral de Siena, una de les primeres conegudes (1308-1311). ;
Jaume Huguet, Els sants metges Cosme i Dami, al retaule de Sant Abd i Sant Senn de Sant Pere de Terrassa (1460).
Luca Signorelli, L'Adoraci dels pastors de San Francesco de Citt di Castello, avui a la National Gallery de Londres (1496). ;
Matthias Grnewald, La Lamentaci de Crist del retaule d'Isenheim, al Museu d'Unterlinden, Colmar (1512-1516) .
Pietro Perugino, Santa Flvia, fragment d'una predella conservada a la Pinacoteca Vaticana (1496-1499).














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357101" title="Urie Bronfenbrenner" nonfiltered="4880" processed="4859" dbindex="139917">

Urie Bronfenbrenner (Moscou, 29 d'abril del 1917   Ithaca (Nova York), 25 de setembre del 2005) va ser un psicleg especialitzat en psicologia del desenvolupament.

 Biografia .
Brofenbrenner va nixer el 29 d abril de 1917 a Moscou (Rssia). Fill del doctor Alexander Bronfenbrenner i d'Eugenie Kamenetski, va marxar a viure als Estats Units quan tenia sis anys. Grcies a una beca, va poder estudiar psicologia a la Universitat de Cornell. Ms tard, es va especialitzar en psicologia del desenvolupament a travs d un mster que va fer a la Universitat de Harvard i, finalment, en va fer el doctorat a la Universitat de Michigan. Durant la Segona Guerra Mundial (1941-1945) va treballar com a psicleg a l exrcit nord-americ i, acabat el conflicte, l any 1948, va realitzar la seva tasca laboral dins la Universitat de Cornell. Entre altres coses, destaca per fundar el programa Head Start, un projecte que treballa amb infants discapacitats. A ms, va rebre diversos premis i ttols honoraris pels seus estudis i contribucions en la psicologia del desenvolupament. Un exemple d aquests seria el que va rebre l any 1996 pel servei de la Cincia i la societat, que li va atorgar l Associaci Americana de Psiclegs. Urie Bronfenbrenner va morir a Nova York el passat 25 de setembre de 2005. Cal destacar-ne obres importants com sn: - L ecologia del desenvolupament hum: experiments en entorns naturals i dissenyats (1979). - Educaci dels nens en dues cultures: comparaci entre els Estats Units i la Uni Sovitica. (1993).

 Concepte de desenvolupament .

El desenvolupament l entn com un canvi continu que es realitza durant tot el cicle vital. D aquesta manera, la persona percep el seu ambient i s hi relaciona. Per explicar aix, Bronfenbrenner proposa una perspectiva ecolgica del desenvolupament de la conducta humana. Aquesta entn l ambient ecolgic com un conjunt d'estructures en srie i diferenciades en diversos nivells. Aix, cadascun d'aquests s inclusiu respecte els altres. Bronfenbrenner denomina aquests nivells : microsistema, mesosistema, exosistema i microsistema.

 Altres conceptes i concepcions per explicar el desenvolupament hum .

Per escriure la seva teoria, Bronfenfrenner es va basar en diferents autors com sn: Freud, Lewin, G. H. Mead, Vigosky, Otto Rank, Piaget, Fisher, etc. Tamb en la seva prpia experincia personal i professional, la qual li va fer pensar en la importncia del context social i la fenomenologia. 
Perqu s esdevingui una interrelaci entre la persona i el context, s han de donar unes condicions adequades on les persones busquin i trobin solucions diverses per a cada situaci. Aquestes solucions sn respostes de la mateixa condici humana i de la seva adaptaci al medi mitjanant unes anlisis i unes perspectives mltiples. Per entendre el seu context, les persones han de tenir una comprensi mtua d aquest, ja que s compartit amb d altres. Tamb han de tenir una habilitat per afrontar les limitacions que els hi aporta el rol que desenvolupen en cadascun dels contextos. El comportament de les persones varia segons la situaci i el moment, i va evolucionant al llarg del temps grcies a l experincia compartida, a les normes socials, al saber utilitzar recursos, etc. 
Les relacions amb els contextos sn recproques, s a dir, les persones influeixen als contextos i viceversa. A ms, les persones tamb influeixen altres persones i els contextos sobre altres contextos. Els processos socials poden facilitar la interdependncia d aquests elements. Aquesta teoria pretn ser positiva basant-se en els recursos i no en els dficits. D aquesta manera, esdev dinamitzadora d entitats per aconseguir una millora de qualitat de vida amb tal de promoure el sentit de la comunitat.

 Mtodes i tcniques en les quals basa l'estudi del desenvolupament psicolgic .

Urie Bronfenbrenner explica el seu estudi del desenvolupament psicolgic mitjanant la formaci d'una srie de sistemes que es relacionen entre ells. Aquesta relaci inclou l objecte d estudi (concretament, una persona), l'entorn o ambient, els nivells ecolgics i la investigaci prpiament dita. Per tant, Urie Bronfenbrenner t en compte els punts segents per a realitzar la seva tcnica:
 Relaci entre l objecte d estudi i l'ambient o entorn. ;
 Desenvolupament de l objecte d estudi. ;
 Relaci entre els diferents ambients i com es correlacionen entre ells. ;
 Estudi ecolgic-cientfic per demostrar aquestes relacions. ;
Per tant, Urie Bronfenbrenner utilitza un mtode anomenat "Teoria ecolgica de sistemes". Aquest consisteix bsicament en realitzar un model sobre la realitat social de les persones, les quals estan formades per diversos sistemes amb diferents nivells que es relacionen i s influeixen entre ells:
Microsistema: es caracteritza per les activitats i relacions interpersonals que l objecte d estudi experimenta en un determinat entorn (a casa, a l escola, al carrer...), definit per diferents caracterstiques fsiques i materials. L individu no noms experimenta un microsistema, sin que va incorporant al seu entorn un nmero illimitat de microsistemes durant el seu cicle vital. ;
Mesosistema: es tracta de les interrelacions de dos o ms microsistemes (entorns) en els que l individu hi participa activament. Existeixen diverses formes on diferents microsistemes interactuen entre ells. Per exemple, poden existir relacions directes en les quals una persona d un microsistema es relaciona amb una persona d un altre microsistema. La relaci entre microsistemes s no intencional, s a dir, serveix per transmetre informaci d un entorn, la qual pot esdevenir de diverses fonts, siguin orals, tradicionals, d experincies... ;
Exosistema: un o ms ambients que no inclouen l objecte d estudi com a participant actiu, per que esdevenen fets que l afecten indirectament. Per exemple, persones dedicades a estudiar mtodes per afavorir la societat, no mantenen un tracte personal amb la societat per s que ajuden a millorar les seves relacions. ;
Macrosistema: es tracta de l estructura ecolgica ms externa a l objecte d estudi, per que s que afecta al seu desenvolupament. Est constitut per les diferents creences de la societat, ideologies, tradicions, mbits culturals, classes socials, mbits poltics... Per exemple, la societat civil no interv directament en l execuci de lleis governamentals, per s que en rep unes conseqncies. ;

El concepte clau d aquesta teoria, s el de relaci, per tant la possibilitat de qu les persones es relacionin en un microsistema, com la relaci entre diferents microsistemes, la qual afecta al desenvolupament de l objecte d estudi.

El mtode que utilitza per realitzar la seva teoria ecolgica s la investigaci etnogrfica. Aquesta consisteix en realitzar un estudi mitjanant l observaci directa.

 Obres .
 Two Worlds of Childhood Simon & Schuster, 1972. ISBN 0-671-21238-9 ;
 Influencing Human Development Holt, R & W., 1973 ISBN 0-03-089176-0   ;
 Two Worlds of Childhood: US and USSR Penguin, 1975. ISBN 0-14-081104-4  ;
 Influences on Human Development Holt, R & W., 1975 ISBN 0-03-089413-1   ;
 The Ecology of Human Development: Experiments by Nature and Design Cambridge, MA: Harvard University Press, 1979. ISBN 0-674-22457-4;
 On Making Human Beings Human. Sage Publications Ltd, 1981. ISBN 0-7619-2712-3  ;
 U.Bronfenbrenner i R.Myers The Twelve Who Survive: Strengthening Programmes of Early Childhood Development in the Third World Routledge, 1992. ISBN 0-415-07307-3;
 The State of Americans: This Generation and the Next New York: Free Press, 1996. ISBN 0-684-82336-5;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357126" title="Gramenet" nonfiltered="4881" processed="4860" dbindex="139918">


Gramenet s un poble del terme d'Isona i Conca Dell, pertanyent a l'antic terme de Benavent de la Conca. Est situat uns dos quilmetres a ponent de Benavent i a uns dos ms al sud de Covet. s accessible des d'aquests dos pobles, a travs de la pista asfaltada que uneix la carretera C-1412b al quilmetre 33, amb el poble de Covet. Des de mig quilmetre abans d'arribar al darrer poble arrenca cap al sud una altra pista, en bon estat, que mena a Gramenet, Merea i la carretera L-911, que enllaa el Coll de Comiols amb Sant Salvador de Tol i Gavet de la Conca.

Est situat a 732 m. alt., a la vall del barranc del Tossal, que s'origina sota mateix de Benavent de la Conca i s un dels que forma la capalera del riu de Conques.

Aquesta caseria, actualment quasi del tot despoblada, estava formada per tot de masos dispersos, dels quals en queden alguns: Cal Nofre, la Casa de Barraquer i lo Masiot, dels que encara sn dempeus.

En poques llunyanes Gramenet havia tingut esglsia prpia, dedicada a Santa Maria, que actualment s del tot desapareguda. Apareix documentada el 1080, any en qu fou donada al monestir de Santa Ceclia d'Elins, amb motiu de la consagraci d'aquest monestir.




 Bibliografia .
CASES I LOSCOS, Maria-Llusa. "Santa Maria de Gramenet", a El Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-7739-566-7.

 Enllaos externs .
Institut Catal de Cartografia;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357128" title="Bec d'ibis" nonfiltered="4882" processed="4861" dbindex="139919">


Ibidorhyncha struthersii o bec d'ibis s un ocell relacionat amb els pluvials (cardrids), per prou diferent com per merixer la seva prpia famlia Ibidorhynchidae.

Viu a les ribes de cdols dels altiplans alts de l'sia Central i l'Himlaia.

Morfologia.
Aquest ocell s bastant inconfusible. L'adult s gris amb ventre blanc, potes vermelles, bec llarg i corbat cap avall, la cara negra i el pit amb una banda negra. Els joves no tenen el color negre a la cara i el pit, i el bec s ms opac. Els adults en reproducci tenen potes vermelles brillants i en els immadurs sn de color spia. A pesar de la seva aparena espectacular passa desapercebut en el seu ambient rocs.

Alimentaci.
S'alimenten sondejant amb el bec sota les pedres o gravetes dels llits fluvials (Marchant i cols.).

Observacions.
El seu crit s el ressonant cliu-cliu similar al de la gamba verda (Tringa nebularia).

Pon quatre ous al terra gratat.

La posici taxonmica de la famlia encara no s clara. Pot estar relacionada amb els hematopdids i els becs d'alena. Per a una classificaci alternativa dels Caradriformes vegeu la taxonomia de Sibley-Ahlquist.

Referncies.
Marchant, J., Prater, T. and P. Hayman (1986) Shorebirds: an identification guide to the waders of the world. Christopher Helm. ;

BirdLife International (2004).  Registres de dades que inclouen justificaci de per qu aquesta espcie es troba no amenaada (LC). ;

Enllaos externs.
Vdeos de bec d'ibis a la http://ibc.hbw.com Internet Bird Collection.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357132" title="Codi corrector" nonfiltered="4883" processed="4862" dbindex="139920">
Un codi corrector s una tcnica de codificaci basada en la redundncia. Est destinada a corregir els errors de transmissi d'una informaci (anomenada sovint missatge) sobre un canal de comunicaci poc fiable. 

La teoria dels codis correctors no es limita noms a les comunicacions clssiques (rdio, cable coaxial, fibra ptica, etctera.) sin tamb als suports per a l'emmagatzematge com els discs compactes, la memria RAM i altres aplicacions on la integritat de les dades s important.

 Problemtica .
 Descripci intutiva .
Els codis correctors d'errors tenen el seu origen en un problema molt concret vinculat a la transmissi de dades. En la gran majoria dels casos, una transmissi de dades es fa utilitzant un canal de comunicaci, que no s completament fiable. En altres paraules, les dades, quan circulen sobre aquesta via, sn susceptible de patir alteracions.

Per exemple en el moment d'una comunicaci de rdio, la presncia de parsits sobre pertorbar el so de la veu. Llavors hi ha essencialment dos enfocaments possibles:

 augmentar la potncia de l'emissi;
 afegir redundncia a la informaci;

Respecte de l'exemple de la comunicaci rdio, augmentar la potncia de l'emissi significa cridar o tenir un emissor millor. Aquesta tcnica evidentment t els seus lmits, i far de mal fer en alguns cassos com per exemple en sondes espacials, fins i tot sense prendre en consideraci les restriccions sobre els recursos en energia.

L'altra soluci consistir a afegir dades, el que dna lloc al codi dels aviadors que diuen Alfa Tango Charlie amb l'nic objectiu de transmetre correctament ATC a travs de la seva rdio. La seqncia Alfa Tango Charlie, fins i tot deformada pel soroll de fons, ser ms fcil de reconixer per a l'orella humana que un ATC amb soroll.
 Classificaci de la problemtica .

Les problemtiques que afronta la indstria sn diverses. En el cas de la transmissi de dades, per exemple sobre internet, el paper del codi corrector es limita de vegades a la detecci dels errors. s el cas del protocol TCP. La correcci llavors es realitza per una demanda de qu es repeteixi la transmissi del missatge.

En altres situacions, l'objectiu s la correcci d'errors, sense demanda de nova transmissi. En aquest cas encara es presenten diverses configuracions. La comunicaci sobre ordinador pel port srie utilitza un codi l'objectiu del qual s la correcci de petits errors relativament freqents per allats. En el cas del disc compacte, els errors sn causats per ratllats o impureses del suport, sn menys freqents per molt ms voluminosos. La norma de la societat Philips imposa la capacitat de correcci d'errors en el cas d'un ratllat de 0,2 millmetre, en la prctica, el codi que es fa servir corregeix fins a 4096 bits consecutius o sigui, un ratllat de ms d'un millmetre d'ample.

El disc compacte presenta una nova situaci, la de lesborrament. En aquest context, i a diferncia del pargraf precedent, el missatge transms t la indicaci de qu s'ha deteriorat. La detecci dels errors ja no s necessria, tota la informaci es concentra en la reconstituci del missatge deteriorat. 

Aquesta varietat de situacions explica la multiplicitat de les tcniques utilitzades per als codis correctors. Es poden citar les sumes de control per a la simple detecci, el codi BCH per als ports srie o una variant del codi de Reed-Solomon per als discs compactes. Moltes solucions industrials sn hbrides, com per exemple el codi de Hamming o el que fa sevir Minitel.

Sobre la problemtica dels codis correctors, s'afegeixen altres restriccions industrials. El cost d'implementaci n's un exemple. En una soluci per al gran pblic, la tcnica de codificaci i de descodificaci ha de ser poc onerosa. La velocitat de reconstituci dels missatges tamb s un factor a tindre en compte.

 Redundncia i fiabilitat .

Tots els codis correctors tenen una restricci del mateix ordre. Si el missatge cont una informaci alterada, cal una informaci suplementria per a, o b detectar l'error, o b corregir-lo. La formalitzaci s la segent. El missatge transms, anomenat codi se submergeix en un espai ms vast, com illustrat a la figura de dreta. 

El cas d'un codi sense redundncia s'illustra  l'esquerra. Si un missatge en verd pateix, en el moment de la seva transmissi, una alteraci, llavors es transmet un nou missatge en vermell. No hi ha cap informaci que permeti suposar que s'ha coms un error. Per palliar aquest estat, l'objectiu s d'envoltar els missatges lcits, corresponent a les interseccions de les quadrcules de les figures, per missatges dels que s segur que contenen errors (i per tant que mai es transmeten com a missatges vlids), i realitzar la transmissi desprs. Aquestes redundncies (missatges que es poden escriure per que no es fan servir) s'illustren a la figura de dreta per les interseccions de la quadrcula taronja. Si es produeix un nic error, llavors el missatge transms correspon a un punt vermell. Si la redundncia ha estat hbilment construda, llavors no hi ha ms que un punt lcit en verd a prop del punt vermell rebut.

Un codi corrector proposa una geometria on els missatges lcits estan el ms allunyats possible uns dels altres. Les boles centrades sobre els codis bons, si no s'intersequen, permeten trobar el missatge bo, corresponent al del seu centre. Una pertorbaci, en tant que sigui prou petita per no fer sortir el codi de la seva bola s corregible.

Els punts negres no sn de cap utilitat. cal recrrer dos segments de la quadrcula per enllaar un punt negre amb un punt lcit. El codi corrector illustrat engendra llavors una ambigitat. En efecte, tots els punts vermells sn a una distncia de dos segments de dos punts verds, un doble error no s per tant en general corregible. Els punts negres no serveixen a res i ocupen lloc. Presenten una redundncia intil.

 Estructures matemtiques .

El problema de crear una bona geometria, ptima, rpida i poc cara, demana que s'estructuri l'espai dels codis. Aquestes estructures es construeixen essencialment amb eines matemtiques. La utilitzaci dels cossos finits s gaireb universal. Un d'aquests cossos finits es fa servir amb especial intensitat, s el cos notat F2 que correspon al cos de dos elements: 0 i 1. La teoria dels cossos finits arrenca pels treballs de Frobenius (1849   1917). Fa servir la teoria de Galois per explicitar el seu comportament. Els seus treballs sn la base de nombrosos desenvolupaments de la teoria dels codis correctors. Aquest cossos resulten particularment adequats pels segents motius:

Corresponen a estructures discretes en oposici a les estructures contnues. En conseqncia sn ms senzilles de implementar i modelar amb els circuits de l'electrnica digital i els algorismes informtics.

Constitueixen la base a partir de la qual es fan desenvolupaments. La teoria dels espais vectorials permet la creaci de geometria til. L'lgebra lineal s'adapta per a la mesura del concepte abstracte equivalent al volum de les redundncies intils, aix serveix de suport a tota una famlia de codis correctors: els codis lineals. L'anell dels polinomis amb coeficients en un cos finit s ric en propietats. Permet generalitzar la noci de prova del nou amb notables millore (veure l'article checksum). En aquest cas, si b la detecci d'alteracions s possible, la correcci automtica no ho s. Els polinomis tenen propietats anlogues, i la localitzaci dels errors esdev possible. A dems, la multiplicaci s particularment fcil. Correspon a la dels enters sense el problema de portar-ne. Ara b, en informtica, el portar-ne representa el factor amb ms incidncia en el temps de clcul. Molts codis correctors es fonamenten en les propietats dels polinomis, s'agrupen sota el nom de codi cclic. Finalment, l'aritmtica moderna utilitza mpliament els cossos finits, a travs d'eines com les funcions ellptiques. Si b demanen un nivell d'abstracci elevat, tamb permeten obtenir resultats que d'altra manera serien difcils. Es fan servir per certs codis correctors, com al de Goppa, la seva importncia industrial no obstant aix, ara per ara, encara s feble.

 Formalitzaci del problema .
 Alfabet .
Per tal de precisar les qestions que es formula la teoria dels codis, i els problemes que troba, l'article considera el cas d'un canal discret. La informaci a transmetre pot ser vista com una successi x de smbols agafats d'un conjunt finit (es tracta molt sovint de bits, per tant del conjunt format pel 0 i l'1). 
 Un alfabet s un conjunt finit no buit, els seus elements s'anomenen lletres o smbols.
 Un missatge o una paraula s un conjunt de valors de l'alfabet, correspon a una successi de lletres.
L'objectiu d'un codi corrector s la transmissi fiable d'un missatge. En aquest article els alfabets sn notats A o A, el cardinal d'un alfabet (el nombre de lletres que t) s notat q, i un missatge m.

 Codi en bloc .
En el cas general, els missatges a transmetre no tenen longitud fixa. Aquesta situaci es dna, per exemple, en a una comunicaci telefnica. Per contra, s ms senzill desenvolupar un codi corrector per a missatges de longitud fixa.

La soluci consisteix en segmentar la dificultat. Al principi, s tractat el cas d'un missatge de longitud fixa o bloc. Per al cas general, una soluci senzilla consisteix en concatenar una successi de blocs. El mtode ms ests, ja que s el ms efica s la del codi de convoluci.
 La longitud d'un missatge designa el nombre de lletres que cont.
 Un codi corrector en bloc s un codi corrector que tracta els missatges de longitud fixa.
En el que segueix de l'article, la longitud d'un missatge s anotat k. El conjunt dels missatges s anotat E i el seu cardinal M. M s un enter inferior o igual a qk.

 Codificaci .
Com s'ha dir al pargraf redundncia i fiabilitat, no sempre s assenyat transmetre el missatge m i prou. L'afegit d'una redundncia pot ser pertinent. Per assolir aquest objectiu, es construeix una funci   injectiva de E en un conjunt F, el que es transmet s   (m) i no m La injectivitat s necessria, ja que si no dos missatges diferents no serien encara ms diferents pel receptor. F s el conjunt de les successions finites de longitud n un enter estrictament positiu amb valors a A un alfabet. En el cas general l'alfabet de F difereix del de E.

Abans de la transmissi, el missatge es codifica, s a dir que s transformat en una altre successi y= (x) de smbols. Llavors, es transmet y per un canal sorolls que eventualment pot modificar-lo i donar y'.. Per acabar, un descodificador intenta trobar el missatge x a partir de y'. Quan y difereix de y', es parla d'error(s) o d'alteraci(ons).

 L'aplicaci   de E en F s'anomena codificaci.
 La llargada n de les successions de F s'anomena dimensi del codi o simplement dimensi.
 L'imatge  (E), subconjunt de F s'anomena codi.
 Una paraula del codi s un element del codi.

 Exemples de codis en bloc .
 Codi de repetici .

Un exemple senzill s el del codi de repetici. La cas estudiat aqu s el d'un codi binari, s a dir que els dos alfabets A i  A coincideixen i sn iguals a . La longitud del codi s igual a un i la dimensi a tres.

L'aplicaci   es defineix sobre els valors: 0 et 1, per una triple repetici del missatge. De manera formal, s'obt:

Si es produeix una nica alteraci, llavors un sistema de vot(guanya la majoria) permet trobar el missatge d'origen. Aquest codi corrector t l'avantatge de no noms detectar un error, sin tamb de permetre una correcci automtica. Per contra, s car, s a dir que la seva dimensi s elevada respecte a la longitud de les paraules transmeses.

 Suma de control o checksum .





A un altre exemple el dna la suma de control. L'objectiu aqu no s tant la correcci automtica sin la detecci d'un nic error. Els dos alfabets sn binaris, els missatges sn de longitud dos i el codi de dimensi tres.

La codificaci consisteix a afegir un bit de paritat, que val zero si la suma de les lletres s parell i un en el cas contrari. La taula de correspondncia de la codificaci ve donada a la dreta.

La figura de l'esquerra s una illustraci geomtrica del codi. Representa el conjunt d'arribada F. Les paraules del codi sn en verd. Un nic error correspon a un desplaament sobre el cub al llarg d'una aresta. En aquest cas, el receptor rep un punt negre la suma de totes les lletres del qual s un enter senar. Per tant es possible determinar l'existncia d'un error.

Per contra, un punt negre s sempre a prop de tres punts verds, el receptor no disposa doncs de cap mitj per a una correcci automtica.

Aquesta tcnica s generalitzable a d'altres alfabets i per a codis d'una longitud qualsevol. s econmica, s la ra per la qual s mpliament utilitzada. Per contra, i a diferncia de l'exemple precedent, la correcci imposa una nova transmissi.

 Redundncia i fiabilitat .
 Distncia de Hamming .


El concepte que ms es fa servir per a la modelitzaci de la redundncia s el de la distncia de Hamming. A cada dues paraules del codi, els hi associa el nombre de lletres en qu difereixen.
 La distncia de Hamming entre "gatet" i "cases" s 3.
La figura de dreta illustra un cas mpliament estes a la indstria, aquell on els carcters de l'alfabet sn binaris. En l'exemple escollit, les paraules estan composades per quatre carcters. La distncia entre 0110 i 1110 s igual a un ja que s necessari recrrer un segment del grfic per ajuntar les dues paraules. Tambus poseu fixar en qu les dues paraules difereixen noms pel seu primer carcter. El mateix enfocament mostra que la distncia entre 0100 i 1001 s igual a tres.

Aquest concepte permet la definici segent:
 La distncia mnima d'un codi corrector s la distncia ms petita en el sentit de Hamming entre dues paraules del codi.

Aquesta definici permet formalitzar els tres parmetres ms important d'un codi en blocs.
 Els parmetres d'un codi en blocs sn la longitud del codi n, el nombre M de paraules del codi i la distncia mnima  . En general notats ;

 Codi perfecte .


Usualment, es considera que la paraula de codi emesa s aquella que est ms prop de la paraula rebuda, el que significa suposar que s'ha modificat un mnim de lletres. Aquest procediment porta a un error de descodificaci cada vegada que l'error s superior a la capacitat correctiva del codi. La qesti natural s la del valor de t corresponent al nombre mxim d'errors corregibles.

Una interpretaci geomtrica dna un criteri de resposta. les boles tancades de radi t centrades sobre les paraules de codi han de ser disjuntes. La capacitat de correcci d'un codi correspon al major enter que verifica aquesta propietat, s tamb el major enter estrictament ms petit que  /2. Permet definir una primera fita superior, anomenada fita de Hamming:



La figura de l'esquerra correspon a una configuraci ideal, el cas en qu les boles tancades de radi t i de centre les paraules del codi formen una partici partici de l'espai F. Els punts del codi, en verd, estan espaiats una distncia de cinc entre ells. Si la transmissi no produeix mai ms de dues alteracions, llavors els errors sn corregibles. Els punts a una distncia dun d'una paraula de codi sn en blau, aquells en una distncia de dos en vermell i la frontera de les boles s'indica en verd. No existeix cap redundncia intil, el codi s el ms compacte possible per garantir la correcci certa de t errors. Per a tals codis, la fita superior de Hamming s una igualtat. S'anomenen perfectes. L'exemple ms senzill s el de Hamming binari de parmetres .

 Teoria algebraica dels codis en bloc .
Si b l'anlisi que aporta la distncia d'Hamming i els codis perfectes proposa un marc que permetent avaluar l'eficcia d'un codi, no ofereix soluci prctica per construir-loe.

La soluci consisteix a equipar els conjunts E i F amb estructures algebraiques ms riques. Per aix, els alfabets A i A s'identifiquen amb i se'ls subministra una estructura de cos finit. El cas ms freqent consisteix a escollir el cos F2 o una de les seves extensions finites. Aquest cos correspon t l'alfabet binari les taules d'addici i de multiplicaci del qual es donen davall:




Aquest cos, o les seves extensions s'adapten a un tractament informtic, que, en general treballa sobre l'alfabet binari.

 Codis lineals .

Si els alfabets sn ells mateixos un cos finit, E i F hereten de manera natural una estructura d'espai vectorial. Escollir llavors com aplicaci   de codificaci una aplicaci lineal simplifica molt la problemtica.

Els parmetres d'un codi lineal sn notats de manera lleugerament diferent dels dels codis qualsevulla. L'espai E s vectorial, i queda descrit de manera nica per la seva dimensi, que correspon a la longitud del codi. Aquests parmetres sn notats .

Pocs codis lineals sn perfectes, i sn o b de dimensions petites  o b de distncia mnima petita. Existeix un altre augment, ms general i d'igual naturalesa que la fita de Hamming:

 La desigualtat segent es verifica per a tots els codis lineals. Es diu fita del singlet:


Si la fita es compleix en forma d'igualtat, es parla llavors de codi MDS per a mxima distncia separable.
 Matriu generadora .

La codificaci s'obt per l'aplicaci d'una matriu, anomenada matriu generadora. Sempre s equivalent a una forma particularment senzilla, anomenada codi sistemtic, les primeres dades d'una paraula del codi corresponen al missatge, les ltimes descriuen la redundncia, s'anomenen suma de control o, en el cas d'un codi cclic control de redundncia cclica.

 Matriu de control .

La validaci de la descodificaci se simplifica. Existeix una aplicaci lineal de F en un espai de dimensi n -k que t com a nucli exactament el codi. La seva matriu s'anomena matriu de control. En el cas, el ms freqent a la indstria, del codi sistemtic, la matriu de control s'obt directament a partir de la matriu generadora i t una forma particularment senzilla.


Validar un missatge rebut significa verificar que l'aplicaci de la matriu de control a aquest missatge s igual al vector nul.

 Descodificaci per sndrome .

La linearitat del codi assegura una descodificaci fcil. Si es rep un missatge x, llavors la detecci d'errors es realitza per la matriu de control H. En efecte, les alteracions detectables han tingut lloc si i noms si H.tx s diferent del vector nul. Si el nombre d'errors presents en el missatge s inferior a t, el nombre d'alteracions detectables de forma assegurada, llavors H.tx t un nic antecedent e a la bola tancada de centre el vector nul i de radi t. El missatge corregit s x - e. El vector H.tx s'anomena sndrome.

En el cas on el nombre d'errors s superior a t existeixen diversos antecedents de pes mnim i les alteracions no sn ja corregibles amb seguretat. La soluci ideal consisteix a demanar una nova transmissi.

Si el nombre de sndromes s petit, una taula de correspondncia entre els sndromes i els seus antecedents de pesos ms petits s factible. Tal taula s'anomena taula estndard i la descodificaci associada descodificaci per taula estndard. Si l'espai dels sndromes s massa vast, cal calcular el seu antecedent al rebre el missatge alterat.

 Codis cclics .

Aquests codis sn ms complicats i descansen en l's de les propietats dels polinomis en un cos finit. El control de redundncia cclica (CRC per Cyclic Redundancy Check) consisteix a considerar un bloc de dades com la representaci dels coeficients d'un polinomi que es divideix llavors per un polinomi fix i predeterminat. Els coeficients procedents d'aquesta divisi constitueixen el CRC i serveixen de codi corrector. La comprovaci de les dades es fa multiplicant el polinomi fix pels coeficients del CRC i comparant el resultat amb les dades. Tamb es pot calcular el CRC de les dades rebudes i comparar-lo amb el CRC rebut.

 Altres codis .
Les estructures utilitzades en els codis correctors han estat al comenament molt simples (per exemple l'estructura d'espai vectorial), desprs s'han complicat amb una comprensi millor dels problemes terics. La teoria dels codis correctors arriba fins i tot a utilitzar la geometria aritmtica per construir codis.

 Alguns codis correctors .
Heus aqu diferents tipus de codis correctors:
 Codi de Hamming;
 Codi de Golay;
 Codi de Reed-Mller;
 Codi de Goppa;
 Codi de Xing;
 Codi de Reed-Solomon;

 Algunes aplicacions tpiques .
La transmissions d'informacions pot estar subjecte a perturbacions. Heus aqu algunes aplicacions afectades per aquestes pertorbacions:
 els telfons mbils, relativament poc potents, i sovint fets servir o b lluny de les antenes, o b en un medi ambient urb molt sorolls des del punt de vista electromagntic;
 les sondes espacials no tenen a la seva disposici enormes quantitats d'energia per emetre missatges, es troben a distncies astronmiques, i la seva antena, fins i tot si s'orienta el millor possible, no s perfecta;
 en cas de conflicte armat, les comunicacions enemigues sn un dels blancs privilegiats per a la interferncia i la guerra electrnica;
 els discs imatge contenen per a certs formats (per exemple Mode 2 Form 1) els codis EDC i ECC per controlar les dades gravades.

 Diferncies entre un codi corrector i un codi d'autenticaci .
El teoria dels codis correctors s'interessa per perturbacions aleatries o que segueixen una distribuci particular. No hi ha "intelligncia" en aquest soroll en el sentit de qu no es tracta d'una temptativa fraudulenta de perturbaci de lnia sin el resultat d'un fenomen fsic inherent al canal de transmissi. Els codis d'autenticaci per contra es fan servir per oposar-se a un adversari intelligent que intentar modificar les dades segons un procediment particular que s'allunya del soroll sobre la lnia. Els objectius i les condicions de funcionament sn doncs diferents. El primer concepte est vinculat a la teoria de la informaci mentre que el segon s de l'mbit de la criptografia i no busca restablir la informaci, sin confirmar que la informaci s vlida.


Tanmateix, en el cas d'una interferncia voluntria (guerra electrnica), les dues nocions s'apropen ja que cal evitar que l'agressor redueixi les capacitats de transmissi tot assegurant l'autenticitat de les informacions.

 Vegeu tamb .
 Lmit de Shannon;
 Turbo codi;
 Mtode de descodificaci;
 Chipkill;

 Bibliografia .
 B. Martin  - "Codage, cryptologie et applications" - (d. Presses Polytechniques et Universitaires Romandes (PPUR), 2004) - 354 p. - ISBN 978-2-88074-569-1 ;
 J.-G. Dumas, J.-L. Roch, E. Tannier et S. Varrette - "Thorie des codes (Compression, cryptage, correction)" - (d Dunod, 2007) - 352 p. - ISBN 978-2-10-050692-7;

 Enllaos externs .
  Polycopi du cours realitzat a l'ENSIMAG;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357144" title="Estepa (geografia)" nonfiltered="4884" processed="4863" dbindex="139921">


L'estepa s un bioma que comprn un territori pla i extens, de vegetaci herbcia, propi de climes extrems i escasses precipitacions. Tamb l'hi associa a un desert fred per a establir una diferncia amb els deserts trrids. 

Aquestes regions es troben lluny del mar, amb clima rid continental, una gran variaci trmica entre estiu i hivern i precipitacions que no arriben als 500 mm anuals. Predominen les herbes baixes i matolls. El sl cont molts minerals i poca matria orgnica; tamb hi ha zones de l'estepa amb un alt contingut en xid de ferro, el que li atorga una tonalitat vermellosa a la terra.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357146" title="Giorgio Cavazzano" nonfiltered="4885" processed="4864" dbindex="139922">
Giorgio Cavazzano va nixer a Vencia en l'any 1947 i s un autor de cmics itali. Va comenar la seua carrera a l'edat de 14 anys, entintant els treballs de Romano Scarpa. Va fer historietes de personatges de The Walt Disney Company com Mickey Mouse, l'nec Donald, l'Oncle Garrepa i d'altres, a revistes com l'italiana Topolino.

El seu treball s reconegut per combinar l'aparena tradicional dels personatges de Disney amb illustracions molt realistes d'aparells tecnolgics i mquines. Aquest estil va tenir gran influncia en la majoria dels illustradors de Disney de la nova generaci, especialment a Itlia.

Ha rebut nombrosos premis i reconeixements pel seu treball al camp del cmic. A ms de treballar per a Disney, ha fet altres historietes menys conegudes i ha treballat en publicitat. 

Enllaos externs.
Giorgio Cavazzano a Inducks.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357198" title="Keno Don Hugo Rosa" nonfiltered="4886" processed="4865" dbindex="139923">
Keno Don Hugo Rosa (de nom artstic Don Rosa) s un illustrador i autor de cmics fams pel seu treball amb personatges com l'nec Donald. Va nixer el 29 de juny de 1951 en Louisville, Kentucky, Estats Units. Actualment es troba retirat, entre altres motius, per patir problemes amb la vista.

El seu treball ms conegut s "The Life and Times of $crooge McDuck" (la joventut del Oncle Garrepa, en Frana i Espanya)

Don Rosa s considerat per molts el millor artista de "necs" desprs de Carl Barks. Potser per la gran elaboraci de les seues historietes. No sols crea histories amb gran estima cap als personatges i dibuixa amb un detallat i inconfusible estil, moltes vegades les seues histries contenen detalls que un xiquet no podria entendre, fent-les apropiades tant per a xicotets com per a grans. Exemples d'a serien la evoluci de la personalitat del Oncle Garrepa al abans esmentat Life and Times, o la historieta The Quest for Kalevala, on els personatges de la Disney viuen una aventura basada en el poema pic fins Kalevala.

Prova de la qualitat del seu treball s la quantitat de nominacions a premis de prestigi com L'Eisner, primer l'any 1995 en la categoria de "Millor histria serialitzada" amb The lifes and times of Scrooge McDuck, guanyant el premi; i en 2007 va repetir en la categoria de "Millor historieta curta" amb The Black Knight GLORPS Again!, on sols quedaria finalista. Eixe mateix any va ser nominat en 5 categories als premis Harvey.

En quasi totes les seues histries es pot trobar una dedicatria a Carl Barks, qui ha estat la seua inspiraci per a cada quadre de historieta, com Don Rosa mateix ha adms.

La dedicatria (D.U.C.K.) generalment es troba semi-amagada en la primer pgina i en el primer quadre de cada histria.

D.U.C.K. s l'abreujament de: Dedicated to Unca Carl from Keno. (Dedicat a l'oncle Carl de'n Keno). A ms, duck en angls significa nec.
Referncies.


Enllaos externs.

Don Rosa a inducks. ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357219" title="Pic de Noufonts" nonfiltered="4887" processed="4866" dbindex="139924">

El Pic de Noufonts s una muntanya de 2.861 metres situada entre el Ripolls i el Conflent. 

Rutes.
La ruta ms comuna s des de la Vall de Nria.

Bibliografia.
 Mapa Vall de Nria, ed. Alpina.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357238" title="Mares" nonfiltered="4888" processed="4867" dbindex="139925">


Geografia: Mares (Colmbia), provncia del Departament de Santander.

Llinatge: Mares, plural del parentiu mare;

Etnologia: Mares (poble), tribu a la costa del Pont.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357242" title="Pic de la Dona" nonfiltered="4889" processed="4868" dbindex="139926">

El Pic de la Dona s una muntanya de 2.702 metres situada entre el Ripolls i el Conflent. 

Rutes.
Una de les possibles rutes parteix des de Vallter2000, a travs del coll del Mentet.

Bibliografia.
 Mapa Ulldeter, ed. Alpina.

Enllaos externs.
 Ressenya des de Vallter2000;

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357260" title="Sant Mart dels Masos de Sant Mart" nonfiltered="4890" processed="4869" dbindex="139927">

Sant Mart dels Masos de Sant Mart s una esglsia romnica rural del segle XII, molt primitiva i senzilla. Es troba a la caseria dels Masos de Sant Mart, de l'antic terme municipal d'Isona i actual d'Isona i Conca Dell.

s d'una sola nau coberta amb volta de can, amb absis semicircular a llevant. L'absis s'obre a la nau mitjanant un senzill arc apuntat, que marca l'espai presbiterial, apuntat i estret. Una simple motllura bisellada fa d'imposta que serveix d'arrencada a la volta de l'absis.

A prop de l'absis, en els murs de la nau, s'obren dues forncules de poca alada la funci de les quals no est clara. Podrien haver estat l'espai per a dos altars laterals.

La porta del temple s'obre a ponent, als peus de la nau. Tres contraforts sostenen el mur meridional, i a prop del ms oriental dels tres s'obre l'nica finestra del conjunt, que dna a l'absis; s de doble esqueixada i s'obre al sud, aportant aix ms llum a l'interior del temple.

L'aparell de la construcci s senzill i irregular, de carcter clarament rural. Amb el pas del temps, les remodelacions del cam que passa ran de la faana sud han fet que l'esglsia s'ans progressivament quedant soterrada, fins al punt que la finestra a penes sobresurt de la terra del seu costat.

No es tenen notcies d'aquesta esglsia, per podria tractar-se de la que s'esmenta entre les donacions a Santa Ceclia d'Elins amb motiu de la seva consagraci. No s segur, per, ja que l'esglsia que hi apareix s Sant Mart in campo lordano.







 Bibliografia .
 ADELL I GISBERT, Joan-Albert i CASES I LOSCOS, Maria-Llusa. "Sant Mart dels Masos de Sant Mart", a El Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-85194-56-X;

 BURON, Vicen. Esglsies i castells romnics del Pirineu catal i Andorra: Guia. Tremp: Garsineu Edicions, 1994 (Biblioteca pirinenca; 10). ISBN 84-88294-28-X;

 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies, 8) ISBN 84-85180-25-9.

 Enllaos externs .
Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357337" title="Pic de Finestrelles" nonfiltered="4892" processed="4870" dbindex="139930">

El Pic de Finestrelles s una muntanya de 2.827 metres situada entre el Ripolls i l'Alta Cerdanya. 

Rutes.
Una de les possibles rutes parteix des de la vall de Nria.

Bibliografia.
 Mapa Vall de Nria, ed. Alpina.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357367" title="Avis" nonfiltered="4893" processed="4871" dbindex="139931">

Avis s un municipi portugus, situat al districte de Portalegre, a la regi d'Alentejo i a la subregi de l'Alto Alentejo. L'any 2006 tenia 5.007 habitants. Limita al nordest amb Alter do Cho, a l'est amb Fronteira, al sud amb Sousel in Mora i al nordoest amb Ponte de Sr.

 Poblaci .


Freguesies.
 Alcrrego;
 Aldeia Velha;
 Avis;
 Benavila;
 Ervedal;
 Figueira e Barros;
 Maranho;
 Valongo;

 Enllaos externs .
 Portalavis;
 Fotografies d'Avis;
 Fotografirs del Concelho d'Avis;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357375" title="Tremuja" nonfiltered="4894" processed="4872" dbindex="139932">


Tremuja dipsit en forma de tronc de pirmide o de tronc de con invertits, que funciona com un embut, en el qual hom acumula i emmagatzema diverses matries que hi son posades per la seva part superior i surten per la part inferior alimentant una mquina, o carregant un cami o vag. 

Industria del plstic.
Les tremuges a l'industria del plstic son utilitzades en els processos d'injecci, extrusi, bufat i premsat.

La tremuja es posa a la boca d'entrada de la mquina d'injectar o extrusora per alimentar-la de polmer en forma de grnuls de plstic barrejat amb pigment o concentrat de color, tamb anomenat ("Master").

Algunes tremuges disposen d'altres mecanismes opcionals com; assecadors d'aire i dosificadors de pigment. La crrega de les tremuges pot ser manual o totalment automatitzada per grans insta lacions de moltes mquines.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357389" title="Santa Clara del Mullol" nonfiltered="4895" processed="4873" dbindex="139933">

Santa Clara del Mullol s una esglsia romnica de l'antiga caseria del Mullol, pertanyent al poble de Siall, de l'antic terme d'Isona i actual d'Isona i Conca Dell.

Santa Clara s la darrera advocaci que se li coneix, per al llarg de la histria tamb consta com a dedicada a Sant Mart (Buron, 1994) i a Sant Miquel, tot i que el tema s confs i fins i tot contradictori, en els documents on se'n troben esments.

Est situada en un lloc difcil de trobar actualment, ats l'estat d'abandonament que t tota aquesta part del terme isonenc. Un ve de Siall fa anys va tenir la voluntat de marcar-ne el cam des del mateix poble: cal seguir un cam de desemboscar cap a l'est, primer, i al cap d'un quilmetre seguir un corriol embardissat, en el qual es poden anar trobant els munts de pedres que marquen aquest cam. L'esglsia s a uns dos quilmetres del poble (1,5 en lnia recta).

s una obra rural del segle XII, primitiva per plena de detalls que fan beure la depuraci ja d'algunes de les tcniques constructives aplicades en aquest temple. Est abandonada del tot, com la masia que t al costat, el Mullol, per es mant dempeus.

s d'una sola nau coberta amb volta de can apuntada, amb un arc toral cap a la meitat de la nau. Un absis semicircular, amb arc presbiterial tamb apuntat, tanca la nau per llevant. Una motllura bisellada per a assentar les arrencades de les voltes s tota l'ornamentaci interior existent.

La porta s al sud, prop de l'angle amb la faana de ponent. T arc de mig adovellat amb pedres ben tallades. Dues finestres de doble esqueixada i una rosassa sn les altres entrades de llum que t el temple. Les finestres, que tenen arestes motllurades, sn una a la faana meridional i l'altra al centre de l'absis. La rosassa, molt primitiva, s a ponent, i recorda les gelosies de finestres del primer romnic. En formen la circumferncia sis radis, tot excavat en un sol roc de pedra tosca.

Els carreus sn irregulars, i el conjunt de l'obra, modest, per hi destaquen detalls ornamentals, com la inclusi de carreus de pedra tosca a les finestres, a la porta, a les voltes i als arcs que enriqueixen la seva decoraci.

 Bibliografia .
 ADELL I GISBERT, Joan-Albert i CASES I LOSCOS, Maria-Llusa. "Sant Mart de Mullol de Siall (o Sant Miquel o Santa Clara", a El Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-85194-56-X;

 BURON, Vicen. Esglsies i castells romnics del Pirineu catal i Andorra: Guia. Tremp: Garsineu Edicions, 1994 (Biblioteca pirinenca; 10). ISBN 84-88294-28-X;

 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies, 8). ISBN 84-85180-25-9.

 Enllaos externs .
Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357390" title="Concert per a piano nm. 3 de Prokfiev" nonfiltered="4896" processed="4874" dbindex="139934">

El Concert per a piano nm. 3 en do major de Serguei Prokfiev va ser compost el 1921, utilitzant esbossos que havia comenat a escriure el 1913.

Prokfiev va comenar a treballar en aquest concert el 1913 quan va escriure una variaci que desprs va deixar de banda. Encara que va revisar els esborranys el 1916-17, no es va dedicar plenament al projecte fins al 1921 mentre passava l'estiu a la Bretanya. Prokfiev en persona va tocar el piano a l'estrena del 16 de desembre de 1921 amb l'Orquestra Simfnica de Chicago dirigida per Frederick Stock. L'obra no va tenir gaire popularitat fins al 1922, desprs de que Serguei Kussevitzki la dirigs a Pars.

Dels cinc concerts per a piano escrits per Prokfiev, aquest s el que ha gaudit de la major popularitat i aclamaci de la crtica. El concert irradia una vitalitat crepitant que testifica la destresa inventiva del compositor en esquitxar intelligentment els passatges lrics amb dissonncies, mantenint una associaci equilibrada entre el solista i l'orquestra. A diferncia dels concerts per a piano compostos per molts dels seus avantpassats romntics, l'orquestra emergeix, per portar un paper molt actiu en aquest treball, sobre l'acompanyament secundari del piano.

 Moviments .

 1. Andante - Allegro .

El primer moviment (do M) obre amb un Andante de clarinet, una melodia llarga i lrica que l'orquestra sencera expandeix; l'entrada Allegro del solo de piano trenca inesperadament el lirisme en un esclat de brillantor i ritme exuberant i harmnicament fluid. El piano i l'orquestra continuen el dileg, passant per un Andante expansiu que torna al primer tema i llavors finalitza novament en un Allegro emocionant i virtus.

 2. Tema amb variazioni .

El moviment del mig (mi m) s un tema i cinc variacions, un exemple de com Prokfiev expressa el seu enginy lleugerament sarcstic en termes musicals. La idea central comena amb l'orquestra amb una gavota vacillant i alhora picant. La primera variaci s una reexposici extensa i lenta del piano, comenant amb un llarg refilet seguit per una correguda cap als aguts al teclat que imita un glissando, com a anticipaci del solo de clarinet al comenament de Rhapsody in Blue de Gershwin, escrita desprs, el 1924. La segona variaci s presentada per l'orquestra a pas de galop, amb el piano agregant agitaci amb llargues curses cap a dalt i a baix en el teclat. La tercera variaci s una deconstrucci fortament asincopada del tema principal amb aire de jazz. La quarta variaci, possiblement la ms famosa, s una meditaci inoblidable, meravellosa del primer tema, amb dileg lliure entre el piano i l'orquestra; un motiu recurrent de terceres descendents, fredes, etries se sumen des del piano a una atmosfera que evoca lleugerament un altre mn en aquesta secci. La cinquena variaci s un altre allegro per a solista i orquestra. L'orquestra toca el tema principal en la seva forma original, a la velocitat original (la meitat de la de la variaci precedent), amb el piano acompanyant en obbligato. Un curt final errant insinuant un final do major dna al piano l'ltima paraula amb un baix acord de do menor.

 3. Allegro ma non troppo .

El tercer moviment (do major), el qual Prokfiev va anomenar una "discussi" entre el solista i l'orquestra, comena amb una exposici en la menor del tema principal amb fagots i cordes en pizzicato, interromput per l'entrada enrgica del piano amb un tema conflictiu. El dileg entre el piano i l'orquestra treu fum, amb una breu acceleraci del temps (presagiant una llarga i brillant coda) abans d'arribar a un segon tema lent i lric de la cora. El piano ofereix una resposta bastant sarcstica i el tema lent es desenvolupa, a travs d'una altra reexposici que recorda a Rakhmninov i una altra exploraci etria (el solista corrent a dalt i a baix al teclat suaument sobre la corda dissonant) en un clmax que uneix el piano i la corda en un bonic unson, desprs caient cap a la coda. Aquesta s la secci ms descaradament virtuosa del concert, amb una reexposici en allegro del tema principal, novament en fagots, per en do menor. El piano la reemmarca inicialment a re major, llavors es corre a un obbligato bitonal contra un sol major a les cordes; llavors la coda explota en una batalla musical entre el solista i l'orquestra, amb ornamentacions enlluernadores al piano sobre l'orquestra (incloent els arpegis de notes agrupades, famosos per la seva dificultat, sovint aproximat per pianistes amb glissandos usant els artells), eventualment establint la tonalitat final de do major i finalitzant en un gest dramtic amb un unson fortissimo en do.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357394" title="Squia Reial del Xquer" nonfiltered="4897" processed="4875" dbindex="139936">
La Squia Reial del Xquer s un canal que pren les seues aiges del riu Xquer a l'Assut d'Antella i passa per diferents municipis de les comarques de la Ribera Alta, Baixa i l'Horta Sud (Pas Valenci). Finalment desguassa a la squia de Favara.

La squia Reial va rebre aquest nom en el segle XVIII. Segons els historiadors, de 1258 a 1264 va rebre el nom de Squia d'Alberic i desprs de Reial Squia d'Alzira fins a la denominaci actual.

La Squia Reial del Xquer, constitu la principal artria del Xquer fins a la recent construcci del Canal Xquer-Tria, figurant com un element vertebrador de les comarques que travessa, ja que amb un recorregut de 54 quilmetres, rega ms de 20.000 hectrees i sustenta a 21 poblacions.

La seva construcci s'inicia en la segona meitat del segle XIII per Jaume I, i s'amplia pel duc d'Hjar, Senyor de Sollana, cinc segles ms tard, sent un dels canals de major antiguitat existent a Espanya.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357401" title="Hbrid (biologia)" nonfiltered="4898" processed="4876" dbindex="139937">
Un hbrid s un organisme viu procedent de l'encreuament entre dues races o especies diferents.

 Caracterstiques .

Els hbrids obtinguts entre espcies diferents sn estrils. 

Genticament, els hbrids sn organismes heterozigtics ja que posseeixen gens de diferents caracterstiques, que poden ser tant recessius com dominants, heretats dels seus progenitors. Quan hi ha falta de gens dominants entre els seus allels, es manifesten en ells els carcters recessius.

 Noms donats als hbrids .

Els hbrids generalment es nombren segon una convenci; primerament una part del nom corresponent al nom de l'espcie del pare i una altre part corresponent al de la mare.

Als hbrids de plantes es dna un nom botnic acord amb el Codi Internacional de Nomenclatura per Plantes Cultivades, que complementa al Codi Internacional de Nomenclatura Botnica.

 Formaci d'hbrids .

Es parla d'hibridaci de subespcies o varietats geogrfiques i de races obtingudes artificialment produdes per dos mtodes;

 Hibridaci natural: Quan l'hbrid es creua en ambients naturals, sense la intervenci humana.
 Hibridaci artificial: Quan l'hbrid aconsegueix per un mecanisme com la inseminaci artificial, o simplement per que han estat en captivitat per l'home per que s'aparallesin.

 Exemples d'hbrids .
 Animals .
 Ligre;
 Mul;
 Tigr;

 Plantes .
 Clementina;
 Aranja;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357404" title="Amalia" nonfiltered="4899" processed="4877" dbindex="139938">
Amalia s una pellcula muda argentina estrenada el 1914, amb direcci d'Enrique Garca Velloso i gui d'Enrique Garca Velloso segons la novella homnima de Jos Mrmol. La seva importncia s deguda a que va ser el primer llargmetratge produt a l'Argentina.

 Repartiment .

 Daura Huergo com La Negra;
 Lola Marc del Pont com a Senyora Dupasquier;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357410" title="Aloe cooperi" nonfiltered="4900" processed="4878" dbindex="139939">

Aloe cooperi s una espcie del gnere loe l'hbitat natural de la qual sn zones de Sud-frica especialment a KwaZulu-Natal i Swazilndia on creix a les praderes.



Caracterstiques.
s una planta suculenta petita sense tija o petita de 15 cm d'altura que creix solitria o en petits grups. Les fulles, com tots els loes, s'agrupen en rosetes, tenen el tacte cers i sn de color verd groguenc, llargues i estretes, sense punts en la part superior, encara que a la part inferior tenen a vegades punts blancs. T una simple inflorescncia de flors de color verd crema a rosa salm.

LAloe cooperi es de fcil cultiu i en zones humides roman perenne, per aquest motiu es cultiva com planta ornamental per a  jardins que no necessiten aigua a l'hivern.


Enllaos externs.


http://www.plantzafrica.com/plantab/aloecooperi.htm;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357415" title="Salm (color)" nonfiltered="4901" processed="4879" dbindex="139940">


Salm s a gamma de colors  rosat-taronja pllids a rosa intensos, que prenen el nom de la carn de salm. El color actual del salm varia del prcticament blanc al vermell, segons el nivell de carotenoides d'astaxantina, que depn de la composici de krills i gambetes de la dieta del peix; el salm criat en piscifactoria s'alimenta amb colorants artificials.







Una mostra del color salm:
 











 




Localitzaci i usos.
 Salm s el color del smptoma d'algunes malalties.



















 Salm s el color d'algunes plantes.























 Salm s el color d'alguns ocells.























 Salm s el color d'alguns bolets.
















 Salm s el color del baix del baixista de rock progressiu John Myung;
 Salm s el color de la lnia de metro de Londres Hammersmith & City Line.



Vegeu tamb.
 Llista de colors;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357419" title="Santa Anna de Montad" nonfiltered="4902" processed="4880" dbindex="139941">

Santa Anna de Montad s una esglsia romnica del terme d'Isona i Conca Dell, de l'antic terme de Benavent de la Conca, dins del seu enclavament de Montad.


Lligada histricament al priorat de Mei, a principis del segle XX era una de les sufragnies que depenien de Santa Margarida de Benavent.

s un edifici d'una sola nau, coberta amb volta de can. T tres arcs formers a la paret nord i, en canvi, no en t al sud. No s l'nica asimetria del temple: l'absis principal s a llevant, com s com a tot l'art medieval, est complementat per una absidiola al mur septentrional oberta en el primer dels arcs formers abans esmentats. s interessant el conjunt d'arcs que s'obren en aquest sector de l'esglsia.

La porta s a migdia, i t un arc de mig punt. Als seus peus hi ha una terrasseta que s'aboca al cingle: el mur de ponent est tallat a plom sobre el cingle mateix. A penes hi ha ornamentacions, en aquesta esglsia, llevat de les mateixes que formen part de l'obra: una finestra cruciforme a ponent, dues finestres de doble esqueixada (una a la faana sud i l'altra cap a llevant, al centre de l'absis) i dues espitlleres estretes damunt de la porta.

L'absis cont les mostres decoratives ms importants: arcuacions llombardes en sries de dos arcs, separades per lesenes. Malauradament, aquesta decoraci est en part destruda.

Al Museu d Art de Catalunya es conserven dues mostres de fusta policromada romnica: un frontal d altar del segle XIII i una taula de baldaqu.

A causa de la decadncia del lloc, ja des del segle XVI qued sense capell, i se n'ocuparen els canonges de la Mare de Du de Bonreps, els quals, desprs d'un segle de prestar-hi el servei parroquial, hi foren confirmats el 1662. El 1786, en ocasi d'una visita pastoral, el Bisbe d'Urgell Josep Boltas pretengu fer-se amb els drets d'aquesta parrquia, cosa que no aconsegu per la defensa dels drets feta per Jaume Pascual, canonge eminent de Bellpuig de les Avellanes, monestir del qual depenia el santuari de Bonreps.










 Bibliografia .
ADELL I GISBERT, Joan-Albert i CASES I LOSCOS, Maria-Llusa. "Santa Anna de Montad", a El Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-85194-56-X;

 BURON, Vicen. Esglsies i castells romnics del Pirineu catal i Andorra: Guia. Tremp: Garsineu Edicions, 1994 (Biblioteca pirinenca; 10). ISBN 84-88294-28-X;

 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies, 8). ISBN 84-85180-25-9.

 ROCAFORT, Cefer. "Provincia de Lleyda", a Geografia general de Catalunya dirigida per Francesch Carreras y Candi. Barcelona: Establiment Editorial de Albert Martn, desprs del 1900.

 Enllaos externs .
Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357421" title="El llenguatge del lotis" nonfiltered="4903" processed="4881" dbindex="139942">
 

En el mn de ficci del manga Alice 19th el llenguatge del lotis sn uns carcters inspirats en un alfabet d'origen desconegut, molt usat en els pobles del nord d'Europa des dels primers segles de l'poca Cristiana fins a mitjans de l' Edat Mitja, i dels que es deia que tenien poders mstics. I qui pugui dominar el poder dels Lotis, podr usar-los amb finalitats benefiques, encara que llavors haur de lluitar contra els Maaras, els enemics dels Lotis, que tamb sn uns carcters amb poders mstics.

 Com van aparixer els lotis .
Fa milers d' anys, en un pas d' Orient vivia un jove anomenat Lotsuan. Ell tenia un poder, podia sentir la fora vital del nostre mn. A aquest poder, li va donar forma de paraules. El va dividir en 24 signes, per que la resta de les persones ho entengussin millor. Van rebre el nom de Lotis, "El llenguatge sagrat". La gent va aprendre a usar aquest art, i sempre que es trobaven amb Lotsuan, l' anomenaven "Nostre Mestre" i el respectaven. Ell va escollir a deu deixebles, per a que propaguessin les ensenyances del lotis pel mn. Ells van ser els primers mestres del lotis.

Per no tothom pensa igual, i un dels deixebles el va traicionar. I va crear les paraules del maram. Que potenciaven els sentiments negatius que viuen en les nimes dels humans. Aix es va estendre per tot el planeta, i va comenar aquesta lluita entre aquests dos poders.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357423" title="Llista de vescomtes de Carcassona" nonfiltered="4904" processed="4882" dbindex="139943">
Llista de vescomtes del Vescomtat de Carcassona:

 Dinastia privativa .
 1082-1101 Ermengarda ;

 Dinastia Trencavel .
 1101-1129 Bernat At IV de Trencavel ;
 1129-1150 Roger I de Trencavel;
 1150-1167 Ramon Trencavel;
 1167-1194 Roger II de Trencavel ;
 1167-? Ramon Trencavell II (associat) ;
 1194-1209 Ramon Roger I de Trencavel;
* 1209 Territori conquerit per Sim IV de Montfort durant la Croada albigesa

 Dinastia Montfort .
 1209-1218 Sim IV de Montfort ;
 1218-1224 Amaur VI de Montfort ;
* 1224 Amaur VI de Montfort el cedeix a la corona de Frana. Del 1224 al 1227 i durant el 1247 Ramon III de Trencavell l'ocupar temporalment.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357424" title="Chamaepetes goudotii" nonfiltered="4905" processed="4883" dbindex="139944">

El Chamaepetes goudotii s un ocell de la famlia Cracidae que viu a les vores dels boscos humits i als vessants dels Andes, des de Colmbia fins al nord de Bolvia.

Morfologia.

 Mesura 64 cm de longitud, de mitjana. ;
 El plomatge del dors s marr olivs fosc, amb el cap i el coll amb vora grisa. El bec s negre; l'iris, vermell; la cara nua i la base de la mandbula sn blaves; las potes sn del color salm.

Alimentaci.

S'alimenta de fruits a la part alta i mitjana del bosc, en parella o en  petits grups. 

Conservaci.

Est afectada per la reducci del seu hbitat, especialment la subespcie Chamaepetes goudotii sanctaemarthae de la Sierra Nevada de Santa Marta.

Observacions.

En vols curts les ales fan un so caracterstic.

Referncies.
BirdLife International (2004)  Chamaepetes goudotii.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  ;
Rodrguez Mahecha, Jos Vicente; Nigel Hughes; Olga Nieto y Ana Mara Franco (2005) Paujiles, Pavones, Pavas & Guacharacas: 57. Bogot: Conservacin Internacional ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357431" title="Sant Miquel de Montad" nonfiltered="4906" processed="4884" dbindex="139945">

Sant Miquel de Montad s una altra esglsia, a ms de la parroquial de Santa Anna, situada en el poble de Montad, de l'antic terme de Benavent de la Conca, integrat actualment en el d'Isona i Conca Dell.

Noms se'n conserven unes filades i uns munts de pedres, que tot just permeten endevinar-ne el permetre.

No se'n coneix documentaci suficient per aportar-ne dades. De tota manera, per la seva advocaci a sant Miquel, sembla associada a una construcci defensiva, potser situada en aquest indret. Podria tractar-se de l'origen de la parrquia, ms endavant, i en una altra esglsia, dedicada a santa Anna, com hem dit anteriorment (la devoci a santa Anna s fora ms moderna que la de sant Miquel).

 Bibliografia .
 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies, 8). ISBN 84-85180-25-9.

 Enllaos externs .
Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357437" title="Fresno de la Ribera" nonfiltered="4907" processed="4885" dbindex="139946">

Fresno de la Ribera s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.



 Enllaos externs .
 Escut de Fresno de la Ribera ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357438" title="Apogon binotatus" nonfiltered="4908" processed="4886" dbindex="139947">

 Apogon binotatus   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 13 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'oest de l'Atlntic central: des de Bermuda, el sud-est de Florida (Estats Units) i les Bahames fins a les Antilles i Veneuela.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Poey, F. 1867. Peces Cubanos especies nuevas. Repertorio Fisico-Natural de la Isla de Cuba v. 2: 229-245. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357440" title="Cala Mundina" nonfiltered="4909" processed="4887" dbindex="139948">

Cala Mundina s una petita platja de cdols del municipi d'Alcal de Xivert, a la comarca del Baix Maestrat (Pas Valenci).

Aquesta cala s ha format en la desembocadura del barranc de Melentivet. Limita al nord amb la platja de Ribamar desprs de 600 m de roques i al sud amb cala Blanca, separades per 650 m de roques. T forma de u. 

s una cala tranquilla, sense aglomeracions, amb aiges transparents, on la flora i la fauna sn elements definitoris. Es troba enclavada en la zona de protecci mediambiental de la Serra d Irta i est considerada una platja natural, amb poca intervenci humana .


Se situa en un entorn natural, disposant d'accs per carrer. I est al costat del far de cap d'Irta.

 Vegeu tamb .
 Alcossebre;
 Platges del Pas Valenci;

 Enllaos externs .
 Ajuntament d'Alcal de Xivert;
 Todopesca;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357441" title="Giorgio Morandi" nonfiltered="4910" processed="4888" dbindex="139949">
Giorgio Morandi (Bolonya, 21 de juny de 1890 - 18 de juny de 1964) va ser un pintor itali, considerat un dels millors del segle XX del seu pas. 

Va nixer dins d'una famlia on va compartir espai amb set germans ms. El 1907, desprs d'un breu perode laboral a la mateixa empresa on treballava el seu pare, va rebre instrucci artstica a l'Acadmia de Belles Arts de Bolonya. En un viatge que va fer per aquesta poca a Florncia, va descobrir l'obra dels primitius renaixentistes italians (Giotto, Masaccio i Uccello), els quals va estudiar seguint el prisma de Paul Czanne, artista que havia descobert poc temps abans. 

En un primer moment va seguir els futuristes i el moviment del Novecento, desprs d'establir contacte amb Boccioni i Carlo Carr, i s convidat a participar a l'exposici futurista esdevinguda al Palazzo Baglioni de Bolonya, i a la Mostra lliure futurista de Roma. Arran de la seva amistat amb Giorgio de Chirico, la seva obra va comenar a notar-ne la influncia. El 1927 va participar a la primera exposici del moviment novecentista, vinculat amb el rgim de Mussolini. A poc a poc el seu estil va anar definint-se i independitzant-se del De Chirico. Una part essencial de la seva iconografia van comenar a ser els estris de la vida quotidiana: gots, ampolles, etc. Aquests objectes, collocats damunt una taula, es convertien en els mxims protagonistes dels seus quadres. Seguia, aix, el seu admirat Czanne en l'elecci de les natures mortes senzilles com a mitj d'expressi de la seva pintura.

El 1945 es va dur a terme la seva primera exposici individual, a la galeria Fiore de Florncia. Entre 1930 i 1956 Morandi va ser professor de gravat en aiguafort a l'Acadmia de Belles Arts de la seva ciutat natal. L'any 1948 va ser guardonat amb el primer premi a la Biennal de Vencia. Va visitar per primera vegada Pars el 1956, i l'any segent rebia el gran premi a la Biennal de So Paulo. 

El 1960 el director Federico Fellini retia un tribut a Morandi en el seu llargmetratge La dolce vita, on apareixien algunes de les seves pintures. 

Giorgio Morandi moria el 1964 a la seva ciutat natal. L'any 2001 obria les portes el Museu Morandi en una secci del Palazzo d'Accursio, seu del govern local de Bolonya.
 Bibliografia .

Enllaos externs .
Giorgio Morandi, dins Artchive.com ;
Museo Morandi  ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357442" title="Fuentesecas" nonfiltered="4911" processed="4889" dbindex="139950">

Fuentesecas s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357443" title="Apogon brevicaudata" nonfiltered="4912" processed="4890" dbindex="139951">

 Apogon brevicaudata   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 11 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Indonsia, el Mar d'Arafura i el nord-oest d'Austrlia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357445" title="Matilla la Seca" nonfiltered="4913" processed="4891" dbindex="139952">

Matilla la Seca s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Limita al nordest amb Pozoantiguo, al nordoest amb Gallegos del Pan i Villalube, al sudoest amb Fresno de la Ribera, i al sudest amb Toro.

 Demografa .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357446" title="Apogon brevispinis" nonfiltered="4914" processed="4892" dbindex="139953">

  Apogon brevispinis  s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6,2 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a la Polinsia francesa.

 Referncies .



Bibliografia.

 Fraser, T. H. & J. E. Randall. 2003. Two new species of deeper dwelling Apogon (Perciformes: Apogonidae) from Micronesia and South Pacific Ocean. Zootaxa Nm. 171: 1-11.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357447" title="Temporada 1960-61 de l'NBA" nonfiltered="4915" processed="4893" dbindex="139954">

La temporada 1960-61 de l'NBA fou la 15 en la histria de l'NBA. Boston Celtics fou el campi desprs de guanyar a St. Louis Hawks per 4-1. Aquest seria el tercer dels vuit anells consecutius que aconseguirien els Celtics.

Classificacions.
 Divisi Est;


 Divisi Oest ;


* V: Victries
* D: Derrotes
* %V: Percentatge de victries
* P: Diferncia de partits respecte al primer lloc

* C: Campi

Estadstiques.


Premis.
 MVP de la temporada;
  Bill Russell (Boston Celtics);

 Rookie de l'any;
  Oscar Robertson (Cincinnati Royals);

 Primer quintet de la temporada;
Bob Pettit, St. Louis Hawks;
Wilt Chamberlain, Philadelphia Warriors;
Bob Cousy, Boston Celtics;
Oscar Robertson, Cincinnati Royals;
Elgin Baylor, Minneapolis Lakers;

 Segon quintet de la temporada;
Larry Costello, Syracuse Nationals;
Tom Heinsohn, Boston Celtics;
Dolph Schayes, Syracuse Nationals;
Bill Russell, Boston Celtics;
Gene Shue, Detroit Pistons;

Vegeu tamb.
 Draft de l'NBA del 1961;
 Playoffs de l'NBA del 1961;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357449" title="Apogon bryx" nonfiltered="4916" processed="4894" dbindex="139955">

Apogon bryx    s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5,2 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les plataformes continentals del Mar Roig, de l'Oce ndic, d'Austrlia i de les Filipines.

 Referncies .



Bibliografia.

 Fraser, T. H. 1998. A new species of cardinalfish (Apogonidae) from the Philippines, with comments on species of Apogon with six first dorsal spines. Proc. Biol. Soc. Wash. v. 111 (nm. 4): 986-991.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357451" title="Temporada 1961-62 de l'NBA" nonfiltered="4917" processed="4895" dbindex="139956">

La temporada 1961-62 de l'NBA fou la 16 en la histria de l'NBA. Boston Celtics fou el campi desprs de guanyar a Los Angeles Lakers per 4-3. Aquest seria el quart dels vuit anells consecutius que aconseguirien els Celtics.

Classificacions.
 Divisi Est;


 Divisi Oest ;


* V: Victries
* D: Derrotes
* %V: Percentatge de victries
* P: Diferncia de partits respecte al primer lloc

* C: Campi

Estadstiques.


Premis.
 MVP de la temporada;
  Bill Russell (Boston Celtics);

 Rookie de l'any;
  Walt Bellamy (Chicago Packers);

 Primer quintet de la temporada;
Bob Pettit, St. Louis Hawks;
Wilt Chamberlain, Philadelphia Warriors;
Jerry West, Los Angeles Lakers;
Oscar Robertson, Cincinnati Royals;
Elgin Baylor, Los Angeles Lakers;

 Segon quintet de la temporada;
Jack Twyman, Cincinnati Royals;
Tom Heinsohn, Boston Celtics;
Bob Cousy, Boston Celtics;
Bill Russell, Boston Celtics;
Richie Guerin, New York Knicks;

Vegeu tamb.
 Draft de l'NBA del 1962;
 Playoffs de l'NBA del 1962;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357452" title="Llista de vescomtes de Besiers" nonfiltered="4918" processed="4896" dbindex="139957">
Llista de vescomtes del Vescomtat de Besiers:

Dinastia Besiers.
 Reinard I 881-897;
 Adelaida (filla) 897-?
 Bos (esps) 897-?
 Teude (fill) ?-936;
 Jonus (fill) 936-960;
 Reinard II (fill) 960-967;
 Guillem I (fill) 967-994;
 Garsenda (filla) 994-1034;

Dinastia Carcassona.
 Guillem de Carcassona (fill) 1034;
 Pere I (II de Carcassona) 1034-1059;
 Roger I (III de Carcassona) 1059-1067;
 Ramon I (II de Carcassona) (fill de Guillem) 1067-1068;
 Garsenda, Adelaida, Ermengarda, comtesses de Carcassona i Rass 1068-1069;
 Ermengarda (a Besiers i Agde) 1069-1101;
 Bernat At I (fill) 1082-1129 (vescomte de Carcassona, Rass, Agde, Albi i Nimes);
 Roger IV de Carcassona 1129-1150;

Dinastia Trencavel.
 Ramon Trencavell I (germ) 1150-1167;
 Ramon Trencavell II (fill, associat) 1067-?
 Roger III (V de Carcassona) (fill) 1067-1194;
 Ramon Roger I (germ) 1194-1209;
* 1209 Territori conquerit per Sim IV de Montfort durant la Croada albigesa

 Dinastia Montfort .
 1209-1218 Sim IV de Montfort ;
 1218-1224 Amaur VI de Montfort ;
* 1224 Amaur VI de Montfort el cedeix a la corona de Frana. Del 1224 al 1227 i durant el 1247 Ramon III de Trencavell l'ocupar temporalment.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357453" title="Apogon cantoris" nonfiltered="4919" processed="4897" dbindex="139958">

 Apogon cantoris   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Hbitat.

s una espcie marina.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'oest del Pacfic central: Indonsia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Bleeker, P. 1851. Bijdrage tot de kennis der ichthyologische fauna van Riouw. Natuurkd. Tijdschr. Neder. Indi v. 2: 469-497.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357454" title="Peleagonzalo" nonfiltered="4920" processed="4898" dbindex="139959">

Peleagonzalo s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357456" title="Apogon capricornis" nonfiltered="4921" processed="4899" dbindex="139960">

Apogon capricornis    s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5,8 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Pacfic occidental: sud de la Gran Barrera de Corall, Mar del Corall i Nova Galles del Sud (Austrlia).

 Referncies .



Bibliografia.

 Allen, G. R. & J. E. Randall. 1993. Three new species of cardinalfishes (Apogonidae) from Australia and adjacent seas. Rev. Fr. Aquariol. v. 19 (nm. 4) (1992): 107-114. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357457" title="Pinilla de Toro" nonfiltered="4922" processed="4900" dbindex="139961">

Pinilla de Toro s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357458" title="Apogon carinatus" nonfiltered="4923" processed="4901" dbindex="139962">

 Apogon carinatus   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 15 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Pacfic occidental: Jap, Mar de la Xina i nord-oest d'Austrlia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Cuvier, G. & A. Valenciennes. 1828. Histoire naturelle des poissons. Tome second. Livre Troisime. Des poissons de la famille des perches, ou des percodes. Hist. Nat. Poiss. v. 2: i-xxi + 2 pp. + 1-490, Pls. 9-40. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357460" title="Pozoantiguo" nonfiltered="4924" processed="4902" dbindex="139963">

Pozoantiguo s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357461" title="Apogon catalai" nonfiltered="4925" processed="4903" dbindex="139964">

 Apogon catalai   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5,4 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Nova Calednia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Fourmanoir, P. 1973. Notes ichthyologiques (V). Cah. O.R.S.T.O.M. Sr. Ocanogr. v. 11 (nm. 1): 33-39. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357462" title="Georges Rouault" nonfiltered="4926" processed="4904" dbindex="139965">

Georges Henri Rouault (27 de maig de 1871 - 13 de febrer de 1958) va ser un pintor francs fauvista i expressionista, a ms a ms de litgraf.

 Infncia i educaci .
Rouault va nixer a Pars en una famlia pobra. La seva mare el va animar al seu amor per les arts, i el 1885 un Rouault de 14 anys va entrar com a aprenent amb un pintor de vidre policromat i restaurador, a la qual cosa es va dedicar fins 1890. Aquesta primerenca experincia com a pintor de vidre s'ha assenyalat com possible origen del fort resseguiment de color negre i colors intensos que caracteritzen el seu estil pictric de maduresa. Durant el seu aprenentatge tamb va acudir a classes vespertines a l'Escola de Belles Arts, i el 1891 va entrar a l'Ecole des Beaux-Arts, l'escola d'art oficial de Frana. Va estudiar amb Gustave Moreau, convertint-se en el seu estudiant favorit. Les primeres obres de Rouault mostren un simbolisme en l's del color que probablement reflecteix la influncia de Moreau, i quan Moreau va morir el 1898, Rouault va ser anomenat responsable del Museu Moreau a Pars.

 Primeres obres .
Rouault tamb va conixer Henri Matisse, Albert Marquet, Henri Manguin, i Charles Camoin. Aquestes amistats ho van acostar al Fauvisme, el lder del qual era Matisse. 

Des del 1895 en endavant, va participar a grans exposicions pbliques, al Sal d'Automne, on es mostraven pintures de temes religiosos, els paisatges i les natures mortes. El 1905 va exposar les seves pintures al Sal d'Automne amb els altres fauvistes. Mentre Matisse representava els aspectes reflexius i racionals del grup, Rouault encarnava un estil ms espontani i instintiu. 

El seu s de bruscs contrasts i la seva emotivitat s'atribueixen a la influncia de Vincent van Gogh. Les seves caracteritzacions de personalitats grotesques remarcades en excs van inspirar als pintors expressionistes.

 Bibliografia .
Dyrness, William A. Rouault: A Vision of Suffering and Salvation. Grand Rapids, MI: William B. Eerdmans, 1971.
Maritain, Jacques. Georges Rouault. The Pocket Library of Great Art. Nueva York: Harry N. Abrams, Inc., 1954.
Getlein, Frank and Dorothy Getlein. George Rouault's Miserere. Milwaukee: Bruce, 1964.
San Lazzaro, G. di. Homage to George Rouault. Nueva York: Tudor, 1971.
Courthion, Pierre. Rouault. Nueva York: Harry N. Abrams, Inc. 1961.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357463" title="Apogon cathetogramma" nonfiltered="4927" processed="4905" dbindex="139966">

 Apogon cathetogramma   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 12 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'oest del Pacfic: Illes Ryukyu, Mar de la Xina Oriental i les Filipines.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Tanaka, S. 1917. Three new species of Japanese fishes. Dobutsugaku Zasshi Mag. Tokyo v. 29: 225-226. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357464" title="Apogon caudicinctus" nonfiltered="4928" processed="4906" dbindex="139967">

 Apogon caudicinctus   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6,4 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'illa de Reuni, Maurici i les Illes Ryukyu.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J. E. & C. L. Smith. 1988. Two new species and a new genus of cardinalfishes (Perciformes: Apogonidae) from Rapa, South Pacific Ocean. Am. Mus. Novit. No. 2926: 1-9. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357465" title="Valdefinjas" nonfiltered="4929" processed="4907" dbindex="139968">

Valdefinjas s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357466" title="Apogon cavitensis" nonfiltered="4930" processed="4908" dbindex="139969">

 Apogon cavitensis   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'oest del Pacfic central: Filipines, Malisia, nord d'Austrlia, Tonga i, possiblement tamb, a Indonsia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Jordan, D. S. & A. Seale. 1907. Fishes of the islands of Luzon and Panay. Bull. Bur. Fish. v. 26 (for 1906): 1-48. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357469" title="Apogon ceramensis" nonfiltered="4931" processed="4909" dbindex="139970">

 Apogon ceramensis   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Papua Nova Guinea, Indonsia i Austrlia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357470" title="Vezdemarbn" nonfiltered="4932" processed="4910" dbindex="139971">

Vezdemarbn s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357472" title="Montfort-l'Amaury" nonfiltered="4933" processed="4911" dbindex="139972">
Montfort-L'Amaury s una poblaci francesa del districte de Rambouillet, al departament d'Yvelines i a la regi Illa de Frana.

Compren 28 municipis. La seva capalera s la poblaci del mateix nom, situada a 100 metres d alada sobre el nivell del mar, en la pendent d un tur que domina el Mauldre, afluent del Sena. Posseeix una esglsia d estil Renaixement en la que hi ha un bella sala d orgue del regnat de Francesc I, i bells vitralls del segle XVI. 

Un altra monument notable s el portal Bardou, al peu de les runes d un castell  del que solament en resten la massa informe de la torre de l homenatge, les restes d una capella romnica i una bella torrassa d escala, del temps de Carles VIII.

En el cementiri tamb hi ha galeries de pedra i fusta del segle XVII, la casa feudal de Montfort era en els segles XI, XII i XIII, una de les ms poderoses de Frana. Durant molt de temps tingu vinculat el comtat d Evreux i va estendre llurs ramificacions fins Anglaterra, on don origen al comtat de Leicester.

Als voltants de Pars assol a posseir nombrosos castells i, finalment, d elles es deriv l ltima dinastia ducal de Bretanya. Sim de Montfort cap de a croada contra els albigesos, i el seu fill el conestable Amaur, sn els membres ms coneguts de la famlia de Montfort.

Referncies.

tom n. 36 pag. 663 de l enciclopdia Espasa.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357473" title="Villalonso" nonfiltered="4934" processed="4912" dbindex="139973">

Villalonso s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357474" title="Apogon chalcius" nonfiltered="4935" processed="4913" dbindex="139974">

 Apogon chalcius   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 11,6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al sud-est del Pacfic: Illa de Pasqua.

 Referncies .



Bibliografia.

 Fraser, T. H. & J. E. Randall. 1986. A new species of the cardinalfish genus Apogon from Easter Island. Copeia 1986 (nm. 3): 641-645. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357475" title="Villardondiego" nonfiltered="4936" processed="4914" dbindex="139975">

Villardondiego s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357477" title="Apogon cheni" nonfiltered="4937" processed="4915" dbindex="139976">

 Apogon cheni   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 13 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Jap i Taiwan.

 Referncies .



Bibliografia.

 Hayashi, M. 1990. Two new cardinalfish (Apogonidae: genus Apogon) from the Indo-west Pacific. Sci. Rep. Yokosuka City Mus. Nm. 38: 7-18. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357478" title="Villavendimio" nonfiltered="4938" processed="4916" dbindex="139977">

Villavendimio s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357479" title="Apogon chrysopomus" nonfiltered="4939" processed="4917" dbindex="139978">

 Apogon chrysopomus   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des d'Indonsia i Malisia fins a Nova Guinea i les Illes Salom.

 Referncies .



Bibliografia.

 Bleeker, P. 1854. Vijfde bijdrage tot de kennis der ichthyologische fauna van Celebes. Natuurkd. Tijdschr. Neder. Indi v. 7: 225-260. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357481" title="Apogon chrysotaenia" nonfiltered="4940" processed="4918" dbindex="139979">

 Apogon chrysotaenia   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 12 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des d'Indonsia fins al nord-oest d'Austrlia. Tamb a Nova Zelanda.

 Referncies .



Bibliografia.

 Bleeker, P. 1851. Nieuwe bijdrage tot de kennis der Percodei, Scleroparei, Sciaenodei, Maenodei, Chaetodontodei en Scomberodei van den Soenda-Molukschen Archipel. Natuurkd. Tijdschr. Neder. Indi v. 2: 163-179. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357484" title="Amcia de Montfort" nonfiltered="4941" processed="4919" dbindex="139980">
Amcia de Montfort (en francs: Amicie de Montfort) (?-1253) fou una dama francesa filla de Sim IV de Montfort. 

Orgens familiars.
Era filla de Sim IV de Montfort i Alcia de Montmorency

Matrimoni i descendncia.
Amcia de Montfort es cas amb Gautier de Joigny, senyor de Chteaurenard. D'aquest matrimoni nasqueren els segents fills:
 Peronella de Joigny;

Biografia.
El 1211 el rei Pere II d'Arag firm un contracte matrimonial entre el seu fill l'Infant Jaume d'Arag, el futur rei Jaume I d'Arag, i la filla de Sim IV de Montfort, Amcia de Montfort. La inteci del matrimoni era buscar una sortida pacfica a la Croada albigesa.

Bibliografia.
  Peerage:Amicie de Montfort;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357488" title="Spia (color)" nonfiltered="4942" processed="4920" dbindex="139981">


El spia s un color marr-gris, que pren el nom del ric pigment marr derivat del sac de tinta de la  spia comuna, mollusc mar.










Una mostra del color spia:
 



















Localitzaci i usos.
Spia s un color d'alguns ocells (Ibidorhyncha struthersii...);

Spia s el color de fotografies que semblen o sn antigues. Algunes cmeres digitals tenen l'opci de to spia.

Spia s el color d'alguns diaris o suplements.

Spia s el color d'obres d'art pictriques.


















Spia s el color d'alguns programes de televisi.























Vegeu tamb.
Llista de colors;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357489" title="Figueruela de Arriba" nonfiltered="4943" processed="4921" dbindex="139982">

Figueruela de Arriba s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357490" title="Llista de barons de Montfort" nonfiltered="4944" processed="4922" dbindex="139983">
Llista de barons de la Baronia de Montfort

Barons privatius de Montfort.
 Guillem I de Montfort;
 Aumar I de Montfort;
 Sim I de Montfort ;
 Amaur II de Montfort ;
 Ricard I de Montfort;
 Simon II de Montfort ;
 Amaur III de Montfort ;
 Sim III de Montfort "el Jove" ;
 Sim de Montfort  ;
 Sim IV de Montfort ;
 Amaur IV de Montfort;

Comtes privatius de Montfort.
 Amaur IV de Montfort ;
 Joan I de Montfort;
 Beatriu de Montfort;
* Passa a la Dinastia Capet de Dreux

Dinastia Capet de Dreux.
 Joan de Montfort;
 Joan IV de Bretanya;

 Notes .


Bibliografia.
 de Montfort/de Montford;
 The Peerage: Montfort;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357497" title="Rbano de Aliste" nonfiltered="4945" processed="4923" dbindex="139984">

Rbano de Aliste s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357499" title="Temporada 1962-63 de l'NBA" nonfiltered="4946" processed="4924" dbindex="139985">

La temporada 1962-63 de l'NBA fou la 17 en la histria de l'NBA. Boston Celtics fou el campi desprs de guanyar a Los Angeles Lakers per 4-2. Aquest seria el cinqu dels vuit anells consecutius que aconseguirien els Celtics.

Classificacions.
 Divisi Est;


 Divisi Oest ;


* V: Victries
* D: Derrotes
* %V: Percentatge de victries
* P: Diferncia de partits respecte al primer lloc

* C: Campi

Estadstiques.


Premis.

 MVP de la temporada;
  Bill Russell (Boston Celtics);

 Rookie de l'any;
  Terry Dischinger (Chicago Zephyrs);

 Primer quintet de la temporada;
Bob Pettit, St. Louis Hawks;
Elgin Baylor, Los Angeles Lakers;
Oscar Robertson, Cincinnati Royals;
Jerry West, Los Angeles Lakers;
Bill Russell, Boston Celtics;

 Segon quintet de la temporada;
Hal Greer, Syracuse Nationals;
Bob Cousy, Boston Celtics;
Wilt Chamberlain, San Francisco Warriors;
Bailey Howell, Detroit Pistons;
Tom Heinsohn, Boston Celtics;

 Millor quintet de rookies;
Terry Dischinger, Chicago Zephyrs;
Chet Walker, Syracuse Nationals;
Zelmo Beaty, St. Louis Hawks;
John Havlicek, Boston Celtics;
Dave DeBusschere, Detroit Pistons;

Vegeu tamb.
 Draft de l'NBA del 1963;
 Playoffs de l'NBA del 1963;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357500" title="Foregrip" nonfiltered="4947" processed="4925" dbindex="139986">


El foregrip (avantagarre) s l'agarre a la part frontal d'una arma de foc que ajuda a controlar l'arma, i evitar les cremades del barril durant la cocci. Algunes d'armes de foc tenen com caracterstica un avantagarre vertical, com el Heckl & Koch MP5K. Aquest s usat per disparar constant i contrarestar els efectes del retrocs, en teoria resulta molt ms exacte disparar en mode automtic complet. Pot ser incorporat en alguns fusells com a part del Sistema de la Integraci Ferrocarril.

Vegeu tamb.
Thompson submachine gun;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357501" title="Samir de los Caos" nonfiltered="4948" processed="4926" dbindex="139987">

Samir de los Caos s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357502" title="Temporada 1963-64 de l'NBA" nonfiltered="4949" processed="4927" dbindex="139988">

La temporada 1963-64 de l'NBA fou la 18 en la histria de l'NBA. Boston Celtics fou el campi desprs de guanyar a San Francisco Warriors per 4-1. Aquest seria el sis dels vuit anells consecutius que aconseguirien els Celtics.

Classificacions.
 Divisi Est;


 Divisi Oest ;


* V: Victries
* D: Derrotes
* %V: Percentatge de victries
* P: Diferncia de partits respecte al primer lloc

* C: Campi

Estadstiques.


Premis.
 MVP de la temporada;
  Oscar Robertson (Cincinnati Royals);

 Rookie de l'any;
  Jerry Lucas (Cincinnati Royals);

 Entrenador de l'any;
  Alex Hannum (San Francisco Warriors);

 Primer quintet de la temporada;
Wilt Chamberlain, San Francisco Warriors;
Elgin Baylor, Los Angeles Lakers;
Jerry West, Los Angeles Lakers;
Bob Pettit, St. Louis Hawks;
Oscar Robertson, Cincinnati Royals;

 Segon quintet de la temporada;
Hal Greer, Philadelphia 76ers;
John Havlicek, Boston Celtics;
Bill Russell, Boston Celtics;
Jerry Lucas, Cincinnati Royals;
Tom Heinsohn, Boston Celtics;

 Millor quintet de rookies;
Jerry Lucas, Cincinnati Royals;
Nate Thurmond, San Francisco Warriors;
Rod Thorn, Baltimore Bullets;
Gus Johnson, Baltimore Bullets;
Art Heyman, New York Knicks;

Vegeu tamb.
 Draft de l'NBA del 1964;
 Playoffs de l'NBA del 1964;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357503" title="San Vicente de la Cabeza" nonfiltered="4950" processed="4928" dbindex="139989">

San Vicente de la Cabeza s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357504" title="Injecci de polmers" nonfiltered="4951" processed="4929" dbindex="139990">


En enginyeria, la injecci de polmers o motllure per injecci es un procs semi-continu que rau en injectar un polmer en estat fos en un motlle tancat a pressi, i travs d'un petit furat. Dins el motlle el material es solidifica. La pea o part final s'obt al obrir el motlle i treure de la cavitat la pea.
La injecci es una tcnica molt popular per la fabricaci d'articles. La industria del plstic ha crescut a una tassa de 12% anual durant els ltims 25 anys, i el principal procs de transformaci de plstic es per injecci, seguit del de extrusi. Un exemple de productes fabricats per aquesta tcnica sn els famosos blocs connectables de la marca LEGO i les joguines de la casa Playmobil, aix com una gran quantitat de components per l'autombil, per electrodomstics i per avions.







 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357505" title="San Vitero" nonfiltered="4952" processed="4930" dbindex="139991">

San Vitero s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357508" title="Temporada 1964-65 de l'NBA" nonfiltered="4953" processed="4931" dbindex="139992">

La temporada 1964-65 de l'NBA fou la 19 en la histria de l'NBA. Boston Celtics fou el campi desprs de guanyar a Los Angeles Lakers per 4-1.  Aquest seria el set dels vuit anells consecutius que aconseguirien els Celtics.

Classificacions.
 Divisi Est;


 Divisi Oest ;


* V: Victries
* D: Derrotes
* %V: Percentatge de victries
* P: Diferncia de partits respecte al primer lloc

* C: Campi

Estadstiques.


Premis.
 MVP de la temporada;
  Bill Russell (Boston Celtics);

 Rookie de l'any;
  Willis Reed (New York Knicks);

 Entrenador de l'any;
  Red Auerbach (Boston Celtics);

 Primer quintet de la temporada;
Elgin Baylor, Los Angeles Lakers;
Oscar Robertson, Cincinnati Royals;
Jerry West, Los Angeles Lakers;
Bill Russell, Boston Celtics;
Jerry Lucas, Cincinnati Royals;

 Segon quintet de la temporada;
Hal Greer, Philadelphia 76ers;
Bob Pettit, St. Louis Hawks;
Wilt Chamberlain, San Francisco Warriors/Philadelphia 76ers;
Gus Johnson, Baltimore Bullets;
Sam Jones, Boston Celtics;

 Millor quintet de rookies;
Jim Barnes, New York Knicks;
Willis Reed, New York Knicks;
Wali Jones, Baltimore Bullets;
Howard Komives, New York Knicks;
Joe Caldwell, Detroit Pistons;
Lucious Jackson, Philadelphia 76ers;

Vegeu tamb.
 Draft de l'NBA del 1965;
 Playoffs de l'NBA del 1965;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357509" title="Sequential Circuits Prophet 5" nonfiltered="4954" processed="4932" dbindex="139993">


El Prophet 5 s un sintetitzador analgic aparegut el 1978 i fabricat per la companyia americana Sequential Circuits. Es tracta d'un dels primers sintetitzadors polifnics (amb 5 veus de polifonia) i, a ms, incloa memria per emmagatzemar els sons sintetitzats pels usuaris, una innovaci realment revolucionria a l'poca. 

Histria.

L'instrument fou presentat a la fira d'instruments NAMM el 1978 i fou un xit immediat, no tan sols per les novetats que oferia (polifonia i memria), sin per l'expressivitat sonora de l'instrument. N'existeixen tres versions: Rev 1 (molt difcil de trobar), Rev 2 (amb microprocessadors SSM per al filtre i els oscilladors) i la Rev 3, la versi definitiva i ms freqent, amb microprocessadors Curtis. Tot i que alguns opinen que el so de la segona versi s el millor de totes les revisions, els models Rev 3 sn en conjunt els ms estables (especialment quant a l'afinaci de l'instrument). 

Els seus oscilladors, les possibilitats de modulaci interna, un filtre quadripolar (amb un sistema ADSR propi, com el del generador de contorns VCA) i un LFO potent sn les claus del so del Prophet 5, considerat molt clid pels seus usuaris, que l'utilitzaren per crear baixos sintetitzats, efectes, sons solistes i textures per tocar-hi acords. Durant la seva existncia, el Prophet 5 va conviure amb el Prophet 10, ensamblatge de dos Prophet 5 amb els seus respectius teclats i circuits interns.

La producci del Prophet 5 s'atur el 1984, any en qu fou substitut pel Prophet 600, que aportava millores com MIDI, ms memria interna i fins i tot un seqenciador senzill.

Amb l'aparici d'ordinadors potents i desprs de l'auge dels sintetitzadors analgics que es produ a mitjans dels anys 90, diverses companyies informtiques (Arturia i Native Instruments, entre d'altres) confeccionaren emulacions VST del Prophet 5. El 2008  coincidint amb el 30 aniversari de l'instrument  un dels seus creadors, Dave Smith, en confeccion una versi actualitzada, el Prophet '08.

Caracterstiques tcniques.

 2 oscilladors (OSC 1: ona quadrada i dent de xerrac; OSC 2, ones quadrada, dent de xerrac i triangular; amplada de puls variable).
 Generadors de soroll blanc i rosa.
 Filtre controlat per voltatge (VCF) quadripolar (24 dB) per octava, ressonant.
 Amplificador-generador de contorns (VCA): quatre etapes, ADSR.
 LFO: 1 LFO.
 Teclat: 61 notes.
 Control extern: Per voltatge.

Alguns usuaris famosos del Prophet 5.

 Kraftwerk;
 Orchestral Manoeuvres in the Dark;
 Tangerine Dream;
 Gary Numan;
 Tears for Fears;
 Pink Floyd;
 The Alan Parsons Project;
 Peter Gabriel;
 Pet Shop Boys;
 New Order;
 Kitaro;
 ABBA;
 Soft Cell;
 Genesis;
 Jean Michel Jarre;
 Brian Eno;
 Vangelis;
 Ultravox;
 Japan;
 Led Zeppelin;

Enllaos externs.

 http://www.vintagesynth.com/sci/p5.shtml;
 http://www.synthmuseum.com/sequ/seqpro501.html;
 http://www.hollowsun.com/vintage/prophet/index.html;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357510" title="Sim III de Montfort" nonfiltered="4955" processed="4933" dbindex="139994">
Sim III de Montfort "el Jove" (?  1181), fou un noble francs bar de Montfort i en morir el seu germ, esdevingu comte de d'vreux. 

 Orgens familiars .
Era fill d'Amaur III de Montfort.

 Matrimoni i descendents .
Es cas amb Matilda. D'aquest matrimoni nasqueren:
 Amaur V d'vreux, que heret el comtat de d'vreux;
 Sim de Montfort, que heret la baronia de Montfort i fou pare de Sim IV de Montfort.
 Bertrada de Montfort;
 Guiu de Montfort;
 Petronella de Montfort;
 Gerberga de Montfort;

 Notes .








|-













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357511" title="Manzanal del Barco" nonfiltered="4956" processed="4934" dbindex="139995">

Manzanal del Barco s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357513" title="Perilla de Castro" nonfiltered="4957" processed="4935" dbindex="139996">

Perilla de Castro s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357515" title="Pino del Oro" nonfiltered="4958" processed="4936" dbindex="139997">

Pino de Oro s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.



Administraci.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357516" title="Apogon cladophilos" nonfiltered="4959" processed="4937" dbindex="139998">

 Apogon cladophilos   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Hbitat.

s una espcie marina.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'oest del Pacfic central: Austrlia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Allen, G. R. & J. E. Randall 2002. Four new Indo-Pacific species of cardinalfishes (Apogonidae). Aqua, J. Ichthy. Aquat. Biol. v. 5 (nm. 3): 115-126.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357518" title="Apogon coccineus" nonfiltered="4960" processed="4938" dbindex="139999">

 Apogon coccineus   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Mar Roig i l'frica Oriental fins a les Illes Marqueses, illa de Pasqua i sud del Jap.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rppell, W. P. E. S. 1835-1838. Neue Wirbelthiere zu der Fauna von Abyssinien gehrig. Fische des Rothen Meeres. Frankfurt-am-Main. 1-148, Pls. 1-33. ]:1-28, Pls. 1-7; 1836:29-52, Pls. 8-14; 1837:53-80, Pls. 15-21; 1838:81-148, Pls. 22-33.]. Fische Rothen Meeres 1835-1838. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
